Mel i Sucre. Núm. 425 Novembre de 2015 by ciutadajoan

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:37 Página 2

mel i sucre

sumari

Notícies locals reDaCCió

L’hort des padrí aNToNi sasTre Converses amb els amics aNToNi sasTre

Mn. Josep Estelrich i Costa, in memoriam

Novembre 2015. Núm. 425 revista d’informació general

Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà, Julià Picornell.

Col·laboradors 2015

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Josep esterich i Costa (1922-2015).

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Trobada de revistes de Premsa forana aPFM Feim un pensament... GuilleM serra Passatemps arNau MoraTiNos Dalt del turó CliMeNT PiCorNell Notes musicals Julià PiCorNell Meteorologia JoseP roiG Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer Agenda reDaCCió

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://melisucre.cat/

melisucre@premsaforana.cat

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:37 Página 3

mel i sucre

notícies locals 1 el darrer dia del mes d’octubre, vigília de Tots sants, va morir mossèn Josep estelrich i Costa, “Turricano”. Nascut el 1922 a sant Joan, va desenvolupar una intensa tasca en el terreny de la investigació històrica i de la cultura popular, especialment del nostre poble, però també en altres àmbits. Va ser prevere de la Diòcesi de Mallorca, on va exercir diversos càrrecs, relacionats amb les missions, la cúria o l’escoltisme. Gran aficionat a l’excursionisme, abans que estigués “de moda”, va fer sovint de guia (algunes vegades vàrem tenir el plaer de comptar amb el seu guiatge per al grup excursionista de mel i sucre). amb altres capellans i seglars va organitzar el grup Vidalba, que va sortir durant dècades. Va heretar del mític pare rafel la tasca de dir la missa de sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyers, abans d’haver de cedir, al seu torn, el relleu a Mn. Pere orpí. Com a testimoni de la seva activitat cultural, basta revisar la llista dels llibres i articles que ha deixat escrits. la seva obra més treballada és El Convent de Santa Elisabet. Beguins, Terceroles, Jerònimes, 1317-2000. Mn. estelrich va ser durant molts d’anys capellà d’aquest convent, situat devora la porta del Camp a Palm a. Va ser el fundador i l’ànima del Col·lectiu Teranyines. una part dels títols de les Monografies santjoaneres, que publica el Col·lectiu duen la seva firma, com a autor o coautor. També va promoure la divulgació de la figura del pare rafel Ginard (a l’escola de sant Joan, els alumnes l’arribaren a conèixer com “el pare

Ca na Blanch ha tancat les portes per jubilació de na Joana Blanch Bauzà. El mític comerç santjoaner ha romàs obert, d'una manera o altra, des del 1952 fins aquest mes de novembre.

Ginard”). ell va fer les primeres gestions que menaren a l’adquisició per part del Consell de Mallorca de la casa natal del pare Ginard, al carrer socies, convertida actualment en casa museu. També va tenir la satisfacció de transcriure i veure publicada la que per a molts és la millor obra de creació pròpia de rafel Ginard, el llibret De com era infant. arribar a publicar-lo li va costar també alguns disgusts (per exemple, amenaces de querelles), però

segur que va ser una decisió de la qual no es va penedir mai. l’any 2002 va rebre el Premi 31 de Desembre, que atorga l’obra Cultural Balear, i el 2008, el Premi Jaume ii, del Consell de Mallorca. el Col·lectiu Teranyines organitzà un homenatge en el seu honor el 2009, que es concretà en un concert i la presentació d’una Monografia santjoanera amb el títol Miscel·lània Homenatge a Josep Estelrich i Costa. uns pocs anys abans, l’ajuntament de sant

associació Mel i sucre

Dissabte 12 de desembre a les 19,30 h a la sala multiusos de l’edifici de l’associació de Persones Majors tendrà lloc l’Assemblea general de socis-subscriptors. ordre del dia: 1. lectura i aprovació de l’acta anterior. 2. estat de comptes. 3. Continuïtat de la revista. Propostes. 4. Precs i preguntes. Hi estau tots convidats.

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:37 Página 4

mel i sucre

L’ajuntament de Sant Joan ha adequat una zona devora la plaça de la Consti tució perquè els cotxes elèctrics puguins realitzar recàrregues de les seves bateries.

Joan, durant el mandat de Joan Matas (“Peremaiol”/”Ditaler”), li féu un reconeixement públic en un acte en el qual participaren la Coral de sant Joan i la Coral universitat de les illes Balears. Mn. estelrich feia alguns anys que estava apartat de la vida pública, per culpa d’una malaltia que li havia anat minant l’enteniment. Va tenir la sort, això sí, d’apagar-se plàcidament. el funeral de Josep estelrich va ser oficiat pel bisbe de Mallorca, Xavier salinas, acompanyat d’una trentena de capellans.

1 Ca Na Blanch va tancar les portes el divendres 20 de novembre. Ha traspassat tot el negoci, tant de papereria com de loteries (quinieles, primitives, etc.), a l’estany de sant Joan, que gestionen en Biel Mas Gomis i la seva dona, na Cati Jaume. Feia temps l’acord que estava tancat però sembla que estaven pendents del vistiplau de l’organisme públic que gestiona els jocs d’atzar. el negoci de Ca Na Blanch va ser iniciat per Margalida Bauzà “madò Blanc”, la mare de na Joana i na Margalida Blanch Bauzà, l’any 1952, fa 63 anys. el negoci s’inicià amb la venda de cacauets i similars, després es convertí en una espècie de bar-

Aquesta darrera mesada s'han fet tasques de neteja de torrents i síquies del nostre terme municipal.

gelateria i definitivament fou papereria i llibreria. Moltes generacions de gent, sobretot nins i joves, han passat per aquest centre de reunió que ha estat Ca na Blanc durant més de 50 anys. Per prendre comiat de tots els amics, varen organitzar una mica de festa el 27 de novembre.

1 el divendres 13 de novembre, la ciutat de París va ser escenari d’una sèrie coordinada d’atacs terroristes de signe islamista, que varen provocar devers 130 morts. el poble de sant Joan es va afegir el diumenge 15 a la condemna de pràcticament tot el món. a migdia

es va convocar un minut de silenci davant les portes de l’ajuntament. el tinent de batle Francesc Mestre “Batxà” va presidir l’acte i va adreçar unes paraules als concentrats. 1 amb motiu de la festa de la patrona de la música, la Coral de sant Joan va oferir el 22 de novembre el Concert de santa Cecília 2015, a l’església parroquial. Varen fer cants de la missa i peces de Händel, o’Carrol, Mozart, Clapton i rogers, entre altres. la Coral, dirigida per Joana estelrich, va tenir l’acompanyament al piano de Joan laínez.

L’Ajuntament organitzà un minut de silenci davant la Sala contra els atemptats de París (foto del facebook de l’Aj. de Sant Joan).

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:37 Página 5

mel i sucre

Associació de Persones Majors reDaCCió

l dimecres dia 18 de novembre es va organitzar l’excursió mensual que va consistir en una visita a Pollença guiada pel santjoaner Gracià sànchez. en Gracià durant dues hores i mitja ens explicà les característiques principals de Pollença i els llocs més emblemàtics, tant des del punt de vista dels pollencins com els més apreciats pel turisme que visita o viu temporades a aquesta població des de principis del segle XX. Després visitàrem cala sant Vicenç, també dins el terme de Pollença. a continuació anàrem a dinar al restaurant Menestralia de Campanet. aprofitant que era el dimecres bo passàrem unes hores per inca i poguérem visitar les parades i exposicions que es fan amb motiu d’aquesta fira.

1 amb motiu de la festa de Halloween, es Pla education Centre va organitzar el dissabte 31 d’octubre dues “rutes misterioses per sant Joan”, la primera per a nins i nines de 7 a 10 anys i la segona per a joves i adults. en el primer cas, es tractava d’una passejada per sant Joan. els més grans, formant equips havien de fer una gimcana.

1 l’anomenat “estiuet de sant Martí”, ha estat enguany més estiu que mai. Després de ploure una quarantena de litres a principis de mes, l’anticicló es va instal·lar a la Mediterrània occidental i vàrem tenir més de quinze dies de temperatures primaverals, amb màximes al voltant dels 20 graus i boira cada matí. Cap a la darrera setmana de mes, el temps es va normalitzar amb mal temps i temperatures més pròpies de l’època. 1 Caramella, revista de música i cultura popular (núm. 33, de juliol-desembre de 2015) va fer una ressenya del llibre de Joan Bauçà i Barceló “des Carreró”, El Cançoner Popular de Catalunya a Sant Joan. la ressenya estava signada per Miquel sbert. la col·lecció de Teranyines, Monografies santjoaneres travessa fronteres i s’hi interessa gent de fora de Mallorca.

Fotografies de Margalida Jaume Gayà.

1 en llorenç de Can Bufalí, amb el seu llaüt, va ser un dels

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:37 Página 6

mel i sucre protagonistes del programa de final de temporada de Gent de la mar d’iB3, per aigües de Portocolom, que es va emetre el 25 d’octubre. apareixien fent una bona pescada de pagells, que després varen compartir amb l’equip del programa.

1 l’ajuntament de sant Joan ha triat les dues festes locals que li pertoquen, per a l’any que ve. seran festius el 24 de juny (divendres) i el 29 d’agost (dilluns), festivitats de sant Joan Baptista i la Degollació de sant Joan. sant antoni, que sol ser festa local, enguany cau en diumenge. a part, seran festius els següents dies: Cap d’any, els reis (dimecres, 6 de gener), Dia de les illes Balears (dimarts, 1 de març), Dijous i Divendres sant (24 i 25 de març), segona festa de Pasqua (28 de març), la Mare de

l’hort des padrí

l mes de desembre és el que té les nits més llargues i els dies més curts i les poques hores de calor que fa provoca que gran part de les terres de cultiu quedin endormiscades fins a l’arribada de la primavera. en aquesta època de l’any una de les tasques més importants de la nostra pagesia és la preparació del sementer i la sembra de cereals, que actualment es du a trerme amb maquinàriamoderna i en pocs dies se preparen i se sembren moltes quarterades. Quant a les hortalisses que ja estan arrelades, serà bo dar-los una entrecavada per tal d’airejar la terra i eliminar les males herbes perquè no faci la competència a

En Llorenç de Can Bufalí, amb el seu llaüt, va ser protagonista a IB3.

Déu d’agost (dilluns, 15), Festa Nacional d’espanya (dimecres, 12 d’octubre), Tots sants (dimarts, 1 de novembre), Festa de la Constitució (dimarts, 6 de desembre), la Concepció (dijous, 8 de desembre) i segona festa de Nadal (dilluns, 26 de desembre). 1 Durant el darrer mes i mig s’ha procedit a escurar síquies i torrents de la conca del pla de ses

Veles, al sud del nucli urbà, anant a Vilafranca.

1 Hem de rectificar una informació que donàrem sobre la Pujada al Puig de sant Nofre. Havíem dit que s’hi havien inscrit 300 persones, quan en realitat “només” varen ser 230. D’aquestes, totes varen aconseguir acabar, tret d’una, que es va fer mal i es va haver de retirar abans del final.

El mes de desembre aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

les plantes cultivades. a l’hort podem sembrar, per recollir a la primavera, bledes, espinacs, cols d’acop, cols floris, ravenets, endívies, pastanagó, xítxeros, alls, cebes i altres hortalisses que aguantin el fred. Per plantar arbres joves és convenient tenir els clots fets amb antelació per tal d’airejr la terra. en esbancar-los, s’ha de procurar que la terra conrada quedi al fons del clot en contacte amb les arrels. els arbres de fulla caduca encara tenen la saba aturada i es poden exsecallar. També serà bo fer-los una desinfectada amb oxiclorur de coure amb el qual es pot mesclar un insecticida que ajudarà a combatre malalties de

fongs i plagues d’insectes. aquesta època és quan són més vulnerables. a l’entorn de les festes de Nadal és tradició muntar el betlem. a més del que es fa a l’església, també són moltes les cases particulars que fan un betlem per commemorar el naixement de l’infant Jesús dins la cova de Betlem. la part més emblemàtica del betlem és la cova, amb les figures de Josep i Maria amb l’infant Jesús recent nat; després s’hi fan afegint els paisatges amb els pastorets i le seves guardes, i tota classe d’activitats, segons la imaginació de qui el munta. De vegades, són vertaderes obres d’art casolà.

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:37 Pรกgina 7

mel i sucre

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 8

mel i sucre

converses amb els amics

El ciclisme a Sant Joan (IV) aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” aMB la Col·laBoraCió D’aMaDor Bauçà Bauçà “Passol”

n aquest quart capítol parlarem dels ciclistes que participaren en competicions dels anys setanta, vuitanta i noranta del passat segle XX.

Fernando Benejam, guanyador d’una carrera amb l’equip Transmallorca-Gios.

Benejam, encapçalant la carrera en una etapa de la volta a Espanya.

Fernando Benejam Barceló Va néixer l’any 1954 a andratx i fa més de 35 anys que està lligat al nostre poble per vincles familiars. actualment viu a sant Joan. Darrere un pas brillant per les categories inferiors, guanyant moltes carreres, en categoria juvenil i amateur, va córrer tant en ruta com en pista. Va participar cinc vegades al campionat de Balears de ciclocross els anys 1972, 1974, 1976, 1977 i 1978, amb diverses victòries. Va ser campió d’espanya en la modalitat de persecució olímpica l’any 1976, al velòdrom d’anoeta, a Donòstia. Va participar a la Pujada a Montjuic (Barcelona) els anys 1973, quan va quedar segon, i 1974, quan va quedar sisè. Va córrer el Cinturó de Mallorca l’any 1974 i l’any 1976 va participar en la Volta a sedaví, la Volta a lleida i la ruta del olivo. Va passar al camp professional i fitxar per l’equip TransmallorcaGios, amb companys tan destacats com Vicent Belda, Carlos ocaña i roque Moya, entre d’altres. Va córrer la Volta a espanya l’any 1978, abandonant a l’etapa 14 (Jaca-logronyo) per una important caiguda. aquest mateix any va córrer al Memorial Ferrer, amb un segon lloc, el Gran Premi de llodio, amb un tercer lloc, la Volta a la rioja, el Gran Premi illa de Mallorca, la Volta al País Basc i el Gran Premi de leganés. Després d’aquesta aintensa temporada, es va retirar del ciclisme professional.

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 9

mel i sucre Jaume Jaume Pou Va néixer l’any 1960 a son Costa, dins el terme de Montuïri. Va començar a córrer amb bicicleta als quinze anys, amb l’ajuda del gran corredor santjoaner antoni Karmany i d’en Miquel Gomis, Miqueló. De fet, en Karmany el va acompanyar acomprr la seva primera bicicleta a Can Mas. Va començar a córrer amb l’equip ciclista Blahi (empresa lletera de Campos) i l’any 1976 va guanyar el campionat juvenil de Balears de fons de carretera, celebrat a llubí. Va córrer 24 voltes en un circuit urbà de 1.500 metres. Va guanyar aquest campionat després de superar un greu accident de trànsit mentre entrenava amb la bicicleta dins Montuïri. Va patir commoció cerebral i va quedar en coma durant tres dies. Va córrer durant tres anys diferents carreres per Mallorca i el darrer any va participar en dues etapdes del Cinturó de Mallorca. Després es va retirar. Va continuar corrent amb la penya ciclista de sant Joan copm a aficionat i participà durant uns anys a la carrera ciclista del Pla de Mallorca, on va guanyar unes quantes etapes. l’any 1986 la va guanyar, empatat amb en Manuel Fernández. També va guanyar una carrera d’estiu a sant Joan, organitzada per la penya ciclista.

En Jaume Jaume va córrer amb l’equip Blahi, l’enmtrenador del qual era Guillem Timoner. També hi havia el santjoaner Miquel Gomis, Miqueló, que treballava dins l’organització de l’equip ciclista.

En Jaume Jaume rep un trofeu de mans del batle santjoaner Joan Barceló Mesquida.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 80 98 80

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 10

mel i sucre Pep Gayà Gayà Nascut a sant Joan el 1973, va començar a córrer en pla competitiu l’any 1989 en diferents modalitats de pista, als campionats de Balears i d’espanya, ob va pujar en nombroses ocasions al podi. l’any 1989 fou campió de Balears de fons de carretera, subcampió de Balears en quilòmetre i tercer en persecució. l’any 1990 fou campió de velocitat i subcampió de quilòmetre, també de Balears. l’any següent, campió de velocitat i de quilòmetre i segon classificat de persecució i de fons de carretera. el 1992 va guanyar la medalla de bronze de velocitat al Campionat d’espanya. el 1993, campió de Balears de velocitat i de quilòmetre i tercer classificat de persecució. un any després, el 1994, va obtenir la medalla de plata al Campionat d’espanya d’eliminació i les medalles de bronze de velocitat i persecució olímpica. el mateix any va ser campió de Balears de velocitat i de quilómetre i tercer en persecució. el 1995, al Campionat d’espanya, va ser medalla de plata de carrera a l’americana, medalla de bronze en persecuió olímpica i campió de Balears de velocitat i a l’americana, i subcampió de quilòmetre.

Finalment, l’any 1997 va ser campió de Balears de velocitat i es va retirar del ciclisme competitiu amb aquest impressionant historial en ciclisme en pista.

En Pep Gayà, campió d’Espanya en pista, modalitat de Keirin, de l’any 1996, al velòdrom municipal de Palma.

Antoni Barceló Garcia Nascut a sant Joan el 1973, va començar als 14 anys amb la penya ciclista de sant Joan per passar més tard al Club Ciclista Petra fins arribar a la categoria amateur. el seu millor any va ser el 1990, quan va aconseguir la medalla d’or al Campionat Juvenil de Balears de fons de pista, i va participar aquell mateix any en els campionats nacionals de pista celebrats a València, on va fer parella amb el montuïrer Miquel

En Pep Gayà, un gran corredor de pista.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 11

mel i sucre arbona a la prova americana, amb un quart lloc. es va retirar del ciclisme actiu el 1994. Catalina Barceló Garcia Va néixer a sant Joan l’any 1976 i és germana de n’antoni. Va coomençar a córrer a la categoria cadet l’any 1990 amb el Club Ciclista Petra. la seva primera victòria va ser a la sisena Diada Puig d’inca. aquell mateix any va participar als campionats estatals de carretera a Medina de rioseco (Valladolid), on va quedar en novena posició. l’any 1991, a la mateixa categoria cadet, va participar al Campionat Nacional de ruta celebrat a santoña (santander), on va quedar sisena, i al campionat nacional de pista a silla (València), amb dues medalles de plata, en velocitat i persecució. es va retirar del ciclisme actiu l’any 1992, després de patir una lesió quan va caure durant una carrera celebrada a Felanitx.

Antoni Barceló Garcia, l’any 1990, quan va ser medalla d’or al Campionat de Balears juvenil de fons en pista.

Catalina Barceló Garcia, Linita, en una fotografia promocional. A baix la podem veure al velòdrom, a punt de començar una carrera.

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 12

mel i sucre

retalls

In memoriam Mn. Josep Estelrich

El Col·lectiu Teranyines i l’homenatge a mossèn Josep Estelrich

Climent Picornell Publicat a dBalears, el 24 octubre 2009.

nguany farà quinze anys que, per l’embranzida de Josep estelrich, es posà en marxa un projecte, el Col·lectiu Teranyines, que, en la millor tradició de la nostra societat civil, ha dinamitzat socioculturalment la vila de sant Joan, del Pla, i de retruc, la part de Mallorca que s’hi ha interessat. escric aquest article fent-me portantveu, crec, del Col·lectiu i també dels editors del llibre en homenatge a Josep estelrich –Joan Font, Joan Mo ratinos, Joan Bauzà i un servidor– que se presentarà demà diumenge a les 17 hores, a l’església de sant Joan. Hi quedau ben convidats. el Col·lectiu Teranyines pren el nom d’un grup de santjoaners que, durant els anys quaranta, realitzaren una generosa tasca en favor de la historiografia de sant Joan amb la publicació Documenta, editada entre 1941 i 1947. en memòria d’aquell estol de pioners decidírem identificar-nos amb el mateix “malnom”, amb paraules textuals del pare rafel Ginard: “amb la jocosa i encertada denominació que qualcú ens penjà en un moment d’estat de gràcia lexical”. Per les teranyines que pengen en els arxius i pel gust de re menar papers vells. l’any 1994, després d’algunes converses i partint de la feina feta per les revistes locals o per algú

en solitari, precisament per Josep estelrich, sobre la parròquia de sant Joan i el pujol de Consolació (producte d’haver realitzat la catalogació de l’arxiu parroquial), el Col·lectiu començà a treballar i ja ha arribat a la publicació de vint números de les “Monografies santjoaneres”. Teranyines edita també des de fa nou anys el seu anual Pronòstic santjoaner, dirigit per Josep Canuto i Bauçà, i esporàdicament alguns Calendaris homenatge, organitza diades específiques i taules de discussió, i en formen part un grup de dones que organitzen activitats per visibilitzar la figura de la dona i reivindicar la igualtat de gènere. Tot plegat dóna una imatge, em pens, d’un grup crític i plural. Josep estelrich i Costa és un personatge amb una trajectòria llarga, fecunda i exemplar en molts de sentits. Nascut l’any 1922 a sant Joan de Mallorca, la seva dedicació a l’església en multitud de vessants marca la seva cronologia a molts de llocs

(vicari, ecònom, delegat diocesà de missions, vicari episcopal...), la qual cosa l’ha convertit en un capellà ben considerat i estimat per una gran majoria del presbiteri mallorquí. alguns companys han destacat d’ell les seves profundes conviccions lligades a la terra i a la llengua, i en molts altres camps, posem per cas el seu paper en el ressorgiment de l’escoltisme a Mallorca. Però voldria parar esment als anys que fou director de la residència sant Pere, per a joves obrers i estudiants, exemplificant la seva trajectòria d’home compromès socialment; la seva època de capellà del monestir de santa elisabet de Palma, on a més n’escrigué la història i hi catalogà el seu extraordinari arxiu; o la celebració anual, per al Grup excursionista de Mallorca, de la missa de sant Bernat de Menthon, el seu patró, al capdamunt de turons i serralades mallorquines, fet que denota la seva passió per l’excursionisme (membre fundador de

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 13

mel i sucre l’estol Vidalba) i l’amor i el respecte per la natura. esmentarem també la concessió del premi Bartomeu oliver que li atorgà l’obra Cultural Balear, el diploma de soci d’honor de la societat arqueològica lul·liana i el premi Jaume ii del Consell insular de Mallorca en reconeixement de la seva tasca intensa d’investigació, però també per tot el seu treball estudiant i difonent la figura, l’obra i el patrimoni del pare rafel Ginard. ens havíem plantejat com un deure d’agraïment a qui fou el nostre primer president i, en certa manera, el motor del Col·lectiu durant anys, un acte de reconeixement públic, ja que en privat li havíem fet arribar el nostre sentir. Parlant amb alguns amics i amb altres integrants del Col·lectiu Teranyines, se suggerí compilar un llibre homenatge, obert a tothom, però bàsicament als qui ens sentim els seus amics i col·laboradors. Dit i fet: es posà en marxa la petita maquinària que ha fet possible el volum que demà presentarem: Miscel·lània homenatge a Josep estelrich i Costa. el llibre, a través de les col·laboracions que han anat arribant, s’ha articulat de la forma següent: en primer lloc, una cronologia i la bibliografia completa de Josep estelrich (en destacaríem la seva feina d’investigació històrica); a continuació, s’hi han encabit les col·labora-

cions en forma de miscel·lània amb articles de recerca o d’autor; i una darrera part que agafa el significat més planer de “liber amicorum”, on alguns dels qui l’han conegut han volgut expressar-li el seu sentiment d’amistat. Hem volgut reconèixer-li una part del temps i dels maldecaps que li ha duit gestionar el nostre Col·lectiu –molts de pobles de major tamany poblacional no en tenen de semblant– i també destacar el seu paper en la salvació i posterior compra –per part del Consell insular de Mallorca–, del que avui és la Casa Museu de Cal Pare Ginard de sant Joan. el Col·lectiu Teranyines ha dedicat al frare santjoaner, recol·lector del monumental Cançoner Popular de Mallorca, una part de la seva energia (vull recordar aquí que el Cançoner Popular, juntament amb les rondalles mallorquines i el Diccionari Català-Valencià-Balear subjecten amb força tres potes mestres de la nostra llengua). Per això s’han organitzat les Diades del Pare Ginard, de les quals se’n celebra aquests dies 23, 24 i 25 d’octubre, la novena. ahir, Jaume Morey ens parlà d’argument 1936. sobre uns dietaris inèdits del pare Ginard i es presentà la vuitena edició dels Papers de Cal Pare Ginard que ha escrit en Pere Fullana: el P. rafel Ginard: una vida malmesa entre el laïcisme, la guerra i la dictadura; avui dissabte, la Coral de la

universitat de les illes Balears i la Coral de sant Joan ofereixen un concert a les 20h a l’església i demà, com ja us he anunciat, a les 17 hores es presentarà la “20a Monografia santjoanera”: Miscel·lània homenatge a Josep estelrich i Costa, patrocinada per l’institut d’estudis Baleàrics. els editors, servidor entre ells, desitjam que la publicació estigui a l’alçada del nostre homenatjat, cosa difícil de fer, atesa la llarga i fecunda trajectòria del nostre “capellà Turricano”, com el coneixem a la vila de sant Joan. un home savi, bo i arrelat a la nostra terra.

En la mort de Josep Estelrich i Costa

Jaume Mateu i Martí Publicat a Diari Gran del Sobiranisme, el dimecres dia 4 novembre de 2015.

ossèn estelrich va ser un incansable investigador de la història i cultura de Mallorca i va fer una magnífica tasca al capdavant del Col·lectiu Teranyines, de sant Joan, entitat dedicada a estudiar la història local i la cultura tradicional. Va ser precisament per la seva feina per i amb aquest col·lectiu santjoaner que l’any 2003 rebé el Premi 31 de Desembre emili Darder. especialista en l’obra i

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 14

mel i sucre patrimoni del pare rafel Ginard Baucà, autor del Cançoner Popular de Mallorca, el 2008 se li concedí el premi Jaume ii, instituït pel Consell de Mallorca. amb la mort de Josep estelrich i Costa, tant Mallorca com la seva diòcesi, perden un actiu de primer ordre entre els preveres mallorquins d’empenta arrelats a la terra i lluitadors incansables per la dignificació de la llengua catalana, fet que els lliga al llegat d’antoni M. alcover. També va destacar pel seu compromís amb l’escoltisme i, per això mateix, amb defensa del patrimoni natural illenc. entre les seves obres destaquen el Catàleg de l’arxiu parroquial de Sant Joan (1990); La parròquia de Sant Joan (19001993) (1993); El pujol de Consolació de Sant Joan (1993); Catàleg del museu parroquial de Sant Joan (1993) i El Convent de Santa Elisabet. Beguins, Terceroles, Jerònimes, 1317-2000 (2002).

A l’amic santjoaner, Mn. Pep Estelrich i Costa

Cecil Buele Del blog “soc un rodamón”

entre es feia l’acte d’homenatge als lluitadors antifeixistes per la llibertat i la democràcia davant del

Mur de la Memòria, al cementeri de Palma, al migdia del dia de Tots sants, m’assabentava que havia mort el bon amic i companys de lluites pastorals, socials i missioneres, el santjoaner mossèn Pep estelrich i Costa. De ben petit, jo ja vaig tenir l’oportunitat de topar-m’hi amb freqüència, quan, sempre decidit, ell feia passes pel Molinar de llevant, ensotanat de cap a peus com era costum que vestissin els clergues aleshores... Posteriorment, compartírem dèries i il·lusions pastorals i missioneres, mentre ell s’exercia com a responsable màxim del secretariat diocesà de Missions, al carrer del sol, a Ciutat. Tant quan vaig anar al Burundi, com quan vaig fer-me present al Perú, sempre vaig poder comptar amb tot el seu suport i seguir-ne els suggeriments d’home avesat a aquelles tasques. Finalment, vaig tenir la gran sort de poder comptar amb la seva amistat i companyonia, fent part d’un grup excursionista, majoritàriament clerical, que portava el nom de Vidalba, i que acostumàvem a sortir els dilluns -per canviar d’aires dominicals del dia anterior- recorrent paratges de la serra de Tramuntana o d’altres indrets de l’illa. record que en totes aquestes circumstàncies, mossèn Pep estelrich sempre es mostrava intensament dedicat a la responsabili-

tat que portava, amb posat seriós o rialler, amb ganes de fer broma o d’aprofundir en l’anàlisi d’esdeveniments, amb diligència i inquietud sol·lícita, obert als corrents nous de la societat, acollidor de gent jove, atent envers tothom... sempre he mantengut viu el record de la seva veu, el so i el to que emprava, quan responia a l’altra banda del telèfon dient per davant tot: “sí, digau!”. una expressió que, a mi també, m’agrada molt d’emprar habitualment, d’aleshores ençà. Per a mi, mossèn Pep estelrich és un d’aquells clergues mallorquins que s’ha afanyat, durant tota la seva vida, a impulsar i afavorir el cultiu de la llengua pròpia de Mallorca, l’amor a la terra mallorquina, l’interès per la cultura, les tradicions i produccions literàries de caire popular. segons he pogut saber al tanatori santjoaner, on he pogut anar a acomiadar-me’n, les persones que li han fet costat aquests darrers anys han pogut veure de prop que la vida nonagenària que ha gaudit també li ha comportat alguns anys de mantenir-se pel fil prim d’un enteniment que s’anava apagant de mica en mica... agraït per tot quant has fet per mi, amic Pep, per la meva família, per la nostra terra, per la nostra gent, només et desig que puguis descansar en pau, a plaer i per a sempre.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan dissabtes horabaixa OBERT Tel: 971 52 65 33

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 15

mel i sucre

associació de premsa forana de mallorca

es revistes de l’associació de Premsa Forana de Mallorca es reuniren a llucmajor el passat dissabte dia 31 d’octubre, en el que fou la Vii trobada de revistes. 18 publicacions d’arreu de Mallorca es donaren cita a les 10 del matí, per a realitzar una visita cultural per la vila de llucmajor, a càrrec del professor d’història, Joan Mon serrat sastre. la revista amfitriona d’aquesta nova trobada fou Llucmajor de pinte en ample, amb Catalina Font i Coloma Julià al capdavant, que donaren la benvinguda als 35 companys de les publicacions associades a Premsa Forana. Hi fou present la regidora d’educació de l’ajuntament de llucmajor, Maria Bar celó Calviño. Joan Monserrat mostrà per espai de dues hores: l’ajuntament de la Vila, la casa rectorial, l’església amb les sagristies, i el conjunt de cases que formen el quadrat de la Vila (part cèntrica), cases populars, cases modernistes, gòtiques i reginalistes; la biblioteca de ca ses Gotleves, casa gòtica, la casa on morí la poetessa Maria antònia salvà, el claustre de sant Bonaventura, i una exposició de ceràmiques de Miquel Barceló amb fotografies de Toni Catany sobre les mateixes ceràmiques.

VII Trobada de revistes de Premsa Forana a Llucmajor

seguidament es feu un aperitiu, l’assemblea general extraordinària, i un dinar de companyonia. Rafel Oliver Grammatico, reelegit president

en l’assemblea general extraordinària, celebrada a la sala d’actes del claustre de sant Bonaventura, amb segona convocatòria a les 12,30 hores, amb la presència de representants de 18 membres de l’associació, es feu l’elecció de la nova junta directiva. No es presentaren més que els set mateixos membres que foren elegits el 2012, essent reelegits per unanimitat la mateixa junta directiva, amb rafel oliver Grammatico com a president, elizabeth sán-

chez, vicepresidenta, Marta Bergas, secretària, Magí Ferriol, tre sorer, i tres vocals: Gabriel Mercè, Joana Mora i antoni riera. rafel oliver encetà una conversa explicant les reunions realitzades de la junta directiva amb diferents representants de les institucions públiques del Govern Balear i el Consell de Mallorca. es parlà entre els assistents dels diferents projectes a dur a terme durant el 2016 i en endavant. amb el tema dels mitjans digitals, l’assemblea acordà a proposta de la junta, integrar els diaris i revistes digitals en català, com a nou membres de l’associació, una vegada hagin fet la petició pertinent, la qual cosa farà augmentar el corpus de mitjans adscrits a Premsa Forana en un 30%.

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 16

mel i sucre

Continents

Feim un pensament

GuilleM serra Bou,

... geogràfic

quest mes toca una pregunta simple: quants continents hi ha al món? Potser no és una pregunta amb una resposta tant simple. 5? 6? 7? Quins criteris s’utilitzen per definir un continent? Tots els continents són iguals? Convindria ferne un pensament... geogràfic! Què és un continent?

el principal problema és que tenim múltiples definicions, cosa que ha portat a l’existència de diferents models, amb diferent nombre de continents que varia de quatre a set. Tanmateix, aquests models han anat canviant al llarg de la història amb la descoberta de nous territoris. Per tant, en la seva accepció més estesa, la zona continental inclou també les illes situades a poca distància de les costes continentals. Des d’un punt de vista científic, els continents inclouen les illes que són a les plaques continentals, com per exemple les Canàries o Madagascar respecte a àfrica; i també les Balears respecte a europa.

Criteri oceànic (4 continents)

són continents aquelles masses de terra grans i contínues (i les illes properes), separades únicament de forma natural mitjançant els oceans. amb aquest criteri no es tenen en compte els canals (artificials) de suez i Panamà; cosa que deixa amèrica d’una sola peça, i queda un macrocontinent anomenat àfrica-euràsia o eufràsia que uneix europa, amèrica i àsia. Per tant, tenim: eufràsia, amèrica, oceania i antàrtica. Criteri per descobriment (5 continents)

segueix considerant com a continents aquelles masses de terra separades per oceans, però tot i que manté amèrica unida, pel fet de ser descoberta com un sol bloc, separa euràsia d’àfrica per motius històrics. És a dir: euràsia, àfrica, amèrica, oceania i antàrtica. Criteri racial (5 continents)

Té en compte com a continents aquelles grans masses terrestres, però separades per diferències racials i per ser zones

GeòGraF

habitades. Per tant, l’antàrtica queda descartada per estar deshabitada. encara que les races siguin un tema tabú, podríem considerar una simplificació com a: leucodèrmics (blancs, europa), melanodèrmies (negres, àfrica), xantodèrmies (asiàtics, àsia), amerindis (indígenes, amèrica), australoides (oceania). això deixa, llavors, 5 continents: europa, àfrica, àsia, amèrica i oceania. Criteri geològic (6 continents)

Basat en les plaques tectòniques, per tant, són continents aquelles masses continentals que tenen una placa tectònica per si mateixes. això complica una mica més les coses ja que introdueix nous conceptes com “subcontinent”, ja que hi ha plaques més petites que conformen actuals o futurs continents (àfrica occidental i aràbia) o algunes que aviat quedaran definitivament soldades, però encara estan separades (Índia). aquest criteri a nivell d’història geològica permet també la consideració de “supercontinents” com lauràsia (euràsia més amèrica del Nord), Gondwanna (amèrica del sud, àfrica, Índia,

Models Oceànic

4 continents

Àfrica-Euràsia América

Antàrtica

Oceania

Descobriment 5 continents

Àfrica

Euràsia

América

Antàrtica

Oceania

Racial

5 continents

Àfrica

Europa

Àsia

América

Oceania

Cultural limitat 6 continents

Àfrica

Europa

Àsia

América

Antàrtica

Oceania

Geològic

6 continents

Àfrica

Euràsia

Amèrica del N.

Amèrica del S.

Antàrtica

Oceania

Cultural

7 continents

Àfrica

Europa

Àsia

Amèrica del N.

Amèrica del S.

Antàrtica

Oceania

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 17

mel i sucre

oceania, antàrtica) i Pangea (la suma de tots els continents). avui en dia, per tant, aquest criteri ens mostra 6 continents: amèrica del Nord, amèrica del sud, euràsia, àfrica, oceania i antàrtica. Criteri cultural (6 o 7 continents)

la clau principal del criteri és assumir que els continents i per tant les seves subdivisions són promogudes per separacions culturals i històriques. el cas mes destacat d’aquest criteri és la separació d’europa i àsia. aquest criteri té diferents versions: –europa occidental, els angloparlants i àsia en general, tendeixen a separar les dues amèriques (7 continents).

–europa del sud, llatinoamèrica i tendeix a considerar amèrica com a un sol continent, i les dues amèriques com a subcontinent (6 continents). –Moviment olímpic, que utilitza un criteri més semblant al racial, que és una derivació del model cultural (5 continents).

la conclusió final és que els continents són una macrounitat

geogràfica, que està establerta per criteris fisicohistòrics i que per tant això genera diferents models i diferents maneres d’assumir aquestes diferències culturals. en el cas d’europa encara complica més les coses, en ser el continent cultural per excel·lència i això genera diferents maneres de veure europa en si mateixa, cosa que ja avançàvem en l’article del mes passat i tornarem a veure aviat.

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 18

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 74

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy 8

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. Tan t´ıpic com Shakespeare o

5. Vuit obert. Part del m´ on on desgraciadament s’hi passa set. Cullera de fusta per a treure l’aigua del fons d’una embarcaci´ o petita, semblant a una cassola. 6. Nom de la lletra que sol ser un n´ umero. De panxa enlaire es pot somiar en molta productivitat de ra¨ıms. Nombres reals. 7. Companyia. Faig for¸ca per moure el carro cap a Tor´ı, on m’hi espera un trio. Relatiu o pertanyent al joc. 8. Arbre que fa m´ ores i que podem trobar a la moreria. No em basta la pasta per comprar un pal de bandera. Primera lletra de l’alfabet llat´ı. 9. Natural d’una ciutat europea que ha viscut dos atemptats en poc temps. L’individu no és res segons com es miri. 10. Enfadada forta. O¨ıren com un ocell feia un niu petit. Acaba de dir un doi que repugna. 11. Part de la f´ısica que estudia els sistemes macroscòpics relacionats amb la temperatura, per exemple un termo. 12. Pronunciaci´ o confusa com la de qui té el paladar foradat. Messi pot ser un terratrèmol quan s’altera.

un partit de futbol. Ja n’estic tipa, de pa oriental. 2. Miratge predominant al desert. De mare només n’hi ha una, però pot tenir més d’una ajudant. 3. Del pa´ıs on les pepes s’arrimen una dins l’altra per combatre el fred. Resar` a a una O rara. 4. Crist feia gemecs quan es desbaratava. Prefix que significa tres. Mofa sense vocals. 5. Manifestaries qualque cosa i en cap moment ho temeries. Quin f` astic, no? 6. Greix del porc amb què es fa una del´ıcia mallorquina. D´ ona un bé a canvi d’un pagament peri` odic temporal. 7. Entre la W i la R. L’´ unic capa¸c d’aturar Leo Messi. Faci un niu amb dues is. 8. Advertim a l’avi Sam. Don a cens. El podeu resoldre a: 9. En part fa bonda. Estels amb poques amistats. melisucre.cat/?p=2479 Si no tenim un ... per creuar el riu malament ... . 10. Ja ha pres el vol. Té els ossos grossos i és ´ al nu ´ mero 73: Solucio bastant tossut. Som més d’un arbre. 11. Riu petit; A C C I O N S A V E T rierol. Don` as en alemany. Al bell mig de la cima. M A R C I A T R A M A 12. Relatiu o pertanyent a les galtes. Supermodel E R A O P E R A R I S de perfil. Segona època del terciari, ja en fa eons. N A N E S P O D A S 13. A la sortida del pis hi ha més d’una vocal. Faria B I N A R I E S O una senya. V A S T A T E S T A R

Verticals: 1. Que devora per dedins: fusta, fruita, dents... Element qu´ımic artificial, de s´ımbol Sg. 2. Element decoratiu que imita una corona de fulles de llorer. Desitjaves les olives. 3. S’assemblin a un s´ımil. ... cinc minuts arriba ... Joan. 4. Digestius, d’equacions, pol´ıtics, etc. Resam per anar a Roma.

I O L A R I A

S A S S U A L M A E A T R I S M A

I R E M T L A C E N I N M A A P R E M A A R E T S I E M E

A T U A R E N

R A I C S I O E N L S S

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 19

mel i sucre

dalt del turó Durant bona part d’aquest mes de novembre l’estiuet de sant Martí s’ha allargat de forma inusual provocant un temps gairebé primaveral. Baixant del turó cada dematí veig les boires que s’han ensenyorit als clotals i planes fins que el sol les travessarà. ‘Bona boirada, bona solellada’, solia dir mon pare. Camín pel carrer Major fins arribar al cafè i fer el ritual: un bon café amb la llet ben calenta. Ja s’ha armat una tertúlia, pluridisciplinar, per no dir diversa, a una taula rodona i grossa. Però no sortim mai de sa parada de ses cebes: un altre mort per comentar. un dels morts de la setmana, era més o manco jove, s’havia romput s’ansa des coll amb una topada del cotxe. un pic, quan va tornar de curar-se de la clínica Capistrano i veient que li havia canviat tant el caràcter, el seu millor amic li va etzibà: “Té convenia més estar alcoholitzat”. en fi. Crueltats de l’excés de confiança que, ja diuen, que sol fer oi. s’havia casat feia poc amb una ballarina sud-americana, empeltada d’alemanya, de vint-i-cinc anys, ell en tenia cinquanta-cinc. abans s’havia casat dues vegades més, darrerament se’l veia ombres molles, capell posat, caminant i mirant sempre enterra com si hagués perdut els menuts i no tengués esma d’aixecar el cap. Caçador de tota la vida, sobretot de cegues, les alegries eren ara els seus cans, la caça... en acabar de la desintoxicació i arribar al poble li digueren que tenia càncer i va quedar amb la, com sa jaia Biela. i ja no en sortí fins que s’estavellà amb el seu Golf. Surten temes de conversa, di guem-ne, més habituals, com el fer llenya, comprar-ne per a l’hivern que no acaba d’arribar, però arribarà, el paper dels exsecalladors –que si co ronen els arbres si ho fan a canvi de la llenya. els càstigs a l’antiga usança com rapar el pèl als al·lots, tallar

De santa Catalina a Nadal, un mes cabal CliMeNT PiCorNell

les trunyelles a les nines... en algun moment les converses donen pas a alguna cosa més tràgica. suïcidis, robatoris, banyes, atracaments, misèries... perquè no tot sigui tan candorós com la preocupació d’en Toni Massino que té ‘calaputins’ dins la cisterna o que la dona d’un ha fet sanar les moixes i han tornat enormes, lluentes i emprenyoses. Entra el meu espàrring ideològic, fa cara com de retgirat i du les mans brutes de morques, la cadena de la bicicleta s’ha fet malbé. Me’n vaig a seure amb ell. avui va de cosa gràfica, cinema i televisió, però està emprenyat: “els anuncis de pantis de senyora o de perfums cars, interrompien contínuament un documental que veia ahir sobre el camp de concentració i extermini de jueus d’auschwitz. Vaig canviar de cadena i a iB3 feien la pel·lícula de l’“oeste” Johnny Guitar; vaig esperar el moment en què na Joan Crawford li diu al jovenet: “Digue’m que m’estimes, encara que no sigui veritat”. “Justament, avui”, em comenta, “he llegit al diari –referint-se a un polític d’aquest nous–, lo mateix de la pel·lícula, però transformat hàbilment en: “Digue’m que no m’estimes, encara que sigui veritat”. He de partir a fer la compra i a la botiga m’espera l’amo vell per contar-me una història succeïda fa un grapat d’anys allà mateix. “en Pep de can Cadebou –li deien això perquè era com un ca bufó que no feia un pam d’alçada– entra i diu: ‘posame’n un quilo per jo’, assenyalant el que li posava la seva dona a la clienta que estava servint. eren pols de rentar ben blancs a ‘granel’. en Pep agafa el seu quilo i al cap d’una hora torna fet un nero. ‘Que me volies matar!’ la sabonera li rajava de dins la greixonera on feia confitura de prunes de frare llarg, tota la cuina n’anava plena, una sabonera aferradissa per mor de les prunes. es pen-

sava que el que havia comprat era sucre. ‘T’havia dit que me posassis un quilo de sucre!’ ‘No!’ li vaig dir jo ‘tu vares dir posau-me un quilo de lo que se’n duia na Maria de cas Frare, i ella se’n duia pols de rentar, i és ver que pareix sucre!’ ‘Tanta sort que no li vaig donar sosa càustica, l’hagués mort de bon de veres!” M’atur a l’hortet de l’amo en Toni de sa Moleta. És com un jardí, ni una mala herba, tot compostet. li coment la moda que s’ha introduït a les ciutats. en diuen ‘Jardins veggie’. són jardins a balcons o dins cases i oficines que combinen plantes decoratives i comestibles. es dissenyen de manera creativa defugint el concepte d’hort tradicional. Combinen colors i textures de la mateixa manera que en un jardí convencional (lletugues de colors diferents, bledes de tronxos enormes, pebres de colorins...) Vaig veure a Palma un ‘Veg truck’ dins una oficina amb gent fent feina a dotzenes d’ordinadors, mesclats amb tomàtigues penjant d’una estructura verda... res a veure amb l’hortet on som ara. ‘el veïnat me volia comprar el trast i jo no el vull vendre, ja ho faran els meus fills si volen. Però ell erra que erra i, tanmateix, sap que no ho faré, no podrà: ha trobat barra de carro amb jo!” Arrib a ca nostra, tenc la llenya parada, anuncien fred pel cap de setmana i la setmana de santa Catalina. Me pos a fer la feina, trista, que m’han comanat una nota necrològica del meu amic el capellà Turricano, mort fa poc, per sortir a una publicació del poble i, no sé per què, pens obstinadament amb la ‘profecia’ d’andré Malraux: ‘el segle XXi serà místic o no serà’. Què devia voler dir? Mentrestant, un renou em destorba. És el moix que grata els vidres de la cuina dient-me: ‘avui no m’has donat berenar’. He de fer una drecera ràpida: de la mística al pinso.

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 20

mel i sucre

notes musicals

ncara que aquest article pertanyi al número de novembre, gairebé apareixerà el desembre, així que comença a ser hora de repassar el millor –segons el meu parer– que ens ha donat l’any 2015 pel que fa a música. Si hi ha cap indecís, com a mínim tendrà una idea del que pot posar a la carta dels reis. Rock Alternatiu

Enèrgic és l’adjectiu que millor defineix el darrer disc dels australians Royal Headache. La banda de Sidney proposa amb el seu segon disc, High, una dosi potenta de power pop d’etiqueta. Les seves cançons evoquen el so de bandes com The Undertones, Stiff Little Fingers o The Buzz cocks. Definitivament, un àlbum que sembla enregistrar fa trenta anys i que val la pena no perdre’s. I sense partir d’Australia ni de Sidney, ja que d’allà mateix és Courtney Barnett, una joveníssima artista que es declara fan de Dylan i Cobain i que ha centrat l’atenció dels crítics amb el seu disc Sometimes I sit and think, and sometimes I just sit. La versatilitat de Barnett ens permet gaudir de píndoles carregades de fúria i de bombons farcits de tendresa en un mateix conjunt; tot escrit amb astúcia, ironia, malenconia: molt estimulant. Constata que el rock&roll no necessita reinventar-se per reviure. Kurt Vile no és principiant en això, enguany ha publicat b’lieve i’m goin down... , el seu cinquè disc. Però més enllà d’encallar-se en l’èxit del seu disc anterior, ha

Els millors de 2015 Julià PiCorNell sabut continuar amb bon peu sense repetir-se. En aquest disc –on predomina el so acústic–, Vile s’ajuda d’unes estructures musicals molt personals per dibuixar un conjunt certament introspectiu, fins i tot oníric. Línies senzilles de guitarres, pianos, bateria suggereixen una atmosfera somnolent, arrodonida a la perfecció per uns arranjaments impecables, que acaben per rematar una joia d’una profunditat brillant. Indietronic, rock instrumental, neopsicodèlia, aquestes són algunes de les etiquetes amb que s’ha intentat definir la música de Ra tatat, i segurament cap sigui correcta. El duo de Brooklyn fa quinze anys que debutà amb un disc homònim. Llavors suposà una irrupció prou sonada: un programador i enginyer de so, acompanyat per un guitarrista. En certa manera, la música electrònica topà amb el rock. El resultat fou notable i llavors ja els varen comparar amb Daft Punk. En quinze anys no és que hagin canviat gaire però sí que es pot dir que han millorat. Per tant, Magnifique, és un disc que no pot deixar d’escoltar-se per estar d’acord en què l’han encertada amb el títol. Cançó d’autor Cada vegada que apareix al mercat un disc de Richard Hawley, el millor que hom pot fer és comprar-lo. No fa falta llegir cap crítica ni escoltar-ne una espipellada per veure si val la pena. Com també poc importa quin és el tema de la cançó: romanç, desil-

lusió, envelliment, relacions, vulnerabilitat, o l’emancipació d’una filla. Té la fórmula i la sap emprar, com ha d’ésser. La majoria de cançons del disc les va escriure mentre es recuperava d’una fractura de cama i d’una hèrnia discal; totes acaben resultant íntimes i directes a la vegada, ben sinceres –ell tampoc defuig de la primera persona en cap moment. És el Hawley de sempre, simplement madura bé, com el bon whiksy. Hollow Meadows, és com ha titulat aquest treball. Escoltant-lo, acabes desitjant que et canti cada vespre abans d’anar a dormir. Roebuck “Pops” Staples va morir l’any 2000, i acaba de treure un disc. Don’t Lose This va començar a enregistrar-se mesos abans de la seva mort, gràcies a dos altres músics: la seva filla Mavis Staples, i Jeff Tweedy, cantant de Wilco. Quinze anys després de què “Pops” enregistràs les cançons, Tweedy i Mavis Staples les han vestides amb algunes veus i instruments veus més. Més enllà de sonar estranya, la mescla transmet el mateix que qualsevol altre àlbum de “Pops”, gospel, blues i soul sense filtres. Des de clàssics del blues fins a cançons de nova factura que constaten la felicitat del seu autor en els seus darrers dies. Un exemple: “Ara els meus mals moments són millors del que els meus bons solien ésser”, diu un dels seus versos. Natalia Lafourcade és una cantant mexicana que sorprèn per la seva frescor. Hasta la raíz és un disc en el qual explora les noves formes del pop, tractant els tema

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 21

mel i sucre Live at Carnegie Hall: una valentia envejable. Arriba al moll de l’os. Post Data

Richard Hawley mai ha romput un plat.

més recurrent de la història, l’amor i el desamor, però més enllà d’implorar estima o de fer llàstima, ho fa amb una enteresa encomiable. És atrevida i coherent al llarg de tot el CD, pot ésser delicada i sensible, i també deshinibida i confiada. El Niño de Elche és una rara avis no apta per a sensibles. Fa una música basada en el cant flamenc, acompanyat per bases que beuen del kraut rock, la new wave o la música ambient. Canta poemes d’autors contemporanis emmarcats en l’anomenada poesia de la consciència. Lletres crítiques on reparteix a la Pantoja, a Fabra, al rei, a la televisió, entre d’altres. El seu so recorda a

NICOLAU

PLANTERS

Morente i Lagartija Nick, Kraftwerk, Triana. I si Joan Miquel Oliver és aquí no és per proteccionisme, sinó per mèrit propi. Encara que Pegasus no sigui, ni de bon tros, la seva millor feina, val la pena revisar-la. El solleric sempre ens brinda un imaginari on recrearmos amb absoluta llibertat. Paisatges rurals, fantasies selvàtiques, orgies espacials; amb un acompanyament musical que sense pedanteria m’atreviria a definir com minimalista. S’ha de mencionar a Ryan Adams (no és el mateix que Bryan Adams!) per com defensa els temes de tota la seva carrera amb res més que una guitarra al

Qui aniria a pensar que després d’haver publicat Shadows in The Night, Bob Dylan tornaria a ésser notícia enguany per la publicació d’un altre disc? Jo no, però evidentment me’n vaig alegrar. Aquest mes ha sortit a la llum The Bootleg Series Vol. 12: The Cutting Edge 1965-1966. Un bootleg és el nom que reb un disc no-oficial. Dylan, però, fa dècades que ha après que amb les seves sobres pot fer millors discs que d’altres amb el seu plat principal. En aquesta edició, la número 12, podem sentir versions alternatives, proves i assajos de tres dels seus millors discs: Bringing it all back home, Highway 61 Revisited i Blonde on Blonde. És un disc imprescindible que jo recomanaria només als que tenguin aquests tres discs desgastats de tant de fer-los sonar. Estimats Reis Mags d’Orient, enguany m’he portat molt bé...

ORNAMENTALS

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 22

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015 Temperatura mitjana

GE. FE. MÇ. AB. MG. JY. JL. AG. SE. OC.

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

9,9 9 12,2 14,6 19,5 23,5 27,1 25,2 21,3 18,3

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3 24,7 23,9 21

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9 22 20,6

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27 22,2 19,3

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7 18,3

36,6 63 57,5 5,6 6,8 5,6 0,6 50,3 114,3 28,1

31,8 24,3 25,2 24,5 59,1 100 0,2 19,8 32,9 13

56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7 0,2 37,2 11,5 16,8

32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7 2 4,4 27 93,6

74 59 40,2 7,9 12 58 18,1 1 22,7 48,4

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2 3,4 5,4 36,5 106,6

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6 1,2 16,3 264,6 42

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4 2,9 0,7 21,2 98,3

Comentari al mes d’octubre a l’octubre, com ja va passar al setembre, hem tornat tenir una temperatura mitjana inferior a la del mateix mes de l’any passat.. Concretament ha descendit 2,7 ºC respecte a l’octubre de 2014. De fet ha assolit un dels valors més baixos de la sèrie observada; únicament a l’any 2010 es quedà una mica més baixa, amb 17,7 ºC. si observam el gràfic, veurem que les temperatures han fluctuat bastant al llarg del període i globalment han anat baixat des de l’inici fins a final del mes, especialment les mínimes. Per això a la nit s’ha notat ja certa fredor i en algun moment s’ha hagut de recórrer a algun sistema de calefacció o a incrementar el tapament per dormir. Durant aquest mes ha continuat l’ambient atmosfèric típic de la tardor: temps inestable, amb canvis fins i tot dins un mateix dia, amb variacions importants de la temperatura i pertorbacions que ens han aportat noves pluges. Per les nostres terres no ha plogut molt, en contrast amb altres indrets peninsulars. en total s’han recollit 28,1 mm, la major part de la pluja caiguda el dia 14. la pluja acumulada des de l’agost fins a final d’octubre ha dotat de saó suficient a la terra per realitzar de manera òptima les tasques de llaurarla i preparar-la per al nou cicle. a final de mes, els camps agrícoles ja

Pluviometria

MES D'OCTUBRE

2015

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

18,3 29,4 11,8 28,1

Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

5,1 Km/h 51,5 Km/h (dia 16) N-NO 78 % 1014 mb 2,9 ml/dia

NOVEMBRE 2015 (fins a dia 20) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

16,5 ºC 23,2 ºC (dia 6) 11 ºC (dia 18) 25,7 mm (dels 4,2 mm corresponen a rosades) 3,9 Km/h 52,9 Km/h (dia 21) O-SO 1,9 ml/dia

Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015

GEN. FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB. OCTUB.

2014 OCTUB.

2014 ºC ºC (dia 5) ºC (dia 22) mm

21 ºC 31,7 ºC (dia 18) 14,2 ºC (dia 23) 13 mm (1 dels quals correspon a rosades) 3,3 Km/h 40,2 Km/h (dia 16) O 75% 1015 mb 3,4 ml/dia

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

64410 75532 117872 162389 212789 209452 214599 173048 123514 100908

5548 6288 9507 12791 15502 15373 15420 12512 9414 7920

11,61 12,01 12,4 12,7 13,73 13,62 13,92 13,83 13,12 12,74

10,84 10,02 15,58 20,27 26,22 31,26 35,37 31,66 25,3 21,06

4494 5093 7701 10361 12557 12452 12490 10135 7625 6415

1387 1572 2377 3198 3876 3843 3855 3128 2354 1980

111516

8695

12,83

23,94

7043

2174

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 23

mel i sucre tenien la seva superfície pràcticament girada o solcada. aquesta situació també ha fomentat des de setmanes enrera la proliferació de l’herba, sobretot on encara l’arada no havia pogut arribar. l’ambient humit durant bastants de jornades ha propiciat, a causa de la baixada de les temperatures matinals, la formació de boirades i rosades. la humitat mitjana s’ha situat al 78%, similar a la del setembre, que va ser un mes també humit, i un tant inferior a la de l’octubre de l’any passat, més sec. l’evaporació també ha sofert un descens a causa d’aquest ambient atmosfèric que no ha propiciat que la terra perdés massa humitat; el valor s’ha quedat en 2,9 ml/dia. el vent no ha tornat ser tampoc un meteor rellevant. en dies d’inestabilitat s’ha deixat sentir més, però també hem tengut dies de molta calma. la velocitat mitjana s’ha quedat en els 5,1 Km/h. el dia 16, anotàrem la velocitat més alta, de 51,5 Km/h. el vent ha bufat de manera predominant en una direcció intermitja entre tramuntana i mestral (NNo) que ha contribuït també a la baixada de la temperatura. Comentari al mes de novembre el novembre en els dos primers terços ha estat més bé suau en quant a temperatures; les màximes han estat bastant altes, sobrepassant la major part de dies els 20 ºC i les mínimes no han davallat dels 11 ºC en aquest període. el temps ha estat molt estable; llevat de la ploguda del dia 2, en què van caure quasi 20 mm, i algunes gotes el dia 3, en la resta de dies el temps ha estat estable i amb predomini dels cels clars i estirats. Hem pogut gaudir d’un llarg i agradable estiuet de sant Martí. el sol ha lluit durant moltes jornades amarant l’ambient d’una temperatura molt agradable les hores centrals del dia, que ha convidat a passejar i a fruir de l’aire lliure tant a la ciutat com al camp. Camp on la natura mostra la seva cara de tardor, amb els arbres caducifolis desprenent-se de les fulles groguenques, les garrigues amb moltes especies vegetals carregades de fruits de distints colors: l’ullastre, l’alzina, la mata, l’aritja, entre d’altres. el sòl agrícola, ja llaurat, rep una passada de cultivadors per eliminar les herbes que sem-

pre ressorgeixen a la terra assaonada i per deixar-la a punt per a la sembra de lleguminoses i cereals; activitat que els nostres pagesos ja han iniciat aprofitant les condicions favorables d’aquests dies. el que sí hem tengut fins al dia 20 ha estat bastant de boira i rosades abundants que, en alguns dies, han tardat en evaporar-se, sobretot als llocs més ombrívols. s’ha anunciat un canvi de temps radical per a la darrera setmana de novembre amb entrada d’aire fred i inestabilitat que ens pot dur pluja i fins i tot neu a la serra i que ha de posar fi a aquest tram estival-primaveral que hem tengut fins ara. Però ja duim dos terços de tardor, l’estació més plujosa del nostre clima, i en el que duim d’any únicament ha plogut uns 368 mm. Per arribar als 500-525 mm anuals, que és la xifra habitual a la nostra zona, d’aquí a final d’any hauria de ploure uns 150-200 mm més. No obstant això, fins a la data el novembre no ha acumulat la quantitat de pluja dels darrers quatre anys, on s’han superat el centenar de litres per metre quadrat, que contribuirien a assolir la cota hídrica a què estan adaptats l’entorn natural i els cultius agrícoles. Parc solar fotovoltaic Constatam un nou descens de la radiació solar, a l’octubre, com era d’esperar. Hem tornat tenir dies d’i-

nestabilitat atmosfèrica amb presència de núvols que han minvat la recepció de la radiació solar i, a més, el dia segueix acurçant-se (la mitjana de duració d’aquest ha passat de 12 h 45 min de l setembre a 11 h 06 min de l’octubre). la disminució de radiació, respecte al setembre, ha estat de 22606 Wh/m2, no tan acusada com en el mes anterior en què fou del doble el descens. aquest disminució ha provocat una baixada de la generació d’energia, concretament de 1494 Kwh, en comparació amb el mes passat. ara bé, el rendiment de les plaques ha tornat millorar en aquest mes, a causa de la caiguda acusada de la temperatura mitjana, en més de 4 ºC, a què han estat exposades les plaques. aquest rendiment ha passat de 13,12 Wh/m2 per generar 1 Kwh a 12,74 Wh/m2. si comparam l’octubre d’enguany amb l’octubre de 2015, observam que la generació d’energia elèctrica ha disminuït en 775 Kwh., a causa de la menor quantitat la radiació captada, que ha disminuït en 10608 Wh/m2; l’octubre de 2014 va tenir un temps més favorable per a la recepció de la radiació. No obstant això, el rendiment de l’octubre d’enguany també ha millorat un mica en relació al de 2014, atribuïble al fet que la temperatura de l’octubre actual ha estat un poc més baixa.

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 24

mel i sucre

Imatges per al record

Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Na Maria Bauçà “rosa” preparant l’arròs de matances, a l’any 1965. aportació fotogràfica: amador Bauçà Bauçà “Passol”.

Fotografia 2: Matances a ca madò rosa “de cas saig”, casada amb el “Fuster raval”, al carrer de Petra, el gener de 1962. aportació fotogràfica: Margalida estelrich Blanch. Fotografia 3: la foto està feta per l’amo antoni de sa Botigueta, a unes matances, als anys noranta. Hi ha: Francesca Florit “Mariona”, l’amo Miquel Bover “Nuviet”, la seva filla Bel i la seva néta Maria, i en sebastià “Monjo”. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà, “de sa Botigueta”.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Pรกgina 25

mel i sucre

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 26

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Torró de llimona amb xocolata i nata saCraMeNT Ferrer

a xocolata de cobertura conté obligatòriament almenys un 16% de cacau, però les bones cobertures en tenen bastant més, fins al 70’5%. aquest tipus de xocolata és més ric en mantega de cacau. això fa que es redueixi el seu punt de fusió. Hi ha diverses varietats, més o menys dolces, negres o amb llet. les cobertures s’utilitzen en pastisseria i confiteria. Ingredients

Per a 2 barres: - 450 g de xocolata de cobertura negra - 130 g de xocolata de cobertura amb llet - 15 g de sucre - 50 ml de nata líquida - 2 llimones - motlos de fusta Preparació

- Dins un bol fondre 200 g de cobertura de xoco-

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

lata negra al bany maria o amb el microones. - Quan és fosa abocar-la dins els motlos i moure’ls fins que quedin coberts de xocolata tot el fons i els costats amb una fina capa. - reservar a la gelera. - sucar les llimones. Necessitam 60 ml de suc. - Dins una cassola bullir la nata amb el suc de llimona i el sucre, remenar tot el temps perquè la nata no s’ha de quallar. - Treure del foc i afegir a trossos la cobertura de xocolata amb llet (130 g) i la xocolata negra (150 g). - remenar fins que la xocolata és ben fosa i queda una crema lligada. - Deixar-ho refredar un poc. Quan és tebi col·locar aquesta preparació dins els motlos i deixar-los un dia en repòs. - l’endemà, quan ha espessit, fondre 100 g de xocolata negra de cobertura i cobrir amb una capa fina la part de sobre dels motlos. - Quan ha assecat, desemmotlar.

mel425.qxp_mis298 23/11/15 11:38 Página 27

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

Desembre: santa Bibiana (2), santa Bàrbara (4), la Constitució (6), la immaculada (8), santa llucia (13), sant Tomàs (21), Nadal (25), sant esteve (26), els innocents (28), santa Coloma (31).

El mes

“si plou per santa Bibiana [dia 2], plou quaranta dies i una setmana”. esperem que així sigui, ara que n’ha après un poc. Comença a ser bon temps per collir i menjar les primeres taronges (clementines i mandarines) i per sembrar qualsevol tipus d’arbre. si teniu qualque olivera convé recollir-ne el fruit i fer oli i per salar les olives cal que les deixeu amb aigua i sal fins al mes de març. Per l’anomenat pont de la Puríssima sol ser molt bon temps per fer matances. És ben segur que sentireu grinyolar més d’un porc durant aquesta setmana quan us aixequeu per anar a treballar. encara podeu podar figueres (minvant) i ametlers (plena i minvant); podeu fer planter de patates (minvant) i alls (minvant); i sembrar lletugues (plena i minvant), tomàtigues (creixent) i porros (plena i minvant). Pensau que vénen les festes de Nadal: anau alerta amb les coques, les ametles torrades, el torró, la llet d’ametlla, el cava...; no convé que n’abuseu en excés.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

surt es pon 1 desemb. 07.49 17.25 15 08.01 17.24 21 solstici d’hivern 31 08.08 17.33 15 gener 08.07 17.47 Assistència mèdica

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 29 de nov. Vilafranca dia 6 de des. ariany dia 13 Montuïri dia 20 Petra dia 27 Porreres dia 3 de gen. sant Joan

la lluna 3 desembre 11 18 25 2 gener

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Ajuntament

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Desembre de 1995 • l’ajuntament va imposar una multa de 18.000 pessetes a la dona de l’exconseller Francesc Gilet, que va construir un xalet devers son Baró, vulnerant la normativa urbanística. la multa era molt benigna: el 5% del valor taxat de les obres, que tothom considerava molt baix. • es va obrir una botiga d’electrodomèstics Élite al carrer Major, aferrat a Can Tronca, on ara hi ha la perruqueria. l’encarregada era Francisca Mora, també propietària del local. a més de venda, oferien servei tècnic. • a la zona del Camp s’organitzaven sovint carreres informals de motos. les màquines eren de petita cilindrada i no corrien massa, però el risc per als pilots i qualque vianant despistat era evident.

Desembre de 2005 • es va inaugurar oficialment l’escola de Música i Dansa de sant Joan, dirigida per Joana estelrich. Després d’una conferència del músic santjoaner Joan Company, hi va haver un concert coral. • es va suprimir el servei regular de bus entre sant Joan i Palma. el tren li havia pres tota la clientela de sant Joan, ariany i Petra. • es va inaugurar un nou tram del desdoblament de la carretera de Palma a Manacor, entre Montuïri i Modelmon. amb això, la comunicació amb Ciutat millorava molt. • el supermercat Matas-Jaume es va adherir a la cadena Pròxim. • el batle de sant Joan, Joan Matas “Ditaler”, va rebre un premi del lobby de Dones per haver estat el primer edil a oficiar un matrimoni homosexual a les Balears, i haver-ho fet en contra de les consignes del seu partit. Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299

Telèfons d’interès