mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 2
mel i sucre
sumari Notícies locals reDaCCió
Ajuntament JoaN sasTre
La lupa CaTaliNa Gayà Morlà
L’hort des padrí aNToNi sasTre
abril 2016. Núm. 430
Converses amb els amics aNToNi sasTre
revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà
Informacions assoCiaCió De PreMsa ForaNa De MallorCa
La família Guerau FraNCesC CaNuTo
Dalt del turó CliMeNT PiCorNell
Col·laboradors 2016 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Julià Picornell, Catalina Gayà Morlà, Catalina Jaume, aina sastre.
Feim un pensament... GuilleM serra
Meteorologia JoseP roiG Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983 Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta . els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.
Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer
Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.
http://melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.
2
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 3
mel i sucre
notícies locals 1 El darrer diumenge d’abril va tenir lloc la 25 edició de la Fira Agrícola, Industrial i Ramadera de Sant Joan. El dia va acompanyar i l’afluència de visitants va ser considerable. El divendres 22 es va inaugurar a la Casa de la Vila l’exposició de les fotografies del Certamen de Fotografia de Natura “IX Memorial Climent Picornell”. El mateix dia, es fa fer un “vespre de tapes”, en què varen participar Can Covent, Ca na Mates, M-46, Can Jordi i Can Tronca. Ho animà la xaranga Timón y Pumba. Pareix que aquest tipus d’actes és més adequat per a les càlides vetlades d’estiu, quan ningú frissa de tornar a ca seva i s’està molt bé a la fresca. Va sortir una mica de gent però al cap d’un parell d’hores tot havia tornat a la calma d’un divendres vespre qualsevol. De tota manera, la sensacions de la gent que hi participà foren positives. El dissabte es va fer una activitat del Consell Insular de Mallorca, una Jornada de Jocs Populars i Tradicionals, al Poliesportiu. Els infants varen poder jugar a bitlles, carreres de sacs, estirar corda, xarranca, petanca, jocs gegants i jocs tradicionals, o fer cabrioles en un castell inflable Gladiator. El dia de la Fira, els Amics de les Bísties organitzaren una Exposició de Carretons i Eines d’un Temps, a la plaça de la Constitució. Tot aquest material, una part del qual s’ha emprat fins fa poc, s’està convertint ràpidament en un patrimoni que s’hauria de mirar de protegir. El mateix dia, l’horabaixa, varen sortir els Xeremiers de Sant Joan acompanyant els Caps Grossos i després hi va haver una ballada popular a càrrec d’Aires de Pagesia.
La Fira de Sant Joan ha canviat de data, ara serà el darrer diumenge d’abril, és a dir, una setmana abans que la de Sineu. Enguany, un bon dia, gent i expositors de Sant Joan i d’arreu.
L’actual equip de govern va decidir traslladar la Fira novament a la primavera i separar-la de la Festa del Botifarró, amb la qual s’havia ajuntat fa un parell d’anys. Es farà cada any el darrer diumenge d’abril, per tant, una setmana abans de la Fira de Sineu. Una activitat que es va fer notar per la seva mancança fou la celebració de Sant Jordi, el dia del llibre. Sembla que des de l’ajuntament no es decidí fer cap tipus d’acte relacionat amb la lectura i
el món dels llibres. Sabem que a l’escola es feren activitats i el grup Espais Familiars una representació sobre un conte infantil.
1 Els Amics del Puig de Sant Nofre varen aprofitar la Fira per donar-se a conèixer i captar nous “amics”, que es comprometen a pagar una petita quota anual. Un ermità, amb el vestit i la barba reglamentaris, es prestava a fer-se un photocall amb tothom que volgués adherir-se a l’associació.
La coral de Sant Joan, amb la de Felanitx, la de ses Salines i el cor de cambra Musicant i el Ciutat de Mallorca oferiren un concert de gòspel a la Colònia de Sant Jordi el passat diumenge dia 24 d’abril.
3
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 4
mel i sucre 1 El grup Aires de Pagesia va organitzar el 17 d’abril una Trobada d’Escoles de Ball. Hi participaren, a part dels amfitrions, Aires de la Cala (Pollença), Ordi Broix (Santanyí) i Va de Jota! (Sant Llorenç).
1 Amb el començament de la primavera s’han vist sortir molts d’eixams d’abelles, un dels quals de la colònia que està instal·lada de fa anys a un forat del campanar. En alguns casos, varen venir els Bombers del Consell i, en altres, alguns apicultors de la comarca, per posar els eixams dins les seves caseres. 1 L’Assemblea per Sant Joan va organitzar el 7è Concurs de Paelles, com cada any, el Primer de Maig a l’esplanada de Consolació. Hi havia tres premis per al gust i un per a la presentació. A l’hora de redactar aquestes línies no sabem que acabà sent el guanyador, encara que no ens faríem gaire enfora. Els guanyadors habituals no planyen temps ni recursos per fer una paella espectacular.
1 També el primer dia de maig, la Penya Motorista va organitzar una nova prova de trial, en aquest cas formant part del Campionat Balear. Es va disputar a la zona des Revellar, en les categories TR1, TR2, TR3, TR4, Base 80, Base Automàtica i Iniciació 80.
Els membres del club santjoaner Peus grossos continuen participant a les curses diverses que es duen a terme arreu de Mallorca, en aquest cas en podem veure tres que participaren a la Mallorca Desert (de la Colònia de Sant Pere a Alcúdia) (facebook Peus Grossos).
Aires de Pagesia organitzà una trobada d’escoles de ball a la plaça de la Constitució el diumenge dia 17 d’abril a les 11 h, amb la participació d’Aires de la Cala de Pollença, Ordi Broix de Santanyí, Va de Jota! de Sant Llorenç i l’escola dels organitzadors mateix (foto facebook ajuntament de Sant Joan).
Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33
4
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 5
mel i sucre 1 El darrer diumenge de maig tendrà lloc a Sant Joan la segona Carrera de Postes, organitzada per l’Associació d’Amics de les Bísties de Sant Joan. Es tracta d’una prova de regularitat, consistent a fer un recorregut de 27 km en un temps predeterminat, i d’arribar amb les bísties en bones condicions. S’hi pot participar amb cavalls, muls o ponis, junyits a diferents tipus de carruatges (a part dels més coneguts, troncs i llimoneres, segons si tenen un braç central o dos braços). Després de la prova hi haurà una paella per a tothom que s’hi vulgui apuntar.
5
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Pรกgina 6
mel i sucre
6
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 7
mel i sucre
ajuntament
Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN
Ple ordinari del dia 22/03/2016 aquest ple ordinari no va seguir les pautes habituals, ja que en lloc de ser convocat el darrer dimecres del mes, ho va ser el dimarts de la setmana d’abans del darrer dimecres. No hi va haver explicacions al públic, però tots assumirem que era per mor de la setmana santa, que enguany ha estat molt prest. Hi varen assistir tots els regidors i 5 persones de públic. a més de ser un ple atípic per la data, també ho va ser pels continguts, ja que no hi ha va haver cap acord rellevant pel funcionament municipal: aprovació d’actes de plenaris anteriors, comunicació dels decrets de batlia que, d’ençà que s’entreguen per escrit juntament amb la convocatòria, ja no se llegeixen en el plenari, quatre mocions de temes d’àmbit supramunicipal presentades per grups polítics, i els clàssics punts de informacions i precs i preguntes.
la veritat és que a jo, que fa molts anys que vaig seguint de prop els plenaris municipals, me va assaltar el dubte de “... pot ser que en dos mesos no hagi sortit cap tema municipal suficientment important com per ser debatut al plenari? Què deu passar?” Per mi just hi pot haver dos motius: o
l’equip de govern ha estat tan diligent que tot ho té resolt i du molta feina avançada, o té tan poques ganes de fer coses i tan poca visió de futur que no veuen cap acord per prendre. si no conegués la realitat dels pobles de veïnat, podria pensar lo primer, però avui en dia tenim la sort de poder-nos moure còmodament per tota Mallorca, i poder veure com està el nostre poble en relació als altres. si fem aquest exercici il·lustratiu veurem que tenim molta feina per fer si aspirem a posar-nos al seu nivell, de manera que la meva conclusió va més per la segona premissa que per la primera. i a demés: com que ara, al contrari d’un temps, podem dir les coses sense passar pena d’haver de patir dures represàlies, idò així ho vull expressar i deixar escrit. Tornant al plenari, després dels dos primers punts de sempre, es varen discutir les quatre mocions, totes elles sense contingut expressament municipal però, això sí, sobre importants temes de rellevància social i mediambiental a nivell illenc i europeu: la primera a favor d’una llei per a la igualtat en les relacions familiars (custòdia compartida) da vant el cessament de la convivència dels pares que, presentada pel Pi, va resultar aprovada per 8 vots a favor (3 PP + 3 Pi + 2 axsJ), 2 abstencions (axsJ) i 1 vot en contra (PsiB-Psoe); la segona de suport a la presentació d’al·legacions relatives a la declaració d’impacte ambiental del projecte promogut per l’empresa Spectrum Geo limited 20130253PHC a les Illes Balears, presentada conjuntament pel Pi i
PsiB-Psoe, que va ser aprovada per unanimitat; la tercera per a la declaració de municipi oposat a les prospeccions d’hidrocarburs a les Illes Balears, presentada pel Pi, que també va ser aprovada per unanimitat, i la quarta de rebuig al preacord subscrit pels caps d’estat i el Govern de la UE per posar en marxa un programa per deportar a Turquia a tots els emigrants, presentada pel PsiBPsoe, que va ser aprovada per 8 vots a favor (4 axsJ + 3 Pi + 1 PsiB-Psoe) i 3 abstencions (PP)
en l’apartat d’informacions donades per l’equip de govern, hi va haver les següents: – s’ha ordenat a un encarregat de l’ajuntament que vagi a veure les goteres del pavelló esportiu. – s’ha demanat al soiB ajuda per la contractació d’una persona per estar al “punt verd”, que no s’ha poguda cobrir per desistiment de tots els candidats, i una altra per auxiliar administratiu que ha estat coberta per isabel Matas Ginard, esposa del tinent de batle Francisco Mestre. – l’empresa VoPsa ja ha acabat les obres de drenatge dels carrers de la zona de ponent, però han demanat permís per deixar passar un temps abans de re-asfaltar per comprovar si el terreny remogut “paeix” bé.
7
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 8
mel i sucre – s’ha demanat una reunió al Cadastre per poder ser informats de com està la ponència de sant Joan. – sobre el Centre sanitari, s’està valorant si és més convenient arreglar el ja existent o si convé més fer-ne un de nou. – s’ha demanat a l’arquitecte del Consell de Mallorca que visiti la Casa de Cultura (escoles velles) per fer una valoració del seu estat, i una recomanació d’una primera fase d’obres per fer les reparacions més urgents. – s’ha firmat un conveni amb l’empresa “Farinera construccions” pel manteniment i neteja del cementiri municipal. aquest conveni estableix que l’empresa destinarà a aquestes feines 30 hores mensuals, a una tarifa mensual de 440 €. i en el punt de precs i preguntes totes les intervencions varen ser dels regidors d’assemblea per sant Joan, i varen ser les següents: Pedro Galmés: – ara que ja hi ha els pressuposts aprovats, se començaran a arreglar camins? – les obres que se veuen fer al carrer de santa Catalina Tomàs: són part de les millores oferides per l’empresa adjudicatària del projecte de drenatge de la zona de ponent (VoPsa), o son una altra cosa?
8
– s’han d’agilitzar les reparacions a les avaries de la xarxa municipal d’aigua, ja que se fan molt tard, a vegades quan ja fa dies que se perd aigua. – Com està l’aprovació definitiva de les Normes subsidiàries? – Per la fira local que enguany s’ha traslladat a finals de mes d’abril: ja s’ha decidit una temàtica? Josep Bauçà: – l’ermita de sant Nofre ja és de titulació municipal. Fa comptes fer qualque cosa, l’ajuntament, de cara al seu manteniment i conservació? – al camí de sant Nofre han desaparegut uns indicadors que hi havia posats que prohibien fer el camí amb bicicletes de muntanya i amb cavalls, ja que ambdues son activitats que provoquen un desgast molt intens als camins. on són, aquests indicadors? Qui ens va llevar? seran restituïts als llocs que ocupaven? – Fa estona que hi ha algunes faroles en molt mal estat i no son reparades. fa comptes fer-hi res, l’equip de govern? – sobre les obres de recollida de pluvials de la zona de ponent: s’ha reclamat qualque vegada la presència de l’arquitecte del Consell de Mallorca, per revisar la qualitat de l’obra? – Hi ha partida pressupostària, per afrontar la despesa de les contractacions del soiB? amb quins criteris es va decidir adjudicar les
places? s’ha informat el soiB dels desistiments? – axsJ considera que la operació que ha desembocat en la contractació per part de l’ajuntament de l’esposa del primer tinent batle i futur batle del poble per ocupar una plaça d’auxiliar administratiu es una falta d’ètica política i una mostra de nepotisme per part del tinent de batle afectat. Per si no s’havia entès, en Pep ho va repetir una segona vegada, i es va prestar a fer-ho encara una tercera vegada.
Toni Bauçà: – Quin percentatge d’habitatges de sant Joan està regularitzat al Cadastre? s’ha de procedir a regularitzar-ne el màxim a la major brevetat, ja que és una injustícia que la gent que ho va regularitzar quan tocava pagui les quantitats que estan pagant, i els que no ho han volgut regularitzar segueixin pagant quantitats manifestament baixes, o no paguin. – la recollida selectiva de fems porta a porta va fer que, en el seu moment, es rebaixés molt la tarifa de recollida de fems de sant Joan, uns seixanta mil euros anuals. Ha pensat, l’equip de
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 9
mel i sucre govern actual, com resoldre la falta de personal al punt verd, per mantenir la conscienciació ciutadana en aquest aspecte, i no tornar al descontrol que hi havia un temps? – al punt verd han comparegut dos contenidors de roba que semblen d’una empresa privada. Tenen permís municipal, per estar instal·lats allà? si la resposta és si: qui ho ha autoritzat, i quina contraprestació en té l’ajuntament? si la resposta es no: fer-los retirat d’aquell espai públic, i orientar la gent que es vol desprendre de roba i similars a dur-ho al “recó solidari”, que a demés de tenir un funcionament excel·lent, també ofereix transparència absoluta en la gestió d’aquest material. – encara no s’ha donat resposta oficial a totes les entitats locals que varen presentar projectes a l’ajuntament per realitzar durant 2016. Hi serà, aquesta resposta? – Quan el batle va votar en el Consell escolar per la implantació d’un horari intensiu a l’escola: ho va fer en nom de tots els components de l’equip de govern? Podeu veure les respostes al vídeo de melisucre.cat, on podreu sentir en viu i en directe alguns “no ho sé”, “ho he de mirar”, “és que sa brigada municipal no me creu”, etc., i on podreu constatar també una baixada de nivell polític important: la manca d’anàlisis en comú dels problemes per part de l’equip de govern propicia respostes que deriven en converses més semblants a tertúlies de cafè que a diàlegs resolutius de cara a construir un futur comú. Jo que fa 30 anys que faig un seguiment bastant regular dels plenaris municipals, puc dir que ja feia unes quantes legislatures que no veia tanta mancança d’anàlisis, tanta dispersió d’idees i tanta falta de concreció.
Una oportunitat perduda per fomentar l’amor a la lectura CaTaliNa Gayà Morlà
la lupa
e
ls actes de sant Jordi que han organitzat ajuntaments de molts pobles de Mallorca exemplifiquen la necessitat de fer mostres públiques d’amor a la lectura i, en conseqüència, a la cultura. l’ajuntament de sant Joan, però, n’ha estat aliè, una llàstima perquè fer sortir els llibres al carrer, organitzar un intercanvi entre veïns o, fins i tot, fer aquest intercanvi beneficiant a una oenegé (com ha passat a Porreres) o rememorant l’obra de ramon llull (el programa de Vilafranca fa enveja ciutadana) són petites mostres que ens humanitzen i ens vinculen com a veïns i com a poble. el 2005, vaig participar en una ocupació de paraules al carrer. era al raval (Barcelona), un mosaic d’intercultutalitat i, al mateix temps, l’exclusió social feta arquitectura vertical. Ho vam proposar una sèrie de veïns (un grup de lletraferits) que ens estimam les paraules i vam demanar, a través de les associacions de veïns i comerciants, que tothom penjàs als seus balcons alguna paraula. Van ser tres trucades i una proposta fàcil de dur a terme: agafar un llençol vell, una tela qualsevol i escriure aquella paraula que volies compartir amb els altres. Pensàvem que només els snobs, en aquell moments gen-
trificadors innocents del centre de la ciutat, hi participaríem. el 23 d’abril, dia internacional del llibre i diada de sant Jordi, al matí, Ciutat Vella es va aixecar amb paraules en urdú, català, castellà, anglès, portuguès, italià, àrab, tagalo... penjant dels balcons. Vam fer un recorregut apuntant paraules (en aquell moment el traductor de Google crec que no existia) i la paraula més repetida de forma espontània era amor. Quin diccionari sortiria a les façanes de sant Joan? Quantes llengües es parlen al nostre poble? Quina seria la paraula més repetida? sant Jordi 2016, a sant Joan, ha estat una oportunitat perduda i la visibilització de la manca d’un programa polític cultural. a sant Joan, tenim la Casa Pare Ginard, que s’anomena, a més, Museu de la Paraula; tenim una biblioteca, formam part d’una de les rutes literàries de Mallorca i aquí treballen uns mestres, els de son Juny, que lluiten per fomentar la lectura entre uns infants que cada cop estan més allunyats de la paraula i, per tant, del contingut. la suma de tots aquests factors és suficient perquè l’ajuntament hagués pensat que, aprofitant la celebració de la Fira de sant Joan, es podrien haver organitzat alguns actes d’amor a les paraules, a la lectura, a la cultura, al pensament... idees moltes, fàcils, barates. Ni la crisi és excusa. un poble sense polítiques culturals és un poble abocat a la privatització i a la ignorància.
9
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 10
mel i sucre
El mes de maig
l’hort des padrí
aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”
a
mitjan mes de maig, l’hivern diu me’n vaig. els dies s’han allargat i fa més hores de claror diürna, i és quan les hortalisses i els fruiters arranquen amb bones crescudes. encara es poden podar les oliveres i els cítrics, com els tarongers i les llimoneres.
Per a la poda normal dels tarongers, el temps més apropiat és a la sortida de l’hivern. També s’han de controlar les males herbes a partir de la primavera; es poden emprar herbicides, sempre respectant les normes que podeu llegir a l’etiqueta. si no s’eliminen els xupons, aquestes resten vigor a les branques mixtes, que són les que
mantenen la bona producció de fruit i el bon equilibri de l’arbre. És un bon moment per aclarir la fruita dels arbres que han carregat en excés, així el fruit serà més gros i saborós. s’han d’esborronar els capirols de les parres i vinyes abans de la verolada per tal de facilitar la ventilació. Quan els borrons de la vinya o parral tenguin una vintena de centímetres serà bo fer un tractament amb algun fungicida contra el míldiu i la cendrada, que en poc temps fan malbé la formació dels raïms. el conjunt d’alguns dies de molta d’humitat i temperatures càlides superiors als 12 ºC és el clima ideal perquè es propaguin plagues i malalties. amb el míldiu apareixen unes taques olioses de color groguenc a les fulles del pàmpol, però també afecta la floració del raïm i s’assequen els brots de la rapa i fa caure el fruit. Pel que fa a la cendrada o oïdi, apareix una espècie de polsim blanquinós que fa que els grans es deformin, es clivellin i perdin la dolçor.
Cooperativa agríCola SaNt JoaN tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n Tel: 971 52 63 24
10
un bon remei preventiu és empolsar de flor de sofre. Perquè els caragols o llimacs no facin malbé els ullets tendres de les plantes o arbres joves, es pot fer un cercle a terra al seu voltant de sulfat de ferro, un bon repelent contra els llimacs i que posat amb mesura no perjudica les plantes. Diuen que el mes de maig és quan les herbes remeieres tenen més propietats curatives i en especial la flor de taronger, el xarop de la qual és un bon calmant per a l’estat nerviós. També convé cultivar algunes alfabegueres, que són un bon repelent contra els moscards. a l’hort es poden plantar mongetes de rama llarga i de rama curta per consumir tendres o per esbessonar, i també fesols fava, xítxeros de bullir, ulls de moneato, enciam, ceba tendra... actulment hi ha la tendència a sembrar plantes empeltades: pebrers, albergínies, tomatigueres, sindrieres i meloners. en jardineria és temps de plantar petúnies, clavells de moro, roses místiques, hortènsies, verdolagues, alegries, begònies...
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 11
mel i sucre
La família de can Mena dels Molins
converses amb els amics
aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”
l
’amo en Joan Mena i madò rosa lligada s’ajuntaren en matrimoni. els dos eren viudos i aportaren dos fills cadascun: l’amo en Joan tenia en Joan i na Maria, i madò rosa, en Pep i en Miquel-Joan. D’aquest segon matrimoni per a cadascun d’ells varen néixer n’arnau, en Toni, en Miquel, en Francisco i en Biel. en Miquel-Joan Gual Bauzà, arran de fer el servei militar, es va iniciar en l’esport del ciclisme i anys més tard s’hi va incorporar el seu germà Gabriel Company Bauzà. Dels dos, en queda bona constància en els dos llibres publicats sobre els ciclistes santjoaners. a més d’en Miquel-Joan Gual i en Biel Company, el seu germà antoni Company Bauzà també va
provar de córrer en bicicleta, encara que el seu ofici era el de ferrer. N’antoni Mena va començar a fer de ferrer a can llull i després, durant el servei militar, va ser destinat al polvorí de sineu, no gaire enfora de sant Joan. Per això, les hores que no estava de servei les podia passar a ca seva, de manera que va muntar un petit taller de bicicletes a dins un porxo dels Molins, on vivien els seus pares amb la família. en aquella època, en Gual ja destacava com a corredor i en Toni es va anar especialitzant en bicicletes de carreres, aprenentatge que la va valer per anar de mecànic amb l’equip quan competien, com al Trofeu Mas Ferrer, a la Volta a Catalunya o a la Vuelta a espanya. un altre dels germans, n’arnau
Company Bauzà, es metge Mena, tenia com a esport favorit el futbol, però la circumstància de tenir dins la família dos germans ciclistes d’elit el va fer sentir en l’obligació d’ajudar-los en la preparació física i mental. aquesta preparació li va valer perquè, als voltants dels anys cinquanta, desfilassin per la seva consulta quasi tots els corredors ciclistes de l’illa i això va dur que durant molts d’anys fos el metge delegat de la federació ciclista. a la consulta del metge arnau de sant Joan hi continuaren desfilant ciclistes de tota l’illa, tant aficionats, com amateurs i professionals, fins i tot alguns d’estrangers, fins arribar a la jubilació com a metge. Per totes aquestes coses, durant molts d’anys, sant Joan va ser un referent en l’esport del ciclisme.
tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)
Tel: 971 52 63 24
11
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 12
mel i sucre
apfm
VIII Trobada de revistes de Premsa Forana a Manacor
a la Fundació antoni M. alcover, amb conferència de rafel Puigserver Pou el passat dissabte dia 16 d’abril, es realitzà a Manacor la Viii trobada de revistes de Premsa Forana. amb la recepció a càrrec de les revistes locals: Cent per Cent i Perlas y Cuevas, amb antoni riera i antoni Ferrer al capdavant, 35 persones pertanyents a 20 publicacions assistiren a les 10 del matí a la institució Pública antoni M. alcover, on llúcia serra mostrà totes les sales d’exposicions sobre mossèn alcover, i feu avinent la seva figura, les lletres i el diccionari i el món màgic de les rondalles. seguidament es feu una breu pausa per a berenar, i tot seguit, a la sala de conferències de l’antic celler del casal on es troba la fundació, s’obsequià a les revistes amb un lot de 5 llibres sobre les rondalles i la figura de mossèn alcover, i la història de Manacor. antoni Ferrer, de Perlas y Cuevas, entregà a tots els assistents 8 invitacions per a cadascun, per visitar de franc les coves dels Hams de Porto Cristo. el darrer acte fou una conferència de rafel Puigserver Pou, sobre la seva tesi: “les publicacions periòdiques de la part forana de Mallorca des dels anys setanta fins a l’actualitat”. rafel Puigserver ens feu un ampli resum del seu extens i documentat treball, per espai d’una hora. a la fi, s’encetà un debat sobre la realitat de la premsa forana. un dinar de companyonia conclogué les activitats de la trobada.
12
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 13
mel i sucre
programa de la UoM als pobles Per quart any consecutiu es du a terme a Sant Joan. Serà a l'Associació de Persones Majors i està obert a tothom.
13
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 14
mel i sucre
La família Guerau (s. XVII-XIX) (II) investigació
La família de cas Notari FraNCesC
r
esseguint la descendència de la família Guerau tractarem a continuació d’una filla d’aquesta nissaga, Joana Barceló Mayol (m. 1790), la qual va entroncar amb la família Bauçà de malnom «Verro». aquest malnom, actualment desaparegut, el trobam documentat el 17771864 associat al llinatge Bauçà. el diminutiu «Verretó» és molt més antic i està documentat el 1730-1754, associat també al llinatge Bauçà i sembla que es tracta de la mateixa nissaga. Membres destacats d’aquesta família ja en el segle XiX foren Pere Josep Bauçà Matas (1786-1853), conegut com «es metge Verro» i Joan Bauçà Matas (n. c. 1799), notari, germà de l’anterior. la nissaga de notaris continuà a través de Josep Bauçà Pujol (1833-1895) i Josep Bauçà Gayà (1869-1941). el darrer portador del malnom «Verro» fou el metge, Pere Josep Bauçà Matas (1786-1853) el qual va morir sense descendència, la memòria col·lectiva dels anys 1980 encara recordava d’una manera vaga i imprecisa aquest personatge. el malnom, de connotacions despectives, fou suplantat pel «de Cas Notari», per mor de l’ofici que exerciren tres generacions d’aquesta acomodada i influent família. els seus descendents, molt significats a l’àmbit local de sant Joan, ocuparen durant molts anys els càrrecs de l’administració del poble. Tractarem a continuació les vicissituds d’aquesta destacada nissaga, que per diversos motius no ha tengut continuació a la vila i de la qual resta el casal, tancat i decadent de Cas Notari, edifici singular que testimonia el passat esplendorós i els topònims Ca don Xim, Hort de don Xim, Pujol des Notari i almudaina des Notari (Montuïri), els quals ens recorden la pertinència d’aquesta hisendada família.
14
CaNuTo Bauçà
1. JOANA BARCELÓ MAYOL (m. 1790) GUERAU Filla de Joan i de Catalina. era casada amb Miquel Bauçà Gayà (m. 1771) Verro. Fou coneguda com «la viuda Verra», morí el 6 de setembre de 1790 i fou sepultada davant la capella de sant antoni.1 Testà davant el notari montuïrer Bartomeu Gallard, el 16 octubre 1790. Designa marmessors l’amon Miquel Barceló «Quelet», el fill Mateu Bauçà i el germà Jaume Barceló «Guerau». Nomena hereu universal el seu fill Mateu Bauçà. aquest és el llegat de les filles Margalida i Catalina: “Ítem llexa per bon amor a Margarita y Catharina Bauçà, donzellas, mes filles, tots los grans que tindré en me case el die de mon òbit y el tocino2 en cas en tinga y tota la roba de mon vestir.”3 Joana i Miquel, varen tenir cinc fills i tots ells portaren el malnom «Verro»: 1.1. JOAN BAUÇÀ BARCELÓ (m. 1779) VERRO. Fill de Joana i de Miquel. Fadrí. 1.2. JOANA MARIA BAUÇÀ BARCELÓ (m. 1786) VERRA. Filla de Joana i de Miquel. Fadrina. 1.3. CATALINA BAUÇÀ BARCELÓ (m. 1793) VERRA. Filla de Joana i de Miquel. era casada amb antoni Bauçà «Cai». No tenim més dades sobre aquest matrimoni. 1.4. MARGALIDA BAUÇÀ BARCELÓ (m. 1794) VERRA. Filla de Joana i de Miquel. Fadrina. Morí el 2 de febrer de 1794. Fou enterrada davant la capella de sant antoni. Feu testament el 31 de gener de 1794 davant el notari montuïrer Bartomeu Gallard. Designà marmessors l’Honor Miquel Barceló, regidor; Jaume Barceló son onclo; l’amo Cosme Mas «Costella» i Mateu Bauçà, son germà.
1.5. MATEU BAUÇÀ BARCELÓ (n. c. 1755) VERRO. Fill de Joana i de Miquel. Fou el perpetuador de la nissaga. era casat amb Joana Maria Matas (n. c. 1758). Mateu i Joana Maria varen tenir quatre fills: 1.5.1. Mateu Bauçà Matas (n. c. 1786) Verro. Fill de Mateu i de Joana Maria. Fadrí. 1.5.2. Pere Josep Bauçà Matas (1786-1853) Verro. Fill de Mateu i de Joana Maria.4 Metge. Fou conegut com «es metge Verro» Formà part diverses vegades de l’ajuntament santjoaner, fou síndic procurador el 1820; secretari el 1823-1826-1829; assistent de secretari el 1832; batle el 1842 i tinent de batle el 1852 i 1853. era casat amb antonina aina Fiol (n. c. 1799) Fiol, la qual havia enviudat d’antoni Fiol Barceló. Pere Josep i antonina aina no varen tenir descendència. la casa pairal d’aquesta família era al carrer de la Plaça (mestre Mas) coneguda actualment com Cas Notari. Pere Josep Bauçà testà el dia 4 de maig de 1853 davant el notari Pere Josep Bonet.5 Foren marmessors el seu germà Joan Bauçà, notari, i l’honor Miquel Company «Barber». aquest és el seu llegat: “lego a mi esposa doña antonina Fiol cien duros de plata y habitación, por todo el tiempo de su vida vidual; peró no podrá cohabitar con mi heredero [el germà Joan Bauçà, notari]. Mi heredero le habilitará otra casa que tengo en dicha villa llamada son Fornés. lego a Catalina Mas Marió, mi antigua criada, una quartera de trigo cada año durante su vida. lego a doña luïsa Bauçà mi sobrina 200 duros. Nombro heredero universal a mi hermano Juan Bausà notario.” el doctor en medicina Pere Josep Bauçà Matas finí el dia 22 de gener de 1853.6 el Cançoner Popular de Mallorca registra una cançó al·lusiva al nostre personatge:
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 15
mel i sucre
Cas Notari.
Portassa de cas Notari.
es metge Verro no vol que diguen “Viva la fe!” “Viva Fernando setè i tots los bons espanyols!”7 1.5.3. Maria Bauçà Matas (n. ?) Verra. Filla de Mateu i de Joana Maria. Fadrina. els béns de Maria Bauçà «Verra» estan registrats amb el núm. 123 a l’amillarament de l’any 1864 i són els següents: – s’alqueria, H-251, 1 quartó i 5 destres – Pou des Prat, H-308, 69 destres – sa Mostra, H-325, 74 destres – son Betlem, M-143, 2 quartons i 72 destres la suma total de les terres és d’1 quarterada, 1 quartó i 20 destres. També era propietària d’una casa al carrer Major núm. 5. Tenia un ase destinat a les tasques agrícoles. 1.5.4. Joan Bauçà Matas (n. c. 1799). Fill de Mateu i de Joana
Maria. Notari. era casat amb Margalida Pujol sard (1809-1889), filla de lloatxim i de Maria lluïsa, natural de Palma. estaven domiciliats el 1868 al carrer de Petra núm. 7. Fou secretari de l’ajuntament santjoaner el 1831, 1832, 1835, 1836, 1837 i 1839. el 1837 era comandant de la Milícia Nacional. el 12 d’agost de 1828 va obtenir la real carta d’examen de notari amb residència a sant Joan.8 De l’exercici del seu ofici llegà 15 protocols, custodiats a l’arxiu del regne de Mallorca, els quals abracen el període 1829-1865, fonamentals per a l’estudi de la vila de sant Joan d’aquella època. el 1855 el notari Joan Bauçà, juntament amb el seu fill Josep, a través d’una permuta amb l’ajuntament, varen canviar una cotxeria provinent de l’herència del «metge Verro», situada al cantó del carrer Bons aires i Mestre Mas (Can rafel
solander) amb l’antiga Carnisseria9 o Peixateria municipal, edifici públic de l’època medieval, que estava aferrat a Cas Notari. l’acta de compravenda fou protocol·litzada pel notari de sineu Pere Francesc riutort el dia dotze de setembre de 1855: “los Bauzà adquirieron del ayuntamiento de la villa de san Juan una porción de casa llamada de la Pescateria y Carniceria, sita en la Plaza y confinante con las calles públicas y casa de otros Bauzà y por el contrario el ayuntamiento adquirió de aquellos una porción de casa llamada la cotxeria sita en la expresada plaza, confinante con casa y corral de doña antonia Fiol y casa bodega de Margarita Fiol. Cuya finca excede en valor a la adquirente por Bauzà en 50 libras de esta moneda.”10 la Comptadoria d’Hipoteques va registrar aquesta permuta: “Porción de la casa llamada la Pescateria o Carniceria que actualment sirve a dicho efecto, ubicada en la calle de la Plaza, que confina con dos calles públicas y con casa de los dichos Bauzà por dos partes.”11 Joan Bauçà i Margalida Pujol varen tenir un fill: 1.5.4.1. Josep Bauçà Pujol (1833-1895) de Cas Notari. Fill de Joan i de Margalida. Notari, exercí a inca i sant Joan. Fou tinent de batle el 1867-1868. els béns de Josep Bauçà «des Notari» estan registrats amb el núm. 81 a l’amillarament de l’any 1864 i són els següents: – Pont de sa llosa, D-147, 2 quartons i 22 destres – son roig, D-178, 1 quartó i 91 destres – es rafal, G-117, 1 quarterada, 1 quartó i 11 destres de vina; 3 quartons i 40 destres – Gossalba, D-83, 2 quartons i 18 destres – son Tomàs, J-219, 1 quartó i 6 destres – son Baró, G-61, 1 quartó i 69 destres – sa sínia, M-51, 1 quarterada i 1 quartó – Pou des Prat, H-277, 97 destres – son Vivó, J-248, 2 quartons i 17 destres; 87 destres de vinya – son santos, J-334, 1 quarterada
15
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 16
mel i sucre i 3 quartons – son Pujol (Pujol des Notari) J568, 2 quarterades i 3 quartons la suma total de les terres és de 11 quarterades, 1 quartó i 64 destres. També era propietari de tres cases, una al carrer de la Plaça (Mestre Mas) núm. 4 i les altres dues al carrer de Petra núm. 1 i 7. Tres corrals o trasts dins el poble i 4 casetes a fora vila. Tenia dos muls destinat a les tasques agrícoles. el 1863 encara no s’havien retolat els noms dels carrers i la nomenclatura era la utilitzada espontàniament pel poble. el carrer de Petra era conegut popularment com «carrer des Notari» pel fet de residir en el número 7 (Ca l’amo arnau Pastor)12 el notari Josep Bauçà Pujol. Just a davant, a l’altra banda del carrer, hi ha un corralet encara ara conegut com es Corralet de Cas Notari. Posteriorment es va traslladar a la casa del seu oncle «es metge Verro» al carrer del Mestre Mas núm. 4 (Cas Notari). era casat amb antònia Gayà Bauçà (1835-1908) de Solanda, filla de l’honor Miquel Gayà Matas (1804-1864) Solander o de Solanda i Joana aina Bauçà Gayà (n.?). estaven domiciliats el 1891 al carrer de sa Plaça núm. 2 (Cas Notari). aquesta és la seva descendència: 1.5.4.1.1. Miquel Bauçà Gayà (n. c. 1862) de Cas Notari. Fill de Josep i d’antònia. No tenim més dades sobre ell. 1.5.4.1.2. Joan Bauçà Gayà (1866-1933) de Cas Notari. Fill de Josep i d’antònia. Prevere. ordenat l’any 1882. adscrit a la parròquia de sant Joan (1882-1908), vicari de l’església de l’anunciació de l’Hospital provincial (1908-1928); novament adscrit a la parròquia de sant Joan (1928) fins a la seva mort (estelrich, 1993: 147). 1.5.4.1.3. Josep Bauçà Gayà (1869-1941) de Cas Notari. Fill de Josep i d’antònia. Notari, exercí a algaida, sant Joan i Porreres. era casat amb Francisca sala solivellas (n. c. 1875) natural d’algaida, amb la qual va tenir quatre fills. Francesc oliver des Calderers, publicà a les pàgines de Documenta, una breu nota biogràfica del notari
16
Josep Bauçà: “De família de notarios, pues su padre, don José Bauzá Pujol, fué notario de san Juan y luego de inca: su abuelo don Juan Bauzá fué el primer notario de san Juan. Hijo de don José Bauzá y Pujol y de doña antonia Gayá Bauzá (solander), nació en san Juan el 10 de septiembre de 1864. Cursó el bachillerato en el instituto de Palma de Mallorca, obteniendo el título el 30 de junio de 1883. estudió la licenciatura en Derecho Civil y Canónico en la universidad literaria de Valencia, obteniendo el título de abogado el 21 de junio de 1890. Previas oposiciones para el ingreso en el notariado, celebradas en la audiencia de Palma de Mallorca el 15 de abril de 1895, fué nombrado notario de algaida. el 7 de febrero de 1900 casó con doña Francisca sala solivellas, de algaida, de cuyo matrimonio hubo cuatro hijos: don José, notario de Vilassar (Província de Barcelona), doña antonia, viuda de don Juan Feliu Guasp de Porreras, doña Catalina y don Juan, teniente de infanteria con destino en alicante. el 14 de enero de 1909 fué nombrado notario de san Juan, desempeñando esta notaria hasta el 21 de julio de 1919, en que pasó a la de Porreras, cargo que ejerció hasta su jubilación el 28 de septiembre de 1939, por haber cumplido le edad reglamentaria. Falleció en san Juan el 30 de enero de 1941.”13 segons fonts orals, recollides a Montuïri, devers l’any 1902 venia de Manacor a Montuïri el notari Josep Bauçà amb una bicicleta de dues rodes, una molt grossa, davant, i una petita, darrera. No tenia cadena, els pedals anaven col·locats en el mateix eix de la roda de davant. 1.5.4.1.4. antoni Bauçà Gayà (1870-1942) de Cas Notari. Fill de Josep i d’antònia. era casat amb Margalida oliver Bauçà (n. 1890) Cauvona i estaven domiciliats el 1940 al carrer de Petra núm. 20. Hem transcrit íntegrament la biografia d’antoni Bauçà, elaborada per arnau Company (2000: 21): “Nat a sant Joan el 17 d’abril de 1869, era fill del notari Josep Bauçà
Pujol, (de Palma) i d’antònia Gayà Bauzà –solander–, nét del primer notari de sant Joan, Josep Bauzà, i germà de Josep (1864-1941) –notari d’algaida (1895-1909), sant Joan (1909-19) i Porreres (1919-39)–, de Joaquim –secretari de l’ajuntament de sant Joan– i de lluís –militar. es presentà a les eleccions a regidors del 14 de març de 1899 pel Partit Fusionista en el districte de la Casa de la Vila. Hi aconseguí 73 vots, mentre que l’altre candidat, rafel soler Company, del Partit Carlista, n’hi obtingué 62. Des d’aleshores antoni Bauzà inicià una llarga etapa política com a membre del consistori santjoaner que durà fins al maig de 1932, amb els parèntesis de la dictadura de Primo de rivera i de la transició de 1930-31. l’1 de juliol de 1889 prengué possessió del càrrec de regidor i en la votació per a batle, resultà elegit per nou vots a favor. amb 30 anys acabats de complir, substituí ramon Gayà Mas –l’amo en ramon d’Horta– en la batlia. Tenia antecedents polítics familiars, ja que el seu pare havia estat segon tinent de batle durant el període 1867-68. successivament tornà a ser elegit batle en les votacions del consistori de gener de 1904 i gener de 1906. l’1 de juliol de 1909 fou substituït en la batlia per Joan Gayà Bauzà –l’amo en Joan–, però continua de regidor fins a l’1 d’abril de 1920, en que fou elegit batle per segona vegada. ocupà aquest càrrec fins a la constitució (2 octubre de 1923) del nou ajuntament arran del cop d’estat del general Miguel Primo de rivera. Novament, el 5 d’abril de 1931 fou proclamat regidor del Partit liberal per l’article 29 de la llei electoral de 1907, càrrec que ocupà fins al 2 de maig de 1932. el 13 de febrer de 1923, es va casar, a l’edat de 53 anys, amb Margalida oliver Bauzà –Calvona–, de 33 anys, filla de Joan oliver riutort i de Margalida Bauzà Galmés. aquest canvi d’estat civil d’antoni Bauzà li provocà un distanciament amb la resta de la família de Cal Notari. També fou jutge de pau en tres ocasions: de l’1 de gener a l’11 d’oc-
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 17
mel i sucre
Corralet de cas Notari.
Celler de cas Notari.
tubre de 1920, del 20 de març de 1930 a l’1 d’agost de 1930 i del 17 de maig de 1935 al 12 d’agost de 1939. Quant a la seva activitat econòmica, el desembre de 1913, demanà permís per instal·lar, en el camí de son Baró, un motor de gas pobre de 30 cavalls de força per moldre ciment. Fou l’origen de la farinera, coneguda popularment com la Farinera Vella, que es dedicà a la mòlta de blat i a la producció de ciment mallorquí. a més, també tenia part en una explotació minera de sineu. antoni Bauzà -de Cal Notari- era bon amic dels germans Joan i Climent Gayà Bauçà, propietari, aquest darrer, de la Central elèctrica i, el 26 de març de 1928, participà com a principal accionista en la creació de la societat Gayà, Bauzà i Companyia, fet que suposà la unió de les dues principals empreses del municipi: la
Central elèctrica i la Farinera Vella. el 1919 va participar en la fundació del consell local de sant Joan dels exploradors d’espanya, del qual va ser vicepresident. Durant la segona república també va ser el primer president (1931) i vicepresident (1936) de la societat Defensa social republicana, entitat que aglutinà els sectors conservadors, i fundador (1931) de l’associació d’arrendataris i Parcers de Finques rústiques de sant Joan. Va morir al carrer de Petra el 13 de febrer de 1942.” 1.5.4.1.5. lluís Bauçà Gayà (1871-1931) de Cas Notari. Fill de Josep i d’antònia. Fadrí. Militar de carrera, es va retirar amb la graduació de coronell. Participà a la guerra de Cuba, partí el novembre de 1895, per substituir a Julio Feliu arbona i fou repatriat el novembre de 1898. Formà part del Batalló Provisional de
Cuba, des de l’1 de maig de 1896 amb la graduació de segon tinent de la tercera companyia, aleshores estava destacat a Ceiba del agua, amb un caporal i 52 soldats. Fou condecorat el 1896 per mor d’un combat a san antonio alegre (la Habana): “Debido al valor y al éxito de este combate, por los méritos contraidos en el encuentro tenido con el enemigo en san antonio alegre (la Habana) [...] se concede al segundo teniente luís Bauzá Gayá la Cruz de Primera Clase del Mérito Militar con distintivo rojo [...]. el 1896 fou ascendit a primer tinent: “el 12 se ha firmado la real orden por la que es ascendido a primer teniente, según propuesta y declaración como apto para el ascenso en el Diario oficial 166 de 28 de julio.” Combat el 15 de gener de 1897: “este mismo dia 15, después de haber participado con sus hombres en un tiroteo llevado a cabo en el potrero sosa, el primer teniente luis Bauzà Gayá sale para el ingenio Fajardo, donde ocupará el cargo de jefe del destacamento.” el 1897 es reorganitzà el Batalló Provisional de Cuba: la primera companyia estava formada pel capità Jaume Vidal Villalonga, primer tinent lluís Bauzà Gayà i els segons tinents Juan Colomo ruiz, Pablo Tinajero arroyo i sebastián expósito Garcia. el 1898 participa en altre combat: “el dia 11 de julio una fuerza del batallón Provisional de Baleares al mando del teniente coronel emiliano Gòmez, ataca por sorpresa un campamento enemigo en la finca la estrella. en dicho ataque participan los capitanes José Palou de Comasema y Francisco Nogales Tudurí, así como los primeros tenientes Miguel antich Veny y luis Bauzà Gayá.” Finalment el 6 de novembre de 1898 es repatriat: “el 6 de noviembre embarcan en el vapor francés Les Andes el capitán Francisco Nogales Tudurí y los primeros tenientes Miguel antich Veny y luis Bauzá Gayá, que llegan a Barcelona el 26 del mismo mes.”
17
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 18
mel i sucre (Negreira & de Mesa, 1998: 121, 131, 134, 193, 234, 263 i 267). el prevere Cosme Bauzà adrover, natural de Felanitx i d’ascendència santjoanera, va fer aquesta semblança de lluís Bauçà de Cas Notari: “Hijo de don José y doña antonia, nació 1870. ingresó en la academia de Toledo donde terminó sus estudios con notas altamente recomendables, saliendo a los tres años con su promoción de alferez o 2º teniente, destinado a la vecina isla de Mahón. Cuando la guerra de Cuba pasó a las antillas donde obtuvo los grados de capitán i comandante. De regreso a europa sirvió en Vitoria, Jaca y otros puntos de la península ascendiendo a teniente coronel y pasando a ocupar el destino en la zona de reclutamiento de Palma. en este consiguió la categoria de coronel. óbito en la calle de san Felio en la capital isleña aureolado de gloria.”14 1.5.4.1.6. lloatxim Bauçà Gayà (1874-1936) de Cas Notari. Fill de Josep i de Margalida. Fou secretari de l’ajuntament santjoaner. era casat de 1es núpcies amb Catalina sala solivellas (m. 1912), natural d’algaida. Posteriorment enviudà i es va casar de 2es núpcies amb Miquela Camps oliver (n. c. 1887) de Son Brondo, amb la qual va tenir cinc fills: 1) antònia Bauçà Camps (n. c. 1917). 2) Josep Bauçà Camps (n. c. 1924-2010). 3) Catalina Bauçà Camps (n. c. 1926). 4) Carme Bauçà Camps (n. c. 1929). 5) Mateu Bauçà Camps (n. c. 1931). Tots ells foren coneguts com «de Ca don Xim». estaven domiciliats el 1940 al carrer Major núm. 50 (Ca don Xim).
Cas Sants. Bibliografia Bauzà adrover, Cosme (1940). Fragmentos Históricos de la Villa de San Juan. edició mecanografiada. Canuto, Francesc; estelrich, J.; Font, J.; Moratinos, J.; sastre, M. (1996). Els Malnoms de Sant Joan. Segles XIV-XX. Monografies santjoaneres, 5. sant Joan: Col·lectiu Teranyines. Canuto Bauçà, Francesc (2011). “soldats santjoaners a la guerra de Cuba.” a: Mel i Sucre, núm. 367, pàg. 14-19. sant Joan: obra Cultural de sant Joan. Company Mates, arnau (2000). Batles i regidors de Sant Joan (1900-2000). sant Joan: ajuntament de sant Joan. Costa salom, Carles (1995). Sant Joan, un temps. Monografies santjoaneres, 3. sant Joan: Col·lectiu Teranyines. estelrich Costa, Josep (1993). La Parròquia de Sant Joan (1900-1993). Monografies santjoaneres, 1. sant Joan: Col·lectiu Teranyines. Negreira, Juan José; De Mesa, José luís (1998). Mallorquines, menorquines y pitiusos en la guerra de Cuba (1895-1898). Palma: José J. de olañeta, editor. Notes 1 aPsJ, 13.6, f. 196 2 És habitual trobar el castellanisme «tocino» i «tossino» a la documentació del segle XViii mots utilitzats per designar el porc. 3 arM, protocol 6977 4 aPsJ, 11.1, f. 77. 1786, maig 21. en la iglesia Parroquial de sant Juan a 21 de maig de 1786, Miquel Gayà, vicario, batisá un fill llegítim de Mateu Bausá i Joana Maria Matas; dit Mateu fill de Miquel i Joana Barceló i dita Joana Maria, filla de Pere Josep y de antonina
Gayà. Va néixer en diumenge a les 5 del matí i foren padrins Miquel Joan Matas, fadrí, i antònia Maria Jordà, casada, de sineu. signat: Miquel Gayà, prevere i vicari. 5 arM, protocol 2350, f. 245 6 aPsJ, 13.8, f. 116v. Morí el doctor en medicina Pere Josep Bauçà, fill de don Mateu i doña Maria Matas, espós de doña antònia Fiol. Deixa 200 l a obres pies, 100 per los pobres y un ofici conventual por espai de 29 añys el dia de san Pere. Òbit 22-1-1853. 7 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner Popular de Mallorca. Volum iii, pàg. 188, núm. 67. Mallorca: editorial Moll. 8 arM, arxiu audiència, lligall 51, núm. 60. 9 local públic que va donar nom al carrer on estava ubicat, l’antiguitat del qual es remunta a l’època medieval. la primera retolació oficial dels carrers de sant Joan, efectuada el 1864 registra aquesta denominació popular: carrer de la Carnisseria. el 1866 ja estava retolada, si fa no fa, amb l’actual denominació: calle de Buenos aires. 10 arM, protocol r-750, f. 335 11 arM, Contaduria de Hipotecas, ref. 494, f. 30 12 aquesta casa fou coneguda popularment devers els anys quaranta com «Cas sants» pel fet d’haver muntat en aquest edifici un taller d’escultura Horacio de eguía Quintana, jove basc que durant la guerra civil feu amistat amb Joan Bauçà sala, de Cas Notari. allà es fabricaren imatges del Cor de Jesús, la sagrada Família, l’ave Maria i d’altres (Costa, 1995: 92). 13 oliver oliver, Francisco (1942). “obituario de 1941.” a: Documenta, pàg. 61-62. sant Joan: ajuntament de sant Joan. 14 Bauzà adrover, Cosme (1940). “Fragmentos històricos de la villa de san Juan.” edició mecanografiada, pàg. 42v.
http://melisucre.cat/ 18
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 19
mel i sucre
Feim un pensament
Aurores
... geogràfic
GuilleM serra Bou,
GeÒGraF
F
a uns dies mon pare me va demanar on havia de viatjar si volia veure alguna cosa realment màgica, es veritat que la geografia mundial té coses impactants: deserts infinits, ones impressionants, muntanyes omnipotents... però si una cosa té màgica són les aurores. les aurores són realment el fenomen geogràfic més espectacular. Però què son les aurores? Com es creen? on les podem veure? Per a tenir-ho clar, haurem de fer un pensament... geogràfic! Que són les aurores? És una resplendor o unes llums de colors que apareixen al cel a les regions polars, a prop dels cercles polars àrtic i antàrtic. a l’hemisferi nord es coneix com aurora boreal (els millors mesos per veure-la van de setembre a març, durant l’hivern boreal) i a l’hemisferi sud es coneix com aurora austral (i és millor veure-la de març a setembre, durant l’hivern austral).
Com es produeixen les aurores? una aurora es produeix quan una ejecció de radiació solar coneguda com vent solar xoca amb la magnetosfera de la Terra. aquesta “esfera” que ens envolta obeeix al camp magnètic generat pel nucli de la Terra i està formada per línies invisibles que parteixen dels dos pols, com un imant, i ens protegeix precisament de la forta radiació del vent solar. Quan el vent solar xoca amb la magnetosfera es desplacen al llarg d’aquesta esfera fins que arriben als pols, on la magnetosfera s’acosta a la superfície terrestre. el vent xoca llavors amb una altra capa anomenada ionosfera que és on el vent solar reacciona amb l’aire i l’energia emmagatzemada
durant la nit del pol corresponent es dispara en forma de radiacions electromagnètiques i provoca aquests efectes visuals. Ho podeu veure molt bé al gràfic corresponent. en general, la resplendor final està dominada per l’emissió d’àtoms d’oxigen en les capes atmosfèriques altes (al voltant de 200 km d’altitud), que produeix el color verd. Quan la tempesta de vent solar és forta, les capes inferiors de l’atmosfera es veuen afectades (al voltant de 100 km d’altitud) i es pot veure un to vermell fosc degut a l’emissió d’àtoms de nitrogen. On es pot veure? Com que les aurores es produeixen en els cercles polars a uns 66º de latitud nord i sud, és a dir a l’hemisferi nord haureu d’anar a escandinàvia (Noruega, suècia, Finlàndia i islàndia), rússia, Grenlàndia, Canadà i alaska; i com ja he explicat abans idealment entre els mesos de setembre a març. a l’hemisferi sud és més difícil, però Nova Zelanda, el sud de Xile i l’argentina o la mateixa antàrtida són tots llocs màgics i sempre entre març i setembre. Però com que els pols geogràfics i magnètics del nostre planeta no estan alineats en el
mateix sentit, les regions aurorals no estan alineades amb el pol geogràfic. això fa que els punts més espectaculars vagin canviant de posició. De totes maneres l’aurora és un efecte circular a gran escala, de manera que l’aurora austral pot envoltar tota l’antàrtida. Tot i això, molt poques vegades, s’han visualitzat a latituds molt inferiors. està documentada la visió d’una aurora boreal a Catalunya el 25 de gener del 1938, vista i referida en diversos llocs d’europa central i meridional. Són úniques de la Terra? No, realment qualsevol planeta o satèl·lit que tingui un camp magnètic i per tant una magnetosfera el vent solar hi xocarà i per tant provocarà aurores polars. a dins el sistema solar en tenen Venus, Mart, Júpiter i saturn, a més algunes de les seves llunes hi col·laboren. Per tant, esper que tengueu clar ara com podeu veure un fenomen realment màgic (més màgic que els 40 articles que ja duc escrits, i no m’ho esperava mai!) i tantdebò, mon pare, te motivis per anar a escandinàvia (o al sud de Xile) a veure les aurores, els glaciars i els fiords, però, d’això, en xerrarem un altre dia.
19
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 20
mel i sucre
dalt del turó
N’hi ha que duren tota sa vida CliMeNT PiCorNell
20
davall el braç; “Tarde piulaste!”, li contesta, “jo duc sa darrera que hi havia, t’hi has posat massa tard”. En Joan s’afegeix a la rotlada i conta que en Pere Felip avui no menjarà pa. la conversa deriva cap als morts, que també troben que n’hi ha molts a la vila, darrerament. “Jo”, diu en Joan, “vull
posassin a la seva tomba: “ací jau / j.f. / va viure / com va morir: / sense ganes”. M’aixec jo també per anar-me’n i en Pau Papa me diu: “i tu què trobes de la mort Climent?” “Omnes vulnerant, ultima necat” , després de la llatinada –que està escrita a un rellotge de sol ( Totes feren, la darrera mata, en referència a les hores)-
que m’enterrin amb el cap a defora de la tomba, així estalviaré els recordatoris als de ca nostra i, sobretot, deixaré posat al testament que els qui se ‘colin’ al funeral passin a consolar els darrers de tots. on s’ha vist mai això de passar davant els altres! Pareixen afamegats”. els escolt des de la meva taula i em ve al cap l’epitafi que volia Joan Fuster que li
afegesc: “Jo” -rememorant Montaigne faig la nova contesta- “Vull que estiguem ocupats, que prolonguem els deures de la vida tot quant poguem, i que la mort ens trobi sembrant cols, indolents cap a ella, i més encara cap al nostre jardí imperfecte”. “Jo només he entès lo de ses cols”, postil·la en Praxedis, “però està molt ben dit!”.
alnatural.webnode.cat
És ben dematí i al cafè ja n’ hi ha que expliquen i mormolen. els de la meva dreta conten que havien entrat lladres per la vila. Després dels planys de la majoria, va sentenciar en Pere Felip: “Massa ell si no hi havia lladres el Bon Jesús estaria tot sol allà a la creu”. la dita va fer el seu efecte perquè es passà a un altre tema, el dels divorcis; no se’n podien avenir de la quantitat de gent que se divorciava o se separava, també a la vila sense anar més enfora, i en Pere Felip tornà a sentenciar: “Hi ha matrimonis que acaben bé i n’hi ha que duren tota sa vida”. aquí n’hi hagué més d’un que ho hagué de pensar dues a vegades per veure si en Pere tenia raó. en Pere és un home entès i llegit, bon conversador, havia estat escrivent a una notaria. Quan li demanaren explicacions de la dita, alarmats pel trencadís del matrimoni canònic, s’aixecà i amollà la darrera: “sa nostra història no té ni port de sortida ni port d’arribada, només es tracta de no naufragar”. “au, Diós”. i prengué per amunt: “Me’n vaig a veure si trobaré una raïssa devers es forn...”, diu a n’en Joan Praxedis que en du una
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 21
mel i sucre Passa una dona xerrant per telèfon mentre empeny un cotxet de nin petit: “Mos n’ haurem d’anar amb sa sonda posada... me sents? Me sents?” i cridant més fort :”Haurem de partir al creuer amb ell sondat!”. Vaja, pens, tenen un problema. un poc més envant en Tomeu de ca na Fresca baixa de la seva furgoneta i obri darrera on hi du tres dotzenes de carabasses de les de fer cabell d’àngel, en tendrà fins a l’eternitat, me dic a jo mateix. “agafa’n dues o tres que ses carabasseres enguany han anat feineres”, i més fluixet, “perquè els hi he donat molta d’aigo, que sinó...”. amb una bossa de plàstic i les carabasses dedins faig camí cap al turó. en arribar crit el moix perquè ahir no el vaig veure i se presenta descambuixat i indolent. a Winston Churchill li demanaren quin animal preferia: “els cans ens idolatren, els moixos ens ‘desprecien’, només els porcs ens consideren els seus igual. els porcs, preferesc
els porcs...!” això mateix pens jo del meu quan se’n torna sense mirar-me. avui no tendrà ració de pinso. Desagraït ! “Que puc entrar?” “I ves...!” dic. És en Damià Manorris, bon amic, darrer reboll d’una família que fou terratinent un temps i amb llinatges que duen alguns lletraferits i qualque aspirant a sant i tot. avui vé indignat: “ara tu trobes que...” -i fa la vindicació de la seva padrina, poetessa d’un temps- “...i què si era franquista. Però que s’han cregut aquests exegetes de la facultat, que ells no ho haguessin estat franquistes si haguessin vist (des de la perspectiva d’una senyora benestant, rica, terratinent, beata) com els rojos venien a prendre’ls la terra i la religió... Després ja ho veren que en Franco era una animal, amb la llengua i amb els costums que ells tan estimaven”. “i la teva tia monja que la faran santa a la fi?” “No ho sé, quan pens amb ella i
amb les temptacions del dimoni, crec que li poden aplicar, per la carrincloneria de rondalla, ben igual que a santa Catalina Thomàs, allò que deia Valle-inclán: ” la pobra no sabia que lo millor de la santedat són les temptacions”. “en fi...” li dic. “He vist un dels teus fills i pareix un hippie”. “No”, li responc, “ és un hipster”, li aclaresc . “un què?” “un hipster. res, res...un hippie amb la barba espessa i més mudat! ara s’usa”. li cont les converses del cafè, els morts, els lladres, els divorcis... ell enganxa per aquests darrers i la pèrdua de l’estimació entre les parelles. “saps què deia en una frase magistral J. Cortázar: ‘Ja no t’estim, amor meu’. Ho escriví a La lenta màquina del desamor”. Ja no t’estim, amor meu; condensa molt bé el pas destructiu dels anys triturant moltes parelles. a defora senten els giscos de les falzies i les oronelles contrapuntejats pels crits d’un xoriguer.
Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22
21
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 22
mel i sucre
meteorologia
Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015
Temperatura mitjana 2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010 2009 2008 2016 2015 2014
2013 2012 2011 2010 2009 2008
GEN. 12,6 FEB. 12 MAR. 11,8 AB. MG. JY. JL. AG. SE. OC. NOV. DES.
9,9 9 12,2 14,6 19,5 23,5 27,1 25,2 21,3 18,3 14,9 13,2
12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3 24,7 23,9 21 16,3 10,8
10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9 22 20,6 13,1 11
10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27 22,2 19,3 15,1 12,4
10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5 15,8 12,4
9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7 13,4 10,6
56,9 37,5 32,3 34,4 7,4 2,7 2 4,4 27 93,6 100,8 9,1
Comentari al mes d’abril Malgrat l’elevació de les temperatures en els primers dies i, especialment, en el darrer tram del mes, el març globalment ha estat una mica més fred que el febrer i també que el gener. la temperatura mitjana del mes, amb 11,8 ºC, ha estat 2 dècimes més baixa que la del febrer i 7 dècimes inferior a la del gener. una anomalia meteorològica que no s’havia presentat mai en els anys que duim d’anotació de dades. sempre el març superava en valors mitjans els registres del febrer i de gener. una evidència més d’aquests canvis que experimenta la climatologia habitual de la nostra àrea geogràfica i atribuïble a aquest canvi cli màtic que afecta al conjunt del planeta Terra. la utilització de combustibles fòssils des de fa més de 200 anys en al indústria, en el transport i en la generació d’energia van provocant un increment de la temperatura de l’atmosfera que pertorba la dinàmica normal d’aquesta. a més de la fluctuació important de la temperatura, també el
22
Pluviometria
9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6 15,6 12
11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7 18,3 12,7 10
15,8 40,3 32,6 5,6 6,8 5,6 0,6 50,3 114,3 28,1 34,3 14,7
36,6 63 57,5 24,5 59,1 100 0,2 19,8 32,9 13 131,8 62,9
31,8 24,3 25,2 69,2 40,8 7 0,2 37,2 11,5 16,8 160 78,6
32,9 50,1 15,4 7,9 12 58 18,1 1 22,7 48,4 204,1 9,4
74 56 59 73,8 40,2 43,7 44,2 50,6 122,2 24,2 10,2 1,6 3,4 1,2 5,4 16,3 36,5 264,6 106,6 42 39,6 23,7 33,3 134,7
67,9 37,5 22,6 14,6 39,1 34,9 15,6 124 32,4 2,9 0,7 21,2 98,3 115,4 100,5
MES DE MARÇ Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)
2016 11,8 ºC 23,1 ºC (dia 30) 4,4 ºC (dia 6) 32,6 mm 8,3 Km/h 69,2 Km/h (dia 2) O-NO 74 % 1013 mb 2,8 ml/dia
ABRIL 2016 (fins a dia 22) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)
14,4 ºC 23,6 ºC (dia 15) 6,1 ºC (dia 8) 73,4 mm 8,3 Km/h 66 Km/h (dia 6) SO 3,6 ml/dia
Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)
2015 2016 2016 2016
2015 12,2 ºC 25,1 ºC (dia 31) 4,5 ºC (dia 5) 57,5 mm 6,2 Km/h 57,6 Km/h (dia 5) N-NE 78 % 1018 mb 2,4 ml/dia
Radiació/ Energia
Tª mitjana plaques (ºC)
Diòxid de carboni no emès (Kg)
Petroli que es necessitaria (litres)
DES. GEN. FEB. MARÇ
60601 70166 82297 128968
4797 5719 6735 10489
12,63 12,27 12,22 12,3
16,26 13,12 13,28 15,06
3886 4632 5455 8496
1199 1430 1684 2622
2015 MARÇ
117872
9507
12,4
15,58
7701
2377
març s’ha caracteritzat pel predomini d’un temps molt variable. aquesta inestabilitat ens ha duit
pluges de poca intensitat però durant bastants de dies. en conjunt han arribat a caure 32,6 mm.
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 23
mel i sucre aquesta aigua, molt necessària després d’una tardor i hivern molts secs, ha estat molt ben rebuda pels camps de cereals i cultius anuals de secà, molt afectats per la sequera que anava patint la terra. No obstant això, aquestes pluges, juntament amb les dels mesos anteriors, no són suficients per amarar de manera profunda els sòls i anar recuperant els aqüífers. els canvis de temps han anat acompanyats també de vent durant bastants de jornades, en què la velocitat mitjana ha superat els 9 Km/h. la mitjana del mes ha estat de 8,3 Km/h, amb predomini de la direcció o-No, direcció situada entre el ponent i el mestral. el cop de vent més intens es produí el dia 2, amb 69,2 Km/h. la humitat i l’evaporació s’han mantingut en uns valors habituals, amb mitjanes del 74% i de 2,8 ml/dia respectivament. No obstant això, la presencia de dies ventosos ha contribuït a augmentar el valor de l’evaporació i a baixar el nivell d’humitat. Comentari al mes de març abril s’estrenà amb un primer dia de pluja de certa intensitat, en el qual es van anotar quasi 40 mm. aquestes aigües tornaren l’alegria als nostres camps i als pagesos després d’un hivern càlid i sec. aquesta humitat afegida a les precipitacions que s’han anat registrant, encara que en quantitats menors, al llarg del mes han fet que els cultius hagin pogut desenvolupar-se adequadament. els cereals han començat a espigar. la fotosíntesi, afavorida per l’augment de la radiació solar i l’aigua del sòl, fa incrementar la biomassa vegetal de forma considerable. Ja ho diu el refrany: «a l’abril, cada gota val per mil» la natura reverdeix amb força per tot
arreu: l’herba creix més que mai, inundant de verd tots els racons, els arbres caducifolis i les vinyes treuen fulles noves. És temps de floració també; després dels ametlers, molts de fruiters, arbusts silvestres i multitud de plantes herbàcies posen les seves taques de color efímer aquí i allà. la primavera ha esclatat amb una simfonia de colors, olors i sons, que es percep a qualsevol indret. una explosió de vida que espera seguir el cicle natural al qual s’ha adaptat. Confiem que enguany la primavera continuï amb pluges per compensar el dèficit hídric que patim. en la nostra àrea climàtica sol ser, després de la tardor, la segona estació que rep més aigua.
Parc solar Cada dia tenim més temps de sol. Hem passat de les 10 h 44 min del febrer a les 11 h 54 min del març, com a duració mitjana de cada dia. aquest augment de més d’una hora de sol, malgrat una meteorologia inestable durant basts de jornades, ens ha aportat
un increment important de la radiació captada en aquest mes (dels 82297 Wh/m2 del febrer hem passat als 128968 Wh/m2 del març). aquests 46671 Wh/m2 de diferència s’han traduït també en una elevació considerable de la xifra d’energia generada, que ha superat en 3754 kWh la del passat febrer. el rendiment de les plaques en aquests dos mesos ha estat pràcticament similar. si comparam el març actual amb el març de 2015, observam que les plaques enguany, com ja passà al gener i al febrer, han rebut més radiació solar a causa d’una climatologia més favorable. aquesta ha superat en 11096 Wh/m2 la quantitat rebuda l’any passat. aquest increment de radiació ha provocat que augmentàs la generació d’energia elèctrica; concretament, en 982 kWh. al contrari del gener i del febrer, molts més càlids que a l’any passat, el rendiment del març d’enguany ha estat molt similar al de 2015, com també ho ha estat la temperatura a què han estat exposades les plaques.
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 24
mel i sucre
Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners
aMaDor
De sa
Plaça, aMaDor Passol
era l’any 1971 quan es va celebrar el primer trial a sant Joan, organitzat per la Penya Motorista, que es va fer al pinar de son Juny, al voltant del camp de futbol. Va tenir una gran acceptació, perquè va ésser de les primeres vegades que es celebrava a Mallorca. Després de son Juny, el lloc assignat va ésser la vella pedrera des revellar, des de l’anys 1974 fins al 1987. Des de finals dels anys vuitanta es varen celebrar diferentes curses motociclistes al circuït de Binifarda. Fotografies 1 i 2: Trial al circuït de la pedrera, l’any 1975. Fotografia 3: sortida d’una carrera motociclista a la pedrera del revellar, l’any 1984. aportació de les tres fotografies: Carles Costa salom.
NICOLAU
PLANTERS
ORNAMENTALS
24
producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 25
mel i sucre
agÈNCia De SaNt JoaN Carrer Bellavista, 38 •
Tel: 971 80 98 80
25
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 26
mel i sucre
m CUiNa D’aQUí i D’allÀ m
Ensalada de bacó amb dàtils i vinagreta de mostassa saCraMeNT Ferrer
l
a mostassa no només és un ingredient que acompanya un menjar ràpid, sinó que ens obre moltes possibilitats a la cuina, ja sigui per acompanyar vinagretes, maioneses, o per afegir a salses tant fredes com calentes. una de les mostasses més apreciades del món és la de Dijon, a França, elaborada amb els grans de les plantes conreades a la regió. en la que es comercialitza amb el nom de “a l’antiga”, els grans no han estat triturats i du pebre i altres espècies. Ingredients
- 150 g de bacó - 150 g de dàtils - 110 g de brots tendres de lletugues variades: lletuga verda i vermella, ruca, canonges, espinacs verds... - 100 g de ceba - 50 g d’anous - 2 c/s d’oli d’oliva verge - 1 c/s de vinagre
26
- 1 c/p de mostassa - sal i pebre bo Preparació - Tallar el bacó a trossos. - Treure els pinyols als dàtils i tallar a quatre trossos. - Pelar i picar la ceba. - saltejar el bacó dins una paella antiadherent. Quan ens agradi de cuit, afegir la ceba i deixar daurar. - incorporar els dàtils i els anous, donar dues voltes i reservar. - Dins una palangana per servir, col·locar els brots tendres de: lletuga verda i vermella, canonges, ruca, créixens, espinacs... tallats a trossos. - abocar-hi damunt els ingredients de la paella. - Dins un pot de vidre amb tapa, mesclar l’oli d’oliva, el vinagre i la mostassa i remenar bé. - Trempar l’ensalada amb aquesta vinagreta de mostassa.
mel430.qxp_mis298 26/4/16 10:37 Página 27
mel i sucre Efemèrides
Dies assenyalats
agenda
Maig: Fira de sineu (1), l’ascensió (5), Corpus Christi (26). El mes
Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.
“aigua de maig, de raig en raig”. Fins a mitjan mes és bon temps per llaurar la vinya, femar-la i esporgar-la. es comença a preparar el temps de segar: a finals de mes cauen les faveres i es comença amb l’ordi i la civada. si plou durant el mes, creixen ràpidament les herbes per a la pastura i comença a ser hora de tondre les ovelles quan entra la calor de valent. la pluja també és bona per a la mel de les abelles. Floreixen els rosers i tota casta de flors i herbes de bon senyal. És bon temps per sembrar mongetes (per lluna plena) i lletugues (per lluna plena i pel quart minvant). i encara podeu podar llimoneres i tarongers. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)
la lluna
el sol
1 de maig 15 31 15 de juny
surt
es pon
06.49 06.34 06.23 06.20
20.41 20.55 21.08 21.17
30 abril 6 maig 13 21 29 5 juny
quart minvant nova quart creixent plena quart minvant nova
Assistència mèdica
Ajuntament
Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca
De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h
Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 1 de maig Porreres dia 8 sant Joan dia 15 Vilafranca dia 22 ariany dia 29 Montuïri dia 5 de juny Petra Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h
Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299
Maig de 1996 • el solar situat entre l’antic Pes dels Porcs i el quarter de la Guàrdia Civil (entre els carrers de Jaume iii i de santa Catalina Thomàs) va ser adaptat per ferlo servir com a punt verd. la tria no era gaire adequada, ja que estava dins el poble i suposava un evident problema de seguretat per al quarter. al cap d’un temps, el punt verd es va traslladar i una part del solar es va afegir al quarter. • la Cooperativa agrícola va confirmar Miquel Vidal “sopa” com a president. ocupava el càrrec interinament d’ençà de la mort inesperada de l’antic president, Josep estelrich Mieras “Turricano”. Durant l’acte d’elecció se li va retre homenatge, com també a l’antic comptable, Carles estelrich, també traspassat abans de temps l’any anterior. • el PP va aconseguir aprovar (gràcies a la majoria absoluta) el seu pla de fer un camí pedestre entre el turó de son Juny i el de Consolació. eventualment, es va arribar a construir. Maig de 2006 • Per primera vegada en anys no es veia ni una grua de construcció a sant Joan. Devia ser un símptoma de la desacceleració que pocs anys després es va convertir en una profunda crisi. • l’assemblea per sant Joan va organitzar, per la festa del Primer de Maig, una jornada de neteja d’un pinar, com els tres anys anteriors. aleshores, més que ara i tot, els pinars estaven plens d’abocadors salvatges. • Va morir sobtadament Joan “March”. es dedicava a tota classe de feines relacionades amb els animals i justament va traspassar mentre estava “arreglant” un me. També va finir na Bàrbara “Cartera”, coneguda per la seva habilitat poètica, que havia donat a conèixer sobretot a través de les revistes locals.
27