EL GRAT 740

Els

inicien la presentació dels

eleccions

Valoració de la Fira de la regidora contestana

Els nostres artistes José Sanleón: Amant i inconformista del món coetani.

Festival alcoià d’animació

Personatges

Imatge i Poesia

A Antoni Gaudí 2012

El perfil d’un home capficat als seus pensaments i cabòries. Distret amb la necessitat de trobar la solució al problema arquitectònic recurrent. La prodigalitat de l’experiència creativa a l’hora de formular la novetat, el risc i la meravella. Antoni Gaudí faedor incansable de projectes que hauran d’il·luminar la ciutat, i també els homes que les habiten. L’arquitecte com a reparador de les calamitats, com a treballador de vers oficis que, en distingir-lo, afirmen la importància d’entrar en diàleg amb la història, tot endevinant les coordenades del futur. I amb Gaudí els tresors que ens fan sentir-nos orgullosos de pertànyer al món possible d’imaginar, i després aixecar-se al bell mig de les nostres vides, que guanyen en alçada i també en esperança. Aquest retrat de Gaudí que incorpora Antoni Miró a la seua particular galeria, té la versemblança de la gravetat, el matís auster que tan bé defineix el caràcter i personalitat de l’artista i arquitecte català. Els plecs del rostre augmenten la sensació de potència, tota vegada que rendeixen tribut a l’home que només viu per al seu treball compromès. Tot no han estat glòries, que diria la parla popular, doncs massa vegades la incomprensió, i fins i tot la brutalitat, han estat les monedes amb què ha cobrat els seus honoraris de savi l’arquitecte Gaudí.

Antoni Miró, no obstant, en surt al rescat d’una memòria que avui s’ha tornat veneració, i els seus pinzells, amb amorosida complaença, parlen dels afectes, del reconeixement i de l’alegria que significa la genial contribució a la bellesa. Ens captiven totes dues fantasies: la d’Antoni Gaudi i la del pintor Antoni Miró.

J. Sou

Antoni Miró & Josep Sou

Antoni Miró: A Antoni Gaudí 2012./ Reus (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

Sembla que ha quedat oblidat en alguna pàgina història però els zoològics humans van existir durant cents d’anys. De vegades eren instal·lacions públiques com els zoològics actuals d’animals, altres eren exhibicions temporals amb motiu d’alguna exposició i en no poques ocasions eren un adorno més en algun jardí d’un rei.

Recrear poblats indígenes o clavar en la mateixa gàbia dels micos a persones negres resultaven un reclam per a les masses avorrides i també una manipulació interessada per part de tots els científics que defenien l’eugenèsia. Em permet ací un parèntesi per recordar la gran quantitat de metges i científics que la van defendre especialment entre la Primera i la Segona Guerra Mundial. L’eugenèsia defèn l’evolució humana controlada, és a dir, sols poden procrear els millors espècimens de la humanitat amb la finalitat de millorar l’espècie. Estes exposicions de persones encara que se’ls pagava van acabar en tragèdia. La gent que anava a vore-los no tenien cap mirament ni respecte i els tirava menjar com si foren animals. Així, molts d’ells morien a l’arribar a Europa o quan venia l’hivern i, fins i tot, molts es van suïcidar. Va haver un cas molt trist a 1906 al zoològic del Bronx (EE.UU), quan el Director de la Societat Zoológica de Nova York, Madison Gran, va exhibir al pigmeu del Congo Ota Benga junt als simis i el va etiquetar com l’eslavó perdut. A la pobra persona la van fer sentir tant mal que es va pegar un tir al cor en quant va poder.

Les ‘recreacions etnològiques’, que era com es venien, van ser objecte de negoci des de Buffalo Bill a l’alemà Karl Hagenbeck, notable comerciant d’animals salvatges i futur empresari de molts zoològics europeus. A l’època d’or del colonialisme, finals del s.XIX i principis del s.XX, les exposicions feien furor entre la població. I, de fet, l’únic que les va prohibir va ser Adolf Hitler. La última de les recreacions que es coneix va ser a Bèlgica a l’Exposició Internacional i Universal de 1958 on es va instal·lar un poblat típic de congolesos on els espectadors els admiraven com estranys espècimens tirant-los monedes i plàtans. Però, la multitud va deixar d’anar i van deixar de ser rentables. Una vegada més, la pròpia gent va demostrar tindre més cervell que els empresaris i els dirigents que ho van permetre durant tants anys.

M'aclame a tu

M'aclame a tu, mare de terra sola. Arrape els teus genolls amb ungles brutes. Invoque un nom o secreta consigna, mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat seguix camins, segueix foscos camins, m'agafe a tu, os que més estimava i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma un alfabet fosforescent de pedres, un alfabet sempre amb la clau al pany, el net destí, la sendera de llum, sempre, a la nit, il·luminant, enterc, un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa, seràs el solc i seràs la collita, seràs la fe i la medalla oculta, seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys, seràs la llum, la llum il·limitada, seràs confí on l'aurora comença, seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera, l'himne fecund del retorn de la pàtria, tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons i en arribar al terme entonaré el prec dels béns que em retornaves sempre.

Sumari

Intentar trobar una nova història que encara no s'hagi mostrat, una nova mussa d'ulls clars, princesa de la revolta sortida d'una ciutat comtal, una nova melodia que em fa somniar en noves rondalles i nous estimars, una nova guerra en la que deixar-se guanyar, entre imatges i paraules deixar-se conéixer entre missatges ocults en les línies d'aquests poemes i qualsevol dia tornar a nàixer, i créixer, tots dos sent un, gaudir d'un nou amanéixer...

Però que puc dir que no estiga escrit, que dir si el temps i la soledat s'apoderen de mi, quin consell seguir que ja no m'hagen dit, si ets tu l'única droga que podria fer-me dormir cada nit; però m'enfonse en el neguit d'un pensament únic, com buscar el que no sabem com és?, que fer per no tornar-se boig i mantenir-se lúcid? com trobar la resposta a cada gran pregunta?, que fer si encara no sé quin és realment el teu rostre a pesar de saber que hauria de ser-hi l'últim...

Els records dels dies passats, les històries de les nits que queden per tastar, les cròniques de cada una de les nostres besades, imaginades o reals, i el parlar dels meus sentiments, que mai no em deixaran deixar de buscar nous anhels...

EL

GRAT · 740 NOVEMBRE · 2022

escola valenciana cicles expositius d’art alcoi | j.sou els nostres artistes: josé sanleón la pintura... | j.sou tribunal de les aigües... | f.castro concurs emprenedors mancomunitat especial fira tots sants cocentaina eugenia miguel | b.rivas el poble és savi especial escacs xàtiva / fira borja oliva - poefesta teatre agullent anuncis classificats el racó jocós 18-29 30-31 33 34 35 36 37-45 39 43 44 46-47 50-51 53 54 55

I si hauria de mirar més enllà del que ja va passar?

XXXV Pixant fora de lloc... per Àlex Agulló i Guerra

El dia 25 de novembre de 1960

la policia secreta del dictador Rafael Trujillo (República Dominicana) assassinava a tres germanes activistes (Patrícia, Minerva i Maria Teresa Mirabal). Aquest fet va portar a la instauració del DIA INTERNACIONAL PER A L'ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. Més de sis dècades després de l'assassinat, encara continuem delegant al sistema educatiu la nostra incapacitat com a societat per a enfrontar-nos a eixa pandèmia que mata dones dia sí i dia també. Ni de bon tros qüestionaria la necessitat d'eixa intervenció del sistema educatiu. A cada grup/classe es constitueix una microsocietat on, si no hi ha una intervenció adoctrinadora, es reprodueixen els patrons que predominen socialment. I si cap persona pot fer allò que no sap, les persones dedicades professionalment a la docència saben com actuar? On han aprés? De debò volen implicarse?

Com és habitual, i més enllà dels tòpics, hi ha tantes respostes com professorat. Van des del compromís vital d’una part de la docència que ho aplica les vint-i-quatre hores de cada dia al menfotisme del sempre ha passat o fins i tot, a la justificació pseudoraonada de la superioritat del mascle. A eixa actuació ineludible d'un sistema educatiu, divers i inconnex, caldria afegir el compromís de la resta d'entitats amb capacitat per influir en la gent. Estic pensant, per exemple, en els mitjans de comunicació. Però topem amb el mateix problema: les cadenes de televisió amb major audiència, saben, poden i volen encetar eixe meló?

De segur que podem constatar avanços des de la instauració del DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE (ONU 1999) o des de la instauració del DIA INTERNACIONAL DE LA DONA (1977). La qüestió radica en ser conscients de la fragilitat i la possibilitat de regressió d'eixos avanços. Tanmateix, ocorre amb la implantació del sistema polític democràtic. Si no s'aprén i es practica de debò als centres educatius, on va a aprendre's? També a les famílies hi ha opinions de tots els colors, també hi ha valoracions diferents de la gravetat i dimensió del problema. I més enllà de la família o del sistema educatiu, altres institucions tampoc tenen un criteri uniforme. Pense en la justícia, en l'exèrcit, en l'església o en les institucions polítiques.

La fragilitat i el perill de regressió a concepcions de la vida, que pensàvem ja superades continuen per tot arreu:

- A Kènia, l'any 2019, el 69% de la po-

blació entre 18 i 25 anys no tenia document d'identitat. A partir de la pandèmia ja són el 87% (2021). La majoria dones, especialment de zones rurals, i supeditades a l'autoritat absoluta del marit.

- La mateixa Secretaria General de l'ONU: Nou membres. Tots homes. En tota la seua història, de 77 presidents de l'Assemblea General, solament 4 dones.

A la darrera sessió d'obertura de la 77 Assemblea General, de les 190 autoritats que van parlar, únicament 23 eren dones.

- Pakistan va aprovar la llei de persones transgènere l'any 2018 per majoria de dos terços en el Senat i la Cambra Baixa. A hores d'ara (2022) la dreta i els radicals islamistes han encetat una campanya furibunda contra eixa llei.

- L'any 2006 a l'Iran es van arreplegar més d'un milió de signatures demanat l'enderrocament de les lleis contràries al dret de les dones. El 13 de setembre passat, Masha Amini (vint-i-dos anys) era detinguda per la Policia de la moral en considerar que no portava correctament posat el mocador. Als tres dies va morir a la comissaria.

Ingènuament podem pensar que ací, a l'estat espanyol concretament, ja tenim superades certes coses. Poca broma!

- No fa massa, escoltava a un jutge explicar que, durant anys, havia qüestionat públicament determinades actuacions dels companys de toga i que mai no havia rebut cap reprimenda. Quan va començar a parlar de la visió masclista de molts membres de la judicatura sí que li van esmenar la plana amb no massa bones maneres.

- Pense en eixe col·legi major, solament de mascles, que a primeries d'octubre va aparéixer a alguns informatius. Escoltant les paraules que a crits els dedicaven a les companyes del col·legi del costat com "putas", "ninfómanas", "os vamos a follar"... torna a posar a evidenciar com molta "gente de bien", ni tan sols considera que una actuació grupal tan vergonyosa necessite de cap justificació. Posteriorment, te n'adones que a l'esmentat col·legi conviden a personatges com Abascal, Monasterio i altres espècimens que neguen la violència masclista. O que publiquen fotos on es veu un grup d'alumnes fent la salutació feixista.

Després de l'enrenou sembla que han expulsat el portaveu d'eixa "berrea" casposa. Aquest individu, diuen que fa temps que manifesta la seua intenció d'arribar a president del govern central a Madrid. Ja va fent pràctiques per anar acumulant mèrits, però si bé ho llegim, encara necessita depurar el seu estil per arribar a comparar-se amb el de l'expre-

sident del PP Pablo Casado. En la seua època de resident a eixe centre elitista ja apuntava maneres per a liderar eixa manada cavernària. A ell se li atribueixen escrits relacionats amb la cultura de la violació com el següent: "entre sus presas más codiciadas se encuentran las lobas u otras especies animales como cerdas, zorras, gallinas o cualquier otra especie de ave".

Com a excusa esgrimeixen que és un fet normal, que ve repetint-se puntualment cada inici de curs. Associen la paraula normal amb correcte i eixe és el problema. Aquesta gent no considera que s'estiga fent res condemnable. Fins i tot algunes de les interpel·lades ara com "putas, ninfòmanas" o fa anys desitjades com "lobas, cerdas, zorras o gallinas" li lleven importància al fet. I fa malpensar eixa normalitat que menysprea, que cosifica a la dona, que reafirma la superioritat del mascle o que culpabilitza la dona quan l’han violada.

I eixos "depredadors" sexuals han estat adoctrinats per persones que ja estan governant per ací i per tot arreu del món, i que aspiren a aconseguir suficients vots per a governar en les pròximes eleccions.

Si tenen afers amb la justícia, com a molt, arribaran a respondre "no recuerdo", o "no me reconozco" davant d'una toga amiga i, fi del capítol d'una sèrie que dura segles.

Això sí, si vius a Madrid, sempre podràs demanar una beca per a "gente de bien" i aspirar a formar part de la següent "berrea" pija. O beneficiar-te de les rebaixes fiscals per a les grans fortunes.

Si m'haguéreu fet cas i en el seu moment li haguérem donat la independència a Madrid tot allò que esmente abans no seria notícia; ni tampoc haguérem pogut no-escoltar als noticiaris com han decidit que el corredor mediterrani passa primer per Madrid que per València. I clar, per això s'han gastat un grapat de milions, que Europa envia per al corredor mediterrani, en infraestructures a Madrid i accessos. És normal.

Jo, mentrestant, perdent el temps comprovant quantes bústies o timbres porten, en primer lloc, el nom de la dona. Fins ara n'he localitzat dues. O reben "floretes" com que soc un mascle practicant el 'mansplaining'. Simplement per proposar-li a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua que definir XAFADA com "Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal en la terra per on ha passat" no és d'allò més encertat i tampoc costava tant haver escrit: "senyal que deixa el peu d'una persona o d'un animal en la terra per on ha passat"

Es nota que mai no he estat intern a cap "Elias Ahuja" i clar, ignore totalment que volien dir-me amb eixe "paraulo".

Ni amb una compresa del 3, deixe de pixar fora de lloc!

El dret a fer-ho mal.

Un dia vam sentir una parella que parlava durant la Diana: - Anem a veure esta que són dones i sempre ho fan molt bé!

Les esquadres de dones a les festes, quasi sempre sense gent darrere que vigile la rectitud, han assajat si van a fer el cap i es fixen molt en si han agafat el pas i si van al ritme. No cal buscar molt per trobar vídeos amb hòmens amb el pas canviat que arranquen donant-li colps de muscle a qui tenen a la dreta i a qui tenen a l’esquerra una bona estona. Tampoc costarà trobar un cap que no ens agrada com ho fa. I, si ens apureu, podem recordar alguna esquadra amb els participants beguts i caient, segurament, a causa de l’alcohol. Nosaltres no volem reivindicar este últim exemple, voldríem que les dones pogueren participar en tots els actes de la festa sense tanta pressió, sense haver de demostrar més que el que han de demostrar els seus companys.

Alguna filà està pensant posar un comité d'experts per jutjar si les persones que demanen fer esquadra o cap ho fan suficientment bé com per eixir per Sant Nicolau, no sabem si és perquè cada vegada hi ha més dones que participen o si és per garantir que els hòmens ho facen igual de bé que elles. Suposem que serà per les dones, per seguir posant bastons a les rodes de la integració.

Si una dona participa en una esquadra especial, perquè la seua filà té Capità, Alferes o Mig, no volem que tinga la gent pendent de si s’enganya de pas, o si té més o menys gràcia fent el cap. Volem que les festes siguen fantàstiques, però també que les dones tinguen dret a equivocar-se.

Si algun dia una xiqueta fa de Sant Jordiet, o una dona és sergent, o qualsevol altre paper rellevant en la festa, que puga entropessar, o fallar en alguna cosa, i que no passe res.

25 de novembre.

per Àlex Agulló i Guerra.

A cosa feta, ben allunyades de cap far aclaridor i bramant a voluntat dels vents, continuen agostejant les seues cançons. Varades al mig d’un hostil oceà, remaran a contracorrent més enllà d’imposades bogues. Sense massa ports on amarrar acaronen un grat no res tip de paraules maldestres, que un improvisat altaveu, agònic, brega per enlairar cap a un nou horitzó. Rosegades per onades salobres i amb l’esma assedegada, bateguen més i més retornades quan, pel camí d’una previsible deriva, el comboi, sense timó ni caporal, albira una altra pastera perduda, ignorada i famolenca; la caravana atalaia un oasi de mar blanca. Al remat, velles i desnonades propostes, que no gens eixuguen l’amitjanat exili, paren taula i comparteixen solidàriament el darrer rosegó de pa negre embolcallat amb un llacet morat, mostós, humit i reciclat.

(25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones)

Comunicat.

Per Col·lectiu 8 de març./

Foc, llibres i premis al 9 d'octubre

Durant eixe cap de setmana la ciutat d'Alcoi va organitzar diferents actes per tal de celebrar la festa dels valencians i valencianes

BR | Alcoi./ Cada 9 d'octubre se celebra la festa del País Valencià, i com ja marca la tradició, Alcoi organitza diferents actes i activitats per a commemorar aquest dia. Després de dos anys de pandèmia, per fi s'han pogut fer totes elles amb normalitat. Primer, el divendres 7 d'octubre va tindre lloc el correfoc, que va omplir els carrers del centre de llum, foc i soroll. L'endemà es va inaugurar la Fira del Llibre, i finalment, el diumenge 9 d'octubre l'Ajuntament va celebrar la seua gala de premis, que enguany van recaure en Juli Mira, Alejandro Soler i La Degollà.

E

l Col·lectiu 8 de març volem manifestar el nostre dol i la nostra consternació davant del presumpte assassinat masclista produït ahir en la nostra ciutat.Tot sembla indicar que un home de 29 anys ha assassinat a la seua parella de 27.

Davant d’aquest fet mostrem la nostra ràbia i la nostra indignació pel fet que encara hui a les dones se’ns assassine pel fet de ser dones.

La violència cap a les dones constitueix una manifestació de les relacions de poder històricament desiguals entre homes i dones i és un atemptat cap a la igualtat, la seguretat, la llibertat, la dignitat i la integritat de les dones, tal i com ha succeït aquesta vegada en el nostre municipi.

Ella no havia denunciat mai però per aquest fet no podem eximir de la responsabilitat que tenen les institucions públiques en el que succeeix cada dia arreu del territori; assetjaments, burles, amenaces, control, humiliacions, vexacions, aïllament, pallisses... en definitiva violència psicològica i física que pateixes les dones i que exerceixen els homes fruit d’una societat masclista. Negar la violència contra les dones també és violència. Ni les administracions públiques, ni els òrgans judicials ni el sistema educatiu estan avançant en la mesura que la societat necessita per tal de revertir les violències masclistes que dia a dia patim.

És imprescindible un sistema coeducatiu en totes les etapes educatives perquè s’eduque i es fomente la igualtat i el respecte de les nostres xiquetes, dels nostres xiquets i dels i les adolescents.

La lluita contra la violència masclista ha de ser una tasca comuna de totes les institucions i de la societat civil. Demanem el compromís de les institucions en la prevenció i en l’erradicació davant aquesta xacra social, així com també subscrivim el nostre compromís com a col·lectiu feminista de lluitar per una societat més plural, igualitària, respectuosa i feminista.

Ens volem vives. Diem un rotund NO a la violència cap a les dones.

BR | Alcoi./ Antoni Miró continua recollint èxits i distincions a la seua carrera professional. En aquest mes d'octubre l'artista alcoià ha sigut un dels premiats per la Generalitat. Concretament, ha rebut el reconeixe-

ment al Mèrit Cultural dins dels Premis 9 d'Octubre que celebra el govern autonòmic. Un premi, que se suma a molts altres, com la Medalla d'Or i Fill Predilecte d'Alcoi, entre molts altres.

A més, aquest mes d'oc-

tubre ha sigut també un mes en el qual Miró ha inaugurat una nova escultura dedicada al president Lluís Companys, a la localitat catalana de Masnou. L'acte va celebrar-se el dia 15 d'octubre, justament el mateix dia que

van afusellar al president de la Generalitat Republicana, després d'haverse exiliat i detingut per la policia nazi al nord de França. L'escultura està ubicada als jardins del municipi que donen el seu nom.

El president Pere Aragonès a la inauguració de l’escultura d’Antoni Miró dedicada al president Lluís Companys./

Els tres vicis del mal govern a Alcoi.

per Màrius Ivorra, Regidor Compromís Alcoi./

Llegint un article a la premsa em ve a la memòria una pintura, per la qual em vaig interessar fa temps «Al·legoria del bon i mal govern» dels germans Lorenzetti. L’obra està a l’ajuntament de Siena, no és casual, doncs l’ajuntament era i és, el lloc més pròxim on la ciutadania comprova els efectes de com és governada.

Aquelles parets pintades van resumir d’una manera gràfica per al segle XIV les virtuts i els defectes de la governança. Com van resumir en aquell moment les causes de la mala política, és totalment recognoscible hui en dia, i és totalment extrapolable a com es percep la política a Alcoi. La pintura identifica amb precisió i contundència el mal govern amb tres vicis concrets: la supèrbia, l’avarícia i la vanaglòria.

La supèrbia és deixar-se portar per una forma equivocada d’orgull, mentre el superb es creu millor que els altres i menysprea sistemàticament els qui l’envolten. L’avarícia no sempre cal que siga amb diners, però sempre es fonamenta en una necessitat compulsiva, l’ànsia de posseir més. I, quant a la vanaglòria, és una mostra excessiva d’orgull que fa una persona del que considera que són les seues virtuts o béns propis.

Després de participar en el «Debat de la ciutat», el passat divendres, vaig veure reflectits els tres vicis a les actituds, posats i discursos del portaveu socialista i de l’alcalde. La supèrbia, menyspreant les opinions i apreciacions de la resta de grups polítics i dels diferents Consells. L’avarícia que es feia palesa en el fet de relluir els seus ulls, quan expressaven la seua voluntat d’aconseguir la majoria absoluta, per continuar fent i desfent a la gana. I la vanaglòria, quan de forma reiterada s’expressaven que ells eren els únics amb capacitat de governar i ells donaven els títols de bons i roïns dintre de la societat alcoiana.

Vaig veure, més i millor reflectides, les virtuts del bon govern a les intervencions que hi realitzàrem alguns partits de l’oposició i a la pràctica totalitat de membres dels Consells de la ciutat. Encara hi som a temps, encara podem canviar els vicis dels quals ens governen o canviar a qui ens governen; és fonamental per trobar les virtuts del bon govern a Alcoi i trobar així futur per a les alcoianes i els alcoians.

La ciutat d’Alcoi està de dol pel presumpte assassinat masclista

Dilluns passat es va realitzar una concentració amb cinc minuts de silenci a la plaça d'Espanya

BR | Alcoi./ En la matinada del diumenge 23 d’octubre es va produir el presumpte assassinat d’una jove a Alcoi. Tot indica que possiblement és un cas de violència masclista. Des de l’Ajuntament de la localitat han volgut mostrar la seua més enèrgica condemna a aquest fet, i han fet arribar les condolences a família i amics de la víctima.

L’alcalde alcoià, Toni Francés, ha declarat que: “Estem consternats per aquest terrible crim, i des de l’Ajuntament volem manifestar el nostre profund dolor, mostrant la nostra rotunda condemna a la violència masclista, que no té cabuda en la nostra societat. Hem declarat dos dies de sol oficial, i fem una crida al fet que la ciutadania acudisca a la concentració que se celebrarà aquesta vesprada en senyal de repulsa i condemna, així com de suport a l’entorn de la

víctima”

Francés a més, ha afegit que: “contra la violència masclista hem de lluitar units i amb la màxima contundència. Davant aquesta xacra social no caben mitges tintes, ni es pot mirar cap a un altre costat, ni normalitzar. No són números, són dones assassinades a les mans d’homes, i tots hem de respondre de manera immediata i rotunda davant qualsevol agressió masclista. Estem davant un gravíssim problema de to-

S’inicien les obres de reparació a la Via Verda

Amb aquesta actuació es pretén arreglar la coronació del terraplenat al km 2 d'aquesta via

BR | Alcoi./ Des de dilluns 24 d’octubre han començat les actuacions de reparació a la Via Verda. Concretament, les actuacions es realitzaran al km 2 de la via, i afectaran la coronació de terraplenat, i al segellat de les fissures al paviment asfàltic. S’espera que aquestes obres duren dos setmanes, i mentre estiguen en marxa

la Via Verda estarà tancada des del pont de les Set Llunes, i el tram següent, però, hi haurà itineraris alternatius perquè la gent puga continuar gaudint d’aquest espai de la ciutat. La clivella produïda per filtracions d’aigua té una profunditat màxima de 70 cm i segons han informat els tècnics, no afectarà el talús.

ta la societat i apel·lem a què tots ens comprometem amb aquesta lluita amb rotunditat”.

Des de l’Ajuntament van decretar dos dies de dol oficial, amb les banderes oficials a mitja asta en senyal de dol, també s’ha informat que es continuarà impulsant totes les mesures necessàries per a desenvolupar actuacions preventives, dotant a les dones d’instruments que els permeten fer front a la violència de gènere, dins de les competències munici-

pals, amb la finalitat de garantir unes vides lliures de violència masclista. El departament d’Igualtat d’Alcoi treballa amb el Centre Dona 24 Hores, l’Associació ACOVIFA i altres entitats. A més, en la nostra ciutat està l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte, i hi ha unitats especials al Cos de Policia Nacional i Local. També està el telèfon d’Atenció a Víctimes de Violència de Gènere 016, que treballa 24h i no deixa rastre a la factura telefònica.

El poble d’Alcoi se sumà a la condemna contra l’últim crim a la ciutat./

Clivella al pas de la Via Verda d’Alcoi./

El valor d’un aniversari.

per Toni Francés, Alcalde d’Alcoi.

Que un periòdic complisca 35 anys és, sens dubte, motiu de celebració i de felicitació. No és gens fàcil arribar a eixa xifra, que a més té un valor molt especial en l’actualitat, on la premsa escrita travessa moments molt complicats i, per tant, traure al carrer una edició en paper cobra un especial significat.

Soc plenament conscient de l’esforç que representa per a l’equip humà que està darrere d’El Grat estar puntualment cada mes amb els seus lectors. Per això, vull felicitar-los i animarlos a continuar en la tasca que desenvolupen, ja que els mitjans de comunicació són essencials per a garantir la democràcia, a la vegada que reafirme que l’Ajuntament està al seu costat, com ho estan els anunciants que li donen suport. Implicat en la societat, amb la importància del periodisme de proximitat, i en la nostra cultura, ja fa tres anys que dona els premis ‘Palmells’, per a reconéixer la tasca que realitzen entitats i personalitats per a fomentar la cultura valenciana.

Qui no ha tingut a les seues mans un exemplar d’El Grat!, el qual ha sigut pioner en un model de premsa gratuïta que després ha estat molt expandit. Primerament a Alcoi i ara ja abastant diferents comarques, sumant les noves tecnologies a les tradicionals, ja han demostrat que formen part de nosaltres i els desitge un extraordinari futur compartit amb els seus lectors.

L’Ajuntament d’Alcoi demana la renovació de la línia Alcoi-Xàtiva

El divendres 7 d'octubre a la nit, el tren va detenir-se a Agres durant hores, i finalment els usuaris van arribar a Alcoi amb autobús, ja de matinada

BR | Alcoi./ Durant la nit del divendres 7 d’octubre els usuaris de la línia de tren que ve des de València fins a Alcoi van sofrir un incident. Segons han manifestat els viatgers, el tren hauria d’haver arribat a Alcoi a les 22:30h, però, després parar i tornar a parar-se durant hores, va arribar a Agres, i els passatgers van arribar a Alcoi i Cocentaina cap a les 3 de la matinada.

L’Ajuntament d’Alcoi ha expressat el seu malestar pels fets ocorreguts, i ha comentat que aquesta situació “no és nova”, i que “són diverses les ocasions en què el servei ha patit interrupcions i alteracions, amb les consegüents molèsties i malestar que genera als usuaris, la qual cosa pot suposar a més, que deixen d’utilitzar el tren en virtut d’altres mitjans de transport més competitius, amb la pèrdua de passatgers

que pot implicar i provocant una situació insostenible”. A més, des del consistori afirmen que “el tren és bàsic per a vertebrar el territori, i és fonamental realitzar tots els esforços necessaris per a comptar amb un servei concorde al moment i necessitats actuals”.

Per aquest motiu, des de l’Ajuntament alcoià s’han demanat explicacions a Renfe i Adif, i han requerit que els terminis anunciats per la renovació de la

línia es complisquen, i que en el primer trimestre de 2023 estiguen aprovats els projectes i no es demoren les tan esperades millores.

S’espera que Adif invertisca 150 milions d’euros per a millorar la línia Alcoi-Xàtiva, una inversió històrica, ja que és la més gran des de la construcció de la línia. Entre les actuacions que volen fer-se està la d’eliminar les restriccions de velocitat en alguns trams, i millorar la duració del trajecte i fre-

qüències.

Toni Francés, alcalde d’Alcoi ha declarat que: “Entenem i compartim el malestar de la ciutadania per l’estat del tren AlcoiXàtiva. Per al nostre Ajuntament el tren és bàsic i fonamental, per això, mostrarem el nostre malestar tant a Renfe com ADIF i requerirem que es complisquen els terminis per l’adequació i modernització de la línia. Ha de ser un projecte prioritari”.

2 GAFAS de marca

Cristales antirreflejantes incluidos

9’95

L’Ajuntament d’Alcoi presenta la nova Ordenança Fiscal amb la congelació i baixada de diverses taxes municipals

BR | Alcoi./ La regidora d’Hisenda, Vanessa Moltó, i l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, han presentat la nova ordenança fiscal per al pròxim any. Segons ha comentat Moltó els últims anys han sigut “un repte en l’administració”, ja que s’han hagut de superar a la crisi provocada per la Covid, i ara, a altres com l’energètica, o l’augment de preus. “Sempre hem tingut una cosa clara. Hem de posar els diners públics al servei dels ciutadans per tal de superar aquesta situació, però sense oblidar la importància dels impostos, taxes i preus públics que tenim regulats, i que tenen com a objectiu tenir uns serveis públics de qualitat”.

Com ha continuat explicant l’edil, als últims anys Alcoi ha tingut la pressió fiscal per davall de les mitjanes nacionals i autonòmiques, i a més, s’ha complit un dels compromisos del govern local, rebaixar l’IBI, “tenint un dels tipus més baixos des dels anys 90”. A més, durant aquesta legislatura també s’ha rebaixat l’Impost d’Activitats Econòmiques per a les empreses dels polígons, cosa que ha significat ser

un atractiu; de fet, Vanessa Moltó ha informat que “actualment el creixement de les contractacions ha crescut en un 13% per damunt d’altres mitjanes”

Altres de les mesures que s’han dut a terme en aquest temps ha sigut la introducció de bonificacions, per exemple, per la instal·lació d’energia verda, per la compra de vehicles elèctrics, per a incentivar el reciclatge, per a revitalitzar el centre, o rehabilitar habitatge, o per a l’obertura de negocis. “No hem perdut de vista ajudar als que més ho necessiten, amb bonificacions per a famílies nombroses, monoparentals, o aturats. Hem incentivat el mercat laboral a les dones, i hem introduït incentius per a dones emprenedores”.

Respecte a les mesures que es prendran per a aquest últim exercici de la legislatura, Moltó ha anunciat que: “Durant la pandèmia es van congelar les taxes, preus públics i impostos, a pesar que l’IPC havia augmentat en un 3,4%. Enguany, a conseqüència de la inflació de més d’un 10%, hem decidit continuar amb aquesta congelació. És a dir, que en dos anys estem

fent una rebaixa del 14% respecte a l’augment del preu establert”. “Pensem que el que s’han d’arriscar són els recursos de l’administració, i que no podem demanar més esforç a la ciutadania. Nosaltres ens hem d’esforçar per a aconseguir recursos d’altres administracions com ho hem fet. De fet, sabeu que enguany els pressupostos teniem contemplats 8 milions d’altres administracions, i ara, arribaran 10 més dels Fons Europeus”, ha argumentat.

A banda d’aquesta congelació, es duran a terme altres mesures com baixar un 50% l’IBI dels

habitatges buits dels grans tenedors (els que tenen a partir de 10 immobles), Augmentarà la taxa a empreses energètiques i de comunicació d’acord amb l’IPC, i es regularà el cost per a permetre les excavacions en diferents punts de la ciutat. Es regularà el preu del servei de la grua, i es recuperarà el preu que s’havia rebaixat a la brossa per als hotels, ja que va ser una mesura extraordinària per la Covid, i ara, es deixarà el preu anterior a la pandèmia, sense augmentar l’IPC. Es posarà una nova bonificació per a la instal·lació de carregadors elèctrics, i es regularà

el preu d’un nou servei públic per a la ciutadania, que és el bio triturat de les restes de poda.

Segons ha afirmat la regidora, s’han tingut en compte les mesures de tots els partits polítics, excepte Vox, ja que ells demanaven “rebaixar els impostos de forma indiscriminada. Però no podem perquè hem de donar servei, i ha de ser una cosa equilibrada i justa”, ha comentat Moltó, que ha donat les gràcies a tots ells per col·laborar.

Per la seua part, Toni Francés ha anunciat que l’Ajuntament d’Alcoi tindrà una nova línia d’ajudes per a totes les famílies amb una renda menor als 14 mil euros, per a ajudar a pagar el cost energètic. “L’Ajuntament d’Alcoi no ha augmentat la pressió fiscal, no ha augmentat cap impost, ni ha exigit cap esforç addicional a la ciutadania ni a les empreses. A pesar de les crisis que hem patit, i els esforços davant la Covid, la crisi energètica i la inflació, que exigiria una actualització de les taxes, però entenem l’esforç de les famílies i empreses per tirar endavant”, ha manifestat el primer edil alcoià.

Des del govern local han explicat que són conscients de les crisis econòmiques que estan afectant les famílies, primer a causa de la pandèmia, i ara per la crisi energètica i la inflació, i per això s'ha decidit congelar un any més els impostos, taxes i preus públics

Vanessa Moltó i Toni Francés./

El sòl industrial acapara gran part del ‘Debat sobre l'estat de la ciutat’

Per Belén Rivas./

Durant els dies 13 i 14 d'octubre, entitats locals, associacions, consells, grups de l'oposició i el govern local van estar debatent sobre com està Alcoi. Van ser dos dies amb sessions d'unes dos hores, en les quals es van poder posar damunt la taula algunes de les necessitats que ara mateix té la ciutat, així com propostes per a millorar la qualitat de vida de tota la població. El primer dia de Debat sobre l'estat de la ciutat, va comptar amb la presència de les entitats, associacions, i consells de la ciutat, que van fer les seues al·legacions davant el govern socialista. Pablo de Gracia, president de la Cambra de Comerç, va ser un dels participants en aquesta iniciativa, i ha valorat positivament l'experiència, ja que van poder expressar els seus pensaments o "les mancances que podem trobar pel que fa a aspectes econòmics", però apunta que: "Vaig trobar a faltar una contrarèplica a l'alcalde per a cadascun dels consells que vam intervenir, però crec que és un primer pas, és el primer debat en el qual participem els consells. Així i tot, crec que per al següent es podran millorar coses"

Segons ha explicat el president d'aquest organisme una de les necessitats més importants que té ara mateix Alcoi és la situació del sòl industrial: "Hem de saber quines són les possibilitats de creixement que té la ciutat d'una forma clara, i poder definir eixes infraestructures que són necessàries per a poder desenvolupar-se com a ciutat. Anem a treballar conjuntament l'Ajuntament i la Cambra de Comerç per a veure realment de quines zones pot disposar la ciutat, però de forma clara. Crec que el que hem de fer és tenir un lideratge important, tant a nivell polític, com social i econòmic. Si es compleix la llei Medi Ambiental, i tenim una zona on podem fer un polígon, crec que ens hem de bolcar en transformar eixa zona, perquè fa falta. Necessitem atraure empreses, i l'única forma és donant sòl en qualitat i en quantitat, i actualment és una de les mancances d'Alcoi"

A banda d'aquesta necessitat, de Gracia també ha declarat

que es va parlar sobre la rotonda de l'entrada nord i del trànsit d'aquesta zona, i va deixar clar que totes aquestes propostes es podran dur a terme depenent dels pressupostos generals de l'Estat: "Si no acompanyen a la capacitat inversora de la província, i, per tant, d'Alcoi, difícilment podrem fer front a aquestes necessitats. És una cosa que anirem veient i reivindicant, uns pressupostos generals justos per a una província que és la quinta que més aporta al conjunt de la nació i una de les més oblidades als pressupostos"

Així i tot, per a Pablo de Gracia, aquest Debat va servir per a veure que el govern local sí té la intenció de treballar, però torna a argumentar que és important la capacitat inversora: "S'ha de veure si hi ha suficient finançament per a dur tot endavant, però almenys, les intencions i les ganes de fer-ho sí que les trobem per part de l'Ajuntament"

El segon dia d'aquest debat, el protagonisme va recaure en els partits polítics que tenen representació en el nostre Ajuntament. Cada representant va tenir dos intervencions per a poder explicar la seua visió sobre com està Alcoi. Pablo González, regidor de Guanyar Alcoi ha manifestat la seua opinió sobre aquesta iniciativa: "Pensem

que hi ha una necessitat de fer aquestes coses i que la gent participe, de conéixer que vol la gent. Però quan parlem els grups polítics ja s'ho sabem, així que és millor crear espais de participació més oberts, i no tant de debat entre nosaltres. El plantejament va ser un poc forçat, estava tot molt pautat i les intervencions molt definides, i això no és un debat, és un monòleg".

González a més, ha expressat com va veure la primera d'aquestes sessions: "Les queixes dels consells van ser vàries, com el transport urbà, infraestructures, manteniment... Ens vam adonar que el discurs que havia fet el primer dia l'alcalde demostrava una realitat que era la seua, perquè davant les sol·licituds dels consells, el govern no reflectia les necessitats de la ciutadania. Veiem que s'havia venut tot el que havia guanyat Alcoi, o el que anava a guanyar-se, però no es parlava de moltes coses que no s'havien fet, s'han perdut"

Des de Guanyar també es va posar interés en el tema de la indústria en Alcoi: "Vam plantejar la reconversió de les empreses, en empreses més competitives i sostenibles. Es parla molt del sòl industrial, però, potser també hi ha altres espais industrials que per a empreses, que per exemple treballen amb la

tecnologia, es poden ubicar en espais residencials, i no fan falta grans polígons a la ciutat.

De tal manera que s'aprofitarien espais en fàbriques antigues, com per exemple a la zona d'Enginyer Vilaplana a l'Eixample, que poden servir per a empreses que no creen tant d'impacte"

Un altre dels punts importants per a la formació municipalista va ser el tren: "Estem veient ara que s'actuarà en la línia Alcoi-Xàtiva, però pensem que són coses que s'haurien d'haver fet fa anys, i que hem perdut oportunitats. El que hauríem d'haver fet és arreglar aquesta línia, i ara plantejar-se com connectar-la amb Alacant, ja que és necessari per a la vertebració del territori".

Pablo González, s'ha mostrat molt crític amb el govern alcoià: "Al final acaben venent les propostes, i són promeses incomplides, que fa molt de temps que estan ahí i són projectes eterns que finalment s'acaben resolent. No semblava que estigueren massa receptius, de fet, l'alcalde en una de les seues intervencions va dir que la seua feina no els deixava tenir una visió prou alta per a veure el que necessita la població, i creiem que és cert, que ells tenen el seu pla i van executant-lo. Per això pensem que podrien escolar més a la resta

de col·lectius, crear espais de participació, ja que la gent sap sobre els seus temes i del que parla, i creiem que és important que l'Ajuntament compte amb la població per a prendre decisions"

Finalment, en nom del govern, Jordi Martínez ens ha donat la seua visió sobre aquest primer debat de la legislatura, una proposta del Partit Popular que no s'havia pogut fer fins ara per la pandèmia: "Crec que és un bon instrument, sobretot per a repetir-ho cada cert temps. És una bona experiència anual perquè els mateixos polítics, de l'oposició, com del govern, ens comprometem a donar solucions a les qüestions que hem parlat en aquest debat, i d'ací a un any podrem analitzar si s'han fet aquests treballs de millora. Nosaltres com a govern hem escoltat a la gent en el que ens han proposat. És molt raonable, perquè en alguns casos pensem que és bàsic per a la ciutat un millor manteniment, el sòl industrial o els grans contractes. Crec que tots hem de fer una reflexió, el govern principalment perquè som els responsables, però l'oposició també ha de fer una anàlisi perquè no reflecteix la situació real que la ciutadania té davant dels ulls".

Respecte a les propostes que es van fer en aquestes dos sessions, el vicealcalde alcoià ha afirmat que: "Entenc que en un debat així el que fa la gent són aportacions per a millorar, i crec que van a haver-hi dos o tres que són les més destacables. En primer lloc, que Alcoi necessita una millora en el manteniment, segon que necessitem més sòl industrial, i una tercera que va ser el tema dels grans contractes. En els tres casos el govern ja ha començat a treballar, perquè ja s'ha aprovat un nou contracte per al manteniment de la ciutat. En el cas del sòl industrial estem fent un estudi amb la Cambra de Comerç per a intentar localitzar nous sòls industrials, i finalment, els contractes, estem treballant amb l'oposició i la societat, i a pesar que les crítiques són legítimes i comprensibles, ens hem d'adonar que estem fent feina per a donar solucions als problemes".

Representants polítics en un dels moments del debat per l’estat de la ciutat d’Alcoi

Debat sobre l’estat de la ciutat

Entre els dies 13 i 14 d'octubre, el saló d'actes de l'IVAM CADA Alcoi va acollir les dos sessions d'aquest debat. En aquesta iniciativa els consells de la ciutat, entitats, i els grups de l'oposició van poder expressar la seua percepció sobre que fa falta per a millorar la ciutat. Per a conéixer de primera mà les inquietuds de la gent, hem parlat amb dos participants, Pablo de Gracia, president de la Cambra de Comerç, i Pablo González, regidor de Guanyar, i el vicealcalde, Jordi Martínez

Beques als esportistes no professionals d’Alcoi

En aquesta edició hi haurà una partida de 14.000 euros, una quantitat que s'ha multiplicat per quatre des de 2011. El termini finalitza el dia 9 de novembre

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha publicat les bases per a les beques als esportistes no professionals. Enguany aquesta partida comptarà amb un pressupost de 14.000 euros per a esportistes de la ciutat no professionals, que han d’acreditar una qualitat inicial i una especial dedicació a l’activitat esportiva, i auguren una projecció immediata o futura per a l’esport.

Segons expliquen les bases, l’import mínim de les beques serà de 300 euros, i d’un màxim de 2.000. El nombre de beques que es concediran no serà superior a vint, i vindrà determinat per la classificació d’acord amb la puntuació obtinguda pels aspirants que hagen superat el mínim exigit, i fins a esgotar el pressupost.

Des de l’Ajuntament volen destacar que aquesta partida ha anat augmentant als darrers anys “perme-

tent així que més esportistes de la ciutat puguen aconseguir la beca, passant de 3.250 euros en 2011 a 14.000 en l’actualitat, s’ha multiplicat per quatre”.

Per la seua part, el regidor d’Esports Alberto Belda, destaca que: “Són esportistes de diferents modalitats, és cert que no són esports majoritaris, però amb el seu esforç i el treball dels clubs s’estan aconseguint molt bons resultats. Es tracta d’ajudes que van dirigides a aquells esportistes que, sense ser professionals, tenen unes despeses per a mantenir un nivell competitiu en acudir a campionats autonòmics o nacionals. La finalitat d’aquesta línia d’ajudes és que l’Ajuntament faça costat als esportistes de la ciutat que estan competint, perquè disposen de millors condicions de progressar i aconseguir les seues metes”.

BR | Alcoi./ Ha començat oficialment el compte enrere per a les pròximes festes de Moros i Cristians d’Alcoi, amb la presentació dels càrrecs festers de 2023, i amb la celebració del dia gran del Mig Any. Per això, en aquestes dates, l’Ajuntament d’Alcoi anuncia quins seran els protagonistes de l’himne i el cartell.

Pel que fa a l’himne per als pròxim Dia dels Músics, s’ha triat a Silvia Gómez per a dirigir aquest moment tan especial per a la ciutat d’Alcoi. Gómez va finalitzar els seus estudis amb Ana María Flori en les especialitats de Piano i Música de Cambra i té cursos de perfeccionament amb grans noms dins del panorama musical. A més, també ha cursat composició amb Javier Darias, formant part com a membre del Col·lectiu de Compositors d’ECCA. A més, és Catedràtica de Repertori amb Piano al

Conservatori Superior Óscar Esplá d’Alacant, i té el títol de Màster en Investigació Musical per la Universitat Internacional de La Rioja. Dins del seu currículum també hi ha premis com el Premi al Millor Àlbum d’Obra Musical Clàssica 2009, que dona l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música.

Actualment, també realitza concerts juntament amb el violinista Vicente Antón o el viola Lesster Mejía, amb el quartet de corda ILCA. A més, amb el programa d’àmbit europeu ERASMUS, actua amb altres grans intèrprets.

Així mateix, forma un duo estable amb el clarinetista Eduard Terol, i fan concerts per Espanya i Europa, en molts festivals dedicats a aquest gènere.

Per altra banda, el consistori també anunciat qui serà l’encarregat de dissenyar la imatge anuncia-

dora de les nostres festes, el cartell. Per a aquest any s’ha elegit al fotograf Toni Miranda. Ell, va obtenir el Títol d’Expert Universitari en Arts Visuals, Fotografia i Acció Creativa en la Universitat Miguel Hernández d’Elx, a més de ser Delineant tècnic especialista en edificis i obres. Precisament la seua afició per la fotografia va sorgir de la seua antiga professió, ja que realitzava, a més de plànols d’edificis, infografies d’ells en 3D. Així va començar a conéixer i estudiar la importància de la llum.

Per a completar la seua formació ha fet màsters en fotografia, retrat, metàfora en el documental i retoc fotogràfic i postproducció digital.

Entre els seus premis, hi ha 4 internacional, 6 nacionals, i molts més en àmbit comarcal i local; i, a més, cal ressaltar que ha exposat de manera individual en diversos munici-

pis de la província d’Alacant, arribant fins i tot a Castella-la Manxa.

En l’àmbit publicitari ha dut a terme el disseny de diverses campanyes, a més de ser l’autor del cartell anunciador de la Fira Modernista 2021 i en poc temps podrem veure als carrers la mostra urbana ‘La Veu d’un Poble’.

Carolina Ortiz, regidora de Festes, ha assenyalat que: “Vull donar públicament l’enhorabona tant a Silvia com a Toni, són dos persones que mereixen aquest reconeixement. Amb aquest nomenament volem reconéixer la trajectòria de tots dos. Sílvia posseeix un currículum brillant i Toni, ha aconseguit un reconegut prestigi. Com en altres ocasions busquem que el cartell el porten a terme diferents representants de les arts plàstiques tant del món de la pintura, com de la fotografia, el dibuix o el disseny gràfic”.

Entrega d’una de les beques al 2021./

El Mig Any fester alcoià reuneix a multitud de gent una vegada més

Per Belén Rivas./

El mes d'octubre està marcat en Alcoi per la celebració del Mig Any. Des de principi de mes són molts els actes que se celebren a la ciutat per a recordar a la ciutadania que sols queden sis mesos per a tornar a viure la nostra festa als carrers.

Entre les activitats més tradicionals que es fan durant aquest mes està el campionat de cotos. La final es va disputar el dimecres 19 d'octubre a la Filà Creuats entre les filaes Mudejars i Barbarescs, aconseguint la victòria la primera d'elles. Una satis-

facció molt gran al guanyar aquest premi en any de càrrec.

Un altre dels esdeveniments que s'han celebrat durant octubre ha sigut el concurs per a triar el nou Sergent Major Cristià, que es va celebrar el dissabte 15 d'octubre. Entre els 12 candidats el jurat, va decidir que el pròxim en gaudir d'aquest càrrec serà el fester Jordi Seguí Orejuela, de la Filà Alcodians.

La cultura ha estat present també dins de la programació del Mig Any, amb el concurs de pintura infantil, i les exposicions

del LXIX Concurs de Fotografia 'Antonio Aura Martínez', i 'De lo que nos une', una mostra que uneix a les festes de Sant Jordi amb les de Sant Fermí.

La presentació de càrrecs va ser el primer esdeveniment del cap de setmana gran d'aquesta celebració. En la vesprada del 21 d'octubre el Teatre Calderón va acollir a autoritats, festers, i els futurs capitans i alferes en un acte molt emotiu. Jesús Mullor, serà el pròxim Capità Cristià per la Filà Creuats. La capitania Mora estarà

encapçalada per Salvador Micó de la Filà Ligeros. Per la seua part, Miquel Jordà s'encarregarà de l'Alferes Cristià de la Filà Alcodians, i finalment, Alfonso Caerols, serà l'Alferes de la Filà Mudejars. Pel que fa al Sant Jordiet, enguany serà Nicolás Sánchez, fester de la Filà Andalusos.

Ja amb la presentació realitzada, és el moment de què es realitze el seu primer acte com a càrrecs, el dia gran del Mig Any, el 22 d'octubre. Aquest dia, la Glorieta va tornar a omplir-se de gent, i d'ambient

fester. A aquest parc de la ciutat no cabia ni una agulla i es respirava felicitat per tots els costats. Des de bé matí cada filà va començar a preparar la tradicional Olleta, i es van sentir marxes mores i cristianes per tot arreu. Finalment, a la vesprada, després de tot un dia de preparació, l'Associació de Sant Jordi va anunciar a les filaes guanyadores. El primer premi del concurs d'Olleta va ser per a la Filà Alcodians, i els Realistes van aconseguir un també merescut segon premi. A la nit, les filaes van tornar

a desfilar pels carrers, i fins a ja entrada la matinada es va poder gaudir de les diferents entraetes pels carrers del centre de la ciutat.

Per a tancar aquest mes tan especial per a la festa alcoiana, aquest cap de setmana molts festers i festeres visitaran Fontilles per a fer una xicoteta entrada cristiana i mora. En aquesta festa serà l'última vegada que els càrrecs de 2022 podran gaudir de ser capitans, alferes i Sant Jordiet, deixant pas als futurs protagonistes de la festa.

Nou encontre Focus Pyme i RobòticaEmprenedoria a Alcoi

En l'esdeveniment es coneixeran experiències empresarials d'èxit relacionades amb aquest sector

BR | Alcoi./ El Campus d’Alcoi de la UPV acollirà el dia 10 de novembre, de matí, un nou encontre Focus Pyme i Emprenedoria Robòtica i Digitalització en Indústria i Empresa. En aquesta jornada es podran escoltar experiències empresarials d’èxit que estiguen relacionades amb aquest sector, que ara mateix està en creixement.

L’esdeveniment està dirigit a les xicotetes i mitjanes empreses que tinguen necessitat per innovar, o per a aquestes empreses de sectors ja madurs, o jóvens que vulguen innovar, així com per a emprenedors amb projectes empresarials que s’estiguen creant, o futurs emprenedors que vulguen conéixer que ofereix la robòtica i la digitalització.

Els assistents podran aprendre en les diferents ponències que es realitzaran solucions i exemples de com aplicar innovacions en els sectors de la robòtica i la digitalització. Aquestes conferències les oferiran experts en la matèria. A més, també hi haurà una zona d’estands en les quals les empreses del sector oferiran informació sobre el que fan en el camp de l’enginyeria, maquinària i robòtica. Aquestes jornades també disposaran d’un espai per al networking.

Aquesta és una iniciativa que ve de la mà del CEEI València, i que és finançada per la Generalitat a través de l’IVACE, amb l’objectiu de donar suport a l’emprenedoria innovadora.

El canvi climàtic serà un dels punts més importants de la Setmana de la Ciència

Enguany el Campus d'Alcoi de la UPV celebrarà la 19 edició d'aquesta setmana plena de conferències i activitats, que tenen com a objectiu la divulgació de la ciència en la ciutadania

BR | Alcoi./ Un dels esdeveniments més importants que celebra el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València és la Setmana de la Ciència. Ja són 19 les edicions que s’han fet d’aquesta setmana que estarà carregada d’activitats.

Pau Bernabeu, director del Campus, ha manifestat la seua satisfacció davant l’acollida que tenen aquestes jornades entre la ciutadania, i per tots els experts que acudeixen a divulgar els seus coneixements en diferents temes. A més, ha convidat a tots a gaudir d’una bona estona aprenent ciència.

Vicente Díez Valdés, director de la Setmana de la Ciència, s’ha encarregat de presentar tota la programació que s’iniciarà el dia 14 de novembre, i ha comentat que moltes de les conferències organitzades per a aquests dies tindran com a tema central el canvi climàtic, un problema que estem patint, i que segons ha afirmat, “s’ha de combatre per a poder canviar les coses”.

llarg de la història.

Aprovat el nou servei d’autobús urbà a Alcoi

L'Ajuntament d'Alcoi ha celebrat un Ple Extraordinari per a aprovar el servei, i han rebut 19 vots a favor i 5 en contra

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha celebrat un plenari extraordinari per tal d’aprovar el nou servei d’autobús. Finalment, s’ha aprovat amb 19 vots a favor (PSOE, PP, Ciutadans, Vox i el regidor No Adscrit), i 5 en contra (Compromís, Podem i Guanyar).

En aquest nou servei s’han incorporat els canvis que es van dur a terme en el procés participatiu, i ara, el següent pas és redactar el plec de condicions previ a la licitació. Després es tornarà a fer un procés de participació, i s’espera que per a maig puga adjudicarse el contracte perquè el servei es pose en marxa en juliol, quan finalitze la pròrroga actual.

El nou servei inclourà la

renovació completa de la flota, servei directe a l’Hospital des de tots els barris, accés a la piscina municipal, La Salle, Horta Major i Andreu Sempere, i al cementeri i poliesportiu durant el cap de setmana des de tots els barris.

A banda, una de les propostes dels pressupostos participatius va ser instaurar el servei al poliesportiu per als entrenaments durant les vesprades, però a causa de la Covid-19, encara no s’havia pogut dur a terme. Ara s’està acabant de perfilar els horaris. La intenció és que aquesta línia estiga en marxa durant els primers sis mesos de 2023 com a prova, i després poder incorporar-ho si el resultat és satisfactori.

La primera de les xarrades l’oferirà Pedro Alfaro, Catedràtic de Geodinàmica Interna del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient per la Universitat d’Alacant, que parlarà sobre la importància dels volcans al

El dimarts 15 serà el torn de parlar de seguretat amb Victoria Camps Cervera, catedràtica en Filosofia moral i Política, i que va ser senadora als anys 90. Actualment, és consellera Permanent d’Estat, i des de la seua experiència parlarà on estan els límits entre la seguretat i la llibertat, posant d’exemple la pandèmia. L’endemà serà el torn de José Capmany Francoy per a parlar de ‘Fotònica Integrada: una tecnologia sostenible per a la nova economia digital’. Marisa Salanova serà la protagonista del dijous 17 amb ‘Resiliencia: ¿Como me levanto después de caer?’.

Javier Sampedro, científic i periodista, acompanyat per Pere Estupinyà, químic i presentador i divulgador de televisió i rà-

dio, parlaran sobre l’actualitat científica amb jazz i intentaran que els presents puguen preguntar qualsevol classe de dubtes.

Per a finalitzar la setmana, es farà una visita al jaciment arqueològic del Cabezo Redó en Villena, de la mà de Mauro S. Hernández.

La segona setmana d’activitats començarà amb els monòlegs científics, amb Manuel González, Mari Luz Cádiz, Sara Cazzoli, i Jesús Victorino Santos. L’endemà la politòloga Cristina Monge, assídua als mitjans de comunicació, farà una ponència sobre el canvi climàtic: ‘No et sacrifiques pel futur del planeta’.

El dimecres 23 la gastronomia serà la protagonista de la mà d’Ignasi Grau, arqueòleg, i de Kiko Moya, xef amb dos estreles Mi-

chelín. Ells dos s’encarregaran de fer un tast arqueològica amb sabors de l’antiga Roma.

Per al dijous 24 es comptarà amb la presència de Luis Miguel Martínez Otero, expert en neurociència, que parlarà sobre la percepció visual.

L’últim dia, Jerónimo López Martínez, un gran expert sobre canvi climàtic farà l’última ponència de l’edició amb ‘El futur comença ara: l’Àrtic i l’Antàrtida com a laboratoris del canvi climàtic’. Finalment, l’acte de clausura estarà a càrrec de la diputada al Congrés per la província d’Alacant, Patricia Blanquer.

Per tal d’assistir a algunes d’aquestes activitats s’haurà de fer inscripció al web de la UPV https://sct.webs.upv.es

L’alumnat de l’IES Andreu Sempere triomfa als

Sapiència

BR | Alcoi./ Des de l’IES Andreu Sempere han mostrat la seua satisfacció amb els resultats de la segona edició dels Premis Sapiència. Fa unes setmanes s’anunciava que cinc alumnes del centre havien quedat com a finalistes en aquest certamen de premis que donen les cinc universitats públiques del País Valencià, i dos universitats privades. En total, han participat més de 300 alumnes de tot el territori, però, el jurat, format per professors de les universitats, van seleccionar a aquestes cinc joves per a arribar als 30 treballs finalistes.

El dissabte 22 d’octubre va celebrar-se l’entrega de premis on es van desvelar quins eren els treballs guanyadors, i segons informen des de l’Andreu totes elles han rebut un

premi, i és que el centre alcoià s’ha endut un primer premi, un segon, dos tercers i un accèssit, cosa que ha fet que haja sigut el centre valencià més premiat.

Lucía Periañez, María García, Sofia Olascoaga, Esther Miranda i Lidia Carbonell, alumnes de 1r i 2n de Batxillerat durant el curs 2021-2022, van defensar els seus treballs, i han demostrat que des de l’IES Andreu Sempere s’aposta per l’excel·lència més enllà dels resultats acadèmics, que permeten a l’alumnat fer investigacions tutoritzades, “un treball que es fa al marge de les matèries de currículum, que ens ocupa el nostre temps lliure, però que, dies com avui, no ens poden fer més feliços”, argumenten des de l’institut.

Presentació de la programació de la Setmana de la Ciència al Campus d’Alcoi./

Alcoi compta amb el document tècnic per a poder avançar en la gestió de residus

La mesura s'ha aprovat amb 17 vots favorables en el Ple celebrat el 7 d'octubre

BR | Alcoi./ El divendres 7 d’octubre el Ple de l’Ajuntament va aprovar el Pla Local de Residus, convertint-se en una de les poques ciutats de la província d’Alacant que compta amb aquest tipus de pla. Aquest és un document que des de l’Ajuntament qualifiquen de “fonamental” per a poder avançar en la gestió correcta dels residus, i en consonància amb l’economia circular i l’aprofitament de recursos. La votació va ser de 17 vots a favor (PSOE, PP i Ciutadans) i cap vot en contra, és a dir, que la resta de formacions, que eren un total de 7 vots, es van abstenir. Dins de la memòria de serveis s’ha fet un diagnòstic de la situació actual sobre la gestió de residus a Alcoi.

Amb tota aquesta informació, en el document de memòria de planificació s’establiran unes línies d’acció: la primera d’elles serà el consum responsable, prevenció i reutilitza-

ció; la segona parla de millores en la gestió de residus, la tercera es titula ‘Avançant en la gestió de residus’, i la quarta es refereix a l’educació ambiental. En cadascuna d’elles es desenvolupen blocs temàtics amb mesures i accions concretes per tal d’establir el full de ruta a seguir des de l’administració local, en un període de temps de quatre anys.

Jordi Silvestre, regidor de Transició Ecològica, ha destacat que: “aquest document és fonamental per poder avançar en la correcta gestió de residus i poder aconseguir augmentar la separació de les diferents fraccions, actualment la fracció resto suposa un poc més del 60% i hem de tendir a aconseguir un 50% del total i així promocionar l’economia circular i convertir els residus en recursos aprofitables i inclús crear treball verd a través d’empreses que aprofiten aquests recursos i gestionen els mateixos”.

Arriba a Alcoi el projecte ‘Solucions Basades en la Naturalesa’

Aquest va ser el tercer projecte que més quantitat ha rebut dels 40 que es van presentar a aquesta subvenció de la conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica

BR | Alcoi./ A partir d’ara la ciutadania podrà veure uns nous elements als nostres carrers. Es tracta del projecte de Solucions Basades en la Naturalesa, que té com a objectiu que la naturalesa estiga més accessible a la població, i aconseguir un àmbit ciutadà amb major qualitat ambiental, més biofílic, utilitzable i que avance cap a una disminució de la seua petjada de carboni de forma sostinguda i sostenible.

La iniciativa s’ha pogut dur a terme gràcies a les ajudes previstes en els plans d’impuls en el medi ambient-canvi climàtic de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica per a l’exercici de 2021-2022. Aquesta subvenció tenia un import total de 2 milions d’euros, i

el consistori alcoià va rebre la sèptima millor puntuació dels 40 projectes presentats, cosa que ha fet que es reba un 53% del cost del projecte.

Alcoi ha sigut la tercera localitat que ha rebut més diners, concretament 110.124 euros, dels 211.449 que es demanaven en total.

El projecte estarà format per un total de cinc actuacions. La primera d’elles serà col·locar quadres vegetals mòbils en dos punts de la ciutat (la plaça Jordi Valor Serra amb Murillo, a la zona de El Romeral, i a la plaça de Jaume el Conqueridor). La segona actuació, que es podrà veure a l’avinguda de la Hispanitat, serà un ‘Urban Biofilter’, que és un quadre vegetal de grans dimensions que incorpora ventiladors solars amb bateria. Aquests apa-

rells estan configurats per a forçar la circulació d’aire des de fora cap a dins del jardí vertical, de manera que l’aire que acomiaden després és més fresc i de major qualitat.

En la plaça Enric Valor, a La Uixola, s’instal·laran sis tendals vegetals, que aportaran ombra a aquest espai. La quarta actuació consistirà en la instal·lació d’un biofiltre de plantes aquàtiques en l’estany de Buidaoli, en el llit del riu, baix del pont de Sant Jordi. Aquest projecte permetrà que la depuració de l’aigua es realitze sense necessitat de productes químics, amb la idea de reintroduir espècies animals, com a peixos de riu i ànecs.

Finalment, l’última de les actuacions que es farà dins d’aquest projecte de Solucions Basades en la Naturalesa, serà millorar

l’habitat per a l’avifauna amb col·locació de 75 caixes nius: 20 per a teuladí, 20 per a oronetes, 20 per a oroneta cuablanca, i 11 per al falciot comú.

Jordi Silvestre, regidor de Transició Ecològica, ha comentat que: “Aquestes solucions aporten més naturalesa i major diversitat a les ciutats i permeten conéixer processos naturals mitjançant intervencions localment adaptades eficients en l’ús de recursos i sistèmiques”.

Totes aquelles zones que compten amb alguna d’aquestes actuacions seran zones de qualitat ambiental elevada, biofílic, de confort ambient i ús públic en el qual la innovació en l’ecosistema verd urbà funcional siga l’eix vertebrador d’aquest, promovent la millora de qualitat de vida dels habitants i visitants.

Instal·lació d’un biofiltre de plantes aquàtiques en l’estany de Buidaoli, en el llit del riu, baix del pont de Sant Jordi./

L’ajuntament treballa en la millora ./

Respecte del Debat de l'Estat de la Ciutat.

per Sergi Rodríguez Castelló, Coordinador Comarcal d’EUPV./

aig assistir com a oient al debat de l'Estat de la Ciutat que va organitzar l'Ajuntament d'Alcoi al IVAM-CADA els darrers dies 13 i 14 d'octubre. El primer dia fou el torn d'exposició dels Consells Locals oficialment constituïts (Benestar Social, Esports, Infància i Adolescència, Cultura, l'Econòmic i Social, i un representant de les Associacions Veïnals). Després d'una introducció de més de mitja hora de l'Alcalde, intervingueren els representants dels Consells. Hi va haver prou punts coincidents entre els representants d'aquests Consells. Cridava l'atenció escoltar la queixa generalitzada per la manca de temps que havien tingut per preparar adequadament i de manera participada les intervencions. Des del govern els van avisar amb molt poc temps d'antelació. També coincidiren en criticar la manca d'agilitat i eficàcia de l'administració local per contestar i actuar davant les demandes reivindicades pels diferents Consells (a excepció del representant del Consell Econòmic i social que sense renunciar a les seues reivindicacions fou més condescendent amb el govern municipal que la resta). A més a més d'incidir en les diferents reivindicacions de cadascuna de les àrees, posaren en comú crítiques a la deplorable situació de manteniment de la ciutat, tant de parcs, com carrers, com infraestructures públiques; així com la tardança a resoldre reivindicacions històriques que semblen eternes, com la intervenció al Centre Històric, la urbanització de la Plaça d'Al-Azraq, la de la Colònia d'Aviació, les obres d'adequació dels Instituts, la Rosaleda, i altres moltes més. El tancament el va fer el mateix Alcalde, mitja hora més, per a valorar les diferents intervencions i, una vegada més, per a tornar a anunciar el que ve anunciant des de fa 10 anys, amb l'única novetat de la possible ubicació dels Serveis Socials a l'antic edifici dels jutjats a la plaça d'Al-Azraq.

El segon dia fou el torn dels grups polítics amb representació a l'Ajuntament. També del regidor no adscrit, el Sr. Marcos Martínez que va accedir a l'Ajuntament per la candidatura de Cs, que se'n va eixir d'aquest grup, però no va deixar l'acta de regidor, la qual cosa aprofita per a actuar amb la legitimitat que interessadament li ha lliurat el govern del PSOE. Sempre és bo tindre gent agraïda a dreta i es-

Vquerra. Totes les intervencions farcides de bones intencions, però cadascun reiterant-se en allò que al llarg de la legislatura ja han escenificat al saló de Plens de l'Ajuntament. Uns més condescendents amb el govern, altres més crítics amb la seua acció. En definitiva no va deixar de ser un plenari més dels que hem escoltat al llarg de la legislatura. Tal vegada amb un to electoralista més accentuat davant la proximitat de les pròximes eleccions municipals i autonòmiques.

No sé quina valoració farien els sis o set ciutadans més que com jo assistirem al debat-monòleg d'aquell segon dia, però pense que amb el format triat per a reflexionar respecte de l'Estat de la Ciutat no hi va haver suficient. Conclusions se'n poden treure moltes. Tot aprofita. Però debat sobre una aposta estratègica per a la ciutat no hi va haver. Per a açò caldria un altre format de debat, més temps i més col·lectius ciutadans -estiguen o no a determinants Consells oficialment constituïts.

Està bé conéixer la idea de ciutat que tenen les diferents forces polítiques per a l'Alcoi de les dècades que venen i com construir-lo des d'ara, quines d'elles són coincidents i si hi pot haver consens en mesures amb les quals tots puguen estar d'acord. Però això no és suficient. Perquè qualsevol visió estratègica per fer una ciutat amable, acollidora, sostenible, justa, igualitària, educadora, culta, i totes les bones paraules que vulguem afegir, no podrà sortir d'una sola mirada. Totes aquestes bones paraules que estan en boca de la gran majoria, poden quedar en paper mullat si no són treballades pel conjunt de la societat i la seua estructura cívica. Malauradament, al debat li mancava una anàlisi més acurada de la realitat social alcoiana i assenyalar més apostes estratègiques, més enllà de bones intencions.

L'actual govern de la ciutat no la té i va a cop d'allò que les subvencions d'altres administracions marquen -especialment de fons europeus que ja veurem si continuen en el temps o acaben sense arribar com ja està insinuant la Comissió Europea-.

L'oposició de dretes tampoc la té perquè faria el mateix o molt paregut al que fa el govern, i les esquerres totes elles dividides, ni tenint-les són capaces de visionar-se com a alternativa per la permanent fragmentació que pateixen. O canviem les pràctiques o no eixirem del cercle viciós.

Trini Rubio encapçala l’única llista a les primàries de Podem Alcoi

Encara que no hi ha més llistes candidates la militància podrà votar de forma telemàtica des del 27 d'octubre fins al 3 de novembre, i el dia 4 s'anunciarà ja de forma oficial

BR | Alcoi./ Podem ha tancat el termini d’inscripció per a presentar candidatures a les primàries de la formació, de cara a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques del 2023. En Alcoi l’única llista que s’ha presentat està encapçalada per Trini Rubio, actual coordinadora municipal de Podem. A més, entre la resta de components d’aquesta candidatura està Aarón Ferrándiz, actual regidor a l’Ajuntament d’Alcoi, Andreu Bernabeu, artista i actual membre del consell local de Podem, i Jorge Gabriel Giner, tècnic d’integració social i col·laborador de diferents entitats socials de la localitat.

Aquest procés de primàries

conclourà una vegada finalitze el termini de votació telemàtica que es durà a terme des del 27 d’octubre al 3 de novembre. El dia 4 serà la data en què s’anunciarà oficialment quina serà la llista candidata per a les eleccions municipals de maig de 2023.

Rubio, actual coordinadora del partit ha volgut animar a la militància a participar aquest procés de primàries “amb l’objectiu de reforçar el projecte municipalista que vam començar en 2019”. A més, ha declarat que: “Durant aquesta legislatura hem avançat en alguns canvis i millores per a la ciutat, però encara ens queda molt de camí per recórrer”.

Carlos Pastor, nou candidat a l’alcaldia pel Partit Popular a

Alcoi

Un dels seus objectius en aquesta candidatura és unir en el Partit Popular el vot de la moderació per a conformar "una alternativa real, coherent i seria"

BR | Alcoi./ El PP d’Alcoi va anunciar a les últimes setmanes que Quique Ruiz deixa la política, i, per tant, no torna a presentar-se com a candidat a l’alcaldia, i que el pròxim alcaldable serà Carlos Pastor. Ara, ha sigut el moment que el que ja és candidat oficial explique les seues intencions i així ho ha fet. Segons ha declarat el seu objectiu inicial i un dels eixos de la seua candidatura és “unir entorn del PP el vot de la moderació per a conformar una alternativa real, coherent i seriosa per tirar endavant a la ciutat”.

Pastor a més a més, ha comentat que: “Fragmentar el vot de centre dreta, tal com va passar a les anteriors cites electorals, sols beneficia al PSOE”, i per aquest motiu destaca que si no s’unifica el vot de la dreta hi ha moltes possibilitats que el PSOE governe, i per això afirma que: “Hem de tenir clara aquesta reflexió els que pensem que Al-

coi necessita amb urgència tornar al bon camí i que 16 anys de Toni Francés es convertirien en una Llosa que la ciutat no pot permitir-se”. El candidat ha deixat clar el seu compromís i ha remarcat que: “Vaig a deixar-me la pell perquè el PP siga la casa de tots. Estem obligats per res-

ponsabilitat i compromís amb Alcoi a oferir una opció electoral que aglutine entorn del PP tot el vot de la moderació. No podem defraudar a aquest ampli espectre de la societat alcoiana que demana un canvi de cicle amb urgència”

“Estic obert a escoltar a tot aquell que tinga alguna cosa que aportar a un projecte moderat i de centre dreta, en el qual les propostes per Alcoi estan per damunt dels personalismes i dels partits. Sols així aconseguirem presentar-nos davant els alcoians com una alternativa moderada, creïble i que done veritat i pose fi a 12 anys de governs desaprofitats per a Alcoi”, ha incidit Carlos Pastor, que finalment ha expressat el seu objectiu per “unir a tots els que creuen que Alcoi necessita respostes als problemes i projectes que ens tornen la il·lusió, en definitiva, un govern millor. I anem a treballar per a donar-ho des del PP”.

Trini Rubio./

Carlos Pastor./

Mig Any Fester Muro

Muro celebra en novembre el seu Mig Any fester amb una programaciócarregada

En la primera quinzena d'aquest mes Muro viurà novament l'ambient fester amb cotos, entraetes i festa

BR | Muro./ Ja quasi han passat sis mesos des de Muro d'Alcoi va celebrar les seues festes de Moros i Cristians, i ara, ja conten els dies perquè arribe maig amb la celebració del Mig Any. Des de la Junta de Festes de la localitat, s'ha preparat una àmplia programació amb diferents activitats amb temàtica festera.

El diumenge 6 de novembre, començarà a les 9h el Campionat de Cotos, en el qual participaran totes les filaes del municipi. Aquesta competició es durà a terme a

la seu de la Filà Mare de Déu.

La setmana següent, en el dissabte 12 de novembre, serà el dia amb més activitat als carrers del poble. Des de les 18h començarà a sonar la música festera per a donar pas a l'Entraeta del Mig Any.

La desfilada s'iniciarà al cantó del carrer Sants de la Pedra amb el carrer Sant Josep, i després continuarà per la plaçeta Molina, carrer Sant Blas, plaça de l'Església, carrer Músic R. Esteve, i finalitzarà a la coneguda plaça del Matzem. L'ordre en el

qual desfilaran les filaes són: Contrabando, Pirates, Mare de Déu, Maseros, Templaris, Arquers, Tariks, Marroks, Realistes, Verds, Llana i tancarà Moros del Rif.

Una vegada finalitze aquesta entraeta, l'Ajuntament de Muro ha organitzat a la mateixa plaça del Matzem una discomòbil i food truck perquè continue la diversió, que començarà a les 21h, i que comptarà amb les actuacions de Fercho Energy + Saxo Live, Nnales, Dj Maho, Dj Mivi, i Dj Sergio.

La Unió Musical de Muro i la Xafigà s'uneixen en concert

En el mes de novembre aquesta localitat d'El Comtat celebra el seu Mig Any fester, i per això, la música ha de tindre també el seu espai

BR | Muro./ El Centre Polivalent acollirà el dissabte 5 de novembre el 'Concert de Música Festera' oferit per la Unió Musical de Muro i La Xafigà, amb motiu de la celebració del Mig Any fester del poble. La primera part d'aquest espectacle estarà oferida per la Xafigà, i, de moment, ja que es podrien fer alguns canvis, el grup

de Dolçainers i Tabaleters han anunciat que es podran escoltar peces com 'Dolça Memòria', 'Als Xafigueiros', 'Adrià', o 'Alam Mudejar'. Aquestes dos últimes marxes estaran acompanyades pels metalls de la Unió Musical de Muro. Jaume Gosálbez serà l'encarregat de dirigir aquesta primera part de l'audició. Seguidament, serà el

torn de la Unió Musical de Muro, que interpretaran marxes i pasdobles com 'Eduardo Borrás', 'El Somni', 'La Neta del Manyà', o 'Abenserraig' o 'Cid'. Les tres últimes peces del concert, comptaran amb la col·laboració de les dolçaines i tabals de la Xafigà. La direcció d'aquesta segona part del concert estarà de la mà de Rafa Garcia Vidal.

L’Antic Depòsit d’Aigües ja té finalitzada la seua obra

BR | Muro./ Als últims dies s’han finalitzat les obres que s’estaven realitzant a l’antic depòsit d’aigües, que ja no s’utilitzava, ubicat a la carretera d’Agres. Aquest espai, i el seu entorn, estava sofrint una situació d’abandó que ha durat molts anys, i, ja que era una infraestructura municipal, es va decidir rehabilitar-ho per a donar-li una nova vida.

Gràcies a aquesta actua-

ció s’ha permés que molts vianants que accedeixen al Paratge els Fontanars i accedeixen al Paratge municipal Fontanelletes, puguen fer una parada per a descansar i gaudir de les vistes a la Penya el Frare, i a les diverses zones verdes que hi ha en aquest entorn natural.

En aquesta obra, que ha tingut un cost de 34.848 euros, s’han fet treballs de neteja del terreny,

s’han podat els arbres, s’ha enrasat el sòl, s’ha renovat la pintura, instal·lat l’enllumenat solar tipus led i senyalització, i s’ha col·locat nou mobiliari urbà.

La voluntat del govern municipal de Muro amb aquesta actuació era millorar l’entorn, i que aquest puga ser un punt de trobada per a esportistes, i a més, que aquest deixe de ser un punt de brutícia localitzada.

Muro ret homenatge als seus paisans víctimes dels camps de concentració del nazisme

BR | Muro./ El divendres 21 d’octubre Muro d’Alcoi va retre homenatge als seus veïns i veïnes que van ser víctimes de camps de concentració del nazisme. L’acte va començar amb les paraules de Salomé Pasqual, i seguidament es va descobrir al corredor i entrada de l’Ajuntament les Rajoletes de Construint Memòria, que recordaven a les tres víctimes de Muro.

Vicent Pasqual, amb la seua tuba, va posar la part musical de l’homenatge. Seguidament, Kike Pasqual, regidor de Participació

Ciutadana, va ressaltar la necessitat de fer aquests tipus d’actes. Adrian Blas, d’Amical Mauthausen, va parlar sobre les víctimes i d’una de les cartes que va escriure fa 82 anys, Joaquin Calatayud i altres, demanant el permís per a exiliar-se a Mèxic, però sense resposta. Segons les investigacions d’Adrian, Vicente Montagut Ferrer, també va nàixer a Muro, encara que la seua partida de naixement i els arxius diuen que era d’Alcoi, però per això es col·locarà una quarta Rajoleta, en el seu nom.

Seguidament, al saló de plens, va continuar la segona part d’aquest acte, amb la presentació de la unitat didàctica ‘No Oblidem’. Rafa Enguix i Àlex Barber, professors que formen part d’aquest projecte van informar dels seus continguts i les experiències en implantar-ho als centres educatius. Per la seua part, Rafa, ha assenyalat el perquè i com s’ha creat ‘No Oblidem’ i l’interés que ha generat entre l’alumnat, que a partir d’aquestes classes, han estat fent preguntes als seus pares i avis. Àlex va co-

mentar el contingut de la unitat didàctica, que es divideix en dos parts, la primera explica la República, la dictadura, la guerra, la repressió i l’exili, i després són històries sobre víctimes de les nostres comarques. “Els causa molt d’interés que en la dictadura es van canviar els noms que a la República els pares van inscriure els seus fills, a les actes de naixement, ‘Friné’ era il·legal, per no ser del santuari cristià que era obligatori a ‘Josefina’. Els alumnes s’adonen que en aquests moments serien il·legals la majoria

dels seus noms com Eric, Aaron, Abril...”.

En nom del Fòrum, Ivan Torregrossa va donar les gràcies a tots els assistents i participants per fer possible aquest acte, i va comentar que gràcies a tots ells s’havia donat “més rellevància i dignitat als oblidats en aquestes vuit dècades”.

L’acte es va tancar amb el poema ‘Memòria Viva’ que Joan Jordà i Sanchis va compondre per al futur monument a les víctimes del franquisme i la guerra civil que es col·loqués a Cocentaina.

suplement Art&Cultura

Desenterrats: Xavier i Arnau Cortés · Alexandra Usó La pintura - objecte d’Antoni Miró per Josep Sou · Els nostres artistes: José Sanleón Cicles Expositius d’art a Alcoi · Tribunal de les Aigües... per Fernando Castro Flórez Jornades Onomàstica AVL · Animalcoi · Premis Amics de Joan Valls

QUEEN. 2022. de Gloria Segura

‘Desenterrats’, la nova sèrie d’À Punt a Alcoi

Totes les nits de dijous, a les 22.50, es pot veure a la elevisió valenciana aquesta producció que deixarà els espectadors tremolant davant la pantalla

EG | Alcoi./ À Punt ha presentat la seua nova producció per a les nits de dijous. Una sèrie de ficció amb un rerefons de misteri que vol captivar l’audiència aficionada al gènere de terror. Es tracta de Desenterrats, una proposta amb 10 capítols que s’ha rodat íntegrament a Alcoi.

Desenterrats, està creada per Xavi Cortés i Arnau Cortés, és un thriller-ficció que ens situa a Alcoi. Algunes de les localitzacions alcoianes que el públic podrà identificar són el parc natural de la Font Roja, el pont de les Set Llunes, el cementiri de Sant Antoni Abad, un refugi de la Guerra Civil; i a Banyeres de Mariola, el paratge natural el

Molí de l’Ombria.

Desenterrats ens situa a Alcoi, el Dr. Samuel vol recompondre el seu passat en un sanatori aïllat a la muntanya després de perdre la família en un tràgic accident. Els pacients d’aquest sanatori estan sotmesos a un estrany experiment i no tenen memòria… però tot canvia quan una d’elles, Natàlia, comença a recordar.

Així comença aquesta sèrie que té un elenc que encapçalen Pep Selles, Ramón Ródenas, Paula Muñoz, Anna Berenguer, Cristina Fernández, María Maroto, Joan Gadea, Juli Cantó, Nazaret Aracil i la xiqueta Carla López.

El director general d’À Punt,

Contant els dies per a la nova edició del festival Animalcoi

La segona edició del festival estarà dedicada a l'animació francesa i se celebrarà entre els dies 17 i 19 de novembre

BR | Alcoi./ Animalcoi està consolidant-se a la ciutat encara que aquesta serà la segona edició d'aquest festival dedicat al cinema d'animació, i així ho demostren les xifres, ja que enguany han sigut més de 600 curtmetratges procedents de 70 països els que s'han presentat al certamen. D'entre tots els que opten a participar, es triaran sols 9 d'ells per als dies del festival.

Els dies 17, 18 i 19 de novembre se celebraran els dies centrals d'ANIMALCOI, i estaran dedicats a l'animació francesa. Com a novetat en aquest

segon any, empreses i entitats han volgut col·laborar com a patrocinadors o organitzadors de l'esdeveniment, com per exemple el Centre Comercial, TEIKA, la regidoria de Joventut d'Alcoi, la d'Igualtat, l'Institut Francés, Devilish Games o la mostra de cinema LGTBI+ 'La Invertida'.

Altres de les sorpreses per aquesta edició serà que el públic alcoià podrà gaudir de l'estrena de llargmetratges d'animació, molt guardonats arreu de tot el món, a les sales de la ciutat, i a més, es comptarà amb sessions de Pitch.

Alfred Costa ha assenyalat durant la presentació que “es tracta d’una sèrie realitzada per un equip íntegrament valencià amb localitzacions fàcilment reconeixibles tant a Alcoi com als voltants“. Una sèrie, ha dit, “que respon a l’objectiu de la televisió pública, de promoure el sector de l’audiovisual valencià”.

També el director de Continguts i Programació, César Martí ha indicat que “estem davant d’una sèrie diferent a les que s’han fet fins ara a la cadena”. Desenterrats pensem que serà una sèrie diferent i “esperem que agrade molt al públic”.

Alcoi Film Office, entitat de caràcter públic que es va cons-

truir amb la finalitat de promoure, impulsar i fomentar el sector audiovisual de la ciutat, atraient, incentivant, facilitant i donant suport al rodatge d’obres audiovisuals, i per això, ha col·laborat amb la producció d’aquest projecte. L’objectiu d’aquesta entitat és valorar els recursos de la ciutat, i que es duguen a terme el nombre més gran de rodatges possibles a Alcoi, de tal manera que s’active un sector audiovisual que pot reportar molta activitat econòmica.

La regidora de Turisme ha afirmat que: “El rodatge de sèries i pel·lícules a Alcoi suposa una injecció econòmica per a diferents sectors locals, restau-

ració, allotjaments, comerç, empreses de serveis i lloguers d’equipament. A més, la sèrie dona a conéixer les magnífiques localitzacions que tenim i pot fomentar tant l’arribada de turistes com el rodatge de més produccions. La cultura és un valor en si mateix que ens identifica com a poble, però també és una indústria molt potent que engloba a molts sectors i beneficia a molts altres”.

Tots els dijous a partir del 13 d’octubre a les 22.50, en horari de màxima audiència i després del programa Tap Zàping, el públic valencià podrà gaudir d’aquesta ficció al més pur estil del cinema negre i amb segell alcoià.

XV Jornada d’Onomàstica de l’AVL Toponi�mia i excursionisme a Alcoi

BR | Alcoi./ En els dies 18 i 19 de novembre, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua celebrarà la XV edició de la Jornada d'Onomàstica, a la seu de la Universitat d'Alacant a Alcoi (edifici de la Cambra de Comerç), i en la qual es parlarà sobre toponímia i excursionisme, i toponímia de l'Alcoià i El Comtat.

El divendres 18 començarà la jornada a les 16h, amb la recepció dels participants i la presentació. Seguidament, Jordi Colomina realitzarà la primera ponència titulada 'Canvi i continuïtat en la toponímia i antroponímia alcoiana'. A continuació es presentaran els fullets de

toponímia municipal de l'Alcoià i El Comtat, i dels actes d'aquestes jornadas. A més, també es presentarà el Manual per a l'elaboració de reculls onomàstics, a càrrec de Pere Navarro i Mar Batlle.

Jaume Bru serà l'encarregat de fer la xarrada 'Espeleologia i toponimi a Alacant'; i Emili Casanova i Vicent Cabanes, també parlaran sobre 'L'aportació de la premsa i de les revistes excursionistes a la toponímia valenciana', i 'Contribucions del Centre Excursionista d'Alcoi a la toponímia del País Valencià'. Aquest primer dia de jornada finalitzarà amb el taller de Cèsar

Mateu sobre 'Aplicacions de l'Open Street Maps'.

L'endemà, a les 9h, aquesta jornada s'iniciarà amb Francesc Ferre Domínguez i 'Toponímia i antroponímia de la vall de Perputxent a principis del segle XVII', i amb Jesús

Bernat i la seua conferència 'De retolacions excursionistes i toponímia'.

Després d'aquestes xarrades serà el torn del taller d'Esteve Ribera, 'Territori, una app per a Android', que donarà pas a la ponència de Vicent Brotons 'El laberint orogràfic meridional d'Enric Valor en bicicleta tot terreny'. A continuació es farà una passejada toponímica pels voltants d'Alcoi, i finalment, aquest esdeveniment de dos dies acabarà en un dinar.

Les jornades són convalidables per 10 hores d'activitats formatives del CEFIRE, i per tal d'assistir s'haurà de fer inscripció.

La XV edició d'aquestes jornades se celebrarà a la seu de la Universitat d’Alacant a Alcoi

Cartell Jornades./

'Desenterrats', el nou thriller psicològic valencià, obra de dos alcoians

Xavier i Arnau Cortés, a més de ser pare i fill, s'han convertit en companys de treball gràcies a aquest ambiciós projecte que ja ha arribat a les nostres pantalles. Els autors han explicat com ha sigut crear una sèrie així i a més, a la seua ciutat, Alcoi

Per Belén Rivas./

Fa poques setmanes que s'ha estrenat la nova sèrie d'À Punt, 'Desenterrats', però, com va sorgir la idea de fer una sèrie així?

Xavier Cortés: La idea de 'Desenterrats' ve de lluny. Primer hi ha un antecedent que és una sèrie que vam fer i que va tindre un cert èxit a nivell internacional, i això es va convertir en un projecte per a televisió més ambiciós, ja un projecte de 10 episodis de 50 minuts, que és el format que hem produït. Quan va obrir la televisió pública valenciana, À Punt, va ser un dels primers projectes que els va interessar i s'ha acabat produint.

- És a dir, que va costar un temps fer un projecte d'aquest tipus. Des de que es va iniciar la gravació, molt de temps ha sigut?

X.C: En 2017 va començar el desenvolupament del projecte. Són les fases típiques. Després els guions, després la pandèmia, és a dir dos anys de pandèmia... - Va afectar molt?

Arnau Cortés: Sí, anàvem a rodar ja en 2020. Però al vindre la pandèmia es va paralitzar tot. Estàvem al final del procés d'acabar els guions.

- I quan vau poder retornar a la faena?

X.C: En novembre de fa just un any.

- Després de tant de treball, ara que ja s'han vist els resultats, quina és la vostra sensació?

A.C: Una alegria molt gran. Tot el que ha costat creem que ha valgut la pena. Estem contents.

- A banda del guió, i els actors i actrius que participen en aquesta història, un dels punts més importants de la sèrie són les localitzacions. Es poden veure llocs d'Alcoi que coneixem tots. Com ha sigut treballar eixos escenaris perquè la gent que és d'Alcoi, puga veure'ls d'una altra manera?

A.C: No és que buscarem rodar-ho ací per ser d'ací, sinó que el mateix Alcoi ens donava tot el que buscàvem, i elements tan importants com el sanatori, tenint la Font Roja, un edifici així, allunyat en la muntanya, són coses que anaven donant-se. Altres coses, també teníem ganes de clavar-les, i hem pogut virar la mateixa història cap a llocs que ens permetien clavar llocs d'ací. - Ara, fent una pregunta un

poquet més personal. Sou pare i fill, com ha sigut treballar junts? Quina és la valoració que feu?

X.C: Per la meua part he estat molt content. A més, Arnau va entrar en una etapa del projecte en el qual feia falta una nova mirada i una aportació com la que ha fet ell molt important. I almenys per a mi l'experiència ha sigut bona, un plaer treballar amb ell perquè hi ha afinitat, encara que això no vol dir que sempre hi ha moments difícils, però en qualsevol equip creatiu hi ha moments de crisi, però d'eixos moments sol sorgir alguna cosa bona.

A.C: Si, a voltes és difícil, però ha sigut un plaer. A més, la productora executiva també és família, així que ha sigut una experiència molt xula. Per a mi és el meu primer projecte així gran, i haver-me sentit tan acompanyat i recolzat, ha sigut una grandíssima sort.

- Aleshores, repetiríeu l'experiència?

A.C: Sí.

X.C: Sí. De fet, ja estem pensant coses per a fer junts.

A.C: Tant de bo siga l'inici d'altres coses.

- Alguns actors i actrius, i també gent de l'equip tècnic són d'Alcoi. Que ha significat per a tots vosaltres poder fer una sèrie d'aquest tipus a la vostra ciutat. És difícil fer una sèrie així en Alcoi?

X.C: Jo crec que ha sigut un

cúmul de casualitats. L'argument s'adaptava perfectament a les localitzacions d'Alcoi, la sort que nosaltres som d'ací, i, per tant, tenim un record i unes experiències viscudes que ens han ajudat a entendre millor els llocs i poder-los utilitzar en la sèrie. Per eixa part una casualitat beneficiosa, per al producte i per a nosaltres.

A.C: Si, alguns dels actors ho comentaven, els d'ací, com Joan Gadea o Pep Sellés, que eixien de casa i als 10 minuts ja estaven en la localització, preparats per a maquillatge, i que això per a ells ha sigut una experiència molt xula, perquè estaven acostumats a desplaçaments, ja que solen rodar en València.

- I a l'hora de produir i fer una sèrie en Alcoi, ha sigut fàcil a nivell de producció per a poder fer-la. S'han posat facilitats a l'hora d'utilitzar diferents espais?

X.C: Si, però nosaltres al final no decidim, nosaltres proposem com a creadors de la sèrie, però al final qui fa la producció és À Punt, i és el que està convençut que ací es pot fer una bona sèrie. I una de les coses que fa decantar-se són les facilitats que dona l'Ajuntament d'Alcoi a través de la Film Office, per tant, hi han hagut eixes facilitats, i més enllà de la Film Office, hi ha hagut una col·laboració d'empreses i de particulars que s'han bolcat en el projecte i l'han fet possible, perquè és un projecte gran i ne-

cessita no sols del finançament, també del suport d'empreses, Film Office i particulars.

A.C: Sí, hi ha hagut un suport molt gran. Es notaven les ganes que hi havia en Alcoi per fer alguna cosa així, per part d'Ajuntament, empreses, com la ciutat en general.

- De fet, la ciutadania, quan va eixir l'anunci de la sèrie, es va bolcar compartint el tràiler per xarxes socials. Esperàveu una resposta així?

X.C: Si, ací en Alcoi sí. Sabem que ací la gent quan es fa una cosa en Alcoi es bolca totalment. Abans hem comentat, però l'equip tècnic no és d'Alcoi, és un equip valencià, i els actors, no són tots d'Alcoi, que a vegades es diu que és "una sèrie íntegrament alcoiana", però no, encara que hi ha una participació prou alta d'Alcoi, també perquè nosaltres tenim amics que són actors i els veiem en el paper. Però la resposta era d'esperar. I també pel motiu d'eixa certa confusió que comentàvem abans, de no imaginar-se espais així, però no està feta per Alcoi, sinó perquè partisca de la Comunitat Valenciana i és una història universal que volem que qualsevol persona l'entenga i la faça seua.

- Encara queden molts capítols per veure, però es pot saber si vosaltres com a autors teniu pensada o si vos agradaria que tinguera una segona temporada?

consumidor

thrillers psicològics

A.C: És una cosa que no depén de nosaltres. Primer hem de veure si té èxit, si agrada, si arriba fins al capítol 10, i si es donara més, nosaltres hem gaudit molt a pesar de que s'ha fet llarg, però hem gaudit molt, i si es donara la possibilitat, ja es pensaria. Però primer, gaudim de la primera i que a la gent li agrade.

X.C: Nosaltres hem escrit pensant en altres temporades, però no perquè tinguem eixa ambició perquè creiem que hi ha possibilitats, sinó, perquè volem donarli a la història més oportunitats i als personatges també. És a dir, que al final, al capítol 10, és molt sorprenent, hi ha molts canvis, s'aclareixen moltes coses, però també té un final obert.

- Per últim, moltíssima gent ha vist ja la sèrie, però per al que encara no haja pogut, com animaríeu a què gaudiren de 'Desenterrats'?

A.C: Primer perquè, és una sèrie ficció valenciana, però és diferent, i crec que la gent no està acostumada. I sols per això crec que ja val la pena, almenys, donar-li una oportunitat. De moment, els comentaris que estem rebent són d'ànims i que la gent està contenta. Crec que hui dia hi ha moltes sèries i moltes pel·lícules per a veure. S'han de donar oportunitats perquè mai saps que pot agradar-te i que no. Així que anime que es done eixa oportunitat, que almenys passaran una bona estona.

X.C: Jo soc consumidor de thrillers psicològics com aquests, hi he vist molt i de moltes nacionalitats, i crec que una de les satisfaccions que pot donar a l'espectador és anant descobrint coses que estan molt amagades, i això un capítol darrer d'un altre és un joc que a mi sempre m'ha agradat quan he vist una sèrie d'eixes, i crec que hi ha molts espectadors que poden gaudir d'aquesta manera.

Arnau i el seu pare Xavier Cortés, a les oficines d’El Grat./

“Jo soc

de

com aquests hi he vist molt i de moltes nacionalitats, i crec que una de les satisfaccions que pot donar a l'espectador és anant descobrint coses que estan molt amagades”

Jordi Raül Verdú presenta ‘La Corriola’

La presentació es durà a terme el diumenge 30 d'octubre a la Fira de Tots Sants de Cocentaina, a l'estand de premsa, i parla sobre una de les tradicions de la capital d'El Comtat

BR | Cocentaina./

Entre les moltes activitats que es fan a la Fira de Cocentaina, estan també les culturals, i una d’elles serà la presentació del nou llibre infantil de l’escriptor alcoià Jordi Raül Verdú, ‘La Corriola’. Aquest llibre té temàtica contestana, ja que parla d’aquesta tradició de la localitat, un esdeveniment molt arrelat al poble, que cada 8 de desembre dona vida al paratge de l’ermita de Santa Bàrbara, on multitud de veïns i veïnes es donen cita per assaborir la tradicional rosca de pa acompanyada de la llonganissa roja.

La presentació tindrà lloc el diumenge 30 d’octubre, a les 18h, a l’estand de premsa ubicat al Passeig del Comtat, i serà un acte obert i

gratuït per a tots els públics.

Segons explica l’editorial d’aquest llibre, Reclam: “La Corriola no és només una tradició popular que ha anat consolidant-se a les últimes dècades, sinó que té reminiscències ancestrals que la remunten al segle XIII.

La collita de l’oliva i ‘la Suca’, tenen un protagonisme molt important, així com la patrona de les tempestes, Santa Bàrbara, que no només sorprendrà per la seua vida, sinó també la seua enigmàtica relíquia, que encara no s’ha trobat”.

El llibre, escrit per Verdú, compta amb les il·lustracions de l’alumnat de l’IES La Foia d’Ibi, coordinats per la il·lustradora contestana Maria Belda

Finalitzen les I Jornades de Memòria Democràtica de l’Alcoià-Comtat

BR | Alcoi./ Les I Jornades de Memòria Democràtica a l’Alcoià-Comtat, organitzades pel Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina han finalitzat, i per això es van dur a terme diferents activitats. Entre elles va estar la conferència de José Antonio Martin Pallin que va repassar la recent llei de Memòria Democràtica, els avenços i els oblits. Totes les persones que van participar en aquestes jornades van ser per a destacar la necessitat de continuar fent aquests esdeveniments per tal d’avançar en la veritat, la justícia i la reparació.

L’acte va estar conduït per Milagro Selles, que va obrir recordant tot el desenvolupament d’aquestes primeres jornades, i la importància que va tenir que el magistrat emèrit del Tribunal Suprem acudira. Després

va donar la paraula a Toni Francés, alcalde d’Alcoi, que va donar les gràcies al Fòrum per organitzar aquest esdeveniment i per fer la cloenda a la seua localitat.

Per la seua part, José Ramón Juániz va destacar els treballs de Martin Pallin, i va destacar el seu llibre ‘Derecho de la Tierra’.

Durant la conferència de José Antonio Martin Pallin, va fer pedagogia i clara en tota la seua conferència, sobre els avenços i contradiccions de la nova llei dins de jurisprudència i interpretació de la Constitució i les lleis a l’hora de les seues aplicacions, fent un aclariment de la nostra llarga dictadura i posterior transició, el perquè les democràcies occidentals i els EUA, van deixar que ens passara. La resignificació del Valle de los Caidos ‘Cuelgamuros’, explicant

en una placa, entre altres, el perquè i la utilització d’esclaus o presoners de guerra en la seua construcció la reparació de les víctimes, els espolis als particulars, anul·lació de les sentències dels judicis sumaríssims, etc.

El vicepresident del Fòrum, Francesc Jover, va agrair a Pallin la seua tasca, i Eugeni J. De Manuel, coordinador de la Xarxa Memòria FVMP, va assenyalar la seua necessitat de coordinació entre l’administració, la federació i les associacions perquè les jornades tinguen continuïtat.

Adrián Blas, disculpant la no presència del president de la CAMDE-PV, Àngel González, va dedicar unes paraules del seu amic Paco Aura, destacant que les que deia que es va salvar de la barbàrie del nazisme perquè va tenir sort. A les jornades va estar a Muro l’exposició

‘L’últim deportat de Mauthausen’.

També va estar a l’acte Rosa Pérez, consellera GVA de Qualitat Democràcia, felicitant el Fòrum per aquestes jornades i per projectes com ‘No Oblidem’.

Des del Fòrum s’han sentit molt satisfets per l’èxit d’aquestes jornades, i han donat les gràcies a les persones que han participat com a ponents o com a públic i ens han donat el suport i han fet possible el desenvolupament d’aquestes I Jornades de Memòria Democràtica a l’Alcoià i El Comtat, com la FVMP, la Conselleria de Qualitat democràtica, els ajuntaments participants, Fòrum, CAMDE-PV, la Diputació de València, i en especial a Rosa Brines, i als tècnics i treballadors dels ajuntaments: “De nou gràcies i a seguir, endavant”.

Amb la conferència de José Antonio Martin Pallin, en un acte conduït per Milagro Selles

Homenatge Ovidi Montllor a Beneixama

El dissabte 29, a les 19h l'auditori de Beneixama acollirà aquest acte en el qual es podrà gaudir de diferents actuacions

BR | Beneixama./ El dissabte 29 d’octubre el Centre Ovidi Montllor portarà a l’auditori de Beneixama un acte molt especial, un sentit homenatge al 80 aniversari del cantautor alcoià, Ovidi Montllor.

Durant aquest esdeveniment es comptarà amb les actuacions del quartet de Trombons d’Alcoi Slide, i el cantautor Ferran Rodes, que estarà acompanyat pel guitarrista Pep Bornay. A més, també estaran presents els poetes Manel Rodríguez Castelló, i Begon-

ya Mezquita, i es faran lectures d’alguns fragments de les obres dedicades a l’Ovidi.

Aquest homenatge està organitzat per l’Associació Cultural Amics del Poeta Joan Valls, la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià-Comtat, l’Escola Valenciana, Decidim, Col·lectiu Serrella de Banyeres, l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola, l’Associació Cultural Fent la Canyada, i per l’Associació Cultural del Tractat d’Almisrà.

40 edició del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez

Des de l'entitat han publicat les bases d'aquest certament, i el premi es farà públic el dissabte 11 de març de 2023, dia en el qual es lliuraran els 28 Premis Joan Valls i Jordà Per l'Ús i Promoció del Català

BR | Alcoi./ Des dels Amics de Joan Valls han publicat les bases per a presentar-se a la 40 edició del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d’Alcoi.

Els interessats podran concórrer treballs poètics en qualsevol modalitat, escrits en llengua catalana. Les obres hauran de ser originals i inèdites, i seran d’un volum convencional de poesia. A més, no es podran presentar treballs guardonats en altres certàmens, ni tampoc autors i autores que hagen rebut aquest premi en altres edicions.

Cada poeta podrà presentar sols un llibre, i per a presentar-los ho hauran de fer en format PDF en l’adreça electrònica d’Amics de Joan Valls i Jordà (amicsjoanvalls@gmail.c om), fins al 13 de desembre de 2022. L’autor haurà de fer constar les seues

dades personals, el nom complet, l’adreça postal i electrònica i el telèfon. En el cas de voler presentarse amb un pseudònim, en un altre arxiu, també en PDF, hi consignarà el títol personal de l’obra, el pseudònim i les dades personals. Des de l’organització contestaran els correus per a confirmar la recepció dels treballs i es comprometran a protegir les dades que li siguen facilitades, i esborraran els

documents una vegada es done el premi.

Pel que fa al treball premiat, sols es donarà un premi dotat en 2.000 euros, i es publicarà en coedició per Edicions del Buc i Pruna Llibres. A més, cal assenyalar que el guardó pot quedar desert si les obres presentades no reuneixen a parer del jurat mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat també es reserva

el dret de fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.

Els membres que formaran el jurat en aquesta edició seran Núria Armengol, Jordi Botella, Josep Martínez, Begonya Mezquita i Manel RodríguezCastelló.

El dia 11 de març es coneixeran l’obra guardonada, el mateix dia que es lliuraran els 28 Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

L’última gala dels Premis d’Amics de Joan Valls./

Alexandra Usó :“Sentir parlar a l’alumnat en valencià entre ells és quasi anecdòtic”

Quina és la situació actual de la llengua al País Valencià?

A tot l'àmbit dels Països Catalans i en concret al País Valencià és dramàtica, tot i que tenim les generacions que ja han pogut estudiar el valencià com a assignatura a les escoles, el seu ús social és mínim, està absent del que és el dia a dia dels instituts, de la vida dels ciutadans…

- Després del teu recent nomenament, quins creus que són els principals reptes per a l’Escola Valenciana?

El principal repte és mantenir l'entitat com una organització potent pel que fa al País Valencià, una entitat que sense perdre els seus inicis, que és la defensa del valencià dins del sistema educatiu, puga engrescar a més gent per a continuar fent aquest treball. A més a més, nosaltres som una entitat que la major part dels nostres ingressos venen per les subvencions de competència publica a les que ens presentem i un dels nostres objectius seria poder fer que augmentara el nombre de socis per a tindre un autofinançament no tant en funció de les ajudes anuals que demanem que sempre ens fa estar en una situació d'inseguretat en els projectes que duem a terme.

- Com penseu que podeu aconseguir eixa major captació de socis?

La idea és que les nostres activitats més potents com poden ser les Trobades, el Voluntariat, el Cinema… continuar treballant amb elles, però aproximarnos a allò que necessita aquesta franja d’edat a què pense que arribem menys, que són ja la gent que està acabant l'ESO, el

batxillerat i la universitat. Arribar a aquesta franja d’edat que tot i haver-se educat dins de les trobades estan una mica absents de l’ús del valencià. Continuar portant endavant els projectes que portem que són molts i molt engrescadors, i sobretot també la força de la nostra entitat està en el fet que treballem en xarxa, és a dir, el fet que nosaltres som una federació de coordinadores fa que les coordinadores ixen de l’àmbit comarcal i de l’àmbit local on es fa la Trobada cada any, això fa que hi ha tot un entramant d’entitats i volem continuar potenciant això i, sobretot, augmentar. A més a més, ens hem ficat l’objectiu agosarat de poder celebrar festes per la llengua en zones que són castella-

noparlants, potser no fer una trobada com estem fent en altres comarques on s'impliquen els docents, les famílies… però si poder fer una festa per la llengua, una cosa festiva, musical, amb teatre, activitats per a l’alumnat, i que la gent d’aquestes zones puga viure d’una manera més lúdica la nostra llengua.

- Creus que els continguts que s’ofereixen en valencià tant a les xarxes com a la televisió estan adaptats a les exigències de les noves generacions? Són suficients?

Evidentment, nosaltres al País Valencià no tenim uns mitjans de comunicació potents, els adolescents que estan ara per exemple començant el batxiller,

s’han criat sense tindre una televisió valenciana ni veure dibuixos en valencià, etc. S’ha d’invertir molt més en els mitjans i a després si parlem de llengua pel que fa a les xarxes socials jo crec que el percentatge és molt baix, influenciadors que parlen en valencià, pàgines que estiguen en valencià… podem contar-les en una única mà, tot això s’ha de potenciar perquè jo pense que sí que hi ha un públic que si estigueren les utilitzaria.

- Com a professional docent, consideres que recau tot el pes de la normalització lingüística del valencià sobre l’ensenyament?

Sí, nosaltres quan comença la LUEV, que l’any que ve ja farà 40 anys, va ser un guany increï-

“nosaltres al País Valencià no tenim uns mitjans de comunicació potents, els adolescents que estan ara per exemple començant el batxiller, s’han criat sense tindre una televisió valenciana ni veure dibuixos en valencià, etc. S’ha d’invertir molt més en els mitjans i a després si parlem de llengua pel que fa a les xarxes socials jo crec que el percentatge és molt baix, influenciadors que parlen en valencià, pàgines que estiguen en valencià…”

ble perquè clar feia més de 10 anys que havíem eixit del franquisme, començava la democràcia i evidentment s'havien de reconéixer les llengües minoritzades que hi ha a l’estat espanyol, per tant, la LUEV va ser un guany importantíssim, perquè el que garantia és que als centres escolars es poguera estudiar també l’altra llengua que hi ha al nostre territori. El que passa és que tot i que els anys d’immersió van ser potentíssims, els anys 80, els anys 90 va haver-hi molta moguda, de fet Escola Valenciana naix d’eixa moguda reivindicativa de portar el valencià a les escoles. L’any que ve ja farà 40 anys de la LUEV, amb aquests 40 anys ens hem estancat, és a dir, va haver-hi un avanç importantíssim quan va entrar el valencià a l’escola, quan es començaren a impartir assignatures en valencià… va haver-hi un guany increïble més en Primària que en Secundària, que en Secundària és un altre

Per AMIC i Tresdeumedia./

La presidenta d’Escola Valenciana, Alexandra Usó./

Entrevistem a Alexandra Usó i Cariñena que des de l’11 de juny d’aquest any exerceix com a presidenta d'Escola Valenciana. A més de ser la segona dona després de Carme Miquel en ocupar aquest càrrec, és una docent i activista social valenciana.

Alexandra Usó

aspecte, però en aquests 40 anys eixa LUEV s’ha quedat curta en el sentit de què tal vegada si tinguérem el costum d’avaluar resultats, veuríem que tota eixa injecció que es va donar entre els anys 80 i 90 ara està neutralitzada, absenta als instituts. Jo treballe a un institut i sentir parlar a l’alumnat en valencià entre ells és quasi anecdòtic. Per tant, jo pense que 1 la LUEV necessitava portar al darrere tota una sèrie d’indicadors que pogueren marcar rectificacions o implementacions, però sí que trobe que l’ús social del valencià no pot recaure sols en el sistema educatiu perquè l’administració ens ha d’emparar en el sentit de potenciar polítiques que milloren eixe ús de valencià. Al nostre Estatut d’Autonomia s’intenta posar al mateix nivell el valencià, però no està sent així perquè hi ha un percentatge que la llengua oficial per sobre sempre és el castellà. L’Estatut recull que tenim dret a ser atesos en administració pública en les dues llengües cooficials del nostre territori i vos puc dir que en l'oficina que tenim de drets lingüístics a Escola Valenciana, un percentatge altíssim crec que era més del 60% de les queixes que tenim dels ciutadans són per la no atenció en la nostra llengua en els organismes públics. Per tant, des de polítiques que potencien uns mitjans de comunicació en la nostra llengua, des que la mateixa administració puga exigir el requisit lingüístic a tot el funcionariat que té i això permeta que quan ens adrecem a la funció pública ens atenguen en la nostra llengua i ens contesten per escrit en la nostra llengua que això és molt escàs. Per tant, sí, va recaure molt sobre la docència que jo sí que trobe que ha fet el seu paper, però calia una proposta més forta sobre l’administració pública.

- Està tenint un impacte positiu a l’ensenyament la Llei d'ús i ensenyament del valencià? Funciona? Per què?

En tot aquest temps eixa llei no s'ha actualitzat, en el seu mo-

ment sí que va ser un pas molt important, però actualment és insuficient, si això ho uneixes a la nova llei de plurilingüisme que tenim amb percentatges, doncs trobe que cal millorar. En què cal millorar? Si entrem en dinàmiques de percentatges es fa molt complicat, perquè els que som bilingües, multilingües, tu no parles al llarg del dia un percentatge en una llengua, un altre percentatge en una altra llengua… per tant, això és con-

fondre, confondre a les famílies, al professorat i a l’alumnat. Jo pense que la llengua vehicular en els nostres centres docents ha de ser el valencià i evidentment després en les àrees curriculars entrem en els percentatges que calga. Però el que jo sí que veig és que aquesta llei d’ús de valencià el que ha de procurar, i el sistema educatiu ho ha de garantir, és que tot l’alumnat quan acaba el sistema obligatori isca coneixent les dues llengües.

Aprovar l’assignatura de valencià no significa que tingues un bon domini de comunicació en eixa llengua, per tant, si en l’escola no garantim això el que ocorre és que indirectament estem minvant les possibilitats que té eixe alumne de cara al món laboral. En conseqüència, la LUEV en aquest moment ha de pegar un gran pas i adaptarse a la nova situació, quan aparegué no estaven les xarxes socials, el món era un altre i, so-

bretot, que quan va aparéixer encara estava la família com a transmissora de la llengua, no vull que ara no estiguen les famílies com a transmissores de la llengua, però la immigració a tot arreu ha sigut molt alta i si una manera d’incloure a les persones que venen de fora no és donant-los a conéixer la nostra llengua, la inclusió no és del tot certa. Per tant, jo pense, que hem d’intentar arribar a una llei que ens permeta que l’alumat quan acabe la seua escolaritat obligatòria tinga un domini de les dues llengües i es puga comunicar igual en una llengua que en l’altra i evidentment si va a una entrevista de treball puga fer-la tant en castellà com en valencià.

- Per acabar, quines mesures podrien ajudar a fomentar un ús més social de la llengua a llarg termini?

Evidentment, inversió per part de les administracions públiques, després una cosa que pot ajudar moltíssim és que cadascú de nosaltres en el nostre dia quan ens comuniquem ho fem en valencià, fins i tot quan altre interlocutor ens està parlant en castellà, per dos motius: un perquè estàs ajudant que eixa persona puga conéixer la nostra llengua; i segon perquè moltes vegades està espècie de “bona educació” que tenim els valencianoparlants en el fons no deixa de ser com si no estiguérem prou segurs de la nostra llengua.

La nostra llengua a diferència de Catalunya és una llengua del poble, dels treballadors, i això sembla que a vegades li falta una mica d’empoderament. Per tant, per mi la importància seria: polítiques administratives acompanyades de pressupostos per potenciar i incentivar, un sistema educatiu més clar amb el valencià com a llengua vehicular als centres educatius i que particularment tingues clar en el teu dia a dia que parles valencià i, com a resultat, no cal passarse constantment al castellà quan puges al taxi, entres a un comerç...

Art&Cultura

Quan la matèria reverbera la vida

«...la naturalesa i l’art semblen defugir-se, però s’hi troben abans del que creiem» Goethe

E

El passat dia 6 d’octubre, i fins el 27 de novembre que serà clausurada s’inaugurà, a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi. l’exposició De la natura a l’art, de l’artista Pilar Sala. Aquestes que seguiran són les paraules que foren pronunciades en l’acte d’apertura...que avui contemplem. I el color circumdant parla de l’alquímia d’uns versos no dits, però sofisticats a l’endins de l’acció demiúrgica. L’artista és com un referent, on la contribució a la lògica poètica, facilita la lectura estructural del conjunt. I és un gran encert.

Avant el cor

Mostra col·lectiva dels alumnes de l’Escola de Belles Arts d’Alcoi

«A l’estudi no existeix la sacietat» E. de Rotterdam

Potser es tracta d’un truc de màgia, on els elements que figuren dins la convocatòria de l’artista reflecteixen una mena d’il·lusió infreqüent.

Potser aquest joc de mans fulgura d’una manera tan especial que ens atreu l’esguard provocant-nos l’entusiasme, per mor de la incredulitat, subjecta sempre a raons deduïbles de la nostra ingenuïtat volenterosa. Però Pilar Sala, artista en plenitud, de la màgica atracció ha conformat l’enorme singularitat que vesteix la seua vasta obra plàstica. La versemblança de l’actitud colpidora ens conhorta quan facilita la lectura pertinent.

Un món pretèrit, dins la modernitat formal i compositiva, transita tota la mostra, ara construïda per un entrellat de llibertats tècniques, assolides des de la certitud d’abordar l’art dins del cànon de l’autenticitat referencial. Una mena de diàleg silent, pausat, potser encalmat, amb el vent suau que bressa les tiges de la construcció harmònica. Pilar Sala ens facilita un món d’abast antropològic. És a dir, les persones figuren al bell mig de la seua obstinada manera d’executar la idea primordial: la naturalesa és el vincle que precipita la labor substancial del fet creatiu. I des d’aquesta posició acreix, l’artista, una a una, totes les consideracions de la cultura: afany, coneixement, passió i principis fonamentals de l’experiència de viure.

I les textures emprades són de molt diversa consideració, com ho són, també, els materials utilitzats per a assolir les fites principals de la comunicació: des del paper, fabricat per les mans de l’artista, fins els teixits de naturalesa vegetal, tot passant per la incorporació d’elements propis de l’enyor d’un món domèstic, transiten les propostes en aquesta exposició. I és un clar exemple de vincles no gaire estranys quan parlem d’identificar el passat amb la profunda realitat contemporània. Un aprofitament dels conceptes, també, però, de la gràcia de laborar amb molta paciència les fines robes de la imaginació i de la pulcritud faedora. L’artista interpreta quan mira a l’endins del seu fervor compositiu. Cada una de les obres no podria ser entesa sense la totalitat de la mostra a la qual pertany. La idea sobrevola, eloqüent, però amb el rigor de la fantasia lliure, tota la mostra

Una gran dedicació, la de Pilar Sala. I pressentim les hores de discurs solitari al seu estudi per a dur a terme una mostra d’allò que significa la poètica de la concreció. Podríem parlar-ne abastament d’un ready-made força modern. Una mena de labor conceptual on les paraules deixen pas als ritmes de la producció d’elements que afavoreixen la lectura, a la fi. L’atzarosa presència d’una xarxa de materials que indaguen el profund en l’essència de la vida. O potser siga la «naturalitat», com ja hem comentat en un altre àmbit, just al catàleg de la mostra, aquella que facilita la total comprensió del discurs estètic de Pilar Sala: labora, tix, reafirma, conforma, modela, sotmet, fa parlar, poetitza..tots i cadascun dels elements que empra per a la comunicació artística. I parla de sí mateixa quan executa les seues obres, però també parla de tots nosaltres, doncs incorpora una mena de discurs polièdric per garantir la total incorporació del receptor de les propostes creatives.

I també podem entreveure, en la totalitat de l’exposició que avui contemplem, un desig de filiar, de manera ben compromesa (la matèria virginal que trasllueix pensaments, però també intencions no gens perifèriques), amb la vida. Ja ho hem dit. L’existència, des de la lectura intensa d’uns elements compositius diversos, augura la fidelitat de les persones cap a l’experiència de visitar un passat que ens correspon, i ben disposats a empènyer la roda del futur que ens interessa i obliga, a parts iguals. És la poètica de Pilar Sala. És l’univers de l’artista. És una particular manera de dir els versos de la sensibilitat plàstica. O potser siga la darrera paraula de l’art.

I desitgem manifestar-li a Pilar Sala la gran generositat a l’hora de compartir, amb nosaltres, la seua obra. I li donem les gràcies a Toni Miró, i a la Càtedra A.M. d’Art Contemporani de UA per la seua contribució permanent al discurs cultural del nostre poble. I a l’Ajuntament d’Alcoi li donem les gràcies pel suport que en fa de l’art i per possibilitar l’activitat plàstica i cultural. I a tots vostès, estimats amics, gratitud per la presència i recolzament que en fan de l’art als Cicles Expositius de la ciutat. Gràcies a tots.

Amb caràcter bianual l’Escola de Belles Arts surt de les aules per a mostrar el resultat que l’aprenentatge dels seus alumnes va aconseguint. I no sembla massa agosarat de dir que els treballs que avui se’ns lliuren als nostres ulls són força satisfactoris: assoliment de tècniques, implicacions de la realitat, vastitud de gèneres emprats, rigor en el tractament de la matèria pictòrica i compositiva, i un llarg etcètera, són els atributs que llueixen els artistes en formació. I a vegades ens resulta un tant inoportú dir açò dels alumnes en formació, doncs la qualitat i l’alçada dels treballs ens semblen molt i molt extraordinàries.

Diversos són els àmbits d’atenció d’aquesta gran exposició: bodegons, les tècniques mixtes, els Kirigami, gravats, jocs de composició i color, tinta xinesa sense dibuix previ, taller de filferro, esbossos ràpids a carbonet i els models al natural conformen bona part de la mostra que avui comentem.

I la grandesa de les propostes potser estiga subjacent a l’endins de la il·lusió desbordada que podem intuir a l’esperit de tots i cadascun dels participants. No és tracta d’un món convergent, doncs, clar està, els interessos són diversos, però la magnitud de l’experiència rau al fet mateix de la naturalitat en el

l passat 5 d’octubre, i fins el 25 de novembre que romandrà oberta, s’inaugurà, a la Casa de Cultura de la ciutat, la mostra col·lectiva dels alumnes de l’Escola de Belles Arts d’Alcoi, amb el títol Avant el cor. Les professores: Tamara Vallejo, Lorena Macías i Montse Ripoll han tingut cura de l’organització i també l’exhibició de l’esmentada exposició.comportament individual. És com una festa, aquest aplec de voluntats. És com un exercici de vocació sense límits ni mesura. Potser siga, al remat, un encontre no pas casual només, doncs impera el regne de la causalitat: des dels orígens de la incertesa s’arriba a les conclusions formals per capir i reafirmar un xic de bellesa.

I en açò també tenim una engruna satisfactòria a l’experiència educativa. Un guiatge adequat configura la virtualitat dels interessos particulars; també, però, l’obertura de nous camins, o bé horitzons, facilita la tria oportuna de les direccions a seguir. O la continuïtat del discurs temporal quan s’abraona amb la determinació de fer guanys d’incalculable valor. O com diria Alfons X el Savi: «La universitat (al nostre cas que ara ens ocupa universalitat) és l’ajuntament de mestres i deixebles ...», i així ho veiem nosaltres, ara i ací. Mercès a la decidida vocació d’abastar una altra dimensió dins el món de l’art, les persones convenen en afermar la voluntat d’aconseguir nous límits, conduents a creuar noves fronteres vitals.

I mai no ha de faltar aquesta expressió artística en la militància del quefer creatiu. L’univers s’eixampla quan possibilita noves exploracions, nous territoris on legitimar l’entrellat generós i unànime. L’art potser siga el motor de l’experiència humana fent camí cap a l’infinit. El trajecte, però, pot esdevenir-se, clar que sí, col·lectiu.

La gratitud a Toni Miró i la Càtedra que duu el seu nom, també a la Casa de Cultura per donar cabuda a aquest nou projecte artístic ciutadà i a l’Ajuntament per col·laborar i fer possible la continuïtat dels Cicles Expositius a la Ciutat.

Llotja de Sant Jordi d’Alcoi

per Josep Sou

Dr.Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant

E

Casa de Cultura d’Alcoi

(NO) És fàcil parlar de gènere

Virginia Jordà, Mireia Pérez Rodríguez, Ariadna García i Glòria Segura i Jordà

El proppassat dia 4 d’octubre, i fins el 25 de novembre que romandrà oberta, s’inaugurà l’exposició col·lectiva (NO) És fàcil parlar de gènere al COM d’Alcoi, i en la qual figura com a comissària la historiadora de l’art Maria Guillem.

Les artistes, i per a aquesta ocasió, han desplegat tota una sèrie de propostes molt allunyades d’allò convencional, tot fen valdre, tan l’experiència pròpia com el coneixement aprofundit de la matèria que ens lliuren, ja siga des dels murs de la sala d’exposicions o bé a les intervencions que proclamen cançons d’alliberament personal.

Ens diu Bertolt Brecht a un poema dels seus «Poemes i cançons»: «¡Lloat siga el dubte! Us aconselle que saludeu/serenament i amb respecte/aquell que pesa la vostra paraula com una moneda falsa./Volguera que fóreu avisat i no donàreu la paraula massa confiadament...» I volem aprofitar aquests versos per significar l’abast que en aquesta exposició s’hi materialitza. Així doncs, és o no n’és pas fàcil parlar de gènere. Si jutgem les obres i les implicacions que comporten, val a dir que potser no siga tan còmode parlar de gènere, i

menys en unes circumstàncies com les actuals. Si en fem la valoració, objectivant el canon compositiu, l’essència se’ns trasllada harmònica al nostre univers particular d’observadors. Però allò quotidià, elemental i transpositiu marca la cadència lliure dins l’àmbit semàntic de la interpretació. Potser allò més fàcil, ara, siga el flux indeterminat de l’experiència que ens correspon, de manera força individualitzada, recórrer. I de la mà de les artistes tenim l’oportunitat de tastar, almenys, l’incentiu de l’aventura.

Una gran performance, potser tot plegat, ensinistra la percepció del públic: les coses són ara i ací, a l’espai reduït de la sala d’exposicions. Les mutacions, els canvis adjacents per a dir amb el cos les íntimes sensacions latents, suposen la transgressió dels límits individuals. No es tracta, però, d’un teatre. No existeix el guió previ que marque la pauta conductual. No és, la performance, més que un fragment de vida; una partícula en trànsit significatiu i sense significat; un conjur d’emocions que fereixen les hores indeterminades de l’experiència viscuda. Com hem dit: ara i ací, amb el sol ancoratge de la fascinació i de la llibertat per la seducció de la matè-

ria comunicativa.

I ens resulta gojós contemplar l’exhibició que les parets de la sala ofereixen. Fotografies de vida, performance en estat de letargia, però parlant d’un precís instant d’eloqüència, o de dinàmiques atrapades dins els automatismes de la composició etèria. I ens agraden les marques que els traçats de la pintura interpreten; on la casuística de les situacions reverberen els sons de la vida en estat de plenitud, potser diàfans. També les mans executen robes desinhibides, amples, suggerents i simbòliques: la perpetuació d’un quefer atorgat a consciència per jugar, determinadament, contra la consciencia de les particularitats.

Una exposició, aquesta que rememorem avui, d’una dignitat de gran alçada, i a la que recomanem d’anar per aprendre la conquesta de la sensibilitat. Cal dir-ho i, també, felicitar les artistes que ens convoquen amb la seua labor creativa.

I felicitem Antoni Miró i la Càtedra que duu el seu nom. Agraïm el COM per la possibilitat que ens ofereix de revisitar l’art, amb constància i esforç. Abracem la iniciativa de l’Ajuntament de la ciutat de mantenir la col·laboració en la celebració dels Cicles Expositius.

«La llibertat no és una fruita a l’abast de totes les mans» F. Ayala

Casal Ovidi Montllor

d’Alcoi

La música valenciana s’escoltarà per tot arreu gràcies al Sonora

El circuit musical, organitzat per l'Institut Valencià de Cultura, anirà des d'octubre fins a març de 2023, visitant diferents localitats del País Valencià

BR | País Valencià./ Un any més es posa en marxa el circuit de música valenciana, organitzat per l’Institut Valencià de Cultura, el Sonora. Gràcies a aquest esdeveniment es poden escoltar diferents propostes musicals per tot el territori valencià. Els grups i solistes participants que actuen en aquest cicle musical, són els finalistes i guanyadors de l’anterior edició dels Premis Carles Santos de la Música Valenciana. L’objectiu del Sonora, és desestacionalitzar l’oferta musical i donar difusió a les propostes que van estar reconegudes en aquests premis.

La gira va començar el divendres 30 de setembre amb l’actuació de Zoo en Oriola, i continuà a Alzira, en el cap de setmana de 22 i 23 d’octubre, amb els concerts de Valmuz, i Marcel el Marcià, respectiva-

ment. Alzira, que enguany ostenta el títol de Capital Cultural Valenciana, juntament amb Aielo de Malferit, acollirà 3 espectacles més durant el mes de novembre. Concretament, els dies 5, 6 i 12, i sobre l’escenari es podrà veure a Autòctone, Iruixa Skargots, i Esther.

Com ja s’ha dit, Aielo de Malferit, és l’altra localitat valenciana que enguany gaudeix de la Capitalitat Cultural, i els dies 5 i 13 de novembre acollirà a Maluks + Valira, i a Factoria de Sons.

La gira continuarà a partir del mes de gener a Peníscola, Castelló de la Plana, i Alacant, i en aquests escenaris es podrà veure a artistes com Ramonets, Mafalda, Santero y Los Muchachos, Òscar Briz, Besarabia, Jordi Sanz, Luis Prado, Sandra Monfort, Joe Pask, i Júlia.

14 Jornades sobre Inclusió Social i Educació en les Arts Escèniques i la Música

La cita se celebrarà entre els dies 7 i 9 de novembre al Teatre Rialto de València, i el lema escollit ha sigut 'La

BR | València./ València celebrarà durant els dies 7 i 9 de novembre al Teatre Rialto de València la 14 edició de les Jornades sobre inclusió Social i Educació en les Arts Escèniques i la Música. A més, també hi haurà activitats programades en el Teatre Principal i el Palau de les Arts. Aquesta edició ha escollit el lema ‘La creació com a impuls per a la transformació social’.

L’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música, l’Institut Valencià de Cultura, la Xarxa Espanyola de Teatres, auditoris, circuits i festivals de titularitat pública, l’Agència Andalusa d’Institucions Culturals de la Junta d’Andalusia i l’Ajuntament de Múrcia , han sigut les institucions organitzadores d’aquest esdeveniment, que comptarà amb una variada programació, en la qual s’inclouran ponències de prestigiosos professionals nacionals i internacionals, així com tallers actius i teòrics, comunicacions de projectes, espectacles, i altre tipus d’activitats que posaran el focus en el treball i les accions que entitats i artistes pertanyents a col·lectius minoritzats es-

tan implementant amb la finalitat de millorar la inclusió en les seues comunitats.

Un dels objectius d’aquestes jornades és facilitar la generació de sinergies per a impulsar els seus projectes i accelerar la participació i inclusió en la vida cultural, així com reivindicar els drets culturals i la participació dels ciutadans i col·lectius en risc d’exclusió social.

Abel Guarinos, director general de l’Institut Valencià de Cultura, ha comentat que: “És important que per primera ve-

gada en la història d’aquestes jornades d’àmbit estatals enguany se celebren en València i que, a més a més, hagen atés la nostra petició d’incorporar la música, a més de les arts escèniques, en la denominació i en els continguts: és com un reconeixement a les accions transformadores que des de fa anys estem fent les institucions musicals valencianes, tant les públiques com les privades”, i ha afegit que: “Des de l’IVC tenim diferents línies de treball en pro de la inclusió social i l’educa-

ció mitjançant les arts, entre les quals, per exemple, el programa ‘Butaca oberta’ i les sessions didàctiques en totes les disciplines i en tots els nostres espais d’Alacant, Castelló i València, però en aquest 2022 la més important, sense cap classe de dubte, és aquesta de la coorganització de les Jornades; per tant, vaja per davant el nostre agraïment a l’INAEM per haver acceptat la proposta valenciana”.

La programació es pot veure al web https://inclusioninaem.mcu.es

Noves exposicions als espais culturals a Alcoi

BR | Alcoi./ Els cicles expositius organitzats per la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant i l’Ajuntament d’Alcoi porten a la ciutat tres noves exposicions. La primera d’elles, ubicada al Centre Ovidi Montllor es podrà visitar fins al dia 25 de novembre, i du com a títol ‘(NO) És fàcil parlar de gènere’, i està protagonitzada per les obres de cinc artistes femenines: Virginia Jordà, Mireia Pérez Rodríguez, Ariadna García i Gloria Segura i Jordà. Aquesta mostra busca fer un diàleg sobre aquest tema i que la societat reflexione.

També fins al 25 de no-

vembre es podrà veure a la Casa de Cultura l’exposició biennal (20192022), oferida per l’alumnat de l’Escola Municipal de Belles Arts, titulada ‘Avant el Cor’, i que mos-

tra els treballs fets per aquests futurs artistes.

Finalment, ‘De la natura a l’art’, de Pilar Sala estarà a disposició del públic fins al dia 27 de novembre a la Llotja de Sant Jor-

di. Aquesta mostra està plantejada com una retrospectiva, i vol ensenyar part del treball que ha fet l’artista durant 40 anys amb obres de diferents tipus i tècniques.

creació com a impuls per a la transformació social'. Allí estaran presents experts nacionals i internacionals, artistes i col·lectius artístics

Obres de teare amb inclusió social./

La Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani i l'Ajuntament d'Alcoi, han organitzat tres noves mostres que es podran visitar fins a finals del mes de novembre

Amant i inconformista del món coetani.

José Sanleón · Els nostres artistes al País Valencià XXII

Per a l'artista, des del moment en què puc adquirir la més mínima llibertat d'expressió, va ser totalment necessari el pinzell a les mans, convertint les seves obres en moments de desballestament i intimitat cap a tots els seus pensaments i així poder mostrar el seu art com a forma de canalitzar totes idees i expressions; pinta com a signe d'expressió. Llicenciat en Belles Arts per la Facultat de Sant Carles de València on ara exerceix la docència, evoluciona des de l'abstracció lírica al conceptualisme i redescobreix la riquesa de les textures dels objectes quotidians. És així, com actuant sobre determinades superfícies, aquestes es converteixen en la seva obra. La descontextualització de determinat material, amb la intervenció mínima, es converteix en objecte d'art; retalla, ensambla i munta, sense amagar-ne l'origen, respectant la situació original del suport, en molts casos lones. Amb aquesta xicoteta explicació po-

dem comprendre que al llarg dels anys, la seva obra experimenta una evolució des de l’abstracció lírica a la pintura conceptual. En les seves obres més recents, en què es comprova una intervenció més gran de l'atzar, utilitza nous materials, com xapes de ferro.

Es defineix com un artista inconformista que intenta can-

viar per introduir noves idees a les seves obres amb un estil que evidencia una gran predilecció pel color i acabats sobre el suport, destaca el gest expressionista, profús i ric en matèria, aplicat amb freqüència a temes figuratius. Lligat a l'art des de ben petit, l'artista amb la més mínima manipulació converteix la descontextualització de de-

terminat material en objecte d'art sempre que es respecte a ultrança la situació original del suport, en molts casos, com hem dit anteriorment, lones. Per a l'artista cal estar qüestionant contínuament la feina fins a cert punt, per no arribar a ser autodestructiu.

Quant a exposicions, en destaquen les exposicions indivi-

duals a la Galeria Val i 30, València (1984), Galeria Bellarte, Hèlsinki (1990), i Galeria Rita García, València (1991). Tot i això, entre les seves exposicions col·lectives trobem especialment rellevant 30 artistes valencians, organitzada per l'Ajuntament de València el 1981, a més de la gran exposició que va inaugurar a la fundació Bancaixa de València “Retrospectiva 1990-2021”. Sense cap dubte quan parlem de Sanleón, parlem d'un gran artista lligat plenament a l'art contemporani i que gràcies a les seves obres les quals mostra com a contínua forma d'evolució, es presenta com allò que al capdavall és; amant i inconformista del món coetani.

Catarrogí nascut el 1953 i artista de vocació des del dia que va néixer, ens va trobar davant d'un dels artistes que ha fet front a la veritable d'idea del món contemporani i el seu estimat art que ha fet del seu art un lloc de comprensió i creativitat que trenca totalment amb l'estereotip del que la gent moltes vegades intenta definir com el “veritable art”.

Yolanda Murcia Oltra / Fotografies: Mateo Gamon./

Per a l'artista cal estar qüestionant contínuament la feina fins a cert punt, per no arribar a ser autodestructiu

Dòlars, diners bruts, força...

Els perfils dels soldats caminen com ho fan els homes oca. Marxen, els soldats, com ho fan els homes «sandwich» a l’hora d’anunciar un entrepà, o una cer vesa, o un rentaplats domèstic. Els putxinel·lis fan giragonses mentre caminen drets com un fus. Els soldats militen en la ignorància, tan cosmètica, mentre escolten repicar el tam-tam.

La fusta, de perfils esmolats, suaus i avellutats, llueix els dòlars arreu, tot marcant la coincidència exacta en la maniobra dels diners: poder!!! I les parelles d’aquesta espècie d’éssers humans, marxen radicals, quasi frenètics ululant la desgràcia, el dolor i la manca, sense reserves, de tota humanitat. Són, si més no, objectes dolorosos, encerclats per la visió de l’artista Antoni Miró, per a mostrar la indignitat, la força, i també la crueltat. Però el pintor marca les distàncies amb la seua sorneguera forma de mirar. Els objectes, ara, els soldats a la fi, s’encaixen en la luxuriosa mirada eloqüent dels receptors, tot capint els colors de la desfeta. Res és debades, i menys quan es tracta de sintetitzar la tragicomèdia de la vida. Perquè hi haja dòlars caminant, com ho saben fer les oques, cal que hi haja, també, caps captius i condemnats. Res és debades. I la pintura, ara ens serveix per a dir tot açò. Resta com un clamor palplantat al mig d’una plaça solejada, i al davant d’uns murs farts de calç. Sembla l’estretor amarga de la vida, o per a la vida dels morts abans de morir.

La pintura - objecte d’Antoni Miró

I els soldats són un exèrcit d’objectes. Són conceptualment una ganyota abrupta que no para en esments singulars: tots ho són d’estults o de capsigranys. Tots ben aplegats són el resum de la iniquitat. Els soldats. I marxen i marxen sense parar, la cama en alt; gossos maldestres, objectes de fusta policromada, exemple just de la buidor elemental.

I entre tant de soldat, entre tant d’objecte a l’abrigall de la mirada, hi ha el resplendor de la pintura. Hi ha l’emancipació de la tragèdia que ja no canta ferotge. Hi ha el record de la barbàrie i el riure potent per les formes compartides amb la càustica complicitat de les hores més recents, o com ens diria José Hierro: «(Arriba el passat al nostre costat./Borda furiós com un gos...»6, doncs el passat, clar està, a vegades ens colpeix dur, però la subtilesa del parany en la distància alleuja el verí de la immediatesa de tota causa dolorosa.

Un joc olímpic ens visita Sembla mentida, però així és. Amb vaquers i samarreta, com bestrets d’un llarg somni després de la inquieta migjornada. Ens refreguem els ulls per a poder mirar al través de l’escassa llum que ens regala l’estança. I són ells, nouvinguts d’altre món an-

tic i il·lusori, però principal. Són els objectes fets carn victoriosa de la cultura, i de la pintura d’Antoni Miró. El món clàssic que viatja des de l’infinit, i més enllà encara, per a visitar-nos i dir-nos: com va tot? Objectes de fusta, o personatges, o bé homes i dones que passegen per la vorera d’un carrer imaginari entre tants d’éssers humans que ens apleguem, ben distrets pels custodis de la ciutadania. I al Sopalmo regnen una sala sencera, ben col·locats (algú ho podria dubtar allò de l’ordre?), just en filera, i a manera de processó cívica en l’apertura oficials dels cants epinicis. I ens sorprenen els noms dels personatges doncs trasbalsen la ruta elemental i llegendària de la història literària, i no pas viscuda com, a vegades, se’ns fa saber tan inútilment.

Afrodita (Αφροδιτη), l’amor, la bellesa i la fecunditat emparen aquest ver hemistiqui de fusta amerada per la pintura de l’artista. Com un vers, versos, on la pintura serva la distància cultural per a garantir el record i la carícia de l’art renovat Penèlope (Πηνελόπεια), la fidelitat, l’espera, o l’esperança en Odisseu. La radicalitat en el temps que mai no arriba de passar incorporant bones noves que afaiçonen l’ànima dolorida.

Josep Sou Dr. Tècnic Càtedra

Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant

Safo (Σαπφώ), canta el desig com alguna cosa essencial en la vida del homes, i s’hi deslliura en versos tòrrids per incidir en la complexitat dels sentiments que defugen la realitat del seu menester.

Atena (Ἀθηνᾶ), la saviesa, les arts, l’artesania, un propòsit meravellós que eixampla les línies de l’Olimp. Seguici i victòria del coneixement.

Heracles (Ἡρακλῆς), un heroi mític, potser el més gran de tots, posseïdor d’una força extraordinària que l’ajuda véncer sempre en combat.

Ares (Αρης), proclamat el déu de la guerra i sempre victoriós al camp de “Mart”. Força punyent i rigorosa contra els adversaris de la seua dignitat.

Zeus (Ζεύς), déu de deus, qui comanda la cort olímpica i regna en vides, atributs i càntics celestials.

I afegirem, per collita pròpia, l’Ovidi en bicicleta, Héctor (Ἕκτωρ); no aquell príncep bestret de Troia, no. Serà el nostre Héctor, el nostre Ovidi, veí d’Alcoi i adreçat al carrer Sant Joan de Ribera. I li farem menció especial, doncs ens és pertinent de fer-ho. Antoni Miró l’eleva a categoria de personatge, d’objecte permanent per als temps que vindran. I no ens cal

fer massa esforços per a rubricarho, doncs Ovidi ha estat, és i serà peça clau en l’avenir creatiu d’Antoni Miró. Ovidi agafat al manillar de la bicicleta, instantània de la pel·lícula que va protagonitzar en terres de l’alcoià. Ovidi novament un retall de memòria, una presència, com una cançó que s’escolta amablement després dels anys.

Doncs sí, els personatges palplantats en la mudesa, tan cantaire, de la seua verticalitat humana, ens visiten, ens fan els bons dies, ens alegren al llarg de la jornada, i llueixen fantàstics els colors de la paleta de l’artista. I nosltres ens atrevim a tocar-los, amb prudència elemental, i assatgem nous ritmes grecs que s’avinguen al temps present. La cultura amida moltes respostes, sempre, sempre, contundents en el joc infinit de coneixences. Quina sort més gran poder fruirne a tort i adret, i sense que ens coste massa diners. Quina sort! “...Hi ha qui es vana de l’or, hi ha qui d’una planura immensa,/jo de plaure els ciutadans i de cobrir-me els membres/de terra quan haja lloat el lloable, i sembrat/el reprotxe que es mereixen els malvats...”7, canta Píndar a un dels seus epinicis tot fent comprendre que, front a la vanitat del poder resta, sempre, una engruna de contenció i riquesa esperançada, i que volem afegir a la reflexió que en fem sobre l’obra objectual d’Antoni Miró. També l’artista s’entrega, des dels seus colors, a l’aventura d’una vida decent. (segueix a la següent edició)

Fes la teua subscripció a les nostres oficines i emportat un fantàstic llibre d’Antoni Miró de regal

per

Antoni

Quarta Entrega

6 - Hierro, José, «Falsos semidioses» en Antologia poética (1936 – 1998) Edición de Gonzalo Corona Marzal. Colección Austral, Madrid 1999, p. 97 (La traducció dels versos al català ha estat nostra).

7- Píndar, Epinicis (Odes triomfals de l’olimpisme clàssic, Obra completa, Versió de Manuel Balasch i Recort, Llibres del Mall, Barcelona 1987, p. 248

La comunitat, indicava Maurice Blanchot, és el que exposa en exposarse, “inclou l’exterioritat de ser que l’exclou. Exterioritat que el pensament no domina”. La comunitat no s’instaura amb una suma dels jo, sinó amb una posada en repartiment del nosaltres. Jean Luc-Nancy advertia que la pèrdua és constitutiva de la comunitat mateixa, és a dir, que existim en una dinàmica i que quan busquem alguna cosa “acabada”, el que trobem és una realitat des-obrada. Antoni Miró no representa la realitat endolcint-la, la seua mirada no és sublimadora, al contrari, quan atén la ciutat no pensa únicament en la mirada turística sinó que revela el lloc que ocupen els desheretats.

Si, d’una banda, Antoni Miró dóna visibilitat als exclosos de la societat, mostrant, no només amb ironia sinó també amb indignació, que el món va malament, també ret homenatge a persones que han deixat petjada per la seua integritat política i grandesa cultural. L’anonimat sinistre i forçat de les dones amb burca no tan sols remet a l’aspecte funerari, sinó que és l’antònim visual de la sèrie en què apareixen les figures referencials següents: Miquel Martí i Pol, Josep Pla, Salvat Papasseit, Joan Fuster, Joan Coromines, Rafael Alberti, Salvador Espriu, Jordi Valor, Joan Valls, IsabelClara Simó, Vicent Andrés Estellés, Manuel Sanchis Guarner, Raimon, Ovidi Montllor, Leo

Ferré, Maria del Mar Bonet, Enric Valor, Antoni Tàpies, Puig Antich, Salvador Allende, Karl Marx, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Che Guevara, Lluís Companys, Antonio Gades, Antoni Gaudí, Sigmund Freud, Miguel Hernández i Pau Casals. En última instància aquests retrats són una Història política i cultural en la qual Antoni Miró recull tant aquells que van contribuir a crear una consciència nacional catalana com referents internacionals que van des de la crítica de l’economia política i la mutació ideològica fundadora del comunisme a l’expedició a l’inconscient de la psicoanàlisi o l’estratègia heroica de la revolució cubana. Com Isabel-Clara Simó ha assenyalat, l’art d’Antoni Miró és un vincle: “un vincle on deposita no la seua dignitat sinó també nostra precària i angoixada dignitat”. Aquest artista sap, sens dubte, com incomodar la consciència col·lectiva mantenint una dimensió utòpica, és a dir, una confiança en què l’estratègia de resistència podria donar peu a una societat millor.

Com va apuntar Joan Fuster, a mitjan anys setanta, l’obra d’Antoni Miró és “tumultuosament vivaç”, proteica i sostinguda des d’una profunda preocupació social. Quan pense en la infinitat de quadres, obra gràfica i escultures que ha realitzat al llarg de la seua vida aquest artista, sembla que amb ell es compleix el tret d’autoactivitat de l’obra de la qual parla-

Tribunal de les Aigües L’aigua de la llibertat

va Hegel. Antoni Miró no justifica en cap cas el desplegament del món com a “real-racional” sinó que, al contrari, és un crític radical de la noció de “progrés” històric, que fa que la fantasia gire amb rodes de bicicleta en una dimensió arqueològica i esperançadora. En tota la trajectòria plàstica d’Antoni Miró apareix un sentit diferent de la bellesa, gens convencional, travessat per la presència d’allò que és indesitjable o injust, d’allò que soscava l’esplendor “històrica”. Està convençut que la bellesa és alguna cosa més que una realitat estàtica: “Per a Antoni Miró la bellesa és, per damunt de tot, un esperit de transformació”. Tant els seus quadres sobre el viatge a Grècia com la sèrie eròtica a partir d’escenes de la ceràmica grega al·ludeixen a una tensió entre ruïna i plaer. La seua revisió moderna d’una iconografia clàssica no deixa de tindre present el domini “contaminat” en què hem d’intentar sobreviure amb dignitat.

L’obra d’Antoni Miró ens recorda que cal enfrontar la història partint de referències cíviques, tractant sempre de fer

comprensible allò que ens preocupa. Cal actuar més enllà de la melancolia, recuperar, en temps depriments, el vigor del pensament crític i si hem de tindre algun tipus de nostàlgia, hauria de ser del futur. José CorredorMatheos va assenyalar que Antoni Miró té una “voluntat cartesiana” que el porta a esgotar un tema fins a les últimes possibilitats. La injustícia és, desafortunadament, inesgotable. Antoni Miró, en la seua fina mirada a la realitat circumdant, pren partit, sabedor que la tasca necessària no és merament la d’imitar el que succeeix sinó tractar d’oferir instàncies crítiques emancipadores en un temps de franca desdemocratització o en el qual es materialitza el que Christian Salmon anomena “insobirania”.

El dispositiu representatiu transforma la força en potència i potser una de les intencions d’Antoni Miró en pintar el Tribunal de les Aigües és representar una instància comunitària en què l’opinió es desplega amb franquesa democràtica. La lluita política sorgeix, habitualment, del dolor davant la injustícia. Ens mobilitzem, de vegades, en

sentir la ferida en el si de la democràcia. En bona mesura la pintura crítica d’Antoni Miró revela la necessitat de trobar alguna esperança. “El temps de la història -apunta Jacques Rancière- no és només el dels grans destins col·lectius. És aquell en què qualsevol persona i qualsevol cosa fan història i donen testimoniatge de la història. A la màscara de cera dels afusellats del Tres de maig (de Goya) respon el rosa de les galtes de La lletera de Bordeus. El temps de la promesa d’emancipació és també aquell en què tota pell resulta capaç de manifestar la lluentor del sol, tot cos autoritzat a gaudir-ne quan pot i a fer sentir aquell gaudi com a testimoniatge d’història”. Pot ser que aquesta lluentor del sol, aquest pessic d’esperança, siga el que flueix per les séquies, l’emblema del just repartiment dels béns. La sèrie del Tribunal de les Aigües és una més en la seua continuada preocupació per les imatges justes. Contemple El corralet buit amb les cadires on es van dirimir els conflictes dels regants, allí on van seure els “homes justos”, els síndics, envoltats per una multitud que potser no comprén plenament que davant dels seus ulls s’està produint una manifestació de la comunitat ideal. Antoni Miró pinta una vella vàlvula de Rovella i pense que no només donarà pas a l’aigua per al reg sinó que ens fa recordar que la cultura és un camí cap a la llibertat.

[Consideracions sobre la pintura d’Antoni Miró] per Fernando Castro Flórez, Universitat Autònoma de Madrid./

Tercera Entrega

Un fum de novetats a la Fira de Tots Sants

Una de les principals novetats estarà en la part del sector alimentari i la gastronomia, però a més, també s'han dut a terme mesures en tema d'accessibilitat i sostenibilitat

BR | Cocentaina./ La Fira de Tots Sants de Cocentaina, celebra enguany la seua 676 edició entre els dies 29 d’octubre i 1 de novembre. Aquesta serà una edició molt especial perquè tornarà al seu format habitual després de dos anys sense poder gaudir d’aquest important esdeveniment de la capital de la comarca d’El Comtat, que reuneix a moltíssima gent. Per a poder tornar amb més força que mai, des de l’organització s’han estat preparant una sèrie de novetats per a millorar el certamen.

Els principals canvis han afectat sobretot al sector alimentari i gastronòmic, ja que s’organitzarà d’una manera diferent, i a més, s’ampliarà el sector amb noves àrees. A més, altres de les mesures

que s’han adoptat enguany per a la Fira han sigut en tema d’accessibilitat, inclusió i sostenibilitat, amb diferents línies d’actuació.

Tots els que hagen visitat la Fira de Cocentaina sabran que la proposta comercial de productes agroalimentària és molt variada, així com l’oferta gastronòmica, sent aquests dos uns dels majors atractius de l’esdeveniment. Per això, des de l’organització s’han pensat una sèrie de millores en la reestructuració i ordenació d’aquests punts de venda perquè estiguen més fusionats i de tal manera facilitat el recorregut.

Per altra banda, per a potenciar més aquest sector, s’ha inaugurat un nou espai, concretament un mercat en el qual el visi-

tant podrà degustar els productes que adquirisca als estands d’alimentació, com ja es fa als principals mercats de les capitals, en els quals l’usuari pot consumir els productes que s’ofereixen en cada paradeta. A més, la Fira disposarà d’una zona de taules i barra de beguda al parc de la plaça Anselmo Martí, per a poder degustar tota l’alimentació que s’ofereix.

L’altre dels canvis ve relacionat amb l’inclusió i la sostenibilitat. En el cas de la inclusió, tots els serveis públics estaran adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. També s’ampliaran les àrees destinades a canviadors per a bebés, i llocs de lactància durant tot el recorregut. Aquestes mesures se sumen a les que ja es van implantar en les edicions

anteriors.

Respecte a la sostenibilitat, s’ha reduït la informació en paper i l’edició de tríptics del certamen, i s’han substituït per codis QR i tauletes digitals que estaran disponibles en diferents punts d’informació, pel que fa al marxandatge d’aquesta Fira està realitzat amb materials reciclats.

Una altra de les mesures

referents amb la sostenibilitat, és que es preveu reduir el consum energètic d’aquesta edició, ja que s’ha limitat la potència elèctrica dels expositors i s’ha fomentat l’ús de dispositius de baix consum.

Finalment, des de l’organització, també apunten que s’ha decidit mantenir algunes de les novetats que van sorgir de

l’anterior edició, que va estar marcada per la pandèmia. Aquestes mesures estan relacionades amb l’estructura organitzativa dels sectors comercials, que van suposar una millora del desenvolupament de la Fira pel que fa a la seua funcionalitat. De tal manera s’aconseguirà una major superfície hàbil i espai entre els diferents punts de venda.

Eugenia Miguel:“El volum de negoci en aquests quatre dies és molt important”

Enguany a la fi Cocentaina viurà una Fira com la coneixíem, però, l'any passat es va fer una Fira adaptada a la pandèmia. Com va funcionar?

Molt bé perquè es van obtenir els resultats que es volien. Els comerciants estaven encantats, el comerç i l'hostaleria local van tindre molt de moviment els dos caps de setmana i la veritat és que va estar molt bé. Vam superar les expectatives respecte als visitants, així que molt bé. Sí que és cert que a nivell organitzatiu i econòmic per a l'Ajuntament va ser molt desbordant.

- Ara ja està a punt de començar la 676 edició amb total normalitat. Com ho agafeu? Supose que amb moltíssima il·lusió

Sí, perquè a més, és la meua primera fira normal. Hem tingut unes edicions especials, i molt contents perquè significa que ja no tenim tanta presència de coronavirus, de la pandèmia, i volem tindre eixa Fira com l'hem conegut sempre, en el carrer, amb tots els comerciants al mateix temps en el poble, perquè és un dels problemes que vam tindre l'any passat, que hi havia gent que venia buscant alguna cosa en concret i no estava eixa cap de setmana, estava el següent, però això són incidències que eren d'esperar.

- Per a aquesta edició que s'ha preparat?

Tenim novetats, sempre tenim novetats en la Fira, tenim algun sector nou com un mercat de degustació, una zona gastronòmica. A més, s'ha incorporat una zona d'agroecologia i productes de quilòmetre zero, i com sempre el tema d'alimentació i restauració tenen molt atractiu en la Fira i s'han reforçat molt aquests sec-

tors. La venda ambulant també ha canviat d'ubicació i de format, perquè en aquesta ocasió venen ja en estands comercials, en contenidors que hi ha en la zona del Passeig, ja no estaran els parasols i generadors. Sempre intentem fer coses noves i anar modificant i canviant. Es mantenen algunes de les propostes que es van fer durant l'any passat com per exemple que sols s'ocupe una part del carrer i que l'altre estiga lliure perquè la circulació de la gent siga més fàcil i còmoda, i s'ha reservat places buides perquè la gent tinga eixe espai per a descansar i transitar amb més tranquil·litat, també hi ha més espai entre els expositors de gran format que l'any passat també ho van agrair a l'hora de les vendes. En general eixes coses que van vindre per tema Covid, però que s'han quedat com a part de la Fira.

- Molts expositors es podran veure enguany?

No sé dir-te una xifra exacta, però estem al voltant dels 700. Que són les xifres habituals.

- A banda, de la part comercial, gastronòmica, i d'atraccions, a la Fira també es prepara una programació cultural

Tenim com sempre les exposicions que estan preparades al Palau, que són exposicions que s'inauguren ara per a la Fira, i que després continuaran obertes fins a Nadal. Tenim l'exposició de Sentiments, també una de Play Mòbil recreant el que és tota la Fira. Estaran oberts els tallers dels artistes locals, on la gent podrà visitar, i si els agrada alguna obra d'art la podran adquirir. Estarà l'exposició a la zona del Teular dels escolars del col·legi Sant Francesc d'Assís, que du com a títol, 'Els racons del meu poble'.

És a dir, oferta cultural hi haurà

moltíssima, i a més, en la zona de gastronomia tindrem durant tot el dia música en directe, DJ, i molt bon ambient perquè la gent puga gaudir.

- Habitualment durant les nits de Fira hi havia programació de concerts, però enguany no es faran, per què?

Si, es va fer el Mig Any de Fira i es va traslladar el Fira Fest a eixa data, que és en maig, perquè teníem problemes en tema d'organització. És cert que ve molta gent de fora a veure aquests concerts, i amb tots els productes i tot el material que hi ha, hi havia moltes incidències i desperfectes, així que es va optar per eliminar aquest part de Fira, de Fira nocturna, però sí que hi haurà

ambient, i estaran els pubs de la localitat i els establiments oberts, amb ambient al carrer perquè la gent puga gaudir, però sí que volem evitar eixa afluència a la nit de gent de fora del poble, que inclús hi havia autobusos que venien a les nits, però hem volgut evitar eixos danys que es produïen.

- La Fira és un dels esdeveniments més importants que es fan a Cocentaina. Quina és la repercussió que té per al poble?

Moltíssima. Primer per l'estima que li té tot el poble a aquesta tradició. Els anys que tenim la Fira en marxa. I a més, tota la part econòmica, i el volum de negoci que es meneja durant aquests

Hi ha molt d'ambient, molta oferta cultural i gastronòmica, i com sempre diem: "El que no trobes en Fira és perquè no existeix", i per això, qualsevol cosa que busquen la trobaran

dies. Perquè és cert que el volum de negoci en aquests quatre dies és molt important, però també genera per als mesos de després eixos contactes i eixes vendes que no són tan ràpides de fer-les en el moment, però que sí que s'inicien en els dies de Fira.

- Teniu alguna previsió de molta gent visitarà Cocentaina durant aquests dies?

Depenem de molts factors, com el climatològic, en primer lloc, perquè si no fa bon temps la gent ve menys, però als últims anys la mitjana és de mig milió de persones, així que imagine que estarem al voltant d'eixes xifres, i sempre depenent dels factors climatològics.

- Per a acabar, encara que no faria falta perquè aquest és un esdeveniment multitudinari. Com convidaries a la gent a visitar Cocentaina en Fira?

Seran tots benvinguts. Volem recordar que tenim 30.000 places d'aparcament, que no patisquen perquè encara que no tinguen eixa reserva que a vegades preocupa un poc, podran aparcar en la Fira. Gaudiran moltíssim si la gent ve amb la família, amb amics. Hi ha molt d'ambient, molta oferta cultural i gastronòmica, i com sempre diem: "El que no trobes en Fira és perquè no existeix", i per això, qualsevol cosa que busquen la trobaran.

Per Belén Rivas./

La regidora Eugenia Miguel./

La regidora de Fira de l'Ajuntament de Cocentaina, Eugenia Miguel, explica com s'ha organitzat aquesta 676 edició, i quines són les novetats que tant contestans i contestanes, com visitants podran trobar als carrers de la capital d'El Comtat durant aquests quatre dies de Fira

Fira de Tots Sants

42 edició del Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina

BR | Cocentaina./

Un dels esdeveniments que forma part de la programació de la Fira de Tots Sants de Cocentaina és el Certamen Coral, que enguany arriba a la seua 42 edició. Ja s’està preparant tot per al certamen, i una de les coses que ja s’han pogut veure ha sigut el cartell anunciador. Aquesta obra ha sigut creada per l’artista contestana Sara Marín.

A més, el comité organitzador de Certamen Coral ha donat a conéixer quins han sigut els cors seleccionats per a participar en aquesta edició. L’elecció s’ha fet valorant el criteri de diversitat geogràfica, repertori presentat, enregistrament enviat i palmarés. Els elegits han sigut: Actea Cor Femení de Barcelona, Cor Interludi de Burgos, i el Cor de Veus Blanques

Santiago Apostol de Griñón de Madrid.

Aquests grups optaran a un total de cinc premis. El primer estarà dotat amb 3.000 euros, el segon premi amb 1.800 euros, i el tercer estarà valorat en 1.200 euros. El quart premi el donarà el públic, i tindrà una dotació de 600 euros, que es

donarà al cor amb més puntuació segons les votacions del públic assistent al Certamen. I finalment, entre els directors dels cors participants, el jurat atorgarà també el Premi a la Millor Direcció, que està dotat amb 500 euros.

Cal assenyalar que el cor guanyador del primer premi obtindrà a més, la seua classificació en la pròxima edició del Firacor, que on es reuneixen els guanyadors del Certamen cada tres anys.

El Certamen Coral Fira de Tots Sants tindrà lloc el dissabte 12 de novembre, al Centre Cultural El Teular, i tots ells interpretaran un repertori de lliure elecció, i l’obra obligada d’aquesta edició, que és ‘La Pau’, del compositor basc Xabier Sarasola, que està creada a partir d’un poema de Marc Granell.

Sara Marín, artista contestana, ha sigut l'encarregada de fer el disseny del cartell del certamen en el qual participen cors de Barcelona, Burgos i Madrid

Miel · Propóleo · Jalea Real · Polen

Cesc Roca i Rafael Pascual encarregats del cartell i el Privilegi

Aquests són dos dels elements més importants de la festa, que s'encarreguen d'anunciar que la Fira de Tots Sants torna en el seu format habitual en aquesta 676 edició

BR | Cocentaina./ La Fira de Tots Sants ja està promocionant-se per tot arreu, i per tal d’anunciarse ha sigut necessària la creació del seu cartell. En aquesta 676 edició s’ha comptat amb el dissenyador i il·lustrador valencià, Cesc Roca, per a plasmar en una imatge l’esperit d’aquest esdeveniment tan volgut per contestans i contestanes. Com es pot veure al cartell, i com bé ha explicat el seu autor: “El cartell destaca per l’estètica, tipografia i estil personal. En les seues formes i colors he tractat de traslladar tota la màgia que vaig sentir de xiquet quan visitava la fira amb la família. Els colors obscurs representen la nit i eixa màgia, contrastant amb els colors càlids de la figura del cavall i la roda, representació de la

Fira”. Roca ha continuat la seua explicació dient que aquest cartell “està ple d’il·lusió, motivació i la innocència d’un xiquet que un dia va descobrir la Fira, i que hui com a artista ha intentat plasmar”.

Un altre dels protagonistes d’aquesta tan esperada Fira serà Rafael Pascual, que serà l’encarregat de llegir el Privilegi de Fira, un acte que se celebra el dia 29 d’octubre. El Privilegi va ser un document atorgat en 1346 pel rei Pere IV el Cerimoniós. El text és l’origen del certamen, i la seua lectura, és un moment molt emotiu en el que contestans i contestanes donen per inaugurada la seua Fira. Per a Pascual: “És tot un honor haver rebut aquest encàrrec que assumisc amb molta emoció i orgull”.

Fira de Tots Sants

BR | Cocentaina./ Per a tancar aquesta edició de Fira de Tots Sants tan esperada per tots, s’ha preparat un espectacle amb 120 drons, titulat ‘Fira Drons’ per al dia 1 de novembre en caure la nit. Tots aquests aparells dibuixaran una coreografia aèria personalitzada amb al·lusions a la Fira, dinamitzada amb llum, música i color. L’espectacle es podrà veure des del camp de futbol ‘La Morera’, i l’entrada serà lliure. Des de l’Ajuntament es posaran dos autobusos per a transportar a aquelles persones amb més dificultat per a arribar al poliesportiu. Aquests eixiran des de la parada del Bosco I, primera les 20h, i després a les 20:15h. I una vegada acabe l’acte les persones interessades podran tornar a utilitzar aquest servei. L’Ajuntament ha apel·lat a la responsabilitat, perquè es reserve aquest transport a les persones que realment ho necessiten.

L’empresa UMILES, amb seu en Madrid, però amb presència internacional, s’ha encarregat de preparar aquesta actuació tecnològica que tindrà una durada entre 9 i 12 minuts. Gràcies a les llums led que tenen incorporades els drons podran canviar de color i intensitat, de forma dinamitzada a través de la música. Per temes de segu-

retat, hi haurà una distància mínima d’uns 150 metres entre la primera fila de públic i el punt de desplegament.

Està previst que l’espectacle comence al voltant de les 20:30h, i segons apunta la meteorologia es podrà gaudir d’aquesta nova experiència, que posarà el punt final als quatre dies de Fira.

El poble és... savi

parlem sobre la Fira de Tots Sants de Cocentaina

La Fira de Tots Sants és un gran esdeveniment, molt important per a contestans i contestanes, i també, per als comercials de la localitat, que es preparen per a una de les millors campanyes de l’any amb moltíssima il·lusió per poder tornar a oferir els seus productes a tots els que visiten la 676 edició de la Fira

Rafael Figuerola

“Ens dona una visibilitat molt gran en moltes parts del territori, i això fa que es conega la marca ‘Cocentaina’"

"La Fira és el nostre esdeveniment més important a la Comunitat Valenciana. Ens dona una visibilitat molt gran en moltes parts del territori, i això fa que es conega la marca 'Cocentaina', que és una cosa molt bona per al poble", assegura Rafa Figuerola, de ‘Mani Musical’, que afegeix que: "La Fira està molt unida al tema de la música, i jo com a comerciant d'aquest sector, és un orgull. Tinc moltes expectatives, ja que és un aparador molt gran perquè la gent puga conéixer els nostres productes, comerços locals, i els serveis que podem oferir durant tot l'any".

L'edició anterior va ser la primera en la qual va participar amb la seua botiga i afirma que: "Va estar molt bé, perquè va vindre prou gent, es van complir els objectius, també a l'hora de tindre nous contactes, així que crec que enguany pot anar molt millor".

Com a contestà Rafa destaca parts de la Fira, encara que amb dubtes: "No sabria triar el que més m'agrada. Cada cosa és diferent, única i especial. Per exemple el Zoc Àrab, que té una temàtica molt encertada entre l'olor, la música i els espectacles", i per això convida a tots a visitar Cocentaina durant aquests dies: "Ací poden trobar de tot, des de tecnologia, agricultura, cotxes... Les empreses més pioneres estan ací, i és una forma de conéixer tots els productes nous que seran llançats en els pròxims anys".

Manuel Navarro

“A banda de totes les parades de menjar, la zona que toca l'agricultura i els cotxes són les que més m'agraden”

Manuel Navarro és el gerent de 'Valls & Borreda', i durant aquests dies de Fira es podrà visitar el seu comerç, ja que són dies importants per als comerços locals: "És molt bo per a nosaltres, a més, en el meu cas, com toquem el tema de l'agricultura i les motoserres i tot aquest tipus de maquinària, això atrau molt a la gent en la Fira. A més, sempre tenim alguna oferta, per tant, és un bon moment". En 2021, a causa de la pandèmia, no es va poder fer una Fira com la coneixem, i per això Manuel va aprofitar aquesta pausa per a descansar: "L'any passat després molts anys va ser el primer que vaig fallar".

I encara que ell no és de Cocentaina, sinó que és veí de Muro d'Alcoi, confessa que sempre ha anat a gaudir d'aquest certamen: "M'ha agradat sempre molt. He anat sempre, des de molt menut, amb el meu pare. Anaves a la Fira a comprar joguets. Ara ja de major em fixe més en el tema dels cotxes que m'agraden molt, perquè a banda de totes les parades de menjar, la zona que toca l'agricultura i els cotxes són les que més m'agraden"

Manuel, que visita cada dia la localitat, ens conta que durant tota la setmana ja s'ha notat que s'apropa la Fira: "Veus moviment de preparació. Es nota que la gent té ganes de tindre una Fira com toca".

Carolina Ibáñez

“La Fira és un privilegi que tenim a Cocentaina que de segur que a moltes altres localitats els agradaria tindre”

Per ser comerciant, però sobretot, per ser contestana, Carolina Ibáñez de 'De nens', confessa que està molt il·lusionada per aquesta nova edició de la Fira de Tots Sants: "Hi ha moltíssimes ganes. La Fira de Cocentaina per al comerç és un 10. La Fira és un privilegi que tenim a Cocentaina que de segur que a moltes altres localitats els agradaria tindre, perquè comercialment és molt potent. Com a contestana que podria dir... És una cosa que hem viscut tota la vida, cada any. De menuda perquè estan les atraccions, i de major perquè l'ambient que es viu, amb els menjars, eixim tots, la música, les danses... Són tres o quatre dies, depenent de com caiga, que es viuen molt intensament al poble. Crec que no hi ha cap contestà o contestana que no li agrade la Fira"

Com bona coneixedora d'aquest esdeveniment tan important sap que "el més bonic és passar el dia a la Fira, vivint cada moment, ja que cada cosa és especial"

Respecte als últims anys sense poder gaudir de la Fira, Carolina, ha comentat que per al comerç la iniciativa que es va fer l'any anterior va ser bona: “Els resultats van ser molt positius, la gent tenia ganes perquè veníem de l'any anterior que no es va poder fer res. Comercialment, va ser positiu, potser no a la mateixa escala que els anys anteriors, però va estar molt bé”.

FIRA DE TOTS SANTS

Del 29 d’Octubre a l’1 de Novembre

Passeig del Comtat, 31 · Cocentaina 722 858 753 · @mani.musical manimusicalcocentaina@gmail.com

Passeig del Comtat, 35 · Tel. 96 559 0264 · COCENTAINA

Celebrat el 24 intercanvi cultural d'escacs ‘Fira de Tots Sants’

La competició va celebrar-se el dia 25 de setembre i en total van participar 14 xiquets i xiquetes procedents d'Alcoi i Cocentaina

BR | Cocentaina./ El diumenge 25 de setembre va celebrar-se el 24 Intercanvi Cultural d'Escoles d'Escacs a Cocentaina 'Fira de Tots Sants 2022', que va estar organitzat pel Club d'Escacs de Cocentaina. En l'encontre van participar 14 xiquets i xiquetes entre els 6 i 13 anys, i amb aquest esdeveniment s'ha volgut potenciar la base d'aquest esport, i, a més a més, els assistents han pogut gaudir del Patrimoni Cultural de la localitat.

El torneig es va jugar en sistema lliga entre set equips a dos taulers, en partides de 7 minuts per jugador. Les partides van ser emocionants i van demostrar que tots els jugadors tenen un bon nivell de joc. Dels menuts del Miguel Hernández d'Alcoi, Alex Magán i Liam Rose-

lló de 7 i 6 anys respectivament, van demostrar un excel·lent nivell per a la seua edat, i van guanyar a rivals de major experiència. L'altre millor jugador va ser Gabriel Martínez, i el segon Íñigo Donoso, els dos del Club Tabiya Alcoi. Aquests dos jugadors han rebut com a premi una subscripció anual a la Revista Peón de Rey, de l'Escola d'Escacs del Mestre Miguel Illescas.

També van participar xiquets del Col·legi Públic San Juan Bosco de Cocentaina, San Francisco d'Assís de Cocentaina, de l'Escola d'Escacs de la capital d'El Comtat, de La Salle d'Alcoi, i del CEIP Real Blanc de Cocentaina.

Al finalitzar l'esdeveniment es van donar premis a tots els participants, i els trofeus commemoratius als equips.

Torneig

d'Escacs

BR | Cocentaina./ El Club d'Escacs de Cocentaina ha organitzat el 13 Torneig Internacional d'Escacs de Cocentaina 'Fira de Tots Sants', amb l'objectiu de donar prestigi en el panorama dels escacs a nivell nacional i internacional. A més, enguany el Club d'Escacs de Cocentaina ha celebrat el 25 aniversari, que no va poder celebrar l'any passat.

En aquesta edició ja van

poder tornar a participar jugadors de tots els nivells, des de Mestres, forts jugadors, xiquets i aficionats. L'esdeveniment va presentar un innovador format de premis generals i especials, amb més de 1.700 euros en metàl·lic, trofeus, medalles, i altres regals, com llibres o productes típics de la localitat.

A més del Torneig Absolut, també es va fer el Torneig Infantil amb tres cate-

gories: Sub 8, Sub 10 i Sub 12.

En total van participar 54 jugadors que van vindre des de diferents racons de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Castella La Manxa. Tots ells van acudir a l'Hotel Odón, on va haver-hi un ambient molt esportiu. 38 d'aquests participants ho van fer al Torneig Absolut, i van fer que el torneig tinguera un fort nivell.

Els guanyadors d'aquest Torneig Absolut van ser Filemón Cruz, del Perú i del Club Tabiya Alcoi, i el Mestre FIDE José Manuel Díaz de Veneçuela, i del Club Gambito-Benimaclet.

L'arbitre principal d'aquest esdeveniment va ser Joaquín Corbí, àrbitre internacional; mentre que els adjunts, van ser els àrbitres autonòmics Eduardo Senabre i Enrique Lluch.

Liam Roselló, Alex Magán, Íñigo Donoso i Gabriel Martínez./

Primers classificats del Torneig Absolut./

Xàtiva es prepara per a la segona edició de la Fira Borja

Aquest esdeveniment, que se celebrarà del 28 d'octubre a l'1 de novembre, comptarà amb més d'una trentena d'activitats turístiques, gastronòmiques i culturals que es duran a terme en diferents espais i carrers de la localitat. Una de les novetats d'enguany és que hi haurà Fira d'Artesania

BR | Xàtiva./ Des de la regidoria de Turisme, encapçalada per Raquel Caballero, s’ha presentat la programació per a la segona edició de la Fira Borja, que se celebrarà des del dia 28 d’octubre a l’1 de novembre. Durant aquests dies la gastronomia, el turisme, l’artesania i el Festival Internacional de Música i Història seran els protagonistes d’aquesta programació.

Segons ha declarat la regidora: “Aquest és un esdeveniment que ens ajuda a posicionar-nos dins de la marca Territori Borja i com a municipi d’interior, amb una sèrie d’activitats pels llocs més emblemàtics de la ciutat que guarden relació amb la família Borja i entre les quals destaca la novetat de la Fira d’Artesania”

Aquesta nova fira estarà ubicada a la plaça Sant Francesc i comptarà amb més d’una trentena de parades de bijuteria, sabons i cosmètics, pedres, socarrats, paper reciclat, gravat, cuir, fusta i resina, roba i complements, petxines i cavallets, o joguines. A més, es podrà gaudir de demostracions d’oficis, cercaviles i tallers per als xiquets i xiquetes.

Per altra banda, també estarà la Fira Internacional de Música i Història, on es faran concerts i actuacions gratuïtes. Els escenaris d’aquesta fira estaran a Sant Domènec, Sant Feliu o Sant Pere.

El primer dels concerts se celebrarà el divendres 28 a les 20h a l’església de Sant Feliu, a càrrec de Johannes Skudlik, que vindrà des d’Alemanya. Després d’aquest espectacle es podran degustar dolços tradicionals. Jonathan Ross Parkin, Dolce Rima, Arturo Barba, Sebastià Peris, i Boreas Música, seran els protagonistes de la resta d’actuacions que es duran a terme durant la Fi-

ra.

Més de les activitats d’aquesta programació cultural seran la conferència al voltant de Lucrècia de Borja, impartida per Isabel Barceló Chico, l’espectacle de llum i música ‘Al son de los clarines y timbales’, o l’espectacle multisensorial ‘La dama i l’unicorn, pel meu únic desig’. El teatre infantil també estarà present, gràcies a ‘Un Borja a Casa’, de la companyia Ameba Teatre, i amb el teatre de titelles ‘La costurereta valenta’ de Xarop Teatre.

Les rutes i visites guiades també tenen el seu espai en les activitats d’aquesta Fira amb la visi-

ta ‘Xàtiva ciutat natal dels Borja’, o la visita teatralitzada ‘La ruta Borja’. Aquestes rutes ja van ferse en la primera edició de Fira, i com ha comentat Caballero “van ser tot un èxit”, i per això s’ha decidit repetir-les.

Entre les exposicions que es podran veure aquests dies està ‘Xàtiva i els Borja. Una de les famílies més poderoses del renaixement’ i ‘Els àngels músics’, cedida per l’Institut Valencià de Cultura.

Pel que fa a la part gastronòmica, participaran 20 establiments de restauració de la ciutat, que oferiran menús amb preus entre els 13 i 35 euros.

Concursos per al Dia Internacional contra la violència de gènere a Xàtiva

Concursos de dibuix, cartells i pancartes destinats a la comunitat educativa

EG | Xàtiva./ L’Ajuntament de Xàtiva ha fet públiques les bases per participar als diferents concursos programats de cara al 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, convocats des de la regidoria de Dona i Igualtat amb l’objectiu de previndre des de la in-

fantesa tota la classe de violència.

D’una banda es pot participar al XVI concurs de cartells, destinat a l’alumnat d’ESO i Batxillerat dels instituts de Xàtiva. Pel que fa al XVI concurs de dibuix, aquest està destinat a l’alumnat de Primària dels col·legis de Xàtiva.

Per últim, el VII concurs de pancartes està destinat a la comunitat educativa de Primària i Secundària de Xàtiva per tal de que participen de forma activa en la marxa del 25 de novembre contra la violència de gènere. El tema de les pancartes serà la igualtat i la convivència, podent fer re-

ferència a la coeducació, la prevenció de la violència de gènere o el feminisme amb exemples com ara «Stop violència a les dones», «No estàs sola» o «Sense dones no hi ha futur».

Els cartells i els dibuixos s’hauran de fer arribar a la Casa de les Dones abans

‘Agermanats amb la música’ és el nou projecte d’inclusió social a Xàtiva

En ell participaran el Centre d'Educació Especial Pla de la Mesquita, els pisos tutelats d'Aspromivise, i l'Escola de Música de la Música Nova

BR | Xàtiva./ L’Ajuntament de Xàtiva, un any més ha portat a terme el projecte d’inclusió social ‘Agermanats amb la música’, en el qual participen el Centre d’Educació Especial Pla de la Mesquita, els pisos tutelats d’Aspromivise i l’Escola de Música de la Música Nova. Amb aquest projecte es faran activitats dissenyades des de l’associació musical amb l’objectiu de la integració i la inclusió educativa social, garantint la igualtat d’oportunitats per a totes les persones participants mitjançant estratègies metodològiques adequades als grups de treball, socialització dels grups i motivació, i activitats d’atenció a les necessitats físiques i psicosocials en funció de les característiques dels

usuaris.

El programa es dividirà en trimestres, comptant el primer d’ells amb les activitats del Nadal Inclusiu, mentre que l’activitat del segon trimestre serà ‘Escola canta’. Per al tercer trimestre es realitzaran tallers amb motiu del dia del llibre, tallers del folklore valencià i un projecte interdisciplinari de fi de curs. Tots els projectes comptaran amb assajos setmanals i un concert final en el qual posar a prova les capacitats adquirides.

Des de la Música Nova asseguren que amb aquestes activitats, l’alumnat pren consciència social amb els col·lectius participants fomentant el treball cooperatiu i establint vincles de comunicació afectiva.

del 4 de novembre, mentre que les pancartes s’hauran de presentar el mateix 25 de novembre en la marxa

contra la violència de gènere convocada pel Consell Municipal de les Dones per la Igualtat.

Raquel Caballero en la presentació de la Fira Borja./

XI edició del Concurs d’Empreses i Projectes Emprenedors

En aquesta convocatòria es concediran dos premis, un de 2.000 euros a la millor empresa i un de 1.500 euros al millor projecte empresarial. Les candidatures es podran presentar des del 10 i el 25 de novembre

BR | Comarques./ Des de la Mancomunitat de l’Alcoià i El Comtat s’ha convocat la XI Concurs d’Empreses i Projectes Empresarials Emprenedors. En aquest concurs es premien les iniciatives empresarials que fomenten l’impuls econòmic del territori, però a més també es valoren altres factors com la sostenibilitat, la creació d’ocupació, la innovació I l’adequació de la iniciativa al territori.

Com a novetat d’aquesta edició, s’ha simplificat el concurs de tal manera que es lliuraran únicament dos premis: un per a la millor empresa, que estarà dotat en 2.000 euros; i l’altre, al millor projecte empresarial, amb un premi de 1.500 euros. A més, s’ha incorporat una menció especial del jurat.

Per a poder participar, les empreses han d’estar ubicades a alguns dels

municipis que integren la Mancomunitat, que són: Agres, Alcoi, Alcoleja, Alfafara, Banyeres de Mariola, Benasau, Beniarrés, Benimarfull, Cocentaina, Gorga, L’Alqueria d’Asnar, Millena, Muro i Penàguila. A més, hauran d’estar constituïdes entre el 13 de novembre de 2021, i la data de tancament de la

convocatòria. Pel que fa als projectes, s’hauran de poder materialitzar en alguns dels municipis als pròxims mesos. Les candidatures es podran presentar a través de la seua electrònica de la Mancomunitat entre els dies 10 i 25 de novembre.

Els guanyadors no sols comptaran amb el premi

econòmic atorgat, també es podran beneficiar del servei d’assessorament gratuït de l’Agència Impuls, i del suport de la Mancomunitat per a donar-los a conéixer. El lliurament de premis es durà a terme en una gala en el mes de gener, que se celebrarà en un dels municipis de la Mancomunitat.

135 alumnes de música de l’Alcoià i El Comtat es reuneixen a Penàguila

Aquesta ha sigut la desena edició de la Trobada d'Escoles de Música de l'Alcoià i El Comtat

BR | Penàguila./ Penàguila ha acollit la desena edició de la Trobada d’Escoles de Música de l’Alcoià i El Comtat, amb una alta participació. 135 alumnes de música van participar en aquest encontre que duia com a lema ‘L’altre so de la font: la música’.

Durant el matí els participants van assistir als tallers de tècnica musical, per especialitat d’instrument. També van poder gaudir d’unes visites guiades i

van posar color al mural que es va pintar en la paret del pati de les antigues escoles, i que al·ludeix a la imatge creada per l’artista del poble, Paqui Colomina Doménech.

A la vesprada, els joves músics van recórrer els carrers del poble al compàs del pasdoble ‘Educandos de Benejúzar’ de José Aparicio Peiró, i seguidament, es va dur a terme una audició amb una selecció d’obres de bandes sonores de pel·lícules.

Entrega dels premis als guanyadors de 2021./

Premis 9 d’Octubre a Bocairent

S'ha premiat a l'alumnat amb millor expedient acadèmic; a Vicente Vañó en la modalitat individual; i pel que fa a la modalitat col·lectiva, el premi ha recaigut en el Patronat

BR | Bocairent./ El divendres 7 d’octubre va tindre lloc al Teatre Avenida la catorzena edició dels premis 9 d’Octubre de Bocairent. En aquest acte, a més d’assistir els premiats, també van estar presents institucions, teixit cívic i públic. Aquesta gala va estar conduïda per Xelo Ferre, i va comptar amb l’actuació del ballarí Marc Perigüell Frías.

El primer premi que va donar-se va ser a l’alumnat amb millor expedient acadèmic, que van ser Mara Silvestre Vaño, Júlia Prieto Jover i Joan Beneyto Jodà en primària; Rebeca Reig Puerto en secundària, i Estela Tormo Sanchis en batxillerat.

Després va ser el torn de la modalitat individual, per a Vicente Vañó, que amb 39 anys com a sergent major de les festes en honor a

Sant Blai, se li ha reconegut una llarga trajectòria al servei de l’organització dels Moros i Cristians.

Finalment, es va donar el premi col·lectiu, que va recaure en el Patronat, on es va destacar la història de quasi 125 anys impulsant activitats religioses, formatives, lúdiques, culturals i esportives al municipi.

L’alcalde de Bocairent, Xavier Molina, va assenyalar la importància d’aquestes distincions que “posen nom i, per tant, posen en valor els esforços de persones i entitats importants per a la nostra localitat”, i va afirmar que: “Crear els premis 9 d’Octubre va ser un encert, consolidar-los era una obligació i prestigiar-los ha estat una línia de treball per a nosaltres al llarg dels últims anys”.

La tardor, el millor moment per a visitar l'interior de la província d'Alacant

Des de l'Associació Provincial Turisme Alacant Interior s'estan promocionant tots els atractius que ofereix la zona durant aquesta temporada de l'any i ha preparat diferents rutes així com visites guiades, per a poder descobrir tots els tresors de les localitats d'interior

BR | Comarques./ Totes les estacions de l'any són bon moment per a fer una escapada turística, i en l'Associació Provincial Turisme Alacant Interior saben que aquesta tardor és un moment perfecte per a visitar les localitats de la zona i descobrir els seus paisatges, gastronomia i patrimoni.

La presidenta d'aquesta entitat, Indira Amaya de Ameglio, ha destacat que l'interior de la província d'Alacant té moltíssimes coses per a veure, ha estat comentant les diferents rutes que s'han organitzat des de l'associació. Entre les excursions a peu, podem trobar la travessia amb més de 8 cimes de més de 1.000 metres, o altres pels parcs naturals de la Serra de Mariola, la Font Roja, el Maigmó i El Coto. En totes aquestes rutes, a més, es podran visitar localitats com Agres, Alcoi, Banyeres, Onil, Torre de les Maçanes, Beniarrés, o Alcoleja, entre molts altres.

La bicicleta també pot ser una opció, segons ha comentat la presidenta, per a poder trobar tots els encants de l'interior d'Alacant. Per exemple, està la ruta de l'antiga via del tren Alcoi-Gandia, o la Via Verda alcoiana, una ruta

Concurs de micològiquesfotografies a Ibi

Aquest concurs de fotografia estava dins de les activitats de les XVII Jornades Micològiques, organitzades per aquest museu, juntament amb el Jardí Botànic de l'Estació Biològica de Torretes, i ASOMA

BR | Ibi./ El diumenge

16 d’octubre el Museu de la Biodiversitat d’Ibi va donar a conéixer quins eres els guanyadors del Concurs Fotogràfic, activitat que estava dins de la programació de les XVII Jornades Micològiques. Aquest esdeveniment ha estat organitzat per ASOMA, el Museu d’Ibi, i el Jardí Botànic de l’Estació Biològica de Torretes.

El primer premi, en la Categoria General ha sigut per a Alfredo López de Arbina Pérez San Román, de Colindres (Can-

tabría), i el segon en aquesta mateixa categoria ha sigut per a Íñigo San Vicente Mendizábal, de Mondragón (Guipúscoa).

Pel que fa a la categoria de Socis, el primer premi ha sigut per a Pablo Ferao Egea, de Castalla, i el segon premi per a Víctor Chornet Fornes, de Dénia.

Totes les fotografies que han participat es poden veure al Museu de la Biodiversitat. L’entrega de premis se celebrarà el dia 20 de novembre, a les 11:30h, en la primera planta de la Fàbrica Rico.

circular que va des del barri de Batoi d'Alcoi, i passa per El Salt, el riu Barxell, i per les muntanyes de la zona.

Per als amants de les motos, també hi ha bones opcions de turisme. I és que l'Associació ha preparat una sèrie de rutes perquè els motoristes puguen visitar-nos. En aquestes rutes es podran veure municipis i paratges com Alcoi, Cocentaina, Villena, Benitatxell, Ibi, les Coves del Canelobre, la Font Roja, Xixona, Planes o Biar.

Indira Amaya de Ameglio ha volgut destacar l'important paper que té la gastronomia dins del turisme de l'interior de la província, i convida a tot el món a degustar plats típics com el torró, l'olleta, la pericana, el blat picat o les bajoques farcides. La beguda també és un element

clau per a la gastronomia, i no podem oblidar l'herber, el café licor, la cervesa artesanal o el vi, que com ha destacat la presidenta "és un dels grans atractius", ja que les condicions climàtiques de l'interior de la província fan que aquesta varietat de vins no es puguen trobar en cap altre lloc en el món.

L'oli turisme també s'ha fet un espai dins de l'agenda de l'Associació Provincial Turisme Alacant Interior com bé ha explicat la presidenta: "Aquesta és l'època de la collita d'olives, de l'oli nou, i és un gran atractiu poder fer visites". A més, també es poden veure aquests paisatges tan especials acompanyats per una ruta guiada als arbres mil·lenaris. "És una de les activitats més importants. Es veu la conservació del paisatge

rural i el mosaic agrari, que és imprescindible per a protegir-nos d'incendis. Nosaltres donem suport a eixes empreses amb aquest tipus de cultiu, que a més, poden oferir una gran experiència turística, en les quals s'organitzen tasts d'oli, demostracions i rutes", afegeix Indira.

Finalment, el patrimoni també està molt present en l'Associació, i per això conviden als visitants a veure llocs com La Sarga, amb les seues pintures rupestres; el Castell de Penella, o la Cava Gran d'Agres.

Sempre és recomanable visitar l'interior de la nostra província gràcies a tots aquests atractius, però és cert que, la tardor encara ressalta més els colors i els sabors, i fa única l'experiència de conéixer la nostra terra.

Èxit al Mercat del Joguet a Ibi

La cinquena edició d'aquest Mercat ha rebut a gent de diversos llocs del País Valencià i d'altres punts de l’estat espanyol

BR | Ibi./ En el cap de setmana del 22 i 23 d'octubre els joguets van eixir al carrer. Ibi, coneguda per la seua tradició joguetera va celebrar la cinquena edició del Mercat del Joguet Antic, una activitat organitzada pel Museu Valencià del Joguet, juntament amb la col·laboració de l'Hospital del Joguet de Madrid i l'Ajuntament d'Ibi.

Segons indiquen des de l'organització, aquest esdeveniment ha sigut tot un èxit, ja que s'han acudit col·leccionistes i visitants de diferents punts del País Valencià i d'altres llocs d'Espanya com Donostia, Astúries, Vigo, Càceres, Saragossa, Girona, Barcelona o Madrid.

Allí tots van poder recordar, conéixer, intercanviar o comprar antics joguets, molts d'ells fabricats en Ibi. A més, també es van

dur a terme unes jornades de portes obertes del Museu per a gaudir de tota la seua col·lecció i exposicions.

Indira Amaya, en unes jornades a l’ambaixada de Panamà a Madrid./

Foto Alfredo López de Arbina Pérez San Román./

Mercat del joguet antic a Ibi./

Andrés García i Txema Martínez premis de poesia Francisco Brines

L'acte, que comptarà amb la presència dels guanyadors, se celebrarà el dissabte 29 d'octubre a les 19.00h en el Centre Polivalent d'Oliva, amb entrada lliure i gratuïta

EG | Oliva./ Dissabte que ve, 29 d'octubre a les 19.00 h, la Fundació Francisco Brines lliurarà els premis del II Certamen Internacional de Poesia Francisco Brines a Andrés García i Txema Martínez, guanyadors en les modalitats de castellà i valencià, respectivament, amb els poemaris Químicamente puro i Camí a Milmanda, que edita PreTextos.

L'obra guanyadora en la categoria en castellà es titula Químicamente puro, i ha destacat per ser “un llibre de maduresa, formalment impecable i ple d'intensitat lírica”. El seu autor, Andrés García Cerdán (Fuenteálamo, Albacete, 1972) és doctor en Literatura per la Universidad de Murcia i professor en la Universidad de CastillaLa Mancha. Com a poeta, els seus últims treballs són Puntos de no retorno (2017) i Defensa de las excepciones (2018). Han integrat el jurat els poetes Fernando Delgado, Carlos Marzal, Luisa Castro, Vicente Gallego i l'editora Silvia Pratdesaba.

En la modalitat valen-

ciana, el premi ha sigut per al poemari Camí a Milmanda, de Txema Martínez (Lleida, 1972), que és llicenciat en filologia hispànica i doctor en comunicació audiovisual. Poeta, traductor, articulista, editor i crític literari, ha publicat, entre altres, el llibre de poemes Maria (2020), amb el qual va guanyar els Jocs Florals de Barcelona. Els poetes Enric Sòria, Marta Pessarrodona, Àngels Gregori, la crítica literària Marta Nadal i l'editor Manuel Ramírez han valorat “la potència dels versos, el to

sostingut al llarg del llibre i un treball afinat del llenguatge”.

Les obres guardonades, triades entre 440 originals rebuts, seran premiades, gràcies al suport de la Generalitat Valenciana, amb una dotació econòmica de 6.000 € i la publicació de les obres en les col·leccions de l'editorial PreTextos de València.

L'acte de lliurament de premis se celebrarà aquest dissabte, 29 d'octubre, a les 19.00 h en el Centre Polivalent d'Oliva.

La cerimònia de lliurament comptarà amb la

presència de Mercedes Sampietro, amb un acompanyament musical a càrrec del músic d'Oliva Àlex Salabert, que acompanyarà al violoncel a l'actriu en un recorregut per la poesia de Brines. Per a finalitzar, s'oferirà un brindis al públic assistent per a posar punt i final a la gala de lliurament.

El “II Certamen Internacional de Poesia Francisco Brines” ha sigut possible gràcies al suport de la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i l'Ajuntament d'Oliva.

Entra en funcionament el servei d'alertes de l'Ajuntament d'Oliva

EG | Oliva./ El regidor Josep Escrivà, com a cap del Departament de Comunicació a la Ciutadania i responsable de les comunicacions del CECOPAL del municipi d'Oliva, anuncia que a partir del dijous entra en funcionament el servei d'alertes de l'Ajuntament d'Oliva. Aquesta és una funcionalitat que començarà a utilitzar-se per part de la Policia Local d'Oliva i que permetrà enviar comunicacions directes als dispositius mòbils de les persones que usen l'aplicació mòbil del consistori d'Oliva.

“Aquests sistemes d'alerta són molt eficients, perquè els missatges arriben directament a les persones usuàries de l'aplicació; per això, és

imprescindible tindre l’App instal·lada al telèfon intel·ligent per poder rebre les alertes i tindre la comunicació d'emergèn-

cies de forma directa”, comenta el regidor Escrivà.

Aquesta aplicació pot descarregar-se de forma

gratuïta per a Iphone i Android en ambdues botigues de les aplicacions, en Apple Store i Play Store respectivament.

A més a més, des de l’App mòbil es pot consultar l'agenda d'activitats, les notícies que genera el consistori, les farmàcies de guàrdia, els punts WIFI públics que s'han instal·lat recentment als carrers i places del Municipi d'Oliva i moltes altres funcionalitats a l’abast de tota la ciutadania.

Paral·lelament, la posada en marxa d’aquest servei local coincideix amb les proves del servei de comunicació d'emergències ES-Alert, un sistema d'alertes estatal que emetrà missatges a tots els dispositius connectats a una xarxa mòbil.

Oliva du a terme una nova campanya de promoció lingüística

Aquesta iniciativa du té com a lema 'Compre en valencià. Jo, comerç local', i té un doble objectiu, promocionar la llegua i el comerç local

BR | Oliva./ Des de la regidoria de Cultura, encapçalada per Julio Llorca, i amb la col·laboració de la regidoria de Comerç, Mercats i Consum, que està dirigida per l’alcaldessa Yolanda Balanguer, s’ha preparat una nova campanya que du com a títol ‘Compre en valencià. Jo, comerç local’. Amb ella es pretén, per una banda, promocionar la nostra llengua, i per altra, incentivar les compres al comerç local. La proposta s’ha desenvolupat a través de diverses agències de promoció del valencià.

Segons ha declarat Llorca: “El primer objectiu d’aquesta campanya és promoure l’ús del valencià en aquelles tasques del dia a dia, com ara anar a comprar, i el segon és motivar a la ciutadania a comprar al comerç local d’Oliva;

molt important per a l’economia i la cultura del nostre poble. Aquesta campanya incideix en el lèxic bàsic relacionat amb el comerç i en les bosses podem vore una mostra de paraules en valencià sobre aquesta temàtica, però, a més a més, també té com finalitat la protecció del medi ambient i visibilitzar la igualtat de gènere”.

A més, des de la regidoria de Comerç, i en col·laboració amb ACCO, l’Associació de Comerciants d’Oliva, s’ha repartit al Mercat Municipal unes bosses de ràfia reutilitzables amb el lema ‘Compre en valencià. Jo, comerç local’.

La campanya per a fomentar l’ús de la nostra llengua i comprar als comerços locals s’està duent a terme en més de vint municipis arreu de tot el territori valencià.

Acte de l’anunci dels guanyadors dels premis./

Josep Escrivà amb la nova app./

Brisa, la nova inquilina de la Marjal de Pego i Oliva

Aquest parc natural ha rebut a una nova àguila pescadora amb l'objectiu de continuar amb el projecte de recuperació de l'espècie

BR | Pego./ Des del Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva continuen amb el projecte de recuperació de l’àguila pescadora, i per això, des del dia 22 de setembre aquest paratge té una nova inquilina, Brisa. Aquesta rapaç és procedent de les Illes Balears, i, a diferència d’altres ocasions, és més major que els altres exemplars, ja que té uns 250-280 dies de vida. Brisa no ha tingut una vida fàcil. Al nàixer a les illes, va ser rebutjada per la seua mare, i això li va ocasionar problemes per a alimentar-se, un procés molt important per als primers mesos de la vida de qualsevol animal. Així i tot, va emprendre el vol, però malauradament, les seues males condicions físiques la van obligar a desistir, caient a l’aigua del Mediterrani, on va ser

trobada sense casi forces per a sobreviure. Per sort la van poder rescatar i li van salvar la vida, i va començar la seua recuperació, entre molts llocs, a un centre especialitzar a Santa Faz. Una vegada Brisa va recuperar-se, es va decidir enviar-la a la Marjal de Pego i Oliva “perquè es tracta d’un lloc amb les condicions perfectes perquè puga acabar la seua recuperació i també fer vida”, ha explicat Itziar Colodro, membre de la Fundació Migres, una de les entitats que participa en aquest projecte Juntament amb el Servei de Vida Silvestre de la conselleria de Medi Ambient, la Fundació Iberdrola i els ajuntaments d’Oliva i Pego.

Ara, Brisa haurà de continuar la seua rehabilitació, però, així i tot, s’es-

pera que en una setmana puga començar a volar.

Els tècnics encarregats del projecte han col·locat a Brisa un GPS per a saber on està en tot moment i detectar possibles amenaces, ja es va fer amb els anteriors inquilins.

Brisa és el relleu d’Estell, l’anterior exemplar d’àguila pescadora que va viure a la Marjal, i que també va formar part d’aquest procés de reintroducció; però de la qual malauradament fa uns mesos que no se sap res. Tanmateix, s’espera que Brisa siga la punta de llença per continuar amb el projecte, perquè s’espera l’arribada de més exemplars, tot i que encara no hi ha dates definides. “Estem molt orgullosos d’aquest projecte, volem que l’àguila pescadora vole els nostres cels com ho feia en temps pas-

Tallers i jocs amb Activa

jove Gandia

La programació va començar el divendres 21 d'octubre, i durarà fins a desembre

BR | Gandia./ La regidoria d’Esports, juntament amb el Consell de Joves de Gandia, han preparat la programació ‘Activa Jove’, amb tallers i jocs dedicats a la població més jove de la ciutat. Cada dissabte des del 22 d’octubre al 3 de desembre, es realitzen activitats perquè els joves puguen gaudir del seu temps lliure. L’horari d’aquestes activitats anirà des de les 11 a les 14h i de 17 a 20h. Per tal de dinamitzar, hi haurà més d’una activitat per dia perquè així tots puguen fer més d’un taller o joc a la mateixa vegada.

Aquest programa ofereix una gran varietat d’activitats perquè els joves tinguen l’oportunitat de descobrir aficions noves, però sempre adaptant-les als seus gustos.Els dos punts de referència seran l’Espai

Jove de Gandia (plaça Tirant) i l’Espai Jove del Grau, situat al Centre Esportiu. D’aquesta manera es vol fomentar l’ús d’aquestes infraestructures i que els i les joves coneguen els espais on poden acostar-se a demanar qualsevol classe d’informació que necessiten. “Intentem compaginar diferents activitats o tallers per tal que els joves puguen gaudir al màxim i no formar cues”, ha assenyalat la regidora d’aquesta àrea.

Per acudir a les activitats no cal inscripció, simplement acudint en l’horari que millor vinga als joves i duent a terme les activitats que vulguen en l’horari estipulat. Aquesta és una manera de simplificar i motivar als joves a què s’acosten amb els amics sense necessitat de dur a terme cap tràmit.

sats, creguem que és molt important apostar per aquest tipus d’iniciatives tan importants per a la fauna i flora del nostre parc natural”, ha comentat l’alcalde de Pego, Enrique Moll.

Per la seua part, l’alcaldessa d’Oliva Yolanda

Balaguer ha volgut agrair en la visita l’interés i col·laboració de la Generalitat pel projecte de preservació de l’àguila pescadora i a les fundacions presents per la seua implicació en la recuperació de la fauna silvestre. “És molt important la preser-

vació de les espècies en perill d’extinció en el seu hàbitat natural i afavorir la reproducció d’aquesta i altres espècies en un entorn tan extraordinari com és la Marjal de Pego-Oliva, imprescindible per a la seua nidificació” ha declarat Balaguer.

Caixa Ontinyent signa un nou conveni amb l’assosiació

Adiem

L'entitat financera cedeix a l'Associació un local per a poder implantar el nou centre i atendre la creixent demanda dels serveis que ofereixen

BR | Ontinyent./ Caixa Ontinyent ha signat un nou conveni de col·laboració amb Adiem (Associació per a la defensa i integració dels malalts mentals d’Ontinyent) en el qual s’ha acordat que l’entitat financera cedirà un local per a la posada en funcionament d’un centre social.

Aquesta iniciativa ha sorgit davant de l’augment de la demanda dels serveis que ofereix l’associació, tant per nombre d’usuaris, com recursos. És per aquest motiu que s’han vist amb la necessitat de disposar d’un centre social estable que gestione i coordine la diversitat de serveis i activitats destinades a les persones amb malaltia mental.

Caixa Ontinyent, a través de la seua obra social, porta 25 anys treballant en aquest tema. De fet, l’entitat va implantar en 1997 el

Centre de rehabilitació i integració social, i en 2020 el Centre de Dia de Salut Mental, els dos ubicats a Ontinyent.

La signatura s’ha fet entre el president de Caixa Ontinyent, José Pla, i el president de ADIEM, Vi-

cente Sanchis. Per la seua part, Pla ha destacat “la importància de la nostra obra social, d’un valor incalculable, i que permet atendre les necessitats reals de la nostra gent i les nostres famílies”, a més, el president de l’entitat ha

volgut que recordar que Caixa Ontinyent “és l’única caixa d’estalvis de la Comunitat Valenciana, l’única que reverteix els seus beneficis a la societat en forma d’obres socials ací, millorant la qualitat de vida de la seua gent”.

L’exemplar d’àguila pescadora, Brisa./

Moment de la signatura del conveni solidari./

HORÒSCOPS

- Àries (Del 21 de març al 20 d'abril): El Sol a Casa VIII pot recordar-te que has de fer gestions per millorar l'economia. Temps per meditar posar-te en contacte amb emocions que normalment no mostres a ningú.

- Taure (Del 21 d'abril al 20 de maig): El Sol en trànsit per Casa VII obre un període adient a trobar parella si és el teu desig. Si ja en tens, inclina a posar damunt la taula el que no funciona entre vosaltres.

- Bessons (Del 21 de maig al 21 de juny): Amb el Sol a Casa VI és bon moment per posar ordre a la paperassa i implementar millors hàbits pel dia a dia. A la feina pots sentir que has assolit un important objectiu.

- Cranc (Del 22 de juny al 21 de juliol): S'activa el sector amorós i pots iniciar una relació o una fase de seducció. La Lluna Nova a Casa V, inclina a cercar temps pel lleure o per gaudir de fer el que t'agrada.

- Lleó (Del 22 de juliol al 23 d'agost): Podries fer alguns canvis decoratius a la llar. Si hi havia problemes d'entesa amb un familiar, comença una nova etapa per apropar-vos o per posar distància definitiva.

- Verge (Del 24 d'agost al 23 de setembre): Darrerament, potser t'has tornat més desconfiat et costa una mica obrir-te als altres. Amb el Sol per Casa III pots sentir-te més actiu i amb ganes d'estar menys a casa.

- Balança (Del 24 de setembre al 23 d'octubre): Amb la Lluna Nova en trànsit a Casa II adoptes nous hàbits dietètics per millorar la salut. Estaràs més generós amb tu mateix i podries fer-te un regal que et fa il·lusió.

- Escorpí (Del 24 d'octubre al 22 de novembre): Felicitats! El Sol entra al teu signe renoves il·lusions i objectius. La conjunció Sol/Venus afavoreix l'amor propi. Podries enamorar-te en secret d'una persona amiga.

- Sagitari (Del 23 de novembre al 21 de desembre): Amb diversos planetes per Casa XII, entres a un temps de moltes reflexions. Pots viure curioses casualitats o sincronies. Faràs el possible per millorar el descans nocturn.

- Capricorn (Del 22 de desembre al 20 de gener): El Sol Venus transitant per Casa XI poden fer que vegis el futur amb més esperança. Recuperes el contacte amb alguna amistat. L'amor pot sorgir en una activitat grupal.

- Aquari (Del 21 de gener al 19 de febrer): Al sector professional és hora de fer-te valer. Excel·lent període per donar a conèixer el teu negoci o producte. Potser hauràs de posar límits a una amistat massa crítica.

- Peixos (Del 20 de febrer al 20 de març): Una escapada romàntica amb la parella pot revifar la vostra relació. La Lluna Nova per la Casa IX afavoreix la renovació d'alguns ideals o que et sentis més motivat.

Herbes remeieres

per Ferran Albors

PANICAL

-Eryngium campestre(Cardo corredor)

Floració a la fi de la primavera. Recol·lecció de l'arrel durant el mes de juny fins al mes d'octubre. Les principals virtuts d'aquesta planta són: diürètica, Vulnerària, antitòxica, aperitiva.

Fa molts anys, el meu company de marxes Paquito Campaneta em deia: "Nandet, açò que diuen que no li poses timó reial a l'herbero perquè és verinós, no t'ho cregues, pot ser que siga una mica tòxic, però per açò cal posar en el licor un tros d'arrel de panical, perquè li absorbisca la poca de toxicitat que puga tindre. T'ho dic perquè m'he criat a la serra, i a voltes he vist baralles de serps amb alacrans o fardatxos, i la serp ha anat a rebolcar-se pel panical per a guarir-se de les picades de l'alacrà". A partir d'aquell moment, al meu licor d'herbes mai no ha faltat timó reial i un tros d'arrel de panical.

REMEI CASOLÀ:

Tomaset Blanquer em va ensenyar que portant un tros d'arrel o de tronc de panical penjat del coll que et fregue la pell, és molt bo per a les hemorroides i per a evitar que s'escalden parts del cos.

Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló

Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives

Fes coses variades, però no et compliques la vida tractant de fer-ne més d'una alhora. Milloraràs la concentració i reduiràs la progressió del deteriorament cognitiu. Anem per feina!

• Sense fer servir cap número imparell, podràs escriure fins a 36 dates del 2022. La primera el 02/02/2022 i la darrera el 28/08/2022. Veges quantes en trobes...

• Segons les lletres que tinga repetides, col·loca cada paraula al seu lloc: GANDIA, BENIDORM, COCENTAINA, QUATRETONDA, MIRAMAR, ALFAFARA, DÉNIA, BOCAIRENT, ALBAIDA, QUATRETONDETA, ANNA, BENEIXAMA, TAVERNES, ALCOI, ALTEA, CASTELLONET, MONTAVERNER, MOIXENT, XERACO, BENILLOBA, ALFARRASÍ, XÀTIVA, GUADASSÉQUIES, BENIARRÉS. CAP: ________ ·

Xeraco

En quantes d'aquestes localitats has estat o simplement has passat?

• De quines localitats coneixes gent?

• Sabries relacionar alguna de les localitats amb la seua comarca?: LA SAFOR, LA COSTERA, LA CANAL DE NAVARRÉS, LA VALL D'ALBAIDA, LA MARINA ALTA, LA MARINA BAIXA, EL COMTAT o L'ALCOIÀ.

Problema d’Escacs #16 per Ximo Corbí

Les blanques ataquen amb totes les peces. Com continuaries?. Tema Tàctic: Desviació. Hi ha 2 mats Blanques juguen i donen escac i mat en 2 jugades. La solució en el pròxim exemplar · joaquincorbi7@gmail.com

Solució #15: 1-Tg7+! , Rxg7; 2-Dh7++

Servicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi