EL GRAT 716

Nº716 NOVEMBRE 2020 ANY XXXIV

el grat a ovidi 25 ANYS 1995-2020

L’ALCOIÀ Premis festival d’animació Animalcoi

EL COMTAT Fira de Tots Sants a Cocentaina

LA SAFOR Oliva aposta perla cultura amb el Poefesta

LA SAFOR Jornades a Pegogastronòmiques

Especial Històries en temps de la Covid (II)

El president Ximo Puig anuncia noves restriccions en la mobilitat al País Valencià

A més, des de la Generalitat s'han instaurat mesures més restrictives en alguns municipis de les nostres comarques durant almenys 14 díes dintre de l’estat d’alarma

Els nostres artistes del País Valencià a El Grat

Ivan Jover Regidor de Cultura de Cocentaina

Homenatge a les victimes

Santi Villora Parlem sobre la situació actual del riu Serpis

A més de l’homenatge autonòmic, són moltes les poblacions que volen recordar a les víctimes BR | Comarques Centrals./ La Generalitat Valenciana ha rendit homenatge a les víctimes de la pandèmia a l’Umbracle de la Ciutat de les Arts. Ximo Puig, president de la Generalitat, i la resta de membres del Consell han assistit a aquest esdeveniment, a més de persones afectades i familiars de les persones que no han pogut guanyar la lluita, que a hores d’ara, encara continua.

Reportatges Javier Llopis

Històries de la deportació V

L'espera eterna de la ‘peatonalització’ del centre

Miguel Maestre Mollá, de Beneixama

JP | Alcoi./ Continuem en aquesta nova edició presentant els projectes, propostes i la vida dels nostres artistes. Perquè són molts i moltes els artistes que fan i han fet que la nostra cultura no caiga en l’oblit. A l’especial d’art i cultura de novembre podem conèixer de la mà de Yolanda Murcia amb fotografies de Mateo Gamon més a fons a l’artista Fuencisla Francés que exposa ara mateix a la Casa de Cultura d’Alcoi. També vos presentem Abraxas, el nou projecte d'un músic de les comarques de L'Alcoià-El Comtat que, de moment, prefereix no desvetllar la seua identitat.

Abraxas és un projecte de música electrònica de ball que té com a objectiu arribar al gran públic mentre sacseja les seues consciències difonent senzills missatges d'autocrítica individual i social des del punt de vista de la dualitat. I contem també la nova proposta interdisciplinar de VerdCel, plasmada en un disc, un llibre i diferents creacions audiovisuals.

Campus d’Alcoi - UPV Parlem amb els candidats a la direcció del campus

Art&Cultura nº11 Atendemos únicamente con cita previa

616 817 939

Horario: Martes y Miércoles de 9.30 a 14h.

Jueves y Viernes de 9 a 19h ininterrumpido. Sábados de 9 a 14h.

2

imatge i poesia

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Personatges

Imatge i Poesia Antoni Miró & Josep Sou

A Sol Picó 2014 L’hem vista ballar, clar que sí. L’hem vista volar, també (El vol del gat). L’hem contemplada com surt de la caixa d’un piano de cua, d’entre les cordes, tot esllavissant-se, molt lentament, mentre el seu cos tan menut i tan potent, s’hi estira quan toca el terra. L’hem vista, flamenca, a sobre del turó de les seues sabatilles, fent puntes impossibles, percudir l’entaulat amb una fermesa d’inequívoca mestria. Hem intuït, amb Sol Picó: el rigor, la personalitat, el treball esforçat, la vocació absoluta, la voluntat tota, el risc i l’aposta per allò no gens convencional, la intenció de guanyar-li la partida a la rància acomodació de la dansa de tostemps, el gust per la metàfora feta moviment, la gràcia, l’humor, també la ironia, tantes coses hem intuït només aixecar-se el teló, quan les llums encerclen la màgia de l’espectacle i la música instal·la l’abstracció al bell mig del nostre adelerat sentir..., Besa’m el cactus, Raona la vaca, Amor Dièsel, Paella mixta, El llac de les mosques, i tants d’altres muntatges que posen de manifest la labor immensa de la ballarina Sol Picó.

El vol del gat. La munió creativa entre ambdós artistes: Antoni Miró i Sol Picó. La pintura al servei de la dansa, o just a l’inrevés. El cos que s’hi retorç en moviments mel·liflus assolint de l’èter, que viu a l’estança compositiva, la subtilesa que facilita l’embriac. La dansa en estat de commoció, i la pintura que abasta, com només ho fa una quimera, la turgència del moviment. No hi ha, ara i ací, la suma de dos. Cal mirar-s’ho com un tot unitari, un de sol, a l’empara de la pregona sensibilitat de tots dos creatius. O la poètica que amida la convergència de dos esperits lliures en benefici de l’esperança.

I Antoni Miró obsequia Sol Pico amb un bell retrat, on el somrís franc i obert de la ballarina s’abraça a la plenitud d’un viure intens, reblert de projectes i de vida.

J. Sou

Antoni Miró: A SOL PICÓ 2014/ Alcoi (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

TOTS ELS DIUMENGES DE 2020 del 2 de febrer al 29 de novembre Torns de visita: 10, 11, 12 I 13 h.

(30 visitants màxim per torn)

Reserves: www.lasargareservas.com

mirades grates

UNA MIRADA AL MÓN

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

cançons Ovidi Montllor

Ciutadania vs. tribu

E

ste virus està deixant moltes coses al descobert. Entre altres, que els països occidentals disten molt de ser la societat perfecta que creuen ser.

En primer lloc, la ciutadania, encara que conta amb més anys d’educació reglada, sembla no estar-ho tant en altres aspectes vitals. Prima l’individualisme egoista de si jo vull fer una celebració la faig i obvie la situació sanitària en la que estem posant en perill a la resta dels convidats per tal de saciar la meua necessitat de reconeixement. Està clar que el ‘pensar’ en tota la comunitat dista molt de la nostra consciència.

En segon lloc, l’oci. Durant anys s’ha fet la vista gorda davant d’un problema que en algun moment havia d’explotar: el consum d’alcohol entre menors i joves. Encara que per part de les Administracions públiques s’ha fet algun (pobre) intent de programar activitats alternatives d’oci el ben cert és que la societat en general (inclosos medis de comunicació) ha disculpat la seua conducta i a assumit els botellots amb una normalitat dolent. Què ha passat ara? Que la joventut no coneix altra manera de divertirse i quan entra l’alcohol al nostre cos desapareix la distància mínima, la mascareta i tota precaució de contagi.

Això ens ha abocat irremeiablement al toc de queda i a un possible confinament (a Nadal?) amb una segona ona molt possiblement pitjor que la primera. Xina amb les seues dures mesures de control ha pogut controlar el virus. Està clar que el totalitarisme del seu govern ha aprofitat per tindre la ciutadania controlada però no cal restar mèrit als ciutadans xinesos, amb una visió més comunitària, que a títol individual ha mirat més per la societat en el seu conjunt i ha actuat responsablement.

I si no, altre exemple, Àfrica. Tots pensàvem que amb el seus deficients sistemes de salut i amb una població famèlica el virus faria estralls. Però no ha segut així. Es creu que ha segut principalment degut a la poca mobilitat de la seua població però hi ha altres motius i entre ells destaquen l’educació de la ciutadania en la lluita contra les grans pandèmies. Còlera, malària, ébola... allí tenen totes les grans malalties i el coronavirus sols és una més i no la més mortal ni contagiosa de totes. Això és tradueix en que dins de la societat tenen una xarxa d’avís i control a través de sanitaris i persones voluntàries en cada comunitat que facilita la lluita i les mesures de prevenció. Pot ser a l’Àfrica hi ha pocs llicenciats però hi ha molta educació en previndre pandèmies.

Els europeus faríem be en deixar de mirar-se el melic i començar a aprendre més d’altres societats on la supervivència de la tribu depèn del comportament individual de cadascú.

Sumari 2 3 4 5-28 8 9 11 12 13 14 15-27 17 18 19 20-22 21 22 23 24-25

EL GRAT 716 Novembre de 2020

imatge i poesia: personatges mirades opinions actualitat alcoià reactiva alcoi candidats campus d’alcoi - upv reportatge javier llopis la xylella al comtat entrevista santi villora mig any alcoi Suplement art&cultura cicle expositiu alcoi - j.sou llibres: teresa mollà ovidi 25 - a. garrigós els nostres artistes: fuencisla francés els nostres artistes: abraxas els nostres artistes: verdcel alcoi cultural la veu dels llibres

27 28-45 28 30 31 32 34-38 35 36 37 38 39 40 42 43 44 45 46 47

premis animalcoi comarques centrals valencianes històries de la deportació jornades gastronòmiques pego històries de la covid-19 arxius xàtiva fira de tots sants cocentaina entrevista ivan jover certamen coral fira tots sants exposicions fira tots sants poble és savi turisme interior castell de castalla gandia mercats de gandia oliva poefesta anuncis classificats el racó jocós

Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Grat- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

Imatge: Antoni Miró

nits 3 Entre les nits guarde, ja ho saps, les petites sensacions de cada instant, realitats convertides en pecat, en un futur que vull convertir passat.

Nits que guarde junt amb mi, sempre al meu costat, entre la sorra i la sal entre cada ona de la nostra mar, els verds i els blaus canviants del teu mirar, sota aquella nit en què ens vam estimar.

Musa dels despertars i de nits llargues, guarde entre els llençols del llit la força de les teves cames, nits d'esperances, de nous miracles, de sensacions i oracions mai pronunciades.

Entre els teus dubtes i les teves preguntes, guarde les nits amb les solucions que busques, junt als nostres llavis sense paraules, trobe les respostes que tu em donaves.

Nits de moments clandestins, de balls lascius, mirades que deixen cicatrius, descobrint els nous sentits, tu i jo, tu i jo, al final d'aquella nit

Els amants

Lletra de Vicent Andrés i Estellés

Són nits per al record i l'enveja del sol, la pluja i de la lluna plena, Nits per riure i sentir-nos lliures per deixar de desitjar i tindre, són mil i una nits que vull tornar a viure.

NITS, sota el teu somrís, nits sense adjectius, per no prohibir, són nits, de tu amb mi....

“No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles.

Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peçó d'una orella.

El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

'Les Estances' de Riba i les 'Rimas' de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.”

Mishima

El llop que cuida les gallines L'informe internacional de l'organització Changing Markets, demostra que Ecoembes ens menteix: Espanya a penes recupera el 25% dels envasos plàstics, molt menys del que diu aquesta empresa, 75%. Un monopoli del reciclatge plàstic que cobra de les empreses envasadores sense importar si els envasos es reciclen, si van a la mar, a l'abocador... i paga només per aquells envasos que acaben en el contenidor corresponent; si acaben en una platja, en la muntanya o als carrers, es desdiuen del problema. Així també, des de l'ombra pressionen per a retardar legislacions mediambientals de reciclatge i recuperació d'envasos, que utilitzavem al segle XX. Un dels casos de gran ressò es va produir al Consell que tenia la intenció de posar en marxa projectes de SDDR, això li va costar una intensa oposició per part d'aquest lobby, provocant que el govern del botànic abandonés la idea inicial. El pressupost anual d'aquest llop és enorme, els seus directius cobren salaris d'infart, el doble que el president del Govern, a pesar que es tracta d'una organització sense ànim de lucre. I és que, gràcies a aquesta llopada, res és el que sembla.

El Grat cada mes al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes · www.issuu.com/elgratis

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

Difusió controlada Fundat el 1987 EDITA: - Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

3

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, depropietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRAT’.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana.

Periòdic EL GRAT · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) · Tel.: 96 554 01 68 · 96 554 80 01 · info@elgratis.net • www.lesmuntanyes.com Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Belén Rivas./ Esther Jordà./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Javier Llopis./ Àlex Agulló./ Vicent Luna./ Amàlia Garrigós./ Nèstor Novell./ Sergi Rodríguez./ Teresa Mollà./ Diana Sanus./ Ferran Albors./ La veu dels llibres./ Assessorament lingüístic: Paco X. Agulló./ Jordi Botella./ Fotografía: X·press./ Impressió: Localprint./ Publicitat: Paco X. Agulló./ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./

4

opinió

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

A José Mújica, referent de vida

Pixant fora de lloc XXII per Àlex Agulló i Guerra

X

e, no sigueu així! Un poc de solidaritat amb Madrid, que la necessita. I no ho dic per tenir família

allà.

Valoreu si tinc o no tinc raó: Madrid paga a l’estat en impostos uns 16.000 milions d’euros més dels que rep. Més que ningú. Pràcticament el doble que Catalunya. Una injustícia d’eixe calibre no es pot permetre, així que m’he posat a la feina per enllestir propostes que ajuden a reconduir aquesta situació.

Sense reflexionar massa em venen al cap algunes propostes pal·liatives: 1. Potenciar i facilitar més les comunicacions de Madrid amb la resta de l’estat espanyol i a l’estranger.

2. Concentrar tota mena de recursos i institucions allà : culturals, econòmics, polítics, judicials...

3. Proposar incentius fiscals per facilitar la concentració d’empreses, nacionals i transnacionals.

Segurament amb aquestes tres mesures, i alguna més si calguera, aconseguiríem que la recaptació d’impostos a Madrid s’incrementara i que la resta de l’estat espanyol, no se n’aprofitaren tant d’eixos més de 16.000 milions d’euros.

Una bescollada informativa, d’una de les moltes persones que m’assessoren, em torna a la realitat: Però quines badomies estàs proposant? Es nota que estàs perdent l’oremus a la carrera! Si tot això que tu apuntes, les tres mesures, ja s’estan aplicant i moltes des de fa la intemerata.

On creus que està el quilòmetre 0 de les carreteres de l’estat espanyol? Primer es va fer l’estructura radial, de Madrid cap a qualsevol altre lloc i després van anar modernitzant-se altres carreteres. I si fas una ullada més recent, la modernització del tren i de les seues infraestructures ha consolidat encara més eixa situació. De tal manera que, a hores d’ara, a l’estat espanyol hi ha tres categories de persones: De primera categoria: Aquelles persones residents a Madrid que poden pagar-se el bitllet per anar a qualsevol lloc de l’estat espanyol i tornar a casa el mateix dia amb trens moderns.

De segona categoria: Les persones que poden anar a Madrid i tornar a sa casa el mateix dia amb els mateixos trens. També han de pagar el que toque.

De tercera categoria (per exemple la majoria de persones que vivim a les comarques centrals) que tenim unes comunicacions ferroviàries que fan plorar les pedres.

Respecte al que, amb tota la bona voluntat del món, proposava en el segon punt, m’amolla una barbaritat per fer-me reflexionar: Si encara incrementes les concentracions de tota mena a Madrid, en quatre dies Albacete passarà a ser un barri de les afores i Els pobles del País Valencià, part de les rodalies de la capital. Vist així, i si bé ho mires, aquesta situació de ser Madrid, podria aportar un avantatge afegit: La gent ilicitana, ja no caldria que pensara en cap segrestament de La Dama d’Elx. Doncs la localitat de les palmeres ja formaria part del “gran Madrid”.

Al remat, jo que volia demanar-li a la gent del nostre País que tinguera unes mires més altruistes i no anara amb tiquis-miquis com que estem a la cua en el finançament per habitant de tot l’estat espanyol; situació de la qual se’n deriven menudències com que la despesa per càpita que realitza l’Administració Central, en agricultura, ramaderia i pesca, és del 29% (essent 100 el màxim), o del 69,2% en serveis socials, o poc més del 80% en prestacions econòmiques, en sanitat, en educació, en justícia... sempre per sota de la mitjana.

No res comparat amb la marginada Madrid.

I respecte de la meua tercera proposta no em dius res? Li pregunte. Em posa cara de pomes agres i simplement em diu que millor si ho deixem córrer, que no vol rosegar-se més la boina, però que si jo encara no en tinc prou i vull fer-me una idea de per on van les coses, que teclege a algun buscador: Ford España - Alcobendas 28109 (Madrid), C/ Calendula 13 i després parlem.

Que hi ha per alabar a déu que no és pecat!

Ja, amb el pulmó agre, al comprovar que una part d’eixos 16.000 milions els paga la multinacional que fabrica el cotxes a Almussafes, em ve al cap la darrera proposta: Una mena de “brexit” a la inversa...

Siguem solidàries de debò i plantegemnos seriosament la possibilitat d’expulsar, de fer fora de l’estat espanyol, eixe Madrid o concedir-los la independència directament. On hi ha que signar?

per Sergi Rodríguez i Castelló · EUPV

H

e de confessar que aquest home enorme i enormement senzill, polític i enormement honest, guerriller, diputat i president al seu Uruguai natal i enormement revolucionari, m’ha captivat des que el conec. El seu discurs pausat, sincer, profund, amb una narrativa clara i fàcilment comprensible per a la gent més humil, és un llibre obert ple de reflexions profundes. El seu llenguatge cristal·lí i directe, sense ramificacions que puguen fer perdre ni una línia del seu missatge, havia d’estudiar-se en totes les facultats de ciències polítiques i havia de ser un exemple de concepció i pràctica per a tota l’esquerra que es precie de ser-ho.

Perquè no és només el seu discurs i la manera de transmetre'l el que engrandeix aquest gran polític, sinó l’exemple de la seua pròpia vida: la coherència entre el que diu i el que fa i ha fet al llarg de la seua trajectòria vital. Passà de ser guerriller a president i no ha deixat en cap moment la defensa de la mateixa causa: la llibertat. President, diputat o senador, és l'exemple d'home íntegre, que ha estat en la trinxera, en primera línia de l’acció política, sense perdre mai la seua humilitat i condició d’home del poble. La dictadura li ensenyà a viure grans penúries i el tancà a la presó. La unitat de l'esquerra permeté el triomf del "Frente Amplio" i Mújica va combatre la dictadura amb determinació i, un cop recuperada la democràcia uruguaiana, arribà a ser President del Govern. En cap de les dues circumstàncies tant distintes i distants, Mújica no canvià ni un mil·límetre la seua condició i manera de viure. Com ell mateix diu, a la política va entrar pobre i de la política va eixir pobre. Amb aquest exemple dignifica la paraula “política” que per a ell, i així havia de ser per a tots, la política és una paraula noble i que simplement és “la lucha por la felicidad de la humanidad”.

Vaig tindre la sort d’escoltar José Mújica al Palau de la Generalitat quan vingué de visita al País Valen-

cià i vos assegure que va ser un goig sentir el seu castellà captivador, escoltar la profunditat del seu missatge emotiu, ple de força, d’humanitat, de bondat i de veritats tan revolucionàries i de tanta lògica que obligatòriament i indefugible m'hi sentí captivat. No podia ni volia despistar-me ni un moment d’aquell discurs. No podia perdre ni una paraula, ni una pausa, ni un gest. Les paraules eren exactes, precises, definitòries; les pauses, una crida a la reflexió instantània. Fou una experiència que no oblidaré mai. Aquell home baixotet feia enorme la paraula i ocupava l’enorme espai d’aquell enorme saló.

Jo ja l’havia seguit en algunes entrevistes i declaracions, però veure’l en directe va fer que la meua identificació amb aquell personatge esdevinguera admiració.

Ara, el seu discurs d’acomiadament com a senador no deixa ningú indeferent. Frases com “el odio termina estupidizando porque nos hace perder objetividad ante las cosas. El odio es ciego como el amor, pero el amor es creador y el odio nos destruye”. “Una cosa es la pasión y otra cosa el cultivo del odio”. “En política no hay sucesión. En política hay causas. Todos pasamos. Algunas causas sobreviven y se tienen que transformar y lo único permanente es el cambio. La vida se nos va pero las causas siguen.” “Triunfar en la vida no es ganar. Triunfar en la vida es levantarse y volver a empezar cada vez que uno cae.”...

Mújica és la saviesa popular transformada en lluita contra les injustícies, en actitud i voluntat de canvi, en búsqueda de la felicitat humana, en pensament humanista, en acció política radicalment d’esquerres. La saviesa que brolla d'ell, ha de ser font imprescindible de l'esquerra.

Jo sé, company José Mujica, que no deixes la política perquè per a tu la política no es fa als despatxos; la política la sents, la vius al carrer i la duus endins, com cadascun dels que volem la felicitat de la humanitat.

actualitat a l’alcoià

5

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Perquè em dona la gana!

Teresa Mollà Castells - Feminista i activista social./

La salut de les dones: eixa gran desconeguda

H

abitualment, la salut de les dones només ha estat important i específica als moments dels embarassos i la lactància. Ni tan sols al moment de part o de les revisions ginecològiques es busca el benestar de les dones. Més aviat es busca la comoditat de qui ens ha d'atendre mèdicament.

La violència obstètrica és una forma més de violència masclista que patim les dones per ser dones. Tot i que es busca millorar aquestes coses encara queda molta estona per a què les dones puguem ser ateses en condicions òptimes per la nostra dignitat i en la nostra condició específica de dones.

Si a aquesta situació li afegim la manca d’investigació mèdica i farmacològica específica per als cossos amb un sistema hormonal propi i que poc té a veure amb el que s’ha considerat com a universal, el masculí, entendrem allò que diu que les dones vivim més anys però amb una salut més feble.

I, si faltava alguna cosa per a adobar aquesta nefasta situació, no ens podem oblidar de les restriccions imposades a l’accés al nostre propi cos i a la nostra maternitat. Aquest tema ja és demencial. Que gent del Vaticà ens diga que hem de ser mares sí o sí, perquè el seu credo religiós així ho estableix és, a parer meu, una bogeria. O siga tota una secta formada per homes que a més i teòricament han de ser cèlibes, que utilitzen a les dones, com a éssers inferiors o subsidiaris, que no poden optar a cap òrgan de poder i són sotmeses a una, quasi, casta inferior, ens han de dir a la resta de dones del món que la maternitat és obligatòria i que no devem fer res per a evitarho. O siga que la llibertat de les dones a la porra, perquè ells ho diuen.

Afortunadament som moltes les dones que ja no els fem gens de cas i anem prenent el control de les nostres vides i de les nostres maternitats.

Alguna cosa hem avançat.

Si, alguna cosa hem avançat i ho continuarem fent, però no podem perdre de vista que els seus manaments encara són dogma de fe en massa països i que moltes dones i, sobretot xiquetes perden la vida per la prohibició expressa d’avortar. Vides truncades per qüestions d’imposició de la fe dogmàtica de qui no pot donar vida i imposa a qui sí que ho pot fer unes condicions que poden acabar en la mort.

Però això sembla no tindre gens d'importància quan el que està en joc és la salut de les dones. Una salut que, per a molta gent que exerceix la medicina, és encara, una gran desconeguda, perquè fins fa molt pocs anys no existien materials acadèmics que permeteren el seu estudi a les Universitats per part de l’estudiantat. I així ens continua anant a les dones.

Vull insistir en què alguna cosa s’ha millorat, però queda tant per fer a les Universitats com a les consultes mèdiques, que no podem deixar de denunciar-ho. De la mateixa manera que hem d’aprendre a detectar les violències obstètriques i, si cal, denunciar-les com a forma de violència masclista. Perquè els nostres cossos de dones deuen ser tractats amb cura i amb tota la dignitat que mereixen. Som éssers humans amb dret humans propis que deuen ser respectats a tots els moments de les nostres vides.

El 9 d’octubre amb seguretat

Les escoles alcoianes van celebrar la festivitat del País Valencià amb restriccions per la Covid JP Alcoi./ Les nenes i els nens de les escoles alcoianes van poder gaudir de la celebració de la festivitat del 9 d’octubre sempre amb totes les mesures de seguretat. En unes jornades molt especials els grups van celebrar per separat i amb la precaució que pertoca en aquests temps diverses activitats, lúdiques i culturals per recordar el dia del País Valencià i la cultura valenciana.

Exposicions i conferències al Campus d’Alcoi de la UA BR | Alcoi./ La vesprada del dilluns 19 d’octubre es va presentar carregada d’esdeveniments al Campus d’Alcoi de la Universitat d’Alacant. Per una banda va tindre lloc la conferència ‘La Ruta de les Llegendes’, a càrrec del professor Joan Borja i Sanz en l’edifici de la Cambra de Comerç al carrer Sant Francesc.

La xerrada va ser un viatge a les arrels de la fantasia popular.

Seguidament, a les 7 de la vesprada es va inaugurar l’exposició ‘2015: Any Internacional de la Llum’, que pretén ensenyar la importància de la llum en diferents àrees. La presentació la va realitzar el Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat d’Alacant, Sergi Gallego Rico, i l’exposició es podrà visitar fins al dia 23 de novembre a l’edifici del Campus de la UA en Alcoi.

Elena Turrión rep el premi a la Fundació Mutua Levante./

Fundació Mutua Levante rep el Premi al Mecenatge Artístic i Cultural Aquest guardó ha reconegut el treball en la construcció i preservació de la cultura que fa aquesta entitat SS | Alcoi./ La Fundació Mutua Levante ha rebut el Premi al Mecenatge Artístic i Cultural que atorga el Consell Social de la Universitat d’Alacant anualment reconeixent el compromís, trajectòria i implicació social i cultural de persones i entitats.

Aquest guardó ha reconegut el treball de la Fundació en la construcció i preservació de la cultura.

Des de fa 3 anys la Fundació Mutua Levante col·labora amb la Universitat d’Alacant en la proposta d’activitats culturals com el Festival de Teatre Clàssic de l’Alcúdia. A més, des de la creació del Campus d’Alcoi, les dos entitats van firmar un conveni de col·laboració per a augmentar l’oferta cultural en aquesta zona.

Elena Turrión, membre

del Patronat de la Fundació Mutua Levante va rebre aquest premi de mans del president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón. Des de la Fundació han volgut agrair aquest reconeixement i han declarat que continuaran apostant per a contribuir en el progrés social i cultural de la societat, de la mà de la Universitat d’Alacant.

6

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

actualitat a l’alcoià

Les actuacions de millora de la línia Xàtiva-Alcoi ja són una realitat

La línia de tren Xàtiva-Alcoi fa anys que reclama unes millores, aquesta reivindicació ja històrica.

BR | Alcoi./ La línia de tren Xàtiva-Alcoi fa anys que reclama unes millores, i ara, des del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, juntament amb Adif i Renfe, s’han posat mans a l’obra per a fer realitat aquesta reivindicació ja històrica.

Durant el matí del 19 d’octubre, dia que han començat aquests primers treballs, han comparegut davant els mitjans de comunicació L’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, Roger Cerdà, alcalde de Xàtiva, Juan Carlos Fulgencio, Delegat Institucional de Renfe i Coordinador del Pla Rodalia, Fernando Ugena, director de l’obra, i José Luis Gil, Gerent del Servei Públic de Renfe, per tal d’explicar en que consisteixen aquests treballs.

Per a l’alcalde d’Alcoi, aquest projecte significa una important vertebració

Roger Cerdà i Toni Francés amb el Delegat de Renfe Juan Carlos Fulgencio./

de les comarques centrals, i confessa que està molt satisfet pel compromís del ministeri.

Roger Cerdà, ha ratificat les paraules de Toni Francés, i ha afegit aquestes obres milloraran la qualitat de vida i el transport entre les ciutats de l’interior de les comarques centrals.

Segons ha explicat Juan Carlos Fulgencio, aquesta

línia de 63 km presenta un important desgast que es va veure agreujat per la Dana de l’any passat i la borrasca Glòria. És per aquest motiu que un dels treballs que es realitzaran durant aquesta primera fase és millorar el túnel en el tram Xàtiva-Genovés, així com un mur de contenció, i altres treballs de neteja, que suposaran una inversió

de 700.000 euros. S’espera que aquests treballs finalitzen el dia 30 de novembre.

Més endavant es duran a terme altres actuacions, com la digitalització de la línia que tindrà un pressupost de 7’1 milions d’euros o la renovació del tram entre Alcoi i Ontinyent, que costarà 568.000. També està previst que molt prompte es liciten les obres

del tram Xàtiva-Ontinyent, amb un pressupost base de més d’1 milió d’euros.

Fulgencio ha recordat que és important fer aquests treballs, ja que durant l’any 2019, la línia va comptar amb uns 131.000 usuaris.

Ara mateix, el servei estarà tancat per les obres i serà substituït per línies d’autobús, que realitzaran un horari paregut al del tren, però, segons ha anunciat José Luis Gil, una vegada finalitzats aquests treballs, s’han compromés en augmentar una freqüència més el servei, és a dir, hi haurà un viatge més per cada sentit.

El Gerent del Servei Públic de Renfe també ha informat que ara mateix aquesta empresa pública està dins d’un procés d’adquisició de vehicles, concretament de trens híbrids, que es destinarien per a circular per aquesta línia.

Mutua Levante acull l’exposició ‘Foradia, 40 anys d’indústria sostenible’ BR | Alcoi./ El divendres 16 d’octubre la Sala d’Exposicions de la Fundació Mutua Levante va acollir l’exposició ‘Foradia, 40 anys d’indústria sostenible’, que es podrà visitar fins al dia 27 de novembre en horari de 10 del matí a 2 del migdia i de 5 a 8 de la vesprada. Aquesta exposició explica els inicis de l’empresa alcoiana als principis dels anys 80 i com s’han anat desenvolupant alguns projectes i iniciatives. A més, també mostra la situació actual de l’empresa en el mercat actual.

Cita prèvia per a poder visitar el cementeri durant Tots Sants

El circuit de BMX ja té adjudicada la seua construcció

Aquest projecte costarà 218.873 euros, i s'espera que estiga acabat en 3 mesos BR | Alcoi./ La Junta de Govern ja ha aprovat l’adjudicació a la construcció del circuit homologat de BMX que estarà situat a la zona de Trencacaps.

El pressupost base de licitació era de 262.501 euros, i s’ha adjudicat per 218.873 euros, és a dir, s’estalviaran 43.627 euros que es podran utilitzar per a altres projectes municipals. L’empresa encarregada de dur a terme l’obra és Mediterráneo de Obras y Alsfaltos S.L, i s’espera que el termini d’execució de l’obra serà de tres mesos a partir de la signatura que es realitzarà en els

pròxims dies. És a dir, des de l’Ajuntament s’espera que estiga finalitzat en el primer trimestre de 2021.

El projecte permetrà crear un circuit homologat de BMX a Alcoi per a atendre el nombrós col·lectiu d’esportistes que practiquen aquesta modalitat a la ciutat, no només d’Alcoi, també d’altres municipis de la comarca que han vist com una vegada més Alcoi capitalitza i és la referència, en aquest cas en el BMX. La construcció permetrà poder albergar i disputar campionats de caràcter autonòmic i nacional, ja

que, a hores d’ara, el circuit que hi ha al Viaducte no reuneix les condicions per a fer-ho.

“El nou circuit BMX d’Alcoi permetrà la continuïtat d’aquest esport a la ciutat, situant a Alcoi com un referent per a aquest esport olímpic, ja que podrà acollir proves autonòmiques, estatals i internacionals. Tindrem una nova infraestructura que amplia els espais esportius de qualitat a la ciutat i que demostra el compromís d’aquest govern amb l’esport”, ha conclòs el regidor d’Esports Miguel Juan Reig.

BR | Alcoi./ Com és habitual el dia 1 de novembre molts visiten als seus difunts al cementeri pel dia de Tots Sants. És un dia en el qual es veu gran quantitat de gent en aquest espai, i com ja sabem, enguany per culpa de la pandèmia, no es poden fer grans aglomeracions de gent. Per aquest motiu des de l’Ajuntament d’Alcoi han organitzat aquestes visites perquè tots aquells que ho desitgen puguen visitar als seus familiars amb tranquil·litat. Des del dia 26 d’octubre, fins a l’1 de novembre, es podrà demanar cita prèvia a través de la w e b citaprevia.alcoi.org o en la floristeria. Hi haurà 4 torns al dia, i podran entrar 4.000 persones al dia.

Obres de millora de l’alberg caní

Proposades als pressupostos participatius del 2020, i va ser la proposta d'inversió més votada BR | Alcoi./ Les obres de millora de l’alberg caní va ser la proposta més votada als pressupostos participatius de 2020, i ara, aquestes actuacions ja són una realitat, i és que aquesta setmana han començat aquestes obres, en les quals es pavimentaran els corredors i s’adequarà el pati amb arena per tal d’evitar inundacions a l’alberg.

Les obres es desenvoluparan a l’interior de les casetes i en la zona de jocs dels gossos, amb la finalitat de millorar les

condicions higièniques i de seguretat a l’interior de les casetes, i donar major utilitat a la zona de jocs.

Teresa Sanjuán, regidora de Democràcia Participativa, ha declarat que: “és important que la ciutadania veja com els projectes que presenten i després són votats es porten a terme”.

A finals d’any es renovarà la fusteria metàl·lica, com les portes d’accés a les gàbies, segona proposta més votada en els pressupostos participatius de 2020.

actualitat a l’alcoià

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

El Centre i la ZonaAlta tindran almenys 80 noves places peraparcar

Les primeres fases suposaran entre 150 i 200 places noves, unes xifres que podrien duplicar-se en el futur BR | Alcoi./ Segons han anunciat des de l’Ajuntament d’Alcoi, des de la regidoria de Mobilitat està prevista dur a terme actuacions per augmentar el nombre de places d’aparcaments en zones del Centre i la Zona Alta.

Concretament es volen crear almenys 80 noves places.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és millorar i reordenar espais que ja s’estan utilitzant d’aparcament per a optimitzar-los.

En la placeta Les Eres s’enquitranarà l’aparcament existent i s’habilitarà un solar en el carrer Sant Bonaventura, en el qual es crearan unes 35 noves places. Al carrer Sant Joan es consolidarà l’aparcament que està a la part baixa del carrer, tram comprés entre els carrers Barbacana i Sant Josep.

Se senyalitzaran les places per a ordenar l’apar-

cament, ja que aquest solar ja s’utilitza com aparcament de forma desordenada i després d’aquesta actuació hi haurà 45 places.

La Beniata també és una de les zones que es contempla actuar, concretament en la zona de l’antiga Maquinaria Ceres, en la qual s’habilitaran 45 noves places en un nou aparcament.

A hores d’ara, la primera fase del futur aparcament que s’habilitarà en la zona de La Riba ja s’està planificant i tindrà entre 60 i 70 places d’estacionament, incloent-hi les destinades a persones amb mobilitat reduïda.

Les primeres fases suposaran entre 150 i 200 places noves, unes xifres que podrien duplicar-se en el futur si es prolongara l’aparcament a uns terrenys que actualment són particulars.

AHORA EN ÓPTICA SERRAIBA, LLÉVATE EL DOBLE

El pas de vehicles multiplica la contaminació de l'aire del Centre d'Alcoi Segons els mesuraments realitzats durant l'últim mes EG Alcoi./ L'Ajuntament d'Alcoi ha realitzat mesuraments les emissions de NO2 i de CO per a comprovar la qualitat de l'aire de la ciutat. Cal ressaltar els resultats recollits en el Cantó el Pinyó.Es necessari destacar la gran diferència de les emissions recollides el cap de setmana amb una mitjana de 6,9 μg/m³ amb les d'entre setmana 19,97 μg/m³, amb molts dies que s'ha superat els 25 i fins i tot 30 μg/m³. Pel que respecta al CO la mitjana d'emissions durant la setmana és de 236,43 μg/m³, superant de vegades els 280, inclús els 320, i el cap de setmana es redueix fins a 149,39 μg/m³.

Ven a nuestras ópticas y llévate dos gafas, las dos de primeras marcas y las dos con cristales incluidos.

Por solo 99,50 euros. O 10 cuotas de 9,95 € al mes.

Elige tus dos gafas entre una gran variedad de modelos, para mujer, hombre y niño.

Con las últimas tendencias, formas y colores de esta temporada. Para que encuentres la que más te favorece y mejor se adapta a tu estilo.

Del 1 de septiembre al 30 de noviembre. Descuento sólo aplicable en nuestras ópticas.

7

8

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

reactiva alcoi

campus d’alcoi

9

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Parlem amb els dos candidats a la direcció del Campus d’Alcoi de la UPV

Durant el mes de novembre el Campus d'Alcoi de la UPV viurà les eleccions per a la direcció d'aquesta institució acadèmica. A hores d'ara, són dos els que han expressat el seu desig de presentar-se, i des de El Grat hem volgut parlar amb ells per a saber quins projectes tenen pensats per al Campus.

Juan Ignacio Torregrosa

“Jo crec que és un projecte que té molts ingredients que el fan atractiu” Juan Ignacio Torregrosa és l'actual director del Campus de la UPV, a més de professor en el departament d'Enginyeria Química i Nuclear. L'actual director va començar en la direcció en l'any 2015, substituint a la desapareguda Georgina Blanes. Un any després, en 2016 va presentar la seua candidatura i va ser director. Ara, repeteix: "La decisió és clara.

Vam començar en 2016 un projecte i a hores d'ara està a meitat del seu recorregut i necessitem quatre anys més per a completar-lo. Aquesta és la principal motivació. Jo estic molt motivat i compte amb el meu equip per a dur-lo a terme", comenta Torregrosa.

De la seua candidatura Juan Ignacio Torregrosa explica que: "se centren en coses importants, en fer tot el possible per millorar la carrera docent i investigadora del professorat. Hem de donar suport a totes les iniciatives que té el professorat per a millorar l'aprenentatge en l'aula. També volem donar suport a la carrera professional del personal d'administració i serveis, ja que són ells els que treballen perquè dia a dia tot funcione, i per suposat, millorar la nostra oferta acadèmica, adaptar-la a la demanda que

tenim, i crear noves oportunitats acadèmiques”.

Torregrosa ha destacat que és molt important millorar el treball del professorat i del personal d'administració: "Volem que el professorat tinga millors condicions per a desenvolupar les seues funcions. Si el professorat i el personal d'administració no està motivat i bé considerat, és molt difícil poder fer altre tipus d'activitats".

Per a aquest candidat: "aquests són els grans blocs, en els quals es basarà la meua campanya que presentaré d'ací a poc temps", i afegeix que: "Jo crec que és un projecte que té molts ingredients que el fan atractiu. En primer lloc és un equip amb molta experiència en gestió i ha demostrat durant aquests quatre anys la capacitat de portar endavant aquest projecte amb èxit. Crec que estem avalats per a continuar avançant. La segona qüestió és que tenim una proposta destinada a millorar les condicions del Campus, generar expectatives, tenir una escola amb capacitat perquè els alumnes siguen aprenent més i millor, per a seguir sent una opció per als alumnes i continuar sent el seu referent".

Pau Bernabeu

“Volem que Alcoi siga un referent de noves formacions.Volem tornar a créixer” Pau Bernabeu és professor en el Departament de Comunicació de la UPV des de l'any 1993, i Doctor Enginyer de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de València. No és la primera vegada que es presenta però, segons ens ha explicat aquest candidat: "Les circumstàncies ara són diferents, ha sigut una petició que s'ha treballat abans per a no haver de retirar-se, i s'ha decidit quina era la persona més adequada per a presentar-se i he sigut jo".

Bernabeu ens ha contat que la seua candidatura s'enfoca en tres línies: Campus, Persones i Societat: "Som un grup de professors I ens presentem perquè volem fer un projecte diferent quant a proposta perquè volem un campus que cresca en 4.000 alumnes, i volem una ampliació de l'actual Campus".

Per a dur a terme aquest projecte, Pau Bernabeu, té una sèrie d'idees: "volem noves titulacions de Graus, hem d'implementar-les per a ser una atracció per als estudiants. Si tenim més graus, tenim més alumnes i més professors, i per tant, tenim també més investigadors, i més base investigadora". El professor de Comunicació, argumenta que: "hem po-

sat damunt la taula alguns graus que en Europa ja s'ha fet un esborrany per a explicar com podrien fer-se fins a 2050", alguns d'aquests graus als quals es refereix Bernabeu són Bioinformàtica, Enginyeria de Dades i Economia Circular, Enginyeria d'Energies Sostenibles, Matemàtiques Aplicades a l'Enginyeria de la Computació Indústria entre d'altres.

Un altre dels problemes que vol solucionar aquest candidat és el del nombre de professors: "ara tenim 90 professors funcionaris, i uns 100 no funcionaris, i això s'ha de regular". A més, afegeix que: "si tenim més alumnes i professors, podem demanar a la Politècnica que descentralitza alguns serveis. Ara tenim personal que està treballant en categories més baixes que si estigueren en València, per tant, volem demanar que ens donen competències com en investigació, o en doctorats".

"Hi ha un projecte rigorós d'ampliació del Campus, i no únicament de gestió.

Volem que Alcoi siga un referent de noves formacions. Volem tornar a créixer, tenim una línia forta", ha conclòs Pau Bernabeu.

10

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

actualitat a l’alcoià

En marxa l’Observatori de l’Habitatge d’Alcoi

Aquest nou òrgan de l'Ajuntament d'Alcoi és un instrument per possibilitat la participació i transferència d'informació a la ciutadania BR | Alcoi./ L’Observatori de l’Habitatge d’Alcoi (OMHA) ja és una realitat. Aquest nou òrgan de l’Ajuntament d’Alcoi té com a objectiu possibilitat la participació i la transferència d’informació així com l’elaboració de coneixement en matèria d’habitatge.

El dia de la seua constitució es va presentar un diagnòstic preliminar de la situació de l’habitatge a Alcoi. Un estudi obert a aportacions del ple, que quan estiga acabat, es farà públic a la ciutadania.

També es va presentar una proposta metodològica basada en la planificació estratègica participativa per a la dinamització dels diferents laboratoris, és a dir, grups de treball en temes sobre l’estat i el mercat de l’habitatge, la perspectiva social de l’habitatge i d’innovació social, que es començarà a treballar amb la informació que s’ha recollit prèviament.

El ple de l’OMHA va estar presidit per Cristian Santiago, que és el coordinador de l’Observatori, Sergio Ortiz, representant del moviment ciutadà, és el vicepresident, i com a vi-

cepresidenta segona, la regidora d’Habitatge, Maria Baca.

També formen aquest òrgan una persona representant de cadascuna de les associacions veïnals d’Alcoi, un representant de l’Entitat Valenciana d’Habitatge, de l’Institut Valencià d’Edificació, Càritas, Creu Roja, el Col·legi d’Advocats, el d’Arquitectes, l’Associació d’Empreses de la Construcció, un tècnic del Servei de Mediació i Intervenció Socioeducativa, de Serveis Socials, del Departament d’Habitatge, del d’Urbanisme, del d’Arquitectura, Policia Local i Nacional, i un representant de cada partit polític amb representació municipal.

Cristian Santiago ha destacat que: “s’ha fet un bon treball en l’Ajuntament en aquest tema, un treball que cal valorar, més si tenim en compte que hem viscut una època complicada amb la crisi de la Covid-19. Parlem, a més a més, d’una experiència pionera de la qual podem sentir-nos orgullosos i en la que ja estan fixant-se altres administracions públiques. Amb la creació d’aquest Observatori tenim, sens dubte, una oportu-

nitat per a fer polítiques d’habitatge participades i facilitar als ciutadans tot allò que ha de veure amb l’habitatge a Alcoi”.

L’observatori té un pressupost de 20.000 euros amb els quals es desenvoluparan accions.

Aquest òrgan haurà de presentar anualment una memòria en la qual es mostren les seues funcions. El document també inclourà propostes de millora i suggeriments.

Altra tasca és avaluar els efectes de les mesures municipals introduïdes amb la finalitat de permetre’n un control de l’aplicació i proposar-ne correccions o millores, i la planificació i la realització d’indicadors que permeten el diagnòstic de les polítiques públiques aplicades.

També es realitzaran estudis en els quals s’analitzarà el preu de l’habitatge a Alcoi, analitzant l’oferta i la demanda d’habitatges i la pèrdua de l’habitatge per desnonament o execució hipotecària. Es vetlarà per l’estat i la suficiència del parc públic d’habitatges i es proposaran mesures per a garantir la seua idoneïtat i inserció social.

Una altra funció de l’observa-

Edificacions de més de 50 anys d’antigüetat. Font: Visor de Cartografía de la Generalitat./

tori és realitzar estudis específics amb la finalitat d’identificat la problemàtica de l’envelliment, la despoblació del parc d’habitatge i d’espais de possible exclusió social i confeccionar un decàleg amb solucions per a aquestes problemàtiques.

L’observatori compta amb un reglament de funcionament que va ser aprovat en el mes de juliol.

Maria Baca, regidora d’Habitatge, ha remarcat la importància de comptar a Alcoi amb un òrgan de participació en temes d’habitatge: “L’OMHA ens proporcionarà informació re-

llevant per a prendre millors decisions i planificar adequadament les polítiques d’habitatge amb la participació d’entitats i representants de la nostra ciutat que, des del coneixement dels diferents àmbits als quals representen, ens donaran una visió àmplia i consensuada en un tema tan transversal i important com és l’habitatge. A més, a més, ja tenim un informe preliminar sobre la situació de l’habitatge a Alcoi i una proposta metodològica basada en la planificació estratègica participativa per a la dinamització de diferents laboratoris”.

reportatge

11

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Reportatge sobre la conversió en zona de vianants del centre alcoià

L'espera eterna de la ‘peatonalització’del centre històric El govern municipal d'Alcoi impulsa un pla per a restringir el trànsit en el centre històric i reobri un debat que porta dècades sense resoldre’s · Anuncien un procés de negociació després del rebuig expressat per veïns i comerciants Javier Llopis./

E

l govern municipal ha reobert el debat sobre una de les grans assignatures urbanístiques pendents d'Alcoi: la conversió en zona de vianants del centre. S'aborda, enmig d'una forta discussió política i social, la resolució d'una autèntica anomalia alcoiana: mentre la major part de les ciutats espanyoles restringien el pas de vehicles en els seus centres històrics, les nostres successives corporacions locals descartaven qualsevol actuació en profunditat sobre el tema. Per a explicar aquesta situació atípica cal assenyalar a la combinació de tres factors diferents: la falta d'un projecte clar per a la gestió del barri antic alcoià que ha provocat una deterioració general de la zona, l'existència d'un model de mobilitat urbana en el qual els carrers històrics del centre continuen jugant un paper molt important per al trànsit rodat i el rebuig tradicional de comerciants i hostalers.

L'arribada dels ajuntaments democràtics, fa 41 anys, provoca en totes les ciutats espanyoles una autèntica febre per la rehabilitació dels centres històrics. Corporacions de tots els colors polítics arriben a la conclusió que cal recuperar per a l'ús ciutadà aquestes àrees de gran valor patrimonial, amb la finalitat de convertir-les en punts d'atracció per a nous veïns i per a la instal·lació de comerços i establiments hostalers.

Aquests procediments, que es desenvoluparan durant dècades, coincideixen en un aspecte comú: la necessitat de convertir en zona de vianants les vies més representatives, fins a convertirles en eixos d'activitat econòmica i d'atractiu turístic.

Alcoi no és alié a aquest fenomen. Els plans per a la regeneració del centre històric se succeeixen en el temps: des del Pla ARA del govern de José *Sanus als projectes impulsats pel PP. Cal subratllar, no obstant això, que al llarg de quatre dècades de propostes (en la seua major part frustrades) a penes sí que es produeixen iniciatives destinades a convertir en zona de vianants carrers. Només el PP, l'any 2006, presenta un pla per a restringir el pas de cotxes en determinades zones del centre, que finalment es veurà reduït a la seua mínima expressió a causa del fort rebuig de veïns i de comerciants.

A aquesta falta de projectes sòlids, cal afegir-li un altre component negatiu important: l'imparable procés de deterioració que pateix el centre històric d'Alcoi, que en el tram final del segle XX i els principis del XXI perd milers d'habitants, centenars de comerços i veu esfondrar-se barris sencers. La realitat és dramàtica i bona prova d'això és que hi ha zones del barri antic –com l'àrea de la Verge Maria o la del Partidor- la conversió en zona de vianants del qual ni tan sols es planteja, per una raó molt simple: es tracta d'entorns urbans pràcticament inexistents, successions de solars buits en

El carrer Sant Nicolau d’Alcoi. Foto Diana Sanus./

les quals a penes sí que es conserva una lleu trama d'activitat.

A l'actual govern municipal, presidit per l'alcalde socialista Toni Francés, cal reconéixer-li el valor d'obrir un debat públic del qual s'han escapolit totes les administracions locals dels últims anys. Després d'efectuar diverses proves en 2014, l'Ajuntament anuncia a la fi de 2019 un pla integral destinat a convertir en zona de vianants bona part del centre. La proposta planteja tres grans àrees d'actuació: la compresa entre Sant Nicolau, Sant Llorens i les places Ramón y Cajal i la de la Creu Roja; una altra destinada exclusivament a la rodalia del campus de Ferrándiz i una tercera

que aniria des de la Placeta del Fossar al Museu Arqueològic i als jutjats. Estem davant un projecte de gran envergadura, amb el qual es persegueix reactivar l'activitat econòmica en una part de la ciutat, que malgrat ser considerada com a “zona noble” veu com cada any tanquen comerços i creixen els cartells de es ven a les persianes baixades.

Es tracta d'un ambiciós pla de xoc, que intenta afegir atractius a un Alcoi que ha apostat fort pel turisme interior relacionat amb temes com la cultura i el patrimoni arquitectònic.

Com sol ser tradicional a Alcoi, la iniciativa municipal desencadena un immediat moviment de rebuig. Després d'uns

Av. Diputación, 7 bajo · BENILLOBA T/F. 96 551 72 02 · M. 639 712 570 cyemiguel@gmail.com

assajos de cap de setmana iniciats el mes de maig passat, als balcons i a les botigues comencen a aparéixer pancartes qüestionant el projecte, se celebren dues manifestacions i els partits de l'oposició dediquen dures crítiques al govern municipal i l'acusen de falta de consens. Encara que hi ha una coincidència absoluta en la necessitat de convertir en zona de vianants part dels carrers del centre, les diferències de criteri són molt grans quan es parla de l'aplicació concreta d'aquestes mesures. El tancament de Sant Nicolau es perfila com a gran tema del debat.

El pla de conversió en zona de vianants tira avant en un ple celebrat el passat 8 d'octubre, en el qual els socialistes compten amb els suports de Podem i Guanyar; mentre PP i Compromís s'abstenen i Ciudadanos i Vox voten en contra. D'aquesta sessió plenària s'extrau una conclusió: no estem davant un projecte tancat, sinó davant l'inici d'un procés de negociacions i de consensos del qual eixiran els detalls per a restringir el trànsit rodat en determinades àrees del barri antic.

El futur d'aquests complicats mots encreuats urbanístics torna a estar envoltat d'incògnites. Només el pas del temps ens dirà si l'Ajuntament aconsegueix aplicar un projecte sòlid i de gran importància real, si esveu obligat a aprovar una versió desbravada del mateix o si la iniciativa torna a enterrar-se per enèsima vegada en els arxius pel temor a les conseqüències polítiques.

12

natura

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Grup d’Interès del Comtat Viu· La xylella i la comarca del comtat

La Xylella i la comarca del comtat El passat dia 6 d’octubre es va fer la presentació pública de l’associació comarcal “Grup d’Interès del Comtat Viu”, al saló d’actes del Centre Social Real Blanc de Cocentaina.

Grup d’Interès del Comtat Viu./

L

’associació té com objectius la defensa dels interessos generals de les ciutadanes i ciutadans, del seu àmbit territorial, en qualitat d’usuaris i destinataris finals de l’activitat urbanística, cultural, esportiva, educativa, sanitària, d’habitatge, social, econòmica (agrària en gran mesura), de consum, de participació en els assumptes d’interès general de la població especialment els bens de la comunitat ciutadana, etc, fomentant les mesures participatives més adequades(Article 4 dels Estatuts).

L’origen de la nostra associació està en la detecció de la plaga de Xylella fastidiosa el 2017, i en el convenciment, a partir de la quarta Resolució, de que científicament la Xylella no acabava d’entrar per Guadalest i Benimantell, i de que la distribució de les parcel·les afectades per la malaltia era molt ampla i uniforme pel territori de les Marines i el Comtat, el que permetia diagnosticar l’establiment de la Xylella en el territori, el que significa que el bacteri es queda a viure aquí per al futur.

Les dades de les darreres actualitzacions avalen el criteri científic de que la malaltia està establerta a la nostra Comarca, i no es tracta d’una epidèmia sinó que és una endèmia. L’epidèmia de Xylella seria l’entrada recent d’una plaga desconeguda fins ara en la península, amb poques plantes afectades, formant focus escassos, i actuant amb rapidesa per destruir els vegetals malalts i els hostatjants en un radi determinat empíricament. I aquestes actuacions deixen de tindre eficàcia quan la malaltia s’ha establert en una zona, moment en el que la plaga pot considerar-se endèmica d’eixa zona, no epidè-

La Xylella fastidiosa provoca una malaltia en els ametlers i altres espècies vegetals. / Foto: IVIA

mica, en opinió de les científiques María M. López, Ester Marco Noales y Blanca B. Landa, en “Consideraciones sobre la situación de X. fastidiosa en la Unión Europea y en España [… ]. En Enfermedades causadas por la Xylella fastidiosa, CAJAMAR 2017.

El tractament científic de la plaga es basa en aquesta distinció en el diagnòstic d’ epidèmia ó endèmia: en la primera el tractament adient és l’Eradicació, però en l’endèmia procedeix aplicar el control de la malaltia per Contenció, un tractament perfectament recollit en la normativa espanyola i de la UE. El nou Reglament de la Comissió de la UE, d’agost de 2020, recull una sèrie de mesures tècniques arbitraries i no científiques que la Conselleria aplicava en les seues actuacions i que les va proposar a la UE, defugint, però, el sol·licitar la Contenció.

De manera incomprensible la Conselleria d’Agricultura

valenciana vol continuar aplicant l’Eradicació sense informes i estudis que avalen científicament si el tractament és eficaç i és procedent. És una decisió sense arguments a favor, que fa patent la defensa de interessos econòmics particulars i privats per part d’alguns membres del Grup d’Interès, que es reuneixen amb l’Equip de Direcció d’Emergència de la Conselleria, la qual és la responsable final de la decisió política i acientífica d’Eradicació dels ametlers, a favor d’interessos contraris als interessos econòmics, ecològics, culturals i socials dels agricultors i la població dels pobles afectats. És per això que, el Grup d’Interès del Comtat Viu, crida a defensar l’agricultura de muntanya característica de la nostra comarca, que a més te gran influència en la conservació del paisatge, pel seu sistema de terrasses o bancals imprescindibles per frenar l’erosió abundant donades les característiques

geomorfològiques, geogràfiques i climàtiques del nostre territori, al temps que crea discontinuïtat entre les zones forestals i redueix el risc d’incendis forestals.

Altrament, la destrucció programada de tots els ametlers de les comarques afectades per la Xylella fastidiosa múltiplex ST6, es constitueix en un altre factor de despoblament rural dels pobles afectats. És paradoxal que la Conselleria d’Agricultura, que al mateix temps és de Desenvolupament Rural, no es coordinen entre si, i amb altres departaments i institucions, per valorar els pros i contres d’un tractament inadequat i que aboca a més despoblament. Cal tenir en compte que el despoblament és el fruït de polítiques de gestió del territori que han provocat, des de fa anys, el despoblament del rural, i que continuen sense corregir-se les causes.

La mala gestió política, passada i actual, del territori és responsable de la pèrdua de drets

c/Sant Vicent, 14 c/Rois de Corella, 12 96 554 57 63 Alcoi www.tanatorioalcoy.es

info@tanatoriodealcoy.com

bàsics dels ciutadans i ciutadanes rurals: dret a infraestructures, dotacions i serveis basics i equitatius. Alguns dels dèficits de gestió política de la Conselleria d’Agricultura, en aquest cas, és la manca de planificació a curt, mitjà i llarg termini, per a preveure el que volem ser com a territori en el futur.

Cal una coordinació de les inversions destinades al món rural, autonòmiques, provincials i locals, per tal de programar la restitució de drets ciutadans bàsics a infraestructures, dotacions i serveis. Cal una planificació específica enfocada als joves i a les dones, un marc legislatiu adaptat al medi rural (diferenciat de les zones urbanes), una planificació urgent que promoga l’agricultura, la ramaderia i el comerç local rural de proximitat, estudiant la diversificació de la producció,...

Sense aquestes millores, el món rural no tindrà l’atractiu necessari per a frenar el despoblament i per a invertir la tendència.

L’associació Grup d’Interès del Comtat Viu promourà accions específiques contra l’ Eradicació d’ametlers, i contra el despoblament. Seguim en l’organització del GRUP i invitem a inscriure’s com socis i sòcies per tenir una base social ampla i i conèixer la realitat dels pobles del Comtat i poder intervindré.

Necessitarem també una suficiència econòmica que ens permeta mantenir la nostra independència i autonomia. Tenim que organitzar-nos per defensar els nostres drets com ciutadans i ciutadanes, agricultors i membres de la nostra Comarca, Aquest és l’enfocament amb el que pretenem encarar el futur pròxim, malgrat els impediments que ens posa l’endèmia per Covid-19.

ecologia

13

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Parlem amb Santi Villora, professor IES Paré Vitòria

Santi Villora: “no és que s'està morint,

és que l'estan matant"

Un dels emblemes de les comarques centrals no està passant pel seu millor moment. Parlem del Riu Serpis, que des del seu naixement a Alcoi fins a Gandia, la situació del corrent canvia. Per tal de saber més parlem amb el professor Santiago Villora.

Belén Rivas./

L

a situació del Riu Serpis ara mateix no és la millor, i és que alguns estudis demostren que la qualitat de l'aigua i el caval que baixa des de la presa de Beniarrés no és la que deuria.

Un dels encarregats de fer aquests estudis, i que està molt implicat en el que està passant en aquest riu emblemàtic de les comarques centrals és Santi Villora, professor de l'Institut Pare Vitòria.

Segons ens ha contat Villora: "des de Potries ho estan passant malament, perquè l'aigua fa setmanes que no arriba amb el caval suficient, a més hi ha molta quantitat de peixos morts".

Aquests problemes tenen un per què, i és que Santi Villora ha explicat que: "des de la presa de Beniarrés no asseguren el caval ecològic, encara que sí que està sobre el paper la quantitat de metres cúbics que haurien d'alliberar, no es fa. Ara està l'esborrany damunt de la taula del Pla Hidrològic, i sembla que es volen alliberar més metres cúbics, però clar, si no s'està fent ja, qui va a fiar-se de què ho faran en el futur i en millors condicions?".

L'Institut Pare Vitòria està molt implicat en aquest problema, "el projecte del riu Serpis és iniciativa de Conselleria, d'Innovació Educativa, que ja fa tres anys que es du a terme i té com a objectiu reconvertir l'Institut en un observatori de qualitat ambiental", ha dit el professor. Des d'aquest centre alcoià estan treballant l'ecosistema aquàtic. Primer van començar amb unes estacions en Alcoi, i amb la col·la-

boració de l'Ajuntament es va poder fer una replantació d'espècies al riu. "Enguany hem volgut reconéixer tot el riu Serpis per a fer una radiografia de com està, quina és la seua situació", ha assenyalat Villora, que ha afegit que: "En el projecte d'enguany estan implicats cicles formatius de química, d'educació i control ambiental, tant de grau mitjà i superior, i a més, el departament de física i química, biologia, tecnologia... És a dir, hi ha molts alumnes i professors implicats, és ja un projecte de centre".

Els estudis que s'estan fent reflecteixen que "estan desapareguen espècies grans i molt vistoses per a la població, però a més els macroinvertebrats que nosaltres estudiem. A mesura que l'aigua es va retirant, van desapareixent les larves que després seran adultes i s'han de menjar altres organismes, d'aquesta manera la cadena atròfica es trenca, i això fa que la resta de la piràmide ho patirà també, no ara, però després si", a més a més, "les condicions de les aigües, per les analítiques que fem es van empobrint, ja que hi ha un enriquiment de matèria orgànica, però un empobriment de les condicions necessàries perquè la vida puga funcionar mínimament bé".

Aquestes analítiques, a més de per a saber l'estat del riu, tindran altra utilitat: "Quan tinguem els resultats ho posarem en les mans dels qui són responsables".

Per a Santi Villora la situació del riu té una definició clara: "la situació del Serpis té dos cares. D'una banda hi ha zones

c/Cronista Jordán, 16 · Alcoi T/F. 96 533 11 67 M. 639 604 897

El professor Santi Villora./

“la situació del Serpis té dos cares. D'una banda hi ha zones precioses, i d'altra banda, és un riu que s'està morint” precioses, quan passes per l'Orxa o quan obris l'aixeta en Beniarrés i es recupera l'ecosistema, i d'altra banda, un riu que s'està morint, i no és que s'està morint, és que l'estan matant".

"La realitat cada vegada és més dura, i els alumes s'impliquen en el tema i reconeixen que aquests tipus de treballs són necessaris per a defensar el que és seu, el riu", defensa Villora.

I és que com bé argumenta aquest professor del Pare Vitòria, "és un ecosistema emblemàtic que a més ha connectat a la població, ha sigut motor de l'economia, com ha sigut el cas d'Alcoi, hi hauríem de tindre més cura del que tenim".

Els resultats d'aquesta expedició formaran part d'una exposició que es farà en Fundació Mutua Levante, i serà un recull final d'aquesta campanya de tardor.

14

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

mig any alcoi

‘Crida de Festa’ regala al públic pinzellades de Moros i Cristians

L'Associació de Sant Jordi ha volgut fer un homenatge a la Festa, amb un espectacle carregat de música, dansa, humor i sentiment BR | Alcoi./ Una pandèmia ha fet que tot allò que no podíem imaginar este passant, ens ha furtat un dels sentiments que més uneix a la ciutat d’Alcoi, les Festes de Moros i Cristians, i hem tingut que viure un any sense sentir música al carrer, sense l’olor de pólvora i sense els carrers plens de confeti.

Des de l’Associació de Sant Jordi han volgut regalar-nos un trosset de festa, dos hores per a recordar-nos que encara que no sabem quan tornarem a tindre festa, el sentiment continua viu.

Durant els dies 16, 17 i 23 d’octubre el Teatre Calderón d’Alcoi ha acollit ‘Crida de Festa’, un espectacle en el qual no

ha faltat cap ingredient per a fer homenatge als Moros i Cristians.

L’acte va estar molt bé conduït per Ricard Sanz i Conxi Doménech, gràcies al gran sentit de l’humor que van desprendre. Va ser un espectacle molt variat en el qual el públic va poder gaudir de moments de concert, amb marxes mores i cristianes. També es van reviure imatges de la trilogia, actuals, i més antigues, que demostren que les festes de Sant Jordi sempre han sigut un reclam per la societat.

Repassant un poc més la història de la nostra festa, els espectadors també van poder veure un recull de reportatges de RTVE

del segle passat.

‘Crida de Festa’ també va tindre lloc per a una part de les festes que fa que les nostres entrades siguen encara més especials, la dansa. El ballet de Virgina Bolufer, amb les seues coreografies va fer homenatge a alguns actes. Primer, va recrear la Glòria, i per a aquest moment va comptar amb la col·laboració dels dos Sergents, Javier Lerma, del bàndol cristià, i David Antolí, del bàndol moro. Les ballarines, amb indumentàries representant a cadascuna de les filaes, van fer al públic viure un dia de glòria al complet, mascletà inclosa.

L’altra coreografia preparada

per Bolufer, va ser una representació sobre el dia de Sant Jordi.

Per a aquesta part, van comptar amb la presència del Sant Jordiet, Fernando Rius. Sens dubte un moment marcat per l’emoció.

L’humor també va formar part d’aquestes dos hores d’espectacle gràcies a dos fragments de ‘Sainet’, preparats per a l’ocasió pel Quadre Artístic de l’Associació de Sant Jordi, ‘Centre de Confinament’ que va recrear com els festers i festeres van viure el mes d’abril des dels balcons.

Un altre dels tocs d’humor de ‘Crida de Festa’ va estar a càrrec de festers de la Filà Maseros i

Contrabandistes, que van dur al Teatre Calderón el Contrabando.

També va haver-hi espai per a poemes en els quals es veuen reflectits els sentiments que deixa en l’alcoiania aquests dies de festa. Óscar Martínez i Amparo Murcia van ser els encarregats de recitar aquests versos.

Per tal de tancar la gala, es va interpretar l’Himne de Festes, però els espectadors, per motius de seguretat, van haver d’aguantar les ganes de cantar-lo.

Dins del Teatre Calderón es van respectar en tot moment els protocols de seguretat que indiquen les autoritats sanitàries, deixant clar que la cultura segura és possible.

suplement

La Veu dels Llibres · Cicles d’art Alcoi · Animalcoi Antoni Miró · Josep Sou · Abraxas · VerdCel · Fuencisla Francés Alcoi Cultural · Ovidi 25 · Teresa Mollà Detall de Tombant el mur, Resina i corda - de Moisés Gil

SUPLEMENT D’ART EL GRAT - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOV.20/Nº11

Art&Cultura

16

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

art i cultura

Art&Cultura

930 curts es presenten als premis Animalcoi

Aquests curts animats procedeixen de 70 països diferents, i entre ells hi ha obres que han guanyat premis Goya, Annecy o Animac BR | Alcoi./ Des de l’organització del Festival Animalcoi han manifestat la seua satisfacció absoluta, ja que aquesta primera edició de premis del certamen ha rebut moltíssims curts. En concret 930 treballs de 70 països dels 5 continents. Entre els candidats hi ha curts de República d’Iran, Estats Units, Turquia, la Xina, Taiwan i, òbviament d’Espanya.

Hi ha tres categories de premis: el Premi Caixa Ontinyent, que premiarà a aquells curts amb temàtica sobre Drets Socials, i està obert a persones estudiants, el premi Fundació Mutua Levante, amb el tema: Confiança Mutua, que serà un premi per a professionals, i per últim el Premi Grupo Solitium, per a curts realitzats entre el 2016 i el 2019, i en el que el jurat serà el

Els tallers de la Factoria Creativa de l’IVAM CADA Alcoi tornen

Aquests tallers estan dins del cicle Corrents Alternes i van ser ajornats per culpa de la Covid-19

públic.

Entre tants treballs presentats hi ha alguns d’ells que ja han rebut altres reconeixements com premis Goya, ANNECY o del Festival ANIMAC, entre d’altres.

Dels curts que s’han presentat, el jurat farà una

selecció. Aquest es veuran els dies 13, 14 i 15 de novembre en les projeccions virtuals Premis 20 d’ANIMALCOI. Quan finalitzen aquests dies de projeccions es donarà a conéixer als guanyadors de totes les categories, i els guardons se-

58 alumnes inscrits en l’Escola Municipal de Teatre d’Alcoi

Les classes presencials ja han començat i l'alumnat està repartit en sis grups de diferents edats compreses entre els 4 i els 17 anys

ran lliurats en el festival de novembre de 2021.

Amb la col·laboració de les regidories de Cultura, Educació, Joventut i Turisme de l’Ajuntament d’Alcoi, i de l’EASD d’Alcoi, s’està treballant per a fer una sèrie d’activitats sobre Animació.

BR | Alcoi./ 1.500 persones han visitat l’exposició ’25 vacances’ d’Ovidi Montllor durant el mes que ha estat a la Sala Coll Alas de Gandia.

La mostra va finalitzar el dia 18 d’octubre i va estar organitzada pel departament de Cultura i la Càtedra Antoni Miró. Des de la regidoria de Cultura de Gandia, valoren

aquestes xifres positivament i recalquen que reflexen una bona acollida als actes culturals que s’estan programant des del consistori.

‘25 vacances’ es va inaugurar a Alcoi, ciutat natal del cantautor, el passat 6 de febrer, i Gandia ha sigut la localitat que ha estrenat la gira d’aquesta exposició.

BR | Alcoi./ L’Escola Municipal de Teatre d’Alcoi ja ha iniciat el seu curs amb 58 alumnes que s’han hagut de repartir en sis grups de diferents edats entre els 4 i els 17 anys, amb un màxim de 10 persones. Des de l’escola s’han pres totes les mesures de seguretat.

La majoria de l’alumnat d’edicions anteriors ha repetit, per a continuar formant-se en el món del teatre i gaudint d’aquestes experiències.

La matrícula encara continua oberta perquè hi

ha alguns grups d’edat que tenen alguna vacant.

Els professors d’enguany són Rosa Fraj i Carlos Sellés. Els més xicotets realitzen les seues classes al Centre Cervantes Jove, i els grups d’alumnat més major fan les seues sessions al Centre Cultural Mario Silvestre.

Raül Llopis, regidor de Cultura, ha destacat que: “Iniciem el curs amb una escola municipal de teatre consolidada, amb nous projectes i molts alumnes disposats a co-

néixer i gaudir del teatre, aprenents noves aptituds.

Un projecte que també ens permet crear en Alcoi espectadors i/o amants d’aquesta professió, en una ciutat on les arts escèniques sempre han tingut i tenen una importància vital”.

L’Escola vol seguir visibilitzant la seua tasca cultural i docent, dins de les possibilitats que impose la situació sanitària, i té previst participar amb el seu alumnat en activitats i diferents esdeveniments importants de la ciutat.

cicles d’art alcoi

17

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Art&Cultura

E

l cicle expositiu tardoral de 2020 apareix a l’horitzó artístic i creatiu de la ciutat d’Alcoi. Una nova temporada, per a fruir de noves propostes a l’àmbit de la generació artística, s’hi presenta, si cap, amb renovades i encara més intenses aspiracions d’acompanyar, en la seua aventura, a tots els artistes que hi participaran, i de mostrar, a totes les persones que amb voluntat i il·lusió donen suport a l’esforç de perseverar en aquest preciós projecte, la densa matèria creativa que haurà de constituir el seguit d’exposicions amanides per a aquest temps que, ara, assenyalem, tan encoratjador.

En primer terme ens referirem a l’exposició de Tendo Taijin «Jo també soc quàntic (Shuzo Azuchi Gulliver)», ubicada al Centre Ovidi Montllor, i que fou inaugurada el proppassat dia 29 de setembre, i restarà amb nosaltres fins el 27 de novembre.

Doncs sí, en aquesta exposició, plena de color, d’esferes en suspensió a l’espai, tot recercant acomodament per a la comprensió de les formes mínimes, trobem la presència d’una nova poètica: la de la llum, la de la

Cicle expositiu de tardor 2020 -Tendo Taijin, Fuencisla Francés, Paco Sempere / David Trujillo-

per J. Sou - Dr. Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani · Universitat d’Alacant densitat, la de la subtilesa i la de la indagació. Un univers pletòric de fantasies alena al si de les propostes cromàtiques, assajant la diàspora de les distàncies comprensibles a simple vista. El rerefons intuïtiu bascula entre dir les coses obertament, sense massa equidistàncies conceptuals, o bé apurar els coneixements de la mecànica que s’hi esllavissa per geografies mai no encetades, encara, per la memòria.

Una exposició diferent, la de Tendo Taijin, amb un fort component experimental, i que de demana la implicació del espectador per a tancar els perfils de la proposta.

La segona de les exposicions: «La pintura de Fuencisla Francés», inaugurada a la Casa de la Cultura el proppassat dia 30 de setembre, i que restarà oberta al públic fins el 27 de novembre, ens ofereix el torrent imaginatiu de la seua autora.

Fuencisla Francés, des de la seua enorme sensibilitat, irromp amb un gran esclat a dins de la sala expositiva, i transforma la

versemblança de la pintura en una immensa al·literació, convocant la fuga de l’essència pictòrica a força de repetir l’acció expansiva de les formes adjacents. Els fragments de vida, els petits corpus d’existència viatgen arreu, a la percaça del veritable sentit de la vida...el flux interminable de la peripècia existencial. Pintura de fragments en la dansa de les idees que mai no defugen la profunditat d’un pensament harmoniós.

També l’antítesi hi es present en aquesta retòrica sense paraules: hi ha, però, just al costat de la fugida de la pintura - fragments, una voluntat d’apropar els vincles de la proposta, doncs hi ha el marc referencial d’un rerefons monocrom que ajusta i autentica la vocació d’un comportament unitari. El blanc, o el negre, subjecten la diàspora dels elements pictòrics en favor de la causa unitària del quadre: la vida.

La tercera de les exposicions que se’ns presenten acull, a La Llotja de Sant Jordi, les propostes de Paco Sempere «L’inefa-

ble Wabi - Sabi» i de David Trujillo «Llocs, un conte hertzià».

Aquesta doble mostra fou inaugurada l’1 d’octubre, i restarà oberta al públic fins el 29 de novembre. Cal dir que aquests dos artistes guanyaren les Ajudes a la Creació Artística, convocades per la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA el 2018.

Doncs bé, si la proposta de l’artista Paco Sempere resta arrelada al si de la matèria, amb un procés de neteja, depuració de les formes i consecució ulterior de l’objecte escultòric, i amb la fusta com element primordial del seu quefer creatiu, la recerca experimental de David Trujillo s’hi substancia al si de la tecnologia; la tècnica com a suport fonamental per a determinar l’abast i caràcter de l’obra aconseguida.

Paco Sempere il·lustra el seu treball amb la paciència extraordinària d’aquell que acaricia la fusta bàsica, tot reclamant-li, des de l’endins espiritual que viu la dinàmica oculta i silenciosa, la llum emergent i plena de

significació. La determinada voluntat comunicativa de l’artista en pugna directa amb la dificultat de desentranyar l’elemental claredat d’un vers oriental. Ritme, forma i vida, a la fi.

David Trujillo, amb els sons, capturats a l’èter circumdant, tot trasbalsant els espais naturals on s’hi retorcen en mil giravolts impossibles de determinar, per la visió limitada i establerta en altra dimensió i freqüència, formalitza un univers de paisatges sonors. La forma, ara, és hereva del impulsos sensorials que possibiliten la captura optimitzada dels recursos visuals. Un assaig.

Una nova percepció. La vocació, a la fi, d’aconseguir la bellesa a partir de la tècnica. I el món que se’ns obre al davant.

Felicitem tots quatre artistes, i els agraïm que compartesquen el resultat del seu treball creatiu amb nosaltres. Agraïm l’Ajuntament d’Alcoi la seua perseverant labor per a la causa de la cultura, i en aquest cas concret, la sensibilitat cap a les arts plàstiques. Reconeixem el treball de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA a prop de la generació artística, així com també la preocupació per la seua correcta difusió. Estimem l’esforç de l’artista Antoni Miró devers la cultura i l’art a la nostra ciutat.

A su servicio desde 1982

Cocinas Fachadas Escaleras c/ El Puig, s/n · ALCOY· correo@marmolescamacho.com T. 96 533 44 92 M: 646 966 921 · 676 473 915 Si desea un acabado perfecto confíe en nuestra amplia experiéncia de más de 35 años Síguenos en:

Instagram ·

Facebook ·

www.marmolescamacho.com

Fabricamos y montamos toda clase de mármoles, granitos, piedras decorativas, cerámicas térmicas y encimeras de cuarzo a la medida de sus necesidades para cocinas, fachadas, paredes, escaleras...

Diseño y calidad al mejor precio

18

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

llibres

Art&Cultura

Articles d'opinió i textos intimistes, els nous treballs literaris deTeresa Mollà L'escriptora d'Ontinyent ha tret a la llum dos llibres: 'Día a día en tiempos raros' i 'Perquè em dona la gana'. Un recull dels seus textos durant el confinament i El Levante

D

Belén Rivas./

urant el confinament vas traure uns textos en un blog i d'aquests textos has escrit el llibre 'Dia a dia en tiempos raros'. Com va sorgir aquesta idea?

La idea naix per què a un amic sanitari que treballa com a neumòleg en l'hospital de Xàtiva, jo l'hi enviava els articles del Levante. Durant la primera setmana em va escriure molt angoixat per com estava la situació. Estava bastant desesperat. Jo en eixe moment li vaig dir: "Què puc fer per tu?", i ell em va dir: "Per favor, escriu. Només en què escrigues alguna cosa ja ens ajudes a evadir-nos d'açò". Això m'ho va dir un divendres i el dissabte el vaig dedicar a construir el blog en el qual vaig escriure fins al 31 de maig, que ja va haver-hi una saturació, i ho vaig deixar ahí.

- És a dir, els textos són una recopilació dels textos del blog?

No, estan tots els textos, però a més tenen una sorpresa.

- I quina és aquesta sorpresa, si es pot saber?

Si porten una tècnica incorporada en el llibre que es diu "Clickar" - En què consisteix aquesta tècnica?

Mitjançant una fotografia pots incorporar vídeos, música, etc. És com un codi QR, però al ser una imatge, el text queda més complet, ja que poses una foto, meua en aquest cas, o de gent que ha col·laborat i m'ha cedit fotografies. Aleshores, la foto fa de codi, enfoques amb el telèfon la imatge des de l'aplicació, que és de descàrrega gratuïta, i ja veus el que hi ha, que normalment són vídeos amb cançons

que a mi m'agraden. Són vídeos que tenen un tractament especial, per a eliminar la publicitat.

- A banda d'aquest llibre, també has tret un nou que es titula 'Perquè em dóna la gana', com naix aquest llibre?

Jo en El Levante comence a escriure en el 2016, però no és fins a gener de 2018 que em demanen que passe de col·laboracions puntuals a tindre columna pròpia, i em demanen que li pose un nom, i li pose 'Perquè em dona la gana', igual que la d’El Grat.

En aquest llibre estan tots els articles públics des de que tinc columna, fins a mitjans de setembre o així, que va ser quan vaig haver d'entregar el llibre a l'Editorial.

Una curiositat d'aquest llibre és que cada text porta inserida la imatge principal de la portada digital del dia que l'article va ser publicat. Al final de l'article està la data de la publicació perquè la gent tinga una contextualització temporal.

- En què diferenciaries aquests dos llibres?

Doncs primer de tot en les llengües, com això de la cooficialitat no crec, un ha eixit en valencià i l'altre en castellà. El del "dia a dia" va eixir en castellà perquè així m'ho va demanar el cos, i l'altre en valencià. A més, són dos tipus d'escriptura totalment diferent, 'Perquè em dona la gana' són articles d'opinió sobre la realitat objectiva, tenen components polítiques, feministes, parle de religió, de política, de polítiques feministes. L'altre són textos més intimistes, anècdotes, o també com el confinament em va ajudar a recuperar receptes tradicionals

“Jo en eixe moment li vaig dir: “Què puc fer per tu?”, i ell em va dir: ”Per favor, escriu. Només en què escrigues alguna cosa ja ens ajudes a evadir-nos d'açò”

La nostra col·laboradora Teresa Mollà. Foto Perales Iborra./

de cuina, escrivia de tot, del llenguatge ferotge i de com els mitjans de comunicació es comportaven quan el govern eixia a donar explicacions. Hi ha de tot un poc. Són 71 dies que el dona temps a tot, i a més, estant confinada en un pis de 90 m² tu soles.

- Es podria dir que és com una espècie de diari no?

Si, és el diari de 71 dies, acompanyat de fotos en blanc i negre i de música que acompanya al text.

- Pots donar algun detall més d'aquests llibres?

Els pròlegs han quedat precio-

sos, els han escrit dos persones que m'estime molt. El del 'Dia a dia en tiempos raros' és el nostre col·lega alcoià, Germán Llorca, que és molt amic meu, i 'Perquè em dona la gana' ha sigut una de les subdirectores de El Levante, Isabel Olmos, que va ser la que em va enredrar en aquesta història. Un és molt divertit i l'altre molt sentit.

- Tens pensat fer algun tipus de presentació per als llibres?

Si, estava previst, però la pandèmia no ho ha permet, una presentació el dia 20 de novembre a les 7 i mitja, en la Sala Gomis d'Ontinyent. La presentació for-

mava part de les activitats que ha organitzat l'Ajuntament d'Ontinyent al voltant del 25 de novembre, que és el Dia Mundial Contra les Violències Masclistes que patim les dones. Però la faré, si es pot, en primavera En la taula, estaran les dos persones que presenten els llibres, que són dos amics meus i l'alcalde representant a l’Ajuntament. El més curiós d'aquesta presentació és que no serà d'un sol llibre sinó de dos. Per a mi presentar un llibre em desgasta molt, així que vaig decidir agrupar-ho.

- Quan podrem adquirir aquests llibres?

De moment no estan, perquè el del "dia a dia" és un poc més laboriós pel tema dels codis. Jo volia que estigueren a la venda al mateix temps que presentem els llibres. Però no podrà ser i traurem els llibres en la data que anava a ser la presentació de novembre.

- Estarà sols en Ontinyent, o en altres localitats també el podrem comprar?

Encara no ho sé. Fa unes setmanes vaig parlar amb el nostre benvolgut Paco Agullò, i em va dir que intentaria vindre a la presentació i que veuria si es pot fer una presentació en Alcoi també. Així que si es fa presentació en Alcoi, es miraria alguna llibreria.

any ovidi

19

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Art&Cultura

Ovidi 25: No se’n va,és qui torna Cada vegada que hi ha un aniversari redó d’Ovidi Montllor, ja siga el seu natalici o el traspàs, hi ha un moviment artístic extraordinari al voltant de la seua figura que demostra com d’arrelat es troba entre la memòria popular i les noves generacions d’artistes que no l’han conegut personalment però volen agafar el seu testimoni per bandera. Ovidi és un dels màxims exponents de la nova cançó i un cantautor molt versionat, des de tots els estils, perquè és un referent, no només musical, sinó també ètic i polític que sempre ha estat al marge dels salons i les catifes roges del poder.

Amalia Garrigós./

A

ra ens trobem en l’Any Ovidi, pel 25é aniversari de les seues vacances.

Una fita declarada a iniciativa del Col·lectiu de Músics i Cantants Ovidi Montllor (el COM) que també celebra el lliurament dels seus premis de la música anuals a la capital de l’Alcoià. Però la cita de divendres 13 de novembre és molt especial. Serà un dia preciós per a rebre Ovidi 25 al Teatre Calderón d’Alcoi a les 20h.

Un concert-espectacle organitzat conjuntament per Plataforma per la LLengua, la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià i Escola Valenciana.

Ovidi 25 està format per la cantant Mireia Vives, el músic Borja Penalba, el periodista David Fernández i el poeta David Caño. Ells diuen que sempre estan contra les cordes. Resistint, insistint i persistint. Foradant la roca, ampliant el camp de batalla i desobeint l’absurd. També adverteixen que si sou militants de la #CulturaSegura heu de saber que no hi ha res més insegur que la por gratuïta i el foment de la incultura.

Ovidi 25 es la tercera entrega de l’homenatge que han volgut fer a la figura d’Ovidi Montllor. Una proposta que va nàixer fa cinc anys com a Ovidi 3, i posteriorment, amb la incorporació de Mireia, Ovidi 4. Amb la commemoració dels vint-icinc anys de la seua mort s’han convertit en Ovidi 25 per enfatitzar la vigència de les seues cançons, la seua música i el seu missatge i sobretot per recrear-

nos en el tarannà de la persona íntegra i honesta que era com a treballador de la música, el cinema i els altres trenta sis oficis que va tindre abans de ser artista. Tal i com relata l'escriptor alcoià Jordi Tormo en l’obra ‘Ovidi Montllor, un obrer de la paraula’ (Sembra Llibres), Ovidi va ser un obrer de la cultura, però sobretot fou un treballador apassionat i incansable de les paraules.

Els quatre integrants de l’espectacle volen projectar la seua mirada crítica i inconformista i traslladar la seua capacitat per mantindre una qualitat escènica en l’acció i la dicció. Intenten agafar el seu llegat i passar-lo pel tamís de l’actualitat perquè, malauradament, les coses no han canviat tant. I és que l’artista, el cantant i el pallasso està ben present al segle XXI carregat de totes les seues lletres, cent per cent contemporànies, d’humor afilat, radicalment vigents, positives, enèrgiques i reivindicatives. És una proposta molt dinàmica en què cadascun dels integrants d’Ovidi 25 té un rol concret. David Fernàndez és la reflexió, el fil conductor del contingut; David Caño representa la força de la poesia; Mireia, el vigor de la veu i Borja és la música. Transmeten el missatge d’Ovidi amb bones dosis de poesia, melodies i memòria. És una funció colpidora que no ens deixa indiferents, ans al contrari, la petjada emocional provoca diversos estats d’ànim i genera pensaments i idees gens irrellevants.

En dues hores és impossible recollir totes les facetes de

SIDEROPARC · ALCOI · Camí dels Talecons, 6 · Nave 9 T. 96 533 18 66 · F. 96 652 62 16 info@mecanizadosberenguer.com

‘Au adéu, comence el comiat I sóc nou arribat.

No me'n vaig, sóc qui torna!’

(Bon vent barca nova.O.Montllor)

l’artista alcoià però dibuixen una perspectiva global del cantautor. El concert està estructurat en quatre parts: una molt valenciana, potent i reivindicativa; una altra sobre la consciència social d’Ovidi (vinculada al que està passant ara mateix amb la crisi sanitària i econòmica); una tercera sobre la memòria (amb un especial gest per a la Teresa de la cançó mítica) i finalment es mostrarà l'Ovidi corrosiu que s'enfronta a les misèries de la condició humana. Segur que hi estarà present d’alguna manera, la seua amiga, també alcoiana i recentment desapareguda, Isabel-Clara Simó.

Els Ovidi 25 només van estar una vegada a Alcoi i en aquesta ocasió, ho faran al Teatre Calderón, el lloc on Ovidi va fer la seua última aparició pública en l’homenatge que li van retre els seus companys i el seu poble quatre mesos abans de les seues vacances el 30 de novembre de 1994.

Venen molt inspirats. Es l’actuació necessària, la més important pel que significa i simbolitza la ciutat natal d’Ovidi. ÚLTIM HORA: Al moment de finalitzar el tancament de l’edició de Novembre d’El Grat se’ns a comunicat que aquest espectacle s’ajorna per la situació sanitària, fins a nova data per concretar.

20

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

els nostres artistes

Art&Cultura

Descobridora de grans universos Fuencisla Francés· Els nostres artistes al País Valencià II

Originària de Segòvia i que actualment resideix a València, ens trobem, sens dubte, davant d'una de les poques persones que han fet d'obres senzilles i planes, pura màgia.

Obres que, a poc a poc, han anat evolucionant i que a la fi han "explotat" fins convertir-se en un preciós i monumental caos que al mateix temps, ens porta una pau enorme.

Yolanda Murcia Oltra / Fotografies: Mateo Gamon./

“L'artista utilitza un proce� s de creacio� totalment diferent als impartits; i e� s que una vegada pintades les seves obres, les retalla fins a fer-les trossets, i amb aquests fragments construeix una nova obra”

L

'artista utilitza un procés de creació totalment diferent als impartits; i és que una vegada pintades les seves obres, les retalla fins a ferles trossets, i amb aquests fragments construeix una nova obra.

El resultat és un collage amb petits al mateix temps que grans universos que provenen d’una creativitat destruïda, és a dir, Fuencisla per a crear, necesita destruir, necesita que allò que va ser bonic i que agradava, fos ara explosiu i que encantara, per aquesta raó, infinitats de papers diminuts desborden per totes les parets de les seves exposicions i ens mostren així mateix com responen les formes, i com podem anar nosaltres mateixos adaptant-les en la nostra imaginació.

A l’igual que al mateix temps,

utilitza les seves obres com un missatge cap als espectadors en el que ens vol transmitir el trencament d'un cànon impartit per l'art, és a dir, l'obra es pinta, s'adorna i s'exposa davant de l'espectador. Però ella després de pintar-la la destrueix, amb el propòsit de convertirla en un obra molt millor de la que era, i així transmitirnos que el art recurrix moltes vegades al temps i que en ell, podem apreciar diferents facetes que fan que conforme vagi passant el temps en les seves obres d'art, cada vegada es mostren més boniques i més interessants, gràcies a que nosaltres, al observar-les, hem anat evolucionant entorn als nostres pensaments fins a arribar a una fase d'apogeu en la qual les seves obres es presenten de forma in-

creïble. Ella vol fer-nos saber que del foc, ressorgeixen les cendres, a l'igual que d'un caos neix un altre món millor.

No obstant això, l'artista reflexiona sobre la relació entre les seves obres, l'espai i la llum, perquè busca que la instal·lació on reposen aquestes, estigui relacionada íntimament amb l'espai; busca dominar-lo, per a què ens impressione tot el que observem en les seves obres, les quals ens ensenyen coses de les que nosaltres mateixos vivim envoltats; de línies, formes, figures, colors i llums que ens ajuden a comprendre que el que hi ha al nostre voltant és com una "caixa de ressonància" en la qual vivim normalment, fent que aquesta normalitat es tradueixi en equilibris interns, equilibris que en ajuden a

comprendre moltes coses, que ens aporten pau i que alteren tot en general. Ella necessita que el treball, tot l'esforç posat en les seves obres, es converteixi en comunicació, per a que així la gent pugui accedir a aquest meravellós univers geomètric i accedir així al seu missatge d’armonía i calma a la volta que realitat.

Fuencisla presenta els seus treballs com un esclat, un món uns instants després de la seva explosió, quan tot neix del no res, amb una màgia atraient a la mateixa vegada que seductora, unes obres que es componen per infinits pensaments i infinits universos que s'adapten a el que nosaltres som i el que pensem. I es que son més de 50 anys de trajectòria artística en la que obser-

vem gran exposicions com la de “Punto de Fuga” exposició que va presentar a Valencia en 2019 al Centre del Carme, o “La pintura de Fuencisla Francés” (una exposició que podem disfrutar fins el 27 de Novembre d’aquest any de Dilluns a Divendres de 11:30 a 13:30 i de 17:30 a 20:30 en el Centre Cultural d’Alcoi), i premits com “Trajectòries” (Convocatoria para la revisión de trayectorias artísticas valencianas 2018-2020).

En fi, més de 50 anys d’una imaginació viva i extensa que a través de les seves obres ens ajuden a sentir-nos vius, però sobretot ens ajuden a seguir els passos d’aquesta gran artista, ademés de fer-nos adonar del que realment és; una descobridora de grans universos.

els nostres artistes

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

ABRAXAS:

21

Art&Cultura

Música contra el capitalisme “Embrace capitalism (until it strangles you)”

Vos presentem Abraxas, el nou projecte d'un músic de les comarques de L'Alcoià-El Comtat que, de moment, prefereix no desvetllar la seua identitat. Abraxas és un projecte de música electrònica de ball que té com a objectiu arribar al gran públic mentre sacseja les seues consciències difonent senzills missatges d'autocrítica individual i social des del punt de vista de la dualitat, els extrems i la contradicció, inherents a l'ésser humà i a la societat capitalista.

U

n projecte que es posiciona a mig camí entre la música electrònica, el techno combatiu, la reflexió filosòfica, l'acció política i, finalment, l'emprenedoria musical.

Una aposta personal pel seu creador, una empresa amb visió visió de futur i estratègia a llarg termini en desenvolupament des de mitjan 2018 treballant braç a braç al costat d'un equip de talentosos professionals d'èxit contrastat relacionats amb la música i implicats en la causa, seguint metodologies modernes d'emprenedoria com lean startup i design thinking.

La decisió de no revelar la identitat de manera proactiva es deu a la senzilla idea de fugir de l'ego relacionat tant amb l'artista com amb l'emprenedor però, sobretot, per la màxima que en Abraxas l'important és la música (l'art) i el missatge (la política).

A grans trets, podríem englobar la seua música dins del gènere de la música electrònica en els estils de l'electrònica, el techno i el dance. També es poden escoltar ressons d'uns altres sub-estils sota el filtre d'un discurs modern i un so actual: industrial i postindustrial, EBM i el seu vessant més modern, Techno Body Music, cyberpunk, darkwave, noise i experimental.

Bandes, artistes i moviments artístics i musicals com Dadá, el Futurisme, Fluxus, la No Wa-

“Flueix,llampega i esclata... el què cerca és remoure consciències,enaltir la rebel·lia d'una societat castigada i animar a la lluita militant i convida tant al ball com a la reflexió abans de l'acció” ve, Kraftwerk i el Krautrock, Throbbing Gristle i Cabaret Voltaire, Frank Zappa i Ovidi Montllor, Suicide i Esplendor Geométrico, Einstürzende Neubauten i Swans, D.A.F. i Front 242, Devo i The Residents, Underground Resistance i Atari Teenage Riot, Aphex Twin i Burial i molts altres són els que inspiren el projecte a tots els nivells: artístic, musical, visual, ètic, estètic, filosòfic i ideològic.

"Embrace capitalism (until it strangles you)" és el primer avanç, es presenta en format single digital + videoclip i és tota una declaració d'intencions de

les meues pretensions tant a nivell artístic i musical com a polític i filosòfic. Un missatge anticapitalista simple, clar i contundent, sobre unes lyrics que s'han basat en famoses frases de personatges tan dispars com Albert Einstein, Michael Moore o Henry Rollins de Black Flag, camuflades entre un embull de sons electrònics, techno, EBM i industrials, amb l'objectiu de complir amb l'estrany i desafiador moderat de fer ballar a una gran massa de públic perquè després reflexionen sobre els missatges que conscient o inconscientment han absorbit durant el tan humà, trivial i necessari exercici del ball en societat. "És la seua carta de presentació i no deixa lloc a dubtes. Sense fissures, ni ambigüitats. Al primer beat tot està ja sobre la taula. Flueix, llampega i esclata.

Estem davant un artefacte sonor perfectament dissenyat que, partint d'un so electro-techno-EBM tan industrial i aguerrit com a atemporal, el què cerca és remoure consciències, enaltir la rebel·lia d'una societat castigada i animar a la lluita militant i convida tant al ball com a la reflexió abans de l'acció. Sobre una base fèrria, amb clar ascendent darkwave, un regurgitar tan àcid com esquizoide serveix d'altaveu perquè els missatges spoken word, d'una marcial veu femenina, ens arrosseguen, després del drop, fins a un lloc després del qual

possiblement ja no hi ha retorn si ningú ho remedia" (Fernando Fuentes, Jaguay).

En el vídeoclip, dirigit per Juan Carlos Cembreros i protagonitzat per la model Miranda Díez, es representa d'una manera hiper-explícita la degradació de l'individu occidental a la qual el propi capitalisme sotmet amb els seus subtils mecanismes que tots abracem amb suposada felicitat, caracteritzant aquest concepte en una jove i bella dona que acaba totalment destrossada a l'una que desballestada perquè en la nostra societat són lxs més

joves lxs més susceptibles a l'engany capitalista, i les dones en particular, les més desfavorides en una balança encara desequilibrada entre gèneres a tots els nivells i, per a més INRI, en un trist segle XXI en el qual assistim a la tirania de la bellesa i a la hiper-sexualització de les xiquetes.

Podriem extrendre'ns molt més perquè és un projecte molt ric i amb molt de contingut, així que vos convidem a visitar la web https://abraxas.dance/ i conèixer-lo en profunditat per vosaltres mateix :)

22

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

els nostres artistes

Art&Cultura

SOS · de VerdCel Crear en temps de pandèmia VerdCel presenta la seua nova proposta interdisciplinar, plasmada en un disc, un llibre i diferents creacions àudiovisuals NISTES d'aquesta pandèmia ('Mans de cel', 'Mans de fang trencadís', 'Mans de foc', 'Mans de foc que volen ser d’aigua el dol furtat', 'Mans de terra'.

Tanca el disc a mode d'EPÍLEG, síntesi i conclusió d'esperança, la peça 'Des de la cova'.

Les cançons, textos i il·lustracions versen sobre diverses temàtiques relacionades amb el que hem viscut per la crisi sanitària actual. Amb visió realista i sentit crític (també autocrític).

Hi són presents emocions i sentiments molt durs i tràgics, però també l’esperança i un vernís de positivisme l’impregna completamen: es tracta l’experiència del confinament (sobreviure’l, aprofitar-lo, les mancances, les oportunitats), la gestió i la comunicació dels go-

S

OS ha estat fruit d’una dedicació decidida. És un disc fet des de l’epicentre del que hem viscut darrerament, per la irrupció d’una nova malaltia a escala mundial.

Expressa artísticament les moltes cares d’aquesta circumstància transcendent, cosa que encara vivim amb incertesa.

“SOS és un projecte urgent que va anar creixent dia rere dia. El procés ha estat totalment diferent en la creació: l’hem hagut de fer des de la reclusió física, cosa que hem salvat amb molta comunicació i constància, posant tots els nostres sentits sobre el que estàvem vivint, per així poder construir això que publiquem: un disc i un llibre, amb il·lustracions, textos i cançons.”

UNA CRÒNICA EN CANÇONS Una mena de memòria a partir de les cançons, textos i il·lustracions que connecta amb la gent a través de la situació global que experimentem.

El disc i llibre, amb una estructura clara, s'enceta amb una contundent INTRODUCCIÓ ('La boira'), la qual dona pas a un bloc de cançons sobre el CONFINAMENT ('El temps dels arbres', 'L’anhel' i 'L’albada'). Segueix un segon bloc anomenat GLOBAL, que versa sobre temàtiques planetàries i del sistema econòmic i social actual ('Com-moure l’esfera els de sempre', 'Tinc un amic' i 'Ruleta russa'), fins arribar al darrer dels blocs, on es dona veu als verdaders PROTAGO-

verns i mitjans; hi ha reflexions profundes sobre el sistema econòmic i l’abús que fem del planeta, la suposada "normalitat", el necessari decreixement i el paper fonamental de la pagesia i el consum responsable; la tasca imprescindible de les persones sanitàries (el frenètic dia a dia que han viscut, els perills viscuts i els dubtes generats),

l’evidència del desmantellament de la sanitat i els serveis socials (l’efecte de les retallades), el tracte indecent que tenim amb les nostres persones grans; el doble patiment que suposa la mort en aquest temps, i on també hi ha lloc per l’optimisme producte de la lluita de la població i els serveis bàsics que ajuden a travessar aquest malson.

MUSICALMENT A nivell de gènere musical el disc se situa en el terreny de la cançó d’autor actual, una cançó d’autor feta ací i ara, amb arrels mediterrànies i nostrades, però alhora també permeable a les influències modernes, anglosaxones, llatinoamericanes o d’arreu. Per tant estilísticament la producció vesteix les cançons de moltes i variades formes, però sempre tenint clar la recerca d’un llenguatge propi, que és el que defineix la cançó d’autor: identificar la particularitat en la lírica, el contingut i l’estètica del seu intèrpret i creador.

Aquesta coherència en SOS ve reforçada per un disc que és una mena de dietari, una memòria a través de les cançons, esdevenint un disc amb peces d’un mateix tot, que abasten temes concrets i que alhora s’interrelacionen, un compendi holístic també a nivell sonor que mostra aquesta unitat i viatge musical, textual i visual per la pandèmia.

LLIBRE 112 pàgines amb textos que acompanyen les cançons, les expandeixen, contextualitzen,

REPARACIÓN DE AUTOMÓVILES

reflexionen, aprofundeixen, exploren o expliquen el seus continguts. Els capítols del llibre són projectats amb unes il·lustracions de gran qualitat obra de Daniel Olmo Boronat, les quals intractuen amb les peces musicals, però no solament les complementen, sinó que en paral·lel tenen significat i entitat en un relat propi, per la coherència en la figuració, traça i colors de la seua plàstica.

La publicació evidentment conté les lletres de les cançons i les traduccions de les mateixes al castellà i l’anglés, crèdits ampliats, dedicatòries i agraïments.

VOCACIÓ POLIÈDRICA I COL·LECTIVA SOS és un treball interdisciplinar: és un Disc, amb música i lletres acurades; és un Llibre, amb il·lustracions exquisides i textos que complementen cada cançó; és un projecte audiovisual, amb un total de 12 vídeos (clips i videolyrics) i projeccions al directe, al que també acompanyarà la dansa i l’acció. És a més a més un treball que té una clara vocació de col·lectiu, col·laborativa (6 veus convidades i 14 persones sumades a l'equip habitual), sobretot per potenciar l’esperit del mateix i el tipus de contingut que conté i vol transmetre: “SOS ha nascut des del confinament i la complicitat, amb l’esperit d’acompanyar-vos en aquesta travessia per la pandèmia de la COVID-19, compartint el nostre ofici, per a trencar totes i tots plegats els murs de l’aïllament”.

MECÁNICA RÁPIDA • NEUMÁTICOS MANTENIMIENTO DEL AUTOMÓVIL CHAPA Y PINTURA

CHAPA Y PINTURA Restauración de Faros

c/San Juan Bosco, 14 T. 96 652 32 35 Alcoi

c/Juan Gil Albert, 58 Tel./Fax: 96 552 27 82 Alcoii

www.chapalcoyreparaciones.com

40 de experiencia años repartiendo sueños

Colchones de Muelles, Viscoelástica, Camas articuladas con motor, Látex, Almohadas y lo último de Pikolin

alcoi cultural

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Art&Cultura

23

24

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

la veu dels llibres

La Llibreria: RUTES LITERÀRIES

Un trinquet a Barcelona, les arrels valencianes de Julià Guillamon per Vicent Garcia Devís./

Retorn a Toga El tren que incomunica Barcelona i València arriba a Onda. Allí l’espera Vicente Campos i de camí a Toga (L’Alt Millars) la família s'atura a Espadella. Julià comprova amb una foto en la mà el lloc exacte on torejava son pare a la plaça del poble per a disgust de l’àvia Manuela.

Quina afició més gran tenia pels bous al carrer! Quan hi havia bous, la mare enviava els nebots a vigilar Julián que, capa en mà, s’enfrontava a l'animal com el seu fill Julià s'enfrontaria anys mes tard a les paraules i a la creació literària.

Vicente Campos és de Toga, però viu a Onda i arriba al poble amb un Mercedes blanc amb Julià i la seua cosina Enriqueta Puerto Barberán. Els ha esperat a l'estació d'Onda i els puja a Toga. Mig poble és família i venen a rebre’ls a la carretera... com a Bienvenido Mister Marshall. Un equip de televisió estem fent un reportatge sobre l'escriptor i, per a completar la seqüència, fan tornar enrere tres voltes el vehicle i els seus ocupants. Per fi arriben a Toga! Tot són besos i abraçades. D'ells, la meitat viuen al poble i l'altra meitat viuen al Poblenou, però passen l'estiu a Toga.

Visiten el cementeri, les tombes dels Guillamón i les dels Puerto Barceló de l'àvia Manuela. La tomba de Julián, l'avi que volia batejar Julià com a Floreal. Tots són emocions. Es pot sentir cóm ha passat el temps, entre notes de melancolia i records gairebé oblidats.

A l'entrada del poble està la casa del metge i al costat, la casa dels pares de Julià. Més tard, visiten la casa dels avis, al portal de Sant Antoni. Julià i Enriqueta obrin la porta, obrin les finestres, surten al balcó... tot està en ordre. Damunt de la màquina de cosir es troba l'album de les fotografies, una joia congelada sota una fina pel·lícula de pols. Nicanor Barberán, cosingermà del pare de Julià, el que tocava la bandúrria en la boda de la parella, l'acompanya als bancals de fruiters i oliveres propietat de la família: “Són meus, però no sabia ni on estaven!”, diu Julià.

Passen per la Fuente Caliente, una aigua que, segons els presents, és bona per a l’estómac i evita l'obesitat. Alguns li atribueixen un fum de reaccions miraculoses i mineromedicinals. La séquia al costat dels bancals ve plena, l'aigua transparent es abellidora al tacte, i als peus nus, i bona per a beure. Al costat, el riu Millars ve sec com de costum. Nicanor li explica a Julià el món rodó de la figuera mediterrània: “Mira Julià... si la fruita dona la cara a la part de davant de l'arbre és una figa tar-

dana. Si s'amaga a la part del darrere de la branca... és una bacora blanca”.

Julià Guillamon havia d’anomenar-se Floreal Guillamón, perquè havia nascut al mes de maig i l'avi llibertari de Toga, Julián Guillamón, com marca el calendari anarquista, així ho havia decidit quan estava a les portes de la mort. Però la mare, encara dolorida pel part, s’hi va negar en redó i només va accedir al fet que al seu fill li posaren Julián en català, és a dir, Julià. I Julià, nascut al Poblenou, poble en el XIX, barri en el XX, en fer-se gran, va decidir catalanitzar el seu cognom i llevar-li l'accent al Guillamón meridional.

El pare, Julián Guillamón, havia nascut al Poblenou, a l'antic Sant Martí de Provençals, un municipi agregat a Barcelona el 1897. Però els seus pares, Julián i Manuela, eren de Toga, un poble petit, a l’Alta Millars, despoblat com tots els dels seus voltants a finals del segle XIX i les primeries del XX. L'emigració més forta va fer cap a Barcelona, concretament al Poblenou, al barri de la Plata, on van arribar els primers valencians veremadors i fabricants de botes de fusta per al vi. Provenien de les comarques muntanyenques, a ponent de la Plana de Castelló, però hi va haver grans emigracions també des d'Alcoi, Morella i l'Horta de València. El vuitcents va estar marcat per nombroses desgràcies al País Valencià: riuades, gelades fortíssimes que van acabar inclús amb els cucs de seda -una indústria potent fins a aleshores en terres valencianes-, la pesta del còlera de 1885, que van deixar el camp erm i la població esgotada i encara més pobra.

A Barcelona, el 1888, s'inaugura l'Exposició Universal i al Poblenou s’hi instal·len nombroses fàbriques, des de la primera Ford Ibèrica a la indústria del fil, el cotó, el sucre, les botes de vi o les fàbriques de pólvora i mistos. Fins a 1.600 fàbriques va haver-hi al Poblenou de l'època, un fort pol d'atracció per als desheretats de la terra que ho havien perdut tot. La tesi doctoral del valencià Kenneth Pitarch destaca que el 1930 un de cada deu empadronats a Barcelona era valencià... i en devien ser molts més fora del padró.

Els avis Guillamón, com molts altres milers de valencians, tancaren la porta de la casa de Toga i s'instal·laren al Poblenou.

I allí va nàixer el pare de l'escriptor i crític literari, Julià Guillamon. Julián Guillamón només tornaria a Toga tot el temps de guerra i part de la postguerra, una època que el marcaria per a tota la vida. El pare Guillamón va decidir, des d'aleshores, que ell

era valencià.

Com si hi hagués una corda entre Toga i Barcelona, entre els Guillamón ja barcelonins i els parents del País Valencià.

Una volta instal·lats, des de fa pràcticament cent anys, primer va ser un matrimoni amb els fills i, al cap de dos mesos, ja n'eren deu. I en passar un any arribaven als trenta. Uns estiraven dels altres i tots passaven sempre per les mateixes cases mentre s'establien i treien el cap amb una nova feina en l'efervescent indústria de les rodalies de Barcelona, el Manchester català.

Les cases i els llibres De petit, la casa familiar del Poblenou, per on passà mitja Toga i tots els Guillamón del món, estava al carrer Lutxana, ara Roc Boronat. Dalt del terrat hi havia una reproducció gaudiniana de les muntanyes de Montserrat. En aquell terrat practicava boxa el pare de Guillamon. En aquest barri de la infantesa, el Poblenou, Julià Guillamon escriu Joan Perucho i la literatura fantàstica (1989) i La Fàbrica de fred (1991), tot i que també escrivia en bars i biblioteques i en els seus viatges a Arbúcies. Ho feia i ho fa com un escriptor ambulant, com un beduí de les lletres. Després va viure al barri de Gràcia, al carrer Neptú, el barri d'on provenia la família de la mare.

La mare, Maria Mota, era una xica fina del barri de Gràcia, però el seu pare i els avis paterns eren de Viladrau, a la comarca d'Osona. La família regentava un hostal en estiu a Arbúcies, a la comarca de la Selva, al fons d'una vall entre el Montseny i les Guilleries, per on s'escola la riera d'Arbúcies.

A Arbúcies, Guillamon hi ha viscut a temporades en cases com ara la del carrer del Castell i la del Turó del Campament. I, quan era petit, a l'hostal regentat pels avis.

A l'hostal Castell d'Arbúcies construeix també les seues primeres històries.

A Llançà, a l'Alt Empordà, passa en família moltes temporades a diverses cases. La més important i la que està més lligada a la seua obra creativa és la del carrer Taballera. Allí escriu L'enigma Arquimbau (2016) i ho fa també als seus bars preferits: la Taverna del Pirata i A Glops. El Barri de la Plata l'embasta al ca-

Encara avui surten catalans d’origen valencià com a xampinyons per totes bandes,valencians que, per la proximitat lingüística o cultural, es diluïren com gotes d’aigua en la societat catalana. rrer Neptú de Barcelona i al Turó del Campament d'Arbúcies. La Moràvia (2011), viatger incansable, a Porto Alegre (Brasil), i al passatge Isabel, a Gràcia, a casa de l'escultor Francesc Ruestes. A Gràcia li encanta passar pel Bar Roure i al Poblenou per l'Orxateria tio Che, descendents en tercera generació de valencians de la Nucia. La ciutat interrompuda (2001), La historia del boxeador Pedro Roca (2014) estan escrites en mil llocs diferents. El tren de la bruixa, l'obra que completa El barri de la Plata, l'acaba al carrer Neptú. I l'últim dels seus llibres, Les cuques, els construeix a la seua casa actual del carrer Betlem de Gràcia.

El barri de la Plata, el món de la infantesa de l’escriptor que va inspirar el llibre del mateix nom, es trobava i es troba al costat del cementeri de l'Est, el primer cementeri extramurs de l'Estat, on es poden veure tombes que són joies modernistes i, entre elles, l'impactant estàtua del Bes de la mort. Un cementeri envoltat d’empreses tecnològiques, el districte de la innovació 22@, al costat de l'antic carrer Catalunya, l'actual carrer ciutat de Granada. A dos passes, al carrer Ros Boronat hi havia el bar Montins i, darrere mateix, estava l'antic trinquet de pilota dels valencians on es jugava i s’apostava, un dels pocs llocs on els homes es trobaven com a casa. Molt prop, en el passatge Mas de Roda, hi havia un altre trinquet de pilota valenciana on jugaven els germans i cosins Guillamón de petits. Encara avui ací surten catalans d’origen valencià com a xampinyons per totes bandes, valencians que, per la proximitat lingüística o cultural, es diluïren com gotes d’aigua en la societat catalana. Arqueologia sentimental irrecuperable instal·lada en el record de les paraules dels pares i en les fotografies antigues en blanc i negre de les velles cases dels avis.

la veu dels llibres

25

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

ENTRE-VEUS

Els premis 'València negra', amb regust valencià 8é festival de gènere negre de València

Àlex Martín Escribà./ El prestigiós festival literari València Negra, dedicat a la difusió i promoció del gènere criminal, anuncia –com ja és habitual en cada edició– les candidates a la millor novel·la negra en la nostra llengua. Enguany ja no sorprèn el que és un secret a veus: de les cinc finalistes, tres pertanyen a la geografia valenciana i la casualitat no és atzarosa. La gran proliferació de narrativa de gènere que ha patit el País Valencià aquestes darreres dècades ve condicionada per les nombroses problemàtiques socials i polítiques que han afavorit tota una literatura de caire realista amb un humor faller, una riquesa lingüística desinhibida i una renovació generacional digna d’esment.

D’entre els cinc títols que opten al guardó destaca el nom d’Isabel-Clara Simó, que implica no només homenatjar la trajectòria de l’escriptora alcoiana sinó també la d’una generació que va obrir un difícil camí d’aquest tipus d’escriptura durant la transició. La sarbatana (2019) és el seu darrer títol de gènere, ambientada en un indret rural i bucòlic, tota una tragèdia grega farcida amb els ingredients que sobresurten en bona part dels seus textos policíacs: des del joc de les aparences (“res no és el que sembla”, màxima de la novel·la policíaca), mentides amagades sota la imatge de la respectabilitat, o bé com es de manipulable l’ésser humà. Però també la feminitat, amb el protagonisme en aquest cas d’una dona forta amb capacitat de decidir, enfrontar-se a les circumstàncies, inclús per manipular o per assassinar, que contrasta amb la dona sotmesa i resignada davant la figura del mascle i també una denúncia de les injustícies socials que marquen tota una línia ideològica de l’escriptora.

El segon candidat és el suecà Joan Carles Ventura, per a mi –juntament amb el malaguanyat Agustí Vehí– el gran descobriment literari d’aquests darrers deu anys. El seu debut es produeix a Camins dubtosos (2018) i ja ens delecta amb una literatura carregada de gran qualitat i alt voltatge. Em diuen Fletxa (2019) és la novel·la candidata al premi i recrea un pintoresc detectiu privat anomenat Fletxa, amb sang d’orxata, cosí germà de Toni Butxana, envoltat de personatges rocambolescos (imperdible la tieta Ampariues), de riallada assegurada, tot un reportatge sobre un dels moviments frenètics col·lectius de modernitat, creativitat i llibertat més importants del segle xx –amb permís de la Movida madrilenya– , com va ser la famosa Ruta del Bakalao, on a València començà a florir la imatge del postmodernisme, en definitiva, una manera d’entendre la vida, musicalment i culturalment.

Tanmateix, i com a valenciana d’adopció, Núria Cadenes mereix el guardó per allò de “qui no arrisca no pisca”. La seva

literatura –ja ho va demostrar a Tota la veritat– és compromesa i arriscada, valenta i extravagant, i mereix tota mena d’elogis. Guillem (2020) és el seu darrer títol, a mig camí entre el documental i la (no) ficció, on conta un dels casos reals més esgarrifosos d’impunitat del feixisme com va ser el brutal assassinat –a ganivetades– de Guillem Agulló a Montanejos, la matinada de l’11 d’abril del 1993. L’escriptora pretén a través d’aquesta narració recuperar la memòria d’una mort absurda que es podia haver

evitat. És així com reivindica un cas oblidat pels mitjans de comunicació i com, davant d’uns fets tan greus, decideixin actuar amb aquesta fugacitat evitable, que desgraciadament banalitza i oblida. “Ni oblit, ni perdó”.

També Barcelona, epicentre del gènere, no podia deixar de tenir alguns candidats. El primer nom és el de Marc Moreno amb Escapisme (2020), ambientada als baixos fons de la Verneda, protagonitzada per ciutadans corrents amb vides truncades i famílies problemàtiques que han de sobreviure abocats al fracàs, la desesperació i també la possibilitat d’escapar, d’evadir-se davant dels problemes vitals. La narrativa de Moreno destaca per oferir una sortida dels clixés habituals, ben allunyada de tocs costumistes i procediments policials. I per últim, i no per això menys rellevant, el barceloní – encara que resident a les terres de Ponent– David Marín i la novel·la Appletown (2020), un homenatge a la literatura negra clàssica nord-americana amb diferents plans de realitat: d’una banda, la investigació del detectiu Johnny Pelegrí que haurà de resoldre els violents conflictes entre dues famílies lleidatanes enfrontades al barri de Manhattan (vaja!

Lleida convertida en Nova York) i, de l’altra la investigació també d’un cas rutinari d’homicidi a la ciutat de la terra ferma a càrrec del periodista de successos Marcel Riera. Jazz, boxa, gratacels, gàngsters, drogues i sexe colpegen amb força per fer una reescriptura d’una de les èpoques daurades del gènere, que l’autor aconsegueix amb un estil i escriptura dignes d’esment.

Cinc finalistes, un guanyador/a que sabrem el proper mes de novembre, que confirmen l’excel·lent estat de salut del gènere a casa nostra, però amb un (re)gust valencià que excel·leix, perquè la millor literatura de gènere s’escriu des de fa temps des de la capital del Túria i bona part dels seus territoris.

Paco Esteve | Foto: Francesc Fort

Art&Cultura

La Llibreria: NARRATIVA

'Si ha nevat',de Paco Esteve

per P. Cano Server./

Nosaltres mai anirem a collir neu. És aquest un dels motius –un entre tants– pels quals paga la pena llegir Si ha nevat.

I no ho dic per l’activitat, la pesant tasca d’anar omplint els pous sota la crueltat del fred amb rudimentaris mitjans del segle XIX, no, sinó per l’expressió. És tan sols una mostra de la riquesa lèxica que cobreix com una manta de neu la novel·la des de la primera a l’última pàgina. Si com diu algun savi, les paraules formen l’ànima de les persones, les animetes lectores que senten fascinació per la paraula recordaran, reviscolaran, evocaran, recuperaran, descobriran i s’enriquiran amb un bon grapat de mots encisadors. Com diria Martí i Pol: “ningú no podrà negar que la tasca és feixuga”.

Podríem dir que Si ha nevat amaga un costumari d’un món rural perdut, un costumari botànic fins i tot, d’un temps complex on viure no resultava un regal per a tots, més aviat un treball. Podríem dir que és el retrat d’una societat d’un moment i d’un lloc, construïda des del relat de l’activitat d’una família concreta. Podríem dir que és el tribut a l’ofici perdut dels nevaters, a la memòria d’aquells que el visqueren i patiren. I potser no faltaríem a la veritat, però no li faríem justícia.

Ben cert que la novel·la desprén elements d’un univers on l’etnobotànica aplicada a la curació representava més que una alternativa, l’única via de salvació en molts casos. És admirable el treball d’investigació en aquest sentit per trobar en cada moment el remei exacte al problema aparegut. O, si més no, se non è vero è ben trovato. Però no seria tampoc aquest l’element cabdal.

La història dins la història (no sabem si alguna de les dues requeriria la majúscula) és un dels altres atractius. Entre els personatges principals trobem dos plans ben marcats per la diferencia social, clarament per la diferència de classe. I aquesta diferència, que fins i tot podria no arribar a entendre’s als nostres dies, és la que confereix en certs moments la possibilitat de seguir existint als protagonistes.

I aquesta història és, per generalització i extrapolació, la història d’un temps i d’un país que ens desvela que els secrets amagats de palau no són exclusius de l’actualitat.

Un tresor són també les citacions que precedeixen cada capítol, magistralment buscades, o trobades, i una mostra més del treball de documentació que forma part del procés d’escriptura. Fragments

El retrat d’una societat d’un moment i d’un lloc, construïda des del relat de l’activitat d’una família concreta. Podríem dir que és el tribut a l’ofici perdut dels nevaters. que descobreixen documents personals d’arxiu, històrics i literaris de divulgació local o poc difosa. Just aquesta escassa divulgació és la que promou l’interés i desperta la curiositat, més encara, envers el tema.

Però, sens dubte, si Si ha nevat va ser mereixedora del Premi Enric Valor és també perquè a banda dels elements de contingut, Paco Esteve i Beneito ha sabut lligar els diferents relats amb un total domini de la tècnica narrativa. Diferents protagonistes, diferents fets, diferents temps que van alternant-se i variant sense que supose una confusió per a la memòria del lector ni es perda el fil argumental.

Més de dos segles de separació i ambients totalment distints que se superposen i s’uneixen sense que el bot de temps i d’espai resulte un entrebanc, ni tan sols un salt inesperat en la lectura.

La remembrança d’unes memòries alienes en la ment d’un home de 90 anys i els records dels seus anys d’estudiant, les guerres carlistes, el feixuc treball dels nevaters a les caves de la Mariola, la vida pública i confidències d’una família benestant de l’època, les aventures i desventures d’uns xiquets que creixen tenint com a principal aprenentatge la subsistència i fins i tot, una història d’amor impossible... són elements que van teixint els capítols que conformen les tres parts en què s’ha dividit la novel·la.

“La jugada és perfecta!” I la novel·la compleix amb escreix les expectatives perquè a nosaltres “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. No podem deixar de fer esment a la picada d’ullet que Paco Esteve li fa al llarg del llibre a l’il·lustre alcoià. Intertextualitats inserides dins d’un text que poc té a veure amb el context de procedència però que paren bé allà on es troben i entenem com un homenatge al polifacètic artista.

I s’ha acabat, “o juguem tots o estripem la baralla”. Per sort, podrem matar les penes amb el gaudi de la lectura i així no esdevenir aquest any –com passa a Agres– “l’home que plora”.

26

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

art i cultura

Art&Cultura

L’artista Joan Castejón estrena projecte expositiu a Dénia

On es pot contemplar la trajectòria de l'artista i la seua participació en altres sensibilitats creatives BR | Dénia./ Joan Castejón ha creat a Dénia el seu Espai d’art. Un projecte que respon al “deute històric” que la ciutat tenia amb l’artista.

Segons Vicent Grimalt, alcalde de la localitat, “és una mostra de la gratitud i el compromís que Joan Castejón sent per Dénia i la comarca”.

Aquesta mostra està ubicada en la planta baixa de la Casa de Cultura i es pot veure una selecció de 35 obres de l’artista d’Elx, com pintures a l’oli, dibuixos, i escultura, que fan un repàs a tota la seua carrera des dels anys 60 fins a l’actualitat.

Castejón feia dècades que volia dur a terme aquest projecte en Dénia, localitat en la qual està establit des dels anys 70, i que a més és fill adoptiu des de 1999. “Feia temps que tenia al cap la idea de deixar alguna cosa ací,

Algunes de les obres adquirides per l’Ajuntament d’Alcoi./

perquè la gent poguera gaudir-la, una cosa que parlara d’una trajectòria i que fora també un punt de trobada i participació, un ferment de cultura”, ha explicat Joan Castejón.

Fa tres anys que la idea de crear aquest espai va ressorgir, gràcies també a la seua filla, Arminda, i per l’expert en la seua obra, Carlos Arenas, que serà el comissari d’aquest projecte, i va comissariar

també la gran retrospectiva que el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana li va dedicar l’any 2017.

A partir d’aquest moment, el govern municipal va decidir fer possible i projecte i, transcorregut aquest temps, l’Espai d’art Joan Castejón ja ha obert les portes al públic.

Aquest suport ha merescut les paraules d’agraïment de Castejón cap a

l’alcalde, Vicent Grimalt, el regidor de Cultura de la legislatura passada, Rafa Carrió, i també l’actual, Raúl García de la Reina.

Este últim ha manifestat el desig que l’obertura d’aquest espai d’art “siga un principi, que atraga cultura i que pose l’art contemporani a Dénia al lloc on li correspon”.

L’Espai d’art Joan Castejón naix amb un segon propòsit, complementari a la difusió de l’obra de l’artista, i és mostrar també l’obra d’altres artistes i altres disciplines estètiques, esdevenir un punt de trobada participatiu, en el qual s’establisca “un diàleg amb altres sensibilitats creatives, com el cinema, la literatura o la gastronomia, que poden ser recolzades a partir d’aquesta mostra de l’obra de Joan Castejón”, ha afirmat Carlos Arenas.

Els personatges d'Antoni Miró al taller de Som Artistes

Els tallers conclouran amb una exposició dels treballs fets per les participants BR | València./ Aquest divendres s'ha celebrat una nova convocatòria del taller “Som artistes/somos artistas", un projecte presentat a les ajudes de la Càtedra "Antoni Miró" d'Art Contemporani de la UA - Universitat d'Alacant / Universidad de Alicante i que està realitzantse a València a Candombe Asociación Intercultural. El grup de dones analitza les diferents sèries de l'artista al-

coià i el voltant social que proposa com a base de l'anàlisi de la realitat actual. Segons la coordinadora i autora del projecte, Elena Navarro, "mitjançant l'obra de Miró aprenem les unes de les altres a identificar i plantejar els diferents temes i, alhora, construir la nostra pròpia obra conjunta". Els tallers, que duraran fins a final d'any 2020, segons ho permet la situació sanitària, conclouran

amb una exposició dels diferents treballs fets per les participants.

En aquesta ocasió la sèrie "Personatges" va servir per introduir els noms de les persones que són, tant a l'àmbit anònim com destacat, importants per una mateixa i, a partir d'eixe punt, analitzar el perquè ens importen les persones i com es valoren les relacions que tenim les unes amb les altres.

Llegir és cultura, llegir és grat ;)

Exposició ‘25 vacances’ a Gandia. Foto Carola Woodward./

La mostra‘25 vacances’ d’Ovidi Montllor rep 1.500 visitants a Gandia

Des de l'Ajuntament de Gandia valoren aquestes xifres com una bona acollida als actes que s'estan programant des de la regidoria de Cultura BR | Gandia./ 1.500 persones han visitat l’exposició ’25 vacances’ d’Ovidi Montllor durant el mes que ha estat a la Sala Coll Alas de Gandia.

La mostra va finalitzar el dia 18 d’octubre i va estar organitzada pel departament de Cultura i la Càtedra Antoni Miró. Des de la regidoria de Cultura de Gandia, valoren

aquestes xifres positivament i recalquen que reflexen una bona acollida als actes culturals que s’estan programant des del consistori.

‘25 vacances’ es va inaugurar a Alcoi, ciutat natal del cantautor, el passat 6 de febrer, i Gandia ha sigut la localitat que ha estrenat la gira d’aquesta exposició.

animalcoi

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

27

28

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

històries de la deportació

· Històries de la deportació ·

Miguel Maestre Mollá,de Beneixama - Històries de la deportacióV-

El País Valencià s’ha estructurat des de finals del segle XIX en comarques. Segons la Demarcació Territorial Homologada (DTH) que la Generalitat Valenciana va fer en 1987, sota la presidència del socialista Juan Lerma, Beneixama pertany a la comarca de l’Alt Vinalopó. És bastant il·lògica la delimitació, perquè barreja una zona valencianoparlant (com són els municipis de Beneixama, Biar, el Camp de Mirra i la Canyada) amb altres castellanoparlants (com Villena, Sax o Salinas) i, a més a més, parteix en dos la subcomarca –natural i històrica– del Vall de Biar. Les diferents delimitacions territorials fetes des dels anys 30 del segle XX únicament una d’elles inclou aquestes poblacions en l’Alt Vinalopó. Les de Felip Mateu (1933), Emili Beüt (1934), Sanchis Guarner (1966), Joan Soler (1970), Emili Beüt, novament (1971), les adscriuen a l’Alcoià. Així doncs, considerem que, històricament, Beneixama pertany a l’Alcoià.

Guillem Llin Llopis./

A

les acaballes del segle XIX ve al món Miguel Maestre Mollá a la localitat de Beneixama. Naix el dia 15 d’abril de 1900 i és fill d’Ángela Mollá Ferre (32 anys, les faenes de casa) i de Vicente Maestre Albero (42 anys, llaurador), tots dos són naturals del poble, així com també tots els avis. Viuen al carrer Santo Petronilo.

Certament, és impossible saber com va poder Miguel anar a un camp de concentració. La resposta solament la podria contestar ell, però fa 42 anys que ens va deixar. I ho diguem perquè, en base als documents consultats, en 1939 estava vivint a França, on tenia fixada la residència des de l’any 1924. Era llaurador, estava casat amb Lola Maestre (a França la dona al casar-se adopta el cognom del marit) i vivia a Verdun de Garona, en el departament de Tarn i Garona. Així doncs, comprendre com podia estar en un camp de refugiats i apuntar-se a una Companyia de Treballadors Estrangers se’ns fa difícil de pair quan tenia un domicili estable en el país. Però el ben cert és que va eixir amb la CTE núm.

12, sent destinada a Aisne, a un pas de Bèlgica.

Una vegada assentat el front Est, els alemanys van girar el cap al front Oest. Tocava envair aquesta part d’Europa. En un obrir i tancar d’ulls van conquerir els Països Baixos i Bèlgica, i es van disposar a entrar a França. Superada la mortífera batalla de Dunkerque, que va concloure amb la victòria germana, es van trobar amb el camí aclarit per avançar per França. Els integrants de la CTE 12 foren dels primers en ser apressats, fet que va ocórrer el 6 de juny de 1940 al paratge Chemin des Dames (Camí de les Dames), a penes 48 hores després d’haver aniquilat les forces aliades.

Una vegada fet presoner fou derivat a l’stalag XI-A, en Fallingbostel, entre Hannover i Hamburg, on li assignaren el núm. de matrícula 45855. En desembre passa a l’stalag XI-B, dins del mateix complex carcerari. En aquest camp va transcorre prop d’un any, fins que la Gestapo de Lunebuzg es va fer

El motiu d’aquest alliberament atípic el trobem en el seu procés per reconèixer-li que fou un deportat polític davant les autoritats franceses. Els alemanys van considerar que no era comunista i, a banda, no era “rostpainer”; és a dir, espanyol.

- Fotografia de Miguel Maestre Mollá als anys 50. Pertany al seu expedient per què li reconeguen que ha estat deportat.

Service Historique de la Défense. - Anvers de la fulla del reconeixement mèdic passat per Miguel Maestre en eixir del camp. Service Historique de la Défense.

càrrec d’ell, i fou enviat immediatament al camp de concentració de Mauthausen on arriba el 22 de maig de 1941. A l’entrar, a Maestre li assignen el núm. de matricula 3784.

Quines són les raons que van moure als nazis a alliberar a Maestre del camp de concentració i tancar-lo en un stalag, que era un altre estadi dels presos?

Perquè el ben cert és que el dia 10 de març de 1942 el traslladen al camp de presoners XVII-B Krems-Gneixendorf, on va romandre fins el final de la guerra.

El motiu d’aquest alliberament atípic el trobem en el seu procés per reconèixer-li que fou un deportat polític davant les autoritats franceses. Els alemanys van considerar que no era comunista i, a banda, no era “rostpainer”; és a dir, espanyol. Un any després, en el mes de març de 1943, hi ha una sèrie de comunicacions entre la Creu Roja Internacional i l’alemanya interessant-se per una cinquantena de deportats republicans, entre ells Miguel Maestre. Des de Mauthausen contesten que aquest pres està en un stalag.

En el camp de presoners XVII-B, entre les poblacions de Krems i Gneixendorf, es va passar els tres anys llargs que que-

daven de guerra. Era un camp enorme, que va arribar a tindre uns 66.000 presoners fent tasques de producció per a Alemanya. Si bé es dedicaven a la agricultura i la silvicultura, no van ser menors les contribucions dels deportats en la mineria i, fins i tot, en la indústria i la construcció. On hi era el camp de presoners hi ha, a hores d’ara, un Memorial que recorda les malifetes comeses, però lamentablement els nazis van destruir tota la documentació del recinte abans que la 13a Divisió Blindada dels Estats Units l’alliberara el 3 de maig de 1945. Tot

i haver-se posat en contacte amb el Memorial, no s’ha trobat cap document que recorde el pas de Miguel per aquell espai. Cal dir que els morts ací van ser molt pocs.

Una vegada aconseguida la llibertat, el van repatriar a França pel centre de Montauban. Els francesos van establir diversos centres d’acollida on fer tot el procés d’identificació, reconeixement mèdic, facilitar-los feina si estaven en condicions de treballar o, en cas contrari, derivarlos cap un balneari o sanatori fins que es recuperaren, lloc de residència, etc. El centre es tro-

bava molt a prop de la població Verdun de Garona, on residia ell. Al passar la revisió mèdica Miguel Maestre estava bé llevat d’uns problemes bucals que arrossegava.

Va optar per naturalitzar-se francés el 27 de gener de 1950.

Aleshores treballava de peó. I a França es va quedar com tants altres republicans exiliats. Va començar el procés perquè li reconegueren que havia estat un deportat polític el 18 de febrer de 1962. Molt tard, perquè la majoria són de començament de la dècada dels cinquanta. El 21 de març de 1963, el ministeri des Anciens Combattants et Victimes de Guerre li aprova la concessió que tenia, o bé una indemnització o una retribució dinerària de per vida. Al no figurar cap quantitat, suposem que triaria la segona opció.

En l’homenatge que la Generalitat Valenciana va fer a cinc valencians deportats als camps de concentració en Alemanya (entre ells Miguel), el 27 de gener de 2020 a la localitat de Villena, amb motiu del 75é aniversari de l’alliberament d’Auschwitz, van dir que, aquells que s’havien salvat, no se sabia on havien anat després d’haver eixit amb llibertat i quan havien mort. Doncs bé, solament calia mirar en el Registre Civil de Beneixama l’acta del naixement de Miguel Maestre per saber d’aquest deportat. Allí, en una nota al marge figura “Nota: falleció en Toulouse (Francia) el 7 de mayo de 1.978 (...)”.

Pròxim número: Emeterio Payá Rumbeu, d’Alcoi.

caixa ontinyent

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

29

30

pego

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Pego prepara les IXJornades Gastronòmiques, dedicades a l'arròs bomba i bombó

Des del dia 9 fins al dia 29 de novembre, 16 restaurants de la localitat oferiran els millors plats en els quals el protagonista serà aquest producte autòcton de Pego

Noves restriccions en la mobilitat

No es podrá entrar ni eixir de la Comunitat en set díes BR | València./ Durant la vesprada del dijous 29 d'octubre el president de la Generalitat, Ximo Puig, acompanyat per la consellera de Sanitat Universal, Ana Barceló han anunciat noves mesures per tal d'evitar el nombre més gran de contagis possibles. A partir del 30 d'octubre a les 12 del migdia, i durant un període de set dies no es podrà ni entrar ni eixir de la Comunitat Valenciana, si no és per una causa justificada.

Aquest tancament és sols perimetral, és a dir, la població de tot el País Valencià si que es podrà desplaçar entre municipis, encara que siguen de províncies diferents. Sols es podrà eixir de la Comunitat per motius laborals, d'estudis, sanitaris, per a tornar al lloc de residència habitual, o cuidar a persones dependents.

"Adoptem aquesta mesura per a reforçar l'estratègia de prevenció que ens han indicat els experts en salut pública, per solidaritat amb la resta de territoris d'Espanya que estan pitjor que nosaltres" ha explicat Puig. A més, segons ha argumentat el cap del Consell hi ha que "evitar mesures més dràstiques per a la vida social i econòmica de les famílies, els treballadors, i les empreses valencianes".

El president ha volgut recordar als valencians i valencianes que el País Valencià és la comunitat amb la menor incidència de tota la península, però que cal anticipar-se a l'hora de prendre mesures, ja que s'ha duplicat la incidència de casos en dos setmanes.

Encara que s'han posat noves mesures, Puig ha volgut fer una crida a la responsabilitat individual, i ha assenyalat que la ciu-

tadania ha de tindre "trellat".

A partir d'ara, les reunions en seus festeres es consideraran reunions socials, i per tant, s'haurà de limitar a un màxim de 6 persones.

A més Ana Barceló ha anunciat algunes addicionals per a Morella, Nules, Onda, Vinaròs, Algemesí, Guadassuar, Crevillent, Elx, Elda, Ibi, Muro d'Alcoi, Petrer, Pinós, i tot el Departament de Salut d'Oriola.

Aquests municipis estan en un nivell de risc alt, i per això s'han d'implantar mesures més fortes que duraran 14 dies naturals.

En aquestes localitats els vetlatoris i soterraments l'aforament es limita a un terç, amb un màxim de 25 persones a l'aire lliure o 15 en espais tancats. En el cas d'altres celebracions no es podran superar les 30 persones o el 30% de l'aforament. Als establiments i locals comercials minoristes que no formen part de centres comercials, l'aforament serà d'un terç, i als mercadets hi haurà un 50% dels llocs autoritzats. L'hostaleria no podrà superar un terç de l'aforament en espais tancats i un 50% a les terrasses.

Les activitats culturals també es redueix l'aforament a la meitat, i també en espais recreatius i turístics. En les activitats esportives no professionals ni federades no es podrà superar un terç de l'aforament, i en les activitats grups hi haurà un màxim de 6 persones. Els centres de persones majors i amb discapacitat també tindran restriccions en les visites.

Com ja hem indicat aquestes mesures duraran 14 dies des de la seua entrada en vigor el dia 30 d'octubre.

BR | Pego./ Fa tres anys Pego va recuperar un dels seus productes exclusius, l'Arròs Bombó. Un producte que creix baix l'aigua salobre de les marjals i que té un creixement molt ràpid. Aquesta varietat d'aquest producte tant de la terra és que té una gran resistència a malalties.

Per fer un homenatge a aquest producte autòcton de Pego, celebrarà les IX

Jornades Gastronòmiques des del dia 9 de novembre, fins al 29.

Els restaurants Aranbea, El Moss, Club de Tenis, Llit i Taula, L'Om, Coopego, Rafel, Ca Vicent, Casino, La Placeta, Zorrilla, Ca Briones, Nou Trinquet, Ca Merescal, Daniel i Karina, oferiran els millors plant d'arròs bomba i bombò. Receptes tan especials de la nostra terra com la paella, l'arròs en

costra, i en especial, la recuperació del putxero de

polp.

Per tal d'assistir, s'ha de reservar per telèfon de cadascú dels establiments, igual que per a informarse dels diferents preus, ja que no hi ha un preu fixe.

Aquesta iniciativa està organitzada per l'Ajuntament de Pego, la Diputació d'Alacant, Creama, l'Associació d'Hostalers de Pego, El Cor de la Marina, o l'associació Arròs de Pego.

en temps de la covid

31

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Històries en temps de la Covid

Embarassada en temps de la Covid -Una visió particular-

Mireia Pascual és una d'eixes mares que estan passant per aquesta etapa tan especial de la vida en aquests moments tan estranys que ens ha tocat viure, i hem parlat amb ella per tal de saber com és l'experiència. Publicat a lesmuntanyes.com l’11 d'abril de 2020.

Belén Rivas./

E

star embarassada és un camí ple d’il·lusió, un moment únic en la vida, i encara més per aquells pares que és la primera vegada que esperen l’arribada d’un fill.

Però, què passa quan aquesta etapa la vius en plena pandèmia?

Per tal de saber com es viu aquesta situació des de la visió d’una dona que està en estat, Mireia Pascual, periodista i embarassada de 37 setmanes ens ha contat com està vivint el final d’aquesta etapa, en la que a més, han tingut que lluitar per un dret fonamental, però millor comencem des del principi.

Mireia vivia un embaràs molt actiu, feia molts exercicis com ioga o natació, a més de les classes de preparació al part.

Però va arribar un dia en el qual es va paralitzar la vida de tots, i Mireia va deixar d’anar a aquestes classes. Com ella mateixa ha explicat: “T’ho van dient a poc a poc. Jo vaig anar al meu centre de referència la primera setmana, quan ja anava a decretar-se l’estat d’alarma, i la meua matrona em va dir que totes les activitats que foren en grup no podia fer-les.

No podia anar a les classes de preparació al part, ni al programa de l’Ajuntament de ‘Entender al Bebé’, deixar-me el ioga, la natació, tot. En eixe moment penses que et trobes súper bé, i que t’has de quedar a casa, però ho entens i penses que és pel bé del bebé. Les activitats que puc les faig en casa i no passa res”. A més a més, Mireia destaca que: “tenim un

equip de matrones que són estupendes, un equip de professional a l’hospital, i en Alcoi que és excel·lent. Elles s’han preocupat de crear un grup per Telegram en el qual ens han clavat a totes les dones dels centres de salut, i allí posen exercicis, tot molt ‘currat’ i fet per elles. Ens cuiden moltíssim”.

Les activitats de preparació no és l’únic que ha canviat en les rutines d’aquestes dones, elles continuen fent revisions als seus centres de salut, i han d’anar amb molta precaució.

“Han llevat aquelles revisions que no són precís, i es fan telefònicament. Són aquelles en les que et pregunten si tot va bé, però hi ha altres que són precís perquè han de fer alguna prova, i has d’anar equipada amb mascareta, guants... tot. A més, t’informen de com has d’actuar.

Tampoc et deixen seure prop d’altres dones a la sala d’espera, has de mantenir les distàncies, i per suposat, no pots anar acompanyada, però, és comprensible”, ens explica la pròpia Mireia.

Mireia afirma que aquest procés ha sigut d’adaptació psicològica, ja que després del part tampoc poden rebre visites, ni a l’hospital ni a casa: “Et fas preguntes com, i el meu fill quan coneixerà als seus iaios?

Però dius, va, no passa res, és per a que el xiquet no tinga riscos”.

Però, el màxim problema va arribar el dia 4 d’abril. La conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, va informar que

activava un protocol d’actuació per a la dilatació i el part en el qual no es deixava que aquestes dones estigueren acompanyades en aquest moment. Mireia ens conta la seua reacció davant aquesta notícia: “Tot era una adaptació mental, però quan ja et diuen que tens que parir soles ja dius: escolta, el meu cap ja no pot tant”.

Totes les mares es van assabentar gràcies a grups de whatsapp que tenen entre elles: “Es vam enterar pels nostres mitjans, pels grups de whatsapp que tenim. En un d’ells està una matrona de l’hospital, i li arriba la informació directament”.

Segons conta Mireia, la conselleria argumentava que aquest protocol s’activava per tal d’evitar contagis, però com ella ens conta, les matrones van explicar que no tenia massa sentit, ja que després del part sí que deixaven passar a un acompanyant, i, és possible que en planta hi haja més contagis, ja que hi ha més moviment que al paritori.

Com que no era un Decret Llei, sinó una “recomanació”, cada hospital de la Comunitat Valenciana podia seguir aquest protocol o no, i des de l’Hospital Verge dels Lliris es va decidir que sí. Tant les mares com les associacions de comares de tota la comunitat van mostrar les seues queixes amb arguments de la pròpia Organització Mundial de la Salut. “El protocol que havia fet conselleria no tenia cap evidència científica, l’OMS en la seua pàgina web recomana que inclús les dones

que tinguen COVID, han d’estar acompanyades, amb les mesures de seguretat, evidentment, però han d’estar acompanyades”, ens explica la nostra font.

La idea de conselleria era anar connectant amb la parella, o un portaveu de la família per videoconferència, en moments puntuals del part, simulant un tipus d’acompanyament. “En eixe moment no necessites que estiga la veu de la teua parella. El que necessites és que et done la mà, o que et faça un massatge perquè calme els dolors de la contracció, coses que te les ensenyen en les classes de preparació al part.

Necessites un altre tipus de recolzament que no té res a veure en la veu de la teua parella”.

Mireia també ens explica altres funcions importants de l’acompanyant, que servien com a argument contra el protocol de conselleria: “L’acompanyant també fa un poc la funció de què si en eixe moment no hi ha suficient personal sanitari, i està passant alguna cosa, poder avisar. La dona en eixe moment prou fa que respira. Aleshores el paper de l’acompanyant no es limita sols a un paper emocional, és molt més”.

Les associacions de comares, les matrones de l’Hospital Verge dels Lliris, van animar a aquestes mares a posar reclamacions, però, la rectificació de conselleria va arribar als quatre dies d’haver anunciat aquest protocol: “Jo crec que no va donar temps a què les reclamacions de les embarassades arribaren a conselleria, però la

Diseño · Calzado · Ropa · Mallas Correajes y Trabajos para Fiestas Bordados · Complementos de Piel

La dona en eixe moment prou fa que respira.

Aleshores el paper de l’acompanyant no es limita sols a un paper emocional, és molt més pressió de les matrones, que es van menejar molt en els mitjans, va fer que arribara a conselleria”. Malauradament, durant els quatre dies que va durar aquest protocol, hi ha hagut dones que han donat a llum amb aquestes circumstàncies.

Ara el protocol ha canviat, i es tenen que prendre mesures de seguretat. “Entenc perfectament que en la situació que estem de pandèmia mundial i cal prendre unes mesures de protecció, no sols per a la mare, per al bebé, o per a l’acompanyant, sinó també per al personal sanitari. La dona si te Covid té que parir igualment, i ha d’entrar a l’hospital com siga, però si l’acompanyant si és positiu l’envien a casa i et donen opció a avisar a una altra persona perquè t’acompanye en el part i en l’hospital. A mi em sembla bé. La cosa és que no estigues soles”, comenta Mireia sobre el nou protocol.

Aquestes dones han aconseguit no estar soles, malgrat les circumstàncies, en un moment tan especial en la vida. Ara, sols queda desitjar molta sort a Mireia i a totes aquelles mares que tenen que enfrontar-se a aquest moment tan especial en temps de Covid.

Personalización y Reparación en General

c/Terrassa, 8 T. 642 901 130 Alcoi

32

arxius xàtiva

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

C

anals i l’Alcudiola eren dues alqueries musulmanes que amb la conquesta de Xàtiva, Jaume el conqueridor donà al comte Dionís d’Hongria, en intercanvi per Aín i Veo -actual comarca de la Plana Baixa-. Aquest noble vingué amb el seguici de la reina Violant d’Hongria -de qui era parent- i participà en la conquesta del Xarq Al-Andalus. El senyoriu passà a la família aragonesa dels Jiménez d’Urrea, per casament de la néta de Dionís, Garcia Dionís amb Ximén Jiménez d’Urrea.

A les donacions jaumines hi xoquen dos interessos, per una banda, el monarca tenia present crear un espai de força reial, on els territoris que depenien del monarca foren forts. I per altra havia d'afavorir a la noblesa aragonesa, un dels pilars de la seua maquinària bèl·lica. En conseqüència, afavorir jurisdicionalment una banda perjudicava l'altra i per tant, es creà una situació de tensió entre ambdós que provocà un segle després de la conquesta una guerra «civil»: la Guerra de la Unió.

Durant la Guerra de la Unió, Xàtiva es mantingué fidel al monarca i tragué profit, doncs el monarca li atorgà el títol de ciutat -la tercera del regne, doncs ja ho eren València i Oriola-.

D’aquestes gràcies reials també obtingué el permís per a comprar o adquirir els llocs de Canals i l’Alcudiola, perquè havien sigut requisats a Joan Jiménez d’Urrea per unionista -aquest era descendent del llinatge citat anteriorment-.

La ciutat comprà el senyoriu, nomenat Baronia, entenent que comprenia els llocs d’Alcúdia, Canals i la Torre de Canals. La jugada no fou tan fructífera com pot paréixer, ja que tan sols un any després d’aquesta compra va haver de cedir l’Alcúdia, segregant la dita baronia i encetant una nova rama de plets per la demarcació senyorial.

Per la seua banda, Canals amb la requisa de la baronia als Urrea, tenia l’esperança de convertir-se en lloc reial, i no dependre de cap altre senyor, però finalment, amb la compra de la ciutat de Xàtiva, van veure com la seua situació no varià. Així doncs, en compte de tindre com a senyor un llinatge nobiliari, tenien al govern de la ciutat veïna. A la localitat es creà un anhel i convicció consistent en considerar-la com un lloc de reialenc, de manera que la situació

Arxiu Municipal de Xàtiva: Document del mes

Administració de Justícia Document: Plet entre Xàtiva i Canals, representats respectivament per D. Pere Martínez i D. Garcia de Lloriç (pergamí incomplet). Xàtiva. 1361, abril, 30. Perg.

940 x 670 mm. Gòtica. Valencià. Signatura: AMX, Perg-6. supeditada a Xàtiva era una simple il·lusió formal, una penyora. Una convicció que pretenien salvar amb la compra al rei de la jurisdicció suprema pagant-li al monarca els diners de la «compra» del Mer Imperi. La intenció de comprar el seu govern rau en el fet que Xàtiva tingué que fer donatius a diferents monarques (Pere IV, Joan II i Ferran II) per confirmar la venda.

Per la seua banda, la ciutat de Xàtiva considerava Canals no com un barri més de la ciutat, com ocorria amb les

barreres o altres nuclis de població segregats del nucli principal, sinó com una possessió senyorial, per tal, els seus veïns no n’eren xativencs ni compartien drets i privilegis. Es tractava de dos municipis diferents, emperò un posseïa l’altre. El conflicte se centralitzà entre Xàtiva i Canals, ja que els dos altres nuclis de la baronia estaven segregats en diferents dominis, amb els quals es tindrà també disputes, emperò aquestes d’escala diferent: entre senyor territorial i nucli reial.

Els conflictes històrics entre Xàtiva i Canals, com vegem no són fruit de contingències prosaïques, sinó que tenen una complexitat molt major que ens ajuda a conéixer el context històric i esdevenir d’ambdues localitats. Primerament, és prova de la complexitat del repartiment del territori musulmà conquerit per Jaume I, i les greus conseqüències que provocà: guerra. També podem comprovar com a l’Antic Règim la multiplicitat de marcs jurídics i l’arbitrarietat legislativa (emanada dels monarques) donava pas a confusions, plets i diferències d’interpretació molt dispars. Les localitats podien ser comprades, literalment, i la multiplicitat de senyors, transmissions i règims jurídics era propensa a provocar plets.

Eixa situació d’enfrontament entre Xàtiva i Canals va persistir durant tot l’Antic Règim, en època foral i en època borbònica, intentant Canals deslligarse jurídicament de Xàtiva, i aquesta impedint-ho denonadament, i amb èxit, entre altres raons poderoses per passar un canal d’abastiment de l’aigua de Xàtiva per terres canalines. L’ajuntament de Xàtiva tenia un Baró-Regidor nomenat expressament per a Canals i, a més, va ser habitual que l’ajuntament xativenc tinguera entre les autoritats de Canals un “partit” favorable als interessos de Xàtiva. Canals només es deslligaria de Xàtiva amb l’abolició del règim senyorial a primers del segle XIX, que eliminava totes les jurisdiccions senyorials, establint-se unes delimitacions i divisions territorials més racionals, en la línia inspiradora de la Revolució Liberal. Canals, per fí, era autònoma.

Canals, “esa piedra en el zapato de Xàtiva”, en paraules del Cronista de Xàtiva, D. Carlos Sarthou.

Per últim, el que hui entenem per identitat (local, nacional, etc) no té semblança amb les identificacions identitàries medievals, per tant, no podem establir una connexió directa amb les friccions actuals, perquè ens separen vora set segles. Una tema històric que encara espera una bona Tesi Doctoral.

• Bibliografia accessible: VILA MORENO, Alfons. Aproximación a la historia de Canals.

Canals, Gráficas Castillo, 1981. · BLESA DUET, Isaïes. Un nuevo municipio para una nueva monarquía. Oligarquías y poder local.

Xàtiva, 1707-1808. València, Universitat, 2005.

Avgda. País Valencià, 4 · COCENTAINA T. 96

559 06 71 · F. 96 559 13 21 tcomtat@gmail.com

comarques centrals

33

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Pel respecte, salut i tranquil·litat dels veïns i veïnes de Cocentaina:

NO A LA GASOLINERA per Mila Sansalvador

F

La Generalitat Valenciana rendeix homenatge a les víctimes de la COVID-19 Ximo Puig ha presidit l'acte solemne de record a les persones que han perdut la vida a causa del coronavirus, que ha tingut lloc a la Ciutat de les Arts SS | València./ La Comunitat Valenciana ha rendit, aquest dijous, un homenatge a les víctimes de la pandèmia de COVID-19 en un acte que ha comptat amb l'assistència del president de la Generalitat, Ximo Puig, i la resta de membres del Consell. A més, hi han assistit persones afectades i familiars de persones que han mort per coronavirus procedents de les diverses comarques valencianes, així com alcaldes i alcaldesses de les localitats d'aquests territoris i les principals autoritats de la Comunitat.

L'acte ha inclòs una ofrena floral d'hortènsies blanques i la Real Camerata Espanyola ha interpretat 'In Memoriam', una peça musical que ha creat a propòsit per a aquest homenatge el compositor Adam Ferrero. A més, s'ha interpretat 'Impressió nocturna', de Lorente Gaos; 'Cant místic', de Manuel Palau Boix, i 'Oda a San Marcelo', d'Adam Ferrero.

Així mateix, per a evocar les persones que ens han deixat, s'ha inaugurat 'En record', una escultura de l'artista Rosana Antolí (Alcoi, 1981), que ha comptat amb la col·laboració de l'IVAM i per als fonaments de la qual el Servei de Bombers Forestals de la Generalitat ha arreplegat terra d'enclavaments emblemàtics de les 33 comarques de la Comunitat Valenciana.

Com a representants de les persones afectades ha participat en l'acte el periodista Luis Motes, que en la seua intervenció ha destacat "el colp brutal" que ha suposat la pandèmia i ha desitjat que la vida "no ens haguera portat a aquest moment".

Així mateix, Motes ha reflexionat sobre la necessitat de "no defallir" i ha remarcat el compromís per part de tota la societat valenciana de "reconéixer, retraure i recordar".

En representació del personal sanitari ha intervingut en l'acte la cap de la Unitat de Malalties Infec-

cioses de l'Hospital General d'Alacant, Esperanza Merino, que ha destacat el treball que han dut a terme els diversos professionals, "que van donar el màxim de si mateixos" en un moment que requeria donar una resposta "ràpida, dura i difícil". "Hem intentat viure el lema dels metges del segle XIX: curar a vegades, alleujar sovint i acompanyar sempre". “En els últims set mesos, (ha continuat Merino), hem generat molt de coneixement científic, que ha de ser la base per a afrontar el nostre present i el nostre futur. Com a professionals sanitaris, la ciència és la nostra guia diàriament en totes les nostres actuacions amb pacients, però ha de guiar-nos, a tots, com a societat: les autoritats sanitàries per a l'establiment de la gestió de l'epidèmia, i de les noves mesures que calga prendre, i cada un de manera personal, per a saber com comportar-nos per a limitar l'extensió de la infecció”.

ins ara pensava que els ciutadans teníem una legislació i uns drets bàsics que ens protegien i ens atorgaven una cobertura social. L’educació, la sanitat, la dignitat com a persones o el respecte, entre d’altres, eren drets que tots creiem guanyats. Però des de fa uns mesos, observe que no és així. I m’explique.

El passat mes de juny vam saber que l’Ajuntament de Cocentaina havia rebut una sol·licitud de llicència per a la instal·lació d’una gasolinera d’autoservici 24h en el solar ubicat entre l’avinguda País Valencià i el carrer Pare Francisco Ferrer, un negoci que estaria paret amb paret amb les vivendes contigües, amb depòsits de fins a 70.000 litres a pocs metres de les nostres cases. Cal dir que aquest terreny es troba molt pròxim a la FEPA Beniassent (actual aulari del Col·legi Públic Sant Joan Bosco II), a l’Escoleta Infantil Sant Hipòlit, al Col·legi Sant Francesc d’Assís, a l’Hotel Odon, a la caserna de la Guàrdia Civil i, fins i tot, a una botiga de comestibles. Pensen vostés si la cosa és greu o no…

Aquesta instal·lació suposaria un greu i irreparable atemptat contra els veïns, doncs al perill de la proximitat dels depòsits cal sumar el trànsit de vehicles per a repostar, el dels camions per abastir el combustible i els gasos nocius, olors i soroll que es generarien: suposaria la ruptura de la tranquil·litat que es respira en aquesta zona del poble, habitada per moltíssimes famílies que assistim perplexes al que se’ns ve damunt.

L’empresa promotora s’empara en dos lleis estatals que, sorprenentment, li permeten portar endavant aquest projecte, alegant dos motius que nosaltres els veïns i qualsevol persona amb trellat podem desmuntar de seguida.

La primera és el Reial Decret Llei 6/2000 de “Medidas urgentes de intensificación de la competencia de bienes y servicios”. Pareix evident que la instal·lació d’una nova gasolinera no és una mesura que tinga cap urgència, doncs al terme municipal ja hi ha sis més i els veïns estem ben abastits. A més a més, dos d’aquestes es troben a tan sols 300 metres. A banda d’aquesta petició de llicència, sabem que hi ha tres sol·licituds més de noves gasolineres en curs.

Serem el poble que tindrà el record d’Espanya en gasolineres per habitant? És eixa la fama que volem? Quin honor…

La segona llei en què s’emparen és de “Medidas de apoyo al emprendedor y de estímulo del crecimiento y de la creación de empleo” (11/2013). Si la gasolinera és d’autoservici, quin foment del treball crearà? Quina tranquil·litat tindrem els veïns sabent que al costat de casa tindrem una gasolinera que no està vigilada ni custodiada per cap empleat? El seu promotor ja té desenes de gasolineres per tot el territori estatal, i perfectament podria prescindir d’aquesta, pel que no sembla un cas de recolzament a la xicoteta empresa o als emprenedors.

Per tots aquests motius, i sent que la legislació estatal no només permet, sino que afavorix, la instal·lació d’una gasolinera en zona urbana residencial, pense que almenys cal exigir, des de tots els estaments de l’administració pública, unes distàncies mínimes a les vivendes i als equipaments públics.

Amb aquest objectiu hem presentat a l’Ajuntament de Cocentaina més de 3.000 signatures, per demanar-li ajuda als nostres representants, perquè pensem que la salut, seguretat, tranquil·litat i dignitat dels veïns estàn per damunt de qualsevol interés econòmic.

Com reaccionaria vosté, si li digueren que a 3 metres de sa casa, sí, sí, ha llegit bé, a 3 metres, li posaren 70.000 litres de combustible? Dormiria tranquil?

Esperem que els drets bàsics de les persones estiguen per damunt de tot.

34

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

fira de tots sants

Anydiferent pera la Fira de Tots Sants en la seua 674 edició

Segons informa l'Ajuntament, encara que en aquest 2020 hem d'adaptar-se a la Covid-19, la Fira continuarà mantenint el seu caràcter comercial i cultural, però evitant aglomeracions BR | Cocentaina./ Des de l’Ajuntament de Cocentaina, i especialment, des de la regidoria de Fira, s’ha estat treballant als últims mesos, per a poder oferir l’esdeveniment més important i multitudinari de la localitat i de la comarca, la Fira de Tots Sants.

Enguany, continuarà sent important, com sempre, però s’ha hagut de treballar molt per a poder evitar les grans aglomeracions de gent, ja que són moltes les visites que rep la capital de El Comtat durant aquests dies, així que s’ha fet un nou format adaptat a les circumstàncies.

Per a poder garantir la seguretat i la salut dels participants, s’han hagut de prendre algunes mesures com l’aforament limitat, la distància social, i la desinfecció. Segons ha explicat la regidora de Fira, Eugenia Miguel, enguany “s’ha limitat la participació d’expositors a negocis de la Comunitat Valenciana”, a més destaca que s’ha volgut premiar la fidelitat dels establiments que anys rere any

estan a la Fira de Cocentaina.

La regidora també ha anunciat com a novetat per a aquest any: “Aquest format es mantindrà durant tot el mes de novembre per a allargar el temps i així evitar aglomeracions”.

D’aquesta forma, Eugenia Miguel destaca que es crearà una xarxa comercial autonòmica d’establiments comercials i hostalers Fira Tots Sants i que: “la difusió, promoció i publicitat, estarà a càrrec de l’organització”. A més, s’ha preparat una imatge especial per tal de poder identificar a aquells establiments que participen en la Fira de tot el territori valencià.

Durant el mes de novembre Cocentaina convidarà als seus visitants perquè acudisquen als establiments identificats amb aquesta imatge per tal de realitzar les seues compres. També es podrà consultar quins són els expositors participants, en quin lloc estan i les seues ofertes i promocions a través de la pàgina web i les xarxes socials de la Fira de Cocentaina.

Però no sols hi haurà comerç i

compres en aquesta Fira adaptada a la Covid-19, també es programaran activitats i exposicions durant tot el mes de novembre.

Com tots els anys, aquest esdeveniment té un cartell anunciador, i per al 2020 l’empresa Visual Crea Studio ha sigut l’encarregada de crear-lo. Els seus responsables han explicat que: “veiem el cavall sobre l’any 2020, representant l’empoderament d’una celebració tan única com és la Fira que no s’aombra per un any complicat per a tots i totes. Hem volgut que quede reflectit que si hi ha Fira en 2020, que sí que hi ha un suport decidit a expositors i comerç local, així com un suport a la cultura, als artistes i al públic en general que podrà tenir activitats i productes al seu abast”.

Els creadors han remarcat el seu desig de transmetre positivisme davant aquests temps tan difícils, per això el cartell no presenta cap objecte ni colors.

I com marca la tradició any rere any es llig ‘El Privilegi’

L’alcaldesa de Cocentaina amb la regidora de Fira./

des del Palau Comtal. Enguany, el poble de Cocentaina ha volgut que els encarregats de dur a terme aquest moment tan especial siguen els integrants de les societats del Tapis i del Centre Ocupacional Gormaget. Segons ha indicat l’alcaldessa de la localitat, Mireia Estepa, aquest fet és un petit agraïment per a aquestes persones “per com han portat el confinament i la seua grandíssima capacitat d’adaptació en unes circumstàncies tan extraordinàries com aquestes”.

A més també ha destacat que: “Que aquestes dos entitats porten la veu del Privilegi, significa la visibilització social i

la normalització. Volem aprofitar l’altaveu internacional que és la Fira per a dir que totes les persones que integrem aquesta societat tenim alguna cosa per aportar, independentment de les habilitats de cadascú i de les nostres capacitats, tots fem poble”.

Estepa també ha assenyalat l’esforç que s’ha fet enguany per a poder dur a terme la Fira: “hem intentat oferir una Fira tan completa com siga possible per al comerç, cultura i oci, amb limitacions i circumstàncies que tenim, però, amb la clara intenció de preservar el dinamisme de la riquesa del nostre poble”.

fira de tots sants

35

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Parlem amb el regidor de Cultura de Cocentaina Ivan Jover

La Cultura es manté en aquest nou format adaptat de la Fira de Cocentaina El regidor de Cultura de la localitat, Ivan Jover, ens ha explicat alguns dels plats forts d'aquesta programació cultura que s'ofereix a la capital de El Comtat en aquests dies tan assenyalats Belén Rivas./

E

n aquest 2020 tots hem d'adaptar-se a aquesta nova normalitat, i la Fira de Tots Sants no podia ser menys. Però hi ha hagut una part d'aquesta tradicional cita que ha pogut conservar millor el seu format. Estem parlant de les exposicions i la part cultural.

Per tal de conéixer l'oferta cultural que està preparada a Cocentaina, hem parlat amb el regidor de Cultura de la localitat Ivan Jover, que ens ha explicat la multitudinària programació que s'ha preparat des del seu departament.

Com ja hem comentat, ara s'ha d'adaptar tot a la situació sanitària, "des de fa uns mesos la regidora de Fira ens va convocar per a portar endavant aquesta fira, que és totalment diferent, i el desig era portar endavant totes les exposicions que hem fet en els últims anys, perquè hi haguera continuïtat en la major part de les exposicions", ha aclarit Jover.

Una de les exposicions és Fira Eclèctica d'Arts i Creativitat, que enguany és la seua segona edició. Sobre aquesta activitat el regidor de Cultura ha explicat que: "Claudia Botella l'any passat va fer arribar aquesta proposta, que se centra en que significa l'art per a cada persona. L'art és cultura, passió, detalls i observació i cada artista ho intenta reflectir amb la poesia, pintura, arquitectura...". Aquesta exposició vol treballar la intel·ligència

L'art és cultura, passió, detalls i observació i cada artista ho intenta reflectir amb la poesia, pintura, arquitectura..."

El regidor de Cultura contestà, Ivan Jover, amb la regidora de Fira i l’alcaldesa de Cocentaina./

emocional, i a més, "és un punt d'encontre entre els artistes per a compartir com viuen ells l'art", ha afegit Ivan Jover.

El regidor de Cultura també ha informat que una de les tradicions de la Fira es podrà continuar fent: "Cocentaina té molts artistes de disciplines diverses, i des de fa 15 anys aquests artistes, durant els dies de fira, obrin al públic els seus tallers per a ensenyar al públic de primera mà les seues creacions".

Una altra de les exposicions

“des de fa uns mesos la regidora de Fira ens va convocar per a portar endavant aquesta fira, que és totalment diferent, i el desig era portar endavant totes les exposicions que hem fet en els últims anys, perquè hi haguera continuïtat en la major part d’elles”

que es podran visitar a Cocentaina serà l'exposició central al Palau Comtal, a càrrec del fotògraf de la localitat Marc Pascual. Segons ens ha avançat Jover, "des de que va començar l'Estat d'Alarma es va dedicar a fer un diari. Cada dia va eixir al carrer i va intentar, a través del seu objectiu, captar com es movia la societat i ha intentat amb 99 fotografies, ensenyar com la gent s'ha adaptat. Es veu reflectida a molta gent de Cocentaina. A més cadascú dels panells té una frase que ha

fet una poeta del poble". Per al cap de Cultura de Cocentaina: "Marc sap captar el moment exacte, i estem molt contents amb aquesta exposició".

Des de fa 7 anys diferents Associacions de la localitat posen color als balcons durant els dies de fira, mitjançant la decoració de teles. Aquesta tradició, 'Les Balconades' o 'Pintar la Fira', enguany s'ha d'adaptar i enguany es realitzarà una exposició a la plaça del mercat en la qual es podran veure diferents tècniques d'artistes d'Alcoi, Benilloba, Busot i Alacant, que participaran en aquesta edició.

Per últim, una altra de les exposicions que ens ha explicat Ivan Jover, ha sigut la dedicada al Modernisme: "Vam contactar amb la Fundació Mutua Levante i traem l'exposició de Modernisme. A través d'uns panells, s'explica aquest període dels invents revolucionaris de l'època".

La majoria de les exposicions estaran des del dia 30 d'octubre fins al 31 de desembre. Des de l'àrea de Cultura de Cocentaina, volen garantir la seguretat i és per això que han adaptat tots aquests esdeveniments per a evitar la propagació de la Covid-19.

www.muestrariosagullo.com info@muestrariosagullo.com

Avda. del Ferrocarril, 26 - Polígono del Pi 03830 Muro de Alcoy - Alicante - España Telf: +34 96 553 16 68 - Fax +34 96 553 21 35

36

fira de tots sants

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Més de 60 expositors de tota la Comunitat a la Fira de Tots Sants

Oferiran promocions amb l'objectiu que els clients puguen trobar l'oportunitat d'adquirir els seus productes

El Certamen Coral Fira deTots Sants celebra la seua 40 edició

Aquest certamen manté el certamen però ajornarà el V premi Firacor per a l'any 2021, és a dir, no hi haurà modalitat de concurs BR | Cocentaina./ L’organització del Certamen Coral Fira de Tots Sants ha decidit ajornar per a l’any que ve el V Premi Firacor, a causa de la crisi sanitària provocada per la Covid-19.

Encara així, els organitzadors han aconseguit plantejar una alternativa, i han creat una programació, que encara que no siga una competició, sí que serà un tribut a la música coral i a la situació que viu aquest sector.

No és la primera vegada que el certamen perd el seu caràcter competitiu.

Enguany el que es pretén amb aquesta modificació és no tallar el vincle que any rere any reuneix a Cocentaina els millors cors nacionals, però en aquest 2020 adaptant-se a la situació actual.

Celebrar aquest certamen contribuirà a fomentar l’activitat econòmica i cultural a Cocentaina, ja que es generen estímuls positius per als sectors turístic, comercial i hostaler.

La programació d’aquest certamen començarà el dia 13 de novembre a les 8 de la vesprada al Centre Social Real Blanc, amb la Taula Redona ‘Parlem de Cors 20.20. Que ha canviat la covid-19 en la música coral?’.

El debat serà presencial i telemàtic i es retransmetrà en directe perquè els inte-

ressats puguen veure-la.

En aquest esdeveniment participaran el Director artístic i el coordinador del Certamen Coral, Josep Robert Sellés, i Raul Belda, Enrique Azurza, compositor i Director de la Societat Coral de Bilbao, President de la Confederació de Cors del País Basc i Director del Certamen Coral d’Ejea de Caballeros, Aurelio Martínez, President de la Comissió Tècnica del Certamen d’Havaneres i Polifonia de Torrevieja, Ramón Gil, president de l’Associació Espanyola de Directors de Cors, i Albert Alcazaz, compositor i director alacantí de prestigi internacional.

Ja per a l’endemà, a les 7 i mitja de la vesprada, en el Centre Cultural El Teular, hi haurà un concert de Cor de Cambra AdLibitum de Quart de Poblet.

Aquest cor va guanyar el IV Premi Firacor en la 36 edició del Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina. El concert també serà retransmés en directe per televisió i xarxes socials.

Els actes programats s’emmarcaran dintre de les activitats culturals programades per l’Ajuntament de Cocentaina per a la celebració de la 674 edició de la Fira de Tots Sants que se celebrarà durant tot el mes de novembre.

BR | Cocentaina./ La 674 edició de la Fira de Tots Sants, serà recordada per ser totalment diferent del que estem acostumats, i internet tindrà més presencia que mai. Enguany es comptarà amb 64 expositors de tota la Comunitat Valenciana. Aquests establiments tindran en les seues instal·lacions, durant un mes, promocions, que tenen com a objectiu que els clients puguen trobar oportunitat d’adquirir els seus productes. Alguns d’aquests negocis són de

Un any de Fira un tant especial i diferent./

maquinària agrícola, automoció, llar, tèxtil, tecnologia, medi ambient, salut i bellesa, esport i alimentació.

Eugenia Miguel ha declarat que: “L’important és comptar amb establiments de tota la Comunitat i sobretot que hi haja repre-

sentació de tots els sectors.

Estem molt contents que els comerciants hagen obert la porta al certamen perquè puga ser una realitat”.

Cal destacar que totes les ofertes que els expositors oferisquen durant el període de la Fira podran consultar-se en la web i a través de les xarxes socials perquè en tot moment el públic conega què ofereixen els participants i puguen desplaçar-se a les seues instal·lacions segons els seus interessos.

fira de tots sants

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

37

38

fira tots sants

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

El poble és... savi

Parlem amb els protagonistes de la Fira de Tots Sants

La Fira de Tots Sants de Cocentaina sempre desperta un gran interés, però, enguany encara més, ja que serà un any totalment diferent al que s’havia viscut fins al moment. Parlem amb alguns protagonistes per a saber que hi ha preparat per a aquesta Fira i com ho veuen les veïnes i veïns de la localitat

Eugenia Miguel, regidora de Fira de Cocentaina

Raúl Belda, organització del Certamen Coral

“La resposta de tots ha sigut molt bona, s’han bolcat per fer la Fira de Tots Sants”

“Aquest any el certamen no té les seues característiques de concurs”

"De normal comencem a treballar en desembre, però a principis d'abril vam estar plantejant diferents formats", així explica Eugenia Miguel, regidora de Fira de Cocentaina com van començar amb els preparatius d'aquesta atípica Fira. Durant aquests dies no hi haurà cap expositor, "si ve quantitat de gent no es pot controlar, ja sols amb la gent del poble superaríem l'aforament", ha indicat.

Enguany s’ha creat una web amb els expositors que treballen en aquesta fira: "hi haurà un mapa de la Comunitat Valenciana, i un altre local, perquè la gent puga veure les direccions i les pàgines web amb les ofertes". Amb aquesta iniciativa es pretén continuar la interacció comercial. En els caps de setmana sí que hi haurà activitats presencials que s'ha de reservar amb antelació. Eugenia Miguel ha llançat un agraïment als comerciants: "ens han recolzat, i la resposta de tots ha sigut molt bona, s'han adaptat i s'han bolcat per fer la Fira en aquest format".

Una de les tradicions de la Fira de Tots Sants és el Certamen Coral, i enguany, encara que hi haurà activitats, com ens ha indicat Raúl Belda: "Aquest any el certamen no té les seues característiques de concurs". Era un any especial per al cor, ja que és el seu 40 aniversari, i el cinqué de la Fira Cor, en el qual participen els guanyadors d'altres anys. "Durant el mes de març es presenten els que volien participar, però vam fer una reunió telemàtica i vam decidir ajornar els premis fins al 2021, de totes maneres no volíem que es perdera l'edició 40, i hem fet una edició especial", ha explicat Belda. Hi haurà activitats presencials i en línia, a més d'una taula redona en la qual es tractarà el tema del cant relacionat amb la Covid-19, apunta aquest membre de l'organització.

El concurs se celebrarà en novembre de 2021 i Raúl Belda ha comentat que: "No hem d'escollir cors nous perquè seran el que havien de concursar aquest any. Tot dependrà de com estiga la situació”.

ALMACÉN DE COLCHONES Y CORTINAS

COLCHÓN VISCOLÁSTICO desde 79€ Arzobispo Domenech, 8 T. 96 633 33 60 - Alcoi

Xixona, 7 - Alcoi T. 96 552 56 02

Fundas de Sofá a medida Estores · Cortinas Edredones · Sábanas a medida

Somier Articulado Almohadas (+ De 40 Modelos) Av. País Valencià, 31 T. 655 618 203 - Cocentaina

Maria Montava veïna de Cocentaina

“Esperem que a l'any que ve torne i la puguem gaudir amb el doble d'il·lusió” "És una pena que enguany no puguem gaudir de la fira com tots els anys, per als contestans és una tradició, és un símbol de la nostra cultura, i la vivim tots molt intensament", ha explicat Maria Montava, veïna de la localitat. Tota la ciutadania sap que la Fira, per ser un incentiu turístic també "ajuda molt econòmicament al poble", però són conscients de com està la situació: "És una decisió raonable que no es faça presencialment, ja que ara mateix s'han d'evitar les aglomeracions de gent", indica aquesta jove contestana.

Encara que la fira no siga presencial, l'Ajuntament ha decidit ajudar als comerços "La iniciativa de l'Ajuntament està bé, per què a més és una forma d'ajudar als comerços locals i fer-los publicitat, ja que ells ara mateix també necessiten aquest suport", ha comentat Maria Montava. El desig d'aquesta contestana és que: "Esperem que a l'any que ve torne i la puga'm gaudir amb el doble d’il·lusió".

Jaume Bernabeu, membre de Visual Crea Studio

“La Fira està per damunt perquè encara que siga adaptada se celebra i preval a la situació” Un esdeveniment com la Fira sempre té un cartell anunciador. Enguany encara que no siga la Fira de sempre, l’Ajuntament a encarregat aquest treball a l'empresa Visual Crea Studio que ha volgut reflectir la situació actual en aquesta imatge. Com ens explica un dels quatre membres de l'equip de crear-lo, Jaume Bernabeu: "No té cap color, està molt adaptat al que és l'any, no és ostentós". El cartell és un disseny gràfic, però amb un simbolisme molt clar: "Tot està en el centre, perquè quan és la Fira Cocentaina és la capital de la Comunitat Valenciana", indiquen des de Visual Crea, "El 2020 està recalcat, és un any que ha marcat a les persones i als esdeveniments, però el cavall preval sobre l'any, la Fira està per damunt de l'any perquè encara que siga adaptada se celebra i preval a la situació, i amb açò volem demostrar positivisme", afegeix Bernabeu.

turisme

39

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Alcoi acull un esdeveniment pera donar suport alTurisme d’Interior A l'acte han assistit Indira Amaya de Ameglio, presidenta de l'Associació Turisme Alacant Interior, el president de la Diputació d'Alacant, Carlos Mazón, els alcaldes dels municipis de l'Alcoià, El Comtat, la Foia de Castalla, i alguns representants polítics i empresarials de la zona

D

Belén Rivas./

urant el matí del divendres 16 d’octubre, l’Hostal Savoy ha acollit un esdeveniment sobre el turisme d’interior de la província d’Alacant. Aquest acte ha estat organitzat per l’Associació de Turisme Alacant Interior, presidida per Indira Amaya de Ameglio, i han assistit el president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, i els alcaldes i representants polítics i empresarials de les comarques de l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla.

Indira Amaya de Ameglio, ha explicat que encara que estem en un moment difícil i de crisi, açò significa una gran oportunitat, i que ara és moment de reinventar-se i utilitzar la digitalització per aconseguir l’excel·lència turística. A més, ha celebrat que Alcoi siga la localitat en la qual es vaja a construir el Centre de Turisme d’Interior: “és una gran aposta del govern valencià, és una gran oportunitat i els empresaris hem de traure profit”.

Indira també ha agraït al

president de la Diputació la seua presència en aquest acte, ja que és el primer president que assisteix a un esdeveniment d’aquest tipus, i a la resta de representants polítics, per donar suport a aquestes iniciatives.

Per la seua part, Carlos Mazón ha valorat les ganes d’aquest sector per tal de tirar endavant, i ha destacat el patrimoni cultural, natural i gastronòmic d’aquesta part de la província d’Alacant. Mazón ha explicat que és important donar suport al turisme i ha declarat que: “Hem de recolzar-los no sols amb la nostra presència, també amb recursos econòmics.

El suport de Patronat de Turisme Costa Blanca el té, ja que els projectes que es presenten són solvents i sòlids”.

Toni Francés, amfitrió d’aquesta jornada, ha destacat la importància d’estar dins d’una potència turística com és la província d’Alacant. “Estem en un moment complicat, ja que és un dels sectors més afectats, però hem vist com el turisme

“tenim grans professionals que es deixen la pell i les administracions es deixen la pell en eixe sector”

A la presentació el president de la Diputació Carlos Mazón./

d’interior cada vegada és més demandat, i és una oportunitat per a donar a conéixer tot el que la província pot oferir”, ha assenyalat Francés, que a més, parlant més concretament sobre la seua localitat, ha afegit que: “Alcoi ja forma part de les Destinacions Intel·ligents. Té projectes de futur molt ambiciosos com ser la capital de turisme d’interior, o el centre d’innovació i la formació del turisme”.

L’alcalde alcoià ha conclòs la

seua intervenció amb optimisme, ja que ha recalcat el treball de la gent dedicada al turisme: “Podem afrontar el futur amb optimisme, tenim grans professionals que es deixen la pell i les administracions es deixen la pell en eixe sector”.

La presidenta de l’Associació de Turisme Alacant Interior, ha explicat alguns dels projectes que s’han preparat: per una part, es vol promocionar l”oli turisme’, en el qual s’ha preparat un fullet perquè

els visitants sàpiguen a on poden fer un tast o quins llocs visitar per tal de conéixer el producte. Una altra de les noves ofertes són les rutes a cavall, una forma d’estar en contacte amb el medi ambient, i garantint les distàncies de seguretat.

Per últim, l’última de les propostes que ha presentat Indira, ha sigut el Touring Alicante, que són 4 rutes en moto per diferents pobles. Aquestes rutes s’han realitzat gràcies a la revista ‘Motos Viajeros’ i Quique Arenas.

Durant l’esdeveniment s’han projectat els diferents vídeos promocionals que s’han elaborat per a promocionar la gran oferta turística que ofereix l’interior de la província d’Alacant.

40

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

castalla

comarques centrals

41

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Castalla aposta pel seu Castell com a reclam turístic

La regidora de Turisme i Patrimoni Cultural, Maite Gimeno, ha estat parlant amb El Grat per a contar-nos les últimes novetats d'aquest monument històric tan important per a la localitat BR | Castalla./ Castalla aposta per ser un referent turístic, i per tal de donar més oferta turística i cultural als visitants, i també als veïns i veïnes de la localitat, han dut a terme una sèrie d'actuacions per a rehabilitar el Castell i convertir-lo en museu.

Maite Gimeno, regidora de Turisme i Patrimoni Cultural de la localitat, ens ha explicat que dins d'aquest museu es podran veure "totes les peces que durant les diferents excavacions arqueològiques que s'han fet estaven a l'església. El que hem fet ha sigut és tindre eixe museu".

Segons explica Gimeno, està previst que per a mitjan mes de novembre es puga obrir aquest nou museu:

"Primer volem fer unes portes obertes per al poble de Castalla perquè gaudisca de la museïtzació i la rehabilitació que s'ha fet", però a partir d'aquest moment aquest nou atractiu turístic estarà obert de dimarts a diumenge durant tot el dia, i es podran fer visites lliures, amb audioguies o visites guiades. Aquests treballs de rehabilitació s'han fet turó del castell, en la part del Palau, i en la part de l'Aljub.

"Aquesta rehabilitació era molt important per a nosaltres, veiem les visites que anàvem rebent i era necessari fer-ho", ha declarat la cap de Turisme, que a més, ha afegit que: "el que nosaltres pretenem és fer un referent en la Foia de Castalla perquè nosaltres puguem

gaudir de fer turisme d'Interior, que tanta falta ens fa".

El Castell sempre ha sigut un element molt important per a aquesta localitat, I per això, Maite Gimeno explica que "des del 2001 s'han fet treballs de rehabilitació.

Des de que estic jo de regidora de Patrimoni i Turisme, en l'any 2015, s'han fet actuacions i excavacions, i encara queden moltes per descobrir, ja que no hem acabat en la museïtzació del Castell".

A part d'aquesta museïtzació, també s'ha creat un Centre d'Interpretació Turística en la part del vessant del castell i com ens ha anunciat la regidora, "d'ací a poc temps començarem l'excavació de la recuperació de la muralla".

Documental‘Etnobotànica i cultura populara Banyeres de Mariola’

El documental ‘Etnobotànica i cultura popular a Banyeres de Mariola’ seleccionat per a un festival Colombià BR | Banyeres./ La VII Mostra Internacional de Videoart i cinema Experimental Intermediacions, que se celebra a Medellín, ha seleccionat el documental ‘Etnobotànica i cultura popular a Banyeres de Mariola’. Una producció del Museu de la Paraula de la localitat, en la que s’arreplega el testimoni de Luis Doménech, ‘Casporrí’, durant 30 minuts, sobre plantes, animals, i altres elements de l’entorn.

La projecció tindrà lloc durant la setmana del 19 al 25 d’octubre.

La mostra està organitzada per la Corporación para el Fomento Audiovisual Mundo Austral, Proyecto Cine Taller, Ojo Mágico Productora Audivisual i la Corporación Madera Salvaje.

El documental de Banyeres es va estrenar el dia 7 de març d’enguany al Teatre Principal de la localitat, i va comptar amb la presència del seu prota-

Tast d’Oli a Masia La Mota

gonista.

La producció forma part d’una col·lecció d’audiovisuals del Museu de la Paraula de Banyeres de Mariola, un centre per a la recopilació i conservació que l’Ajuntament ha creat per a difondre diversos testimoniatges orals i audiovisuals arreplegats a la població.

L’obra ha comptat amb la col·laboració de diversos documentalistes, com

els biòlegs Vanessa Martínez i Segundo Ríos, i dels ornitòlegs Pep Cantó i Vicent Ferri. Han col·laborat la Fundació Victoria Laporta Carbonell i l’Estació Biològica Botànic Torretes CIBIO – Universitat d’Alacant. Des del dia de la seua estrena, el documental està disponible per a veure en obert a través de l’enllaç que es pot trobar al web museudelaparaulabanyeres.es.

BR | Alcoi./ Masia la Mota ha preparat un tast d’Oli, acompanyada d’un sopar amb productes de la zona. Els assistents hauran de fer reserva, i tots aquells que acudisquen rebran una botella d’oli. L’esdeveniment tindrà lloc els dies 13 i 14 de novembre.

A més, des de Masia la Mota han organitzat un Mercadet amb productes del terreny, que se celebrarà el diumenge 1 de novembre, al Saló Almazara. L’entrada costarà un euro a benefici de la Protectora d’Animals.

Caixa Ontinyent compleix 136 anys

La caixa de les comarques centrals està de celebració BR | Ontinyent./ El dia 31 d'octubre Caixa Ontinyent compleix anys, i aquest aniversari l'entitat vol posar de manifest que va nàixer per a contribuir al benestar de la seua gent i el seu territori La caixa d'estalvis Caixa Ontinyent està d'aniversari, i és que el 31 d'octubre l'entitat compleix 136 anys.

Per a aquesta celebració Caixa Ontinyent vol posar de manifest que va nàixer amb la intenció de contribuir al benestar de la seua gent i el seu territori.

Caixa Ontinyent informa que durant 2020 ha triplicat el finançament a pimes i

empreses, contribuint a pal·liar els efectes de la Covid-19 I consolidant el seu paper de motor econòmic i social, ja que els crèdits concedits durant aquest any superen els 40 milions d'euros.

A més, durant aquest any, Caixa Ontinyent ha recuperat el seu Mont de Pietat després de 56 anys. Una activitat de caràcter social, que té com a finalitat oferir microcrèdits amb la garantia d'una joia, o algun objecte similar. Segons l'entitat "una actuació essencial en un moment en el qual la societat torna a demanar els seus serveis".

42

El regidor Ferran Martínez, va visitar el mercat dels dissabtes. Foto Jordi Estevan./

‘Mercats de Gandia’és la nova campanya de l’Ajuntament Amb aquesta nova marca creada pel consistori es pretén fer valdre els 5 mercats a l'aire lliure que té la localitat, com a dinamitzadors del comerç BR | Gandia./ La regidoria de Polítiques Econòmiques i Comerç i la Junta de Districte de Corea, ha presentat la nova marca ‘Mercats de Gandia’, que té com a objectiu valorar i rellançar els 5 mercats tradicionals a l’aire lliure de la ciutat.

Com a novetat és que als 3/4 mercats que ja estan fixes, els dijous Al Grau, els dissabtes Roís de Corella, i els diumenges La Platja, s’han afegit a partir de la primera setmana de

gandia

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

novembre, els dimarts A Corea, ja que és una reivindicació històrica de la Junta del Districte, i els divendres al Centre Històric, que estarà dedicat a l’artesania.

Es farà una campanya de suport als cinc mercats, que estaran en ple funcionament des de la primera setmana de novembre.

Segons el regidor de Polítiques Econòmiques i Comerç, Ferran Martínez: “Els nostres mercats tradicionals són dinamitza-

dors i complement del comerç i l’economia locals, augmentant el flux de visitants als barris. D’altra banda, es tracta d’un sector del qual viuen més de 200 famílies i és possiblement, juntament el comerç i l’hostaleria, el més castigat per la crisi soci-sanitària que estem vivint a hores d’ara. No cal dir també, que les activitats a l’aire lliure ens donen moltes garanties de seguretat enfront de la Covid19”.

‘I tornarem a sopar al carrer’ commemora el desé aniversari de l’Escola del Teatre Serrano BR | Gandia./ L’Escola del Teatre Serrano celebra el seu desé aniversari, i ‘I tornarem a sopar al carrer’ ha sigut la representació que s’ha triat per a commemorar que l’escola compleix anys.

L’obra ha estat creada per Begoña Tena i Xavier Puchades, i Ruth Palonés ha sigut l’encarregada de dirigir als 23 actors i actrius que han participat en la representació. L’obra té al barri de Cabanyal i les seues gents com a protagonistes.

Nahuel González va presentar lels nous mantells./

Gandia aposta per l’ús del valencià

Es repartiran 10.000 mantells entre l'hostaleria, una iniciativa de la campanya 'Gandia en valencià' BR | Gandia./ Des de la regidoria de Cultura i Normalització Lingüística, s’ha presentat la nova campanya ‘Gandia en valencià’ que pretén fomentar i normalitzar l’ús de la llengua.

Aquest projecte s’ha desenvolupat gràcies a l’Agència Municipal de Promoció del Valencià, Aviva Gandia, i compta amb una subvenció de 15.000 euros de la Conselleria d’Educació.

Amb col·laboració amb el departament de Co-

merç, van a repartir-se 10.000 mantells de paper entre l’hostaleria de la ciutat, a través de Destí Safor i l’associació d’Hostaleria del RavalPrado-Centre Històric.

A més d’ensenyar vocabulari d’una forma didàctica, també es proposen activitats que estan pensades per als més menuts, com per exemple una ‘Fideuà de Paraules’.

Amb els mantells també es vol donar a conéixer entre els visitants la nostra llengua.

‘Escoles de desigualtat. Pornografia i Prostitució’, a les jornades de Coeducació

Organitzat per l'Àrea d'Igualtat de l'Ajuntament de Gandia, juntament amb el CEFIRE BR | Gandia./ L’Àrea d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives de l’Ajuntament de Gandia, en col·laboració amb el CEFIRE ha celebrat un any més les jornades ‘Escoles de desigualtat’.

Aquest programa pretén prevenir la violència de gènere i està dirigit a tota la ciutadania.

La setena edició oferirà un taller sota el títol ‘Escoles de desigualtat: Prostitució i Pornografia’, i tractarà com a través de la pornografia i la prostitució s’aprén desigualtat i la jerarquia entre els sexes normalitzant-se cap a les dones.

El seminari es realitzarà de forma online per a facilitat l’assistència de totes les persones interessades.

Segons ha explicat la directora del CEFIRE Gandia, Manela Faus, els objectius d’enguany són identificar en l’alumnat “elements de la socialització diferencial de gènere.

Cartell de les jornades a Gandia./

Conéixer els elements tòxics i des-igualitaris de l’imaginari pornogràfic en l’aprenentatge afectiu-sexual del nostre alumnat; identificar trets propis de la construcció identitària de xics i xiques a partir de la cultura pornogràfica; promoure un model d’educació afectiu-sexual igualitari, empàtic i saludable; reconéixer la prostitució com a explotació sexual de les dones; i treballar prejudicis i mites al volant de la pornografia i la prosti-

tució”.

Per la seua part, Juana Navarro, regidora d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives, ha assegurat que: “La prostitució és una vulneració més dels drets humans, on es produeixen tota classe de violències cap a les dones i la pornografia és el lloc on molts joves aprenen a deshumanitzar a les dones, cosificant-les i aprenent una desigualtat i jerarquia entre els sexes, contra la que volem combatre. Cre-

guem molt necessària aquesta reflexió i per això oferirem 3 jornades, que se celebraran al llarg dels dilluns de novembre”.

La jornada comptarà amb tres ponents amb gran experiència en aquest camp com: Ana de Miguel (2 de novembre, de 17.30 a 19.30 h); Karmele Marchante (9 de novembre, de 17.30 a 19.30 h) i Agustín Zaragozá (16 de novembre, de 17.30 a 19.30 h).

Per als professionals de l’ensenyament interessats a obtenir un certificat del CEFIRE la inscripció ja està oberta a través de pàgina de la Conselleria d’Educació.

La ciutadania en general podrà seguir el seminari a través de la plataforma WEBEX, només enviant un correu al CEFIRE Gandia (diregandia@gva.es) o al departament d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives (igualtatgandia@gmail.com), sol·licitant l’enllaç corresponent.

Diana Morant a la sessió al Palau Ducal./

El Palau Ducal convertit en escenari per al dissenyadorJuan Vidal

L’objectiu és vincular la moda amb la cultura BR | Gandia./ L’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana ha sigut el que ha triat aquest escenari per a la sessió, una sessió que pretén posar en escena una col·lecció en la qual han treballat estilistes, fotògrafs, perruquers, maquilladors i models.

El resultat d’aquest treball es difondrà nacional i internacionalment.

A més, dins del pla d’accions-ecosistema moda Comunitat Valenciana, abans de finalitzar l’any se celebraran sessions de networking en línia que inclouran classes magistrals.

Aquest pla global compta amb el suport de la Generalitat Valenciana, a través de la Secretaria Autonòmica d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Consum.

L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, ha destacat que “la moda és una disciplina artística transversal on treballen molts professionals de diferents àmbits. Estem molt contents que l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana haja triat Gandia i el seu Palau per a tornar a posar-nos en el mapa de la moda, de l’art i la creativitat”.

gandia

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

43

44

oliva

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

Arriba l’edició més“segura” del Festival de Poesia d’Oliva

Aquesta és la 16ª edició del Poesfesta i se celebrarà durant el divendres dia 20 de novembre

Actuacions per a les vies ciclopeatonals

La Diputació de València subvencionarà aquest projecte dins de la seua estratègia REACCIONA BR | Oliva./ David González, alcalde d’Oliva i responsable de l’àrea de mobilitat s’ha reunit amb la diputada de Mobilitat, Dolors Gimeno, per a parlar sobre les noves subvencions que durà a terme l’administració provincial.

Aquestes ajudes beneficiaran als projectes que ja ha iniciat l’Ajuntament d’Oliva per a dur a terme futures vies ciclopeatonals, uns plans que ja es van aprovar en febrer i que ara, estan en fase d’avaluació ambiental per part de la conselleria.

Des de l’Ajuntament

s’estan estudiant alternatives per a proposar-les a la Junta Local de Govern, tenint en compte criteris com el respecte al medi natural, l’ús i el benefici social, aprofitar els camins existents i la connexió amb trams existents, entre altres.

L’Ajuntament d’Oliva ja ha demanat, dins d’aquest pla de subvencions, ajudes per a instal·lar plaques fotovoltaiques, la redacció d’un Pla Local de gestió de Residus, la compra d’un vehicle elèctric I la millora del cicle integral de l’aigua.

BR | Oliva./ “La cultura és segura i la Poefesta no s’atura”, així han anunciat el regidor de Cultura, Música i Biblioteques, Julio Llorca, i Àngels Gregori, creadora del certament, aquesta nova edició del Festival de Poesia d’Oliva, que enguany celebra la 16ª edició.

Aquesta és una de les cites literàries més esperades, importants i exitoses de tot el territori valencià.

Segons apunten els responsables: “Oliva s’ha convertit en l’epicentre de la poesia al nostre territori. Hem aconseguit fer del nostre festival un esdeveniment massiu. Per això hem preparat una edició garantint les màximes mesures de seguretat perquè pugueu gaudir, un any més, d’aquesta festa de la paraula que cada any inunda de versos els carrers d’Oliva”.

Aquest festival tindrà lloc el dia 20 de novembre a les 8 de la vesprada al Centre Polivalent, i s’està treballant perquè el públic puga assistir de manera se-

Àngels Gregori i Julio Llorca./

gura, amb aforament limitat i garantint totes les mesures de protecció.

L’accés serà lliure i gratuït, però les restriccions que implica la Covid-19, fa que siga indispensable l’adquisició de les entrades anticipades en aquest enllaç. S’hauran de seguir els protocols establerts per l’organització, com l’ús de la mascareta, mantenir la distància de seguretat o utilitzar el gel desinfectant a l’entrada.

Pel que fa als convidats d’enguany, Llorca i Gregori han destacat que la tria de poetes s’ha fet te-

nint en compte la impossibilitat de desplaçaments internacionals, apostant així per reconeguts autors de territoris propers.

Des de Barcelona, les poetes Anna AguilarAmat i Blanca Llum Vidal; Ben Clark, d’origen britànic i procedent de les Balears; el jove tarragoní Adrià Targa, recent guanyador del Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot; Susanna Lliberós, poeta i periodista; l’escriptor i periodista Fernando Delgado i el veterà Josep Piera. A més a més, un convidat de luxe posarà

la nota musical a l’espectacle. Àngels Gregori ha assenyalat que són “set poetes d’alt voltatge i un artista estel·lar que protagonitzaran una edició en la qual més que mai necessitem la poesia”. Per la seua banda, el regidor de Cultura ha reivindicat el Festival de Poesia d’Oliva com “un esdeveniment cultural extraordinari i amb molt de nivell que mereix el suport institucional, social i econòmic de la ciutat”.

Julio Llorca, regidor de Cultura ha anunciat que per a aquesta edició José Mercé serà l’artista convidat.

Aquest any, per primera vegada, la Poefesta estarà organitzada conjuntament per l’Ajuntament d’Oliva i per la Generalitat Valenciana. La Directora General de Cultura del Govern valencià, Carmen Amoraga, ha volgut unir-se als esforços municipals per donar un major suport al festival. Podeu consultar la programació a www.poefesta.com

poefesta oliva

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

45

46

classificats

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

VOLS QUE EL TEU ANUNCI DESTAQUE?

UN MÒDUL PER TAN SOLS 6€

Serveis &Treballs GENERALS - Se ofrece chico para arreglos en general: pintura, bricolaje, montaje de muebles, etc.

Precios económicos. R: 600 717 491 Pablo.

- Se ofrece mujer para trabajar en cualquier oferta laboral como interna o externa. Con disponibilidad. R: 632 61 92 10/ 620 63 83 31.

- Se ofrece chico como ay. de cocina y limpieza de salones, bares, restaurantes... para cualquier oferta laboral. R: 643 211 190.

- Se ofrece persona para limpieza de entradas y oficinas, conserge, recepcionista, parking, gasolinera, limpieza, para hacer compañía a personas mayores, etc. Con experiencia.

R: 695 55 23 46.

ADMINISTRACIÓ < Se ofrece administrativa seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634

Temps Lliure

&Festers

TRAGES FESTES i FILAES - Vendo traje de ligero para niño de 8 a 10 años, completo con bolsa y metales y traje para adulto. Precio a convenir. R: 620 445 515.

- Vendo traje de la filà Muntanyesos de la talla 1012 años. Precio a convenir. R: 676 463 218.

- Vendo trajes de Abencerraje completos, para adulto XXL, adolescente y niño. R: 616 182 445.

- Vendo traje de Abencerraje completo para adulto. P: 300€. R: 617 902 255.

- Vendo traje de Mozárabe para adulto, talla 46, completo sin casco ni capa. R: 630 147 439. < Vendo traje de la fila Llana de adulto talla 44, completo, 2 pantalones, zapatos de la talla 41. Sin bolsa. Precio a convenir. R: 659 80 34 64.

CÀMPING i CARAVANES -Vendo caravana Roller-alo-

Terrenys &Immobles PISOS -Vendo 2ºpiso en c/ Gabriel Miró con ascensor, 3 habitaciones, 2 baños, cocina. Galeria, despensa, 2 balcones grandes a la calle, todo exterior. 140m2.

Económico. R: 607 056 900 Carlos. < Vendo pisos en 2º y 3 en c/El Camí, con 5 habitaciones, 2 cuartos de baño, salón, comedor, muy soleado, con terraza. Cada piso 60.000€. R: 659 07 24 01 (llamar en horario de oficina) - Vendo 1º piso para ver cabalgata de Reyes con amplio balcón en la c/San Lorenzo.

Amueblado. R: 96 652 59 04/ 687 3747 88.

- Vendo 3º piso en c/Santa Rita, 3 habitaciones, cocina, comedor. Muy económico. R: 636 06 97 50. < Vendo / alquilo 2º piso en c/ Casablanca de 54 m2, 3 dormitorios, cocina, despensa, aseo, amueblado, porchi y balcón. P: 12.000 €/ 200 €. R: 96 552 17 09.

PISOS LLOGUER - Alquilo estudio/loft en Calle Entenza. Amueblado y econó-

409 978 tardes.

COMERÇ - Se ofrece chica como dependienta, camarera o en comercio. R: 607 092 506.

- Se ofrece chica como dependienta, camarera, reponedora o para cualquier oferta.

R: 643 211 190 Fátima. < Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza. R: 633 068 537 Esmeralda.

HOSTALERIA - Se ofrece chica como camarera, cuidado personas mayores o para cualquier oferta, con experiencia. R: 617 280 991. < Se ofrece camarero de 30 años con experiencia en el sector hostelero. R: 642 95 39 30/ 634 25 52 66.

Anuncis Classificats

REFORMES i CONSTRUCCIÓ < Se ofrece chico para pintar pisos, fachadas, garaje, presupuestos sin compromiso R: 682 67 56 89.

- Se ofrece chico para trabajar en obra o pintar para la comarca, con experiencia. R: 675 67 64 85.

SERVEI DOMÈSTIC - Se ofrece persona para cuidar niños o personas mayores o para limpieza del hogar.

Tere. R: 618 03 50 35.

- Se ofrece chica para limpieza, hosteleria o cuiddo de mayores. Tere. R: 642 024 998.

- Se ofrece señora para el cuidado de mayores y niños o limpieza en general, con recomendaciones. Seria y responsable. R: 688 465 514 Inés. < Se ofrece chica responsa-

ble para tabajar en cuidado de niños, mayores o personas enfermas, dia y noche, también para trabajo en hosteleria, don de gentes. R: 642 024 998 Amalia.

- Se ofrece señora para limpieza, cuidado de personas mayores, o cualquier oferta laboral, responsable y trabajadora. R: 642 303 358 Antonia.

- Se ofrece señora para limpieza en general por horas. R: 650 725 093.

- Se ofrece pareja para cuidar casita o masia, también cuidado de personas, por horas o internos. R: 633 782 733.

- Se ofrece chica para limpieza de viviendas y escaleras o ayudante de cocina. R: 643 293 655 Amparo. < Se ofrece chica para limpieza y cuidado de personas

mayores, incluido sábados. R: 622 02 35 08.

- Se ofrece chica para limpieza de viviendas y escaleras y cuidado de mayores. R: 643 211 190 Amparo.

ALTRES - Agente fotógrafo busca modelos con o sin experiencia de 18 a 55 años. R: 608 06 05 94.

- S'ofereix xic amb 19 anys com a ajudant de perruqueria amb 2 anys de titulació en perruqueria i estètica. R: 690 380 507.

- Se ofrece señora para trabajar como conserje o recepcionista, limpieza en clínicas u oficinas y para compañia de mayores, experiencia. R: 695 552 346.

SERVEI ASSISTENCIAL - Se ofrece chica para el cui-

dado de personas mayores, interna. R: 642 926 802.

- Se ofrece mujer para el cuidado de personas mayores, niños o limpieza, cualquier oferta laboral. R: 658 084 537.

- Se ofrece chica para cualquier oferta laboral, cuidado personas mayores casa u hospitales, niños, limpieza, Interna, externa o por horas. R: 671 399 635 Marcela.

- Se ofrece chica como interna para el cuidado de per-

Telèfon 24 Hores

96 554 01 68

sonas mayores o cualquier oferta laboral, experiencia. R: 688 379 453.

CLASSES PARTICULARS - Se ofrece persona para conversación en francés nativo. R: 625 38 46 00. < Se ofrece licenciada para dar clases de inglés, de todos los niveles A2,B1,B2 y C1 y primaria, secundaria y bachiller.

R: 677 36 75 03.

-Se ofrece licenciada para dar clases de primaria de to-

das las asignaturas y de secundaria lengua, valenciano, geografía e historia. R: 677 36 75 03. < Se ofrece profesora con experiéncia para dar clases de inglés, matemáticas, química o repaso general. R: 619 623 458.

DEMANDES - Es necessiten soldadors amb experiència. Remitir CV: empleoenalcoy@gmail.com

musical totalmente nueva.

Económica. R: 96 651 70 77.

RADIO AFICIONATS - Vendo walkie-talkie nuevos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134.

REPRODUCCIÓ - Vendo máquina de escribir. R: 669 71 09 54.

- Vendo máquina de escribir. R: 608 205 942.

REGALS-CRIDES-EXTRAVIAMENTS - A San Judas Tadeo reza 9 Ave Marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas. DPD NO CLASSIFICABLES

- Vendo tubos de PVC de 25 cm de diámetro y várias válvulas de bronce. R: 96 651 67 82.

- Vendo tres escopetas económicas: 1 Franchi repetidora, 1 Superpuesta Lamber y 1Paralela Victor Sarrasqueta con pletina entera. R: 675 234 519.

SALUT i BELLESA - Vendo aparato de presoterapia nuevo. R: 661 762 901. < Vendo Scooter mobil, 4 ruedas, se puede regular velocidad. R: 661 088 171.

EMPRESA DE TRABAJOS VERTICALES PRECISA TRABAJADOR CON EXPERIENCIA EN PINTURA Y OBRA

R: 615 017 767 ma 435F con avance y accesorios. R: 639 009 118.

- Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y toldo, excelentes condiciones. R: 689 510 449.

OCI i JOGUETS - Vendo futbolín 4 patas convertible en mesa de Pingpong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020. < Vendo mesa de pin-pon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16.

MATERIAL ESPORTIU - Vendo bicicleta estática con muchos extras marca Proaction. En buen estado. P: 60 euros. R: 635 259 881. < Vendo bicicleta estática Trakaction, muchos indicadores, buen estado. P: 80 €. R: 635 259 881.

- Vendo bicicleta elíptica nueva o cambio por bicicleta estática. R: 96 592 65 92.

BICICLETES - Vendo bicicleta Konnor.

En buen estado. P: 60 euros.

635 259 881.

CURSOS-LLIBRES-REVISTES - Compro libro História del Alcoyano Tomo 3. R: 655 199 666.

COL·LECCIONISME i ANTIGUITATS - Compro tebeos antiguos años 40-65. R: 722 341 776.

- Vendo muñeca Rosaura.

R: 608 205 942.

- Vendo 1 Belén completo.

R: 608 205 942. < Compro tren de juguete Rico 1.000 + vagones. R: 655 199 666.

-Vendo comics variados Mortadelo Filemón, etc. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66.

ANIMALS i ACCESSORIS

- Vendo 2 monturas de caballo, espuelas, bocaos, pechos petrales, varitas. R: 680 36 03 85. Enrique.

- Vendo jaula para animales. R: 633 507 624.

PLANTES < Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos antiguos. R: 627 700 721.

- Vendo bonsais y prebonsai. R: 687 887 046.

FOTOGRAFIA i VÍDEO - Vendo cámara Cannon EOS Mark II 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819.

MÚSICA, HI-FI - Vendo altavoz, amplificador. R: 669 71 09 54.

A SAN JUDAS TADEO

GRACIAS A SAN JUDAS TADEO

mico. R: 658 08 37 78.

- Alquilo estudio en Plaza España. P: 320 €. R: 605 01 95 48.

PISOS COMPARTITS - Alquilo dos habitaciones en la Plaza de España en el Centro. R: 640 27 56 46.

- Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504.

CASES - Alquilo local de 100m2 para oficina, con 1 aseo y puerta exterior en Plaza la Font. P: 190 €.

R: 646 81 44 93. < Vendo casa unifamiliar de 100m2 con 4 dormitorios, cocina, comedor con aire acondicionado y 1 baño. R: 607 46 0906. Rogelio.

CASES DE CAMP i XALETS - Vendo casita entre Muro y Benimarfull, 180m2 habitables, agua, luz, terraza y barbacoa.

R: 600 384 715. < Vendo casa rural en Vall d’Ebo de 130m2 con 6 parcelas incñuídas (oliveras y almendros), entre 15.000-20.000 m2 de terreno y valorado todo por 46.000 € R: 671 11 98 47. Valerio o Loli.

TERRENYS - Vendo/ alquilo terreno en la urbanización del Sargento de

2.500m2 vallado, con agua y luz y caravana. Precio a convenir. R: 666 75 62 10.

LOCALS - Vendo planta baja de 500m2, con salida de emergencia, oficinas y cuarto de baño adaptado. R: 659 07 24 01.

- Vendo local en crta. Molinar, 2 bajo, con 116m2, piso de gres y aseo nuevo.P: 25.000 €. R: 609 62 93 55.

OFICINES (1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico. R: 656 827 818 Victor.

TRASPASSOS -Vendo restaurante casino Benilloba compuesto de tres plantas de 200m cada uno, reformado y listo para trabajar.

P: a convenir. R: 610 036 985.

- Traspaso papeleria por jubilación. R: 651 444 177.

GUARDAMOBLES - Alquilo local guardamuebles 100m2 con todos los servicios, en la zona Pla de la Font de Cocentaina. P: 180€.

R: 646 814 493.

NAUS INDUSTRIALS - Alquilo nave de 280 m2 más 30m de patio, con aseo, oficina, luz y agua. En Muro de

REZA 9 AVE MARIAS DURANTE 9 DIAS, PIDE TRES DESEOS, UNO DE NEGOCIOS Y 2 IMPOSIBLES. AL NOVENO DIA PUBLICA ESTE ANUNCIO SE CUMPLIRÁ AUNQUE NO LO CREAS.

AJAR

VENDO SOLAR EN ALCOI PARA EDIFICACIÓN DE CASA UNIFAMILIAR CTRA. LA RIBA, ZONA VIADUCTO, A 5 MINUTOS DEL CENTRO Y ZONA NORTE. 180M2.

POSIBILIDAD DE CONSTRUCCIÓN HASTA 3 ALTURAS + GARAJE. BARRIO TRANQUILO, BUENOS VECINOS.

OFERTA 50.000 E. · R: 657 784 146

< Vendo minicadena Aiwa mod. NSK550, 2 altavoces, a estrnar: P: 60 E. R: 659 559 010.

DISCOS-PEL·LÍCULES-DVD-CD’S - Vendo muchos DVD S, UHS de películas antiguas y colecciones de libros de historia universal, national geografic, … R: 635 25 98 81.

- Vendo discos de vinilo.

R: 680 557 565.

INFORMÀTICA - Vendo ordenador de mesa . P: 80 €. R: 635 25 98 81.

-Vendo ordenador portátil 465 gb, dvd, rw (D). Sistema windows HD color: P: 200€.

R: 693 56 25 10.

SI TIENES CÁNCER, DIABETES, COLESTEROL, LEUCEMIA U OTROS LLAMA A MILA 722 800 303 SANADORA ALCOY · FACEBOOK: MILA SANADORA NO PASO CONSULTAS, SOLO LLAMADAS

AJAR

Alcoi. P: 400 €/mes. R: 610 70 18 21.

APARTAMENTS - Aquilo apartamento en Campello con 2 habitaciones, salón-comedor, cocina, piscina, jardin comunitario, 2ªlinea de playa. R: 680 172 195.

- Aquilo piso en Campello, urb. completa. Todo el año o larga temporada. R: 96 592 65 92.

PLACES DE GARATGE - Vendo plaza de garaje en C/ Xixona nº3, Santa Rosa.

Precio 8.500 euros. R: 652 59 98 08. Paco. < Alquilo plaza de garaje en Parking Colon de Alcoi, coche pequeño o moto, económica.

R: 653 641 571.

- Vendo 2 plazas de garaje en c/Perú , 63 de Alcoi, mediana y pequeña. R: 635 198 750.

PISOS-CADIRES BALCONS FESTES

Editorial Necesita Comercial para Ventas en comarcas Con experiéncia en publicidad Alta S.S. + incentivos Interesados concertar entrevista

T. 96 554 01 68

VIDEOCONSOLES - Vendo mandos de juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. P: 20 E. R: 660 159 198.

T.V.-VÍDEO-DVD - Vendo TV 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97.

TELEFONIA-GPS - Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721.

INSTRUMENTS - Vendo bandurria nueva con sonido especial y perfecto. R: 966 109 538.

- Vendo órgano casio con patas. P: 120€. R: 660 35 94 47. <Vendo bateria completa

Casa&Llar MOBILIARI - Vendo sofá de 2 plazas estampado, en buen estado. P: 70 €.

R: 639 90 00 39.

- Vendo bicicleta estática pro activo con muchos marcadores. P: 80 €. R: 635 25 91 81. < Vendo 2 sillones de oficina.

P: 30 €. R: 635 25 98 81.

- Vendo cama de 90 cm con 8 cajones. P: 200 €. R: 654 50 23 26.

MOBLES D’OFICINA i COMERÇ - Vendo dos sillas de oficina en buen estado. P: 40 y 30 €. R: 635 25 98 81.

-Vendo mesa de oficina con cristal y las patas metálicas de 80X160C,. P: 70€. R: 675 60 19 46.

DECORACIÓ - Vendo cuadros artísticos. R: 626 58 47 14.

Rodes &Motor TURISMES - Vendo Skoda fabia con 170.000 km, con itv pasada y recién cambiadas las ruedas.

1.200 motor y con 15 años. P: 2.300 €. R: 667 58 16 93. < Vendo volkswagen passat gris plata. P: 1.000 € R: 694 449 801.

- Vendo BMW 318 TDI, económico. R: 642 953 930.

- Vendo Seat Ibiza 190 con las ruedas cambiadas recientemente, en buen estado, ITV y seguro en vigor, mejor ver y

-Vendo dos espejos uno cuadrado y otro ovalado dorados. P: 30 € y 40 €. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66.

ROBA i COMPLEMENTS -Vendo abrigos de paño, trajes de caballero beig, cazadora caballero Fred Perry, 2 chaquetones visón, Abrigo Astracan. R: 608 205 942.

BRICOLATGE - Vendo radial de 230 angular. R: 647 98 84 78. Julia.

- Vendo sierra circular casals. R: 647 98 84 78. Julia.

- Vendo trozadora black-decker SR-700. R: 647 98 84 78. Julia.

FUSTERIA D'OBRA i TANCAMENTS - Vendo 2 puertas de roble. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80.

- Vendo 3 ventanas, una con marco y las otras dos no. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80.

- Vendo 2 hojas grandes para galería sin marco. R: 677 76 56 92/

627 38 15 80.

ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS - Vendo cocina de butano y eléctrica mixta. R: 669 71 09 54.

- Vendo congelador d 1,40 largo y un TV de 21 pulgadas. Económico. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo 2 neveras, una sin congelador. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80.

- Vendo calefactor de baño de 2 tubos. P: 10 €. R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63.

- Vendo estufa butano, utilizada solo un invierno: P: 30 € . R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63.

SANEJAMENTS - Vendo encimera nueva con 3 fuegos de inducción. P: 150 €. R: 654 50 23 26.

- Vendo lavabo con mueble mediano, mesa blanca plegable de 70 cm, radial pequeña, licuadora eléctrica y escalera de 5 alturas. R: 600

011 395.

BEBÈS i ACCESSORIS - Vendo cuna convertible de 70x90cm para cama de 90 a 100,50 cm, con cambiador de 3 cajones. P: 250 €. R: 620 445 515.

- Vendo carro tres piezas con saquitos de invierno para silla y maxicosi, color turquesa, ruedas grandes. P: 230 E. R: 694 449 801.

probar. P: 900€ R: 628 412 727.

TOT TERRENY < Vendo nissan patrol 2.8, (A-BV) con AA y CC. P: 900 E neg. R: 627 950 589.

INDUSTRIALS - Vendo 2 cajas de herramientas para maquinaria pesada (camiones, etc). R: 622 494 821. < Vendo generador diesel Perkings de 7’5kw. P: 1.100 E. R: 661 252 328.

FURGONETES - Vendo furgoneta Mercedes diesel modificada convertida en volquete. P: 1.200 E. R: 661 252 328. < Vendo Berlingo de 06’,

perfecto estado. P: 2.300 E. R: 646 933 958.

TRACTORS i REMOLCS -Vendo remolque de mula mecánica. R: 642 953 930.

-Vendo cuba de sulfatador de 600l. Y pistolas totalmente reaparadora. R: 642 953 930.

CAMIONS < Compro encimera y remolque para camion. R: 607 321 069.

MOTOS i QUAD - Vendo moto trial gas-gas, 350cc. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo Suzuki Intruder 250cc. En perfecto estado, 12000 km con extras. P: 1600€, R: 607 221 257.

- Compro motos de más de 25 años de documentación o sin documentación. R: 652 929 137. José.

NÀUTICA MAQUINÀRIA - Vendo máquina de coser.

R: 669 71 09 54.

- Vendo máquina de coser Refrey con motor y armario. y máquina de coser antigua Singer. R: 608 205 942. < Vendo máquina de coser con mueble. R: 680 36 03 85.

-Vendo máquina de punto recto industrial. P: 200€ Bien cuidada. R: 646 08 75 35.

el racó jocós

HOROSCO POPS PREVISIÓ ASTROLÒGICA DEL “BRUIXOT JOANOT”

Àries. Confia en aquelles persones que tenen més experiència i poden ajudar-te en els teus propòsits, veuràs com responen positivament a les teues necessitats. Dedica un temps a l'amistat.

Taure. És important que inicies el mes amb molt bon peu, per exemple, amb una mica d'exercici o un temps de meditació. D'això dependrà com s'anirà desenvolupant després.

Bessons. Aquests dies et sentiràs amb més iniciativa, ganes d'aprendre i de millorar en algun aspecte. A més, tindràs la capacitat de posar-te en la pell de l'altre i resoldre conflictes.

Càncer. No sigues tan dur amb tu mateix, corregeix el que cregues que és necessari i passa pàgina. En l'afectiu, la paciència i el diàleg sincer seran els teus grans aliats.

Lleó. És un bon moment per als tractes amb altres persones en lloc de prendre una actitud agressiva per a aconseguir el que vols, aprofita el temps per a xarrar amb els teus amics.

Virgo. Els primers dies del mes requeriran més disciplina i responsabilitat per part teua. Després, l'ambient es relaxarà i gaudiràs del teu temps lliure amb descans o intensament.

Lliura. T'agradarà tindre temps per a dedicar-ho a les teues aficions favorites. Ho aconseguiràs si abans de començar les teues tasques t'organitzes bé.

Arribaràs a tot i a un bon ritme.

Escorpió. Faràs tot el que siga a la teua mà perquè a la teua casa hi haja harmonia i calidesa. Serà important l'ordre i la disciplina amb els teus fills, i que tinguen les normes clares.

Sagitari. Encara que sorgisquen alguns contratemps, els superaràs amb molta paciència i perseverança. Faràs el dia molt amé a tots aquells que estiguen o contacten amb tu.

Capricorn. Et despertaràs amb les idees ben clares i et posaràs a la feina perquè els teus assumptes laborals i personals marxen bé. A més, faràs xicotets arranjaments a la teua casa per millorar-la.

Aquari. T'afavoriran en el terreny de la comunicació, per la qual cosa, sabràs dir l'adequat en cada moment, iniciar debats necessaris i expressar els teus pensaments i sentiments.

Peixos. Necessitaràs més autodisciplina, perquè si no fas el que has planejat, et sentiràs malament al final del dia. Pren-te un temps per a pensar abans de prendre decisions importants.

Herbes remeieres ESPINAL BLANC -Crataegus monogyna-

(Majuelo, Espí blanc, Garguller, Cirerer de pastor) Floració a principis de la primavera i durant el mes de maig .

Recol·lecció de la flor en el mateix mes, quan està acabada de florir.

Aquesta planta és molt amiga del cor i s'usa principalment per a regular la tensió arterial, taquicàrdies, arrítmies, palpitacions, insuficiència cardíaca, ofecs, etc… En resum, perquè la sang circule millor.

Personalment, conec algunes persones que han pres aquesta planta molts anys i han tingut sempre regulada la tensió. Es prenien una tasseta xicoteta al dia enmig dels menjars durant una novena al mes, es poden realitzar les novenes que vulgues, ja que segons els estudiosos de la botànica, és una planta molt saludable, i no ha tingut mai efectes secundaris.

Els seus fruits rojos, anomenats cireretes de pastor, fa molts anys que es recol·lectaven per a menjar-se la part carnosa, la qual té propietats cardiotòniques, el pinyol s'utilitzava després com a munició, per mitjà d'un arma que era un tros de canya buida per dins, que es bufava fort amb la boca perquè isquera el pinyol a tota velocitat.

REMEI CASOLÀ: El meu oncle Juanito “del 19” li tenia molta fe a aquesta planta medicinal, i a voltes es prenia alguna infusió juntament amb til·la i melissa, quan li apareixien algunes palpitacions en el cor.

Paquito “Campaneta” amb la seua peculiar forma de dir-me les coses, estant un dia a la font de Sanxo em va comentar: "Nandet, les flors d'aquest arbust et baixen la tensió si la tens massa alta i te la pugen si la tens massa baixa." Em deia que regulava la tensió arterial.

Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

Vinyeta de Manel Fontdevila./ www.amic.media

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives Els pensaments negatius pinten de negre el retrovisor i la lluna davantera... del cervell. Els pensaments positius augmenten la vitalitat, també la del nostre cervell. La situació no pinta massa bé i som un col·lectiu molt vulnerable però els moments per riure, i per donar-li feina al cabet que no falten cap de dia.

- La nostra llengua té més sons vocàlics que el castellà (ó, ò, é, è) però en la nostra “A PUNT” molta gens no ho sap.

A les comarques centrals no tenim eixe problema. Ubica cada paraula de les següents al seu grup: Muro, cosa, temps, vel, matoll, mel, col, llet, peu, núvol, nou, Alcoi, Nules, dos, tela, meu. (Com segur que en saps més, pots allargassar l’activitat) Mariola (ò) _____________________________________ Palomar (ó) ______________________________________ Taverna (è) ______________________________________ Agullent (é) ______________________________________ - Prova de continuar les seriacions. Primer en el paper i després de cabet.

• 1 – A – 2 – B – 3 ......

• 100 – u – 95 – o – 90 – i ...... si aplegues a 5 – a, mel!

• 10 – SAFANÒRIES – 9 – AFANÒRIES – 8 ....... 1 – S – 2 – ES... acaba com has començat: 10 – SAFANÒRIES. - Les paraules ordenades en formen tres locucions, refranys... diferents; però una de les paraules està compartida i apareix als tres: CAGA- LA- DE- LA- DALT- VELLA- DE- GALLINA- CALDO -TINDRE- DE- CARN- BON- SEMPRE- FA- ALA- LA- BAIX 1._ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 2. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ __ ____ 3. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ - Completa els quadres posant una paraula en cadascun. Pensa, o busca, paraules que comencen i acaben com la del model.

Isabel la Católica, 3 · Alcoi Tapas Variadas · Bocadillos Platos combinados

MENÚ DIARIO MEGA-ECONÓMICO

c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

L’acudit del mes

per Ferran Albors

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI

Servicio a Domicilio

47

EL GRAT 716 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2020

c /Perú, 44 · ALCOI Tel. 96 652 60 07

96 633 75 54

Tel.: www.delmercatalplat.com

www.lesmuntanyes.com

Plaça d'Espanya, 14 - 4ª Plta. (Edifici Cercle Catòlic d'Obrers) · 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com

Periodisme lliure i en català al País Valencià? per Moisès Vizcaino

Editor de Diari La Veu i Nosaltres La Veu · Fundador del projecte comunicatiu La Veu del País Valencià

E

ls mitjans de comunicació (privats) compromesos amb la llengua i amb el país hem de fer front a dos reptes: per una banda, al repte d’àmbit global, referent a la falta de llibertat i independència del que queda de periodisme i de les empreses editores de mitjans, davant de la dependència econòmica de la banca, de les grans empreses i/o de la publicitat institucional. I, per una altra banda, al repte local de poder fer, al cent per cent en llengua catalana i en clau valenciana, aquest periodisme lliure a través d’empreses i professionals des del País Valencià.

Fins al 2015, això era molt difícil o quasi impossible amb les majories absolutes del PP -en la Generalitat Valenciana, en les tres diputacions i en la majoria dels nostres municipis- en què la política de subvencions al valencià per als mitjans de comunicació era inexistent i, on la política de publicitat institucional era molt majoritàriament per a mitjans que tenien el castellà com a llengua vehicular dels seus negocis periodístics. Amb el PP no hi havia reciprocitat amb TV3 ni amb IB3 i, ja sabem tots que van acabar tancant els mitjans públics de Canal 9 i Ràdio 9 a finals de 2013.

Des del 2015, amb el Botànic I i II, l’experiència és diferent: de 2015 a 2018, sí que hi ha hagut subvencions al valencià, encara que no han arribat mai a pagar els costos anuals. Però, pel que fa als anys 2019 i 2020, de moment, no hi ha ajudes al valencià en els mitjans de comunicació. A més a més, tampoc cap govern del Botànic ha aplicat la reciprocitat d’À Punt, TV3 i IB3, malgrat l’experiència de l’estrena conjunta de la pel·lícula “La mort de Guillem”.

La contestació al titular i als dos reptes anteriors tenen, ara per ara, la mateixa resposta: la implicació de la societat a través de fórmules de subscripció o micromecenatge de lectors/es compromesos amb la llengua i amb el país, els quals facen viables i econòmicament lliures mitjans de comunicació en l’àmbit privat, cent per cent en valencià i sense hipoteques econòmiques de cap tipus.

La política lingüística institucional, en relació amb l’àmbit del periodisme i de la comunicació, continua en ple segle XXI sense l’ambició d’introduir canvis en el sistema comunicatiu valencià -fet majoritàriament encara en castellà i, dividit per províncies-, sense cap possibilitat d’igualtat lingüística entre les dues llengües i, sobretot, sense quasi cap acció per a ajudar a bastir l’espai comunicatiu en català de tot l'àmbit lingüístic.

La pervivència de la llengua ha estat possible gràcies a l'educació en el S. XX però, no en serà possible la supervivència sense la comunicació en el S.XXI: el segle de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Toti Soler i Gemma Humet delecten al public de Bellreguard

El pròxim concert l’oferirà Pau Alabajos BR | Bellreguard./ El dia 24 d’octubre Toti Soler i Gemma Humet van fer sonar la Casa de Cultura de Bellreguard amb les seues cançons. Va ser un espectacle en el qual es van seguir totes les mesures. Aquesta actuació va estar dins del festival Barnasants, ja que Bellre-

guard és una de les localitats seu d’aquest festival de cançó d’autor.

La música continuarà al poble, ja que la regidoria de Cultura ha preparat per al dia 14 de novembre a les 20h el concert de Pau Alabajos. L’entrada costarà 3 euros i es pot comprar a la web de l’Ajuntament.