EL GRAT 744 - Art&Cultura

suplement Art&Cultura

Barnasants Bellreguard · Premis Joan Valls 2023 · Els nostres artistes: Pepe Azorín

Cicles expositius Alcoi per Josep Sou · Festival Música i Lletra de Xàtiva · Fira Numismàtica Alcoi

‘Llençols’ de Josep Martí Esteban · Club jazz El Mussol · Els records de Pepito Sanz · Escacs ·

Trobada i Jornades Coordinadora pel valencià · El Tractat d’Almisrà a Xàtiva per Vicent Luna

Març, 21. Dia mundial de la poesia

per José Antonio Tomás Andrés./

La poesia és un gènere literari amb el qual l’ésser humà pot expressar de manera escrita i de paraula, de manera subtil o contundent, les seues emocions i sentiments, la bellesa de les coses que veu, i l’amor per tot el que sent al seu voltant, a més de temes com la vida i la mort, entre altres. Aquesta forma d’escriptura, mitjançant oracions gramaticals oportunes i ben entrellaçades, el ritme, la rima i la mètrica, (recursos clàssics) aviven els sentits dels lectors o receptors, i van transportant-los cap a un clímax de goig i felicitat. És una realització de les facultats corporals i anímiques del ser humà, perquè la forma en que s’escriu i com s’escriu, té aquesta màgia, aquest segell genuí que el poeta anirà donant-li.

La UNESCO, té un calendari oficial de celebracions planetàries, i va establir el 21 de març, com el Dia Mundial de la Poesia. Pareix que va triar aquesta commemoració, en aquest dia, per allò de vincular l’esperit líric amb l’equinocci de primavera, l’estació que reflecteix millor el renàixer de la vida, amb l’eclosió de les flors, els dies més llargs i els cels més clars.

Si fem un poc d’història, veurem que al voltant dels segles VIII-VII a. C. va prevaldre a tot el territori de l’Hèl·lade, com es deia la Grècia antiga, l’adoració de les 9 muses. Les muses provenen de la mitologia grega. Eren deïtats que habitaven a les vessants de les muntanyes del Parnàs i l’Helicó. També s’ha dit que de l‘Olimp. El seu objecte era protegir les arts i les ciències. Les muses tenien el poder del llenguatge i la comunicació per mitjà de la paraula i l’escriptura, les imatges, les cançons, la música, la dansa, i totes les expressions més sublims de tot l’art, amb les més divines manifestacions. Paraules com música i museu es deriven de musa.

Les 9 muses eren filles de Zeus i Mnemòsine, patrocinaven totes les arts: Cal·líope, era la musa de la poesia èpica i la retòrica; Urània, de l’astronomia; Polímnia, de la lírica; Èrato, de la poesia lírica-amorosa; Terpsícore, de la dansa; Melpòmene, de la tragèdia; Talia, de la comèdia; Euterpe, de la música i Clio, de la història.

Doncs bé, considerant tot el que s’ha dit fins ara, no podia faltar un sonet dedicat a les muses, les deïtats que va crear Hesíode en la seua Teogonia. La poesia existeix, des del principi del temps, com una forma d’expressió humana. La poesia lírica, com indica el seu nom, es recitava amb l’acompanyament musical d’una lira, mentre que la poesía èpica, narrava les gestes dels herois llegendaris que encarnaven les virtuts d’un poble. Així que tot seguit va el SONET DE LES MUSES:

SONET DE LES MUSES

Pregant d’Èrato un favor anhelat per al dolç amor, l’aventura aquella, Cal·líope em donà sa mà tan bella i Melpòmene em deixà adelerat.

Tepsícore em va fer ballar, que grat! Amb la lírica d’Euterpe l’estrella sentí música, sublim meravella!

I amb Polímnia vaig quedar encantat.

Oh! deïtats, gojant, gaudint del Parnàs, heu d’inspirar i protegir al poeta.

Urània! empara el vol de Pegàs.

Talia, quina comèdia-historieta!

Clio! està content Apolo, l’audaç? Radiant estic jo que arribe a la meta.

Programadors del Circuit Cultural Valencià es reuneixen a Silla

La jornada s'han dut a terme amb l'objectiu de conéixer noves companyies emergents que realitzen espectacles de teatre, dansa, circ i música

BR | Comarques./ Des de fa quatre anys el Circuit Cultural Valencià celebra una trobada amb els programadors i programadores, en la qual es mostra el treball de cinc companyies valencianes emergents. En aquesta ocasió la localitat de Silla ha sigut l’escenari per a veure aquests espectacles de teatre, dansa, circ i música, de cinc noves companyies.

L’objectiu d’aquesta jornada ha sigut mostrar una sèrie de treballs nous, muntatges arriscats i originals, i donant prioritat a les companyies emer-

gents, o aquelles que estan començant la seua trajectòria.

Els assistents van poder gaudir al Teatre Carmen Valero l’espectacle de dansa ‘¡Mambo!’, de la companyia Cristina Martí Vela; a la sala adjacent del teatre van veure ‘La Barca’, de la companyia Larvària; la sala d’audicions de la Lírica va acollir el concert ‘D’Altre Poble’; la companyia Platón Roto va actuar al Teatre de la Plaça amb l’obra ‘A-fràgil’; i finalment, la jornada va finalitzar novament al Teatre Carmen Valero amb la companyia Dos en

Vilo, que va presentar el seu muntatge ‘Faüla’.

El Circuit Cultural Valencià és un projecte de cooperació interinstitucional que propicia l’IVA amb els ajuntaments del País Valencià, que vulguen presentar programacions escèniques i/o musical, i/o audiovisuals, variades, estables, professionals i de qualitat, i amb la intenció d’arribar a tota la Comunitat Valenciana.

Aquesta entitat va nàixer el dia 2 de maig de 2016, i és hereu del Circuit Teatral Valencià, de la Xarxa Musical Valenciana, i el Circuit CulturArts, tot i

que ara amplia modalitats artístiques, reforça el seu funcionament democràtic, i aprofita els nous mètodes de treball i gestió. El Circuit està format, per l’Institut Valencià de Cultura, però també per 88 institucions públiques, concretament, 86 ajuntaments, i 2 universitats, que tenen garantida la independència i l’autonomia en matèria de selecció i contractació de les seues propostes concretes, que han agafat el compromís de donar suport a l’exhibició professional en general, i la valenciana en particular.

El Conservatori de Dansa d’Alcoi celebra la seua setmana cultural

BR | Alcoi./ El Conservatori de Dansa d’Alcoi celebra anualment una setmana cultural en la qual un professor de prestigi visita el centre per tal d’impartir classes de dansa per a l’alumnat, amb la finalitat que aquests adquirisquen majors coneixements en les especialitats que estudien durant el curs. En aquesta ocasió els ballarins i ballarines, a partir de 2n curs de Grau Elemental, i dels tres cursos d’Ampliació d’Estudis, gaudiran de les classes de Dansa Clàssica im-

partides per Ailen Ramos.

Aquesta ballarina va formar-se a l’Escola Cubana de Ballet, on posteriorment ha sigut professora. A més a més, ha sigut ballarina en la Companyia Ballet de Camagüey (Cuba), al Centre Coreogràfic Gallec; i a la Companyia Northern Ballet (Leeds, Anglaterra). Actualment, està treballant com a mestra de dansa en FLOW Espai viu. Art i Moviment a Alacant, i imparteix classes magistrals i cursos intensius en conservatoris professionals i en diver-

ses escoles de dansa. Les classes es portaren a terme a les vesprades des del dilluns 27 de febrer fins al divendres 3 de març.

Jordi Silvestre, regidor

d’Educació, ha subratllat que: “Un any més, col·laboren amb el Conservatori Municipal d’Alcoi grans professionals de reconegut prestigi, que contribueixen a completar la formació que s’ofereix en aquest centre. És part del compromís constant d’aquest Ajuntament amb els Conservatoris, tant el de música com el de dansa: garantir una formació de qualitat, amb la finalitat de crear professionals que exporten el nom d’Alcoi a través d’aquestes arts”

Representants culturals dels nostres pobles a les jornades de Silla./

Ailen Ramos, formada a l'Escola Cubana de Ballet, imparteix classes magistrals de Dansa Clàssica

Ailen Ramos./

Premis Joan Valls 2023: Vicent Luna i la Muixeranga Penyeta Blanca de Cocentaina

L'acte públic de lliurament d'aquests premis i del 40è Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Alcoi a la poeta Alba Palau Centelles pel seu llibre Símptoma, que ha editat Edicions del Buc/Pruna Llibres, tindra ̀ lloc el proper dissabte 11 de març, a partir de les 19.30 h., al Casal Ovidi Montllor d'Alcoi, i comptarà amb l'actuacio ́ dels cantants Gemma i Hilari. La Muixeranga Penyeta Blanca de la capital del Comtat va nàixer l’any 2017 d’un taller de muixeranga dut a terme a l’IES Pare Arques de la ma ̀ de Saül Ortolà, de la Marina Alta, i Eva Albinyana, del Ball dels Locos de l’Olleria, per iniciativa de la professora d’Educacio ́ Física del centre Eva Cuesta, l'actual presidenta de l'entitat. Del taller van eixir les primeres figures a la Festa dels Nanos del Barri del Raval de Cocentaina, situat als peus del paratge de la Penyeta Blanca, que dona nom a la colla. La primera actuacio ́ oficial del grup va tenir lloc durant les Festes de Pego de 2017, amb l'apadrinament de David Barberà, de la Muixeranga La Torrentina.

En el seu primer any la Muixeranga va muntar la seua

primera figura de quatre alçades a la Fira de Tots Sants de Cocentaina, a València i a Alcoi. El toc d’eixida Penyeta Blanca, composta pel mestre dolçainer Hipòlit Agulló, és la peça amb què s’obrin les actuacions des dels seus inicis. La presència de la colla és habitual en les celebracions del 9 d'Octubre, la Festa dels Nanos, la Festa de la Corriola, la Fira de Tots Sants i el Corpus de Cocentaina i altres celebracions populars d'arreu del País Valencià. En l'actualitat la Penyeta Blanca integra membres de pobles de l'Alcoià, el Comtat i la Marina Alta. En les seues actuacions és acompanyada per la colla germana Mal Passet de Dolçaines i Tabals de Cocentaina. El gener de 2019 va entrar a formar part de la Federacio ́ Coordinadora de Muixerangues del País Valencià. La indumentària que la caracteritza és la camisa blanca, la faixa negra i el pantalo ́ blanc.

Pel que fa al guardonat en l'apartat individual, el beneixamí Vicent Luna i Sirera (1957) viu a Alcoi d'ença ̀ de 1990 i va començar a exercir la docència en 1982 impartint cursos de l'ICE (Institut de Ciències de l'Educació) per a

mestres i professors i participant en algunes campanyes dels Cursos Carles Salvador. L’any 1983 treballà com a mestre de valencià en escoles de Biar, Petrer i Ibi. De 1990 a 1996 va ser assessor del Centre de Professors d'Alcoi. En 1999 s’incorporà, com a mestre de Ciències Socials, a l’IES Pare Arques de Cocentaina, on es va jubilar el curs 2017/2018. Al llarg d’aquests 35 anys llargs de docència, també ha ocupat càrrecs de direcció, cap d’estudis i secretari.

En relació amb la seua tasca com a docent, Vicent Luna ha escrit i publicat un extensíssim catàleg de material didàctic que inclou llibres, contes, jocs i projectes educatius que han contribuït al coneixement i estima per la llengua i la literatura entre mestres i alumnes (Refranys populars de l'Alcoià, 1986; Al voltant del Tirant, 1991, etc.), la divulgació de la història del país i d'alguns dels seus protagonistes més emblemàtics (Enric Valor o l'amor per la llengua, 1995; Joan Fuster des de Sueca, 1998; Vicent Andrés Estellés, la veu del teu poble, 2013), del nostre entorn natural (Per què la Font Roja és un parc natural, 1998) o del

cançoner popular (Cantant i fent país, 1999), etc. Un altre vessant complementari de la seua tasca docent ha estat l'elaboracio ́ d'auques didàctiques com les dedicades al 750è aniversari d'Alcoi, a escriptors com Joan Fuster, Enric Valor i Vicent Andrés Estellés o personatges històrics com el rei Jaume I i moltes d'altres. Tambe ́ és copiosa la seua collita de premis vinculats amb la realitzacio de materials i projectes educatius: el Ramon Muntaner (1986 i 1987), el d'Innovació Educativa de la Generalitat Valenciana (1989/1990), el Pau Vila de Barcelona (1999), el Soler i Godes de la Societat Coral el Micalet (2003) o la Distincio ́ al Mèrit per la Tasca Docent de la Generalitat Valenciana (2018).

Vicent Luna i Sirera tambe ́ ha escrit poesia. El seu poemari Esguards al meu poble li va valer el XXXII Premi Joan B. Pastor Aicart (Beneixama, 2017). D'altra banda, el guardonat s'ha prodigat en el treball periodístic amb articles apareguts en publicacions com El Punt, Ciudad d’Alcoy, Barcella, Levante-EMV, Pàgina 26, Vilaweb, Indirecte.cat, El Nostre, Eines, Crònica Digital Comarcal, Diari Gran del Sobira-

Vicent Luna ha escrit i publicat un extensíssim cata�leg de material dida�ctic que inclou llibres, contes, jocs i projectes educatius que han contribuït al coneixement i estima per la llengua i la literatura entre mestres i alumnes

nisme, Les Muntanyes, La República, Llibertat.cat, Normalització.cat, Racó Català.cat, Diari la Veu del País Valencià, Sao ́ o El Grat. El seu compromís civicopolític amb el país l'ha dut tambe ́ a associar-se a entitats com l'Associació Cultural Quarantameula, de la qual fou cofundador, Accio ́ Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Institut d'Estudis de les Valls de Mariola, Centre Ovidi Montllor, com a membre, directiu i fundador (2002), o el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencia ̀ Intersindical Valenciana. És així mateix membre de la Comissio ́ Consultiva Cultural i Artística de l'Associacio ́ del Tractat d'Almisrà (premi Joan

Per Amics Joan Valls./

La 29a edició dels Premis Joan Valls i Jorda�per l'Ús i Promoció del Català ja té�guanyadors

Muixeranga Penyeta Blanca de Cocentaina./ Vicent Luna i Sirera./

El Grat dona l’enhorabona a la Muixeranga Penyeta Blanca i en especial a Vicent Luna, bon amic i col·laborador, pel premi atorgat en reconeixement la seua defensa i promoció de la nostra llengua

Febrer inaugura la nova temporada de les

‘10 excursions voltant Alcoi’

El Museu Arqueològic Camilo Visedo Moltó, el CAEHA, i l'Ajuntament d'Alcoi col·laboren juntament per apropar el patrimoni històric i cultural a la ciutadania amb aquesta iniciativa que ja arriba a la 9a edició

Arriba a Alcoi la quarta Fira de Numismàtica, Filatèlica i Col·leccionisme

Tindrà lloc el dissabte 4 de març a l'Hotel Reconquista d’Alcoi

BR | Alcoi./ Ja s’ha convertit en tradició la celebració de Fira Numismàtica – Filatèlica i de Col·leccionisme en general d’Alcoi, i aquest 2023 arriba a la seua quarta edició.

L’esdeveniment tindrà lloc el pròxim dissabte 4 de març durant tot el dia, de 9 a 14h i de 16 a 19h.

Com sempre, l’Hotel

Reconquista, al carrer Pont de Sant Jordi, serà l’escenari escollit per a dur a terme aquest esdeveniment on els assistents podran valorar, comprar, vendre, i inclús bescanviar qualsevol d’aquests objectes. L’entrada serà lliure i gratuïta, així que des de l’organització d’aquesta fira, conviden a tot el món a participar.

BR | Alcoi./ El diumenge 26 de febrer tindrà lloc la primera excursió de la programació ’10 excursions voltant Alcoi’. El Museu Arqueològic Camilo Visedo Moltó, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA), i la Regidoria de Patrimoni Històric de l’Ajuntament d’Alcoi organitzen aquestes rutes, amb l’objectiu que la ciutadania i, també visitants d’altres localitats puguen conéixer de la mà d’especialistes el patrimoni cultural, històric i arqueològic de la nostra localitat. Lorena Zamorano, regidora d’aquesta àrea, i Elisa Beneyto, presidenta del CAEHA, han sigut les encarregades de presentar quines seran les rutes d’aquest 2023.

Aquesta novena edició, s’iniciarà amb la visita al jaciment medieval del Castellar i, estarà a càrrec de Germán Pérez Botí. L’eixida serà el diumenge 26 de febrer, a les 8:30h des del Camp del Collao. Fins al mes de novembre, cada últim diumenge del

mes, es duran a terme diferents rutes molt variades, i amb temàtiques molt diverses, cosa que demostra la gran riquesa històrica i cultural que té la ciutat. Algunes d’aquestes rutes són ja tradicionals en la programació, com poden ser la visita al Salt o a les pintures rupestres de La Sarga, però, també s’han inclòs algunes novetats com les visites de ‘Les vagues generals del tèxtil alcoià a finals del franquisme’ a càrrec de Pedro Parra, que es realitzarà al mes de març; ‘El paisatge agrari de la partida de Po-

lop Alt’, de la mà d’Enric Moltó, que es podrà fer en el mes de maig; o l’excursió que tancarà la programació a novembre, sobre el carrer Sant Joan, oferida per Maria de los Llanos Iborra Candela, i Ricard Pla Perales. A més a més, aprofitant el 150 aniversari de la Revolució del ‘Petrolio’, Diego Fernández i Álvaro Verdú, s’encarregaran de fer una visita al mes de juliol per a tractar aquesta fita tan important per a la història d’Alcoi i de tot l’estat. Altres de les rutes que es podran fer serà la del Cas-

tell de Barxell a abril, o els espais de l’Ovidi a juny. Per a poder assistir serà necessari fer inscripció telefonant al Museu Arqueològic fins d’un termini no superior a 30 dies abans de la data de l’activitat. Les places dependran de cadascuna de les excursions.

Tant Elisa Beneyto com Lorena Zamorano, han volgut animar a la gent a participar d’aquesta oportunitat de poder conéixer la nostra història, així com els nous descobriments que s’han trobat als jaciments arqueològics del nostre entorn.

Montllor

Es pot visitar aquesta mostra de Susanna Peidro Sutil fins al 26 d’abril

BR | Alcoi./ En la vesprada del 23 de febrer, concretament a les 20h, tindrà lloc la inauguració, a la Sala Polivalent del Centre Ovidi Montllor, de l’exposició de Susanna Peidro i Sutil que du com a títol ‘Michoacán, Tradició Ancestral’. En aquesta mostra es podran

veure diferents fotografies realitzades en 2021 a l’Estat de Michoacán de Mèxic durant la festa dels morts.

Aquesta tradició mexicana va nàixer a l’Illa de Janitzio i es remunta a l’època precolombina. En aquesta festa milers de ciutadans del país i d’arreu del

món, visiten Michoanán per gaudir i compartir aquesta tradició mil·lenari en comunió amb els indígenes locals.

Susanna Peidro i Sutil (Alcoi, 22 de gener de 1973), és una artista plàstica, fotògrafa, cantant, traductora i professora de

llengües regionals i estrangeres. Amb el seu treball fa de les seues experiències de vida i els seus interessos per la naturalesa, les llengües i les cultures, una obra. Per fer-ho, utilitza tots els suports possibles: fotos, llibres, cançons, rendiment, etc.

‘Michoacán, Tradició Ancestral’, la nova exposició del Centre Ovidi

Elisa Beneyto i Lorena Zamorano./

Josep Martí: “Em vaig endinsar en el món de la poesia seguint a escriptors consolidats”

L’escriptor de Gandia ha tret el seu primer treball en valencià; un poemari on pretén transmetre les seues emocions i fer passar al lector moments agradables

Qui és Josep Martí Esteban?

Doncs, vaig nàixer a Gandia en l'any 1948. Vaig estudiar el batxillerat en les Escoles Pies traslladant-me a València, on vaig desenvolupar tota la meua vida professional, començant per cursar Belles Arts en San Carlos, encara que no vaig acabar la carrera al passar-me al camp de la publicitat en l'apartat de disseny gràfic que per eixos anys a poques penes anava despuntant.

En els quaranta anys de vida activa he estat per les millors agències del moment com 'Canut & Bardina', 'Abril creativos', 'Publip's', 'Cid publicidad', 'Publipress'... I vaig fundar estudis de creació com 'Redolí', 'Imagen' i 'Ideas' entre altres, fent la tasca de director d'art, il·lustrador de llibres i redactor de textos i també vaig treballar com a freelance.

Al camp dels treballs manuals vaig crear molts motius per a tapissos, entre ells els de Puppy, per a la seua venda en la tenda del museu Guggenheim de Bilbao. Ara compagine l'escriptura amb la pintura digital en l'estudi Pepartestudio.

- A quina edat vas sentir la necessitat de començar a escriure?

Encara que ja redactava textos per a les campanyes de publicitat, és ara, en la maduresa quan tens una vida més reposada i comences a fer-te preguntes sobre el sentit de la vida, sobretot de la passada. Et planteges canvis per al futur, i en eixa cruïlla entre el tema de l'espiritualitat, tenir temps per a activitats que t'importen de veritat com escriure, descobrint que et relaxa, i fins arriba a enganxar-te sentint la necessitat de traure totes les sensacions i emocions a l'exterior plasmant-les i convertir-les en llibres.

- Molts llibres has publicat des d'eixe moment?

Vaig escriure el meu primer llibre en castellà titulat 'La inocencia de creerse libres', basat en les

meues vivències de xiquet i adolescent en un barri de Gandia que es diu 'Corea'. Eren temps de postguerra, com a fill de republicà narre les peripècies del meu pare represaliat, altres temes familiars, del barri, dels jocs en colla, l'ambient del col·legi religiós, i, en definitiva, de la societat sotmesa per la dictadura que va marcar dos generacions, les que van patir de primera mà d'una manera cruenta i la següent vivint sota el silenci, la precarietat i la por.

- Parlem de la teua obra més recent. Com naix la idea d'escriure-la?

Em vaig endinsar en el món de la poesia seguint a escriptors consolidats i gràcies a ells, l'escriure en català a la manera de València, està proliferant cada dia més, i en eixe sentit vull contribuir a mantenir-la i difondrela. Exemple d'escriptor hi ha un fum des del segle d'or valencià i més recents com Vicent Andrés

Estellés, Joan Fuster, o Josep Piera, que han revitalitzat i reforçat una llengua pràcticament prohibida durant la dictadura.

Per això, en aquest segon llibre, m'he inclinat per la poesia, i en valencià, amb la intenció de contribuir modestament a reviure la nostra llengua.

El llibre, anomenat 'Llençols, fulls blancs on s'escriuen emocions', té un doble sentit, la similitud dels llençols amb les fulles blanques on es va escrivint i component el llibre, al mateix temps que 'Llençols', és un lloc físic en Alcoi, on he desenvolupat aquest llibre, en el qual he bolcat la necessitat de traure a la llum totes les vivències, reflexions, pensaments, tot influenciat, com és natural, per l'entorn social, geogràfic, també per l'edat, la meua intenció és insistir en aquesta modalitat, continuar millorant i a més a més, fer-ho en català/valencià, perquè és la llengua que vaig heretar dels meus pares, amb la qual construïsc els meus pensaments i la més idònia per transmetre el que

portes dins.

- Que vols aconseguir en el lector amb la seua lectura?

Simplement, transmetre i ferlos sentir les mateixes emocions i sentiments que he sentit a l'hora de compondre poemes. També fer-los passar moments agradables com sempre que es té un llibre entre les mans.

- Ets un escriptor ambiciós dels que volen arribar lluny, o et conformes amb escriure el que vols i publicar al teu ritme?

Tinc clar que per a arribar a ser mestre en qualsevol activitat, s'ha de començar a una edat primerenca, jo ho vaig fer en l'art, el disseny, la pintura i la comunicació, i ara, en l'etapa de maduresa, la meua intenció és gaudir de l'escriptura amb humilitat i perseverança, la millor manera, al meu paréixer, d'estar viu i actiu contribuint a continuar en la societat sentint-me útil.

- Com ha sigut la teua experiència sobre el procés de publicació?

“la meua intenció és gaudir de l'escriptura amb humilitat i perseverança, la millor manera, al meu paréixer, d'estar viu i actiu contribuint a continuar en la societat sentint-me útil”

Prou positiva. En aquesta ocasió em vaig deixar aconsellar per dos amics escriptors que han publicat a través d'Editorial Círculo Rojo, inclòs han repetit publicació amb ells, han quedat satisfets, i això per a mi és una garantia d'èxit. Ara, ja editat, veig que cuiden cada pas del procés fins a la impressió final, m'he sentit en bones mans.

- Alguna cosa que pugues aconsellar als que estan pensant en publicar?

Els diria que sense vergonya provaren de publicar amb aquesta editorial, siguen pas a pas tot el procés i van adequant les teues suggerències modificant les ve-

gades que faça falta perquè al final isquen tots els resultats tal com els volies, o tenies al cap.

Per la meua part, en el meu primer llibre amb altra editorial, no vaig quedar del tot satisfet amb la maquetació. Al principi vaig voler assegurar-me de no fallar en aquesta ocasió, però, després de consultar amb altres escriptors, va fer decidir-me per encarregar-ho a Círculo Rojo.

- Quins autors t'han inspirat més a l'hora d'escriure?

Dins de la literatura catalana m'han inspirat els valencians que abans he dit, i, a més a més, Marc Granell, Maria Josep Escrivà, Sanchis Guarner, i entre els catalans, els més grans: Miquel Martí i Pol. Tots amb una faceta comú, la capacitat de ferte aflorar tots els sentiments i vibracions que denoten una creativitat i sensibilitat que sols tenen els éssers superiors, encara que com a persones transmeten humilitat, amabilitat i generositat.

- On es poden aconseguir els teus llibres?

Com és natural, en escriure en català es restringeix prou l'espai de públic objectiu. Pense moure'm fent presentacions del llibre per tota la geografia de les comunitats de València, Catalunya i les Illes Balears, així com a través de les xarxes socials. Preferisc delectar-me promocionant el llibre compartint-lo amb la gent a través de fires de diferent índole i en llibreries destacades. Em pareix un mètode més càlid i humà. Les grans distribuïdores estan per a donar a conéixer grans "best-sellers" i jo busque una altra cosa. Ací en Alcoi es pot trobar a Detroit Llibres. De totes maneres, poden demanar el llibre a través de l'Instagram @pepartestudio

- Per a finalitzar, ens recomanes alguna lectura?

En llengua catalana podria aconsellar l'obra de Vicent Andrés Estellés: 'Llibre de les meravelles'. I també, per exemple, les poesies completes de Miquel Martí i Pol o de Josep

Piera.

Belén Rivas./

Josep Martí Esteban amb Llençols, fulls blancs on s'escriuen emocions’./

Noves jornades sociolingüísticade a

Alcoi

Tindran com a finalitat debatre sobre la política lingüística des de l’entrada en vigor de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià l'any 1983

EG | Alcoi./ Any rere any, des d’en fa vint-i-sis, el 24 i 25 de març tornen les prestigioses Jornades de Sociolingüística a Alcoi. Enguany, la XXVI edició té com a finalitat debatre sobre la política lingüística des de l’entrada en vigor de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià l'any 1983.

S’hi farà una anàlisi de l’evolució de la societat valenciana i de les enquestes de coneixement i ús del valencià i s’hi tractarà sobre les mesures relatives a l’acreditació i el requisit lingüístic. També, aquestes jornades pretenen oferir experiències didàctiques i lúdiques amb l’ajuda dels mitjans audiovisuals i les noves aplicacions.

A més, inclouran la projecció del documental ‘Teixim llaços des del sud del sud’, a càrrec de Carles Segura i Vicent Beltran de la Universitat

El Diari La Veu celebra el seu desé amb una

trobada al Teatre el Micalet

El dissabte 25 de febrer se celebrava el Consell de Seguiment del Diari La Veu del País Valencià al Teatre el Micalet de València. L’esdeveniment, que servia com a trobada entre l’equip del diari, els agermanats i els col·laboradors, era convocat per a debatre sobre el mitjà tot just quan compleix el seu desè aniversari

M.Lillo | València./ Conduït per Miquel Àngel Pallarès, l’acte al Teatre el Micalet s’iniciava el matí de dissabte amb diverses ponències per a parlar tant del passat, del present i del futur del diari com de l’escenari mediàtic que presenta a hores d’ara el País Valencià.

d’Alacant, i s’oferirà el divertit espectacle d’Almudena Francés, ‘De valentetes, sabudes i faves’. Les Jornades estan obertes a tota la ciutadania, prèvia inscripció en www.sociolinguistica.eu fins al 20 de març. El preu és de 15 euros per als estudiants i de 25 euros per al públic en general. Se celebraran a la sala de graus Roberto García Payá de l’Edifici Carbonell, al campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València. Segons subratlla el regidor de Política Lingüística, Raül Llopis, «és un orgull per a Alcoi acollir novament i formar part de l’organització d’aquestes jornades que, amb més d’un quart de segle de vida, són un exemple d’esforç i bon treball per defensar la nostra llengua, debatre i aprofundir en el seu ús i coneixement».

Una d’elles girava al voltant de La Veu dels Llibres, la secció cultural del Diari La Veu que serveix com a plataforma de divulgació literària i editorial. En parlava Víctor Labrado, coordinador d’aquest mitjà, que defensava que «la literatura catalana al país Valencià viu en un règim d’incomunicació i calia trobarhi un aparador», que és la funció que compleix La Veu dels Llibres. Amb Labrado hi participaven altres ponents. Joan Borja, escriptor i docent a la Facultat de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, així com màxim responsable de la Càtedra Enric Valor, posava en valor el fet que «fa uns anys ningú no hauria apostat per un espai com aquest, i hui celebrem que estem a València amb un projecte consolidat contra totes les previsions». Anna Moner, escriptora i ar-

Luisa Pastor exposa la seua obra en ARCO

Una de les seues obres es pot veure a la portada del uplement d'aquesta edició d'Art&Cultura

BR | Madrid./ Per segon

any consecutiu l'artista alacantina Luisa Pastor està exposant en ARCO Madrid.

Allí està presentant una col·lecció d'obres que porta com a títol 'Plusvalía 23 ¾k'. Totes elles estan realitzades amb làmina d'or autèntic de 23 ¾ quirats, com així índica el títol de l'exposició. Moltes d'elles ja van presentar-se a finals del 2022 a la Fira Internacional d'Art de Bogotà (Colòmbia), ARTBO, i ara en ARCO, ha sigut possible gràcies a l'ajuda que l'artista ha aconseguit a la convocatòria

d'ajudes per al Desenvolupament de Projectes Culturals i Artístics que ha donat la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alacant.

Pel que fa a la resta del títol de la sèrie, 'plusvalía', ve del concepte que defineix l'economista Karl Marx en la seua obra El Capital. Pastor ha volgut fer una reflexió política i conceptual, sobre el valor de la mercaderia com a objecte de circulació.

Les làmines d'or es poden veure flotant dins de milers de caixes de paper de contabilitat, fetes de forma manual.

tista, coordinadora de la Institució Alfons el Magnànim i directora de La Veu d’Hipàtia, un projecte del Grup La Veu que pròximament es consolidarà, defensava per la seua part que «als valencians ens falta creure’nsho, perquè hem demostrat múscul cultural, però hem de lluitar contra els intents de rebaixar les nostres capacitats i les nostres expectatives»

En aquesta línia, l’editor Moisès Vizcaino tancava l’acte recordant que l’article 26 de la Llei d’Ús i

Ensenyament del Valencià, present des de fa quatre dècades, deixa clar que «tots els ciutadans tenen dret a ser informats pels mitjans de comunicació tant en valencià com en castellà». I es preguntava: algú ha complit aquesta llei? Alertava també que «mentre la comunicació valenciana estiga en mans de grups espanyols» la informació no serà autocentrada: «o el periodisme el fem nosaltres en clau valenciana o ens el faran en castellà i en clau espanyola». Davant

aquest escenari de contrarietat, això sí, Vizcaino celebrava que el Diari La Veu «és un mèrit comunitari en un món globalitzat», i caldrà seguir reforçant-lo per continuar fent aquest camí. Si més no, aquest era el convenciment compartit per tots els assistents al Consell de Seguiment, que culminava amb un homenatge a l’escriptor, editor i activista Rafa Arnal a l’interior del local de la Societat Coral el Micalet, introduït pel sociòleg Rafa Xambó.

Moisés Vizcaino, editor del Diari La Veu./

El Tractat d’Almisrà a Xàtiva

El dissabte 11 de febrer, malgrat que a poqueta nit feia frescoreta, vam anar a Xàtiva per veure la recreació del Tractat d’Almisrà, que per primera vegada es representava en aquesta ciutat. Em mitja hora s’omplí la platea, algunes llotges i part del galliner del Gran Teatre. I tot gràcies fonamentalment a dues persones que, des de feia anys, tenien la il·lusió de portar aquesta recreació a la capital de la Costera. Per una banda Agustí Ventura, el Cronista de Xàtiva, que ha estat des de sempre un dels impulsors del Tractat, col·laborant amb tota mena d’activitats per donar a conèixer aquest fet històric. I per un altre costat Romà Francés, un dels principals responsables que aquesta representació teatral haja perdurat en el temps. Els mèrits de tot plegat ja sabem quins són: interès, dedicació, recerca, tossuderia, persistència, compromís...

Després de 46 anys representant-se al poble on s’hi va signar, a Almisrà (actual Camp de Mirra), ja era hora que, ni que fos per una vegada, es traslladés a Xàtiva. El motiu és molt evident: Xàtiva és la protagonista principal de l’esmentat Tractat. Les negociacions entre Jaume I, rei de la Corona catalano-aragonesa i l’infant Alfonso del Regne de Castella, giraren precisament al voltant de qui tenia drets de conquesta sobre Xàtiva i els seues dominis. Segons els tractats anteriors, Tudilén, 1151 i Cazola, 1179, pertanyia a Jaume I, però l’infant Alfonso no volgué interpretar-ho així, és més insistia que, com a dot de casament, el rei català havia de cedir-li Xàtiva. Aquest fou el moll de l’os de tot plegat. I és que l’infant, amb l’excusa que havia de casarse amb la seua filla, deixà caure una petició enverinada, per veure si hi havia sort: aconseguir Xàtiva i així frenar definitivament l’expansió cap al sud de la Corona d’Aragó. Però, afortunadament, no fou així. Tot i la insistència de l’infant, que aconseguí traure el rei de polleguera, “no hi ha cap home del món a qui vosaltres no feu eixir de mesura, car manar de tothom voleu, perquè feu totes les coses amb orgull e displicents e propugnant a tot hora ço que vol vostre interès”, Jaume I deliberà amb els seues consellers i tots comprovaren, una vegada més, que les ambicions de Castella, el regne peninsular amb més territori, eren il·limitades: redeu, mai no en tenien prou!. El rei, enfurismat, aviat els contestà: “e que ho sàpiga tothom: qui a Xàtiva voldrà entrar sobre nós e nostres hòmens ben cert que haurà de passar!”

Abans de la representació, l’escriptor José Ferrándiz Lo-

zano, un altre dels membres destacats de l’Associació del Tractat d’Almisrà, que des de fa una pila d’anys està en primera línia impulsant i dignificant aquesta mostra de teatre popular, ens dirigí unes paraules de presentació.

I començà pels inicis, per l’any 1976 quan Camp de Mirra decideix sumar-se a la commemoració del VII Centenari de la mort de Jaume I. I ho va fer recreant teatralment aquell fet històric, que tingué lloc al poble en març de 1244. Des de llavors, enguany farà 47 anys, el Tractat, tret d’un any de pandèmia, s’ha representat puntualment davant la façana de l’Església de Sant Bertomeu.

Per altra part, el professor Ferrándiz va tindre unes paraules d’agraïment per a totes les persones i institucions que han col·laborat al llarg d’aquestes quasi cinc dècades, i un record especial per a tres persones que hi eren presents al Gran Teatre: Agustí Ventura i Romà Francés, tots dos perquè havien sigut, com ja deia més amunt, els “artífex a l’hora de fer realitat el moment que vivim esta nit ací”. I també per a José Antonio Ferrándiz Hostalet, alcalde del Camp de Mirra en aquell 1976, que impulsà aquella primera representació.

I acabada la presentació, arribà el moment més esperat. La Colla de dolçainers i tabaleters

El Terrós de Petrer, començà a tocar el Ball de les espies de Biar, començant així la recreació pròpiament dita. Aquells que hem anat alguna vega a veure-la a Camp de Mirra, o que hem tingut l’oportunitat de llegir el text, (escrit pel biarut Salvador Domènech i Llorens i revisat, ampliat i millorat pels beneixamins Maria Conca i Josep Guia, tots dos professors de la Universitat de València) sabem que la recreació consta de cinc parts ben diferenciades: una de presentació i les altres corresponen als quatre dies que estigueren negociant, totes elles amb diferents escenes. Conclós el Ball de les espies, dos focus il·luminaren els dos primers personatges: un joglar i un trobador. Tots dos, Bartomeu i Mendo, declamant i recitant, un en català i l’altre en castellà, són els que puntualment apareixen en escena per contar-nos detalls de les negociacions i, al ritme de diferents peces que interpreten El Terrós, van donant pas a les diferents escenes.

Així doncs, pel que significà per a Xàtiva aquesta ferma decisió del rei; pel que suposà per a l’expansió de la Corona catalano-aragonesa; per tot el que els valencians ens hi jugàrem en aquell Tractat... per tot plegat, estava més que justificat portar aquesta representació a la matei-

pel que significà per a Xàtiva aquesta ferma decisió del rei; pel que suposà per a l’expansió de la Corona catalanoaragonesa; per tot el que els valencians ens hi jugàrem en aquell Tractat... per tot plegat, estava més que justificat portar aquesta representació a la mateixa Xàtiva

xa Xàtiva, perquè els xativins i xativines veieren i escoltaren, de primera mà, com foren aquelles negociacions sobre el futur, entre altres, del seu poble.

Estic convençut que, tan el públic com tot l’equip tècnic i artístic que hi participà en aquesta recreació, diguem-ne doblement històrica (per ser un fet històric i per representar-se per primera vegada a Xàtiva), quedà molt content i satisfet. Una experiència que, qui sap, podria repetir-se en altres localitats. I estaria molt bé que així fos, perquè la història sempre ens ajuda a interpretar el present i sempre ens dóna alguna lliçó. I la lliçó d’Almisrà, traslladada al present, és força alliçonadora. D’aquell Tractat hauríem d’aprendre, si

més no, que els conflictes els hem de resoldre amb diàleg i negociació, mai amb la força. Ara bé, això no vol dir que no ens hagem de mantindré ferms quan algú, per molt poderós que siga, trepitge els nostres drets. Els polítics valencians actuals, de totes les ideologies i de tots els colors, haurien de prendre nota de la lliçó que suposà aquell pacte. Que els drets i el interessos dels valencians es defensen dialogant, sí, però quan, com diu el professor Ferrándiz, a l’altra banda de la taula hi ha aquell que no “vol moure’s de posició i aspira a imposar les seues idees sense acceptar el pluralisme dels altres”, (i en parlar de pluralisme als valencians no ens ha de donar cap lliçó) la solució no passa per cedir i ofrenar, com secularment han fet, (i per això d’aquelles pols, vénen aquests fangs) sinó més aïnes mantenint-se ferm, sense trair els drets i els interessos del nostre poble. Perquè no és per res, però estareu d’acord amb mi que la història dels valencians, malauradament, està farcida de claudicacions, renúncies, genuflexions, traïcions... Fa uns anys, el nostre president Ximo Puig, en el Fòrum Europa Tribuna Mediterrània, i davant un auditori format per empresaris i sindicalistes, va advertir que les inversions de l’Estat i el model de finançament actual “suposen un fre constant” per al progrés del País Valencià, i el Molt Honorable afegí: “els valencians estan exhausts d’ofrenar noves glòries a Espanya”. I és que si seguim així, si no ens mantenim ferms com ho va fer el rei Jaume I en aquell Tractat, en cada bugada perdem un llençol, donant com a bona la sentència de l’inefable ComteDuc de Olivares, i que arrosseguem com si fos un pecat original, que digué: “Es que tenemos a los valencianos por más muelles”

Vicent Luna./

‘Al vent’ compleix sis dècades i Raimon i Annalisa ho celebren amb una exposició

Allí es podrà veure, fins al 19 de març, la col·lecció artística del cantautor i la seua parella, on es reuneixen obres de Miró, Tàpies, Heras, Boix o Armengol entre molts altres

BR | Xàtiva./ El cantautor xativí Raimon, i la seua dona Annalisa, han inaugurat a Xàtiva, al Museu de Belles Arts, l’exposició al voltant de la seua col·lecció artística, amb motiu dels 60 anys de la mítica cançó ‘Al vent’, un dels himnes que va marcar a diverses generacions.

La mostra que recull un gran nombre d’obres de gran valor que formen part de la donació que va signar Raimon fa uns anys per a deixar-li a Xàtiva tot el seu llegat. L’exposició està ubicada precisament a prop del carrer Blanc, on va nàixer el cantautor.

En total hi haurà 62 peces, moltes de les quals es desprenen de l’amistat forjada entre l’artista xativí i altres artistes de renom com Andreu Alfaro, Joan Miró, Artur Heras, Antoni Tàpies, Rafael Armengol, Manuel Boix, Joan-Pere Viladecans o José Ortega, Josep Guinovart, Vicente Rojo, Julio González, Eduardo Arroyo, Eduardo Chillida, Miquel Barceló, Ricard Vaccaro, Pere Alavedra, Antonio Saura, Josep Buyreu, Rafael Pérez Contel o l’escultura Madola.

Pablo Camarasa, comissari, ha explicat que: “Han estat 60 anys en els quals, paral·lel a la seua trajectòria musical, nombrosos artistes plàstics han volgut

apropar-se, d’una forma o altra a la figura de Raimon. Les relacions, més o menys profundes, amb aquests, han acabat conformant una col·lecció d’art composta per obres d’alguns dels noms més reconeguts del seu temps. És una col·lecció que, a més, i precisament per estar conformada per obres d’artistes coetanis a Raimon, parla d’un moment concret de la història; parla del seu temps, de tot allò transcorregut des del sorgiment d’Al Vent, fins als nostres dies”

Per la seua part, l’alcalde de la localitat natal de Raimon, Xàtiva, Roger Cer-

dà, ha destacat que: “és la primera vegada que la nostra ciutat acull una exposició d’aquesta envergadura. Raimon i Annalisa han decidit que siga Xàtiva la capital de la celebració del 60 aniversari de l’edició de ‘Al Vent’, i comencem a mostrar a la ciutadania el que suposarà eixe futur Centre Raimon d’Activitats Culturals, on es podran veure aquestes obres junt amb molts altres documents i treballs al voltant de Raimon. Aquesta exposició és un xicotet tast de tot el que podrem veure al futur CRAC”.

Finalment, Raquel Caba-

Els objectes quotidians de Pep Gimeno ‘Botifarra’ en una exposició

'Estimar els objectes' recull més de 250 objectes de la propietat del cantaor xativí i, es podrà visitar fins al dia de Sant Josep a Sant Domènec

llero, la regidora de Cultura de la localitat, ha indicat que en la mostra es podran veure obres de les principals figures del segle XX “les quals formen part de la col·lecció privada de Raimon i Annalisa, i és molt especial perquè s’ha preparat per a commemorar ‘Al Vent’, tot un símbol de resistència contra el franquisme i un referent per a moltes generacions. Per a nosaltres, que Raimon i Annalisa decidisquen fer aquesta celebració a la seua ciutat, a Xàtiva, ens ompli de felicitat i serà tot un reclam per a vindre a veure l’exposició”.

Xàtiva comença els preparatius per al Festival MiL

Xàtiva ha presenta una nova edició del Festival Música i Lletra Xàtiva Cançó d'autor, amb una programació que començarà el dia 21 d'abril, i que finalitzarà el dia 11 de juny

BR | Xàtiva./ Xàtiva ha presentat una nova edició del Festival Música i Lletra Xàtiva Cançó d'autor, amb una programació que començarà el dia 21 d'abril, i que finalitzarà el dia 11 de juny.

El reconegut cantaor xa-

tiví, Pep Gimeno 'Botifarra', serà l'encarregat d'encetar aquesta edició del 2023. Seguidament, s'haurà d'esperar fins al 19 de maig per a poder gaudir de la música de Pau Vallvé i de La Maria. En maig també serà el mo-

ment de les actuacions de Quico Pi de la Serra, i Clara Andrés, que realitzaran els seus concerts el dia 26 de maig. Juny començarà amb les cantants Judit Neddermann, i amb Maria Hein, que visitaran la capital de

La Costera el dia 2 de juny; i, finalment, Andreu Valor tancarà aquesta edició del festival, i ho farà acompanyat pel certamen MiL Descobreix, en el qual s'escoltaran diferents propostes de músics emergents.

BR | Xàtiva./ Fins al dia 19 de març es podrà visitar, a l’espai cultural de Sant Domènec de Xàtiva, l’exposició ‘Estimar els objectes’, en la qual estarà la col·lecció etnològica del cantaor xativí, Pep Gimeno ‘Botifarra’. Segons ha indicat la regidora de Cultura, Raquel Caballero: “Aquesta és una exposició molt singular sobre objectes de la vida quotidiana que ens han anat facilitant el nostre dia a dia amb el pas del temps. Tots pertanyen a Pep, així és un punt més a sumar a l’hora de visitar-la, perquè serà ell qui farà de guia turístic durant les setmanes que venen”

Aquesta mostra està formada per més de 250 objectes propietat del cantaor xativí i, està concebuda no per explicar la història dels mateixos, sinó de la vinculació més sentimental. L’exposició està dividida en dos parts: per una banda, en les capelles es tracta l’etapa més emotiva a través de diverses seccions, en la qual s’explica amb vídeos creats per a l’ocasió, els objectes que durant la seua vida ha anat acumulant. Per altra banda, suposa una metàfora de la Casa Cuesa, on Pep guarda els objectes.

Aureli Domènech, comissari d’Estimar els objectes’ ha explicat que: “Volíem parar una taula

entre tots sobre Pep Botifarra, convidant a tot el que passe a què conega eixa col·lecció. Una taula que pot semblar caòtica, però no. Qui ordena sa casa com un museu? Està ordenat des de la llar fins als aparells de llaurança i de treball en la vinya” Per la seua part, Pep Gimeno, ha afegit que: “Tot açò ho tinc entre Casa Cuesa i la casa dels meus uelos, en la plaça la Galera, dalt a l’andana. Hem anat apanyant i restaurant, perquè són coses molt velles i han de tenir un manteniment. Sempre dic que en ma casa hem sigut llauradors i està el que s’ha gastat tota la vida, tot i que també hi ha objectes de cuina o joguets per part de mon pare i de ma mare. Hi ha molts temes que tocar”, i ha afegit que: “m’agradaria que la meua ciutat i que la comarca gaudira d’aquesta exposició, perquè com diu Raimon, qui perd els orígens perd la identitat”

Aquesta exposició compta amb la col·laboració del Museu Valencià d’Etnologia, que es podrà visitar fins al dia 19 de març. A més a més, s’ha previst que els centres educatius facen visites guiades per a conéixer de la mà de Pep Gimeno ‘Botifarra’ tota aquesta mostra.

Raimon a l’exposició del Museu de Belles Arts de Xàtiva./

Pep Gimeno 'Botifarra' comença l’any amb èxits

El cantautor xativí ha sigut l'encarregat d'encetar els concerts del Festival Barnasants al País Valencià amb un recital molt especial a Bellreguard. A més a més, l'Associació Cultural Socarrats de Vila-real li va atorgar el premi Socarrat Major 2023

BR | Xàtiva./ A principis del mes de febrer Pep Gimeno 'Botifarra' va ser l'encarregat d'inaugurar el Festival Barnasants al País Valencià. Ho va fer amb una actuació a Bellreguard, que ha sigut definida per l'organització com a èxit. En aquest concert el xativí va posar en escena el seu darrer treball discogràfic, 'Ja ve l'aire', i amb el qual segueix la seua tasca de recopilació de la tradició valenciana, en aquesta ocasió centrant-se en les cançons de treball. En aquest nou disc s'ha comptat amb la col·laboració de Maria Arnal, Noelia Llorens 'Titana', Carmen París i Judit Neddermann. El Barnasants continua a Bellreguard amb concerts els dies 11 de març i 29 d'abril de la mà d'Albert Pla, polifacètic i trencador artista català, i del grup 'Va de Dones', on presentaran noves peces creades per les seues integrants, Maribel Crespo i María José Pastor, i que portaran al poble de La Safor la música tradicional valenciana, fruit d'anys d'aprenentatge de rondalles de diversos

grups de danses.

Premi Socarrat Major de Vila-real

El concert a Bellreguard no ha sigut l'únic moment a destacar del 'Botifarra' en aquests primers mesos de l'any 2023, i és que, des de l'Associació Cultural Socarrats de Vila-real va atorgar al cantautor xativí el premi Socarrat Major 2023. Aquesta entitat ha valorat "el fet que haja reivindicat el gran patrimoni que representa la música tradicional valenciana des d'un esperit proper al poble, didàctic i generós, i la dedicació de tota una vida a la recuperació de les albades, les cançons de batre i totes les modalitats que configuren una herència cultural en perill d'extinció". Pep Gimeno, com continuen argumentant des de l'associació "ha contribuït a normalitzar el valencià a través del cant als escenaris, la discografia, el treball als mitjans de comunicació, i la dedicació per rescatar l'oblit una tradició cultural que es perdia, amb un gran abast territorial, dins i fora del País Valencià".

Fotografíes de Ramón Santamaría./

Els records de Pepito Sanz al Museu Camilo Sesto d’Alcoi

A més de molts dels seus records, també s'inclourà correspondència amb el primer Club de Fans de l'artista, i en un futur, la fonoteca amb entrevistes i converses

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi, està treballant en l’adequació del Museu de Camilo Sesto, i la seua futura posada en marxa. Fins ara s’havia comunicat que el museu tindrà molt material del mateix artista, i altres donacions, però, el consistori ha anunciat que s’incorporarà també l’aportat per Pepito Sanz, ja que la seua família ha acordat donar-ho per a poder tindre més documentació sobre el cantant alcoià.

Pepito Sanz, va faltar en el mes d’abril del 2022, i va ser un gran divulgador durant tota la seua vida de la música de Camilo. Durant molt de temps ho va fer a la seua emissora de ràdio, coneguda popularment com a ‘Ràdio Pepito’. A més a més, també va

ser conegut per treballar a ‘Discos Ritmo’.

Abans de la seua mort, Sanz es va posar en contacte amb el regidor de Cultura, Raül Llopis, i li va comunicar que volia donar tot el seu material per al museu. La seua perduda va arribar abans de poder formalitzar la donació, però, han sigut els seus familiars els que han complit la seua última voluntat amb aquest gest.

Pel que fa al material, a més de discos amb el mateix segell de Discos Ritmo, revistes, pòsters, o fotografies personals, també hi ha correspondència amb el primer Club de Fans que va tindre Camilo Sesto, així com d’altres que es van crear per tot el territori espanyol. A més a més, també s’està treballant en la di-

gitalització de la fonoteca de ‘Ràdio Pepito’, on es podran escoltar entrevistes i converses personals amb el cantant més internacional que ha tingut Alcoi. Llopis ha donat les gràcies a la família Sanz per donar aquest material, i ha afirmat que: “La gent se sorprendrà amb els enregistraments en les quals podrem escoltar a Camilo en un to totalment distés. També hi ha material molt curiós com cartes i postals amb el seu primer club de fans. Camilo Sesto tindrà el Museu que mereix, amb el material donat per aquest, l’aportat per Pepito, i el que custodia el Club de Fans de Camilo Sesto d’Alcoi, que està fent una gran labor sent un dels espais més visitats pels turistes que venen a la nostra ciutat”

Al museu hi haurà una mostra d’objectes permanents com és el cas dels discos d’or i platí, o altres distincions que Camilo Blanes va rebre durant la seua trajectòria; i també es destinaran diferents espais per a anar reemplaçant els materials que té depositat l’Ajuntament per part del mateix artista (més de 800 peces), sumant els diferents objectes donats, fons fotogràfics, materials personals, etc; sense contar aquestes noves incorporacions de Pepito Sanz. En total s’espera que hi haja més de 2.000 objectes. L’edifici compta amb un total de 300 m², que es dividirà en un primer espai de recepció amb un espectacle audiovisual i alguns materials personals. Allí estarà l’accés a la botiga, amb un espai de ‘marxan-

datge’, que es generarà amb imatges, logotips, i fotografies de Camilo Sesto, i que estan avalats amb el vistiplau del seu hereu i dels representants legals. Després hi haurà un altre espai amb les diferents etapes de la seua vida; passant des de la més personal, des de la infància, fins al seu pas pel rock en la joventut, i la seua època de fama. Tot estarà acompanyat per objectes personals, vestuaris, entre molts altres. Cada etapa estarà posada en context amb les portades de tots els seus discos i singles. Actualment, les obres estan en la primera fase, amb l’adequació, rehabilitació, i millora de l’edifici; ja que s’està consolidant l’estructura, i millorant l’accessibilitat. Aquesta primera part de les obres té un ter-

mini d’execució de 9 mesos a partir de la formalització de l’adjudicació, que va ser el passat 21 de setembre.

Una vegada finalitzada aquesta fase, es farà una segona intervenció de rehabilitació energètica, instal·lació d’ascensor, instal·lacions elèctriques, instal·lació de climatització i acabats com a portes, finestres, sanitaris, etc.

Les obres són finançades al 80% pels Fons Europeus, concretament, 1,6 milions d’euros en Ajudes Específiques del Pla de rehabilitació d’edificis públics millorant l’eficiència energètica que serviran per a aquest projecte i per a la Pinacoteca Municipal que albergarà obres de la pintura alcoiana de finals del segle XIX i del segle XX, i estarà en El Camí 38-40.

Part de la col·lecció i dels records de Pepito Sanz donats al Museu Camilo Sesto./

per Josep Sou

Dr.Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant

Dibuixos

-Joan Castejón-

Centre Ovidi Montllor d’Alcoi

J. M. Eça de Queiroz

El proppassat dia 31 de gener, i fins el 24 de març de 2023, al COM d’Alcoi s’inaugurà l’exposició Dibuixos, de l’artista Joan Castejón. Mostra que ha estat organitzada per la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani i amb el suport i estreta col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat. A l’acte inaugural acudí nombrós públic, amb presència dels alcaldes d’Alcoi i Dénia, que pogué contemplar, una vegada més a Alcoi, la mestria i el gran to creatiu de l’artista il·licità. Quan parlem de Castejón, la referència ens condueix, inexcusablement, a la valoració del seu alt compromís amb els valors de l’art, tot atenent a diverses variables del concepte vital que en comporta. Així, per una banda, l’exquisidesa en el tractament del dibuix, formula línies singulars dins el panorama artístic contemporani. La perfecció (potser ací sí que existeix) en la rellevància de les formes naturals vincula les seues aportacions al classicisme renaixentista, on cadascuna de les connotacions possibles en la referència de l’objecte pictòric podien atribuir-se al cànon rigorós de la cultura d’aleshores. Ara bé, per una altra banda, no només el trasllat elegant i subtil del dibuix damunt la superfície del llenç,o del paper en aquest cas, esdevé causa o motiu de reconeixement, també la força de la imaginació de l’artista ens corprèn de manera categòrica. El món, o els mons, s’avenen a sobre de nosaltres amb la calidesa infinita d’un salm eloqüent i dinàmic. Allò que s’hi esllavissa des d’una atmosfera permeable i fora dels judicis de la raó, ara conclou el trajecte, tot projectant-se sobre la nostra admiració. Les vint-i-vuit obres que se’ns presenten, entre retrats i dibuixos (alguns homenatges), sintetitzen la força expressiva de l’autor, així com la seua total sensibilitat.

No obstant això, sempre alena a les propostes de Joan Castejón alguna cosa que s’hi lliura de l’equidistància social. Podem llegir, amb els ulls de les anàlisis, i entre les línies primes de l’enteniment. Sempre hi ha present alguna història que suscita matèria suficient per a fer-ne valoracions de caire humaníssim, o pròximes a la naturalesa elemental de les persones. Es tracta de la situació (dibuixada o pintada) que determina l’univers de pertinença del gènere humà. Altrament, el contacte amb l’art subscriu l’essencialitat determinant d’un comú que resta com a penyora dins les mans de la reflexió gràfica. Retrobament d’elements categòrics, altament suficients, per agermanar la voluntat de contar, dir o referir, quines són les causes gestores del temps que ens ha tocat viure, tots plegats, també ara. Joan Castejón pren partit per la causa dels éssers humans, i ho fa amb la disciplina exacta del seu treball compositiu. La càrrega de la seua veritat s’hi trasllueix mitjançant la màgia del dibuix. Tot ca-

mina vers un més enllà que denota compromís. La realitat aflora virtuosa com un registre sil·làbic ple de força i determinació. L’art al servei de la idea i, aquesta, enregistrada per a parlar de la condició humana: esforç, dolor, tribulacions, conreus solidaris, trànsits de la por, nostàlgia del viure plaent, virtuts de la comprensió social, transmissió del sentiment d’estar-se foragitats d’un cosmos que, tanmateix, ens pertany...i la finalitat com a punt de partença, clar. I el retrat, en la línia prima per a la transmissió dels afectes.

Ara bé, com se’ns refereix a la màxima: «...prima est eloquentiae virtus perspicuitas...» (el primer requisit de l’eloqüència és la claredat), (Quint., 2, 3, 8), l’artista Joan Castejón irradia, des del coneixement, la poderosa virtualitat del dibuix que parla per sí mateix. Les històries que ens narra, potser a cau d’orella, eleven la veu mitjançant la veritat del dibuix amb fórmules que no són màgiques, car resten construïdes per la destresa marcada també per la intel·ligència. I des del silenci del taller... van creixent les imatges, fulguren els cossos, branden tot de misteris les mans... renaixen els esguards en la mirada dels més pròxims. Cal netedat en l’eficàcia comunicativa. Cal deler en la voluntat d’intervenir en les coses tan fràgils de la vida. I, des dels ressorts que la història vehicula, veure allò que viu darrere de les portes de l’existència. L’artista Castejón amb la sola veu, clara, neta i projectada vers l’infinit inexhaurible, contribueix al cant comú i acordat. Això també són coses de l’art: formula encontres des de la ribera de la substància formal. La paraula (el gest en la pintura) de l’artista proclama el verb plural de la societat que l’envolta. I tot circumstancial, doncs les coses són com són i l’artista s’hi pronuncia lliurement, encara que els seus versos a tots ens refereixen i impliquen.

I la tècnica, en aquest cas concret que ens ocupa, és el talent per a escriure mots dibuixats, i que són l’expressió documentada de la presència dels individus socials en lliure disposició, i per a contar la seua història particular. Els elements s’hi barregen amb la dinàmica que solament el moviment determina. La vida travessa cada instant on la memòria basteix fortes sotragades de reconeixement dins la matèria constructiva. El dibuix delinea les imatges, i aquestes volen lliures per l’espai d’una real fantasia.

Una vegada més, Castejón ens aproxima el món i les persones; el seu tarannà i la vasta comprensió de l’univers creatiu. I nosaltres restem agraïts per poder aproximar-nos-en amb la mirada intensa d’aquell qui vol assolir la comprensió d’horitzons sense límits. Si més no ens regraciem per abraçar, una vegada més, el magisteri creatiu del valuós artista il·licità.

«La raó dels somnis»

-de José Hernández-

Casa de Cultura d’Alcoi

Gérard-Henry Bauer

El passat dia 1 de febrer, i fins el 24 de març en què romandrà oberta, a la Casa de Cultura d’Alcoi s’inaugurà la mostra «La raó dels somnis», de l’artista José Hernández. Exposició gestada des de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant, i amb la col·laboració i suport de l’ajuntament de la ciutat. Mostra que convoca, des del moment d’iniciar el seu camí, nombrós públic. Tal és la qualitat, i aprofundida exhibició, que l’obra d’Hernández palesa.

Es tracta d’una obra, la d’Hernández, on l’art fantàstic celebra la cerimònia de la preceptiva onírica per excel·lència. Dibuix de vessant surrealista, principalment, allibera una forta càrrega inquietant, tot atrapant l’esguard de l’espectador amb força, i plenament. La commoció resta servida quan la matèria orgànica s’hi precipita des del quadre: cal la reflexió, però també la mirada desperta, per traduir l’estat metafísic que s’incorpora en tot moment a la proposta artística. Són universos que s’hi avenen a sobre de l’espectador amb formes no fàcilment traduïbles, però nouvingudes des de l’esfera de la imaginativa intuïció.

Ens diu Carles Arenas a la introducció al catàleg de la mostra: [«El seu univers personal, coherent i pertorbador, ens introdueix en una obra de tints surrealistes en el qual estranyes figures deambulen en escenaris teatrals i barrocs. Geometries implacables, ruïnes, màscares, rostres tumefactes, efígies indesxifrables, personatges quimèrics, anatomies llenyoses i cossos que es metamorfosen, habiten en la seua obra, en la qual melancolia, angoixa i terror es fonen en una sensació de misteriosa i atractiva bellesa...»] Efectivament, aquest combinat de falsa aparença i de realitat inventada, conviuen al si d’aquest meravellós teatre de la vida just a la vora del precipici. Un conreu de veus il·limitades s’exercita per maniobrar des del ressort d’un horitzó força inversemblant: la màgia, però també la gravetat de la intuïció, formalitzen l’escenari vital entre bambolines de misteri.

Les seixanta obres de què consta l’exposició, entre dibuixos, olis i gravats, indiquen el cosmos creatiu d’Hernández. Així com podríem apreciar «entre línies» la presència del cànon literari en aquests dibuixos, doncs moltes són les referències transversal que s’hi aprecien al llarg de la contemplació. La poderosa literatura de misteri és ben audible mitjançant l’alliberament de l’esguard. Allò obscur, esotèric i fosc s’hi manifesta al seu treball pictòric amb una intencionalitat de construir, des de la fragilitat del traç, la memòria inhabitada de cadascun de nosaltres. Habitatges complexos quan il·luminen la percepció d’un món quimèric: «...si haguérem de destruir tots els somnis i visions dels hòmens, la terra perdria la seua forma i color i ens adormiríem en la més trista estolidesa...», apunta en la seua reflexió, tot referint-se al somni com a condició primera per a fer valer la importància d’aquest entre les penyores que resideixen al nostre interior, Anatol France. I és ben certa l’afirmació, doncs un món al nostre abast, i sense la capacitat per a elevar la ment per damunt de l’instant figuratiu quotidià, resta una pobra eina de resistència davant l’adversitat. I, a més, la pertinença significa esforç autònom: «...aprèn a viure aïllat i a meditar en soledat...», apunta Periandre. La visió òptima sempre serà la individual, encara que la passió per l’esguard siga col·lectiva.

Potser la decadència, o l’autodestrucció, d’aquest món que coneixem, estiga al rerefons de la seua aprofundida manera de treballar la imatgeria que en proposa: el desfici d’un univers que s’hi estimba pel pendent oclusiu de «la manca de raó».

Així, l’art, però també l’artista com a referent faedor, irradien la força motriu, sempre bullent, de la darrera proposta, tan com necessària és la vitalitat de deixar-se anar per la sintaxi en el llenguatge de la fabulació. I en aquesta exposició de José Hernández s’aconsegueix la dual virtualitat des de l’origen: commoció i èxtasi creatiu. La recepció acull el millor dels mons possibles...la il·lusió.

«...l’art és un compendi de la naturalesa format per la imaginació»

«El somni és independència»

Mestre volumètric de cossos en el seu art.

Pepe Azorín · Els nostres artistes al País Valencià XIX

Nascut a Iecla l'any 1939 establit en Alacant des que es va llicenciar i amb una trajectòria artística de grans dimensions, ens trobem davant d'un dels artistes traçables i evocadors del significat mateix de dibuix i tota la seua projecció a les seues obres.

Es va llicenciar en Belles Arts a l'Escola Superior de Sant Carles de València el 1960. A més, la seua obra artística, centrada especialment en l'estudi i el tractament volumètric de formes humanes i vegetals, amb un llenguatge plàstic molt singular, ha estat objecte d'estudis i publicacions, i és present a museus espanyols i estrangers. Membre fundador i president del Col·lectiu d'Artistes Plàstics del País Valencià a Alacant.

Membre del Museu d'Art Contemporani d'Elx, sempre intenta centrar la seua obra en realitzar formes humanes i vegetals com hem comentat anteriorment i és per això que ha realitzat deu es-

cultures públiques, entre aquestes i una de les més importants, la mà Dibuixar l'espai de la Universitat d'Alacant, a més d'altres tres a Elx, Les mans de Sant Joan del Misteri de 16 m metres d'alçada, i vuit més situades a Elx i Sant Joan entre altres llocs.

A la seua obra destaca l'especial tractament volumètric dels cossos, tret que interessa subratllar en la mesura que, juntament amb altres constants, roman com a nota característica de la seua obra al llarg de tota la seua trajectòria, posada de manifest en els seus dibuixos, en la seua obra pintura, a la seua obra gràfica i les seues escultures. Els seus dibuixos transmeten

alhora que vigor, impacte ja que aquestes mans tan reals semblen ser el suport de tot element que es trobe al voltant; són el gran fonament de l'art a les seues obres; aquestes juntament amb la natura es mostren molt relacionades, ja que totes dues a l'obra apareixen com a suport de la vida; totes dues són essencials per a l'ésser humà. Obres que mostren l'impressionant tractament volumètric d'Azorín, com passa en veure els grans llenços de l'exposició, i el lligam amb Elx. En definitiva, un dibuix singular que ha estat fruit d'estudi, fàcilment reconeixible per ser tan característic de l'alacantí i, sobretot, contemporani i molt expressiu.

Fondament arrelat a la seua terra, ha mostrat la seua obra i realitzat exposicions a Noruega, Finlàndia, Itàlia, Buenos Aires, Sao Paulo, Museu d'Art contemporani de Madrid, Mèxic, Palau de Congressos de Barcelona, quatre a Suècia, setze a França incloent el Gran Palais de París, Miami, El Caire, Nova York, etc.

Fondament arrelat a la seua terra, ha mostrat la seua obra i realitzat exposicions a Noruega,

Finlàndia, Itàlia, Buenos Aires, Sao Paulo, Museu d'Art contemporani de Madrid, Mèxic, Palau de Congressos de Barcelona, quatre a Suècia, setze a França incloent el Gran Palais de París, Miami, El Caire, Nova York, etc. que sumen més de vuit-centes exposicions personals i col·lectives a Espanya i l'estranger.

Sense cap dubte, ens trobem davant d'un dels majors exponents de naturalitat a l'hora de representar les seues obres a més de tractes amb absoluta delicadesa mostrant gran culte i saviesa davant dels dots artístics i fent-lo coneixedor dels que és; mestre volumètric de cossos en el seu art.

Yolanda Murcia Oltra / Fotografies: Mateo Gamon./

Noves activitats literaries de la mà de la Coordinadora de l'Alcoià i Comtat pel Valencià

Per a aquest mes de març s'ha preparat una trobada per a escriptors i escriptores, i la cinquena edició de les Jornades d'Enric Valor i l'Escola

BR | Alcoi./ La Coordinadora de l'Alcoià i El Comtat pel Valencià continua treballant per portar activitats culturals, i durant aquest mes de març s'han organitzat dos grans esdeveniments.

El primer d'ells se celebrarà el dia 11 de març i serà la Trobada d'Escriptores i Escriptors de l'Alcoià i El Comtat, que tindrà lloc al Parc Natural de la Font Roja, a partir de les 11:30h. El primer acte que es farà en aquesta trobada serà un homenatge a Isabel-Clara Simó. Seguidament, es farà un col·loqui a l'edifici Font Roja Natura amb els assistents, i finalment, la jornada acabarà amb un dinar de germanor al restaurant La Safranera. Una setmana després, co-

mençarà la cinquena edició de les Jornades Enric Valor i l'Escola, que es duran a terme durant els dies 18, 23 i 30 de març. El dia 18 els participants podran fer una ruta literària sobre les rondalles de Valor, que anirà per la Serra de Castalla i el mas de Planisses. Vicent Brotons, i Joan de Déu Martines, seran els encarregats de dirigir aquesta activitat.

En la vesprada del dia 23, la Casa de Cultura de Castalla acollirà la jornada, amb la presentació de diferents projectes educatius d'Instituts de la província, exposicions, o les intervencions de Jordi Raül Verdú, i Amparo Pons, cap de la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia.

Finalment, el dia 30, donarà

pas auna segona sessió a la Casa de Cultura de Castalla, en la qual un centre de l'Orxa mostrarà un nou projecte educatiu, i faran diferents conferències Manel Delgado, Maria Josep Garcia, i Vicent Brotons. L'acte finalitzarà amb la presentació del llibre 'Enric Valor, memòries' de la mà de Joan Borja; i de la novel·la 'El jove Enric Valor', de Francesc Gisbert, activitat en la qual col·laborarà Carles Durà.

Per a participar en les activitats de la cinquena edició de les Jornades Enric Valor i l'Escola, es podrà fer la inscripció a la pàgina CEFIRE d'Alcoi. A més a més, aquestes sessions estaran reconegudes per l'entitat com a 10h de formació.

Primer

Torneig

Nacional d’Escacs

de col·legis per equips 2023

El diumenge 26 de març al matí, el Club d'Escacs Tabiya Alcoi organitzarà el seu 1r Torneig Nacional d'Escacs de Col·legis per Equips, amb la finalitat de promocionar els escacs en els Col·legis, a escala provincial, autonòmic i nacional

social d'escacs per a la reinserció en el Centre penitenciari deVillena

Per Joaquín Corbí./ www.ajedreztabiyaalcoy.es

Organitzat pel Centre Penitenciari de Villena i baix la Direcció Tècnica del Club d'Escacs Tabiya Alcoi, s'ha realitzat durant l'estiu de 2022 (mes d'Agost i 1a quinzena de Setembre), un Curs Social d'Escacs per a la Reinserció de les persones recluses. Els objectius han sigut:

a) La rehabilitació dels presos inculcant-los nous valors i modificacions d'hàbits de conducta, utilitzant els escacs com una eina útil i entretinguda que ajude a posar en pràctica rutines de pensament, anàlisi, reflexió i presa de decisions. Es va aplicar per a això el pensament estratègic i l'educació en valors. En aquest cas els escacs i el seu component competitiu va passar a un segon pla i es va establir una clara prioritat a aprendre a pensar, a prendre decisions, a planificar i a triar millor les respostes i actituds.

b) Donar la instrucció i formació adequada mitjançant l'ensenyament per a l'aprenentatge dels escacs, que permeta progressar en la comprensió d'aquest joc, a les persones interessades en això.

La funció de l'ensenyament per a l'aprenentatge dels escacs és la de donar al jugador els coneixements necessaris per a posar-los en pràctica, amb la finalitat que puga resoldre amb èxit, aquelles situacions que se li presenten en el transcurs de la partida d'escacs, i poder aplicar-los en la seua vida.

Van participar 15 persones, d'elles 5 dones i 10 homes, que van mostrar un gran interés en el Curs, i molt entusiasme en cada sessió. Les classes van ser impartides pels Monitors Nacionals d'Escacs Joaquín Corbí i Manuel López.

A més de les classes, es va realitzar un Torneig d'Escacs entre ells amb rellotge, a 10 minuts més 2 segons d'in-

crement per jugada. També es van realitzar unes exhibicions de partides ràpides i d'escacs a la cega per part del Monitor Joaquín Corbí, amb el Campió i Subcampió del Torneig respectivament, que van ser molt impactants i emocionants. En la partida ràpida del Monitor amb 1 minut i 30 segons contra el Campió del Torneig amb 6 minuts, es va poder contemplar la velocitat del joc del Monitor amb la seua precisió i reflexos per a fer bones jugades en poc temps. I en els escacs a la cega, sense mirar el tauler, amb el Subcampió del Torneig que va jugar molt bé, el Monitor va plantejar una Defensa Siciliana i va haver de trobar en la seua ment les jugades correctes per a tindre la iniciativa.

En un bon ambient es van entregar una revista a tots els participants del Curs, concretament de la prestigiosa Revista Peó de Rei, de l'Escola d'Escacs del Gran Mestre Miguel Illescas. Es va entregar al mòdul de les persones que van participar 10 jocs d'escacs i diversos llibres per a la seua pràctica diària.

El Projecte va ser elaborat pel Monitor Joaquín Corbí, President del Club d'Escacs Tabiya Alcoi, sent secundat organitzativament per les Autoritats del Centre Penitenciari de Villena, i Patrocinat econòmicament per l'Obra Social La Caixa. Des del Club d'Escacs Tabiya Alcoi volem agrair a les Autoritats del Centre Penitenciari de Villena i a tots els seus funcionaris, per les facilitats i el suport mostrat en aquest projecte Social per a les persones recluses que tant els ha beneficiat. I també a l'Obra Social La Caixa pel seu suport econòmic per a poder-lo realitzar. A tots ells els donem les gràcies per la sensibilitat mostrada en donar suport a la reinserció de la població reclusa a través dels escacs.

XC | Alcoi./ El diumenge 26 de març al matí, el Club d'Escacs Tabiya Alcoi organitzarà el seu 1r Torneig Nacional d'Escacs de Col·legis per Equips, amb la finalitat de promocionar els escacs en els Col·legis, a escala provincial, autonòmic i nacional.

Podran participar Equips de Col·legis o Centres Educatius d'Educació Primària. Els jugadors dels equips hauran d'estar escolaritzats en el col·legi pel qual juguen. Cal remarcar que aquests jugadors podran estar o no federats.

Entre els atractius premis figura que l'equip Campió del torneig tindrà les despeses pagades de la seua estada al Campionat d'Espanya de Col·legis

per Equips, que es realitzarà a finals d'abril a Cartagena (Múrcia). L'Equip Subcampió guanyarà la inscripció al Campionat d'Espanya de Col·legis per Equips. El tercer equip classificat obtindrà 120 euros en material esportiu d'escacs. Mentre que els equips classificats del quart al desé lloc, rebran un trofeu. Hi haurà medalles i obsequis per a tots els participants.

El torneig que compta amb diversos col·laboradors, se celebrarà el diumenge 26 de març al matí en el Col·legi Públic Miguel Hernández d'Alcoi, a partir de les 10,15 hores, jugant-se al millor de 7 partides, a ritme llampec o Blitz de 7 minuts per jugador més 3 segons d'increment per jugada.

Està prevista la participació de col·legis de la província d'Alacant, de la Comunitat Valenciana, i de la resta de la geografia nacional.

Com es veu, és una molt bona iniciativa per part del Club d'Escacs Tabiya Alcoi, per a promocionar els escacs escolars. I desitgem que tinga un important acolliment, per a continuar aquesta labor en futures edicions.

Els interessats a participar poden enviar un WhatsApp o cridar al telèfon del director del torneig i árbitre principal Ximo Corbí, 653 979 710, així com escriure al correu electrònic joaquincorbi7@gmail.com. Tota la informació figura en la pàgina web www.ajedreztabiyaalcoy.es

El Monitor Joaquín Corbí al Centre Penitenciari de Villena./

Curs

Vine a les nostres oficines a fer la teua subscripció i emportat un fantàstic llibre d’Antoni Miró de Regal