Mel i Sucre. Núm. 427 Gener de 2016 by ciutadajoan

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:16 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals REDACCIÓ

L’hort des padrí ANTONI SASTRE

Converses amb els amics ANTONI SASTRE

Feim un pensament... GUILLEM SERRA

Gener 2016. Núm. 427 Revista d’informació general

Dalt del turó CLIMENT PICORNELL

Edita Associació Mel i Sucre Sant Joan Local social Carrer de Ramon Llull, 48, 07240 Sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre, Joan Moratinos, Joan Sastre, Antònia Bauzà Col·laboradors 2016 Antoni Sastre, Joan Sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre, Joan Moratinos, Joan Font, Antònia Bauzà, Climent Picornell, Amador de sa Plaça, Amador Passol, Josep Roig, Sacrament Ferrer, Arnau Moratinos, Francesc Canuto, Julià Picornell.

Notes musicals JULIÀ PICORNELL

Meteorologia JOSEP ROIG

Passatemps ARNAU MORATINOS

Dalt del turó CLIMENT PICORNELL Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983 Imatges per al record AMADOR DE SA PLAÇA, AMADOR PASSOL Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu Sastre / Joan Font

Cuina d’aquí i d’allà SACRAMENT FERRER

Coberta Boires (fotografia de Climent Picornell). Els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: S’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda REDACCIÓ Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CARTES AL DIRECTOR que admet escrits que complesquin les següents condicions: • L’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • Les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la REDACCIÓ. Els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:12 Página 3

mel i sucre

notícies locals 1 un total de 10 foguerons es varen encendre per la revetla de sant antoni. a tots hi havia bastant animació, ja que enguany es feien en dissabte i el temps acompanyava. Com és costum, a tots els foguerons inscrits, l’ajuntament els va dur grava (per no fer malbé l’asfalt), els va deixar tanques per evitar el trànsit, els va fer un petit obsequi i, passada la festa, va retirar la grava i la cendra. sant antoni i el Dimoni visitaren tots els foguerons acompanyats dels xeremiers. l’escola i l’associació de Persones Majors organitzaren també els seus tradicionals foguerons la setmana següent, el 22 i 23 de gener, respectivament. Durant la festa de les persones majors varen actuar els Xeremiers de sant Joan, que oferiren un concert on tothom estava convidat. el dia del sant hi va haver beneïdes i concurs de carrosses. Per atreure infants a les beneïdes, se’ls obsequiava amb una bossa de caramels, i també hi havia un

Els Reis arribaren en carrossa carregats de juguetes, alegria i esperança per l’any 2016.

present per als cavallistes. Per a les carrosses, darrerament, la tracció animal ja només és un mèrit i no un requisit. ens han explicat que alguns participants tornaren els caramels i un premi en metàl·lic a l’ajuntament, en disconformitat amb els resultats del concurs. Només una de les carrosses de tracció animal complia el requisit de les bases de fer referència al sant, però no va arribar a res. en va guanyar una amb tracció mecànica, carregada d’infants.

al respecte, hem rebut la queixa d’una sèrie de participants a les beneïdes que ens diuen que alguns dels participants havien retornat el premi en metàl·lic i els caramels que l’ajuntament els havia concedit, ja que consideraven que les bases del concurs de carrosses no s’havien complert. Com hem dit, la guanyadora fou una carrossa de tracció mecànica, i diuen que “per casualitat tenia relació amb gent de l’ajunta ment”.

Les beneïdes de Sant Antoni d’enguany han estat de les més participatives dels darrers temps (foto Joan Bauçà “Beina”).

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:12 Página 4

mel i sucre 1 Va quedar constituïda l’associació amics del Puig de sant Nofre que, en una assemblea amb una trentena d’assistents, va elegir la Junta Directiva. en primer lloc, es va triar el president i va sortir elegit Francesc Xavier Moratinos. Després, es va escollir la resta de la Junta: rafel Gayà “Betlem”, Bernadí Morey “Boverrí”, Mar galida estelrich Blanch, Manel Morales, Josep Bauzà “des saig”, Pedro Galmés “de sabor” i Tomeu Ferrer “Xorris”. a part d’aprovar els estatuts i elegir la Junta Directiva, a la reunió es varen fer propostes d’activitats per enguany. entre altres, es volen repetir coses que han tengut bona acollida, com el pancaritat pel diumenge de l’àngel o el concert de lluna Plena, i introduirne de noves, algunes que prometen ser molt entretengudes. es vol donar suport a actes organitzats per altres entitats on el puig té un paper destacat, com la cursa de sant Nofre. algunes idees dels amics són més ambicioses i a llarg termini, com ara promoure la restauració de l’ermita. 1 la Casa Pare Ginard ha posat en marxa el projecte “un any de mil dimonis”. Durant el 2016 es farà un seguit d’activitats relacionades amb el Dimoni, amb “la convicció que els dimonis són una figura fonamental de la nostra cultura d’arrel tradicional i, a la

Antoni Sastre “de sa Botigueta” durant un moment de la presentació del Pronòstic santjoaner 2016. Al final de l’acte li feren un reconeixement públic a la seva tasca investigadora i celebraren el seu 90 aniversari, que feia uns dies havia complit. Des de mel i sucre, l’amo’n Toni molts anys!

vista de la devoció dimoniera que perviu, són també la garantia de la perpetuació de moltes pràctiques rituals que ens defineixen com a poble”, en paraules de Carme Castells, directora de la Fundació Casa Museu llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet, i d’aquest projecte. Per a la presentació, es va aplegar a la Misericòrdia (a Palma) una àmplia representació de les persones que donen vida a aquesta figura, procedents d’arreu de Mallorca. l’acte, titulat “Dins el dimoni”, es va tancar amb una conferència a càrrec de l’historiador Gabriel Genovart sobre “antropologia del dimoni a Mallorca”. el programa d’activitats previstes durant tot l’any inclou una exposició fotogràfica itinerant, un cicle de conferències i un joc de

cartes dedicat als dimonis, a més de propostes educatives i divulgatives per a tots els públics. el joc de cartes ja ha estat presentat i es va poder adquirir a partir del dia de sant antoni. es tracta d’una baralla espanyola en el qual els tradicionals colls (espases, bastos, copes i oros) han estat substituïts per il·lustracions dels dimonis, distribuïts en 4 pals: dimonis santantoniers, dimonis de festa, dimonis de foc i elements dimoniers.

1 el divendres 22 de gener es va fer la primera presentació del llibre Mallorca profunda?, obra del santjoaner Climent Picornell, col·laborador d’aquesta revista. es tracta de 40 relats de la Mallorca interior, i forma part de la col·lecció els Fiters d’el Gall editor. l’acte va comptar amb la presèn-

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan dissabtes horabaixa OBERT Tel: 971 52 65 33

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:12 Página 5

mel i sucre

Quatre santjoaners protagonistes de la presentació del llibre Mallorca profunda, de Climent Picornell. L’autor i Gracià Sánchez, Catalina Gayà Morlà i Joan Company parlaren de l’obra i feren que la gent omplís la sala polivalent del Casal de la Gent Gran. Al final hi hagué una degustació dels productes d’Embotits Premium Can Tià, de Joan Jaume de Sa Caldera.

cia de l’autor i l’editor (Gracià sànchez), acompanyats de dos santjoaners més: el músic Joan Company i la periodista Catalina Gayà Morlà. al final de la presentació hi va haver degustació d’embotits Premium Can Tià, elaborats a sant Joan. el públic va respondre massivament i va estibar tot el local. els més tardans varen haver d’estar drets.

1 una sèrie de persones de sant Joan, Vilafranca i Montuïri han creat un grup de Facebook per a tothom qui estigui interessat a compartir cotxe per anar o tornar de Ciutat. segons la pàgina, “el funcionament és fàcil. Tota aquella persona que té places disponibles anuncia el seu horari i a veure si li interessa a algú. Només

és un missatge a face i una consulta. Compartir cotxe suposa compartir despeses, lluitar per un món més sostenible i conèixernos!!!”. els trobareu fàcilment a Facebook cercant “compartim cotxe es pla”. 1 la rua de Carnaval d’enguany cau el 7 de febrer. Per això, els qui volen sortir disfressats ja es varen posar en feina pel gener. l’escoleta de sant Vicenç de Paül va fer un taller familiar el dissabte 8 de gener per preparar la seva rueta. 1 Dia 29 de desembre, el Just Just sant Joan va organitzar el Torneig de Nadal de Futbol sala 3x3. Hi havia dues categories: nins i nines fins a 10 anys i nins i nines fins a 16 anys. a la categoria dels més petits, els guanyadors foren l’e-

quip anomenat Team Futsal. estava format per Joan Bauzà Com pany, Francesc Gayà abraham i Joan Font Vaquer. a la categoria dels més grans, els guanyadors foren l’equip anomenat els Tres ratots. estava format per Joan Francesc Bauçà robles, Miquel Bauzà Català i Marco Keijer antich. Tots els participants varen tenir medalla i els classificats en primer, segon i tercer lloc de cada categoria també tingueren trofeu. 1 Fa uns mesos que funciona l’escoleta de Trial Bike de sant Joan. És una iniciativa d’en Tomeu Català i en Joan Jaume, amb la col·laboració de la Penya Motorista de sant Joan. si hi estau interessats, podeu anar els dijous a partir de les 7 de l’horabaixa a la plaça de la Constitució, a veure les classes i rebre més informació. 1 la darrera assemblea de l’associació Mel i sucre (desembre 2015) va donar com a resultat bàsic la possibilitat que un grup de joves de sant Joan agafin el relleu dels que fins ara hem tengut esment de la revista i les activitats que l’enrevolten. aquests joves volen continuar amb el nom el mateix nom, ja que gairebé tots ells han nascut ja amb el mel i sucre (la revista ja té 35 anys). ara per ara sembla que comencen a reunir-se per tal de conformar la nova revista, que diuen que sortirà al carrer per l’estiu. segur que hi haurà canvis

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:12 Página 6

mel i sucre en la capçalera i també en el disseny, a més que s’incorporaran nous continguts. alguns dels nous membres i impulsors de la iniciativa són antoni-Miquel Bauçà Company, Biel Bauçà Bauçà, Pere Font estelrich, Joan roig abraham, arnau Moratinos Bordoy, Miquel Company obrador, Joan Font estelrich, albert Miró Gayà, Catalina Gayà Morlà… Han obert un facebook anomenat “Nou Mel i sucre” i un nou correu electrònic melisucre2.0@ gmail.com, per tal que tothom que vulgui comunicar-s’hi ho pugui fer fàcilment. També han començat una campanya informativa amb una penjada de cartells anunciadors per tots els negocis de la vila.

1 el diumenge 3 de gener es va presentar l’edició de 2016 del Pronòstic santjoaner. Fa anys que el Col·lectiu Teranyines va començar a publicar-lo i és possible gràcies al patrocini de l’ajuntament (que n’envia un a cada casa) i a la feina altruista dels col·laboradors. Cada any té una part monogràfica dedicada a una persona santjoanera. enguany s’ha destacat la figura de Miquel

Els monitors de l’escola de Trial Bike de Sant Joan, Tomeu Català i Joan Jaume “Gorreta”, amb alguns dels seus alumnes (foto de Joan Bauçà “Beina”).

Matas Juan “es sabater Coix”. s’explica la seva genealogia des d’uns segles enrere i es conten històries que ajuden a entendre la seva personalitat. a més de la part monogràfica, el Pronòstic conté les seccions habituals, dedicades a l’agricultura, l’escola, les herbes remeieres, el santoral... És molt interessant “la història negra del barri d’Hortella”, de Miquel estelrich Mieras. 1 recordau que el cap de setmana de finals de febrer (28 i 29) es farà

la prova puntuable per al Campionat d’espanya de Trial a la nostra vila. enguany hi participarà molta més gent, ja que s’hi competirà amb més categories que l’any passat. la Penya Motorista de sant Joan i els seus col·laboradors ja preparen tota una sèrie de zones que, com a mínim, seran tan espectaculars com la darrera vegada. D’aquí pocs dies tenen prevista la presentació oficial juntament amb la Federació i les institucions públiques que donen suport a aquest esdeveniment esportiu.

CoopEraTiva agríCola SaNT JoaN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

Es ven solar d’uns 1.800 m2 . Fa cap de cantó amb el carrer Unió i la prolongació del carrer de Sant Joan Tel 655 42 30 49

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:12 Página 7

mel i sucre

l’hort des padrí

quest any 2016 és bixest o de traspàs, això vol dir que compta amb 366 dies, o sia, un dia més que els habituals, aquest dia s’afegeix al mes de febrer, que passa de 28 a tenir 29 dies. això passa cada quatre anys. aigua de febrer, bona pel sementer; pel febrer, tengues llenya al llenyer; floreix l’ametler, pel ferber abriga’t bé. aquest mes, els sembrats comencen a verdejar i les pastures també. Quan hi ha bona saó, convé pegar una entrecavada a les plantes ja arrelades, eliminant les males herbes perquè no facin competència a les plantes cultivades. els alls sembrats pel febrer encara posaran bona cabeça i també es poden sembrar les cabeces de safrà. És bon temps per plantar tota classe d’herbes aromàtiques. en lluna minvant, les plantes creixen manco i és quan els seus valors són més aprofitables. a lloc resguardat de gelades es poden fer planters de pebres, albergínies, alfabegueres, tomatigueres... aquest mes és el més adequat per fer la poda d’hivern dels

El mes de febrer aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

arbres fruiters, ja que la saba té poca circulació i l’arbre està amb el seu natural repòs, però de seguida que s’acaba el fred la saba es posa en circulació i envesteix la nova brosta. la poda és una manera de corregir la forma de l’arbre i al mateix temps millorar el rendiment del fruit. als arbres o arbusts per fer bardissa, quan tenen l’alçada desitjada convé podar-los en quart minvant. en lluna vella es poden empeltar tota classe de fruiters de fulla caduca i si hi ha perill de gelades es poden protegir les mudes amb una bossa de plàstic. Per santa àgueda (dia 15) diuen que és bon signe per podar les parres. una infusió de farigola serveix per calmar la tossina. Nit de Matines el pare Miquel va concelebrar la missa amb el pare Ferriol, acompanyats del cor parroquial. Gran part de les escenes foren interpretades per nins i nines d’edats entre els 6 i els 16 anys. Joan Nicolau Torrens, de 7 anys, vestit de capellà amb sotana i ruquet i

capell de puntes, va interpretar el sermó de les calendes. la joveneta Bàrbara Bauzà riera, que lluïa capa vermella i corona amb moltes cintes i espasa alçada, va cantar sis estrofes de la sibil·la, acompanyada de l’orgue. Joan Bauzà riera, de 9 anys, i arianna reus sants, de 9 anys, representaren sant Josep i la Puríssima; aparegueren a l’escenari cercant la posada, s’instal·laren davall el porxo i posaren el minyonet dins la menjadora. arnau Company roig, de 12 anys, va interpretar el cant de l’àngel, vestit de blanc fora ales, capa de color cel i mans juntes, se’n puja a la trona i anuncia la bona nova. el rector, acompanyat pel cor parroquial, va fer les pregàries i a l’hora de les ofrenes aparegueren a l’altar un estol de nins i nines de 6 i 7 anys vestits de pastorets; cadascun d’ells portava la seva ofrena i s’enrevoltaren al porxo per adorar el minyó. Quedaren davant l’altar fins acabada la a la missa. a la sortida de Matines, a Can Tronca, convidaren a xocolata i ensaïmades i férem un brindis cantant el “fum, fum”.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:12 Pรกgina 8

mel i sucre

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:12 Página 9

mel i sucre

converses amb els amics Per escriure aquest darrer capítol sobre el ciclisme santjoaner hem comptat amb la col·laboració de dos joves esportistes santjoaners. Andreu Galmés Barceló N’andreu, que actualment té 27 anys, va iniciar la seva afició

El ciclisme a Sant Joan (i VI) aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” aMB la Col·laBoraCió D’aMaDor Bauçà Bauçà “Passol”

món en la modalitat de ciclisme en pista: en David Muntaner i n’albert Torres. N’andreu dedicava dues hores diàries a entrenar-se i durant el cap de setmana o bé continuava amb els entrenaments o bé feia competicions.

Andreu Galmés durant la cursa Andalucia Bike Race.

al ciclisme anant a l’escola de ciclisme de sineu i entrenant al velòdrom d’aquest poble. Va començar a córrer i competir als 14 anys a les categories cadet i després juvenil, fins als 18 anys. es va federar quan corria amb el club ciclista de Can nadal, de Manacor, a la categoria cadet i en la modalitat de mountain bike. els altres quatre anys va córrer amb la penya ciclista d’establi ments (Toyota), una penya de la qual han sortit dos campions del

el pla d’entrenament del BTT el feia sobretot amb la bicicleta de carretera, excepte qualque vegada que agafava la bicicleta de muntanya. Va sortir diverses vegades a competir fora de Mallorca, destacant sobretot la participació a la Copa Catalana BTT, feta a diferents localitats: Banyoles, Montjuïc, Vallnord... També va participar al Campionat d’espanya celebrat a Vilaboa d’arousa (Galícia). a Mallorca va participar en diferents curses, destacant el Campionat Producte Balear BTT illes Balears. Jaume Guillem Mas Gayà en Jaume Guillem va participat en un descens celebrat a Catalunya, a sant andreu de la Barca. Per Mallroca ha fet descensos a Pollença, Manacor, Porreres, Peguera, alaró...

Jaume Guillem Mas Gayà.

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:12 Página 10

mel i sucre

Feim un pensament ... geogràfic

ns trobem a l’europa de l’any 2016. Tota europa està ocupada per polítics, empresaris, buròcrates i organitzacions supranacionals... Tota? sí! Tota! No hi ha cap poblet habitat per santjoaners irreductibles que pugui resistir encara i sempre contra aquests invasors. Començam el 2016, amb el darrer article del 2015, continuant la mirada de totes aquestes unions que existeixen a europa... mentre feim un pensament... geogràfic! Consell d’Europa Constituït pel Tractat de londres al 1949, el Consell d’europa és la més antiga de les organitzacions que persegueixen els ideals de la integració europea. És també l’única que inclou tots els estats europeus (excepte el Vaticà, que no és una democràcia i no hi

Europees 2 GuilleM serra Bou,

pot participar, però n’és observador). a part dels 47 estats europeus, estats units d’amèrica, Canadà, Japó, israel i Mèxic en són observadors permanents. el Consell d’europa no té res a

GeòGraF

veure amb la unió europea. són dues organitzacions internacionals diferents encara que molts membres siguin comuns i que tinguin acords entre elles. i per tant tampoc s’ha de confondre el Consell d’europa amb el Consell de la Unió Europea (institució que pertany a la unió europea), ni tampoc amb el Consell Europeu (format pels caps d’estat i de Govern de la unió europea, més el president de la Comissió europea).

Criteris de pertinença: Per formar part del Consell d’europa simplement s’ha de ser un estat europeu i no ser una dictadura. espanya no en va formar part fins el 1977, i una república catalana independent en podria formar part el mateix dia de la independència. EFTA - European Free Trade Association És l’Associació Europea de Lliure Comerç, suposa un bloc comercial alternatiu pels estats

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:12 Página 11

mel i sucre

europeus que no poden o no volen unir-se a la unió europea. Fou fundada el 1960, en l’actualitat, només islàndia, Noruega, suïssa i liechtenstein en són membres. anteriorment hi han participat

àustria, Dinamarca, Finlàndia, islàndia, Portugal, suècia i regne unit, que han anat abandonant l’eFTa a mesura que entraven a la unió europea.

l’objectiu principal consisteix en afavorir l’expansió econòmica i l’estabilitat financera de tots els seus membres. Ja que el seu objectiu és únicament econòmic, no existeix cap tipus de vinculació política. amb l’excepció de suïssa, els membres de l’eFTa són membres també de l’espai econòmic europeu. l’eFTa va fer fallida el 1973 quan el regne unit i Dinamarca van entrar a la unió europea. Però així i tot encara n’han quedat els quatre membres actuals. actualment l’eFTa té alguns reptes sobre la taula bastant importants: – Tracte amb microestats: andorra, Mònaco i san Marino tenen prevista la seva entrada a

l’eFTa, pe què passin a formar part de l’espai econòmic europeu a través de l’eFTa, ja que la ue considera aquests estats són massa petits per negociar amb ells. – Retorn del Regne Unit: la possible sortida de la ue fa que aquest país sigui un dels màxims candidats a ser-ne nou membre, cosa que s’ha anat publicant des del 2014. – Acceptació de Catalunya: Des que al 2010 es va aguditzar el procés independentista i sobretot a partir del 2012, diversos dirigents de l’eFTa han assegurat que una república catalana independent podria formar part de l’organització sense cap problema. – Entrada a la Unió Europea: Tot i que aquests estats compleixen els requisits per entrar a la unió europea (fins i tot Catalunya els compliria) han renunciat a formar-hi part mitjançant diversos referèndums. realment no queda gaire clar que aquests estats formin part de la ue en els propers anys. UEFA - Union of European Football Associations la Unió d’Associacions Europees de Futbol és una de les sis confederacions continentals que componen la FiFa (Federació internacional de Futbol), fundada el 1954. És l’organisme encarregat de governar el futbol a europa. està integrat per les diverses federacions estatals del continent, organitza les diverses competi-

agÈNCia DE SaNT JoaN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 80 98 80

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:12 Página 12

mel i sucre

cions entre estats i clubs europeus, així com els premis i drets de televisió d’aquestes competicions. actualment en formen part 53 associacions, incloses algunes que no són intrínsecament/tradicionalment europees rússia, Turquia, israel, Geòrgia, armènia, azerbaidjan i Kazakhstan (recordau aquell concepte que europa és un continent cultural i per tant els límits són culturals).

països no estrictament europeus, com israel, Turquia, rússia...

Però en futbol trobem altres canvis, com que els quatre països que conformen el regne unit participen per separat (anglaterra, escòcia, Gal·les, irlanda del Nord i Gibraltar), igual que en altres esports. i així com existeix la ueFa per al futbol també existeixen altres federacions europees d’altres esports com bàsquet (FiBa europe), Hockey (european Hockey Federation), Handbol (european Handball Federation)... i en totes elles participen

Cal tenir en compte que la ueFa ja ha assumit processos d’independència i té un procediment per solucionar un possible cas d’independència català; tal i com ja ha passat abans amb tota la federació soviètica (i ara russa), txecoslovaca (i ara txeca i eslovaca)... Per tant, no seria cap excepció.

Criteris de pertinença: Per formar part de la ueFa cal tenir una associació federativa de futbol (amb tots els altres esports passa el mateix), per tant, es segueix demostrant que europa està feta amb criteris culturals i polítics i som capaços d’assumir l’existència d’estats no europeus.

EBU - European Broadcasting Union la Unió Europea de Radiodifusió no forma part de la unió europea, a l’igual que la ueFa,

l’eFTa o el Consell d’europa... però òbviament es relacionen tant amb estats europeus com amb altres estats que hi col·laboren habitualment. Creada el 1950 i fruit de diverses fusions (sobretot el 1993, amb l’entrada de rússia i europa de l’est), actualment té 79 membres actius en 55 països d’europa, àfrica del Nord i orient Mitjà, més 44 membres associats en 25 països del món (per exemple austràlia, Xile, Canadà, estats units, Japó...). la majoria dels canals que la conformen són serveis públics de ràdio i televisió (TVe –españa–, TF1 –França–, radio i Televisió d’andorra...) les funcions principals de l’eBu negocia els drets de difusió de retransmissions esportives, posseeix dues xarxes de comunicació (eurovision i euroradio), organitza intercanvis de programes, estimula i coordina coproduccions, i proporciona una gamma completa de serveis (comercials, tècnics, legals i estratègics) als seus organismes membres. Però segurament l’aspecte més conegut de l’eBu és l’organització i producció del Festival de la Cançó d’eurovisió. Encara n’hi ha més? Clar que sÉ, però toquen molts altres sectors de la societat i la llista seria infinita. Per tant, si us interessa algun aspecte concret, el revisarem, però més endavant.

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:12 Página 13

mel i sucre

dalt del turó La gelada se veu damunt les teulades de l’església. No plou i els sembrats van magres de tot. Fa un temps massa calorós per l’època que som i tant els animals com les plantes van com a despistats. els sebel·lins gemeguen abans d’hora i les parres rebroten abans de què les hagin esmotxades, els ametlers treuen flor a les totes sense fer cas a les indicacions conegudes: “Flor de gener, no ompl es paner” o “ametler no facis via, que nevarà qualque dia”... “sense els pagesos saps què seria foravila? idò quatre olivardes, quatre ullastres i quatre romeguers. res d’ametlers, ni de sembrats, ni bales de palla. ses males herbes s’ho menjarien tot” me comenta en Xesc embrull “i si poguéssim pellucar qualque cosa de s’ecotaxa no vendria gens malament, perquè enguany si hem de resembrar ja veuràs tu...”. *

En es Puig des Càrritx lo primer que sents quan arribes és un gall de llavor que canta i escaina de bon de veres i me vénen a rebre dues someres -una gelada i l’altra negra- menudetes i d’una certa edat, vull dir que no són jovenetes, però són curioses. Després de fer quatre feines i parlar amb n’abdel, el magrebí que m’ho conra un poc, me comenta que han entrat lladres a la casa però que no se n’han duit res, als veïnats de per allà també els ha passat lo mateix. retorn al poble pel pla de l’enzell una d’aquestes planes que s’alterna amb els turons, coronats de pinars o ullastres, al Pla de Mallorca.

Un sac buit no s’aguanta CliMeNT PiCorNell

En entrar al cafè, poca gent, una rotllada de vells i dues taules amb gent. “i vos que li demanau a l’any que ha entrat?” li diuen a l’amo en Cormé Matxó, que respon taxatiu: “Talent i pa”. “i res pus”. i parlant de talent ja sabeu que “un sac buit no s’aguanta” diu el sen Toni Coremer, “i un sac ple no se vincla” li contesta l’amo en Pau Xisclo. És hora d’anar a dinar i cadascú pren de cap a ca seva. *

Veig dos homes que no conec a una taula xerrant baixet baixet com qui es conta un secret. Tal vegada parlen de secrets matrimonials… amb això un agafa el mòbil i parla més alt: “escolta Joan, què se torben els ous de canari a fer canarions?” “Quinze dies, vale, gràcies”. Bono! Tan de secret per això, m’havien semblat dos espies ucranians que feien la seva feina, a no ser que això dels canaris sigui una clau metafòrica: canaris? ous? bombes? explosions? Perdonau l’excés d’imaginació però és més interessant aquesta possibilitat que no una conversa de canaris, joves. *

Entr a la carnisseria, la madona i una clienta discuteixen sobre les notícies penjades al Facebook per unes amigues del poble, queden per encontrar-se el vespre –via WhatsApp– al fogueró de sant antoni. “urooooo!” Diu na Fita

quan entra i veu l’estol de palanganes que se’n du la facebookera que li respon: “Què te creus, que mos mocam amb sa màniga a ca nostra? res de mistos de fer pets, coets des grossos!”. i paga, prop de dos-cents euros. la meva comanda de porquim és més senzilleta, per torrar un servidor i els de ca nostra; un poc de llomillo, un poc de panxeta, mitja dotzena de botifarrons i una llangonissa coenta i una altra dolça. el vespre torrarem, guaitarem les espires i bufalaies que se’n van per amunt i se fonen –les flamatel·les, els diuen a Costitx- cantarem quatre gloses i farem olor de fum en tornar a cases. *

Avui, de retorn cap al turó, no sé per què he pensat amb el pastor Noupalet, al cel sia. solia passar per davant ca nostra i s’asseia al pujador de mul. era un home d’una saviesa i d’una tranquil·litat manifestes, sempre, sempre s’aturava a fer la xerradeta quan baixava de ca la seva filla o de la seva caseta des revellar. Tenia una gran memòria i era un gran contador d’històries: “Te recordes de madò Tonina Crevera que era generosa ella, oferia sempre la fruita que duia dins el paner. ara això, ara allò, ara taronges, ara figues...però hi solia dur damunt el barram postís i tothom li deia: No, no... moltes gràcies, en tenim!” solia dur un canet fermat amb una cordellina. el darrer pic que ens vàrem veure me deia amb ironia: “ara vaig a veure si el cansaré un poc, en aquest canet...”

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:12 Página 14

mel i sucre

Soldats i monjos

notes

Julià PiCorNell

musicals

a història de la banda que ve a continuació és una de les més estranyes pel que fa a la música rock, i mira que n’hi ha hagut a bastament. Es tracta de The Monks, un grup de música garage que triomfà i esdevingué motiu de culte, a pesar de publicar només un disc, Black Monk Time, l’any 1966.

Antecedents Londres s’engronsava, The Byrds desplegaven les seves ales amb el seu single Eight Miles High, Brian Wilson, cervell dels Beach Boys, enregistrava una obra mestra que no veuria la llum fins passats cinquanta anys, SMi LE, els britànics The Yardbirds feien por amb la seva poderosíssima formació, amb Jeff Beck i Jimmy Page a les guitarres, mentre el pop art i la psicodèlia sortien de l’ou. Però va ser des d’Alemanya d’on varen provenir els sons atàvics d’orgue i guitarra, nocturnals, penombrosos i a la vegada hipnòtics que sorprengueren tothom. Algú va dir que des dels mítings de Nuremberg dels anys trenta no sonava res tant potent

des d’Alemanya. Cadències rítmiques tribals acompanyades d’eslògans sincers, bramats com súpliques, conformaren l’espectacle orgiàstic que cinc joves americans decidiren d’anomenar Black Monk Time. Però qui eren aquells estranys músics que es feien anomenar “Els Monjos”? Un geni anomenat Burger Gary Burger (Turtle River, Minnesota, 1942) era un jove del Midwest, el cul dels EUA, que des de nin havia tengut inquietud per la música. Immediatament després d’unir-se a l’exèrcit va ser destinat a Alemanya. Per espassar-se les ànsies artístiques que tenia, Burger s’ajuntà a un grup amb quatre companys militars de la base on estava, a Gelnhausen, el 1964. Es feien dir The 5 Tor quays i, segons el mateix Burger, s’hi va unir perquè així podia abandonar una estona la seva rutina de treball –conduïa un camió de combustible. Bàsicament actuaven en llars de padrins i hospitals, i el seu repertori era un compendi de versions, principalment de Chuck Berry. Varen enregistrar una sèrie de singles en un

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

estudi de Heidelberg que no varen passar desapercebuts, ja que es varen fer popular entre els estudiants alemanys. Els va sorgir l’oportunitat d’enregistrar un disc i de fer uns quants concerts, l’única condició que se’ls imposà era que canviassin la seva aparença, que recordava els grups de ball d’institut. Així que Burger i els seus companys s’afaitaren part de la closca, es vestiren amb sotanes amb cordons de llana al voltant del coll i es canviaren el nom a The Monks. L’hora del monjo negre Burger digué que els havia costat més d’un any trobar el seu so, entre experiments i fracassos, però s’ha de reconèixer que va valer la pena l’espera. The Monks tocaren al Top Ten Club d’Hamburg, on The Beatles havien tocat i enregistrat per primera vegada, com a grup acompanyant de Tony Sheridan (durant una setmana en la qual visqueren al pis superior del local, però això ja es una altra història). El grup imposava per la seva estètica obscura i transgressora, però a la vegada acompanyava la seva posada en escena

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:12 Página 15

mel i sucre

amb un missatge subversiu i provocador; fins al punt que el mateix Burger va patir un intent d’estrangulació en directe per un trastornat que l’acusà de blasfemar. En realitat, el que The Monks exhibien eren rampellades d’humor negre i esperit crític. A Monk Time diuen: “El meu nom és Gary / No ens agrada l’exèrcit / Perquè matau tants joves a Vietnam? / El meu germà morí a Vietnam! / No sé qui és James Bond”. O a Complication: “Complicacions / La gent plora / La gent mor per tu / La gent mata /

La gent corre / No et fa gràcia? / La gent va a la seva mort per tu”. Un grup format per cinc militars que entona càntics antibel·licistes, crida l’atenció. La seva petjada The Monks se separaren després de girar uns anys per Europa, segons es diu, per desacords sobre la gira per Vietnam que planificaven. Però el seu so radical no moriria amb la dissolució de la banda. El tronar borrós i sobrecarregat en la distorsió de la guitarra de Gary Burger, els seus udols

llunàtics i afligits; el flamant i metàl·lic banjo amplificat, en lloc de la guitarra rítmica, de Dave Day; els patrons minimalistes a la bateria de Roger Johnston; el batec monstruós del baix d’Eddie Shaw; i el teclat de Larry Clark rebotant per totes les superfícies imaginades. El més semblant que hi hagué a The Monks va ser The Velvet Underground, i encara que tots dos experimentassin cap a camins diferents del rock d’avantguarda, molts els consideren pares del punk. Per això, tot i no comptar amb una producció de luxe en el seu enregistrament, Black Monk Time, l’únic disc de The Monks, és sorprenent encara avui en dia, cinquanta anys després. Podeu escoltar-lo a la llista d’Spotify cercant Watchtowerman.

EXCUrSiÓ al pUig DE CaliCaNT (SErra DE llEvaNT)

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:12 Página 16

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015 Temperatura mitjana

GE. FE. MÇ. AB. MG. JY. JL. AG. SE. OC. NOV. DES.

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

9,9 9 12,2 14,6 19,5 23,5 27,1 25,2 21,3 18,3 14,9 13,2

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3 24,7 23,9 21 16,3 10,8

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9 22 20,6 13,1 11

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27 22,2 19,3 15,1 12,4

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5 15,8 12,4

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7 13,4 10,6

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6 15,6 12

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7 18,3 12,7 10

36,6 63 57,5 5,6 6,8 5,6 0,6 50,3 114,3 28,1 34,3 14,7

31,8 24,3 25,2 24,5 59,1 100 0,2 19,8 32,9 13 131,8 62,9

56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7 0,2 37,2 11,5 16,8 160 78,6

32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7 2 4,4 27 93,6 100,8 9,1

74 59 40,2 7,9 12 58 18,1 1 22,7 48,4 204,1 9,4

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2 3,4 5,4 36,5 106,6 39,6 33,3

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6 1,2 16,3 264,6 42 23,7 134,7

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4 2,9 0,7 21,2 98,3 115,4 100,5

Comentari al mes de desembre a diferència de la resta de mesos de la tardor, el desembre d’enguany ha tengut una temperatura mitjana molt superior a la del desembre de 2014. amb un valor de 13,2 ºC ha superat en 2,4 ºC la de l’any passat, assolint la xifra més elevada de la sèrie observada des de 2008. i probablement, pel que ens han indicat les observacions d’altres estacions meteorològiques, no sols de les illes Balears sinó també de la Península, hagi estat el desembre més càlid des de l’existència de registres. Podem afirmar que ha estat un desembre anormal des del punt de vista climatològic. Pràcticament no ha fet fred; les mínimes, a l’estació de son Juny, no han baixat dels 7,1 ºC i en quasi dues terceres parts del mes han superat els 10 ºC. Per altra banda les màximes, pràcticament sempre, han sobrepassat els 16 ºC i durant bastants s’han mantingut per damunt dels 18 ºC. el gràfic de temperatures ens mostra un comportament molt uniforme de les temperatures al llarg de la mensualitat; les petites desviacions han estat quasi imperceptibles. aquesta estabilitat i calma atmosfèrica ha estat conseqüència de la

Pluviometria

2015

MES DE DESEMBRE

2015

2014

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

13,2 ºC 19,8 ºC (dia 18) 7,1 ºC (dia 31) 14,7 mm (7,6 mm corresponen a rosada) 1,7 Km/h 30,6 Km/h (dia 9) S-SO 89 % 1029 mb 1,1 ml/dia

10,8 ºC 19 ºC (dia 19) 4,7 ºC (dia 24) 62,9 mm

Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

5,6 Km/h 98,2 Km/h (dia 28) NO 82 % 1020 mb 1,9 ml/dia

GENER 2016 (fins a dia 22) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché) Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015 2014 2015 2015

GEN. FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB. OCTUB. OCTUB. NOV. DES.

2014 DES.

12,4 ºC 18,8 ºC (dia 8) 4,3 ºC (dia 17) 14,5 mm 7,1 Km/h 62,6 Km/h (dia 7) O-SO 3 ml/dia Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

64410 75532 117872 162389 212789 209452 214599 173048 123514 100908 111516 81056 60601

5548 6288 9507 12791 15502 15373 15420 12512 9414 7920 8695 6482 4797

11,61 12,01 12,4 12,7 13,73 13,62 13,92 13,83 13,12 12,74 12,83 12,5 12,63

10,84 10,02 15,58 20,27 26,22 31,26 35,37 31,66 25,3 21,06 23,94 16,34 16,26

4494 5093 7701 10361 12557 12452 12490 10135 7625 6415 7043 5240 3886

1387 1572 2377 3198 3876 3843 3855 3128 2354 1980 2174 1621 1199

54896

4422

12,41

11,2

3582

1106

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:12 Página 17

mel i sucre situació anticiclònica que ha predominat durant tot el mes i que ha impedit que ens arribassin els fronts i les pertorbacions de l’aire. el paràmetre de la pressió, amb una mitjana de 1029 mb, ens confirma el predomini de les altes pressions que ens han duit aquest temps atmosfèric inusual. aquesta mena de paràlisi atmosfèrica s’ha manifestat en una altra variable meteorològica, el vent. la mitjana mensual de la velocitat s’ha quedat en un valor molt baix, 1,7 Km/h. Pràcticament no hem notat el vent en cap dia. el cop de vent més fort es produí el dia 9 i no passà dels 30,9 Km/h. el mapa atmosfèric que s’ha instal·lat a la nostra àrea geogràfica ha provocat el domini dels vents de component s-so (entre migjorn i llebeig) que han suavitzat molt les temperatures, sobretot les mínimes. i finalment aquesta situació d’estancament de l’atmosfera ens ha aportat un altre fenomen preocupant per a la pagesia i per a la natura en general i que ha estat la manca de pluges. la precipitació del mes s’ha quedat en 14,7 mm, on la meitat dels quals provenen de les boirades i rosades matinals. l’únic dia amb una precipitació perceptible va ser el dia 6 on caigueren uns 6 mm d’aigua. aquesta xifra baixa, afegida a les anormalment escasses precipitacions que hem tengut al novembre i a l’octubre, ens ha conduït a una sequera de la terra alarmant. Ha estat necessari haver de regar cultius d’horta d’hivern perquè ja patien sed. No obstant això, la condensació de la humitat en rosada, pràcticament tots els dematins dels mes, ha pal·liat els efectes negatius de la manca de pluja en els cultius de secà, cereals i llegums. aquesta petita aportació d’aigua que han rebut ha mantingut una certa humitat a la capa superficial de la terra que ha contribuït a la seva vitalitat. la conjunció de tots aquests factors descrits han fet que hàgim tengut

un grau d’humitat a l’aire molt elevat, la mitjana s’ha quedat en el 89%, i, a la inversa, un valor d’evaporació mínim, d’1’1 ml/dia. Per això, ha estat difícil eixugar la roba estesa a l’aire i, el que hem dit, ha evitat una dessecació més intensa dels sòls. Durant aquesta tardor la terra ha acumulat un dèficit hídric important que podrà afectar, si no plou aviat, als cultius de secà però que també incideix en la recàrrega dels aqüífers que ens basteixen d’aigua tant per a consum domèstic com per a cultius de regadiu. en el 2015 hem sumat en total 417,4 mm quan a la nostra contrada solem arribar als 500-525 mm anuals, un centenar de litres per metre quadrat més que els que hem recollit enguany. ara bé, per contra, hem pogut fruir d’unes temperatures diürnes molt agradables i de sol, pràcticament cada dia, i a les portes de l’hivern, la qual cosa ens ha convidat a passejar i a poder estar més en contacte amb la natura. i hem pogut celebrar les festes de Nadal i de Cap d’any en un ambient atmosfèric més bé primave-

ral, quan normalment solem tenir un entorn dominat per la fredor, la humitat, alguna gelada i, en molts d’anys, amb neu a la serra de Tramuntana. Comentari al mes de gener en gran part del mes de gener ha continuat el temps suau i calmat. Únicament ha romput aquesta tònica, fins a la data, les jornades de vent, a moment intens, que vàrem tenir durant el primer terç del mes, especialment els dies 7 i 10. seguim amb pressions més bé altes, habituals, per altra banda, en aquesta època de l’any i que provoquen les calmes de gener, temps estable i solejat. Però aquest any no s’han valorat com a tal ja que venim d’un temps calmat des de l’estiuet de sant Martí del mes de novembre. les temperatures es mantenen més elevades que el que seria normal. aquesta tendència just s’ha vist afectada per la baixada que experimentà el termòmetre per la nit i la diada de sant antoni, la qual cosa convidà a cercar la calentor dels molts de foguerons que s’encengueren a sant Joan i a la gran majoria de pobles de

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:13 Página 18

mel i sucre Mallorca el dia abans del sant. entorn d’aquests dies ens arribà una mica de canvi de temps i unes petites precipitacions, concretament el dia 15 i dematí del 16, que no afectaren per tant ni a la celebració de sant antoni ni a la de sant sebastià, uns dies després. en total la terra rebé uns 14,5 mm, que han contribuït a revitalitzar el camps de cereals, ja plenament germinats, que es trobaven en una situació agònica després dels dies de vent d’inici de mes i de l’absència de rosada per aquest mateix motiu. Després d’aquest curt episodi de mal temps, l’atmosfera s’ha tornat estabilitzar i les temperatures diürnes han seguit elevades i han tornat les boirades i rosades, la qual cosa es positiva per als cultius de secà davant la manca de pluges. les mínimes han baixat un poc i han fet que en els indrets més freds del terme, on les temperatures de primeres hores del dematí han fregat els 0 ºC, s’hagin format els dematins gelades però més bé tímides, quasi imperceptibles. i amb aquesta

NICOLAU

PLANTERS

ORNAMENTALS

climatologia, preocupant per a tots pel seu caràcter prolongadament anormal, els ametlers a molts d’indrets han avançat la floració. i ja diu la saviesa popular: «Flor de gener no n’omple paner», a no ser que aquest canvi climàtic, que cada cop sembla més evident, ens obligui a modificar el refranyer referit al nostre clima. Parc solar fotovoltaic al desembre la captació de radiació solar ha continuat davallant. ara bé, també en aquest mes com ja fou al novembre, el descens ha estat causat més per l’escurçament del dia (la mitjana de duració d’aquest ha passat de 10 h 04 min del novembre a 9 h 25 min del desembre) que per la inestabilitat atmosfèrica, molt poc present en aquest període i que, per tant, no ha influït gaire en la recepció de la radiació solar. la disminució de radiació, respecte al novembre, ha estat de 20455 Wh/m2, una mica superior al descens que es produí entre l’octubre i el novembre. en conseqüència hem

producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

tengut una baixada de la generació d’energia, concretament de 1685 Kwh, en comparació amb el mes passat. el rendiment de les plaques ha estat similar al del mes passat; de fet hi ha hagut molt poca variació en quant a la temperatura mitjana a què han estat exposades les plaques entre aquests dos mesos. aquest rendiment ha passat de 12,50 Wh/m2 per generar 1 Kwh a 12,63 Wh/m2. si comparam el desembre actual amb el desembre de 2014, observam que les plaques enguany han rebut més radiació solar a causa del bon temps que hem tengut en gran part del mes. aquesta ha superat en 5705 Wh/m2 la quantitat rebuda l’any passat. aquest increment de radiació ha provocat que augmentàs lleugerament la generació d’energia elèctrica; concretament, en 375 Kwh. Però el rendiment del desembre d’enguany ha minvat unes dècimes respecte a l’any passat, segurament a causa de les temperatures més elevades que hem tengut.

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:13 Página 19

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 75

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy 8

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. Preneu nota amb la punta.

el del carib´ u. Tenia unes arrels culturals. 4. Fer el niu. Que encara est` a molt verda. 5. Tallen els arbres arran en una desforestaci´ o lenta. Novena lletra de l’alfabet grec. Un parell de lletres I. 6. Contracci´ o d’una preposici´ o i un article (o bé d’una ala). Si li capgires la cua far` a una crid` oria. Pe¸ca de pollastre arrebossada. 7. Faria u ´s de l’urpa per robar tot el que pogués. Robert Stigwood Organisation. 8. Per guanyar cent´ımetres a la discoteca o quilos als restaurants mexicans. Fa¸ca la meva creació valenciana. Origen i fi del rumor. 9. Per´ıodes de dificultat i adversitat, com els que provoca isis. Fa iridescent, dels colors de l’iris. 10. Model de comportament que s’espera d’una persona en relaci´ o amb el seu estatus. Encap¸cala l’abecedari. Retxa que no falta els dies assenyalats. 11. A les pel·l´ıcules s´ on els bancs; a la vida real, els clients. Rastre d’un homosexual o d’un cotxe que ha de passar revisi´ o. 12. Animal amb nom de lletra. Interès del diner deixat que ultrapassa el normal. Fes servir. El podeu resoldre a:

L’os d’un fora de sèrie quan es fractura. 2. Abill` as els llavis per pronunciar aquestes consonants. Flor que pot ser d’aquest color. 3. Recipient sant que protagonitza incomptables llegendes i pel·l´ıcules. Que serveixen per qualque cosa. 4. Logotip de Podemos. Far` as a partir del no-res. Jas, un altre ocell amb el s´ımbol de l’or! 5. Desfilada de Carnaval que rau just abans de la Quaresma. Relatius o pertanyents a la cerim` onia d’uni´ o legal. 6. Metall de transici´ o de nombre at` omic 39. Cosa que ho desordena tot, inclosa la soca. Si et dupliques et convertir` as en un vestit de ballarina. 7. Posseeix el s´ımbol del tel·luri. Tercera nota de l’escala diat` onica i dotzena lletra de l’alfabet grec. Mar endins. Cotxe anglosax´ o a un preu elevat. 8. Relatiu o pertanyent a la melisucre.cat/?p=2513 ´ tan alta que no se’n veu el principi. memòria. Es 9. Relatives a les estàtues. 10. Pretenc saber per ´ al nu ´ mero 74: què s’ha desordenat la digna. Al bell mig de la ter- Solucio na. Imant. 11. Llenya de l’olivera. L´ıpids (sense C L A S S I C P I T A O A S I C OM A R E S accent) o producte que en té molts (amb accent). R U S S E S O R A R A 12. Les coses passaven una vegada al dia all` a on C R I T S T R I M F residia. Habitaci´ o, per exemple on es posa sal a E M E T R I E S O I les coses. 13. Primera part de l’Estat Isl` amic. Me S A I M A R R E N D A fascina aquesta estora. Vet aqu´ı l’altra part.

Verticals: 1. Conjunt d’instruccions per resol´ dre una tasca concreta, anem a dir un logaritme. Es un doi tenir aquest sentiment de malvolen¸ca. 2. En el golf, nombre de cops ideal per fer entrar la pilota en un cert recorregut. Eines per fer un servei o treball determinat. 3. Situar a un indret, per exemple

E A B O R G I

V O L I E S

L E S I I S A M N S O O S S E R O N A L M A R

N I I A C E N S L S R A I U T OM S D A S I M I E O C E C A R I A

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:13 Página 20

mel i sucre

Imatges per al record

Sant Joan i els santjoaners Fotografia 1: Miquel Català toca la ximbomba per sant antoni, l’any 1983. aportació fotogràfica: Carles Costa salom. Fotografia 2: Madò Maria Dalmau “Gorreta” i el seu fill Joan Bauçà Dalmau “de son Duran” toquen la ximbomba i canten cançons de sant antoni, l’any 1983. aportació fotogràfica: Carles Costa salom.

Fotografia 3: Joan Nigorra “Petrer”, l’amo en Joan des Camp i l’amo antoni de Maria, a un fogueró de sant antoni a finals dels anys vuitanta. aportació fotogràfica: antoni sastre “de sa Botigueta”.

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:13 Pรกgina 21

mel i sucre

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:13 Página 22

mel i sucre

m CUiNa D’aQUí i D’allÀ m Pastís de llimona saCraMeNT Ferrer

a llimona té un gran contingut en vitamina C i dos tipus d’antioxidants: els bioflavonoides i els betacarotens. la vitamina C és essencial per al bon funcionament de l’organisme perquè intervé en moltes reaccions metabòliques. Per altra banda, com que s’elimina a través de l’orina (és soluble en aigua) convé ingerir diàriament aliments que en continguin. la llimona conté quasi trenta components antioxidants, entre els quals destaquen els flavonoides, que són uns pigments naturals protectors de l’oxidació de la fruita, amb efectes beneficiosos com ara millorar la resistència i la permeabilitat dels vasos sanguinis. alguns, a més, actuen com a antitrombòtics, antiinflamatoris i protectors del fetge. els altres antioxidants destacats de la llimona són els betacarotens, que inhibeixen el desenvolupament de tumors, especialment els de pulmó i de pell.

Ingredients - 370 g de llet condensada ensucrada - 200 g de galetes maria - 50 g de mantega - 50 ml de moscatell - 3 ous - 3 llimones

Preparació - sucar les llimones fins a obtenir 100 ml de suc i ratllar la clovella d’una d’elles per obtenir 1 cullerada petita de pell ratllada. - Picar les galetes amb la picadora elèctrica o amb un morter. - Fondre la mantega. - Dins un bol mesclar les galetes mòltes amb la mantega fosa i el moscatell. - amassar fins a aconseguir una pasta homogènia. Folrar amb ella un motlo de 24 cm de diàmetre. - separar els blancs dels vermells dels ous. - Pujar els blancs a punt de neu. - Mesclar els vermells d’ou amb la llet condensada, el suc i la clovella de llimona ratllada. - Per acabar, incorporar-hi, amb delicadesa, els blancs d’ou muntats. - abocar-ho al motlo folrat de galeta i enfornar a forn calent. - regular la temperatura a 180º i coure durant 3540 minuts amb foc de baix. - Per saber si és cuit, punxar amb un escuradents. Ha de sortir net.

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:13 Página 23

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Febrer: la Candelera (2), Dijous Jarder (4), rua (7), Dimecres de Cendra (10), beata Francinaina Cirer (27). El mes

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

És un mes fred i humit. els ametlers treuen flor i els sembrats pinten de verd foravila. Per santa apol·lònia (9 de febrer) exsecallen tarongers i llimoneres, que també es poden trasplantar per aquesta època. Generalment pel febrer es poden empeltar, exsecallar o trasplantar els arbres que perden la fulla. És temps de cames roges i de tallar canyes. Durant aquest més se sol acabar de sembrar el gra. la lluna nova de febrer és la millor per sembrar patates i la vella per als alls. Pel febrer els tords davallen de la muntanya cap al pla.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol 1 febrer 15 29 15 març

surt 07.56 07.41 07.22 06.59

es pon 18.06 18.23 18.38 18.54

Assistència mèdica

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

la lluna

1 febrer 8 15 22 2 març

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Ajuntament

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h Biblioteca

Apotecaria

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299

de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 31 gen. Petra dia 7 feb. Porreres dia 14 sant Joan dia 21 Vilafranca dia 28 ariany dia 6 març Montuïri

Telèfons d’interès

Febrer de 1996 • es va anunciar que la reforma educativa que va introduir l’eso s’aplicaria a partir del curs següent. els cursos 7è i 8è de l’antiga eGB havien estat substituïts pels dos primers cursos d’eso, però no es podien fer a sant Joan. No se sabia on anirien els alumnes, ja que no hi havia encara institut comarcal. • s’estaven fent obres a la carretera de Palma a Manacor, cada vegada més saturada. També la Cooperativa va adequar les seves instal·lacions, amb la construcció d’una oficina i una sala de reunions. També es volia fer obra a l’antiga escola de les Nines per traslladar-hi la biblioteca municipal, fins aleshores situada a l’antiga Pescateria, al carrer del Consistori, que ara forma part de la casa de la Vila. • Francesc Gilet, promotor d’una polèmica obra a sant Joan, va ser relegat a les llistes electorals del PP, i va decidir retirar-se. encara que segurament els seus problemes urbanístics a la vila no hi tenguessin res a veure, els diaris en varen parlar a bastament. Febrer de 2006 • Començaren les obres de reforma de la carretera de sineu. el nou traçat només se separava del vell en dos punts: al Pont de sa llova i a la zona des Cocons, prop de sineu. així se suprimien els revolts més tancats. es volia fer una carretera adequada per als temps actuals. a redols, l’amplada s’havia de doblar i pertot hi havia d’haver una bona andana. al creuer sant Joan / sineu / llorito / Montuïri estava previst fer-hi una rotonda. • una articulista del Diari de Balears, Conxa Forteza, va explicar que a l’espai Mallorca de Barcelona, un capellà d’una seixantena d’anys li va dir “xuetes, mala cosa; en es meu poble, sant Joan, mai els hem volgut; a Petra, sí, tots són xuetons”. la conclusió de na Conxa: “la Mallorca profunda mai desapareixerà, mai de mai”.