Science Kids



GORKA H. ELENA J. ENEKO M. LILA P. KENAY P. MARTÍ P. HUG P. EMMA P. ELOI P. DAN R. IRENE S. JAN S. POL S. MARIONA V. EUDALD V. XINYI Z.
Poca gent té en compte la seva importància en el món de la ciència. Però, quina importància té? Què té a veure la llum a l'inici de l'univers? Tot això i més en aquest article!
Doncs, la pregunta que tothom es farà en aquest moment, és que té a veure la llum en el món científic? Doncs gràcies a aquest fenomen natural, hem obtingut gairebé tota la informació de l'univers i del cosmos.
Per exemple, l'edat de l'univers Aquesta és de 13 800 000 000 I és que gràcies a la ciència avançada, calculant la distància recorreguda i la seva velocitat, hem esbrinat "l'edat" de la llum O sigui, l'edat de l'univers
La llum està formada per partícules Aquests són els fotons
Ara, si pensem en llum, el primer que ens ve al cap és la coneguda com la llum visible Però, hi ha d'altres tipus, com la llum ultraviolada, o la llum infraroja.
La radiació electromagnètica és l'emissor de la llum, el tipus de llum que ens porta la informació del cosmos i del propi univers.
La importància de la llum està infravalorada, i no pot ser La seva importància és molt gran!!
A començaments del segle XX, la gran majoria dels científics, creien que l'univers era estàtic Quina bogeria, no?
I, és que, fins i tot el geni de la ciència, Albert Einstein, defensava aquesta teoria. Va arribar a tal punt que, com les equacions de la seva relativitat general deien el contrari, les va canviar!
Van ser llavors els altres científics els que, utilitzant la teoria de la relativitat anterior (la no modelada) van dir que l'univers no era estàtic, sinó que s'expandia
Això els hi va portar al fet que, si s'expandia, tenia que haver-hi un inici. Dos d'aquests científics, eren Alexander Friedmann i George Lemaitre.
Després d'un bon temps, Einstein, es va adonar que la seva relativitat anterior, era la correcta, i no la que va modelar
Però... Això no va ser fàcil. Perquè el geni de la ciència canviés d'opinió, va fer falta que: revisés la nova relativitat especial i que l'astrònom Edwin Hubble, li fes un estudi sobre l'expansió o no expansió de l'univers
I així és com sabem que l'univers va tenir un inici
Una equació escrita en 1928 pel físic Paul Dirac va canviar la nostra forma d'entendre l'univers Explica el comportament d'un electró i té dues solucions: Una positiva i una altra negativa A partir d'aquest experiment Dirac va pensar que si existia un electró amb càrrega negativa, també havia d'existir un positró (Una partícula idèntica però amb càrrega positiva) De fet, va suggerir que hi havia d'haver una antipartícula per cada partícula, amb càrregues oposades, i així va néixer, a poc a poc el concepte de matèria i antimatèria
Sabem que quan la matèria i antimatèria entren en contacte es converteixen en energia El fons còsmic de microones, un eco del Big Bang que poden detectar els telescopis, suggereix que així va ser durant un temps, i que, quan l'univers estava naixent, matèria i antimatèria es van aniquilar Si les dos haguessin estat distribuïdes de la mateixa forma i en la mateixa quantitat, avui no estaríem aquí: l'univers estaria buit i només hi hauria radiació. Per això, els científics consideren que la nostra existència és deguda a una petita diferència entre matèria i antimatèria: sembla que la segona es va desintegrar més ràpidament que la primera. i per això la matèria va sobreviure després del Big Bang.
Edwin Hubble va ser qui va revolucionar la idea la qual no tots els científics van acceptar, ell deia que tot va tenir un començament, que l'univers estava en plena expansió. En el segle XX en Hubble va dir que abans de tota la creació dels planetes va haver hi una explosió de matèria concentrada que encara segueix i seguirà en expansió.
Un dels grans defensors de la teoria de Hubble va ser astrofísic Fred Hoyle, l'any 1949, Hoyle, en un programa de ràdio de la BBC va referir se a l'explosió de matèria amb la paraula "Big Bang" de forma que vol dir (gran explosió).
En aquesta imatge podem veure des de l'inici del big bang fins avui,es veu l'evolució de l'univers en el temps i la seva expansió.
A la cosmologia moderna, l'origen de l'univers és l'instant en què apareix tota la matèria i l'energia que tenim actualment a l'univers a conseqüència d'una gran explosió. Aquesta postulació és obertament acceptada per la ciència als nostres dies i comporta que l'univers podria haver originat fa entre 13.500 i 15.000 milions d'anys, en un instant definit. A la dècada de 1930, l'astrònom nord americà Edwin Hubble va confirmar que l'univers s 'estava expandint, fenomen que Albert Einstein amb la teoria de la relativitat general havia predit anteriorment.
Hi ha diverses teories científiques sobre l'origen de l'univers. Les més acceptades són la del Big Bang i la teoria Inflacionària, que es complementen.
Segons després del Big Bang. En aquell moment tot l'univers observable avui dia tindria llavors uns 10-33 cm (és a dir, uns 100 trilions de vegades més petit que un àtom), encara que l'Univers sencer bé podria ser infinit!. La temperatura característica seria de 1032 graus. La física d'aquests instants és altament especulativa. La gravetat comença a ser una força rellevant en les interaccions quàntiques i una descripció del que ha passat abans d'aquells instants (qualsevol cosa que això signifiqui) necessita una teoria quàntica de la gravetat
El Big Bang és com els astrònoms expliquen la manera com va començar l'univers. És la idea que l'univers va començar com un sol punt, després es va expandir i es va estirar per créixer tant com ho és ara, i encara s'està estenent!
Fa uns 15 000 milions d'anys, segons afirma la majoria dels astrofísics, es va produir una gran explosió des d'un estat de matèria supercondensat.
L'univers actual seria la conseqüència d'aquell esdeveniment
L'univers és la totalitat de formes de matèria, energia, espai temps i lleis físiques que les regeixen Tot i això, el terme també s'utilitza en sentits contextuals lleugerament diferents i al·ludeix a conceptes com cosmos, món, naturalesa o realitat
L'Univers té:, les Galàxies què són: Un conjunt d'estels, planetes i altres que és poden observar a ull nu i sembla una taca lluminosa d'aspecte bromós.
La Via Làctia què és: Una gran galaxia que té forma d'espiral i pot tenir uns 100 000 milions d'estels, entre ells, el Sol
Fa molts milions d'anys no hi havia res a l'univers només un buit enorme, després va haver-hi una gran explosió anomenada Big Bang. Aquesta explosió va ser tan gran que la matèria que estava concentrada en un lloc es va anar expandint i es va concentrar en diversos llocs, així es van formar tots els astres. Mentre aquesta matèria s'expandeix es van produir una sèrie d'etapes.
Avui en dia l'origen de l'univers és un dels temes més polèmics de l'astronomia. Anys després de la teoria del Big Bang no és acceptada per tothom.
Segons P.WATkins l'univers es va crear del no-res, per atzar.
Així podem dir que l'univers és infinit. Tothom no està d'acord.
En 1965 es va donar la concepció del Big Bang o gran explosió. L'univers actual seria la causa d'aquesta explosió. Després d'això l'univers va canviar, la temperatura va baixar 3 graus Kelvin.
La matèria és tot allò que ocupa un lloc a l'espai. En física i filosofia, matèria és el terme per referir-se als constituents de la realitat material objectiva.
El cosmòleg Andrew Pontzen va dir a la BBC que era el contrari de la matèria normal. Si per exemple penses en un dels components dels àtoms, l'electró, que té una càrrega elèctrica negativa, la contrapart antimatèria és la que anomenem positró, la seva càrrega elèctrica és positiva.
Paul Dirac va canviar la manera de veure l’univers, gràcies a una equació escrita l’any 1928
El comportament dels neutrons es podria explicar perquè la matèria va dominar a l'antimatèria, el que va permetre la nostra existencia
L'univers és massa calent per combinar els quarks. Aquesta "sopa" de quarks, electrons i altres partícules són en els primers 10 sec.
Big Bang
Gran explosió que expandeix la matèria que estava concentrada en molt poc espai.
Durant els tres primers minuts, l'univers és massa calent per als àtoms, els electrons i els portons emanen una gran llum: l'univers és un forn supercalent.
Quan l'univers es va començar a refredar, els quarks es van començar a barrejar amb els protons i els neutrons.
És molt difícil definir l'edat de la nostra via làctia. L'estrella descoberta més antiga és la HE 15230901 té al voltant de 13,2 bilions d'anys.
El Sol és una gran estrella que està situada al mig del nostre sistema solar.
La Terra, també coneguda com el Planeta Blau, és l'únic planeta que sapiguem que té vida.
La teoria del Big bang, és el model cosmològic que disposem actualment per explicar l'origen de l'univers on vivim La teoria explica que el nostre univers va començar a partir d'un estat extremadament calent i dens, que es va posar en marxa en un procés d'expansió en el qual encara avui en dia estem immersos El descobriment de l'expansió de l'univers per part de Hubble va permetre entendre que si tot s'expandia, rebobinant en el temps un podria arribar a un moment en la història de l'univers en què tot estava increïblement a prop i concentrat.
El físic rus George Gamow va ser un dels màxims defensors del model del Big Bang, i va introduir la idea que, justament en el moment zero de l'univers, en condicions extremes de temperatura, es devien haver forjat els primers elements químics de la natura
Segons la teoria del Big Bang, fa uns 13 800 milions d'anys, l'univers, concentrat en un ínfim i infinitament petit punt que albergava tota la matèria, va explotar per després refredar se a mesura que s'expandia
Li van posar el nom de Big Bang per que amb anglès significa gran explosió
Fins al començament del segle XX, la majoria dels científics pensava que l'univers era estàtic, és a dir, que no s'ajuntava ni se separaven. Era, doncs, un cosmos feliçment estable i etern, sobre el qual tenia poc sentit preguntar-se quan havia nascut, o si moriria alguna vegada.
Van ser altres científics a partir de la teoria de la relativitat d'Einstein que van predir que l'univers s'expandiria, i que, en conseqüència, rebobinant endarrere el temps, hi devia haver hagut un moment en el qual tot el cosmos estava concentrat en un punt. Era el «moment zero», el naixement del nostre univers. Dos d'aquests grans científics van ser Alexander Friedmann i Georges Lemaître. Però en poc temps les proves a favor d'un cosmos dinàmic i de l'existència d'un inici es van anar acumulant i acabaren enfonsant el model antic. Einstein va adoptar el nou model l'any 1928, després de revisar el treball presentat per nord-americà Edwin Hubble, amb proves evidents de l'expansió de l'univers. Algunes fonts recullen que posteriorment Einstein va comentar, sobre el fet de no haver-se adonat que la seva teoria de la relativitat general ja predeia aquest model dinàmic, que allò havia estat la ceguera més gran de la seva vida.
Una
Poden variar molt en grandària, lluminositat i massa Estan formades per una gran concentració d'estrelles velles que es mantenen compactes a causa de la quantitat de matèria fosca que les envolta.
En aquestes s'hi pot observar una banda central d'estrelles brillants que creua la galàxia diametralment d'un cantó a l'altre, amb els seus braços espirals que sembla que es prolonguin dels límits d'aquesta La Via Làctia és una galàxia espiral.
Aquesta classificació general que representa el Diagrama Diapasó d'Edwin Hubble ha anat evolucionant de forma continuada Amb el temps i els avanços tecnològics s'han pogut realitzar observacions més detallades. Són molts els factors que s'han de tenir en compte a l'hora de classificar les galàxies, i moltes les propostes que s'han anat efectuant fins al dia d'avui
Galàxies lenticulars
Tipus de galàxia intermèdia entre les el·líptiques i les espirals. Amb forma de disc, s'hi observa una concentració d'estrelles i pols central
Són les galàxies que no encaixen en cap de les classificacions efectuades per Ed Hubble. No tenen forma el·líptica, ni espiral, ni lenticular.
Tea és un protoplaneta que es va xocar amb la Terra, de tal manera que va expulsar una quantitat de material que es va anar consolidant a prop de la Terra, fins a formar la Lluna.
La lluna és un satèl·lit natural. És quatre cops més petita que la Terra, i no pot ser habitable a causa de les seves condicions La Lluna no produeix llum pròpia sinó que reflecteix la llum del Sol
Veiem la Lluna només perquè la llum del Sol és reflectida a la seva superfície. Durant el curs d´un mes, la Lluna gira un cop al voltant de la Terra. Si poguéssim mirar màgicament cap avall el nostre sistema solar, veuríem que la meitat de la Lluna que mira el Sol està sempre il·luminada.
El temps necessari per passar d'una lluna plena a la següent són 29,5 dies. Aquest cicle s'anomena llunació
Les estrelles són astres que brillen amb llum pròpia, produeixen calor, raigs ultraviolats, raigs Xi altres formes de radiació.
Tipus : Aquesta classificació engloba 7 tipus principals: O, B, A, F, G, K i M, amb colors que van del blau al vermell.
Les constel·lacions : Una constel·lació és un conjunt d'ESTELS fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imagina
El coneixement de les constel·lacions i de la seva posició al llarg de la nit i de l'any ens permet orientar-nos a partir de l'observació del cel.
Naixement :
Les estrelles neixen en grans núvols de gas interestel·lar dispersos per l'espai: les nebuloses. La mort : Es produeix quan l'hidrogen del seu centre s'esgota .
Existeixen 2 tipus d'eclipsis: el solar i el lunar.
Eclipsi de Sol: quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra El disc solar queda cobert pel de la Lluna
Els eclipsis de Sol només poden ocórrer quan hi ha lluna nova Si la Lluna tapa tot el Sol, parlem d'un eclipsi total L'últim eclipse total va ser el 21 d'agost de 2017!
A primera vista podria semblar lògic que es produís un eclipsi de Sol i un de Lluna cada mes Això no passa, i l'explicació es deu al fet que l'òrbita de la Lluna està uns 5° inclinada respecte del pla de translació
Eclipsi de Lluna: quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna
La Lluna queda oculta per l'ombra de la Terra
L'eclipsis més comú entre el solar i el lunar, és el lunar
La mitja de temps que hi ha entre un eclipse i un altre és de 2,5 anys
Per què no hi ha eclipsis cada mes?
Els planetes són cossos celestes que giren al voltant d'una estrella com el Sol Tenen una forma pràcticament esfèrica i no emeten llum pròpia, sinó que reflecteixen la de les estrelles Al sistema solar hi ha vuit planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú
Tradicionalment, s'accepten diverses formes de classificació dels planetes coneguts: ja sigui per la seva distància al Sol, per la seva mida, o per la seva composició, encara que curiosament no hi ha diferències apreciables entre cadascuna Les classificacions més acceptades són les següents:
1. Per la composició:
Planetes rocosos: són cossos de densitat elevada, formats principalment per materials rocosos i metàl lics.
Planetes gasosos: caracteritzats per les denses atmosferes, per ràpid moviment de rotació, immensos camps magnètics.
2.
Planetes interiors: els que es troben abans del cinturó d'asteroides.
Planetes exteriors: es troben després del cinturó d'asteroides
El 2006, la Unió Astronòmica Internacional va aprovar un nou esquema de classificació per als planetes i objectes més petits del nostre Sistema Solar El seu esquema inclou tres classes d'objectes: "petits cossos del Sistema Solar"(incloent la majoria d'asteroides i estels), els planetes molt més grans (incloent hi a la Terra, Júpiter, i així successivament), i la nova categoria de "planetes nans" de grandària intermèdia Actualment hi ha cinc planetes nans oficials Plutó, solia ser el més petit dels "nou planetes traditionales", Ceres, l'asteroide més gran del cinturó principal d'asteroides entre Mart i Júpiter Els altres tres planetes nans (per ara!) són Eris, Makemake, i Haumea
Les MARES són els moviments d'aigua provocats per l'atracció que el Sol i principalment la Lluna generen sobre el mar L'amplitud de marea canvia segons la fase de la Lluna Així, per exemple, en lluna nova i en lluna plena és màxima, i en quart creixent i en quart minvant és mínima Aquesta amplitud és d'alguns metres als mars oberts i als oceans En canvi, al Mediterrani, és només d'entre deu i vint i cinc cm
A banda dels canvis de nivell del mar causats per la Lluna i el Sol, n'hi ha d'altres de més amplitud causada per la pressió atmosfèrica Quan la pressió atmosfèrica puja, el mar baixa, i es produeix l'efecte contrari quan la pressió és baixa
El cicle complet consta de dues pujades i dues baixades de l'aigua, i té una durada aproximada de 24 hores; quan l'aigua arriba al nivell màxim hi ha marea alta, mentre que quan és al nivell mínim, hi ha marea baixa
UN ASTEROIDE ÉS UN COS ROCÓS O METÀLIC MÉS PETIT QUE UN PLANETA I QUE ORBITA AL VOLTANT DEL SOL, EN UNA ÒRBITA INFERIOR A LA DE NEPTÚ. DES DE LA TERRA TÉ ASPECTE D’ESTRELLA.
ELS COMETES SÓN ASTRES MOLT GRANS I GASOSOS, AMB UN CAP TRANSPARENT I BRILLANT I UNA CUA DE MILERS DE QUILÒMETRES.
UN METEORIT ÉS UN COS CELESTE RELATIVAMENT PETIT QUE SOBREVIU PEL SEU PAS PER L'ATMOSFERA I ARRIBA A LA SUPERFÍCIE. EN ENTRAR EN CONTACTE AMB L'ATMOSFERA, LA FRICCIÓ AMB L'AIRE FA QUE EL COS S'ESCALFI I ALESHORES ES FORMI UN METEOR.
EL SATÈL·LIT ÉS UN OBJECTE NATURAL O ARTIFICIAL, ÉS UN OBJECTE ASTRONÒMIC QUE ORBITA AL VOLTANT D'UN OBJECTE MÉS GRAN, GENERALMENT UN PLANETA.
Per poder entendre les distàncies i mesures de l'Univers vàrem recrear a escala una petita part de la nostra galàxia.
Després de rebre un misteriós missatge, en Niko recorre un nou camí per anar a l’institut i descobreix una casa que no havia vist mai abans. La resolució d’un enigma li permet entrar en el que resultarà ser un estrany lloc on neixen universos, hi ha un gat que apareix i desapareix, i és possible teleportar-se.
Professora: Eli Ruiz Matèria: PR EXPLORANT L'ESPAI