EL GRAT 721

Nº721 ABRIL 2021 ANY XXXIV Extra Sant Jordi

L’ALCOIÀ ‘Corrents Continus’ a l’IVAM CADA Alcoi

LA SAFOR Coneix tots els actes la Setmana Santa d’Oliva

L’ALACANTÍ LA SAFOR Cinquena edició de la Viu Gandia Plaça del Llibre a Alacant durant tot l’any

La incidència al País Valencià se situa més baixa que a la resta de l’estat

Actualment tenim 31 casos per cada 100.000 habitants al nostre territori, mentre que la mitjana espanyola és de 167 casos

Tots els temes d’actualitat amb el regidor alcoià

Directora del Conservatori elemental de Dansa d’Alcoi

Els nostres artistes

Joan Castejó� n; Auté� ntica pauta d'humanisme

Pintura i poesia.

Recordant a Isabel-Clara

Art&Cultura nº16

‘La Veu dels Llibres’,nou suplement literari a EL GRAT SS | País Valencià./ A l'edició d'abril EL GRAT amplia la col·laboració/aliança amb ‘Nosaltres la Veu’ i incorpora el nou suplement de la revista de crítica i activitat literària La Veu dels Llibres-. Ara en l’inici de la primavera, des de l'Alcoià per a les comarques valencianes i a tot el País Valencià, EL GRAT junt LA VEU anem fent país. Sumar a valencianes i valencians, vertebrar el territori per a visualitzar escrita la nostra llengua als carrers i que dia a dia amb naturalitat la puguem conéixer més a fons. Per a les noves planes literàries s'obri un temps d'esperança i d’accions que es sumen a la Cultura dels valencians, per seguir fent un país millor, com deia Raimon, ‘un país que ja anem fent’.

Jordi Martínez

Carmina Doménech

SUBSCRIU-TE Fes cultura, fes país, subscriu-te a EL GRAT

Segueix la immunització El personal dels centres educatius del País Valencià ja ha rebut la primera dosi de la vacuna BR | Comarques Centrals/ Durant els últims dies de març i els primers d’abril s’ha vacunat a uns 149.000 treballadors del sector de l’Educació de tot el territori. Ara s’ha començat a administrar la primera dosi als menors de 65 anys. Tant el ritme, com l’organització dels punts de vacunació, així com el comportament del vacunats, està sent exemplar.

Reportatge Javier Llopis

Històries de la deportació

Entrevista Antonio Turiel

Les lliçons de la Història

Bernabé Esteve, Llanera de Ranes

La llicència de la central de Cofrents

2

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

imatge i poesia

Personatges

Imatge i Poesia Antoni Miró & Josep Sou

A Pi de la Serra 2016 Dels Setze Jutges als Quatre Gats una vida per a cantar i dir, ben fort, quants fan sis i sis. Quines són les carreres si vénen mal dades. El format de les cançons que hauran d’alliberar l’alè quan la denúncia no pot fers’hi d’esperar i cal obrir la porta franca. Doncs la paraula és l’home, i el pensament s’ensinistra a poc a poc, sempre en la proporció justa que s’allunya d’estratègies d’encongiment o falsa melancolia. La veu grossa, a vegades rogallosa, només siga per apreciar el tast de la passió que resta a l’endins de la voluntat, o de l’equilibri entre actes.

Cada peça s’esdevé un univers on perviu, a pesar de la nit fosca, l’entrellat que abraona la sensibilitat dels pròxims. Cada cançó de Francesc Pi de la Serra és com un resum de la commoció de restar vius, però no cecs del tot. Finestres obertes a l’esvoranc de la tragèdia de cada dia, però amb la seguretat que niua al si d’un bonic contracte d’humanitat.

La Nova Cançó, com un exvot per a agrair la custòdia d’allò no gens sofisticat: el sentit que la vida té quan podem celebrar el veïnatge de la nostra comuna sensibilitat...

L’home del carrer. Sí, aquest sòlid baluard que ens vincla a l’esperança d’ésser dempeus, front per front, vers un horitzó sense recança. I Antoni Miró entona, amb els pinzells, la vera cançó de la concòrdia, avui presidida per la màgia del glosador.

J. Sou

Antoni Miró: A PI DE LA SERRA 2016/ Barcelona (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

ABRIL/MAIG 15 visitants màxim per torn

Reserves: www.lasargareservas.com

CLÍNICA ALCOI: c/Góngora, 1 - Esc. IV - 1ºIzq. · T. 96 552 00 13 · M. 672 050 253 CLÍNICA ONTINYENT: Plaza de la Concepción, 24 bajo · T. 96 291 28 92

mirades grates

UNA MIRADA AL MÓN

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

Internet contamina

I

Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net

Fundat el 1987 EDITA: - Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

fem un pacte (I)

L'enamorat li deia Penyora d'amor, penyora.

Si tu em besaves, amor, jo et donaria una rosa.

No fóra mesquí de res, penyora d'amor, penyora: - o bé et tornaria el bes o et donaria una taronja, una ametlla o bé l'esqueix d'una clavellina nova.

No fóra mesquí de res penyora d'amor, penyora;

- o la flor del cirerer o el gessamí o bé la lluerna que hagués pogut descobrir la nostra abraçada estreta.

No fóra mesquí de res, penyora d'amor, penyora: jo em donaria teu i tu et donaries tota.

Si tu em besaves, amor, jo et donaria una rosa.

DISPONIBLE

Juan Novalis (Jaime Bordera)

Pero yo busco la belleza en cualquier rincón aun en lo hediondo y lo feo en las plazas públicas y en el campo solitario.

Sin descanso sin interrupción.

Sólo la pausa de la muerte me detendrá.

Y aún allí, seguirá la acción.

Sumari 2 3 4 5-16 8-9 10 11 12 13 15 17-48 19 20-21 22-23 24 25-40 41

EL GRAT · 721 Abril de 2021

imatge i poesia: personatges mirades pixant fora de lloc | à.agulló actualitat alcoià entrevista jordi martínez opinions reportatge eines | j.llopis educació entrevista antonio turiel | j.bordera entrevista carmina doménech Suplement art&cultura homenatge ovidi | a.garrigós Recordant a Isabel-Clara | v.luna cicles d’art | j.sou antoni miró a altea | j.sou Suplement la veu dels llibres els nostres artistes: joan castejón

42-43 44 45 46 47 49 50 51 52 53 54 55 57 58-59 60-61 62 63

premis joan valls | p.sellés literatura cicles expositius alcoi maruc corrents continus festes alcoi poble és savi abril sense festes | b.rivas actualitat festera reportatge peluca comarques centrals valencianes històries de la deportació | g.llin museu del joguet d’ibi oliva gandia anuncis classificats el racó jocós

Apareixes entre cada idea, entre cada pensament, entre els silencis que parlen sols quan tu no hi ets, tantes coses et diria quan ets davant meu però les situacions capgiren el meu vers, la vergonya dels sentiments s'afonen entre el meu alé, que m'explica que no pot ser, que cada cosa té el seu temps, que les teves mans agafen els meus sentits i reformen la meva histèrica indisciplina en el "saber fer".

Entre les dites i els refranys d'altres pensaments que van viure el mateix, com una roda, en cada història d'amor que sembla repetida, una nova, per suposat que una nova, la teva i la meva, la nostra, entre cada rondalla un cant al dolor que ja no importa, que no veus que voldria fondrem entre els teus braços? que sense tu, la meva vida no respira i la meva existència s'esvaeix entre el temps i l'ombra?

Passe els dies contant, els minuts i les hores buscant-te, lloant-te, pensant-te, imaginant-te somniant un lleu contacte, fer un pacte: tu seus amb mi, i jo seré teu fins l'últim alé fins que el cos aguante... ÉS QUE NO VEUS QUE M'ENCANTES?!! ...

Mishima

No-res Amb l'inici de la primavera comença el cicle anual de les estacions, el mateix que hi ha qui entén els cicles com a cursos i compte de setembre a setembre. Com en tota fita de cicle, és moment de parar-se. Solen confondre's reflexió, contemplació i meditació, però són actes molt diferents, i fins i tot en cadascun hi ha escoles i costums. El més universal d'aquests conceptes és la meditació, que bàsicament consisteix a deixar portar la ment al no-res. És una manera d'extreure tensions, perquè arribar al no-res és una manera d'entendre i assumir una realitat que ni tan sols és certesa. No es tracta de fer creu i ratlla, sinó d’obrir els ulls amb una altra mirada. De res val debatre si abans no sabem quin és el nostre lloc. I no fan falta gurus, cadascú és més ell o ella que ningú.

El Grat cada mes al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes · www.issuu.com/elgratis

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’ El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Grat- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

cançons Ovidi Montllor Imatge: Antoni Miró Lletra: Joan Salvat-Papasseit

nternet contamina, sí, com qualsevol altra indústria, internet també té la seua empremta ecològica sobre el planeta. El seu consum suposa un impacte mediambiental a milers de quilòmetres de les nostres llars, on es troben els centres de dades, estructures que emmagatzemen tota la informació en línia que es transmet a través de les xarxes.

El manteniment energètic d'estos sistemes implica un consum d'aigua, terra i diòxid de carboni que fins ara ha sigut subestimat. No hem d'oblidar que eixes infraestructures requerixen electricitat per a funcionar, la qual cosa contribuïx al canvi climàtic.

Es diu que el pressupost de carboni que cada persona té a l'any és d'unes dos tones de CO2 i un 1 % l’estàs utilitzant, simplement, enviant correus electrònics (cada correu electrònic es calcula que contamina un valor mitjà de 10 grams de carboni) A principis de 2020, just abans de la pandèmia, se sap que les emissions globals de diòxid de carboni produïdes per internet ja havien aconseguit el 3,7 % del total de les emissions globals de CO2.

Teletreball, videocridades, compres on line, jocs, recerques en internet, enviament de correus electrònics i ‘streaming’ generen un impacte ambiental creixent a través del trànsit de dades. I és este últim, el ‘streaming’, el que genera una de les majors petjades de carboni a nivell domèstic per la gran transferència de dades que suposa veure sèries o pel·lícules ja que necessita descarregar moltes dades que ocupen una enorme quantitat de gigues transferits. Es creu que el 80% del total de trànsit de dades en internet correspon precisament al streaming. I això sense comptar amb l'arribada de la pandèmia perquè quan van començar amb els confinaments, vam començar amb les videocridades. Només una hora de videoconferència emet entre 150 i 1.000 grams de diòxid de carboni. Per comparar, quatre litres de gasolina usats per un automòbil emet prop de nou grams.

Però no sols la indústria d'internet consumix CO2, també consumix aigua i també terra. L'ús global d'internet podria implicar 2,6 bilions de litres d'aigua a l'any comptant l'aigua utilitzada per a produir l'electricitat que fa funcionar els centres de dades i les xarxes de transmissió. I per descomptat també hi ha una empremta de terra per a l'ús d'internet que es calcula en els 3.400 km2, no oblidem que és necessari el terreny per a construir i mantindre centres de dades i les xarxes de transmissió. És possible minimitzar el nostre impacte? Es calcula que si es deixara la càmera apagada durant una cridada on line es podria reduir la seua empremta en un 96 %. I la transmissió de contingut en definició estàndard en compte d'alta definició també podria reduir l'impacte en un 86 %. Altres gestos són esborrar correus, tancar les pestanyes que no uses del navegador, no gastar el buscador per a anar a pàgina que ja coneixem, comprimir arxius que envies, desactivar notificacions i aplicacions del mòbil que no utilitzes... en general, gestionar bé les dades que necessites.

Difusió controlada

3

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, depropietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRAT’.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana.

Periòdic EL GRAT · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) · Tel.: 96 554 80 01 · info@elgratis.net • www.lesmuntanyes.com Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Belén Rivas./ Esther Jordà./ Pau Sellés./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Javier Llopis./ Àlex Agulló./ Amàlia Garrigós./ Nèstor Novell./ Sergi Rodríguez./ Moisés Vizcaino./ Ferran Albors./Assessorament lingüístic: Paco X. Agulló./ Jordi Botella./ Pau Sellés./ Fotografía: X·press./ Impressió: Localprint./ Publicitat: info@elgrat.com 626 449 311/ Coordinació suplement La Veu dels Llibres: Moisés Vizcaino./ Victor Labrado./ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./

4

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

opinió

XXVII Pixant fora de lloc... a la TERRA (part 2) per Àlex Agulló i Guerra

F

a tant de temps que mai no he sabut com vas arribar ací.

Unes vegades pense que arribaries volant com una ploma. En altres moments dubte si acabaries on estàs després d'una gran esgolada per un gegantesc tobogan.

O podria ser que acampares entre nosaltres simplement rodant i redolant. Una cosa semblant al que estàs fent de sempre. Això sí, amb una diferència substancial. Ara et desplaces com si el pilot automàtic estigues sempre connectat. Com si un GPS sideral et portara per on toca amb una precisió mil·limètrica i amb una velocitat regulada.

Ignore qui et va programar, però amb eixa delicadesa, la teua capacitat per circular a una velocitat constant fa que mai no t’atures i que jo ni me n’adone. A més a més, mai, mai m’ha provocat el més mínim entrebanc el teu moviment. I mira que no em costa ni miqueta ni gens marejar-me al cotxe. Més aïna caldria dir que els teus moviments, que tu, durant molt de temps has estat capaç de sincronitzar dos moviments a la perfecció.

Si haig de dir veritat, jo mai no ho he portat massa bé. Em rosegava la boina dubtant de tu. I si s’atura i em deixa ancorat en ple desembre? O pot ser pitjor encara, i si s’atura al mig de la nit, en la fosca absoluta? Puc dir que mai no ho has fet. Ja sé que la teua companya és un sol i que, de sempre, us heu coordinat de manera impecable. Més enllà del que t’estic agraint, podries aprofitar alguna nit per a descansar, o per revisar els teus mecanismes de funcionament, però no; n’estic ben segura que mai no ho has fet. I de debò que no ho dic per tu. O no ho dic tan sols per tu. A mi em va de fil de vint que tu, barat a res, continues, continues i continues sempre igual d’agraïda. Ja sé que és una postura molt còmoda. Molt egoista, pots pensar tota carregada de raó. Has hagut d'esperar-te anys, segles, mil·lennis diria jo per constatar que me n’he adonat; però a partir d’ara, i t’ho dic amb total sinceritat, puc afirmar que nosaltres, tu i jo, canviarem les nostres relacions. De demà no passa i em pose amb el cabet a la feina que tampoc tenim tot el temps del món per reconduir segons quines coses.

Que tu, i també jo, ja fa anys que anem reculant. I quanta raó tenien en temps vell quan van dir allò de “a la vellea, bony i forat”. Entre forats irreverents i bonys inesperats, la vista i la

memòria a carrerons, anem perdent passades. Tampoc és que fem el procés idènticament, però xino, xano... A mi em va desapareixent el pèl i a tu la cobertura vegetal. Tu la memòria la conserves intacta i cada dos per tres, ens envies algun recordatori. Jo incorpore cataractes, tu les vas perdent.

Anem a tall que perdem l’oremus altra vegada.

Primer que res i per fer bona la dita “val més llepar, que mossegar”, em cal manifestar-te el meu agraïment.

No fos que algun alifac, alguna reacció d’autoprotecció teua en forma de pandèmia o del que siga, no em permeta verbalitzar-ho. Volia agrair-te tot el que has fet/el que estàs fent per nosaltres, per totes i tots nosaltres i sense discriminacions. Es nota que no ets rancorosa. Jo, veient el percal i la reincidència en espletar-ho tot, no sé com reaccionaria.

Donades les gràcies, que no van més enllà de simples i protocol·làries paraules, et conte els meus pensaments.

M’agradaria donar-te vacances, si més no una setmana de descans a algun lloc que s’oferisca a l’IMSERSO interplanetari i que t’aprofitara per a recuperar noves energies. No ho veig gens fàcil, ens deixaries en el cul, el cap i els peus a l’aire, i jo no sé volar.

Sí que veig més factible facilitar-te unes vacances “parcials”. Preocupar-me poc i ocupar-me molt en emplenar el temps en activitats que no suposen cap desgast significatiu per a tu: Passejar, llegir, xarrar, cantar i ballar, fer teatre, ajudar a persones necessitades o, simplement aixecar el cap i mirar el teu embolcall; eixe paper quasi transparent que ens envolta i que, per cert, ja tocaria anar renovant i que recuperara el seu tarannà inicial: Un embolcall net, transpirable i acollidor.

També faré per recuperar els colors originals de la teua epidermis: Una gran i renovada estora de verd viu envoltada d’un blau net i amb esguits de blanca neu que esborren els grisos plastificats i la resta de colors enverinats o directament morts per interessos econòmics.

I per acabar, els demanaré un favor a les estrelles. Que s’organitzen i es reubiquen formant un cartell. Una mena de pancarta visible per tot arreu del món i que amb lletres ben grans i lluminoses ens recorden la mateixa paraula cada nit: FRÀGIL. Jo plegue i em pose a la feina. Tu...

CAL TANCAR COFRENTS, ARA! Per un model energètic al servici de la vida MANIFEST.

L

a catàstrofe de Fukushima, produïda l’any 2011 en un dels països del món més avançats tecnològicament, va demostrar que la indústria nuclear mentia quan afirmava que un accident greu com el de Txernòbil no podia passar en una central del “món occidental”. I no només va ocórrer, sinó que 10 anys després continua sent una greu amenaça: centenars de quilòmetres quadrats amb alts nivells de contaminació radioactiva, més d’un milió de tones d’aigua contaminada acumulada -que el govern japonés pretén abocar al mar-, impossibilitat de desmantellar el reactor durant dècades i d’extreure’n el combustible fos, etc.

El 13 de març de 2011, mentre els mitjans informatius destacaven la notícia d’eixe accident i la preocupació del govern japonés per la possible fusió del nucli d’un dels reactors, el moviment antinuclear valencià protagonitzava una nova marxa a la central de Cofrents.

Des de llavors han sigut moltes les denúncies pels incidents en el funcionament de Cofrents, pel seu disseny especialment perillós, per l’enorme consum d’aigua de qualitat del riu Xúquer (que du l’aigua que, a més de regar les hortes, bevem bona part de la població valenciana), per l’acumulació de centenars de tones de residus nuclears en la central, pels riscos naturals o provocats que podrien ocasionar un desastre, pel poc rigor del Consell de Seguretat Nuclear i la seua connivència amb Iberdrola, l’empresa propietària…

Al perill intrínsec de l’energia nuclear cal afegir l’envelliment i deteriorament d’esta central, que ja ha complit els 36 anys de funcionament, per damunt del temps per al qual va ser dissenyada. Els seus components, molts dels quals no es poden substituir, es veuen afectats per condicions molt dures de temperatura, de pressió i de radiació. Així, cada dia que la central nuclear continua en marxa augmenta la seua degradació i, per tant, la probabilitat de patir un accident greu.

No obstant això, mentre que a Alemanya estan tancant les centrals nuclears amb una mitjana de 32-33 anys d’antiguitat, Iberdrola pretén allargar el funcionament de Cofrents fins als 46 anys. El més greu és que el Consell de Seguretat Nuclear avala eixa irresponsabilitat, fins i tot ignorant la petició de les Corts Valencianes i de nombrosos ajuntaments valencians, que han demanat el tancament de la central nuclear al final de la vigència de l’autorització, el pròxim dia 20 de març.

Les centrals nuclears i Iberdrola representen el vell model que cal superar.

Un model basat en una energia bruta, perillosa, cara, centralitzada i injusta, que forma part d’un model econòmic productivista i consumista, organitzat per a l’enriquiment d’una elit i no per a la satisfacció de les necessitats humanes.

Mantenir en funcionament Cofrents -les centrals nuclears en general- no només és una amenaça per a la nostra seguretat i per a les futures generacions, sinó que també és un obstacle a la transició energètica cap a un sistema basat en les energies netes i renovables, l’eficiència i l’estalvi; transició que és necessària per a fer front al canvi climàtic i per a augmentar la nostra sobirania energètica.

La decisió està en mans del Govern espanyol que ha d’elegir entre afavorir els interessos de les grans multinacionals energètiques (en este cas, Iberdrola) o defensar la salut, la seguretat i el benestar del conjunt de la població.

Avancem ja cap a un model energètic al servici de la vida i no del consumisme.

Tanquem Cofrents, ara!

Diseño · Calzado · Ropa · Mallas Correajes y Trabajos para Fiestas Bordados · Complementos de Piel

Personalización y Reparación en General

c/Terrassa, 8 T. 642 901 130 Alcoi

actualitat a l’alcoià

5

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Les persones que odiaven el valencià per Laura Talens · Mestra

P

odria ser el títol d'una pel·lícula, d'una novel·la o d'un reportatge d'investigació. Fins i tot el d'un informe de psiquatria. Què els passa a determinades persones de variada condició per considerar-se atacades i atacar a qui, simplement, els parla en valencià?

Fa poc en conversava amb la doctora Mariola Llopis Guardiola. Va ser una de les meues primeres alumnes a Alcoi, fa una pila d'anys. I ara, una de tantes valencianes que ha hagut de marxar a treballar a Anglaterra. Per què els nostre personal sanitari fuig en massa cap a l'estranger tan bon punt acaba els estudis universitaris? Ella parla i escriu perfectament valencià, castellà, anglés i un poc de francés. És de la generació que va estudiar línia en valencià. Em comenta que treballa al Royal London Hopital, un dels més grans de la City. Al servei d'urgències, rep diàriament pacients d'arreu del món. Sovint, pacients que no parlen anglés, perquè han arribat fa poc o hi han vingut a visitar un familia. De vegades, parlen un anglés de les antigues colònies impossible de pair per a qualsevol treballador de l'hospital.

Entre rialles, em diu que es comuniquen com poden, repetint paraules, amb senyes, amb dibuixos, amb paciència... "Amb voluntat, sempre trobes la manera de fer-te entendre, fins i tot si el pacient només parla malai o suajili". El que mai no faria, em diu, és "faltar al respecte a un pacient, una persona malalta, amb poblemes, només perquè em parle en una llengua que no és la meua".

L'actitud de la doctora Llopis Guardiola és la majoritària entre els sanitaris valencians, siga quina siga la seua procedència. Tenim professionals admirables, bé que ho han demostrat durant la pandèmia. Però hi ha una minoria, radical i irresponsable, també present en altres àmbits dels serveis públics, que està desprestigiant un cos que mereix tots els nostres respectes. És la minoria dels treballadors públics que no volen entendre el valencià, pertanyent a l'espècie de les persones que odien el valencià.

Fa poc, s'hi va poduir un cas a les nostres comarques, al cente de salut d'Ibi. Cas que va ser denunciat.

La majoria de situacions resten en l'anonimat, pel costum dels valencianoparlants d'abaixar el cap i canviar de llengua a la primera. He de dir que la meua doctora habitual és argentina. No parla valencià però, com a bona professional que és, es preocupa d'entendre els pacients i els atén de meravella. Això s'anomena bilingüisme passiu. Costa ben poc. I és un bon punt per començar. És demanar tant? Conec un altre doctor, alacantí de tota la vida i amb cognoms ben valencians, que es nega no ja a parlar, sinó a escoltar el valencià. El més curiós és que son pare sí que parlava valencià, però a ell l'educaren sols en castellà i, per algun amagatall de l'ànima humana en despertà la fòbia. S'ha de dir que també té fòbia als emigrants pobres, a les dones intel·ligents i als ecologistes, entre altres. Sovint, va tot en un pack.

Moltes persones esperaven que el govern del Botànic, tan valencianista de boqueta, revertiria la situació.

Almenys, teníem l'esperança que ens dotaren d'un marc legal d'igualtat. Si tenim dos llengües oficials, per què la llei no empara per igual els parlants d'una i de l'altra?

Estic convençuda que si un sanitari es negara a atendre els pacients que li parlen en castellà seria detingut, expedientat i conduït encadenat al tribunal de l'Audiència Nacional acusat de terrorisme i delicte d'odi. En canvi, al revés, no passa res.

La democràcia i la igualtat no són unidireccionals.

No l'hem de practicar només una part de la societat. Sinó totes. Per això, exigim ja la competència lingüística del funcionariat. Si territoris tan populars com Galícia, exigeixen el coneixement del gallec als seus empleats públics, per què nosaltres no? Algú dirà que preocuparse de la llengua amb els problemes tan grossos que hi ha és una fotesa i una frivolitat. Jo li contestaria: el món no es millora en bloc, sinó per parts. Aconseguir la democràcia i la igualtat lingüística és una manera de millorar una part del món i avançar cap a la democràcia i igualtats totals, entre pobles i races, entre gèneres i cultures.

‘El despertar de un niño’torna a Alcoi

Aquesta obra, del patrimoni artístic de l'Ajuntament d'Alcoi, ha estat present en una exposició al Museu del Prado de Madrid BR Alcoi./ Ha tornat a Alcoi l'obra de María Antonia Bañuelos 'El despertar de un niño', que ha format part de l'exposició temporal 'Las invitadas. Fragmentos sobre mujeres, ideología y artes plásticas en España' del Museu del Prado de Madrid. El quadre va estar exposat des de març de 2020, fins al de 2021. L'objectiu de la mostra ha sigut analitzar la posició que el sistema artístic espanyol va oferir a les dones des del regnat d'Isabel II fins al d'Alfons XIII. El Museu del Prado va acordar amb el consistori alcoià, que a canvi de la cessió, ells es farien càrrec de les despeses de la restauració de l'obra, la qual cosa ha significat un gran incentiu per a la seua conservació.

Torna'Escoles Obertes',les activitats extraescolars de la Generalitat BR | Alcoi./ Aquestes activitats que estan obertes a tots els xiquets es duran a terme en els centres públics als caps de setmana d'abril i maig La Generalitat Valenciana ha creat el programa d'activitats 'Escoles Obertes a la diversió', en el qual es realitzen diferents activitats durant els caps de setmana. Tots aquells interessats poden assistir a l'activitat que els interesse.

La programació es durà a terme als col·legis públics durant els divendres, dissabtes i diumenges d'abril i maig. Entre les activitats hi ha Jocs Musicals, Robòtica, Ens divertim en anglès, Tallers de ballets de Festes, Zumba Kids, i molts més.

Podem demana ajornar la taxa de les terrasses durant el 2021

Des de la formació morada plantegen ajornar aquest pagament davant la incerta situació sanitària i econòmica, fins que l'activitat siga més estable BR | Alcoi./ Segons indiquen des de Podem Alcoi “els experts ja adverteixen de l’arribada d’una quarta ona del coronavirus a les portes de Setmana Santa”, i per això “davant d’aquesta situació encara incerta i inestable”, la formació morada proposarà al pròxim ple municipal de l’Ajuntament que “realitze un ajornament de la taxa d’ocupació de la via pública al sector de l’hostaleria a la nostra ciutat, després de l’anunci del Govern Municipal sobre la intenció de reprendre de nou el cobrament d’aques-

ta taxa, el que pot suposar per a molts negocis d’hostaleria, haver d’abonar aproximadament 1.000 euros el pròxim mes de juny”.

Com afirmen des de Podem: “entenem que les administracions locals per poder seguir ajudant a pal·liar els efectes d’aquesta crisi han de disposar d’ingressos, però pensem també que ens trobem encara en una situació inestable i discontinua, amb poques seguretats i moltes incerteses i molts negocis travessant moments molt complicats”.

Aarón Ferrándiz Santamaria, regidor de la formació, explica que: “tenim dubtes de si ara és el millor moment davant la situació econòmica que estan patint els negocis i davant les incerteses que ens planteja la situació sanitària i econòmica. Tal volta, siga una decisió precipitada que no ajude als hostalers de la nostra ciutat, que segurament treballarien un poc més tranquils aquest any amb una reducció o l’ajornament d’aquesta taxa, almenys, fins que disposem de millors garanties i certeses”.

6

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

actualitat a l’alcoià

Millora de la zona infantil de l’entreda al poliesportiu./

Finalitzats els treballs de reforma al poliesportiu

El Poliesportiu Francisco Laporta té finalitzada la seua reforma de l’accés i jocs infantils BR | Alcoi./ La regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Alcoi ha dut a terme una sèrie de reformes i actuacions en l’accés principal del Poliesportiu Municipal Francisco Laporta, amb l’objectiu de millorar l’estructura de l’edifici, i també, per a dotar a la zona de jocs infantils d’uns elements i uns espais amb més funcionalitat, substituint els elements que hi havia anteriorment, i que ja estaven en un estat de deterioració important. Els d’ara són més segurs i funcio-

nals. La primera part d’aquesta reforma ha sigut per a reconstruir el mur de protecció que confronta amb la façana del Pavelló Mutua Levante, i la impermeabilització de la superfície sobre la qual se situa el parc infantil a través de la qual es filtrava gran quantitat d’aigua a les estades de la zona inferior confrontants a la pista exterior. Pel que fa a la segona part de les obres, com ja hem dit anteriorment, ha sigut per a millorar la zona de jocs infantils.

Robatoris als contenidors d’oli

El regidor de Transició Ecològica, Jordi Silvestre, ha indicat que: “Volem que la ciutadania d’Alcoi estiga ben segura que el govern fa tot el que pot per acabar amb aquests abocaments il·legals” BR | Alcoi./ En l’any 2020 i en el que portem de 2021, el Departament de Transició Ecològica de l’Ajuntament d’Alcoi ha detectat que alguns contenidors d’oli havien sigut trencats i que s’havien robat alguns dels seus envasos. Des del departament s’ha fet un seguiment i s’han investigat aquests fets amb col·laboració de la Policia. Durant el mes de gener, Transició Ecològica va conéixer l’existència d’un abocament d’envasos que havien contingut oli, en la senda que va des del barri del Viaducte al Rebolcat. En el mes de març, es va notificar també la presència d’un abocament d’envasos que havien contingut oli en l’entrada al Mas de la Serreta. Tot va ser netejat per l’Ajuntament a través de l’empresa FCC.

El Dia Internacional del Jazz amb 'Juanvi Vicedo Quintet'

Aquest concert, que se celebrarà a l'IVAM CADA Alcoi BR | Alcoi./ El dia 29 d'abril se celebra el Dia Internacional del Jazz, i per tal de commemorarho, des del Jazz Club Mussol han organitzat un concert a l'IVAM CADA Alcoi. Es tracta del grup 'Juanvi Vicedo Quintet', que presentarà el seu projecte personal en forma de

quintet.

El jove guitarrista alcoià, Juanvi Vicedo, estarà acompanyat per la resta de membres que formen el grup, que va nàixer al Conservatori Superior de Música de València. Els components són: Rafa Sales al saxo, Xavi Bou amb la bateria, Pablo Rizo al

piano, i el contrabaix, de la mà de Borja Flores. El repertori constarà de temes més moderns d'autors com Jonathan Kreisberg, Keith Jarrett, Kenny Kirkland, Michael Brecker o Pat Metheny, afegint també alguna revisió d'alguns dels estàndards de John Coltrane i Benny Golson.

actualitat a l’alcoià

102 permisos concedits pera la zona Centre BR | Alcoi./ A partir del dia 29 començarà la conversió en zona de vianants del Centre d’Alcoi, i per això, des de l’Ajuntament van demanar als veïns i veïnes, i als comerciants i hostalers que feren la sol·licitud per a demanar els permisos per a vehicles. A hores d’ara s’han tramitat 170 sol·licituds de les quals s’han concedit 102. En l’Ajuntament volen indicar que algunes d’elles no s’han acabat, ja que falta documentació o no corresponen als carrers inclosos en la peatonalització.

De les 102 autoritzacions per a vehicles, 46 són per a residents, residents de mobilitat reduïda i garatges 35, i 20 han sigut per a càrrega i descàrrega.

S’inicien els primers canvis de la circulació en el centre d’Alcoi

Des del dilluns 22 de març ha canviat la circulació al carrer Sant Tomàs, i el divendres 27 ho va fer en part de l’avinguda País Valencià BR | Alcoi./ Durant el dilluns 22 de març es va pintar la senyalització horitzontal del carrer Sant Tomàs. Fins aquest moment el carrer tenia dos carrils de pujada i un de baixada, separats per una doble línia continua.

Aquesta línia impedia que els cotxes que baixaven cap al Pont de Sant Jordi, pogueren girar al carrer Sant Jaume, però, últimament era una pràctica molt habitual de molts conductors. Ara, s’ha canviat la senyalització, i hi haurà un carril de pujada, i un de baixada que passarà a dos per a poder girar cap Sant Jaume, i així, poder fer aquesta pràctica legal.

A més, amb la nova organització de Sant Tomàs, hi haurà 15 places d’aparcament, i 4 per a càrrega i descàrrega.

El següent canvi va començar el dia 27 de març, en l’avinguda de País Valencià, ja que al tancar-se

Canvi de sentit en el trànsit que transcorre per l’avinguda del País Valencià ./

el carrer Sant Llorenç, ha passat a ser de doble sentit des del Parterre. Aquest canvi facilitarà l’accés al centre des de la Beniata.

Finalment, el dilluns 29 de març, es va posar en marxa la primera fase de la conversió en zona de via-

La rotonda d’accés nord d’Alcoi “tan prompte com siga possible”

El Ministeri de Transports de l’estat espanyol es farà càrrec d'aquesta inversió BR | Alcoi./ L’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, juntament amb la diputada socialista al Congres, l’alcoiana Patricia Blanquer, han comparegut en una roda de premsa per tal d’anunciar que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, ha donat el vistiplau al projecte de la rotonda d’accés nord de la ciutat.

Segons ha assenyalat Francés, aquesta rotonda “és molt necessària i reivindicada”, ja que millorarà la mobilitat al polígon Cotes Baixes, a la Zona Nord, i a Alcoi.

Per la seua part, la diputada socialista ha explicat que des del Ministeri hi ha un compromís per a dur a terme aquesta rotonda, ja que, “contribueix a una mobilitat més sostenible”. Blanquer encara no ha fixat una data per a començar amb aquest projecte, però ha assegurat que es realitzarà “tan prompte com siga possible”.

L’alcalde ha afirmat que

7

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Plànol representatiu de la futura rotonda d’entrada a Alcoi./

el govern local estava dispost a assumir el cost d’aquestes obres, un cost de 900.000 euros, que ara es farà càrrec el Ministeri, gràcies al compromís de l’Ajuntament d’acceptar la cessió de la Nacional 340 al seu pas per Alcoi.

Toni Francés, a més ha explicat que aquesta cessió es durà a un plenari extraordinari que se celebrarà en aquest mes de maig, per tal d’aprovar-la.

En cas d’aprovar-se, l’Avinguda d’Alacant, Alzamora, l’Alameda i Juan Gil Albert passarien a ser de titularitat municipal i carrers urbans de la ciutat,

el Pont de Fernando Reig continuarà sent del Ministeri. Francés ha continuat dient que una vegada s’aprove “s’anunciarà el procés amb el qual el ministeri començaria a adaptar la rotonda, per a poder executar eixes obres”.

L’alcalde ha volgut finalitzar aquesta compareixença agraint a Patricia Blanquer “tot el treball que fa per Alcoi i per la nostra comarca, però concretament per aquest projecte, ja que han sigut moltes les reunions a les quals hem acudit al Ministeri de Foment”.

nants del centre, amb diversos canvis en les prioritats en alguns punts que van ser considerats conflictius als estudis previs a aquesta conversió. Concretament, l’encreuament del carrer Casa Blanca, amb el carrer Gonzalo Ba-

Luis Sanus,autor del‘Cartell de Festes Solidari’ BR | Alcoi./ El pintor alcoià Luis Sanus, ha fet entrega en l’IVAM CADA Alcoi, dels beneficis que s’han tret del seu ‘Cartell de Festes Solidari’. L’Economat de Càrites Alcoi, ha sigut el beneficiari d’aquesta obra solidària que ha creat expressament l’artista. En aquest acte ha participat l’Ajuntament d’Alcoi, que ha sigut qui ha fet aquestes làmines en alta qualitat, per a poder veure els efectes de l’obra amb llum, i sense llum. I és que, aquest pintor, quan va fer el cartell de Festes fa ja 13 anys, va utilitzar la mateixa tècnica. Però és que, aquest ‘Cartell Solidari’ va ser creat en 2008, però finalment es va entregar l’altra peça.

Amb aquesta iniciativa solidària, ha tret aquest quadre a subhasta, i s’han obtingut 3.500 euros per a l’Economat de Càrites.

rrachina ha canviat la prioritat, ja que fins ara, tenien prioritat els cotxes que venien des de la Plaça d’Espanya, o des del Viaducte, i ara, aquests vehicles han de cedir el pas als que arriben des de Casa Blanca.

L’altre punt conflictiu es-

tà al carrer Capellà Benlloch en l’accés a País Valencià. La circulació està regulada per semàfors que donen més temps a aquells vehicles que vénen des de País Valencià, i amb els canvis, el temps en verd ha augmentat al carrer Capellà Benlloch. A partir del dia que va començar aquesta primera fase sols podran circular per aquesta zona aquells que tinguen permisos.

A més, es notarà un altre canvi, i és que, en la plaça d’Espanya el carril dret és per a pujar cap a Sant Nicolau, i el de l’esquerra per a anar en direcció Viaducte, per tant, ja no es pot anar cap al carrer Sant Llorenç, excepte si es té l’autorització corresponent.

Ja per a la segona fase, que arribarà a finals d’aquest estiu, el carrer Sant Nicolau estarà tallat al trànsit i Sant Mateu passarà a ser de pujada.

‘AgroAlcoià-Comtat’, plataformadepromoció delaMancomunitat

Una plataforma de promoció per als productors i productores de les nostres comarques BR | Alcoi./ La Mancomunitat de l’Alcoià i El Comtat, i la Federació d’Empreses de l’Alcoià-El Comtat (FEDAC), va a presentar ‘AgroAlcoiàComtat’, una nova plataforma que té com a objectiu fomentar el comerç de proximitat i el sector agroalimentari.

Amb la nova ferramenta els productors i productores podran promocionar els seus productes per a la veda directa a persones consumidores.

En aquesta iniciativa vol convidar a aquells que es dediquen a aquest sector a participar i llançar la promoció dels seus productes en línia de forma senzilla i gratuïta. Amb ‘AgroAlcoià-Comtat’ tindran un canal de promoció i difusió dels seus productes, i els consu-

midors disposaran d’un portal centralitzat des d’on poder trobar productes de proximitat, de la nostra terra.

A més se centralitzarà la compra i venda perquè es puguen fer de forma unificada, és a dir, es donarà resposta a la demanda de consumidors i consumidores de productes de proximitat, respectuosos amb el medi ambient i de qualitat, promocionant i valorant les nostres comarques.

Una demanda que havia arreplegat FEDAC des de les diferents associacions i persones treballadores del sector.

Fruites, verdures, olis, cerveses, carn i embotits, condimentats, productes ecològics, conserves, formatges, herbes aromàtiques, licors, vins o mels, són alguns dels productes que es poden adquirir.

8

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

entrevista

Parlem amb Jordi Martínez, regidor de Mobilitat Sostenible d’Alcoi

Jordi Martínez: “si gaudim més del Centre,

també hi haurà més clients i més comerç”

Des de que es va anunciar la idea de convertir en zona de vianants algunes parts del Centre d’Alcoi, el tema ha sigut polèmica. Per tal de conéixer més sobre aquest projecte hem parlat amb el regidor de Mobilitat Sostenible, Jordi Martínez.

Belén Rivas./

R

eduir el trànsit de vehicles al barri del Centre d’Alcoi ja és una realitat, des del dia 29 de març que es va iniciar la primera fase. Per tal de conéixer tot tipus de detalls sobre aquest projecte, hem parlat amb el regidor de Mobilitat Sostenible, Jordi Martínez, que ha declarat que: “és una situació que tenia una polèmica molt encesa, però el temps va posant les coses al seu lloc. Les ciutats que fan aquest tipus d'accions, al principi la gent és reticent als canvis, però, al cap i a la fi, el que estem fent no és un invent nostre, s'està aplicant en moltes ciutats de la nostra grandària, i a més d'ací a poc temps serà obligatori per la normativa europea”.

- Encara que és prompte, es pot fer alguna valoració sobre com estan funcionant els canvis d'aquesta primera fase de la 'peatonalització'?

Sí, jo crec que sí. La valoració és bona, sobretot perquè ha sigut una situació dins de la normalitat. No hi ha hagut cap incident important, ni amb el comerç, ni perquè la gent no haguera sabut com estava tot programat, i per això crec que haver fet alguns canvis del trànsit durant el cap de setmana anterior ha ajudat prou a què la gent coneguera un poc la situació en la qual anava a trobar-se.

- Molt temps durarà la fase 1?

Esperem que si després de l'estiu tenim resolts alguns problemes, com el tema dels aparcaments, en el qual ja estem treballant amb projectes d'aparcaments de rotació... Si això està ja en marxa, volem que després de l'estiu aplicar la segona fase.

- El projecte ja està presentat, més o menys sabem com aniran fent-se les fases, i quins seran els canvis de cadascuna, però es podrien fer modificacions si es veu que alguns d'aquests canvis no funcionen?

Sí, de moment ara estem observant quin és el comportament dels vehicles i de tot el trànsit, perquè, si és cert que tenim previst uns canvis en semàfors, en les direccions, però veurem com es comporta el trànsit i ja prendrem decisions.

Hem vist que en alguns casos, com és el del País Valencià, en

Jordi Martínez es mostra convençut de que la conversió del centre portarà moltes millores al barri./

l'eixida del centre hem d'allargar els cicles dels semàfors per a donar més eixida, i sobretot també ara que en teoria, la carretera N-340 serà de l'Ajuntament, aprofitar de quina manera podem millorar aquesta entrada nova, per exemple que sols hi haja un carril exclusiu per a entrar al centre, que la regulació per semàfors siga distinta... Eixes són les qüestions que estem observant ara, però de moment el sistema ha funcionat.

En els primers dies som més flexibles en el tema dels horaris, tenim patrulles de Policia quasi 24h del dia per tal d'ajudar i indicar a aquells que no saben el que han de fer, i fer consultes sobre els permisos corresponents i jo crec que ja està tot més normalitzat. De totes maneres pense que està funcionant molt millor del que esperàvem.

- Una vegada quan ja arribem a l'última fase, i ja siga una zona de vianants al 100%, o inclús per a ara, l'autobús continuarà circulant per aquestes zones o van a buscar-se alternatives?

Durant aquests mesos estem treballant en el tema de l'autobús, però no relacionat amb la peatonalització, sinó que com saps, el contracte amb l'empresa s'acaba enguany, estem en una pròrroga i estem treballant en un nou servei amb un procés de participació amb veïns, enti-

tats, i ací ens dirà la gent què vol. Si ells consideren que és imprescindible passar pel carrer Sant Llorenç o per Sant Nicolau, ho haurem de mantenir, i si podem donar algun tipus d'alternativa els que ho han de decidir són ells. Per ara, mentre tinguem el contracte aquest no sofrirà cap canvi.

- És a dir, que si canvia, serà quan es renove el contracte?

Si, però no per la peatonalització. Si la gent decideix que les línies que tenim ara han de continuar, mantindríem el trànsit per on està passant ara per Sant Nicolau i per Sant Llorenç.

- Però, si continuara impediria que l'hostaleria poguera posar terrasses...

Sí, però, si et dones compte, en algun cas ja ho hem plantejat, i les terrasses de Sant Llorenç en determinat horari sí que els ve bé, però, per exemple en èpoques de bon temps, en horari de matí no són molt partidaris alguns dels hostalers perquè hi ha molt de sol i estan molt descoberts, així que, el que pretenem és que en determinats horaris les terrasses sí que puguen eixir, i per això també hem de discutir un poc el tema de l'autobús si podem adequar-lo per facilitar a aquestes persones.

Durant l'estiu del 2020, estaven en determinats horaris, és a dir, que hem de determinar la necessitat dels hostalers, si volen aquestes terrasses i la millora

“No és únicament un tema comercial, també està el tema mediambiental, i que la gent visca en un barri molt més atractiu que abans” que representa que hi hagen terrasses al carrer, i també el tema del servei de l'autobús. Potser durant els caps de setmana hem de reflexionar en aquest tema, si volem algun altre tipus de recorregut.

- Està previst fer algun tipus de modificació al paviment o les voreres, com ja es va fer a Sant Francesc, per a donar més sensació de peatonalització respecte a la resta de carrers?

La intenció sí que és eixa, però la qüestió és que en el Pla d'Acció Comercial, sí que tenim unes obres, per dir-ho d'alguna manera, acceptades que seran a les transversals de Sant Francesc, que són el Tap, Sant Maure, i Santa Rita. Però, Sant Llorenç i Sant Nicolau, a curt termini, durant l'any que ve és impossible, perquè pressupostàriament estem parlant de xifres de molta inversió. Però sí que entenem que perquè la gent tinga una sensació que és de vianants haurem de fer algun tipus d'inversió més per tal d'indicar que s'està en una zona de

vianants. Sant Francesc dona la sensació de més peatonal sols per tindre una plataforma única com la que té.

- Aleshores els llambordins de Sant Nicolau, per exemple es llevarien no?

Doncs això depèn, perquè si al final hem de mantenir el trànsit d'autobús durant tot el dia, o durant algunes hores, potser hem de buscar altra fórmula o solució. Si al final és més peatonal buscarem altra solució, i que siga prou digne per no llevar-los, o substituir-los per un aspecte com el centre històric mereix.

- Un dels objectius de la conversió en zona de vianants, a més de la sostenibilitat i reduir les emissions de CO al centre, és revitalitzar aquesta part de la ciutat, però molta gent es queixa, i es pot veure, que no hi ha ni suficient comerç, ni suficient hostaleria.

Des de l'Ajuntament esteu pensant a dur a terme alguna acció per a incentivar a aquells que vulguen començar un negoci que ho faça al Centre?

El tema de la conversió en zona de vianants no és únicament un tema comercial, també està el tema mediambiental, i que la gent visca en un barri molt més atractiu que abans. En el tema comercial tenim plans d'ajudes com les d'obertures, o en les reformes, que des dels últims anys ha tret la regidoria de Comerç. Aquestes ajudes també t'ajuden a decidir-te a instal·larte ací. Jo crec que açò és "la pescadilla que se muerde la cola", si la gent passeja més i gaudeix més del Centre de la ciutat, perquè és per a vianants, també hi haurà més oportunitats perquè hi haja més clients i hi haurà més comerç. És una inversió que hem de fer entre tots, sobretot l'Ajuntament, amb eixes ajudes que estem donant ja perquè els nous comerços tinguen una nova oportunitat en una zona que esperem que siga d'oci molt més gaudit per la gent.

Quan fèiem els tancaments durant els caps de setmana al principi de la pandèmia hi havia comerciants que ens han comentat que els ha pujat la caixa de manera important, perquè la gent no compra quan passa amb el vehicle, la gent compra quan passeja i passa per davant, aleshores, una de les coses és acon-

entrevista

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

9

Parlem amb Jordi Martínez, regidor de Mobilitat Sostenible d’Alcoi

seguir que la gent passatge, que conega els productes i comerços i que siga agradable que vinga ací a comprar. Si a això li sumes que hi ha zones d'aparcament pròximes i que encara que no ho parega, en determinades hores, hi ha lloc per aparcar, i a més tenim la intenció de fer aparcaments dissuasoris, i aparcaments d'autònoms de la ciutat, doncs podem donar-li una oportunitat al centre perquè millore la seua oferta comercial.

- Respecte al tema dels permisos, està la Policia Local controlant-ho, igual que fa amb els autobusos, al "Cantó el Pinyó", però ací no podrà estar sempre la Policia. Com es gestionarà aquest control?

Hi haurà un sistema de lectura amb càmeres. Es passarà per davant d'aquesta càmera, llegirà la matrícula i si no està registrat sancionarà. Ara estem intentant informar a la gent que no s'havia assabentat, i a la gent que crega que no ho controlarà ningú. Així que farem una campanya informativa i pedagògica per a la gent per a qui vulga, i tinga la possibilitat de traure aquests permisos. A partir d'aquesta setmana ja començarem a veure si hi ha algun tema de sancions. No es sancionarà a tots els vehicles, però si algú té conductes reiterades o veem que hi ha alguna espècie de mala fe o mala praxis, doncs veurem si es pot posar alguna sanció sobretot perquè es complisca tota la normativa que hem acordat entre tots.

- A hores d'ara quants permisos hi ha?

Estàvem parlant aquest matí d'uns 580, encara que hi ha una barreja, ja que hi ha permisos per a garatge, permisos per a residents, i per a càrrega i descarrega. Crec que per a residents estarà en uns 350 o una cosa així. Per a garatges uns 150 i per a comerç estaríem parlant d'uns 80 més o menys.

- Esperàveu que la gent presentara tants permisos?

Vam contar el repartiment de cartes que vam notificar als

Els carrers de la zona Centre d’Alcoi senyalitzats per a la zona de vianants./

veïns al voltant de 1.600 bústies, és a dir, que s'han presentat molts menys dels que esperàvem. Açò significa que la gent simplement tinga una casa al centre, però que no estiga empadronada, en aquestes qüestions entenem que la persona que està empadronada i viu de continu en el centre és la que té el permís. Aquesta gent que té un segon habitatge al centre, però que no viu ací, i que no està empadronada, no podrà obtenir aquest tipus de permís. Per tant esperàvem que les sol·licituds, que encara hi ha unes poques per tramitar, no anaven a arribar a eixa quantitat.

- Deixant la conversió en zona de vianants del Centre, i parlant d'altres tema, concretament d'un que ja has comentat... Des de fa molt poc temps la carretera N-340 ha passat a ser gestió de l'Ajuntament, i s'està plantejant fer un carril bici des del pont de Maria Cristina, fins a la rotonda d'accés nord de la ciutat. En quin punt està aquest

projecte?

Hem tingut una reunió amb les associacions de veïns de Santa Rosa, Eixample i Zona Nord, i es va explicar un poc el projecte; el que vol és redistribuir la superfície de la carretera, i segons la inversió haurem de fer obra o no. Nosaltres apostem per un carril en bateria per a l'aparcament, dos carrils de circulació i un carril bici, que substituirà al carril bus d'ara. Al ser aquest carril bici és més estret que el carril bus d'ara, i per això s'aprofita aquest espai per a poder fer bateria d'aparcament. D'aquesta manera guanyaríem entre el 30 o 40% de places en l'Alameda i en la Carretera València. Al final el tema del carril bici no és un carril per a esportistes o ciclistes, és una forma de transport que ens hem d'anar acostumant, perquè les noves generacions tenen noves fórmules per a desplaçar-se per la ciutat, i el que hem d'intentar és crear una xarxa en les ciutats per tindre una alternativa als vehicles.

“Les ciutats que fan aquest tipus d'accions, al principi la gent és reticent als canvis, però, al cap i a la fi, el que estem fent no és un invent nostre, s'està aplicant en moltes ciutats de la nostra grandària, i a més d'ací a poc temps serà obligatori per la normativa europea”.

- Durant aquesta entrevista s'està parlant molt d'aparcaments. Als pressupostos participatius va eixir seleccionada la proposta de fer en Santa Rosa i en l'Eixample noves places. Quan seran una realitat?

Si no m'equivoque els diners dels pressupostos participatius han d'estar en marxa ja, i ara el que hem de fer són els contractes oportuns per a cada zona. El de Santa Rosa estarà enfront del col·legi de Les Paules, que hi ha un solar que tenim ja organitzada la seua gestió acordada amb

SIDEROPARC · ALCOI · Camí dels Talecons, 6 · Nave 9 T. 96 533 18 66 · F. 96 652 62 16 info@mecanizadosberenguer.com

el propietari. En les zones de l'Eixample i El Centre, volem buscar solars en els quals puguem fer una intervenció. En el cas del de Santa Rosa tenim molt avançada la gestió, paguem un lloguer simbòlic als propietaris, i a partir d'ací, sí que farem un aparcament d'unes 30 o 40 places. Les altres zones no estan definides perquè estem buscant l'espai, però s'espera que no tardem més de l'estiu perquè estiguen finalitzades les tres. Seran intervencions separades, i no seran massa llargues, i a més, no serà una gran quantitat de diners.

- Per a finalitzar tornem al tema del contracte de l'autobús, ja que finalitza enguany.

Ens has comentat que s'ha dut a terme reunions. Fins ara què han comentat els veïns sobre el servei? Quines són les seues necessitats?

Vam fer tres jornades de tres dies, i allí es va parlar sobre què volien. Es va acordar que les línies actuals sí que estan més o menys bé, però que si hi ha qüestions que la gent vol modificar, per exemple, posar un servei a la zona de l'Horta Major.

També es parlava del tema del Poliesportiu, que és un projecte que ha eixit dels pressupostos participatius i per tant tenim una partida, però considerem que ara no és el moment de fer aquesta línia directa, ja que per culpa de la pandèmia, no sabem si es pot fer esport de continu o no, aleshores fins que no es normalitze la situació no ho canviarem. Principalment el que la gent vol és veure que els horaris sempre siguen els mateixos, ja que varien molt, per això deia abans que s'ha de buscar una alternativa al Centre, ja que cada volta que fem una festa, encara que ara no es fan, desviem el bus i cada setmana és una aventura per als usuaris, i per això parlen de fer més homogenis els espais de l'autobús. També es va parlar d'incloure zones a les línies, ja que, va vindre gent d'urbanitzacions reclamant el seu dret a tindre aquest servei.

10

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

opinions

OPINIONS

Quina peatonalització?

Anacoreta moderna

per Diego L. Fernández Vilaplana

per Pau Sellés · Periodista

President de l’Associació de Veïnes i Veïns del Barri La Sang

É

s el vell anhel de tota persona amb un cert grau de desconnexió amb el seu entorn. Freqüentment es creua per la seua ment la idea de deixarho tot i anar-se'n a viure al camp, on la contemplació, la serenitat i l'aïllament semblen ser el remei perfecte per a l'accelerada vida de ciutat. El bany de realitat arriba en comprendre les dificultats que comportaria aquest estil de vida. La idea de convertir-se en un anacoreta es dilueix ràpidament, esperant reaparéixer en el pròxim i inevitable moment de dubte existencial.

El cas de l'expresentadora de 'El Intermedio' Beatriz Montañez ha fet recuperar per a l'imaginari col·lectiu el mite de l'eremita. La que fóra parella televisiva del Gran Wyoming ha reaparegut després d'estar anys apartada de les càmeres, i tot per a parlar de la seua nova vida en un xicotet poble de Galícia. Aquesta existència ascètica i en profunda soledat li ha servit per a escriure un llibre ('Niadela'), on relata la seua experiència. Com era d'esperar, la viralitat que ha generat aquesta història en xarxes socials ha sigut la millor campanya publicitària que el llibre podia tindre.

Poques coses escapen a les estratègies de màrqueting en aquests dies, i tot fa pensar que la vivència de Montañez no és una d'elles. La seua ens posa en contacte amb altres experiències literàries quasi divinitzades pels lectors de tot el món. La més co-

neguda sens dubte és la de Henry David Thoreau amb el seu assaig 'Walden', on l'estatunidenc narrava els dos anys que va viure en una cabanya rural allà pel segle XIX. Per cert, que tant 'Niadela' com 'Walden' han sigut editades a Espanya pel mateix segell, errata naturae.

J.D. Salinger, autor del cèlebre 'El vigilant en el camp de ségol', també s'acosta a la imatge de l'anacoreta. Assetjat pel gran èxit de la seua primera i única novel·la, Salinger va deixar de publicar i es va mudar a una casa perduda en els boscos de New Hampshire, on va passar la segona meitat de la seua vida reduint el contacte social al mínim. Menys notori, però més pròxim en espai i temps, és l'exemple de Santiago Lorenzo, escriptor que es va mudar fa anys a un poble de la Castella profunda i que amb la seua novel·la 'Los asquerosos' va relatar les vivències d'un personatge que la crítica va arribar a definir com "un Robinson Crusoe a l'Espanya buidada".

Mesos de reclusió han fet renàixer en algunes persones el desig d'invertir l'èxode rural. La història d'aquesta mena d'anacoreta moderna pot ser un reclam per a vendre llibres, però posa en evidència una realitat.

El confinament i les restriccions d'aforament han alterat més aviat poc la vida als pobles. Les seues gents sempre han sabut el que era la qualitat de vida. Molts altres s'estan adonant ara.

A

Alcoi hi ha dos centres històrics, un per a les visites i un ben diferent per a les veïnes, com a les bones cases dels senyorets del XIX. Per una banda, trobem un escenari digne de pel·lícules de ficció, amb esvàstiques fins i tot si el guió ho requereix. El millor plató per a Festes, Nadals i Fires Modernistes. Allà és on van a parar les inversions públiques.

Els diners de totes i tots, siguen pocs o molts, han contribuït a embellir les façanes més distingides.

I a la vora es troben les cases més modestes de la ciutat, les que cauen a trossos quan plouen quatre gotes. Els carrers pitjor il·luminats, les voreres més estretes i els solars més indignes són junt al girar el cantó. Però per ahí no ha de passar cap cavalcada ni ha de desfilar cap esquadra. I els diners públics, senzillament, no arriben.

I és que el cor de la ciutat s’està convertint en un decorat, la seua única funció és albergar actes religiosos o festius en dates senyalades. Mireu, si no, les últimes intervencions a la plaça Ramón y Cajal o a la placeta de la Creu Roja. Són espais monumentals, escenografies fotogèniques immillorables. Però no trobareu on seure perquè ningú no ha de conviure allí. Ens han dit que és cosa de la pan-

Com fer-me

Subscritor?

Ompli el formulari amb les teves dades personals i nosaltres ens posem en contacte per a finalitzar el tràmit

Dades de subscripció a Nom Cognoms

Edició en paper · El preu de la subscripció és de 30 € Anual També pots realitzar una aportació econòmica per ajudar a fer realitat aquest projecte de les comarques centrals valencianes.

DNI Adreça Localitat Codi Postal

Amb la teua cooperació contribueixes

E-mail

a reiniciar l’edició en paper del

Telèfon

periòdic El Grat i ajudes a difondre la Cultura de les valencianes i valencians amb el teu periòdic de proximitat.

Data Subscripció Aportació* Observacions: 30€ Anual

Aportació

Mètode de pagament transferència bancaria

*Cantitat de l’aportació econòmica

Envia les dades per correu a Plaça Espanya, 14 /4ª · 03801 Alcoi Enviar foto per telegram o whatssap al 626 449 311 Enviar foto per e-mail info@elgrat.com

Si necessites consultar qualsevol dubte contacta amb nosaltres als telèfons 626 449 311 | 965 548 001 o al mail info@elgrat.com

dèmia, que serveix per a tot, però no hem vist que impediren l’ús dels bancs a cap altre barri. És un urbanisme que aprofundeix la divisió de classes. Una ciutat segregadora.

Amb la peatonalització passa el mateix. Ara, forasters i xauets de tots els barris podrem anar al centre a passejar pels carrers amples i bonics sense que ens molesten els vehicles. Però, per contra, el veïnat de Sant Jaume, Casa Blanca, Sant Domènec o Sant Mateu haurà de patir el trànsit propi d’una autovia. El criteri ha estat ben senzill: si es poden col·locar terrasses serà per als vianants; però si no caben, cotxes, i bona cosa.

Guanyar-li espais al transport privat és imprescindibles. Però s’ha de començar per potenciar el transport públic; i això, quan està al servei dels beneficis econòmics d’una multinacional, és una quimera. A més, ha de ser un procés compartit per les veïnes i els veïns del barri, es tracta de millorar les seues condicions de vida, no posar-los més entrebancs amb horaris restringits. I, per últim, redirigir el trànsit cap a carrers secundaris és una bestiesa. S'ha de reduir, pacificar i buscar alternatives que traguen els vehicles de l’espai públic, no que canvien de carrer.

edició web

L’Alcoià - El Comtat - La Safor - Vall d’Albaida - La Costera - Les Marines

www.lesmuntanyes.com

reportatge

11

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Reportatge revista ‘Eines’ · “Alcoi catastròfic”

Les lliçons de la Història Alcoi ha patit al llarg dels segles una successió de grans epidèmies, que van des de la pesta negra al còlera, passant per la grip L'últim número de la revista Eines ofereix una selecció de treballs de recerca sobre les situacions extremes patides per la ciutat Javier Llopis./

L

a pandèmia del coronavirus, que des de fa un any ha acabat fins amb l'última resta de la nostra normalitat, no és una experiència inèdita per a Alcoi. Al llarg de la seua història, aquesta ciutat s'ha vist afectada per tota mena d'epidèmies, que van deixar xifres de milers de morts: des de la pesta negra de l'Edat mitjana a les grans mortaldats provocades pel còlera en el segle XIX, passant per la grip de principis del XX. L'últim número de la revista Eines, titulat “Alcoi catastròfic”, recull aquestes experiències del passat i ens mostra que al llarg del temps els mètodes per a frenar aquestes plagues a penes han variat en els seus elements més bàsics: mesures de confinament, tancaments perimetrals i paralitzacions forçades de l'activitat productiva.

La revista que edita l’Institut Pare Vitòria arranca les seues investigacions en el segle XIV, quan Alcoi va patir l'impacte de la pesta negra que assolava a tota Europa. En diversos brots epidèmics, aquesta malaltia va suposar que la ciutat perdera un 10% de la seua població. Per a lluitar contra l'avanç de la plaga es van posar en marxa mesures que s'assemblen molt a l'actual tancament perimetral. Es van col·locar guàrdies a les portes de la muralla, que impedien l'accés a viatgers procedents d'àrees infectades. Es prohibia als hostalers i als veïns en general acollir a visitants forans abans que foren examinats per les autoritats.

S'establien limitacions al pas de

Hospital de campanya als EUA amb malalts per la ‘grip espanyola’./

mercaderies i s'habilitaven espais per a concentrar als malalts. Molts veïns decidien tancar les portes i les finestres de les seues cases, aplicant-se motu proprio una cosa molt semblant al confinament que vivim fa un any que en la primera etapa del coronavirus.

Mesures molt semblants s'aplicarien durant un brot epidèmic de febre groga, que es produïa a inicis del segle XIX. Una certa modernitat havia arribat a les mesures de control sanitari. S'exigien certificats de sanitat per a aquelles persones que acollien forasters a les seues cases, també per a tota mena de mercaderies. Es creava un espai de quarantena en l'ermita de Sant Antoni i l'Ajuntament establia fèrries mesures d'aïllament de la població.

Entre els anys 1835 i 1885 Alcoi va patir quatre brots epidèmics de còlera. Les xifres de víctimes mortals són objecte de discrepàncies entre els historiadors: unes fonts parlen de més de 2.000 morts i altres conside-

Presentació de la nova edició de la revista ‘Eines’./

ren que l'impacte va ser molt de menor. Els intents per a controlar aquell desastre van suposar un dur colp per a l'economia local, ja que la paralització del trànsit de mercaderies va tallar l'activitat del comerç i de la indústria, deixant a milers de treballadors en una situació de misèria. La prohibició de la importació de drap va tindre uns efectes molt negatius sobre l'activitat del sector tèxtil. En l'última d'aquestes onades epidèmiques arribava a intervindre l'Exèrcit, que va establir un cordó sanitari a l'altura de Benimarfull, que

controlava el trànsit de persones i de mercaderies. Les discussions sobre l'origen de la malaltia i sobre les formes de lluita contra ella van marcar els anys del còlera a Alcoi.

El segle XX alcoià arrancava amb una epidèmia de grip, que s'estendria al llarg dels anys 1918 i 1919. Les altes densitats de població i l'elevada quantitat de treballadors que es concentraven en fàbriques i tallers formaven una letal combinació, que va contribuir a intensificar els efectes d'una malaltia que es transmetia per l'aire. Mentre les

autoritats realitzaven anàlisis bacteriològiques de l'aigua i de l'aire, s'establien fortes mesures restrictives, com la prohibició de qualsevol espectacle públic o de totes les concentracions de gent. L'Arquebisbat exigia als sacerdots la renovació contínua de les reserves de les piles d'aigua beneïda de les esglésies i es recomanava als veïns intensificar la neteja corporal. La junta local de sanitat va tancar les escoles públiques, però va mantindre oberts els centres de titularitat privada, circumstància que va provocar un justificat debat ciutadà. Van arribar a vetarse les visites al cementeri durant la festivitat de Tots els Sants.

L'historial de problemes sanitaris d'Alcoi es completa amb dues situacions que han travessat la frontera del segle XXI: el cas Ardystil i la successió de brots de legionel·la. Amb xifres de morts i de malalts molt menors que les grans epidèmies històriques, aquestes dues crisis van provocar a la ciutat una alta alarma social i van obligar a replantejar-se determinats sistemes de producció industrial, així com a revisar el control de tota la xarxa d'aigües potables.

Totes aquestes situacions extremes apareixen reflectides en l'últim número de la revista Eines. Un equip de destacats especialistes ens ofereix una impagable perspectiva històrica sobre les formes amb les quals una comunitat afronta els problemes generats per un desastre sanitari. La publicació de l’Institut Pare Vitòria és una referència imprescindible, que ens ajuda a entendre el passat i les complexitats d'un present incert.

12

educació

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

L’escriptora Isabel Barceló visita l’IES Andreu Sempere

La divulgadora va oferir l'alumnat una conferència sota el títol 'Las flechas de Cupido. Amor y mito', que tenia com a objectiu reivindicar l'actualitat dels clàssics

Les Carmelites adapten el seu Erasmus+

L'alumnat ha pogut conéixer a altres joves de França i Estònia des de la sala de l'Àgora d’Alcoi BR | Alcoi./ El col·legi Carmelites Vedruna d’Alcoi porta ja 20 anys realitzant intercanvis europeus dins del projecte Erasmus+. En aquest any marcat per la Covid-19, el centre alcoià s’ha hagut d’adaptar per a poder realitzar els encontres amb alumnes de França i Estònia i ho ha fet de forma virtual.

Des de la sala de l’Àgora, espai que ha cedit l’Ajuntament a les Carmelites per a poder dur a terme aquesta activitat,

tres alumnes alcoianes han pogut xarrar amb dos companys francesos, i altre grup, ha estat intercanviant receptes amb un xic i una xica d’Estònia.

Tots ells no han tingut problemes per a comunicar-se i han pogut posar en pràctica els seus coneixements d’anglés i francés.

Des del col·legi confien que la situació millore de cara al pròxim curs i poder tornar a visitar als seus companys d’altres països de la Unió Europea.

EG | Alcoi./ Durant la setmana passada, l’alumnat de l’IES Andreu Sempere d’Alcoi ha gaudit de la visita de l’escriptora i divulgadora, Isabel Barceló, que ha explicat la pervivència dels autors clàssics i la necessitat de llegir aquestes obres que expliquen “el naixement de la nostra cultura”.

La ponència ha estat organitzada per la Direcció General del Llibre i Foment de la Lectura del Ministeri de Cultura i Esport, i pel departament de Llatí i Grec del centre.

Barceló va parlar sobre la història de diferents mites que tenen l’amor com a tema central. Són llegendes que formen part de la cultura popular, però que cal llegir i reinterpretar des del seu origen, sense les deformacions a les quals són sotmeses des de la contemporaneïtat. Aquesta escriptora és

Alumnes de l’IES Andreu Sempere atents a la conferència./

autora de moltes obres de divulgació patrimonial i novel·la històrica. Recentment ha publicat ‘Mujeres de Roma. Heroísmo, intrigas y pasiones’. Un treball que va ser guardonat en 2019 amb el

premi d’Assaig i Crítica de l’Associació Valenciana d’Escriptors i Crítics Literaris. En la seua carrera, també destaca la seua lluita per difusió de la creació literària, especialment de les dones.

Una vegada finalitzada la seua conferència, Isabel Barceló va participar en l’entrega de premis als alumnes en el concurs de creacions literàries organitzat pel Departament de Llatí i Grec.

L’Ajuntament d’Alcoi ultima el Pla de Joventut per als anys 2021-2015

Des de la regidoria de Joventut del consistori s'ha creat un qüestionari en línia per a recollir informació sobre conductes i característiques de la joventut de la nostra ciutat

23a edició dels Premis Sambori

41 centres educatius de l’Alcoià i El Comtat participen en la 23 edició dels Premis Sambori EG | Alcoi./ La Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i El Comtat celebra la 23 edició dels Premis Sambori. Ha sigut un any en el qual han participat 41 centres educatius d’aquestes comarques, de tots els nivells, des d’infantil, fins a batxillerat, passant per educació especial i adults.

En total han participat 4.200 alumnes, i d’ahí s’han seleccionat 350 treballs, que han passat a mans del jurat, que està format per 30 persones del món de l’educació i les lletres.

A finals d’abril podrem conéixer als guanyadors i guanyadores d’aquest certamen, i des de la coordinadora s’intentarà fer un acte de lliurament de premis en el mes de maig, complint sempre totes les mesures sanitàries.

Des de la Coordinadora pel Valencià, han volgut felicitar a totes i tots els participants, i a la comunitat docent, que “any rere any anima els alumnes a participar en un concurs que suma vora 50.000 participants en tot el País Valencià”.

EG | Alcoi./ La regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Alcoi està ja en l’última fase d’elaboració del Pla de Joventut 20212025. Per a fer el primer Diagnòstic i Pla de Joventut, s’ha creat un qüestionari per a joves entre 18 i 30 anys que viuen a Alcoi. En dit qüestionari, que es fa en línia, hi ha preguntes relacionades amb temes com l’ocupació, oci, habitatge, sexualitat, relacions de gènere, salut o addiccions, o sobre aspectes que caldria canviar per a millorar la vida de la joventut en la ciutat.

Aquest formulari és anònim i confidencial, i està basat en els estudis de joventut que es realitzennacionalment i internacionalment.

Pel que fa al Pla, és una eina de gestió i direcció de totes les polítiques que des de l’Ajuntament d’Alcoi es dirigeixen a les persones entre 12 i 30

Espai Jove al CCJ del Passeig de Cervantes./

anys, i té cinc reptes: millorar la cooperació i la interrelació entre els diferents agents que treballen amb joves i els diferents departaments de l’Ajuntament per a configurar un sistema de treball amb una àmplia base social, plural i vinculada al nostre territori; transformar

les polítiques de joventut, que en molts casos es queden en debats; aconseguir que les polítiques de joventut siguen percebudes de manera positiva com a accions reals i efectives destinades a la millora de les condicions per a la participació social, econòmica i cultural

de les persones joves; transformar la noció cultural que les persones joves són subjectes dependents i passius a l’espera de poder ser considerats persones adultes, i per tant, aconseguir una participació efectiva dels joves, principalment a través del desenvolupament d’un teixit associatiu i estructures de participació; i per últim, implantar una política de joventut municipal real i participativa amb prioritats, objectius, indicadors concrets i assolibles.

Maria Baca, regidora de Joventut explica que: “aprofundirem en la realitat de la joventut de la nostra ciutat i per això és fonamental comptar amb un Pla de Joventut, que marcarà les principals línies d’actuació, afavorirà la seua participació i establirà mesures i accions planificades per a millorar la vida de les persones joves”.

entrevista

13

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Natura & Actualitat

AntonioTuriel: “Hem d’anarcap a les energies

renovables conscients de les seus limitacions” Conversem amb Antonio Turiel, (Lleó, 1970) una de les persones que millor coneix la crisi energètica al nostre país. Autor del prestigiós blog sobre la matèria The Oil Crash, investigador de l'Institut de Ciències de la Mar de Barcelona (CSIC) i doctor en Física Teòrica. Ha publicat fa pocs mesos Petrocalipsis (Editorial Alfabet), un assaig breu però molt contundent, centrat en la crisi energètica i la seua relació amb les altres crisis que s'estan solapant; la climàtica, l'econòmica, la cultural. Parlem amb ell sobre el sector energètic, especialment sobre la renovació de la llicència d'explotació de la central nuclear de Cofrents, gestionada actualment per Iberdrola.

Juan Bordera./

S

egons expliques en el teu llibre, Espanya està sobreproveïda elèctricament, amb una potència instal·lada d'al voltant de 3 vegades el màxim del consum. És necessari continuar mantenint nuclears?

No, en aquest moment es podrien tancar les centrals nuclears. Al nostre país hi ha 108 GW de potència instal·lada, i un consum que és aproximadament de 30 GW. És veritat que hauriem d'usar més els cicles combinats, però en aquest moment, utilitzant sobretot la hidroelèctrica i cicles combinats seria perfectament possible. Si no es prescindeix és principalment per raons polítiques.

- La nuclear representa només el 4,4% de l'energia mundial i la producció d'energia nuclear porta 20 anys estancada, realment seria tan difícil tancar-les? Quina transició caldria fer?

Tancar-les depén del país. Hi ha alguns països, per les seues característiques, en els quals seria molt més difícil tancar-les que ací. França, o el Japó, per exemple, per diferents raons.

França perquè té un sector nuclear molt important, el Japó perquè no té moltes alternatives millors. En altres casos, com el nostre, sí que seria, no sols possible, sinó desitjable. El que no tindria cap sentit, és canviar les nuclears per a consumir encara més carbó per a generar electricitat. Això ocorre a la Xina o els Estats Units, en aqueixos casos és quan té vertader sentit instal·lar renovables per a la generació d'electricitat. Això sí, sent conscients dels límits d'aquests sistemes de captació d'energia renovable, que tenen problemes que generen inestabi-

litat en la xarxa, com el mantindre la sincronia en la xarxa o la intermitencia –que a més obliga a tindre sistemes alternatius de suport-. Hem d’anar cap a les energies renovables, però conscients de les seus limitacions.

- És el nuclear un lobby que vol perpetuar-se, és a dir que busca la seua supervivència per a aguantar més del que potser deuria?

Això és bastant curiós, si tu mires el cas d'Espanya, el lobby nuclear, efectivament, hi ha una xarxa de suport, com dir-ho, corporativa. Entre les empreses implicades i el cos d'enginyers hi ha un costum de discutir poc agradable, molt a la defensiva. I hi ha una cosa que se sol oblidar: al principi quan es fomenta l'energia nuclear, als països els interessava molt per l'arma atòmica. Per això s'inverteix tant al principi, i “de aquellos polvos… este lobby”.

No és casualitat que als països amb major nombre de centrals nuclears com els Estats Units, França, Rússia o la Xina, sempre hi havia una pretensió militar darrere. Hi ha hagut un interés estratègic, i per això se'ls ha protegit el temps suficient. Ara mateix ells solos ja són capaços de defensar el seu sector. Malgrat tot, és un lobby que està vivint els seus últims anys, segurament. Per a començar a causa de l'escassetat d'urani, o perquè amb un excés de fe en la capacitat tècnica, han infravalorat problemes molt greus com el cost de la contenció dels residus durant centenars de milers d'anys.

No estan captant que les grans companyies elèctriques, estan valorant seriosament abandonar la nuclear. I és d'esperar que entre 5 i 10 anys hi haja problemes seriosos amb el subministrament

“No és casualitat que als països amb major nombre de centrals nuclears com els Estats Units, França, Rússia o la Xina, sempre hi havia una pretensió militar darrere. Hi ha hagut un interés estratègic, i per això se'ls ha protegit el temps suficient.Ara mateix ells solos ja són capaços de defensar el seu sector”

Antoni Turiel, autor del llibre ‘Petrocalipsis’./

d'urani.

- Aleshores per què renoven la llicència de Cofrents? Potser per a quadrar comptes de descarbonització per a 2030?

Té risc creixent d'accidents en tractar-se d'una central que complirà 40 anys en 2024?

Quan es prenen aquestes decisions, sol ser per a no “tallar-se les ales” per a no llevar-se possibles alternatives, en el fons és una manera de postergar la decisió, de no prendre-la. Això no vol dir que es mantinga oberta fins al final del termini. De fet, veig difícil que la central de Cofrents aguante oberta fins a

2030, precisament per tot el que comentes, per la vellesa i els riscos que això suposa, a més del problema de subministrament d'un recurs el pic del qual probablement ja ha passat.

A més, hi ha un perill afegit, que se subcontracten processos de gestió de residus a tercers, que casualment, després acaben fent fallida, i ves-te tu a reclamar després el mal ambiental. Ho hem vist ja en altres sectors. És una mica com la SAREB, el banc dolent. Això són rescats encoberts perquè després la inevitable neteja i/o gestió es carrega a les arques públiques. Tal

volta un règim de pagaments especial per a les centrals, un lucre cessant… i ha diverses maneres.

- Es parla de reactors nuclears de quarta generació, s'esperen innovacions en el sector?

La tecnologia bàsica porta experimentant-se des de 1947.

S'han fet una dotzena de reactors experimentals, però mai s'ha aconseguit que siguen viables econòmicament. És una tecnologia molt més perillosa. És una reacció que amb un accident greu és com tirar una bomba atòmica, oblida't de Fukushima i pensa més aviat en Hiroshima.

- I la fusió nuclear?

Hi ha una broma recurrent en el sector sobre la fusió, sempre falten 50 anys, des de fa 50 anys.

No sembla que si arriba, que ho dubte, per qüestions tècniques, puga arribar a temps d'ajudarnos a enfrontar els problemes que ja tenim. Sempre hi ha projectes que mai arriben a res, intentant aparentar temporalment que potser les coses es poden solucionar tècnicament, quan la solució és més bé social, de canvi de paradigma. Hem de dir adeu al capitalisme.

Fent una anàlisi de tot el sistema energètic queda clara una cosa, fent les coses molt bé podríem obtindre entre un 30% i un 40% amb les energies renovables, però hi ha una gran part, la no elèctrica, que serà impossible de conservar, de sostindre, menys encara en un sistema econòmic que no contempla una altra opció que el creixement infinit dins d'un planeta finit. El decreixement econòmic no és una elecció, el que haurem de decidir és si almenys ho fem planificadament.

14

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

alcoi reactiva’t

entrevista

15

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

El Dia Internacional de la Dansa més necessari que mai La Covid-19 ha agreujat problemes que arrossegava el sector des de fa anys

La directora del Conservatori Elemental de Dansa d’Alcoi, Carmina Doménech, ens ha estat contant quin és l'estat de la dansa actualment i en general de les arts escèniques Belen Rivas./

L

a Cultura és un sector que sempre ha patit molt, i concretament la dansa és una de les disciplines que més sofreixen la poca inversió en cultura que es fa en Espanya. La situació que ens està deixant la Covid-19 ha agreujat aquests problemes, però des del Conservatori Elemental de Dansa d'Alcoi continuen lluitant per tal de reivindicar el lloc que aquesta disciplina mereix. El dia 29 d'abril se celebra en tot el món el Dia Internacional de la Dansa, i per tal de saber més sobre aquest art, sobre el seu estat, i sobre que es farà per tal de commemorar-ho, hem estat parlant amb la directora del centre alcoià, Carmina Doménech.

En l'última setmana de març el conservatori va rebre en la seua Setmana Cultural a la professora d'Escola Bolera, Letícia Castro. Any rere any se celebra aquesta setmana, que segons explica la seua directora: "És molt enriquidor. Concretament enguany la professora que ha vingut tenia molt bon currículum, ha sigut una passada. Ens ha transmés una energia molt bona, i a més, ens ha donat molta rigorositat i disciplina".

I és que la dansa és això, disciplina i esforç, i més encara, quan no hi ha els mitjans suficients per a poder dedicar-se a ella. En tota la Comunitat Valenciana, sols hi ha 5 conservatoris professionals de dansa, mentre que de música, hi ha un per comarca, dins d'aquesta qüestió Doménech comenta

La directora del Conservatori Elemental de Dansa d’Alcoi, Carmina Doménech/

que: "És cert que la música és un referent en la Comunitat Valenciana, però la dansa també ho ha de ser, i en canvi, per a poder estudiar-la no hi ha quasi possibilitats, has d'anar a un centre privat, perquè els estudis públics estan limitats", i assenyala que: "En molts llocs hi ha una orquestra o una banda important, però no hi ha una companyia de dansa. En Alcoi ho vam intentar, però era insostenible". Però, la directora del conservatori no veu que siga un problema sols de la Dansa, sinó del foment de la cultura: "En Espanya no està la cultura igual de considerada que en altres països d'Europa, en els quals hi ha teatres, i moltíssimes més companyies de Dansa.

Ací no s'ha fet mai, no hi ha tradició, ni crec que hi haja mai,

CARLOS BOADAS MATAMALA Economista Forense y Administrador concursal Colegiado nº 2538 T. 691 802 539 FERMÍN CÓRDOBA T. 615 595 972 servi.laboral.fiscal18@gmail.com

això significa invertir diners".

No fomentar la dansa, implica que molt poca gent es puga dedicar professionalment a ella, i per això aquell que vol viure del ball necessita un suport més gran del seu voltant: "Per a dedicar-te a la dansa necessites una família que el done suport, perquè si dubta, o tu dubtes, al final ho deixes".

Ara, pareix que gràcies al programa de televisió 'Prodigios' s'està donant més visibilitat a la dansa acadèmica entre els més menuts i menudes: "Està fomentant les arts escèniques en general, és possible que a la música no li faça tanta falta, encara que és imprescindible, nosaltres ballem amb música.

Però, concretament per a la dansa, està fent un treball importantíssim".

“En Espanya no està la cultura igual de considerada que en altres països d'Europa, en els quals hi ha teatres, i moltíssimes més companyies de Dansa.

Ací no s'ha fet mai, no hi ha tradició, ni crec que hi haja mai, això significa invertir diners” Des del Conservatori Elemental d'Alcoi també volen fer la seua aportació per a fomentar la dansa, per aquest motiu, i des del 2015, celebren juntament amb altres Conservatoris de la Comunitat una Gala especial del Dia de la Dansa. Aquesta

iniciativa va ser idea de l'anterior directora del centre, Mari Francis Richart, i fins ara, menys en 2020, s'ha organitzat i s'ha comptat amb la presència dels conservatoris elementals de Benidorm, i Sant Vicent, i amb els professionals d'Alacant i Novelda, i des de l'última edició, amb el de València. Enguany, en aquesta gala participaran sols els conservatoris professionals. Aquesta Gala, segons argumenta Carmina Doménech és una bona ocasió perquè l'alumnat actue: "Quan més ballen en un escenari millor, perquè és enriquidor i motivador. El ballarí el que vol és ballar, ja siga en un escenari o al carrer". Aquesta gala està preparada per a complir amb totes les mesures de seguretat, com l'aforament als vestuaris, als escenaris i entre el públic.

Aquesta és possible que siga una gala més necessària que altres anys, ja que s'ha de reivindicar com està sofrint el sector, i com s'ha adaptat a la pandèmia que els ha deixat sense poder ballar. Al conservatori alcoià, han viscut aquest curs amb mascareta, passant fred a les aules als mesos d'hivern, i inclús adaptant els exercicis per a poder complir les mesures de distància de seguretat: "Tenim moltíssim control, una seguretat màxima, i el professorat ens hem entregat al màxim", afegeix la directora i professora.

Pel seu esforç, i perquè els ballarins i ballarines tornen a l'escenari amb més força que mai: Llarga vida al món de la Dansa!

ASESORIA DE SERVICIOS LABORALES Y FISCALES

SERVICIOS COMPLETOS DE ASESORAMIENTO Y EJECUCIÓN EN TEMAS FISCALES, LABORALES Y CONTABLES

16

actualitat

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

L’Ajuntament d’Alcoi aprova la licitació de les obres de l’Illa de Rodes

Aquests treballs estan valorats en 7,4 milions d'euros que estan finançats als 50% per la Unió Europea, i l'altra meitat per la Generalitat Valenciana i pel consistori BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha aprovat en el ple municipal del 6 d’abril la licitació de les obres per a transformar l’Illa de Rodes en parc tecnològic i complex cultural. Aquest projecte eixirà endavant gràcies als vots favorables del PSOE, les abstencions de Podem, Cs i Guanyar i els vots en contra de Vox, Compromís i el PP. Aquests treballs tindran un termini d’execució de 28 mesos i estan valorats en 7,4 milions d’euros, dels quals, el 50% seran finançats per la Unió Europea, dins dels Fons Europeus, i l’altra part, l’aportaran conjuntament la Generalitat Valenciana, i l’Ajuntament d’Alcoi.

Es diferenciarà l’Illa de Rodes en dos parts. En primer lloc, en el bloc encarat al carrer Salvador Allende, i a la part inferior del carrer Agres, hi haurà un parc tecnològic en el qual s’instal·laran empreses, emprenedors, i

start-ups. A més, també es col·locarà una de les seus del Districte Digital de la Generalitat Valenciana. Ací es desenvoluparà investigació, activitats formatives sobre robòtica i intel·ligència artificial, de la mà del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València. Aquesta institució està col·laborant juntament amb el consistori per a impulsar la transformació digital del teixit empresarial de la ciutat.

L’altra part de l’Illa, tindrà edificis situats a la part superior del Carrer Agres, i en els que donen al carrer Vistabella, que seran transformats per a tindre una sala d’actes o diverses sales multiús, destinades a accions de dinamització econòmica i empresarial. A més es contempla la creació d’un centre cultural, un centre social, una biblioteca, una aula de música, un restaurant i una ludoteca.

Els dos blocs estaran connectats per un parc públic central, en

el qual es combinaran els elements modernistes i industrials recuperats amb la vegetació típica dels parcs naturals d’Alcoi.

“Amb aquestes obres assistim a l’inici d’una important recuperació del patrimoni i la història de la ciutat, un projecte ambiciós que connecta el nostre passat industrial amb un futur pròsper i il·lusionant, marcat per la tecnologia i l’emprenedoria, amb un espai per a la cultura i sempre obert a la ciutadania”, ha explicat l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, que a més, ha afegit que Rodes: “contribuirà a l’atracció de noves empreses, així com a l’impuls de l’ocupació i al reforç de la nostra economia, situant a Alcoi com a referent dels sectors més capdavanters, com la robòtica, la intel·ligència artificial i la digitalització”.

A més, d’aquests treballs que van a licitar-se en l’Illa de Rodes, l’Ajuntament també vol treballar

Simulació en 3D del projecte de l’Illa de Rodes./

en l’aprovació de la rehabilitació del taller de carruatges construït per Timoteo Briet en 1909, un edifici modernista situat al carrer Agres, i també, els dos blocs de cases situats al carrer Tibi.

En el primer cas, seran obres valorades en 2,1 milions d’euros, finançades per l’Agència Valenciana de Turisme, que situarà allí el Centre de Desenvolupament Turístic d’Interior. Pel que fa als antics habitatges, la inversió es preveu que siga de 2,3 milions d’euros, dels quals la Diputació d’Alacant aportarà el 45%, i l’Ajuntament d’Alcoi, l’altre 55%, i està previst que ací s’ubiquen les oficines municipals i els espais administratius del com-

plex, o espais per a empreses tecnològiques.

En total, tots els treballs sumaran un total de 12 milions d’euros, dels quals es preveu que l’aportació de l’Ajuntament no supere el 25%.

La redacció del projecte va sorgir del concurs públic que va organitzar el consistori i es va adjudicar a la UTE RE_CIVIC, composta per Ramón Esteve Estudio, VVV Estudi, Isaac Montoya i Carlos Sanjuán.

El nou parc tecnològic, i complex cultural, tindrà una superfície d’11.000 metres quadrats, assentats en una parcel·la de 6.408 metres quadrats del barri de Santa Rosa d’Alcoi.

ESTA TEMPORADA,

LLÉVATE UN 2X1 EN GAFAS DE SOL DE MARCA EN NUESTRAS ÓPTICAS

Consultar bases en su punto de venta Serraiba más cercano.

suplement

Art&Cultura SUPLEMENT D’ART EL GRAT - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABR.21/Nº16

Homenatge 25+ Ovidi Montllor · Carmelina Sánchez-Cutillas Cicles expositius Alcoi · Pintura i poesia. Recordant a Isabel-Clara Simó Josep Sou · Joan Catejón · Antoni Miró a Altea Premis Joan Valls · Corrents Continus · Maruc · El Subsuelo

B

actualitat

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Art&Cultura

El Barnasants porta a Alcoi a Feliu Ventura i el seu disc ‘Convocatòria’

L'actuació del cantant xativí tindrà lloc el dijous 8 d'abril en la sala CADA d'Alcoi

POEMES CARMELINA SÁNCHEZCUTILLAS

"La sang se'm clivella" (Llibre d'amic e amada) "Voldria viure entre la mar i una badia algunes nits així, amb gust de menta; quan l'enyor de tanta cosa em despentina l'instint, i em prem la carn, i me la deixa olorosa de tu.

Mira com llance inútilment els somnis.

Mira també, escampades pel llit, les filagarses d'aquells moments perduts...

No sé si ploraré demà perquè la pena, és massa fonda avui, per a arrencar-la estella a estella.

Pero, tot està a punt: l'artèria oberta; les mans enceses; el cos tens i expectant... i tot és tan a punt, que la sang se'm clivella!

BR | Alcoi./ Alcoi acull el pròxim dia 8 d’abril el concert de Feliu Ventura en el qual presentarà el seu últim treball, ‘Convocatòria’, i també farà sonar les seues cançons ja clàssiques.

L’actuació tindrà lloc a la sala CADA a les 20h, amb un públic molt reduït. Aquest concert està dins del festival de la música d’autor Barnasants, i serà el segon que es realitza en Alcoi.

Pel que fa al seu treball ‘Convocatòria’, és un àlbum amb 11 cançons que transmeten felicitat i es-

perança, i que està realitzat en format llibre, en el qual s’inclouen textos de pensadors contemporanis, amics de Ventura, com Santiago Alba Rico, Jordi Cuixart, Natza Farré, David Fernàndez, Josep Vicent Frechina, Marc Granell, Özgür Günes, Sònia Moll, Martxelo Otamendi, Gemma Pasqual, Maribel Servera, Carlos Taibo, Júlia Taurinyà i Mateu Xurí.

El disc es va presentar a la Fira Mediterrània de Manresa, en octubre de 2019.

Deu artistes fan homenatge a Ovidi Montllor al Teatre Calderón d’Alcoi

Podrem veure a cantants i grups com El Diluvi, Toti Soler, Júlia o Samantha, en aquest concert que se celebrarà el pròxim 17 d'abril a les 19h al Teatre Calderón

BR | Alcoi./ Commemorant les 25 vacances d’Ovidi Montllor, s’ha aprofitat el moment per a ajuntar a deu artistes per tal de fer un sentit homenatge.

Es farà un recorregut per la vida musical de l’artista alcoià, a través de diferents generacions de cantants i músics que han volgut rescabalar la memòria de l’artista.

El concert tindrà lloc el pròxim 17 d’abril a les 19h al Teatre Calderón, després que fóra ajornat de la seua data inicial que era el 6 de febrer, però, per culpa de les restriccions contra la Covid-19, no es va poder celebrar.

Dalt de l’escenari del Calderón veurem a Josep Gimeno ‘Botifarra’, Clara Andrés, El Diluvi, Hugo Mas, Júlia, Miquel Gil, Pep Mirambell, Samantha, Tito Pontet i Toti Soler.

ovidi25+

C

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Art&Cultura

La grandesa d’Ovidi Montllor en un espectacle intergeneracional i molt alcoià

· Homenatge 25+ Ovidi Montllor·

El concert dedicat a Ovidi Montllor pel 25é aniversari de la seua mort es realitzarà el 17 d’abril al Teatre Calderon. Només anunciar-ho es van exhaurir les entrades.

Una mostra de les ganes que hi ha de rebre un cartell que, en aquest cas, aglutina majoritàriament, artistes de les comarques centrals com El Diluvi, Tito Pontet, Pep Gimeno, Botifarra o la celebrity, Samantha.

Amàlia Garrigós./

D

i n s l’Any Ovidi, declarat abans de la pandèmia a iniciativa del COM, -Col·lectiu de Músics i cantants Ovidi Montllor-, la promotora Pro 21 va rebre l’encàrrec de l’Institut Valencià de Cultura de bastir un cicle de cinc concerts a València, Castelló, Alacant i Alcoi introduint estils ben diversos i veus intergeneracionals que representen aquesta mena de primavera musical que viu actualment la producció de l’escena valenciana. Rafa Jordán explica que van escollir els artistes que han anat formant el cartell posant la mirada, sobretot, en noves propostes com les de Prozak Soup, Tesa, Smoking Souls o Maluks per a donar-li una entrada d’aigua fresca a l’imaginari d’artistes que han visitat històricament Ovidi. Els estils del punk, el rap o l’electrònica s’han volgut conjuminar amb sonoritats més clàssiques provinents de la cançó d’autor com les de Pau Alabajos, Mire Vives i Borja Penalba o Andreu Valor, i en un tercer esglaó generacional, també s’ha comptat amb veterans ben consolidats com és el cas de Miquel Gil o el company etern d’Ovidi, Toti Soler, qui ens arrela de manera fonda al cantant alcoià.

En “Ovidi 25 +” s’ofereix la seua imatge polièdrica des del cinema, la música i la poesia. La part audiovisual fa referència als

treballs interpretatius com actor.

El fet d’introduir únicament la seua ciutat natal en tot el muntatge i no Barcelona (l’altre lloc vital d’Ovidi) va ser una decisió conscient. Volien reflectir l’Alcoi actual amb la mirada del cantant: la natura, la decadència de les cases humils del centre, les fàbriques enderrocades i les panoràmiques del Barranc del Cinc o la serra de Mariola. L’homenatge a Teresa (cançó emblemàtica que ha inmortalitzat a una dona que es tornà boja durant la guerra) és tractada visualment des d’un punt de vista abstracte fent servir fragments extrets de l’obra de teatre de la companyia La Dependent.

En cadascun dels quatre blocs que conformen l’espectacle escoltem la veu del músic i rapsoda, Hugo Mas, recitant textos escrits pel mateix Rafa Jordán, com si Ovidi tornara al seu poble vint-i-cinc anys més tard.

El segon dels textos es del poeta Joan Valls, una persona que va influir en l’obra d’Ovidi, segons explica Jordi Tormo en el llibre, Ovidi Montllor, un obrer de la paraula. Van triar Valls de la mateixa manera que van seleccionar Joan Gil Albert per a l’últim dels relats. Tot i que els separa un bot generacional d’Ovidi, als organitzadors els feia el pes connectar-lo a aquests importants poetes alcoians.

Pel que fa a les actuacions, cadascun dels artistes que li ret homenatge damunt l’escenari, indica la peça que vol interpre-

l’esdeveniment ovidià hi intervenen tres artistes. Pot ser per eixa raó l’espectacle arranca amb Clara Andrés i Júlia (l’Eix radical) que tenen un segell molt personal. La seua obertura marca la concepcció d’un nou Ovidi, és com una declaració d’intencions. Cada part de l’espectacle busca la sorpresa tot i que tornem a tocar mare amb Toti Soler, l’única persona que parla durant el concert recordant el seu amic amb un parell de temes.

Aquest cicle commemoratiu ha suposat el retrobament eufòric dels músics després de tants silencis. A molts dels qui han participat els ha pillat estilísticament molt lluny de l’univers Ovidià, però tots i totes considereren la seu obra i figura com un llegat admirable d’una talla escènica, musical i literària de nivell.

Pep Gimeno ‘Botifarra’./

A ALCOI ACTUARAN:

El Diluvi./

tar. La banda base triada pel pianista Vicent Colonques va en la línia del jazz envoltant-se de músics versàtils que saben adaptar-se a les necessitats de cada cantant. Amb el baterista Tico Porcar, Colonques comparteix el trio de Jazz Bron; Ales Cesarini és un gran contrabaixista conegut a nivell estatal i internacional que ha tocat tots els estils; i finalment, la jove guitarrista Lu-

cía Zambudio, integrant de Junior Mackenzie, apuntala la banda al concert d’Alcoi. El director musical afirma que l’adaptabilitat de l’obra d’Ovidi a diferents llenguatges musicals posa de manifest la seua grandesa. En arquitectura seria equiparable a l’edifici ben construït que, amb una estructura sòlida, permet ser reconvertit.

En cadascuna de les parts de

· Julia i Clara Andrés - Serà un dia que durarà anys · Pep Mirambell - M'aclame a tu · Botifarra - De manars i garrotades · Tito Pontet - Tot esperant Ulisses · Hugo Mas - Perquè vull · Samantha - Va com va · Toti Soler · Miquel Gil - Cançó del llaurador · El diluvi - Montserrat · Tito Pontet amb la secció de vents.

D

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

recordant a isabel-clara

Art&Cultura

Pintura i poesia.

Recordant a Isabel-Clara Simó “Pintura i Poesia. Recordant a Isabel-Clara Simó”, aquest és el títol de l’exposició que podem veure a la Llotja Sant Jordi. Un títol d’allò més encertat per homenatjar l’escriptora: imatges i paraules, l’eix vertebrador de l’obra de Simó. Quadres de setze pintors i vint-i-set poemes que ens recorden l’escriptora alcoiana, pinzellades de llum i versos diversos que, des de l’estima, l’enyorança i el reconeixement han volgut afegir-se a aquest homenatge.

Vicent Luna i Sirera./

L

a veu d’IsabelClara Simó malauradament s’apagà un 13 de gener de 2020 (l’atzar va voler que coincidís amb el mateix dia que faltà l’escriptor de Castalla, Enric Valor). Ara, tot just un any després de deixar-nos, el seu amic Antoni Miró, “el millor pintor del món [...] i que d’un glop beu la terra/ i la pàtria, i la posa en la/ tela” (Isabel-Clara Simó) ha volgut retre-li el merescut homenatge, organitzant i dirigint tres simultànies exposicions a Alcoi: Centre Ovidi Montllor, Centre Cultural i Llotja Sant Jordi. Tres exposicions al seu poble, a la ciutat que dedicà un dels seus primers llibres, i on “projectà en Júlia el símbol d’un poble capaç d’enfrontar-se a l’ordre establert mitjançant una arma infal·lible: la dignitat” (Jordi Botella).

Malgrat que he anat a unes quantes presentacions dels seues llibres, he estat en homenatges que li han fet, he assistit a conferències que ha impartit i l’he pogut escoltar en altres tipus d’activitats culturals, la veritat és que personalment només vaig tindre l’oportunitat de parlar amb ella una sola vegada.

Degué ser cap a finals dels noranta, i en unes Jornades de Sociolingüística. Recorde que després de dinar, uns quants alumnes i ponents de les esmentades Jornades, anàrem a la Plaça de Dins a fer-se un café.

He de reconèixer que només

conec una mica l’obra d’Isabel-Clara Simó, la seua narrativa m’enganxa, però si us he de ser sincer em fascina encara més el seu treball periodístic, i en especial els articles d’opinió.

Aquella columna tan suggeridora, i molt alcoiana, que tenia al periòdic Avui, l’esperava cada matí en candeletes. I em meravellava en comprovar que cada dia ens parlava d’un tema diferent. D’on traurà aquesta dona tantes idees?- em preguntava jo sovint. Així que vaig pensar que aquell dia, allí, a la Plaça de Dins i gaudint d’una interessant i amistosa conversa, era el moment de fer-li la pregunta: “Isabel -vaig dir-li amb certa timidesa- soc un fidel lector de la teua columna “De fil de vint”.

M’agradaria saber: d’on traus tantes idees per poder escriure cada dia un article diferent?”.

La resposta se’m quedà gravada per sempre més: “Faig recerca.

I això per descomptat vol dir llegir molta premsa, prendre notes, subratllar, anotar idees, comparar, preguntar-se...”. En resum, el que va vindre a dirme és que calia pencar molt, doncs les idees no són cap mannà que cau del cel. I si volem tindre el nostre propi trencaclosques d’idees i la nostra pròpia opinió, hem d’atrevir-nos a pensar: “Sapere aude! És la teua consigna indestructible./ Insigne repte que sempre mantenim viu”. (Jordi Tormo).

Efectivament, sapere aude fou la consigna d’Isabel al llarg de la vida. Atrevir-se a pensar per tindre veu pròpia, perquè aquesta veu, mitjançant la pa-

“ens restarà l’escriptora de fil de vint que fou“força mordaç i sempre argumenta”, i sobretot per als alcoians per sempre més seràs“la Júlia d’Alcoi, clara i valenta!”

raula, pot esdevenir un instrument revolucionari. L’escriptora alcoiana n’era conscient i, com diu Romà de la Calle, “li agradava recordar una cèlebre frase de Simònides de Ceos: “La paraula és la imatge de les coses”. I fou així com, afegirà Romà, “la va convertir en eix dels seus projectes descriptius, narratius i de reivindicació generalitzada”.

“Pintura i Poesia. Recordant a Isabel-Clara Simó”, aquest és el títol de l’exposició que podem veure a la Llotja Sant Jordi. Un títol d’allò més encertat per homenatjar l’escriptora: imatges i paraules, heu ací, com esmentàvem abans, l’eix verte-

brador de l’obra de Simó. Quadres de setze pintors i vint-i-set poemes que ens recorden l’escriptora alcoiana, pinzellades de llum i versos diversos que, des de l’estima, l’enyorança i el reconeixement han volgut afegir-se a aquest homenatge. I sens dubte que aquesta exposició us ajudarà a retrobar-vos amb l’escriptora: el seu món, tarannà, desitjos, els amics... La seua passió pels llibres, “Llibres lliures. Paraules al vent” (Pilar Sala); la necessitat que tenia d’escriure i d’enfrontar-se cada dia al blanc més blanc i a l’exigent “ABECEDARI. Perquè escriure i viure són una mateixa cosa” (Mercè Díaz).

Si aneu a l’exposició, i de la mà i el pinzell d’Antoni Miró, descobrireu la Isabel-Clara més viatgera: “A Frankfurt”, “A Nova York”, “A París”; la “In memoriam” de Joan Castejón i la combativa de Carme Jorques. Però, a més a més, podreu gaudir de les “Històries” de Carme Calvo; les inconfusibles imatges, “Des del Mediterrani”, de Miquel Calatayud; l’homenatge “A IsabelClara Simó” de Rafael Armengol. I podreu contemplar “A quina hora surt el sol” d’Aurèlia Masanet; deixarvos portar pel “Trànsit d’un núvol” de Carme Michavila; endinsar-vos en el laberint de les “Espurnes de l’avenir” de Cristina Navarro; parlar amb “Julia” i la “Senyora Dolors” de Silvia Sempere; explorar les “Mans-Mimesi” d’Adrià Pina; escoltar el “Soroll i silenci” de Perceval Graells; també plantejar-vos fer realitat el somni de la vostra vida, com va fer Isabel Oliver un dia, quan decidí que “Jo el que vull és pintar”, i fins i tot podreu perdre-us en el “Raval amb libèl·lula” de Miquel Navarro.

I és que Isabel fou una de les nostres escriptores més llegides, estimada i homenatjada

per Alcoi i per Sant Jordi!

recordant a isabel-clara

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

E

Art&Cultura

arreu dels nostres Països Catalans. Treballadora incansable i per això, no debades, ens ha llegat una immensa obra, “amb hores de treballs,/ amb treballs d’esperança,/ amb els llibres futurs” (Vicent Berenguer), i ha anat amunt i avall, com una “lluerna que il·lumina les hores/, una aclamada imatge” (Emili Rodríguez-Bernabeu), recorrent els nostres països per sembrar, amb paraules i més paraules, els seues anhels, passions, lluites... I sempre ho va fer amb respecte, sí, però “mai no es va mossegar la llengua./ Determinada, forta, vital, infinita, imprescindible” (Iolanda Batallé), que “aquest món no ha estat bastit per a dones que no es mosseguen la llengua” (Isabel Canet Ferrer). Simó, com a fidel fusteriana que era, no creia en dogmatismes: “totes les meues idees són provisionals”, deia Joan Fuster, l’escriptor de Sueca. I per això a Isabel li agradava contrastar i discutir les seues idees amb les dels altres, amb total llibertat, sense imposar res.

La seua obra no deixa ningú indiferent, en cadascuna de les seues novel·les, articles, poemes, assajos, narracions... hi veiem el seu inconfusible segell: la lluita feminista, l’alliberament nacional del nostre poble, la defensa de la llengua, la

denuncia social i política, el desig, les passions... Però tot no van ser flors i violes, i va haver d’estar a les dures i a les madures, obrint camins “de dignitat/ en una terra clivellada, erma,/ en què calia una mà ben ferma/ per tornar-hi l’antiga llibertat” (Maria Conca). De la mateixa manera que ho és el seu amic Ovidi Montllor, Isabel ha esdevingut tot un referent per a moltes generacions, “l’orgull del teu poble, la lluita irredempta/, l’esforç impenitent de les llibertats i la ràbia” (Silvestre Vilaplana). I en la lluita feminista va “fer protagonistes/ de la seua literatura les dones, per després fer-les/ saber protagonistes de les seues vides.

De la mateixa/ manera feia protagonista el nostre poble perquè un dia/ siga actor del seu propi destí” (Feliu Ventura). La Simó és tot això, “la mirava de lluny/ la dona combativa/ senyera/ fidel” (Raquel Ricart), “flama entre la revolta i la derrota” (Antoni Ferrer).

Però és encara molt més: “tots els colors del món, en un vertiginós moviment circular, com un remolí d’energia, idees, paraules, que acaba en un blanc enlluernador, una llum que ens continua inspirant i que irradia des de les pàgines on podem, cada vegada que la necessitem, anar a retrobar-la” (Maria

Àngels Francés).

Ai Isabel, la teua absència és com “el metall roent que crema/ en la fondària abissal del cor” (Ramón Guillem), i trobem molt a faltar la teua veu, “la veu…/ sempre la veu, de canora intensitat pletòrica de registres, acaricia els teixits/ modelats pel desig, i també per la joia” (Josep Sou). Hi ha poetes que et cerquen en el record, pels carrers del teu poble: “d’un temps que sempre torna,/ carrer de sant Llorens, sant Nicolau,/ un vent aspre i cansat omplint l’espai./ Enlluernat. En totes les nits la nit./ Viure és conèixer i estimar,/ recórrer insistents els teus indrets” (Jaume Pérez Montaner); i d’altres ho fan entre melodies i revetlles d’estiu: “Ells i elles, a la pista, com ocells pel cel més blau./ Volare, oh, oh! Cantare, oh, oh, oh, oh!” (Josep Piera). I també hi ha aquells que t’evoquen: “Passejava la meua soledat sense tu/ pels carrers i els jardins, t’escrivia aquests versos” (Gaspar Jaén).

Ai, i què serà de nosaltres?

A poc a poc anem perdent homenots i donasses, “com el bedoll renuncia a les fulles,/ sense nostàlgia,/ limbe definitiu entre el cel i la terra:/ una, dues, tres, quatre…” (Maria Josep Escrivà). Aquelles generacions de pedra picada que ens varen sal-

var els mots i ens menaren per camins de dignitat: Fuster, Estellés, Valor, Cutillas, Montllor... I ara tu, Simó: “I quin buit tan gran quan de cop t’adones que ja no hi és./ Que en tenim l’obra, i que així roman. Però que ja no hi és” (Núria Cadenes). No podem més que seguir el teu exemple, que posà “llum entre la foscor,/ el teu mestratge infinit de paraula i de pensament./ Somriure perpetu i empenta decidida” (Carles Cortés). I seguir decididament endavant, perquè “quan una gran dona cau/ els mestres continuen obrint cada matí les escoles/ i al mercat arriba el peix fresc directe de la llotja” (Àngels Gregori), i confiar en les noves fornades d’escriptors i escriptores, en les noves generacions que han poat de tots vosaltres. Perquè aquest nostre país, malgrat haver estat fustigat per tants embats i haver tingut una història farcida de derrotes, continua esperançat, perquè “sobre la terra cremada, renaixem de les cendres” (Carme Jorques), perquè es mereix “un bell somriure, una gran tempesta/ d’horitzons plens de rius amb nova saba/ que floriran de nius aquesta terra/ que és i serà perquè sap ser camí i alba” (Marc Granell). I és que, ens agrade o no, som hereus del solatge que ens

han deixat, i cada generació “faran pels seus fills allò que puguin i els deixaran/ anar cap al futur sense recança” (Anna Aguilar-Amat).

Ai Isabel, només fa un any que ens vas deixar, que marxares de vacances a retrobar-te amb l’Ovidi, i amb el teu estimat Xavier Dalfó: “un senyor/ de l’Alt Empordà, gens afectat pel vent i amb una paciència proverbial per/ aguantar una colonial esposa i les seves amigues” (Marta Pessarodona).

Sí, un any i us trobem molt a faltar: “Dos ocells negres/ sostenen el paisatge” (Lluïsa Julià). Haurem de viure sense la teu veu, i en aquest llarg camí haurem d’aprendre a “abeurar-nos la vida a glopades o en/ silenci, a poc a poc o de colp els dies de festa o els/ de pena fonda” (Begonya Pozo).

Més enllà de la teua obra, preuat tresor de la nostra literatura, ens quedarà per sempre més “la silueta d’un artista/ que et rescata despullada de paraules i esperances,/ és la teua imatge ferma, plàcida al desig de la LLIBERTAT” (Miquel Cruz); ens restarà l’escriptora de fil de vint que fou “força mordaç i sempre argumenta”, i sobretot per als alcoians per sempre més seràs “la Júlia d’Alcoi, clara i valenta!” (Vicent Luna).

F

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

cicles expositius

Art&Cultura Cicles Expositius d’Art Alcoi · Març-Abril 2021

Mostra Col·lectiva· Llotja Sant Jordi · Alcoi

Recordant Isabel-Clara Simó Pintura & Poesia Ab imo pectore fortunadament l’art retorna a la ciutat d’Alcoi per a afavorir noves aproximacions a la cultura. Així, el proppassat dia 4 de març, i dins el marc on s’hi desenvolupa aquest Cicle Expositiu dedicat a Isabel - Clara Simó, s’inaugurà l’exposició Pintura & Poesia. Recordant Isabel - Clara Simó. I hem de dir que la convocatòria aplega un bon nombre d’artistes plàstics i d’escriptors que convergeixen en aquest tan merescut reconeixement de l’escriptora d’Alcoi. Entre els pintors hi ha: Rafael Armengol, Miquel Calatayud, Carme Calvo, Joan Castejon, Mercè Diaz, Carme Jorques, Aurèlia Masanet, Carme Michavila, Antoni Miró, Cristina Navarro, Miquel Navarro, Isabel Oliver, Perceval Graells, Adrià Pina, Pilar Sala i Silvia Sempere. I els escriptors que col·laboren són: Anna Aguilar-Amat, Iolanda Batallé,Vicent Berenguer, Jordi Botella, Núria Cadenes, Isabel Canet Ferrer, Maria Conca, Carles Cortés, Miquel Cruz, Maria Josep Escrivà, Antoni Ferrer, Marc Granell, Àngels Gregori, Ramon Guillem, Gaspar Jaén I Urban, Lluïsa Julià, Vicent Luna, Jaume PérezMontaner, Marta Pessarrodona, Josep Piera,

A

per Josep Sou

Dr.Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant

Begonya Pozo, Raquel Ricart, Emili Rodríguez-Bernabeu, Josep Sou, Jordi Tormo, Feliu Ventura i Silvestre Vilaplana.

L’exposició compta amb la publicació d’un esplèndid catàleg que acull tant les obres plàstiques dels pintors com els treballs literaris dels escriptors. També, però, aquesta edició presenta els textos de crítics i erudits com J.LL. Antequera, Romà de la Calle i Santi Pastor, on s’hi aprofundeix, de manera exquisida, en aspectes concrets de la vida de l’homenatjada, com també s’hi manifesten interessants aportacions històriques i de literatura comparada. Reflexió i creació, en feliç convergència, procuren un espai satisfactori que mou l’esperança cap a un temps novament estimable.

I val a dir que la pintura que s’hi exhibeix proclama els justos perfils de la bellesa. Però no només açò, car les emocions que s’hi transmeten viatgen des de la intimitat dels artistes fins la manifestació oberta de l’admiració per Isabel - Clara. Sí. Hi ha el batec afectuós encimbellant-se arreu; també la necessitat de dir, transmetre i enlairar l’estima que presideix aquesta proposta. I les veus pronuncien mots de pintura quan els gestos cromàtics parlen amb formes de pregona literatura. Mons que s’avenen per captivar-nos, per acompanyar-nos i per seduir-nos amb la química precisa de l’encanteri. L’art és així. És per açò que facilita l’encontre amb

l’endins de la matèria lleu de l’esperit.

I lluny, ben lluny de la sentimentalitat, aquesta mostra d’art i literatura manifesta una enorme força formal que s’hi trasllada cap a l’essencialitat, tot defugint tota mena de detalls anecdòtics. Resta dempeus, i fermament, l’aposta per assajar la proximitat amb Isabel Clara Simó, i les fites que s’hi desenvolupen conformen un càlid mosaic d’aventures particulars, com no podia ser d’una altra manera.

S’evidencia tothora la personalitat extraordinària dels artistes que mai no renuncien al seu quefer, incorporant alhora les bastides precises per garantir l’aplec d’un contacte benvolgut, i tan preat. Assistim a la projecció eloqüent de la sensibilitat, des d’àmbits ben diferenciats, tant en formes com en maneres d’acarar la construcció dels espais pictòrics que recerquen l’univers on s’insinua l’escriptora d’Alcoi.

També la literatura que s’hi projecta, tan diferenciada, ressegueix sendes de vocació identitària: els epítets que formalitzen caràcter, temperament i audàcia cívica; metàfores per acollir imatges que ballen el tràngol de l’impossible; la llum com a paradigma de la gràcia... i la llengua, la gosadia d’anomenar l’univers amb l’insòlit de l’esperança. Tantes coses hi ha en aquesta bellíssima exposició. Tanta il·lusió.

Tant de record, i, però, sense cap tipus de recança.

I desitgem felicitar la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant, i especialment Antoni Miró, per la gestió, tan acurada, a l’hora de bastir aquest projecte expositiu en homenatge, tan merescut, a Isabel-Clara Simó. Així com també fem extensiva la gratitud a l’Ajuntament d’Alcoi per la possibilitat que ens ofereix a l’hora de retrobar-nos amb la cultura plàstica expositiva a la nostra ciutat.

bar·restaurant 96 213 51 61

cicles expositius

G

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Art&Cultura Cicles Expositius d’Art Alcoi · Març-Abril 2021 Centre Cultural Ovidi Montllor · Alcoi

Casa de Cultura · Alcoi

Anatomia d’un lloc

Transitant per Alcoi

Maria Josep Zanón

«...Vibrarà el salm a cor massiu, tot fent comprendre el ritu clar de les més noves aliances.»

Mostra Col·lectiva

«...Com un lent camí cap a espais il·limitats/ s’arrosseguen les hores cansades delvent.»

Silvestre Vilaplana

Joan Valls

A

l Centre Cultural Ovidi Montllor, i amb organització de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant, el passat dia 2 de març s’inaugurà l’exposició d’escultura Anatomia d’un lloc de l’artista Maria Josep Zanón. Amb tal motiu, i com ve sent habitual, un exquisit catàleg il·lustra i recull els extrems de la mostra escultòrica, i on els comissaris Imma Mengual i Juan F. Martínez Gómez de Albacete ens introdueixen, amb claredat i precisió, al veritable abast conceptual que dimana del treball creatiu de l’escultora.

I podríem apuntar que en aquesta exposició d’escultura, conformada per la utilització de diversos suports que la materialitzen, hi ha un viatge que fulgura des de la intimitat de l’artista cap a la sensibilitat del receptor. Una mena de diàleg on les paraules s’hi canvien per emocions, per batecs d’intensitat controlada o per esguards articulats cap a la memòria.

L’espai, pròxim o remot, allà on la ideologia o el concepte basteixen els seus propis límits, inaugura la voluntat de ser hi, inscrit a la contemplació d’un tot unitari. Les obres, totes elles, convergeixen a manera d’enunciat, o premisses, que hauran de resoldre el teorema de la comunicació. Sí, de la necessària interacció entre les formes segrestades al no res capriciós i la posició de recerca individual d’aquell que s’hi acosta, de puntetes, a l’endins dels arguments en l’abstracció de les paraules mai no dites.

I l’espai, que s’hi confronta amb el temps, esdevé memòria. La motivació primordial que augura posicions de ve-

ritat, d’autenticitat i de rigor perceptiu, llisca la suavitat a sobre de cadascuna de les propostes que Maria Josep Zanón incorpora a la mostra. I si la memòria pot estar, ara i aquí, un referent d’identitat, la consecució de les formes adients suposa un repte creatiu. No solament el rigor acompanya aquesta manera de sentir, o d’intuir, també el treball silent, preocupat i de calidesa contrastada, propicien l’excel·lència de la labor desenvolupada al llarg del període de gestació.

I l’artista estableix vers paral·lelismes entre allò que només a ella pertany, i la vocació de mostrar el llegat intens de la seua personalitat. Construccions (les escultures ho semblen ben de debò), que certifiquen mons avivats pel record, i per la persistent manera d’abordar la pròpia intimitat. Res és aliè a la condició d’humanitat que refereix l’artista: la matèria cardial s’hi exhibeix en la pell de la memòria, i, clar està, també als plecs que les arquitectures versemblants manifesten. Joc de mínims per a enaltir la profunditat de les sensacions que viuen al si dels espais creats, ja preexistents al substrat teòric de la idea.

A la fi, segurament, tot serà qüestió d’apropar-nos amb un grau important d’il·lusió a la poètica nua de les formes escultòriques que se’ns mostren: «...El vers just, lliure o rimat, però la paraula, nua» apunta el poeta Joan Valls al seu poema XVI del Breviari d’un eremita urbà. Felicitem Maria Josep Zanón pel seu treball tan delicat i aprofundit.

I agraïm la labor de l’ajuntament d’Alcoi en favor de l’art, tot fent possible bona part d’aquestes exposicions del Nou Cicle Expositiu.

A

La Casa de la Cultura, el passat dia 3 de març, s’hi va inaugurar (sense públic) l’exposició col·lectiva Transitant per Alcoi, amb obres de les artistes: Carme Carot, Empar Navarro, Cristina Navarro i Empar Santamarina. Altres tres artistes: Carme García Gordillo, Anna Karina Lema i Ada Sinache, que hi figuren al catàleg de l’exposició, doncs estava prevista la seua participació en aquesta mostra d’art, no han pogut estar presents finalment per raons de la pandèmia de la Covid-19.

Així, al bell catàleg que se’ns presenta, hi ha tot de referències plàstiques que determinen la singularitat de les artistes, així com les explicacions oportunes d’Empar Santamarina situant els perfils d’aquesta concurrència creativa. I val a dir que, com ja és habitual, l’organització ha estat a càrrec de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant, i del propi Antoni Miró, i comptant amb el suport necessari de l’Ajuntament d’Alcoi. Feliç convergència que ens fa possible gaudir, una vegada més, de la cultura plàstica a la nostra ciutat.

Aquest gerundi (transitant) ens apercep d’un camí encara per fer en la seua totalitat, i ens alerta d’una voluntat de seguir el guiatge que possibilite l’experiència de la vida. El breu text d’Empar Santamarina il·lustra serenament a prop de quin és el sentit d’aquest trànsit, d’aquest decidit exercici d’esforçada voluntat. La consideració de l’efímer com una juxtaposició vital que ens empeny sempre cap a endavant, a la percaça, potser, d’un somni, o d’una realitat on els límits per a les persones no existesquen com a tals.

I la pintura, o les formes construïdes, o les ceràmiques que traspuen la ironia del gest metafòric, o els llenços i les fustes, venen a consolidar la matèria en la profunditat de les idees. Obra (diguem-ho així) que s’hi dona la mà amb la realitat de les posicions ètiques, on el correlat s’hi pot llegir sense gaires dificultats. Hi ha la realitat, hi ha l’enyor, hi ha, també, però, la idealització de les formes com a referent creatiu. El món és a les creacions, i també als somnis, car els mons són d’amplitud elemental a l’hora de demanar viatge o trajecte per a acomplir-los.

Camí, sempre el camí com a rerefons, ple de dificultats per al trànsit dels desheretats. També dels difertents.

Via fosca per a tot aquell que vol mirar la llum i el fanal l’encega. La innocència que clama, sempre a deshora d’una realitat que ja no escolta cap veu que puga surar enlaire. I també la resistència: la de les artistes que perviuen en l’interès de palesar, des de la pròpia sensibilitat, la realitat que s’esfondra pels abismes de la incúria col·lectiva.

La resistència d’unes dones, les artistes, que han decidit no aturar les passes, ni tampoc fer ulls de paper davant la injustícia permanent d’aquest «sistema» que trontolla fart de queviures innecessaris.

I la condició essencial d’aquest compromís amb l’art, també, però, amb tots nosaltres, rau en els beneficis que se’n deriven de la comprensió d’allò que som i d’on venim: el pelegrinatge existencial que ens transporta encetant, tothora, noves geografies. I en la recerca permanent viu la intensitat de la vida, i de la naturalesa que l’empara.

H

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

antoni miró a altea

Art&Cultura

El cant de la grava

Avora de la mar hi ha les escultures d’Antoni Miró «La veritat és per al savi, la bellesa,per al cor sensible» F.Von Schiller

U

per Josep Sou

Dr.Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant

n diàleg s’emancipa, lliure i despert, arrossegat per les ones, en la perpètua harmonia de la grava cantaire.

En Altea, i fins l’estiu vinent de 2021, les escultures d’Antoni Miró seran presents al bell mig del poble, i per acompanyar els ciutadans en el curs infinit de les hores. Encontre, per cert, que ja dura un any, i que ha significat el retrobament entre l’artista alcoià i el poble d’Altea, on Antoni Miró visqué un dècada de la seua intensa vida.

Però avui hem de referirnos, només, a la Suite eròtica grega, col·lecció d’escultures instal·lada al Passeig de la Platja de l’Espigó. I ho farem per l’exclusiu plaer de contar l’experiència íntima personal que diàriament vivim en fer el nostre recorregut caminant a prop de la ribera...

Presidits per la porta franca de la Victòria Absent, ingressem al passeig, quan el sol encara lluita per llençar els seus dards lluminosos sobre la pell d’una mar i d’una platja desertes. La remor de les ones s’afanya contra la immensitat d’un llenç de còdols fantàstics, procurant cançons de tostemps: la història, la il·lustració, la gènesi d’un món de coneixement, la fretura dels ulls incapaços d’obrir-se més i amb voluntat d’abraçar tanta subtilesa, o allò que ve a ser el mateix: mirar-se bé la fantasia de la realitat.

I en aquest senzill acte de conversa la mar i les escultures, també, engeguen la màgia de contar històries: pretèrites i de més actuals.

Les ones, contra la vora, insinuen versos alexandrins quan es baten en retirada deixant enrere l’escuma. Les escultures d’Antoni Miró, brunes d’acer i de sol, traslladen escenes d’amor, de passions carnals tan humanes i actes onírics d’una sensual manera d’entendre la virtut existencial.

L’oceà raona melodies i odissees bestretes de l’homèrica comprensió de la poesia per a escoltar, sense presses, als esglaons de la plaça de la vida. Les

escultures de l’artista deixen anar un regust intens de coneixement, de saviesa inveterada, de vocació de participar l’autèntic valor d’allò que se’n diu pregona vitalitat. El vòrtex executa simfonies amb lletres ditiràmbiques: ritmes acordats, mesurats, inserits dins l’infinit de la passió. Les escultures: fermes, precioses, insinuants i voluptuoses de capricis lliures, en el calat de la seua carnal estructura, permeten que el nostre esguard s’hi abrace també sobre les aigües, en un tot fragant i colpidor.

L’art intel·ligent, precipitat en l’exquisida mediterrània d’Altea, narra. conta i diu. I d’aquesta morfològica substància ens servim per a fruir un punt d’excel·lència. Les persones transitem un passeig fornit d’enginy, aquell que se’n deriva d’una plàstica contemporània emergida dels quaderns de la memòria. I també dialoguem amb les propostes d’un artista valent, però escoltem l’oneig amb la sensibilitat a flor de pell cantar, suaument al matí, versos de mètrica remota i voluntat de futur. Cultura i Mediterrani, tot una mateixa cosa.

Antoni Miró i Altea tot un voler construït amb eines de fidelitat. I nosaltres, agraïts, podem contar-ho, alhora que fem el nostre tomb diari. Quina sort més gran!!!

L’ESPAI JOAN FUSTER - per Francesc Pérez Moragón./ LA CASA MUSEU VERDAGUER DE FOLGUEROLES - per Jordina Boix./ LLORENÇ VILLALONGA A BINISSALEM - Per Lourdes Toledo./ CARMELINA A LA CASA DE LA MAR - Per Joan Borja./

‘LES HORES’ DE JOSEP PLA O LES ESTACIONS DE L’ANY - per Enric Iborra./ ‘EL CARRER ESTRET’, DE JOSEP PLA - per Pau Alemany Fernàndez./ La Fundació Josep Pla, casa natal de l’escriptor - per Anna Aguiló i Miquel./

Suplement col·laboratiu d'informació crítica i literària entre El Grat i La Veu dels Llibres · Nº I

Portada: Obra de l'Equip Realitat./

CREEM JA EL MUSEU ENRIC VALOR? - per Carles Durà./

II

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Espai Fuster./

Rutes Literàries

L’ESPAI JOAN FUSTER

L

per Francesc Pérez Moragón./

Fora dels cursos universitaris a València, on va estudiar Dret, ací va transcórrer, doncs, bona part de la infantesa, l'adolescència i la joventut. I, acabats els estudis i havent descartat l’exercici de l’advocació, ja la resta de la vida.

a casa de Joan Fuster (Sueca 1922-1992), integrada en l’Espai que duu el seu nom, és el lloc on va transcórrer la major part de la vida de l'escriptor des dels set o vuit anys fins a la mort. Algunes dependències foren eliminades o transformades en una reforma posterior, per crear un ampli claustre compartit amb l'anomenada Casa Pasqual Fos. Els dos edificis, contigus, de primeries del segle XX, són obra de l'arquitecte suecà Bonaventura Ferrando Castells (1881-1951), a qui es deuen altres edificis notables de Sueca.

El conjunt que formen, el primer propietat de la Generalitat i el segon de l’Ajuntament de Sueca, és l'Espai Joan Fuster, destinat a conservar i projectar cap al futur el llegat intel·lectual, literari i civil del gran assagista. En diàleg amb gent de totes les edats que hi arriba, amb el mateix sentit de respecte cap als altres, llibertat intel·lectual i difusió de la cultura que, entre altres valors, caracteritzaren el gran escriptor valencià.

La Casa Joan Fuster té tres plantes: a la planta baixa hi ha el Museu: al primer pis, el Centre de Documentació (amb les sales de treball i recerca, l’arxiu, la biblioteca, l’hemeroteca i un dipòsit d’obres artístiques no exposades al Museu); al segon, altres dependències.

A la Casa Pasqual Fos hi ha els serveis de recepció a l’Espai i, separadament, al Museu, l’accés principal al claustre, una zona expositiva complementària i una futura sala de consulta de la biblioteca. A l’andana hi ha l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània.

EL MUSEU Ocupa allò que fou la casa Fuster on visqué, però també on treballava i es projectava cap a l'exterior a través dels escrits públics, llibres o articles, i dels privats, en forma de milers de cartes. I era igualment allí que concentrava tantes i tantes coses del món exterior: informacions, relacions personals, objectes de tota mena, en especial llibres i més llibres.

En part, per a Fuster, la seua casa era el seu món. I fins i tot un escenari, on actuava com a assessor, confident polític, col·laborador o amic, davant un auditori més o menys restringit.

Un fotomuntatge ben conegut de Josep Renau il·lustra gràficament aquella realitat: la casa com a closca protectora, però amb la portalada oberta.

I Josep Iborra, gran amic també de l'assagista i l'estudiós que amb una visió més àmplia ha analitzat la seva obra, coincidia amb aquesta visió quan deia en aquest mateix lloc, el 2002, en la inauguració d'un primer Museu Joan Fuster: «La casa en què Fuster va viure i treballar durant tants anys, amb uns resultats tan bons, no va ser simplement [...] el seu domicili personal. Va ser [...] un lloc permanentment obert a uns i altres, a tots els qui s’hi volien acostar a xerrar amb ell. És una casa que té una dimensió històrica, cultural i política molt marcada. No hi hauria prou a posar-hi una placa que diga només “Aquí va viure i escriure Joan Fuster”, sinó que caldria afegir-hi, encara que fos amb unes poques paraules, “i hi va conviure, en amena tertúlia, amb molta gent de diferents edats i orígens geogràfics, i amb diversitats d’interessos i preocupacions”».

En efecte, per bé que no va nàixer al carrer de Sant Josep, ací va viure amb els pares, fins que van morir: el 1965 Maria Ortells Morell i el 1966 Juan Fuster Seguí. És a dir, quan l’assagista tenia més de quaranta anys i ja s'havia fet conèixer a través de la premsa, dels llibres, i d'unes preses de posició civils i polítiques ben clares.

Fora dels cursos universitaris a València, on va estudiar Dret, ací va transcórrer, doncs, bona part de la infantesa, l'adolescència i la joventut. I, acabats els estudis i havent descartat l’exercici de l’advocació, ja la resta de la vida.

En qualsevol cas, adoptada la decisió de fer de l'escriptura la seva activitat professional, és a la seva casa que Fuster es dedicà durant molts

anys a produir articles i llibres —de vegades llibres com a reculls d'articles— amb una tenacitat i una intel·ligència admirables.

Totes les peces exposades al Museu formen part del llegat material de l'assagista. A més de fotografies i documents, presenta gravats, ceràmiques, dibuixos, pintures i altres obres d’artistes plàstics com ara Andreu Alfaro, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Joan Miró, Hernández Mompó, Pla-Narbona, Equip Crònica, Equip Realitat, Viladecans, Artur Heras, Manuel Boix, Rafael Armengol, Antonio Saura, Francisco Lozano, Josep Renau, Joaquim Michavila, Miquel Navarro i molts d’altres.

En l’exposició permanent s'han creat tres àmbits temàtics, amb documents i fotografies.

El primer, «Vida», conté testimonis sobre el pare, Juan Fuster Seguí —escultor d'imatges religioses, dirigent carlí—, la mare, Maria Ortells Morell, i records personals. El segon, «Cartes», recull mostres significatives de la correspondència amb amics, escriptors i artistes destacats.

Ací estigué el despatx de Joan Fuster, en la seua breu etapa com a advocat. Després, hi tenia la part més valuosa de la seua biblioteca.

Damunt la part interior de la porta principal de la casa, es veu retratat l'antic propietari a la banda de fora, simbolitzant l'esperit acollidor que el distingí sempre.

En una llibreria s'han agrupat els llibres publicats per Fuster, en les diverses edicions, les obres col·lectives en què col·laborà, les seues traduccions, les revistes que dirigí, les obres en què tingué una especial dedicació com a assessor, les que va prologar o les col·leccions editorials que dirigí. A més, estudis dedicats per diversos especialistes a la seua personalitat i la seua obra.

Al costat, un mural recull les principals capçaleres de periòdics en què aparegueren articles seus, en alguns casos durant molts anys d'activitat periodística professional.

III

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Rutes Literàries

Espai Fuster./

A més, l’Espai Joan Fuster ofereix una ruta literària sobre l’escriptor a través de Sueca, el seu poble, i en circumstàncies normals desenvolupa una activa programació cultural, amb exposicions, conferències, taules redones i altres iniciatives.

Espai Fuster./

Espai Fuster./

En el tercer àmbit temàtic, «Obres i treballs», hi ha documents relacionats amb l'activitat literària, periodística, docent i investigadora de Fuster, junt amb uns altres que reflecteixen aspiracions civils del seu temps.

Enfront, es troben la llar i el racó on l'escriptor seia, on llegia i escrivia —les seues ocupacions preferides—, on escoltava música.

Una pantalla —ell seguia amb interès programes de televisió— permet veure una tria de fotografies seues en èpoques i escenaris diferents.

En un armari de rebost, petits objectes artístics o artesanals.

Prenent com a referència la decoració que l'escriptor havia donat a la sala principal i al

lloc on treballava i on atenia i dialogava amb les nombroses visites que rebia, s'ha distribuït una seixantena de pintures, dibuixos, gravats, escultures i altres obres d'art que durant molts anys ambientaren l'existència diària de Joan Fuster.

EL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ Situat a la primera planta, té un fons format pels llibres, revistes, fotografies, documents en diversos suports i obres d'art, sobretot material de treball i consulta, que l'escriptor va compilar durant els quasi cinquanta anys de professió, a més de records personals i familiars.

Per a poder acollir com calia tot aquest material, es va reformar aquesta planta i se n’ha ampliat la capacitat comunicant-la amb la casa veïna, assegurant així la idoneïtat de l’espai. A més, el Centre compta amb espais diferenciats per a dipòsit, treball i consulta.

A fi de garantir la màxima perdurabilitat, el fons està instal·lat d’acord amb les mesures de seguretat i conservació normatives en aquests casos: dins d’armaris compactes incombustibles hi ha els llibres, els documents i el material gràfic; en armaris de vitrina, les escultures i els objectes, i en contenidors mòbils de gran format, els quadres.

El fons gestionat per l’Espai consta de la col·lecció d'art (unes 250 peces), formada per Fuster amb regals d'amics i admiradors; del seu arxiu de documents escrits, amb milers de peces (obres de l'autor o d'altres, fitxes i materials de treball...); la correspondència (més de 21.000 cartes, targetes i telegrames, propietat de la Biblioteca Nacional de Catalunya, però conservades a l’Espai); la documentació gràfica (500 peces, aproximadament); la fotogràfica (2100 unitats; recentment la Institució Alfons el Magnànim n’ha publicat el catàleg); la biblioteca (més de 21.000 títols de llibres i fullets) i l'hemeroteca (unes 12.000 unitats de revistes, diaris i dossiers de premsa) que reuní.

A més d’altres materials.

AULA DIDÀCTICA DE CULTURA CONTEMPORÀNIA JOAN FUSTER Correspon a un programa d’innovació educativa autoritzat per la Conselleria d’Edu-

cació, Investigació, Cultura i Esport des del curs escolar 2016-17 i té com a objectiu difondre i dinamitzar l’obra de l’escriptor valencià d’acord amb la seua multiplicitat d’interessos, que comprén camps tan diversos com la literatura, la música, les arts plàstiques, el periodisme, la filosofia, l’economia, la política i la història.

Mitjançant una visita guiada al Museu Joan Fuster i la realització de tallers didàctics dissenyats específicament per cada etapa educativa, l’Aula reforçarà en els participants el coneixement de la vida i obra de Joan Fuster. A més, periòdicament es programen activitats culturals i de formació acadèmica en col·laboració amb altres institucions.

Els tallers que actualment s’ofereixen tenen els títols següents: El paisatge valencià en l’obra de Joan Fuster: l’Albufera de València; El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster; L’evolució en les formes de comunicació: de la carta al Whatsapp; Bestiari fusterià; Imatges i pensaments de Joan Fuster; Joan Fuster i les màquines d’escriure i Abans que el sol no creme. Cadascú té un format i uns objectius, destinats a l’alumnat de diverses edats.

A més, l’Espai Joan Fuster ofereix una ruta literària sobre l’escriptor a través de Sueca, el seu poble, i en circumstàncies normals desenvolupa una activa programació cultural, amb exposicions, conferències, taules redones i altres iniciatives. S’hi fan també cursos de formació del professorat, en col·laboració amb el CEFIRE, i s’han desenvolupat jornades amb la participació de la Càtedra Joan Fuster, de la Universitat de València, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Interuniversitari d’Història de la Medicina i de la Ciència i altres organismes.

La gestió de l’Espai està a càrrec de personal administratiu o contractat amb aquest fi per l’Ajuntament de Sueca o comissionat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.

De tot plegat i de més detalls es pot trobar informació abundant a la pàgina web de l’Espai (https://espaijoanfuster.org/), regularment actualitzada.

IV

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Publicitat

V

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Rutes Literàries

LA CASA MUSEU VERDAGUER DE FOLGUEROLES

A per Jordina Boix./

“Jo alçava la maneta a les estrelles, quan era xic com un esqueix d'hisop, atènyer somiava les més belles, les veia tan a prop!”

l’entrada del carrer Major de Folgueroles, una llosa de pedra recull els primers versos del poema «Ales», de Jacint Verdaguer. Uns quants portals més enllà, al número 7, hi ha la Casa Museu Verdaguer, la casa d’infantesa del poeta romàntic que va marcar el futur de la literatura catalana moderna (Folgueroles, 1845-Barcelona 1902 ). Les plaques amb poemes de Verdaguer són una constant en places, carrers i racons del poble, en record i homenatge al fill il·lustre d’aquest petit municipi osonenc de poc més de dos mil habitants.

La Casa Museu Verdaguer és un dels museus literaris més antics de Catalunya, un projecte quasi centenari amb més de 50 anys obert al públic. Avui, l’equipament, museïtzat i renovat, manté l’encant dels llocs viscuts: les parets de pedra –del característic gres de Folgueroles–, els terres de fusta, el mobiliari de l’època; així com la col·lecció de llibres antics i peces d’art dedicats, de forma monogràfica, a Verdaguer. La visita, que s’ofereix acompanyada d’un guia expert, fa entrar el visitant en la vida de Verdaguer a partir dels espais d’infantesa. El recorregut ofereix les claus per entendre i interpretar la vida i l’obra de Verdaguer, un llegat gegantí que el fa un poeta universal.

Els espais interiors La casa, exemple fidel d’una casa de pagès de poble del s. XVII, s’organitza en tres plantes. La planta baixa, dona detall de la biografia del poeta, des de la infantesa a Folgueroles fins als darrers dies tràgics a Vallvidrera (Vil·la Joana). Un recorregut vital que posa en context les seves gran produccions literàries i en fomenta la lectura des de l’espai simbòlic de la La butaca de llegir.

Al primer pis, la col·lecció, d’especial interès etnològic, explica la vida d’una família de pagesos del s. XIX, amb el parament de la cuina i l’aixovar de la cambra. Així com la primera planta es dedica al llibre l’Atlàntida, el segon referencia els versos de La Pomerola, en una evocació del paradís perdut de la infantesa.

A la darrera planta, conegudes popularment com ‘el dalt més alt’, s’hi pot visitar l’exposició Dos creadors. Verdaguer Perejaume on s’explica el procés creatiu de Canigó per part de Verdaguer i les accions artístiques de l’artista Perejaume, totes elles relacionades amb la recepció contemporània de l’obra del poeta. Entre aquestes, cal destacar la ‘Signatura’ (2002) , una intervenció en la qual es desvia el curs del torrent de Folgueroles per escriure la signatura del poeta.

L’entorn: natura i patrimoni Més enllà de l’edifici, Folgueroles es pot entendre com un museu obert, que s'estén pel territori i dona l’oportunitat de conèixer l’entorn vital de l’autor i la dimensió simbòlica de la seva pro-

ducció literària. Molts dels espais vitals d’aquest entorn han quedat fixats a través dels versos del Verdaguer. Un ric patrimoni literari que marca el lloc, i que ha pres noves dimensions artístiques amb obres, sobretot escultòriques, que van del Modernisme al Land Art. Per entendre aquest lloc, protegit dins l’Espai Natural Guilleries-Savassona, la Casa Museu és el punt de partida de diverses rutes i propostes de lleure que uneixen paisatge i literatura.

La Festa Verdaguer La Festa Verdaguer és una cita anual a Folgueroles. Una festa popular que neix a l’entorn de la celebració del naixement del poeta (17 de maig), esdevinguda avui un festival literari que aglutina novetats editorials, mostra de llibres, espectacles i formes populars i contemporànies d'homenatge al poeta Jacint Verdaguer. Després de la cancel·lació 2020 per la pandèmia, enguany tindrà lloc entre el 14 de maig i el 10 de juny en diversos espais de Folgueroles, Osona i Barcelona.

La literatura, la natura i la participació col·lectiva en són característiques essencials. La Fundació Jacint Verdaguer publica la programació a: www.verdaguer.cat Malgrat la cancel·lació, Folgueroles va homenatjar Verdaguer l’any passat cobrint de flors el monument del Pedró (Percias, 1908), en el gest tradicional de deixat flors al poeta.

El fons La Casa Museu Verdaguer conserva dos tipologies principals de fons, l’artístic i etnològic i el bibliogràfic i documental. Com comentàvem, el primer compta amb mobiliari i estris d’ús domèstic de finals del s. XIX, situats principalment a la 1a planta. Cal destacar dues taules originals que van pertànyer al poeta. Entre les peces d’art trobem peces escultòriques i pictòriques d’artistes com ara Perejaume (1957), Duran Camps (1891-1979), Jaume Pahissa (1846-1928), Víctor Moya (1889-1972), Oller i Pinell (18791981) i Emili Fontbona (Barcelona, 1879 1938).

El fons bibliogràfic està dedicat íntegrament a Verdaguer i acull documents antics com ara cartes del poeta o la sèrie d’articles de premsa En defensa pròpia (1894). La col·lecció de llibres antics i moderns que van des de 1860 fins a les dues darrers biografies publicades sobre el poeta, Entre l’infern i la glòria, d’Àlvar Valls (Edicions de 1984, 2020) i Fills de la terra dura, de Daniel Palomeras, (Comanegra, 2020 ). En aquest llarg recorregut de més de 2.000 volums s’hi troba l’obra de Jacint Verdaguer en totes les seves edicions i els treballs d’estudi i divulgació que s’han anat succeint.

L’origen de la col·lecció es remunta a una donació inicial de l’Associació Amics de Verdaguer.

A dia d’avui la col·lecció segueix creixent a partir de donacions, la darrera, amb més de 500 volums, el juliol del 2020, de mà del col·leccionista Joan Lluís Madrenas.

UNA MICA D’HISTÒRIA El primer intent, 1936 El museu va començar a caminar els primers mesos de 1936 a Folgueroles impulsat per un grup local de la Federació de Joves Cristians de Catalunya dirigits per mossèn Joan Masoliver. L’esclat de la Guerra Civil (1936-1939) va impedir la inauguració de la Casa Museu, al carrer Major número 9, prevista pel 25 de juliol.

La represa, 1960 Amb la dictadura franquista, el 1945 i el 1952, es van fer grans celebracions commemoratives durant les quals es va tornar a parlar sense èxit de la possibilitat d’obrir una Casa Museu dedicada a Verdaguer.

La creació de l’associació Amics de Verdaguer va ser decisiva per endegar una campanya de subscripció popular que va culminar en la compra de la casa del carrer Major número 7. Es va inscriure a nom de l’Ajuntament i va ser museïtzada amb mobles portats per la gent del poble.

La normalitat democràtica A la dècada de 1980, en recuperar-se la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Folgueroles crea organisme autònom municipal per gestionar el museu amb el nom de «Patronat Casa Museu Verdaguer». Es dissenya una nova museografia i la Casa Museu Verdaguer comença a obrir en horari fix.

Museu registrat i treball en xarxa El 2009 la Casa Museu Verdaguer esdevé museu registrat i pren el reconeixement de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 175, essent un dels tres museus registrats de la comarca d’Osona juntament amb el Museu Episcopal de Vic i el Museu del Ter. Consolida un treball en xarxa a nivell de país que s’avia iniciat essent soci fundador i seu d’Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català (2005-2017) i que segueix ben en actiu com a membre de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona, museu integrant de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya (2016) i en col·laboració amb el Museus d’Història de Barcelona (2017) MUHBA. És també soci de la Coordinadora Catalana de Fundacions (2019).

VI

M

per Lourdes Toledo./

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

allorca aquest darrer estiu era una illa buida de turistes: més de la meitat d’hotels, botigues i restaurants tancats i els taxistes s’avorrien. Una imatge insòlita. Podies visitar Sóller, Deià o Valldemossa a qualsevol hora del dia i trobar-hi fàcilment lloc on aparcar, menjar o dormir. Una cosa semblant ocorria a les platges i a les cales, estaven a mig gas. Un panorama inimaginable, irreconeixible, quasi distòpic. Tanmateix, i després de visitar Binissalem, a la comarca del Raiguer, comprove que Mallorca –al marge de l’aldarull turístic– guarda encara racons sorprenentment tranquils al cor de l’illa. Binissalem n’és un exemple.

LLORENÇ VILLALONGA A BINISSALEM

A la Casa Museu Llorenç de Villalonga hom se sent embolcallat per aquella atmosfera literària i d’època suggerida per tot allò que envolta els visitants, de manera que l’experiència Villalonga hi queda garantida.

En un matí feiner d’agost, en plena pandèmia, Binissalem està tranquil. A penes s’hi veuen turistes. Tampoc és una destinació turística, potser per això té aquest encant i força tan primigenis. És la màgia dels pobles mallorquins d’interior, des dels quals s’albira la Serra de Tramuntana entre carrers llargs i sobris, on l’arquitectura ha estat sortosament preservada. En algun moment crec que estic a Itàlia, on saben conservar. Probablement és l’efecte dels carrers polits, endreçats, de cases senzilles, però elegants, amb façanes de colors suaus, finestres grans i pocs balcons, una certa austeritat. El Mediterrani, no cal dir, va molt més enllà de les palmeres, hotels i xalets i disbauxa. És també aquests poblets silents d’una Mallorca quotidiana, genuïna, aliena al desficaci de les platges, on fa goig passejar i observar-hi els veïns, les botigues, escoltarne la parla...

Continuem el passeig i en un d’aquests carrers majestuosos, en concret al número 25 del carrer Bonaire -quin nom tan bonic, a València també n’hi ha un amb aquesta denominació- hi ha el Casal de Can Sabater, on va viure Llorenç de Villalonga (Palma, 1897-1980) de manera temporal des de l’esclat de la Guerra Civil fins a la fi dels seus dies. La casa –un casalici senyorívol del segle XVII que va ser propietat de Na Teresa Gelabert, la dona de l’escriptor– fou refugi per a tots dos durant els anys de la guerra.

A Binissalem, no sé si buscant a Déu, però sí segurament buscant la pau –com deia aquell– Villalonga i la senyora Gelabert passaven els caps de setmana i els mesos d’estiu. Allà, entre llibres i calma, en una biblioteca que es conserva amb

Rutes Literàries tot l’encant, l’escriptor treballava. També hi rebien amics i visites, sovint, i coincidint amb els mesos de calor, en un jardí harmoniós amb plantes autòctones, arbres i ombres, una taula de pedra gran i bancs on seure a conversar. Un jardí, encara avui quasi intacte, i on un dia hi hagué un hort treballat amb afany, com solia passar.

Ací, al casal de Can Sabater, Villalonga començà a gestar durant els anys de la guerra la seua novel·la més celebrada, Bearn o la sala de les nines, una autèntica elegia d'un món estimat i perdut.

I en aquesta casa gran, acollidora, espaiosa, d’una arquitectura gens supèrflua –convertida ara en La Casa Llorenç de Villalonga. Museu Literari– ha quedat el record i l’ànima de l’escriptor. Avui la casa és seu de la Fundació Mallorca Literària, la qual, a més de l’espai Villalonga, especialitzat en narrativa, inclou la Casa Pare Ginard, Museu de la Paraula, a Sant Joan, dedicada al patrimoni oral, i la Casa Blai Bonet Centre de Poesia, a Santanyí.

Com que som els únics visitants avui a la Casa Llorenç de Villalonga, hi ha un silenci generós en el qual ressonen les nostres passes mentre recorrem les estances i el jardí sense pressa.

Tractem de seguir l’ordre que ens han suggerit: una passejada que combina, d’un costat, els continguts arquitectònics i -diríem- etnològics: com vivien i s’organitzaven en aquella casa: la cuina, l’hort, el celler per al vi de collita pròpia –Binissalem és terra de bons vins– i fins i tot la cotxera on encara guarden aquell Citroën dels anys cinquanta amb què els Villalonga es desplaçaven per l’Illa. D’altra banda, la seducció dels elements literaris i humans que menen a la descoberta de la figura i l’obra de Llorenç Villalonga.

En tot cas, hom se sent embolcallat per aquella atmosfera literària i d’època suggerida per la casa i per tot allò que envolta els visitants, de manera que l’experiència Villalonga hi queda garantida.

Anem d’una sala a una altra, resseguim fotografies, retrats, fragments de textos, exemplars de primeres edicions, instantànies de la seua vida en companyia d’aquells amb qui va compartir projectes literaris i vida social: sopars, estrenes teatrals, lliuraments de premis... Són altres escriptors, editors, artistes, crítics literaris. Un tast d’allò que va pensar i dir Villalonga i allò que van pensar i dir els altres sobre ell.

Visitar aquesta casa museu és, doncs, recórrer part de la seua existència, contemplar un retall d’època a través de cobertes de llibres introbables avui, tractats de psiquiatria i correspondència amb altres metges –no oblidem que l’escriptor era psiquiatre en actiu– cartes amb escriptors i editors, diàlegs oberts darrere dels quals s’observa la seua evolució política des de la retòrica -i alguna cosa més- feixista a la resistència cultural i als cercles de la literatura catalana. Tot un ressò de vida literària en la qual, a més, és possible aprofundir amb ajuda dels fons documentals i bibliogràfics que ací es conserven i que els investigadors poden consultar.

Tot plegat, la visita esdevé un passeig harmoniós que convida a admirar i a celebrar com de bé han conservat aquesta casa, adquirida pel Consell de Mallorca el 1996 i remodelada i adequada posteriorment per a adaptar-la al seu nou ús públic i divulgatiu. Amb aquesta finalitat, el 1999 es va crear la Fundació Mallorca Literària i la Casa Museu Llorenç Villalonga, que avui n’és la seu, va obrir les seues portes al públic. Vuit anys després, el 2007, tornà a ser objecte de reforma per a adquirir la configuració actual. Amb gràcia i encert, gens pintoresc ni sobrecarregat, respectant els espais, els mobles i els estris de

l’època, van saber recrear-hi un ambient, cedint també espai als visitants, però sense perdre ni un bri d’essència ni memòria d’aquella llar que va ser un dia Cals Villalonga. I més enllà de reviure l’esperit Villalonga, que no és poc, la Casa Museu alberga una part molt important del llegat documental i bibliogràfic de l’autor, cedit al Consell pel seu hereu, Josep Zaforteza, car Villalonga no tingué fills, i conté també el Centre de Documentació de Literatura Contemporània, un fons d’hemeroteca especialitzat en continguts culturals exhaustiu des del 1999.

Un espai obert a l’art, la cultura i la divulgació literària La Fundació Mallorca Literària –coordinada per un equip de set persones– té com a prioritat l’impuls de l’estudi i la difusió del patrimoni i el fet literari i cultural de Mallorca, així com l’ampliació, en la mesura del possible, del fons museogràfic, documental i bibliogràfic de les tres Cases Museu, totes elles propietat del Consell de Mallorca, que en té cedit l’usdefruit a la Fundació.

Per a Carlota Oliva, coordinadora de la Casa Llorenç Villalonga, la labor de la Fundació rau a promoure el foment de l’estudi i la difusió de l’obra i la personalitat literària dels tres escriptors mallorquins: Llorenç Villalonga, el Pare Ginard, i Blai Bonet, així com activitats relacionades amb la literatura, tant escrita com oral, patrimonial i contemporània. “La nostra llengua principal és el català i forma part de la nostra missió difondre la literatura en català tot i que –matisa–considerem el fet literari en general i així com treballem amb el patrimoni literari també ens agrada estar connectats amb la literatura contemporània, ja siguin traduccions o altres idiomes”.

Durant el curs escolar –un curs normal, és clar, no com aquests dos darrers– hi ha visites guiades per a grups, tant d’estudiants com de visitants interessats, i una programació significativa d’activitats centrades en continguts literaris, adreçada a tots els públics. Tanmateix, la pandèmia ha creat una nova situació. Durant el confinament, explica Carlota, “teletreballàrem i vàrem fer un seguit d’accions per continuar amb la nostra programació en streaming, fins i tot la vàrem incrementar, tant per donar continguts literaris a les persones a casa, com per a mostrar suport als gremis que varen patir des del primer moment la davallada, i així nasqueren nous projectes com ara Escrit a Casa que després s’ha publicat”. “A més, aquest estiu –comenta– vam poder rescatar molts actes i espectacles musicals i literaris amb entusiasme, entre ells, el festival poètic i teatral La Lluna en Vers, el qual va tenir molt bona rebuda”.

Eixim de la casa Villalonga i filem directes cap al Passeig des Born on dinem al Bar S’Hotel, una fonda antiga, ben conservada, on ens han aconsellat que anem a dinar. És un lloc autèntic, amb sabor i ressò de poble, on conserven el mobiliari i els detalls d’època. Demanem un plat típic deliciós, el frit mallorquí de marisc, també pot ser de corder (xai), o xot, com en diuen ells.

Allà asseguda, tranquil·líssima, car hi ha ben poca gent al voltant, sent com la temperatura va cedint –la pluja del dia d’abans no perdona– mentre comprove que també això és el Mediterrani: les pluges d’estiu, el vent inesperat, les places on ressonen les campanes, la solidesa dels murs de pedra, certa solitud i moltes sorpreses. I reflexione en silenci sobre la manera de conservar les cases d’escriptors. M’admira com ho han fet a Mallorca, i les comparacions es tornen inevitables amb el que passa i ha passat al País Valencià...

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Publicitat

VII

VIII

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Rutes Literàries

H per Joan Borja./

CARMELINA A LA CASA DE LA MAR i ha inicis de llibres que estan tocats pel do d’una estranya gràcia: que captiven inefablement el lector —o la lectora— i l’introdueixen en un univers literari de què ja no voldrà eixir.

Un dels inicis que sempre m’ha seduït d’una manera especial en aquest sentit és —ai!— el de Matèria de Bretanya, de Carmelina SánchezCutillas. Diu així: «La mar vivia a una badia molt gran. Un dels cantons d’aquella badia que era la casa de la mar s’anomenava la Punta de l’Albir i l’altre cantó el Morro Toix, i cap al racó de l’Olla suraven els crestallets de la Illeta i de l’Illot. L’Aitana i el Puigcampana eren dues muntanyes punxegudes i migjornenques, que de tant de mirar-se l’aigua se n’havien tornat blaves.»

«La casa de la mar» és, ja ho veuen, una imatge tan senzilla i suggeridora que sempre m’ha fet sentir privilegiat, vivint com visc —vostés perdonen, si els fa una mica d’enveja— a la vora de la mar d’Altea. Perquè tenint present aquest passatge introductori de Matèria de Bretanya, un se sent part del lloc on la mar se sent còmoda, allerada, estimada, protegida i segura; el lloc on la mar se sent en família; el lloc on dorm, i viu, i festeja, i s’enamora, i descansa, i s’encalma, i sempre torna, la mar. Ço és: «la casa de la mar». Al capdavall, la literatura serveix també per a això, no? Per a mirar el món que ens envolta amb el benefici afegit d’un determinat embolcall de significacions. O, per dir-ho amb les paraules de seda del discurs literari carmelinià: per a «idealitzar els fets del passat i tots els esdeveniments de cada dia», «per a embolcallar-los d’aventures i de situacions meravelloses» i —sobretot— «per a velar, amb un toc mític, els successos reals».

Doncs bé. La bona nova és que Carmelina Sánchez-Cutillas torna a Altea: torna a la seua «casa de la mar» de la mà d’una de les iniciatives més il·lusionants —i potencialment productives— que, en relació amb les lletres valencianes contemporànies, s’han anunciat últimament. I és que, coincidint amb la declaració de l’any 2020 (prorrogat al 2021 per raó de la pandèmia

per la COVID-19) com a Any Carmelina Sánchez-Cutillas per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el passat 18 de març el Ple del Consell Valencià va aprovar un conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports i l’Ajuntament d’Altea per a la creació del Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas: un projecte impulsat i participat, també, per la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant.

En el disseny d’aquest imminent Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas s’ha previst la posada en funcionament de la denominada Aula Didàctica de Cultura Contemporània Carmelina Sánchez-Cutillas, que tindrà per finalitat —cite— «promoure i fomentar l’aprenentatge sobre la vida i l’obra literària d’aquesta destacada escriptora entre l’alumnat del sistema educatiu valencià». La Conselleria es compromet a destinar-hi, «com a mínim, una persona docent o funcionària per a garantir-ne el funcionament». I és el cas que ja s’han començat a preveure tallers didàctics, visites educatives, rutes literàries, jordanes, exposicions, clubs de lectura i tot tipus d’activitats divulgatives, culturals i acadèmiques sobre l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas i el seu context.

Comptat i debatut: una festa. Perquè al llarg del doble Any Carmelina hem tingut l’oportunitat de prendre consciència sobre el fet que l’obra i la vida de Carmelina Sánchez-Cutillas, la gran escriptora valenciana del segle XX, és —com diria aquell— «un tesoro de contento y una mina de pasatiempos»: sens dubte, un dels patrimonis més estimables, valuosos i significatius en relació amb les tres grans aventures socials i culturals que el poble valencià ha protagonitzat en els últims setanta anys. És a saber: l’aventura de la democratització i la justícia social, l’aventura de la llengua i la identitat, i l’aventura de l’igualitarisme i la no discriminació per raó de gènere. Carmelina Sánchez-Cutillas és, de més a més, tal com s’ha pogut demostrar, una referència única en relació amb el patrimoni històric (quant de treball hi ha

encara per fer en relació amb el descobriment pendent de la Carmelina historiadora de la València medieval!), amb la poesia contemporània (no m’estic d’avançar que una de les notícies literàries més importants d’enguany serà, possiblement, l’edició de l’obra completa de l’autora, a càrrec de l’AVL, en la qual es donaran a conéixer, a més de tota l’obra ja publicada, una gran quantitat de textos conservats en l’arxiu personal i tres poemaris inèdits, Joiosa guarda, De la cendra a la flama i Màxim desert nostre) i, no cal dir-ho, amb la memòria col·lectiva de les valencianes i valencians (Matèria de Bretanya és un veritable monument a la membrança; un bellíssim cant a la memòria d’un temps de genuïnitats i innocències que la Guerra Civil, la dictadura, el desenvolupisme i la revolució tecnològica i de la informació van fer desaparéixer per sempre; al canvi, La plaça del Diamant de les valencianes i els valencians).

Una comissió tripartida, integrada per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, l’Ajuntament d’Altea i la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant serà l’encarregada de coordinar les activitats i d’acordar-ne la programació anual. De més a més, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua —que, tot s’ha de dir, des del primer moment va voler fer costat al projecte com a part implicada— aportarà a l’espai expositiu permanent de Vil·la Gadea una gran part de l’exposició Des de les fronteres del silenci: Carmelina Sánchez-Cutillas, que es va exhibir al Centre del Carme de València entre l’11 de setembre i el 8 de novembre de 2020. Fet i fet, ja s’han començat a redactar documents de treball que són una suggeridora i atractiva carta als Reis Mags de la qualitat cultural i educativa, amb la inclusió d’objectius com els següents: a) Difondre i dinamitzar des d’un punt de vista didàctic i de divulgació cultural l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas atenent la seua multiplicitat d’interessos, que comprén camps tan diversos com la poesia, la literatura memorialística, la biografia, la història, el periodisme o la

IX

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

L’antiga ‘Marycel’ i Carmelina de jove./

Rutes Literàries

Ruta de Carmelina plovent FEV Altea 21 d'octubre de 2012./

«Les vesprades que plovia anàvem tota la colla de menuts a casa la mare Paula, i miràvem caure l’aigua, que queia silenciosament i rítmica. Gloc gloc gloc. [...] I és possible fins i tot que tots els xiquets del món hagen tingut una mare Paula, i que estimen la pluja lleu que fa gloc gloc gloc quan rellisca del cel.»

igualtat de gènere b) Crear un espai permanent de pensament i reflexió crítica sobre el valor de l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas en el context de la literatura i la cultura contemporànies c) Elaborar els materials educatius i els recursos docents necessaris per a la divulgació de la figura i l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas en tallers i sessions didàctiques d) Establir vincles de col·laboració amb l’entorn social en què s’integra el Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas e) Oferir, concertar i gestionar visites educatives, adaptades als diferents nivells del sistema educatiu valencià, des de l’educació primària fins a la universitària: tant als diferents espais museïtzats de les dependències de Vil·la Gadea com al centre històric del municipi, d’acord amb l’anomenada «Ruta Carmelina. Altea, la casa de la mar». f) Difondre i divulgar, igualment, la cultura popular vinculada a la figura i l’obra de l’avi de l’escriptora, el folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez, per mitjà de tallers de jocs populars tradicionals en les visites educatives que així ho acorden g) Organitzar activitats culturals i de formació acadèmica en col·laboració amb altres institucions del nostre àmbit lingüístic: conferències, jornades, cursos, seminaris, simposis, congres-

sos, grups de treball, etc. h) Convocar trobades formatives de mestres amb la finalitat de crear i compartir propostes didàctiques que permeten un òptim tractament de la figura i l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas en els diferents nivells del sistema educatiu valencià j) Propiciar publicacions relacionades amb l’obra Carmelina Sánchez-Cutillas i el seu context historicocultural k) Dinamitzar el Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas com a contenidor cultural que allotge propostes variades de dinamització literària, lingüística i cultural, com ara recitals, exposicions, concerts, representacions teatrals, etc.

Ja ho veuen... Estem d’enhorabona. Sovint l’exercici d’un imprescindible i essencial sentit crític ens impedeix de felicitar i agrair els representants institucionals per les iniciatives dignes d’elogi que tenen l’encert de gestionar. Tendim, volent o sense voler, a subratllar les coses mal fetes, els assumptes mal gestionats, els projectes no imaginats... Però no: aquest no és el cas. En el Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas ha de ser d’aplicació la vella dita marinera: «El peix per a qui se’l mereix.» I vull agrair, per això —molt efusivament—, la contribució de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports al projecte, i esmentar ací els representants institucionals que, d’una manera o una altra, s’hi han volgut arromangar per a fer-lo possible: des de la secretària autonòmica de Cultura i Esports, Raquel Tamarit, fins a la directora general d’Innovació Educativa i Ordenació, Margalida Castellano, i el seu subdirector general d’Innovació i Qualitat Educativa, Josep Mascarell, tot passant per Ramon Ferrer i Verònica Cantó (president i secretària, respectivament, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua), Maribel Guardiola (presidenta de la Comissió de l’Escriptora de l’Any de l’AVL), Aurora Serrat i Vicenta Pérez (regidores de Cultura i Educació, respectivament, en l’Ajuntament d’Altea) i Jaume Llinares (alcalde

d’Altea, tothora involucrat en primeríssima persona en el projecte).

Caldrà que retinguem en la memòria, com un dia històric, la data en què per fi el Ple del Consell Valencià va aprovar el conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports i l’Ajuntament d’Altea per a la creació del Centre d’Interpretació Carmelina SánchezCutillas a les dependències de Vil·la Gadea d’Altea: davant per davant de «la casa de la mar». És el dia d’un naixement que vull augurar important: no solament per a Altea, sinó per a les lletres valencianes en general. Apuntem-lo en un paperet d’estrassa al racó de la memòria on desem les coses boniques: dijous, 18 de març de 2021, vespra del dia de Sant Josep. D’ara endavant, serà una festa admirar la joia, les converses, els somriures, la il·lusió i les sensibilitats dels grups d’alumnes que visitaran Vil·la Gadea i passejaran els carrers del centre antic d’Altea. Els ompliran de vida: de vida literària. Hi podran conéixer de primera mà la meravella dels escenaris que van inspirar Matèria de Bretanya, una des les obres més suggeridores de la literatura memorialística valenciana. S’iniciaran en l’amor a les paraules i aprendran a «idealitzar els fets del passat i tots els esdeveniments de cada dia», «a embolcallar-los d’aventures i de situacions meravelloses» i —sobretot— «a velar, amb un toc mític, els successos reals».

Plovia, aquest 18 de març de 2021. Plovia una pluja civilitzada i suau. En saber la notícia de la creació del Centre d’Interpretació Carmelina un servidor va recordar el passatge del capítol «Remembrança» de Matèria de Bretanya en què es diu: «Les vesprades que plovia anàvem tota la colla de menuts a casa la mare Paula, i miràvem caure l’aigua, que queia silenciosament i rítmica.

Gloc gloc gloc. [...] I és possible fins i tot que tots els xiquets del món hagen tingut una mare Paula, i que estimen la pluja lleu que fa gloc gloc gloc quan rellisca del cel.» No vaig poder evitar pensar que hi ha dies en què al meu país la pluja sí que sap ploure —i fa saó de felicitat.

X

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Rutes Literàries

Imatges de la zona de Tibi, Castalla i de la casa on va viure Enric Valor al carrer Major de Castalla./

H per Carles Durà./

Les històries fascinants adobades de meravella i fantasia que poblen les ments infantils, no seran un excel·lent reclam per seduir visitants de tot el territori valencià?

A tots els centres de primària i de secundària s'estudia la seua obra i se'n coneixen els contes.

CREEM JA EL MUSEU ENRIC VALOR? i ha la casa natal a Castalla, abans propietat de la Generalitat, ara de l'ajuntament de Castalla; hi ha la popularitat necessària del personatge i l’obra, el símbol, la lloança merescuda i la causa meritòria de la seua figura; hi ha la foto de compromís i l’entesa de partits, les reunions i l’acord signat; hi ha la universitat i l’escola, la crítica i l’estudi, el país i el poble, la història i la cultura, la identitat i la llengua; hi ha la crida al benefici econòmic (faltaria!) i al turisme, al gaudi i a la fantasia, al somni i a la meravella; i hi ha, segons he comprovat, la voluntat de viure-ho! En voleu més?

Però encara no hi ha casa museu en honor a Enric Valor tot i que sembla que alguna peça s'hi ha mogut. I és que el passat 24 de febrer hi va haver un moviment que encén una llum perquè algun dia la casa on va nàixer Enric Valor al carrer Major, 24, de Castalla siga un centre per a la interpretació i difusió de la figura il·lustre, indefugible, referencial... de les lletres valencianes. L'aprovació històrica per unanimitat de tots els partits polítics a l'ajuntament castallut és un pas primerenc perquè s'inicie la tant esperada i desitjada museïtzació valoriana, un espai que esdevinga l'emblema de la fantasia valenciana.

La partida de llargues, doncs, sembla que es reprèn després d'un parell d'anys d'interrupció: ara només –només?– hi calen els recursos econòmics, la pela, vaja, i em consta que hi haurà una bon pessic per fer realitat el centre cívic, cultural, literari, rondallístic, lexicògraf... del sud valencià. Una casa museu que, n'estic convençut, pot convertir Castalla en el centre de l’imaginari valencià. I ho diré clar i net: si la jugada pinta a no perdre diners, a gosades vida que qualsevol amb un fil de sensibilitat cultural hi veurà, hi ataüllarà, hi intuirà l’enorme guany econòmic que –me la jugue!– aportarà a la ciutat de la Foia. La captivadora obra de Valor, un dels homenots més lloats, estimats, recordats, reivindicats, reconeguts, estudiats, celebrats...

entre els escriptor valencians del segle XX, hi concentra un potencial turístic innegable en forma de rutes màgiques, passejades literàries, gaudis paisatgístics, tertúlies gastronòmiques, interpretacions naturalistes, espectacles culturals, descobriments botànics, tresors orogràfics... que connectarà serveis turístics públics i privats, tot promovent fluxos monetaris d'ací i d'allà en la comarca.

El més evident, és clar, són les excursions i visites a la població: quantes escoles de tot el país no hi portaran els xiquets i xiquetes atrets per la fascinació d’experimentar in situ la meravella, la innocència, el somni, la fantasia, la por, la valentia, l’amor, la paraula, la terra, la fragància, la serra, la naturalesa, el vol... que poblen les pàgines de les narracions valorianes en forma de rondalles, novel·les, estudis lingüístics i estima per la terra? Les històries fascinants adobades de meravella i fantasia que poblen les ments infantils, no seran un excel·lent reclam per seduir visitants de tot el territori valencià? A tots els centres de primària i de secundària s'estudia la seua obra i se'n coneixen els contes. I, per als adults, també les possibilitats són enormes, ja que al voltant de les magistrals narracions del castallut es poden descobrir negocis turístics com a béns culturals d’interior, reveladors d'una oferta alternativa a la massificada opció de sol i platja. No trobeu que aquest Univers de Cultura Valoriana pot combinar-se amb la visita al Museu del Joguet d’Ibi, o al Tirisiti d’Alcoi, –i d'altres atractius que ja existeixen a Ibi, Onil, Alcoi, Biar...– i fer com una espècie de «paquet de fantasia».

Des d'aquest Centre d'interpretació i difusió a Castalla es dissenyarien i s'oferirien rutes turístiques, literàries, històriques, gastronòmiques, culturals... combinades amb les visites al Castell: com no gaudir-hi, al pati d’armes, d'alguna representació d’“El Castell d'Entorn i No Entorn”? O de qualsevol de les altres trenta-sis rondalles que el nostre literat va salvar de

l'oblit? A la Cooperativa, potser no s’animarien a etiquetar vins, olis i milanta productes autòctons amb els atractivíssims noms de personatges o llocs... que hi ha a les seues pàgines? Itat que quedaria simpàtic, graciós i encertat posarhi certs referents simbòlics als productes castalluts, etiquetant, posem per cas, una caixa de tres vins, blanc, rosat i negre, amb marques tan xules com ara "Passaponts, Plegallana i Arrancapins , els més bons de tots els vins!" a un bon monastrell de la terreta?

Sens dubte, de possibilitats, n'hi ha a cabassos, amb recursos de la cultura popular que engegaran mecanismes de promoció, en tots els sentits, gens menystenibles i, evidentment, amb força guanys de qualitat, si més no turística, perquè agafarien aqueix punt de genuïnitat que apuntaria cap a una denominació d’origen altament qualificada: el nostre valor. I tota aquesta qualitat promocional made in Castalla podria ser deguda, en gran part, a la celebritat de l’obra i la figura del mestre Enric Valor.

Rieu-vos-en ara, però no em direu que no es podria dissenyar ja una ruta de rotondes, en la qual s'exhibiren elements artístics inspirats en els contes, les llegendes, els mites, la història i tot aquell món costumista, oníric i llegendari de prínceps i gegants, de bruixes i mags, de princeses i herois, de dracs i fades, en què el joc, la rima, la poesia, l’enigma, la sorpresa, la màgia, la fantasia... foren el segell comú de totes i cadascuna, tal com estan fent a Ibi amb els joguets, els reis mags i els símbols identitaris d'aqueixa ciutat? Fixar codis QR en punts estratègics al llarg i ample del traçat urbà o a l'extraradi que mostren personatges en realitat virtual i d'altres oportunitats imaginatives.

Aquestes són només algunes idees que poden fer de Castalla un centre de gaudi i d’estudi al voltant del somni i la fantasia valenciana, una carta de presentació merescuda que no podem ni hem de deixar d'explorar i aprofitar.

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

XI

Rutes Literàries

Hi insistic: per l’inacabable cabal de cultura etnopoètica, costumista, gastronòmica, botànica, literària, màgica... Que potser encara no mereixem un mínim d’il·lusió, decència i fantasia? Mentrestant, però, ens queda desitjar-ho amb un bri d'esperança, perquè, com ja ha apuntat l’amic Joan Borja, “quan passes per davant la casa i descobreixes l’estat d’abandonament i inanició hi veus un paradigma simbòlic de l’abandonament i la inanició de tota una política cultural que sembla haver desistit de valors essencials per a la vertebració i la dignificació de la societat valenciana”. La casa natal –ara propietat de l'ajuntament– fa pena per l’estat tant enrunat que mostra. Quan s'hi passeja pel bell mig de l’artèria icònica de Castalla, el carrer Major, quan et deixes atrapar per la flaire que escampen les façanes de pedres centenàries i portons senyorials, la Casa Roja, l’Ajuntament, la casa Soler... hom desitja trobar-se un espai que convide a interpretar, degustar, descobrir, assaborir, conéixer, revelar, viure l’obra de Valor. Pensem que cal difondre la figura i l’obra de l'escriptor com cal, com a símbol essencial d’identitat: ell ens va salvar els mots i –com diu Francesc Gisbert– “part de l’ànima: la imaginació”. La quantitat d’homenatges que se li han retut, a ell i a la seua obra, en forma de noms de col·legis, instituts, llars infantils, biblioteques, busts, carrers, places, premis literaris, unitats didàctiques, activitats multimèdia, documentals, entrevistes, dossiers, estudis i miscel·lànies, auques, obres de teatre, novel·les, dibuixos animats, òperes, sonates per a dolçaina, poemes musicals, pod-casts... bé que en justifiquen l'aposta guanyadora. Amb el museu a Enric Valor, estarem fent justícia a l'art literari, però sobretot estarem alçant un museu a la saviesa popular, al paisatge de l’espai meridional del País Valencià, a la bellesa d'aquestes comarques, al tresor rural dels avantpassats, a la literatura culta que ens regalà, al mestratge indiscutible de les seues narracions brutals, impagables, úniques, genuïnes, eternes i imprescindibles. Tenim l'enorme sort que aquest insigne escriptor va nàixer a casa nostra: ho desaprofitarem per més temps?

Amb el museu a Enric Valor, estarem fent justícia a l'art literari, però sobretot estarem alçant un museu a la saviesa popular, al paisatge de l’espai meridional del País Valencià, a la bellesa d'aquestes comarques, al tresor rural dels avantpassats, a la literatura culta que ens regalà, al mestratge indiscutible de les seues narracions brutals, impagables, úniques, genuïnes, eternes i imprescindibles.

XII

L

per Enric Iborra./

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

La Llibreria: Assaig es hores de Josep Pla, volum 20 de l’Obra completa de Destino, es va publicar per primera vegada durant els anys cinquanta en l’editorial Selecta, al costat d’altres dos volums, Els anys i Els moments, amb els quals formava una mena de trilogia sobre el pas del temps.

Aquests tres llibres portaven un subtítol, que ha desaparegut en l’edició de Destino: Les hores (El pas de l’any), Els anys (El pas de la vida), tots dos del 1953, i Els moments (El pas de les hores), publicat el 1955. Tots tres procedien en gran part d’articles en castellà de la secció «Calendario sin fechas» de la revista Destino.

NOTES DE LECTURA: ‘LES HORES’ DE JOSEP PLA O LES ESTACIONS DE L’ANY

“l'he titulat Les hores, perquè és un títol greu, adequat i bonic. Les persones que d'una manera voluntària i conscient fan una vida una mica solitària saben la ressonància, de vegades resignada, de vegades al·lucinant, que la paraula hores suscita”

El volum 20 de l’Obra completa incorpora un bon grapat d’articles nous respecte a la primera edició en la Selecta, tal com adverteix Pla en el pròleg. Els articles afegits estan dedicats la majoria al fenomen del turisme i són, en general, molt inferiors als altres. Només es justifiquen per la voluntat de fer un volum més gruixut. Els anys i Els moments, per la seua banda, han estat recollits en Humor, candor (volum 24 de l’OC), que també incorpora articles nous i en suprimeix d’altres de les edicions anteriors. Per tant, el caràcter de trilogia que tenien aquests llibres es va desfer i la concentració de cada un també.

Pla justifica i explica en el prefaci el títol de Les hores: «l'he titulat Les hores, perquè és un títol greu, adequat i bonic. Les persones que d'una manera voluntària i conscient fan una vida una mica solitària saben la ressonància, de vegades resignada, de vegades al·lucinant, que la paraula hores suscita. Pensar en les hores, sentir el pas de les hores, produeix, en determinats moments, una inquietud —sovint una angoixa— molt complexa». Una mica més avall hi afegeix que «el pas de les hores es fa especialment perceptible en determinats llocs —en el camp, en les poblacions petites— desproveïts d'evasions, saturats de tedi macilent».

El títol del llibre, en efecte, és greu i bonic.

S’hauria pogut titular també Les estacions. El pas de les hores —el pas de l’any— ve marcat, o venia marcat, sobretot al camp i a les poblacions petites, com remarca Pla, pel pas de les estacions. Els articles aplegats en Les hores estan dedicats a la recreació literària, més o menys lírica, de les estacions de l’any, sobretot a la descripció dels paisatges característics de cada una al nostre país. Xavier Febrés, en l’últim llibre que ha dedicat a Pla (Josep Pla o la vitalitat. Una biografia literària), destaca que Les hores és un dels llibres singulars entre els quaranta-set volums de l’Obra Completa, perquè, en contra de la tendència habitual a la barreja dels altres volums, està centrat en el que per a ell representa la principal especialitat de l’autor: «la lírica descriptiva derivada de l’observació de la poesia quotidiana de les coses».

No m’ha sorprès que l’estació que més agradava a Pla fos la tardor. Ell justificava la seua preferència des d’un punt de vista hedonista: «les sensacions bàsiques de 1'home semblen anar unides a moviments mecànics molt simples: la distensió primaveral, el recolliment de la tardor. D'aquests dos moviments, ¿quin és el més he-

Mas Pla, 1951 Autor John Langdon-Davies Fundació Josep Pla./

donista? Potser el segon. Recollir-se és cosa fina.

Tancar les portes, una delícia. Limitar l'horitzó, arraconar-se al foc de la llar, un pur encant. Això és el que representa, potser, en aquest país, el temps de les castanyes: el moment culminant de la vida d'interior després de la dispersió de tants de mesos». A més, la comparava favorablement, contra el tòpic, amb la primavera, que és «curta, sol tenir una llum agra, és castigada de vents, és una inundació d'una verdor tan tendra que la seva fatalitat sembla consistir a tornar-se ràpidament pols esgrogueïda», mentre que la tardor «és més estable, més consolidada, d'una llum més suau i d'un aire més fi». S’hi podria afegir que per a la majoria de la gent, i no sols per a la població escolar, la tardor és la primera estació de l’any, la del nou curs que comença després de les vacances de l’estiu. Els començaments, en general, inviten a l’optimisme i a un punt d’il·lusió.

Com que es tracta d’un retorn cíclic, caldria parlar més exactament de recomençament, cosa que sempre tranquil·litza.

Pla il·lustra aquesta valoració moral de la tardor amb la figura d’Horaci, que defineix com «un home desproveït de vanitat transcendent». Per a Pla, la lliçó d'Horaci és la de l'home que «no estigué mai dominat pel tedi, tot i posseir el mínim: poca terra, casa petita, una mica de llenya, pa i vi per a anar tirant just». La tardor, amb la seua invitació al recolliment, al plaer concentrat, a l’eliminació del desfici estè-

ril, és una metàfora d’aquesta actitud vital.

Aquestes pàgines m’han recordat Puixkin, un altre poeta de la tardor («amant sóc de l’estació, benvolgut lector, / esplèndida és la seva bellesa calmada. / Amb els seus colors d’adéu, l’esperit m’alegra»). La primavera l’entristia i el desassossegava. La «bellesa calmada» de la tardor, en canvi, li feia desaparèixer la inquietud, o l’esmorteïa si més no. Josep Carner i Josep Sebastià Pons — el poeta preferit de Pla— també tenien en aquesta estació el seu referent moral i estètic.

En les pàgines d’aquest llibre el lector hi trobarà alguns dels passatges més citats de Josep Pla, com ara aquell en què afirma que l’únic que li falta a la rosa per a ser perfecta és ser comestible. El contrapunt antilíric encara apareix més remarcat quan descriu la sensació que experimenta davant el desflorament dels ametllers: «jo crec que, en efecte, els ametllers són cosa de poesia, figuracions bellíssimes. Són cosa de tanta bellesa que quan, en virtut de la fugacitat de les coses, es produeix el desflorament, jo sento la mateixa buidor fonamental que vaig sentir el dia que a Càller, a Sardenya, em robaren la cartera».

La història del robatori de la cartera a Càller, divertidíssima, la podeu llegir, completa, en Les illes (volum 15 de l’OC), concretament en les pàgines 284-287. La conclusió que va extreure Pla d’aquesta experiència és la següent: «A Càller vaig constatar que quan us roben la cartera no us la tornen mai més».

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

XIII

La Llibreria: Narrativa Esquerra: El carrer Estret, 1915 Edicions Salvador Bonet.

Fundació Josep Pla./

LA VIDA EN EL MIRALL: ‘EL CARRER ESTRET’, DE JOSEP PLA

S

per Pau Alemany Fernàndez./

“...en la vida no es produeixen arguments més que per una raríssima casualitat –i, per tant, les novel·les amb argument, més que reflectir la vida, no fan més que arbitrar una forma d’artificiositat–”

er un mirall de la realitat, relatar allò que succeeix en un espai i temps determinats amb la major versemblança possible. Aquest és el propòsit de l’escriptor i periodista Josep Pla a la novel·la El carrer Estret. En un pròleg breu, però revelador, l’autor explica que s’ha fet servir de la “idea stendhaliana del mirall” per reflectir els esdeveniments d’una petita població del país, anomenada Torrelles. Aquesta metàfora del mirall representa la mirada de l’autor, una mirada que observa externament la vida quotidiana d’una sèrie de persones/personatges: “L’espill em donà una sèrie d’imatges, però vaig haver de constatar que no reflectia cap argument travat, cap arquitectura tancada”. L’ull de l’escriptor observa la realitat, la fragmenta i ens ofereix la part seleccionada amb la major fidelitat possible. A més a més, encara al pròleg, Pla reflexiona sobre l’alteració de la realitat a les novel·les amb la inserció d’un argument: “...en la vida no es produeixen arguments més que per una raríssima casualitat –i, per tant, les novel·les amb argument, més que reflectir la vida, no fan més que arbitrar una forma d’artificiositat–”.

Així doncs, El carrer Estret és una novel·la en què l’argument no és el centre ni la raó de l’obra; hi ha dos personatges, però, que exerceixen com a fil conductor a través dels quals coneixem la realitat del poble i que apareixen ininterrompudament al llarg de l’obra. D’una banda, el veterinari nouvingut, persona calmada i despreocupada, que encara la vida amb una actitud passiva. És l’alter ego de l’autor i, a través de la seua òptica, els seus pensaments i les seues conversacions, actua com a mirall –seguint amb la metàfora– de la realitat del poble de Torrelles. És remarcable l’escassa importància que Pla atorga a l’ofici d’aquest personatge, ja que, en comptes de veterinari, podria haver-se decantat per qualsevol altra professió, sempre que l’exercici de l’ofici l’obligara a estar en contacte amb els veïns de la localitat. D’altra banda, trobem la

Josep Pla amb un pescador. Tamariu, 1932.

Autor desconegut Fundació Josep Pla, Col·l. Josep Vergés./

Francisqueta, persona xafardera i loquaç, arrelada al poble i que es relaciona amb tothom. S’incorpora per treballar de minyona a casa del veterinari i és l’encarregada d’informar-lo –vulga o no vulga– de les novetats i dels successos de Torrelles. La seua relació laboral serveix, en bona part dels capítols, per relatar i comentar les vivències i les angoixes del veïnat.

L’obra està inspirada en un dels carrers de la localitat empordanesa de Palafrugell, on va nàixer l’escriptor en 1897. Després de passar els anys de joventut viatjant arreu del món com a corresponsal periodístic i d’haver-se vinculat políticament a la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, amb la instauració del franquisme Pla decideix distanciar-se de la vida pública i retornar a les seues terres d’origen. Instal·lat, doncs, al mas del Pla de Llofriu, l’escriptor empordanés s’interessa per la vida plana i senzilla dels pagesos amb què comparteix veïnat i observa els costums i els desitjos, els anhels i les rutines. A poc a poc s’inicia en una literatura de proximitat en què tractarà de relatar la realitat tal com se li presenta al davant. Així doncs, El carrer Estret, incubat entre 1949 i 1951 i publicat posteriorment per l’editorial Selecta, s’insereix en aquest context literari.

Un dels èxits de la novel·la recau en la identificació del lector amb el poble i els seus habitants. No cal haver viscut a Torrelles o conéixer

la seua història per sentir-se part de la novel·la, ja que les situacions narrades són susceptibles de ser traslladades a qualsevol altra localitat. Per aconseguir aquesta identificació, Pla fa ús d’un element essencial en el seu estil: el detall. Per fer de la quotidianitat una narració atractiva i captivadora és imprescindible incidir en el detall de les petites coses: del paisatge, de la cuina, dels oficis, de la personalitat... I sempre mitjançant una escriptura clara i sòbria, que defuig els artificis i la retòrica buida. A més a més, empra un vocabulari enriquidor i una adjectivació minuciosa, en una recerca constant per utilitzar la paraula precisa i adient. Per últim, cal destacar l’abundància de frases fetes que es manifesten en la veu de Francisqueta: “a mi, doni’m concos de barba forta”, “això treu la llana del clatell” o “perquè pagant sant Pere canta”.

Aconseguir que la narració de la vida quotidiana d’un petit poble es convertisca en una novel·la atractiva per al gran públic és un repte ambiciós, que només està a l’abast dels mestres de l’escriptura. Pla ho aconseguí amb El carrer Estret, i així se li va reconèixer amb l’atorgament del premi Joanot Martorell de 1951. L’estil minuciós i detallista, combinat amb una literatura clara i senzilla, foren les senyes d’identitat d’un Josep Pla que, avui en dia, és considerat com un dels prosistes més rellevants de la literatura catalana del segle XX.

XIV

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Fotografies Paco Dalmau./

Rutes Literàries

LA FUNDACIÓ JOSEP PLA, CASA NATAL DE L’ESCRIPTOR

“V per Anna Aguiló i Miquel, Directora de la Fundació Josep Pla./

Josep Pla va deixar escrites unes instruccions que especificaven com s’havia de procedir. El document ─set quartilles manuscrites escrites per una sola cara en tinta blava─ es titula Notes sobre la biblioteca, per als Srs. Alsius, Martinell i Badia, que jo espero que seran els que se’n cuidaran. (19-6-73).

aig néixer, en tot cas, al carrer Nou ─o del Progrés─, que és un carrer molt trist i llarg, dret com un ciri, que va del carrer de la Caritat a la via del tren de Palamós. La casa era una baluerna bastant alta i la façana donava a tramuntana. Això feia que les habitacions obertes al carrer fossin, a l'hivern, fredíssimes, glacials. En canvi, les habitacions de migdia eren molt assolellades: donaven a un hortet resguardat. Més enllà de l'hort, des d'una paret de tanca, baixa, es veia una horta molt gran ─l'horta de Joanama─ admirablement conreada. És molt possible que l'afecció que he sentit sempre per les coses ordenades i ben endreçades ─tot i que personalment hagi estat un desordenat─ em pervingui del goig mental que em produïa, de petit, la contemplació d'aquell paisatge de feixes tan ben dibuixades, tan ben regades, tan perfectament ben girades.

Josep Pla. El quadern gris, OC I, 93 Josep Pla va néixer el 8 de març de 1981 a la casa número 49 del carrer Nou de Palafrugell. Els seus pares s’hi varen instal·lar de lloguer quan es van casar, mentre es feien la casa familiar al carrer del Sol (actual carrer de Torres i Jonama, 56), carrer paral·lel al carrer Nou i on actualment hi ha el restaurant Pa i Raïm regentat per les descendents de la seva germana Rosa Pla i Casadevall.

“L'any 1904, anàrem a viure a la casa que el meu pare féu construir al carrer del Sol. Tenia, llavors, set anys. La meva germana Rosa aprenia de caminar, de quatre grapes. Quan hi entràrem encara hi havia els pintors i empaperadors. Un d'aquells pintors ─un home del país que portava bigoti─ passà diversos dies dalt d'una escala, el coll torçat, traient una mica de llengua, pintant uns angelets bunyol al sostre d'un salonet. Amb un pinzell molt fi arrodonia les anques dels angelets mentre sota del bigoti, amb una calma arcaica, cantussejava: “El pardal, el pardal, quan s'ajocava, feia remor...” Tot feia, però, una olor de casa nova, fresca, agradable. El meu primer record de lectura va lligat amb aquesta casa: hi vaig llegir, una tarda que feia calor, assegut als graons de l'escala, la informació de la bomba de Morral, quan els reis es casaven. Fou la meva primera lectura conscient, seguida i llarga.”

Josep Pla. El quadern gris, OC I, 97 La família Pla va estrenar la casa de l’antic carrer del Sol i la casa natal va tenir altres habitants. Aquests fets, a la llarga, van determinar les circumstàncies actuals. Quan va caldre buscar una seu per a la Fundació Josep Pla, la casa natal de l’escriptor i la veïna que eren bessones i havien estat construïdes per la família

Ramon, estaven deshabitades.

La Fundació Josep Pla neix l’any 1973, quan el propi escriptor decideix donar la seva biblioteca particular i crea l’entitat regida per un patronat que s’ocuparà de la seva conservació i de facilitar que el públic interessat hi tingui accés. No és però, fins l’any 1990, després de la mort de l’escriptor i a instàncies de l’Ajuntament de Palafrugell, que s’aproven els estatuts que a l’empara de l’Acta Fundacional, regiran el futur de l’entitat.

“La biblioteca no ha d’estar dominada per cap fanatisme ni per cap intolerància. Jo soc prou vell per saber on condueixen totes aquestes posicions manicomials i totes les collonades. La biblioteca ha de demostrar constantment, que davant de l’accés als coneixements, tothom és igual i posseeix la mateixa dignitat” Josep Pla. Notes sobre la biblioteca. (19-61973) Josep Pla va deixar escrites unes instruccions que especificaven com s’havia de procedir. El document ─set quartilles manuscrites escrites per una sola cara en tinta blava─ es titula Notes sobre la biblioteca, per als Srs. Alsius, Martinell i Badia, que jo espero que seran els que se’n cuidaran. (19-6-73). En primer lloc fa una relació de les obres que cal completar com ara, l’Enciclopèdia catalana, la Història de la literatura catalana de Riquer i Comas, la Geografia Catalana, Els nostres clàssics, el Diccionari Moll... en cada cas en comenta la importància, indica els números que hi falten i si cal enquadernar els que estan en mal estat. Assenyala que li falten les O. C. de Prudenci Bertrana i les de P. Coromines.

Després d’una extensa descripció d’altres obres que ha donat detalla els volums de la seva obra que ha inclòs en la donació en un apartat titulat Els meus llibres: “he donat tots els que tenia però no crec pas que hi siguin tots.

S’hauria de fer mans i mànigues perquè hi fos la totalitat”.

Insisteix en què s’han de recollir els articles sobre la seva obra que Josep Vergés té a l’arxiu de Destino i assenyala “un fullet d’Emili Pellicer, que desconec, que ataca els meu llibres”, els articles del “Sr. Rosa i Viola que publicà molts articles en contra des de Sant Feliu de Guíxols” entre d’altres.

Pel que fa a les traduccions, Pla afirma “Vergés que durant molts anys fou el meu editor, posà totes les dificultats possibles a la traducció dels meus llibres. A mi, tot això m’ha estat igual.

M’ha estalviat feina i potser tenia raó. En canvi,

ha fet els possibles perquè J. M. Castellet escrigués un llarg paper sobre els Homenots. El que no sé és si Castellet acabarà aquest treball que no és pas senzill”.

Al llarg del text especifica les feines que podrien fer els seus amics: “Gallart, del Patronat i Gich, rellotger” haurien de buscar totes les edicions que falten dels seus llibres, Pel que fa a la sala de la Casa de Cultura de Palafrugell que havia d’ocupar la biblioteca, Pla també deixa instruccions precises. En un angle caldrà posar-hi el seu bust que va fer Josep Dunyach a París i a l’altre, un retrat del Sr. Llobet, president de la Diputació d’aleshores, que va finançar la construcció de la Casa de Cultura. Encarrega al pintor i amic Martinell la decoració de l’espai: “El Sr. Martinell, amb els seus coneixements i la seva experiència, pot posar, sobre el cementiri de llibres, una cosa viva, diversa i divertida per evitar que la gent no s’adormi a la biblioteca. El treball del Sr. Martinell ha de ser pagat, naturalment.”

Fins i tot deixa escrit com haurà de ser la inauguració de la biblioteca: “sense soroll periodístic”. D’entrada especifica que no hi haurà d’haver “cap autoritat provincial, regional, ni nacional”, però sí que hi haurien d’assistir el president de la Diputació de Girona i l’alcalde de Palafrugell perquè son del Patronat, “tot el demés és sobrer i innecessari”. “Però tot això depèn del Patronat que serà qui dirà l’última paraula. Aquestes persones i jo farem el gasto, sense que això vulgui dir que aquestes persones no puguin portar a les persones que vulguin mentre el número sigui reduït. Una cosa important: no hi ha d’haver cap discurs. Haurem de beure simplement, no una copa de vino espanyol, sinó una copa de Champagne francès de la més alta qualitat.

La crítica a la biblioteca és oberta i serà totalment acceptada. L’accés de la gent a veure la biblioteca, ha de ser totalment respectat.”

Més endavant insisteix en completar l’obra de Marx, Freud, Einstein, Keynes i Joan XXII, autors que considera indispensables per comprendre el món actual que han contribuït a formar. I continua: “L’únic dret que em reservo, a la biblioteca, és anar a buscar un llibre que em serveixi, en aquests últims anys de vida, per escriure les històries que encara haig d’escriure. El llibre serà tornat d’una manera immancable.“A la biblioteca no s’hi haurien de donar conferències universitàries, pesadíssimes, ni còpies d’altres conferències, ni exhalacions parasitàries o ex-abruptes protestataris”.

Finalment, Pla recomana acabar totes les

XV

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Fotografies Paco Dalmau./

Rutes Literàries

“Haurem de beure simplement, no una copa de vino espanyol, sinó una copa de Champagne francès de la més alta qualitat. La crítica a la biblioteca és oberta i serà totalment acceptada. L’accés de la gent a veure la biblioteca, ha de ser totalment respectat.”

col·leccions començades mentre ell visqui i enquadernar els llibres malmesos. “Aquesta biblioteca ─intrínsecament parlant─ no té cap importància. No conté cap llibre rar ni inaconseguible, ni de bibliòfil, ni excessivament car. És una biblioteca de llibres per llegir, simplement, que poden ser útils per a la formació d’un o altre.”

L’abril de l’any 1992, les institucions catalanes es comprometen a dotar econòmicament l’entitat per tal que pugui dur a terme els objectius que marquen els estatuts. S’inicien les tasques de renovació del Patronat, de contractació d’una persona encarregada de la direcció a temps parcial i s’inicia un pla de treball que conté dues grans línies d’actuació: la promoció de la lectura a partir d’activitats divulgatives i la promoció dels estudis establint lligams amb el mon universitari. El mes de juliol, Josep Vergés fa una primera donació d’una part de la col·lecció de manuscrits de l’Obra Completa de Josep Pla que completarà el mes de juny de 1996, amb una segona donació.

L’estiu de 1993, es va presentar la Ruta Josep Pla, una ruta literària pionera que proposava un joc d’identificació entre la geografia íntima de l’escriptor i la seva literatura. L’any 1994, es van iniciar les obres de remodelació de la casa núm. 51 del carrer Nou ─casa veï-

na de la casa natal. El projecte preveia adquirir més endavant la casa natal i convertir els dos edificis, totalment comunicats per les tres plantes, en la seu definitiva de la Fundació.

En el moment de definir el projecte arquitectònic de remodelació de les dues cases com a seu de la Fundació Josep Pla es va decidir habilitar l’espai de l’exposició permanent en la casa natal (carrer Nou, 49, planta baixa i segon pis) i adequar la casa veïna (carrer Nou, 51) per a les altres necessitats: recepció, sala d’actes, despatxos, biblioteca i sala de consulta, centre de documentació i magatzem.

L’any 1997, la celebració de l’Any Pla, en el qual es commemorava el centenari del naixement de l’escriptor, va ser un moment crucial. L’èxit de l’esdeveniment, la bona recepció de tota mena d’activitats organitzades amb l’objectiu de recordar l’escriptor, revalorar i actualitzar la seva obra, van sorprendre i sobrepassar als mateixos organitzadors. Es va evidenciar la popularitat de l’escriptor tant pel que fa als seus textos periodístics com per l’obra literària. Els lectors de Pla es van bolcar en l’homenatge per sobre de consideracions polítiques i gremials i van reclamar el seu lideratge, van exigir el reconeixement definitiu per la força identificadora de la seva obra. Va aparèixer un públic lector que expressava obertament la intensitat del ressò intern que els textos de Pla els feien sentir.

Les aportacions de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Palafrugell i “la Caixa” van fer possible que l’any 2000, es pogués inaugurar tota la remodelació de les cases del carrer Nou amb l’exposició permanent “Josep Pla (18971981)” definitivament instal·lada a la casa natal. I així es va iniciar l’etapa d’estabilitat i consolidació de l’entitat després d’uns quants anys de negociacions amb les institucions públiques del país.

La casa de l’escriptor, la seu de la Fundació Josep Pla, ha estat al llarg d’aquests anys i fins avui, un pol d’atracció i a la vegada un centre de difusió. La programació estable d’activitats per a la promoció de la lectura de l’obra pla-

niana ens ha permès connectar amb el públic lector més proper, ser amfitrions de visitants de més lluny en una geografia literària que encara s’endevina en les paraules de l’escriptor i també, viatjar més enllà acompanyats de les seves guies i llibres de viatge.

La Fundació ha consolidat amb els anys, un Centre de Documentació de referència, gràcies a les donacions ─sobretot de la família Keerl Pla─, dedicat a l’escriptor i que ha estat clau per a la publicació de textos inèdits i la redacció de treballs de recerca i estudi universitaris.

Amb el pas del temps, la casa de l’escriptor ha teixit aliances molt fecundes amb entitats com la Càtedra Josep Pla, participada per la Universitat de Girona, Edicions 62 i la mateixa Fundació. En aquests cas, els projectes de recerca i formació acadèmica de la Càtedra han reforçat un dels àmbits d’actuació previstos en els estatuts de la nostra entitat: la promoció dels estudis. L’increment del coneixement i la seva transferència a la societat s’han aconseguit eficaçment amb la col·laboració i complicitat de les dues entitats en forma de producció d’exposicions de petit format, publicació de catàlegs o edició i publicació de manuscrits inèdits i epistolaris.

La participació activa en la creació d’Espais Escrits, la xarxa del patrimoni literari català ha permès a la Fundació Josep Pla compartir problemàtiques i anhels amb més d’un centenar d’entitats públiques i privades que vetllen pel llegat dels escriptors catalans arreu dels Països Catalans.

Revisant la història de la creació i consolidació de la Fundació Josep Pla ens adonem que les cases i els projectes prenen vida si tenen ànima. La donació de la biblioteca va ser l’excusa per a la creació de l’entitat i l’ànima de la casa, alimentada i cuidada per persones com Frederic Suñer i Casadevall o Frank Keerl i Pla, presidents del patronat de la Fundació en èpoques diferents, que tossuts van dedicar moltes hores a pensar i construir aquesta casa, l’ànima de la qual és també, l’obra d’un gran escriptor.

els nostres artistes

I

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Art&Cultura

Joan Castejón; Autèntica pauta d'humanisme · Els nostres artistes al País Valencià VI ·

Il·licità, va néixer un 17 de Desembre de l'any 1945 i amb la pintura; arma que no va dubtar en utilitzar davant la nefasta situació de postguerra, i la qual defensà tant la renovació plàstica valenciana com la definició de l'avantguarda valenciana, es presenta com un dels millors protectors dels moviments del realisme i surrealisme en terres valencianes.

Yolanda Murcia Oltra / Fotografies: Mateo Gamon./

E

n un món de postguerra, on roman l'escassetat econòmica, la pobresa, on la manutenció familiar era gairebé impossible, el pintor es veurà obligat a posarse a treballar en una fàbrica de sabates a la pròpia ciutat d'Elx. Als 17 anys, amb el consentiment de la seva família, l'artista abandona la seva llar per formar-se en la gran escola de belles arts de València, un gran pas per poder desenvolupar com diria ell mateix "la seva irremeiable vocació per l'art".

El pintor creu que aquesta ve d'una vida passada, i des del dia que va néixer sent que la porta dintre seva, la qual li va costar desenvolupar mitjançant un procés d’autodidactisme que a poc a poc va anar formant professionalment i va desembocar en grans obres magistrals com el políptic d'El Salt. L'artista té gran facilitat a l'hora de dibuixar, però sap valorar la dificultat de la tècnica del dibuix.

Als 18 anys, comença la seva etapa defensora contra els moviments franquistes i participarà en tallers i col·loquis amb el propòsit que l'art pugui arribar al major nombre possible de persones. Les seves intencions van ser sempre acabar

amb la ideologia dictatorial i fer un pas més endavant contra totes les pors que guardava després d'haver viscut part d’aquests temps dolents.

Aquests moviments antifranquistes que es va trobar quan va arribar a València, el van ajudar a ratificar les seves aspiracions socials i, vegen que no era l'únic que protestava per aquest mal, va decidir fer un pas més enllà i es va iniciar a integrar-se dins d'un grup originat en terres il·licitanes en aquests temps i anomenat Grup d'Elx, un moviment de pintors que configuraran i definiran l'avantguarda valenciana de postguerra. Els seus pensaments i entusiasme per la defensa d'aquest moviment, el portaran a la presó com a molts altres artistes en aquesta època, i fins i tot, en la seva reclusió, continuarà col·laborant pintant obres que envia a través de missatgeria a Grup d'Elx. Els mateixos integrants del grup en aquests moments, estan esperant que pugui sortir d’entre reixes i pugui fer acte de presència en aquesta agrupació, cosa que es farà realitat més endavant, on el grup es completarà amb la sortida de la presó de l'artista. El més curiós del Grup Elx és que les obres esta-

ven a l'abast econòmic de gairebé tot el món i que un cop realitzades, en les exposicions on s’exhibien, es posava una nota amb les hores que s'havia tardat a fer l’obra, els costos del marc, bastidor, pintura, etc.

Més tard sobre l'any 66, Castejón realitza la seva primera exposició individual a la galeria Mateu de València. En els anys 70, l'artista arriba a les Illes Canàries com a part del grup de teatre La Caràtula i durant la seva estada allí es casa amb una dona anomenada Paca i s'estableix a les illes. Més endavant en el 74 tornarà amb Paca i Arminda, la seva filla, amb les quals va establir-se a la localitat de Dénia on a partir de llavors la seva obra comença a estar representada en museus i col·leccions privades.

Pel que fa a la tècnica que utilitza, es tracta d'un maneig excepcional del dibuix. En els seus traços es reflecteix cada detall en l'obra. Per crear aquestes peces amb la tècnica del dibuix, utilitza ceres sobre paper. Un cop dibuixa la seva silueta, va ombrejant amb la seva pròpia mà com si acariciés el mateix paper. D'altra banda, trobem que en les seves obres es presenten estils de la talla del realisme o del Surrealisme,

“Les seves intencions van ser sempre acabar amb la ideologia dictatorial i fer un pas més endavant contra totes les pors que guardava després d'haver viscut part d’aquests temps dolents” els quals ens ensenyen que l'artista des de petit, mostra gran interés cap al cos humà, i que segons ell mateix, ha estat molt fluid i es mostra com el seu segon idioma, com "pensar sobre el paper". Castejón en les seves obres ens dóna a entendre que per poder transmetre la història des d'un punt de vista més il·lustratiu i didàctic, la figura humana serà la clau. Les seves obres sempre apareixen monocromades fins a arribar a la fi dels 80, on l'artista inclou en les seves obres el color i va obrint els espais. En aquests mateixos temps, Castejón substituirà les seves ceres sobre paper per l'oli sobre llenç. Acabarà per tornar al dibuix, ja que la pintura per a ell és menys narrativa i el dibuix és més ràpid i es presta més a explicar històries, cosa que la pintura no pot aconseguir per a ell perquè la considera més introvertida.

Pel que fa a les exposicions, trobem que és un artista reconegut a nivell nacional i fins i tot internacional, i trobem infinites exposicions com, recentment, la que li organitzà Toni Miró l’any 2019 a la llotja de Sant Jordi, o la seva participació en l'homenatge a Ovidi Montllor al mateix lloc; un homenatge que es va realitzar l'any passat i en el qual es va endinsar altra vegada, aquest Març, al d’Isabel Clara-Simó.

Però sens dubte no hi ha que oblidar que Castejón avui en dia es presenta com a fill predilecte de la localitat de Dénia i que, tanta és l'estima dels Deniers per ell, que a octubre de l'any passat, van inaugurar en aquesta localitat l'admirable Espai d'Art Joan Castejón, un projecte expositiu sobre la gran trajectòria recorreguda per l'artista.

Sense cap dubte ens trobem davant d'un dels millors representants de surrealisme i realisme, una persona plena d'història i emocions que en el seu dia va lluitar per la seva terra i pels seus, però sobretot un gran artista que reflecteix perfectament la figura humana, una figura que l'ha convertit en el que és; l'autèntica pauta d'humanisme.

J

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

premis joan valls

Art&Cultura

Els premis Joan Valls reconeixen a Ximo Cardenal i El Diluvi

Tal com marca la tradició, l'Associació Cultural Amigues i Amics de Joan Valls i Jordà ha concedit els premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català. Enguany, en la seua 27a edició, els premis han reconegut la tasca de l'alcoià Ximo Cardenal i del Diluvi, el grup musical nascut a Castalla. L’acte de lliurament dels premis es va desenvolupar de manera telemàtica el passat 28 de març, i va servir per a homenatjar la figura de Francesc Bernàcer, qui va faltar a finals del passat any. Sofia Moltó i Manuel Rodríguez-Castelló van conduir l’acte que es va poder seguir en directe a través de Youtube, i en ell van participar també les filles de Bernàcer, que mitjançant la lectura d’alguns poemes de son pare van homenatjar la seua figura.

Pau Sellés./

es d'una D manera natural pensem, vivim i socialitzem en valencià" El primer dels premiats de la vesprada fou el grup El Diluvi, en representació del qual van estar presents Andreu Ferre i Flora Sempere, baixista i vocalista de la formació.

Hugo Mas fou l’encarregat de presentar el grup, destacant com els seus integrants “havien sabut arreplegar la llavor d’Ovidi Montllor, amb un estil fresc entreverat amb la música tradicional valenciana”.

El Diluvi compleix enguany una dècada damunt dels escenaris. L'aposta d'aquests músics de l'Alcoià ha agafat embranzida tant al País Valencià com al conjunt dels Països Catalans, amb

participació en festivals, gravació de discos o actuacions en televisió i en tota mena d'escenaris i en centres escolars. Andreu es mostra agraït per aquest reconeixement, i reconeix que els membres del grup no s'esperaven rebre'l. "Va ser un poc impersonal, ja que ens vam assabentar mitjançant un missatge de mòbil; tot i això ens fa molta il·lusió que s'haja valorat la nostra feina".

Aquest premi Joan Valls fa valdre l'elevada càrrega literària que emana de les cançons del Diluvi.

Andreu ho expressa de la següent manera: "Des d'una manera natural pensem, vivim i socialitzem en valencià, i tot això es deixa sentir a la nostra música".

La seua música es pot situar dins les coordenades del folk i la música tradicional, i es caracteritza per la fusió de diversos

elements procedents d'estils com el reggae, la cúmbia o la rumba.

El primer àlbum, de 2012, es titula Ovidenques i conté quatre cançons emblemàtiques de l'artista alcoià. Hi seguí Rareses i cançons soltes en 2013, una altra edició pròpia que també recopilava algunes versions de cançons d'Ovidi. De l'any següent és Motius, amb 8 temes propis i dues cançons d'Ovidi, i Alegria de 2015, àlbum amb 6 temes entre els quals la popular cançó feminista "I tu, sols tu". El disc Ànima, fet amb la col·laboració de l'acordionista Carles Belda i de membres del grup Zoo, és de 2017 (11 cançons) i Junteu-vos, títol de ressò també ovidià-papassetià, de 2019. Aquest darrer treball conté 12 temes i valgué al grup el Premi Ovidi Montllor al millor disc de mestissatge

“Des d'una manera natural pensem, vivim i socialitzem en valencià, i tot això es deixa sentir a la nostra música” d'aquell any.

Pel que fa a l'impacte de la crisi sanitària en la seua activitat, el grup ha vist reduït considerablement el seu nombre d'actuacions. Sense anar més lluny, si abans de l'esclat de la pandèmia la banda solia programar uns 70 concerts anuals, en 2020 la xifra es va reduir fins a poc més de 20. "És un reconeixement a tota una carrera" El que fóra company de Cardenal com a docent a l’IES Pa-

re Vitòria, Jordi Botella, va presentar a l’altre premiat de la vesprada. En aquest cas, recitant un text escrit per a l’ocasió i titulat ‘Ximo Cardenal, l’algoritme del compromís’.

37 anys dedicats a l'ensenyança és part del bagatge de Ximo Cardenal. Des del 1982 destinat a l'IES Pare Vitòria com a professor de matemàtiques, durant 14 anys en va formar part dels equips directius. En l'ensenyament públic Ximo Cardenal impulsà tota mena d'iniciatives per a l'extensió de l'ús del valencià en l'àmbit docent: introduint ja en 1982 el valencià en les classes de la seua assignatura. Segons reconeix, "és essencial que el valencià estiga present a l'educació per tal que l'ús de la llengua no retrocedisca". Alhora, posa en dubte el pes de l'ensen-

premis joan valls

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Art&Cultura

“no estem tan bé com esperàvem; arran de la crisi s'han retallat pressupostos, s'han augmentat les ràtios, i els professors continuen treballant moltes hores” yança del valencià en les escoles privades i concertades: "van introduir l'assignatura per imperatiu legal, i amb el pas dels anys no han creat suficients línies per a afavorir la recuperació lingüística".

Cardenal va col·laborar també en el disseny del Programa de Normalització Lingüística del seu centre, que establia el valencià com a llengua pròpia, i per tant, la d'ús habitual tant en les relacions internes com en les comunicacions amb l'entorn social. Açò va fer possible l'obtenció del premi Baldiri Reixac a experiències pedagògiques a escala dels Països Catalans. Ha sigut doncs un defensor aferrissat de l'escola pública, de la qual assegura que a pesar d'haver-se deslligat de les pretèrites ingerències del Partit Popular, encara té marge de millora: "no estem tan bé com esperàvem; arran de la crisi s'han retallat pressupostos, s'han augmentat les ràtios, i els professors continuen treballant moltes hores".

Des de la seua jubilació, fa vora una dècada, s'ha mantingut molt actiu en l'àmbit de l'associacionisme, principalment a la Co-

lla Ecologista la Carrasca i a la plataforma Salvem l'Aqüífer del Molinar, amb què aconseguí aturar el projecte Alcoinnova a La Canal. Aquesta vocació sempre ha estat present a la seua vida, de fet, en els últims anys del franquisme es vinculà a la CNT i a l'Associació de Veïns la Mistera i participà en el moviment dels PNNs (professors no numeraris), germen del qual seria el STEPV. A les eleccions municipals de 1987 i 1995 col·laborà amb les candidatures d'Unitat del Poble Valencià i de Nacionalistes d'Alcoi respectivament. També és soci d'Acció Cultural del País Valencià i membre fundador del Casal Ovidi Montllor d'Alcoi.

Ximo Cardenal reconeix el gran teixit associatiu a la ciutat d'Alcoi, encara que fa una distinció important: "En Alcoi tenim moltes associacions, és cert, però moltes d'elles són finalistes. Hi ha col·lectius de jugadors d'escacs, d'amants dels pardals, de fotògrafs... però que reivindiquen una societat millor no hi ha tantes".

Tampoc oblida el paper que ha jugat a voltes l'Ajuntament d'Alcoi: "Els polítics s'han acostat a tota mena d'associacions quan han vist la possibilitat d'aconseguir vots".

Per a la cloenda de l’acte es va fer entrega a Ricard Garcia del premi Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi de poesia 2021, per la seua obra La llum més alta. El premi, dotat amb 1.500 euros, ha sigut coeditat per Edicions del Buc i Pruna Llibres.

K

L

literatura

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Art&Cultura

‘El Subsuelo’

El viatge emocional d’Andreu Bernabeu Aquesta òpera prima del poeta i escriptor alcoià fa un recorregut durant tres anys fent una radiografia la societat amb reflexions sobre la vida, l'amor, i inclús la política

E

Belen Rivas./

l jove escriptor Andreu Bernabeu, després de passar-se tota la seua vida escrivint, ha decidit traure a la llum la seua primera obra: 'El Subsuelo': "Aprofitant el confinament, vaig perfeccionar alguns dels meus poemes, i seleccionar quins eren els idonis per a publicar. Jo he escrit poesia des de sempre, però mai havia estat preparat per a mostrar-ho a la gent, i crec que per fi, ara el meu treball és bo, o almenys decent per a no avergonyir-me d'ell".

Concretament es tracta d'un llibre amb 50 sonets, que com bé explica ell: "és un viatge emocional que va començar en 2017, i que va finalitzar en l'estiu de 2020 ja en la pandèmia. És una etapa generacional, en la qual la gent jove pot sentir-se molt identificada per què vivim en una so-

cietat endèmica, amb moltes contradiccions, amb un futur incert".

Aquest apassionat per la literatura en general, explica que des de molt menut ha llegit i escrit: "una persona que llig molt al final té uns recursos que no tenen les persones que no lligen, i ser una persona sensible sempre m'ha fet escriure, sobretot en poesia".

Com ell mateix indica, alguns dels seus referents són Ángel González, Luís García Montero, o l'argentina Alejandra Pizarnik.

Dins d'aquest viatge literari per les vivències de Bernabeu podem descobrir reflexions diverses: "Hi ha de tot un poc, però sí que és veritat que hi ha poemes d'amor i desamor, hi ha introspectius, més crítics políticament, sobre el teatre, i sobre persones que han passat per la meua vida, i

per això apareixen moltes persones en aquest llibre", i afegeix que: "Molts poemes són irònics i crítics, inclús podrien ser divertits, però sempre amb sentimentalisme, que amb eixe toc d'ironia és molt més divertit".

Segons indica el poeta, 'El Subsuelo' pot ser un llibre que en faça parar i desconnectar: "En aquesta època de la cultura del clic i la immediatesa, en la qual estem centrats en les pantalles, no alcem la vista ni per a mirar als ulls de la gent, i crec que és necessari parar un moment, reflexionar, i tindre un diàleg amb u mateix, i crec que el meu viatge és extrapolable a la resta de gent".

El dia 2 d'abril va tindre lloc la presentació al Club d'Amics Unesco Alcoi. Presentada pel seu amic Josep Cortés, i amb la col·laboració

de Rafa Segura, Anna Santamaria i Marina Aimée, va ser un esdeveniment que segons explica Andreu Bernabeu "va estar molt bé". L'acte va finalitzar amb el toc musical de Marco Pompero. L'aforament va estar complet i per això, Bernabeu ens ha anunciat que s'està pensant fer una segona presentació, però que encara no hi ha data, i que també s'estan plantejant presentacions a València i Madrid. "'El Subsuelo' està tenint més èxit del que m'esperava.

Llançar-me a publicar un llibre de poemes, per primera vegada dona vertigen, però la resposta de la gent ha sigut molt gratificant", ha expressat l'autor.

Finalitzant la conversa amb Andreu Bernabeu, apareix la pregunta de si serà el primer de molts més treballs, i ens avança que ara ja està treballant en la seua següent obra, que serà una novel·la juvenil, però que: "A hores d'ara vull que 'El Subsuelo' repose, que madure, i donar-li temps.

La novel·la encara no està finalitzada, queden algunes coses, però crec que per a 2022 estarà".

El llibre està disponible a l'enllaç de les xarxes socials d'Andreu Bernabeu.

A su servicio desde 1982

Cocinas Fachadas Escaleras c/ El Puig, s/n · ALCOY· correo@marmolescamacho.com T. 96 533 44 92 M: 646 966 921 · 676 473 915 Síguenos en:

Instagram ·

Facebook ·

www.marmolescamacho.com

Si desea un acabado perfecto confíe en nuestra amplia experiéncia de más de 35 años

Diseño y calidad al mejor precio Fabricamos y montamos toda clase de mármoles, granitos, piedras decorativas, cerámicas térmicas y encimeras de cuarzo a la medida de sus necesidades para cocinas, fachadas, paredes, escaleras...

Solicite presupuesto sin compromiso

L’exposició‘Al fil de la memòria’ a Fundació Mutua Levante

Aquesta mostra de Perceval Graells es podrà visitar fins al dia 30 de juliol BR | Alcoi./ ‘Al fil de la memòria’ és la nova exposició que es pot visitar a la Sala Fundació Mutua Levante ubicada a la Plaça d’Espanya d’Alcoi. Aquesta mostra de Perceval Graells fa un recorregut important conceptualment i estèticament, en el que

l’autora torna a la seua essència.

A mesura que treballa els materials i les textures Graells s’adona que la seua vida necessita un element guaridor, que el troba a través d’un fil roig que està molt present en totes les obres de l’exposi-

ció. Aquest element representa una necessitat concreta, on posa en diàleg el seu desenvolupament estètic amb el llenguatge íntim. La mostra es podrà visitar fins al dia 30 de juliol, de dimarts a dissabte en horari de 10 a 14h i de 17 a 20h.

música

M

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Art&Cultura

Cicle de música‘Corrents continus’a l’IVAM CADAAlcoi En total seran quatre actuacions: 24 i 30 d'abril, i el 8 i el 15 de maig BR | Alcoi./ Seguint la mateixa línia que cicle de música electrònica ‘Corrents Alternes’, ara, arriba a l’IVAM CADA Alcoi, el cicle de música Pop, ‘Corrents Continus’.

El primer d’aquests concerts tindrà lloc el dissabte 24 d’abril, de la mà del grup Nomembers. Seguidament el torn serà per a Jesús Lara & Cuarteto Atómico, que actuarà en la vesprada del divendres 30 d’abril.

Les següents actuacions ja seran al mes de maig. El dissabte 8, Marco Pompero omplirà de música l’IVAM CADA, i una setmana més tard, el dia 15 de maig, Joe Pask tancarà aquest cicle de música pop.

Totes aquestes actuacions són de grups o cantants d’Alcoi, i tindran lloc a l’IVAM CADA Alcoi a les 20h. Les entrades estan disponibles, de forma gratuïta, a la web de ticketalcoi.

Primavera Musical,la proposta de la UA dedicada a la música valenciana Revisa les dos últimes dècades de la música del nostre territori, i en la qual es podran descobrir grups de música i artistes des de finals dels 90 fins ara BR | Sant Vicent./ La Universitat d’Alacant ha obert les portes a l’exposició #PrimaveraMusical, dedicada a les dos últimes dècades de la música del País Valencià, fent una panoràmica general al moviment de reviscolament musical que s’ha produït al nostre territori.

A més de cançons, en l’exposició es passa també per l’art gràfic, la literatura, els festivals, els àmbits familiars, les publicacions periòdiques i el vincle amb el sector estudiantil.

Gràcies a una sèrie de panells temàtics, vitrines amb llibres i tres pantalles en les quals es reprodueixen concerts, videoclips i programes de televisió o internet.

També, cal afegir, que a partir del mes d’abril, hi haurà una sèrie d’activitats complementàries al voltant de l’exposició, com presentacions de discos, projecció de documentaris, o concerts, i s’inclouran unes jornades didàctiques amb ponències, experiències didàctiques i taules redones que es realitzaran entre els dies 4 i 6 de maig.

La mostra es podrà visitar fins al dia 30 de juny a la Sala Aifos de dilluns a

divendres de 9 a 14h, i després de Pasqua, també de dilluns a dijous de 16 a 19h.

Està previst que després aquesta exposició faça una gira per altres localitats, i comptarà amb una versió reduïda per a espais més xicotets com centres d’ensenyament o aules culturals.

N

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

literatura

Art&Cultura

Maruc i el fantàstic món de les llibreries Per Laura Talens./

Maruc és un llibre especial. De primer, perquè és un llibre col·lectiu, amb dotze contes breus per a infants. De segon, perquè està bellament il·lustrat, a tot color, a l'estil muralista de Toni Espinar, Violeta Espinar i Gustavo Darío. I en tercer lloc, és especial perquè tots els contes comparteixen una protagonista, Maruc, i estan dedicats o ambientats en alguna llibreria del País Valencià. Hem parlat amb Mercè Climent i Juli Capilla, editors de Lletra Impresa, i amb alguns autors de les nostres comarques, Francesc Gisbert (Alcoi, llibreries Llorens i Detroit), Isabel Canet (Gandia, llibreries Ambra i Gavina), Xavier Aliaga (La Costera de Xàtiva) i Jovi Seser (Publics de Dénia).

M

ercè Climent i Juli Capilla són els editors de Lletra Impresa. Com va nàixer el projecte d'escriure un llibre de contes relacionats amb llibreries de tot el País Valencià?

El projecte es va gestar de la manera següent. Maria Calvo -a qui no coneixíem de res- ens va enviar un conte, Maruc, per veure si ens interessava publicar-lo a la nostra editorial, Lletra Impresa Edicions. És un conte molt bonic en què l'autora fa un homenatge a la llibreria Samaruc d'Algemesí. Ens va agradar.

Vam veure que aquest homenatge a una única llibreria podia ampliar-se a totes les llibreries del País Valencià, i per extensió a les llibreries en general. Així que li vam dir que podíem fer un projecte més ambiciós. Maria Calvo s'hi va sumar entusiasmada i vam decidir de triar una dotzena de llibreries representatives, simbòlicament, de les llibreries tradicionals, les que estan veritablement especialitzades i responen a criteris professionals.

Era el moment del confinament més estricte. Havien obligat les llibreries a baixar la persiana i el sector estava patint com mai. Així que el projecte naix amb l'objectiu de denunciar aquesta si-

tuació discriminatòria i absurda.

(S'ha demostrat que la cultura és segura i les llibreries són espais que respecten de manera escrupolosa les mesures de seguretat per evitar el contagi de la Covid19.) Així doncs, vam triar també dotze autors de dotze comarques de tot el País Valencià perquè elegiren la seua o seues llibreries de referència. A més, ho vam fer de manera paritària: 6 dones i 6 homes. Li vam demanar un pròleg a l'escriptora, artista plàstica i periodista Anna Moner, a suggeriment de Maria Calvo, que va aportar també l'il·lustrador, Toni Espinar (acompanyat pels seus fills Gustavo Darío i Violeta Espinar Alemany) un artista molt original, perquè està especialitzat en els murals urbans. El resultat n'és un aplec de dotze contes entranyables elaborats per escriptors/es valencians de prestigi. Maria Calvo n'ha fet d'editora.

- Xavier Aliaga és un dels autors que hi han col·laborat, amb un relat amb referències a la llibreria La Costera de Xàtiva. Què pots contar-nos de la teua història?

La idea del meu relat parteix de les preguntes que es fan alguns pares quan els seus fills no llegeixen. Volia mostrar que les fa-

mílies han de crear l'entorn adequat, no sols a casa, també fer de les llibreries un entorn bonic, amb un punt màgic. Vaig dubtar a participar-hi perquè fer un conte per a xiquets i xiquetes és molt difícil, no és el meu camp. Em genera molt de respecte la gent que s'hi dedica. Però em semblava molt bonica la idea aquesta de fer suport a les llibreries tot lligant-lo a la infantesa. Amb grans escriptors i escriptores.

Francesc Gisbert també ha fet la seua aportació, amb un conte que podria haver passat a qualsevol de les dues llibreries de refència d'Alcoi, Llorens o Detroit Llibres.

El meu conte parteix del dilema que ha de superar qualsevol persona que entre en una llibreria, a buscar un llibre. Quin triar?

No debades, es titula "Tria'm a mi!". La xiqueta protagonista es passeja entre les taules plenes de llibres i les obres comencen a barallar-se per a cridar la seua atenció. D'igual manera que un lector busca llibre, els llibes també busquen el seu lector ideal. I és ací on naix l'espurna de la fantasia entre Maruc i el seu llibre.

Com bota la màgia quan ens decidim per llegir un llibre en concret i no un altre.

- Una altra col·laboradora és

MECÁNICA RÁPIDA • NEUMÁTICOS MANTENIMIENTO DEL AUTOMÓVIL CHAPA Y PINTURA

c/San Juan Bosco, 14 T. 96 652 32 35 Alcoi www.chapalcoyreparaciones.com

Isabel Canet, amb un conte dedicat a les llibreries Gavina, Ferrer i Ambra de Gandia.

Per què hauríem de llegir Maruc i el fantàstic món de les llibreries?

Els llibres de contes col·lectius tenen l’atractiu d’aportar, no només històries amb temàtiques diferents, sinó també diversitat d’estils i autories. Aquesta diversitat és el que més atrau de cara a la lectura, el poder fer un tast de literatura diferent enllaçada amb coherència per un propòsit i uns trets comuns. Com a escriptora, he participat en diversos llibres col·lectius de contes i puc dir que sempre ha estat una experiència satisfactòria. D’entrada, el fet d’haver de publicar junt amb autors i autores que són grans professionals és un repte que obliga a donar el millor, comporta una autoexigència de superació. El llibre que en resulta sempre és un goig perquè em dona l’ocasió d’aprendre dels altres contes. En el cas de Maruk, l’objectiu consistia a destacar les llibreries com a espais entranyables capaços de fer estimar la lectura. El meu conte en concret tenia una dificultat especial ja que havia de construir una història que relacionara no una sinó tres llibreries de la ciutat de Gan-

dia dins d’un text molt reduït pel que fa a l’extensió. El conte és un esforç de síntesi i concreció.

El meu conte es titula "El secret dels llibres". Tracta d’estimular el gust per la lectura i el desig de posseir llibres, com a objectes que ens transporten secretament allà on sols pot arribar la imaginació.

- Jovi Seser, de Dénia. Què et sembla la iniciativa de participar el un llibre col·lectiu, amb contes relacionats amb les llibreries valencianes?

Em pareix un projecte fantàstic perquè per una part basteix un recull ben heterogeni de narratives i, d'altra banda, reivindica el paper de les llibreries en un moment molt trist i poc afalagador.

Crec que és una iniciativa engrescadora i, de refilada, molt transversal.

- Què trobaran els lectors en la teua història?

La meua història és un petit homenatge a la Llibreria Publics de Dénia, amb una llarga i importantíssima trajectòria llibretera i alhora una aproximació al gènere infantil que no és el meu hàbitat habitual. En el relat he condensat allò que considere interessant del gènere, tal com la fantasia o la redempció dels personatges.

la veu

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Art&Cultura

O

P

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Art&Cultura

corrents continus

publicitat

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

49

50

poble és savi

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

El poble és... savi

Parlem amb diferents festers i festeres d’Alcoi

Quan arriba el mes d’abril, Alcoi es vesteix de festa i els alcoians i alcoianes esperen amb molta il·lusió els nostres Moros i Cristians. Malauradament ja són dos els abrils que la ciutat no té eixa llum especial, i cadascú viu aquesta absència de forma diferent, però amb l’esperança que tornen prompte

Javier Lerma, Sergent Cristià

Victor Riaza, fester Filà� Ligeros

Marina Colomina, ballarina del Ballet de Virgina Bolufer

Óscar Gosálbez, músic Unió Musical d’Alcoi

“Em pose música de Festes, així, almenys ens ambientem un poc”

“La il·lusió acumulada durant dos anys ens farà gaudir més que mai”

“Trobe moltíssim a faltar escoltar eixe: ‘Avant l'Entrà’”

“Tant de bo siguen l'any que ve i tot el món estiga ja sa i puga gaudir-les”

En l'any 2020 Javier Lerma, fester de la Filà Verds, haguera complit el seu últim any ostentant el càrrec de Sergent Cristià, però aquest acomiadament està fent-se d'esperar, és per això que ell ens comenta que: "crec que tindré més il·lusió que els altres tres anys", i afegeix que: "Les ganes sempre estan ahí, però, ara mateix no es pot fer res". Encara que tampoc tinguem festes en aquest abril de 2021, el Sergent ens explica una de les seues tradicions: "Des del mes de març em pose música de Festes, així, almenys ens ambientem un poc". Javier Lerma, a més de pensar en les seues ganes, va més enllà i pensa en aquells que estan més afectats per aquesta situació: "Encara que no em toque a mi directament, el que més em preocupa és el tema econòmic i social. Hi ha artesans que sí que fan altres treballs durant tot l'any, però hi ha altres que sols a la Festa, i ho estan passant molt mal".

Respecte al seu paper com fester assenyala que: "El que estan fent moltes filaes és guardar les fulles, o sols pagar el mínim, perquè hi ha gastos com llum i aigua que s'han de pagar". Esperem que arriben prompte les Festes i poder gaudir d'aquesta esperada última Glòria de Javier Lerma.

Aquest fester de la Filà Ligeros explica que: "És impossible no pensar en tot el que estaria fent si estiguérem en la normalitat", i afegeix que: "L'any passat ja va ser molt dur per al món de la festa, ja que ens van tancar a casa a sols un mes que tot començara", i recorda amb emoció el seu últim assaig: "va ser el 7 de març de 2020, i estava organitzat pel Capità Cristià". Amb tristesa comenta que: "Ens consolava pensar que en 2021 tindríem festes, però, ja estem en abril, i la pena és més gran. Un altre any sense festes, encara que els avanços sanitaris ens donen esperança, i es pot entreveure que en 2022 sí serà possible traure la festa al carrer". Pensant en uns futurs Moros i Cristians, Víctor està segur que: "la il·lusió acumulada durant dos anys ens farà gaudir més que mai. Seran les festes més sentimentals". Mentre que arribe el moment, ell viu la festa a casa "amb una marxa mora o cristiana o un pasdoble.

M'alimente d'eixa bibliografia i de tots els vídeos que existeixen", i conclou citant a Ovidi Montllor: "Un poble que l'ofeguen i que no mataran", ja que per a ell Alcoi "sempre ha sabut resoldre els problemes amb esforç, treball i humor, i prova d'això seran les pròximes festes".

Les 'Entraes' de Moros i Cristians d'Alcoi no serien iguals si no comptarem amb els ballets, que ajuden a crear eixe gran espectacle dels carrers del Centre. Marina Colomina és una de les ballarines del Ballet de Virgínia Bolufer, i com ella mateixa ens ha confessat: "trobe moltíssim a faltar escoltar al 'Partidor' eixe: 'Avant l'Entrà del Ballet Virgínia Bolufer' segons abans de començar. Sé que el dia que tornem a escoltar eixa frase hi haurà moltíssima emoció". Segons ha explicat: "és una pena estar esperant un any més per a ensenyar tot el treball que hem fet durant aquest temps, perquè ja està tot preparat, sols ens falta saber la data". Per a tota la gent que treballa durant tot l'any per a aquest moment és trist: "Hi ha nostàlgia.

Arriba abril i ens posem vídeos d'altres anys, i trobes a faltar els assajos, perquè fem un gran grup i ens divertim. És un altre abril que ens quedem sense les nostres Festes, sense fer el que més ens agrada, ballar per a la nostra ciutat". Però, almenys, segons ens ha contat la ballarina: "Tenim l'oportunitat enguany, encara que no siga per Sant Nicolau, de ballar els dies 23 i 24 d'abril a la Gala de Festes del Teatre Calderón, i poder ballar davant el públic".

La primera cosa que ens diu aquest músic, és que "Com troba a faltar les nostres volgudes festes de Moros i Cristians!", i confessa que: "Esperar tant de temps per a tornar a viure aquest ambient ple d'emocions em fa molta pena".

A més de les festes, els músics tampoc han pogut tocar durant la resta de l'any, i com Óscar ens explica: "Sols ens hem pogut reunir a fer música en molt pocs moments i ens han cancel·lat concerts que teníem previstos", i continua dient que: "Les bandes de la Comunitat són patrimoni cultural immaterial, i això dona a entendre la importància i el respecte que mereixen". Gosálbez no sols troba a faltar la música: "també m'entristeix no poder reunir-me amb els meus companys músics". Tot així, aquest saxofonista no perd l'optimisme: "s'ha de ser positius en la vida, i hem de pensar que arribarà el dia en què tornem a ajuntarnos, i tornarem a celebrar les nostres esperades festes de la millor manera possible". Óscar ens llança un últim desig: "Tant de bo siguen l'any que ve i tot el món estiga ja sa i puga gaudir amb alegria i felicitat tot el que vinga per davant, que de segur és molt millor que el que ens ha donat aquest fatídic virus”.

MECÁNICA RÁPIDA • NEUMÁTICOS MANTENIMIENTO DEL AUTOMÓVIL CHAPA Y PINTURA

c/San Juan Bosco, 14 T. 96 652 32 35 Alcoi www.chapalcoyreparaciones.com

actualitat festera

51

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Festes

Abril sense Festes,però amb l’esperança perquè tornen prompte Per tal de conéixer més l'actualitat festera, quins seran els actes festers, i quines són les seues previsions de cara al futur de la Festa, hem parlat amb Carol Ortiz, regidora de Festes, i Juan José Olcina, president de l'Associació Sant Jordi d’Alcoi Belén Rivas./

S

egon abril consecutiu sense Festes de Moros i Cristians, i no sabem encara quan tornaran, tant per a la regidora de Festes, Carol Ortiz, com per al president de l'Associació de Sant Jordi, Juan José Olcina, ha sigut un any molt dur, i a més coincideixen, que no han deixat de treballar en cap moment, inclús, la regidora afirma que: "No hem deixat mai de treballar, de fer reunions. Ens reunim cada setmana, o cada dos.

Encara que la gent pense que al no haver festa no treballe, és al contrari, ara treballem més, perquè quan tot va bé, ix tot rodat, evidentment també treballes, però açò en tots els sentits hem hagut de reinventar-se, i no és la Festa, és traure ajudes, veure com podem ajudar a la gent, o fer coses, com per exemple els concerts a l'aire lliure perquè aquesta gent continue treballant. És més treball que en un any normal. Treballem moltíssim i no deixarem de treballar mai".

Amb Carol Ortiz comentem, que, desgraciadament, encara no s'ha pogut estrenar com a regidora de Festes: "Vaig poder fer la Cavalcada de l'any 2020, però en març ja ens van tancar, i fins ara. Encara no he pogut ser regidora de Festes al 100%".

En aquest abril de 2021 almenys no estem confinats a les nostres cases, per això, des de l'Associació, amb el suport de la regidoria s'estan preparant diferents actes culturals, per a poder tindre la Festa el més present possible. Com Juan José Olcina explica: "En els dies 23 i 24 d'abril es farà una gala de l'estil de la que es va fer en Mig Any. L'objectiu és mantenir la flama

“Si es pogueren fer com nosaltres volem, sí que podríem fer-les en octubre, però aquesta decisió no és sols de la regidoria de Festes.

Ja s'ha parlat del tema i hi ha gent que vol, i gent que no vol, però es tornaria a plantejar, i som molta gent els que hem de decidir.”

La regidora Carol Ortiz i el president de l’ASJ Juan José Olcina./

de la Festa viva, que no decaiga l'ànim de la gent. A més, estem en l'any del centenari de la inauguració de l'Església de Sant Jordi, per això estem veient diferents actes que es puguen desenvolupar, però durant tot l'any.

També tenim exposicions, perquè des de l'Associació estem buscant fer tot actes culturals. El dia 15 d'abril tindrà lloc la presentació de la revista tradicional de festes, i la científica, i estem pegant-li voltes a fer més coses, però fins que no tinguem notícies de les noves restriccions no ho podrem tindre clar. Potser, a través de la web de l'Associació, durant els dies de Festes, posem uns vídeos perquè la gent puga tindre eixos ànims de Festa".

A més d'aquests actes culturals, Olcina també ha afegit que: "El dia 23 d'abril està previst fer una missa institucional, que es farà a l'Església de Santa Maria, pel tema de l'aforament.

El dia 22 i 23 d'abril, l'Església de Sant Jordi estarà oberta al públic, perquè la gent la visite, i hi haurà un xicotet recorregut explicant cadascuna de les parts de l'església. També el dia 21 hi haurà un acte institucional dins de l'Església, perquè la gent puga entrar, i es llegirà una sèrie de parlaments en referència a eixa commemoració d'eixe centenari de l'església".

Encara que s'estan buscant moltes alternatives per a continuar el sentiment fester, per a no deixar de costat les nostres tradicions, els alcoians i alcoianes esperen amb ànsia el moment de tornar a vestir-se, d'eixir al carrer i que la música sone al centre d'Alcoi. Carol Ortiz, amb un pensament optimista declara que: "S'ha de ser positiva, s'ha de pensar en la vacunació, que cada vegada hi ha més gent vacunada, i d'ací a poc temps començarà la vacunació massiva

que esperem que arribe a la majoria de la gent. Si es pogueren fer com nosaltres volem, sí que podríem fer-les en octubre, però aquesta decisió no és sols de la regidoria de Festes. Ja s'ha parlat del tema i hi ha gent que vol, i gent que no vol, però es tornaria a plantejar, i som molta gent els que hem de decidir.".

Per la seua part, el president de l'Associació opina d'aquest tema que: "Tenim la mateixa opinió que la de l'Ajuntament, anem de la mà. Fer-les en octubre seria possible sempre que ens permeten fer les festes que nosaltres coneixem, s'hauria de plantejar i veure quina és la situació. Mentre la situació estiga conforme està, la festa està ajornada".

I és que, els dos coincideixen també en un punt important, que a hores d'ara, no es contempla la possibilitat de fer unes festes adaptades a la pandèmia, encara que, la regidora matisa que:

“L'objectiu és mantenir la flama de la Festa viva, que no decaiga l'ànim de la gent.

A més, estem en l'any del centenari de l'Església de Sant Jordi, per això estem veient diferents actes que es puguen desenvolupar, però durant tot l'any” "Si passara molt de temps s'hauria de replantejar-se moltes coses, perquè està clar que la festa ha de continuar, més que res perquè hi ha moltíssima gent que viu d'açò".

Tant Olcina com Ortiz, llancen un missatge d'esperança i ànims. Carol Ortiz, fa una crida a la responsabilitat, i recorda que: "per desgràcia aquest coronavirus encara està, però si continuem cuidant-nos com hem fet els últims mesos, que ho hem fet genial, eixirem de tot açò molt abans". Per la seua part, Juan José Olcina ha volgut traslladar alegria als alcoians i alcoianes: "Quan tinguem eixa immunitat de ramat que diuen, la festa eixirà amb més esplendor al carrer si cap. Hem d'estar preparats, gaudir de la festa i gaudir el moment".

Nueva empresa con más de 25 años de experiencia al servicio de las comarcas

Todo en carpintería de Aluminio y PVC Accesorios para ventanas (Mosquiteras, Persianas, Estores…)

c/Puig Campana 7-9 bajos zona industrial Batoi · Alcoi

T. 96 533 99 38 M. 642 453 388

ventanascuenca@gmail.com

52

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

actualitat festera

‘Un selfie amb Sant Jordi’,la nova iniciativa participativa de l’ASJ

Dins de la celebració del centenari de l'Església BR | Alcoi./ Des de l’Associació de Sant Jordi, volen celebrar el centenari de l’Església que rep el nom del patró, amb un esdeveniment amb caràcter de concurs, en el qual pot participar qualsevol persona que es faça una fotografia en un dels quatre punts assenyalats que hi ha per a fer-se un ‘selfie’ davant l’església.

Aquestes fotografies haurà de presentar-les al Casal de Sant Jordi per tal d’aconseguir una bonificació de 3 euros en el preu de les cadires i tribunes per a veure les pròximes festes de Moros i Cristians.

A més, aquells que participen en el repte i siguen associats en l’entitat, rebran una localitat per a la processó General del Dia de Sant Jordi.

En aquests moments sols hi ha 3 punts instal·lats, tots ells al carrer Sant Tomàs, i durant el mes d’abril s’habilitarà

L’alcalde Toni Francés amb el president de l’ASJ Juan José Olcina./ Foto Estudios Cyan.

Esglesia de Sant Jordi./

el quart d’ells en l’interior de l’Església, en el qual es podrà veure la imatge de Sant Jordi ‘El Xicotet’.

Per a poder aconseguir la bonificació s’han de completar les 4 fotografies entre l’1 i el 30 d’abril de 2021, i s’han de presentar o bé a les xarxes socials, etiquetant als perfils de l’Associació de Sant Jordi, i amb el hashtag #iglesiadesanjorge_1921_2021, o depositant-les al Casal de Sant Jordi, acreditant la seua autoria.

La revista de Festes i la revista eWali es presentaran al Teatre Calderón

Des de l'Associació de Sant Jordi han anunciat que aquest acte tindrà lloc el dijous 15 d'abril a les 20:15 h BR | Alcoi./ L’Associació de Sant Jordi té previst fer la presentació de la tradicional revista de Festes 2021, i la tercera edició de la revista acadèmica eWali, el pròxim dijous 15 d’abril a les 20:15h al Teatre Calderón.

L’acte comptarà amb la presència de l’escultora Nuria Fuster, que ha fet la

portada de la revista de festes, en una edició, que segons expliquen des de l’Associació “ha experimentat una transformació absoluta pel que respecta al seu disseny i maquetació”.

“Un exemplar històric, únic i inigualable, que inclou continguts monogràfics centrats en l’any en el qual el binomi ‘Festa-Co-

vid’ ha sigut més que complex”, assenyalen des de l’entitat.

Pel que fa a la revista científica eWali, aquesta és la seua tercera edició, que es fa amb la col·laboració de la Universitat Miguel Hernández, i inclou 9 articles científics procedents de diferents llocs de l’Arc Mediterrani i d’un autor convidat de

Portugal.

Ana María Botella Nicolás, exposarà una classe magistral centrada en l’anàlisi de la Música i la Festa durant la presentació.

Durant les pròximes setmanes s’informarà sobre les mesures sanitàries que marcarà aquest esdeveniment, com per exemple l’aforament.

reportatge

53

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Festes

Sobreviure a la pandèmia sense Festa · Peluca treballa per sobreviure a la pandèmia ·

Graciela Llorens Monllor, és membre de l'equip de treballadors de l'Escola d'Equitació Peluca, i ens ha estat comentant en quin estat està la quadra després d'un any de Covid-19, i amb la suspensió de les Festes Belén Rivas./

A

mb moltíssims anys dedicats als animals i sobretot dins del món de la Festa, no sols d'Alcoi, sinó també de moltes localitats en les quals se celebren Moros i Cristians, l'Escola d'Equitació Peluca, pot afegir un capítol més a la seua història amb com estan treballant per superar la pandèmia i continuar endavant.

Treball, esforç, dedicació, i molta passió pel seu ofici és el que transmet una de les membres de l'equip d'aquest negoci familiar, Graciela Llorens Monllor, quan ens conta com han superat ja els dos anys sense poder celebrar les festes. "El balanç que hem pogut traure enguany és poc. És molt dur veure que un any ja havíem perdut les festes, i que pensàvem que podríem remuntar, però és un altre any, no sols de perdre treball, també d'aparcar un sentiment", valora Llorens sobre l'any.

Encara que no hi haja festes, el treball continua a la finca: "seguim cuidant dels animals igual, com si hi haguera festes, amb la mateixa esperança.

Gràcies a les classes podem continuar, però és cert que és difícil mantenir el negoci, tenim 70 cavalls, més els dromedaris.

Tot així, esperem que no ens tornen a confinar perquè la gent puga vindre a muntar, i que la cosa continue funcionant encara que siga a menor ritme, però que funcione".

Com tots els sectors, estan sol·licitant ajudes, ja que les pèrdues són importants. Una quadra com Peluca, segons ens ha explicat Graciela Llorens, comença des de febrer amb les Festes de Bocairent, i finalitza

Equitació Peluca continua treballant dia a dia a pesar de les adversitats del sector per al moment que vivim./

en el mes d'octubre. Durant tots aquests mesos els seus animals van de poble en poble desfilant, i sense cap classe de celebració, són molts els ingressos que aquesta empresa familiar no rep. Malgrat la situació, i tornant a les ajudes, també ens ha comentat que: "per part de l'Ajuntament no tenim cap queixa, sempre que han pogut han estat al nostre costat. Hem de ser conscients que les ajudes són ajudes, no salven, encara que tota ajuda és bona i ‘tota pedreta fa marge’, però cal destacar que ells no ens perden de vista, ens han tingut en compte sempre. Es va fer una cavalcada molt emotiva, i agraïm a l'Ajuntament que ens tingueren presents, igual que en altres actes, o amb els vídeos en els quals vam participar juntament amb els Reis Mags. Per tot això estem molt agraïts".

Pel que fa a l'etapa de confinament Graciela recorda

aquests temps així: "No som una empresa de primera necessitat, però s'entén que com tenim animals que han de menjar cada dia, hem estat actius cada dia. Els clients no podien vindre, no hi havia cap motiu de pes perquè vingueren, i per eixa part, ha sigut molt trist estar treballant, perquè ací de normal ve molta gent, i és molt bonic tindre la casa plena. La finca es quedava molt gran sols per a tres persones", i incideix en què: "Estar ací tres persones amb els animals ha sigut difícil, per la part econòmica, i de treball, però, també pel sentiment de veure la casa buida".

No sols les persones van sentir els efectes del confinament, i és que els cavalls, també s'han adonat que alguna cosa estranya estava passant: "Han tingut unes vacances, i els ha vingut molt bé, com a les persones.

Vam organitzar-los per què tingueren més espai i que tingue-

ren el seu merescut descans, ha sigut un poc com un retir espiritual per a ells", diu amb to bromista.

Com tots imaginem, ara seria un moment de màxima preparació per a festers, l'equip de Peluca i fins i tot, per als cavalls, però sense deixar enrere altres festivitats: "Estem acostumats a molta acció, i el no fer aquestes coses fa sentir-te mal, perquè hem ‘perdut’ costums. En Setmana Santa estem acostumats a anar amb 20 animals a Lorca, jo no conec el Dijous Sant en Alcoi. Hi ha molts anys que celebres la festa d'altres llocs, però és un gust, treballem en açò perquè ens encanta, i veure als teus animals desfilant per Lorca és un orgull. I després ve Alcoi, que és tot. Durant tot l'any coneixes a gent que està treballant en un projecte per a eixir a festes, o per a fer de cap batedor, i eixe dia rellueix el treball de tot l'any".

I continuant amb aquest treball, Graciela aprofita el moment per a fer una recomanació als caps batedors, ja que molts han aparcat la festa fins que torne: "no estan aprofitant el ‘bonus extra’ que els ha donat el confinament, però ho entenc, hi ha gent que té més o menys afició als cavalls. Però, sí que és veritat que perdre aquesta continuïtat els farà més costós tornar a muntar. Jo recomane que no perden aquest costum, i així no es perd musculatura, ni el coneixement del cavall, perquè en realitat és com pujar en bici, no s'oblida, però si no ho fas de continu, després fa mal. És un poc el mateix".

Amb la mateixa il·lusió amb la qual treballen amb els seus animals, Graciela Llorens desitja que: "Tant de bo ens vacunen prompte a tots, que se'n vaja de pressa la Covid, i que es puga tornar a la vertadera normalitat".

54

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

comarques centrals

Montse Castellà estrena el Barnasants a Bellreguard Els següents en actuar en la localitat de la Safor seran Joan Isaac i Carme Sansa S’inicien els tràmits del projecte de millora de la CV-60

Durant una reunió amb la Directora General d'Obres Públiques es van transmetre totes les necessitats i la urgència de realitzar millores BR | Comarques Centrals./ Roser Obrer, Directora General d’Obres Públiques, Transport i Mobilitat Sostenible, s’ha reunit amb la Federació d’Empresaris de la Safor, l’Associació de Comerciants del Centre Històric de Gandia, la Confederació d’Empresaris de la Vall d’Albaida, i la Comissió Ciutadana ‘Sí, a tots els trams de l’autovia CV-60’ per tal de tractar com va el procés de millorar aquesta carretera.

Segons han indicat els assistents, li van transmetre a la Directora General, les necessitats i la urgència de les obres per a aquesta via de comunicació, que és tan important per a la vertebració de tot el territori valencià, i per al desenvolupament econòmic de les Comarques Centrals Valencianes.

A més, també es va ressaltar que aquesta carretera, està catalogada per la DGT com a perillosa.

Una vegada Roser Obrer va escoltar totes les qüestions dels assistents, va informar que la Generalitat Valenciana, concretament des de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, ja s’ha considerat aquesta infraestructura com a prioritària, i que els projectes dels enllaços amb l’N-332 i l’AP-7, i el tram Terrateig-L’Olleria, ja tenen projecte bàsic, i que ara estan en fase d’exposició pública perquè es puguen manifestar les al·legacions necessàries, perquè siguen incloses en els projectes definitius abans de les obres.

Per a Pedro Parra, de la Comissió, les informacions de la directora General suposen que “encara queden tràmits per fer”, i ha recordat que en l’any 2019 ja es van presentar 7.500 firmes en la Conselleria per a reclamar aquesta infraestructura.

BR | Alcoi./ El dia 13 de març va tindre Lloc a la Casa de Cultura de Bellreguard, l’actuació de Montse Castellà, dins del festival de cançó d’autor Barnasants. El pròxim concert se celebrarà el dia 17 d’abril, al mateix lloc, i veurem una cançó de la mà de Joan Isaac i Carme Sansa.

L’encarregat de tancar aquests concerts del Barnasants a la localitat saforina, serà Paco Ibáñez. El seu concert havia de ser el que inaugurara el festival a Bellreguard el passat febrer, però, per culpa de la pandèmia i les restriccions, aquest concert s’ha traslladat al dia 1 de maig, i per tant s’encarregarà d’acomiadar el Barnasants fins a la seua pròxima seua edició en aquest municipi.

Homenatge a un planer víctima dels nazis 80 aniversari de l'assassinat del planer Miquel Cervelló Bai a Mauthausen EG | Planes./ S'han complit 80 de l'assassinat de Miquel Cervelló Bai (Planes, 1914; Mauthausen,1941) al camp d'extermini nazi de Mauthausen.

Jornaler i membre de les Joventuts Socialistes Unifi-

cades, es va incorporar el 1936 a l'exèrcit lleial de la II República, on ascendí a oficial. Després de la Batalla de l'Ebre, s'exilià a França on lluità per la democràcia i contra el feixisme. Detingut per la Gestapo, fou

empresonat a Mauthausen, on va morir la matinada del 2 d'abril de 1941. El 22 d'abril de 1994, la majoria progressista de l'Ajuntament el nomenà Fill Predilecte de la Vila. 80 anys després, a Planes, el seu

poble ha fet memòria i li ha retut un senzill homenatge, amb una ofrena de flors. Al balcó de sa casa han estat posats rams amb llorer i cirer florits i flors grogues, roges i morades, els colors de la República.

històries de la deportació

55

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

· Històries de la deportació X ·

La pandèmia feixista

- Bernabé Esteve Cháfer, de Llanera de Ranes (la Costera) Vivim temps de pandèmia. De salut. Però pot haver-hi un altre tipus de pandèmia, encara pitjor. La ideològica. La feixista, com la que va viure -i patir- la societat de l’estat espanyol i europea (fonamentalment els joves) en els anys trenta i quaranta del segle passat.

Guillem Llin Llopis./

En aquests moments de la deportació és indubtable que el van escollir per anar al mortífer subcamp de Gusen i que no es va apuntar voluntari, com sí que passava en els primers temps de la deportació.

Acta de defunció feta per les autoritats franceses. Document: Ministere des Anciens Combattants et Victimes de Guerra · Partida de naixement de Bernabé Esteve. Document: Registre Civil de Llanera de Ranes. · Pàgina de l’informe com a que ha mort. Document: Arolsen Archives.

N

ascuts en una època d’estretors, com a conseqüència de la plaga de la fil·loxera que va assecar les vinyes (1910), en un territori on l’agricultura era el principal sostén familiar; amb una Primera Guerra Mundial (1914-1918), on tot i no haver participat directament sí que van patir l’efecte col·lateral d’una forta inflació; amb una pandèmia de grip (la grip espanyola, 19181920) que va ocasionar al món entre 50 i 100 milions de morts; amb una crisi econòmica mundial (1929 i posteriors), els joves del moment estaven lluny d’imaginar que l’infortuni solament havia tret el cap mínimament.

Que el més gros estava per vindre. Que el feixisme estava esperant per traure el cap i aniquilar al que pensa diferent. Així, Francisco Franco, feixista, provoca en 1936 la Guerra Civil. Com a conseqüència, els republicans perden la lluita i, molts d’ells, se’n van a França, a l’exili, per por. És 1939, any en què comença la Segona Guerra Mundial.

Després d’un any de penalitats a l’estat francès, per fugir de la indigència molt d’ell s’enrolen en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE, que tot i dir-se “estrangers” eren tots “espanyols”) i són fets presoners per les tropes del temible Adolf Hitler. És 1940 quan comencen a ser portats als camps de concentració, d’on solament un de cada tres aconseguirà eixir amb vida.

No va ser el cas del jove que por-

tem a aquest espai de memòria hui. Bernabé Esteve Cháfer va morir a l’epicentre de la infàmia.

En plena pandèmia de feixisme.

Bernabé Esteve Cháfer, de Llanera de Ranes (la Costera) Bernabé Esteve Cháfer va nàixer a les deu del matí del dia 5 de novembre de 1918. Era fill de Bernabé Esteve Mateo (d’Aiora, la Vall de Cofrents, 14 d’abril de 1892), paleta de professió, i de Pura Cháfer Ballester, de Llanera de Ranes (de professió les feines de casa, 1896). Tots dos vivien al número 32 del Camí Reial de Madrid, és a dir, a la carretera entre València i Albacete. Els avis paterns eren Miguel Esteve Doménech i María Mateo Martínez, que eren d’Aiora, si bé vivien a Llanera de Ranes en casa del fill. Per part de mare, era net de José Cháfer Climent, llaurador, i de Gracia Ballester Climent, de la Granja de la Costera, i domiciliats al carrer de Carbonell núm. 49 de Llanera de Ranes. Un fet excepcional per l’època el suposa que, al nàixer Bernabé, encara estiguen amb vida els quatre iaios.

Bernabé naix tot just dos dies abans de començar la Revolució d’Octubre o bolxevic a Rússia (la disparitat en les dates ve donada per l’aplicació del calendari julià, a Rússia; i el calendari gregorià, a occident) i solament sis dies abans del que es coneix com l’armistici de Compiègne, on aliats i membres de l’imperi alemany van signar en un vagó

de tren a Compiègne el fi de les hostilitats en el front occidental en la Primera Guerra Mundial.

Posteriorment, els acords serien ratificats en els Tractats de Versalles, que van generar un gran descontentament en la societat alemanya i van ser clau com a argument perquè Hitler ascendira al poder.

Naix en un entorn on les bones notícies van mesclades amb altres inquietants. Per ara, en els mesos d’octubre i novembre de 1918, és quan la pandèmia de la grip espanyola -que no era espanyola, sinó nord-americana- arriba a les quotes més altes de mortaldat. Tot i que prolongaria fins a l’any 1920, ja no va arribar a tindre la incidència d’aquests mesos de la tardor de 1918.

Sent xiquet Bernabé mor sa mare, i el pare es torna a casar amb una dona d’Aiora, Carmen Martínez Landete (nascuda el 16 de maig de 1906), i d’aquesta unió naixeria, en plena guerra civil, el 17 de gener de 1938, Luz Esteve Martínez, l’única germana de Bernabé quan ell tenia 19 anys.

En 1950, son pare havia canviat la professió i treballava de conserge. Vivien en la carretera de Madrid, número 42. En temps de la República, a Bernabé l’allistaren per a complir el servei militar, que no és pròpiament fer la mili, sinó anar-se’n a la guerra. El Jutjat Municipal de Llanera de Ranes l’inscriu amb el número 9, de l’any 1939. Pas-

sada la contesa bèl·lica i estant a l’exili, tot fa pensar que s’apunta i l’agafen en una CTE per a fer tasques d’ajuda a l’exèrcit francés, on el fan pres els alemanys i el traslladen a l’stalag de Kaiserteinbruch, en la XVII-A regió militar, on li assignen el número 81.073.

Kaiserteinbruch es troba a Àustria, a 40 quilòmetres de Viena i relativament prop de Mauthausen, a uns 200 quilòmetres. D’allí ix, segons la informació disponible en el Memorial Democràtic de Catalunya, el dia 5 d’abril de 1941 cap a Viena, on el mateix dia el tanquen a la presó i passa a fer-se càrrec dels deportats la temuda Gestapo.

Després de dos dies, el 7 d’abril de 1941, 200 deportats republicans són transferits al camp de concentració de Mauthausen, on entra amb el número de matrícula 4636. És dels últims de la primera part dels deportats republicans que són enviats al camp de concentració de Mauthausen, on molts dels espanyols han mort ja. Després, anirien els republicans que s’havien enrolat en la Resistència francesa i que foren fets presoners, però aquests acabaren sent derivats a una sèrie de camps (Dachau, Sachsenhausen, Bergen-Belsen, Buchenwald, Flossenbürg,...). En general, cap d’aquests camps va tindre la duresa de Mauthausen, sent major el nombre de supervivents.

Està al camp central mig any, fins que el 20 d’octubre de

Targeta d’entrada en el camp de concentració de Mauthausen a nom del nostre infortunat republicà.

Document: Arolsen Archives.

1941 el traslladen al kommando de Gusen. En aquests moments de la deportació és indubtable que el van escollir per anar al mortífer subcamp de Gusen i que no es va apuntar voluntari, com sí que passava en els primers temps de la deportació.

S’havia escampat ja entre els presoners que Gusen, llevat d’unes poques excepcions, era sinònim de mort. No eixirà amb vida del sinistre camp, on mor el 14 de juliol de 1942, víctima d’una furunculosi general que se li ha fet per enverinament de la sang. Tenia 23 anys.

El 21 de juny de 1950, el Ministeri d’Antics Combatents i Víctimes de la Guerra francés envia al règim franquista l’acta de defunció de Bernabé Esteve Cháfer, que mai arriba al seu destí. Els comandaments de l’època arxiven totes les actes de defunció, no en comuniquen cap, i han aparegut al segle XXI, seixanta anys després. El 26 d’octubre de 2016, el Jutjat de Primera Instància número 3 de Xàtiva declara la defunció de Bernabé Esteve Cháfer, mitjançant un escrit de data 1 de febrer de 2016, en la llunyana data de 14 de juliol de 1942. Aquesta anotació es modifica posteriorment, el 16 de desembre de 2016, en la qual s’assenyala que és el Jutjat de Primera Instància número 2 de Xàtiva on consta la defunció del veí de Llanera de Ranes.

Contacte: ssdeportats@gmail.com

56

La Plataforma i Decidim demanen implementar la reciprocitat dels mitjans de comunicació aprovada per les Corts per Plataforma per la Llengua

L

a Plataforma per la Llengua treballa des de fa molts anys perquè els mitjans de comunicació en la nostra llengua es puguen rebre a tots els territoris de parla catalana. Actualment, a l’estat espanyol, sí bé existeix reciprocitat de senyal entre TV3 i IB3, aquests dos canals no es poden veure al País Valencià. Alhora, la televisió valenciana À Punt no es pot sintonitzar des de Catalunya, ni des de les Illes Balears. Amb l’objectiu de revertir aquesta anomalia impròpia del segle XXI, la Plataforma per la Llengua i l’entitat valenciana Decidim impulsen des de fa un any la campanya "Reciprocitat Ara".

La pressió exercida als poders públics ha obtingut un retorn positiu amb la recent aprovació a les Corts valencianes d’una proposició no de llei per a la “reciprocitat total” dels mitjans de comunicació en català. Concretament, la iniciativa s’ha aprovat a la comissió parlamentària de radiotelevisió amb els vots favorables de Compromís, PSPV i Unides Podem, que són els tres partits signants de l’Acord del Botànic.

La proposició no de llei insta el govern valencià a “aprofitar la banda ampla de l’actual múltiplex existent per fer efectiva l'entrada de TV3 i IB3” al País Valencià. Alhora, reclama que À Punt puga adherir-se a la plataforma digital Bon Dia TV, en la qual ja hi són les televisions públiques catalana i balear. També reivindica que es demani novament al govern espanyol el retorn al País Valencià del múltiplex retirat de forma arbitraria el 2014 per l’executiu de Mariano Rajoy. Finalment, l’acord de les Corts demana dur a terme una revisió de les llicències de TDT que no estan complint-ne la concessió.

Tenint en compte que els partits que han aprovat aquesta proposició no de llei són els mateixos que governen en coalició al Consell de la Generalitat Valenciana, des de la Plataforma per la Llengua demanem que aquesta declaració d’intencions es tradueixi ràpidament en fets. Tal i com estableix la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, els ciutadans de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià han de tenir l’opció de sintonitzar tots els canals públics de ràdio i televisió que s’emeten en la llengua pròpia del seu territori.

Aquesta reciprocitat augmentaria l’oferta audiovisual dels catalanoparlants i, alhora, garantiria que el sector audiovisual en català pogués arribar a un mercat de més de 10 milions de parlants.

comarques centrals

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Xàtiva tindrà uns premis als llibrets que editen les comissions falleres La Junta de Govern ha aprovat una inversió de 1.900 euros que serviran per a donar un total de sis premis BR | Xàtiva./ La Junta de Govern local ha anunciat que ha aprovat les bases per a la concessió de premis als llibrets festers en aquest any 2021, i que tindran una inversió de 1.900 euros, per a repartir en un total de sis premis.

El llibret guanyador rebrà 600 euros, 500 el segon, 350 el tercer, 200 per al quart, 150 el quint classificat, i finalment, 100 euros el sisé llibret.

Suspendre les falles en 2020 i ajornar-les en aquest 2021 ha fet que es paralitze tota l’activitat fallera, i per això, hi ha poques accions per a fer relacionades amb aquesta festivitat.

Els premis estan organitzats entre la Junta Local Fallera de Xàtiva i l’Ajuntament i es podran presentar totes les comissions fa-

Llibrets fallers de Xàtiva./

lleres de la ciutat que estiguen inscrites en el registre municipal d’associacions. Les bases es donaran a conéixer pròximament, i, està previst que l’entrega de premis siga a finals de juny o principis

de juliol.

Maria Beltrán, regidora de Falles, ha animat a les comissions a participar i ha assegurat que: “any rere any les comissions de Xàtiva se superen en la confecció d’aquestes pu-

blicacions i estic segura que aquesta any, encara que de forma diferent, serà igual, perquè els llibrets fallers retraten la història viva de les falles i un any com el 2021 ha de quedar també reflectit”.

Exposició ‘La cerámica da mucho juego’

Es podrà visitar des del 27 de març fins al 20 de juny al Museu del Joguet d’Ibi BR | Ibi./ ‘La cerámica da mucho juego’ és la nova exposició que estarà des del 27 de març fins al 20 de juny al Museu Valencià del Joguet, a Ibi. La mostra, que està dins de les activitats del 30 aniversari del museu, presenta 39 peces de ceràmica que estan inspirades en joguets educatius i/o decoratius, i que estan realitzades per membres de l’Associació Nacional de Professionals de Ceràmica (ANPEC).

L’exposició se centra en el record i les vivències de 42 autors i autores que tenen com intenció crear

La vacuna AstraZeneca a persones de fins 65 anys

Ana Barceló, ha aprofitat l'ocasió per a demanar que "s'agiliten els tràmits per a disposar tan prompte com siga possible la vacuna Sputnik V"

una connexió màgica entre l’espai expositiu del Museu Valencià del Joguet, els objectes creats, i les persones que s’acosten a aquest món tan singular.

Les peces han sigut creades específicament per a l’ocasió.

ANPEC és una associació sense ànim de lucre que va nàixer als 90, i que

actualment compta amb més de 170 socis i sòcies de tota Espanya, i tenen com a objectiu compartir experiències i coneixements ceràmics i mostrar obres ceràmiques per a fomentar i divulgar les diferents formes d’expressió de la ceràmica, tant artesana, artística, tècnica, com de disseny o construcció, entre altres.

Entre les seues activitats principals destaquen les trobades ceràmiques, exhibicions i demostracions de terrisseria a torn, tallers, cursos, fires, activitats culturals i exposicions.

BR | País Valencià./ El País Valencià ha començat novament amb la vacunació amb AstraZeneca, i tal com es va acordar en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, aquesta vacuna s’administrarà a persones de fins a 65 anys.

Ara aquesta vacuna s’utilitzarà per a personal sanitari de primera línia, altre personal sanitari o col·lectius essencials, que no van estar inclosos en la primera estratègia per tindre edats entre els 55 i els 65 anys. A més,

també s’inclourà als docents i el personal dels centres educatius.

Per altra banda, a causa de les poques dosis de les vacunes que arriben, la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, ha plantejat accelerar els tràmits per a disposar tan prompte com siga possible d’altres vacunes que ja estan al mercat, com és el cas de la vacuna rusa Sputnik V, que altres països com Eslovàquia, Hongria, Argentina o Emirats Àrabs, ja estan utilitzant-la.

A més, la consellera

també ha volgut destacar que a hores d’ara, la incidència de la Comunitat Valenciana, és de 31 casos per cada 100.000 habitants, i que és l’autonomia amb menys incidència de Covid que té Espanya.

Tot així, Barceló ha demanat “prudència i responsabilitat per a mantenir uns nivells de contagi que ens permeten normalitzar al màxim la vida dels valencians i valencianes mentre avancem en aquest procés d’esperança i futur que és la vacunació”.

Nova exposició al Museu del Joguet d’Ibi./

museu del joguet

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

57

58

oliva

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

La Setmana Santa d’Oliva · Festa d’Interés Turística Provincial ·

La Setmana Santa d’Oliva és una festivitat amb una idiosincràsia molt singular en l'àmbit autonòmic, perquè a les tradicionals processons i actes religiosos s’afegeixen esdeveniments molt singulars, que li atorguen peculiaritats i conformen una festa on s’uneixen el fervor religiós, la història i la cultura.

L

a tradició popular en els actes de la Setmana Santa d’Oliva està clarament reflectida en la devoció a les diverses imatges de les confraries i germandats que s’integren en la Junta de Germandats de la Setmana Santa d’Oliva. Aquesta tradició popular, l'originalitat, l’antiguitat i la història de la Setmana Santa d’Oliva la feren mereixedora de la declaració de ‘Festa d’Interés Turística Provincial’.

La singularitat de la Setmana Santa d’Oliva se centra en dos actes molt particulars i representatius d’aquesta població. Aconseguint que Oliva siga visitada per milers de veïns i veïnes de tota arreu de la Comunitat Valenciana.

Els Frares Franciscans fomentaren i promulgaren el rés a la Vila D’Oliva durant el Viacrucis.

Aquesta devoció va arrelar amb força a la ciutat, especialment al s. XVIII, amb la realització del Calvari a la muntanyeta de Santa Anna.

Pujada al calvari Els franciscans hi pujaven en processó, acompanyats d’una creu negra que feia d'estendard i d’un predicador de fora de la ciutat que feia catorze plàtiques, una per cada estació, i un sermó

Les obres del carrer Sant Vicent d’Oliva avancen a bon ritme

David González, alcalde d'Oliva, ha visitat les actuacions de renovació urbana que s'estan realitzant en aquest carrer des del passat 8 de febrer BR | Oliva./ L’alcalde d’Oliva, David González, juntament amb el regidor de Participació Ciutadana, Josep Escrivà i els representants de les associacions veïnals del barri, han visitat les obres de renovació urbana que s’estan realitzant al carrer Sant Vicent.

Segons ha explicat la Direcció Facultativa, les obres avancen segons el calendari establert i està previst que els treballs puguen estar finalitzats d’ací a 6 setmanes.

Aquestes actuacions, que es van iniciar el passat 8 de febrer, han afectat a tot el carrer i les millores que van a realitzarse són: el canvi de tot el paviment, l’eliminació de barreres arquitectòniques i accessibilitat, millora d’enllumenament públic, millora del sistema de recollida d’aigües pluvials i renovació de les connexions de les cases al sistema de clavegueram, re-

Visita de l’alcalde d’Oliva a les obres./

novació de mobiliari urbà, reforma de les escales del costat del portalet i l’eliminació del forat actual per a l’evacuació d’aigües que les aboca directament a les escales, prospeccions arqueològiques, i a més, s’ha reutilitzat totes les runes de les demolicions en la mateixa actuació per tal de seguir els criteris de sostenibilitat.

Abans de fer aquestes obres, l’Ajuntament va ampliar la zona d’aparcament del Camí Vell de Gandia, i es van sumar 36 places més a les actuals.

Aquesta ampliació ha

oferit tenir aparcament al veïnat durant les obres, i en el futur donarà també més places a tot el barri de Raval-Gerreria.

Aquestes actuacions estan dins del programa ARRU (Àrea de Regeneració i Renovació Urbana d’Oliva), i estan finançades pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, la Generalitat Valenciana, i l’Ajuntament d’Oliva.

Les obres han tingut un cost de 341.057 euros, i s’han adjudicat a la mercantil PAVASAL EMPRESA CONSTRUCTORA SA.

amb caràcter conclusiu. Al finalitzar el calvari, aquesta tradició, que es segueix mantenint, ha derivat en el que es coneix popularment com el Sermó de la Muntanya.

Els primers documents sobre la Pujada al Calvari estan datats a principis del s. XVIII, amb l’inici a l’alba, com té lloc actualment, del rés del Via Crucis, pel camí del Calvari, que s'estén del carrer del Niño, fins a la part baixa del vessant del Tossal de Santa Anna.

Al cim del Tossal, on s’hi troba el Castell Renaixentista de Santa Anna, es va erigir una ermita, l'any 1745, construïda pels Franciscans, introductors de la celebració del calvari d’Oliva. L’objectiu era impulsar la devoció per aquest acte religiós.

Des del segle XVIII i fins a l’actualitat, l’acte s’ha consolidat com uns dels més significatius de la Setmana Santa d’Oliva, amb la presència de les imatges del Natzaré i la Dolorosa amb les respectives confraries. Aquest acte culmina a la matinada, amb el Tradicional Sermó del Calvari, oficiat per un frare franciscà.

El Desclavament de la Creu És l’acte més singular i commove-

dor que conserva la Setmana Santa d’Oliva i un dels escassos testimonis de teatre litúrgic que s’ha conservat a la Comunitat Valenciana.

Es tracta d’una mostra de teatre litúrgic valencià, nascut arran de la necessitat d'adoctrinar als fidels. Aquest acte religiós es desenvolupava, i es desenrotlla actualment, al Presbiteri de l’església de Santa Maria la Major.

Històricament, un predicador pronunciava un sermó de quatre hores, en record de les hores que Jesús va estar clavat a la creu, i seguidament, donava permís, perquè els preveres que representaven Nicodem i Jesús d’Arimatea, desenclaven de la creu, el cos de Jesucrist.

L’any 1987, s’inicià un canvi en l’acte, en què la litúrgia resada ha estat substituïda per la interpretació d’un poema simfònic, amb lletra de Salvador Soler i Música de Josep Climent, insigne músic oliver. Aquesta peça musical recull les diferents escenes del Desenclavament.

Oliva és Setmana Santa. I al llarg de la història, ha estat un referent pel que fa a tradició i preservació dels actes més representatius de la fe cristiana.

Oliva al costat de la societat gitana BR | Oliva./ Des de la regidoria de Benestar Social, volen commemorar el Dia Internacional del Poble Gitano, que se celebra en record del Primer Congrés Mundial romaní/gitano, i que es va realitzar el 8 d’abril de 1971 a Londres. Aquest departament treballa durant tot l’any per a trencar estereotips, lluitar contra l’antigitanisme, o denunciar accions racistes i discriminatòries.

Però, per culpa de la pandèmia, aquestes activitats no es podran fer de forma presencial, així que, col·laborant amb la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, s’ha desenvolupat la campanya 8 d’abril ‘Dia Internacional del Poble Gitano’ #LaVeuGitana, que té com a objectiu donar a conéixer i reivindicar la contribució del Poble Gitano a la societat valenciana.

Nova exposició de Ximo Canet a Dénia

‘Sense Plàstics: la mar amb vida’

BR | Dénia./ Des del dia 1 d’abril, fins al 2 de maig, la nova exposició de Ximo Canet, ‘Sense Plàstics: la mar amb vida’ es podrà visitar a la Sala ‘El Taller Túria’ Els Magazinos de Dénia.

Aquest nou projecte de l’artista alcoià són una sèrie d’olis dedicats a l’aigua del mar, però no d’un mar com el coneixem, amb plàstics i restes de brutícia que l’ésser humà aboca a aquests llocs. Les obres de Canet reflecteixen un mar “amb vida”, com s’expressa en el títol de l’exposició, i net.

Ximo Canet vol conscienciar a la gent del perill que significa no cuidar el medi ambient i de la contaminació que produeixen els plàstics als mars i oceans.

oliva

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

59

60

gandia

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

El president Ximo Puig,visita les obres del centre sociosanitari Roís de Corella

Aquest centre generarà 65 llocs de treball directes durant la seua construcció, que durarà fins l'any 2023 BR | Gandia./ Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, ha visitat les obres del centre sociosanitari Roís de Corella de Gandia, juntament amb la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, i l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant.

El president ha aprofitat aquesta ocasió, i en primer lloc ha donat les gràcies al govern municipal per “la seua eficàcia i eficiència amb el qual s’han gestionat els fons del Pla Resistir. Gandia ha sigut un dels municipis que més ràpidament ha fet arribar els recursos a les empreses i autònoms que des del Consell havíem posat a la seua disposició”.

Respecte al nou centre soci sanitari, va recordar que a l’inici de l’anterior legislatura el govern municipal es va trobar amb un edifici desmantellat: “en aquell moment ens

El Diluvi estrena el tema‘Tot amor falla’

Aquesta cançó que és una versió del poema d'Ausiàs March 'No pot mostrar lo mon menys pietat'

Ximo Puig en la seva visita a Gandia. Foto Jordi Estevan./

vam comprometre a fer una nova infraestructura sanitària. Una vegada vist el projecte podem dir que es compliran els objectius que ens havíem marcat”.

A més, també ha felicitat als professionals sanitaris pel seu “treball extraordinari que han fet i que, juntament amb el compliment de les mesu-

res per part de la societat valenciana, ha possibilitat que tinguem unes xifres molt positives que ens han convertit en la comunitat amb la menor incidència acumulada”.

El president ha continuat el seu discurs llançant un missatge a la ciutadania: “hem de seguir restringint els contactes. Ho hem fet fins ara, i no po-

El 80% de les sol·licituds a les ajudes Parèntesi estan resoltes

Fins ara s'han concedit 626 ajudes per un valor d'1.410.252 euros BR | Gandia./ El regidor de Govern Obert i Coordinació Administrativa, José Manuel Prieto, ha informat que el govern local ha aprovat una nova remesa de 27 sol·licituds per a les ajudes Parèntesi.

Per al pròxim dilluns s’aprovaran les 13 últimes, que estaven pendents de presentar algun tipus de documentació.

A hores d’ara, s’han donat 626 ajudes, el que representa un 80% de les sol·licituds presentades, per un valor d’1.410.252 euros.

A més, Prieto també ha explicat que: “continuen les reunions tècniques i polítiques per a enllestir les bases de la segona edició que completaria els 2,7 milions d’euros de crèdit previst per a les ajudes Parèntesi Gandia, dins el Pla Resistir, participat per la Generalitat i la Diputació”.

La segona línia estarà dirigida a: incloure la figura jurídica de la Comunitat de béns, els sectors

Presentanció de les dades per les ajudes a Gandia./

econòmics amb afecció de la crisi molt alta, en especial el comerç, i els sectors econòmics tradicionals Valencians vinculats a les festes, molts dels quals han vist reduïts fins a un 90% els seus ingressos.

En aquesta compareixença també estava present el vicealcalde i regidor d’Urbanisme, Josep Alandete, que ha destacat “l’esforç tan important realitzat per l’administració local perquè les

ajudes arriben molt prompte als sectors afectats”.

A més, ha informat que la Junta de Govern Local ha aprovat 3 noves sol·licituds per a les ajudes a la modernització i transformació digital del comerç, i que s’han pagat ja 74.745 euros en aquesta línia tramitada per l’àrea de Polítiques Econòmiques, Comerç, Indústria i Innovació. El termini per a aquesta ajuda estarà obert fins a l’1 de juny.

dem perdre aquesta oportunitat per aconseguir que la situació durant l’estiu estiga tan normalitzada com siga possible”.

Pel que fa a la vacunació, Puig ha destacat que el 12,35% dels valencians i valencianes ja han rebut alguna dosis, i que el 5,7% ja té tota la vacunació completa.

BR | Gandia./ El Diluvi ha estrenat a Gandia el seu últim tema, i el videoclip, dins dels actes commemoratius del #3deMarch, que té com a objectiu fer valdre, difondre i apropar la figura del poeta Ausiàs March, aprofitant el 562 aniversari de la seua mort.

‘Tot amor falla’ és la cançó que naix a partir del famós poema ‘No pot mostrar lo mon menys pietat’ del poeta gandià. El videoclip, amb la direcció de Pacorro Sanchis i Gerengo, està rodat a Gandia, Beniarjó, Bellreguard, i el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba. A més, gran part

de les persones que han treballat en aquest projecte són també de la Safor-Valldigna.

Per a Nahuel González, regidor de cultura és “un privilegi que El Diluvi, un dels grups més importants de la música en la nostra llengua, haja volgut reivindicar la figura d’Ausiàs March amb aquesta cançó, que, estic convençut, serà de les més escoltades en les pròximes setmanes”. A més, el regidor ha anunciat que molt prompte, quan les circumstàncies ho permeten, hi haurà una actuació en directe a la localitat d’aquest grup.

MACMA estrena ‘Un mercat viu.

Cultura a Kilòmetre 0’ BR | Gandia./ La Mancomunitat Cultural de la Marina Alta (MACMA), ha llançat la campanya ‘Un mercat de cultura viu. Cultura a Kilòmetre 0’, en la qual s’ha fet una sèrie d’entrevistes documentals de les diferents propostes culturals que existeixen en aquesta zona, amb l’objectiu de donar a conéixer el talent prop i de proximitat.

Segons ha explicat el president de la institució, José Ramiro Pastor: “Se’ns va ocórrer la idea de produir uns vídeos de xicotet format, d’uns 4 minuts de duració, perquè les institucions i la ciutadania pogueren conéixer i descobrir el potencial dels nostres actius culturals”, ha explicat la tècnica de cultura de l’entitat. El primer bloc d’aquesta sèrie de vídeos es pot vorer al canal de YouTube de la MACMA.

Segona línia d’ajudes Parèntesi a Gandia

Ajudes als sectors vinculats amb les Falles i esdeveniments festius en general BR | Gandia./ Tal com va anunciar el govern local de Gandia, va a crearse una segona línia d’ajudes Parèntesi, dins del Pla Resistir de la Generalitat, que no van poder-se beneficiar, ja que estava dirigida fonamentalment a l’hostaleria.

Aquesta segona edició estarà destinada als sectors econòmics tradicionals vinculats a les Falles i esdeveniments festius en general, per tal de pal·liar l’impacte econò-

mic, que a causa de la Covid-19, han patit aquests professionals i artesans, que estan vinculats al món de les festes valencianes.

Durant aquesta pròxima setmana, l’Ajuntament de Gandia concretarà qui es podrà beneficiar.

Està previs destinar una part dels 1,4 milions d’euros sobrants del total de la partida inicial prevista per a les ajudes Parèntesi Gandia, que va ser de 2,7 milions.

gandia

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

61

62

classificats

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

VOLS QUE EL TEU ANUNCI DESTAQUE?

UN MÒDUL PER TAN SOLS 6€

Serveis &Treballs GENERALS - Se ofrece ayudante de cocina para cualquier oferta, limpieza de cristales, limpieza general, reponedor, ay de cocina.

Experiencia y vehículo propio.

R: 678 052 407 Jaime. < Se ofrece chico para arreglos en general: pintura, bricolaje, montaje de muebles, etc.

Precios económicos. R: 600 717 491 Pablo.

- Se ofrece mujer para trabajar en cualquier oferta laboral como interna o externa. Con disponibilidad. R: 632 61 92 10/ 620 63 83 31.

- Se ofrece chico como ay. de cocina y limpieza de salones, bares, restaurantes... para cualquier oferta laboral. R: 643 211 190.

ADMINISTRACIÓ < Se ofrece administrativa seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634 409 978 tardes.

Temps Lliure

&Festers

TRAGES FESTES i FILAES - Vendo traje de ligero para niño de 8 a 10 años, completo con bolsa y metales y traje para adulto. Precio a convenir. R: 620 445 515.

- Vendo traje de la filà Muntanyesos de la talla 1012 años. Precio a convenir. R: 676 463 218.

- Vendo trajes de abencerraje completos, para adulto XXL, adolescente y niño. R: 616 182 445.

- Vendo traje de abencerraje completo para adulto.

P: 300€. R: 617 902 255.

- Vendo traje de mozárabe para adulto, talla 46, completo sin casco ni capa. R: 630 147 439.

CÀMPING i CARAVANES -Vendo caravana Rolleraloma 435F con avance y accesorios. R: 639 009 118.

- Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda

Terrenys &Immobles PISOS - Vendo piso-entresuelo en c/ Tossal 40 de Alcoi, 59m2 de vivienda, 14m2 de terraza y comunicado con semisotano de 101m2, perfecto para duplex, También dispone de trastero bajo cubierta, pack indivisible. R: 630 147 439.

-Vendo 3ºpiso en c/ Entença, comedor, 4 habitaciones, 2 baños, cocina, vestidor, amueblado. R: 658 990 989. <Vendo 2ºpiso en c/ Gabriel Miró con ascensor, 3 habitaciones, 2 baños, cocina.

Galeria, despensa, 2 balcones grandes a la calle, todo exterior. 140m2. Económico. R: 607 056 900 Carlos.

PISOS LLOGUER - Busco piso en alquiler sin muebles por la zona Centro o Santa Rosa de Alcoi. R: 639 90 00 39. < Alquilo estudio/loft en Calle Entenza. Amueblado y económico. R: 658 08 37 78.

- Alquilo estudio en Plaza España. P: 320 €. R: 605 01 95 48.

PISOS COMPARTITS - Alquilo dos habitaciones

COMERÇ - Se ofrece chica como dependienta, camarera o en comercio. R: 607 092 506.

- Se ofrece chica como dependienta, camarera, reponedora o para cualquier oferta.

R: 643 211 190 Fátima. < Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza. R: 633 068 537 Esmeralda.

HOSTALERIA - Se ofrece chica como camarera, cuidado personas mayores o para cualquier oferta, con experiencia. R: 617 280 991. < Se ofrece camarero de 30 años con experiencia en el sector hostelero. R: 642 95 39 30/ 634 25 52 66.

REFORMES i CONSTRUCCIÓ < Se ofrece chico para pintar

Anuncis Classificats

pisos, fachadas, garaje, presupuestos sin compromiso R: 682 67 56 89.

- Se ofrece chico para trabajar en obra o pintar para la comarca, con experiencia. R: 675 67 64 85.

SERVEI DOMÈSTIC - Se ofrece persona para cuidar niños o personas mayores o para limpieza del hogar.

Tere. R: 618 03 50 35.

- Se ofrece chica para limpieza, hosteleria o cuiddo de mayores. Tere. R: 642 024 998.

- Se ofrece señora para el cuidado de mayores y niños o limpieza en general, con recomendaciones. Seria y responsable. R: 688 465 514 Inés. < Se ofrece chica responsable para tabajar en cuidado de niños, mayores o personas en-

fermas, dia y noche, también para trabajo en hosteleria, don de gentes. R: 642 024 998 Amalia.

- Se ofrece señora para limpieza, cuidado de personas mayores, o cualquier oferta laboral, responsable y trabajadora. R: 642 303 358 Antonia.

- Se ofrece señora para limpieza en general por horas. R: 650 725 093.

- Se ofrece pareja para cuidar casita o masia, también cuidado de personas, por horas o internos. R: 633 782 733.

ALTRES - Agente fotógrafo busca modelos con o sin experiencia de 18 a 55 años. R: 608 06 05 94.

- S'ofereix xic amb 19 anys com a ajudant de perruqueria amb 2 anys de titulació en pe-

rruqueria i estètica. R: 690 380 507.

- Se ofrece señora para trabajar como conserje o recepcionista, limpieza en clínicas u oficinas y para compañia de mayores, experiencia. R: 695 552 346.

SERVEI ASSISTENCIAL - Se ofrece chica rsponsable con mucha experiencia para el cuidado de niños, de lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina.

- Se ofrece señora rsponsable y seria con mucha experiencia para el cuidado de personas mayores, de lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina. < Se ofrece chica para el cuidado de personas mayores, interna. R: 642 926 802.

- Se ofrece mujer para el

cuidado de personas mayores, niños o limpieza, cualquier oferta laboral. R: 658 084 537.

- Se ofrece chica para cualquier oferta laboral, cuidado personas mayores casa u hospitales, niños, limpieza, Interna, externa o por horas. R: 671 399 635 Marcela.

- Se ofrece chica como interna para el cuidado de personas mayores o cualquier oferta laboral, experiencia. R: 688 379 453.

Telèfon 24 Hores

96 554 80 01

CLASSES PARTICULARS - Se ofrece persona para conversación en francés nativo. R: 625 38 46 00. < Se ofrece licenciada para dar clases de inglés, de todos los niveles A2,B1,B2 y C1 y primaria, secundaria y bachiller.

R: 677 36 75 03.

-Se ofrece licenciada para dar clases de primaria de todas las asignaturas y de secundaria lengua, valenciano, geografía e historia. R: 677 36

75 03. < Se ofrece profesora con experiéncia para dar clases de inglés, matemáticas, química o repaso general. R: 619 623 458.

DEMANDES - Es necessiten soldadors amb experiència. Remitir CV: empleoenalcoy@gmail.com

bir. R: 669 71 09 54.

- Vendo máquina de escribir. R: 608 205 942.

REGALS-CRIDES-EXTRAVIAMENTS - A san judas tadeo reza 9 Ave Marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas. DPD NO CLASSIFICABLES - Vendo tubos de pvC de 25 cm de diámetro y várias válvulas de bronce. R: 96 651 67 82.

- Vendo tres escopetas económicas: 1 Franchi repetidora, 1 Superpuesta Lamber y 1Paralela Victor Sarrasqueta con pletina en-

tera. R: 675 234 519.

SALUT i BELLESA - Vendo aparato de presoterapia nuevo, con 2 perneras, aparato punciones, faja... costó 2.500 E. P: 1.300 E . R: 661 762 901. < Vendo carro con silla para persona mayor. P: 60 E. R: 625 415 449. < Vendo scooter mobil, 4 ruedas, se puede regular velocidad. R: 661 088 171.

EMPRESA DE TRABAJOS VERTICALES PRECISA TRABAJADOR Con experienCia en pintura y obra

R: 615 017 767 Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y toldo, excelentes condiciones. R: 689 510 449.

OCI i JOGUETS - Vendo futbolín 4 patas convertible en mesa de Pingpong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020. < Vendo mesa de pinpon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16.

MATERIAL ESPORTIU - Vendo bicicleta estática con muchos extras marca Proaction. En buen estado.

P: 60 euros. R: 635 259 881. < Vendo bicicleta estática Trakaction, muchos indicadores, buen estado. P: 80 €.

R: 635 259 881.

BICICLETES - Vendo bicicleta Konnor.

En buen estado. P: 60 euros. 635 259 881.

CURSOS-LLIBRES-REVISTES - Compro libro História del Alcoyano Tomo 3. R: 655 199 666.

COL·LECCIONISME i ANTIGUITATS

- Compro tebeos antiguos años 40-65. R: 722 341 776.

- Vendo muñeca rosaura.

R: 608 205 942.

- Vendo 1 belén completo.

R: 608 205 942. < Compro tren de juguete Rico 1.000 + vagones. R: 655 199 666.

ANIMALS i ACCESSORIS - Vendo 2 monturas de caballo, espuelas, bocaos, pechos petrales, varitas. R: 680 36 03 85. Enrique.

- Vendo jaula para animales. R: 633 507 624.

PLANTES < Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos antiguos. R: 627 700 721.

- Vendo bonsais y prebonsai. R: 687 887 046.

FOTOGRAFIA i VÍDEO - Vendo cámara Cannon eos mark ii 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819.

MÚSICA, HI-FI - Vendo altavoz, amplificador. R: 669 71 09 54. < Vendo minicadena aiwa mod. NSK550, 2 altavoces, a estrnar: P: 60 E. R: 659 559 010.

DISCOS-PEL·LÍCULES-DVD-CD’S - Vendo muchos dvd´s, uhs de películas antiguas y colecciones de libros de historia universal, national geografic, … R: 635 25 98 81.

- Vendo discos de vinilo.

A SAN JUDAS TADEO

GRACIAS A SAN JUDAS TADEO

en la Plaza de España en el Centro. R: 640 27 56 46.

- Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504.

CASES - Alquilo local de 100m2 para oficina, con 1 aseo y puerta exterior en Plaza la Font. P: 190 €. R: 646 81 44 93. < Vendo casa unifamiliar de 100m2 con 4 dormitorios, cocina, comedor con aire acondicionado y 1 baño. R: 607 46 0906. Rogelio.

CASES DE CAMP i XALETS - Vendo casita entre Muro y Benimarfull, 180m2 habitables, agua, luz, terraza y barbacoa. R: 600 384 715. < Vendo casa rural en Vall d’Ebo de 130m2 con 6 parcelas incñuídas (oliveras y almendros), entre 15.00020.000 m2 de terreno y valorado todo por 46.000 € R: 671 11 98 47. Valerio o Loli.

TERRENYS - Vendo/ alquilo terreno en la urbanización del Sargento de 2.500m2 vallado, con agua y luz y caravana. Precio a convenir. R: 666 75 62 10.

LOCALS - Vendo planta baja de 500m2, con salida de emergencia, oficinas y cuarto de

baño adaptado. R: 659 07 24 01.

- Vendo local en crta. Molinar, 2 bajo, con 116m2, piso de gres y aseo nuevo.P: 25.000 €. R: 609 62 93 55.

OFICINES (1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico. R: 656 827 818 Victor.

TRASPASSOS -Vendo restaurante casino Benilloba compuesto de tres plantas de 200m cada uno, reformado y listo para trabajar. P: a convenir. R: 610 036 985.

- Traspaso papeleria por jubilación. R: 651 444 177.

GUARDAMOBLES - Alquilo local guardamuebles 100m2 con todos los servicios, en la zona Pla de la Font de Cocentaina. P: 180€. R: 646 814 493.

NAUS INDUSTRIALS - Alquilo nave de 280 m2 más 30m de patio, con aseo, oficina, luz y agua. En Muro de Alcoi. P: 400 €/mes. R: 610 70 18 21.

APARTAMENTS - Aquilo apartamento en Campello con 2 habitaciones, salón-comedor, cocina,

reza 9 ave marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negoCios y 2 imposibLes. aL noveno dia pubLiCa este anunCio se CumpLirá aunque no Lo Creas.

AJAG

VENDO SOLAR EN ALCOI PERFECTO PARA EDIFICACIÓN DE CASA UNIFAMILIAR Ctra. La riba, zona viaduCto, a 5 minutos deL Centro y zona norte. 180m2. posibiLidad de ConstruCCión hasta 3 aLturas + garaje. barrio tranquiLo, buenos veCinos.

OFERTA 50.000 E. · R: 657 784 146

R: 680 557 565.

INFORMÀTICA - Vendo tablet huawei t310/4g con poco uso, regalo teclado. P: 150 E. R: 661 762 901. < Vendo ordenador de mesa . P: 80 €. R: 635 25 98 81.

-Vendo ordenador portátil 465 gb, dvd, rw (D). Sistema windows HD color: P: 200€. R: 693 56 25 10.

VIDEOCONSOLES - Vendo mandos de juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. P: 20 E. R: 660 159 198.

T.V.-VÍDEO-DVD - Vendo tv 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97.

SI TIENES CÁNCER, DIABETES, COLESTEROL, LEUCEMIA U OTROS LLAMA A MILA 722 800 303 SANADORA ALCOY · FACEBOOK: MILA SANADORA NO PASO CONSULTAS, SOLO LLAMADAS

AJAG

piscina, jardin comunitario, 2ªlinea de playa. R: 680 172 195.

- Aquilo piso en Campello, urb. completa. Todo el año o larga temporada. R: 96 592 65 92.

PLACES DE GARATGE - Vendo plaza de garaje en C/ Xixona nº3, Santa Rosa.

Precio 8.500 euros. R: 652 59 98 08. Paco. < Alquilo plaza de garaje en Parking Colon de Alcoi, coche pequeño o moto, económica.

R: 653 641 571.

- Vendo 2 plazas de garaje en c/Perú , 63 de Alcoi, mediana y pequeña. R: 635 198 750.

PISOS-CADIRES BALCONS FESTES

Editorial Necesita Comercial para Ventas en comarcas Con experiéncia en publicidad Alta S.S. + incentivos Interesados concertar entrevista

T. 96 554 01 68

TELEFONIA-GPS - Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721.

INSTRUMENTS - Vendo bandurria nueva con sonido especial y perfecto. R: 966 109 538.

- Vendo órgano casio con patas. P: 120€. R: 660 35 94 47. <Vendo bateria completa musical totalmente nueva.

Económica. R: 96 651 70 77.

RADIO AFICIONATS - Vendo walkie-talkie nuevos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134.

REPRODUCCIÓ - Vendo máquina de escri-

Casa&Llar MOBILIARI - Vendo habitación de matrimonio en buen estado. R: 696 630 862.

- Vendo sofá de 2 plazas estampado, en buen estado. P: 70 €.

R: 639 90 00 39.

MOBLES D’OFICINA i COMERÇ - Vendo dos sillas de oficina en buen estado. P: 40 y 30 €. R: 635 25 98 81.

-Vendo mesa de oficina con cristal y las patas metálicas de 80X160C,. P: 70€. R: 675 60 19 46.

DECORACIÓ - Vendo cuadros artísticos. R: 626 58 47 14.

-Vendo dos espejos uno cuadrado y otro ovalado dorados. P: 30 € y 40 €. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66.

ROBA i COMPLEMENTS

Rodes &Motor TURISMES - Vendo Skoda fabia con 170.000 km, con itv pasada y recién cambiadas las ruedas.

1.200 motor y con 15 años. P: 2.300 €. R: 667 58 16 93. < Vendo volkswagen passat gris plata. P: 1.000 € R: 694 449 801.

- Vendo bmW 318 TDI, económico. R: 642 953 930.

- Vendo seat ibiza 190 con las ruedas cambiadas recientemente, en buen estado, ITV y seguro en vigor, mejor ver y

-Vendo abrigos de paño, trajes de caballero beig, cazadora caballero Fred Perry, 2 chaquetones visón, Abrigo Astracan. R: 608 205 942.

BRICOLATGE - Vendo 60mts tubo polietileno PN-16 de 50mm. R: 626 485 230. < Vendo radial de 230 angular.

R: 647 98 84 78. Julia.

- Vendo sierra circular casals. R: 647 98 84 78. Julia.

- Vendo trozadora black-decker SR-700. R: 647 98 84 78. Julia.

FUSTERIA D'OBRA i TANCAMENTS - Vendo ventanas de aluminio: 2 de 120 x 128 con persiana; 1 de 1’20 x 100 con persiana, 1 contraventana de aluminio de 120 x 100cm. P: 626 485 230.

- Vendo 2 puertas de roble. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80.

- Vendo 3 ventanas, una con marco y las otras dos no. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80.

ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS - Vendo cocina de butano y eléctrica mixta. R: 669 71 09 54.

- Vendo congelador d 1,40 largo y un TV de 21 pulgadas. Económico. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo 2 neveras, una sin congelador. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80.

- Vendo calefactor de baño de 2 tubos. P: 10 €. R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63.

- Vendo estufa butano, utilizada solo un invierno: P: 30 € . R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63.

SANEJAMENTS - Vendo fregadero inoxidable 2 senos, 80x 50cm. R: 626 485 230. < Vendo encimera nueva con 3 fuegos de inducción. P: 150 €. R: 654 50 23 26.

- Vendo lavabo con mueble mediano, mesa blanca plegable de 70 cm, radial pequeña, licuadora

eléctrica y escalera de 5 alturas. R: 600 011 395.

BEBÈS i ACCESSORIS - Vendo cuna convertible de 70x90cm para cama de 90 a 100,50 cm, con cambiador de 3 cajones. P: 250 €. R: 620 445 515.

- Vendo carro tres piezas con saquitos de invierno para silla y maxicosi, color turquesa, ruedas grandes. P: 230 E. R: 694 449 801.

probar. P: 900€ R: 628 412 727.

TOT TERRENY < Vendo nissan patrol 2.8, (A-BV) con AA y CC. P: 900 E neg. R: 627 950 589.

INDUSTRIALS - Vendo 2 cajas de herramientas para maquinaria pesada (camiones, etc). R: 622 494 821. < Vendo generador diesel Perkings de 7’5kw. P: 1.100 E. R: 661 252 328.

FURGONETES - Vendo furgoneta mercedes diesel modificada convertida en volquete. P: 1.200 E. R: 661 252 328. < Vendo berlingo de 06’, perfecto estado. P: 2.300 E. R:

646 933 958.

TRACTORS i REMOLCS -Vendo remolque de mula mecánica. R: 642 953 930.

-Vendo cuba de sulfatador de 600l. Y pistolas totalmente reaparadora. R: 642 953 930.

CAMIONS < Compro encimera y remolque para camion. R: 607 321 069.

MOTOS i QUAD - Vendo moto trial gas-gas, 350cc. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo suzuki intruder 250cc. En perfecto estado, 12000 km con extras. P: 1600€, R: 607 221 257.

- Compro motos de más de 25 años de documentación o

sin documentación. R: 652 929 137. José.

NÀUTICA MAQUINÀRIA - Vendo máquina de coser.

R: 669 71 09 54.

- Vendo máquina de coser Refrey con motor y armario. y máquina de coser antigua Singer. R: 608 205 942. < Vendo máquina de coser con mueble. R: 680 36 03 85.

-Vendo máquina de punto recto industrial. P: 200€ Bien cuidada. R: 646 08 75 35.

el racó jocós

HORÒSCOPS PREVISIÓ ASTROLÒGICA Per Roser Bona / AMIC

Àries (Del 21 de març al 20 d'abril): Guardes el teu costat més emotiu sota set claus. Pots gaudir de moments entranyables amb els teus. Si estàs a l’atur, un amic pot obrir-te les portes a un lloc de feina.

Taure (Del 21 d'abril al 20 de maig): Compte de barrejar diners i amistat. Si no queden les coses ben clares es pot produir una situació incòmoda per ambdós. Cerques moments per trobar la pau. Vols desconnexió.

Bessons (Del 21 de maig al 21 de juny): Podries trobar algun entrebanc al sector laboral.

Parlar de tot plegat amb una persona de confiança, t’ajudarà a enfocar-te en els teus objectius i no perdre més energia.

Cranc (Del 22 de juny al 21 de juliol): Algú a qui aprecies, possiblement una dona, és víctima d’una injustícia i faràs el possible per ajudar-la. A la feina, potser hauràs de posar límit a un superior abusiu.

Lleó (Del 22 de juliol al 23 d'agost): Al sector professional tocarà definir molt bé què vols fer.

Sembla que has entrat en competència amb algú. En aquests dies podries tenir somnis profètics, posa-hi atenció.

Verge (Del 24 d'agost al 23 de setembre): Lluna i Neptú a Casa VII, inclinen a reconciliar-se amb la parella si estàveu enfadats. També pot aplicar-se a una exparella. Tocarà guardar el secret d’una bona amistat.

Balança (Del 24 de setembre al 23 d'octubre): Si tens una relació de parella, potser és moment de fer un pas endavant i fins i tot parlareu de passar per vicaria. Possible escapada de cap de setmana amb els fills.

Escorpí (Del 24 d'octubre al 22 de novembre): L’aspecte de Plutó amb Venus et pot fer viure un intens enamorament.

Podries experimentar fins i tot, certa gelosia. En el laboral, un projecte dóna els seus fruits.

Sagitari (Del 23 de novembre al 21 de desembre): Amb tres planetes per Casa V, cerques la manera de passar-ho bé i de distreure’t dels problemes quotidians. Una persona t’atrau, però esperes que ella doni el primer pas.

Capricorn (Del 22 de desembre al 20 de gener): Si hi havia problemes a la feina, tens el suport del teu superior.

Notícies d’un amic del passat. Et sents més enèrgic, aprofites per fer exercici i perdre algun quilo. Aprofita per millorar físicament.

Aquari (Del 21 de gener al 19 de febrer): La teva agenda s’amplia amb nous i interessants contactes. Estàs més comunicatiu i fas amics amb facilitat.

T’assabentes d’una notícia força delicada i caldrà ser prudent.

Peixos (Del 20 de febrer al 20 de març): Les finances demanen atenció.

Potser cal organitzar-se millor en les petites despeses del dia a dia. Et dones plaers culinaris, però compte amb els dolços, no n’abusis.

Servicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

63

EL GRAT 721 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2021

Herbes remeieres

L’acudit del mes

per Ferran Albors

FLOR DE MALVA -Malva silvestris(Flor de malva, Malvera)

Floració durant els mesos de març i abril, depenent de la calor prematura de la primavera. Es recullen les flors en aquest mateix moment, quan estan completament obertes.

Cal visitar-les diàriament per a recollir les que s'han obert durant el dia anterior.

S'estenen sobre una superfície de cartó a l'aire i a l'ombra, perquè vagen assecant-se, aniran prenent un color violeta-malva, que després quan estiguen seques es guardaran en recipients de paper o fusta.

Tots els anys, el meu oncle Juanito "del 19" em deia: "estem en Sant Josep i les flors de la malvera estan a punt de florir, hem d'anar a recol·lectar-les, perquè si no cauen totes a terra i no les podrem recollir". És una de les primeres plantes que es recullen en el nostre calendari anual.

REMEI CASOLÀ: En una ocasió, al barri de Sant Josep artesà o barri del Penal, Chelo Montelegrino, la dona de "Nelo", que pertanyia a la vella guàrdia i dels primers veïns que pels anys 60 ocupem aquestes cases, em va dir: "pren una tisana amb un grapat de flors de malva, tres figues seques, una mica d'arròs i un tros de pell de llima, el filtres i li afegeixes mel de romer, i veuràs com en tres dies desapareix el refredat". I si la tisana va acompanyada de bafs d'eucaliptus i altres herbes que hem descrit anteriorment, molt millor per a tallar-ho de soca-rel.

Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

Vinyeta de Manel Fontdevila./ www.amic.media

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives Després d’un any de volantins i cabrioles per anar sobrevivint, no oblides que les relacions social són imprescindibles per mantenir una bona salut mental.

I millor encara a l‘exterior, aprofitant les hores de solet i menejant l’escafinyada musculatura.

1- Més enllà d’una pandèmia molt especial, també hem viscut altres singularitats: • La nostra vida ha estat repartida entre dos mil·lenis: El segon i el ............. mil·leni.

• Hem viscut dos anys capicua: L’any ............. i l’any ............. . L’anterior a aquestos dos va ser l’any ............. i el proper any capicua serà d’ací a ............. anys. Exactament l’any .............

• O també hem viscut dos anys amb tres nombres repetits: El ............. i el .............

• Si be ho mires és molt poca la gent que ha viscut situacions semblants. I cap persona de les que han viscut després del primer mil·leni, va nàixer a un segle en el qual la suma de les quatre xifres d’algun dels seus anys donara 20. I al segle del nostre naixement hem viscut 9 anys així! Pensa quins, que difícilment en viurem cap més.

2- Completa els quadres posant una paraula en cadascun. Escriu noms de ............... que mai no has vist en viu i en directe.

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI

Isabel la Católica, 3 · Alcoi

96 633 75 54

Tel.: www.delmercatalplat.com

www.lesmuntanyes.com

Plaça d'Espanya, 14 - 4ª Plta. (Edifici Cercle Catòlic d'Obrers) · 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com