Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan
Mel
i
Sucre
O CB de Sant Joan • Juny / 2011 - n ú m . 3 7 2
Sucre Juny
/
2 0 1 1 - núm. 372
mel372:mis298 22/06/11 11:04 Página 2
mel i sucre
sumari Notícies locals reDaCCió Reflexions municipals JoaN sasTre Converses amb els amics aNToNi sasTre Un ferrer del segle XVIII FraNCesC CaNuTo Parlament de presa de possessió CaTaliNa Gayà Discurs de nomenament FreDeriC FeBrer Un acord necessari MaTeu sasTre
mel i sucre Juny 2011. Núm. 372 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2011 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Joan Jordà, Grup d’espais Familiars, Catalina lluïsa Gayà, Frederic Febrer, albert “es Col·lega”, Catalina Gayà, Joan Francesc riera, Tomeu Martí.
Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Constitució del nou ajuntament (foto: Joan Font). Contracoberta Foto: Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.
Ara toca resistir ToMeu MarTí Entrevista CaTaliNa l. Gayà Fotos PeP Gayà Dalt del turó CliMeNT PiCorNell Frases fetes JoaN sasTre Meteorologia JoseP roiG Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol Passatemps arNau MoraTiNos Excursions FraNCesC X. MoraTiNos Excursions JoaN F. riera Esports es Col·leGa Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.
http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.
2
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 6
mel i sucre
general. suposam que ara, com a conseller que és, haurà de moderar aquest tipus de discurs per tal d’evitar enfrontaments estèrils. 1 l’ajuntament de sant Joan ha comprat una màquina per agranar els espais públics. Fins ara, aquesta feina es donava a fer a una empresa i es calcula que dedicant el que se li pagava a l’adquisició de l’agranadora, aquesta es podrà quitar en devers tres anys. igualment, s’espera aconseguir una important millora en la qualitat del servei de neteja. 1 Fins el diumenge 11 de setembre estarà oberta diàriament la piscina municipal, d’11 a 14 i de 16.30 a 21.30. la gestionaran na Thamar Gual i na Marta Jordà Català, que s’han adjudicat el concurs que va convocar en el seu moment l’ajuntament de sant Joan.
6
1 el dissabte 18 de juny, organitzat per la Casa Museu Pare Ginard, el cantant Joan Bibiloni va fer un espectacle per a infants a partir dels seus discs inspirats en les rondalles mallorquines i menorquines. Durant l’acte es varen poder escoltar fragments de les cançons enregistrades (que compten amb les interpretacions de les millors veus del país) i música en directe a càrrec del mateix Joan Bibiloni. 1 l’ajuntament ha organitzat novament una escola d’estiu per a nins i nines de 3 a 12 anys, que es farà la darrera setmana de juny, els mesos de juliol i agost i els primers dies de setembre, fins a la represa escolar. els preus estimats són de 110 euros per mes i l’horari és de 9 a 14 hores. opcionalment, es pot tenir guarderia a partir de les 7.00 i fins a les 16 (sense
cost addicional) i servei de menjador. Hi ha 50 places i es dóna prioritat als empadronats a sant Joan. l’ajuntament portarà la gestió de l’escoleta i la directora és la mateixa de l’any passat, Caterina Vidal ramis. una de les novetats que s’han previst són dues sortides, que l’ajuntament subvencionarà. 1 entre els dies 17 i 26 de juny s’ha celebrat una nova edició de la Festa del sol que Balla. el primer dia es va fer la Gran Marató Fotogràfica “el Cinema”. el diumenge 19 es va projectar Bicicleta, cullera, poma, un documental sobre la malaltia d’alzheimer centrat en la figura del president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall, un dels afectats. el dilluns 20, entrega dels premis de la Marató Fotogràfica. el dimecres 22, pregó de
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 7
mel i sucre 1 Ha finalitzat el curs d’informàtica per a persones adultes que s’ha fet a l’escola de son Juny i que ha comptat amb la participació d’una vintena de persones. sortosament, sembla que cada vegada s’està tancant més la “bretxa digital” i fer servir ordinadors ja no és una cosa exclusiva de la gent jove. 1 Dos equips de futbol s’han oferit per organitzar una escola de futbol per a infants de cara al pròxim curs escolar. són el Just-Just (amb Toni Ferriol i Nino Company) i el sant Joan (Jesús Carrillo i Julià Picornell). 1 el dijous 16 de juny uns lladres entraren al Bar Centro i se’n dugueren les monedes de les màquines de joc. la mateixa nit varen entrar a algunes casetes de foravila, de manera que l’acció sembla ser obra de les mateixes persones.
festes a càrrec dels alumnes que enguany deixen l’escola, sortida de dimonis, xeremiers i flabiolers, sopar de germanor (“cada família un plat”) i actuació dels nins de l’escola. el dia 23 va ser la “nit màgica”. a les 19 h (!), recorregut del camí natural amb fanalets fins a Consolació amb el Drac, amb els nins que ho volien desfressats. a continuació, actuació del Màgic Cloquell i sopar a l’esplanada (també a càrrec de les famílies). el dia de sant Joan, sortida del sol i xocolata amb ensaïmades. a les 10 del dematí, corregudes de cintes i berenar. l’horabaixa, taller de castellers amb els al·lots de llevant, sortida dels dimonis, xeremiers i flabiolers i missa. el vespre, sortida de sant Joan Pelós i el Corb de sant Nofre. el dissabte 25, castell inflable el dematí i l’horabaixa animació infantil amb el grup Tic-
Tac. el vespre, gelatada solidària i entrega dels premis de la Marató Fotogràfica. el diumenge 26, darrera sortida dels dimonis, xeremiers i flabiolers i festa de l’escuma. 1 els darrers dies del calendari escolar, tant a l’escola de primària com a l’institut de sineu, es dediquen tradicionalment a activitats lúdiques, amb un horari reduït, aprofitant també l’arribada de la calor. a l’escola dia 21 hi va haver jocs d’aigua i dia 22, berenar conjunt i actuacions obertes als pares. els al·lots de l’institut, ja molt més independents, mouen una festa pel seu compte al Port d’alcúdia. enguany hi havia l’opció de romandre a un hotel per una mòdica quantitat. així es pot gaudir de la festa i evitar el risc de transitar amb cotxe a segons quines hores.
1 el divendres 25 de maig va tenir lloc a la Casa de Cultura l’acte de cloenda del curs de l’escola de Música de sant Joan. Hi actuaren molts d’alumnes, especialment nins i nines, alguns en solitari i altres acompanyats dels seus professors. Com altres anys es constata que l’instrument més popular és el piano. També es varen poder sentir violins, flabiols, guitarres i percussió. 1 el mateix divendres es va reobrir el restaurant Ca sa Tia, al carrer Nou. se’n cuida àngel Menasalvas, d’inca, l’home de la santjoanera Maria Fontiroig “Mendaia”. Fan berenars, dinars i sopars, sobretot a la planxa. en canvi, un que ha tancat és el bar de Can Fiol, al cap de poc més d’un any d’haver obert. Per la festa de sant Joan va baixar la barrera, a l’espera que algú s’animi a agafar el relleu d’en Damià “Poll” i a fer la competència a Can Tronca.
7
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 8
mel i sucre
ajuntament
Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN
Sessió extraordinària de dia 11 de juny de 2011, constituent del Consistori que regirà el municipi durant aquesta legislatura. Ja han passat 4 anys més, i després de les eleccions, els regidors electes es disposen a acarar la vuitena legislatura de l’actual etapa democràtica. Com ja s’ha informat exhaustivament, dels resultats de les eleccions municipals del 22M en resultaren els següents regidors electes: 3 pel PP (Juan Magro Bauzà, Miguel Pascual rodríguez i antonio oliver Gornals), 3 de l’axsJ (Catalina Gayà Bauzà, Josep Bauzà Bonet i Margalida Català Joan), 2 de Cxi (Francisco Mestre estelrich i Noelia llull Cunill), i 1 del PsiB-Psoe (Fre deric Febrer Colomina) Com pertoca a un acte d’aquesta importància, la sala de plens estava a vessar de gent, plena de gom en gom, així com també el replà de l’escala i la saleta adjacent a l’antic despatx de Batlia. enguany hi havia un
8
important al·licient afegit, arran de l’expectativa creada dies abans per l’anunci d’un acord de govern entre les dues forces més votades, el PP i axsJ, partits d’ideologies clarament contraposades, i difícilment reconciliables al 100%. a més a més, l’anunci havia provocat un esclat de nervis i de reaccions imprevistes en determinats personatges que no hi podien prendre passada, i que traduïren el seu malestar espargint pel poble pasquins anònims contra els representants electes del PP, i qualque coseta més. l’ambient s’havia anat encalentint dia a dia al llarg de la setmana, però arribat el dissabte, la gent es va mostrar en general tranquil·la i amb ganes de veure els resultats d’aquesta “unió de forces”, i els quasi 40 minuts que va durar la sessió varen transcórrer amb tota normalitat i amb els aplaudiments de rigor cada vegada que tocava. la mesa d’edat va ser presidida pels regidors electes de més i menys edat, recaient en les persones de Miquel Pascual, que la va
presidir, i de Noèlia llull, actuant de secretari en Gori Nicolau, que també ho és de l’ajuntament. enllestit el fet protocol·lari de nomenar els regidors i de jurar els càrrecs, va arribar l’acte més esperat: la proclamació de batle. No hi va haver sorpreses, i segons estava previst, va ser investit batle en Joan Magro (PP), amb els vots dels regidors del seu partit i els d’axsJ, en virtut de l’acord de governabilitat pel qual es repartirà la Batlia de la legislatura amb na Catalina Gayà. els altres candidats recolliren els seus vots: 2 en Francesc Mestre i 1 en Fre deric Febrer. el batle va jurar el càrrec i la mesa d’edat es va dissoldre en el moment en què en Miquel Pacual entregà la vara de batle a en Joan Magro. immediatament després, com si fos aquell joc de les cadires que jugàvem quan eren petits, aquell que diuen ”un dos tres... va!” i canvien de cadira, cadascú va ocupar el lloc que creia més pertinent segons el seu nou paper de batle, equip de govern o oposi-
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 9
mel i sucre ció, i el batle es va estrenar donant les paraules als portaveus dels partits. Primer a na Catalina Gayà (axsJ), que va començar agraint el suport rebut de la seva família, de tots els assemblearis, de tota la gent que havia dipositat la seva confiança en ella i en el seu partit, i de tothom en general, per continuar amb una recordança els seus dos companys que deixaven l’acta de regidors, en Toni Bauçà i na Maria Montserrat Company, i donant la benvinguda als nous companys de viatge per aquesta nova legislatura, en Josep Bauçà i na Margalida Català. Va acabar la seva intervenció explicant els fonaments dels acords assolits amb els seus nous socis de govern, resumint-los conceptualment en tres paraules: feina, lleialtat i seny. acte seguit va parlar en Francisco Mestre (Cxi), que va agrair la tasca feta a la regidora sortint del PP, na Maria eugènia, va acceptar el fet de quedar situat a l’oposició, es va proposar fer feina en positiu des d’aquella nova situació, i va donar l’enhorabona a la seva nova companya, Noèlia llull, per la seva entrada al consistori, deixant clar que seria millor companyia que la que havia tingut durant la passada legislatura. No va dir cap nom, però la gran majoria dels assistents feren posat de saber de què parlava.
arribat el torn d’en Frederic Febrer (PsiB-Psoe), va donar les gràcies a tothom en general i als seus votants en particular, per passar a comentar els resultats de les eleccions del 28M i, acte seguit, declarar-se sorprès de la nova aliança que governaria l’ajuntament durant aquesta legislatura. Vaig entendre que va fer una espècie de retret que vaig trobar molt estrany: que aquest acord no sortia al programa dels respectius partits signants. Per què ho vaig trobar estrany? idò perquè uns moments abans havia dit que pensava que el seu partit aconseguiria algun regidor més, i que podria tenir opcions de governar. No record si el seu programa electoral ho explicita o no a això de participar en cap acord de governabilitat amb altres partits, però en tot cas, si cap dels altres ho explicita, hauria de governar amb un partit que no ha avisat els seus votants d’aquesta possibilitat. Hi he donat moltes voltes, i no acab d’entendre aquest comentari. De fet no record cap programa electoral que avisi d’aquesta possibilitat. Per jo que està implícita en el fet de presentar una candidatura, però puc anar equivocat, i acceptaré rectificar si trob les explicacions convincents. al final va acabar desitjant el millor al nou equip de govern, perquè del bon funcionament de l’acord en depèn el bon funcionament del poble de sant Joan, i va oferir el seu recolza-
ment en tot el que estés en sintonia amb el seu partit i amb el seu programa electoral. i finalment va prendre la paraula el batle Joan Magro, que va donar les gràcies a tothom, especialment a la seva família i a la seva companya de partit, na Maria eugènia, que ha deixat l’ajuntament després d’haver estat regidora durant 3 legislatures consecutives: ni més ni manco que 12 anys, sempre en l’equip de govern. Va reiterar que seria el batle de tots, que sempre cercaria el millor pel poble, i es va mostrar entusiasmat amb el fet de poder experimentar “una altra manera de fer poble”. Va acabar la seva intervenció agraint al secretari del consistori, en Gori Nicolau, el recolzament que havia rebut d’ell durant la legislatura passada, amb la seguretat que el seguiria tenint, i va aixecar la sessió convidant tots els assistents a degustar “un poc de cava i bessons del Camp Mallorquí”. i jo vull afegir una coseta que se va dir durant la picada, i que trob que s’ha de saber: la primera mesura de contenció de la despesa del nou consistori va ser suprimir el dinar de despedida de l’antic consistori i benvinguda del nou, que fa 4 anys va suposar un cost d’un milenar d’euros. segurament no bastarà per res a l’hora de quadrar els comptes municipals, però ja és un començament.
9
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 13
mel i sucre
Bartomeu Mestre Mayol (m. 1763) investigació
Un ferrer del segle XVIII FraNCesC CaNuTo Bauçà
e
ls inventaris de béns post mortem, són una font cabdal d’informació per conèixer molts d’aspectes de la vida quotidiana de temps passats. el document que treurem a rotlo a continuació és l’inventari dels béns d’un ferrer d’ofici el santjoaner Bartomeu Mestre Mayol (m. 1763) fill de Bartomeu i de Joana, casat amb anna real, de sineu. el propòsit d’aquest article és el de donar a conèixer sobretot, les eines pròpies de l’ofici de ferrer d’aquella època. així mateix i a través dels objectes relacionats de la seva llar, coneixerem també quina era la seva vestimenta, els mobles de casa, i fins i tot, el porquim que tenia a la perxa.
2. BARTOMEU MESTRE MAYOL (m. 1763) Poca cosa sabem d’aquest santjoaner, ferrer d’ofici, que s’establí i morí a sineu. era casat amb anna real i va tenir una filla anna Mestre real, casada amb Francesc estela, de malnom Cama-grossa, de sineu. Posteriorment Bartomeu Mestre es va casar de segones núpcies amb Magdalena Costa. sabem per la relació dels seus béns, que posseïa dues peces de terra de l’herència familiar, situades al terme de sant Joan, una de mitja quarterada d’extensió ubicada al Pont de la llosa i altre d’1 quartó a la sínia. Del llinatge Mestre hem de dir que a principis del segle XiX només hi havia tres persones que poguessen perpetuar aquest llinatge a sant Joan: Miquel Mestre Gayà, de 40 anys d’edat, fadrí, fill
de Pere; Bartomeu Mestre Gelabert, de 16 anys d’edat fill de Bartomeu i Francesc Mestre, de 40 anys d’edat, casat amb Margalida aina oliver.1 associats al llinatge Mestre han coexistit els malnoms Betxài deSonRabassa fins als nostres dies. És molt probable que aquest Mestre establit a sineu estigués emparentat amb una d’aquestes branques. 3. LES EINES DE FERRER la gran majoria d’eines, registrades en el document, són les usades específicament per ferrar les bísties. a banda de les ferradures (40 de burro (sic) i 149 de mul i de cavall), hi són present les tenalles i el martell de ferrar, el llambroix,2 l’estampidor,3 les tenalles de fer les ferradures i el tallador de claus. altre estri molt important d’aquest ofici era la clavera,4 espècie de motlo de fer claus. entre els diferents claus que fabricava n’hi havia de ferrar, dinals, barcarols, de carro, de mantí i de dobler. el mall, per batre el ferro roent a damunt l’enclusa, punxons, la passadora,5 l’assentador,6 llimes, l’obera, variant dialectal d’auvera.7 També hi trobam consignat una mola grossa d’esmolar i les manxes amb el manxó i la tovera. la matèria primera consistia en diverses partides de ferro vell i nou, una partida de ferro vergat per fabricar els claus de ferrar. Trobam a faltar l’acer destinat a fer els acerons de les relles de l’antiga arada de fust i el tall de les eines manuals (xapetes, aixa-
des, picasses etc.). el carbó de pi era l’utilitzat per alimentar la fornal ja que l’inventari en registra tretze quintars. alguns dels estris consignats, com el calàpot i el tarracador, no els hem localitzats a cap diccionari a l’ús. la feina obrada que trobam a la ferreria, a banda de les ferradures, consistia en set lliures de claus de ferrar, tres corretges i dos galfons, aixades llenyateres i aixades de cavar, destrals, xapetes, rastells de corretjades, falçs. Totes elles, estan curosament registrades amb el seu pes respectiu, mesurat en lliures i unces. 4. DEPENDÈNCIES DE LA CASA. TALLES l’inventari, es va realitzar a la llar de la segona esposa, Magdalena Costa. era pràctica habitual dels menestrals d’aquella època el tenir l’obrador a l’entrada de la casa. situats a ambdós costats de l’entrada s’hi localitzen l’estudi de mà dreta, destinat a dormitori i l’estudi de mà esquerre. la cuina, la sala o pis situat a dalt, on es guardaven les collites, com és ara, el blat i l’ordi, ciurons, fesols, guixes, faves, garroves, ametles, figues seques, la perxa i altres objectes. Finalment la païssa, on s’hi registra una somera, una arada de fust, i un jou. De tot això, hom pot deduir que Bartomeu Mestre, exercia de ferrer, però conrava alhora les terres de l’herència familiar i les de la seva esposa. altre aspecte interessant d’aquest inventari rau en el registre
13
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 14
mel i sucre
EINES DE L'OFICI DE FERRER 1. Martell de forja. 2. Martell de bolla. 3. Mall. 4. Escaire de mànec. 5. Martell de pena. 6 i 7. Plana. 8. Encanyador. 9. Tallant. 10. Gúbia. 11 i 12. Punxó. 13. Estenalles (de diferents classes). 14, 15 i 16. Tast. 17, 18 i 19. Clavera. 20. Auvera. 21. Auvera redona. 22. Arquet o Serra. 23. Atiador, Sirventa o Tiràs. 24. Manxa o manxó. 25. Picòrnia. 26. Estenalles del foc. 27. Tallador. 28. Enclusa. 29. Pixot. 30. Copador. 31. Arquet o espasí. 32. Trepant. 33. Violí. 43. Llambroix. 44. Passadora. 45. Dental. 46. Xitxarra. 47. Punt.
14
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 15
mel i sucre de les feines fetes que el ferrer no havia cobrat, de les quals n’hi ha una bona tirallonga i que el document consigna amb el nom de tall o talla. aquest denominació té el seu origen en l’antiga pràctica de fer un tall a una canya o bastó per comptar més fàcilment. També se’n diu talla, a la llista dels habitants d’un poble, feta especialment a efectes tributaris, hem de recordar molt especialment la talla efectuada per l’ajuntament santjoaner el 1795 per adobar la fonteta de Consolació, publicada al full Documenta o els nombrosos llibres de talles custodiats a l’arxiu Municipal de sant Joan: llibre de comptes de talles, llibre del repartiment de les talles censals, llibre del repartiment de les talles comunes, llibre del repartiment de les talles d’utensili, llibre del repartiment de les talles de les guàrdies de mar, llibre del repartiment de les talles de veïnatge, llibre del repartiment de les talles generals etc. 5. TRANSCRIPCIÓ DE L’INVENTARI l’inventari, que transcriurem parcialment a continuació, el vàrem localitzar a un protocol del notari Miquel March:8 “inventari dels béns y heretat de Barthomeu Mestre, ferrer, fill de Barthomeu y de Joana Mayol, cònjuges difunts, natural de la vila de sant Joan y morador en la vila de sineu, rebut a requesició de anna Mestre, muller de Francesc estela
àlias Cama-grosa, filla de dit Barthomeu Mestre y de anna real, cònjuges difunts, com a filla única de dit Barthomeu Mestre, el qual ordenà son últim y vàlido testament en poder de Joan Baptista salvà, notari, als onze juliol mil setcens sexanta un, el que tingué son afecta per la sua mort seguida als tres desembre mil setcents sexanta tres y publicat als quatre de dit mes y añy [...]. [...] Primo en la entrada de la casa haont morí dit Barthomeu Mestre se ha enquentrat una enclua de pes de un quintar poch més o menos. ítem unas manxas ab son manxó, canó y tovera. ítem un banquet de pi vell. ítem una taule de pi usade. ítem tretze quintars en poca diferència de carbó de pi. ítem una mola grosa de peu ab tot son armament usada. ítem tres cadiretas de corda vellas. ítem un bufet mitjenser de pi usat ab son calax. ítem una barsella y un almut ab sèrcols de ferro usat. ítem una sàrria y una sanaya usat. ítem una cuberta de caxa y un garbell bo tot vell. ítem una post de pi nova de set palms de llargària y un palm de amplària. ítem cent quaranta nou ferreduras novas de mulars y cavall y quaranta ferreduras també novas de burro totas de pes de quaranta y vuyt lliuras. ítem dos stanayas corbas usadas. ítem tres stanayas de fer farreduras usadas. ítem dos stanayas en punta usades. ítem dos stanayas de ferrar usades. ítem un martell tarracador usat. ítem sinch martells de mitge mà usats. ítem dos llembroxos usats. ítem una clavera de fer claus de carro usat. ítem dos claveras una de fer claus diners y la altre de fer claus doblers usades. ítem un martell de mà usat.
ítem quatre martells de ferrar usats. ítem dos stampidors de ferredura usats. ítem un asentador usat. ítem sis passadoras usades. ítem un martallet de pena usat. ítem tres tayadors usats. ítem un calàpot usat. ítem duas oberas grosas usades. ítem una llima mitgensera usade. ítem un tayador de fer claus de ferrar usat. ítem una passadora radona usade. ítem dos mays grosos de pena usats. ítem un parpal vuyttavat usat. ítem quatre faus novas ab son mànech. ítem tres xadas novas, una llanyatera y las altres dos de cavar, totas de pes de dotze lliuras y mitgia de ferro. ítem dos uxols nous de pes de tres lliures y mitge. ítem tres destraletas patitas de pes de quatre lliuras y sinch unsas novas. ítem dos xapetas y un restell tot nou de pes de duas lliuras y quatre unsas. ítem diferens claus de farrar, altres dinals, barcarols, de mantí y doblers, tots nous de pes de dotze lliuras de ferro. ítem ferro vergat nou per fer claus de ferrar de pes de sexanta sis lliuras. ítem tres corretges y dos gaufons, nou tot, de pes de sis lliuras y deu unsas. ítem diferent ferro vell de pes de un quintar y sexanta lliuras. ítem tres lliures de ferro nou. ítem set lliuras de claus de ferrar nous. ítem dos restells nous de corretjades. ítem una anclua de pes de sinquanta una lliuras. ítem deu lliuras de ferro vell. ítem una pala de ferro de la fornal vella. ítem en lo studi de mà squerra entrant a dites casas una caxa ab son pañy, de poll, usade, dins de la qual una capa de burell negre usade. ítem uns calsons de llista de seda usats.
Sobrassada pagesa feta amb porcs matancers de Sant Joan Carrer de la pau, 20 Sant Joan sacaldera@sacaldera.com
tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h
15
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 16
mel i sucre ítem uns calsons de scandalari usats. ítem altres calsons de llista de coló blave usats. ítem altres calsons de llista de stopa usats. ítem una gavardina de fill y stam negre vella. ítem un gypó de stam torsut a la cordella negre usat. ítem un cosolet de stamañe negre usat. ítem onze camisas de bri y stopa, tres novas y vuyt usades de home. ítem una corbate y una barretine tot usat. ítem unas faldates de llista retxades color de scorxa de alzina de fil y llane usades. ítem quatre camisas de don de bri y stopa usades. ítem en altre studi de mà dreta entrant en ditas casas una caxa de poll ab son pañy y clau usade, dins de la qual una capa rosa de burell usade y unas antipares usades. ítem una corretge de moscòvia usade. ítem unas calsas de stam negres usades. ítem uns calsons de llista coló blave usats. ítem un jusdecoro de burell negre nou. ítem una vàneve retxada de vert, vermell y groch de fil y llane nova. ítem un gipò de friseta groch usat. ítem un jusdecoro de scot cordellat negre vell. ítem un gipò de llista de cotò blave usat. ítem un gipò de bri blanch usat. ítem un gipò negre y blanch retxat de fil y stameña usat y altre gipò de bri y stopa retxat nou. ítem altre gipó de fil y llane retxat usat. ítem uns calsons de endiane blave de porsellane usats y un gipó de stam torsut negre a la cordella usat. ítem uns calsons de calamandri empeltats de vermel usats y uns de stamane blave usats. ítem un cobribanchs y unas stovayas de pastar tot usat. ítem un llensol de stopa usat. ítem unas calsas blancas de lli usades. ítem una coxinera ab diferens papers. ítem un llit de camp entorxat de sirerer ab la sua catsalera ab una màrfegue de stopa tot usat. ítem dos llensols ab rande per el mitx de brinet usat. ítem un devental de endiane teñida usat. ítem un jusdecoro de filadís nou negre.
16
ítem quatre llansols de stopa nous. ítem unas faldetes de llista menude usadas. ítem altre faldeta de scot negre usades. ítem una deventera de llit de bri usada. ítem uns anagos retxats de bri y llane usats. ítem una caxa de pi ab son pañy y clau usade, dins de la qual unas faldetas de filadís negres usades. ítem un rebosillo blanch de brinet nou. ítem un rebosillo de endiana de color de cafè nou. ítem un rebosillo de endiana blave nou. ítem uns stovayons de brinet usats. ítem tres coxineras grans de brinet usades. ítem unas tovalles grans de brinet de taula usades. ítem un mocador de brinet nou. ítem dos ventays usats. ítem tres torcabocas usats. ítem quatre llansos de bri usats. ítem tres llensols de stopa gruxats usat. ítem un caxonet dins del qual unas pinses y vuyt barratines de bri y stopa usades. ítem dos camisas de home de bri y stopa novas. ítem dos calsons blanchs vells. ítem un gipó de scandalari usat. ítem dos camisas de bri y stopa dehome vellas. ítem tres calsons de calamandri usats. ítem una vàneve de cotó ab rande per las voreras, blanca, usade. ítem sinch camisas de home de bri y stopa usadas. ítem uns calsons jubs (?) de calamandri nous. ítem dos calsons blanchs de bri y stopa, uns nous y los altres usats. ítem una màrfegue de stopa usade y una gaca de lo mateix usade. ítem un pavalló blanch de bri y stopa usat. ítem dos llansols de stopa usats. ítem una flasade vella. ítem en la cuyna tres pellas de aram, una gran, altre mitjensera y una patita usades. ítem unas grellas grans y un torrador tot usat. ítem una olla de ferro mitjansera usade. ítem sis ollas de terra grans y tres mitjenseras novas y sis olletas patitas usades. ítem una dotzena y mitgie de plats y una dotzena de scudellas tot obre de inca usat.
ítem unas mollas de ferro y un llum tot usat. ítem un murter de pedra ab la sua massa de fust y uns ferros mitjensers tot usat. ítem dos cubertores de ferro, una patita y la altre mitjensera y una de aram mitjensera. ítem una post de pastar gran de pi usada. ítem mitge quartera de farina de blat. ítem mitge quartera de farina de ordi. ítem tres cubertoras de ferro mitjenseras. ítem un may gros de pena usat. ítem una xada llañatera y altre xada de cavar ab son mànech quiscuna usades. ítem un càvech gros ab son mànech usat. ítem tres alfàbias dos grans y una mitjensera y una salsera tot usat. ítem en la païsa una arade mitjensera y un jou usat. ítem una somera pèl negre de edat de vuyt añys. ítem sis galinas y un porsellet de un mes y mitx. ítem uns ganxos de aplagar rostoy usats. ítem demunt la sala tres almuts siurons. ítem una barsella de fasols. ítem quatre barsellas de guixas. ítem dos barsellas de faves. ítem un quintar de garrovas. ítem una barsella de ciurons. ítem quatre almuts de faves. ítem dos barsellas de mel·las. ítem tres quintars de figas secas. ítem sinch guinavets ab son mànech usats. ítem quinsa cañisos de sacar figues usats. ítem una sàrria spart usade. ítem set quarteras de blat. ítem duas quarteras y mitge de ordi. ítem quatre camayots, dotze llengonisas, un bisbe, satza fils de sobresade y una rova de xuya. ítem quatre lliuras y vuyt unsas de càñom. ítem sexanta tres lliuras de fil de stopa de càñom en reïms y una capsa de refredar ab son bruyol de vidre usat. ítem mitja quarterade de terra situada en lo terma de la vila de sant Joan en lo lloch dit al pont de la llosa. ítem un quortó de terra poch més o menos situat en dit terme de sant Joan en la sínia. ítem mitge quarterada de terra poch més o menos situada en lo terme de la vila de sineu dita son Candaler. ítem altre mitge quarterade de terra situade en dit terme de la vila de sineu dit
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 17
mel i sucre Ca ne Negre o el Carritxó. ítem dos quarterades de terra situades en lo lloch del Castell llubí del terme de la vila de Muro, las rotas, las que són stablertas [...]. [...] alacas que dix Magdelena Costa vídua de Barthomeu Mestre ser seves las que se enquantren dins la casa pròpia de dita Costa, haon habitave lo dit Barthomeu Mestre quondam son marit. Primo vuyt camisas de dona de bri y stopa usades. ítem uns anagos de bri y stopa de calamandri usats. ítem altres anagos de pinta de stam usats. ítem unas faldetas de llista de sede usades. ítem unas faldetas de stameña usades. ítem unas faldetas de fogaljat blaves novas. ítem una manta de friseta blanca ab floch negre usade. ítem uns anagos de calamandri nous. ítem un devental de endiana color de cafè usat. ítem altre devental de endiana teñida usat. ítem un rebosillo de scat blanch ab vete negre. ítem unas tovalles mitgenseras de bri y stopa obra gra de ordi usades. ítem sis cambuxos de brinet usats. ítem una camisa de bri, nova, de dona. ítem dos càñoms de stopa usats. ítem unas faldetas de llista de stam usades. ítem unas faldetas de endiana color de cafè usades. ítem tres llensols de stopa usats. ítem dos llensols de bri y un de stopa usats. ítem quatre llensols de stopa usats. ítem sis torcabocas de bri y stopa usats. ítem un llit de corda de ullastre usat. ítem tres almuds de siurons y duas barsellas faves. ítem un ribell mitgenser. ítem quatre barsellas de guixas. ítem un covo gran usat, dins una barsella guixas. ítem un paner de verduchs ab tepadora usat. ídem sis quarteras de blat y quinse barsellas de ordi. Béns y alacas de Barthomeu Mestre que dexaren de continuar-se en lo antecedent inventari Primo una pala de ferro de la cuyna perdrer foch usade. ítem una pala de ferro de la fornal vella.
ítem uns corbays y denou somades de fems. ítem duas pots de pi de posar formatge de dotze palms de llargària y un y mitx de amplària, vellas. ítem dos (...) de paya. ítem se continuan trenta y una lliuras deu sous té lamon Pere antoni Munar arrendador del predio son rosiñol de fayna la mia feta de son art de ferrer per compte de dit Munar conforme scriptura feta per mestre antoni Joseph Bal·le dels onze septembre mil setcents sexanta tres, cuya scriptura para en poder de Magdelena Costa. ítem se continuan vint lliuras vuyt sous li stan devent Gaspar alomar y Clara Cabater, cònjuges al dit Barthomeu Mestre per los motius continuats en la scriptura que para en poder de dita Magdelena Costa, vídua de dit Barthomeu Mestre y firmada per lo doctor Gabriel Maura, prevere y ecònomo de la parroquial iglésia de la vila de sineu que data als denou octubre mil setcens sexanta y un. ítem se continuan diferents tallas de fayna de son art. ítem talla de Joan Mayol de rahó de un sou per tay una lliura tres sous. ítem tretse sous per la talla de antoni real, racó. ítem denou sous per talla de raphel Parelló del lloch de Castell llubí. ítem quatre sous per la talla de symó Niell àlias Bosa. ítem denou sous per la talla de Jaume Farriol. ítem tretse sous per talla de Miquel serre. ítem set sous per talla de Guillem roig. ítem una lliura sinch sous per talla de Miquel Gual. ítem deset sous per talla de Miquel Florit. ítem quinse sous per talla de raphel racó. ítem dotze sous per la talla de Joan Fogueró. ítem en dit enfilay de tallas se continuan tres tallas sens nom, una de quinse sous, altre de quinse y la altre de tretse sous. ítem se continua altre enfilay de tallas de fayna de son art, esto és nou sous per talla de Joan Vallcanera. ítem una lliura per talla de Pere simó de Pallerdina. ítem una lliura dotze sous per talla de Bernad Berga. ítem vuyt sous per talla de Jordi Bestard Trep. ítem dos sous per talla de amador real, cuñat.
ítem una lliura set sous per talla de Jaume Jordà. ítem catorse sous de talla de Joan estela. ítem tres lliuras sinch sou per talla de Joan Ferregut. ítem devuyt sous per talla de antoni Catineu. ítem una talla sens nom que conté vuyt sous. ítem se continua altre enfilay de tallas de fayna de son art en lo qual consta una talla de Joan Verger que conté sis talls que són sis sous. ítem set sous per talla de Joan real del Puig de son Font. ítem set sous per talla de Joan Gil. ítem nou sous per talla de Pere Cal·lar, del dueño. ítem nou sous per talla de Joan real Pocasanch. ítem sinch sous per talla de raphel riutort. ítem sis sous per la talla de Nicolau artigues sastre. ítem tres sous per talla de raphel salvà. ítem nou sous per talla de Joan de Déu. ítem tres sous per talla de Joan Gomila. ítem sis sous per talla de Francesch Panxó. ítem quatre sous per talla de Jordi Trep. ítem una talla sens nom conté quatre sous.” [...]. NoTes 1. Padrón General formado por el ayuntamiento de san Juan el 1815. arxiu Municipal de Palma, ref. 263. 2. eina per rebaixar l'ungla de les bísties. 3. eina en forma de martell que té un cap aprimat i serveix per a marcar o obrir forats en el ferro calent, i especialment per a marcar els forats de les ferradures (DCVB). 4. Peça plana de ferro amb alguns forats de diferents mides i formes, dins els quals el ferrer introdueix els claus que fabrica, i reblantlos els forma la cabota (DCVB). 5. espècie de martell també anomenat obridora o cavall-matxo (DCVB). 6. Martell gros que empren els ferrers, que té una cara ampla i plana i per l'altra part una coa un poc més estreta i llarga, i que serveix per llevar les desigualdats o abonyegadures del ferro obrat (DCVB). 7. Peça de ferro que té un o alguns forats i que posada damunt l'enclusa, serveix per aplicar-hi la peça que el ferrer ha de foradar, de manera que el punxó no topi amb l'enclusa sinó que entri dins el forat (DCVB). 8. arxiu del regne de Mallorca, protocol M2129, f. 255-260.
17
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 19
mel i sucre
opinió
Parlament de presa de possessió com a regidora CaTaliNa Gayà
secretària General de l’axsJ
B
on dia, benvinguts i benvingudes. Voldria saludar tots els assistents i d’una manera molt especial la meva família, que són el meu suport constant en aquesta tasca. en una primera part voldria parlar com a regidora electa i en nom del partit polític assemblea per sant Joan del qual tenc l’honor de ser-ne la secretària general amb les diferents obligacions que el càrrec du. en primer lloc voldria agrair als assemblearis el suport i la feina feta per poder esser aquí avui; seguidament el nostre grup vol donar l’enhorabona al batle electe per haver estat el regidor més votat i així poder seguir amb la feina començada la legislatura passada; igualment també donam l’enhorabona als dos regidors del seu partit per donar-li suport. en segon lloc voldríem manifestar que el nostre grup polític sap bé que és estar a l’oposició, per tant ara que formam part de l’equip de govern voldríem encoratjar els dos grups polítics que formen l’oposició, Convergència per les illes i el Psoe, a fer feina conjuntament amb l’equip de govern ja que fan falta moltes mans per dur aquesta tasca endavant, sereu benvinguts. en tercer lloc i d’una manera més personal voldria encoratjar els altres dos regidors del nostre grup polític, en Pep i na Marga lida, i dir-los que per la meva experiència política a l’oposició, haurem de posar colzes tots; benvinguts a aquest vaixell. ***
la segona part de les meves paraules seran per clarificar als assistents i a tota la gent en general el per què d’aquest acord de governabilitat entre el PP i l’assemblea per sant Joan. arran de les passades eleccions, les dues forces polítiques més votades vam ser el PP amb 403 vots i l’assemblea per sant Joan, partit polític d’àmbit local, amb 356 vots. el PP va demanar parlar amb nosaltres i des d’un primer moment ja va deixar les coses clares, van posar damunt la taula la possibilitat d’arribar a un acord amb el nostre grup, encara que volien parlar amb totes les formacions polítiques representades. Com a premissa per arribar a un acord demanaven lleialtat. la proposta era dividir la legislatura segons el nombre de vots. Després de reunir-nos acordàrem que el PP tendria els 2 primers anys i dies corresponents i a l’assemblea li quedaria la resta. Finalment vam decidir que el PP se quedàs fins passades les festes patronals i a principis de setembre del 2013 se realitzaria el canvi de Batlia. Com podeu imaginar, posàrem damunt la taula les ideologies de les dues formacions polítiques, que en alguns moment són oposades i segur que seguiran essentho, però l’acord al qual arribàrem va ser el de fer feina per sant Joan i mirar de dur a terme les propostes coincidents en els dos programes electorals aparcant les propostes dels programes que ens dividesquin, i per tant aquestes darreres hauran d’esperar una
altra ocasió on pugui haver-hi més afinitat ideològica i política. així les coses, voldríem dir que l’assemblea no deixa d’esser l’assemblea ni el PP deixa d’esser el PP, procurarem que les divergències se puguin aclarir xerrant i arrancarem aquesta legislatura amb els projectes més necessaris i amb un cost assumible per l’ajuntament. Per tant, les sis persones signants d’aquest acord ens reafirmam en la clara voluntat de defensar l’esperit democràtic, i tot el que això suposa, així com la total transparència en totes i cada una de les nostres actuacions. les decisions polítiques es prendran per consens en el si de l’anomenat Consell de Govern, integrat pels sis regidors i regidores que conformen l’equip de govern.
***
en acabar la legislatura podrem i podreu parlar si ha donat bon resultat aquest acord, ara us demanam un vot de confiança perquè per a l’assemblea avui és una fita històrica, ens estrenam en aquest ajuntament a la part dels que governen, per això vos volem dir que les portes de l’ajuntament estaran obertes per tothom, estam al vostre servei, ben igual que hi estarà també el personal de què disposa aquest ajuntament. Voldria acabar amb el lema d’aquest acord: feina, lleialtat i seny per dur el nostre estimat poble endavant. Gràcies.
19
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 20
mel i sucre
opinió
Discurs de nomenament de regidor FreDeriC FeBrer ColoMiNa regidor PsiB-Psoe a l’ajuntament de sant Joan
a
tès que diverses persones se varen interessar pel seu contingut, transcriure íntegrament el discurs pronunciat (en part, per raó de temps) en el plenari municipal del passat 11 de juny de 2011:
“Bon dia, a tothom. en tot cas, gràcies per la vostra assistència, en aquest acte de constitució de la Corporació i elecció del batle de l’ajuntament de sant Joan. i gràcies especialment, a les 123 persones santjoaneres que han cregut i confiat en el PsiB i en les persones que a sant Joan el representam, i han fet possible amb el seu vot que el nostre partit estigui representat a la corporació. Fàrem tot el possible per no decebrer-vos, i fàrem autocrítica per corregir els errors que han provocat el fort descens de vots. Tambè he de donar les gràcies a tots els companys i companyes que m’aceptaren com cap de llista i que treballaren dur però net per aconseguir uns bons resultats. Certament les nostres expectatives eren superiors, i crèiem que formaríem part del govern. Però el resultats són els qui són, les acceptam, i aquests només tenen una interpretació possible: el poble soberà de sant Joan ha volgut que estem a l’oposició. en aquest moment amb només 1 regidor a sant Joan, ningú no ens necessita per conformar una majoria, i ho confirma el fet, des de les eleccions, a excepció del PP amb caràcter informatiu, ningú s’ha posat en contacte amb nosaltres per negociar o parlar.
20
Però en tot cas, us afegiré que, si bé aspiram al poder com tot pot partit polític, no ho volem fer a qualsevol preu o renunciant als nostres principis i idees. Hi ha decisions en forma de pactes que els nostres electors no entendrien. en tal sentit és molt discutible i és incomprensible el pacte anunciat entre dues forces de principi antagoniques: una, el PP conservadora i centralista espanyola, i altra, assemblea-PsM, progresista i nacionalista mallorquina, sobretot pel seu respectiu electorat, el qual indubtablement al votar no ho va decidir perque aquest pacte no estava mencionat en els respectius programes electorals. i parlant de programes, he revisat els vostres programes i se semblen poc, amb moltes discrepàncies de propostes (per exemple un vol crear una area esportiva a ses Casetes, modificant unes normes subsidiaries teòricament pactades i encara no aprobades; i altre posar en funcionament les Ns, amb àrees esportives a son Juny). realment ni dins ni fora de sant Joan no s’enten aquest pacte, i una vegada més sant Joan torna ser l’excepció a la regla, el poble on es va contra corrent, ja que la corrent normal i natural actualment e ideològicament seria un pacte PP amb Convergència per les illes, és a dir dreta i centra dreta nacionalista, com succeirà a la majoria de municipis. a més, aquestes diferències s’han visualitzat en les votacions d’ambdòs partits als plenaris, on la regla ha estat discrepar, i l’excepció, coincidir en la votacio.
Però malgrat aquesta incoherència ideològica, us hem de reconèixer que teniu la legitimitat que us dona ser les dues forces més votades, és a dir, teniu una major legitimitat democràtica en número de vots. en aquest sentit, inclús teniu més legitimitat que l’anterior pacte PP uM. aquell pacte és evident que no va funcionar correctament, i està demostrat que va existir desunió i desconfiança entre les dues forces, que provocaren que en la pràctica existien dos ajuntaments, on cada força governava àrees amb quasi total independència de l’altra. Per tant, atesos aquests antecedents a sant Joan, no deixa de ser un experiment interessant i convenient entre les dues forces més votades. us desig als dos partits que no caigueu en els mateixos errors, que treballeu no pels vostres simpatitzants, sinó per tot el poble amb la llealtat i seny necessaris per arribar al consens que necessita sant Joan en moltes decisions: quines Ns volem, on volem el poligon, la via de circumval·lació, les zones esportives, el centre sanitari, ús dels diferents edificis..., quin personal municipal volem, quin model d’escoleta, d’escola de Música... en tot cas, avui per ideologia i principis, de cap manera puc votar a favor de la vostra candidatura, i m’abstendré, sense perjudici de que, en el nostre partit, tendreu l’oposició constructiva que ja va tenir el pacte anterior PP-uM. Dit això, vos reconec que, malgrat des de l’oposició, és un honor representar al poble de sant
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 21
mel i sucre Joan i defensar aquí els ideals i principis progresistes del partit socialista. Des de l’oposició hi ha molta feina a fer, i amb l’actual situació econòmica més que mai, i la meva actuació serà com la que heu coneguda fins ara: no no només col·laboradora en relació a totes les mesures de l’equip de govern coincidesquin amb el nostre programa, sino també impulsora de noves propostes que tendesquin a millorar la qualitat de vida i el benestar dels habitants de sant Joan, especialment dels col·lectius més necessitats; però també de ferme i rigurosa oposició respecte a les mesures partidistes, contràries als principis
20 anys
d’igualtat, de participació, i de transparencia en la gestió. i ja des de dilluns, ja podeu començar a treballar, la nova corporació ja s’ha de posar a treballar urgentment en la revisió de les Normes subsidiàries, que precisen de decisions abans del 13 de juliol.; en la planificació de les activitats d’estiu i sobretot en la planificació de l’escola de musica i activitats educatives a partir de setembre, tot lligat a l’inici de l’elaboració dels Pressuposts de 2012. en aquest document és on es veurà el talant reial i les prioritats d’aquest nou pacte de govern. us deman que en aquests 4 anys vinents, entre tots contribuiguem a millorar o regenerar
la imatge que tenen els ciutadans dels polítics, que eNs VeueN CoM uN ProBleMa. No som un problema, son persones que intentam soluCioNar els problemes de la comunitat, ens han de veure com models de persones honrades, educades i dialogants, que sacrifiquen el seu temps per gestionar amb eficàcia i transparencia els interessos públics. Per acabar, esper contribuir modestament a obrir l’ajuntament al poble, donant a conèixer les seves actuacions i decisions, i facilitant la participació ciutada. i pens que un bon exercici de participació i obertura per part d’aquest nou pacte seria la publicitat del seu contingut.”
20 anys
21
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 22
mel i sucre
Un acord necessari
opinió
MaTeu sasTre
e
l resultat de les eleccions ha deixat les coses talment com estaven, almanco numèricament. en altres aspectes, però, tot ha canviat. i ha canviat de tal manera que s’ha donat l’únic acord de govern que, d’entrada, gairebé tothom descartava: PP-axsJ. Convé fer una ullada cap enrere i mirar d’on venim per entendre-ho. l’any 2007 es va donar una situació parescuda després de les eleccions i l’assemblea per sant Joan va apostar per un entesa que reflectís una àmplia majoria de la població, en aquest cas un acord de govern amb l’antiga unió Mallorquina i el Psoe. Per les raons de tothom conegudes, aquest acord no es va arribar a dur a terme i no cal que ens hi estenguem més. De llavors ençà han passat quatre anys, uns anys que no han constituït precisament un camí de roses ni per als regidors de l’equip de govern ni per als de l’oposició i que, sobretot al llarg del darrer any, ha propiciat un acostament abans impensable entre els regidors del Partit Popular i els de l’assemblea per sant Joan; un
acostament que ha posat de manifest una manera de fer feina i, sobretot, una lleialtat institucional que ha contrastat vivament amb la manera d’entendre la feina a la sala per part dels regidors de l’antiga uM. a aquest factor d’enteniment entre uns regidors d’idees oposades però amb voluntat de col·laborar, hi hem afegir una circumstància que s’ha donat durant les eleccions i que ha contribuït decisivament no tant a l’establiment de l’acord sinó a la impossibilitat d’establir-ne d’altres, ha estat la traïció que han hagut de patir des de les seves mateixes files els candidats del PP. una vegada passades les eleccions, s’ha confirmat el que alguns sospitaven: un sector (petit, però potent) de militants del partit contribuïren a engreixar el vot per a Convergència amb la intenció d’enfortir aquesta formació política per forçar l’acord PP-Cxi. aquesta traïció, naturalment, no ha caigut gens bé entre els dirigents del partit a sant Joan, i més encara quan s’han multiplicat les maniobres per impedir l’acord PP-axsJ i forçar alhora el dels
Cooperativa Agrícola
SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24
22
populars amb els convergents, maniobres que han arribat fins al punt d’anar a veure velles glòries del partit per demanar-los que intercedeixin per evitar l’acord amb els “rojos”, o fins al punt de repartir impresos anònims acusant de traïdors i coses pitjors els capdavanters de la llista municipal del PP. un darrer factor a tenir en compte, i no gens menyspreable pel que fa a les relacions personals, ha estat la manera d’encarar les negociacions. així com tant des del PP com des de l’axsJ hi ha hagut sempre un respecte mutu a l’hora d’establir converses, per part dels convergents aquest respecte ha estat inexistent i més bé es pot parlar de suficiència, donada per la creença (falsa, com s’ha vist) que els dos regidors d’aquest partit tenien “la clau”. Finalment, també cal tenir en compte que, pel que fa a la composició del Consistori, els números són els que són; per poder arribar a un acord de govern hi havia poques opcions possibles: o l’acord al qual s’ha arribat, o un govern en minoria del Partit Popular, o res pus, perquè un hipo-
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 23
mel i sucre tètic acord d’axsJ amb el Psoe (4 regidors) no bastava per formar govern i una entesa entre convergents i populars o assemblearis, ja ho hem comentat, no interessava a cap dels dos partits majoritaris. aquesta nova majoria a la sala, des del punt de vista del suport social de què gaudeix, engloba una àmplia majoria de la població santjoanera: 759 persones d’un total de 1.256 (les persones que han votat) han donat el seu vot a una d’aquestes dues candidatures, és a dir, més del 60%. els altres possibles acords no superen aquesta xifra. Podem dir, doncs, que la majoria del poble entén que la sala ha de ser regida per aquestes dues opcions polítiques que de bon principi ocupen dos espais antagònics en l’espectre polític santjoaner, qüestió que, pel que s’ha vist, no constitueix cap impediment per establir línies de col·laboració. així mateix, vista la situació de crisi que patim avui dia, amb unes previsions que indiquen que encara durarà anys, afegit al fet inqüestionable de la supremacia del PP en totes les institucions illenques (i la més que probable a les estatals de l’any que ve), tot plegat fa que des de l’assemblea per sant Joan s’hagi plantejat l’acord municipal amb el PP com l’opció més raonable, una decisió amb la qual s’enforteix el govern municipal (6 regidors en lloc de
3), amb la qual es disposa d’un interlocutor plenament vàlid davant les institucions supramunicipals (són del mateix partit) i amb la qual el poble de sant Joan, almanco en teoria, hi pot sortir guanyant. Tot plegat, és clar, amb el pressupòsit que els dos socis de govern siguin lleials l’un amb l’altre i que les diferències ideològiques (més que evidents) tampoc no suposin un entrebanc infranquejable per a l’acció de govern. en aquest sentit, convé advertir que
Finalment, una pinzellada només sobre algunes maneres de “fer política”. aquests darrers anys (i també els anteriors) massa polítics ens han acostumat a una manera de fer política que equipara el partit amb una empresa, dins la lògica de beneficis i pèrdues, no tan sols en capital humà sinó també i sobretot en capital capital, és a dir, diners. la creació de la fiscalia anticorrupció i l’aposta decidida per denunciar i jutjar les pràctiques il·lícites ha duit a la situació actual en què hi ha un
des de l’assemblea no hi ha cap intenció de fer una passa enrere en les reivindicacions socials i culturals que són pròpies d’aquest partit i dels seus socis al Parlament (el PsM), entre elles el model lingüístic de les escoles públiques i dels mitjans de comunicació públics. No descartem, per tant, que més d’una vegada, quan es debateixin aquestes qüestions, el sentit del vot dels representants del PP i d’axsJ sigui divergent. D’ambdues formacions dependrà que les diferències siguin assumibles i no interfereixen en l’acció de govern municipal.
elevat nombre de gent dedicada a la política que hauran de respondre davant els tribunals. a sant Joan també s’han donat aquestes pràctiques. esperem que aquesta nova etapa que s’obre al nostre poble i a tota la comunitat autònoma serveixi per establir mecanismes de control eficients que impedeixin aquestes pràctiques (eradicar-les sembla impossible, per la pròpia condició humana). aquesta ha estat, potser, una més de les raons que han propiciat l’acord entre el Partit Popular i l’assemblea per sant Joan a l’ajuntament de sant Joan.
OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521
23
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 24
mel i sucre
Ara toca resistir retalls ToMeu MarTí, coordinador de l’obra Cultural Balear extret del diari digital http://www.vilaweb.cat
l
a diferència entre les Balears i una província espanyola qualsevol és que, mediàticament, a les illes hi ha més pluralisme i que al mapa polític hi havia dues taques, no gaire grosses, però sempre presents, corresponents a formacions polítiques autòctones, l'una més o manco a la dreta i l'altra més o manco a l'esquerra. les eleccions de diumenge certifiquen la desaparició de la taca autòctona de la dreta, perquè els vots de l'antiga unió Mallorquina s'han repartit a parts iguals entre la nova Convergència per les illes de Josep Melià i la lliga regionalista de Jaume Font i cap no ha arribat al 5% necessari per a entrar en el repartiment d'escons. les Balears, des de diumenge, s'assemblen una mica més a una província espanyola qualsevol. També ho podem dir d'una manera més nostrada: ens acostam una mica més als nostres germans valencians. la desaparició de l'espai de dreta autòctona, juntament amb un previst enfonsament del Psoe, a compte de les mesures antisocials del govern de rodrí-
24
guez Zapatero, han fet que el PP, amb els mateixos vots de fa quatre anys, hagi aconseguit la majoria absoluta més folgada de la història a totes les institucions importants de Mallorca, Menorca i eivissa. Jaume Matas, fa quatre anys, obtengué el 46,02% dels sufragis, que li reportaren 28 diputats al parlament i no aconseguí de governar en cap de les grans institucions. Bauzá n'ha obtengut el 46,37%, que s'ha traduït en 35 diputats (!) i en una majoria aclaparadora a totes les institucions importants. Tot això no ens ha de fer oblidar que la victòria del PP no es produeix perquè els conservadors hagin sumat gaires vots més, sinó per l'enfonsament del PsiBPsoe i per la dispersió del vot centrista i d'esquerres (per bé que l'esquerra nacional aguanta) i per un sistema electoral que ha deixat sense representació un 20% dels votants. Però, si la bona notícia és que el PP es manté en aquest 46 i escaig per cent, la mala notícia és també la mateixa dada. Tant se val que en la legislatura del PP, amb Jaume Matas i el seu equip,
robassin més de 200 milions d'euros públics i en malbaratassin uns centenars més. Tant se val que una directora general d'aquell govern tengués enterrada al jardí de casa una caixa de Cola-Cao amb desenes de milers d'euros saquejats de les arques públiques. Tant se val que un regidor del PP a Palma d'aquella mateixa legislatura gastàs doblers públics en cocaïna i prostitució masculina..., el PP sempre té una mica més de 190.000 fidels disposats a votarlo. i si el PP de Jaume Matas ja va ser el més destructor del territori i el més anticatalà de la història, el de Bauzá té vocació de superarlo. amb el petit detall que, com que, en principi, no tendran doblers per a fer carreteres, podran destinar més energies a atacar la llengua pròpia de les illes Balears o sia, la llengua catalana. i a criminalitzar i ofegar econòmicament i mediàticament els seus defensors. al davant, s'hi trobaran una societat civil organitzada, potent, que aquests darrers anys ha avançat molt i que ara està preparada per a no permetre cap retrocés.
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Pรกgina 26
mel i sucre
26
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Pรกgina 27
mel i sucre
27
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 28
mel i sucre
Més apunts del Pla de Mallorca
dalt del turó
CliMeNT PiCorNell tirada el Llunari Pagès de Jaume d’Albocàsser i De com era infant del Pare Ginard. Atur tots els estris electrònics de la casa i, sobretot, faig enfora qualsevol estadística de població de Balears, de sociolingüística i de numismàtica si fa falta.
era infant: “Quan les mèl· leres fan niu i comencen a clivellar les figues albacors... Qualque pic, en dies de vent sorrer i aire apesantit, vèiem les altres eres del contorn amb els homes recolzats sobre la forca, esperant l’oratge.”
e
e
Obr el Llunari Pagès: “Diada de Juny. Simfonia de grins dins els sementers i corredissa de guàtleres joves que juguen a conions davall ses gavelles sense lligar. A s’era cançons carregades de vessa (“Muletes correu, correu / fareu sa palla menuda...”) i a l’aire niguls de ventim i polsegada de faves cuitores. Dins un vorerar de magraners encesos de cremallons pentecostals acora sa són un mussol grandier” (Si posaven aquest tros al comentaris de text de la selectivitat universitària farien una escabetxina i fins i tot els qui defensen les modalitats no entendrien res). Li peg ara a De com
De bon matí ja som partit cap al poble, al meu turó. Al cassino, el sen Joan Biter conta que quan era al· lotot el van amollar dins la cisterna perquè a sa mare, traguent aigua, li havia caigut la medalla d’or de la cadeneta. Quan va ser a baix, dins la pera, amb l’aigua pels genolls, va remenar per dins el llim i la trobà. Se la posa entre les dents i mirà per amunt dient: Ja me podeu pujar! I en dir-ho, s’envià la medalla. En ser dalt entre son pare que li pegava tocs pel cap i sa mare que el protegia es posà a plorar. Hagué d’obrar tres dies dins un orinalet fins que, a la fi, va fer la medalla.
PLANTERS
Fusteria en general i mobles de cuina Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85
28
NICOLAU
Faig una volta pel campament dels indignats de la plaça d’Espanya i escolt una estona l’assemblea del vespre. Després d’escoltar una estona decidesc partir cap a casa. Abans de poder entrar, músics búlgars i romanesos torturen el barri amb cançons que els veïnats sabem de memòria, venedors senegalesos ofereixen mercaderies lluminoses insistentment als vianants, estols de turistes empobrits impedeixen el pas. Un pic dins l’entrada, m’enyor del Pla: encara serà vera allò de la Mallorca Profunda. Se m’ha dibuixat la imatge del meu padrí Toni Blanc, al cel sia, enviant-me –quan era nin– a cercar peres de Sant Joan a una perera que teníem al costat d’una síquia –no arribava a torrentó– que solia rajar fins ben entrat l’estiu al camí de ses Casetes. Si m’entra l’enyorança súbita, el Pla és el meu salvavides, i si no hi puc anar, quan me pega l’atacada –pobre folklòric ploramiques!– o he de prendre un cocktail d’Orfidals o llegir d’una
ORNAMENTALS
Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 29
mel i sucre
e L’amo en Toni Bellafont se’n recordava que l’anaren a cercar perquè madò Antònia Xirica s’havia tirada dins sa cisterna pensant matar-se i la sentien gemegar a les totes, l’aigua no la tapava i havia quedat malferida allà baix. Els veïnats tiraren junta i decidiren anar a cercar l’únic nebot, que era ell, i no li va quedar més remei que baixar-hi. “Ja vos podeu imaginar el quadro, mig a les fosques, amb sa tia Antònia que ja no estava bé des cap, provant de fermar-la perquè la pujassin, amb un fred que pelava. Ja que hi era vaig aprofitar per fer net es cul de quatre gerres, dos poals i uns rampins que hi vaig
frases fetes
trobar. I tanmateix sa tia no em feu hereu, sa punyetera!” e Cont que un eixam es va penjar d’un magraner bord del meu corral. Feia dos palms de llarg i una bona remor. A la vila n’hi ha un que en té per devers el pinar de sa Tortuga pel camí des Rafal Aixat. És en Joan, de veïnat de la casa de l’Obreria de Sant Antoni. Vol l’eixam si no s’ha d’enfilar molt. Recorda quan de jovenets amb un germà importaven “reines d’abelles” d’Itàlia, braveja que la mel més bona és la de xiprell de les garrigues de Sant Salvador i es demana que li deuen posar a la mel comercial que no se pren mai, un conco li deia: “No mengeu mai
coses que no tornen dolentes, si hi tornen, són naturals, les que no hi tornen és que els han afegit mettàfara”. L’amo en Tomeu Burrià conta que quan era al· lotell trobà un eixam pel camí de Son Amadora i va pensar que si no el se’n duia li prendrien. Amb un xorraquet tallà la branca d’albercoquer, i caminant, caminant, dugué l’eixam fins a ca seva, més d’una hora a peu. Quan entrà dins la vila tothom se feia enfora. “Encara el tenc, li he canviat les fustes a la casera, per les bresques, però fa més de quaranta anys que és allà, surten eixams nous, però sempre hi ha hagut abelles”. Així m’espàs l’enyorament: tocar mare, alenar fondo i estar qui estar. Fins que m’enyor de Ciutat.
Els jornals se tornen JoaN sasTre JoaN
e
xpressió pagesa que indica que sempre s’ha de cercar un equilibri entre les ajudes que una persona o grup ha rebut i les que ha donat. igualment funciona al contrari, quan es tracta d’equilibrar les malifetes i els mals moments passats per determinades actuacions. en temps pretèrits, quan pel món circulaven encara menys doblerets que ara, una de les pràctiques habituals que utilitzaven els pagesos per ajudar-se entre ells era l’intercanvi de jornals: tu fas uns dies de feina per jo quan a mi em faci falta, i jo te’ls tornaré quan et faci falta a tu. així, en les
feines que precisaven de molta ma d’obra, en comptes de llogar jornalers temporers i haver-los de pagar, passaven amb el que tenien, i no havien de canviar de butxaca els pocs doblers que tenien. ademés, per afegitó feien un poc de vida social, perquè en fer els jornals complets, berenaven i dinaven plegats, i a vegades fins i tot hi feien el sopar i la vetlada, amb la qual cosa tenien molt de temps per parlar de “les seves coses”. això passava en aquells temps en que els jornals costaven poc, i el valor dels doblers era tan alt que sortia caríssim fer-los moure. i que tot anava
més poc a poc. Però, com resa una altre dita pagesa, “no hi ha temps que no torn”, i avui en dia els doblers tornen a ser caríssims (per ventura no arriben als nivells d’aquells temps, però s’han encarit molt en relació a uns anys enrere), i la gent que en té pocs tornen a aquell costum antic de “avui per tu i demà per jo”: haureu llegit pels diaris que s’estan implantant uns “bancs de temps”, en els quals diverses persones ofereixen el que saben fer a altres persones a canvi del que puguin saber fer elles. una manera moderna de reprendre el costum antic de “tornar els jornals”.
29
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 30
mel i sucre
meteorologia
Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG
Comentari: el maig ha registrat, a l’igual que la resta de mesos del que duim d’any una temperatura mitjana superior a la de l’any passat, arribant als 19 ºC. aquesta s’ha elevat 2,1 ºC respecte al maig de 2010. en els darrers quatre anys, just el maig de 2009 superà aquest valor; en aquest any la temperatura mitjana pujà fins als 19,6 ºC. arrossegam per tant una primavera amb temperatures més càlides que les habituals per a aquests mesos. Ha estat un mes, també, amb poques oscil·lacions de la temperatura. el gràfic del valor mitjà dibuixa una línia bastant horitzontal sense canvis destacables al llarg d’aquest període mensual. la pluviometria ha tornat ser molt escassa en aquest mes, únicament s’han recollit 12 mm; quantitat que contrasta totalment amb la produïda l’any passat, on s’arribaren a comptar 122,2 mm. Hem encadenat dos mesos de primavera, abril i maig, molt secs, quan són mesos, aquests, en què sol ploure bastant més que enguany. aquest fet s’ha produït en una època en la qual l’aigua de pluja és totalment necessària per a la darrera etapa dels cultius de secà, per obtenir una bona fructificació i anyada. la importància
EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011 Temperatura mitjana
GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG
2011
2010
2009
2008
10 10,7 11,8 16,2 19
9,7 10,4 11,2 14,1 16,9
9,8 9,9 11,7 13,6 19,7
11,8 11,4 12,3 14,9 17,3
MES DE MAIG
2011
2010
Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria
19 ºC 29,7 ºC (dia 26) 12,2 ºC (dia 4) 11,4 mm (i 0,6 mm de rosades) 6,9 Km/h 54,7 Km/h (dia 2) NE 68,87% 1016,65 mb 4,4 ml/dia
16,9 ºC 31,4 ºC (dia 31) 7,8 ºC (dia 4) 122,2 mm
Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)
7,2 Km/h 66 Km/h (dia 4) O-NO 68,75 % 1012,93 mb 3,6 ml/dia
JUNY 2011 (fins a dia 20) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)
19,8 ºC 31,5 ºC (dia 17) 10,5 ºC (dia 2) 58 mm 5 Km/h 45,1 Km/h (dia 18) S 3,7 ml/dia
PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2011
GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG
30
Radiació solar (Wh/m2)
Energia generada (kWh)
Radiació/ Energia
Tª mitjana plaques (ºC)
66579 87842 114202 157392 185426
5540 7220 8982 11500 14365
12,02 12,17 12,71 13,69 12,91
10,7 12,8 14,5 21,07 25,26
Diòxid de carboni Petroli que es no emès (Kg) necessitaria (litres) 6094 7942 9880 12650 15802
1385 1805 2246 3220 3591
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 31
mel i sucre intensa es produí el dia 4 amb quasi bé 40 mm. Conseqüència d’aquest ambient més humit també baixà la intensitat de l’evaporació. aquest canvi de temps respecte al mes de maig es reflectí també en les temperatures que baixaren sensiblement durant aquests dies. Passada aquesta inestabilitat, el sol ha tornat a lluir i a encalentir més que mai. i arribam, el dia 21 de juny, a les 17:16 h, a una fita destacada dins l’any astronòmic, al solstici d’estiu, amb el dia més llarg i la nit més curta. els raigs del sol, en aquests dies de final de mes ens incideixen amb la màxima verticalitat, el que es tradueix amb llum intensa i màxima transmissió d’energia per part dels raigs solars. les ombres són benvingudes especialment a les hores centrals del dia. recuperat l’ambient sec, amb la millora del temps a partir del 2n terç del mes, s’han iniciat les feines de recol·lecció dels cereals i ja es veuen les màquines realitzant aquestes tasques pels nostres camps més rossos que mai. amb les temperatures d’aquests darrers dies ja no fa vessa llençarse a l’aigua de la mar o de la piscina, fins i tot a aquells que més s’ho pensen abans de decidir-se.
de l’aigua en aquests mesos ha quedat reflectida als refranys populars: “per l’abril cada gota val per mil” o “pel maig cada gota val un raig”. els valors mitjans de la humitat, del 68,87 %, i de l’evaporació, de 4,4 ml/dia, corroboren el domini d’una atmosfera seca i calorosa en aquest maig. el vent ha tornat bufar de manera predominant del gregal, Ne, com a l’abril. llevat de quatre o cinc dies repartit al llarg del
mes, en què es sentí el vent, la resta presentà molta calma. la velocitat mitjana es quedà en 6,9 Km/h. Comentari: Precisament quan l’aigua podia fer més mal que bé, la pluja s’ha presentat amb certa intensitat. Just començat el juny arribà una pertorbació atmosfèrica que s’instal·là en el nostre cel durant els primers deu dies del mes. Durant aquest període van caure 58 mm; la ploguda més
Parc solar: la radiació solar va en augment, conseqüència de l’allargament del dia i de la intensitat d’aquesta. Per això en aquest mes de maig s’han generat 2865 kWh més que a l’abril. a destacar un lleuger augment del rendiment de les plaques en aquest mes. s’ha necessitat una mica menys de radiació per a unitat d’energia generada. Ha passat dels 13,69 al 12,91 Wh/m2. es romp la tendència anotada al llarg d’aquests mesos, en la qual ,conforme augmentava la temperatura a les plaques, disminuïa aquest rendiment.
31
mel372:mis298 22/06/11 11:05 Página 43
mel i sucre
agenda Horaris de tren aCTualiTZaT (07-2008) (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan) sant Joan - Palma Dies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38 (8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38 (13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38 (9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38, 14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38, 9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38, 12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38, 17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Palma - sant Joan Dies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09, 10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09, 15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09, 20.09, 21.09, 22.09. Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04. Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04. sant Joan - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59 (8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59 (12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59 (9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25), 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Manacor - sant Joan Dies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22. Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22. Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.
Dies assenyalats
Efemèrides
Juliol: sant Fermí (7), santa elisabet (8), sant Cristòfol (10), la Mare de Déu del Carme (16), santa Margalida (22), sant Jaume (25), santa aina (26).
Juliol de 1991 • Joan Mesquida va sortir elegit batle, amb els vots del seu partit (PP-uM) i el del grup arrels, davant la sorpresa (?) d’alguns. • seguien les obres d’instal·lació de la xarxa d’aigua potable. en una mostra més d’insensibilitat, moltes plaques estaven retolades en castellà. • les pluges varen endarrerir l’inici de les messes fins a principis de juliol. l’anyada es preveia bona però amb molta d’herba.
El mes esperem que enguany el conegut refrany que diu “la monja l’encén (santa Margalida) i el frare (sant Bernat) l’apaga” no es reafirmi, perquè potser passarem un estiu infernal: molta calor, sense llum ni tampoc aigua; però vaja, segur que subsistirem. És temps de figues, sobretot de les flors, albercocs, peres, prunes, melicotons... i “per sant Jaume raïm a la taula”, encara que si fa algun ruixat no en menjareu ni per l’agost. És l’hora de sembrar lletugues (pel ple i minvant) i cols (pel minvant). Quasi tothom ja ha segat, encara que qualque endarrerit a principi de mes acabarà de segar el blat. Després de messes, festes, i per això tenim les festes de sant Joan degollat. (Notes preses del Pronòstic2000, de Laterraieltemps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)
el sol
1 juliol 15 juliol 31 juliol 15 agost
la lluna
surt
es pon
06.24 06.32 06.46 07.00
21.19 21.15 21.03 20.45
1 juliol 8 15 23 30 6 agost
nova quart creixent plena quart minvant nova quart creixent
Assistència mèdica
Ajuntament
Centre sanitari dillunshorabaixes dedimartsadivendres 8:00 h a 13:00 h restad’horesidedies PaC de Vilafranca
De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h Biblioteca
Apotecaria
De dilluns a divendres: de les 17h a les 20:30h
de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h
Dissabtes: de 10h a 12:30h
diumenges dia 3 de juliol Porreres dia 10 sant Joan dia 17 Vilafranca dia 24 ariany dia 31 Montuïri dia 7 d’agost Petra
Juliol de 2001 • es va tancar un acord entre l’ajuntament i el Bisbat, pel qual aquest darrer cedia el local del teatre per un període de 30 anys. en feia 22 que s’havia cremat. • Belén Fernández de Castro va obtenir l’adjudicació del servei de menjador de l’escola, que havia quedat vacant per jubilació de la cuinera anterior. • Va sortir a exposició pública el projecte de reforma de la carretera de Montuïri a sant Joan, emprada per tothom que va a Ciutat.
Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h
Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 55 00 80 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 56 07 50 Centre sanitari 971 52 65 08 apotecaria 971 52 62 52 Policia local 630 98 35 92 Guàrdia Civil 971 56 00 27 Policia Nacional 091 ajuntament 971 52 60 03 Gesa 971 55 41 11 Centre meteor. 971 26 46 10 oCB 971 72 32 99
43
Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan
Mel
i
Sucre
O CB de Sant Joan • Juny / 2011 - n ú m . 3 7 2
Sucre Juny
/
2 0 1 1 - núm. 372