EL GRAT 728 by EL GRAT

Nº728 NOVEMBRE 2021 ANY XXXV

L’ALCOIÀ Mostra de teatre amateur‘Teatram’

LA SAFOR Activitats amb l’agenda Sociocultural d’Oliva

LA MARINA Coneixem Pego amb les rutes guiades

EL COMTAT Gaudim de la festa amb el Mig Any Fester a Muro

EL COMTAT

Torna la Fira de Tots Sants a Cocentaina

Les celebracions multitudinàries a les comarques ens encaminen a la normalitat

L’obertura de les restriccions ha fet que es note un petit repunt en la incidència. Des de Sanitat s’ha començat a vacunar de nou a alguns col·lectius de risc

compra de oro

Verònica Cantó

Hasta 50 € /gr. · 24K

Secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Especialistas en tasación de Diamantes

Pep Jordà Guanyar Alcoi

Coneixem a fons la Fundació Mutua Levante

Repasem els temes d’actualitat alcoiana

Yolanda Balaguer Coneixem a la nova alcaldessa d’Oliva

Els nostres artistes

Vicente Colom; exemple d’ampla varietat

Art&Cultura nº23

Èxit del Trail Solidari Quasi 2.000 persones van participar en la nova edició d’aquesta cursa solidària BR | Alcoi./ Aquesta huitena edició del Trail Solidari d'Alcoi ha estat un èxit, ja que la participació en aquesta cursa ha arribat quasi a les 2.000 persones. Des de molt prompte els corredors i corredores van eixir des de la plaça d'Espanya i van afrontar els quilòmetres que tenien per davant amb més ganes que mai. En la meta, davant de l'Ajuntament, es podia veure l'emoció i il·lusió amb la qual els participants van fer aquesta carrera. Els beneficis s'han destinat a la lluita contra el càncer.

REPORTATGE

Ana Calvo: ‘Bailar entre confeti’

Recuperem els oﬁcis del passat

Presentació de ‘Metralla’ a Gandesa

Pablo de Gracia President de la Cambra de Comerç d’Alcoi

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

imatge i poesia

Personatges

Imatge i Poesia Antoni Miró & Josep Sou

A Josep Renau 2014 Artista prolífic i versàtil: pintor, fotògraf, cartellista, fotomuntador, professor, etcètera, prestà un gran servei al món de l’art durant la comtessa de la Guerra Civil a Espanya. Els seus cartells han estat, des d’aleshores ençà, un veritable símbol representatiu de la lluita que enfrontà els bàndols en litigi. També el treball muralista, tant a terres espanyoles com a l’exili mexicà, fou una ocupació i una ferma voluntat de magnificar les causes bàsiques dels malaguanyats perdedors. El seu art, diuen, fou inexcusablement polític. Sempre jugà les cartes republicanes tot contribuint, amb la seua rigorosa oportunitat, a la salvaguarda del patrimoni artístic nacional. Fou Josep Renau, malauradament, un home de l’exili: França, Mèxic, Alemanya Oriental, motivat, naturalment, per les seues idees esquerranes, i pel compromís social que tothora havia assolit. Home allunyat dels oripells i d’enorme treball al ras del terra. Amb esguard un tant taciturn, i amerat de marrons, projecta la mirada vers un infinit que potser no hi és. Antoni Miró tria el posat de perfil i ofereix la concentració de Renau que cerca la quimera més enllà d’aquesta ribera de la vida; més enllà de les causes, totes, que haurien de guarir les nafres que el temps no acaba de tancar, doncs moltes, massa potser, encara resten obertes. J. Sou

Antoni Miró: A JOSEP RENAU 2014/ València (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

mirades

UNA MIRADA AL MÓN

cançons Ovidi Montllor

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

El dia que Alcoi va canviar el destí del món

Imatge: Antoni Miró Lletra: Josep Maria de Sagarra Música: Toti Soler

a haver un moment a l’esdevenir d’Alcoi que ens va situar al capdavant de la història de l’humanitat. Pot ser que en aquella època no hi hagueren xarxes socials però les notícies corrien, no amb immediatesa però sí amb rapidesa. El fet de que a Alcoi triomfara durant uns dies la revolució proletària es va escampar com la pólvora. A Anglaterra i Paris i va haver anteriorment forts altercats però la classe dirigent i patronal seguia semblant intocable. Va ser Alcoi la primera ciutat que va mostrar que a la lluita de la classe proletària li quedava encara molt a dir. Estic parlant d’un fet històric que sembla intencionadament oblidat per les administracions públiques i, òbviament, també per la patronal: la revolta del Petroli. Sentada a l’entrada del Saló de Plens encara observe una placa homenatge a D. Agustín Albors Blanes ‘Pelletes’ mentre espere ser atesa. ¿Homenatge? Els meus iaios em contaven el que a ells els havien contat els seus pares i avis i de cap manera hauria de consentir-se que a una institució pública hi haguera un homenatge a este personatge. Tràgica va ser la seua mort, injustificable la tortura a la que va ser sotmès, però miserable també va ser la seua actuació davant de milers de persones que soles demanaven sobreviure amb dignitat. A més, eixe fill d’industrial jaquetero que va canviar de partit conforme li va interessar que va ser exiliat i després desterrat també va agafar les armes i es va dedicar a disparar des del balcó i finestres de l’Ajuntament a tota persona que tenia a tir. Per aquells que no ho sabeu a juliol de 1873, després d’una gran concentració a la plaça de bous milers de treballadors i treballadores del tèxtil i les papereres acompanyats dels seus fills i filles acudiren a la plaça de l’Ajuntament per demanar solucions als greus problemes que patien. Recordem que a aquella època diverses pandèmies assolien els barris obrers alcoians, les jornades interminables, el treball infantil, malnutrició, la condició quasi d’esclavitud davant d’uns ‘amos’ industrials que podien fer i desfer sobre les vides dels criats i treballadors... com a data sols anomenaré una: un 42% dels xiquets que naixien no arribaven a complir 5 anys. Amb este panorama, amb una població que no tenia por a perdre res perquè res tenia, era normal que després de que l’Alcalde Agustín Albors jugara amb les esperances del proletariat, mentre que eren els patrons els que continuaven dirigint la ciutat, les coses acabaren mal. Es va disparar contra una multitud pacífica ferint i matant als manifestants i a partir d’ahi la gent va decidir que ja hi havia prou. Es van alçar barricades als carrers al voltant de l’Ajuntament i els obrers, armats amb el que pillaven van decidir posar fi a eixa situació. Finalment van poder accedir a l’Ajuntament i agarrar a l’Alcalde a qui defenestraren, mutilaren i arrastraren pel carrer. Òbviament, la repressió va ser molt dura, i no va tindre en compte la joventut d’alguns dels manifestants de tan sols 12 anys. 600 persones van ser empresonades. Va haver penes de presó i també de mort, encara que uns 15 anys després van anar concedint-se indults. Però la histèria i por entre la classe dirigent va ser tal a tota Europa que la relació patró-treballador va quedar marcada per sempre. El treballador va ser per primera vegada conscient del seu poder i el patró també. Als primers intents d’amagar la revolta els burgesos van difondre ‘fake news’, ‘bulos’, amb la clara intencionalitat de des legitimar una revolta marcada per la justícia social. A un pamflet de l’època assenyalaven la bogeria de la revolució del Petroli com “seres arrojados por el balcón, curas ahorcados en los faroles, hombres bañados en petróleo y asesinados a tiros en la huida, cabezas de civiles cortadas y paseadas por las calles, incendio premeditado de edificios, quema y destrucción del ayuntamiento, violación de niñas inocentes”. Però eixos descarats intents de mentida no van anar a cap lloc i la revolta d’Alcoi, la que va deixar la ciutat un parell de setmanes fent olor a petroli, va córrer per tota Europa alimentant les ànsies d’una classe obrera cada vegada més organitzada i donant esperances als milers de persones oprimides en un sistema d’enriquiment desigualitari. Però aci estic, continue mirant la placa homenatge a l’entrada del Saló de Plens. Infame. Si a Franco es va traure de la seua tomba el mateix hauria de fer-se amb esta placa. Perquè este Alcalde que va mantindre eixa situació d’injustícia social no mereix eixe lloc, perquè en les meues venes corre la sang dels valents i valentes que es van alçar per unes condiciones millors, i perquè en la meua memòria continuen vives les històries de les persones que mereixen tindre una placa a la porta del Saló de Plens de l’Ajuntament d’Alcoi. Elles i no altres mereixen l’honor d’ocupar un lloc preferent a la casa del poble. Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Grat- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

Vinyes verdes vora el mar Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster. Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs. Vinyes verdes, soledat del verd en l'hora calenta. Raïm i cep retallat

damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat. Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina... Vinyes que dieu adéu! Vinyes verdes del meu cor... Dins del cep s'adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d'or, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor... Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau cap al tard... Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar!

estimant la lluna Amb una, mirar i estimar la lluna, volar amb ella, és la meva Medusa, quan la mire em quede de perdre i el cor batega i batega, en la immensitat de la realitat més confusa, les seves paraules, els ulls, la seva brusa, oblide els pecats i em llance a l'aventura, d'estimar-la, intentar troba-la i desitjar-la amb cuidada follia. Secrets desvelats cada nit, en cada conversa, em sent despullat en la seva presència, comença l'hora de cridar i convèncer al vent que em porti allí on sigui la seva ment, per recórrer espais infinits, sempre de nit, aus nocturnes que preguen tornar al cau, al teu llit, per somniar, amb l'alé humit, carreres de pler sota els teus pits, carreres per aconseguir perdre el sentit, que tu ets la meva deessa, a pesar que potser jo, tan sols soc un amic. Però de nou continuarà buscant-te, llum de matinada, per donar-te calor, perquè em donis candela, doncs vaixell sense vela, mar endins navega, i en el teu port vull romandre mentre la lluna plena ens enveja, mentre ens vigile i cuide de nosaltres en aquella cala de la nostra terra, i que veja tot el que t'estime i que per fi tu ets meva, cor de lluna plena, que per molt lluny que estem, si la mirem somrient, serem com junts l'un a l'altre, serem un en aquell moment. L’acudit del mes • Manel Fontdevila

Sumari 2 3 4 5-14 8-9 10 11 13 15 16-18 19 20 21-36 23 24 25 26 27

EL GRAT · 728 NOVEMBRE · 2021

imatge i poesia: personatges mirades pixant fora de lloc | à.agulló actualitat alcoià entrevista guanyar alcoi | b.rivas música alcoi ana calvo| b.rivas entrevista pablo de gracia | b.rivas el oficis del passat | p.sellés especial mig any muro comarques centrals valencianes xàtiva SUPLEMENT ART&CULTURA entrevista verònica cantó | b.rivas fundació mutua levante | b.rivas vinticincvacances ovidi | j.sou la veu dels llibres animalcoi

28-29 30 31 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42-43 44 45-53 47 54 55

cicles expositius alcoi | j.sou d’un temps d’un país | v.luna teatram nostres artistes: vicente colom metralla a gandesa ficcions sonora bocairent oliva yolanda balaguer | b.rivas agenda sociocultural oliva rutes pego gandia / bellreguard cocentaina especial fira tots sants cocentaina el poble és savi anuncis classificats el racó jocós

www.amic.media

El Grat cada mes al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes · www.issuu.com/elgratis

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

Difusió controlada Fundat el 1987 EDITA: - Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, depropietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRAT’.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana. Periòdic EL GRAT · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) · Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com • www.lesmuntanyes.com Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Belén Rivas./ Esther Jordà./ Pau Sellés./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Àlex Agulló./ Amàlia Garrigós./ Nèstor Novell./ Moisés Vizcaino./ Ferran Albors./ Assessorament lingüístic: Paco X. Agulló./ Jordi Botella./ Pau Sellés./ Fotografía: X·press./ Coordinació suplement La Veu dels Llibres: Moisés Vizcaino./ Victor Labrado./ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./ Impressió: Localprint./ Publicitat: info@elgrat.com · 626 449 311./

XXIX Pixant fora de lloc per Àlex Agulló i Guerra

opinió

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

ui desbarraré sobre les persones riques. Com de costum la parrafada tampoc és seriosa, ni està sòlidament argumentada. Sí que és cert que, per donar-li formalitat, poden aparéixer dades, fins i tot alguna definició. Al remat fum de canyot. Anem a tall: Segons el DNV (diccionari normatiu valencià), una persona rica és aquella que té molts diners o béns. Per cert, que com és habitual, les definicions parlen masculí. Per a la VIQUIPÈDIA (VICCIONARI) la persona rica és la que té molts diners o recursos. Etimològicament deriva del germànic reiks (poderós), segle XII. Furgant pel CIVAL (corpus informàtic del valencià) comprove que la paraula ric escrita per primera vegada en la nostra llengua apareix els Furs de València (1329). Amb la grafia de rich apareix escrita abans (1296). Però ni amb una grafia ni amb l'altra no tenen massa ressò als escrits literaris. És als sermons de Sant Vicent Ferrer (1410) on apareixen continues referències a les persones riques i no amb intencions massa aduladores. Ocorre el contrari amb la paraula poderós. Comença a aparéixer a un text de 1284 i continua apareixent molt sovint. I per contra, a penes apareix als sermons de Sant Vicent Ferrer. Com si aleshores riquesa i poder no anaren de la mà. El mateix VICCIONARI registra el mot intens com sinònim de ric i les paraules pobre, escàs i insuficient com antònims. En resum, podem concloure que, a hores d'ara, la persona rica a més “d'agraciada” amb molts diners, disposa de recursos, de béns i de poder. Per contra la “desgraciada” persona pobra s'haurà de conformar amb el “xec en blanc” a cobrar després de morta que li promet alguna religió. Ara li toca assumir la seua escassetat i insuficiència. Així es compren que les persones es peguen/ens peguem colzades per accedir a una vida intensa i amb capacitat per accedir a tot. Com cantava l'Ovidi “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Aquesta aspiració a disposar del pa sencer s'ha contaminat i el verb volem (plural, socialitzador i sense exclusions), ha esdevingut en un individualista i singular “vull”.

Jo vull disposar de recursos, de béns, de poder i de molts diners. ¿I a qui no li agrada aquesta proposta? El desig es complica quan et poses a pensar si és possible que totes i tots pugem ser, o viure, com persones riques. Les limitacions del planeta són evidents. Per posar un exemple, el dia que la població a la Xina comence a dutxar-se, com solem fer-ho al nostre entorn occidental, hi haurà aigua suficient? A més de dutxar-te, si continues aspirant a gaudir del pa sencer, ho tens/ho tenim cru. La competència és descomunal. Tampoc no tens massa alternatives, però pots continuar aspirant a formar part d'eixa elit privilegiada. Pots calcular amb els teus ingressos actuals quants anys, segles o mil·lenis necessitaràs per acumular la fortuna que et permeta integrar-te i formar part d'eixa minoria privilegiada. Això sí, sempre et quedarà la possibilitat de derivar algun pessiguet dels ingressos cap a propostes miraculoses que, de sobte, t'eleven als altars de la superabundància: Loteries, apostes i similars et poden pujar al pòdium en un tres i no res. A més a més, sempre podràs excusar-te fent ús de la manida consumeta: “Si tot el món ho fa”. Pot ser no tot el món, però sí una gran majoria del nostre entorn. Més enllà d'aquest grup absolutament majoritari, hi ha un parell més de grups residuals: Una minoria poderosa i rica que fa i desfà sense necessitat d'esperar cap grossa i una altra minoria de persones que qüestionen aquesta distribució tan asimètrica sense massa enveja per no formar part de l'elit que talla el bacallar. No com el grup més extens i normotip, on farien pinya la caterva de gent que més enllà de la crítica a la gent rica, no deixarien passar cap oportunitat per eixamplar i eixamplar, com fora, els seus recursos, el seu poder, la seua capacitat econòmica. Pensar en poder fer o consumir allò que et vinga de gana i en qualsevol moment no deixa de ser engrescador. Preferim ignorar algun petit detallet que fa anys recordava literalment un bisbe (J. Osés): Si hi ha persones riques, és perquè hi ha persones pobres. I jo afegiria que la desproporció, és exagerada. També oblidem, o ens fem “el longuis”,

a la inviabilitat del planeta per poder mantenir el paradigma del creixement permanent. El problema és que parlar del DECREIXEMENT és imprescindible i cada dia més inajornable, però no ven. Electoralment pot ser un suïcidi parlar de la necessitat de reduir, de la necessitat de compartir, de treballar amb justícia i solidaritat amb les persones i el medi. I açò tan sols s'esmenta des d'uns postulats d'esquerres. El problema s'agreuja més quan mirem cap a eixa milionada de persones que malviuen/malmoren en condicions poc saludables mentre veuen que la “civilització occidental” ha estat i està esprement-los tota mena de recursos, materials i personals, per incrementar la “qualitat de vida” d'una part reduïda de la qual no en formen part. I ara que anem veient-li el cul a la saca, que som conscients de la limitació dels recursos, com els venem que han de continuar conformant-se amb les poques molletes que els hem deixat. Primer ens hem menjat el seu pa i ara toca dir-los que la panera s'està esgotant i ja no hi ha prou planeta per a continuar així. Els informes del panel d'experts de l'ONU són demolidors. La teoria està clara. L'esquerra ecologista, amb una visió més global, potser ho tinga clar: En lloc de pegar-se colzades no hi ha altra alternativa viable que la de repartir-nos justament i solidàriament les molles que, de manera respectuosa i sostenible, ens proporciona l'únic planeta que tenim. Açò implica assumir que, moltes persones, no podem continuar amb el mateix ritme de vida actual i també que eixa elit poderosa i privilegiada, haurà de “soltar” un tros considerable de pastís que acumula. ¿I açò com es menja? A hores d'ara, la nomenada “batalla cultural” la tenen guanyada les elits i per golejada. Ens han convençut de què no existeix una altra manera possible d'organitzar el món i moltíssima gent que a penes té accés a alguna molleta minúscula, recolza i dona el seu suport, i el vot, a partits que defensen un model de societat depredador i caduc on pràcticament tots els poders estan concentrats en unes poques mans. Però no tot es compra i es paga, de moment. I viure intensament (intens apareix com sinònim de ric) és possible. Més aïna, és inajornable.

SIDEROPARC · ALCOI · Camí dels Talecons, 6 · Nave 9 T. 96 533 18 66 · F. 96 652 62 16 info@mecanizadosberenguer.com

El sistema capitalista ha fet crac. per Miquel Ripoll./

o escarmenta molta, massa gent, després de tot el passat amb la pandèmia, que ha sigut un assaig d'allò que ens passarà en pla col·lapse, de recursos i per tant financer; em referisc a l'emergència climàtica, el canvi climàtic ja no és res comparat al que vindrà. Avui veient les notícies de l'única cadena que es pot veure, À Punt, un "industrial" del turisme deia que "batiremos todos los récords" referint-se al consum, a tots els viatges: els creuers (en els que pots ballar?, banyar-te en piscina?) per cert a Venècia els han prohibit; i viatjar en avions que no saps ni on et porten... Tot açò en compte de pensar a canviar rapidíssimament de model turístic, de model productiu i de fer menys la punyeta a la mare naturalesa. Ara ja ens tenen dominats en tots els assumptes importants com hem comprovat recentment: gasolina, gas, llum, aigua (ai!, dels municipis com el d'Alcoi que tinguen per culpa del seu govern, en aquest cas PSOE, l'aigua en mans privades). Dediquem-li més temps a la bona vida: passejar per la vora de la mar, dibuixar, llegir, escriure encara que no sapiguem (com jo), escoltant bona música (per exemple la de l'Ovidi i Toti). En definitiva aprofitar millor el que ens ha tocat viure. I altre tema important, defensant tot allò que siga de proximitat, per exemple en els aliments: no comprar en supermercats que importen productes de països llunyans i que després se les donen d'espanyols, vanagloriantse de "ser una de las personas más ricas de España" això sí, destruint milers de llocs de faena en la terra que vivim.

actualitat alcoi

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

És l'hora d'agafar l'últim tren. per Sergi Rodríguez Castelló Membre de l’executiva d’EUPV./ videntment, l'afirmació no s'ha de prendre en un E sentit literal, sinó figuratiu. No tant amb la idea que es tracta d'una oportunitat que se'ns regala, sinó de la

necessitat d'utilitzar-lo abans que definitivament siga l'últim tren que agafem, ara sí en el sentit literal de la paraula. Fa moltíssims anys que els trens de rodalia han anat agonitzant, tants anys com els que un bon grapat de gent reivindiquem salvar-lo i que hem suportat dècades i dècades d'abandó de les comunicacions ferroviàries tradicionals, mentre les elitistes han anat obrint-se pas. Fet i fet, s’ha deixat d’invertir en la modernització de les línies de rodalia i de proximitat, per destinar tots els recursos en les grans línies AVE, el cost econòmic i mediambiental de les quals ha estat un magnífic exemple de malbaratament. Hui, més que mai, és urgent que ens mobilitzem de manera contundent per a evitar la desfeta d’un sistema de transport que s'està deixant morir. Lluny de fer polítiques de transport socialment justes i ambientalment sostenibles, els governs s'han limitat a prioritzar la comunicació centralitzada i centralitzadora on Madrid és el centre de tota la xarxa ferroviària, mentre que la resta de territoris seguim incomunicats; en especial al País Valencià, on el desplaçament entre els nostres pobles i comarques per via fèrria és insuficient (més aviat, inexistent) i oblida el tan desitjat corredor mediterrani que vertebre el nostre País. Per posar-ne un exemple, em centraré en la situació del tren al meu poble natal, Alcoi. En relació a la distància es tarda més a arribar a València, que d'arribar a Madrid. Es tarda quasi dues hores a recórrer 120 km de distància entre Alcoi i València. Anar amb tren a Madrid, en canvi, fa 2 hores i 44 minuts; això sí, cal afegir-hi el temps que es tarda a anar a Alacant o a Villena per poder agafar el tren. De fet, Alcoi no té comunicació ferroviària ni cap a l'Alacantí, ni cap a la Safor i les Marines, per citar els llocs més pròxims. Aquest és un exemple només del que pateixen els nostres pobles arreu del País Valencià, per no parlar del desgavell que suposa a molta gent forastera venir a casa nostra, ja que han de passar obligatòriament per Madrid i xuclar-se més quilòmetres dels que en realitat separen els seus punts d’eixida als d’arribada. En definitiva, les persones que voldrien traslladar-se amb tren per anar a treballar, posem per cas, es veuen obligades a utilitzar mitjans de transport no sostenibles. Durant dècades s’ha fet tot el contrari del que s’hauria d'haver fet si s'hagueren considerat prioritaris els interessos de la majoria social i la gent treballadora, la vertebració i bona comunicació entre els nostres pobles i, sobretot, la sostenibilitat i la defensa del medi ambient. Ara hem de propiciar un canvi radical del model de transport i comunicació que tinga com a principi aquestes necessitats ineludibles i urgents. Sí, perquè s'ha instaurat i reforçat un model de comunicació il·lícit que dóna prioritat a grans infraestructures que poca gent fa servir i força que un gran nombre de persones no facen ús del transport públic perquè les línies de rodalia no els donen l'oportunitat; uns mitjans necessaris per no destruir, més si cap, el planeta. Sols la gran mobilització ciutadana pot revertir l'actual situació. Sols si forcem els poders públics perquè treballen i invertisquen per potenciar la mobilitat realment ecològica i de proximitat, podrem millorar de debò la nostra qualitat de vida. Arreu del País Valencià s'uneixen plataformes per defensar el tren, el transport públic i altres iniciatives que impliquen la protecció del medi ambient. No pot pensar-se en una estratègia de transició cap a un nou model social sostenible i respectuós amb l'entorn sense una política alternativa a l'actual model. Si volem ciutats amables on es prioritze l'ús del transport públic front als vehicles privats, si volem menys trànsit per les carretes i més ús del transport ferroviari, hem d'invertir recursos per fer-ho possible. Hem de plantejar-nos la gratuïtat d'aquests desplaçaments i penalitzar la contaminació de les nostres ciutats. En eixe mateix ordre: primer facilitem a la ciutadania els mitjans per desplaçar-se còmodament, ràpida i gratuïta, i a continuació, penalitzem l’ús de la mobilitat contaminant.

Foto G. Dobón./

37 artistes en'l'Art de la Capitalitat' Aquesta és una proposta de la regidoria de Cultura per a promoure l'ús de l'obra gràfica com a recurs per a la producció artística

BR Alcoi./ En total han participat 37 artistes que són: Andreu Alcaraz, Susana Alemany, Irene Almendros, Miriam Barea, Araceli Blasco, Rafa Calbo, Ximo Canet, Dori Cantó, Pep Cantó, Elima Cardenal, Xavi Ceerre, Vincent Company, Gabriel de Tomás, Marcos Ferrándiz, José Ferrándiz, Ariadna García, Manolo Granado, Paco Grau, Caro Guarinos, Anna Jordà, Virginia Jordà, Mónica Jover, Aurelia Masanet, Lirios Matarredona, Carlos Merchán, Toni Miranda, Alba Miró, Sari Miró, David Pastor, Josep Pérez, Miguel Ángel Pons, Rosa Ripoll, Modesto Satorre, Jordi Sellés, Orfeo Soler, Tania Vicedo i Jordi Vila. Tots ells van signar i numerar les seues obres com a 'proves d'autor' per a lliurar-ne una Col·lecció Municipal d'Art I l'altra per al seu arxiu personal.

Curs d’iniciació a la Fotografia Digital de l’Agrupació Fotogràfica Alcoiana BR | Alcoi./ L’Agrupació Fotogràfica Alcoiana (AFA), ha convocat la XXXII edició del Curs d’Iniciació a la Fotografia Digital. Per a poder garantir la seguretat de l’activitat, enguany no es farà a la seu de l’Agrupació, sinó que es realitzarà a l’IVAM CADA Alcoi, a la Sala de Tallers. D’aquesta manera es podrà garantir que hi haja una millor ventilació, i al ser un espai més gran es podrà garantir la distància entre persones. El curs es realitzarà els dies 6, 7, 13 i 14 de novembre. Els dies que són dissabte l’horari serà de 9 a 13:30h, i de 16 a 20h. Els diumenges sols es realitzarà l’horari de matí. Per a poder assistir s’ha de fer inscripció a traves del web de l’AFA.

Alcoi amb ganes de festa a la celebració del Mig Any

Encara que en La Glorieta sols podien estar 10 persones per filà per al Concurs d'Olleta, van ser molts els alcoians i alcoianes que van celebrar aquest dia BR | Alcoi./ El dissabte 23 d'octubre, encara que la pluja va estar amenaçant la nit d'abans, es va poder celebrar el Mig Any d'Alcoi. No va ser com el coneixem, però l'ambient va ser quasi el mateix. Des de ben matí, 10 membres de cada filà van assistir a la Glorieta per a elaborar la tradicional Olleta. Enguany el primer premi d'aquest concurs d'aquest plat tan típic i tradicional de la festa alcoiana, va ser per a la Filà Benimerins. Els festers i festeres van poder anar a les seues filaes per a poder gaudir d'aquest dinar tan especial, ja que molts, encara no havien pogut anar a les filaes des del confinament. La resta d'alcoians i alcoianes van omplir els bars i restaurants del centre, ja que tampoc volien quedar-se sense les ganes de celebrar aquest dia tan especial. El Mig Any alcoià enca-

Alguns festers ja van poder gaudir de les filaetes./

ra no ha finalitzat, i és que, encara queda un nou cap de setmana d'entraetes, i a més, en la vesprada del diumenge 31 d'octubre, l'Associació de Sant Jordi ha preparat un acte molt especial. Concretament, es tracta de la recreació d'un acte que va desaparèixer i que és 'La cavalcada històrica dels

40 cavallers del Conqueridor'. El recorregut, que començarà a les 17:30h, serà des del Camí (cantonada de les Estàtues), continuarà pel carrer Sant Nicolau, farà la volta a la plaça d'Espanya, i ja encararà el carrer Sant Llorenç per a finalitzar a l'altura del carrer Santa Llúcia al País Valencià.

actualitat alcoi

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

L’Ajuntament i Turisme signen el conveni del Centre Turístic d’Interior L'alcalde d'Alcoi, Toni Francés, i el secretari de Turisme de la Generalitat Valenciana, Francesc Colomer, han destacat aquest projecte com un impuls per al sector turístic d'Alcoi i de les comarques centrals

Les premiades amb l’alcalde i els presentadors./

La celebració dels premis 9 d'octubre s'apropa a la normalitat

A més es va realitzar un espectacular Correfocs BR | Alcoi./ A pesar de continuar amb algunes restriccions, la celebració del 9 d'octubre es va viure a Alcoi quasi amb total normalitat. Pel matí, el Teatre Calderón va acollir l'acte de lliuraments de Premis 9 d'Octubre, que enguany van entregar-se a títol individual a la pianista Marisa Blanes; el premi col·lectiu va ser per al CAEHA; i enguany com a novetat, s'ha fet una nova categoria a títol pòstum, un premi que va ser per a Francesc Bernàcer.

La gala va estar conduïda per la periodista Ajo Valls, i el manifest del 9 d'Octubre va ser llegit i escrit pel filòleg Iván Gisbert. A més d'aquesta gala, un dels actes que també es va fer a la ciutat, i que va congregar a molta gent a la plaça d'Espanya, van ser els Correfocs. La llum dels focs d'artifici, l'olor de la pólvora, i la música a ritme de dolçaina, va fer que la gran quantitat d'assistents pogueren gaudir d'una de les tradicions de la nostra terra.

BR | Alcoi./ L’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, i el secretari de Turisme de la Generalitat Valenciana, Francesc Colomer, han signat el conveni per a la rehabilitació del Centre de Turisme d’Interior, que està ubicat dins del projecte de l’Illa de Rodes. Segons ha comentat Francés: “Amb aquest conveni el que fer és fer d’Alcoi el centre de referència de formació i de desenvolupament turístic de les comarques del nord d’Alacant, i del sud de la província de València”; i ha destacat que, aquest centre no sols beneficiarà al sector turístic, sinó que també a les empreses vinculades a aquesta indústria. A més, també ha comentat que actualment l’oferta formativa que té Alcoi per al sector, “cada vegada té més acollida i participació”. “Gràcies al suport de la Generalitat, i de Turisme,

El secretari de Turisme de la Generalitat, Francesc Colomer, i l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés./

potenciarem un sector molt important, que contribuirà en la creació de riquesa”, i és que per a l’alcalde alcoià, els atractius turístics de la zona cada vegada són “més potents”, i la situació pandèmica ha deixat que es fomente el turisme d’interior: “en estiu i als últims mesos ha tingut una gran capacitat

d’atracció. Ha vingut molta gent de tota Espanya que ha pogut descobrir una gran oferta. Amb el CdTI potenciarem eixes oportunitats per al nostre territori”. Francesc Colomer ha anunciat que en els pressupostos per a 2022, es pretén destinar 1,2 milions d’euros per a aquest projecte: “Sabem que la

inversió en aquest tipus de projectes formatius de qualificació són molt rellevants per a construir una indústria de Turisme sostenible, digital i moderna”. “El CdT aspira a ser la casa de turisme, en la qual es formen totes les professions lligades a aquesta indústria”, ha afegit Colomer.

Es momento de vivir el doble, disfrutar el doble, sentir el doble… EN GAFAS DE MARCA Consultar bases en su punto de venta Serraiba más cercano.

actualitat alcoi

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

‘El Castellar’ d’Alcoi tindrà un projecte de consolidació de 240.072 euros

L'execució es realitzarà en dos parts i el seu l'objectiu es posar en valor aquest jaciment

Jordi RaülVerdú presenta 'L'aventura del Tractat d'Almisrà' BR | Alcoi./ El Centre Cultural Ovidi Montllor acollirà el dia 4 de novembre a les 19:30h la presentació del nou llibre de Jordi Raül Verdú, 'L'aventura del Tractat d'Almisrà'. Durant l'acte intervindran, l'autor del llibre, Jordi Raül Verdú; Vicent Luna, que presentarà l'esdeveniment, juntament amb Romà Francés, i Arturo Blasco, de Reclam Editorial. El llibre parla sobre la història d'una família que viatja per la Vall de Mariola, i durant aquesta visita coneixeran llocs emblemàtics, i llegendes que els farà descobrir i conéixer el pacte signat pel rei Jaume I i l'infant Alfons de Castella.

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha presentat en el registre general el Projecte Bàsic i d’Execució d’Intervenció Arqueològica i Arquitectònica per a la Consolidació, Posada en Valor i Adequació dels Accessos del jaciment arqueològic ‘El Castellar’ d’Alcoi. Aquest projecte ha estat redactat per l’arquitecte Rafael Silvestre García i l’arqueòleg Germán Pérez Botí. La intenció del projecte és invertir en la conservació, protecció i difusió d’aquest enclavament arqueològic declarat Bé d’Interés Cultural. El document que s’ha presentat, haurà de ser informat pels tècnics d’arqueologia i arquitectura de l’Ajuntament, així com pel Parc Natural de la Serra de Mariola, quant a la reglamentació mediambiental i posteriorment aprovat per la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Amb aquesta iniciativa

Visita a ls treballs del jaciment ‘El Castellar’./

es restauraran algunes de les principals estructures constructives d’època andalusina com són la muralla o l’aljub. També s’establiran les mesures preventives per a la seua conservació, es millorarà la visibilitat, accessibilitat i senyalització, alhora que s’invertirà a promoure la seua divulgació social, cultural i turística. Quan la Conselleria de Cultura aprove el projecte, es procedirà a licitar l’exe-

cució de les obres i a iniciar els treballs dins de l’any 2022. Es contempla que les intervencions arqueològiques com les arquitectòniques, es realitzaran en dos fases que està previst que es duguen a terme en un termini de cinc mesos. El cost total d’aquesta intervenció a ‘El Castellar’ serà de 240.072 euros. Des de la regidoria de Patrimoni Històric s’està treballant per a fer valdre, tan

de forma cultural, com turística aquest espai, gràcies a una millora que passa per l’adequació dels accessos, que permetrà als visitants, a través de diferents panells i de la tecnologia, la comprensió d’aquest important poblat relacionat amb el passat àrab d’Alcoi. Als últims anys s’han trobat diferents elements rellevants al jaciment, ja que s’ha aportat valuosa informació sobre el passat àrab de la ciutat, i açò ha sigut

un descobriment valuós en l’àmbit provincial, ja que s’ha pogut estudiar l’inici de la presència andalusina en les nostres terres, un fet històric poc conegut i investigat. Lorena Zamorano, regidora de Patrimoni Històric, ha destacat la importància d’aquest nou recurs cultural, i ha indicat que: “En els últims anys, gràcies a les excavacions impulsades pel Museu Arqueològic Camilo Visedo, i la dedicació, constància i direcció de l’arqueòleg alcoià, Germán Pérez Botí, hem descobert al Castellar un poblat fortificat andalusí de gran importància. Les excavacions han sigut significatives i ara és moment de centrar-se en la seua conservació que ha d’anar de la mà de l’adequació i la interpretació perquè els visitants no especialistes en arqueologia puguen conéixer aquesta part significativa de la història àrab d’Alcoi”.

L’èxit de participació marca el primer Congrés de Ciutats Intel·ligents i Big Data

L'elevada afluència i l'interés generat per les ponències i l'oferta expositiva afermen la proposta que es planteja com un fòrum bianual i punt de trobada per a professionals del sector

Concurs per al cartell de la 137 Cavalcada d’Alcoi

Enguany, com a novetat, el jurat tindrà un membre del Consell Local d'Infància i Adolescència BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha publicat les bases del cartell anunciador de la 137 Cavalcada de Reis Mags de la Ciutat d’Alcoi. Els artistes interessats podran executar les seues obres amb llibertat de procediment i color, ajustant-se al tema, i de manera que no oferisca dificultats la seua reproducció en òfset pel qual s’exclouen les negres color or i plata. La tècnica emprada en la realització de l’esbós haurà de garantir la reproducció a la grandària 1,30 x 1,82 metres. El tema tindrà a veure, exclusivament, amb la Cavalcada de Reis Mags

d’Alcoi i tindrà per objecte la confecció d’un cartell anunciador d’aquesta. Les mesures hauran de ser de 50cm de base x 70cm d’altura, sense marge en blanc, i haurà d’estar present l’escut d’Alcoi en la part del cartell que l’autor estime. Els treballs aniran muntats en un suport rígid o un tauler de fusta d’iguals dimensions a l’esbós Es presentaran en el Departament de Festes de l’Ajuntament d’Alcoi, en horari d’11 a 14h, des del dilluns 25 al divendres 29 d’octubre. Es poden consultar les bases al web de l’Ajuntament d’Alcoi.

BR | Alcoi./ El “I Congrés de Ciutats Intel·ligents i Big Data d’Alcoi”, va concloure amb un balanç molt positiu, tant pel que respecta a l’aforament aconseguit com per la qualitat de la seua programació. Organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, Districte Digital i el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València a través de les seues càtedres ‘Ciutat del Coneixement’ i ‘Smart City Alcoi’. El certamen va aconseguir reunir més de 800 persones, 533 assistents a les conferències i més de 250 al showroom d’empreses, al llarg de tres sessions celebrades els dies 20 i 21 d’octubre en l’Àgora i va ser retransmés a més pel canal de YouTube de Districte Digital, superant les 900 visualitzacions en les primeres 24 hores. En xarxes socials, s’ha generat més d’un milió d’impactes a través de Twitter, on es

L’alcalde alcoià en una de les ponàncies./

van difondre les diferents sessions amb les etiquetes #SmartAlcoi i #SmartAlcoy La procedència dels assistents es van registrar inscripcions a persones de més de 50 poblacions de tota Espanya, majoritàriament de les comarques de València i Alacant. L’esdeveniment va començar amb una figura de primer nivell, l’emprenedor murer Iñaki Berenguer, qui va repassar les claus del seu èxit i va animar al talent local a inno-

var en un món cada vegada més globalitzat gràcies a la tecnologia. Al costat d’ell, experts en diferents camps relacionats amb el tractament de dades i la digitalització dels processos van exposar la seua visió durant la primera sessió. Les conferències liderades pel cofundador de l’Institut d’Intel·ligència Artificial i cofundador de FIXR, Andrés Torrubia, qui va impartir una conferència entorn de les aplicacions de la Intel·ligència

Artificial en la conducció autònoma. A més, al llarg de la sessió es va poder conéixer, a través de ponències i taules redones, com la tecnologia repercuteix i troba aplicacions reals i útils en aspectes com la governança de les ciutats, el turisme, el transport sostenible, la descarbonització o la salut. El congrés va aconseguir pràcticament completar l’aforament de l’Àgora amb un públic de perfil jove, alumnes de la Universitat Politècnica de València i estudiants d’últims cursos de Secundària i Batxiller. En definitiva, segons subratlla el regidor d’Innovació, Jordi Segura, “amb aquest congrés Alcoi es posiciona com un espai de referència i un punt de trobada de professionals, empreses i administracions que treballen en l’àmbit de la digitalització, el machine learning i el tractament de dades”.

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

entrevista

Entrevista

GuanyarAlcoi: “Hi ha problemes que

són històrics i que no es resolen”

Els dos regidors de la formació ciutadana Guanyar Alcoi han estat comentant i analitzant quin és l’estat d’Alcoi i han fet una sèrie de propostes Belén Rivas./

ecentment heu convocat R una roda de premsa per a parlar sobre els Pressupostos Participatius de la Generalitat. Dos de les propostes que han eixit triades són iniciatives de Guanyar… Sandra Obiol: Sí, vam presentar cinc projectes. A més, vam donar suport a tots els d'Alcoi. De les nostres en han eixit dos, que són quasi un milió d'euros. Un és per a la rehabilitació del Centre, i l'altre és l'Ateneu de Creació. Pablo González: Aquest últim consisteix a aprofitar una fàbrica, per a crear un ateneu de creació i fabricació. Serà un centre autogestionat perquè els creadors de la ciutat tinguen un espai per a desenvolupar les seues tasques. S.O: Perquè la creació cultural també ix de la col·laboració entre diferents disciplines, de gent, i han de tindre un espai. Pensàvem que podríem aprofitar aquestes fàbriques que estan caent per a poder donar eixe espai. P.G: Estarà ubicat al carrer Na Lloba, baixant al riu, entre el carrer i la fàbrica de cerveses Lluna. Creiem que és el lloc idoni, perquè són fàbriques ben conservades. - L'altre projecte és la rehabilitació del Centre, però, quina és la proposta concreta? S.O: Buscàvem que tinguérem finançament per fer una obra que durant anys i anys els governs municipals tant del PSOE, com del PP han mirat cap a un altre costat. Pensem que els pressupostos participatius, aquests, i els municipals, són una bona manera que els ciutadans identifiquen les seues necessitats, i el centre és una necessitat. Malauradament no ha eixit el de La Sang, que també estava la petició de l'associació de veïns, perquè es rehabilitara, però creiem que és important que això ho tinguem en compte. Tampoc ha eixit el projecte per millorar l'accessibilitat dels edificis. Al final és portar el nostre granet de sorra a problemes que són importants, i que malauradament el govern no ha sabut utilitzar. Si foren més intel·ligents per apostar per alguns projectes que fan falta, hagueren aprofitat els pressupostos per aconseguir finançament. - A banda dels pressupostos participatius, d'aquestes propostes que heu presentat; des

“En els serveis públics que tenim, són contractes que tenen 20 anys com l'aigua i el bus, i el que estem fent és prorrogar la gestió privada. Continuen fent les mateixes polítiques que la dreta”

Els regidors de Guanyar Alcoi, Sandra Obiol i Pablo González./

de Guanyar en què esteu treballant per al que quede de legislatura? S.O: Encara queda un poc... Volem incidir en què hem aconseguit quasi un milió d'euros, i nosaltres som dos "regidorets". Considerem que és un èxit de la ciutadania, i també un èxit nostre, d'estar on hem estat sempre que és amb la societat civil, perquè nosaltres som ciutadans, no som militants de cap partit, és una plataforma ciutadana, i estem responent a eixa línia de treball. En comparació amb 12 regidors, a jornada completa, més 9 assessors, a jornada completa, més tot un cos tècnic com el d'un Ajuntament com el d'Alcoi, doncs... Estaria bé que apostaren per aquestes coses i que deixaren de fer notes de premsa perquè han aconseguit 15.000 euros d'una subvenció, que és la seua feina. Els pressupostos participatius posen l'èmfasi en una cosa important: el treball constant per a fer projectes de llarga durada. No volem tapar pegats, que és el que critiquem molt del govern, que dissimulen problemes. Evidenciem que Alcoi forma part d'una societat més gran, més enllà de les nostres muntanyes i que es parlen temes que ací tam-

bé s'haurien de tractar com la soledat no volguda, l'obesitat infantil, la salut mental, no tenim ni idea d'absentisme escolar, perquè ho hem preguntat i el regidor d'Educació tampoc té dades, ni d'això, ni d'abandonament prematur dels estudis... Hi ha coses fonamentals per a definir quina vida volem en aquest poble i com podem anar més enllà per a millorar el nostre benestar. Sembla que sempre estem amb la Rosaleda, Rodes, Festes, Cavalcada i ara també peatonalització, i torna a començar... Això vol dir que la nostra vida és això? Alcoi mereix un debat més seriós, i de posar quin és el projecte d'aquesta ciutat, més enllà de mirar com puc eixir més guapo en les fotos. Creiem que és molt important, i que en la mesura del possible hem contribuït i que continuarem contribuint. Hem d'anar més enllà, i que la ciutadania sàpiga les línies roges per les quals ha d'avançar Alcoi independentment del govern que tinguem. - Hem dit que estem més o menys a mitjan legislatura. Quina és la vostra valoració del que ha fet el govern local, però sobretot durant el temps de pandèmia? S.O: Nosaltres estem molt de-

cebuts. En general. Pensem que tindre un govern que s'anomena social demòcrata i de progrés, hauria de fer altres polítiques, no polítiques tan paregudes a les del PP de Sedano. Òbviament el discurs és diferent, a vegades, però moltes voltes les polítiques són molt semblants. P.G: Per exemple, en els serveis públics que tenim, són contractes que tenen 20 anys com l'aigua i el bus, i el que estem fent és prorrogar la gestió privada. Continuen fent les mateixes polítiques que la dreta. S.O: Com oposició et pots plantejar dos coses, sobretot des de posicions d'esquerra: o fer una feina molt discreta, que no es veja, de despatx, que ho fan altres grups polítics de l'esquerra, que em sembla molt bé i és la seua opció; o el que nosaltres hem decidit, que és evidenciar que les polítiques d'esquerra no són això, que les polítiques que van en pro de benestar de la ciutadania no són això, i crec que la ciutadania ho deuria de saber, més enllà de les portes del despatx, perquè es pot pensar que no es mou res i no se soluciona res, i damunt la realitat diu que no se soluciona res. Hem optat per una altra cosa: la denúncia d'aquelles coses que un govern

democràtic del segle XXI no pot fer; com un govern que vaja a missa en primer fila, en una societat democràtica no es pot fer. No es pot defensar l'empresa privada com a principal gestora dels serveis municipals, perquè és evident que no han funcionat a tants llocs... Des d'un Ajuntament s'han de defensar els interessos de la ciutadania. Pensem que hem de continuar en aquesta línia. Convidem a la gent a què participe en les nostres Assemblees per si no pensa igual, són assemblees obertes, i ens obrim a tot el que la gent considere. - Pablo, concretament tu has parlat el contracte d'autobús. Fa poc temps s'ha estat anunciant el procés de participació ciutadana per a veure que fer amb aquest servei. Que penses d'aquest procés? P.G: No s'ha tingut en compte el model de gestió, si ho fa una empresa privada o pública, això s'ha omitit del procés. S'ha entés que és privat. A més, a l'hora de veure quin servei volem, creiem que en compte de plantejar-se cap a on volem que vaja, quines utilitats ha de tindre el servei, i plantejar-ho des d'eixe punt de vista; el que s'ha plantejat és: ara ens costa tants diners, i volem que ens coste el mateix, en eixos diners què podem fer? Creiem que s'hauria de valorar què vol Alcoi, si volem reduir el transport en cotxe, i a partir d'ahí crear un servei que complisca eixes necessitats. - Durant aquesta entrevista s'ha parlat de les coses que més es parlen ara mateix en Alcoi, i una d'eixes coses és la peatonalització. Quina és la postura de Guanyar al respecte? S.O: Apostem en la peatonalització, fa anys, abans que el PSOE. Però s'ha de fer bé, perquè una cosa que és bona, però no la gestiones bé, pots tindre reaccions contràries com les que s'han vist. Si no s'arriba a acords, si no s'explica amb respecte a la

entrevista

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Entrevista gent que no està d'acord el perquè és positiu, i penses que la peatonalització és sols tancar carrers i no posar més transport públic, doncs això crea molts problemes, fins i tot per als que estem a favor. Demanem, a més de transport públic, aparcaments dissuasius, que no són La Riba; és fer un aparcament fora de la ciutat i posar un autobús llançadora que ens duguen, sobretot per a la gent que viu o treballa fora. P.G: L'objectiu al final és no només tallar carrers, és fer que es gaste menys el cotxe, i el que vegem ara mateix és que eixe trànsit es mou d'un lloc a un altre. S'està fent que augmente el trànsit en carrers estrets. Si converteixes tots els solars en aparcaments el que estàs atraent són més cotxes al centre, encara que hages tallat carrers. La gent continuarà venint en cotxe. - Una de les altres crítiques que ha fet Guanyar recentment ha sigut que Antoni Miró comparteix la distinció de Medalla d'Or d'Alcoi amb Franco. Ara s'ha aprovat la proposta que heu fet, però, per què s'ha tardat tant de temps en reclamar i en aprovar? P.G: Realment és una cosa que ho desconeixíem. A Franco li van donar una Medalla de la ciutat, als anys 50, que després en canviar l'ordenança es va quedar com a Medalla d'Or, i de fet en el llistat ell és el primer. Per què no s'ha fet abans? Jo crec que perquè no se li donava importància, no es considerava que molestara, però crec que és indigne que els que estan en aquest llistat compartisquen distinció amb un dictador. Ara amb Toni Miró veiem que era una cosa molt fàcil de solucionar. - Però, ja fa molt de temps de la dictadura i la distinció s'ha donat a molta gent que no és molt "compatible" amb Franco. Ningú s'havia adonat? P.G: El llistat no és públic, el vam haver de demanar. Aleshores està un poc amagat. S.O: A més, ara ho analitzes tot més. Per exemple, hem demanat

Sandra Obiol i Pablo González, a la redacció de ‘El Grat’./

que es lleven les plaques de vivenda que formen part de la nostra quotidianitat, i cada vegada que ho planteges diuen "Però això què molesta?", o "Això no és tan important!", i al final o estàs banalitzant, forma part de la teua vida, però t'has de parar a pensar i dir, des de valors democràtics, aquestes qüestions no són acceptables. Tampoc és acceptable que l'alcalde estiga en primera fila en missa, o isca a beneir alguna cosa amb els retors, això no és acceptable des d'una societat democràtica laica. Una cosa és que tinga les seues creences, però són personals, no com a representant municipal. És necessari que ho repensem, denunciem i posem punts sobre la i. Al nostre país la memòria històrica no ha sigut ben tractada, i ara es parla tant d'antifeixisme, i fer polítiques d'esquerra, però també ho seria llevar els símbols. P.G: També crec que el grup de govern, sap que quan trau coses

a la llum hi ha una discussió que volen evitar en compte de pensar en el que creuen i executarho. Moltes voltes treballen per la comoditat, i per no crear massa rebombori de coses que creen debat en el qual deurien eixir i explicar. S.O: Això els aproxima a polítiques de dretes. Segurament ells no tenen eixe pensament ni voldrien fer polítiques de dretes, però per no molestar, per no haver de respondre a crítiques... Nosaltres esperàvem més d'un govern progressista. P.G: Els canvis de la cavalcada es van posar al principi de l'altra legislatura, els de la peatonalització ara... Tots els canvis com més prompte millor, els que pensen que crearan crítiques intenten posar-ho al principi, per a quan arriben les eleccions estiguen ja calmats. S.O: Això és treballar pel bé del teu partit per a guanyar eleccions, no treballar pel bé de la

“És necessari que ho repensem, denunciem i posem punts sobre la i. Al nostre país la memòria històrica no ha sigut ben tractada, i ara es parla tant d'antifeixisme, i fer polítiques d'esquerra, però també ho seria llevar els símbols.” ciutadania. És la diferència. - Per a finalitzar ens agradaria que diguéreu, com desitgeu que fora aquest curs polític. S.O: Primer, els polítics no són tan importants, són els veïns i veïnes d'Alcoi. A vegades, quan fas crítiques al govern, els ha molestat, perquè diuen que han treballat molt, però, després, ningú s'enrecordarà de nosaltres... Tampoc som tan importants. El que és important és el

benestar de la ciutadania. Això implica que tingues menys ego i treballes per aconseguir coses que són importants. S'ha d'estar atent al que passa, i ara ells defensen posar carregadors d'automòbil elèctrics, i cada vegada s'està criticant més que això no és la solució, sinó que les persones vagen a peu, que vagen al transport públic. Si intentaren mirar més enllà de guanyar eleccions i de no molestar, a la ciutadania ens aniria millor. Perquè potser, ara que pareix que no hi ha materials, els carregadors no serveixen, perquè ja no podem fer cotxes elèctrics. Crec que més enllà del seu ego, i del nostre, el que és important és assegurar una vida decent i digna a la ciutadania. Per tant, el desig és que començaren a construir, que deixaren les baralles personalistes i de partit, els interessos de partit, i que intentaren construir una reflexió i acció a llarg termini per al benestar d'Alcoi. El que està passant a l'Hospital d'Alcoi és un símptoma claríssim que aquesta comarca d'ací poc està despoblada, és a dir, que tenim problemes per mantenir a la gent ací, perquè si no sabem ni mantenir un hospital en bones condicions, si no tenim tren... Hauríem de pensar com fer que la gent vulga viure ací i visca en condicions. P.G: Es plantegem coses en curt termini, i hem de plantejar a llarg termini com fer una ciutat millor per a viure, per atraure més gent, i per tindre qualitat de vida. Però tot ben fet, reduint l'ús del cotxe, donant feina la gent. Si penses sols en les propostes d'enguany acabes caent en les dinàmiques del PSOE. S.O: Entenem que governar no és fàcil, que hi ha recursos limitats; però si el teu marge d'acció està limitat per això, el teu discurs no. El nostre objectiu és fer evident, que hi ha problemes que són històrics i que no es resolen, i que van més enllà de ser d'Alcoi o no, que ens afecten a la nostra vida, i hauríem de buscar la millor manera per a solucionar-los.

bar·restaurant 96 213 51 61

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

música alcoi

José Maria Valls Satorres tindrà el seu homenatge a Alcoi

Es realitzaran dos actes: una presentació d'un llibre, i un concert. BR | Alcoi./ Alcoi retrà homenatge a un dels músics més importants de la localitat, José María Valls Satorres, i ho farà amb dos actes. El primer d’ells tindrà lloc el dia 4 de novembre i serà la presentació del llibre ‘Valls Satorres. Alcoy, su gran pasión’ de Juan Javier Gisbert Cortés. L’acte es realitzarà a la Sala d’Actes de l’IVAM CADA a les 19:45h, i estarà presentat per Ramón Climent Vaello. A més estaran presents els músics; Enrique J. Peidro, Teresa Amaya, i Juan Luis Guitart, director de l’Arxiu i la Xarxa de Biblioteques Municipals i supervisor del projecte: Josep Lluís Santonja. També estaran l’autor del llibre i l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés. La portada ha sigut creada per l’artista alcoià Ignacio Trelis, i segons ha indicat el regidor de Cultura, Raül Llopis, “fa un

gran resum a les dos passions de Valls Satorres, la música i l’art”. Trelis ha explicat que: “La portada del llibre biogràfic de José María Valls Satorres, naix a partir del retrat que vaig realitzar al mestre compositor. La petició d’aquesta col·laboració ve de l’au-

tor del llibre, sabut de l’amistat que comunament ens uneix”. L’altre dels actes serà el diumenge 7 de novembre, al Teatre Calderón, i serà un concert oferit per l’Orquestra Simfònica d’Alcoi, amb la direcció de Gregorio Casasempere Juan a les 11:30h. L’ac-

tuació estarà presentada per Juan Javier Gisbert, i actuaran com a solistes, José Benjamín González Gomis, Juan Luis Guitart López, José Antonio Linares Igual, i José Luis Sellés Navarro. Llopis ha ressaltat que: “Amb aquestes dues accions el que es pretén és retre un homenatge institucional per part de l’Ajuntament d’Alcoi a la figura d’un músic tan important per a la ciutat d’Alcoi com es José María Valls Satorres”. L’entrada per als dos actes serà gratuïta amb invitació que es deurà aconseguir a www.ticketalcoi.com. Els exemplars, un per persona, podran recollir-se el dia de la presentació en el CADA. A partir del dia 8 de novembre es podran arreplegar en la Biblioteca Ricardo Senabre facilitant el nom i cognoms fins que s’esgote l’edició de 500 exemplars.

Beca d’Estudis Musicals Antonio Pérez Verdú

Es presenten les bases per a la XXXII convocatòria que té com a finalitat poder ajudar a un músic Novell a què realitze estudis de perfeccionament musical BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha publicat les bases per a la XXXII convocatòria de la Beca d’Estudis Musicals Antonio Pérez Verdú, que té com a objectiu ajudar a un músic novell a què puga realitzar estudis de perfeccionament musical durant el curs lectiu o les anualitats 2021-2022. Les persones que hagen finalitzat els seus estudis de Grau Professional de Música podran sol·licitar aquesta beca, que té una

dotació de 2.250 euros, i l’edat màxima serà fins als trenta anys. A més, s’haurà de tindre una vinculació amb Alcoi, o bé per motius de naixement, residència, formació, o participació en entitats musicals de la ciutat. Es podran presentar les sol·licituds des del 14 d’octubre fins al 2 de novembre de 2021 a través de la seu electrònica de l’Ajuntament d’Alcoi, o de forma presencial al registre de l’Ajuntament, demanant cita.

reportatge

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Reportatge

'Bailar entre confeti' Ana Calvo reivindica el paper de la dansa Aquest llibre és una reﬂexió de la ballarina alcoiana sobre la importància i la tasca dels ballets a les Festes de Moros i Cristians Belén Rivas./

es de fa dècades un dels elements més importants a les entrades de Moros i Cristians, ja no sols d'Alcoi, sinó de totes les localitats en les quals se celebren aquestes festes, són els ballets. Gràcies a la música, els vestuaris, però, sobretot, els moviments de les ballarines; aquest punt dins d'una entrada aconsegueix acaparar totes les mirades, i obrir debats sobre quin ha sigut el favorit d'eixe any. Ana Calvo, una de les coreògrafes veteranes de la festa, ha decidit explicar la seua visió sobre aquest món, però a més d'una forma reivindicativa; ja que fa valdre la tasca que durant tot l'any realitzen els diferents grups per a aquest dia tan especial. Tot açò ho conta en 'Bailar entre confeti'. "La idea va sorgir al confinament, ja que des de feia temps ho plantejava, i pensava en escriure sobre la meua experiència professional durant molts anys. La meua intenció no era que fora un llibre tan ampli, ni tan professional, si no una cosa més íntima. Però, a poc a poc va anar agarrant forma i ho vaig plantejar al meu amic Ramón Climent, que li va agradar molt la idea. Ell ha sigut el meu padrí i el que m'ha ajudat a fer-ho tot", ha indicat la ballarina. Però Ana Calvo, també ha comptat amb la col·laboració de moltes companyes: "Vaig narrar i descriure cada ballet, des del primer que va aparèixer en festes l'any 1974, de Mari Francis Richart. Després vaig decidir involucrar a altres ballets com els que estan quasi des del principi com Inma Cortés, Anna Botella,

Ana Calvo ens porta una visió molt particular del món dels ballets./

Virginia Bolufer, Carmina Nadal, i després vaig introduir als que són més nous com les Gawazi, Rafa Felipe, Gabriel Amador, Danzas Al-azraq, Noel Barroso, i Begoña Bravo. Vaig considerar importat que no fora jo soles la protagonista, ja que aquesta història la podem escriure entre tots". A més, també participen altres persones rellevants com la directora del Conservatori de Dansa, Carmina Doménech; la directora artística del Casal de Sant Jordi, Mónica Jover; els ballarins Sol Picó i Isaac Montllor, i el músic, Gregorio Casasempere Juan; o inclús també professionals del món dels maquillatges, vestuaris i carrosses, ja que són també un element important per als ballets. "Si hi ha alguna cosa fonamental en aquest llibre, és la dignitat d'una professió, que s'ha dignificat a les ballarines, i a la dansa. La música o els dissenys,

sempre han estat més considerats, i els ballets, que és una cosa que sempre apareix també i que tot el món espera, pareix que siga que estiguen poc valorats. Amb aquest llibre vull dignificar la nostra professió" reclama Calvo. I si s'ha de dignificar la dansa, una de les qüestions crucials, és què passa amb els ballets durant la resta de l'any: "Quan es criden als ballets per a les filaes amb càrrec, sempre és com un concurs, no es tria perquè es pense que siga millor, o que una idea és millor, si no és un poc per a veure qui ofereix més, a vegades és com una subhasta i ens sentim sangonejats. Entre els ballets, i les filaes de càrrec hem de tindre una major consideració", però aquesta veterana de la dansa explica que la importància de les coreografies als Moros i Cristians ve perquè donen espectacle: "No sols és dansa, també és tea-

“Si hi ha alguna cosa fonamental en aquest llibre, és la dignitat d'una professió, que s'ha digniﬁcat a les ballarines, i a la dansa” tre, música. És un espectacle movible, i està viu, no és sols desfilar, sinó que estem representant una història, i crec que a la gent li agrada eixe espectacle". "Els ballets hem creat una marca sense saber-ho la ‘Marca Alcoi’. Des del principi ens van contractar a altres localitats, i inclús per l'estranger. Som un referent, i som una de les parts més exportables de les nostres festes, ja que sempre ens miren amb categoria", destaca la coreògrafa. Pel que fa a l'evolució dels ballets des dels seus inicis, Ana

Calvo creu que "estem en un punt en el qual hem d'anar amb cuidat, ja que tot el món no pot ballar. Hi ha molta gent que vol ballar, però jo considere que per a reivindicar la nostra professió, per a poder eixir ballant s'ha de ser ballarina. La dansa té una disciplina, dificultats tècniques i físiques, i s'ha d'estar preparades. S'ha d'estudiar dansa. No tot està bé, i no tot el món pot ballar, i si no tenim cuidat açò pot convertir-se en una comparsa de carnestoltes, en la que tot el món es mou igual, però això no és dansa. Hi ha molts que ho cuiden moltíssim i són molt professionals, i per això, hem de cuidar eixa professionalitat. Hem de buscar l'excel·lència i seguir sent un referent", i continua comparant: "Abans els ballets tenien una altra frescor, no hi havia tant d'element i sols era dansa. A vegades si tornarem un poc als orígens, no estaria malament, encara que està molt bé donar eixa espectacularitat". 'Bailar entre confeti' està a la venda des del dia 29 d'octubre a les llibreries d'Alcoi.

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

actualitat alcoi

Transparència i Servei d’Atenció i Seguiment per a les persones amb problemes de salut mental Participació reben

L'objectiu del programa és prevenir la cronificació d'aquests problemes i procurar la permanència de la persona en el seu entorn familiar i comunitari BR | Alcoi./ Des de finals del mes de juliol es va posar en marxa en Alcoi un nou servei, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana. Es tracta del Programa SASEM: Servei d’Atenció i Seguiment per a les persones amb problemes de Salut Mental Greu. Aquest programa té com a objectiu prevenir la cronificació dels problemes de salut mental i procurar la permanència de la persona en el seu entorn familiar i comunitari, evitant la institucionalització. Per tal d’aconseguir-ho es treballarà amb les persones mitjançant atenció domiciliària, desenvolupant intervencions en els entorns de convivència de la persona usuària, i es completarà aquesta tasca amb la Unitat de Salut Mental, treballant la consciència de la malaltia i l’adherència en el tractament, informant i capacitant a les famílies per a evitar situacions de sobrecàrrega familiar, prevenint les crisis, promovent la salut, i po-

Segueix en marxa el nou programa d’atenció SASEM./

tenciant la integració comunitària. L’atenció comunitària es treballarà des de la perspectiva de la recuperació, que situa a la persona en el centre de la intervenció, procurant el seu apoderament. Dins d’aquesta metodologia, SASEM ofereix una atenció especialitzada coordinada amb la Unitat de Salut Mental, des d’un enfocament integral que inclou a les famílies i a través d’un equip de personal tècnic multidisciplinari format per dos psicòlogues, dos educadores socials, una treballadora social, i una tècnica en integració social.

Aquest servei està dirigit per a persones entre els 18 i els 65 anys, amb problemes greus de salut mental, necessitat en qualsevol dels seus moments evolutius i amb una sèrie de necessitats en l’àmbit social i comunitari derivades de diverses possibles causes com: falta de suport familiar que garantisca la seua autonomia, manca de capacitats i habilitats per a viure de manera autònoma, dificultat de vinculació amb els recursos del seu entorn i comunitat, necessitat de suport específic en el retorn al domicili després d’un ingrés hospitalari, dificultats de com-

Ajuntament,col·lectius i cossos de seguretat es reuneixen pels delictes d’odi Qualsevol situació amb delicte d'odi s'ha de denunciar immediatament BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha acollit una reunió entre la regidora d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Aranza de Gracia; Raül Llopis, regidor de Seguretat; tècnics i tècniques d’aquests departaments, caps de la Policia Local i Nacional; i representants dels col·lectius LGTBI Mariola i Ponts

d’Igualtat, per tal de tractar els recents suposats delictes d’odi que han tingut lloc en Alcoi recentment. Durant aquest encontre s’ha indicat que davant de qualsevol situació en què es puga ser víctima d’un delicte d’odi, o que s’observe que es puga cometre algun, s’ha de denunciar de forma immediata, i que

s’ha de telefonar al 112. “No cal callar ni mirar de costat”, han argumentat des del consistori. El govern ha assenyalat que: “es continua fent costat a les entitats LGTBI i treballant de manera conjunta amb els cossos de seguretat per evitar que es produïsquen a la nostra ciutat”.

prensió degudes a la mateixa patologia i a la deterioració cognitiva, o el reconeixement d’un grau de discapacitat o grau de dependència. Els Serveis Socials de l’Ajuntament d’Alcoi seran els encarregats de derivar a les persones que ho necessiten a aquest servei. Per a la regidora de Polítiques Inclusives, Aranza de Gràcia: “Els efectes de la pandèmia en les persones han posat damunt de la taula els problemes reals de la malaltia mental. Una realitat, que des d’aquest nou servei d’atenció i seguiment a la malaltia mental, el SASEM, volem millorar i actuar en la convivència i en la qualitat de la vida”. A més d’aquest programa, des de l’Ajuntament d’Alcoi es vol donar visibilitat al tema, i per això s’han sumat a la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra el dia 10 d’octubre. El lema escollit ha sigut ‘La salut mental, un dret necessari. Demà pots ser tu’.

16.000 euros

L'Ajuntament d'Alcoi ha triplicat l'ajuda que es va rebre durant l'any passat, que va ser de 5.000 euros BR | Alcoi./ La Diputació d’Alacant i la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, han concedit a l’Ajuntament d’Alcoi, una subvenció procedent de la convocatòria de Subvencions per a municipis i mancomunitats per a fomentar la participació ciutadana, la transparència i el bon govern. Aquesta ajuda està valorada en 16.000 euros, 8.000 d’ells destinats a transparència i la resta per a projectes de participació ciutadana. Alguns dels projectes als quals es destinaran aquests diners és el Pla de Millora del Teixit Associatiu, la realització de formació en participació ciutadana per a les entitats i associacions de veïns, la campanya dels pressupostos participatius per a la Infància, o la consulta i procés participatiu per a la contractació del servei d’autobús. Teresa Sanjuán, regidora de Democràcia Participativa i Transparència, ha vol-

Tere Sanjuán./

gut destacar “el gran treball que s’ha dut a terme per part dels nostres departaments. Gràcies a totes les tasques fetes hem aconseguit triplicar les ajudes, ja que s’havia de presentar els projectes per a poder optar a la subvenció. L’any passat vam tindre 5.000 euros per a participació, aquest any seran 8.000 euros i a més, 8.000 més per a transparència. Estem satisfets d’aquest augment i seguirem treballant amb més projectes per tindre cada dia una administració més transparent i en la que la ciutadania puga participar en la presa de decisions”.

entrevista

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Entrevista

PablodeGracia:“LaCambrasemprehaestatpera

lesempresesenaquestmomentdepandèmia” El president de la Cambra de Comerç d’Alcoi, Pablo de Gracia, ha estat fent un balanç sobre els quasi quatre anys que du al càrrec Belén Rivas./

as començar la teua presiV dència en la Cambra de Comerç en l'any 2018. Quin és el balanç d'aquest període? És positiu. Un dels primers objectius d'aquesta legislatura va ser obrir l'entitat a la societat. La Cambra en anys anteriors havia de fer un treball molt important internament perquè hi havia una situació econòmica en la qual s'havia treballat, i en el moment en el qual es va donar eixa solució, ja estàvem en el moment de donar una nova imatge a la societat, i presentar i promocionar els serveis que pot donar la Cambra a les empreses, i inclús ampliarlos. Crec que no sols s'ha obert a les empreses, també a la societat. Tenim la sort en Alcoi de poder disposar d'una entitat com aquesta, a més, en un edifici modernista que obrim per a poder ser visitat. - Per al 2022 s'han convocat, des del Ministeri de Comerç, Indústria i Turisme, eleccions camerals. Tens pensat tornarte a presentar? Si, efectivament, s'ha publicat. Ja podem dir que és l'inici. La meua idea és tornar a presentarme a les eleccions. Quan accedeixes a un lloc tan rellevant, a la presidència, has de dedicar-li temps perquè si vols donar-li una forma, i unes línies estratègiques de treball, has d'estar ahí, deixar temps personalment, o de la meua empresa, és un sacrifici, i són pros, perquè l'equip que he tingut és fantàstic, i he tingut la sort de treballar amb ells. Part de tot el treball és gràcies a ells. Al final el que és important és el temps, però he decidit aparcar alguns projectes professionals i empresarials meus temporalment per a tornar a presentar-me, perquè volem de cara al 2022 iniciar projectes nous que veníem arrossegant del 2021 i almenys veure'ls nàixer i madurar durant la següent legislatura. - Has parlat sobre la pandèmia, i algunes de les tasques que s'han fet. Com va afrontar la Cambra la situació d'aquesta crisi econòmica que ha provocat la Covid, i com s'han ajudat a les empreses? Hi havia molta incertesa, les empreses no sabien què fer, si anar o no a fer faena, si s'anava, en quines condicions era. El primer que vam decidir en la Cambra va ser informar-se des de fons directes, és a dir, des dels ministeris que corresponia i amb Sanitat, i informar a totes les em-

“Hem aprés la capacitat d'adaptació i solidaritat de les empreses. L'adaptació perquè s'han adaptat els mitjans de producció per a poder fabricar el que en eixe moment ha fet falta, com material sanitari; i solidaritat, perquè s'han entregat aquests equips de forma gratuïta en llocs que feia falta.”

Pablo de Gracia, president de la Cambra de comerç d’Alcoi./

preses quina era la situació de cada moment, perquè no ho sabien i necessitaven una font d'informació fiable. Per exemple, si necessitaven un justificant de mobilitat, nosaltres facilitàvem eixe model i ho explicàvem. Vam fer rotació de personal i sempre va estar oberta durant tota la pandèmia, per a qualsevol necessitat, i els que no estaven presencialment, continuaven teletreballant, per la qual cosa no hi ha hagut un paró de l'entitat. Un altre exemple ha sigut l'exportació, si una empresa exportava, necessitava tota la documentació que es fa des de les Cambres de Comerç, i estàvem oberts per no paralitzar eixa part tan important. A partir d'ahi vam intentar amb molts contactes amb el consell de Cambres i amb la Cambra d'Espanya, conéixer en cada moment que era el millor per a les empreses, com programes. Si necessitaven conéixer més sobre digitalització, que són projectes que en la pandèmia s'han hagut de dur a terme si o si, hem intentat assessorar-los i explicar les ferramentes per a fer-ho. - Supose que van canviar molts plans, i projectes que no s'han pogut fer. Que s'ha quedat per fer? Es va prioritzar el tema de digitalització per a empreses. S'han quedat pendent altres programes que no s'han pogut posar en marxa, com el d'ajudar a majors de 45 anys a trobar treball, o altres programes que no puc avançar ara, però que sí que es faran de cara a 2022.

- És a dir, que aquests projectes pendents sí que van a realitzar-se, no? Sí, al final, la Cambra té uns recursos limitats. Es poden desenvolupar 'x' programes, i al final són els que necessiten les empreses. Si en 2022 canvien de pensament les empreses, s'haurà de canviar, però normalment els que són per a trobar faena, són iguals. Per exemple, un dels programes estrelles, ajuda als xavals de menys de 30 anys, que estiguen en el programa de Garantia Juvenil, i els fem una formació que servisca a les empreses, o que puguen ajudar-los a crear una nova iniciativa empresarial. S'ajuda de forma troncal, i se'ls assessora per a poder aconseguir faena. És un programa que té molt bons resultats i en 2022 ho potenciarem, perquè ara mateix hi ha una franja de gent jove, qualificada, que té dificultats per a trobar faena. - Amb què et quedes de tot el que s'ha viscut? A pesar del que ha passat de la pandèmia, hem aprés la capacitat d'adaptació i solidaritat de les empreses. L'adaptació perquè s'han adaptat els mitjans de producció per a poder fabricar el que en eixe moment ha fet falta, com material sanitari; i solidaritat, perquè s'han entregat aquests equips de forma gratuïta en llocs que feia falta. Això és un punt a favor. No hem d'oblidar açò, i hauríem de potenciar-ho, encara que no hi haja una pandèmia, tindre eixa mateixa adaptació i solidaritat. - De cara a un futur pròxim,

novetats que ja puguem conéixer? Tenim pensat sol·licitar la creació d'una oficina acceleradora de pimes. Serà un punt en el qual puguen vindre empreses per a assessorar-los, ajudar-los i tindre ferramentes per a millorar la seua posició, i accelerar la seua constitució. No puc avançar més. També volem potenciar altres programes com el de digitalització, incrementar els programes que ajuden al comerç, perquè necessitem una ciutat amb comerç, no tot pot ser plataformes digitals, perquè sinó no hi hauria poble. - Actualment, quin és l'estat del teixit empresarial a Alcoi i comarques? El teixit econòmic crec que deuríem de replantejar-ho. Tenim un pes molt important de serveis, després un segon pes que és la indústria, després la construcció, i per últim el sector primari, l'agroalimentari. No és una cosa d'Alcoi, l'evolució de l'economia mundial, ha sigut un augment del pes dels serveis, no és que Alcoi estiga perdent indústria, l'està perdent tot el món, perquè al final hi ha països que han apostat més, que tenien unes condicions diferents, salarials, sindicals, com els asiàtics, que s'han quedat tota la indústria. És moment de replantejar-se què volem fer. Hi ha dos camins: un d'un creixement descomunal, amb dos xifres de creixement de PIB anuals, o un creixement més sostenible, més solidari. El primer passa per fabricació massiva, en països asiàtics, i l'altre, que crec que és

el que hem de fer, és abastir-se de tot el que necessitem. Si podem fabricar microxips a la nostra comarca ho hem de fer, hem de tornar a fabricar i que el pes de la indústria puje, perquè, tindre productes de quilòmetre 0 ajuda al medi ambient, que és una obligació de cadascú de nosaltres, i generaríem més indústria, més llocs de faena, tindríem més I+D+i. L'altre sector oblidat és el primari, perquè ens hem adonat, que a més de la necessitat de productes fabricats tenim també alimentaris. - Estàvem parlant dels joves i de crear riquesa, per aquest motiu, des de la cambra, com s'està donant suport als emprenedors? Saben que tenen la Cambra per a qualsevol necessitat. Per a preguntar com buscar finançament, ajudes, inversors. Nosaltres som una entitat tutelada per la Conselleria d'Economia que té l'objectiu d'ajudar a finançar a través de l'Institut Valencià de Finances als emprenedors que tenen activitats que estiguen orientades a eixe canvi de paradigma econòmic. Estem per a ajudar-los. - Has parlat algunes voltes de la digitalització. La modernització i la digitalització de les empreses és important per al seu creixement. Ara mateix un empresari què ferramentes té per a poder millorar el seu negoci? Des de la Cambra tenim dos programes que són el Big Cámara i el InnoCamara, que fan un diagnòstic, perquè cada empresa té un nivell de digitalització. A partir d'ahí es fa una projecció de futur, perquè sàpiga els passos a seguir, i després buscar certes ajudes perquè una empresa o un comerç que té sols un ordinador, i un programa de contabilitat, puga implantar un mòdul informàtic per a gestionar els clients. Després es fa la posada en marxa i seguiment d'aquest programa.

Servei d’educadors ambientals del consorci de resudis CREA

Els educadors ambientals informaran i resoldran dubtes sobre les millors pràctiques en matèria de gestió de residus SS | Comarques./ El Consorci de residus CREA ha presentat el nou servei consorciat d’educadors ambientals que, sota el nom de CreaConciencia, per a reforçar les diferents implantacions de recollida selectiva i col·laborar amb els ajuntaments en el compliment dels objectius marcat pel Pla Integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCVA). El servei pretén oferir informació, conscienciar i sensibilitzar a la ciutadania sobre la importància de la gestió sostenible dels residus. En aquest sentit, posarà a la disposició dels ajuntaments adherits un total de 9 educadors ambientals (8 a temps i 1 a temps parcial) amb la finalitat de prestar aquest servei bàsic i tan demandat pels ciutadans. Inicialment es prestarà en les localitats de Banyeres de Mariola, Biar, Monòver, Onil, Petrer, el Pinós, Salines, Saix i Villena. Podrà ampliar-se a 10 educadors tant per

actualitat alcoi

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Presentació del nou projecte de CREA./

sol·licitud dels ajuntaments adherits com per noves adhesions d’altres localitats. El treball de proximitat dels educadors ambientals es desenvoluparà en el marc d’una planificació estratègica, enfocat a diversos actors locals com la ciutadania, associacions, àmbit educatiu, restauració, comerç, mercats, indústries i empreses. Es planteja el seu treball amb un enfocament bidireccional, és a dir, no únicament informaran i conscienciaran en matèria de residus, sinó que també resoldran dubtes i actuaran com un canal per a la recepció

d’aportacions i suggeriments ciutadans. El Consorci de Residus Crea és l’entitat pública responsable de la gestió dels residus generats en 14 municipis de les comarques de l’Alt i Mitjà Vinalopó i l’Alcoià que formen part de la seua àrea de gestió, també formant part del mateix la Diputació d’Alacant i la Generalitat Valenciana. Els municipis d’aquesta àrea d’influència són: Banyeres de Mariola, Beneixama, Biar, el Camp de Mirra, la Canyada, Castalla, Elda, Monòver, Onil, Petrer, el Pinós, Salines, Saix i Villena.

Patricia Blanquer,nova Secretària d’Industria,Comerç iTurisme del PSOE

Es va anunciar al 40 congrés federal del PSOE que es va celebrar a València BR | Alcoi./ La ciutat de València ha acollit el 40 congrés federal del PSOE, durant els dies 15 i 17 d’octubre. En aquest esdeveniment es va elegir a Pedro Sánchez com a secretari general del partit, i s’ha triat la formació dels òrgans de direcció. Dins d’aquesta nova direcció, la diputada alcoiana, Patricia Blanquer, va ser elegida com a nova Secretària d’Indústria, Comerç i Turisme en l’Executiva Federal del PSOE. Llicenciada en Econòmiques i Empresarials a la Universitat i amb un Màster en Auditoria i Gestió Empresarial, i un Curs d’Especialista en Comunitats Europees i Unió Eu-

ropea, aquesta política alcoiana, ha sigut professora associada en el Departament d’Estadística i Investigació Operativa Aplicada i de Qualitat de la UPV a Alcoi, i regidora a l’Ajuntament d’Alcoi. Actualment, Patricia Blanquer és la portaveu d’Hisenda del Grup Parlamentari Socialista en el Congrés dels Diputats. El Secretari General de l’Agrupació Local d’Alcoi del PSPV, Jordi Martínez, ha destacat que: “Des de l’Executiva Local estem molt orgullosos que una companya haja entrat en l’Executiva Federal i li traslladem la nostra més sincera enhorabona. Patri compta amb una gran tra-

jectòria, és una persona molt treballadora i preparada. Que ocupe aquest càrrec és una bona notícia per al partit i per a Espanya i segur que també serà bo per a Alcoi, una ciutat que ha sigut, és i continuarà sent industrial”. Al congrés van assistir 34 representants de la militància de la província d’Alacant, com els quatre delegats de les nostres comarques: l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés; la diputada nacional, Patricia Blanquer; l’alcaldessa d’Onil, Humi Guill; i el director general d’Habitatge de la Generalitat, i exalcalde de Cocentaina, Rafael Briet.

PERSIANAS ENROLLABLES Y MOTORES · FOTOCÉLULAS LUCES DE AVISO · MANDOS A DISTANCIA · LLAVES CODIFICADAS

-frente a la Vía-

A su servicio desde 1982

Cocinas Fachadas Escaleras c/ El Puig, s/n · ALCOY· correo@marmolescamacho.com T. 96 533 44 92 M: 646 966 921 · 676 473 915 Si desea un acabado perfecto confíe en nuestra amplia experiéncia de más de 35 años Síguenos en:

electromecanicaitek@gmail.com

c/Dr. Sempere 25 · Alcoi 625 022 655

Instagram ·

Facebook ·

www.marmolescamacho.com

Fabricamos y montamos toda clase de mármoles, granitos, piedras decorativas, cerámicas térmicas y encimeras de cuarzo a la medida de sus necesidades para cocinas, fachadas, paredes, escaleras...

Diseño y calidad al mejor precio

reportatge

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Reportatge

L’èxode rural i la tecnologia a motor van propiciar la progressiva perduda de l’ofici de campaner • La UNESCO va declarar l’ofici de la pedra en sec Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en 2018

La importància de recuperar oﬁcis del passat Al territori valencià han sorgit iniciatives als últims anys per tal de recuperar professions tradicionals, com ara la de campaner o margenador. Pau Sellés./

Com cantava Raimón, qui perd els orígens perd identitat. Es tracta d’una màxima que ressona amb força en un temps on cada vegada més gent advoca per la recuperació de costums i professions tradicionals. Campaner i margenador són dos oficis que han estat en risc de desaparéixer als últims anys, però que a les nostres comarques han reviscolat gràcies a l’acció d’associacions culturals i professionals autònoms. Recuperar el so del passat Des de l’associació Campaners del Comtat treballen per recuperar i fer valdre tot el patrimoni al voltant del toc manual de campanes a les nostres comarques. Com a part de la seua activitat intervenen en projectes de restauració, en els quals han col·laborat en matèria d’assessorament (a Beniarrés recentment), i també organitzant mostres de tocs tradicionals i visites guiades a campanars. Josep Jordà és el president de l’associació, i ens recorda que l’ofici de campaner era habitual en tots els pobles fins a la dècada dels anys 60 i 70 del segle passat, quan l’èxode rural començà a buidar els municipis més petits en favor de les ciutats. A eixa tendència se li ha de sumar l’aparició de la tecnologia a motor de l’època, la qual cosa provocaria l’automatització progressiva dels sistemes per fer repicar les campanes. Tot i això, Josep assegura que

“els sistemes a motor no poden imitar l’acció de la mà humana”, ja que els campaners són capaços d’imprimir un ritme i una intensitat que es perd amb l’aplicació d’automatismes. Aprofitant que alguns pobles del Comtat mantenen l’ofici de campaner (Beniarrés, Benasau i fins fa un any Catamarruc) l’associació vol recollir els sabers dels diferents punts de la nostra geografia per tal de registrar els tocs tradicionals de cada poble. Diversitat de tocs A part dels usos purament eclesiàstics, les campanes també han sumat usos civils. Per al president de l’associació, les campanes “eren un sistema més de comunicació, equivalent a l’ús que actualment tenen el telèfon mòbil i les xarxes socials”. El toc de mort era un dels més habituals, el qual s’utilitzava per a indicar la defunció d’un veí del poble. Un altre dels usos tradicionals alertava sobre l’aparició d’incendis a l’interior del municipi. En situacions com aquestes les campanes repicaven amb força, fent que el veïnat acudira al lloc on s’havia declarat el foc i contribuís a la seua extinció. Des de l’associació es mostren partidaris d’implementar nous tocs de campanes, com per exemple un que indique que s’ha produït un naixement (un fet cada vegada menys habitual als pobles de l’àmbit rural). Bronzes significatius Les campanes més rellevants del Comtat es troben als

pobles de la Vall de Seta, la Vall del riu Frainós, a Beniarrés i a Planes. Entre les més antigues cal esmentar les que hi ha en Benialfaquí, Alfafara i Balones (totes elles del segle XVII). Encara que la de major antiguitat es troba a l’església del Salvador de Cocentaina, d’estil gòtic i originària del segle XV. Des de 2018 aquests bronzes són Bé d’Interés Cultural (BIC), gràcies a que el Consell de la Generalitat Valenciana va aprovar aquesta declaració per a totes les campanes datades entre 1250 i 1659. Tot i la seua longevitat, el so de les campanes no canvia massa amb el pas del temps. És cert que el bronze de què estan fetes s’oxida, però això no afecta en excés a la seua sonoritat. La cosa canvia quan l’estructura es bada o es produeix alguna fissura, encara que afortunadament hi ha empreses que es dediquen a la restauració d’aquests elements. Des de Campaners del Comtat volen seguir promovent la recuperació de l’ofici a la manera tradicional, i és que la tasca d’associacions com aquesta pot ajudar a resignificar el valor de les campanes i a la vegada permetre’ns entendre un poc més del nostre passat. Tota pedra fa paret La construcció amb pedra seca està tornant a agafar força als nostres camps, sobretot des que la UNESCO va declarar aquesta tècnica Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en 2018. Diferents pro-

“les campaneseren un sistema més de comunicació, equivalent a l’ús que actualment tenen el telèfon mòbil i les xarxes socials” “No solament hem de preservar les construccions de pedra en sec. S’ha de treballar per a recuperar l’oﬁci també” fessionals de la construcció advoquen per recuperar aquest ofici, i convoquen arreu del país cursos i jornades de formació. L’arquitecta i margenadora Ivanna Ponsoda ha impartit recentment a Fageca un d’aquests cursos, enfocat a la construcció de màrgens utilitzant únicament pedra, sense morter ni aglomerats. Les pedres s’han de col·locar de forma correcta, “com si fora un trencaclosques”, per tal que adquirisquen una gran resistència. Ivanna explica què s’ha de tenir en compte a l’hora de seleccionar els elements: “Hi ha pedres més bones i altres més roïns, però sempre s’ha dit que tota pedra fa paret, ja que se sol treballar amb el que hi ha prop. Les pedres poroses per exemple són extremadament roïns. Podrien valdre per a un simple marge, però no són adequades per a un mur que haja d’aguantar molta càrrega”. Una tècnica sostenible L’ofici de margenador s’ha

anat transmetent de generació en generació, és per això que l’èxode rural i la perduda d’importància de l’agricultura i la ramaderia han provocat un “salt generacional” en aquesta pràctica. Ponsoda considera que el salt ha sigut d’una o dues generacions, així que actualment molt poca gent té coneixements d’aquesta tècnica. “No solament hem de preservar les construccions de pedra en sec. S’ha de treballar per a recuperar l’ofici també”. Cal dir que la pedra en sec proporciona major autonomia i sostenibilitat que altres tècniques constructives: l’aigua no es necessita en el procés, no es generen residus, i a més la pedra es pot reutilitzar. Per si no fos poc, els màrgens de pedra seca eviten l’erosió del sòl en cas de fortes pluges, ja que drenen bé l’aigua i no deixen que la força de la pluja arrossegue la terra. Amb una correcta disposició de les pedres, un d’aquests màrgens pot mantenir-se més de cent anys. Formació de futur El govern espanyol va aprovar en 2020 la creació de la nova qualificació de Construcció de pedra en sec dins la família professional d’edificació i obra civil. Aquesta aprovació obre un ventall d’opcions per a l’acreditació i futura titulació de l’ofici de margenador. Ponsoda confia que en els pròxims anys es puga implantar un grau de formació professional de pedra en sec als instituts valencians.

54 propostes per als Pressupostos Participatius de Muro

La ciutadania ja ha votat aquestes iniciatives BR | Muro./ Els Pressupostos Participatius ‘Actius’ de Muro han conclós el procés amb la fase votació. Aquesta edició compta amb un pressupost de 70.000 euros per a fer activitats, i les veïnes i veïns de la localitat, empadronatsja han pogut votar quines seran les accions que es duran a terme amb aquests diners. En total hi havien 54 propostes de tota classe

muro

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

com concerts, certàmens, xarrades, cursos o tallers, entre altes. Kike Pascual, regidor de Participació Ciutadana de Muro, ha explicat que: “Una vegada més les mureres i murers han respost davant els processos participatius proposats, sent una mostra més de l’alt grau d’implicació que té la ciutadania per assolir les seues demandes i anhels”.

Muro prepara els actes del Mig Any Fester garantint la seguretat del poble S'han adaptat a la situació sanitària i s’han canviat el recorregut de les Filaetes i l'hora dels actes BR | Muro./ La pandèmia pareix que cada vegada ens deixa fer més actes i més esdeveniments com abans d'aquesta crisi sanitària, i Muro no vol quedar-se sense celebrar el seu Mig Any fester. La programació començarà el dia 7 de novembre a les 9 del matí amb el Campionat de Cotos, en el qual participaran dos festers de cada filà. Aquest certamen se celebrarà a la Filà Tariks. Però, la festa gran tindrà lloc el

dia 13 de novembre. De matí La Unió Musical i la Xafigà oferiran un concert al Centre Polivalent. Les entrades per a poder assistir seran gratuïtes. Seguidament, els festers i festeres podran anar a dinar a les seues respectives filaes, i per a garantir que es puguen complir totes les mesures, com que les taules tinguen un nombre màxim de 10 persones, totes les filaes que ho necessiten podran posar taules als carrers perquè tots puguen gaudir de

la Festa. A la vesprada, a les 18h, des de l'Avinguda de València, a l'altura del Mercadona, començaran les Filaetes, en les quals participaran totes les filaes de Muro. El recorregut finalitzarà a la plaça de l'Ermita, a l'altura de la Filà Verds. A partir de les 21:30h, en el lloc on finalitzen les filaetes, l'Ajuntament habilitarà una discomòbil, per a poder finalitzar aquesta nit en la qual torna la música i la Festa a Muro.

Odontopediatria Ortodoncia invisible Implantología

C/ Pintor Miguel Parra 6-B Muro d’Alcoi

Caries dental Odontología conservadora Endodoncia

681 94 93 52 | 966 544 201 E-mail: info@clinicadentalcaral.com Horario De lunes a jueves de 9h a 14h y de 16h a 19h Viernes de 9h a 14h

www.clinicadentalcaral.com

Nueva apertura, ven a conocernos.

Estética Incrustación dental Odontologia general ...

690 153 667 www.noeliasilvestre.com C/ La Pau, 19 | Muro Tel.

Av. Francisco Vitoria Laporta, 3 96 553 19 05 · 617 565 146 Muro d’Alcoi ¿Quieres una sesión de fotos? | Cuéntame tu idea Fotógrafa en Alicante y Valencia | Comuniones y Bodas Fotografía Social, Familiar, Infantil y New Born

PELUQUERÍA ESTÉTICA SOLARIUM LASER IPL

C/LA PAU 23 MURO

96 553 14 43

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

WWW.JULIAESTILISTAS.COM

muro

c/Aitana, 3 · Muro 634 326 699

@silviabustos_beauty

www.silviabustos.es

Italian concept · Moda Hombre

CENTRE DE TELECOMUNICACIONS

C/LA PAU, 10 T. 96 553 20 79 M: 666 995 499 MURO xalocmuro@gmail.com

Carnes selectas y alimentación en general Más de 40 años su servicio · c/La Lloma 11 · 96 553 02 96 · Muro

muro

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Muro celebra el primer Trofeu Esportitza’t amb quasi 400 esportistes

Les diferents instal·lacions del Poliesportiu Municipal es van omplir de xiquets i xiquetes Obres de millora i ampliació al Poliesportiu municipal./

Ampliació de les instal·lacions esportives al Poliesportiu Municipal de Muro S'ha construït una pista de pàdel i una altra de multiesport, on poder jugar a futbol i a bàsquet BR | Muro./ El Poliesportiu Municipal de Muro compta amb dos noves pistes a les seues instal·lacions. Es tracta d’una pista de pàdel, i una altra de multiesport, en la qual es dona la possibilitat de poder jugar a futbol i a bàsquet.

Les obres han tingut un cost aproximat de 50.000 euros, que han servit per a completar l’oferta esportiva que vol donar la regidoria d’Esports. Kike Pascual, regidor d’Esports, ha explicat que: “Hem de buscar la manera de fer més accessible l’esport a

qualsevol sector de la població, pensant en la varietat de gustos i intentant assolir cada vegada més disciplines. Dia rere dia, estem construint un poliesportiu millor, i això és algo que redundarà en la salut i el gaudi de les nostres esportistes”.

Pel que fa a la pista de pàdel, des de l’Ajuntament murer, assenyalen que “era una demanda de la ciutadania dels Pressupostos Participatius”. Per a poder utilitzar-la s’haurà de contactar amb els responsables del Poliesportiu.

BR | Muro./ Des de la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Muro, s’ha organitzat el primer Trofeu Esportitzat, en el qual han participat quasi 400 esportistes de categories de base. En les instal·lacions del Poliesportiu Municipal de la localitat, les xiquetes i xiquets van participar en els diferents esports que componien la graella oficial, com pilota valenciana, bàsquet, futbol, tenis, i una carrera d’obstacles. Tots ells van poder gaudir d’una jornada saludable i divertida al costat d’altres

joves de la seua localitat. La regidoria va fer entrega a tots els participants d’una medalla commemorativa i d’un entrepà amb la seua beguda corresponent, per poder així agafar forces per tenir un rendiment òptim. Kike Pascual, regidor d’Esports, ha explicat que: “Estem molt contents de poder celebrar activitats de nou, amb certa normalitat, i des d’ací vull agrair a tots els clubs i esportistes participants la seua complicitat i implicació, ja que sense elles i ells açò no hauria sigut possible”.

www.muestrariosagullo.com info@muestrariosagullo.com

Avda. del Ferrocarril, 26 - Polígono del Pi 03830 Muro de Alcoy - Alicante - España Telf: +34 96 553 16 68 - Fax +34 96 553 21 35

Av. València 17 T. 96 553 00 00 F. 96 651 69 52

MURO DEL ALCOY

gestoria@gestoriamuro.com

Moda&ComplementosUnisex Av. de València · MURO · Tel.: 680 698 547

comarques

Visita al Centre de Dia Comarcal per a persones amb diversitat funcional

Les famílies del Projecte Somriures van acompanyar en aquesta visita a l'edifici de Benimarfull a la diputada socialista a les Corts Valencianes, Laura Soler Azorín, als regidors i regidores del PSOE d'Ibi i al tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Benimarfull, Javier Sanchis Cervera BR | Benimarfull./ Les famílies del Projecte Somriures han visitat l’edifici de Benimarfull que serà Centre de Dia Comarcal per a persones amb diversitat, juntament amb la diputada socialista a les Corts Valencianes, Laura Soler Azorín, als regidors i regidores del PSOE d’Ibi i al tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Benimarfull, Javier Sanchis Cervera. Durant la visita els familiars van explicar que la reforma i l’equipament d’aquest edifici està previst que siguen costejats gràcies al Pla Convivint que va aprovar la Conselleria fa uns mesos, però que, estan tenint problemes burocràtics, ja que l’Ajuntament de Benimarfull té una capacitat reduïda de gestió, en ser un consistori menut. Des del govern de la localitat hi ha “bona predisposició”, segons indiquen des de Somriures, però “la

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Suport de les autoriats al projecte ‘Somriures./

capacitat jurídica de l’ajuntament està a hores d’ara desbordada per afrontar la tramitació d’un projecte d’aquesta envergadura”. Per aquest motiu, des de l’entitat s’ha demanat ajuda a la diputada Laura Soler, per a poder buscar els suports o alternatives necessàries per a ser més àgils i eficients en la tramitació del Pla Convivint, un repte que Soler ha acceptat. Tant la diputada com els regidors i regidores d’Ibi,

van apel·lar a la possibilitat que siga la Mancomunitat de l’Alcoià i El Comtat la que es faça càrrec d’aquests tràmits, i es va reflexionar sobre la conveniència que més pobles se sumen a la Mancomunitat, com per exemple Ibi, que no pertany. Ser més localitats faria que fóra una administració més potent i efectiva, per a poder gestionar projectes com aquest. “Les famílies de les persones amb diversitat fun-

cional vivim cada dia, amb gran angoixa, com les seues necessitats no estan cobertes, o, almenys, no com ens agradaria. Des del Projecte Somriures, més de setanta famílies de l’Alcoià i El Comtat, lluitem amb l’objectiu que es creen els recursos necessaris perquè els nostres fills i filles puguen desenvolupar el seu projecte de vida adulta amb independència i dignitat. Creiem en una societat i en uns pobles més justos amb ells i elles, que no els ho posen tot tan difícil com fins ara estem acostumades”, assenyalen des de Somriures, que continuen explicant que: “Amb la visita de la diputada Laura Soler a les nostres comarques ens sentim escoltats i sabedors que ella millor que ningú sap del que parlem i desitgem que les converses amb ella ben aviat donen el fruit que esperem”.

Atacs homòfobs a la seu de Ponts d’Igualtat

Des del col·lectiu LGTBI han denunciat aquest fet, que va ocórrer a la matinada del dilluns 11 d'octubre BR | Alcoi./ El col·lectiu LGTBI d’Alcoi, Ponts d’Igualtat, ha denunciat l’atac homòfob que van sofrir a la seua seu ubicada al carrer l’Escola 9. Durant la matinada del dilluns 11 d’octubre, es va cremar la bandera LGTBI que hi havia penjada a la façana, i es va cremar part de l’escaló de l’entrada a l’oficina. A més, van apareixer cartells en els quals es podia llegir ‘Partit Nacional Demòcrata’, enllaçant a una web en la qual es pot veure que és d’ideologia d’ultradreta. Aitor Pla, president de Ponts d’Igualtat, ha declarat que: “Fa mesos que alertem sobre l’increment de missatges d’odi cap al col·lectiu LGTBI en la nostra ciutat, i ha ocorregut un atac cap al nostre col·lectiu, atacant la seu de Ponts d’Igualtat. Hem de reflexionar i fer un cordó sanitari als missatges que es fomenten des de la ultradreta”. A més, Pla, ha finalitzat

Seu de ‘Ponts d’Igualtat’./

dient que: “És moment de reaccionar i no mirar cap a un costat, tal com s’intenta fer en moltes ocasions, és per això pel que tornem a exigir que es cree una taula de treball municipal per a posar les ferramentes necessàries per a prevenir els delictes d’odi en Alcoi”.

xàtiva

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

El Centre Raimon de Xàtiva farà valdre els elements històrics del Reial Monestir de Santa Clara

Els arquitectes responsables han explicat com serà aquest projecte que aposta per la restauració de part del claustre i la recuperació d'elements ornamentals BR | Xàtiva./ L’Ajuntament de Xàtiva ha presentat el projecte guanyador per al disseny del Centre Raimon d’Activitats Culturals que s’ubicarà a l’entorn del Bé d’Interés Cultural, del Reial Monestir de Santa Clara. Per a l’alcalde de la localitat, Roger Cerdà, “Les virtuts principals del projecte guanyador són la senzillesa i la concreció. La intervenció que es planteja és totalment respectuosa amb l’edifici actual i pretén traure a la llum l’apassionant història del Monestir de Santa Clara. Aquesta intervenció aconseguirà que aquest siga un centre cultural de referència dins del territori valencià. L’elecció va ser per unanimitat del jurat que, a més a més, va fer especial menció a la magnífica proposta gràfica del

mateix”, però també ha destacat que: “el jurat ho ha tingut ben difícil per la gran qualitat tècnica de tots els treballs, i per això cal agrair l’esforç de tots ells”. La proposta guanyadora farà valdre els elements existents, recuperant les característiques històriques de l’arquitectura tant des d’un punt de vista espacial com constructiu i artístic. El projecte posa especial atenció en les dimensions i proporcions espacials, en la materialitat constructiva, il·luminació, sistemes estructurals, revestiments i elements ornamentals de diferents èpoques. Els arquitectes Ramon Esteve i Carlos Campos han explicat les línies mestres del que serà el futur CRAC: “Aquest edifici té unes consistències de molt de valor, però també inter-

vencions que l’han desvirtuat, i per això el nostre objectiu era reconstruir-lo per retornar-li totes les capes d’història acumulades. Un dels punts fonamentals és la recuperació del claustre. Per a tal fi s’ha fet un estudi des del punt de vista paisatgístic i de vegetació per mantenir i recuperar les espècies històriques, per tal de crear un microcosmos i connectar la ciutat entre el carrer Montcada i l’Albereda”. També han donat a conéixer la ubicació que tindran els diferents espais dins de l’edifici, i que el projecte s’ha plantejat mantenint l’accés principal a través del carrer Montcada, articulant la part històrica, però també amb altra connexió a través de l’Avinguda de Selgas per poder connectar-lo. “L’edifici va a mostrar tot

Infografia d’una de les plantes del Reial Monestir de Xàtiva./

el contingut històric, valorant tots els elements, i conjuminant-ho amb l’activitat urbana. Cadascun dels usos s’adequaran a l’espai existent, amb característiques especials. L’accés principal es mantindrà, i servirà també com a espai administratiu i com a botiga i pas al conjunt principal”, han aclarit els arquitectes. A l’església està prevista la col·locació de l’auditori, amb accessos tant des de l’interior com de l’accés

des del carrer Montcada, fent primar l’arquitectura de l’espai. A la part superior (de cor), s’ubicaria la sala d’assajos. . La cafeteria s’ubicarà en la banda sud, amb una peça que s’incorpora exteriorment sobre l’espai del claustre, jugant amb l’aigua com a element i recordant l’aljub que existia en eixe punt. La resta de la planta baixa, amb espais més menuts, serviran per a ubicar l’exposició permanent. A la primera planta es

troben espais amplis en els quals es pretén recuperar tota l’estructura de fusta de la coberta. Tot l’espai es planteja per a l’exposició modular, en tractar-se d’espais que permeten la reestructuració en àrees més menudes depenent de l’ús concret que es vaja a donar en cada moment. D’altra banda, l’última planta es destinarà a la sala de lectura i a l’arxiu, a causa de la seua orientació al nord que permet una il·luminació més uniforme.

Set comerços xativins reben un reconeixement per l’ús del valencià

La finalitat d'aquests premis és potenciar i valorar l'ús de la llengua pròpia al comerç local

Col·laboració de la UPV amb l’Olleria

S'encarregarà de desenvolupar les activitats formatives i de difusió de coneixement al municipi BR | Alcoi./ La Universitat Politècnica de València ha signat un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de l’Olleria, un acord que té com a objectiu poder desenvolupar activitats formatives i de difusió de coneixement al municipi, gràcies a la creació d’una aula universitària a l’Olleria. L’entitat encarregada de dur a terme aquestes activitats serà el Campus d’Alcoi de la UPV. Segons l’alcalde de l’Olleria, Ramón Vidal: “Des de l’Ajuntament de L’Olleria estem totalment compromesos amb l’educació i per aquest motiu, signem amb la UPV, entitat de gran prestigi, aquest

conveni de col·laboració, que suposarà la creació de l’Aula Universitària de L’Olleria, una aula que servirà per a la creació i realització de diferents activitats d’interés general, com ara activitats de formació, de divulgació i transferència de coneixements o altres accions de dinamització de projectes locals”. Per al Rector Magnífic de la UPV, José Esteban Capilla Romá és una satisfacció “formar part d’un conveni de col·laboració amb una població tan compromesa amb l’educació i amb tantes ganes de seguir millorant la qualitat acadèmica del seu alumnat”.

BR | Xàtiva./ L’Ajuntament de Xàtiva ha concedit set premis econòmics a establiments comercials de la ciutat. L’objectiu d’aquest reconeixement és potenciar i valorar l’ús de la llengua pròpia en el comerç local. El concurs ha estat organitzat per l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament, amb la col·laboració de la Diputació de València. Roger Cerdà, alcalde de la localitat, i la regidora de Política Lingüística, Mariola Sanchis, han entregat els premis, en un acte que va tindre lloc a la Casa de Cultura. 550 euros ha sigut el valor del primer premi, que va recaure en el comerç cafeteria Mel de Romer. El segon premi, de 525 euros, va anar per al Centre Veterinari Amics. La bugaderia La Neta va rebre els 475 euros del tercer premi. El quart premi també va ser per a una clínica veterinària, en aquest cas El Passeig, amb una

l’alcalde de Xàtiva amb representants del comerç local xativí./

dotació de 425 euros. El cinqué premi va anar per El Quiosquet de l’Estació, amb 400 euros. El sisé en va rebre 375, i va ser per a la botiga d’indumentària tradicional Ambient Faller; i finalment, el premi de 350 euros, va ser per al seté classificat, la sabateria infantil Peus d’Àngel. Les bases del concurs

establien una única modalitat de premi, consistent en valorar l’ús del valencià en la retolació, o en el material imprés de l’establiment. Per a donar els premis, s’ha tingut en compte la retolació exterior, interior, i de vehicles del comerç, cartes i menús diaris, bosses comercials, factures i albarans,

fullets comercials i publicitaris, etiquetatge, adhesius, publicitat en premsa, llibrets de falla o d’associacions, etc… En aquest concurs pot participar qualsevol comerç, empresa o servei de la ciutat que desenvolupe la seua activitat en Xàtiva, tant persones físiques com jurídiques.

RED DE MATI MARTÍ./

suplement

Art&Cultura SUPLEMENT D’ART EL GRAT - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOV.21/Nº23

Verònica Cantó AVL · Fundació Mutua Levante Vinticincvacances per Josep Sou · Cicles Expositius d’Alcoi Teatram · Animalcoi · La Veu dels Llibres · Vicente Colom Ficcions · Sonora · Metralla a Gandesa

actualitat

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Art&Cultura

L’AVL presenta la biblioteca virtual Carmelina Sánchez-Cutillas Aquest portal sobre l'autora s'ha presentat a la 56 edició de la Fira del Llibre de València

POEMES CARMELINA SÁNCHEZCUTILLAS

"Conjugació en primera persona” Tinc al meu cor un formigueig de versos, les meues mans formiguegen de versos, i me les mire tothora i no hi veig res. Hi ha dies que tem parlar amb els amics i, fins i tot, tem mossegar el pa i la fruita per no esvanir el formigueig de versos que duc sota la pell i a flor de llavis. Tinc a la gola, al pols, un formigueig de versos, i a les cames també; aquestes cames que pels versos em tremolen tan lleument com si em llevàs de jeure amb un home, ara mateix.

BR | País Valencià./ L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha presentat a la 56 Fira del Llibre de València, el portal d’autora Carmelina Sánchez-Cutillas, contingut en la Biblioteca Joan Lluís Vives de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes de la Universitat d’Alacant, dins de la programació dedicada a l’Escriptora de l’Any 2020. La Comissió acadèmica, presidida per la secretària de la institució, Verònica Cantó, ha elaborat aquesta plataforma, segons ha indicat Maribel Guardiola, directora de la web i professora de la Universitat d’Alacant i exacadèmica, per a “potenciar i difondre la figura de la nostra autora sense fronteres”. El portal comença amb

Carmelina Sánchez-Cutillas als anys 40./

una nota biogràfica extensa, seguida de les principals fites de la trajectòria de l’autora com a dona, escriptora i investigadora; un apartat clau per a aproximar-se a “la figura i obra d’aquesta donassa del segle XX”, com l’ha

definit Guardiola. En aquesta biblioteca destaca l’exhaustiva bibliografia que recull més d’un centenar d’estudis que analitzen totes les Carmelines conegudes: la rebel i la compromesa, la dona del poble, l’alqui-

mista de versos, la creadora narrativa i la incansable investigadora. També es poden llegir les últimes investigacions a punt de presentar-se, com les del monogràfic ‘Des de les fronteres del silenci: aproximació crítica a l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas’, a cura del professor de la Universitat d’Alacant Joan Borja i de l’acadèmia i també professora de la mateixa universitat Maria Àngels Francés. Aquesta biblioteca virtual es completa amb una fonoteca, una galeria d’imatges i una videoteca amb les gravacions de moltes de les activitats produïdes per l’AVL. El portal ja és un lloc de consulta obligat per a qualsevol investigador o curiós de l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas.

Es podrà celebrar el Festival Animalcoi

Entre els dies 11 i 14 de novembre l'IVAM CADA Alcoi, l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alcoi i la Seu de la Fundació Mutua Levante acollirà conferències, taller, exposicions i projeccions de pel·lícules BR | Alcoi./ Ara que pareix que la situació sanitària ha millorat, Alcoi podrà celebrar el Festival d’Animació ANIMALCOI, que es durà a terme entre els dies 11 i 14 de novembre. Els llocs on es podrà gaudir d’aquest esdeveniment seran l’IVAM CADA Alcoi, l’Escola d’Art i Superior de Disseny, i la Seu de la Fundació Mutua Levante. Durant els dies que dure el festival hi haurà una àmplia programació amb conferències, tallers, exposi-

cions, i sobretot, projeccions de pel·lícules d’animació. A més, es podran veure estrenes globals i sorpreses que estaran a càrrec de la mascota ‘Aitana’. Pel que fa a les conferències, es tractaran tota classe de temàtiques amb experts en animació, dels videojocs, animació Stopmotion, 3D, guió, producció, festivals; i es parlarà també sobre convocatòries, i ajudes al sector. Però, encara que el festival dure des de l’11 al 14

de novembre; del 8 a l’11 també hi haurà una completa programació amb projeccions matinals de pel·lícules d’animació per a escolars. Animalcoi hauria d’haver celebrat la seua primera edició en l’any 2020, però, per la pandèmia, es va convertir en unes jornades en les quals es van poder visualitzar centenars de curts, que van poder optar als premis Animalcoi, en les seues 3 categories, a més, del premi del públic.

El festival formarà part dels actes que estan dins de la Capitalitat Cultural d’Alcoi, distinció que ha donat a la ciutat la Generalitat Valenciana, però, està organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi i l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi, un centre d’ensenyament que per a aquest curs ha aconseguit posar en marxa el grau Superior d’Animació, sumant-se al Cicle Formatiu de Grau Superior d’Animació.

entrevista

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Art&Cultura

Verònica Cantó: “És una gran escriptoravalenciana,

que cal descobrir,redescobrir,ivalorar-la” L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha dedicat els anys 2020 i 2021 a homenatjar la ﬁgura de l'escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas, autora de ‘Matèria de Bretanya’, i per a fer-ho s'han realitzat multitud d'activitats arreu de tot el País Valencià Belén Rivas./

'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va decidir que l'any 2020 anava a dedicar-se a l'escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas, però, per culpa de la pandèmia es va haver de prorrogar a aquesta commemoració i l'any 2021 també s'ha dedicat a l'autora de Matèria de Bretanya, Verònica Cantó, secretària de l'AVL ha explicat que: "En eixe any no es van poder fer, sols al mes de setembre que vam inaugurar l'exposició fixa al Centre Cultural del Carme de València, i una jornada seminari. Havíem de començar aquestes activitats en febrer de 2020, però clar... Les exposicions itinerants sí que van poder començar a rodar per tot el territori en eixe setembre, i com encara hi havia moltes activitats per fer, es va demanar la pròrroga l'any 2021". Aquesta pròrroga va portar a l'Acadèmia a què visqueren una sorprenent casualitat, i és que, com ha contat Cantó: "Va suposar una feliç coincidència, perquè el dia 23 de juny es vam assabentar que era el centenari del naixement de Carmelina. No se sabia la seua data de naixement, en totes les enciclopèdies posava l'1 de gener de l'any 27, però una persona ho va descobrir. Ella no volia que se sabera la data". I és que, encara que l'Acadèmia no sabia aquest fet, la decisió es va prendre perquè: "L'únic requisit per a designar un escriptor o escriptora de l'any, és que faça 10 anys que ha mort, i en 2020 es van complir 11 anys. Nosaltres decidim escriptors i escriptores per a difondre la seua obra". Cantó continua argumen-

“Va suposar una feliç coincidència, perquè el dia 23 de juny es van assabentar que era el centenari del naixement de Carmelina”

Verònica Cantó, Secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua./

tant aquesta decisió dient: "Després de tot el que sabem, i el que es veurà al mes de novembre, la posem com la gran escriptora del segle XX, no és sols l'escriptora de Matèria de Bretanya, és molt més, té una obra poètica preciosa; té molta obra inèdita, que veurà la llum en novembre. A més, també fa una tasca com a investigadora del nostre passat, se centra moltíssim en les dones de la Corona d'Aragó. És una escriptora i una investigadora

de primera magnitud, i tot això era pràcticament desconegut, no sols per a la gent en general, també per a la gent especialitzada. Molts estudiants de filologia catalana, i també professors desconeixen. Per a nosaltres ha sigut un regal poder consultar el seu llegat. És una gran escriptora valenciana del segle XX, que cal descobrir, redescobrir, i valorar-la". I això és el que han fet des de l'Acadèmia Valenciana de la

Llengua, fer valdre tot el que va fer aquesta escriptora, i durant aquest any dedicat a la seua figura s'han fet multitud d'activitats: "S'ha fet una exposició itinerant que ha fet 124 itineràncies en tot el territori valencià. S'ha fet la primera jornada acadèmica, i per a novembre hi haurà una segona a Altea. S'ha fet una trobada Viquipedista, per a poder posar tota la informació i traduirla; s'han fet cursos de formació de CEFIRES, s'ha participat en

revistes, s'ha editat un còmic, s'ha fet un portal virtual de l'autora a la biblioteca Miguel de Cervantes. S'ha fet una guia didàctica per a alumnes de secundària i batxillerat, el documental 'Carmelina Mar i Cel', s'ha participat en congressos i cursos internacionals; que per cert d'ací poc temps estarem presents via telemàtica a un congrés internacional a Escòcia. La veritat és que les activitats seran nombrosíssimes..." Per a tancar aquest any dedicat a Carmelina, es realitzarà la jornada en Altea, en la qual es publicarà un estudi molt especial sobre l'escriptora, i el dia 22 de novembre, al Centre Cultural la Beneficència de València, on es farà la presentació de l'obra completa de Carmelina Sánchez-Cutillas. Encara que l'any Carmelina està a punt de finalitzar, Verònica Cantó no vol perdre l'oportunitat per a recomanar a aquesta autora: "Cal llegir la seua obra, cal descobrir-se, redescobrir-la, perquè és un acte de justícia cap a Carmelina, és com altres dones, ha sigut injustament oblidada, i sinó oblidada, perquè Matèria de Bretanya la continuen llegint molts lectors, però, si que no està bidimensionada com la figura literària que és".

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

entrevista

Art&Cultura

Cultura i acció social,els dos eixos de Fundació Mutua Levante Pep Jordà ha estat desglossant tota l'activitat que la Fundació realitza en pro de la ciutadania Belén Rivas./

a Fundació Mutua Levante fa anys que desenvolupa una tasca important per al món de la cultura, però també altres accions solidàries. Per a conéixer més aquest treball, Pep Jordà, membre de la Fundació, ens ha estat explicant tots els projectes que es duen a terme, tant a la nova Sala, com fora d'aquest espai. "La Fundació naix per una iniciativa de Mutua Levante, de la companyia de segurs. Històricament havia fet acció social i cultural, però en un moment decideix canalitzar aquestes actuacions en una Fundació amb la intenció de retornar a la societat els beneficis que obté amb la seua activitat. Des d'eixe moment augmenten el nombre d'activitats socials i culturals. Al principi estàvem molts subjectes a l'Alcoià, però ara englobem a tot el País Valencià" explica Jordà. Ara mateix, a la plaça d'Espanya, l'entitat ha inaugurat una nova sala: "Estava previst inaugurar-la en gener de 2020, però va vindre la pandèmia. Aleshores ho vam retardar, i en desembre vam veure que era el moment de fer-ho", i des del moment en el qual la Sala va obrir, Pep Jordà indica que "a tots els nivells ha estat un èxit. Hem eixit en revistes d'arquitectura, d'il·luminació, de teles... A nivell d'autoritats i organismes oficials hem rebut quantitat d'elogis i suport; i a nivell popular i d'artistes, tenim una llista fins a 2023 de sol·licituds per fer exposicions, presentacions de llibres, conferències... Ha sigut una gran rebuda". Encara que aquesta instal·la-

“Pense que hi ha empreses que posen la publicitat en la camiseta, i altres que s'anuncien en televisió, però per a mi, el que crec que va fer important a Mutua Levante és donar-se visibilitat creant la fundació”

Pep Jordà ens va atendre en una de les sales de la Fundació./

ció va començar en un moment de restriccions per culpa de la pandèmia, no va afectar massa, ja que des de la Fundació van treballar per a poder oferir el màxim nombre d'activitats culturals. Està previst que puguen ferse moltes més accions, a partir de novembre es facen obres a la sala que s'utilitzava anteriorment, a les oficines de Mutua Levante, ja que "la forta demanda de lloc expositiu ens ha obligat a obrir eixe tercer espai", ha argumentat Jordà. Durant tot aquest any han passat quasi 20 exposicions, i s'han fet altres activitats com concerts, presentacions de llibres, lliuraments de premis, projecció de cinema, recitals poètics... "Una de les que ha marcat la sala és justament la que tenim ara, la d'Oriola. És una exposi-

ció potent, de les poques amb aquest material que s'han fet a Alcoi d'ell. La d'Antolí també va ser molt entranyable i va ser un honor estrenar la sala amb ell. En la Sala B, la que hem fet del Modernisme també ha sigut molt bona. Al final totes les exposicions, i activitats que fem són projectes que ens il·lusionen". Pròximament la sala acollirà altres exposicions i presentacions, i estaran presents Animalcoi, el Nadal, o l'obra d'Orfeo Soler. Però l'activitat cultural no sols està a aquest espai, com ens explica Pep Jordà: "Col·laborem amb l'Ajuntament d'Alcoi, amb les regidories de Cultura i de Turisme, amb l'Agrupació Fotogràfica Alcoiana, la Universitat d'Alacant, amb altres ajuntaments com el de Cocentaina o Bocairent, o als centres educa-

tius de la ciutat i comarca". Com ja s'ha dit anteriorment, la tasca de Fundació Mutua Levante no se centra sols en activitats culturals, també treballen per millorar la vida dels que més ho necessiten, i per això duen a terme diferents accions socials: "Hem fet accions a Castelló. Hem rebut el tercer premi dels Premis Solidaritat Cadena 100, perquè vam publicar un llibre, de Pam Collado, per a donar visibilitat al despoblament, concretament de la zona del Portell de Morella. Amb els beneficis del conte s'ha ajudat que no es tanque l'aulari d'aquesta zona. També tenim una col·laboració constant amb el Teix i Gormaig ací en Alcoi, amb associacions com Solc, o la de l'Alzheimer, i a nivell de Comunitat Valenciana, tenim un conveni especial amb Creu Roja per a ajudar

Ferreteria · Ropa Laboral · Recambios del automóvil Suministros Industriales · Recambios maquinaria agrícola

Síguenos en

Avgda. Alacant, 21 · COCENTAINA Tel.: 96 650 11 96 · M: 630 886 267 tienda@vallsyborreda.com

NUEVA WEB

CON NUEVO CATÁLOGO www.vallsandborreda.com

Giménez i Sellés Passeig del Comtat 55 B T. 96 559 31 36 · COCENTAINA gimenez.selles@mutualevante.com

a famílies desfavorides per la pandèmia. Tenim altre conveni amb l'entitat 'Aspanion', que és contra el càncer infantil, i altra amb 'Dolorín' que és de sanitaris de diferents especialitats que intenten combatre el dolor infantil. Hem col·laborat amb una associació de Castelló que es diu Afaneas, en la qual hem adaptat una furgoneta per a persones amb mobilitat reduïda, i hem col·laborat amb Coratge, l'associació d'ictus d'Alcoi". Per a Pep Jordà la Fundació té "dos branques molt importants. La més visible, el que és l'aparador ací en Alcoi, és la part cultural, però tenim una Branca a nivell social molt potent que funciona molt bé. Pense que hi ha empreses que posen la publicitat en la camiseta, i altres que s'anuncien en televisió, però per a mi, el que crec que va fer important a Mutua Levante és donar-se visibilitat creant la fundació. Estem destinant molts recursos a entitats per a accions socials i estem generant activitat cultural... Eixa és la gran tasca de la Mutua, tornar els beneficis que s'obtenen fent segurs".

vinticincvacances

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Art&Cultura

«Vint-i-cinc vacances a Ovidi Montllor» · Inauguració de l’exposició al MUA el proppassat 1 d’octubre de 2021 ·

Com ens agradaria formalitzar, o reunir, ara i aquí, un gran cor de veus meravelloses i destres per salmodiar, només fos a capella, «Les meves vacances» de l’Ovidi Montllor. Seria una gran cosa, una gran ﬁta per a la cultura de la poesia feta cançó. Ovidi, eteri, enlairat i tan singular, abastaria les ones viatgeres del gran auditori de la vida. Així, ara, s’ho volem pensar, tot arrabassant el paradigma de la il·lusió i fent possible la química dialèctica de l’encontre amatent. Però... Josep Sou./

vui tenim la sort, la immensa fortuna, de comptar amb VINTICINC, i escaig, artistes, aplegats en una mostra col·lectiva, no pas per cantar, altrament per homenatjar Ovidi Montllor, i fer, de la pintura, un nou càntic que vinga a dir, de manera determinada i contundent, com s’estimen el joglar i poeta d’Alcoi i, també, de quina manera tan admirable conformen el seu esguard per a la posteritat. «La memòria minva si no s’exerceix» ens comenta Plató. Així doncs, l’exercici de memòria que els artistes (els pintors) han dut a terme, ha estat un treball des de dins, amb propietat i interès profund, doncs solament així han pogut assolir la intensitat del record, ja que amb paraules alienes, o en aquest cas, amb imatges exògenes, fora de tota passió, mai no es pot travessar el cabdal on viu l’esperança amatòria de la membrança. Així se’ns apropa la cançó, però també la poesia. I la pintura avui s’exhibeix fràgil i diversa, ben afortunada i dinàmica, amb la idea feta presència o inclús els conceptes esdevenen encara poètica dels colors, tot a l’endins d’un trànsit on la paraula i la imatge, tan veïnes, conviuen en l’espai rigorós de l’art (tots recordem el que ens

deia el gran poeta Horaci: ut pictura poesis). Ara, les imatges ens expliquen fragments de vida viscuda, i les paraules, triades al besllum d’una estança discreta, dibuixen la meravella a l’horitzó de la cultura, quan aquesta tot ho assumeix amb una voluntat de compartir el temps en un llarg i plausible infinitum cordial. Perquè, és clar, Ovidi Montllor és una representació viva del seu temps i, fins i tot, realitat comprensible d’una manera essencial de ser, i de sentir-se. Per tant, com no podia ser d’una altra manera, els artistes, en el seu generós conjunt, amb entusiasme, rigor, elegància, oportunitat i molta feina, han recorregut l’ample camí que va des del record particular, fins a la plàstica que il·lumina un ser excepcional i d’alçada tan respectada com reconeguda. La lírica d’Ovidi Montllor, o la seua Nova Cançó, sempre ha estat arrelada, tan fermament, als solcs de la terra, però ha tingut la gràcia de construir una gran «apasterosi» (agafant de la celístia els estels més lluminosos) i fent, com aquell qui no vol la cosa, una esplèndida cançó d’avui. Una greu retòrica que identifica, amb sintaxi fàcilment entenedora, els extrems més esfereïdors de la condició humana, tot cantant la vida, a la

fi. I els artistes que avui ens convoquen en aquesta exposició fascinant, de l’existència de l’Ovidi han fet causa expressiva, i ens faciliten la lectura que només la dinàmica afectiva pot arribar a possibilitar. Pintura al servei del voler. L’art esponerós que identifica les clarianes d’un bosc fruitós. Els pinzells en melòdica cadència silent són a l’obrador, acompanyant els pintors quan forgen l’arquitectura de la voluntat. La màgia de la pintura, en la crisàlide de l’enigma, s’arrecera per cultivar la forma perfecta que identifique la felicitat de l’encontre. Quanta bellesa en la pintura, i quanta energia en la veu!! Qui, o què era l’Ovidi? Potser mai ho sabrem del cert, home de tan complexa personalitat. Però sí reconeixem en ell valors d’humaníssima civilitat, de gosadia, i és ben fàcil imaginar-lo, sempre, brandant la bandera de la llibertat, i del risc sense metàfores adjacents. O potser seria aquell, fent valdre la inspirada benvolença de Vicent Andrés Estellés: [...] un entre tants com no aguarden i lluiten./ Un entre tants com foraden la nit./ Un entre tants com no dormen i guaiten. / Un entre tants [...] O seria, tal vegada, l’Ovidi, un insurgent de mena? Tant de bo que així fos...doncs: «...l’ac-

te de desobediència, com acte de llibertat, és el principi de la raó...» com postil·la Erich Fromm. I nosaltres, amb ell, fem causa comuna. Clar està. I qui són aquest grup excel·lent d’artistes que avui ens convoquen a tenir-ne bona cosa de cura i atenció per la memòria de l’Ovidi? Qui són, i què han pintat per traduir la seua afecció amb la delicada manera de la saviesa? Ens han regalat, així doncs, la seua mirada i, amb ella, també, la bellesa de la construcció d’un univers evocador d’afectes. Els citarem, un a un, pel seu nom: Azorín, Neus Bou, Joan Castejón, Mercè Díaz, Fuencisla Francès, Lluïsa Fuster-Vercher, Artur Heras, Carme Jorques (la qual ha estat comissària de la mostra), Xavier Lorenzo, Aurèlia Massanet, Sento Massià, Eduard Mier, Antoni Miró (alma mater de l’esdeveniment i faedor d’aquesta embranzida que avui podem contemplar i fruir), Mariadolors Mulà, Perceval Graells, Lluïsa Pérez, Bea Rico, Roc, Pau Sellés Alòs, Sílvia Sempere, Josep Sou, Ramón Urbán, Aurora Valero, Sílvia Viana, i el Grup Matèric: (Ximo Canet, Javier Pérez Vaquer i Enric Piera). Aquests artistes ens han facilitat la transferència d’un univers molt ric en matisos, on el frec substan-

Nos Encontrarás en: c/SANTO TOMÁS, 17 · T. 722 454 162 · ALCOI

Qui, o què era l’Ovidi? Potser mai ho sabrem del cert, home de tan complexa personalitat. Però sí reconeixem en ell valors d’humaníssima civilitat, de gosadia, i és ben fàcil imaginar-lo, sempre, brandant la bandera de la llibertat cial de l’anhel ha esdevingut pintura, o siga art. I ara, com a curiositat informativa, els direm la itinerància que aquesta mostra ha dut a terme al llarg d’un temps esforçat i ben complex, com tots reconeixem: Alcoi (2020), Gandia (2020), Ontinyent (2020 – 2021), Dénia (2021), Xàtiva (2021) i ara, finalment Al MUA d’Alacant (2021 – 2022). I des d’aquestes línies, i a manera de comiat, volem agrair, enormement, la labor intensa de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant, i també a les autoritats acadèmiques que han fet possible, amb el seu suport i fidel companyia, que el flux primordial adreçat a continuar la memòria d’Ovidi Montllor i Mengual haja estat una realitat amb feliç conclusió.

i hagués de recomanar algun títol de l’obra narrativa d’Enric Valor, no dubtaria a triar-ne Viatge de Nadal i Temps de batuda. Viatge de Nadal, recollit en el volum Narracions perennes, és un relat que combina el món de la rondalla popular i el de la novel·la realista. En aquest sentit, constitueix una síntesi, absolutament reeixida, del seu món narratiu. Conté una descripció impressionant d’una nevada, en què es veu atrapat un carreter a la serra d’Aitana, la Nit de Nadal. No té res a envejar a les que podem llegir en els novel·listes russos. Mesos més tard vaig tindre la sort de contactar amb Josep Manel Sanabdon, del col·lectiu Alambor de Benicarló, que aleshores editava la revista Passadís, del col·lectiu i del consell de redacció dels quals també formaven part Josep Igual, Ramon París o Miquel Àngel Pradilla. Persones amb les quals he tingut una relació ininterrompuda durant anys i panys i que respecte i m’estime. El primer contacte amb Josep Igual de tu a tu fou durant l’Encontre d’Escriptors que organitzava a València l’editor Eliseu Climent a finals de la dècada dels vuitanta i primers noranta. Aleshores Josep Igual era un home amb el físic d’un canonge alt ben nodrit per les parroquianes, vessava salut, energia i tenia una mirada brillant i múrria sota les ulleres. En aquell encontre vaig descobrir que, a més de ser un bon poeta, era un conversador sagaç, intel·ligent, ben informat, que no ben adoctrinat pels mitjans de comunicació, un individu que no defugia el duel dialèctic. Parlava d’una manera reposada, posant èmfasi en la part més impactant

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

ENTRE-VUES

Josep Igual o la coherència intel·lectual per Manel Alonso i Català./

dels seus arguments. Podia ser irònic, sarcàstic, però mai groller. Des dels anys vuitanta i fins a la seua mort, la nostra relació va anar canviant, encara que mai no vaig deixar de ser un dels seus lectors, i com a premi em va trametre per correu alguns dels seus llibres de narrativa, com ara Cabotatge (Edicions El Mèdol, 1997) o Les clarianes i els dols (Ajuntament de Benicarló, 2000). Com a responsable literari d’algunes editorials, vaig publicar-li llibres de poesia, com ara Rebotiga del brocanter (Premi Josep Maria Ribelles, Set i mig editorial de poesia, 2000) -en una primera tirada del qual apareixia com a autor Josep Igual i Úbeda, un dels signants de les Normes de Castelló, ell s’ho va agafar amb humor- i Oliverar de l’aire (Premi Xavier Casp-Ciutat de Carlet, Editorial Neopàtria, 2019), que és, des del meu punt de vista, un dels seus millors llibres de poesia. També li vaig publicar el dietari L’any de la fi del món (Brosquil edicions, 2001), l’original amb el qual va obtindre el Premi de la Vall d’Uixó era mecanoscrit, aleshores Josep encara no tenia ordinador i calia editar-lo en poques setmanes. Josep es va desentendre de transcriure’l i em va tocar a mi com a editor (editor més pobre que una rata) de picar-lo en el meu ordinador personal. En descàrrec, afegiré que no ha estat l’únic

“l’original amb el qual va obtindre el Premi de la Vall d’Uixó era mecanoscrit, aleshores Josep encara no tenia ordinador i calia editar-lo en poques setmanes. Josep es va desentendre de transcriure’l i em va tocar a mi com a editor (editor més pobre que una rata) de picar-lo” “Un individu cultivat, coneixedor de la tradició en què es volia inscriure, coherent amb la seua voluntat de buscar la bellesa a través del llenguatge i conscient que l’estil fa l’escriptor” cas el seu, bona part de l’obra completa de Josep Maria Ribelles l’he picada jo. En castellà l’any 2004 li vam publicar Prosas Meridionales (Brosquil edicions, 2004), un recull d’articles apareguts en les edicions valencianes i general del diari ABC. Josep Igual fou un lletraferit amb una veu personal, amb un lèxic ric i un domini notable del llenguatge. Un individu cultivat, coneixedor de la tradició en què es volia inscriure, coherent amb la seua voluntat de buscar la bellesa a través del llen-

la veu dels llibres

guatge i conscient que l’estil fa l’escriptor. Un creador netament mediterrani, que trobava interés en tot i que podia traure suc literari de tot. Com a bon mediterrani, es diversificava d’allò més, exercí de columnista, assagista, dietarista, poeta, novel·lista, contista, dietarista, un poc de filòsof i fins i tot de cantautor, encara escolte de tant en tant el disc que va publicar l’any 1998, Sort de tu. Però Josep Igual també fou un lector voraç i exigent. Ell em va donar a conéixer autors com ara Sebastià Juan Arbó, que d’una manera persistent va reivindicar al llarg dels anys, o el poeta Luis Alberto Cuenca. Josep Igual era un home lúcid, amb una gran addicció a l’escriptura, no parà fins quasi el final de deixar constància de tot allò que sentia o evocava. Sabia en quin país (caïnita) vivia, era molt crític amb les polítiques culturals de les dues Generalitats que li havia tocat sofrir, la de dalt i la de baix del riu Sénia; quines eren les febleses de la literatura catalana. Soc un gran admirador de l’obra de Josep Igual i, d’una manera especial, dels cinc dietaris que ha editat fins ara, el darrer dels quals L’eternitat enamorada (Editorial 3i4, 2020) li va valdre el Premi d’Assaig Joan Fuster. També d’aquella delícia planiana que és Retrats de butxaca (Onada edicions, 2006). Trobe que ha estat un escriptor de raça al qual, a pesar dels premis obtinguts, els editors no han defensat ni promocionat com calia. D’això mateix i de tantes altres coses vam estar parlant la darrera vegada que sopàrem junts, mentre ell omplia la nit amb el fum de les cigarretes que consumia i el consumien.

animalcoi

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

cicles expositius alcoi

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Art&Cultura

a estar el dia 6 d’octubre quan s’inaugurà l’exposició «Retrospectiva» de l’artista i professor Emili Blanes a la Casa de Cultura, i romandrà oberta fins el 26 de novembre. I amb el títol tenim bona part de la referència que ens cal assenyalar en aquesta exposició, doncs l’esguard del pintor ens situa en la passarel·la des d’on visualitzar els fets imperatius de la nostra història recent. Així, poetes compromesos amb la causa de la llibertat, ciutadans empesos per la voluntat de foragitar el monstre de l’opressió, idees i passions reconegudes contra l’aferrissada i insistent acció de la dictadura franquista, propostes matèriques que intenten formalitzar dolor i càstig, retrats metòdics amb el posat de la tristesa infinita, la luxúria maldestra d’un món que s’ensorra, tot, absolutament tot, resta present en aquesta mostra d’art. Exposició que no repara en fer-se, tot plegat, de carn viva i de contundent manera d’entendre l’existència, i de la relació entre els éssers humans. Tot, com dèiem, tot, ens parla des dels extrems de les conviccions, i per garantir la penetració de la nostra voluntat com espectadors dins del conflicte que habita l’interior de cadascuna de les propostes pictòriques que se’ns ofereixen. La versatilitat, també la intensitat i Textos cicles expocitius

per Josep Sou

Dr.Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant

Centre Cultural d’Alcoi · Alcoi

«Retrospectiva» d’Emili Blanes el rigor, són part consubstancial de l’artista que, com un llibre amb opercles resistents, s’insinua mitjançant l’exercici de narrar històries amb els pinzells, i amb els estris que li aprofiten per aixecar un univers discursiu, tan propi com compromès. Emili Blanes mai no pinta debades, doncs sempre ho fa des d’aquest costat de la història on els perdedors só els més. I el reflex metafísic del seu quefer compositiu s’hi avé amb les formes obscures que guaiten a mitja distància la terra fosca on habiten els paranys. El pintor no descansa mai i la seua passió s’hi reconeix a cada passa que fa, transmetent-nos l’eficàcia del seu cant, perquè com diu Lluís Torró a la seua claríssima introducció al catàleg: «...la pintura d’Emili Blanes no deixa indiferent, mai, ningú». Haurem, també, però, i mercè a la sort que ens facilita llegir les pròpies paraules del pintor, fer-ne la referència de les intencions que manifesta Emili Blanes a l’hora de plasmar el que és el seu pensament: «...En totes aquestes noves experiències, he de seguir en la mateixa actitud ferma de no enganyar-me en tot el que represente i, sobretot, ser honrat amb mi mateix, i creure en el que faig» I efectivament, la pintura de l’artista tras-

«...diners perduts, pèrdualleugera, honor perdut, pèrdua considerable; coratge perdut, pèrdua irreparable» Goethe

pua sinceritat, honestedat, criteri propi d’autenticitat i la resolta convicció de què a partir de l’art s’hi poden abastar noves fronteres, o nous ideals que vinguen a possibilitar l’encontre entre les persones. Una mena d’esperançat recorregut per il·luminar, amb fervor, els itineraris que els homes fem a l’hora de brandar la nostra íntima rebel·lia, potser des del cau on dormen les nostres veritables il·lusions. Ens diu Francis Bacon «...la prosperitat no existeix sense temors ni disgustos, ni l’adversitat sense consol i esperances». Potser Emili Blanes faedor incansable i «racontador de noves» que a tots ens impliquen, quan pinta, quan construeix el seu món, universalitza la veu plural i generosa del conjunt de persones que breguem amb les ones d’una mar irascible. Però la vida té eixes coses. I nosaltres encara tenim la sort de comptar amb la veu dels poetes, els sons de la música irisada de somnis, l’art que aixeca el vol per conquerir nous horitzons, i, a la fi, la mà ferma d’un company que, com nosaltres, també transita en aquest sender dur de la vida. Emili Blanes, amb el seu treball, divers, ric i esperançat, acut, ben prest, a la conquesta d’una engruna de felicitat. I li ho agraïm. I ens sentim ben còmplices de la seua causa. La Casa de Cultura, una vegada més, amb el suport municipal, i l’atenció continuada de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani, i el treball esforçat del propi Antoni Miró, ens garanteix una estona eloqüent de cultura quan ens apropem en aquesta mostra expositiva. No s’hi val a perdre l’oportunitat.

CLÍNICA ALCOI: c/Góngora, 1 - Esc. IV - 1ºIzq. · T. 96 552 00 13 · M. 672 050 253 CLÍNICA ONTINYENT: Plaza de la Concepción, 24 bajo · T. 96 291 28 92

cicles expositius alcoi

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Art&Cultura Centre Cultural Ovidi Montllor · Alcoi

Llotja de Sant Jordi · Alcoi

«Percepcions»

«D’un temps d’un país»

de Raquel Puerta Varó

l proppassat dia 5 d’octubre, i restarà oberta fins el 26 de novembre, al COM (Centre Ovidi Montllor) s’inaugurà la mostra d’art «Percepcions», de l’artista Raquel Puerta Varó. És un treball intens, però discret alhora, com si volgués passar de puntetes per aquest món on la llum irromp malferint les pupil·les d’aquells que miren de biaix. Percepcions de Raquel Puerta Varó s’hi esllavissa, tènuement i subtil, per les costeres que van a l’encontre de la identitat perduda, o malaguanyada des que el martelleig persuasiu i constant del mall contra la roca és una evidència clara i, potser, impossible d’aturar. Les teles, els fils, les agulles, tot ensems, juguen un rol determinant per atrapar el temps dins la caixa on dorm la memòria. La costura, o l’escletxa per on s’hi esgarra, com un plor, la filagarsa esmunyedissa, sembla la captura d’un temps que fa el seu pelegrinatge pels senders del coneixement. La cultura que reviscola a cada passa des d’un passat no massa remot, encara. L’artista, sense cosmètica il·lusió, tota imaginació i de veritat reblerta, acaricia els materials amb el mim i potser amb la gràcia necessària per aclarir cadascun dels extrems de la seua recerca volenterosa. L’artista Puerta Varó, senzillament i amb determinada construcció aconsegueix per «...la successió de petites voluntats un gran resultat», com ens posa de manifest l’experiència de Charles Baudelaire. El riu que flueix de les mans s’hi empara en la ribera de la roba, tot augurant el benefici de la lectura de tostemps. Lenta progressió d’hores al balcó que filtra la claror autumnal: dòcil i substancial, però. No obstant això, què hi fa l’artista? S’hi deixa anar; tix les garlandes d’un misteri vital; captiva els ressorts de la seua immanència per arborar les traces d’un codi antic; també multiplica les raons fonamentals en la complicitat de la solitud creativa. La tria personal és d’una esplèndida factura, quan els fils dibuixen ones al niu del refinament compositiu. I hi ha una sort de pluralitat enorme en la realitat d’aparent senzillesa. El teixit transita entre propostes diverses però la idea principal s’hi agafa de les mans de l’artista per a ben dir la intimitat del seu estudi, del seu esguard i de la seua fantasia, perquè: «...solament s’inventa mitjançant el record», com assegura Alphonse Karr. I clar, el record, o la memòria, s’ensinistra a partir de la voluntat d’acariciar les fites permanents de

«De vegades, davant la mala manera de ser dels altres, un se sent orgullós d’ésser un mateix i no un altre» André Maurois

l’obra que va creixent, a poc a poc, entre besllums d’intuïció i d’encant. Els resultats de tanta labor? Si la paciència és una bona virtut a l’hora de bastir l’entrellat d’una proposta artística, la sol·licitud amb què Raquel Puerta duu a terme el seu treball és admirable (mirabile dictu). Consent que els fils que nodreixen la roba s’agiten en formes perdurables i concretes, tot amb harmonia de recursos d’estil. Cus lentament les imatges que hi seran, els volums que ens corprendran i les percepcions que anirem formalitzant a partir de la recepció d’un esguard particular. També autèntic. La realitat? Ben de debò mai no la sabrem, però quan escodrinyem els solcs del talent creatiu de l’artista, podem intuir, només siga en funció d’establir paral·lelismes, la presència objectiva d’un univers ignot, però saturat d’evidències transitives. Dia i nit la làmpada il·lumina el cau de l’esforç. Sí, dia i nit, sempre i tothora, perquè: «...lo jorn ha por de perdre sa claror...», indica Ausiàs March. Raquel Puerta Varó, des de la talaia de la seua obra foragita els dubtes i, també, abraça les costures del vent que la inspira. El retorn de tot plegat, per a nosaltres, un regal poètic. Avui, com sempre, hem d’agrair L’Ajuntament d’Alcoi, al COM, la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA i, personalment, a Antoni Miró, la labor persistent en favor de la cultura plàstica a la nostra ciutat, i també som força contents per l’oportunitat que ens ofereixen d’apropar-nos als nous llenguatges creatius.

(Mostra col·lectiva)

l passat dia 7 d’octubre, i fins el 28 de novembre, a la Llotja de Sant Jordi s’inaugurà l’exposició fotogràfica col·lectiva «D’un temps d’un país», acte que convocà nombrós públic i que pogué gaudir, amb la proximitat i interès escaient, d’aquesta nova convocatòria artística a la ciutat d’Alcoi. Mostra que pertany, com ja és sabut, al Cicle expositiu octubre - novembre de 2021. Tretze són els fotògrafs que conformen l’elenc d’artistes aplegats en aquesta mostra, i ben diversos són, tant els interessos que manifesten com l’evidència dels resultats de la seua investigació. La vida, però, en tots i cadascun dels casos, centrifuga les mirades així com també traspua pels objectius de les càmeres enlairades, i sempre a punt, per a la captura de l’instant. Sí. Encara que l’atenció gire i regire per obtenir l’acompliment de l’esguard final, i sempre amb matisos que beneficien la voluntat subjacent, la revolta de la intuïció juga a favor de l’esperit inicial de l’aventura. Les dones, els hòmens, la infinita solitud, la festa, la ironia d’unes fletxes amb el jou just a la façana d’una casa amb crostons, la solemnial jugada fosca d’un pas en processó amb pinta inclosa, el portal d’una casa amb les runes (o les vergonyes) de la vida sense miraments ni anestèsia, les construccions cridaneres, els paisatges infinits i sense marges aparents, les banderes quadribarrades al vent... tot, talment, la memòria. Però una rememoració no solament d’anada, també ho és de tornada, car si la fotografia pot acabar essent un manifest, també engega les dinàmiques per al reconeixement del temps present. Cada un de nosaltres ens sentim interpel·lats en aquesta mostra artística: per la qualitat de les propostes i per la complicitat que podem assolir amb els artistes. Podríem dir que a l’endins de la mirada hi ha una pulsió que ens trasllada emotivitat, també, però, clara determinació per a prendre el nostre propi posicionament. Hi ha un no sé què en cadascuna de les imatges, que ens arriba a incorporar una mena de sext sentit doncs, si fa no fa, ens permet abismar-nos en la llum pretèrita que inspirà la causa concreta del clic. La física necessitat de contar històries potser siga el transsumpte de l’artista. Narrativa construïda a partir d’imatges i que potser no necessiten de cap tipus de literatura. Bona part de la ficció s’hi volatilitza per deixar pas al món en estat visceralment pur. És un dir, clar està. Les coses com són, però no tant. Tots tretze artistes ens conviden a mi-

«...la història és una combinació de realitat i mentides. La realitat de la història esdevé una mentida. La irrealitat de la faula arriba a ser veritat» Jean Cocteau

rar, també, però, a veure. Potser a mirar el que hi ha a la perifèria de les coses i, segur, a veure, entendre i comprendre tot allò que palpita a l’endins de la seua pupil·la, tan cobejada pel pols incandescent de la creativitat. S’agermana un to de neutralitat (aparent) davant l’estímul visual amb la voluntat de mostrar allò què, només, sembla evident. També això resulta ser la fotografia creativa: no solament ètica afectable, també estètica vocacional per contar milers de coses al voltant de les singulars escletxes de la vida... nulla ethica sine aesthetica. L’artista s’hi posiciona i pren partit, a vegades, no obstant, estava allà. Just en el moment on l’encontre farà fortuna. Però sempre, al cap, la intenció, el martelleig constant i la fruïció per trobar un tast insòlit. I qui són els artistes que ens conviden l’esguard i ens projecten la seua passió irredempta? Abans hem dit que n’eren tretze: Francesc Jarque, J. Aleixandre, Meritxell Ahicart, J. Mª Azkárraga, Paco Grau, Lluís Ibáñez, Ana Jiménez, Mati Martí, Manuel Molines, Paco Moltó, Juani Ruz, Diana Sanus i Xavier Terol. Aquesta mostra bé podria traduir-se com la festa de la sensibilitat, de la memòria col·lectiva i de la «fantàstica» realitat. Un món, aquesta exposició, que se’ns obre de bat a bat per viatjar arreu i sense horitzons clausurats. Un espai il·limitat per abastar l’essència fundacional del record. I tot amb un clic. O molts clics. Milers... I la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, amb l’Ajuntament d’Alcoi, faciliten aquest flux expositiu que amb freqüència ens visita. I nosaltres tenim la fortuna de poder gaudir-ne diversos cops a l’any d’ell. Mai no ha d’acabar aquesta experiència de cultura.

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

cicles expositius alcoi

Art&Cultura I precisament sobre fotografia tracta la nova exposició que, organitzada per la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant i l’Ajuntament d’Alcoi, podem veure a la Llotja Sant Jordi. L’exposició, “D’un temps d’un País”, oberta al públic del 7 d’octubre al 28 de novembre de 2021, ens proposa un recorregut per algunes de les fotografies més rellevants de tretze coneguts fotògrafs. Un itinerari que va des de la Guerra d’Espanya, passant per la dictadura franquista i la transició, fins arribar als nostres dies, a la mateixa pandèmia de la Covid-19. I si ens hi fixem una mica, podrem anar descobrint la mirada particular i inconfusible, allò que en podríem dir la identitat fotografia de cadascun d’aquests tretze fotògrafs. Així, i com apunta Yolanda Murcia, “les fotografies de Francesc Jarque retraten el present immediat de transició, amb els seues contrastos, complexitat i enorme atractiu visual”. Aquests contrastos els hi trobareu en la fotografia, en plena dictadura franquista, de la façana pintada amb calç del “Bar la Esperanza” d’ Albalate del Arzobispo: el jou i les fletxes, el balcó amb roba estesa, la bicicleta al cantó, el tauló d’anuncis amb un ban municipal, els rètols de Coca-Cola, Fanta.... Hi destaca, per sobre de tot, les dimensions del jou i les fletxes, simbologia feixista que al llarg d’aquells quaranta anys de dictadura era obligat tindre en tots els pobles i que fins i tot avui, amb total impunitat, encara s’hi poden veure en algun d’ells: “Repongamos en el escudo yugo y haz. Si el yugo sin las flechas resulta pesado, las flechas sin el yugo corren peligro de volverse demasiado voladoras. Tornemos, más que a una política, a una disciplina, a una conducta, a un estilo, a un modo de ser, a una educación (Sánchez Mazas, “El Fascio, Haz y Yugo”). Per a Edelmir Galdón, el fotògraf José Aleixandre “tracta de fixar en imatges realitats fungibles; el seu pas pel periodisme gràfic li ha permés anar afinant el seu instint per a captar allò que és important dins de la multiplicitat de la realitat que se’ns presenta” . I una de les realitat de les guerres, de totes les guerres, és l’armament i la construcció de fortificacions defensives. Aleixandre fixa la seua mirada en la línia de fortificacions (búnquers, nius, fortins...) que l’Estat Major republicà va construir en la zona de Llevant i Maniobra. Avui la majoria d’aquelles construccions estan mig enderrocades o són fonedisses pel creixement de la vegetació. Altres, però, s’han conservat i són visitables i ell ens les mostra en aquesta exposició. La funció d’aquells soldats era fonamental, per tal d’aturar l’avançament de les tropes enemigues. El poeta Miguel Hernández dedicà un poema a Rosario “la Dinamitera”: “la nata de las mujeres,/ la espuma de la trinchera./ Digna como una bandera/ de triunfos y resplandores,/ dinamiteros pastores,/ vedla agitando su aliento/ y dad las bombas al viento/ del alma de los traidores.” I en tota guerra hi ha morts i ferits, com passà en la Guerra d’Espanya. I s’hagueren d’improvisar i habilitar hospitals de campanya per curar els ferits. L’objectiu de Meritxell Ahicart se centra precisament en aquest aspecte. Amb el seu projecte, “Vil·les per a la memòria” vol recordar-nos el pas de les Brigades Internacionals i la seua impagable tasca “per a tractar d’entendre l’espai on es van desenvolupar els successos, com un lloc impregnat per una empremta invisible a conseqüència d’un llegat silenciat”. Ahicart ens fotografia aquestes vil·les, avui cases privades, algunes luxoses, voltades de jardins i que ningú diria que, vuit dècades abans, foren ocupades per soldat ferits del front. Viles, però també i per posar altres exemples, Escoles Industrials, com ara la d’Alcoi que es convertí en un hospital: “Lluny d’aquell cantó muntanyenc i, sobretot, de l’Hospital Sueco-Noruec, la guerra glatia ensordida com el tro apagat dels arcabussos el dia de l’Alardo[...] El seu ressò no anava més enllà dels sospirs dels ferits i del pas dels obrers camí del Tossal o de la Rambla per efectuar el canvi de torn” (Jordi Botella, catàleg exposició: Antoni Miró: L’Hospital SuecoNoruec, 2013). Aquella guerra acabà amb la victòria d’aquells que se sollevaren contra el legítim Govern de la República. La dictadura franquista, i perquè no en quedés cap rastre de la seua crueltat i de les seues atrocitats feixistes, intentà esborrar fosses comunes, camps de concentració, murs d’afusellament...Aquesta és la temàtica que J. Maria Azkárraga ens hi mostra: “llocs, en la seua majoria, ruïnes o solars buits en els quals [...] han esborrat quasi totes les petjades del que allí va succeir”. Com l’aeròdrom del Fondó de Monòver, el Camp dels Ametllers a les afores d’Alacant, on les tropes italianes de la Divisió Littorio feren presoners

militars i civils republicans, i el mateix passà al camp de concentració d’Albatera: “Vèiem com arribaven els falangistes. Venien buscant gent dels seus pobles. Ens formaven, anaven seleccionant als que volien i se'ls emportaven. Tots acabaven en una fossa” (Testimoniatge d'un presoner recollit en el llibre “Los campos de concentración de Franco”, 2019, de Carlos Hernández de Miguel. Un altre dels fotògrafs d’aquesta exposició és l’alcoià Paco Grau. Les fotografies de Grau, segons Javier Llopis, “són una crònica personal sobre el món ple d’impactes visuals, que romanen ocults per a l’ull normal[...] des del lirisme fins a la més pura provocació per a rescatar de l’oblit i de la invisibilitat unes persones i uns llocs que ens passen desapercebuts”. Efectivament, Grau és un fotògraf pacient que quan té una idea sap esperar el moment oportú per enquadrar i disparar l’objectiu. No es conforma només en captar la realitat, com passa en la fotografia de quatre monges en una suposada processó, amb el ciri en la mà i vestides amb l’hàbit, sinó que està esperant pacientment el moment, tot just quan aquestes passen per davant de la façana d’una casa on hi ha una pintada, una a majúscula a dintre d’un cercle: el símbol de l’anarquisme. Grau ens mostra el contrast, i ensems ens provoca la reflexió, entre la vida reglada de les Monges Carmelites, dedicades a la vida contemplativa, la pregària i el treball al convent seguint el lema “Zelo Zelatus Sum Pro Domino Deo Exercituum” i la ideologia revolucionària anarquista que, entre altres i com recordava el setmanari valencià “El Chornaler” (València, 29-12-1883), és “la negació de tota organisasió política, sivil, militar o relichiosa, es tota societat que estiga despojá de mando, de dominio o autoritat” Les fotografies del benicarlando Lluís Ibáñez mostren la “preocupació per un territori que ha sofert una gran transformació, s’està buidant de població i que de la seua secular personalitat ja no queden res més que empremtes, petjades d’una societat que gairebé ha desaparegut”. És la mateixa idea i preocupació, si fa no fa, que té l’escriptor Alfons Llorens, i que d’una manera magistral ens introdueix al catàleg d’aquesta exposició: “Tot un univers només queda als calaixos de la memòria, perdent-se i perdut del viure i, per a major inri, la anormalitat civil i cultural del País han impedit l’oportunitat de re-situar-se, de trobar un nou lloc al nou temps”. Les imatges que ens presenta Ibáñez formen part del projecte “Geografies de conflicte i confluència: Maquis i Masovers” i “Geografia del terror “Ley de Fugas” als Ports-Maestrat. Masos, coves, amagatalls i camins per on hi van resistir els maquis és la temàtica de les seues fotografies: ¿Han visto a los bandoleros?/ Preguntaven els civils./ Jo diria que n’hi ha,/ i si n’hi ha, ningú els ha vist;/ o potser dormen de dia/ i van i vénen de nit./ I vostès busquen els maquis/ pels masos i pels camins?/ Si n’hi ha, que n’hi haguessin,/ no deuen ser molt roïns,/ que si n’hi ha i els volguessin,/ pobreta Guàrdia Civil” (Desideri Lombarte, “Els maquis”). La proposta fotogràfica d’Ana Jiménez, “Av. Pto 31” és força interessant. Es tracta de 12 fotografies, una cada mes de l’any, realitzades a la porta d’una antiga sucursal bancària tancada i buida, i on s’hi arreceren rodamóns de tota mena. Per a Jiménez l’objectiu d’aquesta evolució espai-temps és la de constatar i denunciar la situació de precarietat i “l’abandonament tant de persones com de llocs en aquesta dura crisi econòmica que ompli la ciutat en la qual visc, és un fenomen que s’ha convertit en un paisatge quotidià i al qual ja no és presta atenció a causa d’una normalització acceptada i consolidada de la crisi èticamoral”. És un dels tants efectes col·laterals d’aquest sistema capitalista que està farcit de contradiccions però, golut com és, acaba empassant-s’ho tot: “Jo cremaria aquesta ciutat/ eixorca/ i escamparia per terra/ tot el pes de la història/ que tota sola arrossego/ amb peus sense vida/ sense esmorteïdors/- ja s’han fos les sabates/ de rebaixes/ que vaig recollir en una paperera” (Marta Rovira Martínez, “Àcids nocturns”, 2019). I mentre els sense sostre malviuen pels carrers de les nostres ciutats, milers de treballadors estan sense feina i moltes famílies no arribes a finals de mes, els valedors d’aquest sistema depredador malbaraten els diners públics en obres faraòniques i esdeveniments efímers. Són focs d’encenalls que ens anuncien a bombo i platerets, milions d’euros públics dilapidats en projectes de cartró pedra: visita del Papa, Aeropuerto del “abuelito”, AVEs, Copa Amèrica.... La fotògrafa Mati Martí s’ha interessat per un d’aquests esdeveniments, apropant-se a les runes del que va ser el circuit de Formula 1 a la ciutat de València. Un pro-

D’un temps d’un País Mostra col·lectiva de fotograﬁa a Alcoi Per Vicent Luna i Sirera./

Com ens recorda el professor Isidre Crespo (“De Fuster a Pla, amb camí de tornada”, 2002) Josep Pla “creia que, per sobre de cap missatge personal exclusiu, la primera responsabilitat d’un escriptor és observar, relatar, manifestar l’època que li ha tocat viure”. Jo estic totalment d’acord amb aquestes reflexions de l’empordanès, i fins i tot diria que no ha de ser solament la funció d’un escriptor, sinó també la d’un poeta, pintor, periodista....i també fotògraf. jecte que “cinc anys després del primer gran premi, la Generalitat Valenciana va ser incapaç de fer front als deutes milionaris contrets i al cost del cànon exigit pels organitzadors. Temps després de l’afonament d’aquell somni, tot el que queda de la fastuosa inversió és una pista d’asfalt d’un quilòmetre”. Tot plegat fum de canyot, un capritx d’aquells dirigents corruptes del PP que robaren a mans plenes al llarg de vints anys. Són els nous rics, els “pijos”, la gent del puntet: “Els perfums cars; la gomina dels cabells; els rellotges ufanosos i els braçalets al canell; les mànegues de la camisa arromangades just amb un parell de doblecs; els pantalons xinesos; els somriures falsos… Les copes de xampany que batejaven negocis dubtosos. En aquesta mar d’asfalt arrugat, males herbes i desenes de barraques improvisades amb qualsevol cosa, tot això sembla un miratge verinós i ofensiu. Són les restes del no res, el retrovisor d’un naufragi ocorregut terra endins damunt un cadàver d’asfalt de 5.473 metres” (Esperança Camps Barber, “Circuit de Fórmula 1: un cadàver d’asfalt i fems”, Vilaweb, 2021). Si hi ha un fotògraf que haja documentat la transició a casa nostra amb gran detall, aquest és sens dubte Manuel Molines. El seu pas com a reporter gràfic en els periòdics Noticias al Dia, Diari de Levante i Las Provincias ens han deixat milers de fotografies que són una autèntica crònica d’un valor incalculable: “Senyeres, gastronomia, música, manifestacions culturals, tot enllaçat i girant com una gran sénia al voltant d’una mateixa idea: la del País Valencià”. De les fotografies d’aquesta exposició hi ha tres que em porten records inoblidables. Son tres imatges sobre la manifestació i concentració a la Plaça de Bous de València el 25 d’Abril de 2016. Una frase de Núria Cadenes va ressonar per tota la Plaça de Bous com un mannà caigut del cel: “la foscor s’ha acabat, el nou dia despunta, cada nit pot sortir el sol”. I no, el Sol no isqué aquella nit però: “aquells núvols, que ens acompanyaren al llarg de tota la manifestació, en arribar a la plaça de bous deixaren caure un refrescant ruixat, donant-nos la benvinguda. I és que després de dènou anys vetats pels governs del PP hi poguérem entrar per homenatjar els nostres músics, cantants, poetes, escriptors…. en definitiva la nostra maltractada cultura. I perquè en quedés testimoni d’aquesta històrica nit, una lluna ben rodona i orgullosa, que ens mirava de reüll, ens hi acompanyà tota la nit” (Vicent Luna, “La foscor s’ha acabat”, 2016). Viatjar ha estat una de les gran passions de Paco Moltó, per això la seua fotografia “ha sigut un mitja per a intentar comprendre el món pel qual es movia habitualment”. Moltó ha estat fidel a la fotografia analògica i en blanc i negre, res de digital. El seu arxiu, més de cinquanta anys de treball, ha de ser únic, una vertadera joia: monuments, paisatges, mirades, situacions, personatges....Una d’aquestes fotografies és la del Pont de l´Exposició, conegut popularment com a Pont de la Peineta de l’arquitecte valencià Santiago Calatrava. Travessa el Jardí del Túria entre el passeig de la Ciutadella i el passeig de l'Albereda, a la ciutat de València. El pont originari fou inaugurat l’any 1909, amb motiu de l'Exposició Regional Valenciana.

La gran riuada de 1957, que inundà part de la ciutat, el va arrasar. I és que el pas del riu Túria pel centre del cap i casal ha forçat els valencians a dominar el riu i construir-hi força ponts: “A l'aigua li agradava córrer entre les cases/ sobretot quan enderrocaren la muralla,/ i, com si ja no hi hagués cap obstacle,/ pujava vehement, creixia, s'inflava,/ inundava els voltants, s'enduia fang i llim./ No es deixà sotmetre per les tanques, pels dics,/ ni acceptà el nivell dels ponts que li col·locaren./ S'alçà per damunt de tot, fins que es va anul·lar./ Però ho sabem, també els déus tenen set. Eixutes,/ les nàiades del lloc buscaren fluids vitals/ entre els valencians i s'uniren per sempre amb ells” (Tonko Maroević, “Llera assedegada”, 2010. Traducció de Pau Sanchis i de Boško Habuš). La lluita de les dones alcoianes, per poder gaudir de les festes de Moros i Cristians amb els mateixos drets i deures que els homes és, com diria Raimon “una lluita que és sorda i constant”. Efectivament, durant molts anys l’Associació de Sant Jordi i en general la majoria dels festes, van fer orelles sordes a les insistents peticions de les dones per poder participar també de la festa: “A la primera dona festera d’Alcoi l’han cremat (en sentit figurat) com a les bruixes medievals, però ha sigut a foc lent: no fas Diana, no fas esquadra, no portes el banderí, fem com si no existires[...]troben mal afavorir a unes quantes joves perquè participen prompte en una esquadra però els sembla totalment normal que una dona porte vint-i-tres anys en la filà sense haver gaudit d’eixe goig” (Associació Fonèvol). La participació de la dona en les festes d’Alcoi és la temàtica de les fotografies de Juani Ruiz en aquesta exposició, deixar-ne constància per a la posteritat de les primeres filades de dones en les festes de Moros i Cristians de la capital de l’Alcoià. És un primer pas en aquesta travessia pel desert, perquè com diu Miquel Vilaplana “encara queda un llarg camí per recórrer, però assistim al naixement d’una Festa que, sense perdre la seua essència més tradicional, és una Festa nova, en la qual, per fi, comencen a respectarse els drets de tots els alcoians...i alcoianes”. Xavi Terol és un dels fotògrafs més coneguts d’Alcoi, durant molts anys treballà com a foto-periodista en el periòdic Ciudad, col·laborant també amb el diari Información i El País, la revista Interviu, el setmanari Actualidad.... Si resseguim les seues fotografies copsarem el batec polític, cultural, socials... de la nostra ciutat en uns anys de transició i canvis. Ja podies assistir a qualsevol acte, efemèride, presentació, manifestació, festa.... o el que fos, que allí hi trobaves a Terol amb la seua càmera immortalitzant el moment: “Ofici de la mirada, lentitud/ que aprèn de veure el món./ Són aquestes mans dels ulls que el pasten,/ la mirada viva a peu de carrer/ en espera atenta i que a peu d’obra/ encén l’instant/ que fugia en transparències” (Manel Rodríguez-Castelló, “La mirada”, 2021). De les fotografies que hi presenta en l’exposició, oficis, festa, concert.. hi ha una que no puc deixar de comentar. Es tracta d’Ovidi Montllor pujant les escales per entrar a l’Escola Industrial. Tot just en la cantonada d’aquest edifici és on hi trobem l’escultura “Faré vacances” (Antoni Miró, 2012), que s’inaugurà per ce-

lebrar el 70é aniversari del seu naixement: “Res d'adéus/ ni de records./ Vaig de vacances!/ Qualsevol dia/ impensat,/ us tornaré a emprenyar/ amb les darreres/ cançonetes” (Ovidi Montllor, “Les meues vacances”,1974). I efectivament, l’Ovidi se n’anà de vacances, però de tant en tant hi torna, tornen les seues cançons més que mai, déu n’hi do!: adaptades, amb altres arranjaments, altres versions.... de mil maneres i per diversos grups i cantautors d’arreu dels Països Catalans. I amb Diana Sanus arribem als nostres dies, als darrers dos anys. I aquests, ens agrade o no, han estat totalment condicionats per la Covid-19. Les imatges captades per Sanus ens mostren diferents moments dels efectes d’aquesta pandèmia que venim arrossegant i que encara no ens hem llevat de sobre: carrers buits, passejos amb mascareta, treballs de risc, centres sanitaris... Per a Sanus “dins d’aquesta lluita, tots hem fet front a un enemic comú, i han sorgit uns herois que, per una vegada, no porten capa, ni espasa, ni li peguen xuts a una pilota. No, ara, el nostres herois, els de tots, porten bata, uniforme, mascareta, proteccions especials...I s’arrisquen pels altres, per tots nosaltres, sense esperar cap recompensa ni homenatge. Efectivament, i llavors el poble s’adonà de quines eren les veritables prioritats i cada dia, puntualment, com un rellotge, eixí als balcons a homenatjar i donar ànims als seues herois: “I tu treballes cada dia,/ allí, en primera línia:/ guarint malalties,/ alleugerint dolors,/ encomanant ànim,/ coratge, valentia/ i ganes de viure./ La mort i la vida/ et saluden tothora/ amb els braços oberts./ Entre els teus dits/ les has vistes renàixer/ però també escolar-se/ com l’aigua al cistell./ Per a joves, grans i vells/ets l’heroi de la seua vida,/ el protagonista principal/ que els ha ajudat a vèncer/ al dolent de la pel·lícula./ Sempre al seu costat/ i al peu de canó:/ acaronant la pena,/ mitigant la solitud/ i alimentant l’esperança./ Dels balcons estant/ el poble t’aplaudeix,/ vindicant el teu esforç/ i la teua noble professió/ que es mereix més dignitat./ I tu treballes cada dia,/ allí, als peus del canó,/ en primera línia” (Vicent Luna, “En primera línia”, 2020) És veritat que, com deia l’escriptor Joan Fuster, entre la societat i qualsevol obra literària està el reflex de l’escriptor, i per això precisament “l’escriptor no reflectirà mai objectivament, perquè ell no és un objecte, com l’espill, sinó tot un –bon o mal- subjecte”. Segurament l’objectivitat i subjectivitat en un fotògraf és una mica diferent a la d’un escriptor. El fotògraf té al davant unes imatges, que a simple vista semblen que són la realitat, però que de vegades són menys objectives de les que ens imaginàvem. Com hem pogut veure en aquesta exposició, cada artista ha captat una part de la realitat, posant l’èmfasi en certs aspectes, esperant el moment concret per enquadrar les imatges que li interessaven i que afegien informació o reflexió a la fotografia final. Però aquestes imatges són l´única realitat? Evidentment que no, però això sí, són un grapat de mirades, de diferents mirades, tota una crònica d’aspectes puntuals d’un temps i d’un país, el nostre. Fotografies que ens hi ajuden a reflexionar, peces del trencaclosques per reconstruir la nostra història, per copsar els canvis que el País Valencià ha experimentat al llarg de les darreres vuit dècades. El periodista Alfons Llorens en parla abastament en la ja esmentada introducció: “Els canvis (de ruralista i agrarista a mentalitat industrial i urbanista) esperats i desitjats, en un poble vençut, humiliat i ocupat, han arrabassat valuosos bens culturals i el noms de les coses[...] les identitats s’han perdut en la insubstancialitat de la globalització perpetrada per plutocràcies monolítiques i refractàries i per l’acció dissolvent d’una absorció i dependència sostinguda tres-cents anys i accelerada en els darrers anys”. Gràcies a les fotografies de fotògrafs com els que ens hi trobem en aquesta exposició, alguns “bens culturals, noms, identitats...” que han estat “arrabassats o perduts”, els podem identificar, així com copsar la magnitud d’aquests canvis, posar en valor construccions oblidades, denunciar governs corruptes, vindicar professions de risc.... i en definitiva reconstruir i entendre, pel nostre compte, una mica millor el nostre passat, la història del nostre País, que val a dir que massa sovint acaba sent manipulada, reescrita ad hoc per a l’establishment i al servei dels de sempre. Aquesta exposició, “D’un temps d’un País”, és només un tast, unes pinzellades, una variada crònica sobre aspectes de la nostra història, bocins d’un temps que, com en la cançó de Raimon, per a tots “ja és un poc nostre”, però ensems d’un País que per a uns quants “mai no hem fet”, per a altres “ja anem fent” i per a la immensa majoria, ai! “no volen fer”.

teatram

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

literatura

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Art&Cultura

Última ga·la d’entrega dels Premis d’Amics de Joan Valls a l’Escenari d’Alcoi./

Els Amics de Joan Valls i Jordà presenten les bases per al 39é Premi de Poesia

El premi serà fet públic el dissabte 12 de març de 2022, el mateix dia dels Premis Joan Valls i Jordà BR | Xàtiva./ El dia 9 d’octubre, a la ciutat d’Alcoi, els Amics de Joan Vall i Jordà van fer públiques les bases per al 39é Premi de Poesia. Podran presentar-se treballs poètics de qualsevol modalitat, escrits en català. L’extensió de les obres, que han de ser originals i inèdites, serà la d’un volum convencional de poesia, i no es podran presentar treballs que hagen sigut guardonats en altres certàmens, ni tampoc autors i autores que ja hagen guanyat aquest premi en altres edicions. Ca-

da concursant podrà concursar sols amb un llibre. La forma d’entrega d’aquestes obres serà en format PDF, a l’adreça electrònica amicsjoanvals@gmail.com, abans del 13 de desembre de 2021, i en l’autor o autora farà constar les seues dades personals, nom complet, adreça postal i electrònica i telèfon de contacte. Si la persona vol presentar-se amb un pseudònim, en un altre arxiu, també en PDF, haurà de posar el títol del seu treball, el pseudònim i les dades personals. Des de

l’organització contestaran als correus com a prova de que s’ha rebut l’obra i com a compromís de protegir les dades que s’han facilitat d’acord amb la normativa vigent, a més d’esborrar els documents una vegada s’haja donat el premi. Hi haurà sols un premi, de 1.500 euros, encara que el guardó pot ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, segons els criteris del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat a més, es reserva el

dret de fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes. El treball guanyador serà publicat en coedició per Edicions del Buc i Pruna Llibres. Manuel Bellver, Mercè Climent, Teresa Pascual, Manel Rodríguez-Castelló i Pau Sif seran els membres del jurat d’aquesta 39º edició. L’obra guanyadora es coneixerà el dia 12 de març de 2022, el dia en el qual es lliuraran els XXVIII Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

Francesc Gisbert guanya el Premi Ciutat de Dénia de Narrativa Es tracta d'una obra ambientada en la Diània peninsular, fa 2000 anys BR | Alcoi./ L’escriptor alcoià Francesc Gisbert ha resultat guanyador del Premi de Narrativa Ciutat de Dénia, amb l’obra Les aventures de Diània. Es tracta d’un prestigiós premi de narrativa per a infants i joves, organitzat per l’Ajuntament de Dénia. El jurat va destacar l’originalitat de l’obra, l’agilitat de la narració i la capacitat de seduir el lector. Com va comentar Francesc Gisbert en la cerimònia de lliurament del premi, es tracta d’una obra ambientada en la Diània peninsular, fa 2000 anys, des d’on partirà la protagonista en un viatge que la durà a Roma, Pompeia i Egipte. La novel·la, pensada per al públic juvenil, combina aventures, viatges i intriga. Gisbert va rebre el premi de mans de l’alcalde de Dénia, Vicent Grimalt. L’obra ja està a disposició dels lectors, editada per Andana editorial, amb il·lustracions de Javier Lacasta. Francesc Gisbert és professor de llengua i literatura a l’IES Serra Mariola de Muro i doctor en Filologia. Ha publicat vora cinquanta llibres de narrativa per a totes les edats, a més de llibres didàctics i d’investigació, i ha estat distingit amb nombrosos premis literaris.

En marxa la 14a edició del concurs literari “AMIC Ficcions, l’aventura de crear històries”

Des del passat 4 d’octubre, els participants ja poden registrar-se a través del web i participar en la 14a edició d’aquest concurs literari que el darrer curs va aplegar a més de 2.970 estudiants SS | Comarques./ “AMIC-Ficcions, l’aventura de crear històries” és un concurs de creació literària per a joves que aquest curs arriba a la seva catorzena edició. L’any passat hi van participar més de 2.970 estudiants de segon cicle d’ESO, Batxillerat i CFGM de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Aragó i Catalunya Nord. Des del 4 d’octubre de 2021 i fins al 7 de febrer de 2022 els estudiants que vulguin participar es poden registrar a través del web www.ficcions.cat. L’objectiu del concurs és impulsar la creació literària i el treball en equip dels estudiants de Secundària, Batxillerat o Cicles Formatius de Grau Mitjà amb inquietuds literàries i culturals. AMIC-Ficcions vol continuar creixent i consolidar-se com el concurs de creació en llengua catalana de referència per als joves. Més de 223 instituts hi van participar en la darrera edició i aquest curs ens proposem ser molts més gràcies a la participació de l’alumnat i a la col·laboració del professorat. El concurs es desenvolupa a través del web www.ficcions.cat, un punt de trobada on, a més de publicar-hi les seves històries, els participants podran trobar-hi notícies, entrevistes i enllaços d’interès. AMICFiccions proposa cinc inicis extrets de les següents obres publicades: La memòria de l’arbre de Tina

Vallès, Els desperfectes d’Irene Pujadas, Com llàgrimes en la pluja de Jordi Sierra i Fabra, Asfíxia de Chuck Palahnuik i La filla del rei d’Hongria (autor anònim). A partir d’aquests fragments, l’alumnat ha de crear una història de tres capítols. La participació pot ser individual o en grup de fins a tres persones. La pujada del primer capítol començarà el 10 de gener de 2022 i el concurs acabarà el 28 de març, data límit per entregar el tercer capítol. El jurat, format per persones vinculades al món de la literatura i l’educació, valorarà la qualitat i l’originalitat de les històries. El veredicte es farà públic en diferents actes de cloenda territorials al llarg del mes de maig, on els finalistes i el professorat hi seran convidats. L’organització del concurs premiarà les millors històries de cada territori. Els premis de l’edició d’enguany són: iPhone, PlayStation, iPad, Smartphone i auriculars sense fils. També es premiaran als professors més motivadors dels diferents territoris que més alumnes hagin presentat al concurs i, entre els quals, més relats hagin arribat a la final. Entre els premis al professorat per províncies sortirà el Premi al Professor més motivador de cada territori, el qual estarà guardonat amb una estada per a dues persones de dos dies amb sopar o esmorzar inclòs.

els nostres artistes

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Art&Cultura

Vicente Colom; exemple d’ampla varietat · Els nostres artistes al País Valencià XII ·

Valencià nascut l'any 1941, pintor que abasta una multitud de dimensions artístiques i a més, de gran precisió en les seves obres, coneixent els coneixements de diferents gèneres artístics i aplicant-los als seus llenços, ens hi trobem davant d'un dels artistes més impactants dins del món realista i alhora abstracte. Yolanda Murcia Oltra / Fotograﬁes: Mateo Gamon./

ns trobem davant d'un Vicente Colom no només amb una gran carrera artística, sinó amb un home de gran història que durant tota la seva vida abasta una gran varietat de treballs i que l'han marcat com una persona responsable, carismàtica i molt emprenedora. Aquest cop mostrarem un artista amb grans capacitats pensatives que ens ensenya que la vocació pel món de l'art no neix amb la persona sinó que es va aprenent a poc a poc i és qüestió de l'esforç i la cura que es posi a l'objectiu final. Colom presenta una característica impròpia en altres artistes i és que mostra una gran diversitat dins de les seves obres; ens explica que per pintar i dibuixar no cal centrar-se en un sol tema sinó que es poden abastar tots sempre que el treball sigui bo i es pugui apreciar un esforç en ell. Durant gairebé tota la seva carrera, Colom ha estat creador nat de dibuixos a ploma definits

amb un realisme que el caracteritza i posa empremta a la seva obra. Per a l'artista el concepte de "quadre" o de pintura ha evolucionat de tal manera que ja val tot; un dibuix pot ser pintura i una pintura pot ser dibuix. Actualment es pot presentar el dibuix com una gran obra d'art i no només com un esbós de l'obra. L’artista aporta una gran paciència per treballar a les seves obres; els dedica el temps que necessitin i a més pel que fa a la seva tècnica, apreciem com el parvo traçat de la ploma sobre la làmina, el qual requereix precisió i cura en la definició del dibuix, ens aporta un gran realisme del qual quedem impregnats en el seu conjunt final, en el dibuix total. Les seves petites i diminutes línies ens aporten dibuixos grans amb una gran potència d'autenticitat i objectivisme. A més Colom s'entusiasma pel detall, per l'acabat del dibuix perquè el realisme li permet especular amb

el fons poètic de les coses. Les seves sèries són formes diferents de veure i observar el mateix objecte o seqüència. Aquest grana artista ha invertit en cada un dels quadres una mitjana d'entre 50 i 100 hores de feina, cosa que fa valorar encara més la seva obra i trajectòria artística. Home de gran cor, a més de ser immens pintor, ha estat sempre una gran persona. La humilitat sempre el representa i és per això que podem apreciar accions com les exposicions organitzades per ell d'UNICEF, o totes les transaccions en les quals ha ajudat a la venda de moltes obres d’artistes menorment coneguts. És per açò que a més d'ajudar a grans organitzacions, ha ajudat en tot moment a potenciar l'art local, una cosa molt valorada a la volta que desprestigiada actualment dins de l'art. A més de tot el que ha treballat d'artista i dibuixant, i exposant les seves increïbles obres a llocs tan prestigiosos

com l’IVAM, trobem que Colom sempre ha compaginat la seva carrera d'artista amb la de decorador i antiquari. Per a ell la decoració és un “collage”; un joc de combinacions eclèctiques, mentre que el dibuix el condueix a la creació controlada i raonada. No obstant això, trobem que després dels seus grans viatges (París i Nova York), l'artista s'ha format d'una forma excel·lent dins de l'àmbit de la varietat i és per això que ha pogut passar de dibuixar unes ballarines detallades al mil·límetre, a dibuixar una impressionant col·lecció de làmines cúbiques i geomètriques sobre la ciutat de Nova York, una ciutat plena d'encant per a ell. És per això que l'artista té una gran capacitat de concentració i ímpetu tant en el món realista com en el món abstracte i contemporani. Això és una cosa que trenca amb els estereotips adquirits normalment per tots els artistes, és a dir, generalment sempre es centren

Colom sempre ha compaginat la seva carrera d'artista amb la de decorador i antiquari. Per a ell la decoració és un “collage”; un joc de combinacions eclèctiques, mentre que el dibuix el condueix a la creació controlada i raonada” en un gènere, mentre que Colom sempre abastarà diversos. En definitiva ens trobem davant d'un gran home, una figura digna de contemplar, seguir i apreciar, un home de dilatada trajectòria artística i vital que l'ha portat a crear una carrera plena de creativitat, entre d'altres una visió àmplia i completa de tots els elements que componen una ciutat, però sobretot una qualitat artística que l'ha fet successor dels grans pintors que ha donat la nostra terra. Sens cap dubte, ens trobem davant d’un exemple de gran varietat.

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

reportatge

Art&Cultura

Presentació de ‘Metralla’ a Gandesa La novel·la de Jordi Botella, a la Terra Alta Havíem d’anar-hi sí o sí. Perquè Gandesa va ser un punt clau, estratègic, de la Guerra del 36. Com ho ha estat sempre des de temps immemorials, segons ens explicava el cronista del poble, Anton Monner: des dels ibers i els romans i els pobles bàrbars i els musulmans que hi van habitar o passar en algun moment de la història recent i antiga. Per Juli Capilla./

Gandesa és la capital de la comarca de la Terra Alta. Contrada d’interior de Catalunya. Extrema, apartada, allunyada dels centres urbans cosmopolites. Terra aspra, de cingles i turons escarpats, bella orografia desordenada i atzarosa, de vegetació atapeïda, mediterrània per excel·lència. Terra de rieres de vertigen i amagatalls naturals. Jordi Botella contemplava des del cotxe, a mesura que ens acostàvem al poble, alguns dels escenaris naturals de Metralla: les serres de Pàndols i de Cavalls, de Volandins, el Puig Cavaller. I en aquell mateix instant materialitzava visualment alguns dels passatges cruents, tràgics, dolorosos, de la novel·la. Terra de secà i alhora fecunda, a Gandesa sovinteja l’olivera i, sobretot, la vinya. De fet, hi vam anar en plena verema. Alguns tractors s’arremolinaven entorn de la cooperativa per abocar-hi la collita acabada de tallar.

A la botiga de la cooperativa vam escoltar les lliçons d’una xicona molt sabuda, ben proveïda de coneixements d’enologia. Feia goig escoltar-la i detectar-se amb tot el que ens relatava entorn del món del vi. Cadascun de nosaltres ens vam fer amb una tríade de vins autòctons: un parell de negres i un de blanc. (Cal dir que, a banda de les varietats comunes: Garnatxa Negra, Samsó, Syrah, Macabeu, Carinyena, en tenen un d’autòcton i únic, el Puresa Morenillo, molt cotitzat.) La visita al Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre era indefugible. Realment un espai molt ben concebut que mostra a les clares com es va desenvolupar la famosa Batalla, i les conseqüències que se’n derivaren: patiment, repressió, dolor, fam, exili, silenci, misèria. Un espai on hi ha els testimonis directes i indirectes de la guerra i on s’explica amb rigor històric un dels episodis més cruents i vergon-

yants de la història peninsular. A la fi, tocava fer la presentació de la novel·la. I hi van acudir algunes autoritzats i personalitats de Gandesa: l’alcalde, Carles Luz, i el president del Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE), Jaume Blanch, a més del cronista del poble adés esmentat, Anton Monner. Una presentació acollida de grat i amabilitat exquisida per l’alcalde de Gandesa i que l’escriptor Manel Rodríguez-Castelló va voler encetar amb una al·lusió a l’1 d’octubre de fa quatre anys, quan el poble de Catalunya es va manifestar democràticament i va exercir el dret a decidir, a pesar de la repressió -desproporcionada, desmesurada, irracional, autoritària, absurda- de l’Estat. Després vingué la intervenció emotiva, sentida, argumentadadel protagonista, el també escriptor i poeta Jordi Botella. I una lectura a dues veus entre Jordi i Manel escenificant al-

Terra aspra, de cingles i turons escarpats, bella orograﬁa desordenada i atzarosa, de vegetació atapeïda, mediterrània per excel·lència.Terra de rieres de vertigen i amagatalls naturals. guns dels passatges de la novel·la en què l’Ebre n’és l’escenari principal. Finalment, les intervencions del públic, amatents i fraternals, d’alt nivell, com les que van fer el cronista del poble Anton Monner, a propòsit de la riquesa lingüística de Metralla, i l’historiador Jordi Grau, sobre el procés d’elaboració de la novel·la. Ha pagat la pena visitar Gandesa. Pertocava! Calia trencar línies incòmodes -les de la Batalla i les administrativesper confraternitzar amb la gent de la Terra Alta, amb el poble de

Gandesa; per restituir, en la mesura de les nostres possibilitats, la dignitat de les persones que van partir la guerra i les seues conseqüències; per fer-ne memòria, històrica i personal. Per la democràcia. En nom de la justícia i la raó i el benestar de les persones. PS Volem agrair expressament a les autoritats i personalitats gandesanes la seua extraordinària acollida el dia de la presentació de Metralla. A l’alcalde, Carles Luz; a Jaume Blanc, de CEBE; al cronista Anton Monner, a l’historiador Jordi Grau, al públic que va assistir a la presentació i també a Albert Julià i els professionals del Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre, que ens van obrir les portes -i el cor- de casa seua. I també als llibreters de la Llibreria Art Moble, que van tindre la gentilesa de vindre a sevir exemplars de la novel·la de Jordi Botella, Metralla.

sonora · ficcions

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Art&Cultura

La tercera edició de‘Sonora’tindrà 30 concerts de 33 artistes valencians

Les ciutats que acolliran a aquest festival seran Peníscola, Castelló, Bocairent, Alcoi i Alacant BR | País Valencià./ La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha presentat la tercera edició del Circuit Sonora. En aquesta presentació ha estat acompanyada per la directora adjunta de Música i Cultura Popular de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), Marga Landete. Sonora, és un cicle de música valenciana que organitza la conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, gràcies a l'IVC. Des d'octubre fins a març, aquest festival anirà per les localitats de Peníscola, Castelló, Bocairent, Alcoi i Alacant; baix el lema 'La música et fa viatjar',

amb 30 concerts de 33 artistes valencians. Tamarit ha explicat que: "La tercera edició de Sonora disposa d'una inversió de 160.000 euros, que ens permet portar els nostres artistes de nord a sud amb diversos concerts en cadascuna de les poblacions triades. En aquesta edició s'ha programat els concerts en els espais propis de l'Institut Valencià de Cultura a Peníscola, Castelló i Alacant, i a les dos Capitals culturals valencianes 2021, Alcoi i Bocairent, a més d'una col·laboració amb la Universitat d'Alacant. És un format nou, que considerem molt adequat

Dani Miquel i la seva banda en un dels concerts del Sonora./

perquè condensa la programació estable musical a les poblacions que hem triat". Aquest circuit portarà per tot el territori a grups i solistes de la nostra terra, que van resultar finalistes o guanyadors de l'anterior edició dels Premis Carles Santos de la Música Valenciana. El cicle s'obrirà al Palau de Congressos de Peníscola, i allí es realitzaran quatre concerts més. Després serà el torn de Bocairent, durant el mes de novembre; Castelló gaudirà d'aquest festival en desembre, i en Alcoi arribarà el Sonora en gener; en el mes de febrer el Sonora tornarà a Castelló, i final-

ment, Alacant tancarà el cicle al mes de març. Per a Marga Landete: "el lema d'enguany de Sonora va molt lligat al mateix concepte del circuit: fer viatjar els nostres artistes pel territori i consolidar un cicle de concerts amb els triomfadors de cada edició dels Premis Carles Santos que permeta desestacionalitzar la cultura per a programar concerts en els mesos en què menys oferta sol haver-hi. Hem concebut aquest Sonora com un viatge apassionant i evocador a través de les propostes musicals dels nostres artistes, en tots els estils". Els artistes que formen part del

cartell són Smoking Souls, Dani Miquel, Badlands, Pau Alabajos, Sierra Leona, Eva Gómez, Verdcel, Christian Penalba, Jamaican Jazz Lovers, Manolo Valls, Marcel el Marcià, Johnny B. Zero, Marala, Laura Esparza i Carlos Esteban, Polock, Néstor Mir, Cactus, Jazzwoman, Duna, Urbàlia Rurana, Mo'roots, Pool Jazz, Jonatan Penalba, Ana Zomeño, Spanish Brass, Trobadorets, Tarquim, Eva Romero & Manuel Hammerlinck, Pepe Zaragoza, Chema Peñalver, Pete Lala, Andreu Valor i Blackfang. Les entrades per a tots els concerts tindran un preu simbòlic de tres euros.

bocairent

Concert especial SOS de VerdCel el 5 Novembre a Bocairent

Una ocasió especial per gaudir d'un concert ben complet amb convidada, dansa, projeccions i escenografia BR | Bocairent./ El divendres 5 de novembre, el Teatre Avenida de Bocairent acull un esdeveniment molt especial. Es tracta del concert SOS de VerdCel, en el qual es podrà gaudir de música, dansa, projeccions i escenografia. SOS és un projecte artístic i personal de la banda, en la qual es podrà gaudir del seu treball amb unes dimensions diferents. Per aquesta ocasió compten amb la col·laboració de Rusó Sala amb les veus, Laia Santanach amb la dansa i de Daniel Olmo a les projeccions. Segons VerdCel: "Aquest és un espectacle polièdric que barreja diferents models d'expressió escènica, per així poder arribar a l'espectador a través de diferents sentits i llenguatges. L'objectiu és aprofundir més en el missatge i potenciar l'emotivitat del recital. Hi ha cançons, amb música i lletra, els textos declamats i les reci-

VerdCel al Barnasants. Foto Juan Miguel Morales./

tacions, projeccions i art en directe, accions, dansa contemporània, i una cuidada escenografia, en col·laboració amb Josep Castells. Tota una riquesa de disciplines que convergeixen en aquesta proposta original de creació pròpia. Un espectacle amb cos i ànima en la fusió de

llenguatges". I és que a més, 'SOS. Memòria d'una pandèmia', és un treball en general especial per a la banda, ja que ha sigut un treball multidisciplinari, és a dir, artístic, musical, plàstic i literari. "SOS ha nascut des del confinament i la complicitat, amb l'esperit

d'acompanyar-nos en aquesta travessia per la pandèmia de la Covid-19, compartint el nostre ofici, per a trencar totes i tots plegats els murs de l'aïllament". L'entrada per al concert és gratuïta, però s'ha de fer una reserva de les localitats.

Bocairent crea una escola d’associacions

Els col·lectius i entitats locals rebran formació sobre qüestions legals, econòmiques i administratives que estaran vinculades al seu funcionament BR | Bocairent./ L’Ajuntament de Bocairent ha posat en marxa una escola d’associacions amb la finalitat de formar els col·lectius del municipi en aspectes essencials per al seu funcionament. Concretament amb aquesta iniciativa es pretén oferir recursos sobre qüestions legals, econòmiques i administratives que afecten el món associatiu. El dissabte 16 d’octubre

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

va tindre lloc la primera sessió, que va dedicar-se al Marc normatiu, els tràmits i la documentació que es vincula a la gestió ordinària d’un col·lectiu. A la jornada van assistir representants d’un total de quinze agrupacions locals pertanyents a sis àmbits diferents: veïnals, cultural, fester, esportiu, social i mediambiental. Xavi Molina, alcalde de la localitat: “la bona aco-

llida de la proposta és una demostració de com era de necessària. Sovint els responsables de les associacions només perceben de les administracions les dificultats i les exigències burocràtiques i no l’ajuda i l’acompanyament que necessiten per a donar resposta al que les mateixes administracions els exigim”. Molina, ha volgut valorar les iniciatives promo-

gudes per l’Ajuntament de Bocairent en aquesta matèria: “Des de 2020, fem una reunió al començament d’any per a explicar tot el procés vinculat a la tramitació de les subvencions municipals per a entitats locals, i, ara, hem impulsat aquest programa formatiu. L’objectiu fonamental és dotar les associacions dels recursos suficients per a enfortirles”.

Els donants de sang tenen un carrer a Bocairent

Aquest nom el va proposar l'associació local vinculada amb la donació i va ser aprovat per unanimitat per tots els grups polítics amb representació municipal BR | Bocairent./ Bocairent ha passat a tindre un nou nom per a un dels seus carrers, concretament el situat entre els carrers Santa Àgueda i Martí Calabuig, que ara passa a dur el nom de ‘carrer Donants de Sang’. A l’acte va assistir Cristina Arbona, i Roberto Roig, directora i cap de servei d’hemodonació del Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana; Rafel Vañó, president de l’Associació de Donants de Sang de Bocairent, i Xavi Molina, alcalde de la localitat. Els quatre van coincidir en la importància de donar visibilitat pública a un col·lectiu essencial per a la societat. A més de descobrir la placa del nou carrer, es va fer també el lliurament de medalles i diplomes a les

persones amb més de cinquanta donacions. Tant a ells com a la resta de donants, Cristina Arbona els va agrair la seua generositat, al mateix temps que va fer valdre la bona resposta de totes les convocatòries que trimestralment tenen lloc a Bocairent.

oliva

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Èxit de la primera edició del cicle‘Brines en ruta: la certidumbre de la poesía’’ Més de cent persones han gaudit del passeig literari entorn de l’exposició homenatge al Premio Cervantes BR | Oliva./ Aquest cap de setmana va tindre lloc l’última sessió del cicle ‘Brines en Ruta: ‘la certidumbre de la poesía’, activitat organitzada per la Fundació Francisco Brines amb la col·laboració de la Regidoria de Museus i Patrimoni Artístic de l’Ajuntament d’Oliva, i la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana. Entre l’11 de setembre i el 16 d’octubre, més de cent persones han pogut gaudir de la ruta literària que combinava la visita guiada a l’exposició sobre el poeta en el Museu Etnològic i un itinerari pels escenaris del centre històric d’Oliva més relacionats amb la seua trajectòria vital: l’Enginy del Sucre, la plaça de la Bassa o el carrer de les Moreres, on es troba la seua casa natalícia. Per a Cristina Colomar i Carmina Desena, de Rodamon en acció, que han conduït l’activitat durant sis dissabtes, “ha

L’alcaldessa d’Oliva en la zona del Mercat./

Torna el mercat de venda no sedentària

El mercat d’Oliva torna al seu muntatge habitual

Una de les rutes realitzades a Oliva./

estat un punt de trobada amb la poesia, una experiència emocionant i enriquidora que ens ha permés descobrir més a fons la vida i l’obra de Francisco Brines”. Julio Llorca, regidor de

Museus i Patrimoni Artístic, ha explicat: “L’exposició de l’obra i vida de Brines ha tingut moltíssima acollida i hem volgut allargar-la perquè la puguen visitar aquelles persones que encara no ho

han pogut fer. A més, estem buscant on podem traslladar-la, perquè siga una exposició permanent i es puga visitar sempre que es vulga, pel seu significat i per la importància de la figura de Brines”.

BR | Oliva./ La regidoria de Comerç, Mercats i Consum, que està encapçalada per l’alcaldessa Yolanda Balaguer, ha anunciat que el mercat de venda no sedentària, torna al seu muntatge habitual, amb les parades dalt del passeig i l’horari que marca l’ordenança, és a dir, de 7 a 14h. Amb les noves mesures, el departament ha informat que ja no serà necessari un control d’entrada, i que el perímetre de la zona ja no estarà tancat. A més, es permet tornar a les posicions habituals amb

una distància prudencial. “Cal continuar amb cura, respectant les mesures sanitàries i amb responsabilitat, per tal de tornar a la normalitat. Amb aquesta nova adaptació veiem un gran canvi i anem tornant a poc a poc al mercat dels divendres com el coneixem”, ha indicat Yolanda Balaguer. A més, la Brigada d’Obres i Serveis ha tornat a marcar la ubicació de les parades, amb la numeració i que quede preparat i s’ha pintat l’escut de l’Ajuntament que es troba allí.

Projectes sostenibles amb la posidònia

Aquesta planta aquàtica oxigena i dona vida al Mar Mediterrani des de fa més de 100.000 anys, però a més d'aquesta utilitat, s'han buscat altres inclús domèstiques BR | Oliva./ En les costes de la zona d’Oliva es poden trobar grans quantitats de posidònia, una planta que té molts beneficis, i per això, el regidor de Turisme i Platges de la localitat, Kino Calafat, ha tractat als últims anys de treballar amb ell, i fomentar projectes de sostenibilitat i fer-ne una reutilització després de recollir tones i tones de les platges de la ciutat. Els projectes compten amb la col·laboració d’institucions i empreses d’innovació, que han apostat, per exemple, per la creació de mobiliari urbà a través del tractament d’aquesta planta. Concretament, el consistori oliver treballa des de fa mesos amb la Universitat Politècnica de València, i amb l’empresa Saludes Play, per a convertir aquesta planta en mobiliari urbà, gràcies a tècniques com la cocció, fundició, compactació, extrusió i solidificació, a través de la refrigeració. Des de l’antiguitat aquesta planta ha tingut

Matèria de la posidònia utilitzada en el procés./

moltes utilitats, gràcies a l’aplicació que va fer la població de les zones costaneres de tot el Mediterrani. Algunes de les utilitats ha sigut per a embolicar els vidres i ceràmiques que procedien d’Itàlia, o peix fresc per a traslladar-ho a l’interior de la nostra península, ja que les seues propietats mantenien el menjar en condicions. S’ha utilitzat a més com substitut de la palla, o com a llenya per escalfar menjar. Universitats de tot el món estudien les seues propietats, i des de l’Ajuntament d’Oliva, i

altres de la Marina Baixa, han aprofitat aquesta oportunitat que ha suposat que les grans quantitats de plantes que han arribat a les costes després dels temporals als últims anys. Actualment s’acumulen tones d’aquestes fulles a la platja d’Oliva i platges pròximes. Una acumulació que no és brutícia, encara que algunes persones pensen que sí; però en canvi, és una barrera natural per a frenar la degradació i retirada d’arena de la platja i un efecte amortidor de l’onatge, com a protecció de les dunes i de

les zones residencials i urbanes de les ciutats costaneres. Amb el conveni que s’ha fet amb l’empresa Saludes Play, i la Universitat Politècnica de València, es pretén establir una sèrie d’actuacions per a la creació de mobiliari urbà i senyalització. Ana Morell, vicealcaldessa d’Oliva i regidora de Pacs i Jardins, ha agraït a l’empresa, i als socis gerents de Saludes Play, Gonzalo Beta-Frigola i José Soriano, la seua predisposició per a fomentar aquests tipus de projectes sostenibles i innovadors que repercutiran en una presa de consciència i de la importància per a la ciutadania d’aquests tipus d’accions conjuntes entre empresa i administració. Calafat, per la seua banda, ha fet valdre la capacitat creativa de tots els agents implicats en aquest projecte per a donar solució i resposta a una circumstància particular d’Oliva.

Els majors d’Oliva reten homenatge a Camilo Sesto Faran un tribut en el qual recordaran les seues cançons més conegudes BR | Oliva./ La vicealcaldessa d’Oliva, i regidora de Gent Gran, Ana Morell, juntament amb els representants de les dos associacions de pensionistes i jubilats de la localitat, han presentat el concert homenatge que es farà a Camilo Sesto, el dia 30 d’octubre al Centre Polivalent. Durant la presentació Morell ha remarcat la importància de recuperar la normalitat i l’activitat cultural, però continuant respectant les mesures sanitàries que encara estan amb nosaltres; però sobretot, ha destacat recuperar aquesta activitat per

a la gent gran “que tantes ganes té de ballar i de cantar les cançons de tota una vida”. Els presidents de les associacions de Jubilats i Pensionistes d’Oliva i de Sant Francesc, Antonio Colomar i Pepe Isnardo, han agraït la col·laboració, predisposició i acompanyament de la vicealcaldessa i regidora, en “totes aquelles propostes que li fem i en les que participa activament. Ja ho ha fet en anteriors concerts i esperem que també cante com nosaltres les cançons de Camilo Sesto que són precioses”.

oliva

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Entrevista

Yolanda Balaguer: “Abans era una dedicació

plena,ara és plena i mitja”

Amb l'eixida de David González de l'alcaldia d'Oliva per a ocupar el càrrec de director de l'Institut Valencià d'Estadística, ara Yolanda Balaguer pren el relleu per a liderar el projecte polític d'Oliva. Sols un mes després de substituir a González, hem volgut parlar amb l'estrenada alcaldessa sobre aquest canvi Belén Rivas./

olanda Balaguer és Tècnica en Relacions Públics, i especialitzada a Londres en Viatges i Turisme. Ha treballat a la capital Anglesa, a l'Ajuntament d'Oxford, en Sidney, Madrid, o València, però des de l'any 2005 torna a residir al seu poble, Oliva. A la seua localitat ha treballat a l'Ajuntament com a administrativa, i per a una empresa d'energies renovables, però des de l'any 2018 la política, i el grup Compromís van entrar en la seua vida, i encara que ella mateixa diu d'ella que: "no tinc un perfil polític extens, però si tinc una gran devoció pel meu poble"; ara ha arribat al màxim càrrec que podia ostentar a la ciutat d'Oliva, l'alcaldia. - Esperaves poder ocupar el lloc que ha deixat David González? En un principi formes part d'un projecte polític, però la veritat és que no. No era una cosa que jo pensava que anara a passar, però al cap de dos anys de ser regidora i tindre una relació molt estreta amb l'administració, departaments i alcaldia, doncs, a poc a poc eres una extensió de l'alcaldia. Quan ho van plantejar al grup, per la dedicació i devoció que li tinc al meu poble, i per suposat per la responsabilitat, vaig acceptar. - Vas començar el càrrec a finals de setembre. Com ha sigut el primer mes amb aquest nou càrrec? L'he assumit conscient de l'alta responsabilitat que implica i continuant amb la tasca municipal d'aquest càrrec. Intentaré sempre, amb honestedat, rigor i dedicació complir amb tots els objectius que tenim com a partit polític, però sempre posant per damunt els interessos de la ciutadania. El dia a dia és complicat. Vam estar un temps en el qual David va estar preparant-me per a donar-me el testimoni. Són

Yolanda Balaguer pren el relleu a l’alcaldia d’Oliva./

molts els documents per a firmar que passen dia a dia, i requereix molta atenció, comprovar amb tècnics, amb el secretari jurídic... Ara aquest mes ha sigut agarrarme al dia a dia d'aquesta dinàmica. També en actes que has de fer presència, com a representant del municipi, i intentant que l'agenda estiga un poc més a prop de la ciutadania, apropant-me als barris, i intentar solucionar tot el que puga, a més, de tots els projectes que hi ha. Un mes molt ocupat, dedicat, però ja et dic, igual que la resta dels meus companys, si abans era una dedicació plena, ara és plena i mitja. - Continues amb les regidories de Benestar Social, Comerç, Mercats i Consum? Continue en Comerç, Mercats i Consum. El que he delegat en Yolanda Navarro és Benestar Social, ella a més, també porta Esports i Festes. Ja hi havia alguns projectes que s'havien co-

mençat en la regidoria de Benestar Social, com el pla d'Habitatge, i també el d'Accessibilitat. Són projectes que no he abandonat per complet. És a dir, no he abandonat completament Benestar Social, tinc eixe compromís, i eixa relació amb aquesta regidoria, intentant que tots els projectes continuen el seu calendari d'acció, i per això forme part d'algunes reunions o comissions de seguiment. A banda, en Comerç, Mercats i Consum, el càrrec també du la de Policia, Seguretat, i algunes de les delegacions que no estan pròpiament delegades com Indústria, o Administració General. És a dir, hi ha algunes que venen unides a l'alcaldia, que no són regidoria com a tal. - Ara mateix, com està la legislatura començada, ja hi haurà molts projectes iniciats, però ara que eres alcaldessa: Què t'agradaria fer en Oliva?

“no tinc un perﬁl polític extens, però si tinc una gran devoció pel meu poble” És una bona pregunta. Primer que res, continuar amb els projectes que ja estan encetats, s'ha de seguir en eixe Pla d'Inversió Municipal de més de 5 milions d'euros, que ens vam comprometre que són inversions per al poble, com l'acabament d'edificis públics, com l'edifici de Policia, alguns plans autonòmics com el Convivint, la millora dels polígons de l'IVACE, els dos edificis de la Conselleria de Serveis Social, les ajudes de l'ARRU... hi ha molts projectes. Altres d'inversió d'Infraestructures, la nova depuradora... Són coses que es continuaran. Com alguna cosa personal, m'agradaria el mateix que a la resta de la ciutadania,

que l'administració estiga més a prop de la ciutadania, ser més eficients a l'hora de gestionar; ordenar i transformar de forma tranquil·la l'espai públic, que es facilite l'accés a l'habitatge, impulsar l'economia i el treball, una Oliva més avançada. Però si em dius alguna cosa més personal, doncs la veritat és que tinc dos filles de 17 anys i m'agradaria que no es hagueren de desplaçar fora d'Oliva per a poder anar a llocs d'oci, per exemple; és una cosa que crec que tenim molta mancança. A més de tot el que és el dia a dia, que és la neteja, les voreres, que és evident, però també, una part molt important és el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, i continuar eixa mobilitat, de cara a la Marjal, per exemple, o la via cicloturista, que estic molt compromesa. Tenim una naturalesa molt important, que hem de cuidar-la; i hem de conscienciar a la ciutadania, que no sols està el desplaçament en cotxe com a tal, encara que és important la connexió en l'AP-7, però la part del Medi Ambient és molt important per a nosaltres, i poder donar eixa mobilitat, preservant la nostra fauna autòctona. És una part molt important, perquè si s'ha notat en la pandèmia és que hem de valorar més el nostre entorn verd. - Que significa per a tu, com a ciutadana d'Oliva, arribar a aquest càrrec? És un reconeixement molt important, que assumisc amb humilitat, amb molt de respecte també cap a altres grups polítics, perquè sé que és el màxim reconeixement de cara a una carrera política. Em suposa un orgull, amb tota la dedicació, perquè no em mou l'ambició, sinó la devoció que li tinc al meu poble. Intentaré fer-ho com millor puga, i ser la millor ambaixadora del meu poble allà on vaja, i demanaré el que faça falta.

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

oliva

pego

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Exposició 'Totes juntes fem l'esport' al novembre L'acte d'inauguració es realitzarà el dia 2 de novembre i es podrà visitar aquesta mostra de Cristina Puchol fins al 30 del mateix mes

L'alumnat del Màster en arrosos de la UA visiten Pego BR | Pego./ L'alumnat del Màster en arrosos i alta cuina de la Universitat d'Alacant van visitar Pego, en ser seu d'este programa educatiu. Han conegut diferents aspectes del poble de la mà del pegolí i professor del màster Josep Bernabeu, l'arxiver Miquel Almela i Fernando Sendra, que els ha explicat el cicle de l'aigua. A més, també han van estar amb l'alcalde, Enrique Moll Briones, i els regidors de Cultura, Laura Castellà, i Turisme, Ricardo Sendra.

“Alícia en el país de les meravelles” als tallers de Pego BR | Pego./ Els xiquets i les xiquetes s'ho van passar d'allò més bé al taller dedicat a “Alícia en el país de les meravelles” organitzat per la Biblioteca municipal de Pego on van poder gaudir de moltes activitats i manualitat.

BR | Pego./ 'Totes juntes fem l'esport' és la proposta de la dissenyadora gràfica Cristina Puchol per a l'exposició que es podrà visitar al Pavelló Municipal Ausiàs March a partir del dia 2 de novembre, dia que es realitzarà la inauguració. Es podrà visitar fins al dia 30 de novembre. En aquesta mostra Puchol explica que, ha volgut fer una simbiosi entre l'esport i la fotografia, dos de les seues passions, i entre la condició de ser dona. "Durant el confinament em vaig adonar que practicaven esport en grups només de dones, exclusivament dones, raó per la qual em va animar a fer aquesta exposició. La meua intenció és unir l'esport, la fotografia i la dona en unes instantànies que us mostraran que les

dones podem fer tot allò que ens proposem, sense

límits de gènere, edat o condició".

gandia

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Continua la cerca de les 62 víctimes del franquisme al cementeri de Gandia S'espera poder trobar als 62 veïns i veïnes de Gandia i la Safor que van ser afusellats durant el franquisme i que les seues famílies els puguen soterrar BR | Gandia./ Des de l’Ajuntament s’ha représ la cerca al cementeri municipal de les foses amb les restes de 62 veïns i veïnes de Gandia, i de la comarca de la Safor, que van ser afusellats durant el franquisme. Segons ha comentat el regidor de Memòria Democràtica, Nahuel González: “Gràcies a l’ajuda de la Conselleria de Memòria Democràtica i dels familiars esperem trobar-hi els cossos i que es complisca el dret democràtic a què tota persona tinga un lloc on recordar els seus avantpassats. És important tancar ferides i treballar perquè mai més torne la violència”. Des del departament de Serveis Bàsics i Qualitat urbana a la ciutadania, com a gestors del cementeri de la localitat, han afirmat que: “Tenim molt clara la nostra col·laboració total, perquè els 62 represaliats pel franquisme puguen descansar en pau vertaderament”.

L’alcalde de Gandia amb Jordi Serra./

‘Trobades amb autors’ de la‘Tardor Literària’

Els joves de Gandia fan una trobada amb l’escriptor Jordi Serra i Fabra

Treballs de búsqueda al cementeri de Gandia./

Discriminació lingüística a un client en un bardel Grau de Gandia

“Açò és Espanya i es parla en la llengua nacional” EG | Gandia./ Nou cas de discriminació lingüística al País Valencià. Ara, a Gandia, on un bar es va negar a atendre un jove per haver-s’hi adreçat en valencià i tampoc no li van permetre omplir el full de reclamacions quan el va demanar. Els fets van passar el 18 de setembre, a un bar a l’avinguda de la Pau del Grau de Gandia, quan l’afectat, que hi anava acompanyat d’un amic, va sol·licitar al cambrer “un te roig amb gel” i el cambrer va fer veure que no l’entenia. La discriminació no va acabar ací i el cambrer li va amollar que “estem a Espanya i parlem en espanyol” i que “si no parlava espanyol, era perquè no li donava la gana”. Un segon cambrer s’hi va afegir i en to amenaçador, i també en castellà, va intervenir en dues ocasions, per a repetir que “açò és Espanya i es parla en la

BR | Gandia./ El Teatre Serrano ha estrenat les ‘Trobades amb autors’ de la ‘Tardor Literària’, en la qual més de 700 joves lectors i lectores de Gandia, han pogut dialogar amb l’autor de literatura infantil i juvenil, Jordi Serra i Fabra; un escriptor que té més de 100 títols publicats i nombrosos premis rebuts. L’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, ha agraït la presència d’un referent com Serra i Fa-

llengua nacional”. El bar es va negar a oferir el full de reclamacions al client, que va haver de demanar a la Policia Local que s’hi desplacés per, finalment, aconseguir-lo omplir. Plataforma per la Llengua ha demanat a l’Oficina de Drets Lingüístics i a la Direcció General de Comerç i Consum que intervinguen en el cas, que es tramite la reclamació de l’afectat i que s’inicie un expedient sancionador, si es confirma que s’han vulnerat els drets del consumidor. L’entitat considera que el bar ha incomplert el Decret legislatiu 1/2019, que determina que els consumidors tenen dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials del País Valencià, i la Llei 4/1983, que explicita els drets d’expressar-se en valencià en un comerç i de no ser discriminat per aquesta raó.

bra i ha destacat el seu legat literari: “Jordi Serra i Fabra va ser un dels primers autors que jo vaig tindre la sort de llegir quan anava a l’escola i com a usuari de les biblioteques municipals. Als joves lectors i lectores que hui ens han acompanyat els he dit que mai deixen de tindre un llibre al seu costat. Per molt atractives que siguen les pantalles, els llibres mai ens fallen i són insubstituïbles”.

Bellreguard tindrà un'xec bebé'

Aquesta va ser una de les propostes més votades en els Pressupostos Participatius BR | Bellreguard./ L'Ajuntament de Bellreguard ha posat en marxa el 'xec bebé'. Aquesta iniciativa va ser una de les propostes més votades als Pressupostos Participatius. Les famílies de cada bebé nascut, o adoptat en l'any 2021, rebran una ajuda municipal de 500 euros. En aquesta edició dels Pressupostos Participatius el consistori ha destinat 50.000 euros, i les propostes més votades han sigut: la construcció d'uns torradors, el pagament de despeses veterinàries i millora de les instal·lacions per als animals abandonats, i l'adequació de les sales esportives. Entre aquestes tres propostes sumen un pressupost de 33.500 euros, és a dir, que sobrava una quantitat de 16.500 euros. És per aquest motiu que des de l'Ajuntament han decidit fer també la quarta proposta més votada, que va ser el 'xec bebé', encara que el seu

L’Ajuntament de Bellreguard posa en marxa el nou ‘xec bebé’./

pressupost estimat era de 20.000 euros, però finalment, el Consell de Participació Ciutadana, ha calculat que la quantitat d'euros és suficient per a cobrir aquestes ajudes, i per això es pot dur a terme

aquesta iniciativa. El 50% de l'ajuda serà per a gastar al comerç local, i els requisits per a poder accedir a ella serà aportar el certificat de naixement i acreditar que els pares estan empadronats a

Bellreguard, des de, almenys, sis mesos abans de la sol·licitud. La petició de l'ajuda es pot realitzar de forma telemàtica a la web municipal, o de forma presencial fins al dia 31 de desembre.

gandia

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

cocentaina

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Nou projecte educatiu del Fòrum per la Memòria Històrica a Cocentaina Es tracta de 'NO OBLIDEM, República, Guerra i Repressió a l'Alcoià i El Comtat' BR | Cocentaina./ El Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina, va presentar aquest divendres 22 d’octubre a les 19:30h, al Centre Social Real Blanc, el nou projecte educatiu que té com a títol ‘NO OBLIDEM, República, Guerra i Repressió a l’Alcoià i El Comtat’, i que és una proposta didàctica d’ensenyament de la història d’Espanya a partir de la història de la comarca. El projecte educatiu ‘NO OBLIDEM’, República, Guerra i Repressió a l’Alcoià i el Comtat”, va tindre un gran èxit de públic per conéixer aquesta proposta didàctica. L’aforament del saló d’actes del Centre Social de Cocentaina al cent per cent ple amb el suport dels representants polítics a més d’altres entitats culturals i memorialistes i del públic en general. ‘NO OBLIDEM’ és una proposta didàctica d’ensenyament de la història

‘Decidim’encapçala la manifestació del 9 d’Octubre a València

Amb el suport de l'Assemblea Nacional Catalana, i de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca Assitents a la presentació del nou projecte educatiu a Cocentaina./

d’Espanya a partir de la nostra història comarcal. Aquest projecte educatiu de gran qualitat i professionalitat representa per al Fòrum una gran aposta el qual es complau haver-lo dut a terme en un temps rècord. Aquesta proposta està elaborada amb molta il·lustració, amb un llenguatge molt senzill i didàctic i amb certs ‘tics’

perquè els més joves se senten identificats, tot açò pensant que el quadern siga una eina útil en mans dels docents per ensenyar a l’alumnat, preferentment de secundària i batxiller, els fets ocorreguts en Espanya des de la proclamació de la II República fins a la dictadura franquista. ‘NO OBLIDEM’ és un projecte que naix de la suma de voluntat d’un gran

grup de veïns i veïnes de les comarques de l’Alcoià i El Comtat, compromeses amb la reparació, la justícia, la veritat i la història de les víctimes de la barbàrie. Una modesta aportació del Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina que pretén ser una eina útil en mans dels docents i un crit de futur als ulls de l’alumnat.

BR | País Valencià./ La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, ‘Decidim’, ha estat encapçalant el clam per la reciprocitat a la manifestació 9 d’Octubre celebrada a València. Aquesta plataforma ha rebut el suport de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana i de membres de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. Al matí, a més a més, es van reunir, i seguidament van fer un acte polític i un dinar al Centre Cultural Octubre de València, en el

qual van assistir prop d’un centenar de persones. Zahia Guidoum, coordinadora de ‘Decidim’, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, i Miquel Àngel Mayol Tomàs, representants de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, van expressar les problemàtiques comunes entre els tres territoris, i el maltractament que reben per part de l’Estat Espanyol, i la necessitat de compartir lluites i projectes, respectant les característiques i realitats de cada territori.

FIBRA · TELEFONIA FIJA · MÓVIL Tarifas low-cost con las principales coberturas Tu elijes (Movistar, Vodafone y Orange) Consulta todas nuestras tarifas sin compromiso Teléfono Fijo desde 5€/mes

Tarifa Movil desde 3’95€/mes

Fibra 100Mb desde 20’90€/mes Sin fijo / Instalación Gratis

Fibra + Movil desde 29’90€/mes c/Major, 23

T. 698 927 816 COCENTAINA

fira tots sants

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Especial Fira Tots Sants

Torna la fira de Tots Sants de Cocentaina

Encara que siga amb algunes normes de seguretat per la Covid-19, aquesta Fira serà especial, ja que se celebra la 675 edició BR | Cocentaina./ Després de dos anys, la Fira de Tots Sants de Cocentaina torna amb el seu format presencial, i encara que siga un any especial, ja que se celebra la 675 edició d'aquest important esdeveniment, s'hauran de respectar algunes mesures davant la Covid-19. És per aquest motiu, que en aquest 2021, la Fira es realitzarà en dos caps de setmana consecutius, amb els objectius de minimitzar l'impacte de la Covid-19, que es puguen dividir el nombre d'expositors, i que la superfície disponible per al trànsit de vianants siga més gran. El format que ha plantejat la regidoria de Fira, compta amb el vistiplau de la conselleria de Sanitat. Segons Eugenia Miguel: "S'ha avançat molt i la situació sanitària hui dia és bona a la Comunitat Valenciana. Aquestes dades ens han permés dissenyar

un format de Fira que s'apropa molt al model tradicional, el de sempre. Així i tot, la prudència, la seguretat i la salut de totes les persones que participen: visitants, expositors, veïns del poble, ens obliguen a mantenir algunes mesures per a garantir una Fira, per damunt de tot, segura". La proposta que s'ha aprovat, combina la celebració de la Fira de Tots Sants, com ja s'ha dit, en dos caps de setmana diferents i consecutius. Per un costat, des del divendres 29 d'octubre al dilluns 1 de novembre, i el següent, és a dir, els dies 5, 6 i 7 de novembre. L'objectiu és que es puguen comptar amb espais més amples, tant per als expositors, com per als visitants. Per això es farà en carrers, avingudes i places més amples de la població; s'ha fet una distribució de forma en la qual hi haja més distància entre cada expositor, i aquests

tindran més metres per a organitzar els seus productes. El recorregut serà circular per a ordenar a les visites i evitar aglomeracions. El primer cap de setmana es podrà visitar el Mercat Medieval, el Zoco Àrab, i el Porrat Valencià. A més, la fira dels cavalls, Turisme, Medi Ambient, Esports, Disseny i moda, Innovació, Tecnologia, Exteriors i Llar. Maquinària agrícola, automoció i maquinària industrial, el

sector agroalimentari amb productes típics i de Denominació d'Origen, es podran visitar al segon cap de setmana. Les exposicions i activitats culturals, les atraccions de la Fira i zona infantil, la zona gastronòmica de Food Trucks i els tenderetes ambulants, així com l'oferta d'hostaleria i comerç local, es podran visitar durant els dos caps de setmana. Del que no es podrà gaudir en aquesta edició és d'espectacles al

carrer, però sí que hi haurà actuacions als recintes tancats, en els quals es puga controlar l'aforament, i serà indispensable fer reserva d'entrades, que seran gratuïtes. Amb aquesta 675 edició de Fira es vol anteposar la seguretat dels participants i respectar les mesures de prevenció per a oferir un esdeveniment atractiu d'edicions passades, però també amb totes les garanties de seguretat.

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

fira tots sants

Especial Fira Tots Sants

Accessibilitat per a garantir que la Fira siga inclusiva Aquesta zona estarà ubicada al carrer Miguel Crevea i hi haurà material per a persones amb mobilitat reduïda perquè puguen gaudir d'aquest esdeveniment BR | Cocentaina./ Amb 675 edicions de Fira, aquest esdeveniment s'adapta a les situacions i a la societat, i és per això que ara toca adaptarse a les necessitats dels visitants, expositors i treballadors. Per aquest motiu, al carrer Miguel Crevea, l'àrea de Seguretat, Accessibilitat i Servicis de l'Ajuntament de Cocentaina, instal·larà una sèrie de serveis de consigna, guarderia, zona de nadons per a lactància i canviadors, un menjador exclusiu per als expositors, una oficina central del Departament de Fira, el gabinet de cossos i forces de seguretat, un servei mèdic de Creu Roja, un Punt Violeta, però a més, enguany com a novetat, i per a continuar incloent a tota la població, es facilitarà material per mobilitat per a persones amb mobilitat reduïda.

Aquesta iniciativa s'ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració de l'empresa contestana 'Movilidad 1', que deixarà 10 cadires de rodes. A més, s'atendrà al públic durant tot l'esdeveniment adaptant-se a les necessitats de cada usuari. La regidora de Fira, Eugenia Miguel, ha explicat que: "Aquesta zona s'ha millorat a fi de localitzar en un mateix punt tots els serveis i la coordinació central de la seguretat de Fira. Per això s'ha situat en un punt estratègic, al que puga accedir tant el visitant com els expositors amb facilitat. L'organització de l'esdeveniment continua treballant per facilitat al màxim el treball i l'estada dels quatre pilars fonamentals que fan possible aquesta Fira: visitants, expositors, organització i seguretat”.

Conde de Cocentaina, 10 Cocentaina

695 010 772

www.saulsantonja.com Saúl Santonja Atelier @ateliersaulsantonja saulsantonjaatelier@gmail.com

Passeig del comtat 48 bajo Telf: 675134504 / 695010772 Instagram: Crown_cocktail

el poble és savi

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

El poble és... savi

parlem de la Fira de Tots Sants de Cocentaina

Un dels esdeveniments més importants per als contestans i contestanes és la Fira de Tots Sants, i després d’un any sense poder celebrar-la, des de l’Ajuntament s’ha decidit adaptar-la. La gent del poble té la seua opinió sobre les diferents mesures que es duran a terme, i hem volgut saber que pensa Cocentaina de la Fira

Mauro Agulló

Yaiza Montava

“Tinc moltes ganes, encara que preferiria que fora com la de tots els anys”

“Espere que la gent siga responsable i vaja amb la mascareta”

Encara que Mauro Agulló és d'Alcoi, viu la Fira de Cocentaina com un contestà més, i és que per a ell la Fira és un moment especial en la seua vida, ja que: "És especial, a mi m'agrada de sempre, i allí vaig conéixer a la meua dona. Sempre que és Fira, recorde com ens vam conéixer". Però enguany, aquesta festivitat tan important per a la capital de El Comtat, no serà com estem acostumats: "Tinc moltes ganes, encara que preferiria que fora com la de tots els anys, però s'adaptarem. Pense que per als que vivim al poble que siguen dos caps de setmana és més embolic. I tampoc li trobe molt de sentit, perquè si es fa a diferents carrers, crec que no es molestarien". Agulló, a pesar de tindre ganes, hi ha una decisió d'aquesta Fira que no li acaba d'agradar: "Em disgusta que enguany no estiga l'espai 'Fira i Festa', en el qual es feien concerts en directe". Els veïns i veïnes de Cocentaina, durant aquests dies solen tindre un problema, que enguany l'Ajuntament ha resolt, i és que ha organitzat aparcaments. En el cas de Mauro Agulló: "Com visc als afores, no m'afecta molt aquest problema, però així i tot, per a la gent que vinga i per als veïns i veïnes sí que hi haurà pàrquings habilitats per a evitar aquests problemes".

"Ganes tenim tots de què es faça la Fira, però estant la situació com està, s'hagueren pogut esperar un any més per a fer-la", aquesta és l'opinió de Yaiza Montava, veïna de Cocentaina. Respecte a la gent que visitarà aquest esdeveniment tan important per al poble: "Espere que la gent siga responsable i vaja amb la mascareta, perquè supose que la distància de seguretat no es podrà respectar com voldríem", però així i tot, pensa que: "No vindrà la mateixa gent de fora, crec que no. Si que vindrà molta, però es reduirà prou, a més, al ser més dies es distribuirà a la gent, però pense que no serà el mateix volum d'altres anys". Pel que fa a la informació que han rebut els contestans i contestanes, Montava ha indicat que: "tenim entés que el primer cap de setmana es farà el Zoco Àrab, la Fira Medieval i l'artesania, i el següent la maquinària agrícola. Han comentat que s'habilitaran les places per a posar les tendes, i supose que no hi haurà el mateix nombre de paradetes". La Fira és una festivitat de gran importància per a Cocentaina, i Yaiza, com a contestana confessa que: "Per a mi és com la festa del poble, no és que les Festes de Moros i Cristians no siguen festa, però per a mi és més important la Fira, crec que és el que dona a conéixer al poble arreu del món”.

Verònica Cantó

“Crec que no perdrà la seua essència, que serà la Fira de Fires” Una altra veïna del poble és Verònica Cantó, secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i hem volgut saber la seua opinió sobre aquesta Fira: "Crec que si el protocol que ha presentat l'Ajuntament de Cocentaina ha sigut aprovat per les autoritats sanitàries, crec que no serà la Fira a la qual estem habituats, però crec que no perdrà la seua essència, que serà la Fira de Fires, i que continuarà sent un plaer per a tots els sentits. Crec que l'essència, que és molt important per a mi, continuarà". Així i tot, Cantó desitja que la gent assumisca "part de la responsabilitat que toca. Pel bé de tots és important tindre eixa responsabilitat cívica que se suposa que tenim. A més, també vull pensar que hi haurà controls", però de totes formes, si no ho veu clar: "Si veig que hi ha aglomeracions, fugiré i tornaré a casa". De totes maneres, Verònica Cantó pensa que per ser en dos caps de setmana: "No vindrà la mateixa gent. Eixa multitud no es donarà. Crec que la gent encara té cert respecte i temor d'anar a aglomeracions. Esperem que a l'estar repartit, això faça que hi haja menys persones que visitaran la Fira enguany, o que es repartisquen en més dies".

Más de 400m2 de Exposición www.chimeneassirvent.com Av. País Valencià, 22

Cocentaina

T. 96 559 34 79 Cocentaina

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

fira tots sants

Especial Fira Tots Sants

Vicent Ramon,autor del cartell de la 675 Fira Aquest dissenyador gràfic ha guanyat més d'un centenar de premis en concursos de disseny i cartells en diferents parts d'Espanya BR | Cocentaina./ Vicent Ramón ha sigut el dissenyador gràfic que ha creat el cartell que representa la Fira de Tots Sants de 2021. Especialitzats en campanyes de comunicació, imatge gràfica, disseny editorial, identitat corporativa, il·lustració i publicitat, Vicent Ramon compta amb més d'un centenar de premis de concursos de disseny i cartells per tot el país, entre els quals destaca el cartell de les Falles de València de 2015, o de les Fogueres de Sant Joan

en moltes ocasions. Pel que fa al cartell, l'autor ha explicat que: "he volgut donar-li importància a les persones, els visitants de la Fira, en un any en què tenim moltes coses per celebrar: en primer lloc que tenim Fira al cap d'un any tan difícil, també podrem celebrar que la Fira compleix 675 anys, que no és qualsevol cosa, així com podrem celebrar el retrobament amb molta gent que fa temps que no veiem i enguany ens podrem retrobar a la Fira. Finalment, hem volgut que

el cartell siga un xicotet homenatge a totes les persones que han visitat la Fira durant aquests 675 anys d'història". A la imatge es veu a un home i una dona que entren a la Fira, que es representa amb el seu logotip. Aquestes persones a més, porten la xifra de 675, amb motiu de l'aniversari. En tot el cartell es pot veure colors vius per a transmetre alegria. Un altre punt per a destacar és que les dos persones que apareixen al cartell, recorden l'ús obligatori de la mascareta.

Carnicería artesanal y embutidos ibéricos y caseros elaborados artesanalmente con productos 100% naturales

Ropa de hogar • Cortinas • Edredones • Confección... Plaza Venerable Escuder, 8 · COCENTAINA www.casarosalineta.com casarosalineta@gmail.com

T. 96 559 08 28 · 678 872 236 ·

Avgda. País Valencià, 98 • Cocentaina

676 427 855 / 645 298 607

Las mejores marcas en cartuchos Toda clase de escopetas Prendas deportivas · Taller de reparación

www.armeriaserrano.com Passeig del Comtat, 6 96 559 03 69 · Cocentaina

Av. País Valencià, 100 T. 96 559 08 18 · 623 226 751 · COCENTAINA

fira tots sants

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

fira tots sants

Especial Fira Tots Sants

! "

· ·

rafa ﬁguerola

Autovía Alcoy-Cocentaina · Avda. Alicante 11A · COCENTAINA Tel./Fax: 96 559 08 35 · 610 717 668 · rafacompanyvicent@gmail.com

Av. Alicante, 9A (Ctra. Alcoi-Cocentaina) T. 96 533 35 40 · M. 635 620 643 Alcoi

OUTLET FIRA DE TOTS SANTS 29-30-31 OCTUBRE 1-5-6-7 NOVEMBRE

Passeig del Comtat, 35 · Tel. 96 559 0264 · COCENTAINA

CRISTINA AGULLÓ SOLER CLÍNICA DEL PEU c/Major 22 COCENTAINA

Podòloga col·legiada N. 2540

Passeig del Comtat, 31 · Cocentaina 722 858 753 · @mani.musical manimusicalcocentaina@gmail.com

636 440 277

fira tots sants

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Especial Fira Tots Sants

Els veïns i veïnes de Cocentaina tindran un pàrquing especial

En total van a habilitar-se tres zones exclusives per als veïns i veïnes afectats pel muntatge, i a més, es reforçarà el transport públic BR | Cocentaina./ Des de l'Ajuntament de Cocentaina han habilitat tres zones d'aparcaments per a tots aquells contestans i contestanes afectats pel muntatge de la Fira de Tots Sants. Aquestes zones estaran al Real Blanc, Ronda Sud i l'Orxa 4.4. Com ja s'ha fet en altres edicions, els visitants que vagen a Cocentaina amb el seu vehicle també disposaran d'un autobús llançadora que connectarà amb les zones de pàrquing de Decathlon, Zona Nord i el de l'entrada pel carrer Benilloba amb el centre de la localitat. Pel que fa als habitants de la comarca, la companyia Vectalia incrementarà els seus

serveis en la línia Alcoi-CocentainaMuro. A més, l'organització instal·larà un pàrquing específic de bicicletes a la zona centre de la Fira. Pel que fa als pàrquings enguany s'han habilitat quatre zones d'aparcament als quals s'accedirà fent una reserva prèviament, i de forma gratuïta. Fent aquest registre, els usuaris tindran l'opció d'accedir a promocions i descomptes de Fira, en un total de 200 comerços col·laboradors. L'objectiu d'aquesta iniciativa, a més de donar un bon servei als visitants, és promocionar el comerç local i els expositors.

AGULLÓ ÓPTICA · CENTRO AUDITIVO

Avda. País Valencià, 60 T. 96 559 02 67 · COCENTAINA oli@elcomtat.com Obert de dilluns a divendres de 8 a 14h. i de 16 a 20h. Dissabtes de 9 a 14h.

fira tots sants

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Especial Fira Tots Sants

Stella Vicens serà l'encarregada de llegir el Privilegi 2021

La psicòloga clínica contestana serà l'encarregada de llegir el Privilegi de celebració de la Fira, que va atorgar als contestans pel rei Pere el Cerimoniós BR | Cocentaina./ La psicòloga clínica contestana, Stella Vicens serà l'encarregada, el pròxim dia 30 d'octubre des del Palau Comtal, de llegir el Privilegi de celebració de la Fira, atorgat al poble de Cocentaina pel rei Pere el Cerimoniós en l'any 1346, i que any rere any es llig en l'acte inaugural d'aquest important esdeveniment per als contestans i contestanes. Vicens ha estat vinculada des de que va començar la seua carrera com a psicòloga amb la Salut

Mental i les Addiccions. És membre de la Societat Científica Socidrogalcohol de la Comunitat Valenciana, entitat de la qual va ser presidenta des del 2017 al 2020. Stella Vicens ha donat xerrades, tallers, i cursos dirigits a sanitaris, associacions, estudiants, però també a la població en general. Ha participat en projectes d'investigació, que han sigut avalats per organismes oficials tant a àmbit nacional com internacional. A més a més, és col·laboradora habitual

als mitjans de comunicació. Actualment, Stella Vicens té la seua consulta al seu poble, i realitza tallers de Biodanza. L'encarregada de dur a terme aquest moment tan important per a la Fira, ha declarat que: "mai havia pensat que poguera ser jo l'elegida per a representar a la Fira de Cocentaina amb la lectura del Privilegi. Per descomptat que m'ha fet il·lusió. Tant l'alcaldessa com la regidora de Fira, van sorprendrem amb l’anunci".

Miel · Propóleo · Jalea Real · Polen

Talleres Paulino Expendeduría Nº1 · COCENTAINA Av. País Valencià, 92 Bajo T. 96 559 33 18 · Cocentaina

Inyección Gasolina y Diesel · Electricidad y Electrónica · Encendido Servicio Tacógrafos · Frenos, ABS y ESP · Mecánica en general y mantenimiento Sistemas de refrigeración · Limitadores y Engrases Centralizados

Av. País Valencià, 164 T.: 96 559 08 54 - Cocentaina · paulino@bosch-bcs.com

fira tots sants

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Especial Fira Tots Sants

bona fira! c/Major, 14 · Tel.: 96 602 84 20 · Cocentaina

T. 96

C/CONVENTO,

559 00 49 COCENTAINA

Carnisseria ‘La Carni’ Plaça Venerable Escuder 31 · Cocentaina

Pedidos por whatsapp: 605 588 227 · 96 559 23 75

Verge dels Desamparats, 23 · T./F. 96 553 08 75 MURO

Av. País Valencià, 14 T. 96 559 06 66 · COCENTAINA

· ·

Material escolar y oficina • Fotocopias Listas Comunión • Encuadernaciones Plastificaciones • Prensa Libros de Texto y Lectura Regalos • Sellos Recargas movil • Manualidades

PAPERERIA • COPISTERIA

Av. Ferrocarril, 17 · T. 96 650 10 07 Cocentaina · papeferro@gmail.com

54 VOLS QUE EL TEU ANUNCI DESTAQUE?

UN MÒDUL PER TAN SOLS 6€

Serveis &Treballs GENERALS - Se ofrece chico para limpieza de piesos, escaleras, reparto o para cualquier oferta laboral. R: 636 481 658. - Se ofrece ayudante de cocina para cualquier oferta, limpieza de cristales, limpieza general, reponedor, ay de cocina. Experiencia y vehículo propio. R: 678 052 407 Jaime. < Se ofrece chico para arreglos en general: pintura, bricolaje, montaje de muebles, etc. Precios económicos. R: 600 717 491 Pablo. - Se ofrece mujer para

classificats

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

trabajar en cualquier oferta laboral como interna o externa. Con disponibilidad. R: 632 61 92 10/ 620 63 83 31. - Se ofrece chico como ay. de cocina y limpieza de salones, bares, restaurantes... para cualquier oferta laboral. R: 643 211 190. ADMINISTRACIÓ < Se ofrece administrativa seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634 409 978 tardes. COMERÇ - Se ofrece chica como dependienta, camarera o en comercio. R: 607 092 506.

Anuncis Classificats

- Se ofrece chica como dependienta, camarera, reponedora o para cualquier oferta. R: 643 211 190 Fátima. < Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza. R: 633 068 537 Esmeralda. HOSTALERIA - Se ofrece chica como camarera, cuidado personas mayores o para cualquier oferta, con experiencia. R: 617 280 991. < Se ofrece camarero de 30 años con experiencia en el sector hostelero. R: 642 95 39 30/ 634 25 52 66. REFORMES i CONSTRUCCIÓ < Se ofrece chico para pintar pisos, fachadas, garaje, presupuestos sin

compromiso R: 682 67 56 89. - Se ofrece chico para trabajar en obra o pintar para la comarca, con experiencia. R: 675 67 64 85. SERVEI DOMÈSTIC - Se ofrece persona para cuidar niños o personas mayores o para limpieza del hogar. Tere. R: 618 03 50 35. - Se ofrece chica para limpieza, hosteleria o cuiddo de mayores. Tere. R: 642 024 998. - Se ofrece señora para el cuidado de mayores y niños o limpieza en general, con recomendaciones. Seria y responsable. R: 688 465 514 Inés. < Se ofrece chica res-

ponsable para tabajar en cuidado de niños, mayores o personas enfermas, dia y noche, también para trabajo en hosteleria, don de gentes. R: 642 024 998 Amalia. - Se ofrece señora para limpieza, cuidado de personas mayores, o cualquier oferta laboral, responsable y trabajadora. R: 642 303 358 Antonia. - Se ofrece señora para limpieza en general por horas. R: 650 725 093. ALTRES - Agente fotógrafo busca modelos con o sin experiencia de 18 a 55 años. R: 608 06 05 94. - S'ofereix xic amb 19 anys com a ajudant de perruqueria amb 2 anys de ti-

tulació en perruqueria i estètica. R: 690 380 507. - Se ofrece señora para trabajar como conserje o recepcionista, limpieza en clínicas u oficinas y para compañia de mayores, experiencia. R: 695 552 346. SERVEI ASSISTENCIAL - Se ofrece mujer como interna o para el cuidado de enfermos a domicilio o en hospital por las noches. R: 633 782 733. < Se ofrece chica rsponsable con mucha experiencia para el cuidado de niños, de lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina. - Se ofrece señora rsponsable y seria con mucha experiencia para el cuidado de personas mayores, de

Telèfon 24 Hores

96 554 80 01

lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina. < Se ofrece chica para el cuidado de personas mayores, interna. R: 642 926 802. - Se ofrece mujer para el cuidado de personas mayores, niños o limpieza, cualquier oferta laboral. R: 658 084 537. CLASSES PARTICULARS - Se ofrece persona para conversación en francés nativo. R: 625 38 46 00. < Se ofrece licenciada para dar clases de inglés, de todos los niveles A2,B1,B2 y C1 y primaria, secundaria y bachiller. R: 677 36 75 03. -Se ofrece licenciada para dar clases de primaria

de todas las asignaturas y de secundaria lengua, valenciano, geografía e historia. R: 677 36 75 03. < Se ofrece profesora con experiéncia para dar clases de inglés, matemáticas, química o repaso general. R: 619 623 458. DEMANDES - Es necessiten soldadors amb experiència. Remitir CV a: empleoenalcoy@gmail.com

fecto. R: 966 109 538. - Vendo órgano casio con patas. P: 120€. R: 660 35 94 47. <Vendo bateria completa musical totalmente nueva. Económica. R: 96 651 70 77. RADIO AFICIONATS - Vendo walkie-talkie nuevos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134. REPRODUCCIÓ - Vendo radio para coche con USB Piooner. P: 250 E neg. R: 608 655 543. - Vendo máquina de escribir. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de escribir. R: 608 205 942. REGALS-CRIDES-EXTRAVIA-

MENTS - A san Judas tadeo reza 9 Ave Marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas. DPD NO CLASSIFICABLES - Vendo tubos de pvc de 25 cm de diámetro. R: 635259881. - Vendo tres escopetas económicas: 1 Franchi repetidora, 1 Superpuesta Lamber y 1Paralela Victor Sarrasqueta con pletina entera. R: 675 234 519. SALUT i BELLESA - Vendo silla de ruedas en buen estado, también para ir

por casa. P: 40€. R: 607 202 407. < Vendo aparato de presoterapia nuevo, con 2 perneras, aparato punciones, faja... costó 2.500 E. P: 1.300 E . R: 661 762 901. < Vendo carro con silla para persona mayor. P: 60 E. R: 625 415 449.

A SAN JUDAS TADEO

GRACIAS A SAN JUDAS TADEO

AJAR

con cristal y las patas metálicas de 80X160C,. P: 70€. R: 675 60 19 46. DECORACIÓ - Vendo cuadros artísticos. R: 626 58 47 14. -Vendo dos espejos uno cuadrado y otro ovalado dorados. P: 30 € y 40 €. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66. ROBA i COMPLEMENTS -Vendo abrigos de paño, trajes de caballero beig, cazadora caballero Fred Perry, 2 chaquetones visón, Abrigo Astracan. R: 608 205 942. BRICOLATGE - Vendo 60mts tubo polietileno PN -16 de 50mm. R: 626 485 230. < Vendo radial de 230 angular. R: 647 98 84 78. Julia. - Vendo sierra circular casals. R: 647 98 84 78. Julia. FUSTERIA D'OBRA i TANCAMENTS - Vendo ventanas de alumi-

nio: 2 de 120 x 128 con persiana; 1 de 1’20 x 100 con persiana, 1 contraventana de aluminio de 120 x 100cm. P: 626 485 230. - Vendo 2 puertas de roble. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo 3 ventanas, una con marco y las otras dos no. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS - Vendo radiador electrico N ika P: 30 € . R: 699 164 059. - Vendo estufa butano P: 20 € . R: 699 164 059. - Vendo 3 botellas de butano de aluminio, económicas. R: 628 755 288 Simón. < Vendo cocina de butano y eléctrica mixta. R: 669 71 09 54. - Vendo congelador d 1,40

largo y un TV de 21 pulgadas. Económico. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. SANEJAMENTS - Vendo inodoro y bidet color blanco, nuevos, grandes. P: 100 E. R: 637 085 873. - Vendo fregadero inoxidable 2 senos, 80x 50cm. R: 626 485 230. < Vendo encimera nueva con 3 fuegos de inducción. P: 150 €. R: 654 50 23 26. BEBÈS i ACCESSORIS - Vendo cuna convertible de 70x90cm para cama de 90 a 100,50 cm, con cambiador de 3 cajones. P: 250 €. R: 620 445 515. - Vendo carro tres piezas con saquitos de invierno para silla y maxicosi, color turquesa, ruedas grandes. P: 230 E. R: 694 449 801.

probar. P: 900€ R: 628 412 727. TOT TERRENY < Vendo nissan patrol 2.8, (A-BV) con AA y CC. P: 900 E neg. R: 627 950 589. INDUSTRIALS - Vendo 2 cajas de herramientas para maquinaria pesada (camiones, etc). R: 622 494 821. FURGONETES < Vendo berlingo de 06’, perfecto estado. P: 2.300 E. R: 646 933 958. TRACTORS i REMOLCS -Vendo remolque de mula mecánica. R: 642 953 930. -Vendo cuba de sulfatador de 600l. Y pistolas totalmente reaparadora. R: 642

953 930. CAMIONS < Compro encimera y remolque para camion. R: 607 321 069. MOTOS i QUAD - Vendo moto trial gas-gas, 350cc. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo suzuki intruder 250cc. En perfecto estado, 12000 km con extras. P: 1600€, R: 607 221 257. - Compro motos de más de 25 años de documentación o sin documentación. R: 652 929 137. José. NÀUTICA

ser. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de coser Refrey con motor y armario. y máquina de coser antigua Singer. R: 608 205 942. < Vendo máquina de coser con mueble. R: 680 36 03 85. -Vendo máquina de punto recto industrial. P: 200€ Bien cuidada. R: 646 08 75 35.

VENDO SOLAR EN ALCOI PERFECTO PARA EDIFICACIÓN DE CASA UNIFAMILIAR CTRA. LA RIBA, ZONA VIADUCTO, A 5 MINUTOS DEL CENTRO Y ZONA NORTE. 180M2 (BASE). POSIBILIDAD DE CONSTRUCCIÓN HASTA 3 ALTURAS + GARAJE. (HASTA 500M2 EN CONSTRUCCIÓN). BARRIO TRANQUILO, BUENOS VECINOS.

SUPER-OFERTA 50.000 E. · R: 657 784 146

Temps Lliure

&Festers

TRAGES FESTES i FILAES - Vendo traje de ligero para niño de 8 a 10 años, completo con bolsa y metales y traje para adulto. Precio a convenir. R: 620 445 515. - Vendo traje de la filà Muntanyesos de la talla 1012 años. Precio a convenir. R: 676 463 218. - Vendo trajes de abencerraje completos, para adulto XXL, adolescente y niño. R: 616 182 445. - Vendo traje de abencerraje completo para adulto. P: 300€. R: 617 902 255. - Vendo traje de mozárabe para adulto, talla 46, completo sin casco ni capa. R: 630 147 439. CÀMPING i CARAVANES -Vendo caravana Rolleraloma 435F con avance y accesorios. R: 639 009 118. - Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda

Terrenys &Immobles PISOS - Vendo 1º piso en Av.Diputación, 7 de Benilloba, 98m2, comedor, 4 habitaciones, 1 cuarto de baño y un aseo, una cocina grande y reformada con un patio, terraza con salida desde el comedor y una habitación, cuarto trastero.Reformado. R: 650 11 11 26. - Vendo 4º piso en Av.Diputación, 7 de Benilloba, 98m2, comedor, 4 habitaciones,1 cuarto de baño y un aseo, cocina con galería y despensa, terraza al comedor y habitación y en el cuarto de estar tiene una chimenea, cuarto trastero. Reformado. R: 650 11 11 26. < Vendo 2ºpiso en Ctra. Molinar, y a C/Sant Vicent, 3 dormitorios, comedor-salón, aseo, cocina, terraza comunitaria. R: 639 060 070 Fina / 630 579 808 Anita. PISOS LLOGUER - Alquilo 2º piso en zona Santa Rosa de Alcoi, ascensor, semiamueblado, 2 habitaciones, aseo, comedor-salón, cocina. P: 270 €. R: 639 608 868.

Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y toldo, excelentes condiciones. R: 689 510 449. OCI i JOGUETS - Vendo futbolín 4 patas convertible en mesa de Ping-pong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020. < Vendo mesa de pinpon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16. MATERIAL ESPORTIU i BICICLETES - Vendo bicicleta Konnor. En buen estado. P: 60 euros. 635 259 881. CURSOS-LLIBRES-REVISTES - Compro libro História del Alcoyano Tomo 3. R: 655 199 666. COL·LECCIONISME i ANTIGUITATS - Compro trenes de juguete de Rico y Payà. R: 655 199 666. - Compro tebeos antiguos años 40-65. R: 722 341 776. - Vendo muñeca rosaura. R: 608 205 942.

- Vendo 1 belén completo. R: 608 205 942. ANIMALS i ACCESSORIS - Vendo 2 monturas de caballo, espuelas, bocaos, pechos petrales, varitas. R: 680 36 03 85. Enrique. - Vendo jaula para animales. R: 633 507 624. PLANTES < Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos antiguos. R: 627 700 721. - Vendo bonsais y prebonsai. R: 687 887 046. FOTOGRAFIA i VÍDEO - Vendo cámara cannon eos mark ii 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819. MÚSICA, HI-FI

- Busco piso en alquiler sin muebles por la zona Centro o Santa Rosa de Alcoi. R: 639 90 00 39. < Alquilo estudio/loft en Calle Entenza. Amueblado y económico. R: 658 08 37 78. PISOS COMPARTITS - Alquilo dos habitaciones en la Plaza de España en el Centro. R: 640 27 56 46. - Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504. CASES - Vendo casa adosada en el Molinar, 220m2, 2 plantas, reformada. P: 160.000 €. R: 610 604 730 Remedios. - Alquilo local de 100m2 para oficina, con 1 aseo y puerta exterior en Plaza la Font. P: 190 €. R: 646 81 44 93. CASES DE CAMP i XALETS < Vendo casa rural en Vall d’Ebo de 130m2 con 6 parcelas incñuídas (oliveras y almendros), entre 15.000-20.000 m2 de terreno y valorado todo por 30.500 € R: 671 11 98 47. Valerio o Loli. < Alquilo planta superior en casa de campo en El Sargento para todo el año, 160m2, todo nuevo, equipado, con zonas comunes, piscina y paellero. R:

652 371 867. - Vendo casita entre Muro y Benimarfull, 180m2 habitables, agua, luz, terraza y barbacoa. R: 600 384 715. TERRENYS - Vendo terreno de olivos de buena producción en Benimarfull, 3.800m2. P: 8.000 €. R: 610 604 730 Remedios. LOCALS - Alquilo planta baja como estudio artístico o diseño o comercio en plaza Emilio Sala de Alcoi. R: 606 682 485. < Vendo planta baja de 500m2, con salida de emergencia, oficinas y cuarto de baño adaptado. R: 659 07 24 01. OFICINES (1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico. R: 656 827 818 Victor. TRASPASSOS - Vendo/alquilo ‘Nuestro Bar’ en c/Isabel la Católica de Alcoi, listo para entrar trabajar. P: 80.000 €. R: 610 604 730 Remedios. < Vendo restaurante casino Benilloba compuesto de tres plantas de 200m cada uno, reformado y listo para trabajar. P: a convenir. R: 610 036

- Vendo altavoz, amplificador. R: 669 71 09 54. < Vendo minicadena aiwa mod. N SK550, 2 altavoces, a estrnar: P: 60 E. R: 659 559 010. DISCOS-PEL·LÍCULES-DVD-CD’S - Vendo muchos dvd´s, uhs de películas antiguas y colecciones de libros de historia universal, national geografic, … R: 635 25 98 81. - Vendo discos de vinilo. R: 680 557 565. INFORMÀTICA - Vendo tablet huawei t310/4g con poco uso, regalo teclado. P: 150 E. R: 661 762 901. < Vendo ordenador de

mesa . P: 80 €. R: 635 25 98 81. -Vendo ordenador portátil 465 gb, dvd, rw (D). Sistema windows HD color: P: 200€. R: 693 56 25 10. VIDEOCONSOLES - Vendo mandos de juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. P: 20 E. R: 660 159 198. T.V.-VÍDEO-DVD - Vendo tv 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97. TELEFONIA-GPS - Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721. INSTRUMENTS - Vendo bandurria nueva con sonido especial y per-

BUSCO TERRENO

reza 9 ave marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas.

con calificación, rústico, en termino de alcoi, que tenga pequeña construcción o no en el mismo terreno

R: 689 668 486

VENDO 1º PISO EN AV.DIPUTACIÓN, 7 DE BENILLOBA, 98m2, comedor, 4 habitaciones, baño y un aseo, cocina grande y reformada con patio, terraza con salida desde el comedor y una habitación, cuarto trastero. reformado. R: 650 11 11 26 - VENDO 4º PISO EN AV.DIPUTACIÓN, 7 DE BENILLOBA, 98m2, comedor, 4 habitaciones, baño y aseo, cocina con galería y despensa, terraza al comedor y habitación y en el cuarto de estar con chimenea, cuarto trastero. reformado. R: 650 11 11 26

985. GUARDAMOBLES - Alquilo local guardamuebles 100m2 con todos los servicios, en la zona Pla de la Font de Cocentaina. P: 180€. R: 646 814 493. NAUS INDUSTRIALS APARTAMENTS - Aquilo apartamento en Campello con 2 habitaciones, salón-comedor, cocina, piscina, jardin comunitario, 2ªlinea de playa. R: 680 172 195. - Aquilo piso en Campello, urb. completa. Todo el año o larga temporada. R: 96 592 65 92. PLACES DE GARATGE - Vendo plaza de garaje en C/ Xixona nº3, Santa Rosa. Precio 8.500 euros. R: 652 59 98 08. Paco. < Alquilo plaza de garaje en Parking Colon de Alcoi, coche pequeño o moto, económica. R: 653 641 571. - Vendo 2 plazas de garaje en c/Perú , 63 de Alcoi, mediana y pequeña. R: 635 198 750. PISOS-CADIRES BALCONS FESTES

Casa&Llar MOBILIARI - Vendo sillón relax levantapersonas, abatible, tela antimanchas marrón con 2 motores. P: 350 €. R: 648 558 101. - Vendo habitación de matrimonio en buen estado. R: 696 630 862. - Vendo sofá de 2 plazas estampado, en buen estado. P: 70 €. R: 639 90 00 39. MOBLES D’OFICINA i COMERÇ - Vendo barra de bar de 1 m. con frontal de cristal, 2 estantes + 1 para objetos, bien conservada. P: 50€. R: 607 202 407. < Vendo dos sillas de oficina en buen estado. P: 40 y 30 €. R: 635 25 98 81. -Vendo mesa de oficina

Rodes &Motor TURISMES - Vendo Skoda fabia con 170.000 km, con itv pasada y recién cambiadas las ruedas. 1.200 motor y con 15 años. P: 2.300 €. R: 667 58 16 93. < Vendo volkswagen passat gris plata. P: 1.000 € R: 694 449 801. - Vendo bmW 318 TDI, económico. R: 642 953 930. - Vendo seat ibiza 190 con las ruedas cambiadas recientemente, en buen estado, ITV y seguro en vigor, mejor ver y

MAQUINÀRIA - Vendo máquina de co-

el racó jocós

HORÒSCOPS PREVISIÓ ASTROLÒGICA Per Roser Bona / AMIC

Àries (Del 21 de març al 20 d'abril): Si amb la parella les coses estaven aturades o us havíeu deixat de parlar per algun motiu, entreu en una etapa més comunicativa. Poses una mica més d'atenció a l'economia. Taure (Del 21 d'abril al 20 de maig): El Sol per Casa VII obre un temps d'augment dels contactes. Si no tens parella, pots iniciar una relació estable. Segueix el moviment al sector laboral, amb més opcions. Bessons (Del 21 de maig al 21 de juny): Mercuri directe pot col·laborar al fet que cerquis nous camins. Si ja t'has cansat de fer cada dia el mateix, ara apostes per la novetat. Xerrades i lectures interessants. Cranc (Del 22 de juny al 21 de juliol): Si necessites algun tipus de teràpia, s'obre un període favorable per trobar el professional més adequat. El Sol a Casa V activa el sector afectiu i pot portar un nou amor. Lleó (Del 22 de juliol al 23 d'agost): Si veies el futur amb pessimisme, tornes a sentir esperança i ganes de fer coses. Amb un familiar no us enteneu gaire bé. Acceptar les coses com són, serà el millor. Verge (Del 24 d'agost al 23 de setembre): Un tema pendent de solució amb un germà, es pot tornar a posar damunt la taula. Quan abans ho tanquis, podràs descansar. Pots estar més analític i contingut que de costum. Balança (Del 24 de setembre al 23 d'octubre): El Sol transitant per Casa II fa que siguis més conscient del que gastes i això et pot ajudar a implementar un pla d'estalvi. Recuperes l'energia i les ganes de moure't. Escorpí (Del 24 d'octubre al 22 de novembre): Felicitats! El Sol ja és al teu signe i entres al període de recuperar energia i noves il·lusions. L'economia i el sector laboral es comencen a moure i et vas posant al dia. Sagitari (Del 23 de novembre al 21 de desembre): Pares atenció al teu costat vulnerable, a les emocions. Llences coses que ja no utilitzes i fas lloc per altres de noves. Pots conèixer algú que t'atraurà, però que té parella. Capricorn (Del 22 de desembre al 20 de gener): El Sol a Casa XI impulsa els projectes i facilita més eines per assolir els objectius que tens marcats. El sector de l'amistat rep noves persones i recuperes el tracte amb algú del passat. Aquari (Del 21 de gener al 19 de febrer): Ja pots tornar a organitzar les teves finances, i apostar per alguns projectes que tenies paralitzats. Període amb més viatges i desplaçaments, sobretot per temes laborals. Peixos (Del 20 de febrer al 20 de març): Retorn d'una amistat que estava lluny. Pots conèixer gent interessant amb la qual connectes filosòficament i espiritualment. Però no et creguis tot el que et diguin. Prudència.

EL GRAT 728 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - NOVEMBRE 2021

Herbes remeieres per Ferran Albors

HERBA URINARIA - Ononis aAragonensis(Nona, Urinaria, Orinaria)

Floració a finals del mes de maig i a principis del mes de juny. Es recol·lecta la part aèria de la planta durant els mesos de la floració, encara que es pot recol·lectar durant tot l'any, perquè tota la planta té les mateixes propietats. La principal virtut és la diürètica. En les primeres excursions que vaig realitzar a la serra de Mariola, allà per l'any 1968, amb el meu company Rafael Moltó, el Siso, me'n recorde que pujant per la font de l'Esquererola en direcció a la font de Sanxo, a l'esquerra del camí, al barranc que baixa des de la font del Gaiato, em va dir: "delegao, la urinària, al costat del trencapedra, és una de les plantes diürètiques més potents en els còlics nefrítics i de la bufeta, per a evacuar les arenetes i les matèries viscoses i sabuloses detingudes en els conductes urinaris. Té meravellosos efectes medicinals, ja que és molt bona per l'alleujament que dispensa en aquestes malalties que tan cruelment afligeixen a qui pateix aquest tipus de còlics nefrítics". REMEI CASOLÀ: Me'n recorde que el meu avi Vicentet Beltrà, i el meu pare Manolo Beltrà, mai no els faltava urinària a casa, perquè patien molts còlics de renyó i amb aquesta herba anaven orinant i arrossegant les viscositats i les arenetes que es formaven en els renyons. Si la pedra era molt rebel o d'una grandària més gran del que és normal, afegien trencapedra a les infusions per a desfer-les. Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives Prova a fer el primer exercici mentre puges una costera o un rastre d'escalons i et cansaràs menys. · Recorda noms de persones que acaben amb lletra consonant. · Si comences des del número 0 i vas sumant de 2 en 2, arribaràs al 480. Si sumes de 3 en 3, de 4 en 4, de 5... fins arribar a sumar de 12 en 12 acabaràs en el 480 excepte en tres ocasions. (Si et resulta fàcil, pots fer-ho de cap, pots fer-ho baixant des del 480. O sumar o restar de 13 en 13, de 14 en 14... De 16 en 16, també arribaràs al 480. Tu decideixes) · Col·loca les paraules al seu lloc i formaràs tres locucions, refranys...diferents; però una de les paraules està compartida i apareix als tres. MÓN TOTA L'ENVEJA ACCIÓ SI TEMEROSA RASCARIA SILENCIOSA A ULLS DE TINYA MÉS LLETJA LA MIG ÉS ES FORA · _ _ _ _ _ _ _ _'_ _ _ _ _ _, _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ · _'_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ , _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ · _ _ _'_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _, _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ · Completa els quadres amb paraules que porten la lletra A repetida i que tinguen: 4 LLETRES

5 LLETRES

6 LLETRES

7 LLETRES

8 LLETRES

9 o MÉS

Anca

Marca

Camisa

Artista

Alcoleja

Cocentaina

Problema d’Escacs #4 per Ximo Corbí El rei negre aquestá poc protegit en el centre. Sabries aprofitar-ho?. Tema Tàctic: Desviació. Blanques juguen i donen escac i mat en 2 jugades.

La solució en el pròxim exemplar · joaquincorbi7@hotmail.com

Isabel la Católica, 3 · Alcoi

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI

96 633 75 54

Tel.: www.delmercatalplat.com

Solució #3: 1-Db8+!!, Rxb8; 2-Txd8++ Servicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

www.lesmuntanyes.com

Plaça d'Espanya, 14 - 4ª Plta. (Ediﬁci Cercle Catòlic d'Obrers) · 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com