SUPLEMENT GASTRONÒMIC
Gourmet s E L
P E R I Ó D I C O
D E
C A T A L U N Y A
juny del 2010
E S P E C I A L V I N S I C AV E S
EL PERSONATGE
EL REPORTATGE
EL TAST
L’ANÀLISI
ANDREA ALONSO ES PROCLAMA
NORA LÓPEZ I JOSEP BARJUAN
ELS IMPITOYABLES ES REUNEIXEN
CADA CLASSE DE RAÏM DESPRÈN
VENCEDORA DE L’EDICIÓ 2010
SÓN DOS DELS ARTISTES QUE
PER FER UN TAST A CEGUES DE SET VINS
UNA AROMA FLORAL ESPECÍFICA,
DEL CONCURS EL NAS D’OR
TREBALLEN L’ENOPINTURA
DEL CELLER CORONA DE ARAGÓN
DE MOLT SUBTIL A MOLT INTENSA
sumari NÚMERO 46 I EDITA: Ediciones Primera Plana, SA. Grup Zeta. PUBLICITAT: Zeta Gestión de Medios. Consell de Cent, 425-427, 6ª planta (08009) Barcelona. Tel. 93.265.53.53. Fax: 93.246.92.49. www.zetagestion.com. REDACCIÓ: Alberto Larriba, Alberto González, Eduard Palomares i Pilar Enériz. MAQUETACIÓ: Fátima García, Adolfo Alonso, Estela Piñeiro i Nuria Martín. IMPRESSIÓ: Gráficas de Prensa Diaria SA. Parets del Vallès. COORDINACIÓ: Anna Riera.
6 *
PLATS SENZILLS Víctor Gómez, xef del Tribia, elabora i marida tres tapes amb Emmentaler AOC
7
EL CELLER Per història, cupatge i versatilitat, Anna de Codorníu és un dels caves més emblemàtics
9
COOPERATIVES Les catedrals del vi barregen barriques amb arquitectura modernista
10
LA COCTELERIA Harry’s Bar ofereix un clima de relax edulcorat amb notes suaus de piano
PORTADA Imatge del fons d’algunes ampolles de colors. Fotografia realitzada per Fernando Bagué. Idea i disseny de portada: Federica Sala.
el personatge Andrea Alonso
Guanyadora de l’edició del 2010 del Nas d’Or
TEXT EDUARD PALOMARES
“Associo les aromes a vivències” EL MUNDIAL de futbol ja s’està disputant a Sud-àfrica, i tot el món ha consensuat prèviament la llista dels principals preferits per a la victòria final: Espanya, el Brasil, l’Argentina, Anglaterra… No obstant, sempre s’ha de deixar un buit per a la possible revelació del campionat, aquella selecció que acaba demostrant que és infinitament millor del es pensava a priori. Doncs una cosa similar ha passat amb l’edició del 2010 del concurs El Nas d’Or (valgui, per una vegada, el símil futbolístic). A l’historial de vencedors, hi solen aparèixer sommeliers de grans restaurants, des de David Seijas, d’El Bulli, fins a María José Vázquez, del Guggenheim de Bilbao. Però en aquesta ocasió, quan tots els focus estaven centrats en els integrants dels locals de prestigi, Andrea Alonso, sommelier del Makro d’Alacant, ha demostrat amb un examen impecable –segons ha remarcat l’organització– que el que realment importa és el que passa al terreny de joc. Una victòria que, segons la mateixa sommelier, es va sustentar en la seva capacitat de controlar l’enemic número u de qualsevol aspirant a Nas d’Or, és a dir, els nervis. “En els moments previs, a tots els participants els entren tremolors, però has d’asserenarte i centrar-te en el que has de fer, abstreure’t de tot, fins i tot de les desenes de càmeres que t’apunten”, explica Andrea Alonso. Una vegada aconseguit parar el primer impacte, arriba el moment més difícil dels dos dies de concurs: identificar cinc begudes alcohòliques presentades en una copa negra, sense informació prèvia ni cap pauta que pugui orientar. “És com buscar una agulla en un paller”, apunta. El 2010, l’organització ha reservat per als finalistes un vi negre de Nova Zelanda elaborat amb la varietat syrah, un vi de licor ull de llebre de Castella-
la Manxa, un blanc viognier de la VT Castella, un vodka de Polònia i un rom blanc de Saint Lucia. “És molt fàcil confondre’s”, recalca. Però ella no ho va fer o, almenys, es va equivocar menys que els altres.
SENSIBILITAT AFINADA L’explicació es deu a una barreja de “coneixement, estat d’ànim, sort i habilitats naturals”. En aquest últim cas es tracta d’una sensibilitat a les aromes per sobre de la mitjana i una memòria olfactiva molt afinada. “Tinc la mania d’olorar-ho tot detingudament. Després em guardo tots aquests registres a la memòria i els utilitzo posteriorment als tasts”, comenta. És a dir, quan en mil·lèsims de segon les olors desborden la copa de vi i s’encreuen pel cervell, comencen a aflorar els records, que es converteixen després en imatges: “Associo les aromes amb les vivències, amb determinades experiències. Milers de records s’acaben fusionant en una imatge final”. Ara, amb el títol del Nas d’Or sota el braç, s’obre una nova etapa en la seva carrera com a sommelier, encara que ella té clar els seus orígens. “Estic molt a gust on treballo, em sento valorada i sóc partícip del projecte constant de millora dels cellers”, assegura. En aquest sentit, els centres Makro, un cash & carry orientat al sector de l’hostaleria, han emprès en els últims anys un procés de revalorització de la seva secció vinícola mitjançant un equip de sommeliers propi. “Tenim fins i tot més responsabilitat que en qualsevol restaurant. Hem de recomanar vins a un gran nombre d’hostalers, orientar-los en la compra, renovar-los la carta… No donem la cara només per un local, sinó que ho fem per molts a la vegada”, conclou, orgullosa, la flamant Nas d’Or del 2010.
“La clau per guanyar va ser dominar els nervis, centrar-me només en el tast” Gourmets
Records olfactius dels dos costats de l’Atlàntic Una de les qualitats fonamentals que ha de posseir un bon sommelier –i més si es presenta a un concurs com el del Nas d’Or– és una agudesa i memòria olfactiva a prova de bombes. Andrea Alonso només té 34 anys, però el seu sentit de l’olfacte ja ha tingut temps d’emmagatzemar un bon nombre d’olors dels dos costats de l’oceà Atlàntic. Nascuda a l’Uruguai, però formada a l’Argentina, comença a interessar-se pel món del vi després d’assistir a un tast de Sabatino Arias. “Vaig participar en una de les seves trobades sense saber absolutament res de vins i se’m va despertar immediatament la curiositat”, recorda. A partir d’aquí comença el seu procés de formació, que culmina a la sala de l’Hotel Sheraton de Buenos Aires, quan l’ofici de sommelier no era una cosa gaire habitual. Després, el 2005 decideix travessar l’oceà i s’instal·la a Alacant, on acaba els estudis de sommelier, comença a treballar al celler del centre Makro i es presenta al concurs El Nas d’Or. I el guanya.
I2I
el Periódico juny del 2010
I la tècnica I fusió artística I
EXPOSICIÓ
RETRATS AMB L’ESSÈNCIA DEL PRIORAT EL VI LLIGAT A L’ART, LA CULTURA I EL TERRITORI
EXPERIÈNCIES D’ENOPINTURA
Núpcies amb Bacus TEXT ALBERTO GONZÁLEZ
FOTOGRAFÍA FERNANDO BAGUÉ
“¿L’ÚNICA? Seria pueril afirmar una cosa així”. El món és massa gran, massa inabastable perquè un es pensi que és tan original en una tècnica. “És més, si ens posem a filar prim, tots som únics, perquè ningú pinta com ho fa un altre”. No deu estar sola, però Nora López Millán és rara en la seva espècie. Aquesta oriünda de Mendoza establerta a Barcelona des de fa set anys es va introduir en l’enopintura per una beneïda casualitat. “Vaig moure el llenç per accident i hi vaig vessar a sobre una copa de vi. Aleshores vaig pensar: ¡quin color! I en aquell moment vaig decidir casar-me amb Bacus per sempre”. Ja han passat deu anys d’aquell anecdòtic matrimoni, però Nora segueix enamorada dels marrons, els rosats i els liles que el vi li regala. Des del seu petit estudi i sala d’exposicions del districte barceloní de Gràcia (Astúries, 78), l’argentina es rendeix diàriament davant un procés d’investigació basat en l’assaig i l’error, que busca “sobretot la permanència i la varietat de colors i textures”. Sobre el llenç blanc, prèviament tractat amb vernissos ecològics per mantenir estable l’obra, hi aboca un raig de vi de forma intermitent, dibuixant petits trossos. La presència
Gourmets
del fotògraf i el periodista li han portat sort: “M’agrada aquesta taca”. A partir d’aquest moment es dedica a allargar-la i expandir-la, a donar-li forma i descobrir què xiuxiueja cada pinzellada. Durant una dècada d’investigació la seva tècnica ha evolucionat: “Ara faig un treball previ, de concentració i meditació, més important. Em tranquil·litzo, oloro el vi i recordo. Després, la realització de l’obra és molt més espontània. La taca de vi em va dient quin serà el tema”. També utilitza ensucrats pòsits de bóta, “que s’estiren, triguen molt a assecar-se i, com l’oli, donen uns excel·lents marrons”, així com el vinagre i el carbonet, “que no deixa de ser un producte natural, ja que és el sarment cremat”.
METÀFORA Nora compara l’enopintura amb el sexe: “Comences i, poc després, et trobes en un estadi a mig camí entre el lloc d’on venies i el lloc al qual et dirigeixes. Després pot donar-se la màgia o no”. L’artista ha après a no frustrar-se si les muses no estan del seu costat, però reconeix que en aquesta professió hi ha més dolor que plaer: “Et poses moltes metes, cada vegada més. I pots arribar a sentir-te molt torturat”. Això
sense comptar el difícil tràngol de decidir quan es dóna per acabada una obra. “Això el pitjor”.
NO A L’OBRA COMERCIAL Com li passava a Picasso, el seu principal inspirador, Nora s’escapa de l’obra comercial, del corrent majoritari. “La pintura costumista sedueix i ven, però a mi no em compra. Jo he de fer alguna cosa que m’emocioni. I el que m’atrau és el desafiament dels tons i semitons. És com escoltar la ràdio. És suggerent, poètic”. Així és com neixen els seus motius, que moltes vegades al·ludeixen al món oníric del vi, amb algunes referències a les persones, als animals, a les plantes. A vegades, quan el quadro està acabat, l’emmarca amb dogues de les bótes. “Així segueix la criança, però de forma visual”. Algunes de les seves obres han anat a parar a mans de “gent de l’espectacle i de persones que busquen un regal molt original per a algun amant del vi”. Entre ells, hi ha noms importants, que prefereix no revelar. “Tant de bo vengués més, per poder-hi dedicar més temps. No puc parar; necessito pintar”. I així ha de ser: “Que quan arribi la inspiració, et torbi amb el pinzell a la mà”. Per si de cas, Nora ajup el cap i segueix amb la feina.
I3I
ELS ACABATS
A L’EMMARCAR ELS QUADROS AMB DOGUES DE LES BÓTES, CONTINUA UNA ‘CRIANÇA VISUAL’
Seria estrany que una terra de grans vins, com és Catalunya, no fos bressol d’iniciatives enopictòriques. Una d’elles ha tingut lloc recentment al municipi de Falset, on a començaments de maig es va organitzar una original exposició composta per 20 dibuixos elaborats per Josep Barjuan amb llapis i vi. Les obres eren “retrats d’algunes de les persones del Priorat que han donat la seva vida pel vi ”, explica l’artista. Entre ells hi ha pagesos de tota la vida –“alguns ja entrats en anys, com Dolores o Emilio”–, comercials, enòlegs o cellerers. A més, van participar també en la mostra deu escriptors –la meitat de la comarca i la meitat de fora– que van aportar la seva visió polièdrica del món del vi a través de diferents textos: Pere Audí, Jordi Coca, Fede Cortés, Agustí Masip, Maria-Antònia Oliver, Toni Orensanz, Maria Mercè Roca, Màrius Serra, Emili Teixidor i Roser Vernet Anguera. Observant la qualitat dels dibuixos, el més sorprenent és que Barjuan no es dediqui a això. De fet, ell és arquitecte i la pintura només és una de les seves aficions. Tot i així, aquesta ha estat una col·laboració –“d’entrada, deficitària”– que li ha sortit del cor. “I quan les coses es fan amb il·lusió, surten bé”. Va invertir deu hores en cada dibuix, que il·luminava utilitzant vins de les DO Montsant i Priorat, utilitzant una tècnica similar a l’aquarel·la. “Els vins més vells em donaven els colors marronosos, i els joves, els tons blaus o liles”, resumeix.
el Periódico juny del 2010
I el celler I anàlisi I ‘GOURMETS’ S’ALIA AMB EL PRESTIGIÓS GRUP DE TASTADORS ELS IMPITOYABLES Solen utilitzar sempre en els seus tastos el taster impitoyable, un got amb dues ranures per als dits, especialment dissenyat per tastar; un recipient considerat “dur”, perquè a vegades oculta les virtuts dels vins, però gairebé sempre descobreix fins als més petits defectes. Fent honor al seu nom (ja que el terme francès impitoyable significa despietat), els Impi-
toyables són coneguts com un grup de tast incisiu i minuciós. El prestigi d’aquests experts sommeliers s’uneix ara a Gourmets per establir una col·laboració habitual. En aquesta sessió, el grup s’ha enfrontat, sense cap informació prèvia, a set vins del celler Corona de Aragón, pertanyent a la DO Carinyena.
Buscant sensacions. Els membres dels Impitoyables, durant el tast. A dalt a la dreta, el taster impitoyable. A sota, Ignasi Torralba, president de l’agrupació.
ELS SET VINS DE CORONA DE ARAGÓN PRESENTS AL TAST S’ACOSTEN AL NOTABLE
Descobriment a cegues TEXT ISABEL ACEVEDO
FOTOGRAFIA LEO FACCIO
POSSIBLEMENT, per a l’expert en vins no hi ha res més excitant que enfrontar-se a un tast a cegues. Probablement, per a l’enòleg no hi ha res més inquietant que enfrontar-se a les opinions d’un il·lustre grup de tastadors en un tast a cegues dels seus vins. Aquesta és l’experiència que va viure el grup de tast els Impitoyables i el celler Corona de Aragón, en una sessió celebrada al restaurant Amaya de Barcelona. Ja ho va dir el president i fundador de l’agrupació de tastadors, Ignasi Torralba: “Qui escolta els seus mals sent; perquè hi ha poques coses més agradables que sentir un comentari desinteressat, que li serveixi per reflexionar sobre el seu treball i com el perceben els altres”. Des de fa gairebé dues dècades, els Impitoyables es reuneixen cada dilluns per tastar i descobrir vins, sempre a cegues. En aquesta ocasió, Gourmets els va congregar per enfrontar-se a un interessant repte: un tast de set vins, un vi blanc i sis vins negres, amb la garnatxa com a prota-
Gourmets
gonista, un dels raïms més de moda entre els enòlegs i consumidors. Com en tots els seus tastos, cada un dels membres del grup aporta les seves sensacions, les seves percepcions, algunes molt coincidents, altres no tant. Tot és detalladament anotat. En aquesta ocasió, van arribar gairebé al “notable alt”, amb una mitjana de gairebé 14 sobre 20 punts. “Per arribar als 18-20 punts has de sentir música sense que hi hagi músics”, van convenir.
UN BLANC D’AUTOR El tast es va inaugurar amb l’Anayón Chardonnay 2009, una anyada que d’aquí poc sortirà al mercat i que representa el blanc d’autor del celler “un vi groc daurat amb notes llimona, límpid i brillant; d’entrada cítric, punxant, potent, amb notes d’herba tallada, i amb certa calidesa”. Aquest vi va obtenir una de les millors qualificacions per part del grup. Van continuar amb el Corona de Aragón Tinto Joven Garnacha 2009, un monovarietal que va denotar certa rusticitat, però que, no
obstant, posseeix “un nas seductor”. De fet, els Impitoyables el van valorar amb un preu fins i tot superior al real, “i això és una magnífica percepció”, segons va puntualitzar Torralba. El tercer vi del tast va ser un Corona de Aragón Viñas Viejas 2009, també un garnatxa amb quatre mesos en barrica, elaborat amb raïm de vinyes de més de 40 anys d’antiguitat, un vi “amb molt bona estructura en boca”. El següent va ser el Selección Especial 2008, elaborat amb un 85% de garnatxa i un 15% de carinyena, un vi que va destacar per la seva “textura agradable” i la seva “bona acidesa”. El punt d’inflexió de la sessió la va marcar el cinquè vi, un Corona de Aragón Crianza 2007. Elaborat amb un cupatge de tempranillo, carinyena, cabernet sauvignon i garnatxa. Aquest vi va aconseguir la millor puntuació del grup, un 14 unànime. Un vi amb “pas en boca untuós, amb fruita madura i tanins frescos, madur i fos, amb certs contrastos”. Un vi que aconsegueix un caràcter fresc gràcies al fet que “ca-
I4I
da varietat ha estat vinificada individualment”. Finalment, es van tastar dos negres d’autor: l’Anayón Garnacha Selección 2008, un vi “seriós, amb nas seductor i bona intensitat”, amb una entrada en boca “llaminera” i “certa complexitat”; i l’Anayón Barrica 2006, un cupatge de tres raïms, tempranillo, cabernet sauvignon i syrah, i de tres fustes diferents, ja que cada varietat ha estat acoblada després de la criança en barriques de roure navarrès, francès i americà. Només a l’acabar el tast i després de resumir els Impitoyables les seves percepcions, es van revelar els noms dels vins que el celler Corona de Aragón havia seleccionat per a aquest interessant repte. Va ser llavors quan Marcelo Morales, director tècnic i enòleg de la casa, va poder explicar algunes dades rellevants d’aquesta firma de vins, que està experimentant una interessant entrada al mercat català. No en va, el celler, fundat el 1997 a Carinyena, està aconseguint una modernització dels seus vins, una cosa que cada vegada agrada més als consumidors.
LA VARIETAT
LA GARNATXA ES VA CONVERTIR EN LA PROTAGONISTA DE LATROBADA
el Periódico juny del 2010
Publicitat
I5I
el Peri贸dico juny del 2010
som el que mengem
TEXT EDUARD PALOMARES
FOTO ANNA ALEJO
Tribia: cuina d’autor vinculada a la terra L’essència del Tribia, el restaurant de cuina d’autor del Can Bonastre Wine Resort, s’ha de buscar en la terra que l’acull, que es reflecteix en cadascun dels plats que neixen de la cuina del xef Víctor Gómez. Primer de tot, per la vinculació innegable que s’estableix entre el restaurant i el celler. “Estem envoltats de vinyes, i això influeix molt. En el 80% de les receptes, hi apliquem un element, una observació o un concepte vinícola”, explica. L’eix de Can Bonastre és el vi que s’elabora a la finca, i això es deixa veure en la seva gastronomia, orientada a aconseguir que el comensal se senti més involucrat en tot aquest món. Però al mateix temps, els camps que envolten el complex atorguen al restaurant una “enorme capacitat d’improvisació” a partir dels productes disponibles en cada moment, en cada temporada i al temps adequat. I aquesta és una de les claus de la seva cuina
d’autor, que fusiona la tradició gastronòmica catalana, el respecte ferm per la matèria primera i la voluntat moderna i innovadora. “Per a nosaltres és normal sortir al camp i veure què tenim al nostre abast, ja siguin bolets, hortalisses, fruites o herbes aromàtiques. No és una cosa que hem construït artificialment”, apunta Víctor Gómez. D’aquesta manera, si ara és temps de cireres o albercocs, és molt possible que els plats hi incorporin una petita referència. Però només mentre en duri la temporada, sense artificis, tal com marca el territori. És així com es construeix una cuina basada en “la tradició i el producte, arrodonida a nivell conceptual i tecnològic”. Amb aquest objectiu, el xef considera bàsic conèixer “el producte, la seva temporalitat i com treure-li el màxim profit mitjançant la tècnica”. És a dir, primer, les matèries primeres; després, la reinterpretació.
TAPES DE GEOMETRIA ELEMENTAL
Amanida de gall del Penedès amb cireres i Emmentaler AOC
‘Foie’ lleugerament escabetxat amb fruita seca i Emmentaler AOC
Emmentaler AOC marinat amb vi tebi, pèsols i múrgoles
La primera proposta en forma de tapa de Víctor Gómez busca el contrast entre untuositat i frescor. La primera sensació l’ofereixen el formatge suís Emmentaler AOC i el gall del Penedès. Per aconseguir la segona, opta per productes molt de temporada, especialment les cireres, a las quals s’uneixen les aportacions de productes de l’horta. Així, aconsegueix ressaltar notablement el gust del formatge que, mos a mos, interactua amb un contrast diferent i aconsegueix cada vegada un efecte diferent. Com a maridatge, el sommelier Pablo Vilches elegeix el Can Bonastre Rosat 2008, un vi que, gràcies a la seva bona estructura, acompanya bé el gall i que, per la seva frescor, connecta amb la cirera.
El segon plat no busca el contrast, sinó una regularitat en la sensació d’untuositat. Per això, recorre a un foie lleugerament escabetxat i molt suau per acompanyar l’Emmentaler AOC i poder disfrutar-ne els matisos en estat pur, sense cap exercici d’extrems. Recorre, a més a més, a tres elements que interactuen molt bé amb el formatge: són el pa, el vi i la fruita seca. Aprofita el primer producte, a més, per establir un joc visual, que el xef defineix com a geometria elemental. Pel que fa al segon, aconsella un Erumir Blanco 2009, un vi amb un cupatge multivarietal, jove, fresc i àcid, que neteja la boca i la prepara per a la següent degustació.
En l’última tapa, Víctor Gómez buscava observar la resposta de l’Emmentaler AOC quan se li aplicava una mica de temperatura. I el formatge va sortir ben parat de la prova. El xef va recórrer a una recepta clàssica catalana com és la marinada, i va utilitzar vi tebi. Com a resultat, l’Emmentaler AOC guanya en pigmentació, però conserva bé tot el gust i adquireix noves aromes. Per augmentar-ne la consistència, hi afegeix pèsols al natural, múrgoles i un punt de regalèssia, que s’acobla de manera sorprenent amb el formatge. El sommelier es decanta per un maridatge amb el mateix vi utilitzat per a la marinada, un Can Bonastre Pinot Noir, que en manté l’estructura i en potencia el sabor.
Gourmets
I6I
el Periódico juny del 2010
I viticultura I Anna de Codorníu I PRIMER ESPUMÓS AMB CHARDONNAY Raïm de reconegut prestigi i qualitat, el chardonnay aporta una aroma i un buquet realment intensos. La seva utilització per al cava es va autoritzar l’any 1975, i Anna de Codorníu es va llançar el 1984. L’elecció d’aquest nom per al primer espumós de la marca realitzat amb chardonnay és un homenatge no solament a la pubilla Anna, sinó també al paper vital de les dones en la història del grup, entre elles Montserrat Fatjó, primera presidenta, i Maria del
Mar Raventós, que actualment ocupa aquest mateix càrrec. El cava Anna de Codorníu, cuidat i mimat com un tresor, ha aconseguit posicionar-se actualment com l’espumós més venut en el mercat espanyol i ha aconseguit així mateix una presència rellevant en l’internacional. Per la seva història, el seu cupatge i les seves enormes possibilitats de maridatge s’ha convertit en el producte més emblemàtic de la firma.
LA VERSATILITAT DEL CAVA EL FA IDONI PER DISFRUTAR-LO EN TOT MOMENT
Bombolles per a l’estiu TEXT MARÍA TORRES FOTO FERNANDO BAGUÉ
ELABORAR cava no és gens fàcil. Exigeix un domini de la tècnica que comença amb la selecció de la terra per a les vinyes i finalitza amb una acurada atenció al celler. Assaborirlo és més senzill, sobretot si un es deixa portar per les noves propostes –en un clar trencament de la tradició– dels experts. Codorníu aposta i aconsella disfrutar d’aquest producte de qualitat en qualsevol moment d’any: sota el sol, als espais oberts de les terrasses i rendint-nos a la seva temptadora frescor. El cava és un vi exquisit, fruit de més de segle i mig d’investigació i cura, idoni per a l’estiu i excel·lent per acompanyar multitud de plats, especialment aperitius. És al costat d’aquest tipus d’aliments quan el plaer es fa més intens, ja que el paladar està net de sensacions i es potencien al màxim els sabors. Per als irrenunciables aperitius són recomanables els brut nature (sense sucre afegit), l’extra brut (fins a 6 grams de sucre per litre) i el brut (fins a 15 grams), ja que són molt refrescants. I, evidentment, el rosé, exemple de la creativitat dels cellers i aposta singular per la renovació d’aquests espumosos.
MAR DE SABORS La varietat rosé, tant per la seva frescor com per la seva exuberància, resulta perfecte per consumir a l’estiu. La marca Codorníu proposa Anna Brut Rosé per la seva elegància i subtilesa, que ve donada, en bona part, per la utilització d’un 70% de la varietat més prestigiosa per a l’elaboració dels rosats: el pinot noir. Amb tons de cirera i maduixa, de bombolla fina i persistent, ens trobem davant un cava aromàtic, lleuger i apetible, amb un color que porta agradables records de fruites vermelles al nostre paladar. En boca és fi i lleuger amb un bon equilibri entre acidesa i sucres, cosa que li proporciona un final molt refrescant, apreciat en èpoques de calor. Els raïms pinot noir i chardonnay, utilitzats en l’elaboració d’aquest cava, procedeixen de les vinyes pròpies de la marca situades a Lleida. “Allà s’aconsegueix una acidesa fantàstica i única, que manté la vitalitat del cava”, explica Bruno Colomer, enòleg del grup. És per tant
Gourmets
A la fresca. Dues dones prenen una copa d’Anna de Codorníu a la terrassa de l’Hotel W de Barcelona.
una elecció ideal per a aperitius i com a copa entre hores.
TRADICIÓ Anna deu el seu nom a la primogènita de la família i hereva de la masia Can Codorníu, que es va casar amb el viticultor Miquel Raventós el 1659. Des d’aleshores, la família ha estat la propietària de Codorníu i ha mantingut el nom d’Anna com a denominació per a una marca de prestigi reconeguda a tot el món. Per la seva història, el seu cupatge i la seva versatilitat, Anna s’ha convertit en el cava més emblemàtic de la firma. Actualment, tots els caves Codorníu despleguen una gran riquesa d’aromes, ja siguin blancs o rosats (primaris, frescos i afruitats; secundaris, intensos i florals; terciaris, complexos i especiats), cosa que permet que sempre hi hagi un ideal per a gairebé qualsevol plat i per celebrar els moments més especials. El brut Anna de Codorníu ha estat recentment guardonat amb la medalla d’or al Concurs Mundial de Brussel·les 2010. Va ser el primer cava que va introduir la varietat chardonnay en el seu cupatge, amb un percentatge que avui és d’un 70%, cosa que li confereix unes aromes delicades, frescor inconfusible i una personalitat única que deixa empremta. També inclou les varietats xarel·lo, macabeu i parellada que procedeixen de vinyes seleccionades pels seus equips de viticultura i enologia a la zona del Penedès, on aquestes varietats mostren tot el seu caràcter: un nivell d’acidesa adequat, frescor i aromes cítriques i florals. De color groc pallós pàl·lid, és un cava de bombolla fina i amb rosari continu i corona persistent. En nas destaquen les seves aromes delicades entre les quals predomina la fruita tropical com la pinya i els cítrics, pomelo i llima. En boca és suau, equilibrat i refrescant. La seva delicadesa i frescor el converteixen en ideal com a aperitiu i també per acompanyar plats de marisc o de peixos, i també elaboracions fetes a base de carn blanca. Resulta excel·lent per degustarlo amb el sushi i els sashimis o amb carpaccios que estiguin poc condimentats.
EVOLUCIÓ
NOVA IMATGE Per a la nova temporada, Anna es presenta amb una estètica més estilitzada i elegant, amb un collaret en forma de pic i una càpsula blanca. Al centre, un medalló que informa de les varietats utilitzades en el seu cupatge, i a l’etiqueta el tradicional bust i uns quants elements bàsics per aconseguir una presència més nítida. A més de l’ampolla estàndard de 0,75 litres, Anna ofereix una versió mini de 0,20 litres, l’ampolla de 0,375 litres, així com la màgnum d’1,5 litres, a més de la varietat rosé. Tots presenten la nova imatge, més sofisticada, dissenyada per potenciar el seu estil i la seva personalitat.
I7I
el Periódico juny del 2010
va de vins
TEXT ALFREDO PERIS
FOTOGRAFIA ANNA ALEJO
La part més subjectiva de la degustació sol ser la que fa referència a l’olfacte, ja que és a través d’aquest sentit que es desperten les emocions més personals. Aromes conegudes i interioritzades que, moltes vegades, apareixen en forma de subtils perfums florals, tant en blancs com en negres
VINS QUE REMETEN A L’AROMA DE LES FLORS
El plaer de l’olfacte ELS MILLORS vins són aquells que ofereixen aromes netes, nobles, intenses, nítides i naturals; que ens parlen sense crits, sense envair l’espai, sense pesadesa. Per això, els millors vins es caracteritzen per la seva complexitat i intensitat aromàtica, és a dir, per totes les aromes que ofereix, de diferents famílies, amb intensitat precisa i claredat nítida, que apareixen i se superposen, i, al mateix temps, evolucionen a la copa cap a multitud de matisos. L’olfacte és un sentit lligat a les emocions i a l’experiència sensorial de cada persona, raó per la qual identificar aromes se situa en la part més subjectiva de la degustació. En les qualitats aromàtiques d’un vi hi tenen una gran influència els llevats utilitzats en la fermentació del most i el mètode d’elaboració, però sobretot la varietat de raïm i el seu estat de maduració en el moment de la verema. Hi ha certes varietats de raïm blanc i negre que tendeixen a oferir aromes peculiars, i entre elles els perfums florals més subtils. Dins de la família de les flors blanques hi ha les aromes d’assutzena, gessamí, jacint, flor de tarongina, lliri, arç blanc o clavell blanc, mentre que en la família de les flors grogues –que es
la selecció
troben preferentment en els vins blancs dolços naturals o molt madurs– ressalten les aromes de lligabosc, ginesta, mimosa, til·ler, rosa blanca, flor del violer, card de moro o fulla de gerani. Per la seva part, les flors vermelles o violàcies evoquen les aromes del lilà, la violeta, la berbena, la rosa vermella, el clavell de poeta… i són més pròpies dels vins negres. Aquestes aromes florals es poden detectar amb més o menys precisió i intensitat en els vins, però mai es troben sols, ja que es barregen amb les altres aromes pròpies del vi, sobretot afruitades i vegetals.
A CADA RAÏM, LA SEVA FLOR Un dels raïms blancs que proposen vins més florals és la varietat alsaciana gewürztraminer, implantada molt bé al Penedès i el Somontano. La seva aroma floral recorda la rosa i, algunes vegades, la fulla del gerani, encara que la seva riquesa va més enllà, amb notes de fruites exòtiques, espècies, minerals i fins i tot hidrocarburs quan evoluciona uns quants anys a l’ampolla. Una altra família aromàtica per excel·lència és la del moscatell, sobretot la varietat muscat de Frontignac o moscatell de gra menut.
Els seus vins proposen una aroma que recorda la flor del saüc i també el gerani, mentre que els de zones més càlides fan olor de flor de vinya, i els dolços, de rosa blanca i flor d’arç, també associats a la vainilla i la mel. Les varietats riesling, chenin blanc o sauvignon blanc presenten el fi perfum de la flor d’acàcia, i els chenin blanc madurs i concentrats remeten a la flor del til·ler. Generalment, aquesta aroma de flor d’acàcia es barreja amb la del pomelo en els vins blancs molt joves i es fon en olors de codonyat i de cera d’abella en els vins de llarga criança. També certs negres ofereixen els perfums inesperats de flors blanques, com la til·la blanca i el jacint en el cabernet franc, mentre que en altres vins negres de criança apareixen les embriagadores exhalacions del gessamí i el narcís. A més a més, varietats nacionals com la mencía del Bierzo i el tempranillo de la Rioja alabesa evoquen la violeta i les liles en els seus negres joves, preferentment els elaborats sota la maceració carbònica. Les internacionals syrah i pinot noir proposen aromes de violeta, fins i tot aquesta última remet moltes vegades al gerani.
EVOCACIÓ FLORAL VIOLETA: TILENUS Bodegas Estefanía. Negre jove. Varietat de raïm : mencía. Denominació d’Origen Bierzo. PVP: 6,80 euros.
ROSA: ENATE Viñedos y Crianzas Alto Aragón. Blanc jove sec. Tipus de raïm: gewürztraminer. DO Somontano. PVP: 9,75 euros.
LILA: MILFLORES Bodegas Palacio. Negre jove. Varietat: tempranillo. DO qualificada Rioja PVP: 5,90 euros.
GESSAMÍ: GESSAMÍ Cavas Gramona. Blanc jove. Tipus: sauvignon blanc, muscat de Frontignan, muscat d’Alexandria i gewürztraminer. DO Penedès. 7,50 €.
ACÀCIA: WALTRAUD Bodegas Miquel Torres. Blanc jove. Varietat: riesling. DO Penedès. PVP: 14,25 euros.
Gourmets
L’olor de violeta en els vins no només recorda la de la flor, sinó també la de les fulles, amb notes més verdes i àcides que a vegades evoquen l’aroma de les fulles de tabac.
Està molt pròxima a l’olor del gerd, que es pot considerar una barreja de violeta i casís, i en moltes ocasions es detecta la violeta en forma de caramel àcid i dolç.
El perfum de la rosa descriu un arc iris olfactiu, que va des de l’aroma de la rosa del matí o de la del capvespre, a la rosa que acaba d’obrir-se o de la flor pansida. Aquestes aromes apareixen especial-
ment en vins blancs joves de gewürztraminer i alguns moscatells madurs, així com també en alguns negres de gran qualitat envellits correctament en ampolla.
La lila més generalitzada i coneguda és sovint de color malva. La nota aromàtica de la lila malva es troba freqüentment en el fons de la copa uns minuts després d’haver-se produït
la degustació del vi, sobretot en alguns vins negres joves d’ull de llebre, i sol recordar una barreja de pa d’espècies amb perfum de violeta.
Tots el raïms que intervenen en aquest vi són altament perfumats i florals. La seva aroma recorda un pom de flors blanques, on destaca el gessamí juntament amb la rosa blanca i la tarongina.
L’aroma de gessamí es defineix generalment com a molt floral, lleugerament càlida, una mica especiada, fins i tot licorada, i és la flor blanca més utilitzada en el sector de la perfumeria.
Bodegas Torres va ser pionera en el cultiu de la varietat alsaciana riesling al nostre país, concretament a la comarca del Penedès, i en la comercialització del seu vi monovarietal. La flor d’acàcia té
una aroma delicada, gairebé dolça, molt femenina, i a vegades es troba també en els grans vins blancs dolços, barrejada amb mel, til·ler o bé taronja confitada.
I8I
el Periódico juny del 2010
Km 0
AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA (FCAC)
WEB www.fcac.coop
TEXT TONI MONNÉ
NOUS ESPAIS MULTIFUNCIONALS Són autèntics temples del vi, vestigis arquitectònics d’un modernisme tardà. Van ser dissenyats incorporant tots els avenços tècnics i amb un criteri estètic que unia el funcionalisme amb la bellesa. A més de l’interès que ofereixen per a l’aficionat,
els edificis de les cooperatives modernistes constitueixen un patrimoni cultural que mereix una visita. Gràcies a l’aprovació, recentment, d’una ajuda pública important, alguns d’aquests edificis, considerats d’interès ar-
tístic i cultural, es reconvertiran pròximament i incorporaran espais multifuncionals en què s’integraran museus dedicats al vi, aules per a tallers i tastos i fins i tot sales on podran tenir lloc conferències i concerts.
EL MODERNISME A LES COOPERATIVES VITIVINÍCOLES CATALANES
‘Catedrals’ del culte al vi DURANT EL primer terç del segle XX, superada definitivament la crisi de la fil·loxera, que va arrasar la vinya catalana, les cooperatives agrícoles van donar un gran impuls a la producció de vins i caves, un sector considerat tradicionalment com un dels principals recursos agrícoles del país. La importància de les cooperatives, el desenvolupament de les quals va promoure la Mancomunitat de Catalunya, es va veure dinamitzada per l’avanç dels coneixements tècnics aplicats al món del vi i per la creació d’uns edificis agrícoles impressionants. Aquestes meravelloses edificacions modernistes, que allotgen encara avui dia nombrosos cellers, es coneixen com les catedrals del vi. Una denominació que es refereix a les cooperatives de Gandesa i el Pinell de Brai (Terra Alta), L’Espluga de Francolí, Pira i Montblanc (Conca de Barberà), Vila-rodona i Nulles (Alt Camp) i Falset (Priorat), entre altres.
UN ARQUITECTE SINGULAR Entre aquests temples del vi destaquen la cooperativa de l’Espluga de Francolí, obra de Pere Domènech i Roure, fill de Domènech i Montaner, i sobretot, els nombrosos edificis que va projectar César Martinell i Brunet. Aquest arquitecte, nascut a Valls el 1888, es va especialitzar en construccions agrícoles i va ser un seguidor apassionat i amic personal de Gaudí. Per aquest motiu, les construccions que porten la seva firma es troben a cavall entre un gust estètic molt gaudinià, un modernisme tardà i una concepció arquitectònica molt avançada i que pràctica-
Gourmets
ment es podria definir com a noucentista. Martinell va treballar mà a mà amb l’enginyer Isidre Camplloch per estudiar i aplicar solucions arquitectòniques tècniques a les necessitats del món rural. Així, trobem que aquestes catedrals del vi són bàsicament naus de gran volum i molt ben airejades, amb dipòsits de vi en què es van introduir cambres d’aireig per evitar la transmissió de la calor i obertures per assegurar l’evacuació dels gasos de la fermentació.
ENOTURISME
UNA OFERTA ATRACTIVA L’enoturisme està de moda. Les cooperatives vitivinícoles ho saben i uneixen esforços per millorar dia a dia i oferir una oferta més atractiva. Encara que no pertanyin al grup de cellers modernistes, les cooperatives d’Empordàlia (Pau), Celler Masroig (El Masroig) i Celler Capçanes (Capçanes) proposen visites a les instal·lacions i a les vinyes, a més de tastos guiats. Al seu torn, ofereixen un assortiment de productes selectes a agrobotigues ubicades a les mateixes instal·lacions. Les reserves per a visites es fan a través de les oficines de turisme. En alguns casos, proposen paquets turístics amb visites guiades a museus així com a altres llocs d’interès. Per obtenir més informació, consulteu: www.empordalia.com, www.cellermasroig.com i www.cellercapcanes.com.
PRIVILEGI DIARI Joan Maria Riera, gerent del Celler Cooperatiu de Gandesa, se sent orgullós de treballar en una d’aquestes catedrals: “Em sento un privilegiat al venir cada dia a un edifici així. És un patrimoni tan gran i valuós que ha de ser tractat amb orgull i satisfacció per tot el poble, la comarca i el país”. Juntament amb aquest vessant arquitectònic i cultural, la importància de les cooperatives com a productores i elaboradores de vi continua molt vigent. Tal com recalca Josep Pere Colat, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya: “Les cooperatives constituïm una projecció de futur i representem un sector modern i dinàmic, interessat al mateix temps en la conservació d’un patrimoni arquitectònic i vitivinícola que forma part de la nostra cultura. A més, hi ha molts guardons –nacionals i internacionals– que reconeixen la qualitat dels vins i caves cooperatius”.
I9I
el Periódico juny del 2010
la justa mesura
TEXTOS JORDI CATALÀ
FOTOS FERNANDO BAGUÉ
LES PROPOSTES
MOSCOW MULE
Matrimoni d’interès
Versatilitat. Joaquín Ayoro, bàrman, encara que també confessor, assessor espiritual i psicòleg.
L’MM nascut als anys 40 va popularitzar el vodka als EUA. Es va idear al restaurant Mule de Hollywood, encara que també es diu que el va crear el 1947 Jack Morgan, del Cock’n’Bull, elaborador de ginger beer, quan va conèixer John Martin i la seva marca Smirnoff, que acabava d’adquirir. Es prepara directament en una copa de vodka, el suc de mitja llima o llimona i gel. S’omple el got amb Ginger Beer i es decora amb pell de llimona.
COMBINAT MUSICAL EL HARRY’S BAR de Barcelona és a l’epicentre del cocktails town, al 143 del carrer d’Aribau. És un centre de pelegrinatge on es poden prendre uns mojitos –per a alguns, els millors de la ciutat– que només es rendeixen davant el rei de la nit: el gintònic, que en aquest local es pot elaborar a partir de 25 ginebres premium diferents. Aquest temple del combinat s’envolta d’una decoració coctelera clàssica estil Manhattan a base de fustes nobles i cromatisme relaxant que obliga, més que suggereix, a un clima de relax edulcorat amb suaus notes del piano, joia de la corona, a les quals es van afegint paulatinament instruments de vent, guitarra, baix i el que faci falta, que, de dimecres a dissabte, obsequien in crescendo amb inoblidables jam sessions mentre s’assaboreixen els clàssics de la cocteleria. Al timó de la nau, Joaquim Ayoro, figura insígnia de la casa, un dels bàrmans més llegendaris de la ciutat, dels que més secrets coneixen i dels que disposen de més registres en l’art de la barreja. “La
PREMIUM GINGER BEER (FEVER-TREE)
Un luxe de ‘mixer’ Gingebres purs que sublimen les qualitats dels destil·lats d’alt nivell
Gourmets
meva gran escola va ser Boadas, on vaig aprendre el 90% del que sé, en una època en què només hi havia quatre o cinc cocteleries importants. Allà vaig créixer durant 13 anys, dels 14 als 27’’. Joaquim va acabar de madurar en altres locals de referència com l’Ideal o el Tandem, fins a recalar en la seva millor creació, el Harry’s. De la seva verb se n’extreu una respectuosa admiració pel món del còctel: els grans locals no són els seus competidors, sinó companys d’ofici. Només parla amb indiferència d’aquells bars –avui són molts– que no treballen amb codis de qualitat. “Des dels anys 70 aquest món va començar a créixer i avui es pot considerar que Barcelona és una de les capitals de la cocteleria’’.
MOMENT D’AUGE Joaquim s’expressa amb gran optimisme. ‘’El còctel està en el punt més alt, té molt bona salut’’. La clientela del Harry’s va des dels incondicionals de mitjana edat –que a partir de les 13.00 hores van al local i practiquen uns hàbits ja clàssics, gai-
rebé rituals– als professionals que tanquen un negoci assaborint un trago llarg, passant pel gruix dels consumidors, els nocturns que, després de sopar, àvids de disfrutar, d’aprendre, de deixar-se assessorar, assaboreixen un dels centenars de còctels amb què Joaquim sorprèn. ‘’De dijous a diumenge ve molta gent jove, amb molt d’interès, molt respectuosa, clients que han entès que és millor beure poc però bo, per uns quants euros que ja els cobren a qualsevol lloc’’. La tendència actual, segons el propietari del Harry’s està en el trago llarg, amb mixer, amb poc alcohol, que es pugui assaborir durant una mica de temps. ‘’El client que ve aquí gairebé sempre sap on va i què vol’’. Aquest inventor de sabors s’acomiada confessant la guinda d’un bon professional, aquest obligat triple objectiu a la barra una vegada servida la seva creació: “Un bàrman ha de ser a la vegada un assessor espiritual, un confessor i un psicòleg. I tot això barrejat amb una gran quantitat de discreció’’.
La marca Fever Tree (que significa arbre de la febre) va néixer amb el segle XXI, i es va proposar redefinir l’essència del mixer desterrant els conservants, les aromes artificials i els edulcorants presents en aquestes begudes, per oferir productes naturals frescos, nets i purs. Actualment, sis dels millors restaurants, entre ells El Bulli i Fat Duck, han apostat per aquesta marca, que ja està present en 20 països. El Ginger Beer va sorgir al segle XVIII, al Regne Unit, com un refresc popular i medicinal. Es va popularitzar a Amèrica del Nord i va tenir el seu principal
I10I
DESERT HAZE
Calidesa envoltada en frescor La boirina del desert combina dues mesures de ginebra, una de brandi de cireres i una altra de suc de taronja. Una vegada agitada aquesta barreja, s’hi afegeix gel i Ginger Beer. Es decora amb una rodanxa de taronja. Aquest còctel presenta una intrigant amalgama de sabors: des del més sec (gràcies a la ginebra), el botànic afruitat (del brandi), l’amarg (la taronja) i el picant (el Ginger Beer).
auge amb la llei seca. Als Estats Units se’l coneix com la nova menta, ja que li dóna aquest gust a combinats com el Moscow Mule o el Dark & Stormy’s. El Ginger Beer s’elabora amb aigua mineral, sucre de canya i tres tipus de gingebre: el nigerià (riquesa i aroma terrosa), el de Cochin (aroma semblant a la soja) i el de la Costa d’Ivori (toc de llimones fresques). El gingebre, visible a l’ampolla, respecta, encara que potencia, les característiques dels destil·lats premium i els dirigeix cap a una eclosió final dels sentits.
NOTA DE TAST Color: Tèrbol, amb pòsit de gingebre natural Aroma: Explosió de frescor i suma de gingebres Gust: Fresc i net de gingebre natural i sucre natural de canya Retrogust: Omple totalment la boca i deixa a la part posterior del paladar un punt picant
el Periódico juny del 2010
BG
Basar
MAETIERRA LLANÇA EL SEU SPANISH WHITE GUERRILLA
Els vins blancs revolucionen les terres riojanes
Gastronòmic
LA RIOJA VIU dies d’agitació. En una terra dominada pels vins negres, s’ha fet fort un grup que incita a la revolució. Es tracta de la Spanish White Guerrilla, una agrupació de vuit vins monovarietals elaborats amb les varietats blanques de més prestigi (albariño, gewürztraminer, riesling, sauvingnon blanc, verdejo, chardonnay i viognier), impulsada perl celler Castillo de Maetierra (www.castillodemaetierra.com) i emparada per la IGP Valls de Sadacia.
EL RESTAURANT
EL ROM
Renovació arquitectònica i culinària DOS TORRES ADREÇA
Via Augusta, 300 Barcelona TELÈFON
93.206.64.80 WEB
www.restaurantedostorres.com HORARI
De 13.00 a 16.00 hores i de 20.30 a 23.30 hores TANCAMENT
Diumenge nit i dilluns CUINA
Creativa i mediterrània
Després de cinc anys de gestació, el restaurant Dos Torres ha presentat la seva nova proposta, que se sustenta en un treball de renovació dels seus dos punts clau: l’arquitectura i la gastronomia. En el primer cas, la restauració ha aconseguit configurar un espai que respira modernisme i llum, gràcies al disseny global de l’interiorista Fernado Salas. En el segon, el xef Carles Cases ha apostat per una cuina basada en l’equilibri entre aromes, sabors, textures i productes de la terra. El Dos Torres ofereix diferents possibilitats. Des de prendre un bon esmorzar fins a paladejar una copa de nit. I, entremig, picar alguna cosa a la terrassa jardí, com unes croquetes de pernil de gla i ceps o unes patates braves de la casa. O, per descomptat, dinar o sopar triant d’una carta en què sobresurt l’arròs caldós de rap i escamarlans al safrà, la tagliatta de vedella al whisky Islay o el tàrtar de tonyina macerada amb soja, oli de sèsam i mantega d’anxova.
L’EXPEDICIÓ
EL CONCURS
EL LLIBRE
El cava sedueix el Japó
Mestre tirador
Efectes del vi
En temps de crisi, toca redoblar esforços per buscar nous mercats. Per això, la Confraria del Cava va organitzar el maig passat una expedició a Kyoto i Tòquio per presentar davant uns 450 professionals els dos principals arguments que reforcen les bones perspectives del cava en terres japoneses: la bona relació qualitat-preu i la seva versatilitat per maridar amb la gastronomia nipona. De fet, segons va anunciar el president de la confraria, Pere Bonet, el consum de cava al Japó podria augmentar
Una bona cervesa s’aprecia millor si està ben servida. Per això, la companyia txeca Pilsner Urquell ha convocat un concurs per trobar el millor tirador d’Espanya, que arriba el 22 de juny a Madrid a la seva gran final. El vencedor accedirà a la fase internacional de Plzen i Praga, per intentar convertir-se en el millor tirador de cervesa del món. El representant català serà Eduardo Cros, de la Cervecería Cros, que va guanyar la semifinal que es va fer a Barcelona el dia 1 de juny.
Edmundo de Amicis detalla en aquest llibre publicat per Ediciones Trea (www.trea.es) les múltiples i contradictòries repercussions que el vi produeix en la ment. Des de l’eufòria compartida fins al sentiment de plenitud, passant pel triomf de la inspiració i, per acabar, l’excés.
un 50% en els pròxims cinc anys. El 2009, gràcies a l’exportació, se’n van vendre gairebé cinc milions d’ampolles.
EL CELLER MAR DE FRADES Celler : Mar de Frades DO: Rías Baixas Raïm: Albariño
Anyada: 2009 Maceració: Entre 42 i 50 hores en fred
MANÇANILLA MACARENA Celler : Emilio Lustau Raïm: palomino fi DO: Jerez-Manzanilla de Criança: Solera Sanlúcar de Barrameda Alcohol: 15% vol.
NORA DA NEVE 2006 Celler : Viña Nora DO: Rías Baixas Varietat: Albariño
Tipus: blanc fermentat en barrica Criança: 7 mesos
VINTAGE RESERVA MASET DEL LLEÓ Celler : Maset del Lleó DO: Cava Afegeixi: 2005
Raïm : macabeu, parellada, xarel·lo Criança: 36 mesos
RESERVA FAMILIAR JOSEP COCA Celler: Castellroig DO: Cava Afegeixi: 2004
Gourmets
Raïm: xarel·lo Tipus: Gran Reserva Format: màgnum
Un vi que ofereix tota l’expressivitat del raïm albariño, amb tocs afruitats i records marins. Aromes primàries molt fresques, amb notes de fruites madures i flors blanques. Té una bona acidesa que li aporta una fina frescor. 13 euros.
Grupo Caballero estrena una mançanilla completament seca, lleugera, fresca, jove i neta al paladar. Delicada i amb una acidesa refrescant, reflecteix en la seva aroma la brisa marina. S’ha de servir freda i és ideal per a l’aperitiu. 5 euros.
El vi manté tots els matisos clàssics de la seva expressió varietal i, a més, guanya en complexitat aromàtica. Fi, elegant i franc, amb presència nítida de la fruita. Molt fresc, ric en matisos i amb longitud de sabors en boca. 21 euros.
Un cava fi, aromàtic i sec, que tant pel seu equilibri com per la seva estructura ha estat alabat per la crítica especialitzada. En nas és aromàtic, profund i complex. En boca és sec, saborós, fresc i amb un buquet personal. 11,70 euros.
El crític Robert Parker va atorgar l’abril passat 93 punts al Reserva Familiar Josep Coca-Magnum, i el va situar en primera posició en el rànquing d’espumosos tastats per a l’ocasió i en el segon més alt en la història per a un cava. 32 euros.
I11I
Matusalem envelleix per mostrar tota la seva solera Ser més vell que Matusalem no és dolent, al contrari, sobretot si s’està parlant d’un rom. L’última novetat de la companyia nascuda a Santiago de Cuba el 1872 mira al passat per oferir un rom ultra premium elaborat segons l’essència i la tradició cubana per convertir-se en un cobejat objecte de desig i seduir els paladars més inconformistes. El Ron Matusalem Solera 23 és fruit de l’exclusiu mètode artesanal de mescla i envelliment conegut com a solera, inicialment desenvolupat per a la producció de vins de xerès i brandi. El sistema utilitza una combinació única de diferents varietats de roms anyencs, la mitjana d’edat dels quals es reflecteix en el número indicat de solera i que fa possible reunir les millors característiques de cadascun dels seus components. Una combinació que permet que el destil·lat adquireixi la singularitat i la complexitat que li aporta la barrica. Amb una graduació de 40 graus i un preu de 49 euros, salten a la vista els seus profunds i intensos tons daurats. En nas, s’aprecia la determinant presència de la fusta, mentre que en boca resulta suau, a la vegada que vibrant. Els seus múltiples matisos fan que el seu final sigui llarg i gratificant, de suau i intensa textura. I tot ell remet a l’antiga Cuba, beneïda pel sol, el clima i la qualitat de la canya de sucre que creix als seus camps, que es combina amb els alts nivells d’exigència que caracteritzen la casa Matusalem (www.matusalem.com).
el Periódico juny del 2010