PÓSTERS UNIVERS. 1D 21/22- PROVA

ISSUE 7 | JANUARY 2022

Science Kids

MART, PLANETA HABITABLE? Són reals les afirmacions que veiem al cinema sobre l'habitabilitat de Mart?

VIDA EN UN ALTRE PLANETA? Condicions perquè un planeta albergui vida

SER ASTRONAUTA

NO ET PERDIS

Calendari fenòmens

astronòmics.

La vida en el

espacio: comida, aseo

personal y más

curiosidades

LES GAL QuÈ És una galÀxia Les galàxies són acumulacions de gas, pols i milers de milions d'estrelles i els seus sistemes solars, agrupades gràcies a la gravetat.

TIPUS DE GALÀXIES: Les tres galàxies més importants son:

La galàxia espiral : La galàxia espiral consisteix en un disc galàctic giratori pla que conté estrelles, gas i pols.

La galàxia eliptica: La galàxia el·liptica és un tipus de galàxia amb una forma el·lipsoïda i una imatge llisa.

La galàxia irregular: La galàxia irregular està constituïda principalment per estels joves i no tenen una estructura fàcilment identificable.

AXIES

La seqüència de Hubble

Les galàxies es classifiquen d'acord amb la seva forma en llum visible. La classificació més utilitzada avui dia és la Seqüència de Hubble, també coneguda com a Diagrama diapasó de Hubble

LA VIA LÀCTIA La Via Làctia és la nostra galàxia.

Els romans l'anomenaren "Camí de Llet". És gran, té forma d'espiral i pot tenir uns 100.000 milions d'estels, entre ells, el Sol. En total fa uns 100.000 anys llum de diàmetre i té una massa de més de dos bilions de vegades la del Sol.

Una estrella és un cos de gasos, de masses principalment hidrogen i heli, que emeten llum, la seva forma acostuma a ser a troben Es esfèrica. temperatures molt elevades i en el seu interior hi ha reaccions nuclears.

ESTRELLA PROMEDIO Una estrella amb una massa entre 0,5 i 8 vegades la massa del nostre Sol, es considera una estrella mitjana..

Una estrella mitjana entra en la fase de gegant vermella perquè les forces de la gravetat ja no són contrarestades per les forces de la fusió de l'hidrogen.

NEBULOSA ESTELAR Una nebulosa és un nùvol de gas que es troba en el espai.

ESTRELLES MASSIVES Les estrelles massives son aquelles que estan aïllades i exploten en el final de la seva existèn.

SUPERGEGANTS VERMELLES Les supergegants vermelles, són les estrelles més grans que de moment s'han trobat a l'Univers.

Mirfak 7.000ºC

Spica 20.000ºC

Zeta Puppis 30.000ºC

GEGANT VERMELLA

Vega 10.000ºC

NEBULOSA PLANETÀRIA Una nebulosa planetària es forma quan una estrella de massa baixa, assoleix els estats evolutius finals i expulsa les capes externes a l'espai, després d'haver passat les fases de gegant vermella.

NANES BLANQUES Les nanes blanques són estrelles que van esgotant tot l'hidrogen .

ESTRELLA DE NEUTRONS Aquesta estrella està formada per neutrons a densitats molt altes; Acostumen a fer uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d’una estrella mitjana.

FORAT NEGRE És una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

SUPERNOVA És una explosió gegantina a partir d'una mort d'una estrella.

Aldebaran 4.000ºC

Capella 6.000ºC

Betelgeuse 3.000ºC

Cada cert temps la nostra galàxia s'il·lumina amb un enorme esclat.

Aquest esdeveniment violent, conegut com supernova, indica la mort d'una estrella supergegant.

També les estrelles es moren d’una forma menys violenta, quan es queden sense energia s’apaguen i desapareixen.

El Sol és l'estrella del nostre sistema solar, la que ens dona llum i que gràcies a ella podem estar vius.

Cada 11 anys més o menys, el camp magnètic del Sol canvia. Això significa que els pols nord i sud canvien de lloc. Després, tarda uns 11 anys a tornar de nou a la posició inicial.

El Sol està compost principalment pels elements químics hidrogen i heli

Les taques solars són zones de la superfície del Sol que semblen fosques. Tenen aquest aspecte perquè estan més fredes que les altres parts de la superfície.

Hi ha relació entre la quantitat de taques solars i períodes de llargues sequeres o inundacions a la Terra. Entre els segles XVI i XVIII va haver-hi un refredament conegut com la Petita Edat de Gel, coincidint amb un període en el qual a penes va haver-hi taques solars.

Té un diàmetre de 1.392.000 km, 109 vegades més ample que la Terra.

Arriba fins a 5.500 graus a la superfície, i 15.000.000 graus al nucli. Però per molt gran que ens sembli, comparat amb les altres estrelles de l'univers és mediocre.

El color groc que té ens diu que és una estrella que està a la meitat de la seva vida, uns 5.000 milions d'anys i a la qual encara li queda molta vida; mentre tingui hidrogen seguirà donant llum i energia, quan acabi el seu hidrogen es convertirà en una gegant vermella que s'empassarà a la Terra, i després s'anirà encongint i apagant a poc a poc.

!

L'activitat de la superfície del Sol crea un tipus de clima anomenat clima espacial. Encara que el Sol està molt lluny, pot afectar a la Terra apagant satèl·lits o provocant apagades.

planetes Un planeta per ser considerat planeta ha de complir 3 característiques, la primera és que ha d'orbitar al voltant d'una estrella, la segona condició és que ha de ser tan gran com per tindre una gravetat suficient per tindre una forma esfèrica i la tercera condició és que ha de ser l'element principal dins la seva òrbita.

Mercuri

Venus

Un dia a Venus és més llarg que un dia a la Terra —243 dies terrestres.

Aquest és el planeta que està més a prop del Sol i el més petit del nostre sistema solar.

Mercuri és un planeta rocós. terra

És l'únic planeta amb vida que es coneix. Un 29% de la seva superfície és coberta per terra en forma de continents i illes i un 71% per aigua.

Mart

Mart té dues llunes, Fobos i Deimos, i és l’últim dels planetes terrestres juntament amb Mercuri, Venus i la Terra.

Júpiter

La Gran Taca Vermella visible a Júpiter és una tempesta que està activa des de fa més 350 anys. És prou massiu per a encabirhi tres planetes de la mida de la Terra.

Saturn

L'òrbita de Saturn al voltant del Sol és cada 29,4 anys terrestres.

Urà

neptÚ

Un any a Neptú equival a 165 anys a la Terra.

Urà té la temperatura més baixa de tots els planetes, amb una temperatura atmosfèrica mínima de -224 ° C.

PLANETES ROCOSOS:

També anomenats tel·lúrics, o terrestres, són cossos de densitat elevada, formats principalment per materials rocosos i metàl·lics, amb una estructura interna ben diferenciada, i amb una mida relativament similar. Els planetes rocosos són la Terra, Mercuri, Venus i Mart.

PLANETES

INTERIORS:

Els que es troben abans del cinturó d'asteroides com ara Mercuri, Venus, Terra, Mart.

planetes gasosos

Són coneguts com gegants de gas, són de grans dimensions i estan compostos principalment per gasos com l'hidrogen i l'heli, però que tenen un nucli rocós relativament petit. Es caracteritzen per les seves denses atmosferes, per ràpid moviment de rotació, immensos camps magnètics, amb molts satèl·lits i sistemes d'anells; entre ells es troben Júpiter, Saturn, Urà, i Neptú.

PLANETES

EXTERIORS

Els que es troben després del cinturó d'asteroides com Júpiter, Saturn, Urà, Neptú, i Plutó.

Els Planetes nans Actualment hi ha cinc planetes nans al Sistema Solar: Plutó, Ceres, Eris, Makemake i Haumea.

Com se sap si el planeta és nan?

Doncs per les normes dels planetes si no les compleixen, però igualment s'assembla a un planeta, se'n diuen planetes nans.

1. Orbita al voltant d'una estrella.

2. Que tingui gravetat pròpia, és a dir, que tingui massa suficient per a tenir forma arrodonida.

3. No és un satèl·lit d'un planeta o d'un altre cos no estel·lar 4. Té domini sobre la seva òrbita, pot ser que atreia a tots els astres del seu voltant, pot allunyar-los de la seva òrbita o fer-los girar sobre ell.

Ceres

Eris

Plutó Haumea

Makemake

En el 2006 la Unió Astronòmica Internacional va classificar planetes i objectes més petits del Sistema Solar: En mida petita: cometes, asteroides o cossos petits.

En mida mitjana: els planetes nans.

I en mida gran:els vuit planetes del Sistema Solar

i Exoplanetes Els exoplanetes són qualsevol planeta fora del Sistema Solar que estan al voltant d'una estrella similar al Sol, per això també se’ls anomena planetes extrasolars.

Els planetes que orbiten al voltant d'altres estrelles s'anomenen exoplanetes.

Com:Kepler-22b, Kepler 186f

Kepler -22b (exoplaneta)

Nau Kepler

En el 2009, la NASA va llançar una nau espacial anomenada Kepler per buscar exoplanetes. Kepler va buscar planetes de diverses mides i òrbites. I aquests planetes orbitaven al voltant d'estrelles de mida i temperatura diferent.

Kepler va detectar exoplanetes utilitzant el mètode del trànsit. Quan un planeta passa davant de la seva estrella, això es diu trànsit. Els astrònoms poden observar com canvia la brillantor d'una estrella durant un trànsit. Això els pot ajudar a esbrinar la mida del planeta.

Kepler 186f (exoplaneta)

Trappist-1 (exoplaneta)

COMETA Els cometes són Els cometes són cossos molt petits, de només uns quants kilòmetres.

Estan formats per gel barrejat amb pols i roques.

Orbiten al voltant del Sol, però habitualment tenen òrbites molt llargues. Els cometes es composen de tres parts: el nucli, l'atmosfera o cabellera, i la cua. Quan un cometa s'acosta al Sol i s'escalfa, els gasos s'evaporen, desprenen partícules sòlides i formen la cabellera. Quan es torna a allunyar, es refreda, els gasos es gelen i la cua desapareix.

Els únics cometes que han estat fotografiats de prop ara per ara són el Halley, el 1986 i, recentment, el Borrelly.

ASTEROIDES Els asteroides són restes petites i rocoses resultants de la formació dels planetes fa 4.500 milions d'anys. Els asteroides es dispersen en una zona entre Mart i Júpiter, el cinturó d'asteroides. Al començament del Sistema Solar, els corresponia aglomerar-se i formar un altre planeta, però la força gravitatòria de Júpiter els ho va impedir, i ara es mouen en òrbites com si cada asteroide fos un planeta independent. Com més pròxima al Sol és l'òrbita, més ràpid gira l'asteroide.

El primer asteroide que es va descobrir va ser el Ceres, però ara és un planeta nan.

METEORITS SATÈL·LITS Els satèl·lits són cossos menors del sistema solar que es desplacen al voltant dels planetes.

Existeixen planetes amb un nombrós seguici de satèl·lits com Júpiter i Saturn, planetes amb un sol satèl·lit com la Terra.

No hem de confondre els satèl·lits naturals amb els artificials. El primer satèl·lit artificial, l'Sputnik 1, es va llançar el 1957.

Era molt simple: una bola d'alumini de la mida d'una pilota de platja equipada amb quatre antenes llargues i impulsada per bateries.

El Meteoroide és un fragment de cos celeste inferior a un asteroide que es mou per l'espai i que es converteix en un meteorit en entrar en l'atmosfera d'un planeta.

El meteorit és un fenomen, és una roca gegant que va viatjant per l'espai, poden col·lisionar a la Terra o directament a uns altres planetes del sistema solar i quan col·lisionen es cremen. Un grup internacional d'investigadors ha demostrat que, fa 5.000 anys, els antics egipcis feien servir partícules de ferro procedents de restes de meteorits per fabricar joies. Van trobar nou cilindres en 1911 a dues tombes al nord d'Egipte, i que es conserven al Museu Petrie de Londres.

Science Kids

Matèria: Espai de projectes EXPLORANT L'ESPAI

em-xiegell

sdiK ecneicS

CURS 19-20

Professora: Eli Ruiz