Melisucre. Num. 367. Gener 2011 by ciutadajoan

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Mel

Sucre

O CB de Sant Joan • Gener / 2011 - n ú m . 3 6 7

Sucre Gener

2 0 11 - núm. 367

mel367

19/1/11

12:07

Página 2

mel i sucre

sumari

Editorial REDACCIÓ

Notícies locals REDACCIÓ Converses amb els amics ANTONI SASTRE Soldats santjoaners ala guerra de Cuba FRANCESC CANUTO

mel i sucre

Gener 2011. Núm. 367 Revista d’informació general

Edita Associació Mel i Sucre Sant Joan

Local social Carrer de Ramon Llull, 48, 07240 Sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre, Joan Moratinos, Joan Sastre, Antònia Bauzà Col·laboradors 2010

Antoni Sastre, Joan Sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre, Joan Moratinos, Joan Font, Antònia Bauzà, Climent Picornell, Amador de sa Plaça, Amador Passol, Pep Gayà, Josep Roig, Sacrament Ferrer, Arnau Moratinos, Francesc Canuto, Joan Jordà.

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu Sastre / Joan Font Coberta Homenatge a la Sibil·la (foto de Joan Font) i retall del diari britànic The Guardian.

Contracoberta Morena en plena activitat aqua (foto de Pep Gayà).

Els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: S’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Fotos PEP GAYÀ Dalt del turó CLIMENT PICORNELL Meteorologia JOSEP ROIG Imatges per al record AMADOR DE SA PLAÇA, AMADOR PASSOL Excursions JOSEP BAUÇÀ “DES SAIG” Esports JOAN JORDÀ Frases fetes JOAN SASTRE Passatemps ARNAU MORATINOS Cuina d’aquí i d’allà SACRAMENT FERRER Agenda REDACCIÓ

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CARTES AL DIRECTOR que admet escrits que complesquin les següents condicions: • L’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • Les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/

melisucre@premsaforana.cat

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la REDACCIÓ. Els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel367

19/1/11

12:07

Página 3

mel i sucre

editorial

L’Ajuntament de Sant Joan ha començat a cobrar fa poc contribucions per les revisions cadastrals, tant urbana com rústica, que es dugueren a terme durant aquests anys passats, com és el seu dret. La sorpresa desagradable ha estat que s’ha cobrat l’any 2010 i els quatre anys anteriors, tot d’una vegada. Hem sentit casos de gent que ha hagut de manllevar doblers i tot per fer front al pagament o que ha hagut de negociar amb els recaptadors per poder pagar a terminis. No és la primera vegada que l’Ajuntament pren decisions d’aquest tipus. Ja va estar anys sense passar rebuts d’aigua que corresponguessin al consum real i després va haver de cobrar endarreriments durant anys. Si podem tenir dubtes sobre si està bé cobrar per conceptes que voluntàriament no es varen gravar en el seu moment (i, podem afegir, sovint a partir de valoracions diferents de les que tenien els béns aleshores), no dubtam gens ni mica de la inconveniència de cobrar cinc anys d’una vegada. La gent ja té prou sobresalts perquè encara véngui l’Ajuntament a pegar-li una cinglada sense contemplacions. Ben segur que s’hauria pogut trobar una manera perquè aquest afany recaptador municipal fos més suportable per als ciutadans, per exemple, fer els cobraments en un parell de tongades al llarg de l’any. Les finances de l’Ajuntament no se n’haurien ressentit massa i els contribuents ho haurien tengut més bo d’emprendre. No hem de creure, tanmateix, que aquest govern sigui molt més dolent que els altres i els que bravejaven de tenir la pressió fiscal més baixa de Mallorca fossin molt més bons. D’aquelles alegries insensates d’altre temps deriven en molta part les penes d’ara.

L’Assemblea per Sant Joan va fer l’habitual fogueró, de cada any més freqüentat pels veïnats.

1 Sant Joan ha estat notícia arreu del món durant uns quants dies, arran de la publicació del calendari del Davallament 2011, il·lustrat amb fotografies fetes per Jaume Ramis, de molts dels homes joves que prenen part en la representació. Hi apareixen sense roba, però tapant-se els genitals amb les mans o amb diversos objectes, com la creu o els cascs dels romans. El calendari s’havia anat venent amb normalitat, amb la finalitat de recaptar fons per al Davallament, fins que va ser notícia a la premsa de Mallorca, que va reproduir la imatge corresponent al mes de juny, en què es

veuen els actors que representen Jesús i els dos lladres, aquests amb una corda i aquell amb la corona d’espines, tapant-se amb el travesser de la creu. La premsa va demanar l’opinió del coordinador Josep Mas, que va explicar que s’havia fet el calendari per celebrar els 20 anys del davallament. El rector, Joan Martí Gandia, va preferir no fer comentaris ja que “ells ja són grandets i saben el que fan i el que significa tot”. Per la seva banda, el batle Magro va dir que trobava el calendari molt original, les fotos artístiques i que els models “mostraven el que tenien”. Va dir que no havien

connecta’t a http://www.melisucre.cat/

vídeos dels plenaris • enquestes • fotografies

mel367

19/1/11

12:07

Página 4

mel i sucre

Les corals de Sant Joan i Son Servera feren un concert a l’església parroquial per les passades festes de Nadal.

volgut ferir la sensibilitat de ningú i que la cosa s’havia d’agafar amb humor. Un dels membres de l’Associació, Antoni Company “Mena”, digué que havien fet el calendari perquè la majoria eren joves i volien fer alguna cosa nova. La publicació de la notícia a la premsa va provocar molt de renou a Sant Joan, aparentment amb la majoria d’opinions a favor. Els organitzadors varen recordar molts d’altres calendaris que han aparegut els darrers anys amb un contingut similar. El Bisbat de Mallorca va dir en una nota de premsa que “davant la publicació d’un calendari de l’Associació del Davallament per

celebrar el vintè aniversari de l’entitat del poble de Sant Joan, el Bisbat vol mostrar la seva reprovació al contingut del calendari”. La nota afegia que “banalitza temes de la Setmana Santa” i lamentava que no s’haguessin “tingut prou en compte els sentiments religiosos dels catòlics d’aquesta illa, a més de la manca de respecte amb relació a la utilització de signes cristians, en particular, els de la Setmana Santa”. De la premsa local la notícia va saltar a les xarxes socials, diaris i cadenes de televisió illenques i estatals i fins i tot la premsa internacional, com el diari The Guardian, de Londres, i The Washington Post.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

Davant la volada que havia agafat la qüestió, l’Associació del Davallament de Sant Joan va emetre una nota de premsa per liquidar el tema i “deixar de sentir desbarats i falses acusacions”. A la nota afirmaven que no havien volgut insultar no ferir la sensibilitat de les persones de religió catòlica ni de cap altra, encara que si qualcú s’havia sentit ofès li demanaven disculpes. 1 Un dimarts del mes de desembre el noticiari del migdia d’IB3 va treure una notícia sobre el Banc d’Aliments, que recull menjar per a les persones necessitades. Per casualitat s’hi veia la furgoneta de la tercera edat de Sant Joan... que

mel367

19/1/11

12:07

Página 5

mel i sucre

la norma i, per primera vegada en segles, s’hi va poder respirar a pler. Davant cada bar es podia veure algú que havia sortit defora per espassar-se la gola de fum.

1 El dijous 30 de desembre hi va haver una important avaria a la xarxa d’aigua potable de Sant Joan. A la part de dalt del carrer Unió sortia un bram d’aigua d’unes cupetes, cosa que va obligar a tallar el subministrament, que no es va restituir fins el darrer dia de l’any.

Un cor de veus blanques interpretà la tornada del cant de la sibil·la: "Lo jorn del judici..." durant l’homenatge a la sibil·la que organitzà la Coral de Sant Joan i l’Obra Cultural Balear de Sant Joan. Guillem Company i Catalina Barceló foren els intèrprets d’aquest espectacle sibil·ler.

se’n duia menjar cap a Sant Joan. Se suposa que el president de l’Associació va aprofitar algun contacte per aconseguir aliments per al menjador, per a unes persones que evidentment no responen en absolut al perfil de “persones necessitades”. Tal com estan les coses, no hi ha dubte que l’ajuda del Banc d’Aliments pot tenir beneficiaris molt més adequats que la majoria dels vells de Sant Joan. 1 Els Quintos 90 varen començar a actuar el 28 de desembre, dia dels Innocents. El dematí varen aparèixer cossiols que impedien el trànsit al carrer de Palma (entre la plaça i l’església,

“Els quintos 90 declaren el carrer peatonal per Reial Decret 1990”), palla escampada davant l’Ajuntament, tanques que barraven el pas a diversos punts, una retxa groga a un bon tram del carrer de Petra (no el pogueren pintar de cap a cap perquè acabaren la pintura) i detergent al brollador de la plaça del Pes dels Porcs. Les brigades municipals i el mateix batle ho varen arreglar tot ràpidament. 1 El segon dia de l’any nou va entrar en vigor la nova llei antitabac, que prohibeix fumar en tots els llocs públics tancats, inclosos els bars i els restaurants. A tots els cafès de Sant Joan es va respectar

1 El cant de la Sibil·la ha tengut un protagonisme especial aquestes festes, a més de ser cantada la nit de Nadal, en el decurs de les Matines. El dia de la segona festa, dia 26, la Coral de Sant Joan, conjuntament amb la de Son Servera, va oferir un concert a l’església, una de les peces del qual era El Cant de la Sibil·la acompanyat dels Interludis d’Antoni Riera Estarelles. El dia 8 de gener, l’Associació Coral de Sant Joan i l’Obra Cultural Balear varen organitzar “La Sibil·la a Sant Joan”. L’acte es va encetar amb una conferència del musicòleg Amadeu Corbera, estudiós del tema i coautor del DVD La Sibil·la & les Matines a Mallorca. A continuació, es va interpretar el cant, alternant el recitat (Guillem Company i Catalina Barceló, exsibil·lers), un cor de veus blanques (Raquel Menasalvas, Francisca Julià, Antònia Puigròs, Maria Mora, An-

pròxim supermercat Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel367

19/1/11

12:07

Página 6

mel i sucre

Recull d’enllaços d’internet fet per Joan Bauzà, “Paloni”.

mel367

19/1/11

12:07

Página 7

mel i sucre

drea Verde, Núria Morey, Maria Roig, Pere Font, Bàrbara Bauzà i Antoni Karmany), la Coral de Sant Joan i l’orgue (Joan Bauçà). Tot plegat estava dirigit per Joana Estelrich. L’acte es va cloure amb el reconeixement a totes les persones vives que han interpretat la Sibil·la, des d’alguna que la cantà fa més de vuitanta anys fins a la d’ara mateix.

1 Ja estan enllestides les obres de l’accés a peu a la residència de la Tercera Edat. Com ja sospitava tothom, la vorera s’interromp en dret de la creu d’en Revull, justament el punt més delicat. La culpa és de la caseta que està aferrada al revolt de la carretera. 1 Tots els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de

Sant Joan han enviat felicitacions nadalenques. El PSOE ha aprofitat la felicitació per enviar una carta del seu regidor, Frederic Febrer. A l’escrit explica la renúncia al càrrec de Joan Mesquida, per “motius personals”. S’informa que el partit ha cercat el consens en temes com la revisió de les Normes Subsidiàries, amb l’eliminació de nous sòls urbanitzables

mel367

19/1/11

12:07

Página 8

mel i sucre

“innecessaris” i la protecció de les zones altes del nucli urbà. Per al que resta de legislatura, el partit tendrà una actitud de col·laboració amb les mesures de l’equip de govern “que millorin la qualitat de vida i el benestar dels habitants de Sant Joan, especialment pel que fa als col·lectius més necessitats, però també de ferma i rigorosa oposició a les mesures contràries als principis d’igualtat, de participació, de transparència i d’eficàcia en la gestió dels fons públics”. 1 La Carnisseria de Ca na Miquelona ha canviat de mans. La madona ha arribat a l’edat de jubilació i ha decidit deixar d’explotar el negoci. A partir d’ara se’n cuidaran dues filles de la casa, n’Antònia i na Maria, que han aprofitat per reformar el local. S’ha canviat

l’orientació del taulell (ara és perpendicular al carrer) i s’ha mogut la cambra frigorífica, de manera que ara hi ha més espai per despatxar i s’ofereix una major varietat: juntament amb la carn i els embotits tradicionals, es venen productes elaborats. 1 Any nou desastres vells. La Cooperativa de Sant Joan va rebre la visita d’uns lladregots a ple sol (a migdia, devers les 14:30 h). Varen entrar per la porta principal i se’n dugueren una petita quantitat de doblers de la caixa del dia. Ràpidament varen aparèixer alguns membres de la seguretat privada que tenen contractada i la Guàrdia Civil que va obrir les diligències pertinents. 1 Alguns foguerons de Sant

Antoni (com el de l’Assemblea per Sant Joan, els Quintos i prequintos i qualcun més) es varen encendre el dissabte 15 i altres el dia 16. Sant Antoni, el Dimoni, acompanyats pels xeremiers i la comitiva municipal feren volta els dos dies visitant el foguerons que hi havia escampats per tota la vila. El temps, amb un anticicló pertinaç i temperatures primaverals, va fer que les torrades fossin molt agradables. Enguany el dia de Sant Antoni no ha estat festa a Sant Joan (l’Ajuntament ha triat com a festes locals Sant Joan Baptista i Sant Joan Degollat). També va ser dia de feina a l’escola, que va fer la seva torrada el divendres 21 de gener. El diumenge 16 també varen tenir lloc les beneïdes d’animals i carrosses.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ Ramon Llull, 12 • 07240 Sant Joan

Tel: 971 52 65 33

mel367

19/1/11

12:07

Pรกgina 9

mel i sucre

mel367

19/1/11

12:07

Página 10

mel i sucre

Bous i vaques

AGRICULTURA I RAMADERIA AL SEGLE XX (X)

converses amb els amics

En Sebastià Bonjesús

ANTONI SASTRE “DE

Sebastià Llaneras Sansó, Bonjesús, casat amb na Margalida Llull Llull, Fornera, tenien un fill i una filla, en Joan i na Margalida; vivien a la finca que tenien a Hortella. Aquesta família durant més de vint anys foren els encarregats d’arreplegar la llet que produïen les vaques d’aquella contrada; concentraven les gerres a tres parades diferents: una al portell de s’Hostalet, una altra al portell de Son Castanyer i la darrera damunt la costa de Son Comelles, i amb un camió de Manacor la transportaven a Ciutat, a la fàbrica Lactel, que estava a les Avingudes; més tard, aquesta fàbrica s’ajuntà amb una altra i fundaren ILMA, amb seu al Coll d’en Rabassa. En general, els que entregaven llet eren casolans de dues o tres vaques i alguns ne tenien quatre o cinc, però n’hi havia molt pocs que arribassin a les deu vaques. Cada dia feien una arreplegada i durant els mesos d’estiu dues, una de bon matí i l’altra al capvespre.

BOTIGUETA”

l’amo Antoni Roig, can Biel Rotget, Son Bages, can Magí, can Crosseta, Mianetes, Son Castanyer de Baix, Son Comelles des Frares, Son Vaquer, can Caparrot, can Galiana, can Llofriu, Mianes, es Coll de sa Grava, ca madò Pereta, can Niu, sa Pleta de Son Comelles, can Calussa, s’Hort de sa Pleta, es Molinot, can Francesc Dalmau, can Melià, can Jordà de Cugulutx... i potser en deixem qualcun.

Margalida Llull Llull, Fornera, Sebastià Llaneras Sansó, Bonjesús, i el seu nét, en Pepet.

Solien arreplegar de vint-ui-cinc a trenta gerres de llet i en temporada alta augmentaven fins a més de cinquanta. Cada dia sortien amb l’ase i el carro, i en Joan i na Margalida amb bicicleta, tot i que a la darreria ja empraven la moto Guzzi. Feien el recorregut següent: can Cambuix, can Moliner, s’Hort d’Hortella, can Mola, can Pancuit, Hortella Vell, Son Ramon, can Horrac, Son Deixopta, ca

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 •

En Tòfol Rumbet

Cristòfol Mayol Gelabert, Rumbet, casat amb na Catalina Bauzà Ferriol, Beina, habitaren una vintena d’anys a les cases de Cugulutx. Allà hi havia sis o set vaques i també engreixaven alguns vedells per carn. Duien les gerres de llet a can Horrac, que eren veïnats, i per allà passava en Sebastià Bonjesús a recollir-la. En Tòfol, un dia va menar una vaca al brau de l’hort de Son Comelles, que així mateix es va encamellar però amb dificultats; a l’hora de pagar el servei, el bover li va dir: “Ja pagaràs quan se co-

Tel: 971 52 60 78

mel367

19/1/11

12:07

Página 11

mel i sucre

neixerà que és plena.” Al cap d’una temporada, en Tòfol, que tenia vena de glosador, va anar a l’hort de Son Comelles i va dir al bover aquesta cançó: Te recordes aquell dia que sa vaca et vaig menar? La turiren a sullà i ella ja no ho volia, i crec que plena ho serà. Ara ja te puc pagar es vint duros que et devia.

En Cosme de Son Burixó

Joan Llaneras Sansó, Bonjesús, i la seva esposa, na Coloma, Antoni Llaneras Sansó i el seu fill Joan.

Cosme Mas Bauzà, de Son Burixó, es casà amb na Maria Gelabert Matas. Els pares d’en Cosme havien comprat una finca de sis quartons de l’amo en Joan des Pujol, just darrere les cases de Son Burixó. Al voltant del 1975, on abans hi havia una caseta vella, en Cosme hi va edificar una boveria, que comptava amb lloc per a vint-i-cinc bous i una soll per engreixar porcs, a més de magatzem per palla i farratge. També hi cabia un tractor amb el remolc i tota l’altra maquinària agrícola que en aquella època en Cosme tenia, ja que es dedicava exclusivament a l’agricultura. Durant quatre o cinc anys, dins la boveria sempre hi havia uns vint-i-cinc bous per carn, que comercialitzava amb l’abastidor Miquel Pons, qui es queixava que els hi entregava massa grossos, ja

mel367

19/1/11

12:07

Página 12

mel i sucre

Joan Morlà Gelabert, Mola.

que n’hi havia que pesaven els quatre-cents quilos de canal. En Cosme va deixar anar els foraviles quan a l’empresa d’autocars d’en Florit li oferiren una plaça de conductor per passejar turistes. Més tard va aconseguir una parada de taxi per Ciutat.

Bernadí Font Miralles, de Son Deixopta.

Cristòfol Mayol Gelabert, Rumbet.

Joana Maria Gayà Barceló, de Son Vent.

Francesc Dalmau Font.

Les vaqueries de Son Gil

Després de la mort de Gabriel Camps Oliver, de Son Gual, les cases de Son Gil i unes 140 quarterades del seu voltant passaren a ser propietat del seu nebot, Montserrat Truyols Camps. En aquells anys, els amitgers de Son Gil eren el matrimoni format per en Cosme Morey Ferragut, Boverrí, i na Magdalena Sorell Barceló, des Forn, i les seves dues filles. Aleshores, a Son Gil ja comptaven amb unes vaqueries

per a setze caps de bestiar. Fou l’any 1975 quan en Cosme i na Magdalena foren substituïts per la família d’en Sebastià Jaume Amengual i na Maria Pou Amengual, i els seus fills, que abans havien estat uns dotze anys a sa Torre de Llucmajor. Va ser des de sa Torre que dugueren des-

OFICINA 0041

c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.:

971 858 514

971 858 521

set vaques cap a Son Gil al mateix temps que partiren a ampliar i modernitzar les vaqueries i les dotaren de munyidores mecàniques. Arribaren a tenir 33 vaques de llet, que donaven una mitjana de 600 litres diaris i durant la temporada alta passaven els 900 litres.

mel367

19/1/11

12:07

Página 13

mel i sucre

El matrimoni d’en Sebastià Jaume i na Maria Pou, estadants de Son Gil des de l’any 1975 fins a 1999.

Sobrassada pagesa

Durant aquells anys, la producció de llet a Mallorca havia augmentat tant que fins i tot se n’exportava a la península. Aquest augment de producció va provocar que les centrals lleteres de cada dia exigissin més qualitat i, si no complies amb tots els requisits, molt aviat els inspectors de la fàbrica trobaven excusa per deixar de rebre la llet durant alguns temps o altre tipus de sancions, sempre en perjudici del productor. En aquells mateixos anys va sortir la llei de l’impost de l’IVA, que suposava haver de dur un llibre de comptabilitat amb entrades i sortides de l’explotació i guardar les factures a efectes de les declaracions per a Hisenda. En principi, el sistema de l’IVA va causar un cert recel entre els petits productors, sobretot entre la gent de més edat ja que per la pagesia estàvem acostumats que els tractes en general es feien de paraula i normalment es complien sense haver de guardar massa paperassa. Segons pareix, entre la poca rendibilitat de la llet i els problemes que cada dia anaven sortint, tot plegat fou la causa que a Son Gil es desfessin de les vaques i al mateix temps augmentassin fins a més de 400 la guarda d’ovelles que l’amo en Sebastià va cuidar fins l’any 1999, quan li arribà la jubilació.

feta amb porcs matancers de Sant Joan

Carrer de la pau, 20 Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

mel367

19/1/11

12:07

Página 14

mel i sucre

investigació

’any 1998 es va commemorar el centenari de la guerra de Cuba i Filipines. Aquell any s’editaren alguns llibres i articles sobre el conflicte bèl·lic i els soldats mallorquins que hi participaren. La guerra de Cuba (18951898) va tenir una forta incidència a Mallorca, per mor de les greus pèrdues econòmiques que va generar, així com pel gran nombre de morts i malalts entre els soldats mobilitzats que hi varen prendre part. Amb el propòsit de conèixer els soldats santjoaners que hi varen participar, vàrem iniciar un treball de recerca, a les acaballes de la dècada del 1990. El material recollit, tot i que no és gaire extens, és el que ens plau oferir-vos a continuació.

2. COMUNICACIONS ORALS I FONTS DOCUMENTALS Les fonts orals no han aportat gaire notícies sobre les vicissituds dels santjoaners que hi participaren i és natural que així sigui, ja que un recull d’aquestes característiques s’hauria d’haver efectuat molts més anys enrere. Les persones entrevistades, d’edat avançada i actualment ja traspassades, ens lliuraren notícies d’una manera rònega i imprecisa, tot i així, la seva aportació va ser molt valuosa, ja que seguint les seves indicacions i actuant d’una manera quasi detectivesca hem pogut, a través dels expedients de quintes i dels padrons de població, identificar un bon nombre de santjoaners i sobretot les seves famílies.1 Ha estat fonamental acudir als diaris que s’editaven a Palma aquells anys (Última Hora, la Almudaina, el Àncora, la Correspondencia...) així com també al Bolletí Oficial Balear. En aquestes publicacions es localitzaven moltes notícies de la guerra, i sobretot, les llis-

Soldats santjoaners a la guerra de Cuba FRANCESC CANUTO BAUÇÀ

tes dels soldats mobilitzats, les defuncions i les arribades, al moll de Palma, dels vapors amb els repatriats, principalment de l’any 1899, ja a les acaballes de la guerra. Ererant convenientment aquestes relacions de llinatges i amb l’ajut dels expedients de quintes custodiats a l’Arxiu Municipal de Sant Joan i les fonts orals, hem confeccionat aquesta relació de soldats santjoaners. La consulta al llibre Mallorquines, menorquines y pitiusos en la guerra de Cuba,2 ha estat de gran utilitat per tal de conèixer molts d’aspectes de la guerra (organització, combats, condecoracions, repatriació, índex onomàstic, etc.) i de les vicissituds d’alguns soldats santjoaners que destacaren en aquella guerra colonial.

3. LA RELACIÓ DELS SOLDATS SANTJOANERS La majoria són de la quinta del 1894 i 1895, amb vuit i sis soldats respectivament. També aportaren soldats, en menor nombre, les quintes de l’any 1892, 1893, 1896 i 1897. La quinta de l’any 1873 registrà un soldat i un altre la de 1889. Quasi tots els santjoaners varen servir al Batalló Provisional de Cuba i la immensa majoria eren soldats d’infanteria. N’eren excepcions el tinent de segona Lluís Bauçà de Cas Notari, militar de carrera, i el sergent Miquel Florit de s’Hostalet. Alguns d’ells moriren en combat i d’altres de malaltia (disenteria, febre groga, paludisme, tuberculosi). Cal dir que la causa principal de la mortalitat dels soldats mallorquins, no era el combat, sinó les malalties, especialment la febre groga. Les tropes estaven mal equipades, mal vestides i sobretot mal alimentades.3 Per acabar de com-

pletar l’elenc, les condicions de repatriació foren penoses, molts de soldats moriren pel camí i els que arribaren malalts es torbaren molt a recuperar-se. Vet aquí doncs, ordenada alfabèticament, la relació –no exhaustiva– dels soldats santjoaners mobilitzats:

1. AMENGUAL GAYÀ, PERE JOAN (n. 1876) DE SA PUNTA O XORIGUER Fill de Guillem Amengual Susama (n. 1830) Punta i Miquela Gayà Huguet (n. 1833). Estaven domiciliats el 1875 al quarter 1, núm. 43, sa Punta. Va néixer el 5 de gener de 1876 al lloquet de sa Punta, actualment dins el terme municipal de Vilafranca. Matrimonià amb Montserrada Garí Nicolau (n. 1872). El 1909 estaven domiciliats al lloquet de sa Punta i tenien dues filles Maria Amengual Garí (n. 1905) i Margalida Amengual Garí (n. 1907). Quinta del 1895. Soldat de segona del Batalló Provisional de Cuba. El febrer de 1898 estava a la infermeria de Alquizar. Fou repatriat el 1899 (Ultima Hora, 7 febrer, 1899). Comunicació oral de Sebastià Sec: “L’amo en Pere de sa Punta, va anar a la guerra de Cuba, comprat per 100 duros; el meu padrí Llorenç Mestre Font Sec, ho comprà pel seu fill Tomeu de sa Punta (pare del nostre informador). Era casat amb una germana d’en Toni Sopa, posteriorment enviudà i es va tornar casar altre pic.” 2. BARCELÓ BOU, JAUME (1877-1968) CAMINER D’ORTA Fill de Jaume Barceló Roig (1855-1940) Caminer d’Orta i Margalida Bou Mayol (1852-1899) Comelles.

mel367

19/1/11

12:07

Página 15

Va néixer el 31 de gener de 1877. Matrimonià amb Magdalena Martí Sastre (n. 1879) Betlem i estaven domiciliats el 1903 al carrer Miranda núm. 2. Tengueren tres fills: 1) Jaume Barceló Martí (1902-1980) d’Orta, fadrí. 2) Margalida Barceló Martí (n.1912) Betlem, casada amb Miquel Bordoy Bauçà (n. 1909) de Can Toni de sa Costa, de Montuïri. 3) Magdalena Barceló Martí (n. 1916) Betlem, casada amb Jaume Rotger Bonet (n. 1911) Parrec. Quinta del 1896. No l’hem localitzat a cap relació de repatriats. Una conversa que tenguérem amb la seva néta Francisca Bordoy Barceló (m. 2006) Bordoi, ens confirmà que el seu padrí havia anat a la guerra de Cuba i ens revelà endemés la forta amistat que va tenir amb un company d’armes, (no va recordar el nom) de Vilafranca, del mateix batalló. Comunicació oral de Rafel de Son Garrover: “En Jaume d’Orta tenia una pesseta de paga cada dia, per haver anat a Cuba, vivia an es carreró d’en Pirris.”

3. BAUÇÀ GAYÀ, LLUÍS (18711931) DE CAS NOTARI Fill de Josep Bauçà Pujol (1833-1895) notari i Antònia Bauçà Gayà (1835-1895) de Solanda. Estaven domiciliats el 1891 al carrer de sa Plaça núm. 2. Militar de carrera, partí el novembre de 1895, per substituir a Julio Feliu Arbona i fou repatriat el novembre de 1898. Formà part del Batalló Provisional de Cuba, des de l’1 de maig de 1896 amb la gradua-

ció de segon tinent de la tercera companyia, aleshores estava destacat a Ceiba del Agua, amb un caporal i 52 soldats. Fou condecorat el 1896 per mor d’un combat a San Antonio Alegre (La Habana): “Debido al valor y al éxito de este combate, por los méritos contraidos en el encuentro tenido con el enemigo en San Antonio Alegre (La Habana) (...) se concede al segundo teniente Luís Bauzá Gayá la Cruz de Primera Clase del Mérito Militar con distintivo rojo (...). El 1896 fou ascendit a primer tinent: “El 12 se ha firmado la Real Orden por la que es ascendido a primer teniente, según propuesta y declaración como apto para el ascenso en el Diario Oficial 166 de 28 de julio.” Combat el 15 de gener de 1897: “Este mismo dia 15, después de haber participado con sus hombres en un tiroteo llevado a cabo en el potrero Sosa, el primer teniente Luis Bauzà Gayá sale para el ingenio Fajardo, donde ocupará el cargo de jefe del destacamento.” El 1897 es reorganitzà el Batalló Provisional de Cuba: La primera compayia estava formada pel capità Jaume Vidal Villalonga, primer tinent Lluís Bauzà Gayà i els segons tinents Juan Colomo Ruiz, Pablo Tinajero Arroyo i Sebastián Expósito Garcia. El 1898 participa en altre combat: “El dia 11 de julio una fuerza del batallón Provisional de Baleares al mando del teniente coronel Emiliano Gòmez, ataca por sorpresa un campamento enemigo en la finca La Estrella. En dicho ataque participan los capitanes José Palou de Comasema y Francisco

mel i sucre

Nogales Tudurí, así como los primeros tenientes Miguel Antich Veny y Luis Bauzà Gayá.” El 6 de novembre de 1898 es repatriat: “El 6 de noviembre embarcan en el vapor francés Les Andes el capitán Francisco Nogales Tudurí y los primeros tenientes Miguel Antich Veny y Luis Bauzá Gayá, que llegan a Barcelona el 26 del mismo mes.” (Mallorquines, menorquines..., pàgines 121, 131, 134, 193, 234, 263 i 267). El prevere Cosme Bauzà Adrover, natural de Felanitx i d’ascendència santjoanera, va fer aquesta semblança de Lluís Bauçà de Cas Notari: “Hijo de don José y doña Antonia, nació 1870. Ingresó en la academia de Toledo donde terminó sus estudios con notas altamente recomendables, saliendo a los tres años con su promoción de Alferez o 2º teniente, destinado a la vecina Isla de Mahón. Cuando la guerra de Cuba pasó a las Antillas donde obtuvo los grados de capitán i comandante. De regreso a Europa sirvió en Vitora, Jaca y otros puntos de la península ascendiendo a teniente coronel y pasando a ocupar el destino en la zona de reclutamiento de Palma. En este consiguió la categoria de coronel. Óbito en la calle de San Felio en la capital isleña aureolado de gloria.”4

4. BAUÇÀ SUREDA, MIQUEL (n. 1858) FAT Natural de Vilafranca. Matrimonià amb Antònia Mestre Mayol (n. 1849) Fata, nascuda al terme municipal de Sant Joan. Estaven domiciliats el 1903 al quarter 1, núm. 17,

mel367

19/1/11

12:07

Página 16

mel i sucre

Son Pastor. No tengueren descendència. Comunicació oral de Sebastià Sec: “Es va casar amb una tia seva, que havia enviudat. Va viure a Son Pastor fins que va morir. Era conco de la mare de n’Andreu Fat, de Vilafranca. Cobrava d’unes creus...”

5. FLORIT MUNAR, MIQUEL (1874-1958) DE S’HOSTALET Natural de Llorito. Matrimonià amb Antònia Niell Jaume (n.c. 1875) Niella, també de Llorito. Vengueren l’any 1911 a Sant Joan com a arrendadors de la possessió de s’Hostalet. Quan es va establir la possessió, la dècada del 1940 la família va adquirir les cases i 28 quarterades de terra. Els fills d’aquest matrimoni s’establiren a Sant Joan, perpetuant el llinatge i el malnom de s’Hostalet, que encara perdura. Quinta del 1893. Va fer el servei militar a Maó ascendint a caporal el 1895. El novembre de 1895 fou embarcat al vapor San Ignacio de Loyola i enviat a Cuba, formant part del Batalló Provisional de Cuba. El mes d’agost de 1896 fou ascendit a sergent. Sabem, per una reestructuració feta al batalló, l’any 1897, que estava a la Plana Major i passà el 1898 a la setena companyia, a les ordres del capità Josep Palou de Comasema Moragues. L’any 1898 fou condecorat amb la creu de plata del mèrit militar pel combat de Nueva Esperanza. Fou repatriat el desembre de 1898.5

6. GARÍ MAYOL, GUILLEM (n. 1875) DE SON MOREI Fill de Guillem Garí Gual (n. 1835) i Margalida Mayol Barceló (n. 1845). Estaven domiciliats el 1875 al quarter 1, núm. 51, Son Morei. Va néixer el 10 de novembre de 1875 al lloquet de Son Morei. Matrimonià amb una vilafranquera de malnom Collet. Quinta del 1894. El trobam a una relació de soldats de les quintes de 1894 i 1895, destinades a Cuba per cobrir les baixes (Mallorquines, menorquines...., pàg. 157).

Comunicació oral de Sebastià Sec: “En Guiem de Son Morei va anar a la guerra de Cuba, era casat amb madò Collet.”

7. GAYÀ BARCELÓ, JOAN (n. 1878) DE SA PENYA Fill de Guillem Gayà Bauçà (n. 1849) de sa Penya i Margalida Barceló Barceló (n. 1854). Estaven domiciliats el 1875 al quarter 4, núm. 62, lloquet de sa Penya. Va néixer el 5 de juliol de 1878. Era germà de Margalida Gayà Barceló (n. 1888) de sa Penya, casada amb Joan Company Garí (18841946) Caminer Mena, domiciliats al carrer Major núm. 82. Matrimonià amb Catalina Jaume Mestre (n. 1888) Saig, de Vilafranca. El 1909 estaven domiciliats al carrer del Nord núm. 7 (Vilafranca) i tenien 4 fills: Guillem Gayà Jaume (n. 1903), Margalida Gayà Jaume (n. 1905), Llorenç Gayà Jaume (n. 1907) i Catalina Gayà Jaume (n. 1909). Quinta del 1897. No l’hem localitzat a cap relació de repatriats. Comunicació oral de Sebastià Sec: “Fou conegut com l’amo en Joan de sa Penya. Es va casar amb una germana d’en Jaume Jaume Saig, de Vilafranca. Estava domiciliat a la barriada des Molí Nou. Tengué 3 filles mudes, que les deien ses Mudes, una altra mitja muda i un fill, en Llorenç. Alguns dels seus descendents habiten al carrer de Sant Martí, de Vilafranca.”

8. GAYÀ OLIVER, FRANCESC (n. 1875) SOLANDER Fill de Miquel Gayà Bauçà (1826-1909) Solander i Antònia Oliver Nicolau (1837-1909) de sa Mudaina. Estaven domiciliats el 1875 al carrer de Palma núm. 22 (Can Primater). Va néixer el 8 de gener de 1875. Era germà de Miquel Gayà Oliver (n. 1863) des Pujol; de Joana Aina Gayà Oliver (1877-1950), casada amb Antoni Bauçà Florit (18651955) Capità; d’Antoni Gayà Oliver (1873-1954) Duran i de Maria Gayà Oliver (1880-1955) casada amb Josep Mayol Bauçà (18761951) de Son Rabassa.

Quinta del 1894. No l’hem localitzat a cap relació de baixes.

9. GAYÀ MATAS, GUILLEM (n. 1873) CAMBUIX Fill de Miquel Gayà Mayol (1844-1914) i Margalida Matas Bauçà (n. 1848) Burixona. Estaven domiciliats el 1875 al carrer Major núm. 39 (devora Can Perauba). Va néixer el 12 de desembre de 1873. Matrimonià amb Catalina Mayol Bou (n. 1883) Boverrina. Estaven domiciliats el 1903 al carrer Nou núm. 18. Tengueren dos fills i quatre filles, una d’elles Margalida Gayà Mayol (n. 1903) Cambuixa o Boverrina, matrimonià amb Mateu Bonet Barceló (18961973) Foc o de sa Pleta i estaven l’any 1940 per amitgers a sa Pleta d’en Monjo. Quinta del 1892. Soldat de segona del Batalló Provisional de Cuba. S’incorporà el novembre de 1895 i fou repatriat el desembre de 1898.

10. GUAL BONET, MIQUEL (n. 1878) DE SOLANDA Fill de Gabriel Gual Fiol (18221890) de Solanda i Magdalena Bonet Gayà (n. 1839) Sàtxera. Estaven domiciliats el 1875 al carrer Antigua Càrcel (carrer Tort) núm. 17. Era germà, entre d’altres, del popular Gabriel Gual Bonet (18631945) de Solanda, i de Catalina Gual Bonet (1869-1952) de Solanda, casada amb Miquel Joan Mieras Bauçà (n. 1863) Feleu. Matrimonià amb Maria Gayà Jaume (n. 1878) Gorfes i tengueren una filla de nom Magdalena, la qual morí a l’edat de sis anys, ofegada dins un pou de ses Algorfes. La viuda Maria Gorfes, es va tornar a casar dues vegades més, la segona amb Gabriel Martí Bauçà (1880-1907) Fuiana, amb el qual va tenir una filla, Maria Martí Gayà (1905-1998) Gorfes, casada amb Gabriel Bauçà Gual (18921969) Arnavet, i la tercera amb el viudo Joan Barceló Oliver (n. 1874) Margoi. Quinta del 1897. El diari l’Almudaina de l’any 1897 registrà un

mel367

19/1/11

12:07

Página 17

mel i sucre

Miquel Gual a un contingent de soldats enviats a Cuba. Les fonts orals apunten que hi va anar per substituir un soldat, cobrant una compensació econòmica.6 No l’hem localitzat a cap relació de baixes, ni al llibre Mallorquines, menorquines... Estava casat quan partí cap a Cuba, la seva viuda contava que el dia que va partir, varen passar a recollir-lo amb un carro al Revolt d’en Pago.

11. GUAL BARCELÓ, GUILLEM (n. 1854) JORDÀ O DE SON PERICÀS Fill de Miquel Gual Company (n. 1808) i Francina Aina Barceló Bou (n. 1828). Estaven domiciliats el 1875 al carrer Ermità núm. 2. Matrimonià amb Margalida Nigorra Barceló (n. 1869) Garrovera. No varen tenir descendència. Visqueren a la casa pairal del carrer Ermità núm. 2, però el 1909 estaven domiciliats al carrer de Petra núm. 45. A conseqüència d’una ferida de guerra –li amputaren una cama– fou conegut popularment com es coix de Son Pericàs. Quinta del 1873. No l’hem localitzat a cap relació de repatriats. Comunicació oral de Rafel de Son Garrover: “En Guiem de Son Pericàs no tenia paga. Va ser ferit quan es retiraven de Cuba, li tallaren una cama i la duia de fusta.” 12. JUAN GELABERT, ANTONI (n. 1874) PICO Fill de Jaume Juan Florit (n.

1832) teixidor d’ofici i Maria Gelabert Bou (n. 1844) Pallardina. Estaven domiciliats el 1875 al carrer Amistat (fra Lluís Jaume) núm. 3. Va néixer l’1 de novembre de 1874. Quinta del 1893. No l’hem localitzat a cap relació de repatriats ni al llibre Mallorquines, menorquines i pitiusos en la guerra de Cuba. Comunicació oral d’Andreu Maiolí: “Era germà del meu padrí Joan Joan Gelabert Pico. Va arribar malalt, menjaven tronxos d’herba bullits, estaven mal menjats.”

13. JUAN FONT, JUAN (n. 1876) MATARINO O BUSQUES Fill de Llorenç Juan Jaume (n. 1844 ) Matarino i Maria Font Nivorra (n. 1839). Estaven domiciliats el 1875 al carrer de sa Lluna núm. 11. Quinta de 1895. S’incorporà el novembre de 1895 i fou repatriat el desembre de 1898. Soldat de segona del Batalló Provisional de Cuba. Fou condecorat: “Recompensa al soldado Joan Juan Font del Batallón Provisional de Cuba.” (La Almudaina, 17 de gener de 1897). Matrimonià amb Antònia Barceló Barceló (n.?) Parissa. El 1905 emigrà a l’Argentina deixant a Sant Joan la seva esposa i un fill petit, en Llorenç, els quals posteriorment, el 1910 s’embarcaren al vapor Infanta Isabel de Borbón i anaren a reunirse amb ell. S’establí a Rosario de Santa Fe i amb un carro i un cavall es va dedicar al transport de merca-

deries. Posteriorment adquirí un camió i entre el 1926-1930 va crear la seva pròpia empresa adquirint una situació econòmica notable. Allà són els seus descendents.7

14. JUAN BARCELÓ, BARTOMEU (1876-1942) TIXADOR Fill de Mateu Juan Barceló (n. 1852) Tixador i Francina Maria Barceló (n. 1859) madò Tixadora. Estaven domiciliats el 1875 al carrer Zorro (actualment Sínia) núm. 2. Va néixer el 21 d’abril de 1876. Matrimonià amb Francisca Mieras Gual (n. ?) Feleu. Quinta del 1895. Repatriat el 1899 (Última Hora, 7 febrer 1899), posteriorment ingressà al cos de la guàrdia civil. Fou conegut a Sant Joan com es guàrdia Tixador. Morí el 26 d’octubre de 1942, als 66 anys, a conseqüència de les ferides ocasionades per un accident domèstic. 15. LLULL MIQUEL, LLORENÇ (n. 1876) FORNER LLULL Casat amb Maria Llull Font (n. 1881), ambdós eren de Manacor. Forner d’ofici, als pocs anys de llicenciat de l’exèrcit, no sabem per quins motius, s’establí a Sant Joan. El 1903 tenia el forn al carrer Major núm. 33 (Devora Ca ses Fernández). El padró de l’any 1908 registra que havia traslladat el forn al carrer Major núm. 41 (Can Perauba).8 Quinta del 1895. Fou soldat de segona del Batalló Provisional de

mel367

19/1/11

12:07

Página 18

mel i sucre

Cuba. S’incorporà el setembre de 1896 i fou repatriat el desembre de 1898.

16. MAS FLORIT, GABRIEL (1875-1943) BELOS Fill de Rafel Mas Gayà (n. 1843) Belos i Maria Florit (n. 1852). Estaven domiciliats el 1875 al carrer Bonavista núm. 19.9 Va néixer el 14 de febrer de 1875. El padró de 1903 registra que estava casat amb Maria Antic Matas (n. 1878) Balaguera. El padró de l’any 1913 consigna que tenien un fill, Rafel Mas Antic, de 2 anys. Quinta del 1894. Soldat de segona del Batalló Provisional de Cuba. S’incorporà el novembre de 1895 i fou repatriat el desembre de 1898. Condecorat. Fou hospitalitzat el mes de febrer de 1896 a l’hospital militar de l’Havana. Comunicació oral de Rafel Belos: “Mon pare morí als 68 anys el 1943. El sortejaren tres vegades. Era fill únic, però tenia germanastres per part de pare. Can Belos actualment és el núm. 10 del carrer Mirador. Na Tonina Aina Gual Florit (n. 1882) sa Mariana que vivia al carrer Tort era cosina de mon pare, era casada de primeres amb en Jaume Clenxí i en segones amb mestre Arnau Pico.”

17. MATAS BAUÇÀ, MIQUEL (n. 1875) DE CARRUTXA Fill de Bernadí Matas Matas (n. 1843) i Margalida Bauçà Nicolau (1846-1890). Estaven domiciliats el 1875 al quarter 2, núm. 18, es Serral de Son Font. Aquesta família havia estat d’arrendadors a la possessió de Carrutxa, d’aquí el malnom. Posteriorment passaren a la possessió de sa Bastida, ja que la mare Margalida Bauçà, morí el 1890 en aquella possessió. Va néixer el 26 de setembre de 1875. Germans seus foren, entre d’altres, Antoni Matas Bauçà (1869-1956) des Serral, casat amb Miquela Barceló Gayà (n. 1872) de Son Ramonet i Bernadí Matas Bauçà (1882-1902) des Serral, casat amb Catalina Barceló Nicolau (n. 1882) de Son Barceló.

Quinta del 1894. Soldat de segona del Batalló Provisional de Cuba. S’incorporà el novembre de 1895 i fou repatriat el novembre de 1896.

18. MATAS MATAS, JOSEP (n. 1876) DE SON SANTOS Fill d’Antoni Matas Roig (n. 1843) de Son Santos i Francina Aina Matas Matas (n. 1853) de sa Bastida. Estaven domiciliats el 1875 al quarter 4, núm. 4, Son Santos. Va néixer el 4 de maig de 1876. Era germà, entre d’altres, de Francesc Matas Matas (n. 1884) de Son Santos, casat amb Maria Bauçà Gual (n. 1887) Calderera. Quinta del 1895. Va morir a Cuba de malaltia. Comunicació oral de Magdalena Jordaneta: “Aquell dia fou molt trist al carrer de Petra, ja que també va morir un germà des Curret casat amb na Cocou, que també era a Cuba. La mare d’en Josep de Son Santos es va disgustar amb una germana seva perquè no li va voler deixar els doblers per comprar una permuta.”

19. MESTRE FONT, GUILLEM (n. 1875) RABASSA Fill de Guillem Mestre Bauçà (n. 1850) Rabassa i Antònia Font Bauçà (n. 1856). Estaven domiciliats el 1875 al carrer Zorro (actualment Sínia) núm. 9. En realitat el malnom era de Son Rabassa, per mor que un avantpassat d’aquesta família havia adquirit una porció de les cases de Son Rabassa (d’en Sobrassada) quan es va establir totalment la possessió. Va néixer el 6 de desembre de 1875. Era germà de Joana Aina Mestre Font (1898-2000) Rabassa o Garamany. Quinta del 1894. No l’hem localitzat a cap relació de repatriats ni al llibre Mallorquines, menorquines..., no tenim més notícies que les que ens va lliurar madò Garamany, la germana centenària, la qual ens revelà que el seu germà havia anat a la guerra de Cuba. 20. MORLÀ BARCELÓ, JOAN (n. 1875) MORLÀ Fill de Joan Morlà Martorell (n.

1838) natural de Porreres i Maria Barceló Barceló (n. 1842) de Sant Joan. Estaven domiciliats el 1903 al quarter 3, núm. 28, Can Garrover (Ortella Vell). Va néixer el 5 de desembre de 1875. Era germà de Pere Josep Morlà Barceló (n. 1873) Morlà, casat amb Aina Veny Barceló (n. 1875) Bajoca i de Guillem Morlà Barceló (1877-1938) Garrover, casat amb Catalina Bover Bauçà (n. 1884) Paula. Matrimonià amb Magdalena Veny Gelabert (n. 1875) Mola i tengueren cinc fills: Maria (n. 1902), Catalina (n. 1903), Magdalena (n. 1905), Francisca (n. 1907) i Joan (n. 1909). Quinta del 1894. Soldat de segona del Batalló Provisional de Cuba. S’incorporà el setembre de 1896 i fou repatriat el febrer de 1899 (Última Hora, 7 de febrer de 1899). Comunicació oral de Guillem Morlà: “Era un conco meu. Era casat amb una Mola. Néts seus són: na Magdalena Mola de Ca na Mates i en Joan Mola d’Ortella Vell.”

21. NICOLAU GAYÀ, LLORENÇ (1875-1951) COSMENET Fill de Cosme Nicolau Mas (n. 1850) Cosmenet i de Catalina Gayà Gual (n. 1854) madò Cosmeneta. Estaven domiciliats el 1875 al carrer de Bons Aires núm. 1. Va néixer el 23 març de 1875. Matrimonià amb Francina Aina Martí Jaume (n. 1873) Betlem. Varen tenir una filla, Catalina Nicolau Martí (1900-1943) Betlem, casada amb Josep Bauçà Nicolau (19001981) Reimoro. Quinta del 1894. Soldat de segona del Batalló Provisional de Cuba. S’incorporà el setembre de 1896 i fou repatriat el desembre de 1898. 22. OLIVER NOGUERA, MIQUEL (n. 1874) DE SON GUAL O D’ALBOCÀSSER Fill de Jaume Oliver Ferragut (1839-1910) de Son Gual i Francina Aina Noguera Ginard (n. 1841).

mel367

19/1/11

12:07

Página 19

Va néixer el 14 de gener de 1874. Els seus pares estaven per amos a la possessió d’Albocàsser (Manacor). S’establí a Manacor i fou batle d’aquella ciutat el 1903. Quinta del 1893. De família d’arrendadors els seus pares pogueren pagar la permuta. Fou substituït per Mateu Ferrer Sabater, picapedrer, de Palma (Mallorquines, menorquines..., pàg. 157).

23. REAL MATAS, ANTONI (n. 1875) Fill de Bartomeu Real Gelabert (n. 1850) de Sineu? i Apol·lònia Matas Barceló (n. 1853) Xisqueta. Estaven domiciliats el 1875 al carrer de sa Lluna núm. 2. Va néixer el 16 de maig de 1875. La seva mare era germana d’Antoni Matas Barceló (n. 1840) Xisquet, moliner d’ofici, domiciliat al carrer Unió núm. 7. Quan va tornar de Cuba sembla que s’establí a Sineu, ja que no l’hem localitzat a cap padró de població de Sant Joan. Quinta del 1894. Fou repatriat el 1899: “En el vapor correo Unión regresó ayer a esta ciudad procedente de Cuba, Antonio Real Matas, natural del pueblo de San Juan. En dicho buque también llegaron treinta individuos de marina procedentes de Cartagena y pasan a sus casas con licencia.” (El Àncora, 25 de gener de 1899).

24. RIUTORT BONET, JOAN (n. 1877) Fill de Miquel Riutort Ramis (1847-1906) de Sineu i Antonina Aina Bonet Mayol (n. 1852) Sàtxera. Estaven domiciliats el 1875 al carrer Major núm. 14. El 1906 la viuda Antonina Aina habitava al carrer Amistat núm. 46. Va néixer el 7 de novembre de 1877. La seva mare era germana de Jaume Bonet Mayol (1849-1901) Maneta, moliner d’ofici, propietari del molí des Saig. Quan va tornar de Cuba, matrimonià amb Margalida Fornés Sorell (n. 1885). El 1903 estaven domiciliats, juntament amb la mare, al carrer Amistat (Fra Lluís Jaume) núm. 46, però al

mateix padró consta que s’havien traslladat a viure a Ciutat. Quinta del 1896. Soldat de segona del Batalló Provisional de Cuba. S’incorporà el novembre de 1896. Fou repatriat el 1899 (Última Hora, 7 de febrer de 1899).

25. SASTRE COMPANY, GUILLEM (n. 1876) CURRET Fill de Joan Sastre Borràs (1828-1913) Curro i Antonina Aina Company Bauçà (n. 1838) Gueravina. Estaven domiciliats el 1875 al carrer de Petra núm. 12. Va néixer el 13 de juny de 1876. Era germà, entre d’altres, de Miquel Sastre Company (n. 1875) Curret, casat amb Antònia Rosselló Molinas (n. 1878) Cocou. Quinta del 1895. Comunicació oral de Magdalena Jordaneta: “Era germà des Curret casat amb na Cocou. Aquell dia fou molt trist al carrer de Petra, ja que també en va morir un de Son Santos.” 26. SASTRE GARÍ, RAFEL (n. 1871) MESTRE RAFEL DES CURRO Fill de Miquel Sastre Borràs (n. 1835) Curro i Catalina Garí Bauçà (n. 1836). Estaven domiciliats el 1875 al carrer des Camp núm. 13. Picapedrer d’ofici, era germà entre d’altres, de Joan Sastre Garí (1867-1948) Rei Herodes. Matrimonià amb Catalina Bauçà Bauçà (n. 1880) de Can Ginart. Filla d’ambdós fou Catalina Sastre Bauçà (n. 1908) Curra, casada amb Miquel Gayà Florit (n. 1905) Perdut. Estaven domiciliats el 1903 al carrer des Camp núm. 13. Quinta del 1889. No l’hem localitzat a cap relació de repatriats. Comunicació oral de Joan Marc: “El padrí Rafel havia anat a la guerra de Cuba.”

27. SASTRE PAYERAS, JOAN (n. 1873) SASTRE Fill d’Antoni Sastre Borràs (n. 1838) Curro i Maria Payeras Barceló ( 1843-1915). Estaven domiciliats el 1875 al carrer de la Princesa núm. 7.

mel i sucre

Va néixer el 26 de febrer de 1873. Era germà, entre d’altres, del famós Llorenç Sastre Payeras (n. 1873) Sastre i d’Antonina Aina Sastre Payeras (n. 1881) Sastre, casada amb Antoni Bauçà Ferriol (n. 1883) Maiolí. Quinta del 1892. Soldat de segona del Batalló Provisional de Cuba. S’incorporà el novembre de 1895. Notes

1.Vet aquí el seu nom, cognom, any de naixença i malnom: 1. Sebastià Mestre Bauçà (n.1910) Sec, de Vilafranca. 2. Joan Fiol Galmés (1930-2006) Marc. 3. Francisca Bordoy Barceló (m. 2006) Bordoi. 4. Rafel Barceló Nigorra (19092006) de Son Garrover. 5. Andreu Bauçà Juan (m. 2008) Maiolí. 6. Rafel Mas Antic (m. 2004) Belos. 7. Magdalena Jaume Nicolau (1907-2007) Jordaneta. 8. Joana Aina Mestre Font (1898-2000) Rabassa o Garamany. 9. Guillem Morlà Bover (n. 1920) Morlà o Garrover. 2. Juan José Negreira i José Luis de Mesa (1998): “Mallorquines, menorquines y pitiusos en la guerra de Cuba (18951898).” Col·lecció La Foradada. Editorial José J. De Olañeta. Palma. 3. Les fonts orals constaten aquest fet, la majoria dels soldats repatriats contaven que passaven fam. És alliçonador el cas de dos soldats vilafranquers, els germans Rafel i Melcion Tomàs, de Ca mestre Sion Sabater, els quals varen morir al seu poble, de tant de menjar, segons ens comunicà Sebastià Mestre Sec. 4. Bauzà Adrover, Cosme (1940): “Fragmentos històricos de la villa de San Juan.” Pàg. 42v. 5. Informació extreta de: Miquel Florit Huguet (1981): “Llinatges i malnoms de Sant Joan.” Col·lecció Els Castellots núm. 1. Sant Joan. Pàg. 97-98. – Florit Huguet, Miquel (1998): “Santjoaners a la guerra de Cuba.” A Damunt Damunt, núm. 86. Sant Joan. Pàg. 12-13. – Florit Huguet, Miquel (1998): “Santjoaners a la guerra de Cuba.” A Damunt Damunt, núm. 88. Sant Joan. Pàg. 24-25. 6. Comunicació oral de l’amic Miquel Estelrich Mieras. 7. Vegeu: Riutort Barceló, Guillem (1992): “Emigrants. L’altre descobriment”. A Damunt Damunt, núm. 12. Sant Joan. Pàg. 22. 8. Per conèixer amb més detall la descendència d’aquesta família vegeu: Gayà Sastre, Antoni (2004): “Menestrals i botiguers de Sant Joan.” Monografies santjoaneres 16. Col·lectiu Teranyines. Pàg. 210. 9. En aquesta època el carrer Mirador encara no existia i algunes de les cases disseminades d’aquesta contrada eren censades al carrer Bonavista.

mel367

19/1/11

12:07

Pรกgina 20

mel i sucre

mel367

19/1/11

12:07

Pรกgina 21

mel i sucre

mel367

19/1/11

12:07

Página 22

mel i sucre

entrevista

i vos parl d’Ignacio Fernández de Castro Sánchez de Cueto, molta de gent no el coneixerà. Jo tampoc no el coneixia. Si vos dic que és el pare de na Belén, la cuinera de l’escola, potser ja el pogueu ubicar millor. Els darrers anys ha viscut a Madrid i ara viu amb la seva filla Margarita a Sant Joan. És un home gran, d’edat i d’estatura, amb una barba grisa ben poblada, amb una mirada penetrant que no te deixa indiferent. El que més m’ha sorprès de les converses que he tengut amb ell és l’energia que té, la intensitat amb què van brollant les idees del seu discurs i la crítica que fa del sistema actual, gens corrent en una persona de 91 anys complits. Ha tengut una vida increïblement activa i compromesa amb la seva filosofia de vida, que ens conta en aquesta entrevista, de la qual vos oferim la primera part aquest mes. El proper mes ens parlarà de les seves idees referides a l’educació, al consumisme, a la democràcia, a la creativitat, i de com ha anat evolucionant a partir de la reflexió i el diàleg constant.

Ignacio Fernández de Castro F. XAVIER MORATINOS

Com transcorren els primers anys de la teva vida? Vaig néixer l’any 1919, el 31 de juliol a Comillas, a Cantàbria; aquest poble és famós pel seminari pontifici regit pels jesuïtes i lligat a la universitat; era una poble d’aristòcrates, que, com a curioritat, no té ferrocarril perquè no volien que hi anàs gent amb pocs mitjans. Era un poble de pescadors que es va quedar sense terres per als treballadors, amb grans extensions en mans del Marquès de Comillas o dels jesuïtes, que pràcticament cobrien la propietat de la majoria del poble. El marquès feia caritat, amb un hospital pels malalts, una fàbrica... La meva família era una família burgesa acomodada que vivia a Barcelona i estiuejava a Comillas. Els meus germans varen néixer a Barcelona, al barri de Sarrià. Vaig estudiar a Barcelona, als jesuïtes, que feien l’educació en castellà i, evidentment, amb un component religiós molt potent. Era un bon estudiant que destacava com a líder en la seva tribu d’estudiants. La meva família érem catalans hispanoparlants de formació cristiana.

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

El meu pare era enginyer que treballava a Cuba i la meva mare cuidava la família.

Hi vareu viure molts d’anys a Barcelona? Abans d’acabar el batxiller, a rel de la crisi econòmica d’aquell temps, ens vàrem traslladar a Santander, perquè no podíem mantenir la casa de Barcelona; això va coincidir amb l’arribada de la república i les idees més lliures que propugnava. Vaig acabar el batxiller amb un professor particular, que era el batle de Comillas, i després també intern en una escola d’escolapis.

Què va suposar la guerra? Quan va començar la guerra, per mi els qui tenien la raó eren els de dretes, els “sublevats”, i els “dolents” eren els “legals”, que ostentaven el poder. El 18 de juliol Santander va quedar a la part republicana, i varen detenir el meu pare i les meves dues germanes i les varen empresonar. Ens varen mobilitzar i vaig participar en la destrossa del seminari, la crema de llibres... Me va tocar anar a un batalló de treballadors

mel367

19/1/11

12:07

Página 23

mel i sucre

per preparar la defensa de Santander, amb la sort que me vaig estar amb un tinent anarquista, anarquista pur. Era un home que ens deixava fer el que volíem, tots érem iguals, podíem escoltar les notícies dels fascisosos, i ens deia “pensau el que volgueu, i quan sigueu més grans tendreu unes idees pròpies. Jo, deia, respect les idees de tothom”. Me va impressionar, evidentment. Un moment donat ens varen donar ordres de partir cap a Astúries, perquè les tropes sublevades s’acostaven a Santander. Ens va dir: “jo se que molts de vosaltres sou de l’altre bàndol; per tant, els qui vulguin, poden quedar i passar amb els altres”. Jo vaig decidir quedar i

passar al bàndol dels feixistes. Era la primera vegada que podia triar amb llibertat i va ser la meva primera gran equivocació. Me vaig presentar a un batalló de requeters navarros i varem entrar a Comillas. El meu germà gran estudiava d’advocat i es va incorporar al meu batalló. En la primera operació un poc seriosa en què vàrem participar el varen ferir al cap i a mi a la cama. I acabada la guerra? Acabada la guerra el meu germà va muntar un bufet d’advocats però tenia seqüeles de la ferida al cap i jo vaig decidir estudiar d’advocat per ajudar-li. Jo vaig

fer tota la carrera de dret a Oviedo per lliure i en un sol any. Com a curiositat, un catedràtic me va dir: “jo el suspendré de totes formes, sabi el que sabi; i quan torni el mes de setembre, digui el que digui, l’aprovaré.” Al cap de poc temps el meu germà va morir i vaig posar un bufet pel meu compte; va coincidir amb la repressió franquista de després de la guerra i me varen tornar a mobilitzar; en aquell temps era Alferes. Com que tenia el títol de misser, me varen encarregar de defensar casos polítics, en que no podies demanar un testimoni ni parlar casi amb l’acusat... A molts els condemnaven a mort i els afusellaven . Per a mi, que era jove,

mel367

19/1/11

12:07

Página 24

mel i sucre

que creia en la justícia, que havia fet la guerra pensant que era al bàndol dels salvadors... tot es va esbucar. Les lectures de Marx me varen servir per descobrir noves perspectives, coses que abans no pensava. Vaig constatar que m’havia equivocat. Professionalment vaig organitzar una societat que oferia una assegurança jurídica, amb un projecte patentat, que oferia defensa jurídica a empreses i particulars. A rel d’aquesta societat, el col·legi d’advocats me va expulsar perquè va decidir que allò anava en contra de la llibertat professional. Els vàrem posar un plet i el vàrem guanyar, però ja ens havíem enfonsat econòmicament i no me va quedar més remei que vendre-la per recuperar els doblers que hi havíem invertit. Després vaig viure una temporada fent de representant de vi i de llibres... Finalment el col·legi d’advocats me va readmetre i vaig tornar a muntar un bufet laboral, havia publicat algun llibre...

Quan és que entres en política? A finals dels anys ‘50 vàrem fundar el “Frente de Liberación Popular” (FLP) coneguts com els FELIPES, que ens situàvem a l’esquerra del partit comunista, avantguardista, que volia fer la revolució. Durant un temps vaig ser el secretari d’aquest petit partit. Com a militant del FLP vaig participar en la reunió de Munich,

amb altres grups antifranquistes, per obrir una proposta alternativa al franquisme renunciant a la violència. Va passar, però, que el nostre grup, com a radicals, varem posar com a condició la no renúncia a la violència. Com a representant del grup vaig decidir deixar la reunió perquè érem l’única veu discordant de la trobada. Després de la reunió, així com anaven retornant a Espanya els detenien o els expulsaven d’Espanya. Jo vaig estar amagat uns dies a Madrid i varem fer gestions amb l’ambaixada d’Uruguay, que me va refugiar a la casa de l’embaixador, no a l’ambaixada. Hi vaig estar una setmana i vaig poder sortir cap a París. En aquells moments era secretari general del partit, i me vaig trobar amb una escissió del FLP dirigida per Carlos Semprún, el germà de Jorge Semprún. No va ser fàcil viure a París, ja que, a rel d’un acord entre el govern francès i espanyol s’expulsava alguns exiliats espanyols, entre els que m’hi trobava jo. Pel maig de 1968 vaig incorporar-me a la revolta que es duia a terme; va ser el moment en què vaig adonar-me, gràcies a les disputes amb els piquets sindicals i a la meva participació en el comitè internacional de forces immigrants treballadores, que havia de repensar la meva posició; dubtava de l’eficàcia revolucionària i de la presa del poder per, des del poder, imposar-la

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

sobre la realitat i sobre el subjecte que fa la revolució al carrer.

Quan vares tornar de l’exili? Després de 9 anys d’exili a França, i degut a la gran repressió que es patia a Espanya, especialment al País Basc, vaig decidir tornar a Espanya, vaig abandonar l’avantguarda i me vaig incorporar al moviment assembleari. Quan vaig arribar a la frontera vaig anunciar a la policia francesa que volia renunciar a l’asil polític; me varen avisar que era una animalada, veient el que passava al País Basc, però li vaig contestar que jo no podia seguir ignorant el sofriment de la gent sense fer res. La policia espanyola me va interrogar i empresonar en règim d’aïllament. Va resultar, però, que s’havien perdut els papers del meu procés i me varen alliberar; sabien que hi havia una ordre de cerca i captura però havien perdut la causa. Després vaig saber que un advocat amic meu havia aconseguit que els papers no arribassin a l’audiència nacional. A Madrid me vaig donar de baixa del FLP i vaig incorporarme al moviment assembleari, que me pareixia més proper al que jo creia. Vaig començar a treballar com a advocat assembleari i vaig participar en la revista “Teoria y Pràctica”, que pretenia establir una relació directa entre els treballadors i els seus conflictes. (continuarà)

mel367

19/1/11

12:07

Pรกgina 25

mel i sucre

ANUNCI HIPER

mel367

19/1/11

12:07

Página 26

mel i sucre

dalt del turó

uan servidor era nin, per aquestes dates –amb els Reis a punt d’arribar– la pregunta recurrent era: ‘Has fet bonda?’ ‘Has estat bon al·lot?’ Solien respondre els meus pares dient que sí però donant a entendre que si era que no, no passava res: tanmateix no em durien carbó. Ara que he crescut una mica he sabut que els Reis són els pares. Però si volem ho podem continuar negant. Qui ens ha d’obligar a dar-nos un bany de realitat quan l’any encara és tan jove? I si ens va bé viure enganats? Enganats, però per qui deixam que ens engani. Ja m’entenen, no? No és tan mal de fer. Qualsevol de nosaltres ha triat una tragèdia o una comèdia, una novel·la o un conte, o llegir el diari, per entretenir-se i tots funcionen en base a l’engany, la ficció que cada un de nosaltres admetem. Per molt que la realitat superi sempre la fantasia, funciona també en clau de consentiment mutu entre el lector o l’espectador, l’actor i l’autor.

Què se demana a l’any que comença? L’hipòcrita demana per a tothom però només espera per a ell. El fatu, el cregut, demana que tothom sapi que a ell li duen més que als altres. El ric, demana per als pobres, però perquè s’ho gastin als seus magatzems. El nin demana, esperant que li duguin. El gran espera poder dur el que li demanaran. El militar demana un canó que mati més i millor. El capellà, un miracle, tal com estan les coses a la seva església. El pagès que plogui si no plou i que no plogui si plou massa i que les

Fer bonda o les cascarrulles de l’any passat CLIMENT PICORNELL

subvencions no s’aturin. La Lluna demana el Sol. La Terra demana que s’acompleixi el compromís de Kyoto. La batlessa de Palma demana tranquil·litat i bons aliments i majoria absoluta en tornar-hi. La mare, salut per a tots, primer per als seus. El forofo que guany el seu equip, no que jugui bé, que guanyi. El nostre moix que el pinso no s’acabi. El culturista més cultura, avui en dia la gimnàstica és com la magnèsia, i més espectacles de franc on ell pugui lluir la seva enorme bufanda enroscada al coll... Demanar per demanar, sabates grosses! Però alerta que de vegades el que es demana s’acompleix. N’hi ha que graten més endins i s’embranquen amb un canvi de vida, més arreu, que arribi fins a un nou tractament que ha d’afectar l’amor o la família o els amics, aplicant a la seva reflexió de cap d’any filtres delicats com l’angoixa, la por, la incertesa, la gelosia, l’enyorament, la culpa. Alguns altres planifiquen l’esperada solució a la seva soledat, a la impaciència, a la malaltia, a la manca de feina quan... de sobte, els doblers no es torben a aparèixer –prepotents i permanents– com la pedra filosofal i més enguany que anam més magres i ens aboquen a la simplificació, la humilitat, la flexibilitat i, en molts de casos, a reivindicar l’humor, més que la ràbia, com a medicina universal.

Tots feim nous i bons propòsits de cara a l’any que ve. Com si fos tan senzill llevar-se les cascarru-

lles de l’any que s’ha acabat. Però els ‘molts d’anys!’ que ens dedicam mútuament pel carrer i la salut que ens desitjam són els emblemes de la felicitat que es demana per a l’any que comença. Molt més enllà del propòsit d’amagrir-se o d’aprendre anglès, apareixen a l’horitzó els tènues desitjos de ser més bons al·lots. El tema de la bondat, recurrent malgrat ja hagin passat els Reis, bondat que pot derivar en temes tan eteris com mirar de col·laborar amb alguns dels projectes per millorar la salut del planeta i de la gent que l’habita, coses com el canvi climàtic o el problema de la fam al món. En fi. Wishful thinking que diuen els anglesos, pensament il·lusori, bons desitjos, i qui sap, si poca cosa més.

“No ens enganem, la bondat no ven”, diu Laura Ferrero, comentant el llibre de A. Phillips i B. Taylor Elogi de la Bondat. Parafrasejant-la, els bons desitjos no venen. La bondat s’assimila modernament a la beneitura, el ‘bonisme’, seria la seva vessant hiperbòlica. Però, com assenyalen Phillips i Taylor, el que més ens espanta de nosaltres mateixos és el plaer que podem arribar a experimentar practicant la bondat, com un plaer prohibit, en evidenciar-nos que és el canal necessari que ens obri a tots els demés. Sense ella no hi ha comunicació vertadera amb ningú. Luter, Hobbes o Rousseau han teoritzat on radicava la bondat i on la seva perversió –del pecat original fins a la societat, que malavesa els homes, bons per naturalesa– fins

mel367

19/1/11

12:08

Página 27

que arribà Freud i ho posà en entredit, l’home no fou creat per cap déu sinó modelat per a la seva supervivència a través de la sexualitat. Així, la bondat esdevingué un enigma més –qui sap si un estigma– de la psicoanàlisi, en analitzar l’egoisme dels humans, egoisme que du al foment de la competitivitat del món actual i que ens divideix entre guanyadors i perdedors, bons i dolents. Com bé va dir Jacques Lacan: “el manament cristià que diu ‘estima al pròxim com a tu mateix’ s’hauria d’entendre irònicament, ja que tot el món s’odia sí mateix”

Per tant, ara ja ho sabem: els reis són els pares. O no. Vull dir que els pares no són, en aquest cas, més que els actors d’una representació. La vertadera protagonista és la ingenuïtat dels nins petits que són depositaris de la il·lusió. Els reis de l’Orient són com qualsevol altre viàtic, una escenificació de què el regal és una eina per a la mútua satisfacció, disfressada de bondat. Que després les grans companyies internacionals dels regals entrin per dins aquesta representació, hi sembrin i hi recol·lectin per al seu propi benefici no treu, però, que les arrels de tot això siguin saludables: premiar als qui han fet bonda, i als qui no n’han feta tanta. De totes les maneres, servidor ja ha espatllat sa jugueta nova.

mel i sucre

frases fetes

Tocar el Cel amb un dit JOAN SASTRE JOAN

Experimentar, encara que sigui per uns moments, una sensació de

satisfacció absoluta, i de plenitud espiritual.

I es pot experimentar de formes molt distintes, i tant a nivell privat

com col·lectiu. Pot ser pel fet d’haver aconseguit una fita personat quasi inabastable a força de treballar molt, i dedicar-hi molts esforços, però també pot ser per una cosa tan poc treballada personalment com

que, a centenars de quilòmetres d’on tu ets, i sense gens d’esforç personal per part teva, el teu equip de futbol hagi donat una pallissa de 5 a 0 al seu principal rival. El

fet és que com més desitjada es una cosa, i com més dificultosa

sigui, més satisfacció reporta a la persona o al col·lectiu que la

desitja. És justament per això que les coses que costen poc d’acon-

seguir son poc valorades, per molt de valor objectiu que ten-

guin. En canvi, una cosa que ha costat un gran esforç aconseguir, cobra un gran valor subjectiu. En la nostra vida quotidiana podem trobar exemples seguit seguit, d’aquests fets: a nivell material, sempre és molt més valorada una cosa que has hagut de comprar amb doblerets guan-

yats teus (com diu la bíblia, amb la suor del teu front), que si t’arriba

regalada com a de l’aire del cel. I si parlam d’un nivell més immaterial

com és el de l’esperit i dels sentiments, llavors és quan cobra la seva vertadera dimensió el sentit de la frase.

El personatge: Miquel Ferriol Company, el sen Pericàs 4

El món tradicional: el bestiar de cabestre 4

I les seccions habituals: resum de l’any agrícola, l’hort del padrí...

mel367

19/1/11

12:08

Página 28

mel i sucre

meteorologia

Comentari al mes de desembre El desembre de 2010 s’ha presentat més fred que l’any passat. La temperatura mitjana ha baixat, en relació al desembre de 2009, 1,4 ºC. Hem continuat, també en aquest mes, amb la tendència, iniciada a l’octubre del 2010, de temperatures mitjanes més baixes en comparació amb el 2009. El gràfic mostra un comportament de la temperatura amb fluctuacions al llarg del mes. Els dies més freds es presentaren a mitjan període, els dies 15 i 16, amb mitjanes de 5,1ºC i 5,4 ºC respectivament. El refredament de l’aire provocà una segona nevada a la Serra de Tramuntana. La primera hi va caure el dia 3, coincidint amb un grup de dies molt freds a principis de mes. Finalment el dia de Nadal i de la segona festa, el termòmetre també descendí de manera considerable, dibuixant la tercera baixada de temperatures. Aquesta fredor, ens ha duit alguna gelada, en els dies en què les temperatures han caigut més, amb formació de gel a bassiots i a acumulacions petites d’aigua. Després de Nadal, les temperatures tornaren millorar i vàrem tenir una nit de Cap d’Any més bé suau en quant a aquesta variable meteorològica, amb una mínima que no baixà dels 8,1 ºC. No ha estat el desembre un més massa plujós. Únicament s’han recollit 33,3 mm en front dels 134,7 mm del desembre del 2009. La tardor del 2010 no ha estat excessivament humida, com normalment sol ésser. La resta de paràmetres ha seguit la tònica general que correspon al mes.

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny MES DE DESEMBRE

JOSEP ROIG

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

GENER 2011 (fins a dia 15) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2010

10,6 ºC 20,8 ºC (dia 8) 2,6 ºC (dia 26) 33,3 mm 8,1 Km/h 69,2 Km/h (dia 15) O-NO 74,34 % 1012,12 mb 2 ml/dia

2009

12 ºC 20,3 ºC (dia 29) 1,7 ºC (dia 18) 134,7 mm 8,9 Km/h 74 Km/h (dia 22) SO 78,81 % 1009,88 mb 1,7 ml/dia

11,8 ºC 18,3 ºC (dia 14) 4,8 ºC (dia 4) 4,2 mm (1,2 mm de la boira) 5,6 Km/h 45,1Km/h (dia 11) O-SO 1,8 ml/dia

mel367

19/1/11

12:08

Página 29

mel i sucre

Comentari al mes de gener L’any 2011 des del punt de vista climatològic ha començat suau i amb temperatures superiors a les habituals per a la primera quinzena de gener. Les calmes de gener, que solen presentar-se a mitjan mes, han avançat el seu efecte atmosfèric. Aquestes ens han regalat dies de sol, amb moments quasi primaverals, a la part central de la jornada. Les mínimes no han baixat dels 5 ºC. Els dies més freds foren el 3 i el 4. Tampoc no hem tengut mal temps. Petites pluges, de pocs mm, amb bastants de boirades i rosades. En

conjunt hem sumat 4,2 mm de pluviometria. Aquesta climatologia moderada comença a fer tenyir de verd els camps que s’anaren sembrant durant el desembre. La humitat i les temperatures que hem tengut han afavorit la germinació de les llavors dels cereals. I ja qualque ametler comença a vestirse de blanc dins els sementers del camp santjoaner.

Climograma 2010 Amb el climograma del 2010, tenim una mena de radiografia del que ha estat aquest any en quant a les dues variables més destacades

del temps: – Les temperatures han estat en general lleugerament més baixes que a l’any 2010. Únicament el febrer i l’abril presentaren valors mitjans una mica més elevats. La temperatura mitjana anual ha baixat quasi 1 ºC en relació a la del 2009. – En quant a la pluviometria, hem recollit, en el 2010, uns 110 mm menys que al 2009. La pluja total ha estat de 574,9 mm. La tardor no ha estat tant plujosa com la del 2009. El mes amb la pluviometria més elevada fou el maig, seguit de l’octubre

COMPARACIÓ DE LA TEMPERATURA MITJANA I LA PLUVIOMETRIA. ANYS: 2010, 2009 I 2008.

mel367

19/1/11

12:08

Página 30

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record AMADOR

Fotografia 1: Arribada dels Reis a Sant Joan, l’any 1960.

Aportació fotogràfica: arxiu d’Amador Bauçà Bauçà “Passol”. Fotografia 2: Entrega de juguetes dels Reis a Margalida Bou, en braços del seu pare, l’amo en Guillem, a principis dels anys seixanta. Aportació fotogràfica: Guillem Bou (E.P.D.).

Fotografia 3: Presentació teatral infantil de “l’Adoració dels Reis”, a principis dels anys setanta. Aportació fotogràfica: Antoni Sastre Gayà “de sa Botigueta”.

DE SA

PLAÇA, AMADOR PASSOL

mel367

19/1/11

12:08

Pรกgina 31

mel i sucre

mel367

19/1/11

12:08

Página 32

mel i sucre

esports U.E. Boreal Marratxí 0 Juvenils C.E. Sant Joan 6

En bon dimecres vespre ens desplaçàrem fins a ciutat per jugar un partit, contra un dels rivals més directes de la lliga. Però el partit no es va jugar, degut a que l’equip rival no va portar les seves fitxes al partit i només presentaren tres DNI i per tant, el tres punts van ser per nosaltres i els hi van restar tres punts a ells. No vàrem suar gaire per guanyar! Juvenils C.E. Sant Joan 5 Alkudi-indoor 5

Diumenge 12 de desembre, a les 12:00 ens va tocar jugar contra els cinquens a dos punts darrera nostre. Teniem dues baixes importants, Tomeu Garí i Rafel Roig. Vàrem sortir molt adormits en defensa i ells, fent una bona presió, van saber aprofitar els nostres errors. Les dues primeres ocasions que varen tenir els rivals van marcar i la cosa s’embrutava (0-2). Ens tancàrem al darrera i sabíem que tendriem alguna ocasió. D’una bona jugada d’equip, Joan Jordà va marcar l’1-2. Vam seguir fluixos en defensa i poc després de marcar nosaltres ens ficàren l’1-3 i tot seguit l’1-4. El partit ens fogia de les mans. Demanàrem un temps mort, molt necessari, i el mister (Toni Joan) ens va ordenar pressionar a dalt i això férem. Mateu Simó va robar una pilota i va ficar el 2-4. Poc després, Joan Jordà d’un xut ras i ajustat al pal va ficar el tercer, 3-4. Tornàvem estar ficats en el partit, era vital no tenir errors. Així va acabar la primera part. Al descans ens vam motivar (el míster en sap massa de fer aquestes coses) i confiàvem en remuntar. Als

Cròniques del C.E. Sant Joan JOAN JORDÀ CATALÀ

10 minuts, Andreu Joan Bauçà, d’un contraatac molt ràpid va empatar el partit (4-4). Tot seguit Mateu Simó va trobar forat i va ficar el 5-4. L’afició va ser vital per aquesta remuntada. Faltant menys de 5 minuts ens empàtaren el partit (5-5). Estàvem molt cansats. Al final, un gol fantasma dels rivals que l’àrbitre no va donar per bo i al contraatac ocasió claríssima de Joan Jorda davant el porter (1x1) que acabar de la pitjor manera que podia acabar, falta del porter no pitada per l’àrbitre i final del partit. Gran remuntada, gràcies afició! Entreesculturas Montesion 9 Juvenils C.E.Sant Joan 0

Dilluns a vespre teniem partit a ciutat contra el tercer classificat, a només dos punts de nosaltres, que anam quarts. Erem concients de que seria un partit dur però hi erem, i hi erem amb ganes. Vam anar-hi amb dues baixes importants, Jaume Amengual i Rafel Roig. Just arribar ens diven que hem de jugar a l’aire lliure perquè el pavelló està ocupat. El camp en el que varem jugar era tipo és de la Plaça de la Constitució. Abans de sortir a jugar, el mister ens va dir que haviem de sortir tancats en defensa i sortir al contraatac. El partit va començar i els primers deu minuts vam aconseguir que no ens fiquessin cap gol, fins hi tot vam tenir una bona ocasió de gol però com era de veure va arribar el primer, i el segon i el tercer... Vam acabar la primera part 5-0. A la segona part canviarem de tàctica, envers d’està tancats al darrera, sortirem a presionar a dalt. Ens va anar millor canviar de tàctica, vàrem gaudir d’unes quantes ocasions de gol però cap va entrar i el partit va acabar 9-0.

Els tres primers classificats juguen la seva lliga entre ells tres, nosaltres tenim la nostra lliga desde el quarts fins els últims, i seguim quarts! Juvenils C.E. Sant Joan C.D. Son Oliva

Diumenge 16, a les 12:00, després de tres setmanes sense jugar, va venir el Son Oliva (4t) a jugar. Estàvem motivadíssims i per primera vegada en tota la temporada erem tot l’equip sencer. El partit va començar puntual. Vam sortir a presionar a dalt, cosa que mai havíem fet. Ens va anar bé, als 3 minuts de joc Tomeu Gari va marcar l’1-0, poc després el van expulsar per doble tarjeta groga. Jugàvem amb tres homes enmig del camp i ells amb cinc, ja feien porter-jugador. Vam saber aguantar bé els minuts que ens tocava jugar així però quan ja acabaven ens van empatar el partit. Poc després van ficar l’1-2. Varem tenir bastantes ocasions clares però continuament perdonàvem i va arribar el seu tercer (1-3) i ja acabant la primera part van ficar el quart (1-4). A la segona part vàrem sortir ben igual que la primera, a pressionar fort. Vam seguir perdonant les ocasions que teniem. Els partit es va embrutat bastant, tot eren faltes brutes, insults, empeses... I l’àrbitre, que era nefast, no va saber durho com tocava. Van ficar el cinqué(1-5) i poc després va arribar el sisé(1-6). Ens van xutar cinc dobles penals, dels quals en van ficar un, el porter en va aturar tres i un que van tirar a fora. El seté també va arribar(1-7). Ja ens havia fuit de les mans, quedaven deu minuts i era impossible remontar. Al final, Lluc Florit va ficar el 2-7 i aixi va acabar el partit.

mel367

19/1/11

12:08

Página 33

mel i sucre

passatemps

Mots enquadrats núm. 16 ARNAU MORATINOS BORDOY

mel367

19/1/11

12:08

Página 34

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m

Bledes i espinacs per a guarnició SACRAMENT FERRER

esprés dels excessos culinaris que hem fet durant les festes de Nadal i Sant Antoni ens convé menjar bullit i torrat, així com també verdures. Per això vos present una manera molt fàcil i saborosa de prDparar-les.

Ingredients a 2 manats de bledes a 2 manats d’espinacs a 2 tomàtigues de ramellet a 2 grells a 2 alls a Pinyons i panses a Sal i oli a Pebre bord

Preparació a Netejar les bledes i els espinacs per llevar les restes de terra.

a Bullir les bledes i els espinacs durant deu minuts. a Mentrestant, picar els alls i tallar els grells molt petits. a Treure les verdures de l’aigua i escolar bé. a Damunt una post, tallar les bledes i els espinacs a trossos petits. a Dins una greixonera, posar oli; afegir els grells tallats i els dos alls picats. a Pelar i picar les tomàtigues de ramellet. a Quan són cuits els grells, afegir la tomàtiga, els pinyons i les panses. a Una vegada sofregit, posar una cullerada de pebre vermell i sal a gust. a Incorporar les bledes i els espinacs que teníem tallats i quan s’han begut tot el brou està llest per servir. a Serveix per a guarnició de carn o peix a la planxa.

Fusteria en general i mobles de cuina

Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85

NICOLAU

PLANTERS

ORNAMENTALS

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

mel367

19/1/11

12:15

Página 35

mel i sucre

agenda Horaris de tren ACTUALITZAT (07-2008) (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de Sant Joan)

Sant Joan - Palma Dies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38 (8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38 (13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38 (9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38, 14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38, 9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38, 12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38, 17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Palma - Sant Joan Dies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09, 10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09, 15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09, 20.09, 21.09, 22.09. Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04. Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04.

Sant Joan - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59 (8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59 (12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59 (9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25), 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Manacor - Sant Joan Dies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22. Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22. Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

Dies assenyalats

Febrer: la Candelera (2), beata Francinaina Cirer (27).

El mes

És també un mes fred i humit. Els ametlers treuen flor i els sembrats pinten de verd foravila. Per santa Apol·lònia (9 de febrer) exsecallen tarongers i llimoneres, que també es poden trasplantar per aquesta època. Generalment pel febrer es poden empeltar, exsecallar o trasplantar els arbres que perden la fulla. És temps de cames roges i de tallar canyes. Durant aquest més se sol acabar de sembrar el gra. La lluna nova de febrer és la millor per sembrar patates i la vella per als alls. Pel febrer els tords davallen de la muntanya cap al pla. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’A. Ginard i A. Ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

1 febrer 15 febrer 28 febrer 15 març

surt

07.56 07.41 07.23 07.01

es pon 18.06 18.23 18.38 18.54

Assistència mèdica

Centre sanitari dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PAC de Vilafranca Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 23 de gen. Sant Joan dia 30 Vilafranca dia 6 de feb. Ariany Montuïri dia 13 dia 20 Petra dia 27 Porreres dia 6 de març Sant Joan

la lluna

26 gener 3 febrer 11 18 25 4 març

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant nova

Ajuntament

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Febrer de 1991

• El puig de Sant Nofre i el de Bonany varen ser inclosos en el Catàleg d’espais naturals del Govern Balear. • Es va presentar el catàleg de l’Arxiu Parroquial, elaborat per mossèn Josep Estelrich. • El pou que va fer l’Ajuntament a la zona del Revellar tenia un cabal estimat de 50.000 litres/hora. Febrer de 2001

• Es varen presentar l’himne, la bandera i l’escut de Sant Joan, que l’Ajuntament va declarar oficials. En el mateix acte, cloenda de la celebració del setè centenari de la fundació de la vila, es va presentar la Monografia Santjoanera número 11, Sant Joan una vila set vegades centenària. • La Conselleria d’Educació va donar llum verda a l’ampliació de l’escola, que havia quedat petita arran del desdoblament de tots els cursos i de l’oferta d’educació preescolar. Telèfons d’interès

Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 55 00 80 Urgències UVI 061 PAC (Vilafranca) 971 56 07 50 Centre sanitari 971 52 65 08 Apotecaria 971 52 62 52 Policia Local 630 98 35 92 Guàrdia Civil 971 56 00 27 Policia Nacional 091 Ajuntament 971 52 60 03 GESA 971 55 41 11 Centre meteor. 971 26 46 10 OCB 971 72 32 99

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Mel

Sucre

O CB de Sant Joan • Gener / 2011 - n ú m . 3 6 7

Sucre Gener

2 0 11 - núm. 367