L'Acció num. 60 - Abril 2022

Publicació periòdica de la Secció Local d’Esquerra Republicana de Terrassa

Núm. 60 - Primavera 2022

Terrassa, una ciutat amb futur Conversa amb Ona Martínez, candidata a les properes eleccions municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya

Baixa la segregació escolar a Terrassa El Jovent es mou?

Més enllà d’Ucraïna

2

PUBLICACIÓ PERIÒDICA D’INFORMACIÓ MUNICIPAL

ESQUERRA REPUBLICANA DE TERRASSA Consell de Redacció: Xènia Albà, Montse Pujol, Cesc Cabezas, Isaac Albert, Jordi Centelles, Josep M. Villagrasa, Montse Font, Ona Martínez, Pau Hernàndez, Laura Armengol, Sergi Castells, Andrea Madina i Joan Lluch.

Disseny i maquetació: Joan Lluch Fotografies: Josep Villagrasa, Andrea Madina i Arxiu

D.L. B-20396-97 Els articles signats no representen necessàriament l’opinió de la redacció d’aquesta publicació. Imprès a Catalunya

Els continguts de l’Acció així com els números anteriors els podeu consultar a www.laccio.cat

C. Soler i Palet, 17 - 08222 Terrassa www.laccio.cat @ercterrassa

www.amnistiallibertat.cat

esquerra.terrassa

Noves veus Les crisis que hem anat encadenant els darrers anys han posat de manifest la vulnerabilitat del sistema que ens regeix i dels models de vida que hem creat.

Però, malgrat tots els malgrats, les crisis també esdevenen, si sabem analitzar-les correctament, font de reptes i oportunitats. La recent crisi sanitària, per exemple, ha posat de manifest la necessitat d’una forma de política que ofereixi rapidesa, eficiència i qualitat. I en aquest sentit, la ciutadania ha vist com la capacitat d’adaptació i empatia dels seus representants són qualitats imprescindibles per encarar les crisis presents i aprofitar-ne les oportunitats.

Deia Jordi Cuixart, que “calen nous lideratges” i hi afegia “és imperatiu”. Per sort, com una evolució natural, a diferents espais de la nostra ciutat es fa patent un relleu generacional i unes noves formes de construir. Emergeixen noves veus i formes diferents de lideratge i de gestió que irremeiablement portaran processos de canvi social i polític. Aquests nous lideratges ben poc tenen a veure amb aquell lideratge individual, carismàtic o autoritari propi de temps passats.

Conceptes com lideratge col·lectiu, lideratge col·laboratiu o lideratge facilitador, prenen força i seran capaços d’adaptar-se millor al moment que vivim.

La nostra ciutat, com el país, està en un moment clau i els reptes són majúsculs. No obstant això, tenim al davant una ciutat amb un gran potencial social, econòmic i cultural. N’és un bon exemple l’informe d’Acció que posiciona Terrassa com la tercera localitat catalana en nombre d’empreses emergents. Terrassa té la capacitat per brillar molt més del que ho fa avui i es fa necessari fer un pas més per acompanyar aquesta creativitat i la capacitat d’innovació. Per tant, aquells representants que sàpiguen escoltar i sumar, que estiguin preparats i, evidentment, siguin propers i empàtics, estaran més capacitats per vèncer les inèrcies de la política tradicional i de desenvolupar noves estratègies, propostes i perspectives.

Si alguna cosa hem après darrerament és que les formes de lideratge col·lectiu, més capaces de teixir complicitats i aliances, allunyades de personalismes i que poden incloure veus diverses, asseguren una resposta més adequada a totes les circumstàncies i fan més sòlides les decisions i el seu impacte. Terrassa sembla cada dia més preparada per donar pas a noves veus, trobar en els seus representants companys de viatge que l’acompanyin, que l’ajudin i permetin renovar les respostes institucionals als seus problemes i aprofitin al màxim tots els seus potencials. Lideratges que generin noves estratègies i solucions per aconseguir una ciutat encara més creativa, oberta i dinàmica; una ciutat per viure-la i gaudir-la. És la seva ciutadania qui té el poder i la capacitat per continuar posant les bases i fer un pas més per construir la Terrassa que mereixem, una Terrassa a l’alçada del segle xxi.

Xènia Albà Cantero

Presidenta de la Secció Local d’Esquerra Republicana de Terrassa

Parlem amb Ona Martínez i Viñas

3

Terrassa, una ciutat amb futur Ona Martínez Viñas (Terrassa, 1992) és des de fa uns mesos la nova portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Terrassa. Escollida com a candidata de la formació a les eleccions municipals de 2023, substitueix a Isaac Albert Agut (Terrassa, 1969), líder del partit des del 2007.

Amb el pati del Museu de la Ciència i de la Tècnica com a escenari, els proposem fugir d’una entrevista convencional i que, senzillament, parlin de la ciutat.

Dues generacions que conversen sobre un relleu natural, la feina que realitzen al govern de la ciutat o l’efecte de la pandèmia i de la crisi energètica sobre el nostre dia a dia.

Aquesta és part d’una conversa distesa entre dues persones que s’estimen Terrassa.

Isaac Albert - Ara ja ets portaveu i candidata, ja no hi ha marxa enrere…

Ona Martínez - Ni escapatòria… (riu) Tampoc no n’hi havia abans! Un cop decideixes prendre partit i implicar-te per canviar el teu entorn, en el nostre cas Terrassa, això ja crec que t’acompanya per sempre. I fa anys que vaig decidir fer-ho. La posició des de la qual ho fas depèn de cada persona, però tot suma. Des d’un esplai, una botiga, una associació de veïns o una start-up… Hi ha gent que connecta amb la ciutat per millorar-la i ja no se’n desenganxa. O em diràs que tu desconnectaràs de Terrassa ara que ja no ets candidat? De fet, no et deixo encara que volguessis...

Ona Martínez és des de fa uns mesos la nova portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Terrassa.

I.A. - (riu) No, no… De moment, encara sóc primer tinent d’alcalde, no puc. Ara, que prenguis el relleu al capdavant del projecte de ciutat he d’admetre que alleugereix la pressió…

estic convençuda que hi hem de ser i que serhi és transformar la política i millorar-la per la gent O.M. - Doncs jo t’he de reconèixer que no tothom hagués fet el que has fet tu, després de tants anys defensant la necessitat d’un canvi polític a la ciutat. Ara que ho aconseguim, que governem i estem treballant per un projecte de ciutat concret i amb visió transformadora… fas un pas al costat.

I.A. - Els que em coneixeu sabeu que la decisió estava presa des de feia temps. I, tirant de frases que m’agraden, ningú és imprescindible i tothom és necessari. Personalment, crec que podré tancar el mandat havent aportat les bases per impulsar la transformació de

l’Ajuntament que impulsi la ciutat. És el moment d’un canvi i, al cap i a la fi, el que pot interessar a algú si llegeix això és perquè fas el pas tu.

O.M. - Bé, per il·lusió, per responsabilitat i per ganes. I perquè estic convençuda que hi hem de ser i que ser-hi és transformar la política i millorar-la per la gent. I deixa’m aquí, que ja sé que et fa rabieta, fer el discurs generacional.

Aquest any faig 30 anys i seré mare… Porto tota la vida escoltant com es definia a la nostra generació com a “ninis”, apàtics, frívols, desmotivats… I, escolta, jo mirava al meu voltant i veia just el contrari. Ens hem menjat dues crisis, ens hem adaptat a un món que canvia cada cop més ràpid, on és més difícil emancipar-se, aconseguir una feina digna o assolir determinats drets fonamentals i, no obstant això, continuem lluitant i creient que podem transformar el món.

I.A. - El món? Creia que parlàvem de Terrassa…

O.M. - (riu) Justament. Quin lloc millor per canviar les coses que des de la nostra pròpia ciutat? A més, mira (assenyala, el pati del Museu Tèxtil), això no era fa 100 anys una fàbrica tèxtil, amb molts obrers, algun capatàs i algú que guanyava molts diners? I mira ara, una terras-

4

Parlem amb Ona Martínez i Viñas de futur i ocupació de qualitat... I això es construeix amb millors serveis, però també amb un model transversal on ho tinguem en compte tot. L’enquesta, al cap i a la fi, no ens parla de temes com educació i crec que, justament, és per la feinada feta per reduir dràsticament els índexs de segregació escolar i per la millora de l’educació pública a la ciutat. I això, a la llarga, es traduirà en qualitat de vida i més oportunitats a la nostra ciutat.

I.A. - En aquesta línia, et diria que per mi és una petita victòria que la covid aparegui com a cinquena o sisena preocupació al baròmetre.

O.M. - I tant de bo l’any vinent no aparegui.

Crec que com a ciutat vam fer el que havíem de fer amb un pla de xoc per donar resposta a les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia, però no hem renunciat a continuar desenvolupant el programa de govern i impulsar els canvis que la ciutat necessitava.

seta on discutir amb tu i un museu on nenes i nens de tot Catalunya venen a aprendre com la ciència pot canviar el món. Terrassa, la seva gent, hem patit totes les crisis i canvis industrials possibles i hem sabut reinventar-nos. No hi ha ciutat millor per demostrar que la realitat es pot transformar des de la proximitat… Això sí, sempre que sàpigues cap a on vols anar.

I.A.- I tu creus que Terrassa sap cap a on vol anar?

O.M. - No facis d’advocat del diable, que si alguna persona ha insistit en això ets tu! La política es fa cada dia des de totes les entitats, des del carrer, des de cada persona que reivindica una causa justa, que lluita pels drets de tothom i que treballa per millorar el seu entorn, des de tot el teixit productiu i comercial que es reinventa per tirar endavant. Tot aquest potencial ja hi era, però estava frenat per un poder municipal amb un PSC que s’havia acostumat a qui dia passa any empeny. Calia escoltar aquestes veus i canalitzar-les cap a un projecte de ciutat compartit. La mateixa ciutadania ho va expressar en les darreres eleccions municipals votant les formacions que garantíem un canvi. Vam començar el mandat establint un programa de govern per impulsar aquesta transformació i l’estem implementant des de llavors, treballant cada dia i escoltant a tothom. Sabem cap a on anem i hi volem anar amb encara més determinació: tenim tot el potencial per ser una ciutat capdavantera, només cal guiar-lo i acompanyar-lo.

I.A. - També hem de ser conscients que la gent, quan li preguntem al baròmetre, ens

La política es fa cada dia des de totes les entitats, des del carrer, des de cada persona que reivindica una causa justa continua apuntant com a principals preocupacions els problemes del dia a dia, com la seguretat o la neteja…

O.M. - Perquè sense l’atenció a les dificultats del dia a dia, del present, no es pot avançar. Ara, pots fer només política de reacció com s’ha fet sempre o anar més enllà: donem resposta a les preocupacions del dia a dia, però ho fem mirant al futur. El govern actual hem invertit més que mai en aquests dos temes concrets. Hem incrementat la policia i l’hem dotat de més mitjans, hem invertit a Eco-equip, ara… Què dius tu sempre respecte a la gestió municipal?

I.A. - Que si ens presentem per ser escollits només per gestionar la ciutat, millor quedar-nos a casa. A la política s’hi ve a canviar les coses.

O.M. - Exacte. I agafar el baròmetre i quedar-se amb les dades que a cadascú li convé, és política de curta mirada. Perquè al baròmetre la gent també ens diu que el que valora de Terrassa és la qualitat de vida i la tranquil·litat, que vol un model de seguretat de proximitat i una ciutat cívica, una ciutat amb oportunitats

I.A. - Evidentment, una crisi pot canviar l’estratègia en determinats aspectes, però mai pot esdevenir una excusa per aturar màquines. O la propera crisi t’agafarà més dèbil. I sens dubte aquest Ajuntament necessitava canvis de fons que no podien esperar.

O.M. - I això hem fet: garantir que no s’aturava res. T’he de reconèixer que una de les coses que he après aquest mandat va ser quan, a mitja pandèmia, vam fer canvis dins el govern i vas entomar com a primer tinent d’alcalde Serveis Generals de l’Ajuntament. En un moment on tothom tenia la vista posada en la promoció econòmica, que és el que portaves, entomes la maquinària interna de l’Ajuntament.

Parlem amb Ona Martínez i Viñas

5

Estic convençuda que el 2023 tenim una oportunitat per fer que això passi.

I.A. - Bé, s’ha de dir que els canvis de referents generacionals s’estan veient dins i fora l’Ajuntament. A associacions de veïns, entitats, teixit econòmic, agents socials… És el vostre moment.

I.A. - Hi ha moments on has de confiar en aquesta ciutat, i crec que el teixit social i econòmic de la ciutat ens estava demostrant que si els donàvem aire sabien com tirar endavant. Ara bé, modernitzar l’Ajuntament com a motor que impulsés la ciutat i preparar els fonaments del futur ja no es podia ajornar més.

O.M. - Bé, per la part que em toca, he de dir que ara ens toca fer arrelar la feina feta en aquest mandat i anar encara més enllà. Hi ha reptes visibles com la transformació de l’espai públic,

els canvis en la mobilitat, la millora del transport públic i, d’altres, com la transformació de l’atenció ciutadana per apropar-la al territori, posar la ciutat digital al servei de les persones, connectar la universitat i la innovació al teixit productiu, les polítiques en cicles de la vida… menys visibles, però amb molt potencial dins i fora l’Ajuntament per fer que Terrassa es posi a l’alçada del que ha de ser una ciutat moderna i del segle XXI. Hem de consolidar aquests fonaments i posar una marxa més perquè aquest enorme potencial que té la ciutat exploti. I per fer-ho calen nous referents que hi acompanyin.

O.M. - És el nostre moment, sí. Hi ha un canvi generalitzat i, malgrat tot, la guerra a Ucraïna o la crisi al mercat energètic ens demostren que la necessitat d’un canvi de model que ens ha fet evident la covid, per avançar cap a més sobirania i llibertats, amb polítiques més properes a les persones, costarà d’arribar. Però sí, hi ha moltes persones que des d’espais diversos han fet una passa endavant per treballar per una ciutat, una Catalunya i un món millors. Això va d’escoltar, d’empatia, de sumes i sinergies. Així és com es treu el màxim. Entenent això és com acabarem d’impulsar Terrassa cap a la ciutat d’oportunitats, moderna i innovadora que pot ser i que serà. El present i el futur passen, com sempre, per no deixar a ningú enrere.

I.A. - Deixa’m acabar fent de periodista, et veus com a alcaldessa?

O.M. - I tant. Em veig com a alcaldessa i, sobretot, com a terrassenca. I, com a terrassenca, assumiré la responsabilitat que els nostres veïns i veïnes m’atorguin per treballar, al seu costat, en fer de Terrassa la ciutat que crec que pot ser, un referent en qualitat de vida i oportunitats.

Aquest serà sempre el meu compromís amb la ciutat que tant estimo. n

Una ciutat per a tothom, el nostre compromís!

A Terrassa, treballem per fer una ciutat oberta, radicalment democràtica, fraternal i defensora dels drets humans. Una ciutat republicana i progressista, una ciutat de les persones i per a les persones. Perquè som fidels al nostres orígens. Perquè, des de fa més de 90 anys, seguim al costat de la gent. Som feministes, ecologistes i municipalistes.

Perquè som com tu, ens agradaria que hi col·laboressis! És temps d’Esquerra Republicana.

Fes-te’n membre! terrassa@esquerra.cat www.esquerra.cat

terrassa@esquerra.cat

www.laccio.cat

@ercterrassa

esquerra.terrassa

Acció de govern

6

El pols de la ciutat L’Ajuntament ha recuperat enguany el Baròmetre de ciutat, per conèixer la percepció de la població de Terrassa respecte a la situació de la ciutat i les seves principals preocupacions. Confrontem aquestes percepcions amb les xifres i estadístiques oficials i també amb l’acció del govern municipal en cada un dels àmbits.

BARÒMETRE MUNICIPAL • Satisfacció de viure a Terrassa: 7

2 de cada 3 persones valoren amb un notable o excel·lent viure a la ciutat.

• Principals valors positius de viure a Terrassa • Tranquil·litat (16,6%) • Qualitat de vida (16,3%) • 79,6% enquestats creu que Terrassa està igual o ha millorat

BARÒMETRE

• Ubicació (12,8%) • 55,8% creu que Terrassa millorarà en el futur

DADES OFICIALS

ACCIÓ DE GOVERN

Seguretat • • • •

Problema + important per un . . . . . . . . . 26,9% T’afecta personalment . . . . . . . . . . . . . . . . . 19,3% Prioritari per Ajuntament . . . . . . . . . . . . . . 21,5% Solució Policia de proximitat . . . . . . . . . . . 87,2%

• • • •

Índex Seguretat 50,2/1000 hab. (mitjana Cat. 61,6) Baixen fets delictius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0’4% Increment detencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11,1% Robatoris amb força . . . . . . . . . . . . . . . . . . . +2,1% Febrer 2021 - Gener 2022

• Increment de 209 a 253 agents (19/22) • Inversions: 300.000€ Nova centraleta

450.000€ Actualització flota

100.000€ Equips protecció

200.000€ Videovigilància • Mossos +36 agents ABP

Neteja • • • •

Problema + important per un . . . . . . . . . 16,7% T’afecta personalment . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9,5% Prioritari per Ajuntament . . . . . . . . . . . . . . . 11,1% Solució sancionar actes incívics. . . . . . . 86,8%

• Recollida selectiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41,7% • Generació residus . . . . 430 quilos hab/any • Cobertura taxa residus. . . . . 61% cost servei

• Pressupost Eco-equip: 2019 - 27M d’€ // 2021 - 32,6 M d’€ Millora instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . 2,5 M d’€ Inversions Aj. a Eco-equip mandat . . . . 7,42 M d’€ 640 contenidors nous

COVID • Problema + important per un . . . . . . . . . 14,6% • T’afecta personalment . . . . . . . . . . . . . . . . . 16,5% • Prioritari per Ajuntament . . . . . . . . . . . . . . 13,4%

• Positius des d’inici pandèmia. . . 74.653 persones • Morts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 679 persones • Pauta completa vacunació . . . . 184.419 persones

• Pla de xoc mesures socioeconòmiques: 281 mesures // Pressupost previst 17 Milions d’€ Mesures executades: 251 // Execució final 12,54 M d’€ • Nivell execució eixos d’acció: Infància i Adolescència . . . . . . . . . . . . . . . . 104% Persones vulnerables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74% Teixit empresarial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62% Espai públic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87% Desenvolupament organitzatiu . . . . . . . . 60%

Atur, ocupació i economia • Problema + important per un . . . . . . . . . 14,3% • T’afecta personalment . . . . . . . . . . . . . . . . . 14,1% • Prioritari per Ajuntament Acabar amb atur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21,2% Ajudes i atenció ciutadana . . . . . . . . . . . . 11,5%

• Abril 2022 . . . . . . . . 13.100 persones aturades

-4139 Persones aturades • Salari mig/brut . . . . . . . . . . . . 25.258€ Terrassa 25.968€ Catalunya • Bretxa de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17,2%

• Mostra orientació formació i ocupació Terrassa Tria Futur 3ª edició - . . . . . . . . . . . . . . . . . 9.000 participants • Pressupost Promoció econòmica. . . 2019 - 173.000€ .

2021 - 1,13 M d’€ • Bonificació IAE creació ocupació. . 19-21 - 273.000€ • Bonificacions COVID 20/21. . . . . . . . 1,99 M d’€

Trànsit / Mobilitat • Problema + important per un . . . . . . . . . . 7,7% • T’afecta personalment . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4,4% • Prioritari per Ajuntament Millorar Serveis i infraestructures . . . . . . . 7,2% Manteniment carrers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4,5%

• Habitatges amb vehicle a Terrassa . . 64.389 • Habitatges sense cap vehicle . . . . . . . . . 19.961 • Emissions CO2 . . . . . . . . . . . . . . . . . 52.017 tones

• Pla de mobilitat 16-21 Pressupost inicial . . . . . . . . . . . . . . . . 15,79M d’€ Executat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23,7 M d’€ • Actuacions progr. 22-23. . . . 14,7 M d’€ (Fons Next Gen.) • Pla Municipal Vehicle Elèctric 200.000 € (pr. 2022) • Actuacions destacades: Reforç TMESA, doblar zones vianants, implementació Zona baixes emissions, Pla de la bicicleta, Pla d’accessibilitat.

Educació

Baixa la segregació escolar a Terrassa

7

per primer cop a la Diputació de Barcelona un estudi sobre les causes de la segregació a Terrassa. Aquest, elaborat per dues sociòlogues de la Universitat Autònoma de Barcelona, feia una anàlisi exhaustiva i una estratègia de sortida, arran del qual es va crear una Comissió, dins del Consell Escolar Municipal.

La primera mesura que es va aplicar va ser la detecció de necessitats de suport derivades de situacions socioeconòmicament desfavorides. Per una altra banda, durant l’últim mandat s’ha elaborat juntament amb Serveis Territorials i s’ha redefinit l’oferta i demanda del curs 20/21, mentre que el 21/22 s’ha aconseguit reduir la ràtio a 23 alumnes a tots els centres i el curs vinent torna a baixar a 20 estudiants per aula.

Altres projectes que han contribuït en la millora educativa de la ciutat han sigut les aliances amb el Departament i la Fundació Bofill o l’UPC amb els Magnets, o amb les infusions per part de l’Ajuntament a escoles com la Municipal d’Art i Disseny i amb La FACT, de dansa.

“La segregació escolar no és un fenòmen natural que passa de manera inevitable i al qual ens hem d’adaptar”.

Per primera vegada en dècades, Terrassa fa passes decidides reduint la segregació escolar. La ciutat passa del primer al vuitè lloc a l’estudi desenvolupat pel Síndic de Greuges i es converteix en un dels municipis amb més índex de millora.

L’any 2014 el Síndic de Greuges de Catalunya publicava el primer informe d’anàlisi de la situació de la Segregació escolar a Catalunya i Terrassa apareixia, destacada, en la primera posició. Un problema evident en l’equitat de l’escolarització a la ciutat finalment es visibilitzava i començava una reivindicació des de la comunitat educativa i l’àmbit polític per actuar i revertir la situació.

No ha estat fins al darrer informe del Síndic, donat a conèixer fa tan sols uns dies, on Terrassa ha aconseguit abandonar aquesta posició i esdevenir una de les ciutats amb millor índex de millora. Concretament, l’índex que mesura la

segregació cau a Terrassa d’un 0,6 a un 0,46 en primària, mentre que a secundària ho fa del 0,8 al 0,32. En altres paraules, la ciutat passa de la primera a la vuitena posició en primària, i a la setzena en secundària.

Ha existit un ampli consens polític i ciutadà, juntament amb els esforços de totes les escoles, la implicació de tots els professionals i de la comunitat educativa per a reduir la segregació escolar “És una molt bona notícia” ha constatat la regidora d’Educació, Teresa Ciurana, tot i advertir que “No ens aturem aquí i continuarem treballant per sortir de la llista”.

L’any 2016, com a fruit d’una moció del grup municipal d’ERC, l’Ajuntament va encarregar

També cal destacar el desenvolupant la tercera edició de la mostra d’ensenyament i orientació Terrassa Tria Futur que ha servit d’ajuda a molts joves.

El treball dut a terme va molt lligat a un context de país on, des del Pacte contra la Segregació del 2019, l’aprovació d’eines com el Decret d’admissions o el Pla de Millora d’Oportunitats educatives, s’han atorgat les eines necessàries per poder continuar avançant.

El govern de la Generalitat va ser capaç de calcular el cost de l’escolarització i a redefinir el finançament de les escoles tant públiques com concertades.

Terrassa és una ciutat que ha demostrat un ferm compromís de ciutat en l’àmbit educatiu.

Ha existit un ampli consens polític i ciutadà, juntament amb els esforços de totes les escoles, la implicació de tots els professionals i de la comunitat educativa per a reduir la segregació escolar. L’heterogeneïtat social a les escoles, és la clau de l’èxit per a millorar en aquest aspecte.

Per Teresa Ciurana “Terrassa té un compromís de ciutat que està aconseguint guanyar la partida a la segregació. L’educació és un dels valors clau d’una ciutat moderna i capaç d’entomar els reptes del segle xxi.”

8

Terrassa al mapa

El Govern de Catalunya visita Terrassa L’any 2019 el nou govern municipal situava com un dels principals objectius del present mandat obrir un diàleg permanent i en peu d’igualtat amb la resta d’administracions per desenvolupar projectes conjunts, alhora que es donava resposta a les necessitats de la nostra ciutadania i es desenvolupava el potencial de Terrassa i el seu teixit social i econòmic.

Un esforç permanent que es manté amb la taula bilateral entre el govern municipal i la Generalitat, així com la visita a la ciutat en el darrer any del President de la Generalitat, Pere Aragonès, i nombrosos Consellers per abordar temes específics com el treball conjunt en seguretat, el projecte de rieres i la zona de baixes emissions, la construcció de la futura residència de Sant Pere Nord o la celebració del Mundial de Hockey Femení 2022.

Laura Vilagrà va visitar el camp d’hoquei herba on es disputarà el Campionat Mundial femení 2022

La Consellera de presidència, Laura Vilagrà, va visitar les obres del Mundial de Hockey Femení a Terrassa El treball amb el Departament d’empresa a la ciutat ha portat a la inversió de 5,7 milions d’euros de la nova planta de GasGas a la ciutat o la compra i reconversió de la planta de Nifco a Terrassa per l’empresa Taurus

Pere Aragonès, President de la Generalitat ha visitat Terrassa en diverses ocasions

El govern municipal, alhora, ha sortit de la ciutat per fer present la ciutat als principals espais de projecció exterior, s’ha mantingut un diàleg permanent amb la Diputació de Barcelona per projectes com la futura ubicació de l’Institut de Teatre o s’ha desplaçat fins a Madrid per exposar les demandes de la ciutat davant el govern espanyol.

Terrassa es converteix en una de les primeres grans ciutats en rebre la visita del President de la Generalitat, Pere Aragonès, després de la seva investidura. El president es compromet a un treball conjunt de les dues administracions «Les terrassenques i terrassencs poden comptar amb el suport de la complicitat de la Generalitat en tots els reptes de futur per al benestar i la prosperitat de la ciutat» El Conseller d’interior, Joan Ignasi Elena, va assistir personalment a la darrera Junta Local de Seguretat a la ciutat i es va establir el compromís de la Generalitat d’incrementar la coordinació entre mossos d’esquadra i policia municipal per la millora de la seguretat.

Joan Ignasi Elena, Conseller d’Interior, conversant amb Ona Marínez, portaveu del Grup Municipal d’Esquerra a l’Ajuntament de Terrassa

La Consellera d’Acció climàtica, Teresa Jordà, va anunciar un full de ruta conjunt de les ciutats de l’Arc Metropolità per la implementació de la zona de baixes emissions i mostra el seu interès pels projectes municipals Next Generation per la transformació de les Rieres.

La Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, s’ha interessat per diferents projectes culturals de la ciutat.

La Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, s’interessa pels diferents projectes de ciutat per fer valer el patrimoni cultural de la ciutat, alhora que s’avança en les converses per impulsar el Parc Audiovisual de Catalunya dins el projecte Catalunya Media City. n

Assemblea de Dones d’Esquerra de Terrassa

9

Les dones, la seguretat i les emergències Existeixen molts sectors i àmbits laborals que històricament han estat majoritàriament ocupats per homes. Part de la lluita per la igualtat de gènere consisteix també en la feminització d’aquests, donar visibilitat i oportunitats a les dones perquè puguin arribar a aquest lloc de treball.

A mesura que avança la lluita feminista es van produint millores al respecte, però encara hi ha molt afany de poder i protagonisme i uns estils de lideratges autoritaris. Seguir treballant implantant mesures que garanteixin l’equitat és clau per aconseguir la igualtat de drets.

Encara hi ha qui es pensa que quan una dona va sola pel carrer percep la seguretat igual que un home, o quan seiem en un banc i mirem els espais públics els visualitzem igual Montse Font, cap del servei de gestió d’emergències de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat, fa unes pinzellades sobre com s’ha evolucionat en matèria feminista el sector d’emergències i seguretat: “Em fa il·lusió quan ara veig que el percentatge de dones que tinc a les classes és ja d’un 20%, perquè en definitiva aquest camp no canviarà si no posem i equilibrem en aquest sentit. No podem canviar les policies, ni els bombers, ni els agents rurals quan el percentatge de dones no arriba ni al 5%, o quan els percentatges de consellers d’Interior o directors generals d’aquests cossos no han estat mai dones, o com a molt n’hi ha hagut una en tota la història democràtica”.

Des del Ministeri d’Interior i els Mossos d’Esquadra s’han fet passes endavant amb la campanya de feminització del cos. Per una banda, es van presentar, de manera transversal a tot el departament, la reserva de places per a dones a Mossos, Agents Rurals i Bombers. A més a més, el conseller Joan Ignasi Elena i el comissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, van signar l’acord per tirar endavant el Pla d’Igualtat

Treballar sota les bases de la perspectiva de gènere és la clau de l’èxit per avançar de manera efectiva i real en la construcció d’un cos més inclusiu, paritari, modern i representatiu de la societat a la qual serveix.

d’oportunitats entre dones i homes de la Policia de la Generalitat de Catalunya 2022-2025.

A Terrassa també s’han impulsat mesures amb l’objectiu de feminitzar la Policia Municipal, que actualment compta amb un 16,03% de dones, i impulsar la igualtat de gènere i assolir una presència equilibrada entre homes i dones.

Amb el lema ‘Fem Equip, Fem Policia’, es va posar en marxa una campanya de comunicació per informar sobre la convocatòria de 46 places d’oferta pública al cos.

Treballar sota les bases de la perspectiva de gènere és la clau de l’èxit per avançar de manera efectiva i real en la construcció d’un cos més inclusiu, paritari, modern i representatiu de la societat a la qual serveix.

“Encara hi ha qui es pensa que quan una dona va sola pel carrer percep la seguretat igual que un home, o quan seiem en un banc i mirem els espais públics els visualitzem igual, o el disseny dels carrers i les places, els contenidors de la brossa, la llum dels fanals, els recorreguts de l’autobús i les seves parades o la disposició i ergonomia dels seients en el transport públic…”, explica Font. I és que és necessari continuar treballant per aconseguir que tot això evolucioni i per aconseguir-ho calen polítiques de seguretat i emergències transformadores, que impliquin noves mirades i representin al total de la població.

Jenn Díaz, diputada d’Esquerra Republicana de Catalunya, explica que “quan una dona entra en política canvia la dona, però quan moltes dones entren en política, canvien les polítiques”. El mateix succeeix amb la seguretat i les emergències. Urgeix modernitzar les policies locals, els Mossos, els bombers o els agents rurals és imprescindible que entrin més dones, i sobretot que en les figures de poder hi hagi més dones per poder dissenyar polítiques més actuals.

10

Breus

14 d’abril, feminisme i República

Enguany Esquerra Republicana de Catalunya va commemorar el 91è aniversari de la proclamació de la República Catalana a Terrassa, al costat de la Masia Freixa, i amb un missatge destinat a totes les dones a prendre partit políticament per avançar en la defensa de la igualtat i representar-nos en les institucions.

Amb la presència de sis alcaldesses i sis candidates a ciutats de tot Catalunya, es va reivindicar la figura de Natividad Yarza, primera alcaldessa escollida democràticament l’any 1934, i les dones que com ella van lluitar durant la República pel reconeixement dels seus drets.

La portaveu i candidata a l’alcaldia a Terrassa, Ona Martínez, va centrar el seu missatge en totes les dones que, des de diferents àmbits públics i professionals decideixen posar-se al capdavant “Decidir fer el pas endavant per ser candidata a Terrassa no va ser fàcil, i ho hem de poder dir. Però vaig dir prou, no pot ser que les dones hàgim de decidir entre la vida laboral o ser mares, això implica transformar des de la política”.

Carles Llongueras i Morera, 18è Premi Gorra Frígia 2022 Cap Gros de l’any, Terrassenc de l’any i ara, també, Premi Gorra Frígia 2022. Carles Llongueras (Terrassa, 1962) és conegut a Terrassa per la seva implicació des de fa dècades en la vida associativa i cultural de la ciutat, ja sigui al capdavant d’una coral, tocant la gralla o fent de professor. Durant la transició va ajudar a la recuperació de les músiques populars que acompanyaven els primers castells de Minyons, el ball de bastoners, Treure Ball, el ball del Serrallonga i forma part del mític grup dels Ministrils del Raval. La seva veu i direcció també es farà sentir dins el moviment coral de Terrassa en les més diverses formacions, a més de posar-se a disposició des del primer dia al servei dels Cants per la Llibertat, en defensa de les persones represaliades políticament.

I és que la seva dedicació amb la cultura i Terrassa, sempre ha anat lligada a un ferm compromís polític i de defensa dels valors republicans de llibertat, igualtat i justícia social que enguany li han valgut el reconeixement del Premi Gorra Frígia.

Durant l’entrega del premi en el Sopar de la República, s’ha recordat la seva implicació durant dècades en la política local, on va participar en el seu dia en reivindicacions històriques com la construcció de l’Auditori municipal o l’adquisició, per part del consistori, del Teatre Principal per esdevenir el gran teatre municipal que és avui dia.

Breus

Nova Marca turística de la ciutat Fruit del Pla de Màrqueting Turístic de la ciutat, l’Ajuntament ha presentat la nova marca per projectar la ciutat i posar en valor el caràcter únic del municipi i la seva transformació permanent Una proposta que vol posar l’accent en la singularitat del patrimoni de la ciutat, industrial i modernista, i com Terrassa ha sabut mantenir el seu caràcter amb el pas del temps, en transformació permanent, mantenint el valor del seu caràcter com a ciutat. La nova imatge incorpora les voltes del Modernisme al nom de la ciutat. i ha d’esdevenir el paraigües de tota la diversitat de productes i ofertes turístiques existents de la ciutat i posar en valor Terrassa com a ciutat viva, moderna i amb un extens i valuós patrimoni industrial, com a tret identitari.

En paraules del regidor de turisme, Pep Forn, “La nova marca turística incorpora l’essència d’allò que som i ens presenta davant del món per atraure visitants sentint-nos orgullosos de la ciutat, el seu patrimoni i la seva capacitat de reinventar-se constantment” I tot això és el que hem intentat plasmar en aquesta nova marca que és la nostra presentació al món per atraure visitants i per sentir-nos-en orgullosos.

Jovent

11

El jovent es mou?

El “procés” ha esdevingut un motor que ha convertit a una part del jovent en persones actives, polititzades i mobilitzades perseguint un interès comú per un país lliure. Tot i això, una gran part del jovent encara viu apartada del debat polític, potser per no sentir-se del tot interpel·lada per les qüestions que més ressò generen als mitjans de comunicació. Paral·lelament, no tots els temes que formen part del debat polític sobre com ha de ser el país que volem tenen la mateixa presència o se’ls dedica la mateixa atenció. La mobilitat mai ha sigut l’excepció a la norma, i fins i tot dins del jovent més polititzat són pocs els que busquen repensar com ens movem. La realitat és que la desafecció per la política ens atrapa en un moment crític de la història: vivim un moment de canvi polític i social; la nostra generació ha crescut amb la crisi econòmica, el canvi climàtic, la pandèmia, una forta onada dels crims d’odi i l’auge de l’extrema dreta.

El jovent ha de parlar de mobilitat i, sobretot, ha d’ajudar a definir el nou model de transport amb especial importància del transport públic i de caminar.

Residència a Sant Pere Nord

Al món no li queda més remei que redefinir-se, i ho pot fer cap a bé o cap a un retrocés molt important de drets i llibertats. Des de sempre la política s’ha fet amb l’objectiu de millorar el món del moment, fins i tot si això implicava hipotecar els que vindrien més tard. Precisament per aquest fet el jovent no pot viure aliè a aquest canvi. A la nostra generació li toca trencar el cicle, pensar en quin món volem per nosaltres i per als que vindran.

El Govern de la Generalitat anuncia la inversió de 14 milions dels Fons Next Generation per construir la Residència de Gent Gran i Centre de dia de Sant Pere Nord per estar finalitzada el 2025/26. S’actualitzarà el projecte, amb 90 places residencials i 20 de centre de dia, alhora que s’invertirà en la reforma de la Residència Mossèn Homs. Es respon finalment a una llarga reivindicació de ciutat.

I direu: que hi té a veure la mobilitat amb tot això? Doncs molt. La mobilitat defineix les nostres fronteres personals i les nostres oportunitats. Defineix fins on pots moure’t en el teu dia a dia, en quin horari et pots moure i tot el que depèn d’això: relacions personals, temps lliure, aficions, feina, estudis, on desenvolupar el nostre projecte de vida i com. Si algú ho dubta, que provi de fer l’exercici: On podries acceptar una feina? Amb quants amics i amigues et veus

menys sovint del que voldries per la distància?

Algun cop has modificat els horaris per tornar a casa sentint-te segura?

El jovent ha de parlar de mobilitat i, sobretot, ha d’ajudar a definir el nou model de transport amb especial importància del transport públic i de caminar. El cotxe ens ha mal acostumat: volem arribar arreu ràpid, de porta a porta, a una mobilitat que només és accessible a aquells i aquelles majors de 18 que se la poden permetre. I sí, especifiquem l’edat, perquè el jovent som totes i tots: els majors d’edat i els menors, i hem de tenir dret a les mateixes oportunitats, també les de moure’ns amb llibertat sense importar on vivim, la nostra renda, la nostra edat o tenir un permís de conduir.

Cal que repensem el model que ens han imposat, que el canviem per un model de mobilitat accessible a tothom, segur, saludable, sostenible i que arribi a tot el territori dels Països Catalans. I tot això també depèn del jovent.

Albert Gallardo Secretari de Medi Ambient del Jovent Republicà de Terrassa

12

Per la Pau

Més enllà d’Ucraïna

un servei per cobrir les necessitats del poble ucraïnès (com Farmamundi, Acnur i Creu Roja).

Terrassa respon amb fermesa en contra de la guerra d’Ucraïna amb accions i recursos assistencials a la població refugiada, alhora que obre la mirada i solidaritat envers les víctimes d’altres crisis humanitàries.

Des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna el passat 24 de febrer, més de tres milions de persones han fugit del país per fugir de la barbàrie d’una guerra que ha tensat la geopolítica mundial fins a límits desconeguts des del final de la Guerra Freda, causant milers de morts a la zona de conflicte i està tenint greus repercussions econòmiques a la resta del món.

Terrassa, com a ciutat d’acollida i defensora dels drets humans, es va mobilitzar instantàniament per donar una resposta política i social a la crisi humanitària oberta per la guerra, però alhora anant més enllà en les reivindicacions envers les persones que fugen des de fa anys de les diferents crisis humanitàries i cerquen refugi a Europa.

Amb relació a Ucraïna, la nostra ciutat va sobresortir ràpidament a l’hora d’actuar, gràcies a entitats com TANU, amb una llarga ex-

periència en ajuda solidària amb nens ucraïnesos i que va permetre, gràcies als seus contactes, gestionar des de la ciutat en coordinació amb la DGAIA l’arribada i posterior acollida amb famílies d’arreu de Catalunya de nens i nenes que fugien del conflicte armat.

Més enllà d’una declaració unànime de tots els partits del consistori en contra del conflicte armat, el govern municipal també va obrir una convocatòria d’Ajuda Humanitària d’Emergència amb un total de 75.000 euros destinats, principalment, a entitats que ofereixen

La tira

Des de l’Ajuntament s’ha mantingut un seguiment permanent tècnic i polític del conflicte, habilitant tant un espai digital per canalitzar la solidaritat dels veïns i veïnes de Terrassa com, posteriorment, l’obertura d’un punt d’informació per ajudar i informar a les persones desplaçades del conflicte a la nostra ciutat. Segons dades facilitades a la Taula local per a les persones refugiades convocada a finals de març, la nostra ciutat ha acollit fins al moment prop de 200 persones ucraïneses.

La ciutat, però, també ha volgut donar una passa més. Així, al ple de març es va aprovar una proposta a instàncies del grup d’Esquerra Republicana i amb el suport de tots els grups municipals perquè Europa apliqui els mateixos criteris de solidaritat a totes les persones refugiades.

En aquest sentit, s’ha enviat al govern espanyol i a la Unió Europea un requeriment de la nostra ciutat perquè s’apliqui els mateixos criteris d’excepcionalitat a les víctimes d’altres conflictes armats, com la guerra de Síria, que actualment malviuen a camps de refugiats a les portes d’Europa.

n