EL GRAT 724 by EL GRAT

Nº724 JULIOL 2021 ANY XXXIV

L’ALCOIÀ ‘Viu l’estiu’d’Alcoi ple d’activitats culturals

LA SAFOR FOIA DE CASTALLA Més activitats a l’agenda Descobreix els secrets sociocultural d’Oliva del Castell de Castalla

VALL D’ALBAIDA IV Cicle de Monòlegs i Màgia a Agullent

CULTURA I LLENGUA Entrevista a Elionor Oriolà,EscolaValenciana

El ciutadà podrà adaptar a les vacances d’estiu la seua data de vacunació

Les persones entre 39 i 18 anys ja poden indicar a Sanitat, mitjançant un dispositiu, quins són els seus dies de vacances

Paisatges i rutes pels pobles de les nostres comarques

compra de oro Hasta 50 € /gr. · 24K

Especialistas en tasación de Diamantes

Jordi Segura

Coneixem al nou regidor d’Industria d’Alcoi

David Gonzàlez Parlem amb l’alcalde de tota l’actualitat d’Oliva

Els nostres artistes

Ximo Michavila, la gran ﬁgura avantguardista

Miss Tagless, creadora de contingut digital

Un mural per la igualtat Arreu del món s’h celebrat el mes de l’Orgull amb diferents actes reivindicatius BR | Alcoi. Foto Diana Sanus./ Amb motiu el mes l'Orgull LGTBIQ+ s'ha commemorat a Alcoi aquests dies tan reivindicatius amb diferents actes i activitats. El carrer Sant Francesc va convertir-se en un gran arc de Sant Martí, els edificis municipals també van penjar la bandera del col·lectiu, i a més, es va pintar un gran mural reivindicant la diversitat al costat de l'Escola d'Art i Superior de Disseny.

Històries de la deportació

Reportatges cultura

Entrevista

Miguel Belda, d’Aielo de Malferit

Metralla, de Jordi Botella

Júlia Company, directora IVACE

Art&Cultura nº19 Fes la teua subscripció a les nostres oﬁcines i emportat un fantàstic llibre d’Antoni Miró de regal

BR | CCV./ En aquesta edició de El Grat hem volgut donar un passeig per alguns dels municipis de les comarques centrals amb l'objectiu de conéixer llocs d'interés i els atractius turístics que amaguen. Concretament hem visitat Atzeneta d'Albaida, Beniarrés, Benimarfull, Bocairent i Castalla, i ara podem dir que totes elles són un pla perfecte per a l'estiu. I és que, aquestes localitats ofereixen una oferta de turisme rural de qualitat, en el qual poder fer multituds d'activitats, com senderisme, o rutes en bicicleta pels paratges naturals que els envolten, ja que la muntanya pot ser l'opció perfecta per a aquestes vacances, perquè dona la seguretat i tranquil·litat que necessitem durant la temporada estival. A més, també podràs conéixer una gran quantitat de patrimoni cultural i la història d'aquests pobles, que encara que són menuts, amaguen segles i segles de fets importants.

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

imatge i poesia

Personatges

Imatge i Poesia Antoni Miró & Josep Sou

A Pau Casals 2012 Com ningú no ho havia fet mai! Pau Casals enceta una nova dinàmica per a fer sonar el violoncel, jouer du violoncelle. La força motriu, nogensmenys, viu a pler de la intel·ligència, tot fornint les traces de l’estudi, o de la reflexió. No hi ha inspiració sense voluntat. No hi ha troballes, a menys que l’afany singularitze cada instant de repetició, de constant capteniment, o de captura de la veritat que s’hi amaga dins les línies del paper pautat. Una, dues, trenta, potser cent vegades d’iterada carícia a les cordes en el pal de l’instrument. Hores càndides, només amb un avantatge darrer: la felicitat de guarir les ferides del món amb la subtilesa que la música regala. Una sort d’equilibri per a aquell que en fa de l’art la rereguarda d’un constant quefer. El cant dels ocells! La singularitat, i una raó de ser, ben especial, des del modernisme ençà. Quan s’agiten les notes al cordam de l’aparell fantàstic, la tendresa cerca cau a l’endins del cor, tot bastint els custodis de la naturalitat. Pau Casals, artista reconegut arreu del món, s’instal·la, amb notes de grandesa interpretativa, més enllà de les comarques del seu voler, doncs s’arriba, amb l’aire sofisticat que l’acarona, més enllà de la vastitud de les distàncies. I mentre assaja el seu dir instrumental, hi ha qui se’l mira des d’un racó discret i tria l’eina del retrat, per a deixar la beneïda penyora suspesa a les arestes del temps. Ara l’esguard s’hi multiplica al caient d’aquesta hora precisa.

J. Sou

Antoni Miró: A PAU CASALS 2012/ El Vendrell (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

25 visitants màxim per torn

Reserves: www.lasargareservas.com

CLÍNICA ALCOI: c/Góngora, 1 - Esc. IV - 1ºIzq. · T. 96 552 00 13 · M. 672 050 253 CLÍNICA ONTINYENT: Plaza de la Concepción, 24 bajo · T. 96 291 28 92

mirades

UNA MIRADA AL MÓN

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

cançons Ovidi Montllor

La societat indulgent. Els botellots.

ra la conversa estrela al bar. Mentres esmorzàvem tota aquella persona que entrava ho deia: “sabeu lo de Mallorca?” Un representant deia que al seu poble havia eixit un positiu a l'institut, una repartidora que al seu poble mitja classe… La notícia corria i tots s'alçaven de muscles indulgents “és que són joves”. ¿Són joves? ¿Des de quan ser jove és sinònim de salvatge? Entre la majoria de joves que estan realitzant amb seny la 'desescalada' tot sembla funcionar correctament però hi ha altre sector d'eixa mateixa joventut que sembla disposada a recuperar el temps perdut. Així que si els botellots abans eren grans, ara són el doble. Si el consum de droga havia baixat, ara es dobla. Una bogeria sense sentit que ens porta a la roïna. A la roïna sí. No sols per les persones que puguen morir pel camí sinó perquè si puja la incidència acumulada adéu de nou als bars i adéu de nou al turisme. I quins motius ens porten a este punt? Doncs que la societat, abans de la pandèmia, ha normalitzat el consum d'alcohol i altres drogues entre la joventut. El botellot sols era molest per als que vivien prop però ni pares, ni mestres, ni administracions públiques han fet mai cap acció seria en contra. Escoltes els programes de ràdio, veus els videoclips musicals, entres a les xarxes socials juvenils... i el consum d'alcohol està tant normalitzat que fa fredar. Presentadores i presentadors, personatges públics... sempre s'han mostrat indulgents amb el consum sense control d'alcohol entre els joves. “És que són joves”. Tal volta perquè este problema s'arrastra des de fa anys reconèixer per part dels adults que eixe consum desmesurat d'alcohol és perillós significaria reconèixer que la nostra joventut no va ser tant bonica com volem recordar-la. I que, efectivament, el nostre comportament quan érem joves dista molt de ser un exemple per als nostres fills i filles. Resulta més fàcil per a no discutir amb ells dir-los “és que són joves” i repetir-nos a nosaltres mateix quan recordem les nostres borratxeres juvenils “és que érem joves”. Però la joventut no és excusa per no assumir la responsabilitat dels nostres actes. ¿Que t'ha tocat ser jove en pandèmia? Doncs et fots. Al meu iaio li va tocar agarrar el fusell en 18 anys i anar-se'n a pegar tirs a Terol en plena Guerra Civil. I als pares el mateix. S'ha de saber dir 'no' encara que el teu fill o filla tinga 18 anys perquè la majoria continuen vivint a la teua casa i viuen dels teus ingressos. Em contaven que fa poc a un poble un grup de pares anaren a l'Ajuntament a queixar-se per un concert que anava a fer-se (complint les mesures de seguretat existents) perquè tenien por d'allò que anaven a fer quan s'acabara el concert. ¿Però no són els vostres fills? Poseu-los una hora de tornada a casa!! Finalment el concert es va suspendre i es van fastidiar tant els joves amb pares irresponsables incapaços d'imposarse als seus fills malcriats com els joves responsables que soles volien escoltar música. Mireu a mi ma mare em deia a les 12 de la nit en casa com un clau, i vaja si estava perquè sinó ho feia ma mare ja sabia que fer per a llevar-me les ganes de saltar-me les normes. En el seu moment em queixava però vist com està la cosa... 20 anys després: Mama, tenies raó!!

Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Grat- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

Imatge: Antoni Miró Lletra: Joan Salvat-Papasseit Música: Toti Soler

i have a dream I have a dream, un gran home ho va dir així, jo vaig tindre un somni que podia marcar el camí envoltar-me des de l'inici i volar a l'infinit, fer nous canvis per sentir-me viu, crear un nou futur i renàixer distint, sense trencar-me a mi mateix ni deixar de ser el que sempre m'ha definit... Vaig tindre un somni i em vaig adonar que podia ser un nou i bon inici per començar, buscar el que em falta, agafar el que em manca refusar les contradiccions i fer-li front a la por, aprendre de tants anys plens d'errors, un somni d'esperança i voluntat un somni que volia convertir-se en realitat, un nou camí per ser explorat, explotat, descobert, il·lusionant, una nova caminada cap al futur i més enllà, viure, sense cap barrera, estimar la meva gent, ser respectat, convertir en home aquell jove una mica desfasat...

Encara el tram Noia del tram, tens l'esguard en el llibre, i el full s'irisa en veure's cobejat. I el cobrador s'intriga si giraràs el full: sols per veure't els ulls! Que les cames se't veuen i la mitja és ben fina; i tot el tram ets tu. Però els ulls no se't veuen. I la teva mà és clara que fa rosa el teu cos de tafetà vermell, i el teu mocadoret ha tornat de bugada. Però els ulls no els sabem! I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls... Té, ara, ja he baixat!

Sumari 2 3 4 5-16 9 10 11 12 13 14-15 16 17-32 18 19 20 21 22-23 24

EL GRAT · 724 JULIOL · 2021

imatge i poesia: personatges mirades pixant fora de lloc | à.agulló actualitat alcoià entrevista jordi segura poble és savi entrevista julia company ecologia piscines municipals alcoi històries de la deportació | g.llin voltors alcoi | p.sellés SUPLEMENT ART&CULTURA actualitat metralla de jordi botella | j.bordera actualitat nits de contes a penàguila la veu dels llibres els nostres artistes: x.michavila

25 25 26 27 28 29 33 34 35 36-37 38 39 41 42 43 46 47 48

cicles expositius alcoi sauvage | j.sou cultura i llengua entrevista elionor oriolà | b.rivas monòlegs a agullent entrevista miss tagless comarques centrals valencianes rutes i paisatges: benimarfull rutes i paisatges: bocairent rutes i paisatges: castalla rutes i paisatges: atzeneta rutes i paisatges: beniarrés entrevista david gonzález la safor agenda sociocultural oliva anuncis classificats el racó jocós viu l’estiu alcoi

Vaig tindre un somni inconscient que volia canviar una vida perversa ja convexa, sense angles, cap al fons en via recta, un somni de tranquil·litat, sense mentides per poder anar amb el cap alçat, amb el puny en alt, somni que retorna força, rauxa i temps de revolta, somni naixent de la meva terra. Vaig tindre un somni que volia allunyar-me de l'infern al qual estava sotmés perquè sabia que jo podia més i més, em deia que deixara anar a aquella dona a la qual vaig perdre ja fa molt temps, vaig tindre un somni escrit en vers, de nous reptes, on els ulls dels meus em demanaven canvis un somni que mirava al passat com els records de l'avi, un somni per somniar què aquest somni no s'acabe mai. Vaig tindre un somni de canvis, de nous sentits, ple de nous sentiments i triomfs aconseguits, un somni que parlava de mi per a mi, un somni al qual a poc a poc vaig trobant-li sentit; era una imatge nova de victòria una visió del que podria ser si m'ho proposés, era un nou procés, era la creença i el foc més intens era el somni d'un somni que havia somiat feia ja molt temps.

AMAR AMAR

Juan Novalis (Jaime Bordera)

Amar lo que es amar Se conoce la palabra -pero eso nada másPorque lo otro es privilegio De locos y tontos De los que van quedando pocos Conocidos cinco -yo no-

El Grat cada mes al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes · www.issuu.com/elgratis

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

Difusió controlada Fundat el 1987 EDITA: - Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, depropietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRAT’.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana. Periòdic EL GRAT · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) · Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com • www.lesmuntanyes.com Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Belén Rivas./ Esther Jordà./ Pau Sellés./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Àlex Agulló./ Amàlia Garrigós./ Nèstor Novell./ Moisés Vizcaino./ Ferran Albors./ Assessorament lingüístic: Paco X. Agulló./ Jordi Botella./ Pau Sellés./ Fotografía: X·press./ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./ Impressió: Localprint./ Publicitat: info@elgrat.com · 626 449 311./

XXVII Pixant fora de lloc per Àlex Agulló i Guerra

opinió

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

oc un RADICAL. Ho repetiré per si de cas alguna persona no ho ha llegit correctament: SOC UNA PERSONA RADICAL! Ho tenia prou clar, però ho acabe de confirmar llegint el que diu el diccionari (el DNV concretament). RADICAL. Persona “Que canvia o pretén canviar del tot, de dalt a baix, les institucions i el sistema polític establit”. ¿M'agradaria que el sistema polític canviara? I tant que sí. ¿M'agradaria que desaparegueren del planeta totes aquelles propostes que parlen de la pau amb l'armament enllestit? Sense cap dubte. De la mateixa manera que aposte per un altre sistema econòmic. Així que no estic a l'altura per a ser considerada com una persona moderada, afí al CENTRE, al “Conjunt de tendències, d'agrupacions o de persones que ideològicament se situen en una posició equidistant entre la dreta i l'esquerra” (DNV). Ni soc, ni aspire a ser NEUTRAL a l'hora de decantar-me per una organització del món o una altra. Ja estic fart de rebre el mateix missatge. Sona el telèfon i comencen a agrair-me la col.laboració o la signatura solidària. Al remat la mateixa pel.lícula repetida: que la realitat ens desborda i si ni incremente la quota, o pague de la manera que siga, la quantitat de persones que moriran/que estan morint, es multiplicarà. Em negue a que em roseguen la boina fent-me sentir culpable davant de les imatges repetides de gent “morta de fam” deixant caure que si no aporte dinés, no podran sobreviure. Són molts anys col·laborant econòmicament amb ONGs, i ho continuaré fent més enllà d’escoltar, per exemple, que les farmacèutiques implicades en les vacunes covid han repartit beneficis al seu accionariat (molt per damunt de 20.000 milions d'euros). Suficient per a vacunar 1300 milions de persones! Suficient per a vacunar tota la població del continent africà. Calent com un regalissier, torne a maleir. Més enllà d’abocar més cabassades de milions públics per liberalitzar aquestes patents concretes, caldria canviar el sistema econòmic i que un nou sistema incorporara “petites” modificacions com declarar de titularitat pública tot el relacionat amb la salut de les persones. Parlant clar i català, que la salut de les persones deixara de ser tractada com un recurs que genera negoci. Que totes les fases d'aquesta activitat, des de la investigació fins a l'administració del medicament, mai pogueren estar en mans privades.

Si tu penses que no es pot especular amb la salut de les persones per guanyar diners, ja saps que, en aquest tema, eres una persona radical d'esquerres. També tens una altra opció. Com a persona radical de dretes. Sense cap necessitat d'argumentar res, podries/pots defensar que si férem fora tota la gent migrant tindríem suficients vacunes, i una sanitat de luxe. O que no es pot qüestionar la teua llibertat per invertir en indústries farmacèutiques. I tu, pagada i devanida amb les molletes que et van repartint fent ús de la seua llibertat, els pots continuar votant. I pensar que així també aconseguirem que tota la població europea, europea, ens vacunem sense entrebancs ara i sempre. Encara més, si eliminem totes les ajudes que enviem als països més empobrits, podrem atendre millor “els nostres”. A més a més, després de pagarte el segur sanitari, el pla de pensions i altres serveis privatitzats, com eres lliure, també podràs comprar accions de les farmacèutiques i parar la mà. Però ací a “casa nostra”, ni mitja, ni cap persona migrant. Les matèries primeres si que tenen obertes les fronteres, però les persones no. Serà veritat que la India és un dels majors fabricants de medicines del món? No m'ho puc creure. ¿Que no podem controlar ni la Mediterrània? Quatre vaixells militars i un parell de pasteres afonades acabaran de soca-rel amb el problema (Mateo Salvini, líder de l’extrema dreta a Itàlia). Encara existiria una tercera opció. Pot ser que no penses igual, igual, i t'identifiques més com una persona moderada, neutral, equidistant, més de centre... doncs ja saps que això funciona així, el sistema és el que hi ha. Que l'únic camí passa per la negociació entre el poder polític i les empreses farmacèutiques. I sempre respectant els drets de l'empresa i del seu accionariat. Ah i també respectar la seua llibertat per incomplir els compromisos signats i derivar milions de vacunes al millor pagador. Per exemple a un país tan moderat com Israel. És el que hi ha i des de la meua neutalitat ho respecte. I també mire cap a un altre costat quan els “Mateo Salvinis” proposen o actuen com si existiren diferents categories de persones. I, per sobre de tot, et reafirmes en la teua neutralitat. En acusar i amidar, amb la mateixa vara, les propostes radicals d'esquerres (redistribuïdores i solidàries) i les de dretes (individualistes i egoistes). Per fer-ho més comprensible us explique una petita història: Al bloc d'habitatges, on jo vivia de

menut, hi havia persones amb diferents maneres de veure i viure la vida. En eixa època la gent migrant arribava sobre tot procedent d'Andalusia. Recorde un fet que es repetia quasi cada vesprada. Al primer crit, tota la gent que estàvem jugant al pati, acudíem pel berenar i retornàvem als jocs. Gens ni miqueta tardaven un parell de grandassos en apropar-se a una xiqueta menuda, una nouvinguda sense massa amistats. Dia sí, dia també, li agafaven l'entrepà i li furtaven l’onça de xocolata que tenia allà dins amagada. Després de riure's prou d'ella, presumien de la seua actuació. ¿I com reaccionàvem la resta de persones en presenciar eixe fet quotidià? Algunes persones s'apropaven i paraven la mà per si de cas aconseguien un tastet del botí. També s'apuntaven per a poder participar directament en la “matxada”. Unes altres, els ho recriminàvem. En alguna ocasió el tema va derivar en una baralla. I el tercer grup, girava el cap, mirava cap a un altre lloc. Mai no van dir ni mitja paraula més enllà de manifestar-se equidistants (neutrals) d'uns i d'altres. Ara de major/de vell, veig que continue igual, continue recriminant els abusos a persones, a grups o a països. Continuen fent-me el pulmó agre les injustícies amb la gent més desfavorida. I la meua aportació econòmica, poc ha modificat la dimensió del problema. Tan sols posa una tireta minúscula que, de moment, haurà salvat alguna vida però... Encara diré més, ni tan sols seria la solució derivar cap a causes humanitàries els vint-i-tants mil milions d'euros de benefici repartits per les farmacèutiques. El que caldria és una altra organització del sistema econòmic mundial i incorporar detallets com, per exemple, si el salari mínim està regulat a molts països... quin problema hi hauria en regular el salari o el nivell d'ingressos màxim? En cap moment afirmaré que els comportaments dogmàtics o intolerants tan sols es troben a la dreta. Hi ha persones que s’ubiquen en espais d’esquerres, però funcionen amb tics prenyats d’un individualisme igual d’egoista. Ara bé, més enllà d’aquesta puntualització, preferisc ser acusat de radical d'esquerres, o de persona intolerant, si eixa acusació deriva de la meua cabuderia en qüestionar un sistema que permet enriquirse desmesuradament a una poca gent, mentrestant, milions i milions de persones han de malviure o mal morir en condicions deplorables. A les meues/teues mans està defensar, de manera radical, un altre sistema econòmic que no genere eixes desigualtats. I, de moment, continuar pagant les quotes a les ONGs. Però sense oblidar que eixa actuació, necessària, mai no modificarà aquesta crisi sistèmica.

Rehabilitació integral del Centre Històric d’Alcoi Les AAVV Font Roja, La Sang, Partidor, Sant Pancraç, Centre i Viaducte demanen un projecte de rehabilitació integral del Centre Històric d’Alcoi

es darreres setmanes, mitjans de comunicació d’àmbit estatal, autonòmic i local es fan ressò dels projectes urbanístics que la Generalitat Valenciana, a través del Govern d’Espanya, presentarà per tal de buscar finançament europeu. Amb certa expectació les Associacions de Veïnes i Veïns del Centre Històric d’Alcoi esperàvem de les nostres administracions, per fi, un pla integral de rehabilitació d’un barri declarat Bé d’Interès Cultural des de fa dècades i que es troba en una, diguem-ne, delicada situació, per no ser més explícits i ferir sensibilitats. Des de gener de 2020, amb les greus conseqüències que va tenir el pas de la DANA Glòria, s’ha fet evident (si no ho era ja abans) que el cor de la nostra ciutat necessita d’una intervenció urgent, global i decidida. Venim alertant, allà on ens escolten i els representants municipals en són ben conscients, que la situació de molts edificis requereix de la intervenció de l’administració o cauran en breu. L’estat de conservació, les cases deshabitades, l’ús com a segons residències, la dificultat de localitzar molts dels propietaris, els solars,.... fan imprescindible que no es deixe sols als residents davant la responsabilitat d’una envergadura que no poden assumir. Doncs bé, ara ens hem assabentat que l’Ajuntament d’Alcoi ha preparat un total de 40 projectes per tal de captar aquests fons als propers anys i, malauradament, pel que fa a “l’agenda urbana” no hi ha cap projecte específic per al Centre, més enllà de la rehabilitació del Pont de Sant Jordi. I, a més, no hi ha cap projecte de rehabilitació de vivendes del Centre, però si hi ha d’altres barris. No volem dir, ni molt menys, que aquests, i d’altres, no siguen projectes imprescindibles. Però no podem entendre que el Centre siga, una vegada més, el gran oblidat. Ni tan sols projectes anunciats com ara el del Partidor o la rehabilitació de les façanes del Barri La Sang estan al document. Més enllà de la conjuntura actual, açò posa de manifest que no existeix projecte de recuperació, rehabilitació i revitalització del Centre. Que, insistim, no és possible sense millorar les cases dels actuals residents, més enllà de peatonalitzacions i reurbanitzacions de carrers. I, el que és encara més preocupant, no ha existit mai. No és un problema nou, i no responsabilitzem únicament a l’actual administració municipal. Es que cap ni una, ni tan sols, ha redactat un projecte integral. Per això, pensem que és ARA O MAI, donada la conjuntura i l’arribada de recursos europeus. I amb aquesta finalitat traslladarem a totes les forces representades a l’Ajuntament d’Alcoi la imperiosa necessitat de redactar un projecte global per buscar els recursos que ens puguen permetre salvar el que ens queda de Centre.

actualitat alcoi

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

La Flama de la llengua

per Vicent Luna i Sirera

I restaràs tot l’any a la Casa Pairal, dintre del Castellet: porta, presó, baluard, bastió inexpugnable. I en vespres del solstici joves excursionistes et pujaran al cim, oh mític i enlairat Canigó! I encendran una foguera amb llenya de mil pobles. A trenc d’alba, amb la Flama renovada tots plegats baixaran i fent relleus a peu, en bicicleta, en cotxe o fins i tot en llaüt, t’escamparan per pobles i ciutats perquè hi arribes a temps. A temps d’encendre les fogueres, la nit de Sant Joan. És la Flama de la Llengua que l’encengué la fam de llibertat, la portà l’ambició de conquesta i la manté la fermesa d’un poble. (VLS: "Per terres d'or i flama", 2020)

La Flama de la Llengua a Alcoi A més, ha passat per diferents localitats com Cocentaina, Castalla o Alacant entre altres

BR Alcoi./ Acció Cultural del País Valencià, i el Centre Cultural Ovidi Montllor, han fet arribar la 'Flama de la Llengua' a la ciutat d'Alcoi. Enguany aquest acte ha estat dedicat a la figura de l'escriptor de Castalla, Enric Valor i Vives, coincidint amb el 50 aniversari de l'entitat ACPV. A més de visitar Alcoi, també ha estat en altres localitats com Cocentaina, Alacant i per descomptat, Castalla.

La Legionel·la deixa de ser un problema per a la ciutat d’Alcoi

La Corporació Municipal lluitarà per un millor servei d’Urgències

Ara la nostra ciutat passa a ser considerada un municipi més del País Valencià, i haurà de prendre les mateixes mesures de vigilància que la resta de localitats

En el pròxim Ple es farà una Declaració Institucional per part de tots els grups municipals BR | Alcoi./ La Corporació Municipal que forma l’Ajuntament d’Alcoi presentarà una Declaració Institucional per a la millora del servei d’urgències de l’hospital d’Alcoi. Durant aquesta setmana personal de l’Hospital Verge dels Lliris ha fet arribar a la Conselleria de Sanitat, mitjançant protestes, i també a la Gerència del Departament de Salut, que no hi ha personal necessari per a cobrir les vacants que es produeixen al servei d’urgències. I és que, pel que han estat informant, seran els metges especialistes els que hauran de reforçar aquest servei durant els mesos de juliol i agost, i això podria tenir com a conseqüència que els pacients siguen atesos per facultatius especialitzats en el seu camp, i no a l’atenció d’urgència. Per aquests motius l’Ajuntament d’Alcoi instarà al Govern Valencià a què done una solució a

aquest problema de contractació per a cobrir les necessitats del servei d’urgències del Verge dels Lliris, i a més, per garantir unes condicions laborals i de formació per a les persones treballadores i aconseguir d’aquesta forma, un servei òptim per als usuaris del servei. En aquesta Declaració Institucional també es demanarà que les places vacants siguen cobertes com més prompte millor, i que la falta de facultatius al nostre hospital siga tractada de forma urgent per la conselleria. Segons ha declarat l’alcalde alcoià, Toni Francés: “És una proposta de tota la corporació per a intentar que se solucione aquest problema i poder tindre el millor servei possible d’urgències, esperem que es cobrisquen com més prompte millor totes les places vacants pendents, és una qüestió prioritària”.

Torna l’autobús a la Font Roja BR | Alcoi./ Des del dia 13 de juny torna el servei d’autobús a la Font Roja per a diumenges i festius, és a dir, els mateixos autobusos que van al cementeri, però que aniran fins a la Font Roja, i ara ja no hi haurà eixides des de la Plaça d’Espanya en els horaris de les 9:30, les 12h i les 13:30h. Per a baixar de la Font Roja hi haurà autobusos a les 9:35, les 12:05 i les 13:35h. En els tres trajectes es farà una parada al Cementeri, tant en la pujada com en la baixada. Com en la resta de serveis d’autobús no es podrà pagar amb efectiu, només amb targeta bancària, o bono.

BR | Alcoi./ Segons ha informat la Generalitat Valenciana, s’ha comprovat que des de l’any 2016 no hi ha hagut cap brot de Legionel·la a Alcoi, i per això, s’ha proposat que Alcoi siga considerat un municipi més del País Valencià pel que fa a les mesures de vigilància i controls especials. Alcoi va ser declarada en 2002 com a Zona d’Actuació Especial (ZAE), és a dir, és una zona en la qual existeix un major risc de contagi per Legionel·la a causa d’un brot comunitari d’origen ambiental. Per culpa d’aquest fet es van haver de prendre mesures de vigilància i control especials. En 2016 es van revisar les mesures de vigilància, però es va considerar que encara s’havien de fer control especials sobres les instal·lacions amb probabilitat de proliferació i dispersió de la legionel·la, o en la xarxa de proveï-

Parc de l’anfiteatre de la zona nord d’Alcoi./

ment d’aigua de consum humà o els vehicles de neteja viària. Després de passar tot aquest temps sense haverhi casos, i de què l’Ajuntament sol·licitud de l’Ajuntament, la Generalitat ha considerat que Alcoi és un municipi més, i per això deixarà de tindre mesures especials. En el cas de la vigilància sanitària en la xarxa de proveïment d’aigua de consum humà, s’haurà de seguir controlant, i les instal·lacions que tinguen

rics de tindre un brot en el nucli urbà, seguiran els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel·la. Pel que fa als vehicles de neteja viària, es garantirà sempre la presència de biocida, i s’haurà de portar un registre, així com controls periòdics per part del Centre de Salut Pública d’Alcoi. En les fonts que hi ha a la ciutat també s’haurà de fer anàlisis de manera anual i controls de biocida i Ph de manera setmanal.

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

actualitat alcoi

Obertes les piscines municipals d’Alcoi

Ja es pot aconseguir el carnet d’abonament d’aquesta temporada al Centre d’Esports d’Alcoi BR | Alcoi./ Les piscines municipals d’Alcoi (Batoi, José Trenzano Alós i Caramanxel) van obrir les seues portes a partir del divendres 18 de juny. Aquesta temporada d’estiu, com ja va passar l’any passat, es veurà afectada per les mesures sanitàries reguladores per als espais destinats al bany recreatiu. L’Ajuntament d’Alcoi, concretament la regidoria d’Esports, està treballant perquè totes aquestes instal·lacions acomplisquen les mesures higièniques, sanitàries i de seguretat necessàries per-

què aquest siga un espai segur. Poder obrir les piscines durant l’estiu, a més de suposar una oferta lúdica per a la ciutat, també dona treball temporal a 20 persones entre socorristes i conserges. Tots aquells que desitgen aconseguir el carnet d’abonament per a aquesta temporada 2021, que finalitzarà el dia 5 de setembre, podrà fer-ho en l’horari d’atenció al públic de les oficines del Centre d’Esports. Les tarifes es poden consultar a la web de l’Ajuntament d’Alcoi.

Un mural per Palestina

Un grup de gent solidària i preocupada pels bombardejos constants i el bloqueig de la franja de Gaza SS Alcoi./ Les Amigues i Amics de Palestina d’Alcoi, han pintat un mural en la zona Santa Rosa davant del Parc del Romeral, on han volgut reflectir que “com el Guernica és el símbol de l’atac per a destruir a un poble, el mateix està passant a Palestina, una gran potencia com és el govern israelià, atacant un lloc on ni es pot entrar ni eixir”. Alcoi és un poble solidari i ha donat una bona resposta sempre que s’ha fet qualsevol d’acte en suport al poble palestí. Per això volen “solidaritzar-nos amb el poble palestí i demanar el cessament del bloqueig i de l’ocupació en tota palestina”. A més recorden que “només en aquest últim bombardeig ha causat la mort a més de 200 palestins i palestines, 60 d’ells menors i la destrucció d’escoles, hospitals, així com moltíssims habitatges. Bombardejos que són diariament, encara que no en aquesta intensitat”.

El Rotary Club Alcoy Font Roja té nou president,Rafael Miralles Durant l'acte s'ha fet el canvi de tota la junta, i el tradicional "canvi de collar" BR | Alcoi./ Des del dia 26 de juny el Rotary Club Alcoy Font Roja té nou president. Rafael Miralles Sabán és l’encarregat d’agafar el testimoni de Lalo Blanes Nules, ja que els presidents d’aquesta institució es renoven de forma anual. A més de fer canvi de president, també s’ha fet de tota la junta directiva, i ara com a secretari i substituint a Ignacio Miró, estarà Xavi Colomer. La resta de la junta estarà formada per Aroa Torregrosa, Santiago Cano, Carolina Gisbert, Pablo Vilar, Javier Torregrosa, Lalo Blanes, Pedro García Belenguer, Ignacio Miró, Rafael Doménech i Ramón Requena. L’acte va tindre lloc en el restaurant de l’Hostal Savoy, i van assistir algunes autoritats com l’alcalde, Toni Francés, el regidor d’Ocupació i Formació, Alberto Belda, o representants dels grups polítics municipals PP, Ciutadans, i Vox.

Rafa Miralles i Lalo Blanes./

Aquest encontre també ha sigut profitós, ja que s’han repassat les activitats en favor de la comunitat que s’han fet des d’aquesta institució, i s’ha destacat la finalització de l’actuació en Punt d’Encontre Familiar, la campanya d’Aliments Frescos per a famílies afectades per la crisi provocada per la pandèmia, o el projecte d’Actuació Educativa Don Bosco per a la seua conversió en centre de dia. Rafael Miralles, ja com a president, durant el seu

discurs ha valorat la implicació dels socis del Rotary Club Alcoy Font Roja: “Som un club rotari amb molt pocs anys de vida, però amb un equip molt implicat. Això i la gran solidaritat de les persones de les nostres comarques ens permeten portar endavant molts projectes per a ajudar a qui més ho necessita”. Per la seua part l’expresident, Lalo Blanes, s’ha mostrat satisfet pels projectes que s’han fet fins ara, i nous projectes que van a començar.

Alcoi celebrarà en octubre el Congrés de Ciutats Intel·ligents i Big Data BR | Alcoi./ Com han anunciat des de l’Ajuntament d’Alcoi, la nostra ciutat acollirà durant els dies 20 i 21 d’octubre en l’IVAM CADA el Congrés de Ciutats Intel·ligents i Big Data. És la primera edició d’aquest esdeveniment, que fusiona altres congressos, i que té com a intenció convertir-se en un fòrum que se celebrarà cada dos anys, i els professionals de referència, empreses digitals, líders de la indústria tecnològica o responsables de grans projectes, entre molts altres, compartiran la seua visió i parlaran sobre tendències, reptes i oportunitats. En aquestes jornades hi haurà ponències magistrals, taules de debat, fira d’empreses i comunicacions científiques.

Més de 670 persones es beneficien de les Ajudes Parèntesi a Alcoi

Les 351 subvencions concedides en la segona convocatòria s'han sumat a les més de 320 que ja s'han pagat de la primera edició BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha concedit més de 670 ajudes a autònoms i micropimes gràcies a les Ajudes Parèntesi, que estan dins del Pla Resistir de la Generalitat Valenciana. Aquesta és una línia de subvencions que s’ha donat a sectors afectats per les restriccions derivats de la Covid-19, i concretament en Alcoi, s’han destinat 1.444.223 euros. En la primera edició d’aquestes ajudes es van beneficiar més de 320 autònoms i micropimes, que van rebre ajudes de 2.000 euros i de 200 per cada treballador contractat, i que han sigut pagades pel consistori. Pel que fa a la segona convocatòria, la quantitat de les subvencions ha sigut la mateixa, i ha donat suport a 23 noves activitats econòmiques, que han comptat amb una partida de 730.000 euros. En la segona edició s’han

presentat un total de 418 sol·licituds, de les quals 351 ja han sigut aprovades. Les dos convocatòries han tingut un gran èxit, per això s’ha esgotat tot el pressupost, per la qual cosa, es preveu que alguna subvenció quede pendent de pagament. L’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, ha explicat que l’Ajuntament està preparant una nova convocatòria d’ajudes per a les persones o sector que s’hagen quedat exclosos. “Comptem ja amb una línia de finançament i estem ultimant les bases perquè puguen optar el màxim nombre d’empreses. El nostre objectiu és complir amb el compromís que adquirim des del primer moment d’aquesta crisi, consistent a ajudar als qui hagen patit els seus efectes per a situar-nos en la millor situació per a una ràpida recuperació”.

actualitat alcoi

L’11 d’octubre i el 19 de novembre seran festius a Alcoi BR | Alcoi./ Segons ha informat l’Ajuntament d’Alcoi, El Consell Econòmic i Social ha aprovat els dies dilluns 11 d’octubre i el divendres 19 de novembre com a festius locals per a l’any 2021. D’aquesta forma es recuperaran els dos festius locals que s’havien d’utilitzar durant el mes d’abril per a celebrar les festes de Moros i Cristians, però que es van anul·lar al no poder-les fer. Aquesta decisió es va prendre de forma consensuada amb l’Associació de Sant Jordi durant el mes de febrer, i es va decidir fixar noves dates segons com evolucionara la pandèmia. A més, s’han acordat els festius locals per a l’any 2022. S’ha decidit que siguen el divendres 22 i el dissabte 23 d’abril.

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Alcoi signa el protocol per a convertir la ciutat en model per a fer l’Agenda Urbana

En l'acte han estat presents el ministre José Luis Ábalos, i l'alcalde alcoià, Toni Francés BR | Alcoi./ En el divendres 18 de juny, l’Ajuntament d’Alcoi va signar amb la Secretaria General d’Agenda Urbana i Vivenda, del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el protocol general d’actuació que converteix a la nostra ciutat en localitat pilot de l’Agenda Urbana Espanyola. L’acte s’ha dut a terme en la seu de la Subdelegació de Govern d’Alacant i han assistit el ministre de Transports, Mobilitat, i Agenda Urbana, José Luis Ábalos; el secretari general d’Agenda Urbana, David Lucas; la delegada del Govern de la Comunitat Valenciana, Glòria Calero; i la subdelegada del Govern de la província d’Alacant, Araceli Poblador. A més, representant a Alcoi han acudit l’alcalde, Toni Francés, i el vicealcalde, Jordi Martínez. Francés ha destacat que:

El ministre José Luis Ábalos amb l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés./

“La signatura d’aquest protocol d’actuació ens permet avançar cap al nostre objectiu d’aconseguir una ciutat més integrada i sostenible, alhora que millora el nostre posicionament per a captar nous fons europeus amb què portar endavant aquest procés de trans-

formació. Convertir Alcoi en un dels municipis pilot de la província d’Alacant per desenvolupar l’Agenda Urbana Espanyola, és, a més, una nova mostra de la confiança depositada pel Ministeri en la nostra ciutat i en les estratègies plantejades per l’Ajuntament

d’Alcoi”. El ministre ha reconegut l’àmplia experiència d’Alcoi en la planificació estratègica i ha valorat els treballs realitzats en els últims sis mesos en el seu Pla d’Acció Local. A més d’Alcoi, hi ha altres quatre ciutats del País Valencià que partici-

pen en aquest projecte: Castelló, València, Torrent i Alacant, que també van firmar el protocol en aquest acte. Ábalos ha reivindicat la implantació de l’Agenda Urbana, perquè porta a garantir el dret a l’habitatge, a fomentar la cohesió social, a impulsar una mobilitat sostenible i vertebradora, a regenerar espais urbans i a rehabilitar el patrimoni arquitectònic. “L’Agenda Urbana és l’instrument més eficaç per a conjugar les aspiracions econòmiques dels ciutadans amb la justícia social i la qualitat de vida i per a créixer amb equitat i de manera sostenible”, ha explicat el ministre. Aquest protocol marca les accions que es duran a terme fins a l’any 2030, amb l’objectiu de fer dels pobles i ciutats, “àmbits de convivència amables, acollidors, saludables i conscienciats”.

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

unión alcoyana

entrevista

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Entrevista

Jordi Segura: “Em dona molt orgull,però

amb un gran sentiment de responsabilitat” Miguel Juan Reig ha deixat el seu càrrec com a regidor i ha donat pas a Jordi Segura per a unir-se al govern local. Aquest enginyer de professió estarà al capdavant de les regidories d'Innovació, Indústria i Activitats, i Societat Digital. Belén Rivas./

bans de ser regidor, a què A et dedicaves? Jo vaig exercir com a Enginyer

poc temps després d'acabar la carrera, però després vaig començar a ser professor associat, en 1997, a la Universitat Politècnica de València, al Departament de Mecànica Dels Mitjans Continus i Teories d'Estructures, i fins ara he estat de professor titular, com a docent i investigador, i he tingut també algun càrrec de gestió. - Per què vas ser tu el que vas ocupar el lloc que ha deixat lliure Miguel Juan Reig? Va ser per llista o perquè el teu perfil encaixava en les noves regidories? En un principi ha sigut per llista. El següent de la llista era jo, però a l'hora de repartir les regidories, pel meu perfil, i per la meua professió, la veritat és que s'adaptaven molt bé. - Com vas rebre la notícia de què anaves a entrar al govern local? La vaig rebre a poc a poc, perquè m'ho van dir 15 dies abans. Em van comunicar que Miguel volia jubilar-se, i donar pas al següent, cosa que li agraïsc molt; i bé, va ser una alegria, vaig sentir-me molt orgullós per poder arribar al càrrec i vaig assumir la situació nova i canviar el xip. - Ens has comentat que formaves part de la llista electoral, però quina és la teua trajectòria dins del món de la política? Vaig entrar en el PSOE en l'any 2009, i farà uns quatre que forme part de l'executiva local, i eixa és la meua trajectòria. Sempre he participat activament en tot el que he pogut, en totes les

“Vinc d'un entorn laboral que domine,que és la universitat,estic eixint de la zona de confort,i és un repte, però que afronte amb moltes ganes de treballar i amb molta il·lusió”

Jordi Segura assumeix una nova responsabilitat com a regidor a l’Ajuntament d’Alcoi./

assemblees, actes, eleccions, taules... El que seria un militant local. - Quan vas entrar en 2009 pensaves que arribaries a ser regidor? No, en absolut. No tenia cap aspiració política. Jo ara tinc 47 anys, és a dir, que vaig entrar prou major en el món de la política. Sempre he tingut una ideologia d'esquerra moderada, i vaig triar el PSOE, però sense cap expectativa d'arribar a algun càrrec. - T'enfrontes a una nova etapa, com et sents per treballar pel teu poble? Em dona molt orgull, però també amb un gran sentiment de responsabilitat. Vinc d'un entorn laboral que domine, que és la universitat, estic eixint de la zona de confort, i és un repte, però

que afronte amb moltes ganes de treballar i amb molta il·lusió. - A partir d'ara seràs regidor d'Innovació, Indústria i Activitats, i Societat Digital. Són quasi totes noves aquestes regidories, no? Indústria estava dins d'Empresa, però ara s'han separat. I Societat Digital s'encarrega de la digitalització i un poc del tema d'Smart City, i és com una àrea nova. Però dins de l'Ajuntament els departaments no han variat, simplement està organitzat d'una altra manera. - I podries explicar-nos breument en quins àmbits o en què es basarà el treball d'aquestes regidories? En Indústria, jo crec que feia falta una regidoria específica per a aquest tema, per la nostra tradició industrial, i bàsicament es-

tem desenvolupant el Pla d'Impuls Industrial. Aquest pla està fet a partir dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU, a partir d'ahí es crea el projecte Alcoidemà i l'estratègia EDUSI, i el pla estratègic. I dins del pla estratègic, s'entronca el pla econòmic d'Impuls Industrial, que tenen quasi 30 mesures que volen fomentar i millorar les condicions de la indústria en Alcoi en tots els seus aspectes, des de la formació, que la portarà més la regidoria d'Empresa, però també estan les millores dels polígons industrials, innovació i modernització de la gestió i dels polígons industrials, actuacions sobre la digitalització en la indústria, i una sèrie d'accions que estan en aquest pla d'ImpulsAlcoi. És un pla molt ambiciós, durarà fins a 2023 i hi

Av. Diputación, 7 bajo · BENILLOBA T/F. 96 551 72 02 · M. 639 712 570 cyemiguel@gmail.com

ha moltes accions per desenvolupar que culminen amb l'Illa de Rodes. Les regidories d'Innovació i Societat Digital són molt transversals, perquè afecta altres regidories. Quan parles d'Innovació pots parlar en temes de mobilitat, en serveis socials, en Medi Ambient. Tot està dins de l'estratègia de tindre una ciutat sostenible i eficient energèticament. - Quins són els projectes que t'agradaria dur a terme? A curt termini m'agradaria dur a terme totes les accions d'ajudes als polígons, que estem fent amb l'IVACE, ahí hi ha vora dos milions d'euros, i volem que estiga fet a finals d'any. Però, en el tema industrial hi ha molt més, perquè està el tema de la digitalització. S'ha de tindre en compte que Alcoi forma part de la xarxa de ciutats d'Innovació del Ministeri. Estem treballant en la plataforma de ‘Ciudad’, una plataforma digital en la qual s'integraran totes les innovacions digitals i tecnològiques que vagen creant-se, per exemple, tenim quasi preparada una xarxa d''Internet Off the Things', que és pública i municipal, i està a punt de posar-se en marxa, i també tenim com a model l'Edifici Eduardo Latorre com a edifici intel·ligent, i l'integrarem en aquesta plataforma.

pobles és savi

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

El poble és... savi

Parlem sobre l’abandonament de mascotes

Durant la temporada d’estiu és l’època en la qual hi ha més abandonaments de gossos, i encara que les xifres estan baixant, malauradament hi ha gent que continua fent aquesta pràctica. Per a saber més, hem parlat amb alguns experts i ens han explicat la seua feina per a conscienciar en la responsabilitat que és tindre un gos

Fátima Azahar

Teresa Sanjuán

Daniel Pérez

“Abandonar-lo no s'hauria de contemplar, ni ser una opció”

“A ells els agradaria que els abandonaren?”

“al final els que paguen les conseqüències són ells”

Una de les veterinàries de l'equip de la Clínica Veterinària Aitana, Fátima Azahar, ens ha explicat que alguns dels casos de gossos que abandonen arriben fins a la seua clínica una vegada els han trobat, i ells han de seguir un protocol d'actuació: "Si ens arriba un gos que han abandonat el primer que fem és veure si té el xip, en el cas que si tinga, ho comprovem en la base de dades i es pot localitzar al seu propietari; en el cas que no tinga el xip, la cosa depén de qui tinga el gos, ja que per exemple, si vénen des de la Protectora, o algú que col·labore amb ells, de normal són els que es fan càrrec de la situació, i de buscar una nova família", però Fátima afegeix que "En el cas de que vinga d'una persona particular, moltes voltes ells se'ls enduen a la seua casa, i esperen per si apareix el seu propietari". I és que segons ens ha explicat la veterinària: "Hi ha casos que encara que no tinga el xip l'han reclamat, ja que hi ha gent que no li posa el xip, però s'ha de dir que és obligatori posar-ho". El seu missatge davant d'aquesta injusta pràctica que malauradament hi ha gent que fa, és que: "Hi ha moltes opcions abans d'abandonar-ho, per exemple, buscar una nova família, explicar-li el cas a la Protectora, o inclús deixar-lo en una residència durant un temps per a poder trobar una nova casa, però, abandonar-lo no s'hauria de contemplar, ni ser una opció".

Des de l'Ajuntament d'Alcoi estan implicats en evitar aquest tipus de pràctiques, i és per això que concretament en la regidoria de Salut Pública treballen pel benestar dels nostres animals. Teresa Sanjuán, regidora d'aquest departament, ens ha comentat que: "Com cada any fem una campanya específica pel tema de l'abandonament dels gossos. L'any passat com estava el tema del coronavirus, va decaure l'abandó dels animals, però, en estiu, quan la gent se'n va de vacances s'oblida que té una responsabilitat", per a donar visibilitat s'han posat mupis, i diferents cartells repartits per la ciutat. A més de dur a terme aquesta campanya l'Ajuntament també treballa perquè els propietaris d'animals siguen responsables en altres àmbits: "Fem altres campanyes, com la de neteja viària, ja que molta gent no neteja el que embruta". La regidora té un missatge clar per a aquelles persones que són capaços de deixar a aquests éssers vius: "A ells els agradaria que els abandonaren? Eixa és la pregunta que li faria a les persones que abandonen els seus animals, perquè estan convivint com un més de la família, és un ésser viu i les nostres mascotes han d'estar sempre, en els moments roïns i en els bons", i li recorda a la gent que: "s'ha de ser responsable, quan la gent té un gos ha de cuidar-lo sempre, en les dures, i en les madures, i respectar-lo, perquè ells sempre estan ahí al nostre costat”.

Als últims anys s'ha notat que la gent està més conscienciada sobre l'abandonament de les mascotes, però hi ha treball per fer. Daniel Pérez, de la Societat Protectora d'Animals i Plantes d'Alcoi explica: "Hem fet una campanya amb l'Ajuntament, i a part, fem la campanya d'esterilització, una de les principals causes d'abandó, ja que molta gent que té cadells i no sap què fer ells". Són moltes les causes i com ja hem dit, tindre cadells és una, però Pérez ens destaca més: "El que té un gos que es fa gran, el que es pensa que tindre un animal no porta cap responsabilitat, o perquè no s'han sabut educar". En la Protectora quan apareix un cas, Pérez conta que: "El primer és veure si té el xip, si ho té es localitza al seu propietari i ja està. El problema és quan no el té que fem una revisió veterinària per tal d'assegurar-nos que estiga bé, i després hem d'esperar 20 dies per a veure si apareix el seu amo. En el cas que no, comencem a buscar-li una nova família. En Alemanya s'adopten molts animals d'ací. Fem molta difusió per a trobar una nova casa". "S'ha de tindre en compte que és un ésser viu, i s'ha de ser conscient que té moltes necessitats, temps i diners, i és una responsabilitat que adquirim. Si no van a fer-se càrrec, és millor que no el tinguen, un animal no és un capritx, si la teua forma de vida et permet tindre'l, queda-te'l, però sinó no, perquè al final els que paguen les conseqüències són ells", assenyala Daniel Pérez.

CHAPA Y PINTURA Sustitución de lunas Reparación de llantas Mecánica Electricidad Neumáticos

de ure

Espai Lli

P.I. COTES BAIXES C/A - 19 · T. 96 552 35 55 · ALCOI

Profesionales de su confianza Más de 35 años a su servicio Con la mejor garantía en todo tipo de reparaciones

entrevista

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Entrevista

Julia Company: “Crec que açò s'ha d'aproﬁtar

per a transformar el nostre model productiu” La directora de l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), Julia Company, ha estat comentant quina és la situació actual de les pimes i que s'està fent des de l'entitat per a poder ajudar a pal·liar la crisi econòmica i social que ha deixat la Covid-19. Belén Rivas./

uina ha sigut la implicació de l'IVACE durant la pandèmia, en 2020, per tal d'ajudar a les empreses? El primer que vam fer va ser traure dos convocatòries d'ajudes que no estaven previstes en els pressupostos. Una estava dirigida a que les empreses pogueren compensar els gastos que va produir el teletreball, ja que moltes es van veure obligades a treballar així,. L'altra línia també amb 5 milions més, va ser per a cobrir les despeses per a aquelles empreses que van decidir destinar una part de la seua producció a material sanitari. Com eixos 5 milions van ser pocs, vam gestionar altres 5 milions juntament amb la Conselleria d'Hisenda per a cobrir les despeses de les empreses que van dedicar una part de la producció de material de protecció. D'aquesta manera amb la Conselleria vam ajudar també a les grans empreses, ja que l'IVACE sol cobrir sols a pimes. També vam posar a disposició de les empreses un consultor perquè poguera ajudar a l'homologació de productes, i amb col·laboració dels Instituts Tecnològics, vam posar al mercat prop de 40 iniciatives que van donar solució a la pandèmia, amb productes com els respiradors. - Pareix que ja es comença a veure la llum al final del túnel. Quina és la teua valoració de com s'han fet les coses? Crec que la crisi sanitària està anant millor, gràcies al tema de la vacunació, encara que hi ha repunts, però són de menor gravetat. Eixa crisi sanitària ha desembocat en una crisi social i

Julia Company, director del IVACE./

econòmica, i eixa encara existeix, perquè la realitat és que hi ha hagut moltes empreses que han hagut de tancar, que no han pogut resistir aquesta situació. És cert que hi ha sectors que s'han vist més afectats que uns altres, encara que tots s'han vist repercutits. Al final si tanquen empreses, hi ha gent que es queda sense treball, i per tant, no poden consumir ni gastar, i això fa que l'economia es ressenta. Per part de les pimes és cert que el que vam viure era un clima positiu, tant per la part sindical, com per la part empresarial, es va fer un esforç per col·laborar tots junts perquè va ser una situació difícil de preveure, i va haver molt d'interés per col·laborar. Possiblement un dels ensenyaments que ens

ha deixat la pandèmia ha sigut que la col·laboració dona solucions, ja que de la col·laboració publicoprivada van eixir solucions de problemes que va crear la crisi; per exemple dotar de material de protecció als sanitaris. Jo crec que aquesta col·laboració ha sigut fonamental i hauria de durar en els anys. - Has parlat sobre la crisi econòmica i social que ha deixat la pandèmia, i que encara està. Que creus que s'ha de fer a partir d'ara per tal d'aconseguir aquesta recuperació? Quin serà el treball de l'IVACE en aquests moments? La crisi sens dubte perdura i durarà durant algun temps. Si la crisi sanitària haguera sigut més curta, l'eixida haguera sigut més ràpida. Crec que açò s'ha

“un dels ensenyaments que ens ha deixat la pandèmia ha sigut que la col·laboració dona solucions, ja que de la col·laboració publicoprivada van eixir solucions de problemes que va crear la crisi” d'aprofitar per a transformar el nostre model productiu, i fer un model productiu més competitiu i més adaptat al context actual, però a més, en eixa recuperació no podem deixar-se a ningú enrere, s'ha de fer un model que incloga a tots els sectors de la societat. El que crec que ha fet la pandèmia ha sigut accelerar aquestes transformacions que eren necessàries. - Deixant un poc la pandè-

mia enrere, quins són els pròxims projectes que té l’IVACE? El tema energètic, amb el projecte amb el qual portem treballant des de fa anys, però que ara s'ha posat en evidència que és més necessari que mai, i és l'autoconsum energètic, i dins de l'autoconsum col·lectiu, i en les comunitats energètiques locals, siga en barris o als polígons industrials. Hem vist que el cost de l'energia no es pot assumir, i aquesta és una forma de fer més barata aquesta energia, a més de contribuir en la millora del Medi Ambient. També començarem projectes d'economia circular perquè és un altre dels elements fonamentals, i ja hem posat en marxa l'Observatori d'Economia Circular, i esperem que d'ahí puguen eixir projectes molt interessants. Pel que fa a la digitalització incrementarem les ajudes dirigides a les pimes perquè s'incorporen i digitalitzen tota l'empresa i que arriben a un nivell necessari de digitalització que faça que puguen incorporar-se a la indústria 4.0. També teníem el projecte d'identificació d'empreses valencianes innovadores i tractores, en les comarques de la comunitat valenciana, perquè durem a terme un projecte pilot en el qual posarem en comunicació aquestes empreses amb altre tipus d'empresa perquè puguen fer relacions entre elles, i que tinguen major nombre d'empreses innovadores. Ho presentarem molt prompte, a principis de setembre, i incrementarà la base d'empreses innovadores valencianes.

ecologia

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

S’arrepleguen més de 530 kg de residus en la jornada de neteja del riu Riquer Aquesta activitat ha estat organitzada per la Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció BR | Alcoi./ En el matí del diumenge 13 de juny han tingut lloc la jornada de neteja del riu Riquer, que ha centrat la seua actuació en un tram pròxim al polígon Sant Benet, i en la qual han participat unes 30 persones. La jornada ha estat organitzada per la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi, i segons indiquen: “El total de residus arreplegats en un tram de riu de poc més de 200 metres ha sigut de 533 quilograms, en bona part plàstics i teles procedents d’abocaments d’origen industrial. Han destacat l’especial dificultat d’extraure aquests residus, que estaven mig soterrats pel fang i sediments del riu”. A més, també expliquen que: “s’han arreplegat multitud de tovalloletes humides higièniques, que es queden enganxades a la vegetació del riu, i que evidencien que en mo-

yes intenses de conscienciació sobre el greu problema que comporta abocar les tovalloletes humides a la tassa del vàter, que obstrueixen les conduccions de les aigües residuals i provoquen vessaments d’aigües negres als rius”. El lema d’aquesta jornada ha sigut ‘El mar comença ací. Rius nets,

mars vius’, ja que segons informen des de l’associació ecologista, “a l’Estat espanyol més de 4,8 milions de tones de plàstics procedents de la terra ferma van a parar al mar, en gran part a través dels rius. En aquest sentit, les persones participants en la neteja han vist amb els seus ulls com els plàstics van fragmentant-se en trossos més menuts, però no desapareixen, sinó que amb el temps acaben convertint-se en microplàstics, que tenen un greu impacte en els animals que els ingereixen, com en el cas dels ocells i dels peixos”. La jornada ha finalitzat reivindicat els envasos retornables i reutilitzables, enfront del model promogut per Ecoembes, basat en els envasos d’un sol ús. La Carrasca vol recordar que “reciclar ha de ser l’última opció, després de la reducció i la reutilització”.

BR | València./ El Consorci Provincial de Bombers de València comptarà enguany amb més de 850 efectius per a la campanya estival contra els incendis forestals. El dispositiu està integrat per 697 bombers professionals, 147 bombers voluntaris, 26 unitats de Bombers Forestals de Generalitat i 56 brigades de prevenció d’incendis de Divalterra de Diputació. A més, està previst posar un dispositiu especial de Reforç Forestal de bombers professionals i bombers voluntaris per als dies de màxim risc per incendis forestals, en els quals la

Generalitat decrete l’Alerta 3 d’Incendis Forestals. Pel que fa als mitjans materials, el Consorci compta amb un total de 140 vehicles, 52 d’ells amb autobomba, vehicles de transport de personal i càrrega i vehicles de comandament, una Unitat Mòbil de Comunicacions amb funció de Comandament Avançat, i un vehicle que incorpora les últimes tecnologies en comunicacions i informàtica. També coordina 27 autobombes forestals i els 10 mitjans aeris de la Generalitat per a la província de València. En aquest 2021, entre ge-

Voluntaries i voluntaris a la campanya de neteja./

ments de pluges intenses hi ha un problema de desbordament de col·lectors d’aigües residuals, possiblement dels polígons industrials, que caldria investigar i resoldre, amb la construcció de depòsits de tempestes o amb altres solucions tècniques”. Des de La Carrasca reclamen que: “s’haurien de dur a terme campan-

Més de 850 efectius de València cobriran aquesta campanya

Aquest dispositiu està integrat per 697 bombers professionals, 147 bombers voluntaris, 26 unitats de Bombers Forestals de Generalitat i 56 brigades de prevenció d'incendis de Divalterra de Diputació

ACIF guardonada pel Ministeri de l’Interior L’entitat alcoiana ha rebut la Medalla al Mèrit de Protecció Civil, i en l’acte han estat presents diferents autoritats BR | Alcoi./ El president d’ACIF, Jordi Gutiérrez ha sigut l’encarregat d’arreplegar el reconeixement que ha rebut aquesta institució. Es tracta de la Medalla al Mèrit de Protecció Civil que ha atorgat el Ministeri de l’Interior. A l’acte han assistit el secretari autonòmic d’Emergències, Jose Maria Ángel, l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, els regidors Jordi Silvestre, Raül Llopis i Jordi Martínez, i també el diputat del Consorci Provincial de Bombers Javier Sendra.

ner i maig, els efectius han intervingut en 1.108 incendis de vegetació, dels quals 1.019 són incendis de matoll, 42 incendis en urbanitzacions, 28 incendis forestals, i 19 incendis en zona rural/forestal. Aquestes xifres demostren un notable augment respecte a l’any anterior, ja que hi va haver 884 incendis. “Malgrat que la primavera ha sigut bastant humida, les previsions de l’AEMET apunta a un estiu més càlid del normal. Aquestes previsions, combinades amb la fi de l’Estat d’Alarma, fan preveure un estiu que s’anirà com-

plicant”, apunten des del Consorci. Des d’aquesta entitat demanen a la ciutadania “la màxima precaució en les eixides i activitats a la muntanya, ja que cal recordar que la major part dels incendis que es produeixen en el medi natural són d’origen antròpic. També es recorda la conveniència d’adoptar mesures de protecció en segones residències, com la creació de franges lliures de vegetació al voltant de la casa, i es recorda la prohibició de cremes agrícoles, vigent fins al 16 d’octubre”.

piscines municipals alcoi

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

històries de la deportació

· Històries de la deportació XIII ·

Sobreviure a Gusen

-Miguel Belda Belda, d’Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida)Miguel Belda Belda va integrar el comboi dels 927 -conegut com els d’Angulemaque el 20 d’agost de 1940 van eixir del camp de presoners de Les Alliers, en els afores de la població, cap al camp de concentració de Mauthausen. L’organització que es feu càrrec dels refugiats no era la Gestapo, sinó la RSHA de Berlín (Oﬁcina Central de Seguretat del Reich), una entitat subordinada de les SS. Aquest transport no es du a cap des d’un stalag i els seus integrants no són presoners de guerra -com en tots els altres casos- sinó que es fa des d’un enclavament civil i per tant eren civils refugiats bona part

dels que anaven en el comboi. D’aquestes 927 persones els nazis en van deixar 377 a Mauthausen (els homes i joves de més de 14 anys). Les dones i xiquets (els 550 restants) van continuar el viatge i, després de recórrer bona part d’Europa, van acabar a Hendaia, en el País Basc francés. Allí foren lliurats a la policia franquista. Únicament el 13% dels integrants que es quedaren en Mauthausen eixiren amb vida. I Miguel Belda té el doble mèrit d’haver sobreviscut al mortífer kommando de Gusen, on va ser destinat ben aviat i on es va passar tota la deportació.

Guillem Llin Llopis./

’aieloner Miguel Belda Belda va nàixer el dia 28 de gener de 1918. Era fill de Joaquín Salvador Belda Borredá (jornaler, 1877), i de María Rafaela Belda Martínez (les feines de casa, 1887). Van tindre cinc fills: Joaquín, Rafaela, María i Brígida, a banda de Miguel, i vivien al carrer Santos de la Piedra, 4, d’Aielo de Malferit. Miguel es va posar a treballar com a llaurador en un paratge denominat la Sénia, per la qual cosa seria conegut com a Miguel el de la Sénia. Vivia tot l’any en casa de la família de la finca que hi havia allí, si bé anava tots els dies a veure els seus pares al poble. En esclatar la guerra, se n’anà voluntari amb díhuit anys a Castelló de la Plana, segons sembla al cos de Carrabiners. Després de fer tota la contesa bèl·lica s’exilia a França i és internat al camp de presoners de Les Alliers. Una vegada assentat en el camp, intenta que algun veí franquista d’Aielo de Malferit l’avale per poder tornar-hi, perquè té por, però, com que no troba ningú que li done suport, de-

cideix quedar-se a França. Estant en Les Alliers s’apunta com a integrant de la 99 Companyia de Treballadors Estrangers. Però els alemanys ocupen ràpidament el país. Aleshores, Miguel Belda aconsegueix escapar i s’enrola en la Resistència, on comença a fer actes de sabotatge contra l’invasor, al costat d’altres companys republicans espanyols. En una d’aquestes accions quan tallaven la línia telefònica al costat d’una carretera- la Gestapo el deté el 17 de juliol de 1940 en la població de Poitiers, a mitjan França, a 340 quilòmetres de París. De Poitiers el porten a Angulema, cent quilòmetres més avall, on els alemanys han muntat un camp de presoners, el frontstalag 184. El 20 d’agost de 1940 ix de la ciutat francesa cap al camp de concentració de Mauthausen. El dia 23 d’agost es troba en la presó de Viena i l’endemà és quan el traslladen al camp de concentració on li assignen el número 4004. El 24 de gener de 1941 va ser traslladat a Gusen amb el número de presoner 44111, encara que posteriorment, sense perdre

aquest número de matrícula, li assignarien oficialment un nou número segons la targeta del kommando de Gusen, el 9047. Fou alliberat el 5 de maig de 1945. Va estar deportat 1.715 dies. A Gusen l’esperança mitjana de vida eren sis mesos, variant la duració entre un mes i dotze mesos. Hi va haver uns quants casos excepcionals, com el de l’ontinyentí Rafael Donat Vidal, que va resistir viu 18 mesos i no es va morir, per la qual cosa va

ser traslladat al castell d’Hartheim (que els nazis deien que era un sanatori) i allí el van gasejar. Com va poder resistir Miguel Belda a Gusen més de quatre anys? Com va poder aguantar més de 50 mesos en aquell infern? Els nazis, en la informació que arxivaven dels deportats, no posaven res del grau que tenia assignat cada un d’aquells que en tenien. En aquestes circumstàncies, saber-ho és impossible, però l’opció que fora kapo cobra un realisme notable. Perquè al-

L’esperança mitjana de vida eren sis mesos. Hi va haver uns quants casos excepcionals, com el de l’ontinyentí Rafael Donat Vidal, que va resistir viu 18 mesos i no es va morir, per la qual cosa va ser traslladat al castell d’Hartheim (que els nazis deien que era un sanatori) i allí el van gasejar. Com va poder resistir Miguel Belda a Gusen més de quatre anys? Com va poder aguantar més de 50 mesos en aquell infern? tres opcions són o improbables o descartables, com que exercira de secretari de barracó, que no podia ser perquè a penes sabia

històries de la deportació

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

· Històries de la deportació XIII ·

escriure i no coneixia l’alemany quan hi va arribar. Encarregat de barracó?, és possible, però cal descartar-ho pel mateix motiu. En la cuina, també és factible, però els alemanys cada cert temps canviaven els deportats de treball. Com diem, ens decantem per l’opció més probable: que fora kapo. Aquesta mena de caps de vara o subalterns dins de la jerarquia concentracionària nazi eren la manera més fàcil i econòmica que tenien les SS de mantindre en gran mesura la disciplina bàsica dins dels barracons, esquadres o brigades de treball dels camps de concentració. Eren els encarregats d’administrar l’ordre i l’organització en els graons més baixos de tota l’estructura i funcionament de l’engranatge. Multitud de tasques com el repartiment del menjar, assignació a les esquadres, llocs de treball o neteja dels barracons eren supervisats per ells. Un possible exemple d’aquesta circumstància -que fora kapo- es pot veure en una targeta del kommando de Gusen expedida el 24 de gener de 1944. En aquesta figura el treball que fa al camp Miguel Belda Belda és transportador professional quan, precisament, els transportadors eren dels que menys

temps aguantaven amb vida en el món concentracionari per l’extrem esforç al qual es veien obligats a fer en el dia a dia i que, subalimentats i maltractats, acabava amb les seues forces ràpidament. A banda, són escassíssims els casos en què després de la feina del deportat s’afegisca l’especificació “professional”. Volia dir alguna altra cosa? Una vegada alliberat el camp de Mauthausen, els espanyols no tenien on anar. Tots es van dirigir ràpidament cap als seus països, on tots -des d’autoritats fins a familiars- estaven esperant-los. Però els republicans espanyols no, perquè a Espanya estava Franco. Així doncs, segueixen un temps al camp davant la impossibilitat de trobar un destí on tractar de refer les seues vides. Finalment, és França el país que opta per acollir-los. El 13 de juny de 1945 li atorguen la carta de repatriat francés, i marxa cap a París, on s’estableix i comença a treballar de mecànic i, segons sembla, en cap moment es va posar en contacte amb la seua família d’Aielo de Malferit. A París coneix a Solange Maud’huizon, una jove nascuda el 5 d’agost de 1930, i es casa amb ella el 20 d’abril de 1949, i fixen la seua residència a la place Charras, 17, de Courbe-

ESTE VERANO,

Miguel Belda amb un amic abans de la guerra. Família Belda Maud’huizon./ · Miguel Belda i la seua esposa Solange Maud’huizon passejant per París en els anys 50. Família Belda Maud’huizon./ · La família amb els quatre fills que aleshores tenien a finals de la dècada dels seixanta. Família Belda Maud’huizon./ · Targeta del camp de concentració de Mauthausen amb el nom de Miguel Belda. Arolsen Archives./

LLÉVATE EL DOOBLE EN TODO EN GAFAS DE MARCA Consultar bases en su punto de venta Serraiba más cercano.

voie. L’11 de gener de 1953 tenen el primer fill, Richard Roger; i el 25 de setembre de l’eixe any Miguel Belda Belda es nacionalitza francés. En uns pocs anys, la seua vida ha encarat amb força la via de la normalitat. Té feina, s’ha casat, té un fill, s’ha naturalitzat francés. El 17 de juny de 1955 naix Laurent. Tornen a canviar de casa, ara a París, a l’avenue Porte des Ternes, 1. Naix el tercer fill la primera dona-, el 26 de novembre de 1960, a la qual posen de nom Isabelle Rafaela, indubtablement el segon nom en record a la mare d’ell. Canvien novament de domicili, a Aubervilliers, població del nord de l’àrea metropolitana del Gran París, on el 30 de gener de 1963 naix la quarta filla del matrimoni, Florence, i el 13 de juliol de 1970, la cinquena, Hélène Michelle. Per aquesta època, al voltant de 1970, és quan torna a Aielo de Malferit. Segons sembla, ho va fer dues vegades. Però aleshores els pares havien mort i el germà i dues germanes, també. Únicament continuava amb vida Brígida. Miguel Belda Belda va morir el 19 d’abril de 1995 a la localitat de Villepinte, al nord-est de París. Tenia 77 anys. Contacte: ssdeportats@gmail.com

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

reportatge

Natura

Alcoi, el cel dels voltors Coneixerem la muntanya el barranc del Cinc a la serra de Mariola, on descobrirem de ben a prop aquestes grans aus rapinyaires

Pau Sellés./

Enmig dels impressionants paisatges a la serra de Mariola, hui en dia tots podem gaudir de l'espectacle meravellós del vol d'aquestes grans aus a les nostres muntanyes. Un paratge que ha passat a ser una Reserva de Fauna de gran valor natural. I és que aquest sensacional espai natural és un dels pocs indrets d'Europa on es poden veure amb facilitat les diferents espècies de voltors del continent.

an sols els habitants més entrats en anys de les comarques de l'interior del País Valencià recorden els grans ocells que sobrevolaven el cel dels seus camps de cultiu. Fins a mitjan segle passat, els voltors campejaven per gran part de les zones rurals. L'home ha conegut des de sempre el paper dels voltors com a rapinyaires i fruit d'això s'ha establert una relació que ha perdurat fins als nostres dies. Pastors i ramaders aprofitaven el servei gratuït que prestaven els voltors com a «netejadors». Dos segles després els cels d'Alcoi i comarques tornen a ser especials. En 2021 es compleixen vint-i-un anys del primer alliberament dels primers exemplars de voltor al Projecte Canyet a les Pedreres de Sant Cristòfol. Cal recordar que Àl-

var Seguí va iniciar aquest projecte, i que a partir de 2018 va cedir el testimoni de la gestió del Canyet a l'Ajuntament d'Alcoi, a través de la seua àrea de Medi Ambient. Actualment, els tècnics municipals s'encarreguen de la recol·lecció de les despulles de carn que després són traslladades amb un vehicle habilitat al punt on descasen els voltors. Aquestes restes procedeixen de batudes de caça, d'animals apareguts morts a la serra, o també d'indústries de carn de la zona, que cedeixen restes que no són aptes per al consum humà. Tota aquesta matèria orgànica digerida pels voltors suposa un important estalvi en emissions de CO₂ a l'atmosfera, ja que d'altra forma aquestes restes s’haurien de cremar. L'altra tasca de la qual s'encarrega l'ajuntament és de mantenir

les instal·lacions on s'ubica el Canyet. Del vessant científic del projecte (és a dir, del seguiment i del monitoratge de les aus) s'encarreguen tècnics de la Generalitat Valenciana. Visites turístiques El canyet està habilitat per a poder rebre visites. Entre altres estructures, hi ha dos 'hides' o amagatalls per l'observació de fauna: un fotogràfic amb capacitat per a 4-6 persones, i un altre de majors dimensions destinat a la visita de grups fins a unes 25-30 persones (restringit a 20 per la COVID-19). Aquestes estructures són aprofitades per a realitzar observacions de fauna, principalment de voltor comú, dins del programa d'educació ambiental de l'Ajuntament d'Alcoi o en les jornades de portes obertes que es realitzen gratuïtament una vegada al mes. La

“L'home ha conegut des de sempre el paper dels voltors com a rapinyaires i fruit d'això s'ha establert una relació que ha perdurat ﬁns als nostres dies. visita a aquestes instal·lacions es considera que ha d'estar sempre acompanyada d'una persona que facilite l'entrada a les instal·lacions i que garantisca que es realitza sota unes pautes determinades per evitar pertorbacions a la fauna existent. La visita al 'hide' de majors dimensions i de forma gratuïta és part del programa d'educació ambiental per als centres educatius d'Alcoi. També està pensada per a les associacions d'Alcoi de caràcter educatiu, mediambiental o social, i amb vista a

jornades de portes obertes que es realitzen en diversos caps de setmana al llarg de l'any. Per a altres grups que vulguen visitar aquest 'hide' s'ha de procedir a l'abonament d'una taxa. Prèviament al pagament cal concertar la visita amb el departament de Medi Ambient de l'Ajuntament (qui determinarà si hi ha possibilitat o no de realitzar-la) al telèfon 965537127, o al correu electrònic medi_ambienta@alcoi.org. Pel que fa al 'hide' fotogràfic també existeix la possibilitat de fer visites, però acompanyats per personal designat per l'Ajuntament i amb el pagament d'un preu públic. L'observació de voltors necessita en aquest cas de l'aportació prèvia de menjar. Les condicions de reserva són les mateixes que en el cas anterior.

Horario: Abierto de Lunes a Viernes · No cerramos a mediodía.

Reenquadraments, Gilberto Dobón

suplement

Art&Cultura SUPLEMENT D’ART EL GRAT - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JUL.21/Nº19

Metralla de Jordi Botella · Cicles expositius Alcoi · Miss Tagless · La Veu dels llibres Elionor Oriolà d’Escola Valenciana · Nit de contes a Penàguila · ‘Sauvage’ Josep Sou Carmelina Sánchez-Cutillas · Ximo Michavila · Cicle monòlegs Agullent

actualitat

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Art&Cultura

Les set noves integrants de l’AVL prenen possessió del seu càrrec

L'acte s'ha celebrat al Monestir de Sant Miquel dels Reis, a València, i aquest canvi significa "garantia d'estabilitat, continuïtat i vigorós impuls", segons ha manifestat el seu president, Ramon Ferrer

POEMES CARMELINA SÁNCHEZCUTILLAS

"Conjugació en primera persona" del llibre Conjugació en primera persona Tinc al meu cor un formigueig de versos. Les meues mans formiguegen de versos, i me les mire tothora i no hi veig res. Hi ha dies que tem parlar amb els amics i, fins i tot, tem mossegar el pa i la fruita per no esvanir el formigueig de versos que duc sota la pell i a flor de llavis. Tinc a la gola, al pols, un formigueig de versos, i a les cames també; aquestes cames que pels versos em tremolen tan lleument com si em llevàs de jeure amb un home, ara mateix.

Exposició infantil de l’Escola de BellesArts

‘La cara oculta de l’artista’ a la Casa de Cultura d’Alcoi BR | Alcoi./ La Secció Infantil de l’Escola Municipal de Belles Arts, ha fet una exposició en commemoració del 60 aniversari de l’escola. Aquesta mostra du com a títol ‘La cara oculta de l’artista’. L’exposició es podrà visitar a la Casa de la Cultura fins al dia 2 de juliol.

En total hi ha 81 obres, de les quals 73 rendeixen homenatge a la figura d’Antoni Tàpies, i les altres 8 són un recull d’obres que han sigut premiades en el XXIX Concurs de Patrimoni Nacional de Pintura Infantil i Juvenil per a centres escolars.

BR | País Valencià./ L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha celebrat l’acte de possessió dels nous membres que passaran a formar part d’aquesta entitat. En total són set noves acadèmiques, i aquest canvi s’ha fet per garantir “l’estabilitat, continuïtat i vigorós impuls” d’aquesta entitat cap a un futur “il·lusionant”, segons ha indicat Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia, en aquest acte que s’ha celebrat al Monestir de Sant Miquel dels Reis, a València, presidit pel president de la Generalitat i on han participat moltes personalitats del món de la cultura, representants d’altres institucions públiques, i familiars i amics d’aquests nous membres.

L’alcalde d’Oliva amb les noves membres de l’AVL./

L’elecció de les noves membres l’ha fet la mateixa Acadèmia durant el mes de març per a complir amb la renovació d’un terç dels seus membres i adequar

l’entitat a la Llei d’Igualtat. D’aquesta manera han passat de ser quatre dones, a ser deu dones i onze homes. Les noves acadèmiques

són Rosa Agost, Maria Àngels Francesc, Àngels Gregori, Carme Manuel, Maria Josep Marí, Sandra Montserrat i Vicenta Tasa, i ocuparan els llocs deixats per Antoni Ferrando, Emili Casanova, Albert Hauf, Lluis Meseguer, Maria Isabel Guardiola, Honorat Ros i Eduard Mira. Totes elles s’han compromés a “complir fidelment” de les seues obligacions, com a membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua “amb lleialtat a la Constitució a l’Estatut d’Autonomia, a la resta de l’ordenament jurídic i les institucions de govern valencianes”. També s’han compromés a actuar amb “objectivitat i independència” per a “millorar el servi del poble valencià”.

Els III Premis Joan Lluís Vives donen a conéixer als guanyadors

Aquest certamen reconeix l'edició universitària i la tasca de les editorials universitàries en català BR | Alcoi./ La Xarxa Vives d’Universitat ha publicat quins han sigut els guanyadors dels III Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària en català. L’objectiu del certamen és fer valdre el paper de l’edició universitària en la transferència del coneixement en català, i valorar la qualitat de la tasca que realitzen. Els premis tenen quatre categories, i per tant, quatre guanyadors. El premi a Millor Edició ha sigut per a ‘Evolució constructiva de la catedral de Mallorca’ de Miquel Ballester Julià, i ha estat publicada per Edicions Universitat de les Illes Balears. L’obra fa un repàs de les etapes de construcció d’aquest monument, i repassa els seus elements. El premi a Millor Coedició Interxarxa ha sigut per a ‘Sant Climent de Taüll i La Vall de Boí, de Milagros Guardia Pons i Immaculada Lorés i Otzet. Aquesta obra és la primera monografia publicada sobre l’església de Sant Climent de Taüll, i sobre les seues pintures. La publicació ha estat

Alguns dels llibres reconeguts als premis./

coeditada per Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, per Edicions de la Universitat de Barcelona, pel Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, per Iniciativa Digital Politècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya, per Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i pel Museu de Disseny de Barcelona. ‘Que hi ha darrere de la crisi ambiental? Aportacions des de l’ecologia social’ de Mª Ángels Alió Torres, Helena Perxacs

Motgé i Enric Tello Aragay, ha rebut el premi al Millor Llibre de Ciència i Tecnologia. Aquesta és una obra publicada per Edicions de la Universitat de Barcelona, i analitza la dimensió social de la situació d’emergència ambiental que afronta el món i posa l’accent en el paper de les persones per a resoldre aquest problema. Per últim, el premi a Millor Llibre de Ciències Socials, Arts i Humanitats ha sigut per a ‘Sentències de Joan Lluís Vives’, de Francesc Xavier Blay Meseguer i publicat per Publicacions Universitat d’Alacant. En aquest llibre es recopilen dites, aforismes, adagis, re-

franys i màximes que apareixen al llarg de les obres de l’humanista valencià Joan Lluís Vives. El lector trobarà aportacions i reflexions sobre la condició humana que abracen diversos camps com la filosofia, la filologia, la teologia o l’ensenyament, i temes com la pau o la guerra, el poder i el govern, les dones, les virtuts, els vicis i les passions. La Xarxa Vives és una institució sense ànim de lucre que representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats en educació superior, cultura i llengua. La seua finalitat és potenciar les relacions entre les institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i Serdenya, i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, per tal de crear un espai universitari que permeta coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals i potencial la utilització i la normalització de la llengua pròpia.

entrevista

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Art&Cultura

‘Metralla’deJordi Botella

La resistència antifeixista durant la guerra civil retratada amb precisió i sentiment Parlem amb Jordi Botella, que després d'una aturada llarga, publica la seua última novel·la. Una obra de ﬁcció amb tints de novel·la històrica ambientada a Alcoi. Juan Bordera./

- Comencem pel títol del llibre, Metralla, per què? Metralla és un símbol. Un projectil, per si mateix, pot fer mal. Però la metralla, d'una forma aleatòria, va dirigida més cap a la població civil. És un fet característic de les guerres del segle XX. La metralla pot ferir-te, mutilar-te, però sobretot genera por i pànic. És una metàfora del dolor provocat, a vegades per l’atzar, a vegades per qui perversament el provoca. - I, en la novel·la, quant hi ha de ficció i quant de realitat? perquè està ambientada a Alcoi. Clar, és Alcoi, part del protagonisme és de la ciutat i de la meua família. Aixó si que és verídic, els bombardejos són certs, les víctimes he procurat assegurar-me que són certes. Les noticies relatives a la batalla de Aragó també són verídiques… però a partir d'ací és ficció pura. El context és cert, alguns personatges -com el meu oncle- també, però majoritàriament és ficció, és una novel·la. - Ha sigut un procés llarg des de la teua última publicació, portes molt temps treballant aquesta idea? Sí, perquè està escrita a mà, pot semblar un detall, però a mà el procés d'escriptura és més lent. Té més risc. Després es passa a pantalla, en una altra fase de depuració, i ja després li la vaig deixar llegir a gent molt pròxima, família, i a Manel Rodriguez Castelló, que ja serà qui insistirà, contactarà amb l'editorial, etc. El text porta fet entre 8 i 9 anys. Potser si haguera eixit llavors hauria tingut menys repercussió, ara molta gent sembla estar més sensible i potser predisposada a llegar i parlar sobre aquests temes. - I hi ha una idea de no ser equidistant en la teua novel·la, de no ser indiferent -com dirien Niemoller, Brecht o Gramsci- davant una injustícia tan tremenda com l'ocorreguda després de el Alzamiento, que va suposar la mort, o amb sort, l'exili a tanta gent. El compromís, sí, per descomptat que està. No és un compromís militant, ni subjecte a unes consignes o a un partit, sinó amb la memòria. Amb el passat nostre que encara sobreviu en la nostra societat, en forma de ferides mal curades i

“La història la marquen els vencedors, però la cultura, la creació, la literatura, sol ser obra dels vençuts.Almenys en el nostre cas -Lorca, Miguel Hernández, Machado, els “vencedors” no van tindre cultura que haja soprtat el pas del temps, i ací hi ha un duel de relats”

Jordi Botella presenta la seua novel·la al voltant de la guerra civil a Alcoi. Foto Santi Sempere./

traumes. En el parlament el continuem veient amb contínues referències a la guerra, al passat de vencedors i vençuts, o la versió que es vol comptar de què va ser la República. La sensació que aquell moment va ser un moment molt interessant en la història espanyola i europea, on estava canviant el món molt ràpid, els canvis socials, culturals, les avantguardes. I la República és al mig de tot. Com a espill del que passava en el món. Llavors tot va explotar. I no la van deixar funcionar. Des de fora no es va rebre l'ajuda necessària, i el fracàs de la guerra és un fracàs social que perdura molts anys. Una sensació de sacrifici que perviu sobretot en la societat civil. Degué ser molt dolorós viure, sobreviure, treballar, mantindre una coherència en aquells anys. Un exercici de dignitat per a molta gent. - La frase de “L'home que no coneix la seua història està condemnat a repetir-la.” Creus que aquells que neguen que va ser un colp d'estat contra un govern legítim estan, d'alguna manera possibilitant, al no tancar el debat, que torne a repetir-se algun dia una cosa semblant? La història la marquen els vencedors, però la cultura, la creació, la literatura, sol ser obra dels vençuts. Almenys en el

nostre cas -Lorca, Miguel Hernández, Machado-, els “vencedors” no van tindre cultura que haja soprtat el pas del temps, i ací hi ha un duel de relats. Va haver-hi descontrol al principi en els dos sectors, i algun desastre, per descomptat. Però és certíssim que la República era legítima. Llavors ocorre el colp d'estat, el Alzamiento militar, que és secundat per part d’una banda de l'exèrcit, no per tot, o la guerra hauria acabat en un dia. No va ser una guerra civil, de fet va ser clau el suport internacional dels italians i alemanys. Alcoi el bombardegen els italians. En l'altre costat, no estaven preparats ni tenen els mitjans. Estan descompensats els dos bàndols, els militars republicans eren bons, però els altres tenien la força del poder econòmic i militar. Per això es perd la Batalla d'Aragó. I quan acaba la guerra hi ha una intenció exterminista de l'adversari. La mentalitat de l'exèrcit de les colònies, del Marroc, d'on va sorgir el colp, que era “a l'enemic ni aigua”. S'instal·la una mentalitat religiosa radical, una jerarquia militar i una economia concreta que beneficiava als afins al règim. - En aquests temps d'excés de “informació”, fake news… se sol dir que la veritat s'ama-

ga millor entre mil mentides. Allò va ser un assaig de la Segona Guerra Mundial? La pròpia República va intentar pactar, però per part de l'adversari ni es contemplava aquella opció. I llavors, quan ja es veia la possibilitat d'un conflicte a escala com a mínim europea, Negrín s'arrisca, intenta allargar una situació ja molt complicada, amb l'esperança que els aliats intervinguen al rescat, però no arriben. Els aliats estaven cedint part d’Europa al nazisme sense barallar en aquelles dates. La República va qüestionar l'statu quo, el paper de la dona, el sistema econòmic, i aquell va ser el vertader motiu del xoc de trens. Que a més estava passant en part en tota Europa. - I el que se sol dir, quan una revolució fracassa, el que ve després és la contrareforma de l'extrema dreta. Clar hi ha un ressentiment ancestral contra alguns tipus de poders i de forces, per exemple la religió. I després aquells poders reaccionen. La República pretenia canviar de forma -quasi sempre- civilitzada aspectes que ja havien canviat en gran part d'Europa, d'alguna manera era com una Il·lustració tardana a l'espanyola. Un món laic i racionalista que no es va deixar prosperar, preferien seguir en el segle XIX.

Fotos Tomàs Tàpia./

actualitat

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Art&Cultura

‘Artistes de l’exili i la lluita’arriba al Centre Cultural Mario Silvestre d’ A lcoi Aquesta exposició està organitzada per la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant i el Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de Cocentaina

Ximo Canet a l’exposició “La mar dels baleàric”

Una mostra col·lectiva dedicada al Mare Nostrum EG | El Verger./ Una mostra col·lectiva dedicada al Mare Nostrum, bressol de civilitzacions i eix connector que ha possibilitat l'intercanvi cultural al llarg de la Història. De l'1 de juliol al 28 d'agost de 2021 es podrà visitar l'exposició col·lectiva titulada "La mar dels baleàric" un homenatge al Mare Nostrum on participa l’artista alcoià Ximo Canet. Inaugurada en el preciós espai de la Torre dels Ducs de Medinaceli, al Verger, està formada per una interessant col·lecció de pintura, escultura, instal·lació i fotografia que evoca, a través de la interpretació plàs-

tica, la gran inspiració que transmet en l’home, amb un especial sentit de protecció cap a la vida de la fauna i la flora marina. Reuneix l’obra de catorze artistes procedents de diferents punts del Mediterrani, des del Nord d’Àfrica, passant per Cadis, Almeria, Comunitat Valenciana i les Illes Balears. La mostra continuarà la seua itinerància per les Llotges de la Cultura fentse eco de la seua diversitat cultural. Ha sigut comissariada per Antoni Torres Martorell i està organitzada per la Fundació Baleària en col·laboració amb el Govern dels Illes Balears.

BR | Alcoi./ La Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant amb col·laboració del Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina, presenta i fa l’obertura de l’exposició ‘Artistes de l’Exili i la Lluita’ al Centre Cultural Mario Silvestre d’Alcoi que s’estrenarà el dia 7 de juliol, a les 19:30h. L’exposició està formada per 69 obres, que van ser seleccionades de la col·lecció particular de Luis Ardevínez, que va començar a mitjans dels anys 70, concretament en 1976 amb la compra de dos aiguaforts, un d’Arcadi Blasco, i un altre de Francisco Álvarez. L’import d’aquestes compres les va dedicar als presos polítics de la dictadura argentina. Al llarg d’aquests més de quaranta anys d’intercanvis de peces la col·lecció ha anat am-

pliant-se. A més, també hi ha obres del grup El Paso de Juana Francés i Serrano,

del grup Z treballs de Manolo Gil, del Grup Bulto serigrafia de Carme Jorques, entre molts altres.

Una de les peces més importants podria ser l’última carta que va escriure des de la presó l’escriptor Miguel Hernández a la seua dona Josefina. L’objectiu de la mostra és recuperar la memòria històrica a través de l’art, i recordar als i les artistes que van haver d’exiliarse, i als que van lluitar contra la dictadura, denunciant injustícies i comprometent-se amb moviments pel canvi i les llibertats. ‘Artistes de l’exili i la lluita’ es podrà visitar durant els mesos de juliol, agost i setembre de dilluns a divendres en horari de matí, d’11:30 a 13:30h. A més, des del Fòrum per la Memòria Històrica i Democràcia de Cocentaina, també han organitzat una taula redona sobre la República que té com a títol ‘Passat, present i futur’, i que es durà a terme el dia 14 de juliol.

L’IES Andreu Sempere continua lluitant per a aconseguir la seua banda

El centre ha organitzat una subhasta amb una escultura de Rafael Amorós BR | Alcoi./ L’IES Andreu Sempere d’Alcoi està lluitant per tal d’aconseguir un nou i ambiciós projecte artístic que siga enriquidor per a l’alumnat, i que a més implique el treball en equip o l’esforç, entre altres valors. El cost total d’aquest projecte és de 33.000 euros, dels quals, 13.000 els ha posat el centre, però, per tal d’aconseguir més finançament, s’han dut a terme diferents accions, com per exemple la campanya de micromece-

natge en la qual han participat 114 persones que han donat 6.230 euros. Encara que no era la quantitat que es marcava com a objectiu, el centre ha vist com bona part de la societat alcoiana s’ha implicat en el projecte i ha col·laborat. Ara, per a continuar recaptant diners, l’IES Andreu Sempere ha anunciat una nova acció. “Fa uns dies Rafael Amorós, artista en residència 2019-2020 de l’IES Andreu Sempere, ens va regalar una

escultura que anem a subhastar per a recaptar diners per a la Banda a l’Escola del centre” han explicat des de l’Andreu. La peça pertany a la sèrie ‘Aparences’ realitzada en acer inoxidable i ferro en l’any 2015. El preu d’eixida és de 200 euros, i aquells que estiguen interessats poden enviar les ofertes fins al dia 9 de juliol, adjuntant el nom i el telèfon de contacte, al correu bandaalescola@iesandreusempere.es

L’escultura de Rafael Amorós./

· Mecánica en General · Electromecánica · Neumáticos · Alineado · Direcció y Suspensión · Frenos · ABS · ASR · Inyección · Gasolina · Carburación · Pulido de Faros · Encendido · Analisis y Regulación de Gases de Escape · Servicio Pre-ITV gratuito para clientes

Amplias

instalaciones

c/Oliver, 69 · T. 96 559 96 25 · Alcoi zona Santa Rosa · kvmotoralcoy@gmail.com

entrevista

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Art&Cultura

Nit de contes a Penàguila,amb Joan Borja, David González i Xavi Castillo Joan Borja presentà la seua última obra, el conte Valor, Maria!, en un acte a la Casa Rural Valor de Penàguila acompanyat per l'il·lustrador, David González. I amenitzarà la jornada l’actor Xavi Castillo, amb unes quantes historietes valorianes. És una iniciativa de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat. Francesc Gisbert./

om naix la idea d’escriure el conte il·lustrat Valor, Maria!? Naix d’un encàrrec d’Andana Editorial, a partir de l’èxit comercial de La Maria no té por. Valor, Maria! és com un segon número que fa col·lecció amb l’autèntic best seller que és La Maria no té por, de Francesc Gisbert, creat a partir de l’arxiconeguda cançó de Dani Miquel i il·lustrat per Riccardo Maniscalchi. En aquell llibre, la Maria vivia unes aventures extraordinàries amb El llibre dels espantacriatures. - Vols dir que hi ha més criatures fantàstiques? I tant! Ara la Maria ha crescut i viu noves aventures al País Valorià de la Fantasia, amb El llibre de les criatures fantàstiques i els personatges de les Rondalles valencianes d’Enric Valor. En aquest nou món, Maria tindrà una difícil missió: preservar la vida dels valorians (persones que estimen el valor de les paraules, de la imaginació i de l’alegria) contra l’amenaça dels grimepans (assassins de paraules, malfactors de la fantasia, criminals de la imaginació, enemics de l’alegria). Ben mirat, una missió que ens afecta a totes i tots! [Riu.] - Quina importància té Enric Valor en la cultura dels valencians? Diria que no solament és un autor excepcional, sinó que, de més a més, és una personalitat que ha assumit un valor -mai millor dit!- icònic, respecte de l’aventura fascinant que les valencianes i els valencians hem protagonitzat en els últims cinquanta o setanta anys: la de la reconciliació amb les pròpies

NOS ENCONTRARÁS EN:

C/PERÚ, 42 ALCOY

T. 96 652 21 98

“Valor,no solament és un autor excepcional, sinó que,de més a més, és una personalitat que ha assumit un valor -mai millor dit!icònic”

Joan Borja i David González./

paraules, amb la pròpia tradició literària i amb el propi patrimoni fantàstic. En una escala entre el zero i el deu, Enric Valor té una importància de nivell quinze per a la cultura valenciana. - Quins són els teus personatges favorits de l’imaginari valencià, de tots els que hi ha en Valor, Maria!? Tinc una debilitat especial per la Mare dels Peixos, que és capaç de parlar, escoltar i raonar com les persones, però que té forma de serp, amb el cos com si fóra de plata, però recobert de colors vius i cridaners. Viu dins de la mar. És la protagonista d’una rondalla, arreplegada precisament per Enric Valor... Cert. Té tres caps i dues cues.

«Talla’m els tres caps i també les dues cues, sense por, que jo m’hi refaré i tu podràs tindre fills», li va dir una volta a un pescador: perquè encarna al·legòricament, d’alguna manera, el do, el misteri i el sacrifici de la fertilitat i de la vida. També em sedueixen moltíssim les Mares dels Vents: unes velles bondadoses, sàvies, gracioses, astutes, afables, matriarcals. Ah! I Margarida Blanca, que és una heroïna molt i molt i molt espavilada, desacomplexada i valenta. - Què poden aportar-nos les rondalles i el seu univers? La primera i principal: entreteniment, divertiment, plaer, curiositat, estremiment, diversió, satisfacció, complaença...

www.ciasl.com

La ficció, en totes les seues formes -en una rondalla com en una novel·la, una pel·lícula, una obra de teatre o una sèrie de televisió-, serveix, d’entrada, per a això: per a viure, en la que tenim, altres vides de propina. - Les nostres rondalles tradicionals serien l’equivalent al Disney del segle XX? Pensa que les formes populars de la meravella aporten, en el pla social, referents per a la construcció d’una identitat col·lectiva. Existeix com una espècie de gramàtica de la fantasia que permet formular: «Dis-me en què somnies -en què fantasieges- i et diré qui eres.» De més a més, les rondalles són com una saba popular que alimenta la imaginació hu-

mana. Un exemple: d’on, si no de la rondalla universal de la Ventafocs o la Cendrellosa, on beu una pel·lícula com Pretty Woman? Les teues presentacions es caracteritzen per ser una festa de paraules. Com veus això de fer tàndem amb Xavi Castillo? Uf! Tu imagina’t! Qui m’ho havia de dir a mi, que acabaria presentant llibres amb el mateix Xavi Castillo... «In person»! Amb paraules o sense paraules, la festa estarà garantida! [Riu.] - A més de les presentacions, hi ha una exposició itinerant, disponible per a escoles i biblioteques? Sí. Andana Llibres ha tingut el bon gust de dissenyar una exposició preciosa, que poden sol·licitar les escoles i les biblioteques interessades a Àngels Jordà. A més a més, m’ha xiulat un teuladí que l’exposició arribarà a Alcoi, per Nadal. I que s’està preparant una festa ben grossa per a descobrir les criatures fantàstiques de Valor a tots els escolars de les nostres comarques. Esteu atents a les notícies de la Coordinadora pel Valencià. Teniu més informació a les xarxes socials i en www.alcoiacomtatpelvalencia.cat

Hi ha també a Papers de l'observador les tres úniques entrevistes que ha fet Mira: a Vicent Andrés Estellés, a Miquel Batllori i a Joan Coromines; un sentit homenatge a Alfons Cucó i una aproximació a la ﬁgura de Joan Fuster

ASSAIG

'Papers de l'observador', de Joan Francesc Mira per Tomàs Llopis./

Dante, basant-se en Isaïes, considerà que als trenta-cinc anys es trobava nel mezzo del cammin de la seua vida. Igualment, el traductor al català de l'obra magna del genial Florentí va considerar que als mateixos trenta-cinc anys, al temps només amb un parell de setmanes de diferència- que moria el darrer dictador espanyol, havia de tancar el segon llibre de memòries, Tots els camins, havent fet explícit que no n'hi haurà un tercer, que el relat de la resta de la seua vida no tindrà cos literari. Això afirma l'autor i hi ha raons per a creure que no se'n desdirà. Tanmateix, el temps, les estadístiques i l'esperança de vida han gosat desmentir l'estimació del profeta sobre l'edat humana i al voltant del vuitantè aniversari, l'autor d'El tramvia groc ha publicat tres llibres: l'esmentat de memòries, El cercle màgic (2019) i Papers de l'observador (2020), dels quals els dos darrers, a cavall entre l'homenatge i la mostra recopilatòria d'una obra ingent, insinuen la mesura de l'aportació intel·lectual i cívica de Joan Francesc Mira. Diu ell irònicament que quan estarà davant de sant Pere li dirà: «jo sóc un tal Joan Francesc Mira i he fet una bona obra, he posat a la disposició de milers de lectors del meu país, de la meua llengua, els tres pilars de la cultura occidental, sense els quals la cultura occidental no s’entén […] I ja està, ja em puc quedar descansat.» A la qual cosa, en la meua suposició, sant Pere, respondrà: «No siga modest vostè. Vostè ha estat assagista, novel·lista, estudiós, antropòleg, activista cultural -deixem les incursions en la política- professor, articulista, traductor… però és igual, entre cap a dins». I aquest serà el fet cert, que l'omnisciència delegada del sant apòstol li permetrà un coneixement global de l'obra de Mira, que no tindran els mortals afortunats que el sobrevisquen, això si la Providència i algun estudiós metòdic, ambiciós i pacient no hi posa remei. Per tant, de moment, hem de servirnos d'aproximacions com ara la imprescindible i completíssima entrevista de Pere Antoni Pons, La vida, el temps, el món. Sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira (2009) i els dos volums recopilatoris de treballs, conferències o participacions en actes diversos, citats més amunt. Papers de l'observador, el més recent, ens dóna la clau, ja des del pròleg, d'allò que és essencial en tota l'obra de Joan

la veu dels llibres

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Francesc Mira: el mètode. I el mètode es basa en l'observació: «mirar volia dir observar i a l'observador -aclareix l'autorcalia aplicar-li el sentit grec de skeptikós, que no és només el dels «escèptics» antics o moderns, que se suposa que miren sense concloure, sense partit ni doctrina, sinó del qui mira atentament, reflexiona, i sobretot intenta entendre allò que veu i traure'n algun entrellat comprensible.» Inevitablement, l'hipotètic i esperat estudiós de l'obra completa de Mira haurà de començar en aquest punt i faria bé de no abandonar-lo al llarg del seu treball. En una aproximació general a Papers de l'observador, distingim tres eixos bàsics sobre els quals giren les preocupacions i crec que l'obra sencera de Joan Francesc Mira: la llengua i la literatura, l'anàlisi atenta del fet nacional i molt concretament -però no només- del fet nacional valencià, i, des de l'homo sum de Publi Terenci, la reflexió sobre els fets que ocorren en qualsevol lloc del món i la repercussió o la lectura que se'n puga fer des de la realitat en què està instal·lat l'observador, és a dir des de l'ara i ací i des de l'ofici de l'antropòleg, de l'observador, d'aquell per a qui, contra la tendència generalitzada, la realitat compta més que la doctrina. Pot semblar, a qui haja llegit aquest comentari fins ací, que l'encapçalament d'aquest article no és res més que una excusa per a dir quatre generalitats sobre un autor. Tanmateix, com en obres anteriors de concepció similar, Joan Francesc Mira aporta ací textos dispersos, difícils de trobar i, si més no a criteri de qui signa, de gran interès. Baste citar, per exemple les reflexions sobre el fet i l'ofici d'escriure o les tres exposicions sobre el procés, el treball, les dificultats i els resultats de les grans traduccions que Mira podrà adduir davant sant Pere, o les mirades a l'Europa del segle XX i al País Valencià contemporani. Hi ha també a Papers de l'observador les tres úniques entrevistes que ha fet Mira: a Vicent Andrés Estellés, a Miquel Batllori i a Joan Coromines; un sentit homenatge a Alfons Cucó i una aproximació a la figura de Joan Fuster. Clou el llibre la secció «Observacions, fets i pensaments», on es mostra amb més exactitud el Joan F. Mira observador, ací sobre la ciència i el coneixement humà, la universitat, l'aprenentatge i la conservació del saber; una revisió molt suggeridora i totalment recomanable sobre el món i la política, i finalment una reflexió en clau teològica. Dir, finalment, que Joan Francesc Mira escriu molt bé, és una obvietat, dir que escriu molt bé i que pensa molt bé, també. Però és oportú de reportar-ho ara perquè, una vegada dit, qui renunciaria a llegir un llibre com aquest?

Els poemes descriuen una «València trista i amarga», «uns anys de cauteles i precaucions, de mans buides», i «les famílies de dol per a tota la vida». Estellés encarna la veu dels vençuts. POESIA

No ser res si no s'és poble: 50 anys del ‘Llibre de meravelles’ per Pau Alemany Fernàndez./

Llegir Estellés és ser Estellés, viure’l. Llegir Estellés és arribar a la felicitat a través de la senzillesa, de la quotidianitat. Llegir Estellés és sentir l’amor, un amor que es transforma de la brutalitat i la brusquedat a la intimitat i la dolçor. Un amor entremesclat de carícies i arraps, de força i tendresa, de foc i pau. Llegir Estellés és sofrir la mort, la mort sense compassions, sense indulgències. Una mort global, de postguerra, de cultura, de llengua; i, alhora, una mort individual, sentida, de pare i filla. I per viure’l, per sentir-lo i per sofrir-lo, Estellés ens regala el Llibre de meravelles, una obra poètica a través de la qual se’ns obri de bat a bat. Nascut a Burjassot l’any vint-i-quatre del segle XX, Vicent Andrés Estellés era fill de forner. La despreocupada infantesa pels carrers del poble s’interrompé amb l’arribada de la guerra civil, amb un Estellés adolescent que ja s’havia iniciat en l’art de l’escriptura. Malgrat això, una vegada proclamat el nou règim dels vencedors, Estellés continuà apostant per una vida lligada a les lletres i optà per estudiar la carrera de Periodisme, que desenvoluparia durant tres dècades al diari valencià Las Provincias. Quant a la faceta poètica, Estellés escrivia per plaer, per desfogar-se i expressar-se sense limitacions. No escrivia per publicar; ho feia, més aviat, per necessitat. Així, el Llibre de meravelles fou escrit entre 1956 i 1958, però els seus versos no eixirien a la llum fins al 1971. L’editorial valenciana l’Estel, dirigida per Manuel Sanchis Guarner, fou l’encarregada de publicar el Llibre de meravelles i fou el mateix Sanchis Guarner qui en va escriure el pròleg. Una vegada inserits en la dècada dels 70, la poesia estellesiana entra en un estat de proliferació absolut. Naix així -o, més ben dit, aflora- el poeta del poble que s’expressa a través d’una poesia directa, colpidora, sense tabús; una poesia que trenca amb les dècades anteriors i que contribuirà al revifament de la cultura catalana. L’amor i l’erotisme es mostren en la seua màxima explicitat, sense eufemismes. Combina les dues cares de l’amor, una de més salvatge i juvenil, com ara al poema «Els Amants»: El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l’enyorança amarga de la terra, d’anar a rebolcons entre besos i arraps I una altra de més casta i reposada, com ara al poema «Postal»: (...) Et mirava, només, amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca,

un amor cast i humil, un amor religiós, amb unes ganes de plorar d’agraïment perquè t’havia dit que et volia i m’havies contestat que em volies. A més de l’amor i l’erotisme, l’explicitat poètica s’estén a altres temes com ara la mort. Casat amb Isabel Lorente en 1955, la parella hagué de suportar la pèrdua de la seua primera filla quan aquesta només tenia quatre mesos, una pèrdua que plasmà excelsament al poema Cançó de bressol. A més, al Llibre de meravelles se’ns presenta una mort col·lectiva narrada a través de la vilesa i la pobresa de la postguerra. Els poemes descriuen una «València trista i amarga», «uns anys de cauteles i precaucions, de mans buides», i «les famílies de dol per a tota la vida». D’aquesta manera, Estellés encarna la veu dels vençuts. Les famílies de dol per a tota la vida La guerra, la postguerra... Recorde aquella mare que no li varen dir que el fill havia mort en el front de Terol: simplement li digueren «ha desaparegut». «Crit i nit» La postguerra era sorda, era amarga i feroç. No demanava còleres, demanava cauteles, i demanava pa, medicines, amor. Anys de cauteles, de precaucions i tactes, De pactes clandestins, conformitats cruels. «Per exemple» Trista, trista València, quina amarga postguerra! Ens ompliren d’espases la sintaxi, d’arcàngels durament immutables a la porta dels cines «L’estampeta» Amb la finalitat d’identificar-se amb el poble, de ser la veu del poble, Estellés escriu una poesia d’elevada comprensibilitat a través d’un llenguatge eminentment col·loquial. I combina aquest llenguatge amb formes líriques clàssiques, com són el vers alexandrí o les èglogues. L’adjectivació és essencial per dotar de realisme i versemblança els versos i fa ús d’hipèrboles i d’anàfores de manera assídua. Per últim, quant a la rima, sol ser inexistent, en el que es podria anomenar com un estil de prosa en vers. Amb el pas dels anys, Estellés pren consciència de la falta de referents culturals valencians i s’adona que el seu paper, junt a altres coetanis com són Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner, és essencial. Cultura, llengua i costums com a pilars d’un valencianisme desdibuixat i relegat a la clandestinitat en temps de dictadura feixista. Emergeix així la figura del poeta compromés amb el poble, el poble valencià, una figura que plasma les seues idees a través de poemes que apel·len als sentiments i colpegen les emocions. Estellés aconsegueix, a través de la seua poesia, ser la veu del poble... Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble.

la veu dels llibres

l passat 20 de maig, l’Ajuntament de Burjassot feia públic que l’estàtua de bronze del poeta Vicent Andrés Estellés havia recuperat els llibres que l’acompanyaven i que n’havien estat arrencats... fa més dos anys! Es tracta del darrer episodi d’una història de vandalisme i impunitat que va començar fa més de quaranta anys i que té el millor i més popular poeta valencià del segle XX com a objectiu i víctima. Contra la Trinitat Civil S’acostava la dècada dels vuitanta, el sanguinari dictador Francisco Franco havia mort plàcidament, els seus successors preparaven un trànsit polític que no alterara els nuclis del poder tardofranquista i que, a la vegada, poguera presentarse a l’opinió pública com una «transició democràtica exemplar». Des de les casernes i les comissaries, els uniformats vigilaven que les concessions formals exigides per Europa i els Estats Units no foren excessives, i els grupuscles d’extrema dreta patrullaven els carrers per refredar amb colps, ganivetades i trets els ànims dels que creien que realment era possible convertir aquella Espanya en una democràcia de forma pacífica. La violència parafeixista, emparada i protegida pel poder judicial i les forces «d’ordre públic», tenia com a objectiu deixar ben clar que en la nova Espanya «democràtica» algunes reivindicacions no hi tenien cabuda, de cap manera. Al País Valencià l’advertència va ser especialment contundent contra el moviment de redreçament nacional, encara que es presentara sota una tímida reivindicació cultural i lingüística. Grups feixistes, disfressats de «valencianistes», promogueren atacs de tota mena contra activitats culturals i polítiques que volien posar en evidència la marginació econòmica i lingüística en què vivíem sotmesos els valencians. El diari Las Provincias atiava la violència i assenyalava els objectius. Tres figures culturals de primer ordre, els que segons ha definit el periodista Adolf Beltrán constituïen la «Trinitat Civil» valenciana: Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Vicent Andrés Estellés, es van convertir en objectiu prioritari de les hordes feixistes. Els dos primers van patir atemptats amb bombes que mai van ser investigats, a Estellés, que començava a ser no sols un gran poeta, sinó també tot un fenomen popular, els atacs l’obligarien a exiliar-se del seu poble, Burjassot.

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

El 30 de junt del 1979 es va celebrar al patí de les Sitges de Burjassot l’homenatge popular promogut per l’Associació de Veïns El Progrés, al seu veí més il·lustre, Vicent Andrés Estellés. Un any abans, Estellés havia estat acomiadat de manera flagrantment irregular del diari Las Provincias, on treballava de feia molts anys com a cap de redacció. La línia editorial del diari, que s’havia convertit en l’òrgan oficial de la violència «blavera», li havia generat molts problemes i el treball s’havia convertit en un autèntic suplici. El seu nom, que s’estava convertint en un referent del valencianisme i de les reivindicacions democràtiques i socials, apareixia senyalat en els índexs de «catalanistes» a atacar. L’objectiu de l’homenatge era reconèixer la seua vàlua i fer-li costat. La nòmina d’artistes que participaren en aquell acte reunia el bo i millor de la música valenciana: Ovidi Montllor, Paco Muñoz, Al Tall, Remigi Palmero... Josep Renau havia preparat el cartell anunciador. L’Ajuntament de Burjassot, governat per socialistes i comunistes, va reaccionar amb poc entusiasme i no va col·laborar més enllà de preparar un escenari mínim on el poeta no tenia gairebé ni llum per llegir els seues poemes. La Diputació de València, aleshores presidida pel socialista Manuel Girona, va mostra un suport més actiu i Josep Lluis Albinyana, aleshores president del Consell Preautonòmic del País Valencià, va assistir al concert. La primera part de l’homenatge va consistir en la inauguració d’un bust, obra de l’escultor Eduard Cortina, que va quedar instal·lat en la que aleshores s’anomenava Plaça del País Valencià i que poc de temps després es va convertir en la Plaça de la Constitució... Durant el concert, grups violents van començar a insultar els assistents i a llançar-los ous i altres objectes. Per sort, com que el pati de les Sitges és una construcció en altura, una bona part dels projectils retornava als agressors. Entre els atacants hi havia veïns que havien vist Estellés col·laborar en els llibres de festes i exaltar les clavariesses amb els seus poemes, i personatges que després serien regidors d’Unió Valenciana i del PP, tant a Burjassot com a València. Aquell aldarull i la campanya de desprestigi i encalç contra Vicent Andrés Estellés, acusat de traïdor i de “catalanista”, va enverinar la convivència al poble. El bust va aparèixer un dia després empastifat de merda i en menys de

POESIA

Esborrar Estellés per Jordi Sebastià./

Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Vicent Andrés Estellés, es van convertir en objectiu prioritari de les hordes feixistes. Els dos primers van patir atemptats amb bombes que mai van ser investigats, a Estellés, que començava a ser no sols un gran poeta, sinó també tot un fenomen popular, els atacs l’obligarien a exiliarse del seu poble, Burjassot.

72 hores va ser arrencat i llançat a la sèquia de Montcada, que corre per l’horta de la localitat. No hi hagué cap investigació. L’Ajuntament va renunciar a reposar-lo i el va abandonar en les dependències de la policia municipal, on algun agent l’utilitzava per deixar la gorra. Després d’aquells fets Vicent Andrés Estellés, que ja tenia una salut delicada, va decidir abandonar el seu poble i instal·lar-se a Benimodo, on tenia diverses amistats com ara la del pintor Rafael Armengol, i podia fer una vida més tranquil·la consagrada a la seua passió d’escriure. La família del poeta, assabentada del trist destí del bust el va reclamar i l’Ajuntament li’l va cedir. A Benimodo va ser molt ben albergat en la casa de Cultura, on avui continua. Els feixistes havien aconseguit el seu objectiu: expulsar el poeta i la seua imatge del seu poble. Estellés només tornaria a Burjassot molts anys després, poc abans de la seua mort, esdevinguda l’any 1993. Destruir el seu record Lentament, molt lentament, l’Ajuntament de Burjassot va iniciar una tímida recuperació de la memòria del poeta amb la creació d’una fundació, bàsica-

ment inactiva, i un premi de poesia que portava el seu nom. Finalment, l’any 2007 es va inaugurar l’escultura de Teresa Chàfer, que representa el poeta assegut en un banc de la plaça més important del seu poble, davant de l’Ajuntament i el Pati de Sant Roc, o de les Sitges. Durant uns anys tot semblava tranquil, però a partir de 2010, la figura de bronze ha patit atacs periòdics. El 2010 i el 2012 li van trencar les ulleres usant explosius casolans, el 2013 i el 2014 va aparèixer coberta de pintura blava, el 2017 va ser arrencada del banc, i el gener del 2019 va perdre els llibres, com ja hem indicat, i uns dies més tard va tornar a ser arrencada, Només en aquesta darrera ocasió la policia local va poder identificar els culpables, que resultaren ser quatre menors. La resta d’atacs han quedat impunes. No es tracta únicament de l’estàtua. Des que l’any 2013, amb l’alcaldia en mans de Compromís, es va inaugurar la Ruta Estellés, una col·lecció de panells ceràmics amb poemes de l’autor de Burjassot que travessa el poble amb informació sobre la seua obra i la seua vinculació a la localitat, el recorregut ha patit actes vandàlics. Recentment, l’actual alcalde, el socialista Rafa García, ha optat per retirar alguns dels retaules de ceràmica i substituir-los per panells de plàstic. L’homenatge que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Ajuntament li van retre en maig del 2013 va ser boicotejat per elements del GAV que, malgrat que van ser jutjats -set anys després!-, van quedar absolts. Han passat anys, molts anys, però algunes coses no han canviat. Els grups feixistes no descansen i continuen abocant el seu odi contra el poeta que va cometre els dos pecats que no li podran perdonar: fer una gran obra poètica escrivint i dignificant el català de l’Horta, i convertir-se en un referent popular i inexcusable. En l’homenatge boicotejat participaven entitats del poble tan diverses com són el Círculo Católico, el Bassot, l’Associació de Comerç i Servicis o la Casa de Castilla la Mancha. La capacitat d’Estellés per emocionar i captivar grups tan diversos, per cohesionar els valencians al voltant de la poesia, és probablement el que més irrita els que volen dividir i arraconar el poble valencià en el provincialisme folklòric. Per això aquest odi desfermat contra tot el que recorde la seua obra i el seu compromís; i per això tan necessària i urgent la seua reivindicació ferma i la seua defensa irrevocable.

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

els nostres artistes

Art&Cultura

Ximo Michavila; gran ﬁgura avantguardista · Els nostres artistes al País Valencià IX ·

Nascut a L'Alcora, l'any 1926, ens topem amb una gran figura de l'abstracció pictòrica i que al pas de la seva gran carrera com artista ens ha deixat grans obres que representen la veritable idea de l'avantguardisme i del designi de figura geomètrica, un gran artista que, després de la seva mort l'any 2016 en Albalat de Tarongers, ens deixà un gran llegat d’obres amb un gran valor pictòric. Yolanda Murcia Oltra / Fotografies: Mateo Gamon./

a seva vida es divideix en grans etapes que el van definir com a gran artista i, començant pel principi, la seva família es desplaça a València en 1932 on viu fins a 1966, on Michavila començarà els seus estudis de Belles arts i Magisteri a l'Escola Superior de Sant Carles. Aquí comença la seva primera etapa pictòrica, que va comprendre entre els anys 1952 i 1960, temps en el qual l'artista va tractar de cercar un estil propi, que el definís com el gran artista que va ser. A partir dels anys 60 es converteix en un pintor totalment constructivista amb un estil massa modern per la seva època i amb un estil molt personal i marcat cap a les figures geomètriques. És així com va començar prenent a poc a poc els ensenyaments de la geometria, ja que li fascinava tot el relacionat amb circumferències, sectors, diàmetres i ràdios, tot el relacionat amb el món de la geometria. Així mateix, els paisatges de la seva joventut sempre van ser amb ell i és en 1970 quan rememora paisatges de la seva joventut a través de l'abstracció pictòrica, creant grans obres que l’exaltessin com a gran artista i més tard, als anys noranta, s'acosta al tenebrisme amb obres que combinen llums i ombres.

“ens trobem davant d'un gran artista de gran humilitat i generositat, persona de gran cor i intel·ligència abismal, que va donar la seva vida pels seus, però sobretot va donar la vida pel seu gran estil artístic que el deﬁneix com el que és”

Pel que fa a la seva obra i a les seves tècniques pictòriques, els seus coneixements científics aportaven un especial rigor de connotacions radicalment modernes. La seva obra es basava generalment en l’anàlisi de grans plans de color, en les seves interseccions, a les convergències i divergències de les seves relacions espacials. El seu compromís amb la geometria va fer de les seves

obres grans obres d'art les quals ens mostren una tècnica dominant de les figures geomètriques que són pintades amb tonalitats fortes, colors dominants de l’obra, que matisen i donen nitidesa a la forma dels seus dibuixos. Tanmateix, les tonalitats pictòriques que utilitza són tan fortes, siguin del grup de colors freds o siguin del grup de colors càlids, que fa que les seves obres es mostrin

de manera més imponent i que acabin donant-li forma i força a l'obra d'art per a convertir-la en pur avantguardisme. La seva carrera artística va ser una àmplia etapa de diferents compromisos com el de formar part des de la seva pròpia fundació dels grups d'avantguarda Els Set, Parpalló i Arts de l'Art, a més de ser considerat com un dels mestres de l'abstracció pictòrica valen-

ciana i realitzar nombroses exposicions a tot Espanya, així com exposicions internacionals que van des de Roma, Florència i Basilea, fins a Denver, Sao Paulo, Nova York o Viena. Cap al 2003 el pintor abandona la seva vocació a causa de la pèrdua de la seva esposa, cosa que va fer que es trobés amb poques forces per seguir pintant. La sensació de buit i solitud el va acompanyar la resta de la seva trajectòria que va arribar a la seva fi el 21 d'agost de 2016, als 90 anys d'edat. Per descomptat, ens trobem davant d'un gran artista de gran humilitat i generositat, persona de gran cor i intel·ligència abismal, que va donar la seva vida pels seus, però sobretot va donar la vida pel seu gran estil artístic que el defineix com el que és; la gran figura avantguardista.

exposicions

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Art&Cultura

Sauvage.La reserva Sílvia Sempere a la Casa de la Cultura de El Campello

«Vis plastica...» per Josep Sou

Dr.Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant

a pintura, o el tractament que Sílvia Sempere en fa de l’art, és una concausa de la seua preocupació constant per formular posicions d’encontre entre el concepte i la forma. La pràctica artística en el seu cas concret, insisteix a recercar llenguatges que s’acomoden a la necessitat de dir tot allò que viu al si de les seues preocupacions vitals, i tan humanes, tan generosament humanes val a dir. Sauvage. La reserva, la seua exposició actual a El Campello, resta plena d’emocions, de motivacions intenses que centrifuguen la realitat des de l’avinentesa d’una sensible i global solidaritat amb el món animal. I l’estructura, com és habitual en els treballs de l’artista alcoiana, alena amb força intensitat des de les parets de la sala d’exposicions, doncs al seu treball creatiu, passat, present i a bon segur també futur, la importància dels recursos tècnics, i també el rigor imperatiu dels conceptes, viuen aplegats al si de la llum plàstica que els il·lumina. Resulta ben complex pensar el món creatiu de Sílvia Sempere sense la fusió fonamental entre el continent i el contingut: un bon aparell tècnic al servei dels conceptes expressius que forneixen la idea. «Sauvage. La reserva» comporta la diversitat argumental, ben delicada i substancial, de la mà de les distintes estratègies d’identitat significativa: Denatured, Descabezados o Detected/Undetected, per exemple, aporten elements per a la lectura còmplice de l’argumentari absolut. Són distintes maneres de dur a terme l’abordatge de la denúncia, i per tant del posicionament de l’artista per la causa de la condició salvatge, tan necessària, de tantes espècies en perill d’extinció: «Resulta paradoxal que el concepte de reserva natural porte implícita la perspectiva de futur, no obstant això, la pèrdua de la -condició salvatge- sembla inevitable», comenta l’artista. I des d’aquesta visió particularitzada s’eleva una visió panòptica de la realitat, o de la vida. I la pintura, el dibuix, l’estratègia de la nuesa documental, la pròpia exhibició a la sala d’exposicions, o tot plegat, ofereixen la lectura neta

que ens aproxima al pensament de l’artista, i també al propòsit de sensibilització escaient. Hi ha, al conjunt de la proposta plàstica, la sinceritat que amara els extrems de cadascuna de les parts constituents de la mateixa. El grafit (aquarel·lat) matisa la voluntat del disseny, tot fent servir el dibuix com a eina des de la qual servir l’evidència. Ja ho hem dit, així llavors tècnica i concepte s’agermanen al si de la identitat plàstica. I si deixem volar la nostra imaginació intuïm, en cada detall (n’hi ha molts de detalls en aquesta exposició), la presència insistent de la pintora que parla a cau d’orella a cadascun de nosaltres. I ens diu, quan parla, al voltant de la necessitat de construir un món sense tanques de seguretat, sense metàfores fartes de mentida, sense falsa pietat ben dissimulada. Ens obre pas lliure a l’estupefacció dels comportaments atàvics, ben dissímils d’allò que comportaria la solvència ètica. Només siga, com refereix Hermann Hesse, per autèntica pressura d’abastar l’esperança: «Sense l’animal que habita dins de nosaltres som àngels castrats.» És pràcticament impossible no prendre’n part des de la talaia contemplativa en aquesta exposició de Sílvia Sempere. Ens agrada i ho diem sense reserves. Perquè és subtil, intel·ligent, engrescadora i profunda, alhora que ens toca la fibra sensible de la reserva d’humanitat. Incorpora, també, la lectura de l’evidència, fent valer l’esperit de contradicció permanent en què vivim. La ferotge malaltia de la indiferència corromp el teixit cordial de la societat contemporània, entregada amb indolència als magazins vespertins de la televisió psicotròpica. L’exposició de Sílvia Sempere és lleu alhora, doncs no hi ha cap equívoc al missatge que dificulte la lectura correcta, car existeix un nus gordià que fa d’enllaç primordial quan ens alfabetitza l’esguard. I nosaltres, com ara ho fa Schopenhauer, direm amb ell: «L’estima pels animals resta tan estretament vinclat a la bondat del caràcter que pot afirmar-se amb seguretat que tot aquell cruel per als animals no pot estar un home bo». L’exposició romandrà oberta al públic fins la segona quinzena de setembre, i des d’aquestes modestes línies convidem tothom a fruir-la, tant com ho hem fet nosaltres.

cultura i llengua

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Art&Cultura

‘Memento Mori’és el relat guanyador del concurs literari Ficcions 2021 En total han sigut 527 participants de tot el territori valencià, però, tres alumnes de l'IES Ramón Cid de Be-

“Digues Bon Dia” nova campanya de la Plataforma per la Llengua

nicarló han sigut els que han aconseguit el Premi a la Millor Història del País Valencià

Una campanya per promoure el valencià com a llengua de comunicació inicial

AMIC./ La tretzena edició del concurs literari AMIC-Ficcions ja ha anunciat el nom dels guanyadors, entre els 527 participants de tot el territori. Alexandre Flores, William Foggin i Pablo Pérez, de l’IES Ramón Cid de Benicarló, han rebut el premi a la Millor Història del País Valencià, ja que el jurat ha considerat que ‘Memento mori’ mereixia aquest reconeixement perquè “el text transita a cavall entre les històries policíaques i les llegendes més sòrdides carregades d’enigmes. Fa una molt bona mixtura entre el suspens i el misteri i ha sabut descriure amb bona ploma el gust de la por”. Aquests joves estudiants de Benicarló, a més també han rebut el premi a Millor Història de Castelló. Martín Casado, amb el seu relat ‘Ocells negres i un misteri entre guerres’, de l’IES Cayetano Sempere d’Elx, ha rebut el premi

BR | País Valencià./ La campanya “Digues Bon dia”, és una nova campanya que inicia la Plataforma per la Llengua la qual vol promoure el valencià com a llengua de comunicació a les comarques valencianes, i a València capital que “passen a expressar-se en castellà en parlar amb gent desconeguda, especialment al món del comerç”. Tot i l’alt grau de coneixement lingüístic, el principal objectiu de la campanya “Digues Bon dia” és empoderar als molts parlants de la ciutat perquè mantinguen en valencià les converses. La Plataforma per la Llengua visitarà els comerços oferint els adhesius de la campanya “Digues Bon dia”, perquè els enganxen a la porta d’entrada. Posteriorment, la campanya arribarà als mercats, hotels i centres comercials, “on el canvi de llengua al castellà és habitual, tant per part

L’anunci dels premis es va realitzar via online./

a la Millor Història d’Alacant, i Gerard Tamarit Serrano de l’IES Massamagrell, gràcies a ‘Semper Fidelis’ el premi a la Millor Història de València. Els segons premis de cada província han recaigut en Elena Reig Moncho, de l’IES Andreu Sempere d’Alcoi, en la d’Alacant, per la província de Castelló a Angela Monzonís Ol-

medo i Claudia Usó López del Centre Privat Torrenova de Betxí, i María Yu García Muñoz de l’IES Laurona de Llíria, ha sigut la segona Millor Història de València. A més, també s’han premiat al o la professor/a més motivador/a del País Valencià, premi que ha recaigut en Ascensión Alted Mira de l’IES Cayetano

Sempere d’Elx. Aquest concurs literari va tancar la seua tretzena edició el passat 29 de març amb una participació total de 2.973 alumnes procedents de 223 centres educatius. 2.134 són de Catalunya, 527 del País Valencià, 232 de les Illes Balears, 75 d’Aragó, 3 d’Andorra i 2 de Catalunya Nord.

dels treballadors com dels visitants de la resta del domini lingüístic” afirmen des de La Plataforma per la Llengua. “Digues Bon dia” llançarà també un vídeo a les principals xarxes socials, així com a Whatsapp, en què participaran periodistes i youtubers. Se n’editaran materials informatius, com ara adhesius, cartells, xapes, pantalles enrotllables i fulls de mà. La campanya té previst culminar el 2022 amb una cançó al voltant del lema “Digues Bon dia”, amb l’objectiu de fer partícips del missatge tant el públic adult com l’infantil.

Els guanyadors dels Premis Sambori reben el seu guardó

Organitzat per la Coordinadora, es van repartir més de 30 premis BR | Alcoi./ La Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i El Comtat ha organitzat per 23 vegada els Premis Sambori, dirigits a l’alumnat de primària, secundària, batxillerat, cicles, adults i necessitats educatives especials, i els guanyadors ja han rebut el seu premi. En total es van repartir més de 30 premis entre tots els nivells que participaven en aquesta convocatòria. Aquest concurs literari ha aconseguit una participació de 4.200 alumnes de 42 centres

Entrega dels Premis Sambori./

Valencians demanen al Congrés la condonació del deute valencià

Ascendeix a més de 50.000 milions, considerada il·legítima per l'entitat Decidim BR | País Valencià/ Els constants retards en la reforma del sistema de finançament, que el manté de manera indefinida com l’única regió pobra d’Europa que paga a l’estat central com una rica. Quasi el 28% del pressupost valencià – el segon major despesa després de sanitat – es dedica a l’amortització d’un deute contret a causa d’un sistema

d’infrafinançament injust, que fa que cada valencià reba 321 euros menys dels rep la mitjana de l’estat espanyol. Per això, l’entitat ciutadana Decidim ha demanat en el Congrés dels Diputats que, davant l’immobilisme enfront de la reforma del sistema de finançament, es condone els 50.000 milions d’euros de deute il·legítim perquè el govern valencià

puga dedicar els recursos que utilitza en la seua amortització per a polítiques de sanitat, educació i serveis socials. Aquesta demanda coincideix amb l’efectuada pel portaveu de la Crida pel Finançament, Antoni Infante: “Fan falta solucions concretes: Avaluació de la infra inversió rebuda en els últims 121 anys, condonació del deute ilegitima con-

treta i destinar els actuals recursos per a l’amortització del deute a finançament de la Generalitat”. La coordinadora de Decidim, Zahia Guidoum, ha declarat al Congrés “ que la realitat del espolio valencià afecta greument a les persones més pobres valencianes, i per tant, de l’estat espanyol. A explicar, que donar suport a una reforma del finançament autonòmic no és buscar privilegis, sinó una qüestió purament de drets socials. Al cap i a la fi, vostés, què farien, amb un 28% més de pressupost?”

de les comarques de l’Alcoià i El Comtat, que s’han sumat al total de 78.000 alumnes de la resta del territori valencià. L’acte d’entrega dels guardons va realitzar-se a la sala del Campus d’Alcoi de la Universitat d’Alacant. En l’acte van estar presents Antoni Belda, director del Campus d’Alcoi de la Universitat d’Alacant, Elionor Ortolà, vicepresidenta d’Escola Valenciana i Francesc Gisbert, membre de la Coordinadora pel Valencià.

A l’acte han assistit representants de PSPV-PSOE, Unides Podem, Compromís, Esquerra Republicana, Demòcrates Valencians i CUP./

cultura i llengua

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Art&Cultura

Elionor Oriolà, vicepresidenta d'aquesta institució, ha explicat les diferents iniciatives i projectes que volen ressaltar la importància del valencià

Escola Valenciana es posa en marxa per la nostra llengua Escola Valenciana reprén la seua activitat després que la pandèmia haja paralitzat el món

Per Belén Rivas./

scola Valenciana és una col·lectiu que lluita pel foment de la nostra llengua, i per tal de saber com s'han adaptat als canvis, hem parlat amb Elionor Oriolà, vicepresidenta d'aquesta institució. Un dels esdeveniments típics organitzats per Escola Valenciana són les 'Trobades d’escoles en valencià', que enguany s'han modificat i 'rebatejat' amb el nom de 'Retrobades'. Oriolà ens explica que: "Malgrat ser un any de pandèmia, hem fet 18 retrobades. Han sigut retrobades que no era el que nosaltres coneixíem, és a dir, multitudinàries. Aquesta vegada s'han hagut de garantir les mesures de seguretat. Jo concretament vaig estar en la d'Agres i va ser molt simbòlica i emotiva. No va poder ser com sempre, però la satisfacció va ser molt gran, i espere que en el curs vinent eixes retrobades tornen a convertir-se en les trobades que estem acostumats". Una vegada s'ha finalitzat aquest curs, ja s'està pensant en les pròximes trobades, i la vicepresidenta ens confessa que: "sols puc avançar que, com l'any que ve és el centenari del naixement de Joan Fuster, aniran encaminades en eixe tema. Encara no hi ha dates fixades, ni sabem els pobles, però, sí que podem dir que hi haurà Trobades 2022". Un altre dels actes representatius d'Escola Valenciana és sens dubte el Premi Sambori, que enguany ha comptat amb una alta participació, concretament, de les comarques de l'Alcoià i El Comtat han participat vora uns 3.000 alumnes. "Evi-

"És un disc que intenta donar visibilitat a totes les creacions musicals que durant 2020 no han pogut fer-se per la pandèmia. La cultura s'ha paralitzat, i és un col·lectiu que no ha deixat de produir"

La vicepresidenta d’Escola Valenciana, Elionor Oriolà./

dentment els actes els hem hagut de fer a torns, en el cas d'Alcoià i Comtat ho vam fer en dies diferents de la retrobada, però en altres retrobades es va aprofitar eixe dia per a fer l'entrega de premis", indica Elionor Oriolà. I és que, des d'aquesta plataforma no paren de reivindicar la llengua, i per això, ja es pot escoltar a Bandcamp, Youtube i

Spotify, la 15a edició del disc de música en valencià 'Unim-nos'. "Han participat totes les universitats del País Valencià, la Generalitat, i col·lectius de músics i cantants en valencià Ovidi Montllor. És un disc que arreplega música de tots els estils, i podem escoltar les veus d'Andreu Valor, Samantha, Inèrcia, Pau Alabajos, o Jonathan Penalba,

entre molts altres. Són un total de 21 cançons", indica la vicepresidenta, que afegeix que: "És un disc que intenta donar visibilitat a totes les creacions musicals que durant 2020 no han pogut fer-se per la pandèmia. La cultura s'ha paralitzat, i és un col·lectiu que no ha deixat de produir". Continuant amb el tema cultural, des d'Escola Valenciana,

també donen l'oportunitat als Ajuntaments de poder oferir cinema en valencià, gràcies a la seua iniciativa 'Cinema a la fresca': "Portem un programa de pel·lícules actualitzat per a promocionar el cinema en valencià, els hi oferim als Ajuntaments, i això ja depén de la programació cultural de cadascú. Ens agradaria que foren més perquè és una activitat que ens ajuda a promocionar la nostra llengua". I per a promocionar la llengua que millor que la campanya 'Onada pel valencià', que ha consistit a fomentar les matriculacions amb el valencià com a llengua vehicular d'aprenentatge. "Sabem que són moltes les persones que han estudiat en valencià i volem que aquesta gent poguera donar aquesta força a totes les famílies que puguen també beneficiar-se d'aquest tipus d'educació que és la plurilingüe, ja que també garanteix l'aprenentatge del castellà i altres llengües. Crec que hi ha hagut molta participació i pense que de vegades fa falta eixe espentó i hem pogut resoldre alguns dubtes. Aquestes activitats de promoció, propaganda i difusió han tingut el seu efecte".

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

monòlegs agullent

Art&Cultura

IV Cicle de Monòlegs i Màgia a Agullent

Set actuacions protagonitzades per set dones, i es portaran a terme fins el dia 10 de setembre BR | Agullent./ L’Ajuntament d’Agullent, concretament des de l’àrea de Turisme, la d’Igualtat i la de Cultura, s’ha organitzat el IV Cicle de Monòlegs i Màgia, que va començar el dia 25 de juny i finalitzarà el dia 10 de setembre.

Nova edició de ‘Jazz amb la Manco’

Aquesta novena edició compta amb la col·laboració del Jazz Club El Mussol BR | Alcoià-Comtat./ La Mancomunitat de l’Alcoià i El Comtat ha presentat la programació de la novena edició de ‘Jazz amb la Manco’. Aquesta és una proposta cultural que ja s’ha consolidat i que recorre els municipis d’aquestes comarques. Com cada any, aquest esdeveniment compta amb la col·laboració del Jazz Club El Mussol, i actuaran reconegudes bandes de jazz de la zona en un total de tretze localitats entre els mesos de juliol i octubre. Els concerts seran tots gratuïts i no cal reservar entrada amb antelació, encara que els aforaments estaran controlats en tot moment i s’hauran de seguir les normes de distanciament social.

Jazz Films serà el grup que obrirà aquest cicle de concerts el dissabte 3 de juliol al pati de l’IVAM CADA Alcoi, i durant aquest mes també hi haurà actuacions a Millena i Benimarfull. Des de la Mancomunitat informen que pròximament s’anunciarà la programació completa. ‘Jazz amb la Manco’ té com a objectiu fomentar l’oferta d’oci als municipis durant els mesos d’estiu, especialment en aquells que hi ha menys població. Segons ha indicat Iván Jover, gerent responsable de l’àrea de cultura d’aquesta entitat, “és una iniciativa molt atractiva per a dinamitzar els pobles amb una opció d’oci saludable i per a tots els públics”.

Les set actuacions estaran a càrrec de set dones que ompliran els exteriors dels Bar Ricardo, Cafeteria Espai Mara, Casal Jove, Bar Llar de Jubilats, Bar El Conde, Bar La Plaça, i Bar-Restaurant Font Jordana. Les protagonistes

d’aquestes actuacions seran Esther Gimeno, Pepa Cases, Saray Cerro, Patricia Ferrero, Maru Candel, Carol Tomàs, i Eva Cabezas. Des de l’Ajuntament demanen la difusió de tota la ciutadania, i per això, a tot aquell que vaja a

algun dels espectacles demanen que comparteixquen les fotos en Instagram amb l’etiqueta #agulllentmonolegs21 i anomenant al compte @agullent. L’entrada als espectacles serà lliure, i estan recomanants per al públic adult.

cultura i llengua

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Art&Cultura

Miss Tagless: “Jo em sent la mami de les

xarxes socials en valencià”

Miss Tagless és una creadora de contingut digital valenciana. Compta amb més de catorze mil seguidors a YouTube, més de set mil a Instagram i a Twitter i sis mil a Tik Tok, on recentment s'ha instal·lat. És de Pedreguer, a la Marina Alta, té vint-i-huit anys i en fa cinc que va començar al món de Youtube. Els seus inicis el marquen un vídeo responent a unes declaracions de Carolina Punset, on menyspreava el parlar en valencià. Aquest es va viralitzar i el seu nombre de seguidors va augmentar notablement. Des d'ahí, s'ha anat fent més coneguda ﬁns a trobar-se en el recull de subscriptors actuals a les diferents xarxes socials, als quals els refereix com a «trastos». Dit açò, entrevistem a Sílvia P. Sesé, coneguda baix el nic Miss Tagless. AMIC Valencians / Tresdeumedia./

uin va ser el detonant per començar a gravar vídeos? Vaig començar a fer vídeos perquè jo era molt d'escriure, era molt d'expressar-me per internet i de sobte vaig trobar en unes declaracions que em van tocar al cor molt fortament i vaig dir: açò no m'arriba per a fer un escrit, em gravaré que crec que m'explicaré millor. Però m'explique fatal, des de les hores fins ara i continuaré, però no passa res, vaig veure que eixa era la meua gran idea i vaig fer el vídeo i a la gent es veu que li va causar una espècie d'impacte, d'impressió o li va agradar d'alguna forma i vaig començar a crear més contingut. El que va començar sent una cosa anecdòtica per a un cas concret que volia ressenyar s'ha convertit en 6 anys de fer la pallassa per internet. - Penses que parlant en valencià pots crear o tindre una comunitat més local o més propera? Eres de les primeres influenciadores en valencià que ha aconseguit crear una comunitat al seu voltant, com s'aconsegueix i que destaques de la teua? Pense que al final del dia faces el contingut que faces per xarxes, crearàs una comunitat. Com es crea? al final és un vincle que tens amb les persones que estan a l'altre costat de la pantalla, a l'altre costat dels teus escrits, a l'altre costat de la teua música. I al final, ens hem de sentir connectats d'alguna forma, tindre coses en comú siga el que siga. Bé siga la llengua, on òbviament ja agafes confiança, tu vas al supermercat i et parlen en valencià i ja hi ha una confiança que no cal explicar. I ja, a més, també tocar temes que ens afecten a tots. Jo la veritat és que parle de coses que són un poc molt versàtils, que ens poden passar a qualsevol persona en aquest planeta. Aleshores, crec que és fàcil connectar, però al final també pense que el que més caracteritza a la meua comunitat, als meus «trastos», perquè són els meus trastos, és el respecte. Ens podem riure de tot, es pot fer broma de qualsevol cosa, sempre amb respecte, sense faltar a ningú, però entenent i empatitzant en què tots som diferents, tots sentim les coses diferents. I a mi hui em fas

Miss Tagless s’ha convertit en una referència del valencià al món digital./

així i no em fa mal i a tu hui et faig així i et deixe en terra doblat. I no passa res, ens entenem tots i ens estimem i trobe que és el graciós, però sempre rient-se, sempre. -Vas tindre treballar una època en À punt, com va ser eixa primera etapa en el matí i en Twist? Jo la veritat és que estava molt feliç vivint a Londres i de sobte em diuen: Vols vindre a gravar en la teua àvia? I em va paréixer la cosa més espectacular del món. Perquè la meua iaia és espectacular, o siga fantàstica i divina com ella a soles. I la veritat és que va ser una experiència que em va agradar moltíssim. També vaig anar a la ràdio en la gent famosíssima. Jèssica Crespo, una professional de cap a peus. Vaig al·lucinar moltíssim perquè ràdio no havia tocat mai, i em va agradar moltíssim, a poc a poc la cosa va anar desenvolupant-se i quan me n'adone m'estan oferint feina per a anar a col·laborar en el matí d'À Punt, jo en la tele. Jo vaig al·lucinar moltíssim, però una barbaritat, i em vaig enamorar moltíssim, per a mi va ser com, no sé, em va explotar el cap, l'emoji eixe que l'explota el cap era jo. Vaig aprendre una barbaritat,

no podré estar mai suficientment agraïda per l'oportunitat, però va ser brutal. - Tens molt de públic d'altres territoris? La veritat és una cosa que em sorprén moltíssim i quan ho dic sembla que «ella en plan, com la Bad Gyal, internacional». Però la veritat és que em sorprén moltíssim perquè tinc prou seguidors que m'escriuen i tal que són de països de Sud-amèrica, jo al·lucine moltíssim. Tinc a un de Colòmbia que em té el cor guanyat. Perquè jo no he vist cosa més guapeta. Que ha aprés valencià per amor a l'art, perquè els pares són catalans i ho ha estudiat perquè ell ha volgut. Després tinc a un parell d'Argentina, de Mèxic... Que jo al·lucine per l'amor de Déu, aquesta gent, que bonica, no? I després hi ha moltíssima gent que no parla l'idioma, però que sí que ens entenen, jo parle de pressa, però de tant en tant puc parlar a una velocitat normal i se'ns entén perfectament. - I en l'àmbit de Catalunya o Illes Balears? Això sí. De les illes tinc moltíssima gent òbviament que me l'estime una barbaritat, perquè els accents diferents del valencià que tenim ací al país valencià adore mil també. En Catalunya

“Però la veritat és que estic supercontenta perquè cada vegada veig a més gent parlant-lo per xarxes, utilitzant-lo i esforçant-se per fer-ho cada vegada millor. I això és com, pornograﬁa visual” també tinc gent que m'envia molta estima. I de la resta d'Espanya que jo al·lucine moltíssim perquè ací tenim molt mitificat que, xica, perquè travessen ací la frontera i ja no t'entenen, però que sí que t'entenen de veritat, a veure, m'estan entenent els de Mèxic i Argentina, no m'han d'entendre els de Madrid. Els de Galícia tenen una orella que això és meravellós. I Andalusia, els d'Andalusia també posen molta orelleta per a veure l'accent i tal i s'adonen, s'adonen de tot. - Quins altres creadors o creadores en la nostra llengua destacaries? Doncs la veritat el poc temps que tinc per a consumir contingut, intente revisar a veure què és el modern, què és el que es porta ara, sobretot ara que en la nostra llengua hi ha molta gent molt joveneta. Jo em sent la ma-

mi de les xarxes en valencià. Estan fent cada contingut, es treballen cada vídeo... que em quede amb la boca oberta. Una d'aquestes persones: Aitor, Llet i vi; és un artista. Des del Monopoli que a mi em té enamorada i fa un contingut que a mi la veritat em pareix superinteressant, té un cabet que dic: Per a l'edat que té, no correspon. Altres creadors de contingut que m'encanten: Maria Mandarina, si no la coneixeu, busqueu-la per TikTok perquè aquesta xiqueta en 2 anyets ens rebentarà a tots per xarxes. Després, si busqueu un gamer de veritat: Hirokus. És català, té un carisma que això és increïble, també està el Puto Unicorni (Sílvia), Albert Roig, etc. Vos he dit els que més veig, però podeu entrar al Poblet que és un web on està tot recollit. - Per acabar, com veus el futur del valencià a Internet? La veritat és que, si m'haguéreu preguntat fa uns anys, estaria molt negativa, molt pessimista. Perquè la cosa pareixia que anava a menys, però la veritat és que ara tenim creadors com Jorge l'Aragonés, no fa falta ni cognom perquè és l'Aragonés. Tenim a companys d'altres llengües també minoritzades, que ens estem donant suport entre tots, i dius, ostres, igual estem seguint una tendència positiva. Cada vegada em trobe amb més i més nous creadors de contingut que estan començant a crear contingut i tenen unes idees i una manera de veure les coses completament diferents. Que dic jo, igual no estava la cosa tan malament com pensava jo fa uns anys, igual és perquè ara és el moment en el qual està pujant i ara és el moment en el qual hem fet una crida o alguna cosa ha passat ací que jo m'he perdut. Però hi ha molts més creadors, veig cada vegada a més gent involucrada en gastar la llengua per xarxes, que trobe que és primordial, sigues o no youtuber, sigues o no influencer. Encara que siga per a dir-li a la teua amiga Paqui la recepta de les croquetes… Però la veritat és que estic supercontenta perquè cada vegada veig a més gent parlant-lo per xarxes, utilitzant-lo i esforçant-se per fer-ho cada vegada millor. I això és com, pornografia visual.

capitals culturals

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Art&Cultura

El regidor Raül Botella i Adolfo Mataix./

L’òpera L’Isola Disabiata al Teatre Calderón./

Més de 60 esdeveniments culturals en la primera meitat de la Capitalitat Cultural

A més, ja hi ha programades més activitats per als pròxims mesos, com la programació de 'Viu l'Estiu' o l'Aplec de Dansa del País Valencià BR | ALCOI./ La Generalitat Valenciana va distingir a la ciutat d’Alcoi com a capital de la cultura valenciana en l’any 20202021, juntament amb Bocairent, i és un segell anual que es va crear en l’any 2016 amb la finalitat d’incentivar la vertebració de la cultura, que reconeix les poblacions que destaquen per fer una aposta ferma per la cultura com a instrument de cohesió social i foment econòmic. A més, amb aquest reconeixement, la Generalitat vol promoure una descentralització de l’oferta cultural, millorar les comunicacions entre la Generalitat i els agents culturals de tot el territori valencià i garantir l’accés universal a la cultura. Algunes accions com el premi ‘Ciutat d’Alcoi’ de novel·la Isabel-Clara Simó, o la creació del Con-

sell de Cultura, van ser punts molt valorats per la Generalitat per a donar aquest reconeixement a Alcoi, a més d’altres iniciatives que es duen a terme a la ciutat. En la primera meitat d’aquesta capitalitat, s’han realitzat més de 60 accions culturals, tot i que la situació sanitària va fer que els primers mesos de capitalitat no es poguera fer molta cosa. Ja a partir del mes de març es va poder fer més activitats. Per a la segona meitat de l’any hi haurà més programació d’activitats, de cinema, música, com Viu l’Estiu, exposicions, l’Aplec de Dansa del País Valencià, les Jornades Patrimoni Industrial Província d’Alacant, la I Mostra de Teatre Amateur, el Festival d’animació Animalcoi o l’espectacle Vivir así es morir de amor, entre moltes al-

tres que des de l’Ajuntament indiquen que s’aniran anunciant. El regidor de Cultura, Raül Llopis, ha explicat que: “Hem rebut la distinció a la Capitalitat Cultural, entre altres coses, perquè som una ciutat que destaca per la seua àmplia programació cultural, per això en aquest any de reconeixement no podíem deixar de fer el que sempre hem fet i pel que precisament ens han reconegut. Ampliem encara més les accions, el que aprofitarà per a reactivar a un sector que ha passat moments molt complicats i agrairà totes les iniciatives que realitzem gràcies a aquesta capitalitat cultural. Per a nosaltres la cultura és un eix fonamental no tan sols en l’àmbit intel·lectual, sinó que és motor econòmic important per a la ciutadania”.

La Llotja de Sant Jordi tancarà durant un mes per obres

El pròxim 15 de juliol la sala tornarà a obrir amb una nova exposició després d'haver finalitzat la reparació de les parets pròximes a la porta hidràulica BR | Alcoi./ A partir del diumenge 20 de juny, fins al dia 15 de juliol, la Llotja de Sant Jordi tancarà per a sotmetre’s a obres de manteniment. Concretament es repararà i repintaran les parets de l’escala que s’han vist afectades per les filtracions que es produeixen a través de la porta hidràulica.

Raül Llopis, regidor de Cultura ha explicat que: “es tracta de la segona intervenció duta a terme durant aquest any per a mantenir i millorar aquestes instal·lacions, després que fa uns mesos se substituïra tota la lluminària central de la sala”. A més, també ha anunciat que el dia 7 de juliol

arrancarà un nou cicle expositiu dins de la Càtedra d’Art Contemporani d’Antoni Miró en el Centre Ovidi Montllor, i un dia més tard, el dia 8, s’inaugurarà la nova proposta al Centre Cultural Mario Silvestre. Quan la Llotja torne a obrir, el dia 15 de juny, també tindrà una nova mostra.

Alcoi tindrà una Mostra Nacional de Teatre Amateur La primera edició d'aquest esdeveniment de les arts escèniques es durà a terme en novembre i podran participar companyies de tota Espanya BR | Alcoi./ El regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, Raül Llopis, acompanyat pel president de la Comissió d’Arts Escèniques del Consell de Cultura d’Alcoi, Adolfo Mataix, han presentat una nova proposta que va nàixer des d’aquesta comissió, i és la I Mostra Nacional de Teatre Amateur. Segons ha explicat el regidor: “la intenció és conéixer el que es treballa en tot el país i saber com

treballa la gent i poder visualitzar els seus treballs”. Per la seua part, Mataix ha comentat que: “primer es va fer una edició local, i l’any passat amb la pandèmia tot es va frenar un poc, però, enguany pareix que les coses estan millor. Ja hem llançat la convocatòria a escala nacional, amb la intenció de què totes les companyies puguen mostrar els seus treballs, i fixar-nos en el que és important,

l’esforç”. Aquesta primera edició se celebrarà als dijous de novembre, però segons ha indicat el president de la Comissió, s’espera que per a les pròximes edicions es puguen reunir en cap de setmana. Totes les representacions d’aquesta mostra es duran a terme al Teatre Calderón d’Alcoi, i el cartell, s’encarregarà als artistes plàstics d’Industri.art, perquè facen les seues propostes.

‘Processos de transformació’, la nova exposició de Bocairent

Es podrà visitar fins al 29 d'agost al Museu Antonio Ferri i està dins de la programació de la Capitalitat Cultural BR | Bocairent./ La secretària autonòmica de Cultura, Raquel Tamarit, juntament amb el director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, han anunciat que l’exposició ‘Processos de transformació’ es podrà visitar al Museu Antoni Ferri de Bocairent fins al 29 d’agost. Durant la visita, la se-

cretària autonòmica ha signat al llibre d’honor de l’Ajuntament de la localitat. Aquesta exposició està dins de la programació de la Capitalitat Cultural, i segons indiquen des del consistori, “constitueix el primer tast amb l’art contemporani que ens porta la Capitalitat Cultural Valenciana 2021”.

actualitat cultural

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Art&Cultura

La biblioteca Tirisiti d’Alcoi amb el medi ambient

La programació estarà dirigida a xiquets i xiquetes entre els 4 i els 12 anys i durarà els mesos de juliol i agost. L'aforament és limitat. BR | Alcoi./ Com cada estiu, la Biblioteca Tirisiti organitza activitats perquè els xiquets i xiquetes puguen gaudir del temps lliure en aquesta època que ja no tenen col·legi. Per això, des de la biblioteca s’ha preparat una gran varietat d’activitats que giraran al voltant del medi ambient, i estaran dirigides als infants entre els 4 i 12 anys. El tema escollit, com ja s’ha dit anteriorment és el reciclatge, “una de les activitats més senzilles i gratificants per als menors”, com indiquen des de l’organització, i té com a finalitat valorar la importància del reciclatge i la conservació del medi ambient, i ensenyar als més menuts a reciclar i cuidar de la natura. Durant el mes de juliol es faran tallers de manualitats per a aprendre a donar una segona vida als

L’alcoiana Neus Ferri a un dels seus últims concerts a Bocairent./

materials que habitualment es considera que ja no es poden utilitzar més. Per al mes d’agost es crearan jocs amb materials reciclats. L’aforament és limitat, i per això s’ha de fer reserva en la mateixa Biblioteca Tirisiti, al correu biblioteca@alcoi.org, o al telèfon 96 553 71 43, en horari de vesprada.

‘Viu l’Estiu’ a Alcoi amb un total de 17 actuacions i espectacles culturals Propostes per a tots els públics que es realitzaran durant el mes de juliol

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha preparat la programació de ‘Viu l’Estiu 2021’, i per al mes de juliol s’han organitzat un total de 17 actuacions i espectacles. Hi haurà concerts de diferents estils musicals, com el de la Banda Jove de la Societat Música Nova d’Alcoi, Neus Ferri, o el concert de Jazz d’Arturo

Serra Quartet. També hi haurà altres espectacles com l’actuació de l’Acadèmia de Dansa de Virginia Bolufer, o l’Spoken word a càrrec d’Andreu Bernabeu i Pablo González + Latintavino. La programació va començar el divendres 2 de juliol amb el concert de Senior i El Cor Brutal a l’IVAM CADA Alcoi. A

més, hi haurà set exposicions en diferents espais expositius municipals d’Alcoi. La programació també inclou activitats per als més menuts en la biblioteca del Tirisiti, o per a tota la família a les pintures rupestres de La Sarga, que es duran a terme durant els diumenges en quatre torns diferents.

Naix ANEM, l’Associació Nacional d’Entitats Modernistes

L'objectiu és projectar i donar suport a les iniciatives que divulguen les característiques d'aquesta època BR | Alcoi./ El passat 15 de juny es va constituir l’Associació Nacional d’Entitats Modernistes d’Espanya (ANEM), en la qual compta en la seua junta directiva amb membres de les Associacions modernistes d’Alcoi. ANEM ha nascut amb l’objectiu de “projectar i donar suport a iniciatives que contribuïsquen a la divulgació de l’època Modernista, amb els seus personatges, el seu art, la vestimenta, i la forma de vida, a través de diferents activitats, espectacles i recreacions, així com la difusió en diversos circuits”. Totes les entitats que formen part d’aquesta associació nacional porten ja mesos treballant en el projecte, i segons expliquen: “a partir d’ara, l’Associació centrarà els seus treballs a anar desenvolupant tots i cadascun dels objectius plante-

jats”, com per exemple, promocionar, difondre, conservar i protegir el patrimoni modernista de cadascuna de les entitats que formen part d’ANEM. Aquesta associació està formada per més de 20 entitats de tota Espanya. Com ja hem dit anteriorment, en la junta directiva hi ha presència alcoiana, i és que, Guzmán Bernabéu Llácer, del Grup de Recreació Modernista d’Alcoi, serà el president; Belén Sánchez Menasanch, de la mateixa entitat, ocuparà el càrrec de secretaria, i David Ponsoda Pla, de l’Associació Cultural Samaritas, serà el Vocal de Patrimoni.

Les arrels de Pep Gimeno‘Botifarra’al Calderón

El cantant xativí presentà el seu nou treball acompanyat pel guitarrista Miguel Pérez

BR | Alcoi./ El Teatre Calderón va acollir l'actuació de Pep Gimeno 'Botifarra' per tal de presentar el seu nou treball, 'Arrels', en una actuació en la qual el cantant de Xàtiva va oferir al públic part del seu repertori habitual, format per jotes, fandangos, masurques, havaneres o malaguenyes. En aquest concert 'Botifarra' va estar acompanyat pel guitarrista Miguel Pérez, que va ajudar a mostrar un format inusual del cantant, però, com sempre, l'actuació va comptar amb les explicacions, anècdotes i dites populars que coneix Pep.

reportatge

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Comarques Centrals Valencianes

Del naixement de les Comarques Centrals Valencianes al Pla d’Acció Territorial Me’n recorde, com si fos ahir, i ja fa quasi 30 anys. Només feia uns pocs mesos que havia estat designat regidor responsable de Foment Econòmic a l’Ajuntament de Gandia, dintre del pacte de Govern PSPV-UPV, quan Néstor Novell, aleshores director del CEIC Alfons el Vell, va venir al meu despatx a plantejar-me la necessitat de disposar d’un diagnòstic estratègic a nivell econòmic i territorial en el marc de la nostra integració a la Unió Europea produïda 5 anys abans. Per Cebrià Molinero Lloret (Ex regidor de Gandia i Director del projecte europeu Concercost)./

stiguérem d’acord de seguida i iniciaren un procés de col·laboració per dur a terme esta tasca i coincidirem també que, per tal que el document tingués la major acceptació possible, deuria de ser redactat pel Departament de Geografia de la Universitat de Valencia. Així va nàixer l’informe CCV: polítiques d’actuació territorial, que fou redactat per Julia Salom Javier Pérez, J. Miguel Albertos i Elisabeth Delios el qual, poc després fou publicat pel CEIC Alfons el Vell en 1993 per tal de facilitar la divulgació del seu contingut arreu del territori de les CCV i promoure la discussió i l’acceptació de les seves directrius per gran part del Ajuntaments i Mancomunitats, de les organitzacions empresarials i sindicals, centres d’estudi i investigació comarcal etc. Aquest estudi, a partir d’una diagnosi del territori, plantejava la necessitat d’adreçar-se a l’objectiu final de la reestructuració productiva i la modernització econòmica de l’àrea mitjançant una estratègia de integració supracomarcal, el primer pas de la qual era la cooperació territorial de les distintes ciutats i comarques que integren este espai. És a dir, es tractava d’aconseguir: a) Un mercat suficientment gran com per a superar el llindar que necessiten els sectors estratègics per escometre la reestructuració del sistema productiu necessària per desenvolupar-se de manera eficient. b) L’aparició de sinèrgies entre ciutats petites i mitjanes de l’àrea per a crear un ambient d’innovació i d’iniciatives necessari a fi de promoure el desenvolupament, així com per a dur endavant projectes de gran envergadura que beneficien al conjunt de l’àrea. c) Una projecció exterior per tal de permetre l’atracció de activitats econòmiques, capital físic i humà, iniciatives i inversió pública; així com exposar amb més força les opinions de les forces socials i econòmiques de l’àrea sobre els problemes comuns davant les diferents instàncies administratives i polítiques. En els anys següents la qüestió de les CCV, o territori Dià-

2001. Delegació de les CCV a l'Assemblea de la Xarxa de D I Europeus ARENA a Stuttgart./

nic o Governació de les Muntanyes, com altres el van batejar, va anar penetrant en amples capes de la societat civil. El diagnòstic i les propostes de l’estudi es van veure reforçades per distintes publicacions de la Conselleria d’Obres Públiques, especialment a l’estudi “Arc mediterrani espanyol: Eix europeu de desenvolupament”. València, 1993 i en el document “Estratègia territorial europea”, ETE, de 1999, així com pels estudis i publicacions del CEIC Alfons el Vell. A seu caliu començaren a crear-se diverses xarxes a escala de CCV: la xarxa de ciutats i mancomunitats, la dels centres d’estudis comarcals, la xarxa empresarial de les CCV, etc. La convocatòria FEDER de l’any 1999 en possibilità anar més enllà. Presentarem un projecte, el Concercost, per a redactar un Pla de promoció econòmica i ordenació territorial de les CCV i crear un organisme de gestió del mateix: el Consorci de les CCV. La proposta va prosperar i la Unió Europea ens va finançar la seva redacció i la de una oficina de gestió del conjunt del projecte que integrava dos projectes més, un portuguès i altre francès. Tot aquest procés no hagués estat possible sense la participació i dedicació de mols alcaldes i regidors/es com ara Vicent Moreno, alcalde de Castelló de Rugat i primer President de la Xarxa de Ciutats i del Consorci; Josep Marset Alcalde de Cocentai-

na; Vicent García, Alcalde d’Ibi Joan Antoni Bodi, Alcalde d’Albaida i President de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida; Pepa Frau, Alcaldessa de Gandia i Jeroni Banyuls, regidor d’urbanisme d’este ajuntament; Josepa Bonet, Presidenta de la Mancomunitat de la Safor (tots ells del PSPV, convenceren a Pepe Sanús, alcalde d´Alcoi, perquè hi participés i no posés més entrebancs al projecte); Alfons Rus, del PP, alcalde Xàtiva i President de la Mancomunitat de la Costera-Canal de Navarrés, i després President del Consorci de les CCV. També cal fer menció de Sebastià Garcia, alcalde de Dènia i militant de la UPV; a Enrique Macià, president de DATO; a Paco Molina que estructura territorialment CC.OO a nivell de CCV i el seu primer Secretari General; Els presidents de les diverses Associacions d’Empresarials de les CCV que es constituïren com a Xarxa Empresarial de les CCV; els directors dels Centres d’Estudis i Investigacions Comarcals que crearen la xarxa XIEC; la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València que facilitaren els equips multidisciplinaris per a la redacció dels diversos treballs sectorials de les CCV; etc. En aquest procés de constitució del Consorci i redacció del Pla de Promoció Econòmica, l’any 2000, per intermediació de Vicent Garcia, Alcalde de Ibi, Victoria Granda directora

“El PAT és un instrument cabdal i imprescindible perquè les nostres comarques puguen desenvolupar-se i avançar” d’Aproibi, Josep Antoni Ybarra de la Universitat d’Alacant, i Enrique Macià de la UPV d’Alcoi, el Servei de desenvolupament territorial de l’OCDE es va posar en contacte amb nosaltres per tal d‘estudiar la problemàtica de les àrees intermèdies de les àrees metropolitanes. Fruit d’aquesta col·laboració va ser l’informe anomenat “Examen de la OCDE sobre las CCV”, que va ser traduït i publicat l’any següent per la Universitat Politècnica de València. Informe que recolzava el projecte de les CCV. La redacció del Pla de promoció socioeconòmica i ordenació territorial de les CCV es va dur a terme al període 19992002, presentat al FEDER i editat i publicat pel Consorci a l’any 2002. Aquest, sota la direcció de Cebrià Molinero i la Coordinació de Elisabeth Delios, compta amb la participació de més de 50 experts dels més diversos camps i amb l’opinió de les diverses xarxes socials i polítiques. La part del Pla de Promoció Econòmica va ser redactat per Júlia Salom i Nèstor Novell, mentre que la part de les Estratègies i Directrius d’Ordenació i Articulació Territorial va ser re-

dactat per Antonio Serrano. Així mateix el Pla inclogué diversos Estudis Complementaris: Enrique Antequera i Gerardo Roger (Sistema Urbà) José L. López (Recursos i Sistema Ambiental) i Antonio Serrano (Model Territorial) En finalitzar el FEDER el Consorci i la seus Oficina de Gestió del Projecte es quedà sense finançament. El Consorci morí d’inanició davant la desídia de les administracions i dels empresaris. El 2015 l’Ajuntament d'Ontinyent proposà recuperar l’organització de les CCV com a Consell Econòmic i Social de les Comarques Centrals Valencianes. Poc després es constituí de bell nou el Consorci de les CCV amb seu a la Mancomunitat de la Vall d’Albaida i de president l’Alcalde d’Alcoi. Finalment el 28/01/2018 el DOGV va publicar la Resolució de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de 20 de desembre de 2018, per la qual s’inicia el Pla d’acció territorial de les comarques centrals de la Comunitat Valenciana. A continuació, en 2019-20, es publicaren l’Esborrany del Pla d’Acció Territorial de les CCV, el Document Inicial Estratègic i el Documento de alcance del estudio ambiental y territorial del Plan de acción territorial de las CCV, per part, respectivament, d’aquesta Conselleria i la d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència climàtica i Transició Ecològica. Aquests hi inclouen molts dels diagnòstics i propostes, ara actualitzats, del Pla de Promoció Econòmica i Ordenació Territorial de les CCV. El PAT és un instrument cabdal i imprescindible per a que les nostres comarques puguen desenvolupar-se i avançar, ates que es un instrument normatiu a les quals indicacions i prescripcions deuen adaptar-se els diversos plans Generals dels Ajuntaments respectius i les seves actuacions tenen prioritat alhora d’executar-se per la Generalitat o l’Estat. Ara ja ha començat la seva presentació i discussió pública a les distintes Comarques i de segur tindrem un gran debat. Esperem que aquest sigui el darrer i definitiu intent per tal de promocionar i d’ordenar aquest territori.

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

rutes i paisatges

Rutes i paisatges

BENIMARFULL

Senderisme i rutes en bicicleta per a conéixer la pura naturalesa Temps de tradicions i natura bicat a la comarca de El Comtat, en la província d'Alacant, i a la vall de Travadell trobem el poble de Benimarfull, que en àrab significa 'fill de la font amarga', a causa de les aigües sulfuroses que estan a la localitat. Dins del municipi els seus majors atractius són l'Església de Santa Anna, que va ser construïda al segle XVI, i que destaca pel seu campanar; i la seua Plaça Major, en la qual sense menejar-se es pot veure l'Ajuntament, el llavador i el reconeixement que s'ha fet a Lluís Fullana, gramàtic procedent de Benimarfull. A més, també és molt reco-

manable la visita a l'antic balneari de la Font de Santa Anna, que actualment seria l'Hosteria Els Banys, i que és conegut per les propietats curatives de les seues aigües, però no sols és interessant visitar-ho per aquest motiu, també per l'interés monumental i arquitectònic del seu edifici. Aquest lloc va ser construït en 1846, i està situat en la font del Baral. El Balneari transmet als visitants la dedicació que hi ha a Benimarfull per la cultura de l'aigua i per l'agricultura de la zona, ja que és una activitat econòmica molt important, sobretot per les cireres i l'oli, els dos amb varietat que han aconseguit la Denominació

d'Origen. Per als amants de la muntanya i les rutes senderistes i de bicicleta, Benimarfull podria ser un paratge perfecte per a poder realitzar aquests tipus d'activitats. Entre les seues rutes destaca la que passa per la Vall del Travadell i que arriba fins a L'Orxa, o també fins a Beniarrés, o les rutes a la Font del Pujol de l'Albacar o al barranc del Sofre.

La Conselleria d’Igualtat finançarà el centre de dia comarcal de Benimarfull L’ajuntament podrà fer-se càrrec de tot el procés de licitació i contractació de les obres previstes per a la posada en marxa del centre, amb una cobertura total per part dels pressupostos de la Generalitat

L’oliTravadell de Millena, viatja fins als EUA

L’oli de Travadell de Millena, viatja fins als Estats Units, i ajuda al Projecte Somriures BR | Millena./ L’empresa d’oli Travadell de Millena, torna a fer enviaments als Estats Units dels seus olis d’oliva verge extra, que estan elaborats per Almàssera de Millena. Tot va començar en l’any 2019, amb un viatge a aquest país, dins d’un projecte que duia a terme la Universitat Cardenal Herrera d’Elx, i a partir d’ahí es van establir les primeres relacions comercials, però, els aranzels imposats pel govern de Trump, i la pandèmia van paralitzar aquest

projecte. Fa uns dies van tornar a enviar els primers dos palets amb destí Estats Units, i s’espera aconseguir una bona relació que dure molts anys, ja que a més, part dels beneficis aniran destinats a ajudar al Projecte Somriures, amb el seu centre per a joves amb diversitat funcional que es vol obrir a les comarques de l’Alcoià i El Comtat, ja que des de l’empresa volen “aportar el nostre granet d’arena a un col·lectiu que necessita l’ajuda de tots”.

BR | Benimarfull./ Representants de l’Associació Comarcal SOMRIURES: Projecte de Connexió Vital s’han reunit amb el director general d’Infraestructures de Serveis Socials de la Generalitat Valenciana, Enric Juan, a València, per tal de parlar de les infraestructures previstes al departament 15, Alcoià-Comtat, per a persones amb diversitat funcional, que està dins del Pla Valencià d’Infraestructures de Serveis Socials 2021-2025, conegut com a Pla Convivint. En aquesta reunió es va comunicar que les intencions de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives és que aquest Pla contempla tota la dotació pressupostària necessària per a poder fer front a la creació del centre de dia comarcal que es vol fer a Benimarfull, però a més de la qüestió econòmica, el pla possibilita que l’ajunta-

Membres de la plataforma Somriures a Benimarfull./

ment es faja càrrec del procés de licitació i contractació de les obres. D’aquesta manera s’allibera a les famílies d’un pes molt gran per no haver de fer front al cost de la reforma de l’edifici, al pagament d’honoraris professionals de redacció del projecte, direcció d’obra, equipament, etc. A més, gràcies a la nova llei valenciana de Serveis Socials Inclusius, s’ha fet una aposta per la creació de places públiques, amb l’objectiu de crear un projecte inclusiu, innovador i

pioner, que coincideix amb la filosofia i els objectius del Projecte Somriures. Enric Juan, també va confirmar que, a part del centre de Benimarfull, també es faria un centre de dia a Castalla i un centre residencial a Ibi. “Volem felicitar públicament a la Conselleria per haver posat per escrit la intenció de materialitzar en els pròxims cinc anys aquestes infraestructures per a l’atenció de les persones amb diversitat funcional, posant els recursos

econòmics i tècnics per davant i a l’abast dels ajuntaments. Esperem que aquestes no queden en paper mullar i s’executen al més aviat possible perquè, amb elles, els nostres fills i filles podran gaudir d’una vida més digna, prop dels pobles on han nascut i s’han criat, prop de les persones que estimen i els fan feliços, i sobretot, integrats en la societat, en la natura, en la vida cultural, esportiva i tradicional dels nostres pobles i comarques. Una societat madura i responsable com la nostra mereix uns recursos que possibiliten la cura de les persones més vulnerables i que aquestes no hagen de quedar recloses per falta d’oportunitats”, indiquen des de Somriures. Des de Somriures també agraeixen la col·laboració de l’Ajuntament de Benimarfull per oferir-los la seua col·laboració.

rutes i paisatges

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Rutes i paisatges

BOCAIRENT

Un turisme segur a la Ruta Mágica de la Serra de Mariola Viu l’experiència d’una joia medieval l sud de la província de València, al nordoest de la Serra de Mariola, i en la comarca de la Vall d'Albaida, està la localitat de Bocairent. Aquest poble s'ha preparat per a poder oferir una experiència segura, ja que, cadascun dels monuments, museus, i llocs d'interés compleix la normativa vigent i les mesures sanitàries, i, encara que s'hagen de complir aquestes mesures, Bocairent continua tenint el mateix atractiu turístic, perquè la localitat està plena de racons i llocs per a descobrir. Per a poder saber més sobre aquest municipi es pot realitzar 'La Ruta Màgica', en la

qual es visitarà el barri medieval. Amb inici a la Plaça de l'Ajuntament, es poden veure cases dels segles XVII i XVIII a través dels estrets carrers, amb escalons, o les ermites i les cases excavades en les roques, el pont de Darrere la Vila, i les Covetes del Colomer. Altres llocs que s'han de visitar en Bocairent són la Plaça de Bous, que està tallada en roca i té el privilegi de ser la més antiga del País Valencià, amb data del 1843; el Museu Parroquial, en el qual es poden veure obres de Juan de Joanes, Sorolla o Ribalta entre molts altres; la Cava de Sant Blai, l'Ermita del Santo Cristo, els Museus Arqueològic, el Fester,

i el d'Antonio Ferri; o les ruïnes medievals, que van ser descobertes en l'any 2008 gràcies als treballs de rehabilitació del casc antic de la localitat, i que són de gran interés, ja que mostren com eren els habitatges en l'època de la Revolució Industrial. Però sens dubte, el principal atractiu, la joia de Bocairent són Les Covetes dels Mo-

ros, que va ser declarat Monument Nacional en l'any 1932. Són un total de cinquanta finestres, distribuïdes en 3 o 4 nivells irregulars, i que segons algunes de les seues interpretacions, tenien com a finalitat ser magatzems de seguretat que es van realitzar en època andalusí. Actualment, aquest monument es pot visitar per dins, i és una aventura diferent per a tota

la família. A més de veure tots aquests llocs d'interés la magnífica ubicació de Bocairent també fa que pugues gaudir d'activitats de muntanya, com rutes a peu, en bicicleta, o fer un passeig en globus en el qual poder veure els impressionants paisatges de la Serra de Mariola, i tot d'una forma segura, i apte per a totes les edats.

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

castell de castalla

rutes i paisatges

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Rutes i paisatges

CASTALLA

El Castell de Castalla, símbol històric al llarg del temps La història amagada al cor del castell a localitat de Castalla, pertanyent a la comarca de la Foia de Castalla, està vigilada pel seu Castell, el seu gran atractiu turístic. Aquest conjunt monumental és sens dubte l'emblema del municipi, i és tot una agrupació de béns culturals, tant materials com immaterials, i naturals, amb grans valors històrics, mediambientals i patrimonials. Des de finals de 2020 el Castell es va convertir en museu amb dos intencions: potenciar el patrimoni cultural i històric del poble, i a més, apropar la història de Castalla als visitants que s'apropen a conéixer-la. Aquesta fortalesa està dividida en tres parts ben diferenciades, que són el Palau, el Pati d'armes i la Torre Grossa. Concretament la part del Palau,

ha sigut l'espai en el qual s'ha centrat aquesta conversió museística del Castell, i és que ara, els turistes poden veure un conjunt de peces que pertanyen a diferents èpoques, que van ser trobades a excavacions fetes a la zona. Fins al moment aquestes troballes estaven al Museu Arqueològic Provincial d'Alacant (MARQ), però des de l'Ajuntament de la localitat s'ha sol·licitat la cessió temporal. També s'han fet moltes millores als voltants del conjunt del Castell per a facilitar la seua visita, i s'ha creat el Centre d'Interpretació Turístic. La regidora de Turisme, Maite Gimeno, ha explicat que “potenciem les visites al Castell, el nostre atractiu turístic, amb entrades tant de demà

Maite Gimeno, regidora de Turisme : “el Castell és el major atractiu turístic i per això el potenciem”./

com de nit, i volem que els visitants se senten atrets pel nostre conjunt patrimonial”. En aquest sentit, l'edil ha assegurat que “comptem amb un entorn privilegiat que no deixa indiferent a ningú, amb elements turístics que sumats a l'oferta gastronòmica que ofereix Castalla fan del municipi un lloc únic”. A més del seu Castell, Castalla té altres llocs d'interés com el Convent de Pares Franciscans, un edifici d'estil Neoclàssic, caracteritzat per la seua

austeritat, i que va construir-se a principis del segle XIX; l'Ermita de la Sang, d'estil gòtic primitiu del segle XIII, o el Casal Fester, el lloc perfecte per a conéixer més a fons les tradicions del poble, i veure les vestimentes que s'utilitzen als Moros i Cristians de Castalla. Durant tot l'any el Casal organitza diferents exposicions temporals relacionades amb les seues festes i que estan obertes al públic amb entrada gratuïta. L'oferta turística del municipi es complementa amb el tu-

risme rural, ja que disposa de diferents rutes de senderisme pels voltants naturals de Castalla, o rutes per a bicicleta. Un dels espais naturals més característics és l'àrea recreativa del Xorret de Catí. Aquestes instal·lacions estan rodejades de medi natural, entre la Serra del Maigmó, els Rasos de Catí, la Cresteria de Fraile, i la Serra del Cid. Des del Xorret de Catí es poden iniciar diferents rutes en bicicleta o a peu, i moltes d'elles organitzades des del mateix consistori.

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Rutes i paisatges

ATZENETA D’ALBAIDA

La història d'un poble a través de l'aigua Descobrint la Ruta dels Llavadors unt a la serra del Benicadell està el poble d'Atzeneta d'Albaida. Gràcies a la seua ubicació, el municipi ha tingut una gran quantitat d'aigua corrent que s'ha pogut utilitzar per a diferents tasques com amerar l'espart o picar-lo amb batans de maces, regar les hortes, o llavar. I és que, l’aigua és i ha sigut una font de riquesa que ha donat part del patrimoni de la localitat, i d’ahi va naixer la coneguda com a ‘Ruta dels llavadors’. Aquesta ruta recorre la Sèquia del Port, que és el canal principal del sistema de reg en temps d'Al-Àndalus, i té un recorregut d’uns 4.000 metres pel qual es pot gaudir de la resta de la ruta dels llavadors. En l'excursió a més de veure aquesta part del patrimoni de

la localitat, també es pot conéixer quin era el paper de la dona en aspectes com l'economia, l'urbanisme, la cultura o el treball. Tota la ruta es pot fer a través del carrer les Ànimes fins a arribar al Passeig de la Séquia, d'estil morisc, i que recorre tota la població junt a les cases. Dins de la ruta també es poden veure diferents fonts com la Font de l'Anohueret, la Font de l'Arrieo, o la Font dels 21 Xorros, una de les més importants, que va ser construïda en època islàmica, encara que va ser remodelada en el segle XVIII; o molins, jardins, les cases de la burgesia de principis del segle XX, o les antigues naus de l'antiga foneria de la família Roses. La ‘Ruta dels llavadors’ pot començar-se des del Museu de les Artesanies, altre

dels destins d'interés d'Atzeneta d'Albaida, en el qual es poden veure ferramentes per a treballar la pedra, campanes o l'espart, eines típiques del segle passat. A més a més, també es recomanable visitar l'ermita del Crist de la Fe, que va ser construïda al segle XVIII i que és d'estil renaixentista, encara que el seu interior és més d'estil gòtic; o l’esglèsia de San Juan Bautista, que és Bé de Rellevància Local i que va construir-se al segle XVIII. Atzeneta, un lloc amb encant per endinsar-nos a les comarques.

rutes i paisatges

rutes i paissatges

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Rutes i paissatges

BENIARRÉS

La Cova d'Or, el bressol de l'agricultura i la ramaderia valenciana El cor de la prehistòria de les comarques eniarrés és un municipi banyat per les aigües del riu Serpis, al nord de la província d'Alacant, concretament, situat a la comarca de El Comtat, i que compta amb una gran riquesa històrica i cultural, però, sobretot, és ric en paratges. Si el visitant busca turisme natural, Beniarrés serà un lloc perfecte, i no podrà deixar d'anar a la Cova de l'Or, un important jaciment del neolític en la Serra del Benicadell, i del qual es va extraure important material arqueològic que van constatar que els pobladors de la zona, del VI mil·lenni a.C van ser els

que van introduir la pràctica de l'agricultura i la ramaderia en la zona. És per aquest motiu que és considerat un dels jaciments més importants de tota la Comunitat Valenciana. Una vegada s'arriba a la Cova, a més de veure aquesta part de la nostra història, també es pot contemplar d'una panoràmica inigualable de la Serra de Mariola, la Font Roja, la Serrella, Aitana o el Puig Campana. Aquest lloc va ser declarat Bé d'Interés Cultural, i rep visites guiades. A més, compta amb un Centre d'Interpretació al mateix poble. L'altre important atractiu del municipi és la natura, i en-

EMPRESA MULTISERVICIOS Reformas en general, Casas Rústicas, Alicatados, Obras públicas, Naves industriales, Tejados, etc.

tre els llocs als quals poder anar, destaca la desembocadura del Barranc de l'Encantà, que està juntament amb l'embassament que hi ha al costat de Beniarrés. Ja dins de la localitat, un dels jocs que es interesant visitar és l’Ermita del Sant Crist, i que es pot veure des de diferents punts de la serra. La seua construcció data de 1900.

INNOVACIÓN AL MEJOR PRECIO

Comença la vacunació per a persones entre els 30 i 39 anys

Una altra de les novetats que ha anunciat Ximo Puig, ha sigut que es tornaran a obrir les seus festeres BR | País Valencià./ El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat novetats respecte a l’evolució de la pandèmia i la vacunació. Un dels anuncis més importants va ser que a partir del dilluns 5 de juliol començaria la vacunació per a les persones entre els 30 i els 39 anys. Puig ha assegurat durant la seua intervenció que “la vacunació de la gent jove és una prioritat”, per aquest motiu va a avançarse 12 dies el procés de vacunació d’aquest grup de la població. També ha assenyalat que en els últims dies, el 52% dels contagis són jóvens entre els 15 i els 29 anys, i encara que molts són asimptomàtics, sí que hi ha 20 joves menors de 34 anys ingressats, i un d’ells en l’UCI. I és que, la incidència en aquest grup és de 172 ca-

comarques

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

El president Ximo Puig./

sos per cada 100.000 habitants. Per aquests motius, el Cap del Consell, ha volgut fer una crida a la “responsabilitat admirable” que van mostrar els joves durant la pandèmia. Respecte a les mesures que estan vigents actualment, ha avançat que la Mesa Interdepartamental ha acordat prorrogar-les des del dijous 1 de juliol i que duraran fins al dia 15, és a dir, durant dos setma-

nes. L’objectiu de continuar amb aquestes restriccions és “consolidar una obertura prudent i responsable” i que siga “segura”, perquè es puga aconseguir una “recuperació sòlida” en termes econòmics, socials i emocionals. Pel que fa a l’ús de la mascareta, que ja no és obligatori als exteriors, el president ha assenyalat que recomana continuar utilitzant-la a l’aire lliure,

excepte a la platja o als espais naturals. Des de la Conselleria de Sanitat s’ha fet una guia amb indicacions bàsiques per a mantenir ventilats els espais interiors que es pot veure a la pàgina web i que va a distribuir-se per comerços, hotels, bars, restaurants, cinemes, teatre o museus. Una altra de les novetats que ha anunciat Ximo Puig, ha sigut que es tornaran a obrir les seus festeres. La consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha afegit que des del dia 1 de juliol, els ajuntaments regulen els horaris d’aquests locals, i es pot consumir menjar i beguda, però seguint les mesures per al sector de la restauració, com l’aforament de 50%, i les taules fins a 10 persones. Per a la resta d’activitats, com les tasques administratives, l’aforament és del 75%.

La pandèmia canvia les necessitats de les nostres cases

Tant en el sector de les reformes com de les asseguradores la Covid-19 i passar més temps en casa ha tingut efectes positius BR | CCV./ Amb l'arribada del confinament i les restriccions de la pandèmia, hem passat molt més temps a les nostres cases, i això ha fet que ens fixem en xicotets detalls que ens agradaria canviar o coses que s'haurien de cuidar més. El sector de les reformes ha notat un notable augment, ja que la gent s'ha dedicat durant a aquest temps a millorar alguns espais dels habitatges, o inclús adaptarlos al nostre nou ritme de vida. Per exemple, molts han hagut de crear una oficina improvisada, o han construït espais d'oci, i millorat les seues cuines, després de convertir-se en xef gràcies al

temps lliure de la pandèmia. També pel mateix motiu, el sector de les asseguradores ha notat que la gent ha augmentat les seues pòlisses en tot allò que envolta a la casa, gràcies a fer més ús d'aquest espai. Està clar que la Covid19 ens ha canviat la nostra forma de vida, i de segur que ara li donarem més importància a cuidar més de les nostres cases.

entrevista

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Oliva

David González:

“S'està treballant moltíssim perquè a Oliva arriben inversions d’altres administracions”

Oliva és un municipi que rep la visita de multitud de persones durant l’estiu i hem volgut saber com s’ha treballat per a superar la pandèmia, i ara en els moments de recuperació econòmica Belén Rivas./

stem passant moments difícils, què s'ha fet des de l'Ajuntament d'Oliva per tal d'ajudar als seus veïns en aquesta crisi? A grans trets, des del primer moment es van fer mesures pal·liatives, com mesures d'incentius fiscals, ajornaments d'impostos, eliminació de taxes municipals, com l'ocupació de la via pública, dels mercats, la taxa del fem... I després vam fer mesures d'estímul econòmic, per exemple, acaben d'aprovar un pla que ja ha entrat en vigor de 5,3 milions d'euros d'inversions, a càrrec del remenant, i serà per a diferents projectes molt importants, i que van dirigits a obres, manteniment de la ciutat, adquisició de material, bons de comerç... És un pla important, dels més importants, perquè eixos 5,3 milions d'euros són finançats per fons propis de l'Ajuntament al llarg dels últims anys, a banda de tota una sèrie de suports als sectors productius, a la societat, als serveis socials. - Continuant amb les ajudes, fa poc temps que s'ha tret la segona remesa de les ajudes ARRU (Àrea de Regeneració Urbana del Nucli Antic d'Oliva). Està previst fer més convocatòries? Sí, ara mateix estem fent el pagament de l’última remesa, i llançarem la tercera convocatòria. És un Pla que ha anat molt bé, ha estimulat les xicotetes obres al barri antic, de rehabilitació, reforma, i fins i tot de reedificació de cases; a part també ha

tingut una part d'obra pública important, amb actuacions en el Carrer Sant Vicent, o les obres de l'entorn de l'Escoleta Caragol, i encara queden més actuacions públiques i més diners per a continuar treballant en aquesta línia, que a més, a tingut un efecte multiplicador, és a dir, les ajudes han suposat que els projectes han anat més enllà a nivell de projecte, ja que els arquitectes han sigut la majoria d'Oliva, així com les xicotetes empreses de reformes són de la ciutat, i han mobilitzat quasi 5 milions d'euros entre les ajudes de l'Ajuntament i el que han posat els ciutadans, el Ministeri i la Generalitat. A més, s'ha de destacar que hi ha hagut un interés general per millorar el barri antic, encara que queda molt per fer i s'ha de continuar fent convocatòries. - Que altres projectes s'han portat a terme des de l'Ajuntament? S'està treballant moltíssim per part del govern municipal perquè a Oliva arriben inversions d'altres administracions, sobretot en tema d'infraestructures que són importantíssimes per a la nostra ciutat, com pot ser la millora entre la connexió Oliva-Piles, tant pel poble, com per passeig marítim, la nova depuradora, i moltes altres. També m'agradaria destacar altres actuacions com la finalització de la primera fase de restauració de l'Enginy al centre històric, que ha estat finançada pels fons FEDER o la primera fase de la restauració del Palau Comtal d'Oliva.

- Ara ja s'està començant a fer actes, i a finals de juny va tindre lloc la Fira del Motor, com va adaptar-se a la situació? Ha anat bé, tot normal, sobre tot perquè s'ha fet amb les màximes garanties i mesures de seguretat. El recinte estava tancat, hi havia control d'aforament, de temperatura, estava present la Policia Local i Protecció Civil. La gent s'ha comportat i s'ha demostrat que si es fan les coses amb mesures de seguretat i seguint la normativa, es podran fer iniciatives d'aquest tipus. A banda, ha anat molt bé per als negocis d'aquest sector. Aquesta és una de les finalitats de la Fira, igual que animar a la ciutat, ja que la gent s'arrima a Oliva i dina o sopa, i al final fa una despesa. - També s'ha celebrat 'Fira i Festes', supose que la valoració també és positiva. Sí, pel que fa a l'assistència ha sigut positiva, la gent ja tenia ganes d'alegria i d'animar-se. Han sigut actes culturals adreçats a tots els públics i dins de la nostra cultura, amb cantautors i cantautores d'Oliva, amb la Banda de Música d'Oliva, i a més, també han estat presents grups i cantants valencians com puguen ser El Diluvi, Andreu Valor... I tot s'ha fet també amb mesures de

Sí,pel que fa a l'assistència ha sigut positiva,la gent ja tenia ganes d'alegria i d'animar-se.Han sigut actes culturals adreçats a tots els públics i dins de la nostra cultura,amb cantautors i cantautores d'Oliva,amb la Banda de Música d'Oliva,i a més,també han estat presents grups i cantants valencians com puguen ser El Diluvi,Andreu Valor... seguretat, i per això també s'ha demostrat que la cultura és segura i que cal millorar l'estat d'ànim, i la música pot ser un element molt important, però sempre fer-ho amb garanties. - Durant la tercera setmana de juliol Oliva celebra les seues festes de Moros i Cristians. Està previs fer algun tipus d'acte simbòlic? Sí, actes simbòlics sí, perquè la Federació de Moros i Cristians ja ha dit que no se celebraran. Sí que hi haurà un concert de música festera, que serà un acte més cultural, controlant aforament; també es muntarà el castell perquè es note que tocarien ser festes; es presentarà l'estudi sociològic que s'ha fet aprofitant la para-

da per la pandèmia, un estudi interessantíssim que s'ha fet precisament en l'any que hem celebrat 100 anys de Moros i Cristians, que a més, ha tingut una exposició que s'ha dut a terme en cinc espais museístics, 'Un segle de records'; i també hi haurà dedicada una activitat per al públic infantil, però tot des de l'àmbit cultural. Ara hem considerat que no és el moment encara. - Estem ja en temporada estival, com s'ha preparat la campanya d'estiu? La campanya ha coincidit amb la presentació de la nova imatge i la nova marca d'Oliva, i s'ha preparat en primer lloc en una campanya de promoció important, amb una oferta molt diversa, amb platges magnífiques, gran oferta cultural que acompanya a les nostres platges; tenim uns recursos naturals envejables, i que són idonis per a gaudir-los i per a practicar esports relacionats amb la natura. I sobretot, perquè els turistes vinguen i tinguen condicions de seguretat, i per això s'ha contractat a 17 persones per a ser informadors turístics en la platja, hi ha un reforç de Policia Local... Intentarem que siga el més segur possible. Ha sigut una campanya molt completa, i les previsions són bones, per damunt del que s'esperava.

la safor

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

La Fira del Motor conclou amb una valoració positiva

Era la XXXI edició d'aquest esdeveniment, que segons indiquen des de la regidoria de Comerç ha tingut una gran acollida pels veïns i veïnes d'Oliva BR | Oliva./ Oliva ha celebrat la XXXI edició de la Fira del Motor i Maquinària Industrial, i segons han informat des de la regidoria de Comerç, Mercats i Consum, ha tingut una gran acollida per la ciutadania de la localitat i dels voltants, i ha tingut un resultat molt positiu per als comerciants. En general la valoració ha sigut molt favorable, i és que, els empresaris han agraït l’oportunitat i la bona organització i seguretat que ha tingut. La ciutadania ha pogut aprofitar les bones ofertes per a reservar i comprar nous vehicles, d’ocasió, material d’automoció i serveis relacionats amb el sector, com assegurances, manteniment i reparació. Durant l’esdeveniment també es va celebrar el primer Concurs de Maquetes de Carretons, que ha estat organitzat per les associacions del Barri del Pinet, i del Raval-Gerre-

Exposició de vehicles a la Fira del motor d’Oliva./

ria, amb la col·laboració de la regidoria de Participació Ciutadana. Els tres primers guanyadors van rebre un exemplar del llibre ‘Dotzena i mitja de llegendes del Pinet’. La regidora de Comerç, Mercats i Consum, Yolanda Balaguer, ha destacat la participació de l’IES Gabriel Ciscar, que ha presentat treballs del seu alumnat: “Hem volgut visibilitzar el suport de l’organització Obrint Camins, que amb els seus vehicles 4×4 col·laboren en els àmbits mediam-

biental i social, amb actuacions de preservació del medi, amb accions de neteja i salvament, entre tantes altres”. També han volgut destacar la participació de les associacions solidàries, que amb gran il·lusió han contribuït enguany amb la venda de material artesà, i s’ha agraït l’aportació de la Fundació Alma de Acero, que col·labora en la investigació per a lluitar contra el càncer, que ha recollit firmes per a una màquina de radioteràpia.

Comencen els diumenges del RODAFAM a Bellreguard

Aquest és el Festival de Circ Contemporani que ha organitzat l'Ajuntament de Bellreguard per a amenitzar l'estiu BR | Bellreguard./ La platja de Bellreguard s'està convertint cada diumenge d'aquest estiu en una carpa de circ gràcies al festival Rodafam Arts. Aquesta és una de les iniciatives culturals que s'estan duent a terme des del consistori saforenc dins del seu compromís en fer una aposta ferme per a ampliar l'opció de turis-

me de sol i platja, i poder oferir també activitats culturals. La primera de les actuacions va tindre lloc en la nit de Sant Joan, i la programació va continuar el dia 4 de juliol. En total la programació contempla deu espectacles oferits per companyies valencianes, nacionals i internacionals, i estaran adreçades a totes les edats.

‘Fem gran el xicotet comerç’la campanya pel comerç local d’Oliva

Aquesta campanya està organitzada per l'Associació de Comerciants d'Oliva BR | Oliva./ L’Associació de Comerciants d’Oliva, amb la col·laboració de la regidoria de Comerç, Mercat i Consum, estan duent a terme la campanya ‘Fem gran el xicotet comerç’, que pretén difondre a través de les xarxes socials als seus 125 associats mitjançant campanyes per sectors, que tindran publicacions personalitzades de cada associat. En la campanya es farà un sorteig, cadascú dels 10 sectors que formen l’associació comptarà amb tres premis de 50 euros que se sortejaran per Facebook entre els participants de les publicacions i serviran per a consumir en aquests comerços. Rosa Llopis, presidenta de l’Associació ha explicat que: “Nosaltres i els nostres clients fem gran el xicotet comerç. Tenim la millor qualitat, una gran gamma de productes i preus, estem a prop, reps la millor atenció d’experts amb vocació en el seu ne-

goci… Som grans! Amb aquesta campanya, donem més visibilitat als negocis

locals amb xicotets reportatges, i l’objectiu és que els olivers no vagen lluny

a comprar productes o serveis que tenim ací, moltes vegades no trien el comerç d’Oliva per desconeixement”. Per la seua part, Yolanda Balaguer, regidora de Comerç, ha assegurat que: “és una campanya per a fer costat i promoure el negoci local i demostrar la proximitat del nostre comerç. El nostre municipi disposa de tota classe d’experts en diversos sectors i es vol demostrar amb aquesta campanya que no és necessari desplaçar-se, perquè a Oliva hi ha una gran varietat de comerços i de gran qualitat”. L’objectiu d’aquesta iniciativa és aconseguir visibilitat per a cada un dels associats, fer valdre la professionalitat dels xicotets comerços i negocis, i també, conscienciar als veïns i veïnes d’Oliva que opten per la compra local, una compra que té repercussió en l’economia de la localitat.

El mercaet a la platja d’Oliva./

El mercat de la Mitja Galta a Oliva

Gandia amplia la seua oferta turística de qualitat i sostenible amb un càmping d’interior BR | Oliva./ La regidora de Comerç, Mercats i Consum de l’Ajuntament d’Oliva, Yolanda Balaguer, s’ha reunit amb el regidor d’Obres i Serveis, Miquel Doménech, i amb representants de la Policia Local, dels mercats i de la Brigada Municipal per a acabar de preparar l’organització i seguretat del mercat de la Mitja Galta que s’iniciarà el diumenge 4 de juliol. Es podrà visitar durant tots els diumenges de la temporada estival, concretament fins al dia 5 de setembre. Una de les mesures de

seguretat, com ja va passar durant l’estiu de 2020, és que el mercat estarà tancat perimetralment per a poder garantir les mesures sanitàries com l’aforament, i la seguretat de les persones que participen. Balaguer ha comentat que: “El mercat de la Mitja Galta comptarà amb les mesures i dispositius necessaris per a preservar la seguretat dins de la normalitat sanitària, així com en el mercat de venda no sedentària dels divendres. L’Ajuntament d’Oliva seguirà invertint en els seus mercats”.

oliva

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

comarques

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Antonio Carbonell cessa com a President de Caixa Ontinyent

Després de 21 anys, el vicepresident, José Pla Barber assumeix provisionalment les funcions de Carbonell, fins a l'elecció del nou president BR | País Valencià./ Antonio Carbonell ha presentat la seua renúncia als càrrecs de President i de membre del Consell d’Administració de Caixa Ontinyent, tal com va anunciar. Entre els anys 2000 i 2013, època de crisi financera, Carbonell va ser vicepresident de l’entitat, i des de 2013 va ocupar el càrrec de president. Durant la crisi del 2008 i 2012, va apostar per la continuïtat d’un model de banca diferent, social, pròxim i territorial, ubicat a les comarques centrals valencianes. Ara és moment de passar el testimoni a gent nova, i segons ha indicat el ja expresident, “com a consellers, el nostre compromís amb els fundadors i amb la societat és garantir la continuïtat d’una caixa d’estalvis creada amb la finalitat específica de contribuir al benestar del seu àmbit d’actuació assegurant la disponibilitat dels estalvis, finançant l’economia productiva, facilitant l’accés als serveis financers i revertint els beneficis en actuacions

d’interés comunitari. És el que ha fet Caixa Ontinyent des de 1884, i a tots ens correspon anar passant el testimoni de generació en generació perquè aquesta labor perdure en el temps, evidentment adaptada a les circumstàncies de cada època. Ara és el meu moment, el moment de passar el testimoni a una altra generació jove, amb espenta, amb la mateixa voluntat i amb la mateixa força amb què vaig arribar jo a la Caixa fa 21 anys”. Als últims anys de Carbonell com a president, l’entitat ha afrontat la transformació digital que, a diferències d’altres caixes i bancs, conjuga amb els serveis tradicionals a través de les oficines. “Estem assistint a una total transformació del sector bancari a marxes forçades, amb tancament d’oficines, reducció de personal i reconducció de serveis a uns mitjans telemàtics amb els quals es familiaritzen especialment les generacions més joves. Però, aquesta acceleració pot general temporalment focus d’exclusió fi-

nancera en determinades àrees geogràfiques i en determinats col·lectius. I ací té un paper fonamental Caixa Ontinyent, mitigant els efectes en la seua zona”. Un dels objectius bàsics del Consell d’Administració ha sigut reconduir i adaptar l’activitat financera als nous temps, mantenint la rendibilitat i la solvència. I això s’ha pogut aconseguir amb l’esforç i amb el treball quotidià de la plantilla que forma part de Caixa Ontinyent. Antonio Carbonell, sobretot ha volgut destacar la projecció social de la caixa a través de la seua Obra Social, que està aportant recursos materials i immaterials a les nostres localitats. “Ara que es parla tant de l’Espanya despoblada ens adonem de la gran importància que té la nostra Caixa en el manteniment de la qualitat de vida de la nostra gent, perquè els nostres pobles necessiten activitat econòmica, habitatges dignes, infraestructures sanitàries, docents, assistencials i culturals, i una societat civil

Antonio Carbonell./

activa i amb iniciativa. I en tots aquests camps actua Caixa Ontinyent: financem l’activitat econòmica i la construcció d’habitatges, tenim en funcionaments centres socials, assistencials i culturals, potenciem la recerca i divulgació de temes autòctons, som presents als Campus universitaris, col·laborem amb més de 300 col·lectius, gestionem fundacions i a través de la Fundació Caixa Ontinyent, hem recuperat el Mont de pietat i desenvolupem un programa pioner d’educació financera obert a totes les persones i a través de diferents canals”.

Els jutjats de Gandia tindran un cost de 12,5 milions d’euros

La Conselleria de Justícia ha adjudicat ja les obres que començaran en un mes BR | Gandia./ La Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública ha adjudicat les obres d’execució per al nou Palau de Justícia de Gandia, per un import, sense IVA, de 12.498.011 euros. Està previst que les obres s’inicien el dia 9 d’agost i s’espera que duren uns dos anys. L’edifici superarà els 16.000 metres quadrats i tindrà cinc plantes i capacitat per a albergar a 1.600 persones. Segons indica la consellera Gabriela Bravo, són unes instal·lacions “funcionals, modernes i sostenibles i amb tots els serveis que es necessiten per a l’Administració de Justícia”. El nou Palau de Justícia comptarà amb 10 jutjats, 6 sales de vistes, les dependències dels col·legis d’advocats i procuradors, la Fiscalia, el Registre Civil, el Gabinet Psicosocial amb càmera Gessell, l’Oficina d’Assistència a les Víctimes del Delicte,

Infografia del nou Palau de Justícia a Gandia./

Clínica Mèdic-forense, la Unitat de Valoració Integral i sis calabossos. En aquests jutjats treballaran 150 persones. Bravo ha comentat que: “era una prioritat acabar amb la dispersió dels edificis judicials de Ciutat Ducal” i que aquest és un projecte “ambiciós que representarà un abans i un després en la manera d’intervenir en Justícia”, perquè entre altres avantatges “aquest serà un edifici sostenible que tindrà consum zero d’ener-

gia”. La consellera de Justícia ha agraït “la col·laboració i el compromís” de l’Ajuntament de la capital de La Safor, a què se li ha delegat la competència per a la contractació de la redacció de projecte, licitació, adjudicació i execució de les obres. Per la seua part, l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, ha valorat que “aquest projecte és necessari per a la ciutat seguisca en marxa”, i ha recordat que és una reivin-

dicació històrica tant d’aquest sector professional, com dels veïns i veïnes de la localitat: “els que han vist com mentre la ciutat avançava, creixia i milloraven els serveis, el món judicial es quedava relegat per la manca d’inversions per part de la Generalitat durant el període governat pel PP”. A més, l’alcaldessa ha agraït a Gabriela Bravo el seu compromís. El regidor d’Urbanisme, ha destacat que la construcció del Palau de Justícia tindrà també una gran repercussió urbanística, ja que “ajudarà a construir eixa continuïtat de la trama urbana entre Santa i la Plaça El·líptica, la qual cosa, afegida als projectes previstos per l’Institut Valencià de la Vivenda, suposarà una operació de regeneració urbana decisiva per a seguir construint una ciutat amable i compacta que done servei a tota la ciutadania”.

L’expresident ha felicitat als clients, personal, i membres d’òrgans de govern per “la labor realitzada” i ha agraït la col·laboració de tots ells durant els seus anys com a president. “Ha estat un orgull presidir Caixa Ontinyent, que deixe en una bona posició i les millors mans. Vénen temps difícils per al sector, ho sabem, i per això, fins i tot sabent que comptem amb el millor equip, els desitge sort”. Amb la renúncia d’Antonio Carbonell, el que exercirà el càrrec, fins a l’elecció del nou president serà l’actual vicepresident José Pla Barber.

‘Kit de platja segura’ per a l’estiu a Gandia

A més dels elements de parcel·lació, també inclou un pareo de platja de Gandia de 2x2 metres BR | Gandia./ Comença la temporada estival, i comencen a arribar turistes a la Platja de Gandia, i per això, des de l’Ajuntament han volgut consolidar les seues mesures de seguretat, i ha preparat un nou ‘kit de platja segura’. En aquest kit podem trobar els elements de parcel·lació, com quatre piquetes de fusta i quatre cintes de 16 metres quadrats, i a més, enguany com a novetat inclou un pareo de 2×2 metres que, segons indiquen des de l’Ajuntament, “permetrà afermar la responsabilitat individual i el distanciament a l’arena entre els visitants”. Es podrà adquirir a partir de l’1 de juliol al preu de 15 euros i 3 el kit, a les oficines de Turisme de la ciutat. “Són iniciatives simbòliques que pretenen donar una imatge de seguretat a l’hora de gaudir de la platja aquest estiu, a Gandia som exemplars i confiem en la responsabilitat

Kit de platja segura./

d’aquells que ens visiten. És un element visual, didàctic, distintiu i molt còmode que es pot utilitzar tant de manera individual com en parella, ja que compleix els metros de distanciament social necessaris”, ha explicat el regidor de Turisme, que a més ha destacat que: “a diferència d’altres platges, tenim una amplitud d’arena de 200.000 m² que ens permet acollir aproximadament 50.000 persones complint les mesures de seguretat Covid19”.

el grat

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Vine a les nostres oﬁcines a fer la teua subscripció i emportat un fantàstic llibre d’Antoni Miró de Regal

46 VOLS QUE EL TEU ANUNCI DESTAQUE?

UN MÒDUL PER TAN SOLS 6€

Serveis &Treballs GENERALS - Se ofrece ayudante de cocina para cualquier oferta, limpieza de cristales, limpieza general, reponedor, ay de cocina. Experiencia y vehículo propio. R: 678 052 407 Jaime. < Se ofrece chico para arreglos en general: pintura, bricolaje, montaje de muebles, etc. Precios económicos. R: 600 717 491 Pablo. - Se ofrece mujer para trabajar en cualquier oferta laboral como interna o externa. Con disponibilidad. R: 632 61 92 10/ 620 63 83 31. - Se ofrece chico como ay. de cocina y limpieza de salones,

classificats

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

bares, restaurantes... para cualquier oferta laboral. R: 643 211 190. ADMINISTRACIÓ < Se ofrece administrativa seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634 409 978 tardes. COMERÇ - Se ofrece chica como dependienta, camarera o en comercio. R: 607 092 506. - Se ofrece chica como dependienta, camarera, reponedora o para cualquier oferta. R: 643 211 190 Fátima. < Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza. R: 633 068 537 Esmeralda. HOSTALERIA

Anuncis Classificats

- Se ofrece chica como camarera, cuidado personas mayores o para cualquier oferta, con experiencia. R: 617 280 991. < Se ofrece camarero de 30 años con experiencia en el sector hostelero. R: 642 95 39 30/ 634 25 52 66. REFORMES i CONSTRUCCIÓ < Se ofrece chico para pintar pisos, fachadas, garaje, presupuestos sin compromiso R: 682 67 56 89. - Se ofrece chico para trabajar en obra o pintar para la comarca, con experiencia. R: 675 67 64 85. SERVEI DOMÈSTIC - Se ofrece persona para cuidar niños o personas mayores o para limpieza del hogar. Tere. R: 618 03 50 35.

- Se ofrece chica para limpieza, hosteleria o cuiddo de mayores. Tere. R: 642 024 998. - Se ofrece señora para el cuidado de mayores y niños o limpieza en general, con recomendaciones. Seria y responsable. R: 688 465 514 Inés. < Se ofrece chica responsable para tabajar en cuidado de niños, mayores o personas enfermas, dia y noche, también para trabajo en hosteleria, don de gentes. R: 642 024 998 Amalia. - Se ofrece señora para limpieza, cuidado de personas mayores, o cualquier oferta laboral, responsable y trabajadora. R: 642 303 358 Antonia. - Se ofrece señora para limpieza en general por horas. R:

650 725 093. ALTRES - Agente fotógrafo busca modelos con o sin experiencia de 18 a 55 años. R: 608 06 05 94. - S'ofereix xic amb 19 anys com a ajudant de perruqueria amb 2 anys de titulació en perruqueria i estètica. R: 690 380 507. - Se ofrece señora para trabajar como conserje o recepcionista, limpieza en clínicas u oficinas y para compañia de mayores, experiencia. R: 695 552 346. SERVEI ASSISTENCIAL - Se ofrece mujer como interna o para el cuidado de enfermos a domicilio o en hospital por las noches. R: 633 782 733.

< Se ofrece chica rsponsable con mucha experiencia para el cuidado de niños, de lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina. - Se ofrece señora rsponsable y seria con mucha experiencia para el cuidado de personas mayores, de lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina. < Se ofrece chica para el cuidado de personas mayores, interna. R: 642 926 802. - Se ofrece mujer para el

Telèfon 24 Hores

96 554 80 01

cuidado de personas mayores, niños o limpieza, cualquier oferta laboral. R: 658 084 537. CLASSES PARTICULARS - Se ofrece persona para conversación en francés nativo. R: 625 38 46 00. < Se ofrece licenciada para dar clases de inglés, de todos los niveles A2,B1,B2 y C1 y primaria, secundaria y bachiller. R: 677 36 75 03. -Se ofrece licenciada para dar clases de primaria de todas

las asignaturas y de secundaria lengua, valenciano, geografía e historia. R: 677 36 75 03. < Se ofrece profesora con experiéncia para dar clases de inglés, matemáticas, química o repaso general. R: 619 623 458. DEMANDES - Es necessiten soldadors amb experiència. Remitir CV: empleoenalcoy@gmail.com

pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas. DPD NO CLASSIFICABLES - Vendo tubos de pvc de 25 cm de diámetro. R: 635259881. - Vendo tres escopetas económicas: 1 Franchi repetidora, 1 Superpuesta Lamber y 1Paralela Victor Sarrasqueta con pletina entera. R: 675 234 519. SALUT i BELLESA - Vendo aparato de presoterapia nuevo, con 2 perneras, aparato punciones, faja... costó 2.500 E. P: 1.300 E . R: 661 762 901.

< Vendo carro con silla para persona mayor. P: 60 E. R: 625 415 449. < Vendo scooter mobil, 4 ruedas, se puede regular velocidad. R: 661 088 171.

VENDO SOLAR EN ALCOI PERFECTO PARA EDIFICACIÓN DE CASA UNIFAMILIAR CTRA. LA RIBA, ZONA VIADUCTO, A 5 MINUTOS DEL CENTRO Y ZONA NORTE. 180M2. POSIBILIDAD DE CONSTRUCCIÓN HASTA 3 ALTURAS + GARAJE. BARRIO TRANQUILO, BUENOS VECINOS.

SUPER-OFERTA 50.000 E. · R: 657 784 146

Temps Lliure

&Festers

TRAGES FESTES i FILAES - Vendo traje de ligero para niño de 8 a 10 años, completo con bolsa y metales y traje para adulto. Precio a convenir. R: 620 445 515. - Vendo traje de la filà Muntanyesos de la talla 1012 años. Precio a convenir. R: 676 463 218. - Vendo trajes de abencerraje completos, para adulto XXL, adolescente y niño. R: 616 182 445. - Vendo traje de abencerraje completo para adulto. P: 300€. R: 617 902 255. - Vendo traje de mozárabe para adulto, talla 46, completo sin casco ni capa. R: 630 147 439. CÀMPING i CARAVANES -Vendo caravana Rolleraloma 435F con avance y accesorios. R: 639 009 118. - Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda

Terrenys &Immobles PISOS - Vendo 1º piso en Av.Diputación, 7 de Benilloba, 98m2, comedor, 4 habitaciones, 1 cuarto de baño y un aseo, una cocina grande y reformada con un patio, terraza con salida desde el comedor y una habitación, cuarto trastero.Reformado. R: 650 11 11 26. - Vendo 4º piso en Av.Diputación, 7 de Benilloba, 98m2, comedor, 4 habitaciones,1 cuarto de baño y un aseo, cocina con galería y despensa, terraza al comedor y habitación y en el cuarto de estar tiene una chimenea, cuarto trastero. Reformado. R: 650 11 11 26. < Vendo 2ºpiso en Ctra. Molinar, y a C/Sant Vicent, 3 dormitorios, comedor-salón, aseo, cocina, terraza comunitaria. R: 639 060 070 Fina / 630 579 808 Anita. - Vendo piso-entresuelo en c/ Tossal 40 de Alcoi, 59m2 de vivienda, 14m2 de terraza y comunicado con semisotano de 101m2, perfecto para duplex, También dispone de trastero bajo cubierta, pack indivisible. R:

Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y toldo, excelentes condiciones. R: 689 510 449. OCI i JOGUETS - Vendo futbolín 4 patas convertible en mesa de Ping-pong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020. < Vendo mesa de pinpon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16. MATERIAL ESPORTIU i BICICLETES - Vendo bicicleta Konnor. En buen estado. P: 60 euros. 635 259 881. CURSOS-LLIBRES-REVISTES - Compro libro História del Alcoyano Tomo 3. R: 655 199 666. COL·LECCIONISME i ANTIGUITATS - Compro trenes de juguete de Rico y Payà. R: 655 199 666. - Compro tebeos antiguos años 40-65. R: 722 341 776. - Vendo muñeca rosaura. R: 608 205 942.

- Vendo 1 belén completo. R: 608 205 942. ANIMALS i ACCESSORIS - Vendo 2 monturas de caballo, espuelas, bocaos, pechos petrales, varitas. R: 680 36 03 85. Enrique. - Vendo jaula para animales. R: 633 507 624. PLANTES < Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos antiguos. R: 627 700 721. - Vendo bonsais y prebonsai. R: 687 887 046. FOTOGRAFIA i VÍDEO - Vendo cámara cannon eos mark ii 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819. MÚSICA, HI-FI

630 147 439. PISOS LLOGUER - Busco piso en alquiler sin muebles por la zona Centro o Santa Rosa de Alcoi. R: 639 90 00 39. < Alquilo estudio/loft en Calle Entenza. Amueblado y económico. R: 658 08 37 78. PISOS COMPARTITS - Alquilo dos habitaciones en la Plaza de España en el Centro. R: 640 27 56 46. - Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504. CASES - Vendo casa adosada en el Molinar, 220m2, 2 plantas, reformada. P: 160.000 €. R: 610 604 730 Remedios. - Alquilo local de 100m2 para oficina, con 1 aseo y puerta exterior en Plaza la Font. P: 190 €. R: 646 81 44 93. CASES DE CAMP i XALETS - Alquilo planta superior en casa de campo en El Sargento para todo el año, 160m2, todo nuevo, equipado, con zonas comunes, piscina y paellero. R: 652 371 867. - Vendo casita entre Muro y Benimarfull, 180m2 habitables, agua, luz, terraza y barbacoa. R: 600 384 715. < Vendo casa rural en Vall

d’Ebo de 130m2 con 6 parcelas incñuídas (oliveras y almendros), entre 15.000-20.000 m2 de terreno y valorado todo por 46.000 € R: 671 11 98 47. Valerio o Loli. TERRENYS - Vendo terreno de olivos de buena producción en Benimarfull, 3.800m2. P: 8.000 €. R: 610 604 730 Remedios. LOCALS - Alquilo planta baja como estudio artístico o diseño o comercio en plaza Emilio Sala de Alcoi. R: 606 682 485. < Vendo planta baja de 500m2, con salida de emergencia, oficinas y cuarto de baño adaptado. R: 659 07 24 01. OFICINES (1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico. R: 656 827 818 Victor. TRASPASSOS - Vendo/alquilo ‘Nuestro Bar’ en c/Isabel la Católica de Alcoi, listo para entrar trabajar. P: 80.000 €. R: 610 604 730 Remedios. < Vendo restaurante casino Benilloba compuesto de tres plantas de 200m cada uno, reformado y listo para trabajar. P: a convenir. R: 610 036

- Vendo altavoz, amplificador. R: 669 71 09 54. < Vendo minicadena aiwa mod. N SK550, 2 altavoces, a estrnar: P: 60 E. R: 659 559 010. DISCOS-PEL·LÍCULES-DVD-CD’S - Vendo muchos dvd´s, uhs de películas antiguas y colecciones de libros de historia universal, national geografic, … R: 635 25 98 81. - Vendo discos de vinilo. R: 680 557 565. INFORMÀTICA - Vendo tablet huawei t310/4g con poco uso, regalo teclado. P: 150 E. R: 661 762 901. < Vendo ordenador de

mesa . P: 80 €. R: 635 25 98 81. -Vendo ordenador portátil 465 gb, dvd, rw (D). Sistema windows HD color: P: 200€. R: 693 56 25 10. VIDEOCONSOLES - Vendo mandos de juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. P: 20 E. R: 660 159 198. T.V.-VÍDEO-DVD - Vendo tv 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97. TELEFONIA-GPS - Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721. INSTRUMENTS - Vendo bandurria nueva con sonido especial y per-

A SAN JUDAS TADEO

BUSCO TERRENO

reza 9 ave marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas.

con calificación rústico en termino de alcoi que tenga pequeña construcción o no en el mismo terreno

R: 689 668 486

VENDO 1º PISO EN AV.DIPUTACIÓN, 7 DE BENILLOBA, 98m2, comedor, 4 habitaciones, baño y un aseo, cocina grande y reformada con patio, terraza con salida desde el comedor y una habitación, cuarto trastero. reformado. R: 650 11 11 26 - VENDO 4º PISO EN AV.DIPUTACIÓN, 7 DE BENILLOBA, 98m2, comedor, 4 habitaciones, baño y aseo, cocina con galería y despensa, terraza al comedor y habitación y en el cuarto de estar con chimenea, cuarto trastero. reformado. R: 650 11 11 26

fecto. R: 966 109 538. - Vendo órgano casio con patas. P: 120€. R: 660 35 94 47. <Vendo bateria completa musical totalmente nueva. Económica. R: 96 651 70 77. RADIO AFICIONATS - Vendo walkie-talkie nuevos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134. REPRODUCCIÓ - Vendo máquina de escribir. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de escribir. R: 608 205 942. REGALS-CRIDES-EXTRAVIAMENTS - A san Judas tadeo reza 9 Ave Marias durante 9 dias,

985. GUARDAMOBLES - Alquilo local guardamuebles 100m2 con todos los servicios, en la zona Pla de la Font de Cocentaina. P: 180€. R: 646 814 493. NAUS INDUSTRIALS APARTAMENTS - Aquilo apartamento en Campello con 2 habitaciones, salón-comedor, cocina, piscina, jardin comunitario, 2ªlinea de playa. R: 680 172 195. - Aquilo piso en Campello, urb. completa. Todo el año o larga temporada. R: 96 592 65 92. PLACES DE GARATGE - Vendo plaza de garaje en C/ Xixona nº3, Santa Rosa. Precio 8.500 euros. R: 652 59 98 08. Paco. < Alquilo plaza de garaje en Parking Colon de Alcoi, coche pequeño o moto, económica. R: 653 641 571. - Vendo 2 plazas de garaje en c/Perú , 63 de Alcoi, mediana y pequeña. R: 635 198 750. PISOS-CADIRES BALCONS FESTES

Casa&Llar MOBILIARI - Vendo sillón relax levantapersonas, abatible, tela antimanchas marrón con 2 motores. P: 350 €. R: 648 558 101. - Vendo habitación de matrimonio en buen estado. R: 696 630 862. - Vendo sofá de 2 plazas estampado, en buen estado. P: 70 €. R: 639 90 00 39. MOBLES D’OFICINA i COMERÇ - Vendo dos sillas de oficina en buen estado. P: 40 y 30 €. R: 635 25 98 81. -Vendo mesa de oficina con cristal y las patas metálicas de 80X160C,. P: 70€. R: 675 60 19 46. DECORACIÓ - Vendo cuadros artísticos. R: 626 58 47 14.

Rodes &Motor TURISMES - Vendo Skoda fabia con 170.000 km, con itv pasada y recién cambiadas las ruedas. 1.200 motor y con 15 años. P: 2.300 €. R: 667 58 16 93. < Vendo volkswagen passat gris plata. P: 1.000 € R: 694 449 801. - Vendo bmW 318 TDI, económico. R: 642 953 930. - Vendo seat ibiza 190 con las ruedas cambiadas recientemente, en buen estado, ITV y seguro en vigor, mejor ver y

GRACIAS A SAN JUDAS TADEO

Editorial Necesita Comercial para Ventas en comarcas Con experiéncia en publicidad Alta S.S. + incentivos Interesados concertar entrevista

T. 96 554 01 68

AJAG

-Vendo dos espejos uno cuadrado y otro ovalado dorados. P: 30 € y 40 €. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66. ROBA i COMPLEMENTS -Vendo abrigos de paño, trajes de caballero beig, cazadora caballero Fred Perry, 2 chaquetones visón, Abrigo Astracan. R: 608 205 942. BRICOLATGE - Vendo 60mts tubo polietileno PN -16 de 50mm. R: 626 485 230. < Vendo radial de 230 angular. R: 647 98 84 78. Julia. - Vendo sierra circular casals. R: 647 98 84 78. Julia. FUSTERIA D'OBRA i TANCAMENTS - Vendo ventanas de aluminio: 2 de 120 x 128 con persiana; 1 de 1’20 x 100 con persiana, 1 contraventana de aluminio de 120 x 100cm. P: 626 485 230. - Vendo 2 puertas de roble.

R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo 3 ventanas, una con marco y las otras dos no. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS - Vendo radiador electrico N ika P: 30 € . R: 699 164 059. - Vendo estufa butano P: 20 € . R: 699 164 059. - Vendo 3 botellas de butano de aluminio, económicas. R: 628 755 288 Simón. < Vendo cocina de butano y eléctrica mixta. R: 669 71 09 54. - Vendo congelador d 1,40 largo y un TV de 21 pulgadas. Económico. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo 2 neveras, una sin congelador. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80.

- Vendo calefactor de baño de 2 tubos. P: 10 €. R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63. SANEJAMENTS - Vendo inodoro y bidet color blanco, nuevos, grandes. P: 100 E. R: 637 085 873. - Vendo fregadero inoxidable 2 senos, 80x 50cm. R: 626 485 230. < Vendo encimera nueva con 3 fuegos de inducción. P: 150 €. R: 654 50 23 26. BEBÈS i ACCESSORIS - Vendo cuna convertible de 70x90cm para cama de 90 a 100,50 cm, con cambiador de 3 cajones. P: 250 €. R: 620 445 515. - Vendo carro tres piezas con saquitos de invierno para silla y maxicosi, color turquesa, ruedas grandes. P: 230 E. R: 694 449 801.

probar. P: 900€ R: 628 412 727. TOT TERRENY < Vendo nissan patrol 2.8, (A-BV) con AA y CC. P: 900 E neg. R: 627 950 589. INDUSTRIALS - Vendo 2 cajas de herramientas para maquinaria pesada (camiones, etc). R: 622 494 821. < Vendo generador diesel Perkings de 7’5kw. P: 1.100 E. R: 661 252 328. FURGONETES - Vendo furgoneta mercedes diesel modificada convertida en volquete. P: 1.200 E. R: 661 252 328. < Vendo berlingo de 06’, perfecto estado. P: 2.300 E.

R: 646 933 958. TRACTORS i REMOLCS -Vendo remolque de mula mecánica. R: 642 953 930. -Vendo cuba de sulfatador de 600l. Y pistolas totalmente reaparadora. R: 642 953 930. CAMIONS < Compro encimera y remolque para camion. R: 607 321 069. MOTOS i QUAD - Vendo moto trial gas-gas, 350cc. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo suzuki intruder 250cc. En perfecto estado, 12000 km con extras. P: 1600€, R: 607 221 257. - Compro motos de más

de 25 años de documentación o sin documentación. R: 652 929 137. José. NÀUTICA MAQUINÀRIA - Vendo máquina de coser. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de coser Refrey con motor y armario. y máquina de coser antigua Singer. R: 608 205 942. < Vendo máquina de coser con mueble. R: 680 36 03 85. -Vendo máquina de punto recto industrial. P: 200€ Bien cuidada. R: 646 08 75 35.

el racó jocós

HORÒSCOPS PREVISIÓ ASTROLÒGICA Per Roser Bona / AMIC

Àries (Del 21 de març al 20 d'abril): Forta atracció entre tu i una persona amiga i no saps si passar a l'acció. L'economia et segueix preocupant i estàs disposat a remoure cel i terra per controlar el tema. Taure (Del 21 d'abril al 20 de maig): Pots mostrar-te gelós o controlador amb la parella. Assegura't que no és quelcom infundat abans de dir res. Gestions per assumptes econòmics. Toca fer paperassa. Bessons (Del 21 de maig al 21 de juny): Mercuri directe t'ajuda a actualitzar temes personals que es trobaven paralitzats. Nits amb una mica d'insomni. Reps el suport del pare o d'un familiar de més edat que tu. Cranc (Del 22 de juny al 21 de juliol): Si estaves patint perquè no tenies notícies d'una persona important per tu, ara sembla que dóna senyals de vida. Et reafirmes en les teves opinions i guanyes en seguretat. Lleó (Del 22 de juliol al 23 d'agost): Vas en reserva energètica. Pots sentir-te una mica cansat i amb poques ganes de fer coses. T'anirà bé posar atenció als teus projectes més personals. Procura descansar més. Verge (Del 24 d'agost al 23 de setembre): Mercuri directe mou temes de caràcter laboral que estaven aturats. Gaudeixes de la lectura. Trobades amb familiars amb els quals fa temps que no us veieu, per posar-vos al dia. Balança (Del 24 de setembre al 23 d'octubre): L'oposició Venus/Plutó et pot inquietar una mica en el terreny sentimental. Deixa que les coses flueixin de manera natural. Mercuri directe a Casa IX anuncia algun viatge. Escorpí (Del 24 d'octubre al 22 de novembre): Darrerament sembla que estàs una mica més replegat en tu mateix. Els altres noten la teva distància i podries estar generant malestar a algú amb la teva indiferència. Sagitari (Del 23 de novembre al 21 de desembre): Hi ha coses del passat que necessiten ser tractades perquè viatgis més lleuger. Parlar-ne, t'ajudarà a passar pàgina. Estàs decidit a fer nous amics i cerques la manera. Capricorn (Del 22 de desembre al 20 de gener): Mart en oposició a Saturn et pot fer moure fitxa i iniciar una relació. Hi ha persones poc clares a la teva vida. No entris en discussions i sigues fidel als teus valors, mantinte sempre segur. Aquari (Del 21 de gener al 19 de febrer): Penses profundament en la teva situació laboral i material. Un assumpte sentimental que estava paralitzat, torna a moure's. Si no ets pare o mare, et planteges ser-ho. Peixos (Del 20 de febrer al 20 de març): L'aspecte entre Sol i Júpiter, afavoreix les millores en general. Qualsevol tema que estigués estancat, es mou a favor teu. En l'amor pots tenir diverses opcions on triar.

Servicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

EL GRAT 724 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - JULIOL 2021

Herbes remeieres

L’acudit del mes

per Ferran Albors

GORDOLOBO

-Verbascum Thapsus(Guardalobo,Trepó, Candelera) Floració durant el mes de juny. Es recol·lecta durant els mesos d'estiu, encara que les tiges amb les flors belles i grogues s'arrepleguen en els mesos de juny i juliol, abans que marcisquen. Les principals virtuts són les de combatre els problemes respiratoris i pulmonars per la seua acció expectorant, com els catarros, la tos, la faringitis, i la bronquitis. Per a açò s'utilitzen les infusions amb la tija i les flors del gordolobo. En una de les excursions realitzades amb el meu oncle Juanito del 19, ens acostem al mas de l'Eixar a poca distància de la font Freda al terme de Bocairent, i ens trobem a una persona bohèmia que feia temps que estava realitzant meditació i a més pintava. Ens va preguntar si anàvem cercant alguna herba medicinal, nosaltres li vam dir que anàvem fent alguna volta per a veure com estava el terreny, i de pas, veure si podíem trobar alguna planta que ens resultara interessant. El bon home ens va donar una recepta molt bona per a la bronquitis que era de la seua àvia: es barreja tussílag (pota de cavall), flor de gordolobo, flor de malva, pulmonària i regalèssia, un trosset de pell de llima, un altre de taronja i una figa seca. Tota la infusió es fa ben colada i se li afig una cullerada de mel de romer o de timó. Encara que la virtut més important és la que hem descrit anteriorment, també s'utilitzen les fulles, cuites o en oli per desinfectar i cicatritzar, per al rentatge de ferides, hemorroides, cremades, úlceres, nafres i per a rebaixar els floroncos. REMEI CASOLÀ: El meu sogre Fernando Carabassa, moltes vegades em deia que li arreplegara les fulles de gordolobo per a bullir-les amb llet i poder fer compreses a les mans i a les orelles, per a desinflamar els prunyons que es feien durant l'hivern pels canvis de temperatura. La meua mare Remedios, el 19, realitzava un oli de flors de gordolobo, on agafava un grapat de flors de la planta i els posava en un pot de cristall, afegia oli d'oliva fins a cobrir-les, les deixava a sol i serena durant 30 dies, ho colava i ho guardava en potets xicotets de cristall i els utilitzava per a guarir les úlceres anteriorment descrites. Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

Vinyeta de Manel Fontdevila./ www.amic.media

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives I l'acabaràs perdent a la carrera si no li dones feina al cervell CADA DIA. Recorda que és més important el temps i l'esforç que realitzem. Molt més important que resoldre totes les activitats correctament.

1. ¿Que pot haver-me costat la compra si he pagat amb un bitllet de 10 € i m'han tornat dues monedes iguals? (8 RESPOSTES) 2. La paraula DINAR té totes les lletres de DANI. Les següents paraules també porten totes les lletres d'altres noms de persones. Amb negreta tens la lletra inicial i la final de cada nom: SILUETA---> __ __ __ __ __ BARCELONETA---> T __ __ __ MOIXENT---> X __ __ __ CONVINCENT---> __ __ __ __ __ __ REMUGADORES---> M __ __ __ __ CONTRABANDISTA---> __ __ __ __ __ __ __ MERCADERIA---> C __ __ __ __ SANTUARI---> A __ __ __ CERTAMEN---> M__ __ __ __ PERMANENT---> E __ __ __ __ 3. Col·loca les paraules al seu lloc i formaràs tres locucions, refranys... diferents; però una de les paraules està compartida i apareix als tres. UNA - MENJA - L’ - LLOP - S’AFANYA - EL - BÉ - EN - NI - QUI - ORONETA, - L’HIVERN - L’ - PASSA TAMPOC - NO - FA - NO - ESTIU - SE’L - L’HIVERN A. _ _ _ _ ' _ _ _ _ _ _ _ _ _ ' _ _ _ _ _, _ _ _ _ _ _ _ _ ' _ _ _ _ _ _. B. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ , _ _ _ _ _ _ _ _ _. C. _ ' _ _ _ _ _ _ _ _ _'_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _, _ _ _ ' _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _.

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI

Isabel la Católica, 3 · Alcoi

96 633 75 54

Tel.: www.delmercatalplat.com

www.lesmuntanyes.com

Plaça d'Espanya, 14 - 4ª Plta. (Ediﬁci Cercle Catòlic d'Obrers) · 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com