LESSEPS. PENSAMENTS SOBRE UNA PLAÇA Ernest Taberner Cortell arq.
Els conceptes que volen donar sentit a Lesseps són múltiples i contradictoris. Se’n fa dir una plaça cívica, un node infraestructural, un projecte, un procés participatiu, un espai d’encontre, un no-lloc,... La situació respecte la ciutat de Barcelona tampoc l’ajuda a definir-se. Entre els barris de Gràcia i Sant Gervasi, hi conflueixen vies tant importants per l’articulació del trànsit com General Mitre i la Travessera de Dalt, però també hi transcorren veritables correnties d’aigua i accessos principals a la serra de Collserola, com l’avinguda Vallcarca i l’avinguda Argentina, o el carrer Gran de Gràcia, que connecta Lesseps amb el cor de la ciutat, el passeig de Gràcia i plaça Catalunya. L’any 2001, a raó de l’arribada de la línia 9 de metro, l’Ajuntament de Barcelona decideix obrir concurs per la renovació de la plaça. Aleshores Lesseps era un parc marcat pel desnivell de més de 5 metres que causava el pas soterrat de general Mitre. Ple de rampes i túnels, a la plaça hi havia masses espais inutilitzats i pocs ulls que els poguessin vigilar. Les bases del concurs eren un reguitzell de bones intencions i es va considerar que la proposta que millor les assolia era la de l’equip de Viaplana. Els objectius passaven, sobretot, per millorar la connectivitat transversal sense tocar la infraestructura subterrània de Mitre, que era el principal element distorsionant. A més, es demanaven nous vestíbuls de metro, passos de vianant sobre resant i accentuar la continuïtat visual sobre el pla de la plaça. L’estratègia de Viaplana es basava en sectoritzar l’espai, solucionar la intersecció del trànsit a la zona nord i ocupar la zona sud amb els usos cívics pertinents. D’aquesta manera es desplaçava el centre neuràlgic de la plaça a un dels seus racons, una estratègia adient si tenim en compte que Lesseps no té una geometria rígida, amb una llargada de més de 200 metres i una amplada que va variant de 130 a 40 metres. El
canvi de cota, per altra banda, es solucionava a partir de llargues rampes, murs de contenció de més de 2 metres d’altura i grades. El procés habitual hagués estat el següent: després de l’adjudicació, la redacció del projecte executiu i obres. Si després de la inauguració, l’obra hagués estat ben rebuda pel conjunt social, l’equip de govern guanyava prestigi i els arquitectes renom i bona publicitat. Si no, els valors es capgiraven. Però després de la publicació oficial de l’inici d’obres, el veïnat es va organitzar per dir NO a la proposta. La seva raó principal era el manteniment de la infraestructura que tallava la plaça en dos, i així s’ho van fer valer. S’organitzaren manifestacions fins que l’ajuntament va aturar les obres, s’engega un procés participatiu on es discuteixen les premisses de projecte i s’encarrega una nova redacció. Les negociacions no van ser fàcils, entre ells hi havia representants de l’ajuntament i tècnics com Salvador Rueda i l’Itziar González, o el aleshores regidor de cultura Ferran Mascarell. Finalment es decideix recuperar el pendent original de plaça, rebaixant la infraestructura que solucionava el pas de General Mitre fins a 2.9 metres, i disminuir la superfície del vial. Així doncs, després del vist-i-blau dels veïnat a la proposta de Viaplana que complia amb els nous objectius, s’engeguen les obres. La rebuda del veïnat al final d’aquestes, però, no va ser del tot satisfactòria, i rere les paraules “Hem recuperat Lesseps!” de l’alcalde Hereu al dia inauguració, se sentiren crits de protesta. La raons principals foren un conjunt escultòric abstracte d’àcer laminat i la duresa dels acabats. La gent esperava més verd i amb tot ens hauríem de preguntar el perquè d’aquesta sorpresa veïnal si ells mateixos havien donat el vist-i-blau al projecte. Si ens centrem en la figura de l’Albert Viaplana veurem de seguida l’origen de la confusió. Durant els anys 70 i 80, quan el panorama de l’arquitectura catalana estava encapçalada pel que es digué l’escola de Barcelona, de traçats contextuals i realistes, Viaplana, junt amb el seu soci Helio Piñón, van desenvolupar un llenguatge arquitectònic sever, intemporal i minimalista, ple de línies abstractes i simples, el més anònimes possible. En són exemples la plaça dels Països Catalans o el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i d’aquesta línia rupturista sorgiren personatges
tant reconeguts internacionalment com Enric Miralles. Ara bé, a excessos d’abstracció el veïnat no va comprendre la fatalitat de les seva obra. Al marge d’estilismes, la qualitat dels acabats de la plaça Lesseps, encara que durs, és indubtable. Més crítica és la situació del nou i principal equipament de la plaça, la biblioteca Jaume Fuster, que queda lleugerament deprimida. El nou vestíbul de metro, per la seva banda, que hauria de donar raó alguna al conjunt escultòric ja que s’hi veuria reflectit, encara avui està per acabar... Situacions reals que semblen imperdonables als ulls dels usuaris. Lesseps és una història trista i no seré jo qui excusi la incomprensió de l’abstracte en la deshumanització de l’art. En el meu ben entendre, les teories d’Ortega i Gasset o a les gens afortunades idees de Sartre són una regressió de la nostra intel·ligència. La rellevància de l’obra de Viaplana dins el seu context és indubtable, però malgrat tot no semblA superar el sil·logisme deductiu aristotèlic. Tampoc ho va fer un primer Le Corbusier i sí, en canvi, Frank Lloyd Wright. L’ideal, com a realitat abstracte, és una enganyifa, el sosteniment de la propaganda i del sentit professional. El tipus, en canvi, sempre s’ha valgut d’una discussió fisiològica. El procés participatiu de Lesseps és una resposta desesperada que vol superar l’ideal. A manca d’idees clares, però, no es necessiten homes segurs sinó temps per viure les experiències necessàries. Es tracta d’exercici o ofici. D’arquitectura o ideals. Es pot evitar l’ideal.
Ernest Taberner Cortell
- OBSESSIONS PRIVADES
PROCÉS - CONSTRUCCIÓ - PARTICIPACIÓ
CRUSELLAS, G., “L’evolució d’un node urbà“, UPC-ETSEC, p.49
CRUSELLAS, G., “L’evolució d’un node urbà“, UPC-ETSEC, p.51
“El 18 de desembre de 2002 la Comissió Mixta signava el document amb què, després de mesos de confrontació i negociacions, portaveus veïnals, partits polítics, tècnics independents i representants de l’ajuntament de Barcelona, acordaven els critèris que havien de regir la redacció del nou projecte”
“Les obres corresponents a la primera fase del projecte de remodelació de la plaça Lesseps es van iniciar el 16 d’agost de 2005. Aquestes actuacions inclouen la infraestructura, la vialitat i la urbanització bàsica de la plaça.”
ESTÉVEZ, B., La controvèrsia de la Plaça Lesseps, UB, 2014, p-138
SITUACIÓ - EDIFICACIÓ - NO MATERIAL
“Ara el Districte, amb el compromís de Territori de retirar la grua de l’estació i tapar el pou amb la tuneladora dins, ha encarregat la reurbanització a un equip d’arquitectes diferent i el nou projecte engegarà sense l’aval de l’equip Viaplana i de part dels veïns.” L’Independent de Gràcia, 9 de gener de 2015.
BIMSA, Dossier, http://www. bimsa.cat/uploads/images/ noticias/071210_Visita%20alcalde%20Lesseps.pdf
“El Departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudicat, per mitjà de l’empresa pública Infraestructures.cat, les obres de reurbanització a l’entorn de la plaça Lesseps de Barcelona afectat per les obres de l’L9 del metro. ” Departament de Territori i Sostenibilitat, Comunitat de premsa, 3 de març de 2014
“Des de la regidoria del districte de Gràcia es van redactar unes directrius per a la nova urbanització de la plaça consistents en deu punts” CRUSELLAS, G., “L’evolució d’un node urbà“, UPC-ETSEC, p.49
“El 18 de desembre de 2002 la Comissió Mixta signava el document amb què, després de mesos de confrontació i negociacions, portaveus veïnals, partits polítics, tècnics independents i representants de l’ajuntament de Barcelona, acordaven els critèris que havien de regir la redacció del nou projecte”
L’entrega de projectes pel concurs es va fixar pel febrer de 2001, de la que en sortí escollida l’opció dissenyada per Viaplana Arquitectes i l’enginyeria OFEP.” CRUSELLAS, G., “L’evolució d’un node urbà“, UPC-ETSEC, p.49
“Els dies 9, 10 i 11 de setembre, l’església dels Josepets obria les seves portes a la celebració de les jornades que popularment s’acostumen a referir com el -procés participatiu de Lesseps-” ESTÉVEZ, B., La controvèrsia de la Plaça Lesseps, UB, Setembre 2014, p.128
“Perquè l’Albert sempre ho deia,-vosaltres digueu-me el marc i aleshores jo hi faré l’arquitectura-”
“En el decurs de l’etapa de redacció del nou projecte, la Comissió Mixta de Seguiment es va reunir en sis ocacions”
Entrevista Enric, veí i arquitecte. ESTÉVEZ, B., La controvèrsia de la Plaça Lesseps, UB, Setembre 2014, p.134.
ESTÉVEZ, B., La controvèrsia de la Plaça Lesseps, UB, Setembre 2014, p.133
L’Independent de Gràcia, 13 de febrer de 2009.
“El 3 de març, La Vanguardia anuncia que l’Ajuntament havia pres la decisió d’aturar o congelar la reforma” ESTÉVEZ, B., La controvèrsia de la Plaça Lesseps, UB, Setembre 2014, p.114
“Però, també, la maqueta era molt d’estil Viaplana, molt abstracta, molt de l’espai en si mateix, a una escala molt reduïda, una maqueta que era quasi una obra d’art. Recordo que era molt poc comprensiva i que la gent no sabi quasi ni orientar-se [...]” Entrevista Enric, veí i arquitecte. ESTÉVEZ, B., La controvèrsia de la Plaça Lesseps, UB, 2014, p-142
ESTÉVEZ, B., La controvèrsia de la Plaça Lesseps, UB, 2014, p.133
“La imatge actual de la plaça respon, doncs, estricta i únicament, a l’arquitecte i l’Ajuntament. No va ser consesuada amb la comissió, [...]”
Vincles
- COMPROMISOS PÚBLICS
“Aquest projecte va sortir a informació pública a finals de gener de 2002, alhora que es va comunicar que les obres s’iniciarien al març del mateix any. La reacció veïnal a aquest projecte va ser negativa”
Context
PRINCIPI
“El planejament de la futura línia 9 del metro amb parada i intercanviador a la plaça Lesseps, van fer que l’ajuntament optés per convocar un concurs per a la remodelació de la plaça mantenint els objectius anteriors.”
Aspectes INPUT Investigació
Prof.- Félix Arranz
Caràcter
MArqETSAB - Teoria i projectes
Aspectes OUTPUT Sobre matèria
Ernest Taberner Cortell
Aspectes NUCLEARS De sistema
plaça LESSEPS escrita-agents
“[...] sembla més que plausible que la delegació de la formalització arquitectònica de la plaça en un arquitecte de llenguatges radicals i polèmics, com és el cas d’Albert Viaplana, no era la millor opció en un context de malfiança [...]” ESTÉVEZ, B., La controvèrsia de la Plaça Lesseps, UB, 2014, p.143
“L’última reforma de la plaça Lesseps, que no es va acabar provisionalment fins a la primavera del 2009 després d’un llarg estira-i-arronsa entre el 2001 i el 2003, es va tancar en fals per les obres inacabades de la L9.” L’Independent de Gràcia, 9 de gener de 2015.
“L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha inaugurat aquest diumenge la plaça Lesseps de Barcelona enmig d’una gran festa cívica que s’ha vist esquitxada per l’escridassada que han protagonitzat una vintena de joves que portaven cartells en què es podia llegir lemes com ‘menys ciment i més zones verdes’’.” ACN, https://www.youtube. com/watch?v=iH68_rrk1YA
- OBSESSIONS PRIVADES
Huguet, M., Plaza Lesseps, UPC, 2010, p. 39.
PROCÉS - CONSTRUCCIÓ - PARTICIPACIÓ
“La solució adoptada tenia els següents punts claus: No modificava el viari soterrat del tronc principal de la Ronda del Mig. De totesformes, a la sortida en direcció a Travessera de Dalt, es forçava el pendent pertal de poder connectar a nivell de superfície els carrers Torrent de l’Olla amb elcarrer Mare de Déu del Coll. [...]” CRUSELLAS, G., “L’evolució d’un node urbà“, UPC-ETSEC, p. 50
SITUACIÓ - EDIFICACIÓ - NO MATERIAL
“ Reducció del trànsit privat en superfície. Recuperació del pendent natural de la plaça. Millora de la connectivitat entre els barris adjacents a la plaça.” CRUSELLAS, G., “L’evolució d’un node urbà“, UPC-ETSEC, p. 52
CRUSELLAS, G., “L’evolució d’un node urbà“, UPC-ETSEC, p. 47
“Un dels elements més controvertits del nou paisatge de la plaça són els diferents ornaments metàl·lics de grans dimensions i de difícil comprensió. Aquesta manca de comprensió per part dels veïns de la simbologia dels ornaments metàl·lics es deu, en part, pel fet que la plaça no està totalment acabada[...]” CRUSELLAS, G., “L’evolució d’un node urbà“, UPC-ETSEC, p. 56
“la duresa de la plaça, entesa com la pavimentació excessiva de la mateixa, amb poc verd. Respecte l’estructura anterior de la plaça, aquesta ha perdut més de la meitat de zona verda, passant de més de 5.500 metres quadrats concentrats a l’illa central a poc més de 2.500 metres quadrats distribuïts per la plaça [...]” CRUSELLAS, G., “L’evolució d’un node urbà“, UPC-ETSEC, p. 57
“L’obertura de la Ronda del Mig de primers anys setanta, quan s’anomenava primer cinturó, va esbotzar jardins i tanques del barri del Putxet i va convertir l’encontre amb la plaça en un slargo indefinit en direcció a Sant Gervasi. [...]”
“Des de la regidoria del districte de Gràcia es van redactar unes directrius per a la nova urbanització de la plaça consistents en deu punts” CRUSELLAS, G., “L’evolució d’un node urbà“, UPC-ETSEC, p.68
Parcerisa, J., , Plaça Lesseps, Quaderns d’Arq. i Urb., 249.
“Les obres de rebaix permetran modificar radicalment la percepció de l’espai, desmuntant el perfil convex que allunyava les rasants mar i muntanya entre sí (els perfils nous en vermell). La nova llosa perfila una solució uniforme” Parcerisa, J., , Plaça Lesseps, Quaderns d’Arq. i Urb., 249.
“Un plànol representatiu del projecte d’urbanització de la superfície de la plaça, obra dels arquitectes Albert i David Viaplana., [...]” Parcerisa, J., , Plaça Lesseps, Quaderns d’Arq. i Urb., 249.
“El 18 de desembre de 2002 la Comissió Mixta signava el document amb què, després de mesos de confrontació i negociacions, portaveus veïnals, partits polítics, tècnics independents i representants de l’ajuntament de Barcelona, acordaven els critèris que havien de regir la redacció del nou projecte” ESTÉVEZ, B., La controvèrsia de la Plaça Lesseps, UB, 2014, p.133
“[...] sembla més que plausible que la delegació de la formalització arquitectònica de la plaça en un arquitecte de llenguatges radicals i polèmics, com és el cas d’Albert Viaplana, no era la millor opció en un context de malfiança [...]” ESTÉVEZ, B., La controvèrsia de la Plaça Lesseps, UB, 2014, p.143
Vincles
- COMPROMISOS PÚBLICS
“Unión Travessera de Dalt / Ronda del General Mitre. Paso ‘subterráneo’ de tráfico anteriormente descrito. Plaza central elevada que permite el paso anteriormente descrito. Enlace de las diferentes calles mediante pasos a distintos niveles.Acceso del peatón a la plaza a través de túneles y escaleras.”
Context
PRINCIPI
“- En la plaza no hay edificios que puedan darle carácter, tampoco calles singulares, no hay continuidad, está llena de medianeras, la casa Ramos está como vuelta respecto a la plaza. Lo único que podíamos hacer para generar el proyecto era agarrarnos a la misma plaza. - Viaplana”
Aspectes INPUT Investigació
Prof.- Félix Arranz
Caràcter
MArqETSAB - Teoria i projectes
Aspectes OUTPUT Sobre matèria
Ernest Taberner Cortell
Aspectes NUCLEARS De sistema
plaça LESSEPS escrita-projecte
“Con el cambio de siglo y milenio, se propuso desde el ayuntamiento un concurso de anteproyectos para la plaza. El equipo ganador, Viaplana, puso el proyecto en marcha antes de 2001, tras ganar el concurso. [...]”
“- Ciudad es ante todo plaza, ágora, discusión, elocuencia. De hecho, no necesita tener casas, la ciudad; las fachadas bastan. Las ciudades clásicas están basadas en un instinto opuesto al doméstico. [...] - José Ortega y Gasset”
Huguet, M., Plaza Lesseps, UPC, 2010, p. 26.
Huguet, M., Plaza Lesseps, UPC, 2010, p. 68.
“Este proyecto nació directamente como crítica de lo anterior. Una crítica referente a diversos aspectos, tanto hacia el modelo político como hacia el modelo urbano. Dejando de lado la faceta política, la opinión respecto al modelo urbano, junto con el descontento de la ciudadanía, provocaron un clima de unanimidad entre gobierno y sociedad.”
“En aquest context, la mobilització dels veïns i veïnes de Lesseps, cada cop més ferma, va obligar a l’Ajuntament [...]” ESTÉVEZ, B., La controvèrsia de la Plaça Lesseps, UB, Setembre 2014, p.114
Huguet, M., Plaza Lesseps, UPC, 2010, p. 37.
“L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha inaugurat aquest diumenge la plaça Lesseps de Barcelona enmig d’una gran festa cívica que s’ha vist esquitxada per l’escridassada que han protagonitzat una vintena de joves que portaven cartells en què es podia llegir lemes com ‘menys ciment i més zones verdes’’.” ACN, https://www.youtube. com/watch?v=iH68_rrk1YA
“[...] acabarien causant la ruptura de la plataforma veïnal “Una altra plaça Lesseps és possible.” ESTÉVEZ, B., La controvèrsia de la Plaça Lesseps, UB, Setembre 2014, p.140
- OBSESSIONS PRIVADES
PROCÉS - CONSTRUCCIÓ - PARTICIPACIÓ
SITUACIÓ - EDIFICACIÓ - NO MATERIAL
Vincles
- COMPROMISOS PÚBLICS
Context
PRINCIPI
Aspectes INPUT Investigació
Prof.- Félix Arranz
Caràcter
MArqETSAB - Teoria i projectes
Aspectes OUTPUT Sobre matèria
Ernest Taberner Cortell
Aspectes NUCLEARS De sistema
plaça LESSEPS gràfic