PERE TORT, pintor
DE LA PINTURA D’AVANTGUARDA A L’ETAPA GESTUAL MÀGICA
PERE TORT, pintor
DE LA PINTURA D’AVANTGUARDA A L’ETAPA GESTUAL MÀGICA BARCELONA / TERRASSA / ELS BLAUS DE SARRIÀ / SAO PAULO
TORT 1
Redacció: Frederic Santaeulària i Roig Primera edició convencional / artesanal: març de 2002 (Vic) Primera edició digital: maig de 2012
TORT 2
ACTE DE PRESENTACIÓ DE L’XIè SALÓ D’OCTUBRE 2002 L’acte de presentació del nou Saló d’Octubre 2002 -i del seu cartell de difusió i catàleg- va tenir lloc el dia 4 d’Octubre de 2001 en el FAD / Convent dels Àngels de Barcelona, a càrrec d’ARTCONEXION.
EXPOSICIÓ, ACTION PAINTING – PERFORMANCE, PRESENTACIÓ, VERNISSAGE I CONCERT DE JAZZ
TORT 23
LA SEVA OBRA A LA “COL·LECCIÓ” DEL MACBA I FONS D’ART DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Les obres de Pere Tort que es troben en el MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona), es poden veure visitant el “Fons de la Col·lecció”. Aquestes obres formen part del Fons de la Generalitat de Catalunya, integrat junt amb el de l’Ajuntament de Barcelona, col·lecció anys 40, col·lecció Riera i el de la Fundació Macba, en el fons artístic de la Fundació del consorci del Museu. Cronològicament la Col·lecció del Macba comença a finals dels anys 40 amb algunes obres anteriors de l’època de les avantguardes. Hi ha 16 obres de Pere Tort i el seu autoretrat. Pel proper estiu i fins el gener del 2003, el MACBA ha anunciat que dedicarà tots els seus espais del Museu a ensenyar la Col·lecció permanent i el seu catàleg. Van ser exposades per última vegada l’any 1994 en el Centre d’Art Santa Mònica de la Generalitat de Catalunya.
TORT 24
Algunes de les obres que formen part del Fons d’Art i de la Col·lecció permanent del MACBA.
TORT 25
EL SEU AUTORETRAT EN EL MACBA
TORT 26
Caricatura feta i dedicada pel seu amic Màxim -dibuixant i músic-, durant la travessia de l’Atlàntic en la seva anada al Brasil en el vaixell Cabo San Vicente. Any 1952.
TORT 27
EN EL BRASIL
PERE TORT :
“al pintor li correspon crear .........”
Al pintor li correspon crear. Al crític interpretar. De no fer-ho així, no parlarà de pintura, sinó que crearà una literatura al seu voltant. Aquesta posició és la que adopta en Pere Tort de manera humanística, entre glopades de fum, passant per davant de les 40 obres que formen la seva exposició individual a la galeria del Col·legi de Metges de Sao Paulo. La pintura són línies, color, composició, geometria, igual que la música és so. No es pregunta el que una simfonia vol dir: li plau o no. La pintura sorgí perquè algunes coses solament es poden dir amb aquest procediment, i precisament és per això que no es pot repetir amb paraules el que la pintura diu. Per aquesta raó proposa com si es tractés d’un joc, és pel que a ell no li plau teoritzar sobre el que fa. La pintura no vol dir res. És en si mateixa un sentiment estètic i pictòric que és suficient per el mateix. Qualsevol altra suggerència la considera com a literatura, dins de la mateixa pintura. “Quan l’artista combina els elements i crea visualment una imatge, un rostre, per exemple, està fent literatura, perquè indueix a qui l’ha de contemplar una interpretació prèvia. “Els grecs i els renaixentistes, són exemplars per la seva definició. Els grecs creaven les obres des d’un sentiment interior; s'iniciaven des del subjectiu per arribar a la realitat -la figura humana, animals, etc.... Els renaixentistes utilitzaven únicament l’exterior, i intentaven reproduir-lo amb la millor fidelitat possible; heus ací la cèlebre línia de retrats. Es comprèn perquè ells desconeixien la fotografia; però d’ençà que aquesta sorgí, ja no és possible seguir per aquest camí; hi ha fotografies que són veritables obres d’art”.
TORT 28
Somriu lleument davant de l’afirmació que la seva obra és avui molt diferent de la que va exposar aquí l’any 1971; avui s'assembla molt més a la pintura figurativa. “No em dirà que sóc un pintor figuratiu, oi? Això (i m’assenyala la tela) no es pot dir que sigui realment un marc, i aquest vaixell, si es posa a sobre de l’aigua, segur que s'enfonsa”. Tanmateix està d’acord amb la diferència que resulta de la comparació. “He canviat, com canvia tot el que ens envolta. També sóc més vell i el pintor en fer-se més vell, millor. L’abstracte i el geomètric, foren un període que va exhaurir-se. Res més es podia fer ni cercar. Per això aquest retorn a la figura; un retorn gairebé nostàlgic, poètic. Però amb tot, no és la figura completa, és la unió d’aquesta expressió geomètrica que suggereix la figura”. És al Brasil que va canviar postguerra. A Barcelona contemporània, després de comencen”, i l’escola d’art,
els seus colors, els continguts profunds i també els de l’any 1946, Tort ja estava vinculat a la pintura passar per l’etapa acadèmica, “que és on gairebé tots altament positiva des del seu punt de vista. “Fet i fet la
TORT 29
pintura, té també una part d’ofici que s’ha d’aprendre per conèixer les tècniques i el domini dels materials. Aquell any un grup de joves artistes, exposaven en el saló anual i provocava polèmiques i persecució i amenaces a les cues de gent que volien veure les obres. Als elogis de la crítica al “desvetllament d’una nova mentalitat”. “Fou un període de convivència amb aquesta nova intel·lectualitat i posicions irreductibles, com el fet de no haver visitat mai el Museu d’Art Modern de Barcelona perquè en el vestíbul hi ha una enorme escultura de Rodin, “que m’espantava i m'impedia d’entrar. Avui segurament que hi entraria”. El 1952, definitivament instal·lat al Brasil, les seves teles comencen a canviar; sorgeixen els verds, els blaus, els grocs suggestius i taronges, tot resta més lleuger. En aquesta mostra individual, també petites obres que classifica com a objectes i no com a quadres. “Els sento així, no sols per les seves dimensions, sinó perquè queden perfectes tal com les disposo, entre llibres, com un autèntic objecte”. En aquestes obres es manifesta un altre moment del pintor, més lliure, sense la presència condicionant de les línies geomètriques, en un treball sense subjeccions ni disciplina, sinó a partir d’una alliberació de l’inconscient. El seu art cerca de grans espais, i així fou un exercici treballar en aquestes petites teles. Les seves obres de grans dimensions, revelen el muralista que hi ha en el Pere Tort. “És com millor em sento, sense les limitacions de la tela. A més, és així com comença la pintura; com a un complement i integració a l’Arquitectura. Més tard , en el Renaixement, és quan sorgí el sentiment de propietat, exclusivitat i bescanvi que origina l’obra de cavallet”. Per això, ja a Barcelona, ell pintava murals, principalment al fresc, i mosaics. El nou moment de Tort, no fa més que suggerir-se en els seus objectes, “no m’agrada exposar els treballs que encara estic realitzant. Aquestes obres ja estan acabades, són definitives, i per això les mostro. La llibertat que ja s’inicia ara és una incògnita; sempre està modificant-se (i puc fer-ho amb un quadre durant deu anys). Sols exposo quan ja no tinc cap altra cosa per afegir o canviar”. Aquest és un dels motius que inciten el pintor a presentar poques individuals, i també a buscar contínuament la forma definitiva. “És com l’evolució de l’home: infància, adolescència i edat adulta. El pintor també ha passat per aquests períodes, i per això experimenta l’op, el pop i l’art sotmès arriba a la pintura geomètrica. “El meu taller és un magatzem dels més diversos materials, però això no vol dir que s’hagi de quedar en aquest punt; el que interessa és passar-hi i veure com augmenta”. Sols en un detall es manté fidel des dels començaments de la dècada dels seixanta; és en l’ús de la pintura acrílica.“ Les experiències de laboratori han demostrat que aquesta pintura té una resistència de tres a quatre mil anys sotmesa a la incidència directa de la llum solar”. Però no sols es manté fidel a l'ACRÍLIC, sinó també a la FIGURA FEMENINA -perquè m’agrada; és una cosa purament instintiva, inconscient...”, que predomina en aquesta mostra. Entrevista publicada en el diari “Cidade de Santos”, el dia 15 de juliol de 1976 amb motiu de l’exposició individual al Col·legi de Metges de Santos (Sao Paulo -Brasil).
TORT 30
FI D’ECLIPSI El pintor ha tornat després de quinze anys d’estada al Brasil. I els seus papers fan bona olor de pintura. No tot s’aprèn ni basta el fet de voler. Arreu del món els lleons són uns pedants. Prou disputes i baralles doctrinals! Hi ha artistes que tenen força al principi d’una civilització i d’altres que en tenen a l’acabament. ¿No diuen que les religions més remotes ja havien arribat prop de les veritats de la ciència més moderna? Encara que la cultura arruïni els elefants, la ciència del bé i del mal no esdevé cap problema bàsic. ¿Per què no hem de poder avançar lliures de la gangrena dels diners? Sense braçalets als braços ni a les cames, pintura pertot. La finestra no dóna a la paret del davant, i la roba de llana és assenyalada amb fàstic. Tirar la cendra al cendrer, tot mirant al nord, no sembla cap disciplina. La tela és en lleixiu. L’estació té un aire molt digne. Aquí tothom va sense la màscara de guerra. I el pa, molt ben pastat, influencia les pomes escrites. Els mots ràpid o de pressa, no tenen cap sentit. Crec que un dissabte hauria estat bon dia per a inaugurar aquesta exposició. Joan Brossa Abril l964
TORT 31
GUIÓ TEMÀTIC DE L’OBRA ABANS DELS ANYS 40 Segona avantguarda catalana. ANYS 40 La represa cultural. La ruptura. (Tort, Pere: Classificat en el “Consultor d’Art Temàtic Universal de l’Enciclopèdia LAROUSSE, dins del Grup de “Pintors - tendències abstractes posteriors a la Segona Guerra Mundial. Països Catalans 1940-1950. Volum I. ART. Pàgina 61. Barcelona, 1996. Edicions 62.) I
LA FORMA 1- Configuració de la imatge. 2- La formalitat abstracta. 3- Primeres simplificacions.
1950 – 1978 II TRANSICIÓ AMERICANA 1
Adaptació i síntesi de les tradicions: - Antecedents europeus. - La influència americana.
2
Resolució formal. - El gest i l’abstracció expressionista.
3
Recerca i progrés de la forma. - Configuració del signe. - Elaboració i recerca al voltant d’un arquetip personal.
1978 – 1990 III LA MADURESA DEL LLENGUATGE
TORT 32
1991 - 1999 IV OBRA RECENT 1- Procés de sintetització que ell descriu com “la recerca del final de la pintura” . 2000 - 2002 V Pere Tort és el primer per la dreta
ETAPA GESTUAL MÀGICA 1- Procés gestual màgic. 2- Investigació. 3- Obra actual fruit d’aquesta investigació.
TÈCNIQUES : Pintura a l’oli, plàstica, acrílica, gravats, aquarel·la, al fresc, murals i mosaics; collage i poesia. Pigments, mina de plom, gouache, aiguada, esgrafiats, tempera, serigrafia sobre tela, lli , teixits i jute, cartró, paper, fusta, tauler i fibrociment.
ANTOLÒGICA
MUSEU TÈXTIL PROVINCIAL DE TERRASSA
TORT 33
ALGUNES DE LES OBRES MÉS REPRESENTATIVES DE LES DIFERENTS ETAPES DEL PINTOR
TORT 34
TORT 35
PINTURES DE L’ETAPA AMERICANA ACTUAL A SAO PAULO (BRASIL)
TORT 36
TrĂptic sobre fusta
TORT 37
TORT 38
ETAPA GESTUAL MÀGICA ACTUAL
SAO PAULO (BRASIL)
2001/ 2002
TORT 3
EL FINAL DE LA PINTURA . .....
“Busco sempre el FINAL DE LA PINTURA, que seria aconseguir plasmar en una sola obra tot el que amb pintura s’ha fet o es pot fer, establint una gran combinació de formes, estils i colors. A aquesta evolució dedico tot el meu temps per intentar d’aconseguir-ho; tot i que sé de les meves limitacions i que serà un altre el que haurà de continuar en aquesta recerca”. Pere Tort Setembre 1998
ELS CRÍTICS D’ART HAN DIT : ... fou junt amb August Puig, Ponç i Boadella que Pere Tort va protagonitzar la primera exposició d’avantguarda a Catalunya, presentada per J.V. Foix a “Els Blaus” de Sarrià (Barcelona), l’any 1946. Maria Lluïsa Borràs en la presentació de l’exposició homenatge a August Puig en el Centre d’Art Santa Mònica. Barcelona, 2000.
...”va ser una manifestació antiacadèmica postguerra i antecedent del grup Dau al Set”.
de
Enciclopèdia Catalana en l’article sobre l’exposició del 1946 a Els Blaus de Sarrià.
...Pere Tort al Brasil va voler conèixer noves possibilitats i buscar aquells indrets ... Fina Durán i Riu
TORT 4
LA NOVA PLÀSTICA A CATALUNYA “August Puig i Pere Tort s'iniciaven en la recerca abstracto-expressionista, ferment del que seria la nova plàstica a Catalunya, entrant en contacte amb Tàpies (obres matèriques i de collage) i Cuixart (cal·ligrafia i onirisme)... Tàpies va entrar en relació amb Joan Ponç, August Puig, Pere Tort, Joan Brossa i Francesc Boadella, durant l’exposició que es feia a Els Blaus de Sarrià el 1946 presentada per J.V. Foix... ...Algol apareix simultàniament a aquesta primera exposició de plàstica inconformista, que va ser la primera que hi hagué a Barcelona com a “Art Nou”... Cap dels tres participants (Boadella era escultor), seguia la tònica de la representació, sinó ni tan sols d’un cert fauvisme o postcubisme impressionista, que era el camí normal entre els pocs no conformistes del moment. Llavors neix el nucli de “Dau al Set”. ...A les converses de la Plaça Molina també hi eren August Puig i Pere Tort, pintors que obrien camins nous vers l’abstracció. Del llibre d’Arnau Puig, Històries de Dau al Set 50 Anys. Editorial Thassàlia, S.A. Barcelona, 1998.
El treball de l’artista en el seu taller
...A visitar aquella exposició, hi anaren els qui en aquell moment érem els d’Algol, i allí també s’hi trobaren els que esdevindrien després la gent de “Dau al Set”. Del llibre commemoratiu del Centenari de J.V. Foix. Generalitat de Catalunya, Fundació La Caixa i Fundació J.V. Foix. Barcelona, 1994. Texts d’Arnau Puig, J.F. Ainaud Escudero i Rafael Santos Torroella.
... “L’art quasi delictiu: ...Gabino me acompañó a la sede de Els Blaus, en donde Ponç, August Puig y Tort, tenían expuestas sus telas y Boadella sus esculturas. Me impresionó ver aquellas obras en un momento en el que el arte de vanguardia parecía casi delictivo. Hice amistad con todos ellos, que se reunían asiduamente con un grupo de amigos en La Campana....” Lluís Permanyer. Los años difíciles. Ed. Lumen. Barcelona, 1975.
TORT 5
“Una extraña vegetación florece como en un instituto oceanográfico y se segmenta en las telas de Pedro Tort como en un laboratorio embriológico”. Eugeni d’Ors
“El Nou Art Català” : El grup Dau al Set no sortí per generació espontània sinó a partir d’inquietuds anteriors com les que es corporificaren a l’exposició del 1946 a Els Blaus. El camí començava a estar traçat per l’aparició d’un art nou català plenament avantguardista. Del llibre El paisatgisme a Catalunya. Francesc Fontbona. Edicions Destino. Barcelona, 1979.
“L’Art Contemporani Català”: Pere Tort, expositor a la famosa exposició de “Els Blaus”, des del Brasil adopta una pintura de la taca amb intenció simbolista. Amb Foix va iniciar-se a Els Blaus, el moviment de la joventut, amb un Pere Tort i un August Puig i els amics Brossa, Ponç, Tàpies, Cuixart i Tharrats, que rebien un impuls inicial. Amb Foix i Brossa, Joan Ponç, va entrar en contacte amb altres joves inquiets com els pintors Pere Tort i August Puig, el filòsof Arnau Puig i el poeta Joan Brossa. Alexandre Cirici Pellicer
TORT 6
“Arte Nuevo”: “Tort es un artista superdotado. Ha inventado su propia pintura y ha substituido el oficio, totalmente innecesario para él, por el instinto, por la intuición, por la “vida vivida”, por la continuidad en el tiempo y en el espacio, por la herencia de las edades y de las generaciones. El resultado es simple: auténtica pintura, pintura de primera mano, plástica incontaminada, genial. ARTE NUEVO agrupa en ésta exposición antológica de Tort, lo más saliente de su obra. Tort es joven y su obra también lo es. Pero es, esencialmente, auténtica ella misma. Joven y sólida, su plástica no reitera recetas, fórmulas o platos del día. Hace de su capa un sayo y guisa con lumbre de eternidad. Revierte lo transfundido, lo ancestral, lo primigenio, en serenas recreaciones de sabor inédito y definitivo, inconfundible, intransferible. ¿Quién habla ahora de oficio? La anécdota se tuerca en categoría, hablando en lenguaje orsiano. La pintura de Tort es -nada mas y nada menos-, pintura. Sin postizos de oficio ni fórmulas de una culinaria extraplástica para usos de paladares poco exigentes. Angel Marsá, en la presentació del catàleg de l’exposició del moviment “ARTE NUEVO”. Barcelona , Gener 1950. Galeries Laietanes.
Membre destacat del grup que, presentat l’any 1946 per J.V. Foix a Els Blaus, s’erigí en precursor dels avenços que després cristal·litzaren en el cabdal Dau al Set. Reconegut a Amèrica, ara i ací entre els seus deixa dita la lliçó pictòrica de la maduresa. Josep Iglésias del Marquet, de l’Associació de Crítics d’Art.
A atual pintura de Tort, é uma pintura que reencontra sua origem submergindo em um mundo de mar adentro (como dise Maragall noso poeta catalao), deixando entrever o artista mediterràneo num toque de lirismo onde o mistèrio e o milagre das sensaçoes coloridas se faz poesia. FRANCESC DOMINGO
TORT 7
AHIR I AVUI DE PERE TORT Entrevista feta per MARIA LLUÏSA BORRÀS a PERE TORT el Gener de 1992 en el seu taller de Sao Paulo (Brasil), on es va desplaçar per poder-lo entrevistar i veure la seva obra.
Molt de tant en tant ens arriba alguna noticia de Pere Tort, per alguns l’amic que va marxar al Brasil, per la majoria un pintor que estigué en els orígens de “Els Blaus”, un dels primers grups -crec que en realitat el primer- de joves inconformistes de la Catalunya de postguerra, que precediren l’any 1946 l’Algol. Sempre citat per Brossa o Joan Ponç, “Els Blaus” abans de ser història ha entrat a la llegenda. Els amics recorden Pere Tort com a un jove inquiet, disconforme, fugisser, descontent d’ell mateix, capaç d’aconseguir impossibles, però en canvi incapaç de sofrir la rutina i la monotonia. Finalment, fa uns dies he pogut conèixer el seu ambient actual a la singular ciutat de Sao Paulo, on és un pintor conegut i respectat. És un home prim, escardalenc, vigorós, un tipus astènic que parla amb calma i pensa el que diu. Sorprèn en ell una particular mescla de força i tendresa, tant en la seva mirada com en la veu. L’amabilitat de l’amfitrió no arriba a amagar del tot un caràcter fort de l’home que pot enfurir-se quan hi ha un motiu.
Anys 30
Després d’insistir, em mostra la seva obra, des de les innombrables carpetes amb els dibuixos i els olis que es va emportar de Catalunya fins els últims que ha pintat, inclòs el que encara té per acabar. M’ho ensenya amb tota naturalitat, com si es tractés d’una cosa que sols a ell interessa. Tot ordenat perfectament: els dibuixos antics classificats cronològicament amb carpetes, els pinzells nets, les terrines i pots de pintura tapats amb tota cura i agençats a l’interior de diverses capses sense tapes...
“Vaig marxar de Catalunya perquè m’ofegava. El meu deure de mantenir una família m’obligava a fer una pintura que no m'interessava, m’avorria i em provocava despreci, que hem feia sentir malament i a disgust. L’abstracció, llavors en els anys quaranta, semblava inviable i sens dubte, invendible. El 1952, quan vaig decidir creuar l’Atlàntic, el Brasil era per comparació, un país avantguardista”. A Terrassa, a finals del 1942, Pere Tort presenta la seva primera exposició de trenta dues obres, junt amb quatre escultures de Yepes en el local d’Amics de les Arts,
TORT 8
reconvertit en aquells anys en “Educación y Descanso”, entitat de la qual, amb la derrota, arbitràriament, havia passat a dependre una de les entitats amb més solera de Catalunya. En el Centre Excursionista es creà insensiblement, un cercle paral·lel d’artistes. Resultava tan difícil en aquells temps que els joves atrets per l’art trobessin un lloc on poder reunir-se! Existien sols Cercles Artístics freqüentats exclusivament pels representants de la pintura oficial, aquella pintura d’escenes de caça i retrats de senyora amb collaret de perles, tancats i barrats per als joves, i més encara pels joves de la insignificança d’aquells de Sarrià que es deien August Puig, Joan Ponç, Francesc Boadella o Pere Tort. Pere Tort va fer encara més: organitza, en un espai del Centre Excursionista de Sarrià, una exposició.
El 3 de novembre de 1946 i pel terme de quinze dies, s’obria una exposició que avui, gairebé cinquanta anys després, resulta especialment significativa. Tres pintors (August Puig, Joan Ponç i Pere Tort), més l’escultor Francesc Boadella, exposaven la seva obra que el poeta J.V. Foix presentava, i en certa manera avalava amb aquestes paraules: “De quin formulari es valen aquests nois per expressar en símbols nous l’ordre i desordre, aparents i permanents?... Quin mecanisme tan complex, i precís, el de l’esperit que ens mou a tots i ens força a alliberar-nos dels convencionalismes! Amb quin delit aquests tres joves accepten ser d’ells un dòcil engranatge! El Club Excursionista “Els Blaus” es convertia en “Els Blaus de Sarrià” per l’art, un punt de reunió de joves que s’interessaven per noves formes d’art i un lloc on exposar-les. Poc després el nom d’Els Blaus era un nom de grup que l’atzar havia volgut que semblés una cita d’aquell altre grup celebèrrim que se’ls havia avançat a Múnic de quaranta anys i que havia representat també una ruptura. Avui es cita “Els Blaus” àdhuc com a precursors d’Algol i de “Dau al Set.
TORT 9
L’any següent de l’exposició d’aquells “tres pintors i un escultor”, del 5 al 19 d’Octubre de 1947, catorze dels assidus presentaven una col·lectiva sobre el tema de les flors. Amb la tercera exposició l’Octubre de 1948, semblava que la mostra de la tardor es convertia en una cita anyal. Pere Tort també recorda altres pintors d’aleshores que assistien a les reunions amb Ricard Rubio, Fornells Pla i J.V. Foix. En aquell any 1948, Pere Tort era admès en el Primer Saló d’Octubre, i també hi figuraria el 49 i 50, presentant aquest any la seva primera exposició individual a les Galeries El Jardí. Si en els seus començaments feia una pintura de caient figuratiu, aviat va voler anar més enllà de la mera tradició i la seva pintura va evolucionar en un sistema sempre més marcat de reduir, de sintetitzar en un procés que el portaria paulatinament a l’abstracció. En aquest aspecte, fou un dels primers pintors espanyols que descobrí l’informalisme i a ell va lliurar-se. Per altra part el seu interès per la textura i el color van fer d’ell un expressionista vigorós encara que mai deslligat i així la seva abstracció es veia continguda per una estructura geomètrica, que resultava o no aparent, apresa de Torres Garcia, pintor per qui sempre professà una gran admiració, des que fou el seu amic, precisament en aquells dies de Sarrià. Així, en cinc anys, de 1945 a 1950 passa d’una imatge representativa a una altra abstracta i a continuació a reduir la forma geomètricament a la manera de Torres Garcia.
TORT 10
ETAPA AMERICANA DEL BRASIL En arribar al Brasil inicia un procés d’adaptació a partir del paisatge que contempla ja sigui a la ciutat o a les platges. Aviat el procés culmina en una síntesi en la qual l’anàlisi detingut arriba a detectar elements apresos en els seus anys de formació típicament europeus, que es troben a la base de la tradició moderna tals com el cubisme, l’expressionisme o el surrealisme i altres elements entremesclats, fusionats hàbilment amb d’altres encara que Pere Tort extreu de l’impacte immediat del nou país, com són el substrat indígena, el realisme social i molt especialment la poesia i l’art concrets que situen durant els anys cinquanta al Brasil enfront de les avantguardes mundials. Si bé a partir dels anys seixanta les seves composicions geomètriques planes es veuen com truncades per figures que recorden, per exemple, el cubisme sintètic, o si la força del color al·ludeix als expressionistes germànics, estranyament la fusió d’elements heteròclits no dóna una obra híbrida, faltada de coherència, ans al contrari, Pere Tort, es serveix de tot això per fondre-ho, reelaborar-ho, fins aconseguir un llenguatge, una forma d’expressió personal en el qual la procedència dels elements resulta a penes discernible. Serà un procés llarg, lent, però que aconsegueix a la segona meitat dels setanta, i és quan al llenguatge de Pere Tort obté la seva maduresa. Un llenguatge emotiu amb una estructura que conté el cromatisme, que no permet que el ric i espectacular color es desbordi. Visions imaginàries o de la realitat, a vegades sarcàstiques i altres plenes de tendresa, però sempre inspirades i formidablement expressives. Maria Llu ïsa Borràs Sao Paulo (Brasil), Gener 1992.
Pere Tort (a la dreta), en una de les seves exposicions a Sao Paulo
MISTICISME, COLOR, FORMA, SIMBOLOGIA, MISTERI...
TORT 11
DADES ARTÍSTIQUES DEL PINTOR Pere Tort neix a Barcelona l’any 1916 i es trasllada a viure a Terrassa, amb la seva família, a l’edat de tres anys. De ben petit rep les primeres lliçons de pintura, tractament, barreja i color, de la mà del seu pare, pintor d’ofici. Cursa els seus estudis a l’Escola Municipal d’Art de Terrassa (1929-1937), a l’Institut Francès i al Cercle Maillol de Barcelona fins el 1946. Casat amb Antònia Rosanes Sunyol, viu des de fa molts anys amb l’escultora Retrat de l’Imma (any 1953) paulista Dulce Lisboa do Nascimento. És assidu a les tertúlies d’en Marcel·lí Pou a la sala d’art de la Font Vella i a les dels Amics de les Arts, entitat relacionada amb els components de la revista “Cobalto” (que s'imprimia a Terrassa), el Club Cobalto i el Club 49. Per circumstàncies polítiques, Olimpia Torres, filla de Torres Garcia, s’instal·la amb el seu marit, l’escultor Eduardo Diaz Yepes, a Terrassa, i i junt amb Tort, lloguen un estudi compartit a la “Casa de les Rajoles” del Portal de Sant Roc de Terrassa. En les cartes que l’Olimpia envia al seu pare a Montevideo, Pere Tort hi inclou petits dibuixos i pintures que Torres Garcia li comenta i en fa les crítiques, situant-lo així, a llarga distància, entre els seus deixebles i Professors i alguns alumnes de l’aula de influenciant-lo en el corrent constructivista. Dibuix artístic model viu, curs l935-36. Excepció de Tort i Alavedra, tots els altres ja El 1944 lloga un pis a la Plaça de Sarrià, han deixat aquest món. que conjuntament amb la seva dona (Tort és el cinquè per la dreta). Antònia i la seva filla Francina, comparteix amb Olimpia i Yepes i el fill d’ambdós. Al cap d’uns mesos, s’instal·la a “Els Blaus” on a més de viure-hi, té cura de l’Entitat i hi té el seu taller a l’antic colomar. El 1946 neix la seva segona filla, l’Imma. “Els Blaus” és un Centre Excursionista on aviat amb la presència d’ell, s’organitzen tertúlies i exposicions amb artistes, poetes, crítics i filòsofs. Els més assidus són el poeta Foix, en Puig –Barela, Salvador Aulèstia i un esclat de pintors joves com Ricard Rubio, Joan Ponç, August Puig, l’escultor Francesc Boadella i un llarg etcètera. Junt amb Ponç, Boadella, Puig, Guillem Maragall, Gabino, Brossa, Caldés, Tormo i d’altres, es reunien també a la Plaça Molina. Algunes vegades feien les tertúlies a les Galeries Costa, al Círcul Artístic, al Bar Daisy o a l’Estació de Sarrià.
TORT 12
D’aquestes reunions en van sortir els Salons d’Octubre l’any 1948. Els organitzadors es van reunir amb els pintors joves més representatius de la modernitat: Vilella, Tort, Ràfols, Maria Girona, Alba, Rogent, Aurora, Núria Picas, Aulèstia, Tàpies i Cuixart. Tort, Ponç, August Puig i Francesc Boadella, exposen en la primera mostra precursora del nou art i dels nous moviments a l’any 1946 en “Els Blaus”, amb la col·laboració i mecenatge del poeta Foix. És a partir d’aquesta exposició, que va néixer el veritable impuls del moviment de l’avantguarda barcelonina i de l’art contemporani català. Més tard, altres artistes com Tàpies, Cuixart o Brossa es van afegir al grup ja format, naixent el cercle que va posar en marxa la revista Algol (1946) i després “Dau al Set” (1948–1951), que després donà nom als artistes que integraven la revista del mateix nom. El 1948 Tort exposa junt amb Francesc Domingo, Cuixart, Tàpies i vint-i-vuit artistes més al primer i emblemàtic Saló d’Octubre, que dirigeix l’historiador Antonio Gayo Nuño. Tort es vincula des del primer moment amb els Salons d’Octubre, essent prèviament seleccionat i obtenint una puntuació de 80 pel Grup Seleccionador (Actes dels Salons d’Octubre), convertint-se en un dels socis fundadors dels Salons d’Octubre. Diferents grups dels anys 40 significaren molt en el futur de la pintura catalana, entre els quals destaquen especialment, a més dels esmentats, Lais, els Salons de Jazz de Barcelona i Terrassa, els Hot Club de les dues ciutats, Adland, Joan Prats, Grup Tahull, els Amics de l’Art Nou i altres. El festival internacional de jazz organitzava també exposicions de pintura combinades amb música de jazz, en les que Tort participava. Fins l’any 49, a més de dedicar-se al dibuix, la pintura i l’escultura, fa també gravats. Més tard ho deixa tot per dedicar-se exclusivament a la pintura. Tots els aparells de gravar els va donar al pintor Joan Ponç que mostrava un viu interès vers aquesta tècnica. Entre el seu grup de coneguts i amics esmentats hi podríem afegir el polonès Colson, Guillén, Maragall Noble i d’altres. Diu Arean en el seu llibre sobre els pintors de “Els Blaus”, que “la manera creacional d’aquests, ja estava formada molt abans de l’existència del grup “Dau al Set”... I afegeix: “A Ponç, Tort i Puig, se’ls reconeixen certes influències del constructivisme d’en Torres Garcia i de la fauve francesa”. Molt relacionat amb Francesc Domingo, es reunien tot sovint a la Sala D’Art que aquest tenia a Sao Paulo des de 1962 i que dirigia Rita Miret, on també exposava Pere Tort. Junt amb Francesc Domingo, Jagobo, Walter Levy i Paulo Chaves, havien creat el Grup BISONTE. L’any 1952 decideix marxar al Brasil, país que mostrava un viu interès per l’avantguarda, per tal de poder continuar treballant en el camp de l’abstracció, que se TORT 13
li feia inviable a Catalunya. S’instal·là a Sao Paulo, el major centre cultural d’Amèrica del Sud d’aquell moment, on la Semana de Arte Moderno va canviar els conceptes estètics d’origen europeu i va donar pas a les mundialment famoses biennals paulistes, en les quals Tort participava ja en el 1963. Al final de la dècada dels 50, segons comenta el crític d’art brasiler Roberto Teixeira Leite, es nota a la seva pintura una recerca de síntesi i un aclariment que seran responsables d’una sèrie de composicions abstractes en les quals aconsegueix harmonitzar gest i estructura, organització i impuls. Una vegada més la influència de Torres Garcia es fa evident, però ara barrejada a la densa atmosfera expressionista. Integrat en l’escenari artístic paulista. A l’any de la seva arribada, ja exposava al Salao Paulista de Arte Moderna, i ha tornat a fer-ho en més de vuit ocasions obtenint-hi importants premis. Fa la seva exposició individual brasilera l’any 57 a l’Institut d’Arquitectes del Brasil. L’any 1969 s’inaugura a Sao Paulo el M A M (Museo de Arte Moderna de Sao Paulo), amb una exposició extraordinària a la qual és invitat a participar amb diverses obres. També va ser important la seva participació en l’exposició del M A S P (Museo de Arte de Sao Paulo), o en el Panorama de Arte -només per artistes ja premiats en anteriors salons-, o la seva participació en el C C B E U d’ Estats Units-Brasil, en el Museu Nacional de Rio de Janeiro, o en la primera Bienal Santista, els Salons d’Art de Jundiaí, Santos, Santo André, Sao Caetano do Sul o Sao José dos Campos, premiat en tots ells. Cal destacar també les seves exposicions en els tres museus més importants del Japó: Tokyo, Kyoto i Atami. Podem trobar les seves obres a la Pinacoteca de l’Estat, al Museu d’Art Modern, al Museu Paul Klee de Berna (Suïssa), al Japó, Mònaco, etc., al Macba de Barcelona o al Museu de Terrassa. L’any 1963 retorna a Catalunya per fer-hi un any d’estada, durant el qual presenta les seves obres a l’exposició que li va organitzar a Barcelona el Club 49 i Grup Cobalto, fent-li la presentació A. Cirici Pellicer. El seu amic Joan Brossa li facilità un estudi al costat del seu, situats ambdós en el 8è pis del carrer Balmes, 206 de Barcelona, combinant així la seva estada entre Barcelona i Terrassa. El 1964 inaugura una sala d’exposicions a Sao Paulo, i el mateix any, amb el nom de Plasticart, introdueix en el Brasil la pintura plàstica i acrílica per artistes pintors, desconeguda en aquell país. Tots els artistes europeus arrelats al Brasil passaven per Plasticart per proveir-se del material innovador que ell mai ha deixat d’utilitzar. Exerceix també la docència com a professor d’art i pintura en el Centre Cultural “A Hebràia” i “Pinheiros”. Actualment segueix vivint a Sao Paulo, on té el seu taller en el cèntric barri d’Higienòpolis. En aquest estudi el va anar a visitar Maria Lluïsa Borràs l’any 1992 i el poeta Joan Brossa el 1994. El 1982 Brossa escriu sobre ell en el poema biogràfic del llibre Ball de Sang i a Vivàrium. El 1963 li escriu el “Fi d’Eclipsi”, com a presentació per l’exposició dels Amics de les Arts de Terrassa, que Brossa va voler incloure també en el seu llibre ANAFIL, editat el 1987.
TORT 14
LA RELACIÓ AMB TORRES GARCIA
Caricatura feta el 14 de Març de 1943 per Olimpia Torres, esposa del escultor Eduardo Diaz Yepes, com a descripció del dia del bateig de la filla Eva (néta del pintor Torres Garcia), a l'església de Can Palet de Terrassa, que en les imatges veiem en braços del pintor Pere Tort, que la va apadrinar perquè era l’amic més íntim de Yepes i Olimpia. Dibuix publicat en el llibre “Eva, todavía” (Barcelona, 1997)
Olímpia Torres Eduardo Díaz Yepes TORT 15
ELS BLAUS DE SARRIÀ
AUGUST PUIG
TRES PINTORS I UN ESCULTOR
JOAN PONÇ
PERE TORT I FRANCESC BOADELLA
TORT 16
EXPOSICIONS ANYS 40
Escultura Tort (anys 40)
ELS SALONS DEL JAZZ
TORT 17
ELS SALONS DE MAIG
EXPOSICIONS A TERRASSA
TORT 18
ELS 50 ANYS DE DAU AL SET EN EL CENTRE D’ART SANTA MÒNICA
TORT 19
MURALS FETS PER PERE TORT L’ANY 1947 A LA CASA DEL POETA J.V. FOIX AL PORT DE LA SELVA Pintures murals al fresc, a la façana de la casa del poeta J.V. Foix d’El Port de la Selva (Alt Empordà) -carrer La Unió, 90-, al costat de la placa commemorativa de la celebració del Centenari J.V. Foix.
TORT 20
ELS SALONS D’OCTUBRE “Els Salons d’Octubre : .... Celebràvem unes quantes reunions amb els artistes joves que ens semblaven més representatius de la modernitat com en García Vilella, en Pere Tort, en Ràfols i la Maria Girona, l’Emili Alba, en Rogent, l’Aurora Altissent, la Núria Picas, l’Aulèstia, Antoni Tàpies i Modest Cuixart.........” Jordi Mercadé.
TORT 21
Finalment, el dia 4 d’Octubre del 2001 es va fer la presentació del “nou” Saló d’Octubre que tindrà lloc aquest any 2002 i que significarà una recuperació dins l’art pictòric català. Pel catàleg d’aquesta efemèrides, els organitzadors van escollir una pintura de Pere Tort.
TORT 22
BIBLIOGRAFIA MÉS DESTACADA QUE PARLA DE LA SEVA OBRA PICTÒRICA
ENCICLOPÈDIA LAROUSSE : Gran Larousse Català. Consultor temàtic Universal. Volum I. ART. Pàg. 61. Apartat “Grup de pintors tendències abstractes posteriors a la Segona Guerra Mundial”. Països Catalans. Edicions 62. Barcelona, 1996. Enciclopèdia Larousse Català. Volum 10. Edicions 62. Barcelona, 1990. Pàg. 4.776. Gran Enciclopèdia Larousse en color “GEL”. Volum SUPLEMENTO. 1992 per l’edició francesa i 1993 per l’edició ESPAÑOLA. Pàgina 896. Editorial Planeta. Barcelona, 1993 (Carrer Còrsega, 273 08008 BARCELONA).
ENCICLOPÈDIA CATALANA: Bibliografia completa a l’Arxiu Documental de la Gran Enciclopèdia Catalana. Carrer Diputació, 250. BARCELONA. Enciclopèdia Catalana internet, CD ROM Index, edició anglesa “catalanencyclopaedia” i webs on-line i en la Hiperenciclopèdia via internet. Gran Enciclopèdia Catalana. Pàgines 577 i 578. Foto color obra dels anys 40. Totes les edicions.
ALTRES ENCICLOPÈDIES, DICCIONARIS I MANUALS: Diccionari enciclopèdic SALVAT Català. Volum 8, pàg. 3.364. Ed. SALVAT, S.A. Barcelona, 1974. SALVAT EDITORES. El arte del siglo XX. 1940 – 1959. Pàg. 576. Edición en Español- ESTELLA (Navarra). L’Aventure de l’Art au XXème siècle. Editions du Chêne. PARIS, 1988. France. Summa Artis. Historia General del Arte. Tomo XXXVII. Pintura y escultura española del siglo XX (1939-1990). Valeriano Bozal. ESPASA CALPE. Madrid. Ediciones de 1991, 1993, 1995 i 1996 en español.
TORT 53
Enciclopèdia Catalunya. Ed. NOGUER. Fundació MARCH. Pàg. 305. Palma de Mallorca. Baleares. Diccionario de pintores ESTIARTE. Madrid.
españoles
JOAN
contemporáneos.
Ed.
Diccionari d’Arts Plàstiques. Roberto Pontual. Sao Paulo. Brasil. Historia de l’Art Català. Volum IX. J. Corredor Mateos. Edicions 62. Barcelona, 1996. Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya. Universitat de Barcelona, 1.972. En Español. Enciclopèdia Art a Catalunya. Joan Barral i altres. Ed. ISARD. Barcelona, 1998. CARPETA TORT PERE, en el CENTRE DE DOCUMENTACIÓ ALEXANDRE CIRICI PELLICER del Centre d’Art Santa Mònica de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Diccionari Biogràfic i apèndix. Tom IV. Albertí Editor. Barcelona, 1970. DICCIONARI DELS CATALANS D’ AMÈRICA. Volum IV. Comissió Amèrica i Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1992.
Exposició d’obres de Pere Tort amb motiu de la inauguració del MAM (Museu d’Art Modern de Sao Paulo). Any 1969
iti
t B
il J
ó
ENCICLOPÈDIES RÀFOLS ESPECIALITZADES EN PINTURA:
Diccionari biogràfic d’Artistes de Catalunya. J.F. RÀFOLS. Ed. Milà. Barcelona 1954. Diccionario Ràfols de Artistas de Catalunya, Baleares y Valencia. En español. Edicions Catalanes. SA. Barcelona, 1980. Diccionario Ràfols de Artistas Contemporáneos. Tomo IV. Pàg. 186. Edicions Catalanes SA. Barcelona, 1989. Diccionario biogràfico de Artistas de Catalunya. J.F. Ràfols. Ed. Catalanes SA. Barcelona, 1989. Diccionario Ràfols de Artistas de Catalunya y Baleares. “COMPENDIO DEL SIGLO XX“. Tomos IV y V. Ed. ART NETWORK S L. Barcelona, 1998.
TORT 54
ALTRA BIBLIOGRAFIA QUE PARLA DE LA SEVA OBRA :
Butlletí ELS BLAUS. SARRIÀ. Anys 1945 al 51. Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Fundació i ARXIU J.V. FOIX, carrer Carroç, 11 VALLVIDRERA (Peu del Funicular) 08017 BARCELONA. Butlletí d’Omnium Cultural de PARIS. Juliol 1965 i altres. El paisatgisme a Catalunya. Pàg. 322. Edicions DESTINO. Francesc Fontbona. Barcelona, 1979. Revista SERRA D’OR. 1963. Novembre. pàg. 37 – 41. Barcelona. Revista AULES. Educació i cultura. 1964, Abril. pàg. 44 Barcelona. La pintura catalana del segle CIRLOT. Barcelona.
XX. .
EDUARD
Pintura Contemporánea. Gayo Nuño. Madrid. Revista Hàbitat, 1962. Setembre. Sao Paulo. Brasil. . Revista Nuevas de España. 1984. pàg. 14-17. Sao Paulo. Consulado de España. Brasil. Exposicions itinerants Brasil-Japó i altres
AL VENT. Juliol 1978. pàg. 47. Terrassa.
Neus Aguado.
Opuscle Centenari de l’Escola Municipal d’Arts Aplicades de Terrassa. Febrer, 1987. pàg. 24. Ajuntament de Terrassa. Fotografia del curs 1935-36. Los años difíciles de ... 1975. Barcelona.
Lluís Permanyer. Ed. Lumen.
El arte y los artistas de Terrassa. Baltasar RAGON. Imp. Morral. Terrassa, 1972. Cartes a Anna. 100 dibuixos. Salvador Alavedra i Invers. Terrassa, 1972. Francesc Domingo. Monografia sobre l’artista. Editorial Ausa. Sabadell, 1992. Històries de DAU AL SET. 50 anys. Arnau Puig. Ed. Thassàlia. Barcelona, 1998. pàgs. : 15, 24, 49, 83, 84, 98, 267, 271, 278, 293, 296 i 323. El grupo DAU AL SET. Pere Tort, els Blaus de Sarrià, etc. Pàgs.: 18-50. Cuadernos Arte. Ed. Cátedra. Madrid, 1986.
TORT 55
Guia Das Artes Plàsticas de Sao Paulo. Estado de S.P. Brasil. 1978 i següents. DAU AL SET 1948-1955. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Centre d’Art Santa Mònica. Barcelona, 1998. “Patufa”. Butlletí de CATALÒNIA. Grup de catalans de Sao Paulo. Brasil. Octubre 1998. DAU AL SET. Cinquanta anys després. Víctor Castells. Parsifal edicions. Barcelona, 1998. EL LLIBRE D‘OR DE L’ART CATALÀ. Generalitat de Catalunya. Edicions El Periódico. Grupo Zeta. Barcelona, 1997. Art local. La col·lecció del Museu de Ajuntament de Terrassa. Cultura. 2001/2002.
Terrassa.
Catàleg homenatge a Manolita Piña de Torres Garcia. Pàg. 6. Centre Cultural. Fundació Caixa Terrassa. Octubre 2000.
“EVA TODAVIA...”. Llibre sobre la vida de Eva Díaz Torres. Caricatura del dia del bateig de la Eva Díaz en braços de Pere Tort, padrí de la Eva a Can Palet de Terrassa.
OBRES DE JOAN BROSSA AMB REFERÈNCIES A TORT:
Ball de Sang. Ed. Crítica. “Composició Joan Brossa. Barcelona, 1982. Vivàrium i Anafil. L’Alzina. Ed. 62. Joan Brossa. Barcelona, 1987.
Biogràfica”.
“FI D’ ECLIPSI“.
Records. BROSSA X BROSSA. Lluís Permanyer. Ed. La Campana. Memòries de Joan Brossa. Barcelona, 1999.
TORT 56
RESTA DE BIBLIOGRAFIA CONEGUDA: Pintures al Banc de Sabadell. Col·leccions de pintura. Sabadell, 1996. LA ESCUELA PICTÒRICA BARCELONESA. españolas. Carlos Antonio Arean. Madrid, 1961.
Publicaciones
Llibre commemoratiu dels 100 Anys d’Art i Cultura. Centre Cultural i Fundació Caixa de Terrassa. Terrassa, Juny 1992. Magazine de La Vanguardia. J.V. Foix. El poeta y las artes plásticas. Barcelona, 1993. El Arte y el Hombre. Ed. PLANETA. Volum 3. Barcelona, 1993. El Surrealismo en la postguerra española. Diputación de Teruel. 1992.
Museo de Teruel.
Llibre commemoratiu recull de la “Col·lecció RIERA “ ANYS 40. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Arts Plàstiques. Conté 8 fotografies d’obres d’ell en gran format i color del fotògraf ROCCO RICCI. Barcelona, 1994. Pàgines 7, 10, 135, 136, 137, 138, 139, 140, 155, 159 i 163. Revista Ciutat. De la pintura. Terrassa, desembre 1995.
Salvador Alavedra i Invers.
PINTORES ESPANHOIS NO BRASIL. Secretaria do Estado da Cultura. PINACOTECA do Estado. Espaço Cultural Barcellos. José Roberto Teixeira. Impressora Oficial do Estado. Sao Paulo. Brasil, 1996. Edició amb tot el seu historial, opinions dels crítics d’art i presentació de 11 obres d’ell amb color exposades també a la Pinacoteca amb motiu de la presentació del llibre. Texts en PORTUGUÉS. Codi 75 LEI. Llibre número 1218218027 per consulta o préstec a la biblioteca central de Terrassa. Tel 93 789 45 89. E-mail: bct@terrassa.org Tàpies. Edicions Gustavo Gili. Barcelona, 1970. Antoni Tàpies, memòria personal. Editorial Crítica. Barcelona, 1977. Terrassa, 1997. Col·lecció anual. Janot, Guil i Miret. Arxiu Tobella. Comentari i fotografia de l’exposició “TORT 97” als Amics de les Arts de Terrassa durant l’acte d’inauguració i presentació de Salvador Alavedra i Invers.
TORT 57
Història de l’art català. Volum VIIII. Època de les Avantguardes. ELS BLAUS DE SARRIÀ. Francesc Miralles. 1971-1970. Edicions 62. Barcelona, 1983. Pàgines 220, 224, 230 i 240. L’Art Català Contemporani. ALEXANDRE CIRICI PELLICER. Edicions Proa. Barcelona, 1970 i 1972. CULTURA CATALANA CONTEMPORÀNIA. I. L’Art Català Contemporani. Alexandre Cirici Pellicer. Edicions 62. Barcelona, 1970. Els moviments d’avantguarda a Barcelona. Enric Jardí. Edicions del Cotal S.A. ELS SALONS D’OCTUBRE. Barcelona, 1983. Imatges de Catalunya. Edicions Destino. Barcelona, 1979. Anuari dels Amics de les Arts de Terrassa i Joventuts Musicals. 1980-81. Poema de Joan Brossa sobre la vinguda de Tort del Brasil titulat “FI D’ECLIPSI“. Terrassa, 1981. Nou converses amb JORDI MERCADÉ. Enric Jardí. Editorial Pòrtic. Barcelona, 1985. Catàleg obres i exposició de la Col·lecció permanent del MACBA. Barcelona. Història de la Cultura Catalana. Resistència cultural i redreçament. 1939 – 1990. Volum 10. Pàgina 117. Josep Corredor Matheos. Edicions 62. Barcelona, 1998. Dau al Set i la seva època. Joan Josep Tharrats. Parsifal Edicions. Pàgina 222. Barcelona, 1999. Catàleg homenatge a August Puig. Centre d’Art Santa Mònica. Cicle Segona Avantguarda Catalana. Setembre 2000. NOTA. Una part molt important d’aquesta bibliografia es pot consultar a la biblioteca central de Terrassa (codi 75 Pintura), també en préstec. E-mail: bct@terrassa.org.
TORT 58
HEMEROTEQUES: Bibliografia destacada en les hemeroteques dels diaris La Vanguardia, Avui. Diari de Barcelona, El Noticiero Universal, Diari de Terrassa, El 9 Nou, Ya, ABC, El Punto de las Artes, El País, Punt Diari, La Brocha de Marfil, etc.
Al Brasil destaquen La Folha de Sao Paulo, La Gazeta, Cidade de Santos, Editora das Artes, Diario do Grande ABC, Tempo Livre, Diario Popular, Caderno, O Estado de Sao Paulo, A Tribuna, Noticias da Espanha, Auxiliar, etc.
INVESTIGACIÓ ACTUAL DE LA SEVA OBRA EN EL BRASIL: “ A IMAGEM POÈTICA HISPÀNICA NO BRASIL, NA PRODUÇAO PICTÒRICA DE PEDRO TORT “: Aquest és el títol del treball de recerca que està realitzant l’autora Agda Regina de Carvalho, -catedràtica de Belles Arts de la Universitat paulistana-, per la Escola de Comunicaçoes e Artes de la Universitat de Sao Paulo (USP). Sao Paulo. Any 2001 – 2002.
La investigació sobre ell i qautre pintors espanyols més, residents al brasil, la va portar a visitar Barcelona i Terrassa durant el passat mes d’Octubre 2001 -un cop acabada la etapa brasilera-, fent la part audiovisual del reportatge el fotògraf de Sao Paulo, Edilson Ferri, que l’acompanyava.
TORT 59
El seu interès es va centrar en l’entorn del Pere a Catalunya dins el context artístic general, visitant Sarrià, el FAD i el MACBA; el Centre d’Art Santa Mònica, etc. A Terrassa van visitar la Casa de les Rajoles on Pere Tort va tenir el seu primer estudi, el Sant Esperit, Sant Pere, l’antiga Sala d’Art de la Font Vella, Amics de les Arts-Cercle Egarenc, i tots aquells llocs que havien format part de l’entorn de l’artista durant la seva joventut..
DADES PERSONALS PERE
TORT / PEDRO TORT:
Neix el 28 d’Agost del 1916 a Barcelona, residint a Barcelona, Terrassa , Sarrià i Sao Paulo (Brasil). on segueix en l’actualitat.
Estudis a l’Escola de Belles Arts de Terrassa, a l’Institut Francès i Cercle Maillol de Barcelona.
Visqué al Brasil des de 1952 fins el 2006, quan hi va morir a la ciutat de Sao Paulo.
TALLER I EXPOSICIÓ PERMANENT: Rua Doutor Martinico Prado, 401, edifici MIRACEMA, apartamento 91. Barri Higienòpolis-Santa Cecilia. Metro: estació Santa Cecilia. Tel. OO .55.11.3.825.01.88 CEP 01224010 SAO PAULO (S.P.). BRASIL.
Adreça per Europa i exposició: Topete, 53 – 4art. O8221 TERRASSA (Barcelona). Tel. 93.783.58.92
TORT 60
J.V. FOIX
INTERNET:
Artistes Brasil: http://www.interart.com.br/01.htm (Tort Pedro). Artistas Brasil.
Arts Plàstiques: http://arteplastica.com/artistabrasil (letraT) (Tort Pedro). Artes Plásticas.
Sales d’Art: http://www.artenaweb.com.br/artesplasticas/pedrotort/ Salas de Arte.
e-mail : pedrotort@uol.com.br dulcelisboa@uol.com.br
TORT 61
ALTRES EXPOSICIONS PERMANENTS I ADRECES:
MACBA: Per veure el Fons permanent de la Col·lecció: cal demanar hora al tel. 93. 412.08.10. Barcelona.
ARTCONEXION INTERNATIONAL S.L.: Pol. La Lanera. Sabadell – Castellar del Vallés, Km. 2,5. Sabadell. Tel. 93.724.07.52
http: //www.artconexion.com
e-mail: oficina@ArtconeXion.com
Exposició permanent.
SALA SOTERRÀNIA: carrer Torres i Bages, 38-40 Tel. 93.846.73.15. Fax: 93.879.61.25 08400 GRANOLLERS (Barcelona). Exposició permanent.
TORT 62
TORT 63
TORT 64