TERRASSA
Número 56 - Abril 2017
Publicació periòdica de la Secció Local d’Esquerra Republicana de Catalunya de Terrassa
Distribució gratuïta
HO VEIG AIXÍ...
El futur no es pronostica, es construeix
L’espai es transforma gràcies a les pràctiques dels seus habitants i del sentit que donem a aquestes pràctiques, alhora que les pràctiques dels individus estan marcades per l’espai en què viuen i es socialitzen.
Totes les forces polítiques d’aquesta ciutat es van presentar a les darreres eleccions municipals prometent “el canvi”. El futur, però, ni es pronostica ni és promet, es construeix. Les èpoques de canvis globals, comporten canvis estructurals en la política, en l’economia i en la societat. I això implica un projecte i una visió de futur pel municipi. Definir, en un moment de crisi o de transició, un model o una visió de futur per a la nostra ciutat, significa identificar els principals elements en què s’assentaran aquests canvis, i tenir un posicionament clar de l’estratègia de la ciutat i de l’agenda pública, en relació a la direcció i sentit que es vol prendre. Dit això, la Terrassa del futur només es imaginable a partir de la ciutat present, de les seves tendències i contradiccions, de les seves resistències al canvi, de les idees i dels actors emergents. La ciutat d’avui, ens anuncia la ciutat de demà. En aquest sentit John H. Cochrane, economista especialitzat en economia financera i macroeconomia de la política urbana, diu que la po-
lítica urbana és una expressió del present, és el que fa que les ciutats siguin el que són, donant forma i sentit a aquest present. L’espai es transforma gràcies a les pràctiques dels seus habitants i del sentit que donem a aquestes pràctiques, alhora que les pràctiques dels individus estan marcades per l’espai en què viuen i es socialitzen. Si defensem un canvi en les polítiques urbanes hem de tenir clar els factors claus de transformació estructural de més importància en el present i futur de la ciutat de Terrassa. El primer factor és la rellevància de les grans regions urbanes. En un món de ciutats, les ciutats adquireixen més valor pel seu atractiu com a llocs d’innovació i generació dels fluxos que interconnecten els territoris i, per tant, cal definir i promocionar la singularitat i paper específic de Terrassa en aquesta xarxa. En aquesta línia, el predomini de l’economia del coneixement, una economia que aposta per creativitat, innovació i coneixement com a principal font de valor afegit, és un altre factor a poten-
ciar. En aquest tipus d’economia les empreses i entitats socials necessiten singularitzar en el que els és propi per així poder innovar, i per a això necessiten un entorn en el qual puguin col·laborar, i rebre els béns i serveis que necessiten per cooperar. El tercer factor és l’ordenació de l’espai urbà. Una sortida positiva a la crisi significa trencar amb els criteris d’ordenació de ciutat extensa. El quart factor és el capital cultural. En una societat del coneixement, la creativitat i la innovació sorgeixen de la densitat de les interaccions entre les persones a la ciutat. Tot això no és possible sense una nova governança. Necessitem una nova forma de governar. El govern no és només responsable de la provisió d’uns recursos, sinó que representa a la ciutat i a l’interès general de la ciutadania, als interessos legítims dels diferents sectors socials i és el responsable de desenvolupar estratègies i projectes compartits que articulin recursos públics i privats que impliquin el conjunt
Si defensem un canvi en les polítiques urbanes hem de tenir clar els factors claus de transformació estructural de més importància en el present i futur de la ciutat de Terrassa. de la ciutadania en fer ciutat. I tot això no és possible sense la cohesió social. Entesa com la capacitat d’organització i acció de la ciutats per respondre col·lectivament i de manera compartida als reptes que té plantejats. La cohesió social per tant no s’entén com un resultat del
desenvolupament econòmic, sinó com una condició necessària per a aquest. Finalment destacaria la sostenibilitat. La lluita per un desenvolupament humà sostenible és un objectiu clau i ineludible en un escenari post crisi, al costat de la lluita contra la pobresa i la innovació productiva. Aquests elements de transformació estructural, entre d’altres, han de constituir l’agenda pública de Terrassa. No tots els problemes socials acaben sent problemes públics. Ho són si aconseguim traslladar-los de l’espai social al debat polític, és a dir, a l’agenda pública. A Terrassa, l’agenda pública està segrestada per la ineficiència del govern i per un tema “estrella” com l’aigua... Necessitem recuperar-la, activar-la per poder condicionar el govern de la ciutat i poder donar resposta al present i construir el futur de la ciutat. ISAAC ALBERT I AGUT Portaveu del Grup Municipal ERCMES a l’Ajuntament de Terrassa