ISSUE 7 | JANUARY 2022
Science Kids
MART, PLANETA HABITABLE? Són reals les afirmacions que veiem al cinema sobre l'habitabilitat de Mart?
VIDA EN UN ALTRE PLANETA? Condicions perquè un planeta albergui vida
SER ASTRONAUTA NO ET PERDIS ELS OBSEQUIS D'AQUEST NÚMERO. TRIA ENTRE 6 DIFERENTS.
La vida al espai: menjar, higiene, entrenament i més curiositats
Nosaltres ,
la
REDACCIÓ
REVISTA-SCIENCE KIDS
CONTENTS TOT EL QUE ENS INTERESSA
01 ORIGEN UNIVERS
El nostre univers és un lloc immens, insondable. Contràriament al que seria un estat immutable i etern, el cosmos és dinàmic, i sabem que va tenir un inici, el Big Bang. També sabem que no ha parat d’expandir-se, de créixer, des de llavors.
02 COMPONENTS UNIVERS Les Galàxies, les Estrelles, el Sol, els Planetes i els Cossos petits de l'Univers. Coneix tots els seus misteris en un sol cop d'ull.
03 EL SISTEMA SOLAR
01
COM VA NÈIXER L'UNIVERS. BIG BANG. REALMENT VA SER AIXÍ?
No et perdis els vídeos sobre el nostre Sistema Solar, la Terra i la Lluna.
04
LA TERRA I ELS SEUS SATÈL·LITS
QUINS FENÒMENS NO ET POTS PERDRE 05 INVESTIGACIÓ PER ENCÀRREC Qüestions impactats i vitals que et deixaran amb la boca oberta.
06 REGAL REVISTA.
LA PORTA DELS 3 PANYS
JOC POSEM ORDRE
C/ RAMON Y CAJAL 58. 08440 CARDEDEU
Recomanació del llibre de Sónia Fernández-Vidal: LA PORTA DELS TRES PANYS.
No et perdis el joc de moda.
TELÈFON: 93 871 38 66 FAX 93 871 11 52 WWW.PLAMARCELL.CAT/WEB
CURS19 | LLEGEIX-ME
El regal de la revista en imatges.
L'ORIGEN DE L'UNIVERS Com es va saber que el nostre Univers va tenir un inici? Els científics del segle XX creien que l'univers era estàtic (ni s'expandeix, ni es contrau). Einstein creia que la teoria que l'univers era estàtic era certa. Més tard aquests dos científics: Alexander Friedmann i Georges Lemaître van descobrir que era el contrari, l'univers s'expandeix. El 1928, el científic Edwin Hubble va poder demostrar que l'univers s'expandeix fent que el mateix Einstein canvies d'opinió. Ho va fer observant les llums de les galàxies i veient que de mica en mica s'allunyaven. Aquesta teoria era la prova de què hi havia hagut un començament, el Big Bang.
En que consisteix la teoria del Big Bang? El nostre univers va començar a expandirse fa 13.820M d’anys amb el Big Bang. Es creu que al moment zero de l'univers tot estava concentrat en un espai reduït a una temperatura extremadament alta, i així es van crear els primers elements químics de la natura.
Per què el nom Big Bang? El nom de Big Bang, va sorgir quan l'any 1949, Fred Hoyle un defensor de la teoria de l'univers estàtic, en un programa de ràdio es va referir a la teoria de l'expansió de l'univers com a "Big Bang (gran explosió)", per ridiculitzar-la, però no s'imaginava que el nom es fes popular tan ràpid i que seria el que utilitzarien en un futur per referir-se a la revolucionària teoria.
Matèria i antimatèria Sabem que existeix la matèria i l'antimatèria, però, que són? La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps a interaccions amb aparells de mesura. I com el seu nom indica és el contrari a la matèria, representada per elements, la massa és igual a la matèria, però les seves propietats quàntiques, especialment les seves càrregues són oposades. En principi, la podries veure, si féssim prou antimatèria, però si tractes de tocar-la rebràs un tremend xoc perquè el contacte entre matèria i antimatèria ocasiona la seva aniquilació mútua; és a dir, si li donessis la mà a una persona feta d'antimatèria, probablement tu i ella moriríeu.
Quan va començar tot.. Al principi, la matèria i l'antimatèria estaven juntes en el punt on es concentrava tot a l’espai, però, en el Big Bang va haver una “batalla” entre els dos tipus de matèria, va guanyar la matèria perquè la antimateria va tardar menys a desaparèixer, si en aquell moment hi hagués hagut la mateixa quantitat de matèria i antimatèria, en la mateixa distribució, ara no estariem aquí, perquè haguessin desaparegut les dues, i l’univers no s'hagués creat.
L'ORI GEN DE L'UNIVERS En 1929, l'astrònom Edwin Hubble va demostrar que l'Univers contenia milions de galàxies que s'allunyen les unes de les altres a unes velocitats enormes, com si fossin els fragments d'una explosió. L'inici d'aquesta expansió devia ser una explosió de grans dimensions, que avui en dia coneixem com Big Bang.
LA TEORÍA DEL BIG BANG Es calcula que el Big Bang va tenir lloc fa uns quinze mil milions d'anys. La teoria explica que el nostre univers va començar a partir d'un estat extremadament calent i dens, que es va posar en marxa en un procés d'expansió. A començament del segle XX es van començar a acumular sospites sobre el caràcter dinàmic de l'univers.
Per què el nom de Big Bang? Un dels màxims defensors del model estàtic i immutable i per tant gran detractor de l'existència d'un moment zero, va ser l'astrofísic Fred Hoyle. A l'any 1949 Fred Hoyle en un programa de ràdio, va emprar el nom Big Bang (gran explosió) per ridiculitzar la teoria de Edwin Hubble .
Com Edwin Hubble va descobrir l'origen de l'Univers? El 1929, l'astrònom Edwin Hubble va descobrir que l'Univers contenia milions de galàxies que s'allunyen les unes de les altres a unes velocitats enormes. Això implica que l'Univers augmenta cada vegada més amb el temps en un procés d'expansió. L'inici d'aquesta expansió devia ser una gran explosió, la que ara coneixem com Big Bang. Això segueix el model d'Univers dinàmic.
Què és l'Univers estàtic i l'Univers dinàmic? Fins a començaments del segle XX, els científics creien que l'univers era estàtic. És a dir, que ni s'expandia ni es contreia. Era, doncs, un cosmos estable i etern, sobre el qual tenia poc sentit preguntar-se quan havia nascut, o si moriria alguna vegada. De fet, no existien proves del contrari, que seria l'Univers dinàmic. Per tant, l'univers dinàmic és aquell que s'expandeix, i va tenir un origen.
L' antimatèria? Malgrat que l'Univers en el qual vivim està format només de matèria, pensem que en el Big Bang la matèria i l'antimatèria es van produir en quantitats iguals. L'antimatèria és com una versió bessona de la matèria, amb càrrega oposada. No ho sabem del tot on va anar l'antimatèria, però existeix una teoria que diu que la matèria va vèncer l'antimatèria per crear estrelles, planetes i galàxies, l'Univers.
L'ORIGEN DE L'UNIVERS Com es va crear l'Univers? L ' o r i ge n de l 'un i vers va c ome nça r q u a n v a n a p arè i x er e l s quark s, l la v o r s aques ts va n c re ar e ls protons i als n e utr on s que s egu i da m en t va n c rear l a matè ria. A p a r t ir de l a cr e ac ió d e la ma tè r ia v a h ave r-h i un a " ba talla" , com l 'an om e na la Sò nia F e r n á n de z V i da l a l a Po rta de ls t re s pa n y s, en tre l a m atè ria i l 'a nt i m a t èri a. La c ol ·l i si ó entre aquestes fei a q ue es c re é s e n e r gi a, que cad a cop es f eia més gr a n . Co m q ue l a qu an ti t at de ma tè r ia era més g ran que d ' a n t i ma tè ri a, en la " ba tal la " que v a h av e r - hi va gua n yar l a m atèr ia . A p a r t i r d e l 'energi a c re ada va ocórrer un a gra n explosió , a n o m e na da " Bi g Ba ng ". A par tir d e l ' ex p lo si ó , la m atè ri a que hi ha v ia e s va sep a rar a g ran v e lo ci t a t i p oc s seg on s d es pré s e s v a c r e a r l 'U niv ers: le s es tre lles , els p l a ne te s ( en tre el l s, la Te rra) , els f or a t s n egres , les e s pi rals , le s ga là x i e s . ..
Per què el nom de Big Bang? A q u e s t n o m e s ba s a e n e l fet q ue l 'a s tr o fí s i c Fred H o yl e vol i a r id i c ul i tz ar la t eo r i a r ev o lu c i o n a r i a sobre la gr an e x pl o s i ó d ' E d w in H u b ble . Ll av o rs u n d i a pe r la r à di o la v a a n om en a r ( i n ten ta n t r id i cu l it zar l a te o r i a ) Bi g B a n g i a la ge nt li v a a gr ad a r . I d e s d e ll av o rs s' h a q u e d a t a m b a q u e s t n o m.
Com es va saber que el nostre univers va tenir un inici? Els cie ntíf ics A l ex and er F riedmann i G eo rg es L em aî tr e v an des cobrir qu e l’U ni vers e st à en consta nt mo viment, llav o r s v an crea r la t eoria del mo de l d i nà mic .
Què és el model estàtic i dinàmic de l'Univers?
Teorias de l'Univers abans dels mètodes científics:
La teoria del model estàtic consisteix en el fet que l'Univers està quiet, que ni s'expandeix ni es contreu. Un cosmos estable i etern, sobre el qual no se'n feien preguntes de quan va néixer.
Les primeres teories l'Univers van ser:
La teoria del model dinàmic tracta sobre que l'Univers està en constant moviment i que abans de crear-se ha hagut d'estar concentrat en un mateix lloc i en explotar va començar a expandir-se.
El model Geocèntric : "La Terra al centre" Aquest model és molt antic, considera que la Terra és rodona i està immòbil en el centre de l'univers. El Sol, la Lluna i els planetes giren al voltant de la Terra en trajectòries circulars. Les estrelles estan fixes en una esfera molt llunyana que gira, al seu entorn, al voltant de la Terra. Aquesta teoria no és gens lògica ara mateix, però abans com que no tenien tants coneixements sí que s'ho creien.
per
explicar
El model Geocèntric. El model Heliocèntric.
El model Heliocèntric: Aquest no és tan antic i per això és una mica més lògic, consisteix en que el Sol està immòbil al centre de l'univers. La Terra gira sobre si mateixa i la Lluna ho fa al seu voltant. La Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol a diferents velocitats i en cercles centrals. L'esfera d'estrelles que envolta aquest sistema no es mou. Aquesta teoria s'aproxima més a l'habitual, però el Sol no és el centre de l'Univers sinó que és el centre de la nostra galàxia.
L'ORIGEN DE L'UNIVERS “BIG BANG" T'interessa saber l'inici de tot el que hi ha a l'univers? Doncs endi nsat en aquesta aventura.
Saps c o m va c o men ç ar t o t ? Tot va c omenç ar amb un fenomen anomenat Bi g Bang una gr an ex p l osi ó d 'una gr an q uanti tat d e matèr i a i ant i matèr i a. L 'anti matèr i a i l a matèr i a es van aj untar i es van c r ear el s p l anetes, estr el l es i meteor i ts... Q ue es va ex p and i r i seguei x ex p and i nt-se avui en d i a.
En què consisteix la teoría del Big Bang? Big Bang és el model cosmològic més sòlid de què disposem actualment per a explicar el naixement i el desenvolupament posterior de l'univers on vivim. La teoria explica que el nostre univers va començar a partir d’un estat extremadament calent i dens, que es va posar en marxa en un procés d'expansió en el qual encara avui en dia estem immersos.
Perquè s'anomena Big Bang ? L'any 1949, Hoyle, en un programa de ràdio a la BBC, va emprar el nom Big Bang (‘gran explosió’) per a ridiculitzar la revolucionària teoria que, basant-se en l’expansió del cosmos, deia que tot havia tin-gut un començament.
Qui va defensar la teoría del Big Bang? Hubble va permetre entendre que si tot s’expandia, rebobinant en el temps un podria arribar a un moment en la història de l’univers en què tot estava increïblement a prop i concentrat. El físic rus George Gamow va ser un dels màxims defensors del model del Big Bang, i va introduir la idea que, justament en el moment zero de l’univers, en condicions extremes de temperatura, es devien haver forjat els primers elements químics de la natura
Alguna vegada t’has preguntat perquè la llum és tan important ? Es pot dir que tot el que sabem del cosmos és gràcies a la llum. Sense capacitat per a desplaçar-nos a les estrelles, o als centres de les galàxies, o prop dels forats negres i estrelles de neutrons, la llum que tots aquests objectes emeten, i que ens esforcem a rebre i analitzar, ens en parla. Dins la llum s’amaga informació vital per a entendre els objectes, i també els mecanismes que tenen lloc dins seu. El nom científic de la llum és radiació electromagnètica.
L'Univers és el conjunt format per tot l'espai, la matèria l'antimatèria i l'energia que existeix. Les primeres civilitzacions van elaborar algunes explicacions sobre l'Univers plenes de supersticions i de mites. Però aviat va sorgir l'astronomia, amb plantejaments propis de la ciència. El nostre Univers és un lloc immens, insondable, contràriament al que seria un estat immutable i etern i sabem que va tenir un inici, el famós Big Bang.
A l’any 1949 Fred Hoyle va anomenar Big bang a la teoria d’ Edwin Hubble en un programa de ràdio per ridiculitzar-lo, rientse d’ell. I des d’aquell dia es va adoptar el nom de Big bang per referir-se a la gran explosió que va donar origen a l’Univers. Es calcula que el Big Bang va tenir lloc fa uns quinze mil milions d’anys. Segons la teoria del Big Bang tota la matèria de l'Univers estaba concentrada en una punt extraordinàriament petit de l'espai, i va explotar. La matèria va sortir disparada. Es va ajuntar només en alguns llocs de l’espai determinats, i es van formar els primers estels y les primeres galàxies (inicialment la temperatura de l’Univers era molt alta; posteriorment es va anar expandint i refredat fins a permetre la formació dels estels i els planetes). Des de llavors, l'Univers continúa en moviment y evolució constant.
El físic Paulo Dirac va interpretar que si existia un electró, que és una càrrega negativa, hi havia d'existir el positró, una partícula idèntica, però amb una càrrega positiva. De fet, va haver d'aparèixer una partícula amb una càrrega oposada, perquè quan entressin en contacte es produís energia.
La matèria i l'antimatèria eren dos oposats, la matèria energia positiva i l'antimatèria negativa. Quan es van unir es va formar una energia molt forta, però l'antimatèria es va degradar abans que la matèria. Va haver-hi com una batalla, com s'explica a La porta dels tres panys, i va guanyar la matèria llavors va ser quan la matèria es va destruir en petits trossos indestructibles.
La llum és l’emissari que ens porta informació dels objectes que habiten l’univers (i també del mateix univers). Es pot dir que tot el que sabem del cosmos és gràcies a la llum.
Abans de la teoria del Big Bang, els científics proposaven altres models per explicar l’Univers.
Els primers models astronòmics es van proposar en la Grècia Clàssica. ( "La Terra és al centre") ho va dir l'astrònom grec Ptolomeu, al segle II d.C. La Terra és esfèrica i està immòbil al centre de l'univers. El Sol, la Lluna i els planetes giren al voltant de la Terra. Les estrelles estan fixes en una esfera molt llunyana que gira, al seu torn, al voltant de la Tierra. Esta creença es va mantenir vigent durant catorze segles, ja que permet explicar nombrosos fenòmens que tenen lloc en el cel. No obstant això no servia per explicar altres, que sí justificava el model heliocèntric, més complet.
El va proposar al segle XVI l'astrònom polonès Copèrnic. Segons ell: El Sol està immòbil al centre de l'univers. La Terra gira sobre si mateixa i la Lluna ho fa al seu voltant la Terra. L'esfera d'estrelles que envolta aquest sistema no es mou. Aquest model va trigar a ser acceptat a causa, en part, a l'oposició de l'Església, i va suposar la primera revolució científica de la història, ja que va canviar la visió de món que tenia la humanitat. L'astrònom italià GALILEO GALILEI (1564-1642) va ser un dels seus principals defensors gràcies al que va desenvolupar la seva telescopi, en 1609.
LES GAL Les galàxies són acumulacions de gas, pols i milers de milions d'estrelles i els seus sistemes solars, agrupades gràcies a la gravetat. Les tres galàxies més importants son:
La galàxia espiral : La galàxia espiral consisteix en un disc galàctic giratori pla que conté estrelles, gas i pols.
La galàxia eliptica: La galàxia el·liptica és un tipus de galàxia amb una forma el·lipsoïda i una imatge llisa.
La galàxia irregular: La galàxia irregular està constituïda principalment per estels joves i no tenen una estructura fàcilment identificable.
AXIES Les galàxies es classifiquen d'acord amb la seva forma en llum visible. La classificació més utilitzada avui dia és la Seqüència de Hubble, també coneguda com a Diagrama diapasó de Hubble
La Via Làctia és la nostra galàxia. Els romans l'anomenaren "Camí de Llet". És gran, té forma d'espiral i pot tenir uns 100.000 milions d'estels, entre ells, el Sol. En total fa uns 100.000 anys llum de diàmetre i té una massa de més de dos bilions de vegades la del Sol.
COMETA Els cometes són Els cometes són cossos molt petits, de només uns quants kilòmetres. Estan formats per gel barrejat amb pols i roques. Orbiten al voltant del Sol, però habitualment tenen òrbites molt ll argues. Els cometes es composen de tres parts: el nucli, l'atmosfera o cabellera, i la cua. Quan un cometa s'acosta al Sol i s'escalf a, els gasos s'evaporen, desprenen partícules sòlides i formen la cabel lera. Quan es torna a allunyar, es ref reda, els gasos es gelen i la cua desapareix. Els únics cometes que han estat f otograf iats de prop ara per ara són el Hall ey, el 1986 i, recentment, el Borrelly.
ASTEROIDES Els asteroides són restes petites i rocoses resultants de la formació dels planetes fa 4.500 milions d'anys. Els asteroides es dispersen en una zona entre Mart i Júpiter, el cinturó d'asteroides. Al començament del Sistema Solar, els corresponia aglomerar-se i f ormar un altre planeta, però la f orça gravitatòria de Júpiter els ho va impedir, i ara es mouen en òrbites com si cada asteroide fos un planeta independent. Com més pròxima al Sol és l 'òrbita, més ràpid gira l'asteroide. El primer asteroide que es va descobrir va ser el Ceres, però ara és un planeta nan.
METEORITS SATÈL·LITS Els satèl·lits són cossos menors del sistema solar que es desplacen al voltant dels planetes. Existeixen planetes amb un nombrós seguici de satèl·lits com Júpiter i Saturn, planetes amb un sol satèl· li t com la Terra. No hem de conf ondre els satèl·lits naturals amb els artificials. El primer satèl· lit artificial, l'Sputnik 1, es va llançar el 1957. Era molt simple: una bola d'alumi ni de la mida d'una pilota de platja equipada amb quatre antenes llargues i impulsada per bateries.
El Meteoroide és un f ragment de cos celeste inferior a un asteroi de que es mou per l'espai i que es converteix en un meteorit en entrar en l'atmosfera d'un planeta. El meteorit és un f enomen, és una roca gegant que va viatjant per l'espai, poden col·lisionar a la Terra o directament a uns altres planetes del sistema solar i quan col·lisionen es cremen. Un grup internaci onal d'investigadors ha demostrat que, fa 5.000 anys, els anti cs egipcis f eien servir partícules de ferro procedents de restes de meteorits per fabricar joies. Van trobar nou cilindres en 1911 a dues tombes al nord d' Egipte, i que es conserven al Museu Petri e de Londres.
!
ESTRELLA PROMEDIO Una estrella amb una massa entre 0,5 i 8 vegades la massa del nostre Sol, es considera una estrella mitjana..
Una estrella és un cos de gasos, de masses principalment hidrogen i heli, que emeten llum, la seva forma acostuma a ser a troben Es esfèrica. temperatures molt elevades i en el seu interior hi ha reaccions nuclears.
Una estrella mitjana entra en la fase de gegant vermella perquè les forces de la gravetat ja no són contrarestades per les forces de la fusió de l'hidrogen.
NEBULOSA ESTELAR Una nebulosa és un nùvol de gas que es troba en el espai. ESTRELLES MASSIVES Les estrelles massives son aquelles que estan aïllades i exploten en el final de la seva existèn.
Spica 20.000ºC
Zeta Puppis 30.000ºC
GEGANT VERMELLA
SUPERGEGANTS VERMELLES Les supergegants vermelles, són les estrelles més grans que de moment s'han trobat a l'Univers.
Mirfak 7.000ºC
Vega 10.000ºC
NEBULOSA PLANETÀRIA Una nebulosa planetària es forma quan una estrella de massa baixa, assoleix els estats evolutius finals i expulsa les capes externes a l'espai, després d'haver passat les fases de gegant vermella.
NANES BLANQUES Les nanes blanques són estrelles que van esgotant tot l'hidrogen .
ESTRELLA DE NEUTRONS Aquesta estrella està formada per neutrons a densitats molt altes; Acostumen a fer uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d’una estrella mitjana.
FORAT NEGRE És una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
SUPERNOVA És una explosió gegantina a partir d'una mort d'una estrella.
Aldebaran 4.000ºC
Capella 6.000ºC
Betelgeuse 3.000ºC
Cada cert temps la nostra galàxia s'il·lumina amb un enorme esclat. Aquest esdeveniment violent, conegut com supernova, indica la mort d'una estrella supergegant. També les estrelles es moren d’una forma menys violenta, quan es queden sense energia s’apaguen i desapareixen.
Els Planetes nans Actualment hi ha cinc planetes nans al Sistema Solar: Plutó, Ceres, Eris, Makemake i Haumea. Com se sap si el planeta és nan? Doncs per les normes dels planetes si no les compleixen, però igualment s'assembla a un planeta, se'n diuen planetes nans. 1. Orbita al voltant d'una estrella. 2. Que tingui gravetat pròpia, és a dir, que tingui massa suficient per a tenir forma arrodonida. 3. No és un satèl·lit d'un planeta o d'un altre cos no estel·lar 4. Té domini sobre la seva òrbita, pot ser que atreia a tots els astres del seu voltant, pot allunyar-los de la seva òrbita o fer-los girar sobre ell.
Ceres
Eris
Plutó Haumea
Makemake
En el 2006 la Unió Astronòmica Internacional va classificar planetes i objectes més petits del Sistema Solar: En mida petita: cometes, asteroides o cossos petits. En mida mitjana: els planetes nans. I en mida gran:els vuit planetes del Sistema Solar
i Exoplanetes Els exoplanetes són qualsevol planeta fora del Sistema Solar que estan al voltant d'una estrella similar al Sol, per això també se’ls anomena planetes extrasolars. Els planetes que orbiten al voltant d'altres estrelles s'anomenen exoplanetes. Com:Kepler-22b, Kepler 186f
Kepler -22b (exoplaneta)
Nau Kepler
En el 2009, la NASA va llançar una nau espacial anomenada Kepler per buscar exoplanetes. Kepler va buscar planetes de diverses mides i òrbites. I aquests planetes orbitaven al voltant d'estrelles de mida i temperatura diferent. Kepler va detectar exoplanetes utilitzant el mètode del trànsit. Quan un planeta passa davant de la seva estrella, això es diu trànsit. Els astrònoms poden observar com canvia la brillantor d'una estrella durant un trànsit. Això els pot ajudar a esbrinar la mida del planeta.
Kepler 186f (exoplaneta)
Trappist-1 (exoplaneta)
Un planeta per ser considerat planeta ha de complir 3 característiques, la primera és que ha d'orbitar al voltant d'una estrella, la segona condició és que ha de ser tan gran com per tindre una gravetat suficient per tindre una forma esfèrica i la tercera condició és que ha de ser l'element principal dins la seva òrbita.
Un dia a Venus és més llarg que un dia a la Terra —243 dies terrestres.
Mart té dues llunes, Fobos i Deimos, i és l’últim dels planetes terrestres juntament amb Mercuri, Venus i la Terra.
L'òrbita de Saturn al voltant del Sol és cada 29,4 anys terrestres.
Un any a Neptú equival a 165 anys a la Terra.
Aquest és el planeta que està més a prop del Sol i el més petit del nostre sistema solar. Mercuri és un planeta rocós.
És l'únic planeta amb vida que es coneix. Un 29% de la seva superfície és coberta per terra en forma de continents i illes i un 71% per aigua.
La Gran Taca Vermella visible a Júpiter és una tempesta que està activa des de fa més 350 anys. És prou massiu per a encabirhi tres planetes de la mida de la Terra. Urà té la temperatura més baixa de tots els planetes, amb una temperatura atmosfèrica mínima de -224 ° C.
També anomenats tel·lúrics, o terrestres, són cossos de densitat elevada, formats principalment per materials rocosos i metàl·lics, amb una estructura interna ben diferenciada, i amb una mida relativament similar. Els planetes rocosos són la Terra, Mercuri, Venus i Mart.
Són coneguts com gegants de gas, són de grans dimensions i estan compostos principalment per gasos com l'hidrogen i l'heli, però que tenen un nucli rocós relativament petit. Es caracteritzen per les seves denses atmosferes, per ràpid moviment de rotació, immensos camps magnètics, amb molts satèl·lits i sistemes d'anells; entre ells es troben Júpiter, Saturn, Urà, i Neptú.
Els que es troben abans del cinturó d'asteroides com ara Mercuri, Venus, Terra, Mart.
Els que es troben després del cinturó d'asteroides com Júpiter, Saturn, Urà, Neptú, i Plutó.
LES FASES DE LA LLUNA Aquest vídeo que podeu veure escanejant el codi QR tracte sobre les fases de la lluna. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA DE LA LLUNA La Lluna és l'únic satèl·lit natural que té la Terra. Està situat a uns 380.000 km de distància i té un diàmetre de poc més d'una quarta part del de la Terra i una massa 84 vegades més petita. L’IL·LUMINACIÓ DE LA LLUNA El cicle diari del Sol és gairebé igual d’un dia a l’altre mentre que les fases de la Lluna, pel seu aspecte canviant, són més fàcils de seguir. En algunes pintures rupestres es troben representacions de la Lluna. De fet, els calendaris de grans civilitzacions de l’antiguitat com la romana o l’egípcia es van basar en part o en el cicle lunar amb els mesos de vint-i-vuit a trenta dies.Quan la Lluna presenta una fase petita, creixent o minvant, se’n pot veure una feble lluminositat a la part fosca: d’això en diem la llum cendrosa. Aquesta lluminositat cendrosa és la llum del Sol que la Terra reflecteix sobre la Lluna.
LA IL·LUMINACIÓ DE LA LLUNA El sol per raons geomètriques, il·lumina només la meitat dels planetes o dels seus satèl·lits, ja que són cossos opacs i esfèrics, i la llum del Sol només pot arribar a la meitat d’una esfera. L’altra meitat es troba a les fosques dins de la mateixa ombra projectada pel planeta o el satèl·lit. Si sempre veiem la mateixa cara de la Lluna, no és perquè aquesta estigui fixa a l’espai; al contrari, és perquè la Lluna gira al voltant del seu eix al mateix temps que gira al voltant de la Terra.
EL CICLE DE LES FASES LUNARS Cada mes hi ha una nit de lluna plena. Però, de vegades, en un mateix mes hi ha dues llunes plenes. La distància que ens separa de la lluna, en termes humans, és enorme. Però a escala còsmica, és insignificant. La lluna triga 27 dies en donar una volta completa a la terra, però com que la terra està orbitant al voltant del sol, necessita 2 dies i mig més per situar-se a la mateixa posició relativa . LES FASES DE LA LLUNA Lluna nova: Quan la Lluna, en girar entorn de la Terra, es troba entre el Sol i el nostre planeta, la part il·luminada de la Lluna és la que no es pot veure des de la Terra. Lluna creixent: A mesura que la Lluna avança al llarg de la seva òrbita al voltant de la Terra, es va veient un fragment de la superfície il·luminada progressivament més gran. Quan la Lluna,la Terra i el Sol formen un angle recte,es veu la meitat de la superfície il·luminada. Lluna plena: A mesura que avança el cicle, es veu cada vegada més part de la superfície il·luminada, fins que s’acaba veient tota. Quart minvant: La Terra i el Sol tornen a formar un angle recte, però al cantó contrari del quart creixent; es diu minvant perquè ha anat disminuint des de la lluna plena i anirà disminuint fins a la propera lluna nova.
Eclipsis En aquest vídeo podreu conèixer tot sobre els eclipsis, tant els de Sol com els de Lluna. Els eclipsis poden ser de dos tipus, eclipsis total i parcial.Hi ha vegades que el Sol, la Terra i la Lluna s'alineen.
365 La translació En el moviment de translació, la Terra gira al voltant del Sol seguint un trajecte lleugerament el·líptic de 930 milions de quilòmetres que s'anomena orbita terrestre. La Terra triga un any a recórrer la seva òrbita, exactament 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9 segons i mig. L'òrbita de la Terra no és del tot circular, sinó el·líptica.
Efecte del moviment anual de translació La Terra no té solament un moviment de rotació diürn, sinó també un moviment anual de translació. Aquest segon moviment, molt més lent que el primer, fa que les estrelles triguin una mica menys de 24 hores a fer una volta, exactament 23 hores, 56 minuts i 4 segons. D'un dia al següent quasi no es noten aquests quatre minuts de diferència, però si es van acumulant quatre minuts cada dia, és fàcil calcular que mirar el cel al cap d'un mes és com deixar passar dues hores en un dia. Per exemple, el cel del dia 1 de maig a les 22 hores serà igual que el cel del dia 1 d'abril a les 24 h. O, dit d'una altra manera, el cel de l'1 d'abril a les 22 hores serà igual que el cel de l'1 de maig a les 20 hores.
Dies L'eclíptica A mesura que la Terra es va desplaçant al voltant del Sol, si fos possible veure les estrelles de dia, podríem observar com el Sol "canvia" de posició respecte del fons d'estrelles llunyanes. S'anomena eclíptica la línia imaginària que passa pels punts on es troba el Sol dins l'esfera celeste, dia a dia, en un any. Com que de dia no ens és possible veure les estrelles a causa de la gran lluminositat del Sol, solament podem observar les estrelles que apareixen de nit, que són les que hi ha al cantó oposat del Sol. A més, com que les òrbites dels planetes del sistema solar estan situades pràcticament en un mateix pla, l'eclíptica és també la línia vora la qual sempre hi ha els planetes que són visibles un dia determinat. El moviment de translació el realitza a una velocitat de 2.150 Kms/seg i demora aproximadament 225 milions d’anys . Una dada curiosa es que com el sol no es un cos rigid, les zones equatorials giren més ràpid que les zones polars.
La Influència de la Lluna en les Marees En aquest vídeo descobrireu com la Lluna és important per nosaltres i com afecten els nostres mars. Veureu els tipus de marees, com es produeixen, les fases de les marees i unes poquetes curiositats. Quan acabeu de veure-ho sereu uns experts en aquest tema. Segur que ús agrada, no teniu res a perdre.
NO ET PERDIS EL NOSTRE VIDEO
ESTACIONS EQUINOCCIS I SOLSTICIS
A l’hivern a els rajos solars arriben a la Terra inclinats: La seva energia es dissipa i generen menys calor.
Equinoccis: Hi ha un dia de l'any en el qual, per als que viuen a l'hemisferi nord de la Terra, comença la primavera. I per als que viuen a l'hemisferi sud, comença la tardor.
A l’estiu els raigs solars incideixen perpendiculars: la seva energia és concentra i generen més calor
Quins fenòm no et po Pluges d'estels: La pluja d'estels, O pluja de meteors, és un fenomen astronòmic de singular bellesa de què, afortunadament, podem gaudir molt simplement observant el cel. L'efecte lluminós està produït per la ionització de l'atmosfera que genera la partícula. La majoria dels meteors que entren en contacte amb l'atmosfera terrestre són molt petites, com grans de sorra, de manera que al desintegrar-se a uns 80-100km d'alçada l'efecte no és molt impressionant; però, hi ha altres, els bòlids, que es desintegren a una alçada de 13-50km deixant una espurna de llum sorprenent.
Eclipsi total de Sol: Un eclipsi solar ocorre quan el Sol, la Terra i la Lluna es troben alineats, estant aquesta última entre els primers dos. Si la Lluna tapa el Sol en la seva totalitat (la Lluna, en estar més a prop de la Terra es veu més gran que el Sol) es produeix un eclipsi solar total.
mens astronòmics ots perdre? L' Aurora Boreal: L´aurora boreal es produeix quan les partícules carregades pel Sol xoquen contra l´atmosfera de la Terra i el nostre camp magnètic les dirigeix cap als pols. Per això es parla d'aurora boreal per al Pol Nord i d'austral per al Sud.
La Superlluna:
La Superlluna és un succés que té lloc quan coincideix la Lluna plena o Lluna nova amb l'acostament més gran d'aquesta a la Terra (anomenat perigeu). És a dir, l'òrbita de la lluna està més a prop a la Terra, al mateix temps que està plena. El característic de la Superlluna de maduixa és que és l'última superlluna de l'any i, al seu torn, és l'última lluna plena de primavera. Per tant, és una ocasió extraordinària per als apassionats dels fenòmens astronòmics, ja que donarà pas a l'estiu.
Hi ha vida a altres planetes? Condicions de vida a. Temperatures suaus
La Terra té una temperatura mitjana constant de 15 ° C, que és conseqüència de dos fets: L’adequada distància a la qual es troba del Sol: ni massa a prop, ni massa lluny . La presència de l’atmosfera i, en concret, d’alguns dels gasos atmosfèrics, com el diòxid de carboni, CO2, i el vapor d’aigua, H2O, que retenen la calor del Sol i mantenen els valors de temperatura adequats per a la vida. Sense l’atmosfera, la Terra s’escalfaria en excés durant el dia i es refredaria molt per les nits.
b. Aigua en estat líquid Gràcies a la temperatura mitjana del nostre planeta, gairebé tota l’aigua es troba en estat líquid. L’aigua líquida forma part dels éssers vius; és el mitjà en què viuen molts organismes. A més, l’aigua dels oceans, els mars i els rius contribueix al fet que la temperatura del nostre planeta no experimenti canvis bruscos; per això, es diu que actua com un regulador tèrmic. c. Gasos imprescindibles per viure L’aire de l’atmosfera aporta l’oxigen (O2), necessari per a la respiració dels éssers vius, i el diòxid de carboni, indispensable, juntament amb l’aigua i la llum, per a realitzar la fotosíntesi.
Trappist 1 system Trapist 1 : Trapist 1 és una estrella descoberta per la NASA on possiblement hi ha aigua hi ha atmosfera... És l'únic sistema on podria haver vida.
Aquest descobriment és molt important perquè és el primer cop que troben tres planetes habitables al voltant d'una estrella. Per poder trobar-lo han utilitzat el MÈTODE observar els canvis de les estrelles (la llum)
En el sistema solar d'aquesta estrella han trobat tres planetes amb vida de set planetes que hi ha. És una nana vermella i és aproximadament 9 cops més petit que el sol.
Quins efec en els astro viatges es Per Berta Matons
El cos humà està preparat per viure a la terra, un lloc amb gravetat; Quan viatgen a l'espai no tenen gravetat, aixó provoca uns efectes secundaris. Ara us explicarem els més comuns:
Investigacions Els efectes sobre la salut dels viatges espacials seran diferents si es viatja a l'Estació Especial Internacional (EEI), la Lluna o un altre planeta. La EEI està situada a 400 km de la Terra, i en els seus laboratoris s'han fet moltes investigacións sobre quan el cos humà està en llocs sense gravetat.
ctes tenen onautes els spacials? Increment de l'altura Quan els astronautes van a l'espai creixen entre 2 i 5 cm, degut a que no hi ha gravetat la columna no queda comprimida; però al tornar a la terra recuperen la seva altura habitual.
Efectes en els ossos i en els músculs Els ossos i els músculs no només perden massa, sinó que a més a més no sanen tant bé. A part de patir atròfia muscular, es creu que la descalcificació dels ossos degut a la microgravetat, és d'un 1% mensual.
Modificacions genètiques Un estudi de la NASA, fet sobre els bessons Mark i Scott Kelly, va demostrar que despres d'un any a la EEI nomes compartien el 93%material genetic en compte del 100%. També es va observar que el germa que va anar a l'espai semblava més jove que l'altre.
Radiacions còsmiques Quan estem a la Terra l'atmosfera ens protegeix de les radiacions còsmiques de de l'espai. Tot i que les naus especials i la EEI tenen mecanismes que protegeixen els astronautes. Aquests reben 10 vegades més radiació que si es trobessin a la Terra, aixó pot suposar major risc de patir un cancer (especialment lucèmies), o altrs malalties degeneratives.
Pèrdua de visió Està demostrat que quan els astronautes viatgen a l'espai, pateixen alteracions al nervi de la retina. Això provoca que el 80% acabin desenvolupant miopia.
COM ÉS LA VIDA D'UN ASTRONAUTA EN UNA ESTACIÓ ESPACIAL?
Hugo Cáceres
Durant la seva permanència a l'Estació Espacial, els astronautes han de continuar vivint i treballant en un entorn molt diferent el de la Terra. Com sempre, han de tenir cura de la seva higiene personal, anar al bany, menjar i beure, i mantenir-se sans i en bona forma física.
Com dormen?
Per dormir, es fiquen dins un sac de dormir enganxat a la paret, dormen de peus i es posen un antifaç perquè no els hi molesti la llum del Sol. Tot i que a l'espai no hi ha dia i nit, dormen unes vuit hores de vint-iquatre.
Com és la seva HIGIENE?
Una de les activitats que més canviía a l'espai és la higiene . Si obres una aixeta, les gotes d'aigua surten flotant. Així que per rentar-se el cos, els astronautes utilitzen tovalloletes humides .
Com fan les seves necessitats?
Quan volen anar al wàter, les dones duen un panyal i els homes tenen uns aspiradors pel pipí. Quan volen fer caca, els astronautes es posen a uns wàters especials i enlloc d'estirar la cadena i que llisqui l'aigua, hi ha un xorro d'aire i ho aspira tot.
Com es Renten?
Al no tenir aigua corrent ni rentadora, els tripulants porten roba d'un sol ús.
Què menjen?
El menjar ha millorat molt des dels primers anys, ja no són cubs sense sabor, ni aliments triturats i emmagatzemats en tubs, sinó plats més semblants als que mengem a la Terra. El dinar de l'espai, es prepara a la Terra i s'empaqueta en racions per a una persona. Alguns aliments estan preparats per menjar i altres s'han de rehidratar amb aigua per recobrar-ne la textura o també s'han d'escalfar en un microones. Els astronautes en els seus menjars no poden incluir ni sal, ni pebre, perquè es podria anar pels conductes de ventilació i fer malbé la nau.
Què fan en el seu temps lliure?
Els astronautes mentres no treballen, fan diverses coses depenen del que els hi bé de gust. De vegades fan esports en màquines adaptades, altres toquen instruments o fan maquetes, també observen les vistes que hi han... En definitiva, fan el que els hi bé de gust.
EXPERIMENT MESURES UNIVERS En l'experiment de l'univers, vam recrear en una escala les distàncies i longituds de la nostra galàxia. Vam observar que el nostre Univers és molt gran. Té unes distàncies extraordinàries i descomunals.
Science Kids CURS 21-22