ES 8: BIODIVERSITAT by Barcelonya

ES_08_bio_portada:revistaes 12/05/2010 16:14 Página 1

4HP Y LZ [ HU ZLY P }Z OH LZ[ H[ [ HU KP ]LY [ P [ -LZ X\L LS Z [ L\Z P S LZ [ L]LZ HS \TULZ LZKL]P UN\P U HNLU[ Z WLS JS P TH

^^^ HNLU[ ZWLS JS P TH JH[ P WHY [ P JP WH OP 4tZ Y LJ\Y ZVZ LK\JH[ P \Z ^^^ HJJP VUH[ \Y H VY N H ;LS

EDUCACIÓ I SOSTENIBILITAT · PRIMAVERA 2010

,U[ Y H H

CURIOUS KID ©© MADS BØDKER

(NLU[ ZWLS JS P TH JH[ tZ \UH LP UH LK\JH[ P ]H HKY LsHKH H UVP Z P UVP LZ KL u P u KL 7Y P TnY P H WLY HJ[ \HY KH]HU[ KLS JHU]P JS P Tn[ P J ( [ Y H]tZ K» \UH KP UnTP JH KL Y LW[ LZ P TP ZZP VUZ HJVUZLN\P Y LT HWY VWHY S H [ LTn[ P JH H S » HS \TUH[ KLZ KL S H WY nJ[ P JH P S » HJJP } P JVTWS LTLU[ HY S H [ LVY P H [ Y HJ[ HKH H JS HZZL +» HX\LZ[ H THULY H WY LUKY HU JVUZJP uUJP H KL LU X\P UH TLZ\Y H JVU[ Y P I\LP _LU H S H WY VIS LTn[ P JH P HWY LUKY HU H HJ[ \HY S VJHS TLU[ WLY TP U]HY S H ZL]H WL[ Q HKH JS P Tn[ P JH

NÚMERO 8 · BIODIVERSITAT

/P JVS Ç S HIVY LU!

Què punyetes és la biodiversitat? · Aprenentatge biomimètica · Biodiversitat i pobresa L’aula ecològica · Edukits, recursos pedagògics, directori, petits gestos i un calendari d’espècies

Biodiversitat NÚMERO 8

| PRIMAVERA 2010 | 7€ |

índex

núm. 8 · Biodiversitat · Primavera 2010 REFLEXIONS

índex

Què punyetes és la biodiversitat?

Joan Mayol, biòleg, polític, professor i escriptor, ho deixa ben clar.

Biodiversitat i pobresa núm. 6 Mobilitat tardor 2009

Francesc Giró i Anna Alcazar, d’Acciónatura, n’exploren les connexions.

Com ens hem deamb moure? Aprendre a viure UN sol planeta

Mobilitat, sostenibilitat i solidaritat De ciutats, orenetes i granotes

Idees per fer una Catalunya més sostenible. Ramon Arribas (CADS). Escoles Nord i Sud aposten per la sostenibilitat, Gunilla Elsässer, WWF Suècia.

es-online.info Editora · Heloise Buckland

es-online.info

Comitè editorial · Sara Batet, Carolina

Cortés, Teresa Franquesa, Mercè Girona, Oriol Lladó, Josep-Lluís Moner, Paula Pérez, Editora: Heloise Buckland Inma Pruna, Marta Pulgar, Montse Santolino, Teresa Tilló Comitè editorial: Sara Batet, Teresa Franquesa,

Mercè Girona, Antoni Grau, Marta Pulgar, Oriol Expert convidat · Francesc Giró Lladó, Josep-Lluís Moner, Paula Pérez, Inma Pruna, Montse Santolino Redacció i correcció · Alfonso Flaquer, Jaume Mas, Vanessa Morales, Míriam Direcció creativa: Alexis Urusoff Ramos Salvatierra

Redacció, edició i correcció: Jaime Fernández, Marta Moreno Disseny i maquetació · Marta Altieri i Míriam Salvatierra

Direcció creativa · Alexis Urusoff Ramos

Impressió: El Tinter Impressió ISO · El Tinter (certificació 9001,14001 i EMAS) Imprès en paper Octubre de 2009 (certificació ISOreciclat. 9001,14001 i EMAS)

Imprès legal en paper reciclat. ISSN Maig1988-2122 de 2010 Dipòsit B-23656-07 Dipòsit legal B-23656-07 ISSN 1988 - 2122 RCE BARCELONA

www.rce-barcelona.net RCE Barcelona es@rce-barcelona.net www.rce-barcelona.net Gestió i subscripcions: Gestió i subscripcions BARCELONYA SCCL

Barcelonyasense SCCL cooperativa ànim de lucre Via Laietana, 45,esc. esc.b,B,pral. pral.2a 2a Via Laietana 45, (08003) Barcelona (08003) Barcelona www.barcelonya.com · es@barcelonya.com barcelonya.com · host@barcelonya.com (+34) fax: (+34) 93301 3012831 2831 tel: tel. (+34)93 93424 424 5202 ·· fax. (+34) 93

Les ciutats com a solucions, no com a problemes. Jaime Lerner, exalcalde de Curitiba. Com podem aprendre de la natura urbana? Teresa Franquesa i Margarita Parés, Ajuntament de Barcelona.

Aprenent a viure d’altra manera

Galdric Ruiz, de l’agrupament Torrent de les Bruixes de Terrassa, reflexiona com Les extincions són per sempre cobrir necessitats amb recursos escassos. El danys col·laterals de la pèrdua de la biodiversitat, Jaume Terradas, UAB i CREAF.

Sostenibilització curricular: cosa de tots L’anticooperació catalana

Escola-família-barri: nou espai amic

Estratègies de degoteig o immersió? Maria Olazabal, de l’Escola d’Arquitectura del Vallès. David Llistar i Alejandro Jurado, de l’Observatori del Deute en la Globalització, UPC, ens informen de la nostra petjada nacional.

Els caminsecològica escolars, més enllà de l’escola. Flor Majado, de l’Institut d’Educació. L’aula Toni Marín, director d’Ecohabitar, amb exemples pioneres de formació en bioconstrucció.

Universitats sostenibles: utopia inabastable?

Anàlisi l’educació Més de enllà delsuperior 2010 a Espanya. Marta Suárez, EcoCampus de la UAM. Hi hai esperança? Sa estalviSalvador Grau, Departament de Medi Ambient i Habitatge.

20 2146

Montse Bosch, d'El Casalet de l’Hospitalet, relata el camí escolar segur del seu barri. Calendari Racó estudiants. treballs demes recerca de Fixa’t en ladels vida que pots conèixerSis a Catalunya, a mes. batxillerat sobre mobilitat sostenible.

3234

Entrevistes Bicia’t. Reportatge de Jaime Fernández sobre les bicicletes en el món educatiu.

Una biòloga a taula / Janine Benyus cerca solucions sostenibles tot imitant els dissenys Ciutats per a cotxes o cotxes per la ciutat? Mobilitat sostenible de la natura. en la formació universitària. Joan Miró, enginyer i professor de la UPC. Ecosistemes: els nostres millors mestres / Una altra educació és possible, El viatge: art iens consciència Dayna Baumeister, informa d’estratègies transdisciplinàries. Viatges lents i fenòmens naturals. Ulla Taipale. Què vols ser quan siguis gran? / Seguim les rutes formatives d’un bioinnovador.

Entrevista: Educació política i mobilitat a l’Índia

Ranjit Gadgil, de Parisar. Visions delsactivista professors / Ramon Margalef i Maria Dolors Puigdevall comparteixen experiències de la biodiversitat a l’institut. Explica-m’ho tu! La pedagogia de storyline per canviar actituds. Nils Sundberg.

Recursos Entrevista: Ocupació·verda per a una societat decarbonitzada

Recursos pedagògics #50 PETITS GESTOS #53 Glossari #56 Recomanem #58 Petjada ecològica #59

Michael Renner, Worldwatch Institute.

40 43 47

20 23 26 45

50 54

Llicència Creative Commons, Reconeixement – no comercial – compartir. Recursos pedagògics (pàg. 23), Directori (pàg. 26), Glossari (pàg.30), Visions del canvi pot56), copiar, distribuir i comunicar públicament contingut,(pàg. sense 58) finalitat comer(pàg. 44), CalendariSe’n (pàg. Recomanem (pàg. 57) i Petjada el ecològica cial. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra, i si altereu o transformeu el contingut, o en genereu obresCommons, derivades,Reconeixement només ho podeu– distribuir amb -lacompartir. mateixaSe’n llicència. Llicència Creative no comercial pot Les copiar, distribuir i comunicar el contingut. Heu de reconèixer els crèdits de fotografies sense (CC) nopúblicament poden ser reproduïdes o distribuïdes.

l’obra. Si altereu o transformeu el contingut, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb la mateixa llicència. No es poden usar els continguts per a finalitats comercials. Les fotografies sense l’identificatiu ©© no poden ser reproduïdes o distribuïdes.

 Si vols participar en Educació i Sostenibilitat, proposar continguts, subscriure-t’hi o col·laborar en la distribució, posa’t en contacte amb es@barcelonya.com o www.es-online.info

Com ho faria la naturalesa?

s calcula que el 2050 haurem perdut un 25% de les espècies que hi ha avui, si continuem al ritme actual de veure desaparèixer entre 50 i 200 espècies per dia. També diuen que la pèrdua de la biodiversitat o bé de les variacions de les expressions de vida (a escala genètica, d’espècies i d’ecosistemes) és una de les amenaces més grans per a la supervivència de l’ésser humà, però sobretot per a la supervivència dels més pobres. El repte assumit per les Nacions Unides per al 2010 era detenir la pèrdua de la biodiversitat, i avui es denuncia que una de les raons per les quals no s’ha aconseguit ha estat “la falta de comunicació i d’educació per fomentar la conscienciació”. Aquí ens proposem un altre repte: revertir aquesta situació!... compartint idees, pràctiques i recursos pedagògics per tornar a aprendre a valorar la biodiversitat i tenir-ne cura. Aquí unes primeres lliçons.

Fer conèixer la nostra petjada “invisible” Primera lliçó: cada acció té la seva conseqüència: com un ratolí perseguit per un gat, si la teva vida depengués d’això estaries atent a cada un dels teus moviments. Una gran diferència entre l’ésser humà i les altres espècies és que nosaltres no percebem les conseqüències de les nostres accions; el veritable impacte del nostre abús d’energia, aigua i altres recursos ens queda molt lluny encara. Revelar les conseqüències de les nostres decisions diàries és un bon primer pas cap a la conscienciació. Sabies que la importació de fusta il·legal a Catalunya causa la destrucció d’un tros de selva primària de la mida d’un camp de futbol cada mitja hora?

Heloise Buckland Editora

fantil per integrar el contacte amb la naturalesa en la vida quotidiana dels més petits; en alguns casos, amb només mig metre quadrat de terra s’han notat grans avenços en l’autoestima i el sentit d’identitat. I per als més grans, la biodiversitat permet explorar el món de les matemàtiques, la química i el disseny d’una altra manera: per exemple, desxifrant les estratègies de comunicació dels ocells, analitzant les reaccions químiques sota l’aigua o dibuixant el cicle reproductiu dels invertebrats urbans. I si la curiositat no es desperta per aquestes vies, també es pot aprendre explorant els parcs amb bici, adoptant un riu o creant una obra de teatre entre els arbres... La clau rau a sortir de l’aula.

Força en la diversitat Tercera lliçó: no ha estat per casualitat que la naturalesa ha sobreviscut 3,8 milions d’anys en aquest planeta, sinó per resiliència. Segons els experts en biomimètica, claus de la resiliència són la diversitat i la descentralització. Podríem plasmar aquests conceptes en l’entorn educatiu? Aquí explorem innovacions transdisciplinàries a les universitats i les empreses, i maneres d’aprendre que travessen diferents generacions i cultures. En les pàgines vinents hem preparat només una mostra dels múltiples coneixements, experiències i recursos per a la biodiversitat que hi ha a Catalunya i altres indrets, i us convidem a sumar el repte de pol·linitzar aquestes idees i assegurar-ne la dispersió per les vostres aules, cases i terres. I quan toqui tornar a mesurar, vejam qui ens acusa de falta de comunicació i d’educació!

Començar amb les coses petites ja és prou bonic Segona lliçó: per apreciar una cosa s’ha de conèixer i encara millor si és de primera mà. Aquí us presentem múltiples iniciatives d’educació in-

El comitè editorial no assumeix la responsabilitat de les opinions expressades pels autors dels articles de la revista.

REFLEXIONS REFLEXIONS

Què punyetes és la

Brúixola per a navegants

Biodiversitat Biodiversitat

biodiversitat?

Un grapat de llimacs de jardí. ©© Sharon Pruitt

REFLEXIONS

Joan Mayol, biòleg, polític, professor i escriptor, ens porta de viatge per l’evolució biològica, un procés viu i dinàmic, i ens equipa amb una explicació ben clara i concreta d’aquest terme tan poc precís però tan significatiu per a la supervivència dels éssers humans. Per donar una classe sobre el tema, aquí en tens prou!

o és cap novetat afirmar que els mots són potents. Un dels casos més ressenyables és el de biodiversitat, un neologisme dissenyat per a un congrés acadèmic als Estats Units l’any 1980, i que ha tingut un recorregut d’abast planetari i velocitat meteòrica. Abans d’entrar al diccionari de l’Institut ja hi havia centenars de milers d’entrades en català als cercadors d’Internet. Ara mateix, la cerca em dóna més de tretze milions de pàgines en català i vint-i-vuit milions d’entrades en anglès!

Una idea clara, una realitat no mesurable Per tenir clar el concepte ens podem situar al nivell de les espècies biològiques, que són la gran base de la idea, però hem de considerar també que hi ha variació dins de les espècies (des de les subespècies, varietats o races, fins a la variació individual), i hi ha variació en

la forma en què les espècies s’agrupen i es relacionen (comunitats biològiques i biocenosi). Biodiversitat, per tant, inclou tota la variació en l’expressió de la vida, des de la quantitat i proporció de gens i organismes diferents fins als ecosistemes i els paisatges.

Els índexs de diversitat utilitzats pels ecòlegs fan referència a segments del fenomen, normalment l’específic: quantitat i proporció de les espècies presents en una determinada fracció de l’ecosistema. Integrar aquesta informació per a tots els grups, valorar la diversitat dins de cada espècie i la que resulta dels conjunts que integren és una tasca per a la qual no s’han dissenyat eines aplicables.

La biodiversitat és tan complexa que no es pot reflectir en nombres Tot i que no se’n puguin fer valoracions numèriques globals, normalment s’usen els indicadors de diversitat d’espècies. És curiós que tampoc en aquest cas la mida no sigui tan important: més no és necessàriament millor. Sovint un solar abandonat o una zona alterada té més diversitat específica que un bosc ben estructurat, i les espècies més rares, a les quals concedim un valor de conservació més elevat, no solen presentar-se en els indrets més biodiversos. Els valors de conservació d’un espai, per tant, han de tenir present variables distintes, com són l’estabilitat, espècies amenaçades o endèmiques, grau d’alteració per activitats humanes i altres. És interessant constatar que la diversitat no és exclusiva de la vida, i que trobem una pauta estructural variable i repetitiva des de la física de partícules fins a l’astronomia.1 De fet, el món cultural i espiritual també segueix un model similar, tal vegada perquè són, en definitiva, productes biològics.

Educació i Sostenibilitat

Bona part dels professionals i ensenyants del país va rebre la seva formació abans que el concepte de biodiversitat fos present als llibres i les aules. Això explica (en part) que per a moltes persones sigui un terme poc precís, situat de manera incerta en la frontera de la ciència i la política. No falten il·luminats que l’acosten a la mística o l’esoterisme. En qualsevol cas, ens ha semblat del tot escaient dedicar-hi un text aclaridor que, com a mínim, deixi clar que la biodiversitat no és “qualsevol cosa que molesta, que no té cap utilitat, de poca importància” (accepció de diccionari del mot punyeta). No, la biodiversitat és en realitat una nova forma de veure la natura, concretament la part viva de la natura. És un nou paradigma, bastit a partir d’un concepte molt concret: la variació repetitiva de les expressions de la vida.

Joan Mayol

REFLEXIONS

Rastre a la neu als prinieus. ©© Joan Manuel Serarols

Cascada Forat Aigualluts, Vall Benasc, Pirineus. ©© Joanjo Aguar Matoses

Jardí botànic Marimutra. ©© Jofre Ferrer 6

L’evolució: la mare de tota biodiversitat

Biodiversitat

És l’evolució qui, en una cadena ramificada i immensa, ha creat la diversitat dels organismes, un procés que continua viu i dinàmic: colonitzacions i extincions, mutacions i selecció, canvis graduals i episodis singulars... De tot hi ha a la història de la vida! Una història gens pacífica ni harmònica: la mateixa atmosfera actual és fruit d’un residu metabòlic que en el seu moment va ser altament tòxic per a la majoria d’organismes: l’oxigen. Des del segle XIX, sabem que la lluita per l’existència ha estat el gran motor evolutiu. Els paleontòlegs han descrit diversos episodis catastròfics al llarg del temps, amb grans crisis d’extincions en què han quedat sepultats la major part dels tipus d’organismes existents. Tot i això, alguns han resistit fins i tot sense canvis, en ambients molt peculiars. És el cas dels tapissos microbians, autèntiques catifes de bacteris i algues unicel·lulars, estratificades en condicions variables de llum i pH i oxigen, que es troben en determinades zones humides i que resulten del tot similars a fòssils datats en més de 3.000 milions d’anys. A l’Estany Pudent de Formentera (avui, parc natural), es troben tapissos d’aquest tipus d’una extensió considerable.

La biodiversitat del país La història geològica, el clima actual i passat i les activitats humanes determinen les coor-

denades que condicionen la biodiversitat actual del territori. En el cas dels Països Catalans, aquestes circumstàncies ens situen en una posició favorable a l’alta biodiversitat. Integrem des de l’alta muntanya fins al litoral, i l’arxipèlag més aïllat de la Mediterrània. Els climes regionals són molt diferents, des del pirinenc fins a l’aridesa del sud. En definitiva, són pocs els indrets que presenten espècies boreoalpines i subdesèrtiques en una extensió territorial tan limitada com la nostra, i a més, centenars d’espècies endèmiques, la major part de les quals són pròpies de les Illes Balears. Certament, tenim una relativament elevada densitat humana, i fins a temps recents la pressió sobre els recursos naturals va ser enorme i tingué efectes molt durs especialment sobre els boscos i la gran fauna. Avui, però, està repartida molt desigualment en el territori i tant els ecosistemes forestals com els macrovertebrats tenen una tendència positiva i, en molts casos, estan millor que fa cent anys, la qual cosa no ens pot fer oblidar els problemes. Cal no caure en el cofoisme a què podria empènyer el ritme d’avenços aconseguits en les darreres dècades: una bona estructura d’espais protegits arreu del país, espècies catalogades i, en molts casos, amb plans de recuperació o conservació, i una normativa perfectament homologable a escala dels països avançats en ordenació territorial i prevenció d’impacte ambiental. Tot això és cert i és positiu. Però vivim una gran crisi rural: l’agricultura tradicional –que

REFLEXIONS

Cactus Mediterrani. ©© Albolm911

Costa Brava des del Jardí Botànic Marimutra. ©© Jofre Ferrer

©© World Resources Institute 7

mantenia espais d’una gran diversitat, amb una estructura de paisatges variats i equilibrats– és econòmicament inviable i es decanta cap a la intensificació quasi industrial o l’abandonament. Tant un fenomen com l’altre són igualment negatius per a la biodiversitat.

Biodiversitat i benestar humà

Hem d’aconseguir que la humanitat passi de ser un selecte grup de privilegiats sobre una multitud de pàries a una estructura en què domini la solidaritat sobre la diferència. Sense aquesta premissa, la conservació de la biodiversitat és irrealitzable, i no serà possible la supervivència ni la dignitat dels éssers humans.

DEBAT / Quins són

els diferents nivells de

tinció

tació, la selecció i l’ex

ma, l’evolució, la mu

subespècie, l’ecosiste TAGS / L’espècie, la

EDUKIT

Les polítiques ambientals no existeixen sense un determinat grau de desenvolupament i benestar humà. Avui, on més pèrdua de biodiversitat es dóna és justament en els països pobres, on tota proteïna aprofitable s’aprofita, on tota planta que es pot cremar serveix per obtenir energia, i cada pam de terra potencialment fèrtil que pot ser reada és desforestada. Desgraciadament no podem dir que l’economia industrial sigui amiga de la biodiversitat; en primer lloc, perquè el sistema econòmic és el que empeny els països

Val a dir, però, que la crisi actual de la biodiversitat se situa en una circumstància del tot favorable: per primera vegada en la història som conscients dels valors que hi ha en joc i dels perills que els afecten, i s’estén la idea que s’hi ha de posar remei. Sense aquesta llum, no hi hauria esperança, ara és necessari definir objectius i criteris, planificar i, sobretot, actuar simultàniament a favor de la natura i contra la misèria i la injustícia.

Educació i Sostenibilitat

Tenim també un poblament concentrat al litoral, on a més en els mesos d’estiu es concentren autèntics allaus migratoris (el turisme de masses). Les infraesctructures modernes, en especial les grans vies de comunicació, suposen la fragmentació territorial per als moviments de moltes espècies animals. Les espècies introduïdes, un autèntic genet apocalíptic, alteren les comunitats biològiques i arriben a extingir localment moltes espècies. Sense oblidar els potencials efectes catastròfics del canvi climàtic... Conservar la biodiversitat, i molt en especial els processos que la determinen, és un repte per resoldre.

pobres a sobreexplotar els recursos, i perquè hi ha molts països rics que han destruït de manera extensa i intensa el seu patrimoni natural.

biodiversitat?

de primària www. 2010: per a 2n cicle gics / Biodiversitat recursos pedagògics a les pàg. 50 a 57 gò da pe s RECURSOS g (cast.). *Vegeu mé miescuelayelmundo.or

Aquest article és, en part, un resum del llibre Què punyetes és la Biodiversitat?, publicat per l’autor l’any 2008 a l’editorial Documenta (Col·lecció Menjavents, 78. 134 pàg. Palma de Mallorca).

REFLEXIONS

Biodiversitat

Biodiversitat i pobresa Una parella estranya El fet que cada dia perdem vida de la Terra no és solament un drama ambiental, sinó que té repercussions greus per als milions de persones que hi ha en situació de pobresa, que amenacen la seva pròpia supervivència. La solució, doncs, ha d’arribar d’una perspectiva conjunta i aquí explorem com.

De la tribu Embera Katío: riu Sinú, Colòmbia © Conchita Guerra. Foto cedida per l’exposició Aigua, Rius i Pobles

REFLEXIONS

otes les persones, per viure, necessitem aire de qualitat, aigua, aliments i, en menor mesura, un recer. Si mirem el nostre entorn, gairebé tot el que ens envolta prové de la biodiversitat. Els nostres aliments provenen d’animals, plantes i fongs salvatges, n’obtenim matèries primeres sobre les quals es basen les nostres indústries, i fins i tot els plàstics i els combustibles fòssils, que encara utilitzem al planeta, provenen de restes vegetals i animals en descomposició. Però la diversitat de la vida sobre la Terra, tot i ser la base de la nostra vida, està en perill.

Les extincions són per sempre Les extincions són part d’un procés natural que fa que regularment desapareguin espècies i que a poc a poc n’apareguin de noves. Normalment aquest procés té lloc al llarg de milers d’anys, però actualment el ritme d’extinció és entre deu i cent cops més ràpid que el que tindríem de manera natural. A escala mundial, més d’un terç de les espècies de flora i fauna estan amenaçades.

❝Cada dia podríem estar

perdent entre cinquanta i dues-centes espècies i, amb elles, l’oportunitat de descobrir usos que podrien ser útils per a la humanitat❞

La realitat, però, és que la pèrdua de la biodiversitat només accentua les situacions de pobresa. Ambdós problemes comparteixen algunes pressions: al creixement de la població, el consum desmesurat i la sobreexplotació dels recursos s’hi afegeixen els efectes del canvi climàtic i la contaminació. La solució, doncs, ha d’arribar des d’una perspectiva conjunta.

Francesc Giró Ana Alcazar Acciónatura www.accionatura.org www.accionatura.org

La biodiversitat pot ajudar a lluitar contra la pobresa Aturar la pèrdua de biodiversitat és essencial per al benestar humà. Una diversitat més gran permet que els cultius i els ramats es puguin adaptar millor als canvis i resistir davant les malalties i pestes. En aquesta mateixa línia, el desenvolupament de noves varietats d’aliments i la millora de les que ja hi ha seran la base de la seguretat alimentària del futur. La diversitat d’espècies genera un ventall més ample de béns que poden ser utilitzats per a l’alimentació, la salut, la construcció, el comerç i l’artesania. Per posar alguns exemples, el cafè que creix sota l’ombra d’arbres permet crear hàbitats per a la fauna i diversificar els productes que obté l’agricultor. Per cultivar-lo es fan servir menys agroquímics i, quan se certifica, pot esdevenir una font d’ingressos considerable. Amb la creació de reserves marines, on l’extracció la duguin a terme pescadors artesanals, es pot combinar conservació i benestar. Però amb l’eradicació de la fam i la introducció de millores en les activitats primàries no en tenim prou per eradicar la pobresa. El funcionament correcte dels ecosistemes garanteix que la natura pugui proporcionar un flux continuat de béns i serveis. Tanmateix, és un aspecte que no es considera, perquè no té valor de mercat. Recentment, però, es valora la mitigació del canvi climàtic. Bos-

Educació i Sostenibilitat

... I l’espècie humana n’és la principal i gairebé única causa. Quan parlem dels problemes ambientals que ens envolten, com el canvi climàtic, la contaminació de l’aire, de l’aigua o dels sòls, l’erosió o la desertificació, poques vegades som conscients que tenen solució. Canviar la situació és quasi sempre una qüestió de voluntat, tecnologia, diners i temps. Amb tots aquests recursos podríem recuperar la qualitat de l’aire, encara que hagin de passar centenars d’anys. Recuperar els sòls, encara que triguin mil anys a refer-se, és possible. També podem recuperar la qualitat de l’aigua de rius, llacs, oceans i, fins i tot, dels aqüífers subterranis. Però la pèrdua de biodiversitat provocada per les extincions és per sempre, és un procés totalment irreversible.

De vegades s’ha utilitzat el desenvolupament a qualsevol cost per justificar la destrucció de la biodiversitat. A moltes zones es va canviar l’ús de la terra, es van crear monocultius, es van introduir espècies exòtiques invasoresG, es van fragmentar hàbitats a causa del creixement urbanístic o es van desplaçar poblacions per extraure recursos miners. I tot, en nom del creixement econòmic.

REFLEXIONS

cos i zones humides emmagatzemen milions de tones de carboni, que tenen un preu de compravenda. Mecanismes com el REDD+1 contribuiran a millorar la qualitat de vida de les poblacions locals.

❝La biodiversitat també és clau per

ajudar les persones a adaptar-se al canvi climàtic, diluir la contaminació i protegirse davant els desastres naturals❞ Per aconseguir-ho cal millorar la productivitat i augmentar la resiliència; les conseqüències de no fer-ho són greus. A Indonèsia el tsunami va colpejar especialment les poblacions que havien eliminat els boscos de manglars que protegien la costa. A Amèrica del Sud i Central les esllavissades s’enduen poblacions senceres on els boscos de les capçaleres han estat eliminats.

1. Programa de les Nacions Unides per reduir emissions causades per la desforestació i la degradació de boscos en països en vies de desenvolupament www. un-redd.org

Oportunitats espirituals i econòmics Hi ha, també, un munt d’alternatives per descobrir. És sorprenent que al segle XXI encara es trobin espècies noves de mamífers, ocells o amfibis, tal com ha passat recentment a Papua Nova Guinea o Cambodja. Si encara no coneixem tots aquests animals grossos, no podem ni imaginar el que s’amaga en el món dels invertebrats, particularment dels insectes. Es destaquen els aspectes culturals per lluitar contra la pobresa. Apreciem la bellesa de la biodiversitat, ens serveix com a font d’inspiració i com a espai per a l’esbarjo. Les poblacions més pobres, que depenen estretament de la natura, hi estableixen lligams espirituals i d’autoestima, per això és molt important que participin en el planejament i la presa de decisions, i que s’hi incloguin els coneixements i visions locals. Una opció d’aprofitament cada cop més reconeguda és el turisme. Cada any milions de persones de tot el món visiten àrees naturals per tal de conèixer-ne, observar-ne i fotografiar-ne la biodiversitat. El turisme contribueix significativament a millorar les

Biodiversitat

2. Vegeu l’entrevista amb Janine Benyus, pàgina 20

L’estudi de la biodiversitat ens permet avançar en el coneixement de l’origen i funcionament de la vida, i ens aporta múltiples aplicacions que poden ser valuoses. Un exemple d’això és el desenvolupament del biomimetisme.2 Un ecosistema divers també és font de materials per tractar i curar les malalties. Nombroses drogues sintètiques tenen origen natural. Sobretot als tròpics, s’hi troben principis actius amb gran potencial per a la indústria farmacèutica. Si bé actualment la

població local no rep els beneficis d’aquesta bioprospecció, s’està treballant per reconèixer el dret sobirà dels estats sobre els seus recursos genètics i per regular el dret a rebre part dels guanys que se’n derivin.

Ban Kongphat, Laos. Les localitats riberenques han perdut terra, cultius i peix com a conseqüència de la construcció d’una presa per exportar energia a Tailàndia.

REFLEXIONS

economies locals i la qualitat de vida, i genera ocupació, i l’ecoturisme és un dels tipus de turisme que més ha crescut en les dues darreres dècades. En conclusió, la protecció i restauració de la biodiversitat és una oportunitat perquè les poblacions més desfavorides puguin sortir de situacions de pobresa. La conservació dels espais naturals garanteix el desenvolupament socioeconòmic sostenible.

Podem fer-hi alguna cosa? La resposta és contundent: sí. Un primer pas és conèixer la biodiversitat que ens envolta. Interessem-nos per saber quines són les plantes i els animals més comuns que podem trobar als boscos, camps i aiguamolls més propers.

En aquest canvi de paradigmes, l’educació té un paper importantíssim, ja que ajuda els individus i les comunitats a adquirir consciència del seu medi i a aprendre els coneixements que els han de capacitar per actuar. Una manera d’educar per la conservació de la biodiversitat es fer conèixer el valor que té en directe, per exemple visitant espais naturals protegits i donant suport a organitzacions de conservació de la natura. El més important és no quedar-nos aturats davant les amenaces i les males notícies. Arreu del món cada cop són més les persones disposades a aportar un gra de sorra per preservar aquest patrimoni de tots i transmetre’l en bones condicions a les generacions futures. Cal implicar-s’hi.

tat alimentària,

ècies invasores, segure

es, monocultius, esp

b la pobresa? re la biodiversitat am DEBAT / Què té a veu a” per a 4t d’ESO lobalización y pobrez gics / Webquest “G (cast.) *Vegeu més recursos pedagògics gò da pe rg RECURSOS ducacionenvalores.o (15-16 anys). www.e 57 a 50 . pàg a les

Educació i Sostenibilitat

enaçad TAGS / espècies am benestar humà

3. Programa de Certificació de Boscos, www.fsc.org

EDUKIT

Informem-nos també de l’origen dels productes que comprem. Sense saber-ho, amb alguns dels nostres hàbits de consum, estem contribuint a la destrucció de la natura i a la pèrdua de la biodiversitat molt lluny de casa nostra. Per exemple, l’oli de palma que es troba en la composició de molts aliments i cosmètics, si prové d’Indonèsia, podem estar gairebé segurs que ha contribuït a la destrucció d’algunes de les selves pantanoses més riques de Borneo i Sumatra, cosa que posa en perill espècies emblemàtiques, com l’orangutan. Si consumim soja i no sabem

d’on ve, podríem estar provocant la pèrdua de selves i boscos de gran interès al Brasil o el Paraguai. Actualment, la major part del bestiar estabulat, de què s’obté una gran proporció de la carn no etiquetada com a ecològica, s’alimenta de pinsos preparats amb quantitats importants de soja. Reduint el consum de carn, contribuirem indirectament a la conservació de selves i boscos d’Amèrica del Sud. També és important que, en comprar un moble de fusta, demanem que dugui el certificat FSC,3 així sabrem que prové de plantacions o boscos gestionats de manera sostenible.

BREUS

©© Juergen Kurlivink

El jardí dels sentits

Descobrir noves sensacions i vivències és part del procés de creixement. Les escoles bressol municipals (d’educació infantil) de Valldaura, La Mar i Tris-Tras han creat una sèrie d’itineraris perquè els nens i nenes interactuïn amb la naturalesa i aprenguin a valorar-la; jardins amb túnels vius envoltats de plantes, cabanes entre arbres, recorreguts aromàtics i horts. Mitjançant diversos jocs i rutes s’aproximen al seu entorn natural i el fan part de la seva quotidianitat.

Aprendre en un lloc diferent a l’aula o a l’espai de teràpia és el que sempre ha estat l’hort de la Institució d’Educació Especial Vil·la Joana, que esdevé una eina pedagògica i terapèutica per a l’alumnat i un espai generador de noves relacions simbòliques. És un recurs per abordar patologies severes i estats carencials, on algunes de les variables terapèutiques possibles són les relacions socials que es posen en joc mitjançant la interacció, les responsabilitats i els límits que s’assumeixen, i la inscripció simbòlica en la producció, mitjançant la cura d’un ésser viu.

www.bcn.cat/agenda21/a21escolar · 93 256 2599

Enric Font · efont12@xtec.cat

Teràpies color verd

Biodiversitat

©© Joan Veale

La història de les plantes A l’escola Sant Pau de Sant Pol de Mar hem reservat una zona del pati per fer una mica d’història del passat agrícola del nostre poble reproduint l’evolució de l’agricultura a l’Alt Maresme. Tenim plantes representatives de la prehistòria, dels grecs, de l’edat mitjana, del segle XVIII y del XIX, en què s’introdueixen el taronger i el llimoner; de finals del segle XIX, quan s’inicia la producció de patates, i de mitjan segle XX, quan moltes terres inicien la producció de maduixots. Hem creat un testimoni del pes de l’agricultura al nostre municipi que ha suposat una feina de documentació molt interessant, però que, a més, afavoreix la biodiversitat del nostre entorn. Xavier Roca · a8027225@xtec.cat · 93 760 0058

M'ho va explicar el meu avi El Projecte Semilla és una iniciativa de Xicoria, associació que treballa per a la difusió de l’agricultura ecològica des de Montblanc, Tarragona. Hi participen diverses escoles de la Conca de Barberà, on els nens i nenes fan d’investigadors de Llavor locals, acudeixen als seus avis i als agricultors per obtenir llavors pròpies i aprenen de les seves històries. Així s’ha creat un banc de llavors, que preserva la biodiversitat agrícola i la difon per impedir que es perdi la riquesa del coneixement i les tradicions dels agricultors. Alba Sánchez · laxicoria@gmail.com · 669 094 361

BREUS

©© Greg Foster

La meravella de les papallones: l'aula de la natura Sabies que la presència de papallones és un indicador de bona salut ambiental?, a l'Escola Pia de Sarrià - Calassanç l'alumnat de batxillerat incorpora les papallones en els seus projectes d'investigació a través de l'aula de la natura, un jardí refugi de 130 m² dissenyat per atreure diferents espècies de papallones. Aquí se’n fa el seguiment, s’identifiquen i es compten les diferents espècies, s'organitzen tallers per a infantil i primària, on els alumnes de batxillerat són els monitors experts i els qui guien les activitats. Josep Maria Arbusí · www.epsarria.es · 93 212 0908

IES Santa Eugènia de Girona ©© Maria Dolors Puigdevall

Pàrquing no – biodinamisme sí L'hort de l'IES Santa Eugènia de Girona ha ocupat un raconet del pàrquing de professors. Hi ha tres parcel·les de cultius ecològics. Cada any es fan les rotacions corresponents per trenar el cicle biològic de les plagues i malalties, i per no esgotar els nutrients del sòl. Enguany, per sembrar, segueixen el calendari lunar biodinàmic. Sobre terreny en tenen cura els alumnes de l’Aula Oberta i de l’Aula d’Acollida i, puntualment, els alumnes de 1r i 2n d’ESO aprenen sobre les cadenes tròfiques, les plantes medicinals i els cicles naturals, entre altres coses.

Maria Dolors Puigdevall · mpuigde1@xtec.cat · 972 230 111

El teatre de la biodiversitat L'Institut Baix Penedès celebra l'Any Internacional de la Biodiversitat amb una exposició de creació pròpia, en què es destaca un cas real de minimització d'emissió de gasos hivernacle gràcies a l'augment de biodiversitat d'un ecosistema: el Parc Pleistocènic. Aquesta història ha inspirat el Concurs Literari de Sant Jordi dels alumnes de batxillerat, i la història guanyadora es representarà mitjançant una obra de teatre davant del centre. Olga Villagrasa · iesbaixpenedes@xtec.cat

Amazònia: conèixer-la per estimar-la El CEAM proposa als alumnes de secundària un viatge per l'Amazònia de Bolívia guiats per l'ètnia tsimane, que conserva un mode de vida nòmada, lligada a la naturalesa i al marge de la globalització. Representats per titelles, ens conviden a reflexionar sobre el valor de l'intangible, de la identitat cultural autòctona, de la conservació del medi ambient, i de la invasió socioeconòmica dels governs i empreses multinacionals amb l'explotació dels seus recursos. L'obra busca aprofundir en les causes de la pobresa, la marginació i les desigualtats que pateixen els pobles indígenes, i promoure el respecte i la solidaritat cap a altres cultures. Maria Figueras · www.ceam-ong.org · 93 451 4068

Educació i Sostenibilitat

©© Mira Shemeikka

REFLEXIONS

Aprendre a viure amb UN planeta Escoles sostenibles: Nord i Sud Actualment, l’europeu mitjà viu com si tinguéssim tres planetes. L’indi, com si n’hi hagués mig. La nostra manera de disposar de la diversitat biològica i dels recursos del planeta no és sostenible i el repartiment que se’n fa no és equitatiu. El desafiament és crear una vida plena per a tots, però sense ultrapassar els límits de l’única Terra que tenim. Com podem aprendre a viure amb un sol planeta?

❝ Ens voleu acompanyar de viatge?” “Sí!”, celebren els participants

Biodiversitat

taffan Svanberg i jo ens piquem l’ullet i fem veure que no ens posem d’acord sobre on ens volem endur d’excursió els participants. Som a Borneo, on encara hi ha en grans territoris connectats un dels ecosistemes més rics en espècies naturals: els boscos tropicals. Som davant d’un grup de professors, directors i representants de diverses entitats i organitzacions que estan fent formació en ensenyament de desenvolupament sostenible. Finalment, Staffan els mostra una imatge, en PowerPoint, i els explica que són a punt d’embarcar-se en un fantàstic viatge. “Heu estat escollits pel Consell Planetari per preparar un viatge a l’espai que durarà 6.000 anys. La pregunta és: què us hi endueu?”

El viatge espacial © Germund Sellgren, WWF Suècia

Alguns dels professors suecs reconeixen la idea i somriuen. Es tracta del “viatge espaci-

REFLEXIONS

al”, un mètode que va proposar anys enrere Wolfgang Brunner, professor de ciències de la naturalesa de l’illa de Gotland. El mètode consisteix a empènyer els alumnes a desenvolupar els seus coneixements sobre com funciona un ecosistema i com podem crear societats sostenibles que aprofitin els recursos naturals d’una manera sostenible, però també té com a objectiu desenvolupar moltes facetes del que considerem necessari per poder viure bé. Sovint els alumnes entren en una primera fase d’emmagatzematge i s’ho enduen tot, des del necesser fins a un recipient de ketchup gegant i un munt d’hamburgueses congelades, fins que s’adonen que no funcionarà. D’on trauran aire i aigua? Qui voldrà menjar caducat fa 6.000 anys o jugar a videojocs igual d’antics? Llavors és quan apareixen el petit hivernacle, el llac o la vaca. L’atenció vira cap a un ecosistema funcional i, poc després, els participants estan profundament implicats en discussions sobre la presa de decisions, el dret a la propietat, religió i cultura.

Ensenyar a favor del desenvolupament sostenible

Gunilla Elsässer Responsable de formació de WWF Suècia www.wwf.se

Escoles model Som de l’opinió que una de les mesures més importants que pot aplicar una escola per augmentar la competència d’actuació dels alumnes és treballar de manera comunicativa amb la societat circumdant. Aquesta és una de les àrees de desenvolupament dins de la iniciativa d’escoles model de WWF. Les escoles treballen amb diferents àrees de desenvolupament: bases ètiques, direcció i estructura, ensenyament i aprenentatge, avaluació i seguiment, implicació i influència, cooperació amb la societat i reducció de les empremtes ecològiques. A Suècia, WWF treballa amb escoles de primària, instituts i universitats, i entre les iniciatives que du a terme a Suècia destaquem els exemples següents:

Educació i Sostenibilitat

En què consisteix l’ensenyament a favor del desenvolupament sostenible (EDS)? Molts investigadors afirmen que no hi ha mètodes particulars d’EDS, però sí mètodes que són especialment útils a l’hora d’aplicar aquest ensenyament. El Departament WWF-Educació Suècia ha decidit resumir la nostra visió de l’EDS en el breu text Ensenyament en via sostenible.1 Una part important és arribar a tenir una visió global, amb capacitat de lligar continguts de resistència i solidesa ecològica amb justícia social i economia sostenible. L’aprenent és situat al centre d’un aprenentatge que dura tota la vida i que obre camí per poder reconsiderar la realitat, pensar de manera diferent i ser innovador. La revisió crítica de diverses perspectives és una altra pedra angular, igual que la reflexió i mètodes de treball democràtics per desenvolupar facultats de ciutadans actius.

ment responsable amb el medi.2 En canvi, sí que s’ha comprovat que amb coneixements més amplis sobre estratègies de transformació i conducta, juntament amb l’experiència vivencial d’implicació i participació, s’aconsegueix una major tendència cap a l’actuació.3 És a dir, els documents de direcció, el desenvolupament escolar i l’ensenyament han de recolzar un aprenentatge on els alumnes desenvolupin habilitats per idear estratègies i assajar i valorar de manera activa com cal actuar per arribar a un desenvolupament més sostenible. D’aquesta manera, mitjançant experiències pròpies, podran fer créixer la confiança en ells mateixos, l’esperança de futur i la competència personal.

Primària ♦ Programes de coneixement on tots els

nens i nenes sàpiguen explicar el concepte de desenvolupament sostenible ♦ Jornades de Portes Obertes Sostenibles per

a pares i habitants del municipi ♦ Molí de vent en format petit

Competències d’actuació Per a l’EDS és primordial desenvolupar una competència d’actuació, però com? Si agafem com a exemple l’àrea del medi ambient, els estudis mostren que uns bons coneixements teòrics no garanteixen un comporta-

Secundària ♦ Assignatura obligatòria de desenvolupa-

ment sostenible per a tots els alumnes, i es presenten els projectes a una audiència juvenil

1. Ara disponible en suec, anglès i indonesi. 2. Hwang i altres, 2002; Monroe, 1993. 3. Kaplan, 2000; Kollmus i Agyeman, 2002; Almers, 2009, pàg. 261

REFLEXIONS

A l’escola Hosjö, Suècia, els estudiants signen un contracte d’accions sostenibles que ells mateixos considerin importants per prendre amb les seves famílies.

♦ Consell Escolar on hi ha el mateix nombre

d’estudiants que de professors ♦ Els grans ensenyen els petits en matèria de

clima per “Earth Hour” (primària també) ♦ Menjador vegetarià, de producció local i

ecològic Biodiversitat

♦ Un dia sense carn a la setmana

Universitària ♦ Sistema de gestió integral per la sosteni-

bilitat AISHE4

Cooperació entre escoles i pobles

4. www.eauc.org.uk (per la seva versió en anglès)

A la zona d’escorrentia del llac Victòria hi ha 44 escoles, pobles escollits i universitats amb professors interessats en el programa de WWF de preparació en desenvolupament sostenible. Han fet formació i han dut a terme nombroses transformacions de cara a obtenir un profit sostenible dels recursos naturals, així com nous mètodes d’ensenyament i nous mètodes de cultiu, un ús adequat de l’energia i activitats per generar ingressos. Alumnes

i professors converteixen els patis en oasis verds on planten arbres, cultiven hortalisses amb mètodes ecològics, recullen aigua de pluja de les teulades i construeixen forns de rendiment energètic sostenible. Difonen els seus coneixements a les escoles i els pobles del voltant, i participen en projectes concrets, com ara el cultiu d’arbres i verdures. Al cor dels boscos tropicals de Borneo les escoles s’esforcen en altres qüestions locals rellevants, des de la diversitat del bosc fins a desafiaments envers les plantacions de les palmes d’oli. Repartides entre diversos districtes, hi ha un grapat d’escoles que estan agafant embranzida per enfortir les bases dels alumnes a l’hora de dominar matèries sobre zones protegides, cultiu de bosc sostenible i reforestació, evitar incendis forestals i ser creatius respecte de possibles fonts d’ingressos alternatives.

Desenvolupament urbà per a un planeta amb vida Durant el 2009, WWF i la ciutat de Malmö han treballat junts en els temes d’ensenyament i desenvolupament urbà per a un futur

REFLEXIONS

Escola primària Butende, Uganda © Germund Sellgren, WWF Suècia

La captació d’aiga de pluja, cultius orgànics i un aiguamoll per aprendre de la biodiversitat són algunes de les activitats sostenibles d’aquesta escola.

en un sol planeta en lloc dels tres que necessitem avui. La WWF ha ofert a les escoles de Malmö material i experts per a formacions contínues sobre la petjada ecològica. A més, han mesurat el nivell inicial de la petjada de diòxid de carboni de la ciutat i han incentivat que s’hi dugui a terme una estratègia que recolzi innovacions de caràcter climàtic.

Educació i Sostenibilitat

Assolir una bona vida per a tothom dins els marges d’un sol planeta és un repte que compartim. Es tracta d’una reorganització important. Els problemes i les solucions tindran diferents cares a les diferents parts del planeta. Aquest procés exigeix un aprenentatge constant perquè puguem fer eleccions intel·ligents al voltant d’un estil de vida i un desenvolupament social que redueixin les empremtes ecològiques i perquè puguem arribar a la biocapacitat garantida. Tant el sector del desenvolupament formal com el de l’ensenyament informal tenen papers decisius per fer que es desenvolupi la competència d’actuació necessària. Escoles i universitats agrupen entre un 70 i un 80% de la població mundial i han de ser la força motor d’aquesta tasca de readaptació. tiu,

d, aprenentatge col·lec

la sostenibilida ica, ensenyament per TAGS / Petjada ecològ ències i valors escoles model, compet

, la teva escola? DEBAT / És sostenible ar-te sobre b interactiu per inform gics / The Planet: We èixer la història i el funcionament de gò da pe con s RECURSOS amb diversos jocs per g., suec). *Vegeu mé l'estatus del planeta http://infactplaneten.appspot.com (an its. lím s seu els i la Terra a les pàg. 50 a 57 recursos pedagògics

EDUKIT

Com a part del projecte, els estudiants de la Universitat Malmö Högskola s’han compromès a dissenyar solucions enginyoses per una mobilitat sostenible; han traçat un mapa dels espais crítics i les àrees amb més potencial per reduir l’ús del vehicle privat. El pas següent ha estat seure en grups de treball amb usuaris de cotxe, economistes i la prefectura de trànsit, entre altres, per discutir qüestions com ara per què s’agafa el cotxe particular i què caldria per escollir una alternativa. Després, els estudiants pensen solucions creatives: pot cooperar la persona que va a comprar al supermercat amb el lloguer de bicicletes?, els habitants poden consultar al telèfon mòbil l’horari dels transports públics? o poden aconseguir una sinergia millor entre bici, tren i autobús?

Viure amb un planeta

BREUS

Alerta turista!

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac © Programa Viu el Parc

Mira el decàleg de bons usos del Parc Güell elaborat per l'alumnat de Baldiri Reixac, Montseny, Turó del Cargol, Reina Elisenda, Virolai i el Col·legi Sant Estanislau de Kostka. www.bcn.cat/gracia

Una aula al bosc El programa Viu el Parc promou, des de fa gairebé vint anys, l'acostament de les escoles situades al voltant o a l’interior dels espais naturals protegits a conèixer i visitar la xarxa de parcs naturals que gestiona la Diputació de Barcelona. Es basa en un programa dirigit a nens i nenes de cinquè de primària, amb un doble vessant: una activitat a l’aula, conduïda per un educador ambiental que vincula la protecció i conservació del patrimoni natural i cultural al programa curricular, i una festa final que reuneix tots els participants (en diversos dies) en un lloc emblemàtic de l’espai natural on es fan diverses activitats i tallers lúdics i ambientals.

Parc Güell, Barcelona. ©© Kevin Friery

www.diba.cat/viuelparc · viuelparc@diba.cat · 93 215 74 11

Biodiversitat

Sóc jove i sóc pagès!

A Barcelona es planteja el parc com a espai educatiu, s'organitzen sortides de centres de primària i secundària en què cadascú es planteja un projecte sobre l'espai, amb la intenció de conèixer-lo, tenir-ne cura i millorar-lo, i sobretot apropiar-se de l'espai d'una manera contínua. Treballant amb els tècnics del parc, l'alumnat fa petites investigacions que neixen dels seus propis qüestionaments i inquietuds sobre l'entorn.

A l'IES Vall d'Hebrón, s'ha implementat una infraestructura i programació d'activitats per cultivar quatre parcel· les, un hivernacle i un hort ecològic conreat amb criteris ecològics, i s’ha fet compostatge amb les restes orgàniques del centre. També s'ha implementat un mètode de sembra circular de cultius de secà, únic entre les escoles, i es comparteix amb visites d'alumnes d'altres centres propers que hi acudeixen a observar i aprendre. Aquests espais de relació amb la naturalesa enforteixen les relacions interpersonals mitjançant el coneixement dels processos naturals.

Laia Capdevilla · www.bcn.cat/agenda21/a21escolar · 93 256 2599

Jose Antonio Valle · www.xtec.cat/iesvallhebron · 93 212 5004

Apropa't als parcs

BREUS

©© Universitat de Navarra

©© Foto de les Nacions Unides

Educació ambiental: encara som novells Segons el Stockholm Resilience Center de Suècia la demanda per a educació en desenvolupament sostenible per part dels alumnes és cada vegada més gran, però la investigació sobre la naturalesa i les dinàmiques d'aquest aprenentatge encara està a les beceroles. Environmental learning. Insights from research into the student experience, un llibre acabat de publicar pel mateix centre, explora l'aprenentatge ambiental des de la pràctica i les respostes dels estudiants de secundària i universitats davant de diverses situacions d'aprenentatge.

Escolaritat i consciència ambiental: complement o conflicte? L'escolarització i els coneixements adquirits a l'escola han estat considerats la causa de la pèrdua del coneixement indígena atès que no incorporen les realitats ni el llenguatge local; recullen visions del món molt diferents. Es va provar d’introduir un currículum parcialment contextualitzat en una societat de recol·lectors-horticultors de l'Amazònia de Bolívia amb resultats negatius, amb la qual cosa es conclou que s'haurà de contextualitzar l'aprenentatge per evitar la pèrdua de la diversitat cultural de la humanitat com a conseqüència de l'educació universal.

Cecilia Lundholm · www.stockholmresilience.org/education + 46 733 78 71 21

Victoria Reyes-García · Isabel Ruiz Mallén · http://icta.uab.cat

Kodagu, l’Índia ©© Bobinson

©© Andrei Catalin Dragu

Educació i Sostenibilitat

Tradició versus mercat Sabers tradicionals ecològics s’estan extingint als pobles d'Espanya, però els espais naturals protegits tenen un paper rellevant en la seva preservació a curt termini, segons un estudi del Departament d'Ecologia de la UAM i el Laboratori d'Etnoecologia de la UAB. Entre 198 ramaders de tres generacions a Doñana van identificar una ruptura en la transmissió de coneixement oral el 1970, quan augmentà la producció agrícola. Conclouen que mentre les activitats del camp no es relocalitzin i continuïn sotmeses a pressions de mercat, les polítiques conservacionistes poden ser una manera de preservar aquests sabers a curt termini. www.uam.es · www.uab.cat

La memòria del bosc Els boscos sagrats de Kodagu, l’Índia, veuen amenaçada la seva gran diversitat biològica i cultural. L'Escola de Ciències Forestals i RCE Kodagu, juntament amb altres organitzacions, participen en la conservació de la biodiversitat a través d'innovadors programes educatius a les escoles i institucions, combinats amb festivals als boscos sagrats i campanyes de comunicació. Tot plegat està ajudant a reviure els valors tradicionals que estaven desapareixent i alhora protegeix i conserva la diversitat biològica i cultural dels llogarrets. Shyamala Mani · shyamala.mani@ceeindia.org

ENTREVISTA

Com faria la naturalesa... per crear colors sense tints ni productes químics perjudicials? Usant estructures que imiten les ales de les papallones s'han creat pintures, teixits i cosmètics lliures de metalls tòxics i que requereixen menys energia per a la seva manufactura.

20 Morpho peleides ©© Armando Maynez

La biòloga a taula Entrevista amb Janine Benyus

Biòloga, cofundadora de Biomimicry Guild, consultoria d’innovació, presidenta del Biomimicry Institute i autora de sis llibres, entre els quals trobem Biomimicry: Innovation Inspired by Nature, en què Janine dóna nom a una disciplina emergent que cerca solucions sostenibles tot imitant els dissenys i processos de la natura: la biomimètica.

Biodiversitat

El seu rol preferit és el de biòloga a la taula del disseny, atès que pot presentar les innovacions dels organismes que posseeixen dissenys ben adaptats i que han estat posats a prova a la natura durant més de 3,8 milions d’anys. Què és la biomimètica? La biomimètica és la pràctica de l’aprenentatge basant-nos en les idees de disseny de la natura i aprenent d’elles per tal d’aconseguir un disseny més sostenible: creant per exemple cel·les solars que funcionin com si fossin fulles; adhesius que s’enganxin sense pega, com si fossin sargantanes; pintures per a les parets que funcionin sense pigments, com les plomes d’un paó; ciutats que funcionin tan bé com una selva primitiva... La vida ha existit a la Terra des de fa 3,8 milions d’anys, de manera que en aquest temps ha après a fer tot allò que l’espècie humana ha intentat fer, sense dilapidar combustibles fòssils ni hipotecar el planeta! La vida ha

evolucionat amb materials sostenibles i no tòxics; ha aprés a endurir materials que no ho eren fent servir la química de la temperatura ambient; a treballar en equip, com a comunitat, per tal de millorar l’hàbitat; a operar en condicions extremes; a desplaçarse per l’aire, l’aigua o el terra sense patir turbulències ni fricció.

Com funciona? Hi ha tres categories principals; en primer lloc, podem imitar la forma; fer que quelcom sigui més aerodinàmic o minimitzar el material emprat senzillament canviant-li la forma. En segon lloc, podem imitar els processos com la fotosíntesi, els algoritmes genètics o la “química verda”; tot partint del llibre de receptes de

ENTREVISTA

la natura per tal de crear reaccions elegants a temperatura ambient, en aigua i sense toxines. En tercer lloc, també es pot imitar a escala de l’ecosistema. Fixa’t en com l’escull coral·lí o el bosc utilitzen, reutilitzen, tornen a fabricar i a reconfigurar els seus materials una vegada i una altra, emprant un nombre limitat d’aquests materials i una energia solar il·limitada: quin model més fantàstic d’economia sostenible! Veiem la natura com a model, mesura i mentora, i així obtenim una llista breu dels principis de la vida per tal d’integrar-los als nostres processos de disseny.

I què la fa diferent d’altres enfocaments (bio)? Obtenir un producte de la natura (com la llenya d’un bosc) és el que anomenem “bioutilització”: la domesticació del productor d’un element (com es poden utilitzar algues per netejar l’aigua o abelles per produir mel) s’anomena “tecnologia bioassistida”. La diferència amb la biomimètica és que s’imita el productor de l’element. Així doncs, si per exemple es vol obtenir ceràmica tan dura com la mareperla, es pot anar i collir la perla (bioutilització), cultivar-la (bioassistència) o bé estudiar com la produeix la natura. Es poden emprar aquests principis de disseny al laboratori propi. Jo creo el creador: això és la biomimètica.

Quina diferència hi ha entre biomimètica profunda i biomimètica superficial?

Per exemple, podem demanar a una planta que produeixi plàstics per a nosaltres o bé podem aprofitar el CO2 sobrant de l’atmosfera per tal de produir nosaltres mateixos un plàstic biodegradable, tot imitant els principis de disseny de la planta. A escala d’ecosistema, podem fixar-nos en els principis del món natural i formular-nos més preguntes: poden els nostres proveïdors treballar en

Com faria la naturalesa... per crear superfícies que es netegessin soles? La superfície rugosa de la fulla de loto fa que es formin gotes d’aigua que recullen la brutícia mentre rellisquen per la superfície. Els humans l’han copiat per crear pintures, vidre i tèxtils que es netegen sols, sense detergents.

equip a l’estil d’ecologia industrial, compartint els seus productes secundaris i els seu flux de residus?

Quines són les estratègies clau que han d’engrescar les empreses a interessar-se per la biomimètica? La biomimètica aporta un nou especialista a la taula del disseny. Fa quinze anys es comptava amb l’ajut de psicòlegs en el disseny de les interfícies dels productes; per exemple per veure com s’utilitza realment el seient d’un cotxe. Ara està passant el mateix amb els biòlegs; és una nova revolució. Les empreses veuen que les regulacions relacionades amb el medi ambient esdevenen més restrictives, que els consumidors volen saber d’on vénen les coses, que els accionistes són també activistes i que els inversors volen saber què n’obtenen. En aquest moment som davant una situació única, que influeix les empreses en l’obtenció d’una línia de productes i processos més verds. I el que veritablement necessiten són idees. La biomimètica és una solució feta amb coneixement de causa. Ajuda en la resolució de problemes de manera molt pràctica i funciona en l’àmbit de la invenció. Interface, el primer fabricant del món de moquetes, imita l’ordre aleatori del món natural mitjançant la presència de modularitat en el disseny de les seves moquetes. Així, quan canvies un mòdul de la moqueta no cal que la canviïs tota.

Educació i Sostenibilitat

La biomimètica superficial, per exemple, pot crear una fulla de ventilador que imiti la forma tridimensional de les petxines; objectiu que es podria assolir fent servir plàstic tòxic i no reciclable o bé emprant un material fet amb compost de planta. La biomimètica profunda imitaria el procés; no només la forma. Pensant en la forma, el procés i l’ecosistema, sí que es pot aprofundir.

Full de lotus © © John Kennedy

ENTREVISTA

BIOMIMÈTICA: LA natura construeix a partir d’un disseny genial HOK, una empresa d’arquitectura i enginyeria, utilitza la biomimètica per tal d’aconseguir que una ciutat rebi el mateix nivell de serveis d’un ecosistema que el mateix ecosistema primitiu si la ciutat no existís. www.hok.com

Novomer imita la manera en què les plantes produeixen cel·lulosa a partir del CO2 que hi ha a l’aire barrejant-lo amb limonè (producte cítric de rebuig) i d’aquesta manera obté materials de plàstic biodegradables. www.novomer.com

STO elabora una pintura autonetejadora, basant-se en la superfície irregular d’una fulla de lotus. A causa d’aquesta irregularitat, les partícules de brutícia no s’enganxen, així doncs, quan plou, la pluja s’escola per les irregularitats i agafa aquestes partícules de brutícia, d’aquesta manera neteja les superfícies de les parets sense emprar detergent. www.sto.co.uk

Colombia Forest Products elabora una pega que imita el disseny únic dels musclos blaus per tal de crear un adhesiu que funcioni sota l’aigua i també en superfícies humides, que no necessiti formaldehid. www.columbiaforestproducts.com

Interface, el primer fabricant del món de moquetes, imita l’ordre aleatori del món natural mitjançant la presència de modularitat en el disseny de les seves moquetes. Així, quan canvies un mòdul de la moqueta no cal que la canviïs tota. www.interfaceflor.es

Com faria la naturalesa... per aconseguir aigua al desert? Els bonys a l’esquena de l’escarabat del desert de Namíbia recullen i condensen la boirina, per convertir-la en aigua. Quan aixeca les potes posteriors l’aigua cau directament a la boca de la bestiola. Els humans han copiat aquest disseny per crear plafons que recullen l’aigua sense excavar la superfície.

La biomimètica creu més en la innovació tecnològica o en la modificació del comportament humà? En les dues! Però realment allò més important és que un cop algú consulta un organisme per tal de fer-se’n una idea, pot resultar una experiència que li canviï la vida. Això mateix va passar fa poc a prop de Pune, a l’Índia, una zona que té un problema molt gran amb l’erosió del terreny. Buscant la manera de construir habitatges en un turó escarpat sense haver de fer un forat gegant per als fonaments, vàrem trobar una solució de disseny en l’estructura d’arrelament dels arbres. L’arquitecte va veure que l’arbre havia ideat una solució molt més elegant que la seva pròpia feina, i que havia aconseguit anclar-se a terra i sostenir el seu pes gegant sense cap necessitat d’excavar ni de fer cap forat. Aquesta reflexió va canviar-li la vida; la seva visió actual dels arbres conté un aspecte nou de respecte, d’enginyer a enginyer. Aquest canvi de mentalitat es tradueix, en el nostre cas, en un desig de viure d’una manera que permeti que les altres espècies també puguin viure. Aquest és el millor resultat possible de la biomimètica, que també proporciona resultats tecnològics que em fan estar molt satisfeta. Allò que realment transformarà la política, però, és un canvi de mentalitat. Només això farà que canviï el comportament diari de les persones.

Biodiversitat

www.biomimicry.net www.asknature.org

Entrevista realitzada amb la col·laboració de Marta Galán Rodríguez i Juliana Raigosa, estudiants del Màster en Sostenibilitat de la UPC.

Tenebrionidae, Namib desert beetle ©© Jochen Bien

EDUKIT

ible, ètica, disseny sosten , bioassistència, biomim TAGS / Bioutilització innovació tecnològica a? alfar i refredar la cas la naturalesa per esc DEBAT / Com faria s per ensenyar : CD amb 17 cançon gics / Ask the Planet s amb la naturalesa, de 3r a 5è de gò da pe nen RECURSOS les ètica i connectar als ursos pedagògics a conceptes de biomim cryinstitute.org (ang.) *Vegeu més rec imi iom w.b ww . primària pàg. 50 a 57

ENTREVISTA

Leaf cutter

ants ©©

Rofanator

Ecosistemes: els nostres millors mestres Entrevista amb Dayna Baumeister

Cofundadora de Biomimicry Guild, biòloga, pensadora de sistemes, comunicadora orgànica, educadora, investigadora i consultora de disseny, la Dra. Danya Baumeister ha introduït la idea de la natura com a model, mesura i mentora de milers de dissenyadors, caps d’empresa i enginyers. Quin paper pot dur a terme la biomimètica en l’aprenentatge?

Si haguessis de triar només una lliçó de la natura, quina seria? Una lliçó que trobo particularment interessant i aplicable al disseny humà és el principi dels bucles curts de retroalimentació. Els bucles de retroalimentació consten d’accions, senyals i respostes. Un disseny, un comportament o un procés és una acció; aquesta acció ens proporciona, alhora, informació sobre la seva pròpia conveniència i garanteix que hi haurà una resposta posterior. Als sistemes naturals, aquests bucles queden molt lligats.

La biomimètica, es pot ensenyar a les escoles? És clar! I a més, a tots els nivells. Pots començar motivant els preescolars a observar la natura; a edats elementals ja es pot observar i aprendre que la comunicació no s’estableix només verbalment (sons), sinó que també hi ha el nivell visual (colors i comportaments) i el químic (olors). A mesura que els nens es van fent grans pots aprofundir en aquestes observacions i començar a fixar-te en les implicacions que suposen per als dissenys humans. La biomimètica constitueix una oportunitat excepcional per veure que, com a espècie, dissenyem aspectes relacionats amb l’evolució dels sistemes naturals, les diferents estratègies de cadascun d’aquests sistemes i

Educació i Sostenibilitat

La biomimètica consisteix a connectar i tornar a reconnectar les persones amb la natura, així com a comprendre les estratègies que han permès que els organismes sobrevisquessin i prosperessin durant mil·lennis. La natura ens dóna lliçons ben interessants sobre com podem viure de manera sostenible i com podem solucionar molts projectes de disseny d’allò més engrescadors. Els alumnes que fan biomimètica adquireixen una perspectiva de sistemes molt més àmplia a mesura que descobreixen patrons profunds en molts nivells de les xarxes vitals.

Gran part del repte de sostenibilitat que se’ns planteja avui dia consisteix en la manca de bucles de retroalimentació curts i directes que ens diguin que les eleccions diàries que fem sobre l’ús de l’energia, l’aigua i els recursos tenen implicacions per al benestar de les nostres espècies. Com més curts siguin els nostres bucles de retroalimentació, amb més probabilitat les nostres decisions seran les més apropiades per a la vida a llarg termini; en resum, millor estarem.

ENTREVISTA Toucan © © Gilles Pretet

Biodiversitat

El pic del Tucà Toco té una gran capacitat per irradiar la calor del cos, que ha estat aplicat a sistemes energètics i arquitectònics.

la seva relació i informació mútua. El punt clau per ensenyar biomimètica és trobar la capacitat personal de construir un pont entre el món de la biologia i el món del disseny; tractant tots els àmbits, des de les autopistes fins a la disposició de les nostres ciutats o el disseny de producte; des de les tecnologies de la informació, l’enginyeria o el disseny de moda fins als sistemes de xarxes.

comença veritablement quan un programa és conscient de les possibilitats que ofereix aquesta matèria i vol ser pioner.

Com aconsegueixes que les universitats s’interessin en la biomimètica?

1) Estan en harmonia a escala local i són receptius. 2) Integren processos cíclics. 3) Es construeixen en resistència.

Hi ha moltes maneres d’incorporar la biomimètica a escala universitària. Normalment comença com a tema en una classe. Després, la facultat vol augmentar-ne la presència quan veu el grau d’interès que mostren els alumnes en relació amb el tema. Els alumnes sol·liciten, doncs, adquirir coneixements més profunds, fins a arribar al punt que cursos sencers o laboratoris se centren en aquest tema, que després relaciona cursos interdisciplinaris fins a arribar a relacionar, en darrer lloc, la programació sencera d’un curs. Afortunadament, a les universitats ja s’aplica la gran part de cursos de biomimètica. I per què no podem tenir enginyers fent classes de biologia, disseny i economia? Podrien els dissenyadors assistir a classes de biologia? Aquest enfocament interdisciplinari

Què poden aprendre els sistemes d’aprenentatge dels ecosistemes? Podem valer-nos de diferents principis rectors de la natura; per exemple, sabem que els ecosistemes i els organismes:

I això per esmentar només uns quants principis. Imagina com seria aquest sistema d’aprenentatge si seguís aquests principis. Una manera d’ensenyar-los és aconseguir que els estudiants redissenyin un sistema actual, com ara la seva xarxa local de transport, de telèfons o fins i tot d’escoles. Demana’ls que et diguin com seria el sistema si seguís tots els principis de la vida. Els altres principis de la vida que ensenyem inclouen aspectes com els següents: ♦ Optimitzar millor que maximitzar: les per-

sones tendeixen a voler allò que és més gran, més ràpid o millor; però normalment se sol aconseguir a canvi d’altres coses.

ENTREVISTA ©© Simon Taylor

La flexibilitat de les vinyes té aplicacions útils per la fabricació de tuberías, la construcció i les infraestructuras d’aigua.

Adaptar la forma a la funció, emprar un disseny multifuncional o reciclar tots els materials són maneres d’optimitzar i no maximitzar. ♦ Aprofitar la interdependència: això és

cosa de tots, així que hem d’intentar ajudar-nos i gestionar allò que la vida ens pot portar.

Per tal de tenir un sistema resilient és necessari posseir les tres estratègies. Les teves fons de finançament són variades? Disposes d’un sistema de suport de les eines d’aprenentatge en cas que les teves eines primeres es vegin afectades? Tens aules descentralitzades per tal de no haver de confiar en una única ubicació? Si la meitat dels professors estan malalts, en tens de reserva per tal que els alumnes no es quedin sense classe?

♦ Fabricació benigna: pensar en el cicle vital

Com defineixes el concepte de resiliència? La resiliència o capacitat de mantenir la funcionalitat en cas d’alteració s’aconsegueix en els sistemes mitjançant la combinació de tres estratègies: diversitat, redundància i descentralització i distribució. Sabem que tots els sistemes es poden alterar potencialment, i desconeixem quina serà la manifestació, mida o procedència d’aquesta alteració. Per exemple, en un sistema d’aprenentatge, les alteracions potencials poden manifestar-se en forma de manca de finançament, de canvi d’opinió de l’administració o fins i tot es poden materialitzar en forma de pandèmia.

Algunes idees finals per als educadors? Sortiu de la classe! Fins i tot les esquerdes del terra poden revelar-nos coses. Si no pots fer-ho, sempre tens l’oportunitat d’apropar la natura a la classe: ossos, petxines, plomes, fragment de pells d’animals... Deixa que els alumnes toquin i fes que es converteixi en una part diària veritablement creativa. La biomimètica no té fronteres i és una oportunitat de connectar un nen de dos anys o una persona gran de 95 amb la natura per aprendre de l’experiència. www.biomimicryinstitute.org

Educació i Sostenibilitat

dels materials i els sistemes; els sistemes d’aprenentatge ha urien d’estar lliures de materials tòxics i no haurien d’implicar que els professors treballin vuitanta hores setmanals.

BREUS

Què vols ser quan siguis gran? Mattias Klum

Fotògraf, cineasta i escriptor

Nascut el 1968 a Uppsala, Suècia De jove: apassionat per la fotografia

16 anys | deixa l’institut per dedicar-se a la fotografia 18 anys | inicia un negoci per vendre fotos 20 anys | organitza la primera de múltiples expedicions internacionals 22 anys | publica el seu primer llibre 29 anys | publica una portada al National Geographic 39 anys | funda una editorial i una fundació “Expedition Sverige” 40 anys | és nomenat “Young Global Leader” pel World Economic Forum 42 anys | Publica les seves fotos al desè llibre, El Secret d’Àfrica.

Biodiversitat

Com has arribat a ser fotògraf? “Des que era petit sempre m'han commogut les coses que veig a la naturalesa. Quan era adolescent, el meu pare em va deixar una càmera, i me la vaig quedar durant un temps molt llarg. Més tard, vaig iniciar el meu propi negoci com a fotògraf i des de llavors he estat fent les coses que m’agraden i que em semblen interessants i rellevants. He viatjat a potser cent països i he pogut veure una quantitat increïble de la bellesa de tots aquests llocs, però en el camí també he trobat llocs que més aviat recorden l'infern. Per a mi és igual d’important mostrar com s’estan destruint les últimes peces del paradís que mostrar la fascinant riquesa del món natural.”

www.klum.se Mattias Klum, expedició a Borneo © Samuel Svensäter

BREUS

©© Dr. Azzacov

Falcó al Prat, Barcelona ©© Josep Tomàs

Mulla't pels rius

La tornada del Falcó Peregrí

L’Associació Hàbitats impulsa el Projecte Rius, iniciativa que des de l’educació ambiental i el voluntariat acosta la ciutadania als espais fluvials i la fa partícip de la conservació i millora dels rius. Les escoles i els alumnes són un dels punts importants de participació. Amb el convenciment que per protegir quelcom primer cal conèixer-ho, les escoles han pogut copsar l’estat de salut dels rius que els són propers a través de les inspeccions. A més, en alguns casos, els centres educatius han fet un pas més d’implicació i han establert accions concretes, com l’adopció de rius o projectes de custòdia.

L’última parella de falcons de la ciutat de Barcelona va ser abatuda a començaments dels anys setanta. L’any 1998 s’inicià el projecte de reintroducció i el 2004 torna a criar després de més de trenta anys de no fer-ho. Actualment, a la ciutat hi ha tres parelles reproductores: una al penya-segat marítim de Montjuïc, una a la torre Macosa del Poble Nou i una a la Sagrada Família. Al llarg d’aquests anys s’han alliberat a Barcelona 47 falcons i n’han nascut 47 més. Pots veure’ls des d’una webcam en temps real.

Roger Gili · www.projecterius.org · 93 421 3216

©© TalayehS

Eduard Durany · www.falconsbarcelona.net

Lima, Perú. © Joaquin Leguía

Palestina-Israel: aus que migren El Centre d'Educació Ambiental de l'Escola Luterana Thalita Kumi i el Centre Internacional per a l'Estudi de la Migració d'Aus impliquen els joves en la investigació ambiental i conservació del medi ambient. El programa inclou un seguiment per satèl·lit de les rutes migratòries de les aus que uneix escoles palestines i israelianes en un projecte educatiu conjunt. http://dev.pij.org

Una Terra de Nens (TiNi) és un espai format a partir de mig metre quadrat, atorgat als nens i joves on ells mateixos crien la vida i la biodiversitat, i enforteixen en el procés la seva autoestima i identitat amb el seu ambient. La iniciativa, que s’implementa a llars, escoles, barris i comunitats, busca formar nens i joves com a ciutadans afectius, emprenedors i compromesos amb el seu ambient. Així mateix, busca inspirar un nou indicador de desenvolupament que reconegui l’aportació de la infantesa al benestar de la societat. Actualment hi ha TiNi en més de vuit països. Joaquín Leguía · www.mundodeania.org

Educació i Sostenibilitat

En "Terra de Nens" se sembra esperança

REFLEXIONS

Biodiversitat

De ciutats, orenetes i granotes... Aprendre amb la natura urbana

REFLEXIONS

D’alumnes que cultiven un hort a l’escola a jardiners que tenen cura dels amfibis. De veïns que participen en el cens d’ocells a tècnics municipals amb protocols per conservar els nius dels edificis. A la ciutat, la tasca de conèixer, tenir cura i posar en valor la natura és de tothom. Aquí aprenem del cas de Barcelona. Els jardiners veterans coneixen perfectament la seva feina als parcs de la ciutat. Amb els anys han anat adquirint rutines que consideren la millor manera de fer les coses. No sembla que ningú els hagi de dir com han de buidar un estany per netejar-lo. I tanmateix, aquí els trobem, escoltant atentament un noi que els parla de la necessitat de reflexionar sobre aquesta tasca. Hi ha un moment de certa revelació, en descobrir les espècies d’amfibis que viuen als estanys i que els treballadors dels jardins, inconscientment, poden malmetre amb un tipus de manteniment que, fins ara mateix, han considerat idoni. Però els biòlegs no poden dir als jardiners com han de fer la seva feina: serà l’aparició de dubtes raonables sobre la manera de fer de sempre el que els impulsarà a millorar-les.

Un altre parc és possible

Niu a niu, granota a granota Una altra experiència especialment suggeridora és la del Projecte oreneta, que va

Es tracta d’una experiència de participació, un motiu per a l’aprenentatge i una tasca col·lectiva de conservació, que mostra el poder de la seducció feta porta a porta. Amfibis i aus dels edificis ens ensenyen que la conservació de la biodiversitat a la ciutat requereix una tasca d’artesania que posa en valor cada petit tresor que trobem, sumant niu a niu i granota a granota.

Qui conserva la natura de la ciutat? A Barcelona, els elements naturals es concentren, sobretot, a la serra de Collserola, a Montjuïc i als parcs de la ciutat, especialment als més grans, com el Parc de la Ciutadella i els Tres Turons. D’uns anys ençà, a partir de la protecció del Parc de Collserola (1987) i de l’impuls que el Compromís ciutadà per la sostenibilitat - Agenda 21 (2002-2012) donà

Teresa Franquesa Margarita Parés Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat

Educació i Sostenibilitat

Aquesta és una experiència que ens il·lustra sobre la importància de repensar junts la manera de treballar als parcs per afavorir la biodiversitat i, al mateix temps, ens alerta del llarg camí que resta per fer en aquest camp. Es tracta del projecte de conservació dels amfibis, una col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, l’associació naturalista Galanthus i la Universitat de Barcelona, que intenta anar transformant les pràctiques de manteniment dels estanys on sabem que encara hi ha amfibis. La tasca de formació i sensibilització dels professionals implicats pren aquí un gran valor. Canviar les rutines requereix nous protocols, posar en pràctica noves experiències, reflexionar sobre els errors, admetre els fracassos i tornar a començar un i altre cop, fins a assolir una nova pràctica que incorpori la conservació dels amfibis. No es tracta d’un procés fàcil, però es va avançant, s’aborda cada cas en detall.

començar fent arribar a totes les llars de Barcelona la proposta de participar en la realització d’un cens dels nius. Un fullet informatiu, completat amb una fitxa, va servir per facilitar la identificació de les aus i per retornar la informació recollida. Cada dada, comprovada in situ pels tècnics de Galanthus, passa al cens, que es va actualitzant. Escoles i ciutadans han participat activament en aquesta tasca, que ha permès detectar els edificis amb nius i oferir atenció personalitzada als veïns i veïnes de l’immoble, explicar-los el valor dels nius i animar-los a conservar-los. Amb els anys aquesta feina s’ha demostrat efectiva i ha conduït els serveis municipals (col· laboració entre les àrees de Medi Ambient i Paisatge Urbà) a establir un protocol per conservar els nius dels edificis en restauració, que inclou assessorament tècnic i estímul econòmic. Tots els implicats en l’obra (promotors, constructors, arquitectes, tècnics municipals) entren en contacte amb la proposta de conservació i fan seu l’objectiu de protegir els nius dels murs i façanes.

REFLEXIONS

Granota verda o granota vulgar ©© Ferran Turmo Gort

a les polítiques de sostenibilitat, s’està potenciant el contacte del ciutadà amb l’entorn natural, el seu gaudi i el seu coneixement.

Biodiversitat

En el procés de posar en valor la natura a la ciutat, les entitats, la ciutadania i els especialistes aporten coneixement, energia i acció a favor del canvi. El suport polític hi aporta un marc organitzatiu, recursos i estabilitat a les iniciatives, que permeten l’acció a llarg termini. Així mateix, els mitjans de comunicació són instruments molt importants en la difusió i sensibilització sobre la conservació d’espècies i hàbitats. Un exemple clar és la instal· lació d’una càmera web al niu del falcó de la Sagrada Família, amb un èxit de consulta sense precedents a Barcelona i arreu del món. Semblantment, l’aparició als mitjans de comunicació de notícies sobre aus o amfibis a la ciutat ha fet emergir noves citacions faunístiques, el coneixement de les quals ajuda a conservar-los. En el cas del Projecte Oreneta podem dir que hi ha un abans i un després a Barcelona pel que fa a la implicació dels ciutadans en la conservació de les aus urbanes: en efecte, des de l’inici d’aquest projecte els serveis municipals reben de manera habitual avisos d’incidències amb ocells, que es poden resoldre gràcies al coneixement que se’n té. Aquest fet, nou, sembla irreversible.

Allò que ens motiva Flora i fauna són recursos que ofereixen oportunitats per a l’experiència, el gaudi, la construcció del coneixement i l’aprenentatge. Les persones, tant se val si som més o menys “urbanites”, solem trobar plaer en el contacte amb la natura. La seva bellesa, les oportunitats de distensió o de descoberta que ens ofereix, són punts d’arrencada per fomentar una aproximació més completa i una ponderació més fonamentada dels valor de comptar amb una rica diversitat natural. En els projectes que s’han desenvolupat a Barcelona per conservar la biodiversitat en el nucli urbà i potenciar els beneficis socials de conviure amb la natura més propera, l’apreciació popular de la flora i de la fauna han estat oportunitats per a l’acció i factors importants en l’èxit de les iniciatives. Pel que fa a la flora, fer créixer un jardí o un hort, veure’n els resultats i obtenir-ne els fruits és una tasca molt satisfactòria. A Barcelona s’ha experimentat aquest fet àmpliament als horts urbans municipals que conreen els avis. Així mateix, una gran part de les escoles que participen en l’Agenda 21 escolar mantenen un hort o un jardí i en fan un espai d’aprenentatge.

REFLEXIONS

D’altra banda, els vertebrats tenen un atractiu especial i és ben clar que constitueixen un recurs de sensibilització que els mitjans de comunicació i les organitzacions conservacionistes empren sovint. La ciutat ha dut a terme dues iniciatives basades en la fauna, adreçades al gran públic, que han donat bons resultats, el niu del falcó de la Sagrada Família i la Guia dels ocells de Barcelona, amb el CD que en recull els cants, una importantíssima tirada d’exemplars del qual es va exhaurir en poc temps. L’Institut Català d’Ornitologia, per la seva banda, aplega les dades sobre ocells que aporten centenars de voluntaris a la ciutat.

Visió de futur En l’actualitat, l’Ajuntament està enllestint la redacció del Pla de biodiversitat, instrument que ha d’orientar les polítiques sobre aquest tema en els anys vinents, més enllà de la suma dels projectes concrets que ja es tiren endavant. Com no podria ser d’altra manera, en aquest pla emergeix l’experiència acumulada pel conjunt d’agents que en les darreres dècades han treballat per la conservació de la biodiversitat en iniciatives més grans o més petites, des de dins i des de fora de l’Ajuntament. En la fase de diagnosi s’ha fet una

anàlisi DAFO col·lectiva que ha permès recollir la percepció que els diferents implicats tenen del procés de conservació de la biodiversitat que s’està tirant endavant a la ciutat. Tant o més interessant que aquest exercici, ha estat la construcció d’una visió compartida: les respostes a la pregunta de com ens imaginem la nostra ciutat d’aquí a molts anys pel que fa a la biodiversitat han configurat una imatge molt estimulant. Aquest procés de participació ha ajudat l’equip redactor del Pla a veure-hi més enllà, a incorporar temes no considerats, a ponderar més o menys els diferents aspectes i a reflexionar sobre com l’organització i la ciutat, de manera col·lectiva, pot fer un pas endavant per la conservació.

La biodiversa ciutat del futur que s’entreveu a l’horitzó és atractiva i també és important ser conscients que fa uns anys la situació era més precària. Una de les vies per avançar haurà de ser, sens dubte, l’enfortiment de la implicació dels agents socials en la preservació de la biodiversitat i també del compromís municipal. Només amb la tasca conjunta podrem apropar-nos a una ciutat on es conservi, s’enriqueixi i s’apreciï la biodiversitat, com a part del patrimoni natural de la Terra i com a benefici per a les generacions presents i futures.

Educació i Sostenibilitat

de biodiversitat, DAFO

col·lectiva, cens d’ocel

a ciutat? ècies has vist a la tev terial didàctic t: “Biofitxes” amb ma gics / Biodiverciuta de donar a conèixer la riquesa biològica gò da pe RECURSOS fessorat amb la tasca *Vegeu més recursos bàsic per ajudar el pro . www.biodiverciutat.org (cat., cast.) ans urb es em dels ecosist . 50 a 57. pedagògics a les pàg

DEBAT / Quantes esp

EDUKIT

urbana, Pla TAGS / Biodiversitat

“Si aprenem a observar ens adonarem que contínuament passen coses al nostre voltant, que hi ha tot un món molt ric per descobrir.” Ferran Turmo, col·laborador de Biodiversidad Virtual Orenetes a Barcelona. ©© Wronsky Ne

CALENDARI

Biodiversitat

Aquest calendari ha estat elaborat amb la col·laboració d’Acciónatura, una ONG, sense ànim de lucre, dedicada a la protecció, la millora i la restauració dels ecosistemes naturals. www.accionatura.org

01 GENER

02 FEBRER

Apropa’t a les muntanyes cobertes de neu i busca les petjades de diferents mamífers. Podràs reconèixer els esquirols, les llebres o les guineus.

Gaudeix de l’espectacle de la floració dels ametllers, amb la seva olor dolça i les abelles que els visiten amb avidesa.

05 MAIG

06 JUNY

Si ets fora de la ciutat, apropa’t a un bosc o a un torrent per sentir el cant nocturn dels rossinyols. Al maig i al juny canten tant de nit com de dia.

Narcisos, gencianes, lliris i desenes d’altres espècies floreixen simultàniament. Aprofita per anar als Pirineus i gaudeix de l’espectacle.

09 SETEMBRE

10 OCTUBRE

Som al pic de la migració dels ocells que vénen del nord d’Europa. Les orenetes s’agrupen, i també passen milers de mosquiters, tallarols i bitxacs.

És l’època dels bolets; per un cop, deixa de banda els comestibles i dedica’t a observar i fotografiar la gran diversitat de formes que hi ha entre els fongs.

CALENDARI

03 g MARC

04 ABRIL Als boscos, parcs i jardins, busca les caixes niu per a ocells insectívors, veuràs els adults que viatgen contínuament per alimentar els pollets.

07 JULIOL

08 AGOST

Fixa’t en la varietat de papallones als jardins i als boscos. Aprofita les hores amb sol i sense vent del matí, quan encara estan atordides i són més fàcils d’observar.

Si ets a la platja, agafa tub i ulleres i entretén-te a les roques observant els centenars d’organismes que les poblen. Amb sort, veuràs llimacs marins.

11 NOVEMBRE

12 DESEMBRE

Apropa’t a les muntanyes cobertes de neu, surt a passejar en silenci i busca les petjades de diferents mamífers. Fàcilment podràs reconèixer les d’esquirols, llebres o guineus.

Dirigeix-te als aiguamolls i observa els ànecs que han arribat del nord d’Europa. Ja tenen el seu millor plomatge i els mascles són fàcils d’identificar.

Educació i Sostenibilitat

Ja arriben les orenetes de l’Africà i si t’apropes a una bassa veuràs que les granotes i gripaus han posat els ous a l’aigua.

REFLEXIONS

Les extincions són per sempre Per a què serveix la biodiversitat?

Biodiversitat

L’autor de Biografia del món, Jaume Terradas, afirma que la pèrdua de biodiversitat és un dels aspectes més perillosos del canvi global. Aquí ens explica les conseqüències més importants d’aquesta pèrdua (que no són gaire conegudes) per a les generacions futures. Jaume Terradas Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Universitat Autònoma de Barcelona www.creaf.uab.es

n primer lloc, cal saber que la biodiversitat s’ha d’entendre en diversos àmbits. Hi ha una biodiversitat ecosistèmica, un país pot ser més ric o menys en ambients fisicoquímics i tipus d’ecosistemes; hi ha una biodiversitat en cada ecosistema, que pot variar, i finalment, hi ha una biodiversitat genètica, que contribueix a fer que una espècie tingui prou variabilitat dins les seves poblacions per trobar en elles mateixes individus capaços de suportar condicions també diverses i per continuar evolucionant, per tant, si aquestes condicions varien.

Una peça important de l’economia Així doncs, la pregunta “per a què serveix la biodiversitat” no té una resposta simple. Comencem pels ecosistemes. Des del nostre punt de vista interessat, els ecosistemes ofereixen un grapat de serveis que ens són indispensables. En aquest sentit, es pot dir que són infraestructures necessàries per mantenir la vida en el planeta i, en particular, la nostra. A més, els serveis dels ecosistemes contribueixen a l’economia mundial. Les contribucions econòmiques més importants són la producció d’aliments, de fusta i de

REFLEXIONS

Mina d’or, Cajamarca, Perú. © Archivo Grufides. Foto cedida per l’exposició Aigua, Rius i Pobles

Aquesta mina ocupa unes 26.000 hectàrees i se n’extreu or per lixiviació amb cianur. De cada tona de terra remoguda s’obté un exigu gram d’or.

seva cultura. Per desgràcia, la degradació de molts d’aquests serveis no es té en compte en els indicadors que els economistes proposen per al benestar humà, i de manera especial en el PIB. La sobrepesca, que exhaureix la capacitat productiva dels ecosistemes marins, genera increments del PIB (fins que, de vegades sobtadament, deixa de ser rendible i cal abandonar l’activitat).

solució és que, a ❝ L’única l’hora de gestionar-los, es tinguin en compte els beneficis complets dels ecosistemes i no exclusivament els que reconeixen els mercats.”

Educació i Sostenibilitat

pesca. Però també hi ha altres serveis importants, com l’allunyament i dilució de materials contaminants; la degradació de molècules químiques perilloses en formes inerts; la descomposició de la matèria orgànica en general; l’absorció i retenció de diòxid de carboni atmosfèric; la tendència a mantenir una proporció estable dels gasos atmosfèrics, la seva participació en els balanços d’aigua i temperatura en la superfície del planeta; la preservació de la diversitat d’espècies i genètica, que pot suposar recursos encara mai explorats per l’home; l’ecoturisme i la pesca i la caça recreatives; el gaudi estètic; el desenvolupament intel·lecual, i en algunes comunitats, els ecosistemes són valorats per raons religioses, de manera que en molts casos la degradació dels ecosistemes comporta la degradació de la manera de viure de les poblacions locals, dels seus recursos i la

REFLEXIONS

Biodiversitat

Un sistema que ens protegeix davant les fluctuacions Vegem ara alguns dels problemes que hi poden haver, baixem un punt el nivell: els boscos fan funcions molt útils, com ara preservar els sòls, reduir el risc d’esllavissaments i regular la circulació de l’aigua, a més d’alguns dels ja esmentats en general. Hi podríem afegir la producció no fustera, com els bolets, els pinyons i fruits diversos, l’esbarjo i els valors paisatgístics. Per donar aquests serveis, quina biodiversitat es necessita? Aquesta pregunta és molt difícil de respondre. Els boscos europeus, explotats durant mil·lennis pels homes, són molt menys diversos que els nord-americans en latituds iguals, però els serveis bàsics que donen són prou similars, i s’han mantingut durant molts segles. Per tant, es pot pensar que una part de la biodiversitat d’espècies és, en els boscos nord-americans, “de luxe”, de manera que des del punt de vista humà no aporta

gran cosa, ja que amb menys espècies tenim pràcticament els mateixos serveis. Però els estudis experimentals fets per Tilman i els seus col·laboradors amb pastures demostren que la biodiversitat té un paper, per exemple, davant les fluctuacions climàtiques. Les parcel·les més riques en espècies mantenen més estable la seva producció en medis en què les condicions varien d’un any a l’altre i tenen produccions mitjanes més elevades. Hi ha altres beneficis que ara no podem detallar per manca d’espai. És impossible dir quina diversitat mínima d’espècies permet que l’ecosistema continuï oferint els serveis que li són propis, ja que això varia amb el tipus d’ecosistema i s’hauria d’estudiar al llarg d’un període molt considerable. En boscos, els possibles beneficis d’una major riquesa d’espècies s’haurien de veure en

REFLEXIONS

la manera com el sistema suporta condicions extremes, catastròfiques, que només es donen un cop cada segle o menys sovint encara, o com respon a aquestes situacions.

Una font d’idees i de recursos Pel que fa a les espècies, sempre des del punt de vista de l’interès humà, la biodiversitat és important, en part perquè algunes espècies són clau per al funcionament dels ecosistemes, però també perquè cada espècie és font de coneixement i, per tant, de comprensió d’aspectes bàsics de la biologia, i un nombre d’espècies impossible de conèixer pot ser font d’idees que condueixin a aplicacions en diversos camps: les ciències de la salut,1 l’alimentació, els materials d’origen orgànic i les idees de disseny que es deriven de l’observació de solucions que la vida ha desenvolupat per resoldre problemes específics.

La capacitat d’adaptar-se als canvis

En resum, continuem depenent, i molt, dels serveis i les funcions dels ecosistemes i de la biodiversitat de les espècies, per més que la comptabilitat econòmica a l’ús no els consideri. I com que no els considera, destruïm els ecosistemes, degradem els serveis que ens ofereixen gratuïtament, malbaratem recursos actuals i potencials, econòmics i culturals, i generem pobresa per als nostres descendents. Hi ha dificultats per establir uns indicadors que mesurin fins a quin punt ens apropem als valors llindar de biodiversitat, per sota dels quals els ecosistemes deixaran de donar-nos els serveis de què tant depenem. Per començar, no totes les espècies tenen la mateixa importància en el funcionament dels sistemes. Hi ha espècies que tenen un paper clau, d’altres que no. Això, a més, varia segons els ecosistemes. Per tant, no podem dir, per exemple, que si conservem un determinat percentatge d’espècies, no tindrem problemes. Depèn de quines siguin les espècies perdudes. En cap cas no tenim prou coneixement i experiència de les conseqüències que comportarà retirar cadascuna de les espècies del sistema. Les espècies clau poden ser tan visibles com l’elefant o tan poc com un microbi.

La pèrdua d’una espècie, de vegades no especialment vistosa, pot desencadenar un sobtat allau d’extincions locals.

DEBAT / Quin valors

2. Només molt parcialment preservada en bancs de germoplasma.

inyeria

ersitat genètica, eng

ndial, fàrmacs, biodiv

nomia mu TAGS / Extinció, eco genètica

1. Des de sempre, les substàncies naturals produïdes per plantes i animals han estat emprades com a remeis, i encara els grans laboratoris s’escarrassen a estudiar nous fàrmacs derivats d’organismes, però resten molts milions d’espècies que mai no han estat estudiades i que ni tan sols estan catalogades.

ersitat?

econòmics té la biodiv

amb informació ions: mapa interactiu gics / Frontier Reg /multimedia.wri.org (ang.) *Vegeu més gò da pe p:/ RECURSOS món i el seu futur. htt sobre els boscos del les pàg. 50 a 57 a s gic agò ped recursos

Educació i Sostenibilitat

La fragmentació i destrucció d’hàbitats continua. La matriu natural del paisatge fou primer fragmentada i en bona part substituïda per una matriu agrícola. Ara, les taques urbanitzades i les vies de comunicació ocupen un espai creixent i augmenten la fragmentació. Les infraestructures socioeconòmiques se superposen a les infraestructures naturals i aquest fenomen té un abast enorme a escala planetària. Això posa en perill molts dels serveis ecosistèmics esmentats i amenaça el potencial de beneficis de la biodiversitat que amb prou feines hem començat a estudiar. Cal reaccionar-hi enèrgicament, i malgrat tot és possible, hi ha experiències que ho demostren. I és urgent.

EDUKIT

La importància de la biodiversitat genètica s’entén millor si pensem en els cultius. S’estan perdent moltes varietats de cultiu, ja que es tendeix a conrear les varietats que, en condicions de rec i adob determinades, donen produccions molt elevades. Però sovint les varietats més cultivades per la seva alta producció no són gaire resistents a patògens o estressos climàtics. Si avença el canvi climàtic, els genetistes vegetals haurien de disposar de l’antiga riquesa de varietats2 per fer nous creuaments i obtenir varietats adaptades a les noves condicions. Si això no es pogués fer, per la impossibilitat de disposar de les varietats antigues, perdudes, ens enfrontaríem al col·lapse de la producció alimentària o se’ns complicaria molt la tasca d’enginyeria genètica. En les poblacions salvatges, de manera similar, la varietat genètica és necessària per permetre l’adaptació constant, per selecció natural, a condicions ambientals canviants. Aquesta varietat es manté pel fet que, dins l’àrea de distribució d’una espècie, hi ha llocs amb condicions una mica diferents, hàbitats distints on les poblacions de l’espècie presenten petites diferències entre elles, i perquè contínuament es generen variants genètiques per mutació i altres processos a escala molecular.

I si la perdem, sabem els riscos que això comporta?

REFLEXIONS

Bald Eagle ©© Louise Forrest

L'anticooperació ambiental de Catalunya

Coses que no hauries de saber... És cert que l'economia catalana contribueix a la sobreexplotació de recursos naturals, a la desforestació, la contaminació i l’escalfament global, i com a conseqüència de tots aquests factors, la pèrdua de biodiversitat global? Si la pèrdua està afectant el benestar humà general, la nostra millor política de cooperació hauria de ser reduir la nostra petjada ecològica.

Biodiversitat

David Llistar i Alejandro Jurado Observatori del Deute en la Globalització Càtedra UNESCO de Sostenibilitat Universitat Politècnica de Catalunya www.odg.cat

es conseqüències de la pèrdua de biodiversitat i del deteriorament dels serveis ecosistèmics no es reparteixen de manera equitativa, sinó que afecten amb més intensitat els països empobrits i milions de persones. La raó és que la majoria de la població del món viu de l’agricultura, depèn de l’agricultura i la pesca de petita escala, són petits camperols, pescadors, pobles indígenes.

L’anticooperació catalana La societat catalana interfereix sobre altres realitats del planeta per mitjà de distints mecanismes transnacionals que afecten la biodiversitat de països empobrits. Interferències provocades per polítiques, decisions i usos i costums, tant a escala individual com col· lectiva, que tenen origen a Catalunya.

Catalunya constitueix la comunitat autònoma amb una participació més gran en el PIB estatal (18,7%) i el nivell de renda per càpita s’ha situat històricament per damunt de la mitjana espanyola, i darrerament per damunt de la mitjana de la UE-25. Respecte de la balança entre importacions i exportacions, Catalunya mostra una important dependència comercial de les importacions, amb una balança comercial desfavorable del 14% el 2005.

Petjada ecològica catalana La producció/subministrament d’aliments així com el consum de recursos no renovables (petroli, gas, mineria) són les activitats que més impacte provoquen en la pèrdua de biodiversitat i en la degradació dels serveis ecosistèmics fora de les fronteres del territori català.

REFLEXIONS

El metabolisme català empra molt més espai ambiental del que disposa. Els actuals models energètic i agroalimentari implantats a casa nostra són, en concordança, els dos principals acaparadors d’espai ambiental exterior. En la darrera estimació de la petjada ecològica catalana s’obté un valor de 8,39 vegades la superfície de Catalunya.1

Impactes de les importacions catalanes de petroli, gas i urani El 2006, el 93% de l’energia primària que consumeix Catalunya es produïa a partir de recursos naturals no renovables i com que Catalunya no disposa d’aquests recursos, depèn totalment de les importacions d’altres països. Els impactes de l’extracció d’energia estan concentrats en àrees d’alta biodiversitat i són els següents: la desforestació, la pèrdua i la fragmentació d’hàbitats i paisatges, l’erosió, la degradació i la contaminació de les aigües i del sòl. L’activitat extractiva de petroli i gas està afectant els boscos i manglars del delta del Níger (Okezie, 1987). Níger, que exporta gas a Catalunya, és el país amb un índex de pèrdua de boscos primaris més gran del món, ja que ha perdut, de l’any 1990 al 2005, el 37,5% dels seus boscos.2

Les plantes de biodièsel catalanes poden utilitzar olis usats i vegetals, provinents de la soja, la palma africana, la colza i el gira-sol, i les plantes de bioetanol, canya de sucre, blat de moro i cereals, i entre els anys 2002 i 2007 les importacions catalanes d’oli de palma han crescut un 51%.3 La desaparició de la cobertura forestal per convertir-la en plantacions d’agrocombustibles es vincula a una gran emissió de gasos d’efecte hivernacle, la qual cosa incideix directament en el canvi climàtic. Així doncs, es produeix un doble impacte sobre la biodiversitat: directe, durant la

Les poblacions originàries estan sent desplaçades de les seves terres a causa de l’expansió dels cultius energètics. Només a la província d’Indonèsia de West Kalimantan ja són prop de 5 milions de persones les que hauran de deixar els seus territoris ancestrals. Catalunya importa oli de palma a ritmes creixents, principalment de Papua Nova Guinea, Indonèsia i Colòmbia.

Impactes de les importacions catalanes de minerals 39

Les importacions a Catalunya de minerals han augmentat en un 71% entre el 1990 i el 2004. La dependència del mercat exterior respecte d’aquest tipus de recursos és notable a causa de l’escassetat generalitzada de minerals metàl·lics que hi ha en el territori català. L’extracció de minerals metàl·lics està provocant la destrucció directa de gleres fluvials i planes al·luvials; la contaminació d’aigües superficials i freàtiques; l’abocament de metalls pesats i àcids, cosa que condiciona la reproducció animal i vegetal; la bioacumulació de contaminants, etc. L’obtenció d’or amb lixiviats de cianur que porta a terme la minera Yanacocha a Cajamarca (el Perú) contamina els cursos d’aigua amb mercuri, cianur, arsènic i plom, cosa que està afectant la biodiversitat i que va causar desenes de morts i d’afectats pel contacte i la ingesta de mercuri durant un accident que hi va haver l’any 2002.4

Impactes de les importacions catalanes de productes agrícoles Catalunya és la principal importadora de soja de l’Estat espanyol. El 2007 va importar el 86,2% de la soja en gra, el 52,7% de les farines de soja i el 41,9% de l’oli de soja que va importar tot l’Estat espanyol. A Catalunya, el 88% de la soja es destina a l’elaboració de

1. Mayor X., Quintana V. i Belmonte R. (2006). Aproximació a la petjada ecològica de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. CADS. 2. Situación de los bosques del mundo, 2005. Roma: FAO. 3. Cambra de Comerç, Industria i Navegació d’Espanya, 2007 4. Chaco, R.E. (2003). “El caso Yanacocha: crónica de la lucha frente a la contaminación minera inevitable”. Ecología Política, 26 pàg. 51-61

Educació i Sostenibilitat

Impactes de les importacions catalanes d’agrocombustibles

desforestació, i indirecte, a través del canvi climàtic.

REFLEXIONS

5. Dades del 2005. 6. No et Mengis el Món i Censat Agua Viva, 2005. 7.GEPEC i Greenpeace, 2003 8.Wilson, S. (2008). UK Impacts on International Biodiversity. Joint Nature Conservation Committee

Biodiversitat

9. Extretes dels boscos caducifolis més vulnerables i més diversos del Camerun.

pinsos per a la producció de carn, el 60% dels quals es destina a la producció porcina.

Units d’Amèrica concentren conjuntament el 89% del comerç mundial de peix.

La importació de soja, cafè, flors, fruites, blat de moro, etc. té efectes perjudicials en relació amb la diversitat biològica, ja que el creixement de les importacions comporta l’expansió de monocultius, la pèrdua de diversitat agrícola, la contaminació i degradació de sòls i l’eutrofització d’aigües. Les importacions més grans d’aquests aliments contribueixen a pressionar l’expansió de la frontera agrícola contra territoris on abans hi havia selva, boscos diversos o cultius de subsistència de la població.

L’Estat espanyol és un importador net de productes pesquers. El 2006, les importacions eren de 1.656 milers de tones i les exportacions, de 922 milers de tones, la meitat. Les camaroneres, és a dir, el cultiu intensiu de gambetes, és alhora responsables de la destrucció dels manglars, els principals ecosistemes costaners en països tropicals.

Cada any Catalunya compra a l’exterior 2.834 tones de flors i capolls frescos,5 i la meitat correspon a roses i clavells, especialment pels volts de Sant Jordi. Per cada hectàrea de cultiu de roses es produeixen entre 40 i 150 kg al mes de residus, la major part dels quals estan impregnats amb pesticides.6

Impactes de les importacions catalanes de pesca i aqüicultura Segons la FAO, la meitat (50%) dels estocs monitoritzats estan completament explotats; el 25% està o sobreexplotat o esgotat, o recuperant-se de l’esgotament; i el 25% restant està subexplotat o moderadament explotat. El Japó, seguit per Europa occidental i els Estats

❝ Les importacions de

Catalunya en relació amb la fusta procedent de tales il·legals suposen la degradació de 15.000 ha anuals de boscos d’arreu del món. És a dir, la superfície d’un camp de futbol de bosc cada mitja hora.7❞

Impactes de les importacions catalanes de fusta Els boscos primaris acullen dues terceres parts de la biodiversitat terrestre i l’impacte de la tala il·legal està posant en un risc elevat la biodiversitat, en particular, dels boscos de l’Amèrica central i del Sud i dels boscos de l’Àfrica central. A més, al voltant de 150 milions de persones depenen de la supervivència d’aquests boscos.

Impactes de les importacions catalanes d’espècies en perill d’extinció Catalunya i la resta del món estan assistint a la sisena extinció en massa i es preveu que l’any 2050 el 25% de les espècies existents s’haurà perdut.8 Entre els anys 2006 i 2007 CITES Catalunya va registrar l’entrada al Principat de 584 parts del cos d’hipopòtams de Tanzània i Zàmbia, 17.528 exemplars de diverses espècies de coralls d’Indonèsia, 379 kg de caviar d’espècies d’esturions en perill d’extinció del mar Caspi, 594 trofeus, pells i ungles de felins, 3.003 exemplars vius d’iguanes i llangardaixos, 2.175 exemplars vius de camaleons, 521 exemplars vius de pitons, 4 ossos marrons, 3 elefants africans, 200 tones d’escorça i extracte de prunus africana.9 La bioprospeccióG és un negoci en expansió accelerada i per a Catalunya l’Àfrica constitueix una veta rica i rendible de matèries primeres i de coneixements per al desenvolupament de nous fàrmacs, aliments, cosmè-

REFLEXIONS

tics i altres productes. El sector farmacèutic a Catalunya es va gastar l’any 2002 1.566 M€ en matèries primeres. Educació i Sostenibilitat

Podem aprendre a fer-ho millor?

G Vegeu glossari

a pàg. 56

ica, TAGS / Petjada ecològ

, quin és DEBAT / A parer teu ? itat ers biodiv

, anticooperació

es en perill d’extinció

bioprospecció, espèci

l’impacte mésgran de

l'economia catalana

sobre la

biodiversitat: estudi dels ecosistemes i la gics / L'economia globals de la biodiversitat, els costos gò da pe b. ics RECURSOS els beneficis econòm situació. www.teebwe per donar a conèixer radació i les polítiques per canviar la deg a . sev 50 la de ina nts pàg a ixe s cre s recursos pedagògic org (ang.) *Vegeu mé

EDUKIT

A mena de reflexió final, a l’escola hem après que la natura proporciona una gran varietat de béns i serveis: aliments, fibres, aigua neta, sòls fèrtils, captura de carboni, fusta, regulació del clima, ingredients farmacèutics, protecció davant de perills ambientals, paisatges, etc. Però a banda d’aprendre les funcions imprescindibles que ens ofereix la biodiversitat, i els impactes negatius que té la nostra economia sobre la conservació de la natura també fora de les nostres fronteres, no convindria reorganitzar-la per tal de no quedar-nos-en sense?

REFLEXIONS

L’aula ecològica

Formació i bioconstrucció

No hi ha dubte que portar qualsevol aspecte de la sostenibilitat i de l'ecologia a les aules, i indubtablement entre ells la bioconstrucció, esdevé imperiós en aquests temps que corren. Aquí destaquem algunes de les interessants experiències que poden marcar el camí que s’ha de seguir en el panorama formatiu.

Biodiversitat

Toni Marín Director d’EcoHabitar www.ecohabitar.org

A poc a poc portem els principis de l'ecologia als diferents àmbits de la nostra vida, com una necessitat real i com a resposta als esdeveniments actuals i al panorama que ja tenim al damunt i que no hem d'eludir; cada vegada som més conscients que és necessari canviar els nostres hàbits davant d'un planeta finit, en el qual els recursos no són infinits. Els nostres espais d'aprendre i estudiar també poden ser ecològics, si els entenem com a espais saludables i eficients, i amb la mínima petjada ecològica. No hi ha dubte que el futur ens porta una construcció ecològica; ja que, d'una banda, les normes i directrius que vénen de la Unió Europea s’hi encaminen, i de l’altra, la percepció sobre la necessitat de canviar cada vegada és més gran. A escala internacional el protocol de Kyoto obligava els països,

per primera vegada en la història, a controlar les seves emissions de CO2 i, encara que Copenhaguen ha estat un desastre quant a compromisos, és de suposar que la pròxima reunió del clima a finals del 2010 a Mèxic pugui oferir un acord més estricte. La bioconstrucció aplica una sèrie de criteris per edificar hàbitats saludables i amb reduïda petjada ecològica, per a la qual cosa es té en compte la ubicació, els materials (naturals i el més propers al lloc de construcció); el disseny bioclimàtic i estalviador, i una bona gestió dels residus, de l'aigua i de l'energia.

Formació professional en bioconstrucció Som davant d'unes possibilitats de treball en què ara com ara no és fàcil adquirir coneixe-

REFLEXIONS

Per cursos sobre construcció amb balas de palla recomanem www.permaculturacantabria.com

ments, sobretot a escala institucional. Encara no hi ha cap formació reglada de formació professional (FP) i les universitats, llevat de petites excepcions, ofereixen poques possibilitats d'adquirir coneixements tècnics per implementar aquesta forma d'edificar en arquitectes i aparelladors. En l'actualitat, és la iniciativa privada la que ofereix cursos i petits tallers, i també les empreses, que ofereixen cursets on ensenyen a aplicar els seus productes. Algunes institucions, com el Centro Albaicín o l'Escuela de los Oficios a Lleó, ofereixen cursos per a FP on s'ensenyen tècniques de restauració que són compatibles amb la bioconstrucció, sobretot respecte de l'aplicació de la calç i l'elaboració de morters, tècniques de fusteria d'armar i picapedreria.

La idea ha quallat, i en aquests moments ja són sis els centres que s'han unit en l'elaboració del projecte "Proposta per a una construcció sostenible: bioconstrucció". Aquests centres pertanyen a les comunitats autònomes de les Canàries, Madrid, Castella-Lleó, Andalusia, Catalunya i Galícia. La idea, ara,

Sostenibilitat com a assignatura transversal La idea que des del principi ha animat Juan Bello, professor tècnic d’FP de la família d'E i OC, i ideòleg d'aquest projecte, ha estat introduir el concepte de bioconstrucció en la resta de les àrees educatives. Segons Bello: “És tracta de canviar una vocal: si bioconstrucció és fer cases ecològiques, la resta de famílies professionals d’FP poden fer coses ecològiques,” i estem parlant de fusta, automoció, fabricació mecànica, fontaneria i imatge personal, a part d'edificació i obra civil. Aquesta idea ja s'està portant a la pràctica amb tallers i xerrades; per exemple, als alumnes de fusta, se’ls expliquen els tractaments ecològics de la fusta i els sistemes de gestió de boscos, entre altres; als alumnes d'automoció, se’ls prepara en allò que concerneix el vehicle elèctric; als de fontaneria, se’ls introdueix als nous materials sostenibles, i als d'imatge personal, se’ls comenten les virtuts dels tractaments naturals. El curs 2008-2009, vint professors van participar en un "pla de formació de profes-

Educació i Sostenibilitat

L'experiència del Departament d'Edificació i Obra Civil (E i OC) de l'Instituto Someso, a la Corunya, és pionera a Espanya a introduir criteris de bioconstrucció i sostenibilitat a les aules. Des de fa nou anys, i amb la idea de complementar els programes oficials d'E i OC, organitza unes jornades tècniques sobre aquests conceptes per a estudiants del cicle superior de la família professional d'obra civil, que inclouen exposicions, conferències, visites tècniques i tallers.

és organitzar trobades dels alumnes a les diferents seus del projecte. Així, el 2008 es van fer les Primeres Jornades de Bioconstrucció per a Professors, organitzades pel centre de formació del professorat. També s'està elaborant una proposta de pla de formació per als alumnes, la qual cosa pot ser l'embrió d'una autèntica formació de bioconstrucció a l’FP.

REFLEXIONS

Recomanem www.ecoaldeas.org per més cursos i activitats sobre la permacultura i la bioconstrucció

sors", a fi d'investigar diferents aspectes relacionats amb la sostenibilitat i l'ecologia per treballar a les aules i dissenyar unitats d'ensenyament, a més de preparar informes de referència per a la direcció del centre amb l'objectiu d'aconseguir millores en la salut i l'ecologia del mateix institut.

Formació universitària Pel que fa a arquitectes i arquitectes tècnics, els coneixements adquirits a les universitats es basen en un concepte depredador sobre el planeta. Encara que hi ha tímids acostaments, com poden ser els màsters de construcció sostenible i bioclimàtica, només hi ha un màster de Bioconstrucció a Espanya, que s’imparteix a l'Institut Tecnològic de Lleida.

Biodiversitat

A Espanya un dels pioners a implementar un cicle de formació professional en tècniques de bioconstrucció ha estat l'Instituto EcoHabitar, amb un curs de formació per a professionals de 550 hores lectives. Altres entitats, algunes també al marge del curs oficial educatiu, imparteixen cursos, màsters, tallers i camps de treball, entre els quals es poden destacar els oferts per Artifex Balear, sobre construcció de voltes i cúpules; els tallers de construcció amb terra crua impartits a Amayuelas de Abajo; monogràfics de calç,

EcoHabitar és una revista especialitzada en bioconstrucció, permacultura i sostenibilitat.

tipus de pia, com seria? Quins senyar la teva casa prò dis s pot que a’t gin ries? DEBAT / Ima res, d’energies utilitza materials, d’estructu cola: Web de biodiversitat a l’es enciant la gics / Eco-auditoria a, pot RECURSOS pedagò es per a fer una eco auditoria en l'escol tza4/auditoria_c.htm /ihi fas que planteja quatre i i altres espais. www9.euskadi.net /ihitza biodiversitat en el pat pedagògics a pàgina 50. *Vegeu més recursos

EDUKIT

cció

a ecològica, constru

jad tura, bioclimàtica, pet

, permacul TAGS / Bioconstrucció sostenible

estructures de fusta, construcció amb fang i estucats, impartits per l’Instituto EcoHabitar; el de construcció amb bales de palla, impartits per Permacultura Cantabria.

Millores arquitectòniques a l'escola Hi ha una gran quantitat de millores possibles de dur a terme des dels centres educatius; millores que incumbeixen l'eficiència energètica del mateix edifici, aspectes relacionats amb la salut, la gestió dels residus, els criteris d'adquisició i les compres de materials i productes, entre altres coses. I sens dubte aquest treball passa per fer una autèntica reflexió sobre la gestió del centre en totes les seves facetes. A tall d'exemple, el centre podria començar amb una revisió del següent: ♦ Filtres en mal estat ♦ Pèrdues de calor a causa de finestres ine-

ficients ♦ Contaminació electromagnètica ♦ Mala gestió dels residus ♦ Pèrdues energètiques per mal aïllament i per un mal disseny de l'edifici ♦ Mala gestió de la calefacció ♦ Utilització de productes tòxics en la construcció de l'edifici ♦ Estalvi i gestió de l'aigua Introduir els conceptes d'ecologia i sostenibilitat entre els alumnes i els professors és una assignatura pendent en aquest país que es fa cada vegada més necessària en aquests temps. Ara la prioritat és convertir els bons exemples de formació professional com els citats en aquest article en la norma i no l'excepció en tots els àmbits d'educació.

ENTREVISTA

Visions de professors Dos professors de Barcelona i de Girona comparteixen les seves experiències de treballar la biodiversitat. Com es pot treballar la biodiversitat a l’institut?

Ramon: El més important és fer un esforç perquè l’escola s’apropi al medi natural, o perquè la natura entri a l’aula. A l’institut tenim una part del pati enjardinada i una bassa construïda amb l’ajut dels alumnes! A més, quan podem, fem excursions. Aquests recursos són molt interessants per estimular l’observació, però un component afegit molt important és el vessant emocional que comporta estar en contacte amb la natura. Per moltes instal·lacions i fotografies que tinguem el millor és agafar el nen de la mà i mostrar-li un cargol o una granota. M. Dolors: Es pot treballar a escala curricular en diferents nivells, aquí es poden veure alguns exemples (dels temes que estudiem). 1r d’ESO Els éssers vius: a través de sortides on es preserva explícitament la biodiversitat: el Centre de Reproduccióde Tortugues a Garriguella o als Aiguamolls de l’Empordà. En el crèdit de síntesi es pot visitar la zona de les hortes de Santa Eugènia, que també és un espai protegit.

Els ecosistemes: estudi d’un bosc proper, com a prototipus de bosc mediterrani perquè coneguin quina és la diversitat d’animals i plantes del nostre territori. També fem dues observacions de l’estat del riu que tenim al costat de l’institut i enviem les dades al Projecte Rius.

4rt d’ESO Les espècies: activitat a l’estany de Banyoles per observar al microscopi els microorganismes aquàtics. (Optativa de Biologia i Geologia)

2n de batxillerat L’estabilitat dels ecosistemes en relació amb la diversitat: en la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient i l’evolució.

Enguany hem començat a cuidar el nostre hort segons els principis de la biodinàmica i, com que és un hort urbà amb poca diversitat, hem començat a fer una pantalla amb plantes aromàtiques.

Ramon: Els nens més “físics”, que els agrada caminar, escalar i anar amb bici... els encanta estar a la natura. I els que tenen més interès en la recerca i el procés de descobrir els agrada més fer servir el microscopi, utilitzar equips de química o termòmetres i fer experiments. M. Dolors: En les activitats que es poden fer in situ i en els espais que són propers als alumnes, que ja hem citat. Algunes vegades el que passa en algun d’aquests espais pot donar lloc a reflexions: per exemple, les faves del nostre hort han agafat pugó perquè no hi ha diversitat suficient. Als voltants no hi ha marietes o tisoretes que puguin combatre la plaga.

Ramon Margalef Mir professor de l’IES Sant Andreu

Maria Dolors Puigdevall professora de l’Institut Santa Eugènia de Girona

Què recomanaries als centres que volen començar a treballar en aquesta línia?

Ramon: Apropar-se a les coses; que tota la feina no se centri en els llibres i l’ordinador. M. Dolors: Una frase que els alumnes tenen a la seva agenda: “Un camí de mil passos comença quan fem el primer”.

Saps quants organismes hi poden haver en una gota d’aigua?

Ivan Fernández, alumne de 2n de batxiller de l’Institut Sant Andreu, ha estat premiat per la CIRIT pel seu treball de recerca “Estudi de la bassa de l’Institut com un ecosistema”. El treball recull la recerca feta sobre els diferents microorganismes que habiten la bassa de l’Institut i les característiques químiques de l’aigua on viuen. S’acompanya de vídeos filmats del microscopi, que mostren en viu la fantàstica riquesa d’organismes que es poden observar en una gota d’aigua blocs.xtec.cat/isantandreu/?p=25 © Institut Santa Eugènia de Girona

Educació i Sostenibilitat

2n d’ESO

En quins aspectes trobes més interès per part dels alumnes?

Finnmark Tundra, Noruega ©. Tove Heiskel. Foto cedida per l’exposició Aigua, Rius i Pobles.

REFLEXIONS

Més enllà del 2010

Biodiversitat

La darrera oportunitat per a la biodiversitat? L’any 2010 era la fita marcada pel compromís polític d’aturar la pèrdua de diversitat biològica a la Unió Europea, i ha estat un fracàs. Una de les causes destacades d’aquest fracàs són les carències en la comunicació i l’educació per fomentar la conscienciació sobre la biodiversitat. És reversible aquesta situació?

Salvador Grau Cap del Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural Direcció General del Medi Natural Departament de Medi Ambient i Habitatge

A escala mundial es va adoptar l’any 2002, a la Cimera de Johannesburg, un objectiu similar per al 2010, encara que més modest: “reduir el ritme de pèrdua de biodiversitat a tot el món”. Un objectiu que entroncava amb els postulats del Conveni de diversitat biològica adoptat a escala mundial l’any 1992, a la Cimera de Río de Janeiro. Avui, amb les dades més recents disponibles, ja sabem que ni l’un ni l’altre objectiu s’han acomplert i que, per tant, es fa ineludible continuar treballant per reforçar les polítiques i les accions a favor de la biodiversitat en tots els àmbits i en tots els sectors de la societat.

Com estem a Catalunya? A Catalunya també es perd biodiversitat, tot i que no per igual en tots els sistemes naturals. Avui sabem, amb consistència estadística suficient, que estem perdent biodiversitat sobretot en els espais agrícoles, als prats i pastures, i als hàbitats marins, mentre que als boscos i a les zones humides, en termes generals, l’estat de conservació de la diversitat biològica ha anat millorant. I ho sabem gràcies a les dades dels programes de seguiment de la biodiversitat a llarg termini, que van posar en marxa a principis de la dècada dels noranta el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i diverses

REFLEXIONS

entitats naturalistes, centres de recerca i societats científiques del país. A escala comunitària, la Comissió Europea ha assenyalat un conjunt de causes per les quals no s’ha assolit l’objectiu del 2010, malgrat els esforços desplegats en tots els àmbits, tant governamentals com en la societat civil. Entre aquestes causes destaquen les següents: a) Les carències a escala política i estratègica. b) Les carències en matèria d’informació i coneixement. c) La deficient integració de la biodiversitat en les polítiques sectorials i territorials. d) Les carències en la comunicació i l’educació per fomentar la conscienciació. e) El finançament insuficient per a les polítiques de biodiversitat. f) La implementació incompleta de certs instruments legals comunitaris.1 A escala mundial, està prevista l’aprovació del nou pla estratègic del Conveni de diversitat biològica, que ha de fixar les noves fites, i també els objectius i els recursos necessaris per assolir-les durant la dècada vinent. I a la Unió Europea s’ha iniciat també un procés per definir la nova estratègia comunitària de biodiversitat, que s’hauria d’aprovar abans no acabi el 2010 o com a molt enllà, durant el primer semestre de l’any 2011.

Voldria destacar algunes de les qüestions més importants aprovades pel Consell Europeu, que han d’orientar la conservació de la biodiversitat a la Unió Europea durant la dècada vinent, i que es troben en plena sintonia amb les propostes defensades des de Catalunya:

1. Els vint-i-set estats membres de la Unió han aprovat la fita més ambiciosa d’entre les que havia plantejat la Comissió per al 2050, en el sentit que: “(…) es protegeixi, es valori i es restableixi la biodiversitat de la Unió Europea i els serveis ecosistèmics que proporciona –el seu capital natural– pel valor intrínsec de la biodiversitat i per la seva contribució bàsica al benestar humà i la prosperitat econòmica, i que permeti evitar els canvis catastròfics causats per la pèrdua de biodiversitat.”

La Comissió Europea, després d’assumir que no s’havia arribat a l’objectiu d’aturar la pèrdua de biodiversitat per al 2010, el mes de gener d’aquest any va adoptar una comunicació en la qual proposava un objectiu a llarg termini, per al 2050, i un a mitjà termini, per al 2020, i definia quatre escenaris alternatius possibles, de menys a més ambiciosos i compromesos amb la conservació.

I per al 2020, l’objectiu és “(…) aturar la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels serveis ecosistèmics a la UE abans del 2020 i restablir-los en la mesura que sigui possible, i al mateix temps reforçar la contribució de la UE per prevenir la pèrdua de biodiversitat a tot el planeta”. S’ha acordat incloure aquests objectius a l’Estratègia de desenvolupament sostenible de la UE, i a la futura Estratègia 2020 de la UE.

En el marc de la presidència espanyola de la Unió Europea, durant el primer semestre de l’any 2010, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha tingut l’oportunitat de participar en el Consell Europeu de Ministres de

2. S’ha reiterat que la UE només aconseguirà aplicar els objectius d’aturar la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels serveis ecosistèmics que es proposa si aplica els mitjans adequats a l’alçada d’aquests ob-

1. La Directiva d’Hàbitats (1992) preveu un sistema d’instruments amb l’objectiu de garantir la conservació de la biodiversitat a la UE, el més conegut és la creació de la Xarxa Natura 2000 d’Espais Protegits. Malgrat que la legislació és adequada, és lluny de ser correctament aplicada i desenvolupada pels estats membres i les organitzacions subestatals, com Catalunya, amb competències plenes en conservació. 2. El document complet està disponible a http:// mediambient.gencat.net

Educació i Sostenibilitat

Més enllà del 2010: nous compromisos

Medi Ambient en representació de totes les comunitats autònomes de l’Estat, i això li ha proporcionat una oportunitat excel·lent per intervenir en la discussió comunitària per definir les orientacions estratègiques per a les noves polítiques de conservació de la biodiversitat. A més, les comunitats autònomes van adoptar una posició comuna2 que es va lliurar al Ministeri de Medi Ambient com a contribució a les noves orientacions estratègiques que el Consell Europeu de Medi Ambient va adoptar.

REFLEXIONS

jectius. S’han de fixar objectius secundaris ambiciosos, realistes, factibles i avaluables per als diversos ecosistemes, aspectes impulsors i pressions, i per garantir-ne la integració a les polítiques sectorials pertinents, tant internes com externes.

dels recursos naturals, com les polítiques agrària, de seguretat alimentària, de boscos, de pesca i d’energia, i també en la planificació territorial, el transport, el turisme, el comerç i la cooperació al desenvolupament.

3. Es reafirma la importància de les àrees protegides i les xarxes ecològiques per a aquesta nova política de conservació, però també se subratlla que la protecció de la biodiversitat i el manteniment dels serveis ecosistèmics requereixen polítiques i accions que vagin molt més enllà i que creïn, per exemple, una “infraestructura ecològica”G a escala europea.

No ha de passar per alt als lectors d’aquesta revista que una de les causes assenyalades en l’avaluació de l’objectiu 2010 per les quals no s’ha aconseguit aturar la pèrdua de biodiversitat a la Unió Europea ha estat “les carències en la comunicació i l’educació per fomentar la conscienciació”. Per tant, la nova Estratègia de biodiversitat de la UE haurà de proposar noves accions en aquest àmbit, i haurem de revisar també els instruments i les pràctiques que apliquen en el nostre àmbit d’acció per generar espais i accions educatius que contribueixin a conservar la biodiversitat d’una manera més decisiva.

Biodiversitat

4. Es posa de manifest la necessitat d’intensificar els esforços per integrar la biodiversitat en el procés d’elaboració i execució d’altres polítiques, i especialment, en les polítiques relacionades amb la gestió

TAGS / Conveni de territorial

servar la biodiversitat

alde què faries per con

DEBAT / Si fossis alc ©© Natalie Down

ibilitat, planificació

, polítiques de sosten

biodiversitat biològica

de la teva regió?

urals protegits de sistema d’espais nat gics / Avaluació del spais naturals protegits de Catalunya. gò da pe RECURSOS luació del sistema d’e pàg. 50 a 57 Catalunya: primera ava *Vegeu més recursos pedagògics a les t.) http://ichn.iec.cat (ca

EDUKIT

ina 56

G, Vegeu glossari pàg

BREUS

HOTSPOTS

Font: Conservation International

Punts calents de biodiversitat

13 El Corn d’Àfrica

25 Nova Zelanda

2 Província florística de Califòrnia

14 Indo-Birmània

26 Filipines

3 Regió florística d’El Cabo

15 Regió Irano-Anatòlica

27 Polinèsia i Micronèsia

4 El Carib

16 El Japó

28 Sud-occident d’Austràlia

5 El Caucas

17 Madagascar i les illes de l’oceà Índic

29 El Karoo suculent

6 El Cerrado brasiler

18 Boscos de pi i alzina de la Sierra Madre 30 Regió de la Sonda

7 Boscos xilens de pluges hivernals / Valdavia

19 Maputalàndia-Pondolàndia-Albània

31 Andes tropicals

8 Boscos costers de l’Àfrica oriental

20 Conca mediterrània

32 Regió de Tumbes-Chocó-Magdalena

9 Illes de Melanèsia oriental

21 Mesoamèrica

33 La Wallacea

10 Muntanyes de l’Àfrica oriental

22 Muntanyes de l’Àsia central

34 Ghats Occidentals i Sri Lanka

11 Boscos guineans de l’Àfrica occidental

23 Muntanyes de la Xina sud-occidental

12 L’Himàlaia

24 Nova Caledònia

Nacions Unides ha declarat el 2010 Any Internacional de la Biodiversitat i ha plantejat els objectius següents: ♦ Millorar la consciència pública sobre la importància de salvaguardar la diversitat biològica i també sobre les amenaces subjacents a la biodiversitat. ♦ Augmentar la consciència dels èxits per salvar la diversitat biològica que ja han estat assolits per les comunitats i els governs. ♦ Encoratjar les persones, les organitzacions i els governs a prendre les mesures immediates necessàries per detenir la pèrdua de la biodiversitat. ♦ Promoure solucions innovadores per reduir les amenaces a la biodiversitat.

♦ Iniciar el diàleg entre les parts interessades per les mesures que s'han d'adoptar en el període posterior al 2010. Els treballs s'emmarquen en la 10a Conferència de les Parts del Conveni sobre la Diversitat Biològica, que es farà a l’octubre de 2010 a Nagoya, el Japó.

Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) L’any 2002, les parts del CDB es van comprometre a “reduir significativament" la taxa actual de pèrdua de diversitat biològica a escala mundial, regional i nacional per contribuir a la reducció de la pobresa i beneficiar la vida a la Terra. www.cbd.int

Educació i Sostenibilitat

Els punts calents de biodiversitat són els llocs biològicament més rics i a la vegada més amenaçats del nostre planeta. Per això mateix, Conservation International els ha elegit com a prioritat per a la conservació.

1 Mata atlàntica

RECURSOS PEDAGÒGICS

Recursos Pedagògics Aquí oferim un recull d’alguns dels múltiples recursos pedagògics relacionats amb la biodiversitat per a mestres, professors, educadors, mares i pares. Els hem seleccionat amb la intenció de donar una visió àmplia i reflectir diverses temàtiques, tant les relacionades amb la conservació de la biodiversitat,

De 3 a 11 anys

Un passeig didàctic pels boscos

Publicacions Be Out Here Col·lecció de plans d’estudi per introduir els estudiants a viure la ciència, l’ecologia, la biologia silvestre, la identificació científica i l’observació.

com la seva relació amb la cultura i el benestar humà. Hem prioritzat els recursos nous, originals, disponibles en diversos idiomes i fàcils de trobar a través d’Internet. Cal tenir en compte que alguns d’aquests recursos són aptes per a diversos nivells.

www.nwf.org (pdf) · angl

Bicho Material didàctic per explicar el problema de la pèrdua de biodiversitat per a 2n i 3r de primària.

Activitats educatives per sensibilitzar sobre la importància dels boscos primaris, amb informació sobre la compra responsable del material escolar. www.greenpeace.org (pdf) · cat, cast

Contes Les tortugues de l’àvia Conte infantil en què uns nens fan tot el possible per salvar els animals en perill d’extinció. Pere Martí i Bertran. Editorial Cruïlla, 2001 www.cruilla.cat · cat

www.terracentro.org (pdf) · cast

Biodiversity, Food and Farming for a Healthy Planet Plans de lliçons, pòster i vídeo sobre agricultura i l’impacte de les activitats humanes en els ecosistemes i la biodiversitat.

Les cotorres fugitives Conte sobre les aventures d’unes cotorres fugitives a Barcelona. Glossari i informació sobre les diferents espècies (a partir de 7 anys). Maria Enrich. Editorial Lynx, 2006 www.lynxeds.com · cat.

www.cbd.int (pdf) · angl

Els nens i nenes de la Selva de Maragdes

Biodiversitat

Unitats didàctiques per a primària i un CD guia per al professorat sobre la conservació de la naturalesa, el dret a l’educació i a la salut, i les injustícies del comerç de la fusta.

DESTACATS

epueblos.pangea.org (pdf) · cat

En Roger i el Xoriguer Conte sobre un nen que té clar que de gran vol ser veterinari i un estiu té cura d’una au fins a alliberar-la. Pere Martí i Bertrán. Editorial Barcanova, 2009 www.barcanova.cat · cat

Multimèdia Eco Kids

Els altres veïns Dossier sobre l’ecologia urbana per al professorat de primària, ESO i batxillerat amb fitxes d’espècies, làmines, col·lecció de cromos, murals i itineraris. Organitzat en cinc unitats temàtiques. Fundació Territori i Paisatge, Caixa Catalunya, 2009. Per demanar un dossier truca al 902 400 903. obrasocial.caixacatalunya.es · cat, cast

Web completa amb concursos, jocs, diari infantil, safaris virtuals i altres activitats per a nens de 6 a 18 anys, i una selecció de recursos per a professors. www.ecok*ids.ca · angl

Great Turtle Race Joc interactiu d’una carrera de tortugues en què els jugadors van coneixent diferents espècies i aprenen sobre aquestes espècies. www.greatturtlerace.com · angl

©© Ana Cotta

Recuperem els jardins escolars Llibre que facilita estratègies per construir el pati de manera col·lectiva, per tal que esdevingui un espai físic i simbòlic, i deixi de ser un espai oposat a l’aula de classes. Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, 2007 www.octaedro.com · cat

Salvemos el oceano Jocs interactius per explorar problemes relacionats amb els esculls, els pols i el mar obert, i material didàctic per acompanyar la pel·lícula Océano. www.oceanoslapelicula.com · cast

RECURSOS PEDAGÒGICS

Webs

Ecología con números

Ask the planet Guia didàctica per a 3r a 5è de primària per treballar conceptes ecològics de manera divertida, està acompanyada d’un CD musical.

Llibre de text sobre ecologia d’orientació quantitativa. 30 problemes per posar en pràctica amb conceptes, models i simulacions. Josep Piñol i Jordi Martínez – Vilalta. Ediciones Lynx, 2006 www.ecologiaconnumeros.uab.es · cast

www.biomimicryinstitute.org · angl

La lista top 50

Kids National Geographic Web amb divertits jocs per a nens i nenes, idees d’activitats per als pares i educadors sobre el medi ambient i la diversitat. Mireu els vídeos!

Llibre que planteja una llista amb les 50 espècies vegetals més amenaçades del Mediterrani i proposa accions per salvar-les. www.uicnmed.org (pdf) · cast, angl, grec

kids.nationalgeographic.com · angl

Salvemos nuestro planeta Simulacions interactives, contes, jocs, activitats científiques i proves per a educadors i pares. www.salvemosnuestroplaneta.com · cast

Ocells de Barcelona Llibre amb il·lustracions i informació sobre aus que habiten a Barcelona. Inclou un CD amb el cant de les aus descrites al llibre. www.bcn.es/agenda21 (pdf) · cat, cast 51

Underground adventure Web amb jocs, preguntes i respostes per a professors i famílies, tot per aprendre sobre les formes de vida que habiten sota terra. www.fieldmuseum.org · angl

Top 20: Las 20 especies exóticas invasoras más dañinas presentes en España Llibre que difon la problemàtica de la pèrdua de biodiversitat, generada per la introducció d’espècies exòtiques invasores. Grupo Especialista en Invasiones Biológicas, 2006 geib.blogspot.com (pdf) · cast

D’11 a 16 anys Publicacions

Wildlife in a Changing World

Adoptar un espacio

Anàlisi de la llista vermella d’espècies amenaçades, amb informació de l’estat global de les espècies de plantes i animals.

Guia per a professors que planteja activitats per a alumnes de 1r de secundària per incentivar-los a adoptar una zona del seu entorn proper com a àrea natural protegida. www9.euskadi.net/ (pdf) · cast, eusk, fran, angl, alem

data.iucn.org (pdf) · angl

Multimèdia El joc de l’evolució

Biodiverciutat

www.biodiverciudad.org (pdf) · cat, cast

Cocoa Connections: from Beans to Bars Paquet de recursos per al professorat amb lliçons sobre la xocolata en relació amb el medi ambient i la cultura. www.fieldmuseum.org (pdf) · angl, cast

www.recercaenaccio.cat · cat, cast, angl

Reconeix el cant dels ocells Aplicació interactiva que ens ensenya a distingir les 10 principals espècies d’aus presents a Catalunya mitjançant els seus cants. www.recercaenaccio.cat · cat, cast, angl

Webs

DESTACATS

Biodiversity 911 HOME Fitxes pedagògiques per treballar els conceptes de la pel·lícula Home de Yann Arthus-Bertrand; inclosa l’expressió espontània, la comunicació en grup i la confrontació col·lectiva. (A partir de 5è de primària.) Acció Natura, 2010. www.home-educ.org/pdf/DossierPedagogico.pdf cast

Web amb diversos recursos, entre ells jocs, informació bàsica sobre biodiversitat, comerç d’espècies, consells pràctics i vídeos. www.biodiversity911.org · angl

Eco-auditoria escolar Web que planteja quatre fases per fer una ecoauditoria a l’escola, per potenciar la biodiversitat al pati i altres espais del centre. www9.euskadi.net/ihitza/ihitza4/auditoria_c.htm cast, eusk, fran, angl, alem

Educació i Sostenibilitat

Biofitxes il·lustrades amb informació, preguntes i propostes d’investigació que busquen incentivar la curiositat sobre la biodiversitat urbana.

Joc interactiu en què ens convertim en depredadors per veure i entendre com actua la selecció natural.

RECURSOS PEDAGÒGICS

Earth Trends Portal web amb diversos recursos sobre biodiversitat global; bases de dades, mapes, perfils de països, articles, etc. earthtrends.wri.org · angl

Biografia del món. De l’origen de la vida al col·lapse ecològic Llibre dedicat a reflexionar sobre les dimensions dels problemes ambientals actuals i l’actitud humana al respecte. Jaume Terrades. Editorial Columna, 2006 www.recercaenaccio.cat · cat

Internet Bird Collection Web amb informació molt completa i detallada sobre diverses espècies d’aus a escala mundial, amb vídeos, fotos i sons dels seus cants. ibc.lynxeds.com · angl

Ecosystems and Human Well being - Biodiversity Synthesis Informe sobre les conseqüències del canvi dels ecosistemes en el benestar dels éssers humans. www.millenniumassessment.org (pdf) · angl

IUCN Red List Llista actualitzada sobre les espècies en perill d’extinció, amb fotos, informació descarregable sobre els animals (pdf) i iniciatives portades a terme per millorar el problema. www.iucnredlist.org · angl.

Informe Planeta Vivo Informe sobre la situació ambiental dels ecosistemes del planeta i l’impacte de la humanitat sobre els ecosistemes mateixos.

DESTACATS

www.wwfspain.panda.org (pdf) · cast, angl

La custòdia entra en joc Joc de caràcter interdisciplinari que busca implicar els alumnes en l’ordenació del territori a través d’una gestió responsable dels recursos. (ESO i batxillerat.) Xarxa de Custodi del Territori, 2010

Llibre que aborda la complexitat de les dinàmiques de desenvolupament humà en un context ecològic fràgil i limitat. Rayén Quiroga Martínez. Universitat Bolivariana, 2003 www.ubolivariana.cl · cast

www.viulaterra.cat · cat

On anem? 30 indrets de Catalunya de gran bellesa natural

The Planet Web interactiu amb fitxes i dades sobre els límits, les amenaces i les possibilitats a què ens hem d’enfrontar avui. Molt recomanat. infactplaneten.appspot.com

Guia sobre 30 llocs de Catalunya, documentats amb les seves característiques naturals, flora i fauna representativa de cada lloc. Martí Boada. Editorial Portic, 2003 www.grec.com · cat

Protegits, de fet o de dret? Primera avaluació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya. J. Mallarach Carrera et al. Institució Catalana d’Història Natural, 2008

A partir de 16 anys PUBLICACIONS Biodiversitat

Naturaleza, culturas y necesidades humanas

ichn.iec.cat (pdf) · cat

Anticooperación. Interferencias Norte-Sur Com podem explicar que després de 60 anys de cooperació internacional al desenvolpament, el món dels empobrits no hagi millorat? Aquest llibre supera i desenvolupa el concepte d’anticooperació. Llistar, D. Icaria Editorial Col. Antrazyt, 2009 www.editorialicaria.com · cast

Any de Darwin: la maleta didàctica Recursos per al professorat de batxillerat sobre l’evolució de les espècies, que incideixen en l’observació científica.

DESTACATS

Operation: Resilent Planet Joc interactiu amb diferents missions que s’han de complir per salvar la biodiversitat del planeta. Versió tant per a estudiants com per a professors. (A partir d’11 anys.) National Geographic, 2010 www.jason.org · angl

www.xtec.cat (pdf) · cat

Beyond Belief: Linking faiths and protected areas to support biodiversity conservation

The Economics of Ecosystems and Biodiversity

Informe que estudia els vincles entre les religions i la xarxa d’àrees protegides.

Estudi que destaca el cost creixent de la pèrdua de biodiversitat, i reuneix l’opinió de científics, economistes i polítics. TEEB, 2009

www.worldwildlife.org (pdf) · angl

www.teebweb.org (pdf) · angl

BREUS

petits gestos ♦ Si tens un animal exòtic i te’n vols desfer, no l’alliberis a la natura, porta’l a alguna associació de protecció d’animals; a la natura poden competir i desplaçar altres espècies animals autòctones. ♦ No recullis plantes ni animals dels espais naturals protegits. ♦ Utilitza plantes autòctones en jardineria, les plantes exòtiques poden competir i desplaçar plantes autòctones. ♦ La caça o l’enverinament d’espècies animals protegides està penada per la llei, si tens coneixement d’alguna activitat il·legal d’aquest tipus informa’n les autoritats.

A CASA

♦ Neteja un bosc o un platja, o ajuda a recuperar un espai per fer un hort urbà.

✘ NO Evita la compra dels productes següents: ♦ Productes provinents de plantes o animals en perill d’extinció o protegits (la fusta de banús o l’ivori dels elefants, o la sopa de tortuga o de tauró). ♦ Productes animals en veda o prohibits (peixos alevins i caviar del mar Caspi). ♦ Animals provinents del tràfic il·legal que pot fomentar les màfies, l’explotació, la destrucció d’hàbitats i problemes sanitaris, ja que no estan sotmesos a cap tipus de control veterinari. ♦ Plantes i/o animals exòtics en països estrangers, que pot contribuir a la destrucció dels hàbitats d’aquests organismes. Si compres un animal exòtic, assegura’t que prové d’una granja que el cria en captivitat. No compris lloros.

♦ Allibera un riu! Participa en una campanya per protegir els espais fluvials.

✔ SÍ

♦ Planta un arbre! Ajuda a la reforestació d’una zona cremada.

Procura decantar les teves compres pels productes següents:

♦ Visita els parcs naturals i els espais protegits del teu entorn.

♦ Productes locals i ecològics, per donar suport així a cultius que promouen la biodiversitat.

♦ Associa’t a una cooperativa de consum local i ecològic.

♦ Varietats locals de fruita i verdura.

♦ Procura atraure papallones i altres insectes útils plantant flors amb nèctar al balcó o al jardí.

♦ Productes de comerç just, per ajudar les poblacions empobrides a protegir el seu medi ambient en condicions laborals i comercial justes i igualitàries.

♦ Utilitza un compostador o fes servir els contenidors orgànics del carrer. ♦ Dóna un cop de mà a les aus a la primavera, penjant petits paquets de palla, pals de llana fina i esmicolada prop de la seva estació d’alimentació. ♦ Redueix l’ús d’insecticides i pesticides que fan malbé els insectes i petits vertebrats i fes servir alternatives naturals, com el pyrethrum. ♦ Si tens un jardí, penja una caixa niu per als ocells insectívors i si ets a la ciutat, instal·la una caixa niu per a orenetes o falciots.

♦ Fusta ecològica i certificada per l’FSC o el PFEC. La fusta ecològica és aquella en què l’extracció no fa malbé els boscos i el medi ambient. ♦ Productes de neteja naturals que no deixen residus tòxics al medi ambient. ♦ Productes de bellesa naturals sense oli de palma, una de les causes més importants de la desforestació.

Educació i Sostenibilitat

COL·LABORACIÓ

♦ Interessa’t per conèixer alguns dels animals i plantes salvatges del teu entorn i informa’t amb l’ajut d’una guia sobre insectes, animals vertebrats, plantes i bolets.

CONSUM

CONEIXEMENT

Per ajudar a protegir la biodiversitat, us proposem tenir en compte les 4 “C”

RECURSOS PEDAGÒGICS

Directori d’entitats CATALUNYA

Jardí Botànic de València

Acció Natura Fundació sense ànim de lucre dedicada al patrimoni natural mitjançant la protecció, la millora i la restauració d’espais naturals d’interès ecològic.

Jardí botànic fundat a València el 1567 que es dedica a la investigació de la diversitat vegetal, la conservació de les espècies rares, endèmiques o amenaçades de la mediterrània i la conservació dels hàbitats naturals. www.jardibotanic.org · val., cat, angl

www.accionatura.org · cat, cas., angl, fran

Museu de les Ciències Naturals de Barcelona

DEPANA Associació sense ànim de lucre que actua per a la defensa, l’estudi i la conservació del patrimoni natural, i promou la concepció globalitzadora dels problemes que afecten les espècies i els ecosistemes.

www.depana.org · cat

Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM) Entitat dedicada a la cura i rescat d’espècies marines en perill que varen a la costa catalana, per reintroduir-les posteriorment al seu hàbitat. www.cram.org · cat, cast, angl

Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ONG amb l’objectiu de defensar, divulgar i estudiar la natura i el medi ambient de les Illes Balears, amb seus a Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera. www.gobmallorca.com · cat,cast, angl, alem

Biodiversitat

Institut Català d’Ornitologia (ICO) Entitat sense ànim de lucre dedicada a estudiar la biologia i la migració dels ocells mitjançant l’anellament científic.

Museu de ciències naturals que treballa principalment per avançar en el coneixement i la conservació de la diversitat natural de Catalunya. www.bcn.es/museuciencies · cat, cast, angl

Xarxa Custòdia Territori (XCT) Organització sense ànim de lucre constituïda per entitats, institucions i persones que volen impulsar el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori al nostre país. www.custodiaterritori.org · cat, cast, angl, fran

Xarxa de voluntariat ambiental de Catalunya Organització que aglutina organitzacions que realitzen programes i actuacions de voluntariat ambiental. web.xvac.cat · cat, cast

ESPANYA Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Organisme públic d’investigació amb implantació a totes les comunitats autònomes. Entre les nombroses investigacions realitza estudis sobre biodiversitat. www.csic.es · cat, cast, eusk, gall, angl

www.ornitologia.org · cat

Jardí Botànic Barcelona

Consejo Ibérico para la Defensa de la Naturaleza (CIDN)

Institució municipal que preserva col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món dedicada a la conservació i la documentació del patrimoni natural.

Plataforma d’entitats conservacionistes d’àmbit ibèric (Espanya i Portugal), el seu objectiu és trobar solucions als problemes del medi ambient a la península Ibèrica.

www.jardibotanic.bcn.es · cat, cast, ang.

www.bme.es/cidn · cast

Jardí Botànic Sóller

Ecologistas en Acción

Centre situat a Mallorca dedicat a la conservació, recerca i aprenentatge de la flora mediterrània i especialment de la flora baleàrica.

Confederació de 300 grups ecologistes que realitza campanyes de sensibilització i denúncies, alhora que elabora alternatives concretes i viables en cadascun dels àmbits en què desenvolupa la seva activitat.

www.jardibotanicdesoller.org · cat, cast, angl, fran, alem

www.ecologistasenaccion.org · cast

RECURSOS PEDAGÒGICS

Fundación Biodiversidad

EUROSITE

Fundació pública que treballa per preservar el patrimoni natural i la biodiversitat, i dirigeix la seva conservació a la generació d’ocupació, riquesa i benestar en el conjunt de la societat.

Xarxa europea que uneix organitzacions governamentals i no governamentals, així com organismes de caràcter privat, per tal de col.laborar activament per a la gestió pràctica de la natura a Europa.

www.fundacion-biodiversidad.es · cast

www.eurosite.org · cast, angl, fran, ital, alem

Institut Ciències del Mar (ICM)

Forest Stewardship Council (FSC)

Un dels centres de recerca marina més grans d’Espanya i un dels més importants de la regió Mediterrània. Depèn del CSIC i va ser creat l’any 1951.

Associació internacional que promou l’ús racional dels productes i serveis dels boscos, i certifica que la fusta comercialitzada prové d’una gestió planificada i respectuosa amb valors socioculturals i ambientals.

www.icm.csic.es · cat, cast, ang

www.fsc.org · angl

Plataforma Custodia Territorio (PCT) Iniciativa de la Fundació Biodiversitat que treballa en la conservació del patrimoni natural i el paisatge. www.custodia-territorio.es · cast

Sociedad Española de Ornitologia (SEO) Associació científica i conservacionista fundada el 1954 dedicada a l’estudi i la conservació de les aus i de la natura, és l’organització representant de BirdLife International a Espanya. www.seo.org · cast

WWF/ADENA

Greenpeace Organització ecologista i pacifista internacional amb l’objectiu de protegir i defensar el medi ambient, amb nombroses campanyes sobre el canvi climàtic, la biodiversitat, els cultius transgènics, la contaminació, l’ús de l’energia nuclear i de les armes. www.greenpeace.org · cast

Oceana Organització internacional que treballa per protegir i recuperar els oceans del món. www.oceana.org · cast, angl

Secció espanyola del WWF, una de les organitzacions internacionals més grans dedicades a la conservació de la natura. WWF va ser creat el 1961 i a Espanya es va formar el 1968.

INTERNACIONAL Across the Waters WWF Mediterranean Programe Office

Organisme internacional dedicat a la conservació dels recursos naturals. Fundat a l’any 1948 i reuneix 78 estats per conservar la integritat i biodiversitat de la naturalesa. www.iucn.org · cast, angl, fran

World Resources Institute (WRI)

La secció mediterrani del WWF. www.wwf.es · cast

Amics de la Terra Associació internacional que fomenta un canvi local i global i busca alternatives basades en el desenvolupament sostenible. Té campanyes de residus, canvi climàtic, transgènics, cooperació al desenvolupament. www.tierra.org · cast

Birdlife Aliança mundial d’organitzacions que s’esforça per conservar les aus, els seus hàbitats i la biodiversitat global. www.birdlife.org · angl

“Think tank” fundat el 1982 que té com a missió canalitzar a la societat humana cap a formes de vida que protegeixin el medi ambient i la seva capacitat de satisfer les necessitats i aspiracions de les generacions presents i futures. www.wri.org · angl

Xarxa Natura 2000 Xarxa ecològica europea d’àrees de conservació de la biodiversitat per assegurar la supervivència a llarg termini de les espècies i els hàbitats més amenaçats d’Europa. ec.europa.eu/environment/nature/natura2000/ · angl

Educació i Sostenibilitat

www.wwf.es · cast

Unió Internacional per a Conservació de la Natura (IUCN)

RECURSOS PEDAGÒGICS

GLOSSARI Un guia de conceptes i termes relacionats amb la biodiversitat. Les paraules destacades amb el símbol “G” a la resta de la revista es defineixen aquí.

Àcid desoxiribonucleic (ADN)

Macromolècula que forma part de totes les cèl·lules i que conté la informació genètica utilitzada en el desenvolupament i el funcionament dels organismes vius, i és el responsable de la seva transmissió hereditària.

Biocapacitat

Capacitat d’una àrea específica biològicament productiva, capaç de generar un proveïment regular de recursos renovables i d’absorbir les deixalles resultants del seu consum.

Biodiversitat

Variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics de què formen part. La biodiversitat comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes.

Biomimètica

Ciència que estudia i imita les formes (mecànica), processos (química) i disseny ecosistèmic de la naturalesa per tal de solucionar problemes i aconseguir dissenys més sostenibles.

Bioma

Gran unitat de classificació dels paisatges de la biosfera, per exemple les selves tropicals, els deserts, les sabanes, etc.

Biomassa

Matèria total dels éssers que viuen en un lloc determinat, expressada en pes per unitat d’àrea o de volum.

Biodiversitat

Bioprospecció Biosfera

Sistema material format pel conjunt dels éssers vius propis del planeta Terra, juntament amb el medi físic que els envolta i que ells contribueixen a conformar.

Biòtop

Àrea de condicions ambientals uniformes que proveeix espai vital a un conjunt de flora i fauna.

Cadena alimentària o tròfica

Procés de transferència d’energia alimentària a través d’una sèrie d’organismes, en què cada un s’alimenta del precedent i és aliment del següent.

Corredor biològic

Espais que connecten entre si dues àrees o més per permetre la dispersió dels éssers vius.

Ecosistema

Sistema natural format per un conjunt d’organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop).

Endèmic

Espècie o organisme que es limita a una regió geogràfica particular, per exemple, una illa o la conca d’un riu.

Espai natural protegit

Demarcació administrativa establerta amb la finalitat d’afavorir la conservació de la natura.

Espècie

Organismes individuals d’una població natural amb la capacitat de creuar-se entre ells i reproduir-se, per tal de produir nous individus fèrtils amb aspecte similar.

Exploració de la biodiversitat en busca de recursos genètics i bioquímics valuosos.

Espècie existent dins de la seva àrea de distribució natural. Espècie que troba compromesa la seva existència globalment per causes diverses, com la depredació directa sobre l’espècie, la desaparició d’un recurs del qual aquesta depèn o per canvis graduals del clima.

RECURSOS PEDAGÒGICS

Espècie extingida

Espècie autòctona desapareguda en el passat de la seva àrea de distribució natural.

Espècie invasora o exòtica

Espècie que es troba fora de la seva àrea de distribució natural i amenaça l’existència de plantes i/o animals nadius.

Evolució

Conjunt de transformacions o canvis a través del temps que ha originat la diversitat de formes de vida que hi ha sobre la Terra a partir d’un avantpassat comú.

Extinció

Desaparició de tots els membres d’una espècie o un grup de tàxons.

Hàbitat

Lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).

Infraestructura ecològica

Xarxa interconnectada de zones naturals, terrenys agrícoles, vies verdes, zones humides, parcs, reserves forestals, comunitats d’espècies locals i zones marines, que mantinguin un territori ecològicament funcional i permeable.

Invertebrats

Animals que no tenen columna vertebral, encara que tinguin un esquelet intern més o menys rígid.

LAP

Pla local d’acció per la biodiversitat. Inventari més complet de l’estat de conservació d’espècies d’animals i plantes a escala mundial. La llista està elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

Mutació

Canvi permanent en l’ADN que es transmet a la descendència, que pot ser causat per agents interns o externs.

Organisme genèticament modificat (OGM)

Vegetal o animal en què el material genètic (ADN) ha estat alterat de manera artificial, per conferir-li una determinada característica o propietat que no té de manera natural.

Pla d’espais d’interès natural (PEIN)

Configuració legal que té per objecte delimitar i establir les mesures necessàries per a la protecció bàsica i la conservació dels espais naturals de Catalunya.

Reserva de la biosfera

Figura de protecció establerta per la UNESCO i que inclou àrees geogràfiques representatives dels diferents hàbitats de la Terra, tant ecosistemes terrestres com marítims.

Resiliència

Capacitat de mantenir la funció en cas d’alteració mitjançant la combinació de tres estratègies: diversitat, redundància i descentralització.

Taxonomia

Ciència que ordena els organismes en un sistema de classificació format per una jerarquia de tàxons.

Transgènic

Organisme genèticament modificat, al qual se li ha afegit algun gen d’una altra espècie.

Vertebrat

Animal amb espina dorsal o columna vertebral composta de vèrtebres.

Zona d’especial protecció de les aus (ZEPA)

Categoria d’àrea protegida catalogada pels estats membres de la Unió Europea com a zona natural de singular rellevància per a la conservació de l’avifauna amenaçada d’extinció.

Zona humida

Zona terrestre, generalment plana, en què la superfície s’inunda permanent o intermitentment, la qual cosa origina un ecosistema híbrid entre els purament aquàtics i els terrestres.

Educació i Sostenibilitat

Llista vermella

(en anglès resilience)

RECOMANEM

llibres

Autobiografia i cartes des del Beagle

The Economics of the Yatsuni

Charles Darwin

Universitat Bolivariana

El Ecologismo de los Pobres. Conflictos ecológicos y lenguajes de valoración

Viena Editorial (2009) Angl, Cast

Universitat Bolivariana (2009) Angl

Editorial Icaria (2009) CAST

Editorial Icaria, (2006) Angl, Cast

Aquesta edició dels textos autobiogràfics darwinians és la primera que es publica en català amb les màximes garanties de rigor, ja que recull tots els textos memorialístics del científic i, a més, inclou les revisions que va fer-hi. El volum inclou una selecció de cartes que ens mostren la veu natural de Darwin.

El canvi climàtic es presta tant a l’economia política com a l’humor. Vogel sosté que l’economia convencional no té en compte la naturalesa termodinàmica del canvi climàtic. Su crítica mordaç de l’economia que provoca una reflexió profunda, i sobre tot insista que el pagament Equador busca per a no perforar al Yasuní sigui equitatiu i eficient.

Martínez Alier combina la honesta disciplina d’un acadèmic amb l’apassionada energia d’un activista. Aquesta obra inspiradora. Té un to d’urgència compromesa a mesura que es llegeixen les nombroses descripcions de moviments ecologistes dels pobres d’arreu del món en defensa dels serveis i recursos ambientals dels quals depèn la seva supervivència.

Primera dona africana a guanyar un Premi Nobel de la Pau, Wangari Maathai és coneguda com la mare dels arbres per la seva passió per promoure la repoblació del seu país, Kenya, amb arbres. Aquest llibre és un passeig apassionat pels principals episodis de la seva vida, comprèn la seva experiència vital des de petita fins a l’actualitat.

Oceános

Big River Man

Home

Sóc jove i vull ser pagès/a

Jacques Perrin y Jacques Cluzaud, 2009

John Maringouin, 2009 Self Pictures and Earthworks Films

Yann Arthus-Bertrand, 2009

Marc Beneria, 2010 L’associació Rurbans

www.oceanoslapelicula.com CAST

www.bigriverman.com Angl

www.home-2009.com cast, angl, fran, alem

www.tesiture.com/rurbans cat

Aquest documental mostra l’univers blau per ser vist en la seva enormitat i magnificència. El viatge ens du pel curs de les llacunes tropicals fins al substanciós blanc dels blocs polars. Criatures de les quals poc sabem ens acompanyaran per aquest somni líquid. Navegarem pels profunds abissals, on el regne s’amaga per ser entès, interpretat i difós.

El 2007 Martin Strel va iniciar l’intent boig de ser la primera persona a nedar la longitud de l’Amazones. Ha recorregut nedant el Mississipí, el Danubi i el Iang-Tsé per destacar la seva contaminació. Aquest divertit documental explica l’experiència de l’eslovè de cinquanta anys que beu dues ampolles de vi negre al dia... fins i tot quan neda.

HOME busca generar consciència sobre la situació del planeta, el deteriorament del medi ambient i el futur que s’acosta en cas que no hi hagi una presa de consciència de la població. Amb imatges aèries de 54 països del fotògraf francès Yann ArthusBerthrand, la pel·lícula mostra com els problemes de la Terra estan interrelacionats.

La pel·lícula recull l’experiència de 23 joves, fills i filles de pagesos, de la comarca del Pallars Sobirà, que tenen la inquietud de dedicar-se a aquest ofici. Mostra diferents visions del sector primari i experiències on es treballa amb nous sistemes de gestió i organització eficients i adaptats a les necessitats actuals de l’activitat agroramadera.

Joan Martínez Alier

Wangari Maathai, La Madre de los árboles Stefan Ehlert

Biodiversitat

PELÍCUL·LES

petjada ecològica

Què es? la petjada ecològica És un indicador que mesura l’àrea de territori i l’aigua que una població necessita per produir els recursos que consumeix i per absorbir els residus que genera. En altres paraules, és una manera de calcular la pressió que exercim sobre el planeta. Avui utilitzem l’equivalent a 1,3 planetes per generar els recursos i absorbir els residus implicats en la nostra activitat anual.

ES 9: Salut

número vinent Dedicarem el salut stenibilitat a la d’Educació i So ap t ortar tat. Què hi po i la sostenibili res perem les vost l’educació? Es o rcelonya.com idees a es@ba . al 93 424 5202

Què es la petjada ecològica d’aquesta revista? d’impressió, draps, líquids mulladors, la impressió i enquadernació, i el transport de matèries primeres, els residus i el producte final. Aquí es mostra l’evolució de la petjada ecològica del total d’exemplars impresos per cada edició de la revista i dels recursos consumits per cada exemplar, és a dir, la motxilla ecològica.

Residus (kg)

Aigua (l)

Electricitat (kwh)

Emissions (kg CO2)

Matèries primeres (kg)

2000

5,33

0,05

1,89

0,84

0,38

0,28

3000

6,50

0,06

1,97

0,88

0,45

0,33

4000

6,48

0,05

2,21

0,98

0,44

0,31

4000

6,22

0,05

2,13

0,95

0,42

0,30

4000

6,22

0,05

2,13

0,95

0,42

0,30

4000

7,28

0,06

2,44

1,08

0,48

0,37

3000

6,00

0,04

1,60

0,71

0,32

0,23

3000

7,01

0,04

1,83

0,81

0,36

0,26

30000 25000 20000 15000 10000 5000 0 1

Subscriu-t’hi!

més U na informaci revista

Petjada (m2)

d’

Pàgines

Petjada ecològica (m2)

Exemplars

6 números per 35€

(Raó social): dni/nif:

o 3 números per 20€

Domicili:

envieu-me la subscripció incloent-hi aquest número o a partir del següent

Localitat:

Codi postal:

Tots els imports tenen inclosos l’IVA i els costos d’enviament dins d’Espanya.

Província:

Telèfon:

Forma de pagament

Adreça electrònica:

Ingrés o transferència al c/c: Caixa d’Enginyers 3025 0005 81 14332 40842 Xec bancari adjunt o gir postal (n’adjunto una còpia) Domiciliació bancària DC

número de compte

Envia la teva subscripció: Per correu a Barcelonya SCCL · Educació i Sostenibilitat Via Laietana, 45, esc. b, pral. 2a, 08003 Barcelona Per fax a (+34) 93 301 28 31 o per telèfon (+34) 902 001 891 Per internet a es@barcelonya.com o www.es-online.info

Senyors, us prego que fins a nova ordre carregueu al compte o llibreta indicat els rebuts que us presentarà Barcelonya, SCCL, en concepte de subscripció a la revista Educació i Sostenibilitat.

Ofertes especials per a grups de professors i educadors. Posa’t en contacte amb nosaltres!

En completar la teva subscripció, t’enviarem un rebut per correu electrònic i rebràs les revistes a l’adreça que ens indiquis. Aquestes dades s’incorporaran a un fitxer de tractament de dades registrat a l’Agència de Protecció de Dades, d’acord amb la Llei 15/1999, la finalitat del qual serà exclusivament la tramesa d’informació sobre activitats vinculades a la revista Educació i Sostenibilitat. Per consultes i informació sobre la base de dades, rectificar-la o cancel·lar-la, pots adreçar-te a host@barcelonya. com. Si no vols rebre informació, per favor, marca aquesta casella.

Educació i Sostenibilitat

Nom i cognoms:

oficina

Les teves dades

Sí, desitjo subscriure’m a Educació i Sostenibilitat

entitat

ó més al curta web

el Un exemplars increment

35000

Motxilla ecològica

impresos en

Petjada i motxilla ecològica per exemplar Núm.

nombre

Per calcular la petjada d’aquesta revista, en primer lloc fem la conversió a CO2 equivalent dels diferents processos d’edició i, després, fem una estimació del territori que es necessita per absorbir aquestes emissions. Hem inclòs en aquest càlcul l’obtenció de la matèria primera (cel·lulosa) i el seu reciclatge, la producció de paper, tinta, planxes