El Gratis 684 by EL GRAT

Jordi Martínez

Regidor de Medi Ambient i obres públiques

L’Art Rupestre a Alcoi

Tota l’actualitat amb els organitzadors del congrés

Gestió pública d’aigua Miquel Ripoll i Pep Fuster

Energies renovables

Parlem amb Sergio Pomar

Entrevista a Tirisiti i als seus companys

Mor Paco Aura

Emotiu adéu a un referent i exemple

Especial Nadals Comencem a preparar les festes nadalenques

portada | ‘A Paco Aura 2016’ d’Antoni Miró

1ª QUINZENA DESEMBRE 2018 ANY XXXII · Nº 684

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

imatge i poesia

Imatge i Poesia Antoni Miró & Josep Sou

Una sort de cultura. Un encontre feliç amb el vellut que marca, no sens nostàlgies afegides, parts essencials de l’acolorida existència. Jardins on descansen les figures exquisides, bestretes dels llibres de les conformitats. I els arbres acullen el sol, l’adormen, i projecten el seu somni dins l’ombra per facilitar el descans. L’aigua riu en la font, esquitxa el marbre blanc immaculat, i llença melodies de primavera, verge encara, acabada d’arribar. Podem escoltar llargues vesprades de conversa. Ens ha estat regalat poder veure l’eficàcia del llegat que transforma totes les coses. Mostren la seua esplendor els vestits llargs i, segons s’hi mire, en algunes parts, tan irisats. L’impressionisme fantasieja, a cops de voluntat, per bestreure l’immediat a les arestes de la posteritat. Teuladins piulen sense parar adornant la xerrameca dels il·lustres visitants. Tota comèdia resta mancada d’interès si no s’emmarca plena de ritmes damunt l’entaulat del teatre. I el costumari serè s’imposa per sobre dels sacrificis d’uns actors secundaris. Un cor de verges salmodia, llegint molt bé la línia de la seua part, al voltant dels conreus il·lusoris, i de la versemblança, encara que semble mentida, de tanta distingida posició. La carena que defensa la vall, marca la distància que cal guardar entre l’orgull i la niciesa, alimentats, com estan, els cors nobles de la vella ciutat. Els colors, la fusta, el verd, el regne de la subtilitat, informen la màgia de l’artista. La resta s’hi fa, a poc apoc, treballant. J. Sou

Antoni Miró: «PORTAL HIVERNACLE 2016/ El Salt, Alcoi (Acrílic s/ llenç, 162x114)»

SIDEROPARC · ALCOI Camí dels Talecons, 6 · Nave 9 T. 96 533 18 66 · F. 96 652 62 16 info@mecanizadosberenguer.com

mirades

UNA MIRADA AL MÓN

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

lletres Ovidi Montllor

Gràcies donants. Gràcies per salvar-nos.

Júlia Comencem desembre l’época del Nadal, de pau, amor i felicitat. ¿? ¿Pau? ¿amor? Més be dit serà d’anuncis de joguets, perfums, vins, caves i centres comercials. Després del ‘Cyber monday’ y del ‘Black Friday’ ha arribat el moment de... consumir més encara! I quan més consumim més buit et sents i més necessitat de consumir hi tens. Tens un mal dia? Consumeix. Has perdut la faena? Consumeix. Has discutit en la teua parella? Consumeix. Has suspés un examen? Consumeix. Tot s’arregla consumint. ¿Veritat? Millor connectem-se un ratet a alguna xarxa social. Posem bona cara i ‘fotaso’, li apliquem uns quants filtres i una frase de Paulo Coelho i a rebre comentaris i ‘me gusta’. Estem fets uns xufa però dona igual, a les xarxes socials apareixem com estreles de cine. Però ni anar-se’n de compres i ni rebre 150 ‘me gusta’ de la nostra foto semblen tindre efecte quan arriba la nit. La nostra ànima està buida perquè no em dedicat cap de temps a pensar sobre el que ens afecta, a viure eixa tristor i comprendre-la. I com no sabem fer-ho la nostra millor opció és una pastilleta que ens atordeix. Jorge Faenes que ens consumeixen, poc a poc, t’alces a les 4 de la matinada i vas a la fàbrica. Injecció de plàstics, fa fred, la màquina no para ni tu tampoc. Estàs fent uns cercles blaus de plàstic que ni siquiera saps per a que serviran. El teu encarregat et diu que t'espaviles, que si no vas més apresa contractarà un ‘machu pichu’ que cobrarà la mitat que tu. No et deixen eixir a dinar, has de fer hores extres sense cobrar-les perquè no estan contents amb el teu rendiment. Arribes a les 19 hores a casa. Estàs rebentat. Com no tenim quasi vida social de qualitat es dediquem a enviar ‘memes’ per What’s App i pel Facebook. Bromes sobre emigrants (que són tots uns malfaeners), bromes sobre els catalans (que són tots un traïdors a la pàtria) i fotos de la bandera espanyola fins i tot en el teu perfil. Si Franco alçara el cap... Espanya seria ‘grande y única’. No tens ni idea de qui era Franco perquè eres molt menut quan va morir però tens clar que tot era més bonic amb un dictador. Les dones feien el que tenien que fer les dones, estar a casa disponibles per als homes. No hi havien negres. La vida era més senzilla. Júlia i Jorge són dos dels exemples més comuns de persones que semblen coexistir actualment. Senten que tenen una vida desgraciada i o be intenten aparentar ser els més feliços del món o be verteixen odi a la societat en forma de ‘memes’ o notícies falses. Amb este panorama l’arribada del Nadal no és massa esperançadora. Estem buits, ple d’odi, som incapaços de gestionar les nostres emocions. Quin tipus de Nadal anem a viure quan la nostra ànima és obscura? Aleshores, un dia, decideixes anar a donar sang. Fa un temps vaig necessitar tres bosses de sang i estic disposada a tornar-les. T’esperes a ser atesa per un auxiliar i una metja que molt amablement et passen un qüestionari per vore si eres apta. I mentre estàs ahi, en una sala en poca llum, en un sótan, mires la gent que hi ha. Hi ha gent jove amb motxilla, un operari amb el mono de faena, una dona major, un xic amb tratge que no deixa el mòbil però que ens somriu. Al meu costat està assentat un senyor d’avançada edat, coixetja però entra a donar sang. Quan acaben les extraccions la gent torna eixir, amb quasi mig litre menys de sang, però amb un somriure. Visitar un centre de donació de sang és tota una experiència per a qui no ha donat mai sang. Durant unes hores sembla que totes les persones alli presents estem fora d’eixa voràgine malvada que ens envolta. Es respira tranquil·litat, es respira bondat, es respira màgia. Tots ells són uns herois perquè estan salvant vides. Han salvat la meua però també van salvar la de l’home que tenia assentat al meu costat quan era un xiquet. Des d’aleshores, quan perd l’esperança en la nostra espècie m’acoste a una sala de donació de sang. Alli em carreguen les piles per seguir lluitant contra l’odi que cada dia sembla guanyar terreny. Contacte i Publicitat: 96 554 80 01 · info@elgratis.net

Imatge: Antoni Miró

Els banyetes

A l'escola vaig a aprendre a mai no fer pactes amb "ningun" dimoni. Són una raça dolenta que prometen molt i mai no solten res. Són lladres. Saben que tenen poder i amb ell, el fer i desfer els resulta molt fàcil. Volen convèncer el món que el seu regne és millor, i així poder tenir més forces. El dimoni és molt ric i ens tractarà d'amic. Això és un vici antic per a ells treure'n profit. S'apareixen en mil formes, gasten mil paraules per veure si et guanyen. Ens prometen millor vida plaer sense mida, llibertat... pansida. Punyetes ! Diuen que volen salvar-nos, per, així, apartar-nos del recte camí.

I aquells que els hi fan cas, per quatre sous de res s'embruten bé les mans. Indignes! El dominés molt ric i ens tractarà d'amic. Això és un vici antic per a ells treure'n profit. De dimonis és ple el món, que gasten amb tothom el parlamentarisme. No es treu res enraonant, ni tampoc esperant. Mai res no et donaran. En saben ! Arma't amb un bon garrot, una espasa o un roc, o allò primer que trobis. I per l'ànima salvar, quan et vulguin parlar, no et facis esperar: Trompada! Els dimonis que us dic no són pas vells i antics. Ric, ric, ric, ric, ric, ric,... No vull dir noms. No, no diré noms.

Periòdic de l’Alcoià i les Comarques Centrals Valencianes

Sumari • imatge i poesia • mirades • opinió • actualitat alcoi • alcoiconviu.com • entrevista jordi martínez • el poble és savi • entrevista tirisiti • entrevista art rupestre • cursos valencià alcoi • entrevista gestió de l’aigua • actualitat nadal alcoià • actualitat camilo sesto • especial paco aura • comarques centrals

EL GRATIS 1ª Desembre 2018 · Edició Nº684

2 3 4 5-22 8 9 10 11 12 14 15 16 17 19-21 22-35

• entrevista luís negro • 30 anys de trobades • cicle expositiu alcoi • casa enric valor • entrevista sergio pomar • museu universitat alacant • exposició easd alcoi • miró a otos • art i més • reto demogràfico beniarrés • nit dels fatxos onil • anuncis classificats • el racó jocós • especial nadals • alcoi cultural

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Gratis- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

23 23 24-25 26-27 28 29 30 31 32 32 33 36 37 38-39 40

una lletra per fer recordar (I)

Entre sospir i sospir, un pensament, entre somni i somni, un despertar, entre pobresa i fam, un ésser humà, entre cada injustícia, una lletra per fer recordar....

Que la vida no és tan meravellosa com canten, ànimes trencades, esperances derrocades, vides passades en les llargues matinades, la lluita per un got d'aigua contínua allà on començà la vida, allà al cor de l'Àfrica, en cada racó de la meva comarca, es frena l'avanç de la joventut que calla i deixa morir el seu futur entre cadenes de muntatge infernals i treballs sota focus de llum artificial... Nens convertits en bombes, famílies mortes, jo també rebentaria si cada dia mataren 100 dels nostres, ficció convertida en realitat, els que morien en presons i càmeres de gas ara s'han convertit en monstres, maten sense pietat cada colom blanc, converteixen en màrtir cada soldat mort que practicava el tir al blanc, objectius en vida, objectius amb rostre i encant... Entre sospir i sospir, un pensament, entre somni i somni, un despertar, entre pobresa i fam, un ésser humà, entre cada injustícia, una lletra per fer recordar.... - Mishima-

Preguntes?

Es parla i es parla però ningú dóna una resposta i les respostes que tenim s'ajusten als interessos de qui parla. Per què certs articles que estan en l'Estatut Valencià no són anticonstitucionals i si apareixen en el de Catalunya sí? Vol això dir que, si el Tribunal Constitucional els invaliden per a Catalunya, quedarien invalidats per a València? Per què el PP, que és qui ha muntat aquest mal rotllo en presentar recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut de Catalunya, va per ahí com si la cosa no fora amb ell? No hagués fet un millor servei als espanyols retirant el recurs i així haver evitat totes les tensions que ara sí que danyen la solidesa de l'estat espanyol? Per què es mostren alguns tan estrictes amb determinats articles de la Constitució si després hi ha dotzenes d'ells que s'incompleixen i a ningú li importa? Per cert: Què deuria passar amb els centenars de casos de corrupció investigats en el País Valencià, com a petit exemple: Gürtel, terra mítica, la financiació irregular del PP, imelsa, ciegsa, fitur, trajes camps, brugal, visita del Papa, la formula 1, incendis, pitufeo, Nóos, IVAM, erial...?

El Gratis cada 15 dies al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes

Difusió controlada

El Gratis fundat el 1987 EDITA: Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, de propietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRATIS’.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana.

Periòdic El Gratis · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 01 68 · 96 554 80 01 • info@elgratis.net • www.lesmuntanyes.com Edició: Dígital[...]Gràfic / El Gratis produccions editorials alcoi/ Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Rodrigo Paños Jiménez./ Nuria Alba./ Esther Jordà./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Javier Llopis./ Àlex Agulló./ Vicent Luna./ Assessorament lingüístic: Jordi Botella./ Paco X. Agulló./ Col·laboracions: Nèstor Novell, Sergi Rodríguez, Teresa Mollà./ Fotografía: X·press./ Impressió: Localprint./ Publicitat: Óscar Francés./ Paco X. Agulló./ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./

Tirisiti, el titella que més agrada als escolars n any més, i ja en van 12, el Teatre Principal s’ha transformat en la llar del Betlem, pot ser, més conegut del País Valencià. Com cada any, la maquinària del Betlem de Tirisiti es posa en marxa al mes d’octubre amb les reserves per a la campanya de representacions en horari i calendari escolar. El que va començar sent una campanya d’àmbit local als anys 90 s’ha convertit a hores d’ara en una cita ineludible per a molts centres de tota la geografia valenciana. Una activitat escolar que no falta a les agendes dels centres. Potser, en alguns casos, de les poques activitats en valencià que realitzen alguns dels estudiants que acudeixen a les representacions. El material didàctic es treballa a les escoles. És curiós escoltar xiquets i no tant xiquets d’Alacant, Elda, Oriola o Rojales cantant allò d’El Sereno s’ha perdut en la Font de la Salut... La campanya escolar s’inicia el 28 de novembre i finalitzarà el 21 de desembre. S’han ofert un total de 119 funcions de les quals 111 estan completes. Les que han quedat lliures són les últimes de les vesprades. El passat curs ja es van adaptar els horaris de les representacions a les noves jornades escolars, donat que molts centres han adoptat la jornada continua i no tenen classe a la vesprada. Però no tan sols són escolars qui visiten el Tirisiti, el nostre Betlem abraça un ampli espectre d’edat. Els centres de majors, associacions, residències o centres de dia, són els primers a reservar

opinió

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

la seva visita al Principal. Una visita que ens consta que esperen amb ganes i il·lusió durant tot l’any. La qual cosa encara ens fa sentir més orgullosos i conscients de la responsabilitat que suposa encarregar-se de les representacions. Pel que fa a la procedència dels assistents a la campanya escolar cal destacar la gran acollida que el Tirisiti té a les comarques de l'Alacantí, La Marina Baixa i Baix Vinalopó. Evidentment també els pobles de l'Alcoià i el Comtat més propers. Al nord La Vall d'Albaida, La Costera i La Safor són comarques que també suposen una assistència important. Encara que darrerament la Vega Baixa i el Baix Segura aporten també gran nombre d’espectadors. El 28 de novembre arranca el Betlem de Tirisiti i es posa en marxa un engranatge que ocupa a tot un poble. Es crea una sinergia, una col·laboració de diferents espais i entitats. El Casal del Nadal, la Font Roja, el Museu Provincial de Bombers, el Museu Arqueològic i el de la Festa, així com els diferents espais expositius de la ciutat com el CADA o la Llotja rebran centenars de visitants els dies de representacions. De nou comptem amb la col·laboració de la Policia Local i de la gent de Protecció Civil per a coordinar els vora 15.000 espectadors que s’esperen, i millorar els accessos dels autobusos i els grups d'escolars.

La Dependent./

Reflexions José Antonio Tomás Andrés./

Si no fora per l’orgull, la supèrbia i vanitat, l’afecte i l’amistat estarien a caramull. Aquests creen la hipocresia, l’odi i la falsedat, quasi tot és simulat i com falta bonhomia sol perdres l’honestedat. El món seria altra cosa, si tots ens volguérem més hi hauria més alegria i tot tindria més pes. S’acabaria la guerra on moren tants innocents pel mal ús dels armaments i no tenir els peus a terra. Important és la cobdícia i voler atresorar perquè amb tanta avarícia només hi ha que malestar. S’oblidàvem de l’enveja, una collita abundant, però és tan aberrant que hi haurà que fer neteja. Les virtuts són el millor: humilitat i paciència temprança i caritat, que amb la generositat són cinc barretes d’or.

Un món sense guerres a vida de l‘home es va originar fa milions L d’anys, i quasi tots estem d’acord que la vida és el do més preciat que tenim. No podem acceptar la idea José Antonio Tomás Andrés./

que l’existència de l’home desaparega del planeta i, menys encara per l’acció d’ell mateix. Sabem que l’espècie humana està en perill. El futur de l’home no està garantit. També sabem que la vida humana té un final quan morim, i que podría ser també la conseqüència d’un cataclisme natural, com ja va ocórrer fa 60 milions d’anys quan per ací estaven els dinosaures. El fet que l’home és el que es causa danys a sí mateix és molt cert. A través de la història hem vist guerres sense parar i les greus conseqüències d’aquestes. Anomenarem les del segle passat. El 1918 tingué lloc la primera guerra mundial, en la qual van morir 18 milions d’éssers humans. En 1945 s’acabà la segona guerra mundial i moriren cap als 60 milions de persones. Des de llavors, s’han originat nombrosos conflictes bèl·lics, sobretot en països desenvolupats, hi ha hagut més de 40 milions de morts. L’Era Nuclear en la qual vivim, té la característica que l’home ha adquirit la tecnologia necessària per a posar fi a tota la raça humana. Els EUA i la URSS foren els capdavanters. Amb la fi de la guerra freda en 1991, el perill imminent d’una conflagració mundial va disminuir considerablement. Ara l’home s’ha de plantejar el reduir a poc a poc els arsenals nuclears, però, ho té una mica cru perquè no s’acaba de fiar. Per aconseguir-ho hem de desenrotllar en nosaltres el sentiment de pertànyer a la humanitat, el que porta aparellat la lleialtat a l’espècie humana. La manera d’arribar-hi, será si en aquest procés, aprenem que l’amor és millor que el temor, la bondat millor que la violència, triarem el que és formós i bonic abans del què és pràctic. Amb aquesta actitud anirem creant els incentius necessaris per aplegar a eixe desideràtum. Així que siga.

Autoengany per sobreviure o hi ha millor manera de sortirN se'n d'una difícil situació que l'autoengany i aquesta és la proposta que

Francesca Juan i Domènech, Regidora d'Esquerra Unida Muro./

dia a dia ens ofereix l'alcaldessa del consistori murer amb el suport del seu partit. La situació actual de l'Ajuntament és crítica a causa d'una falta alarmant de personal unida al desmantellament de l'equip de govern. Força de treball escassa i saturada de feina, dirigents sobrepassats per una situació a la qual no troben eixida formen un còctel nefast per als interessos de tots els murers. La fugida endavant fent creure a tothom que tot està bé, que es treballa amb diligència i criteri minyonejant a la resta de formacions polítiques, encara que sumen un 70% dels vots en les darreres eleccions, és un símptoma de feblesa i de falta de talla política que condemna a tot el poble. L'Estat sóc Jo deia Lluís XIV en el sentit d'identificar el Rei amb l'Estat. I això pareix que intente dur a terme la nostra primera dama, per tal d'aferrar-se a la butaca d'Alcaldessa i així evitar tractar amb valentia i determinació la difícil situació a la qual ens han dut, responent als que la critiquen amb un despotisme desmesurat. La situació generada per l'actual equip de govern amb l'expulsió dels

tres regidors d'esquerra unida en trencar unilateralment el pacte signat a principi de legislatura i el nou model de govern implantat amb un inexistent exercici d'autocrítica, excés de prepotència i manca total de transparència, fa que visquem una situació d'excepció. Fidel al seu desfasat ideari, l'Alcaldessa continua dilapidant el pressupost municipal no prioritzant les necessitats d'un poble que es manté incrèdul amb aquesta situació i que hauria de començar a qüestionar-se si aquest estil tan peculiar i tan arrelat, és la millor opció per al nostre municipi. Però, una altra forma de dirigir el municipi i de fer política és possible. El repte per al pròxim equip de govern serà majúscul. Dignificar el que significa ser Alcalde o Alcaldessa i Regidor o Regidora al poble, recuperar els valors democràtics, enderrocar la idea que qualsevol actuació és vàlida sense un mínim consens i treballar per trobar acords amb les altres formacions polítiques s'haurien de convertir en prioritats per al nou govern municipal. La política és la manera d'exercir el poder amb la intenció de resoldre o minimitzar el xoc entre els interessos trobats que es produeixen dins d'una societat, no de crear-los.

actualitat

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

¡Danzad malditos, danzad! Per Sergi Rodríguez Castelló./

quest és el títol d'una famosa pel·lícula de l'any 1969, del director Sydney Pollack, basada en l'època de la Gran Depressió. En plena crisi econòmica, la gent desesperada s'apuntava a una marató de ball per tal d'obtenir un gran premi en metàl·lic i eixir de la misèria. La pel·lícula narra l'esforç dels protagonistes, fins a límits físics i psíquics extrems, mentre que la multitud morbosa gaudeix del penós espectacle de patiment dels concursants. La pel·lícula em ve a la memòria sempre que observe el comportament de la gent en deixar-se dur pel que anomenen Black Friday. La pel·lícula podria titular-se Consumiu maleïts, consumiu! Se'n podrien buscar milers de paral·lelismes. Eixes escenes de gent espitjant-se i atropellant-se a l'entrada d'una gran superfície, a l'espera de l'obertura de portes per poder accedir als objectes del desig incontrolat a preus de grans rebaixes. Cal ser-hi els primers: xafigades, colzades, baralles, el que calga per aconseguir ser-ho. És sorprenent, i trist, veure el comportament de la gent quan el sistema desperta les seues ambicions consumistes. Com si es tractara d'uns titelles, som manipulats pels fils de la societat de consum. Vivim temps difícils i per qualsevol llepolia ens convertim en personetes malcriades que fan qualsevol cosa per tal d'aconseguir capritxos. He de confessar que aquest comportament em resulta grotesc. Que la gent es deixe dur pel sistema d'aquesta manera, em sembla preocupant. Sí, perquè la majoria assumeix de manera normal que hem de comprar en Black Friday, que els que no ho fem és perquè no sabem aprofitar els bons moments. S'ha de comprar sí o sí, malgrat no tenirne necessitat, sinó simplement perquè és més barat. És el dia de la gran ocasió. Tot el món ha d'estar-hi disposat. S'ha d'anar de compres i omplir-se d'objectes, tant si les rebaixes dels preus són irrisòries com si no ho són. Jo, que per norma m'agrada dur la contrària al sistema, no compre res eixe dia. De fet, no m'agraden gens les idees d'incentivació al consum desmesurat i acumulador. Trobe que és un desgavell. Mire al meu voltant i veig que una immensa majoria ha programat la compra amb total naturalitat. “Així ja ho tinc per a Reis”, afirmen; una manera de justificar-se perquè vindrà Nadal, Reis i després les Rebaixes, i com a titelles tornaran a actuar al dictat de la voluntat de la societat de consum. Ara, a més de dir: “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”; haurem de dir: “Quan la moda ve dels Estats Units, val més que vages fugint”. Quina por em fa aquesta globalització!

Impactant campanya a Alcoi contra la violència de gènere A soles en 2017, van ser més de 140 les dones assassinades

RP Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi està duent a terme, amb motiu del Dia contra la Violència de Gènere, una campanya per a sensibilitzar a la població sobre la xacra social que significa la violència de gènere, que cada any acaba amb la vida de dotzenes de dones. A soles en 2017, van ser més de 140 les dones assassinades. Aquesta campanya inclou, a més de diversos tallers i activitats que s’han anat realitzant durant aquests dies, unes banderes amb una estètica impactant, que ens recorda la gravetat del problema.

Repoblació del barranc del Fondo

Per celebrar el Dia de l’Arbre d’Alcoi

EG Alcoi./ Alcoi ha celebrat el Dia de l’Arbre amb una jornada oberta al públic de repoblació del Barranc del Fondo, de Gormaget. Una ocasió per a contribuir al manteniment i la potenciació del nostre entorn natural. La jornada de repoblació, que va començar de bon matí, es va complementar un esmorcar popular. Des

del departament de Medi Ambient de l’Ajuntament, qui ha organitzat la jornada, han tingut el gust de fer aquesta cançoneta que resumeix, amb simpatia, l’experiència: “un bon dia ha quedat i molts arbrets hem plantat. A primera hora hem esmorzat i a migdia hem acabat. A segut un plaer plantar tant de gal·ler”.

INSTALACIONES PARA: Perchado · Tundido · Esmerilado Dacatido · Calandario · Desengrasado APRESTO Y ACABADOS ESPECIALES SOBRE TODO TIPO DE: Visillos · Tapicerías · Pañería Género de Punto Forro Polar · Microfibra · Sábanas Edredones · Mantelerías · Etc. P.I. Cotes Baixes c/G · Nº21 Tel.: 96 552 43 28 Fax: 96 552 36 38 • Alcoy · www.textil.org/acabadosazcova • acabadosazcova@textil.org

actualitat

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

Alcoi inaugura l’IVAM-CADA, un museu d’art de primer ordre internacional

Ximo Puig defineix aquest espai com “una aposta cultural a curt, mitjà i llarg termini”

RP Alcoi./ Desenes de representants institucionals, junt amb un notable nombre de professionals i membres de la societat civil, han estat presents a la inauguració del CADA d’Alcoi, subseu de l’Institut Valencià d’Art Modern, IVAM. Entre ells, el president de la Generalitat, Ximo Puig, que ha definit aquest espai com “una aposta cultural a curt, mitjà i llarg termini”. Puig s’ha pronunciat així durant la inauguració d’aquest centre cultural, compartit també amb la Fundació CAM, on ha explicat que, des del Consell, es pretén que Alcoi tinga protagonisme en un context d’economia diversa en el qual les indústries culturals són rellevants.

També ha estat present el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, qui ha assenyalat que el CADA serà un espai que connec-

tarà a tots els sectors culturals, “volem que siga un epicentre no només d’exposició sinó també de creació i de reflexió cultural”.

L’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, per la seua banda, ha comunicat que “hem recuperat un espai, un projecte frustrat i frustrant per a convertir-lo en

Milers d’alcoians van gaudir del primer dia de l’IVAM-CADA Alcoi./

un referent cultural, no només un espai expositiu de primer nivell, també un espai per als nous creadors, per als nous artistes, pels quals anem ha apostat decididament”. Els presents a la inauguració han pogut gaudir de les cançons dels grups alcoians Júlia, We Are Not Brothers i Rêve Disco Club. A més de diverses exposicions artístiques, entre les quals consta una mostra retrospectiva de l’artista d’Onil Eusebio Sempere, composta de 145 obres, que donen compte de la seua trajectòria des de finals dels anys 40 fins a principis dels 80’. Durant els pròxims mesos, al CADA es desenvoluparan diferents activitats, xarrades, concerts, visites guiades i tallers.

Treball sobre l’origen de la indústria urbana alcoiana

EG Alcoi./ Presentació del llibre ‘Origen i desenvolupament de la indústria urbana d’Alcoi. I de la indústria disseminada en les conques del Polop, el Xorrador i el Serpis’, de Gilberto Olcina Lloréns. La seua presentació tindrà lloc el dimarts, 11 de desembre, a les 19.45 h, al Cercle Industrial d’Alcoi.

Es preveu construir un Centre de Turisme a Alcoi

La Generalitat Valenciana té previst la construcció d’un Centre de Turisme a Alcoi que, segons informa l’Ajuntament, estarà situat en l’illa de Rodes

L’alcoià David Pastor inaugura un retaule al Castell de Guadalest

El pintor ha estat vuit anys treballant en els deu quadres que el formen

EG Alcoi./ Realitzat pel pintor alcoià David Pastor, el dissabte 10 de novembre es va inaugurar, a l’Església de l’Assumpció del Castell de Guadalest, el retaule amb 10 quadres sobre la vida de la Mare de Déu. L’autor alcoià que ja va fer la decoració pictòrica del petit retaule del sagrari, però ara s’ha atrevit amb la que probablement és la seua obra magna, per grandària, temàtica, estil i duració. En Jesús Murgui Soriano, Bisbe de la Diòcesi d’Alacant-Oriola va acudir a l’acte per beneir aquesta peça artística que

ha sigut el resultat de vuit anys de dur treball i ha esdevingut en una monumental obra rematada amb un retaule fet a mida pel mestre ebenista José María Moya. Ha sigut un projecte dut a terme gràcies a la iniciativa del poble de Guadalest, encapçalat per les famílies que han donat suport a les idees de David per a que es duguen a terme. El poble de Guadalest va agrair la presència de Murgui regalant-li l’esborrany original del quadre de l’Assumpció ideat per David Pastor l’any 2011. El prelat va destacar a la

seua homilia la tasca de l’artista alcoià, com a mostra d’un treball fet amb amor, cura i afany de perfecció. Va quedar tan content del resultat que va decidir felicitar enguany a tota la diòcesi amb una reproducció del quadre de la Nativitat d’aquest retaule. Cal recordar que David Pastor és l’autor, junt amb altres, dels murals de sant Francesc i sant Josep del Santuari de Maria Auxiliadora, té obra en esglésies d’Alacant i Castelló i va fer la portada de la revista de Festes d’Alcoi de l’any 2017.

RP Alcoi./ La Generalitat té previst la construcció d’un Centre de Turisme a Alcoi que, segons informa l’Ajuntament, estarà situant en l’illa de Rodes, al carrer Agres, al qual es destinaran 700 metres quadrats. Aquest es preveu que no siga un Centre de Turisme només formatiu sinó un centre especialitzat en creació d’empreses turístiques i foment dels emprenedors en aquest àmbit. El CDT d’Alcoi ha estat pressupostat en 3,5 milions d’euros, que els posarà la Generalitat, dels quals estan inclosos 100.000 euros a una partida per al 2019; 2 milions d’euros estan pressupostats per 2020 i la resta, 1’5 milions d’euros, per al 2021. La Generalitat ha previst situar a l’interior del País Valencià un total de tres CDT, un a cada província, essent Alcoi la ubicació escollida per a la província d’Alacant, “el que reforça encara més la seua capitalitat econòmica, turística i cultural”. Aquest edifici suposaria

la culminació d’una aspiració de més d’una dècada per part del PSOE d’Alcoi, que va dur a terme tres mocions reivindicant-ho al Plenari Municipal durant els anys 2004, 2006 i 2007. L’alcalde, Toni Francés, explica que “Alcoi tindrà un CDT a Alcoi gràcies al govern valencià de Ximo Puig, que reconeix la importància de la nostra ciutat com a capital de l’interior valencià en molts aspectes, entre altres, la innovació, l’economia, la cultura i el turisme”. I afegeix que “és evident que la política ser-

Futur emplaçament a l’illa de Rodes./

veix per a canviar les coses, el CDT és un exemple, com ho ha sigut també l’IVAM CADA ALCOI que ha passat de ser un projecte frustrat i frustrant en mans del Partit Popular a un referent cultural. En els últims anys, la Generalitat ha invertit en Alcoi més de 20 milions d’euros amb diferents programes com, per exemple, l’ARRU, el pla de polígons, l’IVAM Cada Alcoi, el Molinar i la via ‘ciclopeatonal’, el CDT d’interior, Avalem joves, o la millora de centres educatius amb el projecte ‘Edificant’ entre altres”.

actualitat

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

Sol Picó i Xavi Mira són reconeguts per la seua projecció

L’exposició ‘Sinestèsia, Art i Disseny’ a l’EASDAlcoi

A la Sala d’Actes Josep Albert Mestre

EG Alcoi./ L’EASDAlcoi ha inaugurat l’exposició ‘Sinestèsia, Art i Disseny’. El tema central d’aquesta és la investigació sobre aquest fenomen perceptiu i sobre les seues connexions amb l’art i el disseny. La investigació ha sigut desenvolupada per Joel García Pérez des del Grup d’Investigació ‘Sinestèsia i Multisensorialitat: teoria i experimentació’. La finalitat de l’exposició és fomentar el coneixement de la sinestèsia i estimular la seua capacitat inspiradora per a l’art i per al disseny. I és que la sinestèsia, que consisteix en la correspondència entre colors, sons, sabors o textures, ha sigut un element fonamental per a la creació artística arran la història. L’exposició ens

mostra, doncs, tot un ample panorama de creativitat sinestèsica amb la intenció d’estimular aquest fenomen com a font d’inspiració entre els creadors i dissenyadors que són formats a l’EASDAlcoi i donar a conèixer al públic en general aquesta font històrica de creativitat que pretén generar un mestissatge sensorial amplament enriquidor i marcadament transversal. L’exposició està present a la Sala d’Actes Josep Albert Mestre de l’EASDAlcoi, espai expositiu que s’obri amb la voluntat de sumar esforços col·lectius per enriquir la cultura i la creació de la ciutat. Podrà ser visitada en horari de matí de 9.00 h a 13.00 h i de vesprada 17.00 h a 20.00 h.

Nou cicle d’art a Alcoi

‘Llibres objecte, Eines d'Art’ i ‘Route 55’

EG Alcoi./ Aquesta setmana arranca el nou cicle d’exposicions artístiques d’Alcoi. En aquesta ocasió ho farà amb dos exposicions: ‘Llibres objecte, Eines d’Art’ i ‘Route 55, Pere Ruiz de la Rosa’. La inauguració de la pri-

mera d’elles, ‘Llibres objecte, Eines d’Art’, tindrà lloc dimarts 27, a les 20.00 hores, al Centre Ovidi Montllor. Dimecres 28 serà el torn de la segona, ‘Route 55, Pere Ruiz de la Rosa’, al Centre Cultural, a les 20.00 hores.

Dos saxofonistes de talla internacional a Alcoi

Ray Gelato i Enric Peidro van actuar de la mà del Jazz Club El Mussol

EG Alcoi./ El Jazz Club El Mussol ha celebrat un concert a Alcoi amb dos músics de jazz d’alt nivell internacional. Es tracta de Ray Gelato i Enric Peidro, dos dels màxims exponents del saxofon en tot el món. Al costat dels dos ha estat una secció rítmica composta per altres músics de nivell: Richard Busiakiewicz al piano; Andrés Lizón, al contrabaix; i Simone Zaniol en la bateria.

EG Alcoi./ El Col·legi Oficial d'Agents Comercials d'Alcoi ha nomenat col·legiats d'honor als artistes alcoians Sol Pico i Xavi Mira. Amb aquesta distinció s’ha volgut reconéixer el treball de difusió de l’alcoiania per arreu del món d'aquestes dues figures alcoianes, que representen l'èxit de la creació i de la pràctica artística en cadascú dels seus àmbits, la dansa i la producció audiovisual.

Homenatge alcoià a les víctimes de la violència masclista del 2018

S’ha realitzat la lectura de les més de 40 víctimes

#Nohotires: el vàter no pot ser utilitzat com a paperera

EG Alcoi./ Les tovalloletes humides i altres residus que es tiren al vàter estan provocant problemes d’embossament al clavegueram de la ciutat. Un problema que s’agreuja pel fet que els fabricants dels productes no inclouen normes del bon ús d’aquests. El regidor d’Obres i Serveis, Jordi Martínez, ha explicat una campanya de sensibilització que es durà a terme. L’objectiu és informar sobre les conseqüències de tirar aquests residus al vàter (entre ells, la generació de desbordaments d’aigües fecals als carrers i avaries a les depuradores), amb el consegüent cost econòmic. A banda de follets informatius assabentant sobre el bon ús dels residus, la campanya inclourà concursos d’art urbà i activitats de sensibilització per als escolars.

RP Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha celebrat un homenatge a les víctimes de la violència masclista. Dins del mateix Consistori, i amb la presència de regidors de totes les forces polítiques, amb estudiants, associacions i gent del carrer en general, s’ha llegit un manifest alertant de la gravetat del problema. Tot seguit, a títol d’homenatge, s’ha realitzat la lectura de les més de 40 víctimes de la violència masclista d’aquest any 2018, amb noms i cognoms. Al mateix torn, s’ha omplit, de manera

simbòlica, un panell amb papallones, una per cada assassinat, que expressen l’empatia amb les vícti-

mes i el desig d’acabar amb la xacra social que suposa aquest problema social.

Panell d’homenatge a les víctimes./

Oberta la matrícula dels cursos de preparació del valencià

Per als exàmens oficials de valencià de la Junta Qualificadora

RP Alcoi./ Cursos de preparació per als exàmens oficials de valencià de la Junta Qualificadora dels nivells elemental (B1), elemental avançat (B2), mitjà (C1) i Superior (C2). Els cursos començaran entre el 7 i el 8 de gener i, amb poc més de quatre

mesos de duració, terminaran entre el 22 i el 23 de maig. S’impartiran dos dies a la setmana a través de sessions de dues hores cada dia. La seua realització tindrà lloc a l’IES Pare Vitòria, al Col·legi Salesians Joan XXIII o a l’IES Andreu Sempere, depén del nivell del curs.

La matrícula està oberta al públic entre els dies 3 i 20 de desembre. Per a més informació, contactar amb el Gabinet Municipal de Normalització Lingüística d’Alcoi, situat al Centre Cultural (Av. del País Valencià). El telèfon de contacte és el següent: 96 553 71 21.

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

ajuntament alcoi

entrevista

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

Regidor de Medi Ambient i d'Obres i Serveis de l'Ajuntament d'Alcoi

Jordi Martínez: “tenim ponts per

als 100 següents anys”

Són molts els temes i treballs que duen entre mans els departaments de Medi Ambient i d'Obres i Serveis de l'Ajuntament d'Alcoi: les obres d’Entença, les de Rodes, la neteja dels carrers, la gestió de la brossa, el servei de gestió de l’aigua, l’Ecoparc... Fem una petita anàlisi amb el seu responsable, el regidor Jordi Martínez. Rodrigo Paños./

- Durant aquesta legislatura s’han fet diverses obres, ara mateix n’hi ha dos que destaquen, l’illa de Rodes i el carrer Entença. Comenta’ns... En el cas de Rodes, no estaran acabades a final de legislatura. Però en el cas d’Entença sí, unes obres que formen part d'un compromís amb els veïns des de fa molts anys: canviar eixe pas de carretera nacional per dins de la ciutat. Ara anem a un carrer molt més amable, que tindrà trànsit però el prioritari serà el ciutadà. - Revaloritzaran aquestes obres el carrer? Totalment. Sabem que els veïns estan patint les obres. Però d'ací a un temps generarà moltes oportunitats econòmiques i de comerç. Revaloritzarà també les vivendes. Ja tenim un índex que diu que ja n’hi ha molta demanda de locals per a poder iniciar negocis. - Pel que fa a Rodes, heu comunicat que s’implantarà un Centre de Turisme (CDT), un espai per a promoure el sector turístic. L’obra de Rodes crec que és molt il·lusionant, perquè farà possible desenvolupar un projecte molt interessant en la pròxima legislatura. El CDT d’interior és molt important per a recolzar una oferta turística com la d’Alcoi. N’hi ha diversos projectes com aquest que s’estan plantejant des de fa temps i que ara podem veure com es realitzen. Acabem d’anunciar també que s'invertiran 22 milions d’euros en el tren, ja n’hi ha un projecte i un fons administratiu. - Un altre dels treballs destacables ha sigut la reparació dels ponts... Tenien una carència de manteni-

ment des de fa molts anys. El pont de Sant Jordi, referent de la nostra ciutat, no ha tingut cap intervenció en més de 30 anys. La inversió que hem fet ara ha sigut molt potent. Com fa qualsevol família alcoiana, sense malgastar ni un euro. Vam començar invertint vora 300.000 euros, en la segona fase també hem invertit 300.000 euros, i en la tercera fase (que s’intervindrà en l’estructura) potser la inversió siga un poc major, però ja no provocarà tantes molèsties als veïns. Considerem que els ponts podien provocar problemes en un futur i vam decidir realitzar actuacions immediates. Ara tenim ponts per als 100 següents anys. - Heu renovat part del material del servei de neteja i recollida de brossa, com valoreu que està funcionant aquest servei? El servei que teníem ve de l’any 2000, estava per renovar material,

estructura i hàbits de l’empresa, que deixava molt a desitjar: contenidors en mal estat, vehicles donant problemes... Canviar això no és fàcil. Hem signat un contracte de quatre anys, a través del qual estan incorporant-se vehicles nous. Ara és quan estem començant a veure la llum al final del túnel: es nota la ciutat més neta, n’hi ha més persones dedicades a la neteja, n’hi ha més material i màquines netejant. - Pel que fa al servei de gestió d’aigua, n’hi ha una iniciativa ciutadana que està demanant la seua remunicipalització: argumenten que el servei seria més econòmic per a l’Ajuntament i per als ciutadans, a més de ser més eficient i ètic. Com ho valoreu? En aquest moment no tinc dades que puguen avalar aquesta teoria. El que volem és fer un fòrum amb gent que coneix el tema a fi-

El regidor Jordi Martínez a la redacció del Periòdic El Gratis./

L’obra de Rodes farà possible desenvolupar un projecte molt interessant

nals de febrer, perquè coneguem quina és la gestió que es fa del servei de l’aigua a Alcoi. Jo no sé si és millor un servei públic o privat. No sé si és millor una empresa mixta on l’Ajuntament forme part del consell d’administració i controle a les empreses. No puc valorar ara quina és la inversió que necessita una remunicipalització. Però en una cosa hem d’estar d’acord, i és que s’ha de ser molt professional per a gestionar l’aigua. - Convidareu a participar en aquest fòrum a la Iniciativa per la Gestió Pública de l’Aigua?

Vindrà gent a nivell nacional que està en els observatoris dels serveis públics, gent que defensa als treballadors de les contractes, que també s’ha de defendre, gent de la Universitat; i, per suport, invitarem a la plataforma al fet que plantege la seua opció i que puguem debatre. Com més informació tinguem millor. Encara no hem dit res perquè no tenim dada concreta. - Com està evolucionant el treball als nostres paratges naturals? Jo crec que molt bé. Tenim uns tècnics molt professionals i compromesos. Afortunadament anem caminant pel bon camí. Estem avançant, per exemple, en l’aprofitament d’energia solar, hem fet diverses instal·lacions en escoletes, el poliesportiu, 'el matadero'... Estan fent que el consum de l’Ajuntament siga molt més sostenible. Per altra banda, els nous contractes que hem fet de l’enllumenat públic seran adjudicats a empreses que garantisquen que l’energia és sostenible. Vam recuperar també la gestió del projecte Canyet... - Heu fet alguns canvis a l'Ecoparc... L’Ecoparc és una instal·lació municipal, però d’ací pocs tems dependrà del Consorci de Residus. L’Ecoparc s’encarrega d’arreplegar els residus que després enviem a la planta de residus de Xixona. El nostre repte de la legislatura ha sigut separar tots els tipus de residus i enviar cadascun d’ells a una determinada empresa o entitat que li dóna un altre valor. Hem estalviat diners i millorat l’eficàcia. Millorar el reciclatge és un dels reptes que tenim com a societat.

Av. Diputación, 7 bajo · BENILLOBA T/F: 96 551 72 02 M. 639 712 570 cyemiguel@gmail.com

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

El poble és savi

el poble és savi

Conversem amb els personatges de tirisiti

Tereseta: “S’ha de ser

Sereno: “No, el públic

Agüelo: “No he sigut

Sagristà: “No se si és

- Cada any aporteu noves coses a la vostra representació, quines sorpreses ens teniu preparades per a enguany? Això és el meu home, que és molt de la broma. Si vols que et diga la veritat no sé quina estarà preparant per a enguany però fa dies que ell i l’Agüelo es tanquen a la seua cambra ideant malifetes. - Heu visitat Tirisiti i tu el nou Centre d’Art d’Alcoi? Ai bonico, encara no hem tingut temps, estem preparant tota la campanya i no ens hem pogut escapar. Però en gener anirem amb temps, perquè al CADA cal anar amb temps per poder disfrutar de tot el que mostra. - Tu no vols eixir a les festes de Moros i Cristians? Si vols que et diga la veritat, he estat molt combativa a la meua joventut en el tema de la dona en la festa. Ara m’alegre de veure que les coses van normalitzantse. Massa a poc a poc per al meu gust, però de segur que aconseguirem la plena integració. - L’any passat vas comentar que en els temps que corren cal ser feminista… És clar que sí! Avui en dia s’ha de ser feminista, solidària, ecològica i políticament correcta. Ara cal ser tot això i més.

- Al Betlem de Tirisiti sempre n’hi ha molt d’embolic, com portes el teu treball? Estupendament, ser sereno no és només donar les hores eh! Sóc un funcionari públic amb moltes més responsabilitats. Ara m’han dit que em compraran una tauleta tàctil per a tindre-ho tot més controlat. Cal estar al dia en la tecnologia, no t’ho penses. - I el públic, es porta bé? No, el públic no es porta bé. En crida, m’enganya, en diuen 'xixero', i per a més 'inri' em canten una cançó. Però sense ells no sóc res. - Qui vos faria especial il·lusió que vinguera a veure-vos? Ens faria molta, molta il·lusió conéixer a la Tia Norica de Cadis. Que és tan artista i agüeleta com nosaltres. - Sempre et pregunten l’hora, però a tu què t’agrada més l’horari d’estiu o el d’hivern? Com que sóc agüelet, m’agrada més l’horari d’estiu perquè es disfruta més de la llum. Es pot passejar i fer la partideta a la terrassa, que és el que a mi m’agrada. Però a l’hivern tinc molta feina... així que és un dubte existencial que no sé si puc respondre’t ara.

- Agüelo, diuen que sempre estàs enfadat, per què? Perquè patisc de gota i no m’agraden les bovades. Siguiente pregunta... - Si isqueres del Betlem a qui bonegaries de la vida real? Mare de Déu xiquet! A tot el món! Montaria una 'paraeta' perquè anaren passant a arreplegar la seua 'bascollà'. Primer a València, després a Madrid i després a Brussel·les. 'Eurobascollaes' per a tots. - Diuen que ja en teniu vora 150 anys, coneixeu Alcoi millor que ningú, com veieu la ciutat en l'actualitat? He vist coses i he estat en llocs que mai imaginaríeu, més enllà d’Orió...(la). He vist obrir i tancar teatres i centres d’art. Jo he conegut la pastisseria del negret. Ara hem evolucionat molt, fixat tu d’una caixa de sabates que venim els titelles del Tirisiti i ara estem a un teatre. Però en molts aspectes anem cap enrere. - I de les obres que estan fent, a tu també t'agrada mirar com es fan? No he sigut mai d’anar a veure obres, ara veig les fotos pel Facebook. Mentre siga per a millorar la vida a aquesta ciutat, ben fet estarà.

Quan anem a parlar amb el Sagristà el trobem fent missa. Li diem que volem parlar amb ell però ens bonega dient-nos que primer hem d’assistir al sermó. L'escoltem quan acabem ens dedica un moment per a comentar-nos algunes cosetes. - Es porten bé els personatges del Betlem? Van a missa tots els dies o n’hi ha algú que no vulga anar? Ací tots vénen a missa. A l’hora de missa, tots a missa, com un clau. No s’escapa ningú. I que jo m’entere. Assistència màxima. Menys els romans, els romans mai entren a l’església, que són pagans. - Aleshores tots aniran al cel menys els romans, no? Sí, aniran tots al cel menys els romans i menys Tirisiti, que, per tal d’escaquejarse i no escoltar-me, sempre se'n va a la lluna. - Li heu comentat al Papa que vinga a veure la representació del Betlem? Sí, li ho hem dit per carta i per Facebook, que jo també en tinc, no et vages a pensar. Però no sé si és millor que no vinga, a veure si amb tot l’embolic que muntem decideix excomunicarnos.

feminista i solidària, no es porta gens ecològica ” bé”

mai d’anar a veure obres”

millor que no vinga el Papa”

Mossen Torregrosa, 6 - ALCOI Oficina Alcoi Zona Centro Jorge Martínez Segura Agente Exclusivo T. 965

549 372 M.607 337 311

jorgemartinez@segurosbilbao.com

entrevista

ENTREVISTA

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

Tirisiti, el titella més estimat del Nadal alcoià

Tirisiti: “La gent que m’estima vol

un carrer amb el meu nom”

Un any més, comencen les representacions del Betlem de Tirisiti, un referent nadalenc que transcendeix les fronteres alcoianes per a ser un element cultural i d’oci que fa gaudir i enriqueix a milers de persones, grans i menuts, de molts diversos llocs. Hem aconseguit que el personatge ens dedique una entrevista per a comentar-nos algunes curiositats.

- Milers de persones, grans i xiquets de molts llocs diferents, esperen veure la teua representació amb il·lusió, estàs preparat? Sí, sí, ja ho tinc tot a punt al Teatre Principal per a la campanya d’enguany. He repintat la venta, i han arreglat el campanar de l’església. I em consta que el Sereno s’ha comprat un nou rellotge per a no fallar en l’hora, cosa que no tinc massa clar. - Eres un referent del Nadal Alcoià, com portes això de ser tan famós? Reconec que de vegades em costa eixir al carrer perquè ara em reconeixen gatets i gossets. Però l’amor i l’alegria dels espectadors paga la pena. - Enguany t’han dedicat

Rodrigo Paños./

“ Vaig a donar-vos una exclusiva als amics del Gratis i dirvos que em presente a alcalde”

una biblioteca perquè la utilitzen totes les xiquetes i els xiquets de la ciutat, estàs content? Clar que sí, m’agrada molt que els xiquets i xiquetes gaudisquen amb els llibres, facen volar la seua imagina-

ció i coneguen nous mons i personatges a través de les pàgines. Per a mi és tot un honor ser ambaixador de la biblioteca municipal del centre. - No vols que et dediquen un carrer com a Camilo

Tereseta i Tirisiti en esperen aquest nadal al Teatre Principal./

Sesto? Riu-te, però hi ha un grup a Facebook que es diu Tirisiti també vol un carrer o alguna cosa semblant. Pense que a la gent que tant m’estima sí que els agradaria un carrer al meu nom, o quasi millor un aeroport. - Estàs preparat per a les eleccions polítiques, que són en maig? Sí, i vaig a donar-vos una exclusiva als amics del Gratis i dir-vos que em presente a alcalde. És una cosa que només sabia el Romano 2, les Beates i Amparín la dels titots. Això sí, no vaig a dir per quin partit. - Al final de la teua representació sempre te'n vols anar a la lluna, per què? Per què??? Però tu has vist com està el pati? Que no te’n vindries en mi?

Tirisiti Solidari

EG Alcoi./ De nou el Betlem de Tirisiti col·laborarà amb Càritas Alcoi i el seu economat sent punt de recollida d'aliments durant la campanya escolar. També continuarà la campanya del Globus Solidari durant la campanya de representacions obertes al públic. Amb la participació dels comerciants Fernando Cano i Juanjo Garrido, en col·laboració amb AIN.

c/Xixona, 6 · ALCOI Tel.: 96 559 98 97 Amplia gama en instrumentos al mejor precio para grupos y Bandas Guitarras, Bajos, Accesorios, Teclados, Percusión, Atriles, Vientos, Cañas, Correas,... Instrumentos Escolares y Libros oficiales para escuelas de música y conservatorios

els desitgem molt bones festes

Tenemos todo lo que necesitas para montar tu Belén Regala lectura, Regala Cultura

• Los mejores títulos de la temporada en libros para todas las edades

Lotería de Navidad: Tenemos Números de Doña Manolita

· zona Santa Rosa · www.cadenzainstrumetos.com

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

entrevista

José Antonio López, cap del Servei Territorial de Cultura i Esport d’Alacant, i Josep Mª Segura, director del Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó d’Alcoi

“La Sarga és un dels jaciments més complets i ben conservats de l’art rupestre” Alcoi ha sigut el municipi seleccionat per acollir el Congrés d’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica que es durà a terme entre els dies 29 de novembre i l’1 de desembre. El programa combina conferències tècniques amb visites guiades a la Sarga i al Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó d’Alcoi, organitzat per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. El nostre entorn és privilegiat pels vestigis d’art rupestre que s’han conservat durant més de 7000 anys. Ens ho comenten dos dels organitzadors del Congrés: José Antonio López , cap del Servei Territorial de Cultura i Esport d’Alacant, i Josep Maria Segura, director del Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó d’Alcoi

- Per què ha sigut elegit Alcoi com a lloc on dur a terme aquest congrés nacional? José Antonio: Enguany se celebra el 20 aniversari de la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani, l’ARAMPI, en la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco. El darrer congrés que es va fer, fa ara 10 anys, va tindre lloc a València. Enguany, per criteris de descentralització, tocava fer el congrés a Castelló o a Alacant. I dins d’Alacant, si n’hi ha un punt de referència de gestió de l‘art rupestre, és La Sarga i el Museu Arqueològic Camilo Visedo. - Per què es considera un referent? José Antonio: Parlem de model Sarga en la gestió d’art rupestre per moltes qüestions: des del punt de vista de la pintura rupestre, ja que és un dels dos abrics on n’hi ha una superposició de l’art llevantí sobre el macroesquemàtic. Perquè és una sala més del Museu. És un model de gestió local, que l’Ajuntament està potenciant, ja que està projectant crear un centre d’interpretació. Dins de la gestió turística també és un model, ja que programa anualment visites. És un model perquè actua com a element de dinamització socioeconòmic. I és un model perquè va ser el primer a declarar el seu entorn de protecció a efectes patrimonials, urbanístics i mediambientals. - A nivell divulgatiu, quin és l’interés arqueològic de la Sarga? Josep Maria: És un dels jaciments més complets i més ben conservats de l’art rupestre, que data d’aproximadament de fa 7000 anys. En eixe moment en La Sarga es donen tres estils d’art diferents. Eixa és la importància de La Sarga: una gran quantitat d’elements, en tenim 150 figures Rodrigo Paños./

(que en altres abrics arqueològics n’hi ha 1, 10, 20...), i d’estils artístics, que expliquen la seqüència pictòrica de la prehistòria recent de les terres valencianes. N’hi ha un art macroesquemàtic de figures grans, un altre figuratiu, que narra històries, i un Esquemàtic, que representa motius més xicotets. Dos dels estils estan superposats, el figuratiu o llevantí sobre el macroesquemàtic. A més el grau de conservació és molt bo. Una altra de les singularitats de La Sarga és que és un espai natural tancat de vora 16.000 metres quadrats. - La gestió de la Sarga la feu des del Museu Josep Maria: La Sarga és una sala més del Museu. No n’hi ha setmana que no estem allí: inspeccions, visites en grups, jornades de portes obertes... La Sarga va ser el primer jaciment d’art rupestre que va delimitar el seu entorn de protecció, per a protegir els futurs usos de l’entorn: tenim la garantia que allí no es farà cap mena

d’infraestructura que puga suposar una agressió a l’entorn. Estàs en el mateix paisatge que fa 7000 anys. És molt important. - Una gestió sostenible... José Antonio: Eixe és un altre valor del model de gestió de la Sarga, va ser el primer abric en canviar el seu tancament de visera a tancament obert (fa ara 10 anys). Aquest tancament suposa que els espectadors puguen contemplar l’art rupestre en les condicions més paregudes possibles a quan es va realitzar aquest art: ja no a soles ensenyem l’art, sinó també l’entorn. Turisme d’experiència. Suposa un canvi de paradigma en la gestió de l’art rupestre. A partir d’aquest tancament hem fet ja onze en altres abrics. - Durant tot l’any organitzeu visites, quina és aproximadament l’afluència? Josep Maria: Vora 20 visites anuals per al públic en general i vora 20 visites més destinades als col·legis i a les universitats. A banda, si n’hi ha un col·lectiu interes-

Josep Maria Segura i José Antonio López ./

COMPRA DE: Chatarra Níquel · Cobres · Bronces Latón · Aluminios...

Diseño · Calzado · Ropa · Mallas Correajes y Trabajos para Fiestas Bordados · Complementos de Piel

Reparación y Personalización en General

“El Museu Arqueològic Camilo Visedo és punt de referència de gestió de l‘art rupestre”

sat també li obrim. En total, la mitjana de visitants anual és d’uns 3.000. Complementem les visites amb el Museu, fent un poc de centre d’interpretació, explicant coses que des d’allí no es poden explicar. Les mateixes figures que vas a veure en La Sarga les tenim al Museu en ceràmica: els ' zigzags', els 'orants'... - N’hi ha projectat un Centre d’Interpretació de la Sarga des de l'Ajuntament? Josep Maria: Com a projecte encara no existeix, però n’hi ha una voluntat de construir-lo. La gestió de la compra del terreny està en procés. Esperem que a principi de l’any que ve siga públic. Ara estem desenvolupant els criteris del que ha de ser. - Un dels elements més impor-

Av. País Valencià 5 · Nave 3 654 623 834 · 649 660 491 COCENTAINA

Toda clase de puertas automáticas y automatismos C/Escultor Peresejo, 24 - Alcoi • Tel.: 96 554 22 19 www.puertasautomaticasobrimat.com · automanova19@hotmail.com

tants que en teniu al Museu és ‘El Vas de l’Orant’ Josep Maria: És una peça clau per a explicar l’art rupestre. Es tracta d’una peça de ceràmica, d’uns 15 centímetres d’amplària i 17 d’altura. Està completa: manté la decoració de la 'conxa marina del berberecho' i el dibuix d’una dona que està amb els braços alçats en actitud d’orar. El seu origen és la Cova de l’Or de Beniarrés, un dels millors jaciments neolítics del Mediterrani occidental. Està prestada per a una exposició del MARQ d’Alacant. Hem demanat que ens la tornen durant el Congrés. - Tornem al Congrés, què temes es tractaran? José Antonio: Tindrà tres sessions, dividides per temàtiques. Tractarem la investigació, troballes, documentació, les noves tecnologies, la gestió i protecció de l’art rupestre... Un dels punts principals serà la gestió turística de l’art rupestre, cap a on anem. Parlarem també de l’art rupestre com a motor socioeconòmic. - Podem comentar algunes troballes que s’hagen fet recentment? José Antonio: En 2008, en la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco de la Comunitat Valenciana teníem aproximadament 323 abrics. En l’inventari que hem fet en 2015, estem en més de 600 conjunts d’art rupestre. Tots els tenim referenciats, descrits i diagnosticats com a recursos culturals susceptibles de tindre una projecció i turística. - Podríem concretar alguns d’ells que estiguen en l’entorn de les comarques centrals? José Antonio: Tenim en La Sarga, Benirrama a la Vall de Gallirera, en Castell de Castells, en Beniatjar, en Benissa, en Dénia, en Xàbia, en Pedreguer...

labora

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

cursos valencià

AJUNTAMENT D’ALCOI

CURSOS DE VALENCIÀ 2019 Cursos dels Nivells:

Elemental (B1), Elemental avançat (B2), Mitjà (C1) i Superior (C2)

Matricula’t - Places limitades

Matrícula del 3 al 20 de desembre de 2018

Lloc: Gabinet Municipal de Normalització Lingüística Centre Cultural: Av. del País Valencià, 1, 1r · Tel. 96 553 71 21 · Alcoi Aquests cursos preparen per als exàmens oficials de valencià de la Junta Qualificadora. S’hi ha d’anar en persona o telefonar al Gabinet de Valencià per a saber si encara queden places. Per a matricular-se, s’ha de portar fotocòpia del títol de valencià del nivell anterior i els altres documents necessaris.

B1: Nivell Elemental • Lloc: Col·legi Salesians Joan XXIII De 15.15 a 17.15 hores, dimarts i dijous Dia de començament: 8 de gener Dia de finalització: 23 de maig

B2: Nivell Elemental Avançat • Lloc: IES Pare Vitòria De 16 a 18 hores, dilluns i dimecres Dia de començament: 7 de gener Dia de finalització: 22 de maig

C1: Nivell Mitjà • Lloc: IES Pare E. Vitòria De 18 a 20 hores, dilluns i dimecres Dia de començament: 7 de gener Dia de finalització: 22 de maig • Lloc: Col·legi Salesians Joan XXIII De 16 a 18 hores, dilluns i dimecres Dia de començament: 7 de gener Dia de finalització: 22 de maig

Ajuntament d’Alcoi Política Lingüística

• Lloc: Col·legi Salesians Joan XXIII De 15.15 a 17.15 hores, dimarts i dijous Dia de començament: 8 de gener Dia de finalització: 23 de maig

C2: Nivell Superior • Lloc: IES Andreu Sempere De 19 a 21 hores, dimarts i dijous Dia de començament: 8 de gener Dia de finalització: 23 de maig

Informació i impresos de matrícula: Gabinet Municipal de Normalització Lingüística Alcoi

Av. del País Valencià, 1 · (Edifici Centre Cultural, 1r pis) · T. 96 553 71 21 • Més informació: http://www.alcoi.org/ca/areas/gabinet/

Amb la col·laboració de

entrevista

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

Iniciativa per la Gestió Pública de l’Aigua

“La privatització de l’aigua és una operació fallida” El servei de gestió de l’aigua d’Alcoi va ser privatitzat, amb l’oposició explícita de milers d’alcoians, en l’any 2000. 17 anys després, un grup de ciutadans sensibilitzats amb la importància d’aquest sector es va organitzar sota la 'Iniciativa per la Gestió Pública de l’Aigua', que incideix en els desavantatges de la gestió privada i els beneficis que suposa que siga pública. Parlem amb dos dels seus membres, Pep Fuster i Miquel Ripoll, perquè ens comenten els diferents arguments a través dels quals defensen que la gestió pública de l'aigua d'Alcoi ha de ser remunicipalitzada. Rodrigo Paños./

“L’aigua és un bé escàs, el patrimoni més important i valuós que pot tindre una ciutat. No es pot utilitzar com una mercaderia. És un dret humà i totes les persones han de tindre la garantia d’aquest servei”. Aquest és un dels primers motius pels quals la Iniciativa per la Gestió Pública de l’Aigua d’Alcoi defén que la gestió de l’aigua ha de ser pública i no privada: perquè, com a recurs natural bàsic per a la vida humana (així ho reconeix l’ONU), l’aigua no pot ser un producte de lucre privat. Com a bé escàs, ha de ser ben racionalitzat. Un altre principi que entre en contradicció amb la naturalesa de les empreses privades, “que no poden tindre gens d'interés en el fet que es faça un consum sostenible, tot al contrari: els interessa que es consumisca més”. Una alumna de la Universitat Politècnica d’Alcoi, Carla Serrano, va realitzar un estudi del cas d’Alcoi, ‘Impacto de las políticas neoliberales. Caso de estudio: privatización del agua en Alcoy’. La seua tesi és que les conseqüències de la privatització del servei han sigut negatives per als veïns i veïnes d’Alcoi, en termes econòmics i d’infraestructures. De fet, la Iniciativa per la Gestió Pública de l’Aigua denuncia

que n’hi ha diversos aspectes del contracte que l’empresa privada de la gestió de l’aigua d’Alcoi va signar amb l’Ajuntament d’Alcoi, fa ara 18 anys, que no s’estan complint. Entre ells, la realització d’una comissió de control i seguiment del treball de l’empresa; i, per altra banda, la presentació d’un balanç econòmic anual que hauria de donar compte dels beneficis i les despeses del servei. Aquesta informació mai ha sigut pública, la Iniciativa l’ha demanada a l’Ajuntament i, davant la falta de resposta, ha decidit denunciar-ho al Síndic de Greuges. El factor econòmic és un altre argument: Pep i Miquel ens comenten que amb una gestió pública el rebut de l’aigua que paguem els ciutadans seria més barat, “només llevant-li el benefici industrial que té l’empresa, seria un 13% més barat. Sumant tots els factors, podrien ser, segons l’experiència d’altres municipis, d’un 25 o un 30% més barat”. Així ho confirma també un estudi del Tribunal de Comptes que versa sobre la fiscalització del sector públic, que conclou que als municipis xicotets (menys de 20.000 habitants) la gestió privada de l’aigua és un 22% més cara per als ciutadans que pública; i que en la resta de municipis és, com a mínim, d’un 11%.

Pep Fuster i Miquel Ripoll, defensen la gestió pública de l'aigua d'Alcoi ./

“L’aigua és un bé escàs, el patrimoni més important i valuós que pot tindre una ciutat.

Per a l’Ajuntament també resultaria més econòmic un servei municipal, defensen els nostres entrevistats: “ara mateix l’Ajuntament està perdent diners”. Un cas il·lustratiu és el de Manises, “municipi on les característiques són paregudes a les d’Alcoi i on s’ha realitzat una auditoria que ha determinat que, si fóra pública la gestió, l’Ajuntament guanyaria 400.000 euros de beneficis anuals”. Un altre exemple il·lustratiu és el de Jerez: el cànon de concessió que l’empresa va pagar a

l’Ajuntament per accedir al servei de la gestió és de 80 milions d’euros. Però amb el servei públic, l’Ajuntament tenia beneficis de 9 milions cada any. El contracte privat és per a 25 anys. 9 milions de beneficis anuals per 25 anys, dóna un total de més de 225 milions de beneficis per a l’empresa i no per als ajuntaments. En la mateixa línia, i parlant en termes d’eficiència, segons un estudi de la Universitat de Granada, basat en vora 80 municipis, “quan es gestiona de manera pública s’inverteix més en la

millora de serveis. Perquè les empreses privades fan les inversions mínimes que diuen els contractes. Els ajuntaments, contràriament, sí que poden fer vertaders plans de millora”. Una bona manera d’analitzar el cas concret a Alcoi, plantegen els nostres entrevistats, seria la de realitzar una auditoria: una auditoria “que siga independent de l’Ajuntament i de l’empresa gestora, que hauria de tindre totes les garanties de transparència, perquè n’hi ha vegades que les auditories beneficien a qui les paga”. Miquel i Pep ens comenten que, després d’anys de gestió privada, són molts els casos dels ajuntaments que estan remunicipalitzant el servei: “la privatització de l’aigua és una operació fallida”. Altea i Sueca són dos d’ells, també Cadis, Valladolid o Córdoba. Però no a soles a Espanya: París és un altre exemple. La decisió, al final, depén dels partits polítics de la Corporació, que al final és qui té la competència de decidir. “El que està clar", finalitzen els portaveus de la Iniciativa, "és que utilitzar l’aigua com a manera de finançar-se l’Ajuntament indica una irresponsabilitat i en certa manera una ineptitud per part dels nostres governants”.

actualitat nadal

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

Hazael Rico:“més del 90% dels comentaris han sigut positius”

Hazael Rico és l'autor del cartell anunciador de la Cavalcada dels Reis Mags del 2019

‘La Cavalcada, qui és qui?’

Exposició interactiva a la Mutua Levante

EG Alcoi./ La Fundació Mutua Levante convida a visitar l’exposició ‘La Cavalcada, qui és qui?’. A través d’aquesta es pot gaudir d’un recorregut interactiu per l’univers centenari de la Cavalcada d’Alcoi, on destacarà la reproducció dels seus personatges protagonistes a gran tamany: entre ells, els Reis Mags, el Tio

Piam i l’Ambaixador Reial. Es tracta d’una exposició dinàmica i entretinguda per a goig de tots els públics. Estarà oberta al públic entre els dies 1 de desembre i 4 de gener, en horari de dilluns a dissabte de 10:00 a 14:00 i de 18:00 a 21:00 (els dies 24 i 31 estarà tancada a la vesprada i els dies 25 i 1 de gener).

Premis als aparadors del Nadal Alcoià

Que millor representen el Nadal Alcoià

EG Alcoi./ L’època del Nadal representa a Alcoi la temporada més important per als comerços i l’economia en general. La regidoria de Comerç, junt amb la Cambra de Comerç, ACECA i l’EASD, volen potenciar i dinamitzar la vida comercial alcoiana. Un dels elements per a fer-ho és l’organització dels premis d’aparadorisme, als quals poden participar tots els comercials o locals de professionals que tinguen el gust. Per a concursar, cal fer la inscripció i contribuir a embellir la ciutat amb els seus establiments. N’hi haurà quatre premis als millors aparadors i dos premis als alumnes de l’EASD que col·laboren amb els aparadors guanyadors. Dels primers qua-

Presentació de la campanya./

tre, dos premis seran per a locals comercials (amb una dotació de 500 i 300 euros, respectivament); i dos més per als locals hostalers o de serveis (amb una dotació de 500 i 300 euros, respectivament). El premi serà guanyat, segons els criteris dels organitzadors, per qui millor represente, tant en la façana com en l’interior, el Nadal Alcoià, de manera original i creativa, amb importància també de la il·luminació i dels productes propis.

RP Alcoi./ Hazael Rico, estudiant de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi, és l’autor del cartell anunciador de la Cavalcada dels Reis Mags del 2019. La seua obra, ‘Amagama‘ ha sigut seleccionada pel jurat, entre els 25 cartells presentats, amb una diferència notable per damunt dels altres treballs, comptant amb 73 punts, 24 punts per damunt del segon cartell. Hazael ens transmet la seua alegria i il·lusió per aquest fet. Ens comenta que aquesta és la quarta vegada que es presenta al concurs del cartell de la Cavalcada d’Alcoi. A través de la seua creació, ha volgut mostrar un repertori de personatges característics del Nadal Alcoià, “he hagut de seleccionar els que considere més representatius”. El jurat ha valorat de la seua obra la tècnica utilitzada, els colors emprats, la composició, la simetria matemàtica, la tipografia,

és l’opinió de la gent al respecte. I crec que en general ha agradat prou. Tenia por de que em criticarem, perquè a Alcoi som molt de buscar els defectes. Però he comprovat que més del 90% de la gent ha fet comentaris positius. I el més important, no ha provocat polèmiques”. Entre els dies 3 i 27 de desembre es podran contemplar totes les obres presentades al concurs a l’Àgora d’Alcoi. En horari de 17 a 20 hores, de dilluns a divendres (excepte els dies festius).

Hazael Rico./

l’originalitat, i la presentació. Pel que fa a la recepció per part del públic, Hazael

percep que la crítica ha sigut molt positiva: “he fet un seguiment per les xarxes socials per saber quina

Cartell escollit per la Cavalcada 2019 a Alcoi./

Nova edició del Mercat de Nadal alcoià a la Glorieta

Comptarà amb 30 comerços locals, tallers i activitats

RP Alcoi./ Aquesta és la tercera edició del Mercat de Nadal a Alcoi, i forma part de tota l’oferta i activitat que envolta el Nadal Alcoià. Tindrà lloc al parc de La Glorieta, i comptarà amb la presència de 30 comerços locals i la realització de diferents actes i activitats culturals. Tot envoltat de decoració nadalenca.

La inauguració tindrà lloc el dia 6 de desembre, a la 13:00. Des d’aquest matí, i fins al diumenge 9 de desembre, tot qui assistisca al parc de la Glorieta podrà gaudir (en un horari de 10:30 a 14:30, al matí; i de 17:00 a 20:30, a la vesprada) de més de 40 tallers, activitats, actuacions musicals, xocolatades i danses.

ADMINISTRACIÓN DE FINCAS CAMBIOS DE NOMBRE VEHÍCULOS CONTRATOS ALQUILER SEGUROS GENERALES c/Murillo, 35 • T./F. 966 337 061 M. 620 292 485 • Alcoi · navarrocomunidades@gmail.com

actualitat camilo

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

Camilo Sesto ja compta amb el seu carrer a la ciutat d’Alcoi

Entre els assistents destaquen els membres del Club de Fans Camilo Sesto d’Alcoi, col·lectiu que ha reivindicat aquest homenatge

RP Alcoi./ Camilo Sesto, declarat Fill Predilecte d’Alcoi, ha rebut el seu últim reconeixement per part de la seua ciutat. A partir d’ara un dels carrers més importants del municipi passa a tindre el nom de ‘Alameda Camilo Sesto’. L’acte d’inauguració del nou nom del carrer ha tingut lloc amb la presència del cantant alcoià, qui s’ha mostrat tan acollit pel públic present com emocionat per l’esdeveniment. L’acte també ha comptat amb representants institucionals i un ample públic, entre el qual destaquen els membres del Club de Fans Camilo Sesto d’Alcoi, col·lectiu que ha reivindicat aquest homenatge per al seu artista predilecte des de fa anys. Hores abans de l’acte, l’Ajuntament ha organitzat la projecció d’un documental sobre la biografia del cantant. En ell s’ha fet un extens repàs de tota la seua trajectòria professional, des que va anar a Madrid a aprofundir en la seua carrera artística. Un document que reflecteix els inicis del cantant i la seua lluita i treball fins que va conéixer a Juan Pardo, que va ser el

primer productor que va veure en Camilo, un potencial intèrpret de la cançó espanyola. No es va equivocar Juan Pardo, ja que avui dia Camilo Sesto representa un artista amb reconeixement de caràcter internacional. El documental conclou donant compte de l’última gran producció musical que ha dut a terme amb l’Orquestra de Radiotelevisió Espanyola i la col·laboració de les veus de Mónica Naranjo, Marta Sánchez, Rut Lorenzo i Pastora Soler. Els familiars també manifesten la seua satisfacció per aquest acte de reconeixement a l’artista. Tal com ens comenta el seu nebot, Óscar Francés Blanes, també treballador del periòdic El Gratis, “és un honor per a la família comptar amb aquest acte d’homenatge que reivindica la figura del meu tio, un artista internacional, amb una ampla trajectòria professional, i amb molta estima pel seu municipi”. Ens comenta que la part de la família que va estar present a l’acte, donant-li suport al cantant, “es va mostrar molt emocionada en un acte de reconeixement tan merescut”.

L’Alcalde d’Alcoi Toni Francés amb el cantant Camilo Sesto./

Felicitamos a Camilo Sesto, hijo predilecto de la ciudad, por el homenaje recibido dándole su nombre a la ‘Alameda Camilo Sesto’ de Alcoi. Gracias a todos los que lo han hecho posible

Muchas felicidades Camilo!

La teua tenda de Música a Alcoi: CD’s, Vinils · Complements per a DJ’s

Camilo Sinfónico CD: Camilo Sinfónico CD+DVD: Camilo Sinfónico c/Joaquim Sorolla, 1 · Alcoi T. 96 552 56 15 · M. 619 787 875

Aperitivos c/Arzobispo Domenech, 11 y Desayunos T. 96 533 21 00 · Alcoy

actualitat

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

El CAEHA debat sobre la Constitució

En el cicle de conferències “El Constitucionalisme espanyol: passat, present i futur”

Documental sobre el treball sanitari a Cuba

Amb la presència de la directora del documental Niurka Damarys

EG Alcoi./ L’Associació d’Amistat amb Cuba ‘Pep Linares’ ha realitzat un acte titulat ‘La solidaritat internacionalista de la Revolució Cubana’. En ell s’ha presentat el documental ‘Por la vida’, un document “ple de sensibilitat, humanisme i solidaritat internacionalista, on es visibilitza la gran acció humanitària, el valor professional i humà de metges i infermers cubans enfront de

l’epidèmia de l’èbola en Àfrica”. Ha comptat amb la presència de la directora del documental, periodista i realitzadora de la Televisió Cubana, Niurka Damarys, qui ens comenta que ha documentat “testimonis dels col·laboradors cubans, metges, infermers i treballadors sanitaris que van fer front a l’èbola en l’Àfrica, la resposta de Cuba per fer que l’epidèmia no s’estenguera pel món”.

RP Alcoi./ El Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, CAEHA, ha desenvolupat durant les últimes setmanes el cicle "El Constitucionalisme espanyol: passat, present i futur", amb la col·laboració de la Universitat d'Alacant i l'Ajuntament d'Alcoi. Ha sigut amb motiu de la celebració del 40 aniversari de la Constitució espanyola de l’any 78, que se celebra aquest 6 de desembre. Tal com ens comenta el president del CAEHA, un dels objectius d’aquestes jornades ha sigut el de donar a conéixer la història del constitucionalisme es-

panyol. En ell, s'han analitzat totes les constitucions dins del seu context històric, davant de la presència de persones de diferents edats, entre les quals destaquen estudiants de Batxillerat i els seus professors. En aquesta línia pedagògi-

ca, s’ha plantejat la possibilitat d'impartir conferències en els instituts que no pogueren assistir. El cicle també s'ha proposat com a fòrum de debat sobre el present i el futur de la Carta Magna. En la taula redona que ha tancat el cicle, i

Pedro Juan Parra preparant una conferència del cicle./

que ha comptat amb presència dels diputats del Congrés estatal, també es va encarar el present i, sobretot, el futur de l'actual Constitució de 1978, valorant les possibilitats de reforma, així com el procés que s'hauria de seguir.

El Congrés d’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani destaca el valor de la Sarga

Un congrés de caràcter estatal que ha destacat la importància del Museu Arqueològic Camilo Visedo

Conferència de Teresa Molla a l’UNESCO Alcoi

‘Les trampes del patriarcat’

EG Alcoi./ Teresa Mollà ha impartit una xarrada sobre feminisme al Club Unesco d’Alcoi, ‘les trampes del patriarcat’. Allí va comentar alguns dels estereotips, convencions i pre-

judicis socialment establits que cal repensar per a avançar cap a una societat més igualitària, on les dones no patisquen les discriminacions de les quals són, ara com ara, víctimes.

RP Alcoi./ L’IVAM-Cada d’Alcoi ha acollit el Congrés d'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica. Un congrés de caràcter estatal que ha destacat la importància de la ciutat d’Alcoi per comptar amb la gestió, a través del Museu Arqueològic Camilo Visedo, del jaciment arqueològic de la Sarga, que compta amb una història de més de 7000 anys i amb una mostra única de l’art rupestre. En la inauguració ha participat l'alcalde Toni Francés; el director general de Bienes Culturales i Museos de la Junta d'Andalu-

cia, Marcelino Sánchez i la directora general de Patrimoni de la GVA Educació i Investigació, Carmen Amoraga. L'alcalde ha recordat to-

tes les tasques realitzades en La Sarga per mantenir i per millorar aquest paratge, declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO en 1998, i

Presentació del congrés d’art rupestre./

ALMACENES GUILLEM S.L. Distribuidor exclusivo de CERVEZAS HEINEKEN, AMSTEL Y EL LADRÓN DE MANZANAS

c/Filà Verds, 23 96 554 61 26 96 554 61 27 ALCOI

una referència estatal per a la gestió de l’art rupestre. Entre les inversions cal destacar els 260.000 euros que hi ha al pressupost del 2018 per adquirir els terrenys i els 25.000 que es volen incloure el 2019 per crear el projecte d'un Centre d'Interpretació. Carmen Amoraga, per la seua banda, ha destacat el 20 aniversari de la inclusió de l'art rupestre de l'Arc Mediterrani en la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco. També ha posat valor a entorns com el de la Sarga, que generen turisme, cultural i esportiu, i per tant, activitat econòmica.

a paco aura

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

rancisco Aura -Paco Aura, com tots el coneixíem- és tot un símbol, doncs en la seua vida podem veure reflectida gran part de la història d’Europa del segle XX. Malauradament, li va tocar viure els millors anys de la seua vida, la joventut, en un món difícil i convuls. Va néixer a Alcoi el 30 de desembre de 1918, fa quasi cent anys, tot just quan s’acabà la Primera Guerra Mundial, amb les conseqüències de fam, escassesa i atur, i una passa de grip infectava el món sencer. De menut, quan solament tenia vuit anys, hagué de començar a treballar. Prompte es va adonar de la seua nua realitat, en saber que tots no eren iguals, ja que uns tenien de tot i altres a penes podien menjar. És per això què, en esdevenir el cop militar, Aura va sentir la necessitat de defensar el nou Estat republicà i es va entregar a la causa de la llibertat contra la intolerància i els poderosos que no volien que res canviara; per això es va allistar voluntari sense tenir 18 anys. Va estar en les batalles de Madrid, de Brunete i de l’Ebre, essent ferit en repetides ocasions. Amb la guerra quasi perduda passà a França, on el reclogueren en un camp d’internament -així anomenaven els francesos les platges, sense condicions de salubritat ni higiene, on van amuntegar als espanyols que fugien de la repressió franquista-. Poc després era enviat a fer fortificacions, a treballar durant quasi un any en la línia Maginot. Però, el malson solament havia fet que començar. En caure presoner dels alemanys fou deportat a Mauthausen, un camp on va veure i viure tots els horrors que la barbàrie humana era capaç de realitzar. Així ho expressava ell: “els deportats hem conegut l’empresa més gran de deshumanització i extermini de la història: milions d’homes, dones i xiquets han mort en l’infern dels camps de concentració... una empresa d’enviliment de l’home meticulosament estudiada en les altes esferes”. Per això, en finalitzar la guerra els supervivents dels camps d’extermini van dir “mai més”. I Aura van assumir el compromís de denunciar, als quatre vents, els crims que s’havien comés contra la humanitat, amb la intenció que “mai més” es tornaren a repetir. Eixa és una de les grandeses de Paco Aura: el seu compromís que durant anys, fins que la salut li ho permetia, va portar endavant sense defallir. Va fer xerrades en escoles, instituts, universitats, mitjans de difusió, associacions de veïns, entitats cíviques i culturals, etc., amb l’única intenció de revalidar en cadascuna d’elles el seu compromís: denunciar i difondre l’horror de l’holocaust, amb la intenció que no es tornara a repetir. Però ho ha fet amb un valor afegit que solament podem trobar en persones d’esperit elevat i excel·lent: amb rectitud personal, sense odi ni arrogància, amb senzillesa però amb ambició i voluntat per construir un món millor. Ell mateix repetia que, en darrer terme, “les guerres són el fracàs de la intel·ligència”. Ha estat un honor i un privilegi tenir-lo entre nosaltres. Hem gaudit d’ell veient-lo fent cua a l’ambulatori com tothom, acudir a l’ajuntament a pagar els seus impostos, veient-lo passejar amb la seua inseparable Lucia, a qui també volem recordar ara i ací de forma entranyable... Però juntament amb aquesta aparent normalitat, podem afirmar que en ell es trenca un vell aforisme grec que, per altre costat, pot ser tot un programa de vida: ne quid nimis, de res massa o de res en excés. En ell certament tot ha estat excessiu: el mal, i també el bé. El mal, que li venia de fora, perquè ha sofert en excés la intolerància, el fanatisme, la crueltat...; i el bé, que li eixia d’ell, perquè ha mostrat excessos en el compromís per la llibertat, en l’amor a la família, en la fermesa de les conviccions, en la lluita pel “mai més” dels deportats, en la bondat, en la dignitat... Però tot ho ha assolit amb naturalitat, amb humilitat, amb bonhomia... Bon treballador, bon empresari, bon pare, bon marit, bon amic, bon ciutadà, bon home... Paco deixa un buit que ningú mai no podrà omplir ni suplir. Amic, durant anys has sembrat molt bona llavor. A molts ens obrires els ulls, en recordar-nos que l’oblit era injustícia i la memòria justícia. I també quan ens deies que no som responsables del passat, però sí de com l’interpretem. Adéu Paco Aura, pols d’estels. Te n’has anat amb els deures molt ben fets. El teu exemple estarà sempre present per a les futures generacions que tant et preocupaven. Els joves trobaran en tu un referent sòlid en aquests dies de banalització i d’incertesa, o de pensament líquid com diuen alguns, com la roca que aguanta tots els temporals. El teu testimoni sempre perviurà en la nostra memòria. Gràcies per tot el que ens aportat i ensenyat i, sobretot, descansa en pau.

Adéu, senyor Paco -Paraules d’acomiadamanet d’Angel Beneito i Paco Blay-

a paco aura

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

Va rebre en vida els més importants reconeixements institucionals de la seua ciutat

Alcoi acomiada a Paco Aura, un dels seus grans referents cívics Era l'últim supervivent valencià del camp d'extermini de Mauthausen i va dedicar la seua vida a mantenir viva la memòria de l'horror nazi Javier Llopis./

lcoi ha acomiad a t aquest dimecres a un dels seus grans referents cívics: Paco Aura, últim supervivent valencià del camp d'extermini de Mauthausen, i un home que va consagrar la seua vida a mantenir viva la memòria de l'horror nazi i a difondre un missatge de tolerància i de rebot a qualsevol tipus de totalitarismes. Aura, que va morir aquest dimarts quan només li faltava un mes per a complir els cent anys d'edat, havia rebut els grans reconeixements institucionals de la seua ciutat i va anar un exemple constant de coherència i de compromís. La història personal de Paco Aura arreplega totes les convulsions del segle XX. La seua biografia és un fidel reflex d'uns temps violents i durs, en els quals la Humanitat es va veure sotmesa als pitjors horrors. Amb 17 anys

d'edat, s'uneix a l'exèrcit republicà i participa en la Guerra Civil. Després de la derrota, es marxa a l'exili a França i treballa en les brigades que van construir la Línia Maginot. Posteriorment, com altres republicans espanyols, és internat en un camp de treball francés. Des d'allí, les tropes d'Hitler ho traslladen al camp d'extermini de Mauthausen, on passarà quatre anys fins que es produeix l'alliberament per part de l'exèrcit nord-americà. Una vegada acabada la Segona Guerra Mundial, Aura passarà encara vuit anys d'exili a França, davant el temor a les represàlies franquistes si torna a Espanya. En 1953, amb 37 anys d'edat, aconsegueix tornar a Alcoi, on forma una família. Han passat dues dècades en les quals aquest alcoià s'ha vist sacsat per tots els conflictes d'una Europa que es va situar a la vora de la destrucció; dues dècades en les quals Paco Aura va fer un exercici de supervivència i de resistència davant

“Els deportats hem conegut l’empresa més gran de deshumanització i extermini de l’història: una empresa d’enviliment de l’home meticulosament estudiada en les altes esferes” -Paco Auraadéu, Paco · grup compromís per alcoi

uns temps sotmesos a les pitjors conseqüències del fanatisme i de la bogeria. Una vegada estabilitzada la seua vida a Alcoi, Aura es fixa com a objectiu divulgar la memòria de les víctimes del nazisme, mantenir viva la flama del record de la barbàrie perquè aquest terrible episodi de inhumanidad no es torne a repetir. Persona accessible i sempre disposada a col·laborar, participa en centenars de trobades amb escolars per a difondre la seua aventura personal, que és al cap i a la fi l'aventura convulsa i dramàtica del segle XX europeu. Ofereix la seua col·laboració en tots els projectes periodístics, bibliogràfics o cinematogràfics en els quals s'explica l'experiència dels presoners en els camps d'extermini. Des de la més absoluta humilitat i rebutjant protagonismes, aquest supervivent es multiplica en infinitat d'activitats públiques i en totes elles llança amb senzilla contundència un missatge contra l'oblit del que es-

a paco aura tan bandejats conceptes com l'odi, el rancor i la venjança. La figura de Paco Aura s'engeganteix durant les últimes dècades, la seua qualitat humana i el rigor del seu pensament el converteixen en un referent ètic i cívic de la societat alcoiana. Aura aconsegueix els més importants reconeixements institucionals en vida i, la qual cosa és més important, enmig de l'absoluta unanimitat de totes les forces polítiques. L'any 2005 rep la Medalla d'Or i el títol de Fill Predilecte de la seua ciutat en un emotiu acte al que se sumen tots els sectors de la societat civil alcoiana. Nou anys després, en 2014, es posa el seu nom al pont que uneix els barris del Viaducte i la Zona Nord, en una decisió que vol servir també d'homenatge als 21 alcoians que també van estar en Mauthausen. Amb motiu del seu pròxim centenari, que s'anava a complir el dia 30 de desembre, s'havien preparat diferents actes d'homenatge, que finalment se celebraran a títol pòstum. La defunció de Paco Aura ha provocat commoció en la societat alcoiana, un sentiment que es pot resumir en les paraules de l'alcalde Toni Francés, que ha afirmat “ens ha deixat una persona que sempre formarà part de la Història d'Alcoi. Era un exemple de tot el bé que té l'ésser humà i va dedicar la seua vida a re-

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

cordar-nos la part més fosca de la Història de la Humanitat perquè mai tornara a succeir. Humil i senzill, profundament humà, exemple de dignitat i resistència, ens va demostrar el que significa la capacitat de perdonar que no té res a veure amb l'oblit ni amb la impunitat. Paco seguirà sempre amb nosaltres”. Adrián Blas Mínguez, delegat a la Comunitat Valenciana de l’Amical de Mauthausen, s'expressava en termes semblants, assenyalant que “mai em va dir res que no haguera viscut o vist amb els seus propis ulls. Em deia que oblidar mai, perdonar sí, odiar mai”. Una senzilla cerimònia funerària en el cementeri d'Alcoi va acomiadar aquest dimecres a un alcoià imprescindible. Amics, historiadors i representants municipals es van reunir entre discursos de record per a rendir-li un últim homenatge a Paco Aura. L'home que va fer front a tots els horrors d'una de les etapes més dures de la Història del món va aconseguir una última i inapel·lable victòria: morir en pau quasi centenari, envoltat dels seus sers estimats i admirat per la gent del seu poble. És un bon final per a algú que ens deixa un immens llegat: una vida exemplar amb la qual ens va demostrar a tots que la bondat i la coherència poden florir encara en els més violents escenaris.

La defunció de Paco Aura ha provocat commoció en la societat alcoiana./

“Resistència i dignitat són les paraules que millor defineixen Paco Aura, qui tant es va preocupar perquè el seu missatge arribara a les generacions futures. La comunitat educativa de l'IES Pare Vitòria lamenta profundament la seua pèrdua, i es compromet a mantenir el seu exemple i la seua memòria. El coneixement evita l'oblit.”

Paco Aura va ser sempre ambaixador de la Pau. La seua forma d'entendre la vida era digna, responsable i molt humana.

Alcoi no oblidarà mai el seu missatge: Pau, llibertat i fraternitat

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

entrevista

Entrevista a Lluís Negro, director de l’escola de Beniarrés, on es va celebrar la primera Trobada l’any 1988

Commemoració dels 30 Anys de Trobades d’Escoles en Valencià

ENTREVISTA

Les Trobades d’Escoles en Valencià són un acte lúdic i reivindicatiu, de caràcter multitudinari, que se celebra des de fa més de trenta anys, amb una mitjana d’assistència de 8.000 o 10.000 persones, entre famílies, mestres i menuts. La de Beniarrés va ser la primera de les Trobades d’Escoles en Valencià a la comarca, i no per casualitat. Coordinadora pel Valencià Alcoià i Comtat./

a decisió de celebrarla va ser el resultat d’un accidentat procés d’implantació de les línies en valencià a l’escola del poble, que semblava necessitar un moviment de solidaritat per part de les poblacions més grans, que havien començat un parell d’anys abans. Aquest és el motiu que els 30 Anys de Trobades se celebren a Beniarrés, amb un sopar programat per al 23 de novembre. Luís Negro era el director de l’escola de Beniarrés l’any 1986, quan el claustre va elaborar el Programa d’Ensenyament en Valencià i el Consell Escolar va aprovar posar-lo en pràctica amb una sola abstenció. Tot semblava anar bé però, només començar, van venir les reaccions. - Luís Negro, vostè era director en aquell moment. Per què es van plantejar implantar la línia en valencià? Les característiques de pobles com el nostre ho estaven demanant. Per una banda, els mestres els parlaven en valencià als xiquets i ells també parlaven en valencià entre ells, així que hi havia una mena de contradicció, estaves explicant en valencià les matèries que al llibre estaven en castellà. Això era encara més greu quan ensenyaves les primeres lletres. Li deies al xiquet que el raïm representava la “u” però el que ell veia era un raïm, així que hi enganxàvem paperets amb el

“El dia abans hi va haver una tempesta de pluja i vent que no ens va deixar dormir. Els nervis ens feien telefonar-nos els uns als altres. A les huit ja estàvem tots al carrer i va ser una alegria veure que tot havia passat, hi havia algunes coses malmeses, un tendal trencat, res que no es pogués arreglar.

dibuix d’un ull, i així totes les que vulgues. L’ambient també ho demanava. La primera línia en valencià de la comarca s’havia iniciat a Batoi el curs 198485 i els mestres de Beniarrés estaven en contacte per mitjà d’encontres i escoles d’estiu. Els primers tràmits i l’aprovació del Consell Escolar, on estava integrat l’ajuntament, havien anat tan bé que la gent era optimista. En començar el curs tots els pares estaven d’acord però els d’un dels alumnes es van tirar enrere i la polèmica va estar servida. - Què va passar? Va començar una campanya de desprestigi, amb determinades orientacions polítiques implicades, que va arribar a un sector de pares. El curs següent, la meitat dels pares dels alumnes que havien de començar el que hagués sigut la segona generació d’ensenyament en valencià, van presentar al·legacions i el poble es va dividir. Vam haver de crear una falsa doble línia, ajuntant nivells, el poble no tenia tanta població per tenir una doble línia real. - Quins eren els arguments de la gent? Deien que havíem coaccionat els pares, que els xiquets, quan foren grans, no podrien viatjar perquè no sabrien ni demanar una coca-cola a un bar, alguns dels arguments eren ridículs. Ens vam escarrassar intentant convèncer a la gent. Jo havia vingut de fo-

ra quan era molt xicotet i m’ho retreien: “Tu que eres de Jaén...” Els mestres de Beniarrés estaven en contacte amb els de Batoi, el Bosco de Cocentaina, que també havia iniciat la línia, i les escoles Horta Major i Joan XXIII (que més tard es convertiria en el Miguel Hernández). Quan es va plantejar la celebració de la primera Trobada d’Escoles en Valencià, tots van estar d’acord que el lloc adequat era Beniarrés, per recolzar a la gent que allà estava barallant-se amb una oposició ferotge. - Va ser molt difícil tirar endavant la Trobada? Vam tenir el suport del bloc més important de l’ajuntament, eren progressistes, i no van posar cap dificultat pel

Luís Negro, director de l’escola de Beniarrés l’any 1986./

“En aquell moment no hi havia polèmica per la franja blava al poble, però veure una senyera al carrer els semblava estrany i a alguna gent la violentava”

que fa als espais i l’ajuda de l’únic empleat municipal. Els pares van agranar els carrers, recollir la brossa, crear un aparcament amb estaques, moltes coses. Vam fer coses que hui no es podrien fer, com posar els escolars de tretze anys darrere la barra, on venien taronjades, però també cerveses. El que no hi havia eren recursos econòmics. La Trobada tenia un pressu-

post important. La recentment creada Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià havia començat a cobrar quotes de soci però encara no tenia una solvència econòmica suficient per a avançar diners. La Conselleria d’Educació va prometre una aportació, altres ajuntaments també van donar alguna cosa, però les administracions sempre paguen tard. S’havien de pagar materials, músics, espectacles i altres coses. Molta gent va avançar diners de la butxaca. Mesos més tard vam poder recuperar-los, això sí. També s’ha de dir que La Xafigà, per exemple, va vindre sense cobrar. - El temps els va fer patir. Molt. El dia abans hi va haver una tempesta de pluja i vent que no ens va deixar dormir. Els nervis ens feien telefonar-nos els uns als altres. A les huit ja estàvem tots al carrer i va ser una alegria veure que tot havia passat, hi havia algunes coses malmeses, un tendal trencat, res que no es pogués arreglar. - Quin era l’ambient? Hi havia de tot, gent molt implicada que ens animava i gent que anava malparlant de nosaltres i dient que érem valencianistes o catalanistes. Molts estaven expectants. En aquell moment no hi havia polèmica per la franja blava al poble, però veure una senyera al carrer els semblava estrany i a alguna gent la violentava, no volien veure sen-

30 anys de trobades

yeres. La Trobada va ser un èxit, la gent que creia en el projecte estava devanida. Molta gent que treballava en contra no es va poder estar d’anar als espectacles, perquè una festa tan gran no s’havia vist a Beniarrés des de feia molt temps, amb música de La Xafigà, el grup Falaguera Teatre, una cercavila amb homes amb xanques, una paella gegant -estava prevista per a 600 persones i es va haver de canviar per donar 1.000 racions-, tallers, jocs de trinquet, la cerca del tresor i una cloenda amb les danses de Gaianes i les cançons de Paco Muñoz. Fins i tot la gent que no es va voler deixar veure espiava el que passava des de casa. Teníem fins i tot una cançó, la lletra l’havien anat escrivint els alumnes. En aquella trobada hi havia tants actes que no poguérem cantar ni la cançó que havíem preparat. En la X Trobada, vaig preparar una cançó que va interpretar Al Tall. - La Trobada va canviar l’opinió dels que s’oposaven a la línia? Als mestres i pares ens va donar força sentir-nos tan recolzats, però la veritat és que no va ajudar a omplir les aules. El problema més gran era que no podíem oferir una doble línia perquè l’escola era xicoteta. Vam ser uns ingenus en pensar que la Conselleria ens arreglaria el problema, no ho va fer. Vam estar cinc cursos aguantant els que al·legaven, amb una falsa doble línia. El 17 de febrer

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

30 anys de Trobades Per Vicent Luna i Sirera

l 23 de novembre de 1983 s’aproE và la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Just un curs des-

Cartell 1ª Trobada d’Escoles Valencianes Beniarrés 1988./

de 1992, la Conselleria va obligar els que volien línia en castellà a matricular-se al Bracal de Muro. Van ser 26 alumnes de diferents cursos. Beniarrés va perdre alumnes i això no era bo. - Els pares van estar contents? No era el que ells volien.

Última Trobada a Biar 2018./

Allò va caure com una bomba, hi havia una quietud que feia anys que no véiem. Quan es van adonar que se n’havien d’anar a Muro, van anar havent-hi menys al·legacions i l’autobús, que al principi anava ple, cada volta portava menys gent.

prés, 1984-1985, el CP Francisco Vitòria del barri de Batoi d’Alcoi, encetà la primera línia en valencià. Dos anys després, 1986-1987, el col·legi de Beniarrés, anomenat anys després Perputxent, seguí els mateixos passos que alguns centres d’Alcoi i, amb 21 alumnes, encetà la seua línia en valencià. Els mestres, pares i mares i l’alumnat del centre no ho tingueren gens fàcil, en aquells anys de manipulació i ignorància lingüística. Però tot i les dificultats, el següent curs el centre i el poble de Beniarrés acollí la I Trobada d’Escoles Valencianes de l’Alcoià i el Comtat. Aquest darrer divendres, i per celebrar aquella memorable Trobada, mestres, alumnes i pares d’aquestes dues comarques ens vam aplegar al Bar Crespo de Beniarrés, convocats per la Coordinadora pel Valencià i per sopar tots plegats. Vicent Romans, en nom de la Coordinadora, ens donà la benvinguda i ens recordà que sense el treball i l’esforç de tots i totes al llarg d’aquests trenta anys, no hauria estat possible aquesta celebració. Tot seguit ens presentà a Lluís Negro, el director de l’escola de Beniarrés que impulsà aquella primera línia i Trobada. Negro ens féu memòria de com van ser aquells inicis, de les dificultats, pressions, les il·lusions, el treball costant.... Mentre sopàvem, i en una pantalla de TV, vam poder veure un vídeo d’aquella primera Trobada, 4 de juny de 1988, amb la sorpresa que alguns dels presents al sopar s’hi van veure al l’esmentat vídeo. Però la cirereta de la nit encara estava per vindre. I és que entre els presents al sopar, a més de tindre l’honor de comptar amb dos expresidents d’Escola Valenciana, Josep Chaqués i Vicent Romans, així com el president les la Coor-

dinadora, l’escriptor Francesc Gisbert , estava també el cantautor Paco Muñoz. Paco també eixí en el vídeo d’aquella primera Trobada, cantant cançons i animant al públic. Emocionat en veure aquelles imatges, ens contà algunes anècdotes de la seua vida, així com la seu relació amb altres cantants com Ovidi Montllor, Lluís Llach o Joan Manel Serrat. Però la música i les cançons corren per les venes de Paco Muñoz i, com no podia ser d’una altra manera, es passà gran part del sopar cantant-nos cançons, acompanyat de la guitarra de Lluís Negro, i animant-nos a participar: “Serra de Mariola”, “Paraules d’Amor”, “Quan jo tenia quatre anys”, “Quasi una faula”, “Malaguenya de Barxeta”... Entre cançó i cançó, i xarrades ben sucoses amb amics i companys que feia temps que no ens vèiem, va transcórrer aquest sopar de germanor. Han passat 30 anys, com passa el temps!, com diria aquell. Han passat tres dècades, 30 Trobades on mestres, pares i mares, i alumnes de l’Alcoià i el Comtat hem hagut d’eixir al carrer. Sí, any rere any, per reivindicar una cosa molt bàsica: poder viure plenament en la llengua pròpia, en la llengua oficial del nostre país. I és que allò que és tant lògic en qualsevol país del món, a casa nostra encara no ho és. I com que encara no ho és, haurem de continuar eixint al carrer i persistir, denunciar, exigir, reivindicar i reclamar que en valencià tot, absolutament tot, és possible. I, plegats, volem que siga possible. Enhorabona a tots aquells i aquelles que, al llarg d’aquests 30 anys, heu posat el vostre granet d’arena, donant suport a la Coordinadora pel Valencià, per dignificar la nostra tant maltractada llengua. Seguim endavant, perquè no dubteu que, com deia l’Ovidi: “Floriran flors i cants i alegries./Floriran crits i cors i paraules./En el dia que durarà anys,/braços lliures i boques i mans.”

Cicle Exposicions d’Art Alcoi · Novembre 2018 - Febrer 2019 “Llibres objecte, Eines d’Art” Centre Ovidi Montllor: 27 Novembre 2018 · 1 Febrer 2019 “Route 55” · Pere Ruiz de la Rosa Centre Cultural: 28 Novembre 2018 · 1 Febrer 2019 “Mig segle d’arquitectura” · Vicent M. Vidal i Vidal Llotja de Sant Jordi: 13 Desembre 2018 · 3 Febrer 2019

o b re l e s Rondalles valencianes d’Enric Valor, l’estudiós Joan Borja, de la universitat d’Alacant, va escriure que són “una obra original sense equivalències fàcilment recognoscibles en la literatura europea contemporània”. Això sembla encertat: a banda d’exacte, obri una porta per intentar entendre o mesurar millor l’obra. Sens dubte, hauríem de relacionar aquesta originalitat amb l’èxit innegable, sostingut, de públic lector que arriba fins als nostres dies. És una originalitat que també s’explica, almenys en part, per la situació excepcional en què van aparéixer, no compartida per cap altra llengua europea amb una potència o vitalitat literària normal, comparable a la nostra. Les Rondalles es van escriure, i publicar, poc dalt o baix entre 1950 i 1975. Vol dir durant els pitjors anys de la història de la nostra llengua: prohibida, perseguida, i com a resultat d’aquesta prohibició i persecució, en ple retrocés: a poc a poc deixava de ser la llengua “ambiental” a les gran ciutats valencianes, i reculava ostensiblement a les mitjanes. No podia ser un èxit immediat, ni fàcil. La primera edició, feta entre 1950 i 1958, simplement no tenia públic, es feia amb una intenció purament testimonial, perquè les condicions polítiques de persecució i prohibició no permetien l’existència d’una massa de lectors en valencià que puguem anomenar “públic”. El tiratge devia ser de 200 exemplars. La segona edició, entre 1964 i 1970, va aparéixer en unes circumstàncies semblants, a penes poc més amables. L’edició definitiva, de 1975-76, ja va fer prou més de forat: hi havia més lectors, apareixia una generació jove d’escriptors i ensenyants. Les campanyes d’alfabetització de l’Institut de Ciències de l’Educació, el Secretariat de l’ensenyament de l’idioma, els

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

Enric Valor,sense casa Per Víctor Labrado, escriptor i filòleg

Premis Octubre feien créixer el públic. Amb les noves possibilitats, més optimistes, d’edició i de lectura, es va produir l’èxit. A molts dels nous lectors, les Rondalles els van agradar. Començava una llarga aventura editorial, de vegades accidentada. L’any 1984, a el Bullent, van trobar l’estabilitat editorial que ja dura fins als nostres dies. Publicades en vuit volums, en format popular i molt assequible, tots sobrepassen la dotzena d’edicions. No sabem amb quins tiratges, encara que certament parlem de desenes de milers. Potser no sembla gran cosa. Retinguem, però, una dada que sí és espectacular: les rondalles es reediten sense interrupció i troben sempre lectors, quan quasi han transcorregut setanta anys des de la primera edició. Això no es pot afirmar de molts altres llibres. És difícil mesurar de forma objectiva el valor estètic d’una obra literària. Si el volum de vendes no vol dir res, o ben poc, en canvi, la pervivència al llarg del temps ja pot ser un indici significatiu. Un dels nostres escriptors

exiliats a Mèxic, el senyor Vicenç Riera Llorca, narrador i crític estimable, avui potser injustament oblidat, va ser un dels primers lectors i, segurament, l’autor del més antic comentari escrit sobre les Rondalles valencianes. Escrivia el 12 de novembre del 1950 en carta a Joan Fuster, que li n’havia fet arribar el primer volum: “En el llibre d’Enric Valor veig sàviament combinats el sabor popular i la correcció literària (...) Aqueixos contes -en realitat del repertori universal- tenen, en la versió recollida per Valor, un fort sabor local que per a mi ha estat emocionant; el seu lèxic m’ha dut mots ja oblidats que m’eren familiars en la meva infantesa.” En una primera impressió i dit amb molt poques paraules, Riera ho encertava. Seguint en la mateixa direcció que ell apunta, podríem dir: el protagonista de les Rondalles és la llengua. Perquè, ben mirat, per què les Rondalles valencianes són valencianes? Pel que fa als arguments narratius, el senyor Borja, adés citat, que s’ha molestat a fer-ne el còmput, diu que de les trenta-sis

rondalles valencianes només vuit “tenen un caràcter local” -“El dimoni fumador”, “El pollastre de festes”, “Els tres plets de Pasqua Granada”, “I queixalets també”, “Joan Ratot”, “L’albarder de Cocentaina”, “Llegenda del palleter” i “Peret”-, mentre que les vint-ivuit restants “recreen motius de caràcter universal”. Per tant, podríem dir que són “també” valencianes, però no “sols” valencianes. Tindríem raó, però no ho encertaríem del tot. Són més “valencianes” que això. Ho són “encara més” en virtut d’una subtil maniobra literària d’Enric Valor. A ningú, ni al lector més despistat, se li escapa que les Rondalles són un salvament, una recuperació de la tradició oral, ja amenaçada a mitjan segle Vint. Es tracta d’un reivindicació, l’única possible aleshores, d’aparença prou innocent per a no despertar les fúries de la censura franquista. El lector només havia de fer, per ell mateix, un pas més: identificar la tradició oral amb el mecanisme de transmissió de la llengua. Expulsada de l’escola, dels mitjans de comunicació, de l’administra-

reportatge

ció, de tota tribuna pública, la llengua, el valencià, per sobreviure de generació en generació només disposava del mecanisme de la transmissió o tradició oral. Jo crec que la gran part dels lectors de les Rondalles, de forma més explícita o més fosca, ho hem sentit així. L’estil tan particular i de Valor “sàviament combinats el sabor popular i la correcció literària”- ens hi ajudava: escrites d’una altra manera, les Rondalles haurien pogut fer pudor de florit, semblar cosa morta, article de museu. La dignitat literària les feia un cant vibrant a la llengua, sense llavis rimant amb avis ni dolçors emprades a les abelles. Enric Valor té avui, entre nosaltres, una forta presència. A banda de la reedició contínua de la seua obra, del seu èxit literari, també va donar origen a tot un viu moviment cultural a favor de la literatura oral que creix d’any en any. Hi ha moltes iniciatives que, sense la seua primera empenta, potser no existirien: l’acció dels nostres contacontes, els nous reculls de rondalles que van apareixent, les cançons de Dani Miquel, les rutes literàries pels paisatges que el mateix Valor descriu... Per tot això trobe incomprensible, i n’hi ha molts que pensen com jo, incomprensible, dic, com, sent la Generalitat Valenciana propietària de la Casa Valor de Castalla, que continue tancada a pedra i a bac. Valorians, visitants, curiosos es pregunten per què és així. Sens dubte, trobe jo, deu ser per algun malentés o oblit -sense mala intenció- de les nostres autoritats en matèria de Cultura. No tinc cap dubte que a la pròxima legislatura, si manen els mateixos, o fins i tot encara en els pocs mesos que resten de l’actual, posaran fil a l’agulla i donaran una solució digna, satisfactòria, a la Casa Valor, al carrer Major de Castalla. Perquè en definitiva, els que ara manen són els bons. O no?

literatura

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

‘Insomni’ de Cèsar Martí Per Rosa Peris i Cintero

legir Insomni és llegir un llibre amb ànima. L Cèsar Martí, escriptor del Camp de Túria, és l’autor d’aquest recull de relats, poemes i refle-

Quan tindrem la Casa Museu Enric Valor? la gent que ens agrada la A literatura, i no solament en la nostra llengua sinó la literatura

en general, quan viatgem pel món i anem a una població ens motiva cercar i visitar la casa o el museu d’algun dels seus escriptors. Per això de Praga, a més dels seu palaus i castells, ens meravellen els manuscrits, esborranys, diaris, fotografies i dibuixos que hi trobem al Museu Franz Kafka. Quan visitem Segovia, a més de contemplar bocabadats l’aqüeducte, una obra mestra de l’enginyeria romana i que és Patrimoni de la Humanitat, també ens atansem a la Casa-Museo Antonio Machado, un petit allotjament on el poeta visqué tretze anys i on avui podem veure records, dibuixos i cartes que escrigué a la seua amada. I quan estiuegem per la Costa Brava no deixem de viatjar una mica endins per anar a Palafrugell i visitar la Fundació Josep Pla, just en la casa on nasqué l’escriptor de “Quadern gris”. A casa nostra, al País Valencià, també tenim cases, museus, espais o fundacions d’alguns dels nostres més il·lustres escriptor i escriptores. Per posar algun exemple, a Benassal hi trobem l’Aula Museu Carles Salvador; a València la Casa-Museo Blasco Ibáñez, a Monòver la Casa-Museo Azorín; a Beneixama el Museu Poeta Pastor, a Oriola la Fundación Cultural Miguel Hernández.... Tots aquests espais, gestionats per entitats públiques (ajuntaments, universitats,...), privades (fundacions, associacions...) o d’una manera mixta, tenen com a principal finalitat mantenir la memòria i difondre la figura i obra dels escriptors més il·lustres. I deia que ens hi agrada anar perquè aquestes fotografies, retalls, objectes, manuscrits... que veiem ens ajuden a copsar una mica més la vida i l’obra de l’escriptor. A entendre detalls d’aquell llibre que tant ens va marcar, d’un personatge que ens va fascinar, d’un poema que ens va emocionar o d’aquell assaig que va fer plantejar-nos tants interrogants. Però és

Per Vicent Luna i Sirera

que, a més a més, les cases museus també acompleixen altres finalitats, com ara potenciar el turisme, donar a conèixer el poble natal de l’escriptor, facilitar l’obra a estudiosos i investigadors, així com acollir a l’alumnat de centres educatius mitjançant tallers i animacions culturals. Els valencians tenim una llarga nòmina d’escriptors i escriptores que han lloat i lloen la nostra llengua, i són mereixedors de tindre la seua casa museu. Alguns, com he dit adés, ja la tenen i tot gràcies a l’acord entre diferents entitats. És veritat que algunes han costat déu i ajuda, com passà amb l’Espai Joan Fuster de Sueca, que tardà 25 anys en inaugurar-se des que faltà l’escriptor (per cert, tint la satisfacció d’haver col·laborat en la realització dels tallers didàctics, conjuntament amb els professors i escriptors Francesc X. Blay, Vicent Brotons i Salvador Ortells). Doncs bé, a la comarca de l’Alcoià, concretament a Castalla, va nàixer Enric Valor i Vives, un escriptor que ja seria hora que tingués la seua casa museu. Un dels nostres grans homenots, un escriptor complet, força coneguts i dels més llegits i estimats per la població escolar. Així, si estudiem una mica la seua obra, ens hi trobarem un Valor rondallaire: “la major part de les rondalles que recorde de quan era menut me les contà una jove criada que teníem a casa. Anys després a partir d’aquells esquemes argumentals vaig encetar les primeres publicacions del que avui és el conjunt de les Rondalles Valencianes”; un Valor gramàtic i lingüista: “vaig començar a impartir cursos en Lo Rat Penat, amb Carles Salvador. De tota aquesta tasca, feta en unes condicions ben difícils durant la postguerra, sorgí la necessitat de dotar-nos d’uns materials bàsics i així naix la meua obra gramatical”; també un Valor novel·lista: “la meua vocació era escriure novel·les [...] però els de la meua generació hem tingut tant mala sort [...] He escrit prou, sí,

però no tant com haguera volgut. A vegades pense: que poques novel·les em va deixar escriure Franco”, però també un Valor compromés amb la llengua i la societat: “no he pogut mai entendre a eixos que abandonen la llengua en un intent de semblar més cultes. Potser, fins i tot, una gent relativament culta, però en el fons molt acomplexada i ridícula”, “Jo estime molt el nom “valencià” però hem de saber que amb aqueix nom ens estem referint a una de les millors variants del català”, “Cal treballar tant encara per la pau, per la justícia, per salvar la nostra nació [...] voldria veure com s’arregla el món, saber com seria un món més feliç”. Heus ací un escriptor amb majúscules: narrador, gramàtic, lexicògraf, articulista... i a més a més amb un clar compromís per dignificar la nostra llengua i cultura. Heus ací Enric Valor i Vives, un valencià de socarrell que dedicà part de la seua vida a recollir i donar forma a un bon grapat de contarelles i rondalles de la cultura popular. Si no haguera sigut per ell els nostres alumnes no en gaudirien amb les aventures d’Esclafamuntanyes, no coneixerien personatges com Peret, Nabet o el rei Astoret, ni sabrien qui és Joan Ratot, no en riurien amb “El dimoni fumador” i amb tantes altres històries de corbs, dimonis banyuts, animetes, gegants i prínceps valents. Per tot plegat, clama al cel que a hores d’ara, 18 anys després del seu traspàs, l’autor de “Les rondalles valencianes” no tinga encara la seua casa museu, el seu espai on tothom puga anar-hi. Després de l’experiència en l’Espai Joan Fuster, les entitats públiques, digueu-li Ajuntament, Diputació, Conselleria d’Educació i Cultura, Universitat... haurien d’haver aprés alguna cosa. Senyors i senyores, polítics que governeu en aquestes institucions, milers de xiquets i xiquetes i de valencians i valencianes, tots plegats Gent de Valor, us preguntem: Quan tindrem la Casa Museu Enric Valor?

xions fruit de llargues nits en vela. De nits en les quals la creativitat brolla de manera màgica. Amb il·lustracions magnífiques de l’alcoià Daniel Olmo i pròleg del cantautor contestà Andreu Valor, Insomni et farà viatjar a un món ple d’històries; d’històries de tendresa, de passió, de rialles barrejades amb situacions dolentes, de pensaments íntims sobre la pròpia existència… Nascuda d’un Verkami, aquesta obra, a més, empra mots i expressions d’arreu de les comarques que compartim ortografia, accentuació i puntuació. És, en definitiva, un projecte creatiu fet amb molta il·lusió i estima que et farà ‘insomniar’ com tants altres ja hem fet.

Concurs literari Ficcions

Divulgació de la literatura valenciana

AMIC./ L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) presenta l’onzena edició del concurs literari “Ficcions, l’aventura de crear històries”. El certamen té l’objectiu d’impulsar la creació literària i el treball en equip dels estudiants, entre 14 i 18 anys, de Secundària, Batxillerat i CFGM. Així com fomentar l’escriptura i la literatura en català. Els alumnes de tots els territoris de parla catalana, que vulguin participar, hauran de crear una història literària de tres capítols a partir d’un dels cinc inicis de novel·les d’autors nacionals i internacionals que podràs trobar al web www.ficcions.cat. Ficcions començarà el 10 de gener amb la pujada del

primer capítol a través del web i s’acabarà el 24 de març de 2019 amb l’entrega de l’últim. Un jurat format per persones vinculades al món de la literatura i l’educació serà l’encarregat d’escollir els guanyadors i els finalistes. El veredicte es farà públic en diversos actes arreu dels territoris de parla catalana (Menorca, Eivissa, Mallorca, València i Barcelona) al llarg del mes de maig, on es farà l’entrega de premis i diplomes. Els primers premis seran un iPhone o una Play Station per a cada membre del grup guanyador. També es lliuraran premis territorials per a les millors històries de cada zona i es premiarà als professors/es més motivadors/es de cada territori.

entrevista

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

Present i futur de les energies renovables amb Sergio Pomar

La transició energètica és necessària pera la supervivència del nostre planeta Les energies renovables conformen un sector que pot suposar un motor de canvi esperançador per al nostre sistema social i de vida. Els avanços científics i legals que s’estan succeint són constants. Els comentem amb Sergio Pomar, professional que compta amb més de 40 anys d’experiència en el sector de les energies renovables. Sergio Pomar és el president de la Fundació Fenie Energia, primera comercialitzadora energètica independent d’Espanya. Exerceix com a CEO en Inel, empresa que realitza projectes energètics tant a nivell nacional com a internacional, amb oficines i centres de treball a Ontinyent, València i Bogotà. És també el vicepresident d'ASELEC i representant de FENIE Autoconsum i Generació Distribuida. Comentem amb ell tota l’actualitat i futur del sector.

- Escoltem molt sovint que les energies renovables són el futur. En quin estat es troba la indústria de les energies renovables en l’actualitat? En els últims anys, l'evolució de la tecnologia fotovoltaica ha sigut imparable, i la transferència d'aquesta a la indústria ha possibilitat una major eficiència i una baixada de preus, que equiparen el cost del kW/hora produït amb el de la xarxa. Amb això, hem aconseguit el famós “grid parity” respecte a les tarifes actuals, amb l'avantatge de la certitud de preu per a unes instal·lacions amb una vida útil de més de 40 anys. - Venim d’una etapa política on s’ha penalitzat les energies renovables i l’autoconsum, estem en vies de superació d’aquesta etapa? Esperem que així siga. Els últims passos donats per l'actual Govern amb l'aprovació del RD Llei 15/2018 ens donen una visió molt més optimista per al desenvolupament de les instal·lacions renovables i l'autoconsum. Crec que s'ha reparat una anomalia com era el fet d'haver de pagar per consumir l'energia no contaminant que produeix un mateix; l'impost al sol és història, i un nou escenari energètic agafa el timó d'una transició energètica necessària per a la supervivència del nostre planeta. - Un dels sectors que s’està impulsant és el dels vehicles elèctrics. Quins són els seus beneficis? En quin punt es troba aquesta indústria? Quin és el seu futur? Rodrigo Paños./

El vehicle elèctric és un dels eixos sobre els quals se sustenta el nou model energètic. Els beneficis pense que estan en fase de desenvolupament i dependran molt del ràpid que implantem les fonts d'energia renovable i l'electrificació dels punts de recàrrega. Els seus avantatges crec que són inqüestionables pel que fa a la necessitat d'alliberar-nos de fonts contaminants. I, encara que la indústria automobilística va implementant nous models de vehicle elèctric molt lentament, el futur que albirem en aquests moments és elèctric. - Els científics alerten que cal aplicar mesures energètiques

urgents per a frenar un calfament global que comporta seriosos riscs per a les nostres societats, com ho valores? Ja ningú posa en qüestió el canvi climàtic i l'evolució d'aquest. Si volem mantenir les generacions actuals i futures, com a viatgers d'aquest autobús que es diu Terra, hem de canviar les fonts d'energia primàries i els nostres hàbits de consum. El nou model energètic ha de ser sostenible, eficient i no contaminant. - Per altra banda, estem veient com continua apujant el preu de la llum constantment, i es preveu, a més que la tendència siga la que els preus aug-

Sergio Pomar en una de les seves conferències sobre energia./

“Atendre les necessitats de les persones que pateixen aquesta xacra al nostre país és un dels reptes del nou model energètic”

menten. Quines són les causes? Com s’haurien d’evitar aquestes pujades? Aquest tema és una mica més complicat i porta implícites moltes variables: el preu de les matèries primeres, nous costos de les

F E R R E T E R Í A

emissions de CO2, la regulació del mercat i les decisions polítiques fan que estiguem assistint a una escalada de preus. Aquesta situació, si ens atenim a les cotitzacions de futurs, sembla que es prolongarà en els pròxims mesos: ens podria portar al preu de l'electricitat més alt de l'última dècada. En concret s'espera un final de 2018 amb preus de l'entorn dels 65 €/MWh, és a dir, 20 €/MWh més que la mitjana de l'última dècada. I 2019 tampoc és esperançador amb gener cotitzant en 70 €/MWh. Considerant que la demanda a Espanya per a 2018 és superior als 250 TWh, aquest escenari de preus suposa un cost addicional per al país d'uns 6.000 milions d'euros. Aquests nivells de preus sols s'han produït en comptades ocasions en els últims anys i sempre davant situacions extremes d'escassetat o anòmales de mercat. Com a la fi de 2013, quan el preu mitjà de desembre va marcar 63,64 €/MWh propiciant la fi de les subhastes CESUR i una investigació de la CNMC, que va acabar amb sancions a algunes elèctriques. En els últims anys s'ha anat demostrant que, en un mercat amb poca competència, perquè entre tres grups dominen el 80% d'aquest, i marginalista, que és el model de subhasta que regeix en el mercat elèctric espanyol, sempre hi ha una excusa per a tindre preus alts: hi ha poc vent, hi ha poca aigua, hi ha una central nuclear parada, el petroli està car, el

E L E C T R I C I D A D

c/Xixona, 29 T. 96 533 40 92 ALCOI

entrevista

preu a França està car, ha pujat el CO2, etc. Potser ara és un moment adequat per a plantejar-nos quin és el cost de l'electricitat més just per al nostre país, les nostres empreses i les nostres famílies. - La pobresa energètica és un fet social a l’ordre del dia, com es podria evitar o pal·liar? Tant de bo tinguera la resposta, aquest és un dels temes que, com a president de la Fundació Feníe Energia, més em preocupa: atendre les necessitats dels més de quatre milions de persones que pateixen aquesta xacra al nostre país és un dels reptes del nou model energètic. Com tots els problemes d'aquesta magnitud, només des de la corresponsabilitat de tota la societat podrem garantir la solució de la pobresa energètica. La nostra particular aportació passa per la posada en marxa d'un programa d'auditories energètiques. Estem intentant signar acords de col·laboració amb diferents institucions relacionades amb els serveis socials com ajuntaments, Càritas, Cruz Roja, etc. Acords que ens permeten, a través de la nostra xarxa d'agents solidaris, prestar serveis que aporten solucions per a pal·liar la pobresa energètica. - El Govern central ha aprovat recentment un decret llei per a una Transició Energètica, s’està avançant pel camí correcte? Després d'un període d'immobilisme i paràlisi, sense respostes a temes rellevants com la pobresa energètica, el carbó, l'energia nuclear o l'autoconsum, entre altres, sembla que ara sí, el Govern situa en la seua agenda la transició energètica, que aposta per la descarbonització i les energies renovables. Pense que no solament és necessari, sinó imprescindible, afrontar els reptes citats des de l'exigència als nostres polítics, empresaris i societat en general. Cal treballar per consensos que ens porten cap a un futur sostenible que exigirà el millor de tots i cadascun de nosaltres. Aquest és l'únic camí.

- Sembla que l’eliminació de l'impost al sol ja és un fet, quines seran les repercussions? Molt positives. L'autoconsum és una inversió rendible i el reconeixement del dret dels ciutadans a autoconsumir l'energia elèctrica que ells mateixos produeixen, sense peatges, càrrecs ni traves tècniques o administratives, és de summa importància per al futur energètic del nostre país. Una mesura fonamental per a aconseguir cotes d'eficiència que ens porten cap a una economia descarbonitzada. He d'afegir l'opinió de la Federació Nacional d'Empresaris d'Instal·lacions Elèctriques, que aglutina a 71 Associacions i més de 15.000 Empreses, i a la qual represente a nivell nacional en temes relacionats amb Autoconsum i Generació Distribuïda. FENIE valora molt positivament la mesura perquè, a més de promoure la integració de les renovables, aquest impuls ve acompanyat de l'exigència del compliment en matèria de seguretat industrial, amb el registre de les instal·lacions i l'aportació del certificat de les instal·lacions d'autoconsum per part d'empreses instal·ladores i autònoms habilitats, la qual cosa evita l'intrusisme i fomenta la creació de nous llocs de treball. - Estan apareixent experiències d’autoconsum col·lectiu i xarxes d’autoabastiment amb perspectives de futur prometedores, comenta’ns un poc? Si bé l'RD Llei 15/2018 obri la possibilitat de l'autoconsum col·lectiu, quedem a l'espera dels desenvolupaments reglamentaris necessaris que definisquen les possibilitats per a la implementació d'aquest tipus d'instal·lacions. Espere que els grups parlamentaris siguen coherents i donen suport, amb procediment d'urgència, al Projecte de Llei paral·lel a la convalidació del RDL i, com he dit, els reglaments necessaris per al seu desenvolupament. És imprescindible que en aquests moments s'actue amb consens i afinitat política per a donar una resposta positiva a les demandes socials, incentivant el desenvolu-

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

pament de l'autoconsum en general i de l'autoconsum col·lectiu en particular, per la importància que aquesta modalitat aporta en benefici dels consumidors i com a palanca de lluita contra el canvi climàtic. - Seria viable que les empreses, els barris o els municipis foren capaços de deixar de dependre de les grans companyies i aconseguir generar la seua pròpia energia? Segur. Jo no ho veig com una cosa que aïlle els sistemes energètics, sinó, més aviat, que ajuda a unir la implementació de les energies renovables a la generació distribuïda, al big data, a tecnologies com “block chain”, a les noves formes d'emmagatzematge elèctric, a la mobilitat, etc. Es poden configurar noves formes de producció i consum d'energia,

“Fa falta un major esforç i una conscienciació social perquè ens adonem del que signiﬁca apostar per un model energètic determinat”

i per tant, noves estructures de relació amb les grans companyies i altres agents que ara no imaginem i que sorgiran fruit d'aquesta democratització de l'energia. - Quines són les principals traves que es troba l'autoconsum energètic ara mateix? Està darrere l’oligopoli de les grans companyies elèctriques?

Fins a aquest moment, podia entendre's que eren moltes les traves tècniques i administratives a l'autoconsum i que algunes podien estar impulsades pel lobby que conformen les grans companyies elèctriques. Des del passat 5 d'Octubre, amb la promulgació del RD Llei 15/2018, sembla que s'ha obert un nou horitzó, si bé, és necessari el desenvolupament reglamentari que corrobore la intenció del Govern perquè l'autoconsum en totes les seues tipologies siga una de les eines que utilitzem tots els ciutadans que volem ser participes de la revolució energètica. Aquest nou model energètic ens atorgaria la possibilitat de tindre molt més de protagonisme i decidir com volem utilitzar l'energia. No hem de renunciar a aquest dret i ser proactius, el futur de les pròximes generacions està en joc. - Supose que la manca d’informació de la ciutadania sobre les noves oportunitats és un altre inconvenient, cal una major divulgació i conscienciació ciutadana? Totalment d'acord, però en aquest sentit sóc molt crític: pense que avui dia depén de nosaltres el nivell d'informació que desitgem obtenir sobre qualsevol tema, tenim la possibilitat d'accedir a la informació sobre energia amb summa facilitat i formar-nos una opinió que ens permeta tindre un criteri basat en el coneixement. Són nombrosíssims els fòrums que ens ofereixen informació a través d'articles, blogs, conferències i presentacions relacionades amb l'energia. Tot això, des de nombrosos àmbits: periodístics, acadèmics, associatius, empresarials i de la mateixa administració. En aquest sentit, sí que és veritat que fa falta un major esforç i una conscienciació social perquè ens adonem del que significa apostar per un model energètic determinat. Com diu un dels principis de conservació de l'energia, “l'energia ni es crea ni es destrueix només es transforma”: ajudem perquè aquesta transformació siga renovable i sostenible.

reportatge mua

MUA:El Museu de la Universitat d’Alacant Referent cultural de les nostres comarques

naugurat el 1999, el Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) constitueix un projecte capdavanter dins de l'àmbit universitari espanyol per la innovadora concepció arquitectònica i per la proposta museogràfica que ofereix, basada en l'alternança d'exposicions temporals de caire científic, artístic i patrimonial. Durant aquests anys el MUA s’ha convertit també en un espai de dinamització cultural, aprenentatge i trobada que ha permès aproximar la innovació i experimentació pròpia de l'esfera universitària i de l'art contemporani a tota la societat. Així, el museu s’ha convertit en un agent socialitzador, de difusió de la cultura i del coneixement científic, així com d’un vehicle d'activació de la vida cultural de les nostres comarques. En aquest sentit de promoure i difondre la cultura i el Museu entre la ciutadania, el MUA organitza cada any diverses activitats adreçades a tots els públics, com ara la campanya Els Diumenges al MUA (enfo-

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

Faust Ripoll Director del Servei de Cultura - Vicerectorat de Cultura, Esport i Llengües - Universitat d'Alacant./

cada per a tota la família), els actes de celebració del DIM (Dia Internacional dels Museus, al maig) o la celebració de la Nit en Blanc del Museu, al mes de juliol. A més, i centrant-nos en la vessant formativa dels més joves, el MUA s'ha convertit en un centre de referència per a la comunitat educativa del nostre àmbit geogràfic, que participa activament en els tallers didàctics i visites dinamitzades proposades entorn de la col·lecció permanent i les exposicions temporals. Propiciar un acostament cognitiu i emotiu a l'objecte artístic i fomentar la participació, la creativitat, l'experimentació i el respecte cap a qualsevol manifestació artística, és el gran repte de l'Àrea Didàctica del MUA a l'hora de dissenyar activitats que aconseguisquen aproximar el públic a l'art contemporani. A banda de la col·lecció museogràfica, integrada per obres artístiques contemporànies de creadors com Pablo Picasso, Joan Miró, Eduardo Chillida, Eusebi Sempere, Arcadi Blasco,

etc., el MUA presenta cada temporada una vintena d'exposicions temporals, entre mostres d'art contemporani, activitats de difusió de la investigació universitària i projectes institucionals en els quals s'involucra tota la societat alacantina. Una mitjana de 30.000 persones visiten any rere any les instal·lacions del MUA, de les quals vora

8.000 participen en alguna de les activitats incloses en els programes educatius dissenyats pel museu. El MUA és també el marc en què s'han organitzat cursos i tallers entorn de la conservació de l'art contemporani, la representació del cos en la contemporaneïtat o la recuperació de la memòria històrica. De la matei-

xa manera, les instal·lacions del museu són cada any escenari de diversos actes acadèmics o formatius, organitzats des de diferents àrees universitàries. Actes d'obertura o recepció de congressos i seminaris internacionals, lliurament de títols de llicenciatura, taules redones, trobades nacionals, presentacions de llibres, projeccions de documentals, jornades formatives, fòrums d'innovació, tallers tecnològics o trobades de rectors. També en l'àmbit artístic, el MUA ha consolidat la seua posició com a plataforma i altaveu per a la reflexió artística, el diàleg i la investigació entorn de la creació plàstica més recent. Les Residències de Creació i d’Investigació Artística del MUA, les dotze edicions de la convocatòria d'arts plàstiques, Mulier, Mulieris, que recull les inquietuds d'homes i dones artistes entorn de l'univers femení, o les exposicions de la Càtedra d’Art Contemporani Antoni Miró visibilitzen el compromís del MUA amb la creació artística contemporània.

easd alcoi

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

Inaugurada la nova exposició d’Antoni Miró a Otos

Part de la seua obra recent que se suma a la Col·lecció Permanent

EG València./ El municipi d’Otos ha inaugurat una nova exposició de l’artista alcoià Antoni Miró, una part de la seua obra recent que se suma a la Col·lecció Permanent present al Palau. La Col·lecció d’Antoni Miró al Palau d’Otos alberga i mostra un itinerari amb caràcter monogràfic i estructurat cronològicament per les diferents etapes o sèries de l’artista, que permet seguir la seua trajectòria i configurar una visió global de l’obra d’Antoni Miró. Amb la inauguració de l’obra recent, sumant un total de més de 200 obres, es completa més encara aquesta visió global. L’acte va comptar amb la presència del diputat Joan Baldoví, entre altres autoritats, qui va acompanyar a Miró per les diferents sales per a contemplar les noves peces, i el cantant xativí Feliu Ventura, qui va interpretar diverses cançons dedicades a l’artista. L’acte va finalitzar amb vi d’honor. El director de la Col·lecció, Tino Santamaria, manifesta que “assolim la responsabilitat de custodiar, mantenir, exposar, difondre i incrementar la Col·lecció; així com, compartir-la amb aquelles institucions que ens ho sol·liciten”.

Josep Sou en la presentació de l’exposició./

Feliu Ventura va cantar a l’obra de Toni Miró./

El diputat nacional Joan Baldoví també va estar presenta./

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

miró a otos

art

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

‘Temps d’Art 2018’, primera mostra artística per la Càtedra Antoni Miró

Al Museu de la Universitat d'Alacant (MUA)

RP Alacant./ El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) ha inaugurat l’exposició ‘Temps d’Art 2018’, a la sala El Cub. Es tracta d’una mostra integrada per les obres plàstiques de les tres artistes que van resultar seleccionades en la primera convocatòria de beques, en l’apartat producció d’exposicions, llançada per la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani i la Fundació Banc Sabadell. Les creadores són Mercè Díaz, Luisa Pastor i Silvia Viana. Les tres van resultar beneficiàries d’aquestes beques i ara presenten les seues obres al Museu Universitari. Mercè Díaz ha presentat el projecte ‘Memòria i Identitat’, una reflexió que vincula el temps amb l’espai a través d’un llenguatge multidisciplinari (pintura, fotografia, escultura i obra gràfica). Amb la seua proposta ‘Cossos de Fàbrica’, Luisa Pastor recupera una sèrie de documents de l’època de la Revolució Industrial a Alcoi des d’on poder reconstruir i visibilitzar una memòria alternativa i d’arxiu visual a través de la fotografia, el collage, els mapes i els textos. Per la seua banda, Silvia Viana mostra, a través de la seua proposta ‘Soldats’, una pintura de crítica social, una mirada cap a

aquells soldats, homes i dones, que qüestionen l’ordre establit i lluiten per defensar i crear una societat més justa i igualitària. Aquesta és la primera mostra artística que promou la Càtedra Antonio Miró d’Art Contemporani, es va crear l’any 2015 amb l’objectiu de promoure i contribuir al coneixement i a la difusió de l’art contemporani, especialment valencià: amb la voluntat de ser un nucli de reflexió, debat, cerca i divulgació en el camp de l’Art Plàstic Contemporani, així com de les seues relacions amb el pensament i amb la resta de manifestacions artístiques: literatura, música, o cinema, entre altres. Tot gràcies a la col·laboració de la Universitat d’Alacant, l’artista Antoni Miró, l’Ajuntament d’Otos i l’Ajuntament d’Alcoi. Enguany, la Càtedra, amb col·laboració de la Fundació Banc Sabadell, va convocar vuit beques per a la investigació i producció d’exposicions. Tres de les ajudes s’han destinat a la producció d’exposicions en concepte de materials i publicació del catàleg; altres tres per a la investigació teòrica, crítica o històrica de l’art contemporani; i dos més per a investigar sobre les diferents activitats desenvolupades per l’Antoni Miró.

Acte celebrat a l’Espai Joan Fuster, de Sueca./

Sueca li dedica un homenatge a Antoni Miró

L'Associació Cultural La Xala li ha dedicat un emotiu homenatge amb el títol ‘El País Valencià canta a Toni

RP Sueca./ L’Associació Cultural La Xala ha dedicat un emotiu homenatge a Antoni Miró amb el títol ‘El País Valencià canta a Toni’. Ha tingut lloc a l’Espai Joan Fuster, de Sueca, on han intervingut artistes com Àlvar Capi, Dani Miquel, Els tornejants, Jonatan Penalba, Miquel Gil i Vicent Torrent. En aquest context, l’Associació li ha dedicat un poema que acaba dient: “nacionalista cabal,

Concert ‘Pintura musicada’

EG València./ El concert-homenatge de presentació del disc ‘Antoni Miró, pintura musicada’ es durà a terme finalment diumenge 2 de desembre, a la Pèrgola, de la Marina de València. Recordem que el treball realitzat s’ha dut a terme amb els artistes: Júlia, Pau Alabajos, Miquel Gil, Mireia Vives i Borja Penalba, Mara Aranda, Feliu Ventura, El Diluvi, Lu Rois i Cesk Freixas. El seu treball constitueix un estudi artístic sinestèsic, una antologia musical on es reinterpreten alguns quadres del pintor. El treball també inclou la recitació dels poemes dedicats a Miró per part de Marc Granell, Josep Piera, Ovidi Montllor i Isabel-Clara Simó, interpretats per Pepa Alòs i Francesc Anyó.

/compromés amb el seu poble./inconformista total; /home de bé, just i noble: /un alcoià universal!”. Per altra banda, el pintor ha entregat a l’Espai Joan Fuster una litografia de l’escriptor suecà que porta el nom de l’Espai. Es tracta d’una litografia d’una pintura, realitzada en 2012, que forma part de la sèrie ‘Personatges’. I és que Miró i Fuster van ser mantindre un estret vin-

cle d’amistat, mantingueren correspondència i s’intercanviaren quadres i textos. Joan Fuster deia d’ell que era “el pintor dels Països Catalans”. En paraules del regidor de Cultura de Sueca, Vicent Baldoví: “per a l’Espai Joan Fuster és un honor rebre este gest per part d’Antoni Miró, un artista íntegre amb una obra agitadora a nivell artístic i necessària pel seu contingut de denúncia social”.

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

Proposta perquè els edificis públics contracten energia renovable

Proposta aprovada, amb l’abstenció del PP

RP./ Aprovada en el Senat la proposta d’Unidos Podemos perquè tots els edificis públics contracten energia 100% renovable, amb el vot positiu de totes les forces polítiques a excepció del PP, que s’ha abstingut. Per a la senadora Vicenta Jiménez, qui ha presentat la proposta, aquesta mesura es fonamenta en dues raons: “d’una banda, permetrà reduir els nivells de contaminació i emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i, en segon lloc, propiciarà un estalvi econòmic que permetrà invertir fons públics en altres mesures socials”. Tanmateix, la iniciativa contempla no prorrogar contractes de subministrament elèctric que no s’ajusten al criteri així com implementar mesures d’estalvi i eficiència energètica en totes les seus públiques. Actualment, l’Administració General de l’Estat compta, segons dades pú-

bliques, amb 2.142 edificis que, amb una superfície igual o major a 250 metres quadrats, encara no responen al criteri de plena eficiència energètica i subministrament elèctric 100% renovable. Greenpeace assenyala, per exemple, que la instal·lació de producció elèctrica a partir de plaques solars en 917 edificis de l’Administració General de l’Estat podria suposar en 25 anys un estalvi de 320 milions d’euros per a les arques públiques. En aquest sentit, “és prioritari que la mateixa Vicenta Jiménez al Senat./

Administració General de l’Estat done exemple i aposte en els seus propis edificis i seus per propiciar la urgent transició energètica que necessitem”. Alguns municipis ja ho estan fent: “és ja una experiència d’èxit en ciutats com Madrid, Barcelona, Alacant, Zaragoza, Cadis o Santiago de Compostel·la, i fins i tot xicotets municipis, com a Sant Pelayo (Valladolid), de tan sols 44 habitants, ja han apostat decididament i exitosament per aquest model”, conclou la senadora.

comarques centrals

Representants empresarials aposten per l’autoconsum energètic

RP Comarques./ L’aposta per la “posada en marxa de sistemes energètics que abaratisquen els costos i milloren l’eficiència de les firmes”, com són el fotovoltaic o les fórmules mixtes, i convertir a les empreses de les comarques en un “referent d’autoconsum energètic”. Objectius de consens entre la Cambra de Comerç d’Alcoi i la Plataforma per la Reindustrialització (FEDAC, COEVAL i IBIAE). Ho han comunicat arran una reunió entre les entitats en la qual han assenyalat que aquests objectius són importants, junt amb la digitalització i la internacionalització de les empreses, per a la consolidació i el creixement del sector econòmic de la zona.

El repte demogràfic del nostre entorn a anàlisi

Beniarrés el dia 14 de desembre

EG Beniarrés./ Debatre sobre el repte demogràfic al qual s’enfronten tant els municipis xicotets i el món rural com les ciutats intermèdies de les comarques centrals valencianes. Aquest és l'objectiu de la trobada que es titula ‘Estratègies davant el repte demogràfic’ i que es durà a terme a Beniarrés el dia 14 de desembre al Centre Cultural de Beniarrés, a les

10:00h del matí. En ell, s’analitzaran quins són els principals problemes demogràfics. Entre ells: la pèrdua de la població, la no retenció de talents, l’envelliment de la població, l'emigració i la immigració. Tot organitzat a través del Col·legi de Geògrafs de la Comunitat Valenciana amb Jovempa Alcoià Comtat i l’Ajuntament de Beniarrés.

comarques centrals

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

Rafa Climent ressalta el valor del sector del joguet a les nostres comarques

Localitzat, principalment, als municipis d'Ibi, Onil, Tibi, Castalla i Biar

RP Foia de Castalla./ Rafa Climent ha fet valdre el sector del joguet a les nostres comarques, localitzat, principalment, als municipis d’Ibi, Onil, Tibi, Castalla i Biar. Un sector que proporciona ocupació directa a unes 1.700 persones. Durant l’any 2017 va aconseguir una xifra de 194 milions d’euros en exportacions, i, a més, té un efecte tractor en l’economia de la zona, a través de diferents indústries auxiliars d’altres sectors. “El futur del sector del joguet passa per apostar per la qualitat, el valor afegit i l’adaptació als canvis de gust dels consumidors”, ha destacat el conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. I en aquest sentit ha assenyalat que “el joguet alacantí pot trobar grans oportunitats mitjançant la incorporació de nous components tecnològics,

Onil prepara el seu Nadal Colivenc

Amb un ample programa d’activitats i tallers

ja que segons l’estudi presentat per AIJU, en l’últim any més de la meitat de les xiquetes i els xiquets van rebre joguets amb tecnologia”. Ha sigut amb motiu de la presentació de la ‘Guia AIJU 2018-2019’, celebrada a l’Institut Tecnolò-

gic del Producte Infantil i d’Oci, a Ibi. Aquesta guia del joguet és un projecte, finançat pel l’IVACE, que compta amb observació del joc, i la col·laboració de famílies i professors, anàlisi pedagògica, estudi d’adequació a discapacitats i una selecció per part

d’experts. El conseller ha ressaltat “la utilitat d’aquesta guia per ajudar els pares a triar jocs i joguets de qualitat”, entesa també com “allò que aporta valors addicionals a l’educació dels nostres fills si volem aconseguir una societat inclusiva”.

El Conseller d’Economia Rafa Climent en la presentació del catàleg d’AIJU./

EG Onil./ Onil celebra el seu Nadal Colivenc, que integra un programa d’esveniments, actes ia activitats. Diumenge 9, a les 8:30h, es realitzarà el ‘Taller de Fatxos’. Divendres 14, Presentació llibres ‘Imaginar a Peter Pan’ i ‘Los 115 pasos de Kairós’ en la Biblioteca d’Onil. Dissabte 15, la Gala ‘Luz i Vida’. Diumenge 16, el segon ‘Taller de Fatxos’. Divendres 21, conta contes amb la Bruixa Xocolata. Dissabte 22, torneig d’escacs. El dilluns 24, el dia de Nadal començarà amb el Concert de Nadal per la Banda Jove del CIMO, a

ONIL

les 12h, al Centre Cultural Eusebio Sempere. A les 19h, col·locació del Jesuset al Naixement del Palau amb la interpretació de nadales tradicionals valencianes. A continuació, repartiment del fatxos realitzats als tallers i tindrà lloc la Nit dels Fatxos. Entre els dies 27 i 29 hi haurà activitats infantils. El dimarts 2 de gener, a les 20 hores, al Centre Cultural Eusebio Sempere, concert d’Any Nou del CIMO. Divendres 4, a les 19h, Cavalcada de l’Heraldo. Dissabte 5, a les 19h, la Cavalcada Reis Mags. I diumenge 6, a les 12h, despertar dels Reis Mags al Museu de la Nina.

GAUDEIX EL NADAL COLIVENC Cada 24 de desembre es roden estos rams d'espart amb un moviment circular i encesos per donar-li calor d'una forma simbólica al 'Jesuset de Nadal'. L'espart sec, conegut com 'totxa' forma el cos del fatxo mentre que l'espart verd servix per a fer els lligams i finalitzar-lo amb una trenat. Aquest servirà per poder agafar-lo, encendre'l per l'altra part seca i començar a fer cercles fins què es consumisca. Aquesta celebració pagana va evolucionar i es va convertir en festa religiosa-cristiana amb el foc com element purificador i simbòlic. Quan cau el sol s'encenen els fatxos i any rere any, s'erigeix a Onil un sentiment de concòrdia i amor al voltant del majestuós Palau del Marqués de dos Aigües. Aquest instrument cultural ha servit per transmetre un complex cúmul de sentiments d'amor a un poble i a les seues tradicions.

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

comarques centrals

La Fira d’Ontinyent conclou el seu 600 aniversari amb un èxit rotund

Milers d’assistents han pogut gaudir d’una ampla oferta d’oci, serveis i comerç

EG Ontinyent./ Milers d’assistents han pogut gaudir d’una ampla oferta d’oci, serveis i comerç durant la celebració del 600 aniversari de la Fira d’Ontinyent. Ha destacat la celebració d’un multitudinari espectacle itinerant que va omplir els carrers de la música, ballet i personatges màgics. Aquest espectacle va donar pas a un intens cap de setmana de festa, diversió, gastronomia, el nou espai per al comerç local i la fira de l’automòbil Firauto. 40 atraccions han estat acompanyades per parades de productes gastronòmics i d’artesania, així com d’un espai propi per al comerç local. L’oferta de la Fira s’ha completat amb la presència del motor en la seua sisena edició de la Fira d’au-

La Xylella avança afectant ametlers de més poblacions alacantines

S'ha detectat la infecció a l’albercoquer

tomoció que ha disposat de més de 3.500 metres d’exposició on s’han exhibit vehicles d’ocasió i les

últimes novetats. La coordinadora de la Comissió Organitzadora, Sayo Gandia, recordava

Milers de visitants de totes les edats a la Fira d’Ontinyent./

que “aquesta edició està pensada per donar un nou impuls a la vessant comercial de la Fira”.

EG Comarques./ Agricultura ha registrat nous positius de Xylella Fastidiosa per la zona nord d’Alacant. Els últims positius corresponen principalment a plantacions adultes d’ametler. Les noves parcel·les afectades detectades se situen a Teulada, Xàbia, Dénia i Poble Nou de Benitatxell. A més, per primera vegada s’ha detectat la infecció a l’albercoquer. Es tracta d’un exemplar aïllat, envoltat per ametlers afectats

per Xylella, la qual cosa evita que puga estendre’s a més unitats de la mateixa espècie. Des de la Generalitat s’estan adoptant mesures fitosanitàries d’erradicació i control conforme al Pla de Contingència i la normativa aplicable, la qual no resulta satisfactòria per a molts dels propietaris dels exemplars afectats. Durant 2018 s’han pres 12.517 mostres vegetals, 7.600 dins de la zona demarcada i 4.829 fora d’aquesta.

Millores del riu Serpis a l’Orxa

La Generalitat ha destinat una inversió de 220.000 euros

EG L’Orxa./ La Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat ha dedicat una inversió de 220.000 euros per a condicionar i millorar el pas del riu Serpis per la població de l’Orxa. Unes obres que han començat la seua execució i que contemplen, a més del condicionament de les parts més deteriorades de la zona, la creació d’un camí adequat i la

instal·lació d’una àrea recreativa. Així ho ha comentat Manuel Aldeguer, director general de l'Aigua de la conselleria de Medi Ambient i Agricultura, qui ha assenyalat també que aquesta intervenció servirà, a més, de per a estimular l’economia de la població. L’alcalde d’Alcoi i president del Consorci de les Comarques Centrals,

Toni Francès, ha reconegut la millora que suposarà aquesta actuació per a les comarques centrals, que redundarà en la recuperació de la Via Verda Alcoi-Gandia. I ha destacat, per tant la importància de projecció turística que comporta. L’alcalde de l’Orxa, Arnaldo Dueñas, per la seua banda, ha mostrat la seua alegria per l’actuació.

El regidor Miquel Lorente en la presentació de la nova Fira./

Segona Fira Comerç al Carrer Barri Nord-Oest a Xàtiva

Organitzada per l’associació empresarial Xacex

EG Xàtiva./ Xàtiva ha presentat la segona edició de la Fira Comerç al Carrer Barri Nord-Oest, organitzada per l’associació empresarial Xacex. En ella s’oferiran 34 parades de comerços de la zona i es comptarà amb promocions, animació de carrer i atraccions infantils. Tindrà lloc el proper dissabte 1 de desembre, de 10 a 22 hores, a la plaça Vicent Andrés Estellés. El primer tinent d’alcalde de Xàtiva, Miquel Lorente, ha relacionat aquest

esdeveniment amb la posada en valor dels diferents eixos comercials de la ciutat: “Xàtiva té una vocació comercial que cal projectar cap al futur, des de la base d’uns hàbits de consum militant amb l’establiment de proximitat”. “Cal bastir complicitats amb el comerç de proximitat”, continua el regidor, “amb el qual pots abastir-te sense necessitat d’agafar cap mitjà de transport, contribuint a crear un àmbit de sociabilitat, cosint la ciutat des

dels barris”. Per la seua banda, Maria Jesús Cuenca, directiva de l’associació, ha explicat que l’objectiu principal de la Fira Comerç al Carrer Barri Nord-Oest és “construir un acostament al nostre client, fer-lo coneixedor de la varietat de comerços i serveis que té la nostra ciutat”. Cuenca ha informat que des de l’organització s’han preparat “sortejos, promocions i alguna sorpresa més per als qui ens vulguen visitar”.

comarques centrals

1.300 estudiants de Gandia visiten els Espais de la Memòria Democràtica

“La violència no és vàlida per resoldre cap conflicte"

EG Gandia./ Campanya escolar a Gandia per visitar els Espais de la Memòria Democràtica, els refugis antiaeris de la Guerra Civil del Prado i la Peixateria. Ja són vora 1.300 alumnes dels centres públics i concertats de Gandia els que han participat, de forma gratuïta, amb l’ajuda, de 10.000 €, i col·laboració de la Conselleria de Justícia i Llibertats Democràtiques de la Generalitat. D’altra banda, gràcies a la participació de professorat i historiadors s’han elaborat dues unitats didàctiques per a sisé de Primària i quart de Secundària que permetran continuar treballant la memòria democràtica a l’aula. “És la primera vegada que es realitza a Gandia una activitat similar amb escolars”, comenta el regidor de Patrimoni, Xa-

vier Ródenas, sobre la campanya, objectiu de la qual “és doble: d’una banda, recordar el sacrifici, la lluita dels nostres avantpassats perquè puguem tindre democràcia”. I per altra banda, fer comprendre a les noves

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

Donació solidaria del Certamen Coral

El Certamen Coral de Cocentaina lliura 1.055 euros solidaris al Col·lectiu 8 de Març i Dones

RP Cocentaina./ El Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina ha lliurat la recaptació de la taquilla de la seua edició del 2018 al Col·lectiu 8 de Març i Dones de l’Alcoià i El Comtat. Un total de 1.055 euros que la presidenta i el coordinador del

generacions que “la violència no és vàlida per resoldre cap conflicte, ni al País Valencià, ni a Síria”. L’alumnat de la SaforValldigna també tindrà l’oportunitat de visitar els refugis, ja que el Teatre del Raval ha inclòs

Alumnes dels centres educatius de Gandia./

Certamen han lliurat personalment a la presidenta i la vocal del Col·lectiu, Asun Navarro i Emilia Pérez. Aquesta ajuda a l’associació comporta un acte de solidaritat per part del Certamen Coral que se suma al seu compromís pel foment del valencià.

aquests itineraris dins la seua campanya teatral escolar. Aquesta campanya es posa en marxa coincidint amb el primer aniversari de l’apertura i posada en funcionament dels refugis del Prado i la Peixateria.

Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere

En total, de moment, formen part d'aquesta xarxa 49 localitats d’11 comarques

Nou estudi sobre els ibers de Mariola

Seté volum de la col·lecció ‘Estudis locals’

RP Bocairent./ Bocairent ha presentat el seté volum de la col·lecció ‘Estudis locals’, editat per l’Ajuntament de Bocairent, i publicat amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i del Museu Arqueològic Municipal Vicent Casanova. El seu títol és: ‘Els ibers a Mariola. Una passejada arqueològica per les muntanyes de la Contestània (ss. VIII-I a.n.e)’, un llibre d’arqueologia per ajudar a entendre les societats del passat a través de les restes materials que van crear i emprar. La presentació ha comptat amb l’autor, Ignasi Grau, professor de la Universitat d’Alacant que actualment estudia les societats ibèrica i romana en

l’àrea oriental de la península Ibèrica i que destaca per les seues investigacions arqueològiques de la lloma de Galbis, on va ser trobat el lleó de Bocairent, o el cabeçó de Mariola. Al llarg de 92 pàgines, Grau recorre des de l’Edat de Ferro fins a la conquesta de la Mariola per part dels romans amb una anàlisi minuciosa dels ibers. Els ibers destaquen pel patrimoni arqueològic llegat en “poblats que coronen cims amb runes imponents i vistes excepcionals, coves amb aspecte espectacular, indrets de naturalesa evocadora”. La seua cultura conforma un fragment fonamental de “la identitat mil·lenària de Mariola”, que queda reflectit en aquest seté volum.

RP València./ Des de principi de legislatura, la Diputació de València ha dut a terme, des de l’àrea d’Igualtat, diferents activitats i iniciatives amb les quals ajudar els ajuntaments a combatre la violència masclista. L’última d’elles ha sigut la constitució de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere. Mig centenar d’ajuntaments s’han sumat a la iniciativa de la corporació provincial amb l’objectiu de lluitar contra aquesta xacra social. Un total de 54 sol·licituds d’adhesió han arribat a la Diputació des que es va obrir el termini el 14 d’abril. D’elles només 5 han sigut rebutjades per no complir amb algun dels tres requisits que arreplega el reglament: disposar d’una regidoria o delegació d’Igualtat dotada amb recursos; tindre un pla d’Igualtat propi; i, en el cas de municipis de menys de 20.000 habitants, estar adherits al programa ATENPRO del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar, un

servei d’atenció telefònica a les víctimes de violència de gènere. “No és suficient amb el minut de silenci o la bandera al balcó, hem de ser proactius i des de les institucions dotar de recursos als ajuntaments per a ajudar-los a desenvolupar els seus propis plans i fer front a la violència masclista”, ha comunicat Isabel García, titular d’Igualtat de la Diputació. La diputada ha assenyalat

que aquestes ajudes seran prioritàries per als municipis més xicotets, “que han de disposar de les eines necessàries per a tindre els seus propis programes i oferir atenció a les víctimes amb les mateixes garanties que qualsevol altre municipi de major grandària”. En total, de moment, formen part d’aquesta xarxa 49 localitats d’11 comarques. Entre elles, Gandia, Xàtiva, Ontinyent, Mislata,

Alzira i Burjassot. Enguany hi haurà una aportació de 200.000 euros que es repartirà entre els municipis fundadors de la Xarxa i, segons avança Isabel García, en el pròxim exercici està previst invertir entre 400.000 i 500.000 euros en aquestes campanyes i activitats promogudes pels ajuntaments per a construir una societat més forta i que responga amb contundència a una de les seues principals xacres.

Representants de la Xarxa de Municipis contra la violència de génere./

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

VOLS QUE EL TEU ANUNCI DESTAQUE? UN MÒDUL PER TAN SOLS 6€

Serveis &Treballs GENERALS - Se ofrece chico para limpieza de cristales y persianas, clases de italiano o cuidado de ancianos. R: 672 286 022 Roberto. < Se ofrece chica para cualquier oferta laboral con experiencia en diversos sectores. R: 693 689 630. < Se ofrece matrimonio para cualquier oferta laboral. R: 662 165 205. - Se ofrece señora para cualquier oferta laboral. R: 618 035 035. - Se ofrece chico para cualquier oferta laboral. R: 662 043 518.

ADMINISTRACIÓ - Se ofrece administrativa seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634 409 978 tardes. DEPENDENTES - Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza. R: 633 068 537 Esmeralda. < Se ofrece hombre de 46 años con mucha experiencia como dependiente de alimentación, con carnet de carretillero y titulo de aux. de geriatria para hospitales y particulares, para cualquier oferta. R: 600 309 986. HOSTALERIA - Se ofrece chico como camarero profesional para extras o continuo. R: 686 584 861. - Se ofrece chico como ca-

Anuncis Classificats

marero, ay. de cocina, o limpieza en general. R: 643 211 190 Jose Maria. < Se ofrece chica como ayudante de cocina o cualquier oferta la boral. R: 626 755 269. REFORMES i CONSTRUCCIÓ - Se ofrece hombre de 50 años como albañil, camarero o para el cuidado de mayores. R: 652 707 503. < Se instalan alarmas y cámaras de videovigilancia. R: 630 733 017. - Se ofrece chico 22 años titulado en electricidad y electrónica para trabajar como electricista, op. de producción o cualquier oferta. R: 610 930 127 Jhon. < Se ofrece especialista en alicatado de manisas y colocación de pavimentos, para cualquier oferta en la obra. R: 606 329 310.

SERVEI DOMÈSTIC - Se ofrece señora para limpieza y cuidado de personas mayores, con experiencia y referencias. R: 651 971 389 Amparo. < Se ofrecen 2 chicas con mucha experiencia en cuidado de ancianos, niños y limpieza en general, también fin de semana, con vehículo. R: 666 331 751. - Se ofrece chica para trabajar por las mañanas en limpieza en general o cuidado de personas, con referencias. R: 669 321 486. ALTRES - Se ofrece señora para cplan-

char o coneras de punto. R: 633 495 323. < Se dan ayudante de peluqueria de 19 años titulado. R: 722 178 038. - Se ofrece chico como repartidor o comercial, con experiencia. R: 630 733 017. < Se ofrece hombre de 54 años con mucha experiencia en transporte, con carnet de camión 3.500kg. R: 659 827 293. - Se ofrece comercial con 20 años de experiencia en sector textil hogar y otros, territorio nacional, con cartera de clientes. R:

< Vendo altavoz amplificado. Nuevo. Económico. R: 669 710 954. DISCOS-PEL·LÍCULES- DVD-CD’S - Vendo discos de vinilo. R: 680 557 565. < Vendo colección CD,s de todos los cantante españoles de 1045-1995. Buen precio. R: 646 087 535. - Vendo DVD,s originales, desde clásicos a dibujos animados. Más de 100. P: 3x1 E (buen precio global). R: 646 087 535. INFORMÀTICA - Vendo ordenador portatil nuevo con garantia, windows 10, con videocámara. P: 300 E. R: 661 762 901. < Vendo pantalla de ordenador supergrande y teclado de ordenador. P: 60 E / 30 E. R: 96 552 07 99. < Vendo ordenador, pantalla y torre. R: 633 507 624. VIDEOCONSOLES - Vendo mandos de juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. R: 660 159 198. - Compro Play Sattion 1, PS2 y PS3 + juegos, memory

card y mandos. R: 611 021 764. T.V.-VÍDEO-DVD - Vendo TV 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97. < Vendo 2 TV: 1 Sony de 15” y 1 Thompson de 28”, buen estado. R: 96 554 57 26. < Vendo home cinema a estrenar. P: 70 E. R: 618 035 035. TELEFONIA-GPS - Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721. < Vendo móvil LG E 510 nuevo, libre, cámara 5mpx, pantalla 8-9cm. P: 45 E. R: 96 652 03 49 / 622 647 221. INSTRUMENTS - Vendo piano vertical nuevo a mitad de precio. R: 687 639 235. - Vendo piano pared Meullin Angelus. P:450 E. R: 659 072 401. RADIO AFICIONATS - Vendo walkie-talkie nuevos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134. REPRODUCCIÓ - Vendo máquina de escribir. Buen estado. R: 669 710 954. < Vendo máquina escribir

electrónica Olivetti. P: 40 E. R: 722 686 295. REGALS-CRIDES-EXTRAVIAMENTS - A San Judas Tadeo reza 9 Ave Marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas. ASJ. NO CLASSIFICABLES - Vendo tubos de PVC de 25 cm de diámetro y várias válvulas de bronce. R: 96 651 67 82. - Regalo estiercol de caballo. R: 630 733 017. < Vendo caja de puros llena, de madera a desprecintar. P: 20E. R: 676 813 912. SALUT i BELLESA - Vendo lámpara UVA para hacer manicura semipermanentes y varios pintauñas. P: 80 E neg. R: 680 269 666. < Vendo carrito eléctrico scooter Skippi Solax. P: 1.000 E. R: 697 753 676. - Vendo grúa doméstica en perfecto estado a buen precio. P: 550 E. R: 634 837 209.

lección Tecno, mod. Graphis, alta calidad, 1’60 x80x73. P: 250 E. R: 606 323 612. - Vendo mesa de taller grande desmontable, estructura de hierro de 2’50 largo x 124 ancho x 82 alto. P: 50 E. R: 626 121 865. DECORACIÓ - Vendo lámpara quinqué de 7 luces de hierro y cerámica. R: 96 554 57 26. - Vendo 2 marcos antiguos de madera para fotos de 80 x 70cm. R: 96 554 57 26. - Vendo platos decorativos de colores de cerámica, macetero de cerámica labrado con pedestal de 1’40cm. R: 96 554 57 26. ROBA i COMPLEMENTS < Vendo reloj antiguo P: 40 E. R: 618 035 035. - Vendo traje de comunión P: 50 E. R: 618 035 035. BRICOLATGE - Vendo máquina para cortar

madera Black & Decker, modelo SR700, a estrenar. P: 220 E. R: 669 044 330. FUSTERIA D'OBRA i TANCAMENTS - Vendo 2 puertas parcela 2x4 de hierro, buen precio. R: 687 374 788 / 96 652 59 04. < Vendo 4 puertas de madera de 50 x 180 para armarios empotrados, a estrenar. P: 100 E. R: 696 584 225. ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS < Vendo 3 botellas de butano de aluminio. P: 10 E c/u. R: 628 755 288. - Vendo 4 botellas de butano. P: 40 E. R: 626 584 714. < Vendo cocina de 3 fuegos y 1 eléctrico, nueva. P: 50 E. R: 661 740 829. - Vendo cocina de butano. Buen estado. R: 669 710 954. SANEJAMENTS - Vendo mampara 140x 85. P: 50 E. R: 627 700 721. < Vendo bañera, con hidromasaje 5 chorros, 1’67 x 0’67m., compresor, termosta-

to, practicamente nueva. P: 250 E neg. R: 607 202 407. BEBÈS i ACCESSORIS - Vendo sillita para coche. P: 45 E. R: 690 094 952. - Vendo sillita de bebé. R: 680 557 565. < Vendo cuna de madera P: 50 E. R: 659 827 293. - Vendo carro azul marino i cuco. P: 50 E. R: 722 686 295.

BV) con AA y CC. P: 900 E neg. R: 627 950 589. INDUSTRIALS - Vendo generador diesel Perkings de 7’5kw. P: 1.100 E. R: 661 252 328. FURGONETES - Vendo furgoneta Mercedes diesel modificada convertida en volquete. P: 1.200 E. R: 661 252 328. < Vendo Berlingo de 06’, perfecto estado. P: 2.300 E. R: 646 933 958. TRACTORS i REMOLCS - Vendo remolque de mula mecánica Pascualli. R: 642 953 930. - Vendo cuba de sulfatar de 600 l., 2 pistolas. R: 642 953 930.

CAMIONS < Compro encimera y remolque para camion. R: 607 321 069. MOTOS i QUAD - Compro motos de más de 20 años con o sin documentación. R: 652 929 137 José. < Vendo mono acolchado ideal para moto. P: 50 E. R: 661 762 901. NÀUTICA - Vendo zodiac sin motor. R: 629 871 712 Juan MAQUINÀRIA - Vendo por jubilación máquina de punto recto rematadora Rimoldi, poco uso; baúl, tableros varias medidas; soporte hierro para piezas; ventilador, botellas butano y más. R: 646 087

ASJ

&Festers TRAGES FESTES i FILAES - Vendo traje filà Navarros para mujer, completo, Talla 3840, perfecto estado. P: 600 E. R: 646 571 140. - Vendo traje filà Realistes, XL, completo con 2 pantalones y 2 fajas. R: 633 333 157. < Vendo traje filà Judios. completo, capote, turbante y capote. P: 500 E. R: 606 591 219. < Vendo 2 trajes filà Judios. P: 250 E / 300 E. R: 606 591 219. - Vendo traje filà Abencerrajes, para adulto. R: 96 554 05 VENC CASA UNIFAMILIAR REFORMADA (DE LA FASE DE NOVA CONSTRUCCIÓ) BARRI DELS CLOTS

R: 622 145 682

Terrenys &Immobles

PISOS - Vendo / Alquilo 1ºpiso en l’Alameda Alcoi, 5 dormitorios, salón, cocina amplia, terraza cubierta, 2 baños, armarios empotrados, calefacción, reformado. R: 96 652 59 04 / 687 374 788. <Vendo 2ºpiso en c/Gabriel Miró, ascensor, 140m2, todo reformado. R: 96 633 46 29 Carlos. < Vendo 2ºpiso en c/San Luis Beltrán Alcoi, 120m2, ascensor, comdor, 4 habitaciones con ropero, 2 aseos, opción garaje. P: 70.000 E. R: 636 954 134. - Vendo 1ºpiso en cXixona, 4, Alcoi, 90m2, 3 habitaciones, comedor, cocina, aseo, balcón, terraza de 40m2, porchi. Posibilidad de garaje. P: 38.000 E + 9.000 E. R: 652 599 808 Paco. - Vendo 1ºpiso en Av Alameda Alcoi, 170m2, calefación, terraza. P: 140.000 E. R: 96 652 59 04 / 687 374 788. PISOS LLOGUER - Alquilo piso en zona Santa Ro-

- Vendo tobogán de 4 peldaños. R: 679 869 855. MATERIAL ESPORTIU - Vendo máquina vibratoria grande completa. P: 250 E. R: 667 530 174. < Compro cinta estática para correr eléctrica, económica. R: 600 384 715. < Vendo cinta estática. R: 608 205 942. BICICLETES - Vendo bicicleta paseo. P: 30 E. R: 96 651 67 82. < Vendo Bicicleta estática de spinning VS 730 Domyos. Prácticamente nueva. Consola que te indica (DIST, CAL, SPEED, SCAN TIME), sillín es ajustable en altura y profundidad para asegurar un confort óptimo. Manillar ajustable en altura. Fácil transporte gracias a las ruedas delanteras. Regulador de esfuerzo en el pedaleo. Costó 250 euros. P: 150 E. R: 660 52 90 24. < Vendo bicicleta estática Conor. R: 687 639 235. - Vendo bicicleta mountain bike en buen estado. P: 60 E. R: 620 392 615.

sa, Alcoi con ascensor, 3 habitaciones, 2 baños, cocina, galeria, comedor, terraza, recién pintado, no mascotas. P: 350 E. R: 669 042 270. - Alquilo 3º piso en c/Azorin, 9 Alcoi con ascensor, 3 habitaciones, baño, comedor, cocina con galeria, calefacción, semiamueblado. R: 96 652 14 77. - Alquilo piso en zona Centro Alcoi. P: 300 E. R: 605 019 548 PISOS COMPARTITS - Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504. < Busco piso para compartir con chica, preferiblemente en Zona Norte. R: 608 478 266. CASES - Vendo unifamiliar con sotano con posibilidad de unión para completar loft, c/Tossal, 40, 108m2. R: 629 646 659 / 667 653 397. < Vendo solar en el Centro de Alcoi ideal para construcción de casa unifimiliar, , posibilidad de construcción de hasta 3 alturas + garaje. R: 657 784 146. CASES DE CAMP i XALETS Vendo/alquilo parcela en urb. El Sargento de 2.600m2 vallada con caravana, luz y agua. R: 666

756 210. < Vendo casa rural unifamiliar en Vall d’Ebo, 3 plantas, con terreno i parceles alrededor del pueblo, 125m2. P: 48.000 E neg. R:669 579 812. (1) Vendo casa en Agres en el centro del pueblo: planta baja con local comercial para Bar; 1ºpiso vivienda con todo instalado R: 96 551 01 71 / 696 750 036. TERRENYS (1) Vendo campo de Olivos e Agres plena producción, cami asfaltado, pueblo. R: 96 551 01 71 / 696 750 036. - Vendo solar en centro de Alcoi de 147m2 en Passeig Ovidi Montllor, 22 con posibilidad 3 altras. R: 629 646 659 / 667 653 397. - Venc terreny en Gaianes de 6.750m2 amb aigua, llum i Mobile home de 33m2. P: 45.000. R: 635 262 387. LOCALS - Vendo o Alquilo local comercial preparado para todo tipo de negocio, extrección de humos, zona Santa Rosa, 103m2. R: 96 551 96 45. < Alquilo local comercial en Co-

CURSOS-LLIBRES-REVISTES - Vendo diccionarios de castellano y inglés, y un libro de Paulo Cohelo. R: 660 159 198. < Regalo libro recuerdo del CADA Alcoi. R: 635 100 348. - Vendo libros de diferentes estilos, desde libros de bancos a infantiles en valenciano. P: 3 E. R: 635 100 348. < Vendo libros Salvat: Biblia (6); Biblia de los niños (12); 2ªGuerra Mundial; Libros Salvat de 1980 a 1984. R: 608 205 942. < Busco ejemplares revista El Gratis año 1987. R.: 626 449 311. COL·LECCIONISME i ANTIGUITATS - Compro máquina y vagones ‘Rico’ antiguas. R: 655 199 666. - Compro tebeos antiguos años 40-65. R: 722 341 776. - Vendo 4 muñecas mariqquita pérez con vestidos, complementos, baúl, perchas... R: 96 533 14 75. < Vendo material trenes eléctricos: locomotoras, vagones, vías, cruces, tapiz, casas.... R: 622 647 221 / 96 652 03 49.

ANIMALS i ACCESSORIS - Vendo cachorros yorkshire pequeños. Desde 250 E. R: 96 633 42 88. < Regale gatet blanc i negre de pel llarguet i suau, calcetins blancs. R: 650 529 289. < Vendo cachorros de bichón maltés de 2 meses. R: 96 633 42 88. < Vendo pecera de 80l. con accesorios. P: 50 E. R: 619 561 533. PLANTES < Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos antiguos. R: 627 700 721. - Vendo bonsai y prebonsai. R: 687 887 046. FOTOGRAFIA i VÍDEO - Vendo cámara Cannon EOS Mark II 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819. < Vendo telescopio Newton Tasco mod. 117, 450 aumentos, reflector, diametro 4’5, F900m, log. 87cm con trípode, buen estado. R: 620 392 615. MÚSICA, HI-FI - Vendo walkman azul Aixa en muy buen etado y poco uso. R: 96 554 01 29.

centaina, 300m2, frente Paquito el Chocolatero. R: 607 900 232. < Alquilo local comercial en Cocentaina, 2 plantas, 100m2, aseo y despacho P: 180 E. R: 646 814 493. OFICINES (1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico. R: 656 827 818 Victor. TRASPASSOS - Traspaso bar en zona Norte, frente ambulatorio La Bassa, listo para trabajar, con buena clientela. R: 662 915 370. - Traspaso bar-restaurante en Muro, pleno funcionamiento y bien situado. R: 679 450 491. GUARDAMOBLES - Vendo local-guardamuebles dentro garaje en c/Oliver, Alcoi. P: 121 E. R: 659 979 026. < Alquilo guardamuebles en rotonda Carrefour de Cocentaina. R: 638 455 131 / 96 559 23 76. NAUS INDUSTRIALS - Vendo nave en 1ª linea centro comercial Gormaig. P: 98.000 E. R: 659 208 985. APARTAMENTS - Vendo 8ºpiso en Benidorm junto parque la Higuera, 3 habitaciones, baño, cocina, salón, balcón, parquing, piscina, amueblado. R: 674 907 671. - Alquilo apartamento en Benidorm por meses o quincenas, urb. con piscina, zona infantil... A 4 minutos de playa, zona Centro. R: 665 682 628. PLACES DE GARATGE - Alquilo plaza de garaje amplia, c/Fernando el Católica. R: 674 907 671. < Alquilo plaza de garaje en c/Isabel la católica, 22. R: 645 786 345 Pepi. - Vendo 2 plazas de garaje en c/Perú, 63, Alcoi. P: 12.000 E las dos. R: 635 198 750.

Casa&Llar

MOBILIARI - Vendo 2 sofás de 2 y 3 plazas color marrón chocolate. P: 700 E. R: 616 978 598. <- Vendo mesa cocina blanca con 2 sillas y 2 taburetes; una campana extractora negra; un microondas blanco; un cristal para mesa camilla 80cm. R: 660 359 447. - Vendo sofá de 2 plazas con tapiceria nueva. P: 50 E. R: 606 591 219. < Vendo mueble de sala de estar en buen estado. P: 100 E. R: 661 819 321. < Vendo habitación juvenil grande y de calidad, litera con 4 cajones, estanterias grandes y de paneles cuadrados, zapatero, baúl, mesita, armario y escritorio. R: 661 740 829. MOBLES D’OFICINA i COMERÇ < Vendo mesa de trabajo co-

Rodes &Motor

TURISMES - Compro coches de más de 20 años con o sin documentación. R: 652 929 137 José. - Vendo BMW 320D con 160.000km, buen estado. P: 4.000 E. R: 96 533 75 53. < Vendo renault megane del 96’, gasoil. P: 950 E. R: 96 552 22 49. - Vendo Peugeot 5008 del 13’ 150cv, diesel, buen estado. P: 1.500 E. R: 626 766 083 / 616 390 144. TOT TERRENY < Vendo nissan patrol 2.8, (A-

96 554 01 68 trabajo de universidad. R: 646 005 854. < Se dan clases de piano y canto. R: 639 925 044. - Se dan clases de repaso de inglés a domicilio. Nivel primaria y secundaria. R: 693 832 279. DEMANDES - Se necesita chica con experiencia en máquina de coser para confección. Alta laboral inmediata. R: 660 023 769. < Se busca persona que sepa llevar maquinaria agricola para el cuidado de 10.000m2. R: 680 562 197.

A SAN JUDAS TADEO

68. - Vendo accesorios Filà aragonesos, peto disparo, correage, puños y botas, para 5 años. R: 680 269 666. < Necesito traje filà Ligeros, para adulto de 1’85cm. R: 96 552 44 33 / 627 653 602. < Vendo traje filà Abencerrajes, para adulto de 1’80cm, completo con 2 túnicas. R: 663 073 674. CÀMPING i CARAVANES - Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y toldo, excelentes condiciones. R: 689 510 449. - Vendo caravana Roller Aloha 435F con avance y accesorios. R: 689 009 118. OCI i JOGUETS - Vendo futbolín 4 pataa convertible en mesa de Pingpong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020. < Vendo mesa de pin-pon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16. - Vendo scalextric mónaco con salida Le Mans y 2 coches minis. P: 75 E. R: 674 540 404.

Telèfon 24 Hores domicilio, también por horas, personas con dependencia o para cualquier oferta laboral. R: 633 782 733. < Se ofrece señora para el cuidado de niños con experiencia. R: 622 043 182. - Se ofrece señora para el cuidado de personas con dependéncia domiciliaria, en hospital y para el cuidado de niños. R: 633 782 733. - Se ofrece chica con mucha experiencia en el cuidado de personas mayores, limppieza por horas, interna o externa. R: 727 791 636. < Se ofrece chica 34 años para el cuidado de personas mayores a domicilio, noche y fines de semana. R: 660 159 198 Lorena. - Se ofrece señora señora para hacer compañia a persona mayor. R: 661 740 829. - Se ofrece señora española paraa el cuidado de niños con experiencia, disponible los sábados. R: 622 043 182. CLASSES PARTICULARS - Se ofrece profesor de secundaria de física y química y matemáticas. R: 646 005 854. - Busco profesor con capacitació de valencià para apoyo de

608 187 122 Gonzalo. SERVEI ASSISTENCIAL - S’ofereix titulat per treballar amb persones depenents i Alzheimer, caps de setmana i festius o extern, titulat en aux. d’infermeria i socio-sanitari, molta experiència. R: 608 655 543 / 671 119 847 Valerio. - Se ofrece señora de mediana edad muy responsable para hacer compañía por horas. R: 652 848 504. - Se ofrece señora con experiencia para el cuidado de personas por la noche en hospital o a

REZA 9 AVE MARIAS DURANTE 9 DIAS, PIDE TRES DESEOS, UNO DE NEGOCIOS Y 2 IMPOSIBLES. AL NOVENO DIA PUBLICA ESTE ANUNCIO SE CUMPLIRÁ AUNQUE NO LO CREAS.

Temps Lliure

classificats

Editorial Necesita Comercial para Ventas en comarcas Con experiéncia en publicidad Alta S.S. + incentivos Interesados concertar entrevista

T. 96 554 01 68

535 / 96 633 35 66 < Vendo máquina de coser. Buen estado. R: 669 710 954. < Vendo máquina de cortar tableros en difusor (max 366 x 183cm), disco de 10 cm. P: 1.500 E. R: 607 900 232.

el racó jocós

L’estima, la nostra bandera

HOROSCO PÒPS

Samuel Medina, Joves de Compromís Alcoi./

“Maricó!”, “Qui és l’home i la dona de la relació?”, “No se’t nota gens”, “Per a quan el dia de l’Orgull Hetero?”, “Pots ser lesbiana, però no cal que vages dient-ho”, “A mi em sembla bé, però davant dels meus fills no”, “Va disfressat”... Milers de persones, arreu del nostre país i arreu del món, dia rere dia pateixen discriminació simplement per ser qui són. Xiquets i xiquetes que des del col·legi se senten marginades, diferenciades, desplaçades i inferiors simplement per ser qui són. Tantes i tantes persones que pateixen violència verbal i física simplement per ser qui són. Milers de persones que, en definitiva, simplement per ser qui som, per sentir com sentim, per estimar com estimem, patim diàriament. Aquesta és una realitat encara ben present al nostre país davant la qual no podem girar-nos d’esquenes, davant la qual no podem creure que ja tot està aconseguit i que no hi ha res pel que lluitar. Estic segur que tots nosaltres hem escoltat en més d’una ocasió moltes de les frases i expressions amb què començava aquesta xicoteta reflexió, i justament això demostra com d’implantada està la LGTBIfòbia en la nostra societat. Fa uns dies Les Corts van aprovar la Llei Valenciana per la Igualtat de les Persones LGTBI (Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Intersexuals), amb l’abstenció del PP, com no. Front als qui s’enorgulleixen de banderes i pàtries buides de contingut mentre s’emporten els diners a Suïssa, pense que els valencians tenim molt del que sentir-nos orgullosos amb aquesta llei, la més avançada de tot l’Estat. Perquè front als qui diuen que ja no queda res pel que lluitar, nosaltres diem que sí, que encara hui dia s’ha de lluitar per la igualtat plena, perquè encara hui dia seguim patint la discriminació i la violència. És cert que la nos-

PREVISIÓ ASTROLÒGICA DEL “BRUIXOT JOANOT”

tra societat és una de les més tolerants i orgulloses de la seua diversitat, però tot i això, cal seguir lluitant per ser i estimar lliurement. I lluitar no significa penjar la bandera de l’Arc de Sant Martí al balcó de l’Ajuntament el dia de l’Orgull, lluitar és molt més que paraules buides i promeses, lluitar és actuar. Lluitar significa anar a les nostres escoles i contar-li a les generacions que vindran com de bonic és estimar, com de bonic és ser lliure. Explicar-los que la diversitat és un valor essencial de la nostra societat i que no hi ha “normals” i “desviats”. Lluitar és no permetre que pretenguen “curar-nos”. Lluitar és no tolerar que alguns bisbes parlen de “l’Imperi Gai” quan arreu del món són assassinats milers d’homosexuals pel fet de ser-ho. No tolerar autobusos que li diguen als xiquets i xiquetes que han de ser. Aquesta llei naix d’aquestes i tantes altres lluites, dels col·lectius LGTBI, dels qui han patit i pateixen per ser i estimar, i per això és una llei de la qual sentir-nos orgullosos. I justament, en les ciutats mitjanes com Alcoi, en l’interior i en l’entorn rural, si cap, ens hem de sentir encara més orgullosos d’aquesta llei. En el nostre món en què l’estigma és més fàcil que en les grans ciutats, en què la vulnerabilitat és major. En el nostre entorn, on moltes vegades patim por d’agafar a la nostra parella de la mà, on patim pel que diran, per les mirades i per les rialles. En el nostre entorn és molt necessària aquesta llei, per a obrir armaris que han estat massa temps tancats, per sentir-nos orgullosos de ser una ciutat diversa. Una de les mesures que pensem necessàries per a aconseguir un Alcoi més obert i plural, és formar als nostres cossos de seguretat en el compliment de la nova llei LGTBI, ja que ells són els que la faran valdre quan siga necessari. Així que des del nostre Grup Municipal presentarem la proposta de moció en aquest sentit i la duem al ple del mes de desembre. Seguirem lluitant i seguirem estimant. Amb orgull.

OPORTUNIDAD PARTICULARES

VENDO SOLAR EN ALCOI

PRECIO A CONVENIR R: 657 784 146 R: 660 529 024

Ideal para rehabilitación y edificación de casa unifamiliar

Ctra. c/La Riba, 22 · Zona Viaducto · Alcoi HASTA 3 ALTURAS + GARAJE Solucions passatemps

Els Jeroglífics de Coco

Com hem d’anar a la manifestació?

De Groc: 500=D / G / COR al revés = GROC

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI Tapas Variadas · Bocadillos Platos combinados

MENÚ DIARIO MEGA-ECONÓMICO

Servicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

c/Perú, 44 · ALCOI Tel. 96 652 60 07

Àries. Ha arribat el moment de prendre decisions laborals que faran que et sentes més segur i estable. Les armes que hauries d'utilitzar ara són la força de voluntat i la practicitat. Taure. És important que mantingues la il·lusió en aquells projectes que t'has traçat, i confia que tard o d'hora els veuràs fets realitat. En l'amor, mantingues viva la flama. Bessons. Tindràs la profunditat de pensament necessària per a anar al fons de les qüestions i veure com actuar. No faces cas de totes les demandes de la gent, necessites solitud. Càncer. Davant les dificultats que se't presenten, trobaràs força i motivació gràcies a les teues amistats. I si estàs cansat, un cafè i uns riures al seu costat et revitalitzaran de nou. Leo. No baixes la guàrdia i continua esforçant-te per a aconseguir els teus objectius professionals. Irradiaràs seguretat i responsabilitat, i serà un bon moment pel treball. Virgo. Est és un bon moment per a ampliar els teus coneixements sobre algun tema que et genere interès. Respecte a la teua salut, ves amb compte amb el que menges i relaxa't de tant en tant. Lliura. Entendràs millor el que abans et confonia, la qual cosa et permetrà prendre decisions importants. Ara pots comptar, a més, amb persones que no et fallaran passe el que passe. Escorpió. És un bon moment per a socialitzar i per a consolidar la teua relació de parella. Tens molt que expressar i ho faràs amb convenciment. Sigues atrevit. Sagitari. Gaudiràs d'una gran força de voluntat que farà que no defallisques malgrat les dificultats. Comença una etapa molt favorable per a tu. Estigues atent a les oportunitats. Capricorn. Tens l'oportunitat de fer canvis en la teua llar i en la relació amb la teua família i amb aquelles persones amb els qui convius. No la deixes passar, sigues creatiu i adelantat a les situacions. Aquari. Avui tindràs molt magnetisme personal i encant. Agradaràs als altres. Si estàs intentant acostar-te a algú, serà un bon moment per començar amb alguna relació nova. Peixos. Captaràs el que hi ha darrere de les paraules, podent reconèixer les emocions subjacents. El teu pensament serà positiu i determinat, i et portarà en direcció a les teues metes.

elracójocós “Si jo tenia memòria!”

Exercicis per a treballar la nostra memòria per Àlex Agulló

Aquesta proposta d’activitats cognitives no va més enllà del que seria un simple entrenament. El partit per conservar la memòria el juguem, cada persona, durant les 24 hores de cada dia i el disputem en un “terreny de joc” (la nostra activitat diària), en quatre apartats fonamentals. 1. Pensa i escriu tots aquells tipus d’activitats que ajuden a conservar la memòria. 2. Repetim una activitat proposada quan encara feia calor: Recorda i escriu números relacionats directament en la teua vida: dates de naixements, vivendes, codi postal, DNI, matrícula cotxe, telèfon, any que... (si pogueres compara els resultats). 3. I parlant de calor. Recorda i escriu les quatre estacions de l’any, i els mesos de cadascuna. 4. Ja posades continua amb els mesos: Si els recordes tots seguits, comença ara la llista per darrere. Després prova amb un de davant i un altre de darrere. 5. Acaba recordant refranys que nomenen alguns mesos o alguna estació de l’any.

Passatemps

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

nadals

Tratamientos Corporales y Faciales personalizados LPG Edermologi · Novedad: Poligel - Esculpido de Uñas (no tóxico) Pedicuras, Manicuras tradicionales y semipermanentes Depilaciones de Cera y Diodo Micropigmentación y Tatuajes: Cejas, Labios y Ojos

NOVEDAD: VENTA DE BOLSOS Y COMPLEMENTOS A LA ÚLTIMA MODA

En Autoescola Vallés Alcoi te ofrecemos distintos cursos de formación para ampliar o reforzar tus estudios. Disponemos de toda la formación necesaria para que puedas tener cualquier tipo de carnet.

c/Castalla, 13 · Alcoi T. 619 160 527

zona Santa Rosa Búscanos en

Reserva tu mesa para las Comidas y Cenas de Empresa, Navidad, Año Nuevo y Reyes Los Mejores Desayunos, Tapas Variadas, Bocadillos y Comidas por encargo (fines de semana) Abierto de Lunes a Viernes a partir de las 7’30h. · Sábados y Domingos a partir de las 08h.

Colchones de Muelles, Camas articuladas con motor, Látex, Viscoelástica, Almohadas y lo último de Pikolin

Esta Navidad, regala salud, regala confort

38 años

de experiencia

38 años

repartiendo sueños

nadals

El Gratis nº684 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ª quinzena Desembre 2018

S’acosta Nadal Els Maulets, 45 96 554 26 97 Zona El Camí

Alcoi

¡Reserve con antelación para sus comidas y cenas de empresa y Navidad!

Entenza 19 · Alcoi

Tel./Fax: 96 552 20 47 www.copisanjorge.com copisanjorge@gmail.com copisanjorge@copisanjorge.com

• Copistería Técnica • Encuadernaciones • Plastificados • Plotte • Enmarcaciones • Camisetas • Artes Gràficas • Servicio Fax y Email • Tarjetas y Adhesivos • Diseño Corporativo • Revelado Fotográfico • Reportajes y Montajes de Video y Fotografía en DVD

(del llatí navitas "naixement")

l Nadal, no va ser oficialment reconeguda fins a l'any 345, quan per influència de Sant Joan Crisóstomo i Sant Gregorio Nacianzeno es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat. Aquesta festivitat d'origen pagà i que ja celebraven els romans sota el nom de "Natalis Solis Invicti" solstici d'hivern -Naixement del sol invicte-, associada al déu Apol·lo, així com el festival de Sturnalia, en honor a Saturn que durava prop de set dies i incloïa el solstici d'hivern. Per aquesta celebració els romans posposaven tots els negocis i guerres, hi havia intercanvi de regals, i alliberaven temporalment als seus esclaus. També els pobles germànics i eslaus tenien es seus festivitat coincidents amb el solstici d'hivern, i així celebraven el naixement de Frey (fill de Njörðr i el germà de Freyja, déu

del sol naixent o deessa de la prosperitat), en les quals adornaven un arbre perenne que representava a Yggdrassil o arbre de l'Univers. En el continent americà també seguien les seues celebracions i així els Inques celebraven el renaixement d'Inti (déu del Sol i l'ancestre dels Inques) a la festa de Cápac Raymi o Festa del sol poderós. Tals tradicions s'assemblen a les actuals tradicions de Nadal. Aquests són, tan sols uns exemples de "coincidències" festives al voltant del món i altres cultures. Així que siguem humils, reconeguem nostra poca originalitat i aquesta estranya unió intercultural que fa tan petita i tan semblant a la humanitat, una salutació fraterna a tots, apartem les aparents diferències culturals i donem-nos una gran abraçada universal.

www.lesmuntanyes.com www.elgratis.net

Plaça d'Espanya, 14 - 4ª Plta. (Ediﬁci Cercle Catòlic d'Obrers) · 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 01 68 · 96 554 80 01 · info@elgratis.net

Quinze dies per Rodrigo Paños

Una nova onada de deshumanització

l llenguatge no a soles serveix per a nomenar la realitat, el llenguatge també crea la realitat. Quan Orson Welles, en 1938, emet per ràdio una versió de la ficció ‘La guerra dels mons’, que narrava com els extraterrestres estaven envaint Nordamèrica, va provocar un estat de pànic col·lectiu. No era veritat, però la gent ho va creure i va actuar com si ho fóra. Els fets socials solen anar precedits per les paraules, que són la base del pensament. S’ha analitzat la relació entre els genocidis humans i el llenguatge: perquè un genocidi humà siga executat, abans cal haver abonat pel substrat cultural que ho sustente, cal haver justificat lingüísticament la barbàrie. Una atenta anàlisi del llenguatge del nazisme del segle XX haguera facilitat "detectar l'arribada del feixisme (concepte en vies de desgast pel seu mal, i excessivament abundant, ús) a Europa i del nacionalsocialisme a Alemanya", va afirmar, en 1992, el filòsof italià Giacomo Marramao. Si els nazis van ser capaços d’exterminar, a través de mètodes horrorosos, a milions de jueus i socialistes és perquè ja no els consideraven persones: primerament els havien deshumanitzat amb les paraules. Actualment estem veient com el llenguatge d’alguns discursos polítics està adquirint tintes deshumanitzadors seriosament preocupants. Els immigrants són el boc expiatori: són titllats, amb caràcter generalitzador, de delinqüents, traficants, terroristes, fanàtics, violents, bèsties, bàrbars. Els estan llevant la seua condició de persones humanes, la seua dignitat. “Ací no n’hi ha ablació de clítoris, ací no es maten els carners a casa i ací no hi ha problema de seguretat ciutadana”, diu el discurs de campanya d’un polític espanyol després d’afirmar que a Espanya no n’hi ha lloc per als immigrants “que no respecten els costums occidentals” (caldria definir a quins costums es refereix aquest membre d'una organització política que ha tingut la corrupció i el saqueig públic com a forma de govern). Discursos com aquest, que vinculen als immigrants amb característiques degradants, estan sent cada cop més freqüents, elevats de to i estesos entre la població. A poc a poc, s’està carregant la paraula ‘immigrant’ de connotacions i emocions negatives, de conceptes pejoratius que els despullen de la seua dignitat, els cosifiquen, els deshumanitzen. Una vegada deshumanitzat el col·lectiu, els sentiments humans de la compassió, l’amabilitat i l’empatia ja no poden ser projectats cap a ells, no funcionen. Arribat a aquest punt, la cosa a soles pot anar a més. I així succeeix, per exemple, als Estats Units, on les paraules ja estan obrint pas als fets: durant aquests dies puc llegir a la premsa, mentre em pose les mans al cap, que Trump ha autoritzat als seus soldats de la frontera sud-oest a disparar contra els immigrants, col·lectiu tremendament maltractat des de la seua arribada al poder, en "casos de necessitat". Durant aquests dies ens ha deixat l'alcoià Paco Aura, que va patir en les seues carns les conseqüències d'un procés de deshumanització arribat al seu punt àlgid, que es pot sintetitzar en una paraula: Mauthausen. Ara observem indicis que ens alerten dels inicis d'una nova onada de deshumanització. Serem capaços d'aprendre del passat i frenar-la abans que siga massa tard?

Isabel-Clara Simó presenta la nova edició de la novel·la ‘El mas del Diable’

Dilluns 10 de desembre a les 19h. a la Cambra de Comerç d’Alcoi

EG Alcoi./ Dilluns 10 de desembre, a les 19 h, Isabel-Clara Simó serà a Alcoi per presentar un llibre a la Cambra de Comerç (aula de la Universitat d'Alacant). El motiu és la presentació de la nova edició de la novel·la ‘El mas del Diable’ (Edicions Bromera). La reedició és una iniciativa de la Coordinadora

pel Valencià de l'Alcoià i el Comtat, dins dels actes per commemorar els 30 aniversari de l'entitat. ‘El mas del Diable’ és una novel·la ambientada a la Font Roja d'Alcoi, amb una trama d'intriga de tràfic d'obres d'art que propicia un viatge ple d'aventures per tot Europa. La nova edició pretén ser un home-

natge dels escriptors alcoians a Isabel-Clara Simó. L'estudi introductori va a càrrec de Francesc Gisbert, escriptor, professor de l'IES Serra de Mariola i membre de la Coordinadora pel Valencià. Hi col·laboren, amb un article sobre l'autora, altres narradors alcoians: Carles Cortés, Silvestre Vilaplana, Es-

ter Vizcarra, Mercè Climent, Jordi Cruz, Jordi Botella, Francesc Bodí i Àngels Francés. Tots els assistents a l'acte, organitzat per la Universitat d'Alacant i la Coordinadora pel Valencià, rebran d'obsequi l'Auca d'Isabel-Clara Simó, amb textos de Francesc Gisbert i il·lustracions de Rosanna Crespo.