LESSEPS. PENSAMENTS SOBRE UNA PLAÇA Ernest Taberner Cortell arq.
Els conceptes que volen donar sentit a Lesseps són múltiples i contradictoris. Se’n fa dir una plaça cívica, un node infraestructural, un projecte, un procés participatiu, un espai d’encontre, un no-lloc,... La situació respecte la ciutat de Barcelona tampoc l’ajuda a definir-se. Entre els barris de Gràcia i Sant Gervasi, hi conflueixen vies tant importants per l’articulació del trànsit com General Mitre i la Travessera de Dalt, però també hi transcorren veritables correnties d’aigua i accessos principals a la serra de Collserola, com l’avinguda Vallcarca i l’avinguda Argentina, o el carrer Gran de Gràcia, que connecta Lesseps amb el cor de la ciutat, el passeig de Gràcia i plaça Catalunya. L’any 2001, a raó de l’arribada de la línia 9 de metro, l’Ajuntament de Barcelona decideix obrir concurs per la renovació de la plaça. Aleshores Lesseps era un parc marcat pel desnivell de més de 5 metres que causava el pas soterrat de general Mitre. Ple de rampes i túnels, a la plaça hi havia masses espais inutilitzats i pocs ulls que els poguessin vigilar. Les bases del concurs eren un reguitzell de bones intencions i es va considerar que la proposta que millor les assolia era la de l’equip de Viaplana. Els objectius passaven, sobretot, per millorar la connectivitat transversal sense tocar la infraestructura subterrània de Mitre, que era el principal element distorsionant. A més, es demanaven nous vestíbuls de metro, passos de vianant sobre resant i accentuar la continuïtat visual sobre el pla de la plaça. L’estratègia de Viaplana es basava en sectoritzar l’espai, solucionar la intersecció del trànsit a la zona nord i ocupar la zona sud amb els usos cívics pertinents. D’aquesta manera es desplaçava el centre neuràlgic de la plaça a un dels seus racons, una estratègia adient si tenim en compte que Lesseps no té una geometria rígida, amb una llargada de més de 200 metres i una amplada que va variant de 130 a 40 metres. El