GE
Butlletí Informatiu L’altre punt de vista
L’Escola era possible ja Redacció de Gent d’Esquerres
Aquest article exposa de com la vanitat personal duta a l’arena política viola el principi fonamental en l’ètica política de “El be comú sobre l’interés personal”
T
ots saben un poc de la història del nou col·legi de Montserrat. Una història enterbolida per els interessos partidistes durant l’anterior legislatura. Per tots és sabut
Gent d’Esquerres Montserrat · Any II · nº 1 Gener. 2009 .
que l’ajuntament té des de l’any 2006 un terreny sense cap cost per al poble, entre l’Agroix, el IES i el polígon industrial, destinat i cedit a la Conselleria amb acord plenari per l’anterior executiu per a construir el nou col·legi de primària. Tots recordarem que aquest tema fou llenya de la disputa partidista de AIGUA contra GE. Recordem que aquests últims feien flama per qualsevol assumpte en tall de tindre resó mediàtic. Les seues reiterades denuncies front a Conselleria i a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (C.H.X) han fet que estos no estimen aquest solar de l’Agroix fins que es fagen tots “els estudis pertinents”. Qual cosa no pass{ amb el IES, que ahí està sense cap problema, els edificis colindants a
MONTSERRAT. Gent d’Esquerres. Nº 1 / Any II. Gener 2009
produir inundacions per que no fan l’obra per protegir l’Institut i tot el nou PAI de vivendes de Buscaita ?. És realmente vergonyos la mentida i la manipulació sobre la població de Montserrat. Fiquen per davant del futur econòmic i educatiu del nostre poble la seua vanitat. Una vanitat sense mesura que no ducta en mentir i malgastar en tall de no admetre el seus errors del passat.
o el nou PAI de Els arguments són surrealistes, incomprensibles tinguen el mínim de
l’Agroix Buscaita. com a poc estupids i per persones que seny.
Davant les denuncies “d’inundabilitat” del solar fetes per AIGUA front a la Conselleria, aquesta paralitzà l’expedient fins que la C.H.X no donara el vistiplau. Aquesta última, després del revol, tampoc va a dir que SI sense papers firmats per els ingeniers. Total, que alçada la llebre ningú volia mullar-se. Si a més a més avui en dia afegim que el nou equip de govern no vol que siga allí el nou col·legi per allò que dèiem de la vanitat. ¿Com van a desdiures ?... Això comporta que no finquen masses ganes per que resolga positivament la C.H.X i estàn demorant durant any i mig els estudis o converses amb esta. Segons una reunió amb el President de la C.H.X , els tècnics en la matèria i una representació política dels grups municipals, es va quedar ben clar per part del la C.H.X que, si s’amplien els passos del barranc de l’Agroix, l’estudi d’inundabilitat serà favorable i l’informe de la C.H.X admetrà la construcció de la nostra escola de primària. Desprès d'aquesta reunió es va acordar per unanimitat dels grups municipals que en les obres del Pla Provincial subvencionades per la Diputació s'inclouria l'obra d'ampliació d'aquestos passos, i així consta en el projecte, aprovat amb dotació econòmica de la Diputació i adjudicat des de fa 7 mesos i a l’espera a data d’avui que l’Ajuntament ordene l'execució de les obres esmentades. L’última noticia que tenim d’este més, és que volen anular esta adjudicació i intentar canviar la subvenció per a un altra cosa. Si tan segurs estan de que l’Agroix es perillós i pot 2
Parlaven de la “inundabilitat” i fan un col·legi provisional per a 3 anys en la zona més baixa de l’Agroix que damunt replega les aigües de la serra i de tot el poble. Que tenia que haber fet l’oposició de GE ? denunciar-ho a la C.H.X i a la Conselleria per a que enguany no pogueren haver començat el curs escolar, al igual que feu el Sr. Joan Garcia Perales quant estava a l’oposició ?. Les persones que composen GE poden tindre defectes però la vanitat i l’interès partidista que perjudica al poble no ho te, d’això poden estar segurs. A més GE entén que la possibilitat remota de “inundabilitat” no suposa ningun perill, en un lloc o en altre, i no sobrepassaria un pam d’aigua en el pitjor dels casos. No fa falta se ingenier de camins per constatar aquest fet, podem remuntar-se a l’historia hidrogràfica de Montserrat o observar com el polígon y la carretera estan més baix que el solar en disputa i suposa, per les lleis de la física, que la l{mina d’aigua rebosaria cap a Montroi sense produir estancaments. També hem sentit últimament, ara quant l’argument de inundabilitat perd força, que el solar està al costat del polígon de Montserrat i que no es “sol adient educatiu”. Aquest argument encara es més estupid que l’anterior. Ens preguntem si es que en el sol industrial creixen argelagues i en els sols educatius creixen margarides ?. Si esta lindant al nostre polígon quin problema hi ha ? tenim un polígon que te algun perill ?. Les ordenances del polígon de Montserrat ho diuen ben clar.
“si s’amplien els passos del barranc de l’Agroix, l’estudi d’inundabilitat serà favorable i l’informe de la C.H.X admetrà la construcció de la nostra escola de primària.” A més es pot argumentar al seu favor que esta més aprop de nucli dens de població, no hi cap problema de transit, esta junt a l’IES amb les avantatges que te amb famílies de varis fills, prop del Poliesportiu i de les futures Instal·lacions Esportives de Buscaita segons el
MONTSERRAT. Gent d’Esquerres. Nº 1 / Any II. Gener 2009
nou PGOU i dins d’una gran Zona Verda. En contra de l’altre sol argumentaríem el perill de creuar la carretera de Toris i l’existència d’una línea de mitja tensió que hi ha que soterrar per baix del solar amb alteracions electromagnètiques constants. El tema està ven clar. Ja fa temps que hi han infografíes del nou col·legi en el solar de la cooperativa, abans inclús, de que aquest fora contractat per l’Ajuntament. Esta clara la voluntat: “El col·legi en qualsevol lloc menys en l'Agroix”. Seria més honest dir que “no volem que el col·legi és faça en l’Agroix per que no ens agrada”. Llavors davant un argument subjectiu el debat estaria tancat ja que per a gustos els colors. Si fora només una qüestió de gustos no hi hauria cap problema i seria inqüestionable a no ser pels euros que suposa una solució o altra. Euros que paguem tots viguen de l’Ajuntament directament, de la Conselleria o de l’Estat. Abans de entrar a analitzar aquest punt hi ha que dir que el solar davant de la cooperativa ha sigut cedit per els propietaris a l’Ajuntament a canvi d’un aprofitament urbà en zona nova programada coneguda per LLAR JOVE que pertany al nou PGOU que encara no ha sigut aprovat per Conselleria, no és sap quant serà i molt menys quant serà desenvolupada davant la crisi Inmobiliaria que patim. Açò suposa que si els propietaris no tenen aquest aprofitament abans de 3 anys poden reclamar la indemnització econòmica corresponent. Aixó vol dir que l’ajuntament tindr{ que pagar-ho amb un cost de més de 1.000.000€ per una indemnització d’un solar de aproximadament 16.000m2 a una cost de 60€/m2 com a mínim. A la fi, encara que intenten maquillar-ho de una forma o altra, es una “compra” d’un sol per més de 1.000.000€ quant ja és disposa d’un sol gratuït per a tal fi.
Ara fem un xicotet recompte del que suposa una solució o altra. D’entrada fem responsable de que no estiga ja en marxa el col·legi a l’Agroix a AIGUA per acció i al PP per omissió, per tots el entrebancs partidistes que ha dut endavant jugant amb el futur educatiu del nostre poble. Açò ha suposat tindre que crear un col·legi provisional de “luxe” a colp de talonari per acallar les crítiques, encara que es podia haver fer una solució més racional i econòmica. Aportació de Conselleria al col·legi provisional de 780.000€ per a la instal·lació dels barracons. Aportació de l’Ajuntament de Montserrat al col·legi provisional de 320.000€. Adquisició per part de l’Ajuntament del solar al costat de la cooperativa per indemnització de més de 1.000.000€. Acondicionament del solar i soterrament de la línea de mitja tensió agafats del Pla Estatal d’Inversió Local de més de 540.000€ ( 60% aprox. del que ens correspon i que no podrem aprofitar per altra inversió, sabent que el col·legi es pot fer sense cost a l’Agroix ), a més suposen que hi ha un cost afegit per soterrar la línea de mitja tensió que volen que ho pague els propietaris abans de desenvolupar els PAIS corresponents. Surrealista.
TOTAL: Una despesa de més de 2.500.000€ dels diners dels contribuents abans de començar la construcció del nou col·legi i un retràs de 3 anys. Això es diu “una gestió exemplar”.
El concejal d’AIGUA ens recrimina que mirem “la peseta” per a qüestions educatives. Hi ha que dir-li que, Sí senyor Garcia Perales, clar que mirem la “peseta” . Per a qüestions educatives i per a qualsevol inversió o despesa que és faça al nostre poble. El optimitzar el escasos recursos que tenim no vol dir escatimar en la qualitat dels serveis, sinó en cercar l’eficiència i l’excel·lència en la gestió municipal. El recursos son els que son i és en l’aprofitament d’aquestos a on es veu qui es bon gestor i qui no ho és. A nosaltres ens importa el futur de Montserrat a d’altres pareix que sols els importe com mantindre la seua vanitat coste el que coste.
3
MONTSERRAT. Gent d’Esquerres. Nº 1 / Any II. Gener 2009
La Perla de Montserrat Redacció de Gent d’Esquerres
E
xplicar el fenómeno de Laura San Juan es indignante y abrumador.
Su actitud de desprecio con las normas elementales de la democracia es la característica más evidente de su comportamiento. Cuando llegó al poder con 8 votos de diferencia respecto a la oposición (con la ayuda del concejal de AIGUA) nadie la conocía, no estaba entre los posibles candidatos, no hizo campaña, no sabía nada del ayuntamiento. Pero ella se sentía tocada por sus ancestros y tenía claro que mandar era mandar y los demás a callar y achantar. No tardó en demostrar su impronta: La primera arreglar lo de casa. Preparó la intriga de la firma falsa de un cuadrante (documento rutinario donde se planifica los turnos y horarios de la policía local) y acusó, al entonces jefe de policía durante más de 15 años, de la presunta falsificación. Con la única intención de poder utilizarlo para promocionar a su marido, policía local de la localidad, pasando por alto el asunto de la firma a cambio de esta promoción. Ante tal chantaje, el jefe de la policía local, le retó a acudir a la justicia antes de transigir al despropósito del soborno. Hoy este espeluznante asunto está en manos de un grupo especial de investigación por orden del Juzgado de Instrucción y a petición del Sindicato de Policía. Cuando accedió al poder, otra muestra de su intransigencia, mala fe y carácter antidemocrático, fue eliminar el Punt; periódico informativo municipal, dónde se podía plasmar críticas, inquietudes, demandas, opiniones y cualquier escrito que tuviera relación con Montserrat. Otra perla, que la fotografía con absoluta precisión, es; La retirada sin ningún tipo de explicación de los periódicos El País y El Temps de la Casa de la Cultura y el Ayuntamiento, de este modo después de treinta años y sin ningún tipo de rubor, re-instaura en Montserrat la censura. 4
Como es normal, en estos personajes ruines y desquiciados, cuando brillan con total intensidad es cuando las circunstancias y la vida propia les somete a presión. Ahí va: Este verano, no importa ahora la fecha exacta, el marido de Laura (la alcaldesa) policía local de Montserrat, acude en horas de servicio, de uniforme y con el coche oficial a el pueblo vecino de Real de Montroy. Una vez allí le propina una paliza a un vecino de está localidad. El agredido acude al centro de salud para ser atendido. Pues bien, Laura inmediatamente se dirige al centro de salud para exigir al médico de guardia que NO haga informe/parte de lesiones y causa. ! Pero ¡ La policía de Real de Montroy y la Guardia Civil están al corriente y ésta última se persona en el centro de salud y exige el parte de lesiones. Esto debería ser suficiente para que Laura reconsiderara su actuación y normalizara el procedimiento y como responsable de la Policía Local exigiera un informe al jefe de policía y expedientara con las consecuencias que hubiere al policía autor de la agresión. Casualmente el jefe de la Policía Local de turno, dimite sospechosamente. Pues NO, más aún, Laura hace responsable de lo ocurrido a la oposición y se escuda en que se trata de un asunto familiar, ¡Tendrá desfachatez! ¡Será miserable! En qué cree que consiste su trabajo? Otra de Policías: Han terminado de realizar oposiciones a las nuevas plazas de Policía Local y como es habitual nada es justo, limpio, ni correcto, no podemos participar en el jurado para comprobar la corrección de las pruebas y como es de esperar el tufo es insoportable. Ya os contaremos los detalles que son acojonantes. El nuevo colegio de Montserrat: Laura recogió el testigo de J. Perales ( AIGUA) y su tío A. Campos Oliva de la campaña contra la ubicación del nuevo colegio propuesta por GE. Terrenos libres de cargas y costes, a disposición de la Consellería para su construcción inmediata e inaplazable. Ahora, con prisas, firman la compra de otros terrenos para este mismo fin por un valor aprox. de 1.000.000€, y adem|s pretenden destinar el 60% de la ayuda del Estado (960.000€) en
MONTSERRAT. Gent d’Esquerres. Nº 1 / Any II. Gener 2009
la urbanización del nuevo terreno. Si además sumamos el coste del alquiler de los barracones, terreno y la adecuación del “Guant|namo” frente a la Policía, la gestión que ha realizado es ruinosa y se alargará en el tiempo años que irán sumando costes y dilaciones desesperantes. Ahora mismo hay unas obras previstas para aumentar los pasos de agua por el barranco de l’Agroix, que permitiría la aprobación de Confederación Hidrográfica del Júcar. Sin embargo lo callan y no piden su realización inmediata porque les obligaría a desmentir la campaña ridícula y malintencionada que hicieron contra la ubicación propuesta y amortizada que dejó GE para la construcción del más que necesario nuevo colegio. Vanidad y falta de respeto, menosprecio de los caudales públicos, ineptitud y acciones sospechosas que acabarán con el embargo de los bienes del ayuntamiento. Son tiempos de crisis, y con Laura al frente, el barco se hunde, el ambiente entre los funcionarios es insoportable y la bancarrota está servida. Seguramente lo que más nos enoja a todos los que estamos al corriente de los asuntos del Ayuntamiento es el de las finanzas, ahí todo lo demás se queda en asuntos menores: Mentiras y ocultación de los informes es lo habitual en cada pleno. Año 2007: Niegan que al cierre del mismo hay 230.000€ de remanente.
Otro valor incalculable de Laura es la dedicación en tiempo a su tarea de alcaldesa que suele ser; no más de 4 a 5 horas diarias, y con su capacidad y su ineptitud, nos da justo que los 3.000€ que cobra van directamente a la basura. Como los sueldos de todo el equipo de gobierno, nada austeros y duplicados por otros que realizan su trabajo como funcionarios. Su recuerdo dentro de unos años tendrá el sabor de la hiel y la miseria se paseará dentro del ayuntamiento de Montserrat. Laura San Juan; como alcaldesa de Montserrat es la responsable de todos los desatinos que se están cometiendo desde el gobierno del ayuntamiento. Con sólo año y medio ha realizado atropellos, injusticias, intrigas, veleidades y ha sembrado el futuro inmediato, de ruina, motivos sobradamente suficientes para recordarle ya como la peor Alcalde/sa de Montserrat de todos los tiempos.
Año 2008: Piden un crédito de 1.500.000€ y a finales de año otro de 500.000€ m|s. A día de hoy no hay informe de dónde han ido a parar estos créditos inviables. Los presupuestos, no se entregan a tiempo y se aprueban horas después de entregarlos a la oposición, continuamente juego sucio, marrullerías dirigidas por Laura con el asesoramiento de su tío, persona rencorosa y nefasta para la historia de este pueblo de Montserrat al que se le añade el concejal de AIGUA, personaje camaleónico vendido al poder. Su modo de dirigir los plenos, con la amenaza, ya ejecutada, de cortar el derecho a ser informados los vecinos y negando la voz al pueblo, nos retrae a épocas de mal recuerdo y sólo demuestra que no se merece ser la alcaldesa de Montserrat. Su carácter soberbio, intolerante y desagradable, limita su diálogo y la aleja cada día más de los funcionarios. Es fácil adivinar las consecuencias.
L’actualitat de Montserrat en
www.gentdesquerres.org Informat i tingues criteri
5
MONTSERRAT. Gent d’Esquerres. Nº 1 / Any II. Gener 2009
La Piscina de Montserrat German Nies
P
arecer ser que este año nos toca la Piscina Cubierta, entre otras cosas porque se va a destinar parte del capital de la inversión Estatal a este proyecto y la condición del Estado es que se realicen en 2009, de no ser así se perderá este dinero. La Piscina Cubierta ya nos la vendieron en el presupuesto del año pasado, pero no sabían por donde empezar. El Sr. Rus, presidente de la diputación, con su fantástico plan de Piscinas Cubiertas, se lo han puesto en bandeja, y nos han otorgado la subvención que consiste en el 50% del coste del vaso de la piscina y el 50% del coste del cerramiento y como condición tiene que construirla la empresa pública IMELSA del la Diputación. Esta subvención será un total de unos 200.000€ a pagar en 10 años y además el vaso de la piscina debe ser si y solo si de 8 x 16 m y además la gestión debe ser obligatoriamente pública.
todo el proyecto ? , seguramente por ser incapaces de realizar proyectos serios y esperar a que se lo hagan todo desde la mamá Diputación. Este tipo de proyectos de la Diputación para pueblos de menos de 10.000 ha. tiene sentido en pueblos pequeños aislados con economías de subsistencia i escaso crecimiento, pero cada caso es único y Montserrat en su enclave geoestratégico tiene sus propias peculiaridades y necesidades que merecen más atención y una estrategia de gobierno de futuro. Para eso nuestro pueblo tiene que ser administrado con capacidad y con trabajo, cosa que parece ser que no
Habría que preguntarse ante estas espartanas condiciones quien hace el negocio ? el Ayuntamiento de Montserrat, el Sr.Rus sacándole tajada mediática y no soltando la pela o los amígueles de IMELSA. Lo que esta claro es que quien pierde somos los ciudadanos de Montserrat, principalmente porque una vez realizada semejante chapuza de proyecto con una ridícula piscina de 8 x 16m perdemos la oportunidad de tener una piscina cubierta digna con instalaciones deportivas interiores para el presente y el futuro de nuestro pueblo. Montserrat es el pueblo de la Ribera con mayor índice de crecimiento a un ritmo de 500 habitantes/año. No saben estos señores que hay una cosa que se llama "Planificación Social". Por 200.000€ de subvención financiada y no querer trabajar y devanarse los sesos ( intelectus apretatus dicurren que rabia ) para hacer una infraestructura de futuro, tendremos unas instalaciones inútiles que nos costar| aparte m|s de 700.000€ porque hay que pagar el otro 50%, la piscina de chapoteo ( no! de hidromasaje nada ), vestuarios, ( no, ... tampoco cuenten con el baño turco, ni con sauna ), acondicionamiento suelo, sistema de calefacción, estructura, parking, etc que son gastos prácticamente invariables en función de las dimensiones del vaso de natación. Al igual que el mantenimiento tampoco supone diferencia de un vaso de 8 x 16m a uno estándar de 12 x 25m por que el coste de personal para el mantenimiento seria el mismo. Entonces para qué narices tenemos que
hacer un vaso de 8 x 16m que hace fallido 6
ocurre con un PP incapaz y un AIGUA unipersonal que entiende la política local como una feria mediática. En definitiva, un fracaso anunciado por un ego desmedido que no ha sabido diseñar un proyecto para el futuro, en un lugar adecuado y con una gestión de explotación flexible que permita amortizar el principal de la inversión y el mantenimiento posterior. Gent d'Esquerres tenía este proyecto medio terminado para esta legislatura con un acuerdo de cesión administrativa privada que asumía la mayor parte de la inversión. Cambió el gobierno municipal y lamentablemente esto es lo que tenemos. No podemos dejar más tiempo nuestro futuro como pueblo en unas manos incapaces e insensatas que malgastan los recursos y lo único que les importa es el rédito electoral, porque está claro que lo único que
MONTSERRAT. Gent d’Esquerres. Nº 1 / Any II. Gener 2009
interesa en este tema es poder llegar al 2011 y decir que "he hecho una piscina cubierta", pero sin matizar a que coste ni en que grado de satisfacción o utilidad pública.
tenemos la bañera de casa.
En fin, los aficionados a la natación, tendrán que seguir yendo a Turis, Picassent o Torrent para practicar la natación ya que para darnos un baño ya
La Borsa de Treball de l’Ajuntament Salomé Bosch
U
na vegada més el actual equip de govern PP+AIGUA estan ningunetjant a el nostre poble i lo que es mes greu, a un sector, el més dèbil com som les dones, uns integrants de la població que a causa de ser un poble en el que la industria no es abundant son un sector de segona.
L'anterior equip de govern creà una borsa de treball on totes les dones del poble fora quina fora la seua situació tenien accés a poder treballar i després poder rebre tot tipus de ajudes que els perteneixia, o siga que per activa o per passiva, les dones i el nostre poble tenien uns ingressos. A les hores l’actual equip de govern PP+AIGUA, ens te acostumats a fer mal al mes dèbil monopolitzant el treball de la borsa per a només a qui és de la seua corda, i com a gerent de esta trama està la sra. Rosa, colocada per la sra Alcaldessa,que amb un sou per dalt dels 1200 € te inclòs el dret de menysprear a qui els seus amos (tipus cortijo) li tenen manat , sols tenen accés a este circ els que ells creuen que son mereixedors del seus favors. En els temps que corren on la economia no esta en bona situació les dones deuríem de estar mes emparades per les persones que tindrien que governar per a tots i no sempre ser el més dèbil el que paga les conseqüències del mal govern . El senyor Garcia Perales que es un abaderat de les injustícies i predica tot tipus de lleis que fa al respecte? on esta la seua sensibilitat? ací senyor Perales no li val el discurs al que ens te acostumats de xaleteros contra el poble. En este cas va més en ja. Som DONES,una part de la societat, a on vosté i la sra Laura estàn fent una discriminació, quasi m'atreviria a dir que un maltractament, atentant a la constitució on diu que tots som igual i tenim els mateixos drets. Ni el poble a arribat a menys, ni la sra Rosa a arribat a més, per a que siga ella la que tinga el dret de dir tu si i tu no. Ho dic per experiència pròpia.
7
MONTSERRAT. Gent d’Esquerres. Nº 1 / Any II. Gener 2009
Mobbing a l’Ajuntament Clara Bosch
T
aifes son aquells que intenten fer-se amos i senyors d’un regne (en este cas imaginari) on ells siguen imprescindibles omnipresents i conseqüentment omnipotents.
Així es, pareix mentirà però els treballadors (funcionaris) de l'ajuntament de Montserrat han patit un retrocés. Ara negocien drets i no millores. Actualment esta negociants un conveni (per cert interminable) on les lleis marquen l’acord quasi sempre cenyit a estes. Els membres del equip de govern manifesten una desconfiança en els treballadors inexplicable en tots els aspectes, tal volta eixa desconfiança i malestar estiga provocat per la seua
treballadors, intentant inclòs anar en contra del seus drets més elementals, eixa injustificable prepotència i despotisme contra els treballadors no apareix per casualitat si no en el fi de demostrar que tenen el control i utilitzen i fan totes les maniobres junt als “correveidiles” de torn, amb la mateixa incapacitat i
Agrairem qualsevol ajuda dels simpatitzants amb el nostre projecte per a dur endavant la nostra acció civil. Nº de compte de GE:
3082 1104 96 3062684521
8
és projecta sobre treballadors competents, actius però que son considerats perillosos, per que tal vegada posen en evidencia i qüestionen. El més greu és que al final, per activa o passiva, eixe mal estar, pot provocar repercussions en els treballadors i al final en el servei que és dona als ciutadans que a la fi i a la cap son els que rebem el servei i els que el paguem. Quant és governa és delega i és confia, els polítics de torn no estan per a jugar a eixos jocs. Els ciutadans posen la confiança en estos per a governar no per a desequilibrar en este cas, el municipi.