El Grat 690 by EL GRAT

ANY XXXII · Nº 690

portada | ‘Ícar visitat per Jaume Plensa, 2015’ de Joan Castejón

1ª QUINZENA MARÇ 2019

Joan Castejón

Pintor i escultor destacat del panorama valencià

Alberto Belda

Regidor d’Educació i Esports d’Alcoi

Dani Miquel

Cantautor de música infantil valenciana

José Antonio Marina Filòsof i pedagog de referència a nivell estatal

Càrrecs festers Alcoi

Jorge Doménech Alferes Moro 2019

El poble és savi

Programa ‘Avalem’

Especial 8 de març Dia de la Dona

- Diari digital de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

imatge i poesia

Imatge i Poesia Antoni Miró & Josep Sou

Per fer bona la teoria i, potser, àdhuc, la pràctica objectiva de l’aprofitament sense dubtances. Un pont, ara llarg i tort, s’estableix a dos marges, o dues riberes, oint clamar des de l’antic desert dels silencis sonors, un tant incòmodes: Per a quan? Serà possible? Ho veurem? Reverberació sense límits! I sí, l’hem arribat a veure...però, una mica llarg i un poc tort, també. Com ho fan els déus quan escriuen: recte però amb renglons torts. I ara, veges tu, com ens posem a contradir l’opinió mirífica dels déus de l‘Olimp! Sempre s’acaba de la mateixa manera, potser siga la tragicomèdia de la vida, tothora ensinistrada per anar i vindre, per a donar i prendre, per a callar i badar massa, per a riure i per a plorar. La retòrica acostumada dels mestres pastissers abans d’enfarinar el taulell de l’obrador. Uns mengen de la carabassa col·lectiva, altres, però, amb la melassa primerenca dels servidors domesticats, colpeixen bombos i furguen trompetes per anunciar l’atemoriment dels fitons «emblemàtics» de la política municipal o, fins i tot, u-ni-ver-sal. Això sí...un poc llarg, i tort també. Almenys ho sembla... És ben neta i polida la passera. Línies elegants acullen l’esguard per no fer-lo maldestre, impertinent o jocund. A dessota, a l’inrevés, viuen cruïlles senceres de metalls sofisticats, que s’hauran de curar, necessàriament, de l’abandó i de la hipotèrmia. Ací les aigües no compten gaire, doncs cap marca, per lleu que siga, avisa del discurs miserable de cap Guadiana inconstant, infecund o mostós. No obstant la posteritat serva camins il·lustres per a reialmes inversemblants. La màgia de la pintura, en continu atrotinat, fereix de gràcia aquest vestigi del present, i foragita els temors de mai no passar a cimera verge del reconeixement privilegiat. I guanya molt aquesta darrera deïtat al llenç estant. I l’endreçada estampa del quadre facilita l’encontre amb la claredat del paisatge quasi urbà. J. Sou

Antoni Miró: «LLARG I TORT 2015/ Pont F. Aura, Alcoi (Acrílic s/ llenç, 162x114)»

WWW.DELTADAT.ES

(30 visitants màxim per torn)

asegurando tu privacidad, y la de tus clientes

c/Onil, 11 · ALCOI T. 96 564 10 93 info@deltadat.es

MUSEU ARQUEOLÒGIC ALCOI

mirades

UNA MIRADA AL MÓN

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

lletres Ovidi Montllor

Ni un pas enrere

a un any de la gran vaga mundial de dones del 8 de març. Des d’aleshores les coses han canviat. I ja no em referisc a que per fi l’Alcoyano tinga un equip femení o que a les publicitats cada vegada es note més presència igualitària (el xampú H&S sembla haver descobert que les dones també tenen caspa i que practiquen esport) Allò ben cert és que les dones s’han unit per reivindicar uns drets que moltes vegades soles estan presents en els papers. Però clar, cada moviment en una direcció provoca un altre en la contrària. Per una banda s’aconsegueixen xicotets avanços però per l’altra es trobem a una involució. Sí, una involució, o dit d’altra manera: anem cap arrere com els crancs!!!! En 1933 van poder votar per primera vegada les dones després d’una llarga lluita de sufragistes com Clara Campoamor. Però amb la Guerra Civil este dret va quedar suspès per a totes les persones fins 1977. El dret al divorci va ser establert en 1932 i anul·lat en 1939. Finalment va tornar a contemplar-se a 1981. I una altra fita, la píndola anticonceptiva, va ser autoritzada a Espanya en 1978. La píndola va posar per primera vegada en les mans de la dona la possibilitat d’elegir ser mare quan ella volguera. Tota una revolució silenciada en la nostra història escrita pels homes. Per primera vegada una dona podia decidir si volia viure la maternitat o no. Fins aleshores no hi havia opció. O t’obries de cames amb el teu marit i amo o et violaven. I acabaves embarassada i haventte de tragar el fill que portaves. I això continua passant. Fa uns dies una companya em plorava amargament perquè la seua parella (que sospitava que les coses entre els dos no anaven be) punxava els preservatius per foradar-los. ¿Resultat? Quan ella es va decidir a deixar la relació ell li ho va confessar i va descobrir que estava embarassada. ¿Com vas a voldre un fill d’una persona que ha traicionat la teua confiança? Ella ha tingut que passar pel drama d’un avort (que no fa falta que el PP ni Vox ens expliquen lo dur que és) Ell a les poques setmanes començava una relació amb una altra xica. No, senyors de la dreta més tancada i masclista, les dones no estem dispostes a tornar enrere. A 2004 el PSOE va aprovar la Llei contra la Violència de Génere que encara que dista de ser perfecta va suposar un gran avanç. A 2018 47 dones va ser assassinades per la seua parella, i en total portem 976 des de 2003 que va ser quan es van dignar en comptabilitzar-les. Vam entrar al s. XXI sense que tingueren en compte eixes morts a mans d’homes maltractadors. Este 8 de març torna a haver vaga internacional de dones, existeix la possibilitat de fer-la de 24 hores o de 2 hores, però és important que ens mostrem unides davant les agressions de la política d’ultra dreta que està utilitzant els nostres drets com a un simple mode de captació de vot. Les dones continuem sense importar!!! Milers de dones han mort (i segueixen morint en altres llocs del món) per que nosaltres pugam disfrutar dels drets que ara gaudim. Les nostres iaies i mares s’han sacrificat per un futur millor per a les seues filles. Jo no pense defraudar-les, este 8 de març reivindicaré els nostres drets, i a les eleccions del 28 d’abril tinc clar que aniré a votar i també a qui no votaré. Que no juguen amb nosaltres!

Contacte i Publicitat: 96 554 80 01 · info@elgratis.net

Gràcies per tornar-me els somriures del passat, gràcies per cada instant, gràcies per agafar-me de la mà, ets tu l'única que sap qui sóc en realitat, l'única que sap que vull canviar i agafar tot el que la vida ens puga donar, ets tu en l'única que pense quan em falten les forces per seguir endavant... Imatge: Antoni Miró

Homenatge a Teresa

Com un record d'infantesa sempre recordaré a la Teresa, ballant el vals. Potser fou l'ultim fet amb algú que estimés abans que un bombardeig la tornés boja. Tots els xiquets la seguíem i en un solar apartat ens instruíem, al seu voltant.

com la cosa més bonica i preciosa. Sense pecats.

Ens ensenyà a ballar a cantar i a estimar. D'això ella era la que més sabia. Amb una floreta al seu cap i un mocador negre al coll i faldes llargues i un cigarret. Vas ser la riota dels grans, i la mestra més volguda. dels infants.

Mig descabellonada ens mostrava les cuixes i ens donava lliçons d'anatomia.

Ella ens va dir d'on veníem, i que els reis de l'Orient no existien. Ni llops ni esperits. Ens parlava de l'amor

Ara de gran comprenc Tot el que per tu sent i et llence un homenatge als quatre vents. Com un record d'infantesa sempre et recordaré, Teresa, ballant el vals.

Gràcies pel teu parlar, per sentir-me millor, per fer que vulga ser millor, gràcies per mirar-me amb eixos ulls plens de color amb la il·lusió de viure cada dia per tornar a tastar el que junts vam trobar, el que junts van inventar a pesar que siguen petits instants a pesar de la distància, a pesar d'estar tan separats, gràcies per donar-me ales per veure més enllà. Gràcies per donar-me el que pocs tindran la vida i la mort en un record tan especial, i és veritat, no, no puc, pensar en perdret i no vull fer-ho mai!!! tu i tan sols tu ets la meva llesca de felicitat, gràcies per cada mirar, gràcies per no haver canviat, gràcies per seguir sent la persona que em va ensenyar a estimar.

Gràcies per tot el que m'has regalat, cada instant, cada cal-i-fred que ha recorregut el meu cos, gràcies per mostrar-me cada realitat, per descobrir el món al meu costat, gràcies per demostrar-me que qui no plora, mor, gràcies per les teves besades, per cada abraç, gràcies per guardar-me, per fer-me sentir especial, gràcies per tantes raons que ningú entendrà gràcies a les teves gràcies, aquest poema no té punt final...

- Mishima-

El tercer divendres de març se celebra a tot el món "El dia dels somnis”. Sí és veritat que el més urgent és somiar amb el fi de la violència. En realitat, caldria posar en circulació una pastilla que obligués a somiar amb una vida més amigable. La violència és, segons sembla innata en l'ésser humà, que guarda al seu cap el cervell d'un humà, un mamífer i un rèptil en el nucli. I obeís la consigna de la destrossa per la destrossa, si no que ens expliquen tantes guerres i tanta violència gratuïta, perquè tan inacceptable és que un home mate a la seva parella o dispare als transeünts com que un govern decidisca envair un país. És la violència perquè sí. Ja que toca celebrar els somnis, somiem amb la no-violència en totes les seves manifestacions, perquè ja estem farts de somiar amb...

Somnis

Periòdic de l’Alcoià i les Comarques Centrals Valencianes

Sumari • imatge i poesia • mirades • opinió • actualitat alcoi • jornades innovació fp • ‘alcoi viu el seu hivern...’ • entevista joan castejón • activitats mediambientals • “pixant fora de lloc?” • entrevista alberto belda • gent • barnasants • el poble és savi • diccionari de butxaca • entrevista alferes moro • ivam cada alcoi

EL GRATIS 1ª Març 2019 · Edició Nº690

2 3 4 5-25 8 9 10-11 12-13 14 15 16 17 18 19 20-21 22

• entrevista josé antonio marina • veus a la mar / jornades e.valor • joan valls en la cruïlla • especial 8 de març • comarques centrals • això ho jugue jo - ccj • el vol del gat a xixona • xivega’t gandia • entrevista dani miquel • fira de l’oli agres • falles gandia • firall xàtiva • carnestoltes pego • ‘un crimen perfecto’ ontinyent • anuncis classificats • el racó jocós

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Gratis- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

Gràcies, per seguir ahí després de tants anys, any rere any, gràcies per seguir al meu costat, t'estime tant com el primer dia que els nostres camins es van creuar....

23 24 25 26-27 28-37 28 29 30 31 32 33 35 36 37 38 39

El Gratis cada 15 dies al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes

Difusió controlada

El Gratis fundat el 1987 EDITA: Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

gràcies

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, de propietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRATIS’.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana.

Periòdic El Gratis · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 01 68 · 96 554 80 01 • info@elgratis.net • www.lesmuntanyes.com

Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Rodrigo Paños Jiménez./ Nuria Alba./ Esther Jordà./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Isabel Clara Simó./ Josep Sou./ Javier Llopis./ Àlex Agulló./ Vicent Luna./ Assessorament lingüístic: Jordi Botella./ Paco X. Agulló./ Col·laboracions: Nèstor Novell, Sergi Rodríguez, Teresa Mollà./ Diana Sanus./ Fotografía: X·press./ Impressió: Localprint./ Publicitat: Óscar Francés./ Paco X. Agulló./ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./

AJaume Bordera Santi Sempere./

Escriure el comiat és sempre difícil perquè no pot incloure's en unes poques lí́nies. Escriure d'un amic se m'antulla gairebé impossible perquè no estem preparats per a assumir la seua partida. Escassegen les paraules, Jaume Bordera tenia la personalitat per a interpretar el més profund dels éssers humans. La passió pel teatre i l'esplèndid aire que sempre elegant el va acompanyar. Una de les grans veus que ha donat la cultura d'aquesta terra. Una vida de treball pel Teatre, l’alcoià: “La Cazuela” i La Cassola. Mà i guant amb Mario Silvestre van posar el fermall arreu de l'estat. Una llavor que hi és plantada i que segueix creixent. Fa anys, ens va confiar al periòdic El Gratis l'oportunitat de publicar una sèrie de poemes seus sota un heterònim. Versos que són un retrat de la nostra gent. “Se’ns en va com el llamp Juan Novalis, amb qui tant volia”. Acudeisc a les paraules de Miguel Hernández per a assegurarme que aquestes línies són capaces d'aproximar la figura gentil que Jaume va representar tant d'actor, escriptor, director i altres formes, com de la valenta realitat que és el seu silenci. Fins sempre, Amic poeta.

n el Ple d’octubre de 2013 (fa, doncs, més de 15 anys), el grup municipal del BLOC sol·licitava al govern municipal, aleshores en mans del PP, que donada la importància urbanística de l’espai de la plaça d’Al-Azraq, s’obrira a la participació ciutadana o que, en tot cas, es convocara un concurs d’idees entre experts, com es fa en moltes gran ciutats sobre projectes que es consideren importants. El text literal del prec deia el següent: “No ha de perdre’s de vista que a la plaça hi ha molts metres quadrats per a planejar i constitueix un espai emblemàtic d’un dels barris millors urbanitzats d’Alcoi. Per això qualsevol decisió s’hauria de meditar i debatre sense pressa perquè marcarà per sempre el barri i s’haurien de veure totes les possibilitats i necessitats de la ciutat -i del mateix barri- a curt i a llarg termini (espais dotacionals, aparcaments, zones esportives, llocs de passeig, etc.). Es demana per tant a l’Ajuntament que tothom participe en eixa reurbanització, suggerint que es medite sobre una fórmula utilitzada en moltes grans ciutats amb veritable èxit: que es que es convoque un concurs d’idees o de projectes entre arquitectes, urbanistes, dissenyadors i col·lectius ciutadans”. La resposta del govern va ser la següent (còpia literal de l’acta): “Sr.Pastor: las prisas son malas compañeras de viaje, el concurso de ideas se hace cuando no se tienen ideas y que alguien nos diga como se han de hacer las cosas, en cuanto a la participación se puede aceptar el ruego porque ese es el objetivo de este gobierno porque se está haciendo así, pero no porque lo pida el Sr.Blay, sino por-

opinió

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

Perquè em dóna la gana! Teresa Mollá Castells - Feminista i activista social./

Motius per a secundar la vaga general feminista del 8 de març

rec, de veritat, que motius ens en sobren per a fer la vaga general feminista del pròxim 8 de març. Però per si de cas encara li queden dubtes a alguna persona, intentaré donarli motius per a la reflexió per a que ho puga veure mes clar. A l'àmbit laboral els homes cobren al voltant d'un 20% més que les dones per fer la mateixa feina. I no és pot permetre que no hi haja un salari igual per una feina igual. Les pensions, per tant, arrosseguen una bretxa de gènere també, perquè al llarg de la vida de la vida laboral de les dones, són elles que les agafen permisos i llicències per a la cura de les persones menors, majors i amb diversitats funcionals o intel·lectuals de les famílies. A l'àmbit familiar, les tasques domèstiques i la cura continua recaient sobre les esquenes de les dones. És confirma que les dones estem ja ocupant els espais públics de feina i comencen a estar a les institucions, però que els homes no acaben d'entrar als espais domèstics per a fer-se coresponsables del que passa a casa amb les criatures o la cura de les persones majors. A l'àmbit polític continuen essent les veus masculines les que marquen el dia a dia de l'acció o inacció política. Sí, les dones estem, però sempre som segona o tercera veu del partit i/o les institucions o, fins i tot, ni això perquè en massa casos ens utilitzen com a "floreros" que adornen les fotos i poques més. Als espais comunicatius, continuem essent només el 24% dels subjectes que apareixen a les notícies. I hem de recor-

De nou, la Plaça d’Al-Azraq. Màrius Ivorra, portaveu i candidat de Compromís Alcoi a l’alcaldia./

que lo entiende así el Gobierno Municipal”. La primera part de la resposta solament és una mostra d’arrogància (o ignorància, mai se sap) doncs són moltíssimes les ciutats que davant projectes importants com un estadi olímpic, un aeroport, un auditori, una estació de ferrocarril, una remodelació urbanística, o altres, convoquen els respectius concursos perquè despatxos o taller d’arquitectura, urbanisme o enginyeria confeccionen projectes i així poder elegir el que més s’acobla al que els responsables de la ciutat desitgen. No cal fer un llistat de projectes, avui considerats emblemàtics, que s’han portat a terme amb aquest procediment, amb èxit. El sistema també s’ha utilitzat durant dècades per a altre tipus de projectes considerats “menors”: una font, un monument, un edifici… Però pel que s’ha vist després, la resposta del Sr. Pastor en el sentit que “el concurs d’idees es fa quan no es tenen

dar que som més de la meitat de la població mundial. I aquesta data la diu l'últim Informe que surt del Proyecto de Monitoreo Global de Medios del 2015. Aquest projecte és fa cada cinc anys i durant un dia és fa un monitoratge dels mitjans de comunicació de més de 180 països. Eixos mitjans són premsa escrita, ràdio, televisió i mitjans per Internet. Tampoc podem oblidar les violències masclistes que patim cada dia i de moltes maneres. Fins aplegar a l'assassinat, hi ha moltes dones que pateixen un vertader calvari. Afortunadament, hi ha moltes que són supervivents i que es poden recuperar. Però en hi ha moltes que és queden pel camí, assassinades sols per ser dones. Però del que ninguna ens lliurem és de patir micro masclismes quotidians. Eixes violències de baixa intensitat que és donen a tots els àmbits i que patim a la feina, a casa, als àmbits lúdics, a les escoles, als acudits, etc. i que per poc coneguts, encara no són tinguts en compte com a formes de violència. En hi ha molts més motius per a secundar la vaga general feminista del pròxim 8 de març. Crec que qui no la secunde li està fent un clar favor al patriarcat en el seu intent de mantenir l'ordre de les coses tal i com estan. Però això ja no es possible. Ja hi ha massa consciències que s'han despertat i que no acceptem l'ordre patriarcal que coneguem i ho volem canviar Visca la vaga general feminista del 8 de març!!! Jo la faré. I tu?. Seràs còmplice de la desigualtat que ens imposa l'aliança entre el patriarcat i el capitalisme?

idees”, donant per suposat que el govern d’aleshores del PP ja tenia idees sobre la plaça d’Al-Azraq, el que ha deixat clar és que no solament no tenien idees sobre el tema, sinó que tampoc no tenien ni idea del que es podia fer, ni voluntat de fer res en eixe moment. La segona part de la resposta, la de la participació ciutadana, sí la van complir, però no en eixa legislatura, que acabava de començar, sinó cap el final de l’altra (2007-20011), i no ho faria el Sr Pastor sinó la Sra. del Castillo, regidora que va substituir al Sr. Pastor en les responsabilitats d’urbanisme. Efectivament es va fer tot un pla de participació amb els veïns de la zona nord, amb sociòlegs i arquitectes d’Alcoi i forasters. Tot pagat per l’Ajuntament. D’eixes jornades va eixir un projecte que tenia moltes idees i propostes raonables i interessants (potser altres s’havien de discutir en foros més amples i amb tècnics d’altres camps, com per exemple els de trànsit, que no sé si van participar en les jornades). En qualsevol cas, es va enllestir un bon document com a punt de partida. Què se n’ha fet de tot això? Encara està tot igual? Ho han tingut en compte els redactors del nou PGOU? S’ha pensat amb algun projecte per a eixe espai per tal de poder demanar diners a la Unió Europea, que té pressupost per dinamitzar ciutats en crisi i activar espais urbanístics de gran valor i projecció social? Quines idees té el govern municipal del PSOE sobre el tema? Ni Sanus va fer res en 21 anys de govern, ni tampoc el PP en 11. Seguirà sent el tema pendent de legislatura en legislatura?

actualitat

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

Francesc Pou guanya el IV Concurs de Relat Breu de La Font d’En Carròs

Presentació a Alcoi a mitjan del pròxim mes març

SS | Alcoi./ L’escriptor alcoià Francesc Pou ha sigut el guanyador del IV Concurs de Relat Breu ‘A febrer, cada paraula compta’, de La Font d’En Carròs. Ha sigut en la categoria d’adults amb el seu relat ‘Fugida’. Aquest autor presentarà la seua nova obra literària a Alcoi a mitjan del pròxim mes març. La Casa de la Cultura del municipi va celebrar el lliurament dels premis, tant el dels relats breus com el del IV Concurs de Cartells de Relat Breu ‘A febrer, una imatge que conta’. Van ser moltes les persones del poble que no van deixar d’assistir per a

escoltar els relats dels guanyadors i ser coneixedors del cartell que representarà aquest concurs l’any vinent, que serà el d’Helga Pérez, ‘Poble de lletres’. L’acte va estar amenitzat per l’actuació de Sebastian Gálvez García a la guitarra. El segon premi en categoria d’adults va ser per a Mónica Escriba, pel relat ‘L’última cigarreta’. Esther Pérez, per la seua banda, va guanyar el primer premi de categoria juvenil, amb el relat ‘Viatge entre pensaments’. I el de categoria infantil va ser per a Yanira Ferrer, amb el seu relat ‘Bogeria al quadrat’.

La Glòria no coincidirà amb les eleccions

La Glòria Infantil no coincidirà amb les eleccions generals: tindrà lloc el 22 d’abril

SS | Alcoi./ El diumenge 28 d’abril tindran lloc les eleccions generals. Així ho ha decidit el Govern de Sánchez després de la no aprovació dels Pressupostos Estatals. Aquest dia coincideix amb el de la celebració de la Glòria Infantil. Des de l’Associació de Sant Jordi comuniquen que aquesta coincidència “genera que a la proclamació de la Festa per part dels menuts no es puga desenvo-

lupar com l’esdeveniment mereix, ja que no es poden dedicar a l’acte tots els efectius que són necessaris”. Per aquest motiu, l’entitat ha acordat traslladar la celebració de la Glòria Infantil, i els actes que se celebren al voltant d’aquest dia, al dilluns 22 d’abril, mantenint els mateixos horaris. Ho ha fet per unanimitat a través de la seua Junta Directiva, reunida, al mateix torn, amb l’alcalde d’Alcoi.

Millorar el sistema d’atenció sanitari Els metges arrepleguen firmes per a millorar el sistema d'atenció sanitari

RP | Alcoi./ El personal de sanitat continua arreplegant firmes de suport per a reivindicar l'atenció als pacients i les condicions dels metges. Els metges estan saturats de treball, la qual cosa afecta negativament a la qualitat del necessari servei que ofereixen a la societat. Per això, demanen a la conselleria de Sanitat poder dedicar 10 minuts a cada pacient, amb un màxim de 28 pacients al dia per metge. Consideren necessari també augmentar el nombre de metges. El sindicat SATSE està arreplegant suports entre la població, amb molt

Nou cicle de cinema en valencià per als infants d’Alcoi

RP | Alcoi./ El nou cicle de ‘Cinema En Valencià a l’Escola’ d’Alcoi inclou sis pel·lícules, que es projectaran al públic més menut entre els mesos de febrer i març. Aquestes, tal com informa la regidoria de Política Lingüística, són: ‘El Grúfal’, ‘El diari de la Florentina’, ‘Cavernícola’, ‘La revolta dels contes’, ‘Al sostre del món’ i ‘Ocells de pas’. Els centres escolars poden triar d’aquestes sis les que els seus infants gaudiran, en sessions matinals, de 9.15 a 12 hores. Una opció perquè “tots els centres de la ciutat puguen optar a vindre al Centre Cultural a gaudir d’un matí de cinema amb unes projeccions divertides i interessants per als més menuts en valencià”, afirma el regidor del departament, Raül Llopis.

bona resposta, per tal de presentar aquestes reivindicacions en forma d'Iniciativa Legislativa Popular al Congrés de Diputats. L’objectiu és que es configure una Llei de Seguretat del pacient donant resposta a aquestes necessitats. Aquestes mesures ajudarien al fet que els metges puguen treballar sense presses i que els pacients no hagen d’esperar tant de temps. Aconseguirien també apropar-se a la mitjana d’infermeres per habitants europea, que és 8’8 (en Espanya ara mateix és de 5’3).

Concentració a Alcoi per la no ingerència a Veneçuela

“Cal denunciar la imposició d’interessos econòmics aliens al poble de Veneçuela”

EG | Alcoi./ El Plenari de l’Ajuntament d’Alcoi ha debatut sobre la ingerència dels Estats Units a Veneçuela. Un grup d’alcoians amb sensibilitat geopolítica ha elaborat una moció que ha sigut presentada a través del grup municipal de Guanyar. Tot seguit, ha tingut lloc una concentració davant de l’Ajuntament per a expressar el rebuig a la intervenció estatunidenca, que, segons denuncien analítics, a soles té objectius estratègics i econòmics, ni democràtics ni humanitaris. Segons comunica el manifest que s’ha llegit, el conflicte està sent un fet imperialista, “com han fet a l’Iraq, Afganistan, Síria, Líbia, Xile i altres molts països, que han patit colps d’Estat, patrocinats, induïts i fins i tot reconeguts pels EUA”. Per això, tal com expressa la moció “cal denunciar la imposició d’interessos econòmics aliens al poble de Veneçuela, que dibuixa escenaris de Guerra Freda que creiem del passat i que

responen única i exclusivament a raons geoestratègiques i als interessos de les grans empreses multinacionals, sense tenir en compte les necessitats, drets i llibertats dels pobles”. La moció, que ha sigut rebutjada, proposava que l’Ajuntament respecte “la sobirania nacional, el dià-

leg i les negociacions en la defensa dels drets civils i polítics i en el respecte a la pronunciació de la ciutadania, que ha decidit el seu futur en les urnes“. Així mateix, la moció també volia que l’Ajuntament comdemnara “públicament la intervenció econòmica i l’amenaça militar de Veneçuela”.

Manifestants a la porta de l’Ajuntament d’Alcoi./

actualitat

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

Els pensionistes d’Alcoi arrepleguen firmes per a blindar el dret a una pensió

Dissabte dos de març el Centre Cultural Mario Silvestre acollirà un acte on es parlarà a fons de l’actualitat del sistema de pensions

RP | Alcoi./ Les pensions dels jubilats són un dret fonamental perquè els nostres majors puguen viure el final de l’etapa de la seua vida en condicions dignes. No obstant això, els grans accionistes saben que la privatització d’aquest sector pot resultar un suculent negoci, i que alguns partits polítics poden contribuir a fer-ho realitat. Per tal d’evitar la seua privatització i de garantir una pensió digna a cada persona el moviment de pensionistes s’està mobilitzat al carrer des de fa anys, aconseguint sensibilitzar a la societat, algunes millores puntuals i que la privatització del sistema de pensions no es duga endavant. Una de les seues ac-

cions, durant aquests dies, ha sigut la d’arreplegar firmes per tal d’obligar als polítics a blindar el dret a una pensió digna a la Carta Magna. A Alcoi ho han fet da-

Alcoi acollirà una jornada d’innovació en FP

Per al dia 7 de març, a l'Àgora d’Alcoi

RP | Alcoi./ Alcoi acollirà una jornada d'innovació en Formació Professional, per al dia 7 de març, a l'Àgora. Aquesta està dirigida a equips docents i directius de centres de Formació Professional, a Tècnics de Formació, empreses, organitzacions sindicals, etc. És necessaria inscipció prèvia al mail ragullo@alcoi.org. En ella s'abordaran diverses qüestions, com són: la formació per a l'ocupació, la seua relació amb el mercat de treball, la innovació a les aules de cicles formatius, etc. També es tindrà l'oportunitat de conéixer experiències en aquest àmbit del País Basc, Aragó, Catalunya i del món empresarial i la seua vinculació amb la Formació Pro-

vant de l’Ajuntament, per on han passat centenars de persones oferint la seua firma i suport. Entre aquestes, hem vist a l’alcalde d’Alcoi, representants de diferents associa-

cions alcoianes i de formacions polítiques com Compromís, Podem i Guanyar. “Volem que les pensions siguen blindades a la Constitució”, ens infor-

El moviment pensionista alcoià arreplegant firmes de la població./

fessional. Organitza la regidoria d'Empresa, Formació i Innovació de l'Ajuntament d'Alcoi i comptarà amb la presència d'autoritats de l'àmbit de tot l'Estat espanyol. Cal destacar que Alcoi continua entre les ciutats de la xarxa FP més actives, l'any passat va marcar el rècord de la seua història amb 161 mobilitats, suposant el 20% del total de mobilitats de la xarxa en tota Europa i situant-se com la segona ciutat que més alumnes rep. Per altra banda, la Generalitat Valenciana ja ha fet la publicació oficial que anuncia que Alcoi tornarà a tindre per al curs 2019/2020 el CEFIRE territorial, amb un sector específic per a FP.

Alcoi membre actiu de la Xarxa FP europea./

men els organitzadors, “que es prohibisca que qualsevol govern puga retallar o privatitzar el sistema públic de pensions”. Just aquest mes de febrer fa dos anys des que l’Ajuntament d’Alcoi, entre molts altres de tot l’Estat, va aprovar, a petició de la MERP, una declaració institucional amb aquest objectiu. Dissabte dos de març el Centre Cultural Mario Silvestre acollirà un acte on es parlarà a fons de l’actualitat del sistema de pensions. En ell intervindran membres de la Coordinadora de Pensionistes de l’Alcoià-Comtat, com Antonio Matarredona i Rosana Gadea, i membres de CCOO, com Manuela Pascual i Carlos Bravo. Serà a les 11 hores.

Sisé Concurs Literari de les Aules de la Tercera edat

EG | Alcoi./ Rafael Miralles i Mary Sary Martí són els guanyadors del sisé Concurs Literari de les Aules de la Tercera Edat d’Alcoi. En total han sigut 23 les obres presentades, de les quals 16 eren poemes i 7, cartes. En la categoria de poesia, Rafael Miralles va guanyar amb la seua obra ‘Recuerdos’; el segon guardó va ser per a ‘Tonalitats d’estima’, escrit per Margarita Company. En l’apartat de prosa, el primer premi va ser per a ‘Mi gran Regalo’, de Mary Sary Martí; Elisa Baldó, va aconseguir el segon premi.

JugAlcoi,un cap de setmana de jocs de taula, rol i estratègia

RP | Alcoi./ JugAlcoi, un cap de setmana per a gaudir de jocs de taula, miniatures, cartes, rol i estratègia. Tindrà lloc el dissabte 16 (entre les 10:00 i les 00:00h) i el diumenge 17 de març (entre les 10:00 i les 22:00h), al Centre Jove de Cervantes. Ho ha anunciat la regidora de Joventut i Participació, María Baca, qui ha comunicat que un dels objectius és el de crear la possibilitat entre els joves de crear grups estables de jocs. Els jocs de taula, rol i estratègia formen part d’un tipus d’oci que comporta elements culturals, socials i educatius, un tipus d’oci educatiu que serveix, a més de per a gaudir una bona estona amb els amics, per adquirir cultura general, per desenvolupar habilitats socials i destresses humanes molt diverses (comunicació, art, creativitat, capacitat de reacció i resolució de problemes…).

Paula Bonet i Silvia Soler a la conferència de la Cambra de Comerç d’Alcoi./

Paula Bonet ofereix els seus consells d’èxit emprenedor als alumnes

L’acte està inclòs en les activitats d'ocupació juvenil de la Cambra de Comerç

RP | Alcoi./ Trobar la seua veu pròpia, treballar molt, no desistir en els seus projectes i no deixarse influir per les modes. Aquests han sigut alguns dels consells que Paula Bonet, popular il·lustradora i escriptora i referent de l'èxit emprenedor, ha oferit a més d'un centenar d'Alumnes de l'EASDAlcoi, que han estat presents a la conferència que ha donat a la Cambra de Co-

merç. Ho ha fet al costat de l'emprenedora Silvia Soler, qui també ha volgut transmetre algunes claus del seu èxit, que en bona part coincideixen amb els de Paula. Aquest acte ha sigut el tret d'eixida del Programa d'Ocupació Juvenil de la Comunitat Valenciana, finançat a través del Fons Social Europeu, i desenvolupat a través de la Cambra de Comerç d'Al-

coi. El programa, tal com ha explicat el president de la Cambra, Pablo de Gracia, té el doble objectiu d'incorporar als joves al mercat laboral i de fomentar el teixit empresarial. A través d'aquest, els joves inclosos tindran l'oportunitat de ser assessorats, per part dels tècnics de la Cambra, amb l'objectiu de poder desenvolupar els seus projectes.

actualitat

Nou espai cultural: l’Aula Literària Joan Valls

SS | Alcoi./ El nou espai cultural està ubicat al Centre Cultural Mario Silvestre. L’habilitació de l’Aula Joan Valls es fa possible després que s’òbriguen les portes a l’IVAM CADA, que, amb el trasllat allí de les oficines de la regidoria de Cultura, s’afegeixen noves oportunitats a l’edifici de la Biblioteca Municipal. Aquest fet suposa un nou homenatge per al literat alcoià, qui, durant aquesta legislatura, ha rebut el premi 9 d’Octubre (a títol pòstum).

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

Nova sessió de fotografia massiva de Tetarte a Alcoi

Més recursos a l’associació TEA-ASPERGER

SS | Alcoi./ Alcoi ha augmentat els recursos per ajudar a l’associació TEA-ASPERGER Font Roja Mariola, que treballa per donar suport a les xiquetes i xiquets afectats d’Asperger i les seues famílies. En concret, s’ha oferit la cessió d’un local municipal individual perquè l’entitat puga desenvolupar totes les seues activitats. El suport econòmic també ha augmentat, passant dels 3.000 euros del pressupost de 2018 fins als 5.000 euros anuals en 2019.

La sessió fotogràfica massiva es realitzarà en Torre Na Valora amb la col·laboració de Bichero Fotografia

EG | Alcoi./ Tetarte convoca, per seté any consecutiu, a totes les mares que vulguen participar alletant als seus fills en una sessió fotogràfica massiva. L’acte, titulat ‘L’art d’alletar des de l’apoderament’, es realitzarà aquest diumenge 3 de març, i serà de forma simultània, en 6 països (Xile, Colòmbia, Mèxic, Costa Rica, el Brasil i Espanya), sumant un total de 41 ciutats participants. És la segona vegada que Alcoi participa en aquest projecte. L’activitat compta amb el patrocini de l’Ajuntament, és organitzada per Tetarte Alcoi, i compta amb la col·laboració de Bichero Fotografia i de l’Associació De Mare a Mare, que celebra el seu onze aniversari amb aquesta iniciativa.

Noves activitats mediambientals Nova exposició ‘Escoltar per auscultar, els sons de la medicina’ per gaudir de l’entorn alcoià ‘Escoltar per auscultar, els sons de la medicina’, a la Fundació Mutua Levante

Mariola, la nova ruta verda, el projecte Canyet, licors tradicionals…

RP | Alcoi./ El departament de Medi Ambient d’Alcoi ha organitzat noves activitats per a gaudir de la nostra natura, al mateix torn que es dinamitza i fomenta l’oci cultural i turístic d’aquest tipus. Els dies 3 i 24 de març es duran a terme noves visites al Projecte Canyet. Una oportunitat de conéixer l’estat actual de la reintroducció del voltor comú en l’Alcoià i el Comtat. L’eixida començarà a les 9:30h des de la Cantina del Preventori. Cal inscripció prèvia, ja que les places són limitades, a través del telèfon

965537127 o del correu medi_ambient@alcoi.org. Alcoi ha inaugurat recentment una nova ruta verda que va des de Cervantes fins al Racó de Sant Bonaventura. El dia 17 de març tot qui vulga tindrà l’ocasió de conéixer, de la mà d’un guia acompanyant, el paratge que l’envolta i els seus elements. L’eixida serà a les 9 del matí des de la pista de skate de baix del parc de Cervantes. Cal inscripció prèvia. El mateix dia es durà a terme una activitat a Mariola, 7 anys després de l’incendi. Serà la col·locació de substrat d’estelles

Persones gaudint de la visita al projecte Canyet./

per recobrir les zones més sensibles, i ajudar així els arbres perquè puguen créixer. Tindrà lloc també una activitat lúdica per als més menuts. La trobada serà a l’Estació de Renfe a les 9 hores. El Dia Internacional del Teuladí serà celebrat el 23 de març. El departament de Medi Ambient ha organitzat una activitat per tal de conéixer aquest animalet. Serà a les 9 hores al parc de Caramanxel. Aquest mateix dia es durà a terme un taller de licors tradicionals, a càrrec de Tono Belda. Serà a les 18:00 h, a l’espai Àgora Oberta.

RP | Alcoi./ ‘Escoltar per auscultar, els sons de la medicina’, aquest és el títol de la nova exposició que es pot gaudir a la Sala d’Exposicions de la Fundació Mutua Levante, fins al 23 de març, en horari de: matins de dilluns a divendres, entre les 10:00 i les 14:00; vesprades de dilluns a dissabte, de 18:00 a 21:00H. A través d’aquesta, es podrà obtenir informació sobre el descobriment de l’estetoscopi, un instru-

ment clau del segle XIX que va canviar el diagnòstic de malalties cardiorespiratòries, facilitant els avanços que han arribat a nosaltres en aquest àmbit de la salut humana. Aquest instrument va aparéixer en l’any 1816, i tal com explica el catàleg de l’exposició “va marcar l’inici d’una nova perspectiva dels processos cardíacs i respiratoris. A més, va ser el començament d’un temps, no sempre continu, d’avanços tècnics i tecnològics en un

context on l’hospital i l’ensenyament de la clínica marcaran significativament l’evolució de la medicina”. Així mateix, continua el text oferint dades d’interés: “considerat per molts imatge i representació de la professió mèdica, l’estetoscopi necessita un procés d’aprenentatge el més complet possible en totes les generacions de metges i altres professionals sanitaris per tal de treure-li el màxim partit”.

Vitrina a la Sala d’Exposicions de la Fundació amb aparells mèdics./

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

jornades fp alcoi

reportatge

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

L'Institut Valencià d'Estadística preveu que continue la sagnia poblacional i fa una projecció que situa al municipi en una xifra de 56.797 veïns l'any 2031

Alcoi viu el seu hivern demogràfic

La ciutat pateix un continuat descens de població des de la dècada dels noranta i porta cinc anys per davall de la barrera psicològica dels 60.000 habitants Javier Llopis./

esprés de complir cinc anys seguits per davall de la barrera psicològica dels 60.000 habitants, Alcoi viu un hivern demogràfic que ens ha situat com un exemple de ciutat industrial envellida. La reculada poblacional és, amb algun xicotet parèntesi, una constant que es manté des de la dècada dels noranta del passat segle i que s'ha vist accentuat per l'última gran crisi econòmica de 2008. Aquesta situació, comuna a la major part de les ciutats d'interior de la Comunitat Valenciana, ha provocat un fort debat polític i ha obert una discussió sobre el futur d'una comunitat industrial que no acaba de definir un model alternatiu de desenvolupament. Alcoi aconseguia la seua cota màxima d'habitants l'any 1987, en el qual es van censar 66.312 veïns. En l'últim padró, corresponent a 2018, la xifra es va situar en 58.977, la qual cosa suposa una pèrdua 7.335 veïns en un període de tres dècades. Cal assenyalar que aquesta tendència es mantindrà en el futur, ja que la projecció efectuada per l'Institut Valencià d'Estadística preveu que continue la sagnia demogràfica, anunciant que l'any 2031 la població d'Alcoi podria situar-se entorn dels 56.797 habitants. La ciutat torna a unes xifres que es van aconseguir en els anys 60 del passat segle. Totes les previsions de creixement elaborades per diferents governs municipals s'han vist desqualificades per la realitat. En aquest sentit, cal recordar l'existència de plans generals de l'etapa del PP en els quals es preveia un Alcoi amb 80.000 habitants, que ha quedat molt lluny de les estadístiques reals. Després de romandre durant dècades com la tercera ciutat de la província només per darrere de la capital i d'Elx, Alcoi s'ha vist desplaçat per

localitats com Benidorm, Oriola i Torrevella, veientse seguit a molt poca distància per Sant Vicent del Raspeig. Si fem un xicotet recorregut històric per l'evolució demogràfica d'Alcoi, comprovarem que la ciutat va duplicar els seus habitants des de 1900 a 1987. El segle XX va començar amb 32.053 veïns, que van augmentar fins als 66.312 de 1987, que ha sigut la major xifra de població aconseguida. L'emigració vinguda des de la fi de la Guerra Civil, però especialment en els anys 50, 60 i 70, va fer que es fera un gran salt en població. És en aquest període de temps quan es produeix una autèntica explosió demogràfica, registrant-se augments de quasi 10.000 habitants cada dècada En 1950 es comptava amb 43.880, es va passar als 51.096 de 1960 i als 61.371 de 1970. Aquest ritme de creixement s'atenua i serà de 4.000 persones més fins a 1980, a l'inici d'aquesta dècada s'aconsegueixen els 65.908 habitants i en el seu tram final se superarà el rècord dels 66.000. A partir dels primers anys de la dècada dels 90 del passat segle, Alcoi pateix un continuat descens de població amb alguns repunts aïllats i poc significatius. La ciutat entra en el segle XXI amb 60.423 veïns i es manté en aquests nivells fins a 2014, quan per primera vegada creua la barrera psicològica dels 60.000 habitants, mantenint-se per davall fins a l'actualitat. A l'hora d'explicar aquest fenomen negatiu, hi ha una coincidència absoluta: la crisi demogràfica d'Alcoi ve provocada per la crisi general d'una indústria manufacturera, que ha deixat tocades a centenars de ciutats semblants de tot el món. Aquesta situació es veu accentuada per descens vegetatiu de la població, produint-se durant molts anys més defuncions que naixements. Aquest estat general empitjora després de l'arriba-

Xiquets i xiquetes del col·legi Miguel Hernàndez d’Alcoi./

da de la gran crisi econòmica de 2008, que provoca la marxa de nombrosos immigrants i la fugida de joves alcoians a altres localitats a la recerca d'oportunitats laborals. Mentre es produeixen aquests esdeveniments, Alcoi és incapaç de desenvolupar alternatives i a penes sí que es beneficia del boom de la construcció que es va produir en tota Espanya en l'inici del segle XXI. Per si això fóra poc, la ciutat es veu afectada durant anys per un endèmic dèficit d'infraestructures: va ser l'última a accedir a l'autovia central i manté una línia de ferrocarril tercermundista.

Així mateix, cal assenyalar que la demografia alcoiana és una de les víctimes principals d'un injust disseny de la Comunitat Valenciana en el qual es consoliden unes zones costaneres riques i unes àrees d'interior pobres. Les continuades crisis del sector industrial fan que aquest perda pes enfront del turisme, fins a perfilarse un mapa autonòmic marcat pels contrastos econòmics i per les diferències de tracte en les inversions públiques. El gran repte per al futur d'Alcoi és frenar aquesta sagnia demogràfica i recuperar pes i protagonisme en el grup de ciu-

tats mitjanes de la Comunitat Valenciana. La possibilitat de convertir-se en un estrany mixt de ciutat dormitori/ciutat de serveis és un risc real si no fructifiquen les iniciatives per a aconseguir l'anhelada reactivació. D'una banda, s'insisteix en el manteniment del model industrial, desenvolupant-se diferents iniciatives per a captar empreses tecnològiques, que ens allunyen de la contínua incertesa que han viscut sectors manufacturers tradicionals com el tèxtil. També es fa una potent aposta pel turisme, rendibilitzant patrimonis festius, culturals i naturals, en un intent de crear economies

alternatives. La demografia s'ha convertit en una arma política i els partits s'acusen entre ells d'incapacitat per a detindre el descens de població, trobant-se a faltar autèntics pactes d'Estat que plantegen solucions consensuades a un problema que transcendeix al dia a dia de les diferents administracions. Encara que no se sap com acabarà aquesta discussió eterna, el que sí que és clar és que Alcoi no arribarà mai a les xifres de 80.000 o 100.000 habitants, que es van arribar a plantejar durant els anys de major eufòria. Tots els especialistes coincideixen a assenyalar que en el món de postcrisis seran impossibles grans moviments poblacionals com els viscuts a Alcoi durant les dècades dels 50 i els 60 del passat segle. Si algun dia funciona la combinació entre nova indústria, turisme i serveis, servirà per a consolidar una ciutat de grandària mitjana que oscil·larà entorn dels 60.000 veïns i en la qual en comptes d'obsessionar-se a fer carreres per a captar nous habitants, es farà un especial recalcament en la millora de la qualitat de vida i dels serveis.

entrevista

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

Joan Castejón, un dels artistes plàstics més importants del panorama valencià

Joan Castejón: “partisc d’unavocació que

no es pot explicarcientíﬁcament”

Joan Castejón és un dels artistes plàstics valencians més importants del panorama valencià. Nascut en 1945, va formar part del Grup d’Elx, determinant en la renovació artística de l'avantguarda de postguerra valenciana. La Llotja de Sant Jordi d’Alcoi acull, fins al final del mes de març, la seua exposició ‘Introspectiva’, amb obres de diferents etapes de la seua trajectòria, que ens fan reflexionar, per exemple, sobre l’essència de l’home, les seues forces internes, la relació entre l’art plàstic i la literatura, les transformacions antropològiques, la memòria històrica i el compromís social. De tot això parlem amb Joan Castejón en aquesta entrevista. Rodrigo Paños./

on dia, Joan, comenta'ns com va ser el teu inici en la creació artística Jo partisc d’una vocació que no es pot explicar científicament: des de xiquet sabia que no podia ser altra cosa que pintor o escultor. Ha sigut per a mi una necessitat vital el fet d’expressar amb imatges les meues vivències. Vaig nàixer en l’any 45, plena postguerra, i era una situació molt dura: el meu pare acabava d’eixir després d'uns anys de la presó. Ens vam haver de buscar la vida com vam poder. Els meus pares eren caseros d’una masia d’Elx. Allí vaig començar, quan tenia 9 anys, a fer dibuixos i figures amb el fang de les séquies. - Quin tipus de dibuixos? Tenia la façana de la casa plena de dibuixos, com si foren pintures rupestres. Feia molt de goig perquè quan engalanaven les parets, arribaven als dibuixets i els respectaven. Després de molts anys he tornat a eixa masia, que està mig abandonada, i encara hi havia restos d’algun dibuixet. - Quan comences a dedicar-te en exclusiva a l’art? Vaig estar any i mig en el col·legi i, amb 12 anys, vaig començar a treballar en una fàbrica de sabates. Llavors em dedicava a pintar els caps de setmana. Va ser als 16 anys quan vaig decidir canviar absolutament d’ambient. Vaig anar a València, a estudiar a l’Escola de Belles Arts. Eixa vinculació a l’escola i a la meua generació em va fer realitat el que jo volia, que és ser pintor. Vaig començar a exposar col·lectivament. I en l’any 66 vaig tindre la possibilitat de fer la meua primera exposició individual a la galeria ‘Mateu’, va ser com el meu bateig. A partir d’ací, ja va millorar tot: vaig començar a viure de la meua obra, que era per a mi un somni. A treballar moltíssim, a programar exposicions i a no parar. - Com va ser la primera exposició? El propietari de la galeria oferia oportunitats als joves artistes. Un dia em va dir 'eres pintor, fes la teua exposició'. La meua pintura era molt expressionista, tenia un llenguatge molt particular, perquè sóc molt cabut: jo volia tindre el meu estil. N’hi havia poc

Joan Castejón, pintor i escultor segueix amb una estreta vinculació a Alcoi./

Des de la il·lustració he volgut fer un món paral·lel a la literatura, on es produïsca un encontre entre els llenguatges

Inauguració exposició a la Llotja Sant Jordi d’Alcoi./

dibuix en l’època, però estaven ocorrent coses molt interessants i populars, com Estampa Popular, el Grup Crònica... Hi havia un ambient molt propici per a l’art. - Coneixes a Antoni Miró per eixa època? Sí, va ser en València. I des de llavors ja no hem perdut el contacte. Molt prompte va vindre la manifestació de l’1 de Maig de 1967. I em vaig veure separat de tot aquell ambient durant els tres anys que em van portar a presó per participar-hi. Ens van acusar de desordres públics. - Parlem un poc de la teua exposició a Alcoi. Integra obres de tota la teua trajectòria? Sí, l’objectiu és el d’acostar la meua obra a tota la gent que siga

possible. N’hi ha obres que estan fins i tot en col·leccions privades i que he pogut convertir en sèries perquè la gent tinga accés a ella. Aquesta mateixa exposició a estat a Eivissa, Benissa i Xàbia. Després d’ací anirà a Pego, Múrcia i Santa Pola. - Un dels elements que destaquen a la teua obra és la vinculació amb la literatura La literatura, i en especial la poesia. Des de la il·lustració he volgut fer un món paral·lel a la literatura, on es produïsca un encontre entre els llenguatges, uns vasos comunicants. En aquest sentit, un músic està musicant dibuixos que he fet sobre Miguel Hernández. Així s’enriqueixen els llenguatges, és una cosa que

m’entusiasma. Alguns alumnes de composició del Conservatori d’Alacant també han compost cançons a partir de la meua obra. - Pel que fa a la vinculació entre la teua obra i la literatura. Com és el procés de creació? Agafes els textos literaris com a elements d’inspiració...? Sol ocórrer esporàdicament. Alguns autors poden desencadenar aquesta possibilitat. Després també està la vida mateixa, que va generant-te una gran quantitat d'elements a través dels quals pots produir. - És curiós el paral·lelisme que pots tindre amb Miguel Hernández, no a soles pels elements artístics, sinó també per l'experiència vital. El tema de la presó, per exemple. T’identifiques un poc? Sí, salvant les distàncies, per a mi ha sigut com un germà major. Li vaig dedicar tota una exposi-

ció, ‘La poesia dibuixada’, per al centenari del seu naixement. Va ser exposada per molts territoris: Elx, Múrcia, Granada... - Et vas inspirar en els seus poemes? Van ser com un punt de partida. Però al final és un món paral·lel: dos idiomes que són concomitants en essència però que després tenen llenguatges diferents. Pots trobar a Miguel Hernández en algunes imatges i altres referències. - També li dediques algunes obres al Quixot: què ha significat aquesta obra i aquest personatge per a tu? El Quixot és un patrimoni de la humanitat. Quan m’he trobat amb ell m’ha estimulat moltíssim. Quan l’he representat he fugit del fet que siga a soles una il·lustració. I el resultat ha sigut molt freudià i suggerent. - Parlant de Freud, a la teua obra es poden contemplar referències surrealistes, veritat? Hi ha surrealisme, expressionisme, també simbolisme. D’alguna manera assumeixes que tot el que està fet et pertany. Llavors intentes agrair als mestres que t’han precedit. - Els fas teus, d’alguna manera... Sí, i et dóna força. Et reafirma. Tot el que està ocorrent en l’art, d’alguna manera, saps que és teu, que et pertany. - Pel que fa al simbolisme, a la teua obra n’hi ha símbols que són constants, com les mans o com els cranis... He tingut moltes èpoques, i els símbols han adquirit diferents accepcions. En l’etapa carcerària, per exemple, utilitzava l’art d’una manera quasi terapèutica. Jo considere l’art, i sobretot el dibuix, com un equivalent a un idioma, et dóna la possibilitat de dir les coses. En els anys 70, vaig fer una sèrie que es deia ‘40 anys d’història’, i que era una espècie de crònica del viscut durant el franquisme, i ací és on apareix més el surrealisme: des dels maniquins que estan cosint-se, fins als cranis que evolucionen i muten en bitxos, i viceversa. - Parla’ns un poc dels símbols de les mans Per a mi les mans tenen la importància d’una figura sencera: una mà pot expressar moltíssi-

entrevista

nar al cos, com si fos un globus, em vaig esglaiar i vaig despertar. - És una experiència molt intensa... Des d’aquella experiència ja no he deixat d’investigar. Després va vindre l’etapa de la presó, on vaig tindre grans mestres. Em vaig adonar que jo sóc més que un cos físic, que el materialisme, el marxisme i la revolució, tot el que predominava en aquell moment, estava allí, però que n’hi ha una realitat més enllà, més del que podem captar amb la ment. A partir d’ací he estat formantme com a terapeuta i és una experiència molt elevada. - D’alguna manera aquesta realitat també està relacionada amb l’art. Jo m’imagine els humans que vivien en les cavernes: on el més traçut estava pintant el bisó en la paret mentre altres, potser, estarien tocant un tam-tam, altres fent un càntic... Tots invocant les forces perquè a l’hora d’anar a

Castejón, un artista força reivindicatiu en les seues obres./

mes coses: mans que protegeixen, mans que demanen, mans que criden, mans que estimen... És molt recurrent. - Altre element interessant de les teues creacions és la transformació de l'ésser humà, la representació del procés La figura humana ha sigut el meu punt de partida sempre, sobretot en dibuix. A mi m’agrada contar històries obertes, on l’espectador puga participar, fer-lo coautor: no donar una obra digerida sinó suggerida. Que cadascú traga les seues conclusions. Que puguen anar més enllà del que n’hi ha representat. - També està present el teu compromís social Ara estic més com un espectador que ha tret una entrada i està mirant les coses des de la butaca i veu com es desenvolupa el drama humà. Vull respirar una mica. No em desvincule, però és com dir ‘què està passant?’ i ‘a on estic jo?’. Són temes vinculats a altres àmbits que no són les urgències: són les eternes preguntes de l’ésser humà: té algun sentit aquesta meravellosa existència que estem experimentant? N’hi ha algun espai on puc accedir si em tranquil·litze i mire cap a dins? Sempre estem mirant cap a fora, però tots els mestres ho han dit: si busques alguna cosa, està dins de tu. - La introspecció, la meditació, el treball intern... De fet, aquesta exposició s’anomena ‘Introspectiva’: estan

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

Hi ha surrealisme, expressionisme, també simbolisme. D’alguna manera assumeixes que tot el que està fet et pertany. passant moltes coses fora, però què passa a dins? Ho han dit sempre els grans mestres de la història. Cap religió ni cap tendència té el monopoli de l’essència humana. He investigat molt sobre això. Tinc una vocació paral·lela a la de pintor que és aquesta. M'he fet terapeuta: ara estic fent sessions de teràpia regressiva. Estic aprenent moltíssim de la hipòtesi de les vides passades. És un món increïble, que m’està alimentant. - Conta’ns més, com vas descobrir aquesta altra vocació? Jo tenia 19 anys quan, una nit, dormint, em sent fora del meu cos. Amb una consciència tremenda. Estava flotant per l’habitació i preguntant-me que com era possible. Vaig veure el meu cos llitat sobre el catre i no sabia si estava mort. El nivell de consciència era més elevat que el de l’estat de vigília, no tenia res a veure. Tenia una percepció de la realitat increïble. Quan vaig tor-

Joan Castejón a la redacció del periòdic El Gratis./

caçar tinguen èxits i possibilitats. Era un preàmbul on es mesclaven la màgia i l’art. Tot intentant sortir de la llei de la selva. I això ens ha durat, i encara no en tenim respostes contundents. - Comenta’ns un poc més sobre les teràpies N’hi ha dues escoles: la nord-

americana, que parteix de la hipnosi. I una altra desenvolupada a argentina, Brasil i altres zones llatinoamericanes, que aconsegueix resultats pareguts, però sense hipnosi. Es tracta d’induir a una espècie de sentit augmentat de la consciència on es té accés als espais desconeguts.

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

medi ambient

Desenes de persones gaudeixen de la ruta guiada des de Cervantes fins al Racó

Una senda que passa a la vora dels rius Riquer i Polop

RP | Alcoi./ El Departament de Medi Ambient està organitzant una sèrie d'activitats promovent l'oci i la cultura vinculada a la natura i als nostres paratges naturals. El 17 de febrer es va realitzar una ruta guiada per la nova senda que transita des del parc de Cervantes fins al Racó de Bonaventura. Una senda que passa a la vora dels rius Riquer i Polop i que, pel gran ús que d'ella estan fent els locals i els visitants, està constituint tot un èxit. L'excursió, a la qual van assistir desenes de persones, ha sigut amenitzada pels comentaris tècnics i la interpretació de l'historiador Gabriel Guillem, que va oferir una explicació detallada dels principals elements i infraestructures naturals i històriques del voltant. Tots els assistents van tindre l'oportunitat de veure i

Mas de La Cova de La Sarga./

conéixer alguns dels edificis industrials pels quals transita la ruta, entre ells: el de la fàbrica de Doménech, el de la Màquina de Dimas; a més d'altres elements patrimonials, com és el pont de les Set Llunes. En arribant al Racó de Boaventura, Guillem va explicar la història i funcionament dels seus dos molins fariners, que daten de mitjan segle XIX, i els mecanis-

mes d'enginyeria hidràulica amb els que compten. Hi ha un element que destaca a aquests molins, i són les cacaus, on es trobava una roda d'eix vertical que era impulsada per la pressió de l'aigua. Tal com va comunicar Guillem "destaca la cacau del Molí de Baix, per la seua gran volta de carreus de pedra i forma en colze. En ella encara es troba la

Èxit de participació a les noves rutes pels paratges d’Alcoi./

segitia o eixida de l'aigua i les restes de la barra de ferro amb la qual el moliner regulava el seu pas per donar més velocitat a la roda". El Departament de Medi Ambient d'Alcoi està promovent, durant els pròxims mesos, més activitats d'aquest tipus, amb l'objectiu de dinamitzar i revalorar tots els elements naturals dels quals gaudeix el nostre entorn.

La visita a la Colònia Agrícola dels Plans inicia el nou cicle d’excursions al voltant d’Alcoi

Aquesta serà la primera de les 10 excursions que es realitzaran cada diumenge de final de mes (a excepció del dissabte 27 d’abril), entre els mesos de febrer i de novembre del 2019

RP | Alcoi./ Comença el nou cicle d’excursions per conéixer el patrimoni històric i arqueològic d’Alcoi i el seu entorn. La primera serà aquest diumenge 24 de febrer, amb la visita a la Colònia Agrícola dels Plans, amb Jordi Borrell i Gabriel Sanchís com a guies que explicaran tots els detalls del paratge i els seus elements més importants. L’eixida, en autobús, tindrà lloc a les 8:30 del matí, des de la plaça d’Espanya i a les 8:50 des de l’Estepar. El recorregut

serà de 5 kilòmetres, amb un nivell de dificultat fàcil. Les places de l’autocar s’han de reservar a través del Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó: 965537144.

Aquesta serà la primera de les 10 excursions que es realitzaran cada diumenge de final de mes (a excepció del dissabte 27 d’abril), entre els mesos de febrer i de novembre

Excursió guiada a la Colònia Agrícola dels Plans./

PRÓXIMA INAUGURACIÓN SALA DE BAILE PARA PAREJAS LIBERALES

SE PRECISA ENCARGADO CON EXPERIENCIA DEMOSTRABLE, + INFORMACIÓN: 642

492 251

del 2019. Tot organitzat a través del Museu Arqueològic d’Alcoi, del CAEHA i de l’Ajuntament d’Alcoi. Alguns dels llocs que es visitaran al llarg del cicle són: el jaciment medieval del Castellar, les excavacions arqueològiques d’El Salt, el poblat ibèric del Puig, les caves de neu del Carrascal de la Font Roja i les esglésies històriques d’Alcoi. Tot comptant amb la guia i explicacions de professionals especialitzats en el patrimoni de l’entorn.

Centre d’Interpretació al jaciment de La Sarga

La Sarga constitueix un dels jaciments més complets i més ben conservats de l’art rupestre

RP | Alcoi./ L’Ajuntament ha inclòs una partida als pressupostos del 2019 per a redactar el projecte del Centre d’Interpretació de les Pintures Rupestres de La Sarga per a fer valdre aquest jaciment d’alt interés arqueològic. Es destinaran 25.000 euros per al projecte de rehabilitació i adaptació del Mas de La Cova, amb el condicionament dels accessos i d’una zona per aparcament. El procés d’adquisició dels terrenys, acordada amb els propietaris, ja està en marxa i s’eleva a 260.000 euros. La Sarga, espai natural tancat de vora 16.000 metres quadrats, constitueix un dels jaciments més complets i més ben conservats de l’art rupestre: n’hi ha representats tres estils d’art diferents que expliquen la seqüència pictòrica de la prehistòria recent de les terres valencianes. N’hi ha un art macroesquemàtic de figures grans, un altre figuratiu, que narra històries, i un esquemàtic, que representa motius més xicotets. Dos dels estils, a més, estan superposats. Les pintures rupestres van ser realitzades durant l’èpo-

ca del Neolític, fa aproximadament 7.000 anys, pels primers agricultors-ramaders. Aquests, van arribar a la vall del riu d’Alcoi, entrant des de Dénia, portant llavors i animals domesticats. La zona era considerada un espai sagrat, allí es realitzaven diferents cerimònies i rituals amb caràcter religiós i social. Les pintures van ser descobertes oficialment l’any 1951, dos anys després de la inauguració del Museu Arqueològic Camil Visedo d’Alcoi. Els habitants de la zona ja coneixerien les pintures abans d’aquesta data, però probablement, per manca de cultura, no les podien classificar com a prehistòriques sinó com a “les pintures dels moros”. “Tenim un bé Patrimoni de la Humanitat, com són les pintures rupestres de la Sarga, que contenen a més elements únics en el món”, afirma la regidora de Patrimoni i Turisme, Lorena Zamorano. I en aquest punt, assenyala la llavor que està fent-se per part del museu arqueològic “pel que fa a divulgació científica però també com a model de dinamització del recurs patrimonial”.

medi ambient

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

actualitat

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

Pixant fora de lloc? Àlex Àgulló./

Aparentment sembla que no. El consens, pràcticament universal, diu i repeteix que és a l’escola on cal educar per superar eixa lacra discriminatòria que afecta mitja humanitat. Ho lamente, però després d’haver passat la meua vida laboral vinculada al món educatiu, no puc compartit eixa frase recurrent. I no, precisament, per estar en desacord amb ella. Anem a pams i provaré d’explicar-me.

L’equip de Podem Alcoi amb el secretari general del País Valencià./

Podem Alcoi arreplega les propostes de les veïnes i veïns

S’ha posat en marxa una ruta per diferents zones d'Alcoi

RP | Alcoi./ Enguany serà la primera vegada que Podem es presente a unes eleccions municipals. Per tal d'ampliar el seu programa polític i el seu projecte de ciutat comptant amb les valoracions de les veïnes i veïns, està arreplegant les propostes que els alcoians consideren necessàries per a dur a terme al municipi. Per a fer-ho, ha posat en marxa una ruta per diferents zones

d'Alcoi. En cada acte dels que ha organitzat, tot qui vulga podrà oferir les seues propostes i esmorzar o berenar amb els candidats i l'equip. Tal com indiquen des de la formació "en Podem decideix la gent. Tenim la convicció que només fent les coses d’altra forma aconseguirem resultats diferents. Per això, tenim el compromís amb la ciutadania d’elaborar el programa

electoral d'una forma participada i oberta a tota la gent". Les tauletes de Podem es podran visitar: diumenge 3 de març al mercat de Batoi (partir de les 10:30h), dissabte 9 de març a la Rosaleda (partir de les 10:30); dimecres 13 de març al parc de Cervantes (partir de les 16:30h); i dijous 14 de març a l'Avgda Hispanitat (a partir de les 16:30h).

Toni Fancés, Jordi Silvestre i Jordi Martínez./

El PSOE presenta la seva llista

“Jordi Silvestre formarà part de l’equip de Govern a partir de maig”

RP | Alcoi./ L’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, ha comunicat que l’activista i professor d’educació secundària Jordi Silvestre, “formarà part de l’equip de Govern a partir de març”. D’ell ha destacat els seus coneixements en educació, esport i medi ambient, la seua capacitat de treball i compromís social i amb el medi ambient, i el seu inconformisme “qualitat molt necessària en política, el que mou a transformar les coses”. El PSOE ha incorporat a Silvestre, membre de diferents associacions en defensa del medi am-

bient, solidàries i esportives, en un dels primers llocs de seua llista electoral. El regidor d’Obres i Serveis ho ha presentat com “un enamorat d’Alcoi i del nostre entorn”. Ell mateix s’ha descrit com una persona inquieta i treballadora, i ha comunicat que vol posar el seu coneiximent i energia de treball al servei de la ciutat. Ha fet menció a la seua vessant de crítica amb els polítics i, en aquest sentit, considera que, per coherència, és moment de fer el pas a la incorporació a la política amb l’objectiu de canviar les coses.

Per altra banda, l’equip de Govern del PSOE ha comunicat que dos dels seus membres ja no repetiran com a regidors. Un d’ells és Manolo Gomicia, regidor de Territori i Ciutat Intel·ligent, a qui han acomiadat com un referent en polítiques locals innovadores, no a soles d’Alcoi, sinó de la província. L’altra persona és Aroa Mira, de qui han destacat el seu treball en l’àmbit dels serveis socials, que ha sigut molt intens i profitós, malgrat coincidir en l’etapa més crítica pel context de crisi econòmica i social.

na sentencia prèvia que sembla podem compartir: “Ninguna persona pot fer allò que no sap fer”. I si ho extrapolem al tema que ens ocupa: cap professional de l’ensenyament pot ensenyar allò que no sap. Palesament, tampoc cap agent educatiu (família, mitjans de comunicació...) pot fer el que no sap. En els nostres comportaments, allò més fàcil, i possible, passa per repetir el que sabem, és a dir, fer allò que hem vist fer. O també passa per recórrer a tòpics: “sempre s’ha fet així”, “és lo normal”. Per a les xiquetes és d’allò més normal el color rosa, les nines... i on diu que això siga correcte? L’ablació en diferents cultures és, encara, normal i tradicional. Al nostre entorn també va ésser una constant, mantinguda durant segles i segles, el dret de pernada (fins la revolució francesa no és va abolir legalment). Per concretar el tema: ni normal és sinònim de correcte, ni la pràctica secular és garantia de res. Així que si reforcem les argumentacions recorrent a la paraula normal o la paraula sempre, caldria fer-s’ho mirar. També el món educatiu necessitaria, al meu parer, extirpar eixes argumentacions tan simplistes com còmodes. I si no podem ensenyar allò que no sabem, ni devem abonar-nos al recurs fàcil de seguir la marxeta, per on peguem? Jo particularment, durant anys, pensava que l’agent educatiu més potent era la família. I continue atorgant-li una inqüestionable capacitat educativa, especialment durant les primeres etapes educatives. Però si escodrinyes dintre del sistema educatiu trobes de tot, com a la societat. Els meus anys de treball, atenent gent amb necessitats educatives especials, m’han portat per exemple a presenciar, en viu, en directe i en repetides ocasions,

com un parell d’alumnes que en el seu moment van explicar davant tot el grup que ells estaven presents quan son pare maltractava a sa mare. I posteriorment, seguit, seguit, ells estaven fent de maltractadors d’una companya. També he viscut experiències com escoltar una exalumna, ja adulta, recordar-me que mai no oblidarà el que sovint li repetia la mestra davant tota la classe: “pelo largo, intel·ligéncia corta seguro”. O acudir a l’aula a per un alumne i en veu ben alta, assegurant-se que la resta de la classe ho escolta perfectament, el seu tutor vomitar-te: “estan fent un examen però per al que va a fer l’artista, pots endur-te’l sense cap problema”. O l’altra professora que directament increpa tot el grup: “Classe a que si se lleva a ....... mejor para todos?” Pegues a fugir maleint i sense saber com gestionar un assumpte que descarnadament, en eixa microsocietat de l’aula, tan contaminada com la macrosocietat, està discriminant i estigmatitzant la futura ciutadania. Eixes pautes educatives per incorporar les noves generacions a la societat amb un estatus ben definit, estem consolidant-les, per defecte i per omissió, també des del sistema educatiu. I si les persones responsables, professionals, no en sabem més, com anem a solventar el problema de la discriminació normal, i tradicional, de la dona? Si li fem una ullada ràpida i subjectiva (jo no soc cap objecte) a les normatives que regulen el treball als centres educatius, podem descobrir dues tendències antagòniques: A la primera declaració d’intencions del projecte educatiu encara en vigor, aquell del famós ministre Wert, ja ho reflectia clar i català: “la finalitat del sistema educatiu és preparar les persones per incorporar-se al sistema productiu”... i a més “els recursos són limitats”. Així que no podem permetre’s el luxe d’anar perdent el temps, ni

de malbaratar els recursos. I quan no governen els conservadors apareixen propostes que poden fer referència a educar en valors més solidaris, en actituds, i fins i tot a preparar per participar en la transformació de la societat. Una de les darreres mostres va ser EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA. Mentrestant als centre educatius, com a la societat, conviuen professionals de tota mena i, més enllà de la normativa superior, unes persones valoren més la necessitat i la urgència de fer front a aquesta lacra discriminatòria i, a la classe del costat, les pautes de funcionament poden apropar-se a un simulacre “d’asèpsia” on es funciona defenent que els coneixements a transmetre han d’esser “neutrals”... en definitiva que no canvien res. Al remat i per anar tancant la reflexió: per suposat que als centres educatius devem incorporar com a element prioritari l’educació per fer front a qualsevol tipus de discriminació. I més encara si va causant un rastre de víctimes cada any. Però si entre les persones que s’hi dediquen professionalment hi ha qui no sap, i també qui no ho considera part de la seua feina docent, que podem fer? Jo ho tinc clar. Si volem que l’escola passe de ser part del problema a ser un element fonamental en la seua desaparició, mai deuria travessar la porta de cap aula ningú que no sabera. Es a dir els dels plans de formació docent, deurien garantir la formació adient, no la memorització, de totes les persones que aspiraren a exercir la docència. I els processos de selecció del professorat, si més no per a les etapes obligatòries, mai no deurien permetre accedir a la docència cap persona que no tinguera integrat i totalment assumit en el seu viure diari, que educar va molt més enllà que instruir. Que la seua feina va més enllà que la simple transmissió de coneixements.

entrevista

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

REGIDOR D’EDUCACIÓ I ESPORTS DE L’AJUNTAMENT D’ALCOI

Alberto Belda:“una ciutat educadora és la que pensa i que està pensada per a l’educació” L’educació és un concepte fonamental per a la societat, no a soles com a element de formació dels xiquets i dels professionals, sinó també com a clau de creació de ciutadans crítics. Són molts els àmbits i les iniciatives a través de les quals els ajuntaments poden ajudar a millorar l’educació. Comentem algunes d’aquestes amb Alberto Belda, regidor d’Educació i Esports de l’Ajuntament d’Alcoi.

uins elements podem destacar d’Alcoi com a Ciutat Educadora? Són ja vora 8 anys des que Alcoi forma part de la Xarxa de Ciutats Educadores. Formar part d’ella ens ha permés tindre una visió de les experiències educatives que tenen altres ciutats i de mesures que hem pogut anar implantant. Al final una ciutat educadora és la que pensa i que està pensada per a l’educació. No només des del punt de vista formal i acadèmic, sinó també buscat una educació per a totes les persones i per a tota la vida. - Es tracta d’utilitzar els elements de la ciutat com a eines educatives, no? Això vol dir utilitzar el turisme, el patrimoni, els espais naturals. Quan fem una campanya de sensibilització estem educant, quan fem els pressupostos participatius, quan fem campanyes mediambientals... L’oferta formativa que té la ciutat, tant formal com no formal, és molt gran. Tenim escola oficial d’idiomes, escola d’adults, Belles Arts, escola de teatre, les activitats de majors... Això significa que una persona, tinga l’edat i la condició que tinga, pot formar-se durant tota la seua vida. - No es tracta a soles de donar importància a l’educació acadèmica sinó també de la social La formació no es pot entendre com donar un títol d’especialització. Jo crec que la formació personal és molt més ampla. I és el que busquem fomentar amb totes les iniciatives que duem a terme. - Ací a Alcoi, l’activitat cultural és molt ampla, no a soles la que du a terme des de les institucions, que també, sinó la que dinamitzen les associacions i entitats socials... Tenim un moviment associatiu amb moltes associacions i clubs, són moltes les persones Rodrigo Paños./

que tenen la voluntat de voler transmetre. Des de l’Ajuntament els donem el nostre suport i fomentem la seua activitat. - Un dels elements importants que heu implantat des de l’Ajuntament és el de la Mostra de Teatre Escolar La vam implantar fa ara tres anys, és una de les coses de la qual més orgullós em sent. Quan vaig començar com a regidor tenia clar que ho volia impulsar. El dia d'avui ja és tot un èxit: anem creixent a nivell exponencial cada any, enguany tenim ja 23 obres de 13 centres educatius diferents, amb moltíssimes xiquetes i xiquets que hi participen. Crec que era un projecte que Alcoi tenia pendent, ja que tenim una de les Mostres de Teatre més grans de la Comunitat Valenciana. Jo que vinc, a banda de l'àmbit educatiu, del món de l’esport, sé que és molt important tindre una pedrera d’alumnes que poden ser potencials, no només actors i actrius (i Alcoi és bressol de molts importants), sinó també de gent consumidora de cultura de tea-

tre. - Ajuda a crear un ambient de cultura teatral, ja que implica no a soles als alumnes sinó també a les famílies, veritat? I que els xiquets i xiquetes tinguen l’oportunitat d’anar a un espai teatral gran de la ciutat, en condicions. La meua proposta anava per eixe camí: tots els centres educatius ja estan treballant projectes de teatre. Però quan fan la representació la fan a nivell intern. La Mostra pretén que es puga representar de cara a l'exterior. I jo crec que eixe és l’èxit: el fet d’estar utilitzant espais com el Teatre Principal, la Casa de la Cultura o el Teatre de Salesians, que són de molt de nivell, que als alumnes els motiva moltíssim i que els amics i els familiars els poden anar a veure representar. - L’altre dia va vindre a Alcoi el filòsof José Antonio Marina i entre els aspectes fonamentals de l’educació dels xiquets assenyalava el valor de la implicació de la comunitat i com els ajuntaments poden

Alberto Belda ens parla d’Alcoi i de la seva proposta com a ciutat educadora./

La Mostra de Teatre Escolar és una de les iniciatives de les quals estic més orgullós

facilitar aquesta implicació, la Mostra de Teatre pot ser un exemple en aquest sentit. Quines mesures podríem assenyalar més que heu implantat? Jo crec que tots els projectes que ixen a nivell educatiu busquen eixa implicació de la família. I n’hi ha moltes xarrades i molta formació que va encaminada a eixa participació. Un altre element important és el dels pressupostos participatius escolars, també el Consell Local d'Infància i Adolescència, CLIA. Són activitats molt visibles de cara als alumnes però també a les famílies. - Aquestes iniciatives també generen valors socials i democràtics Els pressupostos participatius escolars i el CLIA són les dues

ferramentes que hem utilitzat per a fomentar la participació. El CLIA és un òrgan de representació del qual formen part tots els centres de la ciutat. Els alumnes que formen part representen a la resta dels seus companys i són el nexe d'unió entre els centres educatius, els alumnes i l’Ajuntament a l’hora de fer propostes. Jo crec que escoltar a les nostres xiquetes i xiquets és molt important. Amb els pressupostos participatius és el mateix: que entenguen la participació, com funciona l’Ajuntament, conéixer mecanismes com els pressupostos i que tinguen una partida per a ells. Aprendre que el que poden fer amb aquest pressupost ha de ser per al benefici general, distribuïts per barris... Al final aprenen conceptes com la solidaritat, la cooperació, de treball en equip... - L’esport també és un element que pot ser educatiu, comenta’ns què destacaries de tot el que heu promocionat en aquest àmbit durant aquests anys Una de les coses que més m’ha agradat d’aquesta etapa és que la regidoria d’Educació vaja de la mà de la d’Educació. Perquè la part esportiva que més ha de fomentar un ajuntament és la part escolar i l’esport de base, que està molt vinculada amb els valors educatius. L’esport és una ferramenta fonamental per a fomentar la formació professional dels nostres xiquets, perquè té un factor determinant, que és la motivació: el xiquet que vol fer un esport no està obligat a fer-ho, cadascú tria quin esport fa i amb quin equip. Utilitzar eixa motivació per a fomentar els valors és molt important. En aquest sentit, hem treballat moltíssim els esports escolars, hem augmentat al màxim les modalitats esportives i hem fomentat que els alumnes coneguen una gran diversitat d’esports.

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

gent

A Isabel. Antoni Miró./

Quins vents desbrossen els teus amagatalls de saviesa que trobem a les palpentes. Quan furguem pels camins del furó i dels forats de llibertat. Omertà Pocs això sí, escassos però infinits, enlluernadors de saviesa, ah la saviesa Tants anys de suportar la injustícia i seguir dient d’en peus i ara. Avanti popolo Silenci o crida ben fort o guarda’m el secret com el vent que sempre. Torneró I les quatre barres de sang.

Els pobles i les ciutats no els fan els seus carrers, els seus edificis, els monuments… els fa la gent. La gent dona vida i esperit als espais. I quan parle de gent, no estic pensant en els alcaldes, esportistes, empresaris... Parle de la gent amb la que ens creuem a diari sense fixar-nos. Persones moltes vegades anònimes, però que tenen un nom i una historia...

Si pegueu la volta als ponts, potser es trobareu amb Debora, Judit, Ana i Alba al pont de Sant Jordi. Son eixes xiques que, una vegada al mes, es dediquen a netejar les seues baranes. Amb el sol de cara al matí, i el fret a l’esquena quan cau el dia. Al costat d’una barana que déu Diana Sanus./ semblar interminable quan has de netejar-la acatxada tota l’estona. Però amb un somriure, bon ànim i simpatia en tot moment. Això sí, la pròxima vegada que a algú se li passe pel cap llançar una escopinyà o algun refresc o similar contra la barana, espere que pense en que les persones que ho netejaran després tenen un nom.

Gent

barnasants

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

El poble és savi

el poble és savi

parlem amb els nostres veïns i veines

Programa ‘Avalem’

Vicente: “Alcoi té molt de treball

d’obres i construccions” Vicente té 28 anys, des de fa anys es manté gràcies a la pagueta de la seua iaia, amb la qual viu i a la qual té a càrrec seu. La major part de la seua vida laboral l'ha desenvolupada sense signar cap contracte formal. El programa Avalem li ha oferit l’oportunitat de treballar en el departament d’obres i construccions des del mes de setembre. Des de llavors, està realitzant diferents millores per a la ciu-

tat: diferents obres i construccions als parcs, carreteres i carrers d’Alcoi. Tal com ens comenta, treballs d’aquests tipus n’hi ha molts en Alcoi, motiu pel qual pensa que s'haurien de normalitzar els programes Avalem. Se sent molt a gust amb aquest treball, amb els companys i amb els responsables. Quan finalitze el seu contracte, espera poder tindre noves oportunitats laborals.

Manuel: “estic aprenent moltes

coses que no sabia” Manuel és un alcoià de 21 anys, el contracte laboral facilitat a través del programa Avalem li ha fa facilitat la seua primera experiència laboral formal, ja que fins ara no ha tingut oportunitat d’exercir un treball regulat des de cap empresa privada. En aquest sentit es mostra content i satisfet. Ens comenta que està aprenent moltes coses noves, no a soles dels treballs que està desenvolupant, junt amb la

Diseño · Calzado · Ropa · Mallas Correajes y Trabajos para Fiestas Bordados · Complementos de Piel

resta de l'equip, a la ciutat, sinó també de l'experiència de la resta dels seus companys i dels responsables. El seu desig és que, quan finalitze la data (a finals d’aquest estiu) es puga renovar aquest contracte. Com que aquesta possibilitat és molt poc probable, està pensant en buscar algun tipus de treball relacionat amb l’obra i la construcció de la mà d'alguna empresa privada.

Reparación y Personalización en General

Durant els últims anys han sigut vora 400 les persones que han sigut contractades per l’Ajuntament a través dels programes Avalem. La majoria d’aquestes persones són joves, menors de 30 anys, que encara no han tingut cap oportunitat de treballar; però també n’hi ha persones amb diversitat funcional i persones majors de 30 anys amb risc d’exclusió social. En aquest sentit, aquests contractes representen oportunitats laborals i econòmiques per a moltes famílies. Però també representen avanços i millores per als serveis i el manteniment de la ciutat, ja que tots els contractats desenvolupen treballs en els diferents departaments de l’Ajuntament, contribuint a dinamitzar l’Administració, millorar els paratges naturals, mantenir neta la ciutat i els parcs o gestionar diferents institucions públiques. Parlem amb algunes de les persones contractades perquè ens comenten com estan vivint la seua experiència laboral i quines són les seues expectatives de futur.

Carlos: “treballar ací m’ha

descobert tot un món” Carlos està desenvolupant treballs relacionats amb el medi ambient i la natura des del passat mes d’agost: neteja de les muntanyes, desbrossament dels parcs i paratges, cura de la natura... En definitiva, "estem fent el que ningú cuida però que hauria de ser una prioritat”. Segons Carles, en aquest sentit Alcoi té moltíssim treball per a fer, ja que és una ciutat molt rica en paratges naturals, que han de ser tractats de la

millor de les maneres. Considera que l’experiència està resultant per a ell molt positiva: “he descobert treballs que no sabia que existien i m’han estimulat per a realitzar estudis relacionats amb el medi ambient”. En aquest sentit, el programa Avalem li ha servit no a soles per a obtenir una experiència laboral concreta i solucionar una etapa de la seua vida, sinó també per a descobrir una passió i projectar el seu futur.

Jorge: “Estic molt a gust, però a

soles seran 6 mesos” Jorge és oficial d’obra, amb 57 anys té a càrrec seu una xiqueta amb diversitat funcional. Feia molt de temps que no era contractat per una empresa. El programa Avalem Experiència li ha donat una oportunitat per a poder desenvolupar durant 6 mesos treballs d’obres i serveis a la ciutat d’Alcoi. Ens comenta que se sent molt a gust amb el treball que, des de desembre de l’any passat, està realitzant. Que estan millorant moltes infraestructures de la ciutat i que pot realitzar el

Toda clase de puertas automáticas y automatismos C/Escultor Peresejo, 24 - Alcoi • Tel.: 96 554 22 19 www.puertasautomaticasobrimat.com · automanova19@hotmail.com

treball que ha desenvolupat durant més de 28 anys. A més, agraeix que tinga l’oportunitat de poder compatibilitzar-ho amb la cura de la seua xiqueta, que té necessitats especials. No obstant això, ens comenta que per a ell aquest contracte no representa cap esperança de futur, ja que de moment no n’hi ha possibilitats d’allargar-ho més de 6 mesos i a la seua edat és complicat que una empresa el vulga contractar. Així i tot, es mostra molt agraït per l’oportunitat.

diccionari de butxaca

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

Desmuntant deu tòpics sobre Alcoi i sobre els alcoians

Caragols, olives i tipus industriosos (1ªpart) Alcoi és una ciutat de tòpics. Una comunitat singular, que al llarg dels segles ha anat acumulant clixés, que han acabat per convertir-se en veritats inamovibles. Aquest article és un voluntariós intent d'acabar amb uns quants d’aquests retrats, que el pas del temps ha convertit en caricatures o en simples mentides.

Olives i anxoves

Amants de les tradicions

Javier LLopis / Pep Jordà./

Cada vegada que un polític de fora ve a Alcoi a buscar vots, solta el rotllo de les olives i de les anxoves, adulant al personal i recordant-nos per enèsima vegada que som una ciutat molt emprenedora, capaç d'alçar grans fàbriques d'olives farcides sense tindre oliveres i sense tindre cap possibilitat d'accés als grans bancs d'anxoves del Cantàbric. La realitat és una altra: les olives farcides són el fruit de la desmesurada afició dels alcoians als bars i a acompanyar el barralet amb algun element sòlid i barat, amb la finalitat d'evitar futurs desastres estomacals. Hem convertit un dels nostres pitjors vicis –el de tirar-nos hores en el bar prenent el vermut amb els amigotes – en una important font d'ingressos per a la ciutat. En això sí que ens mereixem totes les lloances.

De la moral a la catatonia

La moral de l'Alcoià i per extensió, dels alcoians són, juntament amb Camilo Sesto, els senyals d'identitat més recognoscibles de la ciutat allèn les nostres fronteres. Dos elements que vists des de dins són motiu d'orgull i satisfacció, però que des de fora fan una mica de riure. A més estan a punt de passar a la història. A hores d'ara tant Camilo Sesto, com la ciutat, com els governants o com els alcoians s'han quedat sense els arrestos i l'esperit necessari per a afrontar els reptes que els ofereix el present i que, en un altre temps els va fer mereixedors d'aquesta fama. Han perdut la seua confiança en la

victòria i l'estat d'ànim general més que de moral hauria de qualificar-se de ‘somordo’ o, directament, de catatònic.

nou mil·lenni, Pelletes guanyaria l'Alcaldia per majoria absoluta per poc que tinguera un cap de campanya mitjanament llest. Ens hem fet comodons i aguantem les pitjors presses institucionals sense moure ni un dit, com fa la resta del món civilitzat. Qui t'ha vist i qui et veu.

És cert que els alcoians són amants de les tradicions, entusiastes del seu i, a vegades, també molt seus. Però no de totes les tradicions. En el cas de les festes de moros i cristians sí. Són tan amants que, en nom d'aquesta tradició, són capaces de passar-se pel folre la Constitució Espanyola i les normes més elementals de convivència i impedir durant segles la igualtat entre homes i dones. I pel que fa a memòria gràfica disposen de material suficient per a realitzar una sèrie documental amb el doble de capítols de ‘Cuéntame’. Però quan es tracta de preservar centres històrics, patrimoni industrial, restes arqueològiques, artistes o llengua vernacla, això ja és un altre cantar.

El Gratis amb la col·laboració de Tipografia la Moderna./

La perduda fúria reivindicativa

Per un alcalde que arrosseguem, “arrastralcaldes” ens van cridar. Des que fa 141 anys protagonitzem els successos del Petroli, els alcoians tenim una immerescuda fama de poble levantisc, amb gran capacitat de mobilització col·lectiva i amb una fúria letal a l'hora de defensar els nostres drets. Durant dècades hem viscut a l'ombra d'aquest tòpic i mentrestant, hem vist com se'ns atrofiava el múscul reivindicatiu fins a extrems altament preocupants. En aquest Alcoi del

Caragols

Existeix un cert consens entre els habitants de les localitats veïnes a denominar jocosament als alcoians com caragols o caragolets, perquè segons ells la majoria són cornuts, bavosos i s'arrosseguen. No s'ha pogut constatar científicament que cap d'aquests tres extrems supere a Alcoi la mitjana de les poblacions de l'estat espanyol. La qual cosa fa su-

“caragols o caragolets, perquè segons ells la majoria són cornuts, bavosos i s'arrosseguen”

posar que, amb tota probabilitat, hi ha la mateixa proporció de cornuts a Alcoi que, en posem per cas, Benilloba. Tants bavosos com a Beniarrés o tants ciutadans susceptibles d'arrossegar-se com a Muro o a Alcosser de Planes. El que sí s'ha pogut constatar és que els alcoians són capaços de prendre's les coses pel costat bo i riure's de si mateixos. Han acabat convertint al caragol en l'animal totèmic de la ciutat.

Colze amb colze

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi van pel món presumint d'esperit igualitari i d'unir a totes les classes socials en un anhel comú. “Colze amb colze”, el patró amb l'obrer, baixant en una esquadra pel carrer de Sant Nicolás; una descripció que ha resistit el pas del temps, a pesar que no té res a veure amb l'autèntica realitat alcoiana. Els festejos alcoians són classistes i estan plens de fronteres socials invisibles, com la resta de les manifestacions d'aquesta societat. El que tinga algun dubte sobre aquest tema, només ha de mirar algun vídeo del “Aixó ho pague jo!”. Xavi Castillo ho explica perfectament amb aqueixa gràcia que Déu li ha donat.

entrevista festes

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

Reparació i pers0nalització en general Calçat · Roba · Malles Esportives

Corretjams i Treballs per a Festes Disseny · Brodats · Complements de Pell

c/Terrassa, 8

642 901 130 Alcoi

Entenza 19 · Alcoi

Tel./Fax: 96 552 20 47 www.copisanjorge.com copisanjorge@gmail.com copisanjorge@copisanjorge.com

• Copistería Técnica • Encuadernaciones • Plastificados • Plotte • Enmarcaciones • Camisetas • Artes Gràficas • Servicio Fax y Email • Tarjetas y Adhesivos • Diseño Corporativo • Revelado Fotográfico • Reportajes y Montajes de Video y Fotografía en DVD

Mecanizados Dany S.L.

c/Alicante, 72 03801 Alcoy Tel: 96 554 92 05 Mov: 646 628 448

- Mecanizados de precisión, CNC, tanto en fresado como en torneado. - Mecanizado con la más alta tecnología 2D-3D. - Piezas en serie y únicas. - Mantenimiento y construcción de maquinaria de todo tipo. - Diseño y desarrollo de sistemas de automatización de la producción y optimización de recursos: adaptados a todo tipo de empresas. www.mecanizadosdany.com · compras@mecanizadosdany.com

INSTALACIONES PARA: Perchado · Tundido · Esmerilado Dacatido · Calandario · Desengrasado APRESTO Y ACABADOS ESPECIALES SOBRE TODO TIPO DE: Visillos · Tapicerías · Pañería Género de Punto Forro Polar · Microfibra · Sábanas Edredones · Mantelerías · Etc. P.I. Cotes Baixes c/G · Nº21 Tel.: 96 552 43 28 Fax: 96 552 36 38 • Alcoy · www.textil.org/acabadosazcova • acabadosazcova@textil.org

entrevista festes

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

ENTREVISTA FESTES SANT JORDI ALCOI · JORGE DOMÉNECH · ALFERES MORO FILÀ CORDÓN

Jorge Doménech: “venim d’Àfrica arreplegant

exèrcits i tribus per a ajudar a Al-Azraq”

Jorge Doménech representa enguany el càrrec d’alferes moro, per la filà Cordon. Actualment treballa a Ibi i és membre de l’Associació Samarita. Ens comenta tota la preparació que s’està duent a terme pel seu càrrec d'alferes i les novetats que ens té preparades.

on dia, Jorge, com va l'organització del càrrec? Molt bé, tot el que és del boato ja està mig acabat. El meu tratge, el de la meua dona, el dels meus fills i els dels cavallers ja estan tots acabat. Falten a soles alguns detalls. - Ara estem ja en moment d’actes, sopars i menjars amb tot el món, no? Aquest dissabte mateix hem tingut un molt interessant, un sopar solidari amb tots els alferes des de l’any 2005 fins al 2018 de les filaes mores. Estem preparant un altre acte solidari de temàtica turca. També serà benèfic. El dissabte 9 de març tenim un concert de música festera... - No pareu, veritat? No parem, no. Tenim un altre acte, el dia 30 de març: una exhibició de ballets de festes, en la placeta de la UPV. Serà preciosa de veure. És una cosa que no s'ha fet encara. Serà també en benefici de les dues associacions contra el càncer d'Alcoi. - Comenta’ns un poc com va sortir la idea de representar el càrrec. A mi sempre m’ha agradat. Fa 14 anys ho vaig intentar però no va poder ser. Enguany, no es presentava ningú i em van comentar si jo voldria. Ho vaig preguntar en casa i de seguida em van dir que sí, perquè la meua dona és inclús més festera que jo, que ja és dir molt. Així que estem molt contents. - Quines novetats ens teniu preparades? Comencem, si vols, per l’argument del boato Són les forces àrabs que vénen des del nord d’Àfrica arreplegant Rodrigo Paños./

Una novetat és la meua marxa mora, que l’estrene jo al carrer. S’adapta a tot l'ambient com l’anell al dit

exèrcits i tribus per a ajudar a AlAzraq i fer-li front a l’exèrcit del rei visigot Rodrigo. Som com una caravana de tribus que van a combatre. I anem amb el gran elefant, que serà un dels grans protagonistes del boato. - Comenta’ns un poc més de l’elefant Representa el poder i l’èxit dels musulmans. Estarà representat en forma d’ariet, per a provocar el terror en les files contràries. - Com serà l’ambientació? Estarà basada en les tribus, que són d’estil guerrer de l’Àfrica. - Com seran els tratges?, podem dir algun detall? Són molt bonicos. El meu, el de la meua dona, els dels meus fills i els dels cavallers els hem dissen-

yat amb el meu cunyat, José Borrell. - Alguna novetat musical? Una novetat és la meua marxa mora, que l’estrene jo al carrer. Ens la va regalar Miguel Ángel Mas Mataix, el primer any dels Premis Samaritas. És una marxa que s’adapta a tot l'ambient com l’anell al dit. - Què podem dir de les danses? De tot el boato s’encarrega Antonio Aracil. I en els ballets estan Virginia Bolufer i Carmina Nadal. Seran uns ballets espectaculars. - Comenta’ns un poc l’heràldica Hem volgut que siga l'elefant, que representa la força musulmana. L’ha feta la meua dona, Móni-

Jorge Doménech, està molt emocionat preparant el càrrec fester./

SIDEROPARC · ALCOI Camí dels Talecons, 6 · Nave 9 T. 96 533 18 66 · F. 96 652 62 16 info@mecanizadosberenguer.com

ca Vilaplana. Volíem fer alguna cosa que impactara, que fos diferent. I crec que ho hem aconseguit. - Quins familiars teus eixiran? La meua dona, els meus fills, Christian i Álex, i dos dels meus cunyats i dos cosins. Els cavallers són 13, amics de la filà. - Com està l’ambient de la filà? Està molt bé, la directiva està fent tot el que pot perquè tot estiga perfecte; dins de les seues possibilitats, estan fent miracles. - Supose que amb molta il·lusió també, no? Estem tots molt il·lusionats. Jo també estic un poc nerviós, a mesura que avança el temps i t’ho veus damunt augmenten els ner-

vis. Tinc la sensibilitat a flor de pell. Vols que arribe el moment, però a la mateixa vegada no vols que arribe: si no arriba em muir, perquè tots els dies tenim actes, però si arriba s’acaba tot de seguida. - Què és el que més il·lusió et fa en concret. El que més l’entrada. Algo que em fa molta il·lusió també és veure als meus companys, els altres càrrecs, que hem fet molta amistat els quatre: o ha pogut estar més encertat.

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

ivam cada

entrevista

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

José Antonio Marina, reconegut filòsof i pedagog en l'àmbit estatal

José Antonio Marina: “pera educara un

xiquet es necessita a la tribu sencera” José Antonio Marina és una de les principals autoritats espanyoles en el món del pensament i de la pedagogia. Recentment ha visitat Alcoi, dins del cicle de conferències 'Alternatives: sessions de ciutat', impulsat per l'Ajuntament, per a compartir algunes de les seues reflexions. Aquestes parteixen de la coneguda com ‘Llei Universal de l'Aprenentatge’, segons la qual tota persona, institució o societat necessita, per a sobreviure, aprendre almenys a la mateixa velocitat amb què canvia el seu entorn. I, si vol progressar, ha d’aprendre a més velocitat. En aquest moment històric de canvis a velocitats de vertigen, el repte és enorme.

Rodrigo Paños./

n dels fets que ens ho indiquen és la intel·ligència artificial, que evoluciona a un ritme exponencial. Estem parlant del fet que d’ací a poc temps, segons el filòsof aproximadament en 2050, la singularitat tecnològica estarà normalitzada: les màquines seran capaces de tindre autonomia respecte als éssers humans: tindran capacitat d’obrar sense la intervenció ni el consentiment de cap persona. Aquesta realitat pot donar com a resultat, per a bé o per a mal, infinites possibilitats. Tot depén de la formació, els coneixements, la capacitat i l’educació de la societat. José Antonio Marina ens transmet, en exclusiva, alguns factors clau per a millorar el nostre sistema educatiu i l’educació de les generacions futures. - El sistema educatiu està en constant renovació, en quin punt es troba ara i cap a on ha d’avançar? Des de fa molt de temps, el sistema educatiu espanyol es troba estancat. Tenim la millor escola que hem tingut mai, una escola mitjanament bona. Però des que tenim l'informe PISA estem en el mateix lloc, en el vint-i-poc. És una llàstima perquè podríem estar en els primers llocs. En algunes comunitats autònomes espanyoles el lloc en el rànquing de PISA és molt millor; algunes, inclús, estan entre les primeres de l’OCDE, com és el cas de Navarra, Castella León i Navarra. I en canvi, n’hi ha altres que estan en llocs més baixos, la Comunitat Valenciana, per exemple no està molt ben situada. Catalunya tampoc. - Quins són els punts diferenciadors? Una bona pregunta. I complicada de respondre. Tenen la mateixa llei. No el mateix pressupost, però aquest és un factor que no intervé directament, perquè el País Basc, que està entre els primers llocs, és el que dedica més diners per alumne, sent punter en Europa. En canvi, Madrid, que té també un bon sistema en dedica la meitat de diners. Però Madrid té unes característi-

José Antonio Marina dedicant-nos una entrevista en exclusiva a l’espai de l’Àgora d’Alcoi./

ques especials, per exemple: un alt percentatge d’ensenyament privat, que fa que descarregue pressupost públic. Un altre factor que afecta és el nombre d’universitaris que n’hi ha en l’entorn de l’alumne, influeix molt. N’hi ha més variables, però jo crec que en el fons, el que hem tingut mal és la gestió educativa. - En quin sentit? No hem sabut ocupar-se de la formació dels professors, no hem sabut organitzar els equips directius, una cosa fonamental. El que jo defense és que Espanya podria tindre un nivell educatiu d’alt rendiment, com és el de Finlàndia, destinant el 5% del PIB (la mitjana europea és del 6’5 %), que era el nivell que teníem en 2008. Amb eixa inversió, i una bona gestió, podríem tindre un bon sistema educatiu. Ara, amb el 4’2 % no. - Un altre dels problemes que tenim és que no hi ha un pacte educatiu de consens Jo he treballat molt per ell, però encara no l’hem aconseguit. Després de desfer el pacte educatiu, al mes següent, la ministra d’Educació va dir que canviaria la Llei d’Educació sense consultar amb ningú, sabent que duraria tan poc de temps. Avui mateix, el dia que s'anuncien eleccions generals, s’ha aprovat la nova Llei d’Educació. Que no

prenguem consciència del necessari que és tindre una educació millor és un problema. - Al final l’educació és política i, amb la forta polarització ideològica que n’hi ha, pot ser complicat aconseguir un consens total, no? Abans de les eleccions del 2017, jo pensava que els quatre principals partits signaren un full de ruta. Però just en l’últim moment es van tornar cap arrere. I ara és possible que ho torne a intentar. Perquè el millor moment de signar un full de ruta per a un pacte és quan no n’hi ha govern. Quan no se sap qui guanyarà. És la millor manera que els partits es comprometen a dur-lo endavant. Perquè els inconvenients que n’hi ha són de signe ideològic. Però n'hi ha altres països que ho han aconseguit. - A més de la gestió dels equips directius i la formació dels professors, quins punts són necessaris de millorar en el sistema educatiu? A banda d’aquests dos, n'hi ha altres dos fonamentals: la relació de les escoles amb la família i l’atenció als alumnes que tenen necessitats especials, o bé per dificultats d’aprenentatge o bé per altes capacitats. N’hi ha un altre factor, que en Espanya és complicat d’aconseguir: que és la implicació dels ajuntaments

Una ciutat com Alcoi pot posar-se l’objectiu, per exemple, de reduir el fracàs escolar al 10%.

en un programa educatiu per a la seua ciutat. Ho expose a la meua pàgina, ‘Ciudades con talento’: n’hi ha alguns projectes educatius que per la seua especial rellevància i dimensió excedeixen de la capacitat dels centres educatius i de les famílies. Una ciutat com Alcoi pot posar-se l’objectiu, per exemple, de reduir el fracàs escolar al 10%. Ho pot aconseguir en 3 anys. - Qué ha de fer per aconseguir-ho? Pot mobilitzar a tots els seus

Marina i Gomicia a l’Àgora./

agents socials i fer que col·laboren entre ells. Inclús el fruiter pot contribuir a l’educació de la ciutat: s’ha de posar en contacte amb l’escola més propera a la seua botiga i proposar, per exemple, portar pomes una vegada al mes. Així estàs demostrant que aquesta és la teua escola, que tens interés per ella i que vols protegir-la. Així es genera un ambient protector de les escoles que té un efecte educatiu fantàstic. Una ama de casa o una dona jubilada també pot col·laborar. N’hi ha mares que tenen molta dificultat, per horari laboral, de dur i arreplegar als xiquets al col·legi. Una persona que li arreplega als xiquets està contribuint a un clima d'ajuda i cooperació, de protecció a l’escola. I això qui ho pot promocionar són els ajuntaments. - Quin és el paper que estan jugant els mitjans de comunicació en l’educació, que sabem que, per a bé o per a mal, en una societat altament mediatitzada com la nostra, és fonamental. Ho estan fent bé? En termes generals, crec que els mitjans escrits s’estan apropant prou a l’educació. El problema que tenim ara és la influència que tenen les xarxes socials, que estan tenint un efecte francament perjudicial per a la nostra gent jove. Acabe de llegir un article científic d’un grup de neuròlegs d’Anglaterra que diu que és molt perillós que els adolescents estén més de quatre hores diàries en les xarxes socials, perquè està produint trastorns. Avui he llegit també sobre l’epidèmia de joves suïcides que està havent-hi al Regne unit, i un dels factors amb el qual es relaciona és amb l’ús de les xarxes socials. - I per on passa la solució en aquest sentir, per les famílies, pels centres educatius...? El més sensat que jo he escoltat en educació és un proverbi africà que diu ‘per a educar a un xiquet es necessita a la tribu sencera’. En això hem de col·laborar tots: els pares sols no poden, l’escola sola no pot, cal col·laborar entre tots. També els mitjans de comunicació i la ciutat han de col·laborar. Per això considere que els projectes educatius de ciutat són una bona opció.

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

+cultura

Veus, la mar de Victor Labrado · Premi Joanot Martorell de novel·la

‘Veus,la mar’,l'última novel·la de Víctor Labrado

Veus, la mar, Premi Joanot Martorell de novel·la, es va publicar farà poc en Edicions 62. És l'última novel·la de l'escriptor Víctor Labrado. I en menys de quaranta dies, ha exhaurit la primera edició, tota una fita en el nostre mercat literari.

abrado s'ha especialitzat en una classe de narrativa, nostrada i singular, el que ell anomena "novel·la sense ficció". Un exemple és l'obra ‘Quan anàvem a l'estraperlo’ (Andana Edicions), que recrea, amb testimonis, aquella època de la primera postguerra en què les persones havien d'espavilar i recórrer llargues distàncies, a peu, en tren o en bicicleta, per baratar el que sobrava a uns i el que faltava als altres. ‘Quan anàvem a l'estraperlo’ està ambientat en les comarques de la Safor, la Ribera i el Comtat, on l'antic ferrocarril dels anglesos, el tren Alcoi-Gandia, esdevé protagonista del comerç estraperlista. Altres obres són La mestra, sobre la lluita d'una dona per l'ensenyament en valencià, prohibit i perseguit, a finals dels anys setanta i primeries dels hui-

Francesc Gisbert./

tanta. O La guerra de quatre i No mataràs, sobre la postguerra i el franquisme. ‘Veus, la mar’, canvia d'ambient de socarrel. Ara, els protagonistes són la gent de mar. Pescadors i mercants de la postguerra, possiblement, un dels oficis més durs i alhora desconeguts que existien. Perquè els valencians vam ser un país de camins de mar. Amb una flota pesquera importantíssima, que ens uns pocs anys, va anar despareixent. Altea, la Vila, Calp, són els escenaris des d'on parteixen els nostres pescadors rumb als caladors d'Algèria i el Nord d'Àfrica, rumb a Tabarca o el sud peninsular. Un món de bous a motor i de llaüts a vela, de tècniques de pesca tradicionals com ara el morenell, la tarrafa o el bou; d'oficis com el rentador, el patró de papers, el patró de barca, el motorista, els mariners; d'espècies inquietants, la mussola, la negra, la

Labrado s'ha especialitzat en una classe de narrativa el que ell anomena "novel·la sense ficció"

Victor Labrado en la presentació del seu llibre a Muro d’Alcoi./

galera, la juliola... Tota la rica terminologia marinera pren vida amb naturalitat en una novel·la coral, on els testimonis van teixint la xarxa per a pescar la curiositat del lector. Alguns dels moments àlgids, que et posen el cor en un pessic, són les descripcions de les tempestes en boca de la gent de mar: «Diem colls de

mar d'aquelles ones altes que pugen, quan comencen a desferse per dalt, que rompen i esclaten pels quatre cantons. Les ones normals ja poden ser altes, que no passa res. La barca les puja i les baixa bé. El coll de mar quan romp, la barca ja no puja i tota l'aigua li salta per damunt coberta».

En paraules de Víctor Labrado, «vull suggerir, entre altres coses, l’allunyament del poble valencià respecte de la pròpia mar. És un allunyament ben real i actual que, no cal dir-ho, no s’ha produït en quatre dies, sinó al llarg d’un cert període de temps, difícil de precisar. Cada vegada que un temporal s’endú una platja, com més playa de Madrid ens tornem, dissortadament, Veus, la mar pren una innegable actualitat».

+cultura

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

JOAN VALLS I LA RECUPERACIÓ LITERÀRIA A ALACANT (1940-1981)

‘ESO’ de la ciència Alumnes del Col·legi José Arnauda d’Alcoi

La llacuna rosa a llacuna rosa, és un llac petit què es troba a la província d’Alacant, justament a Torrevieja, la qual té l’aigua d’un color rosat. Molts de vosaltres es preguntareu per què té aquest color tant peculiar, doncs nosaltres amb l’ajuda de la ciència anem a donar-vos la resposta. Una de les hipòtesis que tenen alguns científics és que aquest color prové d’uns pigments creats per uns bacteris que viuen a la sal. La gran majoria d’aquests llacs tenen una característica en comú: l’alt nivell de salinitat, però el que fa que es torne d’aquest color són els habitants: algues, bacteris i xicotets crustacis. Aquestes espècies viuen en aquests llacs gràcies a l’alta concentració de sal, ja que sols poden viure amb aquests nivells de salinitat. Aquests llacs salinis són com un “club vip” per aquestes espècies, les quals, gràcies a aquest ambient tan específic, es reprodueixen sense mesura i produeixen aquesta explosió de color. A més a més, l’abundància d’algues halòfiles, a les quals els agrada viure en espais on la sal és molt abundant, facilita l’alimentació i proliferació dels crustacis. A més d’aquestes possibles causes, també hi ha éssers vius que s’encarreguen de fer l’aigua d’aquest color. La principal causant és un alga anomenada Dunaliella salina; es tracta d’una microalga que produeix substàncies carotenoides que obtenen colors rogencs i ataronjats. Com a exemple podem posar un pimentó, ja que obté el seu color gràcies als carotenoides . Gàcies a tots els elements anteriors, s’aconsegueix aquest color rosa tan peculiar a un llac. Aquest color augmenta amb les precipitacions i amb l’evaporació de l’aigua, concentrant la quantitat d’algues roses i deixant aquest color sobre el vidre de sal blanc i rosat. Però la llacuna rosa d’Espanya no és l’única que hi ha al món. N’existeixen més com: el Llac Hiller, a Austràlia; el Llac Retba, a Cabo Verde; el Llac Masazir, a Azerbaiyán; el Llac Dusty, a Canadà; o els llacs rosats a Mèxic. A l’igual que les llacunes, els flamencs deuen el seu color rosa al que trobem en els llacs. Aquestes aus naixen d'un color gris, terrós o blanc. El secret està en la seva dieta: s'alimenten dels xicotets crustacis que, al seu torn, es mengen les algues roses, com per exemple gambes, algues i altres crustacis. Els carotenoides acumulats i procedents de les algues (i que passen pels crustacis) són els responsables que, al final, els flamencs tinguen eixe cridaner color. Us recomanem gaudir de la singularitat d’aquests llacs. El més proper es troba a Torrevieja, Alacant. És una meravella tindre estos paisatges exòtics com aquest prop de casa. Us convidem a anar i tindre una gran experiència. Per Clara Boronat, Pilar Gisbert, Aitana Jurado i Mariola Trelis./

a caiguda de la Segona República va suposar, per als intel·lectuals alcoians, l’exili, la depuració o la deportació. L’ambient cultural de la República va restar pràcticament desmantellat. A la ciutat d’Alacant va passar el mateix. Era una generació que tractava simplement de sobreviure i, quan el règim els ho va permetre, van tornar a les seues inquietuds intel·lectuals, reunits en tertúlies literàries que van donar origen a diverses iniciatives literàries, però sempre advertits de la necessitat d’oblidar la política. En aquesta situació de control ideològic, un grup d’amics per la poesia comandat per Vicente Ramos i Manuel Molina tractà d’escalfar l’ambient cultural de postguerra amb una sèrie de publicacions més o menys efímeres. Joan Valls, pràcticament una “illa poètica” a Alcoi, havia tingut un èxit relatiu a la ciutat de València amb La cançó de Mariola però va ser a Alacant on va trobar acollida per a la seua incombustible producció poètica gràcies a l’activitat editorial i cultural de Josep Albi, Ramos i Molina. Connectar-se a aquest grup, tanmateix, significava abraçar els seus tòtems literaris, Gabriel Miró i Miguel Hernández, i sacrificar la llengua materna. Finalment, diverses crisis editorials i l’enfrontament de Ramos amb Joan Fuster van reorientar Valls cap al grup poètic de València que envoltava Xavier Casp i Miquel Adlert, arran del seu èxit als Jocs Florals de Sueca de 1952.

una “carta oberta” en el diari Información. Valls, en ser requerit per Ramos, el va animar a recapacitar i no atacar la “catalanitat” del País Valencià. Les esperances de superació del “surestismo” i “l’alicantinisme” s’esvaïren en plena transició democràtica quan la batalla política i lingüística s’escampà per tot el territori valencià. L’ocasió per a visibilitzar aquest enfrontament va ser l’edició de l’obra poètica completa de Valls. La introducció per al volum, elaborada per Emili Rodríguez-Bernabeu, va ser titllada de “catalanista” i bloquejada per l’Institut d’Estudis Alacantins (IEA). Malgrat que el pròleg estava conclós en 1976, l’edició del volum encara continuava paralitzada a principis de 1980. Els intents de la nova corporació provincial, amb una majoria progressista, per a desbloquejar l’edició van provocar un allau de dimissions en l’IEA i l’esclat d’una virulenta campanya mediàtica contra Valls, disputa que va posar punt i final a la relació d’amistat de Valls amb bona part del grup literari alacantí. Valls, creiem, ha romàs ‘atrapat’ entre les dues gran figures poètiques que ha donat la nostra terra, cadascuna en la seua llengua, Miguel Hernández i Vicent Andrés Estellés. Malgrat això, hem de valorar el paper que Valls i molts altres intel·lectuals de postguerra realitzaren perquè la desfeta cultural no fóra molt més greu del que va suposar la dictadura. Amb llibres com el que acabem de publicar, intentem que la ingent tasca de Valls no reste en l’oblit.

Joan Valls en la cruïlla Josep Maria Santonja./

Tot i que mantenia la relació epistolar amb Ramos i Molina, la irrupció en el món cultural d’Ernesto Contreras i Josevicente Mateo, molt més sensibles amb la llengua, motivaren que Valls reprenguera paulatinament la seua presència en la premsa periòdica alacantina. L’apropament entre Mateo i Valls es va consolidar arran d’una protesta d’intel·lectuals alacantins contra Ramos pel seu article “No somos catalanes”. Aquest article de Ramos va provocar la indignació de la intel·lectualitat progressista alacantina. Mateo va assumir l’organització d’una protesta col·lectiva mitjançant

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

8 de març

8 DE MARÇ · DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Mai com ara havia tingut el feminisme un suport institucional amb tanta càrrega social. Potser encara no és tot el que cal, però si continuem així sense que ningú faça un pas enrere, a mitjan termini podria ser una realitat la igualtat de gènere. La discriminació de la dona ha estat una constant en la història. Al Concili de Nicea, any 325, un assistent ja exposava que la dona no tenia ànima. Des que l’emperador Constantí va incorporar el cristianisme al costumari social, la misogínia ha estat com institucionalitzada.

ull dir en açò que el masclisme ve de lluny i solament en determinades etapes de la història -molt curtes- s’ha intentat apropar com ara l’ensenyament per la igualtat de gènere. Per altra part, estic convençut que la cultura masclista no la va inventar el règim franquista, tot i que mai no negaré que aquell règim la va estructurar ideològicament amb la intenció de desmarcar-lo de l’educació lliure, laica i igualitària que havia fet la República. Com podrem comprovar més avall, el règim de Franco situava la dona fins reduir-la a un objecte d'ús i consum per satisfer l'home. I ho va fer d'una forma conscient i descarada, adoctrinant-la per a l'obediència, submissió i dependència a l'home. Per altra banda, mai com ara han hagut entitats que s’han marcat com objectiu entre altres coses- descobrir l’adoctrinament masclista del franquisme. Un règim que va suposar un endarreriment cultural i alienant, especialment per a les dones. Feta aquesta introducció, citaré alguns textos on veurem com la Secció Femenina impartia tot el contrari que les escoles republicanes (Ateneus Llibertaris i Cases del Poble) havien ensenyat. La Secció Femenina es va ocupar de desmuntar peça a peça aquell rol alliberador de la dona i el va reconduir de bell nou a ser un objecte sota la voluntat de l'home. Mireu el que utilitzava la Secció Femenina als llibres de batxillerat i magisteri femení. Naturalment he hagut de fer una selecció per no fer l’escrit massa Francesc Jover./

La Secció Femenina i la dona

llarg. La transcripció de textos és literal per donar-li més versemblança. El primer diu: «Cuando estéis casadas, pondréis en la tarjeta vuestro nombre propio, vuestro primer apellido y después la partícula "de", seguida del apellido de vuestro marido. Así: Carmen García de Marin. De esta forma se dice señora de Duran o de Pelaez. Esta forma es agradable, puesto que no perdemos i conservamos nuestra identidad, sino que somos Carmen García, que pertenece al señor Marin, o sea, Carmen García de Marín». (Sección Femenina. Economia domestica, para estudios de Bachillerato y Comercio) Potser més d'un haurem caigut en aquest corrent cultural que ens feia propietaris exclusius de la dona. Però no és l’únic text, mireu aquest altre de la mateixa font que ho acaba de reblar: «Las mujeres nunca descubren nada; les falta, desde luego, el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer nada mas que interpretar, mejor o peor, lo que los hombres nos dan hecho». El pitjor és que són afirmacions que molts homes i dones se les vam creure de debò i encara no s’ha disculpat ningú. Però hi ha més: «La vida de la mujer, a pesar de cuanto ella quiere simular -o disimular- no es mas que un eterno deseo de encontrar a quien so-

«La Secció Femenina es va ocupar de desmuntar peça a peça aquell rol alliberador de la dona i el va reconduir de bell nou a ser un objecte sota la voluntat de l'home» meterse [...]» (Revista de la Sección femenina 13 de agosto de 1944) Tots ho són, però el següent text em embla especialment aberrant: «Ten preparada una deliciosa comida para cuando tu marido regrese del trabajo. Especialmente, su plato favorito. Ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en tono bajo, relajado y placentero. Prepárate: retoca tu maquillaje. Coloca una cinta en tu cabello. Hazte un poco más interesante para él. Su duro día de trabajo quizá necesite de un poco de ánimo, y uno de tus deberes es proporcionárselo.Durante los días más fríos deberías preparar y encender el fuego en la chimenea para que él se relaje frente a él. Después de todo, preocuparse

por su comodidad te proporcionará una satisfacción personal inmensa. Minimiza cualquier ruido. En el momento de su llegada, elimina zumbidos de lavadora o aspirador. Salúdale con una cálida sonrisa y demuéstrale tu deseo de complacerle. Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus temas de conversación son más importantes que los tuyos. Nunca te quejes si llega tarde, o si sale a cenar o a otros lugares de diversión sin ti. Intenta en cambio, comprender su mundo de tensión y estrés, y sus necesidades reales. Haz que se sienta a gusto, que repose en un sillón cómodo, o que se acueste en la recámara. Ten preparada una bebida fría o caliente para él. No le pidas explicaciones acerca de sus acciones o cuestiones su juicio o integridad. Recuerda que él es el amo de la casa. Anima a tu marido a poner en práctica sus aficiones e intereses y sírvele de apoyo sin ser excesivamente insistente. Si tu tienes alguna afición, intenta no aburrirle hablándole de esta, ya que los intereses de las mujeres son triviales comparadas con la de los hombres. Al final de la tarde, limpia la casa para que esté limpia de nuevo en la mañana. Prevé las necesidades que tendrá a la hora del desayuno. El desayuno es vital para tu marido si debe enfrentarse al mundo con talante positivo.

Una vez que os hayas retirado a la habitación, prepárate para la cama lo antes posible, teniendo en cuenta que, aunque la higiene femenina es de máxima importancia, tu marido no quiere esperar para ir al baño. Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable para ir a la cama. Si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ya que esto podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche. En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si él siente necesidad de dormir, que sea así, no le presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar. Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes. Es probable que tu marido caiga entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello. Puedes entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando despierte». (Text tret de "Economia domèstica" de la Secció Femenina, en 1958 per a batxillerat i magisteri) No vaig a fer cap comentari que vos aparte de les vostres pròpies reflexions.

8 de març

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

8 DE MARÇ · DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Rosa Cobo: “l’abolicionisme està en el cor feminista”

La sociòloga feminista Rosa Cobo ha dut a terme, a través de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida, una conferència a Ontinyent sobre la prostitució RP | Ontinyent./ La sociòloga feminista Rosa Cobo ha dut a terme, a través de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida, una conferència a Ontinyent sobre la prostitució ‘L’abolicionisme està en el cor feminista’. En aquesta ha explicat que la violència sexual i masclista és una de les xacres que arrossega la nostra societat. La pornografia, la prostitució i els ventres de lloguer, sectors darrere dels quals n’hi ha màfies i grups que especulen amb els cossos de les

dones, són exemples de com aquesta està a l’ordre del dia. El feminisme, tal com explica Cobo, no pot estar a favor d’aquesta realitat. No pot confondre llibertat sexual amb explotació sexual, que és la realitat que s’amaga darrere de la indústria del sexe, un dels negocis més importants a nivell internacional. Hi ha gent que justifica aquesta activitat com a part de la lliure elecció de l’ésser humà, però, tal com ens recordava l’activista

8 DE MARÇ DE 2019

VAGA FEMINISTA MUNDIAL

feminista Teresa Mollà a una entrevista, s’oculta que, per norma general, les persones que realitzen aquestes pràctiques és per necessitat: “aquesta és l’essència nua i crua del neoliberalisme”. I en aquest sentir, Mollà ens recordava que el sistema educatiu afegisca més importància a una educació socioafectiva: “a falta d’aquest tipus d’educació, els joves s’estan educant a través de la pornografia, que el que transmet és violència 100%, dominació i

Tere Mollà i Rosa Cobo./

submissió; justifica la prostitució com a compravenda de cossos humans, i inclús justifica la tracta de persones”. Dins d’aquesta línia de pensament, Rosa Cobo critica que n’hi haja persones que es reivindiquen feministes que no defensen l’abolicionisme. Critica també que la manifestació i la vaga del 8 de Març, on enguany la societat farà una nova crida a la igualtat, no incloga l’abolicionisme com una reivindicació fonamental.

Moció per a donar suport a la vaga feminista del 8 de Març

Alcoi i Cocentaina contribuiran a l’organització del 8 de Març, un acte de mobilització massiva

Cocentaina contribuirà a un acte de mobilització social massiva en la que es realitzarà una crida contra les injustícies discriminatòries i les desigualtats que pateix la nostra societat • La moció està presentant-se als ajuntaments dels municipis de tota Espanya.

RP | Alcoià-Comtat./ El col·lectiu 8 Març i Dones de l’Alcoià-Comptat ha presentat mocions als ajuntaments d’Alcoi i Cocentaina per tal que donen suport a la vaga feminista convocada per al 8 de Març. Aprovada als dos ajuntaments (amb l’abstenció de PP i Ciudadanos a Alcoi), els municipis s’han compromés a facilitar “tots els mitjans materials, personals i de difusió les manifestacions, concentracions i actes que convoquen les associacions feministes el 8 de Març”. D’aquesta manera, es contribuirà a un acte de mobilització social massiva en la que es realitzarà una crida contra les injustícies discriminatòries i les desigualtats que pateix la nostra societat. La moció està presentant-se a ajuntaments dels municipis de tota Espanya. Tot emmarcat en l’organització que està duent a terme a nivell estatal el moviment Alerta Feminista. Està previst que la vaga es desenvolupe en l’àmbit de les cures, el consum, en l’àmbit laboral i també en l’educació.

Raons per a participació d’aquesta reivindicació n’hi ha moltes. Entre elles: la bretxa salarial, els sostres de cristall, la segregació ocupacional que assigna a les dones les labors pitjor pagades i menys reconegudes. Cal destacar les dificultats afegides per a l’accés de les dones al mercat laboral. I en aquest sentit “és indispensable treballar per un consum sostenible que no condicione a les dones com a objecte de negoci. Perquè és irrenunciable l’exigència d’una educació pública, laica i feminista, que incloga l’educació afec-

es dones hem estat secularment condemnades al silenci, va ser la unió i la lluita de moltes dones en el món la que aconseguí els drets que hui tenim. Ens precedeix una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes. Les que dugueren la Segona República, les que lluitaren en la Guerra Civil, les que combateren el colonialisme i les que formaren part de les lluites antiimperialistes. No obstant això, sabem que no és prou: resta molt per fer. Per això, perquè encara tenim molt recent en la memòria col·lectiva el dolorós record de la nostra paraula segrestada, no estem disposades a romandre mudes davant la pluja diària de fal·làcies, i agressions. La data del 8 de Març és nostra, internacional i reivindicativa, però la lluita és diària. Creiem necessari informar a tota la societat -a les dones i també als homes que, cada dia més, comparteixen les nostres reivindicacions feministes- que no volem una societat patriarcal i androcèntrica que encoratja i marca els rols a les dones i als homes i manté a les dones en un estat de submissió i desigualtat. Hui reivindiquem una societat lliure d'opressions, d'explotació i de violències masclistes. Cridem a la rebel·lia davant el patriarcat que ens vol dòcils, submises i callades. La nostra identitat és múltiple, som diverses. Vivim a l'entorn rural i a l'entorn urbà, treballem en l'àmbit laboral i en el de les cures. Som paies, gitanes i migrades. Les nostres edats són totes. Som les que no estan: som les assassinades, som les preses. Som TOTES. Juntes hui aturem el món i cridem, davant totes les violències que ens travessen, PROU! PROU de violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades, que vivim les dones siga quina siga la nostra edat i condició. VOLEM poder moure'ns en llibertat per tots els espais i a tota hora. No podem permetre que es derogue la Llei Integral contra la Violència de Gènere, un text legal que es va aprovar per unanimitat de tots els grups parlamentaris i que ara alguns emprant fal·làcies volen posar en entredit. PROU d'opressió per les nostres orientacions i identitats sexuals! Exigim ser protagonistes de les nostres vides, de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap tipus de pressió estètica. Els nostres cossos no són mercaderies ni objectes, Ja n'hi ha prou de ser utilitzades com a reclam! Prou de precarietat laboral. No acceptem estar sotmeses a pitjors condicions laborals, ni cobrar menys que els homes pel mateix treball. Denunciem que ser dona siga la principal causa de pobresa. La precarietat s'agreuja per a moltes de nosaltres per tenir major edat, ser migrada, per tenir diversitat funcional o una imatge allunyada de la normativitat. Reivindiquem que la nostra situació laboral ens permeta desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia; i que l'ocupació s'adapte a les necessitats de la vida: l'embaràs o les cures no poden ser causa d'acomiadament ni de marginació laboral, ni tampoc no han de menyscabar les nostres expectatives personals ni professionals. Prou de pensament patriarcal únic. Cridem ben fort contra el patriarcat i el neoliberalisme salvatge que s'imposen com a pensament únic a nivell mundial i que destrossen el nostre planeta i les nostres vides. Les dones tenim un paper primordial en la lluita contra el canvi climàtic i per la preservació de la biodiversitat. És per açò que apostem decididament per la sobirania alimentària dels pobles. Recolzem el treball de moltes companyes que posen en risc la seua vida per defensar el territori i els seus cultius. Exigim que la defensa de la vida siga situada en el centre de l'economia i de la política. Exigim el dret a una educació pública i laica que duga a terme un sistema coeducatiu en totes les etapes dels processos educatius, perquè eduque i fomente la igualtat i el respecte. Que ensenye en la diversitat, sense pors, sense complexos, sense reduir-nos a mers objectes i que no permeta una sola agressió masclista a les aules. Ens volem lliures, vives, feministes i rebels. No callarem. NI UN PAS ENRERE!

tiu-sexual, la coeducació i les aportacions de les dones al coneixement col·lectiu”. Segons la moció, “hui, la convocatòria de la vaga és especialment necessària davant la reaparició i difusió de missatges enormement reaccionaris que qüestionen els drets de les dones, fins i tot aquells que es van aconseguir després de dures i prolongades lluites. Missatges que neguen la necessitat de les polítiques d’igualtat”. I en aquest sentit, “els qui protagonitzen aquesta ona reaccionària i caduca, i també els qui mostren la seua verta-

dera cara donant suport al seu discurs, són mereixedors del rebuig social més absolut al carrer i en les urnes. La seua hipocresia i falta de respecte cap a les dones es fa evident i només és mereixedora d’una resposta frontal col·lectiva i contundent”. Cal destacar que les reivindicacions del 8 de Març no repercuteixen a soles a les dones, sinó a tota la societat, ja que amb elles el missatge que es transmet és que les persones han de ser el centre de les polítiques i de l’economia.

El col·lectiu 8 de març va presentar la moció als ajuntaments de Cocentaina i Alcoi./

Alerta Feminsta./

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

VII Fira de l'Oli d’Agres

Llegim història, llegim “Pedra de tartera” Per Junaida Bousbiba, Yue Casanova, Pau Cortés, Àlex Garrido, Maria Moltó i Adrián Pascual, alumnes de 4t d’ESO A, i Roderic Ortiz, professor d’història de l’IES Pare Arques, Cocentaina./

na tartera és el que a les nostres comarques diem un pedregar o també un runar, és a dir un munt de pedres i roques que s’esgolen i es concentren en alguns vessants de les muntanyes. Una «pedra de tartera», per tant, no té vida pròpia, es deixa dur pel desnivell, per una força de la gravetat que la supera. Aquesta metàfora li va servir de títol a l’escriptora Maria Barbal per a la seua novel·la més coneguda. L’hem llegida durant el primer trimestre del curs en l’assignatura de Ciències Socials i Història, en el curs de 4t d’ESO de l’IES Pare Arques de Cocentaina. Tot seguit, l’explicació dels alumnes: Yue Casanova: Pedra de tartera és un llibre que conta la història de Conxa, una xiqueta de família molt humil que vivia a un poble de muntanya que es deia l'Ermita, i se'n va haver d'anar a viure a casa dels seus oncles al poble de Pallarés, perquè eren majors i necessitaven ajuda per al camp i feines de casa. Allí hi havia un mercat, on va conéixer a dos xicots, Jaume i Martí, i de seguida s'enamorà de Jaume. Adrián Pascual: La protagonista principal de Pedra de Tartera és Conxa. Es casarà amb Jaume, un xic humil i molt treballador. Altres personatges són: Ramon i Encarnació, els oncles de Conxa; Delina, la seua millor amiga, que és molt valenta; Elvira, Angeleta i Mateu són els fills que tindran Conxa i Jaume: Elvira és la filla major i és simpàtica i llesta, Angeleta és la segona filla i és molt treballadora, i Mateu és el fill menut i és simpàtic. Junaida Bousbiba: Maria Barbal és va donar a conéixer amb la novel·la Pedra de tartera. Va nàixer a Tremp, capital del Pallars Jussà, comarca lleidatana, a finals de 1949, però va continuar la seua vida a Barcelona, on va fer els seus estudis i es va dedicar a l'ensenyament com a professora. Maria és una de les escriptores catalanes més llegides i amb major nombre de traduccions en l'actualitat. Ha escrit sobretot novel·les i contes, però també breus narracions i una obra de teatre. La seua primera novel·la va ser Pedra de tartera, escrita l'any 1985, i va guanyar el prestigiós premi Joaquim Ruyra. Aquesta novel·la conta amb més de cinquanta edicions i enceta el que ella anomena el «Cicle de Pallars», que narra la duresa de la vida al camp, en especial als Pirineus, i també l’experiència de la Guerra Civil. Pau Cortés: Al principi de la història m'ha cridat l'atenció que en la família eren sis germans, i en aquella època era difícil mantindre’ls si no tenies bones terres o un bon sou. M'ha agradat perquè és una història molt real i preferisc aquest tipus de llibres, ja que m'imagine quina situació està passant la família i el moment que estan vivint. Per altra banda hi ha hagut moments que no tenia del tot clar què estava passant però de seguida continuava llegint i s'entén. Ha estat molt bé llegir aquest llibre. Àlex Garrido: Segons les pàgines webs que he consultat, aquest és un llibre que pot servir per entendre com se senten les persones exiliades en temps de guerra i com tindre idees diferents pot conduir a un final tràgic per als que no estan d'acord amb els polítics de l'època. Maria Moltó: Crec que quan lliges el llibre penses que de vegades som un poc egoistes, perquè sempre volem més i més del que tenim, i abans t’havies de conformar amb menys coses. Qui pensaria ara que uns adolescents de 15 anys es posaren a treballar al camp? O que vinguera algú i et diguera que vas a presó per ser republicà? El llibre és entretingut, i el recomanaria a totes aquelles persones, sobretot a les dones, per a que vegen com era abans la vida d’una dona. Sobretot, hi ha una frase en el llibre que m’ha colpit, que diu:”Perquè la guerra és la maldat arrossegant-se per terra, per deixar-la sembrada d’escurçons i de foc, i de ganivets amb la fulla cap a dalt”.

EG | Agres./ Agres acull la seua VIII Fira de l'Oli. Serà el diumenge dia 10 de març. Tot un dia per a gaudir de gastronomia del nostre entorn, acompanyada d'actes i activitats culturals i festives. A les 10 del matí tindrà lloc la inauguració, a la plaça del municipi. Tot seguit, a les 11:00h es realitzarà el concurs d'all-oli. A les 12:30 es presentarà una exposició i un tast d'oli. A les 14:00 s'entregaran els premis a les persones guanyadores del concurs. I de vesprada actuarà Dani Miquel.

comarques centrals

Els millors carnestoltes de les comarques centrals tornen a Pego

Carnestoltes a Pego durant els dissabtes 2 i 9 de març

EG | Pego./ Pego celebra els seus carnestoltes els dies 2 i 9 de març. Dies de festa i desconnexió de la rutina en el que es poden veure les disfresses i tratges més originals, gaudint d'un bon ambient. Divendres dia 1 tindrà lloc la tradicional enfarinada a la plaça de l'Ajuntament del municipi. L'endemà, a les 11 del matí, es realitzarà la Desfilada Infantil, que anirà des de la plaça de l'Ajuntament fins al Pla de la Font. Allí podran gaudir de l'actuació de Dani Miquel. La nit acollirà el carnestoltes d'adults, des de les

23:00h. Un passacarrer transitarà des del Pla de la

Cartel Carnestoltes./

Font fins l'encreuament entre el carrer Dénia i l'avinguda d'Alacant. La música de 'Cachondeo Party', 'La Jaula Party', 'La Titanic' i 'La Límite' amenitzarà la vetlada. I dissabte 9 de març, a partir de les 23:30h, serà el torn de la Desfilada de pinyata, que tindrà llco des del carrer Mestre Blasco i el carrer Capità Cendra, fins al Pla de la Font, on es cremaran les 'sardines'. A les 02:00 començarà el correfoc a càrrec de Xarxa Teatre. També hi haurà barres populars i música.

xixona

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

xivega’t gandia

entrevista

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

Dani Miquel el cantautor infantil valencià

Dani Miquel: “fan falta més músics

i cantants infantils”

Dani Miquel és un cantautor de música infantil molt conegut a les terres valencianes. Els seus concerts, dirigits a un públic familiar, destaquen per les seues cançons tradicionals i pròpies en valencià, adaptades a tot tipus de gèneres musicals. En aquesta entrevista parlem amb ell sobre això, sobre la seua activitat com a difusor de cultura valenciana: el seu compromís amb la llengua, la literatura i la cultura.

ona vesprada, Dani, ens agradaria que ens comentasses un poc la teua trajectòria com a cantautor Tot comença amb aquell dit popular que afirma que ‘la necessitat fa mestres’. Sóc músic de tota la vida, dolçainer. Anant de poble en poble tocant la dolçaina, m'adone de la necessitat de cantar les nostres cançons infantils, moltes de les quals estan perdent-se o estan guardades en un calaix. Llavors comence a ferme cantant infantil, o com a mi m’agrada dir, cantant en família. Així és com vaig començar l’aventura. - Avui dia és públic i notori el teu intens treball arreu de les comarques No pare, no. És molt bonic. Visc d’això i a més estic contribuint al fet que la nostra cultura popular i tradicional es reviscole. Estic donant-me conte que funciona, i que fan falta més músics i cantants infantils. Jo no m’acabe la faena. Estic comprovant que el País Valencià, i tota la nostra cultura, està molt viu. Perquè és nostra: la nostra llengua, el nostre menjar, la nostra música... I clar, d’alguna manera, estem gaudint del que tenim a casa, que ja era hora. - Tu fas també el teu paper com a difusor de la cultura popular, a la qual li dónes molta importància I tant. Jo jugue amb la tradició, i evidentment el que intente és adaptar-la a l’ús d’avui en dia i a la nostra manera de viure. La tradició també ha d’evolucionar. Hi ha cançons que diuen “ja cau aigua, els carrers s’omplin de

Rodrigo Paños./

fang”, doncs ara ja no n’hi ha fang al carrer, ja quasi que ni plou. Eixes cançons s’han parit en aquestes terres i d’alguna manera se les ha de donar la volta per a cantar-les avui dia. Abans se les cantaven molt als infants per a ensenyar-los com és la nostra terra. Això és el que jo intente fer, però d’una manera més moderna, per exemple, amb estils musicals més moderns. - Els temps avancen molt ràpids, sobretot amb la revolució permanent de les noves tecnologies, també la manera de viure la cultura, veritat? El temps avança sempre a la mateixa velocitat, som nosaltres els que anem més apresa. Hi ha hagut una època, amb la invenció de la televisió, que deixem un poc a banda la nostra cultura i que comencem a veure Hollywood i Halloween i que d’alguna manera perdem el nostre

nord. Ara comencem a mirar de tornar a la nostra arrel. - Després d’anys d’imperialisme nord-americà, creus que està tornant a valorar-se la cultura de proximitat? Clar, hem arribat tan lluny, a saber quin oratge fa ara mateixa en Honolulu. Doncs bé, ja ho sabem. Ja podem tornar a casa. Jo crec que ara estem tornant a casa. I ens adonem que és a casa on més a gust estem. - Les teues cançons són eines pedagògiques que serveixen també com a elements introductors a la literatura, no? Jo faig cançons tradicionals. I també cançons meues. Francesc Gisbert va començar un projecte d’espantacriatures valencianes perquè els infants les coneguen. Jo li vaig aportar la cançó ‘la Maria no té por’. Ací tenim molts personatges tradicionals: el Butoni d’Alcoi, l’Home dels

Dani Miquel i el seu equip al Teatre Salesians d’Alcoi./

El País Valencià, i tota la nostra cultura, està molt viu

Nassos d’Ontinyent, l’Home de les Orelles de Cocentaina... Tots els nostres personatges s’estan tornant a reviscolar. Ara els xiquets ja tornen a jugar amb això. - Un altre dels teus trets identificatius és la llengua La meua base va ser cantar les cançons valencianes de la tradició nostra, perquè si no les cantem nosaltres els valencians, no es cantaran ni a Ourense ni a Madrid. A mesura que vas viatjant i que vas adonant-te de les necessitats, vas fent també cançons. Ara estic fent un treball sobre el reciclatge, que fa molta falta: re-

duir, reutilitzar, reciclar... Estic fent un compendi sobre aquest valor. Pense que fa molta falta. I ara estudiant-ho, m’he adonat que els infants tenen molta més idea que nosaltres del tema. Per a nosaltres resulta molt fàcil fer les coses mal, per als infants no tant. Per exemple: abans es fumava en tots els bars, ara ja no, i els infants no el faran perquè no ho han viscut. Nosaltres agarrem els plàstics i els tirem a terra i tot això, els xiquets no: ‘però pare què fas? Això no es pot fer’. És a dir, d’alguna manera els infants m’estan ensenyant molt. I aquest treball que estic fent és important perquè hem d’avançar. - Procures transmetre valors En les cançons està la base de gaudir-la, però sempre està el puntet educatiu. Per a bé per a mal. Aleshores has de tindre cura en la lletra i en el que vols transmetre. També he fet una cançó al voltant de l’assetjament escolar. Però em costa de cantar, perquè és dur: jo treballe molt amb xiquets d’entre 3 i 10 anys, no n’hi ha un tipus d’assetjament com en el món dels adults. Però també trobe que fa molta falta. M’ho van demanar alguns professors. - Quins són els valors que consideres més important que s’ha de transmetre a les noves generacions? El valor més gran que pot haver-hi jo pense que és l’estima. Estimar és el més important. Avui m’he alçat a comprar el pa i tenia mala cara perquè estava cansat, però no pots fer mala cara. Canviar el xip és senzill: "molt bon dia, senyora, quina bossa més guapa que porta"... I ja està l’alegria.

gandia

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

Puig i Zapatero ofereixen el seu suport a l’alcaldessa de Gandia,Diana Morant

Més de 600 persones a l’acte de Diana Morant renovant la seua candidatura

RP | Gandia./ Diana Morant ha rebut el suport de més de 600 persones a l’acte de presentació com a candidata, pel PSPVPSOE, a continuar gestionant l’Alcaldia de Gandia. Ha destacat la presència del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i l’expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero. Rodríguez Zapatero ha destacat que se sent orgullós que Diana Morant siga filla política de la seua etapa com a president del Govern i que “aquells que em succeeixen siguen molt millors que jo, com és el seu cas”, i en aquest sentit ha valorat la seua “claredat d’idees i la seua brillantor”. Ximo Puig, per la seua banda, ha recordat que “Gandia havia sigut, amb Pepa Frau i José Manuel Orengo, l’avantguarda del municipalisme en la Comunitat Valenciana, i

en tan sols quatre anys el va dinamitar tot el PP: els populars van deixar un deute que Diana Morant està alçant, amb una hipoteca reputacional i econòmica, igual que ha succeït en la Generalitat”. Ara, remarca el president, “la ciutat ha canviat

d’una manera especial, amb una bona convivència i acabant amb l’enorme crispació que va generar aqueix alcalde el nom del qual no em vull recordar: avui tenim una Gandia i una Comunitat Valenciana que ja estan en marxa, i ara no podem

Mercè Martínez:“un sistema de protecció dels Serveis Socials”

‘La Quarta Pota’, promoguda per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives

RP | Gandia./ Gandia presenta la campanya ’Els Serveis Socials són la Quarta Pota’, promoguda per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, amb la qual es pretén posar en valor els serveis socials municipals i els seus professionals com a pilars fonamentals de l’Estat del benestar, al costat de la sanitat, l’educació i el sistema de pensions. “Volem celebrar la quarta pota de la cadira, que fins ara estava trencada, per

tornar a mirar cap endarrere”. Per això, el president de la Generalitat, Ximo Puig, considera que “la millor solució per al futur de Gandia és Diana Morant, i el continuarà sent”. També ha volgut valorar “l’aliança entre la Generalitat Valenciana i

Diana Morant rebent el suport de Ximo Puig i de José Luís Rodríguez Zapatero./

l’abandonament dels governs anteriors”, ha explicat la directora general de Serveis Socials i Persones en Situació de Dependència, Mercè Martínez i Llopis. “Amb la nova llei, des del Botànic hem fet un sistema de protecció als Serveis Socials equiparable a l’educació, la sanitat i les pensiones, les altres tres potes de l’Estat del benestar”. Mercé Martínez ha recalcat que a la Comunitat Valenciana havia desaparegut aquesta quarta pota, “no

existia, per això volem reivindicar-lo i agrair als professionals i als equips de govern que el fan possible, que han apostat pels serveis socials”. Per la seua banda, el regidor de Responsabilitat Social, Nahuel González ha agraït l’aposta de la Conselleria pels serveis socials i per “dotar-nos de millors recursos, una ferramenta de transformació social. També per treballat colze a colze amb els ajuntaments i que hui té visibilitat en un acte de celebració”.

l’Ajuntament de Gandia des del primer dia”. Diana Morant ha mantingut que els socialistes de Gandia han tret de la pobresa a la ciutadania en aquesta legislatura i que han sigut els que han tornat a alçar la ciutat: “hem recuperat la reputació fent que tornen les inversions privades i públiques”, negant-se a acceptar que “el fracàs del PP es convertisca en el fracàs de Gandia”. A més, ha valorat els assoliments del PSOE en matèria de drets socials, en lleis com violència de gènere, dependència, matrimoni del mateix sexe i memòria històrica. Tot seguit, ha indicat que no s’aconsegueix res en la vida sense perseverar i sense treball. I en aquest sentit: “tinc el coratge de tots, i si me’l torneu a donar per a ser alcaldessa de la ciutat, promet no defallir mai”.

Homenatge a Joan Pellicer i Toni Mascarell

EG | Gandia./ Gandia anuncia l’homenatge que, com cada any des de fa 12, el moviment ecologista organitza a Joan Pellicer. I, des de fa 6 anys aproximadament també es recorda Toni Mascarell. L’acte tindrà lloc el diumenge 3 de març, a la font dels Malladars (Xeraco), amb la col·laboració de l’Ajuntament de Gandia. I és que Joan Pellicer i Bataller ha sigut un destacat etnobotànic i divulgador del medi natural al País Valencià, amb una obra remarcable. Per la seua banda, Toni Mascarell, membre de la Plataforma pels Pobles de la Safor, va rebre el Premi Circ de la Safor l’any 2011.

gandia

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

34 Xàtiva llança un cicle de concerts interpretats en monuments de la ciutat

EG | Xàtiva./ La IV edició del cicle de concerts Pianíssim continua amb la fórmula de realitzar espectacles de piano en edificis històrics del patrimoni arquitectònic de la ciutat. Per a aquesta edició, s'ha escollit el Reial Monestir de Santa Clara i l'església dels Sants Joans, al barri del Raval. Concretament, el 3 de març, a les 12 hores, a Santa Clara, actuarà el pianista Leo de María; mentre que el 24 de març, a les 12 hores, a l'església dels Sants Joans, actuaran els pianistes Carlos Alfonso Ferri i Eduardo Alemany Ramada. Els concerts són de caràcter gratuït, però s'ha d'accedir amb la invitació, ja que els llocs escollits són d'aforament limitat. Aquestes invitacions estaran disponibles des de dimecres 27, a la Casa de Cultura.

Xàtiva se suma a les celebracions del 8 de Març

Xàtiva està duent a terme diferents actes contra la violència de gènere

EF | Xàtiva./ El 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, es realitzarà una vaga de cures, laboral, de consum i d’educació per una societat més igualitària. Xàtiva també se suma a la celebració. Hi haurà una concentració a les 12:30h a la porta de l’Ajuntament, amb la lectura del manifest. I la manifestació es durà a terme a les 19:00 de la vesprada, amb eixida des de la Casa de les Dones, i recorregut fins a l’Ajuntament. Durant els dies previs, Xàtiva està duent a terme diferents actes contra la violència de gènere. El primer d’ells va ser la crida fallera que va tindre lloc davant de l’Ajuntament. Dimecres 27 Coral Herrera realitza la conferència ‘Un fet romàntic és polític: altres formes d’estimar-se són possibles’. L’1 de març es presenta el ‘Cançoner Igualitari’. El dia 5 té lloc ‘Bernarda: nou dones dins d’una casa blanca’.

La mostra‘El vol del gat’ exposada a Xixona

Des del 8 de març fins al 7 d'abril

I els dies de després del 8 de Març, els actes i les activitats continuen amb l’exposició de ‘Dones pintores setabenses’ (a la Casa de la Cultura), la representació teatral ‘París’ (9 de març al Gran Teatre), la xa-

Gastronomia, concursos, concerts i actes culturals al Firall

Les accions turístiques de les comarques continuen recollint resultats RP | Xàtiva./ FirAll 2019 tindrà lloc del 5 al 9 de març. Un esdeveniment que té l’objectiu de posar en valor la ciutat de Xàtiva a través del seu teixit comercial i social. Comptarà amb la participació de distints sectors d’activitat, com l’Associació de Productors d’alls tendres, l’hostaleria o el comerç. El dijous 7 de març es realitzarà el reconeixement als allers més majors i una xarrada sobre els certificats de qualitat en els productes agrícoles. Serà a la Casa de la Cultura, a les 19:00h.

xàtiva

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

El divendres 8 de març, a les 19:30, la plaça del Mercat acollirà un acte de jazz en directe, amb tast de vins i de tapes, amb l’actuació de Pau Ortolà group i ACDX. I dissabte 9 de març s’obrirà el Mercat de productes de la terra, a les 9:00h, a l’Albereda Jaume I. Hi haurà una visita guiada a un hort de conreu tradicional d’all tendre, des de la font del Lleó, a les 10:00h. L’esmorzar popular tindrà lloc a les 10:30. Al llarg del matí i de la vesprada hi haurà

altres activitats, com ara: concurs de truites d’all, concert de Dani Miquel, demostracions culinàries, actuació de la Muixeranga La Socarrà, concert del Grup Orígens, i altres activitats. Per al regidor de Promoció Econòmica, Miquel Lorente, FirAll “aporta singularitat a la ciutat i que significa la suma de moltes persones que treballen en un mateix sentit”. FirAll significa la recuperació “d’un compromís de l’administració amb l’horta que s’havia deixat de banda”.

rrada ‘com educar als nostres fills i filles en contra de la violència de gènere’ (12 de març a la seu Tyrius) i la xarrada ‘Noves masculinitats, adultocentrisme’ (14 de març, a la Casa de les Dones).

EG | Xixona./ La mostra 'El vol del gat' d'Antoni Miró arriba a Xixona. La inauguració tindrà lloc el dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona, a les 20.00h, a El Teatret. L'exposició estarà oberta al públic des del 8 de març fins al 7 d'abril. L'horari d'apertura és de dimecres a dissabte, de 17.30 a 20.30h. Aquesta mostra integra 27 obres on es retrata el cos de la ballarina alcoiana Sol Picó. Cada una de les obres està inspirada en els capítols de la novel·la amb el mateix nom que l'exposició ('El vol del gat'), de l'escriptor cubà Abel Prieto, qui va retratar també a la ballarina alcoiana.

L’exposició de la Generalitat compta amb 7 peces arqueològiques de Xàtiva

L’exposició que tanca la celebració del 600 aniversari de la Generalitat, ‘Testimoni gràfic d’un territori, símbol d’un poble’

RP | Xàtiva./ Xàtiva ha prestat, a través del Museu d’Arqueologia de l’Almodí, set peces de la seua col·lecció per a la mostra ‘Testimoni gràfic d’un territori, símbol d’un poble’, que tanca les celebracions del 600 aniversari de la Generalitat Valenciana. Les set peces de Xàtiva formen part d’una mostra que es podrà veure en el pati gòtic del Palau de la Generalitat, entre el 16 de febrer i el 13 de març. En aquesta mostra, els visitants podran contemplar un relat gràfic compost per diferents peces històriques, des dels primers homínids que van fixar la seua presència al territori fins a peces del segle XVIII. Pel que fa a les peces de Xàtiva, hi ha una xicoteta figura islàmica de terracota, trobada en unes excavacions al Camí de la Bola, en l’any 1993, i una col·lecció de 6 arracades trobades en 2006 en les excavacions de la necròpolis islàmica del Camí de la

Una de les peces exposades de Xàtiva./

Bola. L’exposició també compta amb dues mostres que, a manera de pròleg i epíleg del relat, constaten, per una banda, les empremtes dei-

xades pels primers animals habitants del territori i, d’altra banda, els més recents canvis en el disseny de la imatge institucional de la Generalitat.

firall xàtiva

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

carnestoltes pego

ontinyent

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

La Fundació Caixa Ontinyent insisteix en la necessitat dels coneixements financers

Ja ha beneficiat a més de 17.500 persones i projectarà diferents iniciatives al llarg d'enguany

Mabel Lozano presenta el seu documental a Ontinyent

A la Seu Universitària d'Ontinyent

EG | Ontinyent./ Mabel Lozano va presentar el seu llargmetratge 'El Proxeneta' a la Seu Universitària d'Ontinyent. Tal com afirma Teresa Mollà, referent del feminisme de les Comarques Centrals Valencianes, "va ser impressionant veure-ho al costat de més de cent persones, a la Seu Universitària d'Ontinyent", façana de la qual es va tenyir de morat per a rebre aquesta presentació. A través d'aquest docu-

mental, Lozano vol donar a conéixer la realitat que s'amaga darrere de la indústria del sexe: un negoci de compravenda de dones i xiquetes per a l’explotació sexual. Per això, Teresa Mollà llança la reflexió oberta "moltes Lucías hi haurà en aquests moments als puticlubs sent explotades sexualment mentre es continua mirant a una altra part?". I conclou afirmant que "no es pot ser feminista sense ser abolicionista".

L’adaptació teatral “Un crimen perfecto” de Hitchcock arriba a Ontinyent

Diumenge 10 de març al Teatre Echegaray

RP | Ontinyent./ La versió teatral del clàssic cinematogràfic “Un crimen perfecto” de Alfred Hitchcock arriba a Ontinyent. La representació tindrà lloc el proper diumenge 10 de març a partir de les 19:00h al Teatre Echegaray. Les entrades d'esta obra, que ja ha esgotat el 77% de les entrades de platea, es poden adquirir per avançat a la pàgina web de Caixa Ontinyent i una hora abans de l'inici de l'espectacle amb un preu de 10€ (8€ amb descompte). Àlex Borrell animava a la ciutadania a acudir perquè el públic assistent “gaudirà d'un clàssic que manté l'essència de l'obra de Hitchcock de 1954, tot i que s'han incorporat algunes variacions per poder ser representada al

teatre. Els amants del gènere negre tenen una cita ineludible a Ontinyent”, manifestava. La representació manté la tensió dramàtica de l'obra i aconsegueix traslladar-nos als anys 60 gràcies a l'iluminació i la música de jazz que acompanyarà la posada en escena en el seu conjunt. Esta adaptació teatral forma part de la Setmana Negra d'Ontinyent, una iniciativa impulsada pel Club de Lectura i el Cine Club Utiye amb la col·laboració de l'Ajuntament i la participació de diverses empreses i entitats, que enguany inclourà també projeccions, presentacions de llibres, xerrades o rutes i comptarà amb la presència de la periodista Marta Robles a la cloenda.

EG | Ontinyent./ Millorar els coneixements financers de la població és un dels objectius que s'ha proposat la Fundació Caixa Ontinyent. Ho està fent des del 2016, a través del seu programa d’educació 'Finança’t', que ja ha beneficiat a més de 17.500 persones i que projectarà diferents iniciatives al llarg d'enguany. I és que un estudi recentment presentat revela el

baix nivell de coneixements financers a la Vall d'Albaida, que és inferior a la mitjana nacional. L'Informe, realitzat per la Càtedra InnovatiOnt (patrocinada per l'Ajuntament d'Ontinyent, Caixa Ontinyent i ESET, i codirigida per les Universitats de València i d'Alacant) tenia l'objectiu de conéixer la situació real a la comarca i orientar la seua actuació sobre la base dels seus resultats.

Considerant la situació, les necessitats i les demandes que s'han posat de manifest en un estudi realitzat sobre el nivell de cultura financera a la Vall d'Albaida, la responsable del programa Finança’t, Miriam Penalba, ha posat de manifest els avantatges de disposar d'un bon nivell de coneixements financers. Tot seguit, ha assenyalat que “a la vista dels resultats de l'estudi, es potencia-

rà el contingut de la web i l'actuació a través de xarxes socials, s'incrementarà l'oferta de cursos online per al personal docent a través dels centres de professors; es programaran conferències i tallers per a grups específics, continuarem treballant amb els més xicotets a través contes infantils, i estarem presents en diferents fòrums relacionats amb l'educació financera".

classificats

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

VOLS QUE EL TEU ANUNCI DESTAQUE?

UN MÒDUL PER TAN SOLS 6€

Serveis &Treballs GENERALS -Se ofrece chico para trabajar en cualquier oferta laboral. R: 615 100 669/ 643 566 580. -Se ofrece señora para trabajar en cualquier oferta laboral. R: 696 854 072. -Se ofrece chico para trabajar en cualquier oferta laboral con disponibilidad horaria completa. R: 667 33 11 40. -Se ofrece chica para trabajar en cualquier oferta laboral con experiencia como monitora, limpieza de fábricas. R: 675 136 446. - Se ofrece chico para cualquier oferta laboral, disponible dia o noche con experiencia como

mozo, repartidor, textil... R: 667 331 140. < Se ofrece pareja para cualquier oferta laboral. R: 680 595 669. - Se ofrece hombre de 55 años paracualquier oferta laboral, tengo todos los carnets de conducir. R: 644 409 173. - Se ofrece chico para limpieza de cristales y persianas, clases de italiano o cuidado de ancianos. R: 672 286 022 Roberto. ADMINISTRACIÓ < Se ofrece administrativa seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634 409 978 tardes. COMERÇ - Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza.

Anuncis Classificats

R: 633 068 537 Esmeralda. < Se ofrece hombre de 46 años con mucha experiencia como dependiente de alimentación, con carnet de carretillero y titulo de aux. de geriatria para hospitales y particulares, para cualquier oferta. R: 600 309 986. HOSTALERIA - Se ofrece chico como camarero, trabaajo en campo, fábrica o cualquier oferta laboral. R: 643 293 655 Jose Mª. - Se ofrece chico como camarero profesional para extras o continuo. R: 686 584 861. < Se ofrece chico como camarero profesional para extras o continuo. R: 686 584 861. - Se ofrece chico como camarero, ay. de cocina, o limpieza en general. R: 643 211 190 Jose Maria.

REFORMES i CONSTRUCCIÓ - Se ofrece hombre de 50 años como albañil, camarero o para el cuidado de mayores. R: 652 707 503. < Se instalan alarmas y cámaras de videovigilancia. R: 630 733 017. SERVEI DOMÈSTIC - Se ofrece señora para la limpieza de entradas, despachos y casas. R: 644 24 18 46. -Se ofrece señora para limpieza de casas, oficinas y para el cuidado de niños o personas mayores con experiencia y buenas

referencias. Con vehículo propio. R: 697 97 43 55. < Se ofrece señora para limpieza del hoga y cuidado de ancianos, exoeriencia, interna o externa. R: 632 619 210. - Se ofrece señora para limpieza de doceles y oficinas, con experiencia como empleada doméstica, jardinera y cuidado de ancianos y niños. R: 633 507 624. ALTRES - Se ofrece señora para ltrabajar como conserje o recepcionista, limpieza en clínicas u ofici-

nas y para compañia de mayores, experiencia. R: 695 552 346. < Se dan ayudante de peluqueria de 19 años titulado. R: 722 178 038. - Se ofrece chico como repartidor o comercial, con experiencia. R: 630 733 017. SERVEI ASSISTENCIAL -Se ofrece señora para trabajar en el cuidado de personas mayores como interna o externa por las noches o en el hospital o a domicilio. R: 633 782 7 33. -Se ofrece señora para trabajar en el cuidado de personas

A SAN JUDAS TADEO REZA 9 AVE MARIAS DURANTE 9 DIAS, PIDE TRES DESEOS, UNO DE NEGOCIOS Y 2 IMPOSIBLES. AL NOVENO DIA PUBLICA ESTE ANUNCIO SE CUMPLIRÁ AUNQUE NO LO CREAS.

DPD

Temps Lliure

&Festers TRAGES FESTES i FILAES -Vendo traje contrabandista de niño de 10-15 años. R: 630 169 140. -Vendo traje realista adulto completo. R: 633 333 157. -Vendo 2 trajes de la filà Verds uno adulto y otro cadete. T. 54 P: 700 € y T.51 P:400€. Completos. R: 96 554 49 41. -Vendo filà Magenta de adulto completo con recambios. P: 600€. R: 96 554 49 41. - Vendo traje asturiano completo con 2 túnicas, todo duplicado,1 peto disparo, botas, manguitos, casco, zapatos, capa, etc. Para adulto. P: 350 €. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66. < Vendo traje filà Contrabandistas, para niño de 13-14 años. P: 400 E. R: 644 408 308. - Vendo traje filà Realistes, para adulto, completo. R: 633 333 157. - Vendo traje Cordón, para niño de 3-6 años, completo. R: 618 714 575.

Terrenys &Immobles

PISOS -Vendo 2º piso c/ Gabriel Miró de 140m habitables con ascensor, todo reformado. R: 96 633 46 29. Carlos. -Vendo piso en Bañeres de 90m con 3 dormitorios, 2 baños, cocina, comedor y patio interior. P: 85000€. R: 675 601 946. - Compro piso soleado que este apto para vivir. Pago entre 18000 y 20000 €. R: 622 64 38 33. - Vendo 2º piso en el centro de 140m2. P: 48000 €. R: 608 17 36 90/ 96 554 13 83. PISOS LLOGUER -Alquilo piso para estudiantes para 1 o 2 personas en centro de Alcoi en el centro de Alcoi, ideal para fiestas. R: 96 554 0168/ 608 173 690. - Alquilo piso amueblado para estudiantes en el centro, cerca de la universidad para 2 o 3 personas. P: 300 €. R: 608 17 36 90/

CÀMPING i CARAVANES -Vendo caravana Roller-aloma 435F con avance y accesorios. R: 639 009 118. - Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y toldo, excelentes condiciones. R: 689 510 449. OCI i JOGUETS - Vendo futbolín 4 pataa convertible en mesa de Ping-pong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020. < Vendo mesa de pin-pon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16. - Vendo scalextric mónaco con salida Le Mans y 2 coches minis. P: 75 E. R: 674 540 404. MATERIAL ESPORTIU - Vendo máquina vibratoria

grande completa. P: 250 E. R: 667 530 174. < Compro cinta estática para correr eléctrica, económica. R: 600 384 715. < Vendo cinta estática. R: 608 205 942. BICICLETES - Vendo bicicleta paseo. P: 30 E. R: 96 651 67 82. < Vendo Bicicleta estática de spinning VS 730 Domyos. Prácticamente nueva. Consola que te indica (DIST, CAL, SPEED, SCAN TIME), sillín es ajustable en altura y profundidad para asegurar un confort óptimo. Manillar ajustable en altura. Fácil transporte gracias a las ruedas delanteras. Regulador de esfuerzo en el pedaleo. Costó 250 euros. P: 150 E. R: 660 52 90 24.

VENDO SOLAR

ALQUILO PISO EN ZONA NORTE

EN ZONA CENTRO

CON ASCENSOR, AMUEBLADO.

270M2 P: 55.000 E

DE ALCOI DE

NEGOCIABLES

R: 606 323 612

96 55413 83. < Alquilo piso en zona Norte de Alcoi con ascensor, amueblado, 3 habitaciones, posibiliad garaje. P: 340 E + 30€. R: 655 772 955. PISOS COMPARTITS - Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504. CASES - Venc casa en barri medieval de Bocairent, 180m2, per a reformar, bones vistes i sol tot el dia. P: 60.000 E. R: 628 749 634. < Vendo unifamiliar con sotano con posibilidad de unión para completar loft, c/Tossal, 40, 108m2. R: 629 646 659 / 667 653 397. < Vendo solar en el Centro de Alcoi ideal para construcción de casa unifimiliar, , posibilidad de construcción de hasta 3 alturas + garaje. R: 657 784 146. CASES DE CAMP i XALETS < Vendo/alquilo parcela en urb. El Sargento de 2.600m2 vallada con caravana, luz y agua. R: 666 756 210. < Vendo casa rural unifamiliar en Vall d’Ebo, 3 plantas, con terreno i parceles alrededor del pueblo, 125m2. P: 48.000 E neg. R: 669

- Vendo 2 ninfas, pareja joven, reglo jaula. P: 60 €. R: 608 655 543. PLANTES < Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos antiguos. R: 627 700 721. - Vendo bonsai y prebonsai. R: 687 887 046. FOTOGRAFIA i VÍDEO - Vendo cámara Cannon EOS Mark II 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819. < Vendo telescopio Newton Tasco mod. 117, 450 aumentos, reflector, diametro 4’5, F900m, log. 87cm con trípode, buen estado. R: 620 392 615. MÚSICA, HI-FI - Vendo minicadena Aiwa mod. NSK550, 2 altavoces, a estrnar: P: 60 E. R: 659 559 010.

DISCOS-PEL·LÍCULES- DVD-CD’S - Vendo discos de vinilo. R: 680 557 565. < Vendo colección CD,s de todos los cantante españoles de 1045-1995. Buen precio. R: 646 087 535. INFORMÀTICA -Vendo ordenador portátil 465 gb, dvd, rw (D). Sistema windows HD color: P: 200€. R: 693 56 25 10. - Vendo ordenador portatil nuevo con garantia, windows 10, con videocámara. P: 300 E. R: 661 762 901. VIDEOCONSOLES - Vendo mandos de juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. P: 20 E. R: 660 159 198. T.V.-VÍDEO-DVD

VENC CASA UNIFAMILIAR

mayores y niños o para cualquier oferta laboral. R: 633 782 733. -Se ofrece chica para trabajar como interna y externa en el cuidado de personas mayores, niños, limpieza en general con referencias. R: 688 37 94 53. -Se ofrece señora para trabajar como interna o para cualquier oferta laboral. R: 632 61 92 10. Maria. -Se ofrece señora para cuidar por las noches a enfermos en el hospital o para cualquier oferta laboral. R: 680 595 669. < Se ofrece chica para el cuidado de personas o para limpieza. R: 671 399 635. - Se ofrece señora para el cuidado de niños, incluso sábados, con experiencia. R: 622 043 182 Carmen. - Se ofrece señora para el cuidado de personas mayores, interna o externa. R: 632 619 210. CLASSES PARTICULARS - Se ofrece profesor de secundaria de física y química y matemáticas. R: 646 005 854. - Busco profesor con capacitació de valencià para apoyo de trabajo de universidad. R: 646 005 854. DEMANDES - Se necesita chica con expe-

- Vendo TV 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97. < Vendo 2 TV: 1 Sony de 15” y 1 Thompson de 28”, buen estado. R: 96 554 57 26. TELEFONIA-GPS - Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721. INSTRUMENTS -Vendo bateria completa musical totalmente nueva. Económica. R: 96 651 70 77. -Vendo piano con más de 100 rollos de música. R: 96 651 70 77. RADIO AFICIONATS - Vendo walkie-talkie nuevos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134. REPRODUCCIÓ -Vendo máquina de escribir. R: 669 710 954.

96 554 01 68 riencia en máquina de coser para confección. Alta laboral inmediata. R: 660 023 769. < Se busca persona que sepa llevar maquinaria agricola para el cuidado de 10.000m2. R: 680 562 197.

Editorial Necesita Comercial para Ventas en comarcas Con experiéncia en publicidad Alta S.S. + incentivos Interesados concertar entrevista

T. 96 554 01 68 REGALS-CRIDES-EXTRAVIAMENTS - A San Judas Tadeo reza 9 Ave Marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas. DPD NO CLASSIFICABLES - Vendo tubos de PVC de 25 cm de diámetro y várias válvulas de bronce. R: 96 651 67 82. SALUT i BELLESA - Vendo lámpara UVA para hacer manicura semipermanentes y varios pintauñas. P: 80 E neg. R: 680 269 666. < Vendo carrito eléctrico scooter Skippi Solax. P: 1.000 E. R: 697 753 676.

TRASPASO NEGOCIO DE TOLDOS, TAPIZADOS E

REFORMADA (DE LA FASE

POSIBILIDAD PLAZA DE GARAJE

INSTALACIÓN DE CORTINAJES

DE NOVA CONSTRUCCIÓ)

PISO: 340 E + PLAZA: 30 E

BARRI DELS CLOTS

EN PLENO FUNCIONAMIENTO Y CON BUENA CLIENTELA. PRECIO ECONÓMICO.

R: 655 772 955 579 812. (1) Vendo casa en Agres en el centro del pueblo: planta baja con local comercial para Bar; 1ºpiso vivienda con todo instalado R: 96 551 01 71 / 696 750 036. TERRENYS - Vendo parcela de 1000020000 m. Con agua, luz y olivos centenarios cerca de Cocentaina. P: negociable. R: 616 18 24 45. (1) Vendo campo de Olivos e Agres plena producción, camino asfaltado, pueblo. R: 96 551 01 71 / 696 750 036. - Vendo solar en centro de Alcoi de 147m2 en Passeig Ovidi Montllor, 22 con posibilidad 3 altras. R: 629 646 659 / 667 653 397. - Venc terreny en Gaianes de 6.750m2 amb aigua, llum i Mobile home de 33m2. P: 45.000. R: 635 262 387. LOCALS -Vendo local en zona Ensanche de 150m2 en Pintor Cabrera, 19 con 2 aseos, luz, agua y aire acondicionado. P: 38000€. R: 96 533 75 61/ 603 568 202. -Alquilo local en Cocentaina de 100m con 2 plantas para oficina,

NUEVA DIRECCIÓN: C/PERÚ, 42 · ALCOY · T. 96 652 21 98

www.ciasl.com

CURSOS-LLIBRES-REVISTES - Vendo libros: “El gran libro de los sueños”, “Donde el corazón te lleve”. P: 10 E c/u. R: 660 159 198. < Vendo diccionarios de castellano y inglés, y un libro de Paulo Cohelo. R: 660 159 198. < Busco ejemplares revista El Gratis año 1987. R.: 626 449 311. COL·LECCIONISME i ANTIGUITATS -Vendo comics variados Mortadelo Filemón, etc. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66. - Compro máquina y vagones ‘Rico’ antiguas. R: 655 199 666. - Compro tebeos antiguos años 40-65. R: 722 341 776. ANIMALS i ACCESSORIS - Regalo gato macho castrado con todos los accesorios. R: 680 56 27 97.

Telèfon 24 Hores

aseos. P: 200€. R: 646 814 493. < Vendo o Alquilo local comercial preparado para todo tipo de negocio, extrección de humos, zona Santa Rosa, 103m2. R: 96 551 96 45. OFICINES (1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico. R: 656 827 818 Victor. TRASPASSOS -Vendo restaurante casino Benilloba compuesto de tres plantas de 200m cada uno, reformado y listo para trabajar. P: a convenir. R: 610 036 985. < Traspaso bar en zona Norte, frente ambulatorio La Bassa, listo para trabajar, con buena clientela. R: 662 915 370. - Traspaso bar-restaurante en Muro, pleno funcionamiento y bien situado. R: 679 450 491. GUARDAMOBLES - Vendo local-guardamuebles dentro garaje en c/Oliver, Alcoi. P: 121 E. R: 659 979 026. NAUS INDUSTRIALS - Vendo nave en 1ª linea centro comercial Gormaig. P: 98.000 E. R: 659 208 985. APARTAMENTS - Vendo 8ºpiso en Benidorm junto parque la Higuera, 3 habitaciones, baño, cocina, salón, balcón, parquing, piscina, amueblado. R: 674 907 671. PLACES DE GARATGE - Alquilo 2 plazas garaje en c/Alfafara, 12. Económicas. R: 653 775 200. - Vendo plaza garaje c/ Sant Eloi en 1º planta. R: 669 26 34 88. < Alquilo plaza de garaje amplia, c/Fernando el Católica. R: 674 907 671. < Alquilo plaza de garaje en c/Isabel la católica, 22. R: 645 786 345 Pepi.

R: 622 145 682

Casa&Llar

MOBILIARI -Vendo mesa extensible de comedor ovalada de 1,10x1,60 cerrada y abierta hasta 2m. Color sapelli. P: 90 €. Con posibilidad de silla a juego por 25€ unidad. R: 96 504 88 23. < Vendo 2 sofás de 2 y 3 plazas color marrón chocolate. P: 700 E. R: 616 978 598. MOBLES D’OFICINA i COMERÇ -Vendo mesa de oficina con cristal y las patas metálicas de 80X160C,. P: 70€. R: 675 60 19 46. < Vendo mesa de trabajo colección Tecno, mod. Graphis, alta calidad, 1’60 x80x73. P: 250 E. R: 606 323 612. - Vendo mesa de taller grande desmontable, estructura de hierro de 2’50 largo x 124 ancho x 82 alto. P: 50 E. R: 626 121 865.

Rodes &Motor

TURISMES -Compro coches de más de 25 años con documentación o sin documentación: R: 652 929 137. José. -Vendo renault megane gasoil del '96. P: 950 E. R: 96 552 22 49. < Vendo volkswagen Vento GL con DA, económico. R: 96 554 23 15 tardes. TOT TERRENY < Vendo nissan patrol 2.8, (A-BV) con AA y CC. P: 900 E neg. R: 627 950 589.

R: 96 552 44 78

DECORACIÓ -Vendo dos espejos uno cuadrado y otro ovalado dorados. P: 30 € y 40 €. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66. < Vendo lámpara quinqué de 7 luces de hierro y cerámica. R: 96 554 57 26. ROBA i COMPLEMENTS - Vendo traje de comunión R: 626 492 714. < Vendo reloj antiguo P: 40 E. R: 618 035 035. BRICOLATGE - Vendo máquina para cortar madera Black & Decker, modelo SR700, a estrenar. P: 220 E. R: 669 044 330. FUSTERIA D'OBRA i TANCAMENTS - Vendo 2 puertas parcela 2x4 de hierro, buen precio. R: 687 374 788 / 96 652 59 04. < Vendo 4 puertas de madera de 50 x 180 para armarios empotrados, a estrenar. P: 100 E. R: 696 584 225. ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS

-Vendo cocina butano. R: 669 710 954. -Vendo 2 botellas de butano naranjas y una gris Cepsa. P: 8 €/u. R: 646 08 75 35/96 633 35 66. - Regalo horno eléctrico. R: 629 957 016. < Vendo plancha Polti de vapor. P: 70 E. R: 644 408 308. - Vendo aspiradora Alfa sin bolsa, 2.000w potencia, poco uso, como nueva. R: 661 762 901. SANEJAMENTS -Vendo bidé marca roca con tapa. A estrenar. P: 15 €. R: 669 26 34 88. - Vendo mampara 140x 85. P: 50 E. R: 627 700 721. < Vendo bañera, con hidromasaje 5 chorros, 1’67 x 0’67m., compresor, termostato, practicamente nueva. P: 250 E neg. R: 607 202 407. BEBÈS i ACCESSORIS

INDUSTRIALS - Vendo 2 cajas de herramientas para maquinaria pesada (camiones, etc). R: 622 494 821. < Vendo generador diesel Perkings de 7’5kw. P: 1.100 E. R: 661 252 328. FURGONETES - Vendo furgoneta Mercedes diesel modificada convertida en volquete. P: 1.200 E. R: 661 252 328. < Vendo Berlingo de 06’, perfecto estado. P: 2.300 E. R: 646 933 958. TRACTORS i REMOLCS -Vendo remolque de mula mecánica. R: 642 953 930. -Vendo cuba de sulfatador de 600l. Y pistolas totalmente re-

aparadora. R: 642 953 930. -Vendo tractor articulado marca Agria Modelo 7100 con aperos, nivelador y cultivador. R: 3000€. R: 647 98 84 78. CAMIONS < Compro encimera y remolque para camion. R: 607 321 069. MOTOS i QUAD - Vendo mono ideal moto, acolchad, T-XL, nuevo. P: 50 E. R: 661 762 901. -Compro motos de más de 25 años de documentación o sin documentación. R: 652 929 137. José. NÀUTICA - Vendo zodiac sin motor. R: 629 871 712 Juan

- Vendo sillita para coche. P: 45 E. R: 690 094 952. - Vendo sillita de bebé. R: 680 557 565. < Vendo cuna de madera P: 50 E. R: 659 827 293. - Vendo carro azul marino i cuco. P: 50 E. R: 722 686 295.

MAQUINÀRIA -Vendo máquina de coser de madera. R: 669 710 954. - Vendo maquinaria de hosteleria: 4 máquinas de hacer churros; 1 de asar pollos de 4 brazos; 1 amasadora industrial; 1 congelador mediano. R: 661 236 604 Carmele. < Vendo por jubilación 3 máquinas industriales de punto recto rematadora Rimoldi, poco uso; baúl, tableros varias medidas; soporte hierro para piezas; ventilador, botellas butano, mesas y más. R: 646 087 535 / 96 633 35 66

el racó jocós

El racó d’El Gratis per passar una bona estoneta, distret i juganer, amb els acudits d’actualitat, els ‘horòscopops’, els jeroglífics de Coco, els jocs de memòria d’Àlex Agulló i molt més!

Passatemps

SOPA DE LLETRES: Cerca els noms dels Setze Jutges Grup fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep M. Espinàs. Ampliat posteriorment amb Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, M. del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, M. Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, M. del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach. Aquest grup fundador de la Nova Cançó es va autoanomenar Els Setze Jutges. El seu programa artístic consistia a "fer cançons d’ara" i fomentar la creació d’una cançó moderna en l’idioma propi que servís per recuperar la llengua i la cultura catalanes. Tot i que el naixement i la consolidació de la cançó moderna cantada en català en els trenta últims anys és fruit d’iniciatives molt diverses, que se sumen a l’hora de vertebrar un moviment que reivindica la cançó com a eina d’expressió de la identitat nacional, els qui s’han ocupat d’estudiar-la han coincidit a assenyalar el paper destacat que va assumir el col·lectiu Els Setze Jutges com a impulsor d’un circuit de relació amb el públic que ha possibilitat la professionalització dels cantants de més èxit en llengua catalana.

PRECIO A CONVENIR R: 657 784 146 R: 660 529 024

VENDO SOLAR EN ALCOI Ctra. c/La Riba, 22 · Zona Viaducto · Alcoi Ideal para rehabilitación y edificación de casa unifamiliar

HASTA 3 ALTURAS + GARAJE (con proyecto)

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI Tapas Variadas · Bocadillos Platos combinados

MENÚ DIARIO MEGA-ECONÓMICO

Servicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

c/Perú, 44 · ALCOI Tel. 96 652 60 07

HOROSCO PÒPS

L’acudit de la quinzena

PREVISIÓ ASTROLÒGICA DEL “BRUIXOT JOANOT”

Àries. No estàs disposat a empitjorar les situacions, al contrari, faràs el possible perquè tot vaja bé entre tu i els altres. A més, et reconciliaràs amb qui estàs enemistat. Taure. Et sentiràs còmode en les teues relacions, ja siguen de parella com d'amistat. Et serà fàcil parlar dels teus assumptes personals i rebre consell. Bessons. Les coses eixiran amb facilitat en el terreny laboral, sobretot perquè et mostraràs obert a fer canvis, a col·laborar i, també, a tindre en compte les opinions alienes. Càncer. Tens ganes de deixar tanta responsabilitat de costat i passart'ho bé. Fes algun pla especial amb la teua parella, i si tens fills, trenqueu la rutina i passeu més temps junts. Leo. És un bon moment per a fer reparacions a la teua casa, planificar una reforma o comprar mobles nous. Hi haurà més comunicació amb la teua família. Virgo. Et mostraràs molt eloqüent i tindràs molt intercanvi d'opinions que enriquiran el teu dia. A més, hui donaràs molt bons consells i sabràs convéncer. T'arribaran notícies. Lliura. Tindràs l'oportunitat de fer bones compres, trobar algun objecte que siga perfecte per a tu i a un bon preu. L'èxit en el treball dependrà de cuidar els detalls. Escorpió. Encara que no és la forma en la qual prefereixes fer les coses, ara treballaràs més en col·laboració amb altres persones. Dedica temps a l'amor, el teu esperit s'alegrarà. Sagitari. El treball t'exigirà mantindre un ritme ràpid i estar pendent de diversos assumptes que necessiten atenció. És important que descanses quant pugues al final de la jornada. Capricorn. Tindràs l'habilitat necessària per a establir acords justos amb altres persones. Serà un excel·lent moment per a relaxar-te i distraure't al costat dels teus amics i per a arribar a acords. Aquari. Et sentiràs més valorat perquè confiaran en el teu bon fer. Estaràs més creatiu i tindràs grans idees que podràs dur a terme i que milloraran els resultats en el treball. Peixos. A pesar que els problemes que tingues no t'afectaran massa, aquest és el moment ideal per a aclarir les coses si hi ha alguna cosa que t'ha molestat per part d'una amistat.

Vinyeta de Manel Fontdevila./ www.amic.media

“ Si jo tenia memòria!”

Exercicis per a treballar la nostra memòria per Àlex Agulló Aprofita el bon oratge per camejar i prendre el sol. Són dues activitats molt saludables.

1.Fent servir únicament les lletres del nostre nom i dels cognoms, escric un rastre de paraules. Per exemple jo: alex agulló i guerra: arruga, regar. 2.Tinc tres daus, un roig, un verd i un blau. Si els tire, i sume el total, em dona 10. Que pot haverme eixit en cada dau? (27 respostes) 3.Relaciona el refrany amb el mes que li pertoca: A ........., qui tinga blat que sembre. .........curt, pitjor que el turc. FEBRER Al mes de ........ , cada gota com el puny. MARÇ Planta el cebollí en....,encara que siga com un fil. ABRIL A ......, la cistella en el mallol. MAIG A ......., figues i most. JUNY Boira de ......., aigua segura i la mar moguda. JULIOL A primers de ......., el teu foc ja pots encendre. AGOST SETEMBRE Aigua de ........, és neu sempre. OCTUBRE Aigua de ......., ompli gerres i graner. NOVEMBRE Aigua de ......., dolenta pels sembrats. DESEMBRE L’ ........ mullat, assolellat i fred, fa créixer el bolet. GENER

Solucions passatemps

X=PER / NADA / L per nadal

elracójocós

OPORTUNIDAD PARTICULARES

El Gratis nº690 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 1ªQuinzena Març 2019

www.lesmuntanyes.com www.elgratis.net

Plaça d'Espanya, 14 - 4ª Plta. (Ediﬁci Cercle Catòlic d'Obrers) · 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 01 68 · 96 554 80 01 · info@elgratis.net

Quinze dies per Rodrigo Paños

Crònica de l’èxit anunciat d’un nou 8 de Març històric

ot apunta que aquest 8 de Març tornarà a ser històric. Ajuntaments, associacions, institucions i una gran part de la societat, preparen la celebració amb conviccions i consciència d’urgència. La nostra societat és cada vegada més sabedora de la xacra que suposa viure en un sistema on la meitat de la població és infravalorada, té menys oportunitats i ha de conviure sota l’amenaça tàcita de la força de l’home sense empatia. L’any 2018, el 8 de Març va ser una reivindicació històrica. Enguany ho tornarà a ser. El pensament feminista avança amb força: s’ha implantat en el sentit comú de la població. És un moviment transversal, que, per a bé de la dignitat humana, s’ha arrelat a la societat. I ho ha fet perquè és necessari. El que reivindica el feminisme, en síntesi, no són ni més ni menys que valors humans. En un sistema on es fomenta l’egoisme, el plaer immediat i el benefici econòmic sense cap tipus de consciència, el feminisme està reivindicant empatia pels altres. Empatia davant les injustícies, davant els més febles, davant els més indefensos. Més empatia per a un sistema on la psicopatia és cada vegada més evident. Que tinguem una visió de conjunt, una consciència de comunitat. Per això el feminisme s’ha consolidat: perquè, si volem una societat més sana, és completament necessari. I per això aquest 8 de Març tornarà a ser històric. Però no hem d’oblidar que alguns sectors poderosos estan organitzant una contrarevolució feminista. Un moviment que està reaccionant contra aquesta crida als valors humans: l’antifeminisme, liderat per les forces polítiques d’ultradreta. Els estatunidencs ho saben molt bé, que han de patir fets com que el seu president, màxima autoritat, realitze declaracions públiques on les dones són absolutament denigrades, i amb elles la civilització humana. Significativa és la postura del partit polític més ultra que ha vist nàixer Espanya des de la Falange, que demana explícitament la derogació de les lleis, ajudes i programes que durant els últims anys s’han construït contra la violència de gènere. L'última iniciativa d’aquest partit, el qual està marcant en bona part l’agenda política i mediàtica, és la de fer un llistat dels noms i cognoms de les persones que treballen en les unitats de violència de gènere. Una llista negra, podríem dir. El següent pas seria, sense dubte: les purgues polítiques. L’antifeminisme també avança. I té darrere a grans poderosos i grans capitals: els que volen que les dinàmiques de poder i d’acumulació de beneficis no canvien; als que els molesta que la societat tinga en compte criteris d’igualtat, de respecte i solidaritat; als que els interessa, per tal de refermar els seus privilegis, el silenci de les majories socials. El feminisme representa una amenaça per als privilegis dels poderosos i una esperança per a la civilització, a parts iguals. El 8 de Març serà un mal dia per als poderosos i una nova victòria per a les majories socials.

S’inaugura l’Aula Literària Joan Valls amb la presentació del llibre sobre l'autor

Josep Lluís Santonja presenta el llibre 'Joan Valls Jordà i la recuperació literària a Alacant (1940-1981)'

EG Alcoi./ Josep Lluís Santonja ha inaugurat l’Aula Literària Joan Valls presentant el seu últim llibre: 'Joan Valls Jordà i la recuperació literària a Alacant (1940-1981)', editat per l'institut Juan Gil-Albert. Aquesta aula i aquest acte conjuguen un element simbòlic molt curiós, i és que Joan Valls va realitzar en aquest mateix espai, i en la mateixa taula, la presentació del seu primer llibre. En l'acte han intervingut Joan Borja Sanz, director del departament de Publicacions i Investigació de l’IAC Juan Gil-Albert, i Jordi Botella, director de la Casa de la Cultura d’Alcoi du-

Jordi Botella, Joan Borja i Josep Lluís Santonja./

rant els anys 1986 i 2000. L’habilitació de l’Aula Joan Valls es fa possible després que s’òbriguen les

portes a l’IVAM CADA, que, amb el trasllat allí de les oficines de la regidoria de Cultura, s’afegeixen no-

ves oportunitats a l’edifici de la Biblioteca Municipal. “Pretenem que la que tots coneixem com Casa de la Cultura quede com a espai de ‘lectura i estudi’, incorporant nous espais i oferint noves possibilitats als usuaris, adaptada a les necessitats que un espai d’aquest tipus té al segle XXI”, declara el regidor de Cultura, Raül Llopis: “per això, després de posar en marxa la Biblioteca Infantil Tirisiti, inaugurem aquesta sala literària”. El regidor anuncia que “volem crear un Club de Lectura, que estem segurs que comptarà amb molts adeptes en Alcoi”.

Benilloba organitza un emotiu homenatge a la seua metgessa,María José Navarro

“María José, durant aquests 28 anys, ha sabut guanyar-se el cor de tots els benillobers”

RP | Benilloba/ María José Navarro, metgessa que ofereix els seus serveis a Benilloba des de fa 28 anys, ha rebut un emotiu homenatge per part del poble, organitzat per l’Associació de Jubilats i l’Ajuntament. Tal com comuniquen des de l’Ajuntament María José, durant aquest temps, “ha sabut guanyarse el cor de tots els benillobers”. L’alcaldessa, Ana Delia Gisbert, va fer-li entrega d’una placa on deia “el poble de Benilloba a María Josefa Navarro, en agraïment a la seua dedicació i professionalitat com a metgessa d’aquest poble. Febrer 2019”. A banda de la placa, María

José també va rebre un ram de flors, un anell i unes arracades i un pastís en forma de bata de metgessa amb el seu nom. La metgessa recorda com va ser la seua arribada al poble, “ens vam instal·lar a la Casa del Metge i la consulta la passàvem just al davant, en les antigues cases dels mestres. Em vaig trobar que no hi havia expedients dels últims anys i els vam haver de crear”. També recorda, amb un somriure, les seues primeres festes, en concret la Nit de l’Olla, el 14 d’agost: “el poble era tot una festa i la gent disfressada i tractant amb molt d’humor temes socials i polítics, em va cridar molt

l’atenció. Però el que més recorde va ser el cafè licor. Jo no el coneixia i em vam fer tastar el plis-plai, que era el que bevia tot el món. Va ser la primera i l’última volta, em van entrar palpitacions i no sabia què em passava”. Emotius records guarda també de com era el poble i la consulta fa 28 anys, “Benilloba era industrial, amb fàbriques tèxtils i la gent venia a fer cua a casa abans d’anar a treballar. També et venien a buscar a casa per a una urgència”. A títol d’anècdota comunica que “en una ocasió em van venir a buscar per atendre una persona a sa casa i jo estava a soles amb els meus fills. El

fill del pacient, que és qui em va venir a buscar, es va haver de quedar amb ells mentre jo anava a sa casa a atendre el seu pare”. Ana Delia es va referir als anys de dedicació de la facultativa com “tot un luxe de professional que coneix pel nom cadascú dels seus pacients. No només ha sigut la nostra metgessa, el seu compromís ha anat més enllà de les seues obligacions i el tracte ha sobrepassat amb escreix el de doctor-pacient. No hi ha paraules per agrair-li la seua dedicació i l’excel·lent treball realitzat al llarg dels anys en què va professionalitzar l’atenció mèdica i es va guanyar el cor de tots nosaltres”.