EL GRAT 725 by EL GRAT

Nº725 AGOST 2021 ANY XXXIV

L’ALCOIÀ Més cinema al Viu l’estiu’alcoià

LA SAFOR Oliva de concert amb‘Música a la Mar’

LA MARINA ALTA LA SAFOR Rutes guiades i activitats Viu la platja,viu el mar, culturals tot l'estiu a Pego viu Gandia tot l’any

Subscriu-te a EL GRAT

Fes cultura, fes país!

La vacunació per a l’alumnat de Batxillerat i FP començarà a finals del mes d’agost

Mentrestant 77 municipis valencians tindran toc de queda per a controlar l'augment de contagis de la Covid-19 fins al 16 d'agost

compra de oro Hasta 50 € /gr. · 24K

Proposen l’Antoni Miró com a Fill Predilecte d’Alcoi

Especialistas en tasación de Diamantes

Maria Baca Situació i propostes per a la joventut alcoiana

J. Silvestre i C. Samper Responsables de l’àrea de Medi ambient d’Alcoi

Els nostres artistes

Andreu Alfaro; Neus Ferri; el gran lauro del la veu que torna a casa modernisme

Art&Cultura nº20

Un estiu per les comarques Coneixem de primera mà alguns dels nostres pobles amb l’especial ‘Rutes i Paisatges’ En un estiu com aquest, que millor manera que sortir i viure les vacances a prop de casa i conèixer els pobles de les comarques centrals valencianes, on sense anar gaire lluny, podem descobrir les rutes, els paratges i les històries que cada població ens pot oferir. Unes rutes i paisatges que podem descobrir a les planes d’El Grat d’aquest mes d’agost, perquè no ens ho conten!

Històries de la deportació

Memòria Històrica

Reptes del segle XXI

Enrique Cortés: Alcoi - Carcassonne

Homenatge a la Comandant Luna

Decreixement, energia i caos climàtic

BR | Alcoi./ L'alcalde d'Alcoi ha presentat la candidatura perquè el pintor i artista alcoià Antoni Miró, puga rebre els reconeixements més importants que pot atorgar la nostra ciutat, Fill Predilecte i Medalla d'Or d'Alcoi. Encara que aquesta proposta no s'ha decidit definitivament, sí que compta amb el suport de la majoria de la Corporació Municipal. Per tal de celebrar aquest reconeixement, i fer un petit homenatge a aquest artista, hem dedicat la secció de 'El Poble és savi' per a parlar amb algunes de les persones que més coneixen la seua trajectòria professional, i com és la figura de Toni Miró. Per això hem comptat amb la participació de Jordi Tormo, escriptor; Mario Mira, alcalde d'Otos i de Raül Llopis.

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

imatge i poesia

Personatges

Imatge i Poesia Antoni Miró & Josep Sou

A Sigmund Freud 2012 El que podria estar com un paradigma del científic contra-corrent, Sigmund Freud, ha guanyat el respecte de la posteritat, mercè l’aplicació de la psicoanàlisi com a sistema curatiu dels malalts mentals. Cadascun dels avanços en matèria científica compta, d’antuvi, amb l’oposició de la ciència conservadora. Sempre ha estat, més o menys, així. Però l’Escola de Viena consagrà el magisteri d’aquest metge i neuròleg, tan sofisticat en la praxi analítica com vertader home acurat en el món del pensament filosòfic i literari. Ambdues raons poderoses que confirmen l’alçada d’aquest personatge redimit, clar està, per la legió de seguidors que el seu treball ha fornit. I no és la primera vegada que l’artista Antoni Miró li dedica el seu esforç creatiu a Freud (Psicoanàlisi de la pintura 1988, o Freud blau 1991, en són dos exemples d’allò que diem), i aquest fet està fermament lligat a la vocació que el pintor manifesta per posar en valor tot allò de referent al món de la reflexió. I en aquest cas que ens ocupa, el del metge i científic Freud, s’hi suma la inqüestionable voluntat de transmetre els valors que la contestació, front al statu quo del seu moment vital, posava dempeus. La rebel·lia d’engegar nous camins per a la ciència i, des d’aquesta, possibilitar un major apropament a la salut mental de les persones. No obstant això, el corrent de la història ha afavorit la tossuda insistència, i ha procurat beneficis de valor immusteïble.

J. Sou Antoni Miró: A SIGMUND FREUD 2012/ Freiberg (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

25 visitants màxim per torn

Reserves: www.lasargareservas.com

CLÍNICA ALCOI: c/Góngora, 1 - Esc. IV - 1ºIzq. · T. 96 552 00 13 · M. 672 050 253 CLÍNICA ONTINYENT: Plaza de la Concepción, 24 bajo · T. 96 291 28 92

mirades

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

UNA MIRADA AL MÓN

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

cançons Ovidi Montllor

De l’11-S a la COVID19, excuses per limitar els drets de la ciutadania

Imatge: Antoni Miró Lletra: Josep Maria de Sagarra Música: Ovidi Montllor

ls atemptats de les torres bessones a Nova York va suposar ja en el seu moment un retrocés en quant als drets sobre la nostra privacitat. Els Governs podien vigilar-nos mitjançant internet i càmeres de reconeixement facial situades per tot arreu, entre altres. Ara amb la Covid19 tornen a retallar els drets de les persones amb l’excusa de la pandèmia. No negue el risc d’epidèmia, com tampoc negue els atemptats de l’11S però que la situació l’estan aprofitant per retallar drets és obvi. A Galícia entrava en vigor la llei que per ser atès en un bar o un restaurant o presentes que t’has vacunat o un certificat negatiu de la PCR. Clar, per tal de comprovar que eixe certificat és teu els cambrers han demanar-te el DNI per comprovar la teua identitat, allò que implica que el cambrer pot saber com et dius, la teua edat i on vius. Amb tot el meu respecte a la professió... ¿i què li importa a un cambrer que sols va a servir-me un cafè on visc? Fins ara sols els agents de l’autoritat podien obligar-te a identificar-te. Ja tenen prou amb els clients pesats com per anar recordar-se’n de si li han demanat o no el certificat. Però les Illes Balears tampoc s’han quedat curtes i ja han establit la possibilitat d’obligar a vacunar-te i de confiscar-te bens o d’internar-te obligatòriament en centres sanitaris. Eixe decret llei 5/2021 de 7 de maig que modifica la Llei de Salut Pública està ja en vigor. Tampoc entenc massa perquè si abans la immunitat de ramat era arribar al 70% ara resulta que no i que hi ha que vacunar també als xiquets i fiquen una franja d’edat ben ampla (dels 12 als 19 anys) quan a ells no els afecta massa la malaltia i encara que poden transmetre-la cal recordar que els vacunats també ho fan. A més, ¿no haurien d’anar eixes dosis ja a països on no hi ha tanta vacunació? Perquè si l’objectiu és acabar amb totes les variants s’ha de fer a nivell global. De res aprofita estar tots ací vacunats si a l’Índia ens apareix la Delta, la Delta Plus, l’Epsilon... Ah! Però clar, les dosi de vacuna les paguem millor als països desenvolupats! Tenia un vell mestre d’economia que sempre ens deia que era molt fàcil saber qui era el culpable d’una crisi, sols hi havia que pensar qui havia eixit beneficiat, ja que, a una crisi els diners no desapareixien sinò que canviaven de butxaca. Si pensem en els grans beneficiats de la pandèmia trobem a Amazon, les gegants empreses d’internet, els canals de series en streaming, els governs totalitaris com ara la Xina que amb una nova llei de Seguretat Ciutadana a ofegat les protestes de Hong Kong... i, per suposat, les farmacèutiques (moltes d’elles amb seu a Alemanya) De l’intent de Joe Biden i Ximo Puig (cadascú al seu nivell d’influència) d’alliberar la patent de les vacunes no s’ha escoltat ja res més. Índia és el principal productor de medicaments del món, si haguera tingut eixa patent oberta podria haver immunitzat a gran part de la seua població i la variant Delta no existiria (amb mils de vides salvades). Però el Govern alemà, pres dels lobbies farmacèutics, ha bloquejat tots els intents. Si la teoria del meu antic professor és certa és ben fàcil endevinar qui està darrere de tota esta crisi i que nosaltres som simplement bèsties a les que vacunar i traure comissions per fer-ho.

trencar impossibles Entre els paranys de l'ineptitud humana es pot trobar sempre un petit feix de llum, un petit senyal que ens porte més lluny, sempre és llum... Pensar que tot és possible, trencar impossibles, sobrevolar els sostres, mentir a les mentides...

Vinyes verdes vora el mar Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster. Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs. Vinyes verdes, soledat del verd en l'hora calenta. Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat.

Sumari 2 3 4 5-18 8 9 10 11 13 14 15 16-17 18 19-30 20 21 22 23 24-25

Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina... Vinyes que dieu adéu! Vinyes verdes del meu cor... Dins del cep s'adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d'or, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor... Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau cap al tard... Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar!

Tot a les meves mans, a les teves, a les mirades sinceres, a les noves creences, de pobres i rics, de grans i petits, en cada somni un nou desig complit, la vida continua, és el moment de trobar-li sentit, treure les ales i eixir mentalment del meu país, sempre tant petit, sempre tant petit... Guanyar en cada enfrontament, a l'avui, al nostre present, engegar els pensaments, fer cas als sentiments, que ens guie el cor sense deixar d'utilitzar el cervell, convéncer el món i la gent que som més que carn que desapareixerà amb el temps, i cridar-li al vent, QUE SOC QUI SOC I NO EM CAL RES MÉS!! Tan sols un ‘t’estime’ sincer, notar les teves mans en cada moment, potser tornar a cridar-li als quatre vents que soc qui soc per tu i per ningú més; que la vida continua i és el moment de trobar-li sentit, seguir el teu camí, fer de la victòria, el nostre destí, avui per tu, demà amb mi.

EL GRAT · 725 AGOST · 2021

imatge i poesia: personatges mirades pixant fora de lloc | à.agulló actualitat alcoià comerç local alcoi entrevista maria baca | b.rivas fira modernista reportatge la sarga | b.rivas entrevista silvestre/samper | b.rivas històries de la deportació | g.llin homenatge comandant luna reflexions cv60 reportatge elisa beneyto | p.sellés SUPLEMENT ART&CULTURA actualitat entrevista neus ferri | b.rivas nostres artistes: andreu alfaro actualitat toni miró cicles expositius alcoi | j.sou

L’acudit del mes • Manel Fontdevila 27 28 29 31 32-33 34 35 36-37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48

el poble és savi de mar a mar | v.luna la veu dels llibres reptes del segle XXI | j.bordera rutes i paisatges: pego oliva música a la mar oliva gandia rutes i paisatges: muro rutes i paisatges: almudaina rutes i paisatges: planes rutes i paisatges: banyeres rutes i paisatges: gaianes rutes i paisatges: millena rutes i paisatges: alcoleja rutes i paisatges: otos anuncis classificats el racó jocós viu l’estiu alcoi

www.amic.media Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

Difusió controlada Fundat el 1987 EDITA: - Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

El Grat cada mes al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes · www.issuu.com/elgratis

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Grat- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, depropietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRAT’.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana. Periòdic EL GRAT · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) · Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com • www.lesmuntanyes.com Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Belén Rivas./ Esther Jordà./ Pau Sellés./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Àlex Agulló./ Amàlia Garrigós./ Nèstor Novell./ Moisés Vizcaino./ Ferran Albors./ Assessorament lingüístic: Paco X. Agulló./ Jordi Botella./ Pau Sellés./ Fotografía: X·press./ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./ Impressió: Localprint./ Publicitat: info@elgrat.com · 626 449 311./

XXVIII Pixant fora de lloc per Àlex Agulló i Guerra

esprés d'un rastre d'escrits haig de confessar una cosa: És mentida allò que afirme, seguit,seguit, de no voler convéncer cap persona. Per eixe mal que fora si la gent, llegint, o sense llegir, cap de les meues reflexions, opinions, parides, o simples fantasies, aspirara a viure harmònicament i compartir de manera més respectuosa amb les persones i el medi. Si he de dir veritat, ni crec ni espere que el món canvie massa. He perdut la batalla, la guerra, la dignitat i no sé quantes coses més; però jo, mentre la llapissereta continue amb una mínima capacitat per apuntar, a la meua. I això que la realitat, dia sí i dia també, continua pegant-me tamborinades mentre jo bambe desubicat i pixant fora de lloc. Els cabdells no canvien ni miqueta, ni gens. Em faig creus cada vegada que escolte dir la paraula LLIBERTAT disfressada per vendre-la dissimulant el seu missatge contaminat d'insolidaritat i egoisme. El “para conducir, a mi no me pueden decir cuantas copas de vino puedo o no puedo tomar” d'un expresident, indica el model de vida que proposa. El problema és que ell, o els seus allegats, si que es poden pagar un equip d'advocats de renom per tapar les possibles conseqüències derivades de conduir així. Però i tu? Tens capacitat per pagar les possibles despeses milionàries derivades d'un accident en eixes condicions? Tens fetge per empassar-te la malifeta que una ctuació així pot produir a terceres persones? Ells i elles sembla que sí. És més, no solament fan com el “Juan Palomo” aquell del... “yo me lo guiso, yo me lo como”. No perden passada i també aprofiten allò públic, que els nostres vots posa en les seues mans, per continuar afavorint-se i afavorint les seues butxaques. ¿Com és possible que continuen en el poder, o a la porteta, més enllà de sentències fermes i d'actuacions tan tramposes? O com s'ho fan per aconseguir el suport de milions de persones que malviuen amb un sou

escafinyat, proposant-los, a més a més, que s'han de pagar un segur sanitari privat, que han d'estalviar per aportar diners a un fons de pensions o pot ser no cobraran la jubilació, que l'educació pública adoctrina... ¡Com si els centres educatius religiosos no impartiren cap doctrina! La capacitat de manipulació i la mentida continuada poden col·laborar a vendre fum. Afirmar que tots els polítics són iguals, o que els diners s'apeguen per on passen, etc, etc, pot dissimular el meu egoisme i justificar la fidelitat del vot als “meus” lladres. Malauradament, arguments i exemples en trobem per justificar això i qualsevol altra cosa. Incloent el feixisme. Per cert i parlant d'aquesta gent convençuda de la seua superioritat, també al món de la política, i al de l'economia, tenen ben assimilades algunes de les lliçons de J. Goobbels (ideòleg i ministre de propaganda de Hitler) “És absolutament imprescindible controlar els mitjans de comunicació de masses”. “Una mentida passa a ser una veritat quan la repetim moltes vegades”. “Aquest és el secret de la propaganda: a qui la propaganda vol capturar, li grava en el pensament les seues idees, sense que se n'adone que és imbuït per elles”. I de la mateixa manera que no conec cap persona que accepte la seua manipulació per la propaganda, tampoc ens qüestionem la possible manipulació que poden fer els mitjans de comunicació de masses. Però si bé ho mire, aquest argumentari també valdria per a transmetre els valors oficials a un món tan etiquetat de dogmàtic com el món de l'antiga URSS. Allà, en el seu moment, se suposa que, oficialment, es vendrien els valors de la socialització i, per exemple, el desenllaç final de l'antiga Iugoslàvia fa plorar les pedres des d'ací fins a Mart. O tampoc sembla molt socialitzadora la manera de gestionar la dissidència interna de Putin o d'Stalin, per citar alguna mostra. Com de costum parle per

aproximació, ja que no dispose de massa informació i segurament molta amb un caire tendenciós i manipulador. Com jo. Veges si no és així: Si aspires a viure a un país on la teua o el teu representant polític, escollit mitjançant votació popular, estiga un dia de la setmana a la teua disposició a un despatx prop de ta casa... O si esperes a que eixa mateixa persona et convoque a una assemblea cada sis mesos per retre comptes de la seua gestió... Ho tens clar. Ves-te'n a viure a Cuba. És l'únic país, que jo conec, on açò es d'obligat compliment. - ¡Però si allò és un règim dictatorial! ¡Però si allà a Cuba impera un règim comunista i està abolida la propietat privada! Però si... ¡Pare el carro amic! - ¿Tu has anat a Cuba? ¿Tu t'has informat més enllà del que t'arriba pels “nostres” mitjans de comunicació de masses i entre les informacions d'ací i les d'allà, t'has conformat el teu criteri? Jo personalment, que no milite a cap organització política, ni aspire a fer-ho, ho tinc clar: Una cosa és que, legalment, tan sols pugues ser propietari de dues habitatges, el teu habitual i un altre a la platja o a la muntanya, com ocorre a Cuba. I una altra de ben diferent és que escoltes, dia sí i dia també, repetir allò de règim dictatorial comunista. Comprenc que aquesta manipulació, en nom de la llibertat, la intente fer aquella minoria que tinga disponibilitat per a comprar-se tres o més cases, o mansions; ¿però tu i jo continuarem fent-los costat i assumint les seues mentides tendencioses? Situacions manifestament millorables en trobem ací, i a Cuba, però hi ha mentides que posen barreres a una redistribució més justa i que afecten molta gent (a la massa, com es cataloga al poble per aquelles persones interessades a perpetuar situacions de privilegi). Si reconduírem les relacions socioeconòmiques al nostre planeta, hi ha molt a deixar de guanyar per part d'una minoria. El problema és la capacitat d'actuació d'eixa minoria. I la seua possibilitat per controlar, manipular o per desestabilitzar governs. Però els nostres vots encara sumen i són les persones que ens representen les que haurien d'estar a l'altura.

opinió

Foto Diana Sanus./

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Roda el món i torna el mot: HOMOFÒBIA (1)

s fa una mica difícil mantenir la compostura i la distància que exigeix el rigor científic quan es toquen assumptes com aquest. Que hi hagi individus, per anomenar-los d’alguna manera, capaços de fer-ne patir d’altres, fins al punt d’arribar-los a matar, a causa de la seva orientació sexual altera fins l’ànim més equilibrat. Però, per coherència amb el tarannà d’aquesta secció, ho intentarem. La primera cosa que hauria de justificar és la presència de l’homfòbia en un Rodalmot. Perquè en aquesta columna hi parlem de mots relacionats amb el conflicte hispanocatalà, no pas d’actualitat política i social de cada dia. Però vet aquí que a mi em sembla que sí, que hi té una relació directa. I us l’explico. Si us hi fixeu, el ressorgir de la dreta i l’extrema dreta que s’està produint al món pren caires més o menys diferenciats en funció de les característiques de cada lloc. A Hongria, als Estats Units, a Itàlia, a Rússia… A les Espanyes, terreny fèrtil per al feixisme per raons sobradament conegudes, la particularitat que pren l’homofòbia és que va intrínsecament lligada a la reivindicació de l'espanyolitat. Ho hem vist d’una manera transparent en les banderes que branden els energúmens. Ja es poden escarrassar els espanyols d’esquerres (si és que realment n’hi ha, que cada dia costa més de creure) a dir que la rojigualda és de tots, i que no representa ideologies, i tot el que vulguis, que aquests dies estem confirmant el de sempre: que és el símbol que representa una mentalitat no solament tancada i excloent sinó violentament refractària a tota diferència. A Catalunya també n’hi ha, de gent que té prejudicis contra el diferent (l’homosexual, però també altres formes de diferència), però no s’ha vist mai, ni es veurà, que ningú ataqui cap gai o lesbiana a cops de senyera. L’arrogància i la intolerància de la mentalitat castellana, la dels hidalgos, els jutges i coronels, és tan ofuscadora que no els deixa veure la vergonya amb què es presenten al món: els nacionalistes espanyols, és com si diguessin, som així, i n’estem orgullosos. Si jo fos un espanyol d’esquerres, l’última cosa que voldria seria conviure amb aquesta gent. A nosaltres, si més no, ens queda l’esperança que tal vegada algun dia els podrem deixar ben lluny. Però mentre això no arriba, aquest és l’enemic amb qui ens les hem de veure, no ho perdéssim de vista. Vet aquí per què aquest tema sí que té a veure amb el procés. I la setmana entrant, si em passa la mala lluna, ja li faré l’autòpsia a un mot que tant de bo no existís.

actualitat alcoi

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Ignoratio elenchi PerJosep Sou

«...desprecia cuanto ignora...»

Machado

otser la cita de Machado, en plural, aniria força millor, doncs molta és la mala voluntat, i la podríem repartir entre uns quants, que dels arguments han fet sofisma, a més de ser totalment irrellevants. Ara resulta que el PP de l’Ajuntament d’Alcoi s’oposa al guardó concedit a l’artista Antoni Miró per raons de posicionament polític. Sí, i aquestes raons, o causes, ens semblen a hores d’ara: arbitràries, tendencioses i rèprobes. La concessió del títol de Fill Predilecte i Medalla d’Or d’Alcoi a l’artista alcoià Antoni Miró ha estat deguda a dues qüestions principals, com bé ha assenyalat l’alcalde Antoni Francès: per la seua vàlua artística i públic reconeixement d’una trajectòria immensa, i també per la seua contribució, i tan decidida com solidària, a la causa de la cultura. Sí, la CULTURA en majúscules. Antoni Miró, com solament ho fan els artistes compromesos amb la ciutadania a la qual pertanyen, ja fa molt de temps que va abandonar la seua particular torre d’ivori, tot aportant bona part del seu esforç i coneixements a la gestió cultural, dins l’àmbit de la plàstica contemporània. I tot ha estat resolt amb els estris de la complicitat benvolguda, amb un cert grau de silenci, i amb l’eficàcia que garanteix la bondat d’un projecte de vida. Sí, aquesta és la realitat. Aquesta ha estat una trajectòria de feliç reconeixement arreu de les nostres fronteres naturals. I del currículum, potser, més val ni parlar-ne, doncs ben sol s’expressa. ¿I com ara, aquesta dreta miop, víctima de greus carències i des de la trinxera de la mediocritat, irromp amb el baptisme de la intolerància política contra un artista reconegut pel seu prestigi creatiu i d’ampla trajectòria quan a la gestió cultural es refereix? Altres fills predilectes, com per exemple Ovidi Montllor i Isabel-Clara Simó, i sense animus iniuriandi, varen obtenir el feliç guardó amb general aplaudiment. Algú dubta, ara, dels posicionaments polítics i socials d’aquests alcoians? Doncs això mateix! Una cosa no lleva l’altra i del prestigi que atresoren els artistes tots, absolutament tots, se’n beneficiem, d’una manera o d’una altra. Clar... I la riquesa resta ben viva dins la diversitat i del respecte comú. El PP ha perdut una gran oportunitat de mostrar la cara més amable de la seua formació política. Una llàstima...o no? I nosaltres, des de l’afecció pel consens, les bones maneres i, fins i tot, la cordialitat, haguérem preferit una altra cosa, una altra realitat més edificant i generosa. Però...ignoramus et ignorabimus diran els regidors del PP, alçant la pols d’un vell apotegma. O el que és el mateix: no hi ha pitjor cec que aquell qui no vol veure, de clara referència popular.

Isabel-Clara Simó i Antoni Miró./

ACIF continua la seua tasca per cuidar el Medi Ambient Els nous voluntaris s'estan formant gràcies al curs realitzat per l'Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències

BR Alcoi./ Després d’haver rebut el reconeixement del Ministeri de l’Interior pel seu treball per a cuidar el Medi Ambient, l’Agrupació Contra Incendis Forestals d’Alcoi (ACIF), continua treballant durant la temporada d’estiu, ja que és el període de l’any que més risc hi ha d’incendis. Ara, durant el cap de setmana, s’han dut a terme les jornades de pràctiques de la segona edició del curs bàsic i de seguretat d’incendis forestals per a formar als nous voluntaris que s’incorporen a ACIF. El curs està organitzat i dut a terme per l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE).

Incrementen les atencions de la Tourist Info d’Alcoi BR | Alcoi./ Segons indiquen les xifres de la Tourist Info d’Alcoi, durant els primers sis mesos d’enguany, s’han realitzat un total de 3.542 atencions, és a dir, un 130% més que en el mateix període de l’any 2020, que van ser 1.541 atencions. Cal indicar que des del 14 de març fins al 14 de juny de 2020, aquest servei va estar tancat, però, així i tot, les xifres també demostren un increment respecte a tot l’any passat, ja que durant els 12 mesos de 2020 es van realitzar un total de 3.431 consultes en l’oficina de Turisme. A més, també han crescut les visites als Museus que són gestionats per Turisme o Patrimoni Històric. El Refugi ha rebut 1.495 visites, 348 l’Explora, el Museu Arqueològic Camilo Visedo 955, i la Sarga ha rebut a 857 visitants.

Cobertes al 100% les places al Campus d’Alcoi de la UPV “Hem sol·licitat a la Universitat que s'estudie la possibilitat d'acollir a més alumnes dels preestablerts" BR | Alcoi./ Segons han informat el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València, “la resposta excel·lent per part de l’alumnat ha copat al complet la preinscripció dels 6 graus i 2 dobles graus que es cursen al Campus”. Tots els graus tenen alumnat en llista d’espera, però destaca especialment que hi ha 423 persones per al Grau en Enginyeria Informàtica, i 211 per al d’Enginyeria Mecànica. Pel que fa a la nota de tall més alta, ha sigut per al grau en Enginyeria Química, amb un 9,942. El director del centre, Pau Bernabeu, ha afirmat que se sent molt orgullós del treball del Campus d’Alcoi, i que és “un esforç que ha tingut recompensa”. També ha felicitat al Rectorat pel seu treball i ha indicat que: “Hem experimentat un important increment en el nombre d’alumnes

Nous alumnes al Campus d’Alcoi./

preinscrits i també de la nota de tall, la qual cosa demostra que estem fent les coses bé. Les notes de tall oscil·len entre el 7,039 d’Enginyeria Elèctrica i el 9,94 d’Enginyeria Química”. Durant les pròximes hores, l’alumnat que ja està dins del seu grau, rebrà un correu electrònic en el qual s’indicaran quan han de realitzar la matrícula de forma telemàtica. Des del Campus d’Alcoi

de la UPV han comunicat a València el seu desig d’acollir el nombre més gran d’alumnes possible, i per això, s’ha sol·licitat que s’amplie el nombre de places. Si es pot fer se sabrà el dimecres 21 de juliol. Bernabeu ha traslladat a l’alumnat que està en llista d’espera que estiga pendent d’aquestes notícies que es comunicaran a través dels canals del Campus, entre elles, les xarxes socials.

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

actualitat alcoi

Acte sobre la República del Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica L’exposició ‘Artistes de l’Exili i la Lluita’ es podrà visitar al Centre Cultural fins al mes de setembre Adjudicades les obres de l’Illa de Rodes

La UTE de Víctor Tormo i Eladio Silvestre han sigut els que han presentat la proposta més ben valorada BR | Alcoi./ La Mesa de Contractació de l’Ajuntament d’Alcoi ha valorat les ofertes presentades per a dur a terme les obres de rehabilitació del conjunt industrial de Rodes. La proposta millor valorada entre les quatre que s’han presentat ha sigut la de la UTE formada per Victor Tormo SL i Eladio Silvestre, amb una oferta de 7.023.188 euros. Ara, el següent pas és que aquesta adjudicació siga aprovada en ple, i s’espera que es dispose de tota la documentació per a poder portar aquest tema a la sessió del mes de setembre. En aquest moment, els

treballs compten amb un termini d’execució de 28 mesos. Jordi Martínez, vicealcalde i regidor d’Urbanisme, ha explicat que: “aquestes obres constitueixen la part central del projecte de Rodes, un dels més importants de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (EDUSI) Alcoidemà i amb la qual es preveu generar un rellevant impuls econòmic a la ciutat. Ens satisfà especialment el fet que l’oferta seleccionada tinga un fort component local, la qual cosa repercuteix en la generació de riquesa i ocupació a la ciutat”.

BR | Alcoi./ El Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de Cocentaina, va celebrar a Alcoi l’acte ‘República: passat, present i futur’, el qual, segons han explicat va ser un “debat intens i interessant”, en el qual es “va fer valdre el model polític republicà. Un model ple de contingut democràtic en contraposició a l’actual monarquia, imposada i no votada per la ciutadania”. “Volem, que el parlar de república i de Memòria Històrica i democràtica, deixe de ser un tema tabú, que es faça pedagogia a les escoles, instituts i universitats, i així normalitzar i mostrar públicament la veritat, la informació correcta sobre la història i sobre el sistema polític republicà”, indiquen des del Fòrum, afegint que: “Al segle XXI necessitem avançar en drets democràtics i igualar-nos a aquells Estats de la UE amb els que, ara per ara, la diferència en valors de-

Debat per la memòria històrica al Centre Cultura Mario Silvestre d’Alcoi./

mocràtics amb relació a l’Estat Espanyol és bastant notòria”. En el debat es va posar de manifest que hi ha deficiències democràtiques clares en temes judicials, legislatius, de mitjans de comunicació lliures no controlats per grans poders mediàtics i de llibertat d’expressió, fent referència a la Llei Mordassa. “Des del Fòrum per la

El Teatre Calderón presenta la seua programació de setembre i octubre S'ha buscat que la programació siga àmplia i amb la qualitat més gran possible BR | Alcoi./ Enguany el Teatre Calderón obrirà més prompte de l’habitual les seues portes, concretament el dia 4 de setembre amb el concert de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana. Una actuació que s’ha aconseguit després d’arribar a un acord amb Les Arts i l’Institut Valencià de Cultural, i que està dins de les actuacions especials de la Capitalitat Cultural. Seguidament serà el torn de Xavi Castillo, el dia 11 de setembre amb l’espectacle ‘Jordiet Contraataca’. Els dies 18 i 19 de setembre, el grup teatral AmorDiscos, portarà a escena el musical amb les cançons de Camilo Sesto, ‘Jamás’. I per a finalitzar el mes de setembre, i dins de la programació de la Setmana Modernista, serà el torn de l’Orquestra Simfònica Alcoiana, que oferirà un concert de música d’aquesta època, especialment de compositors locals. Per a començar la pro-

Jordiet Contraataca, un clásic del teatre valencià./

gramació del mes d’octubre, El Trabajo farà homenatge a Federico Chueca en una gala lírica; i la setmana següent, el dia 7 d’octubre, el protagonista serà Ovidi Montllor, amb un concert en el qual participaran artistes com Mi-

reia Vives, Borja Penalba, David Fernández i David Cano. Com es fa any rere any, el dia 9 d’octubre es durà a terme la cinquena edició de la gala de lliurament de premis Nou d’Octubre, amb un concert commemoratiu a càrrec de

la Societat Musical Nova d’Alcoi. Seguint amb les activitats que formen part de la Capitalitat Cultural, es farà un festival d’Orquestres entre els dies 10 i 17 d’octubre, però, el dia 12, també hi haurà espai per a poder gaudir de la màgia gràcies a Nacho Diago i el seu espectacle ‘Playtime’. La festa també ocuparà un lloc en aquesta programació, i per aquest motiu, el dia 16 d’octubre s’ha reservat aquest espai per a l’Associació de Sant Jordi, perquè faça els actes de Mig Any que es preparen. El duet de germans ‘Violincheli Brothers’, participants de l’última edició del concurs Got Talent, també actuaran a l’escenari del Teatre Calderón el dia 24 d’octubre. Per a finalitzar amb aquesta programació, l’Institut Valencià de Cultura realitzarà la producció de ‘La mort i la donzella’, coreografiada i dirigida per la il·licitana Asun Noales.

Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina, animem a les organitzacions polítiques, sindicals i civils, així com al conjunt de la ciutadania a tirar endavant un projecte republicà, més participatiu, just i democràtic, i no quedar-nos ancorats en el model polític monàrquic de 1978. Demanem a la societat, participar, parlar, debatre, negociar, i avan-

çar per millorar la qualitat democràtica de l’Estat Espanyol des de la seua realitat plurinacional. La ciutadania ha de poder decidir mitjançant referèndums quin model polític vol, sense haver-hi de, com ha passat a Catalunya, patir presó, exili o sancions econòmiques per exercir dret democràtic bàsic en qualsevol democràcia real”.

‘Obert per Covid’, premis als clients del comerç local

La Cambra de Comerç d’Alcoi premia als seus clients BR | Alcoi./ Des de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Alcoi s’ha posat en marxa el projecte ‘Obert per Covid’, amb el qual es vol facilitar als clients dels comerços locals que puguen gaudir d’esdeveniments culturals que són exclusivament de forma digital. En primer lloc, a un d’aquests esdeveniments vam poder escoltar una de les artistes alcoianes més reconegudes, com és Neus Ferri, al seu concert ‘Canciones de amor al odio’, que va tindre lloc a l’IVAM CADA Alcoi; i per a setembre, per al dia 30 d’aquest mes per a veure l’espectacle ‘Lletraferida 2.0’ de la companyia teatral de la ciutat, ‘La Dependent’. 15.000 entrades virtuals i gratuïtes, repartides pels comerços d’Alcoi entre la seua clientela. Els que tinguen aquestes entrades, hauran de registrar el codi en aquest enllaç www.el-

Neus Ferri./

mostrador.live o en el de Cambra de Comerç. El projecte ‘Obert per Covid’ vol convertir-se en un element motor i dinamitzador del col·lectiu comercial d’Alcoi, que promou el seu canvi d’actitud i visió amb l’objectiu final d’augmentar el volum de vendes i millorar la competitivitat del territori. Tot això, gràcies a una campanya de fidelització, que repercuteix positivament en el teixit econòmic i empresarial d’Alcoi.

actualitat alcoi

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Signada la cessió de travessia de la N340 del Ministeri de Transports a l’Ajuntament d’Alcoi

Amb aquest acord el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, es compromet a la construcció de la rotonda d'accés Nord

Torna la Mitja Marató d'Alcoi BR | Alcoi./ La Unión Alcoyana Seguros, juntament amb la resta d'organitzadors, ha presentat la dècima edició de la Mitja Marató d'Alcoi, que tindrà lloc el 19 de desembre. En aquest 10 aniversari s'ha triat el lema '#Reemociónate', amb el qual se celebra que es pot tornar a fer aquest esdeveniment esportiu que any rere any continua reunint a més gent. El termini d'inscripció estarà dividit en 5 terminis, i el primer d'ells, amb els preus més econòmics finalitzarà el dia 1 de setembre.

BR | Alcoi./ Durant el matí del 15 de juliol ha tingut lloc la signatura entre el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i l’Ajuntament d’Alcoi, d’un conveni en el qual s’ha acceptat la travessia de la carretera N-340 al seu pas per Alcoi al govern local, exceptuant el Pont Fernando Reig, que per la seua rellevància, continuarà sent titularitat d’aquest Ministeri. Des de fa més de 10 anys, el govern d’Espanya no accepta cessions de travessies a canvi d’una inversió o quantitat econòmica, però aquest és un cas a part, ja que es dedicaran 1.500.000 euros per a la nostra ciutat. Concretament, 900.000 euros seran per a la construcció de la rotonda d’accés nord, que el Ministeri finançarà, i els altres 600.000 que ja es van invertir per a l’estabilització de la Vaguada, quan es va haver

Moment de la signatura de l’acord entre l’Ajuntament d’Alcoi i el Ministeri de Transports./

de fer una actuació d’urgència en un espai que no era de la seua titularitat. En la reunió que s’ha fet amb Demarcació de Carreteres s’ha comunicat el projecte de la rotonda i s’ha enviat al Ministeri perquè el revise i aprove. A més, també s’ha inclòs dins de les actuacions

ESTE VERANO,

LLÉVATE EL DOOBLE EN TODO EN GAFAS DE MARCA Consultar bases en su punto de venta Serraiba más cercano.

prioritàries en entorns urbans. Amb la cessió de l’N340, l’Ajuntament podrà dur a terme diferents projectes que milloraran la vida de la ciutadania, i que fins ara no els podia realitzar, ja que s’havien d’adaptar a la normativa del Ministeri, que és molt

més restrictiva i complicada que les de planificació urbana. És per aquest motiu que ja es podran fer projectes com el semàfor de la Beniata per a facilitat el pas de les persones que baixen des de Sant Pancraç, millorar l’accés des d’Alacant, la reordenació de Els Alçamora,

Alameda Camilo Sesto i Juan Gil Albert per tal de millorar la mobilitat sostenible, o també, adaptar alguns aspectes del Pla General que eren complicats d’executar amb la normativa del Ministeri. Segons ha destacat l’alcalde alcoià, Toni Francés: “Després de més de 10 anys de reivindicacions ha sigut aquest Govern Municipal el que ha aconseguit que la cessió de la travessia tinga a canvi una inversió del Ministeri. Han sigut molts anys de reunions per a poder arribar finalment a aquest acord que serà molt beneficiós per a Alcoi”. La cessió de la travessia està pendent des que va acabar la construcció de la circumval·lació, però que en els diferents Governs que hi ha hagut, el Ministeri sempre havia al·legat que no podia haver-hi cap compensació per la cessió.

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

comerç local alcoi

entrevista

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Entrevista

Maria Baca: “volem ajudar en l'emancipació

inicial,i que tinga un rodatge en la gent jove” Actualment la gent jove té diferents problemes com l'ocupació, l'habitatge, o inclús, la salut mental, ja que a vegades és complicat saber gestionar les emocions; i de tots aquests temes hem parlat amb la regidora de Joventut, Maria Baca. Belén Rivas./

l dia 12 d'agost se celebra E el Dia de la Joventut i voldríem saber si des de la teua regidoria va a fer-se algun tipus d'activitat especial? No, nosaltres tenim el Centre tancat, perquè després de valorarho durant molts anys hem vist que la gent durant eixe període no està, i l'impacte és mínim. Però, encara que eixe dia no fem res, durant tot l'any sí que fem diverses celebracions relacionades amb l'àmbit de la joventut, com el Dia de la Pau, el Dia de la Infància... Fem moltes campanyes, i treballem en xarxa amb la resta de tècnics de joventut de la comarca, que es diu Xarxa Jove Alcoià Comtat, i treballem de manera conjunta dies que són especials i que tinguen valors cívics i progressistes. - Aleshores ara tanqueu en agost, però, a partir de setembre quines accions teniu preparades? Tenim un projecte molt potent, que es diu Urban Skills, que és un festival d'art urbà que ja portem fent des de fa tres anys, amb la finalitat de visibilitzar la cultura urbana, i apropar-la a la ciutadania, desmitificant la visió de què fer grafits és de "gamberros", i demostrar la part artística i pictòrica que té, ja que al final estan fets per grans artistes. - Aprofitant que també eres regidora d'Habitatge, aquest és un dels principals problemes dels joves, les dificultats a l'hora d'independitzar-se. Quina és la tasca que s'està fent per a donar oportunitats per a trobar casa en Alcoi? Fa un parell d'anys vam traure una borsa juntament amb l'EVHA, amb 14 habitatges per a joves i al final es van quedar un poc desertes perquè les zones en les quals estaven ubicades aquestes cases tenen una espècie d'estigma des de fa temps. Ara estem treballant amb Generalitat en una convocatòria d'ajudes que es fa cada any per al lloguer, i també per a poder rehabilitar alguns edificis, un d'ells el tenim preparat perquè siga per a habitatge completament jove, avançarem més informació quan estiga més tancat, però la idea és que Generalitat habilite un edifici, i que ens done la gestió a nosaltres per a poder fer la convocatòria d'adjudicació de vivenda jove, aquest edifici estarà a la Zona Nord, però el projecte encara no està tancat. Després també tenim diver-

“Tenim un projecte molt potent,que es diu Urban Skills,que és un festival d'art urbà que ja portem fent des de fa tres anys,amb la ﬁnalitat de visibilitzar la cultura urbana,i apropar-la a la ciutadania”

Maria Baca, regidora de Joventut a l’Ajuntament d’Alcoi./

sos edificis municipals que rehabilitarem, un d'ells està en el carrer La Sardina, i l'altre està al carrer Sant Mateu, que està destinat a habitatge col·laboratiu, és a dir, intergeneracional, per als grups que pensem que són els que més problemes tenen, com la gent major que cobra la pensió mínima i no pot optar al lliure mercat ni pot comprar habitatge. Així que barrejarem aquests dos col·lectius, i el repte també és crear una base sòlida de convivència en la qual puguen ajudarse mútuament. També farem en un altre edifici juntament amb la Generalitat, un projecte pilot d'eficiència energètica. Aquest està ubicat al carrer Sant Jaume, i també serà intergeneracional. - Aquests programes són per a ajudes exclusivament de lloguer, o també es podrà optar a comprar aquests habitatges? Són tots per a lloguer, perquè el que volem és ajudar en l'emancipació inicial, i que tinga un rodatge en la gent jove. Això és el primer que estem treballant perquè pensem que s'ha d'ampliar el parc públic, i fomentar la rehabilitació i el lloguer. En un futur no descartem obrir altres línies que puguen ajudar en el tema de la compra. - Un projecte que s'està duent a terme des de la regidoria és el Pla Joventut 2021-2025, ens podries explicar un poc en què consisteix aquesta iniciativa? La previsió és que es presente en setembre. S'ha treballat d'una

forma participativa amb diferents entrevistes a gent clau, i també s'han passat uns 300 qüestionaris a població de diferents edats, perquè quan parlem de joventut entra gent des dels 12 als 30 anys, i en eixe barem d'edat canvien molt les necessitats. Hem treballat amb un equip de sociòlegs diferents línies que puguen afectar a la vida dels joves, com l'oci, l'habitatge, l'ocupació, cultura, educació... S'ha arreplegat la informació i ara s'està treballant per poder establir en cada àrea unes línies d'actuació concretes. A banda del diagnòstic que ens dirà quines són les necessitats que té la societat jove alcoiana, també hi haurà unes propostes concretes per a poder treballar en elles, com per exemple, un annexe, el Pla d'Emancipació, perquè el Pla Jove estarà dividit en diferents àrees, com són l'Ocupació, l'Accés a l'Habitatge, l'Educació i la Mobilitat, i valorarem el treball que es fa transversalment en les diferents regidories, i començarem a executar diferents accions. - També hi ha un projecte que afecta a un tema d’actualitat, que és la salut mental, i des de principis d'any s'ha implantat un servei d'atenció psicològica gratuïta. Com està funcionant? Molt bé, la veritat és que ha sigut un projecte que hem encertat molt. Segons els informes del Consell Valencià de Joventut, a causa que alguns municipis havíem demanat informació, vam veure que les dades eren preocupants sobre com va viure la jo-

ventut el confinament i com havien augmentat els nivells d'ansietat. Vam posar-ho en marxa per a poder pal·liar aquests problemes i donar ferramentes que pogueren ajudar a gestionar aquesta sensació d'incertesa, que ja no era sols per la pandèmia, era anterior per altres crisis, però que la pandèmia ho ha aguditzat, com en el terreny laboral perquè hi ha més precarietat i temporalitat; també el tema de l'accés a l'educació, perquè han passat a la virtualitat, i s'ha deixat la socialització, i en molts casos això ha creat ansietat. Aquests problemes també els crea la societat en què vivim, perquè hi ha molta competitivitat, vivim de forma accelerada. Per a ajudar-los vam posar en marxa aquest servei, vam parlar amb atenció primària i el servei de salut mental de La Fàbrica per a poder coordinar-nos, i el que pretenem és fer un assessorament i donar eines per a poder gestionar aquesta situació, sobretot d'ansietat, en relacions, estudis, etc. Una de les coses que més ens preocupava eren els casos amb pensaments suïcides, derivats de situacions depressives, però la veritat que la gent que ha assistit no presentava aquest cas, encara que això no vol dir que no hi haja. - Has mencionat el tema del suïcidi, i també d'actualitat a les xarxes socials, ja que és la principal causa de mort entre la gent jove. Des de l'Ajuntament s'ha pensat fer alguna acció concreta de conscienciació

en aquest tema? Tenim pensat fer campanyes informatives, formar a la comunitat educativa perquè puga detectar aquests casos. Tenim a Aroa Mira, diputada socialista a les Corts Valencianes que està fent molta força per visibilitzar aquesta situació, i nosaltres ens sumem, que pateix tota la població, i crec que és important que la gent tinga informació i formació sobre com actuar en aquests casos, ho visibilitzem i tractem des de la base, amb ferramentes, que és el que fem amb el servei que parlàvem anteriorment, que ajuda a gestionar les emocions. Continuarem fent força per visibilitzarho, en Salut Pública encara no ho hem parlat, però, sí que estem fent diferents accions que s'adhereixen a eixe camí. - Respecte al tema de l'ocupació, quines són les iniciatives que s'estan realitzant per a poder ajudar a crear llocs de treball en condicions? Està el Pla Avalem Joves, que és un bon exemple que demostra que Alcoi es preocupa per aquest tema i dona oportunitat a la gent que encara no havia començat dins del món laboral, i en alguns casos els ha vingut molt bé, perquè tenien una estructura familiar complexa i tenint aquesta primera experiència els ha pogut ajudar a tindre habilitats per a poder continuar. En aquest programa hi ha ajudes per a gent qualificada i no qualificada, i en el cas dels qualificats, en molts casos els ha ajudat a poder concursar a oposicions perquè ja tenen experiència en l'administració. Som dels municipis que més hem invertit en aquesta subvenció. A part, estem treballant per a fer convenis en FP Dual, i volem apostar per ací. A més, estan les ajudes que s'estan donant des de Promoció Econòmica per a ajudar en tot el tema de la Covid als contractes, i també ajudar a la mateixa estructura empresarial per a poder créixer i que puga contractar a gent jove.

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

fira modernista

La Fira Modernista d’Alcoi tornarà al mes de setembre amb la màgia com a protagonista

Per a la setmana del 20 al 26 de setembre, amb el lema 'La màgia del passat' aquesta nova edició estarà adaptada a les circumstàncies sanitàries BR | Alcoi./ Després d'un any sense la ja tradicional i arrelada Fira Modernista, des de la regidoria de Turisme, encapçalada per Lorena Zamorano, s'ha anunciat que enguany tornarem a viatjar al passat. El lema que s'ha triat enguany per aquest esdeveniment ha sigut 'La màgia del passat', i és que segons ha explicat l'edil "aquest any no està dedicada a cap personatge rellevant perquè com no es farà una fira normal, i hi haurà limitacions, no volíem fer malbé la possibilitat d'honrar a un personatge il·lustre com s'ha fet altres anys. Aleshores s'ha decidit que la temàtica siga més lúdica". A més, la regidora ha explicat que aquesta fira servirà per a "evadir-se de la realitat". El cartell promocional d'aquesta edició de Fira ha sigut creat pel fotògraf Toni Miranda, i ha comptat amb la col·laboració de Germán Mollà Pérez. Ara, a poc a poc, les entitats i associacions estan

començant a presentar quines seran les activitats que es duran a terme durant aquesta setmana de fira que durarà des del 20 fins al 26 de setembre. La part més cultural i divulgativa estarà a càrrec del Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA), que ha organitzat dos conferències. La primera d'elles, a càrrec d'Álvaro Verdú, i durà com a nom 'l'Alcoi Perdut' i serà un recorregut per la ciutat com era a finals del segle XIX, i principis del XX. Verdú ha arreplegat imatges en les quals es podran veure com eren els carrers en aquesta època, l'urbanisme o la moda d'aquest temps. Aquesta activitat es realitzarà el dilluns 20 de setembre a les 19:30h a la sala Àgora. Per altra banda, el dia 23 de setembre, a la mateixa hora i en el mateix lloc, serà el torn de Keren Juan, altra sòcia del CAEHA, que durà a terme una conferència sobre la feminització de la

Alcoianes i alcoians esperen amb mola il·lusió la nova edició de la Fira Modernista./

religió al segle XIX. Segons ha indicat Elisa Beneyto, presidenta del CAEHA: "aquest és un tema poc tractat i molt innovador, va ser el seu Treball

El Ballet de Virginia Bolufer també estarà present en la Fira Modernista Durant el cap de setmana del 25 i 26 de setembre les ballarines realitzaran els seus tres espectacles espectacles BR | Alcoi./ Encara falten dos mesos per a poder gaudir novament d’una Fira Modernista a Alcoi, i les entitats estan preparant-se per a dur a terme diferents activitats. Ara ha sigut el torn de presentar com serà la participació del Ballet de Virginia Bolufer en aquest esdeveniment. La regidora de Turisme, Lorena Zamorano, ha agraït al cos de ball per tornar a participar, ja que des del primer any les ballarines “boluferes” han estat presents en aquesta festa. Per la seua part, Virginia Bolufer, ha agraït a l’Ajuntament que compte amb elles per a donar el toc de dansa de la fira. Pel que fa a les activitats que es duran a terme, són un total de tres actuacions. El dissabte 25 de setembre, a la Glorieta es faran dos sessions de l’especta-

Lorena Zamorano i Virginia Bolufer./

cle preparat per a l’ocasió ‘Els fantasmes de Houdini’, que està bassat en l’obsesió que aquest escapista tenia pels fantasmes i esperits. La següent actuació serà el diumenge 26 de setembre, al Teatre Calderón. I és que, el cos de ball participarà en el concert organitzat per l’Associació Alcoi Modernista. En total el ballet farà dos interpretacions, una d’elles serà

amb la música ‘Sevilla’ d’Albéniz, amb un ball de dansa espanyola, i l’altra és una sorpresa, però que segons ha avançat la coreògrafa, serà un ball molt divertit. Bolufer ha agraït també a l’Associació Alcoi Modernista que compten amb elles i ha explicat que enguany, per motius sanitaris, no es podrà fer el tradicional ball al Café dels Samarites.

de Final de Grau a la Universitat d'Alacant, i té com a fil conductor el treball de la dona i el seu paper en aquest segle". L'Associació 'Al Centro'

també se sumarà a aquesta festivitat, com ho han fet sempre. Des dels inicis d'aquest esdeveniment els comerciants del barri del centre d'Alcoi han partici-

pat decorant els seus aparadors amb motius modernistes, i enguany no anava a ser diferent. Per això, durant aquests dies les botigues tornaran al passat i lluiran com si foren de finals del segle XIX, o principis del XX. A més, també s'ha preparat la 'Ruta del Vermut', en el qual es podran degustar tapes i aquesta beguda típica de l'època, en la qual participaran els establiments hostalers de la zona, que enguany, gràcies a la col·laboració de l'Associació Cultural Samarita, es farà un concurs per a saber quina és la millor tapa de totes. La part dels espectacles vindrà de la mà de la Coral Polifònica Alcoiana, i del Ballet Virginia Bolufer, que han preparat diferents actuacions. Pel que fa a la Coral, enguany l'entitat farà un concert el dissabte 25 de setembre a les 12h a la Glorieta, en el qual s'ha convidat a la ciutadania a participar.

la sarga

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Reportatge

La Sarga,Patrimoni Mundial, i ﬁnestra per descobrir el passat

Aquest important jaciment es pot visitar de forma guiada gràcies al Museu Arqueològic Camillo Visedo Moltó En l'any 1998 La Sarga va ser inclosa en la llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO dins de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. Un important privilegi que Alcoi, i concretament el Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó, té la responsabilitat de cuidar. Per Belén Rivas./

quest jaciment arqueològic data dels anys 5000 i 2500 aC. En aquesta època es va descobrir l'agricultura, i en moltes ocasions va anar acompanyada del treball alfarer. Estem parlant del neolític, que traduït literalment significa 'Nova edat de Pedra', encara que la seua principal característica va ser que durant aquest temps la forma de vida va canviar i estava basada en la producció d'aliments a partir d'espècies vegetals i de la domesticació d'animals. Concretament en aquesta zona, els primers agricultors i pastors es van establir al barranc de la Cova Foradada, en un entorn privilegiat on van convertir en santuari els tres abrics, que són els que ara formen el grup monumental de La Sarga. Arribar fins ací va ser cosa del canvi climàtic, que va provocar una conversió de l'economia de subsistència que hi havia fins al moment, que es basava principalment en la caça. Totes les seues activitats queden reflectides gràcies al fet que, als tres santuaris que van crear a La Sarga, es va deixar constància del que feien mitjançant les primeres manifestacions artístiques de la història. Segons els experts, La Sarga és un dels jaciments que millor expliquen la seqüència artística de la Prehistòria al territori valencià, i en elles es poden veure la representació d'activitats com la ramaderia i l'agricultura. Encara que a simple vista poden semblar taques sobre la pedra, en realitat són pigments ocres mesclats amb aglutinats orgànics fins a fer una espècie de pintura amb la qual van representar el seu dia a dia, i que ara podem gaudir i descobrir com era la vida mil·lennis enrere. Com s'ha pogut saber després de diversos estudis, en aquest lloc se celebraven rituals. A més, el jaciment de La Sarga és important, ja que es representen tres tipus d'art diferents, els

més representatius de la conca mediterrània, que són: el macro esquemàtic, el llevantí, i l'esquemàtic. El primer d'ells fa referència als pobladors del neolític i les seues imatges representen les figures humanes amb dimensions grans; el llevantí comparteix amb els pobladors anteriors el mateix territori i les escenes són d'un estil més naturista on els animals i els humans són els protagonistes; i per últim, l'art esquemàtic, es caracteritza per la simplicitat i representació de figures geomètriques. En total s'han pogut identificar fins a 39 figures diferents, algunes d'elles descobertes en l'any 2007, quan va realitzar-se una neteja de les parets, però, és possible, que segons s'explica al document 'La Sarga. Nuevas Imágenes, nuevas interpretaciones', pot ser que hi haja més amagades sota la brutícia, líquens, i crostes de carbonats càlcics. En aquests dibuixos es poden veure representades diferents figures, per exemple un arbre, un dels motius que major interés desperta als especialistes. Es pensa que podria ser un ametller, amb els seus fruits escampats pel sòl, encara que per la vegetació que hi ha en la zona, també es pensa que podria ser una carrasca. Les figures humanes també estan representades, hi ha fins a 12 persones duent a terme diferents activitats com la recol·lecció, estan amb arcs i fletxes, asseguts amb els genolls flexionats... I finalment, un altre dels elements que més apareixen en aquestes representacions artístiques són els animals, com cabres, que hi ha un total de 16 exemplars. Per a poder descobrir en viu aquest important jaciment es pot reservar la visita a través del web www.lasargareservas.com. A hores d'ara, a causa de la pandèmia, els grups per a fer aquesta activitat són d'un màxim de 25 persones. Es pot demanar més informació al telèfon del Museu Arqueològic d'Alcoi.

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

natura

Alcoi lluita contra l’extinció del Xoriguer Petit amb un projecte de reintroducció S’ha realitzat la solta de 4 xoriguers petits, 2 xoriguers comuns, 3 mussols, i una òbila BR | Alcoi./ El Xoriguer Petit és una au catalogada en ‘perill d’extinció’ en el catàleg valencià d’espècies de fauna amenaçada. L’Ajuntament d’Alcoi treballa durant aquest estiu, per tercer any consecutiu, en un nou projecte de reintroducció del Xoriguer Petit a la ciutat, gràcies a l’ajuda d’un grup de voluntaris que fan el treball de camp, coordinats per la Conselleria de Medi Ambient. El projecte consisteix en un hacking, que significa cria o criança campestre, en el qual s’intenta reproduir una colònia de cria d’aquesta espècie. La tècnica consisteix a col·locar diversos pardals en un niu artificial a una edat en la qual ja han desenvolupat una empremta amb la seua espècie, són capaces de termorregular i alimentar-se per si mateixes, però encara no poden volar.

Un dels Xoriguers Petits posats en llibertat./

Aquest procés es fa amb una instal·lació d’una torre amb una parella adulta dins d’una gàbia envoltada per una sèrie de caixes niu, en la qual es col·loquen els polls, procedents de la cria en captivitat del Centre de reproducció de Fauna del Saler. Gràcies a la col·laboració del grup de voluntaris es procedeix

a l’alimentació dos vegades al dia de les cries, fins que fan els primers vols i comencen a alimentar-se soles, i passen a ser aus criades en captivitat, a estar complement adaptades a l’entorn. Durant els anys 2019 i 2020, van introduir-se un total de 140 exemplars. Per a aquesta edició, està

Comença la sisena campanya d’excavacions al jaciment del Castellar

Aquests treballs estan impulsats pel Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo BR | Alcoi./ Durant el mes de juliol, i com ja porta fent-se durant sis anys, s’han représ les excavacions al poblat en altura fortificat Andalusí de El Castellar d’Alcoi, que estan impulsades pel Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó. L’actuació està autoritzada per la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, i finançada per l’àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament d’Alcoi. Aquestes excavacions estan dirigides per l’arqueòleg Germán Pérez Botí, autor de diversos treballs sobre aquest jaciment, i que és professor en les Carmelites. Com ja es va fer en 2020, s’ha aplicat un protocol de mesures preventives contra la Covid-19, perquè els alumnes de les Universitats d’Alacant, València, Granada, i la Complutense de Madrid, puguen dur a terme aquesta activitat amb la màxima seguretat. Un dels objectius d’aquestes excavacions és que els estudiants cone-

Treballs d’excavació al Castellar./

guen, aprenguen i posen en pràctica la metodologia arqueològica al jaciment, així com, la formació en les diferents tasques de laboratori durant la vesprada. Entre els treballs de camp que van a realitzarse destaca l’exhumació de diferents ambients domèstics, a l’interior es documenta l’aixovar propi de les comunitats andalusines que van habitar el poblat durant finals del segle X; i sobretot, durant la primera meitat del segle XI. Segons explica la Direcció tècnica, és un jaciment arqueològic de gran importància històrica a escala provincial, ja que les

seues estructures com a material permeten conéixer l’inici de la presència andalusina en aquestes terres, poc conegut i investigat. Com ha explicat el regidor de Cultura, Raül Llopis: “Al Castellar tenim un jaciment medieval de molta importància que any rere any està aportant-nos informació sobre el passat àrab de la nostra societat. . Vull destacar el bon acolliment que va tindre la jornada de portes obertes del passat divendres, en elles diverses persones interessades pel nostre passat van poder conéixer de primera mà aquestes excavacions”.

previst introduir 30 exemplars més. És important assenyalar que de les aus alliberades, i després del primer període migratori al nord d’Àfrica, tan sols retornen com a màxim el 20% dels exemplars, i per això, per al 2021 està previst també realitzar la instal·lació de caixes niu especialment dissenyades i situades per a facilitat la nidificació de les aus que retorna ja en 2022. Ja s’ha fet la solta de 4 xoriguers petits, 2 xoriguers comuns, 3 mussols, i una òbila. Aquesta tasca l’ha fet Pep Nebot, Cap de Servei de la Xarxa Natura 2000 de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, juntament amb el tècnic del Centre de Recuperació de fauna de la Granja del Saler, i un nombrós grup de voluntariat.

Rescaten a un home en la zona del riu Juanes L'home s'havia lesionat en caure per aquesta ruta BR | Alcoi./ El Consorci de Bombers de València ha rescatat a un home que s'havia lesionat a causa d'una caiguda en la ruta de la zona del riu Juanes, entre Iàtova i Bunyol, mentre practicava barranquisme. L'avís es va rebre a les 10:55 del matí i van actuar la dotació de bombers de Xiva, sergent de Requena, Grup de Rescat en Altura GERA del Consorci i helicòpter de rescat de GVA. L'home es trobava en una zona de difícil accés i el van haver d'evacuar via aèria.

entrevista

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Entrevista

Transició Ecològica treballa en la lluita contra el Canvi climàtic Hem pogut parlar amb el regidor de Transició Ecològica, Jordi Silvestre, i amb el tècnic d'aquest departament, Carles Samper, per tal de conéixer els projectes que estan fent-se i es faran per a millorar el Medi Ambient Belén Rivas./

es de fa uns anys trebaD lleu perquè no es perda l'espècie del Xoriguer Petit. Com està funcionant l'edició d'enguany? Jordi Silvestre: És el tercer estiu que es fa la campanya, i la veritat és que pensem que està funcionant molt bé, entre altres coses perquè s'han detectat tres o quatre adults per la zona que no s'ha pogut comprovar si són d'edicions passades, perquè no s'han pogut capturar ni veure les anelles, però és un bon símptoma de què el projecte està funcionant. De fet, en Villena i altres localitats demostren que està funcionant, i que aquesta manera de reintroduir el Xoriguer Petit funciona. - Molta gent està participant en el voluntariat? J.S: Més o menys una dotzena de persones. - I està previst treballar amb altres espècies? J.S: De moment, no ens han oferit cap altra espècie, però estem oberts al que faça falta. El que volem és consolidar aquest projecte, i per això de cara a l'any que ve el que volem és instal·lar unes caixes o torres nius, no sabem encara el que serà, perquè els Xoriguers que vinguen d'Àfrica puguen reproduirse, ja que és un animal colonial, i quan ja s'assenten i el projecte perdure en el temps, els animals aniran a Àfrica i tornaran i tindran un lloc de cria, en aquesta població, en la zona de la Vall de Polop. - Una altra de les campanyes importants, pel tema de dates, és la dels incendis. I quina és la valoració de com està anant del que portem de temporada d'estiu? Carles Samper: La veritat és que molt bé. No hem tingut cap ensurt important, i hem d'encreuar els dits perquè continue així i tota la temporada siga igual. Està sent molt tranquil·la la veritat. - En aquesta campanya participen també molts voluntaris, com els de Charly Alpha, o els d'ACIF, però concretament, molts estan participant? C.S: Els que formen part de Charly Alpha són un grup important, són una dotzena de persones els que participen. En ACIF, treballen personal en extinció i vigilància, i tenen uns 30 o 40 socis actius. I després també està l'estructura de voluntariat forestal que té l'Ajuntament,

Els que formen part de Charly Alpha són un grup important,són una dotzena de persones els que participen.En ACIF, treballen personal en extinció i vigilància,i tenen uns 30 o 40 socis actius.

Jordi Silvestre i Carles Samper./

que es fa amb una subvenció de la Conselleria, i ells estan sobretot entre setmana, ja que els altres vigilants són gent que té la seua faena i ajuda sobretot els caps de setmana. Nosaltres tenim 36 persones en el voluntariat participant, a més de l'ajuda de la Policia Local, la Guàrdia Civil, que sempre estan ací. La veritat és que tenim una estructura potent de personal. Crec que en total parlem d'un centenar de persones que estan en l'operatiu. - I perquè és important la seua tasca? C.S: És importantíssima per dos coses. Una, és pel temps, perquè en un incendi pot suposar que les hectàrees que es cremen o siguen poques, o es 'desmadre', i siga un gran incendi, i hui dia tenim la problemàtica de què els grans incendis són gegants per culpa del canvi climàtic. I l'altra és la presència dissuasòria que també és molt important, perquè que aquests voluntaris estiguen per la Via Verda, o Sant Antoni, sempre vigilant, i que la gent puga veure a aquestes persones vigilants, dona seguretat i tranquil·litat a la gent. - Canviant un poc de tema, abans de la pandèmia fèieu activitats de conscienciació sobre diferents aspectes relacio-

nats sobre el medi ambient. Està plantejat tornar a ferles? C.S: Sí, des del nostre departament col·laborem amb Educació, ja que ells tenen una graella molt important d'activitats que ofereixen, la majoria educatives, encara que també fem algunes de portes obertes per al públic en general, però ells ofereixen aquestes activitats que són molt importants i participen moltes entitats, i el nostre departament en l'any 2019 i 2020 teníem setze activitats que oferíem als coles, que estan dividides en diferents apartats, com Coneixement del Territori, com el Racó o El Molinar, i després un bloc molt important pel tema dels residus, i altres de conscienciació ambiental, per tant, a partir de setembre/octubre començarem. De fet ja hem enviat la informació al departament d'educació per a oferir-los als centres educatius aquestes activitats. - Ja fa un any que es va començar amb la campanya de reciclatge del contenidor marró. Quins estan sent els resultats? J.S: La valoració que estem fent des del departament és molt positiva, en el sentit de que la gent que s'ha apuntat està fentho molt bé i està respectant les indicacions que hem fet, està

gastant les borses biocompostables, està separant els residus que toquen, i en aquest sentit estem contents perquè des de la planta de compostatge ens han felicitat per la bona qualitat del servei. Nosaltres encara volem més, perquè si ara tenim vora 700 cases que ho fan, ens agradaria poder tindre 3.000, però també som conscients que aquest treball és un treball lent, però el que volem és que la gent que s'apunte es consolide i canvie d'hàbits i tinga clar com ferho, i fer-ho bé. Tenim experiències, perquè al consorci de residus, hi ha poblacions que parlen de les seues experiències, i s'ha vist que tot allò que no estiga tancat i que no tinga algun tipus de control es converteix en una espècie de contenidor general i al final el sistema no funciona. Aleshores no té sentit implantar un cinqué contenidor i que no es faça bé. - De cara al futur quins projectes o iniciatives es volen dur a terme des de Transició Ecològica? J.S: El futur, en el tema dels residus, és intentar que cada vegada separem millor les diferents fraccions i que la gent tinga eixos hàbits per a separar els residus. Tot açò vindrà amb experiències pilot que volen fer a través de determinats barris que es

puga fer la recollida porta a porta, i això farà que la gent es preocupe per separar bé i evitar barrejar tot, perquè per exemple si un dia s'arreplega el vidre i l'orgànica, i es veu que alguna persona ho ha barrejat tot, es podrà dir que no s'està fent bé. - I respecte a altres àmbits que tenen a veure amb la teua regidoria? J.S: Estem també intentant seguir repoblant la nostra zona, encara que som una zona privilegiada pel medi rural que tenim, i la vegetació que ens envolta, però volem continuar en determinades zones, repoblant, fent un control d'aquesta repoblació, i augmentar el nombre d'arbres. També volem treballar en l'objectiu que s'ha marcat a les zones més periurbanes, properes a la ciutat, que puguem establir zones concretes de plantació que puguen ser zones que permeten que la ciutat no es calfe tant, i que puguen ser llocs on puguen robar-li CO₂ a totes les emissions que estem fent. En definitiva lluitar contra el canvi climàtic d'una manera més prop de la ciutat perquè nosaltres tenim un entorn privilegiat. C.S: També està el tema del riu, del cabdal ecològic. J.S: Exacte, volem treballar la zona de l'estanc de buidaoli (baix del Pont de Sant Jordi), i farem actuacions blaves, que vénen des d'Europa. Volem crear un hàbitat en el qual puguem recuperar aquest aigua, i fer un hàbitat aquàtic amb una qualitat d'aigua prou bona. Això vol dir que evitem d'alguna manera que les aigües brutes puguen aplegar ahí, perquè a vegades hi ha rotures del clavegueram que passen al riu i d'ahí a aquest estany, aleshores volem pontejar per a fer-li aplegar a aquest estany aigües netes, i que després vaja al riu. Estem intentant fer valdre aquesta zona, i que siga un espai que hi haja fauna de peixos, aus, amfibis, insectes... Que al final puguen gaudir i que estiga en condicions perfectes.

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

històries de la deportació

Històries de la deportació

• Els alemanys ho anotaven tot diverses vegades. Ací, una targeta que es refereix a Enrique Cortés. • Targeta de treball a nom del deportat i el destí d’aquest que ha estat enviat al kommando d’Steyr. • 014, c: Targeta de registre del camp de concentració de Mauthausen a nom d’Enrique Cortés. El segon cognom està malament. • 014, b: La llista de supervivents de Mauthausen. Enrique Cortés apareix l’últim de la pàgina. Documents: Arolsen Archives.

D’AlcoiaCarcassonne,passantperMauthausen -Enrique Cortés Cantó, d’Alcoi (l’Alcoià)-

Escric aquest reportatge sobre la ﬁgura de l’alcoià Enrique Cortés Cantó el diumenge 18 de juliol. Tot just quan fa huitanta-cinc anys que un general traïdor -que havia jurat ﬁdelitat a la República- es va alçar en armes en un colp d’estat del tot il·legítim, perquè el règim imperant era legal, legítim i democràtic. Diuen les cròniques periodístiques que aquell 18 de juliol -era dissabte- fou un dia extremadament calorós. I que, en un primer moment, semblava que era una altra intentona desestabilitzadora de poc recorregut. Però els rebels (Franco, els militars africanistes que havien ascen-

dit en l’escalafó gràcies a la corrupció que tenien dins d’ells; l’Església, que a ulls tancats va donar suport a les animalades més grans per no perdre quota de poder, els terratinents, fonamentalment de Castella i Andalusia; la banca, i els partits polítics de la dreta extrema -o extrema dreta-) no semblaven que pogueren arribar lluny. Però el suport dispensat en armes, municions i soldats perfectament entrenats per Alemanya i Itàlia -els dos països capdavanters i feixistes d’Europa- va anar inclinant la balança a favor dels rebotats.

Guillem Llin Llopis./

ixí la vida dels ciutadans, com la de l’alcoià Enrique Cortés Cantó, es va veure de la nit al dia sacsejada per l’ambició més desfermada. Cortés Cantó encara sort que va sobreviure a tot, a la guerra espanyola, a la Segona Guerra Mundial i, sobretot, al camp de concentració de Mauthausen, on va passar quatre interminables anys. Però mai més va tornar a l’estat espanyol. No sabem si vindria alguna vegada de visita, però el seu lloc de residència d’ençà que va obtindre la llibertat com a deportat fou, en tot moment, França. Enrique naix quan en el tauler europeu estava decidint-se qui serà el dominador en les dècades vinents. La Primera Guerra Mundial fa un any de conflicte i, per ara, ni es veu qui podrà amb l’adversari ni, el més frustrant, s’endevina quan acabarà. En aquestes condicions naix a la localitat d’Alcoi un nen. Alcoi és una població on els treballadors tenen la consciència clara d’allò què són. Així, al nen, que li han posat de nom Enrique Francisco Cortés Cantó (Francisco per son pare, Francisco Cortés) ha nascut el 6 d’agost de 1915. L’ha portat al món la mare, María Cantó. Enrique creixerà en un ambient on es veuen cada dia les convulsions laborals entre empresaris i treballadors que l’època porta aparellada. També la progressiva radicalització dels diferents actors polítics que es mouen sobre el tauler. És fuster de professió (o ebenista), s’ha afiliat a la CNT, viu al carrer de Sant Blai, número 14 [actual-

ment l’edifici està rehabilitat], està fadrí. I suposem que per raons d’edat, el 18 de juliol de 1936, o es trobaria incorporat a l’exércit complint el servei militar o... a punt de fer-ho. Durant la guerra protagonitza dos ascensos. És anomenat sergent de la 120 Brigada Mixta de la 26a Divisió i, posteriorment, a tinent d’Infanteria de l’exércit republicà. Amb els condicionants que té (ser de la CNT i oficial de l’exércit) i la rancúnia dels guanyadors, quedar-se en territori de Franco és sinònim d’una condemna a mort. Únicament té una eixida. Anar-se’n. Travessa la frontera el dia 9 de febrer de 1939. Comença una nova vida. Tan poc afortunada com la que ha viscut en els darrers anys. En el camp o camps de presoners francesos (és altament probable que estiguera en més d’un), la vida resulta exasperant. Sense res a fer i no tenint res. Quan comença la Segona Guerra Mundial, els francesos els donen una eixida que els portarà al camp de concentració. Integrar les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE), on tots són republicans espanyols. Les CTE s’estructuraven en companyies de 250 homes: 200 com a peons i 50 homes en cinc grups de 10 cadascun, els quals eren treballadors qualificats en especialitats com paletes, ferrers o fusters. Els altres dos apartats eren graduats i intendència. Per a facilitar les comunicacions entre francesos i espanyols, els comandaments de la companyia eren espanyols, militars de graduació en la recent guerra es-

panyola, però supeditats al comandament francès, del qual eixien les ordres. Percebien un sou de 0,75 francs al dia, tenien dret a un paquet de tabac per dia, menjaven el mateix que la tropa francesa i podien tindre correspondència sense límits amb els familiars. Com és oficial de l’exércit, és triat per al carrer per formar la 24 CTE integrada en la cinquena secció, i ixen l’1 de novembre de 1939. El destí, la Línia Maginot. A Toul, a un pas de la frontera amb Alemanya. En produir-se l’ofensiva alemanya, els francesos deserten massivament i les defenses cauen. Els republicans tenen, en molts casos, que empunyar les armes intentant una missió impossible: parar l’avanç alemany. Així les coses, és apressat el 21 de juny de 1940 en Grangessur-Vologne, una comuna que pertany al municipi d’Épinal, del departament de Vosges. L’internen en el frontstalag 140, que es troba en Belfort, un centenar de quilòmetres al sud, on li assignen el número de matrícula 7444. Posteriorment, el 16 de febrer de 1941, seria traslladat al frontstalag 141, ubicat en Vesoul-Haute-Saône. El 26 de febrer de 1941 es fa càrrec d’ell la Gestapo de Karlsruhe, que l’interna en l’stalag V-C, ubicat en Wildberg. El 30 de maig és traslladat a la presó de Bruchsal. Aquest trasllat forma part de la decisió que han pres els nazis de deportar-lo. Així, el 7 de juny de 1941 arriba al camp de concentració de Mauthausen. Li assignen el número de matrícula 5126. És el

35é comboi en el qual van republicans, que han arribat ja quasi tots. Aquest estava format per 20 presoners, 19 d’ells espanyols i el restant, francés. Al complimentar les dades a l’entrar en Mauthausen hi ha un dubte: estava sol? Havien mort els pares i no tenia germans? O era el nom d’un cunyat? Perquè dona com a contacte el domicili de Vicente Sanjuan, qui vivia al carrer de Sant Blai, 14, 3a. És a dir, en la mateixa escala que té referenciat el seu domicili. Saben, però sense conèixer les dates i el temps que va estar, que fou desplaçat al kommando de Steyr. Finalment, el 5 de maig de 1945, les tropes aliades nord-americanes, l’alliberen del calvari dels quatre anys que ha passat. Però no se li han acabat els problemes. On anar? Perquè Franco ha retirat la nacionalitat als republicans i, a més a més, si algú torna (amb el currículum de Cortés) segur que li espera una sentència de mort. Finalment, és repatriat a França el 28 de maig de 1945 i, a escala oficial, el desmobilitzen a Agen el 22 de juny de 1945. A començaments de 1946 fixa la seua residència al carrer des Rames, 49, de la localitat de Carcassonne, en el departament d’Aude, a un centenar de quilòmetres de la frontera amb Catalunya. En 1952, com a conseqüència d’encetar els tràmits perquè se li reconega que fou un deportat defensant França, sabem que aleshores té la nacionalitat espanyola, que canvia de domicili

Però no se li han acabat els problemes. On anar? Perquè Franco ha retirat la nacionalitat als republicans i, a més a més, si algú torna (amb el currículum de Cortés) segur que li espera una sentència de mort. a rue de la Concorde, 23, de la mateixa localitat [hui en dia és una zona residencial]. Els dos testimonis que agafa perquè donen fe que va estar en Mauthausen són Braulio López de la Torre Duque, de Toledo; i Martín Agapito Romaní, de Soneja, Castelló. Tots dos van estar també a Mauthausen. El 14 de febrer de 1953 el govern francés li reconeix que va ser un deportat polític amb el número 1112.01067 i acorda pagar-li una indemnització de 58.800 francs francesos. Pel Memorial Democràtic de Catalunya sabem que Enrique Cortés Cantó va morir en l’any 1983 a la localitat de Carcassonne. Malauradament, no sabem ni el dia ni el mes. Ni en què havia treballat, si s’havia casat, si tingué família o no. Com passa amb tants i tants republicans que van aconseguir sobreviure, l’espessa boira de l’oblit espanyol els va fer invisibles per la societat. Fins que, per llei de vida, va arribar l’hora de l’adéu. Contacte: ssdeportats@gmail.com

memòria històrica

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Memòria Històrica

Homenatge a la Comandant Luna -Encarna Hernàndez Luna, Comandant Luna de l’exercit republicà-

El passat dissabte 24 de juliol, i a l’Auditori de Beneixama, es va celebrar un homenatge a Encarna Hernàndez Luna, la que fou la Comandant Luna de l’exercit republicà. L’acte fou organitzat pels familiars i l’ajuntament de Beneixama, i tingué el suport i col·laboració de la Generalitat Valenciana (Director General de Qualitat Democràtica), la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià i Memòria Democràtica. El GRAT ha parlat amb Vicent Luna, familiar de l’esmentada homenatjada, perquè ens diga què ha signiﬁcat aquest acte per a ell i els seues familiars.

uè ha significat aquest homenatge per a la família Hernàndez- Luna? Si més no per a la nostra família ha estat important per quatre motius. Perquè ens ha permés recordar a la nostra parenta Encarna Hernàndez Luna i el seu company de l’ànima, el cubà Alberto Sánchez Méndez, voluntari en les Brigades Internacionals. Dos comandants de l’exèrcit republicà que ho van donat tot pel Govern legítim de la República. El comandant Sánchez va perdre la vida en la Batalla de Brunete, i la comandant Luna fou ferida vàries vegades i després de la desfeta de la guerra hagué d’exiliar-se, i ja mai més va poder tornar a casa. Recordar-los per rescabalar el seu nom i la seua memòria. Per deixar-ne constància, al poble de Beneixama i a les futures generacions, que la seua lluita fou per la democràcia, per aconseguir una societat més justa i igualitària, pels valors universals republicans. Recordar-los perquè, com deia Walter Benjamin “només la memòria rescabala els vençuts”. En segon lloc per reivindicar la figura de la dona com a part importantíssima en la Guerra d’Espanya. Dones que van estar en primera línia desenvolupant activitats fonamentals: en hospitals curant ferits del front, en fàbriques produint materials per als soldats, en colònies fent-se càrrec de xiquets i xi-

quetes que es van quedar orfes, etcètera, i també, com la nostra Encarna, al front lluitant en primera línia, en la 22 Brigada Mixta d’Ametralladores del 5é Regiment de l’exèrcit republicà. I també a la nostra família aquest homenatge ens ha servit per retrobar-nos i reforçar els llaços d’amistat. La història ha volgut que, més de vuit dècades després, familiars d’aquella parella de lluitadors, d’aquells comandants Luna i Sánchez, ens haguem conegut i retrobat. I per últim ha estat un acte de reafirmació. De palesar i deixar ben clar que, malgrat la repressió dels quaranta anys del franquisme i altres quaranta de “democràcia”, on s’ha volgut amagar la història i no afrontar la realitat de la Memòria Històrica, si més no els familiars de la Comandant Luna ens reafirmem en els valors republicans i ens sentim orgullosos de la lluita dels nostres avantpassats. Així doncs, aquest homenatge ha servit, entre altres coses, per recordar, reivindicar, retrobar i refermar. Per vindicar els comandants Luna i Sánchez (i tantes persones més com ells), honorar el seu nom, rescabalar el seu injust oblit i posar en valor la seua justa lluita. És importantíssim recordar, perquè com diu l’escriptor José Saramago “Cal recuperar, mantenir i transmetre la memòria històrica, perquè es comença per l'oblit i s'acaba en la indife-

rència”. I nosaltres no volem caure en la indiferència, estem orgullosos dels nostres avantpassats, perquè ells són l’arrel de la nostra identitat. Que aquest merescut i necessari homenatge, recordant aquests herois que el franquisme amagà i la “democràcia” fins ara difuminà, siga un motiu més per seguir lluitant pels ideals republicans d’una societat més lliure, democràtica, justa, igualitària, solidària... - I per a tu, personalment què t’ha aportat? Doncs a més a més de tot el que ja he dit, m’ha aportat més informació sobre la vida d’Encarna, la meua tia segona. I tot gràcies a la recerca d’informació dels professors i amics Maria Conca i Josep Guia, i de les darreres investigacions de l’historiador Luís Antonio Ruiz. També m’ha fet reflexionar sobre el desastre que va significar la Guerra d’Espanya, en especial per a aquells que la vam perdre. M’ha recordat el postfranquisme: quaranta anys tacats de roig, controlats, aguantant afronts i velats menyspreus; del que em contava mon pare, que una part de la seua família hagué d’exiliar-se; de les llàgrimes de ma mare quan recordava els seues dos germans morts al front, sense saber on estaven. Hi ha una paraula que defineix molt bé què ha significat per a mi aquest acte: emoció. I amb aquest sentiment, i per tot plegat, vaig voler escriure-li aquests humils versos:

Comandant Luna Compromesa revolucionària Passionaria d'ideals nobles la dictadura la teua adversària heroïna de gestes memorables. A Brunete, batalla llegendària encara avui se senten els redobles la sang republicana, proletària vessada per alliberar els pobles. Vas continuar lluitant des de França per la Internacional Comunista esperant del món un cop de fortuna però l'exili esborrà l'esperança i els feixistes et tenien en llista. Honor i glòria, comandant Luna. Vicent Luna i Sirera

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

reflexions cv60

Comarques Centrals Valencianes

ReflexionsentorndelafinalitzaciódelaCV-60 Algunes reflexions entorn de la finalització de la CV-60 i la seua importància en la consolidació d’un model de desenvolupament sostenible per a les Comarques Centrals Valencianes

El Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell és una institució que, des del seu naixement, ha volgut estar present en tots els debats que han abordat l'articulació cultural, social i econòmica entre els diferents municipis de la Safor, així com entre la nostra comarca i la resta de les Comarques Centrals Valencianes (d’ara en avant, CCV). És per aquest motiu que, a propòsit de la discussió oberta en les darreres setmanes entorn del Projecte Bàsic de la Connexió de la CV-60 amb la N-332 en el seu tram Palma de Gandia - Gandia, volem fer un esforç per exposar i argumentar els motius que han portat al plantejament d'aquesta infraestructura i les problemàtiques que hi suscita. Per Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons El Vell./

n primer lloc, cal recordar que la millora de les comunicacions entre els territoris interiors i costaners de les CCV ha sigut una reivindicació històrica davant els diferents governs autonòmics i estatals, els quals havien beneficiat tradicionalment les connexions vinculades directament a les capitals provincials. La gran majoria d'ajuntaments, agents econòmics i associacions i entitats de caire divers de les nostres comarques, entre les quals podem comptar també al CEIC Alfons el Vell, porten anys exigint la construcció d'un gran eix viari que afavorira la consolidació i creixement del nostre teixit industrial i econòmic, al mateix temps que permetera una millor connexió dels nostres pobles. Es reclamava, per tant, la construcció d’un actiu estratègic que, des de la base d’una important realitat econòmica, estiguera alineat amb els principis d’un desenvolupament sostenible, que aportara cohesió social, integració comunitària i el mínim impacte sobre el nostre entorn. Aquesta reivindicació va tindre una primera resposta, ja fa 26 anys, al segon Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, el qual contemplava com a una de les propostes estratègiques principals la millora de les connexions entre la Vall d'Albaida i la Safor. Tot i els retards, l'any 2009 el Ministeri de Transports aprovava i aconseguia la declaració d'impacte ambiental favorable per a un projecte que pretenia traure el trànsit, principalment de mercaderies i vehicles pesats, de l'interior dels nostres pobles, a través del projecte de construcció de la Variant de la Safor. Es tractava d'una carretera que, des del final de la circumval·lació de Gandia, proposava un recorregut pràcticament idèntic al que ara

debatem per a l'autovia de l'interior, per finalment discórrer paral·lelament a l'AP-7 fins al sud del terme d'Oliva. El tram final de la CV-60, segons el seu projecte inicial de l'any 2013, havia d'enllaçar amb aquesta variant tot just als peus de la muntanya del Rabat, travessant l'horta situada als peus de Potries i La Font i creant, en conjunt, un impacte ambiental i patrimonial molt més gran que el que ara tenim sobre la taula. L'alliberament de l'AP-7 l'any 2020 ha canviat totalment la situació. Ja no cal crear una circumval·lació a la comarca perquè l'antiga autopista pot acomplir aquesta funció. Continua resultant necessari, no obstant això, millorar les connexions des dels pobles cap a aquesta carretera i, a més, finalitzar el darrer tram de la CV-60 per a donar solució a l'augment del trànsit rodat amb destí al port de Gandia i els polígons industrials de la comarca. I és que, amb el pas dels anys, la Safor s'està convertint en un important node logístic per a la redistribució de mercaderies, amb diversos sectors als nostres pobles que s'han adherit a les variades iniciatives estratègiques per a la modernització de les zones industrials de la nostra comarca. La proposta de la Generalitat Valenciana, per tant, uneix ambdues voluntats, en finalitzar la connexió de la CV-60 amb l'Accés Sud al Port de Gandia i utilitzar aquesta infraestructura com a col·lector del trànsit rodat que tradicionalment es dirigia cap al sud a través de la N-332. Una solució que, tot i l'evident impacte que té sobre la comarca, redueix de forma dràstica les afeccions que les anteriors propostes de l'administració autonòmica i estatal havien plantejat. Quant al projecte presentat

cal destacar que, fins arribar a l'opció definitiva, els equips tècnics que han desenvolupat la proposta han destriat moltes alternatives de forma raonada. La primera selecció ha sigut la del corredor pel qual havia de discórrer l'autovia. Descartada la CV686 per estar constreta entre els polígons industrials i zones residencials del Real de Gandia, l'únic corredor que segons les persones redactores oferia una alternativa solvent era el que, des de Beniflà, es dirigeix cap a la redona entre Bellreguard i Gandia a través de l'horta. En aquest sentit, ens sorprén que el projecte ni tan sols plantege, no sabem el perquè, la possibilitat d'aprofitar l'actual CV680, la variant est de Beniflà, Beniarjó i Almoines, com a recorregut amb un menor impacte sobre l'horta, tot tractant d'establir mesures correctores per a revertir els inconvenients que causaria aquest recorregut sobre les esmentades poblacions. Tot pareix indicar que mantindre una distància prudencial respecte als distints municipis afectats, així com l'existència d'algunes parcel·les, minoritàries, de sòl urbà i industrial al llarg de la CV-680, podrien haver sigut alguns dels factors tinguts en compte a l'hora de destriar aquesta opció i escollir la construcció d'una nova via a menys de cinc-cents metres de la ja existent. A pesar de les correccions ambientals i patrimonials plantejades, i tot i escollir una opció sense redones en altura per evitar l'impacte paisatgístic, el projecte assumeix l'existència d’efectes negatius insalvables a tots els nivells. Una sèrie d'ombres que, segons l'equip redactor, no trauen força al conjunt del projecte, que compleix tots els objectius inicials i aporta solucions diverses per minimitzar el seu

“el projecte és fruit d'anys, dècades, de reivindicacions socials i econòmiques a favor d'una millora de les infraestructures de connexió de les CCV, que ens permetrà desenvolupar la nostra economia amb una certa autonomia i descentralització respecte de València i Alacant.” costat més nociu. Aquesta informació ha sigut la base fonamental a partir de la qual els consellers i les conselleres del CEIC Alfons el Vell hem obert un debat al voltant dels avantatges i desavantatges d'aquesta autovia per a la nostra comarca i per al conjunt de les CCV. En aquest sentit, la institució no vol plantejar la seua opinió en base a la falsa dicotomia entre "a favor" o "en contra", tal com s'ha generalitzat en l'escenari de discussió actual, per la qual cosa evitarem pronunciar-nos dins aquest corrent maniqueu que no aporta res a unes posicions progressivament polaritzades. Entenem, això sí, que el projecte és fruit d'anys, dècades, de reivindicacions socials i econòmiques a favor d'una millora de les infraestructures de connexió de les CCV, que ens permetrà desenvolupar la nostra economia amb una certa autonomia i descentralització respecte de València i Alacant. Molts pobles de la nostra comarca han impulsat la creació de polígons industrials diversificats i intel·ligents amb els quals es tenia l'esperança de poder desenvolupar uns sectors econòmics complementaris als serveis, el turisme i l'agricultura, que permeteren reduir les taxes d'atur i millorar les condicions de

vida de tots i totes. La idea de la CV-60 pretén justament això, una major connectivitat de totes aquestes zones industrials, tant a la Safor com a la resta de territoris adjacents, tot donant solució a la seua unió amb el corredor mediterrani interior, amb el costaner, i amb el port de Gandia com a via d'eixida als mercats mediterranis. No és una carretera feta per a reduir el temps de viatge entre un punt i l'altre, sinó una via que haurà de permetre un augment considerable en el trànsit industrial, una reducció de la sinistralitat i la perillositat de les nostres carreteres intermunicipals, i la consolidació d'un nou model d'indústria en puixança, la logística, que ja dona, ara mateix, treball i seguretat a moltes de les nostres famílies. De la mateixa manera que a finals del segle XIX la creació del ferrocarril i port Alcoi-Gandia va donar lloc a una etapa d'important creixement econòmic, així com a una millora en les relacions internes dins els nostres propis territoris, la finalització d'aquesta infraestructura busca uns objectius no tan diferents. I, evidentment, en aquell moment, aquella obra també va suposar un important impacte negatiu en els nostres espais naturals, però va crear tot un nou teixit econòmic al voltant de la indústria alimentària i turística que va permetre la millora de les condicions de vida de moltíssima gent. No oblidem tampoc, per posar un exemple, que moltes de les casetes de les nostres platges pertanyien a famílies alcoianes que passaven l'estiu a la costa, un hàbit en el qual el ferrocarril va jugar un paper important. Així i tot, el projecte posa sobre la taula diversos aspectes negatius que cal avaluar de forma exhaustiva i metòdica abans

reflexions cv60

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Comarques Centrals Valencianes de fer cap pas endavant, i que no podem evitar assenyalar en la nostra valoració. En primer lloc, la importància de minimitzar tant com siga possible l'impacte ambiental i patrimonial d'una infraestructura com la que es planteja. Quin és el motiu pel qual no es valora una alternativa com seria l'ampliació de la CV-680 i es prefereix fer un traçat de nova planta paral·lel a aquesta, a menys de cinc-cents metres de distància? No seria aquesta alternativa la millor proposta correctora per evitar segmentar encara més l'horta històrica de la Safor i, al mateix temps, evitar l'impacte sobre la major part del patrimoni històric i natural? En una situació d'emergència climàtica com la que vivim, la reducció de la superfície construïda i la preservació de qualsevol espai verd al nostre territori és sempre una excel·lent notícia, i tot i la necessitat i el valor que entenem que té aquesta infraestructura, tal vegada fora possible fer-la compatible amb un menor impacte del plantejat, tot i que implicara una reducció en la velocitat de circulació. Com a segon punt a atendre, caldria remarcar la importància d’aconseguir que aquest desenvolupament d’un nou sector econòmic com el de la logística siga al mateix temps un motor de millores en l’àmbit de la sostenibilitat social i ambiental. Operar i

Vista aérea de la zona afectada pel nou traçat de la CV-60./

transformar des d’una lògica merament desenvolupista, tot apuntant únicament a la qüestió econòmica només agreujaria els desequilibris territorials ja existents a la comarca, per la qual cosa és necessari fer cas a les condicions socials, ecològiques i culturals pròpies de la Safor i les CCV. Resulta, per tant, imprescindible, considerar les particularitats i la història dels municipis afectats, respectar el seu entorn sociocultural, i evitar així la disgregació i desestructuració de les xarxes de convivència dels nostres pobles. Per tant, la proposta i

el futur model que impulse aquesta infraestructura no pot tindre únicament en ment els factors socioeconòmics com ara la connectivitat de les comarques d’interior amb les de la costa, sinó també altres aspectes crítics com són la dinàmica dels recursos locals, el benestar humà i l’estabilitat ecològica del nostre territori. A través d'aquest text el CEIC Alfons el Vell ha intentat mostrar els diferents posicionaments que els consellers i les conselleres de la institució han plantejat durant el debat intern al

voltant d'un projecte que, pel seu impacte en la vida cultural, social i econòmica de la nostra comarca, entenem que entra dins el nostre àmbit de discussió. Volem remarcar que no hem rebut durant aquest procés cap tipus de pressió per part de cap administració, ens públic o privat o col·lectiu per posicionar-nos en un o altre sentit, fet pel qual també hem intentat allunyar-nos d'un discurs unívoc dins una problemàtica polièdrica amb punts de vista divergents. En resum, i després de totes aquestes converses, destaquem

d'una banda la importància que pensem que aquesta infraestructura jugarà en la consolidació del teixit industrial i de serveis de les nostres comarques, així com en el desenvolupament d’un nou sector cabdal per a la nostra economia com ho podria ser el de la logística. De la mateixa manera, considerem que aquest eix viari permetrà una millora de les comunicacions entre l'interior i la costa, cohesionant les CCV com una alternativa social, econòmica, territorial i administrativa a les actuals delimitacions provincials. D'altra banda, som tremendament sensibles amb la situació ecològica i climàtica en què vivim, fet pel qual des de la nostra institució seguirem treballant per reivindicar i millorar una xarxa de transports pública i sostenible per a les nostres comarques, així com preguem una reflexió pausada davant els reptes que l'actual situació d'emergència mediambiental ens seguirà plantejant durant les pròximes dècades. És per això que reclamem la màxima atenció a totes les possibles alternatives que permeten aconseguir els objectius favorables que ofereix la finalització de la CV-60, però amb la menor incidència ambiental possible i respectant l’equilibri entre el desenvolupament econòmic sostenible i la millora de les condicions socials, ecològiques i culturals del nostre territori.

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

elisa beneyto

Reportatge

L’estudi de la mort com a forma d’entendre lavida Elisa Beneyto rep la màxima qualiﬁcació amb la seua tesi doctoral ‘Els cementeris com a reﬂex de la societat industrial: el Cementeri d'Alcoi'

Pau Sellés./

La historiadora Elisa Beneyto ha presentat recentment la seua tesi doctoral, on a través de l'estudi del Cementeri Municipal d'Alcoi ha volgut demostrar la correlació entre les ciutats dels vius i dels morts.

tilitzar un cementeri contemporani com a font de coneixement històric. Aquesta ha sigut la pretensió de la historiadora Elisa Beneyto amb la seua tesi doctoral 'Els cementeris com a reflex de la societat industrial: el Cementeri d'Alcoi', un treball que li ha suposat més de deu anys d'investigació i que ha culminat recentment amb un excel·lent cum laude. "L'humà és l'únic ésser viu que sap que ha de morir. Eixa consciència genera una cultura funerària que pretén pal·liar el coneixement de la transitorietat de la vida". Beneyto sosté aquest argument per a establir una clara correlació entre les ciutats dels vius i dels morts, en altres paraules, l'estudi de la mort com a mètode per entendre la vida. Sobre el paper no és una pràctica innovadora -l'arqueologia ha demostrat el valor històric de les necròpolis per a estudiar les condicions de vida d'antigues civilitzacions-. L'originalitat del treball de Beneyto escau en haver estudiat un cementeri contemporani, un objecte d’anàlisi al qual és "difícil" aplicar l'arqueologia tradicional. Per això ha hagut d'aplicar l'arqueologia industrial, una disciplina basada en l'observació per tal d'analitzar els vestigis visibles i no excavables. "Eixe fet, juntament a la gran multidisciplinarietat de la tesi, fan que siga diferent i única, ja que els cementeris contemporanis s'havien estudiat des de la vessant més purament artística, però no d'una manera global, que endinsarà altres corrents d'estudi". La multidisciplinarietat a què al·ludeix pren aspectes socials, filosòfics, simbòlics, sociològics,

Elisa Beneyto, al Cementeri Civil d’Alcoi./

històrics, artístics, botànics, etc. "El cementeri alcoià és un reflex de la complexitat social: fluctuacions demogràfiques, diferenciació social, religiosa i de gènere, crisis econòmiques, fets polítics, epidèmies, especulació urbanística, etc., i tenen el seu reflex immediat als llocs d'inhumació". La recerca bibliogràfica també ha sigut clau, especialment els estudis sobre la història d'Alcoi des de la seua fundació medieval (al segle XIII) fins a l'època moderna, escrits per Josep Lluís Santonja i José María Soriano. Això sumat a nombroses consultes als arxius municipals, d'arquitectura, i del mateix cementeri d'Alcoi. Algunes conclusions L'actual Cementeri de Sant Antoni Abad es va construir en 1885, i fou el segon que es va ubicar als afores de la ciutat. El precursor va ser el Cementeri Vell (1812-1885), que es troba-

va a la zona que avui dia correspon al col·legi de Sant Vicent, prop de la Porta del Molinar. Abans d'això els cementeris es construïen dins de les ciutats (els nobles en llocs sagrats com ara esglésies i convents, i les classes baixes a les placetes o parròquies). Les condicions antihigièniques i el focus de malalties que suposava conviure al costat dels morts, sumat a la Reial Cèdula en temps de Carles III que ordenava la construcció dels cementeris fora de les ciutats, va promoure els soterraments 'extramurs'. Les conclusions del treball de Beneyto es deixen veure a partir d'ací, i és que la segregació per classe social pròpia dels soterraments previs al segle XIX es va abandonar al Cementeri de Sant Antoni Abad, ja que totes les inhumacions compartien una mateixa parcel·la. La 'necessitat' de diferenciar-se

“L'humà és l'únic ésser viu que sap que ha de morir. Eixa consciència genera una cultura funerària que pretén pal·liar el coneixement de la transitorietat de la vida” més enllà de la vida es va reflectir en l'art; les persones acomodades eres soterrades en panteons amb una estètica molt cuidada, a diferència dels integrants de la classe baixa. La Revolució Industrial acabarà per implicar una estandardització de les formes arquitectòniques i per tant un empobriment estètic progressiu, una tendència que veiem en els actuals nínxols i columbaris. També destaca la disposició en vertical d'aquests nínxols, una pràctica constructiva que veiem clarament en la

ciutat d'Alcoi; amb una mancança d'espai produïda per la seua ubicació (cercada per rius en un espai abarrancat) l'únic creixement possible és el vertical. Una altra de les conclusions més evidents és el valor simbòlic de les flors als cementeris. Les flors peribles que tradicionalment s'han col·locat a les tombes eren la representació més clara del pas fugisser del temps (el cèlebre llatinisme 'memento mori'). Amb el pas dels anys, les flors de plàstic han apartat cada vegada més a les naturals, una pràctica que per a Beneyto té una clara implicació: "Amb açò ens allunyem de la simbologia de la mort. Desapareix progressivament la pràctica de pujar als cementeris; és un intent d’allunyar-se del pensament de què algun dia ens hem de morir". L'autora vol convertir els dos volums i les 625 pàgines de la seua tesi en un llibre amb el qual divulgar totes les aportacions inèdites. Suposaria una continuació dels diferents articles i assistències a congressos que tant ella com el seu marit (també historiador), Lluís Vidal, han dedicat a la història del Cementeri Vell i de l'actual. El seu treball també ha transcendit l'àmbit exclusivament teòric o acadèmic, i segons Beneyto "pot servir perfectament d'exemple extrapolable a altres espais cementerials". Les seues aportacions han sigut incloses en la ruta turística 'Alcoi la ciutat adormida', i han ajudat a la inclusió del cementeri alcoià a l'ASCE (Association of Significant Cemeteries of Europe) així com a la ruta dels Cementeris Significatius d'Europa.

La salita (1970) / Equipo Crónica

suplement

Art&Cultura SUPLEMENT D’ART EL GRAT - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AG.21/Nº20

Antoni Miró, ﬁll predilecte d’Alcoi · El poble és savi · La Veu dels llibres Neus Ferri · Andreu Alfaro · Cicles expositius Alcoi per Josep Sou Elena Navarro · Juanjo Giner · Vicent Luna · Carmelina Sánchez-Cutillas

actualitat

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Art&Cultura

Marc Vicens crea la imatge de la Mostra de Teatre Amateur d’Alcoi

El concurs ha sigut una proposta impulsada per l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Alcoi, des del Consell de Cultura, perquè participaren els artistes que formen part d'Industri.Art

POEMES CARMELINA SÁNCHEZCUTILLAS

"Aquesta és la meua confessió" del llibre Conjugació en primera persona He parit quatre fills amb dolor i trencament de tota la meua carn; quatre grapats d’artèries que van pel món i estimaran un dia i tindran fills. He donat, incansable, una paraula, Un somrís als homes oblidats. He sembrat de pins el riberal que fa de llindar amb la sorra i la mar. I les meues mans guarden encara olors De xeixa i de verema, i estan Colrades per tots els vents de la terra, perquè soc una dona del poble i aquesta és la meua confessió.

ETERNO RETORNO

Juan Novalis (Jaime Bordera)

Se abre el mundo ante la ilusión de lo eterno Puertas cerradas En las habitaciones de los hambrientos De los desesperados Las noticias hablan De muerte y destrucción sistemática Hay como un vaho de muerte y desolación El bosque se quema entre risas Rueda la luna en el cielo azul Y el fuego espera ser encendido Se cumple la verdad de lo eterno Que siempre retorna ¿No huele el viento como hace miles de años? ¿Y tú no caminabas?

BR | Alcoi./ Marc Vicens ha creat la imatge que serà el cartell de la I Mostra de Teatre Amateur. Vicents ha sigut el guanyador d’aquest concurs que ha sigut una iniciativa del Consell de Cultura, en el qual han participat els artistes que formen part de la plataforma Industri.Art. La Comissió d’Arts Escèniques del Consell de Cultura va convocar la primera Mostra de Teatre Amateur, i per al cartell, es va decidir des de la regidoria de Cultura, es va decidir triar-lo d’aquesta forma, de tal manera que es va implicar també al projecte a la Comissió d’Arts Plàstiques al projecte. Han participat més de 100 artistes locals, però finalment Marc Vicens ha sigut l’autor de l’obra guanyadora. Gràcies a aquest premi ha rebut una consig-

Imatge sel·leccionada per a la Mostra de Teatre Amateur./

nació econòmica de 600 euros més IVA. El jurat l’ha format el tècnic de Cultura i director de la Mostra de Teatre d’Alcoi, Miquel Santamaria, Gilberto Dobón, com a representant del departament

de Comunicació de la regidoria de Cultura, el president de la Comissió d’Arts Escèniques del Consell de Cultura, Adolfo Mataix, la presidenta de la Comissió d’Arts Escèniques del Consell de Cultura, Mont-

se Ripoll, i Raül Llopis, regidor de Cultura. Vicens haurà de cedir els drets de reproducció per al cartell de la Mostra, i la peça original serà de la seua propietat, però, en el cas de voler cedir-la passarà a formar part de la Col·lecció d’Art Municipal. Segons ha indicat el regidor de Cultura, Raül Llopis: “Es tracta d’una imatge molt impactant que podrà ser la que millor presente aquesta primera edició d’una Mostra que naix del Consell de Cultura, igual que aquesta convocatòria. Dos exemples més de la gran participació dels col·lectius locals que s’impliquen per la cultura, que són molts i treballen de valent per dur endavant diverses iniciatives participades i consensuades a través del Consell de Cultura”.

Amàlia Garrigós conduirà el magazín radiofònic d’ À Punt ‘Les cinc llunes’ Els oients podran fer un viatge sonor per les arts escèniques (teatre, cine, circ, música i dansa), i s'emetrà durant el mes d'agost de dilluns a divendressiga àmplia i amb la qualitat més gran possible BR | Alcoi./ A partir del dilluns 2 d’agost la ràdio d’À Punt estrena un nou magazín cultural, ‘Les cinc llunes’ que vol que els oients viatgen a través de sons pel món del teatre, cine, circ, música i dansa. Aquesta proposta està dirigida i presentada per la periodista alcoiana Amàlia Garrigós. Aquest espai cultural s’emetrà durant el mes d’agost de dilluns a divendres de 20 a 21h. Segons s’ha explicat des de l’emissora “A l’escenari de Les cinc llunes sonarà en viu música antiga, clàssica, lírica, de cambra, d’arrel, i improvisada. Es difondrà cultura radiada des de l’interior dels teatres en les classes de dansa, els entrenaments de l’Espai del Circ o el rerefons de la creació cinematogràfica”. En aquest programa es donarà protagonisme al so radiofònic experimental de la mà de la investigadora i artista radiofònica Laura Romero Valldeca-

Amàlia Garrigós torna de nou amb el magazín radiofònic 'Les cinc llunes' / VITV./

bres, i del conegut fonografista Edu Comelles, que submergirà a l’audiència en paisatges sonors. Aquesta producció d’À Punt Mèdia comptarà amb col·laboradors com l’actriu Pilar Almeria, que investigarà la història del teatre valencià; el director d’orquestra Hilari Garcia i el pianista Antonio Galera, que explicaran la vida i l’obra de compositors i compositores valencianes; la presidenta de l’Associa-

ció Professional de Circ a la Comunitat Valenciana, Maria Colomer, que donarà veu al circ valencià del segle XXI, que fusiona dansa, música, poesia i teatre; també estaran presents els responsables dels departaments de La Filmoteca i el seu director, José Luís Moreno, que donarà a conéixer obres de cineastes valencians de tots els temps; la pedagoga Cristina Cubells, que mostrarà nous encreuaments, convergències i di-

vergències entre música, filosofia, i pedagogia; el musicòleg Jerahy Garcia i l’expert Josep Vicent Frechina, que parlaran sobre música tradicional, i finalment, l’encarregada de fer una retrospectiva del jazz valencià serà la periodista Marta Ramón. A més de poder escoltar el programa en la ràdio, també es podrà escoltar i veure en la web del magazín que està disponible al web https://lescincllunes.apuntmedia.es

el nostres artistes

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Art&Cultura

Neus Ferri:“He compost des de la calma,i he agraït tindre eixa oportunitat de parar,encara que també ha sigut dur” La cantant alcoiana ha tornat a casa per a oferir un concert a l’IVAM CADA, i hem volgut aproﬁtar l’ocasió per a conéixer els seus pròxims projectes i com està vivint aquest moment tan delicat per al món de la música Per Belén Rivas./

ctualment resideixes en les Illes Balears, en Menorca, i ara has tornat a la teua casa per a cantar. Com t'has sentit de tornar al teu poble? Sempre és meravellós tornar a casa per a cantar, i també quan no tinc que cantar. Visc lluny, però, sempre que puc torne cada dos per tres. Aquesta vegada estic molt contenta d'haver-ho fet amb la banda i de què haja pogut haver-hi públic presencial també. A més, vull donar-li les gràcies a la Cambra de Comerç i a Xavi Mira per aquest concert, perquè és gràcies a ells principalment que he pogut estar ahí amb tota la banda gaudint. - En aquest concert, a més d'haver-hi públic presencial, també hi ha hagut de forma digital, gràcies a la col·laboració del comerç local d'Alcoi que repartia aquestes entrades virtuals als clients. Què et pareix aquesta solució perquè la gent puga gaudir des de les seues cases de la cultura? Em sembla molt bé que hi haja col·laboració entre sectors, la cultura i el comerç s'han donat un suport mutu, que està molt bé per oferir cultura a la gent i potenciar el comerç amb ells, i sobretot, amb els aforaments no poden estar a la venda eixes 15.000 entrades que es venien abans. Ara tanta gent no pot estar en cap lloc físicament, i és una manera d'apropar la cultura. - En novembre començaràs la teua gira 'Fent Llar', tornaràs a Alcoi, però a més visitaràs altres ciutats com Madrid, Barcelona o València... Com encares aquesta nova gira? Amb moltes ganes d'ensenyar les noves cançons que formaran

“Puc avançar que és el meu primer disc en valencià, que Sant Joan, que és la meua primera cançó en valencià, ja forma part d'aquest projecte. Per a mi aquest disc és molt íntim i molt especial i espere que agrade molt.”

Neus Ferri ens porta de nou tota la força de la seva veu./

part del nou disc, i a més, amb moltes ganes de xafar sales que feia molt de temps que no xafàvem per la pandèmia. Hi ha moltes ganes d'anar a Madrid i Barcelona. - Has mencionat la pandèmia, que ha afectat molt al món de la cultura, però, concretament des del teu sector que és la música, com creus que està la situació per a la gent que es dedica a aquesta professió? Ara almenys estem començant a moure'ns i a fer coses, però sí que ha sigut un any molt dur. Jo per exemple no he pogut treballar en el nou disc, perquè el tenia pensat de molt abans de la pandèmia, i el presentaré pròximament, i sobretot, hem trobat a faltar la música en directe. Ara

estem més contents de tindre oportunitats de trobar-nos físicament. - Com has aprofitat el temps durant els mesos que no s'ha pogut actuar? La veritat és que no he parat, perquè a més sóc professora de cant i he donat moltes classes, i he aprofitat per a estudiar, per a donar classes de ioga de forma digital, he fet moltes coses... A més he compost des de la calma, i he agraït tindre eixa oportunitat de parar per una banda, i ha sigut dur per altra. - Que creus que fa falta perquè el sector de la música, i en general de la cultura, es recupera d'aquesta crisi? La cultura s'hauria de cuidar molt, no només amb ajudes, sinó contractant-nos per a activi-

tats que podem fer, ja que hi ha molts espais on es pot fer art, amb més públic, complint totes les normes, al carrer, oferint una cultura més propera al carrer. Però, crec que no sóc qui per a contestar. - De cara al futur, a part de la gira que comença en novembre, que altres projectes pots avançar-nos? La gira és per a presentar les noves cançons, que formaran part de 'Llar', el pròxim disc, que tinc pensat traure a finals de 2022, i després ja veurem... - I que pots contar-nos de 'Llar'? Puc avançar que és el meu primer disc en valencià, que Sant Joan, que és la meua primera cançó en valencià, ja forma part d'aquest projecte. Per a mi

aquest disc és molt íntim i molt especial i espere que agrade molt. - Per què després de tants anys de carrera decideixes fer un disc en valencià en aquest moment? No ha sigut una decisió. Vaig vindre a viure ací a l'Illa des de Madrid, i aquesta és la meua llengua de diari. Això va fer que el primer que vaig escriure fora en valencià, i aleshores, va eixir així perquè ho sentia. També al llarg de la meua vida, m'he anat apropant a casa, perquè fa temps vaig anar més lluny i escrivia en anglés heavy metal, i després vaig començar amb el castellà fent música més propera, i ara ja torne a les meues arrels. És a dir, que no ha sigut una decisió conscient, ha passat així. - Des del teu punt de vista, com creus que està l'estat de la música en la nostra llengua? Sempre hi ha hagut molt de talent, però, jo ara 'flipe' en la quantitat de bandes, solistes, compositors i intèrprets que hi ha en valencià, que s'estan movent. Pense que hi ha molt de talent i molt de circuit, i pense que és una cultura molt rica.

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

els nostres artistes

Art&Cultura

Andreu Alfaro; gran lauro del modernisme · Els nostres artistes al País Valencià X ·

Nascut en terres valencianes en l'any 1929, amb una gran formació autodidàctica, i deixant empremta al llarg de la seva gran carrera com a artista, ens topem davant d'un premi dins de les arts plàstiques que lamentablement fa nou anys va morir deixant gran part del seu llegat com artista. Yolanda Murcia Oltra / Fotograﬁes: Mateo Gamon./

lfaro va començar la seva gran carrera artística ni més ni menys que amb una formació totalment autodidacta. Va emprendre l’art a finals dels anys cinquanta amb una escultura d'herència constructiva per desenvolupar que més endavant va continuar amb una obra canviant i diversificada però fidel a certes concepcions bàsiques com ara l'assimilació en la creació artística de la metodologia dels processos i materials industrials; una vocació sintètica en la forma i el convenciment on l'escultura ha de recuperar el seu caràcter públic i commemoratiu. L'artista sempre es va considerar un home de la Bauhaus, és a dir, va creure més enllà de la seva estètica, és a dir, en la seva funció, cosa que segons Alfaro, era impossible de trobar entre molts dels arquitectes de la seva època, ja que deia que els grans arquitectes només creien a fer grans escultures. Segons l'artista, cada funció de l'obra compleix un objectiu. No obstant això, Alfaro va començar a treballar amb materials com la fusta, el marbre, la pedra i el plàstic, per passar després a materials de tall industrial, com

el ferro i l'acer. A més, el seu estil, impregnat d'influència d’escoles com la ja nomenada escola de Bauhaus, ens mostra com l'objectiu de l'artista amb les seves obres sempre fos recuperar l'habilitat i la destresa dels oficis artesanals i introduir l'art i l'artesania a la indústria creant objectes útils i duradors per a tothom. A més de tota la seva biografia com a artista, trobem que Alfaro va crear l'agència Publipress en els anys 60 de la mà de Vicent Ventura, Francesc Jarque i Ricard Pérez Casado, primer alcalde democràtic de València. I és que l'artista ha mantingut una vida multifacètica al llarg de la seva vida i la qual l'ha ajudat a aconseguir grans èxits com el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1981) del Ministeri de Cultura, el Premi d'Honor Jaume I (1980) i la Creu de Sant Jordi (1982) de la Generalitat de Catalunya. A més, el 1991 va rebre també el Premi Alfons Roig de la Diputació de València. I pel que fa al seu treball, cal destacar els seus gairebé cent escultures monumentals, construïdes a escales sorprenents i amb una vocació d'integrar-se en els espais públics com a ve-

Trobar-nos davant d’aquest gran artista, ens fa reﬂexionar sobre la llibertat creativa que escapa dels encasellaments, la gran curiositat i una indestructible voluntat per l'experimentació que fan que les seves obres mantinguen aquest toc màgic ritables monuments col·lectius, que es troben en nombroses ciutats espanyoles com Madrid, València, Barcelona, Burgos i Girona, i fora del país a Alemanya (Colònia, Magúncia o Frankfurt) i als Estats Units (Nova York). Sens cap dubte, trobar-nos davant d’aquest gran artista, ens fa reflexionar sobre la llibertat creativa que escapa dels encasellaments, la gran curiositat i una indestructible voluntat per l'experimentació que fan que les seves obres mantinguen aquest toc màgic d'avantguardisme funcional pertanyent a l'escola de Bauhaus, cosa que el converteix en el que realment és; mestre de la transavantguarda, però sobretot, gran lauro del modernisme.

actualitat

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Art&Cultura

L’alcalde d’Alcoi proposa a Antoni Miró com a Fill Predilecte de la ciutat

A més, en la Junta de portaveus també ha proposat que l'artista alcoià reba la Medalla d'Or BR | Alcoi./ En l’última Junta de Portaveus, l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, va anunciar la proposta que l’artista Antoni Miró, fora declarat Fill Predilecte i Medalla d’Or d’Alcoi. Ara es farà un escrit argumentant perquè mereix aquests reconeixements. Seguidament, la Comissió de Serveis farà una primera votació, i després, i abans del Ple Municipal, hi haurà un temps perquè les persones interessades, tant a títol individual, com col·lectiu puguen fer les seues aportacions i adhesions a la ponència, que serà llegida per l’alcalde en el Ple Municipal on es lliuren aquestes distincions. “Sense cap dubte, Antoni Miró mereix aquest reconeixement, no només per la seua trajectòria artística en diversos àmbits com la pintura, l’escultura, el cartellisme, la ceràmica, o el dibuix; també per la seua tasca per fomentar la cultura. És un artista amb majúscules i com ell mateix es defineix, un treballador de l’art. Miró és un gran representant de la nostra ciutat”, ha argumentat Toni Francés. Antoni Miró va nàixer en Al-

Fes la teua subscripció a les nostres oﬁcines i emportat un fantàstic llibre d’Antoni Miró de regal

coi en l’any 1944. Actualment viu i treballa al Mas Sopalmo. En l’any 1960 va rebre el primer premi de pintura de l’Ajuntament d’Alcoi, i en 1965 va realitzar la seua primera exposició individual, i va fundar el Grup Alcoiart. En 1972 també va ser fundador del Gruppo Denunzia a Brescia (Itàlia). Miró ha fet multitud d’exposicions dins i fora d’Espanya, i han sigut molts els premis que ha rebut durant la seua carrera. L’artista a més és membre de diverses acadèmies internacionals. La seua obra està dins del realisme social, però s’inicia en l’expressionisme figuratiu, com una denúncia del patiment humà. Des de finals dels anys 60 va mostrar un gran interés pels temes socials que el van conduir a un neofigurativisme amb un missatge de crítica i denúncia que als setanta s’identifica plenament amb el moviment artístic anomenat crònica de la realitat, inserit dins dels corrents internacionals del pop-art i del realisme, prenent com a punt de partida les imatges propagandístiques de la nostra societat in-

Antoni Miró al seu estudi del Mas Sopalmo./

Miró i Francés als premis “Palmells, mà del futur” de 2019./

dustrial i els codis lingüístics utilitzats pels mitjans de comunicació de masses. Algunes de les seues sèries són ‘Les Nues’ (1964), ‘La Fam’ (1966), ‘Amèrica Negra’ (1972), ‘El Dòlar’ (1973-1980),

‘Sense Títol’ (2001-2013), i des del 2014 ‘Sense Sèrie’. En totes elles es rebutja tota classe d’opressió, i clamen per la llibertat. La seua obra està en nombrosos museus i col·leccions de tot el món, i compta

amb una bibliografia abundant que estudia el seu treball exhaustivament. Cal destacar la Creació de la Càtedra d’Art Contemporani Antoni Miró, que té com a objectiu promoure, contribuir al coneixement i a la difusió de l’art contemporani, especialment valencià. Aquesta càtedra està duta a terme per la Universitat d’Alacant, juntament amb Antoni Miró, l’Ajuntament d’Otos, i l’Ajuntament d’Alcoi. És un nucli de reflexió, debat, recerca i divulgació en el camp de l’art plàstic contemporani, això com de les seues relacions amb el pensament i amb la resta de manifestacions artístiques, com la literatura, música o cinema. La medalla d’Or l’han rebut personalitats com Camilo Sesto, Ricardo Senabre, Isabel-Clara Simó, Juan Gil Albert, Ovidi Montllor, Amando Blanquer, o Ramón Castañer, entre d’altres. I atorgada a títol col·lectiu a la Universitat Politècnica de València, Assemblea local de la Creu Roja o el Cos de Bombers d’Alcoi, i recentment al Círculo Industrial.

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

cicles expositius alcoi

Art&Cultura

l passat dia set de juliol, i fins les acaballes del mes de setembre que restarà oberta al públic, tingué lloc al Centre de Cultura d’Alcoi l’obertura de l’exposició col·lectiva De l’exili i la lluita, mostra de pintura que convoca un gran nombre d’artistes de gran prestigi i abast dins el panorama artístic nacional: F. Goya, Solana, Joan Miró, F. Mateos, J. Renau, R. Alberti, Benjamín Palencia, Tàpies, Canogar, Suárez, Joanna Francès, Feito, José Vento, Joan Genovés, Andreu Alfaro, E. Sempere, Michavila, A. R. Zamorano, Salvador Soria, F. Boix, R. Casamada, M. Girona, C. Aguilera, A. Ibarrola, J. Ortega, Guinovart, Gustavo Torner, Yturralde, A. López, Amalia Avia, Carme Jorques, Constante Gil, Castejón, Andrés Cillero, Anzo, Arroyo, Equip Crònica 1963, Equip Realitat 1966, Sento Masià i Antoni Miró. [...]«L’obra gràfica, “ARTISTES DE L’EXILI I LA LLUITA”, que presenta Luis Ardevínez en aquesta exposició, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcoi i la càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant, és una mostra important de la capacitat que tenen les arts plàstiques de delectar i fer pensar a la societat. Aquesta exposició no pretén fer cap denúncia, solament pretenem que ens ajude a reflexionar a través del subtil missatge dels quadres i dels seus autors.»[...] Podem llegir aquesta petita reflexió a les línies introductòries al catàleg que reflecteix la mostra pictòrica de què parlem. I és ben cert que el pensament, l’aprofundiment en la realitat pretèrita, o la presa de contacte amb tot allò que significa el nostre passat Textos cicles expocitius

per Josep Sou

Dr.Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant

Centre Cultural d’Alcoi · Alcoi

«De l’Exili i la Lluita» Pintura & Poesia immediat, s’hi enlairen amb facilitat després de la contemplació de la gran exposició d’obra gràfica que tenim l’oportunitat de veure al Centre de Cultura d’Alcoi durant aquests mesos que seguiran. Els autors vessen, des d’òptiques diverses, un munt d’informació, on la prevalença del posicionament ètic guanya les quotes, sempre inexhauribles, de la dignitat. La pintura al servei d’una causa social recognoscible: la sensibilitat per assolir un món que encara ens pertany. I el pensament, que sempre juga a favor del vent de la història, eixuga la duresa de la realitat que ens ha superat, tan amarada en equívocs farts de silencis obscurs. I la pintura, o l’art, desitjada sempre lliure, inscriu els seus dicteris al nucli del vent cordial de la llibertat. Eixa manera de fer, aquest cant plural necessàriament obert, resum d’una forma identitària la voluntat dels artistes d’obrir camins per a l’encontre col·lectiu. I en aquesta bellíssima i interessant exposició cadascun dels traços dels pintors insinuen la terra verge de la rebel·lia, la subtilesa del coneixement que mai no ens ha de faltar, la lucidesa del qui s’empara en el rigor de la forma i del color per assaltar els murs de la celebració social. Des dels quadres, des de les propostes irrenunciables de l’ardència comunicativa, o des de l’arquitectura del llenguatge sense paraules, s’hi estenen ponts per creuar les fronteres que ens separen de la terra promesa de l’emancipació. I la pintura pren caràcter i se’ns desvela ben necessària per llegir, com hem dit, sense pa-

«Si mai no pensem en el futur, ja mai el tindrem» John Galsworthy raules, llargs fragments de pregona intenció solidària. Mots i adjectius lliures per a instruir pàgines de memòria. Fantàstic!!! De Goya a Antoni Miró, o de Solana a Sento Masià, posem per exemple, les tintes flueixen en rius de membrança, i s’esllavissa el color per a substanciar l’equilibri discret entre el desig d’abraçar el futur i la feblesa d’un instant nu per manca de veritat contrastada. O potser siga el suplici de la incomunicació, doncs s’alteren els canals fonamentals per enfrontar la iniquitat dels silencis maldestres. Atents a les paraules de Lord Byron: «...el record del gaudi ja no és goig, mentre que el record del dolor encara és dolor», volem posar en valor aquesta pintura que avui tenim el plaer de visitar. Efectivament, el record que ens apropa a la memòria del sofriment encara ens fa mal. I ens en fa, de mal, perquè no podem, ni volem, entendre quina cosa és açò del dolor col·lectiu. No volem, ni podem, imaginar el constant duel d’hores i més hores per foragitar la por. I necessitem, clar està, que el pensament refresque l’esguard vers la infinitud del paisatge polimòrfic. I l’art esdevé misteri profund; amorosida vastitud; enginy i força; mans a sobre dels muscles de l’existència compartida; gratificant manera de dir, a cau

d’orella, la plenitud de les persones inscrites al si de la llibertat benamada; gosadia per empènyer la roda de la fortuna que encara no coneixem; solitud de la mirada; regraciada manera de llevar-se els matins contra els murs edificats per la pols. L’art és solament art...quina joia!!! Però ens estimula i serveix tothora, només siga per a inferir, de la nostra inseguretat, els matisos que faciliten els camins de la complicitat. I ens consola saber que els quadres resten allà, a les parets de la Casa de Cultura. Totes i cadascuna de les propostes que s’hi forneixen «juguen» a conquistar-nos i ens reclamen l’esguard interessat que possibilite l’entrada abundant de missatges (llum) eloqüents. Paraules que són imatges farcides de memòria; d’intenció d’insinuar realitats atàviques. De vegades l’exili (exsilium -exsiliresaltar a fora) és un trànsit emocional que no va més enllà de l’íntima concreció. De vegades l’exili ens formula la cruor d’haver de renunciar a la pròpia objectivitat. I la pintura ens ho repeteix al llarg de la història, doncs potser l’art és, com diria Marc Chagall: «...estats d’ànima». Gaudir abastament d’aquesta exposició és una realitat formulada per la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, i mercè al suport que en fa l’Ajuntament d’Alcoi a les exposicions que en cadascun del cicles expositius ens visiten. També, en aquest cas, ens cal retre-li les gràcies a Luis Ardevínez per la seua generositat a l’hora de cedir la col·lecció per a ser exhibida a la ciutat d’Alcoi.

cicles expositius alcoi

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Art&Cultura

Llotja de Sant Jordi · Alcoi

Centre Cultural Ovidi Montllor · Alcoi

«Temps d’Art»

«Som Artistes» Un enfocament socioeducatiu vers

Guanyadors a la producció d’exposicions de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant

l’obra d’Antoni Miró

l COM (Centre Ovidi Montllor) d’Alcoi el proppassat dimarts dia 6 de juliol tingué lloc l’obertura de l’exposició «Som Artistes». D’Elena Navarro Villar ha estat la coordinació i desenvolupament del projecte premiat per la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant l’any 2019. [...]«Aquest catàleg i l’exposició són el reflex visual del procés realitzat durant tot aquest temps mitjançant diversos tallers amb diferents temàtiques a la recerca d’una visió social, cultural, educativa, i també de difusió artística de l’obra de l’artista plàstic alcoià Antoni Miró. El grup de treball es va autodenominar des del seu inici “Som artistes”. Dones de distintes nacionalitats i continents (africà, americà i europeu) han treballat en un àmbit de comunicació coincident: l’art. Així, el grup va evolucionar amb el diàleg compartit de les pintures de l’artista, que el va conduir cap a la reflexió i la capacitat creadora, generant noves realitats amb la construcció col·lectiva dels seus relats. D’aquesta forma, “Som artistes” va aportar el valor de la llibertat de ser dona en el món.» [...] Així s’hi pronuncia Elena Navarro a les línies primeres del seu escrit introductori del catàleg que acull l’exposició. I és veritablement açò, un treball col·lectiu envers l’obra d’Antoni Miró, que ha servit de punt de partença per a la reflexió col·lectiva de les dones «artistes» que han pres part en aquest estudi, o projecte artístic de gran força i determinació. El resultat plàstic el podem contemplar al COM, la idea però, viu arreu en cada reflexió, en cadascun dels models d’identitat que han sobrevolat l’experiència, als raonaments que des de la perifèria dels sentits s’han vist atrets per la profunditat de la proposta: la pintura d’Antoni Miró com a causa primera de l’estudi: contemplació, valoració, anàlisi i assumpció del risc d’una interpretació lliure i convergent alhora. En aquest tipus de projectes allò que prima, per damunt de tota consideració, és la consciència en el valor d’allò col·lectiu, i que ve a ressaltar, precisament, encara que semble paradoxal, els guanys de la tasca individual. Tot són beneficis en l’imperi del sentit participat. I mentre la pintura d’Antoni Miró ha significat l’estímul visual, també però conceptual en la qualificació dels posicionaments ètics i socials, el grup de dones artistes ha remuntat els costers estratègics

«La uniformitat és la mort, la diversitat és lavida» M.A.Bakunin en la interpretació dels paradigmes universals dels comportaments cívics. Una vivesa que ha caminat des de l’obra de l’artista fins la presa de consciència d’allò que significa el fet inqüestionable de legítima ciutadania. Valors socials en la pintura; imperatiu fonamental en les anàlisis que justifiquen l’avançada socialment entesa. Pintura, art, plaent existència que redimeix els inconvenients de saber-se veïns dels valors d’humanitat: universos que s’emparen al voltant d’aquest feliç exercici per a la transformació de la realitat. Elena Navarro ha liderat aquest projecte i ha aconseguit la reverberació necessària en la veu solidària de les dones concurrents. És força gratificant observar la plural manera d’entendre el fet comunicatiu. És meravellós assistir-hi a l’encontre d’un grup de persones que intervenen el món a partir del seu entusiasme i rigor. I la cosa no ha estat, pel que sabem, massa fàcil. Han hagut de passar dies i més dies perquè la disciplina reflexiva fes el trasllat compositiu que amerés els resultats convincents. Ha estat molt necessària la valoració exacta dels impulsos rebuts a partir de les pintures d’Antoni Miró. Però ha emergit un bon resultat, i per tant ha pagat la pena l’esforç. Nosaltres, ara, podrem gaudir el resultat estimulant de les possibilitats que se’ns obren al davant. Si la pintura de l’artista A. Miró aconsegueix la sensibilització de les participants, resulta impensable una altra realitat possible, la vocació de totes elles a l’hora de seguir-ne l’estel comprensiu, s’hi veu afavorit per la contundència del model. I de l’experiència sociològica que se’n deriva, podem endevinar futures realitats convergents en aquest tipus d’acció educativa. L’art sempre ha estat una eina magnífica per a dir, també però per a fer dir. Una vegada més, la nostra gratitud a la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, així com a l’artista Antoni Miró, pel seu compromís amb l’art, i per la possibilitat que ens brinden de fer-ne una agosarada aproximació dins el fet educatiu. L’exposició romandrà oberta fins els darreres dies de setembre d’aquest 2021.

res artistes: Andreu Alcaraz amb “Memorial, el record del moment”, Pep Cantó amb “Pintures de l’Ànima, pintures de vida” i Jaume Cremades amb “Étymon”, obtingueren el proppassat 2020 els guardons que atorga la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, per al recolzament i gestió en l’elaboració de propostes expositives. Els treballs d’aquests artistes, amb llurs singularitats i manifesta incursió en l’abordatge de la novetat i del risc compositiu, foren considerats molt favorablement pel jurat qualificador quan emeté el seu parer col·legiat. En una primera ocasió, l’exposició resultant s’hi pogué veure al Museu de la Universitat d’Alacant, visitantnos ara en Alcoi, en la sala Llotja de Sant Jordi de la ciutat, des del dia quinze de juliol fins el proper vint-i-nou de setembre de 2021. Pep Cantó, Pintura de l’ànima significa l’aproximació a la naturalesa sense matisos: tot allò que incorpora un raig de tendresa i de forta sensibilitat al fet de viure. La fecunditat dels somnis que incentiven la necessitat d’aprehendre els estímuls que viatgen a coll de la història col·lectiva. També la intensitat del sentiment particular del pintor abelleix l’enyor d’allò primitiu als àmbits cardials l’espectador. És, si més no, una mena de discurs acordat per tal de convergir en el món de les passions: subtils, emancipades de deliri, pròximes a la bonior d’un llenguatge ontològic. I les aus, i els rostres, i la fixació de la realitat plural que tot ho abasta, viuen al si d’un món, aquest del pintor, que s’hi substancia de desig. I de generosa mirada. De vegades el viatge que s’hi allibera resta dempeus, ancorat entre records de llunyania i necessitat de dir, fermament, quina és la substantivitat del relat que s’enlaira. La mirada s’allibera en un tot unitari, tan versemblant com profunda, tan necessària com lliure. I de la realitat s’hi pot ben treure una engruna d’eficaç acceptació, doncs la sintaxi que tot ho uneix n’és garantia d’actituds experiencials, tan veïnes dels afectes. Jaume Cremades, amb Étymon, aborda l’aventura creativa en la recerca de la veritat. Escodrinya el pintor en la matèria formal, articulant el fang primigeni en un continu de diàspores elementals. Les sèries: Sinergy, Natura, Essència o Síntesi, formulen un viatge intens on “odisseu” s’hi precipita en la recerca

«L’observació de la naturalesa i la meditació han generat l’art» Ciceró de l’inconegut. I un traç el duu a pronunciar una veu, i un altre traç l’incorpora al vaixell de l’experiència com a norma de vida. Capficar-se, deixar anar les mans pels misteris que insinuen vertigen o metàfores d’inusual consonància, o triar dels signes el foc central del coneixement, són apostes conduents per a alliberar la força emergent que se’n surt pel corredor d’un íntim paisatge. En el camí “odisseu” trobà els guanys, mercè a la seua indestructible voluntat. El pintor, mitjançant l’acurada pràctica d’un estil depurat i volenterós, indaga en els confins d’un oceà de pintura, i l’enormitat d’un univers propi, o d’una veu poètica particular, quan aquesta inunda l’ampla geografia dels seus quadres. L’ «ontos», els orígens, la revolta de la matèria, les arrels etimològiques en el cant de la pintura lliure, i tan arriscada, la musicalitat dels estris fets servir per substanciar la base essencial, el joc intens per a la conquesta de l’infinit simbòlic, la radicalitat en la forma fins el poder de la comunicació, la bellesa com a causa en la façana de la memòria, l’inhòspit com a recurs efectiu, la transgressió dels atavismes en les llunes de la fantasia, i un llarg etcètera, s’hi belluguen per fer-li costat a la senda per on camina, alegrement, la creativitat del pintor. Andreu Alcaraz, amb el seu Memorial, irromp en la matèria reservada de la memòria, elevant a categoria sociològica el pas del temps. La necessitat de recordar, d’apropiar-nos-en del veritable sentit de les coses en el seu discurs temporal, la fixació de l’instant com una càrrega impossible quan s’esllavissa pels contorns del temps, i que flueix sense aturador possible, o la conquesta d’un petit fragment de vida que s’instal·la al bell mig de l’amerada per la cromàtica realitat de la pintura, en un tot unitari, intervenen per a donar pas a l’autenticitat de la voluntat en la captura del moment. L’essència a partir de la vocació d’exemplificar el tot: l’instant com a resum de l’experiència de la vida. La pintura, la plàstica, ara, esdevé performance, precisament quan és capaç de convocar la mirada atenta de l’espectador.

actualitat

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Art&Cultura

‘Viu l’Estiu’continua a l’agost amb una àmplia programació

Continuaran els concerts, exposicions, però sobretot, molt de cinema a l'aire lliure BR | Alcoi./ La programació d’activitats de ‘Viu l’Estiu’ està oferint una gran diversitat d’activitats perquè la gent que passa l’estiu a Alcoi puga gaudir d’un oci cultural segur. Entre les últimes activitats que s’han realitzat durant els caps de setmana del 23 i 24 de juliol han estat l’actuació de teatre al carrer oferit per la companya (R)MINDS, que va actuar a la plaça Ramón y Cajal, o el concert de jazz i fusió flamenc que es va dur a terme el dissabte 24 de juliol al pati de l’IVAM CADA

a càrrec del grup Cositas Buenas. Per a finalitzar el mes de juliol, Neus Ferri va xafar l’escenari del Saló IVAM CADA, amb un concert molt especial, que es va poder gaudir de manera presencial i virtual. ‘Viu l’Estiu’ no acaba en juliol, ja que per al mes d’agost hi ha una àmplia programació, en la qual predomina, una gran oferta de pel·lícules a l’aire lliure. A més, també està el concert de Josep per al dia 29 d’agost que tindrà lloc a l’Amfiteatre Amando Blanquer.

Però, per a donar encara més oportunitats per a gaudir de la cultura, durant tot l’estiu es podran visitar diferents exposicions com ‘Som Artistes’, que és un enfocament socioeducatiu d’Antoni Miró; ‘De l’exili i la lluita’, ‘Temps d’Art’ de Pep Cantó, Jaume Cremades i Andreu Alcaraz, ‘Paisatges quotidians’ d’Agustín Serisuelo, Damià Jordà i Vicente Tirado del Olmo, i també, a l’IVAM CADA Alcoi ‘Cronografias’, ‘Escultura Infinita’, o ‘Vigreyos: Apologia de la Ceràmica’.

Enric Peidro porta el jazz a Masia La Mota

Gran ctuació del saxofonista alcoià de gran renom internacional BR | Alcoi./ En la vesprada-nit del 30 de juliol, la Masia La Mota va rebre a un dels saxofonistes d'Alcoi que actua a escala internacional, Enric Peidro. Segons han explicat des de

La Mota per a ells ha sigut un gran privilegi: "poder oferir aquest concert als nostres jardins en els quals hem pogut garantir la distància de seguretat i mesures anti Covid-19".

Durant el concert, els assistents van poder gaudir, a més de la música, de begudes i productes de primera qualitat que van fer que fora una estona perfecta a l'aire lliure.

"Som artistes" Un enfocament socioeducatiu vers l'obra d'Antoni Miró

Per Elena Navarro Villar / Coordinació i desenvolupament del projecte premiat per la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani de la Universitat d'Alacant l'any 2019./

Els drets humans, el sentiment comunitari, els "personatges" que ens rodegen al llarg de les nostres vides, els ponts que ens uneixen i acosten. Elements reconeguts i reconeixibles i que hem volgut buscar i trobar vers l'obra d'Antoni Miró i el treball conjunt d'un grup de dones sota la denominació de "Som artistes". Es tracta d'una experiència socioeducativa que va començar a principis de 2019 i ﬁns a tot el 2020, dins un treball auspiciat per la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani de la Universitat d'Alacant.

l present catàleg i exposició és el reflex visual del procés realitzat durant tot aquest temps mitjançant diversos tallers amb diferents temàtiques a la recerca d'una visió social, cultural, educatiu i també de difusió artística de l'obra de l'artista plàstic alcoià Antoni Miró. El grup de treball es va autodenominar, des del seu inici "Som artistes". Dones de distintes nacionalitats i continents (africà, americà i europeu) que han coincidit en un espai de comunicació coincident: l'art. Així, el grup ha evolucionat amb el diàleg compartit de les pintures de l’artista, conduint-se cap a la reflexió i la capacitat creadora, generant noves realitats amb la construcció col·lectiva dels seus relats. D'aquesta forma, "Som artistes" ha aportat el valor de la llibertat de ser dona en el món. Aquesta exposició pretén transmetre en imatges la sistematització de l'experiència realitzada, dins un procés emmarcat per diverses línies d'accions: en primer lloc, contemplem la Cultura, i dins d'ella les arts plàstiques, amb un protagonisme en el desenvolupament de les persones i les comunitats socials, com a facilitadores d'informació, creativitat, dignitat i identificació. Unit a això es fomenta la participació i la inclusió activa en la societat. En segon lloc, l'Educació Social, des del treball professional i mobilitzador del Tercer Sector, és a dir, de les entitats no governamentals sense ànim de lucre, que incorpora les possibilitats didàctiques que el llenguatge de les arts plàstiques generen en diferents col·lectius socioeducatius. D'aquesta manera les persones són capaces d'expressar, afirmar i desenvolupar el seu propi potencial humà amb la seua singularitat, creativitat i responsabilitat. Així mateix es promouen condicions de plena igualtat

perquè totes les persones puguen sentir-se respectades i ser respectuoses, capaces de dialogar, i es fomenta l'aprenentatge compartit que beneficia a la construcció col·laborativa del coneixement acadèmic i social. Després, els Drets Humans i el seu potencial en valors, que ens ofereix estratègies de transformació dels col·lectius i les comunitats des de la Cultura de Pau. En aquest sentit el grup participant de l'experiència es va vincular a la comunicació artística d'Antoni Miró, i de manera transversal al concepte Justícia Social de la seua obra, mitjançant les tècniques pedagògiques de foment del treball col·laboratiu. Ací s'enquadren els aspectes més pràctics d'aquest procés pedagògic, amb el grup de dones participants i la forma en què van coneixent a l'artista i els temes seleccionats que van desenvolupar moments de reflexió i creació, tant individualment com col·lectivament. I, finalment, en quart lloc, el reflex de les sessions realitzades amb el grup, indicant els objectius i els continguts transmesos, així com les reflexions de les participants, a través de les quals es pot apreciar l'evolució en apoderament comunicatiu i aprenentatge mutu. El resultat ha sigut una combinació de xicotets assoliments pedagògics mitjançant la pintura d'Antoni Miró, unit a la decisió del grup per continuar coneixent i compartint experiències artístiques en espais museístics pròxims. El meu agraïment a l'artista i el seu equip aixi com a l'Associació Intercultural Candombe per facilitar-me material, idees i difusió de les accions al mateix temps que es produïen, i també als col·lectius participants implicats, perquè amb elles es demostra com l'Art mobilitza consciències, construeix persones i transforma realitats.

el poble és savi

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Art&Cultura

El poble és... Art

Parlem sobre l’artista alcoià Antoni Miró

L’alcalde d’Alcoi ha anunciat la proposta d’atorgar a Antoni Miró la Medalla d’Or d’Alcoi i donar-li el reconeixement de Fill Predilecte de la ciutat. Raül Llopis, Jordi Tormo i Mario Mira són algunes de les persones que més coneixen la seua trajectòria i obra, i han volgut opinar sobre aquest homenatge al pintor i artista alcoià

Raül Llopis

Jordi Tormo

Mario Mira

“Ha estat molt compromés amb l’ésser humà i amb la cultura”

“En els segles XX i XXI és la figura més destacada i d'això no hi ha dubte possible”

“És un reconeixement per la seua trajectòria artística, és una qüestió de justícia”

El regidor de Cultura, Raül Llopis, ens ha donat la seua visió del perquè és tan merescut el reconeixement per a Antoni Miró: "La proposta es dona per una cosa evident, la seua trajectòria i tota la seua tasca. Estem parlant d'un artista molt prolífic que ha fet molt per tota la ciutat i per la resta del món, ja que té obra repartida per tot arreu. És una persona que no ha decaigut mai en la seua trajectòria, perquè no ha parat". Llopis també ha destacat una altra faceta de l'artista: "Està molt compromés amb tot el que ha de veure amb temes socials. Dins de la seua ideologia, puga ser més llunyana o més pròxima a altres, ha estat molt compromés amb l'ésser humà i amb la cultura, que al cap a la fi és el que ell sempre li ha motivat per a continuar". Per aquests motius, a més l'edil de Cultura ha argumentat que: "No puc arribar a entendre com hi ha formacions que no estén a l'altura igual que ho van estar amb la Isabel-Clara Simó, o amb l'Ovidi, i que en aquesta ocasió mostren la seua disconformitat, única i exclusivament pels seus ideals, i en no s'està valorant això, sinó el que ha fet ell per la cultura en Alcoi, i el que ha sigut ell com a artista en Alcoi i fora de la nostra ciutat". Gràcies al pintor, Alcoi gaudeix de la Càtedra d'Art Contemporani Antoni Miró, que com ens ha explicat el regidor: "La Càtedra és molt bona per a Alcoi, no sols pel vincle que tenim amb la Universitat d'Alacant i l'Ajuntament d'Otos, també entorn de la seua figura i obra, i amb l'art contemporani en si. Tindre aquesta Càtedra és unir forces per a generar una sèrie d'activitats, exposicions, i hem assolit que hi haja un cicle expositiu en tres espais d'Alcoi, i això suposa establir nexes amb l'art contemporani". Respecte als aspectes més personals de Toni Miró, Raül Llopis ens ha contat que: "Puc dir moltes coses. En l'any 98 el vaig conéixer, quan servint a l'Estat Espanyol, fent l'objecció de consciència, vaig entrar de conserge en la UNESCO. Ell era un dels membres de la Junta Directiva i em signava eixa objecció. A partir d'ahi sempre hi ha hagut una admiració cap a Toni, i personalment, pense que ha sigut una persona que ha fet molt per l'art i la cultura, i que ara tot se li torna cap a ell amb aquest reconeixement", i afegeix que: "Ha sigut una persona molt lligada amb la gent de la cultura de moltes èpoques i una persona respectada. Ha tingut relació amb Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor, o Isabel-Clara Simó, i ara, tindrà l'honor de compartir amb aquests dos últims amics aquest homenatge”.

Són moltes les persones que coneixen a l'artista alcoià Antoni Miró, i un d'ells és l'escriptor Jordi Tormo, que ja va fer un llibre biogràfic sobre la seua figura. Després de conéixer la notícia de què el pintor i escultor alcoià vaja a rebre la distinció més gran que pot donar l'Ajuntament d'Alcoi, Tormo ens ha volgut donar la seua opinió sobre Miró i sobre aquest reconeixement: "Em pareix una proposta merescuda. Tenim una àmplia gamma de pintors al segle XIX a escala nacional i internacional, i en els segles XX i XXI, la figura més destacada és Antoni Miró, i d'això no hi ha dubte possible, perquè és el que més exposicions ha fet arreu del món, el que més obres ha exposat de forma internacional, i el que més escultures té instal·lades en altres països". A més, l'escriptor destaca que: "Toni ha rebut reconeixements importants fora d'Alcoi, i això fa que eixe reconeixement que planteja donar-li l'Ajuntament siga necessari. No sols han sigut entitats de la cultura les que li han fet homenatge o li han donat premis. Per exemple, sobre l'any 2008 va rebre el màxim guardó que es dona en l'Estat de Cuba a una personalitat dins de l'àmbit de la seua cultura, que és la 'Distinción por la Cultura Nacional'. Tindre aquest reconeixement d'un país que no és el seu, també justifica que l'Ajuntament del seu poble li done el màxim reconeixement que li puga donar, com són la Medalla d'Or i ser el Fill Predilecte", i destaca que: "Durant tota la seua trajectòria internacional, ell ha dut el nom d'Alcoi sempre, perquè s'ha definit com a pintor alcoià, i sempre ha tingut al seu poble present. En les referències del seu catàleg, en les entrevistes, en la seua pàgina web, i en els seus propis quadres, ja que sempre ha fet referència A Alcoi". Jordi Tormo no sols ha parlat del seu reconeixement, també del que suposa el treball d'Antoni Miró: "Ell reflexa molt bé en el món de l'art, quin és l'esperit del treball en Alcoi, i crec que això és de destacar. Toni és un treballador de la cultura, no és l'artista que es dedica al món de l'espectacle, sinó que pinta cada dia de l'any, com ho fa un treballador que ho fa en les fàbriques. L'art és la seua forma d'expressió, de vida, i també és el seu treball, amb el qual aporta a la resta de la societat una sèrie de valors, experiències i missatges, que ens fan ser millor com a societat, i ens fa pensar. Eixes són les aportacions interessants que fa Toni".

L'Ajuntament d'Otos té un gran vincle amb Antoni Miró, i per tal de conéixer d'on ve aquesta relació, hem parlat amb el seu alcalde, Mario Mira: "Tot va nàixer en l'any 2004, quan es va iniciar el projecte de la 'Ruta dels Rellotges de Sol'. L'Ajuntament va demanar la col·laboració d'artistes de renom de tot el País Valencià, com Arcadi Blasco, Andreu Alfaro, o Joan Olivares, i també es va pensar en ell. Quan li vam presentar el projecte li va encantar, i ell va ser l'encarregat de fer el rellotge que du com a nom 'Rellotge Bicicleta'. A partir d'aquest moment, es va crear aquest vincle entre Otos i Toni Miró, quan estava Emili Mira d'alcalde, i Tino Pla com a regidor, que ara ell es l'actual director de l'obra de Miró ací en Otos. Després d'anys d'amistat, en 2012, es va inaugurar la primera exposició al Palau, a l'Ajuntament, i ens va donar una de les seues sèries, 'Ciutats'. Com aquesta relació amb Antoni Miró va continuar el van anomenar Fill Adoptiu d'Otos". I és que aquesta xicoteta localitat segons ens ha explicat Mario Mira, actualment disposa de 25 obres de la sèrie 'Ciutats', ha donat 12 escultures i 70 gravats, repartits per tot l'edifici consistorial que des de l'arribada de Toni Miró a Otos es va convertir en el seu particular museu. "Tot està per l'edifici de l'Ajuntament. I a més, tenim una exposició temporal d'ell, que va canviant cada dos anys. En octubre s'inaugurarà una nova. Ell és el que decideix quines obres exposa en aquesta mostra temporal i quines són les que pensa que són les que millor s'adapten al poble", i afegeix que: "Per al poble d'Otos tindre la seua col·lecció permanent, i la temporal, en un poble tan xicotet, ens dona prestigi". L'alcalde d'Otos també explica que per a la localitat és molt important formar part des de l'any 2015 de la Càtedra d'Art Contemporani Antoni Miró, un dels màxims reconeixements acadèmics, ja que gràcies a ser part d'aquesta institució poden estar més a prop del món de l'art i la cultura. En aquesta Càtedra, Otos treballa de la mà de la Universitat d'Alacant i de l'Ajuntament d'Alcoi per a propiciar l'encontre, el diàleg, la reflexió i la comunicació entre artistes, i es potencia la investigació entre diferents generacions d'artistes. Pel reconeixement que vol fer-se en Alcoi, Mario Mira opina que: "És un reconeixement per la seua trajectòria artística, que és molt important i rellevant, és a dir, és una qüestió de justícia".

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

De mar a mar. Antoni Miró a Altea

reportatge

Art&Cultura Dins dels actes “Altea Capital Cultural Valenciana 2019-2020”, l’ajuntament d’aquest poble de la Marina Baixa proposà al pintor Antoni Miró participar-hi amb una exposició. I és que val a dir que el pintor alcoià està estretament lligat a aquest poble mariner. No oblidem que ací va viure i va tindre el seu estudi entre 1970 i 1980. Aquesta exposició, com manifestà el coordinador cultural d’Altea Ignacio Beltran, “era necessària perquè ell va viure ací i feia molt temps que no exposava. Ell també tenia moltes ganes i era una cosa que el poble li devia”.

Vicent Luna i Sirera./

ntoni Miró va acceptar la proposta “De mar a mar”, i com no podia ser d’una altra manera fou molt ben acollida i va deixar a més d’un bocabadat: 26 escultures (acer, cortén) de gran format i de dos o tres metres. Un total de 13, de “La Suite grega”, ubicades a la Platja de l’Espigó i altres 13, pertanyents a la sèrie “Escultures de pintures”, repartides al jardí del Palau Altea i en miradors del cas antic. Però, a més a més, a l’interior de l’esmentat palau dues exposicions més: “Personatges d’Antoni Miró” i la “Suite Havana”. De totes aquestes propostes, i pel que respecta a les escultures, cal recordar que continuaran exposades fins a final de 2021. Com que “De mar a mar” ens semblà una proposta d’allò més engrescadora i atractiva, escultures a l’aire lliure i que, a més a més, ens permetia passejar-nos per un dels nostres pobles més bonics, doncs vam decidir anar-hi un dia d’estiu. I emmirallats ens deixàrem portar, i passejant vam poder veure que “la mar vivia a una badia molt gran. Un dels cantons d’aquella badia que era la casa de la mar s’anomenava la Punta de l’Albir i l’altre cantó el Morro de Toix, i cap al racó de l’Olla suraven el crestallets de l’Illeta i de l’Illot” (Carmelina Sánchez-Cutillas, “Matèria de Bretanya, 1975). I anàrem a la Platja de l’Espigó a veure aquelles escultures que, mesos abans, havien escandalitzat a certa gent del puntet del cap i casal. Aquells beats puritans, gairebé de missa diària, que critiquen una escultura eròtica realitzada a partir de pintures gregues de fa 2.500 anys, però callen la boca i blanquegen a polítics corruptes que roben al poble a mans plenes. Ai i quins fariseu! I aviat vàrem veure la silueta d“Altra Victòria” (2007), una escultura que de sobte ens traslladà als anys de l’institut, fent-nos recordar aquelles diapositives d’Història de l’Art, aquells comentaris que tantes vegades vam haver de fer sobre l’escultura grega, la coneguda “Victòria de Samotràcia”: “Oh, Victòria, Victòria! marbre diví,/com jo, condemnada a la immobilitat;/amb tota l'ànima posada en les ales obertes,/mutilada en l'ímpetu suprem de volar! (Luisa Luisi). Antoni Miró, a més de fer-nos recordar, ens suggeria infinites mirades i la possibilitat d’encabir-ho tota a dintre seu: records, desitjos, viatges... fins i tot deixar-nos portar contemplant la ratlleta del blau, i tot a recer i aixoplugats per Atena Nike, la portadora de la victòria. A mesura que anàvem passejant per la Platja de l’Espigó, se’ns presentaven aquelles escultures eròtiques: “Somni”, “Joc antic”, “Joc erò-

tic”, “Afrodita”, “Joc d’amor”, “Joc solitari”... I aquelles siluetes perfilades d’acer, com si estigueren pintades per tota la gamma de blaus de la mar i del cel, pels marrons de la sorra, els blancs de les pedres o els verds de la muntanya. No, no tenien res d’escandaloses, tot el contrari. Ben bé podies passar-te hores i hores contemplant-les, emmarcant el paisatge i des d’infinites perspectives. El sexe i l‘erotisme, els agrade o no als inquisidors del segle XXI, formen part de la condició humana: “Tan bon punt hom naix comença a morir,/per això aviat aprenem a viure,/a no fer cas de morals que fan riure/i a gaudir de la vida i no sofrir./Hem sentit dir que dels pecats del piu,/també de tots aquells que fa la dona/quan li ve de gust i l’ix de la xona,/el Nostre Senyor sempre va i se’n riu,/Per çò no feu cas de sermons de trona/que per les butxaques ell va i se’n riu,/així tant se val si és xona com piu/que sempre el Nostre Senyor us perdona./Escolteu, aprofiteu el piu o la xona/que d’això de segur que no us moriu,/no en tingueu cap dubte: folleu i viviu/que la vida, ai! només dura una estona” (Vicent Luna, “Tan bon punt hom naix”, 2020). Aquell passeig eròtic vora la platja ens deixà amb la mel a la bona, en volíem més. I llavors vam voler visitar l’Altea de postal, “el poble que es troba sobre un tossal. I baixa cadenciós fins a trobar la mar. Els carrers, les costeres, descendeixen des de l’església fins a la platja” (Joan Borja. “Altea: la ruta del mar”). Ens endinsàrem per aquells carrerets nets, polits i de façanes blanques, a la recerca d’altres dues escultures. Mentre pujava aquelles costeres em vingué al pensament “Matèria de Bretanya”, un dels primers llibres que vaig llegir en català. I intentava recordar algunes de les descripcions que en fa Carmelina, imaginant-me-la rodant i voltant per aquests carrers, i com degué ser la seu infantesa en aquella dècada dels anys trenta del segle passat: “La mare Paula, d’Altea/ vivia al barri del Fornet,/-carrer dels Baladres-./ La mare Paula/alletava al meu cosí;/un nen esquifit i negre/i més amarg que la ruda./Les tardes de pluja/la mare Paula/ens contava contes estranys,/i a l’hora de berenar/tots li’n demanàvem el coret de la melva” (Carmelina Sánchez-Cutillas, “La mare Paula”). Quasi sense adonar-nos-en vam arribar a la Glorieta del Manyo, on està l’escultura “Venus de Bronzino (2007). El pintor ens aporta la seua proposta, la seua mirada personal sobre el quadre a l'oli de l'artista de Florència Agnolo di Cosimo, una al·legoria de Venus i Cupido on el tema central és l'erotisme o l'amor prohibit. El lloc escollit per mostrar-nos l’escultura és perfecte i ens passem una llarga estona contemplant aquesta be-

lla imatge on Venus, agafant la poma de la discòrdia, gira el cap per besar a Cupido. Però al mateix temps ens deixem portar pel paisatge de fons: teulades, cases, el port, la badia, la mar..... i allà lluny la punteta del Morro de Toix. Allí, assegut en la barana del mirador vaig intentar recordar aquells versos del poeta de Burjassot: “L’alba a les teulades/i jo treballant/Escuma del dia/jeu nua l’amant/al llit de canonge/on m’està esperant/Campana d’Alfàs/De puntetes venia/i l’estava esperant/nua nua nua/els llençols ben blancs.” (Vicent Andrés Estellés, “Alba d’Altea). Continuem la pujada, l’objectiu és arribar fins a la Plaça de l’Església on, segons tenim entés, ens hi trobarem una nova escultura. I efectivament, Joan Borja té raó, la cúpula gran “esguitada de rombes i línies blanques [...] és d’un color blau tan viu que sintetitza amb exactitud totes les tonalitats del cel i de la mar [...] i la menuda, no és recoberta per teules, sinó per unes peces de ceràmica que van ajustant-se unes sobre altres com les escates dels peixos”. És migdia i els bars i restaurant que estan al voltant de la plaça comencen a omplir-se de turistes per dinar. Nosaltres ens apropem al mirador que està a tocar i on està la darrera escultura, “Gernikabou” (2007). I Miró de bell nou ens sorprén. El pintor ha fixat la seu mirada en una part molt concreta del quadre de Pablo Picasso. És la imatge del bou que sembla que ens mira impassiblement davant els desastres monstruosos de la guerra, i en la dona que al seu costat i com si fos una Pietat clama cridant, al meu parer a l’esmentada bestiola, per la vida de la seua criatura que té en braços. I ens preguntem que representa el bou. Evidentment hi ha moltes interpretacions però per a mi és evident: una part, com diria Antonio Machado, de les dues Espanyes. Aquella que “ha de helarte el corazón”, la conservadora, casposa, uniforme... la colpista i feixista de sempre que quan ha vist perillar els seues interessos ha donat un colp d’estat i ja s’ha acabat el bròquil: “Aquest quadre és una ferida/que es va obrir i que no es tan-

ca,/un retrat de la guerra/i la seva bogeria homicida./L'ombra va inundar la vida/amb el seu dolor infinit,/el llenç compta el delicte/perquè mai s'oblide,/perquè el que oblida, reincideix/ aquesta pintura és un crit” (Fernando Lobo, “Versos per al Guernica”). I la interroguem des de tots els angles possibles. Ara emmarquem la cúpula de l’església entre les dues banyes del bou, després observem el seu ull inquisidor i mirem si més enllà i ha quelcom. I la dona, ai la dona! ens fa pena, molta pena. I després ens aboquem al mirador, ai déu meu i quina vista! I allà al fons l’allargassada serra Gelada, alineació muntanyosa entre les planes de Benidorm, l’Alfàs del Pi i Altea. Recorde haver-la trepitjat i com en vaig gaudir amb les seues vistes i els seues vertiginosos penya-segats. I per la vesprada, havent dinat, vam decidir donar un cop d’ull a la resta d’escultures que, per la manera com estaven ubicades a banda i banda del jardí, semblaven donar la benvinguda a aquells que visiten el Palau Altea. Ací “Fuig encara” (2004), una mica més enllà “Bicibou” (2007)... i ens cridà l’atenció “Pocasolta eqüestre-dos” (2003). Ens fa gràcia el nom que Antoni Miró tria per donar títol a l’escultura sobre Gaspar de Guzmán y Pimentel, aquell que fou favorit del rei Felip IV de Castella. I és que aquell comte-duc d’Olivares, com ens recorda l’historiador David Garrido, arreu era força conegut per la seua “fatxenderia carpetovetònica de què feia gala i el seu capteniment recorda molt -massa- a les maneres eixelebrades dels inquilins de la Moncloa”. Una de les seues obsessions era “reduir les perifèries ibèriques a les lleis de Castella”. Sobre els valencians va dir: “Tenim els valencians per més molls [...] amb ells faré el que jo vulga, amb els aragonesos el que podré, amb els catalans el que ells vulguen”. En fi, aquest poca-solta d’infausta memòria és conegut arreu dels Països Catalans per posar-nos la soga al coll amb tants impostos: “Ahora que os hemos asimilado y no tendréis que gastaros dinero en luchar contra nosotros, parece razonable que nos paguéis con im-

puestos”. A través del perfil d’aquest “Pocasolta” veiem allà al fons “Magritte-dos” (2007), una altra escultura on Miró ha fet una particular interpretació sobre l’obra més coneguda de René Magritte, “El fill de l’home”. Aquest pintor belga fou un dels més importants del surrealisme conceptual i del realisme màgic. Què ens voldrà suggerir Antoni Miró amb aquesta enigmàtica escultura, on hi veiem tres siluetes d’“El fill de l’home” com si fos una mena de matrioixca, una dintre de l’altra. La diversitat d’opinions i comentaris que ens genera és, sens dubte, la gràcia d’aquesta escultura mironiana. Segurament Antoni Miró el que pretén és precisament això, que ens fem preguntes, o com diu el mateix Magritte “Vull infondre nova vida a la manera en què mirem les coses que ens envolten. Però com hem de mirar? Com un nen: el primer cop ho veu tot com una realitat fora de si. Jo visc en el mateix estat d'innocència que un nen, que creu poder arribar amb la seva mà un ocell en ple vol.” I encara tindrem tots quatre una dilatada conversa al voltant de “Van Gooh Chair-dos” (2007) una de les escultures més grans d’aquesta mostra. Es tracta de la silueta de la “Cadira de Van Gogh”, quadre que el pintor neerlandés pintà poc després de trencar palletes amb Paul Gauguin, i que aquest abandonés definitivament Arles. Antoni Miró ens fa la seua interpretació i ens crida l’atenció que a l’escultura no hi és la vella pipa i el tabac que Van Gogh pintà a sobre del seient de bova. Un dels grans plaers del pintor era fumar, també ho era d’Antoni Miró? No hi és a l’escultura perquè ja no fuma?. Nosaltres, ja una mica de lluny, contemplem l’escultura per darrera vegada, i cadascú a sobre del seient hi posa els seues plaers: un, dos, tres..... I amb aquest “Van Gooh Chairdos” ens acomiadem d’aquesta magnifica mostra d’escultures a l’aire lliure, que hem vist al llarg del dia repartides per tota Altea. Com digué la regidora de Cultura, Aurora Serrat, un “ventall d’estímuls que ens obsequia Antoni Miró, motiu pel qual desitgem que totes les alteanes, alteans i visitants gaudisquen de les seues creacions, es deixen emportar per la bellesa i delicadesa de les obres i els servisca per a recordar, imaginar i descobrir”. I, efectivament, a gosades que n’hem gaudit, recordat, imaginat... Aquesta proposta “De mar a mar” que ens fa Antoni Miró, aquestes escultures de pintures ens possibilita, com diu Pep Sou, “la lectura de la dualitat: per una banda, allò que ja és una part de la nostra història, i per l’altra, el refrigerat esguard que podem fer de la nostra lectura actual, si la duem a terme plena de sentit, de vigoria i de curiositat còmplice”.

actualitat

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

un senyor octogenari, absolutament lúcid, que activa tot el seu coneixement, admiració i afecte envers son pare: Enric Valor Hernández és “l’amor pel pare” fet vivències, records i paraules.

hi reﬂexiona al llarg de quaranta capítols sobre la veritat cientíﬁca i el fonament antropològic que s’amaga darrere de tots aquells mites heretats ASSAIG CIÈNCIA

‘Mons humans, mons naturals’, de Josep Enric Oltra i Benavent per Joan Olivares./

El món rural en què m’he criat estava ple de misteris: mites, llegendes, romanços, faules... Quan tenia deu anys, vaig tindre la sort de poder fer el batxillerat. Durant els següents vint anys em vaig dedicar, entre altres coses, a desmentir, desqualificar, descartar, denunciar i combatre totes aquelles supersticions rurals amb què m’havien engalifat de xiquet. La ciència i la cultura m’obrien la porta a un món nou en el qual tot tenia una resposta racional, una explicació lògica, un sentit, una aplicació. Fa temps que em vaig adonar del meu error. No és que haja descobert que la ciència es base en mentides o que la raó no conduïsca enlloc, sinó que he anat trobant l’explicació lògica, el sentit, la necessitat i, per damunt de tot, la bellesa d’aquell món d’infantesa que, durant un temps, havia menyspreat. No he renunciat a la meua formació científica per a abraçar els misteris rurals i primitius de la infantesa, sinó que he aconseguit, en bona manera, integrar aquests dos mons. Les persones necessitem explicacions dels fenòmens que observem cada dia, i hem d’assumir que, a banda de les purament racionals, n’hi ha d’altres de tan belles i interessants com aquelles i, moltes vegades, complementàries. El descobriment, o més ben dit, el retorn al meu antic món amb aquests ulls nous ha sigut possible, sobretot, gràcies a la sort d’haver conegut i llegit persones com Josep Enric Oltra. El seu primer llibre (amb Daniel Durà i Antoni Conca) Els noms dels éssers naturals a la Vall d’Albaida és una autèntica enciclopèdia que conjuga de manera magistral la ciència, la filologia, la cultura popular i la filosofia natural. S’ha convertit en un dels meus (pocs) llibres de capçalera. Confesse que després d’haver llegit molts textos de Josep Enric, havia depositat grans expectatives en aquest segon llibre –Mons humans, mons naturals–, i he de dir que se m’han confirmat amb escreix. El nou llibre del quatretondí m’ha deixat literalment amb la boca oberta en el sentit metafòric i en el literal. Josep Enrichi reflexiona al llarg de quaranta capítols sobre la veritat científica i el fonament antropològic que s’amaga darrere de tots aquells mites heretats dels seus progenitors o que ha anat caçant al vol en les seues investigacions i entrevistes. I ho fa amb una combinació d’arguments no gaire fàcil de trobar en el món actual i, més con-

cretament, en la divulgació científica: un gran sentit didàctic, una enorme saviesa popular, una erudició incontestable, una sensibilitat de poeta i un domini poc comú de la nostra llengua. En l’actualitat, trobem solucions als problemes quotidians en el metge, en l’escola, en la farmàcia i, per damunt de tot això, en el Google. Però només uns quants anys enrere no hi havia Google, i si ens remuntem uns quants decennis, no hi havia metge ni farmàcia ni escola. Les persones, però, érem exactament igual que ara: teníem fam, ens féiem malalts, ens enamoràvem, ens agradava la festa, teníem curiositat. Quan, en l’intent de satisfer aquestes necessitats bàsiques, ens trobàvem davant els grans misteris de la natura, sentíem la necessitat de donarlos una explicació. La religió és una manera molt humana d’explicar tot allò que la raó no és capaç de copsar. Però, al costat de la religió, els pobles han construït un univers mític propi adequat al seu entorn natural més pròxim. Alguns dels misteris d’aquest univers més íntim els desvetla Josep amb el seu llenguatge, precís i poètic alhora, i amb la seua admirable erudició. Serps mamadores, calcigues mítiques, falzies guaridores de tristesa d’amor, pardals plovedors, ungüents embruixadors, ocells mutants, cagades de moscarda, arbres polladors, cigales faeneres... Llegint Josep em ve a la memòria una època en què determinats sectors ideològics exigien que els mestres es limitaren a parlar de la seua assignatura. En aquest món de coneixement dividit en compartiments estancs, el llibre de Josep no hi tindria cabuda. Perquè ell no s’està de barrejar supersticions populars, dades científiques i reflexions filosòfiques en un mateix discurs ple de veritat i de poesia. Tindre un professor com Josep, que se saltara cada dia les convencions pedagògiques encartonades de les autoritats educatives carpetovetòniques, seria un autèntic plaer, un honor inoblidable per a qualsevol alumne. Per a acabar tindré l’agosarament de plantejar-li un repte al meu amic –si m’ho permets– Josep. De xiquet, el meu germà tenia mal de queixal i algú li va dir que si es trobava un divendres en divendres, li passaria. El pobre, es va passar tot el divendres buscant-ne un fins que el va trobar. L’endemà ja no tenia mal de queixal. Van passar més de trenta anys abans que l’amic comú de Josep i meu, Antoni Conca, em diguera que un divendres era una ooteca de quicocampanes –que és com li diem al meu poble a la Mantis religiosa. Però encara no m’ha pogut explicar ningú per què aquesta mena de niu es diu divendres: Mantis religiosa, divendres, tradició popular, moros... qui sap? Potser Josep ens ho podrà aclarir en el pròxim llibre.

Enric Valor Hernández o l’amor pel pare: ‘Enric Valor, memòries’, de Joan Borja per Vicent Brotons./

Joan Borja, escriptor, professor universitari, director de la Càtedra Enric Valor i company d’«afers valorians», ens ofereix en aquest magnífic llibre, mereixedor del Premi València «Alfons el Magnànim d’Assaig, 2020», unes memòries de l’escriptor Enric Valor i Vives (Castallà, 1911-València, 2000) els records d’«una de les personalitats valencianes més rellevants de tots els temps», com diu ell mateix. La lectora o el lector que s’acoste a aquestes més de 220 pàgines, hi trobarà transcrita amb una sucosa gràcia literària una llarga conversació entre Joan Borja i Enric Valor Hernández, fill gran d’Enric Valor i Vives. Una conversa sobre l’escriptor i gramàtic castellut que, per si mateixa, ja té suficient entitat i densitat literària per a ser publicada i llegida gojosament. L’autor del llibre deixa anar la conversa, que brolle naturalment i espontània. L’element vertebrador naturalment és Enric Valor, però les temàtiques són múltiples i variades, com ho eren els interessos del polièdric escriptor. Aquesta admirable prosa dialògica, que tan bé domina l’autor, ens permet descobrir un senyor octogenari, absolutament lúcid, que activa tot el seu coneixement, admiració i afecte envers son pare: Enric Valor Hernández és «l’amor pel pare» fet vivències, records i paraules. I amb aquest material Joan Borja basteix un triangle perfecte: Enric Valor pare, Enric Valor fill i ell mateix exercint d’elegant còmplice conductor conversacional. Seguint la línia cronològica, però amb la flexibilitat natural de la parla espontània, Borja, a partir del molt que coneix d’Enric Valor, gràcies als treballs monogràfics anteriors, les entrevistes al mateix escriptor -el llibre de Rosa Serrano Converses amb un senyor escriptor (Tàndem Edicions, 1995), la «biografia» L’oncle Enric Valor i Vives (València, 2011), de Josep Valor i Gadea, i el catàleg Enric Valor. El valor de les paraules (AVL, 2010)- així com les seues pròpies investigacions, aprofundeix en els diversos aspectes de la trajectòria humana i creativa de l’irrepetible autor de les Rondalles Valencianes. La llarga conversació transcrita, però, s’interromp al llarg de llibre per insercions textuals imprescindibles. En són deu: - «El Valor de les Rondalles». - «Valor i el vi».

- «‘Leonor, conte’m històries’. Testimoni de Joan Mullor Domènech»; «Testimoni del senyor Miquel Picó Domènech» i «Testimoni de la senyora Leonor Picó Mullor de Penàguila». - «Influència de la llengua en l’individu», text mecanoscrit d’Enric Valor. - «Esguitons de records. Conversa amb la senyora Rosa Serrano». - «Testament hològraf d’Enric Valor”», del mateix Enric Valor. - «Un habitatge per a l’eternitat. Contingut dels capítols», projecte per capítols de la novel·la inconclusa Un habitatge per a l’eternitat, redactat per Enric Valor. - «Esquema de personatges», relació de protagonistes de l’esmentada novel·la. També d’Enric Valor. - «Un habitatge per a l’eternitat, esborrany dels tres primers i únics capítols de la novel·la transcrits a partir dels fulls mecanografiats de Valor. - «Elements autobiogràfics d’Un habitatge per a l’eternitat», breu i brillant anàlisi crítica dels textos 7, 8 i 9 feta per Joan Borja a partir dels referents biogràfics del narrador castellut. La llarga i amena entrevista pren així la dimensió d’un estudi biogràfic rigorós. Si Enric Valor Hernández, conversador brillant de memòria gegantina, culte, ideològicament compromés i amb un admirable valencià, dota la conversació de la calidesa i la passió imprescindibles per a ser llegida hipnòticament. Joan Borja, sense perdre-li el fil i amb una implicació personal admirable, hi sap escorcollar i trobar les claus per entendre i interpretar l’autor del Cicle de Cassana. Les anècdotes del complex, ric i, per què no?, dramàtic i divertit alhora univers dels Valor i Vives -els Valorets de Castalla, i de Penàguila i d’Elda i d’Alacant i de València...- es fan categoria imprescindible per entendre la dimensió i el sentit de la trajectòria humana i creativa de l’escriptor. Perdre’s la lectura d’Enric Valor, memòries és perdre’s un munt d’anèctodes quasi increïbles, com, per exemple, el rocambolesc parentesc dels Valor amb l’actual Felip de Borbó, però és també (re)descobrir, de nou i com sempre, la vida de biopic cinematogràfic (o sèrie televisiva) d’Enric Valor com queda patent en la seua obra creativa, en aquest cas en la incipientment encetada, inconclusa i, per tant, inèdita novel·la que ens llegà. En «Elements autobiogràfics d’Un habitatge per a l’eternitat», nou admirables pàgines, Borja ens fan pensar que si la vida de Valor s’haguera prolongat un quants anys més, hui podríem parlar del quartet de Cassana-València. Per què no? Ah, un suggeriment final. Si sou dels qui vos agrada llegir amb una suau música de fons ataqueu Enric Valor, memòries sentint el Concert d’Aranjuez interpretat per Narciso Yepes. Us sentarà valorianament i sorpresivament bé.

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

actualitat

Art&Cultura

esprés de 6 anys de governs del canvi, és fonamental que els governs progressistes en les diferents administracions donen un pas més enllà de la mà de la ciutadania i articulen una xarxa social que consolide millores aconseguides i en facilite de noves més transformadores i arrelades al territori. S’ha d’acabar el model de captació i desmobilització dels moviments socials per part de partits «afins» quan estos arriben a les institucions, una obsessió per silenciar el carrer per mantenir-se a les institucions que acaba desembocant en un silenci molt dur i molt llarg quan es perd el carrer i les institucions. És un error bàsic i anacrònic fomentar un model de relacions de submissió de la societat civil organitzada a les dinàmiques institucionals per traure rèdit electoral i poder garantir una nova legislatura sense transformació real. S’ha de buscar teixir complicitats amb els moviments socials per fer d’altaveu a les seues reivindicacions, fomentar l’acció comunitària sense tutoritzar-la des de les institucions i aconseguir fer política des de la intersecció entre institució i carrer, sols així servirà que «els nostres» estiguen a les institucions i es podrà donar una resposta a les necessitats de la població. El més important des d’un política transformadora d’esquerres és crear una ciutadania crítica i organitzada que aconseguisca llibertats i drets des de la lluita popular, els defense als carrers i els torne irreversibles, sols així podrem parlar de sobirania nacionalpopular i assegurar un futur dignes per a la majoria de les

Trinxeres socials PerJuanjo Giner

persones. La ciutadania ha d’empoderarse i protagonitzar els canvis que es produeixen, han de fer-se’ls seus i ser el motor que els impulsa i els dóna continuïtat. Sols enfortim aquestes trinxeres socials podrem frenar el feixisme. Perquè al feixisme se’l para en els barris, a peu de carrer, treballant amb les classes populars des de la solidaritat i l’empoderament d’aquestes. Un exemple ben clar el tenim en el Ca Saforaui, un centre social autogestionat que realitza acció comunitària en un barri popular de Gandia. Un projecte on s’organitza i coopera la gent del barri per donar resposta a les necessitat de les famílies més desafavorides, des de l’horitzontalitat de les decisions i el repartiment de tasques segons la disponibilitat de les persones, es rep del col·lectiu segon les necessitats i s’aporta segons les capacitats de les persones. Hem de tindre ben present que els espais de resposta popular si no s’articulen des d’organitzacions d’esquerres es deixa oberta la porta per a que entre el feixisme a fer populisme i intoxicar amb el seu discurs d’odi i intolerància. Espais que s’han d’articular amb metodologies alliberadores per a convertir-los en punts de trobada inclusius, democràtics i igualitaris. Treballar als barris i als pobles no ens pot fer perdre de vista el nostre marc de lluita, el País Valencià. Hem d’intercon-

nectar projectes locals i de país, teixir sinergies i enfortir complicitats entre les diferents associacions de la societat civil organitzada. Projectes de país com pot ser la lluita per un finançament just pot capilaritzar als barris com a eina de millora de la situació material de les persones que viuen en ell. De la mateixa forma, projectes de barri poden estructurar-se a nivell de país, des de la singularitat de cada projecte, s’han de buscar punts en comú, compartir experiències i coordinar respostes problemes compartits. Inclús arribar a formar part de les estructures d’arrelament comarcal d’entitats organitzades en tot el territori valencià com Decidim. Altres trinxeres socials i mediambientals amb potencialitat de coordinar-se són les lluites en defensa del territori, lluites locals d’afectació global. Lluites focalitzades en defensa de l’horta de la Safor o de València, en frenar ampliacions de ports i ZAL, o per derogar la MAT . Lluites que anteposen la vida de les persones al benefici del capital i que mobilitzen i consciencien a un gran número de gent des de les diferents comarques afectades. Una resposta col·lectiva a l’emergència climàtica que demanda el planeta i que el sistema capitalista intenta silenciar. Resposta que han de potenciar les administracions municipals i supramunicipals sense voler-la absorbir.

Un exemple de mala praxis que s’ha donat en les últimes setmanes ha estat la suposada reunió «ampla» convocada per el Conseller Vicent Marçal per a parlar i reflexionar, entre altre coses, sobre la reciprocitat entre els mitjans públics de comunicació que comparteixen el mateix domini lingüístic. En aquesta reunió, bé inconscientment per una manca d’informació i interès, bé conscientment per por a la crítica d’entitats més independents degut a la inacció del Botànic en quant a la reciprocitat, s’ha deixat de convocar (o s’ha vetat) a dos organitzacions que han estat les coordinadores de la campanya Reciprocitat Ara!. Campanya que ha posat a sobre del debat polític la necessitat social, cultura i econòmica que comporta la reciprocitat. No es pot entendre que Decidim i la Plataforma per la Llengua del País Valencià no participaren d’aquesta reunió «ampla», per fer-nos una idea de la gravetat de les absències nomenades és com convocar una reunió amb els agents socials per parlar d’habitatge i no convocar a la PAH. S’ha de millorar molt la relació amb la societat civil organitzada per part dels governs progressistes. Les diferents institucions han de servir d’altaveus de totes aquestes lluites socials, s’ha d’enfortir a les organitzacions que estan transformant de forma activa la nostra societat i garantir la seua independència sense deixar de col·laborar des de l'horitzontalitat i igualtat, sense submissions ni intents de desmobilitzar la crítica social. Sols així podrem aplicar polítiques revolucionàries.

Ximo Canet exposa al Celler de Joan

‘Sense plàstics: la mar amb vida’ es pot visitar al local alcoià BR | Alcoi./ El Celler de Joan ha acollit l’exposició de Ximo Canet ‘Sense plàstics: la mar amb vida’, que té com a objectiu reivindicar la salut del

mar, conscienciar sobre que s’ha de cuidar del medi ambient, i alerta sobre el perill que comporta que els oceans estiguen contaminats i plens de

plàstics. A més, aquestes obres podran adquirir-se, així com les samarretes que l’artista alcoià ha creat seguint la mateixa temàtica que l’exposició.

Es crea l’Aula Didàctica de Carmelina Sánchez-Cutillas

Per dinamitzar l'obra de l'escriptora valenciana BR | Altea./ La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana ha autoritzat la creació d'un nou programa d'innovació educativa per a posar en funcionament l'Aula Didàctica de Cultura Contemporània Carmelina Sánchez-Cuti-

llas, a Altea, amb l'objetiu de difondre i dinamitzar l'obra de l'escriptora valenciana al llarg del curs 2021-2022, tot coincidint amb la declaració de Carmelina Sánchez-Cutillas com a Escriptora de l'Any 2020-2021 de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Continuen els espectacles del festival RodafamArts a Bellreguard

Els caps de setmana d’agost continuen els espectacles de circ a la platja EG | Bellreguard./ Amb l'objectiu d'oferir turisme cultural durant aquesta temporada estival, l'Ajuntament de Bellreguard ha organitzat el primer festival Rodafam Arts, amb un total de 10 espectacles de circ que amenitzen els caps de setmana a la localitat de La Safor.

Durant tot el mes de juliol ja s'han realitzat algunes d'aquestes actuacions amb molt d'èxit i la programació continuarà durant els caps de setmana d'agost, perquè tant els veïns i veïnes de la localitat, com els turistes puguen gaudir d'activitats diferents durant l'estiu.

reportatge

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Ecologia

Decreixement,energia i caos climàtic -ELS REPTES DEL SEGLE XXI-

Existeix un relat molt conegut: la història del savi i els escacs. Aquell savi va proposar al rei que li recompensara amb tant arròs com caselles tenia el joc, multiplicant sempre per l'anterior nombre de caselles (2, 4 ,8 ,16 ,32 ,64…). El rei va acceptar, i va acabar deixant al regne sense arròs, i sense poder complir la seua promesa. Juan Bordera./

s el problema de l'exponencial: la nostra ment no està del tot adaptada a comprendre la seua dimensió. Adaptant aquell relat al planeta Terra: un creixement del 2% del PIB en aproximadament 35 anys multiplica per dos les necessitats productives. És a dir, la impossibilitat òbvia de doblegar la producció del planeta cada terç de segle, implica que continuar creixent a aquell ritme és una quimera inassolible. Simplement com li va passar al rei del relat, no podem. És literal i físicament impossible, i els que diuen el contrari pertanyen a una mena de culte perillós, l'Església del Perpetu Creixement. Hi ha una altra història que igual per les nostres terres s'entén encara millor: El caragol construeix la delicada arquitectura de la seua petxina afegint espirals cada vegada més àmplies; després cessa bruscament i comença a enroscar-se cada vegada en decreixement, ja que una sola espiral més donaria a la petxina una dimensió setze vegades més gran, la qual cosa en lloc de contribuir al benestar de l'animal, el sobrecarregaria. Coneixeu alguna cosa al món que cresca eternament? Aquesta pregunta estaria bé que es fera en les facultats d'Economia -parle amb propietat, vaig assistir a una i vaig fugir quan vaig poder d'ella-, però no es fa. Seguim ancorats a aquella mentalitat d'expansió eterna, tan

pròpia del segle XX. El problema és que ja estem ben entrats en el XXI -el segle dels límits-, de fet hem recorregut una cinquena part ja. I en ell estem comprovant que no sols els límits existeixen, sinó que molts d'ells ja els hem traspassat. Ha hagut d'arribar una pandèmia per a entendre fins a quin punt depenem dels ecosistemes. Ha hagut d'arribar un estiu amb 50º de temperatura al Canadà i altres tants rècords de ciència-ficció distòpica i inundacions bíbliques, perquè es comence a parlar de debò que el punt de no retorn climàtic ja està prop de ser sobrepassat –si encara creus que això del canvi climàtic és una estafa o que no és la nostra culpa, de veritat que ho sent per tu i els que t'envolten. Han hagut d'arribar els plans de “transició energètica” perquè siguem per fi conscients que no es podrà créixer eternament. Les renovables hui dia representen menys del 13% de tota l'energia consumida en el món -tenen límits clars, de materials per exemple-, i la resta de fonts energètiques no ens serviran més que per a agreujar el problema climàtic. La nuclear és un cas a part, per ineficient i tramposa -si tenim en compte el cost de desmantellar-les i contindre i tractar els residus és un negoci ruïnós. Per tot això estan ocorrent cada vegada més “miracles” respecte al decreixement. Abans de res, diferenciem: decreixement en economia es re-

fereix a les tesis mitjançant les quals es planifica i reparteix el pes de la transició econòmica a un model que no necessite créixer eternament en un planeta finit, perquè no afecte les classes més baixes, les que menys responsabilitat tenen, i les que menys s'han beneficiat de la gestació del problema. No és el mateix que ocórrega un decreixement que planificar com gestionar aquell -inevitable- decreixement que es inevitable. Hi ha “8R’s” que venen a simplificar l'ideari però que precisament per això són útils per a ajudar a comprendre cap a on cal transitar sí o sí. Les 8 són: REVALUAR: Revisar els nostres valors: cooperació vs. competència, altruisme vs. egoisme, etc. RECONTEXTUALITZAR: Modificar les nostres maneres de conceptualitzar la realitat, evidenciant la construcció social de la pobresa, de l'escassetat, etc. REESTRUCTURAR: Adaptar les estructures econòmiques i productives al canvi de valors. RELOCALITZAR: Sustentar la producció i el consum essencialment l'escala local. Autosuficiència. REDISTRIBUIR: L'accés a recursos naturals i a la riquesa. REDUIR: Limitar el consum a la capacitat de càrrega de la biosfera. Ací pot ser molt útil el model de l'Economia del Dònut. REUTILITZAR: Contra el

consumisme, tendir cap a béns durables i a la seua reparació i conservació. Acabar amb l'obsolescència programada. RECICLAR: En totes les nostres activitats. Sent conscients que amb això no basta. En aquestes idees està encapsulat el món cap al qual anem, vulguem o no. Afortunadament, sembla que cada vegada ho volem més: A França –on va nàixer la idea- en l'últim baròmetre del Ministeri de Transició Ecològica el 52% dels francesos es mostra disposat a abandonar el mite del creixement infinit. Això és almenys, entendre el punt de partida per a començar a debatre de veritat com serà aquella transició cap a una economia que no necessite créixer. Recentment el president Macron va haver de respondre a una pregunta d'un periodista que li preguntava pel decreixement. Mentrestant, ací a Espanya, els ineptes que pretenen ampliar ports com el de València i aeroports com el de Barcelona estan espantats -entenen que formen part d'una ideologia nociva que es resisteix a morir- i ja han passat a l'atac, alertant en mitjans de comunicació contra aquells que fem “apologia del decreixement”. L'elecció de les paraules no és casual, com quasi res que facen aquests lobbies. Afortunadament, no som poques les persones, científics del CSIC com Antonio Turiel, antropòlogues com a Yayo Herrrero o filòsofs com Jorge Rie-

“Si no acceptem que el moment ha arribat, sobrevindrà igualment, enxampant-nos com ens va enxampar la pandèmia, amb advertències previes ignorades, i sense haver fet res per a prepararnos com cal” chmann, que estem contínuament advertint que cal començar a debatre com gestionarem aquest moment transcendental per al nostre país, per a la civilització. I que només admet fórmules cooperatives, guerres fredes i conflictes bèlics agreujaran el problema, sens dubte. Que s'haja passat de la fase de negació i d'ignorar el problema a la d'ira -per part dels lobbies- i a la de negociació i debat, per part dels mitjans, és una bona notícia. Ja sabeu, allò de Gandhi: primer t'ignoren, després es burlen de tu, després t'ataquen, llavors has guanyat. No hi ha res més poderós que una idea a la qual li ha arribat el seu temps, deia Víctor Hugo. Aquest és el cas de les teories del decreixement. Si no acceptem que el moment ha arribat, sobrevindrà igualment, enxampant-nos com ens va enxampar la pandèmia, amb advertències previes ignorades, i sense haver fet res per a preparar-nos com cal.

pego

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Rutes i paisatges

Pego prepara rutes guiades i activitats culturals per a tot l'estiu Rutes pel terme municipal, visites guiades al centre històric de la localitat, i concerts són les propostes que s'han preparat des de l'àrea de Turisme

es de la regidoria de Turisme de l'Ajuntament de Pego es té com a objectiu ampliar la seua oferta turística, i que els visitants no sols gaudeixen de la platja, sinó que tinguen moltes més coses que poder fer durant la seua estança, i també perquè els veïns i veïnes puguen divertir-se durant la temporada estival. Una de les principals apostes de l'oficina de Turisme han sigut les rutes pel terme municipal, i per això s'ha preparat un calendari per als caps de setmana d'estiu. Les rutes visiten la zona del convent, el parc Natural de El Marjal (de dia i de nit), o la muntanya d'Ambra, en la qual està ubicat el castell que du el mateix nom, i que va ser construït a principis del segle XIII pels musulmans. Una altra de les rutes, que es realitza en dijous, és una visita guiada pel centre

històric de la localitat, en la qual turistes i residents podran descobrir monuments com la capella de l'Ecce-Homo, que data de l'any 1759 I que és obra de Francisco Cabezas; l'Església de l'Asunción de finals del segle XVI, amb un campanar fet posteriorment a principis del XVIII, i que en el seu interior conserva un retaule gòtic d'Antoni Peris que està dedicat a la Verge de l'Esperança; o el Portal de Sala, que va ser una de les tres portes d'entrada a aquesta vila medieval, ubicada al carrer Sant Agustí, i situat al costat de les restes d'una de les torres que protegien i defenien l'entrada. A més, per a aquest agost, hi ha altres activitats com els concerts de Lírica dels divendres 6 i 20 d'agost, 'Moamin Project: Guitarra i Veu. Versions de Blues i Rock', que tindrà lloc el divendres 13, i el divendres 27 es faran versions de Cúmbia i Bolero.

José Pla Barber és oficialment nou president de Caixa Ontinyent

Ha comptat amb el suport, per unanimitat, de tot el Consell d'Administració de l'entitat financera

Indira Amaya de Ameglio./

Indira Amaya, reelegida presidenta de ‘Turismo Alicante Interior’

L'Assemblea d'aquesta associació d'empresaris ha decidit ja quins seran els objectius de pròxim curs BR | Comarques./ L'Associació Turisme Alacant Interior ha celebrat la seua Assemblea General Ordinària, en la qual s'han renovat alguns càrrecs de la Junta Directiva, que com marcaven els estatuts, caducaven enguany. Indira Amaya de Ameglio ha renovat com a presidenta de l'entitat per dos anys més, ja que no hi havia cap candidatura més; com a vocal s'ha

incorporat Pau Santamaría, i la resta de la junta directiva de l'associació continua igual. Durant la reunió també es van decidir els objectius per als pròxims mesos, com per exemple consolidar projectes existents com l'oliturisme, les rutes a cavall, en bici o el senderisme, o la promoció del turisme patrimonial i gastronòmic de les comarques d'interior.

BR | Comarques./ El Consell d’Administració de Caixa Ontinyent ha triat, per unanimitat a José Pla Barber com a nou director de Caixa Ontinyent, després que Antonio Carbonell haja deixat el càrrec. El nou director, nascut en Ontinyent, és doctor en Ciències Econòmiques amb premi extraordinari i certificat europeu, catedràtic d’Organització d’Empreses de la Universitat de València i investigador associat del ‘John Dunning Center’ de la University of Reading (UK). A més, és expert en direcció estratègica internacional i en competitivitat industrial. Pel que fa a la seua trajectòria professional, Pla fa molt de temps que està vinculat a Caixa Ontinyent, de la qual és membre del Consell d’Administració des de l’any 2000, i també ha format part de les comissions de gestió, investigació i retri-

El nou president de Caixa Ontinyent, José Pla Barber./

bucions i nomenaments. José Pla serà el successor d’Antonio Carbonell, i segons ha indicat la seua gestió serà continuista adaptada als nous temps, ja que l’acceleració digital i el paper de Caixa Ontinyent en la societat postCovid, són un dels grans reptes de l’entitat. I és que la crisi del coronavirus ha modificat la forma de vida, i la banca tradicional s’ha hagut d’adaptar a la

transformació digital. Pla compta amb un gran coneixement d’aquesta matèria, i per això ha explicat: “apostarem per una gestió que tinga en compte l’impacte de la nostra actuació en les persones, en la societat i en el medi ambient. És la nostra política de responsabilitat social de sempre. I ara, potenciarem la nostra implicació en la sostenibilitat i en la lluita con-

tra el canvi climàtic”. Segons ha anunciat el nou president, els primers reptes del Consell Administratiu seran: l’adaptació del Pla Estratègic de l’entitat a les noves circumstàncies de l’entorn, entre els quals està l’acceleració digital, i la sostenibilitat, i el paper de Caixa Ontinyent en la nova societat com a entitat territorial, pròxima i socialment compromesa.

pego

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

oliva

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

L’agost oliver tindrà com a protagonista la cinquena edició de‘Música a la mar’

La regidoria de Cultura, Música i Biblioteques, ha preparat aquesta edició que es durà a terme en diferents escenaris com el carrer de Nàpols, l'Església de la Platja, la Mitja Galta i la plaça d'Europa d’Oliva BR | Oliva./ Julio Llorca, regidor de Cultura, Música i Biblioteques, ha anunciat que s’ha preparat la cinquena edició del cicle ‘Música a la mar’, amb actuacions en diferents punts de la localitat, que seran el carrer de Nàpols, l’Església de la Platja, la Mitja Galta i la plaça d’Europa. Els espectacles seran gratuïts i es van iniciar el dissabte 31 de juliol a les 20:30h, amb l’actuació de Las Víctimas Civiles, al carrer Nàpols. Seguidament, el diumenge 8 d’agost, de la mà de la Coral Santa Cecília d’Oliva, hi haurà un nou concert a l’Esglèsia de la platja a les 20h. Per als dies 13 i 14 d’agost, a les 20:30h els dos dies, tindran lloc les actuacions de l’Associació Artístico-Musical d’Oliva, amb una gran representació de bandes sonores de cinema, i del grup de rock alacantí Las Infrarrojas.

Presentació del traçat de la RunCàncer./

La RunCàncer 2021 per al mes octubre

Amb un circuit totalment nou de 4 quilòmetres Música i festa a Oliva amb la cinquena edició de ‘Música a la mar’./

El divendres 20 d’agost serà el torn de Mossén Bramit Morera i Els Morts, i a l’endemà serà el torn de MEGÒC, Modern Espai Gospel Cor. Per a tancar aquest cap de setmana, la Plaça d’Europa acollirà el cicle del Grup de danses Raval i Vila, que comptaran amb l’acompanyament musical de la Colla Sarabanda. Dins d’aquesta programació musical i cultural

cal destacar les bandes i associacions locals participants i la creació de l’etiqueta Rock’n’rOliva per ressaltar els tres grups de rock que marcaran l’estil musical i faran gaudir d’un bon espectacle entretingut i cridaner i faran ballar asseguts en els seients. Els concerts que estan dins d’aquesta etiqueta són Las Víctimas Civiles, Las Infrarrojas, i Mossén Bramit Morera i Els

Morts. Julio Llorca, ha assegurat que “s’ha preparat per tal d’animar un poc l’estiu amb bona música dins de les activitats permeses amb totes les mesures i poder gaudir de la cultura segura”. A més, ha afegit que l’horari dels concerts “està pensat perquè acaben a l’hora de sopar per donar també un poc de vida a l’hostaleria de la platja d’Oliva”.

BR | Oliva./ La RunCàncer 2021 està previst que se celebre el diumenge 17 d’octubre i comptarà amb un circuit totalment nou, que tindrà distància de 4 quilòmetres. En aquesta reunió es va acordar la data i quin seria aquest nou circuit per a fer aquesta activitat esportiva que té caràcter solidari i familiar, i que es podrà fer o caminant o corrent. Un altre dels objectius d’aquesta cursa és promoure els hàbits de vi-

da saludable, donant suport a la lluita contra aquesta malaltia. A més, també es va parlar sobre els nous dorsals i es van acordar els dies de venda en el mercat municipal. “L’eixida i arribada serà al mateix lloc de sempre, en el passeig, al Parc de l’Estació, però el trajecte s’ha modificat per guanyar fluïdesa i enguany es dirigirà cap a la platja d’Oliva, anar i tornar”, ha explicat Josep Escrivà.

Presenten un estudi històric i sociològic sobre les festes de Moros i Cristians Aquest estudi coincideix amb el centenari de la celebració dels Moros i Cristians d'Oliva, i amb el 50 aniversari de la festa tal i com la coneixem actualment BR | Oliva./ Durant l’últim any, des de la Federació de Moros i Cristians d’Oliva s’ha estat treballant en un estudi sobre la seua festa. Aquest estudi s’ha fet amb motiu del centenari de les seues festes, i el 50 aniversari dels Moros i Cristians tal com es coneixen hui dia. En aquest projecte es pot veure el món de la festa, la seua història i la seua evolució fins al moment. El divendres 16 de juliol, a les 20:30h, al Parc de l’Estació tindrà lloc la presentació oficial dels resultats de la primera part de l’estudi sociològic: l’enquesta al col·lectiu fester, en el qual, un equip de sociòlegs a càrrec de l’estudi farà una anàlisi dels resultats per a destacar aquelles parts més importants i característiques. En la presentació d’aquesta primera part de l’estudi participarà la Colla Sarabanda d’Oliva, amb una actuació gratuïta,

L’equip encarregat de l’organització de la Fira del Fil./

Segona edició de la Fira del Fil d’Oliva

Amb diferents activitats per a promoure i destacar aquesta especialitat artesanal

Infografia de l’estudi sobre les festes de Moros i Cristians./

i que comptarà amb totes les mesures sanitàries. La regidora de Festes, Yolanda Navarro, ha destacat la gran tasca que s’ha fet des de la Federació als últims anys per a mantenir la festa viva i seguir gaudint de la seua història i la seua cultura tan arrelada al nostre municipi: “No s’han frenat a causa de la Covid-19, i han volgut preparar esdeveniments

segurs i actes culturals, com l’exposició, que ha tingut un gran èxit”. Oscar Prieto, president de la Federació, ha assenyalat que amb la crisi sanitària s’ha volgut donar importància als actes culturals “per conéixer-nos millor, saber d’on venen aquestes tradicions i valorar aquelles coses que amb el tràfec d’un any normal sembla gairebé

impossible”. Per la seua part, el regidor de Cultura, Julio Llorca, ha expressat la importància de seguir aprenent de la nostra història amb aquest estudi, que mostra el seguiment dels cent anys de la seua celebració: “Aquest estudi ens mostra les arrels d’una festa que per a tot el poble ja és tradició i forma part de la nostra cultura”.

BR | Oliva./ La regidoria de Participació Ciutadana, encapçalada per Josep Escrivà, amb l’Associació de Boixeteres i Artesanes del Fil, han organitzat la segona edició de la Fira del Fil, que se celebrarà a finals d’octubre. El regidor, va presentar algunes activitats com l’exposició que tindrà com a fil conductor els edificis de l’Enginy i la Torre de la Comare, o les danses i la música tradicional, que també estarà present en la Fira, i també la col·laboració amb la Federació de Falles, que mostraran l’artesania dels seus vestits. Per altra banda, també es duran a terme rutes guiades, hi hau-

rà un trenet, i se celebrarà la setmana gastronòmica. L’activitat està prevista realitzar-la al Centre Polivalent, durant l’última setmana d’octubre, amb totes les mesures de seguretat establertes per les autoritats sanitàries. “Vam idear el nou format de la Fira del Fil, per adaptar-lo a les mesures enfront de la Covid-19 i enguany volem seguir ampliant aquest format, en el qual volem integrar la tradicional trobada de boixeteres, tallers formatius, i diverses activitats dirigides a la participació ciutadana d’Oliva, i que començaran unes setmanes abans”, ha comentat Maria Tomás.

oliva

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

gandia

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Ximo Puig i José Manuel Prieto./

L’alcalde de Gandia es reuneix amb Ximo Puig

El president mostra el seu suport a l’alcalde José Manuel Prieto i la nova ministra Diana Morant amb el president de la Diputació Valenciana, Antoni Gaspar./

José Manuel Prieto es nomenat com a nou alcalde de Gandia

Diana Morant deixa l’alcaldia de Gandia per a ser ministra de Ciència i Innovació BR | Gandia./ Des del dilluns 12 de juliol Diana Morant es converteix en la nova ministra de Ciència i Innovació, càrrec que fins al moment havia ocupat Pedro Duque. L’11 de juliol es va celebrar una sessió de ple extraordinari en la qual Diana Morant ha renunciat al càrrec d’alcaldessa. En aquest acte la ja exalcaldessa ha pronunciat unes emotives paraules i ha ex-

plicat que aquesta oportunitat és un nou repte en la seua vida: “amb tota la humilitat, però amb la promesa i el convenciment de deixar-me la pell en l’encàrrec: seguir transformant, des d’una altra dimensió, els mecanismes i les condicions que ens porten cap a un futur més pròsper, feliç i sostenible, per a totes i tots”. La nova ministra ha donat les gràcies a tota la cor-

poració municipal: “Puc garantir-vos que el meu compromís amb Gandia continua intacte, tot i que ara s’amplia al conjunt de l’estat. Puc deixar el càrrec, però el que tinc claríssim és que mai renunciaré a la meua ciutat, als meus amics, als meus ideals i principis, que han guiat el meu camí i m’han fet ser com sóc i arribar fins ací”. Amb la renúncia de Diana Morant a l’alcal-

dia, el lloc d’alcalde l’ha ocupat José Manuel Prieto. El nou alcalde ha assenyalat que accepta el nou càrrec “amb tota la humilitat, i amb l’orgull més gran per a qualsevol ciutadà: ser l’alcalde de la seua ciutat. Em coneixeu. Ens coneixeu a tots, certament. I vull tindre un reconeixement pel suport i l’estima que sempre ens heu demostrat, també en els moments difícils”.

BR | Gandia./ Fa tan sols uns dies que José Manuel Prieto va ser investit com a alcalde de Gandia, després que Diana Morant renunciara al càrrec per a ser la nova ministra de Ciència i Innovació. Ara Prieto, ha mantingut una reunió amb el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que ha felicitat al nou alcalde pel seu nou càrrec i ha expressat l’orgull com a valencià que suposa tindre a Diana Morant com a ministra en el Govern d’Espanya. A més, també s’han abordat diversos temes que actualment s’estan gestionant entre les dos administracions, la lo-

cal i l’autonòmica. Puig ha reafirmat el seu compromís amb Gandia i, José Manuel Prieto, per la seua part, ha declarat que: “ha estat una reunió molt positiva. Gandia i els seus ciutadans poden tenir clar que tindrem el suport del president i el Consell en tots els projectes que actualment tenim en marxa com el Palau de Justícia, el Centre Soci Sanitari de Roís de Corell o al Pla Edificant, projectes que facen valdre la importància de la cosa pública. Seguirem afrontant els reptes comuns i asseurem les bases per seguir obrint la millor etapa de Gandia juntament amb l’ajuda de tots”.

La Casa de la Marquesa homenatjarà el Tio de la Porra en la Fira i Festes

Serà una exposició que estarà composta de diverses parts, i que se situarà a la planta baixa a partir del 10 de setembre fins al termini de la Fira BR | Gandia./ La Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia acollirà enguany l’exposició ‘El Tio de la Porra’ amb l’objectiu d’homenatjar la Fira i Festes de la nostra ciutat, que se celebrarà d’una manera alternativa a causa de la pandèmia. El primer document escrit que fa referència a aquest personatge de ficció que protagonitza la celebració de les festes de Gandia data de l’any 1871, és a dir, fa 150 anys, encara que la seua tradició és anterior. En aquest escrit es descriu al Tio de la Porra com un “figurón de farsa que anuncia les festes vestit al son del tambor”. Els departaments de Cultura i Polítiques Festives, han fet una crida a la ciutadania de Gandia per a qui vulga cedir materials relacionats amb aquest personatge, com fotografies, gravacions o

Inma Rodríguez al plenari de Gandia./

Inma Rodríguez nova regidora de Gandia

La nova regidora gandiana assumeix les competències de Benestar Social i la presidència de la Junta de Districte de Corea

Algunes de les imatges antigues que podem vorer del Tio de la Porra./

elements de la seua vestimenta, podran exposarho amb la resta dels objectes que estaran a la mostra. Els objectes se-

ran retornats als seus propietaris en finalitzar la Fira. L’exposició estarà dividida en diferents parts, i

estarà ubicada a la segona planta de la Casa de la Marquesa des del dia 10 de setembre, durant tota la fira.

BR | Gandia./ Gandia ha celebrat el primer ple municipal amb José Manuel Prieto com a alcalde. Durant aquest plenari, ha pres possessió Inma Rodríguez Calderón al seu nou càrrec com a regidora del Grup Municipal Socialista de la localitat. Ara, Rodríguez serà l’edil de Benestar Social, i a més, presidirà la Junta del Districte de Corea. Inma Rodríguez exerceix d’auxiliar d’infermeria en una residència de la tercera edat, des de l’any 2007, on va ser delegada

sindical per UGT des de 2016 fins a 2020. Respecte a la seua participació en la política, és militant del PSPV-PSOE des de l’1 de gener de 2011, i des de l’any 2018 forma part de la Comissió Executiva Municipal del PSPV-PSOE de Gandia, on en l’actualitat ocupa el càrrec de Sostssecretària de Territorial, coordinant el Consell Territorial. A més, també des de 2018, és membre del Comité Comarcal del PSPVPSOE de la Safor-Valldigna.

gandia

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

muro d’alcoi

Rutes i paisatges

MURO Mil racons per descobrir pas a pas a Muro d’Alcoi Coneix Muro i les seves pedanies l nord de la província d'Alacant, a una altitud de 399 metres, i a la comarca de El Comtat, està ubicada la localitat de Muro d'Alcoi. Aquest poble ofereix una gran quantitat d'oferta turística rural excel·lent per a tots aquells que són amants de la natura, ja que gràcies a la seua posició geogràfica es poden fer diferents rutes a paratges que estan als voltants del municipi. Concretament la localitat ofereix cinc senders homologats, el primer d'ells és el recorregut que es realitza en direcció est de la Serra de Mariola, que comença a la Creu Roja de

Muro, i acaba al mateix lloc. En aquest recorregut es passa pel Club de Tenis de la Plana, el Barranc de la Quebrantà, la caseta de la 'Cigala', el mas El Magre, el Racó Llobet, la Font del Xop, la de la Boronà i pel Barranc de la Curruspenya. La segona ruta és a la Penya el Frare, que té una dificultat de la marxa fàcil i compta amb un recorregut d'uns 10 km, que es pot fer en més o menys quatre hores. El camí va pel nord de la Serra de Mariola. Comença a l'Ermita de Sant Antoni, i finalitza al mateix punt. Per als més experts està la

ruta en direcció al Benicadell, que té una dificultat més difícil, i té una distància de 21 km, que es poden fer en set hores. També és un recorregut en anell, ja que comença a la Piscina Municipal de Muro, i finalitza en la mateixa localització. Es recomana començar la ruta en direcció Gaianes i baixar pel port d'Albaida. A més, Muro d'Alcoi té diferents pedanies, i per a poder conéixer-les també hi ha una ruta especial. Amb un total de

18 quilòmetres, i quatre hores i mitja de duració, la ruta comença per la carretera de Setla de Nunyes, i visita l'Alquerieta de Jordà, Benàmer i Turballos, i també per l'àrea recreativa de la Font del Baladre. Però en Muro, no és tot fer senderisme, ja que, també es poden visitar diferents museus com el Museu Viu de l'Oli o la Col·lecció Museogràfica Municipal de Muro. Altres punts d'interés que es poden veure passejant pels ca-

rrers del poble són: l'Ermita de Sant Antoni, l'Escultura del Tio Pep, les Antigues Xemeneies de fàbriques tèxtils i agràries, la Plaça del Palau de la Senyoria, la Biblioteca i l'Arxiu Municipal, el Carrer de Sant Roca, en el qual trobem la font més rellevant de la localitat, la Plaça del Matzem, amb el Castell, el Centre Social i la Casa Bono, el Parc del Batà, l'Ermita de la Mare de Deu, l'Església de Sant Joan Baptista, o l'Edifici de la Música.

almudaina

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Rutes i paisatges

ALMUDAINA L’encanteri de la Serra d’Almudaina i la seua Torre Viu la tranquilitat d’un poble únic la dreta del riu Serpis, i dins de la serra que porta el seu mateix nom està la localitat d'Almudaina. Aquest poble pertany a la comarca de El Comtat, i el seu nom, que deriva de l'àrab significa 'la ciutadella', és a dir, que aquest municipi té el seu origen en l'època musulmana. Amb sols 104 habitants, aquesta menuda població, llar de l’alcalde José Luis Seguí, que és el més veterà del país en el càrrec, pot oferir una visita perfecta per a gaudir de la natura, i d'alguns atractius de la localitat, com per exemple, la visita a la Torre d'Almudaina, que va ser declarada Bé d'Interés Cultural i es va incloure al Catàleg de Monuments de la Comunitat Valen-

ciana. Aquesta construcció està dins del nucli urbà, molt a prop de l'Església Parroquial i juntament amb la Casa Abadia. La seua edificació és de planta quadrada i té uns 15 metres d'altura. La Torre actualment està convertida en un xicotet museu, gestionat pel Museu Arqueològic Provincial d'Alacant. Un altre dels punts d'interés d'aquest municipi és El Calvari, que es pot accedir pujant pel carrer del Santíssim Crist, que té un pendent prou empinat, que està acompanyada per xipreres. Aquest és un dels paisatges més recomanables d'Almudaina. Per a aquells que siguen amants de gaudir de la natura, que el poble estiga tan a prop

de la Serra d'Almudaina és una oportunitat per a fer activitats per la muntanya, com senderisme o rutes en bicicleta. Per exemple, una de les rutes va des d'Almudaina, fins a la Lloma Redona. Té una duració d'una hora i mitja aproximadament. Des de darrere de l'Ermita del Santíssim Crist del Socorro (que pròximament serà restaurada), situada a la part alta del poble, i que es creu que va ser construïda entre 1819 i 1863, es comença aquesta excursió. Al finalitzarla, a la Lloma Redona, trobem un vèrtex geodèsic. Des d'aquest punt es pot contemplar una bona vista del cim de Montcabrer, de la Penya del Benicadell i també del pantà de Beniarrés.

C/ San Bartolomé, 23 ALMUDAINA

T. 653 237 216

www.farmaciaalmudainafmas.com

Tu farmacia más cerca de ti

planes

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

PLANES D’Al-Azraq al Rei Jaume I i el tresor de la donzella de l’Encantà Al país de les cireres n la vall formada per les serres de l'Almudaina, Xarpolar, Cantacuc i l'Albureca, està ubicat Planes de la Baronia, un poble de El Comtat del qual es tenen les primeres informacions sobre ell en època musulmana, quan dominava aquestes terres Al-Azraq. Més tard, aquest municipi va passar a ser de Jaume I. Entre els seus llocs d'interés està l'Aqüeducte i la Font Nova, que formen un conjunt de construccions hidràuliques que aprofiten les aigües de la

bassa de l'Escaleta i la del Canyeret per a regar els bancals que estan als voltants. L'aqüeducte és una construcció de finals del segle XIII i principis del XIV, que porta aigua fins al nucli urbà, i es pensa que també donava aigua al castell de la localitat. Pel que fa a la Font Nova, abasteix d'aigua al llavador municipal. Ja hem mencionat el Castell de Planes, i és que, aquest, és un altre dels punts turístics de la localitat de El Comtat. Situat a la part més

alta del poble, a 472m d'altura, es creu que va construir-se en època almohade, entre els segles XII i XIII. L'edificació compta amb un total de huit torres. Altres llocs d'interés de la localitat són l'Església de Santa Maria, l'Ermita del Sant Crist de Planes o els Molins. A més, Planes, gràcies a la

seua ubicació, ofereix diferents rutes per a poder fer a peu o en bicicleta. Per exemple, es pot passejar de 'Creu a Creueta', que són les dos creus que marquen l'entrada a Planes. Però, sens dubte, la ruta obligada en la visita a Planes de la Baronia, és anar al Barranc de l'Encantà, que segons

explica la llegenda, una donzella encantada custodia un tresor, que serà per a la persona que la trobe en cadascuna de les seues aparicions que es duen a terme una vegada cada 100 anys. En aquest misteriós paratge hi ha diferents Salts d'aigua, com el Gorg del Salt. Per tal d'accedir a aquest punt hi ha diverses rutes a seguir.

c/Bisbe Rafael Sanus, 4 T. 646 307 831 Planes

Cooperativa Agrícola de Planes

Avda. Ciutat de València, 1 03828 Planes (Alacant)

617 395 959 cooperativadeplanes.es

Obert de 7 a 21h. Diumenges de 7 a 14h.

Amb Zona de Descans

banyeres

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Rutes i paisatges

BANYERES DE MARIOLA Dintre del cor de la Mariola i la mirada de Sant Jordi Endinsat al poble de les costeres anyeres de Mariola, com el seu propi nom indica, està al cor de la Serra de Mariola, i és un municipi de la comarca de l'Alcoià en el qual predomina la natura, però amb grans punts importants per a visitar que marquen la història de la zona, i que tenen un gran valor patrimonial. Sens dubte, el seu gran atractiu turístic, històric i patrimonial és el Castell de Banyeres, construït entre els segles XII i XIII, que té origen musulmà, de l'època almohade, més concretament, i que va ser recupe-

rat per Jaume I el Conqueridor, en l'any 1248. Des de la seua torre de l'Homenatge es poden contemplar quatre províncies: Albacete, Múrcia, Alacant, i València, gràcies al fet que aquest castell està a 830 metres d'altura. Als peus d'aquesta fortificació hi ha un altre mirador amb molt bones vistes on està ubicat el monument a Sant Jordi, patró de la localitat. Però aquest no és l'únic lloc d'interés per a visitar a Banyeres, ja que el municipi ofereix moltes alternatives turístiques i

activitats per a fer una visita completa. Algunes d'aquestes activitats són la Ruta dels Molins, o la Ruta dels Miradors, les dos amb inici al Molí de l'Ombria, un punt important per a la història industrial de la zona. Pel que fa a la Ruta dels Molins, és un recorregut en el qual es pot veure tres molins

paperers més emblemàtics de Banyeres de Mariola, dels nous que van estar actius en el riu Vinalopó. En aquestes construccions van treballar molts dels veïns del poble durant molts anys. A més, donant un passeig pels seus carrers, es poden visitar el Museu Fester, el Museu del Paper o el Museu de

l'Espardenya. Per als més experts en el camp del senderisme, està la ruta al cim de la Blasca, el més alt de la Serra de la Fontanella, però, també hi ha altres rutes com la ruta en bicicleta per la Via Verda del Xitxarra, o pels voltants de Banyeres de Mariola, que estan plens de natura.

SÓLO CON CITA PREVIA: 962 862 233 · WWW.CIRCUITV.COM · CONSULTA HORARIO DE VERANO: EN WWW.CIRCUITV.COM

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Rutes i paisatges

GAIANES Viatja de l’Albufera de Gaianes al Benicadell ple d’història, cultura i natura Gaudeix dels paratges màgics d’aquest meravellós poble ls peus de la Serra del Benicadell, a la comarca de El Comtat, està el municipi de Gaianes, que gaudeix d'una ubicació perfecta per a poder practicar diferents esports en la natura i poder visitar tots els paratges que envolten el poble. Un dels punts naturals més atractius de la zona és l'Albufera de Gaianes, que té el seu origen en el segle XV i que hui dia és un lloc amb un gran valor ecològic. És un important humedal, que des de l'any 2004 està dins del Paisatge Protegit del Riu Serpis. Compta amb una superfície d'11,2 hectàrees, i la seua llacuna està molt freqüentada per aus migratòries, i d'altres ocells que han escollit aquest paratge com la seua llar. Per a poder observar bé totes

aquestes aus, es pot entrebesar una passarel·la que condueix fins a l'observatori d'aus per a practicar el 'birdwatching'. Després de fer aquesta visita per l'Albufera, es pot continuar fent rutes per la Serra del Benicadell, una de les més importants de la Comunitat Valenciana, i que fa frontera entre la comarca de El Comtat i la Vall d'Albaida. Aquesta serra s'estén per uns vint-i-cinc quilòmetres i el seu cim, a 1.104 metres d'altura és un gran repte per als senderistes, però que val la pena fer per tal de contemplar les vistes tan a prop del cel. Per a poder accedir, hi ha diferents rutes que es poden fer a peu, i també en bicicleta. En aquesta serra es conserven algunes restes del cas-

BAR · RESTAURANTE

LA PISCINA GAIANES Salón de Banquetes y Celebraciones

Reserve su mesa Tapas típicas · ALMUERZOS · MENÚ DIARIO c/Mare de Déu de la Llum, 43 · GAIANES

865 574 240 · 673 100 212

tell, construït en època cristiana, i està un dels jaciments més destacats dels primers assentaments humans, Serca, del mil·lenni II aC, a més d'altres jaciments com la Cova Negra. A més de practicar esports en la natura, també es poden veure al municipi elements d'interés patrimonial i cultural. Per exemple, l'església de Sant Jaume Apòstol, que va ser construïda en el segle XVI sobre una mesquita; o l'ermita de Sant Francesc de Paula, ubicada en la part alta del calvari, i que es va edificar a principis del segle XVIII. I si es vol finalitzar la visita amb un museu, Gaianes té el seu Museu Etnològic en el qual s'explica la tradició del poble en el cultiu d'oliveres i la producció d'oli.

LA PISCINA

GAIANES TERRAZA DE VERANO

gaianes

millena

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Rutes i paissatges

MILLENA El plaer de perdre’s entre olms, ametllers i oliveres mil·lenàries a la vall de Travadell Un poble amb encant i tradicions n dels pobles de la comarca de El Comtat és Millena, encara que també és conegut com a Billeneta, el seu antic nom. Un municipi ubicat en la Vall de Travadell i que té orígens moriscos, del que destaquen els seus cultius d'oliveres i ametllers, que fan un paisatge únic en la zona. La història i la natura s'uneixen en Millena, i fan que la visita siga una experiència completa. Alguns punts importants que s'han de veure en aquesta parada per Millena és el castell de Travadell, d'estil musulmà; o la Torre de Millena, que va ser declarada Bé d'Interés Cultural; l'església el poble, que té un gran campanar, una creu feta de

nacre, i un quadre atribuït a l'important pintor El Greco. En la mateixa plaça on està ubicada aquesta església, es pot veure un espectacular om centenari. A més de visitar el poble, Millena també compta amb grans atractius naturals, i un dels més destacats és la Penya del Dimoni, amb el seu petròglif, que és una figura en forma de creu que té una grandària d'uns 2 metres de llarg, i quasi un metre i mig d'amplària, que està en una zona que es creu que va servir per a l'extracció de carreus. Aquest conjunt de gravats sobre pedra, consta d'una creu, i a més de més símbols, entre els quals estan dos figures amb forma

de huit. Però, a més de la Penya del Dimoni, en Millena es poden contemplar altres paratges com la Penya el Corb, els Cauets, la Cova dels Xiulits, la Font de l'Aigüeta, la Font de Dalt, o la de Baix. I és que, entre tants llocs als quals poder anar, tant al poble, com als seus voltants, visitar Millena pot ser una de les opcions perfectes per als amants de la natura, que els agrade gaudir dels paisatges que envolten la zona de El Comtat mitjançant diferents activitats com el senderisme, o rutes en bicicleta; i que també ofereix la possibilitat de descobrir la història de la zona.

alcoleja

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Rutes i paissatges

ALCOLEJA A la porta de la Marina i entre salts d'aigua, balses, aqüeductes i brolladors El lloc perfecte per gaudir de les passejades per la natura ntre la Serra d'Aitana i Serrella, fent frontera entre les comarques de El Comtat i la Marina Baixa, encara que pertany a la primera d'elles, està ubicada la població d'Alcoleja. Aquest és una localitat típica de muntanya, a 739 metres per damunt del nivell del mar, que es creu que va ser poblada pels moriscos fins que van ser expulsats en 1609 per Felip III. Alcoleja actualment té una població d'uns 180 habitants, però encara que siga un poble menut, és perfecte per a desconnectar i gaudir de la natura, al costat de la serra més alta de tota la província, la d'Ai-

tana (1535 m). Per ser el poble que està més a prop del cim de la Serra d'Aitana, i el més alt d'Alacant, hi ha moltes excursions a peu per la zona que tenen el seu inici en aquest municipi. Però a més, per als amants de la bicicleta, també es poden fer rutes amb aquest vehicle pel Port de Tudons. El seu termini municipal també és perfecte per aquells aficionats a la caça i a la recol·lecció d'esclata-sangs durant l'hivern. Algunes de les principals rutes que es poden fer des d'aquest poble són a la Serra Carrascal, la ruta circular a la Font de l'Arbre

Alcoleja millora el seu casc urbà

Des de l'Ajuntament, s'ha millorat la pavimentació i s'han senyalitzat els carrers BR | Alcoleja./ L'Ajuntament d'Alcoleja està treballant per a millorar el nucli urbà de la ciutat i millorar la vida dels veïns i veïnes del poble. Per això, han estat arreglant alguns dels carrers del poble. S'ha pintat i s'ha posat nova senyalització per als

vehicles i per als vianants. A més a més, també s'ha arreglat el paviment i la calçada. Totes aquestes millores també són molt útils per als visitants que trien el turisme rural i Alcoleja com a destí, ja que els ajuda a anar de forma fàcil pel municipi.

o a la Cima de Serella, a la Font de la Forata, les simes del Partagat o pel Port de Tagarina. Als voltants d'Alcoleja es poden trobar salts d'aigua, balses, aqüeductes, i brolladors, o passejar a prop del riu Frainós. Entre el patrimoni històric i cultural que es pot veure al municipi estan les restes del Palau i la Torre dels Marquesos de Malferit, que van ser els senyors d'Alcoleja, i que està al costat de l'Església Parroquial de Sant Vicent Ferrer. Un altre dels seus punts d'interés és la seua pedania Beniafé, en la qual es pot visitar l'ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, que es va construir

11 municipis de l'Alcoià i Comtat seran recorregut de la'Vuelta’'

Aquesta etapa tindrà lloc el divendres 20 d'agost i començarà des de Gandia per a finalitzar en Alacant BR | Alcoleja./ Un dels esdeveniments esportius de l'estiu és la 'Vuelta Ciclista España', i enguany una de les etapes passarà per un total d'11 municipis de les comarques de l'Alcoià i El Comtat. Els competidors d’questa etapa tindrà lloc el divendres 20 d'agost i co-

mençarà des de Gandia i travessaran l'Orxa, Beniarrés, Gaianes, Muro, l'Alqueria d'Asnar, Cocentaina, Alcoi, Benilloba, Benasau, Alcoleja, Sella, Relleu, La Torre de les Maçanes, Xixona, i Tibi. La carrera finalitzarà en el conegut 'Balcó d'Alacant'.

otos

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Rutes i paisatges

OTOS Allà on el Sol i les ombres marquen el temps i el moment El poble dels rellotges de sol En la comarca de la Vall d'Albaida, està la localitat d'Otos 'el poble dels rellotges de sol', i que per a alguns, és considerat com un museu a l'aire lliure, ja que per tot el municipi es poden observar nombrosos rellotges de sol. Aquesta peculiaritat va nàixer en 2005 gràcies a la creació de la 'Ruta dels Rellotges de Sol'. El projecte va consistir en el disseny de 8 rellotges solars d'artistes Valencians que compten amb molt prestigi a nivell nacional i internacional com Arcadi Blasco, Rafael Armengol, Manuel Boix, Toni Miró, Andreu Alfaro, Artur Heras, Elisa Martí, i Rafael Amorós, cadascú d'ells va fer un rellotge de diferent grandària i format. Alguns d'ells fan homenatge a personatges famosos de la localitat, com el de Mariano Seguí, que va crear-se en 2004 per a commemorar l'aniversari de la seua mort. També hi ha altres de majors dimensions que ocupen espais públics de poble, com el que està situat a la plaça principal del

poble, creat per Andreu Alfaro. A hores d'ara Otos ja té repartits per tot el poble més d'una trentena de rellotges, i per a veure'ls tots i conéixer els detalls de cadascun d'ells, com el seu funcionament, la voluntat de cada creador i la història que amaguen; es pot fer una visita guiada que comença a la Plaça del Llauradors, i finalitza al Palau del Marqués de Sant Josep, on es pot gaudir d'altre punt d'interés del municipi, que és la Col·lecció Permanent d'Art d'Antoni Miró. Altres llocs que s'han de visitar durant l'estança en Otos és l'Església Parroquial de la Immaculada Concepció, d'estil neoclàssic-jesuític, que va ser construïda entre els anys 1724 i 1748; l'Ermita de la Mare de Deu dels Dolors, del segle XVIII, però que ha sofrit diverses reformes, la Font de Baix, el Paratge del Camí del Pou, o sempre està l'opció de poder gaudir de rutes de senderisme o en bicicleta per la Serra del Benicadell.

C/ SANT CRIST, 1 · OTOS · Reserves: 96 235 80 32 / 620 588 724 www.ruralotos.com · casa@ruralotos.com

46 VOLS QUE EL TEU ANUNCI DESTAQUE?

UN MÒDUL PER TAN SOLS 6€

Serveis &Treballs GENERALS - Se ofrece ayudante de cocina para cualquier oferta, limpieza de cristales, limpieza general, reponedor, ay de cocina. Experiencia y vehículo propio. R: 678 052 407 Jaime. < Se ofrece chico para arreglos en general: pintura, bricolaje, montaje de muebles, etc. Precios económicos. R: 600 717 491 Pablo. - Se ofrece mujer para trabajar en cualquier oferta laboral como interna o externa. Con disponibilidad. R: 632 61 92 10/ 620 63 83 31. - Se ofrece chico como ay. de cocina y limpieza de salones,

classificats

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

bares, restaurantes... para cualquier oferta laboral. R: 643 211 190. ADMINISTRACIÓ < Se ofrece administrativa seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634 409 978 tardes. COMERÇ - Se ofrece chica como dependienta, camarera o en comercio. R: 607 092 506. - Se ofrece chica como dependienta, camarera, reponedora o para cualquier oferta. R: 643 211 190 Fátima. < Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza. R: 633 068 537 Esmeralda. HOSTALERIA

Anuncis Classificats

- Se ofrece chica como camarera, cuidado personas mayores o para cualquier oferta, con experiencia. R: 617 280 991. < Se ofrece camarero de 30 años con experiencia en el sector hostelero. R: 642 95 39 30/ 634 25 52 66. REFORMES i CONSTRUCCIÓ < Se ofrece chico para pintar pisos, fachadas, garaje, presupuestos sin compromiso R: 682 67 56 89. - Se ofrece chico para trabajar en obra o pintar para la comarca, con experiencia. R: 675 67 64 85. SERVEI DOMÈSTIC - Se ofrece persona para cuidar niños o personas mayores o para limpieza del hogar. Tere. R: 618 03 50 35.

- Se ofrece chica para limpieza, hosteleria o cuiddo de mayores. Tere. R: 642 024 998. - Se ofrece señora para el cuidado de mayores y niños o limpieza en general, con recomendaciones. Seria y responsable. R: 688 465 514 Inés. < Se ofrece chica responsable para tabajar en cuidado de niños, mayores o personas enfermas, dia y noche, también para trabajo en hosteleria, don de gentes. R: 642 024 998 Amalia. - Se ofrece señora para limpieza, cuidado de personas mayores, o cualquier oferta laboral, responsable y trabajadora. R: 642 303 358 Antonia. - Se ofrece señora para limpieza en general por horas. R:

650 725 093. ALTRES - Agente fotógrafo busca modelos con o sin experiencia de 18 a 55 años. R: 608 06 05 94. - S'ofereix xic amb 19 anys com a ajudant de perruqueria amb 2 anys de titulació en perruqueria i estètica. R: 690 380 507. - Se ofrece señora para trabajar como conserje o recepcionista, limpieza en clínicas u oficinas y para compañia de mayores, experiencia. R: 695 552 346. SERVEI ASSISTENCIAL - Se ofrece mujer como interna o para el cuidado de enfermos a domicilio o en hospital por las noches. R: 633 782 733.

< Se ofrece chica rsponsable con mucha experiencia para el cuidado de niños, de lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina. - Se ofrece señora rsponsable y seria con mucha experiencia para el cuidado de personas mayores, de lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina. < Se ofrece chica para el cuidado de personas mayores, interna. R: 642 926 802. - Se ofrece mujer para el

Telèfon 24 Hores

96 554 80 01

cuidado de personas mayores, niños o limpieza, cualquier oferta laboral. R: 658 084 537. CLASSES PARTICULARS - Se ofrece persona para conversación en francés nativo. R: 625 38 46 00. < Se ofrece licenciada para dar clases de inglés, de todos los niveles A2,B1,B2 y C1 y primaria, secundaria y bachiller. R: 677 36 75 03. -Se ofrece licenciada para dar clases de primaria de todas

las asignaturas y de secundaria lengua, valenciano, geografía e historia. R: 677 36 75 03. < Se ofrece profesora con experiéncia para dar clases de inglés, matemáticas, química o repaso general. R: 619 623 458. DEMANDES - Es necessiten soldadors amb experiència. Remitir CV: empleoenalcoy@gmail.com

pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas. DPD NO CLASSIFICABLES - Vendo tubos de pvc de 25 cm de diámetro. R: 635259881. - Vendo tres escopetas económicas: 1 Franchi repetidora, 1 Superpuesta Lamber y 1Paralela Victor Sarrasqueta con pletina entera. R: 675 234 519. SALUT i BELLESA - Vendo silla de ruedas en buen estado, también para ir por casa. P: 40€. R: 607 202 407. < Vendo aparato de pre-

soterapia nuevo, con 2 perneras, aparato punciones, faja... costó 2.500 E. P: 1.300 E . R: 661 762 901. < Vendo carro con silla para persona mayor. P: 60 E. R: 625 415 449. < Vendo scooter mobil, 4 ruedas, se puede regular velocidad. R: 661 088 171.

VENDO SOLAR EN ALCOI PERFECTO PARA EDIFICACIÓN DE CASA UNIFAMILIAR CTRA. LA RIBA, ZONA VIADUCTO, A 5 MINUTOS DEL CENTRO Y ZONA NORTE. 180M2. POSIBILIDAD DE CONSTRUCCIÓN HASTA 3 ALTURAS + GARAJE. BARRIO TRANQUILO, BUENOS VECINOS.

SUPER-OFERTA 50.000 E. · R: 657 784 146

Temps Lliure

&Festers

TRAGES FESTES i FILAES - Vendo traje de ligero para niño de 8 a 10 años, completo con bolsa y metales y traje para adulto. Precio a convenir. R: 620 445 515. - Vendo traje de la filà Muntanyesos de la talla 1012 años. Precio a convenir. R: 676 463 218. - Vendo trajes de abencerraje completos, para adulto XXL, adolescente y niño. R: 616 182 445. - Vendo traje de abencerraje completo para adulto. P: 300€. R: 617 902 255. - Vendo traje de mozárabe para adulto, talla 46, completo sin casco ni capa. R: 630 147 439. CÀMPING i CARAVANES -Vendo caravana Rolleraloma 435F con avance y accesorios. R: 639 009 118. - Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda

Terrenys &Immobles PISOS - Vendo 1º piso en Av.Diputación, 7 de Benilloba, 98m2, comedor, 4 habitaciones, 1 cuarto de baño y un aseo, una cocina grande y reformada con un patio, terraza con salida desde el comedor y una habitación, cuarto trastero.Reformado. R: 650 11 11 26. - Vendo 4º piso en Av.Diputación, 7 de Benilloba, 98m2, comedor, 4 habitaciones,1 cuarto de baño y un aseo, cocina con galería y despensa, terraza al comedor y habitación y en el cuarto de estar tiene una chimenea, cuarto trastero. Reformado. R: 650 11 11 26. < Vendo 2ºpiso en Ctra. Molinar, y a C/Sant Vicent, 3 dormitorios, comedor-salón, aseo, cocina, terraza comunitaria. R: 639 060 070 Fina / 630 579 808 Anita. PISOS LLOGUER - Alquilo 2º piso en zona Santa Rosa de Alcoi, ascensor, semiamueblado, 2 habitaciones, aseo, comedor-salón, cocina. P: 270 €. R: 639 608 868. - Busco piso en alquiler sin

Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y toldo, excelentes condiciones. R: 689 510 449. OCI i JOGUETS - Vendo futbolín 4 patas convertible en mesa de Ping-pong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020. < Vendo mesa de pinpon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16. MATERIAL ESPORTIU i BICICLETES - Vendo bicicleta Konnor. En buen estado. P: 60 euros. 635 259 881. CURSOS-LLIBRES-REVISTES - Compro libro História del Alcoyano Tomo 3. R: 655 199 666. COL·LECCIONISME i ANTIGUITATS - Compro trenes de juguete de Rico y Payà. R: 655 199 666. - Compro tebeos antiguos años 40-65. R: 722 341 776. - Vendo muñeca rosaura. R: 608 205 942.

- Vendo 1 belén completo. R: 608 205 942. ANIMALS i ACCESSORIS - Vendo 2 monturas de caballo, espuelas, bocaos, pechos petrales, varitas. R: 680 36 03 85. Enrique. - Vendo jaula para animales. R: 633 507 624. PLANTES < Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos antiguos. R: 627 700 721. - Vendo bonsais y prebonsai. R: 687 887 046. FOTOGRAFIA i VÍDEO - Vendo cámara cannon eos mark ii 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819. MÚSICA, HI-FI

muebles por la zona Centro o Santa Rosa de Alcoi. R: 639 90 00 39. < Alquilo estudio/loft en Calle Entenza. Amueblado y económico. R: 658 08 37 78. PISOS COMPARTITS - Alquilo dos habitaciones en la Plaza de España en el Centro. R: 640 27 56 46. - Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504. CASES - Vendo casa adosada en el Molinar, 220m2, 2 plantas, reformada. P: 160.000 €. R: 610 604 730 Remedios. - Alquilo local de 100m2 para oficina, con 1 aseo y puerta exterior en Plaza la Font. P: 190 €. R: 646 81 44 93. CASES DE CAMP i XALETS - Alquilo planta superior en casa de campo en El Sargento para todo el año, 160m2, todo nuevo, equipado, con zonas comunes, piscina y paellero. R: 652 371 867. - Vendo casita entre Muro y Benimarfull, 180m2 habitables, agua, luz, terraza y barbacoa. R: 600 384 715. < Vendo casa rural en Vall d’Ebo de 130m2 con 6 parcelas incñuídas (oliveras y almendros), entre 15.000-20.000 m2

de terreno y valorado todo por 46.000 € R: 671 11 98 47. Valerio o Loli. TERRENYS - Vendo terreno de olivos de buena producción en Benimarfull, 3.800m2. P: 8.000 €. R: 610 604 730 Remedios. LOCALS - Alquilo planta baja como estudio artístico o diseño o comercio en plaza Emilio Sala de Alcoi. R: 606 682 485. < Vendo planta baja de 500m2, con salida de emergencia, oficinas y cuarto de baño adaptado. R: 659 07 24 01. OFICINES (1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico. R: 656 827 818 Victor. TRASPASSOS - Vendo/alquilo ‘Nuestro Bar’ en c/Isabel la Católica de Alcoi, listo para entrar trabajar. P: 80.000 €. R: 610 604 730 Remedios. < Vendo restaurante casino Benilloba compuesto de tres plantas de 200m cada uno, reformado y listo para trabajar. P: a convenir. R: 610 036 985. GUARDAMOBLES - Alquilo local guardamue-

- Vendo altavoz, amplificador. R: 669 71 09 54. < Vendo minicadena aiwa mod. N SK550, 2 altavoces, a estrnar: P: 60 E. R: 659 559 010. DISCOS-PEL·LÍCULES-DVD-CD’S - Vendo muchos dvd´s, uhs de películas antiguas y colecciones de libros de historia universal, national geografic, … R: 635 25 98 81. - Vendo discos de vinilo. R: 680 557 565. INFORMÀTICA - Vendo tablet huawei t310/4g con poco uso, regalo teclado. P: 150 E. R: 661 762 901. < Vendo ordenador de

mesa . P: 80 €. R: 635 25 98 81. -Vendo ordenador portátil 465 gb, dvd, rw (D). Sistema windows HD color: P: 200€. R: 693 56 25 10. VIDEOCONSOLES - Vendo mandos de juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. P: 20 E. R: 660 159 198. T.V.-VÍDEO-DVD - Vendo tv 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97. TELEFONIA-GPS - Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721. INSTRUMENTS - Vendo bandurria nueva con sonido especial y per-

A SAN JUDAS TADEO

BUSCO TERRENO

reza 9 ave marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas.

con calificación rústico en termino de alcoi que tenga pequeña construcción o no en el mismo terreno

R: 689 668 486

VENDO 1º PISO EN AV.DIPUTACIÓN, 7 DE BENILLOBA, 98m2, comedor, 4 habitaciones, baño y un aseo, cocina grande y reformada con patio, terraza con salida desde el comedor y una habitación, cuarto trastero. reformado. R: 650 11 11 26 - VENDO 4º PISO EN AV.DIPUTACIÓN, 7 DE BENILLOBA, 98m2, comedor, 4 habitaciones, baño y aseo, cocina con galería y despensa, terraza al comedor y habitación y en el cuarto de estar con chimenea, cuarto trastero. reformado. R: 650 11 11 26

fecto. R: 966 109 538. - Vendo órgano casio con patas. P: 120€. R: 660 35 94 47. <Vendo bateria completa musical totalmente nueva. Económica. R: 96 651 70 77. RADIO AFICIONATS - Vendo walkie-talkie nuevos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134. REPRODUCCIÓ - Vendo máquina de escribir. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de escribir. R: 608 205 942. REGALS-CRIDES-EXTRAVIAMENTS - A san Judas tadeo reza 9 Ave Marias durante 9 dias,

bles 100m2 con todos los servicios, en la zona Pla de la Font de Cocentaina. P: 180€. R: 646 814 493. NAUS INDUSTRIALS APARTAMENTS - Aquilo apartamento en Campello con 2 habitaciones, salón-comedor, cocina, piscina, jardin comunitario, 2ªlinea de playa. R: 680 172 195. - Aquilo piso en Campello, urb. completa. Todo el año o larga temporada. R: 96 592 65 92. PLACES DE GARATGE - Vendo plaza de garaje en C/ Xixona nº3, Santa Rosa. Precio 8.500 euros. R: 652 59 98 08. Paco. < Alquilo plaza de garaje en Parking Colon de Alcoi, coche pequeño o moto, económica. R: 653 641 571. - Vendo 2 plazas de garaje en c/Perú , 63 de Alcoi, mediana y pequeña. R: 635 198 750. PISOS-CADIRES BALCONS FESTES

Casa&Llar MOBILIARI - Vendo sillón relax levantapersonas, abatible, tela antimanchas marrón con 2 motores. P: 350 €. R: 648 558 101. - Vendo habitación de matrimonio en buen estado. R: 696 630 862. - Vendo sofá de 2 plazas estampado, en buen estado. P: 70 €. R: 639 90 00 39. MOBLES D’OFICINA i COMERÇ - Vendo barra de bar de 1 m. con frontal de cristal, 2 estantes + 1 para objetos, bien conservada. P: 50€. R: 607 202 407. < Vendo dos sillas de oficina en buen estado. P: 40 y 30 €. R: 635 25 98 81. -Vendo mesa de oficina con cristal y las patas metáli-

Rodes &Motor TURISMES - Vendo Skoda fabia con 170.000 km, con itv pasada y recién cambiadas las ruedas. 1.200 motor y con 15 años. P: 2.300 €. R: 667 58 16 93. < Vendo volkswagen passat gris plata. P: 1.000 € R: 694 449 801. - Vendo bmW 318 TDI, económico. R: 642 953 930. - Vendo seat ibiza 190 con las ruedas cambiadas recientemente, en buen estado, ITV y seguro en vigor, mejor ver y

GRACIAS A SAN JUDAS TADEO

Editorial Necesita Comercial para Ventas en comarcas Con experiéncia en publicidad Alta S.S. + incentivos Interesados concertar entrevista

T. 96 554 01 68

AJAR

cas de 80X160C,. P: 70€. R: 675 60 19 46. DECORACIÓ - Vendo cuadros artísticos. R: 626 58 47 14. -Vendo dos espejos uno cuadrado y otro ovalado dorados. P: 30 € y 40 €. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66. ROBA i COMPLEMENTS -Vendo abrigos de paño, trajes de caballero beig, cazadora caballero Fred Perry, 2 chaquetones visón, Abrigo Astracan. R: 608 205 942. BRICOLATGE - Vendo 60mts tubo polietileno PN -16 de 50mm. R: 626 485 230. < Vendo radial de 230 angular. R: 647 98 84 78. Julia. - Vendo sierra circular casals. R: 647 98 84 78. Julia. FUSTERIA D'OBRA i TANCAMENTS - Vendo ventanas de aluminio: 2 de 120 x 128 con per-

siana; 1 de 1’20 x 100 con persiana, 1 contraventana de aluminio de 120 x 100cm. P: 626 485 230. - Vendo 2 puertas de roble. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo 3 ventanas, una con marco y las otras dos no. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS - Vendo radiador electrico N ika P: 30 € . R: 699 164 059. - Vendo estufa butano P: 20 € . R: 699 164 059. - Vendo 3 botellas de butano de aluminio, económicas. R: 628 755 288 Simón. < Vendo cocina de butano y eléctrica mixta. R: 669 71 09 54. - Vendo congelador d 1,40 largo y un TV de 21 pulgadas. Económico. R: 642 95 39 30/

675 23 45 19. SANEJAMENTS - Vendo inodoro y bidet color blanco, nuevos, grandes. P: 100 E. R: 637 085 873. - Vendo fregadero inoxidable 2 senos, 80x 50cm. R: 626 485 230. < Vendo encimera nueva con 3 fuegos de inducción. P: 150 €. R: 654 50 23 26. BEBÈS i ACCESSORIS - Vendo cuna convertible de 70x90cm para cama de 90 a 100,50 cm, con cambiador de 3 cajones. P: 250 €. R: 620 445 515. - Vendo carro tres piezas con saquitos de invierno para silla y maxicosi, color turquesa, ruedas grandes. P: 230 E. R: 694 449 801.

probar. P: 900€ R: 628 412 727. TOT TERRENY < Vendo nissan patrol 2.8, (A-BV) con AA y CC. P: 900 E neg. R: 627 950 589. INDUSTRIALS - Vendo 2 cajas de herramientas para maquinaria pesada (camiones, etc). R: 622 494 821. < Vendo generador diesel Perkings de 7’5kw. P: 1.100 E. R: 661 252 328. FURGONETES - Vendo furgoneta mercedes diesel modificada convertida en volquete. P: 1.200 E. R: 661 252 328. < Vendo berlingo de 06’, perfecto estado. P: 2.300 E.

R: 646 933 958. TRACTORS i REMOLCS -Vendo remolque de mula mecánica. R: 642 953 930. -Vendo cuba de sulfatador de 600l. Y pistolas totalmente reaparadora. R: 642 953 930. CAMIONS < Compro encimera y remolque para camion. R: 607 321 069. MOTOS i QUAD - Vendo moto trial gas-gas, 350cc. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo suzuki intruder 250cc. En perfecto estado, 12000 km con extras. P: 1600€, R: 607 221 257. - Compro motos de más

de 25 años de documentación o sin documentación. R: 652 929 137. José. NÀUTICA MAQUINÀRIA - Vendo máquina de coser. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de coser Refrey con motor y armario. y máquina de coser antigua Singer. R: 608 205 942. < Vendo máquina de coser con mueble. R: 680 36 03 85. -Vendo máquina de punto recto industrial. P: 200€ Bien cuidada. R: 646 08 75 35.

el racó jocós

HORÒSCOPS PREVISIÓ ASTROLÒGICA Per Roser Bona / AMIC

Àries (Del 21 de març al 20 d'abril): Amb Venus i Mart per Casa VI, és hora d'atendre la salut. També ets més conscient que has d'augmentar l'exercici físic i trobar l'equilibri emocional a la teva vida. Taure (Del 21 d'abril al 20 de maig): Venus per la casa V pot afavorir un assumpte amorós, però per algun motiu tu ho vius amb certa tensió o desconfiança. Potser cal alliberar-se d'algunes pors del passat. Bessons (Del 21 de maig al 21 de juny): Dies de més trucades i comunicacions vàries. Tornes a tenir notícies d'algun amic o amiga. Pot ser que hagis de resoldre assumptes relacionats amb la comunitat de veïns. Cranc (Del 22 de juny al 21 de juliol): Tens necessitat de controlar els hàbits, especialment pel que fa a la dieta, per guanyar en salut. Per altra banda, t'agradaria fer un gir laboral i provar altres sectors. Lleó (Del 22 de juliol al 23 d'agost): Mercuri amb el Sol a Lleó, inclina que tinguis un discurs una mica egocèntric. Tot i això, pot ser positiu per ordenar idees i millorar la comunicació amb els teus. Verge (Del 24 d'agost al 23 de setembre): El Sol a Casa XII propicia un temps de contenció i cautela. Vols millorar el descans i cerques tècniques de relaxació que t'ajudin. Fins i tot penses a canviar el matalàs. Balança (Del 24 de setembre al 23 d'octubre): Venus i Mart per Casa XII afavoreixen els amors ocults o els sentiments que no goses manifestar. Gaudeixes de trobades amistoses i d'alguna escapada per desconnectar. Escorpí (Del 24 d'octubre al 22 de novembre): Un assumpte professional prometedor sembla que, per ara, es frena o bé queda postergat. En l'amor segueixes actuant de manera prudent, però ja t'atreveixes a pronunciar-te. Sagitari (Del 23 de novembre al 21 de desembre): Pot ser que un viatge planificat hagi de ser modificat per causes de pes o perquè canvies d'opinió. Sigues prudent pel que fa a la salut i atén el teu costat emocional. Capricorn (Del 22 de desembre al 20 de gener): L'amor sembla que et fa anar de bòlit i el que voldries és tranquil·litat al teu dia a dia. Reflexiona sobre si això el que desitges. Si no ho vols, potser toca posar una mica de distància. Aquari (Del 21 de gener al 19 de febrer): Hauràs de fer conscient a la parella que tu també existeixes, ja que es pot mostrar una mica egoista. Si exposes o cerques clientela, els altres estan més receptius. Peixos (Del 20 de febrer al 20 de març): El bon aspecte de Neptú amb Plutó, pot ajudar a oferirte una visió més objectiva d'un tema que et preocupa. Una persona del teu interès, dona senyals que et correspon.

Herbes remeieres per Ferran Albors

GORROMINO

-Ononis viscosa o natrix(Pegamosques, Gavó viscós, Melosilla) - Floració durant tota la primavera. - Es recol·lecta a finals de primavera i a principis de l'estiu, ja que en aquell moment ja no s'enganxa tant. - És una planta adequada per a la inflamació de la flora intestinal, però, sobretot, és un potent antidiarreic. És qüestió de prendre tres tassetes i comença a regular els intestins i gradualment talla la diarrea. REMEI CASOLÀ: El meu oncle Juanito del 19, em deia que és una planta que cal tenir sempre a mà a la farmaciola de casa, perquè en qualsevol moment ens pot fer mal algun menjar o beguda i agafar una diarrea. A més, em va dir que aquesta herba talla la diarrea a poc a poc, ja que no és bo que desaparega de colp, i a més és millor evacuar l'aliment fètid que ens ha fet mal en l'estómac. Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives Recorda que una llapissereta curta pot compensar molts problemes de memòria. Com era la dita? MÉS VAL UNA LL... CURTA,... 1. Continuar, o completar les seriacions. Si la trobes fàcil, prova a fer-ho de cap. • 0 – 1 – 10 - 1 – 1 – 11 – 2 – 1 – 12 – 3 – 1 – 13 – 4 – 1 – 14... pots continuar i continuar... • 9180 – 8271 – 7362 - ... ací para en el 1.908. • 0 - 1 - 2 - 4 - 8 - 11 - 22 - .... si continues amb vint números més, estaràs pel 32.738. 2. Col·loca les paraules al seu lloc i formaràs tres locucions, refranys...diferents; però una de les paraules està compartida i apareix als tres. NO MÉS TÍSIC UNA CURTA, UNA TÉ UN LLARGA QUI QUE QUE MEMÒRIA, TINDRE VAL LLAPISSERETA TÉ MÉS CAMES 1. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ___ __ _____ 2. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ , _ _ _ _ _ _ _ 3. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _____, ___ ___ _______ ______ 3. Escriu paraules que tinguen més de quatre lletres i que la lletra A siga la... ÚLTIMA finestra

PENÚLTIMA portal

ANTEPENÚLTIMA gegant

... tauló

... cànter

Problema d’Escacs #1 per Joaquín Corbí El rei negre està, tancat en el racó. Sabries aprofitar-ho?.Tema Tàctic: Casella clau. Blanques juguen i donen escac i mat en 2 jugades.

La solució en el pròxim exemplar · joaquincorbi7@hotmail.com

EMPRESA DE TRABAJOS VERTICALES PRECISA TRABAJADOR con experiencia en pintura y obra

R: 615 017 767

EL GRAT 725 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - AGOST 2021

Isabel la Católica, 3 · Alcoi

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI

96 633 75 54

Tel.: www.delmercatalplat.com

Servicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

www.lesmuntanyes.com

Plaça d'Espanya, 14 - 4ª Plta. (Ediﬁci Cercle Catòlic d'Obrers) · 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com