EL GRAT 723 by EL GRAT

Nº723 JUNY 2021 ANY XXXIV

L’ALCOIÀ Setmana europea dels cementeris a Alcoi

LA SAFOR Coneix l’agenda sociocultural d’Oliva

LA SAFOR Festival Rodafam Arts a Bellreguard

COMARQUES Obertes les matrícules universitàries

SUBSCRIU-TE Fes cultura, fes país, subscriu-te a EL GRAT

Récord de vacunació a la primera setmana de juny amb 351.000 dosis administrades

S’ha començat a vacunar a les persones d’entre 50 i 59 anys, i està previst que en la segona quinzena de juny s’inicie la inoculació al grup d’entre 40 i 49 anys

Especial educació universitària

Miguel Juan Reig

Ens conta tota una vida dedicada al seu poble

Àlex Ruiz Coneixem les novetats de Bellreguard amb l’alcalde

Els nostres artistes

Vicente Rodes, exemple de transformació

Barnasants, consolida el seu format al País Valencià

Art&Cultura nº18

Un brindis pel teatre La XXX Mostra de Teatre d’Alcoi congrega a 180 professionals del sector de les arts escèniques BR | Alcoi./ Des del dia 24 al 28 de maig Alcoi es va convertir en un gran escenari, acollint la XXX edició de la Mostra de Teatre, que després de dos anys sense poder celebrar-se, s’ha hagut d’adaptar a les mesures restrictives de la pandèmia, però que, així i tot, ha resultat ser un gran èxit. En total es van dur a terme 18 espectacles, 3 estrenes absolutes, i 4 estrenes al País Valencià.

Històries de la deportació

Reportatges actualitat

Antonio Pons de Rafelcofer

Alcoi recupera la passió pel rugbi

Assemblea Ciutadana sobre el Clima

BR | Comarques Centrals./ José Cantó, director del Campus d'Ontinyent de la UV, Josep Ángel Más, subdirector del Campus de Gandia de la UPV, i Pau Bernabeu, director del Campus d'Alcoi de la UPV, ens han explicat quina és la seua oferta formativa en Graus, Dobles Graus, i Màsters, ara que s'acosta l'època de la selectivitat i de fer les preinscripcions per a cursar un màster. A més, també han fet un balanç sobre el curs que està a punt de finalitzar, i ens han avançat algunes de les novetats que estan preparant perquè els seus campus continuen creixent i sent un referent. Per altra banda, també hem comptat amb la participació de la cap d'estudis de l'Orosia Silvestre, Begoña Vicens, que ha comentat com es treballa en aquesta escola per a adults. Finalment, per a aquells que estiguen interessats a estudiar idiomes, en aquesta edició comptem amb la informació necessària per a poder apuntarse a l'Escola Oficial d'Idiomes d'Alcoi.

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

imatge i poesia

Personatges

Imatge i Poesia Antoni Miró & Josep Sou

A Léo Ferré 2012 Els tòpics, la voluptuositat dels quals li feren mal, foren proscrits de la seua música, de la seua poesia, de la seua audàcia a l’hora de viure, i de l’eternal rebel·lia, a la fi. Mai no s’hi rendí, doncs la veu competia amb la de tants i tants joves que no en feien més que no pas ell. L’abast de la singular manera d’acarar el cant el llençà, sense miraments, cap a les riberes pregones del riu de l’existència. La tendresa, però, s’hi ha fos per sempre més, tant en la poesia, (el seu vers dur i arriscat), com en la voluntat d’interpretar-la. El rugit selvàtic de la desesperança, de la inquietud, de la foscúria, i de la malvestat de l’opressió sense subtileses, han estat d’antuvi presents dins l’axioma irreductible en la manera de dir el comú de les coses. I contra els tòpics s’hi legitimà, Léo Ferré, a la recerca de la utopia. O de la il·lusió que pogués conhortar la debilitat dels més, i que viuen aliens a la grandesa dels dies brillants. Acompanyà la seua èpica amb l’abrivament d’aquell qui clama en favor de l’emancipació, i així aconseguí el cim dels cantors llibertaris. Dels dissidents que no s’afebleixen quan reben el menyspreu dels qui fumen un bon cigar amb anell de paper daurat. Léo Ferré, Avec le temps, ha conquerit un espai de noblesa; també la raó i la memòria veïnes d’un himne afranquit. Altrament el tacte de l’artista alcoià s’esbaldrega pels contorns del llenç, que just empara els misteris de la volició. J. Sou

Antoni Miró: A LEO FERRÉ 2012/ Montecarlo (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

20 visitants màxim per torn

Reserves: www.lasargareservas.com

CLÍNICA ALCOI: c/Góngora, 1 - Esc. IV - 1ºIzq. · T. 96 552 00 13 · M. 672 050 253 CLÍNICA ONTINYENT: Plaza de la Concepción, 24 bajo · T. 96 291 28 92

mirades

UNA MIRADA AL MÓN

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

Hui van a suïcidar-se 10 persones

uan vaig començar la carrera universitària recorde que els professors van passar per damunt el tema del suïcidi. Simplement van dir que estava demostrat que si als medis de comunicació es publicaven les noticies de suïcidis després hi ha havia un efecte cridada i podia encoratjar a més gent a fer-ho. Bé, eixa teoria era dels any 70 (l'efecte Werther) i com estava eixa hi havien altres ja que també intentar invisibilitzar-ho està demostrat que tampoc funciona, més bé ho transforma en tabú i resulta encara més complicat que els suïcides potencials parlen del tema. Fa uns anys la Generalitat Valenciana va començar una valenta campanya publicitària per tal de conscienciar sobre el tema però amb l'arribada de la COVID moltes pretensions s'han desmoronat. En qüestió d'1 mes 3 persones que coneixia s'han llevat la vida (una s'ha penjat, una altra va prendre pastilles i l'altra es va tirar pel pont). Totes estaven medicades i portaven un seguiment pel seu metge d'atenció primària. Mire al meu voltant i un important percentatge d'amistats i companys de faena estan amb ansiolítics. Parle amb el metge de les meues preocupacions i em recepta ansiolítics. Segons dades del Ministeri de Sanitat abans de la pandèmia ja hi havien 2 milions de persones prenent ansiolítics a diari, un 5'5% de la població, i pel que diuen amb la pandèmia s'ha multiplicat el seu ús. En canvi la quantitat de psicòlegs de la Sanitat Pública no ha augmentat. Les xifres són clares, 3.604 persones es suïciden a Espanya a l'any, 2.681 i 923 dones. Per cada suïcidi hi ha 20 persones que ho intenten. A la Comunitat Valenciana tenim una taxa de 8 suïcidis per cada 100.000 habitants. Per a fer-ho més didàctic, soles a Espanya hui, hui mateixa que està llegint este article es suïcidaran 10 persones al pais. I què va passar quan un polític va exposar el problema al Congrés de Diputats (Íñigo Errejón)? Que la resta es van riure. Com tenen la poca vergonya els senyors i senyores congresistes de riures d'un problema que és la primera causa de mort no natural d'Espanya? En quin món viuen? A la passada Mostra de Teatre d'Alcoi la companyia Cactus Teatre presentava una obra sobre el suïcidi 'L'abraçada dels cucs', un cant a la vida, una comèdia àcida i valenta que tractava el tema del suïcidi amb naturalitat i sense tabús però mostrant una porta d'eixida a la depressió: l'amistat. Així és, els ansiolítics per si soles no van a llevar-li a cap suïcida la intenció de fer-ho, potser l'embobe i el tranquilitze però si eixa persona porta l'idea ho farà. Però no estar a soles, tindre una persona que t'anime, que t'escolte i que t'ajude a vore els teus problemes des d'altra perspectiva poden ser la diferència entre la vida i la mort. No sigues indeferent, la indeferència mata, perquè no soles de COVID morin les persones.

ENCUENTRO II

Juan Novalis (Jaime Bordera)

Salí en mi busca Me encontré a otro Era yo Era otra cosa Lo mismo Distinto Nos amamos Nos odiamos Llegamos al encuentro Caminamos Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net

Fundat el 1987 EDITA: - Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Grat- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

cançons Ovidi Montllor

palestina Enfonsant la sensació de derrota és en cada passa donada, una nova victòria del que no sent perduda la batalla, del que no creu en el més enllà i ho dóna tot, en el moment per aquella mirà, per un instant visionat que enderroca cada estat imposat i així fugir de cada trava posada en el nostre camí, entre gegants de ferro forjat que s'alimenten de foc, mort i oblit.

Imatge: Antoni Miró Lletra: Joan Salvat-Papasseit Música: Toti Soler

Entre els nostres braços germans, coneguts i vells amics, cementeris vius de ràbia i dolor, nens famolencs de venjança i nous temps, esclafits, fred i calor, gemecs i crits, desesperació, carreres de fons sense guanyadors, jocs de guerra on la victòria s'explica amb morts, llàgrimes d'odi inunden l'esperança en aquesta terra ocupada, on morir és l'única salvació desitjada...

Platxeria Dolça amigueta juguem a fet, o a corretgeta o a bell indret. Dolça amigueta no tinguis por: ni he d'allunyar-me ni en cap racó fer-te malícies o bé el distret si acàs et cremes o ets a l'indret on he amagada la teva flor: si tu ets manyaga, jo seré bo. Dolça amigueta tornem al joc, la teva escala farà de toc. Si tu m'atrapes no et besaré, si jo t'atrapo perdonaré que no m'estimis. Ja em somriuràs. Si et cau la trena jo et faré el llaç.

Sumari 2 3 4 5-13 6 9 10 11 12-13 14-15 16 17-32 18 19 20 21 22-23

EL GRAT · 723 JUNY · 2021

imatge i poesia: personatges mirades pixant fora de lloc | à.agulló actualitat alcoià rutes setmana dels cementeris entrevista miguel juan reig poble és savi reportatge rugbi alcoi | p.sellés orosia silvestre alcoi històries de la deportació | g.llin marxa desmilitarització SUPLEMENT ART&CULTURA actualitat reportatge mostra | b.rivas actualitat musical reportatge barnasants | p.sellés la veu dels llibres

24 25 26-27 29 20-31 32 33-39 35 37 38 39 40 41 42-43 44-45 46 47

antoni miró a altea | j.sou els nostres artistes: vicente rodes vinticincvacances | v.luna festival rodafam arts bellreguard cicles expositius alcoi alcoi cultural educació entrevista pau bernabeu entrevista josé cantó entrevista àlex ruiz entrevista josep àngel mas assemblea ciutadana | j.bordera tractat almisrà oliva gandia anuncis classificats el racó jocós

La nit, crida i plora a la seua última mata, la lluna, s'estripa en intensa passió, la mort, única eixida en Palestina, les bombes, estels fugaços famolencs de sang i dolor. Cada dia segueix una partida perduda, tauler que es trenca una mica en cada incursió, els xiquets cauen com fulles seques, i les xiquetes resen entre les herbes buscant d'una solució. Segueix la història d'una guerra per un trosset de terra, les pedres es converteixen en l'única salvació en què solament es senten plors, crits i sirenes com melodia de fons d'aquesta cançó. Als col·legis ja no s'ensenya, els patis són barricades o bastions, entre els enderrocs, hospitals que fan de sala d'espera en la carrera cap a la pau eterna, el perdó, el descans i una absolució que no aplega. Atac - defensa, acció - reacció, no existeix full de ruta que calme aquesta ràbia i confusió, no hi ha excusa a tanta mort i humiliació Palestina segueix viva, lluita amb determinació en aquests nous camps d'exterminació... No teniu excusa a tanta ira, ni dret a provocar tanta mort i humiliació, tornen els fantasmes del passat, amb altres rostres els mateixos fills de puta per vocació. La nit, crida i plora a la seua última mata, la lluna, s'estripa en intensa passió, la mort, única eixida en Palestina, les bombes, estels fugaços famolencs de sang i dolor.

El Grat cada mes al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes · www.issuu.com/elgratis

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

Difusió controlada

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, depropietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRAT’.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana. Periòdic EL GRAT · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) · Tel.: 96 554 80 01 · info@elgratis.net • www.lesmuntanyes.com Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Belén Rivas./ Esther Jordà./ Pau Sellés./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Javier Llopis./ Àlex Agulló./ Amàlia Garrigós./ Nèstor Novell./ Moisés Vizcaino./ Ferran Albors./ Assessorament lingüístic: Paco X. Agulló./ Jordi Botella./ Pau Sellés./ Fotografía: X·press./ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./ Impressió: Localprint./ Publicitat: info@elgrat.com · 626 449 311/

opinió

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Comunicat sobre la situació a Palestina Club d’Amics i Amigues de la Unesco d’Alcoi

XXVII Pixant fora de lloc

GRÀCIES, MADRID! per Àlex Agulló i Guerra

'edat no perdona i difícilment haguera pogut suportar una altra alternativa. ¿Vosaltres us imagineu que la suma dels tres partits d'esquerres haguera donat un nombre d'escons superior a la suma de les dretes? Els vots de la gent van posar cadascú al seu lloc. ¡El poder està on Déu mana! Després d'una campanya electoral de mesos, estava tot en corruixes. Mira que si sona la flauta i els resultats arriben a ser: Canyada Real 1 - Barri de Salamanca 0 · S Carlos Borromeo 1 Parroquia de la Moraleja 0 · Menas 1 - Golfistes de Somosaguas 0. D'entrada, m'hauria fet il·lusions. De segur que haguera pensat que hi havia partit. Però un malson, va esvair eixa quimera: l'esquerra aconseguia guanyar la lliga i quan encara no havien començat les celebracions, el consell d'administració de la Junta Electoral Central i centralitzada, certificava un miracle inesperat i aconseguia que el despatx del VAR (Vots Afins Remunerats) actuara i amb el talonari per davant, rebordonia les voluntats necessàries per a capgirar els resultats. Com un repetit “tamayaso”. Els diners i els collons estan per les ocasions! I millor ocasió que aquesta per trabucar eixa majoria progressista, difícilment anava a presentar-se. I clar jo no sóc de pedra, més aïna tot el contrari. Davant de les primeres notícies de victòria de l'esquerra me n'haguera pujat als núvols i quan la dreta hagués comprat algun jugador, o el partit sencer, la batacada m'haguera deixat fet pol. Així també estic fet pols i no me'n queda altra que seguir jugant la loteria, la "bonoloto", l'ONCE... el que calga per a tractar d'aconseguir formar part dels golfistes de Somosaguas-Humera i, com ells i elles, passar d'una renda bruta mitjana de 29.921€ (en 2013) a 96.930€ (en 2018). I si el que aconseguira fora un bon pessic podria aspirar a acudir a la parròquia de la Moraleja. Ho tindria més complicat ja que segons l'agència tributària, la renta bruta mitjana d'aquests “perdedors” ha passat de 79.661€ (2013) a 214.276 € (2018) Amb aquestes credencials, es poden comprar voluntats, escons, partits, VARs, togues, restaurants amb estreles Michelin, cabres uniformades, cadenes de televisió... el que calga. Gràcies votants de barris i pobles dormitori per la vostra fe. La seua fe(licitat) pot ser us ho agrairá i un de cada cinquanta mil podrà acudir al camp de golf, a fer de cadi i passejar-li els pals entre forat i forat. La “xiqueta

mimada i capritxosa” que li passejava el gosset a la Espe, està fent carrera, i no al trentaqueté d'ací, al “avequeté” en usdefruit aquella artificiosa capital. Disculpeu, però no m'acostume a aquestes porgues. Encara no he digerit com s'ho fan els “culligans” de l'equip contrari per guanyar el partit emplenant els estadis amb pancartes enlairades per rastres de persones eufòriques mostrant el seu treball inestable i el corresponent jornal apedaçat. Dos detallets sense importància. Si donem suport a aquesta gent haurem d’assumir les seues propostes. ¿Com s’ho farem per pagar-nos la companyia sanitària privada que, per una banda, faça negoci i per l’altra vaja a atendre adequadament tractaments costosos o crònics? ¿Des del poder que democràticament els hi donem, pensen/pensem que potenciaran la sanitat pública universal i gratuïta després d’anys i propostes privatitzadores? I veges d’on traus un raconet cada mes per acumular quatre, o quaranta xavos. Segons les seues propostes ho necessitaràs per garantir-te una bona pensió de jubilació. La pel·lícula no és nova. Porten venent la mateixa burra fa més de quaranta anys. Veges si coneixes una persona del teu bloc d'habitatges, del teu barri, o del teu poble, que estiga gaudint d’aquelles garantides jubilacions luxoses? I parle d’un temps on els interessos bancaris, les vaixelles de regal, estaven a l’abast de molta gent. Igualet que ara que no tens altra alternativa més que cobrar pel banc i anar pagant-los comissions. ¿Que les despeses per habitatge, llogada o hipotecada, van molt més enllà del 40% d’endeutament total recomanat? Cap problema. Simplement que si tu tens uns ingressos assegurats de 1200€ al mes, mai hauries d'endeutar-te per damunt del 40% (480€), incloent despeses per habitatge i també altres possibles deutes com el cotxe, la reforma de casa, uns estudis universitaris o qualsevol emergència inesperada. Eixos malparits i eixes mortes de fam de l’esquerra proposen per exemple mesures tan radicals com una regulació dels lloguers que permeta un accés digne a un habitatge. A llocs de l’Europa capitalista ja està contemplat i legislat, però ací a l’estat espanyol, això és una mesura "bolivariana-comunista" que ni el govern actual de Pedro Sánchez, tan radical ell, s’ha atrevit a regular; incomplint el compromís amb els seus socis de govern. ¿Com és possible que tanta gent treballadora vote a favor de propostes que no li faciliten les condicions de vi-

da? M’imagine que no serà per la baixada dels preus del lloguer: Segons l’empresa ENALQUILER el preu mitjà per llogar un habitatge a Madrid acaba de baixar un 0,30%. De 1327€ mensuals a març a 1324 € en abril. Si el vostre jornal, madrilenyes i madrilenys, està per damunt de 3.307,5€ al més... cap problema. Si no arriba a eixa quantitat, teniu/tenim un problema greu. Si el vostre salari mitjà abans de la pandèmia estava en 2172’1€ (any 2019) que us han oferit per votar massivament allò de “LA LIBERTAD que permitirá a toda la ciutadania liberarse del yugo opresor de la izquierda”? A partir d'ací, deixe d’escriure foradat. Que qui no es consola és perquè no vol. Tot consisteix en reubicar la mirada i encontraràs argumentari per dissimular que som unes persones perdedores per definició. Tu saps quina gosada: El Real Madrid de bàsquet (masculí), després de set anys consecutius, no ha estat entre els quatre equips de la final a quatre. ¡Tampoc no estarà a la final de la “xampions” de futbol! La gent de MÁS MADRID (encara més!) ha pujat i ha superat el PSOE. També tens opció per acontentar-te comparant els vots aconseguits per l'esquerra a Madrid (aprox. 1.500.000) enfront dels més de 2.000.000 aconseguits per la dreta el 4 de maig. A Catalunya el 14 de febrer: l'esquerra aconseguia més d'1.600.000 i la dreta no va arribar al milió de vots. La gent “progressista” podem anarse'n de festa. Però al barri de Vallvidriera-Tibidabo i Les Planes no acudiu. Segurament els vora 109.000 vots aconseguits pel PP català no estaran tots concentrats allà, però la renda bruta mitjana, i la seua evolució aquests darrers anys, tampoc canvia tant amb la dels golfistes madrilenys: de 23.067€ (l'any 2013) ha pujat a 97.866€ (el 2018). Clar que no tot és idèntic. El cadi, el cambrer, la criada... segurament podran parlar català quan aquesta gent li done la paraula. Això sí, hi ha altres petits matisos. Mentre molta gent a Catalunya (més de tres mil a hores d'ara) està exiliada, empresonada o pendent de judici lluitant per no dependre de Madrid, a la capital de l'estat espanyol, aconsegueixen més i més vots aquelles propostes que defensen que Espanya és Madrid, i Madrid és Espanya. Mentrestant tu i jo, un zero... a l’esquerra.

El Club d’Amics i Amigues de la Unesco d’Alcoi, califica de genocidi, els bombardejos i les actuacions de violència indiscriminada d'israel contra la població civil palestina

l Club Unesco condemna rotundament la violència, critica la complicitat de la comunitat internacional i demana a l’ONU, UE i Espanya que exigisquen el cessament immediat dels atacs. Des del passat diumenge 9 de maig es va produint una escalada de violència per part d’Israel sobre els palestins, iniciada amb 300 ferits. Després de les càrregues israelianes a l’esplanada de la mesquita, fins i tot dins dels llocs sants i amb centenars de ferits palestins que intentaven parar el desallotjament forçat de les famílies del barri Sheik Jarrah. Amb posterioritat a aquests fets, s’han produït intercanvi de cohets entre grups palestins i l’exèrcit israelià, que no ha dubtat a bombardejar intensament a la població civil de Gaza amb un balanç de 192 morts (60 dels quals xiquets) i 1.400 ferits. Aquesta escalada de violència no ha sorgit del no-res, ja que es produeix setmanes després que una manifestació racista recorreguera Jerusalem al crit de «mort als àrabs»; que Israel impedira la celebració d’eleccions palestines a Jerusalem (el que ha impedit es eleccions en tota Palestina); de l’apartheid sanitari que suposa la gran majoria de la població israeliana vacunada enfront de les ones i la desprotecció de la població palestina; i d’un Israel cada vegada més escorat a l’extremisme en les successives cites electorals dels dos últims anys. Convé recordar que Gaza amb una població d’1.900.000 habitants, amb una superfície de 360 quilòmetres quadrats, amb les fronteres tancades, esta considerada com la major presó del món. Per a valorar la situació es necessari entendre-la, com a resultat de dècades d’inacció i falta de solucions per part de la comunitat internacional, que malgrat que l’ONU compta amb 30 resolucions contra l’estat d’Israel, la comunitat internacional continua avalant el creixement de les colònies, l’ocupació de Cisjordània, el bloqueig col·lectiu a Gaza, l’apropiació de terres, la segregació de la població palestina qualificada com un apartheid per part d’Human Rights Watch, per les violacions dels drets humans i les agressions a milions de persones. El món no pot continuar indiferent, tancant els ulls davant les sagnants violacions dels drets humans i del dret Internacional, per part d’Israel. El Club d’amigues i amics de la UNESCO d’Alcoi condemna la situació i qualifica de genocidi l’extrema violència que aplica l’estat d’Israel sobre el captiu i indefens poble palestí, i exigeix a la comunitat internacional, especialment a l’ONU, la Unió Europea i Espanya, que apliquen les mesures necessàries per a posar fi als atacs, a l’ocupació, al bloqueig, a l’apartheid i en el cas del nostre país que complisca amb la promesa del reconeixement de l’estat palestí.

ELECTRICIDAD OSUNA Energía Sola · TV · Telecomunicaciones INSTALADOR AUTORIZADO

639 420 842 • SERVICIO 24 HORAS

actualitat alcoi

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Poliesportiu Francisco Laporta d’Alcoi

Segon any consecutiu sense Esport 3D a Alcoi

Des de la regidoria d'Esports expliquen que encara no es donen les circumstàncies idònies per a poder dur a terme aquest esdeveniment BR | Alcoi./ Encara que la situació que ha provocat la Covid-19 ha millorat notablement a Alcoi, des del Centre d’Esports han anunciat que “s’entén que en les dates previstes per a la realització d’aquest multitudinari esdeveniment esportiu, els dies 11, 12 i 13 de juny, no es donen les circumstàncies idònies per a celebrar aquesta festa de l’esport local com mereix, per aquest motiu s’ha decidit que aquest any no hi haurà Esport 3D”. A més, també han argumentat que: “per a les dates previstes moltes competicions oficials encara estarien en joc, ja que les competicions van parar a causa de la Covid i acabaran molt més tard que en altres anys. Per tant l’ocupació de les ins-

tal·lacions esportives municipals per a tal efecte impedirien poder disputar i dur a terme totes les activitats i modalitats que conformen l’ampli programa de l’Esport 3D”. Miguel Juan Reig, el ja exregidor d’Esports, ha explicat que: “No obstant això, convidem a clubs i entitats de la ciutat a celebrar dins de la prudència i respectant els protocols i normes sanitàries, totes aquelles clausures de temporada que consideren oportunes. És intenció del Centre d’Esports facilitar el que esportistes i familiars tinguen la fi de temporada que mereixen i des de fa dies treballem perquè això siga. Gràcies a tot l’esport alcoià per mantenir viva la il·lusió. L’esport no es rendeix. Seguim”.

‘Mariola,eix de Cultura’

Fundació Mutua Levante inaugura aquesta exposició que es podrà visitar fins al dia 30 de juny BR Alcoi./ La Sala d’Exposicions de la Fundació Mutua Levante, a la Plaça d’Espanya d’Alcoi, va inaugurar una nova mostra. Es tracta de ‘Mariola, eix de Cultura’. Amb motiu de la Capitalitat Cultural d’Alcoi i Bocairent, dos localitats veïnes que estan unides per la Serra de Mariola, per la tradició industrial, i per un fort arrelament de la cultura valenciana, s’ha decidit fer aquesta exposició, que serà itinerant, i que té pinzellades del patrimoni, la natura, la festa i la tradició de les dos localitats. L’objectiu és enfortir els lligams entre les respectives societats i obrir un camí a una major col·laboració d’entitats i institucions, de persones i d’aquestes comarques que tenen tant en comú. Aquesta exposició es podrà visitar fins al dia 30 de juny en Alcoi, en la Sala d’Exposicions de la Fundació Mutua Levante.

La Colla Ecologista La Carrasca prepara una jornada de neteja del riu Riquer BR | Alcoi./ El dia 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, i per tal de commemorar-ho, des de la Colla Ecologista La Carrasca, han organitzat la jornada de neteja del riu Riquer, a la qual li han posat el nom de ‘Rius nets, mars vius!’. Aquesta actuació es farà en un tram situat en les proximitats del polígon industrial Sant Benet, i per a anar fins a aquest lloc, l’eixida serà a les 9 del matí d’aquest dissabte davant l’Oficina de Serveis Socials del carrer Oliver. Des d’aquest punt es baixarà al riu pel camí de la Murtera. Per tal d’assistir a l’activitat demanen omplir el formulari al web de l’organització.

L’Ajuntament publica la licitació de les obres de l’Illa de Rodes

El termini per a presentar les ofertes estarà obert fins al dia 21 de juny, i l'import de la licitació és de 7.094.126 euros BR | Alcoi./ Des de l’Ajuntament d’Alcoi han publicat la licitació del contracte per a dur a terme les obres de rehabilitació de l’Illa de Rodes. Amb aquestes obres es pretén convertir aquest espai en un parc tecnològic-cultural. L’actuació tindrà un import de 7.094.126 euros, cofinançades en un 50% per la Unió Europea, i l’altra meitat estarà aportada per la Generalitat Valenciana i amb un percentatge inferior pel consistori alcoià. Per a dur-les a terme hi ha un termini d’execució de 28 mesos. Totes les empreses interessades podran presentar les seues ofertes fins al dia 21 de juny. Els treballs estaran dividits en dos parts. En primer lloc el bloc encarat al carrer Salvador Allende, i la part inferior del carrer Agres que acollirà un parc tecnològic, és a dir, en aquesta part s’instal·laran empreses i start-ups, i que

Infografia del projecte de l’Illa de Rodes./

estarà dinamitzat pel Districte Digital de la Generalitat Valenciana. Per altra banda, als edificis situats en la part superior del Carrer Agres, que donen al carrer Vistabella, es dedicaran a fer activitats educatives i socioculturals. Els dos blocs estaran connectats per un parc públic central, en el qual es combinaran els elements modernistes i industrials, i amb vegetació típica dels parcs naturals de la nostra

ciutat. A més de les obres en l’Illa de Rodes, també es recuperaran els edificis del carrer Tibi, que tindran una àrea tecnològica i d’investigació, i un centre administratiu, on estaran ubicades les oficines municipals; i també es recuperarà l’antic taller de carruatges dissenyat per Timoteo Briet en 1909 i que serà la seu del Centre de Desenvolupament Turístic d’Interior de la Generalitat.

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

actualitat alcoi

Adequació de l’entorn de l’estació de Renfe

Aquests treballs tindran una duració de tres mesos BR | Alcoi./ A principis de juny començaran les obres d’adequació i millora dels serveis existents en l’àmbit de l’estació ferroviària d’Alcoi en la confluència entre l’Avinguda Tirant Lo Blanc, i el carrer Primer de Maig. Lorena Zamorano, regidora d’Urbanisme, ha explicat que: “es tracta d’una intervenció senzilla però molt important i necessària per a dotar al voltant de l’estació d’un caràcter urbà i ordenat, i també per a resoldre alguns problemes funcionals com l’accés per als vianants a l’estació o a l’eixida i entrada de vehicles des de l’aparcament

que actualment és bastant deficient. L’actuació dotarà la zona d’una imatge renovada, amb nous serveis, mobiliari urbà i àrees verdes que donaran una millor imatge a l’entrada nord de la ciutat”. Un altre problema que solucionarà l’obra serà la desalienació dels carrils de circulació dels vehicles i bicicletes de l’avinguda Tirant Lo Blanc. En general l’objectiu és ordenar la zona, que està bastant deteriorada. A més, s’aprofitarà aquesta actuació per a enjardinar la parcel·la que és propietat de Renfe i que és molt visible des de Tirant Lo Blanc.

Regidores i regidors del govern municipal d’Alcoi./

Canvis al govern municipal d’Alcoi

A causa de la jubilació de Miguel Juan Reig, l'Ajuntament d'Alcoi ha hagut de canviar algunes de les competències dels regidors que formen el govern municipal BR | Alcoi./ Fa dos setmanes el regidor d’Esports i Salut Pública, Miguel Juan Reig, va anunciar que seguint les seues conviccions, es jubilava i deixava de formar part del govern municipal d’Alcoi, donant pas a gent més jove. En aquesta roda de premsa es va aprofitar l’ocasió per a presentar quin seria el nou regidor socialista, Jordi Segura, però no es va anunciar quines serien les seues

Alcoi present a la Setmana Europea dels Cementeris Des del dia 31 de maig fins al 6 de juny es podran fer visites guiades BR | Alcoi./ En l’any 2012 Alcoi va unir-se a l’Associació de Cementeris Significatius d’Europa, i des d’eixe moment, el Cementeri Sant Antoni Abat va ser membre de la Ruta Europea de Cementeris Significatius. Aquesta ruta és considerada Itinerari Cultural Europeu i té com a objectiu fer valdre els diferents cementeris que formen part d’aquesta xarxa, i per això se celebra la Setmana Europea de Cementeris Significatius. Durant aquesta setmana, la primera de juny, Alcoi vol mostrar el patrimoni i la història del cementeri que compta amb grans monuments. ‘Guiarte con Arte’ i ‘Quality Tours Mariola’ s’han unit a aquesta celebració, i per això han preparat diferents rutes des del dilluns 31 de maig, fins al diumenge 6 de juny. De dilluns a dijous l’horari serà a les 17:30, i a les 18:00 el divendres. També es farà una visita teatralitzada amb el nom

Un dels monuments del cementeri alcoià./

‘A la sombra de los cipreses’ a les 11:30, 17:30 i una visita a l’ús a les 11:00. Tots ells seran grups de 20 persones per tal de garantir les mesures de seguretat. Per a totes les visites cal fer inscripció prèvia. Enguany, la ruta europea ha complit 20 anys, i per això s’ha fet un llibre digital ‘Crossroads of diversity’, en el qual apareixen imatges del nostre cementeri. “En la nostra ciutat comptem amb un gran pa-

trimoni històric, el nostre cementeri és un valor important com a destí, de fet, la ruta és considerada Itinerari Cultural Europeu. També ho és crear productes turístics, com les visites guiades que tindrem durant la pròxima setmana, és molt important la col·laboració publicoprivada per al desenvolupament turístic d’Alcoi i amb aquestes activitats tenim un exemple”, ha detallat la regidora de Turisme Lorena Zamorano.

competències, ja que l’alcalde alcoià, Toni Francés, va explicar que durant la següent setmana s’informaria sobre algunes modificacions en les competències dels regidors. El divendres 28 de maig, Francés va anunciar aquests canvis: Jordi Martínez, segueix sent el portaveu, però ara també és Vicealcalde, i 1r Tinent Alcalde, i a més de les seues competències, ara també estarà a càrrec de la

L’estrena de ‘Vivirasí es morirde amor’ serà enAlcoi BR | Alcoi./ Fa unes setmanes va presentarse a Madrid la producció musical ‘Vivir así es morir de amor’. Ara, en una roda de premsa en Alcoi, en la qual han estat presents l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés; Juan Fran Senabre, productor de l’espectacle; Pino Rovereto, bateria i director musical de Camilo Sesto, i dos dels cantants que formaran part del projecte, Pablo Perea i Diego Valdez; s’ha anunciat que la gira començarà en Alcoi. En total es faran cinc funcions al Teatre Calderón d’Alcoi, des del dia 15 al 19 de desembre, i seguidament, després de Nadal, es farà una gira per tota Espanya. Fins al moment ja hi ha confirmades 35 ciutats de tot el país, com Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Salamanca, Granada, o Palma de Mallorca, entre d’altres.

regidoria d’Urbanisme. Lorena Zamorano passarà a ser 2a Tinent Alcalde, i ja no portarà ella Urbanisme. Un altre dels regidors que té noves competències és Alberto Belda, que deixa la regidoria d’Educació, sent ara per a Jordi Silvestre, i continua en Ocupació i Recursos Humans, però, té noves competències en Formació i Esports, antiga regidoria de Miguel Juan Reig.

L’última regidora que presenta canvis és Teresa Sanjuán, que a partir d’ara, a més de les que tenia fins al moment, se li afegeix Salut Pública. Pel que fa a la nova incorporació del govern socialista, Jordi Segura es farà càrrec d’Innovació, Indústria i Activitats, i Societat Digital. La resta de regidors continuen igual que en la primera meitat d’aquesta legislatura.

El Campus d’Alcoi de la UA celebra el I Cicle de Cinema LGTBIQ+ Se celebra durant tot el mes de juny BR | Alcoi./ Durant tot el mes de juny se celebra l’Orgull LGTBIQ+, i des del Campus d’Alcoi de la Universitat d’Alacant, juntament amb ‘LGTBI MARIola’, s’ha organitzat el I Cicle de Cinema LGTBIQ+. En aquesta celebració es lluita pels drets d’aquest col·lectiu, pel seu dret de tindre una identitat pròpia, a estimar lliurement, i sobretot, a viure sense discriminació i sense por. Des del Campus aposten per difondre la diversitat que caracteritza qualsevol àmbit de la societat, i per això, s’ha fet una selecció de pel·lícules que tracten sobre el tema. La primera d’elles es projectarà el dia 4 de juny, i serà ‘Boys don’t cry’ (1999). El dime-

Cartell del cicle./

cres 9 de juny serà el torn de ‘Les hores’ (2002). ‘La calúmnia’ (1961), es podrà veure el dia 18 de juny, i per últim, el dia 30 de juny, serà el torn de la pel·lícula ‘Amb amor, Simón’ (2018). L’aforament de la sala està limitat per culpa de la Covid-19 i sols podran entrar 26 persones.

actualitat alcoi

L’Ajuntament aconsegueix de forma gratuïta els antics jutjats BR | Alcoi./ Des del consistori s’han mantingut negociacions amb la Generalitat, i ara, s’han vist els resultats. “Recuperem patrimoni de forma gratuïta, gràcies al diàleg i la bona voluntat, no ha sigut un procés ràpid ni fàcil, però hem aconseguit l’acord més favorable per Alcoi, que aquest espai torne a l’Ajuntament. Hem d’agrair al Govern de la Generalitat com sempre la bona predisposició, la voluntat d’arribar a un acord i la cerca de la millor solució possible, entenent que la petició de l’Ajuntament d’Alcoi era més raonable i la millor per als interessos de tots els alcoians i alcoianes”, ha destacat l’alcalde alcoià.

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

La sentència judicial obliga a l’Ajuntament a reposarla zonaverda en La Rosaleda

Segons indiquen des del Grup Socialista, "solucionar aquest problema que va causar el PP li costarà més de 40 euros a cada alcoià" BR | Alcoi./ Fa uns 20 anys el Partit Popular va construir un pàrquing subterrani en La Rosaleda. Un projecte que va eliminar la zona verda d’aquest parc, encara que des del govern local del PP d’aquell moment es va assegurar que sols s’eliminaria la zona verda durant les obres, però que després es reposaria. Com indiquen des del Grup Municipal Socialista: “La Colla Ecologista La Carrasca va presentar una demanda per aquest motiu i la sentència del Tribunal Superior de Justícia, emesa en octubre de 2005 va ser clara: “declarando asimismo la obligación del Excmo. Ayuntamiento de Alcoi de reponer la zona verde o espacio libre alterado de la Plaza de la Rosaleda al ser y estado que tenía antes de iniciarse las obras a consecuencia de los acuerdos anulados, respe-

Aspecte actual de l’exterior del pàrquing de La Rosaleda a Alcoi./

tándose su situació física y jurídica urbanística establecida en el ordenamiento jurídico y, en particular, en el Plan General de Or-

denación Urbana de Alcoi (…)””. Ja s’ha redactat el projecte i estableix, amb impostos inclosos, que la Reforma dels Aparca-

ments Subterranis i la reposició de la zona verda en la coberta d’aquesta plaça tindrà un cost de 2.438.066 euros.

Com expliquen des de l’actual govern local socialista, “les obres bàsicament consistiran en la demolició del forjat de coberta per a la seua nova execució conforme les noves sol·licitacions estructurals, així com el reforç de tots els elements estructurals, des de pilars fins a llosa de fonamentació i inclourà zona verda corresponent”. Jordi Martínez, portaveu del grup municipal, ha afirmat que: “Ja s’han rebut els últims informes dels tècnics per al projecte que es va redactar per a la reforma de l’aparcament de la Rosaleda i la quantitat al final del projecte supera els 2.400.000 euros, és a dir, cadascun dels alcoians pagarem 40 euros pel problema que va causar el PP en la Rosaleda construint un aparcament que ara hem de refer amb els diners de tota la ciutadania”.

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

el grat

entrevista

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Entrevista

Miguel Juan Reig: “Des del primer granet

d'arena que he posat,m'he sentit satisfet” A ﬁnals de maig, el que ﬁns ara era regidor d’Esports i Salut Pública de l’Ajuntament d’Alcoi, va anunciar el seu acomiadament de la vida política, i des de El Grat hem volgut parlar amb ell sobre el seu adeu. Belén Rivas./

a setmana passada vas anunciar que deixaves el teu càrrec com a regidor en l'Ajuntament d'Alcoi, ha sigut una decisió difícil? No, perquè la tenia pensada des de fa molt de temps. Així ho sabien els meus companys, perquè jo de sempre he defés i entenia que una persona, quan ja té l'edat, i té suficients anys cotitzats, i pot acollir-se a ser pensionista, doncs crec que eixa gent ha d'acollir-se a eixa nova situació i deixar entrar a gent nova. Jo he pensat sempre d'eixa manera i ara que em toca a mi he de ser jo també un exemple, no intentar, ni tindre doble prestació, sinó que el meu lloc l'ocupe una altra persona, això és el que crec que s'ha de fer. - Però, falten dos anys per a finalitzar la legislatura, en cap moment vas dubtar si acabar aquests dos anys? No, no vaig dubtar, perquè quan jo defenc que una persona ha de jubilar-se a certa edat, doncs he de donar exemple. Sí que trobaré a faltar a gent, perquè puc dir en veu alta que aquest govern està molt unit i formem una pinya, i som com una família o un grup d'amics, i que a més, tots busquem el bé per als nostres veïns i veïnes, però defenia que era una forma de pensar, i no pense si queda un any o dos. Jo continuaré sent militant, i a més, com va dir el nostre Secretari General, Jordi Martínez, jo continuaré amb l'executiva i sóc el president de l'agrupació local, i per la qual cosa jo continuaré aportant i treballant des d'altres llocs. - Han sigut molts anys que t'has dedicat a la ciutat d'Alcoi i concretament al món de l'esport. Amb quin record et quedaries? Jo em quede en què ha sigut un plaer per a mi. És una satisfacció inclús, haver arribat a ser regidor. En tots els llocs en el que el nostre govern, com els nostres ciutadans han volgut que estiguera, jo he estat satisfet. Eixa convicció de veure tota la predisposició que totes les entitats han posat per a poder ajudar, i perquè eixiren els projectes endavant, per a mi és molt satisfactori. - I quin és el projecte del qual et sents més orgullós? De tots, perquè des del primer granet d'arena que es posa per a

“llance un agraïment a tots els tècnics municipals, ja que tenim uns grans professionals en l'administració de l'Ajuntament. Dels meus departaments, que són els que més conec, m'enduc una grata impressió; tots han estat ací ajudant-me, i ells han fet que aquests mesos hagen sigut més fàcils”

Miguel Juan repasa amb nosaltres tota una vida dedicada al poble d’Alcoi./

poder millorar qualsevol instal·lació, m'he sentit satisfet. De l'única cosa que sí que se m'ha quedat un sabor amarg, és de no haver tret a la llum una instal·lació tan necessària per a la nostra ciutat, i ho he de reconéixer i sempre ho he manifestat així, encara que puc dir que s'ha treballat molt i està molt pròxim, i de fet tenim inclús els diners, perquè el nostre alcalde, Toni Francés, té una partida preparada per a tindre la futura nau de la gimnàstica artística. Això és una reivindicació molt necessària per a la nostra ciutat, pel col·lectiu de la gimnàstica, i estem treballant-ho i està molt pròxim, però les circumstàncies són les que són, i tenim una situació quant a terrenys municipals molt complicada, i falta eixa ubicació, que espere que no es tarde molt i prompte tinguem eixos resultats. - Precisament anava a preguntar-te per algun projecte que no pogueres veure acabar com a regidor, entenc que aquest és el més important, però, hi ha alguna cosa més? No, com a projecte sols aquest. Ara el que hem de fer és acabar bé totes les infraestructures que teníem iniciades. En aquests moments s’han viscut situacions molt complicades, una època que ha sigut molt difícil, i a més, cal recordar-se de l'època de

Miguel Juan el dia del seu comiat a l’Ajuntament d’Alcoi./

quan va entrar aquest govern, en la situació en la qual ens vam trobar les arques municipals, però, amb el bon fer de l'alcalde, i la bona gestió s'ha tret a Alcoi d'eixa situació, i estem en un altre moment. I de fet, tot el que havíem treballat és el que ara està veient-se, els resultats. Una coberta que sí que s'ha fet llarg, no podem obviar que la construcció ha sigut llarga, però que ja la tenim. És una instal·lació molt reivindicada i molt necessària per a algunes modalitats artístiques com és l'hoquei o el patinatge artístic, estem parlant que també és una instal·lació que s'està reivindicant des de fa 30 anys i ara ja la tenim, perquè la puguen gaudir aquestes modalitats esportives i inclús altres. Però sí que és de veres que es

queda un sabor amarg per no poder anunciar que pròximament tindrem la nau de la gimnàstica, perquè és imminent. Tenim els diners, i pense que molt prompte tindre també la ubicació. - A més de ser regidor d'Esport també ho has sigut de Salut Pública, com has viscut la pandèmia des d'aquest càrrec? Han sigut unes situacions molt complicades, però a la mateixa volta amb tota la força que hem tingut tot el govern municipal per a treballar tots a la una i hem intentat que poguérem eixir prenent decisions que han sigut molt complicades, però que s'han hagut de prendre, i sí que és de veres, que ja comencem a veure eixa llum al final del tú-

nel. I eixe missatge que llançàvem perquè els nostres veïns i veïnes foren molt prudents es va complir al màxim totes les reglamentacions des d'altres administracions, i així s'ha fet. Alcoi ha passat situacions molt complicades, però tot el treball i la força han donat resultats, i crec que faig extensiu un agraïment molt fort als professionals a nivell sanitari que tenim a la nostra ciutat, que es van bolcar i van traure d'on no hi havia les forces per a pal·liar i que aquesta situació poguera ser el menys greu possible. Va ser una situació molt complicada, però ara el servei sanitari està fent un gran treball amb la vacunació, i sols tinc paraules d'agraïment a ells perquè estan fent un gran esforç per a tindre la màxima gent vacunada i a mesura que passen els dies, estar en una situació, no de normalitat, però si millor, perquè açò ens ha vingut a tots de noves. També llance un agraïment a tots els tècnics municipals, ja que tenim uns grans professionals en l'administració de l'Ajuntament. Dels meus departaments, que són els que més conec, m'enduc una grata impressió, tots han estat ací ajudant-me, i ells han fet que aquests mesos hagen sigut més fàcils. - Ja per a finalitzar, abans has comentat que continuaràs en la política, però tens algun altre projecte de futur a banda de la vida política? Li dedicaré el temps que no he pogut dedicar a la meua família. Tornar-los eixe temps i estar més amb ells, perquè si jo sóc el que sóc i he arribat fins ací i he pogut dedicar-me és també gràcies a la comprensió de la meua dona i de la meua família sobretot.

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

El poble és... savi

pobles és savi

Parlem de l’Orgull LGTBI

El dia 28 de juny, i durant tot el mes, es reivindiquen els drets de les persones LGTBI. Encara que moltes persones pensen que la seua situació està normalitzada, hem parlat amb tres persones implicades en la causa per a veure que hi ha molt treball per fer per tal d’aconseguir la plena igualtat d’aquest col·lectiu

Diana Sanus, LGTBI MARIola

Aranza de Gracia, regidora d'Igualtat

Aitor Pla, president de Ponts d'Igualtat

"Tenim una sèrie de problemes i obstacles pel fet de ser com som"

"No podem consentir que aquest col·lectiu encara estiga patint"

" S’han de reivindicar els drets LGTBI als carrers de tot el món"

"La gent pensa que està tot fet, i no, encara hi ha moltes coses que s'han d'aconseguir. No tenim els mateixos drets que les persones cisheteronormatives", ens explica Diana Sanus. Des de la seua experiència comenta, que ella no ha sentit discriminació directa, encara que sí que coneix gent que ho ha patit, però ens assenyala que hi ha moltes formes de discriminació: "Les persones trans encara patim discriminació, perquè no podem anar i canviar-nos el nom quan volem, hem d'esperar dos anys des que hem començat l'hormonació. En general tenim una sèrie de problemes i obstacles legals i administratius, pel fet de ser com som". Fa poc temps, al Congrés es va intentar aprovar la Llei Trans, però finalment no va tirar endavant, Diana com a persona afectada, ens ha assenyalat que: "Espere que es puga aprovar; en la majoria de les autonomies hi ha una llei trans, així que no té sentit que no s'aprove la nacional. Desgraciadament hi ha determinats col·lectius feministes que estan pressionant perquè això no es porte endavant, no els agrada l'autodeterminació de les persones trans". "Realment les coses estan canviant, ho vegem en la gent jove, que entén millor que hi ha diversitat, però hem de veure les notícies per a adonar-nos que encara passen moltes coses, i que no estem al mateix nivell de drets", finalitza Diana Sanus.

Des de l'Ajuntament d'Alcoi volen donar suport a tot el col·lectiu LGTBI, que a aquestes altures, encara han de reivindicar els seus drets. Aranza de Gracia, regidora d'Igualtat i de Polítiques Inclusives, ens explica que per a aquest dia el consistori "se suma a tot el que facen entitats com el Campus de la UPV o el de la UA, o col·lectius com LGTBI MARIola o Ponts d'Igualtat, ja que pensem que tot el que puguem fer en comú millor, perquè arribarà a més població". Per a Aranza "és un dia que té que fer visible i més en un moment com el que estem ara, que escoltem tantes coses en premsa i en ràdio, per això és important estar tots junts i anar sumant". La regidora d'Igualtat està molt implicada en aquesta celebració, i com ella ens comenta és important celebra-ho perquè: "Cada dia és important reivindicar, s'ha de treballar i donar visibilitat a la igualtat en tots els col·lectius, no sols en aquest. Però, últimament hi ha actes homòfobs, que no estan bé, per això, s'ha de donar el suport i la integritat en tot, perquè al cap i a la fi, nosaltres treballem per a les persones". De Gracia conclou amb un missatge d'esperança: "Esperem que no arribe molt tard eixa igualtat. L'educació és molt important, educar en igualtat, i no hem de treballar perquè no podem consentir que aquest col·lectiu encara estiga patint".

"Cada dia s'ha de reivindicar els drets LGTBI als carrers d'Alcoi, i de tot el món, i ara, hem de continuar reivindicant més que mai els drets de les persones trans. Hem de reivindicar als carrers que s'ha d'aprovar una llei estatal trans, perquè aquestes persones tinguen assegurades les seues reivindicacions, i que finalment tinguen els seus drets. Enguany hem d'anar acompanyant a les persones trans", indica el president de Ponts d'Igualtat Aitor Pla. Per tal que les coses canvien, el president d'aquesta associació, està convençut que s'ha de fer "a través de la pedagogia als centres educatius, perquè és importantíssim treballar aquesta educació en tots els àmbits, i al carrer, als nostres barris", i ells mateixos ho fan a través de xerrades a les escoles, però, a més a més, assenyala que també és important "la implicació de l'administració per a poder fer arribar el missatge de que és normal, encara que moltes persones pensen que no, però sí que ho és". Des de Ponts d'Igualtat, a més de dur a terme una sèrie d'activitats, com jornades de portes obertes a la seua seu, o tallers informatius als col·legis per a commemorar aquest dia, segons ens ha anunciat Aitor Pla: "Anem a presentar mocions en tots els Ajuntaments de la comarca per a reivindicar els drets de les persones LGTBI i sobretot de les persones trans".

manteniment i instalacions contra incendis c/Reconquista, 48 bajos · Alcoi firestoperic@gmail.com

www.firestopalcoi.com

Ponemos a tu alcance las últimas tendencias a los mejores precios

96 533 80 12 659 730 595 Fax: 96 599 15 31

Déjate aconsejar por auténticos profesionales

13 ANIVERSARIO

reportatge

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Actualitat

Foto d’equip de l’Alcoi Rugby Club abans d’enfrontar-se a l’Orihuela./

Alcoi recupera la passió pel rugbi

Després d’anys d’absència Alcoi torna a tenir un equip de rugbi que dispute competició oﬁcial. Parlem de l'Alcoi Rugby Club, que des de ﬁnals del passat any juga a la tercera territorial valenciana. Pau Sellés./

"Al primer que li senta dir una mala paraula, que s'encare a l'àrbitre, o a un altre company, està fóra de l'equip". Són les paraules que Nacho (preparador de l'equip mentre es recupera d'una lesió) adreça als seus companys el dia abans de jugar contra l'Orihuela. En un esport tan sotmés als estigmes del joc violent és ben habitual que des de la base es treballe la camaraderia i el respecte pel reglament. Recordem que estem davant d'un esport que ha popularitzat el 'tercer temps', moment en què els components de dos equips es veuen les cares després d'un partit per a compartir menjar i beguda.

a ciutat d'Alcoi ha deixat de ser aliena a aquesta realitat, tot des que l’any passat un grup d'amants de les melés i dels rucks fundés l'Alcoi Rugby Club. No era la primera volta que ocorria. Anys enrere ja hi havia hagut intents per consolidar l'esport en Alcoi, però cap havia sigut fructífer. L'última de les experiències a les nostres comarques fou la de l'equip de Muro, que després d'un temps en competició va desaparéixer. "L'Alcoi Rugby Club és l'hereu d'aquell equip. Ens van cedir material esportiu i alguns dels jugadors d'aquella etapa ara formen part de la nostra plantilla". Ens ho conta Rubén Crespo, l'actual president de l'equip i un dels artífexs del renaixement del projecte. Tot i això, els inicis per a recuperar el rugbi en Alcoi no foren fàcils. Dificultats inicials L'encontre fundacional del club fou l'11 de març de 2020, pocs dies abans de la declaració de l'estat d'alarma. Per aquell moment ja feia alguns mesos que l’equip s’entrenava; havien bastit una ben avinguda comunitat de jugadors mitjançant les xarxes socials. A més era una forma de respondre a les aspiracions de la Federació Valenciana de Rugbi, interessada en què aquelles ciutats valencianes amb més de 50.000 habitants disposaren d'un equip de rugbi. La pandèmia però va postergar la posada en llarg de l'equip, endarrerint l’entrada en competició fins al mes de novembre, en un partit contra el

"Al primer que li senta dir una mala paraula, que s'encare a l'àrbitre, o a un altre company, està fóra de l'equip".

Melé en meitat del partit contra el A Palos - Albacete B

Monastil Elda. El resultat d'aquell partit és el que menys importa. "No ens hem marcat cap mena d'objectiu classificatori. El que més ens importa és aprendre i millorar com a equip. Si seguim en la bona línia de treball, els resultats no trigaran a arribar". Aquesta millora de què parla Crespo ja s'està notant. Un dels últims partits que van jugar els d'Alcoi a casa fou el passat 24 d'abril contra el Monastil Elda, precisament el mateix equip contra el qual van debutar en competició oficial. Encara que l'encontre va acabar en derrota per als locals, la millora fou tan evident que fins i tot els elders ho van reconéixer en finalitzar l'encontre.

L'equip d'Alcoi s'ha estrenat enguany en el grup sud de la tercera territorial valenciana. Després d'una primera lligueta preparatòria a principi de temporada, l'equip es troba enquadrat en un grup en companyia del CR. Univ. Cartegena, La Safor/Ontinyent, Monastil Elda, Orihuela CR, i A Palos - Albacete B. A partir de la classificació d'aquesta lligueta (soles amb partits d'anada), i de la classificació del grup nord de la mateixa categoria, s'establirà un sistema d'enfrontaments de play-off per a definir la classificació final del campionat. Els dos equips millor classificats ascendiran a segona territorial valenciana.

El futur de l'equip implica consolidar-se i ampliar la pedrera de jugadors. De fet, organitzen sessions d'entrenament per als més petits amb l'objectiu d'inculcar-los l'amor per l'esport. Objectiu: consolidar l’equip Una part essencial per al funcionament de tot equip són els entrenaments. Els séniors de l'Alcoi Rugby Club entrenen tots els dimarts i dijous de 21 a 22.30 h als camps del Serpis del Poliesportiu Francisco Laporta. Actualment són 26 els jugadors de

l'equip que tenen fitxa, la qual cosa els permet jugar els partits oficials de lliga. Tot i això, els entrenaments estan oberts a la participació de qualsevol que vulga provar l'esport. Les alineacions es fan amb 15 jugadors, encara que en tractar-se d'un esport de contacte sempre hi ha lesions, així que convé tindre una plantilla extensa per a fer front als contratemps. Els integrants de l'actual plantilla són una barreja de veterania i ganes d'aprendre. La procedència també és molt dispar; la majoria són naturals d'Alcoi i dels voltants, encara que també tenen integrants de fora de les comarques centrals, alguns d'ells alumnes del Campus d'Alcoi de la UPV. Els entrenaments són dirigits per jugadors experimentats de la plantilla, com ara Javi i Nacho, qui treballen en coordinació amb l'entrenador Fernando Atauri per a definir la tàctica dels partits. El futur de l'equip implica consolidar-se i ampliar la pedrera de jugadors. De fet, organitzen sessions d'entrenament per als més petits amb l'objectiu d'inculcar-los l'amor per l'esport. D'altra banda, la direcció del club també està treballant per bastir un equip femení que puga entrar en competició oficial.

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

educació

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Educació

L'Oròsia Silvestre, una formació pera adults participativa i individualitzada

La cap d'estudis d'aquesta escola per a adults, Begoña Vicens, ens ha explicat amb detall com és el treball a aquest centre

Foto Rafel Jover./

Belen Rivas./

ón moltes les persones que per circumstàncies han de traure's el graduat escolar quan ja són adults, i per a ajudar-los amb aquesta formació està el Centre Públic de Formació Permanent d'Adults 'Oròsia Silvestre'. Per tal de conéixer millor el treball d'aquesta escola, hem estat parlant amb la seua cap d'estudis, Begoña Vicens. Com bé ens ha explicat, el graduat escolar es realitza en dos anys normalment, encara que pot variar segons cada persona. Les assignatures són les que es coneixen com a troncals (matemàtiques, castellà, socials...) i també hi ha optatives. "Fem una atenció personalitzada, ja que són grups xicotets. Ens adaptem a la forma d'aprendre de l'alumnat mitjançant un

seguiment prou individualitzat", ens comenta Vicens. La mitjana dels alumnes són de 30 a 40 anys, i des del professorat, analitzen el perfil de la gent matriculada cada any, per a adaptar-se a les seues necessitats. La cap d'estudis també indica que hi ha persones de 18 anys, o inclús jubilats, que per circumstàncies no han pogut obtenir aquest títol escolar. Per continuar adaptant-se a les necessitats de l'alumnat hi ha grup de matí, de vesprada, i també semipresencial, que segons comenta Begoña Vicens: "No és un ensenyament a distància. L'alumnat estudia a casa, però en les tutories es resolen dubtes. També és un ensenyament molt individualitzat, encara que té menys hores que el curs presencial".

ESTE VERANO,

A més del graduat en secundària, també es pot aconseguir el de primària, i es fan altres cursos com el d'informàtica, anglés i francés (fins al nivell A2), o també cursos que sols són tutoritzats, però que els exàmens no es fan al centre, com podria ser el d'accés a la universitat, o els de la junta de valencià. Com a novetats per al pròxim curs, Begoña ens avança que: "Volem fer dos aules taller, un de Filosofia aplicada a la vida quotidiana, i l'altre d'Escriptura i Creativitat. A banda, de cara a cursos de l'atur, tenim el curs de Competències Clau Nivell 2". Però, l'ensenyament no està sols a les aules de l'Oròsia, també es fan activitats fora, relacionades amb la cultura, museus, o altres institucions, i entre elles, la cap d'estudis destaca que: "Es-

LLÉVATE EL DOOBLE EN TODO EN GAFAS DE MARCA Consultar bases en su punto de venta Serraiba más cercano.

tem formant un grup coral, i a més, quan es recomponga l'associació d'alumnes, tornarem a fer activitats de caràcter esportiu com pilates o zumba". Ara per exemple, l'alumnat de l'Oròsia, aprofitant que és la Mostra de Teatre, realitzarà algunes d'aquestes activitats anant a veure alguna de les obres d'aquest esdeveniment. En conclusió, Vicens destaca que: "La diferència entre la nostra escola i qualsevol classe d'ensenyament per a adults és que tenim un ensenyament participatiu, d'intercanvi entre professorat i alumnat. Les propostes de l'alumnat sempre les arrepleguem. No fem classes de tipus magistral, sinó que són classes dinàmiques, innovadores, i en la que compta molt la perspectiva de l'alumnat i les seues propos-

tes", i afegeix que: "L'alumnat i el professorat són iguals, són els dos agents prioritaris, l'escola es fa a mesura que l'alumnat fa propostes, implicant-se en el procés d'aprenentatge. Per exemple, en alguns casos, són ells els que imparteixen tallers, perquè són adults i tenen coneixements. O el personal jubilat, que té una experiència i uns coneixements que hem de tindre en compte. També comptem a un programa plurilingüe, tenim moltes llengües, podrem tindre perfectament quatre llengües parlant a l'escola, i això ho fem perquè som un centre d'inclusió". El termini de matrícula començarà l'1 de juny en la pàgina mestreacasa.gva.es, i durarà quasi tot el més. A més, a partir del 18 de juny es podrà atendre presencialment al centre.

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

històries de la deportació

· Històries de la deportació XII ·

Un oasi dins de l’infern -Antonio Pons Fresquet, de Rafelcofer (la Safor)-

Antonio Pons Fresquet es va passar 51 mesos en l’infern del camp de concentració de Mauthausen. Però d’aquest temps, 43 mesos va estar en el Kommando César, un grup format íntegrament per republicans espanyols i sota el comandament del valencià César Orquín Serra que va resultar ser com un oasi dins d’un món on faltava la raó i on l’esperança de vida millorava en grau exponencial. Guillem Llin Llopis./

er posar exemples gràfics. De republicans deportats en van morir el 59% del total. En Mauthausen (cal tindre en compte que van estar molt més temps, des de 1940 o 1941), el 62%. Del Kommando César (també des de quasi el primer moment, 1941) van morir únicament, el 3%, i la major part foren per accidents de treball. Aquest grup de deportats fou un cas únic en els camps de la infàmia. Perquè Orquín va saber jugar les seues cartes de manera magistral. I cal tenir present que en la partida que estava en joc, anava la vida i els deportats tenien totes les de perdre. Orquín, en certa mesura, fou un entabanador que va aconseguir doblegar els nazis. Del seu grup (segons el moment, entre 300-400 presoners) formava part el també valencià Pons Fresquet. Antonio Pons Fresquet, de Rafelcofer (la Safor) D’Antonio Pons Fresquet no sabrem moltes coses d’ell fora del camp de concentració de Mauthausen, però sí de dins. Arriba en el duríssim hivern de 1941, quan els republicans són enviats en massa. En gener són deportats més de 2.300 i al llarg de l’hivern ha estat una constant l’arribada d’espan-

yols. El comboi en el qual va Pons entra el 25 de gener de 1941, i a ell li assignen el número de matrícula 4251. Els nazis es troben en plena ampliació del camp. Han decidit que els espanyols són els més adequats per fer-lo més gran. Entre traure pedra de la pedrera, el dur treball d’ampliació, el menjar escarransit i la bestialitat dels nazis, prompte comencen a fallar-los les forces. Al pas que van, molts d’ells no arribaran a la fi de l’any. Però a Mauthausen ha anat a parar el 13 de desembre de 1940 un deportat valencià, César Orquín Serra, qui s’ha posat entre cella i cella salvar la major quantitat de republicans que li siga possible. Dotat d’un sentit de persuasió innat, parlant alemany acceptablement, i amb una habilitat extraordinària per vendre fum, aconsegueix dels nazis que el deixen eixir en un comando exterior a fer obres que han quedat inconcluses per la guerra. Els operaris han sigut cridats a files i la tasca està per fer. Així aconsegueix eixir dels grossos murs de Mauthausen. Ix amb 300 homes deportats i 30 soldats SS en tasques de vigilància... i sota les ordres d’ell. Insòlit. Les xifres no enganyen a ningú. Del Kommando César, que es va posar en marxa en

juny de 1941, en van morir el 3%, i molts d’ells com a conseqüència d’accidents de treball. Així que quan Antonio Pons s’assabenta que estan anotant homes per eixir de Mauthausen no s’ho pensa dues vegades. S’apunta. Deixar enrere els murs imponents del camp pot ser una injecció de moral. El dia 6 de juny de 1941 ixen 160 homes (posteriorment, fins setembre, n’eixirien uns altres tants) que van a la paradisíaca població de Vöcklabruck. Han de fer un tram de carretera, un pont, canviar la canonada de l’aigua i altres obres. No hi ha comparació possible amb Mauthausen. El menjar és suficient, el tracte és bo, el treball suportable... i, potser, el més important de tot, quan acaben la jornada laboral, els nazis tenen prohibit entrar en els barracons on s’aposenten els deportats per ordres directes de César. I les barraques tenen una qualitat molt bona, no debades era on s’hostejaven els operaris de les obres abans de la guerra. A més a més, encara que hi haja una tanca perimetral, aquesta no està electrificada. Bona prova d’açò és que en els onze mesos següents, no mor cap deportat. Però es diria que massa bé per ser real. El diumenge 17 de maig de 1942 reben una or-

de taxativa. S’han de traslladar a Ternberg a construir una central elèctrica. En realitat, els nazis, desplacen una gran quantitat de gent en el curs del riu Enns, perquè han establit construir una desena de centrals elèctriques. I, entre ells, està el Kommando César, qui ha de fer la segona central més gran en tot el trajecte. Fa falta més gent. I Orquín es prové de més republicans, de Mauthausen, i dels kommandos de Bretstein i, sobretot, de Steyr, fins a totalitzar 408 homes. Però les condicions no són les mateixes. Estan amuntegats per la manca d’espai, el treball és bastant més dur, les condicions de treball són molt insegures. Dels 13 morts que hi ha en Ternberg, la majoria són per accidents de treball. De tota manera, és una xifra irrisòria. En els altres kommandos, mentre estan en marxa (fins setembre de 1944) mor entorn d’un 22% dels deportats. El 18 de setembre de 1944 reben l’ordre de tornar a Mauthausen. La guerra no va com els alemanys preveien i han decidit canviar de plans amb els deportats. Sabem, que Antonio Pons, està des de finals d’estiu en el camp central, probablement per qüestions de salut, l’han hagut de traslladar a la infermeria i ja no marxa a Tern-

A Xeraco, els nacionals el detenen i ràpidament fan la instrucció d’un consell de guerra en contra d’ell i nou republicans més. berg. En tornar el kommando, són reclosos en un barracó i els posen en quarantena. Així, sense fer res, estan fins desembre. El que és una molt bona notícia, poden recuperar més forces. El dia 2 de desembre de 1944, ja en la recta final de la guerra, se’ls presenta l’oportunitat d’eixir al kommando de Redl-Zipf, on els alemanys estan construint uns túnels per fabricar oxigen líquid i que no els puguen bombardejar les forces aliades. L’oxigen líquid pretenen utilitzar-lo els nazis per uns coets nous de llarg abast (els V1 i V-2), però els sabotatges que pateixen els alemanys fa que no arriben a produir-los. Pons Fresquet arriba a Redl-Zipf i veu prop el dia de l’alliberament. Passen els dies i ens endinsem en 1945. Estan

històries de la deportació

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

· Històries de la deportació XII ·

A l’esquerra: Postal de la cervesera de Zipf, on els nazis instal·laren el kommando de Redl-Zipf. L’autor. · Dalt esquerra: Vista del kommando de Ternberg. Del llibre “Album memorial Mauthausen. Un nom entre dans l’histoire”. · Dalt centre: Vista del kommando de Vöcklabruck. Del llibre “Album memorial Mauthausen. Un nom entre dans l’histoire”. · Dalt dreta: Fitxa d’Antonio Pons Fresquet del camp de concentració de Mauthausen. Arolsen Archives./

esperant el final de la guerra i però els nazis encara tenen esperances de donar-li la volta a la situació. El 27 de març de 1945 hi ha un transvasament general de presos. Gusen continua sent una màquina de matar gent i dels 300 i pocs del Kommando César cal enviar-ne 96. Pons està entre ells. L’envien a Gusen II, construït fa solament uns mesos. En aquest mig any, tampoc mor cap republicà. En aquest lloc, li arriba el moment de la llibertat, és el 5 de maig de 1945. Aconseguida l’excarceració, no tenen un país que els reclame i on anar. Els integrants del

Kommando César es reuneixen en l’escola pública de Vöcklabruck, deixat pel municipi als deportats en senyal d’agraïment pel qual havien fet. Ací estan diverses setmanes fins que van eixint perquè troben l’ajuda dels austríacs. Un centenar de membres del kommando es queden a viure a Àustria, no sabem si Antonio Pons Fresquet està entre ells o no. La recerca de Pons en França no ha donat cap resultat positiu. Sense saber on va anar, és impossible saber a què es va dedicar o quan va morir. Per Rafelcofer, Xeraco o Gandia, desconeixem si va tornar en algun

moment. Antonio Pons Fresquet havia nascut a Rafelcofer el 9 d’agost de 1909. Era fill d’Antonio Pons i d’Asensia Fresquet. En acabar la guerra -a la qual se n’havia anat voluntaritorna amb la seua família al carrer de Sant Josep, 18, de Xeraco (la Safor). Era llaurador, estava casat i tenia un fill o filla. A Xeraco, els nacionals el detenen i ràpidament fan la instrucció d’un consell de guerra en contra d’ell i nou republicans més. El 5 de maig de 1939 (tot just dia per dia de l’alliberament del camp de concentració sis anys

més tard) el condemnen en la causa 1337-V a cadena perpètua per ser de la UGT, per haver actuat de milicià a les ordres del Comité Revolucionari i haver marxat voluntari a defensar l’exèrcit roig. En total, aquest dia, del grup de deu republicans, hi ha set sentències de mort i tres de cadena perpètua. La sentència, que es fa pública en València el 14 d’agost de 1939, té una part positiva i una altra negativa. Li commuten la pena a perpetuïtat per la de nou anys de presó major. Però, paral·lelament, enceten contra ell un procés de Responsa-

bilitat Política, adreçat contra la dona i el fill qui són, en qualsevol cas, els qui hagueren de pagar, o bé en diners o bé amb propietats. Sis dies després, el dia 20 d’agost, s’escapa de la presó de Gandia, on està complint condemna, junt amb dotze reclusos més, entre els quals està José Camarena Estrugo, veí seu, amb domicili al mateix carrer, número 19 i que també acabaria al camp de concentració de Mauthausen. En aquest cas moriria el 18 d’agost de 1941. Contacte: ssdeportats@gmail.com

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

reportatge

Ecologia

Marxa perla desmilitarització La base militar d’Aitana continua al ‘punt de mira’ dels paciﬁstes

Col·lectius paciﬁstes i ecologistes van realitzar una nova marxa per a demanar la desmilitarització de la Serra d’Aitana Pau Sellés./

mb la del passat 23 de maig ja són disset les marxes organitzades al cor de les nostres comarques per a demanar la desmilitarització de la Serra d'Aitana. Al cim d'aquesta serra es troba un dels 13 esquadrons de vigilància aèria de la península Ibèrica, una instal·lació que al parer de col·lectius pacifistes continua evidenciant l'elevat grau de militarisme a l’estat espanyol. Ni tan sols la coalició de govern entre PSOE i Podem ha suposat una aproximació a les aspiracions de grups com la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d'Alcoi o el Grup Antimilitarista Tortuga (Elx-Alacant), que demanen la desmilitarització de la base. L'única instal·lació de la zona susceptible de ser recuperada per a ús civil és l'aquarterament al port de Tudons (absent de presència militar des de fa més d’una dècada), per al qual encara no s'ha concretat una nova funcionalitat. "La pandèmia s'ha utilitzat de manera propagandística per a promoure el militarisme, tal com demostra la presència d'autoritats militars en les rodes de

premsa diàries, o la utilització de la Unitat Militar d'Emergències per a tasques pròpies dels cossos especialitzats de la societat civil". Aquesta era una de les tesis sostingudes al manifest llegit el passat 23 de maig a la carretera d'accés a les instal·lacions militars del cim de la serra d'Aitana. La XVII marxa per a demanar la desmilitarització d'aquesta emblemàtica serra va acabar allí, sota una intensa pluja i amb la presència de la Guàrdia Civil i de l'exèrcit, que impedien l'accés dels manifestants a la base. D'aquesta manera, al voltant de 30 persones -segons l’organització de la marxa- es van donar cita per tal de denunciar la presència d'un dels "punts calents" del militarisme a l'estat espanyol, i és que la base d'Aitana és un dels 13 esquadrons de vigilància aèria (EVA) que es troben repartits per tota la península Ibèrica (més els dos de les Illes Canàries). La seua construcció va començar en 1957 com a resultat dels Pactes de Madrid signants entre Espanya i els Estats Units. Més de seixanta anys després de la seua construcció solament queden en actiu les instal·lacions del radar, encarregat de controlar el trànsit aeri que passa pel mar

Instal·lacions base militar d'Aitana. Foto José Sellés Martínez./

Mediterrani. "Les autoritats no tenen cap interés a desmantellar la base", assegura Tirs Llorens, de la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d'Alcoi, qui a més del d'Aitana al·ludeix a altres punts calents del militarisme espanyol, com ara el port de Sagunt, parada habitual dels vaixells saudites amb càrrega armamentística per a ser emprada en la Guerra del Iemen. "Són conflictes emmarcats en una dinàmica global d'un sistema injust que espolia riquesa en uns llocs del planeta per a acumular-la en uns altres (i dins d'aquests, en poques mans)", s'assegurava al manifest llegit durant la marxa.

Recuperació de l'aquarterament El radar del cim d'Aitana no és l'única instal·lació militar amb presència a la zona. Amb ell també es va construir a la dècada dels cinquanta un aquarterament al port de Tudons (dins del terme municipal d'Alcoleja) per tal d'allotjar els militars que operaven al cim. L'exèrcit va abandonar el seu ús en 2006 (coincidint amb la reducció de personal que treballava a la base militar), i després d'un acord al Congrés dels Diputats es va autoritzar la seua utilització per a usos públics. Propietat actualment de l'Invied (Instituto de Vivienda, Infraestructura y Equipamiento

de la Defensa), l'immoble es troba en estat d'abandonament, sotmés als saquejos i a les inclemències del temps. Des del consistori d'Alcoleja s'ha mostrat en repetides ocasions interés per a dotar definitivament a l'antic aquarterament d'una funcionalitat pública, però de moment no s'ha concretat ninguna. L'alcalde del municipi, Quico Fenollar, reconeix que un dels principals entrebancs escau en decidir quin ens públic hauria d'encarregar-se de la inversió. "L'ajuntament d'un municipi com Alcoleja no té capacitat econòmica per a mamprendre un projecte així. Hauria de ser la Diputació d'Alacant o la Generalitat Valenciana els que impulsaren la creació d'un complex que revitalitzara el turisme i la despoblació d'interior". De possibles usos per a l'edifici s'ha parlat molt; des de dotar-lo per a ús turístic fins a convertir-lo en un centre per a majors. Fenollar recorda que una de les propostes que més força ha assolit amb el pas dels anys ha sigut la de crear un observatori, projecte per al qual s'han mantingut contactes fins i tot amb el ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque.

Sento Masià

suplement

Art&Cultura SUPLEMENT D’ART EL GRAT - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUN.21/Nº18

XXX Mostra de Teatre d’Alcoi · Cicles expositius Alcoi Carmelina Sánchez-Cutillas · Antoni Miró a Altea per Josep Sou Ficcions · Barnasants· La Veu dels llibres Festival MiL Xàtiva · Vicente Rodes · 50 anys ACPV · Vinticincvacances Xàtiva Festival Rodafam Art Bellreguard

actualitat

EL GRAT 723 - SUPLEMENT ART I CULTURA · COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Art&Cultura

POEMES ‘Vil·la Gadea’ serà la seu del centre d’interpretació de Carmelina Sánchez-Cutillas./

CARMELINA SÁNCHEZCUTILLAS

Carmelina Sánchez-Cutillas és recordada per tot el territori valencià

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua va decidir que 2020-2021 seria l'any d'aquesta escriptora nascuda en Madrid, però que va fer un gran treball per la literatura de la nostra llengua

"La nostra rebel·lió" Torcar la pols sembla monòton I el drap – amunt i avall – és groc Com tot el cansament que ens vessa. Torcar la pols –diuen algunes – És esborrar el pas del temps Que cau sobre totes les coses I s’esmicola a poc a poc. Torcar la pols cada matí És el cilici que portem Sobre la carn, i ens dol vivíssim I molt aspre. I jo per consolar-me, només per consolar-me, pense que també podria ésser el ferm motiu de la nostra rebel·lió

BR | País Valencià./ En gener de 2020 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va decidir que eixe mateix any seria l'any de Carmelina Sánchez-Cutillas, però, a causa de la situació que va provocar la pandèmia, no es van poder dur a terme totes les activitats que estaven previstes per tal de fer homenatge a aquesta escriptora tan important en la nostra llengua. Així que, des de la mateixa acadèmia es va decidir ampliar aquest any a 2021. L'objectiu és difondre la figura i l'obra de l'escriptora valenciana i per això, compten amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Docu-

mentalistes de la Comunitat Valenciana, Amical Wikimedia i Wikimedia Espenya. Carmelina Sánchez-Cutillas va nàixer a Madrid en 1921, però quan era menuda va traslladar-se a viure a Altea. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València, i es va quedar a viure a la capital. En la seua trajectòria hi ha col·laboracions en mitjans de comunicació valencians, ha publicat estudis sobre història i literatura medieval, ha escrit poesia, o incursions en la novel·la, on va aconseguir el seu major èxit, 'Matèria de Bretanya', història que transcorre en Altea.

Precisament en Altea va inaugurar-se l'exposició itinerant 'Carmelina Sánchez-Cutillas. Des de les fronteres del silenci', una mostra que està viatjant per diferents racons de la geografia valenciana, com València, Ondara, Ontinyent, Alcoi, Vinaròs, Paiporta o Sueca, entre molts altres, i que permet descobrir la vida de la 'poeta rebel'. Un altre dels projectes importants que deixa l'Any Carmelina SánchezCutillas, és la creació imminent del Centre d'Interpretació dedicat a l'escriptora, que tindrà una Aula Didàctica de Cultura Contemporània que té com a finalitat, "promoure i fo-

mentar l'aprenentatge sobre la vida i l'obra literària" de Cutillas. El centre s'instal·larà en l'edifici Villa Gadea d'Altea, lloc on va viure aquest referent de les lletres valencianes. Aquest mes, entre altres activitats, el dissabte 5 hi haurà una marató a la biblioteca municipal de Benicalap, així mateix podrem gaudir durant el 17 de juny a la seu de l’AVL a València del Recital poètic Sant Miquel; i el 23 de juny a Altea, coincidint amb el Centenari del naixement de la poeta es realitzarà la inauguració del Centre d’interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas.

Primera reunió per a parlar sobre el futur Museu Camilo Sesto

Encontre dels responsables del projecte museístic al voltant del cantant alcoià

‘Arrels’ de Pep Gimeno ‘Botifarra’aAlcoi

Dissabte 5 de juny a les 19:30h. al Teatre Calderón BR | Alcoi./ Pep Gimeno ‘Botifarra’ actuarà aquest dissabte 5 de juny, a les 19:30h, al Teatre Calderón d’Alcoi per a presentar el seu nou treball ‘Arrels’. L’actuació comptarà amb la presència de Miguel Pérez, guitarrista, que ajudarà a ‘Botifarra’ a mostrar un format inusual del cantant, sense pell, despullat i molt íntim. El xativí interpretarà el seu repertori habitual, format per jotes, fandan-

gos, cants de batre, masurques, havaneres, malaguenyes, granaïnes, romanços, però a més, en aquest concert, mostrarà les seues “cintes de cassette” que va començar a gravar quan sols tenia 13 anys, i recuperarà peces inèdites d’eixa gent major que tant ens ha aportat. Les entrades poden adquirir-se al web de ticketalcoi i tenen un cost de 10 euros.

BR | Alcoi./ El Museu Camilo Sesto ja està a un pas més de fer-se realitat, i és que l’Ajuntament d’Alcoi ha adjudicat la redacció dels projectes d’obra i museístic. Són dos contractes menors, que han sigut per a les empreses que han presentat les millors ofertes: Dolores Moltó Rodríguez, per un import de 17.825 euros i Matra museografia habitat SL, amb un cost de 11.495 euros. Durant aquesta setmana es va fer la primera reunió amb l’empresa que s’encarregarà del projecte museístic, Matra museografia habitat SL. Aquesta

Grup de treball per al museu de Camilo Sesto./

empresa s’encarregarà de fer el relat i la definició dels continguts que tindrà el futur Museu. Matra compta amb una gran experiència en aquests tipus de treballs. També s’ha acordat una nova reunió que tindrà

lloc a principis de juny, en la qual estarà present també l’empresa que s’encarregarà de la redacció del projecte de l’obra perquè hauran de treballar de la mà per a definir com actuar en l’edifici. El Museu estarà ubicat

al carrer El Camí 44, un punt que està prop d’enclavaments de la seua ruta: el col·legi Salesià Sant Vicent Ferrer i La Glorieta, llocs on va començar a cantar, i també està prop del Cementeri, on descansa. Raül Llopis, regidor de Cultura: “Pas a pas anem avançant per a portar avant el Museu que Camilo mereix. Estem parlant d’un gran projecte que servirà per a homenatjar l’artista més gran nascut a Alcoi i que és més conegut mundialment, per aquest motiu també serà un important reclam turístic”.

mostra teatre

EL GRAT 723 - SUPLEMENT ART I CULTURA · COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Art&Cultura

Una mostra teatre molt especial 180 professionals acudeixen a l'edició de Mostra de Teatre d’Alcoi

Després d'un any sense Mostra de Teatre d'Alcoi, aquesta 30 edició ha estat marcada per la pandèmia, en un moment en el qual la ciutat viu la seua Capitalitat Cultural Belen Rivas./

ls professionals del sector de les arts escèniques han tornat a reunirse a Alcoi després d'un any sense edició de la Mostra de Teatre. A pesar que al principi es va dubtar si fer aquesta edició amb públic o no, Raül Llopis, regidor de Cultura, ha explicat que des del consistori han fet una aposta ferma per la cultura segura "amb les circumstàncies amb les quals estem hem pensat que era la millor opció", i a més ha definit com a un "èxit" aquesta XXX edició.

En total han assistit 180 professionals entre programadors, gestors públics, responsables i tècnics de l'Institut Valencià de Cultura, distribuïdors, companyies, i actors i actrius. Quasi tots procedents del País Valencià, però també hi han vingut d'altres llocs d'Espanya com Andalusia, Madrid, o les Illes Balears. Per al director de la Mostra, Miquel Santamaria, poder celebrar l'esdeveniment el feia estar il·lusionat, i ha expressat que aquesta cita és "una de les activitats principals de la cultura

Acero inoxidable Hierro Interiorismo Automatismos

“una de les activitats principals de la cultura alcoiana, i també, dins de la Capitalitat Cultural d'Alcoi” Glorieta. Estem molt satisfets, era un repte complicat i vull agrair als programadors i als tècnics el gran treball que han fet, hem pogut gaudir de cultura i hem generat activitat econòmica, dos fets molt importants i més amb la crisi econòmica, social i sanitària que ha

provocat la Covid-19”, ha afegit Raül Llopis. Alguns dels espectacles que s’han pogut veure durant els dies de Mostra són: ‘Vidas Enterradas (I)’ de la companyia L’OM-Micomicón-T.CorsarioT.del Temple, ‘Threesome’ de Cia. Alarcón & Cornelles, ‘La Panadera’ de la companyia Dramático Nacional – El Silencio Teatro – Iria Producciones, ‘Espejismo’ de la companyia El Espejo Negro, o la companyia alcoiana, ‘La Dependent’, que va interpretar ‘Icària’.

www.artinox.es

Pol. La Beniata Filà Navarros, 35 · Alcoy M. 676 51 61 63 T. 96 554 68 52 artinox.alcoy@gmail.com

alcoiana, i també, dins de la Capitalitat Cultural d'Alcoi". Durant els cinc dies que va durar la mostra, es van poder veure un total de 18 espectacles, 3 estrenes absolutes, i 4 estrenes a la Comunitat Valenciana, que s'han pogut gaudir en espais com el Teatre Calderón, el Teatre Salesians, La Capella de l'Antic Asil, la Sala Àgora, el Centre Cultural Mario Silvestre, i inclús, en el parc de La Glorieta. “En aquesta edició hem pogut veure nous formats i espais com l’Àgora, la Capella, o la

EL GRAT 723 - SUPLEMENT ART I CULTURA · COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

actualitat musical

Art&Cultura

Un'Mural Sonor'per a repassar la història de la música valenciana

Acció Cultural del País Valencià llança una campanya de micromecenatge per a produir una antología de la música al País Valencià P. Sellés | València./ Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha volgut celebrar el seu 50 aniversari produint una antologia musical on repassar la història recent del País Valencià. Sota el nom 'Mural Sonor', el treball estarà conformat per quatre discs dedicats a altres tants estils que han caracteritzat la producció musical valenciana: música tradicional, música festiva, cançó i pop-rock. L’entitat ha posat en marxa una campanya de micromecenatge per a plasmar el projecte. Quatre treballs, quatre estils 'Arrel' és el disc dedicat a la música tradicional. Un recorregut pel territori a través de cants i poemes amb les veus de Miquel Gil i Noelia Llorens, Titana. Gil adaptarà músiques del repertori popular de cada comarca i realitzarà noves composicions per a lletres originals. Llorens durà el pes de la interpretació,

acompanyant-se en cada tema de cantaors, cantaores i instrumentistes del nostre territori. El disc comptarà amb els arranjaments d'un altre mestre: Eduard Navarro. 'Carrer' és el nom escollit per al treball de música festiva, que serà interpretat per una superbanda amb músics provinents de dife-

rents formacions. Destaca la participació de Bàrbara López de Mafalda, Anna Millo de The Dance Crashers, Clara Calvo de Candela Roots, o Andreu Ferre i Joan Mayor d'El Diluvi. S'hi uniran Sam Ferrer i David Payà com a productor i arrangista, i una llarga llista de col·laboracions que retran tribut a grans conjunts valencians com ara Obrint Pas i Sva-ters. 'Pell' se centrarà en la música d'autor, que comptarà amb la guia de Borja Penalba i Mireia Vives per a fer un recorregut històric des dels temes de Raimon als de Clara Andrés. 'Veta' és l'última de les quatre propostes, dedicada en aquest cas al poprock en valencià. L'àlbum estarà conduït per Tardor i May Ibáñez, i comptarà amb versions interpretades per artistes de l'escena actual, amb la ubiqua presència d'Ibáñez, veu del grup Badlands. Està previst que la gravació

Els artistes amb el cartell de Toni Payà inspirat en Alfaro i Renau./

dels quatre discos es porte a terme al llarg d’aquest estiu, mentre que l'edició física de l'antologia es completarà en la tardor. L'objectiu marcat a la campanya de micromecenatge és de 80.000 €, per a la qual es poden fer aportacions des de 5 fins a 500 € al web verkami.com. Les re-

compenses estaran disponibles el darrer trimestre de 2021, amb diferents punts de recollida pel País Valencià, entre ells un a Alcoi (Centre Cultural Ovidi Montllor, C/Vistabella, 8), i un altre a Gandia (Fundació Casal Jaume I la Safor-la Valldigna, C/ Dona Teresa, 2).

SWING 26 presenta el seu nou treball tancant la temporada del Jazz Club El Mussol La presentació es durà a terme el dissabte 5 de juny a les 19:30h a l'auditori de l'IVAM CADA Alcoi BR | Alcoi./ Rafa Sempere (clarinet i saxo), Humberto Corrales (contrabaix), Juan Mateo, Toni Cruz i Jacobo Blanes (guitarres), formen el quintet SWING 26, i el dia 5 de juny presentaran el seu nou disc a l’auditori de l’IVAM CADA Alcoi. Aquest concert tanca la temporada del Jazz Club El Mussol. En aquest nou treball el grup compta amb la col·laboració de

Marc A. Seguí (trompeta), i amb les veus d’Aitana López i l’actor Xavi Mira. SWING 26 s’ha inspirat per a fer aquest treball en el grup del guitarrista Django Reinhardt, ‘Le hot Club du France’, ubicant-se dins de l’estil del jazz manouche o gypsy jazz, i que compta amb un total de 13 temes, dels quals 7 són estàndards, i 6 són composicions originals. L’encarregat del so i

la gravació ha sigut Adrià Sempere, i el disseny ha estat de la mà de Jaime Sirvent ‘Jume’, amb el suport de la Factoria Creativa de l’IVAM CADA i de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi. El disc es pot escoltar i adquirir en el següent enllaç i per tal d’assistir al concert-presentació s’haurà de fer reserva al telèfon 620 372 405 o al correu jazzclubmussol@gmail.com

barnasants

EL GRAT 723 - SUPLEMENT ART I CULTURA · COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Art&Cultura

Gem. Foto Prats i Camps./

Verdcel. Foto Juan Miguel Morales./

Paco Ibèñez a Bellregurad./

Barnasants consolida el seu format confederal al País Valencià

L’organització del festival vol sumar més seus en territori valencià per a engrandir el seu projecte de cultural en xarxa El festival de cançó d'autor Barnasants ha aconseguit consolidar la seua vocació confederal per segon any consecutiu, gràcies a la programació bastida al llarg i ample del domini catalanoparlant durant 2021. Ni tan sols la difícil conjuntura ocasionada per la pandèmia de la Covid-19 ha impedit que la vint-i-setena edició del Barnasants aconseguís organitzar tots els concerts programats a territori valencià (a l'espera de l'actuació de Joan Isaac al teatre Micalet de València el 27 de juny). Pau Sellés./

a clausura del festival al País Valencià va tenir lloc a la Casa de Cultura de Bellreguard el passat 1 de maig, un recital previst inicialment com a inauguració del festival, però que no es va poder dur endavant a causa de les altes xifres de contagis registrades a principis d'any. Pere Camps, director del festival, fa una valoració "molt positiva" de l'edició d'enguany, i al·ludeix al seu esperit alineat amb la Declaració de Palma signada en 2017 pels consellers de cultura de Catalunya, País Valencià i Illes Balears -per tal d'enfortir els lligams lingüístics i

culturals entre els tres territoris-. “El Barnasants és una proposta de cultura en xarxa on el més important no és fer negoci, sinó garantir la pluralitat i fomentar propostes que no vagen dirigides necessàriament a majories”, apunta Camps. Com a part de la proposta confederal també cal parlar de l'homenatge fet enguany al cantautor valencià Lluís Miquel: "fou un referent imprescindible per a la cultura valenciana, no sols com a impulsor de la cançó d'autor, sinó també com a activista cultural que va consolidar la infraestructura necessària per a normalitzar l'ús de la llengua dels valen-

cians". Més enllà d’assegurar l'estructura en xarxa, l'altre objectiu del Barnasants 2021 ha sigut el de "crear espais culturals que oxigenaren d'alguna manera a la ciutadania" en temps de pandèmia. Tal com explica Pere Camps, "calia garantir també la feina de la gent que treballa al voltant de la cultura -des dels artistes fins als tècnics i auxiliarsa la vegada que permetíem a la gent respirar cultura a través d'espais oberts". Això no va impedir que les restriccions afectaren els concerts, com alguns dels que tingueren lloc a València, quan la capital del Túria estava

“el més important no és fer negoci, sinó garantir la pluralitat i fomentar propostes que no vagen dirigides necessàriament a majories” sotmesa a confinament perimetral. "És un fet que va incidir clarament en la resposta del públic, encara que el més important era dur endavant tots els concerts". El director del Festival confia que en els pròxims anys es puguen sumar a València, Alcoi i

Bellreguard altres seus valencianes: "Hi ha diversos ajuntaments que han demanat formar part de la xarxa, així que segurament per a la pròxima edició afegirem més pobles al projecte". En l'horitzó també es troba la futura creació d'un Ateneu de la cançó, plantejat com un espai de creació, trobada i programació estable per a la cançó d’autor. "La batalla se centra en aquests moments per a demanar l'ateneu a Barcelona, però és una proposta que també hauria d'existir per a València i Palma. No serà fàcil, però cada vegada estem en millors condicions d'aconseguirho", explica Camps.

EL GRAT 723 - SUPLEMENT ART I CULTURA · COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

la veu dels llibres

NARRATIVA

‘Canto jo i la muntanya balla’, d’Irene Solà

‘Els lluitadors’, de Francesc Gisbert

per Laura Ramos Cartanyà./

Montserrat Roig parlava en la seva darrera obra de la situació de diglòssia catalana, però no únicament de la que guarda relació amb la llengua castellana. Roig ens ficava el dit una mica més a la llaga i parlava de la diglòssia autoinfligida, vindria a tractar-se de la que separa els parlants del bar dels del cafè. Potser els catalans pequem més de pedants que altres quan, en un ambient distès, sentim la necessitat de recordar que el «tinc que» és un castellanisme, que és «he de». El puritanisme lingüístic s’enganxa com una mala cosa perquè és tendenciós. És clar que cap catalanoparlant vol perdre el català! És clar que cal polir l’ortografia. Però sovint hem tremolat quan dubtàvem d’una conjugació. És aquesta por la que ens retorna a l’hermetisme de la definició llarga i amb passat simple, plagada d’adjectius i del tot ben quadrat i calçat. Fa ja un segle del Noucentisme, que ens dugué la consolidació del català com a llengua i, a la vegada, també som prop del centenari del naixement del surrealisme. Ens trobem, novament en una època d’incertesa artística en què cal preservar la llengua però, a la vegada, arriscar transgredint les fronteres necessàries. I és aquí, en aquest ambient de doble tall, que en broten coses extraordinàries. És en aquest hàbitat que es mou Irene Solà. Es va presentar davant tots nosaltres amb el poemari Bèstia, premiat amb l’Amadeu Oller de poesia del 2012. Amb Els dics, premiat amb el Documenta del 2017, Solà ja ha començat a explorar amb allò que Ferrater en deia la «càmera subjectiva» per referir-se a la narració de Víctor Català a Solitud. És a dir, la capacitat de penetrar la mirada en la ment de qui parla i que la veu narrativa es taqui d’aquesta. A Solitud els ulls de Mila són aquesta càmera. Solà, que coneix amb profunditat els recursos i l’escenari utilitzat per l’autora, sublima aquest enfocament a Canto jo i la muntanya balla, novel·la guanyadora dels premis Anagrama, Punt de llibre de núvol, Cálamo, Literatura Unió Europea, Na-

alberga una mitologia quotidiana proveïda de les veus que ballen al voltant dels dos epicentres tràgics que la fan avançar; les dues grans veus rrativa Catalana. El fa voluble i elàstic i, encara més, ho fa amb la soltesa aparent d’un infant que juga a fer polseres encadenant gomes a l’hora del pati. La novel·la sorprèn. Sorprèn perquè alberga una mitologia quotidiana proveïda de les veus que ballen al voltant dels dos epicentres tràgics que la fan avançar; les dues grans veus, els silencis que vénen amb els ressons i que tot ho atrauen amb la força d’un forat negre. Amb Solà tot es mou, perquè tot pot ferho moure. La muntanya balla perquè hi ha potser més d’un jo que constitueix l’ecosistema, que escolta la música. Les bones novel·les tenen grans personatges principals, però les grans novel·les tenen un decorat de fons vigorós i present sense que calgui entrar en detalls. L’escenografia històrica en Canto jo i la muntanya balla és acurada, difusa... terriblement realista. Solà és la conta-contes que deixa bocabadats a tots els seus oients, sents a cada línia el gaudi de l’artista que reinterpreta la creació. Es pren totes les llibertats que li plau, el llibre és una gran llibertat. Solà fa un gran retorn a la poesia amb el cant a la muntanya i al temps. Rere tota gran novel·lista hi ha una gran poeta que burxa l’esquema i la veu. Tant se val que s’escrigui amb brusquedat, no tothom parla líricament i poca gent parla en la intimitat com un acadèmic d’enciclopèdia en mà. Cal parlar. Cal conèixer la llengua i fer-tela teva. Però Solà ens ensenya que cal, sobretot, aprendre a deixar-se dur per la música que s’escola per les nostres entranyes i quan la ocasió del diàleg o la narració ho requereixi, escriure un parell de línies o un capítol sencer amb la brusquedat d’un monòleg i la fúria crua del llamp.

per P. Cano Server./

Des de fa un temps, sembla com més va més habitual que alguns pobles tinguen tendes pròpies de «localismes» o seccions dedicades a productes que només consideren genuïns de la seua localitat. A Alcoi, n'existeixen més d'una d'aquestes tendes on pots trobar des de calcetins amb les dites representatives del parlar local, fins als dolços i begudes considerats autòctons. El que no sabem si és tan freqüent és trobar a les llibreries també un espai propi on es concentren els llibres d'escriptors o temes relatius al poble. Perquè també passa això a Alcoi. A la llibreria Detroit, una prestatgeria manté «Gisberts» i «Vilaplanes» d'altres temps que parlen de la seua petita pàtria i, per extensió territorial, fins i tot algun «I. Carbonell» localitzat al Comtat. Parlem d'aquest trio perquè són autors que mai desapareixen del taulell de novetats. Però a la prestatgeria també els acompanyen molts d’altres, potser no tan prolífics, que en algun moment de la seua obra també li han dedicat un treball a la ciutat dels ponts. És en aquest espai on vam trobar Els lluitadors de Francesc Gisbert, títol guanyador del Premi Enric Valor de novel·la el 2004. El relat d'Els lluitadors és un d'aquells exemples de la Història que s'escriu de dins cap a fora, és a dir, d'allò més particular a allò més general. És la vida vista des dels ulls de qui la genera i la fa possible i qui, massa sovint, la pateix amb totes les conseqüències. Perquè, per saber el que s’esdevé al món realment, no cal remetre'ns a les grans gestes ni als personatges que creien que tenien les regnes del seu temps a les mans, les mans que originen el temps són les que s'embruten i es clivellen. A partir d’una situació actual, les protagonistes provoquen i generen un flux de memòria des d’on apareix la història més íntima de la família i el veïnat, que en altres temps configurava una extensió familiar. Les desgràcies d’avui en dia semblen diferents a les desgràcies de fa 70 o 80 anys; tot i això, és l’empatia entre les protagonistes de totes dues situacions la que provoca la narració i la comprensió. Estem acostumats a sentir la veu dels esdeveniments històrics amb una perspectiva generalista i a vista d’ocell. En canvi, si la història té sentit és pel que suposa en les persones. La guerra és allò que passa al front, allò que acorden i signen els dirigents però, sobretot, és la fam que ha de passar la gent, és la por, l’astúcia forçada i indeguda, el buit... Els lluitadors no són herois, són els habitants d’un espai físic i temporal a qui ha tocat de viure un moment que no han triat, però fan seu i lluiten per canviar-lo. Podrien ser d’onsevol i el sentit substancial no canviaria, però sí els efectes en l’entorn. És ací on es veu la destresa a l’hora de saber contar allò que es pretenia, fer possible que l’explicació dels successos des de la Segona República fins al final de la guerra donen signi-

A partir d’una situació actual, les protagonistes provoquen i generen un ﬂux de memòria des d’on apareix la història més íntima de la família i el veïnat, que en altres temps conﬁgurava una extensió familiar La Història que s'escriu de dins cap a fora, és a dir, d'allò més particular a allò més general. És la vida vista des dels ulls de qui la genera i la fa possible i qui, massa sovint, la pateix amb totes les conseqüències. ficat a la configuració social i urbana d’Alcoi. Una narració que no s’estructura com a secundària o paral·lela, sinó que s’erigeix com a tema principal per a situar el context de la República i la guerra com a marc d’un món que canviava a mesura que això passava. Són les repercussions que viu un poble a causa d’una situació política inestable, on sembla que poden canviar les tornes però, roda que roda, com diria també un alcoià: «els fotuts són els mateixos». Són els motius que donen sentit al fet que un poble tinga una configuració urbana determinada, que l’expansió de la construcció es donara en una determinada direcció, que les fàbriques hagen crescut amb aquella ubicació. I també la identificació d’aquell esperit emprenedor pel qual es caracteritzen els alcoians, que ho va ser perquè als de baix els va tocar espentar, o que no ho va ser encara més per als de dalt perquè els de baix van decidir que ja «no els alimentaven molles». Meta-text o meta-història, el ben cert és que arran de la quotidiana història d’una emigrant amb una complexa situació (o potser tan complexa com la d’altres milers de joves emigrants) es dona a conéixer el passat del lloc (amb el sentit d’indret acollidor on hom pot sentir que és a casa) on decideix instal·lar-se. Un procés que, en certa manera, també permet a la protagonista narradora una reconciliació amb el passat. Al seu cas, la vida ha sigut la mostra d’allò que diuen «roda el món i torna al Born». Un personatge que ha tingut l’encert de representar-se en un dona per fer visible que també hi existien les lluitadores. A més, una persona que, per caràcter i influència familiar, ja portava l’afany de naixença, d’aquelles que «la punxa quan naix ja punxa». Al capdavall, la novel·la il·lustra una forma ben trobada de relatar un període intens en la vida d’un poble que suposarà un canvi important. Històries que fan sentir l’orgull als descendents d’aquells participants que les portaren a terme com si, en alguna mesura, en formaren part. Motiu pel qual mantenen llibres com aquest en aquelles prestatgeries reivindicadores d’alcoianitat.

la veu dels llibre

empre que d’una manera o altra cauen a les meues mans els poemes de Jordi de Santjordi, tan gràcils i elegants, no puc deixar de pensar en Bartomeu Rosselló-Pòrcel, en Joan Salvat Papasseit o en Màrius Torres. Tots quatre se n’anaren amb trenta anys a penes complits, i encara ni això. La mort, que se’ls va endur massa prompte, va frustrar una maduresa que, a la vista del que foren capaços d’escriure mentre visqueren, es perfilava senzillament exquisida. A Rosselló, Papasseit i Torres els va tombar la tuberculosi, però no sabem què va tombar Santjordi el 1424, però hagué de ser una infecció fulminant. Ignorem quan va nàixer, però degué arribar al món a la ciutat de València cap a la darreria dels noranta del Trescents. El més sorprenent en aquest nadó que arribarà a ser la nineta dels ulls de tot un rei, és que els seus pares havien estat esclaus, moros captius. Per tant, a en Jordiet -que és com li diuen uns i altres fins que assolirà la majoria d’edat- no li vingué donat res, tot s’ho hagué de guanyar ell sol. L’ambició per remuntar la taca del naixement, la lletja condició de l’esclavitud, devia descansar sobre unes qualitats innates. Del no res va escalar fins a gaudir de la confiança i dels favors d’Alfons el Magnànim, i això sols és possible gràcies a la combinació afortunada de perseverança, virtuts i ambició. Va aprendre a escriure, es va bolcar en la lectura dels trobadors, els que llavors lideraven el parnàs literari, i com que volia emular-los, va aprendre així mateix els secrets de la composició musical. Tot plegat de pressa i corrents, perquè tothom sabia, i més encara després de les salvatges envestides de la pesta, la fugacitat de l’estada en aquest món: breu era la vida, però l’art es mostrava ben llarg. De la passió i la intensitat amb què va plantar cara a la vida n’és un testimoni un vers seu que, després, ressonarà en Ausias Marc: «que m’és forçat de viure sens mesura». La seua gràcia i el seu art devien embadalir tan els que el veien i l’escoltaven, que el Magnànim nomenà cambrer seu aquest adolescent exemplar. Bé, ningú no es perfecte, i la pell d’en Jordiet devia ser molt més morena que la dels seus admirats trobadors, «car Dieu no·ns fech a tots d’una factura» (que Déu no ens va fer a tots iguals), escassejava d’estatura i no es pot dir que era cap model de bellesa: «que suy petits e curts, d’àls fisomia» (que

EL GRAT 723 - SUPLEMENT ART I CULTURA · COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

soc petit i curt, i malcarat). Una confessió pròpia, condimentada d’ironia, suggeridora d’un bon humor per part del seu propietari. La més gran batalla de Jordi de Santjordi va ser la d’ometre els orígens. No li ho posaren gens fàcil. A una germana, que volia entrar al monestir de la Saïdia de València, les monges feren l’impossible per barrar-li el pas, bo i al·legant tot just la sang i la fe originària dels progenitors, per bé que s’havien batejat. El rei i la reina, valedors del germà, cancel·laren les reticències d’aquestes dones amb urc patrici. Per a urc, en tot cas, el seu, el de Jordi de Santjordi. Primer de tot perquè, una vegada més, el Magnànim l’enalteix amb la dignitat de cavaller; després perquè se’n va a la guerra, en l’estol comandat pel rei que es dirigeix a les Itàlies, i en acabant perquè adopta a l’hora de versificar un llenguatge, barreja de provençal i català, que el distancia de la vulgar oralitat. Escriure en la llengua d’oc era un signe de classe distintiu, i més encara en aquest fill de moro i mora esclaus. La llengua del poeta alça una barrera gairebé infranquejable a hores d’ara. Però el lector d’avui dia pot acudir a la versió actualitzada, en castellà, de José Maria Picó, o a la de Carles Duarte, en català. Al cap i a fi, com han remarcat els estudiosos, Santjordi va ser l’últim trobador i va romandre fidel a aquesta koiné catalanooccitana, útil encara en els afers poètics però del tot artificiosa i distant del que es feia servir en places i mercats. De tota manera el seu públic no era la massa indocta, sinó cercles cultes i restringits, sobretot els de la cort reial i els de les corts baronials del país, com ara la d’Alfons el Vell de Gandia, on va pujar, escoltar i aprendre el jove Ausias. I en aquests ambients els versos d’en Jordiet, segurament ja abans de la majoria d’edat dels vint anys, van començar a circular. Un dels que el va apreciar de veres i donaria testimoni de la vàlua del valencià va ser el marquès de Santillana. Després de la mort prematura de Santjordi, el seu amic i company d’expedicions guerreres, va escriure: En nuestros tiempos floresçió mossèn Jordi de Sanct Jorde, cavallero prudente, el qual çiertamente compuso assaz fermosas cosas, las quales el mesmo assonava: ca fue músico exçellente, e fiço, entre otras, una cançión de oppósitos que comiença «Tots jorns aprench e desaprench ensems». Fiço la «Passion de amor», en la qual

ENTRE-VEUS

Jordi es ret a l’amor per Ferran Garcia-Oliver./

La seua gràcia i el seu art devien embadalir tan els que el veien i l’escoltaven, que el Magnànim nomenà cambrer seu aquest adolescent exemplar. Bé, ningú no es perfecte, i la pell d’en Jordiet devia ser molt més morena que la dels seus admirats trobadors Diverses dones li incendiaren els versos, però cap com la reina Margarida de Prades, viuda de Martí l’Humà.

copiló muchas buenas cançiones antiguas. Íñigo López de Mendoza, marquès de Santillana, es referia amb la «cançó d’opòsits» al poema prodigiós de Santjordi, musicat per Raimon, que comença amb els versos «Tots jorns aprenc e desaprenc ensems, / e visc e muir, e fau d’enuig plaser», i afegeix després «e no estrenc res e tot lo món abraç», i així fins a cinquanta-dos versos en què va desplegant un hàbil joc d’antítesis. Un joc que ens diu com de vegades tenim la sensació d’habitar en la paradoxa, i que la vida no és sinó un enfilall de contradiccions. Aprenem i desaprenem alhora, vivim i morim, l’enuig el convertim en plaer, qui molt abraça, res estreny. Santjordi, desabrigat del gec retòric i trobadoresc, és més modern del que sembla, animals com som permanentment atrapats en la teranyina de les paradoxes. En canvi, el camí de les veritats i de les certeses, en la perspectiva del poeta, esdevé intransitable massa sovint. Com a devot observant dels trobadors, l’amor, o el desamor, és la diana preferida cap a on dispara els seu versos. És un amor contemplat a través de la mirada del bon cavaller. Amor i cavalleria formen, en els divuit

poemes que han pervingut del nostre poeta, una parella indissociable. Unes vegades, amb l’arnès i parapetat darrere de la muralla, es veu assetjat per l’amada, que ara és la «blanca coloma» i adés «mon ric balais» (el meu preciós robí). D’altres, l’amor esdevé una perillosa destral en mans de l’aimia, i està disposat a parar voluntàriament el coll, tot el cos, perquè el faça a bocins: «l’amor que us hay en totes les parts m’ascla» (l’amor que us tinc m’ascla de dalt a baix). Ell no pot escapar del seu poder perquè el té pres en sa presó, com si estigués tancat en un cofre sota clau i sense poder eixir per enlloc. Qui era el seu preciós robí? Diverses dones li incendiaren els versos, però cap com la reina Margarida de Prades, viuda de Martí l’Humà. El cambrer del rei no s’acontentava amb poc. La bellesa de Margarida va ser cantada per tots els poetes que rondaven per la cort. Un tirolès, Oswald von Wolkenstein, que la va conèixer a Perpinyà, també en quedà trasbalsat. En Jordiet la degué veure a València, entre abril i Nadal de 1418, quan Margarida baixà de Barcelona per diversos assumptes. València sencera cruixí sota els encants i l’encís de la viuda de vint anys, encara verge, en Jordiet el primer. El destí li havia posat a tocar la dama, la midons, que el situaria al mateix nivell que els trobadors antics. Bella com cap altra, diu el jove Santjordi, Déu va fer el seu cos més brillant que totes les gemmes i més penetrant que les estrelles. Superava totes dames que se li acostaven, com el carboncle superava les altres pedres precioses i com l’astor la merla. Margarida no va passar del somni, de la convenció poètica. Secretament es va casar amb Joan de Vilaragut, cadell d’una de les grans cases nobles del país, ben plantat i galant segons els qui el van conèixer. En Jordiet, un cambrer del rei que encara no havia pujat el graó de la cavalleria, i òbviament sense els florins d’or necessaris per a una dona que gastava a mans plenes, no hi tenia res a fer. «Però Jordi·s ret que vos absol lo dan fins com es mort»: Però Jordi es ret i us absol del dany fins i tot mort. Només l’amor el venç. No era cap taca sinó un mèrit, per haver-se enfrontat a aquest enemic poderós, eternament invicte. Però com a cavaller lleial al seu rei encara hauria de tastar l’amarg fel de la derrota, recordada en versos igualment immarcescibles. Ho veurem en la pròxima supernova.

miró a altea

EL GRAT 723 - SUPLEMENT ART I CULTURA · COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Art&Cultura

EsculturadePintures-Altea -poètica escultòrica d’Antoni Miró«Sentir abans de comprendre» Jean Cocteau

per Josep Sou

Dr.Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant

o vàrem dir i, ara, ho duem a terme. Ja fa un temps, després d’un passeig força emocionant per la part alta del poble d’Altea, ens prometérem tornar a girar una excursió per una altra zona interessant del poble: els jardins i passejos del Palau Altea. I aquí estem, gaudint del sol primaveral i de les vistes que se’ns obren al davant: tot un món de petites construccions que pugen, des de la vall fins la falda de Bèrnia i, també, aprofitant l’oportunitat que la sort ens depara, retre visita interessada a les escultures que l’artista Antoni Miró té instal·lades en aquest espai privilegiat. Mentre els xiquets brunzen i no paren quiets ni un sol moment, clara i inevitable condició d’infants, nosaltres aprofitem l’estona amable que el dia ens regala, i fem un lent recorregut a través de les propostes que Antoni Miró ha formalitzat per a la contemplació de tots els ciutadans que se senten atrets per les manifestacions artístiques: «...cal sublimar allò humà i no pas/humanitzar allò diví...» (Joan Brossa. Ordre en els éssers 2007). I és ben cert el que ens comenta Brossa. La poètica escultòrica d’Antoni Miró resta transitada d’un immens fervor humà; d’una recerca constant en les pàgines de la història; d’una inexhaurible voluntat de concretar la mística creativa a partir de la síntesi expressiva de les seves obres. Magritte, o Magritte-dos (ad infinitum perceptiu i orgànic) ens assabenten de com l’artista vincula el surrealisme amb els registres proteics del realisme figuratiu. La cara i la creu de la mateixa moneda: el blanc i el negre, o la matèria i la seva absència, ens condueixen pels camins del misteri, del no saber, ben bé, del que hi ha. I amb tot açò el paisatge s’hi avé pel calat de les escultures fonent-se en un tot unitari i comprensiu. Tot, una meravella. Tot, un plaer. O el Gernikabou-dos que ens apercep de la possibilitat de deixar anar la imaginació i,

així, posar en valor tot allò que manca en la proposta inicial de l’escultura. Ens deixa lliures Miró per satisfer la nostra curiositat, i posa a prova el nostre talent, la nostra capacitat d’interpretar la tragèdia. Miró en sap, sempre n’ha sabut, de jocs, i dels vincles amb la naturalesa de les coses que resten inscrites al si del coneixement, o de la memòria. Hi ha la Bicibou, i també la Bicibou-dos, resultat d’un onirisme meravellós i, potser irònic. La representació és de matèria roent, i les múltiples lectures de l’obra afavoreixen la intercomunicació dels receptors. «...Són les nostres ments immenses andanes/On el temps mor en amagatalls secrets...» dirà ( Jordi Botella al seu Bolero «Vesprades de pluja» 1983). Mare i filla, les dues bicicletes inunden de metafísiques «concretes» l’espai d’una memòria fugissera, i que al galop s’allunya per les costeres del temps. I la Venus de Bronzino-dos, i la Pipa de Magritte, que repta la insolvència de la incomprensió: és o no és pas una pipa? És la negació, pel plaer del joc, d’un realisme inconseqüent. És com una muralla sense sentit, precisament quan tot resta ple de significat. S’atreveix el poca-solta Eqüestre-dos, fart d’arbres que s’hi mostren per la finestra representativa del personatge singular. Velázquez va recrear, tot de matisos, una «comèdia bàrbara» si no fos tan dur el duel que procura el record. La pintura d’Antoni Miró (és impossible perdre-se-la, ho assegure) il·lumina amb les garanties de l’humor brutalment sorneguer, l’alçada del Comte-Duc. I, clar està, se’n deriva, ara, la creació d’una escultura que sotmet a la intempèrie la dèria concupiscent del personatge barroc. És o no és, aquí i ara, el Comte-Duc? L’intuïm, senzillament al si de l’abisme de la seva absència. És un calc de la història. És una succés ben recent, i que tots comprenem, en establir els paral·lelismes amb el món que ens ha tocat viure. Amb el nostre temps. Grans homes, gran Comte-Duc, sí, al lixiviat de les escombreres... I volem encara resseguir? Doncs a més a més resta, car el passeig així ens ho possibilita, la presència d’altres escultures que

llueixen l’espai, tot reformulant hipòtesis de benestar artístic i, per tant, cultural. La Van Goh’s Chair-dos s’hi trasllada, des del quadre del pintor pèl-roig, fins les rodalies del Palau Altea. Una modesta cadira, inscrita en l’impressionisme pictòric, es resitua en l’àmbit escultòric, clarament transformada, poderosament elevada, abraçant l’imperi dels sentits. L’onirisme, la imaginació, la nova aventura creativa, tot, serveix la intenció de l’artista Antoni Miró per recordar el mestre neerlandès. A la forja, Miró eleva la cultura. Encara, però, volem continuar el nostre tomb; aquest esplai que hui ens hem pres per gaudir del dia solejat, mentre admirem, això sí, la col·lecció d’escultures d’Antoni Miró. I si el paisatge convida a llençar l’esguard, les obres de l’artista ens regalen el foment del nostre interès per l’art plàstic. I és un veritable «miracle» (diuen que ja no s’estilen gaire aquestes qüestions esotèriques) poder fluir i fruir, tot ensems. Direm que és un regal que ens faciliten l’Ajuntament d’Altea en feliç concurrència amb Antoni Miró. I de la fertilitat del seu gest tots n’eixim guanyadors. Doncs per què i per a què la cultura? Com d’important per a la sensibilitat de les persones resulta ser una iniciativa expositiva d’aquest tipus? Quanta bellesa abraça una proposta com aquesta? I així podríem seguir formulant qüestions a tort i a dret amb la seguretat de què, en cadascuna de les respostes possibles, naixeria una nova acció determinada per la bona voluntat. Fuig encara-dos (escultura nascuda el 2004) s’adreça cap a Bèrnia en fuga embogida i incorpora al seu si, un buit còsmic: és el seu cos sens esma, i la naturalesa, o la vida, també el desconsol, i l’esperança, i encara la necessitat de ser hi. La definitiva partença: «...salid sin duelo, lágrimas, corriendo...» apunta (Garcilaso a la Égloga Primera. Poesías Castellanas Completas 1969). I nosaltres, ja, reprenem el camí de casa, amb la seguretat d’haver passat un dia esplèndid d’art i de sol, i de la mà del nostre amic Antoni Miró. A més, encara romandran entre nosaltres, les escultures, fins els darrers dies de desembre de l’any en curs, la qual cosa significa que, quan tinguem una mica de nostàlgia podrem tornar al passeig que ens confirme el gaudi, el gust per la bellesa i l’aprenentatge de tot allò que significa el conreu de la cultura.

els desitgem el millor any nou que puguem imaginar Accesorios Especiales para Maquinaria · Fieltros Industriales Bandas y Teleras de Puas para Cargadores · Bandas Transportadoras Correas de Transmisión · Duelas para Diablos · Mangas y Corrientes

c/Joanot Martorell, 17 · Alcoi / Tel.: 96 552 20 82 · 96 552 09 88 · Fax: 96 533 05 29 www.carbonellborja.com · carbonellborja@carbonellborja.com

els nostres artistes

EL GRAT 723 - SUPLEMENT ART I CULTURA · COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Art&Cultura

Vicente Rodes, exemple de transformació · Els nostres artistes al País Valencià VIII ·

Villenense de naixement, nascut l'any 1948 i residint actualment a Alacant, ens trobem davant d'un artista servidor de la modernitat artística, el qual ens presenta un estil ple d'encant i misteri a la mateixa vegada que pur i net. Ple de sorpreses, no sols es mostra com al gran artista que és, sinó que també apareix com a gran regidor i organitzador d'exposicions i galeries. Yolanda Murcia Oltra / Fotograﬁes: Mateo Gamon./

a iniciar estudis d'Arquitectura a Sevilla que aviat va abandonar pels de Belles Arts a l'Escola de Sant Carles de València, i més endavant li va ser concedida una beca pel Ministeri de Cultura. A més, esporàdicament ha realitzat treballs en el camp de la publicitat, il·lustració, cinema i teatre, tanmateix actualment és professor de dibuix a l'Institut de Batxillerat Sant Blai d'Alacant. Tanmateix, ens trobem davant d'un artista polifacètic el qual la seva obra més important al llarg dels seus anys va ser ni més ni menys que l'obtenció de la direcció d'un dels llocs més importants de València en temps de transició; La Galeria Temps. Fou creada el 1973 a un Palau d'estil gòtic del barri del Carme, València. Durant tots els seus anys va ser dirigida per Rodes i la primera exposició inaugural que es va fer va ser en col·laboració amb Vicent Aguilera Serní, gran crític d'art de l'època. A més la galeria sempre va estar molt lligada a la Galeria Gaspar de Barcelona i presentava exposicions d'artistes que anaven des de Juana Francès, Alfonso Fraire, Faber Will, Vicente Colom, Dario Villalba, fins Gordillo, Úrculo, Millars i fins i tot Picasso. Vicent Rodes sempre va estar present en totes les seves exposicions i en algunes d'elles comissariar a artistes com Alfaro, Cillero, Joan Pere, Vila de Camps, Aranz Bravo, Feito i Artur Heras. Aquesta galeria va

L'artista comença a treballar en moments marcats en la història, moments en què Espanya passa per un dels seus majors canvis; la transició, una època marcada per un art lliure i democràtic ple d'abstracció en la qual es vol representar l'ideal de llibertat.

ser important pel que fa al seu context històric que es tracta d'una època de transició, on s'intenta canviar tant el pensament com la manera de ser fins ara establerts. Es necessita un canvi, es necessita crear per canviar i això serà una cosa que compleixin totalment artistes com els que hem anomenat, artistes com Vicent Rodes que s'encarregaren de fer el gran canvi per acabar amb la gran lluita feixista fent veure tot allò que durant tant temps va estar reprimit en un país on va governar la por. No obstant això, també trobem la part pictòrica del artista en la seva tècnica en la qual s’observa obres fetes a base de

pinzellades totalment abstractes que a poc a poc creen pintures que concorden perfectament amb l'harmonia que el mateix artista vol transmetre en elles. Són pintures pures alhora que indefinides amb un toc de modernitat artística de l'època valenciana. L'artista comença a treballar en moments marcats en la història, moments en què Espanya passa per un dels seus majors canvis; la transició, una època marcada per un art lliure i democràtic ple d'abstracció en la qual es vol representar l'ideal de llibertat, idees que el mateix Rodes transmet a la perfecció en les seves obres. I és que el toc final en elles el trobem en observar que el seu reflex és la

pròpia història de l'autor, és a dir, el que pinta, a la mateixa vegada ho transmet a la perfecció. D’altra banda, presenta dues etapes en la seva vida; l'etapa valenciana, en la qual trobem grans treballs seus i, com no, el seu gran servei a la galeria Temps, una de les més importants en l'època dels 80 i en la qual va intervenir com a gran col·laborador i amic Manuel Rey Fueyo, gran místic del color. D'altra banda, apareix la seva etapa Alacantina, en la qual vam trobar un Rodes que va col·laborar milicianament amb un grup d'artistes alacantins sense nom entre els quals ens trobem a María Cha-

na, Javier Lorenzo, Adrián Carrillo i Pepe Azorín. L’artista es mostra com un home humil a la vegada que polifacètic dins del món de l’art amb una gran experiència en exposicions i és que des de principi dels 70 ha exposat la seva obra individual o col·lectivament en nombroses ocasions per tot el País Valencià i altres ciutats com Múrcia, Albacete, Sevilla, Granada, Almeria, Melilla, Jaén, Madrid, La Coruña, Gijón, Bilbao, Santiago de Xile, Miami, etc. Sens dubte ens trobem davant d'un dels grans que va lluitar per la llibertat davant d'un període complicat, un període ple de canvis fets per artistes com ell, que es van deixar la pell lluitant per uns drets que avui en dia gràcies a ells posseïm. És per això que creant grans obres que venceren l'opressió i ajudant per aconseguir la llibertat, el reflecteixen com el que avui en dia ell i molts altres artistes arriben a ser, un autèntic exemple de Transformació.

EL GRAT 723 - SUPLEMENT ART I CULTURA · COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

exposicions

Art&Cultura

VINTICINCVACANCES . Xàtiva a Ovidi Montllor I ves per on aquell dia, un 20 de maig de 1973, allí al paratge de la Talaieta i en el I Festival de la Cançó que organitzaren els llauradors de Beneixama per celebrar la festa al seu patró, vaig sentir cantar per primera vegada a Ovidi Montllor. El cantautor alcoià, acomboiat pels seus amics Josep Guia i Maria Conca, ens cantà un grapat de les seues cançons més emblemàtiques. Jo, que encara no tenia 16 anys, era un jove estudiant de batxillerat que mai havia vist cantar en directe cap cantautor, i ni de bon tros un que ho fes en la meua llengua. Aquell primer Ovidi, de cabells molt llargs i camisa negra em va sobtar, cridà la meua atenció i fou com una espurna que encengué en mi la curiositat per conèixer la cançó d’autor en català. Dos anys després, quan feia COU (el darrer curs del batxiller) a l’IES Hermanos Amorós de Villena, hi vaig participar en un dico-fòrum sobre la Nova Cançó (poca broma! si tenim en compte l’any, 1975, i el lloc, Villena). Allí vam poder parlar sobre aquell moviment musical i escoltar cançons de Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra....i Ovidi Montllor.

Vicent Luna i Sirera./

hir, i mentre contemplava l’exposició “VINTICINCVACANCES a Ovidi Montllor” que acaben d’inaugurar al magnífic Espai Cultural de Sant Domènec i el Museu de Belles Arts - Casa de l’Ensenyança de Xàtiva, em venien al record aquelles imatges del primer Ovidi, aquella esgarrada veu una vesprada primaveral d’aquell llunyà mes de maig: “L’escenari senyors era un remolc, res de micròfon senyores, a pèl, i la platea, amics, a sota uns pins. Sí senyor, Va com va, i ara Perquè vull! Quants records el d’aquell primer Ovidi, florit vint de maig del setanta-dos. Jo mai havia copsat tanta força i ràbia, aquell missatge fresc, senzill, directe, amb veu de barranc, de Barranc del Cint i en el valencià d’Alcoi, la terreta” Aquesta exposició, organitzada per la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant i l’Ajuntament d’Alcoi, promoguda pel mateix pintor alcoià i amb l’acurat muntatge d’Ausiàs Miró (Art-Exprès), ha estat rodant i voltant per les comarques centrals valencianes: Alcoi, Gandia, Ontinyent, Dènia, ara Xàtiva i finalment anirà al MUA d’Alacant. Un total de 24 artistes, més tres més que formen el Grup Matèric, han volgut col·laborar en aquesta mostra col·lectiu que, com diu l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, en el catàleg de l’exposició és “l’oportunitat de perllongar l’exercici de memòria i homenatge al voltant de l’empremta de l’Ovidi [...] del seu compromís i del seu exemple en la lluita pels valors democràtics”. A més a més, com també ha recordat Juli Verger, comissari conjuntament amb Carme Jorques de l’esmentada exposició,

“són obres realitzades ex professo per a aquest homenatge i no tornaran a veure's juntes". Efectivament, cada artista, i en funció de la seua motivació, dels records, les cançons que el van marcar, les lectures.... o fins i tot la relació personal que tingué amb l’Ovidi, ha fet la seua obra per a participar en aquesta mostra col·lectiva. Així, la cabdetana Mercè Díaz, ens ofereix una composició de poesia visual, un mural amb el títol de “Germinal”, cercant els orígens. I per copsar els principis musicals d’Ovidi Montllor en el món de la cançó, cal que parlem de la mítica Cova del Drac, un conegut local musical barceloní, una mena de centre cultural. Allí, com ens recorda Miquel Pujadó, “seduït per Pi de la Serra i Guillem d’Efak, aprèn alguns acords de guitarra i escriu les seues primeres cançons, entre elles la molts anys prohibida “La samarreta”. I precisament aquesta és la cançó que inspira al seu amic Antoni Miró a pintar “Cortina vermella” (“Jo soc fill de família molt humil,/tan humil que d’una cortina vella/una samarreta em feren. Vermella”. La samarreta). Una altra de les primeres cançons que escrigué, concretament l’any 1967, motivà Lluïsa Pérez a pintar-nos un collage, el díptic “El seu poble i les seues vacances” (El meu poble/Alcoi./Poble d’història d’homes/que han volgut llibertat”. Alcoi). I també Carme Jorques escull la ciutat dels ponts per fer la seua obra. Així amb “Alcoi, tan lluny del meu esguard, tan capbussat dins meu” ens pinta un políptic, ciment sobre taula, (“Allí fa néixer boira/el fum brut sense ales,/que “ximeneres” trauen,/en prova de treball,/d’un poble que l’ofeguen”. Alcoi). Ovidi Montllor, que deixà Al-

coi i marxà a Barcelona a buscar-se la vida, com diria Jordi Tormo “com un obrer de la paraula”, no ho va tindre gens fàcil. Molta gent el va ajudar, és veritat, però va haver de treballar de valent i en molts oficis diferents. Com diu Núria Cadenes en la biografia “L’Ovidi” (Editorial 3i4, 2002), “una vintena llarga d’oficis, potser, si es compten els que van obtenir una dedicació prou seriosa”. Precisament el quadre d’Enric Piera, “Ovidi immigrant”, un oli, terres i fusta, ens recorda aquell Ovidi que lluny de casa enyorava Alcoi i la seua família: “Estimada Antònia:/T’escric des d’ací./Molt lluny de casa./La pluja va mullant/els vidres bruts/del bar estrany/on ara em trobe esperant/ un got de vi/i un poc d’engany”. Carta a casa). Així doncs, els primers passos en el món de la cançó van estar marcats, com hem vist, pels records de la seua ciutat, però també per la lluita i la ràbia acumulada contra una dictadura que perseguia, censurava i empresonava gent de tota mena. Alguns artistes d’aquesta exposició han escollit aquest moment per centrar la seua obra. Per una banda Xavier Vaquer, amb dos dels seues elements més característic, la tela i la fusta pintada, ens ha fet un collage, un “Homenatge a Teresa” (“Amb una floreta al cap/ i un mocador negre al coll/ i faldes llargues/ i un cigarret”. Homenatge a Teresa). Pep Sou, amb la poesia visual “Món i lluna de Teresa”, també ha volgut homenatjar a aquesta alcoiana, la Teresa que acompanyà l’Ovidi tota la vida i la féu popular i universal. Però Sou també ha volgut regalar-nos una altra de les seues composicions, “Llibertat a la fera!”, un digital sobre llenç on ressalta la paraula FREEDOM (“Com són molts i

ella és sola,/ no pot, i me l’estoven,/ i emprenyats per la feina/ a la gàbia me la tornen”. La fera ferotge). I és que aquesta és una de les etapes més reivindicatives del cantautor alcoià. Una etapa on escriu, com dirà Joan Fuster, “una sèrie de peces molt ben parides[..] i van del sarcasme més virulent al patetisme més ingenu, i passen pel míting, per la poesia lírica pròpia, per l’exhumació de versos insignes”. És l’Ovidi Montllor més rebel, l’“Ovidi 1 i 2” del pintor Sento Masià, on s’hi poden veure dues cares del cantautor posant el crit al cel, amb totes les seues forces, denunciant injustícies (“Visca la revolució! No us penseu que vol dir guerres,/ni destrosses, ni rancors./ Vol dir coses estimades: llibertat, justícia i raó”). És l’Ovidi més anarquista, com el collage “Sobre negre” que ens ha pintat Fuencisla Francés (“El color negre/que tant m’estime,/se’n vindrà amb mi./Jo sol de negre!); és l’Ovidi clar i contundent de “Ja no ens alimenten molles” de Pau Sellés (“Ja no ens alimenten molles./Ja volem el pa sencer./Vostra raó es va desfent./La nostra és força creixent”. Tot explota pel cap o per la pota). El més reivindicatiu i idealista, l’Ovidi que s’identifica i dóna suport als moviments d’alliberament nacional, a les lluites obreres, vagues i manifestacions... L’Ovidi que ens esperona a llevar-nos la bena dels ulls i mirar més enllà, perquè com diria Jordi Gil “sota l’asfalt està la platja, sirena de la llibertat”. Deia Gabriel García Márquez que “encara no és massa tard per a construir una utopia que ens permeta compartir la terra”. Efectivament, aquesta és la idea d’utopia que menà a Ovidi Montllor (“Tot era meravella. Perquè vull, Perquè estic fart de

“La‘democràcia’ens portà coses positives, sens dubte, però com ja no interessava marginà la Nova Cançó, portant-la a un moment d’esmorteïment. I és que l’Ovidi no és mossegà la llengua i sempre digué allò que pensava” fàstics./Tot era de tothom. Perquè vull. Perquè tot és de tots”. Perquè vull). En una entrevista que li va fer Montserrat Roig, 04-02-1942, deia: “Per a mi, l’ideal de societat futura és una utopia. Seria que totes les persones tingueren la possibilitat d’elegir el que elles volgueren”. Però Ovidi sabia que el camí per cercar Ítaca està ple de viaranys, revolts i costeres, “si véns amb mi,/ no demanis un camí planer” diria Lluís Llach. El viatge és perillós, llarg, intens, dubtós i no tots s’arrisquen. Aquest és el tema dels dos quadres de Lluïsa Fuster. El primer, un grafit i collage, porta com a títol “El boig”. És un boig aquell idealista i utòpic que s’arrisca a transitar per camis dubtosos per la mar? Ovidi ens diria: “Boig és el que calla,/o a l’ull té palla”. Gola seca). I en el segon quadre Lluïsa ens dóna a entendre que en tots els viatges cal tindre constància, però també paciència o dit d’una altra manera “Endurança”, el títol del segon quadre, un acrílic, grafit i tinta. En el món de la cançó, els moments de màxima popularitat i treball que tingué Ovidi Montllor vénen a coincidir també amb els de màxima difusió i esplendor de la Nova Cançó. Són els anys que els cantautors posen música i veu a poemes dels nostres poetes: Joan SalvatPapasseit, Josep Maria de Segarra, Ausiàs March, Salvador Es-

exposicions

EL GRAT 723 - SUPLEMENT ART I CULTURA · COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Art&Cultura

priu... Però sens dubte hi ha un poeta que està estretament lligat amb el cantautor alcoià, que foren més que amics, com germans. La relació entre Vicent Andrés Estellés i Ovidi Montllor fou d’una gran amistat i d’un agraïment mutu. Ovidi apropà els poemes d’Estellés al poble, i el poeta de Burjassot li obrí les portes de la cançó. El segon quadre de Carme Jorques, el collage “M’aclame a tu, mare de terra sola” és una mostra d’aquesta relació. Estellés visità Alcoi de la mà del seu amic, la ciutat el fascinà i en deixà constància en la seua obra. He sentit l’Ovidi recitar i cantar Estellés vàries vegades, però mai no podré oblidar aquell 27 de març de 1993. Aquell recital, al Centre Cultural de Castalla, fou molt especial doncs entre cançó i cançó van donar-li la notícia que el seu amic, el poeta Vicent Andrés Estellés, acabava de faltar. De sobte, tots els que hi érem al concert ens posàrem dempeus i començàrem a aplaudir. Fou un aplaudiment llarg, que durà minuts i alguns deixàrem caure alguna que altra llàgrima galta avall. Ovidi Montllor, compungit, emocionat i mastegant la ràbia acumulada es posà a cantar: “M'aclame a tu, mare de terra sola./ Arrape els teus genolls amb ungles brutes./ Invoque un nom o secreta consigna,/ mare de pols, segrestada esperança....” A partir dels anys 80 Ovidi Montllor va estar objecte d’una marginació no merescuda, i el mateix li passà, en general, al moviment musical de la Nova Cançó. El tancament de les cases discogràfiques, les crítiques d’alguns polítics, la manca d’ajudes econòmiques, el desmantellament de la xarxa de contractacions, etcètera. I és que la “democràcia” ens portà coses positives, sens dubte, però com ja no interessava marginà la Nova Cançó, portant-la a un moment d’esmorteïment. I és que l’Ovidi no és mossegà la llengua i sempre digué allò que pensava. Aquesta sinceritat i dignitat de vegades li tancà portes, com

passà a casa nostra, al País Valencià. Aquelles infaustes dècades, on el blau pintà la majoria de les nostres institucions, un blaverisme que als valencians ens ha fet molt de mal, atiant el foc de la mal anomenada Batalla de València. En aquella guerra dels símbols Ovidi ho deixà molt clar, com en aquest díptic de Joan Castejón titulat “Cremant el blau” (“Tinc senyera on blau no hi ha./Dic ben alt que parle català/ i ho faig a la manera de València”. La cançó del cansat). Ovidi ens deixà massa jove, quan encara tenia moltes coses a dir-nos. Una vida curta però intensa, acumulant un damunt l’altre èxits i fracassos, moments de gaudi i frustracions com “La mar de plecs” d’Aurelia Masanet. Deixant-nos un llegat que perdurarà en el temps: cinema, teatre, poesia, música, cançó...tota una “Crònica del seu temps”, com el collage de Neus Bou (“Sense plors ni sospirs./Sense tristor als ulls./Sense paraules buides”. Crònica d’un temps). I manxà vers les seues vacances, serenament “Caminant”, com ho fa el protagonista del quadre de Xavier Lorenzo. Però tots tenim la sensació, aquells que el vam conèixer i els que hem escoltat les seues cançons o hem llegit els seus poemes, que Ovidi no marxà de veritat doncs continua entre nosaltres, continuem units a ell, com els fils umbilicals del quadre de Bea Rico, “El que m’uneix a tu” (“Per aquells que ara estat/ tan lluny, però tan a prop,/tan dins de nosaltres”. A la vida); units a ell com els cossos i els braços en el quadre de Pepe Azorín, “Homenatge a l’amic Ovidi”. Jo no vaig tindre la sort de parlar i enraonar amb l’Ovidi, tot i que un dia ho haguera pogut fer. Degué ser el mateix any que vinguérem a viure a Alcoi, el curs 1993-94. Un dia, en la Casa de la Cultura d’Alcoi, estava veient una exposició tot capficat observant un quadre. M’apropava i m’allunyava d’ell per copsar millor les tonalitats i els detalls. Una de les vegades em vaig gi-

Actuació de Pep Gimeno ‘Botifarra’./

rar i tot just darrere meu estava Ovidi Montllor. En aquell moment em vaig quedar palplantat i no vaig saber reaccionar: timidesa, vergonya... total que no li vaig dir ni mut. Tot i així, i des d’aquella primera vegada que el vaig escoltar, aquell florit maig de 1973, he tingut la sensació de tenir-lo molt a prop, i les seues cançons sovint m’han acompanyat, una cosa semblant al que li passava a la seua amiga IsabelClara Simó: “De sobte, d’algun racó del menjador de ma casa, o d’un dels prestatges plens de llibres del despatx on escric, surt la veu de l’Ovidi”. I és que, efectivament, l’Ovidi de tant en

El més reivindicatiu i idealista, l’Ovidi que s’identiﬁca i dóna suport als moviments d’alliberament nacional, a les lluites obreres,vagues i manifestacions... L’Ovidi que ens esperona a llevar-nos la bena dels ulls i mirar més enllà tant retorna, “em creureu mort./Jo no hauré mort./Faré vacances! [...] Res d’adéus/ ni de records./ Vaig de vacances!”, per això de vegades ens el tro-

bem en un concert, donant nom a una casa de cultura, passejant per un carrer, en un monument, mural, pintada... Ai Ovidi, com et trobem a faltar. Si mai aneu a Alcoi heu d’anar al Barranc del Cint, potser us el trobeu “prop d’un romer [...] potser d’entrada/us estranyeu,/bé pel físic/ o la veu./Però seré altre cop jo”. I per això Silvia Sempere segueix el consell del mateix Ovidi (“Mireu també/de fomentar/els berenars/a la muntanya”. Les meues vacances) i ens regala el quadre “Berenars al camp”. Però també “si mai aneu a Alcoi/ passeu-vos per Vistabella 8,/ on cada jorn al capvespre/ se senten els cants i els precs/ d’aquella digna fera ferotge (Vistabella 8)”. Però tot açò que us he contat només és un petit tast de tot el que ens ofereix aquesta exposició. A més a més, podreu fer volar la imaginació amb l’acrílic sobre llenç, “Policia i Pintura”, d’Artur Heras; “St. 2019” d’Eduardo Mier; el díptic “La O d’Ovidi” de Maria Dolors Mulà; les “Vacances 1,2” de Perceval Graell; el “Bodegó amb peixos” i “Llatina” de Roc; la taula sobre tela i cartró “Paisatge...en trànsit” de Ramón Urbán; “Inici de càntic” d’Aurora Valero i el quadre “Tan lluny del meu esguard”, una tècnica mixta sobre llenç, de Silvia Viana. No deixeu d’anar a veure aquesta magnífica exposició, aquestes VINTICINCVACANCES a Ovidi Montllor, una oportunitat única que paga la pena. Aneu enjorn, matinet o com ens proposa Ximo Canet “A la sortida del sol...T’esperaré” (“A la sortida del sol,/ t'esperaré./ Allà on tu saps que t'espere,/ a lo darrer./ I amb un farcell a l'esquena/ de cadascú,/ marxarem amb el que és nostre,/ tot al damunt[...] A la sortida del sol/ t’esperaré”. A la sortida del sol). Allí, a l’Espai Cultural de Sant Domènec i el Museu de Belles Arts-Casa de l’Ensenyança de Xàtiva, l’Ovidi ens hi espera a la sortida del sol, amb els braços oberts, com un Barranc del Cint.

art i cultura

EL GRAT 723 - SUPLEMENT ART I CULTURA · COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Art&Cultura

‘Metralla’el nou treball de Jordi Botella

Una crònica de la Guerra Civil contada per la família Llonch, i que comença a la primavera de 1938

Bellreguard es converteix en un gran escenari de circ Durant els diumenges de juliol i agost hi haurà actuacions que formen part del festival de circ contemporani Rodafam Arts BR | Bellreguard./ Dins de l'aposta per ampliar el turisme de sol i platja, i donar-li un valor cultural, l'Ajuntament de Bellreguard ha preparat per a aquest estiu espectacles de circ. Durant els caps de setmana de juliol i agost la platja es convertirà en un circ gràcies al festival Rodafam Arts. La primera d'aquestes actuacions tindrà lloc el dia 23 de juny, a la nit de Sant Joan, i hi haurà un total de deu espectacles de companyies valencianes, nacionals i internacionals, que tractaran temes com l'amor, la vida, la societat a través d'acrobàcies. A més, aquesta iniciativa comptarà amb altres activitats com cursos, col·loquis o desfilades pels carrers de la localitat. El festival Rodafam s'ha inclòs en la guia oficial de l'Agència Valenciana de Turisme que es va presentar a FITUR.

BR | Alcoi./ Jordi Botella trau a la llum la seua nova novel·la ‘Metralla’, que segons les paraules de Manel Rodríguez-Castelló: “és una novel·la-assaig sobre la condició humana des de la mirada lúcida i compassiva de l’autor, Jordi Botella. Un exercici literari impecable i vertiginós. La crònica descarnada d’una guerra en què el dolor i la pèrdua van marcar l’esdevenir històric i sentimental d’unes quantes generacions. La novel·la de la guerra que el país necessitava”. Metralla és la història de la família Llonch, i comença en la primavera de 1938, quan els nacionals són a les envistes de Castelló, i els Llonch decideixen tornar-se’n a la seua ciutat d’origen, Alcoi. És

també la història de la resistència antifeixista durant la Guerra Civil contra un exèrcit revoltat, la història de la lluita en favor d’uns ideals i d’un govern legítimament constituït i elegit pel poble, la del dolor de tanta gent innocent i anònima, la de la barbàrie i la repressió sense escrúpols dels vencedors sobre els vençuts. I a més, la de l’exili de tanta gent que va veure escapçada la seua vida per sempre. En el llibre apareixen alguns passatges sobre la batalla de l’Ebre, el riu Serpis, el front de Llevant i la famosa Línia XYZ de defensa republicana contra les escomeses dels nacionals. També apareixen descripcions dels bombardejos de l’aviació italiana i l’ajuda sanitària internacionals als republicans,

com per exemple, l’Hospital Sueco-Noruec a Alcoi. Des de Lletra Impresa Edicions indiquen que “és molt més que una novel·la, és la crònica humana d’un esdeveniment cabdal de la nostra història i europea, un document sustentat en la bellesa i el bon quefer literari. La solidaritat entre la gent, però també les delacions i les petites traïcions casolanes i familiars, constitueixen un testimoni esfereïdor sostingut en una sensibilitat sublim, la d’un autor, Jordi Botella, que ha sabut llegir la història terrible d’una guerra fratricida, canalla i traïdora. Una crònica memorable contra l’oblit i la ignomínia, per la memòria històrica i la dignificació de totes les víctimes”.

‘Escultura Infinita’,una gran aposta cultural de l’IVAM CADA

‘Escultura Infinita’ i ‘Apologia de la ceràmica’ es poden visitar a l’IVAM CADA Alcoi

Segueix la tercera edició del Festival Música i Lletra Xàtiva

Maria del Mar Bonet i Borja Penalba, que van ser ovacionats pel públic i a més, de sorpresa, en aquesta actuació els va acompanyar Pep Gimeno 'Botifarra'. BR | Xàtiva./ Des del 28 de maig, fins al 5 de juny la capital de La Costera s'omplirà de música i compta amb figures com Maria del Mar Bonet, Ferran Palau, o Núria Gaham entre molts altres El cap de setmana del 28 va iniciar-se la tercera edició del Festival de Música i Lletra (MiL) Xàtiva cançò d'autor

2021, i finalitzarà el dia 5 de juny. La inauguració va comptar amb un concert poètic, emotiu i reivindicatiu que van portar a escena Maria del Mar Bonet i Borja Penalba, que van ser ovacionats pel públic. A més, de sorpresa, en aquesta actuació va actuar Pep Gimeno 'Botifarra'. A més, durant eixe ma-

teix dissabte també es va celebrar el IV Certamen de Joves Cantautores/rs MiL Descobreix, que va premiar a artistes com Primaël Montgauzí, o Ángela González. Aquesta edició finalitzarà el cap de setmana del 5 de juny, amb el concert de Ferran Palau i El Petit Cal Eril, de Maria Jaume i de Núria Gaham.

BR | Alcoi./ Durant el matí del 21 de maig, l’IVAM CADA Alcoi ha rebut al conseller de Cultura, Vicent Marzà, per tal d’inaugurar la nova exposició, ‘Escultura Infinita’, que acull aquest museu tan important al nostre territori. Segons ha indicat el conseller sobre la seua visita: “Commemorant també el Dia Internacional del Museu, aquest és l’acte principal de la Conselleria de Cultura, que a més, se suma al context de la Capitalitat Cultural d’Alcoi”, que per a Marzà, la Capitalitat “és una aposta clara de la conselleria per a vertebrar el nostre país al voltant de la cultura”. Referint-se a ‘Escultura Infinita’, ha explicat que “podrem veure el recorregut de l’evolució de l’escultura a la part central del segle XX, amb autors de renom internacional, amb peces que vénen del fons de l’IVAM, però també d’altres institucions de

Personalitats assistents a la inauguració de l’exposició

renom de tot el país”. Aquesta és una exposició pensada expressament per a mostrar-la al públic en Alcoi, i fins al dia 24 d’octubre es podrà visitar. Per altra banda, en la planta de l’Ajuntament d’Alcoi, s’ubicarà l’exposició de Vigreyos, ‘Apologia de la ceràmica’. Vigreyos, o Vicente Gomis Casasempere, és un artista alcoià, que actualment amb 83 anys està establert a Confrides i que als 17 anys va començar la seua carrera artística en Nova York, i que ha viatjat per diferents països del món

gràcies a la seua obra. Llopis indica que aquesta és “una proposta que teníem pendent” i que “podem complir amb el deute que tenim amb aquest artista”. L’exposició mostra una visió de les seues últimes peces, i per a l’ocasió s’ha creat un catàleg que s’ha editat especialment, i un audiovisual sobre l’artista que “preservarà eixa memòria històrica de tota la seua vivència”. A més, en aquesta mostra, es comptarà amb la participació d’una artista emergent, l’escultora Virginia Jordà.

rodafam arts

EL GRAT 723 - SUPLEMENT ART I CULTURA · COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

cicles expositius

EL GRAT 723 - SUPLEMENT ART I CULTURA · COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Art&Cultura

L’oﬁci de seduir amb imatges PerAntoni Miró

(QuanJarqueva demanar-me unes ratlles,va dir-me, però,“sense elogis”, i això precisament és el que he fet)

Centre Cultural d’Alcoi · Alcoi

«Sentografies» Pintura & Poesia «L’home lliure és qui no tem anar fins a la fi del seu pensament» Léon Blum

es del passat dia quatre de maig, i fins el vint-i-nou de juny, al Centre Cultural d’Alcoi s’hi podrà contemplar l’exposició «Sentografies» de l’artista alcoià Sento Masià (un any ja que no és entre nosaltres). I l’exposició, que vol estar també un sentit homenatge d’estima i de record, posa de manifest la versàtil intensitat creativa del pintor. I del seu treball se n’ha parlat abastament, i s’ha valorat la capacitat comunicativa de l’artista Sento Masià. Sí. És força imperatiu parlarne d’aquesta especial qualitat del pintor: la seua facilitat per establir vincles d’aproximació amb els receptors de la seua proposta artística. La seua pintura va més enllà dels quadres, doncs la mirada comprèn un univers tot d’emocions i de voluntat d’encontre. Sento Masià pinta per dir, alt i fort, quina és la seua posició vital, garantia plena de rigor i d’auTextos cicles expocitius

per Josep Sou

Dr.Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant

tenticitat. L’expressionisme, i fins i tot l’expressivisme, a la seua pintura és una força que emergeix per sobre de les teles de referència, per a instal·lar-s’hi al bell mig de la vida, o de l’existència col·lectiva. La veritat, la lleialtat, l’emoció substancial per la vida, i l’eficàcia comunicativa, són senyals identitaris del seu quefer constructiu d’accions plàstiques. Sí, Diem bé. La pintura de Sento Masià és una absoluta i total performance existencial. De la pintura neix la calidesa del pensament, però fulgura la necessitat de dir i prendre’n postura davant l’esdevenir. L’acció regalima per les vores comprensives dels seus quadres, sempre nodrits pel compromís d’una poètica de la realitat, tal i com aquesta se’ns mostra. No hi ha dubtes: pintura i emoció són una mateixa cosa, sense relativismes ni posicions tèbies de cap de classe o condició. La pintura és, en Sento Masià, sinònim de força, de coratge, de gosadia, d’habilitat per substanciar les formes infinites que habiten el reclòs de la intimitat. Però la pintura també és, en l’artista alcoià: color, vertigen en el traç, profunditat de la mirada, metàfora de la vida, contrafort del dolor, elemental carícia del ponent càlid, irrenunciable matèria orgànica de la pròpia experiència. La pintura de Sento Masià és tota, absolutament tota, veritat!!! I en aquesta exposició, en aquesta membrança sentida, hi ha bona part de l’entusiasme del pintor per la vida. De la posició crítica de l’artista da-

c/Azorín, 7 T. 96 552 55 58 Alcoi calferinstalaciones@gmail.com

vant el repte inexcusable de viure. Hi ha la tragèdia del món que s’ensorra dins l’univers de les mans. Però hi ha el torbament iridescent de la matèria, la veu que s’enlaira darrere d’un gest furtiu i la vocació continuada de l’esperança a flor de llavis. Hi ha la pintura total!!! Ens hem detingut davant de tots els quadres, els hem mirat a poc a poc, i hem fet una xerrada amb Sento Masià. Sí. Hem parlat amb ell, amb les eines del sentiment i del record, i hem comentat la pintura, la importància de l’art per fer acréixer la sensibilitat de les persones. Ens hem il·lusionat davant la possibilitat que l’art puga esdevenir un vincle transformador de la nostra societat. Hem albirat la possibilitat de construir un món més habitable amb estris forts de versos, de música i d’arts plàstiques. Hem xerrat amb Sento Masià d’Alcoi, de la nostra gent, dels amics comuns i de la fantasia, o l’orgull, que ens suposa dir que som d’aquí. També de la bonhomia, tan reconeguda, dels nostres convilatans. I li hem comentat, des de l’endins, que a la seua pintura, a la seua proposta plàstica, hi ha de tot açò que comentàvem: força, implicació, compromís, art, l’essència de la llibertat, la bonior de la pertinença i, també, l’oratge fragant que ens identifica. I és que no només hem visitat una magnífica exposició, a més hem pogut estar una estona subtil amb l’amic estimat Sento Masià. Mai no donarem prou gràcies pel regal de la memòria. I ens han procurat l’alegria d’aquesta exhibició artística Antoni Miró i la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant, l’Ajuntament d’Alcoi i el Centre Cultural d’Alcoi. A tots ells la gratitud per l’esforç i per tanta dedicació. Ens fan molt feliços.

abem que la realitat supera la ficció i que una imatge és la fixació d’un moment irrepetible, d’un petit fragment de l’esdeveniment que mai mes no tornarà..., tot és efímer, i ho són també les imatges que tot plegat ens sedueixen, quan un artista ha estat capaç de rescatarles per un temps determinat -potser uns segles- per oferir-nos una font brolladora de coneixement. Sol dir-se que al darrere d’un crític d’art, sempre hi ha un artista frustrat. Es diu el mateix dels fotògrafs i dels mateixos pintors quan critiquen o fotografien, i dels poetes i de tothom, doncs es diuen moltes bajanades, en lloc d’imbricar les necessitats complementàries per enriquir-nos-en. Francesc Jarque és un molt bon pintor que fotografia pintant i pinta amb la càmera. La seua gran sensibilitat d’artista plàstic complet el fa assolir una profunditat, una congruència, un sentit, una artisticitat, senzillament impressionants en cada una de les seues magnífiques imatges, eixes imatges que tothom reconeix com a “made in Jarque”. Des dels anys 60 ens identifiquem, compartim, somiem amb el color negre i el color dels colors de Jarque, que lluny de situar-se en la “torre d’ivori de l’estètica”, sembla que sempre tinga el contestador engegat per allò d’atendre el missatge, posant-nos a l’abast un torrent de comunicació, de coneixement, de diàleg, d’intercanvi i de compromís. A vegades m’han preguntat amb millor o pitjor intenció, si jo tenia algun compromís, i sempre he contestat que de compromisos els tenia tots. Això mateix em sembla que s’acobla perfectament al nostre Jarque. Diria que ell està fermament compromès amb la nostra societat, per fer humanament tot el possible per millora-la, per compartir cadascun dels seus descobriments, per oferir-nos els fruits de la seua capacitat, per ensenyar-nos, aprenent, a viure. La meua admiració envers Jarque ve de lluny i cada volta es reafirmaria més, si això fos possible.

c/Cronista Jordán, 16 · Alcoi T/F. 96 533 11 67 M. 639 604 897

cicles expositius

EL GRAT 723 - SUPLEMENT ART I CULTURA · COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Art&Cultura

Llotja de Sant Jordi · Alcoi

Centre Cultural Ovidi Montllor · Alcoi

«La càmera i la vida»

«Heterodòxia»

Francesc Jarque (Homenatge)

«Els records són corns de caça el so dels quals mor en elvent» GuillaumeApollinaire

questa mostra-homenatge començà el cinc de maig a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi i finirà el vint-i-nou de juny de 2021. I en ella s’exhibeix l’obra fotogràfica de Francesc Jarque, València 1940-2016. Transitar l’exposició, o visitar-la detingudament, suposa acomodar una visió miscel·lània de la nostra realitat, tant pretèrita com present. Podem bestreure, de la nostra atenta contemplació, un cabàs de palma farcit de memòria. O la il·lusió de reviure fragments de vida, instants capturats per la càmera amb una única intenció primordial: deixar constància, sense més, del pas del temps. I en fa de favor, però ben gran, el títol de l’exposició: La càmera i la vida. Es tracta precisament d’açò, d’arribar a entendre que la càmera fotogràfica és un perllongament de la personalitat de l’autor. Un veritable «ull clínic» que s’insereix al conscient de la mirada. Càmera i vida arriben a ser una mateixa cosa, així doncs. Efectivament, Francesc Jarque és un gran juganer de la fotografia. No té, ni percep, aquest instrument de comunicació com un tòtem idolatrat, ans al contrari el considera com un amic i company de jocs, on arrimar les brases al seu interès concret potser siga una necessitat, tot allunyant-se de retòriques insubstancials. La vida és la vida, i el joc de la vida penetra per l’úter de la càmera per a revertir l’instint comunicatiu. I allò que passa pel carrer, mai millor dit, s’amera a la cavitat essencial de l’instrument. I ara, una mica més tard, el paper, la plana de la realitat infinita, en farà la resta. Homes i dones, el camp o la mar, els tramvies eixerits farts de publicitats enganyoses, extravagàncies i iròniques sintonies entre els diferents plans fotogràfics, la solitud romàntica d’un carrer en penombra, la cigarreta en la carnositat dels llavis contrets pels anys, el flagell dels contrasentits auspiciats per la catarsi de l’escomesa contra els trets de la postguerra infumable, tot. I molt més encara. I molt més perquè els reliquiaris resten atapeïts de circumstàncies que s’avenen. Francesc Jarque frueix amb el seu treball, amb la seua recerca constant a benefici

d’inventari. Cerca els camins amb un instint sense cerimonials, amb ulls d’infant encantats de tastar, tothora, la sorpresa. Sí, així és, almenys un poc, la fotografia de Francesc Jarque. I en el joc troba l’avinentesa per a filiar-se amb la literatura. Nega Jarque, i diu molt bé, que una imatge puga valdre més que mil paraules. Gran estupidesa, per cert. Doncs clar que així és. I a més assegura que la fotografia precisa d’una lectura literària per a arrodonir l’embat semàntic. Potser tinga raó, doncs coneixem un món de poètiques visuals que sense la lectura d’un títol adient resten mancades de sentit i, també, d’interès. No es tracta de posar-ho difícil, només cal una mica de seny articulat per fer convergir propostes d’àmbits diversos. Pensem. I sí, la càmera, potser en aquest cas la de Jarque, també és la vida. Una vida per a viure-la observant tot allò que passa i circula a l’entorn de l’artista. I després, o bé al mateix temps, amb un clic nerviós, contar tot allò que veu i l’interessa. Només açò. Però clar, hi ha moltes maneres de contar, o de referir allò vist per un mateix. I en Jarque l’experiència ens diu que la senzillesa ha estat fonamental a l’hora d’abordar el fet narratiu. La subtilesa d’un gest, l’eternitat d’un esguard deixat anar al seu aire, la fractura d’un món que inicia el seu daltabaix particular i malaltís, la necessitat d’un tractament amorosit amb la realitat immediata, singularitzen trets formidables en l’obra d’un fotògraf de primer ordre i nivell. A la seua obra no hi ha res casual, potser la casualitat volgué que Jarque estigués allà per a prendre nota amb un cliqueig aventurat. Paga la pena, i molt, retre visita en aquesta exposició. I que la calma ens acompanye. I per posar punt i final al nostre comentari direm que, la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA i el propi Antoni Miró han fet possible, amb la seua gestió, que la mostra haja estat una realitat al nostre poble. També l’Ajuntament d’Alcoi ha facilitat tots els extrems necessaris perquè l’exposició ens acompanye durant aquests dos mesos de maig i juny. Una sort que cal aprofitar sense reserves. La cultura és un espai d’esperança.

Maria Barber, Xavier Belda, Toni Cano, Georgina Mollà i Pepe Vidal

«Moltes persones s’hi perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat» Pearl S. Buck

l passat dia tres de maig restà oberta l’exposició «Heterodòxia» al CCOM d’Alcoi, i estarà disponible al públic fins el vinti-nou de juny, projecte expositiu col·lectiu i multidisciplinari a cura dels artistes: Maria Barber, Xavier Belda, Toni Cano, Georgina Mollà i Pepe Vidal. Exposició que fila els arguments fotogràfics bastits a l’entorn d’un curs de fotografia impartit pel reconegut i prestigiós artista Xavier Mollà, qui escriu les paraules de presentació encapçalant el catàleg editat amb motiu de la mostra. Tota una aventura compartida, com reconeix el propi Mollà, on la col·laboració total entre els participants ha estat la pedra angular del projecte creatiu. Un recorregut que abasta des dels interessos personals (o particulars) fins els aspectes dinàmics col·lectius. La dualitat ha servit per garantir tots els ressorts que la imaginació els ha ofert. La doble via ha significat la llibertat necessària que afavorira abraçar totes les possibilitats creatives des de l’inici. I què ens sembla «Heterodòxia»? Doncs un calidoscopi: d’emocions, de silencis, de repòs, de gaudi, d’ombres que s’hi precipiten des de l’alt, de l’ofici de la discreció, de muntons de memòria, d’interès per la vida, a la fi. I tot a partir d’un instant. Tot capturat amb un clic (univers sonor que substancia allò físic i elemental) que potser siga el tast simfònic de les imatges bestretes de l’existència. Un clic que universalitza l’esguard, quan el paper exhibeix la penyora que només habitava al somni. O potser l’atzar irromp a l’objectiu per fer acréixer la joia d’una troballa insospitada. La fotografia té aquestes coses de voluptuosa concordança amb l’efímer de la mirada, però establert a categoria definitiva per la realitat d’un cartró que l’embolcalla i fixa. Quan mira el fotògraf,

observa per tots nosaltres. Després, una lliure interpretació a pler i voluntat en farà la resta. I la varietat, o la singularitat individual (valga l’equilibri semàntic), s’hi pot filiar amb la necessitat de ferne les aportacions escaients a la proposta col·lectiva. La deriva creativa abraça moltes mirades, tantes com artistes s’han convocat per a l’experiència que postula «Heterodòxia». I açò certifica la validesa d’una mostra plural, sense cap engruna adjacent que puga dificultar la lectura comprensiva del tot unitari. Les apostes han estat diverses. Les motivacions, també. Les causes s’hi deixen anar, lliures, a l’envit del nostre esguard. Els resultat, però, exerceix els cànons de l’aplec solidari, doncs hi ha quelcom intern al si de les imatges que batega amb el mateix ritme cordial, amb la mateixa intensitat; potser, també, amb el mateix deler. I hem passejat l’exposició amb una idea determinant: procurar establir les connexions justes amb els artistes, o intentar escodrinyar l’angle exacte del seu esguard, tractar d’apreciar l’objectivitat de les mirades, aprofundir, encara que siga una mica, en la lectura deslliurada dels paisatges que se’ns proposen. Però ens hem trobat en tot moment, això sí, amb els perfils que la bellesa arbora arreu. La fotografia: un habitatge infreqüent on s’hi fixa, esponerosa, la memòria. I aquesta mostra, com tantes altres vegades hem assenyalat, ha estat possible per la feliç concurrència de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant, la gestió del propi artista Antoni Miró, tant com de l’Ajuntament d’Alcoi, així com la participació del CCOM de la ciutat d’Alcoi. A tots ells el reconeixement per la possibilitat que ens brinden de gaudir d’aquesta nova proposta d’art.

educació

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

EscolaValenciana promou‘l‘Onada’ L'Escola Oficial d'Idiomes inicia de matriculacions envalencià el període de matrículacions

L’entitat promou un repte de tiktok que anime a matricular-se en valencià

Des del dia 11 fins al 28 de juny es podrà realitzar de forma telemàtica

EG | País Valencià./ Escola Valenciana ha fet pública la seua campanya de matriculació escolar 2021-2022, que per primera vegada s’adreça a l’alumnat Secundària amb el lema “Puja a l’onada, matricula’t en valencià” (onada.pelvalencia.org), a qui encoratja a triar centres amb programes amb un alt percentatge de càrrega lectiva en valencià el pròxim curs escolar. Escola Valenciana busca engrescar la gent jove amb els avantatges d’estudiar en valencià, com “l’ambient, les amistats o perquè el coneixement de llengües és el millor camí del futur”, amb la finalitat que aquesta joventut es convertisca en “una onada de matriculacions en valencià”. Per tal d’animar a “triar aquells centres educatius amb programes lingüístics que fan del valencià la llengua vehicular d’aprenentatge”, l’entitat ha impulsat el repte

BR | Alcoi./ L'Escola Oficial d'Idiomes inicia pròximament el període de matrícula. Des del dia 11 de juny fins al 28 del mateix mes es podrà realitzar aquest tràmit per a poder apuntar-se a aquesta escola, que té tres novetats per al curs 20212022. A partir del dia 11 de juny, i fins al dia 28 d'aquest mateix mes tots aquells interessats en es-

“Onada pel Valencià” i anima a tiktokers perquè repliquen aquest ball i visibilitzen la importància de matricular-se en valencià. La campanya està protagonitzada per tiktokers d’actualitat com Sílvia P. Sesé (@MissTagless), Fran Tudela (@CabraFotuda), Ana Pérez (@Socundinosaure), Júlia Escrivà (@juesctiva) o Clara Cerdán (@figamon). També hi apareix la cantant JazzWoman, que posa la música de la campanya, amb la cançó Amor i amistat, del seu àlbum Malèfica (2020).

Amb el detonant “i si fem un repte de TikTok i, així, animem la gent a matricular-se en valencià?”, les tiktokers promouen una coreografia i el repte de ballar-la i, així, difondre i promoure les matriculacions en valencià el pròxim curs. Per aquest repte, Escola Valenciana ha triat la cançó Amor i Amistat perquè l’ensenyament en valencià no només és aprenentatge de llengües, millors competències i perspectives de futur, sinó que també representa relacions socials, amistats i fer colla.

tudiar idiomes podran apuntar-se a l'Escola Oficial d'Idiomes d'Alcoi. Aquest serà el primer període de matrícula, i es pot fer a través d'aquest enllaç. https://mestreacasa.gva.es/web/eoialcoi/ho me. En l'escola destaquen que el curs 2021-2022 comptarà amb tres novetats, i és que s'oferirà els nivells B1 i B2 de valencià, el primer curs del ni-

vell C1 de francés, i per a l'anglés, i hi haurà un curs intensiu de B2, és a dir, es podrà estudiar el primer i segon curs de B2 en tan sols un any acadèmic. A més, es continuaran oferint els cursos d'alemany, anglés, francès, i valencià que ja hi havia fins al moment. Per a qualsevol dubte es pot telefonar a l'escola al 96 553 36 60.

L'IES Cotes Baixes et convida a 'preparar el teu futur'

L'Institut alcoià té formació per a l'ESO, Batxillerat, FP Bàsica, Curs d'especialització, i cicles de graus mitjans i superiors d'FP BR | Alcoi./ Amb el lema 'Prepara el teu futur, el teu futur és ara', l'IES Cotes Baixes vol fomentar la formació en diferents nivells educatius. Aquest centre compta amb una àmplia oferta formativa perquè tots i totes puguen trobar el que més s'adapta a les seues necessitats. A més dels cursos d'ESO,

també tenen quatre modalitats de Batxillerat: Científic, Tecnològic, d'Humanitats i de Ciències Socials. També compta amb un curs d'FP Bàsica. Continuant amb l'FP, trobem cicles de grau mitjà i superior en: Automoció, Tèxtil, Fabricació Mecànica, Comerç, Fusta, Electricitat Electrònica, Energies

Renovables i Formació i Orientació Laboral. I també compta amb dos semipresencials, que són els cicles de: Instal·lacions elèctriques i automàtiques, i energies renovables. Per últim, i com a novetat, s’ha de destacar que aquest centre compta amb un curs d'especialització sobre fabricació intel·ligent.

educació

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Els màsters del Campus d’Alcoi de la UPV obrin la seva preinscripció

Fins l’11 de juny es podrà realitzar aquesta preinscripció mitjançant un formulari electrònic que servirà per als quatre màsters que s’imparteixen en la UPV d'Alcoi BR | Alcoi./ El Campus d’Alcoi de la UPV ja ha obert el termini de preinscripció per als quatre màsters que s’imparteixen en aquesta institució en el curs 2021/2022. El termini finalitzarà el dia 11 de juny i aquest tràmit s’haurà de realitzar a través del web http://www.upv.es, en el qual hi ha un formulari electrònic. Tots els màsters estan di-

L’IES Andreu Sempere espera les noves obres

Des de l’IES Andreu Sempere reclamen celeritat perquè la remodelació del centre siga una realitat BR | Alcoi./ Pares, mares, professorat, alumnat, i treballadors i treballadores no docents de l’IES Andreu Sempere han començat a impacientar-se per no tenir cap certesa sobre la futura remodelació del centre educatiu. Falten pocs dies per a l’inici de la matriculació de l’ESO i Batxillerat, i encara no s’ha licitat l’obra, a l’espera de decidir on es reubicarà l’alumnat durant el pròxim curs. Està previst que l’obra dure 14 mesos i es va anunciar al centre que començaria a executar-se en acabar les classes, és a dir, en juliol de 2021. Tant pares, mares, com futur alumnat, necessiten saber on acudiran els seus fills i filles, i si comptaran amb transport escolar gratuït, ja que cap la possibilitat que vagen fora del barri. I és que per al centre aquest és un tema important: “L’accessibilitat i la llunyania és una qüestió fonamental a l’hora de triar centre, parlem de més de 400 joves que han de desplaçar-se diàriament per la ciutat. De la mateixa manera, el professorat vol

conéixer a quines instal·lacions desenvoluparà la seua tasca i si tindrà els mitjans que requereixen un ensenyament de qualitat”. L’equip directiu assegura que ha fet totes les gestions que s’han demanat, i que ha intentat agilitzar el procés i facilitar la tasca a l’administració local i autonòmica, però no s’ha aconseguit res. “Només cal donar-li una ullada a l’hemeroteca per comprovar que les necessitats s’arrosseguen des del segle passat (1999); que el primer projecte va ser aprovat en 2009, que l’aprovació definitiva de la remodelació integral data del 2018, que el projecte definitiu està redactat des de Nadal, i que ja sabem que serà insuficient (ha quedat fora el gimnàs i el pati) i requerirà d’una segona intervenció”, indiquen des de l’Andreu. A més, des de la comunitat educativa adverteixen que: “De cap manera, podria entendre’s un nou ajornament dels terminis i insta les administracions a solucionar immediatament els entrebancs burocràtics”.

rectament relacionats amb el teixit productiu i industrial, un sector important en l’entorn d’Alcoi, i són: Màster Universitari en Enginyeria, Processament i Caracterització de Materials, Màster Universitari en Enginyeria Tèxtil, Màster Universitari en Enginyeria d’Organització i Logística, i Màster Universitari en Direcció d’Empreses (MBA).

Els màsters tenen un cost de matrícula subvencionat i regulat per les autoritats estatals i autonòmiques, i, a més, els estudiants poden sol·licitar les beques que atorguen l’Estat, la Generalitat i la mateixa UPV. Els màsters que tinguen vacants tindran un nou termini extraordinari que estarà obert des del 2 al 10 de setembre de 2021.

entrevista

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Educació

Pau Bernabeu: “l'ocupabilitat de la gent que cursa

els màsters a Alcoi és molt alta”

A punt de ﬁnalitzar el seu primer curs com a director del Campus d’Alcoi de la UPV, hem volgut saber com ha sigut per a Pau Bernabeu i quines novetats hi hauran a partir del pròxim curs. Belén Rivas./

a gent interessada a fer un màster ja pot fer les preinscripcions, però, quina és l'oferta de Màsters en el Campus d'Alcoi de la UPV? En total hi ha quatre Màsters Universitaris, que són: Màster en Enginyeria, Processat i Caracterització de Materials, que inclou l'estudi de l'estructura, les propietats i el processat i aplicacions de tota classe de materials; Màster en Enginyeria Tèxtil, que és de les poques d'aquest tipus en Espanya, i s'ha dissenyat per ser un sector molt potent al nostre territori; Màster en Enginyeria d'Organització i Logística, que té com a objectiu que els alumnes aprenguen els millors mètodes i tècniques per al càlcul de costos productius i logístics; i per últim, el Màster en Direcció d'Empreses, que vol formar als futurs empresaris per a tindre habilitats de gestió i lideratge, i compta amb continguts d'estratègia o màrqueting. Aquests màsters engloben tots els àmbits de coneixement que hi ha al nostre Campus, i cal destacar que l'ocupabilitat de la gent que els cursa és molt alta, encara que per la pandèmia les xifres han baixat, però, hi ha xifres que asseguren que molta gent troba treball abans de finalitzar els estudis. - Ara és època de selectivitat, aquests joves, que titula-

cions de grau poden trobar al campus alcoià? En total tenim 6 graus, que són: Grau en Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament de Productes, Grau en Enginyeria Informàtica, Grau en Administració i Direcció d'Empreses, Gray en Enginyeria Elèctrica, Grau en Enginyeria Química, i el Grau en Mecànica. A més estan els dos dobles graus que són en Administració i Direcció d'Empreses i Turisme, i el doble grau d'Administració i Direcció d'Empreses i Enginyeria Informàtica. - Una de les teues propostes quan vas presentar la teua candidatura a director va ser incloure noves titulacions. Volem anar posant en marxa aquestes noves titulacions i estem negociant-les amb el rectorat i diferents òrgans de decisió que té la Universitat Politècnica de València, sobre la taula tenim en marxa aquelles titulacions que vam proposar en el programa electoral, i crec a final del mes de juny començarem les primeres reunions amb el professorat per a proposarlos aquestes noves titulacions, per a poder posar-les en marxa, i com consolidar les que ja tenim. No hem d'oblidar que dins de dos cursos estarà en marxa el Grau en Robòtica. - Continuant amb projectes que vas presentar en la teua candidatura, també vas par-

lar sobre l'ampliació en la infraestructura, ens pots contar si ha avançat aquesta proposta? Estem fent moltíssimes gestions sobre el terreny, tenim unes gestions amb uns terrenys de la Conselleria, concretament amb l'Empresa de l'Habitatge i Sòl de la Comunitat Valenciana per a poder iniciar l'expedient, la setmana pròxima l'escola farà la sol·licitud de compra a la Generalitat d'aquests terrenys, i a més, s'estan fent taxacions amb diferents terrenys que tenim damunt de la taula al programa, i proposar-li al nou rector les línies d'actuació. Esperem que abans d'acabar l'any tinguem alguna cosa per a poder a començar perquè ja tenim problemes importants d'espais, i si ve el nou grau de Robòtica, necessitem espais. Està molt avançada la tasca de poder comprar terrenys. - Es pot avançar on estaria la ubicació d'aquests terrenys? Estem treballant en la fàbrica de Tutto Picollo, en el solar de Mataix, i en dos terrenys, un al carrer Alarcón, i altre al carrer Doña Amalia. Estem estudiant també la Beniata, i més espais, però el més interessant serien les naus de Tutto Picollo. Tenim molts projectes damunt de la taula i hem d'anar concretant-los. - Com valoraries el teu pri-

“S'ha de destacar la proximitat, el professor està molt pròxim a l'alumne, i per tant, la possibilitat d'aprenentatge és major, perquè hi ha una bona relació entre l'alumne i el professor” mer curs com a director? Està sent molt frenètic. La primera part, en gener quan vaig entrar, amb la pandèmia, vaig prendre la decisió de tancar l'escola i fer-ho tot en línia. I després la cosa ja està més tranquil·la, els alumnes estan més integrats i tornant al campus, i per a l'any que ve volem que hi haja presencialitat de tots els cursos, enguany hi ha hagut presencialitat sols de 1r i 2n, i 3r i 4t han tingut sols presencialitat en laboratoris, però per a l'any que ve volem que tots tinguen presencialitat esperem del 100%. - En què diferenciaries al Campus d'Alcoi amb altres universitats? Nosaltres som Universitat Politècnica de València, i està valorada com a la millor en el rànquing de Shanghai d'Espanya i això és un valor afegit. També diria que el nostre campus té 150 anys d'història, en

els quals s'han format molts enginyers i sempre ha estat implicada en la indústria, ja que estem en el cor d'una de les zones industrials més importants de la Comunitat Valenciana. Molts dels nostres alumnes acaben treballant. I per últim s'ha de destacar la proximitat, el professor està molt pròxim a l'alumne, i per tant, la possibilitat d'aprenentatge és major, perquè hi ha una bona relació entre l'alumne i el professor. - Per a finalitzar, ens agradaria conéixer millor el projecte 'Docència en espais s.XXI). Tenim aquest projecte damunt de la taula, i estem treballant en els espais educatius del s.XXI, I la idea fonamental és que hem de començar a treballar, encara que nosaltres ja hem començat a fer-ho, és amb les competències transversals, és a dir, a l'alumne no sols s'ha de formarlo en teoria i pràctica, també ha de tindre altres capacitats com la de treballar en grup, tindre iniciatives personals... I per això fan falta espais, que deixen enrere el concepte d'aula, i passem a uns espais multidisciplinaris, i els alumnes puguen interactuar. Això és el model d'aula 21 que volem presentar en les naus de Tutto Picollo com a primer projecte. Són espais dinàmics que abandonen la idea d'aula que coneixem amb pupitres de tota la vida.

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

educació

entrevista

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Educació

José Cantó: “la part personal està molt treballada,

i les relacions personals són importantíssimes” El Campus d'Ontinyent de la Universitat de València té una oferta formada per quatre titulacions, i per tal de saber més detalls sobre l'entitat hem parlat amb el seu director Belén Rivas./

ra que s'està acabant el curs, com valores aquest any que ha estat marcat per l'adaptació a les mesures per a prevenir contagis de Covid-19? Ha sigut un curs molt complicat, en molts aspectes. Però, ha sigut diferent d'altres centres educatius o a qualsevol etapa educativa. Hem hagut de prioritzar per seguretat, i amb la informació que teníem, perquè ara ja fem moltes coses, però quan vam començar, quasi ha sigut un treball diari, però estic content perquè al Campus no hem tingut cap focus originat ací, i estic satisfet de tot el que ha sigut aquesta experiència a pesar de la situació tan complicada que hem hagut de viure. - Els nous universitaris del pròxim curs estan a punt de fer la prova d'accés a la universitat. Quina és l'oferta en graus al Campus d'Ontinyent? Actualment tenim quatre graus oficials, que són: Grau en Administració i Direcció d'Empreses, Grau en Magisteri d'Educació Infantil, Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, i per últim el Graduat o Graduada en Infermeria. - Quin d'ells és el que més demanda sol tindre? Tots tenen molta demanda però, sí que és veritat que últimament hi ha més demanda en Infermeria i en Educació Infantil. Hem de pensar que en el passat curs la llista d'espera rondava al voltant de 500 persones,

“És un campus molt proper perquè tenim molt pocs alumnes, són sols un grup per curs, i això fa que eixes relacions entre professorat i alumnat siguen relacions molt familiars i properes, que faciliten eixe procés d'aprenentatge, que moltes vegades, en campus més grans, que puguen tindre una oferta cultural més gran, es perd un poc”

aleshores vol dir que el Grau que hem implantat en la Universitat de València, al nostre Campus, és un grau amb una alta demanda. - A part dels graus, el Campus d'Ontinyent té algun tipus de novetat pel que a activitats o projectes? Tenim el programa per a majors, que té molt d'èxit, però que enguany ha sofrit una retallada per la situació que tenim. Així i tot, encara mantenim tres grups que estan en actiu, i per al pròxim curs els mantindrem i iniciarem un nou grup. Així que, anime a la gent de més de 30 anys que vulga apuntar-se a aquest programa a què ho faça,

perquè té temàtiques molt variades, i intentarem recuperar tota l'activitat que teníem, com visites, exposicions, conferències, viatges, recuperarem a poc a poc, si la situació ho permet. Aquesta és la novetat més gran. A més també volem fer la implantació d'un postgrau, però que ja serà per al curs següent. - Com definiries el Campus d'Ontinyent? Diria que el Campus d'Ontinyent és un campus de qualitat perquè té a la Universitat de València al darrere, que és la Universitat més important del sistema universitari valencià. A més, és un campus molt proper perquè tenim molt pocs alum-

nes; són sols un grup per curs, i això fa que eixes relacions entre professorat i alumnat siguen relacions molt familiars i properes, que faciliten eixe procés d'aprenentatge, que moltes vegades, en campus més grans, que puguen tindre una oferta cultural més gran, es perd un poc. Ací, la part personal està molt treballada, i crec que les relacions personals són importantíssimes. A més al nostre campus, a banda de fer una llavor educativa i investigadora, perquè també tenim grups d'investigació que estan en el mateix campus, també fem una funció social i vertebradora del territori molt

important, perquè el Campus de la Universitat de València a Ontinyent permet que moltes persones que per diverses circumstàncies no podrien seguir uns estudis universitaris a la capital, tinguen una oportunitat per a poder fer aquests estudis i poder retenir gent a les nostres comarques, perquè el 90% del nostre alumnat prové de les comarques centrals valencianes, i aleshores, ens permet que eixe talent, que en altres condicions s'haguera d'anar a altre lloc, puga romandre en el nostre territori. Aquesta és una funció que com a universitat pública s'afegeix a l'excel·lència acadèmica i investigadora, i a la difusió de la ciència i el coneixement a la societat. La nostra funció social i vertebradora del territori jo crec que és importantíssima i s'ha de destacar de cara a altres tipus d'estudis universitaris.

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

“És una experiència molt positiva, és el segon any que participem en el projecte cultural en Xarxa Barnasants, i és molt positiva eixa complicitat, i poder compartir artistes del nostre àmbit lingüístic és molt enriquidor”

Álex Ruiz:“Apostem

per oferir altre valor afegit al turisme de sol i platja”

L’alcalde de Bellreguard ens explica com s’espera que siga la pròxima temporada estival, i ens parla sobre la seua candidatura per a ser Secretari General de El Bloc Belén Rivas./

- Fa poc temps que van finalitzar els concerts del festival Barnasants a Bellreguard, quina és la valoració que es fa d'aquesta edició? És una experiència molt positiva. És el segon any que participem en el projecte cultural en Xarxa Barnasants, i és molt positiva eixa complicitat, i poder compartir artistes del nostre àmbit lingüístic és molt enriquidor. - L'any que ve tornareu a ser seu? Sí, sí, evidentment. No ens ho qüestionem. És una aposta ferma per ser seu i ser part del projecte. - Canviant un poc de tema. Bellreguard, un poble amb platja, com s'enfrenta a aquesta nova temporada estival en l'àmbit turístic?

Esperem que siga prou més positiva que l'anterior, que la del 2020. Perquè hem pogut anar solucionant tots els problemes que ens va ocasionar la borrasca Glòria, i a més a més, la immunitat de qué es parla per la Covid podrà estar garantida, i tota la problemàtica que es va tindre l'any passat sobretot per l'aforament de les platges, i perquè no teníem arena; com ja et deia, la borrasca Glòria va ocasionar problemes molts greus. Enguany no és que tinguem massa, però sí que s'ha recuperat més que l'any passat. I per tant, esperem que eixes dos qüestions que van marcar l'anterior temporada estival, ens facen que siga més positiva. - S'està fent alguna campanya per tal d'animar a la gent que trie el vostre municipi per

entrevista

a aquest estiu? La nova legislatura la vam començar amb un projecte, amb polítiques turístiques diferents de les que s'havien aplicat fins al moment, de sol i platja. Hem fet una aposta per fer valdre el patrimoni local que tenim i també,

hem apostat fortament pel visitant que a més de sol i platja, també busca una oferta cultural, és a dir, apostem per oferir altre valor afegit al turisme de sol i platja. Ara va a fer-se un festival de circ contemporani, Rodafam

Arts, que l'any passat no vam poder realitzar, però enguany esperem que sí, i en la línia que estem treballant de poder dur endavant aquest festival. Seran uns 10 espectacles que es faran durant els caps de setmana de juliol i agost, que es farà al passeig marítim. El 23 de juny hi haurà un espectacle de presentació aprofitant la nit de Sant Joan. - Per a tancar aquesta entrevista, et presentes com a candidat a la Secretaria General del Bloc, quines són les teues propostes? Nosaltres apostem per una organització forta sobretot que garantisca aquella política que vaja de baix cap a dalt, en la qual la militància siga la que dirigisca el partit i no al revés. Volem potenciar el municipalisme perquè és d'on venim i el que ens ha fet forts, i mantenir eixe sobiranisme que com a partit tenim, perquè si no ens convertiríem en altre partit de l'esquerra espanyola.

entrevista

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Educació

Josep Ángel Mas: “Continuarem amb la nostra

expansió,i això inclou la part investigadora” El Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València es prepara per a començar un nou curs, el seu subdirector de Promoció i Comunicació ens dona alguns detalls. Belén Rivas./

uina és l'oferta en graus per al pròxim curs en Gandia? El Grau en Ciències Ambientals, el Grau en Tecnologies Interactives, el Grau en Comunicació Audiovisual, el Grau en Enginyeria de Telecomunicacions, Imatge i So, i el Grau en Turisme. A més, també tenim tres dobles graus, que són: El doble Grau en Ciències Ambientals i Enginyeria Forestal, el doble Grau en Turisme i ADE i el doble grau en Enginyeria de Telecomunicacions i Comunicació Audiovisual. - En els dobles graus, es fan les dos titulacions allí, per exemple en Turisme i ADE... L'únic que es fa ací íntegrament és el de Comunicació Audiovisual i Teleco, perquè els dos graus els fem ací, aleshores dins d'un mateix semestre poden tenir assignatures dels dos graus, però, els altres dobles graus, com sols tenim un dels graus nosaltres, es fa, el de Turisme i ADE, i es fan dos cursos ací, que seria la part de Turisme, i els altres dos cursos en Alcoi, pots començar o en Gandia o en Alcoi. L'altre, igual, es fa ací la part de Ciències Ambientals, i en el Campus de València la part d'Enginyeria Forestal.

- Ja s'ha començat la preinscripció dels màsters, que podem trobar al Campus de Gandia? Actualment tenim quatre, que són: el Màster en Enginyeria Acústica, el Màster en Comunicació Transmèdia, el Màster en Producció Digital, i el Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d'Ecosistemes Marins i Costaners, enfocat a les ciències ambientals. Aquests són els quatre que tenim, i la inscripció finalitzarà el dia 11 de juny. Estem fent presentacions del màster en línia, per Instagram. - Per al pròxim curs, a part dels graus i màsters, es pot destacar alguna novetat? El pròxim curs no tenim grans novetats. Després d'uns quants cursos que hem estat implantant noves titulacions, pràcticament cada curs des de que estem l'equip directiu actual es va implantar el Màster en Tecnologies Interactives, i tots els dobles graus s'han implantat als últims 3 o 4 anys. El pròxim curs serà un poc de manteniment, perquè estem preparant els plans d'estudis i la documentació per a tindre un nou grau, i un nou màster, però de moment no podem anunciarho, però continuarem amb la

nostra expansió i el nostre creixement, i això inclou també la nostra part investigadora, que estem també en una agenda de creixement molt clara. - Respecte a altres universitats, que destacaries del Campus de Gandia? Tenim primer de tot, que encara que a mi personalment els rànquings m'ho prenc en un poc de distància, perquè al final són números, però en l'última edició d'uns dels rànquings ens posàvem com al millor lloc per a estudiar tots els graus, excepte el Grau en Telecomunicacions, que érem els segons d'Espanya, aleshores, el nostre nivell d'excel·lència ja ens avala. I a més, tenim les mateixes instal·lacions, però en una escala més reduïda, i els mateixos serveis que la Universitat Politècnica de València, i pense que tindre unes dimensions més reduïdes ens fa tindre un valor més familiar. El tracte amb els alumnes és molt més directe i molt més fàcil, i per als estudiants és millor per a crear sinergies i crear grups de treball als quals nosaltres els donem suport per a equips finals, o empreses emergents, i és més fàcil que s'ajunten i a més, entre diferents titulacions. Això és molt més fàcil ací, que tenim una cafeteria per

“El tracte amb els alumnes és molt més directe i molt més fàcil, i per als estudiants és millor per a crear sinergies i crear grups de treball als quals nosaltres els donem suport per a equips ﬁnals, o empreses emergents, i és més fàcil que s'ajunten i a més, entre diferents titulacions.Això és molt més fàcil ací, que tenim una cafeteria per a tots i podem interactuar.” a tots i podem interactuar. - El curs ha sigut complicat a causa de la Covid-19, quina és la valoració que es fa ara que ja esteu a punt de finalitzar? No ha sigut agradable per a ningú, crec que a ningú li agrada anar tot el dia amb la mascareta. Relacionar-se amb ella és horrorós, i tindre davant a gent que no saps com està responent, perquè no els veus la gestualitat de la cara... Però, això ho havíem de passar, com tot, la cosa ha funcionat molt bé. No hem tingut cap incidència, no s'ha detectat cap contagi al campus, hem seguit totes les

mesures, i no s'ha tancat cap aula ni res. Hem pogut mantenir la presencialitat en un 8090% de les titulacions i dels grups, en màsters, i graus, a l'excepció d'algun grup de Turisme i Comunicació Audiovisual que són més gent, i ahí hem fet una semipresencialitat, que uns venien una setmana, i altra no, encara, que a les pràctiques sí que venien. La gran majoria han tingut docència totalment presencial. Estem satisfets de com ha respost tota la comunitat universitària, i que anem a afrontar el pròxim curs amb optimisme. Ara els exàmens sí que podran ser presencials, que va ser la pitjor experiència del curs passat, tant per als professors com per als alumnes, perquè examinar-se a distància crea inseguretat. Ara podem fer-ho en tots els casos de forma presencial. Però el balanç ha sigut positiu dins del que ens ha tocat viure. - Per al pròxim curs se sap si continuaran els mateixos protocols? Sí, les instruccions són que sí. Ho hem de tindre tot preparat per a continuar igual, i seria continuar com ara. D'entrada la previsió és que siga així, o anar a millor.

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

reportatge

Ecologia

Assemblea Ciutadana sobre el Clima, un xicotet pas en la direcció correcta

S'ha aprovat l'Assemblea Ciutadana pel Clima. ¿Què signiﬁca això? Presumiblement una consultora –triada mitjançant concurs públic- determinarà els criteris d'elecció aleatòria de 100 ciutadans que representaran la diversitat del país, i aquests, una vegada assessorats per experts independents, podran proposar al Congrés mesures per a la seua discussió i aprovació. En el fons no deixa de ser una reforma de la deﬁcient democràcia participativa, cada vegada més dependent dels mercats, però alhora, és una xicoteta revolució. Sobretot si s'aconseguira normalitzar la participació i precisament relocalitzar la presa de les decisions una mica més en la ciutadania. Juan Bordera./

rocessos similars ja s'han donat a França, Suècia, Escòcia, el Regne Unit o Irlanda, amb diferents formats i resultats, però almenys en tots aquests casos, ha provocat un augment del debat mediàtic sobre qüestions tan crucials com l'emergència climàtica o la transició energètica. Més crucials encara si eres un país que quasi limita amb el desert i a penes gaudeix de recursos energètics propis. Un error evident és convocar-la de manera virtual, la qual cosa li llevarà profunditat. Hem parlat amb diferents persones que han treballat perquè aquest procés es done i ens han comptat les seues opinions: Fernando Valladares, científic del CSIC es mostra crític però optimista: “El canvi climàtic és, possiblement, el principal desafiament que enfronta la humanitat actualment. La falta de confiança en les institucions, les deficiències en les democràcies de tots els països, l'erràtica governança global i la crisi de valors fan molt difícil consensuar resolucions urgents en assumptes tan complexos i transversals. Malgrat tindre el coneixement científic, estem bloquejats per debats crispats i confosos per decisions polítiques de molt curt termini que guarden poca relació real amb la resolució de la crisi climàtica. Necessitem noves eines i grans de dosis de motivació per a aconseguir grans consensos i impulsar accions decidides. Una assemblea ciutadana és una cosa nova (a penes s'ha començat a assajar en alguns països) i conté bones dosis de motivació, en facilitar la participació directa de la ciutadania. La proposta del Govern d'Espanya arriba amb any i mig de retard, manca d'activitats presencials i el seu calendari es breu com per a aconseguir resolucions de gran importància. Però ja és ací i no

“Simpliﬁcar la transició ecològica ﬁns al punt que el debat consistisca a saber si és millor banyar-se o dutxar-se, usar el transport públic o la bicicleta, el cotxe o l'avió? L'Assemblea no ha de veure's reduïda a un fòrum de ‘conversa climàtica’”

estem en condicions de continuar retardant la seua arrancada. Donem per tant la benvinguda, per fi, a aquesta Assemblea Ciutadana pel Clima, aprofitem l'oportunitat que s'obri per al debat i el diàleg social en un aspecte urgent i transcendental, continuem construint una estratègia climàtica sobre fonaments científics i millorem l'instrument de les assemblees ciutadanes usant-lo de la millor manera que siguem capaces.” La politòloga Agnès Delage, en canvi, opina que “l'assemblea virtual no compleix en absolut amb els mínims que garanteixen la seua eficiència. Se'n diu Assemblea Climàtica però no ho és: ni permet participació ciutadana real, ni podrà decidir sobre una transformació profunda de la nostra societat. D'ací a 2050, els científics alerten que Espanya tin-

drà un clima desconegut, propi de l'actual clima de l'Iraq. Davant aquest repte, el govern proposa un simulacre de participació, en comptes de crear una estructura de cogovernança ciutadana d'emergència, que ajude a accelerar el procés de transformació ineludible. La recent llei climàtica programa una reducció del 23% de les emissions i es queda molt per davall de la demanda de la societat civil i d'Europa d'un 55% per a 2030. I amb els fons europeus, el govern ha sigut incapaç d'organitzar una reconstrucció justa, per la qual cosa acabaran beneficiant a les grans empreses. L'anunci de l'Assemblea Climàtica virtual va en el mateix sentit: a cap lloc. Però cosa que és més greu: menysté a la ciutadania proposant unes trobades virtuals, sense definir els objectius concrets (ja que la

SI TIENES CÁNCER, DIABETES, COLESTEROL, LEUCEMIA U OTROS LLAMA A MILA 722 800 303 SANADORA ALCOY · FACEBOOK: MILA SANADORA NO PASO CONSULTAS, SOLO LLAMADAS

llei de canvi climàtic ja està aprovada) i sense construir un marc real de deliberació i presa de decisions.” Fernando Prieto, doctor en Ecologia i que actualment col·labora amb l'Observatori de la Sostenibilitat, és encara més crític i es pregunta: “De què servirà l'Assemblea Ciutadana? Es pretén limitar la discussió a qüestions lligades amb els comportaments individuals i personals? Simplificar la transició ecològica fins al punt que el debat consistisca a saber si és millor banyar-se o dutxarse, usar el transport públic o la bicicleta, el cotxe o l'avió? L'Assemblea no ha de veure's reduïda a un fòrum de "conversa climàtica". Les decisions es continuen prenent més pensades per a afavorir a nuclis de poder que als propis ciutadans. S'ha vist en les reunions en el Congrés

dels Diputats, la Comissió de Recuperació o del projecte de Llei de Canvi Climàtic, on han desfilat les empreses de sempre, recomanant els seus propis interessos per a eixir de la crisi, quan són les que precisament ens van ficar en ella. És necessari aprendre les lliçons que ens han ensenyat les assemblees de França i el Regne Unit. La Llei de Canvi Climàtic estaria molt més recolzada si en ella s'incorporen les resolucions d'una Assemblea Ciutadana en la qual es done cabuda a la participació real de la gent. A més, està la necessitat de vincular l'Assemblea amb els fons estructurals. Sembla que interessa sostraure de la discussió democràtica tot el que pot afectar el repartiment i gestió dels fons del pla europeu NextGeneration EU. Si, els que decideixen són els de sempre, ens portaran una altra vegada on sempre. Prendre mesures contra l'emergència climàtica o dissenyar un nou futur requereix idees i formes disruptives, amb participació directa de la gent. Einstein ja va dir: Si busques resultats diferents, no faces sempre el mateix.” L'assemblea, si tot camina segons el que es preveu, començarà a l'octubre d’aquest any. Caldrà estar al corrent.

tractat almisrà

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

L’aventura del Tractat d’Almisrà S’han escrit articles; s’han editat llibres i ponències en congressos; s’han fet vídeos de la representació; cartells i quadres; díptics i postals; auques i còmics; unitats didàctiques, exposicions...i una pàgina web (www.tractatalmisra.com). Tot i així, al meu parer, hi havia un buit que calia omplir. Vicent Romà, Jordi Raül Verdú i Vicent Luna./

Portada del llibre./

Vicent Luna i Sirera./

ecessitàvem un llibre de lectura, de narrativa infantil, per al nostre alumnat. Un llibre amb un llenguatge adaptat a Educació Primària i ESO i escrit d’una manera clara, divertida i engrescadora per apropar als escolars els fets històrics que portaren a Jaume I, rei de la Corona catalanoaragonesa, i Alfonso X, infant de la Corona de Castella, a signar a Almisrà (avui Camp de Mirra, l’Alcoià) el conegut Tractat d’Almisrà. Un acord important doncs gràcies a ell, poca broma! aquestes terres meridionals de l’actual País Valencià són valencianes, i per tant per aquest Tractat som el que som i parlem el que parlem. Doncs bé, el passat divendres 28 de maig, i a l’Auditori

de la Casa de la Cultura de Biar, vam fer la primera presentació del llibre “L’aventura del Tractat d’Almisrà”. A l’acte vam comptar amb la presència d’Amparo Albero, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Biar, Arturo Blasco de l’Editorial Reclam, Romà Francés president de l’Associació Tractat d’Almisrà, Jordi Raül Verdú com a autor del llibre i Vicent Luna que conduí l’acte. Sens dubte és el llibre que molts esperàvem en candeletes. El llibre que ve a omplir aquest buit que teníem i que ens ha escrit un dels millors rondallaires que tenim els valencians, l’escriptor d’Alcoi Jordi Raül Verdú i Pons. Verdú fa un bon grapat d’anys que, com ho feia Valor, va preguntant als nostres majors que li

conten històries, succeïts i contarelles per desprès, afegint tot el seu talent i imaginació, transformar-les en sucoses narracions. I això és el que ha fet, inventar-se una història, una narració on una família decideix fer una excursió per esbrinar que fou aquell Tractat d’Almisrà. Tots quatre passaran uns dies visitant els pobles de les valls nord-occidentals de la Mariola. I coneixeran paratges, aprendran llegendes, pujaran al Castell de Banyeres i al Puig d’Almisrà; beuran en la Font de Patiràs; s’endinsaran en la història del Tractat de la mà del rei en Jaume; visitaran l’església de Beneixama i l’ermita de la Canyada; aprendran refranys, frases fetes i llegendes... “L’aventura del Tractat d’Al-

misrà” és el llibre de narrativa infantil que necessitàvem, una aportació més perquè els nostres joves coneguen la nostra història, els nostres pobles, els nostres escriptors i en definitiva aprenguen a estimar tot allò que és singular i nostre, doncs només coneixent podrem estimar i ensems preservar. El llibre va acompanyat d’una Proposta Didàctica i d’un mapa amb l’itinerari que segueixen els protagonistes, així com la toponímia del les valls nordoccidentals de la Mariola. Val a dir que ell llibre ha estat editat per Reclam, una editorial agosarada que està apostant per aquesta mena de projectes d’arrelament i proximitat al territori. I ha comptat amb el suport dels ajuntaments de Biar, el Camp de Mirra, Be-

neixama i Banyeres de Mariola, als que volem agrair la seua col·laboració. Així doncs, donem la benvinguda a aquest nou llibre que a partir d’ara no pot faltar en cap llibreria escolar. A hores d’ara ja ha estat presentat a Biar i en les properes setmanes es presentarà a la resta de pobles de les Valls d’Almisrà. Esperonem als mestres i professors a incloure’l en les seues programacions. A treballar-lo amb el seu alumnat en la classe de valencià o d’una manera transversal en la resta d’àrees, fonamentalment en Coneixement del medi social i cultural i Coneixement del medi natural d’Educació Primària, així com en Geografia i Història i Ciències Naturals d’Educació Secundària.

oliva

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Oliva vol participar al procés d’elaboració dels pressupostos de la Generalitat

El regidor de Participació Ciutadana de l'Ajuntament d'Oliva, ha elaborat un recull de propostes presentades en els Pressupostos Participatius per a facilitar la participació del veïnat d'Oliva BR | Oliva./ L’Ajuntament d’Oliva promou la participació en el procés d’elaboració dels pressupostos de la Generalitat Valenciana amb propostes d’àmbit autonòmic que poden impactar al municipi. Josep Escrivà, regidor de Participació Ciutadana de l’Ajuntament d’Oliva, ha elaborat un recull de les propostes presentades en els Pressupostos Participatius de la Generalitat per tal de facilitar la participació del veïnat d’Oliva de forma organitzada amb la finalitat d’aportar més impacte. El procés permet donar suport a les actuacions proposades per altres i aconseguir les 5.000 adhesions de suport que cada proposta necessita per tal de prosperar a la següent fase. Les propostes presentades fins ara, i que impacten a Oliva, tenen com a objecte la mobilitat sostenible i algunes coin-

El regidor de Participació Ciutadana Josep Escrivà./

cideixen amb reivindicacions històriques del Municipi d’Oliva i/o propostes del Pla de Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament d’Oliva. Es pot consultar en el següent enllaç. Escrivà, anima a la ciutadania a participar i fer propostes, dins del termini que està obert fins al 30 de maig: “Per tal

d’aportar idees, actuacions supramunicipals en matèria de mobilitat els ciutadans poden basar-se en el Pla de Mobilitat Sostenible que va elaborar l’anterior corporació. En el segon document del PMUS, s’inclouen actuacions per tal d’instar a la Generalitat a desenvolupar accions que són de la seua com-

petència o d’àmbit supramunicipal”. Dins d’aquest pla d’actuació per millorar el transport públic interurbà es troben la TP3 (Línia Exprés a Gandia); TP4 (Projecte de servei públic de transport de viatges per carretera CV-114, la Safor Sud) o la B1 (Mobilitat en bicicleta), completant la via verda Gandia-Oliva fins a Pego). “També són molt interessants les actuacions que provenen directament de la ciutadania, com és la via verda cap a Dènia pel Traçat de l’antiga via del tren, entre altres”, inclou el regidor de Participació. Per a formular noves propostes perquè s’incloguen als Pressupostos Participatius de la Generalitat Valenciana cal dirigir-se a l’apartat web destinat a aquesta finalitat, que està en aquest enllaç, i inscriure’s si no s’ha fet prèviament.

El món de la literatura està de dol per la mort del poeta Francisco Brines

Nou Consell Municipal de Cultura i Patrimoni

L'objectiu és donar veu al sector, promoure la participació, la coordinació i el seguiment dels diferents agents de dinamització del municipi BR | Oliva./ Des de l’Ajuntament d’Oliva s’ha aprovat la creació del Consell Municipal de Cultura i Patrimoni que té com a objectiu promoure la participació i coordinació, i el seguiment dels diferents agents de dinamització del municipi i contribuir al desenvolupament cultural. Aquest sector ha sigut un dels principals afectats per la crisi derivada per la pandèmia, i la creació d’aquest organisme permetrà abordar les polítiques municipals de recuperació del sector des del consens i la participació. Julio Llorca, regidor de Cultura, ha assegurat que: “El Consell Municipal de

Cultura, del qual formaran part les diferents associacions culturals i festives, i els agents relacionats amb el món cultural i del patrimoni, és una ferramenta que donarà participació i consens a l’hora d’establir les directrius a seguir des del consistori”. El Consell es reunirà, com a mínim, dos vegades a l’any i la seua funció serà analitzar la realitat cultural i patrimonial del municipi, elaborar un Pla Municipal d’Acció Cultural que dissenye les línies d’actuació en matèria cultural a curt, mitjà i llarg termini, i establir mesures per enfortir i dignificar l’activitat cultural.

Segona remesa de subvencions de l’ARRU

El poeta d'Oliva ha mort als 89 anys a Gandia poc temps després de rebre el Premi Cervantes

Aquesta nova edició d'ajudes, de la qual hi ha hagut 6 beneficiaris, té un valor de 173.220 euros

BR | Oliva./ Francisco Brines, poeta i fill predilecte d’Oliva a mort als 89 anys a l’Hospital Francesc de Borja de Gandia després de passar una setmana ingressat. El dia 20 de maig va ser un dia de dol per a les lletres, ja que, aquest important poeta, havia rebut nombrosos premis gràcies a la seua trajectòria, l’últim d’ells fa molt poc temps, el Premi Cervantes que li van entregar els Reis. Des de fa uns anys Brines estava instal·lat a la seua casa d’Oliva, una casa de camp. Durant la seua trajectòria destaquen fets com haver sigut membre de la RAE, guanyar el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, ser professor universitari i doctor “honoris causa” per la Universitat Politècnica de València, i com ja hem anomenat anteriorment, el Premi Cervantes, sent l’únic Valencià en rebre aquest important reconeixement, a més de

BR | Oliva./ L’Ajuntament d’Oliva ha aprovat el pagament de la segona remesa de les subvencions de l’ARRU (Àrea de Regeneració i Renovació Urbana del Nucli Antic d’Oliva), a 6 beneficiaris, que se sumaran als 10 que van rebre aquestes ajudes fa unes setmanes. L’import d’aquest primer pagament suma 173.220,04 euros, sobre un cost total subvencionable de 453.915,41 euros, dels quals el Ministeri aporta un 49%, la Generalitat un 26% i l’Ajuntament el 25% que resta. Les ajudes van ser aprovades pel Ple el 23 de maig de 2019 i han hagut de passar per diversos tràmits, com l’obtenció de la qualificació provisional i posteriorment la qualificació definitiva que atorga el Servei Territorial d’Habitatge de la Conselleria, així com la comprovació efectiva de la finalització de les obres, la justificació correcta de

Francisco Brines rebent del reis el Premi Cervantes 2020./

guanyar molts més premis. A més, el passat desembre, es van crear a Oliva els Premis de Poesia Francisco Brines. La seua capella ardent va instal·lar-se a l’Ajuntament de la seua localitat natal durant el dissabte perquè els seus veïns i veïnes pogueren acomiadar-se d’ell, i poc abans, va celebrar-se un homenatge a càrrec dels

seus amics més íntims i membres de la Fundació Francisco Brines. L’endemà, la capella ardent es va traslladar al Palau de la Generalitat, en València. El govern valencià va decretar des del divendres 21 de maig tres dies de dol al País Valencià. Des del consistori d’Oliva han comunicat el seu dolor per aquesta “pèr-

dua irreparable” i ha volgut donar les seues condolences a familiars, amics, i la Fundació del poeta. Per la seua part, Ximo Puig, president de la Generalitat, va expressar que el seu llegat perdurarà, ja que “simbolitza més que ningú el Mediterrani, la capacitat d’entendre el món des de la visió de la raó i el cor”.

les despeses i altra documentació establerta en les bases de les subvencions. L’alcalde, David González, s’ha mostrat satisfet per aquest primer pagament, alhora que ha demanat disculpes a les persones beneficiàries pel temps transcorregut des de l’aprovació de la subvenció, encara que no tot correspon a tramitació de l’ajuntament. A partir d’ara, està previst que continue el ritme de tramitació amb el pagament d’una tercera remesa. Actualment, entre les dues convocatòries que ha publicat l’Ajuntament d’Oliva d’ajudes econòmiques destinades a finançar la rehabilitació, o la renovació d’immobles del Nucli Antic, hi ha hagut un total de 64 sol·licituds, de les quals 53 han estat favorables i, com encara no s’han esgotat tots els fons disponibles, s’està preparant una tercera convocatòria.

oliva

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

gandia

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Gandia aposta peruna platja segura i sostenible en Fitur2021

Des del govern local s'ha fet una valoració de la seua participació en la fira de turisme BR | Gandia./ Vicent Mascarell, regidor de Turisme, ha fet una valoració sobre la participació de Gandia en la fira de turisme, Fitur, que va celebrarse des del 19 al 23 de maig en Madrid. L’edil ha afirmat que aquesta edició ha sigut “de transició però una de les més importants de la història. Hi ha hagut menys soroll que altres edicions i això ens ha permés llançar un missatge clar i nítid”. El regidor a més, ha volgut agrair al sector la seua implicació amb l’estratègia del govern local. “Creiem que la nostra presència ha estat digna i hem tornat a tindre un estand molt ben situat. Hem estat referència turística a la província de València. Llançant un missatge de platja segura amb grans espais oberts”, ha assenyalat Vicent Mascarell. A més, va mostrar la seua satisfacció pels con-

Nou càmping d’interior a la ciutat

El president Ximo Puig amb la comitiva de Gandia i el president de la Diputació Toni Gaspar./

tactes que s’han pogut mantenir amb diferents turoperadors, de les possibilitats de negoci que s’han obert, i per continuar amb el procés de consolidació de Gandia com a destinació segura en un espai, que segons ha indicat el regidor, és “molt competitiu al mateix temps que fem valdre l’aposta per la sostenibilitat i la innovació amb projectes com el nou xiringuito o acords d’innova-

ció en l’àmbit de la universitat”. També ha avançat que el departament de Turisme llançarà una ambiciosa campanya publicitària que es desenvoluparà a Madrid i que s’iniciarà a la mateixa porta del Sol. Respecte a aquest tema, Mascarell ha informat que: “tornem al centre de Madrid per col·locar-nos en els principals carrers de la capital. Centrarem

els nostres esforços en diversos formats com el digital, però no oblidem altres espais tradicionals com alguns pàrquings de referència, autobusos o amb el mico pal instal·lat en l’A3 a l’entrada de la Comunitat Valenciana”. Per últim, el regidor de Turisme ha anunciat que a partir del dia 15 de juny, tots els serveis de platja estaran funcionant al 100%.

Gandia amplia la seua oferta turística de qualitat i sostenible amb un càmping d’interior BR | Gandia./ Gandia compta des d’aquest any un nou càmping, concretament, el primer càmping d’interior de la ciutat, que s’ha situat en la serra Falconera, a Marxuquera Alta, en una finca agrícola de 120.000 metres quadrats. El càmping té 100 parcel·les de diferents mides de les quals 90 són per a autocaravanes, i la resta per a tendes de campanya. A més, està previst que en una nova

fase s’instal·len 15 bungalous de fusta. Les obres es van iniciar a principis de 2020 i està previst que la primera fase finalitze a finals d’agost. El càmping està promogut per l’empresa Autocaravaning Àrea Gandia, que ha portat a terme una inversió d’uns 900.000 euros. Aquesta nova instal·lació suposarà la creació de 20 llocs de treball una vegada estiga finalitzat.

Tercera edició ‘Coronacrisi i cultura.Propostes de Creadors Valencians’,exposició a la Casa de la Marquesa d’Ajudes Parèntesi III

És una representació gràfica composta per 50 obres de creadors i creadores valencianes, que fan una reflexió sobre els efectes que ha provocat la pandèmia BR | Gandia./ La Casa de Cultura Marqués de González Quirós ha obert l’exposició ‘Coronacrisi i cultura. Propostes de Creadors Valencians’. Es tracta d’una representació gràfica composta per 50 obres de creadors i creadores valencianes que naix de la reflexió sobre els efectes transversals que ha provocat la pandèmia i els escenaris socioculturals post-Covid. En l’acte de presentació va estar l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, que va declarar que: “és una satisfacció per a la nostra ciutat comptar amb aquesta gran exposició que ens fa reflexionar sobre la crisi del Coronavirus a través de l’obra de 50 creadors valencians. Una mostra atapeïda de talent i ànima que reflecteix un episodi de les nostres vides sense precedents i que mai oblidarem. Aquesta exposició també ens fa pensar en el fet que, en temps de coro-

Presentació de la nova exposició a la Casa de la Marques de Gandia./

navirus, hem d’apostar més que mai per la cultura. Perquè ara també és temps de gaudir, amb seguretat, d’exposicions com aquesta. A Gandia, on la cultura és segura, estem convençuts que el virus també es combat amb art, amb totes les disciplines artístiques”. Per a l’Ajuntament de Gandia, Morant ha destacat que ara “fa més falta que mai que la cultura estiga present per alimentar

les nostres ànimes. Per això, hem de remarcar la importància que té la cultura com el millor antídot contra la pandèmia. Hui, amb l’obertura d’aquesta mostra, Gandia està al costat dels creadors valencians al costat del seu esperit i d’eixe aliment humà que són les persones”. Nahuel González, regidor de Cultura, ha expressat sobre les obres exposades que: “el disseny

gràfic ha servit per a poder transmetre reflexions, millores, crítiques, i en aquest cas, aquests 50 artistes valencians ens porten el millor del disseny gràfic, i ens fan reflexionar al voltant de qüestions com els sanitaris i sanitàries, el confinament, l’ecologia, o el feminisme”. L’exposició està comissariada per Marisa Gallen, i estarà Oberta fins al dia 22 d’agost.

La nova convocatòria té un pressupost de 303.000 euros i estan destinats a microempreses i autònoms BR | Gandia./ Gandia llança les ajudes Parèntesi III, unes ajudes que estan dins del Pla Resistir de la Generalitat Valenciana, i que per a aquesta convocatòria compten amb un pressupost de 303.000 euros, que es destinaran a aquells sectors que no van estar dins de les anteriors convocatòries, i que podran presentar les seues sol·licituds fins al dia 15 de juny. Aquests 303.000 euros són el sobrant de les anteriors edicions, i és que, en total, Gandia tenia en total un pressupost de 2,7 milions d’euros, dels quals 1,4 milions d’euros van utilitzar-se en la primera convocatòria, i 914.000 en la segona. Des de l’Ajuntament de Gandia s’ha decidit crear aquesta tercera edició, ja que s’havien detectat que alguns sectors que havien sol·licitat les ajudes, però que no complien els requisits demanats. Entre els sectors que poden sol·licitar aquesta convocatòria

estan: botigues de mobles, salons i instituts de bellesa, empreses d’arts gràfiques, productes tèxtils, serveis de publicitat o similars, entre altres. L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, ha volgut recordar que: “Ja vam dir que la nostra voluntat era que ningú es quedara fora de les ajudes Parèntesi Gandia. I, ara, volem donar cobertura en la mesura de les nostres possibilitats a les sol·licituds que van quedar excloses. Volem donar-li més celeritat encara, tot i que som un dels primers ajuntaments que estem resolent pràcticament de forma immediata. Perquè no volem que cap negoci tanque a Gandia a conseqüència d’aquesta pandèmia”. A més, ha volgut agrair el treball dels tècnics municipals. L’alcaldessa ha assegurat que des del govern local, i des del Consell, continuen treballant per a dur endavant noves mesures, programes i ajudes.

gandia

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

classificats

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021 VOLS QUE EL TEU ANUNCI DESTAQUE?

UN MÒDUL PER TAN SOLS 6€

Serveis &Treballs GENERALS - Se ofrece ayudante de cocina para cualquier oferta, limpieza de cristales, limpieza general, reponedor, ay de cocina. Experiencia y vehículo propio. R: 678 052 407 Jaime. < Se ofrece chico para arreglos en general: pintura, bricolaje, montaje de muebles, etc. Precios económicos. R: 600 717 491 Pablo. - Se ofrece mujer para trabajar en cualquier oferta laboral como interna o externa. Con disponibilidad. R: 632 61 92 10/ 620 63 83 31. - Se ofrece chico como ay. de cocina y limpieza de salones, bares, restaurantes... para cualquier oferta laboral. R: 643 211 190. ADMINISTRACIÓ < Se ofrece administrativa seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634 409 978 tardes. COMERÇ

Temps Lliure

&Festers

TRAGES FESTES i FILAES - Vendo traje de ligero para niño de 8 a 10 años, completo con bolsa y metales y traje para adulto. Precio a convenir. R: 620 445 515. - Vendo traje de la filà Muntanyesos de la talla 10-12 años. Precio a convenir. R: 676 463 218. - Vendo trajes de abencerraje completos, para adulto XXL, adolescente y niño. R: 616 182 445. - Vendo traje de abencerraje completo para adulto. P: 300€. R: 617 902 255. - Vendo traje de Mozárabe para adulto, talla 46, completo sin casco ni capa. R: 630 147 439. CÀMPING i CARAVANES -Vendo caravana Rolleraloma 435F con avance y accesorios. R: 639 009 118.

Terrenys &Immobles PISOS -Vendo 2ºpiso en Ctra. Molinar, y a C/Sant Vicent, 3 dormitorios, comedor-salón, aseo, cocina, terraza comunitaria. R: 639 060 070 Fina / 630 579 808 Anita. - Vendo piso-entresuelo en c/ Tossal 40 de Alcoi, 59m2 de vivienda, 14m2 de terraza y comunicado con semisotano de 101m2, perfecto para duplex, También dispone de trastero bajo cubierta, pack indivisible. R: 630 147 439. -Vendo 3ºpiso en c/ Entença, comedor, 4 habitaciones, 2 baños, cocina, vestidor, amueblado. R: 658 990 989. PISOS LLOGUER - Busco piso en alquiler sin muebles por la zona Centro o Santa Rosa de Alcoi. R: 639 90 00 39. < Alquilo estudio/loft en Calle Entenza. Amueblado y económico. R: 658 08 37 78. PISOS COMPARTITS

- Se ofrece chica como dependienta, camarera o en comercio. R: 607 092 506. - Se ofrece chica como dependienta, camarera, reponedora o para cualquier oferta. R: 643 211 190 Fátima. < Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza. R: 633 068 537 Esmeralda. HOSTALERIA - Se ofrece chica como camarera, cuidado personas mayores o para cualquier oferta, con experiencia. R: 617 280 991. < Se ofrece camarero de 30 años con experiencia en el sector hostelero. R: 642 95 39 30/ 634 25 52 66. REFORMES i CONSTRUCCIÓ

Anuncis Classificats

< Se ofrece chico para pintar pisos, fachadas, garaje, presupuestos sin compromiso R: 682 67 56 89. - Se ofrece chico para trabajar en obra o pintar para la comarca, con experiencia. R: 675 67 64 85. SERVEI DOMÈSTIC - Se ofrece persona para cuidar niños o personas mayores o para limpieza del hogar. Tere. R: 618 03 50 35. - Se ofrece chica para limpieza, hosteleria o cuiddo de mayores. Tere. R: 642 024 998. - Se ofrece señora para el cuidado de mayores y niños o limpieza en general, con recomendaciones. Seria y responsable. R: 688 465 514 Inés. < Se ofrece chica respon-

sable para tabajar en cuidado de niños, mayores o personas enfermas, dia y noche, también para trabajo en hosteleria, don de gentes. R: 642 024 998 Amalia. - Se ofrece señora para limpieza, cuidado de personas mayores, o cualquier oferta laboral, responsable y trabajadora. R: 642 303 358 Antonia. - Se ofrece señora para limpieza en general por horas. R: 650 725 093. - Se ofrece pareja para cuidar casita o masia, también cuidado de personas, por horas o internos. R: 633 782 733. ALTRES - Agente fotógrafo busca modelos con o sin experiencia de 18 a 55 años. R: 608

06 05 94. - S'ofereix xic amb 19 anys com a ajudant de perruqueria amb 2 anys de titulació en perruqueria i estètica. R: 690 380 507. - Se ofrece señora para trabajar como conserje o recepcionista, limpieza en clínicas u oficinas y para compañia de mayores, experiencia. R: 695 552 346. SERVEI ASSISTENCIAL - Se ofrece mujer como interna o para el cuidado de enfermos a domicilio o en hospital por las noches. R: 633 782 733. < Se ofrece chica rsponsable con mucha experiencia para el cuidado de niños, de lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina. - Se ofrece señora rspon-

sable y seria con mucha experiencia para el cuidado de personas mayores, de lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina. < Se ofrece chica para el cuidado de personas mayores, interna. R: 642 926 802. - Se ofrece mujer para el cuidado de personas mayores, niños o limpieza, cualquier oferta laboral. R: 658 084 537. CLASSES PARTICULARS

Telèfon 24 Hores

96 554 80 01

- Se ofrece persona para conversación en francés nativo. R: 625 38 46 00. < Se ofrece licenciada para dar clases de inglés, de todos los niveles A2,B1,B2 y C1 y primaria, secundaria y bachiller. R: 677 36 75 03. -Se ofrece licenciada para dar clases de primaria de todas las asignaturas y de secundaria lengua, valenciano, geografía e historia. R: 677 36 75 03.

< Se ofrece profesora con experiéncia para dar clases de inglés, matemáticas, química o repaso general. R: 619 623 458. DEMANDES - Es necessiten soldadors amb experiència. Remitir CV: empleoenalcoy@gmail.com

rá aunque no lo creas. DPD NO CLASSIFICABLES - Vendo tubos de Pvc de 25 cm de diámetro. R: 635259881. - Vendo tres escopetas económicas: 1 Franchi repetidora, 1 Superpuesta Lamber y 1Paralela Victor Sarrasqueta con pletina entera. R: 675 234 519. SALUT i BELLESA - Vendo aparato de presoterapia nuevo, con 2 perneras, aparato punciones, faja... costó 2.500 E. P: 1.300 E . R: 661 762 901. < Vendo carro con silla para persona mayor. P: 60

E. R: 625 415 449. < Vendo scooter mobil, 4 ruedas, se puede regular velocidad. R: 661 088 171.

VENC 8 ACCIONS DE L’EMPRESA ‘MÉS CIUTAT’

Editora dEl PEriòdic ‘El NostrE ciutat’ P: 250EUROS / ACCIÓ

R: 600 943 132 - Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y toldo, excelentes condiciones. R: 689 510 449. OCI i JOGUETS - Vendo futbolín 4 patas convertible en mesa de Ping-pong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020. < Vendo mesa de pinpon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16. MATERIAL ESPORTIU i BICICLETES - Vendo bicicleta Konnor. En buen estado. P: 60 euros. 635 259 881. CURSOS-LLIBRES-REVISTES - Compro libro História del Alcoyano Tomo 3. R: 655 199 666. COL·LECCIONISME i ANTIGUITATS - Compro trenes de juguete de Rico y Payà. R: 655 199 666. - Compro tebeos antiguos años 40-65. R: 722 341 776.

- Vendo muñeca rosaura. R: 608 205 942. - Vendo 1 belén completo. R: 608 205 942. ANIMALS i ACCESSORIS - Vendo 2 monturas de caballo, espuelas, bocaos, pechos petrales, varitas. R: 680 36 03 85. Enrique. - Vendo jaula para animales. R: 633 507 624. PLANTES < Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos antiguos. R: 627 700 721. - Vendo bonsais y prebonsai. R: 687 887 046. FOTOGRAFIA i VÍDEO - Vendo cámara cannon Eos Mark ii 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819. MÚSICA, HI-FI - Vendo altavoz, amplificador. R: 669 71 09 54. < Vendo minicadena aiwa mod. N SK550, 2 altavoces, a estrnar: P: 60 E. R: 659 559 010. DISCOS-PEL·LÍCULES-DVD-

CD’S Vendo muchos dvd´s, uHs de películas antiguas y colecciones de libros de historia universal, national geografic, … R: 635 25 98 81. - Vendo discos de vinilo. R: 680 557 565. INFORMÀTICA - Vendo tablet Huawei t310/4g con poco uso, regalo teclado. P: 150 E. R: 661 762 901. < Vendo ordenador de mesa . P: 80 €. R: 635 25 98 81. -Vendo ordenador portátil 465 gb, dvd, rw (D). Sistema windows HD color: P: 200€. R: 693 56

- Alquilo dos habitaciones en la Plaza de España en el Centro. R: 640 27 56 46. - Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504. CASES - Vendo casa adosada en el Molinar, 220m2, 2 plantas, reformada. P: 160.000 €. R: 610 604 730 Remedios. - Alquilo local de 100m2 para oficina, con 1 aseo y puerta exterior en Plaza la Font. P: 190 €. R: 646 81 44 93. < Vendo casa unifamiliar de 100m2 con 4 dormitorios, cocina, comedor con aire acondicionado y 1 baño. R: 607 46 0906. Rogelio. CASES DE CAMP i XALETS - Alquilo planta superior en casa de campo en El Sargento para todo el año, 160m2, todo nuevo, equipado, con zonas comunes, piscina y paellero. R: 652 371 867. - Vendo casita entre Muro y Benimarfull, 180m2 habitables, agua, luz, terraza y barbacoa. R: 600 384 715. < Vendo casa rural en Vall d’Ebo de 130m2 con 6 parcelas incñuídas (oliveras y almendros), entre 15.00020.000 m2 de terreno y valorado todo por 46.000 € R:

671 11 98 47. Valerio o Loli. TERRENYS - Vendo terreno de olivos de buena producción en Benimarfull, 3.800m2. P: 8.000 €. R: 610 604 730 Remedios. LOCALS - Alquilo planta baja como estudio artístico o diseño o comercio en plaza Emilio Sala de Alcoi. R: 606 682 485. < Vendo planta baja de 500m2, con salida de emergencia, oficinas y cuarto de baño adaptado. R: 659 07 24 01. OFICINES (1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico. R: 656 827 818 Victor. TRASPASSOS - Vendo/alquilo ‘Nuestro Bar’ en c/Isabel la Católica de Alcoi, listo para entrar trabajar. P: 80.000 €. R: 610 604 730 Remedios. < Vendo restaurante casino Benilloba compuesto de tres plantas de 200m cada uno, reformado y listo para trabajar. P: a convenir. R: 610 036 985. - Traspaso papeleria por jubilación. R: 651 444 177.

GUARDAMOBLES - Alquilo local guardamuebles 100m2 con todos los servicios, en la zona Pla de la Font de Cocentaina. P: 180€. R: 646 814 493. NAUS INDUSTRIALS

25 10. VIDEOCONSOLES - Vendo mandos de juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. P: 20 E. R: 660 159 198. T.V.-VÍDEO-DVD - Vendo tv 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97. TELEFONIA-GPS - Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721. INSTRUMENTS - Vendo bandurria nueva con sonido especial y perfecto. R: 966 109 538. - Vendo órgano casio con patas. P: 120€. R: 660 35 94 47.

<Vendo bateria completa musical totalmente nueva. Económica. R: 96 651 70 77. RADIO AFICIONATS - Vendo walkie-talkie nuevos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134. REPRODUCCIÓ - Vendo máquina de escribir. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de escribir. R: 608 205 942. REGALS-CRIDES-EXTRAVIAMENTS - A san Judas tadeo reza 9 Ave Marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica este anuncio se cumpli-

A SAN JUDAS TADEO

rEza 9 avE Marias duraNtE 9 dias, PidE trEs dEsEos, uNo dE NEgocios y 2 iMPosiblEs. al NovENo dia Publica EstE aNuNcio sE cuMPlirá auNquE No lo crEas.

APARTAMENTS - Aquilo apartamento en Campello con 2 habitaciones, salón-comedor, cocina, piscina, jardin comunitario, 2ªlinea de playa. R: 680 172 195. - Aquilo piso en Campello, urb. completa. Todo el año o larga temporada. R: 96 592 65 92. PLACES DE GARATGE - Vendo plaza de garaje en C/ Xixona nº3, Santa Rosa. Precio 8.500 euros. R: 652 59 98 08. Paco. < Alquilo plaza de garaje en Parking Colon de Alcoi, coche pequeño o moto, económica. R: 653 641 571. - Vendo 2 plazas de garaje en c/Perú , 63 de Alcoi, mediana y pequeña. R: 635 198 750. PISOS-CADIRES BALCONS FESTES

VENDO SOLAR EN ALCOI PERFECTO PARA EDIFICACIÓN DE CASA UNIFAMILIAR

CTRA. LA RIBA, ZONA VIADUCTO, A 5 MINUTOS DEL CENTRO Y ZONA NORTE. 180M2. POSIBILIDAD DE CONSTRUCCIÓN HASTA 3 ALTURAS + GARAJE. BARRIO TRANQUILO, BUENOS VECINOS.

SUPER-OFERTA 50.000 E. · R: 657 784 146

Casa&Llar MOBILIARI - Vendo sillón relax levantapersonas, abatible, tela antimanchas marrón con 2 motores. P: 350 €. R: 648 558 101. - Vendo habitación de matrimonio en buen estado. R: 696 630 862. - Vendo sofá de 2 plazas estampado, en buen estado. P: 70 €. R: 639 90 00 39. MOBLES D’OFICINA i COMERÇ - Vendo dos sillas de oficina en buen estado. P: 40 y 30 €. R: 635 25 98 81. -Vendo mesa de oficina con cristal y las patas metálicas de 80X160C,. P: 70€. R: 675 60 19 46. DECORACIÓ - Vendo cuadros artísticos. R: 626 58 47 14.

Rodes &Motor TURISMES - Vendo Skoda fabia con 170.000 km, con itv pasada y recién cambiadas las ruedas. 1.200 motor y con 15 años. P: 2.300 €. R: 667 58 16 93. < Vendo volkswagen passat gris plata. P: 1.000 € R: 694 449 801. - Vendo bMW 318 TDI, económico. R: 642 953 930. - Vendo seat ibiza 190 con las ruedas cambiadas recientemente, en buen estado, ITV y seguro en vigor, mejor ver y

GRACIAS A SAN JUDAS TADEO

Editorial Necesita Comercial para Ventas en comarcas Con experiéncia en publicidad Alta S.S. + incentivos Interesados concertar entrevista

T. 96 554 01 68

AJAG

-Vendo dos espejos uno cuadrado y otro ovalado dorados. P: 30 € y 40 €. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66. ROBA i COMPLEMENTS -Vendo abrigos de paño, trajes de caballero beig, cazadora caballero Fred Perry, 2 chaquetones visón, Abrigo Astracan. R: 608 205 942. BRICOLATGE - Vendo 60mts tubo polietileno PN -16 de 50mm. R: 626 485 230. < Vendo radial de 230 angular. R: 647 98 84 78. Julia. - Vendo sierra circular casals. R: 647 98 84 78. Julia. FUSTERIA D'OBRA i TANCAMENTS - Vendo ventanas de aluminio: 2 de 120 x 128 con persiana; 1 de 1’20 x 100 con persiana, 1 contraventana de aluminio de 120 x 100cm. P: 626 485 230. - Vendo 2 puertas de roble.

R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo 3 ventanas, una con marco y las otras dos no. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS - Vendo radiador electrico N ika P: 30 € . R: 699 164 059. - Vendo estufa butano P: 20 € . R: 699 164 059. - Vendo 3 botellas de butano de aluminio, económicas. R: 628 755 288 Simón. < Vendo cocina de butano y eléctrica mixta. R: 669 71 09 54. - Vendo congelador d 1,40 largo y un TV de 21 pulgadas. Económico. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo 2 neveras, una sin congelador. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80.

- Vendo calefactor de baño de 2 tubos. P: 10 €. R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63. SANEJAMENTS - Vendo inodoro y bidet color blanco, nuevos, grandes. P: 100 E. R: 637 085 873. - Vendo fregadero inoxidable 2 senos, 80x 50cm. R: 626 485 230. < Vendo encimera nueva con 3 fuegos de inducción. P: 150 €. R: 654 50 23 26. BEBÈS i ACCESSORIS - Vendo cuna convertible de 70x90cm para cama de 90 a 100,50 cm, con cambiador de 3 cajones. P: 250 €. R: 620 445 515. - Vendo carro tres piezas con saquitos de invierno para silla y maxicosi, color turquesa, ruedas grandes. P: 230 E. R: 694 449 801.

probar. P: 900€ R: 628 412 727. TOT TERRENY < Vendo nissan patrol 2.8, (A-BV) con AA y CC. P: 900 E neg. R: 627 950 589. INDUSTRIALS - Vendo 2 cajas de herramientas para maquinaria pesada (camiones, etc). R: 622 494 821. < Vendo generador diesel Perkings de 7’5kw. P: 1.100 E. R: 661 252 328. FURGONETES - Vendo furgoneta Mercedes diesel modificada convertida en volquete. P: 1.200 E. R: 661 252 328. < Vendo berlingo de 06’, perfecto estado. P: 2.300 E.

R: 646 933 958. TRACTORS i REMOLCS -Vendo remolque de mula mecánica. R: 642 953 930. -Vendo cuba de sulfatador de 600l. Y pistolas totalmente reaparadora. R: 642 953 930. CAMIONS < Compro encimera y remolque para camion. R: 607 321 069. MOTOS i QUAD - Vendo moto trial gas-gas, 350cc. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo suzuki intruder 250cc. En perfecto estado, 12000 km con extras. P: 1600€, R: 607 221 257. - Compro motos de más

de 25 años de documentación o sin documentación. R: 652 929 137. José. NÀUTICA MAQUINÀRIA - Vendo máquina de coser. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de coser Refrey con motor y armario. y máquina de coser antigua Singer. R: 608 205 942. < Vendo máquina de coser con mueble. R: 680 36 03 85. -Vendo máquina de punto recto industrial. P: 200€ Bien cuidada. R: 646 08 75 35.

el racó jocós

HORÒSCOPS PREVISIÓ ASTROLÒGICA Per Roser Bona / AMIC

Àries (Del 21 de març al 20 d'abril): Assumptes domèstics demanen la teva atenció. Pots plantejar-te fer obres a casa perquè augmenten les necessitats familiars i cal organitzar-se. Entrada inesperada de diners. Taure (Del 21 d'abril al 20 de maig): La teva ment vola i fas mil coses a l'hora. Pots experimentar una mica d'estrès i caldrà practicar exercicis de relaxació. T'agradaria fer un viatge i intentes organitzar-lo. Bessons (Del 21 de maig al 21 de juny): En un tema amorós no ets prou objectiu, ja que t'atrau una persona, però no interpretes bé els senyals que t'envia. Sigues prudent. Oportunitats al sector professional. Cranc (Del 22 de juny al 21 de juliol): Algunes novetats al sector laboral et poden atabalar una mica, separa les coses. Una amistat es reforça amb el pas del temps. Júpiter a Peixos, et dona un plus de sort. Lleó (Del 22 de juliol al 23 d'agost): Manifestes penediment amb una situació sentimental del passat, però això ja està fet i cal mirar endavant. N o perdis l'esperança, altres persones arribaran a la teva vida. Verge (Del 24 d'agost al 23 de setembre): Et preocupa el futur i cerques certeses, però sembla que només trobes evasives i ambigüitat. Centra't en el present. Una trobada amistosa pot resultar molt reconfortant. Balança (Del 24 de setembre al 23 d'octubre): Més diversió i sortides amb amics. Si no ets pare o mare, pots plantejar-te seriosament tenir descendència. Júpiter a Casa VI pot alliberar-te d'una feina que no t'agrada. Escorpí (Del 24 d'octubre al 22 de novembre): Amb Júpiter per Casa V, s'activa el sector sentimental i aquella persona que és del teu interès probablement et correspon. Sagitari (Del 23 de novembre al 21 de desembre): Visites a casa i sopars amb interessants sobretaules. T'agradaria viure en un espai més gran i sospeses un canvi de residència. Somies despert amb algú que t'agrada. Capricorn (Del 22 de desembre al 20 de gener): Si véns d'una etapa trista o d'experimentar apatia, el trànsit de Júpiter per Casa III et dóna més esperança i bon humor. Trobades amb germans. Fas més vida a l'exterior. Aquari (Del 21 de gener al 19 de febrer): Millora de l'economia o com a mínim, veus una llum a l'horitzó que et mostra el millor camí per obtenir més ingressos. Compte amb els excessos gastronòmics i els dolços. Peixos (Del 20 de febrer al 20 de març): Júpiter al teu propi signe obre un període més fructífer i alegre amb trobades amb amics i nous contactes a la teva agenda. L'element aigua pot resultar força terapèutic

Servicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

EL GRAT 723 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUNY 2021

Herbes remeieres

L’acudit del mes

per Ferran Albors

GAMO

-Asphodelus cerasifer(gamonera, gamón) Floreix a finals de la primavera i durant els mesos de juny i juliol. S'utilitzen els tubercles que s'extrauen de l'arrel de la gamonera. La principal virtut és la de guarir èczemes i sobretot les ferides que produeix l'herpes zòster. En el “Dioscórides” es cita en la pag. 909 que als pastors se'ls moria el bestiar per menjar una planta semblant a la gamonera (gamonita), i sempre anaven amb molta cura perquè no la confongueren. REMEI CASOLÀ: Segons D. Manuel Calduch, farmacèutic d'Almassora (Castelló), els tubercles del gamó s'usen contra els èczemes i es procedeix de la manera següent: Es talla l'extrem d'un dels tubercels frescos, i amb la superfície humida es toca o frega suaument la part malalta. Cal repetir aquesta operació 7 o 8 vegades al dia, tallant cada vegada una rodanxa del tubercle per a aplicar-ho humit a les parts danyades. Alguns ho donen per bo fins i tot per a les hemorroides. Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

Vinyeta de Manel Fontdevila./ www.amic.media

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives Recorda que fer les activitats en grup és més gratificant i estimulador.

1- Col·loca les paraules al seu lloc i formaràs tres locucions, refranys...diferents; però una de les paraules està compartida i apareix als tres. EL FRED SI POQUETS. ÉS PRIMERS PLOU A A SOL VINT-I-U DE COM EL BON ESTÀ EN DIA JUNY EL CONTENTAR LLUNY. LLARG TEMPS NINGÚ. A) _ _ _ _ _ _ , _ _ _ _ _ _ _ _ _ - _ - _ , _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _. B) _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _, _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _. C) _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

_ _ _ _, _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _.

2- De les 9 monedes que tinc, 1 està repetida. ¿Quants dinés puc tindre? (8 respostes) (si vols donar-li més feina al cabet, prova amb 2 monedes repetides: (28 respostes). 3- Escriu paraules de ........ lletres que comencen i acaben amb la lletra A.

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI

Isabel la Católica, 3 · Alcoi

96 633 75 54

Tel.: www.delmercatalplat.com

www.lesmuntanyes.com

Plaça d'Espanya, 14 - 4ª Plta. (Ediﬁci Cercle Catòlic d'Obrers) · 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com