EL GRAT 731 by EL GRAT

Nº731 FEBRER 2022 ANY XXXV

L’ALCOIÀ Programació Teatre Calderón Alcoi

LA SAFOR Oliva amb el comerç local amb jocompreaoliva.es

LA SAFOR Nova edició de Fira Mercat Gandia

VALL D’ALBAIDA Experiència plena i turisme segur a Bocairent

LA SAFOR

Baula, rere, baula: Brams a Bellreguard

Òmicron: s’inicia un notable descens de la variant del virus Covid-19 al País Valencià

La tercera dosi ja ha arribat a gran part de la població, i la pressió hospitalària no ha sigut tan elevada com fa un any a pesar de la quantitat de contagis

compra de oro Hasta 50 € /gr. · 24K

Especialistas en tasación de Diamantes

Partit Popular Alcoi

TORNA BARNASANTS

Conversem amb els regidors sobre Alcoi

La xarxa de concerts de la cançó d’autor

Hi haurà festes

Carol Ortiz Novetats a les festes de Sant Jordi 2022

Els nostres artistes

Carmen Sánchez: Dret de valor, progrés i amor

Art&Cultura nº26

Així s’ha anunciat des de l’Ajuntament d’Alcoi, i s’ha aprovat en l’Assemblea Ordinària celebrada en gener per l’Associació de Sant Jordi BR | Alcoi./ Molt hauria de canviar la situació sanitària perquè la decisió que s'ha pres des de l'Associació de Sant Jordi i l'Ajuntament d'Alcoi no fora que enguany sí que hi haurà festes de Moros i Cristians. Enguany els dies grans de la trilogia serien el 22, 23 i 24, i ja s'està treballant per a poder oferir unes festes tan segures com siga possible. Tant des de l'Associació, com des de la regidoria de Festes, asseguren que cada setmana es reuneixen perquè la nostra festa puga tornar als carrers d’Alcoi. La notícia ha sigut molt ben acollida per la ciutadania que espera amb il·lusió tornar a viure els Moros i Cristians.

Per Pau Sellés./

Amàlia Garrigós./

Vicent Luna i Sirera./

Una recepta per a unir l’interior i la costa.

Nosaltres, el Barnasants.

Vint anys del Centre Ovidi Montllor.

Xavier Molina L’alcalde de Bocairent parla de la cultura del seu poble

IES Pare Vitòria 39 edició de la Setmana Cultural de l’institut alcoià

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

imatge i poesia

Personatges

Imatge i Poesia Antoni Miró & Josep Sou

A Lluís Companys 2012 No podríem encabir en aquestes curtes ratlles tota la trajectòria que honora el PERSONATGE. Sí, però, podem assajar de fer un curt recorregut emocional pel que significà el seu compromís amb la història del seu poble, el poble de Catalunya. Companys ha suposat la lluita permanent, des del vessant polític, de l’home que creu fermament amb el seu destí. I que creu, clar està, amb la determinada convicció del qui observa la realitat des de la primera línia, sense gaires pors als franctiradors que s’hi amaguen pels cantons de l’obscurantisme insatisfet. Lluís Companys des de les institucions catalanes, i espanyoles, ha contribuït a la construcció il·lusionant d’una societat distinta i distintiva. Ha formalitzat mitjançant fets precisos i acurats l’organització dels afers públics en benefici de la causa de la catalanitat; també, però, de la causa republicana. El perill no li impedí d’apurar els mitjans que tenia a les mans, fins les darreres gotes que la possibilitat atorgava, ni entrebancà els canvis pertinents quan aquests albiraren noves notícies de llibertat. No deixà mai de banda els esforços, ni tampoc els riscos que comportaven. Voluntat i deler foren fonaments de l’embranzida que tothora dugué endavant per aclarir la realitat política del seu país. Un 15 d’octubre de 1940, ai!!!, després de tant, i de tant de coratge, els fusells silenciaren la seua veu. No el seu testimoni... L’artista Antoni Miró, fidel als seus principis, i la gratitud per bandera, aixeca un retrat a l’home bo; l’home que fulgura, encara, al si de l’estança catalana. Ardida empremta bestreta de la tinta dels pinzells.

J. Sou Antoni Miró: A LLUÍS COMPANYS 2012/ El Tarròs, Barcelona (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

mirades

UNA MIRADA AL MÓN

buscar (II)

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

La vacuna COVID provocarà zombies (2a part)

o soc partidària de fer segones parts de cap article però davant l’allau de persones que s’han posat en contacte amb mi facilitant-me tot tipus d’informació em sent obligada a dedicar unes línies. No sols he parlat amb gent que no ha volgut vacunar-se, també amb gent que ho ha tingut que fer obligada pels seus fills o familiars, o per la pressió social de no poder ni anar al gimnàs enfrontant-se a una retallada en els drets de la ciutadania sense precedents democràtics. Si al primer article comentava l’estudi que mostrava que l’ARN de les vacunes de Pfizer o Moderna era capaç de modificar el nostre ADN i que les vacunes dels xiquets NO són com les de les adults sinó que tenen un medicament afegit ara anem a parlar d’allò que la pròpia Pfizer sabia de la seua vacuna. La FDA americana o la AEM europea van demanar informació a Pfizer abans de classificar-la en fase 4 (atents amb açò, les vacunes no estan encara en la fase definitiva) però es van conformar amb la informació que la farmacèutica es va donar. Però al Japó (amb escàndols des de fa anys per experimentar amb els seus ciutadans amb vacunes) la legislació actual és molt més estricta i per això va sol·licitar més informació abans d’autoritzar-la. Pfizer va enviar un informe de manera privada però que es va filtrar. Aquest procés va poder costar-li el cap al primer ministre Shinzō Abe, i fins i tot al seu Ministre de Sanitat, i la tensió va derivar en una remodelació del govern. I què diu l'estudi? Bàsicament que es produeix una coagulació de la sang poc després de la vacunació, la qual cosa pot provocar atacs cardíacs, vessaments cerebrals i trombosi venosa (ja està documentat-se un alarmant augment de morts per miocarditis). També que es produeixen greus danys a la fertilitat femenina (moltes dones estan preocupades pels seus desajustaments en la menstruació després de vacunar-se), un mal greu als lactants i una toxicitat acumulativa després de múltiples injeccions. El propi estudi de Pfizer va mostrar quatre vegades més morts per aturada cardíaca de l'esperat en el grup que va rebre el medicament!!! Ací us deixe l'enllaç al document que ho explica i al seu torn enllaça a la documentació original (alguna en japonés, que es va filtrar de Pfizer) https://drive.google.com/file/d/17nvyftt8ghVqWuC2tfAhD5CJAs0sm4v/view Finalitze esta última columna dedicada a la COVID amb el manifest Global Covid Summit que ha aglutinat a 17.000 metges de tot el món i que postula principalment: “1. Els xiquets sans no han d'estar subjectes a la vacunació forçada: enfronten un risc insignificant de COVID, però enfronten un risc potencial permanent i irreversible per a la seua salut si es vacunen, inclòs mal cardíac, cerebral, reproductiu i del sistema immunològic. 2. La negació de la immunitat natural ha prolongat la pandèmia i ha restringit innecessàriament la vida de les persones recuperades de COVID. Les mascaretes, els confinaments i altres restriccions han causat un gran mal, especialment als xiquets, i han retardat la transició del virus a un estat endèmic. 3. Les agències i institucions de salut han de deixar d'interferir en la relació metge-pacient. Els formuladors de polítiques són directament responsables de centenars de milers de morts, com a resultat de la interferència institucional i el bloqueig de tractaments que han demostrat curar a una taxa pròxima al 100% quan s'administren primerencs.” Està agrupació de metges també denuncia han hagut de resistir els incentius financers, les amenaces, la censura sense precedents i els atacs a la seua reputació personal per a seguir compromesos en primer lloc amb la salut i el benestar dels seus pacients i ser fidels al jurament hipocràtic. Podeu llegir-ho a https://doctorsandscientistsdeclaration.org/ I ací teniu també els més de 100 estudis que recolzen allò que afirmen: https://doctorsandscientistsdeclaration.org/home/supporting-evidence/ Recordeu que les vacunes són valuoses però hem de ser conscients de tota la informació que les envolten. Busqueu informació, contrasteu i decidiu. Ni jo tinc la raó ni tampoc els mitjans de comunicació que soles ens donen una única versió. Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net

Fundat el 1987 EDITA: - Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Grat- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

cançons Ovidi Montllor Imatge: Antoni Miró Lletra: Joan Salvat-Papasseit Música: Carlos Boldori

L'enamorat li deia Penyora d'amor, penyora. Si tu em besaves, amor, jo et donaria una rosa. No fóra mesquí de res, penyora d'amor, penyora: - o bé et tornaria el bes o et donaria una taronja, una ametlla o bé l'esqueix d'una clavellina nova.

No fóra mesquí de res, penyora d'amor, penyora: jo em donaria teu i tu et donaries tota.

Els records dels dies passats, les històries de les nits que queden per tastar, les cròniques de cada una de les nostres besades, imaginades o reals, i el parlar dels meus sentiments, que mai no em deixaran deixar-te de buscar...

Si tu em besaves, amor, jo et donaria una rosa.

2 3 4 5-45 8 9 10-11 13 15 18-21 19 20-21 22 23-42 25 27 28-29 31 32-33 35

EL GRAT · 731 FEBRER · 2022

imatge i poesia: personatges mirades pixant fora de lloc | à.agulló actualitat alcoià actualitat festes carol ortiz | b.rivas pp alcoi | b.rivas premis mancomunitat el poble és savi educació ies pare vitòria | b.rivas setmana cultural pare vitòria programació teatre calderón SUPLEMENT ART&CULTURA nosaltres el barnasants | a.garrigós plataforma agcb | b.rivas vint anys del com | v.luna l’insòlit | v.luna brams a bellreguard nostres artistes: carmen sánchez

i si hauria de mirar més enllà del que ja va passar? intentar trobar una nova història que encara no s'hagi mostrat una nova mussa d'ulls clars, princesa de la revolta cura dels animals, una nova melodia que em fa somniar en noves rondalles i nous estimars una nova guerra en la que deixar-me guanyar, entre imatges i paraules, deixar-se conéixer, entre missatges ocults en les línies d'aquests poemes i qualsevol dia tornar a nàixer, i créixer, tots dos sent un, gaudir d'un nou amanéixer... Però que puc dir que no estigui escrit, que dir si el temps i la soledat s'apoderen de mi, quin consell seguir que ja no m'hagen dit, si ets tu l'única droga que podria fer-me domir; però m'enfonse en el neguit d'un pensament únic com buscar el que no sabem com és no tornar-me boig i mantenir-me lúcid, com trobar la resposta a cada pregunta, que fer si encara no sé quin és realment el teu rostre a pesar d'estar segur que hauria de ser-hi l'últim...

No fóra mesquí de res penyora d'amor, penyora; - o la flor del cirerer o el gessamí o bé la lluerna que hagués pogut descobrir la nostra abraçada estreta.

Sumari

Per on començar a buscar? podria tornar al principi i rellegir el passat, reescriure aquells contes, esbrinar antics rostres i buscar la veritat retrobar-me entre les cames d'aquella deessa o entre els braços d'aquella petita guerrera, i tornar a començar, sí, tornar a començar i fer-ho millor i donar el millor en cada bategar, però queda tan lluny aquell passat malgastat...

36-37 39 41 42 43 45 46-61 46 47 48 49 50 51 52-53 54-55 57 58 59-61 62 63

recent pintat vull ser pintor! | v.luna País, països, catalans (I) | v.luna barnasants club tabiya alcoi opinions comarques centrals valencianes bocairent xavier molina | b.rivas foia de castalla reptes del segle XXI | j.bordera pego homenatge a les víctimes oliva oliva gandia - fira mercat borreta | p.sellés el comtat muro anuncis classificats el racó jocós

L’acudit del mes • Manel Fontdevila

www.amic.media

El Grat cada mes al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes · www.issuu.com/elgratis

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

Difusió controlada

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, depropietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRAT’.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana. Periòdic EL GRAT · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) · Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com • www.lesmuntanyes.com Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Belén Rivas./ Esther Jordà./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Àlex Agulló./ Pau Sellés./ Amàlia Garrigós./ Nèstor Novell./ Ferran Albors./ Ximo Corbí./ Assessorament lingüístic: Paco X. Agulló./ Jordi Botella./ Pau Sellés./ Fotografía: X·press./ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./ Impressió: Localprint./ Publicitat: info@elgrat.com · 626 449 311./

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

XXXII Pixant fora de lloc... per Àlex Agulló i Guerra

om de costum. I aquesta vegada el tema pot portar rastre. A hores d'ara (per a mi finals de gener) la tensió entre Rússia i l'OTAN està més que pujada de to. A hores d'ara (per a tu...) el problema pot haver-se minimitzat, continuar amb els nivells elevats de fa setmanes o podria haver-se complicat, complicat. En qualsevol dels escenaris, tinc clar que perdrem els de sempre: la gent de “a peu” d'ací i d'allà. En el cas extrem i no desitjable d'un enfrontament bèl·lic per la gravetat i les dimensions que pot assolir una guerra amb la “finor” d'unes armes que si ja eren catalogades d'intel·ligents fa uns anys, ara poden ser el "sunsum corda". L'eixida, o la distensió momentània del conflicte per vies més o menys diplomàtiques, pot generar una percepció irreal respecte del tema bèl·lic. Es pot evitar el confrontament directe, la destrucció i la mort que impliquen els conflictes armats, però de cap de manera s'evitarà que es deriven més quantitats de diners públics al negoci de la guerra en detriment d'invertir més en salut, educació... al remat tornaran a guanyar les empreses vinculades a la indústria de la guerra i tornarem a perdre qualitat de vida les persones. Açò en el millor dels escenaris! I no cal esperar massa per a comprovar-ho. A l'estat espanyol, en els pressupostos actuals, aprovats el 25 de novembre, és a dir abans d'aquesta sobre escalada a l'est d'Europa, es contempla un increment inicial en els deutes per despeses en armament d'un 21,6%, passant de 2.342 milions fins als 2.848. El total dels recursos destinats a armament seran de 4.581,5 milions d'euros, un 16,2% més que l'any 2021. Ni en un any tan singular, per les malifetes de la pandèmia, han aprofitat per a res les recomanacions fetes per 60 premis nobel de reduir un 2% les despeses militars a escala mundial. Si el govern més progressista del postfranquisme fa eixe cas, que faran els governs de dretes? El negoci de les armes no vol perdre passades i per continuar amb la seua rendibilitat necessita conflictes armats o si més no, amenaces i tensions. Ho estan aconseguint, mai no han deixat d'aconseguir que les despeses militars, que la fabricació i venda d'armament, siga un negoci dels més lucratius del món; i ara, de nou aconseguiran incrementar els seus beneficis. El que significa que,

si més no, els EUA i Europa derivaran diners “ociosos” (que no ajuden a millorar la vida de les persones, ni dels països) a despeses “paràsites” (amb l'excusa de defendre'ns, ens dessagnen els pressupostos). El tema no és nou. El deute acumulat per armament adquirit per l'estat espanyol des d'Aznar és de vertigen. I els diferents governs socialistes no van aturar la sagnia, la van incrementar. Sí que van millorar una jugada fosca del “gran Aznar”: Va ser aquest insigne personatge qui des del seu accés al poder, l'any 1996, va incrementar en un 400% les despeses en R+D militar. I va encetar una jugada fosca amagant com a despeses del Ministeri Indústria grapallades de milions dedicats a R+D: 1.684 milions l'any 2006. La crisi va fer que baixara la dotació pressupostària fins als 363 milions (any 2013). A partir d'ací, altra vegada a incrementar dotació (727 milions l'any 2015, un increment del 43,5%). I la broma de mal gust continua fins a comparacions vergonyoses: per exemple en els pressupostos de 2021 la despesa en R+D militar triplicava la despesa en investigació sanitària. I ja sé que no està governant el PP ni els seus companys de viatge. Particularment a mi, em fa sentir encara més malament que el PSOE abans i ara PSOE+UP no hagen trencat eixa dinàmica ni en temps de pandèmia. Però no són ells a soles. Fa uns anys, al País Basc es va plantejar la proposta de reconvertir una fàbrica d'armament en producció civil. L'oposició dels grans sindicats (CCOO i UGT) van frenar el procés. Així que ja us podeu imaginar la continuïtat de la jugada a Ucraïna. Els principals fabricants d'armes del món Lockheed Martin, Boeing, Northrop Grumman, Raytheon i General Dinàmic han continuat incrementant beneficis durant els primers mesos de la pandèmia. Ara, simplement aprofitant la tensió generada a Ucraïna poden multiplicar el preu de les seues accions, traure's de damunt armes emmagatzemades i continuar fent-ne de noves que maten més i millor. Mentrestant tu i jo continuarem perdent. I podem perdre més? El polset entre l'OTAN, que no li fa ascos a acollir Ucraïna, i Rússia (Putin) que no està disposat a suportar més humiliacions... ja em direu com va la pel·lícula. El tema, acabe com

acabe, és greu. La versió més “light” a més de la despesa en material de guerra, l'estan enfocant amb amenaces de sancions econòmiques. Si el vessant de despesa armamentística afavorirà poc Europa (podeu veure d'on són les grans empreses del negoci de la guerra), les sancions econòmiques tampoc faciltaran ni miqueta, ni gens, la nostra quotidianitat. El preu desbocat de l'energia amb tot el que arrossega, podria complicar-se encara més. I més enllà de tancar-nos l'aixeta del gas i buscar-se altres mercats, Rússia també va respondre a les sancions derivades per l'annexió de Crimea. Sense anar més lluny, va trencar el contracte que tenia tancat amb uns productors d'Aragó per a comprar tota la producció de "paraguaios" durant uns quants anys. I podem perdre més. Hem estat fent-li la guitza aferrissadament al poble rus, especialment d'ençà que va caure el mur. La Unió Europea i l'OTAN no han parat d'agranar cap a casa incorporant països de l'antiga URSS. Sense massa miraments ni exigències. Així està a hores d'ara la (des)Unió Europea amb socis arreplegats amb presses i carreres. Els maldecaps generats per personatges com Urban, o per països com Polònia en són una mostra. Nosaltres, Europa Occidental, hem eixit esquallats, i la població russa amb l'autoestima per terra. L'arribada al poder de Putin ha capgirat la situació. El poble rus des dels orígens ha estat sempre en guerra, així que no li ocorre com a nosaltres que un conflicte armat suposa un rebuig de molta població i un desgast fort de qualsevol govern. Quan Putin va dir que el govern de Síria no cauria anava de debò. Molt de debò. L'altre actor principal del conflicte, J Biden, està en la part oposada del tauler: L'autoestima del poble nord-americà per terra, la pèrdua de protagonisme, el conflicte intern, poden dur-lo a forçar la situació fins a límits impensables. Recorde que una jove nord-americana em comentava fa anys que la gran majoria de guerres, ella afirmava que totes, en les quals havia participat el seu país, havien estat declarades per governs demòcrates. A l'estat espanyol podria ser que estiguérem sotmesos a eixa dinàmica perversa i per contrarestar el discurs i la pressió dels partits de dretes, el govern més progressista acabara pegant la cabotada a les exigències d'aquells que viuen del negoci de la guerra. I damunt en aquest “negociat” té pocs vots a rascar i se'n juga uns quants.

opinió

“De moliner mudaràs i de lladre no t’escaparàs”.

per Elisa Guillem, Regidora de Compromís Alcoi./ arlar de l’aigua és parlar d’un dels P tres contractes més importants que té el poble d’Alcoi, aquestes setmanes

hem assistit al debat gestió directa vs gestió indirecta, on s’han vist les postures clares entre partits d’esquerra i partits de dreta. Però, queda això tant clar? Doncs no, el PSOE, partit que s’autoproclama de centre-esquerra i progressista, una vegada més, ha aconseguit aprovar la licitació del nou contracte amb el suport dels partits de dreta i extrema-dreta. Si, sembla que, per a les qüestions econòmiques del nostre poble, el govern de Toni Francés està molt a gust amb el suport de partits que neguen el canvi climàtic, els drets de les dones o de col·lectius vulnerables com el LGTBIQ+. Tot molt d’esquerres... I el problema no és sols el qui, sinó el com. És a dir, hem patit durant 20 anys la privatització de la nostra aigua (podem fer demagògia i dir que el que es privatitza és el servei i no l’aigua però, a la fi els ciutadans paguen per cada litre d’aigua que ix de la seva aixeta), recordem que ja va ser el govern del PSOE qui va privatitzar aquest servei i a més li va donar les claus d’un bé bàsic de tot el poble a una multinacional. Els darrers 20 anys aquest servei ha perdut 1 de cada 3 litres tractats per la nostra xarxa, és a dir que, la tercera part de l’aigua tractada i PAGADA per cada alcoià/ana s’ha perdut... això durant 20 anys són molts diners i molta aigua malbaratada. I no ha passat, ni passa res. Ens trobem davant un govern incapaç de fer el més mínim control a les empreses licitadores dels serveis bàsics del poble, cal recordar els 3 milions de multa per la brossa? I tots aquests diners els estem pagant els ciutadans… El govern de Toni Francés ha demostrat que sols saben fer polítiques continuistes, junt amb una bona comunicació de grans titulars; on està la SmartCity, els busos elèctrics…? al Cèsar allò que és del Cèsar. Ara com ara sols ens queda lluitar per tal que a la nova licitació els punt d’acord siguen suficientment exigents com per a evitar que l’empresa licitadora continue cobrant la tercera part d’aigua perduda, evitar l’absoluta manca de control per part del govern, ser rigorosos a les auditories i sancionar tots i cada un dels incompliments de contracte, perquè sols així podrem evitar una actuació amb total impunitat per part de l’empresa. El govern del PSOE diu que no ha incomplert cap acord, ja que no estava al seu programa electoral, igual no però, el senyor Martínez es va mostrar a favor de la gestió pública a les jornades celebrades al CADA. Miren per a Compromís; com si portaven al programa ballar amb un peu. El que hem de dur al nostre programa electoral és la promesa de treballar i lluitar pel bé del poble d’Alcoi i sols això (a menys que algú tinga aspiracions per pujar esglaons i anar a València o Alacant, en aquest cas els interessos del poble s’esvaeixen), i els interessos del poble impliquen evitar malbaratar la tercera part de la nostra aigua i a sobre cobrar-li-la al poble. Els interessos del poble passen per evitar que una empresa porte 20 anys al capdavant de la gestió d’un servei i que no s’haja fet cap millora a la xarxa, passen per controlar i sancionar, passen per demanar estudis rigorosos, a ser possible amb el menor cost per al poble, i no estudis que ens costen diners i són un atemptat contra la intel·ligència de qualsevol persona. Els interessos del poble impliquen defensar tots els treballadors/es municipals i no sols els departaments que m’interessen… la conclusió senyor Francés és que si aproves els grans contractes amb grups de dreta i extrema dreta, com diu el refrany; Diguesme amb qui vas i et diré qui ets.

actualitat alcoi

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

El Centre d’Alcoi.

per Diego L. Fernández Vilaplana

Professor de Geograﬁa i Història a l’IES Andreu Sempere d’Alcoi./

ortem anys i anys veient com cau a trossos el Centre P d’Alcoi. Alertant que qualsevol dia hauríem de lamentar una desgràcia. Doncs bé, aquest dia ha arribat, va ser dimecres passat. Una dona ha mort entre els enderrocs dels seu edifici, víctima de la desídia de governs de tots els colors. L’Ajuntament ha fet públic un breu comunicat per recordar que l’immoble és de propietat particular. I amb això pretenen allunyar la seua responsabilitat. Però obliden mencionar que l’administració local ha de garantir la seguretat. La casa complia amb la preceptiva inspecció tècnica d’edifici i, per tant, els propietaris havien atès el seu deure de conservació i manteniment. Tampoc han oblidat remarcar que ha estat conseqüència de la pluja. Algú ha escoltat que s’enfonsaren les cases habitades a cap altra ciutat? Què ha fallat? Les explicacions del portaveu socialista no han pogut ser més desafortunades, dijous a migdia assegurava que no hi havia cap edifici en risc de ruïna imminent. Dos hores després es desplomava un nou bloc de cases al carrer Sant Mateu. L’alcalde, per la seua banda, no ha dit absolutament res, enfeinat com estava presentant el carrer Entença com a destinació turística a Fitur. I no estic fent cap broma, perquè no en té gens ni mica, consulteu si no l’hemeroteca. No es parla d’altra cosa aquest dies. I alguns recorden, amb raó, que el problema ve de lluny. I és veritat, l’any 1982, la Generalitat va declarar el cor de la nostra ciutat Bé d’Interès Cultural com a Conjunt Històric-Artístic. La més alta protecció urbanística que li se pot atorgar, només per darrere dels Patrimonis de la Humanitat. I van arribar els diners, milers de milions de pessetes que Sanus va soterrar a les clavegueres... i a la butxaca de Calatrava, entre d’altres. Voreres de marbre italià, andrones de ferro forjat, arcades i voltes als subterranis, faroles gaudianes,... luxes asiàtics que fins i tot envejaria la Florència del Mèdici. Però les cases seguien sent les mateixes que a finals del segle XIX habitaren els petroliers. Ni un duro per rehabilitar teulades, cap ajuda per rehabilitar i dignificar les cases del hereus del vell proletariat. Per a què? Aquelles façanes no són més que el decorat de les festes de Nadal, Sant Jordi i la Setmana Modernista. L’administració, municipal i autonòmica, ha tractat els residents del Centre Històric d’Alcoi com a ciutadanes i ciutadans de segona. Testimonis incòmodes d’una Barbaritat Valenciana, una més. Un gueto que calia escombrar. Primer al Raval Vell, on ningú no endevinaria que allà estan els nostres arrels. I després li va arribar el torn al Partidor. Des de la placeta Les Eres fins al Camí només queda l’escenari d’una pel·lícula bèl·lica de dubtosa qualitat artística. Al PP li ho van posar com a Ferran VII, només havia de perpetrar el crim. I ho va fer, amb molt de gust i deixant el seu marxamo. La dècada ominosa dels Peralta, Sedano i Pastor va suposar el cop definitiu per al barri. Però abans, com el bon xarcuter, havien d’exprimir el porc fins al final. De la nit al matí, va aterrar a Alcoi una empresa il·licitana anomenada La Rajola. Una SL que fins a eixe moment es dedicava al ramat, ben significatiu, però que a la nostra ciutat va preferir fer negoci amb la compra d’immobles. Cases que després l’Ajuntament li comprava per un preu significativament superior, fins a tres vegades més. Una tasca d’intermediari ben profitosa on van anar a parar els pocs recursos que el consistori va invertir. El retorn dels socialistes va obrir noves expectatives, fa pràcticament deu anys. La seua oposició crítica al PP feia esperar alguna actuació, encara que fos modesta. Però no ha estat així. Al contrari, l’únic que han fet ha estat muntar un barracó a la Plaça per omplir les xarxes socials. Un sainet per avergonyir-nos, que han arrossegat per tot l’estat amb una suposada publicitat positiva per a la ciutat. Un presumpte prestigi que en dos dies, com les pròpies cases, s’ha ensorrat. Ens estan deixant sense Centre Històric, sense ànima ni història. I, a més, ara sabem que les nostres vides corren perill. Ningú no podrà dir que no es veia vindre. Poblacions de mida semblant i, fins i tot, més reduïdes han aconseguit fer renàixer els seus orígens i convertir els centres en una font de riquesa i un orgull. Alcoi no. A casa nostra només ha estat un negoci profitós per a un pocs. Una irresponsable gestió que posa en perill la integritat de les veïnes i els veïns del Centre.

Alcoi ret homenatge als exiliats a la guerra de Successió

S'ha col·locat una placa en record de les persones que van morir o van sofrir l'exili per defensar a Alcoi en aquesta guerra que va tindre lloc en l'any 1708 BR | Alcoi./ Durant el matí del 9 de gener l’Ajuntament d’Alcoi ha celebrat un homenatge en commemoració a les persones que van morir o es van haver d’exiliar per defensar a Alcoi en la guerra de Successió, un fet històric, en el qual les tropes filipistes van ocupar la ciutat en l’any 1708, ja que les tropes alcoianes van posicionar-se a favor de l’arxiduc Carles. Per aquest fet, Alcoi va sofrir atacs, multes i es van abolir alguns dels drets forals. Aquest acte va ser acordat en plenari, i per això, s’ha col·locat una placa en record de totes aquestes persones a la Plaça Ramón y Cajal, lloc en el qual es van produir els primers atacs de l’exèrcit filipista, moment en el qual es va derruir l’antic convent de Sant Francesc. El regidor de Cultura, Raül Llopis, va explicar abans de l’acte que: “Coincidint amb el 9 de gener, celebrarem aquest homenatge. Un acte senzill, però necessari, per reconéixer a totes les persones que van morir o van sofrir l’exili per defensar Alcoi. I ho fem en un lloc emblemàtic, ja que en la plaça Ramón y Cajal va tindre lloc un dels primers assalts a la població”.

El Centre de Majors ‘La Plaça’ dóna 2.000 € a Solc BR | Alcoi./ El Centre de Majors de ‘La Plaça’ ha realitzat una donació de 2.000 euros a ‘Solc’ l’Associació Comarcal d’Ajuda en el Tractament del Càncer. Des del centre de Majors han explicat que ja fa uns anys van fer una altra donació a Gormaget i que en aquesta ocasió havien decidit fer-ho a Solc. La regidora de Gent Gran, Carolina Ortiz ha destacat la solidaritat que han demostrat les persones d’aquest centre. La presidenta de Solc, María José Grau, ha agraït molt aquest gest i s'ha compromés a transmetre'ls a quin projecte va dedicada la donació.

Els centres educatius alcoians celebren la Pau a la Glorieta

El CEIP Horta Major, CEIP El Romeral, CEIP Sant Vicent, CEIP Miguel Hernàndez, els Salesians de Sant Vicent Ferrer, els Salesians Juan XXIII, i els IES Andreu Sempere i Pare Vitòria, animats pels estudiants de Tasoc de Batoy BR | Alcoi./ Durant el matí del 28 de gener, dels centres educatius CEIP Horta Major, CEIP El Romeral, CEIP Sant Vicent, CEIP Miguel Hernàndez, els Salesians de Sant Vicent Ferrer, els Salesians Juan XXIII, i els IES Andreu Sempere i Pare Vitòria, animats pels estudiants de Tasoc del CIP FP Batoy, s’han unit a la Glorieta per a reivindicar el Dia Escolar de la No Violència i la Pau. Mitjançant l’esport han

volgut reivindicar valors com la igualtat, la tolerància i el respecte, i per això, dos representants de cada centre han anat unint peces per a formar els cercles olímpics, mentre que es llegien les seues frases per la pau. Una alumna de l’IES Andreu Sempere, ha llegit el manifest, i seguidament per a tancar l’acte, l’alumnat de Tasoc, que prèviament havia estat fent llocs amb l’alumnat més menut, ha organitzat un ball en el qual ha parti-

cipat tot l’alumnat i professorat assistent. A més, els membres del govern, així com els regidors d’altres partits de la corporació municipal, han estat presents en aquesta festa per la pau. L’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, ha dedicat unes paraules, i ha reflexionat sobre la importància de mantenir la pau, i més en moments com aquests en els que hi ha un greu conflicte en Europa, entre Rússia i Ucraïna.

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

actualitat alcoi

Més de 62.000 euros en sancions per l’ordenança de convivència amb animals

93.597 euros per a atendre a 70 sol·licituds d’ajudes a l’habitatge

Les que més s'han donat han sigut portar el gos solt, o portar un gos perillós sense llicència

BR | Alcoi./ Des de l’Ajuntament d’Alcoi van a destinar la totalitat de la subvenció concedida per la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica per tal d’atendre a 70 sol·licituds d’ajudes en matèria d’habitatge per a persones víctimes de violència de gènere, que han patit desnonament en el seu habitatge habitual, o persones sense llar o especialment vulnerables. La quantitat d’aquesta subvenció és de 93.597 euros. En un primer moment, el 30% de la subvenció es reservava per a facilitar allotjament o donar solució residencial immediata a les persones anteriorment esmentades, però, finalment, aquest apartat ha quedat desert, ja que no s’ha registrat cap sol·licitud.

BR | Alcoi./ En l’any 2021 l’Ajuntament d’Alcoi ha tramitat un total de 40 expedients sancionadors, amb un total de 53 infraccions, per incomplir l’ordenança de convivència amb animals. Aquesta circumstància s’ha donat perquè en un mateix expedient poden haver-hi diverses sancions. 17 d’aquestes multes han sigut per anar amb el gos solt, 10 d’elles per portar un gos perillós sense tinença de llicència; 7 per anar amb un gos potencialment perillós sense morrió, i 6 per portar a un gos potencialment perillós sense documentació animal obligatòria. A més, també hi ha hagut altre tipus de sancions, com molèsties per lladrucs de manera reiterada, per no portar el microxip, 3 perquè l’animal s’ha escapat, i per incompliment d’obligacions sanitàries, per mossegada i per no portar la botella amb aigua per a netejar l’orí. L’import total de les san-

Els beneficiaris han sigut persones en situació d'especial vulnerabilitat i es dedicarà íntegrament a atendre peticions d'ajuda per al pagament del lloguer La subvenció, finalment, s’ha destinat de forma íntegra a la concessió d’ajudes directes per al pagament de lloguer d’un habitatge adequat o per a fer front al preu d’ocupació de l’immoble de titularitat privada o sobre qualsevol allotjament o dotació residencial susceptible de ser ocupada per persones beneficiàries. En total es van presentar 80 sol·licituds, de les quals 70 s’han resolt favorablement. Maria Baca, regidora d’Habitatge, ha subratllat que: “aquesta ajuda complementa el treball que des de l’Ajuntament d’Alcoi es realitza per a garantir l’accés a un habitatge digne a la ciutadania en general i especialment a qualsevol persona que pertanya a aquests col·lectius en situació de vulnerabilitat”.

cions imposades ascendeix a 62.295 euros, però s’ha de tenir en compte que la sanció, en el primer moment té un descompte del 50% o 20%, tenint 15 dies naturals per a fer el pagament amb aquest descompte. Una vegada ha passat aquest termini, s’ha de pagar el 100% de l’import. L’ordenança, en la qual

s’estableixen una sèrie d’obligacions a les persones titulars d’animals amb l’objectiu de minimitzar els riscos potencials dels animals en societat. A més, es reconeix el dret d’aquests a compartir un mateix espai de manera natural amb l’ésser humà. El document fixa atencions mínimes que han de rebre els animals quant a

tracte, higiene i cura, protecció i transport, registre i identificació, i estableix les normes sobre la seua estada en establiments especialitzats, atenció sanitària, comercialització i venda. En el que portem de 2022 ja s’han tramitat 5 expedients, amb un total de 7 infraccions, que han suposat sancions per un total de 1.352 euros.

Alcoi busca una solució per a evitar els incendis dels contenidors

Des de l'any 2018 s'han cremat 123 contenidors a la ciutat

L’abans i el després de les obres realitzades als carrers d’Alcoi./

Finalitzades les obres del Pla d’Accessibilitat d’Alcoi

Tots els barris s'han beneficiat d'aquestes accions en les quals s'ha millorat l'accessibilitat, les infraestructures i el mobiliari urbà BR | Alcoi./ Les obres del Pla d’Accessibilitat, dutes a terme per l’Ajuntament d’Alcoi, han arribat al seu final. Als diferents barris de la ciutat, entre els mesos d’agost i desembre de 2021, s’han dut a terme diferents actuacions per a millorar l’accessibilitat, les infraestructures i el mobiliari urbà. Per a ferho possible s’han dedicat 310.100 euros de la partida de 500.000 euros del Pressupost Municipal per a aquesta finalitat. Aquests treballs formen part de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (EDUSI) Alcoidemà, i una part d’elles estan cofinançades

per la Unió Europea, a través dels Fons del Programa Operatiu Pluriregional d’Espanya, FEDER 20142020. Entre les intervencions realitzades, s’han fet 128 guals per als vianants accessibles, s’han desplaçat 26 embornals per a evitar que estigueren en els passos de vianants, s’han desplaçat quatre fanals i quatre semàfors per a buidar els passos de zebra, s’han emplenat 198 escocells amb paviment de les voreres, s’ha dotat als semàfors amb avisadors acústics per invidents i amb indicadors de duració de fase, i s’han dut a terme altres actuacions menors com la re-

col·locació de senyals verticals, papereres i marques viàries. Jordi Martínez, regidor d’Accessibilitat Universal, ha comentat que: “l’Ajuntament d’Alcoi està decidit a aconseguir l’accessibilitat universal a la nostra ciutat, i per això s’estan desenvolupant obres com aquestes, actuacions que permeten avançar cap a una ciutat més amable amb el vianant i amb totes les persones, també amb les quals tenen alguna diversitat funcional”. A més, Martínez ha recordat que l’accessibilitat és present en totes les obres que es realitzen als carrers de la ciutat.

BR | Alcoi./ Als últims mesos s’han tornat a produir alguns actes vandàlics a la ciutat, i és que s’han cremat contenidors a diferents punts d’Alcoi. L’últim d’aquests fets s’ha produït a l’avinguda de País Valencià. El regidor de Seguretat, Raül Llopis, juntament amb el de Transició Ecològica, Protecció Civil i Emergències, Jordi Silvestre, han mantingut una reunió amb els màxims responsables de la Policia Local i Nacional. Durant l’encontre s’ha donat a conéixer l’avanç de les investigacions de l’últim acte a País Valencià. Totes les parts presents en la reunió han acordat reforçar la seguretat per a evitar que es produïsquen més cremes de contenidors, que a més d’atemptar contra patrimoni públic i privat, poden suposar un perill per a les persones. S’augmentarà la vigilància, amb investigació i accions coordinades entre els dos cossos de segure-

Contenidors cremats a l’Avgda. País Valencià./

tat, i tots ells llançaran missatges de conscienciació a la ciutadania, instant als veïns a reportar qualsevol actitud que consideren sospitosa. Llopis ha destacat que: “confiem plenament que l’esforç de la Policia Local i Nacional donarà els seus fruits i acabarem identificant a la persona o persones responsables d’aquests fets, que considerem molt greus. Així

mateix, demanem als veïns que alerten sobre qualsevol activitat sospitosa perquè la seua col·laboració és crucial per a atallar aquests actes vandàlics”. Des de l’any 2018 s’han comptabilitzat 123 contenidors cremats, i segons els càlculs de la regidoria de Transició Ecològica, l’incendi de cada contenidor està valorat en uns 1.000 euros de mal econòmic.

actualitat alcoi

Mutua Levante facilita les gestions dels seus clients amb una nova aplicació BR | Alcoi./ Des de Mutua Levante volen que els seus clients puguen fer les seues gestions, com per exemple declarar un sinistre, gestionar i pagar rebuts, o actualitzar les pòlisses, d’una forma més fàcil i còmoda. Per això l’asseguradora ha creat una nova aplicació en la qual els seus usuaris podran fer tots aquests tipus de tràmits. L’aplicació s’ha dissenyat perquè tinga una interfaz intuïtiva i accessible per a poder utilitzar-se sense cap problema. Una de les característiques d’aquesta app, és que cada client, amb el seu usuari podrà personalitzar la seua plataforma amb els seus productes. A més, una altra de les funcions és que la clientela podrà beneficiarse de promocions exclusives, per exemple, si el client ja té un dels segurs contractats amb Mutua Levante, podrà contractar altres amb descomptes i altres beneficis.

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

S’acorda la licitació del servei de l’aigua potable

Aquesta proposta del govern local d'Alcoi ha sigut aprovada gràcies als vots a favor del PSPV Alcoi, el Partit Popular, Vox i el regidor No Adscrit (Marcos Martínez), és a dir 18 vots a favor. Ciutadans ha votat l'abstenció, i Compromís, Podem i Guanyar han votat en contra BR | Alcoi./ La proposta ha comptat amb els vots a favor del Partit Socialista, el Partit Popular, Vox i el regidor No Adscrit (Marcos Martínez), els vots en contra de Compromís, Podem i Guanyar, i l’abstenció de Ciutadans. Des del Partit Socialista volen aclarir que el que eixirà a concurs és el manteniment de la xarxa de distribució, és a dir, “com arriba l’aigua des del brollador fins a les aixetes, i l’estat en què arriba”. Com expliquen des del govern: “un model que ja es va aplicant perquè el servei d’aigua d’Alcoi ha sigut, durant 20 anys, gestionat de manera indirecta per una empresa del sector especialitzada”. També han volgut recalcar que: “En cap moment el que eixirà a concurs és la titularitat de l’aigua, ja que la propietat de la mateixa és de tots els alcoians i alcoianes, i així continuarà sent”.

The LATEST from Pull&Bear 79€

Foto de la roda de premsa de presentacio de la Campanya de l'Aigua./

Jordi Martínez, regidor d’Obres i Serveis i vicealcalde, ha detallat que “l’experiència de la gestió és positiva”, perquè “no sol haver-hi queixes del servei i, per tant, davant unes condicions tècniques que són molt especialitzades en matèria de qualitat de l’aigua, consi-

derem que la millor gestió és la indirecta”. Un altre dels motius per continuar amb aquesta gestió és l’econòmic, ja que l’estudi que s’ha fet, a petició de Podem, ha assenyalat unes dades que segons el govern “indiquen que la gestió directa no reduiria el que paguen

els ciutadans pel servei, ni milloraria el servei tècnic, perquè requereix una elevada especialització difícilment assumible pel Consistori”, i a més a més, recorden que “Alcoi té un complex servei per la mateixa singularitat de la ciutat, amb factors com la legionel·la, les ca-

nonades de fibrociment i l’orografia, i és arriscat prestar-ho directament des de l’Administració, perquè tindria els impediments propis de la contractació, alhora que cal tindre en compte que l’empresa privada té, en aquest tema, un major coneixement de la tecnologia necessària per a prestar servei en les millors condicions, així com una major capacitat per a solucionar les possibles incidències en menor temps”. Com ja s’ha aprovat aquest plec, ara es treballarà en les condicions de la licitació, i es realitzarà un procés participatiu per a recollir propostes ciutadanes respecte a la prestació del servei. Després es recolliran aquelles aportacions que permeten millorar-ho. A més, també s’incidirà en el plec en tindre un major control i transparència, i que siga més fàcil l’accés per als usuaris.

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

actualitat festes

La Cavalcada alcoiana arriba a Dubai

El dia 5 de gener Melchor, Gaspar i Baltasar van estar a l'Exposició Universal Dubai 2020 i l'Ajuntament d'Alcoi va proporcionar la indumentària BR | Alcoi./ Al mes de desembre el pavelló espanyol en la Expo Dubai 2020 va demanar a l’Ajuntament d’Alcoi la seua col·laboració per mostrar la tradició a Espanya dels Reis Mags i la cavalcada. Per aquest motiu van comptar amb Alcoi, ja que és la ciutat amb més tradició del país en aquesta celebració. Des de l’Ajuntament van proporcionar la indumentària dels tres Reis Mags i de la resta de la comitiva, formada per 24 persones. Durant la seua desfilada per la Expo van visitar diferents pavellons de Llatinoamèrica, on també se celebra aquesta tradició. A més, al Pavelló d’Espanya es va projectar el vídeo ‘Alcoi Ciutat del Nadal’, per a promocionar de manera internacional la nostra ciutat, i a més, com un referent en aquesta festa nadalenca. Per a la directora del pavelló espanyol, Olga Miragaya “Alcoi ha portat molta llum a aquesta part del món”. Aquest gran esdeveniment ha tingut una forta

repercussió en diferents mitjans de comunicació internacionals, cosa que contribuirà a la promoció de l’expedient del reconeixement d’Alcoi Ciutat del Nadal com a Patrimoni de la Humanitat. Per la seua part, la regidora de Turisme, Lorena Zamorano, ha indicat que: “Hem obert un camí amb la institució pública que organitza aquest esdeveniment, Acció Cultural Espanyola. Pensem que el contacte pot aportar molts beneficis de cara al futur i a la projecció internacional”. Zamorano ha afegit que: “Se’ns ha brindat la gran oportunitat de realitzar una promoció internacional de la nostra tradició nadalenca, a més en un mercat amb alt poder adquisitiu que confiem que ens reporte beneficis”. La regidora de Turisme també ha tingut paraules d’agraïment “especialment per l’ajuda d’Isaias Vélez de ‘Festalcoi’ pel suport oferit perquè la indumentària pogués arribar dins del termini i en la forma escaient”.

S’aprova la celebració de les Festes de Sant Jordi entre el 22 i 24 d’abril

L'Assemblea de l'Associació de Sant Jordi així ho ha decidit en una sessió ordinària, però ha volgut recalcar que aquesta se celebrarà sempre que les condicions sanitàries ho permeten BR | Alcoi./ L’Associació de Sant Jordi s’ha reunit en una sessió ordinària que s’ha celebrat el dijous 27 de gener a l’aula Magna de l’edifici del Viaducte Campus d’Alcoi de la UPV. En aquesta assemblea s’ha aprovat que les pròximes festes de Moros i Cristians se celebraran entre els dies 22 i 24 d’abril, però des de l’Associació han volgut deixar que això serà també, “sempre que les condicions sanitàries ho permeten”. Per aquest motiu aquesta entitat estarà en continu contacte amb la Conselleria de Sanitat de la Generalitat, per tal d’adaptar cada moment de la Festa a les normes sanitàries vigents. A més d’aprovar la celebració de les festes de Sant Jordi, també s’ha aprovat crear el calendari ‘d’entraetes’, que en-

guany, de forma extraordinària començarà el dia 1 d’abril, i no a partir del Diumenge de Glòria, que és quan comencen sempre. L’objectiu d’aquesta proposta és evitar aglomeracions als carrers del centre d’Alcoi, i a més, ampliar la possibilitat que totes les filaes tinguen el seu espai, ja que sols hi havia tres dies entre el Diumenge de Pasqua i el dia dels Músics, per això, s’ha ampliat a tots els divendres, dissabtes i diumenges d’abril fins a l’arribada dels dies grans de la nostra festa, la Trilogia. En la reunió es van tractar altres temes com la venda de cadires, o el pressupost per a l’any 2022. Pel que fa a la venda de cadires, l’Assemblea ha decidit que sí que es podran comprar cadires i llocs per a la tribuna per a presenciar les entrades

del dia 22 d’abril, però que encara s’està pendent de la normativa que decidirà si hi ha aforament, i les condicions. Les persones que ja tenien les seues localitats per a les “No festes” de 2020, tindran al seu abast i amb reserva les seues cadires sense cap cost addicional. Respecte al pressupost, des de l’Associació indiquen que la pandèmia ha provocat una “difícil situació econòmica”, i que “l’evident falta d’ingressos al no celebrar-se les festes en dos anys, ha provocat un tancament de l’exercici de 2021 molt ajustat per a les arques de la Institució”. Per a l’any 2022, l’Associació ha preparat un programa d’activitats en el qual està previst que les Festes se celebren en plena normalitat. Aquesta proposta està pendent de l’obtenció de fons a través de subven-

cions, que des de l’entitat esperen aconseguir. De totes formes, “l’Assemblea de l’Associació de Sant Jordi, amb el desig de mantenir la Festa en el nivell que mereix, ha decidit, amb l’acord de les filaes, que siguen elles les que assumiran de manera mutualitzada el cost que falta per a aquest projecte comú que farà encara més gran la nostra Festa i la nostra ciutat”. Aquesta decisió ha sigut molt celebrada per la Junta directiva, però, així i tot, és conscient de la dificultat econòmica i l’esforç que suposa per als festers, i per això ha decidit eliminar algunes activitats i inversions previstes que són urgents, com per exemple el sopar de l’Assemblea del 20 d’abril, el certamen de bandes, i la restauració d’alguns elements museístics.

Tienda especializada en trajes y complementos de novia y fiesta para eventos especiales Bautizos· Comuniones· Graduaciones· Bodas www.dceremonia.com info@dceremonia.com Síguenos en

c/Alzamora, 39 · Alcoi Frente C.C. Alzamora· T. 86 552 77 84 · 622 920 430

entrevista

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Entrevista

Carol Ortiz: “La festa s'ha de fer precís,i a més,

pretenem que siga igual que sempre”

La regidora de Festes ens ha estat fent una valoració sobre com ha transcorregut el Nadal, i ens ha avançat que des de la seua àrea ja s'està treballant per a poder dur a terme unes Festes de Moros i Cristians a Alcoi Per Belén Rivas./

lcoi ha viscut una de les cites de l'any més importants, el Nadal, i encara que els actes van adaptar-se a la normativa vigent, s'ha pogut viure la trilogia nadalenca amb molta més normalitat que l'any anterior, i així ho expressa la regidora de Festes, Carolina Ortiz: "Estic molt satisfeta, i la valoració del Nadal és positiva. Pensem que l'any passat no van poder fer molta cosa, sols els vídeos amb els Reis Mags amb missatges per als xiquets i xiquetes, i una adoració que va ser molt trista, amb la plaça d'Espanya que estava totalment tancada. Aleshores, de no fer res, a poder fer alguna cosa... Així i tot, no hem pogut celebrar-ho com imaginàvem, perquè la Covid segueix entre nosaltres i hem Hagut d'adaptar els actes a la normativa actual". Respecte als actes d'enguany, Ortiz expressa la seua satisfacció, i recorda amb emoció la cara dels més menuts i menudes: "Em quede amb la sensació de veure als xiquets i xiquetes feliços i contents, i veure que la màgia ha tornat a aquesta ciutat". Com ja sabem, els actes van haver de canviar en algunes coses per a poder garantir la seguretat de tots i totes davant la pandèmia, i en tot moment des de la regidoria de Festes s'ha treballat per a aplicar la normativa: "Vam veure que els actes es podien fer a l'aire lliure, i encara que es va haver de controlar l'aforament en la plaça, perquè és un acte estàtic, en la resta del recorregut no s'havia de fer aquest control, sols

“Tinc tota la fe del món en què sí que es facen, no hem deixat de fer feina en la Festa d'Alcoi, encara que no s'haja fet, i hem de continuar treballant sempre. Totes les setmanes ens reunim, hi ha setmanes que inclús dos o tres vegades, i a partir d'ara ja no parem”

Carolina Ortiz viu amb positivitat la pròxima celebració de les festes d’Alcoi./

l'obligatorietat de portar la mascareta. Treballem amb el que es pot fer en cada moment, i no vam considerar fer-ho d'altra forma perquè així sí que es podia fer, i s'han fet moltíssimes reunions, s'ha implicat a enginyers i tècnics per a fer valoracions, vam estar parlant amb la Policia, amb Protecció Civil, i vam contractar una empresa que va fer tot el protocol, i un projecte per a l'Adoració. Totes les decisions es van prendre entre tots, i si algú deia que no, es tornava a parlar del tema, ja que hem d'estar tots d'acord en el que fem, i així va ser, vam aplicar la normativa i vam fer el que es podia fer, sense saltar-se-la en cap moment". Entre els canvis que van patir els actes, respecte a altres

anys, va ser que els participants portaven mascareta, que no es feien pauses durant els recorreguts, o que no hi podia haver contacte entre els participants i el públic, i, per tant, els xiquets i xiquetes no podien besar als Reis, però possiblement, una de les mesures més significatives, va ser l'aforament a la plaça d'Espanya per al moment de l'Adoració. La gent va adquirir unes entrades gratuïtes a través de la web de ticketalcoi i va poder assistir d'aquesta manera a l'acte. A més, els assistents havien de presentar el certificat de vacunació. Pel que fa a aquesta mesura, Carolina Ortiz indica que no sap si és positiva o no, ja que per a ella "el més positiu seria tornar-ho a fer com s'ha fet sempre. Vull pensar que açò

ha sigut una cosa puntual i que l'any que ve podrem fer-ho amb tota la normalitat. En cap moment m'he plantejat tornar a fer-ho, perquè és un acte lliure, la gent és lliure d'anar a veure'l, i per a mi no ha sigut una cosa agradable limitar a la gent, perquè encara que l'entrada és gratuïta, la resta no tenia opció, i el que volem és que tots tinguen opció". Finalitza el Nadal, i es comença amb les Festes Una vegada que s'acaba el Nadal a Alcoi, la ment de molts alcoians i alcoianes està posada en els preparatius per a les Festes de Sant Jordi, i més encara en el cas de la regidoria de Festes, que ha de preparar aquesta cita tan important per a la ciutat. "L'alcalde va anun-

Av. Diputación, 7 bajo · BENILLOBA T/F. 96 551 72 02 · M. 639 712 570 cyemiguel@gmail.com

ciar que si que es fan les festes. Pensem que la vacunació ha anat superbé. Alcoi és una ciutat que ha sabut comportar-se en la pandèmia i amb la vacunació, i a més, ara ja s'està vacunant als més menuts. És evident que tot el que es puga reactivar s'ha de reactivar, i les nostres festes sabeu que comporten una reactivació econòmica, no sols per fer els actes, sinó que també implica a tota la ciutat, com l'hostaleria, el comerç, i el turisme. Hi ha molts factors que fan a la nostra festa tan gran. Tinc tota la fe del món en què sí que es facen, no hem deixat de fer feina en la Festa d'Alcoi, encara que no s'haja fet, i hem de continuar treballant sempre. Totes les setmanes ens reunim, hi ha setmanes que inclús dos o tres vegades, i a partir d'ara ja no parem. Ara mateix estem treballant en la normativa que s'haurà d'aplicar, però la festa s'ha de fer precís, i a més, pretenem que siga igual que sempre, però si s'ha d'adaptar algun acte, s'haurà de fer".

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

entrevista

Entrevista

Partit Popular: “Ara és el moment de llançar

propostes i alternatives”

Els regidors del Partit Popular d’Alcoi Lirios García i Quique Ruiz realitzen un balanç sobre l’actualitat a la ciutat i ens expliquen algunes de les propostes que han fet i faran amb intenció de millorar la ciutat i la calitat de vida dels alcoians i alcoianes Per Belén Rivas./

ortem ja tres anys de legislatura, quina és la valoració que es fa des del Partit Popular a l'actual govern? Quique Ruiz: Pensem que els indicadors estan marcant una decadència de la nostra ciutat, i no veiem cap reacció, al revés, veiem que es construeix un relat d'una ciutat idíl·lica, en la qual tot funciona de categoria, quan la realitat està marcant-nos una pèrdua de població, d'empreses, indústria, comerços; veiem com els nostres joves se'n van, i veiem un envelliment de la població. Insistisc, quan vegem les dades que no s'inventa ningú, el que desitjaríem és que hi haguera una reacció i que assumiren quina és la realitat per a poder donar-li solucions, i veiem tot el contrari, que s'intenta tapar la realitat amb discursos de ciutats intel·ligents, o desenvolupament sostenible, quan som incapaços d'atendre els principals problemes d'Alcoi i els problemes dels nostres veïns. Lirios García: A més, el que és més frustrant, és que a vegades a l'oposició se'ns acusa perquè tenim una actitud crítica, però és que no s'ha de perdre de vista, que fer l'oposició és fiscalitzar la feina del govern. Nosaltres anem més enllà, no sols fem eixa funció, sinó que aportem, perquè creiem sincerament que podem millorar Alcoi entre tots, i que hem de treballar a una, i estem comprovant que aportem, que proposem i que no ens fan cas. És molt frustrant perquè nosaltres estem posant el nostre granet i estem fent feina per aconseguir que Alcoi isca del forat que comentava Quique, i no ens fan cas, simplement perquè l'aportació ve per part del Partit Popular. - Una de les propostes que

“Necessitem tindre un contracte actualitzat, del segle XXI, i no un contracte del segle XX, i que Alcoi tinga un servei actualitzat, que és el que mereixen els alcoians i pel que paguen”

Lirios García i Quique Ruiz ens van atendre al despatx del grup municipal a l’Ajuntament d’Alcoi./

aneu a fer ara és la creació del 'Bono Alcoi', que està dirigit per al comerç local. En què consisteix? L.G: El 'Bono Alcoi', són una sèrie de bons que pots obtenir per ser ciutadà, a través d'una web que s'habilitaria per a l'ocasió. Els descarregues, i pots canviarlos en comerços locals que hagueren manifestat el seu interés a participar. El més important és que els comercials no tenen càrrega burocràtica, que és una de les coses que més problemes ha donat en el 'Reactiva Comerç'. Amb aquesta idea, el comerciant sols ha de dir si vol participar. Els bons es poden descarregar, i durlos en el mòbil inclús; són de 10 euros, i el ciutadà hauria d'aportar com a mínim 10 euros més. Es podrien utilitzar 5 bons en cada venda, i la finalitat és exclusivament reactivar el comerç local. - S’ha aprovat recentment la licitació del servei de l'aigua, i el PP ha votat a favor d'aquest projecte. Per què penseu que és millor que aquest servei el ges-

tione una empresa privada? Q.R: Pensem que el model de gestió més eficient és el de gestió indirecta amb un sistema de control exigent i exhaustiu per part de l'Ajuntament. Sabem que si no hi ha control, eixe tipus de gestió, no funcionarà. Hem d'aprendre quines han sigut les errades en els 22 anys que portem d'una gestió indirecta per a poder aplicar en el nou contracte aquelles clàusules que ens garantisquen corregir-les. Entenem que eixe és el millor sistema i és una necessitat que Alcoi té de renovar l'actual contracte. No ens serveix que s'òbriguen debats al voltant del model. Hi ha hagut temps suficient per a debatre eixe model, i ara hi ha una sèrie d'informes que corroboraven el que nosaltres defensàvem. Pensem que s'ha perdut molt de temps enredant, generant expectatives sobre una possible municipalització per a després anar a una solució que era la que tenien damunt de la taula des del primer moment. I això, el que ha fet ha

sigut mantenir durant dos anys prorrogat un servei que està provocant, que més de la meitat de la xarxa estiga amb materials que actualment no estan permesos, i que tenen problemes per a la salut. S'ha consentit que més de la meitat del parc de contadors estiguen per a renovar, i, per tant, que no puguen aplicar-se tecnologies que permeten millorar la detecció de fugues. I, quina és la conseqüència? Que un terç de l'aigua que s'extrau dels pous acaba perdent-se. Em crida l'atenció que un govern, del PSOE, tan defensor de l'Aqüífer del Molinar i de la preservació dels aqüífers, estiga consentint que pràcticament un volum com el que s'extrau del Molinar, acabe perdent-se sense utilitzar. Necessitem tindre un contracte actualitzat, del segle XXI, i no un contracte del segle XX, i que Alcoi tinga un servei actualitzat, que és el que mereixen els alcoians i pel que paguen. - En un dels temes en el qual el PP ha sigut molt crític és la

peatonalització. La vostra postura és que s'hauria de fer d'altra forma, o directament que no s'hauria de fer? Q.R: Des del primer moment hem defensat que el centre ha de ser peatonal, però hem de veure quines són les característiques que té, i a partir d'ahí aplicar les mesures que corresponguen en cadascun dels carrers. Quan veiem que s'hi han pres decisions sense tindre en compte el Pla d'Acció Comercial, l'Estratègia de Reactivació del Centre, la normativa d'accessibilitat o altres normatives, pensem que no s'ha actuat de forma correcta perquè hem d'entendre que si bé a tots ens agradaria que el centre estiguera lliure de vehicles, veiem que la realitat geogràfica del nostre poble ho impedeix. Hem de ser intel·ligents i hem de veure com i de quina forma ho podem fer, i sobretot, de quina forma canviem la fisonomia del centre perquè puga ser compatible l'ús de vehicles i el trànsit de les persones. Tot s'ha fet a 'burro barra'. Com a conseqüència pensem que són incapaços de plantejar un model de reactivació i recuperació del centre. La peatonalització sí? Sí. Entenem que pot ser un element que reactive el centre, però, un centre en el que viu poca gent i hi ha poc comerç? Creiem que abans s'haurien d'haver pres algunes mesures com re-

entrevista

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Entrevista activació urbanística, comercial, o un pla d'atracció de veïns. Donar resposta a un centre que fa dos anys ens va caure per la inacció del govern, i davant d'eixos fets, el que no podem fer es posar una tanca al carrer Sant Llorenç i dir que és peatonal, sense cap tipus de reurbanització o estudi que sustente el model de peatonalització, i incomplint la mateixa ordenança, ja que segons les dades que tenim, hi han hagut 37.000 infraccions, i sols s'han sancionat 200, crec que és una forma implícita de reconéixer que el govern no té l'autoritat moral per a sancionar perquè sap que no ha fet les coses bé. A més, l'ordenança estableix que en setembre de l'any passat s'hauria d'haver tancat el carrer Sant Nicolau, i no s'ha fet. El mateix PSOE té dubtes del que ha fet, i crec que seria lògic reconduir la situació, en primer lloc, ampliant els horaris de càrrega i descàrrega; i permitent que els veïns no empadronats puguen accedir al centre i que puguen tindre permisos perquè gent que no viu en Alcoi, possiblement per la falta d'oportunitats que dona aquest govern, i quan ve a passar un cap de setmana, directament no li deixen accedir al seu domicili perquè no està empadronat en la ciutat. El que ens diuen els experts en els quals treballem per a poder proposar un vertader pla de peatonalització, és que no es pot dibuixar una peatonalització brotxa grossa, s'ha de fer en un pinzell, i atenent a totes les casuístiques que poden passar. L.G: Sols afegiria que tenim una zona, que és el Centre Històric, en la qual hauríem de tindre una cura exquisida per a reactivar-la en tots els nivells. Moltes veus li han dit per tots els costats, així no, amb més calma, s'ha de estudiar-ho... Nosaltres vam fer una sèrie d'esmenes a la proposta inicial d'ordenança, i de les coses que van acceptar, va fer que millorara. Demanàvem més calma, estudiar tots els factors, perquè és una zona que s'ha de tindre cura, perquè podem carregar-se-la, ja siga a nivell poblacional, o de

comerç. - En general, per al 2022, quines són les propostes que té el Partit Popular per a fer-li al govern local? Q.R: Pensem que és l'any en el qual l'economia ha de ser l'eix principal de l'acció del govern. Veiem amb preocupació quina és la situació després de la crisi, i entenem que l'Ajuntament d'Alcoi ha de fer tot l'esforç possible per a estar de la mà de les persones que cada dia volen tirar endavant en el seu negoci. Per això hem plantejat una important rebaixa fiscal, perquè siga més atractiu implantar empreses en la ciutat, i un programa de creació i seguiment a les empreses. Entenem que la indústria ha de ser l'eix fonamental d'una ciutat, i davant dels indicis de pèrdua d'indústria i davant les complicacions per poder resoldre la solució de pagaments, les complicacions que està tenint l'opció del polígon mancomunat, entenem que hem de pactar una solució i una mesura definitiva perquè Alcoi puga dotar-se de sòl industrial. El mateix amb la universitat. Estem escoltant a la Universitat Politècnica de València que vol créixer, i tenim també la Universitat d'Alacant. Hem de treballar per consolidar la Universitat d'Alacant, i per a facilitar l'ex-

pansió de la UPV. La universitat és crucial per a poder desenvolupar a la ciutat. Hui dia si no tinguérem la universitat no sé quina seria la perspectiva d'Alcoi. En tercer lloc, pel que estàvem comentant, per tal de donar-li una solució definitiva, a un barri que fa dècades que està patint una degradació important, i que puguem aprofitar els fons europeus per a revitalitzar aquesta zona, i fer-la més atractiva des d'un punt social, econòmic, residencial, i comercial, pense que és el gran repte d'enguany. Eixes tres línies, i el no tindre abandonats els diferents barris pel que fa al manteniment, Per això pensem que: Indústria, universitats, i centre, més el manteniment de la ciutat, són quatre pilars en els quals s'ha de treballar, i en eixos aspectes el govern sempre ens tindrà al seu costat perquè entenem que és el bàsic. L.G: Sempre hem deixat clar que el que volem és un Alcoi Industrial. És la nostra història, la nostra tradició i ha de ser el nostre futur. I no ens enganyem, si la indústria va bé, va bé tot, perquè nosaltres lluitem molt pel comerç, però també tenim molt clar que si la indústria en Alcoi no funciona, no funciona res. Hem demanat al govern que prenga decisions valentes, i que actue.

“Indústria, universitats, i Centre, més el manteniment de la ciutat, són quatre pilars en els quals s'ha de treballar, i en eixos aspectes el govern sempre ens tindrà al seu costat” Sempre li tirem en cara, que és una venda de titulars, i m'agradaria que donaren rodes de premsa per a explicar què ha fet, no el que farà. El tema d'indústria és crucial, perquè ahí ens juguem el futur, i per a nosaltres, és el projecte número 1, la consolidació de la indústria, i aconseguir l'atracció de noves empreses, perquè ens preocupa moltíssim, que empreses com Termoformas, que se'n va a Castalla, i altres empreses que sabem que estan pensant anar-se perquè el seu projecte d'expansió és impossible. Així que si veiem tots els comerços que cauen, si veiem les indústries que van caent, i tornem al mateix, la inacció del govern en aquest sentit, únicament el que fan són proposar plans. Q.R: O reaccionem, o Alcoi tindrà molt difícil superar aquests 10 anys de govern d'Antonio Francés. - Ara vaig a fer una pregunta

un poquet personal. Falta un any per a les eleccions, tornaràs a presentar-te? Q.R: És una decisió que ha de prendre el partit, no és una decisió que em competisca a mi. - Finalment, m'agradaria que fereu un poc d'autocrítica. Que coses penseu que pot millorar el Partit Popular a Alcoi? Q.R: Probablement, arribar a més gent en el sentit de poder difondre millor els nostres missatges, i és de veres que en els tres anys que portem de legislatura, ens hem centrat més en el control, i ara és el moment de llançar propostes. Ara s'ha posat de manifest, que el govern té una gestió prou deficient. Construir un camp de futbol sobre uns terrenys que no són de l'Ajuntament, perdre 500.000 euros d'ajuda europea per a poder rehabilitar el Molinar... La gent crec que ha descobert quina és la verdadera cara del govern de Toni Francés, ara el que toca és que plantegem propostes per a demostrar que som l'alternativa, i que som persones honestes que venim a treballar per a frenar, la decadència que viu Alcoi, i donar-li un futur a la ciutat, i sobretot als nostres veïns i fills. L.G: Crec que està bé parlar de nosaltres mateixos, pot ser pots perdre l'objectivitat, però crec que hem aportat a la política que tots som professionals, que veníem de l'empresa privada, i sabem del que parlem. Com autocrítica, crec que el treball de despatx ens absorbeix molt, i som conscients que hem d'estar més al carrer, hem de passejar més, parlar amb la ciutadania, visitar més indústria, comerços, i ho fem, però ens agradaria fer-ho més, i m'agradaria que en aquest període que ens queda abans de les eleccions, tocar més Alcoi en tots els nivells. A vegades perds un poc la perspectiva, és una pena que els que venim de la vida real, ens deixem portar pel treball de despatx i no eixim tot el que deuríem. Però, pel que fa a la resta, pense que estem fent un treball molt meticulós, molt positiu, i sempre pensant en sumar i en el que és millor per a Alcoi.

actualitat

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Millora de l’eficiència energètica al CCJ

El preu de la licitació és d'1 milió d'euros, dels quals, el 35% el finançarà la Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, i el 50% pels Fons Europeu FEDER

Nit de Reis,i nit de futbol

El Deportivo no va poder reeditar la victòria de l’any passat contra el Reial Madrid BR | Alcoi./ En la nit del 5 de gener, l'arribada dels Reis Mags no va ser l'únic gran esdeveniment que va celebrar-se a Alcoi, i és que uns altres reis, els del Real Madrid van visitar el camp del Collao, per a jugar el seu partit de la Copa del Rei contra el C.D Alcoyano. Encara que va ser un partit molt entretingut, enguany els del Alcoyano no van poder aconseguir els resultats de l'any passat, però sí que van deixar clar que és un equip que lluita davant de qualsevol rival.

El Judo Alcoi present a la primera Copa d’Espanya Infantil de la temporada

Aquesta competició va celebrar-se el dissabte 15 de gener a la localitat catalana de Tortosa

BR | Alcoi./ El dissabte 15 de gener va tindre lloc a Tortosa la primera Copa d’Espanya Infantil de la temporada de judo. Tres judokes de l’equip infantil del Judo Club Alcoi van estar presents a aquest campionat, concretament Claudia Carrasco, Bernat Seguí i Mauro Paredes. Els seus resultats a la competició van ser, segons indiquen des del club, “més que bons”, ja que Bernat va aconseguir la plata en -38kg, Claudia va guanyar el bronze en -57kg, i Mauro va quedar en sèptima posició en la categoria de 66kg. Per al club aquests resultats són un bon començament per a la categoria, i manifesten les seues ganes de continuar obtenint més objectius.

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha licitat les obres per a millorar l’eficiència energètica de l’antic edifici de Cervantes, amb un preu d’1 milió d’euros, dels quals el 35% de la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica. Aquest projecte s’inclou en el marc de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat Alcoi Demà cofinançada pels Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER, i per això, des d’Europa finançaran el 50%. La resta, el 15% serà finançat amb mitjans propis. Les empreses que vulguen optar a dur a terme aquest projecte a l’edifici del Centre Cervantes Jove, podran presentar les seues ofertes fins al 7 de febrer. El termini d’execució serà de 9 mesos des de que s’adjudiquen les obres.

c/Xixona, 1 · Alcoi T. 96 MERCAT DE SANT ROC / c/Espronceda, 2 · 617 990 642 · ALCOI

633 53 77

Servicio a Domicilio de 20h a 24h. Pedido mínimo 7€

Actualment, l’edifici Cervantes és la seu de la regidoria de Joventut, l’Espai Jove, el Club Jove, l’Escola Municipal de Teatre, la seu del CLIA, el programa APSI d’assessorament psicològic per a jover, l’aula Pi i els tallers d’ocupació. És un edifici de dos plantes, construït entre 1924 i 1925, per Vicent Pascual i Pastor. Maria Baca, regidora de Joventut, ha destacat que: “Les obres que suposaran canviar les finestres, millorar l’aïllament i la climatització, milloraran el dia a dia de tots els usuaris dels diferents serveis de joventut i educació que oferim en l’edifici de Cervantes. Una obra amb un cost elevat, però molt necessària I que una vegada acabada ens permetrà tindre un edifici fonamental per a desenvolupar les polítiques municipals de joventut”.

mancomunitat

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

actualitat

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

El veïnat de La Sang ja té l’estudi sobre les causes dels despreniments de les façanes

La intenció és poder acollir-se als fons europeus 'Next Generation' per a poder dur a terme la rehabilitació BR | Alcoi./ El Ple de l’Ajuntament d’Alcoi va aprovar de forma unànime la proposta conjunta de Guanyar i Compromís que demana que el consistori facilitara al veïnat de La Sang un estudi sobre les causes de la deterioració dels edificis i donar solució, i acompanyar als propietaris davant aquest procés de finançament i reparació dels seus habitatges. Durant la primera setmana de gener es va entregar a l’Associació Veïnal de La Sang aquest estudi que va encarregar l’Ajuntament, en el qual es podrà començar a treballar en un projecte per tal d’aconseguir els Fons Europeus Next Generation, amb els quals es podrà fer la reparació. El veïnat ha proposat una reunió per a determinar i coordinar els espais en els quals donar a conéixer l’estudi al veïnat, però, en ser molts els propietaris s’aniran convocant

Vista del barri de La Sang./

en grups els dies 31 de gener i 2 de febrer a l’Àgora. Aquest problema afecta un total de 143 habitatges, locals comercials i locals d’aparcaments als carrers Cova Santa, La Sang, Sant Doménech, Passatge Sant Doménech, Trinquet i Costera del Gurugú.

En l’estudi que es presentarà en les dites reunions, es tractaran les causes de les diferents problemàtiques constructives del barri, i es parlarà sobre possibles solucions. A més, s’ha fet un diagnòstic de l’estat en el qual estan les façanes, i s’ha fet una

proposta d’intervenció, una valoració econòmica del cost de la reparació, i una proposta de la millora de l’eficiència energètica dels edificis, valorant la possibilitat d’acollir-se als fons europeus esmentats anteriorment. Maria Baca, regidora d’Habitatge, ha explicat que: “Podem dir que aquest govern ha complit amb els compromisos que es van assumir al Plenari amb els veïns de la Sang. Esperem que aquest estudi puga servir perquè els propietaris comencen a treballar amb una proposta inicial i puguen aconseguir el màxim subvencionable d’aquests fons per a donar solució a una problemàtica que han patit des de fa molts anys. També agraïm el treball que està fent l’Associació de Veïns de La Sang per canalitzar la coordinació que requereix aquest projecte”.

50.000 euros en ajudes per a la rehabilitació de façanes i mitgeres En total es van presentar 50 sol·licituds de 23 edificis diferents, finalment s'han concedit 30 de 12 edificis BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha aprovat la concessió de subvencions destinades a rehabilitar façanes de tota la localitat, i per al tractament de façanes i mitgeres d’habitatges del conjunt històric. En total per a aquestes ajudes s’han presentat 50 sol·licituds de 23 edificis diferents, dels quals s’han concedit 30 ajudes per a 12 edifi-

cis, que són els que major puntuació han obtingut fins a completar la dotació pressupostària d’aquesta línia d’ajudes, que és de 50.000 euros. Amb aquests diners se subvencionarà el 50% de cada pressupost presentat, fins a un màxim de 4.000 euros. Per als edificis que inclouen més d’una façana, els pressupostos s’han hagut de

presentar de forma independent, i conjuntament no podien superar una subvenció superior als 6.000 euros. El consistori ha aplicat els mateixos criteris per a les ajudes de tractament i rehabilitació de mitgeres del conjunt historicoartístic i visibles des de la via pública. 19 ajudes de 12 edificis han quedat fora de les convocatòries en la valo-

ració que s’ha realitzat segons els criteris establits en les bases. I és que, en el cas que les façanes i mitgeres pertanyeren a un mateix immoble, les ajudes s’havien de sol·licitar per separat per a tots dos elements, aquesta és la causa que en un edifici s’ha aprovat la rehabilitació de la seua façana principal, però no de la lateral.

Passarel·la de ciclovianants sota el pont de Cervantes

Unirà la part urbanitzada del llit del riu Riquer amb la zona esportiva de Santa Ana, on està la pista d'skate, d'aquesta manera es continuarà la vida verda que va des del Muboma fins a la Font del Quinzet EG | Alcoi./ Els treballs per a construir la passarel·la que connectarà la infraestructura verda entorn del llit del riu Riquer estan a punt de començar. Aquest projecte va ser una de les propostes guanyadores dels Pressupostos Participatius en l’any 2016, i la seua execució està dins de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integral (EDUSI-Alcoidemà), com una de les accions per a renovar les infraestructures públiques i millorar la mobilitat urbana sostenible. Els treballs tenen un termini d’execució de quatre mesos, i el seu cost és de 281.487 euros, dels quals el 50% és finançat pels Fons FEDER de la Unió Europea. Es construirà una estructura metàl·lica de 45 metres, que estarà composta per dos trams: un recolzat en un estrep, que

dona a l’àrea esportiva de Santa Ana, i un segon en suspensió que desemboca en el segon arc del pont de Cervantes i enllaça amb la zona esportiva del River Fit, situada a la part baixa de la Fàbrica. Teresa Sanjuan, regidora de Democràcia Participativa, ha subratllat que: “es tracta d’un projecte d’execució complicada, que ha patit diverses modificacions i retards, però que finalment podrà durse a terme, oferint una oportunitat per a completar el traçat de la via verda ara interromput únicament a l’altura del pont de Cervantes i que va des del Muboma fins a la Font del Quinzet”, “és un projecte molt demandat per la ciutadania i que suposarà una millora evident en l’aprofitament i gaudi d’una zona que volem potenciar amb activitats esportives d’oci saludable”.

nueva gerencia

c/Gregorio Casasempere juan, 11 Tel. 620 235 191 · alcoi

Pol. Cotes Baixes c/B 13 · Nave H · Alcoi 687 483 376 · 96 552 00 14

el poble és savi

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

El poble és... savi

parlem sobre el dia de Sant Valentí

S’aproxima el Dia dels Enamorats, i volem saber si la gent continua celebrant aquesta festivitat, i quina és la opinió de la ciutadania sobre Sant Valentí

Sergio Martínez - Estudiant

Elena Terol - El Rincón de Olivia

Jorge Botella,Tecniquartz

“Sempre es pot demostrar l'amor, i no ha de ser sols una excusa d'un dia particular”

“Tenim esperances i som optimistes, és una època molt interessant per als floristes”

“Abans es vivia amb molta més il·lusió que ara.Veig que cada vegada es tenen menys detalls”

Aquest estudiant de la universitat té la seua opinió sobre el Dia dels Enamorats: "Em pareix una data per a demostrar l'amor a la teua parella, és una data perfecta", però de totes formes, recorda que: "hi ha molta gent que creu que es deu demostrar sobretot eixe dia, però jo no estic d'acord, perquè jo almenys a la meua parella li ho demostre cada dia, siga Sant Valentí o no, però és cert que aquest dia és l'excusa perfecta per a fer un sopar especial, però podria ser com qualsevol dia especial, com un aniversari, o alguna altra data que celebrar". A més, Sergio Martínez també pensa que aquesta data no sols pot ser útil per a demostrar l'amor, sinó també per a donar suport al comerç local: "Ara és molt important sobretot perquè després de la situació de la Covid s'ha fet molta compra online, i això ha fet que s'haja vist més afectat. Així que pot ser una bona oportunitat per tal d'incentivar el comerç local, i a més, si no hi ha tantes restriccions, i la població té més mobilitat, pot anar de compres i també eixir a sopar per ahí". En conclusió, per a aquest jove: "La meua opinió és que per al comerç local és una molt bona oportunitat, però a més, encara que siga el Dia dels Enamorats, sempre es pot demostrar l'amor a la teua parella, i no ha de ser sols una excusa d'un dia particular".

La campanya de Sant Valentí és una de les més fortes per al sector de la floristeria, i per a 'El Rincón de Olivia' és la primera. Segons ens explica la seua gerent, Elena Terol: "Tenim esperances i som optimistes, perquè és una època molt interessant per als floristes. És el meu primer any, però segons comenten des del sector, és una campanya molt important". Elena s'està preparant per a aquesta data i està preparant moltes idees per a poder regalar: "Tindrem articles per a diferents perfils de clients, per a gent jove, que potser tenen menys pressupost, o també arranjaments florals més interessants i elaborats. Tindrem tota classe de regals adaptats a les necessitats de la clientela". I és que Terol vol que aquesta campanya siga perfecta, per això, fins i tot, realitzarà una formació especial per a poder oferir el detall perfecte als seus clients. I com a florista ens explica que per a aquestes dates "la flor per excel·lència és la rosa, i el color el roig, però és cert que és una flor més cara, així que, o bé farem arranjaments individuals, o tindrem altre tipus de flors de color roig, ja que sempre indica l'amor i la passió". Fins ara, no ha tingut encàrrecs, però si molta gent jove que ha preguntat. "Crec que la gent jove celebra més l'amor", confessa Elena Terol. 'El Rincón de Oliva' a més, oferiran servei per a entregar eixe regal especial a domicili.

En el taller de rellotgeria Tecniquartz, saben sobre el Dia dels Enamorats, i com ha anat canviant aquesta tradició, i així ens ho explica Jorge Botella: "Abans es vivia amb molta més il·lusió que ara. Veig que cada vegada es tenen menys detalls, i en especial amb eixa persona que està al nostre costat. Crec que hauríem de cuidar més a eixes persones que ens fan la vida especial". I és que les coses han canviat molt i Jorge recorda com "fa ja molts anys sí que es regalava més. La gent comprava el típic 'no m'oblides'. Això era un detall, una ximpleria, però que era especial", i comenta que els que més feien aquests tipus de regals eren els joves: "Aquest regal era típic que ho feren els xavals, la gent joves, eixos són els enamorats de veritat, els de l'amor del col·legi que s'enamoraven per primera vegada. I ells eren els que més compraven". Botella anima a la gent a què recupere aquesta tradició: "Qualsevol detall pot servir per a aquest dia, una polsera, per exemple. Tenir el detall d'acordar-te d'aquesta és el més important del Dia dels Enamorats. També pot servir una flor", però a més, recalca que: "No és necessari celebrar l'amor eixe día, pot ser qualsevol, s'ha de acordar-se de les persones especials cada dia".

GEOX · BIOMECANICS · GARVALI · PABLOSKY · ZAPY · LEVI’S · GIOSEPPO · CHICCO · IGOR

C.C. FAMILY CASH - LOCAL 1 · AV. VALENCIA 24 · T. 966 540 264 · ALCOI

actualitat

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

La Mancomunitat de l'Alcoià i El Comtat premia a Empreses i Emprenedors de les comarques

En total hi ha hagut quatre premiats en aquesta edició del Concurs d'Empreses i Projectes Empresarials Emprenedors BR | Gorga./ La Mancomunitat de l'Alcoià i El Comtat ha entregat els premis del X Concurs d'Empreses i Projectes Empresarials Emprenedors. La gala s'ha celebrat a Gorga, i enguany s'han lliurat quatre premis: dos d'ells en la categoria de millor empresa i dos per a la categoria de millor projecte empresarial. Arnaldo Dueñas, gerent de la Mancomunitat, ha explicat que l'objectiu d'aquest premi és: "ajudar a eixes empreses de recent creació, i fer-los un reconeixement, en eixe inici, i a més, també a les idees o projectes que encara no estan constituïts, però són persones que tenen eixe objectiu, i els ajudem al

fet que aconseguisquen crear la seua empresa, i que puguen començar la seua empresa. Del que es tracta és d'ajudar a les persones que han decidit emprendre, i ajudar a crear riquesa i ocupació, i a més, fomentar valors com la sostenibilitat, i el desenvolupament rural. Ja duem deu edicions i estem molt contents dels resultats d'aquests premis". Pel que fa als premiats, el premi a Millor Empresa, amb una dotació de 1.000 euros ha sigut per a Paqui Javaloyes, que s'ha reinventat i ha emprés dins del món del màrqueting digital. L'altre premi dotat amb 1.000 euros, ha sigut el de Premi a Millor Empresa Eco-sostenible,

categoria de Millor Projecte, amb un premi de 600 euros. La seua idea combina la creació artística i la memòria amb fotografies bordades i històries de vida. Paolo Tedesco, ha guan-

yat el premi a Millor Projecte de Desenvolupament Rural, de 300 euros, gràcies al projecte Velorecicla, que té com a objectiu recollir bicicletes en desús i reparar-les per a donar-les una segona

vida. A més d'aquests premis, la Mancomunitat, com ens ha comentat el seu gerent ara mateix també treballa en altres serveis com: "el portal d'ocupació, el servei de transport universitari, tenim un departament de turisme, una agència de desenvolupament local, també hem creat recentment, una oficina d'habitatge, que és la Xarxa Xaloc; tenim uns serveis d'igualtat amb assessorament i ajuda per a la violència de gènere; està l'ajuda per a conductes addictives; o el conveni amb l'empresa Novaterra per a afavorir l'ocupació de gent en risc d'exclusió social, i moltíssimes més activitats".

ció d’Alcoi és convertir-se en una Destinació Turística Intel·ligent, la qual cosa suposa una diferenciació respecte als que no ho són, i que aporta una sèrie de valors afegits a nivell econòmic, social, i mediambiental, així com una major i millora d’accessibilitat, tant física com tecnològica, i una especial incidència de la sostenibilitat. Per això, Alcoi ha presentat el Pla de Sostenibilitat Turística, que suposarà un revulsiu per a la ciutat, ja

que es comptaran amb tres milions d’euros que provenen dels fons europeus Next Generation. Per la seua part, l’alcalde alcoià, Toni Francés, ha presentat el dijous aquest pla d’actuacions, en el qual hi ha sis projectes per a la dinamització turística i la recuperació del patrimoni industrial. Entre les accions previstes està ‘Alcoi Time Machine’, un projecte de realitat virtual que permetrà la recreació històrica de les principals

indústries, o l’habilitació d’un centre d’interpretació de la societat industrial al conjunt històric del Molinar. L’edil de Turisme, ha apuntat que: “Continuarem treballant per a promocionar un turisme sostenible i intel·ligent, una estratègia que s’emmarca en l’estratègia Smarty City que desenvolupa Alcoi, ja que considerem que aquest és el camí, i el turisme que volem per a la nostra ciutat”.

Gal·la d’entrega dels premis a Gorga./

que ha recaigut en Finca 9Oliveres, un projecte de tres enginyers per a rendibilitzar els camps d'oliveres a Cocentaina. Filando, la iniciativa d'Anna Maria Jordà Picó, ha sigut guardonada en la

Alcoi es mostra a Fitur com una destinació turística intel·ligent i sostenible

Lorena Zamorano, regidora de Turisme, ha valorat de forma positiva la presència de la ciutat a la Fira Internacional de Turisme que s'ha celebrat a Madrid BR | Alcoi./ Alcoi ha estat un any més a la Fira Internacional de Turisme (Fitur), un esdeveniment que se celebra a Madrid anualment. Enguany ha tingut lloc entre els dies 19 i 23 de gener. La nostra ciutat va donar a conéixer les últimes accions que s’estan duent a terme en matèria de turisme, i s’ha mostrat a la resta del món com una destinació turística intel·ligent i sostenible. L’edició ha estat marcada per la pandèmia i enca-

ra que hi ha hagut restriccions, ha sigut una Fira que s’ha pogut fer al 100%. Segons la regidora de Turisme, Lorena Zamorano: “la valoració de la presència d’Alcoi en FITUR és positiva, ja que el seu caràcter internacional facilita la difusió de les accions a gran escala, bàsic per a atraure i diversificar el turisme que puga arribar a la nostra ciutat. D’altra banda, també ens permet conéixer noves maneres de promocionar

el turisme i nous productes, per la qual cosa ha sigut interessant ser presents”. Durant els dies de fira, Zamorano ha tingut diferents reunions per abordar possibles col·laboracions de cara a promocionar la ciutat en el context d’un turisme intel·ligent i sostenible; ha presentat la segona edició d’Alacant Interior Gastronòmic, i ha estat altres presentacions d’empreses de la zona. Com ja s’ha dit, la inten-

actualitat

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

La Cambra de Comerç d’Alcoi fa entrega dels premis a les empreses de la ciutat

Els guardonats han sigut Licores Sinc, l'Hostal Savoy, el Laboratorio Español de Investigación Cosmética i Erum BR | Alcoi./ La Cambra de Comerç ha entregat al saló Rotonda del Círculo Industrial, els seus premis 2022, en quatre categories diferents. En la categoria d’empresa industrial, el premi l’ha rebut Licores Sinc; el premi a l’empresa de Comerç, Turisme i Serveis, ha recaigut en l’Hostal Savoy; Laboratorio Español de Investigación Cosmética ha guanyat el premi a l’empresa que ha apostat per la internacionalització; i finalment, Erum, ha guanyat el premi que reconeix la trajectòria empresarial al llarg de dècades de dedicació de la marca. La gala va estar presentada per la periodista Ajo Valls, i en l’acte van estar presents el president de la

Generalitat, Ximo Puig, acompanyat pel conseller d’Economia Sostenible, Rafa Climent; i diferents directors generals, diputats nacionals i autonòmics, alcaldes i alcaldesses de les comarques, i responsables de diverses patronals de la Comunitat Valenciana, la província d’Alacant i les comarques. A més, també van estar convidats a aquest esdeveniment el president del Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana, José Vicente Morata, i els presidents de les Cambres d’Oriola, i Castelló, i el vicepresident de la d’Alacant. Blanca Erum, CEO d’Àfrica i Europa del Grupo Erum ha agraït a la Cambra el seu compro-

mís amb el teixit empresarial, i ha destacat que aquest és un gran reconeixement per a la companyia. A més, també es va dirigir a les altres empreses premiades per “la seua trajectòria, la seua aposta per la innovació i esforç per mantenir viva la indústria de la zona”. El president de la Cambra de Comerç d’Alcoi, Pablo de Gracia, ha agraït la presència de tots els assistents, i ha demanat a l’empresariat alcoià i de les comarques, més autoestima, i fugit del pessimisme dels últims temps. Durant la seua intervenció també va reivindicar la col·laboració mútua per a materialitzar una nova revolució industrial de la mà de la digitalització, la

tecnologia i la innovació: “Necessitem més agilitat per part de les Administracions per exemple, per aprovar el Pla General d’Ordenació Urbana, que ens permetrà mancomunar sòl industrial i accedir a més terrenys”. A més, ha sol·licitat la creació en Alcoi d’un centre d’investigació en robòtica i tecnologies industrials per a la fabricació. Aquest projecte comptaria amb el suport del Campus d’Alcoi de la UPV i de les famílies formatives orientades a la robòtica perquè les empreses puguen millorar l’eficiència de les seues línies de producció. De Gracia, ha proposat optimitzar els recursos naturals, culturals i festius de la ciutat per a explotar

les possibilitats turístiques, i per això, també ha proposat la constitució del Centre d’Innovació del Comerç, en el qual es tracten aspectes importants com la innovació i la formació “que tingueren continuïtat en el temps i en el qual es traslladaren aquells coneixements i projectes innovadors de manera eficient a les empreses del sector“. Per a finalitzar el seu discurs, ha recalcat el treball tan important que realitza l’entitat que dirigeix, ja que és “defensora de les empreses d’Alcoi, i com a formadora de persones treballadores i directius, i també, com a desenvolupadora de programes que fomenten l’ocupació entre els joves”.

Els premis han comptat amb la participació d’entitats com l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi, perquè un dels seus alumnes, Alexis Sánchez Ridaura ha dissenyat els trofeus, i amb el Departament de Fusta i Moble de l’IES Cotes Baixes, que ha construït un faristol personalitzat per a la Cambra, i que ha estrenat en aquest acte, dia que ha coincidit amb 135 aniversari de la fundació de l’entitat. L’organització ha estat a càrrec de l’Ajuntament d’Alcoi, FEDAC, Caixa Popular i la Cambra d’Alcoi, i ha comptat amb la col·laboració de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.

L’Alcoià i El Comtat constitueix el Consell Territorial de FP

L'objectiu és fomentar la Formació Professional intregada i la plena inserció laboral i professional

c/San Nicolás 48 · Alcoi T.96 554 45 47 • 663 575 103 tecniquartzvb@gmail.com

BR | Alcoi./ El Saló de Plens de l’Ajuntament d’Alcoi ha sigut l’escenari per a constituir el Consell Territorial de Formació Professional de l’Àrea Territorial 14 – L’Alcoià i El Comtat. Aquest organisme està presidit pel regidor d’Ocupació, Empresa i Formació, Alberto Belda; pel director General de Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial, Manolo Gomicia; la directora General d’Ocupació i Formació de Labora, Rocío Briones; i el prospector del Consell, que actua com a secretari, José Luis Sánchez González, entre altres. Des de la Generalitat Valenciana es va aprovar la creació de 19 consells territorials de la Formació Professional, uns organis-

mes que estan vinculats a la conselleria competent en matèria d’educació. Aquests consells operen al voltant de la seua àrea territorial i tenen com a objectiu principal fomentar la Formació Professional integrada, la plena inserció laboral i professional dels joves i de la ciutadania amb necessitats de qualificació professional durant la seua vida laboral. Altres dels propòsits d’aquestes institucions són participar

en una planificació coherent de l’oferta de formació professional al voltant de l’àrea territorial, atenent les necessitats reals de la ciutadania, com a les de l’entorn socioeconòmic. També vol donar difusió i promoció a l’oferta educativa d’FP, i identificar noves competències professionals, garantint que aquestes responguen a les necessitats reals dels diferents sectors productius de les àrees territo-

rials. El regidor d’Ocupació, Empresa i Formació, Alberto Belda, ha destacat: “la gran importància que té l’FP tant per a l’actual govern valencià com per al govern municipal, com el demostra la creació del Consell de la Formació Professional de la nostra ciutat fa ja quatre anys, així com difondre l’oferta de cicles formatius de la ciutat, o la inclusió d’Alcoi en la Xarxa FP fa 10 anys, una aposta municipal que està sent un èxit i està donant resultats molt satisfactoris. També en el pacte ACTAIO amb ciutats veïnes com Ibi i Ontinyent, on hem treballat amb l’objectiu de fomentar la Formació Professional i la inserció laboral d’estudiants i egressats”.

educació

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

La regidoria d’Igualtat lliura les primeres ‘Motxilles viatgeres’

S'han entregat a l'IES Andreu Sempere, CPEE Tomás Llácer i el Col·legi Esclaves SCJ

L’IES Andreu Sempere celebra la III Setmana de l’Holocaust i la Deportació

Entre les activitats està l'exposició sobre l'Holocaust 'Shoá: com va ser humanament possible?' BR | Alcoi./Ja és el tercer any que l’IES Andreu Sempere commemora el Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust, amb una nova programació d’activitats que duraran des del dia 24 de gener fins al 28. En aquesta programació està l’exposició ‘Shoá: com va ser humanament possible?’, que ha estat cedida pel Centre Mundial de Commemoració de la Shoá, Yad Vashem – Espanya. En aquesta mostra es fa un repàs històric des

del període d’entreguerres fins a l’alliberament dels camps d’extermini. Una aproximació amb textos explicatius i relats personals de les víctimes i amb fotografies originals. L’alumnat de 1r de batxillerat ha treballat el tema i explicarà a la resta de grups del centre el seu contingut i el context que ho va fer possible: l’ascens al nazisme i la II Guerra Mundial. Per altra banda, en 3r d’ESO, s’ha preparat una introducció a la pel·lícula

‘Josep’ (França 2020), que parla sobre la història del dibuixant Josep Bartolí, i que parla sobre l’exili republicà que va viure entre dos guerres, la Civil i la II Guerra Mundial, i l’horror del feixisme en tota Europa. I és que aquest punt serà el motiu de mobilitat de l’alumnat dins del projecte Erasmus, ja que s’està preparant un viatge (La Ruta de l’Exili) per al mes de març, en el qual s’anirà per La Jonquera a Elne, Rivesaltes, Argelès, Colliure i Perpignan.

L’acte central de la programació de la III Setmana de l’Holocaust i la Deportació serà un homenatge de memòria i encesa de ciris en record de les víctimes. En especial als alcoians que, gràcies a la iniciativa del centre, ja tenen un espai de record a la ciutat. També s’aprofitarà per a difondre el projecte de Recuperació de la Memòria Democràtica ‘No Oblidem’, una iniciativa del Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de Cocentaina.

BR | Alcoi./ La regidora d’Igualtat, Aranza de Gracia, ha visitat els centres educatius IES Andreu Sempere, CPEE Tomás Llácer i el Col·legi Esclaves SCJ, per a fer entrega de les ‘Motxilles Viatgeres’. ‘Motxilles viatgeres’ ha sigut el nom que s’ha triat des del departament d’Igualtat, ja que el material que s’ha elegit per a tractar aquest tema per part de l’alumnat, el professorat i les famílies. En total han sigut 57 lli-

bres diferents elegits pel Departament d’Igualtat de l’Ajuntament d’Alcoi, seguint el full de ruta marcat pel personal tècnic del departament, i de diferents entitats. En cada centre es repartirà una part d’aquests llibres, depenent de l’edat de l’alumnat. A més, en aquesta iniciativa s’ha comptat amb les llibreries locals, ja que els exemplars han sigut adquirits als llibreters d’Alcoi. Aquests llibres també s’incorporaran a la Xarxa de Biblioteques d’Alcoi.

Més del 80% dels projectes dels Pressupostos Participatius d’ A lcoi s’han executat o estan en procés En total han sigut 64 les iniciatives que han sorgit des de la ciutadania des de l'any 2014, de les qual 52 ja s'han realitzat o estan en procés d'execució. S'espera que en aquest 2022 es duguen a terme 8 intervencions BR | Alcoi./ Des de l’any 2014 la ciutadania ha pogut fer propostes gràcies als Pressupostos Participatius, i en total han sigut 64 les iniciatives. El 81,25% d’elles han sigut ja materialitzades o estan en procés, com per exemple, la passarel·la de ciclovianants que anirà per davall del

pont de Cervantes, que ja ha començat les seues obres. 12 de les intervencions que s’han elegit als pressupostos estan pendents d’execució, ja que alguns d’aquests projectes s’han hagut d’ajornar per la pandèmia, però altres estan adjudicats, en tràmit o pendents d’algun informe.

Pel que respecta al projecte per habilitat un espai cultural amb capacitat per a 400 persones, i un centre cívic per als barris de l’Eixample i Santa Rosa, projecte inclòs en la recuperació de l’Illa de Rodes, ja s’estan duent a terme, perquè les obres ja han començat. De les iniciatives ciuta-

danes que ja s’ha pogut realitzar destaquen les intervencions urbanístiques i les actuacions per al foment de la mobilitat sostenible, que són unes iniciatives per a millorar l’aprofitament de l’energia i incentivar el consum sostenible; i les actuacions socials, esportives i educatives.

A su servicio desde 1982

Cocinas Fachadas Escaleras c/ El Puig, s/n · ALCOY· correo@marmolescamacho.com T. 96 533 44 92 M: 646 966 921 · 676 473 915 Si desea un acabado perfecto confíe en nuestra amplia experiéncia de más de 35 años Síguenos en:

Instagram ·

Facebook ·

www.marmolescamacho.com

Fabricamos y montamos toda clase de mármoles, granitos, piedras decorativas, cerámicas térmicas y encimeras de cuarzo a la medida de sus necesidades para cocinas, fachadas, paredes, escaleras...

Diseño y calidad al mejor precio

educació

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Reporatge

Tot preparat per a la gran Setmana Cultural i Cientíﬁca a l'IES Pare Vitòria El centre alcoià viurà la 39 edició d'aquesta setmana en la qual l'alumnat aprendrà nous continguts a través d'una molt variada programació d'activitats. L'11 de febrer, Pep Gimeno 'Botifarra' oferirà un concert al saló d'actes Per Belén Rivas./

'IES Pare Vitòria està a punt de viure un dels esdeveniments més importants i esperats del curs, la Setmana Cultural, que enguany celebra la seua 39 edició. Des del dia 7 fins a l'11 de febrer l'alumnat, des de 1r d'ESO, passant pels cicles formatius, i els de batxillerat, podrà gaudir de diverses activitats com excursions, xarrades, concursos, tallers, o visites de moltes personalitats diferents. Teresa Botella, professora d'Història i vicedirectora de l'institut, ha sigut l'encarregada d'organitzar tota la programació. Aquesta setmana segons ens ha comentat la vicedirectora: "Estem molt de temps preparant-la. Des del primer claustre a l'inici de curs ja es parla del tema. Els professors són els que proposen les activitats, i o les fan ells, o a vegades busquen a persones per a fer-la. Des de principi de curs va programant-se, però en novembre ja estan totes les activitats que volen fer-se, així que són molts mesos treballant". I eixe treball i eixa dedicació per part dels mestres del Pare Vitòria ha donat els seus fruits, i són moltes i variades les propostes que finalment es duran a terme. Entre les excursions que es realitzaran està la visita al refugi, la visita per la part medieval d'Alacant, i per l'Alcoi medieval i industrial, o la visita al cementeri. Aquesta última comptarà amb les explicacions de la mestra del centre Elisa Beneyto, especialista en el tema, i estarà dirigida a l'alumnat de 2n de batxillerat. També alguna d'aquestes visites s'aprofitarà per a dur a terme la gimcana fotogràfica, que desenvoluparan l'alumnat de 2n i 4t d'ESO.

“Intentem involucrar-los en el camp cientíﬁc i en el cultural, és una forma molt diferent d'aprendre. Combina moltes matèries”

Teresa Botella i Toni Gonzàlez a l’IES Pare Vitòria./

Durant la setmana, l’alumnat rebrà la visita d'algunes personalitats com Josep Sou, que farà una performance amb 2n de batxillerat, o Jordi Raül Verdú, que durà a terme una animació lectora per a l'alumnat de 1r, 2n i 3r d'ESO, o Soraya Costán, que parlarà sobre les plantes invasores. Minerva Abad i Cristobal Zamoral, assistiran als cicles per a parlar sobre productes cosmètics, i Mario Domínguez oferirà un taller d'il·lustració de còmics per l'ESO. A més, també es comptarà amb la visita, a la inauguració de les activitats per als cicles, el president de la Cambra de Comerç d'Alcoi, Pablo de Gracia. Una visita molt útil que servirà per reforçar els vincles entre l'entitat i el centre. De Gracia podrà observar com és la formació que s'ofereix, i ajudar a millorar el contacte entre el Pare Vitòria i les empreses, un contacte molt bene-

ficiós per a tots. El director de l'institut, Toni González Picorneu, ha indicat que: "Pense que és molt interessant aquesta presentació i aquesta presa de contacte, i que es dirigisca com a president de la Cambra a l'alumnat, explicant les necessitats de les empreses, és una realitat que ell coneix molt bé". Una de les visites més esperades d'aquesta Setmana Cultura s'haurà d'esperar fins al moment de la clausura, i és que, al matí de l'11 de febrer, Pep Gimeno 'Botifarra' oferirà un concert al saló d'actes. Una actuació que tant el director, com la vicedirectora pensen que tindrà molt bona acollida entre l'alumnat. I com any rere any, l'Agrupació de Joves Advocats d'Alcoi participarà en aquesta setmana, enguany serà amb una xarrada sobre 'La responsabilitat d'un mal ús de les xarxes socials', que estarà dirigida als xiquets i xiquetes

de 4t d'ESO. A més, l'alumnat podrà participar en diferents concursos com el Mortal Kombat, el concurs de Kahoot, o de literatura. Els premis d'aquests concursos estan organitzats per l'AMPA, i seran vals per a llibreries, o material audiovisual. Els guanyadors es coneixeran durant les 13h esportives que se celebraran a l'últim dia de classe abans de les vacances de Setmana Santa. Durant aquesta setmana, a més, de fer totes aquestes activitats, 90 alumnes del centre de tots els nivells, aniran de viatge a esquiar a Benasc. Una de les novetats d'enguany, i també un plat fort per a arredonir la Setmana Cultural, serà l'exposició d'Antoni Miró 'Acrílics i Collages', que s'inaugurarà el dia 7 de febrer, primer dia de la Setmana Cultural, i que podrà visitar-se fins al dia 1 d'abril. Com ha explicat Gonzá-

lez Picorneu: "Vindrà Jordi Botella i Josep Sou a la presentació, i la unitat didàctica ha estat elaborada per Silvestre Vilaplana. Cada alumne tindrà un manual. En total hi haurà 35 collages que parlaran sobre diferents aspectes a nivell mundial, amb conflictes bèl·lics, o recorreguts paisatgístic. Serà una exposició molt completa". Són moltíssimes les activitats que podran fer tots els alumnes del Pare Vitòria, i com explica Teresa Botella: "normalment tenen moltes ganes. Volen saber quines són totes les activitats, demanen, pregunten quan tenen visites...". I és que aquesta experiència és molt enriquidora per a ells, ja que l'objectiu del professorat, amb totes aquestes activitats tan variades, és que aprenguen continguts d'una forma diferent. "Ells ho tenen també com una setmana de relaxament, no es fan exàmens. Així que aprofiten per a relaxar-se entre la primera i segona avaluació, perquè després ja venen els exàmens", continua la vicedirectora. Per la seua part, el director comenta al respecte que: "Intentem involucrar-los en el camp científic i en el cultural, és una forma molt diferent d'aprendre. Combina moltes matèries". Així que de segur, que tant el professorat, com l'alumnat gaudirà moltíssim de tota la programació d'aquesta gran Setmana Cultural a l'IES Pare Vitòria.

La primera tienda de Alimentación a granel y ecológica en el centro de Alcoy c/San Lorenzo 7 691 158 904 · Alcoi oi HORARIO: De lunes a viernes de 9.30 a 14.00 y de 17.00 a 20.30h. Sábados de 10.00 a 14.00h.

Local habilitado para Bautizos y Comuniones (40 pax.) Entenza 68 • 865 789 425 • 637 607 008 • ALCOI

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

39 setmana cultural

ies pare vitòria alcoi

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

teatre calderón alcoi

VIURE L’AITANA 2011 (Acri� lic i collage/paper, 76x56) d’Antoni Miró

suplement

Art&Cultura SUPLEMENT D’ART EL GRAT - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEB.22/Nº26

Alcoi Glocal Culture Broadcast · Vint anys del COM Barnasants · Nosaltres, els Barnasants per Amàlia Garrigós · Brams a Bellreguard Especial Cicles Expositius d’Alcoi Càtedra Antoni Miró · Any Joan Fuster Vicent Luna · Àngel Beneito · Josep Sou · Nèstor Novell · Vicent i Ciro Vidal · Ramon Micó

actualitat

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Art&Cultura

Vicent Botella guanyador del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez Gràcies al poemari 'Girar / Caure', el poeta de Gata de Gorgos ha guanyat la 39 edició del Premi de Poesia que convoquen des de l'Associació Cultural Amigues i Amics de Joan Valls i Jordà

Placa commemorativa al Teatre Principal d’Alcoi./

Commemoració del 125 aniversari del cinema a la ciutat

Durant el dissabte 29 de gener es va dur a terme una jornada especial amb activitats BR | Alcoi./ L'IVAM CADA Alcoi va organitzar una jornada per a commemorar el 125 aniversari de la primera projecció de cinema a la ciutat. Al matí es va descobrir una placa al Teatre Principal d’Alcoi. Ja a la vesprada a les 18h a l'edifici de l'IVAM es va celebrar una sessió especial, amb una evocació del moment en el qual va arribar el cinematògraf a la ciutat, i la projecció set peces audiovisuals temàtiques realitzades en exclusiva per a l'ocasió. Aques-

tes projeccions han sigut: 'Musical Moments', homenatge al cinema i les seues bandes sonores; 'Films Lumière', en el qual es veurà l'origen del cinema; 'Evocació de les sales d'exhibició cinematogràfica', 'Retrospectiva Alcoians al cinema'; 'Moments estel·lars: alcoians i els Premis Goya'; 'Moment Presentació Animalcoi Festival'. A més a més, es va aprofitar l'ocasió per a fer reconeixement a Juan Antonio Boronat, per ser pioner al món de l'animació en Alcoi.

BR | Alcoi./ El poemari ‘Girar / Caure’ ha sigut l’obra que ha fet que Vicent Botella i Soler guanye la 39 edició del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d’Alcoi, que convoquen des de l’Associació Cultural Amigues i Amics de Joan Valls i Jordà. Aquest premi està dotat amb 1.500 euros i l’obra es publicarà per Edicions del Buc/Pruna Llibres, dins de la prestigiosa col·lecció de poesia que comanden Francesc Bononad, Rubén Luzon, Josep Martínez i Pau Sanchis. En total s’han presentat uns 105 treballs de diversos territoris dels Països Catalans, però el jurat, integrat per Manuel Bellver, Mercè Climent, Teresa Pascual, Manel Rodríguez-Castelló i Pau Sif, ha destacat l’impuls innovador del treball guardonat, i els poemes que combinen molt bé la

Vicent Botella i Soler./

perspectiva científica amb el coneixement poètic i les tècniques pròpies del gènere, encara que Botella és físic de professió i ha fet treballs en el camp de la investigació. Els poemes de l’obra de Vicent Botella, es resolen amb precisió i una capacitat de síntesi que evita

els elements accessoris i aprofundeix en la densitat del llenguatge per establir connexions molt íntimes, amb forta presència de l’element dialectal dels parlars de la Marina, i lligar els referents en l’entorn natural i cultural amb experiència i la memòria personals.

La presentació del llibre es farà a Alcoi el dissabte 12 de març, i en l’acte es vol homenatjar als guardonats, en l’àmbit individual i col·lectiu, del XXVIII Premi Joan Valls i Jordà per l’ús i Promoció del Català de les comarques de l’Alcoià i El Comtat.

Primer club de lectura de l’Associació La Teixidora

En aquest club es parlarà al voltant d'un llibre escollit des d'una mirada concreta, i quan siga possible assistirà l'autora o autor BR | Alcoi./ En febrer de 2022, es compleixen 60 anys de la finalització del Diccionari català-valencià-balear, amb la publicació del desé volum per Francesc de Borja Moll, que va ser el continuador de l’obra d’Antoni Maria Alcover. Moll va voler que el Diccionari, conegut com a Alcover-Moll, coincidís amb el centenari del naixement del seu mestre, nascut a Manacor, el dia 2 de febrer

de 1862. Aquesta commemoració coincideix amb la nova digitalització i marcatge del Diccionari, una proposta impulsada per la Institució Francesc de Borja Moll, i que gràcies al suport econòmic de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, i amb la col·laboració de la Secretaria General de Política Lingüística de la Generalitat de

Catalunya, la Universitat de Barcelona, i el Consell Insular de Mallorca i l’Ajuntament de Palma. El dia 1 de febrer a les 18h, Maria-Pilar Perea, vicepresidenta de la Institució Moll, i directora de la nova digitalització del Diccionari, presentarà la iniciativa a la Institució Pública Antoni Maria Alcover, dins dels actes de la Setmana Alcover, que cada mes de febrer organit-

za la Institució Alcover. L’acte estarà presentat per Antoni Mir, secretari de la Institució Moll. La Institució Francesc de Borja Moll, dipositària dels drets del Diccionari, convida a tots els municipis i entitats del territori de parla catalana, que facen activitats d’homenatge a Alcover i Moll, que van recórrer tot aquest territori, per a recollir paraules i expressions per a la seua obra.

El Campus d’Alcoi de la UPV acull l’exposició sobre el geògraf Alexandervon Humboldt

‘Alexander von Humboldt: En la naturalesa tot està connectat’ BR | Alcoi./ El Campus d’Alcoi de la UPV acull des del divendres 28 de gener l’exposició ‘Alexander von Humboldt: En la naturalesa tot està connectat’. La Sala Multiusos de l’Edifici Carbonell tindrà aquesta mostra sobre el geògraf i naturalista que va alertar d’un possible canvi climàtic produït per l’ésser humà als segles XVIII i

XIX. Durant la inauguració hi haurà una conferència a càrrec de la comissària de l’exposició i directora del Museu de Ciències Naturals de València, Margarita Belinchón, i seguidament hi haurà una taula redona. L’acte estarà obert al públic en general, i a més, des del Campus, volen convidar als centres educa-

tius de secundària i batxillerat a visitar l’exposició amb reserva prèvia. En la taula redona participaran Margarita Belinchón, Silvia Barona, presidenta de l’Associació Alexander von Humboldt d’Espanya; Jordi Silvestre, regidor de Transició Ecològica, i d’Educació; Juan Fuster, delegat institucional del CSIC a la Comuni-

tat Valenciana, i Pau Bernabeu, director del Campus d’Alcoi. La mostra es podrà visitar fins al dia 7 d’abril, i està organitzada per la Casa de la Ciència del CSIC en la Comunitat Valenciana, i compta amb la col·laboració de la Càtedra ‘Alcoi Ciutat del Coneixement’, signada per l’Ajuntament de la ciutat i el Campus.

nosaltres, el barnasants

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Art&Cultura

Nosaltres,els Barnasants El lema de la 27ª edició del Festival Internacional de Cançó d’Autor, Barnasants, parafraseja el títol de l’obra, Nosaltres els valencians, de Joan Fuster en el centenari del seu naixement Per Amàlia Garrigós./

l Barnasants és un projecte de cultura en xarxa fundat per Pere Camps quan l’any 1995, a les Cotxeres del Barri de Sants a Barcelona, va començar a programar recitals. Han passat vora tres dècades i la perseverança d’aquest activista cultural ha teixit un festival confederal agermanat per la musica al País Valencià, les Balears, l’Alguer o la Catalunya Nord, territoris que comparteixen llengua i cultura. A terres valencianes en són sis les poblacions adherides: València, Bellreguard (la Safor) Sagunt i Petrés (Camp de Morvedres) Godella (Horta nord) i Bunyol (Foia de Bunyol). Sagunt arranca aquesta edició el 5 de febrer amb el concert de Mireia Vives i Borja Penalba. Asun Moll, regidora de cultura, afirma que cal donar suport als circuits de música que no són macrofestivals i destaca que és la primera vegada que aquesta ciutat forma part del Barnasants juntament amb la població de Petrés on el 6 de març actuarà Eva Gomez.

Presentació del Barnasants al País Valencià a la ciutat de València amb Borja Penalba i Mireia Vives./

Godella, que l’any passat va ser seu del lliurament dels premis del Col·lectiu Ovidi Montllor, també s’estrena al festival. La seua regidora, Tatiana Prades, assegura que formar-ne part és segell de qualitat. Aquesta localitat programarà en el mes de maig: Montse Casellas amb entrada gratuïta al Centre Cultural Villa Eugenia, i al Teatre Capitolio, Javier Gu-

rruchaga y la Orquesta Mondragón, i Toti Soler. Bellreguard porta tres edicions al Barnasants i el 26 de febrer rebrà a la banda mítica Brams, referent de la música combativa. El 23 d’abril farà trenta anys de l’última conferència pública de Joan Fuster, una efemèride que es celebrarà amb el concert de Rafa Xambó i el 7 de maig actuarà la Banda

“Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha altres que lluiten un any i són millors. Hi ha aquells que lluiten molts anys i són molt bons. Però hi ha els que lluiten tota la vida, eixos són els imprescindibles”

Obrera del poble. Per a Juanjo Giner, regidor de cultura, s’entrellaça així cultura, democràcia i teixit associatiu. A València, l’Octubre, Centre de Cultura Contemporània acollirà, entre altres, la formació alcoiana, Júlia o el grup d’Ontinyent Tendur; a l’escenari del Teatre Micalet pujarà Mazoni, Marina Rosell o Roger Mas. I a la Rambleta, Maria del Mar Bonet. Hi tindran lloc vint-i-nou concerts al llarg de quatre mesos i un espectacle teatral molt fusterià amb música en viu amb el suggestiu títol de El tocadiscos de Fuster. Camps s’ha envoltat d’un equip jove que haurà de fer-li el relleu generacional perquè pensa que en tres anys es retirarà a gaudir de la darrera etapa de la seua vida. A aquest agitador caldria aplicar-li l’últim vers de Bertol Brecht: “Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha altres que lluiten un any i són millors. Hi ha aquells que lluiten molts anys i són molt bons. Però hi ha els que lluiten tota la vida, eixos són els imprescindibles.”

actualitat

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Art&Cultura

Alcoi tanca la seua Capitalitat Cultural amb 185 accions

A més de la programació cultural, també s'han dut a terme altres projectes com les plataformes Industria.art i Alcoi Glocal Culture Broadcast, o la creació de la Mostra Nacional de Teatre Amateur 'Teatram' BR | Alcoi./ Alcoi, juntament amb Bocairent, han ostentat durant aquest any el càrrec de Capitalitat Cultural, una distinció que dona la Generalitat Valenciana. En un principi aquestes dos localitats havien de dur a terme aquesta capitalitat durant l’any 2020, però, a causa de la pandèmia, la Generalitat va decidir ajornar-ho a 2021. Ser Capital Cultural valenciana és un segell anual que va crear la Conselleria de Cultura en l’any 2016, i té com a objectiu incentivar la vertebració de la cultura i reconéixer a poblacions que destaquen per la seua aposta per la cultura com a instrument de cohesió social i foment econòmic. També es pretén descentralitzar l’oferta cultu-

ral i millorar les comunicacions entre la Generalitat i els agents culturals de tot el País Valencià, i garantir l’accés universal a la cultura. Accions com el premi ‘Ciutat d’Alcoi’ de novel·la Isabel-Clara Simó, promogut pel Consell de Cultura, de la ciutat, o la creació del mateix Consell, van ser alguna de les qüestions valorades per la Generalitat per a concedir aquesta distinció, així com les iniciatives que es duen a terme a Alcoi. En total, durant el 2021 a Alcoi s’han fet més de 185 accions culturals. Concretament, als primers mesos de l’any, quan la situació sanitària va tornar a complicar-se, es van poder fer molt poques accions, i durant el pri-

mer semestre sols es van poder realitzar 60. Per al segon semestre va augmentar el nombre d’accions, arribant a més de 120. A més, durant el mes de gener de 2022 encara s’estan fent activitats dins de la programació de la Capitalitat, com per exemple, els cinc concerts del Sonora (el circuit de concerts que porta als guanyadors i finalistes dels Premis Carles Santos de la Música Valenciana), l’acte organitzar per l’Institut Juan Gil Albert sobre el pintor alcoià Fernando Cabrera, o la inauguració de l’exposició Inflexions a la Capella de l’Antic Asil. Dins d’aquestes quasi 200 activitats s’han dut a terme concerts, exposicions, visites guiades, presentacions de llibres, es-

pectacles de dansa, teatre, aplecs de danses, de Nanos i Gegants, i moltes més. A més, durant aquesta Capitalitat, el Consell de Cultura d’Alcoi s’ha consolidat com a màxim òrgan de participació de la ciutadania respecte a la cultura d’Alcoi. El Consell admet a qualsevol persona o entitat que vulga formar part, i, de forma democràtica es porten a terme iniciatives com la I Mostra de Teatre Amateur d’Alcoi ‘Teatram’, o el I Concurs de pintura ràpida a l’aire lliure. A més d’espectacles i grans esdeveniments culturals, la capitalitat també ha servit per a impulsar les plataformes Industri.art i Alcoi Glocal Culture Broadcast, o el festival d’animació ‘Animalcoi’.

Per al regidor de Cultura, Raül Llopis: “Hem viscut un any amb una programació molt variada i seguirem igual o millor, ja que gràcies a la gran participació que tenim en Alcoi, amb el Consell de Cultura, hem creat noves iniciatives que han vingut per a quedar-se. Vull agrair a tota a gent que ha fet possible que es porten a terme tantes activitats en un any molt complicat per la pandèmia, hem intentat ajudar a reactivar a un sector que ha passat moments molt complicats i ha agraït totes les iniciatives que hem realitzat gràcies a aquesta capitalitat cultural. La cultura és un eix fonamental no tan sols en l’àmbit intel·lectual, sinó que és un motor econòmic important per a la ciutadania”.

‘Y eso,¿cómo se come?’,el primer llibre de Mónica G.Sempere

La periodista alcoiana ha escrit aquesta guia per a emprenedors i empresaris BR | Alcoi./ Mónica G. Sempere, periodista alcoiana, ha publicat el seu primer llibre ‘Y eso, ¿cómo se come?’ que està dirigit als professionals de qualsevol àrea de negoci que desitgen descobrir o potenciar les competències més importants per a l’èxit, en la vida personal i la laboral. Aquesta guia està escrita a través d’una metàfora culinària, i està editat per l’empresa especialitzada en transformació digital Hyggelink, i explica amb paraules senzilles com implementar habilitats com la comunicació, la gestió del canvi, el desenvolupament personal o altres qüestions fonamentals per a aconseguir ser un professional integral. En el llibre s’inclouen mètodes, exercicis i suggeriments d’una dotzena de ‘xefs’, que han participat des de diferents parts del món, com Espanya, Veneçuela, Colòmbia, Xi-

Detroit Llibres viurà un mes carregat de presentacions La llibreria d'Alcoi rebrà als autors de tots els llibres que es presentaran La periodista Mónica G. Sempere./

le i Panamà. El nou llibre de Mónica G. Sempere és una guia pràctica per a emprenedors i empresaris que volen conéixer les pautes i disposar d’un pas a pas per a desenvolupar la seua millor versió com a persones professionals. Segons l’autora: “moltes vegades estem exposats a entorns altament exigents i competitius en l’àmbit laboral.

Per això, és fonamental aprendre a gestionar les emocions i entrenar les habilitats comunicatives a l’hora de parlar en públic, a càmera, en reunions o negociacions. Aquesta és la clau per a aconseguir resultats extraordinaris”. Mónica G. Afirma que: “quan canvies la teua comunicació, tens el poder de transformar la teua vida”.

BR | Alcoi./ Per al mes de febrer la llibreria Detroit Llibres, ubicada al carrer Oliver 5 d’Alcoi, ha preparat un total de cinc presentacions de llibres. La primera d’elles serà per a presentar ‘Exiliados. El despertar de Ralelukoides III Parte’, i tindrà lloc el divendres 4 de febrer a les 19h. A l’acte acudirà el professor d’Història Llorenç Amorós, i l’autora del llibre, Maria Serra.

L’endemà, el 5 de febrer, a les 12h, ‘Un inmenso e infinito continente’, tindrà el seu espai, i durant l’acte es comptarà amb la presència del seu autor, Néstor Mir, i amb la col·laboració del cantautor i poeta, Hugo Mas. El dijous 10 de febrer a les 19h, i l’obra protagonista serà ‘El Bosc i la casa’, de Joaquim Espinós, que acudirà a aquest esdeveniment acompanyat per Manel Rodríguez-Caste-

lló. Seguidament, el dia 18 de febrer, a les 19h, es presentarà ‘Simfonia de les hores’, una obra de Lídia Santacreu, que acudirà a la cita, i també assistirà l’escriptor Nando Pilgrim. Per a tancar aquest cicle de presentacions serà el torn de ‘Els Botxins de la innocència’, de Vicent Camps, que anirà a l’acte acompanyat per Vicent Romans. Aquesta presentació es durà a terme el dia 24 de febrer a les 19h.

agcb alcoi

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Art&Cultura

AGCB,la nova ﬁnestra al món per als músics locals La nova plataforma creada per la regidoria de Cultura té com a objectiu donar visibilitat a tot el que es fa dins de la indústria musical a la nostra ciutat. Per a conéixer més detalls hem parlat amb dos dels seus protagonistes, Carles Gomis, coordinador, i Josu Miró, cantant de Joe Pask Per Belén Rivas./

es de la regidoria de CulD tura s'està apostant pels artistes locals, i més després de la situació de la pandèmia, que ha afectat especialment al món de la cultura. Per donar-los visibilitats, primer, als artistes plàstics, o il·lustradors, se'ls va donar l'oportunitat de visibilitzar el seu treball amb Industri.art. Vist la utilitat i l'èxit d'aquesta plataforma, es va pensar que els artistes del món de la música també haurien de tindre el seu espai. Carles Gomis, un dels coordinadors del projecte indica que la idea va sorgir en el moment en el qual s'estava duent a terme el cicle de concerts de música electrònica 'Corrents Alternes', que se celebra a l'IVAM CADA Alcoi: "Vam parlar que es podria aprofitar l'estudi, ja que tenia poca repercussió, i eixe espai podria servir perquè la gent d'Alcoi poguera gravar, i que fora un lloc comú per a tots". "En eixe moment ja teníem l'escenari, pe-

rò faltava donar-li visibilitat al nostre treball, una plataforma per a donar-li repercussió, perquè la gent que té sales a Alcoi, o espais per a fer concerts, pogueren tirar d'eixa gent local que fa música, o que en un futur, si algú vol crear un festival, que ja tinga una base de dades creades en la que poder veure tot el que es fa", continua Gomis. I així és com va nàixer Alcoi Glocal Culture Broadcast (AGCB). En la plataforma s'aniran pujant de forma periòdica els diferents vídeos de les gravacions que es fan a l'estudi de l'IVAM, i es compartiran a través de xarxes socials. A més, també es trobarà informació sobre cada cantant o banda, per a poder conéixer-lo més, i hi haurà contingut exclusiu com entrevistes. Actualment, un dels seus coordinadors ens comenta que ja són uns 35 grups i artistes els que estan participant, i els que estan gravant o pendent de gravació, i que

sempre pot unir-se tot aquell que tinga alguna cosa que oferir: "El projecte no està tancat, la gent pot unir-se i quanta més gent siguem millor". El regidor de Cultura, Raül Llopis, va argumentar que és necessari dur a terme aquest tipus d'iniciatives, ja que: "el sector no està en un bon moment per culpa de la pandèmia, i han sigut, i són moltes les actuacions que s'han hagut de suspendre o ajornar. Aquesta és una oportunitat per a generar contingut, que no sols beneficia als músics, també a la resta de persones que treballen en la indústria". Un dels artistes que ha participat en AGCB, i que a més, ha tingut la sort de ser el primer a llançar la seua gravació a l'estudi ha sigut Josu Miró, el cantant de Joe Pask, que ens ha confessat que l'experiència ha sigut molt "guai". "Ara no visc en Alcoi, però em va fer molta il·lusió. No m'esperava una proposta així,

perquè normalment quan un Ajuntament fa una proposta cultural fa concerts, i açò és una plataforma per a gravar a grups i artistes locals. La veritat és que va ser un gust". Segons ens explica Miró sobre els moments de gravació: "Primer vam fer proves, i després vam gravar les cinc cançons del vídeo. En algunes sí que va eixir en la primera toma, però alguna ho vam haver de repetir. És cert que hi havia molts grups convocats per a fer la gravació, això que tampoc tenim molt marge d'error, per què no podíem col·lapsar l'estudi dos hores. Així que això era els que ens donava eixa pressió del directe". El desig del cantant de Joe Pask és "que es faça gran", i afegeix que: "És un honor, encara que no m'agrada aquesta paraula, però ha sigut un honor poder ser el primer. Soc conscient que encara la plataforma ha de tindre un rodatge, així i tot, sé que

DETROIT LLIBRES Venta de toner, cartuchos, impresoras, informática, telefonía, reparaciones y... ¡Mucho más!

C/ Oliver, 5 · Alcoi Whatsapp: 693 46 10 20 Telèfon: 865 77 36 99 detroitllibres@gmail.com

“El projecte no està tancat, la gent pot unir-se i quanta més gent siguem millor” arribarà molt lluny, i el que m'agradaria és que tragueren a gent nova i nous talents. Ja he vist a alguns, i hi ha gent que no coneixia que m'agrada molt. És una plataforma perquè la gent puga veure talent que no veu. A més, l'espai en el qual es fa és molt xulo, molt útil, i s'ha d'aprofitar una ocasió així, perquè és una gran oportunitat que ens han donat amb diners públics". Gràcies a la seua experiència en Alcoi Glocal Culture Broadcast, Joe Pask ha editat un EP amb les cinc cançons que es van gravar a l'estudi de l'IVAM, i que a més també es podrà escoltar a Spotify. Aquest nou projecte de Joe Pask estarà disponible a partir de mitjans del mes de febrer.

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

20 anys del com

Art&Cultura

VINT ANYS DEL COM Deia Manuel de Pedrolo que “una cultura únicament és entrebancada, perseguida i anihilada amb la ﬁnalitat d’anorrear l’existència d’un poblecom a nació”. Efectivament, quanta raó que tenia l’escriptor d’Aranyó. I és que, malauradament, és això precisament el què li està passant a la cultura dels valencians. Per Vicent Luna i Sirera - Soci d’ACPV-COM Alcoià-Comtat./

om un poS ble que a nivell cultural (però també, polític, econòmic, lingüístic, etcètera) des de fa anys i panys que patim els efectes perversos d’un estat, i de molts dels nostres mateixos governants que estan al seu servei, que en lloc d’ajudar a enlairar-nos, ens retallen les ales i ens hi posen tota mena d’entrebancs. Tot i així i malgrat aquesta obsessió malaltissa que tenen envers la nostra llengua i cultura, no farà, com diu Jordi Cuixart, “que renunciem mai a ser feliços, a viure la vida amb plenitud, amb la joia del pensar i anhelar un futur millor i més just per tothom. I que hem decidit que la nostra principal i única arma serà la cultura, la cultura com a Arma

de Construcció Massiva. La cultura com a arma d’alliberament individual i col·lectiu, la cultura per poder acollir els qui tenen menys i més necessiten. La cultura per viure la vida com una aventura i no com una penitència” (Presó de Soto del Real, 19-04-2018). Si hi ha una etapa, no massa llunyana en el temps, que es caracteritze per aquests entrebancs, per la deixadesa i menyspreu del nostre propi Govern envers la nostra cultura, és sens dubte el període que va de juliol de 1995 a juny de 2015. El mateix Pedrolo ens recorda que “cultura no solament ho és l’art, o els llibres, sinó totes les formes de manifestació d’una comunitat [...] Cultura és la mateixa manera de viure que té un poble”. Doncs bé, en l’any que es va fundar el Centre Ovi-

electromecanicaitek@gmail.com

di Montllor (COM) la cultura “oficial” dels valencians estava segrestada, no tenia res a veure amb la “manera de viure que té -el nostre- poble”. La sibil·lina política cultural del Govern valencià d’aleshores, en mans del PP, començava a donar els seues malèvols fruits, esmolant, laminant, despersonalitzant i refent la identitat dels valencians i valencianes. Un estudi de llavors, que va presentar la Fundació de les Caixes d’Estalvi (Funcas), deia que “els ciutadans de la Rioja, Extremadura, Cantàbria i Astúries tenien més sentiment nacionalista, de pertànyer a la seua regió, que els valencians”. El mateix estudi apuntava, a més a més, que “els ciutadans del País Valencià se sentien menys valencians que feia deu anys”. Davant d’aquella preocu-

c/Dr. Sempere 25 · Alcoi 625 022 655

pant situació, associacions culturals i cíviques no controlades per l’administració, com ara la Federació d’Escola Valenciana (FEV), o la Societat Coral el Micalet ; moviments de renovació pedagògica con el Col·lectiu de Mestres de la Safor; sindicats com l’STE-PV, etcètera, hagueren de posar-se mans a l’obra per dur endavant activitats culturals i cíviques nítidament valencianes i arrelades al nostre poble. Un d’aquells col·lectiu d’associacions compromeses amb el país era, des de 1978, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), una entitat que com digué el seu president “va emprendre la tasca de bastir una xarxa de Casals Jaume I[...]a ciutats i pobles que oferien als seues habitants espais on poder tirar endavant tot tipus d’iniciatives de caire cívic

“Si mai aneu a Alcoi passeu-vos per Vistabella 8, on cada jorn al capvespre se senten els cants i els precs d’aquella digna fera ferotge” i cultural” (Eliseu Ciment, Revista “5 Anys del COM”, 2007). En aquell context polític i cultural, i com escrigué el pintor Antoni Miró en l’esmentada revista, “sense mitjans però amb voluntat, sense recursos però amb imaginació, un grup de persones es va proposar un dia construir un centre cultural que homenatjara l’Ovidi [...] Aquell somni a poc a poc va anar fent-se realitat”, tota “una veritable proesa cívica” en di-

20 anys del com

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Art&Cultura

ria la primera Coordinadora del COM Sandra Obiol. La veritat és que no va ser gens fàcil, doncs com ens recordava el professor Ricard Carbonell “a casa nostra corren els pitjors temps per a la lírica [...] avui en dia ningú s’allista fàcilment en cap causa heroica, en cap projecte voluntarista”. Però malgrat tot, ara sí, el 30 de novembre de 2002 l’amic Ximo Cardenal, en representació de la Junta Gestora, ens anunciava que el COM “obria les seues portes a la gent de les nostres comarques, a la gent del nostre país”. I ves per on aviat vam celebrar el 5é Aniversari, cinc anys de treball i esforç, ignorats pel Govern valencià i també pel municipal, però tot i així vam seguir endavant. La revista esmentada recollí les activitats que vàrem organitzar fins llavors: exposicions, presentacions de llibres, conferències, degustacions del vins del país, actuacions musicals, sopars de germanor, taules rodones, tallers infantils, excursions, projeccions, activitats lúdiques... Enguany, a finals de 2022, el COM farà dues dècades, tot just 20 anys ininterromputs ofe-

rint aquesta casa a associacions i entitats de tot tipus, i organitzant i donant aixopluc a un gran ventall d’activitats. En aquella revista ho vaig dir i ara vull tornar-ho a recordar: “Som conscients de les nostres limitacions, però al llarg dels anys hem entés el què ens volgué dir Joan Fuster: tot allò que no ho fem nosaltres (els valencians), ho faran els altres en contra nostra”. Efectivament, tot allò que no fem nosaltres no ho farà ningú, ni fins i tot moltes vegades les nostres pròpies institucions. Des del COM, malgrat les nostres limitacions que en són moltes, hem hagut d’anar omplint buits culturals oblidats o menyspreats pels nostres governats. Al llarg d’aquests anys el COM ha estat un referent, un oasi per a escriptors, poetes, músics, pintors, cantautors... que han pogut donar a conèixer la seua obra. I sí, tenim mancances: econòmiques, organitzatives, d’infraestructura....que limiten la nostra acció. Tot i així estem satisfets de tot el què hem fet, segurament ho hauríem pogut fer millor i per això, de tant en tant, cal fer autocrítica: hem d’intentar que la nostra

acció cultural siga veritablement comarcal; cal cohesionar i aprofitar més les potencialitats dels nostres socis; col·laborar més amb la resta d’entitats culturals comarcals que persegueixen objectius semblants als nostres; oferir un ventall ample d’activitats, atenent a les necessitats dels nostres socis i simpatitzants, perquè en vint anys el nostre país ha canviat i les necessitats culturals de la gent també. En definitiva, cal continuar fent país i un dels nostre referent, per això el nostre centre porta el seu nom, és Ovidi Montllor: “l’artista, el cantant, el pallasso...” que dedicà tota la seua vida a treballar per la nostra cultura. Això mateix és el què intentem fer des del COM, perquè el nostre deure com a valencians és defensarla. I no volem que siga un fòssil, tancada en una vitrina, la volem enlairada, com els gallardets en una Festa Major. La cultura és el pal de paller de tot poble i per això alguns, ja ho hem dit, la persegueixen per anorrear-la i fer-nos desaparèixer. No tenim més remei que seguir treballant, i tossudament anar bastint xarxes de complici-

Avinguda d'Elx, 29 · ALCOI · www.enilec.com T. 96 533 59 33 · M. 659 557 188 · info@enilec.com

tat. I al COM ho fem fomentant la cultura, doncs com diria Montserrat Roig “és l’opció política més revolucionària a llarg termini”. No hi ha cap dubte que vint anys després, i en el cinquè aniversari ja ho digué el Coordinador d’ACPV Antoni Gisbert, “el COM està consolidat, té un prestigi indubtable i, sobretot, té un potencial de futur encara molt més gran”. Així doncs celebrem aquest aniversari, fem memòria del què hem fet i deixem-ne constància escrita, per aprendre de les errades i projectar-nos cap al futur. El nostre agraïment a totes i tots els que ens heu ajudat i una menció molt especial per a Carmina Vayà, Coordinadora del COM durant un bon grapat d’anys, sempre al peu del canó, treballant de valent. Ens agradaria que continuàreu donant suport a les nostres activitats, suggerint, participant i col·laborant perquè el COM esdevinga el centre cultural comarcal que tots volem. Com diria l’escriptor Jordi Botella “la casa d’Ovidi no és massa gran però hi cap tothom”. Així doncs, enhorabona a

tota la gent del COM per aquestes dues dècades mantenint i alimentant la flama de la nostra cultura, per molts i molts anys més. Vint anys després ací continuem, amb les mateixes il·lusions que el primer dia i amb les portes obertes a tothom. Així doncs no dubteu i: “Si mai aneu a Alcoi/ passeuvos per Vistabella 8,/ on cada jorn al capvespre/ se senten els cants i els precs/ d’aquella digna fera ferotge.// Fou perseguida pels guàrdies,/ per aquell alcalde/ que tant li treia la son/ i volia deixar-la sense dents,/ muda, sense poder parlar./ Tot i així aquella bestiola/ insistí que ningú passés pena,/ que no es menjaria a ningú,/ només necessitava més espai/ i eixir d’aquell lloc marcat./ Avui la gàbia torna a ser petita/ i altres guàrdies la volen atrapar./ La fera ferotge no es rendeix,/ els seues precs ressonen arreu/ traient-li la son a molts alcaldes.// Si mai aneu a Alcoi/ passeu-vos per Vistabella 8,/ on cada jorn al capvespre/ se senten els cants i els precs/ d’aquella digna fera ferotge”. (Vicent Luna, Vistabella 8).

Instal·lacions Elèctriques Instal·lacions Domòtiques Instal·lacions Fotovoltaiques Calefaccions Elèctriques Eficiència Energètica Línies de Baixa Tensió Línies d’Alta Tensió Manteniments Industrials Centres de Transformació Enllumenats Públics

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

càtedra antoni miró

Art&Cultura

Jocs de terra i foc al Centre Cultural d’Alcoi./

Els Cicles d'Art compten amb cinc exposicions per als següents mesos

'L'Insòlit', 'Jocs de Terra i Foc', 'Recent pintat', 'Antològica' i 'Acrílics i collages' són els títols d'aquestes mostres organitzades per la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani de la UA i per l'Ajuntament d'Alcoi BR | Alcoi./ 'L'Insòlit', 'Jocs de Terra i Foc', 'Recent pintat', 'Antològica' i 'Acrílics i collages' són els títols d'aquestes mostres organitzades per la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani de la Universitat d'Alacant, i per l'Ajuntament d'Alcoi Els amants de l'art tenen al davant uns mesos carregats d'exposicions molt diferents, que estaran ubicades en diferents espais de la ciutat d'Alcoi. Es tracta de les nou cinc exposicions que ha organitzat la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani de la Universitat d'Alacant, i l'Ajuntament d'Alcoi. Tres d'aquestes mostres estan dedicades a l'obra del Fill Predilecte i Medalla d'Or d'Alcoi, Antoni Miró. Concretament, la primera d'elles és 'Recent Pintat', una exposició sobre l'obra de Miró. La seua inauguració va ser el dia 2 de desembre de 2021, i es podrà visitar fins al dia 3 d'abril

“Homenatge a Ibirico” poemes visuals de 14 autors al COM./

de 2022 a la Llotja de Sant Jordi. Una altra de les exposicions de l'artista alcoià és 'Antològica'. Aquesta es va inaugurar el dia 17 de desembre a l'IVAM CADA, i es podrà gaudir d'ella fins al dia 30 de juny de 2022. Recentment, s'han inaugurat altres dos mostres: 'L'Insòlit' i 'Jocs de Terra i Foc'. La primera d'aquestes exposicions va obrir les portes al públic el dia 1 de febrer. 'L'Insòlit. Home-

natge a Ibirico', compta amb els poemes visuals de 14 autors que són: Alfons Aguado, Bartomeu Ferrando, Carles Cano, Cèsar Reglero, Ferran Costa, Francesc Gonzàlez, Ibirico, Isabel Jover, Josep Sou, Llúcia Peiró, Manel Costa, Núria Lloret, Paco Pérez Belda, i Vicent Gascón. Aquesta exposició es podrà visitar fins al 31 de març al Centre Cultural Ovidi Montllor. Pel que fa a 'Jocs de Terra

i Foc', és una mostra en la qual es podrà veure una col·lecció de ceràmiques realitzades en Manises. El 2 de febrer va ser la seua inauguració, i finalitzarà el dia 31 de març a la Casa de Cultura. Finalment, l'última de les exposicions, que també està dedicada a Antoni Miró estarà ubicada a l'IES Pare Vitòria, que ha organitzat aquesta mostra amb motiu de la 39 edició de la Setmana Cultural. 'Acrílics i Collages' s'inaugurarà el primer dia d'aquesta setmana tan especial per a l'institut alcoià, el dia 7 de febrer, i estarà instal·lada al Pare Vitòria fins al dia 1 d'abril. En l'organització de totes aquestes exposicions a més de la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani de la Universitat d'Alacant, i de l'Ajuntament d'Alcoi, també participen altres entitats com la Unesco i Acció Cultural del País Valencià.

‘Acrílics i Collages’ al Pare Vitòria d’Alcoi

Aquesta exposició amb obres de l'artista alcoià arriba al centre amb motiu de la 39 edició de la Setmana Cultural de l’institut BR | Alcoi./ Any rere any, l'IES Pare Vitòria prepara la seua Setmana Cultural. Enguany, en aquesta 39 edició a més de moltíssimes activitats, tindran la sort de poder gaudir als seus corredors de l'exposició 'Acrílics i Collages' de l'artista Antoni Miró. L'acte d'inauguració d'aquesta mostra tindrà lloc el dia 7 de febrer, i es podrà visitar al centre fins al dia 1 d'abril. Segons ha comentat el director del Pare Vitòria, Toni González Picornell, la mostra és "una anàlisi de conflictes, com d'espais i moments inhòspits. Quan observes la mateixa t'endinsaràs com una papallona que corre molt de pressa pels espais de la nostra terra observant, cada moment del dia i analitzant que és el que ens contempla, millor dit, el que hem de contemplar i no contemplem". Per la seua part, Jordi Botella, indica que: "Tant fa que siga el mur d'una cova o el llenç on es combinen l'acrílic i el collage si hi ha el mateix esforç per explicar la realitat". Josep Sou, que participarà també en aquesta Setmana Cultural, també ha parlat sobre l'exposició: "En aquest conjunt d'obres que exhibeix l'IES Pare Vitòria d'Alcoi, executa un gir fantàstic, tot ajustant al seu treball, i la seua particular manera compositiva habitual, a coordenades lúdiques i d'intencionalitat precisa".

Visites guiades per a conéixer l'obra d'Antoni Miró

L'activitat serà gratuïta i es podrà fer els dissabtes a les 11h des del vestíbul de l'IVAM CADA Alcoi BR | Alcoi./ La visita a l'exposició Antològica d'Antoni Miró recorre les diferents etapes viscudes pel pintor a través de la seua producció artística. Una llarga trajectòria internacional, compromesa amb la veritat, que denuncia i critica les injustícies polítiques i socials, i el futur de la humanitat. Durant la visita, la historiadora de l'art Maria Gui-

llem, ens explicarà, des de les primeres obres avantguardistes dels anys 60, fins a l'actualitat a través de les diferents sèries, començant per 'L'Òpera Prima' i seguint per 'Amèrica Negra', 'El Dòlar', 'Pinteu Pintura', 'Vivace', 'Sense Títol', 'Nus i nues', 'Mon Ferit' fins a arribar a les escultures gregues exposades al jardí del museu. Una recopilació de tre-

balls de l'artista que veurem marcada pels seus diferents viatges a l'estranger, les seues llargues estades a Anglaterra, l'etapa a la seua casa-estudi d'Altea, fins a assentar-se en l'actual estudi el Mas Sopalmo, prop del seu volgut Alcoi, així com de la influència de les seues amistats, grans personalitats com Ovidi Montllor, Isabel Clara Simó, Salva-

dor Espriu i Joan Fuster entre altres. A més a més, es podrà continuar la visita a l'espai municipal de la Llotja de Sant Jordi amb la mostra 'Recent pintat', on el pintor alcoià ens presenta algunes de les seues darreres obres. Una oportunitat per a veure, gaudir i entendre l'obra d'Antoni Miró, gràcies a aquestes visites que

tindran lloc els dissabtes a les 11h en el vestíbul de l'IVAM CADA Alcoi. La duració aproximada d'aquesta visita és de 45 minuts aproximadament. En el cas de voler sol·licitar visites per a grups educatius, associacions, o altres, s'ha de contactar amb visitesguiadesantonimiro@gmail.com o per WhatsApp o telefonant al número 679 46 51 68.

l’insòlit

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Art&Cultura

L’INSÒLIT. Homenatge a Ibirico per Vicent Luna i Sirera./

Unes pinces d’estendre la roba, de fusta, de plàstic i de diferents formes i colors (Alfonso Aguado, Diversitat); unes lletres de l’alfabet amuntegades, lliscant unes per sobre de les altres (Bartomeu Ferrando, Colisión); un tros de cable de la llum amb un endoll mascle, afegit a una carta del rei d’oros (Carles Cano, Carta de recomanació); una pinça de cabell que insinua la Torre Eiffel (Ferran Costa, París); una botzina de bicicleta amb un ou ajustat a la campana (Francesc Gonzàlez, Toca ous); una ovella blanca blanca com la llet, amb el rètol La oveja negra (Ibirico, La oveja negra); una navalla d’afaitar marcant les nou, en un sol al capvespre (Josep Sou, Eren...les nou en punt de la nit); un tros de filat rovellat, i amb trossos de peça de roba enganxats i tacats de sang (Vicent Gascó, Passaport per a un il·legal); una poma mossegada amb el perfil de Joan Brossa (Paco Pérez, Homenatge a Joan Brossa); dos raspalls de dents, un negre i l’altre blanc, com donant-se l’esquena (Núria Lloret, Desconectados); un plat blanc, amb una creu al bell mig,

Fes la teua subscripció a les nostres oﬁcines i emportat un fantàstic llibre d’Antoni Miró de regal

i feta de xorissets (Manel Costa, L’embotit sagrat)...i la cara somrient d’Ibirico, que ens observa amb la seua intensa mirada (Antoni Miró, A Ibirico). Aquestes, i moltes més, són algunes de les poesies visuals que podeu veure a la sala d’exposicions del Centre Ovidi Montllor (COM). I és que, amb la presència d’alguns del autors, acaba d’inaugurar-se L’INSÒLIT. Homenatge a Ibirico. Una mostra per recordar el poeta visual nascut al Marroc, i que malauradament ens deixà fa uns mesos. Un total de quinze artistes han volgut sumar-se a aquest homenatge. I sí, han escollit com a títol L’INSÒLIT, perquè com ens diuen C. Reglero i J. Sou al catàleg de l’exposició, és “justament un apel·latiu que il·lustra fidelment un creatiu que mai no ens deixava de sorprendre com a persona i com artista experimental”. I és que la poesia visual, en el llindar de la fotografia, el disseny, la pintura, la música, l’escriptura, el cartellisme, el simbolisme i fins i tot en l’acció poètica, no té fronteres i el seu objectiu, entre altres, és fer-nos pensar, impactar-nos, descol·locar-nos, generar-nos dubtes i

preguntes, sacsejar-nos la consciència, crear-nos contradiccions, anar més enllà de l’aparent realitat, passar per sobre d’allò que sens presenta lògic... La vasta i variada obra d’Ibirico, que es capbussa en l’art sonor, la poesia discursiva i experimental, el disseny, la il·lustra-

ció de llibres, així com etiquetes de vins, performances... és sens dubte insòlita, perquè és particular, com ho és en general la poesia visual. Ell mateix ens ho recorda en aquestes paraules: “cuando la racionalización no se da en la imagen de una obra mía (algo que ocurre a

menudo), ésta, automáticament queda relegaga a un “sin sentido” y por lo tanto no es aceptada por la razón que de inmediato la califica de “paradójica”...Y me pregunto: ¿Por qué tota obra ha de tener una explicación lògica? Así soy yo, la recreación de lo absurdo”. No dubteu en anar, i ho podeu fer fins el 31 de març, a veure aquesta exposició, aquesta aparent “recreación de lo absurdo” on, entre altres coses, podreu comprovar que, efectivament, en la poesia visual no regna la llei de la lògica. En la poesia visual les ovelles poden belar bales (Ibirico, La oveja bala); hi ha qui té un Plorandol per a solucions memorístiques i de consol immediat (Llúcia Peiró, Plorandol); fins i tot hi ha qui enraona amb el nostre satèl·lit (Isabel Jover, Conversa amb la lluna). Mentre alguns sabem, (i somniem!) que com diu el cantautor Jordi Gil “sota l’asfalt està la platja, sirena de la llibertat,” a altres en canvi el quitrà, com els arbres del bosc, no els deixa veure què hi ha més enllà (Josep Sou, Sota l’asfalt hi ha res). Tot i així, alguns no tenim cap dubte que “arribarà el matí/que el plor serà d'alegria” perquè sabem que tenim la veritat, “perquè viure així és mentida” (Ovidi Montllor, Als companys). Mentre esperem aquest dia, i “aunque caigan chuzos de punta”, resistirem! (César Reglero, Resistirem).

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

brams

Art&Cultura

BRAMS inaugurarà el Barnasants L’espectacle vol ser un homenatge als BRAMS i un reconeixement a les tres generacions de músics i artistes de la cançó d’arreu dels Països Catalans

L’espectacle, titulat “Baula rere baula”, vol homenatjar la banda berguedana en el 30è aniversari del seu primer disc, com a peça clau generacional entre la Nova Cançó i els grups reivindicatius emergits les darreres dècades. · La producció recorrerà ﬁns a 10 llocs dels Països Catalans dins el Barnasants · Durant els recitals, els BRAMS s’acompanyaran a l’escenari d’artistes de cada lloc, en representació dels pares, germans i ﬁlls musicals de la banda. www.barnasants.com

l Projecte de cultura en xarxa Barnasants ja prepara la 27a edició amb una producció pròpia molt especial que donarà el tret de sortida al certamen de cançó d’autor per excel·lència dels Països Catalans. La mítica formació de rock i ska berguedana, BRAMS, liderada per Francesc Ribera “Titot” i David Rosell, i amb més de 13 discos a l’esquena, preparen un espectacle per encàrrec del BARNASANTS, pensat per a auditoris i teatres, coincidint amb el 30è aniversari del primer disc del grup. L’espectacle vol ser un homenatge als BRAMS i un reconeixement a les tres generacions de músics i artistes de la cançó d’arreu dels Països Catalans. L’any 1992 Brams publicava el seu primer disc, Amb el rock a la faixa. En aquells temps, en què les institucions jugaven a ser olímpiques i bandejaven la Nova Cançó per ser massa incòmoda, va aparèixer una banda disposada a prendre el relleu de la protesta cantada per fer ballar, pensar i lluitar el jovent dels Països Catalans. Han passat 30 anys, centenars de concerts i més de 13 discos, però l’esperit combatiu que els va fer néixer es manté intacte. Ara, per celebrar aquest aniversari, el grup liderat per Francesc Ribera “Titot” i el músic i productor David Rosell, torna amb un recital molt especial pensat per a teatres i auditoris, amb què proposen un recorregut per les tres dècades de música, història i compromís col·lectius, acompanyats de convidats molt especials que representaran les tres generacions de la cançó d’aquest país: els pares de la Nova Cançó, els germans que van emergir també en aquell moment, i els fills que avui tenim en el nostre panorama musical.

Una banda de rock i ska inaugurant un festival de cançó d’autor? Sens dubte, l’espectacle vol ser un homenatge i reconeixement a una banda sense la qual no s’entendria l’emergència dels grups de música juvenils i reivindicatius que han anat emergint en el panorama musical de les darreres dècades dels Països Catalans, i fins a l’actualitat. Alhora, amb aquest espectacle, BRAMS també es manifesten deutors de tota la generació precedent, la generació de la Nova Cançó, hereus d’aquell esperit de revolta permanent que impregnava els recitals de les grans figures del gènere. Més enllà del reconeixement generacional, amb aquesta producció pròpia tan especial el BARNASANTS també pretén trencar les costures dels tòpics establerts al voltant de la cançó d’autor. El projecte de cultura en xarxa, encapçalat pel director i activista cultural Pere Camps, sempre ha reivindicat la cançó d’autor com un gènere propi i independent, no pas com un estil: un gènere híbrid -amb elements poètics, musicals i interpretatius, però amb característiques pròpies. La cançó d’autor es pot interpretar en clau de jazz, de música tradicional, de rap, de música electrònica, en format acústic, elèctric, i, per què no, en clau de rock o de ska. El que determina el gènere de la cançó d’autor, per tant, no és pas l’estil musical sinó l’equilibri perfecte entre text i música, que persegueixen el mateix propòsit creatiu. Com diria el cantautor i especialista Miquel Pujadó, «una gran música o un gran text no fan una gran cançó. Cal l’equilibri entre les parts i la sensació que aquestes parts es necessiten mútuament». En aquest sentit, els BRAMS

són un exemple perfecte de com es pot fer cançó d’autor amb un estil musical que trenca els estereotips del gènere. Les cançons de BRAMS interpel·len directament l’espectador, a través de textos punyents, incòmodes i reflexius, acompanyats d’una música tan combativa com les paraules. Això és exactament el que defineix l’ànima del BARNASANTS. Gira pels Països Catalans i convidats especials de cada lloc Tenint en compte el caràcter tan especial de l’espectacle, el BARNASANTS ha volgut que Baula rere baula recorri el conjunt dels Països Catalans, en el marc del festival, que, un any més, tindrà programació confederal (al País Valencià, Illes Balears, l’Alguer i Catalunya del Nord, a més del Principat). Així, en total, seran 10 concerts -l’estrena a L’Hospitalet i 9 concerts més- repartits per llocs com Formentera el 5 de febrer –que enguany torna a ser seu del Barnasants, gràcies al suport del Consell Insular de l’illa i la col·laboració de l’Obra Cultural Balear de Formentera–, Bellreguard (País Valencià) el 26 de febrer, Amposta, Balaguer, Girona el 2 d’abril (al Teatre Municipal, dins el Festival Strenes), Manacor (Mallorca) el 9 d’abril, l’Alguer el 24 d’abril amb la col·laboració de la Plataforma per la Llengua, la ciutat de València, i finalment la Catalunya del Nord, amb la col·laboració del Casal de Perpinyà. A cada concert, els BRAMS aniran acompanyats de convidats del lloc on es faci el concert, que representaran les tres generacions de la cançó d’arreu del país. D’aquest manera, es vol fer l’homenatge extensiu a les tres generacions i a tots els cantautors d’arreu dels territoris de

llengua i cultura catalanes. BRAMS, 30 anys de discos i centenars de concerts a l’esquena D’ençà del 1992, Brams ha publicat 13 discos complets. El primer va ser Amb el rock a la faixa (1992), seguit de Ni un pas enrere (1993), La diplomàcia de la rebel·lia (1994), Cal seguir lluitant (1995), Al Liceu (directe) (1997), Nena de Nicaragua (1998), Tot és possible (1999), Aldea Global Thematic Park (2001), Energia (2003), Sempremés (2005), Oferta de diàleg (2011), Anem tancant les portes a la por (2014) i Demà (2017). La banda sempre ha mantingut un compromís intacte tant amb les lluites socials i nacionals, com amb la solidaritat internacionalista. En aquest sentit, més enllà del reguitzell infinit de concerts que el grup ha dut a terme arreu dels Països Catalans al llarg d’aquests 30 anys, BRAMS també ha sabut presentar el seu projecte i establir ponts amb d’altres cultures, com Euskadi (com ho prova la col·laboració amb Negu Gorriak La diplomàcia de la rebel·lia), Occitània, Itàlia, o Amèrica llatina. De fet, a la fi del 1997, el grup va fer una gira per Nicaragua (donant suport al FSLN en les eleccions municipals), El Salvador i Veneçuela. És d’aquesta gira que en sortí el seu sisè disc, Nena de Nicaragua. Però, potser, la manera més fàcil i ràpida d’entendre la influència cabdal dels berguedans en el panorama musical dels Països Catalans, és llegir l’entrada que l’Enciclopèdia catalana dedica al grup: Grup de rock radical Liderats pel cantant Francesc Ribera i Toneu, Titot, els Brams nasqueren al Berguedà al juny del 1990. La formació original la

integraven Titot, Toni Romero, August Gendrau, Francesc Xavier Martínez, Josep Maria Gómez, Jordi Castilla i Sílvia Cardona. Després d’uns inicis en el circuit comarcal i de festes majors, debutaren amb Amb el rock a la faixa (1992), disc que manifestava la inequívoca vocació independentista del grup. Convertits en la punta de llança del rock independentista català, els Brams elaboraren una discografia compromesa en què mai no perderen el to reivindicatiu independentista. El seu segon disc fou Ni un pas enrere (1993), al qual seguiren La diplomàcia de la rebel·lia/Bihurkeriaren Diplomazia (en col·laboració amb Negu Gorriak, 1994), Cal seguir lluitant (1995) i Brams al Liceu (1997). Un viatge del grup a l’Amèrica Central al final del 1997 amplià el seu ventall estilístic i incorporaren explícitament l’ska. L’enriquiment quedà palès amb un dels seus millors discs, Nena de Nicaragua (1998). El pas dels anys revertí en textos en què el compromís social i polític adoptà un to més reflexiu i en un concepte musical que s’allunyava del rock radical i integrava influències de diferents estils, anticipant l’explosió de la música mestissa del principi del s XXI. L’evolució culminà a Tot és possible (1999) i Aldea Global. Thematic Park (2001), en què articularen un discurs antiglobalitzador. L’any 2003 s’edità Energia, últim treball del grup, que decidí dissoldre’s el 2005 en un concert multitudinari a Berga, el 7 de maig, que quedà enregistrat al disc Sempremés. Tot i això, al desembre del 2009 el grup tornà als escenaris a Palma, on inicià una ronda commemorativa del seu vintè aniversari, i el maig de 2010 Titot anuncià la represa del grup.

brams

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

exposicions alcoi

Art&Cultura

Anna Jordà Picó presenta ‘Filant Intangibles’ L'exposició es podrà visitar fins al 28 de febrer a La Fundación Mutua Levante BR | Alcoi./ La Fundación Mutua Levante acull l’exposició ‘Filant Intangibles’ de l’artista Anna Jordà Picó. La mostra és un projecte personal de l’autora en el qual ha volgut “filar” emocions a través de la vida i del brodat sobre paper, amb la intenció de preservar el patrimoni immaterial, aportar bellesa, consciència i llum. Aquesta exposició es podrà visitar fins al 28 de febrer.

Exposició d’escultures‘Gritos’ de Leandro Terol Girbés Aquest projecte expositiu d'escultura es podrà visitar fins al 25 de febrer BR | Alcoi./ La Fundación Mutua Levante va inaugurar el dijous 20 de gener l’exposició d’escultures ‘Gritos’ de l’artista Leandro Terol Girbés. Tots els elements que s’utilitzen per a aquesta obres són materials reciclats, com fusta de diferents llocs, desfets d’obres públiques, llambordins, o rajols entre molts altres. Segons ha indicat Terol: “Intente reviure els cors de materials oblidats per a donar-los importància i tornar-los a la vida. Reciclar, reutilitzar, reconceptualitzar, són conceptes conductors, d’aquesta forma de concebre el meu amor per l’escultura”. Aquesta exposició es podrà visitar fins al dia 25 de febrer a la Plaça d’Espanya, 16 d’Alcoi.

‘Al voltant dels Borja’amb la visió personal d’Orfeo Soler La nova exposició de l’artista alcoià es podrà visitar fins al 25 d’abril BR | Alcoi./ La seu de la Fundación Mutua Levante d’Alcoi acull una nova exposició a la seua sala. En aquesta vegada es tracta de ‘Al voltant dels Borja. Una visió personal i contemporània’, de l’artista alcoià Orfeo Soler, i comissariada per Jordi Linares. Aquesta mostra, com asseguren des de

la Fundación: “escapa de qualsevol etiqueta preconcebuda: a vegades és acadèmica, clàssica, renaixentista, expressionista, d’avantguarda, bosquiana, conceptual i inclús religiosa. És tot”. L’obra sobre els Borja, segons la mirada d’Orfeo Soler, es podrà visitar fins al dia 29 d’abril.

els nostres artistes

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Art&Cultura

Carmen Sánchez: Dret de valor,progrés i amor · Els nostres artistes al País Valencià XV ·

Original de Sant Sebastià encara que resident a València, ens trobem davant d'una dona valenta que s'enfronta contra el dur repte de la ceràmica. Així doncs, Carmen Sánchez, a través del seu estil tant intuïtiu com racional, ens mostra una vegada més la bellesa de les seves meravelloses peces fetes a base d'una harmonia i afecció gairebé perfectes. Yolanda Murcia Oltra / Fotograﬁes: Mateo Gamon./

omençant per les seves arrels, parlem d'una infància fraternal, una infància plena d'amor i admiració pels seus, amb una família de vuit germans, però sobretot especialment per la figura paterna, de pare saragossà, que l'artista demostra en gran part de les seves obres detallant-nos que moltes de les peces que compon al llarg de la seva vida, estaran dedicades al seu pare, un home treballador de la indústria, un ofici complicat però sobretot compromés. L'artista ens mostra obres en què exposa com a figura principal el símbol de la màquina i construint aquests elements a base del torn i ferros, simbolitza el treball dur i complicat que a l'hora s'identifica amb el treball del pare. A més, Carmen presenta molta història recorreguda al llarg de tots els seus anys. Es tracta d'una dona valenta que als seus vint-i-cinc anys, acabada de casar amb

Carlos, un gran col·leccionista plè d'originalitat, va arribar a les terres valencianes emprenent una nova aventura i matriculantse a l'escola d'arts i oficis de València, volent aprendre les arts de la ceràmica, ja que l'artista, quan tenia 14 anys, va començar a adquirir gran interés, ja que quan anava a l'institut passava per un passeig anomenat "el passeig dels furs", unes cases de pedra modernistes que a les plantes baixes arran de terra contenien unes finestres petites per les quals l'artista veia que hi havia persones construint les seves peces a partir d'un material anomenat "maó adobon" una peça porosa que no pesa i que s'aconsegueix a base de bastidors i rasar la peça, un maó. Aquest és el primer contacte visual amb la ceràmica. L'artista també ens explica que quan veia els terrissers a la televisió es quedava sorpresa amb la seva gran feina.

Carmen va aprendre els coneixements de la ceràmica a partir dels seus primers ensenyaments a l'escola d'arts i oficis de València, que era a prop d'on vivia. Va començar amb filosofia, volent estudiar història de l'art i va acabar trobant una de les grans figures de la ceràmica; Enric Mestre. Triant l'atzar per ella, va trobar-hi la transmissió de grans coneixements per part de Mestre que l'ajudaren a adquirir tota la personalitat que posseeixen les seves obres. En quant a la seva tècnica, trobem una combinació grata d'artesania i enigmatisme en les seves peces delicades alhora que sòlides. Utilitza una de les tècniques més antigues anomenada "en torn", on ella mateixa modela i aixeca la peça donant-los espectaculars formes però sobretot, donant-los la vida artística que es mereixen. Per a ella, l'art és transformació, una revolució que ho canvia tot amb coses

“Triant l'atzar per ella, va trobar-hi la transmissió de grans coneixements per part de Mestre que l'ajudaren a adquirir tota la personalitat que posseeixen les seves obres” senzilles que tenen detalls especials. Per a ella, l'art és fer preguntes, cosa que comporta un cert esperit crític per poder avançar. Com a conseqüència segons Carmen- de vegades t'enfronta a una societat des de la qual el poder i alguns mitjans de comunicació pretenen apagar-se. A més de totes les seves magnífiques obres, a l'artista no li ha faltat mai públic que admire les seves originals obres. És més, per la seva gran creativitat i talent ha adquirit premis com el Premi Vicente Díez (Manises 1985), el Primer premi XII Cer-

tamen Nacional (Talavera de la Reina 1985) i el Premi Rei En Jaume (L’Alcora 1992). No obstant això, durant molts anys de sa vida, va estar amb un grup anomenat Grup Palau, un grup d'artistes on cadascun presentava els seus propis mèrits i on va conèixer una bella dona anomenada Trini, organitzadora d'exposicions i de bellesa sorprenent, la qual ha format part de la seva etapa com a formació professional artística degut a la seva familiaritat i amabilitat amb tots els artistes del grup. Les seves obres estan fetes a partir de sensatesa que combina amb misticitat que dona com a resultat un excel·lent grau d'intel·ligència a l'hora d'ajuntar art amb lògica i puresa. A més, amb ella s'aprén de la humilitat i de l'estima. Sense cap dubte conéixer a Carmen Sánchez m'ha inspirat per dir que es mereix ser el que és; Dret de valor, progrés i sobretot amor.

recent pintat

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Art&Cultura

ecent pintat és el títol de la mostra d’Antoni Miró que s’exhibeix a la Llotja Sant Jordi d’Alcoi entre el 2 de desembre de 2021 i el 3 d’abril de 2022. En ella, l’espectador pot assaborir un tast dels llenços més representatius que componen les sèries pictòriques que ha elaborat l’artista en aquests darrers anys, com són Nus i nues, Suite Havana, Costeres i ponts, Mani-festa i Personatges. Sèries de contingut argumental molt diferent que posen de manifest les múltiples i peculiars facetes creatives del pintor. Allò primer que valora i agraeix el visitant és tindre al seu abast, en un únic espai expositiu, una selecció, un referent de l’enorme tasca que l’artista ha realitzat al llarg d’aquests darrers anys. Cal recordar que totes les sèries pictòriques enllestides per Antoni Miró són treball, treball constant, producció, però producció premeditada i intencionada que li aprofita per a subratllar les formes i l’expressió plàstica, a través dels colors, allò que vol denunciar o valorar, és a dir, allò que desitja comunicar a

l’espectador, al receptor, fentlo partícip de la seua percepció i del seu criteri i sentir. La més nodrida representació de les obres pictòriques ara exposades pertany a les sèries Nus i nues i Suite Havana. Dues sèries dedicades exclusivament a l’expressió plàstica del cos humà: un munt, un gavell d’imatges fetes art, que deixen al descobert el propòsit creatiu de l’autor a través de la seua peculiar mirada. En Nus i nues o nues i nus, tant hi fa, ens mostra l’anatomia humana interpretada per la mirada -gens onírica, o sí- i pel pinzell d’Antoni Miró. De lluny li ve a l’artista la tirada o l’afició de traçar esbossos del cos femení! De fet, és una constant en la seua obra, que de temps en temps recrea i experimenta des de percepcions, perspectives i materials força diferents (paper, oli/paper, cera/paper, acer cortén, acrílic sobre taula, metall o sobre llenç, etc.). Una minsa mostra d’açò dit serien les obres Nua-2, 1964; Esbós de nua, 1964; Mare nua, 1966; Nua asseguda, 1967; Nua de gairó amb blau, 1992; Dolor d’amor, 1999; Cavil·lació,

Recent pintat per Àngel Beneito./ 2000; Somni, 2007 o Posidó, 2007. Però, també cal esmentar les escultures eròtiques que, tallades en acer cortén, s’inspiren en la ceràmica grega, o la sèrie El vol del gat, 2013 on l’artista atrapa i dibuixa el moviment del cos nu de la coreògrafa i ballarina Sol Picó i plasma l’instant sobre fons rojos, negres i blaus. Doncs bé, aquesta primera selecció d’obres mostren a l’espectador el cos humà, majoritàriament el de la dona, no com un exercici de geometria grega o renaixentista basat en l’harmonia i en la proporció, sinó des de la percepció anatòmica més seductora, eròtica i sensual. De fet, hi ha una intenció, una premeditació de modelar el cos mostrant-nos aspectes íntims extremadament visuals, seductors i estètics, a la vegada que atrevits, impúdics i hedonistes. En Costeres i ponts, Miró canvia de terç i ens mostra

imatges i perspectives urbanes de la seua ciutat, Alcoi. Paisatges, ponts i edificis són representats des de criteris, òptiques i angles força diferents dels habituals enfocaments i de les clàssiques visions costumistes. Ara, els llenços obliguen l’espectador a situar-se en posició de percebre paisatges i estructures arquitectòniques totalment inèdites i allunyades de la usual apreciació. Ara, la mirada es fa singular, peculiar per a la vista del transeünt, en contemplar la sòlida esveltesa dels arcs i dels pilars, els entramats metàl·lics dels ponts o la particular percepció de fàbriques i edificis emmarcats sota perspectives diferents sobre el blau del cel. Les obres de la sèrie Manifesta, que ara s’exhibeixen a la Llotja, mostren l’actitud social i cultural més profunda del pintor. En elles, Antoni Miró pren posicions. Ací no cap imaginació ni fantasia. El pintor repro-

dueix la resposta, la protesta i la insatisfacció del poble o de les minories sense discriminar latituds: a València, Osca, Lisboa, Roma, Brasil, Barcelona, Palestina, Madrid, Nicòsia, Sidney o Kabul. Imatges de denúncia i reivindicació que ens presenta per a sacsejar les nostres posicions i consciències o per a compartir-les. Hi prenen protagonisme els col·lectius socials més dispars manifestantse festivament o, per contra, enfurits a l’hora de reivindicar els seus postulats o els seus drets menyscabats. La darrera sèrie que tanca l’exposició és un recull, una petita i escollida selecció d’alguns dels retrats que conformen la sèrie Personatges. Antologia de retrats amb sentit identitari, referents culturals del nostre país elaborats tots ells en primer pla, amb volums i textures semblants, amb l’objectiu, tal vegada, d’agrupar-los, de donar-los cohesió, sentit de grup. Retrats d’intel·lectuals, poetes, escriptors, cantants... reelaborats per la mirada del pintor i units per un denominador comú: l’amor a la seua terra i a la seua llengua.

CHAPA Y PINTURA Sustitución de lunas Reparación de llantas Mecánica Electricidad Neumáticos

P.I. COTES BAIXES C/A - 19 · T. 96 552 35 55 · ALCOI

Profesionales de su confianza Más de 35 años a su servicio Con la mejor garantía en todo tipo de reparaciones

AMACÉN DE TEJIDOS Venta de Tejidos al Detal y al Mayor Telas para fiestas, Moros y Cristianos Ballets, Ceremonias, Carnaval, Fira Modernista...

Av. Alicante, 12 · Centro Comercial Gormaig T. 96 559 33 16 · Cocentaina

recent pintat

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Art&Cultura

Antoni Miró a la Llotja SantJordi per Ramon Micó i Martínez./

l passat 2 de desembre del 2021 va tenir lloc a la Llotja de Sant Jordi la inauguració de la mostra de pintura titulada “Recent pintat”, d’Antoni Miró. I allí que vaig acudir. I jo, més enllà del que a mi m’impressiona, la forma, el color, l’ètica i l’estètica, vaig oir les merescudes i adients lloances a l’obra del pintor per boca de l’amic i poeta Josep Sou i de Carles Cortés ex-vicerector de cultura de la Universitat d’Alacant, tots dos autoritats en la matèria i coneixedors a fons de l’obra i la trajectòria de l’Antoni. Deixant-me dur per eixa suau pendent que té el pis de la Llotja vaig aplegar a l’apartat dels “personatges” i una vegada he gaudit d’ells repare en altres dos quadres que, sense cap imatge pictòrica ponderen l’obra de l’autor i fins i tot al propi autor amb paraules de saviesa i esperança: son les poesies que li dedicaren ja fa anys, Miquel Martí i Pol per un costat i Salvador Espriu per l’altre. El primer recalca que tu ets per a ell mirall obert on no es pot amagar l’ombra i tot es nu davant de la teua nítida mirada, mentre que Salvador Espriu canta ja al teu ocell de color blau i al seu càntic triomfal sobre tot mal. Eixe ets tu Antoni i la teua recerca constant i infatigable per millorar aquest món al través del teu art immesurable i clar. Vaig gaudir de la companya i de l’exposició.

Sobre l'exposició“Recent pintat”d’Antoni Miró per Vicent Vidal i Ciro Vidal./

na comarca és, sobretot, una mescla exclusiva de diversos components en els quals la història social es condensa formant llocs d'intercanvis i d'encreuaments de camins, construcció d'assuts, canals de reg i d'alimentació de motors industrials, etc. amb els contradictoris impactes que tenen les grans estructures. Les ciutats en creixement són receptacles d'activitats que mostren l'esplendor de l'autenticitat cultural tan necessària per al progrés. A aqueixa tasca de preparar les generacions per a un futur col·labora el desenvolupament d'institucions administratives eficaces que es complementen amb les opcions culturals i educatives. Quan la ciutat es relega a la solitària funció de dormitori, la misèria temuda s'escampa en un mitjà on el clixé folklorista actua de límit comarcal confonent el trivial amb el necessari. Les exposicions d'art defensen la cultura del territori per a poder explorar les aportacions que donen l'opció d'un futur encara compromés amb el passat.

L'exposició RECENT PINTAT s'emmarca en l'activitat cultural alcoiana que, des de 2013 i en 41 exposicions fins al dia de la data, se'ns mostra com un regal de la civilització democràtica. Aquesta tradició d'exposicions va més enllà de l'opció classista produïda com una trobada buscada o fortuïta amb el gaudi iconogràfic o la consistència estètica. La bellesa com a producte d'un esforç està oculta en l'obra i es descobreix observant-la. L'interés, dubte, gratitud i plaer dels regals de l'arquitectura urbana, tan poc benvolguts en llegir-se com utilitat, són un gaudi eminentment democràtic, perquè el seu esforç no s'adscriu a una classe i la seua percepció és personal. La continuïtat del temps històric ens ofereix el regal d'una visita opcional al lloc de les imatges exposades com una elecció que està més enllà del privilegi renaixentista de classe. Participar de la bellesa és també reconéixer codis que se'ns mostren dins de la seua complexitat com a conquestes que s'incorporen a un present i provoquen la possibilitat d'un futur.

C/Terrassa Nº10 - Alcoi T. 96 652 19 11 · M. 609 885 258

CLÍNICA ALCOI: c/Góngora, 1 - Esc. IV - 1ºIzq. · T. 96 552 00 13 · M. 672 050 253 CLÍNICA ONTINYENT: Plaza de la Concepción, 24 bajo · T. 96 291 28 92

info@persianassanvalentin.es

www.persianassanvalentin.es

La jornada d'inauguració de l'exposició número 41 de la Llotja de Sant Jordi es va iniciar amb un elegant parlament sobre la pintura d'Antoni Miró que Josep Sou va oferir com un regal a la ciutat i els seus visitants. L'atmosfera creada va facilitar la normal conversa sobre literatura, poesia o arquitectura en un mitjà cultivat per a poder entendre al pintor Gustave Courbet que apareix citat entre els llenços de Miró com un precursor del realisme. Courbet, apartat de la tradició romàntica francesa heretada de David, va transformar la pintura de la segona meitat del segle XIX en exposar en Ornans la nova opció de l'escola realista francesa cristal·litzant l'inquiet sentiment popular de la seua època. A través del realisme, va contribuir a difondre amb rigor expressiu nous enfocaments de l'art que són homenatjats en aquesta exposició de l'última pintura de Miró, les teles de la qual ofereixen una lliçó necessària en el nostre mitjà cultural per a mostrar una obertura lliure de convencions i dins de la disciplina de la pintura.

vull ser pintor

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Art&Cultura

l 2021, malgrat la pandèmia de la Covid-19, ha estat un any important i assenyalat per al pintor alcoià Antoni Miró. Ha rebut la Medalla d’Or i la distinció de Fill Predilecte de la seua ciutat d’Alcoi i ha organitzat i coordinat un bon grapat d’exposicions al seu poble i altres llocs del País Valencià. Ara, per cloure l’any i com si fos la cirereta que ens faltava, ens ha exposat dues simultànies mostres de la seua obra. Una d’elles, Recent Pintat, a Llotja de Sant Jordi i amb els darrers quadres acabats de pintar que podeu veure fins al 3 d’abril de 2022. I l’altra, Antològica, en una de les sales de l’IVAM CADA, on Miró exposa una selecció de la seua obra des dels inicis fins l’actualitat, una exposició, com llegim al catàleg, dedicada Al meu poble Alcoi. I és d’aquesta Antològica, que estarà oberta al públic fins al 30 de juny de 2022, de la que us en parlaré en aquesta ressenya. Em referiré només a la pintura, però en la mateixa exposició Miró també ens mostra les seues escultures que, per motius d’espai, no puc comentar en aquesta ressenya. Una mostra antològica és un recull, atenent a criteris històrics, temàtics, crítics, didàctics... o simplement personals, d’obres d’art. Antoni Miró, amb rella de tall ample, ha llaurat els seues records i ha fet l’esforç de seleccionar-nos les obres més rellevants, almenys per a ell, de tota la seua dilatada obra. Es tracta només d’una breu mostra d’algunes de les seues sèries. I done fe que amb aquesta selecció hom acaba capbussant-se en la seua obra, copsant les emocions, sentiments, desitjos i frustracions que el pintor ens hi vol transmetre. Els inicis Miró, com diu la seua companya Sofia Bofill, “va anar poc a l’escola, i quan anava sempre estava creant. Per això feia dibuixos darrere els dictats”. I és que Antoni Miró no és el típic pintor que s’ha format en una Escola de Belles Arts, no, doncs com diu Jordi Tormo (Antoni Miró, la mirada rebel, 2017) “a partir dels 12 anys comença a treballar en el taller del pare. Allí va aprendre a fer de xapista, a pintar i retolar vehicles”. I fou en aquells anys quan rebé algunes classes de la mà del pintor alcoià Vicent Moya. Miró li estarà agraït, i recordarà sempre aquelles quatre classes que “van ser d’una gran

ajuda per a mi, que era jove”. Amb aquesta ajuda i el seu clar convenciment: “només volia pintar, ser pintor”, Miró d’una manera autodidacta es posà a pintar, perquè segons ell “tothom quan neix és un artista. La societat i l’educació actuals són les que destrueixen eixa creativitat”. Òpera Prima I aquesta Antològica comença precisament pels inicis, és a dir per la dècada dels 60. El pintor alcoià ens ha seleccionat un total d’onze quadres, és la seua Òpera Prima. I tot i que, com diu ell mateix, anava perdut sense saber massa bé què volia, en aquests quadres ja s’intueixen quines seran les seues preocupacions, quin serà l’eix vertebral que marcarà el gruix de la seua obra: Alcoi (Paisatge d’Alcoi, 1962), el cos femení (Nua-2”,1964), per la pau i contra de les guerres (Vietnam-1, 1968), les preocupacions socials (Boig i puresa, 1967) i personatges que han marcat la seua vida (A Che Guevara, 1970). A més a més, i com és ben sabut, Antoni Miró “ha pintat allò que no li agrada” d’aquesta societat injusta, insolidària, hipòcrita..., arriscant-se a ser criticat, menyspreat, marginat... per aquells que tiren la pedra i amaguen la mà. Miró l’any 1960 va pintar, com si fos premonitori, Caretes. Efectivament, caretes són les que algunes persones s’hi posen per aparentar segons què, però en llevar-se-les són una altra cosa. El pintor alcoià sempre s’ha mostrat tal com és, sense cap mena de disfressa: “jo no puc viure entre la mentida. Jo demane per als homes la veritat, la veritat de viure i de mort, però sempre, per sempre, veritat”. I és que hi ha aquells que, amb una màscara per a cada dia de la setmana, van trepitjant per allà on van, sense donar cap explicació. Obrint-se camí com una sageta, directes a l’objectiu, xuclant-se el món com si fos un ou. I en arribar al capvespre s’adonen que estan sols com un mussol, i la seua existència ha sigut com una estrella fugaç, deixant un polsim, com la cua d’un cometa que mica en mica s’esvaeix. En canvi hi ha altres que des que es posaren a caminar miren qui tenen a sota d’ells, per no xafar ningú. Sempre tenen presents aquells que estan a sobre, per saber d’on venen i procuren caminar acompanyats, a dreta i esquerra, per compartir on volen anar. I en arribar al capvespre s’adonen que les seues llavors han arrelat en xarxes de complicitat.

Vull ser pintor!

per Vicent Luna i Sirera./ A ca Fuster L’any 1962 l’escriptor Joan Fuster publicà l’assaig Nosaltres, els valencians, un llibre que com diria Ernest Lluch “separa la història de la nostra prehistòria”. I és que aquest llibre, i pel que respecta a la qüestió nacional, despertà la identitat dels valencians i valencianes, tants segles oprimida i amagada per un estat opressor. Fuster esdevindrà un far en la foscor del franquisme, tot un referent per a moltes generacions d’arreu dels Països Catalans. La seua casa, al carrer Sant Josep 10 de Sueca, esdevindrà un lloc de tertúlia on intel·lectuals de tota mena aniran i poaran de la seua saviesa. Antoni Miró hi va anar: “No recorde la data de la meua visita a Sueca per veure Joan Fuster, però crec que era a les darreries de 1964”. I aquelles tertúlies l’ajudaren ha desbrossar el camí: “ell ha sabut dir-me, clar i català, tot allò que jo sentia i no podia explicar”, a no anar a les palpentes i a tenir clar com havia de ser el seu art: “Molt a migjorn del nostre país rar/ viu un artista, com nàufrag en la mar./ Entre planxes i fulloles de jove,/ però ell volia la lluna en un cove./ I un dia a cal fuster, boira de fum,/ s’obriren amples finestrals de llum./ És d’ençà que, quan brillen les estrelles,/ ens llança missatges dins de botelles./ Pintar, pintar, pintar la dignitat/ transcendint al llenç la realitat./ Des del Mas Sopalmo, el seu eixart,/ ens mira, pintantnos miroies d’art” (Vicent Luna, Miroies d’art, 2018). I d’aquell mestratge Miró reflexionà, és féu preguntes, s’interrogà i arriba a la conclusió que “l’art necessàriament ha de ser crític i ajudar a la societat a ser-ho també. Només així podrem canviar les injustícies d’aquest planeta”. I aquest posicionament respecte de la funció de l’art, el portarà anys després a afirmar: “La majoria de pintors es passen la vida pintant el nores, quan en realitat hi ha tantes coses importants que pintar. Tanta pintura alimentària i tan poca amb responsabilitat i ètica”. Amb les idees

clares sobre què calia pintar, Antoni Miró anà consolidant el seu propi estil, experimentant amb diverses tècniques gràfiques: pintura, ceràmica, dibuix, murals, escultura amb metall o fang... essent sempre fidel a sí mateix. No debades per això l’assagista de Sueca escriuria d’ell anys després: “En el fons de la sostinguda i proteica feina d'Antoni Miró hi ha des del primer dia, una decisió crítica projectada damunt l'home i damunt la societat que l'home occidental ha creat. Unes vegades és el crit de denúncia, unes altres és el sarcasme revulsiu, de tant en tant és la mateixa incongruència d'un art acorralat per les pròpies hipòtesis. D'aquí la profunda suggestió que en deriva. I la lliçó” (Joan Fuster, Jove com és encara, 1976). Les sèries Si en el recorregut de l’exposició anem llegint el títol dels quadres, molts d’ells força ocurrents i suggeridors, ens adonarem que el pintor ha anat treballant al llarg dels anys al voltant de sèries. En aquesta exposició veurem uns quants quadres de la majoria d’elles i totes, com diu Tormo “amb una clara ordenació i evolució en el temps”, com són Les Nues (1964), La Fam (1966), Els bojos (1967), Experimentacions (1968), Vietnam (1968), L’Home (1970), Amèrica negra (1972), L’Home Avui (1973), El Dòlar (1973-1980), Pinteu Pintura (19801990), Vivace (1991-2001), Sense Títol (2001-2013), Sense Sèrie, formada per les col·leccions Mani-Festa, Costeres i Ponts, Suite Havana, Nus i Nues, Món Ferit (2012-2020). Amèrica Negra Els set quadres de la sèrie Amèrica Negra són un clam per la pau, l’esperança, la lluita per la igualtat de tothom, pel futur dels infants de color, la lluita d’una ètnia que tard o d’hora acabarà vencent. I Miró quan pinta aquests quadres vol fer evident els problemes de racisme i té present l’assassinat de Martin Luther King i aquell gest que ho canvià tot de Rosa Parks quan tornava a casa en autobús:

c/Sabadell 12 T. 691 684 728 ALCOI

c/Cronista Jordán, 16 · Alcoi T/F. 96 533 11 67 M. 639 604 897

“El dia ha transcorregut com tants altres, la jornada de treball com a costurera és llarga i esgotadora, doncs dura des que ix el sol fins que es pon. La tornada a casa sempre l’ha feta en autobús i moltes vegades ha hagut de renunciar al seu seient. Però avui se sent doblement cansada, pel treball i perquè té el cor trencat. Sovint se’n recorda del seu avi i d’aquelles paraules que moltes vegades els havia dit: “No heu de suportar que ningú us maltracte, sou persones amb dignitat i respecte propi i no heu de baixar la mirada sols perquè sou negres”. Avui, capficada en els seues pensaments, tot contemplant el paisatge des de la finestrella, més que cap altre dia té ganes d’arribar a casa. I és que el conductor de l’autobús li ha ordenat que cedisca el seu lloc a un jove blanc que acaba de pujar. Però ella s’hi ha negat, no té por del què ha fet perquè sap que està fent el correcte. Està cansada de ser tractada com una ciutadana de segona, està cansada de cedir, doncs quant més cedeixen i obeeixen, pitjor els tracten. Així que avui no ho farà, ja n’hi ha prou!, s’ha acabat. L’incident de l’autobús ha fet que el seu cor bategue més de pressa i que frise per arribar a casa el més aviat possible. Avui ha fet el que havia somniat moltes vegades, se sent satisfeta però no és conscient que el seu heroic gest marcarà un abans i un després, serà el detonant que feu possible protestes i mobilitzacions i, tot plegat, l’abolició de la llei que segregava la gent als transports públics. Anys a venir ens deixarà a tots un missatge: “Només vull que se’m recorde com una persona que volia ser lliure”. (Vicent Luna, Un gest, 2021). El Dòlar I precisament de la lluita per la recerca de la llibertat és la temàtica de moltes de les seues sèries, com ara El Dòlar. Una sèrie en què Miró treballà entre 1973 i 1980 i com ens recorda Tormo “es tracta d’una crítica al capitalisme, l’imperialisme, l’hegemonia dels EUA i el consumisme, i pren com a referent la imatge del dòlar”. És aquest capitalisme que ens té enganxats, aborregats com un dòcil ramat, oferint-nos l’esquer del consumisme: comprar, consumir, tirar, viure al dia... Heus ací les consignes del sistema que degrada al màxim l’ecosistema. Malgrat tot seguim consumint sense miraments i caiem en sibil·lins paranys on acabem tots folls: hipoteques,

PELUQUERIA TE QUIERO MÁS GUAPA

Entença 8 · T. 648 136 276 · Alcoi

vull ser pintor

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Art&Cultura lletres i pagaments, deutes, deutes com el sogall al coll. La poetessa Dolors Miquel (Cinc pomes de “Missa de pagesa”. 2006) en fa una dura crítica a questa societat, a “l’home-sofà”, “l’home-telèfon”, “l’home-avió”... modelats a imatge i semblança d’aquest capitalisme: “[...]Aixequeu els cossos dels sofàs, cabrons endormiscats![...]llatzerosos consumidors del somni nord-americà./ I sortiu, sortiu d’aquest claustre, d’aquesta gran catedral,/ homes de clausura del segle 21. Homes clausurats./ Mengeu el misteri de l’excrement,/ sigueu expulsats de l’intestí materialista/ de la panxa del bou del dòlar./ Aixequeu els culs de les fofes mentides, fills de la gran truja!. I d’aquesta sèrie, El Dòlar, Miró ens ha seleccionat vint-i-dos quadres. Però de tots ells hi ha un, almenys per a mi, que representa millor que cap altre aquest anhel de llibertat, i és sens dubte Les llances imperials (1976-77). Un quadre que ocupa un espai privilegiat en l’exposició, perquè tothom el puga contemplar amb detall i traga les seues conclusions. Es tracta d’una reinterpretació que el pintor ha fet de La rendición de Breda, una de les pintura més conegudes de Diego Velázquez. Aquest quadre, com diria Fuster, “naix del fons de les més confuses contradiccions de la “societat valenciana”, i té una virulència entre irònica i èpica”. I és que, si ens hi fixem amb els detalls, veurem que el grup de persones que estan a la part esquerra del quadre representen el poble valencià. Un poble fonamentalment de llauradors (espardenyes, aixada, barretina, taronges, carxofa...) però també de pintors (paleta de colors) i d’escriptors. Un d’aquests en una mà porta el Llibre roig de Mao i en l’altra Nosaltres, els valencians. El personatge més important d’aquest grup, en posició de genuflexió i amb els ulls tapats amb un mocador, està donant-li uns bitllets de dòlar al líder en cap del grup de personatges de la dreta, que li apropa la mà amb el puny tancat. Genuflexió, diners i ulls tancats, heus ací algunes de les característiques dels valencians. Aquesta és “la ironia i èpica” a la què es refereix Fuster, la d’un poble que, malgrat estar secularment discriminat per un estat que el considera “mas muelles”, com digué l’inefable comte-duc Olivares, amb la bena als ulls continua “ofrenant noves glòries”. Continua donant diners i mantenint al grup de personatges de la dreta que representa als vencedors, la majoria d’ells amb la cara tapada amb mascara o antifaç, com ho fan els lladres. El quadre, com ha de ser, té moltes més interpretacions, i és això precisament el què vol el pintor, que el mirem i l’interroguem. En pintar aquest quadre Antoni Miró era conscient de la realitat d’aquest País perplex, com diria Josep Vicent Marqués, però ensems de segur que a la punta del seu pinzell tenia una paraula: “Voleu que us diga el què vol el meu país,/ un desig que va creixent des del fons dels segles?/ Voleu escoltar el llistat de greuges del meu poble/ gravat a foc i flama com una amarga lletania?// Ja sé que mai no heu volgut ni parlarne/ i que secularment heu fet orelles sordes/ tot invocant el maleït dret de conquesta./ Amb la força de les armes covada amb traïdoria/ inten-

c/San Nicolás, 67 Tel.: 96 554 35 61 Alcoi

c/Sabadell 4 Zona Nord · Alcoi (a 50 mtrs. de la farmacia Maria Duarte)

Tel.: 96 533 25 38

609 644 887

tareu esborrar les petjades del meu poble./ I ho heu intentat de totes les maneres, amb reis,/ regines, corregidors, vàlids, governadors, militars,/ dictadors i presidents disfressats de demòcrates./ Tots varen sembrar la llavor com una consigna,/ malgrat tot, contra tot i sempre per sobre de tot,/ com una divina i sacrosanta raó d’estat.// Voleu que us diga el què vol el meu país,/ un desig que va creixent des del fons dels segles?/ Voleu escoltar l’anhelada paraula que el meu poble va passant-se de boca a orella com un preuat tresor?. Escolteu, jo us la diré malgrat que no la voleu sentir, amb només un mot us ho diríem tot: Lli-ber-tat!!” (Vicent Luna, Només un mot, 2020). Pinteu Pintura I després vingué Pinteu Pintura, una sèrie que pintà al llarg de la dècada dels 80 i com diu Carles Cortes “amb més de quatrecentes obres, representa, doncs, l’assumpció de la maduresa del pintor. Una sèrie on l’empremta ideològica i literària d’escriptors [...] és bàsica. Una fusió amb elements artístics procedents d’altres pintors[...] que representa una revisió i actualització de temes i d’imatges procedents d’aquests artistes”: Velázquez, Goya, Joan Miró, Pablo Picasso, Salvador Dalí... Ell mateix de Pinteu Pintura ens dirà: “vaig fer un treball important que va sorgir de l’estima per altres pintors. No ho vaig realitzar d’una forma planificada, sinó que el quadre d’un pintor em va dur a un altre d’una forma natural”. D’aquests vint-i-dos quadres exposats en aquesta Antològica, el que més em crida l’atenció és Finestra i Nuclear (1987), una reinterpretació que el pintor fa del famós quadre Noia a la finestra, de Salvador Dalí. En primer lloc perquè a casa tenim un gravat del pintor alcoià que també pertany a aquesta sèrie i que és una altra reinterpretació d’aquest conegut quadre dalinià. Però també, a més a més, perquè ja als anys 80, quan els temes mediambientals no preocupaven tant com ara i els ecologistes eren titllats d’ignorants, hippies, poca-soltes, radicals o xerraires d’asfalt que volien frenar el progrés, Antoni Miró ja era sensible a la degradació del medi ambient com, entre altres, a les conseqüències catastròfiques de l’energia nuclear. Vivace Una preocupació pel medi ambient que anirà creixent, com ho podem constatar en Vivace, sèrie on hi treballà de 1991 a 2001 i en Món Ferit de 2019 a 2020. En la primera hi trobem quadres com Bici antinuclear (1991), Insecte exterminador (1992), Tres branques (1993), Costa Blanca (1993), Àliga dissecada (1996)... i moltes i moltes bicicletes perquè, com diu ell mateix, “considere que és el mitjà de transport més respectuós amb el medi natural. Vaig fer servir el caràcter diàfan de la seua estructura per mostrar, també, la natura en els meus quadres”. De tots ells, però, hi ha un quadre que no puc deixar de comentar, Parc Natural (1993). Es tracta d’un contenidor del fem urbà, mig trencat i a vessar de tota mena de deixalles i plàstics: envasos, botelles, brics, capses, cartons... fins i tot un crani humà. El 10 de març de 1995 faltà el cantautor alcoià Ovidi Montllor, la mort el

sorprengué mentre preparava un elapé, després de quinze anys de silenci, que s’havia d’intitular Verí good, el nom d’una de les seues cançons. L’any 2000, l’Ajuntament d’Alcoi i altres institucions, van editar la seua obra discogràfica completa, una capsa amb 13 CD. Doncs bé, la portada d’aquesta Antologia d’Ovidi Montllor era justament aquest quadre de Miró, Parc Natural, on en un dels brics de l’esmentat contenidor hom hi pot llegir: “Verí good”. Com veieu, és tot un homenatge de Miró a l’Ovidi, que fou més que un amic, com un germà. Sense Títol A partir de 2001 comença la sèrie Sense Títol on hi treballarà fins a 2013. Una sèrie formada per vàries col·leccions: Museus, Viatges, Pobres, Viatge a Grècia. A l’exposició hi podreu veure un total de seixanta-un quadres, que van des de l’enfonsament de les Torres Bessones (Escac i mat, 2004), la porta d’entrada al camp de concentració d’Ausehwitz-Birkenau de Polònia (Ciutat sense sortida, 2005), passant per l’arribada d’immigrants (Immigrants a Tarifa, 2006), l’espectacular cúpula del Teatre Museu de Dalí (2008) o les tortures als soldats iraquians (Tortura BBA, 2010). Però de tot plegat hi ha una

Peluquería

imatge, Burka Políptic 2010, repetida dotze vegades amb colors diferents i ocupant tota una paret, metres i metres de l’exposició, que és impactant. I precisament d’això es tracta, d’impactarnos, el pintor vol que ens parem al seu davant i ens fem preguntes: aquest burca que porten algunes dones de certs països de religió islàmica, es pot considerar com una tradició? Es pot acceptar que en ple segle XXI, i per motius religiosos, s’impose a les dones aquesta vestimenta tan humiliant? No, alguns entenem que és inacceptable, s’ha d’estar, com diu Empar Moliner, “com una regadora per voler que les dones vagin tapades com una crisàlide, com una mòmia, com un embalum. S’ha d’estar cagat de por per impedir que condueixin, que surtin soles, ja no dic que estudïn”. Aquesta interpretació de l’Alcorà, imposada pel règim talibà i que esclavitza la dona empresonant-la dins del burca com una màscara de ferro, és degradant: “Ai les religions, com són de perverses i quin mal que ens estan fent. La por a l’infern, al foc i als dimonis ha atemorit i turment la humanitat. Però l’infern, l’autèntic i real infern no està al més enllà, sinó que hi és ací, i està entre nosal-

tres. L’infern és no tindre un sostre on poder-hi viure, o quedar-te al carrer desnonat quan hi ha milions de cases deshabitades. És patir els efectes col·laterals del negoci de les armes, mastegar la impotència d’una violació. L’infern està sota algunes sotanes i en moltes corcades togues. És creuar el Mediterrani a bord d’una pastera, els filferros d’un camp de concentració, els judicis sumaríssims sense cap garantia judicial, la pèrdua d’un fill en la flor de la vida o que un maleït corc se’t menge el cervell, a poc a poc. I de dimonis? de dimonis n’hi ha de tota mena, i la majoria d’ells disfressats d’angelets: feixistes, racistes, colpistes, xenòfobs, usurers... Ai l’infern, l’infern l’han vist els presos tancats injustament, els esclaus tractats com a animals, els obrers explotats, els que moriren torturats o cremats en la foguera per sàdics i diabòlics inquisidors. No, l’infern no és cap lloc del més enllà, és terrenal i de vegades el tenim a casa, al treball, a la televisió, a les xarxes socials. Guardeu-vos-en d’ell i aneu alerta, que el llop muda de dents, però no el pensament” (Vicent Luna, L’infern, 2021). Amb aquest Burka Políptic Antoni Miró vol expressar-nos tota la seua ràbia, perquè “quan em pare a pensar, m’adone que avui, ara, després de milers d’anys, encara els diners, la força i la religió dominen, esclavitzen, exploten i enganyen l’home. Ara, avui, sempre”. Sense Sèrie Aquesta darrera sèrie està formada per les col·leccions Mani-Festa, Costeres i Ponts, Suite Havana, Nus i Nues. En aquesta Antològica de l’IVAM CADA només ens mostra un total de divuit quadres d’aquesta sèrie que té tantes col·leccions, però si voleu completar-les només heu d’anar-hi a la Llotja Sant Jordi d’Alcoi on, com us deia al principi, podreu ampliar-les amb l’exposició Recent Pintat. Ras i curt, aquell xicot “tímid, seriós i introvertit” un dia, i en preguntar-li el seu germà si volia ser carrosser o pintor, prengué una decisió: “Vull ser pintor! Espere que tinga sort!”. I a gosades que aconseguí el seu somni, aquesta exposició Antològica n’és una petita mostra. Segurament la sort l’ha acompanyat, però per obrir-se camí en el món de l’art cal alguna cosa més que sort, cal treball, esforç, constància... i sobretot talent. Tot no han sigut flors i violes i ha hagut de treballar de valent, patint moments difícils: incomprensió, menyspreu, censura, enveja... Tot i així sempre ha seguit endavant, el cabet en la faena! consolidant la seua obra. Com diu Joan Fuster “Antoni Miró té ja, feta i ben feta, una obra llarga, complexa, tumultuosament vivaç[...] La gran passió que emana de la seva obra és aquesta: la d’una temptativa de ser ell entre els seus, i ell i els seus projectats en una afirmació absoluta. Que santa Llúcia li conservi la vista”. Efectivament, si aneu i us capbusseu en aquesta Antològica us puc ben assegurar que en gaudireu d’aquesta obra “tumultuosament vivaç”, i sens dubte que us el trobareu, a “ell entre els seues”. Entre els seus orígens, principis, desitjos, somnis, anhels..., entre les seues passions, il·lusions, lluites, reivindicacions, denúncies... i en definitiva entre el seu art, que de segur no us deixarà indiferents.

Corte Señora y Caballero Recogidos Fiesta día y noche Permanentes y Desrizantes Tinte y Secado • Depilación Mechas • Tratamientos • Uñas Masaje Relajante

Av. Hispanidad 20 • Alcoi

*Servicio a domicilio consultar sin compromiso

T. 96 633 25 84 • 693 058 439

Sant Tomàs 8 ALCOI 628 484 102 rincondeolivia

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

cultura i llengua

Art&Cultura

Amb motiu del Bestiari de Joan Fuster. per Nèstor Novell./ Les frases en cursiva provenen del Bestiari de Joan Fuster.

ra més que mai, quan estem arribat a la immunitat de ramat (en realitat, a conformar un ramat ja hem arribat... d’immunitat anem una mica més retardats) caldria recordar als urbanites globalitzats que l’espai natural de convivència entre l’ésser humà i els animals és troba en la ramaderia. Aquí s’estableix una relació quotidiana, si més no, entre el pastor, el gos, les ovelles i les cabres, i sovint, de sorpresa, hi apareixen altres convidats. És ben conegut que la solitud del pastor facilita una natural vocació cap a la reflexió filosòfica, en especial sobre la condició humana. Pasturant el ramat, un pastor recordava que: de soldat es preguntà: - I jo ¿per què soc soldat?... i que el seu comandament li contestà: -Ah, són les coses de la vida. Jo, per exemple, sóc coronel. Ell sempre havia acceptat aquella resposta amb resignació. Què hi podia contestar?. En realitat, cavil·lava: Si algú crida: “Quico, fes això o allò”. I tu no li contestes, per exemple, “a la orden senyor”, cap dels dos no existiu. Un lleu somriure se li dibuixà als llavis en vindre-li a la memòria allò que deia el mestre del poble: A Nova York, un zulú pot ser alhora un funcionari de l’ONU i un objecte de museu d’antropologia... Els no-zulús també, però se n’obliden. Quina gran cosa va ser l’escola i quin patiment la gramàtica!: Amb la llengua, es fa amics, s’expressa la solitud, es demana almoina, es llepa qualsevol cosa. Se la talla, se l’ofega, segons les circumstàncies, es fa la Revolució, però sobretot es cometen faltes d’ortografia. Per cert!…, ara que parlem d’això. Són conscients els pollastres que tenen una llengua?. També se la fotran els castellans? I es girà pensatiu cara al ramat, ara que caic: És curiós: els raps tenen boca de rap. Solitari, preocupat, i una mica apartat del ramat: El xai incòmode, es deia: - Ací, tinc un nom dialectal… Mentrimentres, el gos d’atura feia el seu treball de manera incansable i sense necessitat de rebre cap ordre, de fet: L’educació del gos consisteix en ensenyar-li qui es el seu amo... Com totes les educacions. Ell, certament s’estimava el gos. Al poble li deien que: -Era un gos de raça incerta i irònicament dòcil. - I ells s’acusen de cínics els uns als altres?. És un abús etimològic. Això si que és cinisme. Per la seua banda, asseguda entre les pedres, la cabra mira els seus cabrits, mira el pastor que la vigila, mira el terreny on pastura, i diu: - Viure és antieconòmic. I es consolava amb una frase que deia son pare: - Cada cabró, que s’apanye”, diu la dita... I ja ens apanyem tots com podem, cabrons o no. I com sempre que sentia aquesta mena de comentari: El semental ho acceptava, resignat. “Es un ofici com qualsevol altre!”... Ben mirat, si som sincers, convindrem que fins i tot la sarna també es” una concupiscència de la carn” Mentrimentres, a la vora el bosc, El llop i l’ovella parlamentaven: - Hauríem d’arribar a un acord… - Però jo, encara que volgués, no et podria devorar. A tu! - Això es secundari…. En un darrer intent diu l’ovella al llop, quan es troba a punt de ser devorada: I si parlàvem una mica del sentit de la vida? I raonaren sobre la vida de les bèsties. Ell li deia: - I ara que parlem d’animals: ¿què vol dir instint?. I ella li enraonava: - La naturalesa es sàvia, i de tant en tant s’equivoca. Una altra ovella que passava a prop i havia sentit la conversa, li diu: - No et faces il·lusions, dona. I l’altra contesta: - Que no em faci què? Avorrida, a l’abeurador estant, La sangonera pronuncià una frase solemne: - L’État, c’est moi!. Ningú no ho ha discutit mai.

La Veu dels Llibres rep el VII Premi Enric Valor de la Coordinadora pel Valencià

El guardó també reconeix Nosaltres La Veu, “un mitjà de comunicació independent i en valencià” LV | Alcoià-Comtat./ La Coordinadora pel Valencià de l'Alcoià i el Comtat ha decidit concedir el VII Premi Enric Valor de Promoció del Valencià 2021 a l'equip de persones que fan possible La Veu dels Llibres i, per extensió, a tot el diari Nosaltres La Veu. Es tracta d'un premi que cada any reconeix persones o entitats que hagen destacat en la promoció de la llengua. La Coordinadora pel Valencià assenyala «la

necessitat de crear i mantindre un diari en valencià i, en concret, la iniciativa d'haver consolidat un revista de crítica i divulgació literària. La Veu dels Llibres és la primera i única revista literària que, des del País Valencià, té l'ambició d'arribar a tots els lectors de l'àmbit lingüístic català». L'entitat també s'ha sumat a la campanya per agermanar-se al diari Nosaltres la Veu, «a fi de garantir l'existència i creixement d'un mitjà

de comunicació independent i en valencià» i anima «totes les persones, empreses i institucions a col·laborar-hi».

El Premi Valor de promoció del Valencià s'ha lliurat en anteriors edicions a Cèlia Ibàñez i Ricard Sancho, fundadors de la mítica llibreria 7iMig d'Alacant; al projecte educatiu Com Sona; al Centre d'Estudis Contestants; al Patronat del Tractat d'Almisrà i Romà Francés; al Centre Cultural Castellut i al Centre Excursionista d'Alcoi, en la figura de Vicent Gras, pioner en la defensa de la llengua durant la dictadura.

cultura i llengua

Art&Cultura

A JOAN FUSTER 2012/ Sueca - Antoni Miró./

l 21 de juny de 1992 l’escriptor Joan Fuster i Ortells moria a la seua casa natal del carrer Sant Josep 10 de Sueca (la Ribera Baixa). Amb el seu traspàs, la literatura catalana perdia un dels seus millors assagistes, un intel·lectual que sacsejà consciències adormides, un referent per a moltes generacions, una mena d’enfant terrible o de fera ferotge per a l’establishment, i que fou com una pedra en la sabata per a botiflers, llepons de tota mena i molts polítics: els ultres de “per a ofrenar noves glòries”, els del “regionalismo bien entendido” i aquells altres disfressats de “valencianistes” que, com diria el president Josep Lluís Albinyana (Un president sense país, 2018) caminen entre “luces y sombras” i sempre és un “quiero y no puedo”, jo en diria un “no quiero” dissimulat... Enguany farà cent anys del seu naixement i la Generalitat Valenciana, en un acte que tingué lloc a l’Institut Valencià d’Art Modern a finals del proppassat mes de desembre, declarà el 2022 com l’Any Joan Fuster. Per tal de donar visibilitat a l’efemèride presentaren, als mitjans de comunicació, la imatge que acompanyarà les activitats que aniran realitzant-se al llarg de tot l’any. Es tracta d’una silueta, realitzada per Dani Nebot, en la línia d’altres que ja coneixem, sobre l’escriptor suecà. Davall del traç hi figura la frase “Cent de Fuster”, i un lema: “País, paisatge, paisanatge”. Per a molta gent aquest lema escollit, “País, paisatge, paisanatge”, no li dirà res, ni li donarà cap importància, alguns potser el trobaran encertat i per a altres pensem que és tota una provocació. I és que val a dir que aquestes tres paraules no han estat escollides per casualitat, no, la persona o persones que les varen triar sabien el que es feien, doncs com ens recorda en un piulet el professor Amadeu Viana, “el lema macabre és el títol d’un dels articles més famosos d’Unamuno, d’un febrós entusiasme per Espanya que cal rellegir”. Un escriptor contra qui Joan Fuster va escriure un bon grapat d’articles. Així doncs, si fem cas a Viana i llegim el text en qüestió, (que podem trobar a Vilaweb en aquest enllaç: https://www.vilaweb.cat/noticies/comun-eslogan-dunamuno-ha-acabat-marcant-lany-joan-fuster/), ens adonarem que, efectivament, aquest “País, paisaje i paisanaje” fou el títol d’un article de Miguel de Unamuno, publicat el 22 d’agost de 1933 al diari “Ahora”. Un escrit que estem convençuts que Joan Fuster degué conèixer i que tindria en compte, entre altres raons, per escriure l’any 1975 el llibre Contra Unamuno y los demás. L’article, una mena de metàfora d’una Espanya que, com una mà abraça tots els pobles, destil·la un sibil·lí nacionalisme espanyol. És ben curiós que Unamuno critiqués els nacionalismes, quan en realitat ell era un nacionalista espanyol de pedra picada. Només cal llegir-lo per constatar aquest ranci i excloent nacionalisme espanyol que ha sigut, i ho continua sent, incapaç d’acceptar que l’estat espanyol és plurinacional i que més allà de la cultura castellana n’hi ha altres que malden per sobreviure, dins d’un estat que obsessivament les persegueix per anorrear-les. Unamuno, entre altres temes, en parla de “frívoles juven-

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

País, països, catalans (I). per Vicent Luna i Sirera./

tudes de los nacionalismos regionales. Cómo las están poniendo con los deportes floklóricos, los bailes dialectales i las liturgias orfeónicas! Qué paisanaje están haciendole al paisaje!”. A més a més, els assenyala amb el dit i els insulta: “Esos, los de la diferenciación, suelen ser señoritos de aldea, que no aldeanos, cuando no algo peor y es señoritos rabaleros de gran urbe [...] En el fondo resentidos: resentidos por fracaso nativo. Les conozco a esos pobres diablos. Querían convencerse de que eran una especie de arios, de una raza superior y aristocrática”. Així doncs, segons l’il·lustre Unamuno, si defenses la teua cultura ets un “señorito de aldea”, “pobre diablo”, un “rabalero”, “ario” o un “aristócrata”. Ai las! quanta rancúnia i prepotència mesetaria. El problema és que passen els anys i tot, si fa no fa, segueix igual, els Unamuno d’ara ens diuen “supremacistes”, “insolidaris”, “separatistes”... Respecte de la llengua el que diu clama el cel: “Conocí más de uno que en su falta de conocimiento de la lengua diferencial del país nativo, estropeaban adrede la lengua integral del país histórico, de la patria común, de esa mano que nos sustenta, entre Mediterráneo, Atlántico y Cantábrico a todos los espanyoles. Su modo de querer afirmarse, más aun, de querer distinguirse era chapurrear la lengua que les había hecho el

espíritu”. Així que “lengua diferencial” i “lengua integral”. Segons Unamuno l’espanyol és la llengua completa, la que ens integra a tots plegats, la que cal parlar bé, mentre que les altres ens separen, perquè són diferencials. És més, quan parlem aquesta “lengua diferencial” no fem altra cosa que “chapurrear”. Açò sí que és nacionalisme, nacionalisme espanyol en estat pur. Unamuno si que era un pecfecte supremacista, d’”una raza superior,” que no podia suportar que els “nativos”, ressentits i fracassats segons ell per no dominar la llengua pròpia, la “lengua que les había hecho el espíritu”, parlaren una llengua que no fos l’espanyol, que segons ell “estropeaban adrede la lengua integral del país histórico, de la patria común”. Aquesta concepció obsessiva i excloent de creure que l’espanyol ha de trepitjar la resta de llengües peninsulars, aquesta fal·làcia que ens repeteixen que el castellà és la llengua que “nos hemos dado entre todos”, em recorda aquelles malèvoles paraules del Borbó: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntat libérrima, el idioma de Miguel de Cervantes”. Unamuno haguera signat al peu de la lletra aquestes paraules del rei emèrit, i fins i tot encara va una mica més enllà. Mireu de quina manera acaba

el seu article: “... del país de esta mano de tierra que és España! Mano y lengua. Lengua de tierra en el extremo occidental de Eurasia, en vecindad del Africa. Mano que cojió a América y lengua que habló en su lengua. Y desde arriba otra mano le señaló su misión, su historia. Por encima de regímenes”. Efectivament, ens està parlant de la conquesta de les colònies americanes que va suposar, cal dir-ho clar i alt, l’anorreament de cultures i llengües natives. No fou “por voluntad libérrima”, no, fou per imposició. No fou la “lengua que habló en su llengua”, fou la llengua dels conquistadors que s’imposà per la força de les armes i que silencià les que els nadius parlaven. Però Unamuno, com a nacionalista espanyol fins a la medul·la i com a “fervent cristià”, ho justifica tot perquè té la mateixa concepció d’Espanya que tindrien anys després els franquistes: “España és una unidad de destino en lo universal” i la seua llengua, l’espanyol, és una llengua que té una missió divina, beneïda per Déu: “Y desde arriba otra mano le señaló su misión, su historia”. Però si encara dubteu d’aquest espanyolisme messiànic que brollava de la ploma d’Unamuno, mireu què diu en la seua novel·la Niebla: “...español sobre todo y ante todo, y el españolismo es mi religión, y el cielo en que quiero creer es una España celestial y eterna”. Doncs bé, una vegada llegit l’article hom no pot més que donar-li la raó al professor Amadeu Viana. Haver escollit aquest títol com a lema de l’Any Joan Fuster és, com deia més amunt, tota una provocació, un insult a la memòria de l’escriptor suecà. Si encara ho hagueren fet com una mena de revulsiu, per provocar la discussió, el debat.. per confrontar idees com li agradava a Fuster. Però em fa l’efecte que no és aquesta la intenció venint d’on ve, de la Generalitat Valenciana. Més aïnes té unes altres intencions. Com s’hi pot escollir com a lema l’article d’un senyor que menyspreava la nostra llengua i deia coses com: “No debéis dar a vuestros hijos una enseñanza en valenciano [...] el exclusivismo puede producir un grave conflicto entre la lengua regional y la lengua oficial de España, que no es una lengua castellana nacional, sino internacional, que hablan más de 20 naciones” (Miguel de Unamuno, Conferència a l’Ateneu Mercantil de València, 1919). Si Joan Fuster alçara el cap, de segur que diria: Cristo! i havíeu de triar el títol d’un article d’aquest “espectáculo intelectual” que em dóna “grima”?. Amb aquest lema, al meu parer, es pretén descafeïnar, diluir, difuminar l’obra de l’autor de Nosaltres, els valencians. I és que, com he dit més amunt, una part de l’obra de Fuster els és, per utilitzar una paraula suau, incòmoda. Perquè desmunta tot un rosari de mentides sobre la “España celestial y eterna”, sobre “la lengua integral del pais histórico, de la patria común”. I això, amics i amigues, i com diu el mateix Unamuno, és intocable “por encima de regímenes” i per saecula saeculorum: Amén! I són sobre aquestes idees fusterianes, que ataquen la línia de flotació del que Unamuno en diu “pais histórico”, sobre les quals l’establishment pretén passar de puntetes en aquest Any Joan Fuster.

escacs

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Especial Escacs

L'equip Tabiya Alcoi B - 6é Classificat 1ª Categoria Provincial./

L'equip Tabiya Alcoi A - Campió 2ª Categoría Autonòmica 2021./

El Club d’Escacs Tabiya Alcoi campió de la 2ªautonòmica,aconsegueix l’ascens a la 1ªcategoria Campionats autonòmics i provincials per equips d'escacs 2021

A ﬁnal de l'any passat van acabar els Campionats Autonòmics i Provincials per Equips d'Escacs, on va participar el Club d'Escacs Tabiya Alcoi. A causa de la pandèmia, aquests Campionats que es juguen a principi d'any, es vaN haver de posposar als últims mesos de l'any passat Tota la informació en www.ajedreztabiyaalcoy.es

l Club d'Escacs Tabiya Alcoi, va participar amb 3 equips. L'equip “A” va jugar en 2a Categoria Autonòmica, l'equip “B” va participar en la 1a Categoria Provincial, i l'equip “C” en 2a Categoria Provincial Promoció. L'equip Tabiya Alcoi “A” en 2a Categoria Autonòmica: va haver-hi 7 equips, on els 2 primers classificats ascendirien a la 1ª Categoria Autonòmica. Es va jugar sistemàticament Lliga a 8 taulers, puntuant per trobada. L'equip del Tabiya Alcoi “A” es va presentar amb forts jugadors, (inclòs un Gran mestre), incorporats de Galícia i Catalunya, inclosos als seus jugadors del Club Tabiya Alcoi i del Club Cocentaina. Van aconseguir véncer en totes les trobades de manera contundent i amb un ampli marcador, amb 5 punts d'avantatge sobre els segons classificats. Han quedat Campions i ascendeixen a la 1ª Categoria Autonòmica, on jugaran per primera ve-

Esquerra: L'equip Tabiya Alcoi C - 3er. Classificat 2ª Categoria Provincial Promoció 1 · Dreta: L'equip Tabiya Alcoi C - 3er. Classificat 2ª Categoria Provincial Promoció 2

gada en els Campionats per Equips, que començaran al febrer de 2022. Els jugadors que han format part de l'equip “A” so: el Gran mestre Arián González, Juan Antonio Villar, Miguel Rupérez, Iván Cano, Alberto Jul, Joaquín Corbí, Ginés Raúl Durá, Diego López, Javier Cantó, Jordi Linares, Emilio Rico, Peregrín Galdón, i Antonio Cabrera. Tots ells van jugar a un gran nivell. Per a aquesta nova 1a Categoria Autonòmica, l'equip del Tabiya Alcoi “A” s'està reforçant

Nueva empresa con más de 25 años de experiencia al servicio de las comarcas

Todo en carpintería de Aluminio y PVC Accesorios para ventanas (Mosquiteras, Persianas, Estores…)

amb l'objectiu d'aconseguir el primer lloc per a ascendir a la màxima Categoria Autonòmica, la Divisió d'Honor. Amb aquest projecte, i aquests assoliments que s'estan aconseguint a un alt nivell competitiu per equips, el Club d'Escacs Tabiya Alcoi està donant-li un gran prestigi a l'esport alcoià, als escacs alcoians i a la Ciutat d'Alcoi. L'equip Tabiya Alcoi “B” en 1a Categoria Provincial: va haver-hi 8 equips, jugant-se sistemàticament Lliga a 8 taulers,

puntuant per trobada. L'equip del Tabiya Alcoi “B”, va estar format per adults, joves i xiquets, i en algunes trobades no van poder comptar amb tots els jugadors, amb la qual cosa només van poder aconseguir el 6é lloc. Els jugadors que han format part de l'equip “B” són: Javier Cantó, Jordi Linares, Emilio Rico, Peregrín Galdón, Antonio Cabrera, Guillermo Cruz, Eduardo Senabre, Íñigo Donoso, Antón López, Nicolás Colomina, Mario Sanjuán, Vicente Rozas,

Gabriel Martínez (Pare), Sergio Cortés, i Gabriel Martínez (Fill). Tots ells han adquirit experiència per a futures competicions. L'equip Tabiya Alcoi “C” en 2a Categoria Provincial Promoció: va haver-hi 4 equips, jugantse sistemàticament Lliga a doble volta a 4 taulers, puntuant per taulers. L'equip del Tabiya Alcoi “C”, va estar també format per adults, joves i xiquets, i en algunes trobades no van poder comptar amb tots els jugadors, amb la qual cosa només van poder aconseguir el 3er. lloc. Els jugadors que han format part de l'equip “B” són: Nicolás Colomina, Mario Sanjuán, Vicente Rozas, Gabriel Martínez (Pare), Sergio Cortés, Jorge Sanjuán, Gabriel Martínez (Fill), Álvaro Nácher, i Román Moratal. Tots ells es van enfrontar amb jugadors de major edat i nivell, amb la finalitat d'adquirir experiència per a pròximes competicions.

c/Puig Campana 7-9 bajos zona industrial Batoi · Alcoi

T. 96 533 99 38 M. 642 453 388

ventanascuenca@gmail.com

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

el grat

Vine a les nostres oﬁcines a fer la teua subscripció i emportat un fantàstic llibre d’Antoni Miró de Regal

opinions

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Opinions

L’Agricultura ecològica.

José Antonio Tomás Andrés./

’agricultura ecològica és un sistema de producció agrària i ramadera que proporciona aliments de la màxima qualitat a través de les tècniques més respectuoses amb el medi ambient. Aquest mètode de producció prescindeix de l’utilització de substàncies químiques com pesticides, fertilitzants de síntesi i aditius. Tampoc s’empren organismes modificats genèticament. L’objectiu és obtenir aliments naturals saludables i amb totes les seues propietats nutritives i, al mateix temps, minimitzar els efectes negatius cap al ecosistema. Ben diferent és l’agricultura convencional, la qual está basada en el concepte industrial del camp i busca augmentar la productivitat, sense tenir en compte les conseqüències per a les persones i el seu entorn. Només valora els resultats econòmics. Per aconseguir els objectius, utilitza adobs químics que s’assimilen molt ràpidament per les plantes i que les forcen a retenir aigua. Aquesta manipulació artificial fa que les plantes siguen més vulnerables, el que obliga l’agricultor a fer una gran quantitat de tractaments amb insecticides, acaricides, fungicides, etcètera, molts d’ells sistèmics, que penetren i circulen per la saba de la planta, amb el consegüent perjudici per a la salut de les persones. També aplica hormones en la ramaderia per a accelerar el creixement i engrossiment del bestiar, el que fa que a poc a poc i sense adonar-nos-en anem enverinant-nos. L’agricultura i ramaderia ecològica engloben tots els productes agraris: blat, pomes, raïm, melons, etcètera, així com hortalisses: encisam, mongetes, safanòries etc., i pel ram de la ramaderia: ous, llet, carn…, també entren ací els que han rebut un procés d’elaboració: sucs, formatges, vi, oli d’oliva, entre altres, sempre que els ingredients procedisquen de la producció agrícola ecològica. En l’actualitat es poden adquirir els productes d’agricultura ecològica en grans superficies, associacions de consumidors i tendes especialitzades. La produció ecològica està regulada per una estricta normativa de la Unió Europea, que recull exigències en matèria vegetal i animal, així com d’inspecció, certificació i etiquetat que garantisquen la seua autenticitat. I com ve sent habitual en la majoria de les vegades, quan escric, no podia faltar un sonet dedicat als llauradors, eixos éssers humans tan patits, que depenen del temps i els seus accidents meteorològics, a més de l’especulació i la falta d’escrúpols de molts intermediaris, els quals, amb poc esforç, s’omplin les butxaques i espolien la majoria de les vegades a l’agricultor.

ELS LLAURADORS És a trenc d’alba i quan comença el dia. En la bretxa ja estan els llauradors; els més honrats, tal vegada els millors, amb tenacitat i molta energia. Són hòmens forts, fornits, que amb valentia, a colp d’aixada i amb els seus suors treballen els camps, les hortes i flors i esporguen els arbres amb bonhomia. Curtits per l’àrid vent i llum del sol, escampen en el bancal la sement; arrepleguen olives amb rigor. Les cireres cullen, planten la col. Les dones sempre ajuden dolçament i soporten el fred i la calor.

Atac a la integritat i coherència d’Alberto Garzón

«Els Rajolars: Regeneració Resilient»

per Sergi Rodríguez Castelló - EUPV./

per Yolanda Balaguer, alcaldessa d’Oliva./

uins temps aquests tan abominables que dir veritats com a punys és motiu de persecució organitzada contra qui les diu. Quins temps aquests tan perillosos que defensar el consum responsable i la sostenibilitat de l’ecosistema siga motiu d’escàndol polític en lloc d’una lògica indiscutible i necessària. S’ha generat un bombardeig de notícies falsejades i mentides elaborades des dels grups de pressió econòmics i mediàtics per construir un relat contra l’evidència científica i la veritat. L’objectiu, liquidar Alberto Garzón, un ministre –per a més inri, comunista– que s’atreveix a complir els compromisos que el seu govern ha acordat en el programa d’acció política, que passa del discurs a la pràctica i que aplica polítiques que incomoden, mira per on, els grans poders econòmics. Qualsevol declaració que fa és intencionadament tergiversada i convertida en arma de destrucció massiva. Quins temps aquests en què complir un acord de govern és motiu de desqualificacions, fins i tot per part d’aquells que se’n comprometeren per escrit. Que algú s’explique i actue en coherència amb el que creu i defensa, és un perill per a qui fa negoci per damunt de qualsevol altra consideració, siga de salut pública o de sostenibilitat ecològica. La solució: combatre’l per terra, mar i aire fins a eliminar-lo del mapa polític actual perquè posa en perill grans beneficis econòmics. Trist és que hi haja interessos econòmics que òmpliguen butxaques per sobre de la salut de les persones, del futur del planeta i que hi haja partits que estiguen al servei d’eixos interessos. Lamentable però comprensible, ja que són els partits de la dreta i la dreta extrema, representants d’aquests centres de poders econòmics, grans valedors del sistema capitalista i de la seua lògica espoliadora. Això no obstant, més trist, incomprensible i imperdonable és qui juga en política a una cosa i a la contrària. Escoltar Pedro Sánchez candidat i Pedro Sánchez president dient sobre el mateix tema una cosa abans i una altra ben distinta després, és de pena. Llavors, aquell candidat parlava de reducció del consum de carn, d’apostar per una ramaderia ecològica, a menor escala, de gran valor ambiental i social, que generara ocupació en el medi rural... Ara, en lloc de defensar el mateix discurs, que és el que ha fet Alberto Garzón, simplement lamenta la polèmica afirmant que amb això ho diu tot. I tant que ho diu tot; a més a més, amb la mateixa aparent convicció d’un gran polític professional. Un primer discurs “progre” en campanya farcit de llenguatge ecologista per a satisfacció del seu teòric electorat i un discurs després, davant la temàtica actual que diu tot el contrari, o si més no, no expressa el que hauria de dir per coherència. Fet i fet, és la típica política que s’alimenta a cop d’enquestes i de proximitat o no a les eleccions. La que no té més principis que aquells que deia Groucho Marx: “Aquests són els meus principis. Si no els agraden, en tinc uns altres”. Dels barons territorials del PSOE que s’han pronunciat contra Alberto Garzón ja ni parlar-ne. Afortunadament i malgrat tot, hi ha polítics i polítiques que sí que tenen principis i treballen per aplicar-les. És l’esforç titànic de l’espai d’Unides Podem-Izquierda Unida al govern de l’Estat. Per això sempre estan en el punt de mira de qui vol que res no canvie o de qui els veu com a competidors d’un mateix espai electoral. La via més ràpida d’accés de la dreta i l’extrema dreta al govern de l’Estat és l’incompliment per part de l’esquerra dels seus compromisos d’acció de govern amb el poble al qual representen. Canviar de discurs segons les circumstàncies, dir una cosa i la contrària, claudicar davant les empentes dels poders econòmics per a simplement intentar sumar vots per a mantenir-se en les institucions, és una clara equivocació que pagarem tota la gent de progrés. Per a fer el que vol la dreta, ja està la dreta. La part del govern que més dificulta l’aplicació de mesures socials i mediambientals de gran importància, hauria de ser conscient d’aquest perill. Per aquests motius, defense que cal valorar l’acció de govern que duu endavant l’espai d’Unides Podem-Izquierda Unida. El seu treball és la millor fórmula per aturar l’accés de nou de la dreta al govern. Intentar frenar aquest treball, obre les portes del govern a la dreta i a l’extrema dreta. El PSOE hauria de ser conscient d’aquest perill.

questa setmana se celebra el lliurament de premis de l’EUROPAN 15/ Espanya i s’inaugura l’exposició a València amb els resultats. A més, a Oliva hem volgut organitzar una jornada per a presentar les propostes guanyadores i fer una taula redona amb les claus per a la millora d’Oliva i els Rajolars, el dijous 27 de gener a les 12 h al Centre Polivalent. Per a entendre un poc la importància d’aquesta proposta cal conéixer els antecedents de la gestió, i saber que L’EUROPAN és una federació europea d’estructures nacionals que organitzen, bianualment, concursos, per a arquitectes menors de 40 anys, de projectes urbans i arquitectònics. En 2018, després de les gestions de l’aleshores alcalde David González, Oliva va estar nomenada, el 4 d’abril del 2019 per la Generalitat Valenciana, com a ciutat candidata a EUROPAN 15, amb la proposta denominada “Els Rajolars: Regeneració Resilient” de Luis Bernardo Vaamonde, Ana Méndez Garzo i Ignacio Burgos González. Aquesta proposta té com a objectiu transformar la zona dels Rajolars, mitjançant la innovació urbana vinculada a la identitat del lloc i el seu entorn i atenent a principis com la sostenibilitat econòmica i ambiental, el respecte al patrimoni, la diversificació d’usos compatibles, la mobilitat basada en els desplaçaments no motoritzats, la innovació en la formació professional d’alt rendiment, i la participació ciutadana. També es pretén generar propostes d'actuació de regeneració de la vora sud del principal nucli urbà, i la seua connexió, mitjançant les diferents maneres de transport, amb la resta de nuclis urbans, amb els altres nuclis urbans locals, i amb les diferents xarxes de transport existents en el terme municipal que el comuniquen amb l'exterior. Com a punt de partida per a aconseguir aquests objectius, les característiques definitòries de l’àrea de treball són l’antiga zona industrial, majoritàriament abandonada però que en l'actualitat ofereix, encara, una forta identitat industrial local amb la presència de xemeneies, forns, edificis i àmplies zones d'assecament; la zona urbana planificada per a ús residencial; l’àrea urbana de transició ciutat-horta i l’àrea urbana de transició ciutat-muntanya. Aquesta zona va ser objecte d’una important implantació d'indústries als anys 50, d’elaboració de productes ceràmics per a la construcció, arribant a convertir-se en un potent “polígon industrial” que va aconseguir alts nivells de producció durant els anys 70. Cal recordar que Oliva té una tradició, ancestral, ceramista, demostrada en els jaciments del “Forn Roma” i de les “Terrisseries Romanes” existents dins del nucli urbà principal. L'Ajuntament d'Oliva coneix, d'una banda, les inquietuds diverses dels propietaris dels immobles compresos dins de l'àrea de treball (possibilitar usos mentre es realitza un desenvolupament urbanístic de la zona, deures de conservació i manteniment de les edificacions protegides -xemeneies- i de les procedents de les antigues infraestructures fabrils, la mobilitat en la zona cada dia més restringida pel desenvolupament urbà del seu contorn, etc.), de la degradació d'edificis residencials pròxims (Finca del cementeri), i per una altra de les necessitats dels promotors vinculats al sector de la construcció de disposar de solars per a desenvolupar, mitjançant la seua activitat, productes innovadors que cada dia demanda més el mercat, i per una altra les de la societat local d'Oliva que demanda una solució en la zona i un nou, important, i divers estímul econòmic per a la ciutat. En conseqüència té intenció, agarrant-se a l'oportunitat que ofereix l’EUROPAN, de liderar la conjunció dels interessos dels diferents actors, els ja indicats (com ja existents) i altres nous que mostren el seu interés per l'objectiu, com poden ser les empreses actives en l'àrea (Tot Arròs, Fangcuit, etc.), empreses implantades en els polígons industrials pròxims, reunides per a establir espais comuns d'investigació, aquelles vinculades al sector agrícola en tot el seu procés (SAT´s, Refrescos Iberia, distribuïdors de productes agrícoles, proveïdors d'equips i materials, associacions d'agricultors, etc.), cambres de comerç pròximes, associacions de barri, universitats, etc. Per tal d’impulsar el desenvolupament del projecte guanyador, i complint amb el compromís acceptat en les bases de la convocatòria, l’Ajuntament d’Oliva ha procedit a la contractació de l’equip guanyador, amb l'encàrrec de la redacció d’un Pla Director de Desenvolupament Urbanístic de la Zona “Els Rajolars”, que té un termini de 12 mesos; i tot això amb la intenció de poder regenerar una zona de vital importància per a la nostra ciutat.

bocairent

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Dos nous regidors a Bocairent

Renovat el Castell de Festes de Moros i Cristians de Bocairent

Amb la renúncia d'Alicia Blasco en octubre, i de Jose Maria Beneyto en desembre, s'ha hagut de fer una reestructuració de l'equip de govern

La iniciativa ha sigut impulsada per l'Associació de Festes a Sant Blai, i l'aportació econòmica per fer-ho possible s'ha fet gràcies a l'Ajuntament i a les nou filaes del poble

BR | Bocairent./ Alicia Blasco Vañó va renunciar en octubre al seu càrrec com a regidora de l’Ajuntament de Bocairent, i a desembre ho va fer Jose Maria Beneyto Micó, uns fets que han suposat la incorporació de dos nous regidors a la corporació municipal: Javier Vañó Beneyto, per part de Compromís, i Sergio Gandía Silvestre per part del PSPV. El primer d’ells va prendre possessió del seu càrrec ja el 23 de novembre, i ara, el 12 de gener ho va fer el regidor socialista. Amb aquestes dos incorporacions s’ha hagut de fer una reestructuració de l’equip de govern. Sergio Gandia ara assumirà les delegacions de Medi Ambient i Agricultura, Transparència, Comunicació i Participació. La resta de membres del govern local mantenen les responsabilitats que tenien des del principi de la legislatura, però

BR | Bocairent./ El dissabte Bocairent va inaugurar el nou castell de les festes de Moros i Cristians. En l’acte va estar present el president de l’Associació de Festes de Moros i Cristians a Sant Blai, Ximo Carbonell, el gerent de Carrozas Chacón, que és l’empresa que s’ha encarregat de la construcció, Manuel Mesas Chacón, i també, l’alcalde, Xavi Molina. El rector de la Parròquia de l’Assumpció de Nostra Senyora, Vicent Femenia, va ser l’encarregat de la benedicció del castell. La renovació d’aquest element típic de les festes ha coincidit amb el centenari de l’anterior castell, que va construir-se en 1922. El seu deteriorament va ser la principal causa per la qual es va impulsar el projecte des de l’Associació de Festes, i ha tingut un cost total de 76.835 euros, que

s’ha sumat tres regidories més, la de Vicent Silvestre Silvestre, que estarà al capdavant de Gestió Administrativa i Contractació; Jose Vicente Sanz, que dirigirà obres, i l’alcalde, Xavi Molina, també es farà càrrec d’Urbanisme. Begoña Perigüell Molina ara passa a ser la primera tinent d’alcalde, Carmen López Gómez la segona, i Vicent Silvestre Silvestre, el tercer. A més, els grups de Compromís i del PSPV compten amb nous portaveus: el regidor Javier Vañó Beneyto per part de Compromís, i Mari Luz Pasqual Soler, dels socialistes. L’alcalde de la localitat, Xavier Molina, ha agraït el treball dels anteriors regidors: “Cal valorar l’esforç que fan les persones que assumeixen responsabilitats polítiques en l’Ajuntament, restant temps personal en favor de la millora col·lectiva”.

s’han aportat des de l’Associació, les nou filaes i l’Ajuntament.

La nova construcció manté l’estructura del ja antic castell, ja que el dis-

seny ja forma part de l’imaginari col·lectiu de la localitat, però s’ha refet tota l’estructura i el recobriment de fusta. També s’han introduït mesures de seguretat a les escales, baranes i el sistema de muntatge. Per tal de fer possible aquest nou castell s’ha estat treballant durant dos anys. Ximo Carbonell ha valorat de forma positiva el resultat final: “Era el moment oportú per a dur a terme un projecte que s’havia previst des de feia uns quants anys per necessitats estètiques i de seguretat. Aprofitant que en 2021 no es van poder celebrar les festes, s’ha pogut dedicar els recursos econòmics per a dur a terme el canvi, amb una aportació extra de cada fester. Ara ja llueix a la plaça i crec que tindrà molt bona acollida per part del veïnat i també dels visitants”.

bocairent

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Entrevista

L’alcalde de Bocairent Xavier Molina, al mig, en l’exposició de Bocairent com a Capital Cultural en la Mutualidad Levante./

Xavier Molina: “La Capitalitat el que ha fet

ha sigut ampliar l’horitzó cultural”

L’alcalde de Bocairent ha fet un balanç sobre com s’ha viscut la Capitalitat Cultural a la localitat, i com es continuarà treballant en aquest àmbit Per Belén Rivas./

ocairent va ser distingit durant l'any 2021 amb la Capitalitat Cultural. Ara que ja ha arribat a la seua fi, com valora aquest càrrec per al municipi? Crec que la valoració és molt positiva. Al final ostentar la Capitalitat Cultural ens ha permés visibilitzar Bocairent com a espai cultural, ja que es valoren les iniciatives culturals que portem a terme els municipis de menys de 5.000 habitants, i eixa era la finalitat bàsica que per a nosaltres tenia la Capitalitat. És cert que ha sigut difícil, perquè el contacte ha sigut complicat, i això ha limitat les iniciatives i ha impedit programar a llarg termini, però, en termes generals estem satisfets i contents, i, per tant, la valoració és positiva, ja no sols per la gran quantitat d'activitats que s'han pogut dur a terme, sinó també perquè s'han impulsat iniciatives culturals que tindran continuïtat més enllà d'aquesta anualitat. - La Capitalitat s'hauria d'haver fet durant l'any 2020, però a causa de la pandèmia no va poder ser. En 2021 es va iniciar, així i tot també d'una forma prou més fluixa del que s'esperava, ja que hi havia restriccions. Efectivament, la situació sanitària ho ha condicionat tot, ha

condicionat que no es poguera gaudir de l'any que ens tocava que era el 2020, va condicionar que una vegada en el 2021 no poguérem començar la programació fins a pràcticament al mes de maig, i això ha fet d'alguna manera que una programació planificada a llarg termini i que de forma estable no ho hem pogut tindre, hem anat tancant programació amb els alts i baixos de la situació sanitària, i, per tant, ha sigut un context difícil. Per altra banda, aquesta dificultat ha estat a tots els municipis per a gestionar el dia a dia i crec que una de les coses que hem posat de manifest, és que les iniciatives culturals, sobretot en un context complicat poden dur-se a terme perquè la cultura té uns protocols i té dinàmiques que la fan segura, i entre totes i tots és que siga viable, i programar tot allò que es puga fer adaptant-se als formats sense paralitzar-se. - Durant el temps que ha durat la Capitalitat, moltes accions s'han pogut fer? Encara estem fent el balanç final, i la nostra idea és poder fer presentar pròximament un balanç global, i de fet, durant els mesos de gener i febrer tenim iniciatives de la Capitalitat Cultural en marxa, degut també a eixa alteració del calendari. Per exemple, hem inaugurat una exposició de l'IVAM, que és la

primera que fa aquesta entitat fora d'una seu o d'una subseu pròpia, i en febrer posarem en marxa una altra iniciativa que està dins de la Capitalitat, que és la Residència Artística. Així que encara estem tancant les activitats, però sí que podem dir que el volum ha estat molt important, i a més, ens ha permés ampliar l'horitzó cultural, i combinar les iniciatives de les entitats locals amb propostes i amb àmbits que no són tan freqüents veure i tindre a Bocairent. S'han pogut gaudir d'espectacles d'òpera, que no és habitual, o de diverses exposicions d'art contemporani, que també és difícil veure a la localitat, i, per tant, la Capitalitat el que ha fet ha sigut ampliar eixe horitzó cultural, que pense que és un dels objectius, sempre dient que la cultura als municipis més menuts no sempre ha de funcionar en clau local, que per descomptat cal fer suport als agents culturals locals, però, que a més, obrir-se per a diversificar les propostes. - El relleu d'aquest càrrec l'agafa Aielo de Malferit, és a dir, que la Capitalitat es continua quedant en la comarca. Això beneficia tindre la cultura més a prop? Si, la veritat és que poder passar-li el testimoni a Aielo ha sigut una satisfacció plena. Per una banda, és un municipi prò-

xim perquè ens uneixen llaços i iniciatives, i, a més, es posa de manifest l'efervescència de la Cultura en la Vall d'Albaida. La nostra comarca, que de la mà dels municipis i de les entitats, té una activitat cultural important amb iniciatives com la Mostra de Titelles, que té una llarguíssima tradició, o el Premi de Literatura Eròtica que també té una singularitat que la fa particular dins del panorama literari. Crec que eixa coincidència, que a banda de reivindicar el treball de cada municipi, també valora l'efervescència cultural comarcal, i per això estem contents de poder haver passat el relleu a un municipi com Aielo. - En febrer finalitzaran les accions de mà de la Capitalitat, però per a 2022, que propostes culturals podrem gaudir a Bocairent? Nosaltres vam plantejar la Capitalitat com una possibilitat de reflexió del que estàvem fent, però també com una oportunitat per a continuar fent coses. Així que la Capitalitat no tanca res, al contrari, el que fa és donar impuls a noves iniciatives i propostes. De fet, en aquest moment estem treballant en un Pla Municipal d'Acció Cultural, perquè pensem que és molt important definir les línies estratègiques en matèria cultural més enllà de la Capitalitat. Eixe és el repte en perspectiva de plani-

“tenim clar que la Capitalitat no ha de ser un punt d'arribada, sinó que és un impuls per a continuar treballant i portant a marxa altres iniciatives” ficació que tenim, i pel que fa a iniciatives l'objectiu és consolidar totes aquelles que hem estat posant en marxa als últims anys, i sobretot a l'últim any. Una de les coses que destacaria és la programació regular del Teatre Avenida que ens presentarà fins al pròxim mes de juny la possibilitat de poder gaudir de teatre, dansa, espectacles per a adults, infantils. També estan les exposicions, ja que tenim la voluntat de continuar col·laborant amb institucions culturals de referència, i, per tant, complementar les propostes expositives locals. A més tenim altres iniciatives interessants com la investigació local, per tal de fomentar el coneixement del municipi i nodrir la col·lecció d'estudis locals. Aleshores, anirem fent coses, que és important, i com deia al principi, tenim clar que la Capitalitat no ha de ser un punt d'arribada, sinó que és un impuls per a continuar treballant i portant a marxa altres iniciatives.

foia de castalla

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Els polígons de Castalla compten amb un nou carril bici i millores d’accessibilitat

Aquest projecte contempla la regeneració ambiental de zones verdes i té com a objectiu que les empreses ubicades a la localitat tinguen un espai més competitiu

Un nou col·legi d’Infantil i Primària a Castalla S'espera que dins de 18 meses ja estiguen els dos aularis, un menjador i un gimnàs BR | Castalla./ L’Ajuntament de Castalla ha iniciat les obres per a construir un nou col·legi d’Infantil i Primària, CEIP núm 2. Aquest projecte és finançat per la Generalitat Valenciana dins del Pla Edificant, i té un cost total de 4.157.984 euros. Antonio Bernabeu, alcalde de la localitat, ha explicat que: “La construcció del col·legi ens permet dotar amb un nou equipament a Castalla, un projecte pel qual hem treballat molt i que millorarà la qualitat de l’educació dels nostres xiquets i xiquetes”. Aquesta nova infraes-

tructura disposarà d’una línia d’educació infantil i primària, i comparà amb dos aularis per a infantil i primària, un edifici per a menjador i un altre per al gimnàs. A més, també està prevista la construcció d’una pista esportiva i uns jocs de pilota valenciana. El col·legi estarà ubicat en una parcel·la entre els carrers de Planisses, del Maigmó, dels Planets i del Revolcador. Aquest projecte també reserva espai per a futures ampliacions dins del mateix recinte, ja que és una parcel·la que té un total de 6.720 metres quadrats.

BR | Castalla./ Castalla està millorant les infraestructures i serveis dels seus polígons industrials gràcies a un projecte que consta de diferents actuacions. Aquestes intervencions s’han pogut fer gràcies a dos subvencions de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) de la Generalitat Valenciana. Per a cadascun dels polígons s’ha donat 164.574 i 154.852 euros respectivament, és a dir, en total se sumen 319.426 euros per al projecte. Antonio Bernabeu, alcalde de Castalla, i la regidora d’Indústria, Noelia Álvarez, han considerat que: “aquestes inversions ens permeten millorar les àrees industrials de la nostra ciutat, el que repercutirà en la competitivitat de les xicotetes i mitjanes empreses de Castalla”. A més, per la seua part, Bernabeu ha

Un dels polígons de Castalla amb millores per als usuaris./

afegit que: “millorem la circulació i l’accés a les naus, d’una manera respectuosa amb el medi ambient, amb la creació d’un carril bici i amb l’ampliació de les zones verdes”. Concretament, s’ha construït un carril bici que formarà part d’un més gran que anirà per tot el nucli urbà; també s’ha fet una regeneració ambiental i paisatgística, ja que s’han millorat les zo-

nes verdes. S’ha realitzat una millora viària amb la creació de guals de vianants en les voreres per a millorar l’accessibilitat a les fàbriques; s’ha renovat el paviment, les voreres i s’han reparat les vorades, i s’ha millorat la senyalització dels carrers i naus industrials. A més, també s’ha repintat tota la senyalització horitzontal. Raquel Guill, regidora d’Urbanisme, ha donat el seu agraïment “a les sub-

vencions que cada any concedeix l’IVACE, ja que gràcies a elles s’està duent a terme un notable canvi i millora d’aquests polígons industrials de la ciutat. Aquest any hem apostat per la millora de les zones verdes, accessibilitat de vianants, senyalització horitzontal i vertical i la creació d’un carril bici i una nova zona d’aparcament al costat d’un dels col·legis de la localitat”.

Variada programació cultural a Ibi per als propers mesos

Per als primers sis mesos de l'any l'oferta cultural inclou teatre, música i exposicions de pintura i fotografía i espectacles per als més menuts BR | Ibi./ La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ibi ha preparat una programació cultural per a la primera meitat de l’any. I és que, al tindre que cancel·lar algunes actuacions per al mes de gener a causa de la Covid-19, a partir de febrer es podrà gaudir del teatre, la música, la dansa, o exposicions. Des del dia 2 al 25 de febrer, el Centre Cultural Salvador Miró acollirà l’exposició dedicada a Germán Bernácer ‘El alicantino más universal’. També a febrer, els dies 5, 6, 12 i 13, en l’Ermita de Sant Vicent es podrà visitar

l’exposició fotogràfica ‘Manaslu, montaña de espíritus’, que parla sobre l’expedició internacional des d’Ibi fins als 8.156 m, i que està dedicada a la memòria de Rafa Fraguas. La recaptació es donarà íntegrament a Creu Roja d’Ibi. Per al mes de març, el dissabte 12, obrirà l’oferta musical, al Teatro Rio, el cantant Kiko Veneno, i el 27 de març Font Viva Teatre presentarà l’obra ‘Refugio’. Un altre dels plats forts d’aquesta programació serà l’espectacle del violinista Ara Mali-

kian, que visitarà el Teatro Rio el dia 2 d’abril. Les entrades per a aquesta actuació poden aconseguir-se a la web aramalikian.com Els més menuts també tindran l’oportunitat de poder gaudir del teatre i la música gràcies a la funció ‘Alicia. El musical de las maravillas’, de la companyia Trencadís. Aquesta representació tindrà lloc el dissabte 9 d’abril. I continuant amb el teatre, torna a Ibi la companyia Yllana amb l’obra ‘Ópera de locos’. Per a tancar el mes d’abril el Teatre

Rio sonarà a ritme d’una de les bandes de rock més importants de la història amb l’espectacle ‘Queen Revolution’. ‘Sabates noves’ del grup L’home dibuixat, estrenarà la programació al mes de maig, concretament, el dia 14 de maig, i el dia 21, serà el torn de ‘La muerte y la doncella’ de Cámara Blanca. Per a tancar la programació, des de la regidoria de Cultura està previst que per al mes de juny es duga a terme el concert d’Abraham Cupeiro i la Unión Musical de Ibi. Aquesta actuació es durà a terme el dia 24 de juny.

L’IES Jaume I rep la visita d’Elías Biosca per parlar del sector tèxtil

Elías és exalumne d'aquest institut d'Ontinyent, i actualment treballa en l'empresa Tèxtil Mora S.L de la mateixa localitat BR | Ontinyent./ Als últims mesos l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, ha estat fent campanya per a la seua candidatura com a Secretari General del PSPV-PSOE de la província d’Alacant. Durant aquest temps ha estat fent diferents mítings pel te-

rritori als quals han assistit gran quantitat de gent. Durant la jornada del diumenge 16 de gener va tindre lloc les eleccions per a triar entre Toni Francés, i l’altre candidat, Alejandro Soler Mur. Una vegada es van escrutar els vots, es va do-

nar a conéixer que Alejandro Soler seria el nou Secretari General del PSPV de la província, i que aquests resultats havien quedat molt ajustats, ja que l’escrutini va ser: 2602 vots per a Soler, 2511 per a Toni Francés, 14 nuls, i 25 en blanc.

reptes del segle XXII

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Els repes del Segle XXI

El que amaga ‘No mires cap a dalt’ (l'any del caos climàtic)

A quasi ningú se li escapa ja que en aquest any passat hem observat un augment inusual en la potència i freqüència dels fenòmens climàtics extrems. Hem patit rècords de temperatura fora de tota lògica, com el del Canadà (49’6 Cº) o l'europeu registrat en Siracusa, Itàlia (48’8 Cº). També ens han acompanyat huracans terriblement destructius i inundacions amb centenars de víctimes, incendis gegantescos o sequeres que han colpejat a països sencers com Taiwan –i amb això a sectors com el dels microxips, i a tota la cadena de subministraments. Tot això són senyals obvis de l'agreujament accelerat del caos climàtic i de l'impacte que tindrà en les nostres vides. Juan Bordera./

erò comencem pel principi: amb Filomena. La històrica nevada va tenyir de blanc el nostre país en un 2021 particularment ric quant a desastres climàtics a tot el món. Un any durant el qual s'ha viscut també un xicotet terratrémol en l'organisme climàtic més important del món (IPCC), i que acaba amb una pel·lícula estrenada fa pocs dies (Don’t Look Up/ No mires cap a dalt), que s'ha convertit en un fenomen viral com molt poques vegades ocorre. Tampoc se li escapa a quasi ningú que aquesta pel·lícula usa un altre impacte –el d'un cometacom a metàfora per a advertir de la crisi climàtica. Les notícies sobre Groenlàndia, on ja plou en el seu cim, o sobre l'Amazones, que ja emet més carboni del que és capaç d'emmagatzemar deurien no sols alarmar-nos, sinó obligar-nos a tirar del fre d'emergència amb determinació. La locomotora amenaça amb descarrilar a causa de la cobdícia, tal com ocorre en la pel·lícula. I en la realitat, com van advertir alguns dels millors científics que tenim, això ens portaria a un nou estat climàtic catastròfic que van denominar Terra Hivernacle, en el qual res serà segur. Que aquest tenebrós relat siga cada vegada més palpable ha anat ajudant a que es feren tímids passos en l'executiu, com quan a l'abril es va aconseguir

aprovar la insuficient Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica del nostre país. O més valents en el judicial, quan al maig, un tribunal a Holanda va condemnar a Shell a reduir dràsticament les seues emissions i un altre a l'Estat francés en dues sentències històriques. Moltes altres demandes contra governs i empreses continuaran fent soroll pertot arreu, i esperem que aconseguint victòries, perquè en aquell mateix mes de maig es va registrar el rècord en la mitjana mensual d'emissions: 419,13 parts per milió de CO₂. Ni la pandèmia ho ha frenat. Llavors va arribar juny. I a la calor de la brutal ona que va assolar el Canadà, part dels Estats Units i mitja Europa, es va forjar la primera de les tres filtracions de l'últim informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC). En la pel·lícula, després d'informar el poder polític i veure que no hi ha resposta, els científics que interpreten Lawrence i DiCaprio fan exactament el mateix: filtrar el contingut a la premsa. Aquella primera filtració de l'Agència de premsa francesa (AFP) va donar la volta al món gràcies a aquest titular: “La vida en la Terra pot recuperar-se d'un canvi climàtic important evolucionant cap a noves espècies i creant nous ecosistemes. La humanitat no”. Dos mesos després, a l'agost, mentre la Mar Menor agonitza-

va en una sort de microcosmos del que està ocorrent a gran escala, van arribar les altres dues filtracions, que ens van fer arribar a qui escriu el moviment internacional de científics Scientist Rebellion. A més, podem posar la mà en el foc perquè coneixem a la font, van ocórrer pels mateixos motius que en la pel·lícula: per angoixa dels científics i científiques del propi IPCC que saben millor que ningú, fins a quin punt estem ja amb l'aigua al coll. La primera part ens va mostrar que el decreixement és cada vegada més evident per a la comunitat científica i la segona que en algunes parts de l'informe, es comença a recollir una veritat que és visible com un cometa en cel buidat, com un elefant a l'habitació, però continua sent importantíssim que el consens científic la remarque: el capitalisme és insostenible i cal buscar transitar a un sistema que no necessite créixer i créixer en un planeta finit, perquè, coses que passen, això sol donar problemes. I llavors, després del terratrémol de les filtracions que buscaven avançar els informes a temps per a la cita, va arribar la Cimera del Clima de Glasgow (COP26). Amb escàndols de corrupció previs, i bastants dubtes sobre la seua capacitat per a maniobrar al ritme necessari. Desgraciadament les expectatives prèvies no van ser defraudades,

“Una cultura emergent que hauria de ser respectuosa i regenerativa amb els ecosistemes, tolerant amb la diversitat i implacable amb la desigualtat” perquè l'acord final, com era d'esperar, sí que ho va fer. En les cinc fases del duel, ens resistim –sobretot les grans empreses que pressionen als governs- a superar la aparentment beneficiosa tercera fase: el negocionisme. Que tan irònicament bé descriu la pel·lícula d'Adam McKay, amb aquell personatge multimillonari odiós que és una mescla de Musk, Bezos, Jobs, Gates i tants altres. Ara mateix estem igual. Negociant per a veure si podem aprofitar el cometa per al nostre benefici, sense comprendre que la cerca del benefici individual a curt termini és just el que ens ha portat fins ací, i que sense un canvi de mentalitat, de cultura, no hi ha res a fer. Una cultura emergent que hauria de ser respectuosa i regenerativa amb els ecosistemes, tolerant amb la diversitat i implacable amb la desigualtat per a poder assumir d'una forma justa l'inevitable decreixement energètic i material que ja és evident,

i fins i tot present en els informes científics d'avantguarda. Necessitem mentalitat d'espècie. Tot això també val per a una pandèmia en la qual el sistema econòmic és estúpidament incapaç d'alliberar les patents i les vacunes perquè el problema es gestione de la manera més efectiva possible. Bona prova de l'embós antropològic en el qual estem és que part de la gent que hauria de donar-se per al·ludida amb la reflexió de la pel·lícula, la defensa pensant que “els dolents són uns altres”. És el que té la idiocracia fomentada pel poder econòmic, que ens vol ignorants, i el fomenta a través d'aquells mitjans de masses que la pel·lícula també reflexa al mil·límetre. Per descomptat, si alguna cosa prova l'èxit de No mires cap a dalt (Don’t Look up) és que estem saturats de dades i continuem estimant un bon relat. Fan falta més com aquest –millors, més profunds- per a fer-nos entendre la urgencia. Al final, el professor interpretat per DiCaprio, diu la que és sens dubte la frase de l'obra. Just abans que el cometa destruïsca el planeta, la frase amb la qual acaba és: realment ho teníem tot, no? No cometem més el mateix error que en la pel·lícula. Perquè ens ho juguem tot i de moment és exactament el que estem fent. No mirar cap a dalt.

pego

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Pego celebrarà la Baixà del Riu Bullent però ajorna el Carnestoltes Es repetirà el Festival d'Arts Escèniques, encara que no s'ha fixat una data per a la seua celebració

Pego crea les Rutes Escolars Segures L'objectiu de la iniciativa és que el camí al centre escolar siga el més segur possible, i per això s'han col·locat diferents tipus de senyalització BR | Pego./ Un dels nous objectius de l’Ajuntament de Pego és que els seus xiquets i xiquetes puguen anar a l’escola d’una forma segura, per aquest motiu s’ha creat les noves ‘Rutes Escolars Segures’, que són quatre recorreguts a peu amb diferents tipus de senyalització en la qual els xiquets i xiquetes poden seguir fins a arribar al centre educatiu. La regidora d’Urbanisme, Laura Castellà, ha explicat que: “S’ha dut a terme un estudi en el qual s’ha tingut en compte factors com el trànsit de vehicles, les zones on més resideix població infantil o les senyalitzacions existents, entre altres”. Els quatre camins tenen senyalització vertical, i

les rutes a seguir també estaran marcades durant tot el recorregut amb petjades roges. Segons el regidor d’Educació, Juanjo Arbona: “L’estudi també va determinar la necessitat de modificar alguns pas de vianants per a adaptar-los a la ruta i aconseguir el camí més segur per als escolars”. A més, a aquests pas s’ha pintat el cartell: “Para, mira, creua”. En total hi ha 17 senyalitzacions verticals, dividides en dos tipus: les primeres són senyals que indiquen la direcció per a arribar als centres (Carolina Sala, Rosalía Bondia, Amba, Sant Antoni, i IES Enric Valor); els altres senyals marquen el punt d’encontre entre dos rutes.

BR | Pego./ El Carnestoltes de Pego és un dels esdeveniments més importants per a la localitat de tot l'any, i des de l'Ajuntament han hagut de prendre decisions sobre com serà la seua celebració d'enguany. En total són tres els actes que envolten aquesta festivitat, i per això, des del consistori s'ha decidit que l'únic que se celebrarà serà la Baixà del Riu, que serà el dia 19 de febrer. La festa de Carnestoltes no ha tingut la mateixa sort, i aquesta festa que s'hauria de realitzar el dia 26 de febrer, s'ha ajornat, però sense data concreta. L'últim dels actes dins d'aquesta festivitat de Pego és la Pinyata, que tindria lloc el dia 5 de març, així i tot, malauradament, s'ha cancel·lat fins al pròxim any. I és que, Enrique Moll, alcalde del municipi, ha argumentat aquestes decisions explicant que: "Sabem que és un dels esdeveniments més importants que tenim durant l'any, però és molt més important per a nosaltres la salut dels nostres veïns i veïnes. En les celebracions

tradicionals de Carnestoltes, pre Covid, l'afluència de gent al carrer és immensa, per la qual cosa les aglomeracions eren impossibles d'evitar. En aquests moments és inviables celebrar aquest tipus de festa". Com no es farà el Carnestoltes, el govern local ha optat per repetir la fórmula del 2020, amb la celebració del Festival d'Arts Escèniques, on en diferents punts del municipi es transformaven en escenes 'carnavalesques', com cabaret, moviment flower power, el circ, o el Versalles parisenc. Aquesta iniciativa encara no té data de celebració, i se-

gons ha comentat Moll: "Hem decidit esperar que passe un temps prudencial, veure com evoluciona la pandèmia i si les dades negatives baixen i la situació és favorable, celebrarem el festival en una altra data. Hem apostat per un format diferent i que va rebre molt bona acollida en la seua primera edició. Volem que siga un referent per la qual cosa hem d'estar molt seguir a l'hora de fer-se sense riscos per a la salut, tant dels veïns i veïnes com pel mateix festival". La Baixà del Riu Bullent és l'únic acte que s'ha pogut mantenir. "Les condi-

cions amb les quals se celebra aquest esdeveniment són molt diferents dels Carnestoltes, és a l'aire lliure, rodejats de naturalesa i la gent pot repartir-se per tot el llit del riu, no hi ha tantes aglomeracions. Encara que cal recordar que s'ha de ser responsables", remarca l'alcalde de Pego. Els participants hauran de registrar-se per a poder competir al concurs a millor embarcació, i a més, en aquesta edició es comptarà amb nou premis. La construcció haurà de ser amb materials reciclables, i finalitzada la carrera pel Bullent, s'han de retirar els vaixells íntegrament de l'aigua. La cancel·lació de la Pinyata, segons ha argumentat Enrique Moll: "hi ha moltes aglomeracions durant el recorregut i el risc de contagi és molt alt, per tot això hem decidit cancel·lar". El desig de l'alcalde de Pego és que: "encara que esperem que tot vaja millorant i aquesta edició, la del 2022, siga l'última en la qual hàgem de prendre aquest tipus de decisions".

Pego presentà la seua aposta a Fitur per la gastronomia i el ‘birding’ El municipi presentà a la Fira Internacional de Turisme una sèrie de rutes ornitològiques, i dos restauradors locals oferiren un showcooking per a promocionar els plats típics pegolins

Els carreters de Pego celebren la romeria de Sant Antoni

S’anul·la la Plantà del Pi per culpa de la Covid-19 BR | Pego./ La situació sanitària ha obligat a modificar la programació de les festes en honor a Sant Antoni, i per això, des de l’Associació de Carreters s’ha decidit que la romeria serà l’únic dels actes que se celebrarà enguany. La desfilada es va realitzar el 23 de gener de matí, i els carreters passaren pels princi-

pals carrers de Pego fins a l’ermita de Sant Antoni. Una vegada estigueren allí se celebrà una missa que donarà fi a les activitats. A més, durant el matí s’instal·laren les tradicionals tendes del Porrat. Pel que fa a la Plantà del Pi, els Carreters van comunicar que enguany no es celebraria.

BR | Pego./ Pego va estar present a la Fira Internacional de Turisme que se celebra a Madrid des del 19 al 23 de gener. En aquest esdeveniment la localitat presentà les seues apostes per la gastronomia i el ‘birding’, és a dir, l’observació d’aus. L’alcalde de la localitat, Enrique Moll, va assistir juntament amb els regidors de Turisme i Medi Ambient, Ricardo Sendra i Laura Castellà. La gastronomia fou el primer dels punts que presentarà la localitat, concretament, dos restauradors del municipi, el del Restaurant Zorrilla i del Restaurant Rafel, oferiren un showcooking amb plats autòctons de la localitat com l’arròs amb Crosta. El regidor de Turisme, ha afirmat que: “Pego sem-

pre ha tingut una estreta relació amb la cuina, en totes les cases hi ha grans dones i homes mestres dels fogons, referència pels xefs pegolins que han triomfat fora de les nostres fronteres”. La naturalesa, concretament l’observació d’aus, és el segon atractiu turístic

que presentà el municipi a Fitur. Amb la Marjal com a teló de fons, es presentaran una sèrie de rutes ornitològiques per a observar aus, ja que aquest parc natural és parada obligatòria de moltes espècies, o la llar de moltes altres. “La Marjal és el nostre tresor més apreciat, un pulmó

ple de vida que ens permet conéixer cada dia millor la naturalesa que ens rodeja i que tanta falta ens fa a la nostra vida”, ha declarat Castellà. “El ‘birding’ és una proposta més de l’ampli ventall d’activitats que es poden realitzar a l’entorn natural de Pego”, ha conclòs Sendra.

oliva

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Memòria Històrica NOMS EN EL MEMORIAL

Monument dedicat a les víctimes de la dictadura franquista./

Assistents a l’homenage al cementeri d’Oliva./

El poble d’Oliva ret homenatge a les víctimes del Franquisme

S’ha inaugurat un monument al cemeneri de la ciutat per al record als 68 ciutadans d’aquesta localitat que van patir la repressió o la mort per part del moviment feixista a Espanya entre 1939 i 1944 BR | Oliva./ Des de l’Ajuntament d’Oliva volen rememorar la llarga història en matèria de Memòria Històrica, i aquesta tasca la porten fent des de fa anys, ja que, en l’any 2006 es va donar a la localitat un monument de l’artista local, Manolo Gallardo, amb el qual es pretenia reconéixer a totes les persones que van ser víctimes del feixisme i de la intolerància. En aquest monument s’explica que aquestes persones van ser “morts per la llibertat”. Ara, ja en el 2022, concretament, el dissabte 8 de gener, s’ha fet la inauguració d’un nou monument al cementeri del municipi, per a recordar, i donar visibilitat a les persones d’Oliva que van patir la repressió, o que van morir per culpa del moviment feixista espanyol. Concretament van ser 68 els ciutadans del poble que van morir entre els anys

1939 i 1944. A l’acte van assistir unes 300 persones, entre elles: Teresa Llopis, presidenta de l’Associació de Represaliats i Represaliades pel Franquisme d’Oliva (ARFO), ha assistit a l’acte, en el qual també estaven presents el diputat socialista de la diputació de València, Ramiro Ribera, que és diputat per la Memòria Històrica a la Diputació, i a més un gran impulsor d’aquest tipus d’iniciatives que tenen com a objectiu recuperar la dignitat de les víctimes i dels familiars represaliats pel franquisme. També va assistir el diputat provincial per la comarca de la Safor, Vicent Mascarell, i la diputada de les Corts Valencianes Mercedes Caballero, a més de l’alcaldessa i la vicealcaldessa de la localitat, Yolanda Balaguer i Ana Morell, així com una àmplia representació de víctimes.

L’alcaldessa va fer èmfasi en la importància per recuperar la memòria i construir un relat comú: “La recuperació de la memòria històrica és una tasca essencial per a enfortir la qualitat democràtica de la nostra societat”. A més, Balaguer, va donar ànims en les tasques de recerca de les restes d’aquestes víctimes: “desitge que les investigacions forenses derivades de les exhumacions de les Fosses de Paterna, Sueca i Gandia, donen resultats positius i pugueu identificar als vostres familiars per donar-los sepultura digna”. Per la seua part, el regidor de Memòria Democràtica, Josep Escrivà, ha explicat que: “la construcció d’un memorial democràtic amb tots i cada un dels noms de les víctimes del franquisme és una fita que hem aconseguit treballant junts de la mà dels familiars de les víctimes. Els

famíliars, han format part de l’exercici participatiu per construir aquesta visió comuna amb allò que simbolitza per a ells aquest memorial”. L’esdeveniment ha sigut molt emotiu gràcies a les paraules de Llopis, que a més ha presentat una ofrena floral, amb 68 flors, en record i memòria a les víctimes del franquisme, i també s’ha fet ofrena de la terra procedent dels cementeris on estaven les fosses comunes que han albergat durant molts anys aquests cossos. Josep Colomar és l’autor d’aquest monument que està carregat de connotacions simbòliques, com les pedres vlanques que simbolitzen una fosa amb restes calcàries dels ossos, o una estructura metàl·lica d’acer patinable, que fa al·legoria al mur oxidat per la sang vessada i pel pas del temps fins a trobar la pau.

Angelina Barber Pastor Vicent Mayans Llopis Bautista Mollà Ardid Francisco Parra Boscà Vicent Piera Mahiques Francisco Pons Cots Félix Vallecillo López De Medina Blai Navarro Cañamás Vicent Oltra Escrivà Adolfo Gomar Ferrando Vicenta Mena Mahiques Vicent Mollà Pascual Antonio Pous Llorens Fernando Vidal Roger Salvador Maurí Feliu Vicent Mena Escrivà Francisco Peiró Roger Lluís Gisbert Soto Enrique Vives Masquefa Batiste Moncho Pérez Arturo Sansaloni Pérez Manuel Rodríguez López José Martínez Mateos Antonio Morera Pericàs Vicente Fuster Marco Alfonso Gavilà Peiró Vicent Mañó Mestre Salvador Maurí Alemany Vicent Soler Ortolà Vicent Savall Cánovas Salvador Català Climent Vicent Jordà Savall Vicent Savall Cotaina José María Doménech Morant Salvador Bernabeu Monllor Juan Devesa Mezquida Juan Garcia Oliva José Mayans Parra José Mestre Parra Jesús Ramon López Eusebio Romero Morales Pedro Romero Morales Vicent Savall Gómez José Bolinches Barber José Ramón Camps Barber Pedro Crespo Luna Antonio Esteve Morató José Esteve Pastor Higinio Granell Garcia Manuel Mestre Barreres Vicente Morera Julve Tomàs Albero Torres Francisco Arlandis Pellicer Federico Peiró Rodríguez Vicent Soler Escrivà Vicent Torres Pons Vicent Alemany Mestre Llorenç Calatayud Colom José Català Benavent Blai Llopis Sendra José Frasquet Jordà José Morató Sendra Vicent Llorca Climent Batiste Sifres Roig Francisco Castillo Tomàs Francisco Cotaina Sáez Miguel Crespo Martínez Alberto Garcia Savall

oliva

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Premis als projectes locals de l’EUROPAN 15 Èxit al 75 aniversari

L'alcaldessa de la localitat, Yolanda Balaguer, ha destacat que esdeveniments com EUROPAN "donen pas al talent dels joves arquitectes per recuperar i millorar el patrimoni arquitectònic" BR | Oliva./ Durant el matí del 27 de gener, ha tingut lloc al Centre Polivalent d’Oliva, la jornada ‘Rajolars. Propostes de Futur’. Aquest acte ha estat organitzat pel consistori i per la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat Valenciana. Núria Matarredona, directora general d’Innovació Ecològica en la Construcció, Carmen Imbernón i Begoña Fernández, del Comité Nacional de l’Europan Espanya, Luís Sendra, degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana, membres del jurat de l’Europan, autoritats de l’Ajuntament de Sant Climent del Llobregat, membres dels

equips guanyadors de l’Europan 15 en Oliva i membres de l’equip de govern d’Oliva, han estat presents en aquest acte, que segons ha destacat l’alcaldessa de la localitat, Yolanda Balaguer: “esdeveniments com l’EUROPAN que donen pas al talent dels joves arquitectes per recuperar i millorar el patrimoni arquitectònic”, i ha explicat que: “L’objectiu que va plantejar l’ajuntament va ser la transformació de la zona degradada dels Rajolars, per mitjà de la innovació urbana vinculada a la identitat del lloc i el seu entorn, tenint en compte principis com la sostenibilitat econòmica i ambiental, el respecte al patrimoni, etc”. Seguidament Matarredo-

na, ha donat el seu suport als joves arquitectes per a continuar en la gran tasca que han fet en els cinc projectes presentats. A continuació s’ha fet la presentació dels tres projectes que han rebut la menció especial, que han sigut el projecte ‘Loop-Settling’ del Fabricante de Espheras, ‘Look Back, Move Forward!’ d’Irene Benet i Marta Benet, i ‘LatticeWork’ de Belén Bravo, Iñigo López, Daniel Gómez de Zamora i Ana Alicia Martínez. El segon premi, ha sigut el projecte ‘Even a Brick Wants to Be Something’ d’Adrian Darriba, Estela Darriba, Guillermo Pomar i Miguel Fernández, una proposta de renaturalitzar el sector com a pas previ a

la implantació d’usos productius, així com la rehabilitació del patrimoni industrial per a acollir tot el programa d’usos proposats, inclosos els habitatges, dins de les naus existents. L’alcaldessa d’Oliva, Yolanda Balaguer, ha fet el lliurament del primer premi al projecte ‘Productive Memories’ de Luís Bernardo, Ignacio Burgos i Ana Méndez, per l’extraordinària solvència de l’anàlisi feta i la qualitat de les propostes a totes les escales, el rigor del pla de fases en què es contempla la complexitat dels problemes a resoldre i per aconseguir, amb encert, que les noves edificacions i l’espai públic que les articula s’adeqüen amb naturalitat al lloc.

Oliva adjudica les obres per a reconstruir el passeig de la platja de l’ A igua Durant el temporal Glòria de 2020 es va destruir aquest passeig, i ara, després de reunions i negociacions, s'ha aconseguit la subvenció per a poder reparar el muret de contenció de la platja de l'Aigua Blanca BR | Oliva./ En gener de 2020 va tindre lloc un temporal amb conseqüències devastadores, ‘Glòria’, i Oliva, va ser un dels molts municipis afectats per aquest fet. Després de dos anys de reunions de treball i negociacions entre l’administració autonòmica, central, i l’Ajuntament d’Oliva, s’ha aconseguit la subvenció amb la qual es podrà realitzar la reparació del passeig marítim i del muret de contenció de la platja de l’Aigua Blanca que va quedar arrasat en gener 2020. La vicealcaldessa i regidora de Patrimoni i Contractació, Ana Morell, i el regidor de Turisme i Platges de l’Ajuntament d’Oliva, Kino Calafat, han visitat l’inici de les obres, acompanyats per l’arquitecte municipal i

Reconstrucció de la platja de l’Aigua Blanca./

els responsables de l’obra. El pressupost d’aquests treballs és de 32.378 euros, i s’espera duren un mes. La millora que suposarà serà molt important per a la seguretat de les residències i habitatges de la zona, ja que a més, del reforç que tindrà el passeig, també comptarà amb un muret de contenció.

Morell ha remarcat que: “la importància que té aquesta obra i aquestes millores de recuperació d’una zona que va quedar totalment devastada per un dels temporals més dolents per a les nostres costes. Amb aquesta actuació, comencem a recuperar-nos d’aquell ‘Glòria’ que tant de mal ens va fer. Gràcies a la

nostra constància i al treball de les diferents administracions, podem anar donant, a poc a poc, solucions a la nostra ciutadania i al nostre municipi”. Per al regidor de Platges: “Aquestes subvencions, amb les quals Oliva pot anar recuperant espais públics per a la ciutadania, són una suma d’esforços de totes les administracions implicades i gràcies a l’especial sensibilització que els dirigents polítics actuals demostren davant les catàstrofes que hem sofrit en els darrers anys i que han assolit en molts casos ciutats senceres. Hem d’afrontar aquesta oportunitat de reconstrucció del passeig de la platja de l’Aigua Blanca com un motiu de garantia amb aquests governs local, autonòmic i central”.

de les Calderes

Des de l'Ajuntament d'Oliva asseguren que en tot moment es van complir les mesures de seguretat BR | Oliva./ La regidoria de Festes d’Oliva, i els Festers de Sant Vicent han organitzat un any més les tradicionals Calderes de Sant Antoni i el seu porrat. Una festa que compleix 75 anys, i que enguany, per culpa de la pandèmia s’ha hagut de realitzar complint les mesures de seguretat. Durant el cap de setmana, la ciutadania va gaudir d’una àmplia programació, que va començar el divendres amb la inauguració del Mercat Modernista, en el qual es van poder veure a persones vestides d’aquesta època, el mercat d’oficis, ceràmica i tallers. A més, en la jornada del dissabte es van dur a terme les tradicionals Calderes de

Sant Antoni, amb mesures de seguretat i racions per a emportar, però encara així, es va aconseguir que molts veïns i veïnes pogueren degustar l’arròs amb fesols i naps. La música en directe també va tindre el seu protagonisme gràcies al grup JotaJaybers Pop Rock, i el Grupo Ñ, que van actuar també complint les mesures sanitàries. Yolanda Navarro, regidora de Festes, ha agraït el treball dels Festers de Sant Vicent, que any rere any han organitzat aquesta festivitat, i que a més, en aquesta edició han hagut de treballar més per tal d’adaptar les Calderes de Sant Antoni a la situació pandèmica.

Concurs de Cartells per a la Setmana Santa d’Oliva

El termini per a presentar les obres a aquest concurs finalitzarà el dia 4 de febrer BR | Oliva./ Des de la regidoria de Festes, juntament amb la Setmana Santa d’Oliva, han convocat la XXVI edició del Concurs de Cartells de Setmana Santa, en el qual podran participar totes les persones que ho desitgen, de forma individual o grupal, amb treballs de creació pròpia, originals i inèdits, que no hagen estat presentats en altres concursos. Les obres es podran finalitzar fins al dia 4 de febrer a les 14h, al Departament de Serveis Culturals de l’Ajuntament d’Oliva al carrer Major, 10, des de les 9 del matí fins a les 13h. El jurat es reunirà el

divendres 4 de febrer a les 20h, al Casal de la Parròquia de Santa Maria, per a procedir a la valoració de les obres presentades i emetre el seu veredicte. El premi es notificarà, de manera personal, a la persona o persones creadores del cartell guanyador i el finalista. El premi serà de 600 euros per al cartell guanyador, i hi haurà un premi de 200 euros per al cartell finalista. Els premis podran quedar deserts si el jurat ho considera. Totes les obres premiades seran propietat exclusiva de la Junta Central de Germandats, que podrà editar qualsevol d’elles en qualsevol publicació.

oliva

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Gandia rebrà 35.000 euros per a projectes d’innovació

El Ministeri de Ciència i Innovació ha aprovat la concessió d'ajudes per a la incorporació d'agents d'innovació BR | Gandia./ Gandia és un dels 54 municipis que va a beneficiar-se de les ajudes, dotades amb prop d’1,8 milions d’euros, del Ministeri de Ciència i Innovació, per la incorporació d’agents d’innovació. Aquest ministeri està dirigit per l’exalcaldessa de la localitat, Diana Morant. La mateixa Morant va anunciar durant la seua visita a Gandia al mes d’octubre que el municipi, com a membre de la Xarxa Innpulso, es veuria beneficiada d’aquestes ajudes, que per a les localitats entre els 20.001 i els 100.000 habitants, suposen una subvenció de fins al 75% del cost anual que té la implantació de l’agent d’innovació, és a dir, uns 35.000 euros. Aquests agents d’innovació es dedicaran a la implementació de les polítiques d’innovació municipals, que promouran el desenvolupament de projectes d’innovació digital, la licitació de projectes de compra pública d’innovació, i els plans de sostenibilitat, estalvi energètic o economia cir-

gandia

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

La ministra i exalcaldessa de Gandia, Diana Morant./

cular. També fomentarà l’emprenedoria tecnològica i social local. Les entitats beneficiàries han de fer, amb càrrec a aquesta subvenció, la contractació d’un agent local d’innovació en els tres mesos següents a la notificació de l’ordre de concessió de les ajudes. José Manuel Prieto, alcalde de Gandia, s’ha mostrat satisfet per l’anunci fet pel Ministeri de Ciència i Innovació i

ha recordat que la ministra Morant es va comprometre amb la ciutat per a posar en marxa aquesta línia d’ajudes i tres mesos després, Gandia podrà comptar amb un agent d’innovació. “Aquesta figura ens permetrà continuar apostant per l’impuls de polítiques d’innovació digital i la implantació de plans de sostenibilitat, per continuar sent una ciutat referent a l’àmbit de la in-

novació dins de l’administració local” ha declarat Prieto. Per la seua banda, la ministra Diana Morant ha afirmat que “Aquest ministeri recolza les ciutats com Gandia com a agents principals del canvi, ja que han demostrat que volen, poden i han d’estar a l’avantguarda de la transformació global. Tots els alcaldes i alcaldesses tenen en mi una aliada”.

S’estudiarà l’ampliació de la freqüència del bus entre Oliva i Gandia

La directora general de Transport, Roser Obrer, s'ha reunit amb l'alcaldessa d'Oliva, Yolanda Balaguer BR | Oliva./ Roser Obrer, directora general de Transport, s’ha reunit amb l’alcaldessa d’Oliva, Yolanda Balaguer, i amb la regidora de Mobilitat, Ioana Sintimbrean, per a parlar sobre el servei de mobilitat de la localitat. Durant aquesta reunió, Obrer es va comprometre a estudiar la possibilitat d’ampliar l’actual servei que opera en la modalitat d’un contracte d’emergència. Per la seua part, Balaguer li va traslladar a la directora general que la situació d’Oliva en el tema de mobilitat interurbana i transport públic, és insostenible, ja que a falta de tren, se suma que hi ha insuficients freqüències del servei d’autobús, amb la consegüent pèrdua d’usuaris, que la majoria d’ells són població vulnerable, com joves, persones majors, amb discapacitat o que no disposen de cotxe privat. Una altra cosa que va traslladar l’alcaldessa d’Oliva, a la directora general de Transport, és que

la ciutadania de la seua localitat “se sentia discriminada per la recent implantació d’una línia GandiaValència, amb viatges cada hora, per a suplir les cancel·lacions i retards del tren de rodalia, alhora que Oliva només disposa de 6 viatges diaris a Gandia i a 5 a València”. Per la seua part, Roser Obrer es va comprometre a estudiar la possibilitat d’un nou contracte d’emergència, com l’actual, però amb més freqüències, a l’espera de la licitació del servei definitiu, en el qual es preveuen fins a 15 viatges diaris d’anada i 15 de tornada en dies laborals. Ioana Sintimbrean, ha demanat a la directora que li traslladara al conseller Arcadi España la petició per part de l’Ajuntament d’Oliva de crear i convocar la Comissió de Seguiment del Tren de la Costa, tal com es va comprometre l’anterior consellera en 2018, petició que l’alcaldessa va ratificar, per escrit, al conseller Arcadi España.

La biblioteca de Beniopa torna a obrir després del seu canvi d’imatge

Des de l'Ajuntament de Gandia s'han invertit més de 70.000 euros per tal de convertir aquest espai en un referent de la xarxa municipal de biblioteques de la ciutat BR | Gandia./ L’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, la regidora d’Arxius i Biblioteques, Liduvina Gil, el regidor de Participació Ciutadana, Nahuel González, així com altres membres de la corporació municipal, han assistit a la reobertura de la Biblioteca de Beniopa, que torna a estar disponible per als usuaris després d’una renovació en l’estructura, mobiliari i equipament. Prieto ha expressat que: “La Biblioteca de Beniopa queda com un centre de referència per al poble i per a tota la ciutat, però també com un espai d’integració i de reforç. Tindrem un professor o professora escolar que s’afegirà al reforç que presten els nostres bibliotecaris i bibliotecàries”. A més, als matins s’impartiran classes de

Gandia presenta la programació de Fira Mercat 2022

Moda, cerimònies, calçat, vi o tatuatges ocuparan la programació d'aquestes fires que se celebraran als mesos de febrer i març

Les noves instal·lacions de la Biblioteca de Beniopa./

castellà per a immigrants. Per a l’alcalde, a més de la incorporació de nous serveis, la millora estructural i mobiliària es deriva majoritàriament dels 50.000 euros provinents dels pressupostos participatius: “Hem volgut anar més enllà i afegir 22.000

euros més per a mobiliari i equipament, 11 mil dels quals han sigut subvencionats per la Conselleria de Cultura. En total hem invertit 72.000 euros en la posada a punt de la biblioteca del districte”. Liduvina Gil i Nahuel González han agraït als ha-

bitants de Beniopa que votaren massivament aquesta proposta: “Aquest resultat demostra que la participació funciona a Gandia. I que el moviment veïnal aconsegueix els seus objectius i que el seu entorn cultural, aquest cas la Biblioteca, puga millorar”.

BR | Gandia./ La regidora de Polítiques Econòmiques i Comerç, Vicenta Ferrer, ha presentat la programació de Fira Mercat Gandia 2022. Una edició que començarà el 4 de febrer, i que finalitzarà el 23 de desembre, és a dir, en total hi haurà 25 fires temàtiques molt variades. Fins ara coneixem la programació per a la primera part de Fira

Mercat, que durarà des del 4 de febrer fins al 13 de març. Durant aquestes setmanes, les temàtiques seran outlet moda, cerimònia, calçat i complements, Fira del Vi, estètica i tatuatges, i espai moda. Totes elles tindran el mateix horari que s'estava aplicant fins al moment, des del divendres al diumenge a migdia.

gandia

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

cultura a les comarques

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Diccionari Català-Valencià-Balear./

Quico Pi de la Serra en l’última actuació al Barnasants a Bellreguard./

60 anys del Diccionari català - valencià - balear

Música, teatre i circ per als pròxims sis mesos a Bellreguard

Per a la commemoració es realitzaran actes i es farà una nova digitalització i marcatge del Diccionari BR | Països Catalans./ En febrer de 2022, es compleixen 60 anys de la finalització del Diccionari català-valencià-balear, amb la publicació del desé volum per Francesc de Borja Moll, que va ser el continuador de l’obra d’Antoni Maria Alcover. Moll va voler que el Diccionari, conegut com a Alcover-Moll, coincidís amb el centenari del naixement del seu mestre, nascut a Manacor, el dia 2 de febrer de 1862. Aquesta commemoració coincideix amb la nova digitalització i marcatge del Diccionari, una proposta impulsada per la Institució Francesc de Borja Moll, i que gràcies al suport econòmic de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, i amb la col·laboració de la Secretaria General de Política Lingüística de la Generalitat de Ca-

talunya, la Universitat de Barcelona, i el Consell Insular de Mallorca i l’Ajuntament de Palma. El dia 1 de febrer a les 18h, Maria-Pilar Perea, vicepresidenta de la Institució Moll, i directora de la nova digitalització del Diccionari, presentarà la iniciativa a la Institució Pública Antoni Maria Alcover, dins dels actes de la Setmana Alcover, que cada mes de febrer organitza la Institució Alcover. L’acte estarà presentat per Antoni Mir, secretari de la Institució Moll. La Institució Francesc de Borja Moll, dipositària dels drets del Diccionari, convida a tots els municipis i entitats del territori de parla catalana, que facen activitats d’homenatge a Alcover i Moll, que van recórrer tot aquest territori, per a recollir paraules i expressions per a la seua obra.

El regidor de Cultura, Juanjo Giner, ha estat explicant l'àmplia programació cultural que s'ha preparat per als pròxims mesos de l'any, gràcies a diferents festivals i cicles que faran que tant els veïns i veïnes, com els visitants, tinguen una variada oferta d'oci i cultura BR | Bellreguard./ Juanjo Giner ens detalla tota la programació cultural que s'ha preparat a Bellreguard per als primers sis mesos de l'any. El regidor de Cultura, ha començat la seua explicació amb els concerts que la localitat acollirà dins del festival Barnasants. Concretament en aquesta edició del Festival de Cançó d'Autor, seran tres els dies que es podrà gaudir de la música. El primer dels concerts serà el de Brams, el dia 26 de febrer: "Faran un format acústic adaptat a sales i a teatre. Aquest grup és un referent del rock en català, però han fet una versió adaptada al Barnasants", ha indicat Giner. El següent concert serà l'oferit per Rafa Xambó, el dia 23 d'abril, i s'aprofitarà aquesta data per a reme-

morar que fa 30 anys que Joan Fuster, va dur a terme la seua última conferència a Bellreguard. A més a més, també coincideix que enguany és l'Any Fuster. Finalment, el cicle de Barnasants tancarà amb 'La banda obrera del poble, (B.O.P)'. Aquesta banda està formada per diferents grups musicals, entre ells VerdCel, que s'han unit per fer cançons que parlen sobre les lluites laborals i altres temes socials. Aquest concert tindrà lloc el dia 7 de maig, i a més, estarà dins de la programació especial de l'1 de maig, Dia del Treballador. El regidor de Cultura ha indicat que s'anunciaran més activitats per tal de commemorar aquest dia. Un altre dels esdeveniments culturals que tindrà Bellreguard durant aquests

primer sis mesos de l'any serà el cicle de teatre 'A l'Era...'. Aquesta és la tercera edició, i començarà el dia 5 de febrer, amb l'obra Johnny Chico, protagonitzada per l'actor Victor Palmero. Aquest espectacle tracta sobre la pressió de gènere i la LGTB-fòbia que es genera quan algú no està dins del que es considera "normatiu" o heteropatriarcal. Seguidament, hi haurà dos obres més al mes, concretament els dies 12 i 26 de març, el 9 i el 30 d'abril, i el 21 i 28 de maig. Una d'aquestes últimes funcions de maig havia de celebrar-se en el mes de gener, però a causa de l'alta incidència que hi havia a la localitat, es va decidir ajornar-la perquè més gent poguera gaudir del teatre. Per als mesos d'estiu, el protagonisme serà del circ

La Fira MiRA arribarà a Gandia de l’1 al 3 d’abril

gràcies al 'Rodafams Arts', que viurà la seua segona edició. "Hem tret una convocatòria perquè es presenten totes les companyies de circ que ho vegen oportú, i sobre els projectes i espectacles que hi haja, triarem a les companyies que participaran d'aquesta edició", ha explicat Juanjo Giner. Per a finalitzar, el Sotaia Rock viurà el concert que s'havia de celebrar en octubre, però que l'oratge no va deixar que es fera. El dia 14 es realitzarà aquest concert, i la gent que va adquirir la seua entrada podrà utilitzar-la. El regidor de Cultura ha indicat, que encara no es pot avançar si serà el mateix grup que havia d'actuar en octubre, 'El último que cierre', o si serà un altre del mateix estil.

La tercera edició de la Fira d'Arts de carrer ha apostat per una diversitat geogràfica i artística, i portarà propostes de nous llenguatges i valors a través del clown, el teatre al carrer, la dansa o altres formats que incorporen totes aquestes disciplines BR | Gandia./ La tercera edició de MiRA, la Fira d’Arts de carrer de Gandia, se celebrarà els dies 1, 2 i 3 d’abril, amb la intenció de ser un referent a l’estat espanyol, gràcies a una programació, que segons ha explicat el co-portaveu del govern local, Miguel Ángel Picornell, “marida companyies consolidades amb propostes de nous llenguatges i nous valors”.

Gandia serà l’epicentre estatal de les arts escèniques, però, s’ampliarà també a territori internacional, a causa de l’èxit de les anteriors edicions. Dels 162 espectacles que s’han presentat per a participar, s’han seleccionat 15, 13 d’ells venen de diferents punts d’Espanya com País Basc, Catalunya, Aragó, les Illes, Navarra, i el País Valencià; i els altres dos vindran des de

França. El festival ha apostat enguany per la diversitat geogràfica i artística, i per això es combinaran modalitats com el clown, el teatre al carrer, la dansa, i alguns formats que incorporen totes aquestes disciplines en un sol espectacle. Domingo Martínez, director artístic de MiRA, ha comentat que: “També han de ser treballs actuals. A la Comunitat Va-

lenciana pràcticament no hi ha cap que s’haja vist i a l’estat espanyol hi ha alguns que són estrenes”. Per la seua part, Juanjo Payá, tècnic del Departament de Cultura Festiva, ha assenyalat que: “és una espècie de mercat de les arts. Els que van actuar l’any passat, després han anat arreu tota Espanya. D’altra banda, els que van debutar s’han consolidat”.

reportatge

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Les nostres comarques

Una recepta per a unir l’interior i la costa La tradicional Borreta combina l’activitat pesquera de la Marina amb el producte de la terra de l’Alcoià i El Comtat. Coneixem l’elaboració d’aquest plat gràcies al fogó del bar l’Om de Fageca Pau Sellés./

través de la gastronomia es poden saber moltes coses sobre la vida i els costums d'una zona. Així que si ens fixem en les comarques del nord d'Alacant, poques receptes parlen més clarament sobre la història de la seua gent que la Borreta. Aquest tradicional plat representa un nexe d'unió entre la tradició pesquera de la Marina i l'agricultura de les comarques de l'Alcoià i El Comtat. La seua elaboració ens posa en contacte amb l'activitat comercial de fa segles, quan entre aquestes dues zones era freqüent l'intercanvi de peix per oli, o inclús pel gel que s'obtenia de les caves ubicades a la muntanya. Encara que inicialment era un plat que es preparava per a combatre l'intens fred de la província, el pas del temps ha fet que la seua elaboració siga habitual al llarg de l'any. Tot i això, aquesta desestacionalització no ha canviat un element caracte-

rístic de la Borreta, com és l'ús de productes de proximitat. El plat adopta una idiosincràsia pròpia depenent del lloc on se la prepare, i és que a pesar de tenir certs ingredients base, és comú que a cada poble s'introduïsquen canvis a la recepta. Per exemple, a la zona de costa se li posa Melva, mentre que a l'interior de la província se sol cuinar amb bacallà. En l'apartat de verdures també es poden introduir variacions, ja que els espinacs poden deixar lloc a les herbes mengívoles autòctones de la zona. A l’estil de Fageca A la subcomarca de la Vall de Seta trobem un lloc on preparen habitualment la Borreta. Es tracta del bar l'Om de Fageca, on la seua regent permet al veïnat de la zona continuar gaudint d'aquesta saborosa recepta. Ella es Alba Pérez, una jove molt arrelada al poble i que ha decidit continuar amb la tradició gastronòmica de la seua família. La seua àvia la va ensenyar a

cuinar aquest plat tan típic, el qual és relativament senzill i ràpid de fer, però sobretot, molt vinculat a la humil tradició agrícola de la zona. Aquesta és una de les moltes receptes de cullera que Alba intenta incloure a la carta del seu bar, aprofitant molts dels productes que aconsegueix a través dels seus propis veïns. 45 minuts d'elaboració El primer pas és abocar l'oli d'oliva en l'olla i sofregir els pimentons secs que s'empren tradicionalment per a elaborar la pericana. Una vegada estan cuinats, es retiren els pimentons de l'olla i s'aboquen en la mateixa els caps d'all i les creïlles. La cuinera utilitza una olla de ferro colat per a la cocció de la Borreta, ja que aquesta es calfa amb rapidesa i permet mantenir la calor del guisat durant més temps. Una vegada es comprova que les creïlles estan prou fetes, s'afegeixen els espinacs frescs, que poden ser substituïts per les

c/Major, 14 · Tel.: 96 602 84 20 · Cocentaina

herbes mengívoles de cada zona: des de la verdolaga fins a la ruca, o inclús la denominada llengua de vaca. Per a Alba, cadascuna d'aquestes plantes dóna un matís diferent del guisat, encara que en algun cas particular han de ser tractades prèviament a la cocció, ja que es tracta d'espècies silvestres. Després que les verdures hagen rebaixat bastant el seu volum, s'aboca el caldo de peix en l'olla, i es deixa reposar la barreja uns minuts. Quan el caldo haja aconseguit suficient temperatura s'introdueixen els filets de bacallà fresc, que tardarà aproximadament deu minuts a aconseguir el seu punt de cocció. En aquest punt de la recepta també s'han d'introduir trossejats els pimentons cuinats prèviament. Respecte a la sal, la jove xef recomana no afegir en excés, ja que el bacallà i el caldo de peix tenen per si mateixos un sabor bastant salat. En aqueix aspecte, aplica el consell de la seua àvia i mentora: «Si cuines salat, cui-

Ingredients Borreta (per a 4 persones) · Dos pimentons per a pericana · 12 creïlles xicotetes · 12 dents d'all · Un ou per comensal · Un tros (100 gr.) de bacallà/melva per comensal · 300 gr. d'espinac fresc · Un litre de caldo de peix

nes per al gat». L'últim toc al plat li l’atorga l'ou, que ha de deixar-se cuinar amb la calor del guisat. És recomanable que l'ou estiga mig fet, amb el rovell lleugerament cru. Després d'uns 45 minuts aproximadament es podrà portar a taula aquest saborós i consistent guisat. Amb el seu sabor, el comensal podrà degustar la millor tradició gastronòmica del nord d'Alacant.

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

cocentaina

El Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina presenta les activitats per a 2022

El dia 20 de gener es va dur a terme una assemblea ordinària, en la qual, la presidenta Sara Agulló va deixar el seu càrrec BR | Cocentaina./ El Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de Cocentaina, ha celebrat una assemblea ordinària en la qual s’ha fet una valoració positiva de les activitats que s’han fet durant el 2021, i s’ha parlat de la programació que es durà a terme enguany. A més, Sara Agulló, presidenta de l’entitat, ha aprofitat aquesta reunió per a deixar el seu càrrec. Ara, la junta del fòrum estarà formada per Àlex Barber President. Vicepresident: Francesc Jover. Secretari: Bernardo Reig. Vicesecretari: Joan Torregrossa. Tresorer: Eugeni Insà. Vocal Adjunt a tresoreria: Josep L. Selles. Vocal delegat Alcoi: Emili Blanes. Vocal delegat Muro: Ivan Torregrossa. Vocal delegat cultura: Luis Ardevinez. Una vegada es va decidir la nova junta, es van anunciar quins són els projectes que es portaran endavant en aquest 2022 portar endavant alguns projectes, molts d’ells són la continuació del treball que ja s’ha estat fent durant altres anys. Concretament, es continuarà treballant en el Banc de la Memòria Oral, per a contri-

buir a mantenir viva la història del nostre passat recent i elaborar un arxiu d’història oral amb entrevistes i testimonis, històries de vida, vivències personals sobre la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista, l’exili, la lluita per les llibertats democràtiques o la Transició espanyola. A més, durant el 2022 es continuarà fent feina en el foment de l’estudi, la recerca i la difusió dels fets vinculats amb la memòria històrica, i se seguirà amb les sol·licituds d’expedients i en l’habilitació d’un espai a l’Arxiu Municipal, on poder organitzar tota la documentació i fons bibliogràfics del Fòrum, perquè siga públic i de fàcil accés, i, per tant, fomentar el seu estudi i bona conservació. Per a aquest 2022 també es donarà a conéixer el projecte ‘No Oblidem’, amb reunions amb professorat de l’Alcoià i Comtat, i amb altres col·lectius interessats. Des del Fòrum volen fomentar el seu ús a les aules dels centres d’educació secundària, i instaurar un concurs de treballs de recerca històrica i artística en-

Assemblea del Fòrum per la Memòria a Cocentaina./

tre l’alumnat d’instituts. També es realitzarà una exposició amb panells, perquè siga itinerant, es puga aportar a diferents poblacions de les comarques. Igualment per a enguany s’aprofitarà la inauguració del monument a les víctimes del Franquisme i la Guerra Civil per a reivindicar la memòria de les persones que van lluitar per la democràcia. Aquest monument és finançat pels pressupostos participatius de la Generalitat Valenciana. Una altra de les activitats serà fer un documental per a les per-

sones que van viure els anys més foscos de la dictadura i que van patir les seues conseqüències, així com la projecció d’altres, amb l’objectiu de difondre els valors democràtics; i es continuaran amb els homenatges a les víctimes dels camps de concentració nazi, ja que en l’any 2022 des del Fòrum indiquen que queden pendents actes en poblacions on nasqueren víctimes del feixisme. Des del Fòrum a més de fer activitats culturals per a donar veu a les víctimes del franquisme, també porten a terme altres accions menys visibles, però de

gran importància, com per exemple, la lluita perquè es retiren les plaques franquistes als Habitatges de Protecció Oficial; o reivindicar la conservació de les restes de l’observatori antiaeri de la Serreta. Les conferències també tenen el seu espai a les activitats del Fòrum: una amb l’arqueòleg i historiador Felipe Mejias, que ha dirigit l’excavació al camp de concentració d’Albatera; altra serà amb Diego Fernández, que explicarà la Revolució del Petroli, en la qual participarà la UNESCO amb panells sobre aquesta revolta; i Lluís Torró farà una conferència sobre el moviment de destrucció de màquines a les nostres comarques en 1820. El debat entre monarquia o república com a models d’Estat també ocuparà un lloc de la programació. Per a fer més interessants aquests debats s’implicaran en les tertúlies historiadors, professors i polítics. L’exposició ‘Artistes de l’exili i la lluita’ amb més d’un centenar d’obres d’art, continuarà visitants municipis i reivindicant la llibertat a través de l’art.

muro

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Muro prepara un nou Carnestoltes amb novetats

El dissabte 26 de febrer, Muro viurà un dels seus esdeveniments més multitudinaris BR | Muro./ Per a Muro, un dels esdeveniments més importants de l'any és el seu Carnestoltes, i enguany tornarà la festa i l'alegria als carrers de la localitat. El regidor Àngel Mollà ha explicat com se celebrarà aquesta festivitat. La desfilada es realitzarà pel nou recorregut, des de l'Avinguda de València, passant per País Valencià, José Bono, i finalitzant al carrer Aitana, al mateix lloc on finalitza l'entrada de Moros i Cristians. Aquest acte començarà a les 19h i comptarà, de moment, amb 16 carrosses, una d'elles de l'Ajuntament. Per a iniciar la cercavila i per a tancar-la hi haurà unes grans batucades, i com a novetat al desfile, hi haurà una carrossa amb música en directe. Una vegada s'acabe, a la plaça del Matzem es farà l'entrega de premis per a aquells grups, o persones

El Corredor De Libros

c/Joanot Martorell, 45 674 292 996· MURO elcorredordelibros@gmail.com

Llibreria - Papereria - Copisteria Llibres-Material d’Oficina i Escolar - Fotocopies

· Ropa de hogar · Personalizaciones · Detalles celebraciones · Ropa interior · Ropa laboral · Complementos C/Sant Josep, 8 · Muro de l’Alcoi T. 679 626 490 - 620 684 054 www.patronescreacrea.com

de forma individual que s'hagen apuntat al concurs de disfresses. El primer premi serà de 400 euros, el segon de 300 i el tercer lloc tindrà un premi de 250 euros. Una comissió valorarà als concursants, que per a participar, hauran de fer una inscripció a l'Ajuntament. També es pot participar en la desfilada sense concursar. Després serà el moment de la festa, i l'altra de les novetats està ací. I és que

l'Ajuntament ha separat en dos ambients la festa. Per una part, els joves menors de 25 anys tindran la seua carpa a la plaça del Matzem, lloc en el qual també estaran ubicades les Foodtrucks. L'altre ambient, per a majors de 25 anys, comptarà amb una altra carpa al pàrquing del Batà. Aquestes dos carpes estaran connectades a través del parc del Batà. L'entrada a les carpes serà gratuïta, i els controls de

Decoración Complementos Listas de Boda Artículos de Regalo

seguretat i aforament estaran marcats per la normativa que estiga vigent en eixe moment, però Mollà, sí que ha confirmat que hi haurà un reforç en el control sanitari i policial. Segons ha indicat Àngel Mollà: "El més important és traure a la gent al carrer, i poder fer coses, encara que Muro no ha parat de fer coses. A més, també servirà per a poder preparar-se per a les festes de maig".

PLACETA MOLINA, 6 • MURO • 96 553 10 68 / 695 757 882 www.regalosdaniel.com

Av. Gandia 65 T. 96 651 71 87 616 616 166 MURO

muro

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

L’Ajuntament de Muro compra l’immoble ubicat a Sants nº2

El preu de compra ha sigut de 159.000 euros, i es pretén donar solució a diferents problemes que planteja el consistori BR | Muro./ El dia 10 de gener es va fer efectiva, davant un notari, la compra per part de l’Ajuntament de Muro, de l’edifici ubicat al Carrer Sants nº2, a la part del nucli antic de la localitat. Des de principis de 2021, el consistori va estar negociant amb els hereus de Luisa Vidal per a poder comprar l’immoble. El preu, amb impostos inclosos, ha sigut de 159.000 euros, i superfície és de poc més de 400 m2. Amb aquesta adquisició es pretén dur endavant un projecte al solar de l’edifici en el qual es done solució a la connexió del nucli antic amb el futur pulmó verd El Batà; complir l’accessibilitat de l’edifici municipal una vegada s’execute un nou projecte a l’edifici; millorar la connexió del nucli antic en la zona de l’Avinguda País Valencià- Verge Desemparats, i revitalitzar el nucli antic urbà mitjançant aquesta actuació.

El poliesportiu de Muro continua amb les millores S'han adquirit 6 noves cistelles de bàsquet articulades i motoritzades, gràcies a una inversió de 48.389 euros BR | Muro./ L’Ajuntament de Muro ha fet una inversió de 48.389 euros per a completar l’adquisició de 6 noves cistelles de bàsquet articulades i motoritzades. Les cistelles estan situades al pavelló cobert del Poliesportiu Municipal, estan penjades en el sostre i permetran jugar tant a bàsquet com a minibàsquet. Aquests nous elements

indiquen el preludi del canvi del sòl de tota la pista, que s’adequarà amb parquet per permetre una millor prestació de la instal·lació. Aquest fet aconseguirà que es puguen practicar més disciplines esportives al pavelló cobert. Kike Pascual, regidor d’Esports, ha comentat que: “Des de la regidoria d’Esports de l’Ajuntament

de Muro ens congratulem per aquesta nova adquisició, i a més a més, esperem i desitgem que les i els nostres esportistes, puguen gaudir d’aquestes noves infraestructures per poder practicar el seu esport amb millors condicions. Per la nostra part continuarem amb aquesta línia de treball de constant millora de les instal·lacions esportives”.

Llibreria · Papereria Carrer Sant Joan de Ribera, 4 Muro d'Alcoi · Telèfon: 966 51 69 75

CAFETERIA c/La Bola 12 • T. 96 553 16 38 • Muro

La Font 23 Bajo · Muro de Alcoy

635 361 454

muro

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Èxit a la Fireta de Sant Antoni de Muro

Durant el cap de setmana del 22 i 23 de gener, la localitat de El Comtat, va tornar a celebrar la seua tradicional Fireta de Sant Antoni, i la valoració que es fa des de l'Ajuntament ha sigut més que positiva guany es podria realitzar la Fireta o si s'hauria d'adaptar a la pandèmia, però finalment, els murers i mureres, i els visitants d'altres poblacions veïnes, van poder viure aquest cap de setmana, amb la màxima normalitat possible. La regidora Aida Martínez ha comentat que: "La Fireta va anar molt bé. La veritat es que dins del que esperàvem, no hi va

haver tant cúmul de gent com altres anys, però va assistir prou gent. Amb la situació que estem vivint és el que tocava. La gent va respondre molt bé, va eixir al carrer". A més, pel que fa als participants Martínez destaca que: "Tota la gent que ha participat estava molt il·lusionada per formar part d'aquesta festa. Muro es va bolcar, tant les associacions com les entitats que

van voler i van poder fer activitats, que a més, van tindre una acollida molt bona". I és que a més del Mercat Medieval, durant tot el cap de setmana van actuar els diferents ballets del municipi, va haver-hi contacontes, o l'aplec de danses entre moltes altres activitats. L'únic problema que va haverhi durant tota la Fireta va ser la pluja del diumenge: "Un teatre

va haver de parar, i l'aplec de danses va acabar abans de l'hora, així i tot a la vesprada es van reprendre la resta d'actes amb normalitat, i els comerciants es van mantenir en peu en tot moment", ha indicat la regidora. "El que era el més important era poder tornar a fer la Fireta de Sant Antoni, i que la gent isquera un poc al carrer", ha remarcat Aida Martínez.

c/Carme, 2 · T. 86 566 86 86 · MURO

BR | Muro./ Des de l'any 1738 la localitat de Muro d'Alcoi celebra la tradicional Fireta de Sant Antoni. Una festivitat que ompli els carrers del poble amb un Mercadet Medieval i amb multitud d'activitats i actes perquè la gent puga gaudir d'un cap de setmana molt entretingut. Malauradament, a causa de la situació sanitària, fins a l'últim moment, no se sabria si en-

Venta · Mantenimiento · Reparación Informática · Móviles · Consolas Av. Valéncia, 37 T. 96 654 40 11 · MURO | www.neosolvia.com · info@neosolvia.com

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022 VOLS QUE EL TEU ANUNCI DESTAQUE?

UN MÒDUL PER TAN SOLS 6€

Serveis &Treballs GENERALS - Se ofrece chico para limpieza de piesos, escaleras, reparto o para cualquier oferta laboral. R: 636 481 658. - Se ofrece ayudante de cocina para cualquier oferta, limpieza de cristales, limpieza general, reponedor, ay de cocina. Experiencia y vehículo propio. R: 678 052 407 Jaime. < Se ofrece chico para arreglos en general: pintura, bricolaje, montaje de muebles, etc. Precios económi-

cos. R: 600 717 491 Pablo. - Se ofrece mujer para trabajar en cualquier oferta laboral como interna o externa. Con disponibilidad. R: 632 61 92 10/ 620 63 83 31. - Se ofrece chico como ay. de cocina y limpieza de salones, bares, restaurantes... para cualquier oferta laboral. R: 643 211 190. ADMINISTRACIÓ < Se ofrece administrativa seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634 409 978 tardes. COMERÇ - Se ofrece chica como

Anuncis Classificats

dependienta, camarera o en comercio. R: 607 092 506. - Se ofrece chica como dependienta, camarera, reponedora o para cualquier oferta. R: 643 211 190 Fátima. < Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza. R: 633 068 537 Esmeralda. HOSTALERIA - Se ofrece chica como camarera, cuidado personas mayores o para cualquier oferta, con experiencia. R: 617 280 991. < Se ofrece camarero de 30 años con experiencia en el sector hostelero. R: 642 95 39 30/ 634 25 52 66. REFORMES i CONSTRUCCIÓ

< Se ofrece chico para pintar pisos, fachadas, garaje, presupuestos sin compromiso R: 682 67 56 89. - Se ofrece chico para trabajar en obra o pintar para la comarca, con experiencia. R: 675 67 64 85. SERVEI DOMÈSTIC - Se ofrece persona para cuidar niños o personas mayores o para limpieza del hogar. Tere. R: 618 03 50 35. - Se ofrece chica para limpieza, hosteleria o cuiddo de mayores. Tere. R: 642 024 998. - Se ofrece señora para el cuidado de mayores y niños o limpieza en general, con recomendaciones. Seria y

responsable. R: 688 465 514 Inés. < Se ofrece chica responsable para tabajar en cuidado de niños, mayores o personas enfermas, dia y noche, también para trabajo en hosteleria, don de gentes. R: 642 024 998 Amalia. - Se ofrece señora para limpieza, cuidado de personas mayores, o cualquier oferta laboral, responsable y trabajadora. R: 642 303 358 Antonia. - Se ofrece señora para limpieza en general por horas. R: 650 725 093. ALTRES - S'ofereix xic amb 19 anys com a ajudant de perruqueria amb 2 anys de titulació

en perruqueria i estètica. R: 690 380 507. - Se ofrece señora para trabajar como conserje o recepcionista, limpieza en clínicas u oficinas y para compañia de mayores, experiencia. R: 695 552 346. SERVEI ASSISTENCIAL - Se ofrece mujer como interna o para el cuidado mayores y niños, limpieza. Mucha experiencia. R: 632 619 210. - Se ofrece mujer como interna o para el cuidado mayores y niños, limpieza. Mucha experiencia. R: 632 619 210. - Se ofrece mujer como interna o para el cuidado de enfermos a domicilio o en

VENDO SOLAR EN ALCOI PERFECTO PARA EDIFICACIÓN DE CASA UNIFAMILIAR CTRA. LA RIBA (RECIENTEMENTE ASFALTADA Y RENOVADA), ZONA VIADUCTO, A 5 MINUTOS DEL CENTRO Y ZONA NORTE. 180M2 (BASE). POSIBILIDAD DE CONSTRUCCIÓN HASTA 3 ALTURAS + GARAJE. (HASTA 500M2 EN CONSTRUCCIÓN). BARRIO TRANQUILO, RECIÉN ASFALTADO, BUENOS VECINOS.

SUPER-OFERTA 50.000 E. · R: 657 784 146

Temps Lliure

&Festers

TRAGES FESTES i FILAES - Vendo traje de la filà Guzmanes para adulto de unos 75kg, completo. P: 500 €. R: 686 393 387. < Vendo traje de ligero para niño de 8 a 10 años, completo con bolsa y metales y traje para adulto. Precio a convenir. R: 620 445 515. - Vendo traje de la filà Muntanyesos de la talla 10-12 años. Precio a convenir. R: 676 463 218. - Vendo trajes de abencerraje completos, para adulto XXL, adolescente y niño. R: 616 182 445. - Vendo traje de abencerraje completo para adulto. P: 300€. R: 617 902 255. - Vendo traje de mozárabe para adulto, talla 46, completo sin casco ni ca-

Terrenys &Immobles PISOS - Vendo 1º piso en Av.Diputación, 7 de Benilloba, 98m2, comedor, 4 habitaciones, 1 cuarto de baño y un aseo, una cocina grande y reformada con un patio, terraza con salida desde el comedor y una habitación, cuarto trastero.Reformado. R: 650 11 11 26. - Vendo 4º piso en Av.Diputación, 7 de Benilloba, 98m2, comedor, 4 habitaciones,1 cuarto de baño y un aseo, cocina con galería y despensa, terraza al comedor y habitación y en el cuarto de estar tiene una chimenea, cuarto trastero. Reformado. R: 650 11 11 26. < Vendo 2ºpiso en Ctra. Molinar, y a C/Sant Vicent, 3 dormitorios, comedorsalón, aseo, cocina, terraza comunitaria. R: 639 060 070 Fina / 630 579 808 Anita. PISOS LLOGUER < Alquilo 2º piso en zona Santa Rosa de Alcoi, ascensor, semiamueblado, 2 habitaciones, aseo, comedor-salón, cocina. P: 270 €. R: 639 608 868. - Busco piso en alquiler sin muebles por la zona Centro o Santa Rosa de Alcoi. R: 639 90 00 39. < Alquilo estudio/loft en Calle Entenza. Amueblado

pa. R: 630 147 439. CÀMPING i CARAVANES -Vendo caravana Rolleraloma 435F con avance y accesorios. R: 639 009 118. - Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y toldo, excelentes condiciones. R: 689 510 449. OCI i JOGUETS - Vendo futbolín 4 patas convertible en mesa de Ping-pong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020. < Vendo mesa de pinpon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16. MATERIAL ESPORTIU i BICICLETES - Vendo bicicleta Konnor. En buen estado. P: 60 euros. 635 259 881. CURSOS-LLIBRES-REVISTES - Compro libro História del Alcoyano Tomo 3. R: 655 199 666. COL·LECCIONISME i

ANTIGUITATS - Compro trenes de juguete de Rico y Payà. R: 96 693 89 89. - Compro tebeos antiguos años 40-65. R: 722 341 776. - Vendo muñeca rosaura. R: 608 205 942. - Vendo 1 belén completo. R: 608 205 942. ANIMALS i ACCESSORIS - Vendo 2 monturas de caballo, espuelas, bocaos, pechos petrales, varitas. R: 680 36 03 85. Enrique. - Vendo jaula para animales. R: 633 507 624. PLANTES < Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos antiguos. R: 627 700 721. - Vendo bonsais y prebonsai. R: 687 887 046. FOTOGRAFIA i VÍDEO - Vendo cámara cannon eos mark ii 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819.

y económico. R: 658 08 37 78. PISOS COMPARTITS - Alquilo dos habitaciones en la Plaza de España en el Centro. R: 640 27 56 46. - Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504. CASES - Alquilo local de 100m2 para oficina, con 1 aseo y puerta exterior en Plaza la Font. P: 190 €. R: 646 81 44 93. CASES DE CAMP i XALETS < Vendo casa rural en Vall d’Ebo de 130m2 con 6 parcelas incñuídas (oliveras y almendros), entre 15.000-20.000 m2 de terreno y valorado todo por 30.500 € R: 671 11 98 47. Valerio o Loli. < Alquilo planta superior en casa de campo en El Sargento para todo el año, 160m2, todo nuevo, equipado, con zonas comunes, piscina y paellero. R: 652 371 867. - Vendo casita entre Muro y Benimarfull, 180m2 habitables, agua, luz, terraza y barbacoa. R: 600 384 715. TERRENYS - Vendo/alquilo parcela urbanización El Sargento, 2.600m2 con agua, luz y una caravana. R: 666 756 210. - Vendo terreno a 200m de Benimarfull, 3.500m2. P: 10.000€. R: 96 651 66 98. LOCALS

- Alquilo semisotano diáfano en Av. País Valencià de Alcoi, luz natural, 160m2. R: 606 682 485. - Vendo planta baja de 500m2, con salida de emergencia, oficinas y cuarto de baño adaptado. R: 659 07 24 01. OFICINES (1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico. R: 656 827 818 Victor. TRASPASSOS - Vendo/alquilo ‘Nuestro Bar’ en c/Isabel la Católica de Alcoi, listo para entrar trabajar. P: 80.000 €. R: 610 604 730 Remedios. < Vendo restaurante casino Benilloba compuesto de tres plantas de 200m cada uno, reformado y listo para trabajar. P: a convenir. R: 610 036 985. GUARDAMOBLES - Alquilo local guardamuebles 100m2 con todos los servicios, en la zona Pla de la Font de Cocentaina. P: 180€. R: 646 814 493.

MÚSICA, HI-FI - Vendo altavoz, amplificador. R: 669 71 09 54. < Vendo minicadena aiwa mod. NSK550, 2 altavoces, a estrnar: P: 60 E. R: 659 559 010. DISCOS-PEL·LÍCULES DVD-CD’S Vendo muchos dvd´s, uHs de películas antiguas y colecciones de libros de historia universal, national geografic, … R: 635 25 98 81. - Vendo discos de vinilo. R: 680 557 565. INFORMÀTICA - Vendo tablet Huawei t310/4g con poco uso, regalo teclado. P: 150 E. R: 661 762 901. < Vendo ordenador de mesa . P: 80 €. R: 635 25 98 81. -Vendo ordenador portátil 465 gb, dvd, rw (D). Sistema windows HD color: P: 200€. R: 693 56 25 10. VIDEOCONSOLES - Vendo mandos de NAUS INDUSTRIALS APARTAMENTS - Aquilo apartamento en Campello con 2 habitaciones, salón-comedor, cocina, piscina, jardin comunitario, 2ªlinea de playa. R: 680 172 195. - Aquilo piso en Campello, urb. completa. Todo el año o larga temporada. R: 96 592 65 92. PLACES DE GARATGE - Vendo plaza de garaje en C/ Xixona nº3, Santa Rosa. Precio 8.500 euros. R: 652 59 98 08. Paco. < Alquilo plaza de garaje en Parking Colon de Alcoi, coche pequeño o moto, económica. R: 653 641 571. - Vendo 2 plazas de garaje en c/Perú , 63 de Alcoi, mediana y pequeña. R: 635 198 750. PISOS-CADIRES BALCONS FESTES

juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. P: 20 E. R: 660 159 198. T.V.-VÍDEO-DVD - Vendo tv 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97. TELEFONIA-GPS - Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721. INSTRUMENTS - Vendo bandurrias nuevas con sonido especial y perfecto, 2x1. R: 642 509 302. - Vendo órgano casio con patas. P: 120€. R: 660 35 94 47. <Vendo bateria com-

pleta musical totalmente nueva. Económica. R: 96 651 70 77. RADIO AFICIONATS - Vendo walkie-talkie nuevos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134. REPRODUCCIÓ - Vendo máquina de escribir. R: 669 710 954. < Vendo radio para coche con USB Piooner. P: 250 E neg. R: 608 655 543. - Vendo máquina de escribir. R: 608 205 942. REGALS-CRIDES-EXTRAVIAMENTS - A san Judas tadeo reza 9 Ave Marias durante

classificats Telèfon 24 Hores hospital por las noches. R: 633 782 733. < Se ofrece chica rsponsable con mucha experiencia para el cuidado de niños, de lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina. - Se ofrece señora rsponsable y seria con mucha experiencia para el cuidado de personas mayores, de lunes a viernes. R: 601 255 818 Corina. CLASSES PARTICULARS - Se ofrece persona para conversación en francés nativo. R: 625 38 46 00. < Se ofrece licenciada para dar clases de inglés, de todos los niveles A2,B1,B2 y C1 y primaria, secundaria y bachiller. R:

677 36 75 03. -Se ofrece licenciada para dar clases de primaria de todas las asignaturas y de secundaria lengua, valenciano, geografía e historia. R: 677 36 75 03. < Se ofrece profesora con experiéncia para dar clases de inglés, matemáticas, química o repaso general. R: 619 623 458. DEMANDES - Es necessiten soldadors amb experiència. Remitir CV a: empleoenalcoy@gmail.com

TRASPASO TAPERIA

BUSCO TERRENO

ZONA CENTRO ALCOI pleno funcionamiento con todo nuevo y equipado

R: 616 758 815

MOBILIARI - Vendo sillones abatibles nuevos. P: 350 €. R: 606 122 284. < Vendo sillón relax levantapersonas, abatible, tela antimanchas marrón con 2 motores. P: 350 €. R: 648 558 101. - Vendo habitación de matrimonio en buen estado. R: 696 630 862. - Vendo sofá de 2 plazas estampado, en buen estado. P: 70 €. R: 639 90 00 39. MOBLES D’OFICINA i COMERÇ - Compro friegaplatos y lavavajillas para hosteleria. R: 610 604 730. < Vendo dos sillas de oficina en buen estado. P: 40 y

Rodes &Motor TURISMES - Vendo Skoda fabia con 170.000 km, con itv pasada y recién cambiadas las ruedas. 1.200 motor y con 15 años. P: 2.300 €. R: 667 58 16 93. < Vendo volkswagen passat gris plata. P: 1.000 € R: 694 449 801. - Vendo bmW 318 TDI, económico. R: 642 953 930. - Vendo seat ibiza 190 con las ruedas cambiadas recientemente, en buen estado, ITV

con calificación rústico, en término de alcoi, que tenga pequeña construcción o no en el mismo terreno

R: 689 668 486

9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas. DPD NO CLASSIFICABLES - Vendo tubos de pvc de 25 cm de diámetro. R: 635259881. - Vendo tres escopetas económicas: 1 Franchi repetidora, 1 Superpuesta Lamber y 1Paralela Victor Sarrasqueta con pletina entera. R: 675 234 519. SALUT i BELLESA - Vendo silla de ruedas en buen estado, también para ir por casa. P: 40€.

R: 607 202 407. < Vendo aparato de presoterapia nuevo, con 2 perneras, aparato punciones, faja... costó 2.500 E. P: 1.300 E . R: 661 762 901. < Vendo carro con silla para persona mayor. P: 60 E. R: 625 415 449.

A SAN JUDAS TADEO

GRACIAS A SAN JUDAS TADEO

AJAR

30 €. R: 635 25 98 81. -Vendo mesa de oficina con cristal y las patas metálicas de 80X160C,. P: 70€. R: 675 60 19 46. DECORACIÓ - Vendo cuadros artísticos. R: 626 58 47 14. -Vendo dos espejos uno cuadrado y otro ovalado dorados. P: 30 € y 40 €. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66. ROBA i COMPLEMENTS -Vendo abrigos de paño, trajes de caballero beig, cazadora caballero Fred Perry, 2 chaquetones visón, Abrigo Astracan. R: 608 205 942. BRICOLATGE - Vendo caracol para banco de trabajo. R: 642 509 302. - Vendo 60mts tubo polietileno PN -16 de 50mm. R: 626 485 230.

< Vendo radial de 230 angular. R: 647 98 84 78. Julia. - Vendo sierra circular casals. R: 647 98 84 78. Julia. FUSTERIA D'OBRA i TANCAMENTS - Vendo ventanas de aluminio: 2 de 120 x 128 con persiana; 1 de 1’20 x 100 con persiana, 1 contraventana de aluminio de 120 x 100cm. P: 626 485 230. - Vendo 2 puertas de roble. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo 3 ventanas, una con marco y las otras dos no. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS - Vendo cocina de butano y eléctrica mixta. R: 669 710 954. - Vendo estufa butano P: 60€ . R: 676 610 199. < Vendo radiador eléctrico

N ika P: 30 € . R: 699 164 059. - Vendo estufa butano P: 20 € . R: 699 164 059. - Vendo 3 botellas de butano de aluminio, económicas. R: 628 755 288 Simón. SANEJAMENTS - Vendo inodoro y bidet color blanco, nuevos, grandes. P: 100 E. R: 637 085 873. - Vendo fregadero inoxidable 2 senos, 80x 50cm. R: 626 485 230. < Vendo encimera nueva con 3 fuegos de inducción. P: 150 €. R: 654 50 23 26. BEBÈS i ACCESSORIS - Vendo todo tipo de utensilios para bebé: baby born, mochilas, cambiador, pañales, vestidos, armario... P: 50€. R: 607 202 407.

y seguro en vigor, mejor ver y probar. P: 900€ R: 628 412 727. TOT TERRENY < Vendo nissan patrol 2.8, (A-BV) con AA y CC. P: 900 E neg. R: 627 950 589. INDUSTRIALS - Vendo 2 cajas de herramientas para maquinaria pesada (camiones, etc). R: 622 494 821. FURGONETES < Vendo berlingo de 06’, perfecto estado. P: 2.300 E. R: 646 933 958. TRACTORS i REMOLCS -Vendo remolque de mula mecánica. R: 642 953 930.

-Vendo cuba de sulfatador de 600l. Y pistolas totalmente reaparadora. R: 642 953 930. CAMIONS < Compro encimera y remolque para camion. R: 607 321 069. MOTOS i QUAD - Vendo moto trial gas-gas, 350cc. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo suzuki intruder 250cc. En perfecto estado, 12000 km con extras. P: 1600€, R: 607 221 257. - Compro motos de más de 25 años de documentación o sin documentación. R:

652 929 137. José. NÀUTICA

reza 9 ave marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas.

Casa&Llar

96 554 80 01

MAQUINÀRIA - Vendo máquina de coser. R: 669 710 954. - Vendo máquina de coser Refrey con motor y armario. y máquina de coser antigua Singer. R: 608 205 942. < Vendo máquina de coser con mueble. R: 680 36 03 85. -Vendo máquina de punto recto industrial. P: 200€ Bien cuidada. R: 646 08 75 35.

el racó jocós

HORÒSCOPS PREVISIÓ ASTROLÒGICA Per Roser Bona / AMIC

Àries (Del 21 de març al 20 d'abril): Mart a Casa X obre un temps de nous reptes laborals. Compte amb les lluites de poder. Evita la competició i enfoca't en els teus objectius. Trobades familiars desitjades. Taure (Del 21 d'abril al 20 de maig): Potser cal sortir de l'entorn habitual, conèixer altres mons i cercar l'expansió, sobretot al sector laboral. Més presència de gent jove a casa. Inverteixes en tecnologia. Bessons (Del 21 de maig al 21 de juny): L'economia entra en un període de recuperació o apareixen algunes facilitats per fer front a pagaments. Si tens una relació de parella, podeu experimentant un final d'etapa. Cranc (Del 22 de juny al 21 de juliol): Mart a Casa VII pot inclinar a viure un temps d'enfrontaments amb la parella. Com a mínim potser caldrà fer algun reajustament. Bon període per cercar socis o col·laboradors. Lleó (Del 22 de juliol al 23 d'agost): A la feina les coses poden tornar-se tenses. Evita posar més llenya al foc. Si cerques feina, temps de moviment amb bons resultats. Compte amb les presses i distraccions. Verge (Del 24 d'agost al 23 de setembre): Continues trencant cors i pot sorgir alguna persona de fort caràcter, interessada a conquerir-te. Si havies deixat aparcada una activitat lúdica, intentes recuperar-la. Balança (Del 24 de setembre al 23 d'octubre): La llar pot demanar la teva atenció amb possibles reparacions o alguna feina domèstica pendent, que sembla que ja no pot esperar més. Sospeses treballar des de casa. Escorpí (Del 24 d'octubre al 22 de novembre): S'activa el teu sector de la ment i pots sentir que et costa més desconnectar o descansar. Et sents més enèrgic i resolutiu. Intenta, però, no resultar massa brusc. Sagitari (Del 23 de novembre al 21 de desembre): Cal posar-se al dia amb la gestió econòmica perquè puguis arribar a final de mes. Pots rebre una oferta laboral inesperada o bé algun canvi sobtat al teu lloc de treball. Capricorn (Del 22 de desembre al 20 de gener): Mart al teu signe, atorga una dosi extra d'energia. També et sents més combatiu i posaràs límits a qui calgui sense despentinar-te. Amb tot plegat, tens l'estima més forta. Aquari (Del 21 de gener al 19 de febrer): Aprofundeixes en el teu costat més difícil i enfrontes algunes pors. Període per iniciar una teràpia psicològica. Penses, més del que voldries, en un amor del passat. Peixos (Del 20 de febrer al 20 de març): Pots viure una forta atracció sexual amb una persona amiga. Temps de treballar pel que has dissenyat pel teu futur. Ja no valen teories, és hora de passar a l'acció.

Isabel la Católica, 3 · Alcoi

EL GRAT 731 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2022

Herbes remeieres per Ferran Albors

LLANTEN MENOR -Plantago lanceolata-

(Herba de cinc nervis, Herba de cinc costures) Floració a partir del mes d'abril. Es recol·lecta des de mitjan primavera, fins a finals del mes de setembre. És una de les plantes considerades importants per a utilitzar-la contra la bronquitis, els constipats, la tos, el mal de gola, l'afonia o faringitis, s'utilitza en infusions per a beure-les o realitzar gargarismes, o també en forma de xarop. REMEI CASOLÀ: En una d'aquestes excursions que realitzàvem, anava acompanyat de Tomaset Blanquer i Paco "Campaneta", i quan estàvem esmorzant a la Font Freda al terme de Bocairent, se'ns va acostar una persona que portava un manoll de llantén menor, li vaig preguntar perquè havia recol·lectat aquella herba i em va dir amb tota la seua saviesa rural i popular: "mira, xaval, aquestes fulles bullides o picades, s'apliquen directament sobre la pell en forma de cataplasma o pomada per a cicatritzar petites ferides i guarir cremades, picades o, a voltes, algun herpes, fins i tot les almorranes". Pomada de llantén: Aquest bon home em va dir que, per a fer la pomada, poses a bullir en una cassola a foc lent 50 grams de vaselina, 25 grams de cera verge i 50 grams esmicolats de fulles de llantén. Quan la vaselina i la cera estiguen dissoltes i abans d'arribar a bullir, perquè no es creme, s'apaga el foc i es deixa reposar tota la nit. Cal repetir aquesta operació tres vegades i en l'última cal colar-ho en potets xicotets de cristall abans que es torne sòlid, deixar-ho reposar i refredar, tapar i guardar en lloc fresc i fosc. Xarop per a catarros de gola: També em va explicar que en una cassola es posa a calfar 200 grams de fulles de llantén, 100 grams de sucre negre, 100 grams de mel, amb un gotet xicotet d'aigua fins a formar un xarop més o menys espés. Cal colar-ho i quan s'haja temperat envasar en potets de vidre. Es poden prendre durant tres o quatre dies una o dues cullerades diàries. Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives 02/2022, una data curiosa. Bona excusa per anar donant-li feina al cabet. Recorda que és més gratificant si treballes amb companyia que a soles. · Aquest mes, tres dies fan servir tan sols el 0 i el 2 per escriure la data completa. Són el .. / .. / .... el .. / .. / .... i el .. / .. / .... · Recorda, i escriu els mesos de l'any. Ara comença per desembre i recula fins gener. Si va bé la feina, prova de dir-ne un de davant i un de darrere. I ara seguint l'ordre alfabètic. · Si mires els 12 noms dels mesos, trobaràs una vocal que apareix molt més que la resta. És la ... I algunes consonants que apareixen solament una vegada. Són ........................ · Hi ha dos mesos seguits que tenen trenta dies. Són ....... i ....... I també altres dos mesos seguits que en tenen trenta-u. Són ........ i ....... · Inventa't criteris per organitzar els mesos en grups: TENEN ...... DIES PORTEN LA LLETRA B FA MÉS CALOR - ... · Escriu records, fets, dites... relacionades amb cada mes de l'any. Problema d’Escacs #7 per Ximo Corbí El rei negre no té caselles on moure. Com continuaries?. Tema Tàctic: Desviació. Blanques juguen i donen escac i mat en 2 jugades.

La solució en el pròxim exemplar · joaquincorbi7@hotmail.com

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI

96 633 75 54

Tel.: www.delmercatalplat.com

Servicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

Solució #6: 1-Dxc6+!! , bxc6; 2-Aa6++

www.lesmuntanyes.com

Plaça d'Espanya, 14 - 4ª Plta. (Ediﬁci Cercle Catòlic d'Obrers) · 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com