El Gratis 682

Jordi Sedano

Parlem amb l’ex-alcalde i regidor de Cs Alcoi

Xavier Ròdenas

Regidor a Gandia de Gestió responsable Territori

La denúncia social...

Reportatge de Vicent Luna

El CADA, Història d’una resurrecció perJavier Llopis

40 anys de karate

Jornada a l’Agora d’Alcoi

FOCUS PIME ALCOI

Robòtica i visió artificial

Discurs Jordi Botella ‘Palmells 2018, mà del futur’

Pàgines Especials Moda i Bellesa

portada Collage Ovidi Montllor | Elisa Barberà Acevedo. Escola Belles Arts Alcoi

1ª QUINZENA NOVEMBRE 2018 ANY XXXII · Nº 682

2

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

imatge i poesia

Imatge i Poesia Antoni Miró & Josep Sou

L’evidència catacumbària als enterraments paleocristians ens posa de manifest la necessitat dels hòmens d’assolir un refugi que albergués la clandestinitat. Traspassar les pròpies fronteres del silenci prudent, també el deute amb els morts de servar memòria i dignitat, tot fiant les despulles al si de la terra.

O al silenci darrer, a l’obscur tabernacle mancat de llum i vida, ja.

L’evidència d’aquesta culta arquitectura, la galeria, comporta mirar amb infinit respecte el resultat d’una magna obra, compromesa amb les posicions d’eternitat.

De descans etern que se’n diu, alleujada, ja, la càrrega dels dies pesants, i de les causes que mai no s’han guanyat. Runes de vida, tan efímera, com la música continguda d’un plor que no s’hi vol mostrar. Paradigma o arquetip, passat o futur, la flaire dels clavells vermells i blancs senyoreja arreu del corredor on dormen els dissidents. I quasi la tenebra curulla l’espai fent aspre el camí a causa de la sentor de la carn flonja de l’orbetat.

Un dia, potser un dia, tornarem a l’entrefosc passadís per lliurar el darrer adéu. Talment com s’hi fa dins el costumari estret de l’experiència. I durem a les mans les consuetes clavellines, i mirarem de no ensopegar amb l’eriçada pendent dels esglaons. Durem al cor, i als ulls, la visita que devem, pronunciant les paraules que hem aprés als llibres d’urbanitat i cortesia. I mirarem serenament tots els enterraments, o farem el conreu de l’eficaç repertori de les oracions de tostemps, per no ferir, amb una impròpia audàcia, l’equilibri a les aigües tristes de l’enyor. Tot açò, i allò més encara. Però, també, haurem de parar l’orella per si escoltem un respir, tan subtil com esfereïdor, que diga, quan alene, de la mística del brau torrent existencial. I diga bé, quan diga, allò dels mèrits que han atresorat els qui de la vida van fer un sondroll, una causa vera, o una volença inextricable a hores d’ara, per retre-li carícia a una minsa engruna de voluntat col·legiada, reblerta de talent.

J. Sou Antoni Miró: «GALERIA SUBTERRÀNIA 2016/ Alcoi (Acrílic s/ llenç, 116x81)»

mirades

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

Guerra als tacons

allí estava jo. Mig nua escoltant a un fisioterapeuta que em deia que les dones havíem de portar tacons perquè ens ressaltava la figura i ens feia unes cames ben boniques. A l’altre costat de la llitera ma mare, que ja feia anys que havia desterrat eixes sabates del seu armari, travessava en la mirada al sanitari. ‘Té desviació d’esquena’ li acabava de comentar al professional.

Era una adolescent que començava a assabentar-se que el masclisme existia més enllà del que comentàvem a classe i que formava part del propi esquelet de la societat actual. Alli davant tenia un fisioterapeuta que malgrat saber que tenia un problema em recomanava anar amb tacons per que ‘feia les cames boniques a una dona’.

Els tacons. La veritat és que mira que les dones som masoquistes. No tenim prou amb portar tot el pes d’una casa, la faena, la família...? Damunt em de presentar-se a esta societat com guapes, sexis, afectuoses i simpàtiques.

Als jeroglífics egipcis ja es poden vore tacons, però els portaven tant les dones com els homes. I a Europa comencen a ser molt utilitzats al Renaixement però sobretot per una utilitat molt bàsica: muntar a cavall. Els guerrers perses ja els utilitzaven en les seues campanyes militars ja que els permetia subjectar-se be al cavall mentre disparaven amb l’arc. El Rei de França Lluís XIV va promulgar un decret pel qual sols els homes de la Cort podien portar sabates de tacons roges. I fins i tot a alguns dibuixos de Leonardo da Vinci es podien vore molts homes amb sabates de tacó. Però poc a poc la incomoditat que produïen als varons caminar i mantindre l’equilibri va anar relegant eixe tipus de sabates sols per a muntar a cavall. Així els tacons masculins van anar evolucionant fent-se cada vegada més amples fins arribar a les botes de vaquer.

Però les dones es van quedar ancorades en eixes sabates incomodíssimes del s.XV. Hui en dia, al segle XXI, en moltes faenes resulta obligatori per a les dones portar tacons i no fer-ho constitueix una falta motiu d’acomiadament. Fa un parell d’anys una recepcionista d’un hotel de Londres va emprendre una batalla legal en contra de l’empresa per acomiadar-la per portar sabata plana.

I actrius com Júlia Roberts, Kristen Stewart, Gal Gadot o l’esportista Serena Williams s’han revelat contra els protocols dels festivals de cinema que obliga a les actrius a anar amb tacons per poder accedir. O be han anat amb sabata plana o bé directament descalces. Fins i tot Victòria Beckham ha abandonat els tacons.

Per la meua part, des d’aquell consell d’un fisioterapeuta masclista no m’he comprat mai sabates de tacons. I el que a diari no es nota a una boda pot resultar tota una declaració d’intencions però la veritat és que has d’acceptar-te com eres i els teus amics també hauran de fer-ho. Pensant-ho be, resulta estúpid anar en tacons a una cerimònia on tens cara d’amargada quan realment hauries d’estar gaudint d’eixe moment tan important. Total, quan arribes al dinar la majoria de dones ja han substituït eixes màquines de tortura per unes blanetes ballarines.

Mireu que prompte van desterrar els homes les sabates de tacons de la seua vestimenta! No siguem bledes, anem còmodes, la vida ja es prou complicada com per a viure nugades a unes normes de vestimenta creades per homes que soles ens veuen com unes cames més o menys boniques.

I

Contacte i Publicitat: 96 554 80 01 · info@elgratis.net

El desesperat

Un xic pobre sóc.

Un xec mancaria, solució de tot.

Un hom sense res un ham necessita abans que res més.

Em manca un pis.

No puc donar un pas.

Tinc que moure un plet si vull menjar un plat.

A la "tasca" un vas fa que em diguen: Ves! i si vull ser gras he de menjar gat.

Per a mi és un goig menjar un poc de guix.

Fins i tot un vet ja se'm torna mut.

I em troben tan groc que em diuen el grec.

Mon pare em diu foll en comptes de fill.

I tinc tanta fam que em menjaré el fem.

Tot això, jo crec, que ho apanya un crac!

No m'espere més, agafe un trabuc i em foto a fer el ruc per allà on puc...

Trec, trac, truc.

El diluvi

En Joan s'ha suïcidat!

No es preocupe, senyora, Això ja sol passar.

Han robat el meu Banc!

No es preocupe, senyora!, Això ja sol passar.

Una bomba al carrer!

No es preocupe, senyora, això ja sol passar.

El món s'està tornant boig No es preocupe, senyora, això ja sol passar.

Passa això i més, i més i més.

I encara passa poc.

No es pot seguir igual

des que neixes fins que mors.

I un es cansa, senyora, de menjar sempre el mateix.

I de comprar el diari, i de dormir al mateix llit.

I un se sent humiliat quan, afaitant-se la barba, li conten contes de nen.

I tot acaba llavors, amb això que em conta ara: suïcidis, atracs i bombes, bogeries i… i més, senyora, i més.

Vostè d'això no es sap res.

No és jove i té molts diners.

Periòdic de l’Alcoià i les Comarques Centrals Valencianes

Sumari

EL GRATIS 1ª Novembre 2018 · Edició Nº682

• imatge i poesia • mirades • opinió • actualitat alcoi • entrevista jordi sedano • pressupostos participatius • cada: història d’una resurrecció • jordi botella: palmells 2018 • art i literatura • el poble és savi • la denúncia social feta art

2 3 4 5-18 9 10 11 12 14 15 16-17

• 40 anys karate alcoi • senderisme entre muntanyes • mig any fester muro • certamen coral cocentaina • comarques centrals valencianes • entrevista xavier ródenas • fireta santa cecília alfafara • fira ontinyent • anuncis classificats • el racó jocós • especial moda i bellesa

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Gratis- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

18 19 20 21 22-27 23 24 26 28 29 31-32

en aquell futur incert En aquell futur incert, ja ningú ens recordarà doncs som pols que el vent i l'aigua s'encarregaran d'esborrar, ningú sabrà que un dia existirem i que vam plorar, ningú recordarà els nostres crits, llençats a la mar.

Som ànimes destinades al fracàs, o potser el destí ens prepara algun fet important?

No em sent gens especial, sinó un més amb principi i final, un més que el temps s'encarregarà d'ensorrar.

Vida sense cap propòsit, vida amb més o menys sentit, vida malgastada amb intenció d'aprofitar el que em done cada hora, vida que ningú recordarà ni la meva dona ni els meus fills.

Saber que passaràs sense pena ni cap glòria, et lleva les forces per seguir, no ets ningú, ni ho seràs mai, esperit en pena difusa, esperit que ni tan sols pot morir.

Però vull cridar al vent i sentir que algú parlarà de mi, vull que la meva gent plore quan arribe el final del meu camí, vull sentir-me especial per una puta volta, vull creure que puc sobreviure al meu destí.

No sóc res ni res faré perquè em recorden, ho sé segur, però dintre meu m’agradaria saber que algú pensarà en mi, la meva dona, potser els meus fills; en aquell futur on ningú em recordarà, seré la pols al vent, seré memòria i oblit.

- Mishima-

A. Miró l'ull nu

Sovint sembla que tot està inventat i afortunadament no és així. Miró amb un passat vital, dóna la benvinguda a un futur incert per a expandir l'alfabet fosforescent dels artistes d'avui. Incòmodes éssers pensants, llibertat d'expressió d'Antoni Miró, que sorgeix de manera natural. A la Base dintre de la diversa temàtica, podem veure els paisatges decadents urbans. La purga de la transició hi és latent? Suggerents escenes de la realitat social que miren a l'ull nu indignat.

Il·lustracions sense corrupció. Art en estat pur.

L'Antoni torna a mostrar les escultures d'esplendor grecollatí a la mediterrània, estàtues de sentiments i emocions. Una gran oda a l'amor, un enamorament paral·lel al terrenal. Aquest exercici tan perillós del ben pensar.

El Gratis cada 15 dies al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes

Difusió controlada El Gratis fundat el 1987 EDITA: Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

lletres Ovidi Montllor

Imatge: Antoni Miró

UNA MIRADA AL MÓN

3

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, de propietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRATIS’.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana.

Periòdic El Gratis · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 01 68 · 96 554 80 01 • info@elgratis.net • www.lesmuntanyes.com Edició: Dígital[...]Gràfic / El Gratis produccions editorials alcoi/ Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Rodrigo Paños Jiménez./ Nuria Alba./ Esther Jordà./ Fotografía: X·press./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Javier Llopis./ Àlex Agulló./ Assessorament lingüístic: Jordi Botella./ Paco X. Agulló./ Col·laboracions: Nèstor Novell, Sergi Rodríguez, Teresa Mollà, Mireia Pascual./ Impressió: Localprint./ Publicitat: Óscar Francés./ Paco X. Agulló./ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./

4

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

-

Bufar en caldo gelat n una entrevista a Toni Francés que va publicar el periòdic El Gratis, l'alcalde afirmava que: “Aquesta és la legislatura de la gran transformació d'Alcoi”. Jo no hi era; per tant, desconec si ho va dir ruboritzant-se o partint-se de riure directament. I si ho va dir seriosament, és per a preocupar-nos, si més no, per la salut visual de l'alcalde. És evident que Alcoi continua estancat en un immobilisme social i econòmic preocupant com a conseqüència d'una gestió pública municipal insuficient i, fins i tot, en alguns casos desastrosa.

Què s’ha transformat a Alcoi? Qualsevol que no patisca la ceguera del Sr. Alcalde, observarà la mateixa ciutat bruta com a conseqüència de la gestió privada que arrosseguem durant dècades i que repetim en cada nova contracta: com ja és habitual planen les privatitzacions de sempre i les complicitats entre les empreses privades i l’administració, tant si governa PP com PSOE. No s'hi veu el deteriorament progressiu i accelerat del cor de la ciutat? I què dieu de l'augment escandalós de joves que han de marxar a altres ciutats per trobar un futur segur i la consegüent davallada poblacional i envelliment d'aquesta? S'hi aferma cada cop més, si cap, el vessant religiós, malgrat el suposat laïcisme de les administracions públiques.

Aixó sí, centrar l’atenció en les festes, recordar el gloriós passat, potenciar el xovinisme més arrelat, i bufar en caldo gelat, és l’estratègia quotidiana del govern del PSOE (com abans del PP) perquè la població se senta orgullosa i pagada i desviar així la seua atenció del

Per Sergi Rodríguez Castelló - EUPV./

E

O

P

que realment passa.

Ara, cap a final de la legislatura i amb les eleccions al girar el cantó, Toni Francés anuncia les mateixes coses de fa anys: cap novetat, cap compromís realment transformador; només es preocupa de torcar la pols d'un aparador polsós i no arriba a enfrontar canvis radicals a la ciutat que puguen situar-la com a referent de superació i avanç.

De quina transformació parla Toni Francés? De la del Pont de Sant Jordi, la remodelació de la qual no ha estat precisament una obra exemplar del bon fer? De la construcció de redones fetes a bacs i refetes segons se'n detecten les deficiències? De les obres del carrer Entença, que han estat promeses des dels temps de la picor i la gestió de les quals pel que fa a l’execució desesperen el veïnat i comerciants? De les obres a l’antiga fàbrica de Rodes, per convertir aquest espai en una barreja indefinida de continguts diversos? De quina transformació parlen Toni Francés i el PSOE? A Alcoi diem molt que qui té fam somnia rotllos, però la gran frase de Toni Francés en l'entrevista, el que mostra en realitat és una necessitat vital per fer veure el que no existeix, per fer creure l'èxit d'una gestió absent. Com el bon comerciant, Toni Francés farà el possible per vendre'ns allò que cap persona, amb els sentits oberts, pot comprar. Per molt Alcoi en positiu, que ens vulga vendre, els fets i la realitat ha deixat al descobert una gestió d'autobombo molt deficient i clarament superficial. És evident que la neteja de l'epidermis de la ciutat ha estat mínima i que els alcoians i alcoianes que tornen al seu poble, troben poques diferències de l'Alcoi que deixaren, però que, a més, comprovaran la desolació dels carrers del centre on vivien o passejaven i la runa de les cases a les barriades obreres. Alcoi en positiu,clar que sí, però sense bufar en caldo gelat.

«No creo que merezcan respuesta» Fonèvol./

I

gual que el capità cristià en l’ambaixada, el president de l’ASJ pensa que la gent de Fonèvol no mereixem resposta. Almenys, el capità li demana al seu ambaixador que conteste a l’altre ambaixador: “Embajador, contesta, aunque no creo que merezcan respuesta”, a nosaltres ni això.

Fa cinc mesos vam remetre al president una carta per fer-lo coneixedor de les nostres idees al voltant de dos qüestions i demanar-li que propicie uns canvis sobre eixos temes. Els temes eren la indumentària i el tracte a les pioneres de la festa. Ací teniu transcrits alguns dels paràgrafs de la nostra carta: “Ens adonem que les filaes estan modificant gradualment els uniformes femenins de forma que cada volta s’assemblen més als dissenys oficials“.

“En este moment, els continus canvis en el vestit femení suposen un encariment per a les dones que han d’anar comprant cada volta el nou uniforme, així les dones han de suportar una barrera més per a participar en les festes. A més, coneixem les dificultats que els vestits femenins estan ocasionant a les dones que participen en l’Alardo”.

“Sabem que les primeres dones que van entrar a les filaes es van comprar el trage oficial i el volen

continuar portant ja que van creuar abans que existira la discriminació en els vestits. Eixes dones pensen, com nosaltres, que la millor opció és que festers i festeres de ple dret porten el mateix uniforme. Suposem que també les filaes que han optat per fer modificacions mínimes en els seus trages estan a favor d’esta opció“.

“Per tot això volem demanar-li que l’ASJ autoritze les dones a portar el disseny oficial al menys per a disparar, que les formacions de la primera i la segona Diana puguen ser mixtes, i que l’ASJ encoratge a les filaes a modificar els uniformes de manera que les peces del trage acaben sent iguals“.

Finalment, en la nostra carta li vam demanar que ens informara de les accions previstes respecte de les idees que li remetiem.

La seua resposta ha sigut el silenci. Amb eixa actitud prepotent es demana que les festes d’Alcoi siguen BIC? Nosaltres continuem pensant que, abans, han de ser igualitàries i, almenys, podrien discutir les idees dels associats i la resta de ciutadania, ja que, al cap i a la fi, estes festes són de tot el poble, encara que sembla que d’això se’n han oblidat.

I

N

I

Ó

opinió

-

Perquè em dóna la gana!

Teresa Mollá Castells - Feminista i activista social./

Quan les tradicions no ajuden

questa setmana vam conèixer que una falla de València, la de BorrullSocors va modificar els seus estatuts per adaptarlos al segle XXI i permetre que qualsevol home o nen pugui ser faller major a partir de l'any que ve. Ara la Junta Central Fallera haurà d'acceptar o no, aquesta modificació.

La figura de la Fallera Major, és una part important del món faller. Però bàsicament ho és per l'ornamentació dels seus vestits i complements. Estatutàriament i segons l'article 29 del preàmbul o títol preliminar del reglament faller pel qual es regeix la Junta Central Fallera, "La fallera major serà l'única dona que exercirà la representació honorífica de la comissió de falla en els actes propis i oficials".

Observem en aquest article dues expressions que donen a entendre que aquesta figura és una figura pràcticament silenciada i gairebé merament decorativa. Aquestes expressions són "única" i "honorífica". I el que entenc és que la resta de dones de la falla, siguin o no falleres no poden representar honoríficament a les seves agrupacions falleres.

I per extensió, la fallera major només pot representar a la seua falla de manera honorífica. Des del meu punt de vista això traspua sexisme per tot arreu.

La resistència del món faller als canvis i a l'eliminació del sexisme en els seus monuments no és nova. A principis d'aquest any es va presentar un pre-informe d'anàlisi de les falles de la ciutat de València des d'una perspectiva de gènere. Aquest treball va ser elaborat per la Universitat de València, per encàrrec del Consell Municipal de les Dones i per la Igualtat. I és molt curiós observar com en les seves conclusions apareix això: "A la llum d'aquest estudi, queda clar que hi ha grans diferències entre homes i dones en la Falles de València, tant en la participació de les estructures organitzatives, on les dones no tenen el mateix accés que els homes, com en la seva representació en els monuments ".

Amb aquest exemple volia fer visible la reticència als canvis per part dels que estan al capdavant de les comissions de festes i celebracions de les diferents ciutats i comunitats. La dona com a gerro, com a element decoratiu d'unes festes organitzades, encara i majoritàriament per homes.

Les falles són, com he dit un exemple, però passa el mateix amb cada població que tingui la seva reina i cort d'honor de les seves festes patronals.

Hi ha un altre exemple encara crec que més greu i que és la impossibilitat de les dones de desfilar en els actes importants de les famoses festes de Moros i Cristians d'Alcoi. I si, he dit impossibilitat fins fa molt poc.

A

Unes festes, com totes elles, sufragades en part amb diners públics, o sigui amb impostos de dones i homes, que relega les dones a espais merament de boato i sense els mateixos drets que els homes haurien de ser, des del meu punt de vista, unes festes anticonstitucionals.

I no em val l'argument tantes vegades escoltat del "sempre ha estat així". I no em val, perquè si no hagués estat per haver anat vencent aquestes resistències al canvi per tal de millorar, les nostres societats seguirien ancorades en l'edat de pedra.

La resistència al canvi cap a unes festes i tradicions amb més equitat entre dones i homes, ve imposada pel patriarcat que, a través de la diferència i amb l'excusa de l'especificitat d'aquests actes, impedeix l'avanç de les dones que vulguin canviar l'estatus existent.

Aquesta resistència als canvis no entén de política de partits perquè ens les hem trobat i les seguim trobant en pobles i ciutats governades per la dreta i per l'esquerra i als que els importa més el grapat de vots que es pot perdre puntualment per canviar alguna cosa per fer unes festes més igualitàries, que la situació d'inequitat que es consolida per no voler avançar una mica.

Segueix sense ser èticament correcte la situació d'exclusió de les dones d'espais de presa de decisió en les comissions de festes dels pobles. Se segueix amagant sota del discurs del "sempre ha estat així" la necessitat de canvis que igualin i respectin per igual a les dones i els homes en les festes i tradicions dels nostres pobles i ciutats. I no és de rebut que, amb l'excusa de "anem a passar-ho bé i a divertir-nos" no vulguem analitzar l'estrat de sexisme subjacent en la repetició any rere any d'aquests actes que, no per més repeticions, canviaran sols.

I tot això sense entrar a valorar la naturalització amb què s'arriba a tractar les vexacions que durant la celebració de les festes han de patir les dones. Això ho deixarem per a una altra reflexió. És cert que els canvis sempre susciten temor i ens posa en alerta per veure què pot passar. Però és igual de cert que s'han de crear espais de reflexió perquè aquestes modificacions siguin fetes des de la consciència de la necessitat d'igualar a les persones, també, en moments d'oci i culturals. I si per a això els estatuts de les associacions de festes del tipus que siguin han de modificar-se, que és faça. Amb tranquil·litat, després de les reflexions i discussions constructives necessàries per a això. Però que és faça.

Aplaudeixo la decisió de la direcció de la falla Borrull-Socors de València per caminar en l'adaptació d'unes falles més igualitàries entre dones i homes.

Esperem que la Junta Central Fallera, camini en la mateixa direcció i ens sorprengui modificant també els seus estatuts i adaptant-los en el camí d'equitat entre dones i homes també en les festes.

actualitat

5

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

Paula Colomina opta al Premi Nacional d’Educació

Exalumna del col·legi Arnauda d’Alcoi

EG Alcoi./ L’exalumna del col·legi Arnauda d’Alcoi Paula Colomina Pérez ha sigut seleccionada per a optar als Premis Nacionals d’Educació de rendiment acadèmic en la modalitat d’educació secundària. Paula, seleccionada com a un dels millors ex-

pedients de l’autonomia i comptant ja amb un premi extraordinari d’educació, serà l’única alcoiana i un dels 25 estudiants que representen al País Valencià en aquest reconeixement.

Per a obtenir-lo, haurà de superar tres proves escrites.

Certificació de la Universitat de Cambridge

21 alumnes de Les Carmelites l’obtenen

EG Alcoi./ 21 escolars de Les Carmelites han obtingut la certificació lingüística de la Universitat de Cambridge. El seu diploma ha sigut lliurat per part del responsable de relacions institucionals de la Universitat, Robin Gravina, a les i els alumnes en un acte celebrat al saló d’actes del centre.

Des del centre asseguren que aquest fet és fruit d’un treball plurilingüe intens que està realitzant-se des de

ja fa anys. En aquest sentit, remarquen que Les Carmelites va ser el primer centre concertat a Alcoi en impartit ensenyament en valencià. Per altra banda, ja són setze els anys que el centre realitza intercanvis amb centres francesos i que acull alumnes en pràctiques d’Anglaterra.

Per altra banda, enguany, Les Carmelites ha entrat a formar part del programa ‘Erasmus+’, impulsat per la Unió Europea.

Èxit al Trail Solidari ‘Ciutat d’Alcoi’ 1.800 corredors i 275 voluntaris participen al Trail Solidari ‘Ciutat d’Alcoi’

RP Alcoi./ L’equip Corremon ha sigut el guanyador del VI Trail Solidari ‘Ciutat d’Alcoi’. Ha sigut capaç de recórrer els 52 km de la prova en un temps de 5 hores 20 minuts. Tot seguit, amb una diferència de tan sols 11 minuts ha arribat l’equip Trivici Team One. Per la seua banda, els murers ‘Les Llebres 1’ s’ha proclamat campió del primer Mig Trail Solidari. Han sigut un total de 1.800 corredors i 275 voluntaris els que han participat en aquesta sisena edició d’un esdeveniment que s’ha convertit en una cita de referència per als esportistes del nostre entorn i més enllà.

Associacions de veïnes i de veïns valoren positivament el projecte del Bulevard

Les associacions de veïns de l'Eixample-Benissaidó i Santa Rosa-La Mistera

EG Alcoi./ Les associacions de veïns de l’Eixample-Benissaidó i Santa Rosa-La Mistera valoren positivament el projecte del Bulevard proposat pel Govern d’Alcoi i afegeixen propostes de millora.

En contraposició amb el projecte que va plantejar el PP en 2004, el nou Bulevard, manifesten des del Govern, no serà “una espècie de circumval·lació per dins de la ciutat”; sinó que serà un vial que aprofi-

tarà “per a descongestionar el trànsit d’Entença” i que s’utilitzarà “per poder

passejar o anar en bicicleta”.

L’Associació de Veïns de

Reunió de les associacions de veïns amb el regidor./

l’Eixample, per la seua banda, ressalta en un informe que ha dut a terme que aquest nou projecte “assumeix moltes de les reivindicacions plantejades aleshores com carril per sentit, millora de l’accessibilitat urbana eliminant punts estrets, carril-bici, millores en places d’aparcament… ”. L’Associació també ressalta millores com voreres més amples en alguns punts i el manteniment i la creació de zones verdes.

6

actualitat

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

Tendre encontre entre el centenari alcoià Rafael Jordà Valor i l’alcalde d’Alcoi

L’alcoià Rafael Jordà Valor va fer 100 anys el passat 12 d’octubre

RP Alcoi./ L’alcoià Rafael Jordà Valor, qui va fer 100 anys el passat 12 d’octubre, s’ha reunit recentment amb Toni Francés, l’alcalde d’Alcoi, perquè li feia il·lusió conéixer-lo i mantenir una conversa amb ell.

Rafael Jordà va lluitar a la Guerra Civil i tenia molta amistat amb l’històric empresari i polític alcoià Rafael Terol, perquè va ser jardiner del Círculo Industrial, tal com va explicar al seu encontre amb l’alcalde.

Rafael va nàixer en el Mas de la Font Dolça, on es va criar. És l’actual propietari del Mas del Barranc del Cint. L’any 1957 va emigrar a Argentina, San Juan, on va obrir una xicoteta empresa junt amb la seua dona Maria

Jordà, que va morir no sent massa major. 7 anys després va tornar a Alcoi, on va obrir també una xicoteta empresa tèxtil. Va viatjar per tota Europa i freqüentava molt la UDP per a jugar al billar i a xarrar.

Segons comenta la seua néta, Esther Jordà, col·laboradora del periòdic El Gratis, “és un ‘amo de casa’ molt eficient i sempre diu que no trobarà mai a ningú com la seua Maria. Té sols un fill, Rafa, mon pare, jo sóc l’única néta i té un besnét. El meu xiquet Oliver”. Una altra de les penes de Rafael és que tots els seus amics ja han mort. És important que la societat aprofite la memòria de persones com Rafael Jordà, que han viscut perío-

des de la història que cal tindre sempre en compte per tal de no tornar a repetir els errors que van tindre els nostres avantpassats. En aquest sentit, Esther Jordà contava en un article que el seu avi,

després de lluitar en la Guerra Civil, va ser obligat a fer el servici militar amb el bàndol guanyador, els nacionalistes que van implantar la dictadura de Franco, i que els seus companys eren obligats a

l’Alcalde d’Alcoi Toni Francés i Rafael Jordà Valor./

disparar contra els vençuts defensors de la democràcia i la República.

“Alguns dels que anaven a ser afusellats”, li contava el seu avi a Esther, “regalaven els seus objectes personals als mateixos soldats que anaven a afusellar-los”.

“Mira xicon, quedat en el meu rellotge, és molt bo i et farà paper”, “Per favor, dis-li a la meua dona que l’estime”, “Algú podria donar-li esta agulleta a la meua filla? no m’han deixat despedirme d’ella”, “La meua dona està embarassada, per favor, digau-li que si és un xiquet li pose Emilio i si és xiqueta Carmen”, “El meu home ja el van afusellar i el meu fill té tuberculosi per favor busque que algú el cuide”…

Els contenidors de brossa del Centre es posaran cada dia

EG Alcoi./ El Centre d’Alcoi està sent equipat amb els nous contenidors de brossa. La novetat és que aquests nous contenidors tindran un caràcter temporal: seran col·locats cada dia a les 20 hores i seran retirats a les 2 de la matinada.

Aquest sistema té l’objectiu, en paraules de Jordi Martínez, regidor de Medi Ambient, “d’evitar brutícia, olors i sorolls molests, aconseguirem tenir el Centre més net”.

El PP proposa la creació d’una oficina de captació d’inversions

Autoritats polítiques al Focus Pime del 2017 realitzat a Alcoi./

Alcoi gaudirà del seu Focus Pime dedicat a la robòtica

“Les nostres indústries no poden perdre este pas”

RP Alcoi./ L’IVACE, junt amb altres organismes com el CEEI, està preparant el Focus Pime que tindrà lloc a Alcoi el dia 15 de novembre. “Serà un focus molt pràctic i adaptat a les necessitats i tamany de les empreses”, tal com ens avança la directora de l’entitat, Júlia Company.

El tema a desenvolupar serà la robòtica, un element important per a augmentar la competitivitat de les empreses. En paraules de Júlia: “les nostres indústries no poden perdre este pas. És un element fonamental de competitivitat. Pel tamany del nostre teixit empresarial, que és xicotet i mitjà, considerem

que hem de facilitar una ajuda extra per a incorporar aquestes tecnologies.

Precisament el Focus de la robòtica ací a Alcoi no se centrarà en la robòtica per a les grans empreses, sinó que està pensat per a les xicotetes i mitjanes empreses. Inclús hi haurà visites d’empreses perquè els empresaris puguen comprovar què poden fer, que poden començar per petites incorporacions”.

Des de la conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball s’ha elegit el tema de la robòtica perquè “Alcoi té una universitat que desenvolupa estudis en aquesta àrea i

perquè n’hi ha empreses preparades per a la seua incorporació i desenvolupament. Per tant, pensem que aquesta és una de les tecnologies que poden tindre un lloc i ser un sector futur d’ocupació. Alcoi en el segle XIX no només produïa tèxtil sinó que també construïa maquinària que feia possible desenvolupar la indústria tèxtil. Per tant, pensem que no només hem de tindre indústria sectorial sinó que hem de tindre indústries potents que proporcionen aquesta nova tecnologia a les noves indústries. Per això enguany hem apostat per la robòtica en Alcoi”.

RP Alcoi./ El PP considera que la captació de les inversions i les accions de promoció econòmica són prioritàries per a la ciutat, ja que a llarg termini generen ocupació i enriqueixen el municipi. Per això proposen incloure al Pla Estratègic de la ciutat la creació i desenvolupament d’una oficina de captació d’inversions per a Alcoi. En aquest sentit, des del PP consideren que Alcoi té potencial per a atraure les inversions, ja que “disposa de persones amb elevada qualificació i especificació gràcies a la universitat”, institucions empresarials, serveis educatius, sociosanitaris i culturals. Entre les competències que l’oficina hauria de tindre assenyalen: anàlisi dels recursos de la ciutat, cerca d’inversors per a idees empresarials, captació de fons estatals i europeus, cooperació amb organismes d’inversió i desenvolupament d’un pla d’atracció d’inversions.

Deficiències d’accés als edificis públics

Guanyar demana solucions als punts inaccessibles per a persones amb mobilitat reduïda

EG Alcoi./ La regidora Vicky Llàcer destaca edificis municipals inaccessibles per a persones amb mobilitat reduïda com l’Hospital Suec-Noruec, on s’alberga l’Escola d’Adults Orosia Silvestre, o edificis d’organismes públics com el SUMA. També els carrers de la zona del Partidor, “on existeixen perillosos passos de vianants d’entrada a l’escola de Sant Vicent, voreres estretes i elevades que són quasi intransitables per a persones amb diversitat funcional i dificulten la seua vida quotidiana”.

La plataforma recorda que en 2014 es va aprovar el Pla Integral d’Accessibilitat a través del qual “el Govern de Toni Francés es va comprometre a destinar 21.000 € per a l’estudi inicial i 75.000 € per a realitzar les primeres inversions en matèria d’accessibilitat”.

A pesar d’aquests compromisos “Alcoi no compta amb un pla integral, sinó amb un de parcial que sols abasta el 31% dels carrers de la ciutat”, per això Guanyar considera que “és intolerable l’actitud del Govern de Toni Francés”.

actualitat

7

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

Cicle de conferències sobre la Constitució espanyola

Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics

EG Alcoi./ El Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA) ha organitzat un cicle de conferències sobre els diversos períodes constitucionals que hem viscut al nostre país. Es fa amb motiu del 40 aniversari de la Constitució espanyola de 1978.

La primera conferència, ‘El constitucionalisme espanyol del segle XIX’, tindrà lloc el dimarts 20 de novembre. Amb la intervenció del catedràtic d’Història Contemporània Emilio La Parra López.

Dijous 22 de novembre, el doctor en Història Rafael Hernández Ferris durà a terme la conferència ‘La Constitució de 1931’.

‘La Constitució de 1978’ serà el tema que desenvolupe Pedro Juan Parra Verdú, doctor en Història i president del CAEHA. Dimarts 27 de novembre.

Despreniments de la paret del túnel del Salt La conferència que tancarà el cicle serà ‘Present i futur de la Constitució de 1978’, que comptarà, amb les intervencions de la diputada nacional pel PSOE Patricia Blanquer, el diputat nacional per Compromís Joan Baldoví i la diputada nacional del PP Maria Dolores Alba.

Totes les conferències es desenvoluparan al Centre Cultural Mario Silvestre d’Alcoi, a les 19:30 hores.

Cartell de les jornades./

Membres del jurat del XLIV Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi./

Sílvia Navarro guanya el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi Amb l’obra ‘Un turista se suïcida’

EG Alcoi./ Sílvia Navarro Perramón és l’autora guanyadora del Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi, que enguany ha celebrat la seua XLIV edició, amb l’obra ‘Un turista se suïcida’. El jurat, format per Guillermo Clua, Alicia Garijo i Salvador Bataller, actuant Miquel Santamaria com a secretari, es va decantar per aquesta obra per unanimitat. La barcelonesa Sílvia Navarro és llicenciada en sociologia i graduada en direcció i dramatúrgia. Ha rebut anteriorment altres premis i ha estrenat obres a més d’escriure obra dramàtica, treballar com a guionista, com a directora escènica i com ajudant de direcció.

EG Alcoi./ Ciutadans Alcoi alerta del deteriorament de les parets laterals del túnel del Salt, que, a causa de les pluges, han deixat una situació “especialment greu en direcció de Banyeres a Alcoi”.

Una situació que genera “perill per risc de caiguda de rebles”, inclús “podria desprendre grans plaques de ciment envaint la carretera CV-795”.

Un investigador del Campus d’Alcoi rep la millor puntuació d’ajudes postdoctorals

Li permetrà continuar el seu treball científic sobre materials biodegradables

Neteja superficial i un sondeig dels vestigis./

Novetats arqueològiques al jaciment de Serrella

Els treballs a la zona de la Serrella continuen

EG Alcoi./ Els nous treballs han permés aprofundir en la llarga història de l’entorn de Serrella, que comença en el tercer mil·lenni abans de Crist.

En aquesta zona se superposen restes dels períodes ibèric i romà. Durant l’època islàmica, l’assentament va tindre una màxima ocupació.

S’ha certificat una primera ocupació andalusina, entorn dels segles XIXIII, caracteritzada per la construcció d’un sector d’edificis que compten amb plantes molt regulars i cuidades. Possiblement es tracta de residències destacades a les quals s’adossen edificis de magatzematge. S’ha fet una neteja superficial i un son-

deig dels vestigis per a elaborar els plànols de les estructures que ens permeten entendre les diferents àrees d’aquest assentament complex. Serrella compta amb fortificacions, àrees residencials i, ara, els nous edificis descoberts. Els treballs s’han dut a terme per part dels tècnics de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d’Alacant, Ignasi Grau Mira i Julia Sarabia Bautista, gràcies al conveni subscrit per l’INAPH i el Museu Arqueològic de Banyeres.

L’actuació ha comptat amb la col·laboració d’estudiants del Grau d’Història i del Màster.

RP Alcoi./ La puntuació més elevada dels candidats a les ajudes postdoctorals de la UPV ha sigut per a l’alumne del Campus d’Alcoi i doctor en Enginyeria i Producció Industrial, Daniel García García.

Aquesta ajuda li permetrà continuar el seu treball científic sobre materials biodegradables.

El seu treball científic se centra en la substitució i millora dels plàstics d’origen petroquímic, que ocasionen greus problemes mediambientals. Amb els

seus treballs s’estan desenvolupant fórmules per millorar la capacitat antioxidant dels plàstics, de manera que, incrementant el seu temps de degradació, es contribueix a la millora del medi ambient.

Cal destacar que aquest investigador ja va aconseguir en 2014 una ajuda del Ministeri d’Educació que li va permetre desenvolupar la seua tesi doctoral, relacionada igualment amb la millora i substitució dels plàstics d’ús industrial.

El doctor en Enginyeria i Producció Industrial, Daniel García./

Els Moros i Cristians d’Alcoi, els primers en ser declarats BIC amb caràcter global

Suposarà una valoració i protecció institucional especial per als Moros i Cristians alcoians

RP Alcoi./ S’inicia el tràmit per declarar les festes d’Alcoi Bé d’Interés Cultural Immaterial, BIC, per part de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. La previsió és que el tràmit concloga abans de les celebracions del 2019.

D’aquesta manera, les festes de Moros i Cris-

tians d’Alcoi seran les primeres i úniques, fins al moment, en rebre aquesta declaració amb caràcter global, sense atendre a un acte en particular. Alguns actes concrets de festes de Moros i Cristians d’altres municipis sí que en tenen aquesta distinció, com és el cas de les Ambaixades i la Baixada de Crist de les

festes d’Ontinyent.

Aquest reconeixement suposarà una valoració i protecció institucional especial per als Moros i Cristians alcoians. Ha sigut fruit del treball conjunt entre l’Ajuntament d’Alcoi i l’Associació de Sant Jordi. L’alcalde, Toni Francés, destaca el “privilegi” que suposa per a Al-

coi aquesta declaració.

Aquesta és la tercera distinció BIC immaterial d’Alcoi, les altres dos són el Betlem de Tirisiti i la Cavalcada de Reis. Per la seua banda, són 19 els elements BIC de caràcter material del municipi, entre ells: el Molinar, la Serreta, la torre de Barxell, el Puig o els Llençols.

8

actualitat

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

Fem escola Montse Ripoll Pascual Directora de l’Escola Municipal de Belles Arts. Professora de la Secció d’Expressió Plàstica i Visual./

anys fent escola dia a dia, any rere 57 any, mitjançant les eines que ens proporciona l’art en tota la seua dimensió, la professio-

nalitat dels docents i les aportacions i vivències de les valuoses sensibilitats de totes les persones que han passat per aquesta escola que tant estimem. 57 anys de lluita, de canvis, de satisfacció per assolir els objectius traçats i d’esforç per a dissenyar altres que suposen noves millores, d’orgull per pertànyer a aquesta família d’artistes, de somnis per voler que l’Escola de Belles Arts siga un referent cultural de la ciutat d’Alcoi, de treball continu i silent per a aconseguir-ho, de sonriures i emocions, de trobades entre companys i companyes i d’experiències que ens fan créixer en el terreny artístic i personal.

Aquesta Biennal anomenada “Som Art” és un bon exponent del valor semàntic de fer escola.

La mostra col.lectiva reflecteix la suma de totes les identitats que conformen un cos que aglutina la diversitat i alhora les diferents individualitats.

La fusió de la coneixença íntima de cada ésser amb les propostes artístiques i la seua conexió amb els diferents estils pictòrics es veu de forma latent en aquestes obres. La recerca de nous llenguatges plàstics i l’experimentació es barregen amb l’academicisme amb el qual inicien la seua trajectòria personal en l’escola.

L’art proporciona espais per a plasmar la nostra identitat amb múltiples enfocaments i cada sensibilitat troba en el llenguatge visual un suport per a transmetre la seua idiosincràsia, alhora que es va forjant la seua personalitat artística. I és ací on l’escola té un paper fonamental en el procés de construcció personal artístic, tot proporcionant tots els elements necessaris per al seu desenvolupament.

L’Escola Municipal de Belles Arts del segle XXI afronta amb il.lusió, fermesa i valentia els nous reptes, amb el suport de l’Ajuntament, l’alumnat i la labor de l’equip docent, amb una visió més eclèctica, multidisciplinar i contemporània, obrint pas a noves propostes en l’àmbit de l’experimentació i investigació artística. Gràcies a la implicació actual de tota la comunitat educativa, l’escola pot continuar endavant i mirar cap al futur, un futur de i per a tots i totes que aporte a la ciutat d’Alcoi un espai cultural, social i educatiu referent en el món de les Arts Plàstiques.

Tots junt fem escola!!

Pan y Bollería recién hechos Pastelería, Galletas, Pastas...

Alimentos de primera necesidad Snacks, Hielo, Refrescos, Licores...

Tartas por encargo rgo Y mucho más!!

•••••••••••••••••••••••••••••••••••• HORARIO: · Abierto de Lunes a Viernes de 7 a 15h. y de 17 a 22’30h. · Sábados de 8 a 15h. y de 18 a 22’30h.

30h. · Domingos y Festivos de 10 a 15h. y de 18 a 22’30h.

Més de 110 obres a l’exposició de l’Escola Municipal de Belles Arts

Una obra col·lectiva que reflecteix la suma d’identitats de l’Escola alcoiana

RP Alcoi./ L’exposició biennal ‘Som Art, Alumnes de l’Escola Municipal de Belles Arts’ estarà oberta al públic fins a finals del mes de novembre al Centre Cultural Mario Silvestre. Es tracta d’una obra col·lectiva, realitzada pels alumnes de l’Escola Municipal de Belles Arts d’Alcoi, que reflecteix la suma d’identitats i la diversitat de l’Escola.

En total hi ha exposades al voltant de 110 obres dels alumnes, entre les quals destaca la seua ampla varietat temàtica i la diversitat de tècniques amb les quals han sigut realitzades: acrílic, aquarel·la, cera, collage, carbonet, escultura en fang, en cartó, en escaiola, gravats en tela, oli i tècniques mixtes, entre altres.

La portada d’El Gratis d’aquesta quinzena, edició 682, la constitueix una de les obres d’aquesta exposició: un collage dedicat a la figura d’Ovidi Montllor realitzat per Elisa Barberá

Acevedo “Som Art, Alumnes de l’Escola Municipal de Belles Arts” és una exposició que forma part del

cicle d’art d’Alcoi junt amb altres dos: ‘Dibuixos de Miquel Navarro’, que s’alberga al Centre Ovidi Mont-

llor; i ‘L’Exuberància del Mediterrani, Rigobert Soler’, ubicada a la Llotja de Sant Jordi.

Inauguració de la Biennal de l’Escola de Belles Arts al Centre Cultural d’Alcoi./

Congrés d’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani a Alcoi

Programat entre el 29 de novembre i l’1 de desembre

EG Alcoi./ Alcoi acollirà el Congrés d’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, que coordina la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Serà entre els dies del 29 de novembre a l’1 de desembre. El programa combina conferències tècniques amb la visita guiada a la Sarga i al Museu Arqueolò-

gic Municipal Camilo Visedo Moltó d’Alcoi.

En aquest es presentaran novetats sobre investigacions, noves tecnologies i gestió administrativa i turística relacionades amb el patrimoni cultural: experts en art rupestre divulgaran les seues investigacions i donaran a conéixer els diferents models de gestió administrativa

i turística, protecció i divulgació dels conjunts rupestres. Les conferències abordaran temes com els avanços tecnològics en l’anàlisi de pigments, documentació i registre de les troballes o la gestió de divulgació en el desenvolupament d’itineraris culturals i en la protecció legislativa dels entorns rupestres.

NENO VIADUCTO Panadería y Alimentación PASSEIG OVIDI MONTLLOR, 4 · ALCOI T. 96 554 94 65 · 677 475 592

entrevista

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

9

Jordi Sedano ex-alcalde d’Alcoi i actual regidor de Ciutadans

Jordi Sedano: “no canviaria la meua experiència política per res del món” Jordi Sedano ha decidit posar fi a la seua trajectòria política amb aquesta legislatura. Després de 20 anys de funció política, pensa que, amb 62 anys, és moment de deixar-li pas a altra gent. "Ho vaig dir el primer dia de la legislatura i sóc un home de paraula". 20 anys que defineix com "de molta intensitat política, jo crec que molt fructífera també per a la ciutat".

Quan acabe dedicarà més temps a la família i a "diferents accions socials, per exemple amb Càritas i amb Creu Roja". En aquesta entrevista fem un petit balanç de la seua trajectòria política.

Rodrigo Paños./

- D’aquests vint anys de trajectòria política què és el millor que te’n portes?

La política no és dura, sinó duríssima. Però és molt enriquidora a nivell personal. El carrer de cada dia, el resoldre problemes, el no poder resoldre problemes... És una experiència que jo no canviaria per res. És de veres que les crítiques són molt dures, que la família pateix molt. Als polítics al final se’ns fa l’esquena gran, però la família ho passa molt mal. Jo he arribat a estar quinze vint dies durant l’època d’alcalde sense veure als meus fills: arribar a casa a les 12 de la nit, alçar-se a les 7 del matí, estar de viatge...

- I què és el pitjor que t’has trobat en política?

Poques coses. Les crítiques no constructives de l’oposició, que quan vaig governar van ser duríssimes. La nostra és una ciutat de centreesquerra que jo governava des del centredreta, és molt difícil. Jo no vull pensar si arribe a planificar deixar el carrer Entença sense aparcament, com ha fet ara el PSOE, què haguera passat. No m’hagueren permés estar 8 anys sense fer un parc tecnològic o sense traure el Pla General. Crec que hi ha hagut una doble vara de mesurar: n’hi ha certa condescendència amb l’esquerra.

- Que consideres que has aportat tu a la ciutat?

Haurem encertat i ens haurem equivocat, però vam dinamitzar moltíssim la ciutat. Crec que vaig aportar frescor. Per exemple en el tema educatiu, l’esquerra es posa les medalles en educació però jo vaig fer col·legis com un boig: l’ampliació del Romeral, l’ampliació de Cotes Baixes, l’Escola d’Art, que vaig lluitar contra vent i marea perquè estiguera al Centre de la ciutat, l’institut de Batoi, que és el més gran de la província, el Tomàs Llàcer, que era molt necessari, l’Escola d’Idiomes, que la vaig portar jo, el Miguel Hernández, que el volien posar en la plaça Al-Azraq i ho vaig evitar perquè se l’hagueren carregat, avui és el millor col·legi de la Comunitat Valenciana, em vaig

deixar la pell i la vida per ell. Mai en la vida s’havia impulsat tant l’educació a Alcoi.

-Durant la teua etapa com a alcalde també hi va haver algunes gestions més controvertides, com són el tema del Bulevard, Serelles, la Rosaleda o el Teatre Calderón. Com ho veus en perspectiva?

Quan comença el tema de la Rosaleda jo sóc regidor, igual que amb Serelles, però els vaig recolzar. El teatre Principal, al cap de tres mesos de ser jo tinent d’alcalde ens va caure pràcticament en terra, el vam haver de recuperar. I el Calderón el vam haver de tancar perquè la gent no volia vindre, perquè no podia canviar-se en els camerinos. Ara n’hi ha un gran teatre fet pràcticament nou i hem recuperat el Calderón, que és un gran teatre, el vulguen o no el vulguen. Ens van portar al Tribunal de Comptes i ens va exonerar perquè no teníem res a veure.

El que n’hi havia era una denúncia contra el promotor i contra l’arquitecte. No n’hi ha res de política. Cal tindre present que el teatre és la infraestructura més complicada de fer, és molt fàcil criticar i al final desprestigiar un projecte que per a mi i per la cultura de la ciutat és fonamental.

Pel que fa a Serelles, al marge de la promotora que haja fet fallida, recordar que el PSOE volia fer allí un polígon industrial, en aquella època estava catalogat com a sòl industrial. Jo crec que és molt més lògic que n’hi haja sòl urbà, que ofereix a la gent d’Alcoi que no se'n vaja a viure a Cocentaina i a Muro. Però jo estic segur que d’ací a trenta o quaranta anys, Serelles estarà perfectament urbanitzat i serà una zona d’expansió.

- Però n’hi ha una zona que està protegida mediambientalment, de fet Alcoi va haver de pagar 600.000 € de multa per la seua urbanització i ara és el que és.

El projecte inicial de Serelles era el triple del que n’hi ha. I al final es va dir que no es podia construir en tot i es va retallar un

"Sóc un enamorat de la meua ciutat, vaig nàixer ací i moriré ací".

terç. La multa va ser no pel terreny sinó per una part específica, perquè s’havia d’haver fet una volta o alguna cosa pareguda respectant una part de la baixada de l’aigua, un tema tècnic. Primer el Govern Valencià va aprovar tot el projecte i després s’ho replanteja i diu que cal retallar eixe terç.

- Arriba el punt que decideixes fer el pas del PP a Ciutadans, per què?

Va ser un moment molt complicat per a mi. Jo sóc una persona molt fidel a les meues idees. No me n’he anat mai ni de la meua comunitat de veïns. Va ser un moviment de Paco Camps, que volíem llevar-me de portaveu. Cal recordar que jo vaig traure 11 regidors per al PP, el PSOE va traure 7. Després de guanyar eleccions, va intentar arreplegar firmes internes per a llevar-me de portaveu. Per un tema de dignitat jo vaig voler passar per ahí. I en 2012 em vaig anar al grup mixt.

Més de 200 alcoians es van donar de baixa del PP. - I quan va eixir Ciudadanos a nivell estatal vas veure l’ocasió?

Abans d’això, quan em vaig al grup mixt, un grup d’amics, entre ells Mario Santacreu i altra molta gent, vam pensar en muntar un altre grup polític local que es deia 'Ciudadanos d’Alcoi', no teníem res a veure amb Albert Ribera ni res. Quan arriben les eleccions, un company d’Elx dels líders de

Ciudadadanos va contactar amb nosaltres i ens va proposar incorporar-nos al partit. Jo encara ni coneixia a Rivera ni res. S’ho comente a la meua gent i els pareix bé.

- Et sents còmode dins de la línia ideològica de Ciudadanos?

Sí, jo he tingut sempre com a líder preferit a Adolfo Suarez. Encara que jo haja votat a partits molt diversos, com a Pepe Sanus o Felipe González. Vinc d’una família d’esquerres, mon pare ha sigut afiliat al PSOE de tota la vida.

Jo m’he sentit sempre un home liberal o de centre moderat. Quan jo entre en política amb el PP és perquè sóc un fixatge de Miguel Peralta com a independent. Ara en Ciudadanos em sent molt a gust i integrat i amb molta llibertat.

- Ciudadanos ha fet una deriva ideològica des del seu inici fins ara, d’una postura de més o menys de centre ideològic fins als postulats d’ara, que són molt pròxims als de l’extrema dreta. Per exemple, l’altre dia Carolina Punset deia que es retirava del partit perquè no compartia la seua línia nacionalista identitària excloent...

Jo no estic d’acord amb Punset, quan parla de vegades no sap si munta o si baixa. Jo crec que dins de Ciudadanos n’hi ha una pluralitat enorme i que el gir és més mediàtic que reial. El que sí que

n’hi ha és molta llibertat d’actuació, jo estic treballant amb gent del PP, d’UPyD, gent independent, inclús socialistes. No he tingut mai cap problema en aquest sentit.

- També sembla que és molt diferent la realitat estatal, on Ciudadanos té unes postures molt agressives, de la municipal, on sou més moderats.

Jo crec que a nivell nacional les coses estan sent molt complicades i és normal que emergisca certa agressivitat. I a nivell local el que mires és el que ocorre a la teua ciutat. Els que em coneixen saben que jo sóc una persona molt dialogant, tolerant i moderada. Jo sempre he dit ‘no faces el que t’han fet’, a mi m’han fet barbaritats, infàmies de tot tipus i ho he aguantat tot estoicament. El que no vaig a fer és el mateix als altres, jo estic en política per Alcoi.

- Quin és el balanç que fas d’aquesta legislatura?

Falten piles. Des de Ciudadanos hem sigut exquisidament moderats, sempre pensant en la ciutat.

A la gent de Ciudadanos sempre els he dit que ací no estem per a fer un ‘i tu més!’, si jo estic ací és per a ser útils. Hem d’aportar idees i criticar el que siga criticable. Des d’eixe punt de vista hem sigut tot el transparent que hem pogut, de fet alguns ens han acusat dient ‘és que ajuden!’. Hem de criticar, però el que no podem fer és tirar pedres i que Alcoi es paralitze. Nosaltres som un partit que estem intentant aportar sentit comú a les coses, mirant Alcoi per damunt de tot. Tant orgànicament com a nivell de regidors, el partit està ben conformat. Hem aconseguit consolidar una estructura de partit, que és molt difícil.

També tindre a una persona com Marcos Martínez en l’organització. A Antolí, que som amics des dels 8 anys. A Maribel l’he conegut després i és una persona formidable. Dic que falten piles perquè ha faltat entusiasme, per exemple, amb la defensa del projecte Alcoinnova. També amb el Pla d’Ordenació Urbana.

10

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

ajuntament d’alcoi

reportage

11

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

L'emblemàtic edifici modernista albergarà la primera subseu de l’IVAM fora de València

CADA: història d’una resurrecció El Centre d’Art d’Alcoi reobrirà les seues portes aquest mes de novembre després d'un acord a tres bandes entre la Generalitat, l'Ajuntament i la Fundació CAM. El complex cultural ha romàs tancat set anys després de veure's afectat per la crisi de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani. lcoi ha sigut escenari d'un cas inèdit en la història de les administracions públiques espanyoles. Poques vegades s'ha vist renàixer projecte fallit des de les seues cendres. La resurrecció del Centre d’Art d’Alcoi (CADA) és un esdeveniment inèdit; un xicotet miracle, que ha sigut possible gràcies a la col·laboració entre la Generalitat, l'Ajuntament i la Fundació CAM. Arrere queda la crònica trista de set anys d'abandó i de desacords; per davant, s'obrin grans expectatives perquè la ciutat compte amb un equipament cultural de primer rang en el qual destaca la primera subseu de l’IVAM fora de València.

Aquesta història comença el Dia dels Innocents de 2010. La Caixa d'Estalvis del Mediterrani amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura inaugura un gran espai cultural situat en la seu històrica de l'entitat a Alcoi: un edifici modernista construït en 1909, carregat de valors simbòlics. La Caixa, de la mà del seu director general Roberto López, tira la resta en el projecte i inverteix 9,5 milions d'euros. En un acte presidit per Francisco Camps s'obri al públic una instal·lació dedicada a les grans exposicions i a la dinamització cultural. Aquesta il·lusionant aventura amb prou faenes arriba a durar set mesos. La crisi de la CAM es porta per davant aquesta infraestructura, que a partir de l'estiu de 2011 queda tancada i abandonada. Ni la Generalitat ni l'Ajuntament de l'època es decideixen a afrontar en solitari la continuïtat d'un equipament que

Javier Llopis./

A

exigeix un considerable desemborsament econòmic.

Durant un interminable període de set anys, el CADA roman tancat i abandonat. L'edifici és propietat de la Fundació CAM, l'entitat creada per a gestionar el patrimoni de l'extinta caixa d'estalvis. Les dependències, gairebé per estrenar, inicien un imparable procés de deterioració sense que s'albire cap tipus de solució a curt termini. En la societat alcoiana s'instal·la el sentiment de fracàs i de decepció col·lectiva, en veure embarrancat un projecte que havia generat grans expectatives.

Des de l'Ajuntament d'Alcoi, després de l'accés del socialista Toni Francés a l'Alcaldia, se succeeixen els intents de desbloquejar la situació del CADA, realitzant-se contactes amb diferents institucions que al final resulten infructuosos. Aquesta situació experimenta un canvi radical després de l'arribada de l'esquerra a la Generalitat en 2015. El president Ximo Puig converteix la reobertura del centre cultural en un objectiu personal i pilota un difícil procés de negociacions destinat a desbloquejar un assumpte altament complex. Des d'un principi es planteja la necessitat que l'edifici siga gestionat a tres bandes: Generalitat, Fundació CAM i corporació municipal. El paper que han de jugar aquestes tres institucions en la gestió d'aquesta infraestructura serà el centre de llargues reunions i d'intensos contactes, que es perllongaran durant més d'un any.

En la tardor de 2017 es tanca la negociació amb un acord, que es plasmarà en un conveni.

La Generalitat canalitzarà la seua participació a través de l'engega-

Calefacción Climatización Fontanería Electricidad Eficiencia energética Cocinas y baños Carpinteria y Aluminio Gas Mantenimientos Obra y proyectos integrales

El CADA en l’edifici ‘Monte Piedad y Caja de Ahorros’./ foto Santi Sempere

da d'una subseu de l’IVAM a Alcoi, la Fundació CAM exposarà els fons de la seua col·lecció i l'Ajuntament engegarà un programa de tallers de dinamització cultural. Les tres institucions es reparteixen les tres plantes de l'immoble i la corporació municipal assumeix el seu manteniment i el seu personal. Entre els tres socis efectuen una inversió d'1,3 milions d'euros per a reformes i millores de l'edifici. Els treballs s'han desenvolupat al llarg de l'últim any i es preveu-

serclim.info

96 533 59 81 · 600 438 943 instalaciones@serclim.info

que a mitjan aquest mes de novembre es produïsca la tan espera reinauguració, que tindrà com a plat fort una gran exposició retrospectiva sobre Eusebi Sempere que l’IVAM ha presentat recentment en el Museu Regna Sofia de Madrid.

La reactivació del CADA es perfila com un pas estratègic en el futur d'Alcoi, com una iniciativa que suposarà un abans i un després en la història de la cultura local. La recuperació d'aquest complex vol situar a la ciutat en

la primera fila de l'oferta cultural de la Comunitat Valenciana, dotant-la d'una oferta de primer rang només equiparable a les existents en les capitals de província. Aquest gran receptacle combinarà les grans exposicions amb el paper de dinamitzador cultural, que estarà present en els tallers artístics impulsats des de l'Ajuntament. Es vol rendibilitzar al màxim aquest equipament i fins i tot es planteja utilitzar les seues àrees exteriors enjardinades per a concerts de música i representacions teatrals.

Al marge dels plantejaments estrictament artístics, el CADA ressuscitat es constitueix també en un potent instrument per a la reactivació econòmica d'Alcoi. Aquest gran centre cultural pot jugar un paper fonamental en la potenciació de la ciutat com una sòlida destinació de turisme interior. L'oferta d'exposicions i d'activitats del CADA s'uniria a altres arguments destinats a atraure visitants a Alcoi, com són les Festes de Moros i Cristians, el cicle nadalenc, el Modernisme o el patrimoni d'arqueologia industrial. Es tractaria, en fi, de consolidar una marca d'alta qualitat i amb una personalitat pròpia.

La recuperació del CADA és per sobre de tot una gran oportunitat. Sobre el centenari edifici de l'antic ‘Monte de Piedad’ s'ha generat una llarga llista d'expectatives i només el temps ens dirà quin serà el seu paper en el futur d'Alcoi. El projecte té tots els elements per a saldar-se amb un rotund èxit, ja que aprofita el millor del nostre patrimoni històric -un monumental edifici modernista- per a endinsar-nos en els terrenys de la modernitat artística i creativa.

C/ Maestro José Rivera Montes, 15 Zona Santa Rosa - Alcoy

12

l periòdic El Gratis va celebrar recentment la celebració dels ‘Palmells 2018, mà del futur’, on es va reconéixer l’aportació a la cultura valenciana de dues professionals del nostre entorn.

Un d’ells va ser Jordi Botella, antic professor de l'IES Pare Vitòria (de les assignatures de Valencià, Teatre i Literatura). Botella és autor d’una ampla obra escrita, tant de narrativa i poesia com de crítica literària. La seua trajectòria cultural destaca també perquè va ser director de la Casa de la Cultura d’Alcoi durant una època d’efervescència cultural, entre els anys 1986 i 2000.

Durant l’acte de lliurament dels premis, al seu discurs d’agraïment, Jordi va manifestar la seua alegria per haver sigut elegit premiat i per formar part de la trajectòria d’El Gratis. Va emfatitzar també la seua llarga amistat que li uneix amb el director del periòdic, Santiago Sempere, que sorgeix fa dècades des del món del rock.

“Si estic ací com a gestor cultural és perquè Pep Sou em va buscar. Sempre recordaré que va ser una aposta ‘a la brava’, havíem compartit classes a l’institut Andreu Sempere, i a banda d’això ens coneixem com a escriptors, i, a més a més, de qüestions familiars”. Així es va posar en marxa Jordi com a director de la Casa de

E

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

Jordi Botella

als‘Palmells 2018,mà del futur’ Rodrigo Paños sobre el discurs de Jordi Botella

la Cultura, en l’any 86.

“L’època donava molt de si”, continua Botella exponent la seua experiència, que defineix com a “un màster però en directe: màster municipal, de pressupostos, de programació cultural, etc., etc.

Era qüestió de posar-se les piles”. Cal tindre present que en

aquell moment “l’ofici de gestor cultural encara no existia, s’inventa en aquella època”.

Botella ha volgut manifestar el seu agraïment a tota la gent que li va acompanyar durant aquest període seu, entre ells van estar Javier Dàrias i Antoni Miró. I no ha volgut deixar de fer valdre al

públic “a tots els ciutadans que durant eixos 15 anys van estar donant la cara en una època en la qual no n’hi havia massa teatres (Els ‘bolos’ els posaven en escena a espais com les filaes dels Miqueros i la Parròquia de les Carmelites) i en la qual la Casa de la Cultura en tenia a soles dues o

palmells 2018

tres persones de plantilla”. En aquest context, va començar l’Estiu Festiu “i ens vam clavar en mil embolics, on sempre he tingut el recolzament dels ciutadans”.

“La faena que jo haja pogut lluir ha sigut gràcies a moltíssima gent. Jo era un poc la part visible. Va ser un moment molt interessant en el qual pintors, actors, companyies i la societat estaven en un punt d’ebullició” En aquest context és quan es posa en marxa “la mare de les batalles, que era la Mostra de Teatre, que no s’inventa perquè si, s’inventa perquè Alcoi tenia un caldo de cultiu. En tenia de tot menys teatres. Tenia actors, escenògrafs, gent que cosia... i entre tots vam espentar el carro”.

Tampoc no n’hi havia massa diners, per tant “no podíem ser exhibidors, érem productors. Vam fer el que van fer els nostres avis: fer la faena ací i vendre-la fora. I ens va anar molt bé. No teníem teatres ni diners però sí que teníem idees i gent”.

Aquesta trajectòria com a gestor cultural arriba al seu punt en l’any 2000 i des de llavors Jordi es va dedicar a la docència. Agraïment especial va fer a Lucia, la seua dona, la qual va compartir amb ell tots eixos anys en els quals Botella combinava la seua frenètica activitat cultural amb les classes com a docent a l’IES Pare Vitòria.

actualitat

13

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

Jordi Botella presenta l’exposició d’Antoni Miró‘Secret pou de silencis’

23 obres que parlen sobre alguns dels desequilibris i moviments turbulents que s’han produït al nostre món

Ajornada la presentació del disc ‘Antoni Miró, pintura musicada’

Finalment serà diumenge 2 de desembre

EG Alcoi./ El concerthomenatge de presentació del disc ‘Antoni Miró, pintura musicada’, previst per al diumenge 21 d’octubre a la Marina de València, es va ajornar per previsió de pluges. El dia que es durà a terme finalment serà diumenge 2 de desembre. Recordem que el treball realitzat s’ha dut a terme amb els artistes: Júlia, Pau Alabajos, Miquel Gil, Mireia Vives i Borja Penalba,

Mara Aranda, Feliu Ventura, El Diluvi, Lu Rois i Cesk Freixas.

El seu treball constitueix un estudi artístic sinestèsic, una antologia musical on es reinterpreten alguns quadres del pintor. El treball també inclou la recitació dels poemes dedicats a Miró per part de Marc Granell, Josep Piera, Ovidi Montllor i Isabel-Clara Simó, interpretats per Pepa Alòs i Francesc Anyó.

Reinauguració de ‘Secret pou de silencis’ al Pati d’Armes del Palau Comtal a càrrec de Jordi Botella./

RP Alcoi./ Cocentaina ha vist presentades les exposicions artístiques protagonistes de la 672 edició de la Fira Tots Sants. Es tracta d’onze exposicions entre les quals està present ‘Secret pou de silencis’ d’Antoni Miró, una col·lecció que, inaugurada el 2006, torna a estar a l’abast del públic de manera permanent a la sala la Biga del Palau Comtal de Cocentaina.

La presentació de la reinauguració de ‘Secret pou de silencis’, que ha tingut lloc al Pati d’Armes del Palau Comtal, ha estat a càrrec de Jordi Botella, qui ha destacat que, amb la seua obra, i en concret amb aquesta exposició, Antoni Miró va saber definir i denunciar els mals del fenomen de la globalització

“molt abans que aquest concepte gaudira de la projecció actual”.

I és que les 23 obres que integra l’exposició parlen als espectadors sobre alguns dels desequilibris i moviments turbulents que s’han produït al nostre món durant les últimes dècades, com són: la guerra al Kuwait, la vulneració dels drets humans a l’Iraq, les opressions racials i la desigualtat dels pobles.

L’expressió artística de Miró, amb paraules de Jordi Botella, “galvanitza el drama fins el punt d’obtenir-ne, primer la consciència, després la rebel·lia i, per últim, la bellesa d’un món plàstic que retorna als ulls de l’espectador transparent, enèrgic i resolutiu”.

Segons Botella, el pintor alcoià “davant la injustícia

proclamava l’himne de la solidaritat; front als escamots d’afusellament obria els braços de la dignitat: contra el ferro la paraula, contra la inèrcia l’art, contra la barbàrie la integritat, contra la uniformitat cultura l’orgull de la indiferència”.

Cal destacar que el títol de l’exposició està extret d’un dels versos que l’escriptor Miquel Martí i Pol va dedicar a Antoni Miró en 1992 a través d’un poema que diu: “Toni Miró, que dic, escolta això: / la impertinent verbositat del temps és un parany devastador i obscè / i tu que ho saps passes de llarg i escrius, / lúcidament, part dellà de mirall”. I continua amb aquests versos: “De quin secret pou de silencis treus / el lluminós i peren-

nal sentit / de cada gest, de cada moviment?”.

Les altres exposicions presentades al Pati d’Armes del Palau Comtal han sigut: ‘La Fira de Cocentaina, la finestra d’un poble’, ‘Jeroni Jacint d’Espinosa al Museu del Palau Comtal’, ‘E rompí lo vel.

Custodiant el llegat del poble’, ‘5a mostra espai de sentiments’, ‘Espai Sambori’, ‘XIII ruta d’art local‘, ‘V edició pintant la fira’, ‘XXXII exposició de bonsai’, ‘Església parroquial de l’Assumpció de Santa Maria’ i ‘Exposició confraria Jesús de l’Hort’.

Totes elles estaran obertes al públic en diferents espais del municipi: al Palau Comtal, als carrers de Cocentaina i al Patronat Cor de Jesús a la plaça de Mossèn Eugenio Raduan.

Àngel Beneito i la memòria històrica alcoiana al Parlament Europeu

Jornades sobre la memòria històrica al Parlament Europeu

EG Alcoi./ El Parlament Europeu ha celebrat unes jornades sobre la recuperació de la memòria històrica. Ho va organitzar l’eurodiputada d’Esquerra Unida Marina Albiol amb l’objectiu de donar a conéixer les diferents iniciatives de recuperació de la història del País Valencià.

Un dels ponents va ser l’historiador alcoià Àngel Beneito, qui va posar en valor la solidaritat internacional concretada en el fet que envolta la construcció i activitat de l’Hospital

Suec-Noruec d’Alcoi.

Per altra banda, eurodiputats de diferents països europeus van exposar les experiències de la memòria històrica en els diferents estats europeus. “Després d’escoltar les ponències de

la representació de Portugal, Grècia, Alemanya i Itàlia”, comenta Eli Aleix, coordinadora comarcal d’EU, “ens ha quedat més clar que el que passa a l’Estat espanyol dista molt del que seria tolerable i

Participants de les jornades al Parlament Europeu./

que hem de continuar lluitant contra l’oblit i per recuperar la memòria col·lectiva”.

“Després de 43 anys d’impunitat a l’estat espanyol”, conclou la coordinadora d’EU, “hem de continuar treballant per a combatre el feixisme, no podem permetre que ningú oblide la barbàrie que van patir les víctimes del franquisme i les seues famílies, la democràcia té un deute amb aquestes persones.

Exigim reparació justícia i dignitat”.

14

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

Sentoments -de Sento MasiàJ. Sou «L’amistat és una ànima que habita en dos cossos, un cor que habita en dues ànimes» Aristòtil

n aquest llibre (1), o potser siga un catàleg formós, de Sento Masià, s’hi respira l’aire prodigiós que l’art basteix a partir de la sensibilitat de l’artista. Un recull de l’obra que el pintor ha anat amerant a través dels anys, a poc a poc, en la solitud del seu estudi, amb l’empara dels dies propicis, amb la recurrència exquisida de la llum damunt dels llenços parats per a rebre l’influx de la voluntat. És un llibre delicat, i ambiciós alhora, que precipita un gran nombre d’obres per al gaudi del lector. Sí del lector, perquè l’obra de Sento Masià cal llegir-la, després d’aproximar-nos-en, i fer-la pròpia.

Llegir-la amb enorme tranquil·litat perquè la pintura, aquesta pintura, demana del sigil i del contacte ferm. Precisa de la vocació d’acaronarla amb la mansuetud dels infants. Aquests tot s’ho fan seu, sense gaires comèdies, sempre aliens als cantons de l’art.

L’obra resta acompanyada pels comentaris, sempre breus, de poetes, crítics i artistes, amb la intenció d’aprofundir en la matèria essencial pictòrica, i per a vessar-la, després, reblerta de coherència creativa. L’apreciació, la anàlisi, el pessic de misteri, tot, intervé per a ben dir al voltant del talent creatiu de Sento Masià. Una mena d’acompanyament diacrònic on, la veu, la poesia, i la reflexió, conviuen amb el magma pictòric, en una sort de vasta i col·legiada imaginació. Quin concepte més gran, aquest, el de la imaginació! La vida s’hi nodreix abastament d’aquest verí substanciós per a amidar la causa dels hòmens. La imaginació recreix la posició franca de l’existència, i ens aboca, obertament, al bell mig de la lluita participada: «...Potser un bé de Déu siguen els somnis/contra tanta tèrbola maniobra/que la llum ens engega a tall directe./La mesura del somni esbossa el viure» (2) Postil·la Joan Valls, sovintejant la seua adscripció a la voluntat de fer bons els somnis, per damunt de tots aquells que uneixen voluntats i participen de la quimera

E

col·lectiva. Com ho fa Sento Masià quan pinta, quan obre camins i vincula la seua sort a la causa comuna de la història.

Però com s’hi construeix aquesta obra, en bona mesura emergida del somni o de la llum entre dos clarors? Potser apujant l’escala, o l’esglaó interior, de la consciència per a cridar els versos des de l’alt, foragitant la por i el deliri que segueix; amidant, pam a pam, les distàncies on s’hi fan fortes les melodies de combat.

Potser la insatisfacció, la crueltat del dia a dia, la nostàlgia del futur, empenyen la roda dels pinzells de Sento Masià. Hi ha la voluntat, la determinació i la necessitat de traspuar el dolor i les seus causes, també els orígens.

Una reverberació social de la pintura que s’hi envigoreix a cadascun dels traços que executa. I tot perquè la casa de la passió s’afarta de la realitat que li és més pròxima: «Em dic en soledat i entre la terra.» (3) Com Eduard Marco, així l’artista s’hi fon amb la terra, s’hi fa present en la terra, i respira el llim que li dona suport per a la contesa de viure. Tota la pintura de Sento Masià és un cant on la percussió sona des de l’endins. S’hi forja un besllum de necessitat i d’esperança que li permet de viure tots els destins com si només fos un sol destí. Des de l’abstracció desinteressada, fragant però, ens llença el repte de captivar l’absolut, i tot amb un giravolt d’aprehensió de l’instant, i de la formalització d’un viatge força intel·lectualitzat. La pintura també és això. Quimera, refugi i destí. Però si més no: coneixement!

I la construcció, la vida plena, de l’obra que bull, se’n surt a miquetes pels badalls del llenç, aspirant a la reducció de la distància entre la proposta i aquell que se la mira. Hi ha un acord furtiu, quasi benvolgut i esperat. Hi ha la participada i elemental mane-

ra d’entendre que la pintura, o l’art, s’ha fet per a acaronarlo, per a visitar-lo als interludis del viatge existencial de cada dia. La pintura s’esllavissa des del llenç per a tastar la suavitat de la mirada. És un bell compendi de voluntats i de conquistes que des d’antic ha determinat les posicions de l’home. Els hòmens! Però ve de lluny aquest afany, aquest rigor de dir les coses pel seu nom, tal com per a tenir-les per la seua vàlua real: «...on la memòria m’aguaita implacable» (4), resum el poeta Jordi Botella. I de la memòria, Sento Masià, n’ha fet un món. Potser un univers per a dir, i tornar a dir, la versemblança de la batussa de tots els dies, i de lluita per la llibertat. Mai no són espasmòdiques les seues obres, ans al contrari, porten, totes elles, el ferment de les conviccions i de la fermesa. Un braç, amb un altre braç, encara després de la distància, abunda en esperances.

I la memòria, tan precisa, s’hi pasta amb el fang dels records. Tants records com s’hi avenen per a il·luminar el feix dels blats autumnals primigenis. I la gràcia rau, tantes vegades, al comú sentit de l’oportunitat. Sí. Quan els sorollets de la nit immensa es desviuen per fer-ne la xerrameca i repetir, una i mil vegades, la necessitat de la captura. O el miracle d’edificar, tan gratuïtament, l’univers intemporal de l’art. El paradigma de la bellesa bestret de la intel·ligència, i de la necessitat de compartir-la: «...records que acudeixen amb uns tons Turner/i desplacen el temps que em flueix entre les mans.»

(5) Ens referix el poeta Tomàs Camacho. De records s’hi fa, també, la vida. I el camí sempre és d’anada. Amb aquesta idea, i amb aquest enginy, el de la pintura, Sento Masià construeix universos per a tots nosaltres. Paga la pena de visitar-los. ..............

(1)- Masià, Sento, Sentoments, Ed. Grogues cauen les fulles, Col·lecció Aiguasal, Molins de Rei 2018.

(2)- Valls Jordà, Joan, Breviari d’un eremita urbà, Ed. Ajuntament de Gandia (XII Premi Ausiàs March 1974, Gandia 1975, p. 32 (3)- Marco, Eduard, Refugi incòlume, Editorial Denes.

Col·lecció de poesia Edicions de la Guerra. València 2009, p.

44 (4)- Botella, Jordi, Bolero, Editorial Prometeo. Col·lecció Jordi de Sant Jordi. València 1983. p. 29 (5)- Camacho, Tomàs, Tons i temps, Emboscall Editorial, Col·lecció Prima Matèria, Vic 1999. p. 35

art i literatura

L’univers musical et poètique de Jordi Gil l cantant alcoià Jordi Gil s’acomiadà oficialment del públic fa uns mesos, amb el darrer treball Shefarad. Tot i així, Gil no ha dit adéu a la cançó i continua escrivint, fent cançons i cantant en actes puntuals. Fa només una setmana va estar a França convidat per “Memoria Andando”, una associació que des del 2002 organitza tot tipus d’activitats: recitals, conferències, exposicions, pel·lícules, balls, cant, dinars de germanor, tallers d’idiomes... no solament per als descendents, fills i néts d’aquells republicans de la Guerra d’Espanya que forçats van haver de fugir i patir l’exili, sinó també per a tots els interessats en la cultura espanyola, en el sentit més ampli. Les darreres xifres parlen d’uns 500.000 exiliats, i molts d’ells, després de passar per camps de concentració, s’establiren a França.

El recital tingué lloc a la Salle Yves Roques de la ciutat de Decazeville. Gil compartí escenari amb un recital d’inspiració flamenca, i per això el nom de “Concert entre dos puentes”, el de Sant Jordi i el de Triana. Encara que d’una manera simbòlica, la nit del 19 d’octubre, Decazeville estigué unida a Alcoi i Sevilla, al País Valencià i a Andalusia per aquests dos ponts. Unes 500 persones, aplegades d’Andorra, Occitània, Aquitània, Catalunya, País Valencià... vam poder gaudir de la veu vellutada, de barranc, de Barranc del Cint, del cantautor Jordi Gil i de la dansa de La Muñeca, acompanyada per Manuel Rodríguez i Mariano Zamora. Però la sorpresa de Gil fou que s’adonà que “la gent sabia qui era”, seguia i coneixia algunes de les seues cançons. Foren uns moments “d’emocions i retrobament”. I és que el seu amic Alexandre Santana, vicepresident de “Memoria Andando”, professor d’espanyol i fill d’andalusos exiliats, havia traduït al francés 40 de les seues cançons, editant el llibre “L’univers musical et poètique de Jordi Gil”. Un llibre escrit a sis mans: la traducció d’Alexandre, les il·lustracions de Cathy Larroque i l’ajuda de Jordi.

Doncs aquest llibre, recull de cançons que com diu Santana tenen

E

Vicent Luna i Sirera./

“un compromís social i polític”, fou presentat el passat dijous 25 d’octubre al Centre Cultural Ovidi Montllor (CCOM). El professor fa vint-i-quatre anys que coneix a Gil i, a banda de la seua amistat sincera, està convençut que aquest “troubadour moderne d’Alcoi” es mereix molt més, molt més que aquest “reconeixement anònim” que ha tingut. Alexandre Santana té una estreta relació amb el nostre país. El seu iaio estigué empresonat ací, a Alcoi, els seus pares van viure uns anys a Alberic i, tot i que ell nasqué a França, el seu germà ho féu en aquest poble de la Ribera Alta. A més a més, també té una relació amb el CEIP El Romeral, doncs l’any 1994 l’alumnat d’aquest centre d’Alcoi, amb el professorat Maria José Llácer i Vicent Romans, va tindre un intercanvi amb alumnat de França, i un del professors fou Alexandre Santana.

Fet i fet, per al CCOM la presentació d’aquest llibre ha significat una doble alegria. Per una banda veure que un cantautor alcoià, de casa nostra, és reconegut fora del nostre territori, traduint-se una part de les seues cançons al francès.

I també per tindre entre nosaltres a Alexandre Santana, acompanyat per la seua companya Regine i la seua filla Sofie. Tenir al CCOM el vicepresident de “Memoria Andando” és tot un honor. Una associació que fa anys treballa perquè els fills i néts d’aquells exiliats republicans coneguen i retroben l’origen i la identitat dels seus familiars. Tot un exemple a seguir, si tenim en compte els entrebancs de tot tipus que a l’Estat espanyol s’hi posen per recuperar la memòria històrica.

Mentre a França, i a altres parts del món, s’interessen per cercar la identitat d’emigrants i exiliats ací, ni amb governs del PSOE ni del PP, s’ha aconseguit una Llei de la Memòria Històrica digna i justa, que condemne, rescabale i dignifique. Una llei que subvencione i facilite l’exhumació de milers de persones que estan enterrades en fosses comunes i en cunetes de carreteres. Una llei que no amague el passat, sinó tot el contrari que òbriga portes i finestres de llum.

el poble és savi

15

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

El poble és savi

Conversem amb els autors i autores

‘Pintura musicada d’Antoni Miró’

Cesk Freixas dedica la seua cançó a

”la repressió i l'exili polític"

Cesk Freixas s'ha inspirat en l'obra ‘Catalunya diu prou’ per a construir la seua cançó 'Tornar', que l'ha relacionat directament amb un dels fets que ha agreujat el conflicte català durant els últims mesos, "la repressió i l'exili polític". En les seues paraules "vaig entendre que el llenç d'Antoni Miró podia interpretar-se com una rebuda col·lectiva de qui, estant exiliat, un dia torna a casa seua. I amb aquesta premissa vaig escriure la cançó".

Des del seu punt de vista, el moment de Catalunya ara com ara "és complex" i resulta molt complicat "entreveure futurs clars". El principal obstacle que hi veu per a la seua superació és el de "les estratègies partidistes i els interessos particulars de cada direcció política".

Cesk Freixas està interessat a explicar a través de les seues expressions artístiques els fets més humans i terrenals, "per això vaig escriure aquesta cançó".

Mireia Vives i Borja Penalba

musiquen l’obra ‘Valisa’ 'La rèplica' és el títol que rep la cançó que Mireia Vives i Borja Penalba han construït a partir de l’obra 'Valisa’ d’Antoni Miró. A partir de la imatge d’una maleta la imaginació dels dos artistes ha fet el seu treball: la seua lletra, a ritme de vals, constitueix un breu relat narratiu, amb tots els seus elements: personatges, conflicte, desenvolupament, final sorpresa... El procés de composició, en les seues paraules, ha sigut el següent: "tenim

davant una preciosa pintura d'Antoni Miró que consisteix en una maleta vella a vessar de roba. Pensem en els viatges o en l'exili... Passen els dies, en rumiem, i llavors ens fixem en el títol: ‘La valisa’. Automàticament ix la frase 'una valisa gens diplomàtica', i a partir d'ací, la resta, primer amb la intenció de fer de la maleta un 'McGuffin', però decidint-nos finalment per una rèplica home-dona que acaba... com acaba".

Pintura, poesia, música, talent i compromís social s’han fusionat per a donar com a resultat un disc d’un elevat nivell artístic i estètic, el catàleg musicat ‘Antoni Miró. Pintura musicada’. Es tracta d’un treball que han dut a terme, amb motiu de l’exposició ‘Antoni Miró a la Base’, nou dels millors artistes musicals de l’escenari valencià actual. Art en la seua màxima expressió.

El treball també inclou la recitació dels poemes dedicats a Miró per part de Marc Granell, Josep Piera, Ovidi Montllor i Isabel-Clara Simó, interpretats per Pepa Alòs i Francesc Anyó.

L’anterior quinzena vam parlar amb Júlia, Pau Alabajos, Miquel Gil i El Diluvi, perquè ens transmeteren les seues experiències a partir de la creació artística dels seus treballs i la valoració de les realitats a les quals fan referència.

Volem continuar assabentantnos de com ha sigut l’experiència artística per als grups i cantautors que han tingut l’honor de configurar aquest treball sinestèsic. En aquesta ocasió parlem amb Lu Rois, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Mireia Vives i Borja Penalba.

Tot qui tinga interés podrà gaudir de la presentació del catàleg amb l’actuació dels artistes el dia 2 de desembre a la Marina de València.

é

Feliu Ventura: “veig a Antoni

Miró en les seues obres”

El cantautor xativí Feliu Ventura ha sigut el director artístic del catàleg musicat al qual estem fent referència. La intenció i el resultat d’aquest treball sinestèsic ha sigut, en les seues paraules: “desbordar la dimensió de l’espai en la pintura i fer-la passar a la dimensió temporal de la música acompanyada per l’element del text, figuratiu o simbòlic”. El mateix Feliu, qui comparteix amb el pintor un estret vincle d’amistat, ha compost una can-

çó dedicada a Miró, ‘Memòria d’una fibra sota acrílic i metall’, a partir de la pintura ‘Esquerra’. Així ens explica l’autor la seua construcció: “ha estat una cançó que m'ha eixit d'una manera bastant intuïtiva; basada, més que en l'obra que tenia davant, en la meua visió del què conec de l'amic, el company, el pintor... veig a Antoni Miró en cadascuna de les seues obres, en aquesta el veig feroç i pulcre, una mà com un crit que s'estén contra el cel”.

Lu Rois: converteix “el dolor en

esperança” amb la seua cançó Lu Rois ha construït la seua cançó a partir de ‘La poli a Rio de Janeiro’, una pintura que descriu com "un instant congelat colpint la mirada i fent-nos testimonis de la barbàrie més atroç, amb els fusells carregats de sang i restes d'innocents, disparant ferotges contra un cos indefens".

L'artista ha volgut reconvertir aquesta obra en "una imatge poètica més amable: pètals de clavell volant al cèl d'un capvespre, omplint-lo com estels d'horabaixa. El clavell com a flor de

combat, reclamant pau, des de la innocència més pura". Per a ferho ha recercat successos de les faveles de Rio de Janeiro i ha empatitzat amb la història d'una mare a qui la policia va matar el seu fill. Cal destacar que Lu ha sigut recentment mare i ha descobert “l'amor més profund que mai hagués imaginat". Tots aquests elements han donat com a fruit una cançó en la qual es tradueix "el dolor en esperança", "la mort en la llum d'un estel enmig d'un cel rogent"

Cicle Exposicions d’Art Alcoi · Octubre - Novembre 2018 “Dibuixos de Miquel Navarro” Centre Ovidi Montllor: 2 Octubre · 23 Novembre “Som Art” · Alumnes Escola Municipal de Belles Arts Centre Cultural: 3 Octubre · 30 Novembre “L’Exuberància del Mediterrani” · Rigobert Soler Llotja de Sant Jordi: 4 Octubre · 25 Novembre

16

reportatge

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

R

“La denúncia social feta art” per Vicent Luna i Sirera

La denúncia social feta art Si de juny a mitjan octubre, i a les Drassanes del Port de València, hem pogut gaudir de l’exposició Suite Tribunal de les Aigües, ara de bell nou, i fins a finals de desembre, ho podem tornar a fer amb una altra del mateix pintor alcoià, instal·lada molt a prop d’aquesta, a “La Base” (Alinghi) de la Marina de València. En aquesta darrera, Antoni Miró, ens mostra més de 250 obres que pertanyen a les sèries “Mani-festa”, “Personatges”, “Costeres i ponts”, “Nuus i nues”, “Suite Havana”, “Suite eròtica grega” i “Burka-Políptic”.

ixí com hi ha pintor que es passen la vida pintant abstraccions, altres bodegons o paisatges, natures mortes o fins i tot transformant la realitat per provocar emocions, el pintor alcoià Antoni Miró pinta la realitat que veu al seu voltant, amb l’objectiu de denunciar allò que no li agrada, i provocar la reflexió en aquells que miren la seua obra. Al meu parer la pintura de Miró es fonamenta, beu o s’alimenta, com diria Vicent Andrés Estellés, de “quatre grans rius [...]senyors de les collites, amants fervents de la sement oculta”.

Per una banda el riu de la saviesa, el d’aquells personatges que al llarg de la seua vida han deixat en el pintor un solatge, una petjada. I Miró no ha escollit qualsevol, no. Només entrem a l’exposició ens els hi trobem en una immensa paret, 24 personatges que ens miren: escrip-

Vicent Luna i Sirera./

A

Aquesta exposició d’Antoni Miró és necessària i oportuna, tot un autèntic revulsiu per contribuir a obrir portes i finestres d’esperança

tors, polítics, poetesses, ballarines, cantants, músics.....

Personatges diversos i fins i tot en algun aspecte contradictoris, però que, si més no, hi ha un aspecte que els uneix: la dignitat, la gosadia d’haver fet o dit coses que no agradaven a l’establishment .

Qui no recorda la polseguera que van alçar, per posar només algun exemple, aquestes frases: “Dir-nos "valencians", en definitiva, és la nostra manera de dir-nos "catalans" (Joan Fuster); “El que s'assembla més a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres” (Josep Pla); "Mi canto es un canto libre que se quiere regalar, a quien le estrecha su mano a quien quiera disparar" (Victor Jara); “Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol” (Quico Pi de la Serra); “La tradició és l'excusa de les ments mandroses que es resisteixen a adaptar-se als canvis” (Sigmund Freud);

“Avui comença el procés d'independència del Principat. La resta dels Països Catalans ens seguiran" (IsabelClara Simó); “El nostre valencià, el català de tots” (Enric Valor); ”Una gota de pura valentía vale más que un océano cobarde” (Miguel Hernàndez); “Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer” (Lluís Companys); “Soy yo el que tiene que dar las gracias a vuestra revolución (cubana), que sabéis que es la mía” (Antonio Gades); “en la Constitució de 1978 no hi existeixen ni el meu sexe ni la meva nació” (Montserrat Roig); “Catalunya ha estat la nació més gran del món[...] va tenir el primer Parlament[...] les primeres Nacions Unides” (Pau Casals)...

El segon riu que recorre l’obra de Miró, sedimentada amb terra d’al·luvió, i que és la principal font d’inspira-

Av. País Valencià 5 · Nave 3 COMPRA DE: Chatarra Níquel · Cobres · Bronces 654 623 834 · 649 660 491 Latón · Aluminios...

COCENTAINA

Diseño · Calzado · Ropa · Mallas Correajes y Trabajos para Fiestas Bordados · Complementos de Piel

Reparación y Personalización en General

Toda clase de puertas automáticas y automatismos C/Escultor Peresejo, 24 - Alcoi • Tel.: 96 554 22 19 www.puertasautomaticasobrimat.com · automanova19@hotmail.com

Miró vol provocar que la gent en parle, reflexione, fins i tot que s’enfurisca, i que també senta curiositat d’entrar a l’exposició per veure’n més.

ció del pintor, són les desigualtat socials. La lluita de l’ésser humà per guanyar la llibertat, per assolir els drets fonamentals. I Miró, en aquest món global i globalitzat, només ha d’estar amatent als mitjans de comunicació per captar centenars d’imatges, d’arreu del món, que són el punt de partida de part de la seu obra. En aquesta exposició de “La Base” ho podem constatar en les sèries “Mani-festa” i “Burka-Políptic”. Miró dedica un bon grapat de quadres a mostrar-nos aquestes lluites socials en manifestacions de tot tipus: les que reivindiquen la lliber-

tat d’expressió (“Prohibit Pensar”); un habitatge digne (“STOP desnonaments”), el dret de vaga (“El derecho de huelga no se toca”); per l’ensenyament públic (“No a la enseñanza franquista. Dimisión Wert”), les lluites de les dones per aconseguir els mateixos drets que homes (“No a leyes machistas i medievales”, “Burka-Políptic ”); contra la corrupció dels polítics (“No més Gürtel”); la política d’austeritat de la Troica (“Troika da desemprego”); la pobresa (“Si hay hambre, no hay hombre”), la voracitat dels bancs que guanyen milions d’euros i són rescatats amb diners públics (“Su botín és mi crisis”). En definitiva, Miró pinta, com ja hem dit adés, allò que no li agrada però, a sobre i amb tot plegat en fa art. I ho pinta per aquest esperit crític, inconformista, contestatari i rebel que impregna el seu pensament i el seu tarannà.

reportatge

Hi ha un tercer aspecte que està molt present en l’obra del pintor, és “el riu de les esperances [...] el que ha fundat dinasties de séquies”. Miró no ha tingut pèls en la llengua en manifestar quins són els trets que fonamenten la seua identitat: la llengua, el país, la cultura, la nació, la ideologia política..., trets que sempre estan presents en totes i cadascuna de les seues exposicions. Qui no recorda la quantitat de quadres sobre la revolució cubana, la coneguda escultura “25 d’Abril 1707” que està a Gandia i que l’inefable Arturo Torró obligà a canviar d’ubicació, l’escultura d’Alcoi, “Faré vacances”, al seu amic Ovidi Montllor, i un fum de quadres a escriptors i personatges que lluiten o han lluitat per la nostra llengua, cultura i territori. En aquesta mostra també hi està present aquest aspecte, si més no en tres quadres. En un, una manifestant porta una samarreta amb un eslògan que resumeix la política lingüística que portà el PP al llarg de vint anys: “Jo també tinc el defecte de parlar valencià”. Aquella Consellera, el nom del qual no vull recordar, passarà a la història per disculpar-se públicament per “tindre un defecte”, parlar valencià. I per últim estan el quadre “Senyera”, els de la policia emmanillant/apallissant manifestants i els relacionats amb les manifestacions a Barcelona pel procés català. Tots plegats són mostres més que suficients per copsar les preocupacions, la lluita i les esperances del pintor alcoià.

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

Per últim, hi ha una temàtica que flueix, com un rajador, en l’obra d’Antoni Miró, em referics al cos humà i la bellesa de la seua nuesa. És el riu de la “fecunditat[...] del goig[...] el que va cantant entre canyars i sendes”. En aquesta exposició, Miró hi dedica tota una sala a mostrarnos alguns quadres de les sèries “Nuus i nues” i “Suite Havana”, on el cos nu de l’home i la dona són els protagonistes. A més a més, fora de la sala d’exposicions i a la mateixa vora del port on amarren els vaixells, Miró ens exposa a l’aire lliure unes quantes escultures de la “Suite eròtica grega”. Escultures que han alçat polseguera, per a uns són tota una provocació. És ben curiós que encara hi haja gent que s’escandalitze per veure unes imatges de la Grècia Clàssica, d’unes escultures de parelles fent l’amor. Són el prototip d’una part de la nostra hipòcrita societat que s’escandalitza per una imatge eròtica però que, per exemple, permet o tanca els ulls a la prostitució, la pobresa, l’explotació, la injustícia, les desigualtats, les guerres... Doncs sí, amb aquestes escultures Antoni Miró vol provocar que la gent en parle, reflexione, fins i tot que s’enfurisca, i que també senta curiositat d’entrar a l’exposició per veure’n més.

Però aquests quatre rius que dibuixen meandres i discorren per barrancs, gorges, congosts, zones àrides i desèrtiques, però també per amples i fèrtils valls, rius que “s’han dessagnat al

“Aquella Consellera, el nom del qual no vull recordar, passarà a la història per disculpar-se públicament per “tindre un defecte”, parlar valencià”.

llarg del seu camí [...] esgarrant la crosta de la terra [...] i en arribar al mar miren la terra amb ulls de gran enyor”, han nascut tots ells ben endins, en terra de muntanyes, entre la Mariola i la

Font Roja, escoltant la fabril música dels telers, vigilats de reüll pel l’Ull del Moro. Alcoi, sí, heu ací la ciutat d’Antoni Miró, la font natural, el brollador, el Molinar d’on naixen tots quatre rius.

17

I Alcoi, “el meu poble Alcoi” com diria el seu amic Ovidi, el pintor alcoià el té sempre present, i allí on va en deixa petjades, com podem veure-les en l’apartat “Costeres i ponts” d’aquesta exposició. Un bon grapat de quadres que constaten que Alcoi és, efectivament, la ciutat dels ponts.

Ras i curt, en l’exposició de “La Base”, en la Marina de València, on aquests quatre rius vessen “d’amor en arribar al mar”, hi trobareu una mostra àmplia i variada de l’obra del pintor alcoià. Si la lectura dels assajos de Joan Fuster ens varen servir, a més d’obrir-nos els ulls, com a autèntics desinfectants d’una consciència somorta, l’obra d’Antoni Miró ens hi ajuda a navegar pel món tant divers i complex de l’art, esperonantnos i aportant-os instruments per reflexionar i entendre millor el món on vivim. L’obra d’Antoni Miró és agosarada, provocadora, incòmoda, irreverent, descarada... com ho és, no ho oblidem!, la realitat que ens envolta. En una ciutat com el Cap i Casal, governada durant 24 anys per la botiflera Rita Barberà, i que perseguí amb mà de ferro la nostra cultura, aquesta exposició d’Antoni Miró és necessària i oportuna, tot un autèntic revulsiu per contribuir a obrir portes i finestres d’esperança: “El teu nom València/ ara implorem la teu presència,/ el teu lideratge/ per refer un país amb coratge,/ desperta, obri el ulls/ i recorda que si sembres culls”.

18

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

karate alcoi

Celebració del 40 aniversari de la introducció del Karate a Alcoi

40 anys de Karate a Alcoi Els veterans del Karate alcoià viuran un reencontre de karatekes a Alcoi, amb motiu del quaranta aniversari dels inicis de la introducció del Karate a Alcoi i les comarques. l fet històric determinant per a consolidar l’art marcial a Alcoi va ser l’establiment del primer gimnàs de l’especialitat al municipi, en 1978, impulsat pel karateka alcoià José Luís Ortiz.

Tal com ens comenta Àngel Alvado, aquest va ser uns dels primers ‘dojos’ que va haver-hi al País Valencià.

Estava ubicat a Alçamora 17 i va ser un punt fonamental no a soles per a la consolidació del karate i la seua filosofia a Alcoi, sinó també un punt d’expansió cap als pobles i municipis del voltant. En ell van entrenar centenars de persones durant la seua trajectòria en actiu, que va durar fins a l’any 85. I d’allí van eixir molts mestres del karate, entre ells, Juan Antonio Blanco, José Aguilar (Pepi), Àngel Alvado, José Luís Ortiz, Nèstor Gisbert, José Luís Colomina i José Valero.

Abans d’establir el gimnàs, els primers karatekes alcoians tenien un grup d’entrenament, que comptava amb el mestre Luís Hernández (Charly). Un grup que va ser influït per la passió per les arts marcials i la filosofia oriental que portaven les pel·lícules d’arts marcials entre els anys 70’ i 80’.

José Luís Ortiz, quan va tornar de fer la mili del Ferrol, ja estava practicant Karate, després a Valencià va començar amb l’estil conegut com ‘Kyokushinkai’, una modalitat que té la peculiaritat de viure la filosofia del Karate com ho feien les arts marcials més originals, amb un dur entrenament i amb la conservació del codi Bushido i els seus valors: justícia, respecte, coratge, benevolència, honestedat, honor i lleialtat. Va aprendre del mestre valencià Vicent Romero, que havia adquirit la seua tècnica a Holanda i que va ser un dels primers a implantar el Karate en aquesta modalitat al País Valencià.

A partir d’ací, Alcoi es va convertir en un punt irradiador del Karate per diversos pobles i municipis del voltant.

E

Per exemple, Juan Antonio Blanco va anar a difondre el seu aprenentatge a Ibi, José Aguilar a Castalla, Àngel Alvado a Ontinyent, Nèstor Gisbert a Villena, José Luís Colomina a Albaida i Ontinyent... A Alcoi es va quedar José Valero.

Alguns d’ells es van dedicar a competir a nivell nacional.

Per exemple, José Antonio Blanco va ser un dels primers mestres que va començar a guanyar campionats nacionals. Àngel Alvado, per la seua banda, va aconseguir guanyar tres

campionats espanyols, en els anys 85, 87 i 88.

La trobada Karateka tindrà lloc el 10 de novembre a les 10:00 del matí a la Sala Àgora. Allí es realitzarà una projecció de les fotografies de l’època. A continuació, els mestres introductors del Karate en Alcoi, entre ells José Luís Ortiz i Vicent Romero (també José Luís Cortina, mestre experimentat de València de l’època), parlaran sobre les seues trajectòries i experiències.

A continuació, els antics

alumnes que han aconseguit un nivell elevat en el Karate, i principalment els que continuen en actiu, també intervindran exposant les seues valoracions i experiències al voltant del món de les arts marcials. Tot seguit, es realitzarà un dinar de germanor al Col·legi La Salle. En total, assistiran vora un centenar d’antics i nous alumnes i amants del karate, un esport que busca enriquir no a soles la part física sinó també la part anímica, emocional i espiritual de l’ésser humà.

40 ANIVERSARI KARATE ALCOI · KYOKUSHINKAI Dissabte 10 de Novembre de 2018

Sala Àgora · Alcoi

Programa

• 10 a 10’30h.: Passe Diapositives

Entrada Lliure

Sala Àgora · Plaça Ramón y Cajal · Alcoi

• 10’30 a 13’30h.: Xerrada - Col·loqui: Reserva dinar amb antelació “Desenvolupament karate Alcoi 659 46 38 37 Físic · Emocional · Mental i Espiritual” Amb Vicent Romero, Jose Luis Ortiz i Jose Luis Cortina · A partir 13’30h: Dinar celebració - Col·legi La Salle Alcoi

mancomunitat

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

19

20

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

mig any fester muro

Mig Any fester a Muro Dissabte 10 de Novembre de 2018

La Junta de Festes de Moros i Cristians de Muro ha preparat diversos actes per a commemorar el Mig Any. S’iniciaran el diumenge 4 de novembre, quan es desenvoluparà el Campionat de Cotos, a la seu de la Filà Contrabando. Els actes principals es duran a terme el dia 10 de novembre, amb especial protagonisme del Concert de Música Festera, que comptarà amb la

participació de la Unió Musical de Muro i la Unió Musical d’Agres. Tindrà lloc al Centre Cultural Polivalent. Tot seguit, a les 23.30 hores, s’iniciarà l’entraeta del Mig Any. La celebració del Mig Any murer finalitzaran el dissabte 17 de novembre, a les 19 hores, amb la representació del sainet ‘La tia Mariu no vol festa’, a càrrec del grup de teatre ‘Penya el Frare’.

C/Transport, 13 · Ctra. N-340 Km. 805 · Pol. El Pí · Muro de l’Alcoi Tel/F: 96 651 60 31 · M: 665 577 668 · juanelepneumatics@hotmail.com

Pep Baeza Economista i Mediador Col·legiat nº3576 Col·legi d’Economistes d’Alacant Membre del REAF: 9358

c/Josep Bono, 5 · MURO · T. 600 808 536 pep.baeza@economistas.org

Reserva la teva taula per al Mig any fester 96 553 14 08

Menú 5’50€ · 1/2 Menú 4’50€ 1 Beguda + Olives + Bocata Senzill + Café

Dilluns i dimarts de 5’30 a 16h. Dimecres i dijous de 5’30 a 20h.

Divendres de 5’30 a 01’30h. Dissabte de 06h. a 01’30h Diumenges de 06h. a 13h.

Vendo o Traspaso SALA DE FIESTAS EN ATZENETA D’ALBAIDA Vendo o Traspaso PUB EN ALCOI en Pleno funcionamiento Por no poder atender · Precios negociables Interesados al Whatsapp 642 492 251

certamen coral cocentaina

Certamen Coral Fira de Tots Sants 2018

Comença la Fira de Tots Sants 2018

Ximo Puig i Mónica Oltra entre les autoritats inaugurant la Fira Tots Sants 2018

RP Cocentaina./ La Fira de Tots Sants de Cocentaina 2018 ha sigut inaugurada amb la presència del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

Un esdeveniment que enguany ha rebut la distinció Bé d’Interés Cultural Immaterial (BIC). Altres autoritats presents han sigut Enric Morera, president de Les Corts, Mònica Oltra, vicepresidenta del Consell

i Consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Rafa Climent, Conseller d’Economia Sostenible, i una llarga llista de secretaris autonòmics, diputades nacional, autonòmics i provincials, directores generals, alcaldes i alcaldesses de les nostres comarques, regidors i representants de diferents organismes o entitats educatives, socials, administratives o sindicals.

21

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

Manel Rodríguez posa lletra a l’obra del Certamen

Aquesta 672a edició de la Fira de Tots Sants compta amb més de 550 activitats culturals programades de

teatre, música, dansa, munta i doma, tir i arrossegament i pilota valenciana, entre altres.

Inauguració de la Fira de Cocentaina 2018./

EG Cocentaina./ Arriba la 38 edició del Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina. Tindrà lloc al Centre Cultural El Teular, el pròxim 10 de novembre, a les 19 h. Per aquesta edició l’obra obligada, anomenada ‘Marea de la llum’, ha sigut composta a partir d’un poema del poeta alcoià Manel Rodríguez i Castelló, amb música del compositor basc Josu Elberdin.

La totalitat de la recaptació de la taquilla serà donada solidàriament al Col·lectiu 8 de Març i Dones de la comarca de l’Alcoià i Comtat.

A l’esdeveniment, que estarà conduït pel periodista i locutor Paco Gadea, concursaran les següents agrupacions: el Coro de Cámara Tiento de Burgos, PaxCor de Cambra de Sabadell i el Cor Unió Musical Santa Cecilia d’Ona. La clausura de l’esdeveniment, per la seua banda, anirà a càrrec del grup de música antiga Menestrils d’Ontinyent.

Un dels requisits del certamen és que la composició de l’obra estiga escrita en valencià. Tot amb la finalitat de donar difusió a la música coral en la nostra llengua. Fet que ha motivat que l’esdeveniment s’haja convertit en l’únic certamen coral en tot el País Valencià que promou aquesta acció.

Aquesta singularitat va motivar que el certamen fora en 2012 guardonat amb el Premi ‘Agermanat’ que promou el Bloc de l’Alcoià-el Comtat-Les Foies de Castalla i Xixona.

En aquesta edició ja són divuit les obres compostes en valencià on s’ha musicat per compositors de diversos llocs de l’estat espanyol i internacional a poetes valencians com Marc Granell, Vicent Valls, Joan T. Jordá, i Àngels Rodas. El cartell, per la seua banda, és obra del muralista José Antonio Espinar.

Les reserves de les entrades ja estan a l’abast del públic a la web www.certamencoralfiratotssants.com.

Ximo Puig en l’entrega dels guardons del Certamen./

22

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

comarques centrals

Iniciatives per fomentar la pràctica del caminar

Autoritats polítiques inaugurant el Focus Pime a Gandia./ Foto Àlex Oltra

La major trobada d’empreniment del País Valencià ha tingut lloc a Gandia

Dos temes estratègics per al territori són el fil conductor de l’esdeveniment: el turisme intel·ligent i la qualitat de vida

EG Gandia./ Gandia ha sigut l’escenari de la major trobada d’empreniment del País Valencià. Es tracta de Focus Pime i Emprenedoria Comunitat Valenciana 2018, que enguany celebra la seua XIII edició.

Dos temes estratègics per al territori han sigut el fil conductor de l’esdeveniment: el turisme intel·ligent i la qualitat de vida.

A la cita han assistit més de 1.000 professionals i prop de 100 ponents, els quals han participat de més de 25 activitats, ponències, taules redones i sessions de networking.

La inauguració va comptar, a més d’amb l’alcaldessa del municipi, Diana Morant, i altres autoritats locals, amb la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, la directora

de l’IVACE, Júlia Company, i amb el conseller d’Economia Sostenible, Rafa Climent.

L’esdeveniment està organitzat per l’Ajuntament de Gandia i els CEEI de la Comunitat Valenciana; compta amb el finançament de la Generalitat Valenciana, a través de l’IVACE, i del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

EG Gandia./ Gandia ha posat en marxa quatre projectes per promoure bones pràctiques entre la ciutadania sota la iniciativa ‘Per la teua Salut, Gandia, camina!’. Una mesura dirigida a gent gran, joves, població vulnerable i persones amb patologies específiques, que té com a objectiu la pràctica de l'exercici i, d’aquesta manera, promoure la disminució del risc de l'aparició de malalties. Els quatre projectes són: ‘passejades saludables’, ‘caminant fem camí’, ‘a l’escola, a peu’ i ‘caminar et protegeix’. Aquesta campanya servirà, a més, per a avançar cap a una ciutat més saludable, ja que la contaminació acústica i de l’aire de les ciutats, un mal al qual cal fer front, prové en la seua majoria de la gran quantitat de vehicles que circulen pel municipi.

Nova directiva de Saforíssims

Rafa Gomar és el nou president de la Societat Literària

EG Gandia./ L’escriptor gandià Rafa Gomar ha pres el relleu de la poeta Maria Josep Escrivà, que ha dut una intensa tasca al capdavant de l’associació d’ençà de la seua creació, el 2010.

Així ho ha decidit l’assemblea anual de Saforíssims Societat Literària, que ha renovat la seua junta directiva; els altres noms són: Frederic Barber, Lluís Miret, Quina Barba, Josep M. Balbastre, Isabel Canet, Maria Josep Escrivà i Jordi Puig.

La trobada ha servit per a fer balanç de les activitats realitzades. La Nit de contes al Palau, les Festes Estellés, l’Equinocci Literari, les jornades Safor

EMPRESA MULTISERVICIOS Reformas en general, Casas Rústicas, Alicatados, Obras públicas, Naves industriales, Tejados, etc.

de Lletres i el Certamen de Poesia Pare Miret, a banda de presentacions de llibres i actes diversos, són alguns dels esdeveniments que han promocionat.

A més, cal afegir que, des de l’associació s’ha impulsat el projecte ‘Josep Piera, escriptor’, dins del qual hi ha la ViquiPiera; i han treballat en la promoció i treball en línia de diverses maneres; de les obres anuals publicades (per Sant Jordi); del Premi de Poesia Senyoriu Ausiàs March de Beniarjó, amb la creació del web senyoriudausiasmarch.co m; i amb la publicació de Combat Literari, la revista digital coordinada per Ignasi Mora.

INNOVACIÓN AL MEJOR PRECIO

gandia

E

ENTREVISTA Xavier Ròdenas Regidor a Gandia

Hem creat diversos microespais verds que fan la ciutat més agradable

Aquesta legislatura ha sigut un punt i a part en la política local (cal recordar que venim d’un Govern que va tindre tres pressupostos il·legals, sentenciats pel Tribunal Superior de Justícia),

23

Regidor de Gestió Responsable del Territori a Gandia

Xavier Ròdenas: “Gandia té un Govern que és revolucionari”

Xavier Josep Ròdenas Mayor, enginyer de forests, enginyer tècnic forestal i coordinador d’activitats de temps lliure, és l'actual regidor de Gestió Responsable del Territori de l’Ajuntament de Gandia per la confluència Més Gandia. Hem parlat amb ell perquè ens explique els aspectes més innovadors de les seues polítiques desenvolupades durant aquesta legislatura.

- Quines són les principals gestions que heu dut a terme a Gandia des de la regidoria Gestió Responsable del Territori durant aquesta legislatura?

Han estat moltes. Vam arribar i el departament estava destrossat, fet a miquetes.

S’havia repartit en molts altres departaments. Un departament que havia sigut potent en etapes anteriors, amb molta activitat i sent molt pioner, en les últimes legislatures s’havia anat destrossant.

- Què vau fer per reconstruir-lo?

La primera tasca va ser un diagnòstic, reestructurar el departament, recuperar els projectes que s'havien quedat en l'oblit i que estaven dispersos (sense cap mena de gestió responsable), recuperar els funcionaris que es van encarregar en el seu moment de donar els serveis i d’absorbir l'empresa pública IPG. També vam posar en marxa projectes nous. Amb tot això va quedar un departament que gestiona una gran part de pressupost de l’Ajuntament i que gestiona moltíssims serveis i projectes diferents.

- Un d’ells és el de Patrimoni Històric i Cultural, comenta'ns Aquesta era una tasca pràcticament parada des de fa 8 anys, a excepció d’algunes accions que s’havien fet de màrqueting i poc més. Hem recuperat molts projectes de patrimoni que estaven penjats. Hem restaurat una part de la ‘Torre dels pares’, que era un patrimoni que s’havia comprat però estava caent.

Hem restaurat 'l’Alqueria de les boles' i 'l’Alqueria del Gall', que són dos espais públics que s’havien comprat però estaven abandonats.

Hem recuperat els refugis de la Guerra Civil, on hem fet un espai d’interpretació històrica. La idea ara és obrir per a festes d’hivern l’espai de les Muralles. Tenim en Rodrigo Paños./

En lloc de fer grans i espectaculars obres, que al final són un fiasco econòmic, hem anat a buscar obres menudes amb un factor ambiental molt potent.

Urbanisme de guerrilla l’anomenem.

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

marxa la restauració del Castell de Bairen, amb una subvenció de mig milió d’euros, a la qual li afegirem mig milió d’euros propis i restauràrem el Morabit en els propers mesos.

- També heu fet tasques d’Urbanisme Sí, una d'elles, fonamental, és l’esponjament urbà: vam crear un projecte, el ‘Pla d’Ombres’, que té l’objectiu de generar el màxim d’ombres possibles per tota la ciutat. A través d’aquest pla hem posat arbres a diferents carrers i hem creat espais verds per la ciutat, com el parc d’Ausiàs March, el parc de les Foies, el parc Periurbà de Santa Anna, un jardí davant del Pavelló del Raval o el mirador del Serpis. Són microespais que fan la ciutat més agradable. Un projecte a destacar és el de l’Anella Verda de Gandia, que consisteix a reunir totes les zones verdes periurbanes de Gandia, generant un cordó que connecta des de la platja de l’Auir fins al Riu Serpis.

- Urbanisme verd...

Sí, en lloc de fer grans i espectaculars obres, que al final són un fiasco econòmic, hem anat a buscar obres menudes amb un factor ambiental molt potent. Urbanisme de guerrilla l’anomenem.

- Altra línia de treball ha sigut el de mobilitat sostenible Gandia s’havia quedat ancorada. Hi havia, per exemple, molts trams de carril bici sense connexió. Vam fer un projecte que es diu les anelles ciclistes de Gandia en el que hem integrat tots els trams i hem construït altes.

Abans, quan arribaves des de la platja a Gandia, ja no es podia continuar, ara ja queden connectades amb el carril segregat de l'avinguda del Grau.

- I tot això l'heu complementat amb l’educació ambiental

Hem passat d’un Ajuntament amb una nefasta gestió a un altre que té beneficis tots els anys

Hem repescat i hem posat en marxa moltes campanyes d’educació per la ciutadania en qüestions ambientals. A través de cartelleria, actes als carrers, jornades de voluntariat, fires, tallers i xerrades a les escoles. Hem posat en marxa la xarxa Ecoescoles, que són escoles que assumeixen els programes mediambientals. Quan vam entrar a governar hi havia tan sols un programa mediambiental en marxa, i ara en tenim tretze.

- Quin és el balanç que feu de la legislatura?

Molt positiu. Aquesta legislatura ha sigut un punt i a part en la política local: hem passat d’un Ajuntament amb una nefasta gestió a un altre que té beneficis tots els anys: cada any hem tingut superàvit, del voltant un 10% del pressupost (entre 7 i 12 milions d’euros), que utilitzem per a baixar el deute. Això no s’havia vist mai en la història de Gandia. Podem parlar d’un Govern responsable, que gestiona bé els diners de la població i que té pressupostos legals (cal recordar que venim d’un Govern que va tindre tres pressupostos il·legals, sentenciats pel Tribunal Superior de Justícia), que inverteix en projectes de millora per a la ciutat i que busca aliances amb les altres institucions, com la Diputació, la Generalitat, els Ministeris...

- És una altra manera de fer política El Govern de Gandia és una combinació de gent jove, gent que no havia estat en política activa, gent amb experiència política i majoria de dones. S’ha sabut combinar bé l’experiència amb una mentalitat nova lluny de la política tradicional. Tenim molt en compte a les associacions, per exemple, hem superat el clientelisme. Som un Govern de projectes que miren per tota la ciutadania i no per interessos particulars. Jo crec que és revolucionari.

Ací no hem vingut a comprar vots ni a arreglar-li les coses a algú sinó a mirar pel bé comú. Crec que això ha sigut possible perquè les forces d’esquerres han sabut unir-se en una eina, que és Més Gandia (que està format per una assemblea ciutadana i tres forces polítiques, que són Compromís, Esquerra Republicana del País Valencià i Esquerra Unida). Ha sigut molt beneficiós per a tots.

- Creus que el model Mes Gandia es validarà?

Jo sóc un defensor a ultrança del fet que es revalide. No sóc partidari d’obrir-lo més ara mateix a més formacions, perquè crec que està funcionant i és estable.

- Tu et tornes a presentar?

No, jo vaig donar el meu compromís que estaria quatre anys. Ha sigut una expe-

riència molt bonica, he aprés molt però necessite més temps per criar a les meues filles. El fet de no tindre una motxilla política t’allibera molt. Però entenc que n’hi haja gent que estiga més temps en política, perquè alguns projectes necessiten temps per a donar resultats, jo estic veient ara com funcionen projectes que vaig començar fa tres anys.

- Com està evolucionant la part que es va incendiar aquest estiu de la Marxuquera?

La recuperació està sent molt bona perquè la climatologia també està sent molt bona. Només passat l’incendi va començar a ploure i ha estat plovent setmana sí i setmana no. Tot ha rebrotat amb força. El Botànic va canviar radicalment l’estratègia política forestal: va començar a vertebrar els sectors estratègics i a posar diners en prevenció, incorporant equips, millores professionals i campanyes. Ha sigut un punt i a part amb l’anterior gestió, en la qual no hi havia política rural ni de territori.

- Venim d'un escenari complicat, en aquest sentit...

L’escenari era molt precari, amb un Govern de dretes, molt de dretes i neoliberal que ha treballat pel territori com si fóra mercaderia, que no ha estructurat, no ha generat comarca ni ha vertebrat.

Són molts anys. Hem de tindre clar que la dreta gestiona afavorint els seus lobbies.

Ells pensen de forma natural que s’ha de fer així, que per a això estan. És una mentalitat que la gent d’esquerres no entenem perquè la nostra prioritat és el fet públic, que les nostres accions repercutisquen en la comunitat. Llavors no n’hi havia estratègia ni motivació ni projectes que miraren per la comunitat. Al final és una qüestió de valors.

24

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

fireta alfafara

Activitats entre el 9 i el 25 de novembre

Tradicional fireta de Santa Cecília d’Alfafara

El 18 de novembre Alfafara celebra la seua V Fireta de Santa Cecília, un esdeveniment que s’ha consolidat com una referència de productes tradicionals de tota mena.

Enguany comptarà amb vora de 40 expositors que oferiran una ampla varietat de productes tradicionals, artesanals gastronòmics i típics de les nostres comarques.

Entre altres, hi haurà paradetes de torrons, melmelades, fruites confitades, mel i embotits del poble d'Alfafara.

També bolsos artesans, bijuteria, navalles, cistelles de vímet i espart, ceràmica, oli d´olives alfafarenques, cervesa artesana, vi i vermut del poble, formatges...

Comptarà amb la col·laboració de diverses associacions locals com Càritas, amb productes de mercat just i solidari, l'associació de malalts d´Alzheimer, l’associació d´Ames de casa d´Alfafara o el Fons Valencià per la Solidaritat.

Dins de la celebració de la festivitat de Santa Cecília, el dia 9 de novembre, a les 18:30h, hi

Més de 40 expositors que oferiran una ampla varietat de productes

haurà una xarrada i taula rodona ‘Agricultura Ecológica. Beneficios sociales, medioambientales y económicos’ a càrrec de la Fundación Organic&Cultural World Center al Centre Social “La Mateta”. El dia 17 es dedicarà als jocs infantils. I el dia 10 de novembre serà el torn de ‘La Cagà de la burra’, a càrrec dels Amics del Reis d´Orient.

El 24 se celebra la festivitat de la patrona del poble, la Mareta, Santa Cecília, amb jocs infantils, sopar popular i l’amenització musical de ‘The Radio Cover Band’. El dia 25 continuarà la celebració amb altres actes i activitats, com cercavila, missa d’honor i processió.

Alfonso el Magnánimo, 3 · T. 86 568 33 36 · Alcoi

c/Jaume Roig, 7 (parque Zona Norte) T. 617 851 507 Alcoi

Especialidad en deliciosa comida típica peruana Bocadillos con sabores peruanos

Oferta Especial: 4’25€

Bocadillo grande + Jarra Cerveza Estamos en la zona de Santa Rosa, ven a conocernos, saborea la mejor cocina y disfruta de nuestro acogedor local con terraza todo el año

Reserva tu mesa 865 683 336

c/Primer de Maig, 5b 96 559 31 25 · 625 332 726 COCENTAINA marmolespacocb@gmail.com

comarques centrals

25

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

La Cova de l’Or de Beniarrés rep la distinció de jaciment arqueològic Bé d’Interés Cultural Un jaciment arqueològic d’època neolítica, ubicada al voltant de l’any 5600 abans de Crist

RP Beniarrés./ La Cova de l’Or de Beniarrés ha rebut l’aprovació, per part del Consell de la Generalitat, per a ser declarat Bé d’Interés Cultural amb categoria de zona arqueològica i paleontològica.

Es tracta d’un jaciment arqueològic d’època neolítica, ubicada al voltant de l’any 5600 abans de Crist. En ell s’han constatat restes d’indústria ceràmica i òssia, a més d’algunes expressions d’art rupestre, i altres continguts que aporten una valuosa informació sobre la societat i els costums de l’època.

Durant els últims anys s’han desenvolupat en aquest espai diferents treballs d’investigació arqueològica. Una de les hipòtesis és que la Cova fo-

ra, més que un habitatge, una mena de santuari dels habitants de l’entorn.

Junt amb aquest jaciment, el Ple del Consell ha aprovat recentment la declaració de Bé d’Interés Cultural amb categoria de

zona arqueològica i paleontològica 14 jaciments valencians més: 4 de les comarques d’Alacant, 5 de les de Castelló i 5 de les de València. Tot en el marc de la primera fase d’actualització i adaptació

Reconstrucció del Museu de Prehistòria de València./

de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

Jaciments de les comarques d’Alacant: els Banys de la Reina a Calp; la Illeta dels Banyets al Campello; la Illeta del Portitxol a

Xàbia; el Porquet 1, l’únic dels jaciments paleontològics, a Alacant; i la Cova de l’Or a Beniarrés.

Jaciments de les comarques de València: el poblat ibèric la Caravana de Llíria; la necròpolis ibèrica Corral de Saus a Moixent; el poblat ibèric de la Muela de Arriba a Requena; el jaciment arqueològic de València la Vella a Riba-roja de Túria; i el poblat ibèric Pico de los Ajos a Yátova i Cortes de Pallás.

A les comarques de Castelló estan el jaciment del Punt del Cid a Almenara; el Puig de la Nau a Benicarló; el jaciment fenici de Vinarragell a Borriana; la vil·la romana del Benicató a Nules; i el recinte fortificat del Torrelló a Onda.

Conclou el cicle de Concerts de Tardor de Benilloba

EG Benilloba./ L’Orquestra Filharmònica de la Universitat d’Alacant tanca a l’auditori de Benilloba el seu cicle de Concerts de Tardor. Ho fa després d’actuar també a Petrer i a Benissa sota la batuta del director artístic alemany Tobias Gossmann.

Els encarregats de donar la benvinguda i presentar el concert a l’auditori va ser el vicerector de la UA, Carles Cortés i l’alcaldessa de Benilloba, Ana Delia Gisbert.

PROGRAMACIÓ V FIRETA SANTA CECÍLIA D’ALFAFARA -Dia 9 de novembre a les 18:30h xarrada i taula rodona ”Agricultura Ecológica. Beneficios sociales, medioambientales y económicos” a càrrec de la Fundación Organic & Cultural World Center al Centre Social “La Mateta”.

-Dia 10 de novembre a les 12h “La Cagà de la burra” a càrrer dels Amics del Reis d Orient.

- Dia 16 de novembre a les 20h al Centre Cultural "El Patronat" Conferència: "La gran familia del trombó. Un món de sons i sensacions" a càrrec de Javier Colomer Castillejos amb la col.laboració de "Doble Vara Project".

Col.labora Consolat de Mar. -Dia 17 de novembre a les 12h Pintem jocs al carrer Les Eres.

-Dia 18 de novembre, V Fireta de Santa Cecilia.

- A les 10h Inaguració de la fireta amb el grup de dolçainers L Espart d Alfafara.

- A les 12h cata d oli a càrrec de Socapma, al centre Social “La Mateta”.

- A les 13h presentació del llibre “La guerra de los senderos” de Rafa Segura, al Centre Social “La Mateta”.

- A les 17h actuació de Dani Miquel, al Centre Cultural “El Patronat”.

-Dia 24 de novembre de 12h a 14h Jocs infantils a la Mateta.

- A les 21h Passacarrer a càrrec de la Societat Instructiva Musical d’Alfafara.

- A les 22h encesa de la foguera, sopar popular a la Mateta i a continuació festa amenitzada per el grup “The Radio Cover Band” amb servei de bar. · Dia 25 de novembre Dia de Santa Cecilia - A les 11h pasacarrer a càrrec de la SIM Alfafara.

- A les 12h Solemne misa en honor a la patrona Santa Cecilia, en acabar la misa pasacarrer i mascletà.

- A les 18h processó de Santa Cecilia.

‘Senderisme entre muntanyes’

Donació de la Fundació Amancio Ortega als hospitals d’Alcoi, Ontinyent i Xàtiva

Equipament oncològic que es distribueix en diferents hospitals del País Valencià per millorar el servei sanitari, que cada any detecta 23.000 casos

EG Comarques./ La Conselleria de Sanitat de la Generalitat ha rebut equipament oncològic a través de la Fundació Amancio Ortega. Una donació que permetrà millorar un servei sanitari que cada any detecta vora 23.000 casos de càncer. El conveni signat entre les dues institucions contempla una inversió de 29’4 milions d’euros per a subministrament, instal·lació i posada en marxa d’equipament d’atenció, diagnòstic i tractament de malalties oncològiques. Una inversió que inclou una màquina PET-TAC, onze mamògrafs, set ressonàncies magnètiques, quatre actualitzacions de mamògrafs, vuit TACS i vuit acceleradors lineals. L’equipament es distribuirà entre diferents hospitals del País Valencià. Entre ells, l’hospital de Xàtiva rebrà un nou TAC, el d’Alcoi rebrà un mamògraf digital i el d’Ontinyent rebrà un mamògraf i un TAC.

Programa de rutes gratuïtes de les Mancomunitats de la Vall d’Albaida i de l’Alcoià i el Comtat

EG Comarques./ Les Mancomunitats de la Vall d’Albaida i de l’Alcoià i el Comtat estan duent a terme ‘Senderisme entre muntanyes’, un programa de rutes gratuïtes per conéixer i gaudir dels paratges de les nostres comarques.

Les eixides tenen lloc cada cap de setmana des del mes de setembre i continuaran fins a desembre. Aquest dissabte 23 d’octubre ‘Senderisme entre muntanyes’ arriba a Banyeres de Mariola.

Es realitzarà la ‘ruta dels Miradors de Banyeres’, una ruta de dificultat mit-

jana-baixa que s’inicia a l’aparcament del Molí de l’Ombria, on tindrà lloc un esmorzar amb coca i licors locals abans d’arrancar un recorregut de 3 quilòmetres. L’assistència és gratuïta però es requereix inscripció en línia, oberta fins al dijous.

Es tracta d’una ruta especial, ja que permetrà que, en acabar el recorregut, els assistents puguen gaudir de les I Jornades Gastronòmiques ‘Assaborint la Mariola’, que tindran lloc al llarg de tot el cap de setmana. Es recomana realitzar també inscripció prèvia.

26

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

fira ontinyent

ONTINYENT 16-19 DE NOV .

comarques centrals

27

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

IV Congrés Nacional de Malalties Rares organitzat per l’associació ADIBI

El lema d’enguany ha sigut ‘Mostrant realitats, creant accions’

Més de 3.000 visites al Mercat del Joguet Antic

S’ha superat el nombre d’expositors i de visitants

EG Ibi./ El Museu del Joguet d’Ibi ha celebrat la tercera edició del seu Mercat del Joguet Antic.

Durat tot el cap de setmana van ser molts els xiquets i els adults que van acudir, des de diferents punts del territori, a l’esdeveniment, en el qual van poder gaudir de diversos exemplars del món del joguet històric.

Col·leccionistes i aficionats de diversos territoris de l’Estat espanyol van exposar els seus exemplars davant de més de 3.000 persones visitants que van poder comprar, vendre i intercanviar tota

mena de peces relacionades amb els joguets antics.

“Estem molt contents amb els resultats d’aquesta tercera edició”, assenyala Rubén Barea, regidor de Museus i Turisme del municipi, qui afirma que s’ha superat “tant el nombre d’expositors com el de visitants al Museu. Els expositors estan encantats i l’acogida del públic també ha sigut excepcional, per la qual cosa continuarem treballant perquè es continue coneixent el patrimoni del joguet d’Ibi com a Centre Espanyol del Joguet”.

Ruta de tapes a Castalla

Entre els dies 2 i 25 de novembre

EG Castalla./ Entre els dies 2 i 25 de novembre Castalla celebra una nova edició de les seues rutes de tapes, ‘Tapeando Castalla’.

Una sisena edició en la qual tot qui vulga podrà degustar la gastronomia de la localitat amb promocions, concursos i altres atractius i sorpreses. Cada cap de setmana, entre di-

vendres i diumenge, hi haurà ofertes a diversos establiments de canya i tapa a preus econòmics, 2’5 euros. En total són 29 els establiments que hi participien. 19 d’aquests establiments oferiran tapes salades i 10 d’ells tapes dolces o combinats. Hi haurà premis per a cada modalitat gastronòmica.

EG Ibi./ Ibi ha acollit el IV Congrés Nacional de Malalties Rares que cada any organitza l’associació ADIBI. Enguany s’ha dut a terme sota el lema ‘Mostrant realitats, creant accions’, al Centre Cultural Salvador Miró d’Ibi. A la inauguració han estat presents la Consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, la secretària autonòmica de Serveis Socials i Autonomia Personal, Maria Elena Ferrando. També la vicepresidenta de la Federació Espanyola de Malalties Rares (FEDER) i l’alcalde del municipi, Rafael Serralta. Al Congrés han intervingut més de catorze professionals especialitzats vinguts de diferents llocs de la geografia espanyola. I entre els temes que s’han tractat consten:

Encontre a Ibi per recuperar la memòria històrica dels familiars de Cúllar

EG Ibi./ Ibi acollirà una trobada de memòria històrica sobre la repressió que va viure la localitat de Cúllar (Granada), ciutat d'on provenen molts ciutadans d’Ibi, durant la Guerra Civil. Durant aquesta època, més de quatre-centes persones del municipi van patir algun tipus de persecució o repressió, una quantitat molt elevada tenint en compte que la localitat comptava en 1940 amb vora 9.000 habitants.

Aquestes dades han sigut arreplegades per la investigació que estan duent a terme els historiadors Eusebio Rodríguez i Javier Castillo.

l’atenció sanitària i social, la coordinació entre professionals, ciència i investigació i els drets sanitaris dels pacients amb malalties rares.

La presidenta d’ADIBI, Fide Mirón, va explicar

que “és important donarli continuïtat a aquest espai de treball per als professionals involucrats i trobada per a totes aquelles persones que conviuen amb una malaltia poc freqüent”. Un dels

objectius de la cita, segons Fide, va ser el de “fomentar la xarxa de col·laboració entre organitzacions socials, departaments de responsabilitat social corporativa i estudiants”.

Participants al IV Congrés Nacional de Malalties Rares d’ADIBI./

Els tresors artístics de la Diputació exposats a Ontinyent

A la Casa de la Cultura d’Ontinyent fins al mes de febrer

RP Ontinyent./ Després d’establir-se en Requena, Alzira i Gandia, la Diputació de València continua amb la seua mostra itinerant dels seus tresors artístics. El següent punt d’exposició és la ciutat d’Ontinyent, on estarà ubicada des del dilluns 29 d’octubre fins al mes de febrer, a la Casa de la Cultura del municipi.

Dins del patrimoni artístic de la Diputació cal fer valdre l’obra de Sorolla ‘Pescadoras valencianas’, pintada en 1903, ja que una de les obres més valuoses del patrimoni públic del País Valencià, ad-

quirit a través d’una subhasta per part de Manuel Girona en 1979, llavors president de la Diputació.

La mostra inclou també un retrat de Sant Vicent Ferrer de l’artista de la comarca José Segrelles, una

peça d’Agustín Esteve, deixeble de Goya, obres d’Eusebi Sempere, de l’equip Crónica, d’Ignasi Pinazo, Miquel Navarro, de Carmen Ramírez i de Carmen Grau, entre altres.

L’Alcalde d’Ontinyent Jorge Rodríguez a l’exposició./

Turisme potencia‘Territori Borja’

Turisme Comunitat Valenciana ha signat un conveni per potenciar la ruta turística associada a la família Borja de Xàtiva

EG Xàtiva./ Turisme Comunitat Valenciana ha signat un conveni per potenciar la ruta turística associada a la família Borja. A través d’aquest, s’estableixen actuacions turístiques dirigides a promocionar l'oferta cultural vinculada al patrimoni arquitectònic i llegat històric que la família Borja va deixar a Xàtiva, dins del marc d'actuació de

la marca turística 'Territori Borja'. Tot açò, sota el paraigua de l'estratègia 'Creaturisme' de Turisme Comunitat Valenciana, que entre altres objectius, cerca incentivar el desenvolupament turístic de nous productes relacionats amb la línia Mediterrani CulturalItineraris, Rutes i Xarxes Culturals. La proposta inclou, a més d'una estratègia

de promoció turística amb actuacions conjuntes i complementàries entre els municipis de Gandia i Xàtiva, amb l'objectiu de reforçar i consolidar la ruta turística pel denominat “Territori Borja” i d'establir un procés de vinculació del territori que garantisca un flux constant de turistes entre les dues destinacions i les seues àrees d'influència.

28

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

VOLS QUE EL TEU ANUNCI DESTAQUE? UN MÒDUL PER TAN SOLS 6€

Serveis &Treballs GENERALS - Se ofrece chico para limpieza de cristales y persianas, clases de italiano o cuidado de ancianos. R: 672 286 022 Roberto. < Se ofrece chica para cualquier oferta laboral con experiencia en diversos sectores. R: 693 689 630. < Se ofrece matrimonio para cualquier oferta laboral. R: 662 165 205.

- Se ofrece señora para cualquier oferta laboral. R: 618 035 035.

- Se ofrece chico para cualquier oferta laboral. R: 662 043 518.

ADMINISTRACIÓ - Se ofrece administrativa seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634 409 978 tardes.

DEPENDENTES - Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza.

R: 633 068 537 Esmeralda. < Se ofrece hombre de 46 años con mucha experiencia como dependiente de alimentación, con carnet de carretillero y titulo de aux. de geriatria para hospitales y particulares, para cualquier oferta. R: 600 309 986.

HOSTALERIA - Se ofrece chico como camarero profesional para extras o continuo. R: 686 584 861.

- Se ofrece chico como ca-

Anuncis Classificats

marero, ay. de cocina, o limpieza en general. R: 643 211 190 Jose Maria. < Se ofrece chica como ayudante de cocina o cualquier oferta la boral. R: 626 755 269.

REFORMES i CONSTRUCCIÓ - Se ofrece hombre de 50 años como albañil, camarero o para el cuidado de mayores. R: 652 707 503. < Se instalan alarmas y cámaras de videovigilancia. R: 630 733 017.

- Se ofrece chico 22 años titulado en electricidad y electrónica para trabajar como electricista, op. de producción o cualquier oferta. R: 610 930 127 Jhon. < Se ofrece especialista en alicatado de manisas y colocación de pavimentos, para cualquier oferta en la obra. R: 606 329 310.

SERVEI DOMÈSTIC - Se ofrece señora para limpieza y cuidado de personas mayores, con experiencia y referencias. R: 651 971 389 Amparo. < Se ofrecen 2 chicas con mucha experiencia en cuidado de ancianos, niños y limpieza en general, también fin de semana, con vehículo. R: 666 331 751.

- Se ofrece chica para trabajar por las mañanas en limpieza en general o cuidado de personas, con referencias. R: 669 321 486.

ALTRES - Se ofrece señora para cplan-

char o coneras de punto. R: 633 495 323. < Se dan ayudante de peluqueria de 19 años titulado. R: 722 178 038.

- Se ofrece chico como repartidor o comercial, con experiencia. R: 630 733 017. < Se ofrece hombre de 54 años con mucha experiencia en transporte, con carnet de camión 3.500kg. R: 659 827 293.

- Se ofrece comercial con 20 años de experiencia en sector textil hogar y otros, territorio nacional, con cartera de clientes. R:

608 187 122 Gonzalo.

SERVEI ASSISTENCIAL - S’ofereix titulat per treballar amb persones depenents i Alzheimer, caps de setmana i festius o extern, titulat en aux. d’infermeria i socio-sanitari, molta experiència. R: 608 655 543 / 671 119 847 Valerio.

- Se ofrece señora de mediana edad muy responsable para hacer compañía por horas. R: 652 848 504.

- Se ofrece señora con experiencia para el cuidado de personas por la noche en hospital o a

A SAN JUDAS TADEO REZA 9 AVE MARIAS DURANTE 9 DIAS, PIDE TRES DESEOS, UNO DE NEGOCIOS Y 2 IMPOSIBLES. AL NOVENO DIA PUBLICA ESTE ANUNCIO SE CUMPLIRÁ AUNQUE NO LO CREAS.

ASJ

Temps Lliure

&Festers TRAGES FESTES i FILAES - Vendo traje filà Judios. completo, capote, turbante y capote.

P: 500 E. R: 606 591 219. < Vendo 2 trajes filà Judios.

P: 250 E / 300 E. R: 606 591 219.

- Vendo traje filà Abencerrajes, para adulto. R: 96 554 05 68.

- Vendo accesorios Filà aragonesos, peto disparo, correage, puños y botas, para 5 años.

R: 680 269 666. < Necesito traje filà Ligeros, para adulto de 1’85cm. R: 96 552 44 33 / 627 653 602. < Vendo traje filà Abencerrajes, para adulto de 1’80cm, completo con 2 túnicas. R: 663 073 674.

- Vendo traje filà Realistes, XL, completo con 2 pantalones y 2 fajas. R: 633 333 157. < Vendo traje filà Tomasines, para niño. P: 270 E. R: 697 494 871.

- Vendo traje filà Guzmanes, T-1’65 - 1’70. P: 350 E. R: 697

Terrenys &Immobles

PISOS - Vendo 2ºpiso en c/Gabriel Miró, ascensor, 140m2, todo reformado.

R: 96 633 46 29 Carlos. < Vendo 2ºpiso en c/San Luis Beltrán Alcoi, 120m2, ascensor, comdor, 4 habitaciones con ropero, 2 aseos, opción garaje. P: 70.000 E. R: 636 954 134.

- Vendo 1ºpiso en cXixona, 4, Alcoi, 90m2, 3 habitaciones, comedor, cocina, aseo, balcón, terraza de 40m2, porchi. Posibilidad de garaje.

P: 38.000 E + 9.000 E. R: 652 599 808 Paco.

- Vendo 1ºpiso en Av Alameda Alcoi, 170m2, calefación, terraza. P: 140.000 E. R: 96 652 59 04 / 687 374 788. < Vendo 2ºpiso en Font Dolça de Alcoi, con 3 habitaciones, comedorsalón, cocina, baño, galeria y trastero. P: 24.000 E. R: 627 993 383.

PISOS LLOGUER - Alquilo piso en zona Santa Rosa, Alcoi con ascensor, 3 habitaciones, 2 baños, cocina, galeria, come-

classificats Telèfon 24 Hores

96 554 01 68

domicilio, también por horas, personas con dependencia o para cualquier oferta laboral. R: 633 782 733. < Se ofrece señora para el cuidado de niños con experiencia. R: 622 043 182.

- Se ofrece señora para el cuidado de personas con dependéncia domiciliaria, en hospital y para el cuidado de niños. R: 633 782 733.

- Se ofrece chica con mucha experiencia en el cuidado de personas mayores, limppieza por horas, interna o externa. R: 727 791 636. < Se ofrece chica 34 años para el cuidado de personas mayores a domicilio, noche y fines de semana. R: 660 159 198 Lorena.

- Se ofrece señora señora para hacer compañia a persona mayor. R: 661 740 829.

- Se ofrece señora española paraa el cuidado de niños con experiencia, disponible los sábados. R: 622 043 182.

CLASSES PARTICULARS - Se ofrece profesor de secundaria de física y química y matemáticas. R: 646 005 854.

- Busco profesor con capacitació de valencià para apoyo de

trabajo de universidad. R: 646 005 854. < Se dan clases de piano y canto. R: 639 925 044.

- Se dan clases de repaso de inglés a domicilio. Nivel primaria y secundaria. R: 693 832 279.

DEMANDES - Se necesita planchadora con experiencia en tintoreria interesados mandar c.v a: planchaespres @gmail.com < Se busca persona que sepa llevar maquinaria agricola para el cuidado de 10.000m2. R: 680 562 197.

Editorial Necesita Comercial para Ventas en comarcas Con experiéncia en publicidad Alta S.S. + incentivos Interesados concertar entrevista

T. 96 554 01 68

494 871. < Vendo 2 trajes de valenciana para fiestas, buen precio. R: 616 978 598.

- Vendo traje de manola talla mediana. R: 687 639 235.

CÀMPING i CARAVANES - Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y toldo, excelentes condiciones.

R: 689 510 449.

- Vendo caravana Roller Aloha 435F con avance y accesorios. R: 689 009 118.

OCI i JOGUETS - Vendo futbolín 4 pataa convertible en mesa de Ping-pong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020. < Vendo mesa de pin-pon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16.

- Vendo scalextric mónaco con salida Le Mans y 2 coches minis. P: 75 E. R: 674 540 404.

- Vendo tobogán de 4 peldaños. R: 679 869 855.

MATERIAL ESPORTIU - Vendo máquina vibratoria grande completa. P: 250 E. R:

667 530 174. < Compro cinta estática para correr eléctrica, económica. R: 600 384 715. < Vendo cinta estática. R: 608 205 942.

BICICLETES - Vendo bicicleta paseo. P: 30 E. R: 96 651 67 82. < Vendo Bicicleta estática de spinning VS 730 Domyos.

Prácticamente nueva. Consola que te indica (DIST, CAL, SPEED, SCAN TIME), sillín es ajustable en altura y profundidad para asegurar un confort óptimo.

Manillar ajustable en altura. Fácil transporte gracias a las ruedas delanteras. Regulador de esfuerzo en el pedaleo. Costó 250 euros. P: 150 E. R: 660 52 90 24. < Vendo bicicleta estática Conor. R: 687 639 235.

- Vendo bicicleta mountain bike en buen estado. P: 60 E. R: 620 392 615.

CURSOS-LLIBRES-REVISTES - Vendo diccionarios de castellano y inglés, y un libro de Paulo Cohelo. R: 660 159 198. < Regalo libro recuerdo del CADA Alcoi. R: 635 100 348.

- Vendo libros de diferentes estilos, desde libros de bancos a infantiles en valenciano. P: 3 E. R: 635 100 348. < Vendo libros Salvat: Biblia (6); Biblia de los niños (12); 2ªGuerra Mundial; Libros Salvat de 1980 a 1984. R: 608 205 942. < Busco ejemplares revista El Gratis año 1987. R.: 626 449 311.

COL·LECCIONISME i ANTIGUITATS - Compro teléfonos antiguos años 40-65. R: 722 341 776.

- Vendo 4 muñecas mariqquita pérez con vestidos, complementos, baúl, perchas... R: 96 533 14 75. < Vendo material trenes eléctricos: locomotoras, vagones, vías, cruces, tapiz, casas.... R: 622 647 221 / 96 652 03 49.

- Vendo moneda recuerdo ‘Diana de Gales. Nueva. P: 3 E. R: 635 100 348.

ANIMALS i ACCESSORIS - Vendo cachorros yorkshire pequeños. Desde 250 E. R: 96 633 42 88. < Regale gatet blanc i negre de pel llarguet i suau, calcetins

blancs. R: 650 529 289. < Vendo cachorros de bichón maltés de 2 meses. R: 96 633 42 88. < Vendo pecera de 80l. con accesorios. P: 50 E. R: 619 561 533.

- Vendo 3 pollos ingleses de 4 meses. R: 619 099 398.

PLANTES < Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos antiguos.

R: 627 700 721.

- Vendo bonsai y prebonsai.

R: 687 887 046.

FOTOGRAFIA i VÍDEO - Vendo cámara Cannon EOS Mark II 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819. < Vendo telescopio Newton Tasco mod. 117, 450 aumentos, reflector, diametro 4’5, F900m, log. 87cm con trípode, buen estado. R: 620 392 615.

MÚSICA, HI-FI - Vendo walkman azul Aixa en muy buen etado y poco uso. R: 96 554 01 29. < Vendo altavoz amplificado. Nuevo. Económico. R: 669 710 954.

DISCOS-PEL·LÍCULES- DVD-CD’S

- Vendo discos de vinilo. R: 680 557 565. < Vendo colección CD,s de todos los cantante españoles de 1045-1995. Buen precio. R: 646 087 535.

- Vendo DVD,s originales, desde clásicos a dibujos animados.

Más de 100. P: 3x1 E (buen precio global). R: 646 087 535.

INFORMÀTICA - Vendo ordenador portatil nuevo con garantia, windows 10, con videocámara. P: 300 E. R: 661 762 901. < Vendo pantalla de ordenador supergrande y teclado de ordenador. P: 60 E / 30 E. R: 96 552 07 99. < Vendo ordenador, pantalla y torre. R: 633 507 624.

VIDEOCONSOLES - Vendo mandos de juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. R: 660 159 198.

- Compro Play Sattion 1, PS2 y PS3 + juegos, memory card y mandos. R: 611 021 764.

T.V.-VÍDEO-DVD - Vendo TV 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97. < Vendo 2 TV: 1 Sony de 15” y 1 Thompson de 28”, buen es-

tado. R: 96 554 57 26. < Vendo home cinema a estrenar. P: 70 E. R: 618 035 035.

TELEFONIA-GPS - Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721. < Vendo móvil LG E 510 nuevo, libre, cámara 5mpx, pantalla 8-9cm. P: 45 E. R: 96 652 03 49 / 622 647 221.

INSTRUMENTS - Vendo piano vertical nuevo a mitad de precio. R: 687 639 235.

- Vendo piano pared Meullin Angelus. P:450 E. R: 659 072 401.

RADIO AFICIONATS - Vendo walkie-talkie nuevos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134.

REPRODUCCIÓ - Vendo máquina de escribir.

Buen estado. R: 669 710 954. < Vendo máquina escribir electrónica Olivetti. P: 40 E. R: 722 686 295.

REGALS-CRIDES-EXTRAVIAMENTS - A San Judas Tadeo reza 9 Ave Marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica

este anuncio se cumplirá aunque no lo creas. ASJ. NO CLASSIFICABLES - Vendo tubos de PVC de 25 cm de diámetro y várias válvulas de bronce. R: 96 651 67 82.

- Regalo estiercol de caballo. R: 630 733 017. < Vendo caja de puros llena, de madera a desprecintar. P: 20E. R: 676 813 912.

SALUT i BELLESA - Vendo lámpara UVA para hacer manicura semipermanentes y varios pintauñas. P: 80 E neg.

R: 680 269 666. < Vendo carrito eléctrico scooter Skippi Solax. P: 1.000 E. R: 697 753 676.

- Vendo grúa doméstica en perfecto estado a buen precio.

P: 550 E. R: 634 837 209.

dor, terraza, recién pintado, no mascotas. P: 350 E. R: 669 042 270.

- Alquilo 3º piso en c/Azorin, 9 Alcoi con ascensor, 3 habitaciones, baño, comedor, cocina con galeria, calefacción, semiamueblado. R: 96 652 14 77.

- Alquilo piso en zona Centro Alcoi. P: 300 E. R: 605 019 548 PISOS COMPARTITS - Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504. < Busco piso para compartir con chica, preferiblemente en Zona Norte. R: 608 478 266.

CASES - Vendo unifamiliar con sotano con posibilidad de unión para completar loft, c/Tossal, 40, 108m2. R: 629 646 659 / 667 653 397. < Vendo casa de 2 plantas y terraza en Batoi. P: 60.000 E. R: 696 584 225.

- Vendo solar en el Centro de Alcoi ideal para construcción de casa unifimiliar, , posibilidad de construcción de hasta 3 alturas + garaje. R: 657 784 146.

CASES DE CAMP i XALETS Vendo/alquilo parcela en urb.

El Sargento de 2.600m2 vallada

con caravana, luz y agua. R: 666 756 210. < Vendo casa rural unifamiliar en Vall d’Ebo, 3 plantas, con terreno i parceles alrededor del pueblo, 125m2. P: 48.000 E neg. R:669 579 812.

(1) Vendo casa en Agres en el centro del pueblo: planta baja con local comercial para Bar; 1ºpiso vivienda con todo instalado R: 96 551 01 71 / 696 750 036.

- Vendo chalet en Plana de Muro con 6 habitaciones, 2 baños, 250m2, 2 comedores, 2 chimeneas, paellero, pérgola, piscina, 9.000m2 terreno. R: 663 073 674.

TERRENYS (1) Vendo campo de Olivos e Agres plena producción, cami asfaltado, pueblo. R: 96 551 01 71 / 696 750 036.

- Vendo solar en centro de Alcoi de 147m2 en Passeig Ovidi Montllor, 22 con posibilidad 3 altras. R: 629 646 659 / 667 653 397.

- Venc terreny en Gaianes de 6.750m2 amb aigua, llum i Mobile home de 33m2. P: 45.000. R: 635 262 387.

LOCALS

< Alquilo local comercial en Cocentaina, 300m2, frente Paquito el Chocolatero. R: 607 900 232. < Alquilo local comercial en Cocentaina, 2 plantas, 100m2, aseo y despacho P: 180 E. R: 646 814 493.

OFICINES (1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico.

R: 656 827 818 Victor.

TRASPASSOS - Traspaso bar en zona Norte, frente ambulatorio La Bassa, listo para trabajar, con buena clientela.

R: 662 915 370.

- Traspaso bar-restaurante en Muro, pleno funcionamiento y bien situado. R: 679 450 491.

GUARDAMOBLES - Vendo local-guardamuebles dentro garaje en c/Oliver, Alcoi. P: 121 E. R: 659 979 026. < Alquilo guardamuebles en rotonda Carrefour de Cocentaina.

R: 638 455 131 / 96 559 23 76.

NAUS INDUSTRIALS - Vendo nave en 1ª linea centro comercial Gormaig. P: 130.000 E. R: 659 208 985.

APARTAMENTS - Vendo 8ºpiso en Benidorm junto parque la Higuera, 3 habitaciones, baño, cocina, salón, balcón, parquing, piscina, amueblado.

R: 674 907 671.

- Alquilo apartamento en Benidorm por meses o quincenas, urb. con piscina, zona infantil... A 4 minutos de playa, zona Centro. R: 665 682 628.

PLACES DE GARATGE - Alquilo plaza de garaje amplia, c/Fernando el Católica. R: 674 907 671. < Alquilo plaza de garaje en c/Isabel la católica, 22. R: 645 786 345 Pepi.

- Vendo 2 plazas de garaje en c/Perú, 63, Alcoi. P: 12.000 E las dos. R: 635 198 750.

Casa&Llar

lección Tecno, mod. Graphis, alta calidad, 1’60 x80x73. P: 250 E. R: 606 323 612.

- Vendo mesa de taller grande desmontable, estructura de hierro de 2’50 largo x 124 ancho x 82 alto. P: 50 E. R: 626 121 865.

DECORACIÓ - Vendo lámpara quinqué de 7 luces de hierro y cerámica. R: 96 554 57 26.

- Vendo 2 marcos antiguos de madera para fotos de 80 x 70cm. R: 96 554 57 26.

- Vendo platos decorativos de colores de cerámica, macetero de cerámica labrado con pedestal de 1’40cm. R: 96 554 57 26.

ROBA i COMPLEMENTS < Vendo reloj antiguo P: 40 E. R: 618 035 035.

- Vendo traje de comunión P: 50 E. R: 618 035 035.

BRICOLATGE

- Vendo máquina para cortar madera Black & Decker, modelo SR700, a estrenar. P: 220 E. R: 669 044 330.

FUSTERIA D'OBRA i TANCAMENTS - Vendo 2 puertas parcela 2x4 de hierro, buen precio. R: 687 374 788 / 96 652 59 04. < Vendo 4 puertas de madera de 50 x 180 para armarios empotrados, a estrenar. P: 100 E. R: 696 584 225.

ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS < Vendo 3 botellas de butano de aluminio. P: 10 E c/u. R: 628 755 288.

- Vendo 4 botellas de butano. P: 40 E. R: 626 584 714. < Vendo cocina de 3 fuegos y 1 eléctrico, nueva. P: 50 E. R: 661 740 829.

- Vendo cocina de butano.

Buen estado. R: 669 710 954.

SANEJAMENTS - Vendo mampara 140x 85.

P: 50 E. R: 627 700 721. < Vendo bañera, con hidromasaje 5 chorros, 1’67 x

0’67m., compresor, termostato, practicamente nueva. P: 250 E neg. R: 607 202 407.

BEBÈS i ACCESSORIS - Vendo sillita para coche.

P: 45 E. R: 690 094 952.

- Vendo sillita de bebé. R: 680 557 565. < Vendo cuna de madera P: 50 E. R: 659 827 293.

- Vendo carro azul marino i cuco. P: 50 E. R: 722 686 295.

que para camion. R: 607 321 069.

MOTOS i QUAD - Compro motos de más de 20 años con o sin documentación. R: 652 929 137 José. < Vendo mono acolchado ideal para moto. P: 50 E. R: 661 762 901.

NÀUTICA - Vendo zodiac sin motor. R: 629 871 712 Juan MAQUINÀRIA - Vendo por jubilación máquina de punto recto rematadora Rimoldi, poco uso; baúl, tableros varias medidas; soporte hierro para piezas; ventilador, botellas butano y más. R: 646 087 535 / 96 633 35 66 < Vendo máquina de coser.

Buen estado. R: 669 710 954. < Vendo máquina de cortar tableros en difusor (max 366 x 183cm), disco de 10 cm. P: 1.500 E. R: 607 900 232.

MOBILIARI - Vendo mesa cocina blanca con 2 sillas y 2 taburetes; una campana extractora negra; un microondas blanco; un cristal para mesa camilla 80cm. R: 660 359 447.

- Vendo sofá de 2 plazas con tapiceria nueva. P: 50 E. R: 606 591 219. < Vendo mueble de sala de estar en buen estado. P: 100 E. R: 661 819 321.

- Vendo comedor completo muy moderno, buen precio. R: 652 911 242 Rafa. < Vendo habitación juvenil grande y de calidad, litera con 4 cajones, estanterias grandes y de paneles cuadrados, zapatero, baúl, mesita, armario y escritorio. R: 661 740 829.

MOBLES D’OFICINA i COMERÇ < Vendo mesa de trabajo co-

Rodes &Motor

TURISMES - Vendo BMW 320D con 160.000km, buen estado. P: 4.000 E. R: 96 533 75 53. < Vendo renault megane del 96’, gasoil. P: 950 E. R: 96 552 22 49.

- Vendo Peugeot 5008 del 13’ 150cv, diesel, buen estado. P: 1.500 E. R: 626 766 083 / 616 390 144.

TOT TERRENY < Vendo nissan patrol 2.8, (ABV) con AA y CC. P: 900 E neg. R: 627 950 589.

INDUSTRIALS - Vendo generador diesel Perkings de 7’5kw. P: 1.100 E. R: 661 252 328.

FURGONETES - Vendo furgoneta Mercedes diesel modificada convertida en volquete. P: 1.200 E. R: 661 252 328. < Vendo Berlingo de 06’, perfecto estado. P: 2.300 E. R: 646 933 958.

TRACTORS i REMOLCS - Vendo remolque de mula mecánica Pascualli. R: 642 953 930.

- Vendo cuba de sulfatar de 600 l., 2 pistolas. R: 642 953 930.

CAMIONS < Compro encimera y remol-

GRAN OPORTUNIDAD ALQUILO LOCAL COMERCIAL EN VILLENA EN BUENA UBICACIÓN PARA TODO TIPO DE NEGOCIOS

R: 644 971 476

el racó jocós

macisme que denuncia Núria Cadenes i que encara fa servir allò de «hábleme en cristiano».

Davant la fràgil situació del valencià en molts àmbit no hi poden haver dubtes o marrades. Com la que recentment s'ha produït en la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, que ha canviat unilateralment i sense previ avís una clàusula per a la Capacitació Lingüística del personal sanitari ja pactada amb la Conselleria d'Educació i els sindicats majoritaris. La clàusula en qüestió pretenia evitar l'excepcionalitat (el desconeixement justificat i temporal del valencià) en norma a través d'un estricte control dels casos a què es podia aplicar aquesta excepcionalitat. Transcrivim els canvis fets en la susdita clàusula: Excepcionalment, en l’àmbit sanitari i de la salut, i en garantia dels serveis públics, si hi ha necessitat de personal i aquest no disposa de la competència lingüística acreditada, l’òrgan competent en matèria de personal de les conselleries corresponents podrà proveir els mencionats llocs de treball amb caràcter no definitiu per mitjà d’un informe que ha d’establir la vigència i l’extensió de l’exempció mencionada. (Text pactat.)

Excepcionalment, en l’àmbit sanitari i de la salut, i en garantia dels serveis públics, si hi ha necessitat de personal i aquest no disposa de la competència lingüística acreditada, hi primarà la garantia de la deguda prestació dels serveis públics en els termes que siguen determinats reglamentàriament. (Text canviat.)

Vetlar pels drets lingüístics del poble valencià exigeix un major rigor a l'hora d'establir normes i lleis que el garantesquen efectivament. I aquests dubtes i confusions no hi ajuden gens. La redacció d'aquesta clàusula ha de tornar a la versió pactada o ser reformulada per a una major claredat i rigor en el tractament de l'excepcionalitat en la capacitació lingüística dels treballadors de l'àmbit públic. Per això des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià reclamem de nou la promulgació de la Llei Valenciana de la Funció Pública que incloga el requisit lingüístic. I com que a aquestes alçades de la legislatura sembla que aquesta llei ja no entrarà en vigor, demanem, com ja ha fet la Intersindical Valenciana, que la capacitació lingüística es tramite per via d'urgència mitjançant la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos 2019.

PREVISIÓ ASTROLÒGICA DEL “BRUIXOT JOANOT”

Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià./

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI Tapas Variadas · Bocadillos Platos combinados

MENÚ DIARIO MEGA-ECONÓMICO

Servicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

c/Perú, 44 · ALCOI Tel. 96 652 60 07

Àries. Respecte a l'economia i el treball, no confies tant en els teus impulsos i actua amb més serenitat. A més, ara podràs resoldre alguns problemes que vénen del passat.

Taure. No esperes l'aprovació dels altres, l'important serà sentir-te a gust amb tu mateix i fer el que cregues que has de fer. Tindràs forces per a superar les dificultats.

Bessons. Estaràs més disposat a cooperar, no acceptes compromisos que no t'interessen. Cerca alguns moments de solitud i llibertat perquè li asseurà bé a la teua salut.

Càncer. Et mostraràs generós i molt tolerant, a voltes, a l'excés, però eixa actitud et farà despreocuparte dels teus problemes i ser feliç. Davant les dificultats, recolza't en els teus.

Leo. No et distragues amb els afalacs que rebes i segueix concentrat en els teus objectius. No temes al canvi i a la renovació perquè t'ajudaran a estar més a gust en el treball.

Virgo. Cercaràs nous horitzons, novetats i expandir la teua ment a través d'estudis, la lectura o planejant algun viatge. Les converses que mantingues seran molt estimulants.

Lliura. Cuida les despeses, algunes d'elles no valdrà la pena fer-les. D'altra banda, és un bon moment per a revisar la teua economia, incloent la compartida amb parella.

Escorpió. En comptes de molestar-te per les actituds dels altres, accepta-les, perquè a més, no et quedarà una altra.

Més favorable cooperar que actuar independentment.

Sagitari. Et trobaràs amb circumstàncies noves en el treball, la qual cosa posarà a prova la teua creativitat i capacitat d'adaptació. Bona quinzena per a iniciar una dieta.

Capricorn. Estaràs més sentimental i romàntic i sabràs com agradar i guanyar-te a la gent. Cercaràs més temps d'oci, voldràs divertir-te i fer alguna cosa diferent que t'estimule.

Aquari. Vols estar molt tranquil i evitaràs les situacions conflictives en la teua llar. Si vols iniciar reformes en la teua casa o redecorar-la, sabràs fer-ho amb gust i originalitat.

Peixos. Els teus esforços a corregir els teus errors donaran resultats. Tindràs les idees clares i encara que t'adaptes a uns altres no et deixaràs convèncer.

elracójocós “Si jo tenia memòria!”

Exercicis per a treballar la nostra memòria per Àlex Agulló

Podem recordar: NOMS / NÚMEROS / OPERACIONS / UBICACIONS / FORMES /TAMANYS /PROCESSOS /RUTINES... tot és necessari. Si jo faig tan sols una cosa (sudokus per exemple), estarà molt bé però... em deixe molts processos mentals sense treballar.

1) Una de NOMS: Escriu més de 20 noms d’objectes que no estàs veient ara mateix.

2) Amb quatre monedes anar fent: 4 cèntims, 5 cèntims, 6, 7, 8... arribar fins als 50 cèntims Descobrir quines quantitats no puc tenir.

3) Recordes quan va nàixer tota les gent que t’envolta?

Escriu les dates que recordes i en el mateix paper apunta’t les que no recordes.

4) Completa els refranys: * A FALTA DE MEMÒRIA, _ _ _ _ _. * FA MÉS UNA _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ CURTA, QUE UNA _ _ _ _ _ _ _ LLARGA. * TÉ MÉS MEMÒRIA QUE UN _ _ _ _ _.

Passatemps 9 parts externes del cos

Els Jeroglífics de Coco

Vols aigua?

Solucions passatemps

Porta-me-la: PORTA / MEL / A

a setmana passada vam tenir coneixement d'un nou cas de flagrant discriminació lingüística, aquesta vegada en una consulta mèdica del SVS, gràcies a la denúncia a través d'un article publicat per l'escriptora i periodista Núria Cadenes, que la va patir en primera persona. La metgessa que l'havia d'atendre es va negar a fer-ho perquè la pacient s'expressava en valencià, com així consta en el part oficial: «Anamnesis: La paciente habla en valenciano» [sic] Tal com denuncia Núria Cadenes, ens trobem davant un nou cas, l'enèsim, en què se sumen la incompetència i el supremacisme lingüístic, agreujats pel fet de tractar-se d'una professional que exerceix en la sanitat pública. Per desgràcia casos com el descrit per la periodista es donen cada dia al País Valencià, però de la majoria d'ells no en queda constància. Callar, abaixar el cap i parlar en castellà és l'actitud tristament majoritària d'una ciutadania que ha interioritzat, després de segles de polítiques discriminatòries envers el valencià, la seua condició d'inferioritat nacional i cultural.

Dignificar la llengua dels valencians i les valencianes és una necessitat peremptòria, avançar decididament cap a la igualtat en drets, inclosos els lingüístics, de totes les persones és un deure inexcusable. I això passa per l'establiment de lleis i normes que afavoresquen l'ús del valencià en tots els àmbits, sobretot els directament gestionats pel Govern Valencià, inclòs un de tan important com el de la Sanitat Pública. Per a això cal passar del terreny de les intencions i les bones paraules a l'acció legislativa i a la implementació de mesures efectives a favor de la plena normalització del valencià.

Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, com des d'altres organitzacions civils, sindicals i polítiques, hem reclamat insistentment l'aplicació del requisit lingüístic emmarcat en una Llei Valenciana de la Funció Pública.

No pot ser que professionals que des de l'àmbit públic treballen per als ciutadans i les ciutadanes del País Valencià al·leguen desconeixement del valencià per deixar de complir amb les seues obligacions.

Ningú no pot no ser atés, i menys encara en una consulta mèdica, per expressar-se en valencià. Segurament si la pacient s'haguera expressat, posem per cas, en anglès, la metgessa en qüestió hauria trobat la manera d'atendre-la com pertoca.

Més que desconeixement del valencià, entre nosaltres abunda encara el supre-

HOROSCO PÒPS

1 - CAP 2 - CUL 3- ESPATLLA 4 - VENTRE 5- CAMES 6 - DITS 7 - LLOC 8 - AIXELLA 9 - BOCA

Amb tot el dret el valencià també a l'àmbit sanitari

L

29

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

30

moda i bellesa

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

c/Dr. Guerau, 4 · Alcoi Cita previa:

96 617 42 89

Descubre la última moda en peinados y cortes para hombre y mujer

c/General Prieto, 8 · Alcoi T. 96 628 60 90 · 607 300 813

Silvia Vallcanera&Eloina Gilabert

Dermatech Pen Conoce el nuevo tratamiento de Micro Punción facial • Difumina las arrugas • Homogeneidad del tono • Regeneración cutánea • Revitalización, firmeza y densidad Durante este mes 45€ Precio habitual 60€/sesión

c/Juan de Juanes, 8 T. 96 652 30 40 Alcoi

c/Perú, 75 bajos T./F.: 96 552 35 22 Alcoi · chopolin@hotmail.com

· ROPA ESCOLAR · ROPA DEPORTIVA · ROPA INTERIOR · GRAN VARIEDAD EN COMPLEMENTOS

Moda Juvenil y Señora

ABIERTO TODOS LOS DÍAS DE ‘LA FIRA’ EN PASSEIG DEL COMTAT, 27 · COCENTAINA

T. 619 950 274 c/Sabadell, 28 - Zona Norte · Alcoi c/Víctor Espinós, 14 - Santa Rosa · Alcoi c/El Camí, 69 - Centro · Alcoi Passeig del Comtat, 27 · Cocentaina

TIENDA ON-LINE: www.ksigualperfumes.es ·

ksigual perfumes

c/Músico Gonzalo Blanes, 2 · Alcoi

633 416 026 · 96 554 56 04

moda i bellesa

31

El Gratis nº682 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Novembre 2018

Especial

Moda i bellesa OLIVER 37 · ALCOI Centro Comercial Oliver

T. 96 552 30 88 · 627 901 565

9 Meses y más

C

Millorar la imatge personal amb els professionals

anvia la temporada, canvia el temps i ens hem d’adaptar. Sempre ho farem millor si ens sentim a gust amb la nostra imatge. Per això mai està de més rebre els consells, productes i serveis dels millors professionals del nostre entorn. En aquesta secció hem volgut facilitar-vos el coneixement i el contacte d’alguns d’ells. No deixeu de consultar-los i deixar que vos ajuden a traure partit de vosaltres perquè pugueu lluir a millor de les vostres imatges.

Plaza Jaime el Conquistador, 5 T. 865 513 689 · Alcoy

Mamá y Bebé

Especializadados en moda premamá, Lencería Embarazo, lactancia y postparto

Especialistas en prótesis y pelucas T. 96 HORARIO DE LUNES A VIERNES DE 10 A 13’30H. Y DE 17 A 20’30H. SÁBADOS DE 10 A 14H.

C/Benilloba, 2 · ALCOI

552 55 18 M. 650 220 796 ZONA NORTE

www.elgratis.net www.lesmuntanyes.com

Quinze dies per Rodrigo Paños

El silenci dels bons

n condicions adverses, n’hi ha societats que evolucionen de tal manera que prefereixen la seguretat a la llibertat. Ja ens ho va advertir el filòsof Erich Fromm, i avui dia podem comprovar com es fa realitat arreu diferents països del món, que estan sacrificant llibertats i drets humans a canvi d’una promesa, que no realitat, de major seguretat.

Aquesta necessitat de seguretat és palpable en un món on la psicopatia dels mercats financers, com un huracà imparable i sense pietat, arrasa el món material de les majories socials, el contracte social, els drets i els valors humans. La incertesa del futur es converteix en el teló de fons de les vides: por de que l’huracà es lleve per davant la seguretat, per petita que siga, de la que gaudeixes o la seguretat que aspires a tindre algun dia.

Per tal d’esquivar l’huracà, que alguns li posen, amb més emocions que raons i amb més prejudicis que criteris, cara d’immigrant, de ciutadà pobre, de català, de sindicat o de partit d’esquerra, es poden sacrificar certes llibertats i certs drets. Raó de més si són llibertats i drets que no utilitzes: llibertat d’expressió, de religió, de sexualitat, de pensament, de consciència...

La cosa es complica encara més si el component de la incertesa es fusiona amb el de la frustració, amb la desconfiança davant l’ésser humà, amb alguns prejudicis socials i amb l'egoisme. El resultat està assegurat: odi, intolerància i justificació de la repressió.

Aquests són els components que, menejats en una poció, els poders estan donant a beure a la població a través dels seus focus desinformatius, que cada cop són més complexos. Els algoritmes no són innocents, faciliten la manipulació personalitzada. Els símbols tampoc ho són, estan carregats de cosmovisions. Perquè no ho podem obviar, darrere de la renaixença de la ultradreta, com ha succeït històricament, n’hi ha diners, molts, que es converteixen en projectes d’enginyeria social.

La població brasilera ha elegit democràticament a un nou líder d’ultradreta que està dient explícitament que tot qui lluite en el seu país pels drets socials i la igualtat haurà d’elegir entre la presó o l’exili. I amb la seua victòria, a Espanya, on els discursos de l’odi i la intolerància estan proliferant i s’estan normalitzant, algunes empreses de l’Ibex 35 han manifestat la seua alegria respecte a aquest nou govern. És lògic, el programa econòmic de Bolsonaro, treball de l’Escola neoliberal dels 'Chicago Boys', planteja privatitzacions de parcel·les del benestar social i una reforma fiscal regressiva.

La cosa és preocupant. Afortunadament, a Espanya en tenim un Govern que, amb totes les seues contradiccions i debilitats, representa una cosa ben distinta. I podria arribar a ser l’exemple europeu de com es frena l’huracà i la misèria ideològica que aquest està deixant al seu pas. Per a fer-ho, haurà de ser capaç de posar marxa, malgrat que siga d’una manera molt moderada, els idearis socialdemòcrates que expressa als seus papers i discursos, que són els que poden garantir seguretat. No ho tindrà fàcil. I tampoc depén tot d’ell, la societat juga un paper fonamental. Perquè el mal triomfe, com algú va dir, tan sols fa falta el silenci dels bons.

E

Plaça d'Espanya, 14 - 4ª Plta. (Edifici Cercle Catòlic d'Obrers) Tel.: 96 554 01 68 · 96 554 80 01 · 03801 Alcoi (Alacant) info@elgratis.net

Alcoi ja és ‘Ciutat Amiga de la Infància’

Un símbol que reconeix a Alcoi com un municipi que es preocupa objectivament pel desenvolupament de l’educació i dels valors de les xiquetes i els xiquets

EG Banyeres./ UNICEF ha atorgat el segell ‘Ciutat Amiga de la Infància’, un símbol que reconeix a Alcoi com un municipi que es preocupa objectivament pel desenvolupament de l’educació i dels valors de les xiquetes i els xiquets.

Aroa Mira, regidora de Polítiques Socials, s’ha mostrat molt satisfeta per aquest assoliment i ha co-

mentat que ha sigut fruit de més de 3 anys d’esforços, no a soles des del seu departament, sinó també de la resta dels departaments i de la Corporació en general, incloent-hi a tots els grups polítics.

Un dels projectes que s’han dut a terme a Alcoi que ha fet mèrits per a aconseguir aquest segell ha sigut APPI, Atenció Prena-

tal i Primera Infància, que va ser un dels 25 reconeguts per UNICEF en tot l’Estat espanyol.

L’alcalde d’Alcoi ha qualificat aquesta com una “gran notícia”. Ha agraït a tots els que l’han fet possible i ha citat projectes que han contribuït a aquest assoliment, entre altres, la iniciativa CLIA, Consell Local de la Infància i

l’Adolescència, els Pressupostos Participatius per a xiquets, la Biblioteca Infantil Tirisiti i la Mostra de Teatre Escolar.

Aquest reconeixement implica també un compromís de futur de la ciutat per la infància, que s’haurà de veure concretat mantenint la continuïtat d’aquests projectes i duent a terme altres projectes i accions.