TEXTOS Frantisek Bass (4 de setembre 1930 – 28 d’octubre 1944) “La meva casa.” Pavel Friedmann (7 de juliol 1921 – 29 de setembre 1944) “La papallona” Petr Ginz (1 de febrer 1928 – 28 setembre 1944) Editor de Vedem Hanus Hachenburg (12 de juliol de 1929 – 12 de juliol 1944) “Terezin” Miroslav Kosek (30 de març 1932 – 19 d’octubre 1944) “Tot depèn” Hanus Lowy (29 de juny 1931 – 4 d’octubre 1944 ) “El ratoncito” Eva Pickova (15 de maig 1929 – 18 de desembre de 1943) “La por” Alena Synkova (24 de setembre de 1926 – sobrevisqué a l’Holocaust) “Voldria marxar sola”
DIBUIXOS Helga Weissová (1929 – sobrevisqué a l’Holocaust) Doris Zdekauerová (15 de desembre 1932- 16 d’octubre 1944) Margit Ullrichova (18 de juny 1931 – 16 d’octubre 1944) Anita Spitzová (6 de gener 1933 – 4 d’octubre de 1944)
DONAR VEU A LA MEMÒRIA “Aquí no hi ha papallones” es basa en els diaris personals dels nois i noies que van patir l’holocaust tancats en el gueto de Terezín, i forma part del projecte educatiu “Donar veu a la memòria” que impulsa l’Insitut Lluís Vives. Aquest projecte té com objectiu recuperar la memòria històrica i reflexionar sobre fets dels passat, a través del teatre. COORDINACIÓ DEL PROJECTE: Joan Sanromà i Elisenda Cartañà. donarveu@gmail.com - http://donarveualamemoria.blogspot.com.es
TÈCNICS
ACTORS I ACTRIUS
CORAL SANT MEDIR
Safaa Alaoui Cristina Cañadas Carlos Díaz Laia Esteve Mireia Gómez Achwak Koukhou Jorge Torrez Camila del Ministro Roxy Flores Marta González Lisette Marcillo Vinyet Mollon Antonio Muñoz Karina Singh Fabiola Sárez Anuar Ahoujja Martina Barahona Joana Pérez Sandra González Nisma Tahitahi Dana Rojas Laia Sales
Amor, Maria Beltran, Abril Chic, Mar Francisco, Andrea Garcia, Núria Julià, Pau Ortega, Judit Palouzie, Alba Palouzie, Marta Planes, Júlia Rebollo, Mariona Solans, Maria Isabel Solans, Marta Suñé, Joana Zanuy, Judit Adillon, Mireia Sosa, Lucía Mora, Gerard Soria, Núria
Guilllem Sedó Yolanda Moreno Jesús Salvador Sara Ortiz Ginno Chiconne Isaac Sendra Yasmina Rodríguez
Direcció: Ramon Beltran
Sergi Cantero Rafa Chambilla Hamza Alaoui
Col·laboració: Jaume Garriga
REGIDORIA
Adriana Marzo Ona Esteve Marta Sendra AUDIOVISUALS
ELS MESTRES QUE VAN INSPIRAR ELS NOIS I NOIES DE TEREZIN EL MÚSIC Hans Krása.
Va néixer a Praga l’any 1899. De pare txec, mare alemanya i religió jueva, va estudiar piano, violí i composició a l’Acadèmia de Música alemana de Praga. El 1938 va escriure Brundibár, òpera per a nens basada en una obra de teatre d’Aristòfanes, per a un concurs del Ministeri d’Educació. L’obra no es va poder estrenar degut a la invasió de Txecoslovàquia tot i representar-se clandestinament el 1941. Aquest fou el darrer treball de Krása abans de ser arrestat pels nazis el 10 d’agost de 1942 i deportat a Terezín. Dins del gueto, Brundibár es va representar més de 55 vegades. Aquesta òpera apareix a la pel·lícula de propaganda nazi que es va realitzar durant la visita que feu la Creu Roja el 1944 per observar “el bon estat dels jueus en aquell indret”. Durant el seu internament, Krása va produir diverses obres de cambra fins que va ser deportat a Auschwitz la nit del 16 d’octubre de 1944 juntament amb altres compositors com Viktor Ullmann, Pavel Haas i Gideon Klein. Va ser assassinat a la cambra de gas l’endemà, el 17 d’octubre de 1944, pocs dies abans de fer 45 anys.
LA POETA Ilse Weber.
Nascuda prop d’Ostrava el 1903, el seu cognom de soltera era Herlinger. Va estudiar en una escola alemanya tot i tenir molts companys txecs i polonesos. Començà a escriure a l’edat de 14 anys. Els seus contes i petites obres de teatre infantils es van publicar a diversos diris i revistes alemanyes, txeques, austríaques i suïsses. El 1930 es va casar amb Willi Weber i van tenir un fill. Amb l’arribada dels nazis al poder, molts dels seus amics van emigrar i ella i la seva familia van marxar a Praga. Des d’allà, el 6 de febrer de 1942, va ser deportada a Terezín on va treballar a la infermeria pediàtrica. Durant els dos anys que va estar tancada al gueto fou infermera de molts nens i nenes malalts, pels quals, va compondre una seixantena de poemes que ella mateixa musicava i que cantava com a cançons de bressol, acompanyada d’una guitarra. Una d’aquestes cançons fou Wiegala. Transportada el 6 d’octubre de 1944 va ser assassinada en el camp d’extermini d’Auschwitz juntament amb el seu fill Tommy.
LA PROFESSORA D’ART Fredericke “Friedl” Dicker. BRUNDIBÁR
CARTELL
Alumnat de 1er d’ESO
Ainoa Oller Paula Gerona
Arranjaments: Roser Sabbater
Disseny: Elisabeth Rossell
Nascuda a Viena l’any 1898 en el si d’una família jueva pobre, es graduà a l’Institut d’Arts Gràfiques. A l’any 1919 impartí classes a l’Escola de la Bauhaus, a Weimar, on es va relacionar amb Walter Gropius i Paul Klee. L’any 1931 tornà a Viena on fou arrestada per les seves idees comunistes i va haver de traslladar-se a Praga, on començà a treballar com a pintora fins que, el desembre de 1942, juntament amb el seu marit, fou deportada a Terezín. Durant gairebé dos anys, organitzà classes de pintura i dibuix pels nens i nenes confinats en el gueto fins que el setembre de 1944 va voler acompanyar al seu marit en el transport a Auschwitz. Fou assassinada a Birkenau el 9 d’octubre de 1944, el seu marit va sobreviure a l’Holocaust.