ES 2: CONSUM RESPONSABLE

“Pensa-t'ho bé” Reflexions sobre el paper de l'educació per un consum més responsable

SQUID SQUID AND AND INK: INK: “ENZO, “ENZO, EL EL MEU MEU GERMÀ, GERMÀ, TALLANT TALLANT CALAMAR. CALAMAR. ELL ELL EL EL VA VA DIBUIXAR, DIBUIXAR, LA LA MEVA MEVA MARE MARE EL EL VA VA COSIR”.

COSIR”.

CALAMAR CALAMAR DISSENYAT DISSENYAT PER PER UN UN NEN NEN DE DE SIS SIS ANYS ANYS II FABRICAT FABRICAT AMB AMB MATERIAL MATERIAL RECICLAT. RECICLAT. FOTO: FOTO: SOPHIA SOPHIA GRECO, GRECO, GRECOLABORATIVO GRECOLABORATIVO

2

Consum responsable Reflexions des del punt de vista educatiu Consum responsable | 2007 | TARDOR |

Índex 2.

tardor 2007

consum responsable

Es busquen persones conscients Sandra Benbeniste, de la Fundación Ecología i Desarrollo, destaca que la transmissió de missatges clars i ben coordinats sobre el consum responsable ha de ser una prioritat per als múltiples actors implicats en el consum i en l’educació.

Aprenem per a un altre món Nina González i Mari Vera, de Setem, exploren la transició des de les campanyes de sensibilització sobre el comerç just cap a la integració del consum responsable com a disciplina transversal en l’educació formal.

Educar-nos en el quotidià Les cooperatives de consum ecològic ofereixen diverses oportunitats d’aprenentatge individual i col·lectiu en valors, discrepància i actituds crítiques segons Francisco Esteban.

Crèdits Editora: Heloise Buckland

La compra pública sostenible

Redacció: Núria Besora

Txema Castiella descriu el procés d’aprenentatge col·lectiu portat a terme per l’Ajuntament de Barcelona per assolir integrar criteris ètics i ambientals en les seves compres i contractacions.

Comitè editorial Sandra Benbeniste, Anna Díaz, Anna Estella, Teresa Franquesa, Antoni Grau, Oriol Lladó, Josep Moner, Sonia Pérez, Inma Pruna i Montse Santolino

Educar en el consum

Disseny : Barcelonya / El Tinter

Josep Bonil i Maya Querol, de l'Escola de Consum, exposen diversos models didàctics per enfrontar la societat del consum i reclamen més innovació pedagògica en aquesta àrea.

Impressió: El Tinter (certificació ISO 9001, 14001 i EMAS)

Tejiendo la sostenibilidad

Imprès en paper reciclat. Novembre de 2007. Dipòsit legal B-23656-07.

ISSN 1887-7230.

Maria Olazabal i David Balbás, estudiants d'arquitectura, promouen la integració dels principis i de les pràctiques del consum responsable en centres educatius de tots els nivells.

Amb el suport de:

Contextualitzant l'aprenentatge Edgar González-Gaudiano, membre del grup assessor sobre la Dècada d'Educació per al Desenvolupament Sostenible, assenyala estratègies educatives per a un consum responsable.

4 10 15 19 31 35 39

Breus iniciatives dintre i fora de l’aula Visions 2050 de diferents regions del món Calendari de dies dedicats a la sostenibilitat Entrevista amb la Montse Peiron, directora de la revista Opcions Recomanem publicacions, pel·lícules i pàgines web Amb la col·laboració de:

EduSost.cat

Petjada ecològica d’aquesta revista

28 49 50 54 55

www.rce-barcelona.net es@rce-barcelona.net +34 93 405 43 73

menys i millor

El 2025, dels 8.000 milions d'éssers humans que habitarem el planeta, 2.450 milions (el 31 %) viurem amb dificultats d'accés a l'aigua potable, i el 3 %, com a refugiats ambientals; hi haurà 42 milions de nens que passaran gana a l'Àfrica i 900 milions a l'Índia tindran un telèfon mòbil.

T'has parat a pensar quantes vegades al dia reps informació relacionada amb l'impacte dels excessos de la societat de consum?; sobre l'estat dels recursos hídrics i pesquers?; sobre els efectes de la desforestació i les conseqüències del canvi climàtic? La preocupació pel malbaratament i la cura dels recursos naturals s'estén des del cinema de Hollywood fins als despatxos de les grans agències de comunicació, a les quals els clients insisteixen perquè venguin i ofereixin productes per a un consum “verd, ecològic i socialment just”. Que necessitem 5 planetes per sostenir els nivells de consum vigents ja no és cap novetat.

Curiosament, alhora presenciem un enorme increment d'iniciatives relacionades amb el consum sostenible, que podem definir com el consum de béns amb baix impacte ambiental (bio o orgànics, eficients energèticament, fabricats amb materials biodegradables, reciclats o reciclables, etc.) o el de productes manufacturats per persones amb condicions laborals dignes, com a part d'un comerç just. La proposta d'un consum responsable destaca la coresponsabilitat de les persones, les empreses, l'Administració pública i la societat civil davant el malbaratament del consumisme. El repte és aportar l'educació que estimuli una actitud crítica i responsable en aquests àmbits.

Ara sorgeix la pregunta: com ensenyem a consumir menys i millor, i a dissenyar solucions creatives que satisfacin les nostres necessitats sense perjudicar l'entorn i les generacions futures? Dins de l'aula els materials pedagògics s'adapten cada vegada més bé a la realitat d'un món globalitzat i la informació tècnica de l'empremta ecològica dels productes és cada vegada més visible i accessible. Fora de l'aula, es generen cada dia noves iniciatives de conscienciació sobre l'impacte que ocasionen les nostres decisions diàries de consum, a través de les campanyes de les ONG, iniciatives públiques o les agències de comunicació esmentades anteriorment.

Davant tot això, la responsabilitat de l'educador és fomentar i desenvolupar la capacitat d'anàlisi, autonomia i consciència dels nostres propis actes, des d'una perspectiva complexa (la meva compra té repercussions en altres parts del món) i responsable, aprenent a prendre decisions basant-se en els valors i principis ètics.

Des d'Educació i Sostenibilitat intentem donar visibilitat a algunes iniciatives d'innovació educativa per a la sostenibilitat i animem les persones que treballen en l'educació, des de les guarderies fins a les escoles de negoci, des de les ONG fins a l'Administració pública, a aprofitar els recursos educatius que tenen al seu abast, a reflexionar sobre la pròpia responsabilitat i a predicar amb l'exemple: l'acte pedagògic més antic, eficaç i transformador.

El comitè editorial d’Educació i Sostenibilitat

El comitè editorial no es fa responsable de les opinions expressades pels autors dels articles de la revista.

SQUIDS - ©© LIZETTE GRECO

Aprendre a consumir

REFLEXIONS

Educant per a un consum responsable

Es busquen persones conscients

4

Davant el model de consumisme desenfrenat s'està desenvolupant tímidament una nova tendència, un consum responsable o conscient, encara molt minoritari. Només a través de la implicació activa de tots els sectors educatius, formals i informals, construint i difonent missatges sòlids i coordinats, aquest tipus de consum pot constituir una

tardor 2007

alternativa real.

Sandra Benbeniste Directora de Programes Fundación Ecología y Desarrollo

s calcula que a les principals ciutats europees una persona està exposada diàriament a més de mil impactes publicitaris impersonals, tant a través de formats tradicionals —premsa, ràdio, televisió i Internet— com d’altres tipus de suports més inevitables: metro, ascensors o fins i tot lavabos públics. Estem sotmesos a una forta pressió publicitària a través de la qual ments molt creatives s’esforcen a fer-nos creure, i sentir, que per ser feliços hem de comprar contínuament tot tipus de productes o serveis. És ben sabut, tanmateix, que una vegada adquirit l’objecte desitjat passarem a desitjar-ne un de nou, en una espiral interminable.

E

Per fer front a la tendència predominant no és suficient que un grapat d’organitzacions i altres educadors ens entossudim a sensibilitzar sobre aquesta nova forma de consumir. Necessitem construir una aliança forta entre tots els sectors educatius, formals i informals, per llançar missatges complementaris, dins i fora de les aules, que puguin anar calant en els ciutadans i ciutadanes. Des de l’escola, les universitats, les diverses associacions —socials, ecologistes i de consumidors—, hem d’unir forces per construir un missatge clar: transmetre amb claredat que consumint desmesuradament i sense criteri acabarem amb el nostre planeta.

Davant aquesta onada que ens impulsa a consumir cada dia més, una altra tendència s’està desenvolupant, encara tímidament; un moviment que parla de consumir d’una altra manera, de consumir menys, de consumir responsablement, amb consciència.

Un compromís internacional, una responsabilitat compartida Els estats han començat a assumir compromisos entorn del consum responsable, tot i que encara són febles. En la Cimera Mundial de Nacions Unides sobre Desenvolupament

REFLEXIONS

La comunitat internacional reconeix el problema, però encara queda molt per fer, per part de les administracions públiques, de les empreses i de la resta d’actors, per construir alternatives. Tots som coresponsables. Sens dubte les primeres podrien regular més, i les segones podrien autocontenir-se, en un exercici extrem de responsabilitat en què prevalgués l’interès global per damunt del particu-

Conceptes encara confusos Consum responsable, consum conscient, consum crític, consum sostenible, comerç just. De què parlem? Hem de transmetre claredat, però fins ara el consumidor que vol canviar hàbits i s’acosta a aquest nou model es pot sentir confós per la proliferació de conceptes i accepcions. Cada organització que treballa en aquest camp ha emfatitzat un aspecte o un altre en funció de les seves prioritats, i s’ha arribat a l’extrem que un consumidor que vol ser responsable es troba davant l’alternativa d’escollir un cafè o te amb etiquetatge ecològic (amb garantia de respecte al medi ambient, emmarcat en l’originalment

Educació i Sostenibilitat

lar, la mirada de llarg termini per damunt de la de curt termini. Mentre, els consumidors podem actuar ja, exercint directament el nostre poder, consumint menys i millor. Per millor pot entendre’s la discriminació de productes i empreses pel seu major o menor impacte social i/o ambiental. Per a això és fonamental el paper dels educadors, formals i informals.

FUE NTE :W WW .

C ON SU MO RE S P O NS AB LE. OR G

Sostenible, realitzada el 2002 a Johannesburg, els caps d’Estat i de govern van reconèixer en la seva declaració final que “les principals causes que continuï deteriorant-se el medi ambient mundial són les modalitats insostenibles de consum i producció, particularment en els països industrialitzats”. És per això que, en el pla d’acció resultant d’aquesta cimera, els estats signants van dedicar el capítol tercer a la “Modificació dels patrons insostenibles de consum i producció”.

FORA DE L’AULA

5

REFLEXIONS

anomenat “consum verd” o “sostenible”) o amb etiquetatge social (amb respecte als principis de “comerç just”, predominantment socials, com la garantia d’uns ingressos més dignes per al productor).

DONA NICARAGÜENCA RECOL·LECTANT CAFÈ. - ECOLOGÍA Y DESARROLLO

tardor 2007

6

En l’actualitat, a poc a poc, ONG de cooperació al desenvolupament estan convergint amb organitzacions ambientals i amb algunes organitzacions de consumidors pioneres en campanyes comunes i en la construcció d’un concepte que pugui incloure totes les sensibilitats: consum responsable, sinònim de consum crític o conscient. Un exemple d’això és la campanya Bio-Just(2), impulsada per l’organització Ideas; el treball realitzat per Intermón Oxfam sobre el concepte de consum responsable, partint del suport al comerç just(3), o el treball d’Ecología y Desarrollo en diversos fronts ambientals i socials, articulat en la web www.consumoresponsable.org(4).

Informació necessària: els segells i la prescripció Per poder consumir responsablement el consumidor ha de saber amb claredat com ha de fer-ho, ha de tenir accés a informació. Informació clara i no contradictòria. I ha de poder accedir als productes amb facilitat. No tothom pot comprar en botigues especialitzades, de comerç just o de productes ecològics.

Paral·lelament a l’enfortiment d’aquestes botigues, que compleixen una tasca molt important de difusió i sensibilització, s’ha de facilitar la distribució d’aquests productes en els punts de venda i de consum habituals, a un preu accessible.

Una eina fonamental per facilitar la informació i amb això la diferenciació de determinats productes o serveis davant d’altres en tot tipus de punts de venda són els segells. Tradicionalment els segells han servit per distingir productes, sense entrar a valorar integralment l’empresa productora. Però, qui atorga aquests segells i com es donen a conèixer?

Qui assegura als consumidors el compliment dels criteris que diuen garantir? Pot fer-ho l’Administració pública, central o autonòmica, com en el cas del segell d’agricultura ecològica; organitzacions de la societat civil, com WWF en el cas del segell FSC per a la fusta sostenible(5), o una aliança d’organitzacions socials, educatives i de consumidors, com en el cas del segell FLO a Espanya per a productes de comerç just(6). És imprescindible que aquests actors impulsin campanyes publicitàries fortes per donar a conèixer aquests segells, amb l’autoritat moral de les organitzacions, empreses i institucions que els donen suport. Davant seu, en pressentir aquest nou “nínxol de mercat”, altres empreses estan desenvolupant “creativament” els seus propis segells, amb criteris molt menys exigents quant a valors, però amb més força publicitària al darrere. La persona que vol consumir responsablement pot sentir-se confosa.

D’altra banda, en els últims anys, amb l’aparició de l’anomenada responsabilitat social empresarial (RSE) o corporativa (RSC), el consum responsable està passant a ser un driver o motor per tal que les millors empreses vegin recompensat el seu esforç o les millors pràctiques en l’àmbit de la sostenibilitat. El consumidor pot decidir comprar un determinat producte o servei, o no comprar-lo, en casos de boicots, partint del comportament de l’empresa productora. En aquest cas la dificultat rau encara més en la falta d’informació, i en la desconfiança per part dels consumidors del que l’empresa pugui dir d’ella mateixa. Fan falta prescriptors neutres. En aquest sentit s’ha de destacar la tasca iniciada en aquesta direcció pel CRIC, a través de la revista Opcions(7). Seria desitjable a més que les or-

REFLEXIONS

ganitzacions de consumidors, a l’hora de fer anàlisis comparades de productes i serveis, incloguessin entre els seus criteris valoratius aspectes d’RSC, com han començat a fer en altres països europeus.

Consciència i voluntat: la importància dels valors

CONSUM RESPONSABLE - AMICS DE LA TERRA

Han estat minories les que han estat darrere de canvis fonamentals de la nostra història. Un 10 % de consumidors responsables podria provocar fortes transformacions del model de producció actual. Per arribar a això necessitem construir aliances, coordinar esforços, crear un front comú per educar, sensibilitzar i formar en un consum responsable. Construint sobre el somni compartit pels impulsors del Fòrum Social Mundial hem de dir alt i fort que a més d’un “altre món”, “un altre consum és possible”.

Referències Àngels Canadell (2007). “Un horitzó sostenible”, a Educació i Sostenibilitat, número 1, primavera.

(2) http://www.ideas.coop/archivos/campanas/ revistabiojusto1baja.pdf (3) http://www.intermonoxfam.org/ (4) http://www.consumoresponsable.org/actua/ ecologiapracticable.asp (5) http://www.wwf.es/certifica03.php (6) http://www.sellocomerciojusto.org/es (7) http://www.opcions.org/cast/como.html (1)

FORA DE L’AULA

7

Educació i Sostenibilitat

Però a més de saber i poder, el consumidor ha de voler també consumir de manera responsable. Per aquest motiu els educadors hem de contribuir a crear una consciència ambiental i social diferent. Moltes persones pensen que consumir responsablement suposa perjudicar la seva qualitat de vida, minvar el seu confort. S’equivoquen. En una època on una greu malaltia dels habitants dels països rics és l’estrès, que porta a un fort sentiment de buit existencial, molts busquen omplir aquest buit a través d’addiccions a drogues, alcohol, tabac o un consum desmesurat. Aquest últim pot semblar a escala personal més innocu que els anteriors, però a escala global pot tenir impactes igualment insostenibles.

Es tracta d’un tema de justícia social i ambiental: si tots els habitants del món consumíssim com consumim al Nord (i com ho fan les elits dels països del Sud) necessitaríem diversos planetes per produir els recursos naturals necessaris per a aquest volum de producció, i per gestionar els residus resultants. El model de consum predominant és clarament insostenible i injust intergeneracionalment i intrageneracionalment; hem de començar a donar senyals clars que hi ha un model alternatiu, el consum responsable.

Com deia Àngels Canadell a les pàgines d’aquesta mateixa revista, en el seu article “Un horitzó sostenible”(7), els currículums escolars i universitaris s’han de construir sobre nous valors, com la mesura, el respecte a la naturalesa, el treball interior i l’autocontenció. La resta d’organitzacions que promovem campanyes i accions educatives o de sensibilització SELLO FLO sobre el consum responsable hauríem de treballar en aquesta mateixa línia i destacar la importància dels valors.

La inèrcia és poderosa i la tasca no és fàcil.

Hem de canviar els nostres costums, com ara viatjar més en transport públic i menys en transport privat, no malbaratar l’aigua o l’energia, informar-nos abans de comprar determinats productes, saber diferenciar entre segells, preocupar-nos per l’impacte social i ambiental del que consumim, per l’empresa que hi ha al darrere, preguntar-nos si realment necessitem el que comprem.

BREUS

Juguem a comprar responsablement

Carles Xifra

L’impactòmetre

☎ 93 474 46 78 www.esplai.org

Jordi Martí /☎ 93 474 74 74 www.fundacioesplai.org

desavantatges ambientals i socials de cada envàs per tal d’omplir el cabàs comú de la compra responsable.

En els jocs s’aprèn molt i sovint més significativament, perquè allò que es fa engresca i motiva. Aprendre és, sobretot, canviar els punts de vista previs, és a dir, les maneres de mirar els fenòmens, d’explicar-los, de raonar, de valorar. És per això que, més enllà d’augmentar el nivell d’informació i coneixements sobre les diferents problemàtiques ambientals, el joc de la compra responsable cerca integrar aquests coneixements en noves maneres de percebre i analitzar aquestes problemàtiques. Es tracta, al cap i a la fi, d’imaginar i experimentar noves estratègies per poder viure d’una manera més sostenible.

DISEÑO: JORDI MARTÍ.

tardor 2007

8

El joc de la compra responsable, elaborat per la Fundació Catalana de l’Esplai en col·laboració amb l’Ajuntament del Prat de Llobregat, afronta la problemàtica ambiental i social de les deixalles associades als envasos i embalatges que generem en el nostre consum quotidià. Es tracta d’un joc de simulació que ens apropa el repte de pensar i actuar d’una manera més sostenible a l’hora de comprar.

Els visitants del Centre Esplai van a comprar al supermercat imaginari els productes que necessiten per preparar-se un bon àpat. Per omplir el cabàs de la compra, poden escollir entre diferents productes del mercat, productes que amaguen diferents etiquetes que els conviden a reflexionar i debatre sobre els avantatges i

Guia

multimèdia per al consumidor

Abacus Cooperativa té una base social de més de 500.000 socis, i s'esforça per oferir productes que estimulin el consum responsable.

Aposten per productes que usin matèries primeres menys agressives per al medi ambient, que representin menys despesa energètica, facilitin el reciclatge i mi n i mitzin els embolcalls, i que fomentin la intercooperació transparent i equitativa entre el productor i els consumidors.

Entre les seves actuacions pedagògiques, Abacus Coop. ha editat una

guia multimèdia, on orienta els consumidors perquè puguin fer una tria acurada entre el gran ventall de productes que ofereix el mercat.

Abacus Coop. també ha editat la Guia sobre el consum responsable.

La Guia intenta, mitjançant criteris educatius i pedagògics, orientar els consumidors amb informació de qualitat dels punts que cal tenir en compte a l’hora de fer la seva tria, com per exemple l’origen, qui hi intervé i els materials amb què s’ha fabricat el que es consumeix.

☎

902 303 302 / www.abacus.coop

La nova seu de la Fundació Catalana de l’Esplai, el Centre Esplai, és un bon exemple per a l’educació ambiental dels milers de joves i infants que el visiten cada any. L’edifici va ser dissenyat perquè causés un impacte ambiental mínim, amb un èmfasi especial a reduir el consum d’energia i aigua durant l’ús.

Amb l’objectiu de facilitar la comprensió de l’edifici per part dels usuaris, i també per implicar-los en el seu bon funcionament, l’UPCO2 ha creat un mesurador d’impacte ambiental per al Centre. L’eina funciona a través del web i permet conèixer, per exemple, el funcionament de les plaques fotovoltaiques instal·lades a la coberta o la recollida d’aigües pluvials.

L’impactòmetre permet visualitzar quina és la reducció de l’impacte ambiental de l’edifici respecte a un edifici que es podria considerar estàndard. Es pot activar cada un dels elements característics, com ara les proteccions solars o la il·luminació eficient, i es veu com es redueixen les emissions de CO2 i el consum d’aigua.

L’aplicació també mostra un llistat d’accions que poden realitzar els usuaris per reduir encara més l’impacte ambiental del Centre. Si s’activa cada una de les accions es veu quina quantitat d’emissions de CO2 o litres d’aigua es poden estalviar.

L’objectiu final és veure que si tots els elements de l’edifici i dels usuaris estan activats, l’impacte ambiental de l’edifici és molt petit.

L’edifici Centre Esplai té forma de drac. S’ha aprofitat aquesta similitud per convertir el drac en la mascota de l’edifici i en el narrador de l’aplicació, que ens explica quines són les virtuts de l’edifici i com cal utilitzar-lo correctament si volem que tingui un funcionament òptim.

BREUS

Educació en

La banca ètica.

Molt més que diners KITCHI GAMMI ROCK COLLAGE. ©© SHARON MOLLERUS

Jordi Marí / ☎ 93 368 84 81 / www.fets.org

Després d’uns anys de treball intens de moltes persones i organitzacions, l’economia social de Catalunya compta amb un projecte propi de banca ètica, compost per diverses entitats que es volen integrar en un sistema de finances ètic, que ha de cloure amb la constitució d’una cooperativa de crèdit cap al 2010.

Aquesta iniciativa està impulsada per FETS, Finançament Ètic i Solidari, una associació que agrupa nombroses entitats a Catalunya. Entre altres activitats educatives, FETS organitza cursos a la universitat i en centres d'ensenyament secundari, té una presència important en els mitjans de comunicació, organitza congressos i jor-

nades sobre la banca ètica i va editar el llibre La banca ètica. Molt més que diners.

Segons FETS, una banca ètica és necessària a Catalunya per poder tenir a l’abast més opcions per fer un ús crític dels nostres diners, coherent amb els nostres interessos i valors. Aquest tipus de banca, entre altres coses, facilita l’accés al crèdit en els projectes o sectors que massa sovint en queden marginats o exclosos. El procés de construcció de la banca ètica a Catalunya s’emmarca en un procés d’abast estatal, el projecte FIARE, i compta amb el suport de socis europeus consolidats com la Banca Popolare Etica, una cooperativa italiana.

gestionat de la cooperativa, es decideixen en l’Assemblea General. L’any 2006 es van concedir préstecs per valor de 2,6 milions d’euros a tots els projectes que complien els principis ètics i solidaris pels quals es regeix la cooperativa.

Coop57 educa en la responsabilitat social de l’ús dels diners, en el consum responsable i en nous valors i pràctiques quotidianes per combatre la pobresa, la precarietat o l’exclusió.

Coop57 treballa per aconseguir una banca ètica minorista que permeti viure plenament fora de l’actual sistema bancari, opac i depredador.

9

Observatori

d’Inversió Socialment Responsable L’estat de la Inversió Socialment Responsable (ISR) a Espanya és desolador si el comparem amb l'evolució a la resta de països europeus o als Estats Units, la qual cosa és paradoxal, ja que l’interès que suscita la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) a empreses, organitzacions i opinió pública en general no és menor que en altres països. I tots els actors implicats coincideixen que la RSE hauria de tenir en els inversors un dels seus factors dinamitzadors més important. Són diversos els motius pels quals no avança, però cal subratllar la relativa poca demanda tans des dels sindicats i les organitzacions no governamentals com des de l'Administració. Per altra banda, encara existeix un nivell baix de coneixement d’aquests tipus de fons. L’Observatori de la ISR, una iniciativa del Instituto para la Innovación Social d’ESADE, intenta solucionar aquesta falta d’informació amb una publicació anual que recull l'evolució i les tendències de la ISR a Espanya i altres països.

Daniel Arenas / ☎ 93 280 61 62 www.esade.edu

FORA DE L’AULA

tribueixen anualment uns interessos del 2,2 %, interessos que, d’acord amb el funcionament democràtic i auto-

www.coop57.coop

Educació i Sostenibilitat

Coop57 dóna suport financer —alternatiu al de la banca tradicional— a projectes d’educació mediambiental, de cooperativisme i de lluita contra l’exclusió social i altres iniciatives socioculturals i educatives. Avui és una xarxa integrada per 165 cooperatives, associacions i entitats, i més de 500 socis col·laboradors que promouen l’estalvi ètic i solidari, l’educació en les finances socials i la transparència en les inversions pròpia de la banca ètica. És així com ha assolit uns actius propis de tres milions d’euros, estalvis d’entitats i persones als quals se’ls re-

©© JEANETTE WARNER

finances solidàries

Coop57 SCCL ☎ 93 268 29 69

REFLEXIONS

tardor 2007

10

El comerç just no es redueix a la compra d’un paquet de cafè. És tot un moviment que qüestiona les relacions comercials actuals i mostra les alternatives que hi ha. El paper de l’educació és bàsic, doncs, per conscienciar la ciutadania sobre les repercussions que té el model actual de consum.

Els actors que promovem el comerç just hem d’assumir el repte de convertir-lo en una eina política i d’educació crítica per reivindicar que un altre món és possible.

LA FESTA DE COMERÇ JUST, BARCELONA, 2007. SETEM, CATALUNYA.

REFLEXIONS

De la sensibilización a la educación

Aprenem per L

altre

Davant d’aquest panorama, els actors implicats hem d’assumir el repte de fer arribar un missatge més rigorós a la població perquè es vinculi el comerç just amb les relacions comercials actuals i les conseqüències socials, econòmiques i ambientals que aquestes relacions tenen. És necessari que el concepte es plantegi com un símbol d’alternativa real i transformadora de la situació actual.

En aquest sentit, les activitats que realitzem les ONGD, com a actors clau del moviment, han evolucionat. L’evolució està lligada, indiscutiblement, a la importància creixent que s’ha anat atorgant a la sensibilització i l’educació per al desenvolupament en el món de la solidaritat i la cooperació. Aquestes activitats han passat de ser considerades un eix marginal i complementari del gran bloc que són els projectes al Sud, a adquirir personalitat pròpia.

món

FORA DE L’AULA

Nina González y Mari Vera Àrea de Participació i Campanyes SETEM Catalunya

11

Educació i Sostenibilitat

a un

’any 2004 l’Institut Català de Consum va fer un estudi amb l’objectiu de saber el grau de coneixement de la ciutadania catalana respecte al comerç just. Les conclusions que en van sorgir són esperançadores, ja que es constata que un alt percentatge de població coneix el concepte (un 53% de les persones enquestades afirmava “conèixer-lo o haver-ne sentit parlar”).

Però també mostren que encara manca molt camí per recórrer, ja que a l’hora d’abordar el concepte amb més profunditat queda evidenciat que es coneix molt superficialment i, fins i tot, de manera desvirtuada, perquè es relaciona amb “ajudar els pobres”, “caritat”, “Tercer Món”, etc. i es confon amb productes com els ecològics, els d’economia social, les artesanies d’arreu del món, etc.

REFLEXIONS

tardor 2007

12

Per a les ONGD que difonem el comerç just s’ha posat de manifest que és absolutament necessari treballar per a la conscienciació de com el nostre consum contribueix a la crisi social i ambiental del planeta (recordem que es necessitarien cinc planetes com la Terra per mantenir el nivell de consum actual d'un nord-americà mitjà). Per això els esforços estan cada cop més dirigits a abordar el problema des d'aquesta perspectiva: no sensibilitzar únicament perquè la ciutadania compri productes de comerç just, sinó també, i sobretot, perquè aquest fet simple i quotidià esdevingui un acte polític vinculat a treballar per a un canvi real de model econòmic i comercial.

En aquest sentit, el comerç just ha de deixar de concebre’s com un acte d’ajut als països pobres. Si bé hem de potenciar el consum de productes de comerç just, aquest consum perd el seu sentit si no està acompanyat d'una estratègia de sensibilització i educació per a la construcció d’un altre model de desenvolupament, en el qual els països del Sud deixin de ser els proveïdors de mà d'obra i matèria primera barates de les multinacionals del Nord.

Així mateix, als països del Nord el consum ha de disminuir vertiginosament, s’ha d’exercir de manera responsable i sostenible, i s’ha de vincular a productes locals, d’economia solidària i agricultura ecològica. És per això que el comerç just s’ha de presentar obligatòriament com a eina d’educació crítica i d’enfortiment dels moviments que reivindiquen aquest sistema alternatiu de producció: xarxes d'eco no mia solidària, moviments ecologistes, cooperatives de consumidors i consumidores, etc.

Aquestes reflexions s'estan duent a la pràctica a Catalunya mitjançant diferents eines de sensibilització i educació per al desenvolupament, de la mà d’ONGD i altres actors del comerç just. Tot i que es fan amb enfocaments diferents, es pot establir una tipologia d’activitats segons el públic a què s’adrecen i l’objectiu que es plantegen. Així, diferenciem entre les activitats de sensibilització, enteses com a accions que es fan de manera puntual, adreçades a un públic ampli, i que pretenen informar i donar eines per a la transformació, i les activitats d’educació, que identifiquen un grup o públic objectiu concret al qual s’adrecen de manera periòdica durant un cert temps.

Un exemple clau d’activitat de sensibilització és la Festa del Comerç Just(1) que des de l’any 2000 porten a terme diverses entitats catalanes amb SETEM Catalunya al capdavant. La Festa és una bona eina per donar a conèixer a la ciutadania el concepte de co-

merç just, ja que combina elements lúdics amb d’altres de caràcter divulgatiu i de sensibilització. Any rere any, el missatge transmès a través de les activitats que hi tenen lloc arriba a milers de persones en diferents punts de Catalunya.

Les campanyes de sensibilització i denúncia esdevenen també un mitjà per arribar al públic general. L’objectiu principal d’aquestes campanyes és promoure transformacions mitjançant, sobretot, la pressió a actors de poder.

La campanya “Comerç amb justícia”(2) d’Inter món Oxfam n’és un exemple. Utilitzant l’esquer de cares famoses per atraure l’atenció de la gent vol denunciar les conseqüències que tenen sobre milions de persones les actuals regles de comerç internacional. Així mateix, pretén impulsar la compra de productes de comerç just com a forma de subsistència digna de productors i productores del Sud. De la mateixa manera “No et mengis el món”(3), de Veterinaris Sense Fronteres, Xarxa de Consum Solidari, Observatori del Deute en la Globalització i Ecologistas en Acción promou el reconeixement del deute ecològic i exigeix el respecte a la sobirania alimentària dels pobles. Amb alts components de denúncia, dóna el protagonisme a les persones consumidores perquè esdevinguin agents de canvi, informant-se de què hi ha darrere dels productes agroalimentaris que consumeixen i pressionant per establir una altra forma de consum.

Un tercer tipus d’activitat de sensibilització són els estudis i publicacions, que tenen característiques diferents a les activitats anteriors: un públic objectiu més especialitzat i un aprofundiment més gran en el missatge. En aquest sentit, SETEM publica cada any l’Anuari del Comerç Just, que compila diferents articles amb els principals debats i reflexions entorn del moviment.

El mateix tarannà tenen les jornades i seminaris. Sodepau n’organitza unes cada any (Jornades sobre Consum Responsable). En aquestes jornades es donen cita persones i entitats vinculades al món del consum responsable i el comerç just: ONG, cooperatives de consumidors i consumidores, productors i productores, etc. Paral·lelament a les accions adreçades al públic adult es fa tota una altra feina als centres d’educació formal.

La sensibilització entorn de temes com el comerç just en aquests centres s’ha anat fent des de fa molt de temps amb molt bona voluntat però de manera aïllada i puntual.

L’any 2004 la FCONGD va fer un estudi sobre l’ús dels materials de les ONGD a l’escola que va posar de manifest les dificultats i limitacions d’aquesta forma d’intervenció. Va

REFLEXIONES

quedar palès que les activitats fetes fins al moment no responien veritablement a les necessitats i a la realitat de les escoles, i per tant no tenien l’impacte desitjat. Es va evidenciar que era necessari replantejar la relació ONG-escola.

De tot aquest procés de revisió i autocrítica va sorgir el projecte Escoles Compromeses amb el Món(4). L’objectiu d’aquesta iniciativa és establir una xarxa de coordinació i treball entre els diferents actors educatius (ONGD, escoles, institucions locals i Administració pública) per a l’intercanvi, la reflexió conjunta i el sorgiment de noves propostes per impulsar el treball en educació per al desenvolupament a les escoles.

Iniciatives com aquesta o com les que du a terme Edualter(5), de creació d’espais per a intercanviar i compartir recursos d’educació per al desenvolupament, són molt vàlides, en tant que potencien el treball en xarxa entre els actors implicats i es fomenta la revisió continua de les actuacions fetes, el debat, l’anàlisi i la recerca d’un impacte real en la generació de consciències crítiques.

La tendència a treballar a llarg termini, de manera transversal, en xarxa i coordinació, incidint políticament sobre actors de poder per assolir veritables canvis estructurals és el camí encertat, el camí de l’educació real.

L’abordatge del comerç just per part de les ONGD va cada cop més en aquesta direcció: assolir una veritable conscienciació sobre les causes de les desigualtats Nord-Sud, i allunyar-se del missatge de la compra solidària i puntual. Tot i així, hem de continuar treballant de valent per potenciar les activitats integrals, a mitjà i llarg termini, que tinguin un impacte real i efectiu (i avaluable) en les actituds personals. Per això és necessari un canvi no només en la cultura de les ONGD sinó també en la d’altres actors clau, com sobretot l’Administració pública. És essencial la feina de pressionar-la per obtenir un reconeixement més gran de l’educació per al desenvolupament com a disciplina amb personalitat pròpia, que la doti de més recursos i equilibri la balança que en l’actualitat està escandalosament decantada vers els projectes del Sud. En definitiva, el comerç just serà possible només si transformem el model de producció i consum als països del Nord, i per aconseguir-ho l’educació per al desenvolupament esdevé un actor imprescindible.

Educació i Sostenibilitat

FORA DE L’AULA

13

Referències www.festacj.org www.comercioconjusticia.com (3) www.notecomaselmundo.org (4) www.escolescompromeses.org (5) www.edualter.org (1) (2)

LA FESTA DE COMERÇ JUST, BARCELONA, 2007. SETEM, CATALUNYA.

BREUS

Les relacions amb els

proveïdors

14

Tant empreses com entitats públiques i no lucratives, en el seu compromís amb el medi ambient i la societat, volen fer més responsable la seva cadena de subministrament. Així milloren l'eficiència dels seus processos d'adquisició de béns i serveis i aporten coherència a la seva política de responsabilitat social empresarial (RSE).

NEXOS neix amb l'objectiu d'ajudar les organitzacions a traslladar els valors de la sostenibilitat a la seva cadena de proveïdors i vol aportar solucions pràctiques a compradors i venedors responsables, a fi que els processos resultin senzills i eficients.

Assessoria i formació en processos de compres sostenibles. NEXOS ofereix

el seu coneixement i experiència en matèria de contractació sostenible, mitjançant l’assistència a entitats públiques i empreses en el disseny de processos de compra complint els estàndards socioambientals. Per a això, analitza les oportunitats i els riscos associats a l’RSE de les cadenes de subministrament, desenvolupa sistemes de selecció i classificació de proveïdors en funció de criteris empresarials i de sostenibilitat, proposa plans de difusió i implementa processos formatius.

Directori de proveïdors responsables. El Catàleg en Xarxa de NEXOS permet accedir a un ampli ventall de proveïdors responsables, que oferei-

tardor 2007

El consum responsable no és un acte senzill avui dia, però cada cop hi ha més opcions temptadores. Com es pot saber què se’n farà, del teu sofà, al final de la seva vida? Sota quines condicions s’han fabricat les teves sabates? O quanta energia i aigua gastes cada cop que poses una rentadora?

Què més podries fer per gaudir d’un estil de vida sostenible a casa teva?

www.nexos.es

xen productes o serveis amb valor social o ambiental afegit —com ara centres especials d'ocupació, empreses d'inserció, productes ecològics o de comerç just, etc.— o tenen un compromís sòlid i reconegut amb l’RSE. NEXOS pretén arribar a un gran nombre de sectors per abastar la majoria de les necessitats de compra dels seus associats, incloent-hi telecomunicacions, assegurances, missatgeria, catering, material d'oficina, vehicles, viatges, jardineria, etc. En definitiva, NEXOS creu que les cadenes d'aprovisionament tenen un alt potencial per avançar cap a la sostenibilitat i hi vol donar el seu suport perquè es desenvolupin en aquest sentit.

R3project Des d’R3project intentem oferir inspiració i solucions. Hem documentat l’experiència en reformar un habitatge urbà al barri Gòtic de Barcelona. El bloc d’R3Project funciona com una llibreta on publiquem com es pot adaptar un pis a un estil de vida responsable i on els lectors també tenen la paraula i sovint comparteixen les seves idees.

Quan vaig trobar aquest pis quasi en runes, vaig tenir clar que calia reformar-lo amb ‘ecodisseny’ (al qual em dedico professionalment). Ecodisseny significa que els aspectes ecològics són tan importants com els de disseny, o sigui, un repte.

Tot va començar amb una hipoteca ètica i PETZ SCHOLTUS una mudança lliure de CO2. Després vam lluitar amb els materials tòxics, com el PVC de les instal·lacions d’aigua i electricitat, i vam posar molt afecte a escollir materials ecològics, locals, atractius i dins

Sandra Castañeda Elena ☎ 976 29 82 82

Petz Scholtus ☎ 647 885 031 www.r3project.blogspot.com

del nostre pressupost. Per exemple, vam escollir un terra bonic de suro i imitació de pissarra en plàstic reciclat per al lavabo.

Una altra responsabilitat va ser reduir el consum d’aigua i energia. Ho vam aconseguir cuidant les instal·lacions i els aïllaments. Exemples com instal·lar airejadors a les aixetes (aquestes

peces costen 1,5 € i t’estalvies fins a un 50 % d’aigua), idear un sistema còmode de reciclatge o tenir un hort urbà al balcó són petites coses que fan la vida millor, més sana i més divertida!

REFLEXIONS

HELPER - ©© SHARON MOLLERUS

Educar-nos en el que és quotidià És força usual, quan parlem de les cooperatives de consum ecològic, que posem l’accent en les característiques dels productes i del seu entorn de producció i distribució. A continuació tractem d’aportar altres reflexions, des de la perspectiva de l’educació informal, que considerem que poden enriquir el debat necessari sobre la importància real d’experiències d’aquesta mena.

E

l nexe comú d’aquestes cooperatives és el consum de productes ecològics, de manera que es prioritza la relació amb petits productors de l’entorn local que respectin el medi i que ofereixin condicions laborals dignes als seus treballadors.

L’eliminació d’intermediaris, sempre que sigui possible, o el consum de productes de comerç just són algunes altres característiques que la gran majoria de les cooperatives tenen en comú. És en el marc de la gestió interna de la cooperativa on apareixen les principals diferències.

Malgrat que n’hi ha de molts tipus, parlarem des de l’experiència de les cooperatives que opten per l’autogestió com a forma de funcionament ordinari, per l’assemblea com a mecanisme per a la presa de decisions i per compartir el

local com a aposta per generar xarxes socials.

Amb autogestió volem dir que les famílies de la cooperativa es fan càrrec directament, per exemple, de tractar amb els proveïdors (comandes, pagaments, etc.), fer torns per muntar les cistelles amb allò que cadascú ha demanat, fer la neteja i el manteniment del local, etc. Les assemblees són el mitjà triat per debatre col·lectivament i prendre decisions: productes frescos de temporada sí o no, productes envasats sí o no, organització d’activitats públiques relacionades amb la salut i la nutrició, concreció del marc de relacions amb la resta de col·lectius amb qui comparteixen el local, etc. És aquest el punt de partida de les nostres reflexions respecte de les aportacions d’experiències d’aquesta mena en l’àmbit de l’educació informal.

Francisco Esteban Membre de la Cooperativa “Aquí hi ha bròquil”

Educació i Sostenibilitat

FORA DE L’AULA

15

REFLEXIONS

16 PEACHY - ©© SHARON MOLLERUS

tardor 2007

Aprenentatge transformatiu quotidià En l’àmbit de l’educació formal universitària es parla, cada vegada més, d’un canvi de paradigma educatiu que ens permeti construir una societat més justa i sostenible. La crisi del model d’aprenentatge basat en la transmissió d’informació i coneixement, i la necessària evolució cap a un nou model d’aprenentatge transformador(1) que incideixi directament en un canvi cultural, la cerca de mètodes pedagògics en la línia “d’aprendre fent”, o com es pot introduir l’educació en valors són alguns dels elements de debat que hi ha sobre la taula.

En les cooperatives de consum aquest debat teòric no es produeix. Senzillament, es practica. Formar part d’un projecte on tu ets responsable del seu plantejament i funcionament quotidià, vinculat a aspectes tan rellevants del teu ésser, com la salut i la nutrició, on els valors importants són no només què menges sinó també com et fas responsable del teu propi consum o com t’organitzes col·lectivament, suposa un exercici pràctic que en alguns casos fins i tot s’està adaptant com a eina pedagògica per a l’educació formal(2).

I és aquest exercici pràctic quotidià d’aprenentatge individual i col·lectiu que incideix directament en la revisió i el canvi dels nostres hàbits: hàbits de consum i hàbits de relació interpersonal; hàbits també, sovint oblidats, de generació i consolidació d’espais de referència on construir el nostre “ésser polític”, esdevenir més conscients de la responsabilitat social que tenim i millorar la nostra capacitat crítica.

lutes imposen el seu criteri, en què no hi ha — no tenim— temps per parlar i intentar arribar al consens, no és irrellevant l’impuls de projectes on es puguin reivindicar altres valors.

Un d’aquests valors, vital, és la “pràctica de la discrepància” com a mitjà per construir altres formes de relació interpersonals, tan necessàries si volem contribuir en positiu a forçar un canvi cultural. Debatre si hem de consumir productes de temporada o no, envasats o no, malgrat semblar qüestions poc rellevants, ens obliga a fer un exercici constant d’interpel·lació personal i col·lectiva, en què no podem moure’ns dins dels paràmetres habituals de la nostra societat “dual” basats, per exemple, en l’“estàs amb mi o estàs contra mi”(3). Si ho féssim així, el projecte de cooperativa trigaria una setmana a desaparèixer.

Hem d’augmentar els nostres graus de tolerància i respecte per les postures dels altres, a la vegada que descobrim i treballem, per mitjà del diàleg interpel·lador, les múltiples incoherències que nosaltres també tenim.

Visibilització d’alternatives Hi ha una tercera característica que no podem oblidar, la imprescindible “visibilització d’alternatives”, quan sembla que no hi ha vida més enllà de les grans superfícies comercials i quan creiem que és impossible disposar de temps per construir projectes col·lectius al marge dels institucionals.

La intensitat dels fets quotidians ens supera en tots els nivells: cansament i estrès físic i emocional, manca de lucidesa, necessitat de raonaments senzills, simplificació d’allò que veiem i percebem, etc. Els mitjans de comunicació i els eslògans publicitaris ja s’encarreguen de repetir una i mil vegades els missatges necessaris per tal que creguem que només un model de vida és possible, que només un model de consum és possible, que només un model de participació a la vida pública és possible.

En aquest context, projectes com les cooperatives de consum aporten llum i ens mostren un camí diferent, maneres de fer diferents.

Són alternatives que ens nodreixen d’esperança, un valor molt a la baixa en la nostra societat actual.

Si, a més, aquesta visibilització pública d’alternatives es fa de la mà d’altres projectes i col·lectius socials, per exemple compartint el local i procurant trobar línies de treball en comú sempre que sigui possible, el resultat és un reforç mutu que incrementa exponencialment el valor polític d’allò que fem.

Pràctica de la discrepància

Construcció paral·lela de discurs

Hem comentat, uns paràgrafs enrere, el funcionament assembleari d’algunes cooperatives. En una cultura en què les majories abso-

Hem parlat de tres aportacions de caire pràctic de les cooperatives autogestionades per a la construcció d’un altre món més sostenible

REFLEXIONS

Qualsevol que llegeixi aquestes paraules podria idealitzar el món de les cooperatives.

Però, com no podia ser d’altra manera, hi ha riscos que de vegades esdevenen barreres infranquejables.

Normalment estan relacionats amb la nostra limitada capacitat d’acció política col·lectiva, la qual ens fa deixar-nos portar per la inèrcia d’un projecte que, si no estàs atent, esdevé projecte exclusivament de serveis. No és difícil que l’estrès del quotidià ens faci no implicarnos en cap comissió, no fer torns, no assistir a les assemblees, no estar atents ni a la resta de projectes socials amb què compartim l’espai ni als debats del dia a dia de la cooperativa.

Si en les empreses parlem del risc de fer únicament “màrqueting verd”, en projectes d’aquestes característiques el repte és similar, com ara aconseguir que siguin projectes que veritablement transformin els nostres hàbits i canviïn la nostra cultura, sense conformarnos amb una simple acció tranquil·litzadora de les nostres consciències (substitució del supermercat?).

El paper de les administracions públiques No trobem polítiques o actuacions de les administracions públiques en la línia

INSIDE - ©© SHARON MOLLERUS

d’impulsar projectes que tinguin a veure amb l’autogestió, la promoció d’una nova cultura de producció i consum, el canvi dels nostres hàbits i valors, i el reforç de la nostra capacitat crítica. Des de les institucions públiques no s’aposta pels projectes socials que puguin posar en tela de judici l’actual sistema econòmic. I, naturalment, determinades cooperatives de consum autogestionades van en aquesta línia.

Ben al contrari, el model de ciutat que no afavoreix les relacions socials, promogut per les administracions públiques, es veu reflectit també en la implantació contínua de noves grans superfícies comercials, les quals, òbviament, no contribueixen gaire en positiu a construir una nova cultura de consum i producció. Una vegada més, la lògica del mercat s’imposa.

En aquest article no podem anar més enllà.

Només podem plantejar unes preguntes finals per a la reflexió personal i col·lectiva: quina mena de recursos educatius s’estan utilitzant i difonent per apel·lar al consum responsable?

Amb quins missatges? Hi ha alguna relació entre campanyes institucionals del tipus “tots som ciutadans” i els aspectes educatius que hem comentat al llarg d’aquest article?

Referències Stephen Sterling (2001). “Sustainable Education, Re-visioning Learning and Change”, Schumacher Briefings, núm. 6.

(2) Xavier Montagut (2007). “Cooperativas de Consumo y su impacto educativo”, Educación y Sostenibilidad, núm. 2, otoño.

(3) Àngels Canadell (2007). Educació sostenible. Criteris per a la introducció de la sostenibilitat en els processos educatius. Cátedra UNESCO de Sostenibilidad de la UPC. (4) http://decreixement.net (1)

FORA DE L’AULA

Quins reptes es plantegen a les famílies?

17

Educació i Sostenibilitat

(aprenentatge transformatiu, pràctica de la discrepància, visibilització d’alternatives).

Ens sembla important remarcar-ne també la importància des del punt de vista teòric.

D’una banda, pel que comporta en l’àmbit de construcció col·lectiva del concepte de consum responsable. Sovint, quan ens referim a aquest concepte, parlem únicament de la justícia del procés de producció, de l’eliminació d’intermediaris, de la necessitat que aquests productes estiguin a l’abast de la majoria de la població, dels productes de comerç just, dels segells de confiança, etc. Evidentment, tots aquests aspectes són molt importants, però potser són insuficients des d’una perspectiva integral que hauria de tenir en compte, també, els models de relacions interpersonals i la visibilització pública d’alternatives.

D’altra banda, i vinculat al concepte de decreixement(4), autors com Serge Latouche han contribuït a articular un discurs en què la clau no és el reciclatge ni la reutilització, malgrat que, òbviament, tots dos són molt importants. La clau per a la construcció d’una nova cultura passa per un canvi de valors basat en la “descolonització econòmica del nostre imaginari col·lectiu”. Projectes com les cooperatives de consum contribueixen en positiu en aquesta línia. Es tracta d’experiències força modestes, però plenes de sentit.

BREUS

Observatori de la

crisi energètica Aglaia Gómez /☎ 605 220 046 / www.oceas.org

tardor 2007

18

L’Observatori de la Crisi Energètica i les Alternatives de Societat (OCEAS) va néixer a finals de l’any 2006, com a resultat de la trobada de diferents entitats catalanes sensibles a la situació energètica actual. El seu objectiu és obrir un espai de debat i intercanvi d'informació diversa, contrastada i crítica davant del model energètic actual. Alhora, vol conformar una plataforma mediàtica que sigui referència en tot allò que té a veure amb els recursos energètics i la seva relació amb la societat i l'entorn.

L’OCEAS posa en marxa una sèrie de jornades amb l’objectiu d’assentar

unes bases sobre els seus eixos de reflexió, sumar esforços i compartir coneixements. Amb la col·laboració de les entitats, experts, investigadors i actors participants, es treballarà per assolir un compromís que presenti les qüestions del canvi climàtic i la crisi energètica de manera conjunta, que n’explori les oportunitats i els riscos, que abordi el problema no només des del punt de vista de les tecnologies energètiques, sinó també des del punt de vista dels models econòmics i socials que s'adaptin millor a l'escenari resultant d'aquesta urgent i obligada transició energètica.

RCE Greater Nairobi començà la seva activitat al juliol de 2007 als suburbis de Kibera (el suburbi més gran de l’Àfrica subsahariana) a causa de la necessitat d’encarar els desafiaments amb què els residents d’aquest lloc s’estan enfrontant, com són la pobresa, la falta d’aigua i sanejament, la manca de gestió dels residus i els pobres mitjans en salut i energia, etc.

La Kenya Organization for Environmental Education (Organització Keniana per a l’Educació Ambiental, KOEE), ONG local que tracta diferents assumptes mediambientals i que és membre clau d’RCE Greater Nairobi, ha establert un programa d’escoles ambientals que afronta aquests desafiaments, i en particular el de l’assumpte de l’energia.

A la majoria dels països africans, la biomassa i la fusta són el recurs natural més utilitzat per obtenir energia. Amb una població creixent, la pressió sobre els boscos i masses forestals africanes que resten ha augmentat considerablement, cosa que n’ha ocasionat la desforestació, la degradació ambiental i l’erosió del sòl.

RCE Greater Nairobi promou una gestió participativa i comunitària de l’energia, centrada en el desenvolupament de fonts renovables d’energia com ara els residus de biomassa, les serradures de la indústria de la fusta, els residus de la indústria del sucre (bagasse) i les closques de la indústria de les fruites seques. Aquests materials poden transformarse en briquetes carbonitzades per complementar als materials que s’utilitzen actualment. En el futur s’espera que puguin ser la font principal d’energia i que competeixin amb la resta en preu i rendiment.

Nobert Nyandir, Dorcas Otieno / www.koee.org

THE CHARA GATHERERS. ©© UDIT KULSHRESTHA.

Les veus del paisatge L’exposició “Gavà, les veus del paisatge” ofereix als visitants una visió de com ha evolucionat la relació entre l’ésser humà i el medi a la zona del Baix Llobregat, des dels paisatges paleozoics fins a la construcció del tren d’alta velocitat. Hi queda palesa la transformació del paisatge que ha experimentat l’entorn. S’ha fet, però, un ús sostenible dels recursos?

Cal destacar un element que hi ha a l’última sala, El nostre paisatge, que representa un abocador ideal al llarg del temps. A les capes inferiors es po-

Ecoescoles als suburbis de Nairobi

den observar restes de materials d’ús quotidià del paleolític i a mesura que s’ascendeix en aquest abocador s’observen deixalles més modernes: ceràmica, puntes metàl·liques, àmfores, figures de guix, etc., fins a arribar a l’època contemporània, on podem observar com la magnitud d’aquest abocador augmenta desproporcionadament: llaunes, pneumàtics, joguines i un llarg etcètera ens donen una idea de quina és l’època històrica en què la sostenibilitat ha de prendre més protagonisme per evitar arribar

Museo de Gavà www.patrimonigava.cat

a un punt sense retorn.

El discurs del Museu es completa al jardí botànic, on hi ha representats els ambients naturals de l’entorn del municipi, com ara els aiguamolls del delta del Llobregat, els cultius de la plana deltaica o el massís del Garraf, mostra també de la transformació que ha experimentat el paisatge.

Des del Museu de Gavà es vol mostrar amb aquesta exposició la importància que ha tingut la sostenibilitat al llarg de la història i reforçar-ne la presència en el món actual.

REFLEXIONS

Experiències de l’Ajuntament de Barcelona

Entre els anys 2001 i 2006, l’Ajuntament de Barcelona ha dut a terme un procés d’ambientalització i de compra sostenible que incorpora alhora aspectes ètics i socials. Ha desenvolupat un procés d’aprenentatge col·lectiu que afecta el conjunt de l’organització, ja que implanta canvis en el funcionament intern i també en la planificació externa.

E

l camí vers un desenvolupament sostenible depèn força de les pautes de producció i consum. El poder dels consumidors és una peça clau per impulsar els canvis en la producció de béns i serveis. I les administracions públiques, a més dels seus rols regulador, normatiu o de control, també exerceixen un paper de consumidors. Aquesta és una faceta determinant pel gran poder de contractació del sector públic, que en el conjunt de la Unió Europea es xifra normalment en un 16 % del PIB. Les administracions públiques són també grans organitzacions que generen, com tota entitat, un impacte directe pel seu funcionament. La necessitat de millorar el funcionament intern d’aquestes organitzacions és el que hem anomenat “procés d’ambien-

talització”, un procés pel qual s’internalitzen i s’incorporen bones pràctiques ambientals en el conjunt dels serveis públics. Aquest és un procés que abasta el cicle global de tota planificació: diagnosi, delimitació d’objectius, elaboració d’eines i recursos, programes de treball, execució i avaluació. Per tant, es tracta d’un procés de canvi global, que afecta el conjunt de l’organització i té un abast integral, en el qual la contractació pública és un element més, molt important però no l’únic.

En aquest article exposem —des de l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona, amb més de 12.000 treballadors— les característiques d’un procés d’ambientalització i de compra pública sostenible, que ens ha portat els darrers anys a assolir millores substancials. Aquest procés de canvi és dinàmic i, a la

Txema Castiella Director de Serveis de Programes Ambientals Ajuntament de Barcelona

Educació i Sostenibilitat

FORA DE L’AULA

19

REFLEXIONS

vegada, encara té molts àmbits en els quals s’ha de desplegar.

L'ambientalització, un procés d’educació participativa L’Ajuntament de Barcelona va iniciar l’any 2001 un procés d’ambientalització interna per “introduir els paràmetres ambientals en el conjunt de l’acció municipal”. Els antecedents d’aquesta decisió es troben en les auditories que s’havien realitzat en algunes dependències l’any 1999 i, sobretot, en l’edició de la Guia Oficina Verda l’any 2000. Aquesta guia és paradigmàtica de la filosofia amb què

3) Accions formatives. Es programen sessions formatives amb metodologies participatives que donen suport als canvis que es pretenen i a la seva extensió al conjunt de l’organització municipal. Més de 600 persones han participat en aquestes accions (sobre el paper reciclat, sobre la fusta certificada, sobre contractació, sobre el comerç just, etc.).

4) Recursos per a la participació. L’edició d’ecopapereres, de safates de paper reutilitzat, d’adhesius per promoure les fotocòpies a doble cara, són alguns dels recursos que es poden demanar al programa. De la mateixa

Alguns resultats del programa Oficina Verda 20

✔ El consum de paper reciclat ha passat del 5 % al 50 % en 4 anys i, a més, el consum total de paper ha disminuït per primera vegada el 2006. ✔ Els darrers 3 anys s’han adquirit 2.800 m3 de fusta certificada.

✔ Més de 100 dependències han incorporat el cafè de comerç just a les seves màquines de vending o cafeteries. ✔ El consum d’aigua per part dels serveis municipals ha disminuït un 19 % els darrers 5 anys.

tardor 2007

neix aquesta nova política pública: es tracta d’una eina d’informació i educació ambiental adreçada al conjunt dels treballadors municipals (per tant, directius i tècnics, gestors i administratius). Hi ha la convicció que el repte ambiental al qual ens enfrontem exigeix un procés d’aprenentatge col·lectiu, en el qual han de prevaldre en primera instància els recursos educatius i de capacitació, així com l’intercanvi d’experiències dintre de la mateixa organització.

El programa Oficina Verda es desenvolupa entre el 2001 i el 2006 a través d’un grup de treball que aplega diferents departaments municipals, i el treball es caracteritza pels eixos següents: 1) Elaboració de diagnosi. A partir d’unes primeres ecoauditories, s’amplia el coneixement a aspectes específics molt vinculats al consum: paper, aigua, energia, generació de residus.

2) Instruments d’informació i educació. Es busquen les formes d’arribar de forma directa al conjunt dels treballadors municipals, donant-los informacions, consells i recomanacions per a la millora ambiental. La Guia Oficina Verda es tramet directament al domicili de tot el personal i això es farà després amb campanyes sobre el comerç just, la recollida de tòners, etc. Igualment es posen en marxa un butlletí electrònic de notícies bimensual i un web.

✔ El conjunt de dependències municipals realitzen la recollida selectiva de paper/cartró, vidre i envasos, i en 50 ja s’ha implantat la recollida de tòners, que es lliuren a entitats d’inserció social.

manera, les campanyes de comerç just o la de recollida de tòners donen eines senzilles perquè les dependències puguin decidir de forma autònoma el canvi cap al nou sistema.

5) Decrets i instruccions. S’han aprovat decrets i instruccions de l’alcaldia que obliguen internament al compliment d’unes mesures determinades que es consideren prou justificades per formar part de la política municipal. Els casos més destacats han estat els decrets sobre ús de paper reciclat, sobre compra responsable de fusta i la instrucció sobre ús racional i eficient de l’aire condicionat. La norma més rellevant és la mesura de govern sobre l’ambientalització dels contractes municipals, que tractarem en l’apartat següent.

6) Seguiment i avaluació dels resultats. Per a cada acció s’han elaborat indicadors, que es publiquen periòdicament per mitjà del web i d’informes anuals.

La contractació municipal, instrument de canvi La compra pública sostenible consisteix, precisament, en la incorporació de criteris ambientals i socials en els contractes públics, considerant no només els aspectes econòmics en l’adjudicació de les licitacions, sinó també els beneficis socials o la reducció dels impactes ambientals. La dita machadiana “Todo necio confunde valor y precio” il·lustra molt bé el canvi de perspectiva en el qual s’ha de moure

REFLEXIONS

el sector públic: el més barat no és forçosament el més econòmicament avantatjós per a la societat. Un contracte que minimitza les emissions de CO2, que redueix els residus o que genera oportunitats d’inserció social aporta valors afegits. En termes tècnics diríem que “internalitza costos ocults” i, per tant, suposa beneficis importants per a la comunitat.

Recursos útils ICLEI: www.iclei-europa.org Xarxa Catalana de Compra Ètica: www.comprapublicaetica.cat Ajuntament de Barcelona: www.bcn.cat/agenda21/ajuntaments ostenible Comisión Europea, portal de com-pra pública: http://simap.europea.eu com a motiu de rescissió de contracte, per exemple) i en d’altres es proposen criteris perquè els gestors decideixin si són aplicables en cada contracte específic.

★ L’estalvi d’aigua. ★ La utilització de materials reciclats o reciclables. ★ L’ús de productes amb etiquetes ecològiques o el seu equivalent. ★ La reducció de la contaminació acústica. ★ La reducció de residus. cació. El que l’any 2001 era un intent d’ambientalitzar la dimensió més interna dels serveis municipals (“l’oficina”: paper, material informàtic, residus...), ara s’ha ampliat al conjunt de l’acció municipal (serveis, obres i subministraments en general). I de la mateixa manera, els aspectes bàsicament ambientals s’han ampliat a un conjunt de criteris que els vinculen amb aspectes socials: la fusta certificada o el comerç just en són bons exemples.

També s’han introduït criteris ètics que intenten donar resposta local a alguns dels reptes de la globalització: la inclusió d’una clàusula que exigeix el respecte als principis de l’Organització Internacional del Treball —exclusió de treball infantil o forçat, el respecte als drets laborals i sindicals, etc.

Per concloure, voldríem destacar algunes característiques que considerem importants potenciar en aquests processos: 1) promoure la participació dels treballadors; 2) col·laborar amb les ONG portadores de valors i iniciatives; 3) crear espais de treball transversal amb el conjunt de l’organització; 4) assegurar la transparència en els resultats, i 5) treballar en xarxa amb altres organitzacions.

Que l’ambientalització dels serveis públics sigui una aliada dels canvis necessaris és una prioritat i, a la vegada, hauria de ser una obvietat. Es tracta, senzillament, d’una concreció de les declaracions internacionals (Johannesburg, OCDE, Unió Europea...) en favor del desenvolupament sostenible. És a dir, es tracta com diu l’Agenda 21 de Barcelona d’actuar localment amb un compromís global.

Referències www.bcn.es/ajuntamentsostenible Principalment FSC o PEFC. (3) En el nostre cas, Greenpeace, SETEM, WWF/Adena, Aires.

(4) ICLEI, Xarxa Catalana de Compra Ètica, etc.

(1)

De l’Oficina Verda a l’Ajuntament més sostenible L’experiència d’aquests anys ha portat a una ampliació dels objectius i de l’àmbit d’apli-

(2)

21

FORA DE L’AULA

Per això, la inclusió de paràmetres ambientals en els contractes municipals ha estat una prioritat. Els anys 2001-2006 s’han introduït diversos criteris ambientals en els principals contractes (compra d’equips informàtics, material d’oficina, mobiliari, neteja d’edificis, manteniment de fonts, etc.). I el gener de 2006 l’Ajuntament aprovà una mesura de govern que modifica els plecs tipus de contractació, la qual cosa suposa —aprofitant les noves directives comunitàries— la generalització de criteris ambientals en la totalitat dels contractes.

En alguns casos, hi ha modificacions obligades que s’introdueixen en tots els contractes (la tipificació de perjudici al medi ambient

★ La reducció de consum energètic i la utilització de fonts renovables.

Educació i Sostenibilitat

Els principals objectius d’aquesta incorporació de criteris de sostenibilitat a la contractació pública són, en primer lloc, la influència en el mercat, que es tradueix en un estímul a la investigació i la producció més sostenible.

En segon lloc, la reducció del propi impacte ambiental i la maximització dels beneficis socials. I, en tercer lloc, actuar amb coherència per guanyar legitimitat: una condició imprescindible per impulsar els canvis que es demanen a la ciutadania.

Variables a l’hora d’avaluar un contracte

BREUS

16 % del PIB

Campanya

Roba Neta Albert Sales / ☎ 93 441 53 35 www.robaneta.org

CONSUM - ©©SANTI AGO

tardor 2007

22

La responsabilitat de la compra pública A Europa les compres realitzades per les administracions públiques suposen un 16 % del PIB total). És òbvia la capacitat d’influència i responsabilitat que tenen en un consum responsable. Per exemple, les administracions públiques europees compren anualment gairebé 3 milions d’ordinadors, un 12 % del mercat. Si tots exigissin ordinadors amb eficiència energètica es podria aconseguir un estalvi de 830.000 tones de CO2.

Des del punt de vista d’una organització pública, entenem que el concepte de compra pública responsable inclou dos aspectes bàsics: 1) La incorporació de criteris ambientals en la compra de productes i contractació de serveis. Per exemple, la reducció del consum de recursos i de la generació de residus, la reducció de la contaminació, la utilització de materials reciclats o reciclables, etc.

2) La incorporació de criteris ètics en les compres i contractacions, de manera que s’exigeixin garanties sobre unes condicions de treball dignes i el respecte als drets dels treballadors que han intervingut en el procés de producció.

Les vies habituals de què disposa l’Administració són els requisits exigits en els concursos públics, així com l’elaboració de normatives i l’homologació de serveis, productes i/o productors que

Maria García / ☎ 93 4022 222 www.diba.cat/xarxasost

compleixin els criteris esmentats. També s’ha de facilitar informació sobre ecoproductes i aprovar les ecoetiquetes per augmentar la qualitat i la informació del producte per al consumidor.

El cas de la Diputació de Barcelona Des del 2002, la Diputació treballa en el Pla d’optimització de recursos, que incorpora 28 accions concretes sobre estalvi d’aigua i energia i reducció de residus, i sobre els requisits ambientals en els concursos públics.

D’altra banda, l’any 1997 es va crear la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, associació de municipis amb 223 entitats locals associades que treballen per avançar cap a un desenvolupament local més sostenible. La Xarxa compta amb un grup de treball sobre compra verda i consum responsable format per tècnics d’ajuntaments i de la mateixa Diputació. Entre les seves activitats destaquem l’anàlisi d’experiències de consum responsable, la coordinació entre els responsables de compres i medi ambient, la provisió d’informació sobre ecoproductes i sobre productes de comerç just i l’organització d’activitats formatives i l’elaboració de materials sobre ecoproductes, la compra de paper reciclat, fusta certificada i serveis i productes de neteja ecològics.

El 90 % de les treballadores del sector tèxtil internacional no disposen de cap protecció social, moltes no tenen cap contracte i treballen en zones on les condicions laborals són de total explotació. La Campanya Roba Neta denuncia que la roba que hi ha als aparadors amaga situacions tan deplorables com jornades de 14 i 16 hores diàries, salaris que no arriben als mínims de supervivència, explotació infantil, etc.

A través de la roba, que és un producte de consum bàsic, s’introdueix el consum responsable com a eina d’acció individual per lluitar contra l’explotació dels treballadors i treballadores del Sud, que afecta molts altres sectors productius. El repte és denunciar les polítiques de les grans marques i les campanyes de neteja d’imatge que porten a terme en forma de responsabilitat social corporativa, i sensibilitzar per a un consum crític i responsable sense culpabilitzar les persones consumidores ni generar una sensació de frustració i de falta d’alternatives.

Tot i l’existència de circuits alternatius, aquests no poden satisfer totes les necessitats dels consumidors responsables. Ens trobem en la paradoxa de denunciar unes polítiques i un sistema d’una banda, i de l'altra, haver d’oferir informació que orienti els compradors i compradores per identificar quina de les opcions existents és la menys negativa pel al medi ambient i per les persones. Aquesta contradicció porta a proposar com a primera estratègia de consum responsable la reducció del consum, donant suport a les botigues de segona mà, els tallers de reparació i modificació de roba o els mercats d’intercanvi.

FOTO CAMPANYA ROBA NETA. ©© SETEM

ARTIVISME

23

Educació i Sostenibilitat

DRAP ART ’07 Festival de Reciclatge Artístic de Barcelona DRAP ART va rebre 241 propostes per a les modalitats d'Intervencions en Espai Públic, Exposició Col·lectiva, Espectacles, Comprat d'art i disseny, Tallers per a nens i adults, Taules rodones i la Projecció de curts i llargmetratges de temàtica ambiental. www.drapart.org

DINS DE L’AULA

RELIGIÓN GAFAS. SUSANNE HÖPPNER

INSOMNIO GAFAS. SUSANNE HÖPPNER

BREUS

Com canviem el paradigma

consum irresponsable?

La Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum ha estat impulsada per les entitats ecologistes i cíviques amb el suport i la participació de sectors diversos de la societat civil, les administracions i el món empresarial per crear una eina comuna per aconseguir frenar el consum irresponsable de recursos i energia.

En els darrers deu anys el volum de deixalles ha augmentat un 49 % i els envasos un 65 %.

Un exemple quotidià és la bossa de plàstic de nansa d’un sol ús: a Catalunya es consumeixen aproximadament unes 150.000 tones de bosses a l’any —10 milions de bosses a la setmana.

Com a consumidors, si cada català estalviés una sola bossa de plàstic es deixarien de consumir 300.000 kWh, cosa que evitaria l’emissió de 117 tones de CO2 a l’atmosfera. Els co-

CONSUMISMO. ©© FERNANDO MANUEL ESCARCEGA PERÈZ

24

informació és tardor 2007

Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum / ☎ 93 680 16 78

merciants han de posar a l’abast del consumidor productes amb el mínim embolcall i suprimir la distribució gratuïta de bosses de plàstic.

Els fabricants han de posar al mercat productes respectuosos amb el medi i duradors. I l’Administració ha de promoure polítiques pedagògiques, restrictives i més valentes.

La proposta de la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus és la Llei catalana per a la prevenció de residus, que té com a objectiu principal la disminució eficient dels envasos i embolcalls d’un sol ús. Per acomplir aquest objectiu es necessiten eines pràctiques i efectives, com per exemple la proposta de començar per l’aplicació d’un gravamen de 0,20 €/unitat a càrrec del client quan vulgui disposar d’un bossa de plàstic d’un sol ús.

Les persones, el medi ambient i la rendibilitat financera:

poder

El segell de comerç just FAIRTRADE es presenta al consumidor com a instrument diferenciador de productes amb un alt contingut ètic.

Ens permet, a través de l'acte quotidià de la compra, poder llançar un missatge clar a les empreses i organitzacions: volem productes respectuosos amb qui els ha fet i amb el medi ambient.

La presència del segell FAIRTRADE i la incorporació de l'empresa privada a la iniciativa van ser possibles gràcies a l'interès per part dels consumidors que incorporen al seu consum habitual els productes de comerç just (taxa de creixement de vendes sostingut a Catalunya entre 2000 i 2005 del 25,9 %).

Aquests productes comencen a ser habituals en supermercats, botigues convencionals, cafeteries, hotels, etc., i també es continuen mantenint a les botigues de co-

www.residusiconsum.org

“tri hodos”

merç just. Ambdós canals de distribució es complementen i apunten en la mateixa direcció, l'apoderament de les cooperatives productores dels països del Sud. Actualment, hi ha més de 580 grups productors de comerç just, presents en 57 països del Sud, els quals estan avalats per la certificació FAIRTRADE. En molts dels productes de comerç just que es comercialitzen, hi conflueixen altres iniciatives com el cultiu ecològic. Cada vegada hi ha més productes que tenen el suport d’ambdues certificacions, de manera que uneixen el respecte als treballadors i la garantia de cura pel nostre planeta. Una cop el producte i la informació sobre la seva producció estiguin disponibles, el consumidor tindrà l'última paraula.

Des del setembre de 2004, Triodos opera a Espanya. Ofereix comptes d'estalvi, comptes corrents i dipòsits a persones o institucions que volen estalviar de forma socialment responsable. Les inversions s’adrecen a sectors com el de les energies renovables, la tecnologia ambiental, l'agricultura ecològica, la bioconstrucció, el turisme sostenible, el suport a persones en risc d'exclusió o a les iniciatives culturals.

El banc també finança organitzacions que treballen en l'àmbit de la cooperació per al desenvolupament. El Grup Triodos gestiona actualment un balanç total de més de 3.000 milions d'euros i compta amb més de 125.000 clients.

Pablo Cabrera / ☎ 91 543 33 99

☎ 902 360 940

www.sellocomerciojusto.org

www.triodos.es

BB RR EE VU ES

Coffee tour:

transferència de coneixement

via agroecoturisme

Josep-Lluís Moner, Marta Pujadas María Rosa González-Siso / ☎ 93 405 43 71 www.anacafe.org

25

FORA DE L’AULA

amb els productors les seves activitats, que reclamen un comerç just i unes relacions internacionals basades en el respecte als pobles indígenes. El tour d’agroecoturisme es fa en tres cooperatives de cafè del país amb trets distintius: La Cooperativa Chicoj a Cobán: 200 persones d’ètnia quechua destaquen les possibilitats de la producció de cafè com a enllaç entre cultures.

L’associació Unidos para Vivir Mejor a Santa Clara, La Laguna: unes 125 persones d’ètnia quiché ofereixen un passeig a cavall entre els cafetars, situats entre rierols i muntanyes, per emfasitzar el repte de l’agricultura sostenible com a aventura que enriqueix el medi i les mateixes comunitats humanes. La cooperativa La Voz que Clama en el Desierto a San Juan, La Laguna: 20 persones d’ètnia tzutuhil ens presenten el valor de la producció de cafè orgànic al costat del llac Atitlán.

FOTO: MARÍA ROSA GONZÁLEZ-SISO.

La realització d’un curs per a joves líders de les comunitats indígenes de Guatemala, amb el suport del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya, va ser una oportunitat de conèixer i compartir experiències de sostenibilitat. El curs es va realitzar en col·laboració amb la Secretaría para la Paz de Guatemala i tenia com a objectiu formar els joves en la gestió sostenible de recursos.

L’associació guatemalenca Anacafé (Guatemala National Coffee Association), amb el lema “Un paseo con gusto”, presenta el Coffee Tour com a activitat que permet descobrir l’experiència d’unes plantacions de cafè que es gestionen des de la perspectiva de la seva pertinença a un medi selvàtic que cal preservar i del qual cal conèixer els límits. Alhora, els itineraris dissenyats per mostrar l’evolució de les tecnologies i de la cultura del cafè a través d’uns senders, permeten compartir

Ladākh, conegut també com el petit Tibet, és un país situat a la part índia dels himàlaies. Amb un clima molt extrem i pocs recursos, ha estat una cultura rica i autosuficient durant més de 1.500 anys. L’arribada del turisme i de les imatges del consum occidental va introduir canvis molt ràpids en la societat de Ladākh. L’any 1975, Helena Norberg-Hodge va fundar la ISEC, International Society for Ecology and Culture, amb la intenció de promoure alternatives locals a la cultura de consum global.

La ISEC ha preparat joves de Ladākh informant-los de l’impacte del desenvolupament convencional en altres països del món, dels costos econòmics, ambientals i psicològics de l’economia global. Al mateix temps, els ha animat a explorar pautes de desenvolupament sostenible basades en l’ús dels recursos locals i el creixement autòcton.

D’altra banda, ajuda els camperols i les dones de Ladākh a resistir els impactes de l’economia global ensenyant-los la importància de diversificar la producció per al consum local, a través de diferents programes d’alimentació local i

Educació i Sostenibilitat

Resistència al consum global des del petit Tibet

MUJER MUJER COCINANDO COCINANDO PAN PAN EN EN LADAKH. LADAKH. FOTO: FOTO: ANGELS ANGELS CANADELL. CANADELL.

orgànica, energies renovables, aliança de les dones, educació i canvi cultural i el programa “Aprenent de Ladākh”. El programa que inclou estades amb una família camperola de Ladākh. Els participants tenen l’oportunitat de fer una immersió en una cultura antiga que avui viu un pols entre la seva supervivència i la influència del model occidental. www.isec.org.uk

ARTIVISME

26

tardor 2007

FamĂ­lia Melander (4 persones) Bargteheide, Alemanya - Despesa setmanal en menjar US$ 500.07

FamĂ­lia Ayme (12 persones) Tingo, Equador - Despesa setmanal en menjar US$ 31.55

Receptes per a un planeta

ARTIVISME

27

Educació i Sostenibilitat

Família Ukita (4 persones) Kodaira, Japó - Despesa setmanal en menjar US$ 500.07

Família Ahmed (12 persones) Cairo, Egipte- Despesa setmanal en menjar US$ 68.53

famolenc

30 famílies, 24 països, 600 menjars, 1 llibre "Hungry Planet: What The World Eats” de Peter Menzel i Faith D’Aluisio. www.menzelphoto.com/hungryplanet

VISIONS2050

Una altra educació Al plànol següent es mostren alguns exemples de pràctiques educatives que els RCE utilitzen per tractar els reptes de les seves regions.

E

A B 28

Saskatchewan, Canadà A RCE Reptes: millorar la gestió de l’aigua i l’energia; adaptar-se al canvi climàtic; generar sistemes de producció i consum local. Respostes: xarxa d’ONG; formació sobre construccions amb materials i energies renovables.

Visió 2050: “Una població conscient dels mitjans de subsistència sostenibles, capaç d’encarar les vulnerabilitats que estan experimentant”.

Greater Nairobi, F RCE Kenya

RCE Grand Rapids, EUA

tardor 2007

B Reptes: millorar l’educació bàsica i reorientar-la a la sostenibilitat.

Respostes: trobades obertes i nou portal comunitari sobre equitat social, prosperitat econòmica i integritat mediambiental. Visió 2050: inclosa en el pla estratègic a cinc anys sobre educació transformativa.

C

Curitiba-Paraná, Brasil C RCE Reptes: accedir a l’aigua potable en

RCE Guwahati, Índia

G Reptes: accedir a l’aigua potable;

barris suburbials; controlar el creixement demogràfic.

Respostes: formació en qualitat d’aigua, sòl i aire a les favelas; planificació escolar participativa.

Visió 2050: “Una educació excel·lent i formació del professorat d’alta qualitat”.

RCE Rhine-Meuse, Holanda

RCE Munic, Alemanya

D Reptes: mantenir la infraestructura de ciutat; reduir l’alt impacte ecològic.

Respostes: campanya sobre el canvi climàtic amb noranta activitats (presentacions, visites, tallers, discussions); taller per a la gent jove sobre visions sostenibles.

Visió 2050: “Munic com a model dins dels RCE alemanys, adreçant les situacions mitjançant la sostenibilitat”.

Reptes: assolir els gols de desenvolupament del mil·lenni.

Respostes: programa d’escoles verdes amb activitats sobre pobresa, energia, salut, agricultura, biodiversitat, gestió de residus, la sida; pràctiques periodístiques sobre com es pot informar de sostenibilitat.

Visió 2050: “Una ciutat verda amb pràctiques sostenibles, i que la gent hi estigui segura i feliç”.

E Reptes: assolir l’aprenentatge sobre com poden conviure les tres cultures.

Respostes: programa d’intercanvi per a jovent amb pocs recursos a Limburg i Greater Nairobi; Kidslive organitza conferències, tallers i altres esdeveniments per a gent jove i una revista quadrimestral. Visió 2050: “Una societat del coneixement que pugui aprendre en qualsevol moment i lloc, i amb qualsevol persona”.

treballar la planificació urbana; reduir la desforestació; preparar-se davant els desastres naturals. Respostes: programes de sensibilització sobre conservació i sobre gestió de residus urbans; celebració mundial del Dia del Medi Ambient; CD interactiu sobre energies renovables. Visió 2050: “Tal com és ara, verd, de fet molt verd”.

Pune, Índia H RCE Reptes: accedir a educació de qualitat. Respostes: formació de facilitadors per a la participació ciutadana en la gestió econòmica local; recerca sobre la rehabilitació dels suburbis en aspectes polítics vinculats amb l’habitatge, el mitjà de subsistència.

Nota: Les citacions destacades en cursiva són extretes d'entrevistes amb representants dels RCE en la conferència anual de la xarxa RCE a Penang 2007.

D

VISIONS2050

és possible I L G H M J F K RCE Beijing, Xina

I Reptes: adaptar-se a la

RCE Okayama, Japó

Penang, Malàisia J RCE Reptes: dur a terme la gestió

L Reptes: adaptar-se als canvis

sostenible dels béns físics, culturals i mediambientals de la regió.

Respostes: programa per a un Campus Universitari Saludable; activitats de formació de formadors.

RCE Bogor, Indonèsia

K Reptes: disminuir la pobresa; crear oportunitats laborals en un context de creixement demogràfic.

Respostes: concurs del canvi global als instituts; formació en agricultura ecològica i en biblioteques digitals sostenibles.

29

Educació i Sostenibilitat

crisi de l’aigua; reduir la contaminació i els problemes de mobilitat.

Respostes: formació del professorat en educació per al desenvolupament sostenible; programes de formació de protecció mediambiental multisectorial.

Visió 2050: “Equilibri entre població i recursos, una manera neta de viure i una actitud pacífica davant la vida”.

En el marc de la Dècada d'Educació per al Desenvolupament Sostenible (2005-2014), la Universitat de les Nacions Unides promou la creació i el desenvolupament de Regional Centres of Expertise in Education for Sustainable Development (RCE) per treballar en la integració de la sostenibilitat en l'educació formal i no formal en les seves regions. Actualment hi ha quaranta-cinc RCE reconeguts al món, aquí se’n N mostren alguns.

demogràfics; restaurar els sistemes agrícoles; conservar els coneixements ancestrals.

Respostes: tallers que planegen programes participatius d'educació de la comunitat; formació i producció de biocombustibles als instituts.

Cebu, Filipines M RCE Reptes: conservar els recursos naturals; disminuir la pobresa.

Respostes: programa de reforestació i de neteja costera per part d’estudiants; formació sobre l’ús dels recursos.

South-Pacific, Fiji N RCE Reptes: assolir nous coneixements, habilitats i una millor gestió dels recursos; frenar l’erosió costera.

Respostes: cursos multimèdia en xarxa sobre gestió i problemes mediambientals internacionals; formació d’apoderament de la comunitat en ecoturisme, lideratge del jovent, guardaboscos mediambientals.

Visió 2050: “Gent implicada utilitzant els seus recursos de manera sostenible i més prudent amb el seu futur”.

© 2006 SASI Group (University of Sheffield) i Mark Newman (University of Michigan) www.worldmapper.org

VISIONS2050

Visions per a un futur sostenible

30

Aquí podeu trobar alguns exemples d'iniciatives per part de governs, negocis i estudiants, on s'està utilitzant la visualització del futur que volen, per a explorar camins alternatius i així arribar a escenaris més sostenibles.

50.000€ per a una millor Finlàndia Greater Hèlsinki Vision 2050 és un concurs internacional a Finlàndia per a trobar idees innovadores sobre l'ús futur del sòl i sobre la visió espacial d'un Hèlsinki millor. La competició amb premis de fins a 50.000€ estava organitzada pel ministeri suec de Medi ambient i pels municipis d'Hèlsinki.

Podien participar tots els ciutadans de la UE. www.greaterhelsinkivision.fi

Japó 2050 El Science Council of Japan (Consell de Ciència del Japó) està liderant un procés multistakeholder per a treballar cap a un futur més sostenible. Ha identificat desafiaments clau com la degradació ambiental global, el creixement demogràfic, l'àmplia divisió Nord-Sud, i la sostenibilitat de la societat humana. El consell, des del punt de vista de la ciència i la tecnologia, ha desenvolupat un conjunt de tres plans quinquennals per a ser implementats durant un període de 15 anys, 2006-2020. www.scj.go.jp/en

tardor 2007

Estiu 2057 “Què succeirà si el planeta segueix escalfant-se? Hauríem de beure l'aigua dels tolls, mudarnos al Pol Nord, afaitar als óssos polars o dur sempre en la bossa un kit per a huracans?” COLORS, la revista de Benetton ha tractat d'investigar-ho enviant al seu equip editorial al futur, visitant Vörland, una illa de la costa escandinava on el clima és perfecte i on, a més, succeeixen moltes altres coses inspiradores.

Conserv-vision a Nova Zelanda Els estudiants de l'Institut Kamo dintre del Whangarei Harbour Marine Reserve Supporters Group proposen una reserva marina nova en el Port Whangarei com a part d'una Conferència treballant cap a una visió per al 2050, de la conservació de Nova Zelanda. www.emr.org.nz

www.colorsmagazine.com

Göteborg 2050 Projecte suec on les metodologies de planificació d'escenaris i backcasting a llarg termini s'utilitzaven per a millorar els processos de planificació de la ciutat i de la regió. Estudiants de les diferents universitats locals i persones de diverses organitzacions regionals van projectar com volien que fos Göteborg en el futur en diversos àmbits; com el tipus de béns que volien consumir, el tipus de model energètic i de mobilitat, entre uns altres. El projecte va ser promogut per l'Ajuntament, a qui se li van presentar les diferents projeccions. www.goteborg2050.nu

REFLEXIONS

Models didàctics per

OFERTA: EL ENFERMIZO SONIDO DEL MUNDO - ©© FELIPE SMIDES

Educar en el consum

Educar el consum en un context social canviant comporta la recerca permanent de models didàctics i metodològics. Lluny de refugiar-se en dogmatismes, l’educació del consum necessita la innovació per generar respostes a les noves situacions que li presenta contínuament la societat mercantilitzada.

L

a majoria d’actes que fem diàriament tenen un component de consum: quan sona el despertador, quan ens preparem el cafè amb llet, quan mirem la televisió i veiem anuncis de mòbils que ens donen llibertat, iogurts que ens fan sentir sans, begudes que ens omplen d’amics o desodorants que ens fan obtenir l’èxit desitjat.

El consum es presenta com un fenomen que va més enllà d’un intercanvi de béns o serveis per diners, per reflectir un estil de vida. Cada acte de consum es converteix en una elecció entre la gran diversitat de possibilitats que ofereix el mercat. Una oferta que canvia constantment amb l’aparició de nous productes i serveis, nous marcs reguladors i nous codis culturals.

Educar els consumidors i les consumidores significa plantejar-se el repte d’afavorir la formació de la ciutadania per donar respostes a les característiques de la societat del consum des d’un posicionament crític, actiu i responsable, amb competència per prendre les decisions pròpies entenent que les estratègies d’acció en un món canviant han de ser necessàriament dinàmiques.

Models didàctics per a l’educació del consum Històricament l’educació del consum s’ha desenvolupat prenent com a referència quatre models didàctics: el liberal, el responsable, el reformista i el crític.

Josep Bonil Coordinador didàctic de l'Escola del Consum de Catalunya Maya Querol Equip educatiu de l'Escola del Consum de Catalunya

Educació i Sostenibilitat

DINS DE L’AULA

31

REFLEXIONS

tardor 2007

32

El model liberal veu la societat de consum com un espai on es mostra un desequilibri entre agents productors i consumidors. La informació s’entén com el principal recurs per afavorir que els individus, sense ser enganyats, obtinguin el benefici més gran possible dels seus recursos. És, per tant, un model didàctic que es fonamenta en el fet que l’alumnat conegui el marc legal que regula drets i responsabilitats, i aprengui a llegir la informació de la publicitat, l’etiquetatge.

nació, en què els individus són actors que participen en la construcció del futur. El consum es converteix en un dels múltiples escenaris d’acció social que poden ser plataforma per donar competències als individus per actuar sobre el seu entorn. Des d’aquest model es busca el diàleg permanent entre els models socioeconòmics que regulen els actes de consum i les competències que hauria de tenir un individu per participar en el seu medi assumint la seva responsabilitat.

El model responsable afegeix al model anterior les dimensions emocionals i socials. Des d’aquest model els actes de consum tenen un component emocional que fa referència a les motivacions que fan adquirir un determinat producte. A la vegada s’assumeix que la millor eina que tenen els consumidors per fer les seves reivindicacions és l’associacionisme. És un model didàctic que afavoreix la reflexió de l’alumnat sobre les emocions pròpies, la construcció de la identitat, la pressió de grup.

Un model que afavoreix la col·laboració entre els membres del grup classe per desenvolupar la cultura cooperativa.

Quan fixem l’atenció en l’activitat educativa difícilment trobem contextos educatius en què es doni de forma pura un dels models anteriors. Per això els cinc models constitueixen referents per orientar l’acció educativa en l’àmbit de l’educació del consum. Si bé, com a models, tenen significació conceptual, l’objectiu de la seva definició és enriquir l’acció docent i afavorir-ne l’evolució.

El model reformista entén els actes de consum des d’una perspectiva més complexa, que va més enllà de l’individu per abordar les conseqüències que tenen en el medi social i cultural. Des d’aquest model es fa rellevant veure com darrere de cada acte de consum es reflecteixen formes d’utilitzar els recursos naturals, formes de producció que vinculen els estats i les comunitats o formes de relació que impliquen discriminacions de gènere. És un model didàctic que afavoreix que l’alumnat vegi els actes de consum com el reflex de xarxes de relacions i prengui les seves decisions des de paràmetres que van més enllà del mateix individu, el producte o el seu context social.

El model crític veu la societat de consum com una estructura social agressiva, responsable dels desequilibris que es donen a escala global.

Des d’aquest model es pensa que l’educació és una eina potent per intervenir en el canvi social i que l’única forma de millorar les condicions socials dels individus és cercar models econòmics alternatius al capitalisme. Des d’aquest model, doncs, l’educació del consum és una plataforma per descobrir noves formes de consum orientades a desenvolupar, per exemple, el comerç just o a afavorir noves experiències com l’intercanvi de productes.

En els últims anys es planteja un nou model d’educació del consum associat als principis del paradigma de la complexitat. Aquest model veu la societat de consum com un espai de conflicte permanent obert a la indetermi-

Algunes propostes metodològiques A escala metodològica, l’educació del consum ha anat creant un gran bagatge en els tipus d’activitats, en la gestió del grup classe, el desenvolupament curricular i la vinculació entre l’activitat d’aula i el medi. Supera amb escreix l’objectiu d’aquest article fer una reflexió acurada dels aspectes metodològics que han orientat l’educació del consum. Tot i així ens sembla oportú fer una petita ressenya d’alguns dels eixos metodològics que orienten l’acció didàctica des del model complex: partir de preguntes, desenvolupar la capacitat de diàleg i investigar en les emocions. a) Partir de preguntes.El dinamisme de la societat de consum ens situa permanentment davant de nous productes o serveis que ens demanen obtenir informació per prendre les pròpies decisions. Fer-se preguntes oportunes pot ser una estratègia per afavorir la construcció d’un posicionament davant d’una nova situació de consum. Les bones preguntes tenen caràcter obert i afavoreixen que cada individu pugui elaborar la seva resposta prenent com a referent el seu bagatge personal i les característiques del context.

Abordar una activitat d’educació del consum des d’aquesta perspectiva comporta que, per exemple, quan es treballa amb els joves el tema del consum de roba i complements es pugui començar amb una pregunta com “Què em poso aquest matí?”, que connecta els joves amb el fenomen del consum des de la seva vida quotidiana. També comporta que un treball sobre el comerç just pugui prendre com a punt de partida la pregunta “La xocolata és dolça per a tothom?”, que genera en si mateixa un dilema de caràcter ètic que cada indivi-

REFLEXIONS

du haurà de resoldre a partir de les seves conviccions i la interacció amb la resta del grup. b) Desenvolupar la capacitat de diàleg. El consum com a fenomen mostra la forma d’organització de la societat i les relacions que s’estableixen entre els individus, i obre una porta a la reflexió ètica. Dins de les aules sovint es donen grans debats sobre quines són les actuacions dels individus davant del consum que s’exemplifiquen en situacions tan quotidianes com la compra d’unes sabatilles esportives.

Tradicionalment aquest debat s’ha resolt amb posicionaments reduccionistes que s’han centrat a definir el que és correcte i el que és incorrecte, de manera que ha situat l’alumnat davant d’aquesta disjuntiva de forma excloent.

Abordar una activitat d’educació del consum des d’un posicionament de diàleg comporta, per exemple, que en fer referència a l’adquisició d’un CD de música se substitueixi el concepte de necessitat pel de gestió; entendre que les necessitats tenen una dimensió molt personal que sovint són lícites; emfatitzar els conceptes de límit i possibilitat, reflexionant sobre la disponibilitat de recursos econòmics, els establiments del nostre entorn i fins i tot la compatibilitat entre els horaris propis i els horaris comercials

Treballar el consum quotidià des d’aquesta perspectiva convida a utilitzar cançons com a punt de partida quan es parla amb els joves del consum quotidià; en tractar la gestió de l’aigua des d’una perspectiva sostenible, fer servir la dansa i la psicomotricitat per representar l’equilibri dinàmic. Quan es volen comunicar les reflexions pròpies entorn de les emocions que genera un establiment comercial es pot començar redactant poesies. Sempre amb la finalitat de poder crear escenaris de debat entorn del consum propi i les emocions que genera.

DINS DE L’AULA FONT: L’ESCOLA DE CONSUM DE CATALUNYA (AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM)

Conclusions Una educació que tingui com a premissa la formació de la ciutadania en un context democràtic no pot ser educació dogmàtica. Ha d’ajudar l’alumnat a construir la seva manera de pensar, de sentir i d’actuar.

Plantejar-se aquest repte des de l’educació del consum ens porta a dialogar entre el pensament, el sentiment i l’acció; a pensar per fer i a enriquir el pensament mitjançant l’acció, assumint la rellevància de la perspectiva emocional. L’educació del consum es converteix en una aventura que convida els equips educatius a cercar preguntes significatives i a dissenyar contextos que afavoreixin que l’alumnat construeixi les seves respostes.

Els dos autors treballen al Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i són membres de la Xarxa Edusost.

Educació i Sostenibilitat

c) Investigar en les emocions. El fenomen del consum té una dimensió emocional significativa. Un estudi recent de l’Agència Catalana del Consum realitzat amb joves d’entre 12 i 18 anys mostra com entre els criteris utilitzats pels joves a l’hora de comprar roba i complements, un 64% corresponen a aspectes emocionals i només un 36% a reflexions associades a la raó. Tot i aquesta evidència, l’educació del consum molt sovint s’ha centrat en aspectes objectivables de caire quantitatiu o jurídic, i ha deixat de banda el vessant emocional del consum. Sembla oportú incorporar l’art com a forma d’integrar la creativitat, la sensibilitat o la imaginació des d’un posicionament que afavoreixi la presència de la diversitat com a riquesa col·lectiva.

33

BREUS

Aprenem fent

compostatge FOTO: CEIPM CEIPM PATRONAT PATRONAT DOMÈNECH. DOMÈNECH. FOTO:

La tasca principal de Compostadores.com és formar infants i adults per fer un bon compostatge, per tal que s’estengui aquesta pràctica a

Mercat

d’intercanvi

34

tota la societat. Com a eina de suport per a centres educatius es va crear un document d’ambientalització curricular anomenat “Activitats pedagògiques relacionades amb el compostador”.

L’objectiu principal és promoure el compostatge com a manera eficaç de tractar les restes orgàniques in situ, i aquest material facilita incloure’l en el programa curricular, les tutories i els treballs de recerca. La transversalitat d’aquestes activitats és clara perquè inclou continguts de 1) Ciències socials: el problema de l’eliminació de residus, la contaminació, la sostenibilitat; 2) Ciències de la naturalesa: permet veure el cicle de la matèria en directe, l’aplicació del compost en un jardí o hort escolar i l’efecte sobre les plantes,

FOTO: COMPOSTADORES.COM

tardor 2007

al pati de l’escola

l’observació d’organismes de tipus molt diferents: fongs, insectes, miriàpodes, crustacis, mol·luscs, anèl·lids etc.; 3) Matemàtiques: gràfics, estimacions poblacionals, càlculs de reducció de volum i pes entre material aportat i obtingut, pràctiques sobre dispositius de mesura, com ara el termòmetre o el centímetre i 4) Llengües: tot el vocabulari específic que hi està relacionat.

Amb la seva vocació pedagògica i de responsabilitat social, Compostadores.com organitza unes jornades per a joves emprenedors, per fer-los entendre que el medi ambient és transversal i representa una oportunitat competitiva i de futur i no pas una trava a l’activitat econòmica.

Eugeni Castejón / ☎ 93 665 01 60 www.compostadores.com

Des de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’escola Patronat Domènech i la comissió de l'Agenda 21 es va proposar ser crítics amb el consum irracional. Per això, dos cops l’any, es convida els alumnes i també les mares, pares, mestres, monitors, àvies, tietes, etc., a una fira d’intercanvi que s’organitza al pati de l’escola. És una activitat que vol fer pensar i reflexionar sobre el consum responsable en un moment en què la societat està immersa en la cultura del "comprar, usar i llençar”. Al mercat d'intercanvi s’intercanvien béns, productes de consum o fins i tot serveis personals sense que calguin diners. Tampoc no s’hi val a regalar les coses; sempre es pot fer un canvi, ja sigui a dos, tres o quatre bandes.

Es tracta d'una activitat especialment didàctica per als infants, en la qual el més important és evitar que els objectes encara útils esdevinguin residus.

Intercanviar és fer realitat un comerç sense diners, recuperant una manera oblidada d'economia amb molts avantatges ambientals, econòmics i socials. És també solidaritat i oportunitat de conèixer altres entorns.

A cada mercat, s’hi han bescanviat uns quants centenars d’objectes i serveis, des de roba fins a joguines, sabates, cortines, llibres, segells, plantes, pastissos, cops de mà en tasques de bricolatge, espelmes o gerres. Sobretot, però, s’han intercanviat somriures de complicitat amb un món millor.

Agenda 21, CEIPM Patronat Domènech

☎ 93 237 00 35 / www.patronatdomenech.cat

REFLEXIONS

La trama i l'ordit

Teixint la sostenibilitat

Utilitzant una metàfora tèxtil, els fils de l'ordit serien aquells en els quals operativament acostumem a subdividir el procés educatiu.

L’article present defensa que, per aconseguir un bon teixit, els fils fonamentals són els de la trama, és a dir, aquells que relacionen i donen cohesió als de l'ordit.

O

rdenar i classificar els processos d’aprenentatge és una forma d’aproximar-nos a la seva complexitat. En l’esquema s’il·lustren dues d’aquestes classificacions. Una se centra en el què s’aprèn: coneixements, habilitats, actituds i valors. L’altra intenta identificar els llocs (reals o virtuals) on s’aprèn.

Aquesta última estableix tres categories: l’educació formal (escoles d’infantil, primària i secundària; instituts; universitats; organitzacions de formació professional; etc.); l’educació no formal (museus, administracions públiques, ONG i associacions), i l’educació informal (mitjans de comunicació, artistes i organitzacions culturals).

A diferència de les altres dues, l’educació formal mostra algunes característiques que podrien col·locar-la en un paper central dins dels processos educatius. En primer lloc hi ha la seva extensió espacial i temporal. És a dir, almenys en els nivells d’ensenyament obligatori, hi ha bastants centres en els quals la població estudiant dedica a aquest tipus d’educació més d’un 20-30 % del seu temps.

En segon lloc hi ha la continuïtat. Prenent només l’educació obligatòria, aquesta etapa és un procés que va dels 4 als 16 anys de la vida de tots els ciutadans; cosa que permetria incloure estratègies educatives a mitjà termini.

En tercer lloc hi ha la possibilitat d’establir connexions amb altres institucions públiques,

David Balbás Maria Olazabal Activistes del grup 50/50

Educació i Sostenibilitat

WOVEN - ©© MICHAEL FONTENOT

DINS DE L’AULA

35

REFLEXIONS

amb les associacions, artistes, etc. dels barris en els quals s’implanten...

En resum, la possibilitat de convertirse en espai físic i virtual de referència per als processos educatius.

36

Ara bé, en l’actualitat, les últimes característiques descrites presenten serioses mancances pel que fa a l’educació en consum responsable.

Atès que és fora dels programes, la seva inclusió depèn de la implicació i lliure iniciativa de cada centre. La qüestió rau en si seria possible encoratjar aquesta opció local, que permet la identitat i dóna cabuda a la diferència, però garantint, alhora, uns continguts mínims generalitzables.

Per part seva, la continuïtat i cohesió d’aquest tipus d’educació és, en general, deficitària; s’observa una tendència al fet que, a mesura que augmenta el nivell escolar, disminueixi l’educació en valors i actituds (imprescindible per aconseguir un canvi de paradigma). A més, es troba a faltar un projecte més ambiciós que intenti establir una xarxa de relacions entre els centres de l’educació formal i els altres agents.

tardor 2007

Però de moment, succeeix més aviat al revés, i no és l’educació formal la que impulsa el procés de canvi, sinó que és a través d’iniciatives individuals i locals, així com de l’acció de les educacions no formals i informals, que el consum responsable està entrant a les aules.

Algunes idees clau per educar en consum responsable Ens aventurarem a continuació a enunciar quatre idees clau a l’hora de desenvolupar activitats que intentin educar en consum responsable. a) Explicar el concepte de límit físic.

Conscienciar que no solament els béns de què disposem són finits, sinó que també el mateix planeta en què vivim ho és. b) Desenvolupar la capacitat de mesurar, ja que una de les causes del consum irresponsable és no tenir les eines i la pràctica suficients per quantificar el que es necessita, el que s’usa realment i l’impacte que això implica. c) Familiaritzar-se, com a concepte i com a pràctica, amb la idea de ‘pro-

cés’, evitant d’aquesta manera la immediatesa i el finalisme de moltes visions contemporànies; entenent que els finals parcials se solen aconseguir després d’una sèrie de fases i que sovint en la naturalesa i la cultura apareix la idea de cicle, com una cosa que es repeteix, similar i diferent alhora.

Això pot ajudar a canviar certs costums compulsius per altres de més austers. d) Afavorir la implicació local, com a antídot contra l’escepticisme i el desencant —com diria el capità enciam: “els petits canvis són poderosos”.(1) Davant la visió derrotista del “res no es pot canviar“, apostar pel fet que amb arguments clars i fonamentats és possible modificar l’actitud del nostre entorn pròxim; que molts dels punts de vista diversos no són excloents entre si sinó complementaris; que si diversos individus són capaços d’unir-se amb una mateixa finalitat, la seva força es multiplica; que posar en marxa alternatives pot servir d’exemple i iniciativa per a d’altres; que per no caure en la sensació de desemparament s’han de proposar metes assequibles; que la suma de petits canvis pot comportar grans transformacions.

En el quadre següent es mostra a través de tres casos concrets l’aplicació pràctica dels quatre punts anteriors, que exemplifiquen com una mateixa finalitat —la comprensió i posada en pràctica de l’eslògan de les tres erres: reduir, reutilitzar, reciclar— pot ser el centre de diverses activitats enfocades als diferents nivells de l’educació formal: primària, secundària i superior.

A tall de conclusió: la trama i els teixidors Recuperant la metàfora tèxtil, fins ara ens hem ocupat fonamentalment dels fils de l’ordit, però ja s’ha pogut intuir que les iniciatives amb més possibilitats són aquelles capaces de relacionar les diferents facetes del procés educatiu, és a dir, aquelles a què al·ludeixen els fils de la trama. No hem de perdre de vista que el procés educatiu és

complex i conjunt, i que treballant només en alguna de les categories difícilment assolirem l’objectiu que els individus adquireixin els coneixements, habilitats, actituds i valors que els permetin construir societats capaces de satisfer les seves necessitats, i mantenir a la vegada la necessària solidaritat amb les generacions presents i futures.

Vegem un exemple que pot il·lustrar aquest tipus d’activitats transversals: un concert de grups d’un barri, en suport de les reivindicacions d’alguna plataforma veïnal, i organitzat en el seu institut, que, a més de prestar les instal·lacions, pot aprofitar l’ocasió per estudiar l’origen, el contingut i el context de les demandes, perquè els individus puguin generar criteris respecte a aquestes mateixes demandes, perquè es posin en pràctica actes reivindicatius alternatius, etc.

Una última reflexió pot resultar útil per explicar el model educatiu que es defensa i qui han de ser els

REFLEXIONS

Educació Secundària.

IES Celestí Bellera, Granollers.

Educació universitària.

Grup 50/50, ETSAV.

Activitat/s

"El monstre de les escombraries". Prendre consciència de les escombraries generades amb la fabricació d'un monstre amb els residus del pati; aquest és un exercici de curs el resultat del qual es comparteix amb tot el col·legi.

Després de fer el monstre, es proposen una sèrie de mesures per reduir els residus, i s'espera que en el moment en què es repeteixi l'experiència, el monstre sigui molt més petit.

Interessa recalcar la pluralitat d'escales en què intervenen. Han desenvolupat una xarxa de reutilització de llibres i recollida selectiva. En la coordinació de les accions hi participa una comissió d'alumnes que marca metes per a futurs cursos i en controla el compliment. Els crèdits de síntesi tenen temàtiques ambientals i estudien plans desenvolupats per organitzacions alienes.

"R3+. Punt de reutilització de materials i ecoconscienciació realitzat amb principis d'ecodisseny". En essència és un moble en què es poden guardar residus encara aprofitables, es concep per un procés participatiu de disseny, en què els materials utilitzats són el fruit de materials de rebuig recuperats, amb la qual cosa se n’allarga el cicle de vida.

Es busquen mecanismes d'avaluació que quantifiquin la reducció del consum, etc.

Contexto físico

Entorn més immediat.

Societat.

Aplicació local d'un pensament global.

Context temporal

Pròxim.

Mitjà/llunyà.

Pròxim/mitjà.

Coneixements

Explicar i mesurar l’entorn immediat físic (pesos, volums).

Concepte de recollida selectiva.

Coneixement de les teories, textos i mecanismes de funcionament de ONG, institucions i associacions diverses.

Mecanismes de quantificació i avaluació. Idees de cicle i procés. Paradigmes diversos de l'esfera de la sostenibilitat i el pensar global i actuar local.

Habilitats

Construir una figura amb mitjans poc habituals, de manera que el mateix material formi part de la intenció de l'obra.

Adaptar models aliens ja establerts a un funcionament personal i d'escala menor.

Participar en comissions.

Aplicar les teories del disseny estructural a un cas concret.

Desenvolupar i intervenir en processos participatius. Redefinir la idea de necessitat en funció dels recursos disponibles.

Valors

Responsabilitzar-se del model de consum propi.

Prendre consciència de l'escala de l'individu respecte al total de la societat.

Recuperar la noció de l'impacte de les nostres accions (participació i compromís local).

La trama Relacions entre diferents tipus d'educació

Fomentar la implicació dels pares. Fer visites als encarregats de processar les diferents escombraries —plantes de compostatge, depuradores—.

Estudiar la sostenibilitat en el món de la premsa. Conèixer que el pla seguit pel col·legi no és un fet aïllat.

Establir la possibilitat de derivar en col·laboracions amb ONG, institucions i associacions diverses interessades en l'estudi i aplicació de models de consum responsable. Difondre l’acció i els seus objectius a través de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Similar a la columna anterior, però amb més capacitat propositiva, ampliant l'esfera d'intervenció als sectors productius (indústria, agricultura, etc.).

Informació addicional del projecte

Guardonat en el 10è Concurs ww.bellera.cat/sostenible Guardonat en el 10è Concurs d'Idees Ambientals i Sostenibles També es pot consultar un article d'Idees Ambientals i Sostenibles de de la UPC. breu a la pàgina 13 del primer la UPC. número d'aquesta mateixa revista.

agents dels canvis proposats. Els que escrivim aquest article som estudiants universitaris (arquitectura), activistes (en qüestions socials i relacionades amb la sostenibilitat) i, en darrer terme, membres de la societat. No som, doncs, pedagogs, sociòlegs, ni “experts” en temes educatius i, tanmateix, hem considerat útil donar la nostra opinió —esperem que amb el suficient rigor i humilitat— res-

pecte a com l’ensenyament formal pot i ha de convertir-se en el bastidor sobre el qual entre tots —experts, treballadors, estudiants, activistes, institucions, ciutadans— puguem construir un sistema educatiu complex (ric), participatiu, capaç d’acollir perspectives plurals i complementàries, i d’assumir un dels grans reptes actuals: el desenvolupament humà sostenible.

50/50 és un grup d’estudiants amb preocupacions socials i sostenibilistes que des de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) treballa per aconseguir canvis a escala local i global.

(1)

El capità enciam va ser un superheroi de la televisió catalana dels anys noranta que ensenyava pautes de consum responsable en horari infantil, i la moral del qual era sempre que la suma de petits gests provoca grans accions.

37

DINS DE L’AULA

Educació infantil i primària.

Escola Arrels, Solsona.

Educació i Sostenibilitat

Nivell i centre

BREUS

L'eficiència energètica

als diferents nivells educatius Núria Besora Guerola / ☎ 93 405 43 73 www.rce-barcelona.net

Una

sirena per a vigilar

tardor 2007

38

GREEN ENERGY. ©© POR ROGER SMITH

el consum d’energia

L’Institut Català d’Energia (ICAEN) ha emprès un estudi per identificar l’estat actual de la formació a Catalunya en relació amb l’estalvi i l’eficiència energètica (EEE).

Aquest estudi cerca conèixer com s’estan tractant els continguts, les habilitats i els valors d’aquesta temàtica als diferents nivells educatius formals.

Les principals conclusions extretes han estat les següents: ESO i batxillerat: En el currículum: l’energia i l’eficiència energètica no són un tema transversal i falta la intenció d’incloure’ls-hi. En la bibliografia utilitzada: hi ha una gran diversitat de propostes. Es dóna un tractament millor als conceptes d’interès quan els projectes editorials són per al conjunt d’etapes i cursos.

Falten activitats per desenvolupar a l’aula. Entre l’alumnat: el grau de coneixement és entre baix i mitjà, segons els nivells. S’ha detectat una falsa percepció de coneixement, que empitjora quan es tracta de continguts conceptuals i millora en els continguts actitudinals.

Cicles formatius de formació professional: En el currículum: de totes les famílies d’FP impartides a Catalunya només 6 inclouen continguts significatius en matèria d’EEE. Encara hi ha

una manca de definició en els currículums, quant als punts clau que cal tenir en compte en aquesta matèria.

En la bibliografia utilitzada: només la família d’Electricitat i Electrònica disposa de llibres que incloguin aquests temes i no tots es tracten de manera que s’assoleixin els mínims previstos.

Estudis universitaris de 1r i 2n cicles: En el currículum: els continguts d’interès no són esmentats ni en la descripció de les titulacions ni entre les competències que han d’assolir els estudiants durant la carrera. A les directrius generals marcades pel Ministeri d’Educació i Ciència, els temes d’EEE no es destaquen específicament, fet que propicia que quan les universitats adapten aquestes directrius als plans d’estudis finals, aquests temes no s’incorporen en gairebé cap assignatura troncal ni obligatòria. Els centres que els incorporen ho fan mitjançant assignatures optatives.

Les recomanacions proposades pels comitès d’experts s’han agrupat en quatre conceptes clau que cal millorar: currículums, formació de formadors, actuacions als centres i instruments de treball i suport a la docència.

La definició d’estratègies cap a models d’utilització dels recursos de manera sostenible requereix el suport d’informació fiable, assequible i dinàmica. Cal que la informació es pugui integrar en una estructura que permeti contrastar les dades recollides de forma dinàmica amb informació històrica, valorar tendències, definir models de comportament i predir evolucions futures.

En aquest sentit, el programa UPCO2 de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va desenvolupar el Sistema d’informació sobre el consum de recursos energètics i aigua: el SIRENA. Es tracta d’una eina informàtica que integra i gestiona tota la informació relacionada amb el consum de recursos als edificis de la Universitat.

Genera automàticament comparatives, gràfiques, indicadors de consum d’aigua, d’electricitat i de gas i l’impacte ambiental associat, etc. L’origen de la informació sobre el consum són les dades de facturació de les companyies subministradores, però també en una bona part dels edificis aquestes dades provenen directament dels més de 75 seguidors de consum en línia instal·lats en els diferents campus de la UPC. L’actual SIRENA s’ha plantejat des de l’àmbit de l’edificació, però es pretén establir en el futur una plataforma que integri informació relacionada amb altres activitats d’una organització, i que es converteixi en una eina de suport a la planificació d’estratègies cap a la sostenibilitat, a partir de l’eficiència en el consum de recursos energètics.

Galdric Ruiz / ☎ 93 405 42 78 www.upc.edu/sirena

REFLEXIONS

Contextualitzant l’aprenentatge La desigualtat econòmica i l’asimetria entre les cultures són elements fonamentals que cal tenir en compte a l’hora d’aplicar estratègies educatives per a un consum responsable. L’antic assessor del ministre d'Educació Pública de Mèxic reflexiona sobre l’educació ambiental en el consum.

L

protecció ambiental. És des d’aquest punt de vista que el consum sostenible adquireix veritable significat. Un repte difícil, ja que al·ludeix a la complexitat de les societats modernes i va més enllà dels processos educatius.

El camp emergent de l’EESC té, almenys, dos problemes seriosos i interrelacionats que no

Dr. Edgar GonzálezGaudiano Professor de l’Instituto de Investigaciones Sociales de la Universidad Autónoma de Nuevo León, Mèxic

39

Educació i Sostenibilitat

DINS DE L’AULA

’educació ambiental per al consum sostenible (EESC)(1) és un dels reptes més importants de l’educació. Un camp que, com reconeix la UNESCO(2), està encara en una fase molt incipient. Entenc la sostenibilitat com un procés que enllaça l’equitat social, el creixement econòmic i la

CHILDREN CHILDREN OF OF THE THE STREET. STREET. FARIDABADM, FARIDABADM, INDIA INDIA -- ©© ©© UDIT UDIT KULSHRESTHA KULSHRESTHA

REFLEXIONS

40

poden ser ignorats pels educadors. El primer té a veure amb les relacions entre els patrons de consum i la distribució dels ingressos. Un problema fonamentat en la manca d’equitat en la distribució de la riquesa i que planteja la responsabilitat en la degradació del medi natural. Es poden establir connexions entre els diferents patrons de consum, no només entre nacions que competeixen amb condicions econòmiques diferents, sinó també entre l’elit econòmica i les mateixes masses de població dins dels mateixos països.

El segon problema al qual han de fer front els educadors interessats a promoure l’EESC es troba en les estratègies pedagògiques. Necessitem trobar maneres d’abordar qüestions com, per exemple, com podem fer que la gent prengui consciència i es comprometi amb el consum sostenible a través de l’educació ambiental (EE)?; quins indicadors ens donaran resultats més significatius que no siguin els instruments econòmics que s’empren per induir o dissuadir comportaments socials, alertats com estem de les dificultats viscudes pràcticament en tots els països a l’hora de mesurar el progrés qualitatiu, i sobretot el progrés en l’educació?; com podem controlar la participació dels mitjans de comunicació en un món on la globalització comercial té les seves pròpies regles?; quin paper tenen les escoles si els programes ambientals, així com els educatius, semblen relegats cada cop més de la realitat de moltes noies i nois?

tardor 2007

Patrons de consum i distribució dels ingressos El 1987, la Comissió Mundial per al Desenvolupament i el Medi Ambient va definir el concepte de desenvolupament sostenible com aquell que permet a les generacions actuals satisfer les seves necessitats sense posar en perill que les generacions futures satisfacin les seves.

Aquest èmfasi sobre l’equitat entre diferents generacions més que l’equitat en una mateixa generació va provocar molta controvèrsia. No obstant això, el debat també va tenir repercussions positives, ja que va despertar l’interès en l’anàlisi de la importància de modificar el model de creixement econòmic com a precondició per a un canvi cap a la sostenibilitat.

D’aquesta manera, la distribució dels ingressos ha captivat l’atenció com a factor crucial en la lluita per reduir la pobresa. Per exemple, el 1997 l’OCDE va observar que “els patrons de consum actuals i la seva tendència també suscitaven qüestions sobre equitat, tant en els països desenvolupats com en desenvolupament, així com entre societats riques i pobres” (OCDE 1997, 5)(3). Això no s’ha de llegir en cap cas com un desig dels països en desenvolupament per assolir els nivells de consum i els patrons dels països industrialitzats.

Altres factors han tingut un paper important en aquest debat. Les relacions entre sobrepoblació, pobresa i degradació ambiental s’han analitzat sempre des de diferents punts de vista. En un extrem, la pobresa es considera tant la causa com l’efecte de la degradació; en l’altre, només s’ha vist com la seva causa. La població s’ha vist com una variable independent sense connexió amb l’estructura econòmica (Club de Roma), o bé com una de les conseqüències de la pobresa i el subdesenvolupament (Fundació Bariloche). Per tant, l’increment dels nivells de consum, la distribució i mida de la població i l’ús racional de recursos naturals han obtingut diferents formes d’expressió conceptual i política segons sigui en els països desenvolupats o bé en els que estan en vies de desenvolupament. En conseqüència, el debat sobre la sostenibilitat ha girat al voltant de l’expressió demogràfica, el creixement econòmic, la qualitat de l’entorn i l’equitat social.

Tot i l’opinió internacional que la degradació del medi ambient va ser causada originalment pels efectes negatius de la industrialització i per l’estil de desenvolupament dominant en els països rics, en el Congrés de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà (1972), el sentiment més extens va ser que la degradació del medi ambient i, concretament, la contaminació i els seus efectes en la salut eren conseqüències del subdesenvolupament. Això volia dir que la solució no passava per reduir la taxa del creixement econòmic, malgrat que calia fer un esforç constant per tal d’harmonitzar aquest creixement amb la protecció ambiental. No obstant això, al final del Congrés es va concloure que era necessari prestar més atenció a la contaminació que no pas als problemes ambientals derivats de les relacions internacionals asimètriques.

Patrons de consum i educació El 1972 l’Organització Internacional de Consumidors(4) reconeixia què “una acció col·lectiva per protegir el medi ambient s’aconsegueix només quan hi ha una conscienciació individual generalitzada sobre les conseqüències ambientals del consum” (DSD, 1998)(5). El 1985 les Recomanacions de les Nacions Unides per a la Protecció del Consumidor varen constituir un marc ampli per promoure l’acció no només en termes de seguretat del producte i eficiència econòmica sinó també per promoure la justícia social i el desenvolupament econòmic.

La relació entre consum, patrons de producció i desenvolupament va ser inclosa en el capítol 4 de l’Agenda 21 en la Cimera de la Terra de 1992. El 1995 la CSD va recomanar la incorporació del consum sostenible com un dels seus objectius. Tot i que la majoria

REFLEXIONS

Mapa del Consum Global 2005

dels països de l’OCDE tenen lleis i polítiques econòmiques i socials respecte al consum, el consumisme creix gairebé a tot arreu. A més, els moviments consumistes a Europa i a Amèrica del Nord són molt diferents. A Mèxic aquest moviment està justament iniciant-se i encara té un lligam feble amb l’educació ambiental.

L’EESC es preocupa principalment de promoure informació sobre els productes (com ara informació sobre la fabricació dels productes, els possibles impactes en l’entorn, els costos de la publicitat...) així com de potenciar la capacitat crítica dels consumidors tenint en compte les opcions disponibles i aprofitant la inquietud pública creixent sobre la relació entre el consum i la degradació ambiental. La proposta de les Nacions Unides diu que “els governs haurien d’educar o recolzar l’educació dels consumidors sobre els impactes ambientals de llurs estils de vida; les opcions de millora, incloent l’extensió de la vida útil dels productes, fins i tot si estan passats de moda; i els beneficis d’un consum sostenible. Cal posar especial atenció a l’hora d’incorporar l’ambientalització en els currículums en qualsevol nivell del sistema educatiu formal. S’haurien d’involucrar les organitzacions de ciutadans en aquests esforços educatius.” No obstant això, no es diu res sobre les diferencies econòmiques, la pobresa, la distribució dels ingressos i les possibilitats de cobrir les necessitats bàsiques.

Les declaracions de les Nacions Unides, així com les de l’OCDE, reconeixen la relació entre consum i producció, i la necessitat de millorar l’eficiència entre la gestió dels recursos naturals, entre altres aspectes importants(6). Això evidencia el lligam amb la política econòmica, la qual contribueix a alleugerir la pressió sobre el medi ambient, i si s’assumeix que cal augmentar el consum en els països en desenvolupament, no esmenta enlloc que els ingressos també s’han d’augmentar com a condició prèvia per obtenir un progrés radical. En realitat, la proposta que cada país estableixi els seus propis límits i modifiqui els seus patrons de consum no ha generat gaire entusiasme en cap de les parts involucrades.

Mirant al futur Si s’admet que els patrons de consum poden canviar mitjançant processos reguladors, instruments econòmics i instruments socials, seria convenient trobar una manera millor de posar en comú aquests tres components. Per exemple, cal promoure les lleis de protecció ambiental, la lluita contra la pobresa i els processos educatius institucionalitzats si es vol que arribin a quallar. Fins ara uns i altres han treballat de manera independent, la qual cosa redueix els marges d’efectivitat.

Cal reforçar l’EECS alhora que les millores en la distribució dels ingressos per tal que l’increment en el consum no provoqui l’increment dels impactes ambientals. Serà impos-

Educació i Sostenibilitat

Histograma del dèficit ecològic (hectàrees per càpita). Els països han estat estirats per a indicar el seu consum, calculat amb les dades del “Global Footprint Network” i “CIA World Fact Book”.

El blau representa àrees d'insuficient informació. (Agraïments a Jerrad Pierce).

DINS DE L’AULA

41

REFLEXIONS

tardor 2007

42

sible estimular el consum sostenible a través dels processos educatius mentre les necessitats bàsiques no estiguin satisfetes.

Hi ha una dimensió material i una dimensió simbòlica associades al consum. Cap procés pedagògic pot obviar ambdues dimensions, la qual cosa fa necessari desenvolupar diferents tècniques d’ensenyament, especialment orientades als segments socials més vulnerables, com són els nens i els joves provinents de famílies pobres amb diferents nivells culturals, als estils de vida que ens mostren els mitjans de comunicació i que semblen els models dominants establerts.

Per aquestes raons, les propostes pedagògiques orientades a promoure el consum sostenible han de ser específiques i han d’estar dissenyades per a cada situació en particular. Experiències que han funcionat en alguns països poden ser indeficients en altres contextos. Per això, els exemples d’èxits poden resultar útils sempre que siguin contextualitzats.

A l’hora d’obtenir resultats palpables en la modificació dels patrons socials de consum cal que els consumidors s’organitzin, i al mateix temps cal orientar els sistemes educatius formals en aquesta direcció.

L’EECS s’ha de reforçar com un aspecte més de l’educació ambiental, atès que s’ha alçat un moviment per situar programes pedagògics independents en el context dels tractats i acords impulsats per diferents organismes i agències internacionals. Per tant, cal impulsar l’educació per protegir la biodiversitat, per lluitar contra la desertificació... Si aquesta situació continua així, no només provocarà la dispersió d’esforços que dividiran els aspectes que cal tractar de manera conjunta, sinó que a més donarà lloc a una lluita per obtenir recursos econòmics per finançar els programes, la qual cosa conduirà a la vegada a reduir els ja insuficients fons destinats a l’educació en els països en vies de desenvolupament.

A partir de l’incipient experiència a Mèxic sobre aquests temes es pot inferir que la composició particular del país i la distribució social requereixin que les polítiques en matèria d’EESC variïn segons el grup de població al qual estan dirigides (rural, urbana, indígena...) i també, segons els productors.

L’educació ambiental per al consum sostenible serà el pont que uneixi altres esferes de l’educació pública, com ara els estudis sobre població, educació sexual, educació per als drets humans i per a la democràcia, entre d’altres. A través del consum, nosaltres, els mexicans, volem reintegrar-nos com a ciutadans d’un creixent món globalitzat amb la nostra pròpia identitat (a la vegada que plural). No es tracta de defensar

l’essència de la identitat mexicana, perquè això seria absurd en un món de complexes transicions, les quals produeixen subjectivitats plurals, provisionals i nòmades. És qüestió de reconèixer la diversitat social i cultural, i de construir col·lectivament propostes civilitzades per aconseguir el dret a l’equitat en un món divers.

Referències EESC: acrònim en anglès corresponent a Environmental Education for Sustainable Consumption.

(2) Segons els termes del capítol 36 de l’Agenda 21 i les prioritats de la planificació del treball de la Comissió per al Desenvolupament Sostenible.

(3) OCDE (1997). Guiant la transició cap a un desenvolupament sostenible: una funció crítica per a l’OCDE. Informe del Grup Consultiu d’Alt Nivell sobre el Medi Ambient al Secretari General de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics.

(4) L’Organització Internacional de Consumidors correspon a la Consumers International.

(5) Divisió per al Desenvolupament Sostenible (Division for Sustainable Development, DSD) (1998). “Protecció al consumidor i consum sostenible: noves directrius per al consumidor global”. Article de treball de la Reunió del Grup d’Experts Interregionals de les Nacions Unides. São Paulo, Brasil, del 28 al 30 de gener.

(6) No obstant això, cal reconèixer que s’ha progressat més en producció que en consum.

Les polítiques sobre la producció neta i ecoeficiència, per exemple, tenen millors perspectives a curt termini. Pel que fa al consum, els acords més clars condueixen a establir polítiques de compra fetes per les institucions així com la gestió dels residus, el que s’anomena “ambientalitzar el govern”.

(1)

Dr. Edgar González-Gaudiano. Professor de l’Instituto de Investigaciones Sociales de la Universidad Autónoma de Nuevo León, Mèxic El Dr. González-Gaudiano és autor de diverses publicacions sobre l’educació ambiental i és editor de la revista científica Tópicos en Educación Ambiental. Ha treballat com a assessor en diversos governs, instituts d’educació superior i organismes internacionals. Fins al desembre de 2006 era assessor del ministre d’Educació Pública de Mèxic. És president regional per mesoamèrica de la Comissió d’Educació i Comunicació de la Unió Mundial per a la Natura, president de l’Assemblea Nacional per a l’Educació Ambiental, i membre del grup assessor de la Dècada d’Educació pel Desenvolupament Sostenible.

BREUS

Cada dia

neix un monstre

43

Eva Llorens Malé ☎ 973 480 392 www.escolaarrels.com

La improvisació teatral per a un L’Associació per a la Promoció de la Cultura i la Solidaritat Lapsus, conjuntament amb la companyia Planeta Impro, duen endavant una iniciativa per donar suport al treball de l’equip d’investigació dels comportaments sospitosos als instituts (CSI). L’objectiu: descobrir quin dels integrants, a partir d’un seguit d’improvisacions teatrals, desenvolupa trastorns alimentaris.

La iniciativa té una doble voluntat: cercar nous mecanismes i instruments que s’acostin a la població adolescent en el tractament de problemàtiques i crear alertes al grup per a una intervenció ràpida en el cas que algun dels membres desenvolupi comportaments relacionats amb els trastorns alimentaris.

Actualment aquests trastorns són una de les principals malalties de la població juvenil, relacionats amb múltiples factors com ara el consum, l’imperatiu estètic, l’autoestima, etc.

La ràpida detecció d'aquestes proble-

màtiques en facilita molt la cura i, per tant, esdevé bàsica la reacció a temps de l'entorn familiar i social. En aquest

FOTO: LAPSUS ESPECTACLES

sentit, els instituts constitueixen un dels espais de convivència més importants de la població juvenil i, per tant, un dels principals nuclis d'inter-

Estel Barbé Serra / ☎ 93 310 60 95 www.lapsusespectacles.com

venció i reacció. A partir d’aquí, l’actuació està encaminada a difondre entre el mateix col·lectiu adolescent la necessitat de comunicar-se i estar alerta els uns dels altres per tal de prevenir aquests tipus de malalties.

El format de la iniciativa és la improvisació teatral. La idea va sorgir des de Lapsus i Planeta Impro el 2006, amb una actuació contra l’absentisme escolar als instituts del barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs. En aquest cas, es buscava un format que fos lúdic i al mateix temps de sensibilització, que fugís dels esquemes seriosos i rígids d’altres mecanismes com ara conferències, debats, etc. per la seva distància amb la població adolescent. La improvisació i, sobretot, la interacció constant d’aquest tipus de format amb l’alumnat, van fer rutllar el projecte i repensar-lo per abordar tres temàtiques i problemàtiques bàsiques d’aquest col·lectiu: la motivació escolar, la prevenció sexual i els trastorns alimentaris.

Educació i Sostenibilitat

consum més saludable

DINS DE L’AULA

van realitzar una fitxa numèrica amb les problemàtiques que es deriven del total de deixalles generades a l’escola al llarg d’un curs i amb aquestes dades van fer un altre mural. Després de totes les activitats, els alumnes van plantejar possibles solucions per reduir les deixalles, com per exemple l’ús de la carmanyola, embolicar l’esmorzar amb paper de cuina i utilitzar envasos reutilitzables per als líquids, com per exemple la cantimplora.

Al llarg del curs es tornarà a construir un monstre per valorar si el nombre de deixalles s’ha reduït.

FOTO: ESCOLA ARRELS

L’Escola Arrels, com a escola verda, insisteix molt en la recollida selectiva dels residus i sobretot en la seva disminució. Després d’una reflexió sobre la gran quantitat de residus que es generaven, el comitè ambiental de l’escola, format per pares, professors, alumnes i personal no docent, va començar a buscar una solució per sensibilitzar els diferents estaments de l’escola de manera que a les hores d’esmorzar no es produïssin tants residus i a la vegada s’incidís en esmorzars més saludables.

L’activitat la van anomenar “El monstre marí de les deixalles”. Un dia triat a l’atzar, a l’hora del pati, van recollir els residus abans de tirar-los a les papereres, els van classificar en tres grups i els van pesar. Els resultats aproximats foren 1 kg paper d’alumini, 2 kg d’envasos i plàstics i 3 kg de tetrabrics.

Amb les deixalles recollides es va dissenyar un monstre i es va exposar al pati, perquè els pares i alumnes el poguessin observar. Al costat del monstre van posar-hi un mural que deia: “Cada dia en aquesta escola neix un monstre.

Per eliminar-lo tardarem centenars d’anys.”

Per completar aquest treball, al cicle superior

BREUS

Polítiques radicals per a les escoles al Regne Unit

¿Som el que

mengem?

44

tardor 2007

FAT TROUT (OF THE SEAGOING VARIETY). ©© LIZETTE GRECO.

La crisi actual en el patró alimentari dels nens britànics, ja que al voltant d'un 30 % dels menors entre 2 i 15 anys tenen excés de pes o són obesos, està fent augmentar la sensibilització de dur una dieta sana als menjadors escolars. Aquesta problemàtica va ser assenyalada per Jamie Oliver, jove xef londinenc que s’ha fet famós pel seu encertat programa de televisió sobre cuina.

Fa dos anys, amb el programa Jamie’s School Dinners (‘Els dinars escolars de Jamie’) va començar una campanya per intentar transformar aquests àpats. Mitjançant la filmació dels menjadors escolars i de les seves cuines va mostrar l’estat espantós en què es trobaven: els nens eren addictes a les patates fregides, no reconeixien verdures i no sabien distingir el tipus de carn que menjaven. A més, habitualment se servia menjar processat amb un alt contingut en sal i greixos saturats.

Aquesta sèrie, juntament amb la pressió feta per grups de pares, va posar el tema dels menjars escolars en el punt de mira de l'agenda pública i política.

Genevieve Buckland / ☎ 93 260 74 01 www.iarc.fr/epic

Actualment, el Govern britànic gasta 280 milions de lliures per millorar-los i ha fet canvis legislatius que afecten els menjadors escolars, el menjar venut a les escoles i els plans d'estudis.

Aquestes noves lleis estableixen que als menjadors escolars no es poden servir ni xocolata, ni begudes amb gas, ni patates fregides o carn de baixa qualitat, i que com a mínim tots els àpats han d’incloure dues porcions de fruita i verdura. A les escoles està prohibit vendre llaminadures, begudes edul cora des i altres aperi tius (excepte si no porten sucre afegit, greix i sal) i, en canvi, han de vendre fruita i verdura.

Els nens són els pares de demà.

Millorar-ne els costums i les actituds cap al menjar i donar-los una educació alimentària és la recepta per a una salut sostenible. Desafortunadament, cuinar no és un contingut obligatori per a nens d’11 a 14 anys, però a partir del 2008 s'oferirà de manera optativa en l’ensenyament secundari.

Nous models per als

menjadors escolars

Menjadors Escolars Sostenibles (MES) va néixer seguint l’ideari de la Fundació Futur: inserció sociolaboral en l’àmbit d’una restauració sostenible i justa.

L’alarmant augment dels trastorns de la conducta alimentària i de les al·lèrgies en la població infantil han fet palesa la necessitat d’una educació alimentària no solament dels escolars, sinó de tota la comunitat educativa i personal de cuina. Sembla que les darreres generacions van perdent l’interès i la capacitat de comprar, cuinar, gaudir de l’acte de menjar i qüestionar l’origen dels aliments que consumeixen i les implicacions mediambientals que impliquen els seus models de consum. Per tot això, el menjador escolar ha esdevingut un espai idoni per educar en salut i en hàbits de consum. El programa de MES s’articula en diversos eixos d’acció: Eix alimentari: s’ofereix un menú segur, sa i equilibrat basat en les recomanacions dietètiques del Departament de Salut de la Generalitat i consensuat amb tots els agents que participen del servei de menjador. Els menús inclouen més peix, fruita fresca, verdura, llegums i aliments integrals, en detriment de precuinats, fregits, carns vermelles, greixos innecessaris i sucres afegits emmascarats.

Utilitzen majoritàriament aliments ecològics, lliures de residus químics i transgènics i produïts amb un impacte ambiental mínim (locals i de temporada).

Eix ambiental: el programa treballa per reutilitzar, reciclar i reduir el consum a totes les activitats que es deriven del menjador, es busca consumir productes a dojo, vaixella biocompostable per a les sortides i detergents concentrats per reduir la generació d’envasos contaminants. Es reutiliza els envasos generats a la cuina o la matèria orgànica per a pràctiques didàctiques a les escoles, com ara els horts escolars. Es recicla totes les fraccions de residus que ja no poden tenir un altre ús.

Eix de la justícia social: sempre que és possible s’insereix personal qualificat amb perill d’exclusió sociolaboral com ara dones amb responsabilitats familiars o aturats de llarga durada. Alguns productes amb els qual treballa la Fundació provenen del comerç just, per tal de possibilitar també projectes de cooperació i desenvolupament en regions econòmicament deprimides.

Isabel Coderch / ☎ 93 302 19 27 www.fundaciofutur.org

R ECU R SOS PE DAGÒG ICS

✎

Recursos pedagògics sobre consum responsable

✏ Edualter & Acció per un turisme responsable Propostes educatives per treballar els impactes del turisme i la seva relació amb el desenvolupament. www.edualter.org

✏ Energy, Environment and Resources Center; Universidad de Tennessee Manual d’Educació per al Desenvolupament Sostenible Eina que cerca ajudar a les escoles i a les comunitats a desenvolupar processos en educació que siguin culturalment apropiats i rellevants per a les comunitats locals. www.esdtoolkit.org

I MAN - ©© LIZETTE GRECO

Farmacèutics Mundi-Medicus Mundi ✏ Campanya “Medicaments que no curen” Recursos per al consum i la donació responsable de medicaments. www.medicamentsquenocuren.org

Intermon-Oxfam ✏ Maletes pedagògiques “Comerç amb justícia” i “Mou-te,

Quadern d’activitats Global Express 13 “Viaje con nosotros, si quiere gozar”. Quadern per secundària i en català, castellà, gallec i euskera. www.intermonoxfam.org

Justícia i Pau ✏ Quadern per a un consum responsable Alternatives per a un consum a favor de la justícia, la pau i el medi ambient. www.justiciaipau.org

RCE Toronto ✏ Base de dades “Resources 4 rethinking”

UNICEF ✏ OZONALIA web . UNICEF-Comitè Espanyol per al foment del consum responsable i el comerç just. www.ozonalia.org

Xarxa de Consum Solidari ✏ Guia per al consum responsable de joguines. www.edualter.org Campanya “No et mengis el món” Per difondre les repercussions que l’actual model de consum del Nord té en el Sud i promoure un canvi d’hàbits i model consumidor per a encaminar-lo cap a un de més sostenible socialment i ambientalment. www.debtwatch.org

Recull de recursos pedagògics per a la sostenibilitat destinats al professorat. www.resources4rethinking.ca

Fundación Ecología y Desarrollo ✏ Web de Consum Responsable. Recull de criteris, iniciati-

UNEP & UNESCO ✏ Projecte “Joventut pel canvi”

ves, documents, entre d’altres recursos per a descobrir com consumir de manera responsable. www.consumoresponsable.org

Iniciativa internacional per a fer reflexionar al jovent sobre les seves pautes de consum. Publicació d’un manual sobre consum responsable a més de 20 països. www.youthxchange.net - www.ecodes.org

Sodepau ✏ Materials per a una acció educativa en el consum crític. www.edualter.org

Educació i Sostenibilitat

canviem les regles”. Propostes d’activitats que tracten diferents temes relacionats amb la pobresa i el comerç internacional amb orientacions didàctiques.

CD “Tu decideixes”. Joc per a reflexionar sobre el consum.

Gimcana “Subirats, investigadors privats” Gimcana per descobrir qui fabrica els productes que utilitzem cada dia i amb quines condicions.

Monogràfic “café, café” Anàlisi de la cadena de producció i distribució del cafè i de les seves injustícies, amb propostes per primària i secundària. www.intermonoxfam.org

DINS DE L’AULA

45

BREUS

Consum

amb emoció o raó?

46

L’Escola del Consum de Catalunya (ECC) de l’Agència Catalana del Consum (ACC) és un organisme autònom de la Generalitat de Catalunya que va néixer l’any 2003 amb la intenció d’afavorir la presència de l’educació en el consum en l’àmbit educatiu català.

Durant el curs 2005-2006, l’ECC va dur a terme l’activitat de recerca “El consum de productes de vestir. Estudi dels criteris que tenen en compte els joves de Catalunya a l’hora de comprar productes de vestir”. Una recerca descriptiva, feta a partir de les dades obtingudes durant la realització de tallers d’educació del consum amb alumnes d’educació secundària.

Els resultats mostraren com els criteris emocionals eren més utilitzats

(64%) que els racionals (36 %). Com a criteris emocionals es van considerar tots els que eren de caràcter subjectiu, que depenien de l’opció personal de cada individu i que, per tant, estaven associats a la seva identitat. Així, per exemple, els gustos, el color, la marca, “que em quedi bé”, l’opinió dels amics o la família, etc., eren considerats criteris emocionals. Per contra, els criteris racionals feien referència als de caràcter objectiu, que estan associats a normes o consensos culturals (el preu, la talla, la qualitat, el país de fabricació, el tipus de botiga on es compra, aspectes relacionats amb la salut, etc.).

En conclusió, la recerca reafirma la importància que tenen les emocions en la presa de decisions relacionades

Equip educatiu de l'Escola del Consum de Catalunya / ☎ 93 551 65 56 / www.consumcat.net

amb els actes de consum. Com a conseqüència, posa sobre la taula la necessitat d’orientar l’educació del consum en un diàleg permanent entre emoció i raó. Per fer-ho, la presència de les disciplines artístiques (la pintura, la poesia, l’expressió corporal o la plàstica, per exemple) poden ser un bon recurs, ja que permeten conèixer alguns dels llenguatges amb els quals s’expressen emocions.

Aquest fet suposa un gir en el plantejament de l’educació del consum, ja que històricament s’ha focalitzat en aspectes propers a la raó (lectura d’etiquetes, càlcul de pressupost, etc.) per sobre de l’emoció i s’ha obviat la gran rellevància que té aquesta última en les decisions referents als actes de consum.

Educar per al

tardor 2007

consum responsable el procés de Marràqueix

El mes d'abril passat es va celebrar la primera trobada del grup de treball de Marràqueix en Educació per al Consum Sostenible, organitzada pel Ministeri del Medi Ambient italià a Gènova. El procés de Marràqueix sorgeix com a part integral de la continuació de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible (WSSD, Johannesburg, 2002), que proposa, en un termini de deu anys, un conjunt de programes en consum sostenible i producció, amb el suport de les Nacions Unides.

L'objectiu principal del grup de treball és abordar el paper dels proces-

sos d'aprenentatge formals per donar coneixement, consciència i competències orientades a preparar els grups socials i els individus per ser actors clau del canvi cap a uns comportaments de consum més sostenibles. Hi varen participar més de 120 experts provinents de diferents institucions, com ara governs, ONG, organitzacions internacionals, universitats i altres sectors del món de l'educació.

Es varen crear vuit grups temàtics, els quals van tractar temes primordials en l'educació per al consum sostenible, com ara necessitats educatives,

Antoni Grau / ☎ 93 401 69 75 www.edusost.cat

metodologies d'ensenyament i aprenentatge, eines didàctiques, el paper del capital social, la participació del sector privat i els potencials vincles amb institucions internacionals i nacionals.

Aquesta primera reunió ha posat les bases per construir una comunitat permanent d'aprenentatge i coneixement que mantingui un esforç continuat i proactiu. Per dur-ho a terme, s'està creant un fòrum interactiu via web, per compartir-hi treballs, pautes, materials d'estudi i anàlisis. Per a més informació, consulteu: www.uneptie.org/pc/sustain/10year

DUCHAS EN EL PARQUE ACUÁTICO DE PUERTO HONDO. ©© JEANNETTE WARNER.

ARTIVISME

Vaca

CEIPM Patronat Domènech Sandra Civera i Mariona Masllorens 5è curs

Escola Virolai Laura Vidal i Paula Fernández 4t primària

Robot

La ràdio

CEIPM Patronat Domènech Sandra Civera i Mariona Masllorens 5è curs

Col·legi Sagrat Cor de Sarrià Marta Tomàs Escoruela 4t curs

Esta bolsa es la leche

Ratolí

Escola Verdruna Àngels Jennifer Álvarez Cabo 4t ESO

Escola Virolai Sònia Madroñal 4t primària

47

Educació i Sostenibilitat

La ballarina

He tingut una idea!

Una selecció d'obres que alumnes de diversos centres educatius de la ciutat de Barcelona han creat i presentat amb motiu de la Segona Mostra Reciclant que es va realitzar en el marc del programa Agenda 21 Escolar durant el curs 2005/2006.

Les seves propostes de reutilització de materials van més enllà de la disminució de l'impacte ambiental. També modifiquen les actituds i els comportaments de les persones implicades, promovent la capacitat creativa dels joves, moltes vegades acostumats a actuar com a consumidors i no com a productors. Fotos: Carles Roig

BREUS

El Centre per al

Disseny Sostenible

48

El Centre per al Disseny Sostenible (CSD) és una iniciativa de la University College for the Creative Arts at Canterbury, Epsom, Farnham, Maidstone and Rochester, al Regne Unit.

El CSD facilita el debat, la recerca i la formació en ecodisseny i altres consideracions de sostenibilitat en el desenvolupament de productes i serveis.

Ofereix activitats de formació, tallers, conferències, consultoria, recerca i publicacions, i a més el Centre és reconegut com a centre d’excel·lència en el seu àmbit.

La seva activitat és alhora àmplia i profunda. Entre els seus projectes de recerca destaquen els que fan referència a les implicacions de l’ecodisseny per al sector electrònic de Tailàndia, la Xina i l’Índia; la seguretat de materials i la productivitat de recursos al Japó, i s’acaba de publicar un informe sobre la innovació sostenible. En l’àmbit de la formació, organitza conferències i jornades sobre diversos aspectes de disseny sostenible per a públics variats i dóna suport a concursos internacionals com per exemple la US Sustainable Brands Conference.

Formació tècnica a Austràlia:

tardor 2007

producció i consum més sostenibles The Centre of Excellence in Cleaner Production de la Curtin University of Technology, Austràlia, ofereix diversos cursos de grau i postgrau, formació professional en producció neta, gestió sostenible, innovació i tecnologia sostenible, ecoeficiència i ecologia industrial.

A més a més de programes especialitzats per a enginyers en aquests àmbits, el centre imparteix un curs (de 12,5 crèdits) en Producció i Consum Sostenible per a estudiants de diverses disciplines. Aquest curs explora d’una banda la relació entre els sistemes de producció i consum i d’una altra l’ús de recursos naturals i la protecció del medi ambient.

S’estudien conceptes, metodologies i eines que contribueixen a una transi-

ció cap a sistemes de producció i consum més sostenibles.

Els programes són multidisciplinaris i dissenyats per aprendre de les innovacions actuals de les empreses tecnològiques i la ciència emergent en aquesta àrea. El centre té com a missió ajudar a empreses a afrontar els reptes per al desenvolupament sostenible mitjançant la recerca i la formació en ecoeficiència, innovació i gestió sostenible. A més a més dels programes per a estudiants universitaris, té programes de formació sobre la implementació de sistemes de producció neta per a pimes. El centre té un paper actiu en el Grup d’Indústria Sostenible d’Austràlia occidental. www.c4cs.curtin.edu.au

GODWIN ULL, EN UNA FUTURA PLANTACIÓ DE CANYA. AMICS DE LA TERRA, NICARAGUA.

Curs sobre conservació de recursos

illes del Pacífic El Secretariat of the Pacific Regional Environment Programme (SPREP), la University of the South Pacific (USP) i l’International Center for Protected Landscapes (ICPL) organitzen el curs de gestió per a la conservació de les comunitats de les illes del Pacífic (Pacific Islands Community-Based Conservation Management Course, PICCC). Professionals de la regió que treballen en l’àmbit de la conservació poden dur a terme unes pràctiques que proporcionen als participants els coneixements pràctics i les eines necessàries per gestionar de manera sostenible les àrees conservades i altres àrees protegides a les illes dels països corresponents.

Al final del curs, les comunitats participants han d’estar familiaritzades amb els diferents plantejaments de gestió, i han de poder identificar i abordar les problemàtiques que sorgeixen durant una gestió sostenible d’una zona. Durant el curs també adquiriran els coneixements per desenvolupar plans d’acció participatius i instruments de consulta que els ajudin a conservar i entendre les connexions entre les convencions internacionals de conservació i biodiversitat, i les illes dels seus països. Fins ara han fet les pràctiques uns 50 professionals, que valoren molt positivament l’experiència.

Leone Limalevu / ☎ 679 3232 892 limalevu_l@usp.ac.fj

CA L E N DA R I

x

x

CALENDARI

2007 Any Internacional del Dofí

(MAIA 5126 - JUEU 5767 - BUDISTA 2550 - MUSULMÀ 1427)

NOVEMBRE

6 10 20

DIA INTERNACIONAL PER A LA PREVENCIÓ DE L’EXPLOTACIÓ DEL MEDI AMBIENT A LA GUERRA I ELS CONFLICTES ARMATS (ONU) DÍA MUNDIAL DE LA CIÈNCIA AL SERVEI DE LA PAU I EL DESENVOLUPAMENT DIA UNIVERSAL DEL NEN (ONU)

DESEMBRE

5 10 11 19 20 29

DIA INTERNACIONAL DELS VOLUNTARIS PEL DESENVOLUPAMENT SOCIAL I ECONÒMIC (ONU) DIA INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS (ONU) DIA INTERNACIONAL DE LA MUNTANYA (FAO) DIA INTERNACIONAL DE LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ A FAVOR DE LA INFÀNCIA (UNICEF) DIA DE LES NACIONS UNIDES PER LA COOPERACIÓ SUD-SUD DIA INTERNACIONAL DE LA SOLIDARITAT HUMANA DIA INTERNACIONAL DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA (ONU)

A continuació es presenta un recull de dates assenyalades per les Nacions Unides i altres organismes pels pròxims sis mesos.

Aquest recull cerca destacar quines han estat les diferents temàtiques relacionades amb l’educació i la sostenibilitat on aquestes organismes han decidit donar una especial rellevància.

49

2008 Any Internacional del Planeta Terra FEBRER

21

DIA INTERNACIONAL DEL LLENGUA MATERNA (ONU)

MARÇ

8 15 22

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA (ONU) DIA INTERNACIONAL DE LA PAU (ONU) DIA MUNDIAL PELS DRETS DEL CONSUMIDOR DIA MUNDIAL DE L’AIGUA (OMM, UNESCO)

ABRIL

DIA MUNDIAL DE LA SALUT (OMS, ONU) DIA MUNDIAL DE LA TERRA (ONU) DIA MUNDIAL DEL LLIBRE I DEL DRET D’AUTOR (UNESCO) DIA MUNDIAL DE LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA INFANTIL (ONU)

Educació i Sostenibilitat

7 22 23 25

DÈCADES

2003-2012 DÈCADA DE LES NACIONS UNIDES PER L’ALFABETITZACIÓ: ALFABETITZACIÓ PER A TOTHOM 2005-2014 DÈCADA DE LES NACIONS UNIDES PER L’EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

LLEGENDES FAO: ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES PER A L’AGRICULTURA I L’ALIMENTACIÓ OMS: ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT OMM: ORGANITZACIÓ METEOROLÒGICA MUNDIAL ONU: ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES UNESCO: ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES PER A L’EDUCACIÓ, LA CIÈNCIA I LA CULTURA UNICEF: FONS DE LES NACIONS UNIDES PER A LA INFÀNCIA UE: UNIÓ EUROPEA

DOLPHINS. ©© AMI SHAH

E N T R E V I S TA

Montse Peiron

“L'important no és tant parlar de productes, sinó d'actituds” 50

Montse Peiron forma part de l'equip del Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC). Una de les principals feines del centre és l'edició de la revista Opcions, de la qual és la directora. Doctora en informàtica, Peiron impulsa des del 1996 una iniciativa pionera i molt sòlida, un autèntic referent en l'incipient camp del consum conscient. En aquesta entrevista, Peiron apunta algunes de les noves línies de treball del CRIC i d'Opcions, i subratlla que cada cop hi ha més gent que s'interessa pel consum conscient.

Quina és la feina del CRIC?

tardor 2007

Fomentar la consciència que la manera com consumim té molt a veure amb moltes de les problemàtiques del nostre temps (no només mediambientals sinó també socials i, molt important, personals: estrès, insatisfacció, malalties, etc.), i proposar canvis concrets que afavoreixin dinàmiques més satisfactòries.

D’on surt la revista Opcions?

Com es fa? És editada pel CRIC. Un nucli de 3 persones decideix els continguts i fa la recerca, la redacció i l’edició. Pel que fa a la recerca (i en ocasions també la redacció) comptem amb l’ajut de les entitats que fan recerca en els temes que toquem i de persones que col·laboren puntualment amb nosaltres.

Quins nous projectes teniu damunt la taula?

Les iniciatives del CRIC en què estem treballant són principalment continuar consolidant Opcions i incorporar altres vies de divulgació, com les xerrades o la presència a mitjans de comunicació.

També tenim un projecte nou a Opcions per incorporar alguns canvis i dotar-la de parts més vivencials que fins ara hi han estat menys presents.

Perquè hi ha tantes maneres de referir-se al consum responsable?

Consum verd? Consum responsable?

Consum conscient? Quina prefereix?

Tants caps, tants barrets. Nosaltres ens estimem més consum conscient, perquè no està lligat només amb medi ambient, ni s’associa amb culpabilitat o amb “comportament correcte/incorrecte”. Parla directament de la consciència, que és una cosa personal i voluntària, i a més és indispensable si perseguim una transformació social; amb “receptes externes” no farem res de bo, cal que cadascú tingui clar com vol consumir i per què.

El consum responsable és car?

No, és molt més barat que el “normal”. Perquè et porta a consumir molt i molt menys, alhora que a estar molt i molt més satisfet (materialment i humanament).

En quin estat de salut creu que es troba aquest consum respecte fa uns anys? Quins són els principals obstacles que n’eviten la consolidació?

Segons el nostre baròmetre més immediat (peticions de subscripció que rebem), cada cop hi ha més gent que s’hi interessa. Quan donem a conèixer la idea el més habitual és que et diguin “ah sí, és clar, bona idea”. Una

E N T R E V I S TA

51

altra cosa és pujar al carro, però com dic cada cop són més.

El principal obstacle és, clarament, la pròpia societat de consum, que va en sentit diametralment oposat i té milions de vegades més capacitat d’influència.

Des d’un punt de vista educatiu formal, què es podria fer per millorarne l’extensió? Per exemple introduirho en els currículums d’escoles i instituts...

Sí, seria fantàstic. De moment no sabem que es faci ni que estigui previst fer-ho a curt termini. L’educació per al consum que s’està donant té una orientació molt diferent del que nosaltres entenem per consum conscient.

Per a nosaltres no es tracta de productes. Es tracta de canviar el consumisme, la cultura, els hàbits. És més important, per exemple, posar l’atenció a intentar defugir els objectes d’un sol ús, o buscar costums que et permetin necessitar menys objectes, que comprar marques ecològiques. El producte en el qual hauràs avançat més serà aquell que hagis aconseguit necessitar menys.

Com valora les iniciatives de ‘compra verda’ que estan impulsant algunes administracions o institucions? És un pas molt positiu però, com deia, per a nosaltres si no va acompanyat d’un canvi d’hàbits el que té de positiu és molt minso.

Si comprem cafè de comerç just o tomàquets ecològics però continuem amb la mateixa bogeria consumista acabarem igual de malament, només que potser una miqueta més tard.

Educació i Sostenibilitat

En quins productes s’ha avançat més, i en quins menys?

BREUS

Les

cooperatives

de consum com a

recurs educatiu Molts temes relacionats amb el valors plantegen qüestions llunyanes als alumnes. L’educació per la pau remarca especialment l’anomena’t enfocament socioafectiu. Es reivindica una aproximació als temes des del punt de vista emotiu. Es vol superar

tardor 2007

FOTOS: SHARON MOLLERUS

52

una aproximació purament intel·lectual a una problemàtica i buscar-hi la implicació de l’alumne. Tanmateix, en l’educació ambiental aquest problema és menys important: el contacte directe amb la natura, les plantes i els animals s’ha considerat sempre un recurs excel·lent per aconseguir aquesta implicació emotiva.

La participació com a escola en una cooperativa de consum ecològic permet aquesta relació afectiva. Per exemple, les visites als productors d’aliments, activitat característica de les cooperatives de consum, pot ser una bona ocasió per acostar els alumnes a l’origen dels aliments que mengen. Aquestes sortides poden fer-se tant com a activitats extraescolars, implicant-hi les famílies que hi participin, com també com a activitat escolar, ja que són fàcils d’inserir en el currículum escolar mitjançant diferents crèdits i nivells.

El cultiu agroecològic i el coneixement dels pagesos que el practiquen poden significar per als alumnes d’unes certes edats (segon cicle de l’ESO i batxillerat) una manera de relacionar-se amb la natura totalment diferent. El coneixement del

Xavier Montagut Xarxa de Consum Solidari ☎ 93 401 69 75 www.xarxaconsum.net

terreny i els seus cicles ecològics per part del pagès, la producció d’ali ments i el creixement del bestiar com a part d’aquests processos dins dels ecosistemes vius, és tota una lliçó d’ecologia. Per als professors que, com jo, ens dediquem a l’ense nyament de l’economia, ¿quina millor explicació hi ha del que pot ser una activitat productiva sostenible?

L’empatia amb el pagès proper pot ser un punt de partida excel·lent per desenvolupar temes d’educació per al desenvolupament que per si sols poden ser llunyans per als alumnes. Temes com ara l’alimentació al món, incloent-hi el punyent problema de la fam i la pobresa rural, el mercat mundial dels aliments, la sobirania alimentària i les formes alternatives de comerç just i ecològic, es poden explicar d’una manera propera partint dels problemes als quals s’enfronta un pa-

ment interessants.

D’una banda, l’experiència que duem a terme a l’IES Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat amb alumnes de batxillerat. En aquest cas, un grup de sis alumnes, com a part d’un treball de recerca sobre la sostenibilitat a l’escola, s’han plantejat muntar la cooperativa de consum agroecològic del barri a l’escola. Per això han hagut de dissenyar un pla de treball que inclou els passos següents:

gès ecològic a Catalunya. Una lliçó que parteix de la pràctica i la implicació, personalitzada en el pagès agroecològic. Un mitjà ideal per apropar-se vitalment i emotivament als temes. La implicació afectiva creix exponencialment si es pot fer una petita experiència de cultiu a l’escola, encara que sigui senzilla, com ara unes quantes plantes aromàtiques.

Encara és més important la implicació pràctica dels alumnes i la possibilitat de prendre una postura. El treball des d’una cooperativa de consum al barri obre clarament aquesta possibilitat. Dos camins semblen especial-

1) Campanya de propaganda a l’escola, adreçada especialment a professors i pares, sobre les raons per practicar un consum ecològic i de comerç just en l’alimentació.

2) Oferir la possibilitat de ser socis de la cooperativa als professors i/o pares que ho vulguin, de manera que es constitueixi un grup de consumidors a l’institut.

3) Gestionar les comandes setmanals a través d’Internet dels qui hagin decidit participar en la cooperativa.

4) Organitzar la distribució setmanal de les comandes. Anar a buscar les comandes al local de la cooperativa i

BREUS

preparar les cistelles corresponents.

5) Gestionar els pagaments i la petita comptabilitat d’una experiència cooperativa.

6) Participar en el desenvolupament general de la cooperativa del barri com a representants del grup de consum de l’escola, amb tot el que supo-

sa d’interacció entre l’escola i el barri en general, i d’interrelació entre la cooperativa i el grup de consum de l’institut en particular.

De totes les immenses possibilitats i efectes que té aquesta experiència, el més important és l’aprenentatge dels professors i alumnes implicats.

El repte més gran serà tirar endavant l’activitat quan els alumnes que hi participen marxin de l’ins titut. Caldrà engrescar alumnes més joves perquè donin continuïtat a l’experiència.

El segon camí és buscar la participació de la cooperativa en el menjador escolar introduint-hi menjar ecològic, de proximitat i de comerç just. La in-

troducció d’una visió ecològica, justa i de proximitat al menjador de l’escola pot anar molt més enllà que els alumnes mengin productes sans i de qualitat. Pot significar tot un pla educatiu que fomenti que una altra manera de menjar és possible.

Per entrar en aquests temes i reflexionar en la necessitat d’actuar col·lectivament, la manera de fer-ho és la col·laboració de la gent del barri que ja ho fa: cooperatives i grups de consum agroecològic. Aquest és un interessant camí que ja s’està començant a recórrer en diversos indrets i on la persona interessada trobarà segurament moltes pistes i possibilitats educatives.

Sud

Definició d'una estratègia de màrqueting corporatiu per als mitjans de comunicació de la Fundación Acción Cultural Loyola.

Anna Díaz / ☎ 93 280 61 62

El SUD s'insereix en el programa de pràctiques professionals solidàries, que des de fa sis anys cada estiu porta un grup d'estudiants de quart curs de llicenciatura per tal de treballar en un context diferent del que els ofereix el món “desenvolupat”. Després d'aquesta experiència, els futurs professionals són més conscients de la seva responsabilitat i assumeixen emocionalment, i no tan sols racionalment, el que significa ser solidari i cooperar per a l'autèntic desenvolupament.

Aquests són alguns dels projectes en els quals han participat els estudiants d’ESADE:

Desenvolupament de dos plans de màrqueting estratègic per a dues cooperatives: una de fesols i blat de moro, i una altra de mel.

Estudi del mercat de la mel. Capacitació dels camperols i recomanacions estratègiques.

Estudi i pla d'acció per al posicionament dels productes agrícoles per a una associació camperola en els mercats del sucre i Potosí.

Nicaragua

Anàlisi del programa de selecció, formació, finançament i assessorament de joves emprenedors de l'Instituto Nitlapan de la UCA. Desenvolupament i implementació d'un model de costos per a la UCA, amb vista a l’autososteniment de la institució.

Suport al responsable del departament d'intel·ligència de mercats. Pla estratègic de màrqueting.

Bufet jurídic de la UCA. Àrea penitenciària, judicial i policial.

Estudi del mercat del préssec per dissenyar el llançament de nous productes, com ara melmelades, sucs o iogurts.

Realització de tasques de consultoria externa sol·licitades per la UE, per tal d’analitzar subvencions en el sector del cafè.

Assessorament dels microemprenedors, ajudant-los a dissenyar el pla estratègic.

Guatemala

El Servei Universitari per al Desenvolupament (SUD) de l’escola de negocis ESADE té la missió de fomentar la cooperació universitària per al desenvolupament. El SUD vol assolir tres objectius: en primer lloc, contribuir a la formació de capital humà en els països en vies de desenvolupament; en segon lloc, potenciar l'enfortiment de les institucions dels països del Sud, especialment les institucions universitàries; en tercer lloc, posar en relleu el problema “Nord-Sud” i la cooperació per al desenvolupament en la docència i la recerca als centres universitaris del Nord, amb la finalitat de fomentar la responsabilitat social dels professionals que hi treballen o s’hi formen.

Bolívia

www.esade.edu

DINS DE L’AULA

amb visions del

Anàlisi de les institucions del Ministerio Público per a l’índex de seguiment anual que publica l'Instituto de Derechos Humanos de la Universidad Centroamericana (UCA).

1r. Preparació de documents per fer cursets relacionats amb costos, màrqueting i operacions.

2n. Creació d'una aplicació per als artesans.

Informe per als productors de cafè sobre la implementació d'una denominació d'origen.Visita per conèixer projectes que han dut a terme els ajuntaments.

Estudi i disseny d'un pla sobre capacitacions professionals per a camperoles.

Educació i Sostenibilitat

empresaris

El Salvador

53

Futurs

☞

RECOMANEM

LLIBRES

“The Revenge of Gaia” Autor: James Lovelock Any: 2006 Idioma: anglès

PEL·LÍCULES

Autores: Anthony Kleanthous y Jules Peck, WWF-UK Any: 2005 Idioma: anglès

La Revenja de Gaia presenta un profund pessimisme sobre el canvi climàtic i la nostra renúncia a lluitar. A l’any 1979, Lovelock va formular la controvertida i ara acceptada Teoria de Gaia, una visió audaç de la terra com un organisme viu. Ara amb 86 anys, torna a publicar un llibre polèmic. L’autor creu que ja hem anat més enllà del punt de retorn, i continua amb la seva insistència sobre la necessitat de dependre de l’energia nuclear.

Interessant informe on s'exposa el potencial comercial d'un negoci que incorpora la responsabilitat social i mediambiental en els seus principis. La demanda creixent d'aquests valors entre els consumidors fa que “la sostenibilitat pugui ser el diferenciador entre les marques principals, fomentar lleialtat i fins i tot canviar les percepcions d'un mateix”.

“The 11th Hour”

“Consumo, luego existo”

54

Direcció: Leila Conners Petersen i Nadia Conners Produïda i narrada: Leonardo DiCaprio Any: 2007 Documental on es posa de manifest la realitat de la petjada ecològica de la humanitat. El film va ser produït després de més de 150 hores d'entrevistes amb experts mundials, els quals expliquen els extraordinaris reptes a què s'enfronten els sistemes vius del planeta, així com una extensa llista de solucions a l'abast de la nostra mà per canviar la situació.

Autor: Juan Torres Prat Any: 2005 Idioma: castellà Interessant assaig sobre el poder de la publicitat en el que denominem Primer Món. Els mitjans de comunicació tendeixen a tenir un paper clar en la percepció de l'ètica i estètica col·lectiva i personal. Actualment les tècniques i lògica publicitària han anat vampiritzant tots els camps de comunicació, i la complexitat comercial-publicitària és la que s'erigeix com l'autèntic Matrix del nostre temps.

“Darwin’s Nightmare”

“Otro consumo es posible”

Direcció i guió: Hubert Sauper Productors: E. Mauriat, A. Svoboda, M. Gschlacht, B. Albert, H. Toint i H. Sauper Any: 2004

tardor 2007

Autores: Anna Papiol i Joan Vinyets Any: 2002 Idioma: castellà

WWW

En aquest llibre es caracteritza el nou sistema de consum propi de la societat consumista occidental i la nova sensibilitat social cap a aquest consum insostenible. També es proposen noves formes socials en el que un consum responsable limiti els poders avui il·limitats de la gran empresa.

www.consumehastamorir.com Portal autodefinit com a: “un exercici d'ironia que ens allibera momentàniament de la pressió que els diferents mitjans de comunicació exerceixen contínuament sobre els ciutadans intentant vendre'ns de tot”.

www.consumopolis.es Joc educatiu via web sobre consum responsable, amb 38 proves seqüencials: 28 de pedagògiques i 10 jocs-test, les quals estan distribuïdes per tot el recorregut de la ciutat del consum responsable.

“Let them eat cake: Satisfying the new consumer appetite for responsible brands”

WWW

Pel·lícula-documental que utilitza la situació desencadenada al Llac Victòria, arran d'introduir la perca del Nil en els anys seixanta, com a metàfora per narrar l'esborronadora realitat que viuen molts pobles quan entren en joc les armes, les multinacionals, la gana i la SIDA; i el comportament criminalment indiferent de molts altres països que romanen com a simples espectadors.

www.footprintnetwork.org Portal que ens apropa al concepte de petjada ecològica, una eina que quantifica la demanda humana sobre la naturalesa i a la capacitat de la naturalesa per oferir-la.

unesdoc.unesco.org Sostenibilitat a l’escola. Publicació que explora las oportunitats i barreres per a la implementació de l'Educació per al Desenvolupament Sostenible en els diferents nivells educatius i en la formació del professorat. Inclou una representació multidimensional des d'un punt de vista cultural, religiós, econòmic i polític.

Petjada ecològica La petjada ecològica és un indicador ambiental que es defineix com l’àrea de territori ecològicament productiva (cultius, pastures, boscos o ecosistemes aquàtics) necessària per generar els recursos utilitzats i per assimilar els residus produïts per una determina població. La petjada ecològica s’expressa normalment en hectàrees i és possible aplicar-la a diverses escales: des de països i ciutats fins a esdeveniments, habitatges, persones, empreses, etc. Aquí hem volgut calcular la petjada ecològica de diòxid de carboni de la revista i de l’actual edició de 3.000 exemplars.

En el càlcul hem inclòs l’obtenció de la matèria primera (cel·lulosa reciclada) i el seu reciclatge, la producció del paper, la producció dels altres productes necessaris per a la impressió (tinta, planxes metàl·liques, plàstic, etc.), la impressió en ella mateixa i també el transport de mercaderies i la distribució posterior. No hi hem inclòs la generació de residus ni la despesa energètica vinculada a l’edició dels continguts de la revista, entre altres motius, per la falta de dades. Per això

hem fet també el càlcul de la motxilla ecològica, on es reflecteix no només l’energia sinó també la quantitat de residus generats i el volum d’aigua consumida durant la fabricació del paper i la impressió de la revista.

La petjada de la revista és de 26,5 m2 per exemplar i en conjunt, per als 3.000 exemplars, representa 79.586 m2. Aquesta superfície equival a 1,5 vegades el camp del Barça

DINS LA LÍNEA GROGA ES VEU LA PETJADA ECOLÒGICA DE 3.000 EXEMPLARS DE LA REVISTA.

Motxilla ecològica Aquest és un altre indicador ambiental que inclou la quantitat de materials que intervenen en el cicle vital d’un producte i que finalment romanen com a residus. Per tant, reflecteix els fluxos ocults de recursos necessaris per fabricar un producte però que no formen part del Conceptes Exemplars Paper reciclat Tinta Aigua Electricitat Residus Emissions CO2

Unitat kg kg litros kWh kg kg

producte mateix i per tant no queden valorats.

Per publicar 3.000 exemplars de la revista s’han necessitat altres recursos, a més del paper i la tinta. A la taula següent hi presentem els principals recursos utilitzats pel primer i segon número de la revista.

Primavera 2007 1 2.000 1,896 3.793,00 0,842 1.685,00 0,847 93,40 0,378 756,10

Tardor 2007 1 3.000 0,210 630,00 0,002 5,23 1,972 5.916,00 0,0876 2.628,00 0,049 146,00 0,0395 1.186,00

Donem les gràcies a Ecological Footprint Network i El Tinter pel seu ajut en el càlcul.

Portada Squid and Ink. Foto de Grecolaborativo, un projecte d'una família de Califòrnia, dos adults i dos nens. Fabriquen joguines amb materials reciclats, inspirats en dissenys realitzats exclusivament per nens. La seva proposta artística és visualitzar i celebrar la visió del món dels nens. Considerem aquesta imatge adequada per a visualitzar l'actual consum poc sostenible dels recursos marins llegat als nostres fills i, sobretot, la necessitat de pensar abans de consumir. Foto en llicència de Creative Commons per Sophia Greco. www.grecolaborativo.com

“Pensa-t'ho bé” Reflexions sobre el paper de l'educació per un consum més responsable

Contraportada EMSU 2008 és una conferència internacional que pretén explorar la relació entre la universitat i altres actors per a avançar cap a una societat més sostenible. www.emsu.org

SQUID SQUID AND AND INK: INK: “ENZO, “ENZO, EL EL MEU MEU GERMÀ, GERMÀ, TALLANT TALLANT CALAMAR. CALAMAR. ELL ELL HO HO VA VA DIBUIXAR, DIBUIXAR, LA LA MEVA MEVA MARE MARE HO HO VA VA COSIR”.

COSIR”.

CALAMAR CALAMAR DISSENYAT DISSENYAT PER PER UN UN NEN NEN DE DE SIS SIS ANYS ANYS II FABRICAT FABRICAT AMB AMB MATERIAL MATERIAL RECICLAT. RECICLAT. FOTO: FOTO: SOPHIA SOPHIA GRECO, GRECO, GRECOLABORATIVO GRECOLABORATIVO

2

Consum responsable Reflexions des del punt de vista educatiu Consum responsable | 2007 | TARDOR |

4 4 4 4 4 4 4 4 4

1

55

Educació i Sostenibilitat

P E TJ A D A E C O L Ò G I C A

EMSU 2008

Una nova cultura del coneixement Universitats davant dels canvis globals per la sostenibilitat

Conferència Internacional, Barcelona, 15-17 d'octubre de 2008 www.emsu.org