INNOVACIÓ
ANY DE L’ENGINYERIA AL SECTOR SANITARI
Enginyers en situacions desesperades Del març a l’abril del 2020, Catalunya va triplicar els llits d’UCI malgrat la mancança de material de protecció, d’oxigen, de respiradors o d’espais. Els enginyers dels hospitals van treballar amb rapidesa per acollir l’allau de malalts, fent torns de catorze hores, buscant nous proveïdors i trobant solucions alternatives, i de vegades desesperades, als problemes que s’anaven trobant. La pandèmia ha estat un drama humà, però ha demostrat la gran capacitat dels professionals de l’enginyeria tot i els moments de por i incertesa. Per això, ENGINYERS BCN celebra aquest 2022 l’Any de l’Enginyeria al sector sanitari. Text: Pilar Maurell, periodista
“Vam haver de decidir les coses molt ràpidament, sense estar segurs de si es podrien fer”, explica el col·legiat i membre de la subcomissió d’Enginyeria Biomèdica, Joaquim Teruel, que destaca “la gran capacitat d’uns professionals que, en un moment de pressió màxima, van donar el millor sabent que arriscaven la vida i sense un horitzó final”. Salut havia donat l’ordre que els pacients amb covid es derivessin cap a l’Hospital Clínic, però l’allau de casos els va obligar a canviar d’estratègia. “Tot i que feia dies que preparàvem les possibles afectacions en cas que hi hagués ingressos de pacients infecciosos, la sensació que recordo va ser la d’estar sobrepassat, perquè la situació superava de llarg les expectatives”, explica Rubèn Moragues, director dels Serveis Generals de la Fundació Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. “La segona va ser la de responsabilitat, saber que tot depenia de tu i de la teva gent, que tothom ens estava mirant i que no podíem fallar. El món s’havia aturat perquè els hospitals poguéssim treballar”, afegeix. Joan Duran ha viscut la pandèmia com a cap de Manteniment de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Explica que els primers dies “es va aturar l’activitat quirúrgica per utilitzar els quiròfans com a habitacions d’UCI. I tot i així no n’hi havia prou. Vam haver d’ocupar altres espais disponibles a l’hospital per instal·lar-hi més llits i fins i tot vam muntar un hospital de campanya al vestíbul de l’edifici de consultes externes, que afortunadament no es va arribar a utilitzar”. 36
Theknos Març-abril 2022
Rubèn Moragues (al centre), director dels Serveis Generals de la Fundació Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb Joan Manel Abril (esquerra), cap d’Instal·lacions, i Mateo López, cap d’Obres i Conservació.
“Per a nosaltres, el punt d’inflexió va ser quan vam haver d’habilitar ràpidament una antiga UCI que fèiem servir com a magatzem. La vam posar en marxa i aquell cap de setmana es va omplir de cop”, recorda Eduardo Martínez, sotsdirector de Manteniment de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. “Vam fer una reunió ràpida entre el cap d’UCI i la cap de Tecnologia Mèdica per definir què era un llit d’UCI, que ha de tenir preses de gasos medicinals, deu endolls, preses informàtiques i mobiliari... Havies de buscar formats oberts,
“ESTEM ACOSTUMATS A VEURE PACIENTS, PERÒ NO A LA INCERTESA D’AQUELLS MOMENTS”
perquè amb poc personal poguessis vigilar molta gent. La missió era trobar espais prescindibles i que complissin aquestes condicions. A partir d’aquí, va començar una carrera per fer les instal· lacions amb un temps rècord. El primer lloc que vam reconvertir va ser una àrea d’aules i, en el temps que vam trigar a habilitar-la, es va omplir l’hospital de dia i la Unitat de Cirurgia Cardíaca. També vam haver d’habilitar una ala sencera de traumatologia”. INSTAL·LACIONS AL LÍMIT L’augment espectacular de llits i de pacients va acabar derivant en problemes en el subministrament d’oxigen. “Es va arribar a multiplicar per quatre el consum d’oxigen i això va portar al límit la instal·lació”, recorda Duran. “A la central d’oxigen
