ISSUE 7 | JANUARY 2020
Science Kids
MART, PLANETA HABITABLE? Són reals les afirmacions que veiem al cinema sobre l'habitabilitat de Mart?
VIDA EN UN ALTRE PLANETA? Condicions perquè un planeta albergui vida
SER ASTRONAUTA NO ET PERDIS ELS OBSEQUIS D'AQUEST NÚMERO. TRIA ENTRE 6 DIFERENTS.
La vida al espai: menjar, higiene, entrenament i més curiositats
Nosaltres , la
REDACCIÓ
REVISTA-SCIENCE KIDS
CONTENTS TOT EL QUE ENS INTERESSA
01 ORIGEN UNIVERS
El nostre univers és un lloc immens, insondable. Contràriament al que seria un estat immutable i etern, el cosmos és dinàmic, i sabem que va tenir un inici, el Big Bang. També sabem que no ha parat d’expandir-se, de créixer, des de llavors.
02 COMPONENTS UNIVERS Les Galàxies, les Estrelles, el Sol, els Planetes i els Cossos petits de l'Univers. Coneix tots els seus misteris en un sol cop d'ull.
03 EL SISTEMA SOLAR
01
COM VA NÈIXER L'UNIVERS. BIG BANG. REALMENT VA SER AIXÍ?
Coneix el SISTEMA SOLAR jugant a POSEM ORDRE.
04
LA TERRA I ELS SEUS SATÈL·LITS
ELS SATÈL·LITS Tot el que t'agradaria saber sobre la Terra i els seus satèl·lists tant els naturals com els artificials.
05 INVESTIGACIÓ PER ENCÀRREC Qüestions impactats i vitals que et deixaran amb la boca oberta.
06 REGAL REVISTA.
LA PORTA DELS 3 PANYS
JOC POSEM ORDRE
C/ RAMON Y CAJAL 58. 08440 CARDEDEU
Recomanació del llibre de Sónia Fernández-Vidal: LA PORTA DELS TRES PANYS.
Instruccions del joc dels Planetes, no et perdis el joc de moda.
TELÈFON: 93 871 38 66 FAX 93 871 11 52 WWW.PLAMARCELL.CAT/WEB
CURS19 | LLEGEIX-ME
El regal de la revista en imatges.
COM VA NÉIXER L'UNIVERS by Laia Clos, Lucia García, Hugo Elias & Marçal Fisas
L’origen de l'univers és un dels temes més polèmics de la cosmologia d'avui en dia. Anys després de sorgir la teoria del Big Bang, encara aquesta no ha acabat de convèncer a tothom.
EN QUÈ CONSISTEIX LA TEORÍA DEL BIG BANG?
C O M ES VA SAB ER QUE EL NO STRE UNIVERS VA TENI R UN INIC I?
El Big Bang és el model cosmològic més sòlid de què disposem actualment per a explicar el naixement i el desenvolupament posterior de l’univers on vivim.
Fins a començaments del segle XX, els científics creien majoritàriament que l’univers era estàtic. Era, doncs, un cosmos estable i etern, sobre el qual tenia poc sentit preguntar-se quan havia nascut, o si moriria alguna vegada. De fet, no existien proves del contrari.Aquest model ortodox del cosmos estàtic era tan estès que el mateix Albert Einstein va decidir modificar les equacions de la seva relativitat general, ja que la revolucionaria teoria posava en evidència que l’univers no podia ser estàtic. Hubble, va analitzar que la majoria dels objectes del comos s'allunyaven. Va observar que com més distants eren, més ràpidament semblaven allunyar-se. Totes les altres galàxies se n’allunyaven. Aquesta fugida de les galàxies, separant-se les unes de les altres, era justament la prova que necessitaven els defensors del model dinàmic i de l’existència d’un començament, el Big Bang, per a guanyar definitivament la batalla sobre el model estàtic.
Es diu que el nostre univers va començar a partir d’un estat extremadament calent i dens que es va posar en marxa en un procés d’expansió. La teoria del Big Bang ha anat incorporant alguna modificació en el decurs dels anys. Una de les més rellevants és la inflació còsmica, que proposa que poc després del seu naixement, l’Univers va travessar una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant. Tot plegat, el Big Bang es presenta, actualment, com una teoria sòlida i robusta, tot i que encara hi ha moltes preguntes sense resposta.
PER QUÈ EL NOM DE BIG BANG?
No tots el científics van acceptar la teoría aportada per Edwin Hubble. Un dels màxims defensors del model estàtic i immutable d’univers, i per tant, el gran detractor de l’existència d’un moment zero, va ser l’astrofísic sir Fred Hoyle. L’any 1949, Hoyle, en un programa de ràdio a la BBC, va emprar el nom Big Bang (‘gran explosió’) per a ridiculitzar la revolucionària teoria que, basant-se en l’expansió del cosmos, deia que tot havia tingut un començament. Contràriament al que intentava Hoyle, el nom va triomfar ràpidament, i va ser adoptat per a referir-se al moment en el qual tot va començar.
LES GALÀXIES
QUÈ SÓN? Una galàxia és un conjunt de gasos, pols i milers de milions d'estrelles i els seus sistemes solars. La galàxia es manté unida gràcies a la força de gravetat. La nostra galàxia, la via Làctia, també té un forat negre al mig.
GALÀXIA EL·LÍPTICA Les grans galàxies el·líptiques solen tenir un sistema de cúmuls globulars, nuclis dobles, i gran quantitat de galàxies satèl·lit. Una possible interpretació és el canibalisme galàctic, és a dir l'absorció d'una galàxia menor per una de més gran -per exemple, se sap que la nostra Via Làctia està "digerint" un parell de galàxies menors en l'actualitat-. Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.
GALÀXIA IRREGULAR Les galàxies irregulars estan constituïdes principalment per estels joves i no tenen una estructura fàcilment identificable. No es poden classificar ni com a galàxies espirals, ni com a el·líptiques.
GALÀXIA ESPIRAL
GALÀXIA ESPIRAL BARRADAU
Les galàxies espirals consisteixen en un disc galàctic giratori pla que conté estrelles, gas i pols.
Una galàxia espiral barrada és una galàxia espiral amb una estructura rectangular cap al centre. Es pensa que aquestes «barres» estan creades per inestabilitats del disc.
THE EYES
MAGALLANES
NAINE
LA VIA LÀCTIA
ANDRÒMEDA
Satèl·lits Naturals
COSSOS
Un satèl·lit natural, més conegut com lluna, és un objecte que dóna voltes al voltant d'un planeta més gran que ell mateix que no sigui el sol.
Hi ha centenars de satèl·lits naturals en el nostre sistema solar.
LLUNES
Meteorits La majoria de meteorits, són fragments d'asteroides o de cometes. També hi ha corrents de meteoroides, que s'han format per la desintegració de nuclis de cometes.
L'extinció dels dinosaures Algunes catàstrofes del passat poden haver estat causades per meteorits, com l'extinció dels dinosaures fa 65 milions d'anys, provocada per la caiguda d'un asteroide d'uns 10 Km de diàmetre. O, al menys, així ho creuen alguns astrònoms.
PETITS Vesta
Asteroides
Juno
Ida
240 km Diàmetre
468 km Diàmetre
31,4 km Diàmetre
Lutetia
Gaspra
12,2 km Diàmetre 100 km Diàmetre
·
Són una sèrie d'objectes rocosos o metàl lics que fan òrbites a l'entorn del Sol quan entren a l'atmosfera a gran velocitat, s'encenen i es transformen en meteorits.
Cometes Els cometes més brillants es veuen molt bé i no s'assemblen a cap altre objecte del cel. Semblen taques de llum, sovint borroses, que van deixant un rastre o cabellera i estan formats per una barreja de substàncies dures i gasos congelats.
Quan un cometa s'acosta al Sol i s'escalfa, els gasos s'evaporen, desprenen partícules sòlides i formen la cabellera. Quan es torna a allunyar, es refreda, els gasos es gelen i la cua desapareix.
PLANETES PLANETES
Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.Fa una volta al sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra.
Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, El planeta s'anomena així en honor de Venus, la deessa romana de l'amor.
V Planetes Rocosos Són cossos de densitat elevada, formats principalment per materials rocosos i metàl·lics, entre ells es troben.. Mercuri, Venus, Terra, Ma
Planetes nans Un planeta nan és un conjunt d'astres definits: 1. Ser un objecte en òrbita al voltant d'una estrella. 2. Ser prou massiu com per a esdevenir, per la seva pròpia força gravitacional . 3. Ser l'element principal de la seva òrbita, no ser un satèl·lit.
La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens , el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar i es el planeta on vivim.
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri.
Planetes interiors Un planeta interior és qualsevol dels planetes del sistema solar amb òrbites interiors al cinturó d'asteroides: Mercuri, Venus, la Terra i Mart
Aquest és un planeta nan anomentat Plutó, abans formava part del sistema solar.
PLANETES PLANETES
Júpiter es el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol. Es 11 vegades més gran que la terra.
Saturn és el sisè planeta del sistema solar destacat pels seus característics anells.
Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Urà.
Neptú és el vuitè planeta en distància respecte al Sol i el més llunyà del sistema solar. S'anomena en honor al déu romà del mar.
Aquest és un planeta nan anomentat Pluto, abans formava part del sistema solar. Planetes gaseosos V Caracteritzats per les seves denses atmósferas, per ràpid moviment de rotació i dimensions dels camps magnètics, Amb molts satèl·lits i anells, entre ells és troben Júpiter, Saturn, Urà, i Neptú.
Planetes exteriors Un planeta exterior és qualsevol dels planetes del sistema solar amb òrbites exteriors al cinturó d'asteroides: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.
Planetes extrasolars
Planeta que orbita al voltant d’un estel diferent del Sol
La NASA ha anunciat que han trobat 1.284 planetes nous fora del sistema solar Segons els experts, en nou d'aquests planetes s'hi podria viure.
Observen directament per primer cop un planeta fora del nostre sistema solarÉs un planeta jove, molt més gran que Júpiter i s'hi està produint una violenta tempesta
Seqüència principal. L'estel amb planetes, estable mentre consumeix la seva matèria.
L'estel comença a dilatar-se i refredar-se.
QUÈ SÓN LES ESTRELLES Són grans masses de gasos, principalment hidrogen i heli, que emeten llum.Es troben a temperatures molt elevades. Al seu interior hi ha reaccions nuclears. ++++
EVOLUCIÓ DE
L'estrella es fa tan gran que explota
Es torna inestable i comenรงa a dilatar-se i encongir-se alternativament fins que explota.
Creix, engolint els planetes, fins convertir-se en un gegant roig.
LES ESTRELLES
EL SOL By Maria, Paula, Pol i Guiu
L’ESTRELLA MÉS PROPERA DE LA TERRA ÉS EL SOL, TAMBÉ ÉS LA NOSTRA PRINCIPAL FONT DE ENERGIA.
lar o s a m e t s i s El El sistema solar està compost per 8 planetes, que són: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i Mercuri és el més petit.
n ó s l o s l e d s t r Les pa zona convectiva
zona radiant
nucli fotosfera
corona
L'edat del sol ! ES CALCULA QUE L’EDAT DEL SOL ÉS DE 4.500 MILIONS D’ANYS I QUE CONTINUARÀ SENT UNA ESTRELLA ESTABLE DURANT MOLT DE TEMPS.QUAN EL SOL ARRIBI ALS 10.000 MILIONS D’ANYS, HAURÀ ACABAT DE CONSUMIR TOT L'HIDROGEN, QUE FA SERVIR COM A COMBUSTIBLE, I COMENÇARÀ A CREAR HELI EN LES REACCIONS NUCLEARS.
TAQUES SOLARS .Les taques solars són àrees fosques de la superficie del Sol. Apareixen fosques perquè són més fredes que unes altres parts del Sol.
El sol és un enorme productor d’energia nuclear, la diferencia en massa es transforma en energia, gràcies a les petites explosions nuclears creades al sol. Les explosions inusualment energètiques de vent solar causades per taques solars i altres fenòmens atmosfèrics del Sol, es denominen tempestats solars i poden sotmetre les sondes espacials i els satèl·lits a fortes dosis de radiació. El vent solar és un fluix de partícules carregades principalment de protons i electrons que creen l’aurora boreal, i que a vegades són els culpables d’alterar les comunicacions i provocar apagades de Terra
El Sol té uns gasos carregats elèctricament que generen àrees de poderoses forces magnètiques. Aquestes àrees es diuen Camps Magnètics.
? l o s l e m Com veie
El sol s’estudia a través d’imatges, amb diversos instruments com els satèl·lits. Si mirem el sol en llum visible, el que veiem és la fotosfera, que és la zona des de la qual s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc
constel· QUÈ ÉS UNA CONSTEL·LACIÓ?
Les constel·lacions són agrupacions d'estrelles que han arribat a nosaltres després de segles, o fins i tot mil·lennis, de tradició cultural. Una prova d'això és que les constel·lacions no són les mateixes a diferents cultures històriques.
Visibilitat de les constel·lacions des de la Terra La visibilitat de les estrelles depèn d'on estigis a la Terra
Si a la Terra estàs a la part superior de l'equador, podràs veure només les estrelles que estan a l'hemisferi nord.
L'equador és la linia invisible que divideix el nord i el sud
Si a la Terra estàs a la part inferior de l'equador, podràs veurenomés les estrelles que estan a l'hemisferi sud.
LACIONS EL ZODÍAC
En el seu trasllat aparent sobre l'eclíptica, el Sol va superposantse sobre una sèrie de constel·lacions conegudes amb el nom de constel·lacions del zodíac. El zodíac és la regió del cel que recorre anualment el Sol i el formen una franja de dotze constel·lacions, totes d'animals
Zodíac deriva de la paraula grega zoodiakos que significa «roda dels animals».
Encara ara el zodíac és molt important en les creences astrològiques modernes.
Constel·lacions més famoses
L'Óssa Major, coneguda també com el carro és una constel·lació de l'hemisferi nord, que és visible tot l'any. L'estrella més brillant de l'Óssa Major és Ursae Majoris.
L'Óssa Menor és una de les constel·lacions més conegudes de l'hemisferi nord. Consta de set estrelles amb forma de carro.. L'element més conegut de l'Óssa Menor és l'estrella Polar.
Nit i dia Clica sobre la imatge per mirar el video
Perquè es fenomen?
produeix
aquest
Aquest fenomen es produeix per la rotació de la Terra ja que gira sobre si mateixa, per aixó hi ha llocs que els i toca el Sol i altres que no.
a la Terrra!
Els dies i les nits existeixen perquè la terra és quasi esfèrica i gira sobre el seu eix.El sol il·lumina només la meitat del planeta.La meitat il·luminada del planeta s’anomena dia i l’altre meitat no il·luminada s’anomena nit. La durada del dia i la nit no sempre és igual, canvia al llarg de l’any. Quan és de dia en una part de la terra, a l’altra és de nit. Quan la terra està girada cap al Sol és de dia. i quan el sol baixa a l´horitzó comença la nit. A la línia de l’Equador el dia dura tant com la nit en canvi, en els pols el dia i la nit duren, cada un, sis mesos.
Video 1 any Un any terraqui dura 365,4 dies
La durada d'un any astronòmic és de 365 dies i gairebé 6 hores. Si anem sumant aquestes hores, cada 4 anys tindrem un dia de més: són els anys de traspàs o bixestos, que tenen 366 dies. Aquest dia de més s'afegeix al mes de febrer, que els anys de traspàs té 29 dies en lloc dels 28 habituals.
365 dies?
Any de traspàs Com saber si un any és de traspàs? Com calcular la data del dia de Pasqua i el Divendres de Carnaval? Anys de traspàsA la naturalesa res és tan exacte com voldríem i el moviment de la Terra tampoc ho és. Així que no triga en fer una volta al Sol (el període que anomenem any) 365 dies sinó, aproximadament, 365 dies i ¼ de dia (6 hores). Dit d'una altra manera, mengem el raïm, 6 hores abans que la Terra acabi de completar la seva volta. Si deixéssim acumular aquestes hores passarien aquestes coses:en 4 anys celebraríem el cap d'any un dia abans.en 40 anys ho celebraríem 10 dies abans.en/ 400 ho celebraríem 100 dies abans (al final de l'estiu en l'hemisferi nord) i totes les estacions estarien desplaçades.Per aquest motiu cada 4 anys s'afegeixi un dia al mes de Febrer per a “posar-nos al dia”. És el que anomenem un any de traspàs.Però com que la Terra en realitat triga una mica menys de 365 dies i 6 hores (365 dies 5 hores 48 minuts i 46 segons) encara s'ha de fer algun “trampa” i, de tant en tant, saltar-se algun de traspàs si no volem “avançar-nos”.¿Com podem saber si un any és de traspàs o no?La regla “oficial” per a saber si un any és de traspàs és mirar la seva divisibilitat per 4. Seran de traspàs quan...l'any sigui divisible per 4, excepte si és un final de segle (acaba en 00).l'anys sigui un final de segle i les dos primeres xifres de l'any també siguin divisibles per 4 (així el 1900 o el 2100 no són de traspàs però el 2000 si perquè la divisió 20/4 és exacta).
Lluna La Terra a la vegada que gira al voltant del Sol té un satèl·lit girant al seu voltant, que es diu Luna. La Lluna tarda 28 dies en donar una volta sencera a la Terra, és a dir, gairebé un mes.
La translació La translació de la Terra és el moviment d'aquest planeta al voltant del Sol, que és l'estrella central del Sistema Solar. La Terra descriu al seu voltant una òrbita en forma d'el·lipse.Si es pren com a referència la posició d'una estrella, la Terra completa una
Les estacions A mesura que la Terra avança en la seva òrbita, a causa de la inclinació de l’eix terrestre, els rajos del Sol arriben a les diferents zones de la Terra amb més o
volta en un any sideri, la durada del qual és de 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9,54 segons. La Terra es desplaça per l'espai en òrbita al voltant del sol,mantenint el seu eix de rotació fix en relació amb les estrelles i inclinat amb un 23,5% respecte a la perpendicular al pla de la seva òrbita.
menys inclinació. Escalfen de forma diferent i es produeixen les estacions de l’any. Quan els rajos arriben perpendicularment a la la meitat sud, i viceversa. Per això, les estacions no es produeixen simultàniament a tot el planeta.
Pregunta Quantes voltes fa la lluna entre el Sol i la Terra en un any?
365 voltes
meitat nord de la Terra, ho fan inclinats en
LES ESTACIONS, EQUINOCCIS I SOLSTICIS
La terra té dos moviments, el moviment de rotació, i el moviment de translació, que és de què parlarem aquí. El moviment de translació consisteix en què la terra gira al voltant del sol. Aquest moviment triga 365 dies, és a dir, un any, en realitzar-se. Gràcies a aquesta translació, tenim les estacions de l'any; hivern, primavera, estiu i tardor. Aquestes estacions tenen característiques diferents: . A l'hivern, els dies són molt freds, i de vegades, aquest fred es transforma en neu. Els arbres amb fulla caduca estan sense fulles durant tota l'estació. · A la primavera els arbres tornen a tenir fulles i moltes plantes floreixen. Hi sol haver una temperatura suau i plou amb freqüència.
. A l'estiu hi ha dies calorosos i amb un sol molt potent, plou poc, els dies són llargs i les nits curtes. Les piscines i les platges comencen a cobrar popularitat per la calor. · A la tardor les fulles dels arbres caduca van caient molt a poc a poc, plou amb força freqüència, fa una temperatura més suavitzada i una mica de fred. Un solstici és cada un dels dos moments de l'any en què es dóna el dia més llarg, solstici d'estiu el 21 de juny, o la nit més llarga, solstici d'hivern el 21 de desembre.
primavera
hivern solstici d'estiu 21 de Juny
solstici d'hivern 21 de Desembre
estiu
tardor
L’eix de la terra sempre manté la mateixa inclinació. Degut a la inclinació i depenent del moment de l’any és l’hemisferi nord o sud el que queda més a prop del sol. Al Març té lloc l’equinoci de primavera. El sol ilumina igual a l’hemisferi nord i sud. Els dies i nits són iguals de llargues. Al Juny té lloc el solstici d’estiu. El sol ilumina més directe a l’hemisferi nord. Els dies són més llargs i al pol nord sempre és de dia. A les balears el dia dura 15h i la nit 9h. Al mes de setembre té lloc l’equinoci de tardor. El sol ilumina igual per l’hemisferi nord i sud que a la primavera. Al mes de desembre té lloc el solstici d’hivern. El sol ilumina menys directe a l’hemisferi nord. Els dies són més curts que a l’estiu, i al pol nord el sol no surt, és sempre de nit. A les balears el dia dura 9h i la nit 15h. Quan a l’hemisferi nord és de estiu a l’hemisferi sud és hivern.
VIDEO
Tots sabem que la lluna te diferents fases, però no tots saben per que succeeixen aquest fenomens. En aquesta revista, explicarem justament aquesta pregunta i aclarirem tots els duptes que tens sobre aquest tema.
LES F DE LA L
La fase lunar és un terme astronòmic que designa la porció que es veu de la Lluna il·luminada pel Sol desde la Terra.
Les fases de la Lluna canvien de manera cíclica perquè la Lluna orbita al voltant de la Terra i quan fa això, el sol il·lumina només una part de la Lluna
FASES LLUNA Les principals fases de la lluna són: Lluna Nova New Moon
No veiem la Lluna perquè el cantó que mira cap a nosaltres no està il·luminat pel Sol.
Quart Minvant Third Cuarter
Tan sols està il·luminada la meitat esquerra
Quart Creixent
Lluna Plena
First Cuarter
Full Moon
només té il·luminada la meitat dreta
VIDEO
Tota la Lluna està il·luminada pel sol
En l'enllaç teniu un video sobre les fases de la Lluna
ECLIPSIS Què és un eclipsi?
Tipus de eclipsis Eclipsi de Sol Per què es produeix un eclipsi solar? Quan la lluna és Troba en la fase de lluna nova, es troba orbitant molt a prop del Sol des de la perspectiva de l'ull humà des de la Terra i és llavors quan un eclipsi solar es pot veure. En termes estrictes, els eclipsis solars ocorren únicament si la lluna està en fase de lluna nova, però no poden succeir durant tots els mesos. Eclipsis de sol i de lluna només podrien succeir cada mes si la lluna girés en el mateix pla en què ho fa la Terra al voltant del Sol, anomenat pla de l'eclíptica.
Quins són els tipus d'eclipsi solar?
Eclipsi total. Solament és visible des d'una petita zona de la Terra pel fet que des d'aquí, la lluna cobreix totalment al Sol. Eclipsi anul·lar. Del disc del Sol només és possible observar una petita secció de llum en forma d'anell, ja que el Sol i la Lluna estan alineats però la grandària d'aquesta és menor que la de l'astre rei. -Eclipsi parcial. En aquesta mena d'eclipsi, només es veu una part del disc del Sol, per la qual cosa no pot mirar-se la corona ni la cromosfera.
Els eclipsis són fenòmens que passen quan un cos celeste oculta totalment o parcialment un astre en haver-se interposat entre un altre. Són més comuns del que t'imagines, però en un lloc específic de la Terra pot veure's un eclipsi solar total només una vegada cada 360 anys.
Eclipsi de Lluna Per què es produeix un eclipsi llunar?
Quins són els tipus d'eclipsi llunar?
Cada any es produeixen entre 2 i 7 eclipsis lunars. Segons la posició de la Lluna respecte a l'ombra de la Terra, es produeixen 3 tipus d'eclipsis lunars i encara que són més freqüents que els eclipsis solars, no ocorren cada que hi ha Lluna plena, ja que es requereix el següent: La Lluna plena. La Terra s'ha d'ubicar físicament entre el Sol i la Lluna. La Lluna ha de passar completament o parcialment dins de l'ombra terrestre.
Eclipsi lunar total. EL disc lunar queda completament tapat per l'ombra de la Terra.
Video
Eclipsi lunar parcial. L''ombra de la Terra no arriba a tapar del tot la Lluna, Eclipsi lunar penombra. La Lluna penetra parcialment o totalment en la zona de penombra que envolta a la zona d'ombra, i l'enfosquiment és difícil de percebre a simple vista.
LA INFLUÈNCIA DE La posició de la Lluna respecte a la Terra determina l’estat de les marees, ja que la seva força és més gran, mentre que el Sol només n’augmenta o disminueix la intensitat. Com que el Sol, la Lluna i la Terra estan alineats durant la Lluna nova i la Lluna plena, les forces d’atracció se sumen i es generen marees més intenses (marees vives). Per contra, durant el quart creixent i el quart minvant les forces d’atracció de la Lluna i del Sol són perpendiculars, cosa que provoca marees més febles (marees mortes).Si obviem el retard provocat per la propagació de l’ona de marea, podem afirmar que quan la Lluna surt per l’horitzó est, hi ha marea baixa o baixamar.Posteriorment, mentre la Lluna es desplaça (6h i 12 min de mitjana) fins al meridià, la marea puja. En aquest moment, la marea arriba al nivell més elevat o plenamar, per a continuació baixar fins que la Lluna es pon. Desprès, la marea puja una altra vegada fins que la Lluna arriba al meridià oposat (+180º) i torna a baixar fins que la Lluna surt de nou. Aquest cicle de doble marea ascendent i descendent es produeix en 24 hores i 50 minuts aproximadament, el temps que la Lluna tarda a passar dues vegades pel mateix meridià i que es correspon a una mica més d’una rotació de la Terra.
LA LLUNA: LES MAREES L’efecte de les marees no només es nota als Oceans. Els científics han pogut quantificar que l’escorça terrestre s’eleva uns 30 cm quan concorre amb la marea alta. Sabem que els efectes de les marees també es manifesten en els éssers vius, per la qual cosa és evident que si les marees afecten els moviments de la saba, també afectaran els cultius en general.
ESQUEMA DE LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA A LES MAREES
VIDEO
AQUEST VIDEO US AJUDARÀ A ENTENDRE EL FENÒMENS DE LES MAREES
Experiment: Distàncies Els nois i noies de 1rC l'institut de Pla Marcell han volgut fer un experiment per saber les mides reals entres els primers tres planetes del Sistema Solar
Com? En primer lloc alguns dels alumnes de 1rC van haver de fer servir els seus coneixements de matemàtiques per calcular el diàmetre dels planetes, partint de les mides del Sol, que havia de mesurar 1,5 m de diàmetre. Van calcular la distància entre els planetes i també els diàmetres, tot a escala.
Mentrestant els altres alumnes de 1rC van fer la part de plàstica. Van haver de fer el Sol i els planetes Mercuri, Venus i Terra. El Sol el van retallar en tela d'hule daurada, amb les mides exactes que van calcular els seus companys. Els planetes Mercuri, Venus i la Terra els van fer de plastilina, eren molt petits, en relació amb el Sol; la Terra mesurava 1,3 cm. Finalment van agafar fil i ho van tallar en trossos de 10 metres, ja que no disposaven d'un metre que mesurés 161 metres, que era la distància entre el Sol i la Terra. L'experiment Quan ja estava tot acabat els nois i noies de 1rC van sortir al carrer per fer l'experiment. Van posar el Sol al començament del passeig. Després van començar a estirar els fils per calcular les distàncies, els fils mesuraven 10 metres. Varen necessitar gairebé 6 fils per poder col·locar Mercuri. Quan ja estava tot enlloc els alumnes de 1rC van poder observar que la distància entre el Sol i els planetes Mercuri, Venus i la Terra era molt gran, encara que estigués a escala, es van poder fer una idea de les magnituds del nostre sistema solar.
del Sistema Solar
SATÈL·LITS ARTIFICIALS HISTORIA DELS SATÈL·LITS Els satèl·lits artificials van néixer durant la guerra freda, entre els Estats Units i la Unió Soviètica , que pretenien tots dos arribar a la lluna i al seu torn llançar un satèl·lit a l'òrbita espacial. L'era espacial va començar el 1946, quan els científics van començar a utilitzar els coets per mesurar l'atmosfera. Abans, els científics utilitzaven globus que arribaven als 30 km d'altitud i ones de ràdio per a estudiar la ionosfera. Des de 1946 a 1952 es va utilitzar els coets V-2 i Aerobee per a la investigació de la part superior de l'atmosfera, cosa que permetia realitzar mesuraments de la pressió, densitat i temperatura fins a una altitud de 200 km. Estats Units havia considerat llançar satèl·lits orbitals des de 1945 sota l'Oficina d'Aeronàutica de l'Armada.
El Projecte RAND de la Força aèria va presentar el seu informe, però no es creia que el satèl·lit fos una potencial arma militar, sinó més aviat una eina científica, política i de propaganda. Després de la pressió de la Societat Americana del Coet (ARS), la Fundació Nacional de la Ciència (NSF) i l'Any Geofísic Internacional, l'interès militar va augmentar i al començament de 1955 la Força Aèria i l'Armada estaven treballant en el Projecte Orbiter, que evolucionaria per utilitzar un coet Jupiter-C en el llançament d'un satèl·lit denominat Explorer 1 el 31 de gener de 1958 . El 29 de juliol de 1955, la Casa Blanca va anunciar que els Estats Units intentarien llançar satèl·lits a partir de la primavera de 1958. Això es va convertir en el Projecte Vanguard. El 31 juliol, els soviètics van anunciar que tenien intenció de llançar un satèl·lit en la tardor de 1957.
EL PRIMER SATÈL·LIT EN ARRIBAR A L'ESPAI La Unió Soviètica, va llançar el primer satèl·lit artificial de la humanitat, el 4 d'octubre de 1957; marcant amb això un abans i després de la cursa espacial, aconseguint que la Unió Soviètica, liderada per Rússia , s'avancés als Estats Units en aquesta carrera. Aquest programa va ser anomenat Sputnik.
En 1960 es va llançar el primer satèl·lit de comunicacions: el Tiro I era un satèl·lit passiu que no estava equipat amb un sistema bidireccional sinó que funcionava com un reflector. El 1962 es va llançar el primer satèl·lit de comunicacions actius, el Telstar I, creant el primer enllaç televisiu internacional.
TIPUS DE SATÈL·LITS Armes antisatélite També denominats com satèl·lits assassins, són satèl·lits dissenyats per destruir satèl·lits enemics, altres armes orbitals i objectius.
Biosatélites Dissenyats per portar organismes vius, generalment amb propòsits d'experiments científics.
Satèl·lits de Reconeixement Denominats popularment com satèl·lits espies, són satèl·lits d'observació o comunicacions utilitzats per militars o organitzacions d'intel·ligència.
Estacions espacials Són estructures dissenyades perquè els éssers humans puguin viure en l'espai exterior.
Satel·lit de navegació Utilitzen senyals per conèixer la posició exacta de receptor en la terra.
Satèl·lits astronòmics Són satèl·lits utilitzats per a l'observació de planetes, galàxies i altres objectes astronòmics.
Satèl·lits de Comunicacions
Són els empleats per realitzar telecomunicació.
Satèl·lits d'energia solar Són una proposta per a satèl·lits en òrbita excèntrica que enviïn l'energia solar recollida fins antenes a la Terra com una font d'alimentació.
Satèl·lits meteorològics Són satèl·lits utilitzats principalment per a registrar el temps atmosfèric i el clima de la Terra.
Contamina Des del llançament del primer satèl·lit en l'el nombre de satèl·lits i objectes artificials posats en òrbita no ha fet més que augmentar. I aquí és on ens començar el problema
Tots els satel.lit tenen un data de caducitat. Es a dir que hi ha un dia que no continuarà fent la seva funcio. Quan aquest dia pasa lsistemes de comunicació i control simplement es desconnecten i ho deixen orbitar.
ció Espacial Problemes per la Contaminació Espacial El 2011, les restes de l'Kosmos-2251 van passar a uns 250 metres de la ISS (Estació Espacial Internacional), posant en risc la integritat de la mateix
El 2014, l'Estació Espacial Internacional li va tornar a passar situació similar, posant en risc la vida dels sis astronautes.
Donald J. Kessler En Donald J. Kessler va ser un dels primers en donar-se conte dels problemes de la contaminació espacial. El que pensava el Donald J. Kessler va ser el següent, Un escenari en què el volum d'escombraires espacials situat en l'òrbita de la Terra arribaria uns nivells tan elevats que la resta d'objectes situats a òrbita serien impactats amb freqüència per aquesta (escombraries).
Que estem fent per fenar aquest problema En l'actualitat hi han agut molt projectes pensats i desenvolupats per Airbus, la Unió Europea i Ros cosmos. Ara us explicarem algunes de les idees: Posada en òrbita d'un vehicle espacial que, mitjançant braços articulats i "xarxes" permeti recollir les deixalles espacials de grans dimensions Sistemes d'autodetecció: un cop finalitzada la vida útil de satèl·lit, tornar les restes a la superfície terrestre.
ORIENTACIÓ I REPRESENTACIÓ DE LA TERRA L'ORIENTACIÓ De dia, si fa sol, ens podem orientar amb l'ajut d'un rellotge de busques. De nit, podem identificar el nord per mitjà de l'estel polar. El principi científic en què es basa la brúixola és el fet que la Terra es comporta com un imant gegantí que crea al seu voltant un potent camp magnètic. En el segle XII, per orientar-se en l'espai s'utilitzava la brúixola. Actualment, la
ELS PUNTS CARDINALS El Sol, de dia, i els estels i la Lluna, de nit. Aquests són
els
punts
de
referència
universals
que
utilitzaven els nostres avantpassats per orientar-se. El Sol surt per l'orient i es pon per l'occident. D'un dia a l'altre, el punt de l'horitzó d'on sembla que surt el Sol es va desplaçant lentament. No és, doncs, un punt fix per orientar-se bé. Al migdia, però, en el moment de la seva màxima altitud respecte de l'horitzó, el Sol sempre es troba en la mateixa direcció. La direcció nord (N),és el punt de referència a partir del qual es determinen la resta de direccions, és a dir, els altres punts cardinals. El sud (S),assenyala la direcció contrària al nord; l'est (E), assenyala la direcció orientada cap a la sortida del Sol, i l'oest (O), indica la direcció contrària a l'est.
majoria de telèfons mòbils porten incorporada una aplicació que permet visualitzar una brúixola.
LES COORDENADES GEOGRÀFIQUES Per situar un punt qualsevol en el globus terraqüi ens basem en les coordenades geogràfiques. Es tracta d'una xarxa formada per dues sèries diferents de línies imaginàries: els paral·lels i els meridians.Els paral·lels són unes línies circulars imaginàries que divideixen la superfície de l'esfera ter-restre en sentit horitzontal i que, a mesura que s'apropen als pols, són cada vegada més curtes. El paral·lel més llarg s'anomena equador. Se situa a la mateixa distància dels dos pols i divideix l'esfera terrestre en dues meitats iguals: l'hemisferi nord, que comprèn les terres properes al pol nord, i l'hemisferi sud, que inclou les terres que són més a prop del pol sud. A mig camí entre l'equador i els pols, se situen dos paral·lels anomenats tròpics: el tròpic de Càncer, situat a l'hemisferi nord, i el tròpic de Capricorn, situat a l'hemisferi sud. ls meridians són unes línies que recorren la superfície de la Terra en sentit vertical i que uneixen els dos pols. Tots els meridians tenen la mateixa llargada.
El meridià 0, conegut com a meridià de Greenwich, és el meridià principal. La línia complementària que continua per l'altra banda del món s'anomena meridià 180. Enllaça els dos pols i complementa la circumval·lació de la Terra. Aquests dos meridians divideixen també l'esfera terrestre en dos hemisferis: l'hemisferi est i l'hemisferi oest.
LATITUD I LONGITUD Els paral·lels serveixen per saber si un punt concret està situat al nord o al sud de l'equador, és a dir, quina és la seva latitud. Si un punt està situat en un paral·lel al nord de l'equador, diem que es troba en latitud nord, i si està situat al sud, diem que es troba en latitud sud.
FUSOS HORARIS
No sempre és la mateixa hora a tot arreu. A causa del moviment de rotació de la Terra, cada punt de la seva superfície té una posició diferent respecte al Sol. A l'est es fa de dia abans que a l'oest: a Palma de Mallorca, per exemple, es fa de dia abans que a Lleida i, per tant, també es fa de nit abans. Segons això, a cada punt de la superfície de la Terra hi hauria una hora diferent, cosa que impediria establir els horaris (de mitjans de transport, programes de televisió, etc.). Per a solucionar-ho es va dividir la Terra en 24 franges o fusos horaris. Es pren de referència el meridià de Greenwich 0 : 12 cap a l’est (s’afegeix una hora al dia) i 12 cap a l’oest (es resta una hora al dia). Aquest meridià és la zona horària de referència respecte de la qual es calculen totes les hores corresponents a les altres zones horàries del món i és el que es coneix com a UTC o temps universal coordinat. Es pren UTC ± 0 el fus horari que passa pel Meridià de Greenwich.
Dintre de cada fus horari hi ha la mateixa hora, i la diferència horària entre un fus i el fus del costat és d'una hora. En la realitat, però, els fusos horaris tenen formes irregulars perquè la majoria d'estats els han adaptat al seu territori per unificar-ne l'hora oficial. Quan nosaltres ens llevem, els habitants de Turquia, per exemple, ja fa estona que ho han fet i, en canvi, els dels Estats Units encara estan a mig son. Quan a Barcelona és la una del migdia, a Moscou són les 3 de la tarda i a Pequín són les 8 del vespre. En canvi, a Rio de Janeiro són les 9 del matí, a Nova York són les 7 del matí i a San Francisco són les 4 de la matinada. Quan a Alemanya són les 12 del migdia a Finlàndia son les 13:00A les illes hi havia fins a cinc fusos horaris diferents en 1920. No era per estalviar energia: Regne Unit va instar a Madrid que s'aclarís perquè els seus vaixells passaven per les illes i era un caos. Per això, les illes tenen l'hora de Londres.
Dòmino de les hores per 2-4 jugadors
APRENEM LES HORES JUGANT AL DÒMINO Per a nens i nenes a partir dels 6 anys. En les fitxes/cartes de doble cara de dòmino es representen les hores en format digital i analògic amb el rellotge d'agulles, amb intervals de 15, 30 i 45 minuts. CONTÉ: 36 cartes de dòmino de doble cara Guia d'activitats
EL GPS I ELS WEBS CARTOGRÀFICS b y Eva Lu cí a D o s S anto s Mo l i na
Introducció El GPS (sigla, en anglès, de global positioning system, Sistema de posicionament global) és un instrument electrònic de mides tan reduïdes que es pot portar a la butxaca. També hi ha GPS integrats a ordinadors de butxaca, telèfons mòbils i càmeres digitals.
PAGE 08
PER A QUE SERVEIX EL GPS? El GPS permet localitzar, amb una gran precisió, una persona o un objecte a la superfície terrestre. Per mitjà del GPS, també podem conèixer una ruta entre dos punts i saber quina és la millor manera per anar d'un punt a un altre. Així mateix, el GPS permet emmagatzemar informació, com ara el que anomenem punts d'interès (o waypoints) i rutes (o tracks).
Amb un ordinador o un telèfon mòbil, si estan connectats a Internet, resulta molt fàcil localitzar llocs, veure paisatges de la Terra i desplaçar-s'hi virtualmen, cosa molt més complicada abans, quan es feia amb un mapa de paper. Entre els nombrosos llocs web d'aquestes característiques que hi ha a la xarxa, cal destacar dues eines del Google: el Google Maps i el Google Earth.
El GPS és molt útil a l'hora de fer desplaçaments per carretera. Un cop programada la ruta que volem fer, el GPS ens indica el temps previst de durada del trajecte. A mesura que l'automòbil avança, el seu desplaçament es projecta en el mapa. Una veu, en l'idioma seleccionat, ens indica per on hem de girar, quina sortida hem d'agafar, per quin carril hem de circular... Si ens interessa, fins i tot podem desar una ruta determinada per si la tornem a fer més endavant.
QUÈ ÉS UN MAPA? Un mapa és la representació convencional d'una zona de la superfície terrestre, vista des de dalt, que permet conèixer la situació, la distribució i les relacions entre llocs i fets geogràfics o històrics. Els mapes s'utilitzen per a molts propòsits; entre d'altres, ens permeten orientar-nos, ordenar i organitzar el territori,estudiar els desastres mediambientals, conèixer l'entorn que ens envolta, etc. La terra, però és difícil de transportar i la seva esfericitat evita observar tot el planeta alhora, per això els mapes van sorgir.
Les projeccions còniques s'obtenen al projectar la superfície esfèrica sobre un con tangent o secant a l'esfera.
Els mapes són plans, però no és possible representar la superfície Terra en un avió sense distorsió. Per resoldre o minimitzar aquest problema, els cartògrafs establien correspondències denominades projeccions de cartògraf que transfiguren disputant la informació earthglobe a l'avió amb tan poca deformació com sigui possible. Això fa que utilitzin operacions matemàtiques complicades. Hi ha molts tipus de projeccions cartografiques, les més destacades són:
Les projeccions cilíndriques es s'obtenen al projectar la superfície esfèrica sobre un cilindre secant o tangent a l'esfera.
Les projeccions azimutals s'obtenen al projectar la superfície esfèrica sobre un pla. En aquest cas, el pla és tangent a l'extrem superior.
TIPUS DE MAPES MAPES FÍSICS: Representen bàsicament elements físics, com per exemple el relleu i els rius, s'anomenen mapes físics.
MAPES POLITICS: Entre estats, les capitals i els principals nuclis de població,les fronteres reben el nom de mapes polítics.
MAPES TEMÀTICS: Els mapes temàtics proporcionen informació sobre diferents aspectes o temes depen de la informacio del mapa es històrics, econòmics, lingüístics, de carreteres
MAPES PLANISFERIS: Els mapes que representen tota la Terra s'anomenen planisferis.
MAPES TOPOGRÀFICS: Aquests mapes, que inclouen informació molt detallada, poden representar espais de grandàries diverses (regional, comarcal, local...).
ATLES QUÈ ÉS UN ATLES I PER A QUÈ SERVEIX?
TIPUS D'ATLES Existeixen molts tipus d'atles: Segons l'escala territorial que representi, pot ser: universal, mundial, continental... encara que la major part dels atles normalment són mapes a diferents escales. Segons el tema cartografiat, un atles pot ser general, si es representen tots els aspectes geogràfics importants del territori estudiat; o temàtic, quan tracta d'un aspecte en concret: història, geopolítica, economia, religions, animals, etc. Els primers atles van aparèixer en l'últim terç del segle XVI i van ser obra de grans cartogràfics flamencs, com Abraham Ortelius i Gerardo Mercator.
TIPUS D'ESCALES L'escala d'un mapa es pot expressar de forma gràfica i de forma numèrica.L'escala gràfica s'expressa per mitjà d'un segment.L'escala numèrica s'expressa per mitjà de dos nombres separats pel signe dels dos punts. Les escales serveixen per saber la mesura real reduida.
COM LLEGUIR UN MAPA A la cartografia trobem unes normes establertes, denominades convencionalismes cartogràfics, que s'utilitzen per elaborar un mapa. En aquestes normes es tenen en compte variables com la forma, la mida i el color. El color negre s'utilitza per traçar camins, ferrocarrils, límits administratius, línies elèctriques i, en general, per retolar tots els topònims. El color blau s'empra per dibuixar tots els elements relacionats amb la hidrografia, com, per exemple, rius, llacunes, llacs, embassaments, etc. També s'utilitza per retolar els topònims hidrogràfics. El color vermell s'utilitza per traçar carreteres, autovies i fins i tot dibuixar nuclis de població. El color verd està molt associat a les formes del relleu planes, però també s'utilitza per mostrar zones de boscos, matoll, fruiters, cultius de regadiu, etc. En els mapes també trobem símbols. L'objectiu dels símbols és comunicar d'una manera gràfica i clara la informació. Molts símbols són part d'aquests convencionalismes cartogràfics, com, per exemple, que les ciutats es representa amb un quadrat o punt, o els ferrocarrils amb una línia negra amb petites trames. A més es fan servir molts pictogrames, com, per exemple, un petit avió per mostrar un aeroport, una ovella per informar que hi ha bestiar oví o un arbre per mostrar zones cobertes de bosc. Els símbols també estan subjectes a les variables de forma, color i mida.
Per comentar un mapa, el primer que cal fer és fixar-se bé en el títol i en la llegenda. Després, cal descriure'l d'acord amb els punts següents: 1. Tema: quin és el seu contingut 2. Tipus de mapa: físic, polític, històric o temàtic 3. Espai geogràfic que comprèn 4. Cronologia, és a dir, data o temps a què correspon la informació 5. Símbols que hi ha en la llegenda i el seu significat 6. Zones que es poden identificar en el mapa perquè presenten trets comuns o semblants 7. Conclusió breu
CAL RECORDAR Mapa politic
HI HA 5 TIPUS DE MAPES
Mapes topogràfics
MAPES Mapes temàtics
Mapes Físics
Mapes planisferis
Les escales serveixen per saber la mesura real reduïda.
L'escala d'un mapa es pot expressar de forma gràfica i de forma numèrica. L'escala gràfica s'expressa per mitjà d'un segment.L'escala numèrica s'expressa per mitjà de dos nombres separats pel signe dels dos punts. Les escales serveixen per saber la mesura real reduida.
Un mapa és sempre més petit que la realitat que representa. Per saber la dimensió real del que representa, s'utilitza l'escala. Gràcies a l'escala podem saber a quants metres o quilòmetres equival 1 centímetro del mapa.
Geocaching El Geocaching és una aplicació divertida que funciona amb el GPS i que es constitueix en amagar un objecte i marcar-lo a l’aplicació i desprès ho ha d’anar trobant gent i omplin-lo amb materials que la gent esculli. Pot fer-ho qualsevol persona que tingui l’aplicació i a demés n’hi ha més de 10,000 només a europa!
El símbol del Geocaching
GEOCERCA La geocerca és una versió moderna del joc de la caça del tresor, que comparteix molts aspectes amb altres jocs de cerca, jocs de pistes, gimcanes i curses d'orientació.
La forma bàsica de geocerca consisteix a amagar un petit contenidor resistent a la intempèrie, anomenat geocontenidor, en un amagatall a l'aire lliure, dit geoamagatall, del qual s'enregistren i es publiquen al web les coordenades geogràfiques per tal que altres el cerquin i el trobin.
ORIGEN El projecte de primer lloc web de geoamagatalls va ser anunciat el 8 de maig de 2000. El setembre de 2000 es va crear la web www.geocaching.com. Cada any s'organitza un dia mundial de la geocerca en el qual els geocercadors de tot el món fan cerques simultàniament. L'any 2010, commemorant els 10 anys de geocerca, es van enregistrar 78.313 troballes simultànies en un mateix dia, i el 2012, 83.516 troballes.
VARIANTS Hi ha un gran nombre de variants d'activitats de geocerca, segons el tipus de geoamagatall, de geocontenidor i contingut, i d'instruccions per a la cerca. La internacional: Les normes bàsiques del Geocaching.
Geocerca a Cardedeu El Parc Els Pinetons és un dels espais públics més utilitzats i coneguts de Cardedeu, on hi tenen lloc moltes festes populars. A qualsevol època de l’any convida a passejar, llegir o gaudir d’un espai verd al bell mig de Cardedeu. Per aquest motiu un dels amagatalls més visitat a Cardedeu és el que està situat allà.
Multi Amagatalls: Com diu el seu nom, consisteix en amagar molts objectes. Amb Misteri: ls geocercadors han de resoldre misteris i endivinalles per saber ón esta amagat el objecte. Nocturna: Com diu el seu nom es juga de nit. De repte: És una variant que requereix completar algun tipus de prova o repte. Hi han moltes més variants.
Per què la Lluna no cau sobre la Terra La Lluna és l’únic satèl·lit natural de la Terra, molta gent es pregunta perquè la lluna no cau a la Terra si a l’espai no hi ha força de gravetat? A l’espai existeix una força anomenada força centrífuga , consisteix en que els astres, siguin planetes, estrelles o qualsevol cos espacial, els astres més grans atrauen als altres planetes cap a ells, i donen voltes alrededor d’ells. El Sol, degut a la seva grandària, atrau a tots els planetes del sistema solar cap a ell, donant voltes alrededor seu. La lluna és un “planeta” molt petit, i l’astre més proper que té és la Terra, com que la Terra és molt més gran que la Lluna, aquesta dona voltes alrededor d’ella.
Si no hi hagués Lluna, la Terra faria una volta cada 8 hores enlloc de cada 24. En un any hi hauria 1.095 dies de 8 hores. Amb una velocitat de rotació com aquesta els vents serien molt més potents del que coneixem avui dia, l'atmosfera tindria molt més oxigen i el camp magnètic seria 3 vegades més intens. És evident que la vida animal i vegetal hauria evolucionat de forma totalment diferent a com ho ha fet. Que tinguem dies de 24 hores ens afavoreix molt perquè els canvis de temperatura no siguin excessivament forts del dia a la nit per a les nostres formes de vida. I si ens parem a pensar una mica més, els rellotges biològics, estarien lligats a un cicle de 8 hores i no de 24.
PELS MÉS CURIOSOS Amb les següents preguntes iniciem l’experiment al laboratori: Perquè la Lluna gira al voltant de la Terra? La Terra atrau a la Lluna; això s’anomena gravetat. Però, aleshores, per què la Lluna no cau sobre la Terra?
MATERIAL – 1 rotlle de film transparent -1 bol -1 bala – 1 bala grossa
INSTRUCCIONS Tensa el film transparent sobre el bol i després col·loca-hi la bala grossa al centre. Després llença la bala petita a l'extrem de la tela, que pasa?
FENÒMENS ASTRONÒMICS 6 de gener
Transit de Mercuri
El 6 de gener del 2019 es va produir un eclipsi parcial de Sol, que va ser visible en el nord-est d'Àsia i el nord del Pacífic. Va ser un moment fantàstic.Els eclipsis de Sol es donen quan la Lluna s'interposa entre la Terra i el Sol. Quan la Lluna s'interveix sembla que estigui banyada de sang. Aquest fenomen només pot passar quan la Lluna està plena. Però depèn del lloc on toca l'ombra que produeix la Lluna l'eclipsi pot ser Parcial, Total o Anular.
Quan el planeta Mercuri sobre la fas del Sol. La diminuta silueta negra del planeta més intern del nostre del nostre sistema solar trigarà 5 hores i mitja a travessar tot el disc solar. Es podrà veure a: Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia occidental.
23 d'abril
En el 23 d'Abril passa el fenomen de la Lluna i Júpiter. Aquest fenomen passa quan la Lluna està minvant. El que passa és que Júpiter s'apropa molt a la Lluna. Aquest fenomen es pot veure a simple vista però es recomana mirar-ho amb un telescopi.
Calendari astronòmic del 2020 (Plujes d'estels)
LA LLUNA I VENUS Venus estarà sobre la recent el 28 de Desembre. L'any acaba amb una vista amb l'aparellament de la lluna gibosa creixent i el planeta conegut com l'estrella de la tarda. Duo en la part baixa del cel sud. Occidental capvespre.
LA VIDA D'UN ASTRONAUTA
La vida dels astronautes és extremadament ocupada i interessant ,els astronautes tenen un horari molt específic i un menjar liofilitzat és a dir no tenen aliments líquids és tot sec. Un altre cosa interessant és la seva rutina es l'exercici físic,els astronautes dediquen molt temps a la seva salut i al seu estat físic. La ingravetat és molt important al la vida d’un astronauta, la ingravetat de la lluna et permet agafar més pes que a la terra.Si voleu saber més de la vida d’un astronauta estara tot a aquesta revista.
UN DIA A L'ESPAI La vida dels astronautes és extremadament ocupada. L'horari seguit per la tripulació es basa en l'horari dels centres de control de la missió a la ciutat de Houston a Texas o a Moscou. La jornada de 12 hores a l'estació espacial internacional comença amb una crida per despertar astronautes. Després d'una ràpida neteja amb un drap sabonós, la tripulació menja l'esmorzar. Es dedica molt temps a les feines de manteniment com, per exemple, la neteja i les reparacions.
Hi ha tres sessions d’àpats: esmorzar, dinar i sopar, tot i que els astronautes disposen de begudes i aperitius en tot moment.Gran part del temps de la tripulació es gasta preparant i duent a terme experiments científics.Almenys dues hores diàries es dediquen a exercicis físics que són imprescindibles per mantenir la bona forma i la salut de la tripulació.Els astronautes també poden passar moltes hores preparant passejos espacials.
INGRAVITACIÓ Els astronautes senten per primera vegada l'efecte de la ingravidesa quan s'apaguen els motors del coet. Immediatament comencen a flotar. La ingravidesa crea la il·lusió que els astronautes tenen una força sobrehumana, ja que poden aixecar objectes que, a la Terra, serien massa pesats per moure'ls, però també té alguns desavantatges. Sense l'efecte de la gravetat, la sang i altres fluids corporals comencen a fluir cap al cap. Això pot causar una sensació d’embotiment i mals de cap. Al no tenir gravetat que els sotmet a tensió i a pressió i els obliga a exercitar-se, els ossos i els músculs es debiliten. En un transbordador o estació espacial, no hi ha diferència entre el terra i el sostre. Això pot provocar marejos i nàusees en els astronautes fins que s'acostumin a aquest estrany entorn.
EL FÍSIC DELS ASTRONAUTES Cada tripulant de l'Estació Espacial Internacional (ISS) dedica fins a dues hores diàries a fer exercicis en diferents aparells.Tots aquests esforços tenen per fi contrarestar el deteriorament físic que es pateix en els llargs vols espacials. També faciliten la readaptació dels astronautes a la gravetat normal quan tornen a la Terra.Els ossos i tots òrgans canvien en situació d'ingravidesa. Entre aquests canvis hi ha la pèrdua de calci dels ossos i el debilitament del cor, que ja no ha de treballar en contra de la gravetat per bombar sang a tot el cos. Com més temps passa un astronauta a l'espai, més profunds són aquests canvis.
Metges situats en Terra supervisen l'estat físic de la tripulació i mesuren els canvis que pateixen. Si cal, indiquen els astronautes que modifiquin els seus programes d'exercici físic. Utilitzen una màquina de rem (ergòmetre) i les cintes rodants . En tots els casos, els astronautes han de lliurar-se als aparells per no sortir surant.Les cintes rodants s'utilitzen per simular les accions de caminar i córrer en situacions de gravetat normal. L'ergòmetre es pot emprar per a exercitar braços i cames. Un ordinador portàtil controla el ritme cardíac i altres signes vitals dels astronautes mentre utilitzen els aparells.
EL MENJAR A L'ESPAI Els astronautes estan lluny de les botigues, de manera que depenen de subministraments periòdics d'aliments. Cada pocs mesos una nau espacial automatitzada, com el Vehicle Automatitzat de Transferència de l'ESA o la nau russa Progress, arriba carregada amb fruites fresques, aigua i menjars envasats.El menjar a l'espai ha avançat molt des dels temps de la pasta freda en tubs d'alumini. Els aliments espacials d'avui són molt semblants als que es consumeixen diàriament a la Terra. Actualment, el menú de l'Estació Espacial Internacional inclou més de 100 productes. Els astronautes trien els seus menús quotidians molt abans de volar a l'espai. Hi ha tres àpats diaris, a més de berenars que poden consumir-se en el moment en que es desitgi.Els aliments espacials es conserven enllaunats o embolicats en paper d'alumini. Poden ser liofilitzats, de baixa humitat, precuinats o deshidratats (als quals s'ha extret l'aigua). Si els aliments són deshidratats, els astronautes no poden consumir fins que els afegeix aigua calenta. Disposen de forns per escalfar els aliments a la temperatura adequada. També es subministren moltes begudes deshidratades. L'Estació produeix una part d'aigua mitjançant reciclatge, però les missions de proveïment han d'aportar la resta. Consumir calories, vitamines i minerals en quantitats suficients és tan important per als astronautes com per als habitants de la Terra. Han ingerir al menys 2.000 calories diàries. Durant la missió, els membres de la tripulació emplenen un formulari informàtic per indicar els aliments que consumeixen. Reben assessorament per part d'experts en terra en cas que hagin de millorar la seva dieta.
L’aigua s’agafa de l’aire i es recicla. Els astronautas poden produir molts litres d’aquesta manera, es purifica i es pot utilitzar per tot. Viure a una estació espacial és com viure a un desert: hi ha molt poca aigua y cada gota té un valor incalculable. El Transbordador Espacial té gàbies de combustible que combinan hidrógen i oxígen per generar electricitat Amb això es produeixen grans quantitats d'aigua com subproducte. Casi tota l’aigua que es consumeix en la “ISS“ (ISS, per les seves siglas en anglés) Els astronautas utilitzen aquella aigua per preparar begudes i menjar. Algunas estaciones espaciales anteriors estan equipadas amb dutxas,però ja no es fan dutxas. En lloc de dutxes els astronautas utilizan una vaieta humida per rentarse. Els recipients de Al lavabo hi ha un tub per eliminar els excrements i un altra tub per purificar l’orina i reciclar-la.
T'agradaria ser astronauta? No és necessari ser un superhome o una superdona per a volar per l'espai. Molts homes i dones, de molts països diferents, han arribat a ser astronautes. L'ESA, per exemple, compta amb 14 astronautes procedents de vuit països.Si vols ser una de les poques persones que experimenten en carn pròpia l'emoció de l'enlairament d'una nau espacial, la vista de la Terra des de les altures o la màgia de surar en l'espai, llavors per on has de començar?
Tercer: els astronautes procedeixen de diversos països europeus i molts comparteixen missions amb astronautes dels Estats Units, Rússia i el Japó. Necessiten saber anglès i rus per a poder comunicar-se entre ells. Quart: donis necessari tenir bona salut, ja que l'entrenament dels astronautes i els vols espacials són esgotadors.Finalment: en una nau espacial, els astronautes viuen i treballen en un espai molt reduït, per la qual cosa és necessari saber portar-se bé amb la gent.
Primer: has de voler realment convertir-te en astronauta perquè es precisen molts anys d'estudi i treball, fins i tot abans de començar l'entrenament. En efecte, la majoria dels astronautes comencen la seva carrera espacial entre els 27 i els 37 anys. Segon: has de tenir la capacitat intel·lectual necessària per a completar una carrera universitària d'enginyeria, medicina o alguna de les ciències. Molts astronautes també aprenen a ser pilots en les forces aèries del seu país.
Quins efectes tenen en els astronautes els viatges espacials? Els éssers humans són fisiològicament ben adaptats a la vida a la Terra. Per tant, el vol espacial té molts efectes negatius en el cos. Els efectes adversos més significatius de la ingravidesa a llarg termini són atròfia muscular i el deteriorament de l'esquelet (osteopènia espacial). Altres efectes significatius inclouen un alentiment de les funcions del sistema cardiovascular, disminució de la producció de glòbuls vermells, trastorns de l'equilibri, i un debilitament del sistema immunitari. Símptomes menors inclouen la redistribució de fluids (fent l'aspecte típic de "cara de lluna plena" en les imatges dels astronautes que experimenten la ingravidesa), pèrdua de massa corporal, la congestió nasal, alteracions de la son, i l'excés de flatulències. La majoria d'aquests efectes es comencen a revertir ràpidament al seu retorn a la Terra. La medicina espacial és una pràctica medicinal en desenvolupament que estudia la salut dels astronautes que viuen en l'espai exterior. L'objectiu principal d'aquesta activitat acadèmica és descobrir com i durant quant de temps les persones poden sobreviure a les condicions extremes en l'espai, i la rapidesa amb què pot tornar-se a adaptar a l'ambient de la Terra després de tornar des de l'espai. La medicina espacial també busca desenvolupar mesures preventives i pal·liatives per alleujar el patiment causat per viure en un entorn en què els éssers humans no estan ben adaptats
Modificacions genètiques Incrementa metilació de l’ADN, un dels mecanismes que inactiva i activa gens.
Febre espacial Hi ha un augment general d’1 grau en la temperatura corporal dels astronautes. Concretament 38ºC en repos i 40ºC després d’exercici físic.
Pèrdua de visió El 80% astronautes amb miopia.
dels torna
Alternació de el cicle circadià i el somni Veuen al Sol sortir i ocultar-se cada 90 minuts, això fa que el cos del astronauta pateixi molt. La meitat han de prendre pastillas per dormir degut a aquesta alteració del son deguda a la llum.
Descalcificació Pérduda de l’1% massa òssia per mes.
de
Càncer y enfermatats degeneratives La radiació còsmica pot provocar mutacions i per tant, incrementar el risc de patir càncer (espacialment leucèmies)
Atròfia del músculs La microgravetat afecta els músculs dels astronautes.
Increment de l’altura Els astronautes creixen entre 2 i 5 cm a causa de la ausència de comprenssió a la columna. No obstant això, aquest increment es perd al torna a la Terra.
Pot haver-hi vida en un altre planeta?
Primer per saber si hi ha vida a altres planetes hem de saber les condicions que ha de tenir.
Pel que sabem fins ara, la Terra és l’únic planeta del sistema solar en el qual hi ha vida. Aquesta es desenvolupa en una prima franja que compren la part inferior de l’atmosfera, la hidrosfera i la part més superficial de la geosfera.
i el vapor d’aigua, H2O, que retenen la calor del Sol i mantenen els valors de temperatura adequats per a la vida. Sense l’atmosfera, la Terra s’escalfaria en excés durant el dia i es refredaria molt per les nits.
L’adequada distància a la qual es troba del Sol, ni massa a prop , ni massa lluny .
Gràcies a la temperatura mitjana del nostre planeta, gairebé tota l’aigua es troba en estat líquid. L’aigua líquida forma part dels éssers vius; és el mitjà en què viuen molts organismes, i, per les seves propietats, és essencial per a la vida.
La presència de l’atmosfera i, en concret, d’alguns dels gasos atmosfèrics, com el diòxid de carboni, CO2,
Hi ha vida en un altre planeta?
Moltes vegades pensem si hi ha vida en altres planetes. Com ja sabem el sistema solar només té un planeta que té vida, la Terra, on vivim nosaltres. Però, aforar del sistema solar hi ha vida?
Moltes vegades pensem si hi ha vida en altres planetes. Com ja sabem el sistema solar només té un planeta que té vida la Terra, on vivim nosaltres. Però aforar del sistema solar hi ha vida? La NASA ha descobert un sistema planetari que està a 40 anys de llum de la Terra. Aquest sistema planetari és molt especial perquè en tres dels seus planetes hi pot haver vida. Aquest sistema planetari té 7 planetes rocosos de la mateixa mida que la Terra. Tots giren el voltant d'una estrella petita i ultra freda anomenada TRAPPIST-1. Tres planetes estan situats ni molt a prop ni molt lluny de l'estrella.
TRAPPIST-1 fa perfecte que hi hagi líquids a aquests 3 planetes. Només falta saber quins gasos hi ha a la seva atmosfera. Però com podem saber-ho. La clau per saber ho és l'estrella TRAPPISTQuan el planta passa davant de l'estrella, la seva llum passa l'atmosfera del planeta i deixa una petjada, una empremta dels gasos que conté. Analitzant la llum podem saber si el planeta té oxigen, CO₂, etc.. I depèn dels gasos que té podrem saber si hi pot havar-hi vida. Pensant que potser no som l'únic planeta amb vida ens fa tenir curiositat. Però encara falta molt de temps perquè la tecnologia avencí per saber si hi ha més planetes amb vida.
Pot haVEr-Hi o hi ha haGUt viDA a MarT? Durant moltes dècades s'ha discutit sobre la possibilitat que existeixi o hagi existit vida a Mart. Malgrat els descobriments recents, les opinions entre els científics varia considerablement, amb grups que sostenen que la vida a Mart és impossible, i un altre grup que declara que la vida a Mart és un fet comprovat.
ZOna HAbiTAbLe La teoria de perquè pot haver hi i/o hagut vida a Mart, és que Mart está la la zona habitable del nostre sistema solar. Els planetes que estan en aquesta zona son la Terra i Mart. La zona habitable del nostre sistema solar està entre Venus i Júpiter. La zona habitable es la zona on la temperatura no és òptima per viure. Però fa bastants anys la zona habitable va disminuir el seu radi i actualment la temperatura de Mart és de -69ª, i per això es va trobar aigua congelada a mart.
ROveRs
L'ATMOSFERA DE MART L'atmosfera de Mart és relativament prima i està composta principalment de diòxid de carboni (95,32%). Hi ha hagut un interès en l'estudi de la seva composició des de la detecció de traces de metà, que pot indicar la presència de vida a Mart, però també pot ser produït per un procés geoquímic, l'activitat volcànica o hidrotermal. La pressió atmosférica a la superfície de Mart varía de prop de 30 pascals (El pascal és una unitat derivada del Sistema solar, utilitzada per mesurar la pressió)
Un Rover es un robot que envien els astronautes perquè investigui un planeta. Aquesta foto es un Rover que es deia Opportunity que va enviar la Nasa, aquest Rover va ser programat perquè dures 90 dies ( 3 mesos ) i recorrer 600 metres i va durar 15 anys i va recórrer 45 km, més que una marató. El Rover Opportunity va deixar de rebre energia solar i es va congelar per el fred que fa actualment a Mart. Segons les primeres anàlisis de les mostres recollides pel robot Curiosity, al planeta vermell s'hi van donar les condicions necessàries per poder propiciar formes de vida primitives. Aquesta era una de les incògnites que havia de resoldre la missió. Els experts han aconseguit identificar la presència de sofre, hidrogen, oxígen, fòsfor i carboni, ingredients que indiquen que alguna vegada Mart va poder albergar vida microbiana.
S p a c e S huttl e S i m ul a to r The ti s G a me s a nd F l i g ht S i mul a to r s S i m ul a ti o n PEG I 3PEG I 3
Aquest joc és un simulador per viatjar en una nau per l'espai i investigar-ho Co smos Spac e Si mu l at or i s th e best spac e si mu l at or al r eady cr eated f or An dr oi d! We f ocu s ou r eff or ts an d devel opmen t team on br i n gin g th e best set of comman ds to ou r spac esh i p! So, t h e exper i en ce of f l yi n g on t h e i n f i n i ty space i s ver y accu r ate! Th e game si mu l at es th e spac esh i p, i t `s en gi n es, movi n g par ts an d al l pl an et s fr om ou r sol ar system! Become an astr on au t ! An d expl o re t h e space at you r wi l l ! Th e si mu l ator i s compati bl e wi th more th an 5000 an dr oi d devi ces! Featu r es - Real ti me Eart h ro tati on . - You can watch th e n i gh t beco mi n g day, an d day beco mi n g n i gh t i n di f fer en t pl ac es of th e pl an et! - Al l pl an ets f r om sol ar syst em. - Real i sti c su n - Aster oi ds r i n g . - Al l pl an et moon s!
. .
Some tech n ol ogy pr ovi ded by Nasa: - Real i st t err ai n u si n g Nasa’s ph o tos an d el evat i on . - Real i st t extu r e f or al l pl an et s fr om Nasa’s ph otos. - Usi n g Nasa’s u ti l i t y Foi l Si m 3 to c al cu l ate t h e ph ysi cs of th e spac esh i p (real l y r eal i sti c ). - Usi n g r eal ai r foi l s fr om ou r l i br ary, t h e en gi n es, r ocket s an d tr u ster s ar e very accu r ate. Real wor l d si mu l ati on : - Weath er f or ecast. - Tu r bu l en c e an d G-For ce - Real cl o u ds We ar e th i n ki n g abou t ever yt h i n g we c an do t o i mpr ove th e spac e si mu l at or exper i en ce! So pl ease, f eel fr ee to con t act u s to gi ve you r f eedbac k! Have a good t ri p astr on au t !
RECOMANACIÓ LA PORTA DELS TRES PANYS "La porta dels tres panys" és un llibre juvenil que tracta de la formació de l'univers d'una manera senzilla perquè es pugui entendre.
BOOKTRÀILER Aquest llibre o relat, tracta entre
Feu clic sobre l'imatge
altres temes la formació de l'univers, els àtoms, les diferents particules..., i tot això ho explica d'una forma molt fàcil d'entendre, per això i motius varis que trobem al llibre, el recomanem moltíssim per a nens i nenes entre 7 i 12 anys que els hi interessi el tema de l'univers.
Opinió del lector A mi, personalment, em va agradar molt el llibre, és un llibre interessant a la vegada que divertit, us el recomano molt, es pot aprendre molt. El que més em va agradar és la intriga que conté el llibre, tota l'estona tens ganes de saber el que passarà.
EXPOSICIÓ Univers!
Kósmos, Evolució i Fronteres són els noms dels tres àmbits que formen la Sala Univers. A Kósmos, on una gràfica tridimensional que mostra l’expansió de l’univers ens dona la benvinguda, els visitants descobreixen com la matèria ha anat evolucionant des de l’origen dels temps, formant estructures cada vegada més complexes. Un bioreactor assenyala l’entrada a Evolució, àmbit on éssers vius, fotografies estereoscòpiques, reproduccions digitals d’avantguarda i fòssils de gran valor científic i espectacular bellesa ens expliquen els secrets de la vida i de la seva evolució al nostre planeta. I a Fronteres, una secció presidida per una gran cúpula en forma de cervell, ens endinsem en el que ha estat qualificat com l’objecte que revesteix més complexitat de tot el cosmos: el cervell humà. Gràcies a ell, no només hem pogut preguntar-nos quines són les lleis que regeixen l’univers, sinó també descobrir-les.
La Sala Univers presenta un fil argumental que, cronològicament, comprèn des del big-bang fins a les últimes fronteres del coneixement, un recorregut lliure que té l'objectiu d'estimular la curiositat científica del visitant a partir d'experiències interactives, d'objectes reals i de reproduccions científiques i artístiques de màxima qualitat.
El filòsof i matemàtic grec Pitàgores va ser qui va fer servir per primera vegada, al segle V aC, el terme kósmos per referir-se a l'univers, el seu ordre i les lleis físiques que el governen. Partint d'aquesta idea, aquest àmbit tracta sobre l'evolució de la matèria inerta, des de l'origen de l'univers fa 13.790 milions d'anys, fins avui.
De manera complementària, la sala reneix juntament amb un laboratori de matemàtiques, un gest de complicitat amb la disciplina que ens ha donat les eines necessàries per entendre com funciona tot. La sala es presenta com un lloc per explorar aquesta ciència exacta a través de jocs i endevinalles matemàtiques. A més d'aquest laboratori, la Sala Univers integra en el seu discurs dos àmbits emblemàtics del museu: el Mur geològic i el Bosc Inundat.
Al llarg d'aquest fascinant recorregut, els visitants descobriran quines són les lleis físiques que regeixen el comportament de la natura i com la matèria ha anat evolucionant per formar estructures cada vegada més complexes, culminant en la formació de la Terra i l'emergència de la vida al nostre planeta, fa aproximadament uns 4.000 Ma.
VISITA GUIADA A la visita guiada vam veure des de el big bang fins ara .Vam veure els meteorits i l'evolució de la terra, que ens ho van demostrar amb una maqueta de la terra que es veu el plàstic la contaminació,el escalfament global de diferents anys. Aquesta experiència va ser una de les millors us les recomanem!
EL PLANETARI ÉS UNA DE LES ACTIVITATS MÉS POPULARS DEL COSMOCAIXA I ÉS UNA DE LA QUE MÉS HA AGRADAT A TOTS ELS ALUMNES DE 1rESO
PLANETARI Mitjançant escenes increïblement detallades del cosmos i exquisides representacions basades en dades reals d'alguns dels fenòmens astronòmics més espectaculars, Univers fosc ens revela, d'una manera rigorosa però amena alhora, com ha progressat el nostre coneixement sobre l'univers al llarg dels anys. Univers fosc explora les grans preguntes a les quals s'enfronta la cosmologia actual, com ara quina és la naturalesa de la misteriosa matèria fosca o què és l'encara més enigmàtica energia fosca. Reconèixer i comprendre els grans reptes actuals de l'astrofísica ajuda a valorar el coneixement científic i la importància de la recerca en la comprensió de l'univers. Aquesta projecció, adequada per a estudiants a partir d'ESO, persegueix il·luminar la vessant oculta del cosmos. LA VESSANT OCULTA DEL COSMOS Tot i que encara tenim davant nostre grans enigmes que se’ns escapen sobre la naturalesa del cosmos, és molt el que hem après al llarg del temps, especialment durant el passat segle xx. Fa tot just cent anys, els astrònoms pensaven que la nostra galàxia, la Via Làctia, constituïa la
totalitat de l’univers. En canvi, avui podem afirmar que mai en la història de la humanitat havíem tingut una visió tan precisa sobre l’univers com la que tenim actualment. No obstant això, és moltíssim el que ens queda per esbrinar: tan sols el 5 % de la matèria que forma el cosmos s’ha pogut descriure, la matèria ordinària. El 95 % restant roman, per ara, en la foscor de la nostra ignorància. Els reptes que afrontem són, sens dubte, colossals. S’estima que d’aquest 95 % de l’univers que no coneixem, un 72 % és energia fosca, i el restant 23 %, matèria fosca. De moment, les dues són indetectables, ja que no emeten cap mena de radiació. L’existència de la matèria fosca, predita per l’astrònom suís Fritz Zwicky el 1933, es pressuposa perquè exerceix efectes gravitatoris sobre la matèria ordinària que sí que es poden comprovar. I pel que fa a l’energia fosca, terme encunyat pel cosmòleg nord-americà Michael Turner el 1998, s’assumeix que és la causant de l’actual expansió de l’univers. No obstant això, cap prova observacional ha pogut evidenciar l’existència de cap d’aquests “foscos components”. Fins i tot hi ha investigadors que, en treballs recents, apunten que potser no n’hi hagi en absolut. Amb el temps, ho descobrirem.
EL JOC DEL REVÉS JOC PER 2-7 PERSONES: +7 anys OBJECTIU: L'objectiu del joc és tenir el màxim de cartes possibles i qui tingui més guanya DESENVOLUPAMENT DEL JOC: Es reparteixen totes les cartes i les heu de posar boca a baix. La persona més gran comença, tria una de les característiques més baixes que tingui i ho diu, si els altres la tenen més baixa, guanyen i si no, perden.
JOC DE CARTES ELS PLANETES No sempre hi ha una sola manera de jugar amb un joc. Si t'agrada jugar i ets creatiu, aquest és el teu joc. El Joc de cartes del Sistema Solar, els planetes et permetrà jugar a diferents jocs o crear-ne de nous amb un únic mall de cartes. Aquí tens alguns dels jocs possibles que l'equip de la redacció ha creat per tu.
NORMES: Si perds has de donar la carta que has utilitzat al guanyador, el guanyador es queda totes les cartes. Qui es queda sense cartes queda eliminat, guanya el que acaba amb més cartes.El joc pot durar entre 10-25 minuts, si arriba a 25 minuts i encara no ha guanyat ningú, guanya el que té més cartes en aquell moment.
MEMORY PLANETARI JOC PER 2-4 PERSONES: 7-99 anys OBJECTIU: Aconseguir la quantitat més gran de parelles i de punts. INSTRUCCIONS: Poseu totes les cartes de cara a vall escampades per la taula (millor que estiguin formant fileres) El jugador de més edat comença jugant. Durant el seu torn pot aixecar dues cartes, si les cartes coincideixen, suma els punts que apareixen a la part superior de la carta, i si no, passa el torn a la següent persona.Encara que les cartes coincideixin, és a dir, formin parella, només teniu un torn.La persona que al final de la partida tingui més punts ha guanyat.
EL SOL MALEÏT JOC PER 4 PERSONES: 7-99 anys
EL MENTIDER
OBJECTIU: Aconseguir com més parelles millor i intentar no quedar-se al final de la partida amb la carta del Sol. PREPARACIÓ: Primer s’han de treure 3 Sols de la baralla, deixant-hi només un. En forma de rotllana, es reparteixen les cartes als jugadors fins que no quedi cap. DESENVOLUPAMENT DEL JOC: Tothom mira les seves cartes i si té una parella de 2 planetes, la posa cara amunt davant seu.Comença el jugador més jove (1) posant les seves cartes en forma de ventall sense que ningú les vegi.El jugador de l’esquerra agafa una carta del jugador 1 i si forma una parella la posa cara amunt davant seu.Així continua el joc cap a les agulles del rellotge.Però hi ha el Sol, que com només hi ha un no es poden fer parelles amb ell.Qui acabi amb la carta del Sol quan s’acabin la partida, perd.
JOC PER 2-5 PERSONES: +7 anys OBJECTIU: L’objectiu d’aquest joc és quedar-te sense cartes, qui es quedi sense cartes, ha guanyat. DESENVOLUPAMENT DEL JOC: Es reparteixen 10 cartes a cada jugador. Cada jugador mira les seves cartes. Un cop mirades, comença la partida el / la persona que tingui menor edat.El primer jugador deixa 1, 2, 3,4, 5, 6, 7, 8, 9, o 10 cartes, pot dir una mentida o la veritat. -Exemple: Tinc 4 sols, i ell tira les cartes del revés al mig del taulell. Pot ser veritat o mentida (en aquest cas és mentida), si algú no s’ho creu, posa les cartes mirant a dalt, si fos veritat el que les ha girat es queda les cartes i es torna a fer el mateix. I així un cop i un altre fins que algú es quedi sense cartes. El que es quedi sense cartes ha guanyat i la partida s'acaba.
ELS 200 PUNTS JOC PER 3-6 PERSONES: +7 anys CARTES: En cada baralla hi ha d’haver-hi 4 cartes de cada planeta (Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú) i 4 del Sol. En total 36 cartes. OBJECTIU: L’objectiu de la partida és tenir 200 punts exactes. PREPARACIÓ: El primer que s'ha de fer és seure en rotllana. A continuació, s’han de treure tots els Sols de la baralla i posar-los al mig de la rotllana. Després es barregen les altres cartes (sense mirar) i es reparteixen a tots els jugadors/es. Quan ja estiguin repartides, comença el joc el més petit de tots els jugadors/es i es continua en el sentit de les agulles de rellotge.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC: El jugador/a que comença escull un tema (exemple. Satèl·lits) i ho diu en veu alta. Tots els jugadors/es tiren la carta a la mateixa vegada, han de tirar aquella que tingui, per exemple, més Satèl·lits, qui guanyi, s'emporta totes les cartes que han tirat els altres jugadors/es. Si totes les cartes que s’ha emportat (incloent la seva) sumen juntes 20 punts el jugador/a s’emporta un Sol del mig. Es continua així fins que algun jugador/a tingui 200 punts. IMPORTANT: Totes les cartes s’han de tirar a la mateixa vegada. Si algú no la tira a la mateixa vegada que els altres, s’han de tornar a tirar.Si cal agafar un Sol i no queden es pot utilitzar un paper per apuntar-ho.
Quin planeta té més satèl·lits? Saturn Júpiter
61 60
Urà
27 Neptú
10
Més Menys
0
0
Mercuri
Venus
2 Mart
1 Terra
Duració d'una any
MERCURI
88 DIES
245 DIES
MART
88 DIES
365 DEIS
SATURN
687 DIES
JUPITER
TERRA
VENUS
29 ANYS
NEPTÚ
60.194,85 DIES
URÀ
30.685,49 DIES
TEMPERATURES PLANETES 100º milions c
SOL
465ºc VENUS
420ºc MERCURI
130º c 15ºc
SATURN
TERRA
-55º c -120ºc
MART
-197º c
JÚPITER
URÀ
-220º c NEPTÚ
DIÀMETRE DELS PLANETES 139.820 km 1.JUPITER
116.460 km
2.SATURN
50.724 km
3.URÀ
49.244 km
4.NEPTÚ
12.742 km
5.TERRA
12.104 km
6.VENUS
6.779 km
7.MART
4.879,4 km
8.MERCURI
QUAN TARDEN ELS PLANETES EN FER
MERCURI 58,6 dies
VENUS 243 dies
URÀ 17h
NEPTÚ 17,28h
L O S
UNA VOLTA SENCERA SOBRE EL SEU EIX?
25 -3 6
DI E S
MART 1,03 dies
TERRA 24h
SATURN 10,23h
JÚPITER 10h
DISTANCIA AL SOL
M
er
cu
ri
:
. 57
0 91
.0
k 00
m
Ve
n
u
10 : s
8
0 .2
0
0 .0
0
km
T
r er
a:
14
6 9.
0
0 0.
00
km
M
ar
t:
7 22
.9
. 00
0
k 00
m
rà
43
77
1,
r:
pt
ú:
4,
49
5E
00
km
km
0.
9
km
9
50
4E
8.
:2 ,8 71 E9
:
te
rn
pi
tu
Ne
U
Sa
Jú
0 km
JOCS+ By Kelly Ribes i Maria Roher
Sabies que... ELS ASTRONAUTES NO PODEN PLORAR A L'ESPAI! No, no poden, però a la Terra sí ja que les nostres condicions de gravetat fan possible que es puguin separar substàncies de diferent massa, com per exemple l’aigua i l’oli.
A l’espai, no es pot donar aquesta separació de substàncies. L’ambient d’ingravitació fa impossible que diferents líquids puguin separar-se . I, per tant, només existeix tensió superficial, fent d’aquesta manera impossible que un astronauta pugui plorar.
L'experiment! Fem un coet!!!! Necessitarem: -Una ampolla petita de plàstic - Un tap de suro -Cartolines de colors -Tisores -Cinta adhesiva -Cartró rígid -Vinagre -Una cullereta de bicarbonat -Una bosseta petita amb un fil -Cola -Un plat petit
Instruccions, pas a pas: - Recobreix l’ampolla amb una cartolina, amb el plat dibuixa una semicircunferencia a una cartolina i retalla-la. Construeix un con i enganxa’l a la part superior de l’ampolla. Talla el cartró en forma de tres potes, decoral’s i enganxa'ls al coet.
Pots trobar 10 paraules en aquesta sopa de lletres?
Omple la bosseta amb la culleradeta de bicarbonat, tanca-la i lliga-la amb el fil a continuació omple un got de vinagre i aboca’l dintre l’ampolla. Introdueix la bosseta de bicarbonat a l'ampolla i deixa una mica de cordill per fora de l’ampolla, i subjecta’l amb el tap de suro tapan’t l’ampolla. Per acabar gira el coet, a l’instant el vinagre i el bicarbonat començaran a reaccionar i el coet sortirà disparat!
Professora: Eli Ruiz Matèria: Espai de projectes EXPLORANT L ESPAI '
em-xiegell
sdiK ecneicS
02-91 SRUC
Science Kids