TERRASSA
Número 56 - Abril 2017
Publicació periòdica de la Secció Local d’Esquerra Republicana de Catalunya de Terrassa
Distribució gratuïta
HO VEIG AIXÍ...
El futur no es pronostica, es construeix
L’espai es transforma gràcies a les pràctiques dels seus habitants i del sentit que donem a aquestes pràctiques, alhora que les pràctiques dels individus estan marcades per l’espai en què viuen i es socialitzen.
Totes les forces polítiques d’aquesta ciutat es van presentar a les darreres eleccions municipals prometent “el canvi”. El futur, però, ni es pronostica ni és promet, es construeix. Les èpoques de canvis globals, comporten canvis estructurals en la política, en l’economia i en la societat. I això implica un projecte i una visió de futur pel municipi. Definir, en un moment de crisi o de transició, un model o una visió de futur per a la nostra ciutat, significa identificar els principals elements en què s’assentaran aquests canvis, i tenir un posicionament clar de l’estratègia de la ciutat i de l’agenda pública, en relació a la direcció i sentit que es vol prendre. Dit això, la Terrassa del futur només es imaginable a partir de la ciutat present, de les seves tendències i contradiccions, de les seves resistències al canvi, de les idees i dels actors emergents. La ciutat d’avui, ens anuncia la ciutat de demà. En aquest sentit John H. Cochrane, economista especialitzat en economia financera i macroeconomia de la política urbana, diu que la po-
lítica urbana és una expressió del present, és el que fa que les ciutats siguin el que són, donant forma i sentit a aquest present. L’espai es transforma gràcies a les pràctiques dels seus habitants i del sentit que donem a aquestes pràctiques, alhora que les pràctiques dels individus estan marcades per l’espai en què viuen i es socialitzen. Si defensem un canvi en les polítiques urbanes hem de tenir clar els factors claus de transformació estructural de més importància en el present i futur de la ciutat de Terrassa. El primer factor és la rellevància de les grans regions urbanes. En un món de ciutats, les ciutats adquireixen més valor pel seu atractiu com a llocs d’innovació i generació dels fluxos que interconnecten els territoris i, per tant, cal definir i promocionar la singularitat i paper específic de Terrassa en aquesta xarxa. En aquesta línia, el predomini de l’economia del coneixement, una economia que aposta per creativitat, innovació i coneixement com a principal font de valor afegit, és un altre factor a poten-
ciar. En aquest tipus d’economia les empreses i entitats socials necessiten singularitzar en el que els és propi per així poder innovar, i per a això necessiten un entorn en el qual puguin col·laborar, i rebre els béns i serveis que necessiten per cooperar. El tercer factor és l’ordenació de l’espai urbà. Una sortida positiva a la crisi significa trencar amb els criteris d’ordenació de ciutat extensa. El quart factor és el capital cultural. En una societat del coneixement, la creativitat i la innovació sorgeixen de la densitat de les interaccions entre les persones a la ciutat. Tot això no és possible sense una nova governança. Necessitem una nova forma de governar. El govern no és només responsable de la provisió d’uns recursos, sinó que representa a la ciutat i a l’interès general de la ciutadania, als interessos legítims dels diferents sectors socials i és el responsable de desenvolupar estratègies i projectes compartits que articulin recursos públics i privats que impliquin el conjunt
Si defensem un canvi en les polítiques urbanes hem de tenir clar els factors claus de transformació estructural de més importància en el present i futur de la ciutat de Terrassa. de la ciutadania en fer ciutat. I tot això no és possible sense la cohesió social. Entesa com la capacitat d’organització i acció de la ciutats per respondre col·lectivament i de manera compartida als reptes que té plantejats. La cohesió social per tant no s’entén com un resultat del
desenvolupament econòmic, sinó com una condició necessària per a aquest. Finalment destacaria la sostenibilitat. La lluita per un desenvolupament humà sostenible és un objectiu clau i ineludible en un escenari post crisi, al costat de la lluita contra la pobresa i la innovació productiva. Aquests elements de transformació estructural, entre d’altres, han de constituir l’agenda pública de Terrassa. No tots els problemes socials acaben sent problemes públics. Ho són si aconseguim traslladar-los de l’espai social al debat polític, és a dir, a l’agenda pública. A Terrassa, l’agenda pública està segrestada per la ineficiència del govern i per un tema “estrella” com l’aigua... Necessitem recuperar-la, activar-la per poder condicionar el govern de la ciutat i poder donar resposta al present i construir el futur de la ciutat. ISAAC ALBERT I AGUT Portaveu del Grup Municipal ERCMES a l’Ajuntament de Terrassa
2
OPINIÓ
Abril 2017
TERRASSA
Des d’ERC-MES crèiem i seguim creient que l’Ajuntament té la capacitat d’aprofitar aquesta situació per assumir la gestió directa de l’aigua i oferir un servei de qualitat a la ciutadania. Les dades que demostren que els beneficis que actualment reverteixen a l’empresa privada i el seu accionariat podran ser traduïts, amb la gestió directa, en àmbits com la millora del gust, manteniment del clavegueram o neteja de lleres, en benefici de tota la ciutadania, són objectives, perquè són matemàtiques.
Defensar la democràcia “El vell món mor. El nou tarda a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. Tinguem present aquesta cita. Són moments difícils. Els moments de canvi sempre ho són per definició. El nostre país ha decidit canviar, deixar enrere el vell món i apostar per deixar a les generacions futures un Estat que pugui vetllar pels seus interessos i del qual puguin sentir-se orgullosos. És en aquest moment on sorgeixen els monstres: Soraya Saenz, Jorge Fernández Diaz, Daniel de Alfonso, etc. No queda a Catalunya ningú que honestament pugui negar que pel nostre país seria més profitós tenir un estat propi que mantenir-nos on som ara. Assegurar que les famílies més vulnerables no patiran talls de suministres de llum, aigua o gas, o que una hipoteca no hipotequi de per vida, o que la banca pagui pels danys causats, o que les beques dels universitaris catalans s’equiparin a la mitjana estatal, o que les operadores d’internet paguin per a finançar la cultura del país, o que les centrals nuclears contribueixin a finançar les polítiques de protecció medioambiental, o abolir les curses de braus; són decisions que els representants del poble de Catalunya ja han pres a través del nostre Parlament. Totes elles, segons l’Estat espanyol, violen “la llei”. Totes aquestes decisions, i moltes que ens deixem al tinter, són decisions democràtiques que l’Estat espanyol no acata, malgrat que qualsevol país les consideraria bàsiques en qualsevol estat del benestar digne. No se li poden posar portes al camp, però l’Estat espanyol ho intenta per la via de la por i la repressió. Però en allò que aquest Estat s’esforça més, de forma més discreta i amb males arts, és en la tasca de destruïr un dels nostres tresors més preuats: la cohesió social. L’estratègia de repetir mentides mil vegades per part de la caverna mediàtica espanyola per tal de convertir-les en veritat ha fracassat estrepitosament degut a la impermeabilitat que dóna una realitat catalana que no han pogut malmetre. Al nostre país tothom està d’acord en votar i en decidir votant, i això no genera cap maldecap, perque la cultura democràtica d’aquest país resta intacta.
Vam tardar més d’un any des de l’oposició d’esquerres perquè el PSC es definís i se sumés a aquesta visió. Avui, l’aposta per una gestió directa i de qualitat és majoritària al Ple de Terrassa. Fem una tasca tan normal i clara com obeïr el mandat democràtic de la ciutadania de Terrassa quan ens va votar i complir un compromís de futur per la ciutat. Aquesta ciutat no pot viure només pendent del debat de l’aigua i, per això, el millor és informar els terrassencs i terrassenques sobre tot el procés, què ens porta a defensar la gestió directa del servei d’aigua i com s’executarà.
Fluir En el punt 251 del programa electoral amb què ERC-MES ens vàrem presentar a les eleccions municipals llançàvem aquest compromís: “Impulsarem un model de tractament integral del cicle de l’aigua (proveïment, distribució,
sanejament, depuració i reciclatge) d’iniciativa i gestió pública”. Tothom sabia, també Mina, que estàvem a les portes de la fi d’una concessió per la gestió del servei d’abastament d’aigua després de 75 anys de servei.
I, mentrestant, continuem treballant en tots els altres àmbits on la ciutat necessita projecte i millora. Concessions n’acaben cada dia. No permetem que cap pressió aturi els objectius d’una ciutat que necessita avançar. Tot, al final, fluirà. Grup municipal ERC-MES
Venen temps en què posaran en dubte els nostres drets ciutadans, en què posaran en qüestió les institucions de què ens hem dotat, en què tocarà no només exercir la democràcia, sinó defensar-la. Compteu-nos, com en els 86 anys de la història d’Esquerra Republicana, entre els defensors. Comptem també amb la teva arma més poderosa: una papereta i un sobre.
LA TIRA TERRASSA
PUBLICACIÓ PERIÒDICA D’INFORMACIÓ MUNICIPAL
ESQUERRA REPUBLICANA DE TERRASSA Consell de Redacció: Isaac Albert, Carles Caballero, Josep Villagrasa, Ona Martínez, Xènia Albà, Joan Lluch, Bernat Pizà i Oriol Guerrero Disseny i maquetació: Joan Lluch Fotografies: Xènia Albà, Ona Martínez, Josep Villagrasa i Arxiu
D.L. B-20396-97 Els articles signats no representen necessàriament l’opinió de la redacció d’aquesta publicació. Imprès a Catalunya
Els continguts de l’Acció així com els números anteriors els podeu consultar a www.laccio.cat
www.laccio.cat
@ercterrassa
esquerra.terrassa
www.isaacalbert.cat
Abril 2017
POLÍTICA MUNICIPAL
Experiència i formació per obrir el debat a la ciutadania Des del grup municipal d’ERC-MES s’ha iniciat l’any 2017 amb la voluntat d’explorar noves fórmules per abordar els temes claus de ciutat de forma participativa amb la ciutadania i les entitats. Les jornades “Els plans d’Inclusió Social una dècada després”, al gener, i l’”Educació: El futur de la ciutat”, al març, van permetre conèixer la visió de professionals i experiències d’èxit en inclusió social i educació i les possibilitats de futur per a la nostra ciutat. L’èxit de participació de les dues trobades i el debat generat en les mateixes demostra, segons el portaveu de grup municipal, Isaac Albert: “L’interès de la ciutadania en abordar temes claus per construir un projecte de futur per Terrassa”.
3
Esquerra Republicana a Terrassa ha guardonat el periodista i activista cultural terrassenc Jaume Comellas amb el Premi Gorra Frígia d’enguany.
Les Jornades organitzades per ERC-MES el primer trimetre del 2017 han generat un debat participatiu sobre diferents temes clau de la ciutat i amb nombrosa participació.
Les JERC de Terrassa ho tenim clar! Les JERC Terrassa seguim al peu del canó sense defallir, sense fer ni un pas enrere. Aquest últim any ha estat un període marcat per una pausa electoral però no per això amb menys intensitat. Les JERC hem treballat sense pausa per la ciutat així com pel conjunt del país! Hem treballat amb molt entusiasme i dedicació en diferents campanyes i projectes. Un projecte dels quals és la participació en l’elaboració del Pla Local de Joventut 2017-2021 que ha estat fruit de la participació i un treball coordinat entre la regidoria de joventut, el servei de joventut de la ciutat, el consell de joves, les entitats i el teixit associatiu i de lleure i els joves de la ciutat. La participació dels diferents actors que conformen el PLJ és necessària i això suposa una millora, respecte l’anterior Pla Local de Joventut, que des de les JERC Terrassa celebrem. Hem volgut ser partícips del futur del jovent de la nostra ciutat ja que aquesta és la nostra raó de ser. Estem davant d’un moment en que la participació i el treball en xarxa és més que necessari per avançar, un moment en que la democràcia i el poder de les urnes són i han de ser el que marqui el camí i no que ho faci un tribunal. Des de les JERC Terrassa defensem aquests valors així com la lluita contra el feixisme el qual encara és viu als nostres carrers, per això tenim en marxa una campanya per esborrar els símbols del franquisme presents, encara, en la nostra ciutat! Volem una ciutat lliure de feixisme, justa, democràtica i de tots i per a tots. Les JERC Terrassa ens conjurem per seguir treballant incansablement pels valors democràtics, per una Catalunya lliure, de persones lliures. Ens veiem a les urnes per fer de Catalunya un nou Estat, per fer la República Catalana! Nosaltres #HoTenimClar!
Carles Caballero, Joan Manuel Tresserras i Isaac Albert en el moment d’atorgar el Premi Gorra Frígia a Jaume Comellas i Colldeforns, periodista i activista cultural terrassenc
El dijous 6 d’abril, l’agrupació local d’Esquerra Republicana ha commemorat la proclamació de la República Catalana el 1931 amb el Sopar de la República i el lliurament dels Premis Gorra Frígia i Guillotina. En aquesta catorzena edició, celebrada a la Societat Coral Els Amics, el jurat dels premis ha atorgat per unanimitat el simbòlic Guillotina a Daniel De Alfonso, exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya. Com ha explicat Joan Lluch, secretari del jurat, “De Alfonso, per les seves conspiracions en despatxos amb el ministre de l’Interior contra la sobirania del poble de Catalunya, és clar mereixedor del premi, ja que representa perfectament el contrari dels valors republicans de llibertat, solidaritat i democràcia”. Després, Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla i professor del Departament
de Periodisme, exconseller de Cultura i Ciències de Comunicació de la UAB, Isaac Albert, Portaveu del Grup Municipal d’ERC-MES, i Carles Caballero, President d’Esquerra Republicana a Terrassa, han fet entrega del premi Gorra Frígia a Jaume Comellas i Colldeforns. El periodista i activista cultural terrassenc, ha recollit el premi acompanyat d’un centenar de persones. Jaume Comellas, Premi Nacional de Periodisme, ha estat guardonat per “una trajectòria professional i personal que respon als valors republicans i pel seu compromís amb la cultura i el país”. La seva aportació a la ciutat ha sigut notòria, doncs Comellas va liderar destacades iniciatives durant la transició i els primers anys de democràcia a Terrassa, com la Revista Al Vent, i va desenvolupar una important tasca a la secció cultural de l’EPIC.
Tot seguit, Carles Caballero ha dirigit unes paraules als assistents, destacant que “no honrem als premiats; els premiats ens honren a nosaltres tot acceptant el Gorra Frígia”. I ha afegit que “ells i elles (els premiats) són aquells de la societat a qui ens volem assemblar. Perquè ells millor que ningú representen els valors d’una República, però no d’una república qualsevol, sinó la dels valors: igualtat, fraternitat i llibertat”. Ha tancat l’acte en Joan Manuel Tresserras exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya assenyalant el valor d’aquella generació d’activistes que durant el franquisme i la transició van ser capaços de mantenir i transmetre els valors de llibertat i preservació de la cultura catalana que ja formen part de la política nacional i que les noves generacions han de saber continuar preservant.
Homenatge al company Joan Ullés El passat 20 de gener ens va deixar el company Joan Ullés Bascompte. El militant més longeu d’Esquerra Republicana. En Joan Ullés va néixer el 30 de desembre de 1920 al carrer Pi i Margall de Terrassa, en una família de tradició republicana. Va ser el segon de quatre germans. El seu avi havia sigut secretari del Partit Republicà Federal a Terrassa i membre fundador de la Casa del Poble – Fraternitat Republicana, a la qual també van pertànyer tant ell com el seu pare, amic de Samuel Morera. De fet, el seu pare el va inscriure com a soci l’endemà de néixer. A les eleccions municipals de 1931, Terrassa va votar massivament per la República i quan aquesta es va proclamar, el 14 d’abril, tots els
El passat mes de gener ens deixà en Joan Ullés, el militant més longeu de la Secció Local d’ERC a Terrassa amb una vida compromesa amb els valors republicans.
carrers van ser una festa. El petit Joan i la seva família també ho van celebrar “vam sortir al carrer cantant La Marsellesa en català”. Davant la necessitat de contribuir en l’economia familiar, Ullés entra al món laboral, com aprenent de torner al Taller Bach. Va ser allà on entrà en contacte amb les idees anarcosindicalistes, fins afiliar-se a la CNT. En esclatar la guerra, se sumà a la col·lectivització del seu lloc de treball. Per primera vegada a la història, els treballadors eren els seus propis amos. Les fàbriques passaven a ser controlades pels obrers. El Taller Bach es posà al servei de la guerra i la revolució reparant i fabricant armes pel front. La primavera de 1938, quan les coses anaven força maldades per la
República, en Joan opta per marxar voluntari al front. Va ser llavors quan Ullés combaté amb armes a la mà el feixisme des de primera línia de foc. Posteriorment, passà dos mesos a una escola militar on va aprendre tècniques d’observació i de defensa antigasos. Tornà al front, aquesta vegada als serveis d’informació, on arriba a ser Sergent de l’Exèrcit Popular de la República. Després de la caiguda de Barcelona, en Joan va ser un dels darrers republicans en abandonar Catalunya. Era el 13 de febrer de 1939. Passat a França, després de ser internat en diversos camps de concentració, trobà feina i començà a treballar. Malgrat tot, encara no es donà per vençut. Eren els anys de
l’ocupació i del domini del nazisme sobre França. Com havia fet anys abans a Catalunya, el jove Ullés no va dubtar ni un moment en empunyar les armes per fer front al feixisme, esdevenint un maqui en territori francès, juntament amb altres companys de la CNT. Acabada la guerra, seguí vivint a França, concretament a Marsella, però El 1951 se n’anà a l’Argentina on seguí treballant com a obrer metal·lúrgic. Finalment, torna a Catalunya l’any 1982. S’afilià a ERC i renovà la seva militància a la CNT, organitzacions de els quals fou membre fins el seu últim dia. Bernat Pizà Historiador
4
ENTREVISTA
Abril 2017
EDUARD VALLORY, director d’Escola Nova 21:
“L’escola hauria de ser la institució més important de la ciutat” El passat 11 de març el grup municipal d’ERC-MES va organitzar la jornada “Educació: el futur de la ciutat”. Una iniciativa per enriquir el debat davant la necessitat de crear un projecte educatiu de ciutat. Entre els ponents de la jornada, el director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, va compartir reflexions de futur partint de la seva experiència al capdavant d’aquesta aliança per un sistema educatiu avançat.
El dia 11 de març el grup municipal d’ERC-MES va organitzar una jornada sobre l’Educació on hi va participar l’Eduard Vallory explicant-nos el gran repte de transformar el sistema educatiu.
– Des d’Escola Nova 21 plantegeu un gran objectiu compartit: la transformació del sistema educatiu. Tot un repte. – Sí. De fet, ho plantegem a través de dos grans objectius. En primer terme, generar una pressa de consciència de la necessitat i el sentit del canvi i, per l’altra, la sistematització de procediments i coneixements que facin aquest possible aquest canvi. – Heu marcat aquest projecte a tres anys vista per dibuixar un nou enfocament de l’educació. Com penseu fer-ho? – Cal superar l’aplicació de receptes i, abans del com, plantejar-nos el què: Quina és la funció que l’escola ha de tenir en la societat actual? Quin valor afegit ha de generar l’escola als nostres infants perquè siguin persones amb un projecte de vida propi, autònoms i que puguin conviure en societat i aportar-hi elements de millora. A més, també hem de superar la inèrcia de fer les coses com sempre s’han fet. – La proximitat és clau a l’hora d’abordar l’educació? Quin paper
ha de tenir l’escola a dins de la ciutat? – L’escola hauria de ser la institució més important de la ciutat. El municipi hauria de veure en l’escola el node central del seu futur. Això només pot ser si el que passa a l’escola és rellevant i amb sentit. Cal anar més enllà de capacitar els nens perquè facin exàmens i articular l’escola de tal manera que estigui imbricada en el poble i que, per tant, el que passa a l’escola està imbricat amb el que passa si hi ha immigració, si hi ha atur, si hi ha conflicte... Tinguem present que aquests infants d’avui són els que hi hauran de trobar solució en el mitjà i llarg termini. – Aleshores quin hauria de ser el rol del municipi en la política educativa? – Els països on el sistema educatiu està més imbricat al seu entorn són països on el món municipal té una cura particular del mateix, amb un estàndard marcat a escala nacional. És el cas clar de Finlàndia. Això no significa, però, la descentralització automàtica. És una cosa més orgànica. Perquè una escola estigui veritablement imbricada a la realitat del
Hem de dotar els infants dels instruments perquè puguin ser autònoms i desenvolupar un projecte de vida digna. seu entorn, és necessari que el seu entorn, el municipi, tingui un rol, es preocupi i contribueixi en aquesta educació. – Estem molt lluny d’aquest model de proximitat?
– No oblidem que venim de 40 anys de franquisme en què l’educació va ser anorreada enfocant-la com una simple transmissió de fets. Cal no oblidar que en la recuperació de l’autogovern la Generalitat obté només unes competències limitades. La totalitat de l’estructura pública d’ensenyament catalana és espanyola, són funcionaris de l’estat, delimitats per l’estat. Partim d’una base enormement controlada per l’estat i això ha fet que amb els anys hi hagi una tendència en intentar no disgregar les competències. Cal començar a veure quines dificultats genera tenir una escola tan desvinculada de la vida del municipi. – Temes concrets: Terrassa és el municipi amb un índex més elevat de segregació escolar a Catalunya. Com plantejar model de futur davant aquest fet? – Un sistema educatiu avançat és aquell on qualsevol infant, sigui quin sigui el seu context, el de la seva família, el seu nivell socioeconòmic i la seva ubicació geogràfica troba en l’escola un instrument que l’ajuda a desenvolupar tots els seus potencials, per tenir una vida digne
i autònoma i per poder contribuir activament a la societat. Això significa l’equivalència de centres. Tot centre educatiu ha de poder aportar aquest ingredient i això, avui, no passa. – Per acabar, parlem de formar futurs ciutadans capaços d’adaptarse a un entorn cada cop més complex o de formar ciutadans capaços de transformar aquest entorn? – Les dues coses no són contradictòries. Tu no pots transformar l’entorn si no tens una capacitat d’adaptació. Aquí s’ha creat una falsa dicotomia, com si en adaptar-te al context no tinguessis capacitat per transformar-lo. Hem de dotar els infants dels instruments perquè puguin ser autònoms i desenvolupar un projecte de vida digna, que són dues coses complementàries, i contribuir a definir com volen que sigui la societat en què viuen i en la que viuran. Josep Villagrassa Coordinador del Grup Municipal ERC-MES a l’Ajuntament de Terrassa