Mel i Sucre. Núm. 431 Maig de 2016 by ciutadajoan

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 2

mel i sucre

sumari Editorial reDaCCió

Notícies locals reDaCCió

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Maig 2016. Núm. 431 revista d’informació general

Converses amb els amics aNToNi sasTre i aMaDor Passol

Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2016

Meteorologia JoseP roiG

antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Julià Picornell, Catalina Gayà Morlà, Catalina Jaume, aina sastre.

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font

Agenda reDaCCió

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 3

mel i sucre

l mes que ve donarem per acabada una etapa amb la publicació de l’últim número del mel i sucre encunyat per l’actual consell de redacció format per en Joan Font, en Francesc X. Moratinos, en Mateu Sastre, en Joan Moratinos i en Joan Sastre, tots nosaltres “supervivents” de la primerenca fornada de melisucrers que agafàrem el comandament de la revista després d’un primer número promogut per un efímer consell de redacció. Molta gent ha passat, d’aquell dia ençà, pels llocs de gestió de la revista i no és el moment de fer-ne la llista, cadascun d’ells i elles han tengut la seva rellevància i hi han dedicat uns esforços (sempre de franc, convé dirho) que han permès que, trenta-cinc anys després, aquesta revista continuï amb una salut excel·lent i una llista de col·laboradors anual no gens menyspreable. Així mateix, des del començament de l’última dècada del segle passat, la consolidació del nombre de socis-subscriptors i la incorporació d’anunciants, juntament amb la feina desinteressada però

editorial gratificant del consell de redacció (en forma de gestió econòmica, recollida d’informació, maquetació i composició de textos i imatges…), ha permès que durant aquests darrers 25 anys la gestió i confecció de la revista hagi estat relativament bona de dur i no ens hagi comportat gaires molèsties, de manera que podríem continuar fins que les forces físiques i intellectuals acompanyassin. De totes maneres, tot té un començament i tot convé que tengui un final, si és possible el més digne possible, en consonància amb la vida de què ha gaudit aquesta revista, que ja es va convertir fa una pila d’anys en un referent per a la gran majoria de la gent de Sant Joan, molts dels quals han pogut llegir en la seva llengua, quan segurament no ho haurien fet mai sense l’existència d’un paperet que cada mes els arribava per davall la porta o que podien anar a comprar a Ca na Blanch, el quiosquet durant tants d’anys del nostre poble.

I no tan sols hem pogut llegir en català durant tots aquests anys, també hi ha hagut molts col·laboradors als quals no els hauria passat mai pel cap escriure en català i que amb el mel i sucre s’hi ha atrevit. Convé tenir-ho en compte: l’existència de mitjans de comunicació locals en català fa que la gent llegeixi i sobretot escrigui en aquesta llengua nostra tan malmenada històricament i encara avui per administracions i mitjans de comunicació. Trenta-cinc anys després, però, ha arribat l’hora de l’adéu, amb la convicció d’haver fet la feina i amb l’esperança que algú agafi el relleu d’aquest espai comunicatiu que ens ha ajudat a ser més poble i ens ha permès sentir-nos un poc més lliures. Des del mes de desembre de l’any passat, quan l’actual consell de redacció vàrem decidir donar per acabada aquesta etapa de trenta-cinc anys, un grup de joves han acceptat el repte d’agafar les brides de la revista. El número de juny serà el darrer d’una etapa; a partir del juliol, tendreu un nou projecte entre les mans. Que vagi de gust!

http://melisucre.cat/ 35 anys 3

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 4

mel i sucre

notícies locals 1 s’ha jubilat el metge de família del centre de salut de sant Joan, Domingo Fernández lara, després de 23 anys d’exercici al nostre poble. Davant un bon nombre de santjoaners i la majoria de regidors, l’ajuntament li va retre un homenatge i li va entregar una placa commemorativa. l’ha substituït interinament la doctora inmaculada Warletta Tirado, que estarà al nostre centre fins al mes d’agost. 1 s’han col·locat para-sols als patis de les aules de P3, P4 i P5 de l’escola de son Juny. Cadascuna de les tres aules té una mica de pati “privat”. amb la calor que ha començat a fer, s’agrairà una mica d’ombra en sortir a esplaiar-se. a més els para-sols faran més fresques les aules, que tenen grans finestrals en dret dels patis, orientats a migjorn. 1 l’artista santjoanera lluïsa Febrer i lluís Vecina han presentat a l’espai TaCa, de Palma, el projecte conjunt “lluïssor”. els assistents a l’exposició podien comprar els dibuixos de na lluïsa per un euro. es tractava de dibuixos innocents. en lloc de marcar amb un punt vermell les obres que

Margalida Estelrich “de Ca na Blanc” ha estat nomenada cap de gabinet de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears. A la foto (la primera per la dreta), davant el Teatre Principal acompanya president, consellera i alts càrrecs en una de les activitats en què les institucions participen econòmicament (foto Última Hora).

s’adquirien, com se sol fer, el comprador desferrava el dibuix de la paret. Per davall, emergien dibuixos d’en lluís, ja no tan ingenus (refugiats, policies, militars, dones maltractades, polítics...). Més que una exposició, es tractava d’una performance, amb la intervenció activa i aleatòria del públic. el mateix dia, na lluïsa i en lluís presentaren també el seu darrer fanzine, una espècie de “bestiari dels turistes” que freqüenten la nostra illa. les obres de na lluïsa aixequem sovint polseguera. Per Pasqua va exposar als 7 Cantons, un hivernacle a un lloc molt cèntric de Ciutat, pensat per ser vist des

del carrer. algú va atemptar contra l’exposició: 16 làmines que representaven la gestació, des de la fecundació fins al part. 1 l’any 2005 el professor santjoaner Jaume sastre Font, amb altres companys, va intentar arribar a la piscina que el periodista té a la Costa dels Pins, per reclamar-ne l’ús públic. la piscina està construïda clarament massa a prop de la línia de costa, a la zona de domini públic i, per tant, és susceptible de ser declarada il·legal i de tenir una ordre de demolició. l’entrada al recinte de la piscina va tenir l’oposició d’uns guardes de seguretat. es varen creuar denúncies per

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 5

mel i sucre lesions i coaccions per les dues bandes. ara, el fiscal ha sol·licitat l’absolució i les dues parts s’hi han avengut. Jaume sastre ha declarat que ells no “han canviat de discurs” i que se sentia alleujat perquè la Fiscalia assumís que ells “eren els agredits”. Creu que el procés s’ha endarrerit a posta i que, de vegades (com en una demanda de Pedro J. ramírez contra ell per coaccions) la justícia és ràpida i, altres vegades, “es deixa podrir”. segons ell, això demostra que la justícia “protegeix Pedro J.”. Les conferències que ha realitzat la UOM (Universitat Oberta per a Majors) al local de la Tercera Edat han tengut un èxit considerable. La gent hi ha assistit amb prou curiositat i interès (foto facebook Ajuntament).

1 la santjoanera Margalida estelrich “de ca na Blanc” fou nomenada cap de gabinet de la Conselleria de Transparència, Cultura i esports fa unes setmanes. la seva feina es desenvolupa en un càrrec de confiança que s’ha ofert a través de Mes, Mes per Menorca i de la seva relació amb l’assemblea per sant Joan, a més de per les tasques que havia desenvolupat professionalment fins ara al Consell social de la Universitat. 1 Una tassa endimoniada. a partir del 13 de maig, el diari Última Hora va posar a la venda (per 3.90 €, amb el diari) una nova tassa dedicada als dimonis festius de Mallorca, una iniciativa emmarcada dins “Un any de mil dimonis”, de la Casa Pare Ginard, Museu de la Paraula. aquesta entrega va estar dedicada als nostres set dimonis, que representen els set pecats capitals. els dimonis van acompanyats d’un element de la festa, en el nostre cas, unes xeremies. els dibuixos de les tasses són d’eva Hermida i el disseny de Jordi Cerdà.

Les paelles del Primer de Maig a Consolació enguany foren passades per aigua. Només 4 de les 17 que s’hi havien d’aplegar no es feren por de la brusca.

1 es va estrenar al cine rívoli de Palma La nit de Sant Llorenç, una pel·lícula de Joan Barceló rigo basada en una obra inèdita d’an-

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 6

mel i sucre toni riera Nadal, amb un dels personatges interpretat per la santjoanera Júlia Febrer Bausà “Bossa”. es tracta d’un thriller intrigant que no deixa l’espectador indiferent: el doctor Gomis és un conegut psiquiatre que viu obsessionat per un jove pacient desequilibrat al qual és incapaç de guarir. el jove havia ingressat a l’hospital quan era un nin petit, aterrit i confús. el doctor veu que se li presenta l'oportunitat de conèixer-lo millor quan després d’una fugida intenta seguir-li passos. arriba a conèixer la terrible veritat del seu pacient i al mateix temps la seva. la música és original de la també coneguda per alguns santjoaners Bàrbara Duran, que fa unes setmanes presentà a sant Joan el seu llibre sobre el tema dels “salers”. 1 Hortella d’en Cotanet ha tornat organitzar activitats que combinen la gastronomia amb la música. a la primavera, es Piscolabis, “vermuts musicals”, els diumenges a migdia. a l’estiu, la segona edició d’Hortella Fest, concerts aprofitant la fresca de la nit, amb la possibilitat de sopar allà mateix. en Toni Josep va ser entrevistat pel diari Última Hora per parlar d’aquests actes. el dibuixant Bibi li va dedicar una caricatura. 1 Ha començat el cicle de conferències de la Universitat oberta de Majors (UoM), que com sempre aplega una bona concurrència, sobretot de persones majors, però també joves. Consta de cinc conferències, cada dimecres, del 4 de maig a l’1 de juny. la primera va ser “romandre al domicili durant la vellesa”, a càrrec de Julia Gallo. seguiren “salut i benestar mental a qualsevol edat”, per David Moranta i “la polèmica lul·liana al llarg de la Història”, per Gabriel ensenyat Pujol. les dues darreres seran “la gent gran

L’obra pictòrica de Lluïsa Febrer Bausà “Bossa”, exposada a El Mirador (espai artísitc) del carrer Set cantons de Palma, fou objecte d’atacs ultres (foto Última Hora).

Lluïsa Febrer Bausà “Bossa” inaugurà una exposició artística titulada “Lluïssor” a l'espai Taca del carrer de Sant Feliu de Palma el dia 14 de maig passat. Podeu visitar-la tot enviant una petitció al correu tacastudio@gmail.com.

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 7

mel i sucre i el temps lliure”, a càrrec de Mariano sbert, i “el valor de la soledat”, per Margalida Vives. Tots els conferenciants són professors de la Universitat de les illes Balears, promotora de la UoM. 1 el 14 de maig la coral Veus de la Terra, de reus, va oferir un concert a l’església, en què també varen intervenir els amfitrions, la Coral de sant Joan. els reusencs estan especialitzats en “música ètnica”, d’ençà dels seus orígens com una coral formada per persones immigrants (actualment la major part de components són d’aquí). en el seu repertori es poden trobar músiques populars, folklòriques i tradicionals de tot arreu i, especialment, música de cantautors, encara que inicialment no hagin estat pensades ni harmonitzades per a agrupacions corals. interpretaren algunes peces com “homenatge a Mallorca”, entre les quals, la versió coral d’Alegria, dels mallorquins antònia Font. Dirigeixen la coral de reus i la de sant Joan, esteban Donadio i Joan laínez, respectivament. el diumenge es va fer un dinar de germanor al puig de Bonany que acabà amb un petit concert a l’església de l’ermita. 1 la santjoanera Margalida Comas Matas, que ha estudiat infermeria a Barcelona, Budapest i Madrid, en l’especialitat de

Júlia Febrer Bausà “Bossa” (la quarta per la dreta) ha participat com a actriu a la pel·licula “La nit de sant Llorenç” dirigida pel mallorquí Joan Barceló Rigo, amb guió i música de Bàrbara Duran. La estrena es va fer al cinema Rivoli. Aquí podeu veure part dels participants en aquest film.

NICOLAU

PLANTERS

Membres del club Peus Grossos després de la cursa de Randa. Els seus membres i altres sanjoaners continuen participant en moltes de les curses que es duen a terme durant aquesta primavera (foto facaebook Peusgrossos).

ORNAMENTALS

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 8

mel i sucre comare, i que prepara un doctorat sobre la “vivència de la sexualitat en el puerperi”, va presentar una comunicació sobre aquesta qüestió al Primer Congrés de salut Familiar i Comunitària. Ho va fer juntament amb el seu professor José Manuel de Matos Pinto. 1 la Coral infantil de sant Joan i el Teen spirit Chorus varen prendre part en la cantata La disputa de l’ase, basada en l’obra homònima del nostre clàssic anselm Turmeda, amb música de Víctor Ferragut i text de Gabriel Mestre. les dues agrupacions santjoaneres s’uniren a altres corals i a la Banda de Música de Felanitx. el concert, que es va fer al convent de sant agustí, de Felanitx, era la culminació de la Trobada de Corals infantils. També el Teen spirit Chorus va participar en la interpretació de la Missa dels Infants, de John rutter, a Manacor, juntament amb la Jove orquestra de les illes Balears, el Cor Ciutat de Mallorca i els solistes rupert Bergmann i raquel ribo. 1 els corredors a peu santjoaners (la majoria membres de Peus Grossos) són molt actius participant en curses cada cap de setmana, i moltes vegades els acompanya l’èxit. Per exemple, al trail “Cinc Cims”, de randa, el 13 de maig, hi havia una desena de santjoaners, i rafel Gayà i Joana

La Coral de Sant Joan i Veus de la Terra de Reus feren un dinar de germanor a Bonany que acabà amb un concertet a l’església del puig. El dissabte dia 14 de maig ja havien fet un concert de cant coral a l’església de Sant Joan (foto facebook de Coraldesantjoan).

El cor juvenil Teen Spirit Chorus de la Coral de Sant Joan, dirigit per Joan Laínez, actuà a l’auditori de Manacor juntament amb la Jove Orquestra de les Illes Balears.

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 9

mel i sucre va escampar, molts a fer les paelles a llocs coberts. Només en quedaren quatre a Consolació, i d’aquests només un va fer la paella damunt l’esplanada. Devers la una, el temps es va estirar, però el concurs ja s’havia esbucat.

El pare Bartomeu Pastor “de Solanda” continua la seva tasca social amb l’Associació Dignitat i feina radicada a la zona de Llevant, amb el projecte de repoblament del camp. A la foto el podem veure amb membres de l’associació (el tercer per la dreta) (foto Última Hora).

Gayà feren podi. Una setmana més tard, n’arnau Matas Mayol i en Pedro Fiol latorre aconseguiren acabar el Camí de Cavalls, que pràcticament volta tota l’illa de Menorca. el mateix dia, a sa Fita del ram (esporles), Biel Company rubio va ser el vuitè classificat absolut i segon de la seva categoria. 1 la Penya Motorista va organitzar el Trial de Primavera, del

Campionat de les illes Balears. Una quarantena de participants, en les categories Tr1, Tr2, Tr3, Tr4 i Trial Base. el mal temps va deslluir la jornada. 1 el mateix dia, se celebrava el concurs de paelles, que anualment organitza l’assemblea per sant Joan. a l’hora de començar a elaborar les paelles, amb els 17 grups preparats, es va posar a ploure i la major part de personal

1 el franciscà santjoaner Bartomeu Pastor oliver és l’impulsor de l’associació Dignitat i Feina, que treballa a favor de les persones més necessitades de la comarca de llevant. Va presentar als ajuntaments d’artà, son servera, Capdepera i sant llorenç un “projecte social de repoblació del camp”. la pretensió del projecte és generar feina per a persones sense recursos i, alhora, recuperar el paisatge, que es va degradant ràpidament, amb la sembra d’ametlers i garrovers. segons el pare Pastor, el camp mallorquí ha estat molt “important per al turisme”. espera comptar amb l’ajuda tant dels ajuntaments com dels hotelers de la zona. 1 el divendres dia 6 de maig la Cooperativa de sant Joan va fer el sopar anual habitual al restaurant Can Tronca. Presentació de comptes, memòria d’activitats i altres informacions. Hi foren presents la majoria de socis-accionistes, els representants de la junta directiva i les autoritats insulars pertinents, encapçalades pel conseller d’agricultura i directors generals.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 10

mel i sucre

l’hort des padrí

El mes de juny aNToNi sasTre “De sa BoTiGUeTa”

quest mes s’acaba la primavera i entra l’estiu. Moltes de les hortalisses estan en la plenitud i també es recullen fruites primerenques, com els níspros, els albercocs primerencs o les cireres. serà bo fer algun tractament contra el míldiu i la cendrada a les vinyes i parrals. aquests tractaments s’ha d’evitar fer-los durant les hores de molt de sol, ja que si la temperatura passa dels 30 ºC, pot produir cremades. També convendrà evitar l’excés de pàmpol i els capirols del voltnt del raïm per facilitar la ventilació. la camamil·la s’ha de recollir abans de sant Joan, ja que si es fa després, la flor produeix la llavor. la infusió es fa amb unes cinc florts de camamil·la per tassa d’aigua i serveix per calmar els nervis i llevar el mal de panxa. es poden sembrar distintes varietats de carabasses i carabassons, blat de les índies, ulls de moneato, patates tardanes, fesols fava i algunes varietats de mongetes tant per comsumir tendres com per esbessonar, i altres hortalisses de cara a l’estiu. També diuen que si se sembra llavor de col per sant Joan, per sant Pere el colet ja és nat. a principis de mes s’han d’escugular els alls i a finals del mes ja es poden collir. els alls i les cebes que hem de guardar, s’aconsella collir-los en lluna creixent aprofitant les primeres hores del dia. Dia 24 de juny és la nit màgica de sant Joan i és quan la tradició popular commemora mites i rea-

litza sortilegis com anar a veure el sol que balla des de l’esplanada de Consolació a l’hora de la sortida del sol. També és bon moment per plantar algun arbre o collir les herbes remeieres. Diuen que collides aquesta nit tenen més virtuts curatives; també hi ha la creença que els alls sembrats per sant Pau i collits per sant Joan són medicinals.

www.gastroteca.cat

Pels que es regeeixen per les fases de la lluna, aquesta és la guia: dia 5 és lluna nova; dia 12, quart creixent; dia 20 és lluna plena, i 27, quart minvant. sant Pere és a 29; sant Marçal és a 30 i l’endemà ja ens entra el primer juliol.

Un petit fracàs No totes les proves surten encertades, però dels fracassos també es pot aprendre alguna cosa, encara que som conscient que a noranta anys complits ja som més a prop de perdre qualque cosa del que sabem que no d’aprendre coses noves, però així i tot vaig voler fer una prova, que va sortir malament. a l’hort tenc un hivernacle d’uns tres metres d’amplada per sis de llargària. a una part hi tenia sis tomatigueres de mitxamiel carregades de tomàtigues, cada setmana durant tot l’hivern vaig tenir tomàtigues madures collides de l’hora; i a l’altra part hi havia unes mongeteres amb mongetes trendres d’aquelles planes i devers un pam de llargues que com més les ne collien, més ne feien. Devers mitjan abril, les tomatigueres quedaren plenes de tuta. en veure tantes tomàtigues picades i tantes papallons de tuta per dins l’hivernacle, me va venir la idea de desinfectar-ho cremant-hi flor de sofre i en vaig posar una grapada dins un pot de llauna i amb un misto li vaig pegar foc. en poc temps va partir a fer un fum que entabanava, vaig tancar l’hivernacle i ja ens veurem demà. l’endemà dematí, en obrir, ja no hi havia fum però les tomatigueres i les mongeteres estaven cremades com si hi hagués hagut una forta gelada, i els papallonets de tuta continuaven voletejant com si res no hagués passat. ran de les mongeteres hi havia un solc de pastanagó que la rama va quedar bastant cremada, però les pastanagues segueixen creixent i ben bones que fan...

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 11

mel i sucre

converses amb els amics

L’atletisme a Sant Joan (I) aNToNi sasTre “De sa BoTiGUeTa” BaUçà BaUçà “Passol”

aMB la Col·laBoraCió D’aMaDor

er parlar d’atletisme al nostre poble començarem amb els tres atletes més destacats dels anys cinquanta, dos d’ells nascuts a sant Joan, en Jaume sastre, Balaguer, i n’antoni Karmany Mestre; l’altre és en Miquel oliver, nascut a Ciutat però que va córrer amb l’equip santjoaner i fa més de vint anys que viu a sant Joan, al carrer de ses Parres.

Jaume Sastre, “Balaguer” Jaume Sastre, Balaguer, a la diada atlètica amb corredors del FC Barcelona i de l’Espanyol, al camp de futbol de Son Juny.

L’assistència a aaquesta diada atlètica va ser espectacular, hi havia centenars de persones.

Va néixer a finals dels anys vint i va començar a córrer a principis dels anys cinquanta, amb el club santjoaner Unión Deportiva san Juan, del qual era president en Francesc oliver dels Calderers, qui va ser un gran impulsor i promotor de l’atletisme. en Jaume va córrer en diferents carreres urbanes a sant joan i en altres celebrades al camp de futbol de son Juny, destacant sobretot la diada atlètica que es va fer amb altres atletes mallorquins i catalans, aquests darrers, pertanyents als clubs del Barcelona i de l’espanyol.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 12

mel i sucre Va participar, així mateix, en diferents carreres a la península amb una selecció dels millors atletes de les illes Balears. la seva especialitat eren les curses de curta i mitjana distància i destacava sobretot en la de 1.500 metres. l’amo en Jaume va morir ja fa una desena d’anys.

Antoni Karmany Mestre Va néixer a sant Joan l’any 1934. l’amo antoni sempre ha dit que va ser jugant a futbol on va començar la seva afició a l’atletisme. Va córrer la primera carrera a sant Joan a principis dels anys cinquanta a unes festes patronals, a un circuit urbà d’uns 5.000 metres on també hi havia altres corredors mallorquins. Karmany va quedar en primer lloc i en sastre va ser el segon. el diumenge següent varen anar a córrer a santa Margalida, on en Karmany va tornar a guanyar, el segon va ser en Vich de Banyalbufar i el tercer, en sastre de sant Joan. Durant dos anys consecutius n’antoni Karmany va guanyar totes les carreres fetes a Mallorca, on ell va participar. Va ser campió de Balears de cross els anys 1952 i 1953. la carrera més important que va guanyar va ser el premi inter-

Els dos atletes santjoaners Antoni Karmany i Jaume Sastre amb l’entrenador de l’Espanyol (en Cutier) i els dos atletes catalans Josep Coll i Tomàs Barris.

Antoni Karmany i Jaume Sastre amb l’equip mallorquí que va participar a una cursa disputada a la península.

CooPeraTiva agríCola SaNT JoaN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n Tel: 971 52 63 24

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 13

mel i sucre

Antoni Karmany amb la copa de guanyador de la cursa internacional jean Bouin, a Barcelona, l’any 1952.

nacional Jean Bouin en categoria júnior, celebrada a Barcelona l’any 1952. També va córrer al campionat d’espanya de cross a Catalunya, on va quedar en sisena posició. els deu primers atletes classificats varen anar a córrer el Cross de les Nacions, a Glasgow (escòcia), amb la selecció espanyola. en Karmany era el corredor més jove, varen córrer durant 15 quilòmetres juntament amb uns altres 300 corredors i n’antoni va quedar a la 54 posició. l’any 1953 va guanyar el campionat d’espanya de camp a través del Frente de Juventudes i va participar al campionat de Cata-

Cursa urbana a Sant Joan. El dorsal 51 és en Miquel Oliver i el 53 és en Jaume Sastre.

lunya i a la carrera de Manresasant Vicenç. Quan es va retirar de l’atletisme es va dedicar professionalment al ciclisme, des de l’any 1956 fins al 1965, disciplina en la qual va obtenir grans èxits esportius.

Joan Salom, un bon llançador de pes (l’hem assenyalt amb una fletxa), observant atentament un altre atleta.

Va participar en unes quantes carreres disputades a Barcelona, i també a València, a la Manresasant Vicenç, al campionat d’espanya del Frente de Juventudes... la seva especialitat era sobretot la carrera dels 3.000 metres.

Miquel Oliver Arqués Va néixer a Ciutat l’any 1934 i va començar a córrer a diferents barriades de Palma. Desporés va venir a córrer amb l’equip santjoanwrs. es desplaçava des de Palma amb tren fins a la nostra estació, on el recollia en Francesc dels Calderers.

Per acabar aquest capítol també volem fer esment d’un altre santjoaner que als anys cinquanta es va dedicar a la modalitat de llançamentr de pes, l’amo en Joan salom.

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 14

mel i sucre

dalt del turó

Fuita de Ciutat, menjamosques i anguila CliMeNT PiCorNell

Decidesc anar-me’n cap a la vila, fart de Ciutat i dels turistes que ho embossen tot. Pas per devora unes galeres –d’aquestes de passejar gent pel centre– els menadors són gitanos i un diu a un altre, mentre dos més el tenen agafat: Yo voy preso pero te mato!! Te mato!!! I l’altre que el se mira tres passes enfora acollonit. Voy preso, pero me da igual, te mato!! I fa força per desfer-se dels quatre braços que l’abraonen. Mentre els que el tenen diuen a l’altre: Vete, coño! Que te va a matar! Agaf el cotxe i seguesc el meu camí cap als semàfors de l’autovia, davant la Seu, allà equilibristes i malabaristes demostren la seva perícia i després passen el barret a veure si els conductors els donam alguna propina. Un fa coses amb una bolla de vidre, mentre una mare travessa empenyent un cotxet amb un nin que fixa la mirada a la bolla i –mentre s’allunyen– el nin gira el coll per no perdre’l de vista i el gira i el gira fins que ja no pot pus... El funambulista passa la bacina i ningú li dona res. Compungit, torna enrere i se prepara per quan el semàfor es torni a posar vermell.

* Perquè se vegi la dimensió del canvi. Quan arrib, el moix dorm espitellat dins una teula girada. Per damunt ell un menja-mosques fa de colibrí nostrat encalçant tot quant vola, adesiara s’atura damunt un fil i fa una merdeta. I torna-m’hi torna-hi a encalçar moscards, mosques i similars. Més amunt fan el mateix les falcies giscant i amb estols. Baixen i tornen pujar cridant-se entre sí, s’animen les unes a les altres.

* Ja ha arribat la calor i esperam, amb temor, un estiu pesat. Dins el casino l’amo en Gori Puixal xerra d’aquesta calor que comença i de la poca aigua a foravila. “Enguany serà com una any, jo era petit, que dins es pou de Gossalba s’aigo es feu avall i hi començarem a veure es cap d’una anguila. Déu sap es temps que feia que era allà. Mon pare mos digué: ‘la podeu pescar tanmateix se morirà de set’. I noltros ho provàrem però

era massa grossa i ses cordes i els hams que hi amollàvem, maldestres. Tanmateix s’hi morí. Enguany serà una cosa consemblant. De sec vull dir”. * Els coment com he trobat el moix, dins sa teula, que ni se n’ha temut que arribava. “Jo a un moix que teníem a Son Vell, no ho creuràs, però li vaig posar vuit ‘endiccions’ que me manà es manescal, sinó s’hauria mort. L’estimava molt jo en aquell animal”. Em sorprèn el comentari en un home com l’amo en Gori –avarques de sola d’auto, calçons apedaçats, mans poderoses i boina sempiterna–, que si havia de seguir les pautes de la pagesia, no tenien tantes manies amb moixos i cans. Matar els moixets petits o tenir cans fermats durant anys amb un ‘roegó’ de pa com única manduca era el més normal. Per guardar i caçar rates. Moixonies, poques. Se veu que els temps han canviat. *

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 15

mel i sucre ‘Saps aquests que en duen de llana pes clotell, encara que tenguin estudis !”no sé a qui se referien –crec que a mi, quan ja me n’anava– però feia estona que no l’havia sentit aquesta expressió com qui vol dir: ‘mesquinet, que sabrà aquest!’ M’ha recordat una expressió que emprava ma mare per referir-se als que volien ser molt i no hi havia per tant; sempre solia dir: “Aquest, saps que vol? Estora i murta!” *

La conversa sobre els pous de fa un temps deriva cap a coses de l’antigor, prop del pou de Gossalba, el de l’anguila, hi ha el campanar dels Moros. L’amo en Biel conta que son pare va fer llaurar un bocí perquè hi havien trobat coses antigues. Ho sentia a dir quan era nin, quan a la pagesia trobaven una cosa relacionada amb l’antigor, dins un sementer – sovint, un enterrament, amb el seu aixovar-, l’ordre era: “dau-li arada fonda!”. Si apareixien restes arqueològiques, en comptes d’aturar i avisar l’autoritat, dar-li arada fonda o tornar tapar. Els pagesos tenien el sentiment de què si ho declaraven, havien perdut la terra i els beneficis directes es fondrien davall la suposada importància de les coses “d’en temps primer” o “dels temps des

moros”. Els papers, la burocràcia i la pèrdua del tros de terra corresponent. Així varen desaparèixer molts de jaciments al Pla de Mallorca, i també, víctimes d’una espoliació inútil, car, tret d’algunes poques peces –com el “tresoret almohade” ( d’or, trobat per un particular i venut, avui al Museu de Mallorca)– les trobades no tenien interès pecuniari directe, per molt que la gent parli de collarets de plata i d’olletes plenes de monedes d’or. Han canviat els temps, la percepció i la consciència de la gent, però sobretot s’han enfortit les penes per les infraccions contra la destrucció del patrimoni. I, també, han canviat les arades del tractors : ara llauren més fons, encara.

Voltant cantó devora el forn trob na Maria Perxana que me conta tota atabalada el que li va passar ahir dematí anant a l’hospital de Manacor. “Acompanyava amb so cotxo tres vellets, que havien estat ‘tocats’, i caminen o se moven malament. Ho faig com a voluntària d’una oenagé. Tenguérem un accident, un jove mos va empènyer amb so seu cotxo. Quan sortiren els tres fent etxures, es jove se va espantar des mal que els havia fet”. Fins que na Maria li digué: “no passis ànsia ja eren així abans de sa topada!” ‘Tanta sort, tanta sort per tots que no mos férem res. Me’n vaig a donar menjar als animals perquè quan arribaré s’ase serà mort de rialles. Pens amb la possible traducció d’aquesta darrera frase a un turista que passi pel poble. O a un ciutadanetxo...

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 16

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015

Temperatura mitjana 2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010 2009 2008 2016 2015 2014

2013 2012 2011 2010 2009 2008

GEN. 12,6 FEB. 12 MAR. 11,8 ABR. 14,4 MG. JY. JL. AG. SE. OC. NOV. DES.

9,9 9 12,2 14,6 19,5 23,5 27,1 25,2 21,3 18,3 14,9 13,2

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3 24,7 23,9 21 16,3 10,8

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9 22 20,6 13,1 11

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27 22,2 19,3 15,1 12,4

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5 15,8 12,4

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7 13,4 10,6

56,9 37,5 32,3 69,2 7,4 2,7 2 4,4 27 93,6 100,8 9,1

Comentari al mes d’abril Després de gran part de l’hivern amb temperatures superiors a les normals i un març un poc més fred que el que s’esperava, l’abril ha presentat uns paràmetres típics de primavera. la temperatura mitjana s’ha quedat en els 14,4 ºC, un valor situat dins la franja pròpia d’aquest mes. en general ha estat un mes suau, sense grans oscil·lacions termomètriques. s’inicià amb una primera setmana més fresca però després els valors s’alçaren una mica i es mantingueren molt estables durant la resta del període. Únicament la part central de mes fou una mica més càlida però sense contrastar excessivament amb les altres jornades. Gran part del mes les mínimes han superat els 10 ºC i no han presentat gaire alts i baixos. en canvi les màximes han variat més, des dels 11,1 ºC fins als 23,6 ºC, conseqüència de la inestabilitat atmosfèrica que ha experimentat l’aire en aquest mes. la mitjana de la pressió, amb 1012 mb, remarca aquesta variabilitat del temps.

Pluviometria

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6 15,6 12

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7 18,3 12,7 10

15,8 40,3 32,6 75,9 6,8 5,6 0,6 50,3 114,3 28,1 34,3 14,7

36,6 63 57,5 5,6 59,1 100 0,2 19,8 32,9 13 131,8 62,9

31,8 24,3 25,2 24,5 40,8 7 0,2 37,2 11,5 16,8 160 78,6

32,9 50,1 15,4 34,4 12 58 18,1 1 22,7 48,4 204,1 9,4

74 56 59 73,8 40,2 43,7 7,9 44,2 122,2 24,2 10,2 1,6 3,4 1,2 5,4 16,3 36,5 264,6 106,6 42 39,6 23,7 33,3 134,7

67,9 22,6 39,1 50,6 124 32,4 2,9 0,7 21,2 98,3 115,4 100,5

37,5 14,6 34,9 15,6

MES D’ABRIL

2016

2015

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

14,4 ºC 23,6 ºC (dia 15) 6,1 ºC (dia 8) 75,9 mm

Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

7,7 Km/h 66 Km/h (dia 6) E-SE 77 % 1012 mb 3,4 ml/dia

14,6 ºC 23,8 ºC (dia 23) 6,2 ºC (dia 9) 5,6 mm (3 mm dels quals, de rosades matinals) 5,7 Km/h 57,6 Km/h (dia 27) E 76 % 1019 mb 3,6 ml/dia

MAIG 2016 (fins a dia 20) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2015 2016 2016 2016 2016

16,2 ºC 23,3 ºC (dia 18) 7,6 ºC (dia 2) 68 mm 6,8 Km/h 54,7 Km/h (dia 12) E-SE 3,9 ml/dia

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

DES. GEN. FEB. MARÇ ABRIL

60601 70166 82297 128968 149945

4797 5719 6735 10489 11749

12,63 12,27 12,22 12,3 12,76

16,26 13,12 13,28 15,06 19,51

3886 4632 5455 8496 9517

1199 1430 1684 2622 2937

2015 ABRIL

162389

12791

12,7

20,27

10361

3198

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 17

mel i sucre Després d’uns mesos d’hivern càlids i secs, amb pluges de poca intensitat que no arribaven a amarar les terres, l’abril s’estrenà amb un primer dia de pluja persistent, en el qual es van anotar quasi 40 mm. Després, repartides al llarg del mes, rebérem noves precipitacions de menor quantia. la precipitació total ha arribat a sumar 75,9 mm. Podem afirmar que el temps atmosfèric d’aquest mes ha presentat una tònica pròpia de la climatologia mediterrània de la nostra zona. aquestes aigües tornaren l’alegria als nostres camps i cultius de secà, molt mal manats per la situació de mancança hídrica que anàvem arrossegant. els cereals, en conseqüència, es pogueren desenvolupar adequadament, espigar i assegurar una bona fructificació. la conjunció de sol i humitat va fer esclatar la verdor per tot arreu, salpicada de taques multicolors per la floració d’arbres, arbusts, cultivats i silvestres, i de les plantes herbàcies. llevat de quatre o cinc dies més ventosos, amb velocitats mitjanes superiors als 10 Km/h, la resta del mes no ha estat massa de vent. la velocitat mitjana s’ha quedat en els 7,7 Km/h. Com a dia més mogut hem de destacar el dia 6 que anotà una velocitat mitjana de 23 Km/h i rebé el cop de vent més fort amb 66 Km/h. la direcció predominant d’entrada

de dels corrents d’aire ha estat ese, entre llevant i xaloc. els valors mitjans de la humitat i l’evaporació s’han mogut en els valors esperats pel temps atmosfèric que hem tengut, més bé humit i de temperatures dins la normalitat. les mitjanes han estat del 77% i de 3,4 ml/dia respectivament. Comentari al mes de maig en el maig ha continuat la dinàmica atmosfèrica iniciada amb l’arribada de la primavera: temps inestable amb temperatures suaus i algunes precipitacions. De

moment les pluges han fet acte de presència durant la primera setmana del mes. Començàrem amb pluja el primer de maig i el dia 7 plogué de manera intensa, acumulant-se més de 50 mm en aquesta jornada. els nostres camps han tornat rebre en el que duim de mes una nova quantitat de precipitació que ja s’acosta als 70 mm. aquesta nova injecció d’aigua ha estat ben rebuda per la natura en general i per la gran majoria de cultius. Tampoc no haurà estat perjudicial per als cereals, havent caigut com ho va fer a principis de maig, cultius que a partir de les

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 18

mel i sucre necessitats d’alimentació i perpetuació de l’espècie.

darreres setmanes d’aquest mes i durant el juny precisen d’un temps més sec per a una bona recol·lecció del gra. a sant Joan no va ploure ni una gota, però a altres zones de Mallorca, sobretot pel nord de l’illa i per Palma, el passat dia 13, es produí una tempesta de calabruix, a redols intensa. aquest gel va fer mal bé els cultius de fruiters i de patata de les terres de sa Pobla i de Campanet. les precipitacions dificultaren també durant un temps el trànsit dins l’àrea de Palma. aquestes tempestes i la formació de calabruix són fenòmens habituals al nostre clima per la primavera. son conseqüència de la presència d’aire fred en altura, combinat amb temperatures càlides a nivell de superfície. en aquest dia coincidí aquesta combinació, amb aire a -20 ºC a 5000 metres d’altitud i més de 20 ºC arran de terra; aquest contrast de

temperatures pot produir la formació de calabruix. Malgrat aquestes precipitacions importants de l’abril i el maig, les capes freàtiques pateixen un dèficit hídrica a causa de l’escassesa de pluges durant la tardor i hivern darrers i que difícilment recuperarem abans de l’estiu. Per tant haurem de consumir amb seny els minvats recursos hídrics de què disposam, tant per als reg dels cultius que precisen d’aportació d’aigua com per al consum humà, sobretot tenint en compte l’elevada població turística que s’espera per a aquest estiu. la primavera presenta l’ambientació pròpia del maig: els camps de cereals de cada dia ja groguegen més, les flors es marceixen per entrar en fructificació; la vida animal, amb els seus sons, vols i moviments omple més que mai aire i terra per respondre a les

CooPeraTiva agríCola SaNT JoaN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n Tel: 971 52 63 24

Parc solar fotovoltaic Des del gener s’ha anat incrementant la quantitat de radiació solar rebuda mes a mes. Des del solstici d’hivern el dia s’ha anat allargant i ho farà fins al solstici d’estiu, al juny. Hem passat de les 11 h 54 min del març a les 13 h i 20 min de l’abril, com a duració mitjana de cada dia. aquest augment de més d’una hora de sol ens ha aportat un nou increment de la radiació captada en aquest mes (20977 Wh/ m2 més que en el març) encara que inferior al registrat entre el febrer i el març, que fou de 46671 Wh/m2. en conseqüència ha augmentat l’energia elèctrica generada en 1260 kWh amb un rendiment de les plaques una mica inferior. si comparam la radiació captada a l’abril actual amb l’abril de 2015, observam que s’inverteix la tendència que dúiem des del gener, amb valors superiors als de l’any passat. el temps inestable de l’abril d’enguany ha disminuït l’arribada de la radiació lluminosa en 12444 Wh/m2, la qual cosa s’ha traduït en un descens de la generació d’energia elèctrica en uns 1000 kWh. en canvi el rendiment ha estat similar amb una diferència de la temperatura a la qual han estat exposades les plaques molt petita.

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:18 Pรกgina 19

mel i sucre

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 20

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Durant molts d’anys, especialment les darreres dècades del segle passat, varen venir s vendre al nostre poble un parell de peixaters ambulants. aquesta foto la va fer l’amo antoni sastre, de sa Botigueta, als anys noranta. Hi veim un grup de dones santjoaneres que esperen per fer la compra de peix. Fotografia 2: Un dijous, de mercat. a finals dels anys noranta. aportació fotogràfica: còpia extreta d’un llibre de M. segura. Fotografia 3: en Toni Bernad, s’olier de Caimari, casat amb una santjoanera, tenia la seva parada de venda d’olives, oli, bacallà... els diumenges al cantó del carrer Major, davant el bar Can Fiol. la foto està feta a principis dels anys 2000 per n’amador Bauçà, Passol.

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Pรกgina 21

mel i sucre

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 22

mel i sucre

m CUiNa D’aQUí i D’allÀ m Ametllats (Terres de l’Ebre) saCraMeNT Ferrer

l pont del Primer de Maig viatjàrem al parc natural dels Ports i a les Terres de l’ebre, a la província de Tarragona. a les pastisseries dels diversos poblets que visitàrem, hi degustàrem uns pastissets deliciosos i, no cal dir-ho, vaig dur la recepta cap aquí i ja l’he feta unes quantes vegades. Ingredients - 170 g de sucre - 50 g de bessó d’ametla - 3 ous - 1 llimona - cassoletes de paper arrissat Preparació - escalfar el forn a 250 °C.

- laminar i torrar lleugerament les ametles. - separar els blancs dels vermells d’ou. - Muntar les clares a punt de neu i, sense deixar de batre, afegir el sucre a poc a poc, en forma de pluja. - incorporar-hi unes gotes de suc de llimona. - afegir-hi les ametles amb cura per evitar que els blancs baixin. - Col·locar dins una palangana per anar al forn un paper vegetal. - Damunt el paper compondre les cassoletes de paper arrissat i amb una cullera anar fent muntets de merenga dins cada una. - apagar el forn i a continuació enfornar els ametllats durant mitja hora. - Han de coure amb l’escalfor residual del forn. D’aquesta manera no es cremen i queden blancs.

agÈNCia De SaNT JoaN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 80 98 80

mel431.qxp_mis298 25/5/16 10:16 Página 23

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Juny: sant onofre (12), sant antoni dels albercocs (13), sant Joan Baptista (24), sant Guillem (25), sant Pere i sant Pau (29).

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

El mes “aigua de sant Joan, celler buit i molta de fam”. esperem que no sigui així, sobretot per la marxa que duim d’aigua enguany, però no se sap mai. Ha arribat l’estiu i ja no hi ha por als constipats. la fruita és a la plena: albercocs, cireres, prunes, melicotons... i a finals de mes les primeres figues flors. És temps de sega: faves, ordi, civada i blat. Per sant Joan és bon temps per sembrar lletugues i raves i planters de col. aquest mateix dia diuen que si sembren clavells a la sortida del sol i els reguen amb aigua de set pous en sortiran de set colors. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

la lluna

el sol surt 1 de juny 15 20 30 15 de juliol

es pon

06.22 21.09 06.20 21.17 solstici d’estiu 06.24 21.19 06.33 21.15

29 maig 5 juny 12 20 27 4 juliol

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant nova

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 29 de maig Montuïri dia 5 de juny Petra dia 12 Porreres dia 19 sant Joan dia 26 Vilafranca dia 3 de juliol ariany Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 Urgències UVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299

Juny de 1996 • els veïnats de Can Torrat es posaren d’acord per obrir el carrer Princesa fins al carrer Tramuntana. • s’havia d’obrir un restaurant al carrer Nou, que a la fi s’anomenà “Ca sa Tia”. • Nofre Torres va deixar de ser rector de sant Joan. • antoni Karmany es va proclamar campió de Veterans de Balears. • Gabriel Matas “de son Gorgut” va ser elegit president de la societat de Caçadors. l’altre candidat era Bernat Fullana. Deien que aquell era més pròxim al PP i aquest a UM. al carreró de les Monges, davant can Biel es posà una pancarta amb el text “Gabriel, president per sempre”, usada abans per homenatjar Gabriel Cañellas. Juny de 2006 • el Consell de Mallorca va anunciar la seva intenció de recuperar la casa natal del Pare Ginard, al carrer socies. • Mentre avançaven a bon ritme les obres de l’autovia PalmaManacor, es va treure a informació pública la millora de la carretera sant Joan-Montuïri, que incloïa la variant que permet arribar a l’autovia sense entrar dins el poble. • es va trobar a sant Joan l’orgue més antic de Mallorca, procedent del convent de sant Domingo de Palma. Un orguener belga va dir que amb el 40% conservat de l’original seria possible tornar-lo veure en tota la seva esplendor. es va parlar de formar un patronat integrat per la Parròquia, l’ajuntament i particulars entesos en la matèria.