Grimshaw. Les parts i el tot

Seminari sobre el projecte i la indĂşstria

Les parts i el tot.

Nicholas Grimshaw Ernest Taberner Cortell arq.

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

ÍNDEX Índex .......................................................................................................................... 1 Introducció .................................................................................................................. 2 Aspectes Generals ..................................................................................................... 3 A.

Vida i carrera de Nicholas Grimshaw ............................................................... 3

B.

Context històric ................................................................................................ 4

C.

Aspectes generals de conceptualització de l’obra ............................................ 6

Obra seleccionada ...................................................................................................... 9 1.

El perquè de l’obra seleccionada ..................................................................... 9

2.

Descripció i anàlisi de l’obra ............................................................................. 9 2.1. Situació ......................................................................................................... 9 2.2. Agents ........................................................................................................ 10 2.3. Programa .................................................................................................... 11 2.4. Emplaçament .............................................................................................. 12 2.5. Distribució ................................................................................................... 12 2.6. Estructura ................................................................................................... 13 2.7. Volumetria i forma....................................................................................... 15 2.8. Pell de l’edifici ............................................................................................. 16 2.9. Instal·lacions............................................................................................... 17 2.10. Llum.......................................................................................................... 17 2.11. Posada en obra ........................................................................................ 18 2.12. Recorreguts .............................................................................................. 18

3.

Continuïtat de l’obra ....................................................................................... 20

Conclusions .............................................................................................................. 21 Bibliografia ................................................................................................................ 23 Annexos ................................................................................................................... 25

1|Pàgina

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

INTRODUCCIÓ El següent treball respon als resultats subjacents al curs del seminari Projecte i Indústria, les parts i el tot, que presenta una reflexió del paper de la indústria en el camp projectual de l'arquitectura. En el cas que es presenta, la reflexió pren com a punt de partida la trajectòria professional de l'arquitecte Nicholas Grimshaw entre els anys 1970 i 1990. La proximitat temporal del treball de l'arquitecte, així com la seva posada en valor d'una trajectòria històrica, presenten un punt a favor per a una millor comprensió dels afers actuals i la derivada dels interessos i preocupacions en el camp de l'arquitectura, que no deixen de ser els propis de la societat en general.

El treball s’estructura de la següent manera: 





Una primera part on s’analitza, de forma general, els aspectes de l’arquitectura de Grimshaw, així com el context històric en què es mou i la trajectòria vital i professional del propi arquitecte.

Una segona part on es passa a descriure i analitzar aspectes concret d’una de les seves obres. En concret es parla de la pista de gel d’Oxford, construïda a finals de l’any 1984.

Finalment, les conclusions responen a la reflexió dels aspectes generals plantejats pel seminari que lliguen amb la descripció i anàlisi de l’obra de Grimshaw.

A part, el treball presenta una sèrie d’annexos que responen a les necessitats d’expressió d’algun dels punts marcats.

2|Pàgina

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

ASPECTES GENERALS1 1

Totes les explicacions d’aquest capítol segueixen i completen l’esquema de l’Annex 1 – Línia del temps.

2

Entrevista disponible a: https://www.youtube .com/watch?v=QdE QCh6WSHE

A. VIDA I CARRERA DE NICHOLAS GRIMSHAW Nicholas Grimshaw & Partners prové d’una carrera intensa des del seu naixement l’any 1980, després de la separació d’una associació entre el què seria el futur arquitecte high-tech Nicholas Grimshaw i l’arquitecte postmodern Terry Farrell.

Ambdós provenien d’una carrera acadèmica d’èxits: Nicholas Grimshaw començà estudiant a l’escola d’Edimburg on aconseguí, l’any 1963, una beca per acabar els seus estudis a l’Architectural Association School of Architecture de Londres. Terry Farrell, per la seva banda, estudià a l’escola de Newcastle on, ben aviat, a l’acabar els seus estudis, aconseguí plaça per un màster en disseny urbà a la universitat de Pennsylvania. Tot semblava una combinatòria perfecte: el primer, un obsés en la construcció i unió d’elements; l’altre, absorbit per les teories de la ciutat i el panorama d’una perspectiva més general. I malgrat tot ens sembla poc estranya la seva separació.

Després de tot, però, existeixen poques dades sobre les diferències que van trencar la marca Farrell-Grimshaw: “No puc negar que vam tenir les nostres diferències” afirmava Nicholas en una de les seves entrevistes a l’ArchRecord TV2. I tot i això, el què en conclou no deixa de ser dues marques aparentment antagòniques sostingudes per un mateix actor: la societat d’elit. Però quins van ser els arguments sostingut per ambdós? Com es va generar la discussió? A quin punt de profunditat van arribar les seves paraules? O, en contra de totes les esperances, el divorci va ser sec i de pocs motius? Sigui el què sigui que passés, l’espectador ha perdut un possible procés d’interessant discussió arquitectònica, quedant-se amb els fets més prescindibles, els que expliquen la rèplica d’una història d’amor de poble que queda desvalguda per les noves experiències dels seus participants a la ciutat.

Nicholas Grimshaw neix en el sí d’una família britànica l’any 1939, en el sud de la seva nació. El cognom que porta sembla ser d’una família de tradició d’enginyers: un dels seus besavis de cantó patern fou l’encarregat del disseny del clavegueram de la ciutat de Dublín, mentre que el seu avi feu fortuna dissenyant presses a Egipte. En contra de tot això, la seva mare fou una artista poc reconeguda. Portava Grimshaw els gens perfectes per recrea una bona arquitectura?

Fora de justificacions tradicionalistes que no ens porten enlloc i que tant sembla agradar a alguns anglesos, del què en podem extreure de tot això és que la família Grimshaw no es moria de gana, ans el contrari; el petit Nick va tenir accés a una bona educació, mentre que els cercles professionals dels seus avís i que van ser continuats pel seu pare segurament l’ajudaren a una millor entrada al món laboral. Però deixarem de banda les especulacions d’informacions merament propagandístiques.

Com hem dit, la carrera acadèmica de Nicholas Grimshaw va ser una carrera d’èxits.

Després d’aconseguir la beca per estudiar a l’Architectural Association encara aconsegueix dues beques més l’any 1964 que li oferirien viatjar a Estats Units i Suècia.

L’any 1965 aconsegueix el diploma d’honor per la seva tesi de final de carrera. En acabar, inicia una associació amb Terry Farrell, que el portarà a dur diferents projectes d’habitatge, destacant la torre d’apartaments -125 park road- de Londres. Grimshaw, malgrat tot, destaca per l’aposta radical dels nous materials constructius i per una posada en èmfasi a la unió d’aquests. El contacte amb la indústria és vital i tal fet el porta, per sobre de la resta, a dissenyar edificis tant d’oficines com d’emmagatzematge per a marques tant populars com Vitra, BMW o Herman Miller.

3|Pàgina

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell 3

Referent a les imatges trobades en les seves monografies, veiem un Grimshaw participatiu a les obres i els dissenys de tots els seus edificis entre els anys 70 i 80.

4

En parlarem amb més profunditat en el punt C. Aspectes generals de conceptualització de l’obra.

5

Per alguns historiadors, el període de postguerra a Anglaterra es situa en els anys 50, mentre que altres corroboren que formaria part tot el període des del final de la guerra fins a la possessió del poder de la primera ministra Margaret Thatcher.

5

Membres del grup Archigram estaven en l’equip directiu de l’Architectural Association durant els estudis de Grimshaw en la mateixa. Professors com Peter Cook havien estat tutors del mateix Grimshaw.

Després de la separació ja comentada amb el seu soci, Nicholas Grimshaw funda la famosa marca Nicholas Grimshaw & Patners, amb seu a Londres i que arribarà, a dia d’avui, a tenir seus a Nova York, Doha, Melbourne i Sydney. Abans, però, passa per una etapa de dissenys més locals, en què la implicació directa d’ell mateix n’és més que evident3. Es tracta, segurament, de l’etapa més glorificant de la carrera de Grimshaw, en què els coneixements i experiència dels anys 70 es sumaren a la radical aposta per principis arquitectònics de llarga tradicionalitat4.

A partir de l’any 1992, amb l’adjudicació del concurs per a la nova terminal de l’estació de Waterloo, Nicholas Grimshaw i el seu equip partiran cap a una nova dimensió. Els encàrrecs de grans seus per a governs i grans multinacionals hauran de venir donats per una satisfacció en la imatge superficial dels productes (la transparència n’és un exemple evident durant el principi del mil·lenni), així com una impremta de la pròpia marca ajudarà a l’hora de ser adjudicats en certs concursos, cosa que suposarà una posada en dubte a la variabilitat, experimentació i riquesa tipològica practicada durant els anys anteriors. Durant el 1993, Nicholas és condecorat com a Doctor Honoris per la Universitat de South Bank, rep el títol d’Orde de l’Imperi Britànic (C.B.E.) i el fan membre de l’American Institute of Architects. Durant el 1964, és nombrat vicepresident d’Architectural Association School of Architecture i el fan membre del Royal Academy.

Però tals anys de reconeixements socials ja quedaran fora dels nostres estudis.

B. CONTEXT HISTÒRIC Per què high-tech? Quines predisposicions té Nicholas Grimshaw en el seu treball?

Provenen del no-res? Quina mirada sobre el futur té en el seu projectar? Malgrat no tenir-lo amb nosaltres per preguntar-li tot aquest reguitzell de preguntes sí és cert que, fent una mirada sobre el context històric, podem trobar algunes pistes que ens poden ajudar a situar-lo millor dins del panorama europeu i, dins la diferència o semblança, poder-lo entendre millor.

Si enfoquem la mirada sobre els anys 60 a Anglaterra ens trobarem amb un país que va deixant enrere una guerra que l’havia deixat desfeta5. Ja des de l’inici de la postguerra, el Regne Unit deixa de ser una superpotència global i d’emergència, sent rescatada pel seu nou aliat i antiga colònia, Estats Units, qui agafarà el relleu principal a escala mundial, enfrontada, això sí, amb una Unió Soviètica que no es deixarà torça fins a situacions de total desfeta, ja no fins ben entrats els anys 90.

L’adquisició d’aquest paper secundari permetrà una política més enfocada a l’escala local que a la global i suposarà un punt a favor a una reconstrucció i recuperació que, per altra banda, implicarà la producció d’un determinat tipus de discussions de caire cultural, artístic i arquitectònic. Un exemple clar és la construcció de les conegudes new town, que no només les podem explicar com a resposta política al problema de l’habitatge sinó que també va suposa, en el seu moment, tot un moviment de discussions a les diferents escoles d’urbanisme del Regne Unit. Grups com el TeamX, en el 9è congrés del CIAM, trencaran amb la tradició modernista prèvia a la guerra i amb qualsevol mena de dogma dins d’aquest determinat espai de discussió. Altres grups anglesos com l’Archigram permetran un ambient de discussió en l’àmbit de l’arquitectura i l’urbanisme sense cap tipus de prejudici, prenen com a base les situacions presents; si s’havia posar en dubte fets tant transcendents com la quotidianitat de les persones, es feia6.

4|Pàgina

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

7

Els diferents conflictes bèl·lics entre estatunidencs i soviètics van suposar una veritable massacre per les poblacions d’origen d’allà on es van enfrontar. Un exemple clar és la guerra del Vietnam (1954-1975).

8

Un exemple evident de les situacions de canvi que suposaven aquest seguit de noves tecnologies en seria la cerimònia de coronació de la reina Elisabet II durant el 2 de juny de 1953.

9

Imatge de l’avió supersònic LockHeed SR-71, conegut com a “Blackbird”.

10

També anomenats com l’hivern del descontentament.

Ja hem comentat, per altra banda, el paper que adquireixen Estats Units i la Unió Soviètica dins l’escala global del planeta. En el fons, estem parlant de dos tipus de funcionament econòmic (per tant, d’intercanvi de drets) els quals es posaran a prova durant més de trenta anys i que estaran als ulls de tothom fins a la dissolució definitiva de l’U.R.R.S l’any 1991. No estem parlant de res més que del període anomenat “guerra freda”. Qualsevol aspecte d’avanç, ja sigui en el camp de l’expansió territorial, tecnològica, cultural... implicarà un punt a favor per part de la nació que garantia la ciutadania al/s descobridor/s. Carreres com la conquesta de la lluna seran exemples clars de rivalitat i, alhora, vàlvules d’escapament a una tensió política que podia degenerar a una guerra directe d’ambdós bàndols i que hagués suposat una massacre absoluta arreu del planeta7. L’especificació i mecanització dels llocs de treball, la democratització de l’ús dels automòbils, el televisor8, l’invent de la computadora, el GPS, ARPANET, l’arribada de l’home a la lluna, la construcció del primer avió supersònic9... són alguns dels molts exemples d’avanç tecnològic durant aquelles dècades que suposarà un canvi substancial a la forma de vida marcada per la quotidianitat.

Per la seva banda, el moviment de masses suposarà un nou canvi de consciencia social. Les primeres generacions que van viure de lluny la guerra comencen a tenir una consciencia ciutadana activa, en contra del cert quietisme que es pot esperar de les generacions que van viure la guerra de forma directe. El respecte als drets humans, la dignitat o la llibertat de les persones, emblemes que van sorgir un cop acabada la guerra, seran reviscuts pels estudiants del maig del 68 d’una forma més contundent i radical. Les protestes pacifistes i el moviment de masses seran noves formes d’expressió ciutadana que la classe política tardarà anys en saber tractar. Durant els 60 i principi dels 70 es viu un ambient on les classes juvenils prenen (o creuen prendre) el control dels seus destins i, com a tal, el destí de les seves nacions. S’aparten les lectures academicistes i es recuperen filosofies existencials que invoquin l’acció directe.

A partir dels 70, però, es viuran un seguit de crisis en el preu del petroli que marcarà, juntament amb l’emissió excessiva de dòlars per finançar la guerra de Vietnam, una continuada inflació dels preus a escala global. Dins del Regne Unit i, en concret, durant l’any 1975, els preus van tenir una pujada general d’aproximadament el 25%. Amb una inflació descontrolada i un índex de desocupació important, el govern laborista de Callaghan va dur a terme un seguit de mesures molt impopulars que van suposar una situació paralitzada del país durant els hiverns de l’any 1978 i 197910. Amb tot, Margaret Thatcher pujarà al poder per dur a terme un seguit de mesures duríssimes i radicals que permetran, això sí, una deflació dels preus.

Amb tot això i resumidament, les claus sobre el context històric que ens podrien fer entendre al nostre protagonista són:   

5|Pàgina

El progrés tecnològic com a eina per canviar i fer més còmode la vida quotidiana.

Ambient actiu sobre una societat que ha de tenir drets per al desenvolupament de les seves activats.

Discussions de caire obert i sense prejudicis. La tradició no és presa com a valor. Cal justificar-la si es vol prendre com argument.

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

C. ASPECTES GENERALS DE CONCEPTUALITZACIÓ DE L’OBRA Ja hem vist les claus que el context històric i les dades publicades de la vida de Nicholas Grimshaw ens poden donar per entendre la seva arquitectura. Però què n’ha dit ell de forma directa?

Les publicacions que Grimshaw i el seu equip han dut a terme parlen més de fets que no pas de paraules. Les fotografies i plànols ocupen el 90% dels seus llibres, mentre que l’estructura d’aquests acostuma a ser neutral: projectes ordenats per data, amb pocs comentaris, intentant acostar-se a una definició literal del resultat de la feina de despatx. En repetides ocasions Grimshaw a mostrat la seva convicció en què la feina dels teòrics és teoritzar, mentre que la dels arquitectes, dissenyar edificis. Malgrat tot, un no es pot escapar del fet que aquest dissenyar edificis segueix fortament lligat al vell teoritzar. Sense negar això últim, Grimshaw afirma, en una de les seves entrevistes, que el teoritzar de l’arquitecte o, més aviat, el seu teoritzar, es retira cap a un fet privatiu que quedarà afirmat, de forma més o menys lúcida, en el disseny dels seus edificis. I segurament sigui per això últim que hem d’anar a les notes autobiogràfiques publicades en el principi d’algunes de les seves monografies per trobar una conceptualització pròpia de la seva obra.

La seva primera monografia va ser publicada l’any 1991. Dos anys més tard s’edita Structure, space and skin sota el segell de Phaidon, un fet que es repetirà dues vegades més: un l’any 1995 sota el títol Architecture, Industry and Innovation i l’altre l’any 2000, titulat Equilibrim. Serà en la seva primera i tercera monografia on trobarem les notes autobiogràfiques comentades.

Un altre fet inusual que cal comentar és que la conceptualització que ell pren de la seva obra sempre va lligada a les primeres. Un pot pensar que, certament, és en els orígens d’on es poden prendre les arrels que explicarien tota la resta, però tal fet també implicaria una visió un tant aristotèlica de la carrera d’un professional que semblaria haver arribat en algun tipus de veritat. Es tracta d’una estratègia comercial per invocar seguretat en els clients? Ja hem parlat de la disminució en les investigacions sobre tipologia edificatòria un cop el despatx de Grimshaw pren una nova dimensió l’any 1992. Explicar el present en un sentit profund provocaria un determinat tipus discussió i crítica que podria danyar la imatge d’una marca en alguns camps; un risc que no tothom està disposat a prendre.

Per altra banda, cal explicar, també, que tota conceptualització no té caràcter universal, si no tot el contrari: Grimshaw parteix de l’opinió per parlar de les obres, un fet que podríem jutjar de moltes maneres, però que ho deixarem a opció del lector ferho o no i, en el cas que així sigui, de quina forma. A últimes instàncies, hauríem de reflexionar sobre el fet de fins a quin punt una persona pot tenir el control ideològic d’un despatx amb cinc seus repartides per tot el món.

Però retornem als fets. Per parlar de la seva obra, Grimshaw utilitza cinc conceptes claus que enumera de forma sistemàtica i que tot seguit mirem de resumir: 

6|Pàgina

Ordre geomètric. Afirmar de quina manera entendre l’ordre geomètric no és quelcom absurd. Grimshaw fa referència a una tradició milionària alhora de fer palesa la seva forma i utilitza exemples tant llunyans com Hipodamis de Millet, arquitecte grec que va impulsar les quadrícules per la creació de noves colònies. Una forma radical d’entendre i aplicar les formes geomètriques en el camp de l’edificació i l’urbanisme, en què la realitat humana s’afronta a la realitat natural d’una manera molt determina. Entendre les relacions que es generen és construir un coneixement rigorós. Però cal una geometria per

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

11

En el següent plànol d’emplaçament podem veure com una presa radical de la geometria ens poden crear espais inconnexes sobre el voltant urbà. A la fotografia, emplaçament dels habitatges unifamiliars a Candem (1987).





12

Concretament parla de la conferència que Buckminster Fuller va donar a la Architectural Association of Architecture l’any 1963.

13

Grup de científics i activistes que es s’han reunit en varies ocasions per fer balanç sobre la situació global del planeta terra. Entre les seves publicacions cal destacar Informes sobre los límites del desarrollo.

14

Arquitectura Viva, núm. 42, maig-juny 1995, pp. 19-29.

7|Pàgina



començar i aquest fet com a premissa sembla estar sent substituït per altres teories urbanes que prenen els fluxos humans com a aspecte primordial. Però la tradició que Grimshaw pren és llarga i segura: podem parlar des dels grecs o les ciutats romanes fins a la renovació de París de Haussmann o el pla de Chandigarh de Le Corbusier. Els exemples són infinits.

Dins la pràctica del propi Grimshaw, segurament sigui la tesi de final de carrera qui ho expliqui millor. En ella, l’arquitecte investigava sobre les capacitats d’una malla de 45 graus superposada a una de 60. Quins nusos genera, quina adaptació planteja sobre el territori o quins efectes en l’arquitectura resultant genera són alguns dels aspectes que va tenir en compte.

Malgrat tot, la realitat de les nostres ciutats sembla ser una altra. Els teixits són sobreescrits uns sobre els altres i les geometries resultants no acostumen a tenir un lògica cent per cent coherent amb sí mateixa. Aquesta presa radical de la geometria segurament ha passat factura al llarg de la carrera de Grimshaw. Estem parlant de l’adaptació a l’entorn dels seus edificis11, que sovint veiem com generen espais inconnexes amb el voltant més immediat. Per altra banda, però, hem de considera els aspectes que sense aquesta radicalització geomètrica no serien possibles: una industrialització total de l’edifici i una lògica estructural implacable que pot portar cap a un abaratiment de la seva construcció sobre molts aspectes.

Estructura i servei. L’arquitectura neix com a resposta a un determinat tipus de necessitat i cal que estigui al servei d’aquestes. L’esforç que es fa per dur-la a terme no ha de ser envà. I hem parlat d’un determinat tipus de necessitats i no de necessitats en general. L’arquitectura neix perquè les necessitats que ha de respondre l’obliguen a aixecar-se del terra, generant un espai òptim per la vida de les persones. L’arquitectura no és res sense una estructura que la faci ser.

I per estructura entenem tot allò que ha hagut de ser elevat.

Detall. Però tot el què és elevat no oblida la seva naturalesa material. Fins a la contemporaneïtat l’home ha volgut fer-se un món a mida per tal d’assolir la comoditat suficient com per aconseguir la vida feliç. La tecnificació de la modernitat, comentat en el punt sobre el context històric d’aquest treball, ha dut grans avenços sobre aquest aspecte, però les resolucions no deixen de ser complicades. Els materials són múltiples i els diferents objectes que calen per dur a terme aquesta satisfacció sumen un nombre important. La unió de tots ells harmonitza (o no) el projecte. I és en el detall on trobem l’escala més pròxima a una realitat que està per venir. L’estudi d’aquest és un anticipar-se a la realitat de la forma més fidedigne que permetrà el judici anticipat.

Recursos natural. No sabem fins a quin punt Grimshaw li preocupava aquest fet durant els anys 60, 70 o 80. A les seves notes ens comenta sobre les visites de Buckminster Fuller a Londres12 i del missatge ecologista que llençava.

Sobre el què es movia en aquells moments, però, poca cosa podem dir a part del primer congrés del Club de Roma l’any 196813. En el número 42 d’Arquitectura Viva14, Peter Buchanam ens fa una reflexió que creiem interessant tenir en compte arribats en aquest punt: si bé és cert que el hightech és un dels primers moviments arquitectònics que considera la despesa energètica del edifici com a motiu i preocupació de projecte, no ha estat capaç d’evolucionar el seu discurs cap a les preocupacions i discussions més actuals sobre el tema: cicles de vida del material, costos d’extracció, elaboració i reciclatge, impacte social, etc. Segurament fets com la crisi del petroli, contemporanis a la creació de la marca high-tech, ajudessin a la pressa d’aquest tipus de preocupacions.

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell  14

Cal destacar la lectura que el propi Grimshaw fa èmfasi a les seves notes del llibre: ALEXANDER, C., A patern Language, Berkeley, 1977. Per posar un exemple, tal llibre posa sobre la taula preocupacions com les altures que han de mantenir els edificis d’habitatges si volem que, aquests, mantinguin una relació directa amb el carrer. Dit en altres paraules, de la relació de la vida privada amb la vida pública.

15

Architectural Review, núm. 1057, març 1985, pp. 4047.

Drets de les persones. El treball i la vida. Hem parlat, en les claus sobre el context històric, de la posada en valor de les teories que invocaven a una acció directe. La capacitat de les persones per manipular el seu entorn sembla ser un tema recorrent en l’arquitectura de Grimshaw: espais que tendeixen a ser neutrals en tant que obligatorietat d’ús per la forma, buscant una multiplicitat i versatilitat en les possibles accions que si puguin dur a terme. Però Grimshaw no es queda en aquest punt: maximitzar la sensació agradable en qualsevol tipus d’espai és bàsic per a una bon desplegament de la vida de les persones.

Es suma a les teories que posaven en èmfasi l’escala humana i la dimensió fisiològica retractant-se absolutament cap una dimensió fenomenològica de la realitat.14

Arribats en aquest punt encara ens quedaria tractar un tema que ha tingut certa recurrència en les diferents explicacions. L’existència de la tradició en qualsevol camp humanístic és un fet evident des de que l’home és capaç de deixar un llegat de la seves vivència i ja hem vist com Grimshaw no és aliè a aquest fet. Per altra banda, hem vist en el context històric l’ambient alliberador de qualsevol dogma que pugues estar inscrit en tal concepte (i en qualsevol altre). Però ara intentarem fer una mirada més pròxima al què s’entén i com es viu dins el terme de tradició a través d’una publicació a la revista Architectural Review15 on es preguntava a un seguit d’arquitectes moderns sobre si hi havia o no tradició anglesa en el pensar dels seus edificis. En ell, ens hi podem trobar des de qui posa en dubte l’existència d’una tradició anglesa dins l’àmbit de l’arquitectura fins a qui justifica i reafirma la impossibilitat d’una no-entesa amb la tradició. En qualsevol cas, i el què es fa més sorprenen, és que el canvi generacional d’arquitectes és també un canvi d’actitud vers la pregunta. Mentre que la generació de Grimshaw pretén una resposta més acord a una possible tradició, acostant-se a un pensament que ha estat més constant dins l’arquitectura catalana on, arquitectes com Antoni Bonet, apostaven per una racionalitat moderna alhora que buscaven els valors d’una tradició popular, a una generació anterior a la seva que mostraven un cert enuig sobre el concepte. Arquitectes com James Stirling gosaran respondre, si bé amb una total falta de respecte i un sentit de l’humor digne de ser anglès, que la tradició només pot respondre a la infantilització i superficialitat més plena.

Pel què fa a la resposta de Nicholas Grimshaw, aquesta pot arribar a ser del tot reveladora. Parla de tradició anglesa, afirmant ja des del principi que -there is a British tradition which starts with Ironbridge in 1779-. Tal tradició no és quelcom que no pugui ser definit en paraules. Ben el contrari, té fins i tot data de naixement. Les noves formes d’entendre la construcció durant els anys de la revolució industrial a Anglaterra formen part d’una tradició que s’ha anat construint a poc a poc i que queda definida per les paraules manufacturació, detall i materials. Entendre els materials fa possible la seva manipulació, pensada prèviament en el dibuix gràfic, i ja hem comentat que el detall fa possible una màxima entesa amb la realitat.

Però podria Grimshaw donar-nos una visió antiquada? Amb el mateix argument, no podríem raonar que la revolució informàtica dels anys 90 podria haver donat fruit a un nou tipus de tradició? En qualsevol cas, segurament podríem anar molt més enllà del què Grimshaw ens explica i sobre aquesta nova manera de construir dels anys del Crystal Palace. De fet, l’eficiència és quelcom que ha estat sempre palès en el treball de les persones i, fins i tot, podríem arribar a discutir sobre si el millor sistema econòmic que permetria la felicitat de les persones es basa en el no-treball, un fet que podria arribar-se amb una bona tecnificació. En altres paraules, podria ser la maquinària industrial els vells esclaus de la democràcia grega?

8|Pàgina

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

OBRA SELECCIONADA 1. EL PERQUÈ DE L’OBRA SELECCIONADA Un cop analitzats els aspectes generals de l’obra de Grimshaw, ens centrarem en l’anàlisi d’un dels seus projectes. En concret parlarem de la pista de gel construïda a Oxford entre els anys 1984 i 1985. Per què?

Tota decisió pot tenir els seus pros i els seus contres. En primeres instàncies, s’ha provat de buscar un projecte dissenyat en els anys 80. Ja s’ha comentat que, després de la separació amb el seu soci Terry Farell, Nicholas Grimshaw comença una etapa de projectes en què combina l’experiència dels anys previs amb la radicalitat teòrica també comentada. Sobre aquests anys fructífers i de gran intensitat i participació en els dissenys, s’ha buscat un edifici lluny de l’ús industrial, per tal de poder valorar de forma més apropiada la capacitat d’una arquitectura que surt de la industria per solucionar problemes no industrials. Dins d’aquestes dues premisses, l’Ice Rink d’Oxford ens ha semblat apropiat pel fet de ser l’edifici que més preguntes i controvèrsia assenyalava ja des de primeres instàncies. Amb una primera ullada ens podríem preguntar:       

Es tracta d’un edifici que respon a un disseny que prioritza la imatge final del projecte?

A quin tipus de necessitats respon?

Com funciona la seva estructura?

A on s’evidencia el terme high-tech?

Es tracta d’un edifici pràctic en termes contemporanis?

Quina resposta del públic a tingut?

Segueix en funcionament? I en cas que sí: amb el mateix programa establert a l’inici del projecte?

Aquestes i les possibles preguntes que vagin sorgint al llarg de l’anàlisi seran a les que mirarem de donar resposta.

2. DESCRIPCIÓ I ANÀLISI DE L’OBRA Per dur a terme la descripció i anàlisi de l’edifici tractarem, un a un, els aspectes que són més generals sobre qualsevol obra occidental, mirant les seves relacions i buscant l’explicació que justifiqui el temes més radicals de l’obra. Ens hem basat amb la següent llista: situació, agents, programa, emplaçament, distribució, estructura, volumetria i forma, instal·lacions, llum, posada en obra i recorreguts i espais resultants.

L’ordre d’aquests tampoc és envà. Es basa en una posada en paral·lel d’aquells aspectes que van sorgint en el procés de disseny i construcció del projecte. Posemnos en marxar.

2.1. Situació L’any 1980 l’associació Oxford Ice Skating Trust (OXIST) havia aconseguit els diners necessaris per sol·licitar la construcció d’una nova pista de gel. L’ajuntament de la mateixa ciutat va encarregar a Nicholas Grimshaw una proposta de disseny que va ser, finalment, posada en obra l’any 1984. Recordem el moment històric: 1980, hivern del descontentament i tot seguit una pujada de les dretes liberals al poder.

9|Pàgina

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

16

Dades segons el bolletí oficial del departament de comerç del govern d’Estats Units d’Amèrica. Veure: http://www2.census. gov/prod2/decennial /documents/1980a_ maABC-01.pdf 17

Serà per aquest motiu que li encarreguen el projecte a un arquitecte que aposta pel projecte industrialitzat?

18

Malgrat tot, The Coven segueix en funcionament com a discoteca.

Veure: http://www.thecoven cluboxford.moonfruit .com/ 19

Architectural Review, núm. 1057, març 1985, pp. 4047.

La ciutat d’Oxford contava, l’any 1980, amb una població exacte d’11680 habitants, una xifra que havia augmentat sobre els 1000 habitants per dècada, sent 10354 habitants l’any 1970 i 9282 l’any 196016. Una xifra notable però no excessiu, en tant que es basa a un augment pròxim al 10%. Aquestes xifres són comparables a les que tindria un poble català de mida mitjana com Sant Celoni. Per altra banda, hem de comptar que la ciutat havia estat una de les menys destruïdes per la guerra civil.

S’havia dit, històricament, que Adolf Hitler havia ordenat no bombardejar-la.

Amb tot hem de sumar la naturalesa de la ciutat d’Oxford. La seva universitat cridava a milers d’estudiants que residien a la ciutat durant el curs acadèmic. Per altra banda, barris com el d’Oxpens (on es situaria el projecte Grimshaw) mostraven la cara de la classe més treballadora17. La indústria es situava en aquella perifèria sud sobre un dels eixos més importants d’entrada i sortida de la ciutat, el carrer Oxpens. La via del tren i el riu eren, per la zona sud-oest, els límits geogràfics de la ciutat. En un article de l’any 1985 a la revista Architecture Review, Colin Davies ens definia de la següent manera la zona: “The Oxpens district of Oxford is an ugly jumble of industrial buildings, car Parks, a college of further education and some patches of new housing. It is worlds away from the Oxford of the dreaming spires. There are no streets or squares or courtyards, and the existence of one ramshackle and rather sinistre-looking “night-club” (known as “The Coven”18) seems only to confirm the impression that for the young residents of Oxford, whether permanent or temporary, Oxpens is definitely not where it’s at.”19

20

Per veure amb més detall la història i creació d’aquest grup d’esquiadors veure: http://www.oxist.co. uk/oxist/history.html

Il·lustració 1 Plànol de situació i fotoplà.

2.2. Agents Ja hem comentat alguns dels agents locals que s’implicarien pel disseny i construcció de l’edifici. Tot seguit mirarem de fer un llistat de tots ells. 

10 | P à g i n a

Oxford Ice Skating Trust.20 Durant els hiverns dels anys 1979 i 1980 Oxford va tenir unes temperatures que van romandre sota cero durant tres mesos consecutius en algunes de les zones més deprimides. Basses com la de Port Meadow es van convertir en una pista de gel per a tots els habitants. Amb ells

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell 21

Més informació sobre Ove Arup: http://en.wikipedia.o rg/wiki/Ove_Arup 22

Tota la informació que ens deixen la trobem dins la seva pàgina oficial: http://www.strutture.i nfo/en/low-costs-forfoundations.html







es van sumar patinadors professionals com Maria Meagher, nouvinguda d’Estats Units, que van promocionar la creació d’una pista de gel coberta sobre alguns d’aquests indrets. Amb l’objectiu de recollir suficients diners per a la construcció d’una pista de gel amb totes les garanties, van crear una associació que va tenir una inesperada rebuda entre el públic local. Durant un any van tenir una inscripció de més de 700 membres. La gran demanda del públic i la possibilitat de tenir gent amb qui oferir uns serveis (classes de patinatge, hockey...) va suposar la perfecta situació per poder tramitar una seriosa demanada al consell de la ciutat.

City Council of Oxford. Malgrat la bona rebuda de les autoritats locals, la seriosa situació en què es trobava Anglaterra suposava unes arques públiques deprimides. Malgrat tot, l’ajuntament, juntament amb l’associació d’esquiadors, van començar una cerca i captura de donatius que permetessin la construcció definitiva d’un edifici l’any 1984. Estratègies comercials incloses en el projecte serien la clau per a la obtenció definitiva d’un pressupost mínim i del retorn d’una part de la inversió feta pel mateix consell.

Nicholas Grimshaw & Partners. Segurament sigui pel pressupost ajustat, el programa tècnic i l’ambient industrial de la zona que van permetre que l’encàrrec es passés en un despatx com el de Grimshaw.

Ove Arup & Partners. Més endavant veurem sobre les dificultats en el terreny i en la complicitat de la tipologia estructural en què es troba immers l’edifici, fets que explicarien el paper d’una consultoria d’estructures amb un tiratge tant important Ove Arup & Partners que, en aquella època, ja havien participat en projectes tant singulars com la opera de Sydney. 21

Per desgràcia, no hem pogut trobar qui ens expliqués de forma clara els agents encarregats de la prefabricació i/o muntatge dels panells que conformen la pell de l’edifici o l’estructura del mateix. Malgrat tot, a la pàgina web d’una empresa italiana dedicada a la construcció d’estructures d’acer fa referència directe a l’edifici22. Es tracta d’una empresa amb seu a San Maurizio de nom Mech S.L.R., que busca ser l’empresa líder en el marc europeu d’estructures d’acer i detall. No hem trobat més informació sobre ella ni sobre quines peces se’ls hauria encarregat.

2.3. Programa Una pista de gel suposa un programa específic que podria anar en contra d’algun dels ideals comentats pel propi Grimshaw. Amb tot, però, s’ha buscat un edifici que permetés la versatilitat. Si de dia l’edifici és una pista de gel, de nit la gran superfície pot ser coberta per convertir-se en un espai de ball.

Un programa com aquest hauria d’incloure un espai per la pista de gel, òbviament, però també unes grades, uns vestidors, uns espais per les instal·lacions necessàries i una hall amb l’entrada apropiada. Si sumem a aquest els aspectes de versatilitat, la cosa es complica; han d’estar al servei unes sortides d’emergència a tots els racons de l’edifici.

Per altra banda, ja hem parlat de recuperar certa part de la inversió. Es voldran situar, doncs, espais per a comerços en alguna situació estratègica de l’edifici. Un edifici que, per la seva banda, hauria d’atreure el màxim d’espectadors. Es fa això amb una imatge controvertida?

Al ser un edifici d’oci es voldrà facilitar l’arribada al recinte. Es demanarà un aparcament pròxim a ell per totes aquelles persones que facin la seva arribada en vehicle rodat.

11 | P à g i n a

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell El programa va ser establert per la pròpia associació d’esquiadors i el consell local. I a tot això caldrà sumar quines exigències ens demana el lloc.

2.4. Emplaçament Emplaçat en una esplanada pública que queda com a formació del desviament del riu Thames, limitat pel carrer Oxpens pel cantó nord i per les vies del tren pel cantó oest, la zona esta conformada per capes de terreny amb molt poca resistència. La primera d’elles va ser catalogada com a “rubbish” pels enginyers. La segona, encara permetia menys resistència, tractant-se d’al·luvial que el riu havia i segueix portant al llarg dels segles, amb la possibilitat de ser expansiva. No és fins la tercera d’elles, situada a una profunditat de 10 metres, que serviria per alguna cosa. Aquest fet, que és conegut ja des de l’inici del projecte, no serà envà com veurem posteriorment.

23

Veure il·lustració 1, pàgina 10.

24

Veure Annex 2 – Plantes.

L’edifici, com podem veure en plànol d’emplaçament facilitat23, és un rectangle que es situa al vell mig d’una zona que no sembla complir cap llei geomètrica. Malgrat tot, al situar-se en una pradera pública limitant-se, per la banda constructiva, a una zona de teixit industrial, no semblaria que generés problemes d’adaptació amb l’entorn com passa en altres problemes de Grimshaw. A més, en la banda oest de l’edifici, el propi Grimshaw configura un espai d’aparcament que permet adquirir el gir que dur el carrer perimetral en tot el seu traçat, situant l’edifici paral·lel a ell i tangent a la curvatura del carrer.

2.5. Distribució24 El rectangle s’acull a la geometria de la pista, de 54 x 26 metres, dimensions mínimes per dur a terme partits oficial de hockey sobre gel. El sentit longitudinal pren la direcció nord-sud, mentre que la transversal, est-oest. Aquest fet és de rellevant importància ja que una radiació directe podria ser fatal si aquesta arribés a tocar el gel. Per tant, serà la façana nord la única amb possibilitat de ser vidriada. De fet, l’emplaçament s’agafa estratègicament perquè aquesta sigui la que dóna lloc al carrer, no donant l’esquena a la ciutat, sinó tot el contrari. Sobre les bandes longitudinals es situen les grades principals i, sota d’elles, els vestuaris per a jugadors en una banda i calderes i espai pel personal en l’altre. Resseguint aquestes es troben les banquetes, situades sota unes grades plegables. Per altra banda, simètricament i enganxades a les cantonades nord, hi ha les plantes de ventilació, amb els límits lleugerament inclinats cap a la façana vidriada per dramatitzar l’efecte principal d’aquesta. Sobre la banda sud la cosa es complica. A planta baixa hi trobem més espais per instal·lacions, reparació i magatzems, tant pel funcionament general de l’edifici com per les diferents estàncies comercials que, situades el pis superior, s’emplacen a tocar de l’entrada i el hall principal, que es dóna lloc a través d’una llarga rampa exterior. Si situarà un bar, l’administració i un local. Juntament a tot això hi trobem dues grades transversals col·locades de forma simètrica. Sota d’aquestes es situen dos espais de dimensions notables, un destinat ja des de l’inici del projecte a una cafeteria i un altre amb les opcions encara obertes (actualment és l’espai d’intercanvi de calçat pel públic general).

Les sortides d’emergència es situen a les façanes longitudinals, sent tres col·locades simètricament cada 20 metres i que fan servei tant a la planta superior com a l’inferior a través d’un sistema d’escales i persianes de garatge.

En general, ens trobem amb una planta totalment compacte que tendeix a la simetria dels elements, que busca un clar protagonisme de la façana nord (fins i tot la pista queda descentralitzada respecte les grades, tot enforcant cap a aquesta) i que permet una visió constant sobre la pista de gel des de gairebé tots els racons de l’edifici.

12 | P à g i n a

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

2.6. Estructura Hem comentat els aspectes que el sòl tenia en l’emplaçament seleccionat i sobre la necessitat de pilotatge per poder aguantar l’edifici. Per altra banda, hem vist, en els aspectes generals, de quina manera Grimshaw entenia l’estructura de l’edifici: com quelcom que és la peça principal de tota arquitectura (el què vindria a ser el so per la música). No és d’estranyar, doncs, que aquest punt sigui, segurament, l’aspecte que més atenció i esforç intel·lectual es poses sobre el projecte.

La tradició arquitectònica occidental basa una distribució dels esforços generalment per compressió. Des de l’època grega fins al renaixement tot passant pel gòtic l’ús dels materials i les formes han anat en paral·lel sobre aquest aspecte. L’interès dels arquitectes moderns per l’arquitectura oriental establirà ponts a un seguit d’investigacions i experimentacions a altres sistemes constructius. A Anglaterra, en els últims anys trobem diferents edificis amb una tipologia estructural atirantada. Són exemples clars la fàbrica Inmos de Richard&Partners (construït l’any 1982) o l’edifici d’oficines per la Renault de Foster Associates (construït l’any 1982). I aquesta sembla ser una oportunitat d’or per Grimshaw. Per què?

El programa del projecte requereix un edifici de grans llums i, si bé el subsòl obliga al pilotatge, sembla coherent que una localització dels esforços podria disminuir el cost de la construcció. Per la seva banda, la tradició occidental ens establiria un sistema de pòrtics sobre la banda transversal de l’edifici, fet que suposaria una distribució dels punts de contacte amb el sòl, tot el contrari del què semblaria interessar. Grimshaw i seu equip d’enginyers aposten per una solució mixta.

Il·lustració 2 Esquema de forces sobre el funcionament de l’estructura atirantada.

L’estructura de l’edifici es basa en una gran biga metàl·lica quadrada de secció doble que travessa tot el volum en el sentit longitudinal de l’edifici i que és sostinguda per dos grans pals a banda i banda. Perquè aquesta tingui una secció coherent d’acord amb els estàndards de la fabricació, sobre cada pal surt un seguit de tirants que recolzen la gran biga. La distància entre tals punts d’unió és de quinze metres. Els pals, per la seva banda, que tenen una altura de 33 metres (com més alts més s’aprofita la secció dels tirants) són, en el fons, tres petits pals autoportants que permeten una prefabricació, transport i posada en obra de la forma més còmode. Tot aquest sistema es recolza, finalment, sobre quatre punts en el terreny: als dels dos pals i als dels elements de subjecció que controlen la deformació i excentricitats dels 13 | P à g i n a

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell dos pals. Aquests elements són dos cilindres de formigó situats, lògicament, en els extrems de l’estructura. Tots els pilotis, formats en grup de quatre, malgrat uns treballar en el sentit de la gravetat i els altres al revés, tots funcionen, principalment, amb una distribució de càrregues per fregament (no per punta). Tot aquest sistema sosté el 80% de les càrregues de l’edificació i serà la part principal de l’edifici.

Il·lustració 3 Maqueta produïda per l’estudi de disseny UD9 (Veneçuela) que explica de forma àgil el funcionament estructural de l’edifici.

La resta de càrregues se sostenen a través del sistema de la vella escola que ja hem comentat: pòrtics en el sentit tranversal de l’edificació, que són situats cada cinc metres i sostenen el 20% de les càrregues. Però per què no sosté el 50% de les càrregues havent-t’hi una distribució geomètrica regular? Bé, és evident que els nusos sobre l’estructura atirantada són més rígids que la resta, permeten tal situació que, per la seva banda, permetrà que tots aquests pòrtics puguin ser sostinguts per una fonamentació superficial sobre la primera capa de terreny.

La majoria dels elements de l’estructura són metal·litzats i pintats, protegits contra la corrosió. La biga centra era una estàndard HSS, mentre que els pòrtics són formats per bigues alveolars inclinades i pilars circulars de formigó armat (sobre aquests últims, en el projecte estava estipulat que serien metàl·lics de doble T). Els pals són seccions tubulars circulars, mentre que la solera, elements de sustentació del sòl i són de formigó. La unió La unió dels elements metàl·lics són dissenyades pel propi Grimshaw i prefabricades a taller. En ells busca un cert grau estandardització en elements com les rosques o les seccions.27 27

Veure Annex 3 – Unions.

14 | P à g i n a

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell 28

Architectural Review, núm. 1057, març 1985, pp. 4047.

28

Un exemple d’aquest fet és l’article que Architectural Review fa com a presentació de projecte abans de la seva construcció.

Veure: Architectural Review, núm. 1047, maig 1984, pp. 3839

2.7. Volumetria i forma Hem parlat d’un rectangle en planta, d’una rampa i un sistema estructural de tirants sobre dos pals que es veu complementat per una sèrie de pòrtics en el sentit transversal. Però, observant la imatge, podríem haver dir des del principi que es tractava d’una goleta?

Il·lustració 4 Imatge exterior de l’edifici de la vista sud-est.

És evident que la volumetria i forma del projecte respon a un tipus de situació molt concreta: un edifici públic i amb voluntat comercial que ha de respondre a un problema estructural sobre del seu emplaçament, que alhora no deixa de ser un prat verd fora d’una pressió urbana que obligaria a adquirir una determinada forma. Arribats en aquest punt el fet de que s’assembli a un vaixell sembla gairebé una absurditat. Malgrat tot, tal i com indica Colin Amery a l’article que dedica a l’edifici a la revista Architectural Review28, no podem agafar envà la metàfora nàutica. Entre altres coses perquè en el despatx de Grimshaw hi havia una fotografia d’una goleta durant el disseny de l’edifici.

Es tracta d’una premissa superficial de projecte? Una broma de despatx? Una provocació dirigida als seguidors del vell modernisme? És evident que hi ha una voluntat expressiva del projecte cap a l’assemblar-se a la goleta: les obertures són de la mateixa forma i dimensió que els famosos ulls de bou nàutics, mentre que l’estructura de tirants i els pals queden exposats a l’exterior per mostra tota la seva magnitud; la rampa, que queda annexa al volum, planteja un recorregut similar a una rampa d’embarcament i la distribució interior, per la seva banda, planteja uns recorreguts molt semblants als d’un vaixell: la simetria, la compactació de la planta, la vista encarada cap a un biga en voladís (un bauprès?), un zona elevada de control a la resta de la nau (un pont de timó?)...

Sigui quin sigui el vent que portés Grimshaw a nedar en aigües decorativistes, hem de reconèixer que la metàfora nàutica mai s’ha vist explicada com a premissa del projecte, si no més aviat com a port d’arribada i cirereta de culminació29.

15 | P à g i n a

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

2.8. Pell de l’edifici La pell de l’edifici és mínima, basant-se en mil·límetres en tot el sostre. En el fons no deixa de volgué ser una membrana plàstica 100% estanca. Temes com l’aïllament al fred no sembla importar massa ja que, si és una pista de gel, del què es tracta és que ja hi hagi unes baixes temperatures en el seu interior. I Oxford no és una ciutat que destaqui per les seves altes temperatures. En tot cas, l’objectiu primordial de la pell serà atura la radiació solar, així com evitar una llarga reverberació del so en l’edifici.

Pel què fa el sostre, aquest es basa en una capa exterior de membrana de pvc perfectament estanca, amb unions fetes en calor, seguit de cinquanta mil·límetres d’espuma isocyanurate en taules unides per una capa asfàltica. Rere d’aquesta, una barrera de vapor de feltre bituminós. Finalment, com a acabat interior, una capa de xapa col·laborant de 2x5 mm. Allà on calia una penetració de l’estructura es col·locava una peça circular del mateix material que l’acabat superior (membrana de pvc) unida per calor. En el fons, es tracta de panells Sandwich, on els elements han estat col·locats a obra per separat.

Els elements verticals, per la seva banda, són panells Sandwich de prefabricació total, amb aïllament d’espuma isocyanurate, com la coberta, però d’un grossor de 120mm i estancada a través de dues capes mil·limètriques de grc. Tals elements són aguantats per unes guies estructurals metàl·liques en secció T simple amb unes dimensions de 150x90x10 mm. Tot l’acabat exterior és, com la coberta, monocolor, retirant cap el blanc. I no és que Grimshaw no li agradin els colors, però la festivitat la deixa per un interior que varia entre blaus, vermells i grisos de diferents tonalitats.

No hem parlat encara del sistema d’expulsió d’aigües i aquí sí que les condicions meteorològiques d’Oxford no són cap excusa, ans el contrari. Grimshaw utilitza la pròpia pendent de les bigues alveolars que conformen els pòrtics per dirigir les aigües als laterals. Allà, i sempre en contacte amb la superfície, arriben a un canaló lateral que les recullen, conformat amb el mateix material de la coberta i limitat per una extensió del tancament vertical de l’edifici. Cap a on es dirigeixen les aigües on cop arribats en aquest punt és quelcom que només podem extrapolar. Segurament, i vistes totes les façanes de l’edifici, es recullen per diferents punts interior a l’edifici que queden amagats per la seqüència de pilars dels pòrtics transversals. Al llarg dels anys, però, s’ha anat veien com la curvatura que expulsa les aigües de la coberta és massa amable, i s’han anat formant capes de verdet.

Il·lustració 5 Detalls de la pell de l’edifici. De dalt a baix: Coberta, panell façana amb obertura i panell façana amb unió genèrica.

16 | P à g i n a

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

2.9. Instal·lacions L’edifici compta amb un sistema de ventilació general, sistema de calderes, acumulador d’aigües i una plata de congelació. Per la instal·lació elèctrica, tota ella queda amagada en els diferents perfils de l’estructura, envans tècnics i fals sostres, mentre que tots els centres instal·lacions queden compactats a la planta baixa de l’edifici. De totes les instal·lacions, la que agafa una dimensió més plàstica és la de ventilació. Les seves centraletes es situen en la cantó nord de l’edifici, lleugerament inclinades respecte l’ortogonalitat de l’edifici, tot emmarcant el mur vidriat. En simetria, ressegueixen la longitud del sostre, juntament amb la biga central.

Il·lustració 6Imatge interior on és observable la col·locació estratègica del sistema de ventilació.

2.10. Llum

Ja hem parlat de la importància del control de la radiació solar sobre una pista de gel. La majoria d’edificis que responen a aquest tipus de programa es basen en capces sense cap relació amb l’entorn. Grimshaw aprofita la façana nord per vidriar-la de bat a bat, façana que, per la seva banda, dóna directament al carrer. Aquest fet li permet vàries coses: primer tenir un edifici més atractiu des de l’exterior, que convidi al vianant a entrar; segon, la entrada de llum natural de dia i; tercer, la projecció de llum cap a l’exterior de nit. L’últim de les tres últimes característiques segurament hagi estat la que va crida més a l’estrena de l’edifici. L’edifici ha permès l’ús de festivitats locals i discoteca. Les llums dels balls són projectades a l’exterior exportant la festivitat a la vida pública. A més de l’enllumenat festiu, la pista queda recolzada per un sistema d’enllumenat artificial de baix consum que l’enfoca directament. L’enllumenat dels locals i plantes baixes són del tipus fluorescent de baix consum, amagats sota els falsos sostres.

Il·lustració 7 Imatges interiors. De dreta a esquerra: Aparador de planta baixa, vestidors d’equips (dalt), sala de reunions de planta primera (baix) i escales d’accés principal.

17 | P à g i n a

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

2.11. Posada en obra És sabut que l’obra va tardar un conjunt de 10 mesos, entre manufacturaria, transport i muntatge, finalitzant al setembre de l’any 1984. No sabem quants mesos va tarda l’últim dels seus estadis, però en general podem parlar d’una obra de ràpida execució, en què els elements van poder ser units amb poca maquinària i mà d’obra. Amb una simple grua de camió ja es podien muntar els elements més alts del project, els pals; i la gran biga, per la seva banda, sent l’element amb més dimensió i pes del projecte, segurament va ser muntat i aixecat des del terra.

La majoria d’unions queden solucionades a través de platines d’alumini que s’acullen a bandes plàstiques impermeables. La majoria d’aquestes dutes a obra van ser solucionades per rosca, deixant la soldadura per situacions molt particulars.

Els tancaments interiors massissos són de bloc de formigó pintat, sent aquest l’element constructiu posat a obra que més manualitat i paciència requeria pel treballador. Tals elements no s’ensenyen massa les fotografies oficials, però existeixen.

En general, es troba poca informació sobre la posada en obra dels edificis de Grimshaw, sent l’única via possible la deducció a partir de l’observació i anàlisi dels seus detalls.

2.12. Recorreguts Durant les explicacions ja han anat sorgint aspectes que han tingut a veure amb els recorreguts que genera l’edifici: la rampa d’accés, el hall i el bar de la primera planta com a pont de timó del projecte, etc. Tot seguit hem mirat de fer un recull d’imatges trobades per fer-nos una idea més convincent del dit fins ara:

Recorregut 1 i 2 Arribada des de Oxpens Road

Recorregut 3 Accés rampa des de les escales de l’aparcament.

18 | P à g i n a

Recorregut 4 Accés rampa des del punt més alt.

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

Recorregut 5 Vista del bar.

Recorregut 6 Escales de moviment vertical principal

Recorregut 7 Panoràmica des del les grades superiors.

Recorregut 8 Vista de la pista des de del “pont de timó”.

Recorregut 9 Vista des de la pista cap a la zona sud.

19 | P à g i n a

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell 28

Architectural Review, núm. 1057, març 1985, pp. 4047.

28

Un exemple d’aquest fet és l’article que Architectural Review fa com a presentació de projecte abans de la seva construcció.

Veure: Architectural Review, núm. 1047, maig 1984, pp. 3839

3. CONTINUÏTAT DE L’OBRA És clar que no tots els judicis són objectius ni, moltes vegades, ho poden ser. Però la variabilitat d’opinions sobre la continuïtat d’aquesta obra sembla anar d’un extrem a l’altre. Des de contractes que asseguren una continuïtat de l’edifici fins a plans urbanístic que plantegen la seva demolició. On acabarà tot plegat?

En un article de la revista Architectural Journey del catorze de febrer del 2002, Martin Pawley ens plantejava el següent titular: “Dramatised demolition is the only answer for the Grimshaw ice rink” Mostrant un cert aire d’il·lusió alhora que una demolició de l’edifici podria ampliar la seva col·lecció de vídeos d’obres modernes acabes en pols, Pawley ens vols justifica la seva afirmació a partir de la descripció actual de l’edifici: verdet en les bores de la coberta, pintades a les façanes longitudinals i caravanes abandonades en el seu aparcament. A l’interior, la façana vidria s’han esquerdat alguns dels paraments i alguns d’ells han quedat substituïts. Per altra banda, els panells de grc s’han enfosquit i que l’ajuntament mos mostrava, en aquells aleshores, certes presses per despendre’s del què acaba qualificant com un edifici buit. En definitiva, acaba dient, “some fear the worst.”

Set anys més tard l’edifici torna a ser notícia al diari local d’Oxford i, aquest cop, sembla que les noticies són més positives per a garantir el futur de l’edifici. Després de posar en estudi diverses possibilitats per a la creació d’un centre aquàtic de màxim es descarta la possibilitat de crear un macro-projecte que suposat la seva demolició i s’expressa la voluntat de la seva reforma, amb una inversió de £1.7milions pels pròxims 4 anys i amb una vida de contracte amb els proveïdors d’almenys 10 anys més. Al cap d’un any el mateix diari feia públic el següent titular: “Future of ice rink looks assured” El dos de juny del 2010 l’ajuntament feia pública la seva inversió de £450,000 per la compra d’un nou sistema de congelat. Descartada l’opció del macro-projecte i unes inversions fetes realitats semblarien no donar la raó a les velles profecies del 2002.

Ara bé, durant el maig del 2013 es fa públic un nou pla urbanístic per la zona on hi ha construït l’edifici i tot sembla ser que hi ha una aposta realitat per a la construcció d’un complex residencial que acabaria amb la vida de l’Ice rink en l’última etapa del seu desenvolupament. Però entenent, tal com marquen, que l’estratègia econòmica per posar en marxa el projecte tardaria més de 7 anys, aquest fet no passaria fins d’aquí, aproximadament, una dècada.

Amb tot, doncs, estem parlant d’un edifici que partia d’un pressupost mínim i que ha durat, sense gairebé parlar de reformes, 27 anys i que, ara, amb l’última inversió que datem, han garantit una prolongació que garanteix la seva vida fins els 40 anys. És poc? Molt?

De ben segur que podríem parlar que 40 anys és una misèria, si bé la responsabilitat civil dels arquitectes sobre afers estructurals dels edificis que dissenyen en el nostre país és de 50 anys. Però el manteniment és clau en la vida d’un edifici i l’Ice Rink no sembla haver estat molt agraciat sobre aquest aspecte. De fet, hem vist fins a quin punt s’ha discutit qualsevol inversió, una discussió que, amb xifres molt més superiors, no s’hagués tingut en reformes d’edificis més antics. Però al cap i a la fi, sembla ser que el valor arquitectònic sempre ha anat més lligat a l’arqueologia. Es tracta d’una confusió social o un problema conceptual de fons?

20 | P à g i n a

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

CONCLUSIONS L'home s'ha fet creador d'un món fet a la mida de la seva imatge. La pròpia interpretació del seu ser ha esdevingut clau pel disseny de les ciutats, que el situen lluny dels perills marcats per la lluita de la supervivència. Dins d'aquest panorama primitiu, l'arquitectura ha suposat un aquí protector, una fortalesa de límits clars amb una mancança evident: les matèries primeres que garanteixen la sostenibilitat de les ciutats i, com a tal, la vida dels seus conciutadans, sempre han estat lluny de les mateixes. El paper de la indústria ha estat, des de les formes més amorfes, de connector necessari entre aquest aquí protector i l’allà dels perills i la incomoditat, establint els ponts necessaris per la sostenibilitat de la vida còmode, pilar indispensable de les interpretacions més majoraries de la felicitat, sentit únic de tota vida. Sent doncs, la indústria, tal pont entre la bellesa de l'ordre i la seguretat i el caos de la inseguretat i la barbàrie, no quedaria prou justificat el nostre entendre del món industrial com a pesat i dur, condemnant aquell qui el trepitja al treball i l'esforç?

La indústria és, doncs, el motor de la metròpoli. En ella es transforma la forma caòtica en potència de felicitat. Els seus espais són el límit de l'essència íntima de la humanitat, on es genera el grau més salvatge, brut i corrupte de la ciutat. Però com a motor, la indústria marca, sobre la vida de l'home, el tempo de la seva quotidianitat. La geometria que estableix marca conceptes de senzillesa optima, que busquin la rapidesa i eficàcia per la solució de la demanda contemporània. Però ens hem preguntat mai sobre la necessitat d’aquesta demanda i del seu origen?

Hem vist, en l’exemple estudiat, la cerca dels espais versàtils que respectin la llibertat de l’ús, una idea que s’encomana a un entendre del què ha de ser la comoditat de la vida de l’home molt concret; però no compromet la voluntat de l’arquitecte i, com a tal, el disseny dels espais, mostrant-ne el seu aspecte més amorf? En altres paraules, és la bona arquitectura l’arquitectura indefinida? No va en contra, Grimshaw, del principi d’intencionalitat marcat per l’entendre artístic de l’edat moderna? Fins a quin punt els dissenys han d’establir l’ús dels seus espais? Ha de quedar la voluntat reduïda al color de les parets? Són les bones voluntats aquelles que es neguen (la voluntat de no...)?

Són molts els interrogants que ha establert l’anàlisi de l’arquitectura de Grimshaw, però encara ens queden alguns per plantejar. Hem vist la variabilitat de la tipologia i, alhora, la radicalitat de les premisses conceptuals de l’obra. En ella s’enumeren conceptes que, per la mateixa regla, poden comprometre a la tipologia marcada. La radicalitat geomètrica n’és un exemple, però també els aspectes de servitud. Per altra banda, la voluntat de justificar l’arquitectura més enllà de la superficialitat de la forma sembla ser quelcom efectiu, però en l’edifici analitzat s’han pogut veure els límits d’aquesta: quan s’entenen de ple els problemes plantejats i tots els aspectes que concorren en el disseny arquitectònic també s’entenen les mancances de la seva relació. El problema mai és plantejat com quelcom simplement voluntari que quedi justificat pel simple gust.

La cerca d’un raonament arquitectònic ple suposa també aspectes superficials de forma que s’escapen de la simple necessitat. Però degut això ens podem preguntar: hi ha una mancança en la definició de les necessitats humanes o és que els aspectes com la llibertat, la voluntat i la felicitat sorgeixen d’aquest suposat defecte? És l’arquitectura un art en tant que la necessitat del seu ser queda defectuosa per tal mancança?

En qualsevol cas, les respostes a les preguntes plantejades queden lluny de poder ser satisfetes. Més aviat les plantegem com a port d’arribada. Amb tot, però, encara en podem enumerar una altra: seran els nous aspectes de preocupació del disseny 21 | P à g i n a

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell arquitectònic, com la valoració energètica de la construcció o l’impacte social, aspectes que ocuparan aquest buit justificatiu? O més aviat es tracta d’aspectes que mai podran substituir la voluntat superficial de la vida humana? Hi ha rere aquesta superficialitat un discurs que pot construir un coneixement profund?

Ja hem comentat, a l’inici de les conclusions, el paper de la indústria dins del panorama humanístic. Una preocupació per l’equilibri d’ambdós espectres de la realitat podria suposar una nova dimensió en el coneixement humà. Si entenem aquest últim com una relació dels sentits que el conformen, un equilibri nou suposaria una nova visió de la realitat o, encara pitjor, una destrucció del mateix. Voler una reconsideració de les comoditats assolides és quelcom perillós en tant que pot suposar l’encontre de conceptes absolutament antagònics i, per la seva banda, el col·lapse absolut d’una societat que mai ha estat prou preparada per l’entendre de situacions que es desviïn de la quotidianitat, encara que aquesta no sigui escrita per a anys molts posteriors.

Dia a dia, però, descobrim cultures que mostren aspectes de relació immediata entre el cosmos humà i el natural. La senzillesa és un aspecte que queda lluny de la primordialitat de l’home occidental, que ha buscat sempre l’avanç cap a una felicitat insatisfeta. Malgrat tot, la indústria crida cada vegada més sobre a aquest. Un exemple clar n’és la radical aposta que Grimshaw fa sobre la geometria, principi que sorgeix com a resultat necessari de la resta; la industrialització de les parts suposa una clarificació absoluta de la seva disposició. Però fins a quin punt la senzillesa dels nostres dissenys pot respondre a la complexitat requerida pels objectes que conformen la comoditat de la vida present? Fins a quin punt val la pena mantenir-los?

La mecanització pot suposar un gran avanç cap a una societat que obtingui més comoditats amb menys esforços si, òbviament, hi ha un repartiment equitatiu dels beneficis generats per tals objectes. Sobre aquest últim plantejament podríem entendre una relació proporcional: la comoditat es cercada a través de l’esforç, però aquesta sempre busca obtenir una major satisfacció en el futur. Aquest ha estat el camí insaciable del progrés. Per la seva banda, la bona arquitectura ha sabut sempre extreure el millor valor a tal proporció. Però tenim clars, a dia d’avui, els sentits dels conceptes que la conformen? Tenim a la nostra disposició els coneixements adients per a la sostenibilitat d’aquests? Com, si no, podem generar discursos rigorosos en la justificació dels nostres projectes?

22 | P à g i n a

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

BIBLIOGRAFIA Monografies:     

AA.VV., Nicholas Grimshaw & Partners. Book 1 Product, NGP Ltd, Londres, 1988.

AA.VV. Nicholas Grimshaw & Partners. Book 2 Process, NGP Ltd, Londres, 1988.

AA.VV., Structure, Space and Skin: the work of Nicholas Grimshaw & Partners, 1988-1993, Phaidon, Londres, 1993.

AA.VV., Architecture, Industry and Innovation: the early work of Nicholas Grimshaw and Partners, Phaidon, Londres, 1995.

AA.VV., Equilibrium: the work of Nicholas Grimshaw and Partners, Phaidon, Londres, 2000.

Llibres:     

ALEXANDER, C., A pattern Language, Oxford University, Berkeley, 1977.

HARRIS, J.B., LI, K., Masted Structures in Architecture Taylor&Francis, Routledge, 1996 TREBILCOCK, P., LAWSON, M., Architectural Design in Steel, Taylor&Francis, Nova York, 2004.

CULLEY, P., PASCOE, J., Sports Facilities and Tecnologies, Taylor&Francis, Nova York, 2009.

AA.VV., Understanding Steel Design, German National Library, Washington D.C., 2012.

Revistes i diaris:    







AA.VV., “High-Teck Ice Rink” a la revista Architectural Review, núm. 1047, maig 1984, pp. 38-39.

AA.VV. “There is a British Tradition”, a la revista Architectural Review, núm.

1057, març 1985, pp. 40-47.

DAVIES, C., “Oxford Shooner” a la revista Architectural Review, núm. 1057, març 1985, pp. 40-47.

PAWLEN, M., “Dramatised demolition is the only answer for the Grimshaw ice rink” a la revista Architectural Journal, 14 de Febrer de 2002, article en versió digital: http://www.architectsjournal.co.uk/home/dramatised-demolition-is-the-onlyanswer-for-the-grimshaw-ice-rink/173332.article SIMMONDS, E., “Blackbird Leys to get new £7m pool” al diari Oxford Mail, 21 de maig de 2009, versió digital: http://www.oxfordmail.co.uk/news/yourtown/oxford/4384328.Blackbird_Leys_t o_get_new___7m_pool/ LITTLE, R., “Future of ice rink looks assured” al diari Oxford Mail, 2 de juny de 2010, versió digital: http://www.oxfordmail.co.uk/news/8198400.Future_of_ice_rink_looks_assured BUCHANAN, P., “British High-Tech. Four Figures” a la revista Arquitectura Viva, núm. 42, maig-juny 1995, pp. 19-29.

Webs:  23 | P à g i n a

Bolletí oficial del departament de comerç del govern d’Estats Units d’Amèrica. http://www2.census.gov/prod2/decennial/documents/1980a_maABC-01.pdf

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell   

     



24 | P à g i n a

Pàgina sobre arquitectura històrica de la ciutat de Manchester. http://manchesterhistory.net/architecture/1980/icerink.html Pàgina oficial de l’empresa Mech. http://www.strutture.info/en/low-costs-for-foundations.html Pla parcial de la ciutat d’Oxford. http://www.oxford.gov.uk/Library/Documents/Planning/Oxpens%20Masterplan %20SPD%20Consultation%20Draft%20June%202013.pdf Pàgina oficial de l’associació de patinadors d’Oxford. http://www.oxist.co.uk/oxist/history.html Article de la wiquipedia destinat a Ove Arup. http://en.wikipedia.org/wiki/Ove_Arup Article de la wiquipedia destinat a l’Ice Rink d’Oxford. http://en.wikipedia.org/wiki/Oxford_Ice_Rink Entrevista de la cadena ArchRecord TV a Nicholas Grimshaw. https://www.youtube.com/watch?v=QdEQCh6WSHE Processos de dibuix en el disseny de Nicholas Grimshaw. https://www.youtube.com/watch?v=glMPTG3apoA Presentació de The Independent del crític Martin Pawley. http://www.independent.co.uk/news/obituaries/martin-pawley-radicalprescient-architecture-critic-808182.html Entrevista de The Independent a Nicholas Grimshaw. http://www.independent.co.uk/news/people/profiles/sir-nicholas-grimshaw-itsquality-that-matters-more-than-anything-else-1999720.html

Les parts i el tot – Nicholas Grimshaw | Ernest Taberner Cortell

ANNEXOS Annex 1 – Línia del temps.

Annex 2 – Plantes.

Annex 3 – Unions (no fet per manca de temps).

25 | P à g i n a

6

2 3

5

4

1

7

3

8

9

Planta primera Llegenda 1. Pista de gel 2. Grades plegables 3. Sistema de ventilació 4. Nucli d’escales principals

5. Bar 6. Sala multifuncional 7. Administració 8. Entrada 9. Rampa d’accés

e.- 1/250

Oxford Ice Rink / Nicholas Grimshaw & Partners Alumne: Ernest Taberner Cortell Professor: Fernando Prozorovich Seminari sobre Projecte i Indústria. Les parts i el tot.

14

7

6

10 11

12

9

13 1

8 2 4

3 5

5

Planta primera Llegenda 1. Pista de gel 2. Banquetes 3. Sistema de ventilació 4. Sistema de manteniment pel gel

5. Vestuaris per equips 6. Sala de calderes 7. Vestuaris per personal 8. Cafeteria 9. Nucli d’escales principal 10. Sala multifucional, normalment espai per l’intercanvi de calçat.

11. Sala d’instal·lacions 12. Magatzem de patins 13. Espai magatzem pel bar 14. Planta de congelació exterior

e.- 1/250

Oxford Ice Rink / Nicholas Grimshaw & Partners Alumne: Ernest Taberner Cortell Professor: Fernando Prozorovich Seminari sobre Projecte i Indústria. Les parts i el tot.

Conf i anç aambl af i abi l i t atdi r ec t adel ageomet r i a.

Pos s i bi l i t atd’ unanoadapt ac i ót ot alenell l oc .

El ses pai shander es pondr eaunesnec es s i t at shumanes .

Vol unt atc ompos i t i v adel sel ement squer es ponenaaques t esnec es s i t at s .

Pert alder es ol dr eel spr obl emesc ont empor ani s , c al enunmuntd’ obj ec t es .

Eldet al lr es ponenal auni ód’ aques t si , pert ant , al auni ódelpr oj ec t e.

Vol unt atd’ unc ont r olener gèt i cdel av i dadel ’ edi f i c i .

Mal gr att ot , noespr ev euunc ont r olenl ’ ex t r ac c i ódel smat er i al s , i mpac t e ambi ent aldel apr oduc c i ó, . . .

L esper s onest enendr etamani pul arels euent or n.

Tendènc i ac apaes pai s v er s àt i l simul t i f unc i onal s .

Obj ec t i usdec ai r es oc i aldi nsenelpr ogr amadel sedi f i c i s .