EL GRAT 717 by EL GRAT

Nº717 DESEMBRE 2020 ANY XXXIV

el grat a ovidi 25 ANYS 1995-2020

L’ALCOIÀ Nous Cicles Expositius d’art a Alcoi

EL COMTAT L’Home de les Orelles visita Cocentaina

L’ALCOIÀ 30 aniversari del Museu Valencià del Joguet d’Ibi

LA SAFOR Programació de Nadal i Reis a Oliva

Especial Entrevista en exclusiva a Tirisiti

200.000 persones es podrien vacunar en el primer trimestre de 2021 al País Valencià Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Ximo Puig, d'acord amb les estimacions de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública

Una especial edició per finalitzar l’any

Joan Baldoví Entrevista amb el Diputat valencià al Congrés Foto S. Sempere

El Nadal a la vista Rosana Antolí L’artista alcoiana i ‘El record del temps’

Valencianes i valencians es preparen per a encarar el Nadal amb precaució però amb il·lusió BR | Comarques Centrals./ Arranca la temporada nadalenca i totes les localitats de les comarques centrals valencianes preparen aquesta festivitat amb incertesa, ja que fins al dia 9 de desembre el president Ximo Puig no anunciarà quines són les mesures que s’adoptaran per a aquestes dates tan especials per a grans i menuts.

Reportatge Javier Llopis

Històries de la deportació VI

40 anys de Foradia Emeterio Payà Rumbeu, d’Alcoi i la metal·lúrgia Amb Amàlia Garrigós Parlem dels llibres de Núria Cadenes i Pau Alabajos

Art&Cultura nº12

Reportatge Ángel Mora

La col·lectivització a Alcoi (1936-1939)

JP | Alcoi./ Després d’un any tan diferent, ple de dubtes pors i incerteses, albirem la fi d’una època que a totes i tots ens marcarà per sempre, i ho fem amb l’esperança posada en un futur millor, o almenys, més tranquil. Amb eixa esperança i força hem preparat aquesta última edició de l’any 2020, amb una gran varietat d’entrevistes de primer nivell i reportatges que per no perdre la memòria, com els articles sobre deportats i la col·lectivització alcoiana. Des d’un diputat a la directora d’informatius d’À Punt, passant pels referents Núria Cadenes i Pau Alabajos o la mirada certera de Tirisiti. Tot açò sense deixar d’apostar per la nostra cultura i el talent d’aquesta terra com a plat principal d’un ‘GRAT’ ple d’ingredients de primera qualitat.

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

imatge i poesia

Personatges

Imatge i Poesia Antoni Miró & Josep Sou

A Antonio Gades 2012 A vegades el talent no és suficient, doncs cal afegirhi una bona dosi de treball per a que la síntesi entre la proposta i el resultat s’hi produesca de manera convenient. Tal ha estat, sempre, l’estil inconfusible del ballarí Antonio Gades. El seu amor per la labor ben resolta, amb la presència de l’inconformisme més radical, ha estat una constant a la seua vida, i també, i per extensió a la seua obra. El seu instint, però, no gaire domesticat, li ha resolt bona part de la trajectòria artística, elevant a èxit la identitat de les coreografies que ha bastit arreu dels anys de feina sense descans. Els joncs s’agiten a la vora del riu per la minsa força de la brisa canicular. I ara, el cos del ballarí, un jonc fràgil al mig de la tragèdia, enceta l’aire amb els ganivets de les mans. Nu el pit: mostra el batec insistent de la passió, s’ofereix desafiant, crema d’emocions que s’hi reviscolen a l’hora que s’hi torna insistent, quasi ferotge, sens esma o desesperat. La sang arriba al riu, i la mort presagia que el drama no ha fet més que començar. Les noces i la sang s’hi avenen, amb cruel germandat, per fer de l’amor una falsa penyora. I García Lorca sempre al rerefons. Un vent curull de somnis s’esdevé per les places i carrers d’un poble feiner. Potser per totes les places i carrers dels pobles que hi són. Un vent de poble, podríem dir-ne. Antonio Gades s’hi desfà en la maniobra de conformar un univers discursiu que s’aprope a la veritat poètica de l’escriptor oriolà Miguel Hernández. Viento del pueblo..., un món confegit per Antoni Miró per a fer-ne trasllat dels perfils cinètics del ballarí, i amic tan pròxim, Antonio Gades. Antoni Miró assumeix el risc de traduir el moviment de la dansa en moviment compositiu pictòric. Només un entusiasme il·limitat, o una clara mestria a l’hora de capturar la mobilitat del dansaire, juguen a favor del resultat que hui, sens dubte, podem celebrar obertament. Un retrat, el de Gades, amb posat seriós i injectant l’esguard cap el futur insòlit de l’art, que substancia diverses coses: el coneixement que en té Antoni Miró del ballarí, l’habilitat del pintor quan captura la mirada per sobre de la convencional manera d’esguardar, la volença que uneix ambdós artistes i que va molt més enllà del temps i la distància. Antoni Miró: A ANTONIO GADES 2012/ Elda (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

J. Sou

TOTS ELS DIUMENGES DE 2020 del 2 de febrer al 29 de novembre Torns de visita: 10, 11, 12 I 13 h. (30 visitants màxim per torn)

Reserves: www.lasargareservas.com

mirades grates

UNA MIRADA AL MÓN

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

cançons Ovidi Montllor

Les mentides d’Ecoembes

Espanya el reciclatge d’envasos està en mans d’Ecoembalajes España SA una estranya organització que encara que es declara sense ànim de lucre té entre el seu Consell d’administració empreses com Coca-cola, Mercadona, L’Oreal, Unilevel, Nestlé, Nueva Pescanova... Fa unes setmanes Greenpeace presentava un interessantíssim informe ‘Ecoembes miente’ que posava al descobert les grans mentides del reciclatge a Espanya. A més, posava especialment el focus a Balears i també a la Comunitat Valenciana. En el primer cas, inclús el propi govern de les illes ha donat la raó a l’ONG. En el nostre cas, es parla especialment de l’abocador il·legal d’Utiel, una vergonyosa mostra de la incompetència i la mentida d’Ecoembes. Així Ecoembes anuncia que recicla el 75% dels envasos quan realment sols els recicla el 25’4% (dades extretes de l’informe Maldito Plástico) A més, tampoc és cert que tots els envasos que dipositem al contenidor groc es reciclen, de fet, segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, més del 40% dels arreplegat al contenidor groc és rebutjat en les plantes de separació. Els envasos de PET de colors o els de menys de 10 cm són alguns dels exemples dels descartes d'este sistema d'arreplegada. I això per no parlar dels tetrabric, cada tetrabric està fabricat en un 75% amb cartó, un 20% amb plàstic polietilé i el 5% restant amb alumini. Una mescla dels tres materials que fa imposible actualment la seua completa recuperació material. Quan l'envàs es rebutja, el cartó se separa de la resta en màquines que, a base d'aigua, van esmollant les fibres del cartó. El 25% restant de polietilé i alumini acaba en un abocador de residus industrials de Saragossa, perquè a hores d'ara no hi ha la tecnologia a Espanya que permeta separar-los. A més, l'única planta que existix per al reciclatge d'estos envasos a Espanya no té capacitat per a tractar tots els brics que es posen a l'any en el mercat. Tampoc cal oblidar l’altra gran quantitat de plàstic que, per no ser envasos, no tenim contenidor on abocarlos per al seu reciclatge com per exemple els raspalls de dents, els bolquers o els joguets. I què fan amb tant plàstic no reciclat? Greenpeace demostra l'existència de gran quantitat d’envasos amb punt verd (el segell que paguen les empreses productores perquè els seus envasos siguen arreplegats i reciclats) a abocadors de Malàisia i Indonèsia. Açò demostra que el sistema implantat és ineficient i que necessitem tornar a un sistema de devolució i retorn d'envasos com es feia ací fins als anys 90 i com es fa altres països europeus. Però clar, amb una empresa que disfressa els seus interessos econòmics,que finança estudis i càtedres en universitats espanyoles per a aconseguir protegir les seues accions, la cosa es complica. ¿És la solució no reciclar? Clar que no! Hem de seguir fent-ho, el que no lleva que li exigim a les autoritats un reciclatge efectiu. A més, egoistament, quan menys brossa es tire als contenidors grisos menys pagaràs al teu rebut de residus de l’Ajuntament ja que les taxes de brossa es calculen sobre les tones que genera cada poble.

Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net

Fundat el 1987 EDITA: - Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Grat- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

Imatge: Antoni Miró

Ais I, si pot ser, sense ser vells. Que la vellesa porta tristesa i una dispesa que minva els guanys. Ai! De dolç, estranys. D'amarg, companys. Pensant en cel infern tindrem. Ai! I ací a la terra quan ens morim als fills deixem, amb l'esperança que facin ells el que no hem fet.

Ai! De bo, no res! De mal, cabassos! De feina, plens. De béns, escassos. Ai! Volguts per molts que volen guanys. Serem la clau que els obre els panys. Ai! I un cop oberts, ens deixaran que fem rovell al seu clauer fins que ens morim: Ai!

Sumari 2 3 4 5-20 8-9 10 11 12-13 16 17 18-19 20 21-42 22 23 24-25 26 29 31 32-33

EL GRAT 717 Desembre de 2020

imatge i poesia: personatges mirades opinions actualitat alcoià entrevista rosana antolí ecologia comerç alcoi entrevista tirisiti mitja marató alcoi poble és savi 40 anys foradia la col·lectivització a alcoi Suplement art&cultura nus i nues - josep sou antoni miró ‘de museu’ al mua entrevista núria cadenes- a.garrigós els nostres artistes: j.m. yturralde sou i olcina / corrents alternes entrevista diana cortés - animalcoi a francesc bernàcer

34- 35 36 37 38 39 40 41 43 44-45 46-61 48 50-51 53 54-55 56 57 58-59 60-61 62 63

la veu dels llibres reportatge mulier cursos de valencià alcoi pau alabajos - a.garrigós cicles expositius alcoi ficcions el meu sento reportatge cals flares històries de la deportació comarques centrals valencianes històries en temps de la covid entrevista joan baldoví entrevista raquel ejerique ibi / museu valencià del joguet l’home de les orelles cocentaina museu de la nina onil gandia oliva anuncis classificats el racó jocós

menjam la boca I Miram als ulls i menjam la boca, suau, amb mil llepades o frenèticament sense parar, amb cara de boja, fes-la tota teva, fes el que toca, encén el foc lasciu que ens pertoca, trenca els límits establerts i crida al sexe en qualsevol porta, començar i no parar, de la boca al paladar, arrapam, mossegam i fes-me mal, dolç dolor com la sal de la mar, juga amb els meus llavis i la meva llengua fes-me gaudir i cridar, aprofita’t de mi a cada instant, juga amb els meus sentiments, deixat d'estimar, sóc tot teu, queda poc temps, aprofita el moment, comença amb un simple joc, després ja veurem, fes de mi un complement, sóc tot teu, que no sabem on aplegarem així que primer juguem, si juguem, sota la lluna d'argent, en cada tros de la meva pell, fes trampes, aprofitat d'aquest jove ja vell, és el millor que podem fer, entrellaçant els nostres llavis portam on tu vulgues, com a les fulles els quatre vents... Miram als ulls i menjam la boca, no sigues idiota, mossega fort i desbocat, que et donaré i et llevaré tant com l'erosió al desert i a la roca més forta...

Mishima

Segle XXI A part de la Covid-19 i l'economia, hi ha moltes altres coses que preocupen. Els conservadors, és una tebiesa cridar-los així; s'han tirat la camisa per fora i ataquen en tromba, obliden el ‘fair play’, i ho fan de forma ‘marrullera’, donant puntades, i amb l'àrbitre a favor i el VAR. La falta de promoció i d'ajudes al periodisme fet en valencià és inexplicable en una democràcia que té les seves regles ben clares en aquest aspecte? Continuament bascos, catalans, gallecs, asturians i molts valencians denuncien que han sigut menyspreats per no parlar en castellà a la seu terra. A tot açò l'església torna a Trento i trau el manual de Torquemada. Posa el punt de mira en els avanços científics igual que sempre, perquè avui en dia anar contra la biogenètica equival a anar contra el moviment de la Terra en temps de Galileu. Estic alarmat, com si hagués entrat en el túnel del temps i desemboqués en el segle XV, o en el franquisme. Per un futur més raonable, urgeix que partits polítics i els seus dirigents miren el calendari i vegen en quin segle vivim.

El Grat cada mes al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes · www.issuu.com/elgratis

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

Difusió controlada

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, depropietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRAT’.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana. Periòdic EL GRAT · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) · Tel.: 96 554 80 01 · info@elgratis.net • www.lesmuntanyes.com Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Belén Rivas./ Esther Jordà./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Javier Llopis./ Àlex Agulló./ Amàlia Garrigós./ Nèstor Novell./ Sergi Rodríguez./ Teresa Mollà./ Moisés Vizcaino./ Diana Sanus./ Ferran Albors./ La veu dels llibres./ Assessorament lingüístic: Paco X. Agulló./ Jordi Botella./ Fotografía: X·press./ Impressió: Localprint./ Publicitat: info@elgrat.com 626 449 311/ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./

opinió

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Pixant fora de lloc XXIII

Prou d'agressions al poble sahrauí!

per Àlex Agulló i Guerra

per Sergi Rodríguez i Castelló · EUPV

APERS I PAPERS. De fonts (mal)informades, m’ha arribat una notícia tan curiosa com repetida: Un altre sector que demanarà, de manera imminent, mesures fiscals i econòmiques al govern. En aquest cas es tracta del gremi que fabrica rotllos de paper per a usos íntims. Segons el seu president (un català), les reticències del govern a Madrid per declarar el nou confinament domiciliari els estan generant perdudes milionàries. Tones i tones de cel·lulosa, transformades en paper i enllestides per ataquinar armaris i prestatgeries, estan a punt de ser empaquetades, emplenar centenars de milers de palets i adornar metres i metres de lineals a les grans superfícies comercials (Una gran part de la resta de comerços petits i de proximitat o els hem matat o malviuen agonitzant). Això sí, després de l’experiència viscuda amb les mascaretes, en el proper confinament ja res no tornarà a ser igual que en el de març. El disseny i la personalització també han arribat als rotllets de paper higiènic. El que ens oferirà la possibilitat d’escollir, de personalitzar el nostre model. Entre altres al catàleg hi podrem trobar: -Paper WC amb la quadribarrada -Paper WC amb la quadribarrada i la lletra dels segadors -Paper WC amb la quadribarrada i el perfil del País Valencià -Paper WC amb la quadribarrada i el perfil dels Països Catalans -Paper WC amb la quadribarrada i el perfil del mapa de la confederació catalanoaragonesa -Paper WC amb la quadribarrada i l’escut del Barça -Paper WC amb la quadribarrada i una estrela blava -Paper WC amb la quadribarrada coronada pel blau blaver -Paper WC Amb la quadribarrada estrellada i amb un blau republicà -Paper WC amb la quadribarrada amb l’estrella republicana sobre fons vermell triangular -Paper WC amb la quadribarrada amb l’estrella republicana sobre fons blau triangular -Paper WC a la carta. (Ignore si vol dir que et pots cagar amb els diners (ors), la beguda (copes), la repressió (bastos) o les guerres (espases). O les propostes van amb una altra intenció més creativa; o més en consonància amb la democràcia liberal). Per cert, en el mostrari sembla que ja no té cabuda el paper tradicional, l’oferta més barata, i competitiva per disputar-li cotes de mercat a una competència que ofereix únicament dos models: 1. Paper WC amb la bandera espanyola i l’escut de l’au depredadora. 2. Paper WC amb la mateixa bandera i l’escut que es porta ara. Per una altra banda la meua limitada capacitat no arriba més enllà d’atalaiar un parell d’opcions sobre quin seria el meu paper: Per una banda, emplenar la farmaciola de laxants i així arribar a fer servir més d’un rotllo amb propostes diferents o, optar per la superes-

pecialització amb un dels models i rebutjar la resta de propostes. A la gent que funcione constrenyida aquesta opció darrera se li pot adaptar com la pell al cul. I també em ve al cap un altre possible problema generat a un altre nivell superior: tan bon punt arribe a eixe moment íntim i solitari, primarà la solidaritat amb el meu paper o per contra, en la intimitat podré transgredir la meua insubornable, “impol·luta” i incòlume fidelitat? ¿Faré servir el meu paper per a qüestions tan escatològiques (molt pròpies del País Valencià)? ¿serà millor mantenir-lo a vistes, però ben protegit i, en aquest cas, utilitzaré qualsevol altre paper de la competència per fer allò que calga fer i així fer-ho ben fet i sense miraments? ¿Hauré d'esperar a que marque línia a qui li corresponga del partit? (aquest “partit” no és cap sinònim de cul) Mentrestant sempre tinc la possibilitat d’optar per funcionar, o no funcionar, amb un estrenyiment crònic. El problema el poden patir, d’entrada, aquelles persones que fabriquen papers d’anar per casa així com el seu rastre de fidel clientela. Per cert que no és el mateix el paper d’anar per casa que el paper, obligatori i irrenunciable d’anar per una casa (una organització) concreta. Però en la mesura que anem cronificant eixes pautes de comportament escafinyades podem anar afavorint la generalització d’eixa altra pandèmia que s’està enquistant com una situació irreversible, que fins i tot pot derivar en tumors malignes que ens obliguen a totes i a tos a fer servir únicament el seu paper. Les marques ja estan en el mercat, el proper i el llunyà. Totes, absolutament totes igualment convençudes de tenir la raó. Com tu i com jo. Tenen capacitat i mitjans per publicitar-se. Per exemple, més de setanta milions de persones als EUA ara mateix enfrontades a un altre paper mediocre i multimilionari. O milions de persones, per tot arreu de l’estat espanyol, amb una animadversió manifesta contra tot allò que no entre en el seu paper. Aquest destarifo està escrit a primers de novembre. Tant de bo que al moment de llegirho hagueren canviat les perspectives. I no parle tan sols del confinament sanitari. Més aïna parle dels altres confinaments. Parle d’altres forrellats que, sistemàticament, no es desclouen si no portes entre mans una marca de paper concreta i determinada (un carnet?) o un drap amb determinats colors al que cal rendir-li vassallatge incondicional. Continuaria mentint si afirme que tinc alguna esperança en què canvie res i les organitzacions que van repartint papers, especialment els partits polítics i els seus representants, no funcionen de manera tan excloent i deixen de ser percebuts per molta gent més com un problema que com a part de la solució. Fins i tot la mateixa paraula partit ja indica trencament. Seguiré descloent el forrellat i, a fosques, agafaré qualsevol dels papers. Això sí, preferiblement reciclat, que tinga un bon tacte i que no siga agressiu ni amb les persones ni amb el seu entorn.

'Estat espanyol va colonitzar el Sàhara durant un segle. Totes les nacions occidentals colonitzaren terres d’Àfrica, d'Àsia i d’arreu del món. Les grans potències es repartien les riqueses d'aquelles terres sense miraments ni escrúpols. El sotmetiment, el genocidi i l'espoli dels pobles fou una constant en la colonització. Ja se sap, el capital mana, ocupa, roba i mata per aconseguir riquesa. Després de dècades de lluita intensiva, heroica i amb molt de sofriment i penalitats, la majoria d'aquests pobles aconseguiren la seua independència nacional, però no l'econòmica. El món continua dominat per les grans potències, i el sistema de relacions internacionals continua fentse a base de talonaris, comprant voluntats, corrompent règims i imposant els seus negocis. El cas del Sàhara és encara, si cap, més sagnant. Pels anys setanta, en plena dictadura franquista i amb el dictador prop de la mort, l'ONU aprovà la resolució 2711 mitjançant la qual es requeria que Espanya organitzara un referèndum d’autodeterminació del Sàhara. Espanya s'hi va negar, però quatre anys més tard i per pressions dels EUA, que ja havia donat suport al règim franquista perquè aquest es mantinguera ferm al llarg de quaranta anys, hi va accedir. Però, ves per on, un tal Juan Carlos I (el campechano estafador), ansiós per enfilar-se la corona com més prompte millor, tenia molt bona relació amb el regne del Marroc (tan corrupte com el seu) i alhora volia mantenir bona sintonia amb la primera potència del món, derivà la gestió del futur del territori sahrauí als EUA i aquest a Marroc, no sense assegurar-se abans treure'n el màxim profit de les riqueses que els pous de fosfat, de gas, de petroli, de ferro i d'altres matèries primeres. Parlant clar: Espanya va vendre als EUA i al Marroc el territori del Sàhara a canvi del reconeixement a la corona per part dels EUA i la continuïtat de les bones relacions amb el veí marroquí, una dictadura amiga tant de la potència americana com de la monarquia espanyola. El Marroc va aprofitar l'ocasió per a ocupar el Sàhara amb la complicitat de l'exèrcit espanyol, que va facilitar amb la seua retirada planificada l'inici de la coneguda Marxa Verda del Marroc per ocupar les terres del Sàhara. I mentrestant, la resolució de l'ONU, la inicial i les posteriors, han quedat en paper mullat. Des de llavors, ja són quaranta-cinc anys, el poble sahrauí viu un desterrament sense pal·liatius: han ocupat les seues terres, han construït el mur de la vergonya de més de 2.700 km per a separar-los físicament del seu

Diseño · Calzado · Ropa · Mallas Correajes y Trabajos para Fiestas Bordados · Complementos de Piel

territori, han hagut de refugiar-se en terres algerines i han esperat pacients que l'ONU faça complir les seues resolucions per fer el referèndum d’autodeterminació i poder tornar a les seues terres. Mentrestant, han de suportar les contínues agressions i violacions per part del Marroc, que ha trencat l'alto el foc signat fa vint-i-nou anys en penetrar i atacar civils en territori de la part occidental que pertany al Front Polisario. El que més dol és la posició de l'actual govern de l'Estat espanyol. Sembla que mane qui mane, tots miren cap a un altre costat per evitar problemes amb el règim de Hassan II; especialment un PSOE molt promonàrquic i molt pro Marroc de Hassan II (que li ho pregunten a Felipe González). Per a ells, l'empobrit, dèbil i insignificant poble sahrauí no els mereix ni la més mínima consideració. Si tingueren una mica de dignitat, actuarien immediatament i demanarien perdó al poble sahrauí per la condemna a la qual l'han sotmés. Fa anys vaig tenir la sort, com altres famílies solidàries a Alcoi, d'acollir a casa meua un xiquet sahrauí (Slamu) gràcies a la campanya “Vacances en Pau” que durant molts anys ha organitzat l'ONG Amics del Poble Sahrauí Dajla. Aquell menut em va enriquir tant que no vaig dubtar ni un moment a visitar els campaments de refugiades i refugiats sahrauís, a la zona de Tinduf. Allí vaig conviure durant una setmana amb un poble pacífic, pacient, alegre, ple d'angoixa per no poder tornar a les seues terres, fidel als seus costums i a la seua història i cultura. Un poble digne que podria donar lliçons d'honestedat i bondat a tots eixos diplomàtics i polítics de calbot que els han condemnat a viure amb la més plena de les misèries enmig del desert argelí. Slamu ara té 30 anys, com el meu fill, i continuarà en el Front Polisario com ha estat i segurament estarà son pare, si no és mort, obligat a empunyar una arma per defensar-se de les agressions de l'exèrcit marroquí. Maleïdes les guerres i aquells que les fan fer. Maleïts aquells que juguen amb els pobles i les seues persones com si foren titelles. Maleïts aquells que valoren més les riqueses que les vides de les persones. Nosaltres hem estat sempre i estem amb el poble sahrauí. No ens cansarem d'exigir als organismes internacionals i molt especialment al govern d'Espanya que actuen per evitar la guerra i aplicar definitivament les resolucions de l'ONU. Són molts anys i massa paranys. Exigim referèndum ja! Per la llibertat i la recuperació dels drets del poble sahrauí.

Personalización y Reparación en General

c/Terrassa, 8 T. 642 901 130 Alcoi

actualitat a l’alcoià

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Perquè em dona la gana!

Teresa Mollà Castells - Feminista i activista social./

La prostitució com a forma de violència masclista

ecentment, el 25N, s’ha commemorat el Dia Internacional contra les Violències Masclistes. Un any més al voltant d’aquesta fita hem recordat les dones assassinades per violències masclistes i hem aprofitat per a aprofundir el projecte de desemmascarar altres formes de violències masclistes, per tal de fer-les visibles i, per tant, poder prendre consciència del seu perjudici per al nostre benestar com a dones. Pot ser per la complaença en què tant de temps s’ha tractat i vist la prostitució, no massa gent s’ha parat a pensar en com viuen aquestes dones. Dones que han estat tractades per a convertir-les en esclaves sexuals al servei d’un patriarcat ferotge que només busca guanyar diners amb els seus cossos sense que importe gens ni mica la seua dignitat ni, molt menys, el seu benestar. El passat dia díhuit de novembre es va presentar per part de la Plataforma per l’Abolició de la Prostitució (APA) una proposta de Llei Orgànica per a l’Abolició del Sistema Prostitucional. A aquesta proposta encara li queda un llarg recorregut per a ser aprovada a Parlament (si al final s’aconsegueix, que encara està per veure) però, malgrat tot, és una bona notícia que s’haja elaborat i que haja sumat el consens de moltes organitzacions i feministes rellevants per tal de començar a fer visible que la prostitució és una forma més i de les més violentes i simbòliques, de violència masclista. I ho és perquè suma moltes formes de violències masclistes juntes com ho són les violències que exerceixen els puteros a les dones en situació de prostitució quan no es presten als seus desitjos. El fet de viure sense llibertat als bordells, pràcticament segrestades pels proxenetes que les espanten amb fer mal als seus éssers estimats si no se sotmetent a les condicions que eixos mateixos proxenetes els imposen. A haver d'estar permanentment disposades a practicar sexe amb homes que no desitgen. A realitzar jornades infinites i amb poc descans i pitjor alimentació. A no tindre accés a una salut sexual adequada a les seues necessitats. I així un llarg etc. I tot per haver nascut dones i pobres en, majoritàriament països pobres. Si tot açò no són formes de violències masclistes, que algú m’explique què són aquestes pràctiques. El patriarcat que contínuament es rearma i es camufla per tal de passar més inadvertit, ha declarat una guerra soterrada contra el moviment feminista que denuncia les seues pràctiques d’aparença inofensives, però que, per contra deixa milers de dones en situació de prostitució, ben tocades de per vida. I només perquè els proxenetes guanyen molts diners amb els cossos d’aquestes dones. Això se’n diu explotació sexual i està passant a cada poble on hi ha pisos o bordells on es practica aquesta activitat il·lícita que converteix a les dones en simple mercaderia per a satisfer els desitjos sexuals i de dominació dels homes. Perquè qui consumeix a altre ésser humà, majoritàriament dones, el que vol és sentir-se dominador i, per tant poderós. I tot això, insistisc, amb la complaença social que ho intenta justificar de moltes maneres per tapar el que en realitat és: Violències masclistes brutals contra les dones en situació de prostitució. Eufemismes, els justets. Per això és una molt bona notícia la Proposta de Llei Orgànica d’Abolició del Sistema Prostitucional, perquè fica el seu punt de mira en la protecció d’aquestes dones, senyala amb el dit en la proposta de sancions penals de puteros i proxenetes i proposa el desmantellament de la indústria de l'explotació sexual i de les activitats dels proxenetes.

Alcoi contra la violència de gènere Sentit homenatge a les 41 víctimes oficials, i a les que no estan comptabilitzades BR Alcoi./ El dia 25 de novembre es commemora el Dia Internacional contra la Violència de Gènere i des de diferents institucions i administracions s’encarreguen de fer actes especials per tal de donar suport a les víctimes d’aquest tipus de violències. A Alcoi, s’han col·locat a la ‘bandeja’ una sèrie de siluetes que representen cadascuna de les víctimes mortals d’aquest 2020 i en la qual es pot llegir la seua història.

Paco Romeu, guanyador del Premi Ciutat d’Alcoi de Teatre ‘Pep Cortés’ BR | Alcoi./ Durant la nit del dijous 26 de novembre, abans de l’inici de la funció ‘La Tortuga de Darwin’ al Teatre Calderón, s’ha atorgat el Premi Ciutat d’Alcoi de Teatre ‘Pep Cortés’ a Paco Romeu, gràcies a la seua obra ‘Gulliver Captiu’. Segons ha explicat el jurat, és un text que “té molt bona factura i també pot ser ben acollit al públic jove, amb el qual pot connectar ràpidament, i destaca alhora pel nivell literari i per les possibilitats i l’interés quant a possible producció escènica”. Enguany s’havien presentat 62 originals des de tot l’àmbit lingüístic català/valencià, una participació major a l’habitual.

El voltor negre al voltant de Sant Cristòfol./

Un voltor negre visita la zona del Projecte Canyet Durant l'anellament científic de voltors al canyet de les Pedreres de Sant Cristòfol, es va trobar aquesta espècie que no és comú en aquest territori BR | Alcoi./ Els tècnics de l’Ajuntament i dels Parcs Naturals del Carrascal de la Font Roja i la Serra de Mariola van realitzar un anellament científic de voltors al canyet de les Pedreres de Sant Cristòfol. La sorpresa va ser, que un d’ells era un voltor negre, una espècie que no sol estar en aquesta zona. Aquest jove exemplar és l’espècie més gran d’Europa, no està present de forma sedentària en

aquest territori, i és molt possible que siga un exemplar que ha estat de migració cap al nord d’Àfrica. Les dades que s’arrepleguen serviran per a poder fer un seguiment posterior de les aus marcades, així com de les poblacions establertes a la zona. A més d’anellar als voltors, s’ha obtingut una mostra de sang per a poder sexar als exemplars, ja que no presenten di-

morfisme sexual, és a dir, sols es pot saber el seu sexe a través de la sang. En aquestes tasques ha participat l’alumnat del Taller d’Ocupació ‘Turismo de naturaleza: birdwatching e itinerarios interpretativos en el medio natural de Alcoy’, un programa subvencionat per LABORA, i components del grup de voluntaris del projecte de reintroducció del xoriguer petit al terme municipal d’Alcoi.

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

actualitat a l’alcoià

El Conservatori de Música d’Alcoi serà gestionat perla Conselleria d’Educació

La Junta del Govern municipal ha aprovat sol·licitar a la Conselleria que el Conservatori Municipal de Música Joan Cantó passe a formar part de la Xarxa de Conservatoris de la Generalitat Valenciana de Conservatoris Professionals de la Generalitat BR | Alcoi./ La Conselleria d’Educació està apostant pels conservatoris que donen serveis en determinades zones per tal de tindre totes les comarques cobertes en formació musical. Per això s’està creant un mapa en el qual està el d’Alcoi, el Conservatori Municipal de Música Joan Cantó, i açò garanteix el futur d’aquest centre. D’aquesta manera la Conselleria assumirà la gestió del Conservatori de Música gràcies a un conveni que se signarà amb l’Ajuntament. A partir d’aquest moment les despeses seran competència de Conselleria, ja que el conservatori és un centre comarcal. Des de fa quasi 60 anys el Conservatori està en funcionament, i durant el temps s’han anat ampliant especialitats, professorat i millores estructurals.

Estudiants al Conservatori de Música Joan Cantó d’Alcoi./

Amb aquesta nova gestió es garanteix el futur d’aquesta institució i a més, la integració en la xarxa de Conservatoris Professionals de la Generalitat implica el manteniment per part de Conselleria del personal que ara mateix desenvolupa el seu treball com a docent.

També implica una nova ubicació que garantisca el futur del conservatori en la ciutat, ja que actualment està ubicat en una de les icones del Modernisme a Alcoi: la Casa d’Escaló, de l’arquitecte Vicent Pascual. Aquest edifici és una magnífica representació de l’Art Nouveau

a la nostra ciutat, però és un edifici amb problemes d’accessibilitat que no permet la seua ampliació per poder tindre més estudis. “Considerem que Conselleria ha de finançar el conservatori al tractar-se d’una prestació comarcal i la responsabilitat de

El Jazz Club Mussol fa tribut a la figura de Dexter Gordon

Pau Bernabeu,nou director del Campus d’Alcoi de la UPV

Bernabeu és doctor Enginyer de Telecomunicacions per la UPV, i és professor del Departament de Comunicacions de la UPV des de 1993 BR | Alcoi./ Ja s’han celebrat les eleccions al Campus d’Alcoi de la UPV, i amb uns resultats molt ajustats, el dia 20 de novembre es va anunciar que Pau Bernabeu ha eixit com a nou director d’aquesta institució. Concretament Pau Bernabeu ha aconseguit el 51’61% dels vots, sent l’alumnat el col·lectiu del qual més suport ha rebut amb 219 vots a favor de la seua candidatu-

ra. Pau Bernabeu és doctor Enginyer de Telecomunicacions per la mateixa Universitat Politècnica de València, i és professor del Departament de Comunicacions de la UPV des de 1993. No és la primera vegada que Bernabeu es presenta a la direcció. Ara tindrà que portar endavant el seu projecte per a la Universitat, que segons ha explicat ell:

“Està enfocat en tres línies: Campus, Persones i Societat”. I és que, una de les apostes més fortes de Pau Bernabeu és fer arribar al Campus d’Alcoi de la UPV nous graus com per exemple Bioinformàtica, Enginyeria de Dades i Economia Circular, Enginyeria d’Energies Sostenibles o Matemàtiques Aplicades a l’Enginyeria de la Computació Indústrial.

BR | Alcoi./ El pròxim 10 de desembre a les 20:30h, a l’auditori de l’IVAM CADA Alcoi, el Jazz Club Mussol durà a terme una actuació amb un tribut un dels saxofonistes més destacats d’aquest gènere musical, Dexter Gordon. Rafa González estarà a càrrec del saxofon, Fabio Miano al piano, Andrés Lizón amb el contrabaix i la bateria la tocarà Simone Zaniol. Aquest quartet farà un repàs a les peces més significatives de la discografia d’aquest saxo tenor nord-americà que va viure entre 1923 i 1990. Per tal d’assistir al concert s’haurà de fer reserva telefonant al 6020 37 24 05.

l’ensenyament és de la Generalitat. La nostra intenció és que el professorat que durant tants anys ha prestat servei puga seguir fent-ho”, ha assenyalat Alberto Belda, regidor d’Educació. A més, Belda ha afegit que: “La possibilitat que siga assumit per Conselleria seria un descans per a les arques municipals assegurant que el servei es mantinga sense canvis per a l’oferta educativa de la ciutat. S’està a l’espera que conselleria regule aquest tipus de processos i ara estem en el primer pas que és la sol·licitud i més endavant si Conselleria assumeix aquest traspàs caldria seure tots els actors involucrats per veure com va a fer-se eixe traspàs per a garantir que l’oferta educativa siga la mateixa i donar les màximes garanties al professorat existent”.

El Campament Reial d’Alcoi fa una donació solidària BR | Alcoi./ L’Associació Cultural Samarita, encarregada d’organitzar el Campament Reial, ha fet una donació solidària a la Fundació Mariola La Asunción, Projecte Somriures i l’Associació per la Integració dels Xiquets AIN de 1.400 euros per a cadascuna. A més, també s’ha fet entrega de 400 euros per a la Fundació Baradello de Moya. Durant l’acte al qual han assistit Carol Ortiz, regidora de Festes, i els representants d’aquestes entitats, s’ha lliurat el premi del concurs de contes del ‘Nadal Alcoià Lucila Mataix’, també organitzat pels Samarites. El guanyador ha sigut Roger Garrido Corts gràcies al seu treball ‘El xiquet que no podia riure’. Aquest premi estava dotat amb 1.000 euros.

52 nous contractes a Alcoi a través dels programesAvalem

La Generalitat Valenciana ha concedit 640.867 euros, que 533.400 són per al programa Avalem Experiència ECOVID2020 i 107.467 per a Avalem Joves BR | Alcoi./ La Generalitat Valenciana ha concedit a l’Ajuntament d’Alcoi una subvenció de 640.867 euros per als programes Avalem. En concret, 533.400 euros aniran per al programa Avalem Experiència ECOVID2020 i 107.467 per a Avalem Joves. En total es faran 52 contractacions. En el cas d’Avalem Experiència ECOVID2020, aquesta convocatòria té per objecte la concessió de subvencions destinades a la contractació de persones desocupades d’almenys 30 anys, preferentment desocupades a conseqüència de la pandèmia, i que execute obres o serveis d’interés general. Amb les contractacions realitzades amb aquest programa es faran actuacions de suport en

tasques d’assistència social, suport en el compliment de les mesures preventives, desinfecció d’espais públics, suport en centres educatius, guarderies i altres centres de formació, suport en la prevenció de la Covid-19 i suport en activitats culturals, recreatives, turístiques i esportives. En aquest cas es contractaran 45 en 6 ocupacions diferents: Conserge, Operari de Neteja, Peó Forestal, Administratiu, Auxiliar d’Educador Infantil i Monitor d’Esport. La contractació està prevista per a l’última setmana de novembre i tindrà una duració de 6 mesos. Pel que fa a Avalem Joves, són ajudes per a persones majors de 16 anys. Aquests contractes tindran una durada de 12 mesos.

actualitat a l’alcoià

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Diputació concedeix 10.685 euros peradequar el Racó Bonaventura

L'Ajuntament d'Alcoi ha fet algunes actuacions per a restaurar els danys que van provocar les tempestes de finals de 2019 i principis del 2020 BR | Alcoi./ La Diputació d’Alacant ha concedit una subvenció de 10.685 euros a l’Ajuntament d’Alcoi per tal de fer una sèrie d’actuacions al Racó Bonaventura. Amb aquests treballs s’han restaurat alguns danys que van provocar les tempestes de finals de 2019 i principis de 2020. També es duran a terme actuacions que estan dins dels objectius i directrius del Pla Especial de Protecció que es va aprovar per Resolució de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Els treballs que s’han fet en la zona han consistit en la retirada de terres d’esllavissament, i en posar terres en les zones d’arrossegament. També s’ha canviat la maroma que delimita la zona d’ús

públic de la zona de sòl protegit de la coberta vegetal. S’han reposat dos taules de fusta a la zona d’ús públic i s’han renovat i reparat les baranes, ponts, aparcabicicletes o mobiliari en general. S’han desbrossat les zones de pas que estaven envaïdes per la vegetació i s’han condicionat les sendes i camins. Una altra de les actuacions és que s’ha netejat la zona que va del Racó al Quinzet, i del Quinzet al Parc d’Skate de Santa Ana. També s’ha senyalitzat el camí amb una nova corda. A més a més, s’ha reforçat la senyalització i s’han netejat els senders per permetre el pas i la prevenció d’incendis, i s’ha tancat amb pilonets per a impedir l’accés amb vehicles.

Alcoi es prepara per a un Nadal diferent Des de finals del mes de novembre les llums dels carrers ja estan enceses i a la façana de l’Ajuntament ja llueix el cartell anunciador de la 136 Cavalcada dels Reis Mags d’Orient

BR Alcoi./ Isabel Lledó, Alba Llidó i Sara Marín, alumnes de l’EASD Alcoi, han sigut les encarregades de reflectir l’esperit d’aquest Nadal amb la seua obra que té com a títol ‘La il·lusió front al no res’, i que intenta mostrar que encara que estem vivint unes festes diferents, sempre ha d’estar la il·lusió present. L’Ajuntament d’Alcoi, des de finals del mes de novembre ha encés les llums i ha decorat la plaça d’Espanya per a animar a tota la ciutadania en aquesta època tan especial de l’any.

Esta Navidad a b i a r r e S a l a g e r Aprovecha nuestros espectaculares descuentos durante toda la campaña de navidad y visita nuestra ZONA OUTLET con Descuentos desde el 20% al 70%

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

entrevista

El record de la terra · Entrevista amb Rosana Antolí

Rosana Antolí: “No era només una peça escultòrica,

havia de representarun moment i un sentiment” L'artista alcoiana reﬂexiona sobre el seu monument a les víctimes de la pandèmia, encarregat per la Generalitat i inaugurat el passat octubre a València Javier Llopis./

l record de la terra”, una escultura de l'alcoiana Rosana Antolí, recorda des d'el mes d'octubre passat a les víctimes de la pandèmia de la Comunitat Valenciana. Aquesta artista, radicada a Londres i amb un amplíssim currículum internacional, va rebre l'encàrrec de la Generalitat per a elaborar una peça escultòrica amb un profund contingut cívic i sentimental, situada als jardins de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. En el transcurs d'aquesta entrevista, Rosana Antolí reflexiona sobre una obra nascuda per a convertir-se en el testimoniatge permanent d'uns temps difícils i convulsos. - Amb el monument a les víctimes de la Covid-19 t'enfrontes per primera vegada a l'experiència de col·locar una obra teua en un espai públic; una peça que romandrà en el temps i que estarà sotmesa sempre a la contemplació de l'espectador. Com has afrontat aquest repte? Ha sigut un dels reptes més grans als quals m'he enfrontat. Hi havia un condicionant temporal molt limitat i un concepte darrere de l'escultura que s'ajustava a una situació present, molt dura i no conclusa. L'escultura com a símbol havia de respondre a diversos fronts. - Quines característiques creus que ha de tindre una obra d'aquest tipus?

No era només fer una peça escultòrica seguint les meues investigacions i la meua línia de treball, sinó que havia de representar un sentiment i un moment molt concrets. Per part meua, vaig dotar a l'escultura d'espai obert, perquè fóra transitada per l'audiència, perquè no tinguera distància amb el públic. També vaig buscar donar calidesa, mitjançant les formes arredonides i el color rojós i que l'aire recorreguera la peça, que no fóra un bloc massís, que respirara. - L'escultura “El record de la terra” té com a eix central la figura d'un cor i ofereix com a element que s'ha destacat molt la presència de terra de les 33 comarques valencianes. Quin és el missatge que volies llançar amb aquesta obra? Crear una obra i un lloc de record, un espai on trobar-se amb un mateix i la memòria dels qui no estan. La terra de les 33 comarques simbolitza, d'una forma directa, les arrels de cadascun de nosaltres, “la nostra terra”, és d'on venim i d'on arranca l'escultura. Sobre aqueixa terra, s'alça en l'aire un cor. - Quins han sigut les primeres reaccions que has tingut després de l'acte d'inauguració? He tingut un feedback molt positiu, des del president de la Generalitat fins a familiars de les víctimes de la Covid-19. La cerimònia d'inauguració va ser molt emotiva i sentir l'energia dels familiars allí va ser fort. Per a mi, el fer aquesta escultura ha sigut un punt d'inflexió tant en el

“Què Alcoi siga capital cultural ha de servir per a potenciar i ajudar a continuar a llarg termini també, no sols durant l'any en qüestió”

Rosana Antolí amb la seva creació ‘El record de la terra’./

personal com en el professional. - La teua elecció per a fer aquest monument és un reconeixement de la Generalitat a la teua figura artística a nivell personal. Com vas rebre l'encàrrec i com vas afrontar la responsabilitat? - Em van escriure a l'estiu per a dir-me que volien que m'encarregara d'aquest projecte. Era la primera vegada que portava una obra a l'espai públic. Vaig tindre un gran suport des de la Generalitat i l'IVAM per a gestionar l'execució de l'obra. Així que vaig parar tots els projectes en els quals estava treballant i vaig vindre a Alcoi a treballar a temps complet en l'escultura. - Creus que la teua elecció suposa la incorporació d'una nova generació d'artistes joves a una mena de treballs sempre s'encarregaven a personatges “clàssics” de l'art valencià? M'agradaria pensar que sí. El perfil que buscaven no sols era d'artista jove valenciana, sinó un artista amb una trajectòria artística internacional activa en galeries i museus. Tindre aquest reconeixement des de la Generalitat va ser saber que des de casa donen suport al treball que fas. - L'impacte de la pandèmia i

ADMINISTRACIÓN DE FINCAS CAMBIOS DE NOMBRE VEHÍCULOS CONTRATOS ALQUILER SEGUROS GENERALES c/Murillo, 35 • T./F. 966 337 061 M. 620 292 485 • Alcoi · navarrocomunidades@gmail.com

entrevista

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

El record de la terra · Entrevista amb Rosana Antolí

la consegüent crisi econòmica sobre el món de la cultura està sent brutal a Espanya. Passa el mateix a Londres, on tu estàs desenvolupant la teua carrera professional? Si, en tots costats. A part, ara ve el Brexit, que sacsejarà el mercat també. Però d'altra banda, Anglaterra té una potència econòmica forta i esperem que no descuren a la cultura, que és tan potent al país. -Quina eixida li veus a aquesta situació d'incertesa? És una cosa que està canviant-nos com a societat i individualment. Cal adaptar-se. Per la meua part, millorar la nostra visió ecològica i mediambiental, que crec que és clau, així com cuidar-nos. I continuar treballant, això m'és vital. - Creus que propostes com les de les exposicions virtuals a través d'internet (s'estan aplicant molt a Espanya) són útils i tenen futur? -Són una solució que ens facilita fer xarrades, anar a conferències o classes, el veure exposicions en altres llocs, en aquesta situació tan única. Però mai podran substituir l'experiència física, el contacte, l'estar davant d'una pintu-

ra, o escoltar o transitar en una instal·lació. Són solucions temporals. - Has desenvolupat tota la teua carrera artística a l'estranger, però sempre has mantingut vincles amb Alcoi. Mai he volgut desvincular-me de la meua terra. Em sent orgullosa dels meus orígens i m'agrada que el meu treball estiga vinculat a aqueixes característiques pròpies de cadascun. Encara que residisca i treballe a l'estranger, a Alcoi, produïsc quasi un terç del temps, tinc a la família, un bon estudi i les muntanyes. És un temps de producció i reflexió. - Quin diagnòstic fas de la situació cultural de la ciutat i de l'impacte d'actuacions com la reobertura del CADA o de la declaració d'Alcoi com a capital cultural de la Comunitat Valenciana (ajornada a 2021 per l'epidèmia)? -Totes les notícies que impliquen una aposta per la cultura, invertir en museus o centres d'art i el potenciar les diferents activitats creatives d'una ciutat són bon senyal. Que Alcoi siga capital cultural ha de servir per a potenciar i ajudar a continuar a llarg termini també, no sols durant l'any en qüestió.

El reconeixement a una nòmada de l'art J.LL. | Alcoi./ L'elecció de Rosana Antolí per a fer el monument a les víctimes de la pandèmia en la Comunitat Valenciana no és una decisió casual o política. En optar per aquesta artista plàstica alcoiana per a representar un dels moments més complexos i durs de la història recent d'aquest país, la Generalitat ha seleccionat a una figura emergent que és capaç de combinar una amplíssima repercussió internacional amb el permanent vincle a la terra que la va veure nàixer. Amb l'absolut suport de l'IVAM, el govern autonòmic valencià ha posat l'encàrrec en mans d'una dona la trajectòria de la qual s'ha caracteritzat sempre per la seua capacitat per a la investigació i per a trencar els límits acadèmics amb propostes originals i absolutament personals. Hi ha crítics que qualifiquen a Rosana Antolí d’“artista nòmada”. Es poden fer dues lectures sobre aquest adjectiu i les dues són correctes. La primera es refereix a la seua capacitat per a adaptar-se a aquests temps de globalització i de desaparició de fronteres. Radicada a Londres, ha portat les seues propostes artístiques a tots

els racons del globus terraqüi: Espanya, Anglaterra, els Estats Units, Amèrica Llatina i a un bon nombre de països europeus. Aquest particular nomadisme es fa extensiu a la seua manera d'expressar-se en l'art. Rosana Antolí salta amb absoluta llibertat d'una disciplina a una altra, amb l'únic objectiu de trobar el millor canal per a enviar els seus missatges artístics. Al llarg de la seua intensa biografia ha fet incursions en la pintura, l'escultura, el dibuix, la dansa, les performances i el videoart. A través de tots aquests camins ha donat curs a un món personal marcat per la investigació i el joc amb l'espectador. La distinció de la Generalitat li arriba a una artista que s'ha convertit en una de les més destacades representants d'una nova generació de creadors valencians, que ja s'ha fet un espai de prestigi en els més destacats escenaris nacionals i internacionals. Filla del pintor Manolo Antolí, Rosana Antolí acumula un currículum extens i ple de fites d'altíssim nivell professional. Màster en Performance pel Royal College of Art of London, la seua obra ha sigut present

en destacats espais expositius: des de la Tate Modern londinenca a la Fundació Joan Miró, passant pel Centre Pompidou de Màlaga o el CentroCentro del Palau Cibeles de Madrid. En el Centre Federico García Lorca de Granada ha oferit una masterclass i una performance. Ha rebut destacats guardons internacionals, com el Premi de la Reial Societat Britànica d'Escultors, el Premi Nacional de Videoart del BBVA o la distinció a la millor artista emergent concedida a Dubai. A aquests èxits destacats, cal afegir una llista interminable de projectes de col·laboració, classes magistrals i exposicions que l'han portada a ser present a tot el món. Enmig d'aquesta hiperactivitat creativa, Rosana Antolí ha mantingut sempre la vinculació amb les seues arrels i és pràcticament impossible trobar una entrevista seua en la qual no es faça referència a Alcoi. Se sent hereua del fil argumental d'una ciutat que sempre es va distingir per la seua passió per la cultura i pel seu amor per les arts. Reconeix aquest llegat i parla d'ell amb orgull sempre que pot.

Nueva empresa con más de 25 años de experiencia al servicio de las comarcas

Todo en carpintería de Aluminio y PVC Accesorios para ventanas (Mosquiteras, Persianas, Estores…)

c/Puig Campana 7-9 bajos zona industrial Batoi · Alcoi

T. 96 533 99 38 M. 642 453 388 ventanascuenca@gmail.com

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

ecologia

Nou estudi sobre la contaminació de l’aire a Alcoi

La contaminació per ozó a Alcoi baixa enguany a nivells sense precedents La reducció d'este contaminant ha sigut general en tot l'Estat a causa de les restriccions de mobilitat per la Covid-19 • La contaminació per ozó continua sent un problema sanitari greu, que requereix l'adopció de Plans de Millora de Qualitat de l'Aire Ecologistes en Acció - Colla Ecologista La Carrasca./

Ecologistes en Acció, organització de la qual forma part la Colla Ecologista La Carrasca, ha presentat el seu informe anual sobre contaminació per ozó. Com ja era previsible, l'informe d'enguany detecta en tot l'Estat una millora sense precedents pel que fa a este contaminant atmosfèric, com a conseqüència de la reducció de la mobilitat arran de la crisi de la COVID-19. A pesar d'això, durant el passat estiu 3 de cada 4 persones han estat respirant nivells nocius d'ozó, segons els criteris de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La contaminació per ozó ha d'abordar-se com un problema sanitari de primer ordre. Segons l'Agència Europea de Medi Ambient, causa cada any entre 1.500 i 1.800 morts a l'Estat espanyol, i l'empitjorament de moltes malalties. Les persones més afectades són xiquetes i xiquets, persones majors, dones embarassades i persones que pateixen malalties cardiorespiratòries cròniques. L'afecció econòmica també és considerable: el cost sanitari i laboral de la contaminació per ozó va ser de 5.000 milions d'euros en 2013, un 0,33 % del PIB espanyol, segons el Banc Mundial, i això

sense considerar els danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals. Pel que fa Alcoi, segons les dades analitzades per La Carrasca-Ecologistes en Acció, també ha diminuït molt la contaminació per ozó, de manera que en cap dia de 2020 s'ha superat el límit establit per la legislació; es tracta d'un fet inaudit, ja que la mitjana de superacions durant l'última dècada va ser de 22 dies cada any. També s'han reduït de manera espectacular les superacions dels límits que l'OMS recomana per a este contaminant. Enguany les superacions s'han produït en 28 dies, mentre que en anys anteriors les superacions han ocorregut sovint en més de 100 dies (per exemple l'any 2012, amb 156 superacions). Fins i tot en comparació amb l'any 2019, en què van ser inusualment baixes, les superacions d'estos límits s'han reduït en un 40%. La crisi de la COVID-19 ha demostrat que la reducció estructural del transport i la descarbonització de la indústria són les millors ferramentes per a millorar la qualitat de l'aire que respirem, a les ciutats i a les zones rurals, també en el cas de l'ozó. La dramàtica situació creada per la pan-

dèmia corrobora que la reducció de les emissions dels compostos químics precursors de l'ozó (òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils) sí que és efectiva per a combatre la contaminació per ozó. Per al grup ecologista, “és impresentable que l'única manera de poder respi-

rar aire net siga patint una pandèmia que tan greus conseqüències ha comportat. Hi ha solucions i s'han d'adoptar ja.” Sol·liciten, per tant, la implantació de Plans de Millora de la Qualitat de l'Aire que es fonamenten en la disminució del trànsit motoritzat, l'adopció de les millors tècniques industrials disponibles, la substitució dels dissolvents orgànics per aigua, l'estalvi i l'eficiència energètica i el suport a les energies renovables. També cal agilitzar l'Àrea de Control d'Emissions acordada per al mar Mediterrani, penalitzar fiscalment els vehicles dièsel i establir una moratòria per a les grans explotacions ramaderes intensives. La Generalitat Valenciana està obligada legalment a elaborar Plans de Millora de la Qualitat de l'Aire per a reduir la contaminació per ozó, però segueix sense elaborar-los. Es tracta d'una negligència que posa en perill la salut de gran part de la població valenciana. Per això, Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el Govern valencià amb la finalitat que les autoritats autonòmiques complisquen amb les seues obligacions legals en matèria de qualitat de l'aire i salut pública.

comerç alcoi

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

entrevista

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Parlem amb el titella més famós de les comarques centrals valencianes

Tirisiti: “Jo sóc de poca dutxa,però ara

les mans sí que me les rente”

Estem ja prop del Nadal i un dels protagonistes d’aquesta època en Alcoi és Tirisiti. Hem pogut parlar amb ell i ens ha contat com ha passat aquest any que marcarà les nostres vides Per Belén Rivas./

om està la teua família? Algú ha tingut Covid-19? No l'hem tingut, però hem estat molt a prop. - Per què? Conec a gent que sí que ha estat malalteta, però s'han posat bé ja i ja tenen ganes de vindre a veure’nss. - Enguany amb aquesta situació tens més ganes de treballar? Sí, tinc ganes. I estic emocionat. Perquè veiem que era molt difícil fer les representacions, i ara que estem en la recta final per a començar la campanya escolar, tinc il·lusió. - Com vas portar el confinament amb Tereseta? Saps que passa? Com jo estic confinat quasi tot l'any sempre, i sols em trauen els de la Dependent per a pegar bacs per ací, en exposicions o en alguna presentació d'eixes de les 'monaes' que fan ells, doncs jo estic confinat sempre. Aleshores no em va suposar un gran esforç. A més, com el confinament va ser després de finalitzar una campanya molt bonica, ha estat tranquil. - Aleshores, no vas fer tutorials de cuina ni de bricolatge? No vaig fer res. Teresa sí que em deia: "Fes alguna cosa Tirisiti, que en 9 mesos sense fer res és massa", i jo li deia que no, que havia de descansar per a preparar-me. Però sí que tinc que dir-te que per a açò no estàvem preparats, i mira que jo he vist pandèmies... Jo ja estava actuant quan la Grip Espanyola, que diuen malament, en l'any 1915, i la vaig vore passar.

“jo faré el que siga necessari, perquè si he viscut més de 150 anys, que menys que viure altres 150 per a fer gaudir a la gent.”

Tirisiti i Tereseta estaran presents aquest Nadal a pesar de la situació sanitària./

- Ara hem de complir mesures de seguretat, portaràs la mascareta en les funcions? En el Teatre ens han dit estos, que estan preocupats per la seguretat, que mentre que estem actuant se la podem llevar, però, que si entrem en el camerí a descansar un poc me l’he de posar, això si, m'han dit que em rente les mans més, perquè jo sóc de poca dutxa, però ara les mans sí que me les rente. - Diuen que d'ací poc tenim una vacuna, tu té la posaràs? A mi ja el bou em va posar una vacuna que em va deixar apanyat per a tot el temps. De moment, fins que no veja si són els de Carroseria la Moderna, si són els de Fisher Price, o els de l'Oxford, els de les sabates, jo no puc dir-te res... Però si ens ho

“I saps en qui pense molt? En els festers, per què jo tinc molts amics de ﬁlà... però sobretot pense en tota la gent que treballa al voltant d'eixe món” recomanen les autoritats sanitàries, jo faré el que siga necessari, perquè si he viscut més de 150 anys, que menys que viure altres 150 per a fer gaudir a la gent. - Deixem la pandèmia un poquet enrere, i anem a parlar d'actualitat. No m'asustes. - Què penses de la peatonalització del centre? Per què a

· Mecánica en General · Electromecánica · Neumáticos · Alineado · Direcció y Suspensión · Frenos · ABS · ASR · Inyección · Gasolina · Carburación · Pulido de Faros · Encendido · Analisis y Regulación de Gases de Escape · Servicio Pre-ITV gratuito para clientes

Venta de Pellets Pol. La Beniata · c/Filà Verds, 17 T. 96 554 65 72 · Alcoi

tu t'afectarà no? A mi m'afecta moltíssim, una barbaritat, i això que no tinc cotxe. Aleshores m'afecta, encara que vaig poc en autobús, tot siga dit, perquè jo ho tinc molt a propet de casa tot. I això que ara no hi ha tants comerços en el centre de coses de menjar, hi ha que anar als supermercats, però jo ho tinc tot molt a la mà... Que si vaig a la roba a Fernando Cano, que si em prenc un cafenet en el Daylis o en el Plaça 78, que si m'acoste al MasyMas, ho tinc tot molt a prop i no em fa falta tant de rebombori. Per això et dic que em pareix una iniciativa interessantíssima i que estan fent-la en molts llocs, que ací la gent es cabreja, però jo també estic cabrejat amb moltes coses. - Per què estàs enfadat?

En el món, perquè estic fart de tot. - Enguany les úniques festes que tindrem en Alcoi són les de la teua funció. Tens ganes de què tornen les de veritat? Jo sí que tinc ganes que tornen... I saps en qui pense molt? - En qui? En els festers, perquè jo tinc molts amics de filà, I quan passen i em giren l'esquadra és molt bonic i és molt emocionant. Però sobretot pense en tota la gent que treballa al voltant d'eixe món, que viuen de confeccionar, de fer metalls, carrosses... A més, inclús alguns d'ells treballen també per a Falles, que jo ho sé, que vaig anar a València i vaig veure a uns d'Alcoi treballant en la Falla de Na Jordana. En eixe col·lectiu de treballadors pense molt. - Si hagueres de triar a algun personatge de l'actualitat a qui convidaries a les funcions? A tot el món, a tots. Els majors, menuts, iaios... Ens esforçarem perquè siga segur i complir les mesures de seguretat, per fer una campanya que estiga bé. Perquè tu estàs parlant amb mi, Tirisiti, però, ací som una quantitat de perots de fusta que atalba. Aleshores vull convidar a tot el món, estic sentimental.

Abierto de Lunes a Viernes de 8 a 14h. y de 17 a 20’00h. Sábados de 9 a 14h.

Amplias instalaciones

c/Oliver, 69 · T. 96 559 96 25 · Alcoi zona Santa Rosa · kvmotoralcoy@gmail.com

entrevista

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Preparada la campanya de funcions del Betlem delTirisiti

“Es faran el 50% de les funcions, i ocuparem el 50% de l'aforament”

- Parlant un poc de l'actualitat mundial, que sé que mires les notícies... Han sigut les eleccions d'Estats Units, i Trump ja no és president, que et pareix aquesta notícia? A mi em pareix ideal, perquè em pareix un tros de suro com la catedral de Burgos. El que passa és que la culpa no la tenen del tots els americans, encara que l'han votat 74 milions de persones, que no són poques, són quasi tantes com en Cocentaina, aleshores, em pareix ideal, perquè diu i fa unes coses... Perquè quan em va dir Tereseta que Donald, que en casa li cridem Donald, havia dit que ens

posem lleixiu a les venes que açò ens ajudaria, és que jo no donava crèdit... Però, aquest home d’ on ha eixit? Es veu que és una espècie d'aeròlit que ha caigut allí, però clar, moltes persones l'han votat i això s'ho tenen que fer veure eixes persones d'Estats Units d'Amèrica. - Tirisiti, m'ha agradat parlar molt amb tu, i espere que la campanya dels coles i les funcions d'aquest nadal tinguen molt d'èxit. Vols donar un últim missatge als teus lectors? Vull donar les gràcies a tots, perquè pense que els xicots de La Dependent estaven prou desvariats, però estan posant tot el

que poden, i vull donar les gràcies també a la gent de l'Ajuntament que s'ha esforçat molt i ens han donat unes perretes perquè puguem fer-ho. Estic ple de satisfacció. I tinc que contar-te una cosa... - Sí? Conta'm Estic amb les noves tecnologies, perquè vaig a fer un webinar en companyia de dos actors que ho fan molt bé, Conchi Doménech i Jordi Carbonell. Té de títol 'La Tramolla de Tirisiti'. Estarà produït i dirigit per Luis Velez i per Juan Ruiz Jornet, i per Pepa Miralles. Perquè volen que jo viatge més lluny i que ens puga veure gent que no estiga prop.

BR | Alcoi./ Encara que s'han pres mesures de seguretat i s'ha fet un pla per a aquest any marcat per l'higienització i els aforaments limitats, aquesta campanya podria canviar el dia 9 quan les autoritats anuncien les noves mesures de cara a Nadal Joanfra Rozalén, director i gerent de La Dependent, companyia encarregada de dur a terme les funcions del Tirisiti, ens ha explicat com s'han preparat per a aquest any. Encara que la situació podria canviar, ells ja han fet una primera previsió per a poder començar a dur a l'escenari aquesta tradició tan típica de la ciutat d'Alcoi. Pel que fa a la campanya escolar, Joanfra explica que enguany les escoles de la nostra ciutat ho tindran més fàcil per a accedir, ja que les funcions destinades a cen-

tres d'altres localitats no es podran dur a terme: "Hi ha quatre indicadors que diuen molt clarament que passarà: que les escoles no volen eixir dels seus centres, els pares i mares dels xiquets i xiquetes tenen molta informació sobre la situació sanitària, l'opinió dels professors, i el transport. Coneixem tot això i sabem que caurà prou la campanya per a escoles d'altres municipis". És per això que des de l'Ajuntament, La Dependent, i El Tirisiti s'incentivarà al públic local, encara que no es deixarà de banda a aquell espectador que vinga de fora. Segons ha explicat el director d'aquesta companya, és que segons les previsions d'ara mateix, es faran "el 50% de les funcions, i ocuparem el 50% de l'aforament, és a dir, que tindrem el 25% d'espectadors que altres

anys". Per a la campanya escolar el teatre estarà preparat per a acollir a grups bambolla, per a fer grups de distància social de metre i mig, i els grups de xiquets molt menuts que ahí es farà la distància que els pares i mares consideren, però sense superar l'aforament del 50%, per tal de poder repartir-se millor, entre sessió i sessió s'haurà d'higienitzar i ventilar l'espai, cosa que durarà quasi una hora. "Tirisiti s'haurà de posar bufanda", comentava amb to positiu Joanfra Rozalén. Com a novetat per a la campanya escolar, La Dependent ha preparat un webinar amb el títol 'La Tramolla de Tirisiti', en la qual els centres, de forma telemàtica, podran conéixer com es fa el Betlem de Tirisiti, el xiulet, la tècnica d'aquestes titelles i molt més.

actualitat

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Un bon Pressupost que busca el consens Toni Francés, Alcalde d'Alcoi./

’any 2020 passarà a la història com aquell en què vam viure la crisi sanitària més greu que es recorda, amb una pandèmia per la Covid-19 que ha portat un canvi radical en la vida que coneixíem fins al mes de març. Una crisi sanitària que ha afectat greument a nivell social i econòmic. Des del primer moment, l’Ajuntament ha estat al costat dels que més ho necessitaven, i s’han aprovat diferents ajudes per a intentar pal·liar els problemes derivats de la pèrdua de llocs de treball, fet que ha incrementat les desigualtats. Ara arriba el moment de mirar cap endavant i fer-ho de manera consensuada. I tenim una oportunitat en el Pressupost de 2021, un document que necessita un marc de consens per a poder afrontar la situació que encara viurem l’any que ve, ja que les previsions més optimistes ens parlen que fins a 2022 no tornarem a la situació d’abans de la crisi. Un Pressupost que està dirigit a ajudar als que ho necessiten, així com a mantenir la ciutat i a mirar cap al futur. Sis són els pilars centrals del Pressupost de 2021 en el qual estem treballant, com són la reactivació econòmica, l’impuls industrial, l’escut social, la millora d’infraestructures i manteniment de la ciutat, la descarbonització i l’execució de fons europeus i accés als nous programes. La reactivació econòmica i l’escut social són els dos punts d’acció directa enfront de les conseqüències de la pandèmia, amb noves ajudes Reactiva Alcoi per al comerç, autònoms, pimes i micropimes, plans locals d’ocupació i col·laboració amb els de la Generalitat, un increment de la inversió pública, campanyes de suport al comerç local i continuarem avançant en el projecte Smart City, com també reforçarem les polítiques d’inclusió social i les ajudes d’emergència, així com el personal del Departament de Serveis Socials.

Dins de l’àmbit social, es treballarà en la rehabilitació d’edificis i pisos buits per a destinar-los a col·lectius vulnerables, així com en l’increment del parc públic i el foment de les cooperatives d’habitatges, a la vegada que s’incideix en les mesures per al reforç educatiu, cultural i esportiu i en una qüestió tan necessària com és el programa de solitud no desitjada. L’impuls industrial tindrà un impuls del talent humà, la modernització de les àrees industrials, la innovació i digitalització industrial i la millora del posicionament. I mirant cap a Europa, treballarem en el disseny de l’Agenda Urbana 2030, l’execució de l’Edusi-Alcoidemà i la preparació de projectes per als Fons europeus de reconstrucció. Tot açò serà fonamental en el Pressupost de 2021, però no serà l’únic, perquè es milloraran les infraestructures i el manteniment de la ciutat, així com avançarem en el procés de descarbonització. I es veurà un increment de les partides de manteniment, amb reurbanització d’espais públics, la reforma de La Rosaleda i la millora i ampliació d’espais culturals i esportius. Treballarem, igualment, per millorar la mobilitat i que cada vegada siga més sostenible, i apostarem pels vianants i els vehicles elèctrics, i per l’eficiència energètica dels edificis públics, amb l’impuls de la producció de les energies renovables. Aquestes són les línies bàsiques del Pressupost de 2021 i estic segur que serà un bon Pressupost, que inclou les prioritats derivades de la crisi que patim i que millora la ciutat per al seu present i futur. Del que estem vivint enguany podem aprendre moltes coses, i una d’aquestes és que tenim una nova realitat que no ens haguérem imaginat mai. Un Pressupost, una realitat i una ciutat que necessita dels polítics la màxima unió i el màxim consens possible, com estic convençut que així serà.

Júlia Company destaca l’esforç de la indústria de l’Alcoià

La directora de l’Ivace ha agraït als empresaris i empresàries "el seu treball durant els moments més complicats, als quals van aconseguir i possibilitat que tinguérem els materials necessaris per a poder afrontar la crisi sanitària" BR | Alcoi./ La directora de l’Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial (Ivace), Júlia Company, ha volgut destacar “l’esforç realitzat per les empreses de la comarca de l’Alcoià per fer possible la recuperació econòmica de la Comunitat Valenciana”. En concret ha agraït als empresaris i empresàries el seu treball, ja que “van aconseguir i possibilitat que tinguérem els materials necessaris per a poder afrontar la crisi sanitària”. Aquestes declaracions s’han fet durant la inauguració de la jornada formativa que se celebra a la Cambra de Comerç d’Alcoi, subvencionada per l’Ivace, i que tractaran sobre la constitució de l’Entitat de Gestió i Modernització dels polígons industrial Cotes Baixes d’Alcoi. En aquest acte han estat presents el regidor d’Indústria de l’Ajuntament d’Alcoi, Alberto Belda, el vicepresident de la Federació de Polígons Empresarials de la Comunitat Valenciana, Vicente Seguí, i el president de l’Associació d’Empresaris del polígon industrial Cotes Baixes, Ramón Juan Sanchis. Company ha assegurat que “en l’Alcoià hi ha un teixit industrial i capacitat d’adaptació a les circumstàncies. Per això hem apostat per la indústria com un element fonamental per al desenvolupament de l’economia de

Júlia Company a les jornades formatives./

la Comunitat”. Per a la directora s’ha de treballar per a dotar d’una major competitivitat a les empreses valencianes, però també s’ha de fomentar l’espai en el qual s’ubiquen les indústries, ja que, segons Júlia Company: “En funció d’on estiga instal·lada una indústria tindrà millors possibilitats respecte a altres empreses de tot el món”. L’Ivace ha dissenyat actuacions per a millorar la competitivitat de les àrees empresarials, entre les quals destaquen les dirigides a millorar i modernitzar els polígons industrials. Durant 2017 i 2019, s’han destinat 3’5 milions d’euros per a millorar cinc polígons industrials alcoians (Cotes Baixes, Cotes Altes, Beniata, El Castellar i Santiago Payà i Sant Benet). A més, la directora de l’Ivace ha recordat que s’està treballant en una nova convocatòria d’aju-

des en l’any 2021 amb una dotació de 35 milions d’euros que es complementarà amb una línia d’ajudes de cinc milions d’euros per a la generació d’energia als Polígons empresarials. Ara s’ha aprovat la Llei de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana per impulsar la millora de la qualitat del sòl industrial, la col·laboració públic-privada i el desenvolupament de serveis addicionals de valor afegit amb la finalitat d’incrementar la competitivitat de les empreses i afavorir la creació d’ocupació. En aquesta llei la creació de les Entitats de Gestió i Modernització als Polígons empresarials és un dels conceptes més innovadors. L’Ivace, amb col·laboració amb Fepaval està assessorant als ajuntaments per a fer possible la creació d’aquestes entitats.

opinió

Tot és molt complicat

Alcoi, ciutat antifeixista

per Sandra Obiol, regidora de Guanyar Alcoi

omissió informativa del govern d’Alcoi. Preguntem al regidor de cultura per què no estem inclosos al circuit de concerts Sonora de l’Institut Valencià de Cultura. Resposta: és molt complicat adequar la nostra programació a les demandes d’aquest circuit. Reunió sobre pressupostos amb l’alcalde i la regidora d’Hisenda. Afirmem que ens serà complicat aprovar uns pressupostos si continua havent-hi prop d’un milió d’euros dels diners de les alcoianes i alcoians que és concedit a dit. Resposta: hem intentat canviar-ho però és molt complicat. A la mateixa reunió amb la regidora d’Hisenda sobre l’ordenança de taxes municipals i preus públics. Les famílies monoparentals no són tingudes en compte, sí les nombroses. Si considerem que el seu risc de pobresa duplica el de la població en general, pensem que no s’està protegint a la població d’Alcoi de la vulnerabilitat. Resposta: no es pot fer. Però si hi ha ajuntaments que ho fan! Doncs no es pot fer. Continuem a la mateixa reunió. Plantegem gravar als automòbils que tinguen majors emissions contaminants. No es pot fer, no es pot mesurar això. Però hi ha ajuntaments que ho fan, no ens inventem res del que proposem, no som tan creatius malauradament. No es pot fer. La DGT ens dóna mecanismes per a fer-ho. Hauríem de demanar documentació, no es pot fer. I així tot, constantment, cansinament. No es pot fer. És molt complicat. No es pot fer. És molt difícil. No ho demaneu més. I em pregunte quin benefici té això per a la nostra ciutat. Una ciutat que any rere any va perdent oportunitats d’oferir una vida digna i decent a

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

tots i cadascun dels seus habitants. Una ciutat que ja no pot estirar més el mite del que va ser al passat per donar-li sentit al que és en el present. ¿On ens duu aquesta manera de treballar d’un govern que des de fa 9 anys està decidint per nosaltres, per les nostres vides i la vida dels nostres fills i filles? Si canviar les condicions de vida de la població d’Alcoi és tan complicat i només es limiten a sortejar els problemes per a que no els esguiten, mentre fan rodes de premsa o es lamenten amb auto-condescendència a les xarxes socials del seu dur treball, què fan ací? 12 regidors/es. 9 assessors/es. Centenars de treballadors/es públics. Més tota l’ajuda externa que necessiten i que paguem els alcoians i alcoianes, com per exemple un contracte amb un bufet d’advocats per a que els facen informes jurídics quan consideren necessari. Potser pensen que per a nosaltres, les persones d’a peu, ens resulta senzill sobreviure al dia a dia. Pensen que no és complicat per als comerciants i empresaris alçar la persiana cada matí? Que no ho és per als joves encarar el seu futur en una situació dramàtica? O per als pares i mares cuidar dels seus fills/es quan la feina, cada vegada és més precària, deixa poc temps per a criar? És desolador comprovar a cada reunió, a cada plenari, que els nostres governants no tenen ganes de canviar les coses per tal de millorar-les. Que confien poc en la seua capacitat per a fer que la realitat que habitem puga ser més amable. Que no es veuen capaços de convertir les coses complicades en fàcils o, quan menys, en reals. I pense que ja és hora que els ciutadans i ciutadanes d’aquesta ciutat els hi preguntem: per a què voleu estar al govern?

per Carles Sansalvador · Joves PV

o fa molt salta la notícia de la detenció d'un antifeixista que va acudir a la concentració de Pego en contra dels neonazis que hi havia al municipi provocant. La detenció efectuada a la nostra ciutat, Alcoi, mostra una persecució profunda de les forces de l'estat contra aquelles persones que criden obertament que no volem tornar a temps enrere. I no és l'únic cas conegut. Però, i què ocorre amb els "altres"? Viuen impunement agredint i assetjant, no tan sols a la gent obertament antifeixista o la que lluita per no tornar a un passat negre, sinó també agredeixen sense cap mena de preocupació a altres col·lectius que no són del seu gust. Es coneixen molts casos d'agressions a persones i col·lectius LGTBI+, a grups feministes i gent que ve d'altres països simplement a buscar una vida millor. No es pot concebre en cap cas que ni els grups neonazis ni les forces i cossos de seguretat de l'estat puguen ser objecte de delictes d'odi, tal com diu la jurisprudència europea. Tenint en compte que la delegació de govern està en mans del govern central del PSOE, amb els seus socis d'Unides Podem, deurien prendre mesura, ja que, en nombroses ocasions ho han dit, es declaren obertament contra el feixisme. I ara jo em pregunte; Alcoi ha d'estar en silenci enfront d'aquest tipus de gent? No, la resposta és un NO ben gran. I és que aquestes detencions ocorren per tot el nostre País Valencià, i a Alcoi cal cridar que no volem a gent intolerant. Ens han arribat a penjar una formació política a les nostres institucions i municipis. Però és l'hora d'actuar i no deixar que passen més enllà, ja que tot allò que hem avançat com a societat, pot acabar en un tres i no res. Ens volen fer pensar que tolerar la intolerància està bé? És necessari veure hui en dia simbologia d'un règim que oprimia al poble? És més, a la nostra terreta; hem d'acceptar eixa gent que ens obliga a no estimar en la nostra llengua? Cridar NO al feixisme és no només lluitar contra aquells col·lectius que passetjar impunement entre nosaltres, és també fer fora aquelles persones que han tacat les nostres administracions. Ja està bé d'una caça de bruixes i lluitem per un futur lliure, tolerant i feminista.

Alcoi celebra la 9’5 Mitja Marató, que serà virtual i solidària

Hi haurà quatre modalitats: micro marató, d’1 quilòmetre; marxa caminants, de 5 quilòmetres; quart marató, de 10’5 quilòmetres i 21’1 quilòmetres, que serà la Mitja Marató BR | Alcoi./ Enguany Alcoi celebraria el X Aniversari de la Mitja Marató de la ciutat, però s’ha hagut de posposar fins que l’esdeveniment es puga realitzar com les altres 9 edicions. Per aquest motiu la seua organització ha decidit celebrar en aquest 2020 la 9’5 Mitja Marató Alcoi, que serà virtual i solidària. A més, en aquesta edició l’organització ha volgut assenyalar el canvi de denominació de Mitja Marató Alcoi La Unión Alcoyana Seguros, a Mitja Marató Alcoi. L’objectiu d’aquest canvi és fer una carrera més solidària i que estiga oberta a totes les entitats de la població. Els beneficis aniran destinats a Creu Roja Alcoi, i segons ha declarat Pablo Granados, director de l’entitat, la situació de moltes famílies és complicada, i ha empitjorat per la crisi sanitària, i per això agraeix l’aportació de la Mitja Marató per fer possible continuar amb la seua funció social. Per la seua part, el regidor d’Esports, Miguel Juan, i el president del Club d’Atletisme Alcoi, Toni Giner han volgut convidar a la gent a què participe, i contribuir amb la seua aportació amb aquesta

actualitat

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

causa. Com ja hem indicat, aquesta carrera serà virtual, i els participants podran triar el terreny, la zona i el moment del dia en què vulguen realitzar-la. Hi haurà quatre modalitats: micro marató, d’1 quilòmetre; marxa caminants, de 5 quilòmetres; quart marató, de 10’5 quilòmetres i 21’1 quilòmetres, que serà la Mitja Marató. El valor de la inscripció serà de 2 euros com a mínim per als no com-

petitius i de 5 euros per a les competitives. Així encara, els participants podran fer donacions voluntàries. A partir del dia 27 de novembre estarà oberta la inscripció, i en aquest moment es podrà indicar si es vol adquirir la camiseta commemorativa de la 9’5 Mitja Marató Alcoi per un valor de 10 euros, una camiseta realitzada amb material sostenible. Una part de la seua venda anirà destinada a la recaptació per a Creu Roja. A més, s’ha fet una APP de la carrera, en la qual els participants podran triar dos opcions, si volen fer carrera o un entrenament, per si volen practicar abans o provar la distància. L’opció de carrera tindrà sols un intent, i en seleccionar-la apareixerà un compte enrere, que donarà inici a la carrera. La distància i el temps obtingut es publicaran en la taula de classificacions. La carrera es podrà realitzar des de les 6 del matí del dilluns 14 de desembre fins a les 10 de la nit del dissabte 19 de desembre. L’entrega de trofeus i el sorteig també es farà de forma virtual, el diumenge 20 de desembre.

Queda obert el termini devotació dels Pressupostos Participatius

Els alcoians i alcoianes que ho desitgen podran votar fins el 8 de desembre de forma telemàtica o presencial BR | Alcoi./ La ciutadania d’Alcoi ja pot votar les propostes presentades per als Pressupostos Participatius. Des del dia 25 de novembre fins al dia 8 de desembre es podrà votar de forma telemàtica al web alcoiparticipa.com o de forma presencial a les urnes que s’han col·locat en Orosia Silvestre, Conservatori de Música i Dansa, Biblioteques Públiques d’Alcoi, Servei d’Informació i Atenció al Ciutadà, Departament de Participació Ciutadana, Complex Esportiu Municipal Eduardo Latorre, Centre Social ‘Zona Nord’ i al Centre Cervantes Jove. Els Pressupostos Participatius són un mecanisme de participació i gestió del municipi, que, amb un procés democràtic la ciutadania decideix

de manera directa a què es destina una part del pressupost municipal. Les propostes que s’han presentat gràcies a avals o als Tallers Participatius, s’han analitzat per a saber si són viables tècnicament i econòmicament. El personal tècnic de l’Ajuntament ha sigut l’encarregat de fer aquesta tasca. Hi ha dos categories de propostes. Propostes d’inversió, que compten amb un pressupost de 400.000 euros en total, de les quals es podrà votar 3 de les 17, i les propostes de despesa corrent, amb 320.000 euros de pressupost, que de les 7 que hi ha, cada persona podrà votar 2. S’espera que el resultat d’aquestes votacions estiguen per a abans del dia 22 de desembre.

el poble és savi

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

El poble és... savi

Parlem amb els comerciants sobre la campanya nadalenca

És moment de fer compres, regals i dinars i sopars de Nadal, i per això els comerciants i hostalers locals encaren aquesta època amb il·lusió per salvar un any que ha sigut difícil per a aquests sectors. Parlem amb alguns d’ells per tal de saber com es preparen per a oferir el millor servei adaptant-se a la Covid-19

Lourdes Barea,La Finca Ecològica

Roge Giner, Pastamania

El sector del començ espera amb incertesa aquest Nadal, ja que no saben encara bé que passarà d'ací a unes setmanes, quan Ximo Puig presente les noves mesures el dia 9 de desembre. Aquest és el cas també de Lourdes, propietària de La Finca Ecològica, que ens confessa la seua opinió: "Estem molt perduts. Encara no hi ha ni molt d'ànims, ni molta alegria, perquè no sabem si podrem ajuntar-se molt". Pel que fa al seu negoci, encara no sap segur si realitzarà alguna cosa especial: "el tema de la verdura serà com tots els anys, encara que també depèn de les mesures socials, així que crec que la situació serà més fluixa". A més de la secció de menjar, Lourdes explica que: "pel que fa al tema de cosmètics i llums, i eixes coses, no tinc una previsió molt forta per a aquesta època”, encara que si que es podran adquirir aquests productes.

Pastamania encara aquesta campanya nadalenca amb optimisme, però: "estem esperant quines són les decisions del govern, si les taules són de 6 o de quantes persones", explica el seu gerent, Roge Giner, que ha afegit: "convidem a tot el món a què vinga en grups de 6 persones per a gaudir del nostre menjar, amb tranquil·litat, ja que hem pres totes les mesures necessàries". De totes maneres, per a aquesta època ens conta que: "Hem fet una carta més especial per als dies de Nadal que podràs prendre o bé al local o a domicili, aleshores, si no vols eixir de casa, tenim una sèrie de plats molt atractius per a compartir amb la família i posar-los al centre de la taula". I és que, com el gerent d'aquest restaurant ha destacat: "Estem cuidant molt el servei a domicili, hem incorporat motos elèctriques per a contribuir un poc amb el Medi Ambient".

"Estem molt perduts, no hi ha ni molts ànims ni molta alegria, no sabem si podrem ajuntar-se"

"Hem fet una carta més especial per a Nadal per a prendre en el local o a casa"

Juan Serrano,Òptica Serraiba

"Aprofitarem el Black Friday, continuarem amb descomptes fins al 50% tot el Nadal" És moment de fer regals i des de l'Òptica Serraiba volen donar totes les facilitats possibles als seus clients. Com bé explica Juan Serrano: "Per a la campanya de Nadal aprofitarem la del Black Friday, continuarem amb descomptes fins al 50% depenent de l'article que tries, si és ullera o de sol o progressiu, a més, hi ha alguns que són superiors si són d'outlet o si estan molt a la moda". Aquestes ofertes duraran fins a passar els Reis Mags. La situació en aquesta campanya és diferent de la d'altres anys per la Covid-19: "Tant de bo la campanya fóra més moguda que altres anys, no m'agrada ser pessimista, però la situació no està per a tirar coets". Per a moltes persones, com és el cas de Serrano, la il·lusió de Nadal està viva pels seus fills: "Aquestes dates són per a ells”.

Juani Sanchis, De bote a bote

"Esperem que la gent s'anime, ja que tenim molts productes per a fer regalets" Per als comerços locals la pandèmia els ha afectat especialment, i aquesta campanya de Nadal l'esperen amb esperança: "Previsions no tinc cap, amb l'any que portem no tinc moltes expectatives, però esperem que la gent s'anime, ja que tenim molts productes per a fer regalets", així ho explica Juani Sanchis, de De bote a bote. Aquest negoci local estarà present a la Fireta de Nadal que s'ubicarà durant el pont de desembre a La Glorieta: "Estarem presents amb els nostres productes, com els sabons artesanals, els xampús sòlids o packs de regal per a poder començar a comprar per a aquests Nadals". Encara que la situació siga difícil, Juani pensa més enllà: "Com està la situació hem de ser responsables. No hem tingut Festes de Moros i Cristians, ni cap festivitat, ara, encara que siga, tenim un Nadal estrany i hem de fer les coses bé perquè siga sols un any així i no molts".

40 anys foradia

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Parlem amb Pablo de Gracia, president i gerent de Foradia

“El poderpertànyera un projecte comú dotava al treballadord'un majornivell de sacriﬁci” La metal·lúrgica alcoiana compleix 40 anys d'història i es consolida com una experiència exemplar de treball associat L'adaptació a les noves situacions ha sigut decisiva per a la supervivència de l'empresa Javier Llopis./

stem davant una experiència empresarial excepcional. L'empresa alcoiana Foradia, nascuda d'una crisi que va arrasar el sector del metall a Alcoi i gestionada pels seus propis treballadors, compleix 40 anys de vida i s'ha convertit en un exemple de compromís amb el territori, amb els valors socials i amb la sostenibilitat. Pablo de Gràcia, president i gerent de la signatura, explica les raons de l'èxit d'aquest model industrial. Foradia sorgeix en 1980 enmig d'una forta convulsió econòmica, que arrasa amb bona part del potent sector del metall alcoià. Després del tancament de l'emblemàtica Olcina Miró, els 120 treballadors es fan càrrec de l'empresa, creant una societat anònima laboral, que s'associa amb el Grup Empresarial Cooperatiu Valencià, que trasllada a la Comunitat Valenciana el model d'èxit del cooperativisme industrial de Mondragón. Foradia representa un model atípic de treball associat enmig d'un panorama industrial alcoià en plena reculada. La gestió dirigida pels propis treballadors permet superar èpoques difícils i consolidar una marca de prestigi en la fabricació de maquinària. L'empresa s'enfronta a una altra greu crisi a principis de la dècada dels noranta del passat segle, demostrant la seua capacitat d'adaptació als canvis i deixant la fabricació en sèrie per a substituir-la pels

Alexandre San Francisco i Pablo de Gracia, dos generacions de Foradia./ Foto S. Sempere

serveis integrals d'enginyeria. L'any 2018 passa de societat anònima laboral a societat limitada. - Que complisca quaranta anys una empresa en aquests temps ja és quasi un miracle. Que els complisca una empresa tan atípica com Foradia és una cosa inèdita. Quins creus que són les causes d'aquesta supervivència? Les causes de la supervivència han sigut en primer lloc la professionalitat tant en els llocs directius com la resta de l'empresa. Adaptar el model de gestió de Mondragón en Foradia ha resolt el problema que feia que moltes cooperatives isqueren fallides. Hem adoptat un model basat en la interiorització d'un model de gestió operatiu, amb preses de decisions centralitzades i efi-

cients. També ha sigut important envoltar-se d'un equip humà professional, format i versàtil que ha sabut adaptar-se a les noves necessitats del mercat. - Sou quasi l'última resta del sector del metall alcoià, que va ser molt important durant segles. Com us heu adaptat als temps i com us heu mantingut en el mercat? Sí, és cert que empreses històriques del sector metall mecànic quedem poques, també han sorgit noves iniciatives en el sector que continuen treballant actualment. L'adaptació a les noves situacions ha sigut decisiva en Foradia; l'adaptació ha vingut de la mà de la tecnologia, ja que l'hem anat incorporant en l'empresa: de la mecànica a l'electromecànica, passant per la programació (autòmat), incorporació de la robòti-

ca i actualment en ple procés d'Indústria 4.0. - Com és el funcionament intern i la presa de decisions en una empresa de les vostres característiques? En primera instància està la Junta de Socis, que com qualsevol societat és la sobirana; no obstant això no seria operatiu que les decisions passaren per la Junta, per la qual cosa és un òrgan on anualment es presenten els comptes i la gestió per a ser aprovades. En segon lloc, hi ha un Consell d'Administració format per 5 consellers, on 3 d'ells són delegats, sent vàlida la signatura de dues d'ells. Finalment, el Consell d'Administració nomena a un gerent que amb funcions operatives i relació contractual laboral (no societària com el Consell) és qui executa les políti-

F E R R E T E R Í A

ques i plans estratègiques amb el seu equip directiu que coordinen les diferents àrees estratègiques de l'empresa (Administració i Finances, Enginyeria, Compres i Producció). Cal destacar que de 5 membres que componen el Consell d'Administració, 4 corresponen a llocs directius i que jo ostente el càrrec de president del Consell d'Administració i gerent. - Li heu donat, des de sempre, una importància molt gran a la formació. Com plasmeu aquest compromís en el vostre funcionament diari? Un dels pilars bàsics que se sustenta l'empresa és la professionalització de totes i cadascuna de les persones que conformen l'equip de Foradia. Els llocs de treball de l'empresa es caracteritzen pel seu grau de qualificació, ens nodrim de la universitat i els centres de Formació Professional, mantenim una col·laboració molt estreta i creem sinergies. Prova d'això és el nombre d'alumnes que entren a Foradia en Formació Dual i pràctiques d'empresa amb la finalitat que puguen desenvolupar la seua vida professional en la companyia. A més, anualment realitzem plans de formació per a augmentar les competències de l'equip i adaptar-nos a les noves tecnologies. - Com són les vostres relacions amb les administracions públiques, us heu sentit sempre secundats? La relació de l'empresa amb les diferents administracions públiques actuals i passades la valore

E L E C T R I C I D A D

c/Sabadell 4 · Zona Nord · Alcoi (a 50 mtrs. de la farmacia Maria Duarte) Tel.: 96 533 25 38 · 609 644 887

c/Xixona, 29 T. 96 533 40 92 ALCOI

40 anys foradia com a positiva. Foradia sempre ha cregut en l'associacionisme empresarial; la unió fa la força i ens dóna més veu per a reivindicar allò que ens sembla que no s'està fent correctament. Sempre hi ha hagut un vincle molt estret de la companyia amb les diferents associacions i entitats empresarials, treballant de manera directa i intentant recollir totes les inquietuds i necessitats i transmetre-les a les administracions. De fet, la trajectòria ho demostra, ja que he sigut president de FEDAC i actualment ho sóc de la Cambra de Comerç. Al final, quan reivindiques coses lògiques amb una experiència empresarial i amb sentit comú la reivindicació és ben acceptada. - Quin és l'estat actual de l'empresa: plantilla, tipus de productes, clients i facturació? Actualment la plantilla de Foradia està formada per 36 persones, de les quals tenim una oficina d'enginyeria amb 7 enginyers (mecànics i electrònics), un taller mecànic que compta amb 12 mecanitzadores i una secció de muntatge i manteniment amb 9 mecànics i 8 persones en administració i direcció. Els diferents productes que oferim són: projectes d'automatització, millora en línies i maquinària a mida (sobretot l'orientada a la fi de línia dels nostres clients que és on més versatilitat necessita; mecanitzats de peces úniques o xicotetes sèries, reparacions i serveis de manteniment i muntatge. Els

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

nostres clients són empreses industrials amb alta necessitat d'invertir en maquinària i processos per a millorar la seua productivitat i gran varietat de productes que necessiten línies flexibles i versàtils. Un gran nombre d'elles són multinacionals, però pensem que la tecnologia que des de Foradia podem oferir pot arribar a qualsevol pime que desitge millorar el rendiment de les seues línies de producció. La facturació actual (dades del 2019) és de 2,5 milions d'euros - Quins són els vostres principals projectes de futur? Actualment estem immersos en projectes que permeten oferir als nostres clients aplicacions basades en robòtica, adaptades a les seues necessitats i oferint per a cada cas aquell projecte que més encaixa amb la idiosincràsia de l'empresa, tant en solució tecnològica, fiabilitat i cost. A més, amb la finalitat de millorar la rendibilitat, també iniciarem un projecte, a través de col·laboracions estratègiques, per a implementar la recollida de dades en temps real de cada element d'automatització instal·lat en línia, perquè el seu processament, i per tant, la presa de decisions, siga molt més ràpida; la tan nomenada Indústria 4.0. - Per què creus que a Foradia li ha funcionat una idea de treball associat que ha fracassat en altres sectors com el tèxtil? Segons la meua opinió, Foradia ha sigut un èxit perquè s'ha im-

El conseller Rafa Climent a l’exposició de la Fundación Mutua Levante./

plantat un model de gestió on es concentrava la presa de decisions en un consell d'administració i en un equip directiu. D'aquesta manera, mitjançant la interiorització i acceptació per part del conjunt de socis s'ha pogut tindre operativitat en el funcionament diari de l'empresa, no havent de portar temes operatius a la Junta de Socis i respectant la cadena de comandament que des d'un principi es va definir de manera clara en la companyia; cadascun sabia quin era el seu rol en l'empresa. A més, el poder pertànyer a un projecte comú dotava al treballador d'un major nivell de resiliència i sacrifici per l'empresa; d'aquesta manera, en moments complicats, els treballadors han sacrificat molt per aquesta amb la intenció de donar continuïtat a la companyia. De no haver sigut

“Ha sigut important envoltar-se d'un equip humà professional, format i versàtil que ha sabut adaptar-se a les noves necessitats del mercat” així, possiblement hui no estaríem celebrant els 40 anys. - S'ha parlat molt de l'experiència de Mondragón en matèria de treball associat i de la possibilitat de traslladar-la a Alcoi. Consideres que és possible recollir en aquesta comarca aqueixa experiència? El model de Mondragón es va aplicar en Foradia i va funcionar. Es tractava d'una època en la qual el treball era més que sagrat

19 i les persones donaven qualsevol cosa per a mantindre el seu lloc de treball i poder jubilar-se en la mateixa empresa. Aquest model va quallar molt bé en Foradia en 1980. Actualment, hi ha un canvi sociocultural molt gran, en el qual les persones no estan per la labor de compromisos més enllà del seu treball operatiu. La capacitat de resiliència és menor i no sé si actualment es respondria de la mateixa manera que fa 10 o 20 anys si es produïren moments molt complicats. No obstant això, sí que es poden aplicar alguns principis de Mondragón, com el fer partícips als treballadors del projecte en comú i fins i tot en el capital de l'empresa (existeixen molts bufets d'advocats en els quals la meta del treballador és formar part de soci de l'empresa) i tal vegada actualitzant el model a la nova situació actual de la societat sí que podríem tindre empreses més cohesionades i per tant amb millor possibilitat d'afrontar el futur. El quaranta aniversari d'aquesta empresa ha tingut una commemoració molt especial: la presentació d'una exposició a la sala de la Fundació Mútua Llevant de la plaça d'Espanya. Aquesta mostra, que va estar oberta durant tot el mes de novembre passat, es titulava “Foradia. 40 anys d'indústria sostenible” i oferia un recorregut sobre la història de la signatura i sobre la seua implicació dins del model industrial alcoià.

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

reportatge

El relat d'una memòria impedida - La col·lectivització a Alcoi (1936-1939) -

A l'inici de la Guerra Civil espanyola va esclatar una revolució social i econòmica que no ha tingut parangó en la història contemporània, la màxima expressió de la qual va ser la col·lectivització de la major part dels mitjans de producció que van passar a ser gestionats directament pels treballadors, coordinats pels sindicats, especialment per la CNT. Ángel Mora Castillo ./

n a col·lectivització que referent als sectors industrial i de serveis aconsegueix el seu cim en el cas alcoià. Gastón Leval, el periodista que millor va conéixer les col·lectivitats espanyoles, va afirmar que Alcoi era “sens dubte proporcionalment la ciutat amb major nombre de treballadors llibertaris” i va descriure la seua col·lectivització com “el cas més demostratiu i ple d'ensenyaments”. Per part seua, el destacat historiador Pierre Vilar, va opinar que “Alcoi va fer la seua pròpia revolució”. Una singularitat explicada per la forta tradició anarquista local, que es va reflectir en una afiliació a la CNT que superava el 80% del total de treballadors. La col·lectivització alcoiana va ser singular per la seua extensió a la quasi totalitat d'indústries i serveis, però sobretot per la seua profunditat, ja que va avançar un pas més, aplicant la socialització anarcosindicalista, que era voluntària i coordinada pels sindicats, i que ha de distingir-se de la socialització marxista, imposada i estatal. Segons els estatuts col·lectivistes aquesta socialització significava una col·lectivització ampliada o generalitzada, on tots els mitjans productius d'un sector econòmic s'agrupaven amb una caixa comuna per a afrontar les despeses i compartir els beneficis, amb el que s'augmentava la solidaritat -eliminant les diferències i la competitivitat entre les col·lectivitats- i s'optimitzava la producció, centralitzant recursos, modernitzant mitjans i humanitzant les instal·lacions. I així es van socialitzar amb gran èxit els 43 tallers metal·lúrgics, que els treballadors van reconvertir en indústria bèl·lica, la primera empresa civil del país a fabricar armament que va produir el 90% dels projectils valencians. O les 129 fàbriques tèxtils, que van obtindre encara majors beneficis malgrat començar amb un deute de 7 milions de pessetes i un capital superior bloquejat; també la indústria del paper, els treballadors del qual van saber repartir-se solidàriament l'escàs treball fins que es va decretar la nacionalització; i la indústria fustera, de la construcció, indústries gràfiques,

La col·lectivització alcoiana va ser singular per la seua extensió a la quasi totalitat d'indústries i serveis... va avançar un pas més, aplicant la socialització anarcosindicalista, que era voluntària i coordinada pels sindicats

Dones treballant a una fábrica col·lectivitzada./

carrossera, laboratoris farmacèutics, forns, destil·leries, barberies, cafés, fondes i hotels, treballadors agrícoles i en general comerços i indústries alimentoses. Malgrat rebaixar els preus, els cinemes i teatres, així com taxis i autobusos, van augmentar els seus beneficis. És a dir, que a més de suprimir, com la resta de col·lectivitats, els intermediaris, els sous abusius i, sobretot, la plusvàlua capitalista, les alcoianes van aplicar una socialització que en general va resultar molt eficaç econòmicament. I això malgrat una multitud d'inconvenients, com la profunda crisi de producció i els inflats deutes que arrossegaven les indústries i que els col·lectivistes van haver d'afrontar; malgrat les manques en matèries, de la dislocació dels mercats, de l'absència de crèdits, dels bloquejos i intents d'intervenció estatals, del desconeixement dels procediments tècnics i administratius, de les lleves militars, etc. Però és que a més van assumir les noves pujades salarials, la reducció de les jornades, la millora d'equipaments i instal·lacions, el cost d'un Fons de Previsió per a les assegurances socials recentment conquistades (malaltia, accident, viduïtat, vellesa, desocupació i maternitat) i les cooperatives de sanitat i consum. També van escometre generoses donacions, l'acolliment de refugiats i el sosteniment d'una Caixa Especial de Solidaritat destinada a hospitals, col·legis, milícies i a l'aprovisionament de la ciutat. Acabada la Guerra, els empresaris van trobar unes fà-

Vicent Segura, un dels últims col·lectivistes./

briques sanejades i modernitzades, amb beneficis i importants estocs de matèries primeres, i van mantindre centralitzades algunes de les fases del procés productiu. Però ràpidament tot va ser soterrat, lobotomitzat per la memòria col·lectiva fins hui, perquè quant a la memòria històrica sobre la col·lectivització i l'anarquisme que la va impulsar, la ciutat és un erm: no trobarem res en els seus museus, ni topònims, escultures o plaques commemoratives als seus carrers. Tampoc conferències, articles, visites guiades, seminaris, ni llibres exceptuant el de l'escriptora anarquista Salomé Moltó- ni

per part de les institucions expertes que vetlen pel Patrimoni, ni per l'Ajuntament. A més, Alcoi té la fortuna de comptar amb la presència d'un dels últims col·lectivistes, Vicente Segura, de 102 anys i envejablement lúcid, que va ser delegat de les Indústries Tèxtils Socialitzades i testimoni irreemplaçable de la col·lectivització, però que no ha rebut signes d'interés o de reconeixement, ni municipal, ni historiogràfic. Comparteix la mateixa sort que la resta de col·lectivistes: sembla que la seua militància anarcosindicalista li penalitza i li converteix en un incòmode testimoni d'un passat no succeït.

Es detecta un consens local que condiciona el sentit comú dels alcoians, i que és construït des d'un entramat de poder específic, emprant eines persuasives -morals, ideològiques i intel·lectuals- que són dirigides política i econòmicament per a dictar hegemònicament el que és correcte investigar, publicar, editar, estudiar o patrimonialitzar. Aquest paradigma local, definit des de pràctiques i discursos, municipals i empresarials, compta amb el concurs corporatiu dels experts que aporten amb la seua signatura la legitimitat històrica i patrimonial. Així el binomi coneixement/poder produeix una història “des de dalt”, que potencia el passat de les elits i el seu patrimoni material, i descura així la història obrera i els seus espais socials. Però sobretot menysprea a l'anarquisme i a les seues col·lectivitats, pel seu potencial demostratiu i la seua capacitat per a impugnar el consens. Un oblit organitzat des de l'absència i el silenci, que recorre a un joc metonímic per a tractar les excepcions. D'aqueixa forma, en tractar les aportacions positives, es pren el tot per la part, es generalitza per a dissoldre i restar importància, i no obstant això, amb els aspectes més negatius, la metonímia s'inverteix prenent la part pel tot: es concreta per a condensar i fixar els estereotips negatius. És un imperatiu ètic i democràtic, habilitar aquestes memòries impedides. Ángel Mora és antropòleg, autor de la ‘Col·lectivització anarcosindicalista en la Guerra Civil espanyola. Pervivències temporals i desmemòria en el present alcoià (2020), IX’ Premi d’Investigació Joan Francesc Mira.

XIMO CANET | MIGRACIONS MEDITERRÀNIES I HOMENTAGE AL VAIXELL CLOSCA DE NOU. Tècnica mixta amb tremp de pigments naturals i collage s/fusta 71 X40 cm. 2019

Un barquet de closca de nou, adornat amb veles de paper, s’ha fet avui a la mar per a portar lluny gotetes daurades de mel.

Un mosquit sense por va en ell molt segur de ser un bon timoner. I pujant i baixant les ones el barquet ja se’n ha anat .

Navegar sense por en la mar es lo millor, no hi ha raó de posar-se a tremolar. I si ve negra tempestat Riure i remar i cantar.

Riure i remar i cantar. Navegar sense por en la mar es lo millor. I si el cel està molt blau, el barquet va content per els mars llunyans del Sud. Cançó popular

suplement

Art&Cultura SUPLEMENT D’ART EL GRAT - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DES.20/Nº12

La Veu dels Llibres · Cicles d’art Alcoi · Animalcoi Antoni Miró · Sou i Olcina · Sento Masià · Alcoi Cultural Núria Cadenes · JM Yturralde · Pau Alabajos · Francesc Bernàcer Corrents Alternes · Mulier · Ficcions · Cursos Valencià

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

miró de museu

Art&Cultura

Nus i Nues

a nuesa del han fet els poetes, i també les paraules cos; l’art redels rapsodes a la vora de la plaça púvisitat on la blica. Llocs per a l’alteritat, per a les bellesa abraça, senraons i per a la fantasia, també. Els per J. Sou - Dr. Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani · Universitat d’Alacant se estratègies defordelers són, ara, lliures. I els saltirons madores de la pròpia voluntat, la màd’uns pits desmesurats repten la megia del franc oferiment. On la pell tiba sura, quan aquesta s’incardina en de la corda del misteri rau l’exercici del desig, a vegades al remat, farcit d’eloqüència. l’entusiasme del joc obert per al gaudi. I els cossos, elles i ells, per a sovintejar el tast de la viarrodonit en plaer sense reserves ni dèries ancestrals. I s’hi Membres que són herois arribats des de la poesia. mostra la força de la cultura damunt l’escuma d’un intens da. Són com una enorme paradoxa, o bé s’escau la matèria Substància del temps nostrat i pretèrit alhora. La pintura mar de tradicions i de llegendes: nimfes, fades, i sirenes, orgànica en funció primordial, veïna del sentiment. Tots els canta, com ho fa la música en el record del murmuri de que desfan els nusos d’una corda invisible per a viatjar des nervis a flor de pell, tots el bastiment biològic per a ferir la l’univers. L’art, en la pintura d’Antoni Miró, se’ns presenta de l’altra ribera del coneixement. Grècia, tan cantada, s’hi intimitat capriciosa, quasi ignorant, de la seva potencialitat. cridaner, homònim d’un entusiasme pervivent des de l’arretorç en cent i mil complicitats per abellir el rostre inefa- I el plaer ja és un riure potent, un embalum de teles per a càdia dels colors. Tot hi fa, perquè tot s’aplega per a guarir ble de la vida: el cos és vida quan tots els fluids ameren, fornir la passió elemental que empeny el viure. Seria de ga- les nafres del desfici inconsistent. La pintura és com un eco sense nostàlgia, l’apocalipsi del plaer. Roma, tan culta i in- siva condició no reconèixer-ho. O potser seria una llàstima ancestral que viu per a remeiar la insatisfacció de l’oblit. tensa, des del poder del ferro en l’espasa del domini, vessa veritable no prendre part en la conquesta de la joia. També, Antoni Miró guanya temps al temps com si fos allò darrer el càntir de l’amor collit, encara recentment, al tàlem encès ara, suprema garantia de llibertat. I per què? I per a què? que ha de viure: cada quadre un món, i amb tots els mons de les carícies en oberta reciprocitat. I els vaixells, en llur Doncs perquè des de la discreció de l’ànim se’ns avé la ne- que té a les mans forja un autèntic univers substancial: fortravessia, ens amiden la vocació per satisfer el camí d’ana- cessitat de perpetuació. I la pintura, ara quasi escultura, i mes, idees essencials, substrats de l’experiència, vigor coda, creuant els murs de la necessitat. I l’escuma, quan des de la finestra lluminosa de l’art, la complicitat amb municatiu, elemental voluntat d’abraçar els misteris de la s’apuja des de l’oceà i ens esquitxa el rostre, forneix d’aro- l’esdevenidor poden ser una bona oportunitat per garantir vida, tot, en harmonia resta a les contrades de la seua imala vigència dels dies. Un fracàs seria abandonar la visita ginació poderosa. Antoni Miró tix, des de la memòria, ma i de sal l’esperança gratificant de l’aventura. El pintor Antoni Miró, a l’endins dels seus miralls inal- que ens ret la creativitat de l’artista a l’hora de construir, ponts que possibiliten els encontres als plans de la cultura: terables i en la lluïssor íntima del seu guiatge creatiu, ens per què no, l’epopeia de la vida; la capital incorporació, «...Quantes vegades sota el sol tingué set /de veure-us, heconvoca avui, com sempre ho fa, per a gaudir-ne del frec sense reserves, de la comprensió dels homes: «...tot allò rois i poetes d’altre temps!» , postil·la Hölderlin, quan cande l’experiència. I els cossos, ara nus, càndids en la rever- que viu, resisteix», acudirà en el nostre favor Georges Cle- ta la necessitat de la memòria per a bastir els edificis de la beració de la nit insomne, serveixen totes les potències que menceau. Així l’art. saviesa i del coneixement. «...tot passa; l’interès identifica. Una mena de caos nocturnal on la joia Així la pintura que I la pintura d’Antoni Miró, ara, s’hi precipita com ho i el plant conviuen a les palpentes, entre les branques fartes ara ens convoca: els fa la bona pluja damunt dels camps tous després de passar solament l’art de desfici i de fràgil rosada. És l’amor, és la vida encara. És Nus i Nues d’Antoni la rella. Els cossos dibuixats reboten la geografia dels quapuixant és etern» Senyoreja la identitat versàtil dels cossos ferms per a redimir-se en Miró. dres per a tastar la veritables turgència de la realitat còsmiinstants fecunds de plaer remot. Però ara, també, oferint la l’esguard també, peca dels afectes, de l’amor i de la passió que comporten. Théophile Gautier brasa intensa del seu quefer formós. És l’amor, tacte amo- rò, la il·lusió per la Cossos nobles a la vora del desig i de la pregona intimitat. rosit, revestit d’especial circumstància, i que alena vers un vida. O com inclús Cossos que reviuen l’endins de la seua matèria per a abefutur ple d’incertesa, però de necessitat d’estimar, i de ser s’hi pronuncia Malllir la necessària contemplació que els faça grans, enormes, Forbes: estimat. O potser siga el tast de la bellesa que empara el com inquiets i totals. Cossos nus com una celebració, com una nord i guia de l’observació neta i lluminosa: «...no és la be- «...mentre visques, victòria dels sentits, com una voluntat d’existir més enllà llesa allò que inspira la més pregona passió. La bellesa viu», afegint un nou de la comèdia de cada dia. Cossos alterats per la gràcia sense gràcia és l’ham sense esquer. La bellesa sense ex- concepte que s’acoquan s’hi dissocia de la realitat parca en metàfores, doncs pressió cansa», raona intencionadament Ralph W. Emer- moda a la necessitat la filigrana de la positura maniobra per atorgar els ritmes son, quan destria els límits que la bellesa empara a l’hora d’aprofitar el mojoiosos d’un ver instant de plaer. I del comú, d’allò quotid’establir les categories que certament inspiren l’especial ment que la vida ens dià, ara surt, sense peresa, la gosadia, l’atreviment, l’oferta tarannà d’allò bell, i per tant procliu a la veritat íntima d’un atorga: «collige, virdinàmica de la ironia i, potser, també de l’humor. Perquè, go, rosas» que enprincipi auster. d’aquests moments de reencontre amb la carnalitat indissiEns pertany la bellesa? Resten en nosaltres els estris su- cunyaria, amb tanta mulada, la clau resta suspesa als claus de l’amor possible, ficients per reconèixer les bondats que d’aquesta se’n deri- precisió, Ausoni. de la franca mirada, i tan lliure: «Cos – de color i calor,/de Amor, vida, passió ven? Segurament els raonaments podrien estar contrapunfoc, de llum i de vapor./Cos – destinat a ser cendra/i a la tats, tot depenent de les valoracions que uns, o bé altres, en i desig, amb l’aura inconsciència solitària de si./Tu que per a donar-te no pots facen. La bellesa potser siga l’eix fonamental que dirigeix fonamental de l’art no cremar-te./Tu que no pots agarrar-te a l’instant que la mà de l’artista Antoni Miró per a escarbar dins del fang que tot ho articula i t’ama», capturem, en aquest moment, els versos de Giovaque acull la matèria primera. La pintura en fa el trasbals, embolcalla; fonentni Giudici, per a abordar la intensitat que significa el fet ara, cap a les regions de l’escultura, tot aixecant els mar- ho amb proporcions amorós, l’absolut abandó en braços de l’idil·li que determibres desficiosos que adormien la penyora del cos fervent, subordinades als imperatius de la creativitat de l’artista. na la passió amorosa, tant com el calfred que en suposa; ainatural, càlid i, a la fi, sorprenent. Un fornall de positures Antoni Miró esculpeix els cossos, els il·lustra amb la pàtina xí, doncs, ho rebem en la pintura de Nus i Nues de l’artista substancien el cor que canta en veus aplegades des de l’in- intel·ligent de la mirada, els rebleix de vida en un instant Antoni Miró. finit de la tradició hel·lènica. Desbastar la terra, cremar precís de gràcia, i ja tot irromp al claustre matern de la conNo obstant tot allò que ja hem esmentat en aquest text l’argila i acariciar el rostre, tot d’una, per pur imperatiu templació. L’harmonia serà també el talent que inspira el d’acompanyament: la força de l’expressivitat emotiva a la contacte amb la realitat de la carn que balla per a fer-s’hi pregona substància dels quadres, també ens cal significar aventurer. La pintura d’Antoni Miró, ara, una aventura. I si el somni fos, també ara, una aventura? El somni, i veure. No només està la fecunditat d’allò immens que s’hi d’altres aportacions, la singularitat de les quals, s’hi maniel tràngol que procura. La màgia dels colors quan reboten subscriu al si de la fibra cordial. També el fluix sensual s’hi festen en la dolcesa, la suavitat i la lliure interpretació del al morter de l’alquimista, tot de marrons inesperats per a la desinhibeix facilitant la intempèrie de les emocions. I això cànon clàssic. Potser el matís sorprenent, també conducfeliç interpretació de la carn que s’ofereix formidable, va- mateix també viu als quadres d’Antoni Miró. La voluntat tual dels protagonistes últims, tot abraçant els paradigmes porosa i teixida de carícies. Uns cossos que s’insinuen per d’emancipar filagarses de sensual existir, així com la mira- de la modernitat, il·lumina l’escena general amb la tendrel’escletxa de l’esguard feliç, rialler i impregnat de volup- da esquiva deposita l’encanteri al cim de les hores denses sa del conhort. Sí, la contemplació ens diposita a les mans tuosa necessitat. Res de mirades alterades per la radicalitat de la nit. La participació dels queviures gratificants de la pertinent càrrega cultural que ens arriba d’enllà de la de la melangia esquerpa. Ara són mirades precises, instin- l’embranzida sensual, la degustació dels fruits saborosos mediterrània, solcant travessies de coneixements, i arrautives, auspiciades per la voluntat de reeixir-se’n lliures, tan de la nocturnitat fuetejada pel desig: «Encara que tanca la lits, aquests, a l’infinit de la història que ens pertany, i infidels amb l’existència apreciable dels dies sense paranys boca, si és això el que vols,/mes dona’m part almenys en el terpel·la. Potser una nissaga vehement de passions remotes feixucs i miserables. Cossos per al cant de la llibertat, i els teu amor» intervé ara Catul al si de la reflexió, tot compre- per a dir, amb solvent senzillesa al voltant de l’amor: pinzells que voregen la riquesa dels matisos corporals, a nent l’abast infinit de la voluptuositat amatòria. «...Quina nit més bella, amor!/Amb perfum de lluna tenEls cossos, el sexe, l’eròtica sensualitat entremaliada, dra,/navegarem pel perfum/que tindrà regust a menta , inmanera d’estipendi ben guanyat quan il·lustren la fantasia virginal del plaer ignot, per profund i benvolgut: «...no res com els guerrers ateneus a les portes de la gran batalla, i on terpreta Rosa Leveroni aquest cabdal de tendresa que us pertany en propietat més que els vostres somnis», per- el sol fondrà les espases i les cuirasses. Una Ilíada ferida de l’amor, i la seva absència, determinen. cudeix el tambor de Nietzsche quan, fart de raó, instal·la peus alats sobrevola la metàfora per fer encabir la gràcia Els Nus i Nues d’Antoni Miró una nova possibilitat que l’eficàcia del pensament íntim en la meravella inaprehen- del discurs pictòric. I en la fosca titil·len, de perfil, els ho- ens brinda l’artista per a jugar, amb les mans de la memòsible d’un somni bellugadís i discontinu. La lògica del pen- mes, tot percudint els membres altius en lliure competèn- ria i el rigor del present, amb el fang del misteri cordial: el sament, i de la virtut que l’acompanya. O potser un misteri, cia amb els ordres arquitectònics. I la pintura canta, com ho desig com a motor de l’existència. 1-Catul, Poesía Completa (C. Valerii Catulli Carmina) Versió castellana de Juan Manuel Rodríguez Tobal. Ed. Bilingüe. Poesía Hiperión, 3ª Edición, Madrid 1988. p. 119. La versió llatina diu: «...uel, si uis, licet obseres palatum,/dum uestri sim particeps amoris.» La traducció al català que hi figura al text ha estat nostra. 2-Hölderlin, Obra poètica Completa. Edició bilingüe (Tomo I), Libros Rio Nuevo. Barcelona 1986, p. 117. El text original diu: «...Wie oft im Lichte dürstet’ ich euch zu sehn,/Ihr Helden und ith Dichter aus alter Zeit!» La traducció al català que hi ha al text, ha estat nostra. 3-Giudici, Giovani, en El Fuego y las brasas (Poesía italiana contemporánea), Antologia a cargo de Emilio Coco. Celeste, Sial Ediciones, Madrid 2000, p. 53. El text original diu: «Corpo – di odore e calore,/di fuoco, di luce e di vapore./Corpo – votato alla cenere/e all’incoscienza solitaria di sé./Tu che per darti non puoi non bruciarti,/Tu che non puoi aggrapparti all’attimo che ti ama.» la traducció al català que resta al text ha estat nostra. 4-Leveroni, Rosa, al seu poema Absència, en Nou segles de Poesia als Països Catalans, a cura de Celedoni Fonoll, Edicions del mall, Barcelona 1986, p. 325

miró de museu

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Art&Cultura

El MUA inaugura l’exposició ‘Antoni Miró de Museu’un recorregut per la seva trajectòria

Es podrà visitar fins al 21 de febrer de 2021 L'acte inaugural tindrà lloc el pròxim 10 de desembre a les 20h, i, a més, es farà l'entrega dels Premis de la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani de la Universitat d'Alacant. La mostra es podrà visitar ﬁns al 21 de febrer de 2021

BR | Alcoi./ El Museu de la Universitat d'Alacant i la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani de la Universitat d'Alacant, inaugura l'exposició 'Antoni Miró de Museu'. L'acte se celebrarà el dia 10 de desembre a les 20h a la Sala el Cub del MUA. El recorregut expositiu inclou obres de diverses etapes del reconegut artista alcoià, i també on obra nova que es divideix en cinc apartats. Miró, a més, ha volgut dedicar l'exposició al record de l'escriptora, també alcoiana, Isabel-Clara Simó. Aprofitant l'ocasió s'inclourà l'entrega de Premis de la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani de la UA. Enguany els guardonats són: Fernando Castro al

Premi Crítica d'Art 2020, Miquel Navarro guanya el Premi Arts Plàstiques 2020, Joan Genovés el Premi Pintura 2020, i el Premi Compromís Arts 2020, a títol pòstum, és per a Isabel-Clara Simó. La Càtedra d'Art Contemporani Antoni Miró ha sigut creada per la Universitat d'Alacant juntament amb els Ajuntaments d'Otos i d'Alcoi, amb l'objectiu de promoure i contribuir al coneixement i a la difusió d'aquest art, especialment valencià. Aquesta institució vol ser un nucli de reflexió, debat, investigació i divulgació al camp de l'art plàstic contemporani, així com de les seues relacions amb el pensament i la resta de manifestacions artístiques: literatura, música o cine.

Antoni Miró. Foto S.Sempere./

Antoni Miró de museu

per Ximo Puig

President de la Generalitat

[...] La grandesa d’Antoni Miró -des d’una plàstica i una estètica ja icòniquesconsisteix en haver projectat una mirada crítica per a esvair totes les boires que, com als barrancs que envolten el Mas del Sopalmo, enterboleixen la realitat. El pensament crític que sempre acompanya el pinzell o les mans d’Antoni Miró ens ajuda a prendre perspectiva, vore amb més claredat tot allò que ens envolta i resignificar-ho amb una nova mirada. Des dels seus inicis, Miró ha demostrat la seua lleialtat a la nostra terra des d’una òptica moderna ben allunyada del folklore i de l’estèril nostàlgia. També s’ha significat en defensa de la llibertat. Llibertat, en el sentit més ample de la paraula. Cada nova proposta estètica que ofereix l’artista alcoià concita una energia i un caràcter transgressor que

semblen propis d’algú que s’obri camí en l’art. Tot i la dilatada experiència, el seu geni creatiu ha sabut conservar l’espenta i la frescor pròpies de la joventut. Sense por, mai, a què diran. Fer realitat aquest llibre-catàleg tan especial és el resultat d’un gran treball compartit per molta gent. Expresse el meu reconeixement a totes les persones que han fet possible una iniciativa artística tan oportuna per al moment que ens ha tocat viure. Ara més que mai necessitem l’art, un art crític que ens ajude a dissenyar el nou camí col·lectiu que ens espera. Cal tornar a l’obra d’Antoni Miró. Cal tornar a mirar allò que ens envolta amb la mirada neta de prejudicis. Eixa és la mirada del pensament crític. Eixa és la mirada d’Antoni Miró.

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

llibres

Parlem amb Núria Cadenes, autora de ‘Guillem’

Guillem.Una obra que dibuixa les misèries de la classe política,judicial i policial dels anys 90 Raonem amb Núria Cadenes després que el proppassat 12 de novembre presentara a Alcoi la seua darrera obra, 'Guillem', un treball publicat per Ara Llibres que va per la cinquena edició i que recentment ha sigut reconegut amb el Premi a millor novel·la del Festival Internacional València Negra. L'escriptora, a més, és l'autora de l'única biograﬁa publicada ﬁns al moment d'Ovidi Montllor que en 2020, amb la commemoració del 25é aniversari del seu traspàs, cal revisitar. Amalia Garrigós./

om has rebut el reconeixement de València Negra per aquesta novel·la documental? Ho he viscut amb sorpresa, alegria i també agraïment. M'ho prenc com un reconeixement al treball de tantíssima gent per la visibilització d'un cas que es va voler amagar i silenciar llançantli terra al damunt. El premi ajuda a fer tot el contrari, mostra obertament la denúncia de la injustícia que s'havia comés. Emociona el guardó de València Negra perquè, a més, el públic i els lectors hi voten i per tant és un reconeixement popular. És una alegria que s'aposte per una novel·la que estructuralment no és convencional. Guillem és el relat dels fets convertits en literatura. - Cinc edicions d'un llibre publicat fa només nou mesos és, com a mínim, una xifra encoratjadora. Sí, a hores d'ara anem per la cinquena edició. És increïble si tenim en compte que el llibre va eixir en febrer de 2020, l'any de la catàstrofe, en tants sentits, i també en el de la impossibilitat de difusió de la cultura de manera presencial. 'Guillem' ha superat aquests obstacles. Més de 10.000 llibres venuts és una dada que mostra l'interés de cada vegada més gent per aquesta història. Una història que necessitava ser narrada. - Podríem dir que Guillem és una obra negra i social que dibuixa les misèries, pors i mètodes obscurs de la classe política, judicial i policial d'aquells

Guillem Agulló i Salvador va ser assassinat a Montanejos (Alt Millars) la matinada de l'11 d'abril del 1993. Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de llibertat.

Núria Cadenes a la presentació de ‘Guillem’ a Alcoi./ Foto Carmina Vayà

anys? És exactament això. Guillem és una història d'impunitats i el retrat de l'estat que sustenta aquestes impunitats. És el relat del crim polític de l'assassinat de Guillem Agulló que tenia 18 anys quan el mataren, perquè hi havia grupuscles que consideraven que les seues idees eren assessinables. I és a partir d'ací quan comença la descripció d'un seguit d'impunitats. La mateixa nit dels fets a qui van retindre, als qui van sotmetre a

un interrogatori durant hores van ser als amics de Guillem, joves de 16, 17 i 18 anys. En canvi, als seus assassins que l'havien acorralat i apallissat per a clavar-li finalment la navalla al cor i fugiren escridassant viva España, viva Franco i cantant el 'cara el sol', no els van detindre, la policia no els va interrogar. Aquests primers fets d'aquella nit marquen el camí impune que va seguir en els anys posteriors. Els amics de Guillem que havien vist com mataven el seu com-

CHAPA Y PINTURA Sustitución de lunas Reparación de llantas Mecánica Electricidad Neumáticos

P.I. COTES BAIXES C/A - 19 · T. 96 552 35 55 · ALCOI

Profesionales de su confianza Más de 35 años a su servicio Con la mejor garantía en todo tipo de reparaciones

pany, queden allà retinguts mentre que els altres van anar a les seues tendes de campanya i l'endemà van i tornar a les seues cases quan van voler. El judici, que se suposava que era per jutjar els assassins de Guillem, va ser ignominiós. Van intentar fer culpable a la víctima. Si l'assassinat ja produeix indignació i costa de pair, el que va anar succeint després va pujar el nivell d'indignació a cotes difícils de suportar. La impunitat de dret és molt perillosa Perquè dei-

xa la porta oberta perquè puga tornar a passar. - Hi trobes paral·lelismes amb l'emergència actual de grups feixistes que actuen amb total impunitat? No hem de perdre de vista que tant abans com ara parlem de grupuscles que no representen en absolut el sentir de la societat valenciana, el que passa és que poden actuar sense aturador si continua mantenint-se la impunitat cap als seus actes. Hui hi ha molta més gent antifeixista dient no i crec que anem aprenent. Darrerament hi ha hagut actuacions provocadores de l'extrema dreta al barri de Benimaclet de València o al poble de Pego que ha rebut una resposta valenta i desinhibida, sobretot de la gent més jove, i s'ha fet amb serenitat, sense entrar en l'espiral de brutícia que, al capdavall, alimenta el feixisme. El poble de Pego s'ha vist violentat fa poc per un grupuscle nazi que hi va anar amb l'excusa d'un partit de futbol i es va dedicar a llançar consignes i material nazi embrutant el poble. La policia no hi va fer res per evitar-ho, en canvi, quan la gent jove del poble va eixir al carrer pacíficament per expressar-se en contra

llibres

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Art&Cultura

del feixisme hi va haver detinguts. El patró de la impunitat, de la manca de responsabilitat del feixisme davant la llei, es torna a repetir. - En aquells primers anys 90 hi va haver un moviment de solidaritat i dignitat promogut inicialment pels pares i amistats de Guillem que es va escampar amb perseverança fins al dia d'avui. Hi ha una generació Guillem Agulló? Generació Guillem Agulló o generació Obrint pas. Són la gent de l'edat de Guillem i més joves. Una generació que va quedar colpida per aquest assassinat. Allò va ser un punt i a part brutal. Es vivia aquell clima d'intentar atemorir a la població. Era una constatació diària que pel fet de parlar en valencià o per ser d'esquerres o per una determinada opció sexual o per ser més alt o més baix o més lleig venien i et pegaven una pallissa. Era un degoteig continuat d'agressions contra activistes socials i polítics col·lectius o plataformes creades per la ciutadania. Les agressions que havia anat consultant i recollint durant tres o quatre anys n'eren tan nombroses que no podia arreplegar-les totes. I en aquest context, de cop i volta, maten a Guillem. Tot seguit es va fer un silenci. Després de la tristesa es va començar a reaccionar i a caminar a partir d'iniciatives de la família de Guillem i de la gent jove. En lloc de quedar-se amb la por van fer el contrari, es van ajuntar i van eixir a denunciar el crim. - Quin paper va tindre la música en valencià que en aquells anys proliferava en una escena alternativa a l'oficial. Hi ha un altre fil que recorre la novel·la que és la història de com es va anar convertint el dolor col·lectiu en amor i en voluntat de transformació. Eixe sentiment va ser molt ben catalitzat pel rock en valencià que va brollar en els anys 90 amb una gran força. Un moviment representat, sobretot, per Obrint Pas. Ja hi havia hagut l'eclosió del rock català, amb grups com Sopa de Ca-

bra, Els Pets o Sau, però a partir d'aquell moment, des del País Valencià, va sorgir aquesta flama i amb quina força. Obrint Pas, amb la idea genial d'unir la guitarra elèctrica i la dolçaina, va saber projectar aquestes idees de manera potent i cada vegada en van ser més. Un esclat preciós que tenia la seua expressió a través de la música. La cançó 'No tingues por' d'Obrint Pas n'és un exemple del que anava passant. Inicialment no era un tema que parlara explícitament de Guillem, però en aquell context la gent que anava als seus concerts la va interpretar així connectant amb el sentiment col·lectiu de rebuig cap al seu assassinat. El públic es va apropiar de la cançó i els mateixos integrants d'Obrint Pas quan la interpretaven recordaven Guillem com a símbol de llibertat. Estaven convertint el dolor en amor, com va escriure Miquel Martí i Pol en un poema: 'Convertirem el vell dolor en amor i el llegarem solemnes a la història'. És interessant constatar com l'escena musical alternativa a l'oficial era la representativa i real de la societat valenciana. Era l'escena oficial la que intentava vestir-se de manera aliena al que passava al carrer. Des de les instàncies oficials s'intentava construir una carcassa artificial i estranya mentre, per una altra banda, sorgien alternatives que responien a les seues necessitats i els seus batecs. És molt interessant aquest procés. Hi juguen molts factors, entre ells, la qualitat i la força d'aquestes propostes culturals que esperonen a la societat. - Recentment el jove periodista Sergi Moyano, basant-se en les dades abocades al teu llibre, ha realitzat un podcast que és un document sonor interessant perquè dóna veu als periodistes de diversos mitjans que van tractar el cas quan va ocórrer fa 27 anys. En aquest treball per primera vegada l'exdirectora de Las Provincias, María Consuelo Reina, es pronuncia. De quina manera

Era nedador. Antifeixista. Antiracista. Independentista. Tenia divuit anys. El cas va sotragar i marcar una generació sencera de joves. va contribuir el tractament informatiu de l'època a construir una trama a favor dels assassins de Guillem? El tractament informatiu va tindre diversos tons com diversos mitjans hi ha. La nota exagerada i instruccionadora fins a extrems durs de pair, on no s'hi trobava l'ètica periodística enlloc, la tenia el diari Las Provincias. No m'atreviria a qualificar-ho, no trobe la paraula que ho descriga, però va esdevenir un pamflet de part dels assassins. Van intentar construir un relat criminalitzador de la víctima. Un assumpte que mereix una anàlisi molt acurada de tot el procés que està bastit embolicant conscientment, relacionant Guillem amb accions violentes, presentant-lo com el causant de la seua pròpia mort i netejant-li la cara als assassins. Aquell diari va aconseguir cotes

de manca d'ètica difícils de superar. Va ser una campanya orquestrada. Era constat i conscient, en la secció 'el cabinista' s'escrivien noms i adreces de persones que després eren agredides per les seues idees. - Al segle XXI hem avançat? Hem avançat moltíssim. Objectivament ja no hauríem d'existir com a societat. S'han esmerçat molts esforços perquè no fos així, però ací estem. Aquesta és una de les lliçons positives de la història de Guillem i de tantes altres. A la societat valenciana se la va violentar, la van voler aniquilar com a societat activa amb maniobres de personatges com Abril Martorell o Alfonso Guerra durant els anys 90 amb una Transició que va ser allargassada. Hi ha encara molts episodis sense aclariment com la bomba a casa del pensador i intel·lectual, Joan Fuster. Encara hui en dia no hi ha hagut una investigació digna del seu nom ni cap culpable. - Recentment vas visitar Alcoi presentant Guillem. Quina relació tens amb el poble d'Ovidi Montllor? Alcoi és un lloc mític. La relació amb Alcoi és amb l'Ovidi. He vist la ciutat de barrancs, ponts i muntanyes amb els seus ulls, a través de les seues cançons. Recorde una cançó en què Ovidi diu que a Alcoi 'som moros i cristians i el café ens fa germans'. Jo això m'ho prenia literalment. Era adolescent, vivia a Barcelona i no sabia què era el café licor. M'imaginava els amics d'una i d'altra banda fent el café en la plaça. Ara ja sé què és el café licor... Jajaja. Vaig descobrir Alcoi escrivint el llibre biogràfic de l'artista alcoià publicat l'any 2002. M'hi vaig submergir a través d'alguns amics d'Ovidi. No ha deixat de ser un lloc mític, però ara ja l'he caminat una mica més i la ciutat ja la tinc més baixada a la realitat. Alcoi té una part de meravella que no sé explicar. No sé que té que és capaç de parir personatges de la talla d'Antoni Miró o Isabel-Clara Si-

mó. Quina qualitat creativa dins d'aquesta estranya ciutat aïllada en mig de muntanyes. La contradicció genera creativitat. - Fa 25 anys que fa vacances, però no se'n va és qui torna... La seua obra continua viva. Com deia Isabel-Clara Simó "Quan els qui no l'han conegut revisen la seua obra i la canten vol dir que estem davant d'un clàssic”. Que té l'Ovidi per a que es mantinga amb vigor? L'Ovidi no te l'acabes mai. De quina pasta estava fet i de quina pasta està feta la seua obra? Una de les seues virtuts és que les cançons d'Ovidi passen els anys i continuen parlant de nosaltres mateixos, ara i ací. Ell va posar veu, en molts sentits, als sense veu. Aquella majoria que intenta transformar el món. I quan canta allò de 'potser d'entrada us estranyeu, bé pel físic o la veu, però seré altre cop jo'... Això explica aquesta necessitat que tenim de continuar-lo cantant i versionant amb veus i formes diferents. Aquesta és una de les seues grans victòries. Continua cantant-nos la vida que volem per a hui i la que volem per demà. - Isabel-Clara també ha marxat... Imagines una novel·la com ‘Júlia’, que narra la revolució del petroli a Alcoi, adaptada per a les televisions públiques de l'àmbit lingüístic? És completament realitzable. De fet la col·laboració entre Àpunt, IB3 i TV3 ja s'ha mostrat fructífera de qualitat i d'èxit. Ho hem vist amb la pel·lícula 'La mort de Guillem', de Carles Marqués Marcet, que va ser emesa per les tres televisions i va ser un èxit absolut d'audiència. Adaptar la novel·la 'Júlia' per a les tres teles públiques és una idea magnífica i hauria de ser un plantejament normal. Ens acomiadem de Núria Cadenes amb aquest desig i la deixem capbussada en tres projectes molt absorbents, un d'ells fa temps que li balla pel cap. Diu que escriure és obsessiu i hi ha moments que toca el cel. L'esperarem.

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

els nostres artistes

Art&Cultura

Premi nacional d’arts plàstiques Jose María Yturralde· Els nostres artistes al País Valencià III

Natural de Conca i nascut l'any 1942, ens trobem davant d'un premi nacional d'arts plàstiques i amb una gran capacitat d'experimentalitat davant de les seves obres, que durant més de 60 anys ha dotat de mestratge pel que fa a l'abstracció geomètrica, i que li han permès ser reconegut ja no a nivell nacional sinó a nivell internacional. Yolanda Murcia Oltra / Fotografies: Mateo Gamon./

urant la seva joventut, va estudiar al col·legi Sant Joan de Ribera situat a València, on va ser becat gràcies al seu gran intel·lecte ja que en aquest lloc, per poder accedir s’havia de tenir la màxima nota i ser un dels millors. Al principi de la seva gran carrera artística va ser un gran copista que va treballar copiant obres de la talla del Greco o Caravaggio, obres de la col·lecció que posseïa Juan de Ribera. Es tracta d’un Llicenciat i Doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, però que a més és Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carlos de València, i catedràtic de Pintura de la Facultat de Belles Arts de València. Més endavant trenca amb un moviment minimalista i abstracte que farà que en les seves primeres obres pertanyents a l'any 66 apreciem el concepte d'espai on l'artista tracta el dubte de com es recrea aquest, de la pròpia idea de límit on les línies emergeixen d'un fons pla, del nores. És en aquesta etapa on comença amb l’experimentació en el "informalisme matèric", a partir del qual va a evolucionar cap a l'abstracció geomètrica. Però tot i això trobem que Yturralde amaga una banda mística, una banda en què relaciona aquesta amb la ciència, és a dir, per a ell són entitats unides que juntes ens ajuden a entendre que és el que fem, d'on venim, on anem i qui som. Mitjançant les seves obres intenta descobrir el món, els orígens de la consciència i dels pensaments. Fins i tot arriba a plantejar quan se li pot considerar a l'ésser humà com "ésser humà". Per a ell tant art com la pintura

Yturralde ha estat premiat amb el premi a nivell nacional de les arts plàstiques./

sempre han estat una forma de coneixement, una forma de relacionar-se amb la saviesa i una forma d'aprenentatge que pot aconseguir a través de la pintura a la qual ell anomena com a mètode no científic. Això fa que les seves obres es converteixin en pura filosofia i que ens facin reflexionar més enllà de la imatge representada en el llenç. Gran part de les pintures d'aquest perit en l’estil abstracte, estan influenciades per la cultura oriental, una cultura plena de saviesa i ensenyaments basada en la filosofia zen amb la qual intenta que les seves obres capten l'atenció de l'espectador en cada moment, concentrant-se únicament en “l’ací i ara”. És per això que a partir d'aquestes influències orientals, les seves pintures simbolitzen un moment d'alliberament de la ment per a la creació; una forma definida amb un sol traç que mostra el moviment expressiu de l'esperit du-

rant un temps determinat. La forma circular protagonitza les pintures més recents de Yturralde, que es mostraran al costat d'exemples com la seva sèrie Horizontes, amb la qual comparteix l'interès pel concepte d'infinit plasmat a través de la presència-absència tant del color com de la llum en l’espai. A més de mestre de la pintura del món abstracte, es presenta com a geni de l'aeromodelisme, és a dir, l'artista és capaç de fernos veure que la geometria també pot transmetre'ns emocions, però a més a més, és capaç de demostrar com a través de l'ocupació d'estructures lleugeres i capaces de volar es poden obtenir obres d'art. I que aquesta especialitat artística estigui poc difosa, converteix el seu art en un art modèlic de l'originalitat a partir del qual presenta una gran varietat d'obres que van des de les seves magnífiques pintures, fins a aquestes increïbles cometes geo-

mètriques, les quals, ens comenta que elevava, les deixava lligades i se n'anava, i ja quan baixava el vent tornava a per elles i les baixava, i es que ell s'apassiona per aquestes estructures al explicar-nos què són les més emotives que ha fet, ja que la idea de veure-les pujar a poc a poc amb l'aire ens fa veure com es relacionen amb la forma de la fluïdesa de la vida. L'obra de José María Yturralde es troba representada en nombroses col·leccions públiques i privades nacionals i inclús internacionals. Entre les col·leccions institucionals del nostre país cal destacar les del MNCARS a Madrid, l'IVAM a València, el Museu d'Art Abstracte de Conca, i fins i tot a la Biblioteca Nacional. No osbtant a nivell internacional encontrem que les seves exposicions arriben des de Brasil, Colòmbia, Estats Units, Mèxic, Itàlia, França fins al Japó. Actualment ha estat pre-

“A més de mestre de la pintura del mo� n abstracte, es presenta com a geni de l'aeromodelisme, e� s a dir, l'artista e� s capac� de fer-nos veure que la geometria tambe� pot transmetre'ns emocions” miat amb el premi a nivell nacional de les arts plàstiques (05/11/2020) en el que l'artista ha experimentat amb la multidimensionalitat. D'això resulta necessari dir que ens trobem davant d'un dels grans artistes contemporanis a nivell internacional que durant més de 60 anys de carrera artística ens ha volgut mostrar mitjançant la pintura com l'ésser humà va evolucionant i transformant-se per poder algun dia arribar a entendre el més profund de les coses, la seva pròpia essència, cosa que fa que es distingeixi com un gran geni pel que respecta a plasmar la filosofia de la de la vida en les seves obres d'art i així ser reconegut com el que és; premi nacional a les arts plàstiques.

c/Sabadell, 26 Tel.: 96 552 22 91 · ALCOI Passeig del Comtat, 57 Tel.: 96 559 21 56 · COCENTAINA

la veu

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

art i cultura

Art&Cultura

34.381 visites a l’IVAM CADAAlcoi en els seus dos primers anys

En total s'han dut a terme 142 activitats des de que es va obrir el 16 de novembre de 2018 BR | Alcoi./ Ja fa dos anys que l’IVAM CADA Alcoi va obrir les seues portes, i des de la seua inauguració, el dia 16 de novembre de 2018 s’han rebut 34.381 visites. Aquest és un espai transversal i multidisciplinari que està dedicat a les arts plàstiques i a la cultura contemporània, que és gestionat per l’Ajuntament d’Alcoi gràcies a un conveni amb la Fundació Mediterráneo i l’Institut Valencià d’Art Modern-IVAM de la Generalitat Valenciana. Sols durant el mes i mig de 2018 que va estar obert es van rebre 1.781 visites. En el 2019, l’únic any que s’ha pogut comptabilitzar complet, va rebre més de 25.000 visites. Pel que fa al 2020, ha sigut un any en el qual s’ha hagut de tancar durant dos mesos aquestes ins-

L’IVAM CADA continua amb un bon ritme d’assistència./

tal·lacions per culpa de l’Estat d’Alarma. A més, s’ha comptabilitzat menys gent, ja que s’han hagut d’adoptar mesures restrictives com l’aforament. Així encara, s’han

rebut 7.600 visites. A més s’ha d’afegir a les 2.500 persones que van assistir a la inauguració de l’IVAM CADA Alcoi. En total s’han fet 142

activitats entre reunions, congressos, tallers, cursos, cinema documental, cultura científica, visites guiades, presentacions, inauguracions i exposicions.

Animalcoi celebra el seu èxit en aquesta primera edició

L'Ajuntament d'Alcoi i l'EASD d'Alcoi han organitzat aquest primer festival, que s'ha celebrat en línia i que ha rebut connexions des de 16 països diferents BR | Alcoi./ Alcoi ha celebrat el primer festival de curtmetratges animats, Animalcoi, que ha estat organitzat per l’Ajuntament de la localitat i per l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi. El festival s’ha hagut de celebrar en línia per culpa de la situació d’alerta sanitària que està vivint tot el planeta. La Covid-19 no ha sigut un impediment perquè Animalcoi haja sigut tot un èxit, ja que, entre els dies de la seua celebració, del 13 al 15 de novembre s’han registrat connexions de 16 països diferents. En concret les xifres resultants han estat 4246 visites úniques a la plataforma, amb 2216 connexions diferents. Pel que respecta a la procedència han sigut de 83 municipis d’Espanya i 15 països de tot el

món han estat seguint el festival. A banda d’Espanya, Noruega, Romania, Ucraïna, Regne Unit, Itàlia, Colòmbia, Alemanya, Grècia, Costa Rica, Grècia, Xile, Bèlgica, Mèxic, Bulgària i Hongria. Animalcoi va rebre un total de 930 obres procedents de 70 països diferents com la República d’Iran, els Estats Units, Turquia, la Xina, Taiwan, i Espanya, entre molts altres. Entre els treballs presentats, hi ha curts que han resultat guanyadors de premis tan rellevants com els Goya, ANNNECY o del Festival ANIMAC, entre d’altres. Raül Llopis, regidor de Cultura, ha explicat que: “Estem molt satisfets d’aquesta primera edició que tot i ser en línia ha resultat un èxit”.

sou i olcina

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Art&Cultura

Olcina i amb Sou la música s’encreua

On la poesia Pau Sellés./

Nova York i la Mediterrània. Vent i corda. El jazz i el drama dels migrants. Paraula i música. Josep Sou i Moisés Olcina. Parlem de l'obra dual que han bastit aquests dos artistes. Un, la rapsòdia moderna; l'altre, el jazz de sempre. Fruit de la seua entesa creativa naix 'S'esllavissa el temps per les bastides de Nova York' i 'Pastera/Pantera', dos treballs que es presenten junts però amb un esperit ben diferenciat. Tan sols l’art sembla capaç de conjuminar el cant a la creativitat amb la crítica social. Aquests són els pols al voltant dels quals orbita una obra farcida de contrastos. 'S'esllavissa el temps per les bastides de Nova York' conrea la tradició jazzística estatunidenca a través del Savoir-faire d'Olcina al saxo. Tot va nàixer després que els dos artistes coincidiren en la inauguració del nou taller del pintor Xavi Carbonell, encontre on van convenir que calia fer un projecte conjunt. "Vaig escriure el text i a partir d'ell Moisés es va encarregar d'elaborar les músiques que va considerar oportunes. Tot sota el vessant del jazz i amb el rerefons de l'efervescència cultural de ciu-

tats com ara Nova York i Nova Orleans", ens explica Sou. 'Pastera/Pantera' es presenta com un treball molt més assossegat, almenys des del punt de vista musical, ja

que el seu missatge és ben colpidor. Neix per denunciar les morts dels nombrosos migrants que cada any creuen la Mar Mediterrània amb l'esperança de trobar una vida millor al vell continent. És una crítica envers "la desídia del món corrupte capitalista, que té sotmeses a l'inframón a una gran quantitat de persones", assevera el poeta sense contenir la seua indignació. Olcina reconeix que es va emocionar en rebre el text del seu company. "Per a 'Pastera/Pantera' volia una cosa més tranquil·la, amb més assossec, que fóra convergent amb la ja de per si forta musicalitat de les paraules de Josep". En aquest cas, el jazz deixa pas al protagonisme d’un quartet de corda amb reminiscències a l'obra de Xostakóvitx. El treball (en format llibre/CD) es presenta a l'IVAM CADA Alcoi el 4 de desembre a les 20 h. Un acte que promet ser presencial, però condicionat a les restriccions que marca l'actual crisi sanitària. És precisament al centre d'art contemporani alcoià on s'ha realitzat la gravació de l'obra, que ha comptat amb el suport del consistori.

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

art i cultura

Art&Cultura

‘La Mort de Guillem’triomfa als Premis de l’Audiovisual Valencià

La Casa de Cultura de Gandia commemora el seu aniversari

Aquesta pel·lícula va guanyar el premi al Millor Llargmetratge, Millor Actriu Protagonista per a Glòria March, i el premi al Millor Guió per a Alfred Pérez-Fargas i Roger Danés

'La Casa de la Marquesa de Gandia: Vint anys amb les portes obertes' fins el 10 de gener

BR | València./ En la nit del dissabte 21 de novembre es va celebrar la III Edició dels Premis de l’Audiovisual Valencià, una cita organitzada per la Conselleria d’Educació Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura i l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual, i que va estar presentada per Núria Roca. Aquests premis són una oportunitat per a mostrar dins i fora de les nostres fronteres la qualitat i el talent que hi ha en la projecció cultural valenciana. Una de les grans triomfadores de la nit, i que tenia més nominacions, va ser la pel·lícula ‘La Mort de Guillem’. En total va rebre tres premis: Millor Llargmetratge, Millor Actriu Protagonista, per a Glòria March, i Millor Guió per a Alfred PérezFargas i Roger Danés.

BR | Gandia./ Diana Morant, alcaldessa de Gandia, acompanyada de l’exalcaldessa de la localitat, Pepa Frau, el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón, el regidor de Cultura, Nahuel González, i portaveus municipals, han estat de visita en l’exposició ‘La Casa de la Marquesa: Vint anys amb les portes obertes’. Aquesta mostra, que es podrà visitar fins al dia 10 de gener, commemora el 20 aniversari de la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, que és un emblema de la localitat de Gandia i un referent de cultura en el territori valencià gràcies a la qualitat de la seua programació. Morant ha explicat que: “hui és un dia de felicitació conjunta de tota una ciutat, perquè aquests 20 anys han sigut de molta salut cultural, que ens ha

Premiats a la gala d’entrega dels Premis de l’Audiovisual Valencià./

La pel·lícula ‘La boda de Rosa’, en la que ha participat À Punt, també era una de les favorites de la nit, i finalment es va dur el premi a la Millor Direcció, per a Icíar Bollaín i el premi a la Millor Producció per a Cristian Guijarro. Una altra de les màximes guanyadores d’aquesta edició va ser ‘Coses a fer abans de morir’, que va aconseguir

quatre guardons, Millor Actor Principal, per a Sergio Caballero, Millor Actriu i Millor Actor de Repartiment per a Cristina Fernández Pintado i Àngel Fígols, i el premi a la Millor Música Original, per a Jose Zapater i Noelia Pérez. A més d’aquests premis, també es va atorgar el Premi d’Honor, per la seua extensa trajectòria i la vinculació al sector audiovi-

sual valencià a l’actriu Empar Ferrer. Aquesta actriu té una extensa carrera en pel·lícules i sèries de televisió. Durant la gala també es van fer homenatges a Luis García Berlanga i a Ennio Morricone, a més de als companys que han faltat en aquest últim any. La gala també va tindre actuacions musicals de La Fúmiga i Peter Gun & The Paper Hats.

L’alcaldessa a l’exposició./

portat fins i tot a ser declarats la primera Capital Cultural Valenciana de la història”. La mostra està comissionada pel tècnic municipal del departament de Cultura, Lluís Romero. Aquesta exposició explica com era abans aquest edifici amb algunes imatges de l’arxiu de la família González de Quirós. Concretament es podrà veure la història de la Casa de la Marquesa i la ciutat en l’època de l’eixample.

animalcoi

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Parlem amb Diana Cortés, directora d’Animalcoi

Diana Cortés: “No haguérem pensat mai

que rebríemvora 1.000 curts”

La primera edició dels Premis Animalcoi ha sigut tot un èxit. Quasi mil projeccions s’han presentat, cosa que ha diﬁcultat la tasca de triar als guanyadors. Diana Cortés, directora d’Animalcoi ha estat parlant amb El Grat per a explicar-nos aquest primer festival Per Belén Rivas./

om va sorgir la idea de crear un festival com Animalcoi? La idea sorgeix de l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alcoi, ja que tenen un cicle formatiu d'animació i veuen que els va super bé i va moltíssima gent. Aleshores comencen a fer jornades d'animació en la mateixa escola, i veuen que hi ha molt potencial i que hi ha molt talent, així que decideixen canviar de jornades a festival i parlen amb l'Ajuntament, i a ells els encanta la idea, i a partir d'ahí comencem el projecte. Aquest projecte vol destacar el talent d'aquesta gent i la ferramenta de l'animació, com un mitjà tant cultural com empresarial, perquè volem que la gent s'adone que serveix per a moltíssims àmbits, ja que pot acompanyar a publicitat, cine, moda, a moltíssimes coses, i pot ser un nínxol de treball. Volem que empreses, estudiants i professionals s'uniren i s'adonen de tot el potencial que es pot explotar amb una ferramenta com és l'animació, que pot ser per a menuts i majors. - Quina relació tens tu amb l'animació? Jo vaig estudiar Belles Arts en la Facultat de València. Vaig cursar animació i quan vaig acabar, vaig començar a treballar en la sèrie 'Caracolímpicos' de Canal 9 fent stop motion; després vaig estar en altres sèries d'animació, i també he fet publicitat. Porte tota la vida treballant en vídeo i animació. - Abans de la pandèmia s'ha-

“Volem que empreses, estudiants i professionals s'uniren i s'adonen de tot el potencial que es pot explotar amb una ferramenta com és l'animació, que pot ser per a menuts i majors.”

Els organitzadors i responsables del festival encantats amb l’èxit dels premis./

via plantejat també fer activitats com tallers; per a la pròxima edició, penseu que ja podreu fer-les? Enguany sols hem fet els premis, l'any que ve realitzarem el festival. Ahí, si la pandèmia ho permet, sí que hi haurà tallers, conferències, i projeccions en directe. Al principi es va anunciar que es faria aquest any, i no es va poder, però sí que havien enviat tots els vídeos, vora 900, per a participar en els concursos. Aleshores vam decidir no canviar tot a 2021, i començar ara per a tindre un recorregut d'un any, i durant el 2020 vam decidir que la gent ho poguera veure en línia. L'any que ve les veurem en sales grans, era començar amb açò i ja a poquet a poquet fer coses, com tallers en els coles, i ja en el festival sí que es faran totes les activitats.

- Els premis han sigut tot un èxit, heu rebut més de 930 curts de tot el món. Us esperàveu tindre aquesta acollida en una primera edició? No, per a res. Sabem que hi ha molta gent que fa animació, però som d'una ciutat petita, i a més, amb una pandèmia, doncs vam pensar que per ser la primera vegada ens arribarien 100 o 200, no haguérem pensat mai vora 1.000 curts, i menys que vingueren de totes les parts del món, i a més, amb moltíssima qualitat, així que ha sigut difícil triar. Es que hi havia curts de premis Goya, nominats per a aquest any, i gent amb un palmarés d'animació increïble. Estem encantats i no ens ho esperàvem per a res. Sabíem que podria tindre èxit, i esperem que el tinga, perquè apostem molt per aquest projecte, però no s'imaginàvem aquesta acollida.

Diana Cortés en la presentació de la gala d’Animalcoi./

- Enhorabona per la part que et toca. Gràcies. - Conta’ns un poc sobre els guanyadors.

El Premi Mutua Levante ha sigut per a 'Paradaise Lost'; intentarem que es puga veure pròximament en la web. Del Premi Animalcoi Solitium, el guanyador ha sigut 'Muedra', de César Díaz, i el guanyador del Premi Caixa Ontinyent és Tempelis, d'un grup de gent d'escola. A més, el guanyador per votació del públic ha sigut 'Differences of opinion' de Clàudia Villagrasa Pallarès. - La mascota d'Animalcoi es diu Aitana, d'on ve aquest nom? Es va fer un concurs en Facebook per a posar-li nom. I com és una A d'Alcoi i una A d'animació, també es va votar que podria ser la A d'Aitana, que és una muntanya pròxima a nosaltres i ens va parèixer fantàstic.

• Especialidad en Trajes de Fiestas • Limpieza en Seco • Servicio de Lavandería • Servicio a Domicilio

c/General Prieto, 13 T. 96 652 24 72 Alcoi

els desitgem molt bon Nadal!

EL GRAT 717 - PERIĂ&#x2019;DIC DE Lâ&#x20AC;&#x2122;ALCOIĂ&#x20AC; I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

a francesc bernĂ cer

Art&Cultura

Un retrat d'urgĂ¨ncia de Francesc BernĂ cer per Jordi Botella./

Francesc BernĂ cer i Valor./ Foto TomĂ s TĂ pia

Alcoi lamenta la mort de Francesc BernĂ cer

BernĂ cer era llicenciat en Filologia RomĂ nica, i professor durant molts anys de llengua espanyola i llengĂźes clĂ ssiques lâ&#x20AC;&#x2122;IES Pare VitĂ˛ria d'Alcoi BR | Alcoi./ Ens ha deixat Francesc BernĂ cer i Valor (Alcoi, 1945), un referent en la docĂ¨ncia, en la crĂtica literĂ ria de la localitat, i a mĂŠs un gran participant en iniciatives de difusiĂł i promociĂł de la cultura literĂ ria. BernĂ cer era llicenciat en Filologia RomĂ nica, i va impartir durant molts anys classe de llengua espanyola i llengĂźes clĂ ssiques a lâ&#x20AC;&#x2122;Institut Pare VitĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2122;Alcoi. A mĂŠs, va ser director del Centre Cultural dâ&#x20AC;&#x2122;Alcoi en la seua etapa postinaugural. Ell va recuperar figures importants de la mĂşsica, les lletres i les arts plĂ stiques en un moment en el qual tot estava per fer. TambĂŠ ha publicat articles a diaris i revistes com El PaĂs, Informaciones, Papeles de San Armadans, El Ciudad dâ&#x20AC;&#x2122;Alcoi, o la revista Eines, de la qual era membre del consell editorial. PerĂ˛, el camp en quĂ¨ mĂŠs va destacar va ser la crĂtica literĂ ria, amb estudis i articles dâ&#x20AC;&#x2122;investigaciĂł sobre Juan Gil-Albert. Com a creador, va guan-

yar el Premi Manuel RodrĂguez en 2013 amb â&#x20AC;&#x2DC;El pes de les alesâ&#x20AC;&#x2122;, o la â&#x20AC;&#x2DC;Saeta de Oroâ&#x20AC;&#x2122; dels Premis de Sant Jordi de 1966 i un esment especial al â&#x20AC;&#x2DC;Serretaâ&#x20AC;&#x2122; de Poesia de 1975. Va formar part de jurats de premis com el Premi de les Lletres Valencianes o el Premi de NovelÂˇla Enric Valor. Des de lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament dâ&#x20AC;&#x2122;Alcoi han volgut mostrar el seu condol a la famĂlia i amics de Francesc BernĂ cer, i lâ&#x20AC;&#x2122;alcalde dâ&#x20AC;&#x2122;Alcoi, Toni FrancĂŠs ha declarat que: â&#x20AC;&#x153;Ens ha deixat un gran home de la cultura, un alcoiĂ que ha treballat en molts Ă mbits i del que podem ressaltar a banda dâ&#x20AC;&#x2122;haver estat el mestre de moltes generacions, la seua tasca per fer valdre la cultura en la nostra ciutat, sent Director del Centre Cultural en una etapa molt complicada en la que va fer un grandĂssim treball o amb la seua investigaciĂł sobre Juan Gil-Albert. Ă&#x2030;s una persona estimada que la ciutat sempre recordarĂ . Vull traslladar el condol a la seua famĂliaâ&#x20AC;?.

Entre moltes de les accepcions de lâ&#x20AC;&#x2122;adjectiu â&#x20AC;&#x153;clĂ ssicâ&#x20AC;? hi ha una que ve a ser sinĂ˛nima de â&#x20AC;&#x153;digne dâ&#x20AC;&#x2122;admiraciĂł i dâ&#x20AC;&#x2122;imitaciĂłâ&#x20AC;?. Francesc BernĂ cer ĂŠs un clĂ ssic de dalt a baix. Tots els que vam tindre la fortuna de conviure amb ell, acabĂ rem admirant la seua personalitat Ăntegra i el profund coneixement de la cultura no entesa com una pura entelĂ¨quia sinĂł com la millor forma dâ&#x20AC;&#x2122;entendre la vida. Per aixĂ˛ era digne dâ&#x20AC;&#x2122;imitaciĂł com a model de ciutadĂ capaĂ§ de combinar el cultiu mĂŠs rigorĂłs de lâ&#x20AC;&#x2122;intelÂˇlecte amb lâ&#x20AC;&#x2122;exercici de la solidaritat a peu de carrer. Francesc BernĂ cer fou un humanista en temps que sacralitzen la idolatria cibernĂ¨tica. â&#x20AC;&#x153;Humanistaâ&#x20AC;? en el mĂŠs pur sentit etimolĂ˛gic. â&#x20AC;&#x153;Humanistaâ&#x20AC;? ve dâ&#x20AC;&#x2122;homo i aquesta dâ&#x20AC;&#x2122;humus, que significa â&#x20AC;&#x153;terraâ&#x20AC;?. Humanista, doncs, ĂŠs tot aquell per al qual lâ&#x20AC;&#x2122;home ĂŠsser nascut de la terra- ĂŠs el centre de totes les coses i que entĂŠn la cultura com una clau que obri la closca de la realitat i ens permet dotar-la de sentit. Francesc BernĂ cer sabia llatĂ. Aquesta frase feta suggereix el domini dâ&#x20AC;&#x2122;un univers lingĂźĂstic dâ&#x20AC;&#x2122;elevada complexitat i alhora garanteix la capacitat per aplicar aquesta destresa a altres Ă mbits. La intelÂˇligĂ¨ncia rĂ pida, la ironia, lâ&#x20AC;&#x2122;agilitat per a lligar temesâ&#x20AC;Ś tot plegat era el profit que el llatĂ li aportava en el dia a dia.

Tornem al principi, Francesc BernĂ cer era un clĂ ssic, digne dâ&#x20AC;&#x2122;admiraciĂł i imitaciĂł. Tots nâ&#x20AC;&#x2122;admirĂ vem lâ&#x20AC;&#x2122;habilitat per mantindre una conversa brillant perĂ˛ no presumptuosa, el seu domini de la literatura sense pecar dâ&#x20AC;&#x2122;exhibicionista, la seu poesia en castellĂ i catalĂ i una personalitat construĂŻda a prova dâ&#x20AC;&#x2122;un mĂłn reflectit en uns versos de Machado que ell solia citar sovint: â&#x20AC;&#x153;ÂĄQuĂŠ difĂcil es / cuando todo baja / no bajar tambiĂŠn!â&#x20AC;?. Ara caldria que lâ&#x20AC;&#x2122;imitĂ rem en la seua coherĂ¨ncia, en la seua curiositat intelÂˇlectual, en el seu humanisme i, sobretot, en el seu humor. Em venen al cap els versos on Anquises, en trobar-se amb Eneas, que ha baixat a lâ&#x20AC;&#x2122;inframĂłn a buscar-lo desprĂŠs de moltes penalitats, el reconforta dient-li: â&#x20AC;&#x153;Vicit iter durum pietasâ&#x20AC;?, la pietat ha venĂ§ut el dur viatge.

A PACO BERNĂ&#x20AC;CER per Antoni MirĂł./

Les ales pesen a voltes no sempre, perĂ˛ quan pesen, pesen. I ara no hi ha de recanvi, sĂłn les usades i pesen massa No sĂłn tendres, sĂłn com sĂłn, ales per volar molt alt ben alt, sense lĂmit â&#x20AC;&#x153;I sentirĂ s com lâ&#x20AC;&#x2122;ala de lâ&#x20AC;&#x2122;ocell, tâ&#x20AC;&#x2122;uneix al blau al nom dâ&#x20AC;&#x2122;un poble vellâ&#x20AC;? (S. Espriu)

Paco BernĂ cer i Antoni MirĂł al Mas Sopalmo 1985./

Ajuntament dâ&#x20AC;&#x2122;Alcoi

Els que vam tindre la fortuna de compartir els seus anys dâ&#x20AC;&#x2122;ensenyament a lâ&#x20AC;&#x2122;IES Pare VitĂ˛ria som testimonis del seu mestratge i de la seua bonhomia, prĂ˛pies dâ&#x20AC;&#x2122;un clĂ ssic, dâ&#x20AC;&#x2122;un humanista a qui el domini del llatĂ li permetia una elevada -i aixĂ˛ que ell ja era ben alt- perspectiva del mĂłn que el voltava. Ja ho havia demostrat en la direciĂł del Centre Cultural dâ&#x20AC;&#x2122;Alcoi entre 1983 i 1986 -puc donar-ne bona fe perquĂ¨ jo el vaig succeir en el cĂ rrec.

a francesc bernàcer

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Art&Cultura

En la mort de Francesc Bernàcer per Manel Rodríguez-Castelló./

Francesc Bernàcer, l'1 de maig de 2018. Foto Tomàs Tàpia./

ovembre és un mes propens als adeus que imposa la mort. Venen amb els primers freds seriosos, amb la fita de Tots Sants, amb la plena tardor o primavera de l'hivern que ens acosta. Per oposició als ritus celebratoris del retorn de la vida de les altres dues, aquestes estacions van tan carregades de metàfores sobre l'acabament com els rius poètics més sinuosos. Sense estadístiques, val a dir, perquè ja sabem que la Senyora de la Dalla no descansa mai i encara menys en temps de pandèmia en què se li ha girat tanta faena i tan a tothora. Dilluns no havíem tingut temps de celebrar el 98è aniversari del naixement de Joan Fuster quan rebíem la notícia de la mort de l'amic, mestre i veí Francesc Bernàcer, Paco Bernàcer per als amics, i una colla important de conciutadans tractats, coneguts i saludats, als 77 anys. Com tantes coses, Paco fou herència del pare, una herència que va anar fent-se gran amb mi i el temps fins a convertir-se en un afecte ple de complicitats humanes, intel·lectuals, poètiques i civils. A la majoria dels lectors el seu nom potser no els dirà res, perquè Bernàcer tingué una vida tan discreta i silenciosa com la mort que el va sorprendre de matinada, sense avisar, alada i veloç, fins i tot suau i educada. Baste dir, però, que el seu únic llibre publicat de poemes, El pes de les ales, és un dels cims indiscutibles de la poesia catalana de tots els temps. Sense afectacions, amb el to serè amb què els més savis arriben a parlar de tu a tu a la vida i a mirar de fit a fit la mort sense necessitat d'estupefaents ni d'estridències, Francesc Bernàcer va anar filant la trama i l'ordim dels seus versos des de molt jove fins aconseguir en la primera senectud, i per fi en català, la seua llengua materna, el sorprenent teixit d'aquest llibre. L'exigència a què obliga una vivència poètica que ocupa tot el periple, convertida en una qüestió a vida o mort, en sentit últim i alè per al difícil equilibri d'estar viu, lliurat al conreu i celebració de l'amor i les paraules, el va fer auster i un pèl massa dubitatiu, però d'una dignitat insubornable. Tant de bo

La comunitat educativa de l’IES PARE VITÒRIA expressa els seus condols als familiars i amics del nostre professor i escriptor Paco Bernàcer. Sempre ens quedarà la seua obra, testimoni i record.

que el seu zel rigorós i la perspectiva del silenci com un imant irresistible hagen sigut prou indulgents amb les pròpies obres i temptatives com per regalar-nos encara la troballa d'algun tresor poètic amagat entre els seus papers. Tant de bo el temps recupere per a la civilitat i la poesia els qui com Paco Bernàcer han viscut d'esquena al soroll mediàtic i els fru-frus de l'espectacle i s'han sabut concentrar en el que realment importa, defensant la vida contra la mort, sentint el pes de la llibertat de ser un mateix radicalment i autèntica, i s'han degut només a l'amor i les paraules. El trobarem a faltar, és clar, passejant del bracet amb Carme, l'amor de sempre, l'astre del seu satèl·lit, pels carrers del poble. Aquelles encontres casuals i esporàdics en actes civils, a l'entrada o eixida de casa i de tants anys de compartir envans i veïnatge, amb aquells apunts d'impertorbable bon humor contra les maltempsades, aquella ironia tan alta com la seua figura, fugaç i apressada, com si temés arribar tard a alguna cita, com si temés fer nosa, ell que fou de tracte tan amable, ell que fou pur oxigen d'intel·ligència i franquesa! O com si des de sempre –ho sospitem ara que no ens ha donat temps d'acomiadar-lo– hagués estat buscant el seu raconet econòmic per anar-se'n. El trobarem a faltar al bell centre d'una ànima civil avui tan decandida com la d'Alcoi, la seua veu serena contra tanta mediocritat infatuada. El trobarà a faltar la seua ciutat i el seu país, ell que representa en vida i obra la petita i gran victòria de la pervivència d'una cultura i una llengua sempre amenaçades, dels dipòsits de riquesa que acumula, dels salts de qualitat per on avança. El trobaran a faltar generacions d'alumnes que van passar per les seues aules i els agraïts de les lliçons que va escampar a mans plenes com si tal cosa, el món de l'art i la cultura que tant va ajudar a redreçar des de la direcció del Centre Cultural. Lliure per fi del pes de les ales, Francesc Bernàcer ja vola pel paisatge infinit i perdurable de la memòria col·lectiva. Fins sempre, Paco, veí, amic i mestre.

Durant la tardor del 2016, la notícia ens va agafar per sorpresa: unes excavacions en l’església del monestir de Sant Jeroni de Cotalba havien localitzat la cripta dels Marc. En el seu si hi havia tot d’ossos barrejats que permetrien, doncs, la identificació de diversos membres de la família. Des de la perspectiva de la història de la cultura, i molt en particular de la història literària, era una troballa d’una gran rellevància. No per cap mena de fetitxisme, òbviament, ni per cap mena de culte o sublimació d’unes restes, bastant deteriorades, que es remuntaven al segle XV. Si les despulles reclamaven la nostra atenció era pel fet de pertànyer a un llinatge que havia donat un poeta extraordinari, Ausias Marc, a més d’altres poetes considerables. I, per si encara no n’hi havia prou, un llinatge que mitjançant l’aliança matrimonial s’havia lligat als Martorell, un altre cognom que fa vibrar les cordes de la literatura catalana. Però, ¿per què hi anaren a raure almenys dotze homes i dones dels Marc valencians sota les lloses de Sant Jeroni, dins la cripta descoberta fa quatre anys? Bastit a partir de 1388 per Alfons el Vell, duc de Gandia des de 1399 i un dels homes més rics i poderosos de la Corona d’Aragó del seu temps, el monestir de seguida va ser escollit per bona part de la noblesa de la vila i de la rodalia com a destí per al sojorn definitiu. El prestigi dels frares jerònims, postulants de la pobresa, la disciplina i la senzillesa de la fe, actuaven com un imant potent. La mort, el trànsit perillós cap al més enllà que havia de decidir la glòria eterna de l’ànima o el foc de l’infern per sempre més, ocupava un lloc preferent entre les obsessions dels contemporanis. Pere Marc, el pare d’Ausias, llavors procurador general d’Alfons el Vell, la seua mà dreta, va dirigir les obres amb diligència fins a l’erecció d’un edifici imponent, entorn d’un claustre que convocava al silenci i al recolliment. Encara el 1402 prosseguien les obres, com es desprèn dels 2.000 florins d’or que el duc Alfons va lliurar a Pere Marc, «com nós hajam fort cor amb sobirà desig diu el document- que les cases del capítol, de la llibreria e de la infermeria del monestir de monsènyer Sent Jeroni fossen fetes e acabades en aquest estiu primervinent [...], seguint la forma e tenor d’uns capítols entre mi e lo dit mossèn Pere Marc per raó de la dita obra fets e concordats». Un dels primers que escullen Sant Jeroni és Joan Marc, el primogènit de Pere Marc. En el seu testament del gener de 1396 manava que el seu cos hi fos dut «per hòmens pobres mendicants» vestits de dol, i que construïssen dins l’església «una honrada tomba, amb senyals daurats e altres colors de mes armes [...] e de mon senyal propi de Marc, en la qual tomba los ossos del meu cos siguen posats e mesos». L’última voluntat, tanmateix, es va veure truncada en trobar la mort a l’illa de Xipre, de camí cap a Jerusalem amb l’hàbit de pelegrí. Com el seu fill, Pere també va sol·licitar als monjos ser rebut en l’hora de la mort. No podia fer altrament qui havia superat totes i cada una de les dificultats en l’edificació del monestir. Però sembla que tampoc hi seria soterrat, perquè va morir el juny de 1413 a Balaguer, segurament per causes naturals, al servei de les tropes d’Alfons el Magnànim que havien posat setge a un desesperat Jaume d’Urgell, en l’intent inútil de reclamar per a ell la corona reial.

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

La Llibreria: RUTES LITERÀRIES

Sant Jeroni de Cotalba, els Marc, la memòria per Ferran Garcia-Oliver./

La cripta no sols serviria per als Marc, sinó també per a dones que se’ls unien en matrimoni, una tria poc habitual entre la noblesa, perquè elles solien tornar, una vegada mortes, a la seues pròpies famílies. Això és el que s’esdevé amb Isabel Martorell i Joana Escorna, les dues esposes d’Ausias, fet que suggereix llaços d’estima, a més de la forta personalitat del poeta de «Veles e vents». Tant és així que Ausias demanarà, en el seu testament, que «lo cadàver o l’ossa de l’honorable na Joana Escorna, muller mia, si obtenir se podrà llicència del senyor bisbe de València e dels frares de Sant Jerònim de la vila de Gandia, on aquella fon soterrada, sia traslladat en la mia sepultura dels Marcs, on jo vull ésser soterrat», situada en una capella de la catedral de València. Què prop que roman aquesta sòbria clàusula notarial dels versos d’un dels cants de mort, en què el poeta Ausias reclama l’amada difunta al seu costat per a tota l’eternitat! Fa la impressió que el cavaller de Gandia pensa en Joana Escorna: E, lo meu cos, ans que la vida fine sobre lo seu abraçat vull que jaga. Ferí’ls amor de no curable plaga; separà’ls mort: dret és que ella els veïne. Lo jorn del Juí, quan pendrem carn e ossos, mescladament partirem nostres cossos. Les anàlisis forenses dels cossos desenterrats de la cripta de Sant Jeroni confirmen la presència d’Isabel i afegeixen la de Peirona, la germana d’Ausias. Ara sabem per què la mort sobtada de la germana de Joanot Martorell tan sols set mesos després del casament: els ossets del fetus que duia a les entranyes, indiquen que, prima i desnerida, devorada per l’anèmia, no va poder resistir l’embaràs. Menor de vint anys, Ausias la doblava en edat, més pare que espòs. Les deformacions físiques i, la més que probable discapacitat mental de Peirona, són la pista per a la seua identificació. Sordmuda, -«minva e freturosa de paraula»-, Peirona eixirà només de Gandia quan farà el camí per al descans etern entre els monjos jerònims i les seues misses i oracions. Així, doncs, Sant Jeroni de Cotalba és, a hores d’ara, l’indret que lliga els Marc a un territori concret, després de la desaparició dels palaus de Gandia, València i Beniarjó, i del més recent enderrocament de la capella de Sant Marc de Beniarjó. Hi queda encara, és clar, el derelicte del castell d’Eramprunyà, però més aviat vinculat a l’origen de la família, com a notaris de Barcelona abans d’accedir a la cavalleria, i sense la dimensió simbòlica del monestir jerònim. Els ossos descoberts podien haver fet encara més Sant Jeroni de Cotalba un dels llocs indefugibles de la nostra flàccida memòria col·lectiva; aquests ossos podien haver-nos aproximat a una hipotètica complexió i figura dels Marc, sobretot d’Ausias, a qui amb massa alegria hem identificat amb el «bell» sant

la veu dels llibres

Sebastià de Jacomart; aquests ossos podien haver-nos permés el luxe de passar de l’eixut document escrit a la «materialitat» del cos; aquests ossos podien haver activat i democratitzat el coneixement de la poesia del senyor de Beniarjó. Ben aviat les esperances es van veure frustrades. El projecte d’actuació sobre la cripta tenia punts certament discutibles. Hauria convingut efectuar un seguiment filmat de tot el procés, a efectes de prova dels procediments d’actuació, a més de la posterior utilitat historiogràfica i pedagògica, similar a la que es va aconseguir en l’exhumació de les restes de Pere el Gran, conservades al monestir de Santes Creus, fins al punt i tot de reconstituir el rostre del rei. La identificació de les restes no venia acreditada per les proves documentals. Fins ara no sabem amb certesa si Pere Marc va ser dut des de Balaguer, un trasllat que es presenta pràcticament impossible en el cas del seu fill Joan, mort tan lluny de Gandia, a l’altre extrem del Mediterrani. Tampoc hi podia estar Leonor de Ripoll, segona esposa de Pere Marc i mare d’Ausias, perquè va manar que l’enterraren a l’església de Santa Maria de Gandia. D’altres identificacions dubtoses qüestionaven les conclusions. En fi, un «vel nupcial» de la malaurada Isabel Martorell ens situava en il·lusions d’un romanticisme excessiu. Però el que va resultar desconcertant va ser l’escàs entusiasme del govern valencià. Paga la pena recordar que per aquelles dates el govern d’Espanya, a través del ministeri corresponent, s’escarrassava a trobar la tomba de Cervantes, sense mirar prim en el pressupost. Espanya no podia ni pot privar-se dels llocs que avalen una memòria col·lectiva secular; el País Valencià, sí. Devem anar-hi sobrats, pel que es veu. Han passat quatre anys i encara no se sap què fer d’aquests il·lustres cadàvers, ficats en caixes de plàstic a la Facultat de Medicina de la Universitat de València. No m’imagine els ossos de Cervantes o la seua família en caixes de plàstic. Fa mal als qui ens estimem la cultura, la literatura, el país, i per això fem nostra la queixa del falconer: Segurs de Déu són de llurs crims los hòmens en aquest món, puix càstig no se’n mostra La Generalitat hauria de posar-se al davant, com li pertoca, per dignificar el que, comptat i debatut, és el «mausoleu» dels Marc. La iniciativa implica entendre’s amb els propietaris, els Trénor, que al cap i a la fi han custodiat de la millor manera que han sabut i pogut un monument de l’envergadura de Cotalba. La Generalitat i els Trénor han de procurar, el més prompte possible, que els Marc tornen allà on van disposar de manera conscienciosa, davant notari i davant els seus. Tothom ha de saber què hi ha en la cripta i el seu significat: tessel·la imprescindible del nostre patrimoni material i immaterial. No han de doldre les inversions. Aquests ossos reballats de qualsevol manera clamen al cel. Ja no tindran les pregàries diàries dels jerònims, però sí el nostre respecte i la nostra devoció filtrada a través d’unes peripècies humanes que ens importen i d’uns versos immarcescibles: A temps he cor d’acer, de carn e fust: jo só aquest qui es diu Ausias March Sant Jeroni de Cotalba és, en efecte, estació de pas de la nostra memòria.

la veu dels llibres

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Josep Torrent./

Ferran Torrent./

Art&Cultura

LA RODA DEL TEMPS

ENTRE-VEUS

De lladres i serenos

'Anys i llegües',Gabriel Miró i el valencià d'Alacant

per Salvador Vendrell./

Sóc lector de novel·les de lladres i serenos. D’això, la culpa també la té Joan Fuster que va ser qui m’encomanà l’afició. Fuster en comprava, les llegia i les deixava en una caixa de cartó perquè n’agafarem, si volíem. Des d’aleshores, m’ha interessat la novel·la negra per la seua voluntat de ser un mirall dels aspectes més sòrdids d’allò que s’ha anomenat la jungla d’asfalt. Encara no sé per què Fuster no guardava aquelles novel·les en la seua llibreria i les deixava en aquella caixa de cartó. Segurament s’adonava que ja les havia llegides i les havia comprades per segona o tercera vegada o, potser, perquè el gènere només li interessava per passar l’estona de la mateixa manera que no es perdia cap dels capítols de Tony Bareta, aquell detectiu solitari i tronat de la televisió que vestia de manera informal i que compartia casa amb una cacatua. Només vaig disposar d’un jornal, em vaig subscriure a la La cua de palla que es va iniciar com una col·lecció a l’estil de la Série noire, de l’editorial Gallimard. Amb ella vam poder conéixer els grans autors del gènere: Donald Westlake, Wr. Burnett, Horace McCoy, Dashiel Hammett... La col·lecció va suposar un bon guanyapà s’havien de fer les traduccions- per a autors com ara Capmany, Pedrolo, Tassis, Oliver, Vallverdú... i un intent de modelar nous llenguatges que s’ajustaren a les necessitats del gènere. Un gènere que es mou en un món on el registre lingüístic, l’argot, té unes formes d’expressió molt singulars i que calia fer versemblants. A més s’intentava buscar nous lectors i donar vida a la llengua. Ara, cada vegada se’m fa més difícil trobar novel·les del gènere que m’enganxen. No perquè no tinguen qualitat, sinó perquè em passa com a aquell home molt gran que no volia anar al casino perquè se li havien mort tots els amics i ja estava cansat de fer-ne de nous. Parle dels autors, però també dels detectius protagonistes. Els meus detectius preferits els vaig conéixer quan segurament ja vivien als llimbs de la Divina Comèdia, però eren completament nous de trinca per a mi: Sam Spade, Philip Marlowe... Ja sabeu: personatges durs i escèptics que es mouen en ambients miserables, que sobreviuen sense ganes resolent casos que ni els van i ni els venen i que beuen molt de whisky mentre divaguen sobre filosofia, participant en diàlegs profunds i punxants. No els falta, però, un cert alé romàntic que inspira una engruna d’esperança. Personatges que van tenir la sort de ser encarnats en la pantalla en blanc i negre per un Humphrey Bogart, que no parava d’enrotllar cigarretes. Com que fa temps que ens han deixat, ja no podré gaudir de moltes més aventures d’aquests detectius.

per Manel Carceller./

Se’m fa més difícil trobar novel·les del gènere que m’enganxen. No perquè no tinguen qualitat, sinó perquè em passa com a aquell home molt gran que no volia anar al casino perquè se li havien mort tots els amics i ja estava cansat de fer-ne de nous. Darrerament han desaparegut també Henning Mankell i seu personatge Kurt Wallander. Mankell, però, abans de deixarnos, ens avisà de la malaltia del seu detectiu: “L’ombra s’havia accentuat. I, molt a poc a poc, va anar desapareixent en una obscuritat que, uns anys després, el va enfonsar en aquell univers buit que anomenem Alzheimer”. També ens ha deixat el jove de 93 anys Andrea Camilleri que en una novel·la, El joc de pistes, volia jubilar el seu comissari Montalbano: “Va sentir que el vòmit li pujava des del fons de l’estómac cap a la gola. Era el vertigen... Se li presentava, per culpa de la vellesa, en el moment més inoportú.” Encara com, a casa nostra, aquest estiu, Ferran Torrent m’ha acompanyat amb un Toni Butxana ressuscitat per Poder contar-ho, que és el títol de la seua darrera novel·la. Una novel·la que Torrent ha volgut, com a bon valencià, que siga històrica. Situada a les acaballes del 1982 i principis del 1983, quan els socialistes aconseguiren el “poder” de l’Estat. Una molt divertida història que ens conta l’insòlit atracament d’un banc en el centre de València durant la primera mascletà fallera. Una obra marca de la casa: amb molt d’humor, molt de ritme, poques descripcions i codi ètic singular dels protagonistes, que fan servir lèxic exclusiu de la Ribera. N’he llegit una altra, La sang és més dolça que la mel, que vaig escollir pel nom de l’autor, Josep Torrent, perquè em recordava un amic. Una novel·la situada també a casa nostra -a la part de dalt-, amb escenaris atractius de l’Empordà, entre Figueres i Cadaqués, amb la tramuntana, amb lèxic del terreny i on la màfia russa i algunes organitzacions fan un pla molt elaborat per atracar el Museu Dalí. Una novel·la àgil, ben estructurada, en què Damià Surrell, caporal d’Investigació de Figueres, fa de protagonista. I un títol que fa referència a un quadre de Salvador Dalí, La mel és més dolça que la sang, una obra de 1926 en què plasma la iconografia presurrealista: un ase podrit, un cap tallat, sang i membres amputats. I, ara, ja tinc esperant-me Història de mort d’Andreu Martí, que començaré demà matí “a punta de clar”.

Años y leguas, la darrera obra de l'escriptor Gabriel Miró (Alacant 1879-Madrid 1930), evoca com cap altra les sensacions de l'estiu a les terres del migjorn valencià. Publicada el 1928, presenta una sèrie contínua de sensacions del paisatge de la Marina, plenes d'una sensibilitat extrema, que generen elucubracions de tot tipus, acompanyades d'escassos episodis narratius. El llibre va ser traduït al valencià el 1967 per Enric Valor, amb un món literari proper a Gabriel Miró, i fou publicat per Editorial Denes l'any 2004. Valor aplegava en una única personalitat el coneixement de la gramàtica i l'ús del català del sud del País Valencià. Miró, fill d'un enginyer natural d'Alcoi i d'una oriolana, de parla castellana, tenia un coneixement passiu del valencià. La traducció de Valor, molt propera a l'original, representa una recreació, amb vocables normatius i d'altres de col·loquials, emprats literàriament per primera vegada. El protagonista és Sigüenza, el fill d'un enginyer resident a Madrid que torna anys després a la Marina Baixa, per passar unes vacances d'estiu i trobar la vida rural. Aquest alter ego de l'escriptor recorre unes terres del sud valencià, i reflexiona sobre l'essència del paisatge i de la condició humana. El narrador descriu Polop; passa per Bolulla; s'enamora de Tàrbena; arriba al capdamunt del Coll de Rates, on evoca Parcent; contempla «el Montgó redó i clàssic»; aplega a Alcalalí; descriu una excursió al penyal d'Ifac, «absis amb pit de bergantí que talla immòbilment les aigües»; visita un Calp, sense turisme; admira la cúpula de Callosa d'En Sarrià o el campanar i els horts d'Altea, i la Nucia, tota blanca; evoca el Castell de Guadalest, de «massissos tombats, volums de pedra vermella, morada, platejant, oberts pels terratrèmols», i les velles pinedes de la serra Aitana. No era de creure que un escriptor amb la capacitat d'observació i de reflexió de Gabriel Miró no tingués en compte la nostra llengua pròpia. Per al narrador, l'onomàstica representa molt bé la personalitat de cada lloc. Els noms rurals pronunciats pel veïnat són un tot orgànic, «deixen un sabor de fruita». I la llarga reflexió del narrador arriba finalment al tema central: la llengua. «Allí, sols allí, es pot pronunciar íntegrament el nom de cada poble. Fonètica valenciana d'Alacant». Per a Gabriel Miró el valencià té sentit perquè forma part de la identitat d'aquells pobles, com un fet orgànic, com la seua geologia. «És tan seu que els llogarencs volen parlar amb el foraster en castellà, traduït rígidament, per no esllavassar i desvaloritzar la seua llengua», tradueix

Va ser traduït al valencià el 1967 per Enric Valor, amb un món literari proper a Gabriel Miró. Valor aplegava en una única personalitat el coneixement de la gramàtica i l'ús del català del sud del País Valencià. Valor. És curiós que Miró justifique com un fet quasi «natural» la diglòssia, els usos desiguals de les llengües en un territori. El narrador pensa que els topònims i, per consegüent, la llengua, són «un vincle antropològic, que l'emociona com si tragués arrel al pregon de la terra més vella d'aqueixos llocs». Gabriel Miró va viure del 1914 al 1920 a Barcelona, on es va relacionar amb la flor i nata de la intel·lectualitat catalana, Josep Carner, Nicolau d'Olwer, Jaume Bofill i Mates, i sobretot amb Ramon Turró, de qui va traduir al castellà la Filosofia crítica (1919). Malgrat això, Gabriel Miró no va arribar a considerar el català com una llengua de cultura per a la comunicació contemporània. Enfront de l'idioma del país, Gabriel Miró mai no va superar la frontera del prejudici. La visió tel·lúrica, ancestral, agrària, primitiva és, en definitiva, una visió sense futur. És profundament contradictori que un home tan preocupat per la memòria, per la identitat no adoptés com a pròpia la llengua catalana d'Alacant, que tant deia valorar. El gran Josep Pla va dir en una entrevista que Gabriel Miró era més bon escriptor que no Azorín. Miró va estar molt més relacionat amb la realitat alacantina que no José Martínez Ruiz. Años y leguas és decisivament més interessant que tot Azorín junt, sense comparació. Miró també és un autor de frases llarguíssimes i divagacions interminables, però presenta dues coses extraordinàries: una capacitat d'observació i d'emoció davant el paisatge humanitzat i unes tirallongues descriptives delicioses. La sang de Miró vibrava amb els cinc sentits davant les imatges de les comarques d'Alacant, el color de les terres, els riuraus, les vinyes, les oliveres, els ametlers, les garroferes, els magraners, els barrancs blaus i les muntanyes que s'internen en la mar, els ocells que travessen el cel, fins i tot els campanars, i aquelles sensacions mai no les trobes a les pàgines d'Azorín. Crec que una estàtua de Miró i no d'Azorín, un escriptor mediocre i gens alacantí, és la que hauria d'haver-se instal·lat a la plaça del 25 de maig, vora el Mercat d'Alacant, a l'àgora de la lluminosa capital del sud valencià.

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

mulier

Art&Cultura

Mulier: Cinc artistes unides en una exposició gràcies a la revista La periodista alcoiana Cynthia Manchón Romero ha tret a la llum una revista dedicada a la reivindicació de l'art femení. Ara, les cinc primeres protagonistes de les seues fulles també ho són d'una exposició. Belén Rivas./

quest 2020 ens ha donat una nova revista dedicada a l'art creat per artistes femenines, 'MULIER'. Tot va començar com un projecte final del Cicle Superior de Fotografia de l'EASD Alcoi, però, ara, aquesta iniciativa continua creixent. La revista 'MULIER' ens apropa a la història i les creacions de cinc dones que treballen l'art en disciplines diferents. Les encarregades d'estrenar-se en aquest referent de reivindicació femenina han sigut Duna Espí, Marta Moreno, Virginia Jordà, Carla Abad i Beca Jover. Vist l'èxit i repercussió que està tenint 'MULIER' des de l'Ajuntament d'Alcoi, s'ha continuat donant suport i visibilitat a les creacions d'aquestes dones, i a la revista que les ha unit, i per això ara, estan juntes a una exposició a l'Espai Jove que es podrà visitar fins al dia 4 de desembre. Duna Espí és terrissaire, i segons explica a les pàgines de 'MULIER' la seua idea és oferir peces úniques que no es puguen aconseguir a les grans superfícies. En l'exposició es poden veure algunes de les seues crea-

cions. Duna Espí encara no viu de les seues obres, però gràcies a iniciatives com aquestes estem més prop de conéixer tot el seu treball. La moda també té cabuda en aquesta exposició gràcies a l'obra de Marta Moreno. Aquesta dissenyadora actualment compagina les seues col·leccions pròpies amb el seu treball d'estilista en cinema. Fa poc temps va estar treballant en una pel·lícula que s'estrenarà pròximament i que té com a protagonista a Ricardo Gómez. Fins que la cinta arribe al cine, podem veure a l'Espai Jove alguns dels seus dissenys. Una altra de les protagonistes de 'MULIER', i que a més és la protagonista de la seua primera portada, és Virginia Jordà. Ella és ceramista i a l'exposició podem veure un trosset del seu treball. A les pàgines d'aquesta revista s'explica que crea les seues obres basant-se en els seus sentiments i vivències. Jordà ja ha mostrat la seua obra en l'Alfàs del Pi, Madrid o Mèxic, i ara també a la seua ciutat natal. Carla Abad apropa al públic el món del disseny gràfic, un món que com bé explica en la

c/Lluís Vives, 18 · Alcoi T: 96 552 00 54 · zona nord

Miel · Propóleo · Jalea Real · Polen

La revista 'MULIER' ens apropa a la història i les creacions de cinc dones que treballen l'art en disciplines diferents.

Cynthia Manchón amb ‘Mulier’, la revista que ha editat./

seua entrevista, la majoria de referents i creadors són masculins. Abad encara està finalitzant els seus estudis, però ja es pot veure el fort talent que té per a captar la idea dels seus clients i convertir-la en un disseny únic. A l'exposició es poden veure exemples del seu treball.

La il·lustradora Beca Jover és l'última de les dones 'MULIER' d'aquesta primera edició. Possiblement és la més coneguda fora d'Alcoi, ja que a Instagram compta amb 20'6 mil seguidors. Beca ha col·laborat ja amb reconegudes marques, i envia les seues creacions a tots els racons del món. Així encara,

les seues il·lustracions basades en moments especials dels seus clients o d'ella mateixa, mereixen reconeixement i visibilitat. El fenomen MULIER no ha fet res més que començar, i és que Cynthia Manchón ha treballat molt intensament per a continuar donant visibilitat a totes aquelles creadores, i ja està disponible la segona edició de la revista. Gràcies a la plataforma Vermaki pots col·laborar en la campanya crowfunding, i adquirir el teu exemplar. A més, cadascuna de les artistes de les dos edicions, oferirà una peça única que el públic podrà comprar. Per a aquesta segona edició la periodista ha comptat amb: Alba Miró, pintora, Eugénie de NieNie Ceràmica, Diana Ventura (DidiVent), il·lustradora, Raquel Rodrigo d’Arquicostura, bordadora, i Miriam Marco, dissenyadora de moda.

cursos de valencià

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

llibres

Art&Cultura

Hotel Fontana de Pau Alabajos. Premi de teatre ciutat d'Alcoi 2019

Hotel Fontana: La matança d’Srebrenica.

Civils assassinats enmig de la desprotecció internacional En juliol de 1995, més de 8.000 hòmens musulmans entre 12 i 65 anys van ser executats per l’exèrcit serbobosni a Srebenica, una ciutat pròxima a la frontera que separa Bòsnia de Sèrbia. Era gent indefensa que havia acudit a refugiar-se en el que era un enclavament custodiat per les Nacions Unides. Amàlia Garrigós./

’hotel Fontana fou el lloc de pas, tant de víctimes com de botxins. Estava situat en una ciutat que es diu Bratunac, en la República Srpska, una de les dues entitats polítiques que constitueixen l’estat de Bòsnia i Hercegovina. Allà van tindre lloc les negociacions entre el general de l’exèrcit serbobosni Ratko Mladic, de malnom el carnicer d’Srebrenica, i el comandant de la força de protecció dels cascos blaus, Thom Karremans, dies abans de la massacre. Karremans va cedir i va permetre que aquell espai designat com a zona segura es convertira, de sobte, en un parany salvatge de mort i sang. Ell sempre s’ha excusat en la manca de suport aeri i de recursos militars per part de l’ONU. Aquest soldat de les Nacions Unides es va jubilar i se’n va anar a viure a algun lloc de l’anomenada Costa Blanca mentre, per una altra banda, Mladic va ser comdemnat a cadena perpètua com a criminal de guerra pel Tribunal Internacional per a l’ex Iugoslàvia. La introducció del llibre és de la periodista Lola Bañón, especialitzada en política internacional i professora de la Universitat de València. Bañón contextualitza històricament la guerra de Bòsnia mostrant dades esgarrifants que expliquen la desteta d’un país. Per l’hotel Fontana va passar també Lejla, una dona que descobreix que és filla d’un violador. El Tribunal Penal Internacional va reconéixer que fins a

44.000 dones musulmanes foren víctimes de violacions massives. Per primera vegada la violència sexual fou reconeguda coma arma de guerra. Sorprén saber que el cantautor Pau Albajos és l’autor d’aquesta obra perquè sempre el relacionem amb el fet musical. Des de l’any 2003 es dedica a compondre professionalment publicant una desena de treballs discogràfics. L’hem vist en incomptables gires, festivals i cicles de concerts. Hotel Fontana (editada per Bromera) és la seua primera incursió en l’univers literari i ho ha fet en un format de teatre documental que li ha valgut el reconeixement del prestigios Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2019. Un guardó que ha esdevingut plataforma per a molts dramaturgs i dramaturgues emergents que van ser premiats en edicions anteriors i ara tenen carreres artístiques solvents. Pau explica que açò li ve de lluny perquè té gravades en la retina les primeres imatges d’una guerra, la dels Balcans, que per primera vegada per a ell no eixien en les pel·lícules, no eren fictícies. Aquelles seqüències de soldats patrullant per Sarajevo amb piles de cadàvers amuntegats apareixien als informatius de les televisions. Ell tenia dotze anys quan es va produir la matança de Srebrenica i va quedar commocionat amb allò que veia. Aquests records clavats a foc en la memòria li han servit d’inspiració per a escriure un text deliberadament antibel·licista i antimilitarista que té un peu als escenaris i un altre a les aules perquè

“que fer memòria és un deure quan la pau penja de ﬁls cada vegada més prims i invisibles.“

Pau Alabajos amb ‘Hotel Fontana’./

a través de les reflexions que fan algunes de les persones supervivents invita a conscienciar al lector, a l’espectador i a l’estudiantat per a que aquest odi i mort no torne a repetir-se mai més. La gènesi de l’obra fou en 2017 quan el dramaturg Gabi Ochoa li va encarregar al músic torrentí la banda sonora d’una producció teatral que es titulava Vives i que parlava de la ‘primavera valenciana’, un moviment de protestes protagonitzades per

l'alumnat de l'Institut Lluís Vives de València contra les retallades en educació i les càrregues policials que se'n derivaren. Alabajos va fer algunes cançons en directe en companyia de Sergio Caballero i Laura Romero, l’actor i l’actriu que hi participaven. Aquella experiència d’anar rodant arreu del País Valencià i fins i tot al Teatro del Barrio a Madrid li va fer viure el fet escènic d’una forma tan intensa que se li va despertar el cuquet del teatre.

En aquesta ‘òpera prima’ l’escriptor es basa en testimonis reals que han permés que les seues experiències i reflexions formen part del text. Una altra de les seues fonts ha sigut l’Associació ‘Remembering Srebrenica’ que treballa per la preservació de la memòria de les víctimes del genocicidi. Ha fet una recerca de documentació consultant les vistes orals al Tribunal de l’Haia i ha reproduït les transcripcions de les declaracions de culpabilitat. Com diu la periodista Lola Bañon al pròleg, Pau Alabajos convoca veus diverses d’aquesta història per a recordar que ha passat fa no res, que tot sempre és susceptible de ser repetit i que fer memòria és un deure quan la pau penja de fils cada vegada més prims i invisibles. Fem una crida per a que algun director o directora teatral s’anime a portar-ho a escena perquè en el moment actual de revifament de moviments feixistes necessitem missatges colpidors que ajuden a prendre consciència de fins on ens pot conduir l’odi. El 4 de desembre teniu una cita amb l’autor d’Hotel Fontana al Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi, el 10 de desembre a la llibreria Fan Set de València (a l’Octubre Centre de Cultrura Contemporània) i l’endemà, dia 11, al Casal Jaume Primer de Llíria.

bar·restaurant 96 213 51 61

alcoi cultura

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Art&Cultura

En marxa la 13a edició� del concurs literari Amic-Ficcions Els participants ja poden registrar-se a través del web www.ficcions.cat i participar en la 13a edició d’aquest concurs literari Amic | Països Catalans./ “AMIC-Ficcions, l’aventura de crear històries” és un concurs de creació literària per a joves que aquest curs arriba a la seva tretzena edició. L’any passat hi van participar més de 3.660 estudiants de segon cicle d’ESO, Batxillerat i CFGM de Catalunya, Illes Balears i País Valencià. Des del 5 d’octubre de 2020 i fins al 8 de febrer els estudiants que vulguin participar es poden registrar a través del web www.ficcions.cat. A més, enguany el concurs renova la seva imatge amb un nou disseny i un nou logo. Si bé manté l’essència que acompanya el concurs any rere any, AMIC-Ficcions ha volgut mostrar un caire més juvenil i modern en la seva 13a edició. AMIC-Ficcions, L’aventura de crear històries L’objectiu del concurs és impulsar la creació literària i el treball en equip dels estudiants de Secundària i Batxillerat amb inquietuds literàries i culturals. AMIC-Ficcions vol continuar creixent i consolidar-se com el concurs de creació en llengua catalana de referència per als joves. Més de 270 instituts hi van participar en la darrera edició i aquest curs ens proposem ser molts més gràcies a la participació de l’alumnat i a la col·laboració del professorat. El funcionament El concurs es desenvolupa a través del web www.ficcions.cat, un punt de trobada on, a més de

Vine i trobaràs els millors detalls per a aquest nadal!

publicar-hi les seves històries, els participants podran trobar-hi notícies, entrevistes i enllaços d’interès. Ficcions proposa cinc inicis extrets de les següents obres publicades: El secret del Bosc Vell de Dino Buzzati, Uns quants dies de novembre de Jordi Sierra i Fabra, La Faula de Guillem de Torroella, L’assassí que estimava els llibres de Martí Domínguez i Sobre la terra impura de Melcior Comes. A partir d’aquests fragments, l’alumnat ha de crear una història de tres capítols. La participació pot ser individual o en grup de fins a tres persones. El jurat i els premis La pujada del primer capítol començarà l’11 de gener de 2021 i el concurs s’acabarà el 29 de març, data límit per entregar el tercer capítol. El jurat, format per persones vinculades al món de la literatura i l’educació, valorarà la qualitat i l’originalitat de les històries. El veredicte es farà públic en diferents actes de cloenda territorials al llarg del mes de maig, on els finalistes i el professorat hi seran convidats. L’organització del concurs premiarà les millors històries de cada territori. Els premis de l’edició d’enguany són: iPhone, PlayStation, iPad, Smartphone i auriculars sense fils. També es premiaran als professors/es més motivadors/es de cada territori amb una estada de 2 dies per a 2 persones amb sopars i/o esmorzars inclosos.

Los mejores tejidos para vestir tu hogar • Ropa de Hogar · Telas de lino • Mantelerias antimanchas • Protectores de Colchón

ficcions

el meu sento

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Art&Cultura

Sentó Masià. Fotografíes de Rafel Jover./

El Meu Sento, l’homenatge d’una cinquantena d’artistes A través de les percepcions de cinquanta artistes de diferents disciplines, que van compartir moments de la seua vida amb el pintor alcoià, s'ha fet una exposició recordant-lo BR | Molins de Rei./ 'El Meu Sento' ha sigut l'homenatge de 50 artistes de modalitats diferents, amics de Sento Masià, que s'han unit per fer aquesta exposició dedicada al pintor alcoià que va faltar a principis d'abril del 2020. Molins de Rei, localitat de la província de Barcelona en la qual vivia l'artista, ha sigut l'escenari en el qual s'ha pogut contemplar la mirada d'aquests artistes cap a la vida de Masià. Toni Moreno, curador de l'exposició ha explicat que: "Tots i totes les obres de l'exposició te-

nen alguna relació amb en Sento, ja sigui perquè els ha estat un Font d'inspiració o perquè li dediquen com a homenatge i ho fan a través de diferents modalitats artístiques". Homòlegs i alumnes de Sento Masià han volgut posar el seu gra de sorra en aquesta exposició, que s'ha celebrat a la planta baixa de la nova biblioteca de la localitat catalana, un espai on antigament estava el taller artístic del pintor. Aquesta és sols una de les activitats que es realitzaran per homenatjar a la seua figura.

l Sento que jo conec des dels tretze anys, el que he seguit al pas del temps, el que he estimat i estime, el que em trobe de tant en tant, i parlem i riem o plorem i amb qui, sobretot, parlem d’Alcoi, dels nostres racons i de les nostres ràbies i dels nostres desigs utòpics, del nostre anarquisme be entès, però mig aigualit per manca de “praxis”, que no de cor, de cap i de sang; i moltes coses més que jo diria de nosaltres, aquest és el meu Sento. Que els Sento és un artiste plàstic d’una molt gran categoria, i que la seua obra és reconeguda internacionalment, és una cosa de la qual ja tindran notícia tots llegint aquest catàleg. Jo el que faré serà donar-los punts d’apropament a la seua màgia pictòrica. El Sento, per exemple, esquartera cossos de dona i els prohibeix amb barres o bé els embena amb gasses, que és una altra forma de barra prohibitiva o malaltissa, o, en definitiva, ens crea un sentiment repulsiu, que comptat i debatut, és aquell absurd en el qual ens han educat i encara ens eduquen. Així mateix, desplega al voltant dels cossos regles i cintes mètriques (la mesura segons la qual… aquella de què tant ens han parlat, ens parlen, quan es tracta de sexe). Però també ens hi fica un as de pòker (la sort de…) o un cap de tigre (la força animal…) o una corda (el funambulisme quotidià…) o fletxes indicadores (allò que ens reprimeix…) o lletres soltes

El Meu Sento

per Ovidi Montllor 1984 (totes aquelles paraules que voldríem expressar a les persones desitjades, però que ens cal silenciar-les, o mig rosegar-les i que, tot estirar, iniciem ben tímidament (vol… G… etc.). El Sento, per exemple, despella conills i ens ho mostra com un afer quotidià, normal: tot i que ara el conill ja es compra pelat a la botiga. I això que és tan normal i conegut, se’ns presenta com repulsiu, dur, difícil d’acceptar. Podríem jugar a fer comparacions: conill, sinònim de covard, mamífer rosegadors. Molt usat en l’experimentació bacteriològica. Pelar un conill, així com també pelar una persona com un conill, etc. A mi, però, m’impressionen molt aquells quadres on el tros de conill elegit pel Sento és d’una clara semblança amb el cos humà. On el sinònim de covard ens pot apropar a les persones. On s’endevina un interès per saber què hi ha darrere les coses, què hi ha sota un vestit, un abric, un capell, uns pantalons… etc. El Sento, per exemple, també vol saber què hi ha dins el cap de les persones embenades, amidades, aconduïdes, manades, ordenades

a… El Sento, per exemple, ens provoca en coses que, de tan conegudes, ja no les coneixem en llur pel sentir. Els ous. Caure la bava. Pardal mort, Taques. Gargots. El Sento, per exemple, ens mostra la repressió nacionalista en un quadre on la timidesa piromànitca és d’una educació mesuradíssima. I, això no obstant, no és que Hagi pervingut a ser nacionalista per qüestions de moda. Em remetré a fa molts anys quan, juntament amb Antoni Mirò i Mataix, va fundar el grup plàstic ALCOIART. Així, doncs, ens trobem davant d’un artiste que, amb la seua obra, ha estat i està (davant la societat en la qual li ha tocat viure) en una posició crítica, constructiva i humanista. Un artiste que, per mitjà d’una gran tècnica, s’apropa continuament a les nostres misèries, per tal de fer-nos-en consicients i superar-les. Un artiste que ha fugit de “muses” i d’aristocràcia de la bellesa. Un artiste que, molt em pense, segueix essent el “llanderet d’Alcoi”, i que, quan ens vam conèixer a la classe de dibuix de la “Escuela Industrial”, jo era el més indisciplinat dibuixant de la classe, i treballava de canonaire. El Sento és persona i artiste que diu sempre la veritat. I això mai no es perdona. Ni amb “Democràcia”, ni encara molt menys amb Dictadura. Les veritats mai no han estat ben vistes pels governs en el poder. Ell, però, té aquella filosofia tan casolana com universal d’allò de “canyaeta, peixet!”. Ja m’enteneu.

reportatge

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Cals Flares, el Centre Social Okupat a Alcoi

Resposta popular davant l'amenaça de desallotjament de Cals Flares El desatllotjament, previst per a l’1 de desembre, s’ha ajornat sine die ﬁns que els diferents agents implicats arriben a un acord sobre el futur de l’immoble Pau Sellés./

Nombroses persones es concentraven el passat 28 de novembre al Centre d'Alcoi per denunciar la problemàtica que s'està vivint amb Cals Flares, el Centre Social Okupat (CSO) i Autogestionat que des del 2007 dinamitza el barri del Partidor i sobre el qual recau una ordre de desallotjament. La Sareb, coneguda com 'el banc dolent' i nova propietària de l'immoble, tenia previst el desnonament aquest 1 de desembre, encara que la pressió popular i la intermediació del Consistori alcoià han aconseguit aturar sine die el desallotjament. Ara, l'Ajuntament i l'Assemblea de Cals Frares -col·lectiu que gestiona el CSO- estan condemnats a entendre's si no volen que l'edifici entre a formar part del catàleg d'actius de la Sareb. L'esclat del problema Tot va començar en anunciar-se l'adquisició de Cals Flares per part de la Sareb. Tal com expliquen des de l'assemblea, aquest ens "és en realitat és una immobiliària d'«actius tòxics» (...) les sobres de la bombolla immobiliària rescatades amb diners públics", considerada a més "la major immobiliària d'Europa i que té actualment milers d'habitatges buits repartits per tota Espanya". La pregunta que es fan és la següent: "de què serveix que este espai passe a les mans de la Sareb. Realment volem permetre un nou edifici abandonat al centre d'Alcoi, que acabe caent igual que tants altres?". Cal dir que la resposta popular davant d'aquesta situació

no s'ha fet esperar. En primer lloc amb una concentració convocada per a tres dies abans del desallotjament, i que no fou cancel·lada malgrat haver-se ajornat el desnonament. La concentració va començar al cor del Partidor, a escassos metres d'on es troba Cals Flares -al carrer Font del Vidre-. Escortats en tot moment per la policia nacional, i amb instruccions per part dels organitzadors d'acomplir amb les normes de distanciament imposades per la Covid-19, desenes de persones recorreren els carrers del Centre amb crits de denúncia contra l'especulació immobiliària. Abans de l'inici de la mobilització, un dels portaveus de l'assemblea es dirigia als presents, apuntant a la "lluita col·lectiva i la pressió popular" com a causes per la suspensió del desallotjament, i agraint a tots aquells que d'una manera o altra havien col·laborat en aquesta consecució. Es referia a les persones que setmanes abans havien penjat pancartes de denúncia a diferents parts de la ciutat, així com als que s’havien adherit a títol individual i col·lectiu al manifest penjat al web defensemcalsflares.org. Així i tot, el portaveu recordava el caràcter temporal del desnonament i la necessitat de "seguir lluitant per un Cals Flares viu, autogestionat i autònom". Intermediació de l'Ajuntament L'alcalde Toni Francés amb la regidora d'Habitatge, María Baca, es van reunir amb representants de Sareb per a tras-

"Si hem de negociar preferim estar en millors condicions; no podem acceptar l'acord sota l'amenaça d'un desallotjament imminent"

lladar-los el malestar social generat; un encontre on es van valorar diferents vies d'actuació. La que finalment es va plantejar fou la de cedir l'usdefruit de l’edifici al Consistori per a ús cultural durant un màxim de 4 anys a canvi d'un lloguer men-

sual que permetera l’establiment de l'Associació de Veïns ‘El Partidor’ en Cals Flares. L'acord però, no va satisfer als membres del col·lectiu, que després d'una assemblea entre els seus membres van descartar la proposta. "Si hem de nego-

ciar preferim estar en millors condicions; no podem acceptar l'acord sota l'amenaça d'un desallotjament imminent", reconeix un dels membres del col·lectiu amb el qual s'ha pogut posar en contacte aquest mitjà. Així doncs, el futur de Cals Flares queda pendent que les tres d'aquesta equació aconseguisquen posar-se d'acord. 13 anys fent barri Després d’anys d’abandonament Cals Flares va ser okupat el 2007 per "donar una solució a la manca d'espais socials i comunitaris", segons apunten al manifest per la defensa de l'espai. Des de llavors s'han fet múltiples activitats de caràcter lúdic, formatiu i cultural com l'espai de la biblioteca i l'hort popular, presentacions de llibres, debats, concerts que han ajudat a donar veu a l'escena musical local, tallers d'autoaprenentatge de serigrafia, soldadura, autodefensa, ioga... Es tracta de l'únic espai d'aquestes característiques en les nostres comarques, un lloc que diferents col·lectius i persones d'altres pobles i ciutats han fet seu al llarg dels anys i els ha permés desenvolupar activitats diverses.

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

històries de la deportació

· Històries de la deportació VI·

Una cadena d'infortunis ﬁns la mort - Emeterio Payà Rumbeu,d’Alcoi -

Com de bèstia pot ser una guerra i com és capaç de destrossar famílies senceres es pot comprovar si agafem la història de Emeterio Payà Rumbeu i la seua parentela. Els quatre ﬁlls, a una punta del món sense el calor i l’estima dels pares. Emeterio, deportat a Mauthausen on va morir a Gusen. I la seua esposa Concepción, sola a Barcelona on era una empestada pel règim franquista, responsable de la desfeta familiar. Guillem Llin Llopis./

les quatre del matí del dia 28 de gener de 1891 (i no de febrer, com consta en tota la informació que es conserva del camp de concentració de Mauthausen) va vindre al món Emeterio Payà Rumbeu. Era fill de Maria Rumbeu Reig (Alcoi, 1866) les feines de casa, i de Emeterio Payà Moltó (Alcoi, 1864), sabater. El matrimoni vivia en el carrer Portal nuevo, número 10 de la ciutat alcoiana. Per raons d’edat, a Emeterio no el van citar a lluitar en la Guerra Civil. Tampoc se’n va anar voluntari. I en els convulsos anys de la guerra fratricida sabem que vivia a Barcelona, on la població fou martiritzada per una aviació italiana (la feixista “Aviazione Legionaria”) que a diari deixava caure les bombes sobre l’atemorida població civil provocant una considerable quantitat de morts, ferits i desapareguts, xifrant-se en unes 2.500 persones les que van perdre la vida. Els seguidors de Mussolini tenien la base a l’illa de Mallorca, cosa que els facilitava en gran mesura els atacs a la ciutat comtal, a la resta de Catalunya i a tot el País Valencià. Aleshores el trobem residint al tercer pis del carrer Claveguera, número 10, del barri de la Ribera. Durant el règim franquista, en la primavera de 1958, el carrer va canviar el nom pel dels (mestres) Casals i Martorell. Per aquests anys de la guerra treballava en un teatre, sense saber quin i què feia, si era acomodador o desenvolupava alguna altra funció, com la fer decorats. Al Padró d’Habitants de 1930 de

la ciutat de Barcelona (l’únic on apareixen, perquè el de 1935 no es va arribar a fer, degut a la guerra, i en 1940 no quedava ningú a la ciutat) figura que té la professió de fuster i està casat amb Concepción Valera Trobat (Valladolid, 1891). Els dos viuen a Barcelona des de l’any 1923 i resideixen al Passatge Vinyeta, 11, en plena pujada a Montjuïc. Tenen quatre fills, tres xiquets i una xiqueta: Manuel (1925), Julio Fernando (1927), Emeterio (1930) i Concepción (1931). Els quatre van integrar els xiquets de Morelia. Segons les nostres fonts, tots ells han mort ja a Mèxic. Els xiquets de Morelia Al declarar-se la guerra, les autoritats republicanes van tindre molta cura d’allunyar els xiquets i xiquetes dels fronts de batalla i de les poblacions bombardejades. Així, es posaren en marxa a la zona republicana les colònies per a infants, on Bellús i Ontinyent foren dos de les ciutats que més menuts reberen. També, altres països van col·laborar. Encara que es parla sobretot dels xiquets de Rússia, aquest país en va rebre una xifra inferior als 3.000; mentre França, per contra, en va acollir uns 20.000; Bèlgica, uns 5.000; Regne Unit, uns 4.000 i Suïssa, uns 800. També Dinamarca en va acceptar un centenar. Del continent americà, Mèxic en va admetre 456, gràcies al seu president Lázado Cárdenas, qui des del primer moment es va bolcar en defensa de la causa republicana. Van ser en el seu moment -i així ha passat a la història-, els

«ﬁll meu, tu eres el major, tinc compte dels teus germanets, especialment de la xiqueta. Ella és molt xicoteta. Sigau bons i obedients amb els majors».

Emeterio Payà en una fotografia anterior a la guerra recollida del llibre del seu fill Los niños españoles de Morelia.

“xiquets de Morelia”. El 17 de maig de 1937 ixen en tren des de Barcelona cap a Burdeos 456 nens i nenes entre 3 i 12 anys. Són menors d’una vintena de províncies sota control dels republicans, si bé de Barcelona són la majoria, el 38%. Fins el darrer instant no ha estat clar que els quatre germans Payà Valera partiren. El pare deia que o tots o ningú, per més que la xiqueta fora la més menu-

da i es plantejara que es quedara. Se’n van i la recomanació dels pares es clara: «fill meu, tu eres el major, tinc compte dels teus germanets, especialment de la xiqueta. Ella és molt xicoteta. Sigau bons i obedients amb els majors». El 27 de maig ixen del port de Burdeos a bord del vaixell Mexique. El dia 7 de juny arriben a Veracruz, en el país asteca, i el dia 10 a Moralia. La separa-

ció, que devia ser temporal, es converteix per a la immensa majoria dels infants en definitiva. En Barcelona s’ha quedat sol el matrimoni. De colp i volta sense fills. Passat el temps, el 26 de gener de 1939 les tropes franquistes arrasen Catalunya. No debades l’exercit nacional passa des d’ara a denominar-se “Ejército de Ocupación”. Emeterio i Concepción, al tindre constància que la carretera de Girona està oberta, ixen de nit a peu cap al Nord. Se’n van a l’exili. Caminen la nit del 26 i tot el dia 27 fins que arriben a Girona. Ací troben un bon home que els deixa anar en la part posterior d’un camió cormullat i creuen la frontera. Els porten a un descampat on l’exercit francès i la gendarmeria els separa. Estan un temps sense saber res l’un de l’altre i viuen totes les penalitats hagudes i per haver. Fins que miraculosament es tornen a ajuntar. És en el camp de refugiats de Les Alliers, just a l’entrada de la població d’Angulema, però convenientment separar del nucli urbà. Ací estan un temps indeterminat, on les autoritats del camp els comminen a diari a tornar a Espanya. Fins que els obliguen a

històries de la deportació

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

· Històries de la deportació VI· pujar en un tren que recorrerà mitja Europa i que està comandat pels alemanys. Van junt a prop d’un miler de republicans més. És el 20 d’agost de 1940 i, després de quatre dies de viatge, els homes i xiquets majors de 14 anys els obliguen a baixar en el camp de concentració de Mauthausen. Les dones i menors segueixen viatge i, finalment, el primer dia de setembre arriben a Hendaya després d’haver travessat Alemanya, Àustria, Polònia i França en un interminable viatge de onze dies, on els fan baixar i les lliuren a les autoritats franquistes. A Concepción, com a detall de benvinguda, li arrapen el monyo a zero. [Hi ha un llibre, encara en circulació, El comboi dels 927, de Montse Armengou i Ricard Belis, Rosa dels Vents, 2005, que recull magníficament aquesta història]. Camp de concentració de Mauthausen El comboi d’Angulema és la primera vegada (única, en el cas dels republicans) que els nazis van ordenar transportar un carregament de civils republicans arrancats d’un camp de refugiats amb homes, dones, xiquets, vells i malalts, a diferència dels altres deportats, que eren conduits des dels camps de presoners alemanys. Encara que es tendeix a considerar aquest transport el primer amb deportats republicans, no fou així. Amb anterioritat havien arribat a Mauthausen 398 espanyols el 6 d’agost de 1940; el dia 9, 169; i el dia 13, 91. Fins eixe moment, 658 republicans en total. Eixa és la singularitat que fa únic aquest trasllat: tots els demés havien estat fets presoners pels alemanys en la seua conquista de França i els republicans eren integrants com a treballadors de suport a l’exèrcit francès. En Angulema, no. Eren refugiats sense més que patiren una ràtzia bastant abans que els alemanys l’emprengueren amb els jueus. A la vegada que Concepción

Concepción Valera amb el expresident de Mèxic Lázaro Cárdenas en un acte que recordava l’anada dels xiquets de Morelia. Foto: llibre Los niños españoles de Morelia. · Emeterio Payà fill amb huit anys, al poc d’arribar a Mèxic. Llibre Los niños españoles de Morelia. · La confirmació que Emeterio Payà ha mort en Gusen expedida pels comandaments nazis de Mauthausen a la Creu Roja alemanya. Document: Arolsen Archives.

comença una vida marcada pels franquistes, a Emeterio l’han clavat dins de l’infern. És un dels 377 deportats d’Angulema, amb el número de matrícula 4216. Després de passar uns dies en el barracó de la quarantena, els nazis tenen presa per fer-los treballar i morir. El camp de concentració de Mauthausen es troba en plena fase d’ampliació, i els botxins han decidit que siguen els republicans els que construïsquen la presó. Camí del mig segle de vida i amb les forces malmeses con a conseqüència de portar any i mig malmenjat i pitjor dormit, era lògic que caiguera aviat, encara que fora un home fornit. En els registres de Mauthausen consten tres professions diferents, prova de que va intentar aferrissadament seguir amb vida apuntant-se per canviar de feina a una millor que li permetera resistir. Al treballador de teatre (òbviament, en un camp de concentració no li servia de res), va seguir fuster i, en darrer terme, treballador de la pedrera. El 24 de gener de 1941 es transferit al kommando de Gusen, amb el número 9547. Gusen funcionava en moltes coses com un camp autònom i en eixe moment es trobava a mitjan construir, sense llits i sense serveis. En aquestes condicions, el 22 de març de 1941 mor d’una

pulmonia. Els companys el trauen del barracó a les huit i quaranta-cinc minuts. Evidentment, havia mort per la nit. És un dels onze morts d’eixe dia... en eixe barracó. Barcelona i Mèxic Concepción va passar en pocs anys de viure amb una família feta i amb expectatives de futur a trobar-se sola en la vida i amb un avenir molt negre. Canvia de casa. Se’n va tornar a viure al domicili anterior, on han construït unes barraques. Ocupa la barraca Mantua. I com bé va escriure el seu fill Emeterio, era incansable a l’hora d’escriure cartes. Vol saber que ha sigut del seu espòs i escriu a tort i a dret en busca d’una resposta. En l’estiu de 1941 s’adreça a la Creu Roja Internacional, amb seu a Ginebra (Suïssa) dient el que sap: que Emeterio ha estat transportat a Mauthausen fa cosa d’un any i que no sap res d’ell. La Creu Roja es posa en contacte amb la filial alemanya, i des de Berlín, contacten amb les autoritats nazis el 2 de juliol de 1941 per saber alguna cosa d’ell. La resposta del comandament nazi es fa de pregar. No contesten fins el 19 d’octubre de 1942. Paral·lelament, a Concepción li envien el mateix text el 29 d’octubre. No són bones notícies. Li diuen que Emeterio Pa-

yà Rumbeu va morir a Gusen el 22 de març de 1941. Així les coses, no hi ha res que la retinga a Europa, tenint els quatre fills a Mèxic. No es fins a acabada la Segona Guerra Mundial que aconsegueix abandonar l’Estat espanyol. Viuda, es quedaria allà amb els fills. El 13 de maig de 1958 s’adreça des de Guadalajara, Mèxic, a la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP), perquè li ajuden a que el govern francès li faça un certificat de defunció d’Emeterio Payà. El govern francès ho certifica el 30 de setembre de 1958. Però l’administració francesa fa temps que ha fet els deures. El 8 de novembre de 1950 va fer l’acta de defunció i, posteriorment, junt a més de 4.000 actes d’altres tant deportats republicans morts als camps de concentració i que tenien els familiars directes a Espanya, les va transmetre al govern franquista perquè les lliure a les persones pròximes. Però Franco no en lliura cap i ordena arxivar-les sense comunicar a les famílies la mort del ser estimat. A més a més, cas d’haver-ho fet, en aquest cas no haurien trobat ningú al carrer Claveguera. En 1960 la família enceta els tràmits front el govern francès a fi que li reconeguen la mort i la

pensió a la que tenen dret. Encara que no sabem la data en que van aprovar la sol·licitud, aquesta va estar reconeguda per l’administració gal·la. En els anys huitanta del segle XX, Emeterio, el tercer fill, comença a publicar la història dels xiquets i xiquetes de Morelia en el setmanari Élite de la capital de l’estat de Michoacán. Durant 53 números apareixen les vivències (i els malsons) que van tindre que viure aquells nens i nenes separats dels seus pares abruptament. La bona recepció fa que en 1983 els Editores Asociados Mexicanos (EDAMEX) convertisquen el relat en un llibre: Los niños españoles de Morelia (El exilio infantil en México). Se’n faran dues edicions. A España, el llibre arriba en l’any 2002 gràcies a una edició que fa l’editorial catalana Milenio. Val a dir que el llibre li va portar una sèrie de mals de cap i disgustos a l’autor perquè altres xiquets i xiquetes de Morelia no estaven d’acord amb el que havia contat, i existint un llaç de germanor, foren alguns els que trencaren amb eixa amistat. Proper número: Juan Bautista Bataller Abargues, de la Pobla del Duc (la Vall d’Albaida). Contacte: Guillem Llin ssdeportats@gmail.com

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

El país comunicatiu en valencià, el farem amb els pobles o no el farem! per Moisès Vizcaino

Editor de Diari La Veu i Nosaltres La Veu · Fundador del projecte comunicatiu La Veu del País Valencià

a sentència fusteriana l'hem adaptada a la realitat que hem descobert al llarg i ample del País Valencià des del 2013 fins al 2020. Nosaltres, l’equip de La Veu del País Valencià, hem recorregut moltíssimes comarques i pobles valencians per explicar el nostre projecte comunicatiu íntegrament en valencià per conviccions. Sense deixar mai la capital del país, clar. “Vertebració del territori i contribuir al canvi social i comunicatiu del País Valencià amb mitjans valencians i fet per valencians [...]”, ha sigut la targeta de presentació per explicar en pocs minuts quina era la resta d'opcions i propostes que portem entre mans. Des de les Riberes a les Marines; del Baix Segura al Vinalopó; dels Ports i el Maestrat a l'Alcalatén; de la Plana a la Safor; del Camp de Morvedre a l’Alcoià i el Comtat; o de la Foia de Bunyol a l’Horta. Per tot arreu hem trobat ajuntaments de molts pobles que ens han escoltat, ens han donat suport i s'han interessat pel nostre projecte i pels nostres mitjans. Especialment, els ajuntaments governats per opcions polítiques de progrés. Fins i tot, algun ajuntament governat per forces polítiques de dretes ha entès que un mitjà de comunicació, amb un públic lector majoritàriament de parla valenciana, és un bon aparador per mostrar, arribat el cas, les virtuts gastronòmiques, ambientals o turístiques de qualsevol municipi. A més, un dels inputs més importants que també hem descobert aquests anys ha estat el sentiment que té la nostra gent de pertànyer a un poble o a una comarca amb sentit de País Valencià. Així ho sentim i ho senten molts valencians i valencianes des de Vinaròs fins a Oriola. Hem aprofitat i convertit eixe esperit en una apel·lació constant (i potent) per compartir i fer córrer el missatge que portem baix del braç des del 2013 fins a hui: la comunicació és una de les claus per a la pervivència de la llengua en el segle XXI. També hem constatat que ajuntaments majoritàriament de progrés comparteixen amb nosaltres la necessitat que les instàncies públiques superiors escolten els problemes i realitats properes a la ciutadania i a les lectores. Eixa potser la clau de tot plegat: ser conscients que parlar el mateix idioma” ens ha d’unir per seguir vertebrant i comunicant en valencià. Estem agraïts pel suport rebut i que rebem per part de les institucions municipals i locals compromeses en la normalització del valencià, que han entès la necessitat, en ple segle XXI, d’ajudar els mitjans de comunicació valencians editats cent per cent en llengua pròpia. I és que, el país comunicatiu en valencià, el farem amb els pobles i comarques o no el farem. Per això, estem creant sinergies amb mitjans germans del nostre territori com ara EL GRAT, periòdic de l’Alcoià i Comarques Centrals. Va de sumar i cooperar...

comarques centrals

Més de 50 assistents en la II Jornada de Periodisme de Proximitat

Organitzat per l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació Valencians (AMIC Valencians) BR | València./ S’ha celebrat a València la II Jornada de Periodisme de Proximitat, que ha organitzat l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació Valencians (AMIC Valencians). A l’acte van assistir 51 persones, 35 de forma presencial i 16 de forma virtual. Sota el títol “Aprenentatges, noves eines tecnològiques i noves oportunitats per a modernitzar els mitjans de proximitat Assistents a la jornada de periodisme a València./ impresos i digitals en vaLa trobada que ha tat, els quals han pogut lencià”, s’han analitzat comptat amb la presència intercanviar experiències els nous desafiaments de directors de mitjans i presentar casos d’èxit. que planteja la xarxa al digitals i impresos valenL’objectiu ha estat anamón del periodisme de cians, i experts en mitjans litzar la innovació en el proximitat. d’informació de proximi- periodisme de proximitat,

veure com aquest sector s’està adaptant a la nova realitat comunicativa i visualitzar cap a on s’adrecen els nous models de negoci.

comarques centrals

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Desenvolupen un mètode de detecció de SARS-CoV-2 en mostres de saliva

Un procediment fiable i no invasiu desenvolupat per investigadors valencians. Permet detectar infeccions en estadis primerencs o amb baixa càrrega viral, el resultat és comparable al de mostres nasofaríngies

Bombers valencians en acció. Foto Diana Sanus./

El Consorci de Bombers planteja ampliar plantilla Aquesta ampliació no depén únicament del Consorci, ja que s'haurà de comptar amb l'autorització de l'administració general de l'Estat BR | València./ El Consorci Provincial de Bombers de València està treballant en un estudi sobre la seua plantilla en el qual s’ha analitzat l’opció de redimensionament. La idea no depén sols d’aquesta entitat, i és que es necessita una autorització de l’Administració General de l’Estat per la limitació legal en la taxa de reposició d’efectius, fixades a les lleis de Pressupost de l’Estat. És per aquest motiu que s’està treballant per a justificar l’ampliació de la plantilla. Ara ja s’ha finalitzat la fase de difusió de l’estudi, després d’haver traslladat als sindicats i treballadors del Consorci i als distints grups polítics de la Diputació de València aquest estudi que ha fet la Universitat de València. Després d’aquest pas s’haurà de convocar als representants sindicals per a reunir-se i analitzar les possibilitats d’ampliació de plantilla, amb l’objectiu de triar la millor per a l’organització d’aquest servei. Des del Consorci espe-

ren que d’aquestes reunions isca una proposta conjunta per a poder realitzar la tramitació administrativa, que segons indiquen, s’espera complicada, ja que la llei de pressupostos generals de l’estat planteja limitacions legals a les ampliacions de plantilla dels organismes públics. La decisió definitiva depén de l’Administració General de l’Estat. El Consorci destaca que “realitzar aquest estudi sobre el redimensionament era fonamental per abordar el fet que el nombre de treballadors no havia variat durant vora 40 anys”. A més, argumenten que s’ha fet front a nombroses jubilacions en els últims 5 anys, ja que el Consorci ha incorporat vora 250 bombers nous en eixe període per a garantir l’estabilitat de la plantilla, realitzant processos selectius de bombers cada dos anys i evitant així la precarització. Actualment totes les vacants del Consorci estan ocupades.

BR | País Valencià./ “La prova de detecció de SARS-Cov-2 en saliva manté una alta sensibilitat”, explica el cap del Laboratori d’Immunologia Molecular i Cel·lular del CIPF, Enric Esplugues. A més, en ser no-invasiva no suposa cap dolor ni molèstia per als pacients. Un equip d’investigadors i investigadores del CIPF porten mesos treballant en el desenvolupament d’un nou test de detecció de SARS-CoV-2 a partir de mostres de saliva. El Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF) està acreditat per l’Institut de Salut Carles III per a realitzar test de PCR diagnòstics de COVID-19. Test de saliva similars han estat aprovats d’urgència per la FDA estatunidenca, com és el cas del test “SalivaDirect” desenvolupat per la Universitat Yale. Els principals avantatges que ofereix aquest tipus de test sobre la PCR nasofaríngia és que són menys invasius, consistents i econòmics. Altres centres espanyols i europeus de referència realitzen també estudis semblants a partir de mostres de saliva. Així mateix, un altre avantatge molt important d’emprar mostres de saliva per a realitzar les proves PCR és que ofereixen minimitzen la interacció física dels treballadors i les treballadores del sistema sanitari amb possibles persones infectades. El mateix pacient pot prendre la seva mostra i lliurar-la en el seu centre de salut dins d’un

Un nou mètode de detecció molt menys invasiu i molest./

recipient tancat i de manera segura. A més, en ser no-invasiva no suposa cap dolor ni molèstia per als pacients, un punt que pot facilitar una major participació en programes de rastreig. El cap del Laboratori d’Immunologia Molecular i Cel·lular del CIPF, Enric Esplugues, un dels investigadors que lidera l’equip COVID-19 del CIPF. Assegura que els tests de PCR per a la detecció del SARS-CoV-2 “es basen a analitzar mostres biològiques on ja sabem que resideix el virus, per exemple, en mostres nasofaríngies o mostres de saliva. L’obtenció de mostres nasofaríngies pot ser complicada i molesta si la comparem amb l’obtenció de mostres de saliva”. La saliva, una alternativa viable i molt sensible La saliva, segons diferents estudis científics publicats en les últimes setmanes, és una ferma candidata per al diagnòstic de Covid-19 perquè la seva recol·lecció és mínimament invasiva i ha mostrat

una sensibilitat comparable als hisops nasofaringis. A més, la metodologia usada pels investigadors del CIPF no requereix de la purificació d’RNA. La directora del CIPF, la doctora Deborah Burks, considera que és una manera d’avançar amb les proves de garbellat, fins i tot a gran escala. “És possible detectar pacients de Covid-19 en estadis molt primerencs o amb càrregues virals baixes amb resultats comparables a les proves de PCR a partir de mostres nasofaríngies“, afegeix la doctora Burks. Altres projectes del CIPF sobre el virus SARS-CoV-2 El doctor Francisco J. Iborra, al costat del doctor Fernando Almazan del CSIC, duen a terme un estudi sobre les modificacions que indueix el SARS-Cov-2 en el metabolisme cel·lular. Els virus, quan ens infecten, modifiquen el metabolisme cel·lular en el seu benefici, per a optimitzar el seu creixement i expansió.

“Si descobrim dianes metabòliques, podrem actuar de manera farmacològica, impedint o almenys interferint en la progressió de la infecció”, assenyala el Dr. Iborra. “Usant aquesta estratègia, hem identificat diverses dianes i ens trobem en procés de validar el seu impacte en el curs de la infecció”, afegeix l’investigador. Per part seva, el laboratori de la doctora Mar Orzáez estudia el paper que exerceixen en l’activació del inflamasoma les diferents proteïnes que conformen el virus. Aquest grup investiga les estratègies farmacològiques que resultarien més adequades per a inhibir la inflamació induïda pel virus. “És ja un fet demostrat que l’activació de l’inflamasoma ocorre en pacients greus de Covid-19 i existeixen evidències que relacionen la magnitud de la seva activació i la seva progressió durant l’hospitalització, amb l’evolució clínica del pacient”, assenyala la investigadora del CIPF.

històries de la covid

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Històries en temps de la Covid

La humanitat i amor a Emilio Sala per Mireia Pascual i Jordi Pascual

a nostra iaia, María Pastor, va viure durant els 88 anys de vida moments històrics molt diversos. Des de la humilitat que la caracteritzava va tindre una vida feliç que arrancava a la lleteria de son pare, qui repartia per Alcoi la llet de les vaques que tenien. Va viure la Guerra Civil de menuda i ja no tan menuda, la dictadura posterior. Al final de la seua vida va viure una pandèmia mundial de la qual encara tenim nombroses incògnites per resoldre. Eixos últims mesos de vida els va passar a l’Emilio Sala, la residència de gent gran on l’han cuidat durant anys, adaptant-se a les seues necessitats de dependència que va anar incrementant-se amb l’edat. Esta carta o text naix d’este tracte cap a ella. Durant tot el temps que ella ha estat allà, les mostres d’afecte i la humanitat de les seues treballadores i treballadors ha sigut un continu. Mai ha rebut una paraula fora de to ni un gest lleig. Els últims mesos ens han fet pensar, durant el confinament, com d’important és tindre recursos socials com este i que siguen públics, per a què no responguen al benefici econòmic de ningú sinó al benefici social de tothom. Abans que a la iaia li agafara l’ictus que va acabar amb la seua vida en poc menys d’un mes, ja pensàvem en la necessitat d’agrair el que havien fet per ella. Ens sembla extraordinària la protecció i adaptació que han fet de totes les persones que hi resideixen per a què el virus no entrara i no es repetira la catàstrofe d’altres residencies de la ciutat. Els van confinar, com a tots nosaltres, i quan van obrir les portes, les mesures de seguretat van ser rigoroses en horaris, vestimenta, etc. Però a banda d’esta protecció física, van saber cuidar també de la seua salut mental. Tancats com estaven cadascú a la seua habitació, les treballadores van cuidar les telefonades i videotrucades. La meua iaia va poder veure com creixia la meua panxa d’embarassada a l’últim trimestre i va poder conèixer el seu besnet a través de la pantalla quan va vindre al món

en ple confinament. Quan per fi van obrir les portes, es va produir per a mi un moment molt poderós emocionalment: mantenint els dos metres de distància, el meu fill de poc més d’un mes va poder veure a la seua besàvia sense entrar a la residència perquè els menors de 14 anys no podien fer-ho. Amb la humanitat que els caracteritza, la dona va veure’l amb seguretat, ella des de dins i nosaltres des de fora. Gràcies a eixe moment, abans de morir, ella ha pogut conèixer a la que era una de les seues grans il·lusions en vida, el seu quart besnet. Estaré eternament agraïda. D’eixe moment i de molts altres. De com cuidaven les seues capacitats intel·lectuals amb sumes i restes, amb dibuixos i manualitats, amb moltíssimes activitats que la feien mantindre’s viva, a la seua colla d’amigues amb qui jugava al cinquet, a la perruquera que li feia el monyo, a les treballadores que li donaven la medicació, a les que li donaven el dinar i el sopar, a les que la vestien i la dutxaven, etc. Això es dignitat pura, com la que deuen tenir totes les persones grans, una vida digna. Mentre la meua germana gestava el seu primer fill, jo seguia confinat a Catalunya i parlant quasi cada dia per via telefònica amb la iaia. Prop de mitja hora diària que sempre tenia uns minuts d’agraïment a les treballadores de la residència, especialment els dies que la treien al pati a prendre el sol. Quan algun dia coincidia la meua trucada amb la visita d’alguna d’elles, em demanaven que m’esperara una minuts per a què poguera parlar tranquil·la. L’estima i acompanyament a la pèrdua de facultats inherent a la vellesa van perdurar fins a les últimes hores de la seua vida amb moltes de les treballadores acomiadant-se per última vegada -algunes d’elles entre llàgrimes- després de setmanes de preocupació i canvis d’habitació en què movien totes les fotos familiars que l’acompanyaven cada dia mentre esperava la nostra visita. Per la professionalitat i la dignitat de les treballadores socials i sanitàries que cuiden dels nostres iaios i iaies, gràcies.

CORONAVIRUS per José Antonio Tomás Andrés

ornen a haver rebrots del coronavirus per tot arreu, la qual cosa ens inquieta i ens fa reflexionar i, en conseqüencia, ens incita a la prudència. El ser humà té un do que el diferència dels altres, ja que hom està dotat d’una intel·ligència molt superior a la resta d’éssers que poblen aquest planeta que es diu la Terra. Al llarg del temps i dels segles, hom ha ocupat l’espai, ha anat creixent, tant en el nombre d’habitants, com en la perfecció de la seua manera de viure. Els que tenim una certa edat, hem vist els canvis que ha hagut en el transcurs de les cinc o sis últimes d’ècades. Canvis que poden qualificar-se d’abismals. Però epidèmies i pandèmies n’ha hagut des de temps immemorial. Anomenarem ací les cinc més importants. La pigota va acabar amb més de 300 milions de persones. La pallola en va matar més de 200 milions. La grip de 1918 que van dir “espanyola” acabà amb 70 milions de gent a tot el món. El sida ja n’ha mort cap a 25 milions. La pesta negra ocorreguda cap a l’any 1350, en el nostre país que llavors tenia 6 milions d´habitants, sols en van quedar 2’5 vius, i a la resta d’Europa moriren més de 50 milions de persones. Aquestes últimes xifres, si les comparem, són infinitament superiors al que estem vivint, més encara si considerem que aleshores Espanya i Europa tenien un nombre d’habitants molt xicotet si ho equiparem amb els que tenen en l’actualitad. A data de huí encara no arribem a 1 milió de persones mortes a tot el món la qual cosa és molt trista, però encara podría ser pitjor si no fora pels avenços de la medicina. CORONAVIRUS La fòbia social ara està de moda, és un trastorn molt greu que té la gent, una dèria que tot déu té en la ment, al virus l’haurem de posar en roda. Difícil el casament i la boda; una vigilància permanent, com si fora un martiri molt crüent que bé mereix que li fem una poda. Necessitarem anar tots a l’una, fer-li front d’una forma contundent que a poc a poc eixirà la vacuna. En estes coses hi ha que ser prudent, tard o d’hora arribarà la fortuna i acabarà amb el nostre abatiment.

www.lacontestanamonje.com Avda. País Valencià, 119 · COCENTAINA T. 654 533 093 · 96 633 74 54

NUEVO Permisos C+E o D + CAP CURSO Requisitos: Tener el permiso C, tener la ESO y estar en el paro GRATIS * Duración: 430 horas

(*sólo se abonan lastasas)

comarques centrals

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Cocentaina celebra el 40 Certamen Coral Fira de Tots Sants 2020

S'han fet diferents activitats, que han sigut modificades respecte a edicions anteriors BR | Cocentaina./ En els dies 13 i 14 de novembre Cocentaina ha celebrat la 40 edició del Certamen Coral Fira de Tots Sants, amb una programació modificada a causa de les circumstàncies actuals que es viuen. En la vesprada del divendres 13 de novembre al Centre Social Real Blanc es va fer una Taula Redona, integrada de manera semipresencial per il·lustres personalitats del món coral nacional. L’esdeveniment tenia com a títol ‘Parlem de Cors 20.20″, i es va tractar el problema que suposa la Covid19 en el món coral. El dissabte 14 de novembre, al Centre Cultural El Teular, es va oferir un concert, en línia, del Cor de Cambra Ad Libitum de l’Escola Coral Veus Juntes de Quart de Poblet, que és l’agrupació que va guanyar l’edició IV del Premi Firacor en l’edició 36 del Certa-

Els Monstres Valencians d’Albaida més solidàris

S'ha donat la recaptació integra per a la campanya la Gran Recollida d'Aliments 2020

Una de les actuacions al Certamen Coral celebrat a Cocentaina./

men Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina. El concert va ser molt variat, ja que va passar des de la polifonia clàssica fins a populars havaneres. Al final de l’audició Francesc Gamón va dir unes paraules d’agraïment, i el cor es va aco-

miadar del públic interpretant Yesterday de The Beatles. Aquestes activitats estan dins de la programació cultural de l’Ajuntament de Cocentaina per la celebració de la Fira de Tots Sants, que enguany s’està celebrant durant tot

el mes de novembre. En el pròxim any se celebrarà el V Premi Firacor, que comptarà amb participació dels cors guanyadors de les edicions de 2017, 2018 i 2019, i que lluitaran pel premi dotat amb 6.000 euros.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua aprova el topònim ‘la Vall de Gallinera’

Denominació correcta i adequada des del punt de vista històric i lingüístic BR | La Vall de Gallinera./ Es mantindrà l'article inicial davant del nom de nuclis o entitats de població que tradicionalment s'haja conservat L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha anunciat que ha aprovat a l'informe de la Secció d'Onomàstica sobre el

canvi del topònim oficial del municipi 'Vall de Gallinera', a partir d'ara es denominarà 'la Vall de Gallinera'. Segons han explicat des de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL): "el manteniment de l'article inicial davant del nom de nuclis o enti-

tats de població que tradicionalment l'hagen conservat, i aquest article s'escriurà en minúscula". A més, des de l'AVL, s'ha considerat que aquesta és la denominació correcta i adequada des del punt de vista històric i lingüístic.

EMPRESA MULTISERVICIOS Reformas en general, Casas Rústicas, Alicatados, Obras públicas, Naves industriales, Tejados, etc.

INNOVACIÓN AL MEJOR PRECIO

BR | Albaida./ Per quart any consecutiu Albaida ha rebut la visita dels Monstres Valencians. Enguany s’ha parlat de la llegenda del Caro. En total han participat 360 persones, dividits en grups, que durant 3 hores van acudir al Clos de la Vila i als jardins del Palau dels Milà i Aragó. Aquesta activitat es fa a la vespra de Tots Sants i està organitzada pel Museu Internacional de Titelles d’Albaida, dins del seu projecte ‘Espanta la Por’ de la Biblioteca del

Museu Valencià d’Etnologia. L’objectiu de l’activitat és recuperar l’imaginari valencià. Però a més, també ha tingut una finalitat solidària, ja que des del Museu Internacional de Titelles d’Albaida s’ha decidit entregar la recaptació integra de les entrades a la Federació de Bancs d’Aliments, per a poder participar en la campanya ‘la Gran Recollida d’Aliments 2020’, que es durà a terme fins al dia 22 de novembre.

EL GRAT 717 - PERIĂ&#x2019;DIC DE Lâ&#x20AC;&#x2122;ALCOIĂ&#x20AC; I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

entrevista

Joan BaldovĂ Âˇ Diputat de CompromĂs al CongrĂŠs

Joan BaldovĂ: â&#x20AC;&#x153;Sense una forĂ§a polĂtica

valenciana els pressupostos serien molt pitjorsâ&#x20AC;? A Joan BaldovĂ (Sueca, 1958) se lâ&#x20AC;&#x2122;ha conegut com el â&#x20AC;&#x153;Llanero solitarioâ&#x20AC;? del CongrĂŠs dels Diputats perquĂ¨ ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnic representant de CompromĂs a Madrid. Assegura que li agradaria que foren moltes mĂŠs les veus â&#x20AC;&#x153;dâ&#x20AC;&#x2122;estricta obediĂ¨ncia valencianaâ&#x20AC;?, dâ&#x20AC;&#x2122;esquerres o de dretes, perquĂ¨ aixĂ li aniria millor als valencians i a les valencianes. De fet, sâ&#x20AC;&#x2122;emmiralla en el PaĂs Basc i admet que li agrada â&#x20AC;&#x153;beure de lâ&#x20AC;&#x2122;escola polĂtica del PNBâ&#x20AC;?, perĂ˛ entĂŠn que les realitats dâ&#x20AC;&#x2122;ambdĂłs territoris sĂłn molt diferents. EstĂ content amb el projecte dels PGE, tot i que ha presentat algunes esmenes per millorar-los. Entrevista publicada a www.nosaltreslaveu.cat el 12 de novembre de 2020. Per Raquel AndrĂŠs./

ĂŠ la sensaciĂł personal que sâ&#x20AC;&#x2122;estĂ silenciantÂ Compro-

mĂs? Tinc la sensaciĂł que a, vegades, no sols a CompromĂsÂ sinĂł tambĂŠ a altres partits que hem sigut part de la investidura dâ&#x20AC;&#x2122;aquest govern, no seâ&#x20AC;&#x2122;ns estĂ tractant amb la mateixa lleialtat que ho hem fet nosaltres. Signem un acord dâ&#x20AC;&#x2122;investidura que tĂŠ obligacions per a les dues parts,Â la nostra era per fer president Pedro SĂĄnchez i ajudar en tots els decrets lleis que sâ&#x20AC;&#x2122;han fet fins ara. IÂ hem complit, hem aprovat prĂ cticament tots els decrets llei que ha fet el govern.Â Per altra banda, ells havien dâ&#x20AC;&#x2122;haver acomplit el pacte que tenien amb nosaltres. De vegades percebem que des del govern no es tracta amb deferĂ¨ncia a tots els que hem permĂŠs que hi haja aquest govern a lâ&#x20AC;&#x2122;Estat espanyol. No oblidem que Pedro SĂĄnchez va ser president del Govern nomĂŠs per dos vots. - QuĂ¨ ha aconseguit CompromĂs? Hem aconseguit que es complisca la reforma de lâ&#x20AC;&#x2122;Estatut, que el PP va intentar que no es discutira fins a quatre vegades; 38 milions per al transport metropolitĂ de ValĂ¨ncia; en els pressupostos de Montoro, la inversiĂł era del 7% i acĂ ĂŠs al voltant del 9%; DependĂ¨ncia augmenta la dotaciĂł un 40%; sâ&#x20AC;&#x2122;augmenta la inversiĂł del Corredor Mediterrani... En definitiva, sâ&#x20AC;&#x2122;aconsegueixen una sĂ¨rie

de coses de CompromĂs que no les he escoltades a ningĂş mĂŠs en el CongrĂŠs. Una anĂ¨cdota: abans que es presentaren els PGE, la cap de llista del PP per ValĂ¨ncia, BelĂŠn Hoyo, tenia la possibilitat de fer una pregunta al Govern. La que va triar era sobre VeneĂ§uela. Ă&#x2030;s una mostra del que han sigut els diputats valencians a Madrid: abans pregunten per VeneĂ§uela que per lâ&#x20AC;&#x2122;infrafinanĂ§ament. Crec que si CompromĂs no existira, sâ&#x20AC;&#x2122;hauria dâ&#x20AC;&#x2122;inventar una cosa semblant. Per a mi ĂŠs absolutament fonamental una veu estrictament valenciana, siga de CompromĂs o de qui siga, que estiga a Madrid perquĂ¨ fa que els PGE acaben sent millors, com ho seran ara, per als valencians i les valencianes. - â&#x20AC;&#x153;Una veu estrictament valenciana, siga de CompromĂs o de qui sigaâ&#x20AC;?. Com veu eixes comparacions que es fan sovint entre CompromĂs i el PNB? Se sent ideolĂ˛gicament a prop del PNB? A mi mâ&#x20AC;&#x2122;agrada beure de lâ&#x20AC;&#x2122;escola polĂtica del PNB. Ara bĂŠ, les realitats polĂtiques del PaĂs ValenciĂ i del PaĂs Basc sĂłn absolutament diferents. Ja mâ&#x20AC;&#x2122;agradaria a mi que el poble valenciĂ tinguera eixa convicciĂł queÂ ĂŠs fonamental tindre forces polĂtiques prĂ˛pies per anar a Madrid i per representar els interessos a Madrid! Probablement ens aniria molt millor si aconseguĂrem tindre la forĂ§a que tenen partits com el PNB. Ara bĂŠ, soc conscient que el

â&#x20AC;&#x153;Som una anomalia i ens agradaria deixar de serhoÂ i tindre forces polĂtiques prĂ˛pies, dâ&#x20AC;&#x2122;esquerra i de dreta, que pogueren anar a Madrid i reivindicar tantes i tantes coses que ens fan falta.â&#x20AC;&#x153;

Joan BaldovĂ, diputat de CompromĂs al CongrĂŠs./ Foto Ulisses Ortiz

meu poble ĂŠs el que ĂŠs, i en la mesura de les meues possibilitats, intente fer entendre al poble valenciĂ la importĂ ncia de tindre opcions polĂtiques prĂ˛pies i valencianes. I aprenc el que puc cada dia dâ&#x20AC;&#x2122;eixa escola polĂtica del PNB, que tĂŠ molt a ensenyar en polĂtica. - AllĂ tenen forces polĂtiques nacionalistes de centre o de dreta, com el PNB, i dâ&#x20AC;&#x2122;esquerres, com EH Bildu. Correcte. CompromĂs seria com una anomalia en el panorama polĂtic valenciĂ , que ĂŠs

molt semblant al panorama polĂtic de Madrid. Som una anomalia i ens agradaria deixar de ser-hoÂ i tindre forces polĂtiques prĂ˛pies, dâ&#x20AC;&#x2122;esquerra i de dreta, que pogueren anar a Madrid i reivindicar tantes i tantes coses que ens fan falta. Probablement, si a Madrid tinguĂŠrem mĂŠs interlocutors dâ&#x20AC;&#x2122;estricta obediĂ¨ncia valenciana, segur que ens aniria molt millor. - Continuant amb el tema dels pressupostos, heu presentat esmenes. Si no sâ&#x20AC;&#x2122;accepten, quĂ¨ farĂ CompromĂs?

NOS ENCONTRARĂ S EN:

C/PERĂ&#x161;, 42 ALCOY T. 96 652 21 98 â&#x20AC;˘ â&#x20AC;˘ â&#x20AC;˘ â&#x20AC;˘ â&#x20AC;˘

No votarem en contra perquĂ¨ els pressupostos sĂłn objectivament millors per al conjunt del poble valenciĂ i no els farem descarrilar. SĂ que hem negociat aquesta setmana amb la ministra dâ&#x20AC;&#x2122;Hisenda una sĂ¨rie dâ&#x20AC;&#x2122;esmenes per tal de millorar-los i poder votar que sĂ. El que puc dir ĂŠs que he trobat bona sintonia i voluntat que eixes esmenes sâ&#x20AC;&#x2122;accepten. BĂ sicament tracten dos temes fonamentals: mĂŠs inversiĂł en Rodalies, que sĂłn els trens que fan servir els valencians cada dia, perquĂ¨ ĂŠs molt minsa i per sota de les necessitatsÂ i mĂŠs diners per als contenidors culturals valencians, que estan molt per davall de la importĂ ncia que tenen altres. Busquem que sâ&#x20AC;&#x2122;aproven els pressupostos, que la legislatura baixe el nivell de tensiĂł, que tot el mĂłn entenga que els PGE sĂłn legĂtims, que comence la legislatura... I poder comenĂ§ar a treballar en temes importants com ĂŠs el nou model de finanĂ§ament sense la pressiĂł dâ&#x20AC;&#x2122;haver dâ&#x20AC;&#x2122;aprovar uns nous PGE, o sense la pressiĂł dâ&#x20AC;&#x2122;unes eleccions catalanes.

www.ciasl.com

entrevista

- Ja ha eixit la reivindicació estrella. Quan tindrem un nou model de finançament? Sempre tenim alguna excusa: eleccions, coronavirus... arribarà algun dia? Eixa seria una bona pregunta per al PSOE i per a Podemos. Nosaltres, per descomptat, que seguirem sent incòmodes en eixa proposta. Parlar de finançament és parlar del benestar dels valencians, de serveis públics, de tindre les mateixes oportunitats que en altres llocs... i per tant, nosaltres no deixarem de parlar d’aquest tema i de reivindicar-lo. Crec que l’any 2021 ha de ser l’any de la reforma del sistema de finançament perquè podem tindre uns pressupostos aprovats: hi ha un horitzó lliure d’eleccions, i per tant, serà el moment en què podrem assentar-nos a la taula i discutir eixe nou model que permeta que els valencians i les valencianes puguem tindre uns serveis públics a l’altura dels que tenen altres territoris. - Hi ha un compromís real per part del Govern espanyol? Hi ha un compromís real. El va fer fins i tot el mateix Pedro Sánchez quan va parlar d’abans de finals d’any. Està clar que ningú s’esperava que estaríem eixint al carrer amb mascareta, però aquest és un tema que també té a veure amb la pandèmia: si els valencians tenim menys recursos, podrem lluitar pitjor contra la pandèmia. El que sí que garanteixen aquests pressupostos és que tindrem, en paraules de la ministra, els mateixos recursos que vam tindre l’any passat. Aquests pressupostos són expansius, augmenten la dotació en partides socials, i ara la prioritat són els PGE. Però és un tema que no podem deixar passar. Després dels pressupostos, el finançament s’haurà d’abordar, i també la reforma laboral, la Llei Mordassa... Aquesta pregunta que em feu a mi, la farem al Govern dia sí dia també. - Li preocupa que la tensió que es viu al Congrés dels Di-

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Joan Baldoví ens explica el seu punt de vista i experiència al Congrés./ Foto Ulisses Ortiz

putats arribe al carrer d’una manera agressiva? Clar que em preocupa. Crec que justament en el Congrés hauríem de donar exemple. Fa unes setmanes vaig tindre vergonya de veure que s’havia convertit en un lloc de hooligans. El Congrés, el parlament, ha de ser per a parlar. A mi no m’agrada el que diuen moltes vegades diputats de la dreta, però els escolte i els respecte, perquè crec que és el mínim que hem de fer. No oblidem que hem sigut votats per milers i milers de ciutadans que mereixen el mateix respecte que qualsevol altre vot i que qualsevol altra força política. Després de la moció de censura, i si s’aproven els pressupostos i passen les eleccions de Catalunya, probablement la tensió baixe i el parlament siga un lloc on es puga debatre assossegadament de diferents temes. Podem estar en desacord, però podem parlar, no hem de buscar destruir el contrari. - En eixe respecte al contrari, què fem amb els partits d’ultradreta?

“La conﬁança i la lleialtat són dos valors que han de presidir qualsevol govern, són l’argamassa que fa que qualsevol govern siga sòlid.” Tenen la legitimitat que els donen els vots. Però el que hem de fer els partits és el que s’està fent amb l’extrema dreta a tot Europa: se’ls ha d’aïllar, com Angela Merkel a Alemanya, que no és sospitosa de ser d’extrema esquerra. Tenen la legitimitat que els han votat tres milions de persones; però els altres hem d’entendre que no podem donar oportunitats a partits polítics que, si pogueren, ens il·legalitzarien a partits com Compromís. Hem de tindre molt clars quins són els interessos que representa eixa extrema dreta i aïllar-los en les institucions, no donar-los l’oportunitat que tinguen la possibilitat de traure la seua agenda oculta d’odi, d’exclusió i d’enfrontament en les institucions. El PP

hauria de ser el de la moció de censura i no el que estem veient cada dia a Múrcia o a Madrid. - Compromís està defensant darrerament la il·legalització d’organitzacions i partits polítics que promoguen l’odi. Hi ha una certa incomoditat al voltant d’aquesta qüestió per si es pot tornar contra moviments esquerrans amb una lectura més àmplia i acabar justificant la desaparició, per exemple, d’organitzacions independentistes per un suposat odi a Espanya. Com es pot garantir la democràcia il·legalitzant determinades organitzacions? Mire, ho he vist al Congrés quan Vox presenta una proposta de llei per il·legalitzar partits independentistes... una opció política que pretén il·legalitzar la llibertat d’expressió és justament la primera que s’hauria d’il·legalitzar. Si hi ha una cosa que és sagrada és la llibertat de pensament, la llibertat d’associació... en definitiva, la llibertat de poder defensar les teues idees. Si hi ha una organització que pretén aplicar idees feixis-

51 tes en el sentit d’excloure del debat polític i del joc polític a determinades opcions, el que hem de procurar és que siguen les primeres que s’haurien d’apartar. Soc partidari d’il·legalitzar aquells que defenen les seues idees amb la violència, i en el cas de partits com Vox, soc partidari de desemmascarar-los amb la paraula, amb les idees, amb la dialèctica i amb l’exemple del que estan representant i del que són. - Passem a diferents qüestions d’actualitat. Què canviarà en el sistema educatiu valencià ara que les CCAA podran triar quina serà la seua llengua vehicular a l’ensenyament? El que espere és que aquesta coalició de progrés estiga molts anys per a demostrar que el castellà no està en perill en cap lloc, que no n’hi ha cap xiquet de l’estat espanyol que no sàpiga parlar en castellà, i que els partits conservadors s’adonen que qui realment estan en perill d’extinció són les altres llengües. Espere que el que canvie siga que això done instruments a la nostra Conselleria per poder aplicar aquelles mesures que garantisquen que qualsevol xiqueta o xiquet valencià, en acabar l’escolarització, de veritat i no de paraula, siga capaç de dominar les dues llengües oficials que tenim. - Quina és la salut del Botànic? S’ha pogut recuperar eixa confiança i eixa lleialtat? Si es rectifica i tot el món és capaç d’entendre que s’havia de rectificar, la salut serà bona. Si no s’haguera rectificat, probablement s’hagueren trencat algunes coses. Jo fa quaranta anys que estic amb la mateixa dona i hem passat etapes bones i etapes roïnes. L’important és el resultat, és a dir: fa 40 anys que estem junts. Al Botànic, allò important serà dir: "Estem quatre o cinc legislatures junts governant aquest país". Crec que és el que hem d’intentar aconseguir i deixar que la dreta faça més llargues les vacances, perquè les tenia ben merescud.

comarques centrals

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Alcoi i comarca, anem per feina! Josep Maria Gadea · Subdirector Campus d’Alcoi

'Escola Politècnica Superior d'Alcoi (EPSA) està ubicada en el Campus d'Alcoi de la Universitat Politècnica de València (UPV). Recentment s'han celebrat eleccions per a dirigir-la, i Pau Bernabeu ha resultat elegit com a director per a quatre anys. A l'Escola Politècnica Superior d'Alcoi s'imparteixen actualment els Graus d'Enginyeria Elèctrica, Química, Mecànica, Disseny industrial i Informàtica. També s'imparteix el Grau d'Administració d'Empreses, que a més a més s'imbrica amb Turisme del Campus de Gandia i informàtica formant dos dobles graus. Pel que fa a màsters oficials s'imparteix el d'Enginyeria Tèxtil, el d'Enginyeria d'Organització i Logística, el d'Enginyeria en Processament i Caracterització de Materials i el de Direcció d'Empreses. A més a més també s'imparteixen cinc títols propis de la rama d'indústria, dos de la rama de finances i sis de la rama de gestió. Tota aquesta docència per a un Campus en un entorn poblacional de prop de 200.000 habitants. Que rep estudiants de tota Espanya i també de l'estranger que arriben a computar uns 2200 alumnes establits en Alcoi. I a més a més, quasi tots els estudiants poden fer pràctiques o el treball fi de grau o de màster en empresa, per a posteriorment, i una vegada titulats, fer ús del servei d'ocupació del Campus per trobar feina segons la formació que s'hi ha assolit. A banda de la part de formació també hi ha una gran tasca de recerca bàsica i també de transferència d'eixa recerca a l'empresa. Una gran majoria dels professors investiguen en l'àrea de coneixement pròpia, tenint uns indicadors de recerca similars als de tota la UPV. A grans trets i simplificant-ho molt, això és el que tenim en l'actualitat a Alcoi, fruit de la nostra història Industrial i de l'aposta de la Universitat Politècnica de València per aquest Campus. Tots els agents socials, empresarials i administratius poden gaudir d'un servei en aquesta ciutat que no tenen ciutats inclús de més habitants. I el nostre entorn ho ha d'aprofitar. Ara el Campus vol créixer adaptant-se al futur en quantitat i en qualitat. Dos conceptes en aquest cas inseparables, perquè és necessària una massa crítica suficient per a poder aconseguir serveis que incrementen la qualitat del conjunt. Però ho hem de fer junts, amb la Societat que ens envolta, creant vincles de confiança, col·laborant i compartint idees amb l'Ajuntament, amb les empreses, amb les institucions locals i comarcals, i també amb la societat civil. S’apropen moments de canvi. Les inversions que prepara Europa van, aquesta vegada, en una bona direcció i per tant d’aquesta crisi hem d’eixir amb més força. Alcoi i comarca, no desaprofitem l’embranzida, anem per feina!

La ‘Guia AIJU’ serà finançada per la Conselleria d’Economia Sostenible

És la trentena edició d'aquesta guia que està centrada en la situació del temps d'oci i a més, parlarà sobre com ha afectat la pandèmia i el confinament en el joc infantil BR | Comarques Centrals./ La Conselleria d’Economia Sostenible, mitjançant l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace), ha finançat amb 184.000 euros, la trentena edició de la ‘Guía AIJU 2020-2021’ que analitza el temps de lloc durant el període previ al confinament, durant el confinament, i postconfinament. Rafa Climent, conseller d’Economia, ha assistit a la presentació de la guia AIJU, i ha declarat que: “durant trenta anys ha sigut capaç d’adequar-se a les necessitats i demandes de les famílies fent costat a les empreses que estan fent joguets de qualitat segons les tendències socials i tecnològiques més innovadores del mercat”. A més, també ha destacat la importància del joguet i ha traslladat el seu suport a la indústria joguetera de la Comunitat “perquè continue creixent a escala nacional i internacional, i així contribuïsca a la recuperació econòmica”. El conseller ha pogut visitar, acompanyat per la directora general de l’Ivace, Júlia Company, el director d’AIJU, Manuel Aragonés, i el president de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ), José Antonio Pastor, la sala de jocs d’AIJU – Toy Lab, amb una selecció dels 126 productes que estan avalats per aquesta guia, i que procedeixen de 31 grups d’empreses. Per a elaborar-la s’ha fet un estudi amb més de 2.500 famílies d’Espanya.

Presentació de la nova Guía AIJU./

1600 d’elles van participar en el període de preconfinament, 650 durant el confinament, i altres 635 durant el postconfinament. Les conclusions assenyalen que durant el confinament, s’ha tingut més temps lliure que s’ha traduït en un augment del seu temps de joc en 1 hora i 30 minuts de mitjana, temps que s’ha dedicat, fonamentalment, a treballs manuals, jocs de taula, construccions i nines. Per a AIJU açò demostra la importància dels joguets com a element fonamental de refugi, aprenentatge i distracció durant aquestes etapes. El 56% dels més xicotets continua jugant amb joguets més que abans de confinament, especialment fins als 9 anys. Pel que fa al temps a l’aire lliure, abans del confinament, el 82% dels xiquets i xiquetes jugava d’aquesta forma menys temps del recomanat. La situació s’ha vist empitjorada durant el confinament i desconfinament. L’estudi també ha analit-

zat si juguen en solitari (59%), amb els pares o mares (67%) o amb els germans i germanes (46%). Una altra de les conclusions és el creixement exponencial dels videojocs en la pandèmia i l’excés de temps davant de les pantalles. Els videojocs són la categoria de joc preferida per al 35 % dels xiquets i xiquetes, que va augmentar el temps de joc de 25 minuts abans del confinament a 55 minuts en el confinament, i s’ha consolidat durant el període de postconfinament. A partir dels 7 anys, han jugat al voltant d’una hora o una hora i mitja diària durant el confinament. Si bé abans del confinament el 61 % de menors passava més temps del recomanat davant de les pantalles, el percentatge ha augmentat al 95 % durant el confinament. Amb aquestes dades, Pablo Busó, coordinador de l’àrea d’Investigació Infantil en AIJU, ha explicat que “Els xiquets i xiquetes tenien més temps lliure, i

els pares i mares trobaven dificultats a l’hora de transformar sa casa en el lloc de treball, cosa que va fer que foren més permissius amb el temps que passaven jugant a videojocs”. Els estudis mostren com la pandèmia ha reduït les relacions socials dels xiquets i xiquetes. Però, gràcies a la tecnologia, han pogut relacionar-se a través de videotelefonades i joc virtual, ja que la meitat de menors que juga a videojocs ho fa de manera virtual. TikTok ha esdevingut un dels grans canvis en aquest període. El 60% dels xiquets/es utilitza aquesta xarxa social. L’augment del valor de l’activitat física és una altra de les tendències. El 75 % dels xiquets i xiquetes practicava alguna activitat física en el període previ a la pandèmia. Durant el confinament aquesta situació va canviar, ja que el 23 % dels xiquets i xiquetes ha deixat de fer extraescolars esportives. Pel que fa a la campanya de Nadal, hi haurà tres fonamentals: el vincle entre el món digital i el joguet, els joguets dedicats a causes mediambientals i la sostenibilitat, i els joguets ‘Be You’ que ressalten la diversitat de persones i la inclusió. Els joguets que apareixen en la guia AIJU estan analitzats per un equip de persones expertes, el Centre de Referència Estatal d’Autonomia Personal i Ajudes Tècniques i l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE).

entrevista

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Raquel Ejerique, nova directora d'informatius de la radiotelevisió pública valenciana, À Punt Mèdia

Raquel Ejerique: “Hi havia una necessitat

d'informatiu comarcal,agrada i el reforçarem” De la seua trajectòria, molts lectors i lectores recordaran alguns de les especials d'investigació publicats per Raquel Ejerique a Eldiario.es a polítics com l'exministra de Sanitat, Carmen Montón, o l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. Ara és la nova directora d'informatius de la radiotelevisió pública valenciana, À Punt Mèdia. Per AMIC Valencians./

er què À Punt aposta per un informatiu comarcal? Hem apostat per un informatiu comarcal perquè òbviament és una de les nostres fortaleses com a mitjà de comunicació públic. Hem de cobrir el nostre territori que és molt ample, compta amb 800 km. Això no pot fer-ho qualsevol perquè requereix uns mitjans potents si has de ficar periodistes i enviar càmeres. És una cobertura que pot fer i ha de fer un mitjà de comunicació públic. Ho hem afegit en un moment de pandèmia perquè tota la informació que no siga sanitària és rellevant i importantíssima. Hem d’informar primordialment de la sanitat i salut, és una qüestió social, però hem afavorit altres temes que són importants i que afecten la vida de la gent de la Comunitat Valenciana. Per eixa necessitat hem obert aquest espai de 30 minuts. Ens ha passat que l’espai s’ompli amb molta facilitat perquè hi ha moltes històries a contar, moltes injustícies a denunciar, històries mediambientals i de temàtiques que no siguen estrictament de coronavirus. Eixa era la idea. El mateix equip de la nit fa un esforç prou important i està funcionant molt bé. - D’on va nàixer i com va nàixer? En quin moment vàreu dir que era el moment de fer un informatiu comarcal? Va ser en les primeres reunions després de guanyar el concurs per a la direcció d’À Punt. Ho vàrem fer, òbviament, reunint-nos amb l’equip directiu, Alfred, Cèsar i Benja. En eixes reunions inicials ja era prou evident que els informatius de la nit d’À Punt necessitaven fer un canvi. Primer perquè començaven a les 20.30 h i era una hora poc habitual, normalment comencen a les 21 h i a les 20.30 h no hi ha tanta gent disposada en casa a veure la televisió. Teníem un problema d’horari. Havíem d’ajustar-lo a les 21 h i pensant en això va eixir la idea d’endarrerir l’entrada de l’informatiu i aprofitar eixa mitja hora d’abans justament per a donar un espai de la informació local i comarcal, a les històries més properes i pròximes. Eixes dues idees encaixaven perfectament. - Quina ha sigut la resposta

"El que fem és mostrar una realitat que queda oculta normalment, però que és una realitat que pot passar en un poble molt xicotet, que ens identiﬁca a tots."

Raquel Ejerique, nova directora d'informatius de la radiotelevisió pública valenciana./

d'eixes primeres setmanes de notícies comarcals? La resposta ens ha sorprés a tots realment. L'audiència mai se sap en certesa si respondrà o no. Pensàvem que si, però en qualsevol cas pensàvem que era una bona aposta des del punt de vista del contingut. En eixe sentit ens hem llançat al cent per cent. Però, a més, l'audiència ha fet una resposta sorprenent i la veritat que portem 11 emissions i no tenim encara una xifra per a fer una mitjana fiable, però estem en un 5,7 d'audiència, que és més de la mitjana de la cadena. Això suposa que entren en l'informatiu comarcal més de 100.000 persones cada dia. Ara mateix és la quarta emissió més vista en el rànquing d'À Punt. Tot això en un moment de naixement molt imminent. Ha passat fa 11 dies, fa quasi dues setmanes. Òbviament hi havia una necessitat, agrada el comarcal i el reforçarem. De fet, la idea inicial era de dilluns a dijous, vam ampliar de dilluns a divendres i, òbviament, per la resposta inicial, es quedarà molt de temps en la graella d'À Punt. - A qui va destinat l'informatiu de comarques, a diferència d'altres informatius del migdia, de la nit o de notícies del matí?

“Encara que ixen pobles o comarques més xicotetes que no són les grans ciutats de la Comunitat, la nostra aspiració és que tot el món es puga sentir identiﬁcat.” Va dirigit a tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana. El que fem és mostrar una realitat que queda oculta normalment, però que és una realitat que pot passar en un poble molt xicotet, que ens identifica a tots. À Punt és un mitjà de comunicació de proximitat geogràfica, però també cultural. Tots compartim una cultura més o menys pareguda. Si mostrem una història de Vinaròs, una persona de l'Alfàs del Pi pot sentir-se identificada perquè parlem d'una cultura comuna, un idioma comú, un territori comú, unes normes que compartim en comú, una manera de ser més o menys en comú. Encara que ixen pobles o comarques més xicotetes que no són les grans ciutats de la Comunitat Valenciana, la nostra aspiració és que tot el món es puga sentir identificat. - En pandèmia vau ajudar a

mitjans de proximitat de tot el territori. En les mateixes rodes de premsa oferíeu senyal en directe. Veieu alguna manera de fer sinergies entre tots els mitjans comarcals que vos ajuden d'alguna manera a arribar a eixes històries? Els mitjans comarcals i locals són i poden ser els nostres ulls. Cal col·laborar. Nosaltres tenim la capacitat tècnica i periodística d'anar a llocs, però qui millor que els mitjans locals o la gent del poble o els periodistes de la comarca? Són els que millors coneixen eixa realitat i poden realment col·laborar i nosaltres amb ells per mostrar tota eixa riquesa que tenim a la Comunitat Valenciana. En eixe sentit, és fonamental fer més llaços de comunicació i de col·laboració en tot el teixit periodístic local. - Què us ha suposat fer un informatiu comarcal de cara a la plantilla, de dur els recursos que teniu? Què suposa ampliar-ho amb un informatiu més? L'equip de notícies nit ha fet un esforç que hem de reconéixer perquè a la vegada que feien l'informatiu d'una hora i mitja, que és prou llarg per a la resta de l'entorn, a les 15 h o les 16 h quedaven per a fer assajos

i fer proves per a l'informatiu comarcal. Han portat eixes dues velocitats de traure el treball del dia i, a més, llançar un nou informatiu. Nosaltres per les limitacions que tenim també de personal, que estan regulades, no podem tindre més periodistes ni més empleats en general. Tots sabien que havien de fer un esforç perquè eixa mateixa quantitat de periodistes assumia també eixa informació comarcal. La durada és la mateixa perquè és una hora i mitja d'informació a la nit, però eixa mitja hora que és totalment diferent de la resta de l'informatiu sí que comporta molt més de treball. Tens gent fora de la redacció molt de temps, anant a llocs que potser estan a una hora o hora i mitja. Eixos recursos els has perdut per a l'informatiu estàndard, el que comença a les 21 h. Som conscients que estem en un moment en què hem de donar resposta a una necessitat que hi ha d'informació local. Hem fet els ajustos necessaris per a traure'l endavant. - Em pots avançar quin serà el pròxim pas dels informatius? Hem fet molts passos en els últims mesos. Hem ampliat la informació esportiva a la ràdio, hem ampliat la informació pròpia a la ràdio amb un magazín informatiu tots els matins de dues hores i mitja, hem ampliat la informació televisiva del matí fent tres hores de televisió en un estudi de televisió en un programa que marca molt l'actualitat, hem fet un comarcal... És el moment de parar, analitzar el que hem fet, com funciona i fer ajustos també en els formats dels informatius: són llargs, curts, han de tindre sumaris llargs o no? Hem de revisar el que tenim i en uns mesos veure si encara podem tenir la capacitat d'ampliar més informació.

ibi

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Els ‘Paqueteros i Paqueteres Reials’ tindran la seua rotonda

Oferiran promocions amb l'objectiu que els clients puguen trobar l'oportunitat d'adquirir els seus productes

XXXAniversari del MuseuValencià delJoguet Amb una exposició temporal de '30 anys. Donacions a la col·lecció del Museu' i compta amb peces de 145 donants que daten entre 1915 i 2006 EG | Ibi./ El Museu Valencià del Joguet celebra el seu trenté aniversari i en els pròxims mesos oferirà una programació especial per a tots i totes les seues visitants amb motiu d'aquesta celebració. L'objectiu de la commemoració és posar en valor i donar a conéixer la trajectòria d'aquest Museu que és una de les peces fonamentals de la identitat i imatge cultural que Ibi projecta a l'exterior, a través dels joguets com a símbol de la infància i el desenvolupament social, econòmic i cultural de la vila. A causa de la situació sanitària actual, la celebració del trenté aniversari del Museu no es concentrarà en un sol dia. Les activitats programades s'iniciaran amb l'obertura al novembre de 2020 de l'exposició temporal “30 Anys. Donacions a la col.lecció del Museu” i s'estendran fins a la finalització del pròxim any 2021 Exposició temporal “30 ANYS. DONACIONS A la COL.LECCIÓ DEL MUSEU” Aquesta exposició està composta per donacions realitzades al Museu que han sigut realitzades des de 1990, l'any de la seua inauguració, fins a l'actualitat. L'exposició és un homenatge a totes aquelles persones que han fet créixer la col·lecció gràcies a les seues ganes de compartir amb tot el món els joguets que han format part de la seua infància i les seues vides. Es tracta d'una mostra molt particular i

emotiva, on totes aquestes persones es veuran identificades i representades a les nostres sales. La recepció de donacions s'ha vist incrementada en els últims 5 anys i, afortunadament, continua creixent i ampliant els fons del Museu. Aquesta exposició compta amb peces de 145 donants, sobretot particulars, encara que també han donat algunes empreses i altres entitats. Els joguets i jocs que s'inclouen daten d'entre 1915 i 2006 De la mateixa manera, el Museu vol fer conviure passat i present en la difusió del patrimoni material i immaterial que conté. Així, a través del web oficial del Museu, els mitjans digitals i les xarxes socials @museovalencianodeljuguete connecta amb les audiències oferint continguts sobre les visites, activitats, les noves exposicions temporals i l'ampliació constant de les seues col·leccions. El Museu continua implementant les mesures sanitàries a les seues sales: aforament reduït, màscara obligatòria, higienització de mans, recorreguts senyalitzats i distanciament interpersonal per a poder continuar rebent visites. A més, per a les activitats programades les places seran limitades sent necessària la reserva anticipada per a participar. Tota la programació es donarà a conéixer a través del web del museu i xarxes socials i per a participar en les mateixes cal contactar amb el museu a través del telèfon 96 655 02 26.

BR | Ibi./ La localitat d’Ibi tindrà una nova rotonda que regularà el trànsit en la intersecció entre l’Avinguda Azorín amb l’Avinguda Miguel Hernández. Aquest nou element tindrà com a protagonistes als ‘Paqueteros i Paqueteres Reals’, servidor dels Reis Mags d’Orient. L’homenatge coincideix amb l’any en què es compleixen el 90 aniversari de la Cavalcada dels Reis Mags al municipi.

El disseny, dirigit especialment al públic infantil, es basa en l’escena més característica del treball d’aquests ajudants amb els Reis Mags. Són tres figures, treballant, al voltant d’un eix central i distintiu que és l’escalera, com a il·luminació, a la part superior del conjunt, s’ha col·locat una estrela, la que guia als Reis Mags. També es col·locarà un camió de joguet en senyal d’agraïment al treball desinteressat que fan els

transportistes locals per a poder repartir regals durant aquest dia màgic. El regidor d’Urbanisme, Santiago Cózar, ha assenyalat que: “La figura dels Paqueters Reials és una de les més volgudes a Ibi, tant pels nostres xiquets i xiquetes, com per als adults. La seua labor, a més de molt complicada, és importantíssima dins de la festivitat dels Reis a la localitat i mereixien un reconeixement per part de tots els iberuts”.

museu del joguet

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Smoking Souls als premis Ovidi./ Foto Propaganda pel fet

Premis Ovidi Alcoi celebra la quinzena edició dels premis

En aquest 2020 es commemora el 25 aniversari des de que el cantautor alcoià "se'n va anar de vacances", i enguany ha estat més present que mai.

‘L'home de les orelles’arribarà a Cocentaina adaptant-se a la Covid-19 Aquesta tradicional exposició valenciana canvia el seu format perquè els xiquets i xiquetes de Cocentaina gaudisquen de l'últim dia de l'any BR | Cocentaina./ L'Ajuntament de Cocentaina va recuperar fa 5 anys una de les tradicions valencianes per a xiquets i xiquetes, es tracta de 'L'home de les orelles'. En aquesta festa ancestral, dedicada als més menuts, es fa un passacarrer que finalitza al Pla de la Font amb una gimcana en la qual els xiquets i xiquetes han de buscar a aquest personatge fantàstic. És un dia màgic en la que aquest home apareix sol l'últim dia de l'any, el 31 de desembre. Com ens explica Vicent Santamaria, tècnic de promoció lingüística: "És un home que té més orelles que dies li queden a l'any". La tradició va naixer a partir de 'l'home dels nassos' que és típic a Catalunya i Balears. A causa de la Covid-19 enguany no es pot fer ni el passacarrer, ni la gimcana, però des de l'Ajuntament

de Cocentaina s'ha preparat un espectacle al Teular. Es tracta d'una actuació única en la qual l'home de les orelles anirà en companyia d'uns amics, que són els protagonistes del conte infantil 'La Maria no té por'. Aquest espectacle està fet per Disparatorio i té com a títol 'On estan els monstres', que ha estat adaptat per a l'ocasió perquè aparega el protagonista d'aquest 31 de desembre. La vestimenta serà especial per a l'ocasió, segons ens explica Santamaria: "estem fent-li un cabut que està dissenyat pel mateix que ha fet als seus companys, Riccardo Mariscalchi". L'home de les orelles estarà al Teular de Cocentaina el 31 de desembre a les 12 del migdia amb els xiquets i xiquetes contestanes.

BR | Alcoi./ El 8 de novembre es va celebrar al Teatre Calderón d'Alcoi la quinzena edició dels Premis Ovidi. És la primera vegada que aquesta gala se celebra a la ciutat natal del cantautor. En l'acte, Ovidi Montllor va estar més present que en altres ocasions, ja que en aquest 2020 es commemora el 25 aniversari de les seues vacances. La gala va començar amb un grup de cantants que van interpretar diferents peces d'Ovidi. L'acte va estar conduït per la periodista Amàlia Garrigós. La banda de rock Smoking Souls va ser la gran triomfadora de la nit, ja que va guanyar tres dels premis. El jurat per a decidir a tots els guanyadors ha hagut d'escoltar 195 discos, una xifra que supera a la d'edi-

home de les orelles

cions anteriors, a més de 58 cançons sobre la pandèmia i 38 versions de cançons d'Ovidi. Els premiats van ser: el millor disc de pop per a Atlàntic, Volem els ponts; millor disc de rock per a Smoking Souls per Translúcid; millor disc de folk per a Marala i el seu treball A trenc d'alba; millor disc de cançó d'autor per a Mireia Vives & Borja Penalba per Cançons per fer camí; millor disc de hip-hop per a Black Fang per A foc lent; millor disc de mestissatge per a La Fúmiga i el seu treball Espremedors. En la categoria d'Intèrpret revelació el premi ha sigut per a Tenda, la millor cançó ha sigut per a Pau Alabajos pel seu tema 'Kintsugi', la millor lletra per a Néstor Mir per la seua cançó 'Ombres en la pluja'. Smoking Soul a

més també va guanyar el premi als millors arranjaments i/o producció i el premi al millor disseny pel seu treball Translúcid. El millor videoclip ha sigut per a Gem, per la cançó 'Passatgers', el premi al suport a la música en valencià ha sigut per a La Casa Cantonera, la millor cançó de la pandèmia va ser 'Mans de cel' de Verdcel i la millor versió d'Ovidi Montllor va ser per a Ofèlia per 'Tot esperant Ulisses'. També es va entregar un premi a la llibertat d'expressió que va recaure en Jordi Cuixart, i un premi honorífic, que va ser per a Quico Pi de la Serra. A més dels Premis, el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià ha impulsat per a aquest any una sèrie de concerts a València, Castelló i Alacant.

comarques centrals

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Presentació del nou vehicle de Castalla./

Castalla té una nova furgoneta pel transport en l’àmbit social i educatiu

Servirà per a millorar la vida de persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial de Castalla i comarca BR | Castalla./ La regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Castalla ha adquirit una nova furgoneta per a prestar servei de transport en l’àmbit social i educatius. Aquest nou vehicle ha costat 37.980 euros, i servirà per a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial de Castalla i comarca. Maite Gimeno, regidora d’aquesta àrea, ha declarat que és “un servei necessari i essencial per al

municipi de Castalla, que ens permet donar suport a l’entorn de les persones amb diversitat funcional en la conciliació familiar i ajudar als estudiants de Castalla que tenen unes necessitats d’aprenentatge concretes”. La furgoneta complirà una doble funció, s’usarà per a transportar a les persones amb diversitat funcional o Alzheimer en el trajecte d’anada i tornada al centre en el qual realitzen les seues activitats o per a les residències, i

també per a traslladar alumnat de la localitat que per diferents raons necessita una educació especial fora de Castelló. “Està adaptada i compta amb nou places per a persones amb mobilitat reduïda”, ha explicat Gimeno. El vehicle que s’utilitzava fins al moment ha complit ja 18 anys de servei, per la qual cosa estava obsoleta i no assegurava les millors prestacions per a fer aquests transports.

Reunió de l’executiu responsable a València./

200.000 persones es podrien vacunar en el primer trimestre de 2021

Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Ximo Puig, d'acord amb les estimacions de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública BR | País Valencià./ El president de la Generalitat, Ximo Puig, s’ha reunit amb la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, i amb membres de la comissió de vacunació de la Comunitat Valenciana. Segons ha avançat el president, s’estan ultimant tots els procediments per què la Conselleria de Sanitat comence les vacunacions “al més

aviat possible”. Puig ha explicat que les previsions són començar a rebre les primeres dosis en gener i arribar fins a les 400.000 durant el primer trimestre de 2021, és a dir, que per a aquest moment ja es podria vacunar a 200.000 persones a la Comunitat Valenciana. Aquesta remesa seria de la companyia Pfizer, i consta dos dosis per per-

sona. A més, podrien arribar altres dosis en funció dels acords que s’arribe amb altres companyies farmacèutiques, segons ha explicat el cap del Consell. La vacunació començarà pels grups prioritaris: persones que viuen a residències, personal que treballa en aquests centres, personal sanitari i sociosanitari i persones vulnerables.

gandia

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

Gandia participa en la campanya ‘La mar de tots’ de l’Oceanogràfic

L'alcaldessa Diana Morant, ha soltat a la mar una tortuga recuperada en l'ARCA de la Mar de l'Oceanogràfic BR | Gandia./ L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, ha soltat una tortuga a la platja de l’Auir, dins de l’acte de conscienciació de la campanya que du a terme l’Oceanogràfic, ‘La mar de tots’, que vol acostar-se a municipis marítims. La tortuga és un exemplar de ‘queloni’, un subadult d’uns 35 quilos que es va trobar encallat amb emmallament al seu cos i fem marí a la platja d’Elx. Des del dia 13 de juliol ha estat recuperant-se en l’Àrea de recuperació i conservació d’animals de la mar (ARCA de la Mar) de l’Oceanogràfic. Diana Morant ha volgut agrair als organitzadors: “El fet que s’haja triat Gandia no és casual, perquè Gandia respecta el medi ambient i sempre ha demostrat ser una ciutat compromesa amb el seu entorn natural, amb el seu ecosistema, amb el seu paisatge i amb els seus éssers vius”.

Assistents a una de les xerrades al Palau. Foto Àlex Oltra./

Gandia du a terme la iniciativa l’Espai Interreligiós

Aquesta activitat té com a objectiu resoldre preguntes sobre interculturalitat, convivència i racismes, xenofòbies i radicalismes

Moment de la solta de la tortuga marina a la platja de l’Auir./

Però el vincle de la localitat amb l’Oceanogràfic no acaba ací, ja que des del 14 de novembre, fins al dia 29 del mateix mes, hi haurà una tarifa espe-

cial d’un 50% de descompte en l’entrada d’adult i reduïda, per a aquelles persones que siguen nascudes o estén empadronades a Gandia.

Aquesta promoció no serà acumulable ni aplicable amb altres descomptes. La compra de les entrades haurà de ser en el web de l’Oceanogràfic.

BR | Gandia./ Les regidores Liduvina Gil i Carmen Fuster han assistit al Palau Ducal per tal de conéixer l’acollida que està tenint la iniciativa de l’Espai Interreligiós que es realitzarà fins al dia 5 de desembre. Amb aquesta proposta es volen resoldre alguns dubtes sobre interculturalitat, convivència i racis-

mes, xenofòbies i radicalismes, i està destinada a escolars, joves i adults. Aquest projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració dels departaments de Cooperació i Educació. L’objectiu principal és donar a conéixer la diversitat religiosa i sensibilitzar sobre la pluralitat cultural i fomentar el diàleg interreligiós.

Entrega dels Premis Literaris Ciutat de Gandia

Josep-Anton Fernàndez, Pepa Aguar i Gaspar Jaén guanyadors BR | Gandia./ En la vesprada del 20 de novembre Gandia va celebrar la gala dels Premis Literaris Ciutat de Gandia 2020. Acte organitzat per l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques i l’Ajuntament. Aquests guardons són molt importants al territori valencià i a Espanya, tant pel seu prestigi com per la dotació econòmica. En aquests premis literaris hi ha hagut tres premiats de tres categories diferents. Josep-Anton Fernàndez va guanyar el Premi Ausiàs March de Poesia, un premi amb una dotació de 8.000 euros, que va aconseguir gràcies a ‘L’animal que parla’. Aquest escriptor català s’estrena en el món de la poesia amb un llibre que enfronta al lector a un ventall d’experiències que van des del més íntim estremiment emotiu fins a la vibració genuïna del pensament. El segon premi que es

Obert el termini per a fer-se voluntari per a cuidar colònies felines Pepa Aguar a rebre el seu guardó. Foto Àlex Oltra/

va donar durant aquesta celebració va ser el Premi Joanot Martorell de Narrativa, que va ser per a Pepa Aguar per ‘El que em queda de tu’, una novel·la que parla de dones, d’àvies, de mares i de filles, i de les paraules que varen quedar per dir abans la malaltia de la ment ho arrossega tot al seu pas. Aquest premi està dotat econòmicament de 20.000 euros. Per últim es va entregar el Premi Joan Roís de Corella a la Trajectòria Literària, que va ser per a Gaspar Jaén i Urban. Poe-

ta d’Elx que ha fet de la seua obra l’expressió d’un testimoni íntim i decidit en favor de les paraules i del país. La seua poesia indaga els territoris de la introspecció i la reflexió amb contrarietats. Gaspar és un activista compromés que actua sobre una consciència del món desvinculada a la qual pretén humanitzar i entrar en la reflexió. Durant l’esdeveniment, l’alcaldessa de la localitat, Diana Morant, va assenyalar que “mai deixarem de donar suport al món de la literatura”.

BR | Gandia./ Com ha anunciat la regidora Liduvina Gil, ja està obert el termini per a aquelles persones que vulguen ser voluntàries per a cuidar a gatets de les colònies felines. La mesura està dins del Pla de Colònies Felines. L’objectiu d’aquest pla és controlar i cuidar els nuclis felins que hi ha a la ciutat de Gandia. Els interessats podran inscriure’s al registre municipal de l’Ajuntament o realitzar el tràmit en la seu electrònica.

200.000 euros per a ajudes relacionades amb la Covid-19

Aquestes ajudes complementen les que s'havien anunciat setmanes abans per l'Ajuntament de Gandia BR | Gandia./ El vicealcalde de Gandia, Josep Alandete i el coportaveu del govern, Jose Manuel Prieto han anunciat noves subvencions relacionades amb la Covid-19. Unes ajudes que complementaran les que ja es van anunciar durant les passades setmanes per part de l’Ajuntament de la localitat i altres administracions superiors. Dins de la nova línia d’ajudes que ha posat en marxa la Conselleria d’Educació per a organitzar activitats de suport i altres activitats extraescolars per a alumnat entre els 3 i els 18 anys, Gandia

rebrà 130.000 euros per a poder desenvolupar aquestes accions als centres educatius. Per al sector del turisme es rebran més de 67.000 euros del Fons de Cooperació Municipal per a Municipis Turístics de la Comunitat Valenciana que es destinaran a finançar part de les activitats i serveis que ha prestat el consistori durant l’època estival. La xarxa de biblioteques municipals també es beneficiarà d’aquestes ajudes amb 7.300 euros per a organitzar activitats de foment de la lectura, i amb 5.556 euros per al seu equipament.

gandia

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

oliva

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives premia a Oliva

Subvenció pera les activitats culturals d’Oliva

Aquest premi de Festes Inclusives i No Sexistes suposa un premi de 10.000 euros i s'ha valorat la qualitat del projecte, l'originalitat i l'impacte

Aquestes ajudes són de la Diputació Provincial de València i de la Generalitat de Catalunya

BR | Oliva./ L’Ajuntament d’Oliva ha rebut el Premi de Festes Inclusives i No Sexistes que atorga la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives als municipis de més de 20.000 habitants, gràcies al seu projecte #OciVioleta La localitat ha sigut una de les guanyadores d’aquest premi, juntament amb Montanejos, Ondara i Pego. Cadascun d’aquests municipis ha rebut un premi de 10.000 euros i, a més, s’ha fet una menció especial a la Mancomunitat de la Ribera Alta. El jurat ha valorat la qualitat del projecte, l’originalitat i l’impacte. I és que aquest projecte es basa en la sensibilització de l’entorn festiu per a generar un entorn segur per a totes les persones, ja que mentre més persones estiguen formades, més segura serà la localitat. És per aquest motiu que

BR | Oliva./ Julio Llorca, regidor de Cultura i Música, ha anunciat dos ajudes que serviran per al finançament de diferents esdeveniments culturals a la localitat d’Oliva. Aquestes ajudes arriben des de la Diputació de València i des de la Generalitat de Catalunya i entre les dos sumen 14.501 euros. Concretament la Diputació ha subvencionat amb major quantitat, 7.501 euros, a través de la Comissió de Valoració del SARC, per a promocionar i dur a terme activitats culturals durant el 2020. Amb aquests diners s’han pagat les sis actuacions del Vé Cicle Rebombori de Teatre Infantil, que va començar en març, de forma presencial, i que va finalitzar el 15 de novembre televisat per la Televisió

El projecte a rebut el reconeixement de la Conselleria valenciana./

s’han organitzat distintes formacions per al personal de locals d’oci, càmpings, associacions, falles, filades, entitats festives. També s’ha organitzat i format

voluntariat per a atendre el punt violeta. A més, també li donen importància al dret de les dones i a la comunitat LGTBI. Anna Mena, regidora

La secretària autonòmica de Salut Pública visita Oliva

Isaura Navarro ha mantingut una reunió amb el govern municipal per a conéixer la situació respecte a com està afectant la Covid-19 BR | Oliva./ La secretària autonòmica de Salut Pública, Isaura Navarro, ha anat fins a Oliva per a reunir-se amb els responsables del govern municipal i conéixer com està la situació respecte a la pandèmia de la Covid-19. A més de Navarro, també estaven presents l’alcalde d’Oliva, David González, la vicealcaldessa, Ana Morell, el regidor de Salut Pública, Miguel Monzonís i el regidor de Participació Ciutadana, Josep Escrivà. Els responsables municipals han explicat a Isaura Navarro les mesures que s’han adoptat en l’àmbit local, a part de les directrius de les autoritats autonòmiques i estatals. “A Oliva vam establir un protocol propi, i hem intentat aplicar restriccions amb caràcter preventiu des d’un principi, de vegades anant més enllà del que marcaven les directrius d’altres administracions. Hem reduït

La Secretaria de Salut amb l’alcalde i els regidors./

les activitats organitzades per l’Ajuntament i també hem extremat les mesures preventives en aquelles que sí que s’han mantingut”, ha informat Miguel Monzonís. Per la seua part, l’alcalde de la localitat ha agraït la proximitat de la secretària autonòmica: “per a conéixer de primera mà la realitat de la pandèmia a Oliva, així com les mesures preventives i de control que estem duent a

terme. I com no, les bones notícies i la informació pel que fa al futur Centre Sanitari de Sant Francesc, la qual cosa mostra el compromís del govern Valencià amb Oliva”. Navarro ha comentat que en la seua visita, a banda de valorar la situació epidemiològica, també s’ha analitzat la millora en l’assistència sanitària que suposarà la nova construcció del nou centre sanitari.

d’Igualtat i Diversitat ha agraït aquest reconeixement al treball que es du a terme des de la seua àrea per tal d’aconseguir la igualtat de totes i tots.

Comarcal. La subvenció concedida pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha subvencionat la XVI Edició del Festival de Poesia d’Oliva, Poefesta. L’ajuda ha arribat fins als 7.000 euros, i s’ha donat per promocionar i difondre la literatura valenciana. És un dels pocs pobles que rep aquesta ajuda fora de Catalunya i Oliva ja porta rebent-la anys. Julio Llorca ha valorat positivament les subvencions rebudes i ha explicat que: “ajudaran a seguir consolidant dos dels esdeveniments culturals més importants de la programació anual, i que, enguany, per les circumstàncies de la pandèmia, s’han hagut de posposar, però que afortunadament s’han pogut realitzar, tot adaptant-los a les normes sanitàries”.

Nou programa pilot d’estacionament intel·ligent a Oliva BR | Oliva./ Josep Escrivà, regidor de Modernització de l’Administració local d’Oliva, ha presentat un nou programa pilot d’estacionament intel·ligent per al municipi. La primera fase, segons ha explicat Escrivà: “s’iniciarà d’ací a poc temps i estarà a l’abast de la ciutadania de la zona de la Vila, en el centre històric d’Oliva”. S’ha triat aquesta zona, ja que, com ha afegit el regidor: “amb les dades extretes de l’Estudi del PMUS aquesta és la zona més congestionada de la localitat”. S’oferiran 41 places d’estacionament intel·ligent, de les quals 23 seran d’estacionament lliure, 4 de mobilitat reduïda, 3 de càrrega i descàrrega, i 13 de zona blava. Els estacionaments intel·ligents funcionen amb uns sensors que s’instal·laran en poc temps.

Els agricultors mostren el fullet informatiu./

Agricultors s’instrueixen per a actuar davant possibles riscos

S'ha creat un fullet informatiu que resumeix com s'ha d'actuar en cas de patir robatori, intoxicació... BR | Oliva./ El Departament d’Agricultura de l’Ajuntament d’Oliva ha creat un fullet que explica als agricultors com han d’actuar davant possibles perills, com per exemple, un robatori, intoxicació per utilitzar productes químics, possible descontrol de crema de restes de poda, o si es pateix algun focus descontrolat de plagues. El fullet estarà disponible en establiments de productes agrícoles, en els edificis municipals o en diferents comerços del municipi, amb l’objectiu

que estiga a l’abast de les persones interessades. També es podrà descarregar al web municipal. “Continuarem treballant per a donar facilitats i tindre informats a tots els nostres agricultors, escoltarem les demandes que ens facen arribar i els facilitarem tot el que estiga en les nostres mans perquè puguen actuar de manera ràpida davant les problemàtiques que puguen sorgir en la seua tasca diària”, ha explicat el regidor de l’àrea, Miquel Doménech.

nadal oliva

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

classificats

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

VOLS QUE EL TEU ANUNCI DESTAQUE?

UN MÒDUL PER TAN SOLS 6€

Serveis &Treballs GENERALS - Se ofrece chico para arreglos en general: pintura, bricolaje, montaje de muebles, etc. Precios económicos. R: 600 717 491 Pablo. - Se ofrece mujer para trabajar en cualquier oferta laboral como interna o externa. Con disponibilidad. R: 632 61 92 10/ 620 63 83 31. - Se ofrece chico como ay. de cocina y limpieza de salones, bares, restaurantes... para cualquier oferta laboral. R: 643 211 190. - Se ofrece persona para limpieza de entradas y oficinas, conserge, recepcionista, parking, gasolinera, limpieza, para hacer compañía a personas mayores, etc. Con experiencia. R: 695 55 23 46. ADMINISTRACIÓ < Se ofrece administrativa seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634

Temps Lliure

&Festers

TRAGES FESTES i FILAES - Vendo traje de ligero para niño de 8 a 10 años, completo con bolsa y metales y traje para adulto. Precio a convenir. R: 620 445 515. - Vendo traje de la filà Muntanyesos de la talla 1012 años. Precio a convenir. R: 676 463 218. - Vendo trajes de Abencerraje completos, para adulto XXL, adolescente y niño. R: 616 182 445. - Vendo traje de Abencerraje completo para adulto. P: 300€. R: 617 902 255. - Vendo traje de Mozárabe para adulto, talla 46, completo sin casco ni capa. R: 630 147 439. < Vendo traje de la fila Llana de adulto talla 44, completo, 2 pantalones, zapatos de la talla 41. Sin bolsa. Precio a convenir. R: 659 80 34 64. CÀMPING i CARAVANES -Vendo caravana Roller-alo-

Terrenys &Immobles PISOS -Vendo 2ºpiso en c/ Gabriel Miró con ascensor, 3 habitaciones, 2 baños, cocina. Galeria, despensa, 2 balcones grandes a la calle, todo exterior. 140m2. Económico. R: 607 056 900 Carlos. < Vendo pisos en 2º y 3 en c/El Camí, con 5 habitaciones, 2 cuartos de baño, salón, comedor, muy soleado, con terraza. Cada piso 60.000€. R: 659 07 24 01 (llamar en horario de oficina) - Vendo 1º piso para ver cabalgata de Reyes con amplio balcón en la c/San Lorenzo. Amueblado. R: 96 652 59 04/ 687 3747 88. - Vendo 3º piso en c/Santa Rita, 3 habitaciones, cocina, comedor. Muy económico. R: 636 06 97 50. < Vendo / alquilo 2º piso en c/ Casablanca de 54 m2, 3 dormitorios, cocina, despensa, aseo, amueblado, porchi y balcón. P: 12.000 €/ 200 €. R: 96 552 17 09. PISOS LLOGUER - Alquilo estudio/loft en Calle Entenza. Amueblado y econó-

409 978 tardes. COMERÇ - Se ofrece chica como dependienta, camarera o en comercio. R: 607 092 506. - Se ofrece chica como dependienta, camarera, reponedora o para cualquier oferta. R: 643 211 190 Fátima. < Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza. R: 633 068 537 Esmeralda. HOSTALERIA - Se ofrece chica como camarera, cuidado personas mayores o para cualquier oferta, con experiencia. R: 617 280 991. < Se ofrece camarero de 30 años con experiencia en el sector hostelero. R: 642 95 39 30/ 634 25 52 66.

Anuncis Classificats

REFORMES i CONSTRUCCIÓ < Se ofrece chico para pintar pisos, fachadas, garaje, presupuestos sin compromiso R: 682 67 56 89. - Se ofrece chico para trabajar en obra o pintar para la comarca, con experiencia. R: 675 67 64 85. SERVEI DOMÈSTIC - Se ofrece persona para cuidar niños o personas mayores o para limpieza del hogar. Tere. R: 618 03 50 35. - Se ofrece chica para limpieza, hosteleria o cuiddo de mayores. Tere. R: 642 024 998. - Se ofrece señora para el cuidado de mayores y niños o limpieza en general, con recomendaciones. Seria y responsable. R: 688 465 514 Inés. < Se ofrece chica responsa-

ble para tabajar en cuidado de niños, mayores o personas enfermas, dia y noche, también para trabajo en hosteleria, don de gentes. R: 642 024 998 Amalia. - Se ofrece señora para limpieza, cuidado de personas mayores, o cualquier oferta laboral, responsable y trabajadora. R: 642 303 358 Antonia. - Se ofrece señora para limpieza en general por horas. R: 650 725 093. - Se ofrece pareja para cuidar casita o masia, también cuidado de personas, por horas o internos. R: 633 782 733. - Se ofrece chica para limpieza de viviendas y escaleras o ayudante de cocina. R: 643 293 655 Amparo. < Se ofrece chica para limpieza y cuidado de personas

mayores, incluido sábados. R: 622 02 35 08. - Se ofrece chica para limpieza de viviendas y escaleras y cuidado de mayores. R: 643 211 190 Amparo. ALTRES - Agente fotógrafo busca modelos con o sin experiencia de 18 a 55 años. R: 608 06 05 94. - S'ofereix xic amb 19 anys com a ajudant de perruqueria amb 2 anys de titulació en perruqueria i estètica. R: 690 380 507. - Se ofrece señora para trabajar como conserje o recepcionista, limpieza en clínicas u oficinas y para compañia de mayores, experiencia. R: 695 552 346. SERVEI ASSISTENCIAL - Se ofrece chica para el cui-

dado de personas mayores, interna. R: 642 926 802. - Se ofrece mujer para el cuidado de personas mayores, niños o limpieza, cualquier oferta laboral. R: 658 084 537. - Se ofrece chica para cualquier oferta laboral, cuidado personas mayores casa u hospitales, niños, limpieza, Interna, externa o por horas. R: 671 399 635 Marcela. - Se ofrece chica como interna para el cuidado de per-

Telèfon 24 Hores

96 554 01 68

sonas mayores o cualquier oferta laboral, experiencia. R: 688 379 453. CLASSES PARTICULARS - Se ofrece persona para conversación en francés nativo. R: 625 38 46 00. < Se ofrece licenciada para dar clases de inglés, de todos los niveles A2,B1,B2 y C1 y primaria, secundaria y bachiller. R: 677 36 75 03. -Se ofrece licenciada para dar clases de primaria de to-

das las asignaturas y de secundaria lengua, valenciano, geografía e historia. R: 677 36 75 03. < Se ofrece profesora con experiéncia para dar clases de inglés, matemáticas, química o repaso general. R: 619 623 458. DEMANDES - Es necessiten soldadors amb experiència. Remitir CV: empleoenalcoy@gmail.com

musical totalmente nueva. Económica. R: 96 651 70 77. RADIO AFICIONATS - Vendo walkie-talkie nuevos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134. REPRODUCCIÓ - Vendo máquina de escribir. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de escribir. R: 608 205 942. REGALS-CRIDES-EXTRAVIAMENTS - A San Judas Tadeo reza 9 Ave Marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas. DPD NO CLASSIFICABLES

- Vendo tubos de PVC de 25 cm de diámetro y várias válvulas de bronce. R: 96 651 67 82. - Vendo tres escopetas económicas: 1 Franchi repetidora, 1 Superpuesta Lamber y 1Paralela Victor Sarrasqueta con pletina entera. R: 675 234 519. SALUT i BELLESA - Vendo aparato de presoterapia nuevo. R: 661 762 901. < Vendo Scooter mobil, 4 ruedas, se puede regular velocidad. R: 661 088 171.

EMPRESA DE TRABAJOS VERTICALES PRECISA TRABAJADOR CON EXPERIENCIA EN PINTURA Y OBRA

R: 615 017 767 ma 435F con avance y accesorios. R: 639 009 118. - Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y toldo, excelentes condiciones. R: 689 510 449. OCI i JOGUETS - Vendo futbolín 4 patas convertible en mesa de Pingpong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020. < Vendo mesa de pin-pon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16. MATERIAL ESPORTIU - Vendo bicicleta estática con muchos extras marca Proaction. En buen estado. P: 60 euros. R: 635 259 881. < Vendo bicicleta estática Trakaction, muchos indicadores, buen estado. P: 80 €. R: 635 259 881. - Vendo bicicleta elíptica nueva o cambio por bicicleta estática. R: 96 592 65 92. BICICLETES - Vendo bicicleta Konnor. En buen estado. P: 60 euros.

635 259 881. CURSOS-LLIBRES-REVISTES - Compro libro História del Alcoyano Tomo 3. R: 655 199 666. COL·LECCIONISME i ANTIGUITATS - Compro tebeos antiguos años 40-65. R: 722 341 776. - Vendo muñeca Rosaura. R: 608 205 942. - Vendo 1 Belén completo. R: 608 205 942. < Compro tren de juguete Rico 1.000 + vagones. R: 655 199 666. -Vendo comics variados Mortadelo Filemón, etc. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66. ANIMALS i ACCESSORIS

- Vendo 2 monturas de caballo, espuelas, bocaos, pechos petrales, varitas. R: 680 36 03 85. Enrique. - Vendo jaula para animales. R: 633 507 624. PLANTES < Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos antiguos. R: 627 700 721. - Vendo bonsais y prebonsai. R: 687 887 046. FOTOGRAFIA i VÍDEO - Vendo cámara Cannon EOS Mark II 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819. MÚSICA, HI-FI - Vendo altavoz, amplificador. R: 669 71 09 54.

A SAN JUDAS TADEO

GRACIAS A SAN JUDAS TADEO

mico. R: 658 08 37 78. - Alquilo estudio en Plaza España. P: 320 €. R: 605 01 95 48. PISOS COMPARTITS - Alquilo dos habitaciones en la Plaza de España en el Centro. R: 640 27 56 46. - Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504. CASES - Alquilo local de 100m2 para oficina, con 1 aseo y puerta exterior en Plaza la Font. P: 190 €. R: 646 81 44 93. < Vendo casa unifamiliar de 100m2 con 4 dormitorios, cocina, comedor con aire acondicionado y 1 baño. R: 607 46 0906. Rogelio. CASES DE CAMP i XALETS - Vendo casita entre Muro y Benimarfull, 180m2 habitables, agua, luz, terraza y barbacoa. R: 600 384 715. < Vendo casa rural en Vall d’Ebo de 130m2 con 6 parcelas incñuídas (oliveras y almendros), entre 15.000-20.000 m2 de terreno y valorado todo por 46.000 € R: 671 11 98 47. Valerio o Loli. TERRENYS - Vendo/ alquilo terreno en la urbanización del Sargento de

2.500m2 vallado, con agua y luz y caravana. Precio a convenir. R: 666 75 62 10. LOCALS - Vendo planta baja de 500m2, con salida de emergencia, oficinas y cuarto de baño adaptado. R: 659 07 24 01. - Vendo local en crta. Molinar, 2 bajo, con 116m2, piso de gres y aseo nuevo.P: 25.000 €. R: 609 62 93 55. OFICINES (1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico. R: 656 827 818 Victor. TRASPASSOS -Vendo restaurante casino Benilloba compuesto de tres plantas de 200m cada uno, reformado y listo para trabajar. P: a convenir. R: 610 036 985. - Traspaso papeleria por jubilación. R: 651 444 177. GUARDAMOBLES - Alquilo local guardamuebles 100m2 con todos los servicios, en la zona Pla de la Font de Cocentaina. P: 180€. R: 646 814 493. NAUS INDUSTRIALS - Alquilo nave de 280 m2 más 30m de patio, con aseo, oficina, luz y agua. En Muro de

REZA 9 AVE MARIAS DURANTE 9 DIAS, PIDE TRES DESEOS, UNO DE NEGOCIOS Y 2 IMPOSIBLES. AL NOVENO DIA PUBLICA ESTE ANUNCIO SE CUMPLIRÁ AUNQUE NO LO CREAS.

AJAR

VENDO SOLAR EN ALCOI PARA EDIFICACIÓN DE CASA UNIFAMILIAR CTRA. LA RIBA, ZONA VIADUCTO, A 5 MINUTOS DEL CENTRO Y ZONA NORTE. 180M2. POSIBILIDAD DE CONSTRUCCIÓN HASTA 3 ALTURAS + GARAJE. BARRIO TRANQUILO, BUENOS VECINOS.

OFERTA 50.000 E. · R: 657 784 146

< Vendo minicadena Aiwa mod. NSK550, 2 altavoces, a estrnar: P: 60 E. R: 659 559 010. DISCOS-PEL·LÍCULES-DVD-CD’S - Vendo muchos DVD S, UHS de películas antiguas y colecciones de libros de historia universal, national geografic, … R: 635 25 98 81. - Vendo discos de vinilo. R: 680 557 565. INFORMÀTICA - Vendo ordenador de mesa . P: 80 €. R: 635 25 98 81. -Vendo ordenador portátil 465 gb, dvd, rw (D). Sistema windows HD color: P: 200€. R: 693 56 25 10.

SI TIENES CÁNCER, DIABETES, COLESTEROL, LEUCEMIA U OTROS LLAMA A MILA 722 800 303 SANADORA ALCOY · FACEBOOK: MILA SANADORA NO PASO CONSULTAS, SOLO LLAMADAS

AJAR

Alcoi. P: 400 €/mes. R: 610 70 18 21. APARTAMENTS - Aquilo apartamento en Campello con 2 habitaciones, salón-comedor, cocina, piscina, jardin comunitario, 2ªlinea de playa. R: 680 172 195. - Aquilo piso en Campello, urb. completa. Todo el año o larga temporada. R: 96 592 65 92. PLACES DE GARATGE - Vendo plaza de garaje en C/ Xixona nº3, Santa Rosa. Precio 8.500 euros. R: 652 59 98 08. Paco. < Alquilo plaza de garaje en Parking Colon de Alcoi, coche pequeño o moto, económica. R: 653 641 571. - Vendo 2 plazas de garaje en c/Perú , 63 de Alcoi, mediana y pequeña. R: 635 198 750. PISOS-CADIRES BALCONS FESTES

Editorial Necesita Comercial para Ventas en comarcas Con experiéncia en publicidad Alta S.S. + incentivos Interesados concertar entrevista

T. 96 554 01 68

VIDEOCONSOLES - Vendo mandos de juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. P: 20 E. R: 660 159 198. T.V.-VÍDEO-DVD - Vendo TV 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97. TELEFONIA-GPS - Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721. INSTRUMENTS - Vendo bandurria nueva con sonido especial y perfecto. R: 966 109 538. - Vendo órgano casio con patas. P: 120€. R: 660 35 94 47. <Vendo bateria completa

Casa&Llar MOBILIARI - Vendo sofá de 2 plazas estampado, en buen estado. P: 70 €. R: 639 90 00 39. - Vendo bicicleta estática pro activo con muchos marcadores. P: 80 €. R: 635 25 91 81. < Vendo 2 sillones de oficina. P: 30 €. R: 635 25 98 81. - Vendo cama de 90 cm con 8 cajones. P: 200 €. R: 654 50 23 26. MOBLES D’OFICINA i COMERÇ - Vendo dos sillas de oficina en buen estado. P: 40 y 30 €. R: 635 25 98 81. -Vendo mesa de oficina con cristal y las patas metálicas de 80X160C,. P: 70€. R: 675 60 19 46. DECORACIÓ - Vendo cuadros artísticos. R: 626 58 47 14.

Rodes &Motor TURISMES - Vendo Skoda fabia con 170.000 km, con itv pasada y recién cambiadas las ruedas. 1.200 motor y con 15 años. P: 2.300 €. R: 667 58 16 93. < Vendo volkswagen passat gris plata. P: 1.000 € R: 694 449 801. - Vendo BMW 318 TDI, económico. R: 642 953 930. - Vendo Seat Ibiza 190 con las ruedas cambiadas recientemente, en buen estado, ITV y seguro en vigor, mejor ver y

-Vendo dos espejos uno cuadrado y otro ovalado dorados. P: 30 € y 40 €. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66. ROBA i COMPLEMENTS -Vendo abrigos de paño, trajes de caballero beig, cazadora caballero Fred Perry, 2 chaquetones visón, Abrigo Astracan. R: 608 205 942. BRICOLATGE - Vendo radial de 230 angular. R: 647 98 84 78. Julia. - Vendo sierra circular casals. R: 647 98 84 78. Julia. - Vendo trozadora black-decker SR-700. R: 647 98 84 78. Julia. FUSTERIA D'OBRA i TANCAMENTS - Vendo 2 puertas de roble. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo 3 ventanas, una con marco y las otras dos no. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo 2 hojas grandes para galería sin marco. R: 677 76 56 92/

627 38 15 80. ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS - Vendo cocina de butano y eléctrica mixta. R: 669 71 09 54. - Vendo congelador d 1,40 largo y un TV de 21 pulgadas. Económico. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo 2 neveras, una sin congelador. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo calefactor de baño de 2 tubos. P: 10 €. R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63. - Vendo estufa butano, utilizada solo un invierno: P: 30 € . R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63. SANEJAMENTS - Vendo encimera nueva con 3 fuegos de inducción. P: 150 €. R: 654 50 23 26. - Vendo lavabo con mueble mediano, mesa blanca plegable de 70 cm, radial pequeña, licuadora eléctrica y escalera de 5 alturas. R: 600

011 395. BEBÈS i ACCESSORIS - Vendo cuna convertible de 70x90cm para cama de 90 a 100,50 cm, con cambiador de 3 cajones. P: 250 €. R: 620 445 515. - Vendo carro tres piezas con saquitos de invierno para silla y maxicosi, color turquesa, ruedas grandes. P: 230 E. R: 694 449 801.

probar. P: 900€ R: 628 412 727. TOT TERRENY < Vendo nissan patrol 2.8, (A-BV) con AA y CC. P: 900 E neg. R: 627 950 589. INDUSTRIALS - Vendo 2 cajas de herramientas para maquinaria pesada (camiones, etc). R: 622 494 821. < Vendo generador diesel Perkings de 7’5kw. P: 1.100 E. R: 661 252 328. FURGONETES - Vendo furgoneta Mercedes diesel modificada convertida en volquete. P: 1.200 E. R: 661 252 328. < Vendo Berlingo de 06’,

perfecto estado. P: 2.300 E. R: 646 933 958. TRACTORS i REMOLCS -Vendo remolque de mula mecánica. R: 642 953 930. -Vendo cuba de sulfatador de 600l. Y pistolas totalmente reaparadora. R: 642 953 930. CAMIONS < Compro encimera y remolque para camion. R: 607 321 069. MOTOS i QUAD - Vendo moto trial gas-gas, 350cc. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo Suzuki Intruder 250cc. En perfecto estado, 12000 km con extras. P: 1600€, R: 607 221 257.

- Compro motos de más de 25 años de documentación o sin documentación. R: 652 929 137. José. NÀUTICA MAQUINÀRIA - Vendo máquina de coser. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de coser Refrey con motor y armario. y máquina de coser antigua Singer. R: 608 205 942. < Vendo máquina de coser con mueble. R: 680 36 03 85. -Vendo máquina de punto recto industrial. P: 200€ Bien cuidada. R: 646 08 75 35.

el racó jocós

HOROSCO POPS PREVISIÓ ASTROLÒGICA DEL “BRUIXOT JOANOT”

Àries. L'energia del dia convida al nou, tal vegada, en forma de noves il·lusions, amistats, amors o idees. Si treballes en equip, us costarà molt cooperar i arribar a acords. Taure. No vols seguir a uns altres sinó actuar a la teua manera, però pensa que no sempre podràs, Taure, i mantindre una actitud rebel i inconformista no et beneficiarà en absolut. Bessons. La teua ment estarà més dispersa, per la qual cosa el millor és dedicar-te a aqueixes tasques que no requerisquen de tu molta atenció. Seràs excessivament entusiasta. Càncer. Estàs fart d'aguantar algunes situacions i a unes certes persones. Portes molt temps callat i el teu enuig eixirà de manera explosiva. Compte fins a deu abans de reaccionar. Leo. No pots comptar amb els altres, perquè et diran una cosa i després faran una altra totalment diferent. Està bé que esperes un millor moment per a tractar els assumptes de casa. Verge. Serà difícil fer tot el que tens planejat. La falta de concentració i de ganes de treballar t'ho impedirà. Decideix què és l'urgent i deixa per a un altre dia la resta de coses. Lliura. Dedicar més temps a l'oci t'ajudarà a oblidar-te d'allò que tant t'atabala en aquests moments. En el pla afectiu, tingues en compte que et faltarà paciència i escolta. Escorpió. Hauràs de canviar els teus plans per qüestions d'índole familiar que requeriran la teua atenció. Respecte als teus diners, la prudència serà del tot necessària per a la teua seguretat. Sagitari. Digues el que penses però tingues respecte per les diferents sensibilitats. Posaràs molta passió en parlar i en algunes ocasions es pot malinterpretar com a enuig. Capricorn. En el terreny afectiu, no et deixes portar per les teues emocions perquè et mouries en terreny esvarós. Necessites estar més calmat abans de prendre decisions importants al respecte dels diners. Aquari. Serà un dia molt atrafegat en la teua vida professional. Canvis de plans, successos inesperats i malentesos et posaran a prova. En l'amor, davant el dubte, et convé esperar. Peixos. Qualsevol reunió corre el perill de convertir-se en un camp de batalla. Mantindre l'autocontrol i no entrar en provocacions serà totalment necessari per a poder dialogar.

Herbes remeieres EUCALIPTO -Eucalyptus globulus(Eucaliptus)

Floració entre novembre i març. La recol·lecció es realitza entre els mesos de juny i octubre. Les seues principals virtuts són: expectorant, desinfectant, cicatritzant i vulnerari. Principalment, s'utilitza en forma de bafs, i en aquesta modalitat és molt efectiva per a la tos, bronquitis, catarros, faringitis, angines o úlceres bucals, en general s'utilitza per a tot tipus de problemes pulmonars. Per als refredats de pit el meu pare Manolo “Beltrà”, em deia: "Nando, posa la cassola al foc amb aigua i afig eucaliptus, romaní, sàlvia, menta, timó, saüc i espígol, i el pare es farà un baf que tinc el pit carregat", a mes una tassa de gordolobo i en dos o tres dies se sentia molt millor. El meu avi Vicentet “Beltrá”, quan hi havia algú refredat, posava una olla d'aigua al foc amb Eucaliptus, i una vegada havia bullit, passejava el vapor per tota la casa per a ambientar-la i desinfectar-la.

REMEI CASOLÀ: El meu amic i company Rafael Moltó “el Sisso”, em va relatar una fórmula per a realitzar un ungüent, per a fer fregues al pit i a l'esquena en casos de refredats dels bronquis. Cal posar un recipient al foc amb mig got d'oli d'oliva, un tros de cera verge, 5 fulles d'eucaliptus a trossos, unes quantes flors d'espígol, i d'altres de menta, quan comence a bullir i s'haja desfet la cera, apagar el foc, i deixar reposar tota la nit fins que es refrede i es qualle. Cal repetir aquesta operació durant tres vegades i en l'última operació, colar-ho en pots oberts abans que es qualle, tapar una vegada gelat i guardar en lloc fresc i fosc. Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

Vinyeta de Manel Fontdevila./ www.amic.media

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives - Recorda, i escriu, nom i cognoms de les persones de la teua família. Durant uns dies ves recordant i anotant altres persones que porten el mateix nom: Per exemple: PAU: Pau Gassol ... - Prova de continuar les seriacions. Primer en el paper i després de cabet... si pots! a) 100 – 97 – 95 – 94 – 91 – 89... en arribar a l’1 prou b) 1 – 2 – 4 – 8 – 16 ...... si arribes al 524.288 perfecte! c) 1 – A – 2 – PA – 3 – CUA... 13 – QUATRETONDETA - Completa els quadres posant una paraula en cadascun. Escriu paraules d’aliments que porten la lletra:

Isabel la Católica, 3 · Alcoi Tapas Variadas · Bocadillos Platos combinados

MENÚ DIARIO MEGA-ECONÓMICO

c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

L’acudit del mes

per Ferran Albors

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI

Servicio a Domicilio

EL GRAT 717 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - DESEMBRE 2020

c /Perú, 44 · ALCOI Tel. 96 652 60 07

96 633 75 54

Tel.: www.delmercatalplat.com

www.lesmuntanyes.com

Plaça d'Espanya, 14 - 4ª Plta. (Ediﬁci Cercle Catòlic d'Obrers) · 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com