Mel i Sucre. Num. 370, abril de 2011

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Mel

i

Sucre

O CB de Sant Joan • Abril / 2011 - n ú m . 3 7 0

Sucre Abril

/

2 0 11 - núm. 370

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió Fotografies dels diversos actes d’aquest mes reDaCCió Reflexions municipals JoaN sasTre Converses amb els amics aNToNi sasTre Per les terres de la Comuna (I) FraNCesC CaNuTo Actes religiosos: participar sí, presidir no FreDeriC FeBrer

mel i sucre

Fotos PeP Gayà

abril 2011. Núm. 370 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Entrevista CaTaliNa l. Gayà Sempre plantaré cara Carles CaPDevila Excursions FraNCesC X. MoraTiNos En Betlem per l’Ultra Trail alBerT, es Col·leGa Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Col·laboradors 2011 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Joan Jordà, Grup d’espais Familiars, Catalina lluïsa Gayà, Frederic Febrer, albert “es Col·lega”.

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Meteorologia JoseP roiG Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol Passatemps arNau MoraTiNos Frases fetes JoaN sasTre

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Quart Diumenge, Fira, lipdub de l’oCB (fotos Joan Font).

Contracoberta Foto: Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 3

mel i sucre

notícies locals 1 s’han fet públiques les llistes de les candidatures que concorreran a les eleccions locals del 22 de maig. es presentaran cinc partits, un més que a les eleccions anteriors. el gruix de l’antiga unió Mallorquina s’ha integrat dins la Convergència per les illes i els seguidors de l’antiga batlessa, Maria Teresa Munar, s’han apuntat a la lliga regionalista de les illes Balears, creada per Jaume Font, que fa temps va ser batle de sa Pobla i que militava fins fa poc al PP. els noms que proposen els diferents partits són aquests: Partit Popular: Joan Magro Bauzà, Miquel Pascual rodríguez, antoni oliver Gornals, M. eugenia Díaz-Munío Peña, antoni Gayà Gayà, alba Gayà DíazMunío, Jaume sastre Bauzà, Joan Bauzà Bauzà i Josuè Gayà DíazMunío. suplents: Margalida rotger Company, antonio Galmés Barceló, Guillem Bauzà Bauzà, Nadal Torrens Karmany, Miquel àngel Gomis Miró, santiago vaquero Montoro, antoni Barceló Garcia i Guillem Joan Magro riera.

Partit socialista obrer espanyol: Frederic Febrer Colomina, Pilar sansó Fuster, arnau Picornell Company, Miquel Joan estelrich obrador (independent), Catalina Bauzà Gual, Marta Company Pérez, Jesús Carrillo

Dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi, l’OCB de Sant Joan va organitzar un lipdub dins la campanya “Mallorca m’agrada”, que du a terme l’Obra Cultural a totes les poblacions de les illes. Gairebé la totalitat de les entitats santjoaneres hi participaren. Si el voleu veure, ho podeu fer a través del canal Youtube d’internet.

Jover, Josep Bauzà Fontirroig, Joan Mesquida Barceló. suplents: Catalina Maria vicens Font i rafel Gayà alzamora.

Convergència per les illes: Francesc Mestre estelrich, Noèlia llull Cunill, rafael Gayà Gayà, Francisca sitjar Pocoví, Barto meu Ferrer ribas, antònia Mates Ginard, Bàrbara Maria Mieras Bennàsar, Guillem Galmés Matas, rafel Ginard Font. suplents: Marc vidal alzamora, Francesc Dalmau Mulet, Bartomeu Català Bauzà, Joan Mora estelrich. lliga regionalista de les illes Balears: Bartomeu Nigorra vich, Maria Teresa Munar Caimari, Joan Josep enrique llull, Margarita Nicolau Mayol, Catalina verd Gayà, antoni Català Caimari, Francisca Nicolau Puig, Joan vidal Puig, andreu Barceló

Mas. suplent: Joan roig Gayà. assemblea per sant Joan: Catalina Gayà Bauzà, Josep Bauzà Bonet, Margalida Català Juan, antoni Bauzà Matas, Miquel Pastor oliver, Maria Montserrat Company Matas, Pere Galmés Gomila, Marta Jordà Català, Joan roig Bauzà. suplents: Maria antonia Castellanos Cicuendez, Francesc Xavier Moratinos Jaume, antònia Jordà Bauzà, Joan Josep Mas amengual, Jaume albert Miró Gayà, Maria de les Neus Bordoy serra, Margalida estelrich Blanch, Maria Montserrat Company Bauzà, Miquel Company Florit i Joan sastre Juan.

1 el PP va presentar la seva candidatura a sant Joan a finals de març. acompanyaven el candidat a batle Joan Magro, la cap de llis-

connecta’t a http://www.melisucre.cat/

vídeos dels plenaris • enquestes • fotografies 3

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 4

mel i sucre ta per al Consell de Mallorca, Maria salom, el president regional del partit i número u de la candidatura a la Comunitat autònoma, José ramón Bauzà, i Pere rotger, exbatle d’inca, i Joan rotger, batle de selva. aquests dos darrers ocupen llocs “de sortida” a les llistes al Parlament i al Consell, respectivament. va actuar de mestre de cerimònies en Miquel Pascual.

1 Convergència per les illes (Cxi) va presentar la seva llista, encapçalada per Francesc Mestre “Batxà”, el dijous 28 d’abril, a s’escorxador. l’acte va comptar amb la presència del líder del partit, Josep Melià.

1 Per a la festa del Primer de Maig, l’assemblea per sant Joan ha organitzat un nou concurs de paelles a Consolació. l’edició de l’any passat va aplegar moltes taulades, amb cuiners i cuineres d’un alt nivell, però sobretot amb la diversió assegurada.

1 la santjoanera Francisca Dalmau, mare del nostre amic Joan Bauçà “Beina”, s’ha jubilat de la feina de netejadora, que ha exercit durant 28 anys. era l’encarregada de fer net a les tres oficines bancàries de sant Joan (la Caixa, sa Nostra i Banca March) i a l’oficina de Correus.

1 els Quintos (de l’any 90) han

tornat viure la seva setmana gran. el dia del ram varen rifar el mè i durant tota la setmana santa han anat fent les barrabassades de costum, amb els prequintos com a “col·laboradors necessaris”. la “casa dels quintos”, que un temps era bàsica en aquesta festa, ha anat perdent importància. l’ajuntament els va cedir un contenidor al Punt verd, que els prequintos varen arrossegar amb un tot terreny. la batalla de taronges, en canvi, s’ha consolidat com un dels actes centrals. enguany va tenir lloc devers el poliesportiu municipal. el dia de la segona festa sortiren a “cantar panades” pels carrers. eren quatre quintos que cantaven sense acompanyament instrumental, però se’n desfeien com un ramell.

1 el Davallament ha arribat enguany a la vintena edició. s’ha aprofitat l’avinentesa per introduir-hi alguns canvis. s’ha afegit un quadre nou, el de l’expulsió dels mercaders del Temple, que ha resultat d’una gran vistositat, sobretot en el moment que Jesús allibera uns coloms. el personatge de Ponç Pilat surt ara en una escena acompanyat de la seva dona, que personifica la veu de la seva consciència. També s’han afegit alguns texts, com ara paraules sortides de la boca del poble, de Jesús o de Pilat, i un poema al final de l’obra. sabem que algunes persones

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

4

han anunciat la seva intenció de retirar-se del Davallament o, almanco, deixar de tenir-hi un paper rellevant, en el pla artístic o en l’organitzatiu. en Tomeu de son Duran ha dit que havia estat el darrer any que feia de Crist i sabem que altres volen deixar de formar part de la directiva i qualcun de prendre part completament en el Davallament. aquest grup s’ha anat renovant al llarg dels anys i hem d’esperar que apareixeran noves persones que ompliran els buits que deixin les que se’n vagin.

1 el dissabte 23 d’abril, Dissabte sant, l’obra Cultural de sant Joan va organitzar a Consolació la gravació d’un lipdub. es tracta d’una filmació d’un parell de minuts, que es fa coincidir amb la durada d’una cançó. una càmera va passant per enmig de la gent i cada grupet va fent una cosa o altra la petita estona que li toca. al nostre lipdub hi varen participar la major part d’associacions i entitats de sant Joan. la cançó triada va ser “viure sense tu” del grup antònia Font. el podeu visionar a l’adreça d’internet <http://mallorcamagrada.cat >. l’obra Cultural Balear ha animat les seves delegacions a fer lipdubs sota el lema “M’agrada Mallorca”. És una campanya pensada per recuperar l’autoestima col·lectiva i promoure elements

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 5

mel i sucre positius que ens caracteritzen com a poble (el paisatge, la literatura, la llengua, la gastronomia, el patrimoni...).

1 la festa del Quart Diumenge, que va caure el primer diumenge d’abril, va estar mancada de dos dels actes tradicionals. No hi va haver banda de música, reemplaçada enguany per un grup d’animació infantil, ni cap exposició organitzada per l’escola, com solia ser habitual. Tant el dematí com l’horabaixa es va intentar atreure infants (el dematí amb els alumnes petits de l’escola d’aires de Pagesia), amb els corresponents adults, l’única fórmula que sembla que funciona per congregar gent a Consolació, especialment després de dinar. el diumenge següent, 10 d’abril, hi va haver la vintena edició de la Fira de sant Joan. a la plaça de la Constitució hi havia un recinte d’oportunitats i articles de segona mà, i la Penya Motorista va muntar una exposició al carrer del Mestre Mas. També era novetat el Dinar de la Fira, un àpat comunitari a la plaça de la constitució, pel moderat preu de 10 euros. sembla que no va aplegar massa gent, en part perquè l’oferta gastronòmica a les parades de la Fira era molt variada. Després del dinar, cercavila musical, actuació dels artistes còmics de Cosmic Cabaret i, novament, ballada popular. el dia, que convi-

dava a passejar-se, i el fet que, a aquestes alçades de l’any, la gent encara no estigui saturada de fires varen fer que es veiés molta d’animació pels carrers. la setmana entre les dues festes es va aprofitar per organitzar una conferència a s’escorxador i una exposició al costat de la pista de tennis, titulada “Giramón”, que tractava el tema de la interculturalitat. a més a més, el dissabte dia 9, a les plaça del Centro, el grup d’artistes arto –del qual n’és un capdavanter el resident a sant Joan Felipe Fernández– presentà “Ceba”, espectacle en directe que consisteix en el fet que un grup d’artistes va pintant el seu llenç i al cap d’una estona passa a pintar damunt el del seu company; d’aquests canvis continuats de llenços i artistes en surten uns quadres formats per capes (com la ceba) de pintures de diversos artistes. Durant la realització de les obres hi va haver l’actuació musical del conjunt local sa sini Band i l’extern Will & The loners.

Pere Mestre “Batxà” aconseguí la medalla de bronze al campionat mundial amateur de muay thai que va tenir lloc el mes de març a Tailàndia.

1 Hem vist el Full informatiu de l’escola corresponent al mes d’abril. s’informa que l’escola ha estat convidada a participar en el lipdub i que aprofitaran per mostrar el grup de dimonis de son Juny i fer una referència a la Festa del sol que Balla. També, que s’ha programat una xerrada de

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

5

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 6

mel i sucre Miquel Perelló a s’escorxador, amb el títol “Participació educativa i integració”. el senyor Perelló és director general d’innovació i Formació del Professorat de la Conselleria d’educació. També es parla al Full d’una visita que feren a l’escola tres joves algaidins que han estat a Nicaragua i han pogut veure en directe els resultats de les activitats solidàries de la nostra escola, agermanada amb la de santa rosa, a la regió de Ciudad antigua. amb la nostra ajuda s’ha pogut obrir un menjador i una cuina en aquella escola.

1 el dia 25 de març va tenir lloc a l’església un acte commemoratiu de l’entrada d’espanya a la unió europea, ara fa vint-i-cinc anys, en el transcurs del qual es fa fer lliurament d’una bandera europea al rector de sant Joan, el pare Joan Martí Badia. l’acte comptà amb la presència de Manel Camós Grau, representant

de la unió europea a Barcelona, Bartomeu llinàs, conseller d’educació i Cultura, Pilar sansó Fuster, consellera del Consell de Mallorca, Teresa riera Madurell, diputada del Parlament europeu, i els regidors de l’ajuntament de sant Joan.

1 Dins el cicle de “glosades compartides”, el divendres 15 d’abril vàrem rebre la visita de dos glosadors gallecs, coneguts allà com regueifeiros. suso de Xornes i Josiño da Teixeira varen enlluernar la concurrència alternant-se ràpidament, amb gloses de quatre versos, generalment encadenades. els mallorquins Mateu “Xurí” i Jaume Juan “Tolèdo” varen encetar la vetlada per presentar els convidats, que després cantaren en solitari. al final, els mallorquins varen intentar (amb prou èxit) imitar l’estil dels gallecs i en suso provà el nostre estil. l’acte, com tots els

d’aquesta sèrie, va tenir lloc al Bar Centro.

1 el dia 20 d’abril va tenir lloc a la Casa de Cultura l’audició del segon trimestre de l’escola de Música de sant Joan. Hi va haver un total de 15 actuacions: grup de flabiol, tambor i xeremies, piano (10 solistes), coral infantil, guitarra elèctrica (2) i bateria i piano.

1 el santjoaner Pere Mestre “Batxà” va aconseguir la medalla de bronze de la modalitat -63,5 kg júnior, en el campionat mundial amateur de muay thai, que es va disputar a Tailàndia el mes de març. en Pere era un dels membres de la delegació espanyola (dels 10 atletes del grup, 5 eren mallorquins). Dos companys més varen aconseguir medalla, una de plata i l’altra de bronze. el muay thai, també anomenat boxa tailandesa, és una art marcial originària de Tailàndia, on és

El grup excursionista MEL I SUCRE organitza per aquest estiu, concretament els dies 13, 14 i 15 d’agost de 2011, una excursió als Pirineus.

Dissabte dia 13 d’agost: • Vol PMI-BCN 08:30 • Autocar fins a Queralbs • Pujada a Peu Queralbs – Refugi Coma de Vaca per les gorgues del Freser (~4h, -100m/+900m) • El dinar aquest primer dia corre a compte de cadascú. Sopar i dormir al refugi.

Diumenge, 14 d’agost: • Berenar al refugi • Excursió opcional al Pic de Bastiments (~5h, +900m/-900m).

• Dinar de pícnic proporcionat pel refugi.

• Sopar i dormir al refugi.

Dilluns, 15 d’agost: • Berenar al refugi • Excursió fins a Núria pel camí dels enginyers (~3h, 4,5km, +270m/-330m).

• Dinar a Núria (a compte de cadascú) • Baixada Núria – Queralbs a peu (3h 20m, 7,8km, +170m/-950m).

• Autocar a l’ aeroport • Avió BCN-PMI 21:55 – El preu total és de 195 € per persona. Els federats a un grup excursionista tendran un descompte de 15 euros.

– Les persones que desitgin inscriure’s s’han de posar en contacte amb en Xavier Moratinos, al telèfon 619 393 279 o enviant un correu electrònic a xmorat@gmail.com per confirmar que queden places.

– En cas de desapuntar-se o no poder assistir, un cop acabada l’excursió l’organització tornarà els doblers que hagi pogut recuperar.

– El preu no inclou el dinar del dissabte (pa taleca) ni del dilluns (Vall de Núria). El preu és per a residents.

6

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 7

mel i sucre

Comunicat del Centre Cultural de Sant Joan El proper mes de novembre entrarà en vigor la nova normativa europea que regula l’ús de la pirotècnia i els correfocs. Amb aquesta nova llei, totes les persones que vulguin ser “diables” i poder manipular la pirotècnia que s’utilitza en aquests espectacles, els correfocs, haurà de tenir una acreditació. Per obtenir aquesta acreditació s’ha d’assistir a un curs de formació de 5 hores. La FEDERACIÓ DE DIMONIS, DIABLES I BÀSTIES DE FOC DE LES ILLES BALEARS (FDBIB) organitza aquests mesos els cursos de formació per a obtenir aquesta acreditació. Aquelles persones, majors d’edat, (o a punt de complir els 18 anys) que pensin que els agradaria formar part de la Colla de Diables del Centre Cultural de Sant Joan ara és el moment de decidir-se ja que, està previst que aquests cursos no tornin ser convocats en una bona temporada. Per això, si vos fa ganes ser “diable” algun dia ara és el moment i teniu l’oportunitat de poder assistir al curs que es farà per la “Colla de Sant Joan” el proper DISSABTE, 28 DE MAIG A PARTIR DE LES 15H, al local del Carrer de la Princesa, 24 de Sant Joan. Si estau interessats/des enviau un mail al correu del Centre Cultural (cculturalFrancisca Dalmau Mas, comença una nova etapa després de 35 anys de servici de neteja.

l’esport nacional. a diferència de la boxa tradicional, en el combat s’empren diferents parts del cos, com les mans, els peus, els colzes i els genolls.

1 onze cantaires de la Coral de sant Joan varen cantar a l’auditori Berliner Filharmonie de Berlín, acompanyant l’orquestra simfònica d’aquella ciutat. Berliner symphoniker. varen interpretar el rèquiem de Giuseppe verdi, que oferiren l’any passat a la seu i fa unes etmanes a l’església de santa eulàlia de Palma. Com aleshores, els nostres cantaires estaven integrats en un grup de centenars de veus, una gran part de la Capella Mallorquina i altres de la Federació de Corals de les illes Balears. igual que aquí varen ser dirigits pel mallorquí José María Moreno, però aquesta vegada amb diferents solistes (sandra Moon (soprano), stefanie schaefer (mezzosoprano), Pedro

santjoan@gmail.com) o enviau un sms al telèfon de l’entitat indicant que voleu fer el curs de formació de diables i un telèfon de contacte.

v. Díaz (tenor) i Christian Hübner (baix)) i amb els instrumentistes berlinesos. l’actuació formava part dels concerts d’abonament de la Filharmònica. aquest fet és rellevant perquè els espectadors eren els mateixos que assisteixen als actes que es fan durant tot l’any i eren, per tant, un públic exigent que, segons es diu, no dubta a expressar el seu descontentament quan fa falta. Tot això fa encara més valuosos els més de 10 minuts d’aplaudiments que varen aconseguir els artistes.

Després del concert, una representació dels actuants varen ser convidats a una recepció a l’ambaixada espanyola a Berlín. l’ambaixador a alemanya és justament un mallorquí, rafael Dezcallar.

1 l’ajuntament de sant Joan ha anunciat els terminis de pagament dels rebuts trimestrals d’aigua per

a l’any 2011. en període voluntari s’han de pagar del 2 de maig al 4 de juliol (1r trimestre), del 3 d’agost al 3 d’octubre (2n), del 2 de novembre al 2 de gener de 2012 (3r) i de l’1 de febrer de 2012 al 2 d’abril (4t). es pot fer el pagament per internet o a través de les entitats bancàries col·laboradores. les persones que tenguin el pagament domiciliat no fa falta que facin res.

1 50 pilots varen participar a les diferents proves del Motocròs de Primavera, que es va disputar al circuit de Binifarda el diumenge 3 d’abril. els guanyadors de les quatre categories varen ser Juan José Montiel (Promeses), Miquel Munar (MX2), Joan sans (MX1) i Pep Gelabert (Challenge). aquesta competició, organitzada per la Penya Motorista de sant Joan, constituïa la tercera prova del Campionat de Balears de Motocròs “a”.

7

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Pรกgina 8

mel i sucre

t n e m a l l a v da

8

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Pรกgina 9

mel i sucre

quart diumenge

9

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Pรกgina 10

mel i sucre

fira

10

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Pรกgina 11

mel i sucre

11

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Pรกgina 12

mel i sucre

12

mel370:mis298 27/04/11 10:19 PĂĄgina 13

mel i sucre

lipdub mallorca mâ&#x20AC;&#x2122;agrada

13

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 14

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió ordinària de dia 29 de març de 2011 la sessió va començar puntualment amb l’assistència de 8 dels 9 regidors: faltava en Toni Bauzà (axsJ). De públic 21 persones, que d’entrada pareixen moltes, però jo vaig trobar que no era molta gent, per ser que era el darrer ple ordinari de la legislatura. i, fent companyia a la habitual camereta del Mel i sucre, operada pen Pep des Saig, un equip de Televisió de Mallorca [M], amb en sebastià Penya operant els comandaments de la càmera. el primer i segon punts es ventilaren ràpidament: desprès d’algunes petites correccions es va aprovar per unanimitat l’esbor rany de l’acta de la sessió de dia 25 de gener de 2011 i foren escoltats els Decrets de batlia dictats des de la sessió d’aquell mateix dia. el tercer punt tenia una breu redacció: Adhesió al pacte de batles. el batle Magro el va introduir, però l’explicació més entenedora va venir dels portaveus de la oposició, na Catalina (axsJ) i en Frederic (Psoe), que explicaren que es tractava de signar un document conjunt dels batles de les illes Balears adoptant una sèrie de compromisos encaminats a implantar un pla d’acció per potenciar la utilització de les energies renovables, com a una bona manera per reduir l’emissió a l’atmosfera de gasos procedents de consumir combustibles fòssils. l’altra vessant positiva de l’adhesió a aquest pacte és que les actuacions que es duguin a terme dins el seu àmbit tindran un recol-

14

zament econòmic per part del Govern Balear i altres entitats supra-municipals. el punt es va aprovar per unanimitat, però abans de votar, la oposició va expressar el seu sentiment que l’ajuntament s’adhereix a moltes coses, i adopta molts de compromisos, però al final tot queda sobre el paper, i no s’aplica quasi res del que s’acorda. reblonaren que la simple adhesió a aquest document, com en molts altres casos, no serveix per res si tot queda en el pla teòric. el toc d’humor amarat de realisme el va posar la regidora no adscrita, en opinar que per ventura una de les primeres mesures d’aquest pla podria ser abaixar un poc la temperatura de la calefacció de la sala de plenaris, o fins i tot no posar-la en marxa si no feia falta. el batle va demanar de parer als altres companys de consistori, i davant l’assentiment de tots va anar a apagar la calefacció. Jo puc donar testimoni que aquell dia no feia falta tenir-la a temperatures tan altes.

L’ajuntament s’adhereix a moltes coses, i adopta molts de compromisos, però al final tot queda sobre el paper, i no s’aplica quasi res del que s’acorda. el quart punt versava sobre l’adhesió a la petició d’implantació del Grau Superior d’Instal·lacions Electròniques i Auto mobilitzades a l’IES Na Camella de Manacor. Presentat des del mateix institut, el punt va ser trobat interessant per tothom, en

tractar-se d’uns estudis que semblen tenir bastant de futur en l’àmbit laboral, i va ser aprovat per unanimitat. acte seguit també es va aprovar per unanimitat el Conveni de col·laboració amb la Conselleria d’Educació pel manteniment del C.P. Son Juny, un conveni molt esperat per tota la comunitat educativa santjoanera, ja que delimita detalladament qui té competències sobre cada un dels problemes que es pugui presentar dins l’àmbit de l’escola de son Juny, i sobre tot qui ha de posar els doblers per solucionar-los. el punt sisè tractava de l’aprovació del plec de clàusules administratives per la reforma de la plaça de la Constitució, i va ser el que va rompre la ratxa d’unanimitats que s’havia donat fins aleshores. Després d’un intercanvi d’opinions entre els distints grups del consistori, va ser aprovat per 7 vots a favor (3 PP, 1 exuM 2 axsJ i 1 Psoe) i 1’abstenció de la regidora no adscrita, que va argumentar que no el considerava prioritari pel futur del comerç local. al setè punt, el batle proposava l’acceptació de la cessió d’un vial per a la prolongació del carrer del Mirador. l’oferta de cessió dels terrenys va ser iniciativa d’un propietari de solars d’aquella zona amb la intenció, segons explicació del batle, de donar una sortida a aquell carrer per la banda de Ciutat. la oposició al complet hi va veure problemes tècnics de difícil solució amb la situació actual de les Normes subsidiàries, la qual cosa, afegida al fet de no veure massa clares les

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 15

mel i sucre explicacions d’una sèrie de temes que es posaren sobre la taula, va fer que el punt prosperés amb els únics vots a favor de l’equip de govern: 4 vots a favor (3 PP i 1 exuM) i 4 abstencions (3 axsJ i 1 Psoe), al punt vuitè es va votar la moció presentada per Assemblea per Sant Joan (AxSJ) referent a la llengua pròpia de les Illes Balears, que va ser defensada per la seva portaveu, Catalina Gayà. la moció va ser aprovada per 5 vots a favor (2 axsJ, 1 exuM, 1 Psoe i la regidora no adscrita) i 3 abstencions (PP). Hi vaig anotar dues intervencions dignes de menció: la de la regidora no adscrita, que va opinar que aquest era un debat amb el qual ja s’ha perdut massa temps parlantne, i que era hora de menys debat i més pràctica, començant per l’ajuntament mateix, que hauria de tenir més cura en els documents que emet, com per exemple el programa de la fira en el qual hi havia detectat nombroses faltes ortogràfiques i incorreccions gramaticals. Com que no ha passat moltes vegades que hagi estat d’acord amb una intervenció seva durant aquesta legislatura, i amb aquesta hi estic, he trobat que ho havia de deixar escrit. i la segona intervenció digne de menció va ser la del batle Magro, en argumentar la seva abstenció: va venir a dir més o manco que estava d’acord amb tot, i que per això

s’abstindria. una mostra més de l’esquizofrènia que pateixen els seguidors de PP en temes culturals: els seus líders estatals reclamen una “españa Grande y Única”, la qual cosa castiga tots els idiomes i totes les cultures que no siguin la castellana, i els seus líders balears diuen obertament que aboliran el Decret de Normalització lingüística, que es va aprovar amb el consens de tots els partits, o que faran tancar les emissores de radio i televisió local, com la Televisió de Mallorca [M] No sé com no veu, el sr.

Magro, que no és possible declarar-se a favor de tot, i al mateix temps considerar-se una persona mentalment sana i estable.

El batle va venir a dir més o manco que estava d’acord amb tot, i que per això votava abstenció.

Punt novè: Informacions vàries. un punt reservat exclusivament al lluïment del batle, que aquesta vegada va informar dels següents temes: ens han concedit un policia turístic, amb el qual comptarem a partir del 01/04/2011 fins 31/12/ 2011. això permetrà donar un poc més de cobertura a temes locals importants, com pot ser el manteniment del servei de “guals permanents”.

s’ha incrementat el número d’extintors a l’escola de son Juny, a la part antiga, per adaptar-la a la normativa vigent en tema de prevenció d’incendis.

Tema cementiri: s’estan donant les cartilles a la gent que no les tenia. s’estan repartint les targetes magnètiques per poder accedir al nou punt verd.

Cerquen ajudes per posar un ascensor a l’edifici del local Polivalent, que és com ara anomenen el local de la Tercera edat.

Que de moment no s’ha inaugurat ni el nou punt verd ni la reforma de la Tercera edat per que no esta acabat. Quan ho estigui organitzaran una jornada de visites per donar a conèixer aquests espais. abans del Precs i preguntes, es va votar la inclusió dins l’ordre del dia d’una moció d’urgència presentada per assemblea per sant Joan sobre la continuïtat de Radio Televisió de Mallorca [M] com a mitjà públic d’informació i comunicació local. es va acceptar la seva inclusió per 6 vots a favor (2 axsJ, 1 PP, 1 Psoe, 1 uM, i la regidora no adscrita) i dues abstencions: el batle i en Miquel Pasqual, que a l’hora d’emetre el seu vot va semblar no saber massa de què parlaven, com aquells al·lots que el mestre pilla despistats, “en bàbia”, i no troben el punt de la lectura quan els toca a ells. la porta-

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

15

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 16

mel i sucre veu d’axsJ, Catalina Gayà, va exposar el punt, i es va generar un debat que va ser seguit atentament pel càmera de Televisió de Mallorca, que com és de suposar va immortalitzar cada moment d’aquestes intervencions. una àmplia oferta de programes de temàtica local, realitzats pel centenar de treballadors de [M] amb un pressupost molt auster i ajustat són els principals arguments que avalen la seva continuïtat. al final es va aprovar la moció amb els mateixos vots amb que va ser aprovada la seva inclusió a l’ordre del dia: 6 a favor i 2 abstencions. vull destacar altre cop la intervenció de la regidora no adscrita, Maria Teresa Munar, que va trobar lamentables dues coses: que el PP vulgui tancar Televisió de Mallorca (segons declaracions del seu líder a les illes Balears), i que aquesta moció no fos presentada per l’equip de govern de l’ajuntament, que ni tant sols recolzada en la seva totalitat.

Precs i preguntes: les explicacions del batle ocuparen més de mitja hora. i ja a la recta final, es va emproar el darrer punt, el de Precs i Preguntes, que just en dir que la intervenció d’axsJ va ocupar uns 10 minuts, uns 6 la del Psoe, i devers mitja hora les respostes i explicacions del batle, ja podeu entendre que en vulgui fer un resum resumit. He posat en cursiva els quatre mots que resumeixen, al meu criteri, les llargues i extenses explicacions del batle. si voleu conèixer els detalls, sempre sou a temps a visionar el vídeo, des de la nova web de la nostra revista. axsJ: Fuites d’aigua potable: seria possible arreglar-les ràpidament? Fem lo que podem amb els

16

recursos que tenim.

Com van les pesades de control dels fems de rebuig? D’ençà que saben que tenim la clau de la bàscula de la Cooperativa per comprovar els pesos dels camions de fems, hem baixat molt els quilos de rebuig.

Classes d’informàtica per gent major: com van? Perquè haventhi professors disponibles a sant Joan, l’ajuntament ha anat a cercar-ne fora poble? Van bé, i fa les classes un professor extern per que no varem saber que ningú de Sant Joan ho pogués fer. (la oposició va replicar que coneixien més una persona qualificada i amb ganes de fer aquestes classes, i afirmaren que així ho havien expressat a algunes reunions) l’any 2007 es va acabar la reforma de l’ajuntament. Per quin motiu no s’ha inaugurat ni mostrat al gran públic aquesta obra? No s’ha fet i no sé per que no s’ha fet. el parc infantil està abandonat per l’ajuntament: No hi ha arena suficient, i la poca que hi ha roman plena d’excrements de ca, el compromís de posar-hi un wc portàtil tampoc s’ha complit.

Com així, aquest estat d’abandonament? Hi feim feina, però l’arena se l’endú el vent, i la brigada d’obres te molta feina. El water portàtil és ben necessari.

Biblioteca municipal: no hi ha programa d’actuació, l’horari no està adaptat a l’horari escolar (quan els principals usuaris potencials són precisament els escolars), no hi ha recursos informàtics a bastament, no s’hi fa la neteja adient, no s’hi han posat les barreres protectores que s’havien compromès... També hi fem feina.

Hi posarem dos ordinadors, un fix que el mos robaren i un portàtil que la bibliotecària s’endú cada dia. L’horari s’adaptarà.

Fira 2011: Quines previsions té l’equip de govern? es potenciaran les empreses santjoaneres?

s’ha promocionat, la fira? s’ha previst un servei de seguretat pels expositors? Va passar la paraula al regidor de festes (Francesc Mestre), que va dir que hi havia pocs doblers, i que s’havia intentat millorar lo de l’any passat. l’any 2009 es va aprovar una moció sobre el condicionament d’una segona sala de vetlla al cementiri. Què s’ha fet? Tot d’una que se pugui se dotarà la sala de l’esquerra entrant amb els mateixos serveis que té la de la dreta.

Com està el tema de re-ubicar les antenes de telefonia mòbil?

Farem una reunió de feina per decidir entre tots què feim. l’ajuntament, durant els darrers anys, ha instat una revisió cadastral que pareix que està feta a mitges: han “rebut” increments de d’impost de bens immobles (en el sentit més literalment econòmic de “rebre”) aproximadament el 40% de les cases del poble.

Perquè uns sí i altres no? Això no ha estat una pujada d’impostos, ha estat una revisió que s’ha fet al 100% de les cases del poble. i a aquest punt jo hi vull fer un afegit particular i totalment subjectiu: hi ha ciutadans de pagar, i ciutadans de no pagar? i ho dic amb to de retret, perquè jo, per demanar permís d’obra i fer-la legal, m’ha tocat un increment del rebut “de per vida” a més d’un “recordatori” de 4 anys enrere. i l’emprenyadura que vaig agafar no va ser just pel fet d’haver de pagar. Hi va comptar molt el saber que si hagés fet l’obra il·legal encara no hauria rebut cap de les dues “felicitacions” que m’arribaren. Dic “felicitacions” perquè la carta de l’oficina de recaptació de tributs me va arribar un dia o dos abans de Nadal: una manera ben original de felicitar tan entranyables festes. i encara valga que, com deia aquell, “ho vaig poder arreglar xerrant tot sol”, que si no...

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 17

mel i sucre revisió de les Normes subsidiàries: han passat quatre anys, i... res de res! arribarà a fer-hi res, l’ajuntament? Demà dematí vaig a firmar el conveni. Falten dos informes que ja haurien d’estar fets, i aniré a cercar-los. Tot d’una que tinguem tots els documents farem l’aprovació provisional: tot d’una. Abans de les eleccions farem un ple extraordinari per aquest tema. Encara que sigui el dia abans de les eleccions. i el catàleg de Patrimoni? Hi estem fent feina.

Casa de Cultura: Cada associació de sant Joan ja sap quin racó li toca d’aquest edifici públic, per que el batle ja els ho ha repartit. i ni tant sols esta fet el projecte per la seva necessària reforma. Quan el podrem veure?

Hi ha un projecte presentat per fer-hi l’Escola de Música, un teatre, i un espai per ball i dansa, però el té el Consell. a l’entrada per la carretera de Palma, des de Montuïri hi havia un projecte de fer un passeig des del poble fins al “revolt den Pago”, devora la rotonda, per compte del Consell de Mallorca. l’únic que havia de fer l’ajuntament era gestionar l’espai de pas endret de “sa Matança”. Perquè no se va fer? Jo desconeixia aquest projecte, i vaig mirar de reactivar-lo, però va quedar damunt la taula.

Finalment, axsJ vol transmetre a aquest consistori el sentiment públic generalitzat que s’ha

passat aquesta legislatura sense fer res de res.

Psoe: expressant la seva satisfacció per veure que s’ha desestimat un projecte urbanístic important al carrer de Mirador i s’escaleta.

Pregant resposta a la sol·licitud que els partits polítics amb representació municipal tinguin a la seva disposició un espai públic per poder-s’hi reunir. És un projecte important, i a la propera reunió que facem en parlarem i mos posarem d’acord.

Pregant el màxim respecte als principis d’igualtat i concurrència en el cas de les convocatòries públiques de feina que dugui a terme l’ajuntament de sant Joan.

Si voleu que facem cap modificació a la darrera convocatòria, que encara hi som a temps, digueu-ho i la farem.

Pregant que es doni total prioritat, sempre per igual, als treballadors locals en el cas de necessitar aportacions puntuals de ma d’obra, com és el cas del curs d’informàtica per adults que es fa a l’escola, amb un professor extern quan podria ser del nostro poble.

Pregant que s’actualitzi la pàgina web, que fa almenys dos mesos que no s’ha actualitzat Per ventura sí que esta un poc abandonada. La persona que ho du te molta feina.

Quants d’expedients sancionadors s’han obert en matèria d’in-

fraccions de trànsit, i quants se n’han resolt? Efectivament, s’ha fet poca cosa. No s’ha retirat cap cotxe, i desconec el número d’expedients que s’han obert. A la propera reunió duré la informació. en el cas específic de l’ocupació de gran part d’un carrer del barri “d’es Camp” per vehicles en reparació o desmuntats i que semblen semi abandonats: s’ha fet alguna gestió, amb l’empresari propietari del taller responsable d’això, per arreglar aquest tema?

He xerrat amb ell per ventura deu vegades: se li ha demanat una vegada i una altra, i pareix que té molt bona intenció. reiterant la pregunta, ja plantejada molts de pics, de si se pensa convocar la gent de l’agenda local 21. abans que s’acabi la legislatura. Es molt important donar una passa endavant, i vos deman a tots que assistiu a les reunions que se convoquin.

Quin és l’estat de la revisió de les Normes subsidiàries? Ja esta contestada d’abans. sobre les converses amb l’associació de Jutges de Pau. s’ha concretat res més? No s’ha fet res. Tornaran venir i seguirem parlant-ne i els pressupostos 2011? La setmana que ve farem una altra reunió de feina. acte seguit, el batle va aixecar la sessió. era tard i tothom frisava d’arribar a casa.

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

17

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 18

mel i sucre

AGrICulTurA I rAmADErIA Al SEGlE xx (xIII)

converses amb els amics

Aviram i conills aNToNi sasTre “De

a

sant Joan, a principis del segle XX, la majoria de famílies vivien de l’agricultura i la ramaderia, a la qual daven tanta d’importància que en general dedicaven més espai al bestiar que a les pròpies necessitats. la majoria de cases antigues tan sols disposaven d’una cuina i un dormitori o dos per a la família; en canvi, per al bestiar tenien pallisses per a les bísties, solls per engreixar porcs, un porxo amb gàbies per als conills i un corral gran per a les gallines. al corral de les gallines saolia haver-hi la bassa, on dipositaven els fems de tot el bestiar i també les sobrances o residus de la cuina, incloent les aganadures i les gallines gratant gratant triaven tot allò comestible i la resta de matèria orgànica es convertia en femada, que era molt apreciada per enriquir la fertilitat de la terra del sementer on sembraven les hortalisses o lleguminoses. la bassa normalment solia estar coberta per una enramada de llenya prima que s’emprava per fer foc al forn i també als fogons de la cuina. es pot dir que fins a més de la

sa

evolucionant i aparegueren les anomenades granges de porcs, de conills, de gallines i altres animals, al mateix temps que aparegueren les fàbriques de pinsos composts.

Antoni Font Barceló, des Pujol

Antoni Font Barceló.

meitat del segle XX, la majoria de famílies pageses eren gairebé autosuficients, ja que tenien pa i companatge per a tot l’any. Pel que fa a la collita de ferratges, cereals, figues, garroves i altres productes del camp, els convertien en carn mitjançant les engreixades de porcs o altres animals, cosa que aportava un valor afegit.

Però de la mateixa manera que l’agricultura es va anar modernitzant amb la nova maquinària agrícola i les noves tècniques de cultiu, també la ramaderia va anar

N’antoni des Pujol vivia al carrer ramón y Cajal, 5, i el corral de la mateixa casa sortia al carrer al carrer Josep rosselló ordinas i va ser allà on va muntar una granja de gallines ponedores. va començar amb una petita mostra i les proves sortiren bé, de manera que es va animar a ampliar el negoci i va adquirir llibres i fulls informatius especialitzats en gallines poendores i comptava amb l’assessorament d’un manescal.

Feia remeses d’unes tres-centes gallines al corral i unes duescentes damunt la sala. Cada any i mig llevava les gallines velles i repoblava els galliners amb remeses de pollets d’un dia que li enviaven des de Barcelona; normalment als quatre mesos ja partien a pondre i als cinc ja estaven

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

18

BoTiGueTa”

Tel: 971 52 60 78

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 19

mel i sucre

Joan Nicolau Grimalt, va tenir la representació dels Pinsos Auxam.

en plena producció. arribava a arreplegar uns noranta ous per cada cent gallines, mentre que amb les races no seleccionades criades a Mallorca tan sols arribaven al setanta per cent de producció. en Toni també comptava amb l’assessorament dels tècnics de la fàbrica de pinsos auxam, que aleshores tenia representació en la persona de Joan Nicolau Grimalt, que tenia el magatzem al carrer Major, just davant el portal de l’església. en aquest magatzem, a més de pinsos, també servien complements alimentaris i alguns medicaments recomanats pel veterinari.

Tant de la comercialització dels ous com de la de les gallines que ja havien acabat la posta, se’n

cuidava n’antoni Ferriol Florit, casat amb na Margalida Bou Matas, que tenien el magatzem al carrer de Consolació, 6, i es dedicaven a comercializtar productes de la pagesia, com hortalisses, fruites i aviram, que distribuïen per alguns mercats de Mallorca. la granja de n’antoni va funcionar uns set anys, fins que hi va haver una pujada molt forta del pinso i en canvi els ous es mantengueren al mateix preu, de manera que en lloc de benefici hi havia perjudici i n’antoni va haver de tancar la granja, tot i que encara diu que era una feina que feia amb molta il·lusió perquè passava gust de fer-la.

Cristòfol Ginard Gual en Cristòfol va néixer a Maria de la salut el 28 de febrer de 1946. Dia 18 de juy de 1972 es va casar amb Catalina Font Barceló, sèbia, i passaren a viure a Palma ja que en Cristòfol exercia l’ofici de sastre. Després de quatre anys vengueren a viure a sant Joan, a la casa del carrer de Consolació, 10, propietat dels pares de na Catalina. en Tòfol, de petit havia estat criat a la pagesia i enyorava el contacte amb la natura; al mateix temps tenia una gran afició per la cria d’animals domèstics i tot plegat el va dur a muntar una granja de cria de conills. l’any 1976 va muntar una granja a un solar del

Antoni Ferriol Florit, comercialitzava productes de la pagesia i tenia el magatzem al carrer de Consolació, 6.

Camp que tenia dues bateries de gàbies amb un passadís enmig i així podia accdedir fàcilment a la neteja de les gàbies i alimentació i manipulació dels animals.

Criava conills de raça californiana, més bé grossos, per a carn; en general són de color blanc i algun clapat de negre. algunes temporades n’arribava a tenir uns tres-cents, que en estar fets, amb gàbies a posta, els entregava a l’escorxador de llubí per al sacrifici. al començament, l’apotecari ramon l’assessorava en les malalties i li servia els medicaments, però després en Tòfol va fer un curset a valència per ampliar coneixements referents al bestiar que ell manejava.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

19

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 20

mel i sucre

Cristòfol Ginard arreglant una gàbia.

a més de la granja de conills, en Tòfol també tenia una caseta anomenada son Pacs, al terme municipal d’ariany, que havia heretat de la família, i allà hi tenia cabres, gallines, indiots i ànneres, tot de races mallorquines.

Quan l’escorxador de llubí va tancar les portes, en Tòfol va anar llevant els conills i va posar

20

Cristòfol Ginard a la caseta de Son Pacs.

coloms; va arribar a tenir-ne unes seixanta colles i venia els colomins a restaurants i a particulars.

Na Catalina, la seva esposa, també l’aidava en les tasques de la granja. el matrimoni d’en Cristòfol i na Catalina tengueren dos fills: en Jaume i en rafel. Cristòfol Ginard Gual va morir el 18 d’abril

de 2005, quan tenia 59 anys d’edat.

Per redactar aquest capítol hem comptat amb la col·laboració d’antoni Font Barceló i de Catalina Font Barceló.

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Pรกgina 21

mel i sucre

21

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 22

mel i sucre

Per leS terreS de la Comuna (i) investigació

e

l substantiu Comuna identifica a Mallorca les terres que pertanyen a tots els veïns d’una població. Generalment eren terrenys boscosos d’orografia abrupta, terres marginals, marines, prats o aiguamolls, els quals eren aprofitats pels veïns per pasturar el ramat, per a la fabricació de carbó o calç, l’obtenció de grava, fusta, llenya i la caça. Cal dir que eren béns que podien ser utilitzats per la comunitat de veïns, però la titularitat era del rei. un tret comú d’aquests espais, el qual posa de manifest l’expressat anteriorment, és la manca de documents que atestin o registrin la titularitat a nom del comú de veïnats o universitats de les distintes viles. Des de l’avior els béns comunals han estat objecte d’ocupacions il·legals (s’arrabassaven o canviaven fites per part d’alguns confrontants) i abusos, és força eloqüent la següent dita popular: Lo que és del comú, no és de ningú. la fretura de terres i les dificultats econòmiques dels ajuntaments, propiciaren que la gran majoria de pobles amb comuna, optessin per vendre-les generant nous establiments. altre motiu de la desaparició d’aquests espais fou la llei de desamortització de l’any 1855, promulgada pel ministre d’hisenda Pascual Madoz, per la qual s’instava als ajuntaments a desfer-se’n dels béns propis i dels comunals. els pocs espais que restaren ja en el segle XX sense establir, estaven tutelats pels ajuntaments, els quals regulaven l’aprofitament econòmic mitjançant la subhasta pública (pasturatges, tala d’arbres, caça i fins i tot els esclata-sangs).

22

Ses Forques i el Molí d’en Foc FraNCesC CaNuTo Bauçà 1. LA COMUNA DE SANT JOAN la Comuna de sant Joan ja l’hem tractada en altres ocasions i el seu espai i límits, han estat, si fa no fa, delimitats. el document que treurem a rotlo a continuació, aporta noves sobre aquest espai comunal (extensió i propietaris confrontants) i sobretot confirma el que havíem exposat anteriorment, la manca de documents que registrin la titularitat a nom del comú de veïnats o de l’ajuntament santjoaner. aquest document, del segle Xviii, és una capbrevació que es va dur a terme a sant Joan el 1777 dels alous del convent de les monges de santa Clara.1 entre les terres registrades consta la Comuna de sant Joan, a la qual atorgaren títol nou: Jesús Maria Joseph dirigant me, meaq. verba et opera in presenti anno 1777 en la Ciutat de Palma del regne de Mallorca a onse dias del mes de janer del añy del Nexament de nostro señor Jesuchrist mil setcents setanta y set. Devant de mi, Cristhòfol Fonollar notari públic de dita ciutat y regne y testimonis infrascrits, attrobada personalment la Molt reverenda mare y señora sor eleonor de Puigdorfila, abadessa del real convent de santa Clara de esta Ciutat de Palma, de cuyo conexement don fee, la qual ha dit y expressat que per quant los Honors regidors de la vila de sant Juan, tenan y posseyhexan una pessa de terra de tenor de vuyt quarteradas y mitja anomenada la Comuna de dita vila, scituada en lo terma de la matexa vila, tinguda en alou y

directa domini del dit real convent de santa Clara, a mercé de lluisma y presentació de fadiga de deu dias, francha e immune de tot gènero de censal, la qual confronta de una part ab terras de don Pedro ol·landis, de altre ab terras de Barthomeu Bauçà, de altre ab terras de Guillem Mas, de altre ab terras dels hereus de Jaume Fiol, de altre ab terras de Francesch Bauçà, pelayre, de altre ab terras de Joan Company, de altre ab terras de Matheu rosselló, de altre ab terras de Guillem Gayà àlias reüll, de altre ab terras de antoni Portell, de altre ab lo Camí real de la vila de sineu, de altre ab terra del señor antoni Fiol, de altre ab terra de Catharina Barceló, de altre ab terras de Barthomeu Gayà àlias reüll, de altre ab terras de Guillem Mas, de altre ab terras de ramon Gayà, de altre ab terras dels hereus de Martí Jordà, de altre ab terras de Francesc Bauçà, pelayre, de altre ab terras de Joan Company, de altre ab terras de raphel Nicolau, de altre ab terras de Guilem Bauçà, de altre ab terras de Joan Bou, de altre ab terras de Catharina Gual y de altre ab lo camí real de la present Ciutat de Palma. y com la dita vila de sant Juan no tenga just títol señeladament radical mediant el qual posseyhesca la dita pesa de terra la Comuna, havent fet a dit fi vàrias diligèncias, esto no obstante han fet present la antiga y pacífica possessió ab que ha estat sempre la dita vila de la dita Comuna, per espai de molts anys sens contradicció alguna, per lo que han fet present la fee del cadastre de la refferida vila, conforme certificat donat per el doctor Pera Mayol, secretari de la matexa vila (...) y ab

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 23

mel i sucre

Forques. Font: L’homosexualitat a Mallorca a l’edat mitjana (1978) i Morts, desgràcies i maldats a Mallorca (II) (2006).

tot lo millor modo que de dret ly és lícit y permès, concedeix y fa dits Honors regidors de la dita vila de sant Juan en care que absents a este acta haguts empero per presents y als seus successors en dit empleo y en son nom a la matexa vila, nou títol, nova gràcia y carta precària de la referida pessa de terra la Comuna, situada, tinguda y confrontada com de sobre queda expressat (...). aquest sector de la Comuna fou conegut posteriorment com ses roques o ses roques del senyor Mas i era la porció que restava sense establir dels antics béns comunals. És terreny amb forta pendent i mal present, terres marginals que posteriorment es varen margenar i s’aprofitaren per al cultiu arbrat. aquets béns comunals foren adquirits per Magí Galmés salvà (1818-1869) Mussol, padrí del rector Mas. l’acta de compra-

venda s’efectuà el 19 de maig de 1860, i la finca, de 9 quarterades, 3 quartons i 41 destres d’extensió, fou subhastada per don Francisco de Madrid Dávila, jutge de Primera instància d’Hisenda, en nom de l’estat espanyol. Posteriorment, el 15 de juliol del mateix any, a la sala capitular de l’ajuntament santjoaner, i a instàncies de l’administració central, Magí Galmés va prendre possessori de les terres.2 2. SES FORQUES aquest genèric, localitzat pràcticament a totes les viles de Mallorca, designa el lloc on s’aixecaren les forques per ajusticiar els reus condemnats a mort. era un espai situat estratègicament a devora els camins més transitats o en accidents geogràfics de petita alçada, junt als pobles i la seva funció era exposar els condemnats a la

vergonya pública.3 Formava part, juntament amb la Mostra, el Cós, la Comuna, la carnisseria o peixateria, els pous i abeuradors per al bestiar, la quartera per dipositar o vendre gra, l’era comuna per batre els cereals, el forn comú, també anomenat forn de puja o forn reial i altres espais adients destinats a abastir les necessitats dels pobladors de les viles, dels elements comuns –equipaments socioculturals, diríem actualment– que s’anaren constituint a la nostra illa a partir d’aquest nou model urbanístic promogut per les ordinacions del rei Jaume ii. sabíem, per un document del segle Xiv, que aquest lloc específic ja existia a sant Joan: “(...) al amat lo batle de la parròquia de sant Johan de sisneu o ason lochtinent. saluts e dilectió.

Proposat és estat devant nos per part dels jurats e prohòmens de la dita parròquia que com per sentència del honrat batle de la Ciutat sia stat penjat un catiu del honrat en Barthomeu sacoma, ciutadà de Mallorques, prop lo poble de la dita parròquia en hun puig d’en Pere Bricas, del vostro batliu habitador. e per assò sia stat a nos humilment suplicat per part dels dits honrats jurats o pro(ho)mens de la dita parròquia que lo dit catiu se degués mudar e penjar en lo loch acustumat de la dita parròquia (...).” el document que transcriurem a continuació, un contracte de compravenda de terra del segle XiX, ens ha permès localitzar el topònim

Sobrassada pagesa feta amb porcs matancers de Sant Joan Carrer de la pau, 20 Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

23

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 24

mel i sucre ses Forques i pel que sembla, estava situat dins les terres de la Comuna: Die XiX mensis octobris anno a nativitate domini MDCCCXii en nom de Déu nostro señor y de la sua divina gràcia amén. sia a tots notori y cosa manifesta com jo Juan Compañy, fill del señor Bernadí, chirurgià y de la señora Francina anna Barceló, cònjuges difunts, natural y vesí de la vila de sant Juan, de grat y certa sciència, líbera y espontànea voluntat ab lo present públich instrument perpètuament valedor y ja may revocable (...) don, establesch y en emphiteusis perpetuo concedesch, cedesch y entrech a Joan Gayà àlias Foch, fill de Miquel y de Bàrbara Company, cònjuges difunts, natural y vesí de la matexa vila, present y abaix acceptant y a los vostros y que voldreu perpètuament un molí de vent ab unas casas y una porció de terra de tenor de un cortó y mix o se verà lo que és, entre de nosaltres ja señada y fixada, que és des de el marge de devant las casas en amunt ab lo porxo prenint per llarg mirant a la Comuna dihent las Forcas, de nombre de dos cortons y tres horts de terra situats en lo terma de dita vila en lo lloc dit el Colomer, tingut en alou y directe domini del real Convent y monges de santa Clara a mercè de lluisme y presentació de fadiga de deu dias, francha de antich censal (...) confrontan ditas terras y molí contiguo, ab la Comuna, ab terra de rafel Nicolau, ab terra a mi remanent, ab terra de Cosme Mas, moliner, [molí d’en Belos] ab terra de antoni Puig, fuster, [Ca ses Tronques] y ab terras de Francesch Bauçà àlias Cotà, totas de las matexas pertinèncias (...).4 el molí de vent en qüestió, ubicat al paratge anomenat el Co lomer, fou conegut com molí d’en Foc i posteriorment com molí d’en Prudenci. actualment és propietat de na Catalina Pocoví Mates.

24

Sector del parcel·lari de l’Amillarament de l’any 1864 delineat per Pere d’Alcàntara Penya. La parcel·la núm. 379, de 9 quarterades d’extensió, són les restes de l’antiga Comuna de Sant Joan.

2. EL MOLÍ D’EN FOC el comprador del molí i el bocí de terra contigu, Joan Gayà Company (m. 1834c) Foc, registrat al document transcrit anteriorment, era casat amb antonina aina Juan i varen tenir tres fills: 1. Joan Gayà Juan (1797-1863) Foc. Fou missatge de Cugulutx, on morí. es va casar tres vegades. Del segon matrimoni amb antonina aina Gayà Gayà (m. 1847c) descendeix la nombrosa branca dels Foc del carrer Bonavista: Foc o de sa Botigueta-Curro; Foc-Brui; Focsitjar i Foc-Font.

2. Miquel Gayà Juan (n. 1798c) Maneta. Fou conegut com en Maneta (li faltava un braç), matrimonià amb Catalina siquier Marroig (n. 1808c) i tengueren una filla, Joana aina Gayà siquier (n.

1840c). el 1868 estava domiciliat al carrer Belisari núm. 2.

3. Pere Josep Gayà Juan (n.

1805c) Foc. es va casar amb isabel Mas, de Maria de la salut, i s’establí a sant Margalida. Tengueren dos fills, Francesc i Josep Gayà Mas, els quals perpetuaren el llinatge i el malnom, d’origen santjoaner, que encara perdura en aquella vila.

Joan Gayà Foc, heretà el molí de vent amb la mitat de les cases i la terra contigua a dita mitat de cases. el 1828 va canviar dites propietats a Joan roig oliver, per un quartó de terra situat al Pou des Prat: Die ii mensis septembris anno a nativitate domini MDCCCXXviii en nom de Déu nostro señor y de la sua divina gràcia amén. sia a tots notori y cosa manifesta com nosaltres Juan roig, fill de Juan y de Maria oliver cònjuges difunts, natural y vesí de la vila de sant Juan, de una part y de altre Juan

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 25

mel i sucre Gayà, fill de Juan y de antonina anna Juan, cònjuges vivents, natural y vesí de la matexa vila: De grat y certa sciència, líbera y espontània voluntat ab lo present públich instrument (...) fahim entre de nosaltres certa permuta o concamvi de las infrascritas propietats en el modo y forma siguent és a saber, jo dit Juan Gayà, per el vostro cortó de terra que més avall me entregareu y permutareu, concamviy y permut amb vos dit Juan roig, present a este acte y a los vostros y que volgueu perpètuament un molí de vent ab sos arreus, ab mitat de casas y una porció de terra contigua corresponent a dita mitat de casas, situat en lo terma i dita vila de sant Juan, tingut en alou y directe domini del real convent y monjas de santa Clara (...) confrontan dit molí, mitjas casas y terra ab terra de antoni Puig, fuster, ab terra de Maria Bauçà àlias Cotana, de altre ab las Comunas de dita vila, de altre ab terra dels hereus de rafel Nicolau y de altre ab terra de arnau Gayà y ab las remanents mitjas casas y terra del dit mon pare, cuyo molí, mitjas casas y porció de terra tinch y posseyesc en virtut de donació a mon favor feta a contemplació de mon matrimoni ab antonina Juan, filla de ramon, per lo dit Juan Gayà, mon pare, ab acte dels deset agost mil vuitcens vint y un, en poder de Gabriel sebater y riera, notari, y lo dit mon pare dit molí, íntegras casas y terra tenia y posehia en virtut de establiment a son favor entregat per dit Juan Company fill de

Bernadí ab acte en poder del notari infrascrit als denou octubre mil vuitcens y dotze (...) y per el contrari jo dit Juan roig per el vostre dit molí, mitjas casas y terra que de sobre me haveu de permutar, concamviy y permut ab vos dit Juan Gayà y als vostros y que voldreu perpètuament un cortó de terra poch més o menos de número de mitja quarterada, situat en lo terma de dita vila y lloch dit el Pou des Prat, tingut en alou y directe domini del il·lustre señor marqués de Bellpuig a mercè de lluisme (...) confronta dit cortó ab camí qui va al predio los Caldarers, ab terra de antoni Barceló, ab terra de Juana anna àlias virga y ab lo altre cortó de dit número a mi remanent, cuyo cortó de terra fonch entregat a mi y a Francesc roig, mon germà entre altres propietats per Francesc roig nostron onclo en pago de la llegítima paterna corresponent a nostron pare de qui som successors (...).5 Posteriorment, el 1841, el molí fou adquirit pel montuïrer Joan Pocoví: “1841, agost 13. un molino de viento, con sus arreos, una porción de tierra contigua de extensión de 8 l y mitad de casas de mayor numeros sitos en el lugar llamado el Colomer, tenidos en alodio del convento de santa Clara, libres de censo antiguo, pero conobligados al de 6 sueldos alodiales inquitables al mismo convento el dia 25 de diciembre de cada año, tienen la obligación de prestar dicho censo a los herederos de Guillermo Nicolau por tierra de las mismas pertenen-

cias. y a más de 8 l al fuero de 3 % anuales el dia 25 de noviembre a los transferentes. linda con baldios [llegiu sa Comuna] de dicha villa, con tierras de rafael Nicolau y con la de arnau Gayà. vende Miguel Company, hijo de Juan y Catalina a. riutort. Compra Juan Pocoví hijo de andrés i Pedrona Miralles de Montuïri.” els béns del moliner Joan Pocoví Prudenci, registrats amb el núm. 879 a l’amillarament de l’any 1864 són els següents: una finca anomenada la Comuna, H-113, de 2 quartons i 12 destres d’extensió (aquets 12 destres estaven plantats de figueres de moro). una casa a les foranes del poble (és la mitja casa del document adduït anteriorment, situada vora el molí). un molí de vent fariner i un ase destinat a les tasques agrícoles.

3. EL PARATGE MOLÍ D’EN FOC / ES MOLÍ el molí d’en Foc, tot i estar situat al paratge anomenat el Colomer o la Comuna, aviat va donar nom a les terres dels encontorns. ambdós topònims els trobam registrats a sengles documents de compravenda de terres: 1851, agost 11.

Catalina Company, filla de Joan i de Catalina aina riutort, vesina de Petra, ven a arnau Gayà de sant Joan, un quartó i mig de terra, situat al paratge anomenat Molí d’en Foc, alou del convent de santa Clara, lliure de cens. Confronta amb terres de Joan Gayà Foc, de Guillem sastre i antonina Jordà.

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

25

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 26

Sector del parcel·lari de l’Amillarament de l’any 1864 delineat per Pere d’Alcàntara Penya.

amb el nom, es Molí, l’amillarament de l’any 1864 registra la finca H-112, de 60 destres d’extensió (vegeu parcel·lari). el seu propietari era Bartomeu Miralles i al bocí s’hi localitza la meitat d’una casa. l’altra meitat era la del moliner Prudenci. Hem localitzat l’acta de compravenda d’aquestes terres: 1841, setembre 25. un quartó de terra amb corral i forn en el lloc anomenat el Molí. Confronta amb les terres d’arnau Gayà, Cosme Mas i antoni Puig. ven Miquel Company fill de Joan i Catalina riutort a Bartomeu Miralles, fill de rafel i Catalina Mayol. el venedor de la finca era Miquel Company riutort (n.1801c) Barber, terratinent, germà de Catalina Company. un dels confrontants del bocí, antoni Puig ramis, natural de sencelles, avantpassat de la família Tronca, era el propietari de la peça de terra D-400 anomenada es Pou Comú (Ca ses Tronques).

26

4. CLOENDA els documents notarials, sobretot els que consignen les capbrevacions, les compravendes i les transmissions de terres són una bona font d’informació toponímica, ja que a més de registrar el noms de les finques i el paratges on estan situades, consignen també els noms dels propietaris o els topònims de les finques confrontants. Ho hem volgut exemplificar amb aquest grapat de topònims exposats anteriorment, algun d’ells actualment desapareguts: la Comuna, el Colomer, el Molí d’en Foc, el Molí i sobre tot, el dissuasiu i escarrufador, ses Forques, el qual, tot i que intuíem que existia, només s’ha pogut recuperar a través de la documentació.

NoTes 1. arM, protocol 5803, f. 347, notari Cristòfol Fonollar.

2. arM, Comptadoria d’Hipoteques, reg. 495, f. 60.

3. Transcripció de ramon Gayà Galmés (1941-1947). a Documenta, pàg. 476. l’a millarament de l’any 1864 registra amb el núm. 541 els béns de Magí Galmés. la finca

C-379 del parcel·lari, la Comuna, tenia 9 quarterades, 3 quartons i 3 destres d’extensió i estava classificada com monte bajo.

4. Hem de recordar que les execucions públiques han estat vigents a Mallorca fins a les darreries del segle XiX. 5. Transcripció de Joan Muntaner (19411947). a Documenta, pàg. 232.

6. arM, protocol N-216, f. 513, notari Gabriel Nadal.

7. encara que no ho hem pogut constatar documentalment, la seva esposa, probablement sia filla de Miquel Mas, fill de Francesc, natural de Maria de la salut i arrendador o conductor de sa Bastida el 1793. ambdós, pare i fill, tengueren arrendades a la vegada i durant molts anys les possessions de sa Bastida (sant Joan), son Tei (sineu) i s’alqueria Blanca (santa Margalida).

8. vegeu: Canuto Bauçà, Francesc (2010).

“Quatre mots sobre el vi giró.” a Mel i Sucre, núm. 359, pàg. 16-19. sant Joan.

9. arM, protocol N-232, f. 130, notari Gabriel Nadal.

10. arM, Comptadoria d’Hipoteques, reg.

493, f.24 11. arM, Comptadoria d’Hipoteques, reg. 492.

12. arM, Comptadoria d’Hipoteques, reg. 493.

13. Miquel Company riutort (n.1801c) Barber, casat amb Joana Maria Mayol Fiol (n.?), estaven domiciliats en el carrer Major número 28 (actualment número 80). era propietari de 28 quarterades de terra. una filla d’ambdós Francina aina Company Mayol (n.1830c) Barbera, es va casar amb sebastià soler Terrassa (n. 1834c) de llorito, estaven domiciliats el 1903 al carrer Belisari núm. 13.

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 27

mel i sucre

opinió

F

a quasi 33 anys que està vigent la Constitució espanyola de 1978. al seu article 16 estableix, a més del dret fonamental a la llibertat religiosa, que cap confessió o religió tendrà caràcter estatal (és a dir, a l’estat espanyol no hi ha cap religió oficial). aplicat aquest precepte a l’àmbit municipal de sant Joan, es pot afirmar que els regidors de l’ajuntament –que representen a tot el poble– haurien de ser neutrals davant les diverses confessions religioses i, per tant, pens que en qualitat de representants del poder públic s’haurien d’abstenir de participar presidint actes eminentment religiosos com les festes del Quart Diumenge o la Pasqua. això no significa que aquesta neutralitat derivada de la laïcitat de l’estat, impliqui la prohibició absoluta que els regidors partici-

Actes religiosos: participar sí, presidir no FreDeriC FeBrer ColoMiNa pin en manifestacions religioses. al contrari, pens que ho poden fer a títol particular en ús de la seva llibertat religiosa i fins i tot a títol institucional si son convidats a participar-hi –en aquest cas, discretament, i sense presidir els actes situant-se en les primeres bancades o al centre de processons– per una determinada confessió o religió, compartint la festa religiosa i l’alegria d’un important grup de veïns. en tal sentit, no cal oblidar que la mateixa Constitució afegeix que els poders públics han de tenir en compte les creences de la societat espanyola i han de mantenir les corresponents relacions de cooperació amb l’església católica i les restants confessions.

Per coherència amb l’anteriorment exposat i amb les meves con-

viccions cristianes: en primer lloc, a títol particular, durant aquesta setmana santa de 2011 he participat en diverses celebracions religioses, si bé m’he abstingut de presidir-les en qualitat de regidor; i en segon lloc, també a títol particular, sóc i seguiré essent membre del Consell Parroquial de l’església de sant Joan en tant el rector no disposi el contrari, en ús de la meva llibertat religiosa i en no existir cap precepte del Dret canònic o del Dret administratiu que ho impedeixi.

Com diu el “lumen gentium”, els feels han d’aprendre diligentement a distinguir entre els drets i obligacions que els corresponen per pertànyer a l’església i aquells altres que els corresponen com membres de la societat civil. abril 2011

27

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Pรกgina 28

mel i sucre

28

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Pรกgina 29

mel i sucre

29

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 30

mel i sucre

entrevista

Un cafè amb na Rosa Maria Ten CaTaliNa lluïsa Gayà

N

a rosa Marina Ten va néixer a Mendoza – argentina fa 49 anys. Fa 3 anys que viu a sant Joan. està casada i té un fill i dues filles.

-Quin és el motiu que te va dur a viure a sant Joan?

-Únicament l’econòmic. allà era impossible viure, el que guanyava no bastava per menjar l’imprescindible.

-Per què a Mallorca?

-el meu fill vivia a sant Joan feia 5 anys i me deia que amb el que jo treballava allà, aquí podria viure millor i a més estalviar. De totes formes per a noltros espanya era un somni, els nostres padrins eren valencians i el meu pare i els meus germans sempre desitjaven conèixer la terra dels padrins. l’àvia Modesta Hernàndez ens parlava molt de valència.

- Ja has pogut anar a valència?

-No, només he anat a Barcelona, per qüestions dels papers.

Però pens anar-hi al proper viatge.

-És difícil deixar la teva terra?

-Jo som molt decidida. sabia que venia per a sempre ja que vaig vendre l’únic que tenia que era la meva casa, per pagar els bitllets del viatge. Però tenia el suport del meu pare que estava malalt i quan li vaig dir que partiríem junts cap a espanya es posà molt content, ja que ell patia per si el deixava tot sol i malalt. Jo era conscient que si venia, les meves filles s’arrelarien a Mallorca i no tornaríem a viure allà.

-el teu marit també pateix una malatia que ja tenia allà, es que no teníeu seguretat social ni les ajudes que necessiten les persones malaltes?

- en teoria a argentina hi ha tot el que hi ha aquí, però a la

30

pràctica no és així. Per exemple: hi ha sanitat Pública però si necessites un especialista l’has de pagar, les medecines també. la rehabilitació, que és el que el meu marit necessitava també s’ha de pagar. la pensió de invalidesa no arriba a res. l’educació el mateix. Després hi afegeixes que el que guanyes en un dia no basta per un quilo de patates, ja me diràs com es pot viure allà?

-Com te vares sentir a l’arribada aquí, vares tenir dificultats?

-Tenc una experiència molt especial, quan feia un mes que érem aquí el meu pare va morir. la gent de sant Joan se va oferir per ajudar-me i això no té preu.

He tengut la sort de trobar gent molt bona.

-Quina diferència trobes en la forma d’ésser dels mallorquins i els argentins?

-els argentins som molt pomposos. una altra cosa que és diferent és que allà els joves es casen molt prest. És normal que les joves de 16, 17 i 18 anys ja tenguin un fill o dos. aquí la gent té els fills més tard.

-algú t’ha retret que robau els jornals als mallorquins?

-si, només una persona de sant Joan m’ho va dir. Jo li vaig contestar que només fèiem el que havien fet el segle passat el mallorquins que anaren a l’argentina. No me va contestar.

-Què has fet per integrar-te a sant Joan?

-a més de treballar tot el que puc, he anat a classes de català.

Comprenc quasi bé tot d’una conversa, però me costa molt parlar català en públic. ara vaig a classes de informàtica.

-són molt religiosos a argentina?

-sí, principalment catòlics practicants. També hi ha testimonis de Jehovà.

Moltes gràcies rosa, és un plaer poder parlar amb una persona tan coherent com tu.

el personatge: Miquel Ferriol Company, el sen Pericàs 4 el món tradicional: el bestiar de cabestre 4 i les seccions habituals: resum de l’any agrícola, l’hort del padrí...

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 31

mel i sucre

excursions

El castell d’Alaró FraNCesC X. MoraTiNos JauMe

anàrem al castell d’alaró. una excursió ben clàssica però sempre recomanable, per la presència imposant d’un dels grans castells roquers de Mallorca, per la panoràmica damunt tot el pla de Palma i la seva badia, la vall d’orient, el puig bessó d’alcadena, els massissos d’alfàbia, el Massanella... Tampoc no ens vàrem voler perdre la cova de sant antoni, una gran balma penjada als espadats del castell. Com que l’eixida no era gaire complicada, s’hi varen apuntar un bon estol de joveníssimes promeses de l’excursionisme santjoaner que s’ho passaren d’allò més bé.

31

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 32

mel i sucre

esports

En Betlem per l’Ultra Trail Serra de Tramuntana alBerT, es Col·leGa

l

’ultra trail serra de Tramuntana és la cursa de muntanya més dura que es pot fer a Mallorca. Parteix d’andratx i arriba a Pollença, superant una distància de 106 Km i un desnivell acumulat de 5000 metres. enguany, dins els 250 participants, en Betlem va dur el nom de sant Joan de punta a punta de Mallorca.

Com a entrevistador t’he de fer una pregunta personal... durant el vespre que vas estar correguent tot sol per la serra i senties el renou dels picarols de les ovelles, te varen venir desitjos sexuals animals pensant amb la llana suau i tova? a la 1 de la nit quan duia una hora de carrera intuia que hauria d’apretar molt, i que la carrera seria dura però a més a més es va afegir un virus de panxa, que aquest sí que me va fer apretar de veres, la llana suau i tova sí que la vaig anyorar però la ovella...

Que et passava per el cap a les 5 del dematí quan quedaven tants de Km per correr i sofries amb el virus de panxa?

Quan veia que no millorava vaig arribar a pensar que hauria d’abandonar la cursa fins que a Deià (10 del matí) gràcies a l’assistència mèdica, vaig notar una millora i vaig poder continuar.

Han passat 10 hores de carrera i estas 15 km més enrera del que tenies plantejat... a partir d’aquí comença una carrera nova perque, pas d’anar dins els 30 primers, a estar situat més enllà del 150. l’objectiu és ara, arribar dins les 24 hores de límit que ens dóna la organització.

32

aquest canvi d’ objectiu és en si mateix un fracàs? eh... (beu dos glops de cervessa abans de contestar) un fracàs podria ser no haver partit després de dur un any pensant en aquesta cursa... un fracàs podria ser entrar dins una soll esperant dormir aferrat a una trutja i que t’agafi el verro per donar-te amor.... lo important és que hi hagui amor... mira... a una cursa de llarga distància arribar és una passada, tio... atura’t a pensar per un moment el que significa 20 hores seguides correguent, sense aturar, sense dormir...

Com és que un dia te passa pel cap correr una cursa de llarga distància?

Quan anam a escalar ja m’agraden més les vies llargues de continuitat enlloc de les vies curtes i explosives, ja quan competia a trial disfrutava de les carreres de bastantes hores, als 18 anys vaig correr la primera mitja marató... la resistència física i mental és la meva manera de viure l’esport. resistència física o resistència mental... quina és més important? la mental és més important que la física... be... si no tengués les cames no podria correr.

Per cert, tu no tenies un genoll mig mutilat? el genoll com que sabia que tanmateix no li faria cas va decidir engatar-se tot sol i no donar pus problemes, almenys durant la cursa.

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 33

mel i sucre

i si un dia el genoll enlloc d’engatar-se i portar-se be decidís passar de tu què faries?... com serà en Betlem quan no competeixi? veig molt enfora l’hora de no competir... si qualque dia el genoll m’impedís competir cercaria un altre esport en el que el genoll no fós tan important.

Me passen per el cap maneres molt sexuals d’estar de genolls...

Meam... no me referia a n’això... continuu... potser practicaria un altre esport però no me faria enfora del món de la muntanya... potser com a organitzador... vegent que no vols emprar tot el potèncial que té estar de genolls... i que el vols dedicar a l’esport... Quina és la pròxima aturada del tren, quin és el pròxim objectiu? la pròxima estació es la ultra Trail de l’aneto per aconseguir 3 punts que sumats als 3 punts que m’ha donat acabar la serra....me duran al destí del tren que és par-

ticipar a la ultra Trail del Mont Blanc 2012.

Tots aquests objectius de futur no serien possible si no

haguessis acabat aquesta primera cursa i sé, perque m’ho han contat, que hi ha hagut molta gent empenyent-te...

Xerrant d’empenyer.... no ara en serio.... hi ha hagut molta gent que ha estat al meu costat i tots ells han fet que tengués l’anim per arribar on he arribat, i durant la cursa va ser un luxe fer part del camí amb en robert, en Carritxó, en Pallasso i en Gorfes (els meus pares varen venir a veure’m passar per Deià i a l’arribada a Pollença) i el luxe més especial va ser tenir na Joana devora durant tota la cursa, dia i nit.

Per fer aquest escrit ens varem asseure amb dues birres i dos cocarrois, varem xerrar del que varen ser aquells dos dies i després les varem posar per escrit en forma d’entrevista, en Betlem diu que l’entrevista ha estat més dura que l’ultra Trail, jo he de dir que haguès preferit que me duguès una ovella xupadora de la muntanya.

33

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 34

mel i sucre

dalt del turó

Apunts del Pla, amb serp i anell CliMeNT PiCorNell

La primavera ja s’ha ensenyorit del tot. una serp –en realitat una serpeta de dos pams i mig- puja per una paret que el sol ha encalentit. Ho trob prest per veure aquets animals deixondits, però ahir ja vaig veure un estol de ratapinyades. la serp en ser prop d’un forat hi entra. i en surten escapats, a tota, tres dragons, espaordits, dos de grossets i un menudetxo. Queden aturats a un metre del forat, per on guaita el cap de la serp fent com a badalls, o estiraments de les mandíbules, devia haver d’entrenar les seves barres. * M’atur a comprar pa. Hi ha coa al forn. “Pareix que ho regalen!” diu na Joana Gutza. “Com estàs?” li deman, havia sentit a dir que li havien adreçat l’esquena; “Me torna a fer molt de mal, dilluns provaré amb acupuntura, que m’han dit que fa miracles”.

“Joana, i has tornada ben blanca de cap!”, l’escomet n’elionor de son superó. “No hi he tornada, ja ho era. Me tenyia, però me vaig voler veure amb so meu color i així som”. la fornera, amb els cabells d’un coloret avinagrat, li contesta: “Jo ni drogada, me voldria veure blanca...”. Toquen les campanes, és tocar de mort. “Qui és?”. “Madò antònia de Can Xulatí”. “vaja!” dic. Devia tenir prop de cents anys. solia seure dins la botiga i així s’entretenia, jo li movia conversa. ‘Com vos trobau?’ ‘Qui ets?’ era quasi cega, ‘ahh... idò estic bé, ja ho veus, tenc poc gastos, i com que cobr de s’estat, encara no he ten-

34

EL FORN DE CAN MATEU I CAN TRONCA DOS LLOCS QUE AMAREN D’hISTòRIES QUOTIDIANES EN CLIMENT.

gut temps de gastar-ho tot, i es mes s’acaba i ja me tornen a abocar sa paga, què puc dir...?”. * El tema de la tertúlia al cafè és la terra roja. “Ha plogut fang”. “o pols vermella, voldràs dir, que se fa fang amb s’aigo”. “vaig sentir a dir que era arena des deserts d’àfrica, que es vent l’empenyia cap aquí”. “idò què te pensaves?

Que aquí no arriben també coses de fora? Que no vos n’enrecordau quan vengueren els tords contaminats per s’explosió de Txernòbil?” “sí, però vengueren ells, no els dugué es vent”. “es vent no sabem encara si en dugué de radioactivi-

tat... com això de pel Japó”. “Jo, vos he de ser franc, en vaig menjar de tords. i molts dels qui en caçaren també”. “Jo els mirava ben mirats i, sa veritat, pareixien ben sans”. “ara diuen però que això de lo ‘nuclear’ va per dedins i surt al cap de molts d’anys”. “en fi: morir màrtir, morir fàrtir”. “Ja ho pots ben dir, ‘val més morir d’un rot que d’un badall’. i que no és ver?”. * Don Jaume seu a una taula, com cada dia, examinant de prim compte els diaris. vaig sentir contar a mon pare, ara que s’acosta la setmana de la Passió, un fet suc-

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 35

mel i sucre

* En Toni Corcat, gesticula molt. l’amo en Biel Garavell li afina un anell a la mà. “Toni, i dus un bon anell. No el t’havia reparat”. “idò, sí. el m’ha fet es ferrer de Maria, és un anell per ses morenes. Diuen que si el dus posat te fugen”. “Deu ser ver?” “Jo no ho sé, però estic rabiós i com que en Miquel de son Garrintxó el se posà i al cap de dues setmanes anava més content que un gínjol, ho provaré”. “No sabia que el ferrer de Maria tengués aquestes virtuts”. *

Partesc cap a Son Sec. un amic s’ha arreglat la casa. el lloc és magnífic. el camí no sembla del Pla. Travessa pinars, garrigues i alzinars, sense veure més que això, pinars, garrigues i alzinars amb murteres i arboceres, enfilant-se per amunt, fins a la casa, des d’on es divisen les dues badies del nord de Mallorca. un poc més amunt hi ha una capelleta. un avantpassat, capellà, hi deia missa, les males llengües conten que pujava en carro pel camí i la criada a peu, per un tirany, i romanien aquí dalt un parell de dies… cadascú que ho interpreti com vulgui. la casa és com un casale de la Toscana, amb el frontis d’aquell color avinagrat, amb hortènsies gegants, glicines morades a punt de florir i unes pèrgoles amb aquesta falsa parra que ara treu les fulletes verdes que tornen vermelloses abans de caure. Té una bona pinacoteca, els quadres tancats dins una habitació que és un búnker; quan arriben els pengen i quan se’n van els tornen amagar. Tot el que té valor s’ha de tancar o t’exposes a qualsevol robatori. a Mallorca, a les cases de camp, has d’estar ben protegit. * El meu amic pareix de poble.

Ho és. vull dir però que té la imatge, volguda i cercada, de roter. sembla més vell del que realment és, per com va vestit, per PLANTERS

Fusteria en general i mobles de cuina Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85

les sabates, unes xiruques modernes. Però ha viscut a anglaterra, parla bé anglès i alemany, discuteix amb propietat i amb un discurs ben estructurat. No es veu ben bé quins són els ‘regals’ que li ha fet la vida. a no ser per la forma en què a vegades baixa els ulls i queda mut, sense dir absolutament res, una bona estona. He pensat si era per ser de la família de son sec. Hereu del seu conco en Pep, de son sec, que fa molts d’anys tengué un ‘pronto’ fatal. el conco, de jove, s’enamorà d’una al·lota molt guapa, però molt pobra. la deixà prenyada i s’hi hagué de casar. No visqueren a la possessió amb els pares, anaren a viure una casa del poble. la mare d’ella hi anà a ajudar després del part i el dia que se’n tornà, en Pep estrangulà la nineta. l’endemà l’enterraren, tornant del cementeri s’aturà al casino a beure i allà mateix els civils l’engrillonaren. Primer va estar tancat a la presó de Ciutat, llavors a un penal de la Península i, més tard, el tornaren. la seva germana estava empegueïda de dur-li menjar i hi enviava uns veïnats. Quan l’hagueren amollat, per Palma, cercava dins el fems i dormia pels portals o davall els porxos, no tornà pus pel poble. va morir un vespre a un carreró, darrera la seu. Ningú va saber mai què li havia passat pel cap per fer una cosa tan criminal com matar sa filleta. Però així he sentit contar que va ser.

NICOLAU

ceït de Don Jaume. Don Jaume alzina Poll havia estat lliberal i durant la postguerra anava als oficis de setmana santa, més pel què dirien que no per les seves conviccions. un dia el predicador de la Quaresma, el ‘coremer’, posava en marxa els seus recursos retòrics damunt la trona: ‘Qui vol anar al cel, que alci es braç!’ Tothom el va alçar, manco don Jaume. el predicador el va afinar i li digué amb veu retronadora: ‘i vos? Que no hi voleu anar al cel?’ Don Jaume, que s’havia condormit, en veure tanta de gent amb el braç aixecat, respongué: ‘sí, però volia esperar un altre viatge, que aquest, per lo que veig, anirà molt ple’. Té noranta vuit anys, el cap clar, i ara ja no va ni a l’ofici de Pasqua.

ORNAMENTALS

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de vilafranca, km 3

35

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 36

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de març: Continuam amb la tendència, que ha presentat fins ara el 2011, de temperatures mitjanes lleugerament més elevades que les registrades l’any passat. la temperatura mitjana del març ha augmentat en 6 dècimes respecte a la del març de 2010. el gràfic de temperatures del març de 2011 mostra un increment progressiu del valors d’aquestes des de l’inici a final del mes, amb petites desviacions d’aquesta línia ascendent en alguns dies. a excepció dels cinc primers dies del mes, els més freds, els valors mitjans de la temperatura s’han establert al llarg de la resta del mes a la franja que oscil·la entre els 10 i els 15 ºC. si comparam el març d’enguany amb el del 2010, el març de l’any passat va presentar una oscil·lació molt més alta en els valors de la temperatura (entre 0 i 23,1 ºC). en canvi, enguany, el recorregut ha estat molt menor, dels 5,7 als 21,4 ºC. Ha plogut en aquest mes uns 40 mm, pràcticament igual que en el març de 2010. els dies de pluja es concentraren a principis i a mitjan mes. entre els dies 12 i 14 es va recollir més de la meitat de la precipitació del mes. Finalment, també varen caure quatre gotes els dos darrers dies. la humitat mitjana s’ha mantingut elevada, malgrat la pujada de les temperatures, del 77,19 %, quasi bé igual a la del febrer i superior a la del març de l’any

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011 Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ

2011

2010

2009

2008

10 10,7 11,8

9,7 10,4 11,2

9,8 9,9 11,7

11,8 11,4 12,3

MES DE MARÇ

2011

2010

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

11,8 ºC 21,4 ºC (dia 31) 5,7 ºC (dia 3) 39,8 mm (0,4 mm rosada) 8,2 Km/h 72,4 Km/h (dia 1) E-SE 77,19 % 1017,9 mb 2,1 ml/dia

11,2 ºC 23,1 ºC (dia 20) 0 ºC (dia 10) 43,7 mm

Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

8,4 Km/h 74 Km/h (dia 3) O-NO 73,33 % 1016,54 mb 2,7 ml/dia

ABRIL 2011 (fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

passat. s’han produït al llarg del mes diversos dies de boira i rosada matinals, productes d’aquesta humitat de l’aire. l’evaporació, en contraposició, ha seguit en un valor bastant baix, 2,1 ml/dia, valor inferior al que observàrem en el març de 2010, de 2,7 ml/dia. la velocitat mitjana del vent ha estat de 8,2 Km/h. al llarg del mes hi ha hagut més d’una tercera part dels dies en què la velocitat mitja-

16,1 ºC 26,3 ºC (dia 9) 9,6 ºC (dia 17) 5 mm i (0,8 mm rosada) 6,7 Km/h 53,1 Km/h (dia 4) E-SE 4 ml/dia

na ha superat els 10 Km/h. la velocitat màxima, de 72,4 Km/h i també la velocitat mitjana més elevada, de 20,6 Km/h, es produïren el dia primer del mes. la direcció predominant s’ha establert entre llevat i xaloc (e-se).

Comentari al mes d’abril: el mes d’abril fins a arribar a la setmana de Pasqua va presentar un temps estable amb temperatures

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2011

GENER FEBRER MARÇ

36

Radiació solar (Wh/m2)

Energia generada (kWh)

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

66579 87842 114202

5540 7220 8982

12,02 12,17 12,71

10,7 12,8 14,5

Diòxid de carboni Petroli que es no emès (Kg) necessitaria (litres) 6094 7942 9880

1385 1805 2246

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 37

mel i sucre

bastant elevades, quasi estivals en alguns dies, amb màximes superiors als 20 ºC. el dia 9 el termòmetre arribà als 26,3 ºC. a partir del dia 15, s’inicià un canvi que ens va dur una baixada de les temperatures i un temps més inestable i amb cels més ennuvolats. Però les precipitacions, de poca intensitat, no es presentaren fins al divendres sant, en què es recolliren uns 4 mm, i el dissabte de Pasqua, on caigueren quatre gotes a la part del dematí. aquestes pluges, però, no afectaren en el nostre poble els actes religiosos i culturals programats per a aquests dies. el meteor que molestà més, especialment el dijous i divendres d’aquesta setmana, fou, en canvi, el vent. l’augment de la intensitat de la llum solar i de les hores diürnes, juntament amb el predomini de temperatures més suaus i un grau elevat d’humitat a la terra, ha fet que els cultius i també herbatge hagi crescut de manera considerable i inundat de verd camps i voreres. aquest bon temps convida ja a la sembra de plantes d’estiu: tomatigueres, pebrers, alberginieres,... els arbres i plantes de fulla cadu-

cifòlia amb aquest canvi estacional tornen retreure i tot un món multicolor de flors de variades formes i aromes vesteix la natura davant la nostra mirada. També la fauna, d’insectes, de rèptils, d’amfibis,... que fins ara romania en letargia hivernal, es desperta i es suma a aquest esclafit de la vida.

Comentari al parc solar: en el març s’han generat 1762

kWh més que en el febrer, conseqüència d’una major quantitat de radiació solar. observam per altra part, que es precisa cada cop més radiació solar per generar un kWh d’energia (de 12,02 Wh/m2 del gener hem passat als 12,71 Wh/m2 del març). aquest factor s’ha de relacionar, probablement, amb la temperatura; a mesura que aquesta augmenta, disminueix el rendiment de producció de les plaques.

Miquel Pastor.

Si qualcú té imatges de fenòmens meteorològics de Sant Joan i les envia al correu melisucre@premsaforana.cat les publicarem a aquesta secció

37

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 38

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Façana d’una casa del carrer Major de sant Joan, totalment empaperada de propaganda electoral, a una de les primeres eleccions democràtiques, a finals dels anys setanta. aportació fotogràfica: antoni sastre “de sa Botigueta”. Fotografia 2: Míting del Partit socialista de Mallorca, a la plaça Nova, amb el capellà i escriptor Jaume santandreu, l’amo en Pep estelrich “Turricano” i en Joan sastre “Marió”, a principis dels anys vuitanta. aportació fotogràfica: antoni sastre “de sa Botigueta”.

Fotografia 3: Grup de santjoaners simpatitzants del partit polític de l’uCD, amb el seu líder, fundador i expresident del govern espanyol, adolfo suárez, a un dinar i acte polític, al restaurant de son Termes, a finals dels anys setanta. Hi podem distingir els polítics mallorquins Miquel Duran, santiago rodríguez Miranda i Josep Melià, i els santjoaners Joan “Tonió”, Miquel Florit “de s’Hostalet”, els germans amador, antoni i Joan Bauçà “escolans”, Tomeu Putxer, l’amo esteve Guerreta i el matrimoni de’n rafel Jaume “de Calicant” i la seva esposa Catalina. aportació fotogràfica: antoni Bauzà “escolà”.

38

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Pรกgina 39

mel i sucre

39

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 40

mel i sucre

passatemps

Mots enquadrats núm. 20 arNau MoraTiNos BorDoy

40

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 41

mel i sucre

frases fetes

Amb seny de bístia vella JoaN sasTre JoaN

i

ndica una necessitat absoluta que determinades situacions complicades es resolguin havent reflexionat molt sobre les conseqüències de cada actuació que es faci al llarg del seu procés de resolució.

ara estam en temps de crisi, i tot és més mal de fer. sempre falten els doblers, i queixar-se ja no és vici,

Per salvar-nos d’aquest drama hem d’amollar “sa cordeta” i llavors donar sa vara a sa llista més condreta.

a devers s’ajuntament tenen molt poc pressupost, i això, segurament. ni amb quatre anys s’haurà compost.

Jo molt bé m’ho he pensat, i votaré s’assemblea, per que sabrà governar amb un seny de bístia vella.

41

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 42

mel i sucre

m CuINA D’AQuÍ I D’AllÀ m Amanida de pasta fresca negra amb sípies i faves saCraMeNT Ferrer PasTa NeGra FresCa Nosaltres mateixos podem preparar-nos la pasta fresca, més gustosa i fàcil de coure (uns 2 minuts).

Només necessitam una màquina fer pasta, perfectament assequible.

l

a pasta és una font d’energia de fàcil assimilació i imprescindible per a les persones que fan esport o tenen una gran activitat física. la pasta conté un 75% d’hidrats de carboni, un 13% de proteïnes i només un 1% de grasses. a més aporta calci, ferro, potassi i vitamines B1 i B2.

Ingredients a 200 g de tallarines negres a 700 g de sípies netes a 300 g de faves tendres (“Habitas fritas en aceite de oliva Nuestra Tierra”) a 20 g de pinyons a 20 g d’anous pelats a sal, oli i vinagre a mostassa a l’antiga

Preparació a Bullir la pasta amb aigua i sal i un raig d’oli d’oliva. a Quan comenci a bullir, ja la podem escolar. No ha de bullir cap minut. a obrir el pot de les faves tendres i escolar-ne l’oli. a refredar la pasta i ofegar-la dins una paella amb l’oli del pot de les favetes, juntament amb els pinyons i els anous tallats petit. reservar. a Netejar les sípies; si són petites, deixar senceres, i si són grosses, tallar a trossos. a Dins una paella, posar un poc de l’oli de les faves i, a foc fort, daurar les sípies. reservar. a Dins la mateixa paella, escalfar les faves tendres. a Per fer la vinagreta, tres parts d’oli per una de vinagre i una c/s de mostassa a l’antiga. a Per muntar el plat, posar al mig la pasta ofegada i al voltant les faves amanides amb la vinagreta.

Damunt, col·locar les sípies.

42

Ingredients Per a 4 persones: a 2 bosses de tinta de calamar a 200 g de farina de força a 2 ous a 2 c/s d’oli d’oliva a sal Preparació a Posar la farina cernuda damunt la taula, fent un volcà. a anar incorporant i pastant els ous, l’oli, la sal i la tinta. a Pastar molt bé perquè ha de quedar una pasta dura i ben negra. a Deixar reposar uns deu minuts a la gelera dins un bol tapat amb film de plàstic. a estirar la pasta amb el rodet de cuina fins que ens quedi un rectangle de les dimensions de la màquina de fer pasta. a Passar la pasta pel rodet de la màquina ajustant el gruix al número 1; passar-la dues vegades. a amb els números 2 i 3 del rodet, també passar dues vegades. a amb els 4, 5 i 6 passar una vegada. aPer fer lasanya, passar per tots els números fins al 9. a empolsar amb farina perquè no s’aferri. a Tallar la pasta amb l’altra eina de la màquina per fer espaguetis, fideus, tagliolini, etc. a una vegada tallada la pasta, empolsar amb farina i reservar dins un plat.

mel370:mis298 27/04/11 10:19 Página 43

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda Horaris de tren aCTualiTzaT (07-2008) (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan) sant Joan - Palma Dies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38 (8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38 (13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38.

Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38 (9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38, 14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38.

Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38, 9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38, 12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38, 17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38.

Palma - sant Joan Dies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09, 10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09, 15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09, 20.09, 21.09, 22.09.

Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04.

Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04. sant Joan - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59 (8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59 (12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59 (9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25), 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Manacor - sant Joan Dies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

Maig de 1991

Maig: Festa del Treball (1), Fira de sineu (1).

El mes “aigua de maig, de raig en raig”. Fins a mitjan mes és bon temps per llaurar la vinya, femar-la i esporgar-la. es comença a preparar el temps de segar: a finals de mes cauen les faveres i es comença amb l’ordi i la civada. si plou durant el mes creixen ràpidament les herbes per a la pastura i comença a ser hora de tondre les ovelles quan entra la calor de valent. la pluja també és bona per a la mel de les abelles. Floreixen els rosers i tota casta de flors i herbes de bon senyal. És bon temps per sembrar mongetes (per lluna plena) i lletugues (per lluna plena i pel quart minvant). i encara podeu podar llimoneres i tarongers.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

• aprofitant la proximitat de les eleccions, es va inaugurar la segona fase del local de la tercera edat.

• a Califòrnia va començar el procés de canonització del màrtir fra lluís Jaume.

• el pagès santjoaner Miquel Joan Company “Mena” va ser nomenat agricultor excel·lent de les illes Balears.

• sis llistes concorrien a les eleccions. els caps de llista eren Joan Barceló Mesquida (PP-uM), Gracià sànchez (PsM), Josep Mas llaneres (arrel), Joan Matas antich (unió santjoanera) i sebastià Florit Gayà (CDs).

Maig de 2001

el sol

1 maig 15 31 15 juny

la lluna

surt

es pon

06.50 06.34 06.23 06.20

20.41 20.54 21.08 21.15

3 maig 10 17 24 1 juny

nova quart creixent plena quart minvant nova

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h Biblioteca

Apotecaria

De dilluns a divendres: de les 17h a les 20:30h

de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

diumenges dia 1 de maig ariany dia 8 Montuïri dia 15 Petra dia 22 Porreres dia 29 sant Joan dia 5 de juny vilafranca

• l’ajuntament va presentar una queixa pel mal servei de l’ambulància, ja que va estar més d’una hora a venir a recollir un accidentat.

• va morir en accident de trànsit sebastià ribot “Manyo”, natural de Petra, però casat a sant Joan, on era molt conegut com a comprador d’ametles i garroves.

• encara hi havia molts d’infants que feien la primera comunió: aquell any varen ser vuit.

Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 55 00 80 urgències uvi 061 PaC (vilafranca) 971 56 07 50 Centre sanitari 971 52 65 08 apotecaria 971 52 62 52 Policia local 630 98 35 92 Guàrdia Civil 971 56 00 27 Policia Nacional 091 ajuntament 971 52 60 03 Gesa 971 55 41 11 Centre meteor. 971 26 46 10 oCB 971 72 32 99

43

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Mel

i

Sucre

O CB de Sant Joan • Abril / 2011 - n ú m . 3 7 0

Sucre Abril

/

2 0 11 - núm. 370