EL GRAT 703 by EL GRAT

1ªQUINZENA OCTUBRE 2019 ANY XXXIII · Nº703

Toni Francés

Abordem les novetats a la ciutat d’Alcoi amb l’alcalde

Zulima Pérez

Parla la coordinadora autonòmica de Diàleg Social

Ja són‘mà del futur’

Es lliuren els ‘Palmells 2019, mà del futur’ a Isabel-Clara Simó, Josep Sou i l’IES Pare Vitòria

Pepa Prats

La presidenta de la UNDEF ens rep a Cocentaina

REPORTATGE 33 ANYS DE LA GOTA FREDA DE 1986 ALCOI

EG | ALCOI./ Ells són passat, present i, sobretot, futur. Els guardonats amb els Palmells 2019, l’escriptora Isabel-Clara Simó, el professor Josep Sou i l’institut Pare Vitòria porten la seua trajectòria, que és exemple de bon fer, per la cultura i per la llengua. Un Centre Ovidi Montllor ple de gom a gom en fou testimoni el passat 27 de setembre, quan les mans i els seus derivats, en forma de

VALL D’ALBAIDA FIRA DEL COMERÇ BOCAIRENT

L’ALCOIÀ ACTIVITATS 9 D’OCTUBRE ALCOI

puny, en forma d’abraç, en definitiva, com a ‘palmells’, van acollir ben oberts una nova edició dels guardons atorgats per EL GRAT. Música, bones paraules, poesia...Les pàgines d’aquesta publicació guarden les millors cróniques d’una nit esplèndida, en valencià i per la llengua en valencià. Benvinguts a tots aquells i aquelles que la volen rememorar, perquè no hi haurà cap altra igual d’especial.

L’ALCOIÀ CAMPANYA RECOLLIDA BOLETS

Cicle Exposicions d’Art Alcoi

ESPECIAL PALMELLS 2019, LA MÀ DEL FUTUR

Octubre · Novembre 2019

“Bruixes & Fúries” · María Penalva, Alissia Centre Ovidi Montllor: 1 d’Octubre al 29 de Novembre

“Passejart per Alcoi” · Alumnes de l’Escola Municipal de Belles Arts” Centre Cultural: 2 d’Octubre al 29 de Novembre

“La memòria del temps” · Polín Laporta Llotja de Sant Jordi: 3 d’Octubre a l’1 de Desembre

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

imatge i poesia

Personatges

Imatge i Poesia Antoni Miró & Josep Sou

A Miquel Martí i Pol 2012 A Esbós de lletra a Antoni Miró, entre d’altres moltes coses més, ens plau assenyalar aquests versos que segueixen: [...Et penso molt, amic llunyà, i em plau/conversar amb tu silenciosament/ per convertir la quietud en cant/i guanyar espais de música subtil.] El poeta canta des de la distància l’amistat i evoca llargues hores de conversa amb l’artista d’Alcoi. Martí i Pol, poeta de la contenció, de l’aparent senzillesa, també, ara, s’esdevé com un místic contemporani. Cull càlides metàfores del boscam on creixen lliris i també la sentor dels geranis. L’amor, no només un cant per obrir les portes de l’enfony; l’amor irisa, tan pertinent, per l’abordatge de la passió. Mentre, el vaixell de l’existència solca la infinitud d’un mar discret. Somriu Miquel Martí i Pol des de la finestra del seu quadre i precipita l’esguard cap a la vastitud de la saviesa, que ja l’abasta. Tot de blaus, un cel que vagareja inquiet, testimonia el feliç encontre entre el pintor i el poeta: hores de silenci en la recreació d’un idil·li constant. Al frec harmoniós dels pinzells viu la captura de la imatge, també, però, del gest. J. Sou

Antoni Miró: A MIQUEL MARTÍ I POL 2012/ Roda de Ter (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

(30 visitants màxim per torn)

MUSEU ARQUEOLÒGIC ALCOI

mirades grates

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

UNA MIRADA AL MÓN

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

esperança lletres Ovidi Montllor

Jo vote Tu votes…

n la universitat tenia un professor que explicava sempre l'actualitat utilitzant el llatí. Segons ell, qualsevol dubte es podia resoldre en l'origen de les paraules que utilitzem tots els dies. Encara que en aquell moment la majoria de l'alumnat mirava a l'extravagant professor amb gest de bogeria el temps, he de confessar, li està donant la raó. Segurament, este professor estarà feliçment jubilat i explicarà les seues teories als seus companys de joc de billar de la llar del pensionista però en esta situació política (4 eleccions en 4 anys) val la pena parar-se a pensar en eixos orígens de les paraules per a donar-se compte que de l'Imperi Romà a l'actualitat tampoc hem avançat tant.

'Vot', com a tal, prové del llatí 'votāre', que significa 'fer vots, ofrenes religioses o promeses' i que deriva de 'votum', que originàriament designava una ofrena religiosa o promesa feta als déus.

El significat actual més conegut de votar és “l'acte per mitjà del qual una persona expressa la seua opinió o preferència, de manera pública o secreta, entorn d'un assumpte o proposta”. En els sistemes democràtics, votar és un dret fonamental perquè és un mode en què els ciutadans poden expressar la seua voluntat designant els representants polítics que millor defenguen les seues idees, interessos o valors. I encara que contínua existint el sentit de 'vot' com un prec o súplica a Déu o als sants o fer una promesa bé siga per devoció, bé siga en petició d'una gràcia determinada, la veritat és que la connotació política és la més usada.

Una vegada coneixem el seu origen i com ha anat evolucionant el seu ús la veritat és que hui, en 2019, vist allò que ha ocorregut novament en el Congrés de Diputats i davant de la impossibilitat de que la classe política haja sigut capaç d'arribar a un acord de govern quan anem a votar el mes que ve molts de nosaltres sentirem que el nostre 'vot' torna al seu significat original i es convertix en un prec, en una ofrena als 'déus', desitjant que sàpien posarse d'acord i que Espanya no es convertisca en un Olimp on cada Déu es dedica a emprenyar a l'altre.

Imatge: Antoni Miró

Serà un dia que durarà anys

Apreta fort les dents Apreta fort els punys Infla't d'aire els pulmons Obre bé els ulls Fes treballar el cap controla el cor No tanques mai la boca Crida ben fort Deixa't anar Dóna't tot tu.

Serà blava i tranquil.la la mar. Serà espessa i verda la vall. Serà gran i dolça la muntanya. Serà un dia que durarà anys. Gent de mar, de rius i de muntanyes, Tindran mar i prats i rius i boscos.

Tindran tot. I es parlarà de vida. Les ciutats seran rius plens de gent. Floriran flors i cants i alegries.

Floriran crits i cors i paraules. En el dia que durarà anys, braços lliures i boques i mans. Apreta fort les dents Apreta fort els punys Infla't d'aire els pulmons Obre bé els ulls Fes treballar el cap controla el cor No tanques mai la boca Crida ben fort Deixa't anar Dóna't tot tu.

Periòdic de l’Alcoià i les Comarques Centrals Valencianes

Sumari • imatge i poesia: personatges • mirades • opinió • pixant fora de lloc - a. agulló • actualitat alcoi • entrevista toni francés • campanya bolets • reportatge palmells • 9 octubre alcoi • entrevista zulima pérez • pressupostos participatius • reportatge pluges alcoi • especial palmells 2019

Contacte i Publicitat: 96 554 80 01 · info@elgratis.net

2 3 4 i 20 4 5-24 8-9 10 11 12 13 14-16 15 17-24

• la frase,la imatge i la xifra - v.luna • diccionari de butxaca • mig any fester alcoi • comarques centrals valencianes • mercat del joguet a ibi • xàtiva • festes planes • fira comerç bocairent • entrevista pepa prats • reportatge muestrario prior • anuncis classificats • el racó jocós • escola teatre alcoi

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Grat- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

25 26 27 28-37 29 30 31 33 35 36

Somnis d'esperança que no moren, enganys verdaders, mentides que cobren vida, pensaments que no s'amaguen, sinó que exploren la falta de sal a les meves llàgrimes, de gust a la meva saliva. Esperança en viure per mi mateix i tanmateix en un mateix eix, sortir, avançar, nadar com un peix cap a un futur net i clar, com un riu que creix, trobar allò que no existeix.

Esperança esperant, trobar-te, estimar-te, esperança que vingues a descobrir amb mi un nou món, una altra esperança de continuar creixent, de calmar el temps, esperança de ser un, de ser jo mateix, d'aprendre noves històries, de cridar-li al vent. Regaré d'esperança el mar del dia a dia, i em regalaré el que potser mai no trobaria, tot per tu i res per mi, no m'importaria, el meu cor batega soles, veler d'impossibles, encallat a la teva badia.

Mishima

Reflexió política real

A veure si ho entenen d'una vegada, caram, això és Espanya, i ací no es pacta res. El consens és de febles, aquí es fa el que jo dic... Què el país va al precipici? No és el meu problema, jo el que vull és manar, controlar, tenir la paella pel mànec. A mi la crisi m'és igual, jo el que vull és guanyar, i si el país s'enfonsa, la culpa sempre serà dels altres per no haver fet el que jo dic. Ací va haver-hi una vegada un consens a la fi dels anys setanta, que ara diuen Transició. Mira per al que va servir. Encara és l'Espanya del Blas Piñar, i com deia el ratolí capritxós "fa gust de sabó, però és formatge". (Extracte del pensament de qualsevol polític espanyol. Encara que diu altres coses més políticament correctes, és això el que realitat està en el seu cervell. Als fets em remet).

El Grat cada 15 dies al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes

Difusió controlada

El Gratis fundat el 1987 EDITA: Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

EL GRAT 1ª Octubre 2019 · Edició Nº703

Vaig cobrir el meu cos d'esperança, vaig descobrir la desesperació i la mancança de llàgrimes en aquells plors, de batecs i sang en aquells cors, bruts, sense colors.

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, de propietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRAT’.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana.

Periòdic El Grat · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 01 68 · 96 554 80 01 • info@elgratis.net • www.lesmuntanyes.com Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Rodrigo Paños./ Marta Gisbert./ Nuria Alba./ Esther Jordà./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Isabe-Clara Simó./ Josep Sou./ Javier Llopis./ Àlex Agulló./ Vicent Luna./ Assessorament lingüístic: Jordi Botella./ Paco X. Agulló./ Col·laboracions: Nèstor Novell, Sergi Rodríguez, Teresa Mollà./ Diana Sanus./ Fotografía: X·press./ Impressió: Localprint./ Publicitat: Paco X. Agulló./ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./

opinió

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

Pixant fora de lloc X o conec cap persona que no estiga convençuda de tenir la raó. Així que, a partir de l’acceptació d’aquesta premissa, innegociable, tant se val que escriga d’una o d’altra qüestió. Les argumentacions ben fonamentades són cosa de qui vullga convèncer. Jo, a hores d’ara, ni de bon tros aspire a fer res d’això. Pot ser que em rosegue més la boina pensant que caldria fer quan dues persones/opinions, aparentment ben armades i argumentades afirmen veritats antagòniques. Sense anar més lluny, podem escoltar afirmacions com: “Els empresaris són uns deshonrats que no pretenen altre objectiu que el d’acumular tot allò que puguen i al preu que siga” Mentre altres persones argumenten que: “Els empresaris són el motor d’un país, creen llocs de treball i fa que l’economia funcione” O mirant cap a altre lloc, unes persones afirmen de manera irrefutable que: “El funcionariat és una casta incorregible de persones malfaeneres” I també pots escoltar: “Gràcies al funcionariat, l’administració i el país porten el seu ritme i no es col·lapsen per les decisions, o indecisions, de polítics i governs” Particularment també funcione tot carregat de raó, com tothom, i com fa anys que no crec en la Persona, ho veig així: No existeix la gent honrada i la gent deshonrada, o la gent solidària i la gent insolidària. Hi ha actuacions honrades, o solidàries, que potencien un model de món més respectuós, horitzontal i compartit, i altres que aposten per un model més individualista i d’estructura més vertical. Pautes presents en qualsevol àmbit organitzatiu, no són patrimoni exclusiu d’opcions progressistes o d’opcions conservadores. Si que és més natural que segons el teu model de món, més individualista o més participatiu, trobes millor acomodo a dreta o a esquerra. Abocades les meues quimeres, soc sabedor que no li arriben a la sola de la sabata a les argumentacions habituals encapçalades per frases/paraules contundents com: “Tota la gent ho té clar” o “Qualsevo persona...” o paraules com “res”, “ningú”, “sempre” o “mai”... Que extrapolades a l’àmbit públic i posades en boca de professionals de la política, encara assolissen una categoria superior i ocorre el que ocorre. Per una banda, pots escoltar que és imprescindible reduir els impostos i deixar els euros en mans privades per aconseguir que continuen generant treball i riquesa, mentre altra gent defensa que per garantir l’estat de benestar i la redistribució de la riquesa, calen impostos i quan més progressius millor. També a nivells més “superiors” pots escoltar la veritat absoluta de polítics/ana-

Participar té nom: Moniàtic

per Àlex Agulló i Guerra

listes/historiadors i historiadores afirmant que: La nació espanyola (ho diuen en castellà) venia ja pràcticament definida des del minut zero de la humanitat. Ignore si per influència de la frase que apareixia a les pessetes: “Caudillo de España por la gracia de Dios”. Els qui defensen/argumenten altra opció afirmen que: “España mai no ha existit com a nació i que no és res més que una imposició a la força de la zona central (Castella) a tota la perifèria peninsular. I Catalunya, per suposat, que és una nació des de fa a intemerata.” Conflictes de difícil encaix, aquest darrer concretament, pot suposar anys de presó per a unes persones a més del que s’està enquistant al carrer: La desafecció, irreversible, constant i nombrosa a una banda i l’animadversió tensa, visceral i també nombrosa a l’altra, no anticipen cap eixida amable, argumentada i raonada al conflicte. I encara més si som conscients de que cada part/cada persona, llegim, mirem o escoltem les “informacions” que, bàsicament, ens reforcen allò que ja pensem. Recorde una conversa en Albacete que va acabar com el ball de Torrent. El desenllaç es va desencadenar quan aquella persona m’argumentava sobre la perversió dels partits nacionalistes (PNV i Convergència i Unió) al pactar amb el govern de torn (PP o PSOE) sempre barat a aconseguir alguna concessió. -Es que els nacionalismes deurien desaparèixer. Em deia. -Sí, sí,. Li responia. Té tota la raó. Tots els nacionalismes deurien desaparèixer. Li remarcava. -Sí, clar que sí. Responia fent front comú amb mi. Vam trencar palletes de seguida al matisar-li el meu posicionament. -Però tots els nacionalismes, l’espanyol també. Totalment fora de si, ja fou impossible continuar la conversa. Prèviament ja havíem travessat per alguna crisi comunicacional quan m’argumentava defensant que, a Espanya, totes i tots, deuríem parlar espanyol i s’havien acabat els problemes. Si per ser espanyol haig de deixar de parlar valencià, que no compten amb mi! Em va eixir del cor. Sense cap tipus d‘argumentació, ni de militància nacionalista. El meu problema és que ho estan aconseguint. Fa anys que mentre camine per la via verda ho estic constatant, fins i tot amb argumentacions numèriques i tan fàcils de comprovar com anar sumant com parla la gent que passa per la teua vora. Els grups de persones que, mentre camine, escolte que s’estan parlant en valencià, va minvant i la meua autoestima com alcoià/valencià no ho porta gens bé.

Sandra Obiol, portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi

rincipis de la dècada dels 2000 i amb Jordi Sedano com alcalde (aleshores del Partit Popular), l’Ajuntament d’Alcoi organitza un festival de música: el Mediatic Festival. Segons les proclames de l’alcalde era el festival definitiu. Una d’eixes idees que anaven a convertir a Alcoi en el centre del món. I que, com hem comprovat, s’han esvaït ben prompte com fum de canyot. Només ho podem recordar com un despropòsit més de la pobra política cultural de Sedano i el seu govern. Com a contraposició a això sorgí el Moniàtic, quin nom més encertat! Una iniciativa que emergia dels fantàstics moviments de base que encara tenim a la ciutat d’Alcoi, especialment el Panical. Hi estaven també al darrere, en la seua primera edició almenys: Afmet, El Barco Pirata, Insònit, Onff, Riu Viu i el Centre Ovidi Montllor, que jo mateixa coordinava a penes feia un any. I recorde les reunions, les ganes i els afectes que es teixiren. Sé que també hi hagué faena, sempre hi ha, però no la recorde tant com el fet de participar en un projecte engrescador i il·lusionant, que volia posar en evidència que necessitem política cultural de base però també espais autònoms de resistència, de construcció de vincles entre les persones i de la necessitat de participar en la vida de la teua ciutat fora de les fronteres institucionals. Ara que de tant en tant em dedique a reflexionar amb els meus companys

a primera impressió quan entres a la sala de juntes de l’ASJ és com la que degué tindre Harry Potter quan va entrar a Hogwarts. El mobiliari vintage i els costums també, però sense la il·lusió d’aprendre coses noves del protagonista dels llibres. La sort és que els costums van millorant, l’ASJ va convidar les persones que van presentar esmenes a la seua proposta de canvi d’Estatut (article 49 ) a exposar la seua opinió en una reunió de treball. A la reunió van acudir quasi tots els membres de l’assemblea, només en van faltar tres. Com ens van avisar amb poc temps d’antelació, només vam poder assistir sis de les persones que havíem presentat esmenes, algunes de Fonèvol i altres no. Només la invitació ja ens sembla un pas endavant, van obrir la por-

de la Universitat de València sobre participació ciutadana, pose sovint com exemple el Moniàtic per posar de rellevància la necessitat de construir espais autònoms de participació de les persones. Fora d’ordenances, fora de normes, fora per tant també de grans pressupostos, òbviament. Només ganes, il·lusió i aprendre de les errades. Aquesta participació, aquesta confiança en les persones per a que puguen construir alguna cosa que els entusiasme i que ressone en la vida del seu poble és bàsica per a construir una ciutadania crítica, responsable i autònoma. La participació no és -o no és només- la representació institucional de la participació a la que ens tenen acostumades. No es tracta de rànquings d’empreses privades, de partides pressupostàries esquifides a les que tries, per internet, una opció on els diners aniran a parar (si després el govern així ho considera), no és fer una reunió per a exposar el que els governants han decidit que faran, ni delegar en un col·lectiu de gent les decisions que no tenen ganes de prendre. Participació és el Moniàtic. I mai Alcoi podrà estar prou agraïda a la gent que l’impulsà i a la gent que encara avui el fa realitat, amb esforç i alegria, omplint de música i cultura els nostres carrers més abandonats. Per la diversió, sí, però sobretot per remoure consciències. Llarga vida al Moniàtic.

Hogwarts Fonèvol./

ta i va córrer un poc l’aire. Pel que fa al contingut de la reunió, la cosa no va anar tan bé. El convidat i les convidades vam explicar que volem que s’elimine l’apartat C de l’article en qüestió, que no volem que castigue a les quatre dones que porten l’uniforme tradicional de la filà, quan a eixes dones els hauríem d’agrair la seua determinació per facilitar l’entrada de les dones en la festa. Els vam dir que hi ha molts gèneres diferents i no ens agradaria que s’hagueren de dissenyar tots eixos trages per filà, que hi ha un corrent important a la festa que vol només un uniforme per filà, que introduir canvis en l’Estatut és molt més

difícil que canviar l’Ordenança, que la discriminació pot conduir a la violència sexista... Un altre detall de bona voluntat per part de la directiva de l’ASJ va ser proposar un text alternatiu que deia una cosa com: en la qüestió dels trages se seguirà el que diu l’Ordenança. Nosaltres tampoc estem d’acord amb eixa redacció ja que, ara per ara, això significa el mateix que la versió anterior i és més difícil d’entendre. Com bé sabeu, entre la seixantena de membres habituals d’eixa assemblea, només hi ha dos dones (una no es va poder presentar a la reunió). Eixe fet ja demostra que la festa no és igualitària, però es veu algun xicotet canvi que ens fa pensar que, d’ací vint anys més, pot serho. No hi ha pressa, però les coses no canviaran per art de màgia.

actualitat a l’alcoià

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

La nova passarel·la ja està en funcionament./

Inaugurada la nova passarel·la entre Alcoi i Cocentaina

Compta amb pas de ciutadans i carril bici

MG | Alcoi./ Els treballs s’han dut a terme durant aproximadament quatre mesos. La passarel·la que uneix la via verda AlcoiCocentaina ha costat 385.000 euros, 75% aportat per la Diputació, i el 25% més IVA per l’Ajuntament d’aquest segon municipi. Una realitat després de quasi dues dècades. La passarel·la és peatonal i també adaptada a persones amb mobilitat reduïda, per on poden circular també

bicicletes. L’Ajuntament es planteja, amb vistes a 2020, demanar permisos al Ministeri per tal de fer una àrea recreativa als voltants, com va avançar l’alcaldessa, Mireia Estepa. “Per tal que aquesta zona siga un poquet més verda i estiga més animada”. Estepa ha recordat que seguiran treballant en “donar continuïtat” a la via verda; “una qüestió de totes les comarques centrals valencianes”.

Mestres i alumnes al programa Eramus+./

El Pare Vitòria camí de la internacionalització

Continua el camí de la mà del programa Erasmus+

MG | Alcoi./ L’IES Pare Vitòria d’Alcoi participa en el programa Erasmus+ en la convocatòria 2019 amb quatre projectes, dos per a l’alumnat i el personal d’Educació secundària i dos per als de Formació Professional. Aquests projectes donen l’oportunitat a professorat i alumnat del centre de desenvolupar i millorar les seues competències acadèmiques i professionals mitjançant l’estada en diferents països de la Unió Europea. L’objectiu és fomentar el treball en grups internacionals i aprendre bones pràctiques d’altres centres. La coordinadora dels projectes, Anna Pascual, afirma que des del centre “encoratgem al

nostre alumnat i professorat a participar i col·laborar en aquestes mobilitats, que proporcionen ocasions úniques d’aprendre a l’estranger, la qual cosa millora la qualitat de la pràctica educativa de l’institut Pare Vitòria”. L’institut té concedida la Carta Erasmus d’Educació Superior (ECHE), per a tot el programa 2014-2020 (Erasmus Charter for Higher Education), la qual ens permet organitzar la mobilitat d’estudiants, personal docent de nivell superior i personal administratiu relatiu al cicle superior, així com sol·licitar projectes multilaterals, xarxes i mesures d’acompanyament i organitzar visites preparatòries.

Diana Sanus./

Un cop d’ull al Modernisme

La nostra fotògrafa de capçalera, Diana Sanus, ens mostra unes imatges-recopilatori de la tercera edició de la fira modernista d’Alcoi, que es poden consultar a www.lesmuntanyes.com

MG | Alcoi./ Alcoi ha sobreviscut a una nova revisió modernista. EL GRAT s’endinsa en un reportatge fotogràfic de com va ser tornar, per tercera vegada, a una ciutat de finals del segle XIX i principis del XX. Manifestacions, vermuts, trobada Steam punk...Tot captat per la càmera de Diana Sanus, en blanc i negre, amb molta cura, i sense oblidar cap detall.

Alcoi acull la segona edició d’Urban Skills

MG | Alcoi./ La segona edició d’art urbà, Urban Skills, contempla graffiti, hip hop, tallers, projeccions i conferències fins el 6 d’octubre. Els murals vius tornen a ser protagonistes a la ciutat d’Alcoi amb noms com el de Daniel Muñoz, Johe Van Der One, Julieta XLF, Rosh i Xavi Ceerre. Edificis emblemàtics com ara el Cine Goya renovaran les seues cares gràcies a aquesta gran iniciativa. Un programa que es completarà amb activitats a l’Ivam CADA-Alcoi, amb projeccions vídeo-documentals, i conferències i tallers de rap, entre d’altres. El dissabte 5 Fem Rap tornarà a fer del hip hop la música protagonista a la Skate Plaza (Santa Ana), un relleu que agafarà Abram el diumenge.

Gorg d’aigua al barranc de l’Encantà./

Els aqüífers de la ciutat es mantenen en bons nivells

En aquests moments, es bombeja aigua entre 5 i 6 metres de profunditat

MG | Alcoi./ Els aqüífers i pous d’Alcoi es troben a un bon nivell d’extracció, les últimes dades recollides, anteriors a l’arribada del DANA a la província d’Alacant, València i Múrcia, situa l’extracció en 5-6 metres de profunditat. Dades millor que en desembre de 2018 que se situava en 7,36 metres en el Molinar 1 i en 7,30 metres en el Molinar 2, i que són molt positives si els comparem amb altres ciutats de la província que extrauen aigua a més de 100 metres de profunditat. L’aqüífer del Molinar,

continua essent, el principal recurs hidrològic de la ciutat. L’evolució del nivell estàtic de l’aqüífer del Molinar durant 2017 començava amb uns 5 metres d’extracció, millorant durant l’any i situant-se entre 3 i 4 metres durant els mesos de febrer a octubre, per a acabar l’any de nou, a més de 5 metres d’extracció. En 2018, l’extracció d’aigua en Alcoi se situava per damunt dels 5 metres, pujant a més de 6 a meitat de l’any i acabant 2018 amb més de 7 metres d’extracció. Al desembre de

2018, el nivell en el Molinar 1 estava en 7,36 metres i el Molinar 2 en 7,30 metres. Les últimes dades registrades, juliol de 2019, ens situa en millors nivells d’extracció, entre 5 i 6 metres ja que, el Molinar 1 estava en 6,07 i el Molinar 2 en 5,65, això sense comptar les últimes pluges torrencials que s’han registrat durant el mes de setembre, relacionades amb el fenomen meteorològic. Per tant, cal seguir l’evolució, ja que, fins i tot, es podria produir una lleugera millora.

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

actualitat a l’alcoià

“Alcoi és un model de com s’han de fer les coses en matèria de col·laboració”

Martínez Dalmau assegura que les obres que s’estan desenvolupant converteixen a Alcoi en “un referent de regeneració urbana”

MG | Alcoi./ El vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha assegurat que les obres que s’estan desenvolupant de diverses zones de l’Alcoi converteixen a la ciutat “en un referent de regeneració urbana”. Així ho ha declarat després de la reunió que ha mantingut amb l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés Pérez, en la qual han fet un repàs als projectes conjunts en matèria d’habitatge. En la trobada han estat acompanyats pel secretari autonòmic d’Habitatge i Funció Social, César Jiménez, i el director general de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVha), Alberto Aznar. Rubén Martínez Dalmau ha destacat que Alcoi és “un model de com s’han de fer les coses en matèria

de col·laboració interinstitucional” i demostra “com diferents parts de la ciutat poden finalment regenerar-se gràcies el treball de la Generalitat i l’Ajuntament”. Una col·laboració

que “ha de continuar i reforçar-se”, ha assenyalat. Per al vicepresident segon, el fruit d’aquestes polítiques fan possible que avui siga una realitat la rehabilitació de més de 370

habitatges que garantiran el dret a l’habitatge de moltes persones. Després de la reunió, han visitat les actuacions emmarcades en les Àrees de Regeneració i Renovació

El conseller Rubén Martinez Dalmau amb l’alcalde d’Alcoi Toni Francés./

Urbana (ARRU), els treballs de la qual s’estan executant en els barris del barri antic, Eixample, Santa Rosa i Barbacana-Plaça Les xiques. Alcoi compta amb dos ARRUS declarades per la Generalitat en 2015 i en 2018, en el marc dels Plans Estatals d’Habitatge de 2013-2016 i 2018-2021, respectivament. Totes dues actuacions es localitzen en els barris de Santa Rosa, Eixample i centre històric. A més, la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, a través de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVha), també està executant des de 2018 un ARRU en el grup d’habitatge públic Barbacana-Plaça Les xiques, amb un pressupost de gairebé 450.000 euros i les obres dels quals està previst que acaben a final d’any.

Pérez Vaquer a la Fundació Mutua Levante

MG | Alcoi./ ‘La veïna de dalt’ és la nova proposta expositiva que acull la sala de la Fundació Mutua Levante. Un treball de l’artista Javier Pérez Vaquer, i que podrà visitar-se fins el dia 7 de novembre. Dones sense rostre, materials reutilitzats i molt de colorit sobre fusta i taules de forner. Aquest és sense cap tipus de dubte el tret distintiu de l’artista Javier Pérez Vaquer, que ha inaugurat el passat dijous, 3 d’octubre, a la sala de la plaça d’Espanya, una mostra sobre el veïnat que fa vida dalt de sa casa.

Javier Llopis serà l’autor del Manifest del 9 d’Octubre

L’actriu alcoiana Neus Agulló serà l’encarregada de presentar l’acte

MG | Alcoi./ Dos alcoians, amb una llarga i reconeguda carrera professional en les seues especialitats, seran els protagonistes de l’acte institucional del 9 d’octubre. El periodista Javier Llopis Arques serà l’encarregat del manifest institucional i l’actriu Neus Agulló presentarà l’esdeveniment que, un any més, se celebrarà al Teatre Calderón. L’autor del manifest d’enguany serà el periodista alcoià Javier Llopis. Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha exercit el periodisme durant més de 30 anys. Molt vinculat a la informació local, ha treballat principalment en el Diario Información. En l’actualitat és col·laborador quinzenalment aportant la seua saviesa en el periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes, EL GRAT, també col·labora en diferents mitjans, com Radio Alcoy o Diario Información. Crític amb l’actualitat, els seus articles d’opinió sempre han tingut una alta capacitat d’anàlisi.

La Font Roja es suma al dia mundial de les aus migratòries

La seua ploma sap retratar la societat alcoiana com pocs, amb la capacitat d’aprofundir en tot allò que la fa única, oferint-nos articles-joia en Tipografia la Moderna, o llibres amb tant d’èxit com el ‘Diccionari [de butxaca]: Manual básico para entender el idioma alcoyano’, que comparteix amb altres autors. Raül Llopis, regidor de

Cultura, explica: “Hi ha professionals que no cal presentar, i Javier Llopis és un d’ells, periodista, cronista de l’actualitat alcoiana des de fa dècades, autor i alcoià de pro, estem segurs que tindrem un Manifest amb la qualitat, capacitat crítica i coneixement de la societat valenciana i alcoiana que els seus escrits sempre demostren”.

Neus Agulló i Javier Llopis protagonistes al 9 d’Octubre./

MG | Alcoi./ La nova activitat de promoció “Aus que vénen del Nord, aus que vénen del Sud” està prevista per al pròxim dissabte 19 d’octubre de 2019. La Font Roja es suma a la celebració del Dia Mundial de les Aus Migratòries i la reflexió sobre l’ús de plàstics, i com afecta la contaminació del medi natural i a la vida de les aus. L’activitat comença a les 9 del matí. El lloc d’encontre: Centre de Visitants, al costat de la Font Roja. Entre les recomanacions: portar roba i calçat adequats al camp, esmorzar i càmera de fotos. Les places són limitades. informació i reserva: 965 337620 / parque_fontroja@gva.es.

Presentació de la programació del 9 d’Octubre./

Alcoi es prepara per al 9 d’Octubre

Amb especial atenció als llibreters de la ciutat

MG | Alcoi./ La festa dels valencians i valencianes tindrà a Alcoi la seua Fira del Llibre en Valencià i de Productes Artesans, visitable fins el mateix dia 9. Una de correfocs amb Dimonis Rafolins, partides d’escacs, dansades populars, teatre infantil i exhibicions de pilota valenciana. Tot açò i molt més en un 9 d’Octubre alcoià que ha promés estar del costat “de la llengua i les tradicions”, com ha destacat el regidor de l’àrea de Cultura, Raül Llopis, en la presentació en roda de

premsa. Altres activitats destacades són la ja instaurada Gala Premis 9 d’Octubre i el concert, a càrrec de la Unió Musical, que se celebrarà el mateix dimecres, i que tindrà dos protagonistes destacats: el periodista Javier Llopis i l’actriu Neus Agulló. Serà al Teatre Calderón on, a més a més, La Dependent portarà el divendres 11 l’espectacle ‘Separeu-vos junts!’, estrenat a la darrera Mostra de Teatre, i el diumenge 13 actuaran Joan Isaac i Andreu Valor.

actualitat a l’alcoià

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

L’alcalde Toni Francés a la trobada d’innovació./

IVTrobada d’Alcaldes i Alcaldesses a Madrid

Alcoi participa en la IV Trobada d’Alcaldes i Alcaldesses amb la Innovació

MG | Alcoi./ L’espai d’innovació urbana ‘La Nave’ a Madrid va acollir el V Encontre d’Alcaldes i Alcaldesses amb la Innovació. L’esdeveniment s’estableix com a punt de reunió entre alcaldes i alcaldesses de les ciutats pertanyents a la Xarxa i les pymes, micropimes i/o startups més innovadores de cada municipi. Alcoi va participar en ser part de la xarxa de ciutats innovadores, formada

per 72 ciutats que constitueixen la ‘Red Innpulso – Red de Ciudades de la Ciencia y la Innovación’. “La nostra ciutat no solament forma part sinó que està també dins del consell rector a escala nacional, en aquesta xarxa de ciutats que el que cerca és promocionar la innovació i el desenvolupament econòmic del nostre territori”, va explicar l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés.

La Unió Musical s’estrena en l’ADDA Va ser el passat 29 de setembre, dins el cicle 'Las bandas de la provincia'

MG | Alcoi./ La Societat Unió Musical d’Alcoi ha actuat per primera vegada en l’Auditori d’Alacant. El concert va ser l’últim diumenge de setembre en el seté cicle de ‘Las bandas de la provincia”. La Unió Musical va desenvolupar la seua proposta monogràfica de composicions originals per a banda: ‘Compositors alcoians per a banda’. Una recopilació amb diferents estètiques: des de Rafael Mullor, fins a Amando Blanquer, fins arribar al jove compositor Alfonso Yépez ‘Chipi’, amb dos solistes d’excepció: Sergi Sempere i Ignasi Domènech. Els pròxims concerts a l’ADDA seran el 6 d’octubre, amb la Banda Simfònica Municipal d’Alacant, i el dia 13, de la mà del Centre Artístic de Xàbia.

Aprovada la licitació de la redacció del projecte de l’illa de Rodes a Alcoi

El guanyador del concurs serà l’encarregat de redactar el projecte bàsic

Presentació del nou curs senior./

215 alumnes en el curs de la Universitat Sènior

Carmina Nácher ha impartit la lliçó inaugural

MG | Alcoi./ El Saló de Graus Roberto García Payá del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha acollit la tradicional lliçó inaugural de la Universitat Sènior. La cita ha estat presidida per Juan Ignacio Torregrosa, director del Campus d’Alcoi de la UPV; per Carolina Ortiz Pineda, regidora de Persones Majors i Festes de l’Ajuntament d’Alcoi; per Camilo Albero, president de l’Associació Sènior a Alcoi; i per Rosa Vercher, subdirectora de Cultura i Coordinadora de la Universitat Sènior. L’acte ha començat amb la benvinguda per part de

la subdirectora, que després d’una breu presentació de les activitats realitzades en el passat curs, ha cedit la paraula als membres de la taula presidencial. Finalment ha estat el director del campus, Juan Ignacio Torregrosa, qui ha tancat el torn d’intervencions. A continuació, Carmina Nácher Pérez ha impartit la lliçó inaugural, titulada ‘Un viatge pel nostre patrimoni’. L’acte ha finalitzat amb la interpretació de “Gaudeamus Igitur” pel Cor de la Universitat Sènior del Campus d’Alcoi, dirigit per Jordi Sempere Azorín.

MG | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha aprovat la licitació de la redacció del Projecte de Rodes, el més ambiciós i important de la legislatura. La licitació consta d’uns premis dotats en 12.100 euros, 7.260 i 4.840, per al guanyador, 1r i 2n accèssit, respectivament, el que permet incentivar que es presenten moltes propostes d’alta qualitat. El guanyador del concurs serà l’encarregat de redactar el projecte bàsic i d’execució i de la Direcció d’Obres per un import de 550.550 IVA inclòs, en un termini màxim de 6 mesos. Les obres de rehabilitació del Parc Tecnològic de Rodes començaran el 2020 i tindran un cost màxim de 8.000.000 euros més IVA. El Ple va aprovar fa més d’un any sense cap vot en contra l’ús d’aquest espai, que serà 80% per a promoció econòmica i 20% per a usos culturals. Aquest gran espai de més de 12.000 m² permetrà ubi-

car a Alcoi l’únic Centre de Desenvolupament Turístic d’Interior de la Província d’Alacant en el que el Govern Valencià invertirà 3,5 milions d’euros, serà seu del Districte Digital de la Comunitat Valenciana, i reservarà espais per a la implantació d’empreses tecnològiques, departaments d’investigació i emprenedors, amb 15 habitatges que podran fer que emprenedors puguen viure temporalment i desenvolupar els seus projectes, a

més de l’Arxiu Municipal, amb un espai per a la investigació i una zona per a la dinamització social i cultural del barri de Santa Rosa. Aquest projecte naix del concurs d’idees que l’Ajuntament va impulsar en 2015 per a la recuperació d’espais industrials. El guanyador del concurs d’idees, Isaac Montava, va proposar projectes per a 3 espais, El Molinar, La Beniata i Rodes. La recuperació de l’espai Industrial del Molinar ja ha co-

mençat, Rodes inicia amb aquesta licitació també la seua recuperació i ja està treballant en la regeneració i revitalització de la zona de la Beniata. L’alcalde, Toni Francés, explica: “Aquest és un projecte del qual es venia parlant des de fa dècades sense trobar aquell ús o destí que poguera ser viable en primer lloc i que a més poguera ser un revulsiu per a la ciutat. Ara tenim projecte, tenim les idees i tenim els recursos per a fer-ho possible”.

Infografia del projecte de l’illa de Rodes al barri de Santa Rosa d’Alcoi/

entrevista

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

Parlem sobre el present i futur amb l’alcalde d’Alcoi

Toni Francés: “El projecte més important

per Alcoi és l’illa de Rodes”

El 9 d’Octubre, l’herència inesgotable del PP a Alcoi, la cultura local, i un ferm compromís del municipi amb el futur i el Medi Ambient. El representant dels alcoians i alcoianes a l’Ajuntament d’Alcoi ens rep al seu despatx d’Alcaldia per parlar dels assumptes que influeixen a la política municipal, a l’oposició que lidera a escala provincial i també donar la seua opinió sobre les eleccions estatals. lcoi acaba de deixar enrere l’epoca modernista, la seua tercera edició. Quines són les primeres valoracions? Igual que les altres dues edicions, molt sorpresos de la resposta, de la implicació, de tota la ciutadania i els col·lectius, de l’organització. I també de la gent que ha vingut de fora a compartir l’espectacle, especialment el cap de setmana. Cada any superem expectatives. S’ha convertit en un esdeveniment fonamental a la ciutat, pel qual se’ns coneix, arribant cada volta més lluny. És molt vistós, sobretot per això. El fet de compartir a les xarxes socials eixes imatges de veure un Alcoi transformat. La idea és que siga un motor econòmic per a la ciutat. Es tracta principalment d’actes de carrer. - Al dia següent de la fira modernista, Alcoi rebia la primera visita del nou president de la Diputació, Carlos Mazón. Com està essent la seua tasca des de l’oposició a l’organisme provincial? La meua tasca és liderar l’oposició, malgrat ser la socialista la força que va obtindre major recolzament en la província d’Alacant, pel pacte PP amb Ciudadanos, m’ha tocat aquesta responsabilitat. El nostre objectiu és que arriben la major quantitat de fons, recursos, a tots els ajuntaments, principalment, aquells de menor tamany, per millorar la vida dels seus ciutadans. És, per tant, una oposició molt propositiva, molt de diàleg, de buscar consens i Marta Gisbert./

L’alcalde d’Alcoi ens obri les portes de nou al seu despatx, a l’Ajuntament d’Alcoi./

acord, en benefici de tota la província. - Algun projecte en concret pel que s’estiga lluitant a la Diputació. Primer, estem demanant que es desbloquegen els plans d’Obres i Serveis, ja que parlem de 15 milions d’euros d’inversió en tots els pobles de la província. - Com està el tema del nou president al Consorci de les Comarques Centrals? Sabent que vosté ja no està al front d’aquest càrrec. Estic de president en funcions fins que les mancomunitats i els ajuntaments nomenen als seus representants, per constituir-lo de

nou. Cal algú que li puga dedicar més temps que jo, mantenint lògicament el meu compromís de continuar treballant per les comarques centrals. Espere que es puga constituir al mes de novembre, estem dins dels terminis normals. - L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, semblava postular-se per a aquest càrrec. A hores d’ara, no és cap secret. Jo també el veig. Seria un excel·lent president. Això ho haurem de decidir en el conjunt del Consorci, escoltant a tots els ajuntaments i mancomunitats, però evidentment seria un excel·lent president.

“El nostre objectiu en la Diputació és arribar als ajuntaments xicotets per millorar la vida dels seus ciutadans” - Altre aspecte a destacar: la presència d’Alcoi a l’encontre nacional d’innovació d’alcaldes i alcaldesses. Sí. És una oportunitat per donar a conèixer Alcoi i també als nos-

tres emprenedors. Cada aparició reuneix a representants de 72 ciutats que formen part de la Xarxa Innpulso. Ens vam juntar més de 170 persones. És una oportunitat de difusió. - Un reconeixement, en aquest cas en l’àmbit autonòmic, aquell que va arribar per l’eix ciclopeatonal. Sí. Perquè és una aposta difícil, com totes les de mobilitat, que al principi genera controvèrsia, perquè suposa conscienciar-se de noves coses, com que el vehicle no siga l’única manera per desplaçar-se. Eixos canvis costa que els assumisca la ciutadania, que tinguen clar que les ciutats són espais de convivència, i no autopistes. El vehicle ha de passar a un segon pla. Premis com aquest ens animen a continuar en eixa línia. - També hi ha un impuls, en aquest sentit, a les energies renovables a les empreses. Sí. Va tot en eixa idea d’una ciutat ‘smart’, en major qualitat de vida. A més a més, tenim un compromís amb l’horitzó 2030, on ens juguem la supervivència del planeta, podent corregir els efectes nocius que generem quant a contaminació, salut…L’aposta per les energies renovables és fonamental per reduir les emissions CO2 per a fer més sostenibles econòmicament eixes infraestructures públiques. Són ja 12 les instal·lacions que hem fet als últims anys en aquesta direcció i més que farem. - Sembla que la consciència arriba als xicotets municipis. Però continuem amb la incòg-

Av. Diputación, 7 bajo T/F: 96 551 72 02 M. 639 712 570 BENILLOBA cyemiguel@gmail.com

entrevista

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

Parlem sobre el present i futur amb l’alcalde d’Alcoi

nita a la política nacional. Què diria als representants? Què opina de l’entrada d’Errejón. Primer dir que a mi m’agradaria que ara no estiguérem en una campanya electoral. M’haguera agradat tenir un govern socialista, que haguera continuat amb totes les reformes i la recuperació de drets que ha estat capaç de fer el govern de Pedro Sánchez durant menys de dos mesos, que ha estat. Finalment, per molts motius, no ha sigut possible formar govern i ens hem vist abocats a unes noves eleccions, que jo crec que ningú desitjava, però tampoc ningú ha sigut capaç d’evitar. Hi ha responsabilitats compartides per part de tots els partits. En aquesta ocasió han eixit noves forces polítiques, com és la d’Errejón, que va encaminada a poder fer possible un enteniment dins de l’esquerra, que és absolutament necessari, ja que el pitjor que podria passar-nos en estes eleccions és que el tripatit de dretes governara el nostre país i perdèrem tot el que hem aconseguit. - Parlant de la dreta. Un enfrontament aquell que ha tingut amb el Partit Popular a Alcoi pel tema de l’1,5% cultural de Rodes. Hi ha poc a dir. Quan algú diu que és mentida una afirmació i es demostra el contrari, no hi ha més a dir. Sí esperava un poc més d’altura de mires per part del portaveu, i al menys, haver reconegut el seu error, amb acusacions tan fortes i tan desafortunades, com que jo he estafat a la ciutadania, i que sóc un mentider, i que estic enganyant a la ciutadania… Per respecte, rectificar i reconèixer que tots podem tenir un mal Francés compagina l’alcaldia d’Alcoi i és el portaveu a la Diputació d’Alacant del PSPV./ dia. Però ell ha continuit reafir- l’Ajuntament ha de pagar a un PP, també ho hem vist a la Gene“La llista d’Errejón mant-se. Si ell m’acusa de no ha- veí del centre d’Alcoi. ralitat, o a l’Estat, passa també ver presentat la sol·licitud, solaSí. Quan encara no hem estat molt de temps per a poder tornar va encaminada a fer ment hi ha dos opcions: o s’ha capaços, en estos huit anys, de a veure un poc de llum. possible un presentat, o no. Jo he mostrat el corregir tots els ‘destarifos’ del - En altres assumptes, destadocument. Només cabia una rec- Partit Popular…L’herència és quem: el 9 d’Octubre i nove- enteniment en tificació que, lamentablement, no molt pesada, i molt difícil de co- tats, com ara el nou escenari de l’esquerra,molt s’ha produït. rregir. Necessitem molts anys per l’Àgora, entre les novetats. - L’herència del PP segueix vi- poder arreglar temes com SereSí. A banda de reformular la fira necessària” va. Ara, amb una nova sentèn- lles, entre d’altres, com la Rosale- que tradicionalment fem a la Glocia de 800.000 euros que da. La veritat és que quan passa el rieta, també tenim l’espai de

l’Àgora, per les entitats socials. I una agenda plena d’activitats del 9 d’Octubre per a poder celebrar els valencians un dia tan important per nosaltres. - La ciutat està molt activa, culturalment parlant. Exemples: la marca ‘Goya’, per impulsar un cicle de documentals, i el projecte de teatre amateur a la ciutat. Són dos iniciatives, sobretot la del cinefòrum, per poder recuperar eixa passió, que puguen haver-hi diàlegs al voltant de les projeccions, o el teatre amateur, naixen del propi Consell de Cultura, que està donant-nos molta activitat, i permet la participació dels ciutadans i ciutadanes. Tenim la sort de tindre una ciutat que és una de les més actives dins del País Valencià, i som un referent cultural. És gràcies a l’Ajuntament, la regidoria de Cultura, i també al teixit de la ciutat, que sempre està amb ganes d’engegar nous projectes. - En aquesta línia, la de la participació, arriba una nova edició dels pressupostos participatius, també per a xiquets i xiquetes. Sí. És una forma d’introduir a la ciutadania en la codecisió, en la gestió municipal, és una eina. És important començar per les edats més tempranes per a què eixa cultura de la participació s’inculque en els més joves, per tal de tenir ciutadans actius i crítics, implicats. - Quin és el projecte més ambiciós en què treballa actualment l’Ajuntament d’Alcoi? El del parc tecnològic empresarial de Rodes. Suposa una aposta de futur, de transformació de la ciutat, per la creació d’ocupació de qualitat, amb projectes com el Centre de Desenvolupament Turístic d’Alacant, el primer a la província, valorat en 3,5 milions d’euros. Entre d’altres, també serà un espai per acollir un arxiu municipal en condicions òptimes. Tindre un espai per empresaris, investigadors, a part de la vessant social que contempla.

Elaboración, distribución y servicio de comidas para Colegios, uarderías Infantiles, Centros de Día de Enfermos de Alzheimer, Centros de Día de Discapacitados Psíquicos, Hospitales y Empresas

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

alcoi natura

reportatge

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

Els fongs al nostre territori: recol·lecció vs conservació

Tono Belda Antolí · Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient Universitat d’Alacant./ Fotografíes: Tono Belda i Rafa Durà

Els fongs al nostre territori:

recol·leccióvs conservació El regne dels fongs és un grup a estudiar, és a l’hora dels més desconeguts i controvertits, ja que genera per una banda passió i per l’altra por i temeritat. Es tracta d’organismes que tenen un paper fonamental per tal de reciclar la matèria orgànica dels ecosistemes i que al mateix temps serveixen per a nodrir a un gran nombre d’animals. Parlem aleshores d’un regne que juga un paper fonamental als nostres boscos i que cal preservar.

ns podem sentir uns privilegiats per viure immersos dins de dos parcs naturals emblemàtics al territori valencià i que alberguen més de 800 espècies de fongs. Per part nostra també és una responsabilitat conservar aquesta biodiversitat, fent un aprofitament sostenible d’aquestes espècies. Ens podem definir com una societat micòfila, on els nostres grans ja arreplegaven esclata-sangs i bolets de xop fa molts anys. Afortunadament, amb el pas del temps els aficionats als bolets hem conegut altres espècies mengívoles, gràcies a programes com Caçadors de bolets, la cada vegada major bibliografia al respecte i la nombrosa informació que trobem a les xarxes socials. Però per altra banda, aquesta major informació i accessibilitat als llocs on creixen els bolets, lligada a una mala praxis, han fet que algunes espècies es troben en un estat crític. Si a més, sumem l’abandonament de les pràctiques silví-

coles tradicionals i el descontrol d’algunes espècies d’ungulats, com els porcs senglars, la situació que tenim al nostre entorn és per a parar-li atenció. No es tracta de prohibir la recol·lecció de bolets, però si cal fer un seguiment d’aquells buscadors que no ho fan de la forma adequada i que no respecten el seu entorn. Per sort, la majoria de gent busca d’una forma coherent per què sap que si no ho fa bé, a l’any següent als llocs on busca no sortiran. Així doncs, cal fer cas a l’Ordenança Municipal que regula la recol·lecció de bolets al terme municipal d’Alcoi i que garanteix el seu aprofitament sostenible. Per una altra part, cal insistir en la perillositat que tenen algunes espècies al nostre territori i que poden ocasionar malalties greus i fins i tot la mort. Lamentablement tots els anys cal esmentar alguna intoxicació provocada per la ingesta d’algun fong tòxic. Cal destacar la perillositat de la farinera borda (Amanita phalloides) i algunes espècies del gènere Lepiota. Per

tant, no farem malbé cap espècie al bosc que no coneguem i molt menys provarem de menjar-la. Encara que el refranyer ja ho diu... “que tots els bolets es poden menjar al menys una vegada...”. Així, si tenim dubtes no l’agafarem i si tenim ocasió cal consultar a persones experimentades, per evitar problemes. Deixant a banda les espècies

tòxiques, cal destacar que a part dels esclata-sangs o bolets de xop podem trobar altres espècies mengívoles de molta qualitat. Entre aquestes espècies hi trobem: gírgoles de panical, morenes, mocoses, fredolics, peu blaus, punxoses, rossinyols, múrgoles o apagallums. És cert que en la nova cuina d’autor els bolets tenen

una gran cabuda i estan considerats com un producte d’alta qualitat i que permeten reinventar els plats tradicionals. Per aquest motiu i davant la demanda que tenen en determinades èpoques de l’any, els bolets tenen un preu bastant elevat i poden realment dinamitzar l’economia local. A més, si les condicions són les adequades podem trobar bolets durant pràcticament tot l’any, només hem d’estar pendents del temps i saber quines espècies hem de buscar. A la fi, la recerca de bolets és com un joc on les peces són organismes vius on no responen a cap regla definida i que fan que resulte molt entretingut. En conclusió, podem seguir buscant bolets i gaudir del nostre paisatge i de l’excel·lent tast que tenen algunes de les nostres espècies, però sense oblidar el risc que tenen algunes espècies i que cal respectar el nostre entorn. Així doncs, cal conservar aquesta pràctica tradicional però amb sentit comú per tal que les noves generacions també en puguen gaudir.

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

alcoi 9 d’octubre

entrevista

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

Parlem amb la responsable de Diàleg Social al govern de Ximo Puig

Zulima Pérez: “La vena política i sindicalista

l’he tinguda sempre dels meus pares”

En 2015 es va integrar al govern de Ximo Puig. Nascuda al si d’una família fortament arrelada a la política socialista i els sindicats, va ser regidora a la ciutat d’Alcoi, abans. Amb el salt a l’escena autonòmica, ha estat pionera en la creació de nous reptes, com la Conselleria de Transparència, i ara la direcció de Diàleg Social, dins l’executiu. També en sap d’Hisenda. Parlem amb una de les polítiques alcoianes més joves i prometedores en l’actualitat eixes enrere grans etapes a Transparència i Hisenda. Quina és la valoració? Ha estat una etapa molt il·lusionant i sobretot apassionant. La secretaria autonòmica de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació ha estat tot un repte, ja que vam tindre que posar en marxa una Conselleria nova en una matèria que era prou nova tenint en compte l’època de la que venim. El repte va ser canviar la imatge reputacional que tenia la Comunitat Valenciana fora. Quan vam arribar nosaltres al govern valencià teníem molts casos de corrupció del Partit Popular que estaven eixint, que havien fet que els valencians fórem imatge d’això. Afectava a tots els àmbits: a la política i als polítics, a les empreses…Moltes d’elles es van sumar al projecte que vam emprendre des de la Conselleria de Transparència per fer visible l’ètica de totes les institucions. Moltes empreses, quan eixien, tenien també un dany reputacional per ser valencianes, simplement. Volíem canviar totes eixes coses, tant al govern com amb elles, a través de la responsabilitat social. Va ser molt complicat, ja que vam haver de començar a crear una estructura, dotar-la de personal, des del principi. En quatre anys, el govern valencià, amb Ximo Puig al capdavant, ha aconseguit canviar la imatge que es tenia dels valencians i valencianes. - L’època de la llei de Lobbies. Sí. Nosaltres vam impulsar la web de Transparència i aquesta llei. Ara està fent-se el reglament. L’objectiu era visibilitzar la relació que tenia el govern amb els diferents actors socials, i vore quina influència tenen en les polítiques públiques del Consell. - En la mateixa línia que sembla deduir-se del nom que encapçala la direcció general de la qual ets responsable, en la Coordinació de Diàleg Social. L’última part del Diàleg Social en Presidència intenta impulsar una part molt important, que s’ha anat fraguant durant aquestos quatre anys però que no té visibilitat, com són les relacions entre els diferents actors socials. Ara regna una pau social relativa, on hi ha una lleialtat bàsica entre tots els agents, on reivindiquen tots els seus interessos, també la GeneraMarta Gisbert./

Zulima Pérez, al front de la direcció de Coordinació de Diàleg Social, a EL GRAT./ Foto: Marta Rosella

litat Valenciana. Entre aquestos, i les parts, hi ha el diàleg: i ells s’escolten. Això enforteix molt més les polítiques públiques. - Parlem de sindicats, entre d’altres actors. Hi ha de tot. Per una part, la de diàleg social com quelcom institucional, allò que es produeix entre sindicats, patronal i govern, un diàleg tripartit. La segona fa referència a les relacions en totes les institucions que tinguen un interés de cara a la Comunitat Valenciana, qualsevol. La idea és fomentar el diàleg social institucionalitzat, perquè tot el que es negocia tindrà una implantació molt major. També el donar cabuda a la resta d’actors socials que, moltes vegades, no es troben representats en altres àmbits, per a què participen i aconsellen. Canalitzar la consulta de les actuacions per a les decisions que puga prendre el president. - També és una novetat, açò del diàleg social, com es concep ara. El diàleg social ha estat sempre dins de la Direcció General de Treball, però hem volgut donar-li ara una major envergadura, posarlo en valor. Que el diàleg amb institucions i agents que treballen pel benestar de la Comunitat Valenciana pogueren tindre una interrelació directa en la Generalitat. - Com s’està treballant? Al diàleg social més elevat van les grans línies i les grans decisions que tenen una influència política després, per exemple, les condicions laborals. M’agradaria

“Els sindicats han estat una eina útil i continuen sent-ho”

“Volem una interrelació amb els actors socials”

destacar de la passada legislatura l’assumpte de la responsabilitat social i les clàusules socials de l’administració: nosaltres, com a empresa, ens vam comprometre a contractar a tercers. Amb el compromís de demanar-los no solament criteris de preu, sinó un plus: valors de caràcter social, mediambiental. Considerem que les empreses del segle XXI han de ser socialment responsables; són aquelles que acabaran triomfant. Ahí s’inclouen aspectes com ara contractes al personal, amb quina transparència. El model social ha canviat, d’un que no tenia en compte aquestes coses, a tenir-les. Tenen millors resultats, clar. Els treballadors s’impliquen més en l’empresa, treballen millor, formen part d’un tot que defensen. Nosaltres com a Comunitat Valenciana també demanem tenir aquestos criteris. - Quina és la relació amb els sindicats i el govern a dia d’avui? Jo crec que és un moment en què tant sindicats com patronal i Generalitat treballem en un ma-

teix sentit, representant interessos distints. La nostra feina és recollirlos i veure cap a on avancem. Hi ha molts temes on s’ha anat de la mà, com la reinvidicació d’un finançament just per a la Comunitat Valenciana, una cosa que ens interessa a tots, el corredor mediterrani…Això és positiu. - Com és treballar colze a colze amb el president, Ximo Puig? Evidentment és un honor per a qualsevol persona treballar junt al President. Són molts anys ja (riures). Jo vaig eixir a treballar en ell en el primer congrés que vam fer, quan encara estava de regidora a Alcoi. Al següent, quan ja fou elegit com a secretari general del PSPV, vaig entrar en la seua executiva com a secretària d’Universitats. D’una manera més pròxima en els primers anys, després una mica menys. Té moltes virtualitats que a voltes poden ser complicades, en el bon sentit, per al seu equip: ell agafa sempre el telèfon a tothom. Va a tot i a tots, no com altres presidents. Conserva la vocació d’alcalde d’arribar al territori amb la de periodista: sempre vol estar al terreny, significa moltes intervencions. Dos coses bones fan que siga un bon president, amb aquestes puntualitzacions (riures). - Trajectòria professional de Zulima Pérez. Menció a l’etapa com a regidora a l’Ajuntament d’Alcoi. Jo sóc Llicenciada en Dret, després en Ciències Polítiques, i vaig fer el Doctorat. Vaig ser regidora d’Alcoi entre el període 2003-

2007 i vaig compatibilitzar els últims anys ací en una beca d’investigació a la Universitat de València. Però era difícil estar a cavall entre València i Alcoi, ja que la investigació necessita molt de temps. Des de l’oposició portava Urbanisme, Patrimoni i Habitatge. Vaig dedicar-me a la meua carrera universitària, fent estades d’investigació fora i seguisc sent professora en la universitat, encara que tinc excedència. En 2015 em vaig integrar en l’equip del president de la Generalitat Valenciana. - Portes a la sang l’herència socialista. Sí. Els meus pares són socialistes i sindicalistes de pro. Mon pare va ser diputat en les Corts Valencianes i secretari general de la comarca de la UGT. Era teixidor, brodador, i van entrar a partir del seu treball a la fàbrica. Jo m’he criat als jardins de l’UGT. Eixa vena sindicalista, política, l’he tinguda sempre, tant en mon pare com en ma mare. També militant socialista, encara que més des del món de l’associacionisme, en el seu cas, en temes veïnals. - Com has vist el canvi social en tots aquestos anys? Els temps han canviat perquè els tipus de treball també han canviat. Els sindicats han estat una eina útil i continuen sent-ho. Les reivindicacions laborals, insistisc, han canviat. Amb els temes d’economia submergida, noves figures que necessiten noves solucions. La patronal també té nous reptes, no solament els sindicats, l’administració. Però no serà la fi dels nostres dies. Igual que les màquines en el seu dia van portar a una transformació, no a una destrucció. Ens hem d’adaptar, veure de quina manera, a eixos nous treballs. - Et quedes amb la política municipal o treballar a escala autonòmica? És distint. Ambdues tenen coses bones. En la ciutat tens la immediatesa dels veïns, del dia a dia, dels seus problemes. Veus a la gent que més pateix. Els alcades i regidors estan vint-i-quatre hores a la seua feina. La política municipal ensenya a escoltar i a conéixer la realitat. El president ve d’un municipi on ha estat d’alcalde, Morella, i això li influeix positivament. Et dóna eixa visió pròxima i una entrega contínua.

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

pressupostos articipatius

Suma’t als Pressupostos Participatius

Enguany, els pressupostos compten amb una dotació econòmica de 400.000 euros

L’Ajuntament inicia un any mes, Els Pressupostos Participatius, que es decideixen en 2019, i s’executaran a partir de 2020. Els Pressupostos Participatius son un mecanisme de participació i gestió del municipi, per mitjà d'un procés democràtic en el qual la ciutadania decideix de manera directa a què és destina una part del pressupost municipal. Enguany, els pressupostos compten amb una dotació econòmica de 400.000 euros, que es divideixen en 320.000 per a inversions i la resta, per a despeses corrents. Les propostes s’emmarquen en quatre grans blocs: mobilitat i accessibilitat, espais oberts i públics, equipaments i infraestructures, i projectes municipals. Aquest últim es refereix sobretot a campanyes educatives i activitats socioculturals. La participació en el procés està oberta a totes les persones majors de 16 anys i empadronades a Alcoi. El període de presentació de propostes serà del dia 7 d’octubre de 2019 fins al dia 27 d’octubre de 2019. La presentació de propostes es po-

drà realitzar per tres vies: presencialment als tallers participatius, a les urnes o telemàticament (a través de la pàgina web). Les urnes estaran disponibles a les biblioteques municipals, en Atenció Ciutadana de l’Ajuntament (Sant Llorenç, 2), el Centre d’Esports i el Complex Eduardo Latorre, així com els sis centres de majors amb què compta la ciutat. Cada persona podrà presentar un nombre màxim de 5 propostes. Haurà de identificarse amb el seu DNI, per a l’opció presencial a les urnes i online. Els tallers participatius es realitzaran, un els dies 15 i 17 d’octubre, en horari de 18 a 20 hores, en les dependències de la Policia Local; i un segon taller que tindrà lloc el 22 i 24 del mateix mes. Una vegada treballades les propostes i amb la presentació de l’assessorament informatiu de l’equip tècnic de l’Ajuntament, es realitzarà un taller de concreció, redisseny i priorització de les propostes els dies 12 i 14 de novembre, en horari de 18:00 a 20:00 hores, a

l’ aula de formació de la Policia Local. Una vegada realitzades les propostes a la pàgina web http://alcoiparticipa.com, per a què aquestes puguen passar a la fase de valoració, cada proposta haurà de ser suportada per un mínim de 50 avals rebuts per part de les veïnes i veïns que participen en el procés. Cada persona amb el seu DNI pot avalar fins a cinc propostes, però sols un aval per proposta. El sistema d'arreplegada de suports/avals a les propostes realitzades on line, estarà obert des del moment que es realitza la proposta ,és a dir, des del 7 d’octubre fins al 3 de novembre. A partir de l’11 de novembre es passaran les propostes als departaments competents perquè facen la valoració tècnica, administrativa i econòmica de les mateixes i si són viables, fins al 2 de desembre. A partir del dia 9 de desembre i fins al 22, es durà a terme el període de votació de les propostes. El resultat s’anunciarà abans del 31 de gener de 2020.

Torna el futbol sala amb la nova pista del poliesportiu de Caramanxel d’Alcoi

Aquesta actuació va ser la més votada dels pressupostos participatius 2018 MG | Alcoi./ Tornarà a haver futbol sala en el Poliesportiu de Caramanxel Juan Agudo Garat, després de canviar el paviment de la pista de futbol sala número 1, proposta més votada dels pressupostos participatius 2018. La inversió en aquesta actuació ha estat de 57.846,37 euros, i s’ha instal·lat un paviment homologat i més adequat a les disciplines que es practiquen que la gespa artificial que és el que hi havia fins ara i que no està acceptada en el reglament del futbol sala per a la pràctica d’aquest esport. El canvi de paviment va ser una proposta presentada pels mateixos ciutadans, dins de la campanya dels

Pressupostos Participatius 2018, i va ser la iniciativa més votada en aquell moment, demostrant l’interés ciutadà per millorar aquest espai, molt utilitzat pels esportistes locals. “Estem molt satisfets per com ha quedat la pista, ací tenim una mostra més del bon funcionament del pressupostos participatius. Aquesta va ser la proposta més votada l’any passat, i ara un gran nombre de gent podrà utilitzar-la, no nomès els equips que formen part de la lliga comarcal que s’ha consolidat, també tindrem els xiquets i xiquetes que prenen part en els Jocs Esportius”, ha explicat el regidor d’Esports, Miguel Juan Reig.

reportatge

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

Es compleixen 33 anys d'una gota freda, que va deixar 700 litres per metre quadrat en només 48 hores

Paco Grau

Salvats per l’orografia Alcoi va patir en 1986 un episodi de pluges molt més violent que el de la Vega Baixa, però els seus efectes es van veure atenuats per la particular geografia de la ciutat Javier Llopis./ Fotograﬁes de Paco Grau./

a just 33 anys, els dies 29 i 30 de setembre de 1986, Alcoi patia un dels pitjors episodis de pluja de la seua història recent. El fenomen meteorològic, conegut llavors com a gota freda i ara per DANA, va ser molt semblant al que ha viscut recentment la Vega Baixa. Encara que les precipitacions a Alcoi (700 litres recollits en 48 hores) van ser molt més intenses que les que ha patit Oriola (505 litres en aquest mateix període de temps) el rastre de destrucció va ser molt menor. La particular orografia d'una ciutat amb grans pendents i amb llits de rius molt profunds va evitar el que podria haver sigut una gran catàstrofe amb pèrdues de vides i destrucció d'infraestructures i habitatges com la que ha commocionat a les comarques del sud de la província d'Alacant. En el matí del 29 de setembre de 1986 el cel es va desplomar sobre Alcoi. Va començar a caure una pluja molt intensa, que en només 24 hores va deixar 350 litres per metre quadrat. La situació es va prolongar al llarg del dia 30, en el qual es van mesurar altres 350 litres. La ciutat s'enfrontava amb un violent episodi de pluges torrencials. La situació es complicava per moments, especialment en les àrees industrials situades en la zona de Sembenet i davall del pont de Sant Jordi, en les quals l'aigua i el fang entraven a l'interior de les fàbriques provocant impor-

tants danys. L'Ajuntament decidia suspendre les classes i Alcoi entrava en estat d'alarma general. Les obres del pont Fernando Reig, que llavors estava en fase de construcció, patien desperfectes i 40 famílies de les zones de Sant Vicent i Algezares van haver d'abandonar les seues cases per a ser allotjades a l'Hospital Civil Oliver i en la Residència Pintor Sala. Durant unes hores van estar tallats els principals accessos al nucli urbà. La força de l'aigua destruïa les canalitzacions dels depòsits del Molinar i del Barranc del Cint i durant una setmana els alcoians es van proveir d'aigua potable a través de camions cisterna. La crescuda del Serpis destruïa el pont que uneix la pedania contestana d’Els Algars amb el xicotet nucli urbà de Sant Rafel, els habitants del qual van ser proveïts per la Guàrdia Civil i per la Policia Local fins que personal de l'Exèrcit de Terra va construir en la zona un pontó militar provisional. Bussos de l'Armada van desenvolupar una operació en el pantà de Beniarrés per a recuperar 40 bidons amb material tòxic procedents d'una empresa alcoiana. Els efectes de la qual, des de llavors, és coneguda com “la gota freda d'Alcoi” van ser molt durs sobre l'economia local. Les pèrdues econòmiques es van xifrar en mil milions de pessetes, un centenar d'empreses van haver de tancar les seues portes a causa dels desperfectes i dos mil treballadors es van quedar sense ocupació. L'Ajuntament, la Generalitat i el Govern central es

Paco Grau

van bolcar a l'hora de donar suport a una ciutat que havia patit una gran catàstrofe i que tardaria mesos a recuperar la normalitat. Enmig d'aquell desastre, una dada especialment positiva: durant aquell diluvi no es va produir cap mena de mal personal. Aquell brutal episodi de pluges li va canviar per sempre la cara a l'Alcoi industrial. Les fàbriques van anar abandonant els llits dels rius, a causa del risc que es produïren fenòmens sem-

blants en el futur, i es van anar instal·lant en els polígons industrials. Nombroses empreses van tirar el tancament definitiu davant la impossibilitat d'escometre un procés de reconstrucció amb un alt cost econòmic. Mentrestant, la corporació municipal de l'època escometia un ambiciós pla de dotació de col·lectors de pluvials per a canalitzar les aigües en cas de nous episodis de pluges torrencials. Els meteoròlegs consideren

La gota freda i que actualment rep la denominació de DANA./

que aquell virulent episodi de pluges va ser el fruit d'una situació típica de la tardor en la zona mediterrània: l'aparició d'una massa nuvolosa de grans proporcions amb una intensa activitat de tempestes en el seu interior, que llavors es coneixia popularment com a gota freda i que actualment rep la denominació de DANA. La singularitat d'aquell succés va ser que aquella gran acumulació de núvols va romandre estàtica sobre Alcoi, deixant durant dos dies seguits intenses precipitacions. Comarques tradicionalment més plujoses, com la Safor i la Marina Alta, es van deslliurar d'aquell fenomen i no van patir conseqüències greus. Segons els experts, el fet que aquell diluvi caiguera sobre el curs alt d'una conca fluvial i en una zona geogràfica caracteritzada per les grans pendents va evitar que les seues conseqüències foren molt més greus. Si els 700 litres per metre quadrat hagueren caigut en pla d'inundació -com és el cas de la Vega Baixaels efectes haurien sigut molt més destructius. La gota freda de 1986 ja forma part de l'imaginari col·lectiu de tots els alcoians que la van viure. Durant aquells dos dies terribles, una ciutat sencera es va enfrontar al poder devastador de la Naturalesa, que va posar en evidència totes les manques en matèria d'infraestructures. Tothom té una anècdota personal, tothom té un record especial sobre aquelles dues jornades que han quedat gravades en la nostra memòria.

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

pressupostos participatius

especial palmells 2019

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

Emotiu acte als‘Palmells 2019’ Es lliuren els guardons a Isabel-Clara Simó, Josep Sou i l’IES Pare Vitòria els ‘Palmells 2019, mà del futur’

Amàlia Garrigós va presentar la segona edició dels "Palmells 2019, mà del futur' • Les glosses de presentació dels homenatjats van ser per part de Silvestre Vilaplana, Xelo Payà i Jordi Botella • Carles Cortés va llegir un text enviat expressament per Isabel-Clara Simó en agraïment pel guardó • Pep Gimeno 'Botifarra' i Hilari Alonso van posar el fermell amb els seus cants de batre. ls salons de l’emblemàtic Centre Ovidi Montllor d’Alcoi, es van omplir en una emotiva celebració, la dels ‘Palmells 2019, mà de futur’, on s’ha reconegut l’aportació de trajectòries destacades, la d’Isabel-Clara Simó, Josep Sou i l’IES Pare Vitòria. L’acte va ser retrasmet a través de ‘streaming’. Amb la interpretació de Ferran Mora, dolçaina i Sergi Ribes, guitarra acústica de ‘La Muixeranga’ l’himne dels valencians, s’obria l’acte dels ‘Palmells 2019, mà del futur’. Amàlia Garrigós, reconeguda periodista al País Valencià, ben compromesa amb la nostra llengua, amiga d’EL GRAT, va ser la presentadora de la segona edició dels “Palmells 2019, mà del futur”. Els afortunats de la nit, Isabel-Clara Simó, Josep Sou i l’IES Pare Vitòria, tots ells tenen una gran trajectòria i saben reconèixer l’ampli impacte de les lletres, l’art, la creativitat i l’educació en el món. Així ens endinsem en la segona edició dels ‘Palmells 2019, mà del futur’ de la mà de l’alSanti Sempere./

calde d’Alcoi, Toni Francés, que feia el tret d’eixida a la segona edició d’aquests palmells, ho feia amb paraules d’enhorabona per als homenatjats Isabel-Clara Simó, Josep Sou i l’IES Pare Vitòria. Toni Francés, va donar l’enhorabona al periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes, EL GRAT, del qual va elogiar l’ús del valencià, així com un vehicle per la vertebració de les comarques centrals valencianes. El director d’EL GRAT Santi Sempere va dirigir unes paraules als assistens als “Palmells 2019, mà del futur”. La segona edició d’una nova nit de reconeixements a la Cultura de les valencianes i valencians. A continuació, Silvestre Vilaplana, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant i en l’actualitat professor de secundària a l’institut La Foia d’Ibi, va glossar a la nostra homenatjada, Isabel-Clara Simó, una de les figures més populars de la literatura actual en català. El “Palmell 2019, mà del futur’ per a Isabel-Clara Simó,

va ser lliurat per l’Antoni Miró, el va recollir l’alcalde d’Alcoi Toni Francés, com a què és filla predilecta d’Alcoi. L’alcalde va recordar el premi de Narrativa impulsat per l’Ajuntament d’Alcoi que portarà el nom d’IsabelClara Simó, la primera edició està preparant-se per a l’any 2020. Ens va llegir unes paraules d’Isabel-Clara Simó que ens va fer arribar en mostra del seu agraïment als “Palmells 2019, mà del futur”, el professor titular a la Universitat d’Alacant i actualment Vicerector de Cultura Política Lingüística i Esports, Carles Cortés. La veu del Pep Gimeno ‘Botifarra’, va cantar a la nostra homenatjada “M’aclame a tu”, el poema de Vicent Andrés Estellés, que tan bé va fer cançó l’Ovidi Montllor. Seguidament, Xelo Payà, que va ser alumna, mestra, regidora d’educació a l’Ajuntament d’Alcoi, els seus fills i ara la seua néta són estudiants a l’IES Pare Vitòria, ens va apropar de forma certera l’Institut de referència a les comarques. Van continuar les paraules de

Toni Gonzàlez, actual director de l’IES Pare Vitòria, que continua aquest treball tan brillant, va recollir el “Palmell 2019, mà de futur” de mans de Xelo Payà. En l’escenari de nou Ferran Mora, veu i Sergi Ribes guitarra acústica, que ja ens havien delectat amb “La Muixeranga”, ens cantaren una versió de l’Ovidi Montllor, “Va com va”. Acte seguit, l’escriptor i professor Jordi Botella va glossar al guardonat Josep Sou, dues persones amb una llarga trajectòria en defensa de la nostra cultura, han compartit experiències i activitats vinculades a la Cultura i els uneix una fraternal amistat. Jordi Botella va lliurar el ‘Palmell 2019, mà del futur’ al professor Josep Sou. Josep Sou va agrair el ‘Palmells 2019, mà de futur’, amb un parlament en forma de performance poètica al voltant d’EL GRAT, ens va delectar als presents, i que després va entregar al director Santi Sempere. Tot seguit, la veu de vellut del cantautor alcoià Jordi Gil, va interpretar una cançó d’un poema del guardonat de la nit el professor Josep Sou.

Àlex Agulló va llegir un text a Isabel-Clara Simó de l’escriptor valencià Eugeni Alemany, i també va recordar la manifestació sobre el clima que a tot el món estava celebrant-se aquest mateix dia. Per finalitzar, Amàlia va recordar als guardonats IsabelClara Simó, Josep Sou, i Toni Gonzàlez, que amb aquests premis consoliden la relació amb el periòdic EL GRAT. Ara sou part del projecte, per continuar compartint aquesta realitat editorial. I des de la comarca de La Costera la veu i la música del xativí Pep Gimeno ‘Botifarra’ que ja ens havia delectat, va posar el fermell amb el seu company el murer Hilari Alonso, amb cants de batre. Per acabar l’acte, Jordi Gil, va cantar un altra cançó. Aquesta segona edició dels ‘Palmells 2019, mà de futur’, han estat organitzats pel periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes, EL GRAT, amb la col·laboració de la càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant i l’Ajuntament d’Alcoi.

especial palmells 2019

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

El poble és... Grat

Parlem dels Palmells 2019, mà del futur

Els tres guardonats ‘abracen’els Palmells 2019 amb força Silvstre Vilaplana a Isabel-Clara

“És important la seua vessant social i política, i la personal”

De l’escriptora universal en llengua catalana d’Alcoi, IsabelClara Simó, destacar la seua “visió personal i social, la seua vessant política”. Així ho va subratllar a la gala dels Palmells 2019 un altre gran de les lletres a la ciutat, Silvestre Vilaplana, donant “unes pinzellades” de la grandesa de la guardonada. “EL GRAT em sembla una idea fantàstica per conéixer i donar a conéixer a la gent de la cultura, que fa per fer país, i per la llengua”. Vilaplana assegura que és important “no parar”. Actualment està endinsat en molts projectes, explica, tots ells esperant veure la llum l’any vinent. “El procés creatiu no s’atura, va a diferent ritme de l’edició”, remarca. Un gran parlament i discurs també el de Silvestre Vilaplana el passat 27 de setembre.

Jordi Botella a Josep Sou

“És un home polivalent, i molt lleial”

“La idea dels Palmells em sembla molt coherent, la seua lluita per la cultura i la llengua”. Jordi Botella va ser l’encarregat de presentar al seu amic i company Josep Sou. Qui fou guardonat precisament l’any passat per EL GRAT va assegurar que ha sigut “part interessada” en aquesta tasca. “A Pep Sou, que és un home polivalent, jo l’he conegut de regidor, em va proposar per portar la Casa de la Cultura, de professor i company d’institut, companys també de festa, ja que som de la mateixa quinta”. A part de destacar la seua camaraderia, Botella subratlla la tasca que com a polític ha dut a terme Sou. Respecte als guardonats, Botella té més paraules boniques per a la publicació. “EL GRAT sempre ha apostat per la divulgació de la cultura, que no solament ha de ser exhibició”.

En una nova edició de ‘El poble és savi’ tirem cap a casa. Ho fem de la millor manera: de les tres personalitats, individuals i col·lectives, que són, en gran part, la raó de ser de la nostra feina.

Isabel-Clara Simó, Josep Sou i l’institut Pare Vitòria són mostra de la lluita per la cultura i la llengua. Silvestre Vilaplana, Jordi Botella i Xelo Payà van ser els seus respectius ‘abanderats’ en la gala Palmells 2019. Boniques paraules per introduir als guardonats escollits per EL GRAT. D’uns grans, per uns altres grans...

Xelo Payà a l’IES Pare Vitòria:

“El ‘Palmell 2019’ no podia ser per a cap altre”

De Xelo Payà es pot destacar la seua vessant política, a educació, i, en aquest sentit, l’estima que guarda vers a l’Institut Pare Vitòria. “El premi no podia ser per a cap altre”. Dins dels mèrits que va destacar a la gala dels guardons de EL GRAT, els següents: la trajectòria del centre educatiu, la seua implicació amb Alcoi i comarca, i amb la llengua. “El Pare Vitòria fou pioner en donar classes en valencià”. Xelo va estudiar al Pare, ha estat professora allí, ha tingut tres fills també vinculats amb el centre: “I l’any que ve seré iaia d’un alumne”. Xelo fou regidora, recorda, en uns “moments convulsos”, amb el tema de la reforma de l’ESO. “A punt de complir els cent anys, no hi ha cap dubte de què el Pare Vitòria es meresca el Palmell”, insisteix.

Amàlia Garrigós presenta els Palmells:

“Els guardonats són homenots i ‘homenasses’”

“Volia estar ací; quan em van telefonar vaig dir de seguida que sí”. Una de les veus més reconegudes de la ràdio valenciana, Amàlia Garrigós, va anul·lar un altre assumpte que tenia a Vilafranca per poder presentar la gala dels Palmells 2019 al Centre Ovidi Montllor la nit del passat 27 de setembre. “És EL GRAT que porta 32 anys, pioners en el tema de la llengua en els mitjans de comunicació, està Toni Miró pel mig amb el disseny de l’escultura del Palmell, els premiats són de luxe, són homenots i ‘homenasses’”. D’Isabel-Clara Simó, la periodista destaca la seua tasca com a “gran cronista de la literatura de diversos episodis històrics” dels valencians i també d’Alcoi. “Es podria fer una sèrie sobre la Revolució del Petroli”, va destacar. “Ella sempre ha tingut clara la consciència de classe social i la seua alcoiania”.

Diseño · Calzado · Ropa · Mallas Correajes y Trabajos para Fiestas Bordados · Complementos de Piel

Personalización y Reparación en General

c/Terrassa, 8 T. 642 901 130 Alcoi

especial palmells 2019

Toni Gonzàlez: “Aquest palmell és un reconeixement a tota la història d’una institució”

om a representant que agafà el guardó en nom de l’Institut Pare Vitòria, el seu director, Toni Gonzàlez, va mostrar agraïments per part de tota la comunitat educativa vers EL GRAT: “És una publicació que no perd l’actualitat d’un dia a un altre”, i on es pot aprofundir. “Aquest Palmell és un reconeixement a tota la història d’una institució”. Gonzàlez, visiblement emocionat, va recordar que són molts i molts els projectes que fan que siguen “més que un institut”, com dicta el seu eslògan. “En aquesta darrera dècada, ha estat un centre molt globalitzat”. Gonzàlez no oblida que el reconeixement ve, en bona part, perquè sempre han estat promotors de la llengua catalana. “És curiós quan ha arribat a les nostres aules alumnes xinesos, anglesos…Escoltaven el nostre valencià i s’adaptaven ràpidament en dos mesos”. Una feina que impulsa molta gent, com destaca el director del Pare Vitòria, la que ha fet possible la trajectòria. “Guardem moltíssimes anècdotes; a la cronologia podem veure els inicis, quan encara no existia educació física, i a l’institut es va implantar com a assignatura, resultant extrany, per exemple”. Això va passar als anys setanta. I és que el Pare Vitòria és el primer institut de les comarques centrals: “El primer del nord d’Alacant, des de l’interior fins a la costa, encara que el Jorge Juan és anterior a nosaltres en la província”. Un institut que, durant la guerra i a la República, ha seguit fent les funcions “d’aportar futur a la societat”. Després de passar per quatre ubicacions a la ciutat, inclús dalt d’una antiga presó, i d’impulsar una revista com ‘Eines’, la funció del Pare Vitòria és més potent que mai, i ara, amb un Palmell a les esquenes.

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

A El Grat per Isabel-Clara Simó / Llig Carles Cortés

eixeu-me que primer que res done les gràcies a les persones que han decidit que la meua trajectòria és plausible. De seguida, demanar-vos perdó per no estar ací amb vosaltres. Un premi a la trajectòria, i més si prové d’una empresa que admires i que lloes constantment, és tot un regal. Segurament heu estat tan benignes amb la meua persona per algunes cosetes que he fet. Com diu el gran Montaigne, “res no trobe tan car com allò que em donen, i això és així perquè la meua voluntat resta hipotecada a títol de gratitud, i rep de més bona gana els serveis que es venen. Ja ho crec: per a aquests no done més que diners; per als altres em done a mi mateix”. Estic malalta, sabeu? Però he decidit tirar endavant i no sotmetrem amb desànim a la malaltia. Sabeu que quan Sòcrates va ser condemnat a mort -fruit de l’enveja i d’un dictadura que formaven els 30 tirans-, un missatger li va dir a Sòcrates:“Sòcrates, els 30 tirans t’han condemnat a mort”, ell es va mig girar i va dir amb menyspreu: “I a ells els ha condemnat la natura”. Deixeu-me també que tinga una mirada recelosa i entristida pels esdeveniments que ens han caigut a sobre: les desgràcies climatològiques del País Valencià -i no menys doloroses les dels nostres veïns-, el sacrifici al mar de centenars de persones davant una Europa orgullosa i insensible, la mediocritat dels polítics que governen l’Estat espanyol, el fet de tenir presos polítics i exiliats, comen ple franquisme, els gestos envilidors de l’amo del món, que és Trump, i la seva ànsia per tenir el “seu”Afganistan, i que tant busca una guerra amb Iran, el canvi climàtic, que només els científics són capaços d’alertar-nos-en, i tantes altres coses que deixen elcor encongit. En mig de tot plegat, una llumeta d’esperança: el premi que heu volgut concedir-me i que tant m’omple de joia. Amics i amigues (dic primer “amics” per cortesia de dona), gràcies i permeteu-me que evoquel’intel·ligent Fuster, i el gran poeta Estellés. Sóc d’un Pais que dóna i dóna a grapats grans talents. No deixem que això s’estronque i que cotinuem essent creatius, audaços i treballadors. Perdoneu, ho he de dir: Visca Alcoi! Visca el Pais Valencià i visca “El Gratis”!. I endavant del atxes! Gràcies, amics i amigues. Sóc ara mateix la dona més feliç de tot el món!.

Josep Sou: “És el meu primer premi dins de la promoció de la cultura”

o hi ha dubte de la gran tasca a nivell de gestió que ha fet Josep Sou per la ciutat d’Alcoi, des de l’àmbit polític, tant cultural com, més concretament, literari. Aquest és el Palmell merescut pel professor de la Universitat d’Elx: “És el primer reconeixement d’aquest tipus que em fan”. Porta dos anys col·laborant amb les seues impecables pinzellades de poesia intel·ligent a EL GRAT, en el moment en què es va incorporar a la direcció de la Càtedra Antoni Miró, fins i tot un poc abans ja feia els comentaris i crítiques de les exposicions que es fan a Alcoi. “Està bé que es parle de l’esforç plàstic que està fent-se darrerament a Alcoi, que és molt i molt intens”. Fent una mica la vista enrere, Sou esdevé regidor a l’any 1983 fins 1997, catorze anys en Cultura, i els darrers, a Hisenda. “En aquell moment, l’esforç ja era titànic per a dur les millors signatures del nostre país, i d’arreu de l’Estat espanyol. La gestió també era d’Antoni Miró. La Casa de la Cultura tenia exposicions de primeríssim nivell, des de Canogar, fins Blasco, Brossa, els Crònica”. Un gran moment que va seguir a una altra època, recorda Sou, on es va haver “d’apurar” una mica. “En el nou Ajuntament vam tornar a apostar decididament per la Cultura, que no solament dóna prestigi i altura a la ciutat que la procura, sinó que també és una garantia de què es pot tenir un revifament econòmic a partir d’ella”. Respecte a EL GRAT, Sou destaca que és “de les poques publicacions que hi ha” en valencià, destacable també a nivell educatiu. “La llengua, que té presència cívica”, subratlla. “Som fills, i el nostre pensament és fill, de la llengua que parlem: tot esforç per la llengua sempre seran pocs, per tant”.

MECÁNICA RÁPIDA • NEUMÁTICOS MANTENIMIENTO DEL AUTOMÓVIL CHAPA Y PINTURA

c/San Juan Bosco, 14 T. 96 652 32 35 Alcoi www.chapalcoyreparaciones.com

SIDEROPARC · ALCOI · Camí dels Talecons, 6 · Nave 9 T. 96 533 18 66 · F. 96 652 62 16 info@mecanizadosberenguer.com

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

Al Pare Vitòria per Xelo Payà

uan Alex Agulló em va proposar fer aquesta presentació i assumir el repte de posar en valor l’argumentari que justificara la idoneïtat d’aquest guardó Palmells 2019, mà de futur a l’ IES Pare Vitòria, em va dir que havia pensat en mi perquè jo havia estat alumna, professora i mare de tres alumnes, regidora d’educació i jo faig afegir “que al curs que ve seré àvia d’alumne”. Així que pot dir-se, que certament, en mi queda reflexat tot el cicle de vinculació a un institut que per a mi i molts de nosaltres ha estat sempre més que un institut. De debò que no suposa cap entrebanc esmentar alguns dels més que sobrats mèrits que el centre ha anat acumulant en relació a la consolidació i promoció de la nostra llengua. (NO vaig a fer-ho molt llarg.) Vaig arribar a l’institut a finals del anys 60, nosaltres no li dèiem Pare, ni tampoc el de la Coca-cola sinó l’INSTITUT (ja q només n’hi havia un i veterà). Era i és un institut amb molta història darrere desprès de crear-se per Reial Decret el 2 de setembre de 1929 . Acaba de fer 90 anys El segon de la província. Amb prop d’ un segle d’existència pot dir-se que ha vist de tot des de la seua creació: La Segona República, la Guerra, la Postguerra, el Franquisme, la transició democràtica, el Nou Mil·lenni... d’alguna manera ha estat un espill dels esdeveniments de la ciutat d’Alcoi i, per extensió, de moltes comarques del País Valencià, ja que durant molts cursos fou centre examinador per l’alumnat matriculat lliure procedent de les Marines o del Vinalopó. Hem de pensar que en els anys posteriors a la Guerra fou centre destinatari de molt professorat d’alt reconeixement desafecte al règim. Tot plegat farà que siga un centre arrelat a la població i vinculat a tots els moviments socials que en les dècades dels 70 i 80 del segle passat foren decisives en la consolidació de la democràcia al nostre Estat. Per altra banda el fet de comptar amb un batxillerat nocturn facilità que s’oferira als treballadors treballadores una possibilitat de millora en la seua qualificació professional. Ha estat un centre capdavanter amb implicació social i rigor acadèmic. En 1955 el Claustre acorda sol·licitar al Ministeri que l’Institut portara el

nom del jesuïta i químic Pare Eduard Vitòria i afegir-se així a la petició que havia fet l’Ajuntament per homenatjar a l’il·lustre científic alcoià, l’obra del qual ha estat pionera en el món de la investigació. Prova d’aquesta trajectòria és el Museu de la Ciència que a hores d’ara es pot visitar als passadissos del Centre, en 2004 i amb motiu dels 75 anys passa ja a denominar-se IES Pare Vitòria. Junt a aquest esperit científic l’Institut Pare Vitòria també ha estat capdavanter en el món de la humanística. Posaré dos exemples. El primer correspon a la revista EINES una publicació interdisciplinar que amb prop de quaranta anys d’existència ha estat un espai d’opinió sensible a temes, moviment cívics, personatges emblemàtics... de qualitat literària, acadèmica i pedagògica que d’alguna manera ve a explicar el pas d’un segle a l’altre. El segon exemple humanístic i que va estar un signe d’identitat per al centre va ser la promoció de la nostra llengua molt abans de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament. Estic referint-me a 1979 i al coratge de molt professorat per a donar classe en català, tant se val que foren de matemàtiques com de filosofia. Les pressions i queixes dels pares i mares no van poder parar que el professorat progressista impartira les classes en català. I així l’alumnat va descobrir de sobte que un pot llegir literatura i estudiar qualsevol matèria en la llengua que parlava a casa i al carrer amb naturalitat i normalitat. Tot un goig! En aparèixer “les línies” també el Pare Vitòria va ser un dels primers instituts del País Valencià on va acabar la 1ª promoció que havia estudiat tota l’etapa escolar en valencià. Per això celebrem que el nostre Institut siga un centre impulsor i difusor de la cultura catalana que es fa a la nostra comarca i arreu de la nostra terra. Rebre el Palmell és un honor per a tots i totes els que hem estat vinculats a l’Institut Pare Vitòria, però encara és més honor saber-nos integrats de tot un col·lectiu d’alumnes, professorat i famílies vinculats a un centre compromès amb tot el que significa l’ensenyament públic i equilibri entre l’exigència acadèmica, les senyes d’identitat i la defensa d’uns valors vinculats a la IGUALTAT. Enhorabona i per molts anys!

especial palmells 2019

IES Pare Vitòria per Toni Gonzàlez

s un honor i un orgull recollir aquest Premi Palmells 2019 junt als altres dos guardonats: Isabel Clara Simó i Pepe Sou. Un reconeixement a tota la comunitat educativa del Pare Vitòria, i quan dic tota la comunitat em refereix tant al professorat, als conserges, als administratius, a l’alumnat, a les AMPA’S, a les famílies, a la societat alcoiana, a altres ciutadans de diferents autonomies, i de països que han participat dins de la nostra organització com a un membre més. El que sempre han dit l’institut d’Alcoi! Allà on vaig! sempre hi trobe algú que em diu jo vaig estudiar en el Pare, jo vaig treballar en el Pare, jo vaig realitzar el PREU en el Pare, el BUP en el Pare... Un centre que va nàixer oficialment amb la seua publicació en el Reial Decret de 21 de setembre de 1929, és a dir 90 anys complirem el dissabte passat, i que des de la seua creació clarament ha apostat fermament per l’educació, la cultura i el valencià, tal com es pot observar amb els diferents guardons rebuts, publicacions que deixen la petjada del centre al llarg de la història, com ara la revista Eines, un centre que amb el pas del temps aposta per les innovacions en diferents projectes. Cal recordar que en els curs del 1979-1980 ja s’impartien assignatures en català, on professorat que hui ja no es pot acompanyar iniciava les seues primeres sessions lectives en valencià, en aquells moments eren pocs en tot el nostre país, els que preníem esta iniciativa. I en el curs 93-94 s'implantava amb el Projecte Lingüístic de Centre definitivament el valencià com a llengua vehicular de l'IES PARE VITÒRIA en tots els seus comunicats oficials, administratius i en diferents organitzacións. Aquest llegat que ens han deixat, esperem perduri en el pas del temps en el futurs hereus. Moltes gràcies a Acció Cultural Valenciana, i a El GRAT per concedirnos este guardó. I per descomptat vull dedicar este Premi a tothom que hem format part d’esta família tan gran que és el Pare Vitòria, o com solem dir “per ara i per sempre som del Pare”! Va per tots vosaltres.

especial palmells 2019

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

Les imatges, la gent

‘Palmells 2019’ Construint el futur Amàlia Garrigós: “La cultura en valencià està més connectada avui que mai”

Pep Gimeno ‘Botifarra’: “Que EL GRAT porte 32 anys és molt gran”.

Santi Sempere: “Els guardonats són, per nosaltres, un exemple”

Amàlia Garrigós: “EL GRAT són pioners pel valencià”

De Sou, la periodista destaca que és “polifacètic” i el seu “gran talent”, que toca “política i poesia”, i es mereix un guardó d’aquest tipus, “que no ha rebut encara”. Enhorabona també per part de la presentadora a tot el llegat que deixa l’IES Pare Vitòria, en especial menció als estudiants que naixen precisament d’una ‘tancada’, Tankats, i que van versionar deliciosament a l’Ovidi i a la muixeranga. Pel que fa als Palmells, Garrigós explica que la cultura catalana, concretament en el “nostre valencià”, “està molt viva, i més connectada que mai”.

Àlex Agulló: “El periòdic pot tirar encara més endavant”

“És un procés molt interessant i molt curiós de seguir, per tota la trajectòria que porta el periòdic, trobe que es consolida i pot tirar encara més endavant”. Paraules d’estima també per part dels col·laboradors de EL GRAT, com ara Àlex Agulló, mestre veterà de El Romeral.

Vicent Luna: “Va ser una nit per recordar amb molta dignitat”

Vicent Luna és col·laborador amb ‘La frase, la imatge i la xifra’ a l’edició quinzenal en paper de EL GRAT, on

Jordi Botella: “La idea dels Palmells em sembla molt coherent”

també ajuda en els continguts. Professor de l’institut Pare Arques de Cocentaina, va recolzar en l’organització dels guardons. “Donar l'enhorabona pel magnífic acte de lliurament. Va ser una nit per recordar, amb molta dignitat”.

Pep Gimeno‘Botifarra’: “Que porte 32 anys és una cosa molt gran”

“L’havia sentit nomenar, havia sentit el ‘ruido’, però no havia vist el ramal”. EL GRAT li pareix “una passà”. Pep Gimeno ‘Botifarra’ és un lector habitual de EL GRAT: “Està molt pendent del dia a dia i es trauen coses molt boniques: abans de pegar un mosset m’agrada fullejar-lo, toqueu moltes coses, és un plaer”. La seua proposta als Palmells va ser clara: “Estellés va fer uns versos per la ciutat de Xàtiva, ‘M’aclame a tu’, i el gran cantautor que tenim ací, l’Ovidi, la va musicalitzar”. A pèl. Amb cants de batre amb el seu inseparable Hilari.

Toni Miró: “32 anys és una data important; és un mèrit”

“L’opinió dels amics del periòdic dóna lloc als guardonats. Ningú s’oposaria a què el premi fos per a IsabelClara Simó, a qui l’Ajuntament ha anunciat que va a dedicar un Premi de Novel·la amb el seu nom”. Hi ha personatges “remarcables, com Josep Sou”, i molts altres a Alcoi. La Càtedra d’Antoni Miró, amb l’artista al front, és un dels grans recolzaments dels premis de EL GRAT.

Toni Miró: “32 anys és una data important; és un mèrit”

especial palmells 2019

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

A Isabel-Clara Simó per Eugeni Sempere Reig / llig per Àlex Agulló

aig conéixer Isabel-Clara Simó el mes d’octubre de l’any 1957 quan, tant ella com jo començàvem el sisé curs de batxillerat, ella en el Col·legi Femení Oller i jo en l’Acadèmia Oller. Els dos centres d’ensenyament eren propietat de Salvador Oller Ribes, que era d’Alcoi i amic de mon pare. Els dos establiments docents es trobaven a València i ben propet u de l’altre: el Col·legi Femení Oller en el carrer de Carles Cervera i l’Acadèmia Oller en el carrer de Dénia, a pocs metres de distància. Si bé és veritat que les classes ordinàries les rebien les xiques en el col·legi femení i als xics ens les impartien en l’acadèmia, sovint ens reuníem tots junts en u dels dos centres escolars a fi d’assistir a conferències o classes especials que ens feien persones destacades, com ara Rafael Pérez Contel, que ens va parlar en diverses ocasions de pintura, escultura i història de l’art, Agustí Alamán Rodrigo, que ens va explicar qüestions de música, Joaquim Michavila Asensi, que ens va parlar sobre les tendències contemporànies en les arts plàstiques o Llorenç Ferrer Figueras que en va fer una conferència sobre àlgebra moderna. Jo parlava a voltes amb Isabel-Clara Simó perquè era alcoiana, com jo, i parlàvem en valencià. Recorde molt bé un dia que, en acabarse la conferència en l’acadèmia Oller, la vaig acompanyar al col·legi femení i, pel camí, que era més aïna curt, vaig aprofitar l’ocasió per a parlar-li del valencià, de com d’important és que el conservem, que lluitem per la seua supervivència. Podríem dir que jo feia ímprobes esforços per intentar adoctrinar-la i ella no deia ni pruna. Jo parlava i parlava i ella m’escoltava en silenci. Quan la vaig deixar, em va fer l’efecte que havia perdut miserablement el temps que havia dedicat a intentar alliçonar-la i que tot allò que li havia dit no aprofitaria per a res. A hores d’ara, sis decennis més tard, vista la trajectòria d’Isabel-Clara Simó, no sé si pensar que allò que li vaig dir aquell dia va ser tremendament efectiu o si, pel contrari, el que cal que pense és que vaig fer el ridícul d’una manera espantosa. Em tem que l’opció correcta és la segona. Uns anys més tard vaig comprar en la llibreria Can Boïls un llibret titulat Poetes universitaris valencians -publicat l’any 1962 per Editorial L’Estel- que recull poemes d’IsabelClara Simó i d’altres poetes valencians -tots molt jóvens en aquella època- com ara Lluís Alpera, Lluís–Vicent Aracil, Emili Boïls, Al-

fons Cucó, Joan A. Lacomba, Joan Riera, Emili Rodríguez Bernabeu i Antoni Seva. Sempre he sigut un lector empedreït d’Isabel-Clara Simó i no únicament perquè és alcoiana, perquè té, aproximadament, la mateixa edat que jo -ella és uns mesos més jove- o perquè la vaig conéixer quan érem jovenets, sinó perquè és una narradora excel·lent. Puc dir que he llegit tots els seus llibres i la immensa major part dels articles que va escriure en el diari Avui en la secció titulada De fil de vint. Molts d’aquells articles els vaig publicar en el butlletí digital InfoMigjorn. També vaig llegir diversos exemplars de la revista Canigó durant els anys 70, quan ella n’era la directora. M’agraden tots els seus llibres, però tinc una inclinació especial per Júlia, novel·la que transcorre a Alcoi, durant la revolució anarquista anomenada El Petrólio. La va publicar, inicialment, l’any 1984 en l’editorial barcelonina La Magrana i, després, l’any 2003, en va publicar una nova edició en l’editorial alzirenca Bromera. Aquesta darrera edició va ser corregida per l’autora -i també pels correctors de l’editoriali la llengua del text i dels diàlegs va ser notablement valencianitzada i, fins i tot m’atreviria a dir que, en alguns casos, alcoianitzada. Dissabte 6 de maig del 2006 es va presentar a Mutxamel la segona edició del meu llibre Valencià en perill d’extinció. La presentació es va fer en la Casa de la Cultura i Isabel-Clara Simó, que havia anat a Mutxamel per a promocionar els seus llibres Adeu-suau i Dora va dir que no, va tindre l’amabilitat d’assistir-hi i de participar en el col·loqui posterior. Aquell dia vaig dinar amb ella, amb el seu marit -Xavier Dalfó i Hors-, amb Abelard Saragossà que presentava la seua Gramàtica valenciana raonada i popular-, amb el tècnic lingüístic municipal Francesc Sala, amb l’alcaldessa de Mutxamel i amb el regidor de cultura. Tinc un molt bon record d’aquell dinar. Isabel-Clara Simó ha tingut l’amabilitat d’escriure diversos articles parlant dels meus llibres, cosa per la qual li estic molt agraït. Hem tingut molta sort, al nostre país, de tindre Isabel-Clara Simó, una dona intel·ligent, culta, valenta i treballadora que ha tingut el coratge, la constància i en bon gust de bastir una obra literària molt valuosa, íntegrament escrita en la nostra llengua. Espere que li paguem l’esforç que ha fet escrivint de manera constant al llarg de tota la seua vida, simplement, llegint algunes de les seues obres.

Som de Sou! per Jordi Botella

onec poques persones que desperten tanta unanimitat a l’hora de definir-les com Josep Sou. Si ens férem els cursis diríem, per un consens absolut, que és una “persona entranyable”; o, posats a ser previsibles afegiríem que és una “persona especial”, inclús, “guai” acompanyat d’un perotet de guasap amb una carota ben simpática que diu: “Som de Sou”. Però Josep Sou és més que això. Es capaç de pronunciar un discurs a las Hermanitas de los Pobres i escriure un sonet alhora i si l’apretes amb el peu esquerre dibuixa un poema conceptual i amb el dret conta l’últim acudit. Tot això mentre dóna una classe magistral sobre art urbà i de reüll segueix els titulars de l’Sport amb les últimes declaracions de Messi afirmant: “en el Barça som de Sou”. En mans de Josep Sou la vida és un còctel màgic on es barreja d’una manera única la dedicació, durant un temps, a la política i la creació artística. Només un home de lletres com ell seria capaç de quadrar un pressupost municipal -tot un repte per economistes saberuts- com si comptara les síl.labes d’un vers endecasíl·lab. Josep Sou sap llatí i això és garantia de clarividència i trellat, necessàries més que mai hui que estem guiats per gestors que no trauen la mà del carabassí i picaplets amb una sintaxi tan fosca com el seu cervell.

Sou sap que som de Sou Ell canta conta Ara plora ara riu Escriu és viu Va i torna fa broma I brama quan toca Som de Sou i som un fum Que fem art i parlem clar Vivim al ras I no ens toquem el nas

Ens coneixem de fa molts anys i hem compartit moltes aventures junts: des d’una diana en el abencerratges fins la creació de la Mostra de Teatre d’Alcoi. Estem criats en la més pura transversalitat: ens agraden el pasdoble “Churumbelerías” i els quartets de Shostakovitx, la geometria de l’Art Decó i la motocicleta de Puça bramant pels carrerons: “Som de Sou”. Per això tots dos vam fundar la Societat Amics de la Tatà com a plena de reivindicació de la memòria; per això estimem el café-licor com acte d’afirmació nacional i per això reivindiquem la cultura com un servei públic i la intel.ligència com a estratègia per sobreviure en un món ple de borinots amb pèl de panotxa i feixistes engominats que no són de Sou. “Som de Sou”. I som de Sou perquè ens agradà el regust republicà del café que patentaren els seus avantpassats. Els meus eren drapaires, però coincidim en la mateixa preferència pels mites canalles de Manotes i la Porrote. “Som de Sou” perquè concebim la vida com un joc on els peus del volantiners voregen l’abisme i la glòria. Jo voldria ser com ell de pit ample, home lliure, destrellatat i compromés, i no un escèptic llaganyós que no es fia ni de la pròpia ombra. Però sóc de Sou de la mateixa manera que m’agraden la cosciència fràgil dels ponts, l’esperit sacrificat dels carrers costeruts, els xemples dels Billars Gironés i la metafísica del Bar Mamella. Sé que mai tindré la seua gràcia ni la seua agilitat mental, però essent amic seu ja vaig ben servit. No de bades sóc Botella de Sou.

especial palmells 2019

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

Glossa Isabel-Clara Simó per Silvestre Vilaplana

a fresqueta entrava per sota la porta i pels badalls de la finestra, al primer pis del número tretze del carrer sant Francesc”

Aquesta cita apareix a la pàgina inicial de Júlia, la primera novel·la d’Isabel Clara Simó. De vegades un poble té la sort de veure sorgir dels seus carrers determinades persones que engrandeixen el seu nom, que enorgulleixen els seus habitants i que generen un model indiscutible per a les generacions futures. Alcoi té la fortuna de tenir Isabel- Clara Simó. Tots sabem que no li cal presentació perquè és reconeguda en múltiples facetes de la vida pública, però sobretot, el seu, és un nom lligat d’origen al món de la literatura. No cal estendre’s en aquest sentit. La carrera literària d’Isabel-Clara Simó està plena d’èxits. Ha aconseguit atraure sempre el lectors però, a més, ha rebut molts premis de prestigi, tant literaris per les seues obres, com honorífics per la seua trajectòria. Premis com, per exemple, el Sant Jordi, el premi de la crítica dels escriptors valencians, l’Andròmina de narrativa dels premis Octubre, el premi de la crítica Serra d’Or, o el Ciutat d’Alzira. I juntament amb el favor del públic lector que us deia, ha estat mereixedora de guardons honorífics com la Creu de Sant Jordi o el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que és el més gran guardó que pot assolir un escriptor en llengua catalana. I, també ha estat nomenada com la primera i única Medalla d’Or i Filla Predilecta de la Ciutat d’Alcoi, una distinció que ella mateixa s’encarrega de comentar amb orgull en totes les ocasions possibles i que realment fa gran el poble que li l’ha donat. Isabel és una de les escriptores més prolífiques i de més prestigi del nostre país, però, a més, el seu renom travessa les nostres fronteres i arriba a altres països a través de les traduccions de les seues obres, de vegades a llengües tan llunyanes per a nosaltres com per exemple el suec o el neerlandés. La seua activitat creadora ha sigut i és molt variada, des de la novel·la fins al teatre, des de l’assaig fins a la producció de guions, des de la poesia fins als articles en diferents mitjans de comunicació. I sempre demostrant ser una comunicadora extraordinària. Però si hi ha un fet que ha estat constant en la seua biografia i en la seua literatura és l’estima a Alcoi, un arrelament que és indiscutible i del qual tots coneixem nombroses mostres personals i literàries. Així, com llegia abans, la ciutat apareix en Júlia, la seua primera novel·la, on retrata l’Alcoi posterior a la revolució del petroli, o en contes com Alcoi- Nova York, o en narracions juvenils com El mas del diable. A Els racons de la memòria, que és el llibre més íntim i personal de l’autora i on s’expliquen els esdeveniments de la seua vida en forma de biografia diu: “El que un no oblida mai és el seu poble”. De fet, Alcoi de la mà d’Isabel, ha esde-

vingut una ciutat literària, com la Nova York de Paul Auster o el Macondo de García Márquez, un espai entre la realitat i la imaginació adient per viure ficcions literàries. D’Alcoi - Nova-York: “Del pont vaig desembocar a la plaça i, d’allí vaig enfilar el carrer Sant Llorenç. Després, vaig tombar per un cantó i vaig descendir. Era allí, n’estava segur. Quan m’hi vaig trobar al davant em vaig deixondir com qui es desperta d’un somni. L’emoció m’enravenava el cos, com un corrent elèctric: Sant Jordi, 8! Ma casa.” Sa casa real i el seu poble, que sempre l’hem rebuda amb afecte i admiració, amb agraïment infinit. Per això avui som aquí, per lliurar-li un guardó, el Palmell 2019 Mà de futur, una distinció que reconeix a persones i institucions fortament arrelades i compromeses amb la cultura i el territori, un reconeixement que ressalta l’esforç per al desenvolupament cultural dels valencians i assenyala les persones que són punt de referència per a les noves generacions perquè són font d’inspiració per a la creativitat i el talent. Aquest premi, per tant, no li és concedit a Isabel-Clara Simó tant sols pels seus valors literaris, que tots sabem que són múltiples i ressenyables, sinó per les seues característiques humanes. Es concedeix pel seu inalterable compromís amb el País Valencià i la llengua, per defensar permanentment la dignitat i la sobirania del nostre territori, per despertar les consciències de la societat amb valentia, per comprometre’s i afermar les seues creences en els principis de justícia i de pau, per, des de la seua immensa capacitat intel·lectual, generar idees partint de la preocupació social per a encarar els aspectes quotidians, entenent que un país no es fa només amb grans projectes i grans discursos, sinó bastint petits espais comuns, vincles que facen ben sòlids els fonaments des d’on s’aixeca una nació. Aquesta preocupació ha quedat demostrada en nombrosos articles i llibres que ens han permés explicar-nos i comprendre la realitat, i de vegades la fragilitat ideològica de l’entramat polític i social dels Països Catalans, sempre amb una perspectiva lluminosa, de vegades fins i tot irònica. Diu Isabel a Els racons de la memòria: “Tenim el país que tenim. Hi conviuen els rebentaires pertinaços, que no ens diuen mai ni un mot a favor; els embadalits, que sempre estan a punt de cantar una corranda; els qui neden entre dues aigües i ara són abrandats nacionalistes i ara publiquen en un diari clarament hostil; els entusiastes, que veuen la independència al caure; els que diuen sentirne molt d’amor, però que en el fons els nia el menyspreu que hom sent de vegades pels vençuts. I els indiferents, és clar. Aquest són legió a tot arreu, no cal dirho” Però nosaltres no som indiferents. No podem ser-ho davant d’un món canviant, inestable, difícil, profundament injust, amb presos polítics i amb una manca de llibertat cada dia més estentòria.

No podem ser-ho davant de l’exemple d’Isabel. I per això se li atorga aquest premi. Amb ell, es reconeix una trajectòria, l’orgull del poble que l’ha vista nàixer i que no es cansa mai de retre-li homenatges, perquè sap que, per més que demostrem a Isabel el nostre afecte, la nostra estima, mai no serà un pagament suficient per tot el que ella ha aportat a Alcoi , per tot el que ella ha ofert a la literatura, per tants i tants models creatius per als nous escriptors, o simplement, per tantes i tantes hores de plaer lector que ens ha procurat, tantes reflexions assenyades, tanta perspectiva, tanta llibertat com es deriva dels seus mots. En els seus escrits hem trobat la constant preocupació per tots aquells que no poden defensar-se, la voluntat d’estar sempre al costat del més feble, ja siga mostrant-nos a través de les seues pàgines el patiment d’una dona víctima de la violència de gènere, o explicant els problemes d’una nació oprimida que de vegades no pot o no sap buscar la llibertat perquè ni tan sols és ja capaç de recordar ni de concebre què és ser lliure. I sempre, amb una visió combativa, militant, feminista, compromesa, de conviccions fermes, fonamentada en idees de progrés social. El premi d’avui és una distinció a Isabel-Clara Simó per comprendre que la millor arma de combat és la paraula. Amb els mots, ella ha estat capaç de fer de la llengua catalana, no tan sols un instrument d’expressió literària sinó també de dignificació d’un país, amb orgull, assumint una tradició i una història mil·lenària i sent capaç de fer-la enfrontar-se als reptes d’un moment polític i social on constantment se soscava la identitat nacional i on es persegueix qualsevol forma d’espai comú lingüístic i territorial, especialment al País Valencià. El premi té com a fonament la voluntat de destacar als ulls de la ciutadania una persona que ens fa sentir orgullosos de formar part d’aquest país, perquè Isabel, amb el seu pensament i amb les seues obres ens dona esperança i marca el clar camí que cal seguir cap a una societat més justa i més conscient de la seua identitat pròpia. Per això que crec estareu totalment d’acord amb mi que poques persones com Isabel Clara Simó són tan mereixedores de la distinció que avui s’hi atorga, perquè la seua trajectòria vital ens marca una pauta clara per continuar, perquè la convicció en l’ús, divulgació i dignificació de la llengua catalana ens ofereix un model de fidelitat lingüística remarcable, perquè la seua implicació constant ens encoratja a mantenir el difícil treball de reconstrucció nacional i perquè el seu exemple ens ajuda a prendre consciència del que som . Des d’Alcoi, des del teu Alcoi, Isabel. Volem una vegada més fer-te homenatge. I no, no t’equivoques, no ets tu la que has de sentir satisfacció del rebre’l, som nosaltres els que lliurant-te aquest Palmell 2019 Mà de futur ens sentim devanits per fer-te, si cap, una mica més nostra.

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

especial palmells 2019

Llegir és grat ;)

el gratis LA FRASE

“M’heu robat els somnis i la infantesa amb les vostres paraules buides” (Greta Thunberg, activista sueca. Arabalears, 23-09-2019). L’any 2015, la majoria d’estats del món, signaren l’Acord de París. Un acord on l’objectiu fou posar deures als països per tal de reduir les emissions de CO2. Aquest mes de setembre, i organitzada per l’ONU, s’ha celebrat la Cimera del Clima, destinada a impulsar aquells compromisos adquirits a París ara fa quatre anys. I la veritat és que els avanços són decebedors. Hi ha dirigents polítics que, a hores d’ara, encara consideren que el canvi climàtic no és una prioritat. L’exemple més vergonyós és el del president Donald Trump, amb la seua actitud fatxenda, arrogant, insensible als greus problemes que aquest canvi climàtica està provocant arreu del món. En aquesta Cimera només es donà a conéixer a la sala per escoltar les intervencions del primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, i de la cancellera alemanya, Angela Merkel. I és que, diguem-ho clarament, allò que veritablement els preocupa als dirigents polítics és el creixement econòmic: créixer, créixer, quant més millor. L’obsessió per tindre més habitants, més indústries, més polígons industrials, més fàbriques... Els dóna igual si aquest creixement és insostenible, la qüestió és créixer. Doncs bé, aquest creixement descontrolat, aquest sistema capitalista que mai no en té prou i que es basa en consumir, consumir i consumir, tot esgotant al màxim els recursos de la natura, ha creuat totes les alarmes roges i està portant-nos al col·lapse ecològic. Ja sé que aturar aquest procés d’autodestrucció no és gens fàcil, depenem molt dels combustibles fòssils que tant contaminen i d’un sistema que ens ha fet consumistes. Per això ens calen solucions valentes, sostenibles i imaginatives per frenar aquest monstre golut. I em fa l’efecte que aquestes solucions no vindran dels actuals polítics. Vindran de les revoltes i manifestacions que arreu del món s’hi donaran aquests propers anys, perquè els efectes d’aquest escalfament global aniran a més. Els canvis vindran de generacions de ciutadans més conscienciats, com la de Greta Thunberg que amb només una frase els ho va dir tot: “m’heu robat els somnis i la infantesa amb les vostres paraules buides”. LA IMATGE

(Sílvia Bel, Lluís Llach, Antonio Baños i Teresa Casals pengen una pan-

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

La frase,la imatge i la xifra Per Vicent Luna i Sirera

aconseguiran a l’Espanya profunda, però que ningú s’ho creurà a nivell internacional . El procés d’autodeterminació de Catalunya és nítidament pacifista, això el món ho sap, i el desenllaç final és només qüestió de temps. El poble ho té clar: “el seu poder radica en la nostra por,/ si nosaltres ja no tenim por,/ ells ja no tenen poder”. LA XIFRA

“M’heu robat els somnis i la infantesa amb les vostres paraules buides” carta per la llibertat d’expressió a la Generalitat. Vilaweb.cat, 21-09-2019) Que a l’estat espanyol no n’hi ha llibertat d’expressió és una realitat constatable. I no ho dic jo, ho han dit institucions internacionals com el Consell d’Europa, el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, l’ONU, Amnistia Internacional, els 180 clubs del PEN Internacional... L’organització internacional independent Freemuse, en el seu informe anual, col·locava Espanya dins la llista de països on es vulnera la llibertat d’expressió artística. Països com Rússia, l’Iran, la Xina, Cuba, el Marroc o Turquia, i era l’únic representant de la UE. El llistat de represaliats va augmentant: Valtonyc, Pablo Hasel, el Col·lectiu “La Insurgencia”, els titellaires de Madrid, Cassandra Vera, César Strawberry, 74 tuitaires en l’Operació Araña, Evaristo Páramos, Toni Albà, Eduard Biosca, Nacho Carretero... Tot plegat un bon grapat de rapers, escriptors, cantants, titellaires, tuiters, polítics, opinadors...estan exiliats, en presó o pendents de judici per haver manifestat les seues opinions. Mala peça té el teler, quan en un estat

hi ha manca de llibertat d’expressió, i no hi ha separació de poders, tot comença a trontollar. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat el president Torra a retirar del balcó de la façana del Palau la pancarta de suport als presos polítics. En substitució d’aquesta se n’ha col·locat una altra a favor de la llibertat d’opinió i expressió. L’estat espanyol té un problema molt greu i pensa que amb l’opressió i la por aconseguirà frenar el procés d’independència de Catalunya: empresonant polítics, forçant l’exili d’un president i consellers elegits democràticament pel poble, aplicant articles 155, perseguint ciutadans per expressar la seua opinió, censurant, manipulant, desinformant... i tot amb la connivència de jutges, fiscals, mitjans de comunicació i poders fàctics. El darrer despropòsit ha estat empresonar ciutadans d’un suposat CDR, acusantlos de terroristes. I és que l’obsessió de l’estat espanyol, com ja van fer al País Basc, és aconseguir que la gent poc informada acabe identificant independentisme amb terrorisme. Una obsessió maquiavèl·lica que segurament

“La tele d'À Punt firma el seu nou rècord amb un 2,7% d'audiència al setembre” (Diari la Veu, 01-10-2019). Els valencians tenim una televisió que encara és invisible per a la majoria de la població del País Valencià. Diguen el que diguen, el 2,7% d’audiència és un sonor fracàs. I és que, val a dir-ho, encara a hores d’ara en moltes llars valencianes no la tenen ni sintonitzada. Al meu parer, i davant d’una oferta tan ampla i diversa de televisions, À Punt no ha estat encara capaç de captar l’atenció dels valencians i valencianes. L’excusa no pot ser sempre la manca de diners. Sí, segurament és un problema, no ho discutiré, però caldrà buscar altres factors. L’any 2018 TV3 va tindre una asfíxia brutal, conseqüència d’un assetjament polític i econòmic per part de l’estat. Però, tot i així, va batre rècords d’audiència assolint una quota anual del 14%. I continua sent líder en les franges “day time”, amb una quota del 14,3% i de “prime time” amb 15,5%. I el motiu, a banda de la professionalitat dels seu treballadors i del talent i la qualitat dels seues periodistes i guionistes, és l’oferta de la seua programació: propera, arrelada al país, sense filtres, integradora, transversal, despertant emocions i sentiments, estructurant el territori, bastint xarxes de complicitat, redescobrint una història amagada, alimentant l’autoestima... És a dir, programes que paguen la pena veure i que mai hi trobaràs a la resta de canals estatals. À Punt no pot convertir-se en una televisió més, seguint el model de les televisions espanyoles. À Punt, si vol sobreviure i augmentar la quota d’audiència ha d’anar més enllà. Més enllà, com deia més amunt, pel que fa a l’oferta televisiva, però també respecte a l’espai, doncs més d’hora que tard haurà de coordinar-se i col·laborar amb altres televisions que compareixen la mateixa llengua: TV3, IB3...

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

diccionari de butxaca

Els alcoians disposem d'un complet catàleg d'expressions per a descriure i qualificar les diferents parts del cos humà

Anatomia comparada II: ull de xona,

orelles com a pàmpols,peus com a barques Els alcoians disposem d'un número quasi infinit de metàfores per a descriure les característiques de les diferents parts del cos humà. És una anatomia comparada en la qual hi ha espai per a tot: per a les descripcions més cruels, per a les més jocoses i per a autèntics exercicis de clarividència. Ací va una xicoteta llista.

Cara de ‘coca boba’

que té el “cap com una boja” resulta impossible que isca al carrer; qualsevol eixida a l'exterior ha de passar per una prèvia de mitja hora de durada perquè la dona en qüestió pose una mica d'ordre en l'atzagaiada capil·lar. Si un para esment, escoltarà en el tocador l'inconfusible so de l'esprai de la laca.

Javier LLopis / Pep Jordà./

Nota gastronòmica aclaridora: quan un alcoià (abans mort que senzill) diu coca babaua, a diferència de la resta del món que denomina així a la coca dolça o coca de llanda, al que es refereix és al brioix conegut al país com tonya, panou, fogaseta o panquemao. De manera que quan un alcoià manifesta que algú “te cara de coca boba” no es refereix al fet que tinga una expressió dolça i esponjosa sinó que té una cara de grandària prominent, forma esfèrica i amb un parar entre esbalaït i bobet. Anem, com la cara de la lluna de Méliès.

Una llengua com una astral

“Una llengua com un astral” és l'equivalent alcoià a la llengua viperina, o a la llengua afilada, però en versió animal. De manera que si la llengua viperina emmetzina encebant-se en l'engany i l'afilada fereix punyint de manera ofensiva, “la llengua com un astral” és un torrent verbal que mutila i saja sense mirament. Amb la mateixa subtilesa que un carnisser tallant una espinada de vedella Kobe o que Jack Torrance perseguint a la seua família en “El Resplandor” i que -com pocprovoca dolor, paüra, esglai i desordre en els pavellons auditius del qui escolta.

Peus com a barques

Quan un alcoià diu que algú té “els peus com a barques i/o que podria dormir plantat” el que manifesta és que calça unes sabates tan grans que podria esquiar amb ells sense cridar l'atenció. De fet el símil ve a dir que si a un d'aqueixes sabates se li afegira un

Ull de xona

cap i una vela una persona de grandària mitjana podria creuar sense majors problemes des de Chiba (el Japó) a San Francisco l'oceà Pacífic. De fet és possible que el nostre Senyor Jesucrist tinguera “els peus com a barques” i que per això li resultara tan fàcil caminar sobre les aigües del llac Tiberiades

Si el pèl Panten Pro V és l'arquetip de pèl sa, hidratat i sense caspa, “els cabells com un fregall” estan just en els seus antípodes. És a dir: són cabells bruts, secs i trencadissos per les puntes, rotllo Harpo Marx, però amb més perill que una estampida de legionel·la. I és que el pèl assimilat a un fregall d'espart (dels antics) no solament expressa l'aspecte descuidat i les propietats abrasives del mateix sinó que ens recorda que els fregalls, fins els quals semblen més nets, emmagatzemen milers de gèrmens i bacteris.

El Grat amb la col·laboració de Tipografia la Moderna./

Ulls com a plats

Es diu que algú “te els ulls com a plats” quan els té molt oberts a causa d'una sorpresa o bé perquè pateix insomni sempre, clar, que el plat de referència siga blanc o de tons clars. En el cas que el plat en qüestió fora de colors vius dissenyat per Agatha Ruiz de la Prada “tindre el ulls com a plats” es referiria a patir algun tipus d'intoxicació etílica, o causada per estupefaents. O fins i tot (consulte al seu metge) d'una hemorràgia ocular. Una frase antònima de “tindre els ulls com a plats és tindre ulls de cabra morta”. Per raons òbvies.

Cabells com un fregall

Orelles com a pàmpols

“Unes orelles com a pàmpols” és la manera alcoiana de definir unes orelles de la grandària d'una fulla de parra o de figuera, és a dir de les mateixes dimensions que les vestidures que van cobrir les vergonyes dels nostres primers pares, és a dir, grans tirant a enormes. Si algú desitja veure l'efecte real de la comparació en qüestió només ha d'acostar-se al Museu Arqueològic Nacional i observar els dos rodetes laterals

“Unes orelles com a pàmpols” és la manera alcoiana de deﬁnir unes orelles de la grandària d'una fulla de parra o de ﬁguera” que emmarquen el rostre i cobreixen els pàmpols de la Dama d'Elx. O en defecte d'això, tragarse els episodis 4, 5 i 6 de ‘La Guerra de les Galàxies’ posant especial atenció en les aparicions de la princesa Leia Organa.

Un cap com una boja

Frase que utilitzen habitualment les dones alcoianes quan van mal pentinades o fa setmanes que no han acudit a la perruqueria. Amb aquesta afirmació, es dóna per descomptat que aquelles pacients que pateixen algun tipus d'afecció psiquiàtrica caminen pel món amb els cabells regirats en un total desordre. Nota important: quan una alcoiana diu

Sinònim alcoià del clàssic ull a la virulé castellà. Tindre “un ull de xona” és caminar pel món amb un ull perjudicat; ja siga per una agressió violenta o per alguna malaltia ocular. L'expressió “ull de xona” val per a tot: des dels ulls plens de blaus als dels pirates amb pegat. No estan clars els motius pels quals s'ha decidit comparar la deficiència òptica amb l'entranyable xona, el més volgut dels caragols alcoians. Tampoc se sap si és una referència a l'òrgan sexual femení, conegut popularment amb l'afectuós apel·latiu de la xona.

El nas com una bajoca

No podia acabar aquest article sense una referència a la nostra universal i omnipresent bajoca. Tindre “un nas com una bajoca” és tindre un nas gran i colorat. Textura, grandària i color recorden al nostre més emblemàtic producte hortofructícola. Tenen “el nas com una bajoca” persones que han patit un dolorós colp en el citat apèndix, gent afectada per severs catarros que els obliguen a un trànsit constant de mocadors i individus aficionats a la botella, que aconsegueixen aqueix inimitable to roig/morat a base de litres i litres de begudes espirituoses.

mig any fester alcoi

Alcoi en Festes

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

MIG ANY FESTER ALCOI 2019

Mig Any Fester Alcoi 2019

PROVEEDOR OFICIAL DE LA ROPERIA DE LA ASJ

preparem les festes! c/Filà Muntanyesos s/n - P.I. Cotes Altes T. 96 533 64 80 M. 671 589 191· ALCOI festalcoi@hotmail.com

Programa d’actes · Octubre 2019

Dimarts, 1 d’octubre -20´15h. Primera Partida del Campionat de Cotos. A la Societat A.A. Salesians. Dissabte, 5 d’octubre - 19´00 hores. III Certamen d’Interpretació de Música Festera Premis Sant Jordi. Al Calderón. Dilluns, 7 d’octubre - 20´15h. Segona Partida del Campionat de Cotos. A la filà Labradores (Mig Cristià). Dissabte, 12 d’octubre. - LXIX Visita a Fontilles. Diumenge, 13 d’octubre - 11´30h. XLI Matinal Infantil i lliurament dels premis del XLI Concurs Literari “Jorge Linares Abad” i de XXXV Concurs de Pintura “Silvestre Vilaplana”, així com LI Concurs Escolar de Dibuix i Pintura Festera. Al Teatre Principal. Dilluns 14 d’octubre - 20´15h. Tercera Partida del Campionat de Cotos. A la filà Llana (Mig Moro). Dimecres, 16 d’octubre - 20´15h. Semifinal del Campionat de Cotos. A la filà Ligeros (Alferes Moro). Dijous, 17 d’octubre - 20´15h. Inauguració de l’Exposició del LXVIII Concurs Fotogràfic “Antonio Aura Martínez” fins el 6 de novembre. Al Museu

Alcoià de la Festa (MAF) c/Sant Miguel, 60 en horari de dimarts a dissabte de 10h a 14h i de 16h a 19h. Diumenges i festius de 11h a 14h. Divendres, 18 d’octubre a les 20´30h i dissabte i 19 d’octubre a les 18´00h i 20´30h. - Festival de Teatre pel Quadre Artístic de la Associació de Sant Jordi amb l’obra de Ramón Climent Vaello, Fester i divorciat. Al Teatre Principal. Dijous, 24 d’octubre - 20´15h. Final del Campionat de Cotos. A la Filà Cordón (Capità Moro). Divendres, 25 d’octubre - 16´00h. Presentació del xiquet Sant Jordiet 2020 de la filà Chano al col·legi Salesians Sant Vicent Ferrer. Divendres, 25 d’octubre - 20´30h. Presentació Càrrecs Festers 2020. Capitans (Cordón i Muntanyesos), Alferes (Ligeros i Cruzados), al Teatre Calderón. Al finalitzar l’acte, sopar al Círculo Industrial. Dissabte, 26 d’octubre - XLVII Concurs d’Olleta Alcoiana a la Glorieta. Lliurament de plats a les 20´00h. La resolució del Concurs tindrà lloc a las 20´30h. Posteriorment Entraeta del Mig Any.

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

comarques centrals

Encontre per l’educació en valencià a Cocentaina

Més de cent persones per l’educació en valencià

MG | Cocentaina./ Un centenar de docents van passar per l’edició número 11 de l’Encontre d’Ensenyants de l’Alcoià i el Comtat, les jornades formatives i d’innovació pedagògica que cada any organitza la Coordinadora pel Valencià a les nostres comarques. La Casa de la Joventut de Cocentaina va acollir unes jornades, entre divendres i dissabte, on docents de

tots els nivells educatius van poder compartir les seues experiències didàctiques a l’aula. El curs compta amb el reconeixement del Centre de Formació de Professors i la col·laboració d’Escola Valenciana. Durant les jornades es va retre homenatge a la mestra Carme Miquel, recentment desapareguda, i al contacontes Llorenç Jiménez.

Premis del concurs de lletres en valencià

Proposats els premis de lletres de cançons

MG | Cocentaina./ El passat 20 de setembre es va reunir a la Casa de la Joventut de Cocentaina el jurat que havia de valorar i proposar les persones guanyadores del 3r Concurs de lletres de cançons en valencià, un concurs que es va posar en marxa el passat mes de març i que va tancar el termini per a presentar les sol·licituds el passat 31 d’agost. En aquesta edició s’han presentat un total de 7 lletres, en un concurs que han tornat a organitzar les regidories de Promoció Lingüística i de Joventut de l’Ajuntament de Cocentaina, amb la col·laboració d’altres entitats púbiques, com la Diputació d’Alacant, la Generalitat Valenciana, i la Universitat d’Alacant, a través de la Seu Universitària de Cocentaina. El concurs té per finalitat promoure expressions literàries alternatives escrites en valencià. Els premiats Categoria A (de 12 a 16 anys) Primer premi, dotat amb 200 euros, a Carlos Pérez Francés per “Junts per sempre”. Segon premi, dotat amb 150 euros, es declara desert per absència de més sol·licituds.

IV edició del Mercat Ambulant del Joguet Antic a Ibi

Organitzat pel Museu Valencià del Joguet amb la col·laboració de l’Hospital del Juguete de Madrid i la Regidoria de Turisme i Museus de l’Ajuntament d’Ibi

EG | Ibi./ El divendres 18 tindrà lloc la inauguració de l’exposició retorspectiva HOSPITAL DEL JUGUETE de Madrid. Homenatge al treball i trajectòria d’esta institució que va començar en 1945 com RIMAR (Rivas Martínez) fabricant els seus propis joguets d’artesania amb xapa, fusta, cartó… Amb l’arribada del plàstic caviaren la seua activitat i a partir de 1952 es dediquen a la reparació

de joguets fent-se càrrec del Servici d’Assitència Tècnica de moltes de les fabriques d’Ibi i de la resta de la Vall del Joguet com Payá, Jyesa, Famosa, Toyse, Berenguer Hermanos… Com a EQUIPO MARTÍNEZ van presentar més de 60 models nous de joguets en l’estand d’inventiva, creat en 1975 en la Fira Internacional del Joguet, amb els que van aconseguir diversos premis al llarg de les

diferents edicions. És a partir de l’any 1985 quan adopta el seu nom actual HOSPITAL DEL JUGUETE. Continuen amb el servici d’assistència técnica d’unes quantes fabriques i, sense oblidar els seus orígens, restauren joguets antics de llanda, cartó, fusta a més de dissenyar automatismes, realizar projectes de maquetació de trens… treballant per a empreses a nivel nacional i europeu.

El president Carlos Mazón es reuneix amb els alcaldes d’Ibi,Benimassot i L’Orxa

Per a atendre les seues demandes en actuacions de millores en carrers, instal·lacions i assistència

‘Junts per Sempre’ de Carlos Pérez./

Categoria B (de 17 a 23 anys) Primer premi, dotat amb 250 euros, a Jordi Monjo Castellà per “De penúries i esperances”. Segon premi, dotat amb 200 euros, a Celia Pérez Francés per “Vine per mi”. Categoria C (de 24 a 29 anys) Primer premi, dotat amb 300 euros, a Paula Seserino Alós per “La sort només és dels valents”. Segon premi, dotat amb 250 euros, a Joaquim Botella Pascual per “Dolor i amor”.

MG | Alacant./ El president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, ha rebut en el Palau Provincial als alcaldes d’Ibi, Rafael Serralta, Benimassot, Rafael Cano, i L‘Orxa, Juan Pablo Pinar, per a abordar amb ells les necessitats de cada localitat i establir una col·laboració fluida. Els edils han traslladat a Mazón les principals inversions que requereixen les seues localitats, fonamentalment centrades en projectes de legislatura. Reurbanització de carrers, millores en instal·lacions i propostes soci assistencials són algunes de les peticions concretes que li han traslladat al president, qui ha repassat amb ells les inversions més destacades

que té en marxa la Diputació d’Alacant en els seus consistoris. Carlos Mazón ha ressaltat la importància d’aquestes reunions de treball que permeten “mantindre un con-

El president de la Diputació d’Alacant amb l’alcalde d’Ibi./

tacte directe amb els alcaldes i escoltar de primera mà les seues demandes”. En aquesta línia, el responsable provincial ha avançat que continuarà rebent durant les pròximes setmanes

a altres alcaldes per a prendre nota de les seues propostes i requeriments. Les trobades han comptat també amb la presència del diputat per la comarca, Javier Sendra.

museu joguet ibi

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

xàtiva

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

Donen una àmplia col·lecció de la segona meitat del segle XX

Els germans Sisternes Marbau donen a Xàtiva una àmplia col·lecció de la segona meitat del segle XX

MG | Xàtiva./ L’Arxiu municipal de Xàtiva continua ampliant la seua col·lecció de documentació amb una nova donació dels germans Sisternes Marbau, que suposa la continuació d’una tasca que es va emprendre el passat any 2017 després de diverses reunions, en les que es va acordar el trasllat d’una primera selecció documental a les dependències de l’Arxiu Municipal. La col·lecció documental d’Antonio i José Sisternes Marbau respon a una vida dedicada a la impressió i a l’edició de publicacions i de material gràfic. Es tracta d’una interessant col·lecció de material imprès de molt diversa índole, ja que els materials comprenen un marc temporal molt ampli a conseqüència d’una tradició familiar que s’ha anat heretant per diverses generacions. El fons que rebrà l’Arxiu Municipal consta de diferents materials com correspondència familiar, cartells d’espectacles i activitats lo-

cals molt difícils de trobar en l’actualitat, publicacions periòdiques, revistes, premsa i fotografies. Es tracta d’una col·lecció que dóna una visió del panorama sociocultural de la Xàtiva de la segona meitat del segle XX, ja que no tracta iniciatives dutes a terme per l’Administració local, sinó que també conté altres encàrrecs realitzats per entitats privades.

Aquest projecte, que es va iniciar amb els Sisternes Marbau en 2017, aporta un nou punt de vista a la conservació de la memòria històrica de Xàtiva, sent un dels fons documentals de caràcter privat més importants de la localitat, i que podrà ampliar-se en els propers anys. “Hem d’agrair als germans Sisternes Marbau aquest gest altruista que

Els responsables de l’Arxiu municipal revisant el nou material./

suposa un clar exemple d’estima per la seua ciutat i per la preservació de la memòria local durant diverses generacions”, ha explicat la regidora de Documentació Mariola Sanchis, qui ha afegit que “es tracta de fonts documentals recollides al llarg de tota la vida, que passen ara a ser donades a la ciutat de Xàtiva per al seu estudi i conservació”.

Xàtiva inicia una ronda de contactes amb les entitats socials de la ciutat

Creu Roja ha estat la primera associació en reunir-se amb la regidora de Benestar Social Xelo Angulo

MG | Xàtiva./ L’Ajuntament de Xàtiva ha albergat aquest dilluns una reunió entre la primera tinent d’alcalde i regidora de Benestar Social, Xelo Angulo, i representants de Creu Roja, amb la finalitat d’analitzar la tornada a l’activitat després de l’estiu així com per explorar noves vies de col·laboració en aquesta legislatura. Per part de Creu Roja, han estat presents la presidenta de l’Assemblea Local de Xàtiva, Marisa Juan; la vice-coordinadora provincial Pilar Salort; i el tècnic provincial de voluntariat David Jiménez. Tal i com ha explicat Xelo

Angulo, s’han iniciat una sèrie de contactes “per a explorar noves vies de col·laboració i avaluar el treball que s’ha fet en la darrera legislatura, veient què és el que podem millorar estant coordinats. En el

cas concret de Creu Roja, es tracta d’una associació amb innumerables programes socials que poden contribuir a millorar la vida de les persones de la nostra ciutat”. Les associacions de Xàtiva, després de l’inici

Representants de Creu Roja amb Xelo Angulo./

de la legislatura el passat mes de juny, es troben en aquests moments decidint els representants que formaran part del Consell d’Acció i Política Social, on es treballa conjuntament en la problemàtica i les millores en la qüestió social de la ciutat. “Cal agrair a totes les associacions que dia rere dia col·laboren amb Benestar Social per millorar la protecció de les persones més vulnerables de la nostra ciutat”, ha incidit Angulo, qui també ha confirmat que la ronda de reunions amb la resta d’entitats del sector social continuarà en els propers dies.

Botifarra homenatja a EmiliVera al Gran Teatre de Xàtiva

L'espectacle va comptar amb la participació de músics com Miquel Gil, Ahmed Touzani o el grup Aplec

MG | Xàtiva./ Divendres 4 d’octubre, a les 22:30 hores, va arrancar la programació de tardor al Gran Teatre de Xàtiva, amb l’espectacle “El cor de la Costera”. És tracta d’un concert homenatge a Emili Vera a càrrec de Pep Gimeno Botifarra. Emili Vera, qui ens va deixar el passat mes de desembre, va ser el guitarrista acompanyant de Pep Gimeno Botifarra durant els 8 anys en què va agafar vol la carrera en solitari del cantautor. Abans, Vera i Gimeno havien compartit trajectòria musical a l’Escola de Danses de Xàtiva i al grup Sarau. Vera va ser un company fonamental per a la carrera de Gimeno, al qual va animar a gravar el seu primer disc, “Si em pose a cantar cançons”. Junts gravaren tres àlbums: “Te’n cantaré més de mil”, “Botifarra a banda” i “Ja ve Nadal”. A l’espectacle s’han volgut sumar destacats representants de la cançó valenciana, com ara Miquel Gil, Lola Tortosa, Hilari Alonso o el grup Aplec. També hi participaren Ahmed Touzani, Sarau,

l’Escola de Danses de Xàtiva, la Colla La Socarrada, el grup de danses Baladre i el Cor Ciutat de Xàtiva. Suspés un concert de Botifarra a Vilamarxant “Pep Gimeno ‘Botifarra’ actuarà en la programació del 9 d’Octubre a Riba-roja de Túria -on governa el PSPV-, després que l’Ajuntament de Vilamarxant -del PP i Ciutadans- cancel·lara el seu concert per a substituir-lo per un circ familiar”. Així ho recull el diari La Veu. La suspensió del seu recital a Vilamarxant es va produir “pocs dies abans de la celebració de la festa lúdica i institucional de tots els valencians”, denuncia en un comunicat recollit per Europa Press l’Ajuntament de Riba-roja. Des del consistori, afegeixen que aquesta localitat del Camp de Túria aposta per defensar “la llibertat d’expressió del cantautor valencià”. ‘Botifarra’ tancarà els actes oficials amb motiu del 9 d’Octubre. L’actuació tindrà lloc a les 19.00 hores a l’auditori municipal de la localitat.

comarques centrals

Festes Planes

FESTES MOROS I CRISTIANS DEL 3 AL 9 D’OCTUBRE DE 2019 DIJOUS 3 D’OCTUBRE - 09:00h Volteig general de campanes anunciant les festes. - 11:30h Tradicionals carreres per als xiquets i xiquetes al CP Tirant lo Blanc. - 20:30h Als balcons de l'Ajuntament, el tradicional pregó de festes. A continuació, pujada de les banderes amb el seu corresponent himne. És realitzarà un sorteig entre tots els que hagen pagat festes. Per a finalitzar cercavila a càrrec de la Unió Musical de Planes anunciant la vespra de festes. - 22:00h Olleta i entrada de la Filà Moros del Raval. - 00:00h Revetla amenitzada per l’orquestra SCREAM. Es realitzarà un concurs de disfresses i al descans s'entregaran els premis. Nota: Qui no estiga abans del descans no podrà participar al concurs de disfresses. DIVENDRES 4 D’OCTUBRE - 09:00h Volteig general de campanes. - 11:00h-14:00h i 17:00h-19:00h Parc infantil per a xiquetes i xiquets.

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

- 12:00h Solemne Eucaristia en honor a la Mare de Déu del Roser. - 12:30h Cercavila a càrrec de la Unió Musical de Planes i “arreplegà” de la bandera. - 20:00h Processó en honor a la Mare de Déu del Roser, En arribar a la plaça de l'Ajuntament s'interpretarà la Salve a la Mare de Déu del Roser a càrrec de la Unió Musical de Planes. - 22:00h Olleta i entrada de la Filà Templaris i la Filà Maseros de l'Almadec. - 00:30h Revetla amenitzada per l’orquestra EUFORIA. DISSABTE 5 D’OCTUBRE - 09:00h Volteig general de campanes, i des de la plaça de l’Ajuntament inici de la Diana. - 11:30h Cercavila a càrrec de la Unió Musical de Planes. - 12:00h Solemne Eucaristia en honor a Sant Roc. - 14:00h Mascletà. - 17:00h Entrada de Moros i Cristians. - 20:30h Processó en honor a Sant

Temps d’art: David Trujillo i Paco Sempere al MUA

Nova exposició al Museu de la Universitat d’Alacant

AJUNTAMENT DE LA VILA DE PLANES

Roc. - 00:30h Revetla amenitzada per l’Orquestra SYBERIA. DIUMENGE 6 D'OCTUBRE - 07:00h Aurora. - 09:00h Volteig general de campanes. - 09:30h Cercavila i “arreplegà” de les festeres i festers a la plaça de l'Església, tot seguit pujada en romeria a l'ermita. Nota: Hi haurà servei d'autobús per a qui no puga pujar a peu. - 11:30h Des de l'ermita celebració de Solemne Eucaristia en honor al Santíssim Crist de la nostra vila. - 20:00h Solemne processó del Santíssim Crist. A continuació es dispararà un castell de focs artificials. DILLUNS 7 D'OCTUBRE - 18:00h Berenar per als nostres majors al Centre Social Joan Pont, amenitzat per un duo. DIMECRES 9 D'OCTUBRE - 14:00h Dia de les paelles a l’Àrea recreativa (situada al costat del trinquet). L'Ajuntament aportarà cacaus, papes, olives, tramussos, vi i aigua.

MG | L’Alacantí./ David Trujillo i Paco Sempere han estat premiats amb les ajudes de producció d ’exposicions convocades per la Universitat d ’Alacant a través de la Càtedra Antoni Miró, amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell 2018. La proposta arriba al MUA, Museu d’Universitat d’Alacant, sala El Cub, des d’aquest divendres amb ‘Temps d’Art’. Trujillo exposa el seu treball ‘Cartografies de l’invisible’, mentre que Sempere ho farà amb ‘L’inefable Wabi-Sabi’. Podrà visitar-se fins el 27 d’octubre. La Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani es va crear l’any 2015 amb l’objectiu de promoure i contribuir al coneixement i a la difusió de l’art contemporani, especialment

valencià, gràcies a la col·laboració entre la Universitat d’Alacant, l’artista Antoni Miró, l’Ajuntament d’Otos i l’Ajuntament d’Alcoi. Es tracta d’un nucli de reflexió, debat, cerca i

divulgació en el camp de l’art plàstic contemporani, a més de les relacions amb el pensament i altres manifestacions artístiques: literatura, música, cinema, entre d’altres.

Antoni Miró, David Trujillo i Paco Sempere al MUA./

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

comarques centrals

El Consell aprova com a BIC les Danses de Bocairent

També es declara bé d'interés cultural immaterial la Moixiganga de Titaguas

Compte enrere per a la 673 edició de la Fira de Tots Sants

La Fira de Tots Sants de Cocentaina ja ha presentat la seua 673 edició

EG | Cocentaina./ La Fira de Tots Sants de Cocentaina ja ha presentat la seua 673 edició, la primera després que aquest esdeveniment haja estat declarat Festa d’Interès Turístic Internacional. Durant l’acte, que ha tingut lloc aquest divendres en l’exterior del Centre Cultural El Teular, s’ha descobert el cartell anunciador de la Fira, obra de Juan Diego Ingelmo, veí de Borriana, que no ha pogut estar present per motius laborals. Tot i això, ha volgut enviar unes paraules d’agraïment i s’ha mostrat orgullós de poder ser la imatge d’un esdeveniment com aquest. El cartell porta el lema “La Fira vola”, perquè “volia expressar l’enlairament en l’aparador internacional”, segons ha explicat. Apareix una parella protagonista que ix volant a cavall del logotip de la Fira, deixant enrere un colorit estel que expressa la varietat de productes i activitats

que podem encontrar. La silueta de l’Església de Santa Maria, el Palau i el Castell sobre la Penyeta Blanca ens ubiquen geogràficament. Però a més, també s’ha presentat en societat el Pregoner de la Fira 2019, el magistrat contestà Miguel Soler Margarit, qui també s’ha mostrat especialment orgullós i satisfet per haver pensat en la seua persona per a aquest càrrec. Soler viu en València però està fortament lligat al seu poble, Cocentaina, i el pròxim 1 de novembre serà l’encarregat de llegir el ‘Privilegi’ des del balcó del Palau Comtal per donar inici a l’edició d’enguany. L’acte, conduït pel periodista contestà, Gabriel Pascual, ha servit també per donar a conèixer les novetats que ens esperen tant en la programació com en l’organització i infraestructura. A més, s’ha projectat l’espot publicitari que ens servirà d’apara-

dor per atraure visitants. L’alcaldessa de Cocentaina, Mireia Estepa, ha felicitat els protagonistes d’aquest any i ha encoratjat a tots els veïns a agafar forces per gaudir de la Fira i demostrar als visitants la qualitat d’aquesta, alhora que els ha demanat “paciència, sacrifici i moltes ganes de fer Fira”. Per la seua banda, la regidora de Fira, Mariona Carbonell, s’ha mostrat molt satisfeta amb la feina feta durant tot el temps que ha estat al capdavant de la regidoria de Fira. Aquest és el seu últim any, i per això ha volgut donar les gràcies a tot el seu equip, companys, i a tot el poble de Cocentaina pel suport que han demostrat, i ha dit que “esperem en aquest últim any estar de nou a l’alçada que mereix el nostre poble i la nostra Fira”. L’acte ha estat amenitzat pel Grup de Danses Cocentaina i la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet.

MG | Bocairent./ El Ple del Consell ha aprovat els decrets pels quals es declaren bé d’interés cultural immaterial les Danses de Bocairent i la Moixiganga de Titaguas. La tramitació d’ambdós expedients va començar el passat 19 de febrer amb les seues respectives resolucions d’incoació i van concloure en la declaració com a BIC després de concedir-se tràmit d’audiència als ajuntaments de Bocairent i Titaguas i rebre informes favorables del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de la Universitat Catòlica de València i de la Universitat de València. Els decrets justifiquen que tant les Danses de Bocairent com la Moixiganga de Titaguas són un exemple de les expressions tradicionals del poble valencià, i que els seus valors històrics i etnològics han de ser reconeguts

mitjançant la declaració d’aquestes com a béns d’interés cultural immaterial. A més de la declaració com béns d’interés cultural immaterial, els decrets estableixen també la necessitat de concretar mesures de protecció i salvaguarda dels béns corresponents, com són les de dur a terme tasques d’identificació, descripció, estudi i documentació; incorporar

testimonis a suports materials que en garantisquen la protecció i preservació, i vetlar pel desenvolupament i pervivència normals d’aquestes manifestacions culturals. La gestió dels béns correspon a l’Ajuntament de Bocairent i els Majorals de Sant Agustí, en el cas de les Danses de Bocairent, i a l’Ajuntament de Titaguas, en el cas de la Moixiganga.

Les Danses de Bocairent exemple de tradició valenciana./

Acte de presentació del projecte a la ciutat de València./

La Fundación Mutua Levante recolza el projecte de l’Associació Nacional contra el Dolor Infantil

L'Ateneu Mercantil de València va acollir la presentació de Dolor.in

MG | València./ Dijous 26 de setembre, en l’Ateneu Mercantil de València, va tindre lloc la Presentació Oficial de Dolor.in, una associació que té com a objectiu presentar un model interdisciplinari de tractament del dolor infantil, tant agut com crònic que, siga capaç d’abordar

les diferents dimensions del dolor en el xiquet sobre àrees d’especial interés. La presentació, que va comptar amb nombrosos assistents, va estar a càrrec de 8 dones professionals de la sanitat a València, precursores d’aquesta associació i que abasten diverses disciplines: Fisiote-

rapeuta, Infermera, Farmacèutica Hospital, Psicopedagoga, Psicòloga i Anestesista. Fundació Mutua Levante s’enorgulleix de col·laborar i formar part d’un projecte tan útil i necessari per a la societat i que revertirà en el benestar de xicotets i joves.

fira bocairent

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

Begoña Perigüell, regidora de Dinamització Comercial en Bocairent

“La fira de comerç és una barreja de tradició, festes, cultura i artesania” Al voltant d’unes 70 paradetes exposaran els seus millors productes, des d’artesania, fins a gastronomia, entre d’altres, en la plaça de Bous de Bocairent i les seues proximitats. La fira de comerç es celebra els dies 12 i 13 d’octubre.

La meravellosa localitat de Bocairent es prepara per a l’edició número 14 de la fira de comerç. La regidoria de Begoña Perigüell encapçala l’organització d’aquest encontre, on compleix la segona legislatura. “La novetat principal d’aquest any és el canvi de lloc, ja que estem d’obres a l’Ajuntament”. Així doncs, vora unes 70 paradetes donaran a conéixer els seus millors productes a la plaça de Bous i al voltant de la mateixa. “És una barreja perfecta de tradicions, festes, cul-

tura i artesania”, destaca Perigüell. L’objectiu és potenciar tant el producte local, com el comarcal. “Des dels ‘cabolos’ de Sant Agustí, passant pels Moros i Cristians, fins productes típics de la nostra gastronomia, com ara els nostres embotits, la mel, els dolços”. La fireta tindrà un punt important a nivell musical, amb propostes que van des del rock, passant pel pop, rumba, electrònica, techno. Una fira per degustar Bocairent i, sobretot, per a tots els gustos.

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

comarques centrals

Visita del conseller a la ciutat de Gandia. Foto Àlex Oltra./

Un dels moments del rodatge de la pel·lícula als carrers de Gandia./

Gandia, escenari de l’última pel·lícula de Javier Fesser

"És una gran notícia que un director tan prestigiat i que té tants Goya haja triat per rodar la seua última pel·lícula una sèrie de localitzacions de Gandia"

MG | Gandia./ L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, acompanyada pel regidor delegat de Turisme, Vicent Mascarell, van visitar el passat dilluns 23 de setembre el rodatge de la pel·lícula que durant aquests dies s’ha estat gravant a la nostra ciutat i que està sent dirigida per Javier Fesser. Es tracta del primer llargmetratge que realitza el director de cinema després de l’èxit aconseguit amb la seua última pel·lícula ‘Campeones’, pel·lícula espanyola més taquillera de l’any passat i premi Goya a la Millor Pel·lí-

cula de 2018. L’equip de gravació ha rodat escenes tant a la platja de Gandia com a la ciutat. Per a aquestes escenes, la productora ha contractat prop de 100 extres. Javier Fesser ha declarat que “des del principi del guió teníem clar que Gandia era un escenari i hem decidit començar a rodar la pel·lícula ací perquè transcorre una de les parts més crucials de la pel·lícula, i la que és tècnicament més complexa” i afegia que “hem començat aquesta aventura de platja del nostre personatge que ens permetrà mos-

trar un lloc espectacular com és Gandia”. Per la seua banda, Diana Morant va declarar que “és una gran notícia que un director tan prestigiat i que té tants Goya haja triat per rodar la seua última pel·lícula una sèrie de localitzacions de Gandia”. “També ens han mostrat l’escena més important de la pel·lícula que s’ha rodat a la platja. Tenim ja moltes ganes de veure la pel·lícula i esperem que tothom, sota la mirada d’aquest gran director, puga veure la nostra meravellosa platja i la nostra ciutat”.

Tràmits per a l’obertura d’una fossa comuna del cementeri de Paterna

Subvenció destinada a l’exhumació i identificació dels cossos

MG | Oliva./ L’associació memorialista, constituïda a Oliva, i la Diputació de València, estan treballant amb la intermediació i suport de l’Ajuntament d’Oliva per fer possible la recepció d’una subvenció destinada a l’exhumació i identificació dels cossos d’aquests represaliats. El regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament d’Oliva, Josep Escrivà, ha iniciat la intermediació de l’acord amb la Diputació de València per exhumar a les 25 víctimes del franquisme que jauen en la fossa 100 del cementeri de Paterna on hi ha documentats cinc veïns d’Oliva, que juntament amb dotze de Gandia, set de Piles, dos de Xeresa, un de Xeraco i un de Xàtiva, van ser afusellats el 2

de novembre de 1939, set mesos després que finalitzara la Guerra Civil. En l’esmentat acord, l’Ajuntament d’Oliva s’ha compromés a prestar l’assessorament administratiu, suport institucional i seguiment de l’evolució de la tramitació de les tasques arqueològiques, antropològiques i d’identificació de les víctimes. Per altra banda, amb la Dipu-

tació, s’ha establert una línia d’ajudes nominatives que aniran a càrrec de l’anomenada administració supramunicipal i es destinaran a dur endavant un pla de treball plurianual que cobrirà les dues primeres fases que comprenen els treballs d’excavació i identificació dels cossos soterrats en la fossa 100 del cementeri de Paterna.

Representants de l’associació d’Oliva./

Campanya de conciència ciutadana a l’entorn de la desembocadura del Serpis

MG | Gandia./ La regidora de Gestió Responsable del Territori, Alícia Izquierdo, acompanyada de la representant de la Plataforma Ciutadana per la Defensa del Riu Serpis, Virginia Garófano, ha presentat la campanya de conciència ciutadana per a la neteja de la desembocadura del Serpis, la platja dels Marenys de Rafalcaid i les dunes de la platja de Venècia, que la plataforma, en nom l’ONG SEO Birdlife, desenvoluparà el dissabte 5 d’octubre, de 9 a 12 hores.

El conseller Vicent Marzà visita Gandia

Al CEIP Cervantes i l’IES Veles e Vents de la ciutat

MG | Gandia./ El Conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, acompanyat de l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, ha visitat el CEIP Cervantes de Gandia, un dels 7 centres escolars valencians que ha estrenat noves instal·lacions aquest curs 2019-2020. Marzà ha recordat que el primer Govern del Botànic s’hi va trobar amb més de la meitat dels centres educatius que necessitaven un actuació, una reforma o nova construcció. “Una autèntica barbaritat. Per això ens calien més mans per a poder posar en valor i anar més ràpid. I és el que vam fer amb l’Edificant, delegar en els ajuntaments la redacció i execució dels projectes, assegurant-los els recursos econòmics”. Per la seua banda, l’alcal-

dessa ha agraït la visita de Marzà i l’aposta del Botànic per l’educació a Gandia, amb una inversió de més de 20 milions d’euros (la inversió més gran que s’ha fet en matèria educativa a la ciutat). “Hui ens trobem al nou Cervantes, que és el mirall on es miren la resta de centres públics de la nostra ciutat: amb una educació pública de qualitat i unes infraestructures en les millors condicions. I és que, gràcies al suport del Consell i al treball de l’Ajuntament, entre tots hem acceptat el repte de millorar 13 centres educatius públics a la nostra ciutat. Ajuntament i Generalitat, de la mà de les comunitats educatives, estem treballant de valent perquè el Pla Edificant siga una realitat esta legislatura”.

Gandia present al Consell Territorial de la FEMP

“És un honor representar al municipalisme valencià en l'òrgan estatal”

MG | Gandia./ La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha triat a l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, com a vocal del Consell Territorial d’aquest òrgan estatal que vela pel municipalisme, la governança més pròxima a la ciutadania. És la primera vegada que la ciutat està representada en aquest espai de presa de decisions. La designació de Morant com a representant de la Comunitat Valenciana en la FEMP s’ha produït aquest cap de setmana durant la XII edició de l’Assemblea celebrada en el Palau de Congressos de Madrid.

La trobada també ha elegit a l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, com a membre de la junta de Govern de la Federació, i a l’alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, com a vocal del Consell Territorial. L’alcaldessa de Gandia ha expressat que és “un honor” representar al municipalisme valencià

Diana Morant al FEMP./

des del Consell Territorial de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i “ésser la primera alcaldessa de Gandia” en aquest òrgan de govern estatal. “Serà una oportunitat molt bona per a Gandia estar en els espais de l’òrgan més important de presa de decisions del municipalisme”. Morant ha assenyalat que traslladarà la veu dels valencians a la FEMP, “i també la de Gandia”, en una legislatura que serà la de la “la democràcia participativa i de les polítiques per a les persones, tenint com a horitzó els valors i principis de l’Agenda 2030 de l’ONU”.

entrevista

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

Entrevistem a la presidenta de la Unió Nacional d’Entitats Festeres

Pepa Prats: “Seria un‘puntasso’que Alcoi

entrara a formar part de la UNDEF”

És una dona fortament compromesa amb la Festa, de fet, compta amb ple dret a la matèria des de fa 34 anys. Des de fa tres està al front de la Unió Nacional d’Entitats Festeres, o el que és el mateix, de quatre comunitats, set capitals de província, 82 poblacions, i tres aspirants a formar-ne’n part. La UNDEF, que presideix, aglutina a 100.000 festers i festeres. Ella, sense cap tipus de dubte, és un exemple de la lluita pels drets d’igualtat entre els homes i les dones. res anys al front de la Unió Nacional d’Entitats Festeres de Moros i Cristians, la UNDEF. Fem un resum mirant enrere. És molt de mal de cap (riures). Són més de 100.000 persones les que portem darrere, totes respectables; no contentar a totes, però sí als 82 municipis, i als presidents i les seues juntes. És difícil, però ho intentem. És cert que he passat un estiu molt agressiu personalment, perquè jo he volgut baixar a la plaça i no vore els bous des de la barrera, directe. Com bé sabeu tots, hem tingut molts problemes en el tema de la pòlvora, fent molts i molts kilòmetres, subdelegació d’Alacant, de València, Múrcia, la de Conca. I la culpa la tenen tots els polítics; vull que ho poses en ‘negreta’, açò. - Per què? Quan ells fan una normativa, no compten en el del carrer. En el tema de l’arcabús, de la pólvora, jo vull que els polítics parlen amb el fester, que sàpiguen com la mimem, com la tractem. Perquè unes festes sense el Dia de l’Alardo, no s’entenen. - Les xifres parlaven d’un augment de fins un 300% en el preu del kilo de la pólvora respecte a 2006. No sé exactament el percentatge. Però en abril estava en 24,50 euros i el 14 de maig estava en 14 euros més. - Solament hi ha una empresa que es dedica a açò. Posa’ns en context. Sí. Jo recorde que el dia 7 de maig parle per telèfon en ‘El polvorín’, tinc molt bona relació amb el seu gerent. Em va telefonar i em va dir que havia passat un accident a Alemanya. Va haver un mort i van tancar portes. Jo li vaig dir que teníem festes ja a la porta. Tocava, després d’Alcoi, les de Muro, Benissa, Petrer…Vaig telefonar als respectius presidents per informar-los i veure si podíem treure pólvora de Suïssa, d’on ha vingut fins ara. ‘El polvorín’, després de visitar-los, em diuen que hi havien 4.500 kilos de pólvora reservats en el País Basc, olvidats, que tenien per a posar el segell de garantia. Vaig telefonar a la cap general de mines, de Madrid, per avançar en una solució. Vam gastar eixa pólvora: la va utilitzar Marta Gisbert./

Petrer, Moraira, Benissa…Fins que van arribar les festes d’Albatera, on un armero va dir que la pólvora aquesta era més grossa. És cert, era un calibre més gros, i nosaltres estem acostumats a gastar una més refinada, la d’Alemanya. - Tan transcendental era aquest problema? No. El temor venia perquè a mi, com a presidenta d’una població, arriba un professional i em diu que la pólvora és més grossa, i jo no la gastaria. Abans que res, la seguretat. Això està clar. Després de l’assumpte d’Albatera, s’anul·len cinc poblacions, entre aquestes, Oliva. Fins que va arribar la de Suïssa, al juny, que ens va permetre acabar l’estiu, però d’aquella manera, intentant que es baixara el preu, també vam tindre problemes amb les cantimplores. - Es va arribar a una solució? Vam haver de barallar molt per tal que es suavitzara. El preu es posarà ja normalment a mitjans d’octubre, encara que no seran els 24,50, sinó tres o quatre euros més, i no els 14 que es pujava. Serà la d’Alemanya, ja està treballant al 100% ‘El Polvorín’. - Alcoi pot gastar més de 3.000 kilos en pólvora en l’Alardo. Cocentaina manejava entre 600 i 800, no? Jo aquest any no he estat a les festes de Cocentaina. Fa sis anys, es van gastar al municipi 890 kilos.

Pepa Prats va rebre a EL GRAT en els locals que la UNDEF té a Cocentaina./

“És cert que he passat un estiu molt agressiu pel tema de la pólvora,perquè jo he volgut baixar a la plaça i no vore els bous des de la barrera”

- Sis anys són precisament aquells que has estat al front de la Junta de Festes de Cocentaina. Com treballeu de manera conjunta amb la UNDEF? Cocentaina pertany a UNDEF, té molta relació. Jo no he tingut mai cap problema amb el president de la Junta de Festes, amb Hipòlit Borràs. Es toquen temes comuns, a banda de la pólvora, els segurs, la SGAE… Molta cosa. - Altre punt de conflicte és, per exemple, el tema del vestit de la dona a Alcoi. Quina és la teua opinió? Mare meua. Vaig a ser molt crítica, eh? A mi m’ha costat moltíssim estar ací. Jo sóc festera de ple dret des de fa 34 anys. I no soporte ni veig que un home haja de portar un ‘traje’ diferent al de la dona. ¿Per què? Si els dos paguem igualment la fulla. I no parle com a presidenta d’UNDEF, sinó com a Pepa Prats, festera. Que no, no. Les alcoianes han de

posar-se les piles i tenen els mateixos drets i obligacions; un ‘traje’ en una mateixa esquadra no han d’haver-hi diferències. - Una persona que diu el que pensa…Segur que tens molts detractors, també, dins la UNDEF. Jo sí. Sí. I moltes vegades ‘xoque’. - Un món que deu de ser encara molt i molt masclista. Les senyores estes que fan moltes coses... Jo les aplaudisc, però hi ha molta feina encara per fer. En el tema de la dona. - Per on comencem? Jo vaig començar en Cocentaina, en l’any 2000, sent Cap de Filà. Vaig estar dos anys en els Sahorins. Després vaig estar tres anys amb el president d’abans, més els sis posteriors com a presidenta a la Junta de Festes. Ara estic ací, i m’ha costat moltíssim. A l’hora de la veritat, quan una dona fa quelcom i li ix perfecte, ha de demostrar-ho; l’home ho té més superat. En tot. Les meues filles són molt lluitadores. Que a mi ara no em conten històries dels ‘trajets’, de si ara la dona ha de portar una falda per eixir a festes, i altres coses. Per favor. Que abans anàvem en burra, ara anem en avió. - Parlant d’Alcoi. És real que hi ha un conflicte encara entre el municipi l la UNDEF? Va estar als inicis però va deixar la institució a l’any 1982, i ahí s’ha quedat.

Jo solament sé que va haver-hi un problema i Alcoi va decidir eixir-se’n. Encara no s’ha assegut ningú amb mi. Jo he conegut a Massanet, que va morir fa uns dos anys, i vaig tindre tracte amb ell i tal, però molt poc. Ja et dic: a mi m’ha explicat alguna cosa, però reunir-se amb mi, ningú, encara. Els homes no dialoguen, i la raó no la té mai un. Hi ha moltes tonalitats, entre un negre i un blanc. Per a la UNDEF, seria un ‘puntasso’ que entrara Alcoi, o Villena, perquè hi ha moltíssima més gent. I jo sempre ho he dit: he vingut a sumar, no a restar. Les portes estan obertes. Si algú vol parlar, ací estic jo, oberta a tot; encara que siga dona. - Un signe, tal vegada, de prepotència? No. No ens hem d’enganyar. Alcoi, en el tema de les festes, és Alcoi. Sense despreciar a la resta. A mi, clar, les festes que més m’agraden són les de Cocentaina. Però Alcoi té un pes especial també en tota Espanya, no solament en aquesta zona. El millor és creure’s a casa d’un que el seu és el millor, i fer-ho creure, i t’anirà perfecte. - Dos preguntes en una: què valores en una festa de Moros i Cristians, i on està el límit entre la innovació i la tradició? Com et deia abans, si no tenim pólvora, i no tenim alardo, perdem l’essència. Estem lluitant moltíssim per anar al ministre de torn, d’Indústria, quan encara no tenim govern. Dos voltes votar…Vull arribar a ell. Eixa és l’essència de la festa, les batalles. La tradició arriba en tots els sentits, però, com he dit abans, hem de posar-se més al dia, en les Dianes, les Entrades. Per exemple, nosaltres ací tenim un acte exquisit, com és la presentació d’armes a Sant Hipòlit, que no està en altres pobles. Jo no vull que ens ho treguen. - I el futur? Jo a voltes dic, a vore quines coses queden per fer, pensant que està tot inventat. Però la Festa té molt de futur. En moltes poblacions, com ara Bellreguard, tenen unes canteres de xiquets i xiquetes impressionants. Una escola agafant el sable, impressionant. Ací, que diuen que som pioners dels Moros i Cristians, hauríem de fer més escola, a portar el pas correctament.

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

comarques centrals

Julia Company, directora IVACE./

Ivace Innovació convoca les ajudes a entitats de serveis

El termini de presentació finalitza el 17 d'octubre

MG | País Valencià./ La Unitat d’Innovació de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace) ha convocat les ajudes per a clústers i associacions empresarials de la Comunitat a través de la seua convocatòria ‘Dinamitza’. El pressupost de la convocatòria ascendeix als 500.000 euros i cobrirà les despeses de les entitats en l’organització de jornades i seminaris destinades a acostar a les empreses les mesures de l’estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat (RIS3CV), així com la posada en marxa i dinamització de plataformes web

col·laboratives. Aquestes plataformes ajudaran la difusió de contingut i afavoriran la participació d’empreses i dels agents de l’oferta científic tecnològics i de l’ecosistema d’innovació i emprenedoria. “Els clústers i les associacions empresarials -ha assenyalat la responsable de l’Ivace, Júlia Company, són els millors intermediaris, proporcionen ambients favorables per al desenvolupament de les petites i mitjanes empreses al mateix temps que ajuden a impulsar la innovació”. El termini per a la presentació de sol·licituds finalitza el pròxim 17 d’octubre.

Natxo Gómez, Carlos Mazón, Toni Francés, Juan José Sellés i Pablo De Gracia./

El president de la Diputacióvisita perprimeravegadaAlcoi

Carlos Mazón ha inaugurat el primer Foro UEPAL este dilluns, en la Cambra de Comerç

MG | Alcoi./ El president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, ha inaugurat aquest dilluns en la Cambra de Comerç d’Alcoi el ‘I Fòrum UEPAL’ sobre Tecnologia 5G en el qual s’han donat cita un centenar d’empresaris i autoritats per a abordar l’impuls tecnològic en la transformació de les companyies. Allí, Mazón ha puntualitzat, en la seua primera visita institucional a la ciutat, que com a província “hem de fomentar la innovació, les noves maneres

de crear i l’associacionisme i cooperativisme empresarial per a vertebrar i impulsar el nostre desenvolupament”. El president ha insistit que la unió fa la força i en què cal continuar “fent província per a fer més Comunitat”. Després de repassar alguns dels reptes actuals als quals s’enfronten els empresaris, com la incertesa de la zona euro, el procés del Brexit o la inseguretat en les relacions comercials entre alguns països internacionals, ha des-

tacat que Alcoi “sempre ha sigut una referència per a la nostra província quant a innovació, creació i exportació, especialment en el sector industrial, i ha de continuar sent-ho”. Finalment, Mazón ha enaltit el treball de la Cambra de Comerç d’Alcoi, “una institució centenària que dóna suport i dóna servei a les pymes alcoianes, que tenen en aquest ens un suport de primer ordre”. En aquest sentit, també ha reconegut la importància que aquesta iniciati-

va de UEPAL -Unió Empresarial de la Província d’Alacant- arranque en aquesta localitat que “ajuda a vertebrar el territori i és exemple d’emprenedoria, de risc i de generació d’ocupació i riquesa”. La inauguració de la jornada, que s’ha prolongat durant tot el matí amb conferències relatives a aquest camp, ha comptat amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Antonio Francés, el president de UEPAL, Juan José Sellés, i el president de FEDAC, Natxo Gómez.

Rafa Climent es reuneix amb una delegació del Miami Beacon Council a Madrid

La visita s'emmarca en la missió institucional i empresarial celebrada el mes d'abril a Florida

“El testament de Maria”./

La Dependent es posa en marxa

Quatre espectacles arreu del País Valencià

MG | Comarques Centrals./ Les cartelleres teatrals és reactiven en octubre, després de l’època estival i la companyia alcoiana La Dependent forma part d’elles amb quatre espectacles ben diferents. El primer d’ells és ‘Separeu-vos junts!’; l’experiència dels fills quan els pares es separen, una comèdia amb pinzellades musicals. El segon espec-

tacle, ‘Fem i desfem’, el teatre compromès amb el medi ambient i la reducció de residus. La Dependent també girarà amb ‘El testament de Maria’, una nova visió de la historia de la Bíblia, però des de la faceta més humana de la Verge Maria, i ‘Lletraferida 2.0’, un passeig per la literatura valenciana des de la Decadència fins l’actualitat.

MG | País Valencià./ El conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafa Climent, acompanyat per la directora general d’Internacionalització, María Dolores Parra, s’ha reunit a Madrid amb el President del Miami Beacon Council, que encapçala una delegació institucional i empresarial a diverses ciutats espanyoles. La Comunitat Valenciana és una de les ciutats seleccionades pel Miami Beacon Council per al desenvolupament d’una missió empresarial, l’objectiu de la qual és millorar les relacions comercials i de coo-

peració entre empreses de tots dos territoris i conéixer amb detall el desenvolupament en la Comunitat Valenciana de sectors com a infraestructures i salut. Climent ha tingut l’oportunitat de reunir-se amb

aquesta entitat durant el transcurs de la missió institucional i empresarial de la Comunitat Valenciana a Florida el mes d’abril passat, moment en què es van emplaçar per al desenvolupament de la present de-

El conseller Rafa Climent amb els representants de Miami./

legació. En la reunió han estat presents el president del Beacon Council, Michael Finney, la vicepresidenta d’aquesta entitat, Penny Shaffer, i el director de Relacions Institucionals, Mario Sacasa. El conseller, que es troba a Madrid per a desplaçarse a Itàlia amb motiu de Cersaie i Marmomac, ha volgut aprofitar per a donar la benvinguda a la delegació i traslladar el potencial de les empreses valencianes, que podran comprovar durant la jornada organitzada per Economia, a través de l’Ivace en col·laboració amb la CEV.

reportatge

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

Parlem amb la responsable de l’empresa, Mila ‘la passadora’

Muestrarios y Revisados Prior

“Memòria feta a mà” Trenta anys fent una gran tasca al sector tèxtil. L’empresa de Mila Prior, delegada en els seus dos fills, Rodrigo i Miriam, conserva un dels oficis més apreciats que existeix: les passadores, o el que és el mateix, l’art de saber reproduir fil a fil, amb les pròpies mans, la trama i ordit d’una peça. Coneixem més de prop com treballen, tant la nau dedicada als revisats, com els mostraris a fa trenta anys des què Mila Prior s’endinsara en l’aventura de montar la seua pròpia fàbrica. Primer, a Alcoi, al Molinar, fins arribar i quedar-se definitivament a Cocentaina. Una feina que va aprendre als setze anys treballant-ne’n set per a una empresa com a passadora, que és el seu tercer cognom arreu de tota la comarca i més allà, Mila ‘la passadora’. Es tracta d’eixe art procedent d’una memòria ‘a ull’, la sabidura que coneix els secrets de la trama i l’ordit, del fil un a un. I precisament a aquest ofici, que malauradament està perdent-se i que no reviurà cap generació jove, com recorda Mila, està dedicada una de les parts imprescindibles de la cadena d’engranatge d’una de les dues naus de l’empresa. Allí treballen no més de cinc mestresses del tèxtil. “La tasca de les passadores és el revisat, que consisteix en arreglar taques, trencades de trama, carreres, contaminacions de fil”. Una feina habilidosa, ens explica Mila, que se serveix exclusivament de tisores, pinces i agulla, i les mans, sobretot: “Són la base”. Ella ho té molt clar: “Seria el més lògic que les fàbriques ho enviaren ací abans de passar-ho al client, i no que després ens arriben teles per a corregir perquè les tornen d’Alemanya, o de Suïssa, al trobar desperfectes”. Porta lluitant per açò durant ja fa molt de temps. I és que Muestrarios y Revisados Prior S.L. compleix una funció Marta Gisbert./

imprescindible al sector: encara que és una de les tasques menys conegudes, és molt necessària la revisió del teixit abans de la seua comercialització. “Pot marcar la diferència entre un producte final de qualitat, o no”. L’empresa de Mila ha anat evolucionant conforme ho feia la societat: des d’aquest “antic ofici”, quan el tèxtil era un sector base i principal, fins el recolzament amb la millor maquinària i, sobretot, la tasca de les passadores. Aquestes antigues alumnes, ja que s’han format al si de Muestrarios y Revisados Prior, defensen a capa i espasa la gran feina de reparar manualment tots els errors que es

L’empresa familiar dels Prior manté la frescura i professionalitat des del primer dia./

A la secció de revisats treballen les passadores amb molta cura./

troben en les diferents peces de tèxtil hogar que arriben a la nau, on arriben directament del telar. Clients de referència al sector, com ara Moltó o Jover, confien en l’experiència de Mila i el seu equip. L’altre gran objectiu dels Prior Muestrarios y Revisados Prior suma al voltant d’una trentena de persones entre les dues naus. En aquesta primera, la més antiga, està d’encarregat Rodrigo, fill de Mila. “Nosaltres ací oferim dos serveis al client: fer-li un informe tècnic de qualitat al client, a través d’un sistema de codificació, on pot saber quins defectes té la seua tela, el fil o bé allò que necessita per a sanejar-lo, o directament arreglar-li’l nosaltres”. Una empresa familiar que deixa més descendència a la Lleona, a la nau dedicada als mostraris. Allí està l’altra filla de Mila, Miriam. A l’espai, custodiat per una preciosa gata, s’elaboren amb molta creativitat teixits, filatures i altres materials en diferents formats per la seua posterior exposició. A l’apartat dedicat als mostraris, doncs, trobem des de llibres encintats, estil en cascada, carpetes i díptics, mostraris a troquel i de fil. “Les noves tecnologies no permeten tocar la textura del material, que és el que el client vol”, defensa Miriam. Allí, un equip encapçalat per majoria de dones es dedica a tot el procés, que comença tallant el material fins l’etiquetatge.

38 VOLS QUE EL TEU ANUNCI DESTAQUE?

UN MÒDUL PER TAN SOLS 6€

Serveis &Treballs GENERALS - Se ofrece chico por las tardes con experiencia en cocina, limpieza (en interiores y exteriores), carga y descarga, cuidado de personas. Con carnet y vehículo propio, cursos de cocina y lavanderia. R: 678 052 407 / 96 633 47 38. < Se ofrece conductor con todos los permisos para trabajar en cualquier oferta laboral. R: 698 73 86 20. Rafael. - Se ofrece chica para trabajar. R: 643 21 11 90. < Se ofrece chico para trabajar en jardineria, campo, mozo de almacén, ayudante de cocina o para cualquier ofera laboral.R: 643 21 11 90 Jose Mª. < Se ofrece chico para vaciar pisos, viviendas, limpieza en general. R: 643 29 36 55. Jose Maria. - Se ofrece chica para trabajar como ayudante de cocina, limpieza, escaleras, colegios, hogar y cuidado de personas. R: 643 21 22 90. Amparo. ADMINISTRACIÓ < Se ofrece administrativa

Temps Lliure

&Festers TRAGES FESTES i FILAES - Vendo traje Judios completo con capote y peto de disparo. P: 400 E. R: 606 591 219. - Vendo traje de Abencerraje completo con capa. R: 965 540 568. < Vendo traje miqueros adulto completo. P: 300€. R: 697 49 48 71. - Vendo 2 trajes de niños de la fila cordonero de 6 y 8 años. R: 606 28 52 95. - Vendo traje de niña de la fila cordonero de 2-4 años. R: 672 31 59 26. CÀMPING i CARAVANES -Vendo caravana Rolleraloma 435F con avance y accesorios. R: 639 009 118. - Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y

Terrenys &Immobles

PISOS - Venc 5é pis en Santa Rosa, Alcoi amb ascensor, 80m2, 3 habitacions, porxi, semimoblat, amb eletrodomèstics (aire condicionat-bomba calor, escalfador, nevera, llavadora). P: 60.000 €. R: 608 371 023. - Vendo piso en c/ Sant Nicolau de 2 plantas. P: 29.000 €. R: 634 25 52 66. - Vendo 2ºpiso en c/Gabriel Miró d'Alcoi con ascensor, 140m2, 3 habitaciones, comedor-salón, baño, aseo, galeria, 2 balcones, todo exterior. R: 607 056 900. < Alquilo/vendo vivienda junto parque viaducto con 4 dormitorios, 2 trasteros, buenas vistas y soleada, 2ª planta y sin ascensor. P: Alquiler 280 €. Venta 28.000 €. R: 610 43 36 52. - Vendo o alquilo 1º piso con opción a compra inmejorable en la Alameda, reformado como nuevo, con 5 habitaciones, 2 baños, despensa, amplia cocina, gran salón con chimenea, caja de seguridad, calefacción a gas, armarios empotrados. R: 96 652 59 04/ 687 37 47 88. - Vendo piso de 130 m2 en c/ Maestro Ribera Montes, 23-2º. Reformado. Con 4 habitaciones. P: 80.000 €. Frente parque Romeral. R: 622 20 38 81. PISOS LLOGUER - Alquilo piso grande en c/Alameda para vivienda y/o despacho 1º planta, 126 m2, salón grande y cuatro habitaciones. P: 400€ R: 696 830 046. PISOS COMPARTITS - Alquilo dos habitaciones en la Plaza de España en el

classificats

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634 409 978 tardes. COMERÇ < Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza. R: 633 068 537 Esmeralda. < Se ofrece hombre de 46 años con mucha experiencia como dependiente de alimentación, con carnet de carretillero y titulo de aux. de geriatria para hospitales y particulares, para cualquier oferta. R: 600 309 986. HOSTALERIA - Se ofrece camarero de 30 años con experiencia en el sector hostelero. R: 642 95 39 30/ 634 25 52 66. < Se ofrece chica como cama-

Anuncis Classificats

rera, para limpieza, cuidado personas mayores o cualquier oferta. R: 617 280 991. - Se ofrece chico como ay. de cocina y limpieza de salones, bares, restaurantes… R: 643 211 190. < Se ofrece chico como camarero profesional para extras o continuo. R: 686 584 861.

REFORMES i CONSTRUCCIÓ - Se ofrece chico para pintar pisos, fachadas, garaje, presupuestos sin compromiso R: 682 67 56 89. - Se ofrece chico para trabajar en obra o pintar para la comarca, con experiencia. R: 675 67 64 85. < Se ofrece chico de 55 años para trabajar como peón y pintor con experiencia. R: 686 74 98 99.

< Se ofrece hombre de 50 años como albañil, camarero o para el cuidado de mayores. R: 652 707 503. SERVEI DOMÈSTIC - Se ofrece señora para limpiar por horas o como camarera, con experiencia demostrable, responsable y trabajadora. R: 642 95 39 30/ 634 25 52 66. - Se ofrece chica para limpieza de viviendas y escaleras y cuidado de mayores. R: 643 211 190 Amparo. - Se ofrece chica para limpieza de viviendas y escaleras. R: 643

293 655 Carmen. < Se ofrece chico para limpieza de hogar, tiendas, etc. También para el cuidado de ancianos en turno diurno o nocturno. R: 672 286 022/ 865 716 862. - Se ofrece mujer para trabajar en el cuidado de personas mayores en hospital por las noches o de día o en domicilio. R: 633 78 27 33. ALTRES - S'ofereix xic amb 19 anys com a ajudant de perruqueria amb 2 anys de titulació en perruqueria i estètica. R: 690 380 507.

- Se ofrece señora para trabajar como conserje o recepcionista, limpieza en clínicas u oficinas y para compañia de mayores, experiencia. R: 695 552 346. SERVEI ASSISTENCIAL - Se ofrece chica para cuidar personas mayores y niños. R: 633 782 733. - Se ofrece pareja para cuidar personas mayores y para el cuidado de masias o casitas. R: 633 782 733. < Se ofrece mujer para cuidar enfermos en el hospital o a domi-

Telèfon 24 Hores

96 554 01 68

cilio. También en el cuidado de niños o mayores. R: 622 165 205. - Se ofrece mujer de 40 años, para cuidar señoras mayores, hacer recados y cocinar. R: 667 384 466. - S'ofereix dona per cuidar persones majors per hores a domicili o a l'hospital, amb vehicle propi i amb experiència. R: 697 974 355. < Se ofrece socio-sanitario i aux. de enfermeria para trabajos de asisténcia a personas dependientes con alzheimer i como externo pr horas, fines de semana... Vehículo propio. R: 671 119 847 / 608 655 543 Valerio. CLASSES PARTICULARS - Se ofrece profesora con experiéncia para dar clases de inglés, matemáticas, química o repaso general. R: 619 623 458. < Se ofrece profesor de se-

cundaria de física y química y matemáticas. R: 646 005 854. - Busco profesor con capacitació de valencià para apoyo de trabajo de universidad. R: 646 005 854. DEMANDES - Se necesitan personas responsables y con ganas de trabajar para realizar instalaciones de rieles y cortinas por todo el mundo. Disponibilidad total para viajar por todo el mundo, Curso de 20h de Carpintería Metálica, Nivel de inglés medio, Experiencia en el uso de herramientas, Entre 30-50 años.Remitir CV al: comersan@comersan.com - Se necesita dependiente/a en herbolisteria en Alcoi, con experiencia, concertar entrevista. R: 651 651 125.

SE OFRECE CHICA

COMO AYUDANTE DE COCINA, FREGACHINAS, LIMPIEZA Y CUIDADO DE PERSONAS MAYORES. CON EXPERIÈNCIA I DISPONIBILIDAD HORARIA

R: 617

toldo, excelentes condiciones. R: 689 510 449. OCI i JOGUETS - Vendo futbolín 4 pataa convertible en mesa de Ping-pong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020. < Vendo mesa de pinpon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16. - Vendo scalextric mónaco con salida Le Mans y 2 coches minis. P: 75 E. R: 674 540 404. MATERIAL ESPORTIU - Vendo cinta de andar. P: 30 €. R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63. < Vendo cinta de caminar en buen estado. P: 30€. R: 628 755 288. - Vendo máquina vibratoria grande completa. P: 250 E. R: 667 530 174. BICICLETES - Vendo Bicicleta estática de spinning VS 730 Domyos. Prácticamente nueva. Consola que te indica (DIST, CAL, SPEED, SCAN TIME), sillín es ajustable en altura y profundi-

dad para asegurar un confort óptimo. Manillar ajustable en altura. Fácil transporte gracias a las ruedas delanteras. Regulador de esfuerzo en el pedaleo. Costó 250 euros. P: 120 E. R: 660 52 90 24. - Vendo bicicleta marca konrr. En perfecto estado. P: 60€. CURSOS-LLIBRES-REVISTES - Vendo libros: “El gran libro de los sueños”, “Donde el corazón te lleve”. P: 10 E c/u. R: 660 159 198.< Busco ejemplares revista El Gratis año 1987. R.: 626 449 311. COL·LECCIONISME i ANTIGUITATS -Vendo comics variados Mortadelo Filemón, etc. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66. - Compro máquina y vagones ‘Rico 1.000’ antiguas. R: 655 199 666. - Busco cupón de la ONCE del Grup de dolçaines i tabalets la Degollà del 2 de junio de 2005. R: 655 199 666.

Centro. R: 640 27 56 46. - Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504. CASES - Alquilo local de 100m2 para oficina, con 1 aseo y puerta exterior en Plaza la Font. P: 190 €. R: 646 81 44 93. < Vendo casa unifamiliar de 100m2 con 4 dormitorios, cocina, comedor con aire acondicionado y 1 baño. R: 607 46 0906. Rogelio. < Vendo solar en el Centro de Alcoi ideal para construcción de casa unifimiliar, , posibilidad de construcción de hasta 3 alturas + garaje. R: 657 784 146. CASES DE CAMP i XALETS - Vendo / Alquilo parcela en Urbanización Sargento vallada con caravana agua y luz. R: 666 756 201. - Vendo casa en Benilloba de 100m2 con patio de 25m2 y de tres plantas. P: 20.000 E. R: 605 30 26 46. < Alquilo casa en el Estepar para verano. P: 1.600E (1 mes), 3.000E (2 meses) y 4.000E ( 3 meses). R: 699 46 77 66. TERRENYS - Vendo solar ideal para edificación de casa unifamiliar en ctra. La Riba, zona viaducto, Alcoi, a 5 minutos del Centro y de

la zona Norte. 180m2. posibilidad de construcción de hasta 3 alturas. barrio tranquilo, buenos vecinos. P: 60.000 E Neg. · R: 657 784 146. (1) Vendo campo de Olivos e Agres plena producción, camino asfaltado, pueblo. R: 96 551 01 71 / 696 750 036. LOCALS - Alquilo local de 100m2 de doble planta, aseo y oficina. Buen situado. P: 180 E. R: 464 81 44 93. < Vendo o alquilo local a 20 metros de la avenida Juan Gil Albert de Alcoy. 100 m2, aire acondicionado, listo para entrar. R. 607 887 638. - Alquilo espacios (coworking) en local a 20 metros de la avenida Juan Gil Albert de Alcoy. 100 m2, aire acondicionado, listo para entrar. R. 607 887 638. OFICINES (1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico. R: 656 827 818 Victor. TRASPASSOS -Vendo restaurante casino Benilloba compuesto de tres plantas de 200m cada uno, reformado y listo para trabajar. P: a convenir. R: 610 036 985. - Traspaso papeleria por jubilación. R: 651 444 177.

- Compro tebeos antiguos años 40-65. R: 722 341 776. ANIMALS i ACCESSORIS - Vendo jaula para animales. R: 633 507 624.

Editorial Necesita Comercial para Ventas en comarcas Con experiéncia en publicidad Alta S.S. + incentivos Interesados concertar entrevista

T. 96 554 01 68 GUARDAMOBLES - Alquilo local guardamuebles 100m2 con todos los servicios, en la zona Pla de la Font de Cocentaina. P: 180€. R: 646 814 493. NAUS INDUSTRIALS - Vendo nave en 1ª linea centro comercial Gormaig. P: 98.000 E. R: 659 208 985. APARTAMENTS - Aquilo caseta en Denia a 40m. de la playa con 3 dormitorios, comedor-salón, porche, baño, aseo y patio y jardín con barbacoa. R: 96 647 42 30 / 608 81 19 42. PLACES DE GARATGE - Vendo 2 plazas de garaje en c/Perú , 63 de Alcoi. R: 635 198 750. - Alquilo 3 plazas de garaje en edifició la Portalà en Santa Rosa, para coches grandes. P: 50 E. R: 660 252 634. - Vendo plaza de garaje en c/Ibi, 6 de Alcoi. R: 96 533 19 29. - Vendo plaza de garaje en c/Xixona, 3 de Alcoi. P: 8.500€. R: 652 599 808 Paco.

VENDO SOLAR IDEAL PARA EDIFICACIÓN DE CASA UNIFAMILIAR EN CTRA. LA RIBA, ZONA VIADUCTO, ALCOI, 5 MINUTOS DEL CENTRO Y DE LA ZONA NORTE. 180M2. POSIBILIDAD DE CONSTRUCCIÓN DE HASTA 3 ALTURAS. BARRIO TRANQUILO, BUENOS VECINOS. A

P: 70.000 E NEG. · R: 657 784 146

PLANTES < Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos antiguos. R: 627 700 721. - Vendo bonsai y prebonsai. R: 687 887 046. FOTOGRAFIA i VÍDEO - Vendo cámara Cannon EOS Mark II 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819. MÚSICA, HI-FI - Vendo altavoz, amplificador. R: 669 71 09 54. < Vendo minicadena Aiwa mod. NSK550, 2 altavoces, a estrnar: P: 60 E. R: 659 559 010. DISCOS-PEL·LÍCULES- DVDCD’S - Vendo muchos DVD S, UHS de películas antiguas y colecciones de libros de historia universal, national geografic, … R: 635 25 98 81. - Vendo discos de vinilo. R: 680 557 565. INFORMÀTICA - Vendo ordenador de mesa . P: 80 €. R: 635 25 98 81.

Casa&Llar

MOBILIARI - Vendo cama plegable de 90cm . P: 30 €. R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63. - Vendo 2 sofás de 2 y 3 plazas seminuevos a buen precio. R: 616 978 598. - Vendo sillón relax de piel. P: 160€. R: 630 78 92 83. < Vendo cama metálica de 90 con motor eléctrico y regalo colcha. R: 619 976 394. - Vendo muebles antiguos para restaurar y una máquina Singer. R: 696 750 036. MOBLES D’OFICINA i COMERÇ - Vendo dos sillas de oficina en buen estado. P: 40 y 30 €. R: 635 25 98 81. -Vendo mesa de oficina con cristal y las patas metálicas de 80X160C,. P: 70€. R: 675 60 19

Rodes &Motor

TURISMES - Vendo BMW 318 TDI, económico. R: 642 953 930. - Vendo Seat Ibiza 190 con las ruedas cambiadas recientemente, en buen estado, ITV y seguro en vigor, mejor ver y probar. P: 900€ R: 628 412 727. < Vendo peugeot 206 2.0. HDI, 90 cv con ruedas nuevas, aceite y filtros recien cambiados. ITV pasada. P: 1.200 E. R: 628 41 27 27. - Vendo seat Córdoba 1.6 gasolinacon embriague y ruedas re-

-Vendo ordenador portátil 465 gb, dvd, rw (D). Sistema windows HD color: P: 200€. R: 693 56 25 10. VIDEOCONSOLES - Vendo mandos de juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. P: 20 E. R: 660 159 198. T.V.-VÍDEO-DVD - Vendo TV 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97. TELEFONIA-GPS - Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721. INSTRUMENTS - Vendo bandurria nueva con sonido especial. R: 966 109 538. - Vendo órgano casio con patas. P: 120€. R: 660 35 94 47. <Vendo bateria completa musical totalmente nueva. Económica. R: 96 651 70 77. RADIO AFICIONATS - Vendo walkie-talkie nuevos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134.

REPRODUCCIÓ - Vendo 2 máquinas de escribir. P: 15 €/cada una. R: 635 25 98 81. - Vendo máquina de escribir. R: 669 71 09 54. REGALS-CRIDES-EXTRAVIAMENTS - A San Judas Tadeo reza 9 Ave Marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas. DPD NO CLASSIFICABLES - Vendo tubos de PVC de 25 cm de diámetro y várias válvulas de bronce. R: 96 651 67 82.

069 056 - Vendo tres escopetas económicas: 1 Franchi repetidora, 1 Superpuesta Lamber y 1Paralela Victor Sarrasqueta con pletina entera. R: 675 234 519. SALUT i BELLESA - Vendo aparato de presoterapia nuevo. R: 661 762 901. < Vendo Scooter mobil, 4 ruedas, se puede reguular velocidad. R: 661 088 171.

VENDO BICICLETA DE SPINNING VS 730 DOMYOS PRÁCTICAMENTE NUEVA. P:

COSTÓ 250 EUROS.

150 EUROS R: 660 52 90 24

46. DECORACIÓ - Vendo cuadros artísticos. R: 626 58 47 14. -Vendo dos espejos uno cuadrado y otro ovalado dorados. P: 30 € y 40 €. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66. ROBA i COMPLEMENTS - Vendo traje de comunión R: 626 492 714. - Vendo zapatos de mujer a estrenar talla 39. R: 626 58 47 14. BRICOLATGE - Vendo radial de 230 angular. R: 647 98 84 78. Julia. - Vendo sierra circular casals. R: 647 98 84 78. Julia. - Vendo trozadora black-decker SR-700. R: 647 98 84 78. Julia. FUSTERIA D'OBRA i TANCAMENTS - Vendo 2 puertas de roble. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo 3 ventanas, una con

marco y las otras dos no. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo 2 hojas grandes para galería sin marco. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. <Vendo 2 puertas parcela 2x4 de hierro, buen precio. R: 687 374 788 / 96 652 59 04. ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS - Vendo 2 neveras, una sin congelador. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo calefactor de baño de 2 tubos. P: 10 €. R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63. - Vendo estufa butano, utilizada solo un invierno: P: 30 € . R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63. < Vendo nevera de hielo nueva. P: 20 €. R: 635 25 98 81. - Vendo paellera para hacer comidas multiusos eléctrica en perfecto estado. P: 50 €. P: 635 25 98 81. SANEJAMENTS - Vendo lavabo con mueble

mediano, mesa blanca plegable de 70 cm, radial pequeña, licuadora eléctrica y escalera de 5 alturas. R: 600 011 395. BEBÈS i ACCESSORIS - Vendo carro tres piezas con saquitos de invierno para silla y maxicosi, color turquesa, ruedas grandes. P: 230 E. R: 694 449 801. - Vendo artículos de bebé: amaquita, 25€; mochila portabebé, 35€. R: 694 449 801.

cién cambiado y aire acondicionado nuevo. P: 1.200 E. R: 628 41 27 27. < Compro coches de más de 25 años con documentación o sin documentación: R: 652 929 137. José. TOT TERRENY < Vendo nissan patrol 2.8, (ABV) con AA y CC. P: 900 E neg. R: 627 950 589. INDUSTRIALS - Vendo 2 cajas de herramientas para maquinaria pesada (camiones, etc). R: 622 494 821. < Vendo generador diesel Perkings de 7’5kw. P: 1.100 E. R: 661 252 328. FURGONETES - Vendo furgoneta Mercedes

diesel modificada convertida en volquete. P: 1.200 E. R: 661 252 328. < Vendo Berlingo de 06’, perfecto estado. P: 2.300 E. R: 646 933 958. TRACTORS i REMOLCS -Vendo remolque de mula mecánica. R: 642 953 930. -Vendo cuba de sulfatador de 600l. Y pistolas totalmente reaparadora. R: 642 953 930. CAMIONS < Compro encimera y remolque para camion. R: 607 321 069. MOTOS i QUAD - Vendo moto trial gas-gas, 350cc. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo Suzuki Intruder

250cc. En perfecto estado, 12000 km con extras. P: 1600€, R: 607 221 257. -Compro motos de más de 25 años de documentación o sin documentación. R: 652 929 137. José. NÀUTICA

MAQUINÀRIA -Vendo máquina de punto recto industrial. P: 200€ Bien cuidada. R: 646 08 75 35. -Vendo máquina de coser de madera. R: 669 710 954. - Vendo maquinaria de hosteleria: 4 máquinas de hacer churros; 1 de asar pollos de 4 brazos; 1 amasadora industrial; 1 congelador mediano. R: 661 236 604 Carmele.

el racó jocós

elracójocós Al racó jocós pots passar una bona estoneta, distreta i juganera, amb els acudits d’actualitat, els ‘horòscopops’ del Bruixot Joanot, els jocs de memòria d’Àlex Agulló i molt més!

Passatemps

OPORTUNIDAD PARTICULARES PRECIO A CONVENIR R: 657 784 146 R: 660 529 024

EL GRAT 703 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA OCTUBRE 2019

VENDO SOLAR EN ALCOI Ctra. c/La Riba, 22 · Zona Viaducto · Alcoi Ideal para rehabilitación y edificación de casa unifamiliar

HASTA 3 ALTURAS + GARAJE (con proyecto)

HOROSCO POPS

L’acudit de la quinzena

PREVISIÓ ASTROLÒGICA DEL “BRUIXOT JOANOT”

Àries. El que permetrà que el teu treball avance serà la constància, a més, el que aconseguisques sense aqueixa virtut no serà permanent. Hui, serà un dia transformador. Taure. És el moment de ser sincer amb els teus sentiments i fer allò que et dicta el cor. En el treball, si eres massa perfeccionista, al final no faràs res que et plene. Bessons. Les interaccions amb els teus familiars o persones amb les quals convius seran més profundes. Podràs entendre millor els seus sentiments i arribar a una major comprensió. Càncer. Et convé expressar el teu punt de vista, i ho faràs sense endolcir les coses però al mateix temps sense ser agressiu. És important que no dónes tanta importància als detalls. Leo. En aquests moments valdrà la pena fer un esforç per a disciplinar-te, si no, hi ha tendència a malgastar molt el temps i perdràs l'oportunitat de fer un gran treball. Virgo. Per un excés d'entusiasme podries prendre decisions desencertades. A vegades, menys és més, i aqueix lema és el que ha de guiar el teu dia. Lliura. Un excés de pensaments et distraurà del que és important. T'anirà bé analitzar amb tranquil·litat els assumptes que t'inquieten per a poder trobar la millor solució. Escorpió. No et fies d'eixes persones que prometen tant perquè les seues paraules li les portarà el vent. En canvi, confia en els qui són realistes i et diuen les coses tal com són. Sagitari. La teua impulsivitat et pot portar per camins difícils. Sé més pràctic i tot eixirà segons els teus desitjos, sobretot, en el terreny laboral, on traçaràs plans realitzables. Capricorn. Tendiràs a creure que tens la raó i que els altres estan equivocats. Si eres més humil, veuràs el molt que t'ajudarà tindre en compte als altres. La prudència i la paciència seran essencials. Aquari. La falta de compromís d'algunes persones et fotrà i retardarà els teus plans. La veritat és que t'anirà millor si confies només en el que pugues realitzar per tu mateix. Peixos. No et deixes influenciar per persones excessivament confiades perquè et complicaran molt la vida, i no signes acords llevat que t'hages mirat bé la lletra xicoteta.

Vinyeta de Manel Fontdevila./ www.amic.media

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló

Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives Per no oblidar-se de fer alguna cosa pot servir: fer-se un nus en el mocador, canviar l’anell de dit, deixar un paper davant de la porta d’eixir al carrer amb la comanda escrita... i mentre no s’haja resolt la qüestió no tocar res de res. 1. Recorda que les matrícules dels vehicles actuals tenen ....números i ....consonants. De quantes maneres diferents puc combinar els quatre números si en tenen tres repetits? (No cal escriure totes les possibilitats. Sí calcular-les exactament i vas bé si passes de 300 respostes) 2. I si treballe solament amb les lletres de les matrícules, quantes combinacions diferents podré fer si estan repetides les tres lletres? (Resp: 21) 3. Per anar donant-li feina al cabet: Pensa, repensa, consulta... i millor encara, fes-ho amb altra gent i sigues capaç d‘argumentar les respostes. Especialment les d’escollir entre SI o NO. a) OCTUBRE del 2018 va ser més llarg que GENER de 2019. SI o NO b) Quina consonant no està en cap mes i està en totes les hores? La ......... c) A les nostres comarques els dies no tenen una hora més que a Canàries. SI o NO d) L’any proper, hi haurà 7 mesos de 31 dies, 4 de 30 i un de ........ dies. e) Si organitze els mesos del 2019 per hores, m’ixen quatre o cinc grups diferents. Quins? f) El darrer trimestre de l’any, va tindre 1 dia més que el primer, l’any .......... g) En valencià, 4 mesos tenen solament una vocal. Són ............, ..........., ........... i ............ h) Aquest any 2019, tres mesos seguits no han completat els 31 dies: ........, ........ i ......... i) MARÇ del 2019 va tenir únicament un dia complet més que FEBRER. SI o NO j) Dos mesos seguits sempre tenen 31 dies a l’estiu i a l’hivern: ......... i ..........; ......... i ........

Solucions passatemps

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI

Isabel la Católica, 3 · Alcoi Tapas Variadas · Bocadillos Platos combinados

MENÚ DIARIO MEGA-ECONÓMICO

Servicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

c/Perú, 44 · ALCOI Tel. 96 652 60 07

96 633 75 54

Tel.: www.delmercatalplat.com

www.lesmuntanyes.com www.elgratis.net

Plaça d'Espanya, 14 - 4ª Plta. (Ediﬁci Cercle Catòlic d'Obrers) · 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 01 68 · 96 554 80 01 · info@elgratis.net

Quinze dies per Rodrigo Paños

Parem esment, reflexionem i votem

stà gestant-se una nova crisi econòmica. Segons els economistes, els signes són inequívocs, entre ells: frenada de creació d’ocupació, desacceleració de les exportacions i del consum, contracció de la producció i un context internacional política i econòmicament inestables. No sabem quina serà l’envergadura d’aquesta nova crisi, però sí que sabem que ja està afectant diferents països europeus i que cal anticipar les polítiques i mesures que poden pal·liar el seu impacte. Recordem les conseqüències de la crisi econòmica del 2008: com totes les crisis capitalistes, va suposar un empobriment general de les classes mitjanes i populars i l’enriquiment dels sectors socials més riques. A això van contribuir de manera significativa les polítiques que, deliberadament, es van aplicar: retallades i privatitzacions de serveis socials, prestacions públiques i pensions, austeritat en la inversió pública, precarització de les condicions laborals... L’amenaça d’una nova crisi és el teló de fons en el qual tindran lloc les eleccions estatals del 10 de novembre. I, si el que volem és que la gent vote tenint amb criteris racionals, aquest és el tema entorn del qual haurien de basar-se les campanyes polítiques: les condicions materials de la gent que alça les persianes de bon matí, de la que ofereix el seu treball i servei fins a última hora de la nit, de la que fa que funcione la societat, els barris, l’educació, la sanitat, l’Administració... Però tot apunta que, tal com interessa als poderosos, durant aquesta campanya ens tornarem a fartar de debats i anàlisis poc racionals i molt propagandístics, on els símbols nacionalistes, la politiqueria rosa i els temes emocionals gaudiran d’una especial atenció. El motiu és ben clar: els que ixen guanyant amb l'empobriment i precarització de la societat tenen relació directa amb els que ens distrauen amb cultura-brossa i cortines de fum; els que ens inculquen la desafecció política; els que ens enganyen amb propaganda i desinformació; i els que ens fiquen en el cos la por a qualsevol mena de canvi que atempte en contra dels seus interessos. Aquestes seran les quartes eleccions en els últims quatre anys. Molta gent està farta de votar, però el que està en joc és quina direcció es pren per tal de gestionar la crisi que ve: si és de signe conservador, i per tant empitjorarà les condicions vitals de les majories socials i engreixarà els privilegis de qui més recursos té, o si és progressista i, per tant, defensarà la millora de la qualitat de vida de les classes socials treballadores. Parem esment, reflexionem i votem.

Nou cicle expositiu d’art a la tardor en les sales municipals d’Alcoi

De Polín Laporta, els alumnes de l'Escola Municipal de Belles Arts i l'artista María Penalva

SS | Alcoi./ Els tres espais de la ciutat s’obrin amb motiu del nou cicle expositiu, organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, amb el recolzament de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant. El cicle començà en octubre i finalitzarà a finals de novembre: Centre Ovidi Mont-

llor ‘Bruixes & Fúries, María Penalva, Alissia’, fins al 29 de novembre; Casa Cultura ‘PassejART per Alcoi, Alumnes de l’Escola Municipal de Belles Arts’, fins al 29 de novembre; Llotja de Sant Jordi ‘La memòria del temps, Polín Laporta’, fins l’1 de desembre. L’horari per visitarles és de matí i de vesprada.