EL GRAT 738

COMARQUES

Els centres educatius preparen l’inici delcurs 2022/23 a les comarques centrals

Vacances marcades pel foc

L’incendi de la

de les comarques

BR | Comarques Centrals./ Uns dies abans de començar la segona quinzena d’agost, i degut a les tempestes elèctriques que es van produïr durant aquests dies, el foc va arribar als nostres paratges. Després de més de quinze dies de treballs per part dels bombers, agents forestals i voluntaris, l’incendi es va poder donar com a extingit. Veïns i veïnes de localitats de les comarques afectades, de la Marina i El Comtat, van haver de deixar les seues cases per culpa de les flames. Dies després de donar per finalitzat l’incendi, el Consell de Ministres va declarar la zona com a catastròfica. Pot ser, malauradament, tardem temps en recuperar uns paisatges com els de Vall d’Ebo, la Vall d’Alcalà i la Vall de Gallinera.

a la campanya del

Consum Alcoi’

SAFOR

i Festes de Sant Francesc a Oliva

ALCOIÀ

les festes de Moros i Cristians a Ibi

música valenciana amb #primaveramusical

als p

Alqueria, Benifato, Turballos i Atzeneta

El malson d’un foc que travessa comarques

del s.

de l'abundància

Morir a les portes de la llibertat

Personatges

Imatge i Poesia

A Ché Guevara 2012

Fa mal. Només pensar-ho ja fa mal, acudir als llocs comuns que la història recent ha parat per a referirs’hi al Ché. I potser és una veritable llàstima haver d’acudir als arguments de sempre per a parlar-ne d’Ernesto Guevara. El que va estar el Comandant, el que va significar per a l’esperit revolucionari, l’actitud davant la vida i dels seus assumptes, el rigor en la tria del posicionament social, la intensa col·laboració amb tantes causes reconegudes i d’alliberament, han estat recollides ja en milers de documents, en llibres específics sobre la seua vida, comportament i realitat, a la cultura representativa: músiques, cinema, poesia, i un molt llarg etcètera. Sí. Encara, però, que faça mal dir-ho, ho haurem d’iterar: El Ché Guevara ha esdevingut un símbol! I en pronunciar aquest atribut, aquest epítet quasi redundant, pensem de no manllevar la importància d’una existència consagrada a les raons ètiques, i a les causes de la llibertat. I no és poca cosa açò. Doncs, per què? Perquè el patrimoni dels herois es formalitza a partir d’un bon grapat de renúncies personals, de menyspreu cap a les íntimes adversitats, i de consciència d’allò que implica creure en la col·lectivitat per damunt d’un mateix.

L’artista Antoni Miró, a la seua pintura en el general conjunt, i ara en els seus retrats concretament, a poc que hi parem atenció, ensopeguem amb l’abstracció que recorre la física realitat: la decència com a ens i com a atribut. Les persones que als quadres s’hi apugen, el humils que lluiten per fer-se ben visibles, els personatges, tots, resten tocats per l’empara de l’honestedat. I amb aquests senyals irrenunciables s’hi basteix una gran obra, que no deixa de ser extensió potent de la radical manera d’entendre la vida, al través d’una franca experiència.

J. Sou

Antoni Miró & Josep Sou

Antoni Miró: A Ché Guevara 2012./ Rosario, Argentina (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

cançons

Metavers: una

Encara que alguna vegada he escoltat la paraula ‘metavers’ la veritat és que mai ha sigut tan assíduament com ara. Però… què és el metavers? Segons Wikipedia “els metavers són entorns on els humans interactuen i intercanvien experiències virtuals mitjançant ús d'avatars, a través d'un suport lògic en un ciberespai, el qual actua com una metàfora del món real, però sense tindre necessàriament les seues limitacions”. O siga un metavers és un univers que fusiona la realitat física amb la realitat virtual. Es troba basat en la convergència de tecnologies que permeten interaccions multisensorials en entorns virtuals, objectes digitals i persones (realitat virtual i realitat augmentada).

Alguns exemples són les plataformes Second life (més paregut a un videojoc de jugador multilínia on tries el teu avatar i interacciones amb altres usuaris) o Decentraland (plataforma de realitat virtual 3D que consisteix en 90601 parcel·les de terra que es poden comprar per mitjà de criptomonedas) Aquesta última plataforma no és per a prendre-se-la de broma, l'any passat la prestigiosa casa de subhastes Sotheby's va crear una replica digital de la seua seu dins d'eixa plataforma virtual i la inversora immobiliària de Nova York Republic Realm va gastar quasi 1 milió de dòlars comprant 259 parcel·les de Decentraland les quals estaven planejades per a convertir-se en un districte de compres virtual anomenat Metajuku. De fet, fins i tot, se celebren ja festivals musicals dins d'estos metavers. Perquè no ens equivoquem, no estem parlant com fins ara d'unes ulleres virtuals 3D i un comandament a distància. El metavers va molt més enllà, inclou tecnologies que ens poden fer sentir el que vivim en aquell món alternatiu. Si el lector o lectora ha vist la pel·lícula de Steven Spielberg ‘Ready Player One’ sap al que em referisc. Significa poder viure en el món real en una miserable barraca però ésser un rei en el metavers. Significa només parar per a menjar i descansar i basar tota la teua vida dins d'aqueix metavers. Facebook (pertanyent a la megaempresa Meta) està gastant bilions de dòlars en la seua plataforma de metavers que promet ser interoperable amb les seues xarxes socials i, per descomptat, oferir negoci rendible i que la gent puga obrir els seus negocis dins d'aqueix espai previ pagament. A més, per cada complement que puguem necessitar com canviar la roba al nostre avatar o tallar-li el monyo… hauràs de pagar. Així que en poc temps podem passar a dir ‘el meu fill treballa en El Corte Inglés’ i que et pregunten ‘el d'Alacant o el del metavers?’.

Després tens als escèptics, que amb tot el que està passant, i amb la crisi energètica produïda per escassetat de recursos naturals et diuen ‘i si et quedes sense llum… on càrregues les bateries d'eixa nova tecnologia?’. I, clar, mires al teu voltant la situación actual i els dones la raó.

Res no és mesquí

Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.

I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l'heu demanada.

I si l'heu demanada us dissimula un clot perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí perquè la cançó canta en cada bri de cosa. —Avui demà i ahir s'esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Apareixes entre cada idea, entre cada pensament, entre els silencis que parlen sols quan tu no hi ets, tantes coses et diria quan ets davant meu, però les situacions capgiren el meu vers, la vergonya dels sentiments s'afonen entre el meu alé que m'explica que no pot ser, que cada cosa té el seu temps... que les teves mans agafen els meus sentits i reformen la meva histèrica indisciplina en el "saber fer".

Passe els dies contant els minuts i les hores buscant-te, lloant-te, pensant-te, imaginant-te somniant un lleu contacte, fer un pacte, tu seus amb mi, i jo seré teu fins l'últim alé fins que el meu cos aguante...

ÉS QUE NO VEUS QUE M'ENCANTES?!!

Secrets desvelats cada nit, en cada conversa, em sent despullat en la seva presència, comença l'hora de cridar i convéncer al vent que em porti allí on sigui la teva ment, per recórrer espais infinits, sempre de nit, aus nocturnes que preguen tornar al cau, al teu llit, per somniar, amb l'alé humit, carreres de plaer sota els teus pits, carreres per aconseguir perdre el sentit, que tu ets la meva amiga, dona, deessa, jo, de moment, tan sols soc un amic...

No hi ha preguntes entre nosaltres, tu ho ets tot per mi, per tu canviaria el món, per tu, si, per tu, seria un altre; que vull recórrer el teu cos, assaborir el teu tacte, fondrem en el teu parlar, unir cultures i crear nous actes d'un teatre de noves sensacions on jo sigui el protagonista i tu, la guionista de les meves passes; buscarem nous registres i marcarem les escenes, s'oblidarem de les penes i les tragèdies, viurem els instants, les partícules de cada mirada crearan nous escenaris per viure i sentir-se lliures o donaré tot per res, entre nosaltres moriran lluites, jo per fi em sentiré estimat, tu, a la fi, acabaràs amb els teus dubtes.

Imatge:

L’acudit

XXXIV Pixant fora de lloc...

per Àlex Agulló i Guerra

La formiga contava i no parava mentre la xitxarra posava cara de circumstàncies.

- Però amiga formiga com t'has clavat en un embolic així?

- I jo què sé! Responia amb cara de pomes agres. Si jo hagués fet com tu, calendari venut, calendari begut, no em veuria en aquest embolic.

Però tu saps, tota la vida amb la goleta de poder viure a un àtic. A la part més assolellada del formiguer i ara aquest malviure m'està fent el pulmó agre i els cabells verds.

- Mira altra cosa no, però tu saps que tinc tot el temps del món i si necessites desbarrar a gana saps que t'escolte amb unes orelles com a pàmpols.

- Doncs para el cabàs...

Abans de veure tanta gent amb el “nas tan red”, com un Pinotxo menjant maduixes sense mans, una formiga amiga anava fent lloc per guardarme ben a recés, tot el que li anàvem carrejant. La primera sorpresa desagradosa me la vaig emportar quan un dia, pagada i devanida, em diu que no anava a cobrar-me la quota de manteniment perquè ja teníem atapeït més d'un graner. Aleshores les formigues que no han tingut la mateixa sort que nosaltres i amb la seua feina a penes han aconseguit emplenar mig graner... em va trencar el dir, puix ja sabia per on anava la meua expressió de sorpresa incòmoda.

- Per descomptat, les formigues pobres paguen lloguer i manteniment i les formigues riques no paguen res. Açò no és cosa meua, s'apressava a justificar-se. Aquesta mesura ens obliguen a aplicar-la des de dalt.

Desapareguda aquesta formiga, veia el NASTANRED com el rètol en majúscules i amb el seu color corporatiu. Quan van començar les tecles (alifacs deia ma mare) i les forces per continuar encarrellant cap al NASTANRED anaven minvant, vam decidir trestombar (canviar de lloc) tot l'avituallament cap a un llogaret més petit, “on tenien” alguns graners més menuts i més prop del meu formiguer. I arribaven allà en una escorribanda!

La formiga controladora de la caixeta, va emplenar, i enviar, els formularis corresponents. Els va tornar a remetre. I res de res. Tampoc és així. Del gran “nas tan roig” van arribar tots els solatges que hi havia acumulats en graners petitons. Dels dos graners més grans i atapeïts ni paraula.

Això no és possible! Segur que aquella gent no demana les coses com cal. Açò s'ha de fer així i no hi haurà cap problema. Una altra repetició de la jugada. Açò s'ha de fer d'aquesta manera. Aquella formiga no sap demanar les coses com pertoca. Ni aixina, ni aixana!

En comprovar que, de debò, ja no teníem cap intenció per revertir la decisió i tornar a guardar res al NASTAN RED, la mateixa formiga responsable d'acomodar el que durant anys havíem anat portant-li, es va oferir per fer ella la sol·licitud de traslladar el contingut d'aquells dos graners allà on teníem la caixa menuda i propera. Res de res!

Al remat no va haver-hi altra alternativa que acudir directament als graners i amb l'excusa de veure el que hi havia emmagatzemat al nostre nom, amb presses i carreres, ho vam agafar tot i d'aquella manera, suades com carreters, vam deixar els nostres dipòsits més nets que una patena.

- Toca, al final li heu vist el cul a la saca, així que ja pots deixar de banda eixa cara de pomes agres. Tractava infructuosament la xitxarra de passar a una pàgina menys punyent.

- Si això fora tot, potser ja haguera deixat de rosegar-me la boina.

Aquesta pel·lícula de por, fa plorar les pedres.

- Encara hi ha més? Mira que passar-se les nits dessonillades i suades...

- No és que hi haja més. És que durant l'embolicat camí m'he topat amb algunes troballes totalment inesperades.

- Tu diràs.

- Farta de que em rosegaren la boina d'eixa manera, m'estava plantejant acudir a un assessorament jurídic de prestigi i una formiga amiga em va parar els peus: M'explicava que una coneguda que havia estat en amo fins feia no res, li contava que durant la pandèmia, el senyoret (“un xitxarrot de bé”) feinejava des del seu despatx a casa. Eixia a la cuina per beure's el cafè i aturar l'activitat laboral una estona. Un dia va agafar el telèfon mentre jo, reclosa plegava roba a la meua habitació i vaig escoltar el següent comentari: “tu ja saps que sense cap compromís puc posar-te en contacte amb eixe equip jurídic, són de total confiança. A més a més, en pla confidencial, puc dir-te que tenen un pla de col.laboració i de no-agressió mútua amb nosaltres i també amb en NAS

TAN RED”.

- I no vas pensar en acudir a eixe equip jurídic, amb una llarga i contrastada experiència... sí eixe que porta el nom d'una comarca del País Valencià del Nord?

-Deixa-ho córrer que preferisc no recordar ni el nom.

- Pa cagar-se i no torcar-se! I no ho vas denunciar a la màxima autoritat reguladora del sistema financer?

- I tant que sí! El Banc Central formiguer va remetre el tema a l'organisme responsable CNMV-f (Comissió Nacional de Valors Formiguers) que va respondre demanant tota la informació del procés.

- I tampoc vas traure la mà del carabassí?

- No em trenques el dir que hi ha per alabar a Déu que no és pecat! Entre tota la documentació escrita que demanaven calia adjuntar la denúncia prèvia al defensor del client del NAS TAN RED (que les dones no pinten fava?) I també la resposta rebuda per part de l'organisme esmentat. Veges tu quina documentació escrita pots adjuntar si eixa suposada persona que defensa la clientela el respon amb una telefonada dient que agafes un bolígraf i prengues nota del que has de fer per tornar a reclamar eixos estalvis. Amb caixes destemprades el vaig enviar a l'ample!

- La mare que va! Si hagueres estat sòcia de l'UCO (Unión de Chicharras Organizadas) potser t'hagueren ajudat.

- Ja sé que no soc xitxarra, però com podia fer-ho, durant més de trenta anys, estava pagant la quota d'afiliació. Entre la meua ignorància tecnològica, i la “deixadesa” de l'UCO, quan vaig comprovar que al segon o tercer intent, sí que s'havien assabentat de la meua demanda d'assessorament, vaig trencar palletes immediatament.

- Ostres açò pareix un malson!

-Un malson! Maleïa en despertar-me suada de caps a peus. Ara que si bé ho pense, arriba un moment en el qual no saps si tot açò són al.lucinacions derivades de les temperatures exagerades de tot l'estiu.

P D. Disculpeu que aprofite la confiança de la gent del GRAT per publicar ací romanços i contaralles, però la meua poca trassa literària fa que no traga la mà del carabassí per altres camins. A més a més, acabe recordant una frase famosa d'un cèlebre autor anònim (M. Rajoy)... "salvo unos hilillos, como de plastilina, todo es mentira". I mentrestant el Prestige afonat i jo destarifant.

El projecte “Sumar” de Yolanda

Díaz i el cicle electoral proper.

per Jaume Brotóns,veí d’Alcoi./

R

ecent s'ha presentat a "Societat", el projecte que encapçala la Ministra de Treball Yolanda Diaz, "SUMAR", amb l'objectiu d'aglutinar totes les forces polítiques possibles a l'esquerra del PSOE, i enfocar el cicle electoral que s'acosta. Era fonamental fer aquest pas per afrontar aquet moment polític tan importan que s'acosta i intentar atenuar un possible desastre electoral de l'esquerra, especialment a l'esquerra del PSOE.

La vicepresidenta s'ha pres el seu temps per reflexionar sobre la viabilitat del projecte i ha fet un pas endavant, però ja ha deixat clar que aquest projecte complex, com tot el que suposa l'entesa del progressisme i l'esquerra en aquest país, no estarà llest per a les properes eleccions autonòmiques i municipals de maig de 2023. Queden tot just deu mesos i aglutinar forces diverses en aquest espai polític, l'àmbit autonòmic i local, amb diversitat de partits polítics i d'Agrupacions locals progressistes és molt complicat i sembla que Yolanda Diaz fia tot el seu projecte a les legislatives previstes per a finals del 2023, on els interlocutors per pactar serien menys.

Si no existeix "SUMAR" per al cicle electoral local i autonòmic, caldrà inventar-ho, i això només pot passar amb l'esforç de la militància i els simpatitzants dels partits progressistes. És la militància i els simpatitzants els que han d'exigir als dirigents locals actuals i previsibles candidats a encapçalar llistes electorals el 2023, que facin tot el que calgui per a una entesa i evitar un possible desastre de l'esquerra a les properes cites electorals i un previsible creixement de la dreta i l'extrema dreta.

Com sabem més enllà de projectes diferents, el que sí que existeix moltes vegades a l'esquerra del PSOE, són personalismes i el voler tenir "dret de butaca assegurada", i amb això només es pot repetir una vegada més un nou fracàs electoral com al 2019 va passar per exemple a Alcoi. Si es vol tenir poder d'influència davant el PSOE i evitar que a molts llocs guanyin la dreta i l'extrema dreta, arriba el moment de deixar de banda els personalismes, els rancors generats durant molt de temps i posar-se tots plegats a treballar per un projecte polític comú i de gran importància social.

A Alcoi per exemple, no s'hauria de repetir que tres candidatures progressistes fossin separades una vegada més a les eleccions municipals (Compromís, Guanyar i Podem), perquè el resultat podria ser lamentable, i amb això deixar de poder influir en el PSOE perquè faça polítiques d'esquerres si aquest aconsegueix la majoria absoluta o continua pactant amb la dreta allò que li convé. Els objectius han de ser principalment dos, primer transmetre el que han fet els governs d'esquerra i nacionalistes en tots els àmbits de govern (Estat. Autonomia i Municipi) i fer-ho encertadament amb actes polítics, articles, compareixences en mitjans, missatges a Xarxes reiterats, i després abordar el tema més complex potser -presentar candidatures conjuntes-. Si cal haurien de renunciar a la seva responsabilitat orgànica aquells dirigents -locals, autonòmics, fins i tot nacionals- que puguin ser un obstacle per confluir en una nova candidatura única de l'esquerra, és a dir "SUMAR" i no RESTAR.

Com a alcoià faig una crida als dirigents polítics locals a Alcoi dels partits progressistes, perquè després de l'estiu siguin capaços d'"asseure's a parlar" sense condicionaments previs, sense retrets, sense creure's en la veritat absoluta, sinó amb humilitat, amb paciència, escoltant. Ho devem als simpatitzants, militants i possibles votants de tota l'esquerra, entesa com a tal l’esquerra que no és ambigua i que vol un canvi veritable de la societat en què primen valors socials. És la nostra tasca pendent més necessària en aquests moments difícils, de reaccionarisme en tots els àmbits.

El Museu Arqueològicrep una subvenció perla innovació de la sala de prehistòria

La Generalitat concedeix una subvenció de més de 6.000 euros a l'Ajuntament d'Alcoi per la innovació de la sala de prehistòria de l’exposició permanent del Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo

BR | Alcoi./ L'Ajuntament d'Alcoi ha aconseguit una subvenció de 6.842 euros per al Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo i per a la conservació preventiva i restauració de la sepultura 1 del jaciment ibèric de la Serreta. Així ho va anunciar el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, a finals d'agost, amb la resolució de la Direcció General de Cultura i Patrimoni. La subvenció és per a museus i col·leccions

museogràfiques permanents reconegudes i béns mobles de la Comunitat Valenciana.

Entre els treballs que s'han fet amb aquests diners està l'actuació a la vitrina de soterrament de l'Edat de Bronze del Mas del Corral, i actualment està en marxa el procés de restauració de la vitrina de sepultura 1 de La Serreta, que s'espera que estiga finalitzada durant aquest mes.

Els barris alcoians celebren les seues festes d’estiu

Els barris de Els Clots i Batoi han viscut un cap de setmana ple d'activitats per a grans i menuts

BR | Alcoi./ Durant els ultims caps de setmana, l’estiu alcoià ha estat marcat per la celebració de les festes de dos dels barris de la ciutat, Els Clots i Batoi. Durant aquests dies de festivitat s’han dut a terme diferents activitats per a totes les edats, com jocs infantils, concursos, torneig de petanca, cotos, festa de l’aigua, sopars i discomòbil, cercaviles, berenars, i actuacions. Tots els actes que van organitzar-se van rebre una gran afluència de gent, ja no sols veïns d’aquests barris, també d’altres zones de la ciutat d’Alcoi que van voler gaudir d’aquestes festes.

Representants de la Conselleria de Cultura visiten el Salt i la Sarga

Els assistents han destacat aquest model i el treball que s'està fent a aquest lloc

‘El Secret del Doctor Gringberg’ al COM

La projecció tindrà lloc el dia 9 de setembre a les 19:30h, i aquesta serà la primera de les projeccions del documental del mes de Docs Barcelona

BR | Alcoi./ El Centre Ovidi Montllor torna amb les projeccions del documental del mes de Docs Barcelona amb la projecció del documental 'El Secret del Doctor Gringberg' d'Ida Cuellar.

Per a molts Gringberg és considerat l'Einstein de la consciència, ja que va por-

tar l'estudi de la psicofisiologia més enllà dels límits de la ciència tradicional amb la finalitat d'acostar-se al potencial infinit del cervell humà i demostrar els primers indicis de telepatia.

La primera d'aquestes projeccions tindrà lloc el dia 9 de setembre a les 19:30h al Centre Ovidi Montllor.

BR | Alcoi./ Durant el matí del dimarts 23 d’agost el secretari Autonòmic de Cultura, Joaquim López, el subdirector general de Patrimoni Cultural, Antonio Bravo, el director Territorial de Cultura i Patrimoni de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport a Alacant, José Antonio López Mira, i l’Inspector de Patrimoni Arqueològic, José Luis Simón García, han tingut una reunió amb el vicealcalde d’Alcoi, Jordi Martínez, i el regidor de Cultura, Raül Llopis.

Abans de celebrar la reunió, els participants d’aquesta han aprofitat la visita a Alcoi per tal de veure el jaciment de la Sarga, i allí han destacat el model i el treball que s’està portant a terme, i l’han posat com a exemple per a tot el País Valencià. A més, també han anat a El Salt, on el director de l’excavació sobre

els Neandertals, Cristo Hernández, ha donat a conéixer alguns dels avanços que s’han anat descobrint en aquest estiu. Hernández ha apuntat que “El Salt es troba entre els 5 jaciments d’Eu-

ropa més importants per descobrir l’extinció dels Neandertals i entre els dos més importants pel que fa a la conservació de restes de foc”, un fet que pot donar molta informació.

Seguidament, s’ha dut a terme la reunió en la qual s’han tractat diversos projectes culturals, i sobre aquests dos espais que tenen un gran valor patrimonial per a la ciutat d’Alcoi.

Visita al jaciment Neardental del Salt./

Les piscines d’Alcoiestaran obertes fins a l’11 de setembre

En un principi la temporada finalitzava el dia 4, però s'ha decidit allargar-la, ja que el curs escolar no començarà fins al 12 de setembre

BR | Alcoi./ Des de la regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Alcoi s’ha decidit allargar una setmana més la temporada de les piscines municipals a Alcoi, fins al dia 11 de setembre. Aquesta decisió s’ha pres, perquè el curs escolar no començarà fins al dia 12 d’aquest mes, i així es facilitarà a la ciutadania una setmana més en aquest espai. En un principi estava previst que finalitzara el dia 4, però quan la Conselleria de Cultura va presentar el calendari escolar, la regidoria es va posar a treballar per a poder allargar la temporada de piscines.

A més de ser un atractiu per als banyistes, l’obertura de les piscines també suposa la contractació de personal per part de l’Ajuntament. En aquest estiu la novetat ha estat marcada per l’acord al qual s’ha arribat amb la direcció del Col·legi Sant Vicent de Paúl. Després de dur a terme la reforma necessària, l’Ajuntament s’ha encarregat de la gestió i el manteniment de la piscina com si fos qualsevol de les altres tres piscines de la ciutat, i des del dia 2 d’agost els banyistes van poder gaudir també d’aquesta instal·lació.

Màxima subvenció de la Generalitat per al projecte d’Smart City d’Alcoi

BR | Alcoi./ Des de la Conselleria d’Innovació s’ha aprovat el programa ‘Territoris Innovadors’ que té com a objectiu donar suport als ajuntaments per a desenvolupar projectes innovadors d’alt impacte transformador. Des del govern d’Alcoi es van presentar tres projectes que actualment ja estan implementats: la xarxa de telecomunicacions IoT, el ‘Node IoT’ de l’Eduardo Latorre i la plataforma Smart City.

El projecte presentat per l’Ajuntament ha estat entre els millors valorats, concretament el segon amb millor valoració de tot el País Valencià, i per això, rebrà 100.000 euros, la subvenció màxima que es podia concedir.

Pel que fa als projectes, IoT és la Internet de les coses, que descriu la xarxa d’objectes físics que porten incorporats sensors, software i altres tecnologies amb la finalitat de connectar-se i intercanviar dades amb altres disposi-

tius i sistemes a través d’Internet. La finalitat és que tots aquests projectes posen el coneixement i les noves tecnologies al servei de la ciutadania, i millorar la seua qualitat de vida.

Un exemple d’aquestes idees noves és el projecte Kit Ciutadà Alcoi, que actualment s’està executant i que fa ús d’aquesta xarxa IoT. El Kit consta d’un paquet de sensors i una maquinària de fàcil instal·lació i configuració, amb les quals el ciutadà podrà

connectar-se a la xarxa IoT municipal. En finalitzar es crearà una xarxa a la disposició dels ciutadans, altra per als centres educatius i una altra que estarà a disposició de les empreses, així com una xarxa municipal.

En el cas del Node Iot, o Edifici Intel·ligent, l’objectiu és posar en marxa un dels primers Nodes Iot d’Espanya.

Concretament, està ubicat al Complex Esportiu Municipal Eduardo Latorre, i té com a propòsit

gestionar de forma més eficient i sostenible l’edifici, monitorant en temps real el que succeeix i poder reaccionar abans a les anomalies i alertes. També s’arreplegarà informació per a poder prendre decisions de gestió que milloren l’eficiència de l’edifici i la qualitat percebuda pels usuaris. Més endavant la intenció és poder gestionar d’aquesta manera el conjunt d’edificis municipals d’una forma conjunta a través d’una plataforma de ciutat.

Héctor Illueca anuncia 13 nous habitatgespúblics, sostenibles i innovadors per a Alcoi

El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, ha anunciat que durant aquest hivern es començarà la construcció d'aquestes cases

Subvenció per a costejar elCampionat d’Espanya dePatinatge Artístic

Aquest esdeveniment es va celebrar en el mes de maig, i durant el mes d'agost la Generalitat va publicar la resolució d'aquestes ajudes

BR | Alcoi./ El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana va publicar el dia 12 d’agost la resolució del director general d’Esport, en la qual es resol la convocatòria d’ajudes destinades a l’organització d’esdeveniments esportius especials al País Valencià per a l’any 2022.

En aquesta resolució es va poder veure com l’Ajuntament d’Alcoi, que havia presentat el projecte per a la

celebració de l’XI Campionat d’Espanya de Patinatge Artístic Grups Xou, Júnior i Quartets, va obtenir aquesta ajuda per a cobrir la inversió que va fer-se des del consistori.

Per a aquest concepte la Generalitat ha aportat 4.000 euros, reconeixent d’aquesta manera la implicació de l’Ajuntament alcoià amb la promoció de l’activitat esportiva i d’Alcoi a nivell nacional.

BR | Alcoi./ Héctor Illueca, vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, ha visitat Alcoi per veure l’exposició del Projecte Pilot d’Habitatge Públic i Sostenible, que estarà fins al dia 22 de setembre, a l’IVAM, i ha aprofitat l’ocasió per a anunciar que està previst que aquest hivern es començarà la construcció de 13 habitatges públics, sostenibles i innovadors a la ciutat dels ponts.

En l’exposició s’han pogut veure propostes finalistes dels tres concursos d’arquitectura que s’han dut a terme a la Comunitat Valenciana per a la rehabilitació i construcció dels primers habitatges públics sostenibles i innovadors en les ciutats de València, Castelló de la Plana i Alcoi. A més, durant la visita s’ha presentat el catàleg de l’exposició. El vicepresi-

dent ha tingut l’oportunitat durant la seua estada en Alcoi per a conéixer de primera mà la proposta d’actuació al centre d’Alcoi a càrrec dels autors del projecte. En aquesta actuació es planteja un edifici amb 13 habitatges de nova construcció en quatre altures sobre una planta baixa. Illueca ha explicat que: “El projecte està en fase d’obtenció de llicència i la previsió és començar les obres aquest hivern, amb

una durada estimada de 20 mesos. La Generalitat invertirà 1.944.945 euros en els projectes i la construcció d’aquest edifici de 13 habitatges que es destinaran a lloguer assequible”.

El vicepresident s’ha mostrat molt satisfet per aquest projecte i ha indicat que: “és el camí pel qual ha de transitar el sector de l’edificació, des del punt de vista de la introducció de criteris de l’economia

circular en les obres”.

Un dels aspectes més destacats d’aquesta actuació és que serà una construcció modular, i integrarà sistemes constructius que fomenten la bioconstrucció i els materials de quilòmetre zero. “S’ha apostat per un model residencial flexible i inclusiu que permeta l’agregació d’unitats per a donar resposta a les necessitats de les unitats de convivència”, ha comentat Hèctor Illueca.

Per la seua part, l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés ha agraït l’aposta de la Vicepresidència Segona en aquesta ciutat.

L’edifici estarà al centre de la ciutat, entre el carrer Sant Jaume i Ambaixador Irles, i a més, s’ha adquirit el local del costat per a poder fer una ampliació de la construcció i una millora de la condició bioclimàtica de l’edifici.

Visita del vicepresident Héctor Illueca a Alcoi./

S’ha pogut gaudir una setmana més de les piscines minicipals./

Fotografia d’Adrià Petidier./

Aquesta ajuda està dins del programa 'Territoris Innovadors', i la iniciativa presentada per l'Ajuntament alcoià ha aconseguit el reconeixement de la Conselleria, sent el segon millor valorat de tot el País Valencià

La ciutat d’Alcoi continua avançant en propostes innovadores./

Ovidi Montllor, el CAEHA i Jordi Gil seran ‘Palmells 2022, mà del futur’

Tornen els reconeixements a la cultura valenciana atorgats pel Periòdic El Grat. El pròxim 30 de setembre tindrà lloc la nova gala d'aquests guardons en el Centre Ovidi Montllor d’Alcoi, un acte conduit per Amàlia Garrigós i que comptarà amb actuacions musicals i es retransmetrà via 'streaming'

JS | Alcoi./ Els ‘Palmells 2022’ seran recordats com aquells guardons de la tornada a la normalitat. Els darrers dos anys han sigut difícils en molts aspectes, tot un parèntesi marcat per la pandèmia que també ha afectat la cultura i, és clar, a aquest reconeixement alcoià. Els 'Palmells 2022, mà del futur', comptaran amb la presència i participació de figures reconegudes en una tasca, la de divulgar, que han desenvolupat al llarg del temps, un temps que es compta per dècades.

La gala se celebrarà el pròxim 30 de setembre, una data ja apuntada en l'agenda cultural i social que tindrà lloc en el Centre Ovidi Montllor a les 20 hores i estarà conduida per la periodista Amàlia Garrigós. Aquest esdeveniment, organitzat per el Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes, EL GRAT junt la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA i l’Ajuntament d’Alcoi, i amb la col·la-

boració de l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC valencians) i el COM Alcoi, també marca una fita important en aquest periòdic. D'ençà que l'1 d'octubre de 1987 nasquera la primera edició, El Grat celebra el seu 35é aniversari. El director d'aquest rotatiu, Santiago Sempere, afirma que estan "molt il·lusionats per continuar com un mitjà proper de les comarques centrals" i afegeix que un dels objectius d'aquesta distinció és la de "celebrar i impulsar la cultura de valencians i valencianes".

Així doncs els tres guardonats amb l’escultura mà del futur de bronze, serà per un dels artistes alcoians per excel·lència, Ovidi Montllor, el Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics, CAEHA i el cantautor Jordi Gil, encara que els noms són ben coneguts, no està de més fer un breu repàs d'aquests tres guardonats de les l’Alcoià i comarques centrals valencianes en l'àmbit artístic i cultural.

En aquesta escena, és imprescindible nomenar Ovidi Montllor (Alcoi, 1942), en el seu huitanta aniversari rebrà el ‘Palmell 2022, mà del futur’ a títol pòstum. L'actor i cantautor va arribar amb les seues lletres a un nombrós públic catalanoparlant, però la seua obra i el seu nom encara ressona en altres punts de la península Ibèrica després de més de dues dècades "de vacances", a través d'estudis i exposicions. Amic de l'escriptora Isabel Clara-Simó, i de tot un bressol intel·lectual i artístic alcoià que van desenvolupar dècades enrere, el seu repertori encara sona i ha inspirat a altres cantants i artistes per a versionar les seues lletres tan particulars i evocadores.

El Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA) també compta amb el reconeixement dels ‘Palmells 2022, mà del futur’. La institució, fundada l'any 1982, que enguany complix el 40 aniversari, és tota una refe-

rent per la seua tasca dedicada a l'estudi i difusió de la història local i a la conservació del patrimoni alcoià. Amb més d'un centenar de socis, està format per historiadors, geògrafs, filòlegs i altres investigadors de tota mena. La implicació del CAEHA amb la capital de l'Alcoià va més enllà per tal d'arribar a tot el públic, és per això que s'involucra en diverses activitats que permeten difondre el ric patrimoni alcoià a tota la ciutadania. Amb eixe objectiu, també hi ha una col·laboració de diversos historiadors amb El Grat, cosa que ha permés divulgar moltes de les curiositats de la ciutat a través de les lletres.

Finalment, el cantautor alcoià Jordi Gil i Beneito (Alcoi, 1951), un d'aquells transcendents de la Nova Cançó que pujava als escenaris durant la dictadura per a formar part d'aquell fenomen que va esdevenir tot un moviment social i polític arreu dels Països Catalans serà un dels guardonats en aquests ‘Palmells 2022, má del

futur’. La seua obra no ha estat relegada a aquell moment històric per reprendre la llengua i la cultura durant aquell llarg parèntesi que va ser el franquisme, on també van estar presents Raimon, Maria del Mar Bonet o l'Ovidi, sinó que ha continuat al llarg de les dècades, especialment durant les tres últimes. A més a més, la relació de Gil amb aquest periòdic ha estat ben estreta, amb una gran implicació en molts dels actes que ha celebrat El Grat.

A més en aquest dia dels ‘Palmells 2022, mà del futur’ ens acompanyaran l'escriptor Jordi Tormo, l'arqueòloga i directora del museu d’Alcoi Camilo Visedo, Palmira Torregrosa, el poeta Josep Sou, el mestre Vicent Luna i Xavier Montllor, germà d’Ovidi Montllor.

Tot un acte festiu que comptarà amb actuacions musicals i un seguiment que es podrà fer via 'streaming' per a aquelles persones que no hi puguen assistir.

Ovidi Montllor,

labor

la Culura valenciana, amb els Palmells

El CAEHA i el Grupde Danses Sant Jordi s’uneixen de nou per a la FiraModernista

Des de les dos entitats han presentat l'activitat que realitzaran conjuntament: la visita guiada al cementeri

BR | Alcoi./ Són moltes les entitats que s’estan preparant per a oferir diverses activitats per a la programació de la Fira Modernista. Una edició que torna a la normalitat, i que es podrà gaudir des del dia 19 al 25 de setembre.

Aquest esdeveniment ja consolidat a la ciutat, dedicarà aquesta nova edició a la figura de Francisco Laporta Valor.

El CAEHA i el Grup de Danses Sant Jordi, un any més s’han unit per a portar una activitat conjunta, que estarà també dedicada al protagonista d’aquesta fira. Es tracta de la visita guiada al cementeri.

Com ha explicat la presidenta del CAEHA, Elisa Beneyto, la visita, que estarà a càrrec d’ella mateixa i de Lluís Vidal, comptarà amb el grup de dansa alcoià, cosa que fa que aquesta ruta “siga molt més atractiva” per als participants.

Per la seua part, la presidenta del Grup de Danses Sant Jordi, Mariola Reig, ha comentat que els ballarins i ballarines oferiran dos balls: La Dansa del Velatori, i la Sandinga de Xixona.

Aquesta visita es durà a terme el dia 25 de setembre a les 11 del matí, i per a poder assistir s’haurà de fer reserva a la web de ticketalcoi.

La Fira Modernista d’Alcoi tindrà un mercat de l’època a La Glorieta

Diferents associacions culturals portaran a terme aquesta activitat el 24 de setembre de matí i que comparà amb 33 parades

BR | Alcoi./ El passat modernista d’Alcoi torna a relluir cada vegada més any rere any. La Fira Modernista ja està consolidada, el que impulsa el seu creixement, tant de visitants com d’iniciatives. Ara, una nova activitat se suma per al dissabte 24 de setembre de matí: reproduir el mercat que aquest mateix dia de la setmana es feia durant aquest període.

Diferents associacions de la ciutat com Samarita, El Trabajo o el Grup de Danses Sant Jordi han anunciat, junt amb la regidora de Turisme, Lorena Zamorano, aquesta activitat. En ell la gent podrà interactuar amb les diferents parades, un total de 33, obertes durant tot el matí en les que no tot serà decoració, també podran tastar algun sabor, com per exemple, en la

paradeta de ‘Pa i dolços’.

La recreació, que estarà oberta entre les 9 i les 13:30 hores anirà més enllà, ja que també s’imprimirà la moneda del mo-

‘Laporta polifacètic’a la Mutua Levante

La Fundación Mutua Levante un any més participa en la Fira Modernista

aquesta mostra des del dia 8

setembre

BR | Alcoi./ Des de la primera edició de la Fira Modernista, la Fundación Mutua Levante ha estat present per a portar a la ciutadania alguna activitat. Normalment, són exposicions relacionades amb la temàtica de cadascuna de les edicions, i per a aquesta edició de 2022, que se celebrarà des del

dia 19 al 25 de setembre, la fundació ha presentat l’exposició que acollirà la seua sala des del dia 8 al 30 de setembre, ‘Laporta polifacètic’.

Pep Jordà, de la Fundación Mutua Levante ha comentat que aquesta mostra parlarà sobre la vida i obra de Francisco Laporta Valor, que va

ment per a que els visitants puguen summergirse encara més en l’experiència. Amb tot, la idea no vol quedar-se ahí i anirà engrandint-se edi-

ció rere edició. Aquesta és una de les moltes activitats que entre el 19 i el 25 de setembre es podran visitar en la Fira Modernista d’Alcoi.

destacar en àmbits com la pintura, la fotografia, els gravats, o inclús la política, ja que va ser regidor de l’Ajuntament d’Alcoi. Per a aquesta exposició s’ha comptat amb la col·laboració d’Elisa Beneyto i Lluís Vidal, membres del CAEHA, i a més, es traurà un llibre sobre la vida i obra del protago-

nista d’aquesta obra. Lorena Zamorano, regidora de Turisme, ha donat les gràcies a la Fundació per la seua participació en totes les Fires Modernistes que celebra Alcoi, i ha comentat que aquesta serà una de les tres exposicions que es podran veure durant aquests dies.

Participants en la Fira Modernista. Fotografia de Diana Sanus./

La Fira Modernista continua creixent i ampliant-se a tot el mes de setembre

Des de la regidoria de Turisme s'està treballant de valent perquè la Fira Modernista es continue consolidant, encara que cada any que s'ha celebrat s'ha notat que la gent ha acollit aquest esdeveniment amb molta il·lusió, i inclús es va notar en l'anterior edició que va estar marcada per la pandèmia. Així i tot, s'espera que en aquest 2022 que ja ha tornat la normalitat i que totes les activitats es podran fer sense cap restricció, la gent encara s'anime més a participar. Enguany, com ha declarat la regidora de Turisme, Lorena Zamora: "Les entitats i la ciutadania estan com si no haguera passat res. La resposta que estem tenint, i les telefonades que rebem a la Tourist Info, d'alcoians i gent de fora, és molt gran. Jo augure que aquesta Fira recuperarà les xifres de 2019, i potser més. I és d'agrair, perquè em feia un poc de por de la parada de 2020, i la Fira que vam fer l'any passat, i em feia por perquè aquest certamen el fem des de fa poc temps, i encara no està consolidat com les Festes de Moros i Cristians o el Nadal, i segurament no té la forma definitiva i al cap dels anys canviarà moltíssim, i la parada de la pandèmia em feia por per si la gent es desanimava, però no, la gent té moltes ganes". I és que la Fira Modernista té un punt diferenciador amb la resta de celebracions que es fan a la ciutat, tal com indica la regidora: "qualsevol persona pot participar sense la necessitat de pertànyer a cap associació o entitat. La Fira Modernista és de tots"

Com cada any la Fira va dedicada a un personatge que va ser significatiu en el modernisme alcoià, i enguany l'escollit ha sigut el pintor Francisco Laporta Valor, una decisió que Zamorano ha argumentat explicant que: "El que intentem és fer valdre un personatge que ha estat important a nivell artístic o intel·lec-

tual en la nostra història. Valorant eixa figura també podem conéixer millor el context socioeconòmic de l'època i la forma de viure que teníem els alcoians en eixe moment. El primer any va ser un arquitecte, després va ser un escultor, i ara tocava un pintor i es va triar aquest encara que hi ha molts, però va ser per economitzar tota la investigació que està feta sobre ell, en aquest cas ja hi havia una investigació prèvia que s'havia fet per part del CAEHA i es va aprofitar eixa documentació per a posar-la en el lloc de la història que li correspon".

La Fira Modernista s'està convertint en un gran atractiu turístic per a la ciutat i està ajudant a desestacionalitzar el turisme a Alcoi, afegint una cita més al calendari de grans esdeveniments, motiu pel qual enguany s'ha començat a fer promoció fora de la nostra autonomia, concretament a Andalusia, ja que com ha comentat Zamorano, des

d'aquesta comunitat es reben moltes visites durant els dies de fira. A més, durant els dies de Fira es rebrà la visita d'associacions d'altres localitats que commemoren el modernisme com Barcelona, Terrassa i Terol.

Pel que fa a les activitats, en aquesta edició la novetat està que des del dia 1 de setembre ja es podrà gaudir d'alguns actes com exposicions o xarrades: "Gràcies a la quantitat d'activitats que estan programades hem hagut de deslocalitzar activitats com exposicions i conferències i omplir quasi cada setmana del mes, i això és bo, perquè si la dinàmica continua així, podem estar parlant que setembre serà el mes del modernisme per excel·lència en Alcoi". Ja el dia 1 de setembre va inaugurar-se una exposició dedicada a Francisco Laporta Valor, personatge protagonista d'aquesta Fira, que es podrà visitar a la Capella de l'Antic Asil fins al dia 25 de setembre. A banda, hi haurà una altra mostra

a la sala d'exposicions de la Fundación Mutua Levante, en la qual es podrà saber més sobre la vida d'aquesta figura il·lustre alcoiana.

Lorena Zamorano ha comunicat que cada vegada són més les entitats que volen participar, i una de les que s'estrena enguany és UGT, que oferirà una conferència en la qual es parlarà sobre sindicalisme.

Altres dels actes a destacar, i que ocuparan el cap de setmana del 23, 24 i 25 de setembre seran el Pregó, que enguany estarà a càrrec de Vicent Agudo, amb la posterior desfilada, o la manifestació del dissabte de matí, que tractarà sobre les Revoltes que van sorgir sobre l'Impost de Consum. Per a saber més sobre el tema, el dimarts 20 de setembre es farà una xarrada de la mà de Jordi Ortiz, a la Casa de la Cultura. La regidora confessa que: "Crec que la més vistosa és el Pregó i la cercavila. En eixa desfilada es veuen tots els vestits. És un poc com l'entrada, on es veuen les

“si la dinàmica continua així,, podem estar parlant que setembre serà el mes del modernisme per excel·lència en Alcoi”

vestimentes. Sempre té bona acollida, i crec que per a la gent de fora eixe és el punt. La manifestació del dissabte també és molt vistosa, i en general tot eixe dia que és quan la gent i les activitats estan al carrer, els comerços estan engalanats, els restaurants i bars ofereixen eixe menú degustació modernista, la ruta del vermut. De les activitats no puc escollir, perquè estan fetes totes amb tanta estima per part de totes les entitats i no sabria escollir, són totes igual d'importants".

Tota la programació està disponible a la web de l'Ajuntament, però, a més a més, a partir del dia 1 es podrà aconseguir en format físic. La regidora de Turisme ha recordat que totes les activitats són gratuïtes, però que algunes d'elles sí que necessiten una inscripció per a poder assistir per l'aforament, com és per exemple la visita al cementeri organitzada pel CAEHA, que es durà a terme el diumenge 25 de setembre.

A banda de la part turística que comporta aquesta Fira, i de la seua funció per divulgar aquesta part del nostre passat, aquest esdeveniment també és un punt important per al comerç local, i així ho destaca l'edil de Turisme: "Cada vegada són més els comerços que aposten per portar una sèrie de vestits i complements. També és una de les funcions de la fira, moure el comerç i moure una activitat econòmica que en el mes de setembre, després de vacances, no és un mes de gastar. La gent, amb poquet, o molt, el que puguen, poden reactivar el comerç que també fa falta en Alcoi".

al pintor Francisco Laporta Valor

Danses populars al parc de La Glorieta d’Alcoi durant la Fira Modernista./

Fira Modernista d’Alcoi

El Muboma estarà present en la FiraModernista d’Alcoi

La participació del Museu de Bombers proposa diferents activitats cada any per a tots els públics

BR | Alcoi./ La Fira Modernista d’Alcoi ja està més a prop. La cita, que se celebrarà el pròxim mes de setembre, va descobrint al públic tot allò que acollirà al llarg de la setmana. Ara, des de la Regidoria de Turisme anuncien la participació del Muboma amb diferents activitats, tal com realitzen tots els anys.

La coordinadora del Museu de Bombers de la província d’Alacant, Elena Méndez, explica que l’evolució d’aquesta professió també està lligada a l’esdeveniment de principis de segle, també per

l’edifici on s’allotja la institució. Així doncs, les activitats començaran el dia 11, amb una jornada de portes obertes del museu, on en el seu moment estava la fàbrica de tacos.

Per això mateix, l’activitat gratuïta està dirigida a tota la família amb tallers de gravats.

Pel que fa a la Setmana Modernista, s’oferirà una visita teatralitzada als centres educatius i que es repetirà el diumenge 25 per a tot el públic. A més, el Muboma també estarà present a la Glorieta per a donar a conéixer la seua història.

Francisco Laporta tindrà una exposició homenatge durant tot setembre

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha organitzat una exposició amb motiu d’aquesta nova edició de la Fira Modernista que du com a títol: ‘Francisco Laporta Valor, 1849-1914. Pintura, matèria i esperit’, i que es podrà visitar des del dia 1 al 25 de setembre a la Capella de l’Antic Asil.

Aquesta mostra és la primera antològica dedicada a l’artista i es podran veure més de 40 obres, la majoria d’elles provinents de col·leccions particulars i completament inèdites. A més, també hi ha altres obres que s’han cedit per part d’institucions com la Diputació d’Alacant, l’Associació de Sant Jordi, Unión Alcoyana o el Banc Sabadell.

L’exposició ha estat comissariada des del Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA), concretament, per Elisa Beneyto i Lluís Vidal, i han comptat amb la col·laboració de María Guillem

i Rafa Calbo.

Recordem que enguany, l’edició de la Fira Modernista girarà entorn de Laporta, i moltes de les activitats estan fent-se en homenatge a la seua figura.

La regidora de Turisme i Patrimoni Històric, Lorena Zamorano, ha afirmat que: “Comencem setembre i iniciem els actes de la Setmana Modernista, com no podia ser d’altra manera tenim una exposició que donarà difusió a l’obra de Francisco Laporta, a qui aquest any dediquem la Setmana Modernista que

serà del 19 al 25 de setembre. És una magnífica mostra i anime a tota la ciutadania a visitar-la.

També vull agrair al CAEHA la seua implicació i col·laboració. Aquesta entitat ha donat suport a la Fira Modernista des de la seua primera edició i ens ajuda a conéixer com era la vida en la nostra ciutat en aquesta època”.

Per la seua part, els comissaris de la mostra han explicat que: “Aquesta selecció de pintures i gravats, més els dos grans llenços seus que formen

part de l’exposició permanent de la Capella, permet conéixer altres facetes de Laporta, a banda de la més coneguda com a pintor religiós. Així, podrem descobrir aspectes com els de paisatgista, retratista, dissenyador fester, il·lustrador, decorador, etc., i per primera vegada, des de 1894, tornarà a estar exposada al públic la parella formada per la seua famosa ‘Rosa Mística’ i la quasi desconeguda ‘Sagrado Corazón'”.

L’exposició es podrà veure des del dia 1 de setembre, dia que es farà la inauguració a les 19h, fins al dia 25 de setembre, en horari de dijous i divendres de 10 a 13h, i de 17:30 a 20h, i dissabtes i diumenges d’11 a 13:30h. A més, es faran dos visites guiades de la mà dels comissaris, els dies 10 i 24 de setembre, a les 12h, i es comptarà amb la participació en aquest acte de la Coral Polifònica Alcoiana.

Desayunos BOLLERÍA Hogazas

L’exposició a La Capella./

personatge tan important de la història d'Alcoi serà la figura protagonista d'aquesta nova edició de la Fira Modernista, i per això, des de l'Ajuntament s'ha organitzat aquesta mostra que es podrà visitar des del dia

al

de setembre

S’inicia l’obra de consolidació del Conjunt Industrial del Molinar d’Alcoi

BR | Alcoi./ Les obres de consolidació de les fàbriques de primera aigua, xarxa hidràulica i brollador del Conjunt Industrial del Molinar d’Alcoi, una àrea declarada BIC, ja s’han iniciat. Aquest espai compta amb immobles amb categoria de Béns de Rellevància Local, i amb la categoria de Conjunt Històric; un reconeixement que es va atorgar en juny de 2005.

La Generalitat va adjudicar l’obra a Cantó Obras S.L per un valor de 305.197 euros, amb un termini d’execució de 315 dies. El govern autonòmic

es farà càrrec al 100% de finançament d’aquestes actuacions. L’Ajuntament d’Alcoi va ser qui va encarregar la redacció d’aquest projecte a l’Arquitecte Ciro Manuel Vidal Climent.

Pel que fa a l’actuació sobre la xarxa hidràulica, el projecte contempla la construcció d’un primer assut amb diverses comportes per a permetre el flux normal d’aigua en l’època de pluges, així com la reconstrucció del tram de la séquia després del divisor de cabal. A més, es retorna al pont la seua condició d’aqüeducte perquè es restitueixen les

pedres que delimitaven el curs de l’aigua, tot això sense impedir el pas de persones que ara permet.

En la séquia es refan dos punts actualment perforats en el tram que alimenta el Molí Nou del Ferro.

En el Molí Nou del Ferro, a causa de la gran volumetria de l’edifici original, no es podrà fer una reconstrucció completa. Per

això el projecte de consolidació se centra en les testeres Nord i Sud, ja que són els cossos que han conservat l’altura original a causa de la fortalesa de les cantonades construïdes amb carreu.

La consolidació del Molí Vell vindrà referida al desenrunament, reconstrucció de voltes i reforç de murs perimetrals.

A més, també es faran obres de Rehabilitació de la fàbrica de Els Solers i consolidació de les fàbriques de primera aigua del Molinar seran costejades per la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica a través dels pressupostos participatius de la Generalitat. La dotació serà de 940.000 euros.

Pel que fa a la museïtza-

ció, que es farà després de la rehabilitació, es farà dins del Pla de Sostenibilitat Turística d’Alcoi, que estarà també finançat al 100% pels Fons Europeus.

Per a aquesta obra es destinaran uns 225.000 euros. Dins d’aquesta actuació també es farà una intervenció per a consolidar les restes existents del Molí del Tort, amb una inversió de 87.000 euros i una connexió ‘ciclopeatonal’ amb el Molinar en l’accés sud de la ciutat, valorat en 1,8 milions d’euros.

Lorena Zamorano, regidora de Patrimoni Històric ha comentat que: “La consolidació i rehabilitació del BIC del Molinar, que donarà la rellevància que li correspon tant al paratge com a l’arqueologia industrial testimoni de l’origen industrial, és una prioritat del nostre govern.

Fa anys estem treballant en aquest sentit, i els projectes ja comencen a fer-se realitat. Hem aconseguit el finançament íntegre de tots els projectes per diferents administracions, més d’un milió i mig d’euros al qual podem sumar quasi dos per a la urbanització des de l’accés sud de la ciutat”.

El poble és... savi

Jesús Martínez

IES Andreu Sempere

“Hem començat el curs organitzant viatges”

Per a l'IES Andreu Sempere la reforma educativa no ha suposat un gran canvi, ja que com explica Jesús Martínez, director de l'institut: "Portem des de 2017 en aquesta línia pedagògica, en la qual introduíem en 1r i 2n d'ESO els àmbits. No hi ha hagut debat perquè ja era part del nostre pla d'actuació". A banda, comencen el curs amb molt bones notícies: "Un grup d'alumnes ja estan fent un Erasmus en Turquia amb un projecte de l'Institut Tecnològic del Joguet, amb alumnat d'Estònia, França, Itàlia, Grècia i Turquia. També ens han concedit una ajuda del Ministeri perquè alumnes de 2n d'ESO estiguen una estada en un campament d'immersió lingüística. Així que hem començat el curs organitzant viatges"

Un altre dels punts importants del curs, és que l'alumnat el realitzarà al centre habitual, ja que encara no està la licitació de les obres de rehabilitació.

Toni González

IES Pare Vitòria

“Tornem a les classes com sempre”

L'IES Pare Vitòria inicia el curs treballant en les novetats que implica la nova Llei Orgànica de la LOMLOE, en la qual l'ESO i Batxillerat treballarà per competències. Segons assenyala Toni González, director del centre: "Les programacions de les matèries tenen un període més llarg d'entrega, i les avaluacions, que també seran en competències s'ha de tindre clar com fer-les. És el primer any que es faran eixos canvis i s'hauran de millorar en el pas del temps".

La pandèmia s'ha quedat enrere i amb ella les restriccions, i com declara el director del Pare: "No li hem donat massa rellevància, però és molt significatiu. Pot eixir algun cas, i ja es veurà si s'aplica algun protocol, dependrà de la normativa sanitària. Tornem a les classes com sempre, sense distància, al que coneixíem abans que aparegués el virus".

José María Guarinos

CIP FP Batoi

parlem sobre el risc l’inici del curs escolar

José Payá Orosia Silvestre

"continuem amb més de 1.700 alumnes”

Pel que fa al CIP FP Batoi, el seu vicedirector, José María Guarinos, explica que "continuem en la línia dels cursos anteriors, amb més de 1.700 alumnes", una xifra que també va acompanyada de novetats al centre. "L'oferta formativa s'amplia gràcies al nou cicle d'Assistència a la Direcció, un grau superior de la família d'Administració i Gestió que, a més, és plurilingüe, on gran part dels mòduls s'imparteixen en anglés", afegeix el director.

Amb aquesta incorporació, el CIP FP Batoi ofereix 27 cicles, entre els graus bàsics, mitjans i superiors. Guarinos també conta que el dia 20 es realitzarà la segona subhasta de places, per la qual cosa aquelles persones sense plaça hauran d'entrar el dia 16 al web per poder accedir a aquesta oferta.

“hi ha més matriculats que el curs passat”

L’Orosia Silvestre començarà el seu curs el dia 19 de setembre, i segons explica el seu director, José Payá, la principal novetat és "que ja no tenim les restriccions Covid, així que el primer que crida l'atenció és que ja no hi ha restriccions a l'aula, i es notarà en la matrícula, ja que la ràtio va baixar a 20 alumnes per classe, i ara tornem a 30. De fet, ja tenim més gent matriculada que el curs passat. També és perquè la gent s’ha animat a matricular-se i retornar, ja que molts s’havien pres aquests anys de descans".

A hores d'ara encara queda alguna plaça per a alguns dels cursos, i aquesta segona matrícula es podrà fer fins al dia 16 de setembre, a partir d'ahí com conta el director: "una vegada finalitze aquest termini, i amb el curs començat, es podrà continuar matriculant si hi ha places".

A meitat

setembre

centres educatius aniran començant

nou curs que està marcat pel final de les restriccions Covid, com per exemple la distància de seguretat.

novetats

llei educativa, nous Graus de Formació Professional, o més places de matriculació

L’Associació de Familiars Afectats en les Residències DomusVi present a una granmanifestació estatal

Aquesta manifestació se celebrarà el dia 17 de setembre a Madrid, i té com a objectiu denunciar que en aquests centres s'està vulnerant reiteradament els drets humans i els drets fonamentals i constitucionals dels usuaris, i a més els drets laborals dels treballadors i treballadores

BR | Alcoi./ Per al pròxim 17 de setembre s’està organitzant una gran manifestació a la capital espanyola, Madrid, per tal de denunciar la situació de les residències de gent gran, que es va veure agreujada durant la pandèmia. Segons informen des de l’organització d’aquesta manifestació, que és la Plataforma Estatal d’Organitzacions de Familiars i Usuaris de Residències: “Lamentem que la Justícia i els Parlaments no hagen entrat fins a la data en aquests centres per tal d’analitzar i investigar el que va passar quan hi ha prous indicis de la discriminació que van patir els residents per raons d’edat i pel lloc on vivien. Una societat madura, una democràcia sòlida, no permetria mai aquesta impunitat, aquesta absència de la veritat” A aquesta manifestació

aniran associacions de familiars i usuaris de totes les comunitats autònomes, i en el cas del País Valencià.

L’organització a més, assenyala que: “Aquesta situació vergonyosa i inhumana que es dona en l’actual sistema de residències a l’Estat espanyol ha de transformar-se radicalment ja; el respecte als drets humans, de les persones majors i persones amb discapacitat, no poden esperar. En cas contrari, estem alimentant una societat malalta, edatista i dolenta”, i afegeixen que: “Volem dirigirnos explícitament als diferents governs de les comunitats autònomes per a sol·licitar-los un canvi d’actitud per a encarar un debat públic sobre el Marc normatiu i el model que volem traslladar a les residències i a la dependència”.

La Carrasca critica el procés participatiu sobre el parc fotovolaic a Polop Alt

JS | Comarques./ Nova crítica en el procés que estudia la instal·lació d’un parc fotovoltaic en la zona de Polop Alt. L’associació La Carrasca-Ecologistes en Acció adjectiva com “nul” l’interés que l’Ajuntament d’Alcoi ha mostrat per haver-se iniciat un procés participatiu amb una durada de 10 dies i en el mes d’agost, al que se li afegeix que no se li haja fet publicitat ni comunicat a les persones i entitats que participen en l’Agenda Urbana 2030, segons denuncien des de l’agrupació.

Tal com expliquen, la Regidoria de Democràcia Participativa i Transparència de l’Ajuntament va publicar el 2 d’agost al tauler d’anuncis i edictes municipal una enquesta

promoguda per Iberdrola per a conéixer quin és el valor paisatgístic que la ciutadania atorga a la zona de la partida de Polop Alt on l’empresa pretén instal·lar un gran parc d’energia solar fotovoltaica.

A més, afirmen que el

formulari consta d’una sèrie d’imatges, amb una fotografia per cada unitat de paisatge que han considerat en l’enquesta i que “ni tan sols coincideixen amb les unitats de paisatges que identifica el Pla General Estructural elaborat per l’Ajunta-

ment d’Alcoi”. Aixi mateix, les persones participants han de valorar en una escala que va des de la valoració “molt baixa” a la “molt alta”, sense la possibilitat de respondre en blanc en el cas de no conéixer el paisatge que es mostra.

A aquesta situació, La Carrasca afegeix que les imatges “no són gens representatives i fins i tot són tendencioses, destacant en alguns casos les carreteres en compte dels fons escènics”. Amb tot, i segons conclouen, l’empresa promotora ha volgut complir el requisit legal “sense que mostre cap interés per a dur a terme una correcta avaluació del paisatge que podria ser afectat”, pel que considera “nul·la” l’enquesta.

de la Font Roja es rehabilitaràamb un cost de 47.547 euros

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi durà a terme unes actuacions necessàries per a millorar l’Ermita de la Font Roja.

El cost d’aquestes obres serà finançat al 50% per la Diputació d’Alacant dins de la subvenció a ajuntaments per a la rehabilitació de monuments de titularitat municipal i esglésies, per a ciutats amb més de 50.000 habitants. L’import base de licitació és de 47.547 euros, i, per tant, la diputació aportarà 23.773 euros. En aquests treballs es millorarà l’Ermita de la

Font Roja, es repararà la cobertura de teules, la fissura exterior, el paviment, la pintura, la xarxa elèctrica, el baixant exterior de la xarxa d’evacuació d’aigües residuals, es farà un tractament d’humitats, o una rampa per a l’accés a l’ermita amb revestiment exterior de seguretat antilliscant.

Encara que la primera Ermita que es va construir a la Font Roja, de les tres que es van edificar, data de l’any 1653, fins a l’any 1886 no es va col·locar la primera pedra de l’ermita actual, que es va inaugu-

rar el 14 de juny de 1891. En aquesta època va ser quan es va construir la carretera d’accés.

Dins d’ella hi ha un conjunt escultòric que representa a la Mare de Déu

dels Lliris i a Sant Felip Neri (copatró), i una còpia de l’església de Sant Maure i Sant Francesc. El conjunt original va ser obra de l’escultor valencià José Esteve Bonet, per encàrrec d’Antoni Bonaventura Guerau, i va ser entregat en 1765. Aquests dos conjunts escultòrics van destruir-se durant la guerra civil, però després es van fer dos noves talles de la mà de l’escultor valencià Enrique Galarza Moreno. Aquestes dos obres van ser restaurades en la dècada dels 90 per Juan Rufino Sanjosé.

Els repes del Segle XXI

La fi de l’abundància

Un dia ho tens tot i, de sobte, tot canvia. A Europa la sensació és de canvi d'època. El que ahir semblava ridícul hui és evident. El que ahir era impossible hui és el natural. Es comença a parlar de racionament, disfressat de “mesures d'estalvi”. Es nacionalitzen empreses estratègiques – en molts casos per a socialitzar pèrdues-. Es comença a dir en les més altes instàncies que aquest hivern serà molt dur. I, de sobte, en ple Consell de Ministres, el president francés, Emmanuel Macron, li posa paraules a aquest moment axial, i amb gest compungit, declara “la fi de l'abundància”.

La fi de l'abundància. Ni més ni menys. El rerefons d’aquestes declaracions és gegantesc i els perquès de les mateixes els patirem en uns pocs mesos, però... Què pensarán de les paraules de Macron milions de treballadors que viuen amb poc? On estava aquella abundància que ara ens diuen que ha acabat?

Per a la major part de la classe treballadora dels països occidentals la renda real ha anat disminuint sense parar des dels anys huitanta del segle passat. La història de la classe mitjana europea en les últimes dècades de neoliberalisme i desregulació financera ha sigut una de progressiu empobriment. Una en la qual la major part perdíem poder adquisitiu per a sostindre l'obscé benefici d'uns pocs. I ara ens diuen que s’acaba l'abundància.

S'acosta la tardor. Sí, l'esdeveniment astronòmic, però també La Tardor de la Civilització, del qual tantes vegades hem parlat -anticipant-nos a noves excuses que ara s'usen per a tractar de tapar la lluna amb un dit-. Aquell moment en el qual caldrà prendre decisions difícils per a evitar un Hivern letal i perpetu i poder arribar així a una nova Primavera en la qual una societat realment sostenible puga florir sense danyar les ja malparades bases de la Vida.

Abans de travessar aquesta Tardor, ho hem repetit fins a l'avorriment, abans que l'escassetat de recursos i la crisi ambiental ens aclaparen, hem de preparar-nos, fent apilament de alló imprescindible, canviant les maneres de produir per a prioritzar el benestar general per damunt del benefici particular i,

sobretot, repartint millor. Entenent que, o ens salvem la gran majoria, o ens condemnarem com a Civilització. És una cosa estudiada en profunditat i coneguda: una societat desigual es desfá i dessagna entre les bretxes que permet en el seu si. La clau d'una societat que se sosté està en la fortalesa de la base, no en l'aparent brillantor que es pot contemplar des del seu cim.

Durant anys, des de centenars de llocs, s'ha explicat l'evident: que el planeta és gran però no infinit, que estàvem xocant contra els seus límits biofísics.

Hem acumulat evidència científica de que el clima es desbocava -com ara ja estem patint-, que faltarien recursos fins i tot per a mantindre les collites, que la inflació destruiria a la classe mitjana. Ens carregàvem de raons per a dir que feia falta parar, que feia falta repensar, que havíem d'emprendre un nou rumb: que necessitàvem decréixer, sí. Però durant tot aquest temps, els nostres líders polítics i econòmics ens han ignorat. Han preferit continuar escoltant els cants de sirena del poder econòmic als centenars d'acadèmics, divulgadors, activistes o simplement gent conscienciada que hem repetit una vegada i una altra l'evidència que un món finit no podia albergar ambicions infinites. La possibilitat d'un decreixement va ser ridiculitzada i menystinguda (a vegades, amb mala llet, confosa injusta i deliberadament amb propostes apocalíptiques de la fi del món). El clàssic difama, difama, que alguna cosa queda. Però deixem el passat i tornem a l'escena inicial: què ens està dient Macron amb el cap cot i defugint la mirada? El que ens

està dient és que l'experiment neoliberal, que ens ha tenallat des del There is no alternative de Thatcher i Reagan de principis dels anys 80, ha fracassat. Ha fracassat estrepitosament. I ha fracassat perquè no hi ha gas suficient, no hi ha dièsel, fallen les collites per la combinació d'un canvi climàtic desbocat amb la falta de fertilitzants, i damunt, a la França nuclear i molt nuclear, li falla el seu nucli: en aquest moment, 31 de les 57 centrals nuclears franceses estan parades, i la majoria ho estarà per llarg temps. L'hivern del 2022 serà duríssim a França, el país que va donar origen a les idees decreixentistes. El model del creixement infinit en un planeta finit no podia funcionar, i no ha funcionat. Però la mirada de Macron diu més, molt més. Està dient: “I això recaurà sobre la vostra esquena”.

Cap dels nostres líders vol reconéixer la veritat. Li tiren la culpa de tot a “la guerra a Ucraïna”, quan a la fi del 2021 la crisi energètica mundial ja era evident, quan ja començava a haver-hi problemes de subministraments de tota mena i augments de preus fora de tota lògica.

I respecte a la crisi climàtica, què dir. S'ha anat gestant durant dècades i dècades. Els nostres líders no volen reconéixer que el seu únic pla de govern, el impossible creixentisme infinit -la inèrcia dels negocis com sempre- està fracassant estrepitosament i causant dolor i sofriment a tot el món.

Perquè en aquest moment hi ha revoltes en desenes de països pel preu de l'energia i dels aliments, però això no ix en els te-

lenotícies. Ens diuen cínicament que tots els problemes del món, fins i tot els que van començar en 2021, són deguts a la guerra d'Ucraïna. Tant si Austràlia prohibeix l'exportació de carbó per a evitar apagades a Sídney com si la multitud assalta dues vegades el parlament de l'Iraq. Tant si cremen fleques a l'Iran com si els forners de Nigèria es declaren en vaga per falta de farina. Tant si falta dièsel en el nord de l'Argentina com si ho fa en el nord d'Alemanya o a Àustria.

El que Macron -encara que cal reconéixer-li l'atreviment- no té arrestos per a reconéixer encara, és que la fi de l'abundància que preconitza serà penosa perquè realment no volen canviar l'única cosa que realment seria important canviar: aquest sistema econòmic suïcida, ecocida i lliberticida. Pretenen pilotar aquesta nova tanda d'austeritat i misèria amb les mateixes receptes de sempre, i fins i tot potser apropiant-se/desactivant la paraula “decreixement”, com ja van intentar per exemple en el fòrum de Davos.

Però ja res funciona com abans: un dia Europa aprova que la nuclear i el gas són verds; un altre, que es puga consumir més carbó al mateix temps que diu fomentar unes renovables amb una viabilitat cada vegada més posada en dubte. A Alemanya arriben a l'absurd de proposar generar electricitat cremant dièsel, quan falta dièsel en la mateixa Alemanya. Al Japó volen obrir noves centrals nuclears quan no han sigut capaços encara de contindre el desastre de Fukushima i quan l'extracció mundial d'urani cau inexorablement, víctima dels límits geològics del

“realment no volen canviar l'única cosa que realment seria important canviar: aquest sistema econòmic suïcida, ecocida i lliberticida”

planeta, i ja està un 24% per davall dels nivells de 2016, mentre França manté a la desesperada les seues tropes destacades a Níger amb l'esperança de parar la sagnia del descens de les mines d'aquest país, que proveïa el 40% de l'urani consumit al país gal.

És molt simple: els mateixos que ens han ficat en aquest desgavell no tenen ni la més remota idea de com eixir d'ell. No la tenen perquè es neguen a acceptar una simple veritat: cal decréixer, sí, però de veritat, repartint i fent justícia social.

És la fi de la història de Fukuyama, però no el que ell pensava. I molt probablement l'única manera que la Història continue de bona manera siga assumir que ho és. Ja ho deia Cortazar: “Res està perdut si es té el valor de reconéixer que tot està perdut i cal començar de nou”

Senyor Macron: és veritat, és la fi de l'abundància. De l'abundància d'enganys, d'excuses, d'eufemismes i també de la hipocresia i avarícia sense límits de les grans corporacions. Aquestes són les abundàncies a les quals cal posar fi immediatament. Si eliminem aquestes abundàncies, les que vosté no vol tocar, llavors podrem tindre abundància del que és realment important per a tots els éssers humans d'aquest planeta.

Històries de la deportació

Morir a les portes de la llibertat

- Rafael Torró Garrigós, d’Ontinyent (la Vall d’Albaida)

En l’any 1941 van morir a Mauthausen un mínim de 3.140 republicans. La xifra seguiria sent molt alta en 1942, any en què no pogueren resistir les condicions absolutament inhumanes 1.342 republicans. Passats aquests dos anys, els nazis es van fixar en els russos que havien començat a arribar com a conseqüència de l’atac alemany a

Guillem Llin Llopis./

Rafael Torró Garrigós va arribar al món a Ontinyent el 15 de novembre de 1907. Era fill de Rafael Torró Llopis i de Teresa Garrigós Llin. Tenia almenys un germà, Rafael, nascut el 25 d’agost de 1910. Entre aquest any i 1916 es traslladen a viure a Catalunya, probablement a Barcelona, perquè la família no apareix ja al Padró d’habitants de 1916. Tot apunta que se’n van anar buscant un futur millor davant la crisi de la fil·loxera i la brutal sequera de l’any 1910 que va assolar la comarca.

L’any 1928, a Rafael li va tocar fer la mili a la marina. I al voltant de 1932 es casa amb Ramona Aixut Tort (1909), d’Alfarràs, Lleida. El matrimoni fixa el seu domicili al carrer Rosselló, 548, de Barcelona. Rafael Torró, encara que constara com a “jornaler” estava contractat per la companyia Telefónica, la qual estava obrint noves línies per instal·lar la xarxa telefònica. A l’any següent, en 1933, tenen el primer fill, José. Arriba la guerra i Rafael, casat i amb un fill, considera que és un deure defensar la República i decideix empunyar les armes. En un dels permisos que rep a finals de 1936 la seua esposa Ramona es queda embarassada. El seu fill Ramon, a qui li posaran el nom per ella, naix el 7 d’octubre de 1937. Rafael únicament para per casa en els permisos que li concedeixen.

En perdre la guerra, Rafael

l’URSS, amb els presoners que feien, els van portar a Mauthausen on foren massacrats saltant-se totes les convencions internacionals. Els republicans que havien sobreviscut la primera onada van començar a resistir amb un percentatge de morts molt més modest. En 1943 en van caure 192 i en 1944, foren 246 els morts republicans,

Torró Garrigós travessa la frontera amb França junt amb els seus companys republicans el febrer de 1939, i l’encaminen les autoritats franceses cap al camp de presoners d’Argelès-sur-Mer. No hi ha barracons, ni latrines, ni dutxes. Ni cuines. No hi ha res. A partir d’ací, amb els documents aconseguits i el testimoni de Mercé Carreño, nora de Rafael Torró Garrigós, que era casada amb el fill menut, Ramón Torró Aixut, ja desaparegut, hem reconstruït el periple de Rafael Torró i la seua família.

L’hivern de 1939 va ser duríssim. En un primer moment, estaven tots junts als camps de refugiats, homes i dones, però aviat es va organitzar un espai per als homes i un altre per a les dones. D’aquesta forma, les parelles d’espòs i esposa, de mare i fill, de pare i filla; o els xiquets -que quedaren amb les mares-, foren separats per les disposicions arbitràries tretes pels francesos. Van anar fent-se barracons i infraestructures.

També els filats. I la separació física, que era tant o més dura que la psicològica. De la vigilància s’encarregaven els soldats francesos i senegalesos.

Els republicans van anar recuperant-se a poc a poc del colp moral de la derrota en la guerra, de l’exili forçós i les condiciones de vida tan penoses que vivien. La necessitat els va fer espavilar-se. Així, era una evidència que aquell presoner que trobara faena eixiria del camp de concentració. Els fran-

cesos volien alleugerir la càrrega de tindre tants refugiats. Únicament calia buscar un destí -el que fora-, i que un francés -o qui fora-, els reclamara per

entre Mauthausen, els seus kommandos, i la resta de camps de concentració, perquè havien començat a arribar els resistents de França que anaven a diferents camps: Buchenwald, Dachau, Dora-Mittelbau, Sachsenhausen... El deportat que rescatem hui de l’oblit va tindre la mala sort de resistir fins a 1944, un any abans de l’alliberament.

casa de Barcelona, la qual cosa el tranquil·litzava. Eixir del camp d’Argelès es converteix en una prioritat absoluta per a Rafael. I veié la llum quan el govern de París va promulgar l’ordre el juny de 1939 que tots aquells que aconseguiren un treball podien eixir del camp. El punt de partida d’una nova vida amb la família junta, lluny de casa, en un país estrany i no sempre hospitalari. S’ofereix per a totes les feines, parla amb uns i amb altres, busca i busca un treball, fins que al final ix d’Argelès, probablement com a llaurador, i probablement cap a l’estiu. Un francés té necessitat d’ajut i, de passada, trau un refugiat del camp.

És finals d’estiu de 1939 i el món es prepara per a viure la guerra de les guerres, la més bèstia de totes: la Segona Guerra Mundial. França no es veu com a rival del totpoderós exèrcit alemany i la desesperança comença ja des d’abans d’esclatar les hostilitats.

poder eixir. Paral·lelament, Rafael havia aconseguit contactar amb la seua estimada Ramona. Sabia que ella i els dos fills, José i Ramón, es trobaven bé a la

El tren ix de Barcelona cap a la frontera. Va amb una lentitud exasperant. Però més exasperant resulta per a qui ha de fugir dels franquistes, travessar la frontera, fugir de la gendarmeria francesa i trobar l’home estimat i pare dels seus dos fillets que van amb ella, de set i dos anys mal comptats. Passar la frontera, si més no, resulta una tasca senzilla. On s’esperaven les majors dificultats, resulta que a la primera vegada ha estat la bona. Hi ha molts republicans a l’altre cos-

Targeta d’entrada a Mauthausen a nom de Rafael Torró Garrigós. Document: Arolsen Archives. · L’imprés on consta que Rafael Torró Garrigós ha mort. Document: Arolsen Archives.

Històries de la deportació

tat de la ratlla i a la nit, es dediquen a passar gent. Les adreces que li ha facilitat Rafael Torró li han simplificat les coses. No tenen cap contratemps. Amb el fillet Ramón en braços i José que va de la mà d’un altre home, Ramona, José i Ramón, són a l’altra part dels Pirineus. Però, per ara, les autoritats franceses decreten l’entrada en els camps de concentració de tots els republicans exiliats.

A Rafael Torró Garrigós l’agafen en una de les batudes de la gendarmeria i l’internen novament al camp de concentració d’Argelès. L’adreça que ha donat per a reunir-se amb la família no serveix ja de res. No té notícies de la dona i dels fills. En l’última comunicació li parlava Ramona de la ferma voluntat d’emprendre el viatge. La dona i els fillets són a França? El malson de Franco queda enrere. Però ara s’han de superar altres malsons. El ben cert és que Ramona, amb el seus fills José i Ramón són empresonats en el camp de concentració d’Argelès, cap a finals de la tardor de 1939. Motiu: no tindre papers. Rafael es desespera. En una de les formacions que periòdicament els fan fer, l’han triat “voluntari” per a una CTE. És la manera més fàcil d’acabar prompte. Res de demanar voluntaris, si no imposar-los. El destí queda fixat: cap al nord.

Mentrestant, en el camp de les dones d’Argelès, sense tindre cap relació ni constància del seu marit; ni aquest de la seua esposa i dels seus fills, Ramón, el fillet, cau malalt de pulmonia. Les baixes temperatures que comencen a fer a les nits, la humitat al costat del mar, el vent que penetra fins al pensament, són un greu perill per al xiquet de dos anys que ha vingut, junt amb el germà i sa mare, a la recerca de son pare, sense trobar-lo. A Ramona se li presenta una disjuntiva terrible. Finalment, Ramona lliura l’infant, que se l’enduen a un hospital. La mare es queda des-

consolada al camp, únicament amb la companyia del fill major, José. En la primavera de 1940 el xiquet ha superat sortosament la malaltia i el retornen al camp de concentració d’Argelès, on una altra vegada està amb sa mare i el germà. Ramona té un dilema. O romandre a veure si apareix el marit, Rafael Torró, o tornar-se’n a Barcelona, i esperar allí notícies del seu estimat. Després de set o huit mesos en territori francés Ramona decideix tornar-se’n a l’Estat espanyol.

Cal imaginar -si és que es pot arribar a imaginar- la infinita tristor dels tres en el viatge de tornada cap a casa, primer en el camió habilitat pels mateixos francesos del camp de presoners i posteriorment en el tren. Mentrestant i sense saber-ho, també en la primavera de 1940, la mala sort de Rafael Torró cada vegada fa passos cap a l’infern. És reclutat en una companyia de treballadors, la número 9, la qual és destinada a reforçar la Línia Maginot, davant la imminència d’un atac dels alemanys. Quan té lloc la batalla dels Països Baixos, que permet que en una setmana els feixistes tinguen sota control Holanda, el panorama per a França s’ennegreix. La CTE número 9 passa a reforçar la 117. Dins la dinàmica de realitzar tasques de suport per a l’exèrcit francés, a finals del mes de maig es troben en la ciutat portuària de Dunkerque, seu de la famosa batalla. És una població mitjana, situada a uns deu quilòmetres de la frontera amb Bèlgica. I, ara, embrancada en una brutal batalla des del 26 de maig on lluiten les forces belgues, britàniques i franceses, d’una banda, i alemanyes, de l’altra. El dia 4 de juny, es produeix la derrota del bàndol aliat.

La captura de Rafael Torró Garrigós per les tropes alemanyes es va demorar dos dies, a l’haver aconseguit escapar en un primer moment i fou detingut pels nazis el dia 6 de

juny a Bray-Dunes, al costat de la frontera amb Bèlgica. Rafael Torró fou traslladat al camp de presoners de guerra de Sagan, a Polònia, a més de 1.000 quilòmetres cap a l’est i que posteriorment seria pujat a un altre comboi per ser traslladat al de Trier, en la XIIa regió militar, prop de la frontera amb França. Un viatge de 800 quilòmetres de tornada. El 25 de gener de 1941 arriba a Mauthausen. És el 14é carregament on van presoners republicans. Són en total 775 deportats republicans que

ingressen amb el qualificatiu “Rotspanier”, és a dir, “roig espanyol. Durant un curt espai de temps el traslladen al kommando de Steyr. Segons creiem, degué ser transportat a Steyr el 6 d’abril de 1944 i és internat en el barracó número 8 i, segons sembla, va morir en el camp principal, a Mauthausen, on fou traslladat. Fou víctima d’una fallida multiorgànica provocada per una septicèmia, durant la nit, ja que els companys el trauen cap al forn crematori a les huit i cinc minuts

del matí del dia 24 d’abril de 1944, després de 1.185 dies d’empresonament. Tenia 36 anys. Tres mesos abans que ell, i segons el padró d’habitants de 1945 de Barcelona, mor el seu sogre, José Aixut Ruiz (nascut el 1874), el 15 de gener de 1944.

La família a Barcelona seguia sense tenir notícies de Rafael. Passen els anys i cap notícia del marit i pare, quan és evident que va eixir amb vida de la guerra espanyola. Què s’ha fet? On es troba? Què li ha passat? Per què no dona senyals de vida? Fins que un dia arriba la mala notícia. La pitjor de totes. Una carta de la Delegació Internacional de la Creu Roja. Aquesta carta arriba però mai abans de l’any 1945, ja que quan es va confeccionar el padró d’habitants segueix posant que Rafael Torró està viu, si bé aclareix que es troba absent des de 1936. En aquesta comunicació s’afirma que Rafael Torró Garrigós ha mort en el camp de concentració de Mauthausen, víctima d’un atac d’apendicitis, segons ens han confirmat fonts familiars. En quin mal moment té l’atac d’apendicitis. Faltava un any per a l’enfonsament i la derrota total nazi. En saber que Rafael havia mort, i en una època d’escassesa i de racionament, Ramona Aixut es va tornar a casar cap a l’any 1952 o 1953. D’aquest segon matrimoni va tenir una filla, María Rosa. El fill major, José, va morir cap a 1975, en la mateixa època que en un llit, i sense ser jutjat en cap moment, va morir el general responsable directe de centenars de milers de morts i indirecte de centenars de milers d’assassinats. I de la misèria, els plors, la infinita tristor, l’angoixa, la pena. I d’una guerra i posteriorment de l’arbitrarietat més injusta. L’altre fill, Ramón, va morir el 29 de gener de 2011. De major li havien eixit les conseqüències d’una pulmonia mal curada en un camp de presoners de pèssims records.

Rafael Torró Garrigós i Ramona Aixut Tort el dia de la seua boda, cap a 1932. Fotografia: Família Torró-Carreño.

suplement Art&Cultura

La música valenciana reviscola amb

#primaveramusical

La Universitat d’Alacant continua itinerant aquesta exposició que va estar en exhibició al seu campus de Sant Vicent del Raspeig fa any i mig i viatjant amunt i avall ara arriba a la Valldigna.

EG | Valldigna./ La mostra revisa les dues últimes dècades de la música valenciana. Hi podreu descobrir els grups de música i els artistes des de finals dels 90 fins a l’actualitat. S’hi fa una panoràmica general al moviment de reviscolament musical que s’ha produït al País Valencià.

A més de les cançons, el recorregut de l’exposició passa per l'art gràfic, la literatura, els festivals, l'àmbit familiar, les publicacions periòdiques i el

vincle amb els estudiants.

L’exposició consta d’una sèrie de panells temàtics i vitrines amb llibres, revistes i marxandatge. A més, la web primaveramusical.ua.es afegeix informació gràfica i audiovisual amb llistes de reproducció de YouTube i és el punt bàsic d’informació de totes les activitats complementàries que s’han fet al campus de la universitat i les que es fan en cada itinerància.

La mostra es podrà visitar del 7 al 25 de setembre

al Monestir de la Valldigna, de dimarts a diumenge en horari d’obertura del Monestir. La inauguració serà el dimarts 6 de setembre a les 13.00 h. Tot seguit es farà una visita guiada per l’exposició.

L’exposició ja ha rodat pel país durant els últims mesos: ha visitat el festival de música Feslloc, a Benlloc (la Plana Alta) i l’Aplec dels Ports, al Forcall, la Seu Universitària de Benissa (la Marina Alta), el campus d’Elx de la Universitat Miguel Her-

nández, la fira Trovam a Castelló de la Plana, la Universitat de Lleida, Mutxamel, Montesa, els Poblets i diversos centres de secundària del País Valencià (a Alacant, l’Alfàs del Pi, la Vila Joiosa, Benidorm…). A més, les itineràncies continuaran du-

rant la resta de l’any amb un calendari ben atapeït (Novelda, Xixona, Guardamar, València, la Universitat Roviria i Virgili de Tarragona…).

El cartell de #PrimaveraMusical va ser un encàrrec a Helga Ambak. La il·lustradora de Muro (el

Comtat) ha treballat dins del camp de la música amb dissenys i direcció artística. Entre d’altres, amb ZOO, Smoking Souls, La Fúmiga o Inèrcia. Pel treball que va fer amb Translúcid va rebre el Premi Ovidi al Millor Disseny el 2020.

Tito Pontet: “Intentem que el missatge tinga contingut, tocar eixe punt de consciència”

Hazael Rico i Jordi Oltra. Teclat i saxo baríton de Tito Pontet. Ambdós músics passen per la redacció d'El Grat per a una entrevista que sembla més una conversa entre amics, es nota que els apassiona allò que fan. Aquests artistes han actuat en molts escenaris, però també sumen tres Eps i dos 'singles' en un grup de joves amb moltes il·lusions i plens de referents que ja experimenten un auge per a una música que no deixa de sorprendre

E

l nom del grup és molt curiós

Jordi Oltra: En referències a Tito Puente, un percussionista llegenda, però també perquè el pare del bateria era l'amo del bar el Pontet, a Batoi. Nosaltres assajàvem en el local de baix. Aleshores com tocàvem un poc de música llatina i tropical, va sorgir.

- Què vos sembla que la música en valencià s'agrupe com a un sol gènere? El que feu vosaltres poc té a veure amb, per exemple, Zoo.

Hazael Rico: No sé si per a bé o per a mal, però està com molt polititzat. Pense que la música en valencià sempre té com eixe to reivindicatiu, tampoc té per què. Dins de la música en valencià ens claven a tots, però hi ha mil gèneres i projectes. No tots parlem del mateix o no tots s'expressen igual. Crec que ahí està la riquesa.

J: Encara es pensa que la música en valencià és un cantautor amb una guitarra fent cançó protesta.

- Respecte a això, heu vist una evolució dels estils?

J: Si agafem La Gossa Sorda i Obrint Pas, que són com els que van iniciar esta història, ara en trobes molts estils.

H: Estan sorgint coses molt interessants. Tots hem començat volent imitar a La Gossa Sorda, tocant ska. Al final ens hem adonat que molts grups mantenen eixa essència. Ara, la gent jove està fent un estil més electrònic.

- I quin és l'estil de Tito Pontet?

J: Fugim un poquet del que és molt bàsic. Els referents que tenim són de corrents llatines o tropicals que van eixir arran de la implosió del jazz a Amèrica.

L'estil que fa Tito Pontet és una barreja de molts estils, però intentem fer des de música jamaicana, com el reggae, el rocksteady o el ska jamaicà. Respecte a la música més tropical, barregem el son, cúmbia, guajira, calipso, chachachà...

- Amb tanta barreja, considereu que heu aconseguit un estil propi?

J: De vegades tenim la discussió interna de què són massa estils. Està la veu que diu que és la nostra fortalesa, però per l'altre costat la que diu que estem abraçant massa. Vivim en eixa dicotomia. No som especialistes en cap estil.

H: Volem fer un tema i ens llancem a fer un calipso quan mai hem tocat un calipso. El més fàcil seria que si fem cúmbia i ska, que tots els nostres temes foren així i ens especialitzarem. Ens agrada complicar-nos un poc la vida.

- Parlant d'estils, 'Ai, Mare' trenca amb els vostres sons característics.

J: Quan va vindre la idea, l'objectiu era fer un reggae roots i intentar clavar el camp tradicional, buscàvem eixa barreja. Des del primer dia que ens agradava com quedava eixa fusió. És el primer reggae roots que fa Tito Pontet, no tenim cap altra cançó que ho siga com a tal.

H: A més, el que és el disc intenta contar la història d'un poble.

Uns pensàvem en Alcoi, altres en Beniarrés, cadascú s'ho feia seu. Aleshores pensàvem que dins del rotllo que tenim era interessant posar un camp de batre. Crec que eixa nova coseta que ha eixit amb 'Ai, Mare' a la millor ens agradaria continuar explorant-la. De totes maneres, en eixa cançó al final té un 'tumbao' de piano per a

no deixar eixe estil llatí, posar la pinzelladeta de què continuem sent els mateixos i explorant nous estils.

- Tito Pontet té cançons amb ritmes alegres, però també lletres reivindicatives.

J: Llevat de 'L'Adeu' que puga ser més romàntica, i 'Es balla així', tota la resta sí. 'El Gelater' parla de les grans empreses que acaben amb el xicotet comerç, 'La Forestera' parla de la vida al poble i la vida a la ciutat, en 'Ai, Mare' l'emancipació de la dona.

- Aleshores, sempre ho heu fet?

H: Bon Port, per exemple, és molt ballable però molt trista a la volta. Intentem que gaudisques la música i la lletra, però al final te'n vages a casa amb la idea.

J: Intentem que el missatge tinga contingut, que no estiga buit. Mola tocar eixe punt de cons-

ciència.

- Entre tots els concerts de l'estiu heu tingut un ben sonat a l'Alt Millars a causa d'una actuació cancel·lada fa quasi un any a Montanejos.

H: No ens ho esperàvem. Tampoc era una cosa que volíem que arribara, perquè el que va passar a Montanejos no volíem que arribara a eixe punt. No buscàvem la polèmica. Sols vam denunciar una cosa que créiem oportú dirla. Amb tot el que va vindre després, vam optar per callar. Ens ho van cancel·lar dues setmanes abans. El saxofonista no podia vindre i vam buscar un substitut i s'ho va haver de preparar perquè no volem que damunt de l'escenari hi haja partitures. Mirar la furgoneta que llogar per a anar les 10 persones que som, buscar allotjament... Eren moltes coses que ja teníem tancades.

“H: Tenim bastants dates al calendari. Encara no puc dir-ne moltes, però, per exemple, toquem en el Moniàtic.

J: Em fa molta il·lusió tocar a Alcoi. Sols hem tocat dues o tres voltes”

J: I si haguérem sigut un grup que canta en anglés?

- Amb aquest concert a Argeleta, sentiu que vos heu llevat una espina?

J: Potser. Parlava amb Tesa després als camerinos i comentàvem que s'havia de fer eixe concert.

H: Per a mi sí. A més dels grups, i Zoo, que es va bolcar amb nosaltres. L'organització, el poble i la gent van ser genials. 10 minuts abans de començar estava plovent moltíssim i marcava aigua tota la nit, encara que es va arreglar el temps. Així i tot, hi havia molta gent. Panxo va dir que hi hauria més de 2.000 persones.

Tant de bo nasquera d'ahí un festival com un Feslloc, perquè s'ho mereixen.

- Aquesta actuació va ser iniciativa de Zoo, que la va anunciar als Premis Carles Santos, vosaltres ho sabíeu?

H: Nosaltres ho vam veure després. Va eixir per les xarxes socials, ens etiquetaven per tots els llocs, va ser increïble.

- I com es presenta la programació de la tardor?

H: Tenim bastants dates al calendari. Encara no puc dir-ne moltes, però, per exemple, toquem en el Moniàtic.

J: Em fa molta il·lusió tocar a Alcoi. Sols hem tocat dues o tres voltes.

Tito Pontet. Fotografia de Sofía Aís./

El grup alcoià amb ritmes caribencs desvetlla en aquesta entrevista el rerefons del seu últim treball i reflexiona sobre lletres, estils i els concerts d'aquest estiu

Al Ganxorock de Benigànim. Fotografia de Carlos Part./

Creador d’obres excepcionalsPascual Gomes · Els nostres artistes al País Valencià XX

Yolanda Murcia Oltra / Fotografies: Mateo Gamon./

En conjunt, l'obra de l'artista segueix una trajectòria molt lineal, principalment a nivell tècnic, encara que la seva fidelitat per l'abstracció és ben òbvia, fet que confirma una manera de treballar que podríem asseverar com a metòdica i reflexiva, sempre a la recerca del passat. Les seves pintures evoquen records de la seva infància i alhora són plens de poesia. Una poesia plasmada mitjançant el color, la llum i la forma, o el que és el mateix, un compendi de creativitat.

Les seves pintures mostren gran tradició popular pel que fa a la part tècnica de l'obra, ja que una vegada més amb grans col·leccions com Viaje a la memòria a la galeria Ronda de Barcelona o els seus mosaics de colors on ens mostra gran concepte d'admiració cap a les seves

pintures orígens i sobretot ens mostra una tècnica única on apreciem l'originalitat de l'artista, la seva imaginació a l'hora de crear una obra amb una gran funcionalitat recordativa i admirativa. A més, Una de les seves obres més importants va ser el Mosaic del País Valencià, on exposa una obra plena d'encant i alhora d'evocació a la retentiva; es tracta d’un mosaic elaborat a partir de petits llenços quadrangulars elaborats a partir de làtex i terra d'en total 355 pobles del Paí valencià, fent referència a l'increïble poema del poeta Vicent Andrés Estellés on relatava cadascun dels pobles que l'artista exploro i dels quals va recollir petites mostres de terra per fer aquest preciós i commemoratiu mosaic; una de les obres més increïbles de la seva carrera artística elaborada a partir de làtex i

una petita quantitat d'aigua més la terra de cadascun d'aquests pobles que graellada i filtrada per quedar igual de fina que la sorra de la platja i així poder servir d'aglutinant.

Increïble, però cert; una vegada més l'artista se supera amb escreix fent exposicions com

aquesta que li donen a la seva llarga carrera artística un gran toc de creativitat que el converteixen en un gran poeta urbà, fent-l’ho participi de la seva pròpia imaginació que ha sortit per enlluernar el públic amb toc creatiu, un públic il·lusionat per veure una obra tan commemo-

ha sortit per enlluernar el públic amb toc creatiu, un públic il·lusionat per veure una obra tan commemorativa alhora que admirable

rativa alhora que admirable, es podria dir que fins i tot patriòtica; un artista enlluernat per la terra on viu, pels versos que s'hi escriuen i que realcen la seva bellesa, atractiu i encant.

Sens dubte ens trobem davant d'un artista reflexiu que porta la seva passió per la terreta dins seu, un artista metòdic alhora que reflexiu cercador d'empremtes emblemàtiques entre viatges, poemes i exegesis pictòrics que el converteixen en el que és; creador d’obres excepcionals.

Quan parlem de Pascual Gomes, parlem d'un artista conceptual dels més creatius, un artista que va néixer el 14 d'agost de 1958, originari Canet d’En Berenguer, i que al llarg de tot el recorregut com a artista espera grans col·leccions que fan del seu art un art ple de creativitat i memòria

Art&Cultura

La pintura - objecte d’Antoni Miró

per Josep Sou Dr. Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’AlacantSegona Entrega

«Fer de l’art un moment personal de volició, de percepció estètica, amplia d’una manera

Combalia (La poética de lo neutro)

Fer art en abstracte (crear) o fabricar art? És coneguda l’afirmació de Mel Bochner: «I do not make art. I do art» 1, manifestant la diferència entre els verbs anglesos make i do, on s’hi va d’un fer fabricar a un fer en abstracte o crear. Doncs bé, aquesta dicotomia possible s’hi substancia en el cas concret de l’artista Antoni Miró d’una manera clara i força determinant: El pintor pinta (és una obvietat), però genera art en la seua creació, tot reverberant els vestigis essencials de la seua poètica particular en els projectes que en proposa. El pintor fabrica art, també, incorporant les eines constructives al seua abast per a resoldre la necessitat del seu dir poètic. És a dir, l’artista genera art, perquè és el resultat de la batuda, i fabrica art amb les seues mans; els objectes funciones com a veritables estímuls que faciliten la comprensió del trànsit creatiu, allò fonamental rau al si del discurs temporal... en el camí de la gestació artística s’hi troba la veritable felicitat del artista, hem llegit tantes vegades de la part de John Cage. I és ben certa aquesta afirmació si hom té en compte la virtualitat conceptual dels creatius. Doncs si, a la fi, la idea ha de prevaler per damunt de la consecució final de l’obra, doncs no cal més que fer-ne un bon pensament i entregar-s’hi a la dinàmica sense esperar cap resultat. Però, quant a Antoni Miró, que en té de conceptual al seu treball objectual, la presència de resultats, un munt de vegades hipnòtics, acreix la vàlua del seu discurs creatiu. Antoni Miró quan «fabrica art», en «fa d’art.» I, pensem, que potser la pintura té bona part de vigoria en aquest resultat del seu quefer àmpliament comprensiu.

Salvador Dalí. per José Antonio Tomás Andrés./

el concepte d’art»

24

I els objectes d’Antoni Miró, reblerts de pintura pels quatre costats, forneixen una altra manera de materialitzar l’obra d’art. Feliç concurrència. El pintor fa el que més li agrada, pintar, i incorpora, a la seua labor, una voluntat de saltar-se les normes i facilitar l’encontre amb éssers que s’hi avenen per a transitar les avingudes de l’existència. Homes i dones fets i drets, perfils i testimonis d’èpoques pretèrites, també però, pertanyents als vincles estrets de la sensibilitat de l’artista. La pintura en fa trasllat del seu habitatge i cerca instal·lació als cordams de la novetat i del gust per la metàfora sorneguera. L’humor i la fantasia fan causa comuna. La il·lusió òptica i el tacte intens confirmen l’estratègia compositiva. El resultat?

Una enorme avinguda per on circulen automòbils, caminen transeünts, leviten sabates, o marxen, immisericordes, soldats adinerats, tan rics en podridura. I en parlarem, ara, dels estris objectuals que Antoni Miró ha parat per a nosaltres. I s’ho mirarem, tot, amb la decidida voluntat d’aprenentatge, també al regust en la lectura d’uns versos especials de fusta, metall i esperança.

Descobrim objectes.

El multiculturalisme engega, amb força extraordinària, els motors de la creativitat. Les fronteres s’eixamplen, no obstant la conservació de les identitats particulars. Una mena de territori comú, i que va molt més enllà de l’Aldea Global proposada per Mcluhan. Així, els ar tistes, tot partint de territoris comuns, o de necessitats encontrades, manifesten la llibertat d’acarar la seua obra amb la versemblança del discurs propi.

És en aquest terreny, el de l’autonomia absoluta, i el de la percepció d’una

realitat força intimada amb la vocació de parodiar la societat, que Antoni Miró desenvolupa la seua tasca de construcció objectual. I ho fa amb la precisió del bisturí del cirurgià. La identificació dels objectes constitueix, en si mateix, l’aplec d’un món que s’hi obre en dues meitats: el sarcasme, sempre benhumorat, i la fidelitat al joc quan reinterpreta la sorpresa.

També el constructivisme, el suprematisme o la geometria espiritual i utòpica, s’acullen a l’obra d’Antoni Miró, tot fent de les formes un cànon nou per a inserir-se en la realitat circumstancial que l’avida. Els interessos ja no resten solament ancorats en la troballa de les formes, altrament s’hi adrecen a manifestar la força d’un expressivisme suggeridor de modernitats i d’afecció per la ironia que els objectes, els seus jocs o troballes, posen dempeus.

Antoni Miró, front als simulacionistes neoobjectuals, s’adhereix, amb una singularitat contrastada, a la realitat. No, però, a la realitat que s’identificaria amb el calc d’una semàntica introspectiva, altrament la seua realitat, aquella que l’artista visita amb càustica disciplina quasi metafísica, raja sense esquitxos per les fonts de la documentació i del ver coneixement. Atrapar la història, fornir-la pels draps de l’estudi, auditar disciplinadament el ver abast de la proposta estètica, singularitzen, una i altra vegada, el quefer creatiu d’Antoni Miró. I la pràctica s’ha establert des de molt lluny, tant com el tossut menester de recontar la història de les gents que guarden cua a la voravia del seu destí. I en cada causa una maniobra de construcció. En cada treball que s’enceta, una voluntat renovada d’acudir a

la cita de les anàlisis conformades. Per cada motiu que s’aixeca, un resultat que ens proporciona l’estipendi per a anar creixent mentre llegim els versos gravats, a foc, en els taulers de fusta que ja són el món, els mons, o l’univers utòpic d’Antoni Miró. L’abordatge que en fa l’artista se situa ben a prop d’allò que manifestà Michel Seuphor respecte de la pintura: peinture-ensoi, allunyant precisament el fet pictòric de les alienacions que el sotmetien 2. La pintura, ara els objectes d’Antoni Miró, tant si val, a la fi tot és una creació de l’artista, són, ho podem ben dir, motiu de pensaments. La reflexió prèvia que s’hi adhereix al fet manipulador, així ho confirma. Els personatges, els edificis en la riallera innocència de les ciutats, la història, i la seua relectura, tot, forma part d’una mateixa voluntat: alliberar la imaginació en harmonia i confirmació de l’art com a creació autònoma i primordial. Pintura i temps. Pintura i memòria. Pintura i estudi. Pintura i vera comunicació.

I passarem, ara, a descobrir alguns objectes que ens faciliten l’encanteri, o la il·lusió de fer-ne l’escorcoll del coneixement. Objectes que se’ns avenen des de l’òrbita, o la intuïció, de l’artista, i que ens procuren el plaer de la contemplació. I farem, el passeig, sense cap predeterminada voluntat, sense cap religiosa disciplina, sense cap sincrònica diacronia. Un passeig per a trobar-nos, i potser somniar novament. Una senda oberta al menester de la carícia, o la vocació de tocar les coses amb cura i força atenció. Sols, aïllats amb el record, i per les galeries del Sopalmo. La música ens avisarà, segur, que estem al si d’un àmbit d’intimitat.

1-Combalía , Victoria, «La poética de lo neutro», Debolsillo, Barcelona 2005, p. 24 · 2-Hegel, Introducció a l’Estètica, pp. 28 i 29 «L’art no subministra ja, a les nostres necessitats habituals, la satisfacció que altres pobles han cercat i trobat. Les nostres necessitats e interessos s’han desplaçat a l’esfera de la representació i, per a satisfer-los, devem recórrer a la reflexió, als pensaments, a les abstraccions i a les representacions abstractes i generals. L’art mateix, tal i com és als nostres dies, resta destinat a ser un objecte de pensaments»

Va nàixer una matinada de la primavera del 1904 al si d’una família burguesa. Son pare era un notari de prestigi i sa mare una dama sensible i afeccionada als ocells. Ell va eixir un poc més atabalat que els seus progenitors. Degut al seu caràcter indòmit i brusc no podia trobar l’equilibri i la pau en cap lloc, per això era tan exagerat en les expresions. Interpretava a molts personatges i sublimava l’angoixa que sentia amb una pluralitat de deliris humorístics. Va ser un xiquet precoç que als dotze anys ja va descobrir l’estil dels impressionistes francesos, i als catorze, ja tenia abundants coneixements de l’art de Picasso i per aquesta raó es va fer cubista.

Un destacat novel·lista d’aleshores va dir que “res és més falsificable que l’inconscient” Tal vegada aquesta frase que pareix antifreudiana fou una lliçó i una elecció per a Salvador Dalí, que la va fer seua. El nostre home era desmesurat, extravagant, un ciutadà que semblava ser un prestidigitador, més que un artista de la pintura. El sonat prolífic era de l’Empordà, la planura catalana que aireja el vertiginós vent del nord quan recull les suaus ones del Mediterrani i les transporta fins a Port-Lligat, una cala de Cadaqués, que és on ell va passar la seua infància.

Salvador Dalí va dibuixar amb extraordinària precisió les inaudites formes de l’inconscient. És evident que fou un geni que va trobar en els racons del subconscient els vericuets afins a la seua exuberant imaginació. La seua percepció del món, algunes vegades, fou un somni intranquil replet de figures humanes diminutes que el temps s’ha encarregat de volatilitzar. El seu misticisme i narcisisme convertiren aquella irreverència retadora, no en una ètica, sinó en una lúgubre estètica, on lo bonic ja no es pot crear sense trobar el terrible resplendor del que és pervers. Dalí fou un mestre de l’histrionisme que pintava amb una exactitut perfeccionista el disbaratat món dels somnis.

Com el passat maig fou el mes de la pintura, tinc el gust de dedicar-li aquest escrit i aquest sonet, que és com una forma d’homenatge, ja que a pesar de les excentricitats que tenia, és un personatge de renom. El seu art, fou i és, molt important i valuós, prova d’això es que els quadres fets per ell, en l’actualitat tenen un valor altíssim. Tres dels més importants son: Parella amb els caps plens de núvols, La persistència de la memòria, i, La mel és més dolça que la sang. A més d’aquests, en en té una gran quantitat que seria difícil d’enumerar.

A SALVADOR DALÍ

Comença amb la técnica del cubisme però aquest art no li és a ell molt grat; no el fa feliç, troba que no ha acertat possiblement pel seu rar narcisisme.

És artífex genial del surrealisme i de l’Empordà i a Figueres nat, l’artista que serà tan valorat pels quadres tan carregats d’onirisme.

L’art renacentista li va, i l’inspira. Megalòman i eclèctic; l’artesà està enamorat de la pròpia lira.

De sa dona, Gala, es sent molt ufà; l’imbueïx, i per ella, ell, sospira.

Aquest home egocèntric, tan mundà.

Keke Vilabelda és el guanyador del Premi dePintura Fira d’Agost

L'obra 'S/t cracking layers' ha sigut la primera seleccionada en aquest certamen xativí

BR | Xàtiva./ El Premi de Pintura Juan Francés de la Fira d’Agost 2022 ja té guanyador. El concurs xativí va atorgar el primer premi a l’artista Keke Vilabelda amb la seua obra ‘S/t cracking layers’, realitzada amb tècnica ciment, algeps, esmalt i impressió sobre taula i que suposa un premi de 5.000 euros.

Respecte al segon lloc, que comptava amb un premi de 3.000 euros, ha sigut per a l’obra «Reminiscència» de l’artista Vicent Machí (València, 1997), realit-

zada amb pintura acrílica sobre llenç. Així mateix, el jurat ha decidit atorgar també dos accèssits a les obres presentades per Sergio Rocafort («5w-1», tècnica oli sobre taula) i per Ana Císcar Cebrià («Enfoque, disparo y recorte; tècnica oli, esmalt i esprai sobre lli).

Aquesta edició ha comptat amb un total de 528 obres presentades, de les quals 25 van ser seleccionades pel jurat per a ser estudiades presencialment amb major deteniment.

El Camp de Mirra torna a recuperar la representació del Tractat d’Almisrà

BR | Alcoi./ El Camp de Mirra, cada 25 d’agost recupera la tradicional representació d’un gran fet històric per al País Valencià, el Tractat d’Almisrà, un tractat entre el rei Jaume I i l’Infant Alfons de Castella. L’acte es va iniciar amb el pregó anunciador a les 20h, pels carrers de la localitat, i a partir de les 21:30h, a la plaça de l’Església va ferse la representació. El cartell que enguany s’ha encarregat d’anunciar aquesta tradició ha sigut una obra de José Miguel Francés Martínez. Aquesta representació, com sempre, compta amb la col·laboració de l’Ajuntament del Camp de Mirra, la Diputació d’Alacant, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana i el Consell Valencià de Cultura.

Finalitzada la representació, el públic es va dirigir en comitiva, amb un acompanyament musical,

a l’homenatge que es fa al monument a Jaume I, a la plaça de la localitat que porta el seu nom.

Enguany aquesta celebració, a més de ser molt especial, perquè és la primera que es fa sense restriccions per la Covid-19, també ho ha sigut perquè

és la primera des de la inauguració de la CasaMuseu i el Centre d’Interpretació del Tractat d’Almisrà, que va obrir les seues portes el passat 26 de març, coincidint amb el 778 aniversari de la celebració d’aquest fet històric.

En aquest museu històric i etnogràfic els visitants podran documentarse sobre aquesta important fita per al País Valencià, i a més, s’observaran distintes col·leccions de materials etnogràfics de treballs I costums tradicionals.

La Mancomunitat de l’Alcoià i El Comtat continua repartint música i contes als pobles

Continua la programació del cicle de concerts SomRiu i la VIII Ruta de Contacontes

BR | Gandia./ L’exposició ‘Quino. Mafalda i molt més’ ha sigut una de la que més visites ha rebut als últims anys a Gandia. En total s’han registrat 11.900 visites en menys d’un mes. Els assistents han pogut gaudir, de forma gratuïta, de més de les 200 vinyetes de l’artista argentí que han estat exposades a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós. La mostra ha estat des del dia 3 al 31 d’agost, i en ella s’ha pogut veure l’humor

àcid i mordaç que aprofundeix amb freqüència en la misèria i l’absurd de la condició humana, cosa que ha tingut molt bona acollida entre la ciutadania segons les dades que ha oferit l’Ajuntament.

Nahuel González, regidor de Cultura ha comentat que: “Estem molt contents amb l’acollida. Es demostra que l’humor gràfic té un èxit molt gran a Gandia i, també, al turisme exterior que sol presentar la ciutat en agost”.

BR | Alcoi./ Des del mes de juliol, la Mancomunitat de l’Alcoià i El Comtat s’ha encarregat d’amenitzar les vesprades d’aquest estiu gràcies a dos programacions. Per una part el cicle de concerts SomRiu, que va iniciar-se el dia 8 de juliol a Alcoi amb el concert de Néstor Mir, i la VIII Ruta de Contacontes, que va començar el dia 4 de juliol a Millena, de la mà de Carles Llinares i Jordi Carbonell.

Respecte a la programació de SomRiu durant aquest temps ha estat visitant altres localitats de les comarques com Alfafara, Agres, Penàguila, Cocentaina, Benimarfull, Gorga, Beniarrés, Benasau i Alcoleja, i ha comptat amb els artistes Sandra Monfort, Nacho Casado, Clara Andrés, Gem, Álex Blat, Joe Pask, Toni de l’Hostal, Jesús Lara i Óscar Briz. Els concerts

continuaran el dia 26 d’agost a Millena amb Senior. Després d’aquesta cita, sols quedaran tres cites per a poder gaudir dels artistes La Maria, a Banyeres de Mariola el dia 9 de setembre; Esther, que actuarà a l’Alqueria d’Asnar el dia 17 del mateix mes, i per a tancar el cicle de concerts SomRiu, Muro acollirà l’actuació de Niu el dia 30 de setembre.

Aquesta iniciativa té com a objectiu oferir una opció cultural i d’oci a les nits d’estiu, i compta amb

una gran qualitat artística que permetrà als assistents gaudir de la millor música dels artistes de la nostra zona. A més a més, cal destacar que el cicle de concerts rep el relleu del tradicional cicle de concerts que se celebrava de Jazz amb la Manco, amb la intenció de donar cabuda a noves propostes i estils musicals.

Els més menuts també tenen la seua oferta d’oci gràcies a la VIII Ruta de Contacontes que ha visitat les localitats d’Alfafa-

ra, Benimarfull, Gorga, Beniarrés, Benasau i Alcoleja. Eva Andújar, Lorena Comín, Lluís Abad, Sílvia Colomer i Jordí Micó, són els encarregats de contar als més menuts aquestes històries a través dels pobles de les comarques.

La pròxima data d’aquesta ruta serà el dia 29 d’agost a Penàguila, i continuarà el dia 10 de setembre a Agres, el 17 a l’Alqueria d’Asnar, el 18 a Muro (Turballos), el dia 8 d’octubre serà el torn de Banyeres de Mariola i de Cocentaina, i finalment, tancarà aquesta ruta Alcoi el dia 9 d’octubre.

Aquesta activitat és una de les principals propostes de l’entitat que ja està consolidada que permet que els més menuts gaudeixen de les històries tradicionals de les nostres comarques. A més, es compta amb la col·laboració de la Coordinadora.

El jurat del premi de pintura./

Els més menuats han pogut gaudir dels contacontes./

Any

dia

d'agost la localitat fa un viatge al passat i representa el tractat entre el rei Jaume I i l'Infant Alfons de Castella

Moment de la representació del Tractat d’Almisrà./

Recordem un mandatari nord-americà parlant davant del tapís del Guernica que hi ha a l’edifici de les Nacions Unides de Nova York en plena “guerra contra el terrorisme”; les atroces imatges picassianes estaven tapades per un teló blau per a impedir que el discurs polític quedara, literalment, xafat per la memòria del bombardeig. Aquesta és una de les instantànies del conflicte contemporani de les imatges. Tots els paranyers dissimulen els seus paranys; cal aprendre a dissimular, camuflant els paranys amb totes les arts possibles. Va ser Diderot qui va qualificar l’“art del paranyer” de ciència. Estem en una època d’espectacles en què, definitivament, la realitat supera la ficció. Hem de recordar que no només és que al Paradís està la mort (“Et in Arcadia ego”) sinó que en aquelles terres regna el déu Pan. Tal vegada aquell ordit de pànic i sublimitat és el propi de la nostra condició social, de la barbàrie que està continguda a la ciutat. Estem, no dic res nou, tremendament alienats, empantanats en la més gran de les “desconfiances”. Hui no es necessita, per a l’execució del subjecte, muntar un escamot d’afusellament com queda fixat en la representació d’El tres de maig de Goya o en L’afusellament de Maximilià de Manet; només cal tindre atrapada la societat entre el deute i la burocràcia. Sense saber-ho, tal vegada, ens estem practicant una espècie de lobotomia global. La ideologia (contemporània) de la crisi no deixa de camuflar la seua indecència amb una paraula com “confiança”. Coneixem la fragilitat inherent a les institucions humanes, aquesta precarietat de tot ordre polític.

El nostre Gran Germà no és només un reality show patètic (freixura visual en la qual, per emprar la ideologia integrada, es dóna a la gent “el que vol”), sinó que és un cruel sistema d’exclusió. Philip K. Dick ja va descriu-

re el tret decisiu de la nostra societat: res significa ja el que és, i la mateixa vida es converteix en un únic càlcul de riscos i possibilitats. La (ridícula) utopia que suposa viure en un món indexat ens promet que per fi ja sabrem “on estan les claus”. Vivim en una ebullició informacional que prohibeix qualsevol distanciament, tota deliberació. En el tsunami del big data, el que s’estableix imperialment és el domini de la mentida, la banalitat monumental i enganyadora o hipnotitzadora en l’època posthistòrica.

Com deia Hannah Arendt, només cal que mantinguem els ulls oberts “per a veure que ens trobem en un vertader camp de runa”. L’intel·lectual i l’artista han de tractar, fonamentalment, de conquistar una parcel·la d’humanitat.

Una obra d’art hauria de ser capaç, amb la condició de fer la “història narrable”, de produir l’anticipació d’un parlar amb uns altres. Antoni Miró és, sens dubte, un artista que planta cara a la desinformació contemporània establint un discurs en què ret testimoniatge crític de les qüestions de present sense perdre de vista la dinàmica històrica, focalitzant en tot moment el seu discurs des de la identitat valenciana.

José María Iglesias ha subratllat l’especificitat “valenciana” de la figuració crítica d’Antoni Miró, qui, en tots els sentits, va entendre que era necessari introduir en la pintura els plantejaments ideològics. La “crònica de la realitat” particular d’Antoni Miró té punts de contacte amb el “realisme social” sense convertir-se en “realisme socialista”. Aquest artista es pren seriosament aquella urgència de la intervenció artística en el context social i tracta que les obres siguen detonants per a la presa de consciència; val a dir per a una politització de l’imaginari que evite la deriva cap als plantejaments totalitaris encara que siga de tall aparentment “bla”.

Tribunal de les Aigües

L’aigua de la llibertat

[Consideracions sobre la pintura d’Antoni Miró]

per Fernando Castro Flórez, Universitat Autònoma de Madrid./

“Si la pintura -apunta Manuel Vicent- és la recreació plàstica del món per mitjà de formes i colors, el món que Antoni Miró ha recreat amb la seua trajectòria artística és ampli i proteic: va del sexe a la política, de la interpretació pop de la història de l’art a la denúncia de la violència, a la burla sarcàstica de líders, de monuments i fets consagrats, a la gràcia de convertir els objectes quotidians, màquines o andròmines, en objecte de poesia. La perspectiva d’Antoni Miró és tan oberta que resulta difícil trobar el punt en què sintetitza tota la sensibilitat de l’autor davant de coses”. Pot ser que “art de propaganda” no siga una altra cosa que un oxímoron i Antoni Miró, com he indicat, no converteix l’art en un “programa ortodox” ni és un artista que es quede atrapat en el que està donat, sinó que té la capacitat de ficcionalitzar i de convertir l’imaginari en real. La seua evident disposició simbòlica està, en tot cas, orientada cap a la comprensió del nostre món.

“Antoni Miró -adverteix Wences Rambla- escodrinya la realitat dels esdeveniments i en alterar -heus ací una de les claus de la seua forma artística d’esmentar les coses- la relació entre ell mateix, com a subjecte perceptor, l’objecte (motius) de les seues obres i el «com efectua» en aquestes la reversió plàstica d’aquells esdeveniments de cara a l’espectador, és el que li permet que -sense desconnectar-se d’aquella realitat tossuda i comprovable dels fets que veiem, sabem, coneixem més o menys profundament però no ens inventem per altres vies: televisió, premsa,

Primera Entrega

ràdio…-, se’ns presente d’una altra manera: segons l’ordre que ens proposa com a pintor”. Antoni Miró amplia el principi collage amb un cacera transmediàtica però també amb la seua mirada vigilant, amb la combinació de la subtilesa formal amb la contundència ideològica.

La pintura d’Antoni Miró, un artista, sens dubte, amb una mirada pròpia, està caracteritzada, segons Romà de la Calle, per unes estratègies comunicatives importants, que transiten d’allò que és particular a allò que és típic. Les obres de Miró són precisament maneres de detenció crítica d’allò que acceleradament succeeix, fragments de realitat crua que hem de contemplar en un exercici d’aprenentatge col·lectiu per a poder començar a escriure el que seria la nostra història. Tot i que podríem pensar que vivim en el país dels lotòfags, també hauríem d’estar previnguts contra l’ús retoritzat i, finalment, banal d’aquella “Història” que potser és tal com Nietzsche apuntava en la seua segona Consideració intempestiva, la font d’una malaltia que té en el cinisme un dels seus símptomes. Més enllà del “deliri commemoratiu”. podríem començar a recordar d’una altra manera com fa Antoni Miró quan, com apunta Romà de la Calle, construeix imatges a partir d’altres imatges, “però sense deixar per això d’apel·lar simultàniament a tot un arxiu mental de gestos, memòries formals i simbòliques, transformades i mantingudes com a depòsit personal de coneixements. Res és ací estrictament mecànic, ja que -com bé ens recorda Nelson Goodman- qualse-

vol representació o descripció eficaç de la realitat exigeix, abans de res, invenció. Formen, distingeixen i relacionen múltiples elements entre si, que al seu torn s’informen mútuament”.

Fer obra d’història remet aleshores a un art conscient de la seua distància radical amb allò que l’imita. La “pintura de la vida moderna” es pensa revolucionària, de les barricades a la imatge dels picapedrers; l’exposició política del realisme de Courbet suposa prendre en compte el “pensament del fora” inherent, com recorda Foucault, a tota obra d’art. Tota història reconstrueix la seua escena. Com va apuntar Benjamin el 1940, l’obra de l’historiador és política quan consisteix a “apoderar-se d’un record tal com aquest sorgeix en l’instant del perill”. El mateix anacronisme -la trobada del present i la memòri- és l’únic capaç de produir una “espurna d’esperança”, per a fer, d’alguna manera, la llum sobre i contra els “temps de foscor” que, més que mai, amenacen els pobles.

Antoni Miró s’apropia del que passa, però no per a “neutralitzar” la nostra consciència, ans al contrari, per a produir una agitació crítica. “Antoni Miró és un pintor compromés amb la seua identitat cultural, que procedeix de l’arquetip barroc, tan present en la cultura valenciana, i acaba en el pop art i en el realisme social. L’obra d’Antoni Miró -que té sovint un to grotesc, esperpèntic, satíric- és valenciana cent per cent. I no s’explica sinó en clau de desmitificació i de denúncia, propòsits que serveix sempre amb una qualitat de dibuix extraordinària i amb una gran brillantor d’imatges”. Tota la seua estètica i el seu plantejament ideològic estan travessats per la lluita en defensa del País Valencià. La seua sèrie sobre el Tribunal de les Aigües s’ha d’entendre com un element més de la seua preocupació per allò que és valencià.

(segueix

següent

La Generalitat atorga lasubvenció màxima al Museu AntonioMunicipal Ferri

Els recursos estan destinats a finançar la fase inicial del projecte museogràfic impulsat per l’Ajuntament de Bocairent

EG | Bocairent./ A través del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 9414, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport va publicar la concessió de subvencions a museus i col·leccions museogràfiques permanents de la Comunitat Valenciana. En aquesta convocatòria, el Museu Municipal Antonio Ferri de Bocairent va rebre la màxima assignació que preveuen les bases: 10.000 euros.

D’aquesta manera, l’Ajuntament de Bocairent seguirà executant les actuacions fixades en el projecte museogràfic que el consistori va redactar l’any passat per a reorganitzar i impulsar l’espai. “Volem potenciar l’activitat del Museu Municipal Antonio Ferri amb exposicions temporals, activitats puntuals i iniciatives educatives, per a la qual cosa és necessari dur a terme les actuacions recollides en la proposta museogràfica”, explica la regidora M. Luz Pascual.

La primera fase d’aquest projecte tenia per objectiu generar una sala per a ex-

posicions temporals i redistribuir la col·lecció permanent, per a la qual cosa s’ha renovat el sistema de subjecció de totes les obres. A més, s’ha habilitat un magatzem per als quadres no exposats i aquest comptarà amb un sistema per a garantir la bona conservació dels quadres. Igualment, s’ha redissenyat la zona de recepció, on s’han instal·lat panells explicatius sobre la vida i l’obra del pintor que dona nom al museu.

Per a Pascual, “el Museu Municipal Antonio Ferri ha encetat una nova etapa amb l’objectiu de diversificar i ampliar les persones que el visiten”. En aquest sentit, la regidora destaca que, al mes de juliol, es va iniciar el programa d’exposicions temporals amb una retrospectiva dels cartells de les festes d’estiu a sant Agustí i que, a l’octubre, serà el torn el pintor alcoià Antoni Miró. A més, el cicle també preveu una mostra de curta durada del mateix Antonio Ferri, com a complement a la col·lecció permanent situada en tres plantes de l’edifici.

'La Vall dels Llibres' estarà dedicada a Rafael Chirbes i Joan Fuster

BR | Valldigna./ Els dies 24 i 25 de setembre tindrà lloc la segona edició de la 'La Vall dels Llibres. Fira d'editorials independents i de proximitat'. Aquest esdeveniment està organitzat conjuntament per la Mancomunitat de la Valldigna i per l'editorial Lletra Impresa Edicions, i per a aquesta fira han preparat un programa molt complet amb unes quaranta activitats que es duran a terme simultàniament en tres escenaris: l'Almàssera, el Refectori i la Plaça Central del Monestir.

Dins d'aquesta programació hi haurà presentacions de llibres, converses amb autors i autores, xarrades, taules redones, concerts, contacontes, tallers infantils, activitats per als més joves, rutes pel monestir, i actuacions. Per exemple, el dissabte 24, Joan Lluís Lluís, escriptor de Perpinyà, parlarà de 'Junil a les terres dels bàrbars', obra que ha guanyat recentment el Premi Òmnium a Millor Novel·la de l'any; i l'escriptora i artista Anna Moner donarà una conferència sobre el seu treball 'El gust per les perversions refinades'.

A banda, se celebrarà la jornada 'Rafael Chirbes, entre nosaltres', dirigida als docents, encara que podrà assistir el públic en general. En la jornada estaran presents Jacobo Llamas (Universitat de León), Daniela Cecilia Serber (Universidad del Salvador, Argentina), Joaquim Espinós (Universitat

d'Alacant), Agustina Pérez, Jorge Herralde, Alfons Cervera, Xavier Aliaga o Carles Mulet. Altres persones que assistiran a aquesta Fira són Tomàs Llopis, Antoni Prats, Vicent Marqués, Francesc Gisbert i Ferran GarciaOliver.

Durant la nit del dissabte es farà el lliurament del Premi Valldigna al Foment de la Lectura en València. La persona reconeguda en aquesta ocasió serà l'artista Josep Basset.

Al diumenge la música protagonitzarà aquesta programació amb tres actuacions: Sedajazz, Trobadorets, i Pau Alabajos.

A més, hi haurà una conferència del musicòleg Josep Vicent Frechina titula-

da: 'Primavera Musical Valenciana. Llums i ombres d'un esclat creatiu sense precedents', títol homònim de l'exposició del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant que es podrà veure del 25 al 27 de setembre al Monestir.

S'aprofitarà aquest dia tan musical per retre homenatge a la cantautora de Simat, Maria del Carme Girau.

Aquesta Fira té com a objectiu promocionar la lectura en valencià, i com comenta Josep Antoni Alberola, de la Mancomunitat de la Valldigna: "Enguany la Fira presenta un programa completíssim, comparable als esdeveniments que s'organitzen a

qualsevol gran ciutat. Hi estem molt il·lusionats".

Per la seua part, Juli Capilla, editor de Lletra Impresa Edicions, ha assegurat que: "Ara més que mai la societat valenciana necessita llibre de proximitat, fets en la llengua pròpia i de qualitat i, en aquest sentit, una fira d'editorials independents ofereix un contacte directe entre autors, editors i lectors molt interessant i productiu. És una gran oportunitat per als amants dels llibres"

Un altre artista de primera fila que participa també a la Fira és Vicent Almar, que s'ha encarregat del disseny del cartell de la Fira i del díptic de la programació.

Museu Municipal Antonio Ferri de Bocairent./

Aquesta

Valldigna

David Garcia Sirvent, Manela Faus, Josep Antoni Alberola, Víctor Mansanet i Juli Capilla./

‘Trauma’, un cant a del'esperança la mà d'Anne Torres

Anne Torres, nascuda a Muro d'Alcoi, ha aprofitat les seues experiències personals i tots els seus viatges pel món per a poder encontrar-se a sí mateixa i ho ha deixat plasmat a aquest poemari

Per Belén Rivas./

Anne Torres, va estudiar Filosofia, Literatura, i Història, i actualment es dedica a la docència i la investigació per tot el món, ara mateix resideix a França, però també ha viscut en països d'Amèrica Llatina, Europa i Àsia. Haver estat en tants llocs arreu del món li ha fet conéixer molt més la seua identitat, i poder plasmar-ho en el seu primer llibre, un poemari titulat 'Trauma', que segons explicat la seua autora: "Parla del meu dolor intern, i he volgut parlar de la història individua i col·lectiva. Parla de la repressió contra a dona, i també, un poc des de la meua experiència de la història d'Espanya".

La seua passió per la literatura, a més, ve des de molt abans: "Aquesta passió ve des de xicoteta. La meua iaia em contava històries, contes antics, i un dia em vaig adonar que jo també podia contar les meues històries", assenyala Torres. 'Trauma' inicialment va comen-

çar sense cap intenció de convertir-se en un llibre, però "quan vaig tindre prous poemes i vaig conéixer aquesta editorial que és molt jove i independent, i que a més, dona espai perquè les dones conten les seues històries, vaig decidir intentar-ho, i em van agafar el llibre"

Per a Anne escriure ha sigut una mena de teràpia: "Porte molts anys escrivint, i era una cosa que em servia per a trobar-me a mi mateixa, i veure com em sentia i aclarir els meus sentiments. A poc a poc, es va convertir en un gran trencaclosques, i m'ha servit per a explicar-me a mi mateixa. Escrivint he entés el que em passava, i m'ha ajudat a crear un futur millor". Però encara que 'Trauma' parle d'experiències personals, aquesta escriptora pensa que qualsevol persona pot sentir-se identificada: "Em sembla que tots en algun moment de les nostres vides hem passat per moments difícils i

crec que com més específic és un personatge o una situació, de sobte es torna més universal"

El poemari està dividit en quatre parts i cadascuna d'elles està dedicada a un punt diferent de la vida de l'autora: "La primera parla de quan he tornat al meu poble després d'estar fora, quan m'he retrobat amb les meues arrels, la meua família... La segona parla del dolor i de com gastes la fantasia per a protegir-te del que fa mal. La tercera parla de l'amor, i la quarta de la història d'Espanya. Pense que per a sobreviure en aquest món caòtic, i en aquesta societat que cada vega-

da és més exigent, sols hi ha dos camins: un és el de la literatura, i l'altre el de l'amor".

I així ho farà Anne Torres, continuarà en eixe camí de la literatura, i continuarà escrivint com ella mateixa avança: "Ja tinc un altre llibre de poemes de quan vaig estar a Filipines. Explique com em vaig sentir d'identificada amb la gent més pobra. Allí la societat és molt desigual, la gent pobra pateix moltíssim. En Filipines a més, vaig passar la pandèmia, i també parle de tot això"

Es podria dir que la literatura i els viatges són algunes de les coses que més han ajudat a l'autora a trobar-se, i a més,

amb una visió molt feminista:

"Ha significat una recerca constant de la meua identitat, de qui soc jo. Des del meu punt de vista, les dones encara no tenim un espai definit en l'esfera pública. Pense que l'hem de trencar a cabotades. I tots eixos viatges i la literatura han sigut els que m'han ajudat a fer aquesta recerca".

'Trauma' es podrà adquirir a la llibreria Llorens d'Alcoi, i a més, també es podrà demanar a través de La Casa del Libro. "Trauma parla de coses tristes, però és un cant a l'esperança, i pense que això pot ajudar a la gent" convida l'escriptora a gaudir d'aquest poemari.

Anne Torres va compartir amb nosaltres el seu poemari./

‘Formosíssima’, l’espectacle ambmúsica i dansa sobre Carmina Burana estarà a Xàtiva

Aquest és un projecte impulsat per la Diputació de València que té com a objectiu sensibilitzar i tractar de prevenir la violència de gènere entre la gent jove

BR | Xàtiva./ Xàtiva acollirà aquest diumenge l’obra ‘Formosíssima’, un espectacle impulsat per la Diputació de València que té com a objectiu sensibilitzar i fer reflexionar sobre les diferents expressions d’amor en l’adolescència, i així prevenir la violència de gènere entre els més joves.

Aquest és un projecte interdisciplinari que recull diferents aspectes i especialitats artístiques i educatives, i que compta amb la col·laboració d’institucions com la Conselleria de Cultura.

A banda d’anar a Xàtiva, ‘Formosíssima’ també anirà a altres localitats com València, Alzira, Torrent i Almussafes.

Pel que fa a l’obra, aquest espectacle combina música i dansa sobre el Carmina Burana de Carl Orff, i fa ús de diferents ferramentes artístiques que promouen la interpretació racional i emocional, visibilitzant les relacions i els conflictes que porten a situacions d’assetjament o violència durant l’etapa de l’adoles-

cència. Per a arribar a aquest fi, la proposta musical i coreogràfica es complementa amb un documental protagonitzat per joves entre els 12 i 16 anys, i amb una guia didàctica que es compartiran als centres educatius de la localitat com a recurs pedagògic i audiovisual per prevenir la violència de gènere.

En l’actuació participarà la companyia València Dancing Forward, l’Orfeó de la Universitat de València, l’Orfeó d’Aldaia i Kontakte grup de Percussió, i estarà protagonitzat pels solistes Saray Garcia, Pasqual Andreu i Vicent Antequeta; i els pianos Fernando Taberner, Juan Camilo Reyes i Arturo Barba. La música incidental correrà a càrrec de David Barberà, el disseny d’il·luminació per part de Pedro Hurtado i Luis Huerta, la direcció escènica de Joan Crespo i la direcció musical de Francesc Valldecabres.

L’espectacle, que se celebrarà el dia 11 de setembre, té l’entrada gratuïta.

Art&Cultura

L’exposició «Joan Fuster, una vida il·lustrada» arriba a Oliva

BR | Oliva./ L’Ajuntament d’Oliva, a través de la Regidoria de Cultura, dirigida per Julio Llorca, acollirà a partir del 9 de setembre, en la Casa Maians, l’exposició «Joan Fuster, una vida il·lustrada» amb motiu del cent aniversari del filòsof i escriptor suecà. El mateix dia tindrà lloc la inauguració a les 20 h, i des d’aleshores, la ciutadania la podrà visitar fins al 16 de setembre.

L’exposició comptarà amb 14 plafons informatius i divulgatius, que és la mostra que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha preparat amb motiu de la celebració de Joan Fuster, escriptor de l’Any 2022. La mostra, que es podrà visitar en Oliva a partir del pròxim cap de setmana, es titula «Joan

Fuster una vida il·lustrada» perquè es basa en l’estètica d’una animació il·lustrada i, a més a més, fa referència a Joan Fuster com una persona culta

i això és, il·lustrada. Així mateix, l’exposició recorre cronològicament la vida i obra de l'assagista a partir de documents del seu fons -textos manus-

crits i mecanoscrits, articles, anotacions, primeres edicions dels seus llibres, etc.- amb especial atenció al seu arxiu fotogràfic. El regidor de cultura, Julio Llorca s’ha mostrat satisfet per poder acollir aquesta exposició i celebrar «els cent de Fuster» a Oliva. «La figura de l’escriptor Joan Fuster, la seua vida i la seua obra, sempre cal reivindicar-la i aquest any que tot el territori valencià celebra els seus cent anys, Oliva no podia quedar-se arrere».

«L'Ajuntament d’Oliva i la regidoria que encapçale té un ferm compromís amb la promoció de la cultura i el foment de la literatura valenciana, i per això hem decidit acollir aquesta exposició per a tots els públics.» Ha afegit Llorca.

El Magnànim edita una síntesi sobre la històriade la Segona República en terres valencianes

“Història de la Segona República al País Valencià” aborda la complexitat del període republicà (1931-1939)

BR | País Valencià./ La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació publica Història de la Segona República al País Valencià, el número 13 de la col·lecció Adés&Ara, especialitzada en història contemporània, dirigida pel catedràtic de la Universitat de València Ismael Saz i codirigida per l’historiador Ferran Archilés. El llibre és una edició del doctor en història contemporània i professor al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València Aurelio Martí Bataller.

Contra els tòpics Història de la Segona República al País Valencià ofereix al lector una obra actualitzada i adreçada al públic general, els estudiants universitaris i els especialistes. Sintetitza més de quatre dècades d’investigacions i compta amb la participació de tres generacions d’historiadors i historiadores. La pluralitat de promocions universitàries ha estat una manera de garantir no sols

anàlisis sòlides, sinó també diferents perspectives d’estudi obertes a nous interpretacions. Lluny de tòpics i idealitzacions, el llibre aborda la complexitat dels anys republicans a tot el territori valencià posant sobretot l’atenció en el que succeïa no sols a les tres capitals, sinó en altres ciutats més menudes i a les poblacions rurals. Predomina l’orientació sintètica i també s’hi suggereixen molts interrogants i línies de treball encara poc explorades a propòsit de la història repu-

blicana valenciana. A més, la vessant d’investigació ha estat una opció obligada per l’escassetat de treballs sobre fenòmens com la cultura i l’oci de masses o perspectives com les de la història social urbana. Sense cap voluntat enciclopèdica, proposa un viatge per tots els anys en pau de la Segona República, però també pels de la guerra, perquèi més en el cas valencià- la democràcia republicana va resistir fins al 1939. L’interés per la història republicana que s’ha revifat

en els últims anys està lluny d’esgotar-se, i aquest llibre vol continuar alimentant-lo.

Aurelio Martí Bataller, doctor en història contemporània i professor al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València, ha editat aquest volum col·lectiu, que arreplega investigacions sobre diferents aspectes del període de la Segona República al País Valencià per part de Sergio Valero (les formacions polítiques esquerranes), Toni Morant (les dretes), Salvador Calatayud (l’economia valenciana), Aurora Bosch i Isabel Benavent (el sindicalisme de l’UGT), Javier Navarro i Josefa Alcolea (l’anarquisme), Jorge Ramon (el teixit urbà valencià), Marta García Carrión i Elena Solbes (el cinema i la cultura de masses), Ferran Archilés (la identitat nacional), Aurelio Martí (la demanda estatutària), Mònica Moreno (el paper sociopolític de les dones) i Antonio Calzado (l’evolució de la guerra des d’una història política).

El divendres 9 de setembre tindrà lloc la inauguració de l’exposició «Joan Fuster, una vida il·lustrada» en la Casa Maians i la ciutadania podrà visitar-la fins al 16 de setembre

Cartell de l’exposició a Joan Fuster./

El llibre sobre la Segona Repíblica./

Art&Cultura

El Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina comença el curs amb noves activitats

BR | Alqueria d’Asnar./ El Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina comença un nou curs, i per això han preparat una jornada amb activitats a l’Alqueria d’Asnar. La primera d’elles serà un homenatge a cinc treballadors paperers que van presentar-se, i van eixir elegits, a la candidatura del Front Popular. Vicente Torregrosa Prats va ser el que va ocupar el càrrec d’alcalde durant tota la II República, i els seus companys de Comité Municipal van ser Bautista Santamaria Castelló, José Prats Ferrándiz, José Guillen Sanjuán i Miguel Vidal Bellot.

Vicente Torregrosa Prats, o conegut pel malnom de ‘Guito’, va ser un alcalde revolucionar en la realització i implantació de mesures

més avançades que estaven dirigides al benestar dels veïns i veïnes de l’Alqueria d’Asnar. Algunes d’aquestes mesures van ser la casa per al Mestre, la plantació d’arbres a l’Escola, va subvencionar viatges escolars per a banyar-se a la mar, les fonts públiques, o va comprar bombes d’aigua potable per al poble. Per totes aquestes accions, per ser republicà, i sindicalista de la UGT, va ser perseguit i detingut una vegada va finalitzar la Guerra Civil.

Ell, juntament amb la resta del Comité van ser arrestats, i acusats, però no es va poder provar res, i segons el document de l’expedient, no van cometre cap delicte.

“El Fòrum tenim molt d’interés que els expedients estiguen en mans de les famílies i dels investigadors, perquè la

societat sàpiga que els consells de guerra i les condemnes han de ser anul·lades. Perquè els que havien de ser condemnats per Rebel·lió Militar eren els franquistes que van ser, els que van pagar el colp d’estat, i no els que van lluitar per la legalitat vigent de la II República, la llibertat i la Democràcia”.

Despés d’aquest acte, es realitzarà la inauguració de l’Exposició ‘Artistes de l’Exili i la Lluita’, que es podrà veure des del dia 11 fins al 22 de setembre en el Museu de l’Alqueria d’Asnar. En aquesta mostra es pot veure una part de la col·lecció particular de Norma Prats i Luis Ardevínez, i amb ella es vol reconéixer la generositat dels artistes que es van comprometre en la causa de la llibertat i la democràcia, i

que van lluitar contra la dictadura franquista. Molts d’ells van haver de pagar amb la presó o l’exili, com Francisco Mateos, que va exposar al Pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional de París en 1937 al costat de Picasso i Miró, i que va ser detingut i empresonat en 1939 fins a 1943 per ser membre de l’UGT. Altres autors que es poden veure són Agustín Ibarrola, Joan Castejón, Joan Genovés, i a més, es podrà veure obra en homenatge a Miguel Hernández.

Molts dels artistes de la mostra van participar en grups artístics amb clars signes progressistes i de prestigi, com el Grup Parpalló, al qual van pertànyer Andreu Alfaro, Joan Genovés, Equip Crònica i Equip Realitat, entre molts altres.

Els municipis afectats per l’incendi de la Vall d’Ebo i la patronal es reuneixen

BR | Comarques./ Una vegada s’ha extingit el foc a la Vall d’Ebo els treballs continuen per als municipis que s’han vist afectats pel foc. En el matí del dimecres 31 d’agost es va celebrar una reunió entre alcaldes, regidors de les localitats afectades, amb representants de la patronal per a crear sinergies i traçar línies de treball per a recuperar les zones cremades, i revitalitzar els municipis.

Per part de Pego a aquesta reunió va assistir el regidor de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, Ricardo Sendra, i la d’Urbanisme i Medi Ambient Laura Castellà. També va estar present el president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana, Salvador Navarro, i el president de la mateixa entitat a la província d’Alacant, Joaquín Pérez, així com representant del Cercle Empresarial de la Marina Alta, com el seu president, Benito Mestre, o empresari com Adolfo Utor o José Juan Fornés.

Un dels punts que es va tractar, i en el qual van coincidir tots els presents,

va ser la necessitat de renovar i millorar la Llei Forestal per a evitar els incendis durant tot l’any. A més, s’ha manifestat la preocupació sobre l’estat de les muntanyes en la zona: “Les muntanyes estan brutes i ha sigut un dels principals causants de l’incendi, cal solucionar-ho”.

Per a la regidora de Medi Ambient de Pego, aquesta trobada ha sigut positiva: “Sabem en què hem de millorar. A més, treballarem tots de la mà

per a aconseguir que els canvis necessaris siguen una realitat”.

Segons han comentat els assistents: “l’incendi ha tornat a posar sobre la taula la necessitat d’apostar per l’interior de la comarca. Hem d’aprofitar el gran teixit empresarial amb el qual compta la Marina Alta per a crear sinergies i oportunitats per als municipis de l’interior que necessiten un impuls econòmic”.

Algunes de les idees que

s’han posat sobre la taula han estat: “potenciar els productes que es cultiven en les nostres terres com l’arròs, el perelló o l’oli, entre altres”, ha explicat Ricardo Sendra. Un altre dels objectius principals és buscar la diferenciació a través d’un segell de qualitat, “però per això també és necessari trobar vies de finançament, ajudes perquè aquest sector, l’agrícola o productor, puga treballar amb la seguretat que el futur és positiu”.

La delegada del Govern espera tindre durantsetembre una valoració dels danys provocats

Pilar Bernabé s'ha reunit a Pego amb alguns dels alcaldes dels municipis que es van veure afectats pel foc i així poder continuar traçant línies de treball

BR| Pego./ La delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha visitat Pego per tal de reunir-se amb els alcaldes d’alguns dels municipis que es van veure afectats a l’incendi de la Vall d’Ebo. En aquest encontre Bernabé s’ha compromés a què en setembre ja estiga una valoració dels danys causats en l’incendi. Segons la delegada “l’objectiu és enviar-li’l com més prompte millor al Ministeri de Política Territorial”, i per això ha incidit en el fet que “treballarem de la mà amb els Ajuntaments dels municipis afectats. Cadascun d’ells ens presentarà els diferents projectes de rehabilitació que hagen de fer en tota classe d’infraestructures afectades

de titularitat municipal”.

Nory Jiménez, alcaldessa de la Vall d’Ebo, ha comentat que: “Hi ha molta faena per davant perquè volem que aquest mes es puga tindre una valoració”, i ha confirmat que ja està operativa l’oficina d’atenció als afectats per l’incendi: “Ja han vingut

alguns veïns per a informar-se”

Per la seua part, l’alcalde pegolí, Enrique Moll, ha agraït “el treball coordinat en totes les administracions, tant estatals com provincials, que s’estan bolcant en la recuperació de l’incendi. Esperem que les ajudes que ens han ex-

plicat que arribaran, ho facen de manera coordinada i a temps”.

Després de la reunió, Pilar Bernabé ha aprofitat la seua visita a Pego, i ha anat a alguns dels establiments de la localitat per tal d’adquirir productes típics com el figatell i els embotits.

Els territoris afectats pels incendis sóndeclarats zona catastròfica

Les flames a la Vall d’Ebo i els seus voltants tindran aquesta qualificació atorgada pel Govern espanyol

JS | Comarques./ L’estiu del 2022 serà recordat al País Valencià pels incendis de la Vall d’Ebo i Bejís, ara, encara amb la terra traient fum, el Govern espanyol ha declarat zones catastròfiques aquests territoris afectats. Des de la Generalitat han anunciat l’activació d’oficines per a agilitar les ajudes en els municipis afectats.

L’Ajuntament de la Vall d’Ebo comptarà amb una d’aquestes finestres úniques en les que, depenents de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, disposaran de personal i recursos propis per a assessorar en assumptes tècnics i administratius a les institucions municipals.

Després de quasi dues setmanes, l’incendi encara no està extingit, malgrat continuar controlat. Les tasques persisteixen refredant i removent el sol per a evitar rebrots, a més de les inspeccions i la vigilància de la zona. Els Bombers de la Diputació afirmen des de fa dies que l’evolució és favorable, però durant la passada nit Emergències anunciava un rebrot a Benimassot, ara ja extingit. La zona del foc no s’ha ampliat i és en aquesta població on també va haver-hi rebrots dies enrere.

Dues dotacions i dos comandaments de Bombers, dos unitats de bombers forestals, a més de tres brigades forestals continuen en la zona.

Aquesta convocatòria de subvencions està dotada en 1,4 milions d'euros i beneficiarà a un total de 81 municipis de menys de 5.000 habitants

BR | Comarques./ La Diputació d’Alacant ha anunciat que destinarà 1,4 milions d’euros per a l’adquisició de lluminàries i elements per a la millora de la seguretat viària en les zones rurals i camins agrícoles de la província. Des de la Diputació s’ha incrementat aquesta partida en un 223% i es podran beneficiar 81 municipis de menys de 5.000 habitants. En 2021 aquesta ajuda va tindre una dotació de

433.000 euros que es van repartir entre unes 60 poblacions. Les comarques de l’Alcoià-El Comtat enguany rebran 320.723 euros entre els consistoris d’Agres, Alcosser de Planes, Alcoleja, Alfafara, Almudaina, Balones, Benasau, Beniarrés, Benifallim, Benilloba, Benillup, Benimassot, Fageca, Famorca, Gaianes, Gorga, l’Alqueria d’Asnar, L’Orxa, Millena, Planes, Penàguila, Quatretonda, Tibi i Tollos.

Diputació incrementa en un 223% en ajudesper a llumenàriesinstal·lació i millora de la seguretat viària

En aquesta reunió s'han unit forces per a treballar per la recuperació de la zona, i tots ells han coincidit en la necessitat de millorar la neteja de les zones forestals i de revitalitzar l'economia dels municipis de l'interior

Els alcaldes i representants dels municipis afectats per l’incendi./

Pilar Bernabé al ple de l’Ajuntament de Pego/

El malson d’un foc que travessa comarques

La Marina Alta i el Comtat han vist un agost marcat pel roig del foc durant dues setmanes i el negre dels camps calcinats durant anys

Per Javi Segura. Fotos ACIF./

L'estiu sempre és temporada de vacances, de festes als pobles i de calor. No obstant això, en aquest últim punt és on entren en joc altres factors ben perillosos i delicats, com el risc d'incendi. Els incidents amb el foc, per desgràcia, no són inusuals, però al mateix temps cada vegada en són més els que passen a la història com a fets tràgics. El 2022 ha estat marcat per unes quantes fites a la península Ibèrica, però especialment l'agost ha afectat de manera extensa en dos punts del País Valencià, Begís i la Vall d'Ebo, a la Diània. Encara que han anat sumant-se altres també destacats com ara Petrer, però també Albaida, Olocau o les Useres, on les flames ja van fer acte de presència temps enrere.

En total, més de 30.000 hectàrees calcinades han fet desallotjar poblacions senceres convertint rics paisatges replets de flora i fauna característiques en un trist negre desolador que ha posat fi a la vida de les muntanyes, però en molts casos també ha cremat, literalment, la collita d'aquells que se sustenten del camp. Una difícil situació angoixosa que s'ha allargat per més de dues setmanes en les quals els bombers de totes les parts de l'Estat han acudit per a fer front a

unes flames que, afortunadament, no han hagut de lamentar cap vida humana.

En el cas de la Vall d'Ebo, un menut poble d'uns 200 habitants, conegut especialment per senderistes i amants del ciclisme que freqüenten els seus voltants, el seu nom ha passat a ser escoltat en telediaris i tertúlies per, justament, deixar de tenir això pel que molts estaven enamorats d'aquest enclavament de la Marina Alta. Lamentablement, les flames impulsades pel vent van continuar, sense miraments pel verd que arribava fins a l'Atzúbia, la Vall de Gallinera, però també al Comtat, desallotjant una Vall de Seta que ja estava castigada per la Xylella, tanmateix per la despoblació.

L'escenari de la Vall de Gallinera, on poblacions com Benialí celebraven les seues festes patronals esdevenien per a alguns veïns una escena que recordava a la tragèdia del Titanic: flames de fons no tan llunyanes mentre la banda continuava l'actuació interpretant el seu repertori. L'endemà, la desfilada de Moros i Cristians es cancel·lava i posteriorment els carrers es quedaven desallotjats.

La progressió de mitjans que van anar acudint es contava per centenars. Lluitadors del foc que

van aconseguir que l'àrea afectada es quedara en uns 100 quilòmetres, una distància desmesurada, més encara per a una orogràfica zona composta per xicotets municipis. En total, un miler d'efectius van participar en unes dures jornades acompanyats per una cinquantena de mitjans aeris Bombers de la província d'Alacant, però també de València i Castelló, als que es van unir forestals i mitjans propis de la Generalitat, a més de les comunitats autònomes veïnes com Castella-La Manxa i Múrcia. La Unitat Militar d'Emergències (UME) va estar present igual que la Guardia Civil, encara que la menció especial és la del voluntariat. Personal i associacions com Acif Alcoi que empren els seus recursos per a aquesta tasca de manera totalment altruista. El seu president, Jordi Gutiérrez, explica a El Grat la seua labor des del primer dia i que es va portar a terme en municipis com la Vall d'Ebo, Alcalà de la Jovada i Tollos, aportant un total d'unes 20 persones en cada dia de feina.

Gutiérrez detalla que la seua tasca "és col·laborativa", pel que es van sumar "a les forces d'extinció que estaven treballant" amb la funció que el PMA els assignava. Per altra banda, agost sol ser un mes de descans, i per aquest motiu "hi havia gent que estava de vacances en la

platja i se'n va tornar, altres teníem previst fer un viatge i ho vam cancel·lar. Són circumstàncies especials. Ací, els que estem sabem per al que estem i si dins de les nostres possibilitats podem canviar els nostres plans per col·laborar en açò, les nostres vacances es poden posposar, l'incendi no", es mostra convençut el president d'Acif.

L'extensió afectada, declarada zona catastròfica pel Govern espanyol, permetrà paquets d'ajudes. Pel que fa a l'administració autonòmica, la Generalitat Valenciana també va anunciar l'activació d'oficines per a agilitar les ajudes en els municipis afec-

tats, al que s’hi suma el segell ‘Productes Stop Al Foc’. L'Ajuntament de la Vall d'Ebo comptarà amb una d'aquestes finestres úniques en les quals, depenent de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, disposen de personal i recursos propis per a assessorar en assumptes tècnics i administratius als consistoris.

L'incident, que tot apunta a un llamp com a autor dels fets, igual que va passar amb el foc de la Cova Alta, entre Albaida i Agres, i a l'ermita de Sant Pasqual d'Ibi, lamenta encara una pèrdua que s'estén a punts com el Pla de Petracos. Les pedres amb

gravats prehistòrics de Capaimona, que van ser descoberts pel Centre d'Estudis Contestans a principis de la dècada dels huitanta també han vist com s'han deteriorat, no hi ha restauració que puga recuperar els milers d'anys d'història. A aquesta situació cal sumar-li la virulència d'uns fets que per a Jordi Gutiérrez i altres membres d'Acif Alcoi els va recordar a l'incendi de la Serra de Mariola l'any 1994, encara que "en certa manera aquest incendi l'ha superat, no en les dimensions però sí en la velocitat de propagació".

Una situació donada per "un còctel perfecte" d'abandonament

de l'agricultura, èxode rural i pluges durant els mesos anteriors que desencadena en què "els recursos es veuen desbordats. Per molts bombers i mitjans que hi haja, en una situació de disponibilitat de combustible i de meteorologia adversa no hi ha res a fer, sols veure com es crema" Gutiérrez adverteix que "eixa situació es pot donar en qualsevol altra zona, començant per la Font Roja i acabant pel Sotarroni".

No obstant això, i com a la segona cara de la situació que cal trobar, el gest de solidaritat va aflorar amb la predisposició dels ajuntaments veïns en oferir els seus recursos i instal·lacions per als milers de persones afectades. Pego i Muro van acollir els albergs de la Creu Roja d’aquells que no podien dormir en les seues cases. Pel que fa a Alcoi, la ciutat va oferir els seus hotels per aquells bombers vinguts d’altres punts geogràfics que descansaven després de dures jornades de feina. La capital de l’Alcoià també comptava amb un servei de bus que desplaçava fins a l’heliport a aquells lluitadors contra les flames. De moment, sembla que eixes muntanyes de la Diània que setmanes enrere veien el roig de les flames, ja comencen a tornar a veure els primers brots verds que renaixen, literalment, de les cendres.

CENTRALS VALENCIANES SETEMBRE

Incendis a la vall

Els Moros i Cristians de la tornada a la festa

Cocentaina va viure un esdeveniment marcat per la il·lusió i l’alegria, però també per una pluja que no va frenar el pas de les filaes en l’Entrada

Per Javi Segura./

Les claus de les festes de Moros i Cristians poden ser vàries, subjectives que depenen d'aquell a qui se li pregunte. La Festa és per a moltes persones una forma de vida, un sentiment i una vinculació amb la tradició cultural i històrica del seu poble, una confluència indescriptible d'emocions i sentiments que broten i es comparteixen, especialment amb qui també comparteixes taula, dinars i amistat, la filà. La Festa es viu tot l'any en un període on la Trilogia festera representa tot un clímax en el qual l'alegria per eixir al carrer es posa de manifest. Les marxes mores, l'olor de pólvora, les acolorides capes dels tratges i els litres de 'mentireta' ho corroboren. No obstant això, enguany ha sigut l'èxtasi i l'eclosió, els focs d'artifici d'una festa on la il·lusió ha elevat exponencialment les

ganes de tornar i omplir els carrers, de desfilar, però també d'aplaudir al seu pas. És en aquest últim punt on entra en joc un altre factor ben important: el públic. Veïnes i veïns, visitants de pobles limítrofs, però també turistes d'altres punts de la Mediterrània i de la península Ibèrica han conformat el 'tot' a Cocentaina, la simbiosi perfecta per al que molts socarrats consideren una festa que també ho és, tampoc es tracta de cap competició amb la veïna Alcoi.

La vila comtal no es caracteritza per ser un poble turístic, però pels seus carrers la vida no para. Tampoc és un poble menut si es té en compte el sentit més literal de la paraula i els seus 11.450 habitants. Malgrat tot, el seu nucli experimenta, només arribar al senyal on marca l’inici del municipi amb la seua entrada

des de Benilloba, una sensació que poques vegades ho fa, tan sols amb dues fites rellevants: la Fira de Tots Sants i les Festes. Allò que es veu no són més que cotxes aparcats on la resta de l’any no ho estan, però ja s’intueix que alguna cosa està gestant-se, només cal que endinsarse.

La Nit de l'Olla, el divendres

12 d'agost, no era més que el començament. Res no podia parar el que la Publicació anunciava en juny, les filaetes dels caps de setmana de juliol i el Dia dels Comptes el dissabte anterior eren la continuació de la continuació per a arribar a tan anhelats dies. L'oratge, no obstant això, ja apuntava maneres i era quan molts coneixíem el que era la de-

nominada tempesta seca. El vent càlid no va, ni tan sols, endarrerir el pas imparable de centenars de festers. El Passeig els esperava, el públic els aclamava. El Pla entonava a l'uníson l'himne de Festes, dirigit per Saül Gómez, com a inici però també com a continuació d'uns discursos per part del president de la Junta de Festes, Juan Francisco Masanet, així

com de l'alcaldessa, Mireia Estepa, on regnava "la germanor".

Com si es tractara de la corrent del riu, només calia deixarse portar en un transcurs d'hores que passaven de pressa, malgrat estar ben assaborides. El dia de l'Entrada començava ben aviat amb la Diana a la plaça de l'Ajuntament en un acte on l'atracció per a apropar-se a la Festa ho aconseguia amb molta gent. Tota una mostra de bellesa festera que molts descrivien com una de les millors dels últims anys, només calia estar present per a no tindre

dubtes. Una vegada més, es posava de manifest el desig per tornar al de sempre.

Ja esmorzats, després d'haver complit, en un ambient replet de veïns i amics, com si es tractara d'un dijous de mercat, només calia esperar, ser pacient fins a la vesprada, presenciar l'Entrada de Moros i Cristians i gaudir, però amb calma. Res va impedir, altra vegada, una baixada pel Passeig que ja ha passat a la història. Les set de la vesprada marcaven en punt i l'arrancà posava a to, per si encara algú no ho estava, els ner-

vis

i les ànsies a manera de calfred que recorre tot el cos.

La capitania cristiana, encapçalada per José Rafael Llorens Montava, de la filà Contrabandistes, omplia tot un Passeig a primera hora de la vesprada. Els cavalls no van faltar, junt amb carrosses i filaes contrabandistes d'altres pobles. Acrobàcies de tota mena on es posava a prova les lleis de la física a lloms de rossins a tota velocitat, com si de bandolers fugint de la justícia es tractara, guàrdies inclosos. Pel que fa a l'abanderat cristià, el càrrec l'os-

tentava l'artista Moisés Gil, creador del seu propi decorat ambientat en el passat històric dels Almogàvers, la seua filà.

Arribat el moment de l’entrada del bàndol moro, la pluja apareixia amb llamps de fons, una cortina d’aigua que finalment va desaparéixer en un rec breu que no va intimidar les voreres, les quals continuaven aplaudint amb vehemència ja el bàndol de la Lluna. El capità moro, a càrrec de Miguel Palací, de la filà Bequeteros, ostentava un càrrec digne de la seua veterania com a fes-

ter, replet de color, especialment el del foc que llumenava el seu pas. En aquest cas, l’abanderat era Vicent Torró, de la filà Mudéjares, qui també sorprenia amb una colorida i impactant esquadra.

Una entrada de més de cinc hores que finalitzava passada la mitjanit. La Festa no havia acabat i continuava els dies següents amb la retreta, processons i una batalla per la vila comtal que claudicava amb la possessió de les tropes cristianes i un malnom: socarrats.

L’Alqueria d’Asnar 'Eixim de la penombra, i ho celebrem amb alegria', lema positiu per a unes festes inoblidables

En aquesta localitat d'El Comtat estan a punt de començar unes festes, amb una gran programació per a totes les edats, que aniran dedicades al seu patró Sant Miquel Arcàngel

L'Alqueria d'Asnar està organitzant els últims preparatius per a començar unes festes que volen que siguen una crida a l'optimisme, i així ho han demostrat amb el lema que han escollit al seu cartell: 'Eixim de la penombra, i ho celebrem amb alegria'. L'alcalde de la localitat, Jaume Pascual, ha comentat al respecte que: "Hem de recordar que hem passat moments complicats i difícils, i poder tornar a unes festes en normalitat, a pesar de la preocupació de les guerres, incendis o la Covid, ja és una cosa destacable".

El primer dia amb activitats tindrà lloc el dia 10 de setembre amb la Festa dels Fadrins, que començarà amb la Despertada pels carrers del poble, amb companyia de la banda de música i tot el món disfressat. Seguidament, es farà l'esmorzar popular, i a continuació una cerca-

vila. Per a reposar forces a les 14:30h hi haurà un dinar a la plaça del País Valencià, que donarà pas al Campionat de One Wall a càrrec dels Quintos. El dia finalitzarà amb un sopar i una festa.

El següent cap de setmana, a partir del divendres 16 de setembre s'iniciaran les activitats culturals. En eixa vesprada se celebrarà el passacarrer de cabuts, que finalitzarà amb un concert de música festera oferit per la Xafigà i la Banda Unió Musical de Muro. A la nit els més menuts faran el seu correfoc dels Dimonis Ratolins.

L'endemà serà el torn al matí del campionat de cotos, i a la vesprada un contacontes. La música tindrà el seu espai al concert de 'Esther'. A la nit serà el moment de gaudir dels famosos Dimonis Rafolins, acompanyats per Dimonis Factoria que vindran des de les Illes Balears. A la nit continuarà la

festa amb Grison Beatbox, Plan B, i Santi Mataix.

Els actes oficials de les Festes Patronals, en honor a Sant Miquel Arcàngel s'iniciaran el dia 23 de setembre amb el volteig, un acte que com marca la tradició posarà en marxa cadascun dels actes que se celebren durant aquest cap de setmana. Entre les activitats d'aquest primer dia estarà el torneig de Pilota Valenciana, una partida d'élit de dones, i una de professionals masculins, i a la nit ball. L'endemà, a més de la missa, es farà l'entrada de Moros i Cristians, i continuarà la festa a la nit. El diumenge, dia del patró, els actes començaran amb l'ofrena de flors, i durant tot el dia es duran a terme diferents actes religiosos. A la vesprada, la Filà Verdugos farà un passeig que finalitzarà en un castell de focs. A la nit es farà la barbacoa popular per a la gent que tin-

ga més ganes de festa i un concurs de disfresses.

L'últim dia d'aquestes festes, el dia 26 de setembre, hi haurà una gran fira per als xiquets i xiquetes, missa, paelles, i a la vesprada una xocolatada.

Pascual ha volgut convidar a tota la gent dels voltants a què visite el poble durant aquests dies: "És molt fàcil animar. Afortunadament, l'Alqueria és un poble conegut per a tot el món, i ens sen-

tim molts satisfets que vinguen a visitar-nos. Si veuen el programa veuran que hi ha activitats per a tot el món, i que nosaltres ens sentirem orgullosos i satisfets de compartir-les amb la gent que vinga".

Atzeneta gaudeix d'un mes de setembre ple de celebracions

Aquesta localitat de la Vall d'Albaida estarà de festa des del dia 10 de setembre fins al dia 26 del mateix mes. A banda, des de principis de mes ja s'han dut a terme diferents esdeveniments com la XII Mostra d'Artesania i Gastronomia, i la Setmana Esportiva

De segur que el mes de setembre és un dels mesos favorits per als habitants d'Atzeneta, ja que durant tot el mes el poble no para de tindre celebracions. Des del dia 2, al 4 ja es va celebrar la XII Mostra d'Artesania i Gastronomia, un esdeveniment que segons comenta el seu alcalde, Pepe Descals "ha sigut un èxit". Paral·lelament, també s'estava disputant la Setmana Esportiva, que va començar el dia 29 d'agost, i va finalitzar el dia 4 de setembre, i que també ha comptat amb una alta participació.

Una setmana han tingut per a descansar, els veïns i veïnes d'Atzeneta, i és que, a partir del dia 10 de setembre s'iniciaran els actes festers. El dissabte 10 de setembre serà la presentació de la reina, un dels actes més volguts al poble. Després de l'acte es farà un sopar de Gala al pavelló municipal que finalitzarà amb discomòbil.

El diumenge 11 estarà dedicat als més menuts, i les dones del grup de BallsMeneitos del poble oferiran una actuació.

Seguidament, des del dilluns 12 de setembre, fins al dimarts 20 de setembre tindrà el novenari, però s'ha d'assenyalar que encara que es fa aquest novenari, el dia 16 de setembre començaran les festes de Moros i Cristians amb la Nit de l'Olla. L'endemà, serà el torn d'un dels actes més representatius, l'Entrada de Moros i Cristians. El diumenge 18 de setembre el dia estarà amenitzat per 'Teatre Sainet Valencià' a càrrec de 'El Palmeral' de Benigànim.

El dia 21 de setembre començarà una nova festa: la Festivitat de Sant Roc, i a més dels actes religiosos a la nit es farà un sopar popular, amb revetla.

Un dels dies grans a Atzeneta serà el dia 22 de setembre, amb la festivitat

de Sant Mateu, patró del poble. Aquest dia és molt típic l'acte de l'alçà de banderes. A la nit es farà un espectacle per a tot el poble, i seguidament, actuarà l'orquestra 'Matrix Band'.

El divendres, la protagonista de la jornada serà la Mare de Déu del Rosari, i durant aquest dia, l'acte més important és l'ofrena floral, amb la posterior processó. La nit comptarà amb un correfoc, i finalitzarà amb una macrodiscomòbil.

El dissabte 24 de setembre, Atzeneta retrà homenatge al Santíssim Crist de la Fe i del Mont Calvari, amb misses, i processons, però amb un dels actes més rellevants d'aquests dies, la Plega, en el qual es col·loca una medalla a cada veí del poble. A la vesprada el Santíssim Crist tornarà en processó a l'ermita, a la nit continuarà la festa.

Els dies 25 i 26 de setembre estaran dedicats al

Crist de la Plaça, i a banda dels actes religiosos, eixe diumenge també hi haurà un gran castell de focs d'artifici i una cercavila

que finalitzarà en un sopar.

L'alcalde de la localitat ha afirmat que: "Atzeneta és un poble que sempre té

els braços oberts per a tota la gent que vinga. A més, després de dos anys amb la pandèmia la gent té moltes ganes de festa".

Desitgem bones festes a l’alqueria d’asnar!!

Turballos

Cap de completsetmana Turballosa amb festes i el Mercat de la Terra

Durant els dies 17 i 18 de setembre aquest xicotet poble del Comtat tindrà diversos actes per a tots els gustos i edats

En el cap de setmana del 17 i 18 de setembre, Turballos celebrarà les seues festes en honor a Sant Francesc de Paula.

El Mercat de la Terra serà l'acte encarregat d'obrir aquesta programació. Segons ha contat l'alcalde pedani, Saoro Balaguer: "La idea és tindre paradetes de gent de la zona que treballa el camp i té la seua fruita i verdura. També hi ha venda de mel i embotit".

A la vesprada la festa canviarà per complet i serà el torn de celebrar l'entrada de Moros i

Cristians, en la qual uns 4 grups del poble i de gent dels voltants desfilaran als Carrers de Turballos. A la nit es farà un sopar de germanor, que finalitzarà amb una divertida festa amenitzada per una discomòbil.

El diumenge serà un dia dedicat als cotos, els jocs infantils, i un contacontes. A més, després es farà un dinar de germanor per a tota la gent del poble i visitants, i finalment a la nit, tindrà lloc la tradicional dansà, per a posar el punt final a un cap de setmana de festes.

Almudaina Turballos

per a les

Planes de la Baronia celebra les seues festes en honor a la Mare de Déu del Roser, Sant Roc, i el Santo Crist entre els dies 29 de setembre i 2 d'octubre. Aquest cap de setmana estarà farcit d'actes en el qual participarà molta gent del poble.

El primer dia, el dijous 29 de setembre, hi haurà jocs i teatre per als més menuts. A continuació es donarà pas al Pregó, i a l'acte de les banderes. La nit estarà protagonitzada pel bàndol moro de les filaes de la localitat, en l'Olleta. Enguany la capitania l'ostenta el bàndol moro de la mà d'Enric Barberà, que porta preparant-se des de 2020.

El divendres 30 de setembre, dia de la Mare de Déu del Roser, hi haurà més jocs per als xiquets i xiquetes durant tot el dia, i a la nit seran els cristians els protagonistes de l'Olleta. A més, es cantarà la sal-

ve, acompanyats per la banda de música de Planes, i es farà una processó.

El dia de Sant Roc serà el dissabte 1 d'octubre, i a més, serà el dia de l'Entrada de Moros i Cristians.

Com ja s'ha dit anteriorment, el capità moro ha estat preparant un boato que no deixarà a ningú indiferent. I és que com ha comentat la regidora de Festes de Planes, Silvia Garro, enguany com ha novetat s'ha hagut de canviar el recorregut de l'entrada: "S'ha demanat permís a la Junta de Festes per a poder canviar-ho, perquè hi ha molt de boato, i el recorregut de sempre és molt estret. Així que es farà des de l'entrada del poble i finalitzarà a la plaça i l'Ajuntament".

L'últim dia d'aquesta festivitat, el diumenge 2 d'octubre, estarà dedicat al Santo Cristo. Aquest dia també presenta una novetat, i és que al haver-hi dos anys de pandèmia, sense

Planes

poder celebrar festes, enguany hauran d'eixir les festeres del 2020 i 2021. A les 07h s'arreplegaran a totes elles amb el Cant de l'Aurora, i aniran a la missa que es farà a l'ermita. A la nit, després de la processó, la festa finalitzarà amb un castell de focs d'artifici.

A banda d'aquests actes, el dia 23 de setembre estarà dedicat als jubilats i faran un berenar especial per a la gent major del poble. També, el dia 8 d'octubre se celebraran les tradicionals paelles.

Silvia Garro ha convidat a tota la gent de les comarques a visitar el seu poble: "Planes té molts llocs en els quals poder passar un bon dia i fer rutes interessants. Pel que fa a les festes, cada any se superen, i després de dos anys l'expectativa és molt bona. La gent té moltes ganes i il·lusió, i per això convide a tota la comarca que vinguen, que seran

Benifato celebra la tradicional Fira de Sant Miquel

Aquesta serà la XVII edició d'aquest esdeveniment en el qual es pot conéixer millor l'artesania i gastronomia d'aquest poble de la Marina Baixa

BR | Benifato./ Des de l'any 2004 Benifato, poble de la Marina Baixa, celebra un esdeveniment que té com a objectiu promocionar l'artesania i la gastronomia local. Els dies en els quals es podrà veure tots aquests productes serà l'últim cap de setmana de setembre (24 i 25), coincidint amb la festivitat del patró del municipi, Sant Miquel Arcàngel.

A banda de poder gaudir dels productes artesanals i la gastronomia, durant aquests dos dies també es podrà veure les seues tradicions, costums i paisatges, tot això en companyia d'actuacions musicals regionals, amb animació al carrer, degustació de productes típics, exposicions i molt més.

Ibi prepara un dispositiu especial de seguretat per a lesseues festes de Moros i Cristians

Els actes previs a la celebració ja han començat, i des de la regidoria de Seguretat s'ha convocat una reunió per a reforçar el dispositiu amb la Policia Local i Guàrdia Civil

BR | Ibi./ Ibi ja ha començat els actes previs a la celebració de les seues festes de Moros i Cristians, després de dos anys de pandèmia, i per aquest motiu, des de la regidoria de Seguretat Ciutadana s’ha convocat una reunió per a parlar sobre les mesures que es prendran en aquests dies.

A la reunió han acudit l’alcalde de la localitat, Rafael Serralta, el tinent alcalde de Seguretat Ciutadana, Rubén Barea, la tècnica d’Igualtat, l’oficial de la Policia Local, i el tinent i Sergent de la Guàrdia Civil d’Ibi. L’objectiu d’aquest encontre ha sigut coordinar un Pla de Seguretat Ciutadana per a poder garantir la total seguretat dels veïns i veïnes del poble, així com de les persones que visiten el municipi durant els dies de festa.

En festes d’anys anteriors ja es van reforçar els efectius de Policia Local i de Guàrdia Civil, i a més, enguany, s’incidirà en la vigilància d’algunes zones com les de les cases rurals, polígons industrials i nucli urbà, sense oblidar els barris perifèrics. A més, es

disposarà d’una dotació d’ambulàncies per a poder actuar ràpidament si hi ha algun incident.

Des del consistori volen recordar a la ciutadania que respecten el perímetre de seguretat per a poder gaudir del castell de focs d’artifici que tindrà lloc el dilluns 19 de setembre.

Aquesta ràtio de seguretat, segons marca la llei, és de 60 metres del públic des del lloc on estarà ubicada la pirotècnia. Enguany es realitzarà a l’interior del Parc Les Hortes, a la zona esportiva, així que moments abans d’iniciar-se, s’acotarà la zona. A més, es recomana al veïnat pròxim que tinguen portes i persianes tancades, que no tinguen elements combustibles ni que puguen veure’s afectats, i que no estiguen a l’exterior de les seues cases o balcons.

L’Ajuntament d’Ibi vol convidar a tots els iberuts i al veïnat de les localitats dels voltants a què gaudisquen d’aquestes festes tan esperades i especials de Moros i Cristians, en honor a la seua patrona, la Mare de Déu dels Desemparats.

El Rebombori, Joan Fuster i les Festes de Sant Francesc al setembre oliver

Des de la localitat de la Safor tenen diferents actes per a totes les edats, una de les més destacades serà la setena edició del Cicle de Teatre Infantil Oliva 'Rebombori'

BR | Oliva./ Durant el mes de setembre la localitat d'Oliva podrà gaudir de diferents activitats culturals per a totes les edats. La primera que s'inaugurarà serà l'exposició de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre Joan Fuster, ja que enguany s'està celebrant l'any d'aquest escriptor. Aquesta mostra es podrà visitar fins al dia 16 de setembre, i en el seu acte inaugural, el dia 10 de setembre es comptarà amb Enric Soria, que oferirà una conferència sobre l'autor.

Seguidament, el dia 16 de setembre s'iniciarà la setena edició del Cicle de Teatre Infantil, 'Rebombori'. En total s'han preparat tres funcions dedicades al públic més menut. La primera d'elles serà 'CU-CU' de Bambalina Teatre el dia 16 de setem-

bre; la següent tindrà lloc el dia 23 a càrrec de Galitoon, que presentarà 'The Show Moscón'; i finalment, tancarà el cicle la companyia La Màquina Teatre, amb l'obra 'Ludwig y el Duro Perdido', el dia 30. Totes les funcions

començaran a les 18h al Centre Polivalent d'Oliva.

Per a tancar aquest mes ple d'activitats Oliva ha preparat dos actes molt especials per a celebrar les Festes de Sant Francesc. El diumenge 25 de setembre a les 19h, a l'Es-

glésia de Sant Francesc, serà el torn del concert de l'Orquestra Clàssica de l'AAMO. Les tradicions tindran el seu espai el dia 30 de setembre amb la Dansà al carrer, que començaran a partir de les 21h.

Obertes les inscripcions per al VIIIconcurs de Pebrera Farcida d’Oliva

Durant aquesta Mostra Gastronòmica s'han buscat activitats per a poder oferir a veïnat i visitants, i que combinen la degustació gastronòmica i activitats lúdiques obertes a tots els públics

BR | Oliva./ Oliva està preparant-se per a una de les cites gastronòmiques més importants de l’any el Concurs de Pebrera Farcida. Aquesta serà la huitena edició i se celebrarà el dissabte 17 de setembre. Els interessats en participar podran fer la seua inscripció a la Tourist Info fins al dia 15 de setembre.

Aquesta edició del concurs està dins dels actes de la XIV Mostra Gastronòmica, que comptarà amb altres activitats i celebracions com el Dia Mundial de la Paella, o espectacles de ball, acrobàcies i música en directe a l’espai Duna Market.

El regidor de Turisme i Platges de l’Ajuntament d’Oliva, Kino Calafat, ha comentat que des del consistori volen que “aquesta edició servisca per a enaltir la nostra gastronomia i tradicions, però també per a fer d’aquesta jornada un dia festiu i divertit per a totes les persones que vulguen acompanyar-nos”.

Tornant al concurs de Pebrera Farcida, a més d’obrir les inscripcions,

també s’ha donat a conéixer a les persones que formaran part del jurat, que seran: la presidenta de l’Associació de Gastronomia d’Oliva (GastrOliva), Mapi Barreres; Belén Arias, presidenta de l’Acadèmia de Gastronomia de la Comunitat Valenciana, Cova Morales, editora del blog comoju.es; Ramona Pérez, presidenta de la Federació de Falles d’Oliva, i Sergio Escrivà, cuiner professional. Calafat ha agraït la predisposició de tots els membres i ha comentat que “cada vegada és més complicat triar la millor pebrera per l’alt nivell de les persones que hi participen”.

El concurs començarà a les 9h al Mercat Municipal, amb la presentació dels plats, i entre les 10 i les 12h es farà la valoració i deliberació del jurat. La puntuació es donarà d’acord amb la fidelitat a la recepta original i la presentació. Al migdia es farà el lliurament de premis.

Com ja s’ha dit anteriorment, aquest dia també se celebrarà el Dia Mundial de la Paella, i per això des de la regidoria de Turisme es prepararan dos paelles gegants, per a unes 400 racions, i cadascuna d’elles tindrà un cost de dos euros. A més, també estarà a un euro la pebrera farcida, i a euro i mig les postres. Tots els tiquets es podran

aconseguir eixe dia a l’esdeveniment.

La música i els espectacles estaran presents durant aquest dia, i és que, de matí, el grup Roller Coasters estarà amenitzant tot l’acte gastronòmic. Després hi haurà un espectacle d’unes dos hores de ball, acrobàcies, màgia i música en directe, que comptarà amb la participació de concursant de ‘Got Talent’, o de professionals del Cirque du Soleil. Aquest espectacle tindrà lloc a les 22h a l’espai on s’ubica el Duna Market.

Kino Calafat ha ressaltat la importància de promoure la nostra gastronomia entre el nombrós turisme que visita Oliva a setembre, i ha remarcat la riquesa de la cuina local, i la part tan important que és per al seu patrimoni cultural, i ha afegit que el desig de la seua regidoria és “conformar una jornada festiva en què la gastronomia, la música, però sobretot, l’agermanament i l’harmonia siguen eixos centrals d’aquesta catorzena Mostra”.

Oliva gaudirà de wifigratuït a les principalsplaces i carrers

punts wifi què es reparteixen pel municipi

BR | Oliva./ Oliva ja disposa d’un nou servei de wifi gratuït a les places, carrers i principals centres públics d’Oliva. Segons ha comentat el regidor de Modernització de l’Ajuntament de la localitat, aquest nou servei s’ha pogut fer gràcies a una subvenció europea: “Gràcies a una subvenció Europea podem oferir Wifi gratuït en el nostre municipi, cosa que ens ajudarà a combatre la bretxa digital generada per qualsevol raó i podrà donar accés a les dades i consultes web a totes aquelles persones que tinguen un dispositiu amb connexió Wifi”.

Aquests punts estan repartits en 12 ubicacions del

municipi d’Oliva, com el Centre de participació ciutadana el Pinet, la Plaça de Sant Roc, la Plaça de l’Església de Santa Maria la Major, la Plaça de l’Ajuntament, la Casa de la Festa, el Mercat Municipal i oficina de turisme, el Parc de l’estació, l’exterior del Conservatori de Música Josep Climent, el Centre Social Sant Francesc, el Centre Polivalent, el Parc Hort de la Bosca i la Plaça de la Mitja Galta. S’espera que en el futur es puguen ampliar aquests punts de connexió per abastir tots els llocs més transitats d’Oliva. Els interessats es podran consultar els punts wifi a l’aplicació de l’Ajuntament d’Oliva.

Oliva obri el seu primer parc caní

L'espai verd compta amb dues zones separades on també hi ha espai per als xiquets

JS | Oliva./ Els gossos ja tenen un nou espai on gaudir a Oliva. El municipi de la Safor ha obert les portes del seu primer parc caní.

No obstant això, l’espai verd també permet gaudir a tota la família, ja que compta amb un altre espai per a que els més menuts puguen jugar.

Segons la vicealcaldessa, Ana Morell, ha explicat que “continuem la línia de treball que vam iniciar des del minut zero de la legislatura, amb projectes que milloren la vida de xiquets, joves, gent gran i ara també de les nostres mascotes,

que formen part de la nostra família”.

El projecte d’aquest parc caní ha tingut un període d’execució de menys de 4 mesos i un pressupost de 37.016,97 euros en el que s’ha adequat la vorera per a fer-la més accessible per a totes les persones, s’ha fet un tancament perimetral de tot el parc amb valles de protecció, s’ha fet una separació per zones per separar gossos de diferents tamanys, s’han instal·lat els jocs “agility” i s’han fet treballs de manteniment i recomposició de la vegetació prèvia.

Plats del concurs Pebrera farcida./

Sis noves temàtiques per a la terceraedició de Fira Mercat Gandia

BR | Gandia./ Gandia ha organitzat una tercera edició de Fira Mercat Gandia en aquest 2022 i torna amb expositors de diferents sectors professionals que aniran destinats a diversos públics. A partir del 8 de setembre es faran les fires de moda, extraescolars, reformes, immobiliària, vi, i la cursa de les empreses.

La primera d’aquestes fires serà l’Outlet Moda, que es podrà visitar des del dia 8 al 10 de setembre. La seua inauguració es portarà a terme el dijous a les 19h i es tancarà a les 21h. El divendres i dissabte l’horari serà de matí i vesprada.

Ferrer ha anunciat que participaran 18 expositors de moda, sabates i complements, i que els assistents podran beneficiar-se de descomptes d’un 60 i 70%: “És una fira que funciona sempre molt bé per als visitants. Es tracta de vendre l’estoc i crec que és un bon moment per a omplir l’armari”.

El següent cap de setmana la Fira Mercat Gandia pararà perquè es farà una desfilada a càrrec de La Cuna Comuniones que celebra els seus 100 anys, i per això la programació continuarà el dia 23 i 24 de setembre amb la Fira d’Extraescolars per tal d’oferir informació als més menuts sobre les activitats que poden realitzarse fora de l’horari escolar. El 14 i 15 d’octubre serà el torn de la Fira Refor-

mes, el següent, d’Immobiliària, i per a tancar el mes d’octubre, el cap de setmana del 27 i 29 d’octubre serà la del vi, que com ha assenyalat la regidora: “Intentarem combinar-la amb la Fira del Cava perquè fer una exclusivament del cava és més complicat. La del vi sempre funciona molt bé”.

Finalment, la Fira Mercat Gandia tancarà amb la Fira Cursa de les Empreses els dies 4 i 5 de no-

vembre on el Mercat Municipal del Prado acollirà als patrocinadors de la carrera, que serà el 6 de novembre.

Vicenta Ferrer ha volgut aclarir que la idea és mantenir l’horari d’estiu i desenvolupar les fires divendres i dissabtes, però que els horaris podrien variar depenent de les temàtiques. De moment, l’única excepció serà la primera d’aquestes fires que s’inaugurarà dijous.

El Festival Polisònic se celebra amb èxit amb més de 4.000 assistents

El concert de la Jove Big Band Sedajazz va ser l'encarregat de tancar aquesta 33 edició del Festival

BR | Gandia./ Gandia ha celebrat la 33 edició del Festival Polisònic, i segons ha indicat l’equip organitzador d’aquest esdeveniment, els resultats han sigut positius, “sobretot perquè la quantitat dels grups ha complit amb les expectatives i perquè, després de dos anys, s’ha pogut realitzar una edició en condicions òptimes, amb una massiva assistència de públic”.

La Jove Big Band Sedajazz, el dissabte passat, va ser el grup encarregat de tancar aquesta 33 edició del Festival Polisònic, que a celebrar-se a la Casa de la Marquesa.

L’organització ha informat que han assistit unes

4.200 persones a les 9 actuacions programades, amb grups de diversos llocs del món i d’estils tan diferents com la música cubana, el fado, o el blues, entre altres.

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Gandia, Nahuel González, ha manifestat que: “El Polisònic és un festival autosuficient econòmicament, recaptant-se més de 26.000 euros per la venda d’entrades, als quals hi ha que afegir les ajudes aportades per la Diputació de València i l’Institut Valencià de Cultura. La presència femenina ha estat ben present en el Polisònic amb 4 dels 9 concerts protagonitzats per dones”.

Fira i Festes comptarà amb l’actuació de més d’una dotzena de grups

BR | Gandia./ La localitat de Gandia ja està preparant la seua Fira i Festes d’aquest 2022, i un dels punts que ha estat organitzant han sigut els diferents concerts que es podran gaudir durant aquests dies. Després de les confirmacions de Mclan i los Zigarros, que actuaran el dia 24 de setembre, i de la participació de ZOO Posse, i altres sis grups actuaran al ‘Pirata Meeting Festival’ el dia 30 de setembre; ara

des de l’Ajuntament s’han anunciat altres 12 grups més que actuaran de forma gratuïta durant la Fira i Festes de Gandia 2022.

Concretament, al Festival Covers Gandia del dia 23 de setembre, en ‘Los 40 Gandia Pop’ del dia 25 de setembre, i l’Orquesta Panorama el 2 d’octubre.

El divendres 23 de setembre, al Festival Covers de Gandia, que començarà a les 19:30h amb l’obertura de portes del parc Au-

siàs March, es podrà gaudir de la música de Soundcheck, Zambra, Los Ray Band, The Velvet Rock Band, La Sede 2.0 i el dj Pablo Mas.

El concert de ‘Los 40 Gandia Pop’, que tindrà lloc el dia 25 de setembre, comptarà amb la participació de Bombai, Depol, Samuraï, Farga, David Cava i altres grups convidats, i estarà presentat per Tony Aguilar.

En el cap de setmana de

Fira, l’Orquesta Panorama, en el marc del Play Tour 2022, oferirà una varietat musical al parc de la Festa el diumenge 2 d’octubre a partir de les 00.00h.

Els únics concerts que s’hauran de pagar l’entrada, que són els de Mclan i los Zigarros dels 24 de setembre, el Pirata Meeting Festival, del 30 de setembre; i ZOO Posse i Auxili de l’1 d’octubre, s’hauran d’aconseguir als enllaços.

S’acomiada la segonaedició d’Estiuvers

Unes 300 persones van assistir a la Torre dels Pares, últim escenari d'aquest festival, per a gaudir d'aquest espectacle que va combinar poesia i un espectacle de Muixeranga

BR | Gandia./ El diumenge 28 d’agost, la Torre dels Pares de Gandia, va acollir l’últim espectacle del festival Estiuvers, que enguany ha celebrat la seua segona edició.

Unes 300 persones aproximadament van gaudir de l’espectacle poètic ‘La torre dels versos’ oferit per Josep Lluís Roig Sala, i de Christelle Enguix, dos autors de la comarca que han escrit diferents

llibres. Els poetes van estar acompanyats per la Muixeranga de la Safor, que enguany compleix vint anys des de la seua formació. Aquest recital va fer una combinació entre l’arquitectura, la paraula, i les torres humanes.

Prèviament a l’actuació, els assistents van poder visitar aquest edifici patrimonial de la ciutat de Gandia.

‘La torre dels versos’./

Fira Mercat Gandia continuarà oferint noves propostes aquest any./

Una de les actuacions al Polisònic de Gandia./

Moda, extraescolars, reformes, immobiliària, vi, i la cursa de les empreses seran les mostres que es podran veure al Mercat Municipal del Prado durant els mesos de setembre, octubre i novembre

Bocairent ja té imatgeper a la XV Fira de Comerç

Jana Beneito Molina, dissenyadora local, ha sigut l'encarregada de fer aquest cartell que anuncia aquest esdeveniment que se celebrarà els dies 15 i 16 d'octubre

BR | Bocairent./ Bocairent està preparant la XV edició de la Fira de Comerç, i per a poder promocionar aquest esdeveniment, que es durà a terme els dies 15 i 16 d’octubre, la dissenyadora local, Jana Beneito Molina, s’ha encarregat de fer un cartell que s’ha presentat a la plaça de bous, un dels escenaris d’aquesta fira.

Beneito és una jove dissenyadora natural de la localitat. Graduada en Disseny i Tecnologies Creatives i Màster en Disseny i Il·lustració per la Universitat Politècnica de València, acaba de començar la seua trajectòria com a professional.

La regidora de Dinamització Comercial Begoña

Perigüell ha afirmat que: “Una de les obligacions de l’Ajuntament és donar oportunitat a les persones joves, que, després de l’itinerari formatiu, comencen el seu recorregut professional i mereixen el nostre suport perquè tenen moltíssim potencial”.

El cartell anunciador de Jana Beneito Molina atorga protagonisme a un element identificador de la cultura popular de Bocairent: la burreta, i a un element arquitectònic bàsic del municipi, el pont de Darrere de la Vila, com a símbol d’unió i benvinguda al poble. A més, s’hi destaquen les teles amb què habitualment s’engalanen els carrers de la localitat per a la Fira de Comerç.

Subvencions per a larehabilitació de les cases del barri medieval

La sisena edició d'aquestes ajudes compta amb un pressupost de 68.000 euros

BR | Comarques./ El nucli històric de Bocairent comptarà amb l’ajuda de l’Ajuntament per a reformar les cases del seu barri medieval. Aquesta sisena edició comptava amb una consignació pressupostària de 68.000 euros, la major de les convocatòries pròpies de l’Ajuntament de Bocairent i amb un increment d’un 13,33% respecte de l’any passat. Enguany s’han presentat 20 sol·licituds, de les quals 11 han resultat beneficiàries de l’ajuda. Entre aquestes, set compten amb l’aportació màxima

que permeten les bases, 8.000 euros, i les altres rebran les assignacions següents: 7.715,91 euros, 1.894,93 euros, 1.440 euros i 949,16 euros. Per tant, s’ha completat la totalitat dels recursos econòmics previstos en el pressupost del Consistori.

L’alcalde, Xavi Molina, posa en valor l’esforç del veïnat per la conservació del Barri Medieval i afig que “aquesta línia d’ajudes és un estímul clau per a la rehabilitació, per això, l’Ajuntament ha apostat per consolidar-la i incrementar-la”.

Bocairent estrena com a Bé d’Interés Cultural Immaterial de les seues danses

BR | Bocairent./ Bocairent ha celebrat les cinc Nits de Danses d’una forma molt especial, ja que, després de la Covid s’ha pogut tornar a fer aquesta tradició, però a més a més, ha sigut la primera vegada que s’ha fet com a Bé d’Interés Cultural Immaterial, una distinció que va atorgar la Generalitat en l’any 2019, però que encara no s’havia pogut celebrar ni ballar fins a aquest moment.

Per tal d’expressar el suport de la Generalitat a aquesta manifestació de cultura popular, en aquesta nit van estar presents dos membres del govern autonòmic: la consellera Rebeca Torró, per part de la delegació del president de la Generalitat, i a més, el secretari autonòmic, Ximo López Camps, per part de la delegació de la consellera d’Educació, Cultura i Esport. L’alcalde de la localitat, Xavi Molina, va rebre a aquestes dos personalitats acompanyat per la regidora de Festes i Tradi-

cions, M. Luz Pascual i la resta de la corporació municipal.

Després es va saludar a la clavariessa major, M. Amparo Molina, i la van acompanyar fins a la plaça de l’Ajuntament, on es va dur a terme l’acte de celebració del BIC, organitzat per la Junta de Majorals de Sant Agustí, i on també van presencial el ball de les 62 parelles participants. Durant el descans,

les autoritats van visitar l’exposició ‘Al color de les danses’, on es pot veure la col·lecció de cartells de les festes d’estiu a Sant Agustí.

L’alcalde de Bocairent, va comentar que: “aquesta visita institucional visualitza la sensibilitat que la Generalitat ha demostrat amb la declaració com a BIC, i a més, mostra que les danses de Bocairent ja formen part del

patrimoni cultural de tot el poble valencià”. Molina també ha destacat que “el reconeixement és un èxit col·lectiu, que ret homenatge als nostres avantpassats i que ens obliga les generacions presents a llegar igualment aquesta manifestació de tantíssim valor”

Durant l’acte es va poder veure la plaça del poble plena de públic i també de balladors i balladores.

Bocairent organitza la primera edició delPremi d’Investigació Local

El projecte guanyador rebrà 2.500 euros i es publicarà per part de l'Ajuntament. La finalitat d'aquest certamen és augmentar el coneixement sobre el poble

BR | Bocairent./

L’Ajuntament de Bocairent ha convocat per primera vegada el Premi d’Investigació Local, que té com a objectiu augmentar el coneixement sobre el poble. El jurat seleccionarà el millor projecte de recerca original i inèdit referit a estudis cientificotècnics, històrics, mediambientals, geogràfics, econòmics, lingüístics, literaris, artístics, sociològics o de qualsevol altre àmbit, sempre que tinguen com a objecte aspectes vinculats amb el municipi.

A aquest concurs es podrà presentar qualsevol persona o equip de persones que siguen majors d’edat, i el termini finalitzarà el dia 20 de setembre per a presentar a les oficines municipals la seua sol·licitud de participació, que ha d’anar acompanyada de la memòria del projecte d’investigació, el cu-

Entre aquestes propostes el jurat triarà una que s’haurà de desenvolupar en el termini màxim d’un any, és a dir, que la versió final d’aquest treball d’investigació s’haurà de presentar en setembre de 2023. A més, rebran 2.500 euros, i la investigació es publicarà dins de la Col·lecció d’Estudis Locals que edita l’Ajuntament de Bocairent.

L’alcalde i regidor de Cultura, Xavier Molina, ha comentat que: “Aquesta iniciativa pretén fomentar la recerca sobre el poble i augmentar el coneixement que totes i tots en tenim. Així podrem nodrir la Col·lecció d’Estudis Locals, que ja disposa de deu volums, de nous originals i de nous autors”.

Des del consistori s’anima a la gent a què presente el màxim de projectes per a aquesta edició del premi, que anirà convocant-se cada dos anys.

rrículum vitae, una fotocòpia del DNI i una declaració responsable de com-

plir els requisits fixats per les bases i disponibles a la web municipal.

La primera de les cinc Nits de Danses de la localitat va ser més especial que mai perquè, a més de representar aquesta tradició després de la Covid, també van estrenar aquest reconeixement

Presentació del reconeixement de la Generalitat al poble de Bocairent./

Presentació del cartell anunciador./

Salelles II i Tonet IV revaliden el seu títol a Oliva

Durant aquest cap de setmana s'ha jugat el XXIV Trofeu Gregori Maians d'Oliva - Gran Premi Savipecho

BR | Oliva./ Salelles II i

Tonet IV eren els campions d’aquest gran final amb una partida sabatera, Vicent i Lorja no van tindre opcions. El 25 per cap demostra la superioritat dels rojos que l’any passat van caure en la final, i ara fan seu el títol. Així mateix, la població de la Safor veu com un dels seus, Salelles II, s’estrena en el quadre d’honor del clàssic de l’estiu en la modalitat de raspall.

Abans de la partida es va dur a terme un homenatge per part de l’Ajuntament d’Oliva i la Fundació per la Pilota a Vicent Martínez ‘Puça’, artesà local de didals amb més de quaranta-cinc anys d’experiència en la professió. El tribut, com el lliurament de trofeus als finalistes, ha estat en mans de l’alcaldessa, Yolanda Balaguer, i la regi-

dora d’Esports, Yolanda Navarro.

La regidora d’Esports, Yolanda Navarro ha agraït a la Fundació de Pilota Valenciana i a tots els patrocinadors d’aquest esdeveniment: “Oliva ha comptat amb una edició més del Trofeu Gregori Maians d’Oliva, i el nostre Ajuntament havia de continuar donant suport al raspall i a la gran tradició que hi ha al nostre poble. Sols puc felicitar a Salelles i Tonet IV pel seu èxit”.

La partida a Oliva va començar amb els blaus apretant de valent. Un quinze de Lorja i altre de Vicent a la llotgeta han ficat el primer avantatge en el marcador. Això no obstant, una treta indirecta i un quinze treballat de Tonet IV ha fet que igualaren a dos. De nou, Lorja ha sumat amb un colp

guanyador, ficant al seu equip amb una oportunitat amb ‘val’. Tot i això, el mateix mitger ha decidit donar el següent quinze als rivals, ja que disposaven d’una pilota parada massa a prop del mur del rest. Els rojos ho han aprofitat amb una segona jugada de Tonet IV, buscant l’escala. Una volea de Lorja ha tornat a ficar en partida als blaus, però de nou Tonet IV ha repetit la mateixa jugada per tercera vegada buscant la dreta de Vicent quan veia forat. Ara si, Tonet IV ha fet moure’s el marcador amb una raspada que Lorja no ha pogut tornar. La

pilota ha quedat morta i els blaus han donat el quinze i el joc.

Una vegada al rest, els rojos no han abaixat la intensitat. Ací, els blaus han patit la defensa numantina dels contrincants. Vicent no acabava de traure amb força, ni direcció adequada i els finalment vencedors han aprofitat per a atacar la llotgeta i la galeria. Cal destacar la defensa de Tonet IV, si es pot dir així. El del Genovés dispara tan fort inclús parant-la que es converteix en atac. Així es va veure en el quinze que feia el val i 15. Una pilota parada de Vicent que no

va tancar prou a la muralla i que l’esquerra de Tonet IV va enviar de primeres directa a la llotgeta de baix. Una volea des del 9 de Salelles II, al mateix lloc, va ficar el 10 per cap al lluminós.

Els rojos anaven disparats al dau i Tonet continuava buscant la dreta de Vicent, baix l’escala. Encara que els blaus no s’anaven a quedar ací. Tot i estar més erràtics, la lluita a cada quinze no estava en dubte. Vicent amb un rebot a colp a la llotgeta i Lorja aguantant els atacs rivals feien que l’equip blau obtinguera altra oportunitat amb

‘val’. Això no obstant, no ha pogut ser. La pilota ha castigat a Lorja que veia com la galeria escopia tres vegades la pilota i Tonet sentenciava a la careta (15-0).

La moral blava abaixava i els rojos creixien al rest.

Entre Tonet i Salelles ficaven un ‘val i 15’. Vicent retallava amb un colpeig bombejat al tamborí, però els blaus donaven l’últim quinze després que una defensa arraconada acabara amb la pilota en l’escala massa a prop del dau. Amb tot venut, un val i net ha donat per conclosa la partida i el títol oliver.

Pego destinarà més de 70.000 euros per a minimitzar l’impacte local de la Covid

Els beneficiats rebran un màxim de 4.000 euros per a poder fer-se càrrec de despeses com la llum, quotes d'autònom, lloguer de locals o serveis de telefonia

2.100 protegirananguiles la biodiversitat del Parc de la Marjal Pego-Oliva

La pràctica de soltar aquests animals sol fer-se dos vegades a l'any a la zona

BR | Pego./ El Parc Natural de la Marjal PegoOliva ha organitzat, juntament amb les regidories de Medi Ambient i Cicle Integral de l’Aigua dels consistoris de les dos localitats, la tradicional solta d’anguiles que es fa dos vegades a l’any. Amb aquesta pràctica es pretén fomentar la biodiversitat de l’espai natural. L’acte va tindre lloc el dimarts 30 d’agost.

La regidora de Medi Am-

bient d’Oliva, Maria Josep Llorens, ha estat present en aquesta activitat, donant suport al director del Parc, José Antonio Hernández i als tècnics de la Conselleria. Xiquets i xiquetes dels dos municipis han assistit també i han pogut observar de primera mà com es pot fer la solta d’anguiles, el millor lloc per a poder realitzar aquesta iniciativa mediambiental, i han conegut les recomanacions dels especialistes.

JS | Pego./ L’Ajuntament de Pego va a destinar 70.711 euros a les empreses locals. L’objectiu d’aquesta ajuda és pal·liar les conseqüències que ha provocat la pandèmia. La subvenció ve de la mà de la Diputació d’Alacant i es podran beneficiar pimes, micropimes, xicotets empresaris autònoms i professionals. La regidoria de Promoció Econòmica AFIC-Creama, serà qui s’encarregue de gestionar l’ajuda.

Amb aquesta subvenció s’intentarà ajudar a fer front a despeses com la quota d’autònom, consultoria i assessoria, així com subministrament de llum, serveis de telefonia, lloguer o interessos de préstecs. Les empreses podran optar fins a un total de 4.000 euros, i hauran de complir una sèrie de requisits: la mitjana mensual de

facturació dels mesos compresos entre l’1 de juliol de 2021, i el 30 de juny de 2022, haurà de ser igual o inferior a la mitjana mensual facturada en 2019. A més, hauran d’estar donades d’alta en la Seguretat Social i Hisenda, i trobar-se al corrent en el compliment de les seues obligacions tributàries i

amb la Tresoreria General de la Seguretat Social no tindre deutes pendents amb el consistori i que el seu domicili fiscal estiga al municipi. Aquests requisits es podran consultar a la web del portal de comerciant, que és gestionat per l’equip Creama Pego.

Les sol·licituds es presentaren per mitjà del cer-

tificat digital per la seu electrònica de l’Ajuntament de Pego. Per a qualsevol dubte o aclariment poden posar-se en contacte amb AFIC-Creama Pego. Aquesta subvenció “és un xicotet alleujament per a les empreses i empresaris del municipi que tant han patit durant els mesos de pandèmia”, indica el regidor de Comerç, Promoció Econòmica, i Creama; Ricardo Sendra. “L’Ajuntament, a través del departament de Creama s’encarrega de gestionar aquestes ajudes i facilitant i ajudant als empresaris en tot el procés de sol·licitud”. Finalment, l’edil agraeix la predisposició de la Diputació d’Alacant a concedir aquest tipus de subvencions, “beneficioses per a les empreses que alhora mouen l’economia local”.

L’Ajuntament de Pego./

Moment de la solta de les anguiles a la Marjal./

Assistents i participants al campionat celebrat a Oliva./

HORÒS-

- Àries (Del 21 de març al 20 d'abril): Mart per la Casa III en tensió amb el Sol, suggereix prudència verbal, sobretot pel que fa al sector laboral. Una bona xerrada amb un amic, serà alliberadora.

Taure (Del 21 d'abril al 20 de maig): En l’amor pots mostrar-te una mica impacient. Voldries que les coses avancin, però tot demana el seu temps. Bon moment per organitzar la dieta i cuidar-te més.

Bessons (Del 21 de maig al 21 de juny): El bon aspecte Mercuri/Mart facilita que les coses es moguin i tornen les ganes d’emprendre. Una persona amiga podria manifestar el seu interès sentimental en tu.

Cranc (Del 22 de juny al 21 de juliol): Dies per posar la llar al dia o fins i tot per fer mudança. Li dones voltes a algunes coses això t’estressa massa. Comença pel més urgent i tot s’anirà fent.

Lleó (Del 22 de juliol al 23 d'agost): L’economia et continua traient una mica el son. Et prepares per a la tornada a la rutina habitual amb el ferm propòsit de reservar un temps només per tu cada dia.

Verge (Del 24 d'agost al 23 de setembre): La tensió del Sol al teu signe amb Mart a la Casa X, inclina a haver de prendre decisions al sector professional. Moments de gran romanticisme amb la parella.

Balança (Del 24 de setembre al 23 d'octubre): Si ets dels que no els agrada l’esport, caminar pot ajudar-te a dormir millor i alliberar l’estrès. Podries viure un moment de tensió sexual amb una amistat.

Escorpí (Del 24 d'octubre al 22 de novembre): En un assumpte sentimental et pots veure inclinat a haver de triar si vols seguir o deixar-ho córrer. Amb el Sol per Casa XI pots ampliar el teu cercle social.

Sagitari (Del 23 de novembre al 21 de desembre): Amb Júpiter per la Casa V podria aparèixer un amor del passat. El sector laboral no està exempt d’algunes tensions, però aquesta vegada controles tu la situació.

Capricorn (Del 22 de desembre al 20 de gener): Si cerques parella i no trobes la persona adequada, no tinguis pressa. Et planteges què vols fer amb el teu futur professional no descartes canviar de sector o explorar noves formes de fer.

Aquari (Del 21 de gener al 19 de febrer): La tensió Saturn/Urà inclina a un temps de deixar enrere el que ja no funciona. És una etapa d’alliberar-se del passat per estar atent a les noves oportunitats.

Peixos (Del 20 de febrer al 20 de març): Amb Júpiter i Neptú retrògrads pren-te un temps abans d’actuar. Reps molta informació hauràs de filtrar-ne el contingut per no sobrecarregar el sistema nerviós.

Herbes remeieres

ORELLA DE RATA

saetabensis-

Floreix entre finals de l'hivern i durant la primavera, i a voltes fins a finals del mes de juliol. Encara que la floració més bella es visualitza durant els mesos de març a juny.

És una planta especial, ja que es cria en les esquerdes de les roques calcàries i ombroses, entrades de coves o recers de bestiar, encara que també en murs antics a les zones properes al medi urbà.

En els usos medicinals, la part aèria ha sigut utilitzada pel saber popular en dolències tan dispars com la pulmonia, dolor o sorolls a les oïdes, i és eficaç per a la dissolució de càlculs urinaris.

REMEI CASOLÀ:

Els nostres avantpassats maceraven aquesta planta amb oli d'oliva durant 40 dies a sol i serena, i ho aplicaven amb una mica de cotó a les oïdes quan hi havia dolor (otitis, infeccions o refredaments, etc.).

Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló

Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives

Parlar d'entrenament cognitiu quan repetim sempre la mateixa activitat (fer sudokus per exemple) seria com parlar d'entrenament físic i no fer altra activitat més que flexions del mateix colze.

· Pensa noms de persones que...

No conegues personalment a cap persona que el porte:

Que conegues una persona que el porte:

Que conegues més d'una persona que el porte:

· Continua les sèries

11 /13 / 22 / 26 / 44 / 52 / ...

apareixen seguits el 13.312 i el 22.528 mel!

16.384 / 2 / 8.192 / 4 / ... / 8 /

quan tornes a escriure seguits els dos números

A

PER

PEL BLAT

Problema d’Escacs #14 per Ximo Corbí

Les negres ataquen amb tres peces. Com continuaries?. Tema Tàctic: Desviació. Blanques juguen i donen escac i mat en 2 jugades. La solució en el pròxim exemplar · joaquincorbi7@hotmail.com