Mel i Sucre. Num. 373, juliol de 2011

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Sucre Juliol

/

2 0 1 1 - núm. 373

A l’estiu...

Mel

i

Sucre

O CB de Sant Joan • Juliol / 2011 - n ú m . 3 7 3

postes de sol, vespres a la fresca festes arreu i... tot el que vulgueu

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

La família des Pujol FraNCesC CaNuTo

Fotos PeP Gayà

mel i sucre

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Juliol 2011. Núm. 373 revista d’informació general Frases fetes JoaN sasTre Edita associació Mel i sucre sant Joan Meteorologia JoseP roiG Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Passatemps arNau MoraTiNos

Col·laboradors 2011 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Joan Jordà, Grup d’espais Familiars, Catalina lluïsa Gayà, Frederic Febrer, albert “es Col·lega”, Catalina Gayà, Joan Francesc riera, Tomeu Martí, Maria Bel Matas.

Tirada actual 500 exemplars

Petites diferències Maria Bel MaTas

Excursions JoaN F. riera

4 grapes JauMe alBerT

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Foto: Joan Font.

Contracoberta Foto: Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 3

mel i sucre

notícies locals 1 s’està acabant de confegir el programa de les festes de l’estiu. enguany, com a tot arreu, s’imposa l’austeritat. Per reduir costs i per augmentar el caràcter popular de les festes, s’ha decidit fomentar la participació de les entitats del poble i, segons els responsables municipals, la resposta ha estat positiva. es rumorejava que per mor de l’estalvi, perillaven els focs artificials, que es podien suprimir definitivament, però ens han assegurat que es faran, tot i que amb un pressupost encara més ajustat que altres anys. De tota manera hem pogut saber que hi haurà dues berbenes, dimonis, mobiletada, caçadors, nit de jazz, sopar a la fresca..., en poques paraules que potser hi haurà austeritat, però que no diferiran gaire de les d’aquests anys passats.

1 el preu dels cereals ha augmentat enguany un 50% respecte de l’any passat... però la cosa s’ha compensat amb una forta pujada dels fertilitzants. la collita ha estat un poc més bona que la de la temporada anterior. Varen encertar els pagesos que sembraren dins el desembre, ja que han obtingut més quilos i més qualitat farinera. en canvi, els que sembraren dins el gener no han estat sortats, ja que la falta de pluges a l’etapa final ha fet que els cereals no granassin bé. la conseqüència ha estat una disminució del pes i de la qualitat.

1 Ha mort n’arnau Company “des Centro”. Durant anys, juntament amb la seva família, va

La festa de Sant Cristòfol concentrà moters, cotxes i gent a les beneïdes. Després de la missa solemne, tengué lloc el sopar de burballes a la plaça de la Constitució (foto Amador Bauzà ‘Peçol’).

regentar el popular bar de la plaça de sant Joan, la competència natural de Can Tronca. Després de jubilar-se, n’arnau va ser afectat per una malaltia que el va deixar amb les facultats físiques bastant minvades, la qual cosa ha fet que els darrers temps la seva mobilitat hagi hagut de ser escassa. el seu fill Toni, d’aleshores ençà, continua al capdavant del negoci.

1 una persona ha estat condemnada a 10 anys de presó per uns fets que varen ocórrer a una casa de fora vila de sant Joan. l’home, de 51 anys, va anar a visitar la seva exal·lota i el fill adolescent d’aquesta. en un moment de descuit va pegar amb un garrot al cap de l’al·lot i el va fermar i emmordassar.

Després va pegar a la dona i la va agredir sexualment. la va amenaçar d’escorxar el fill davant ella i després fer-li el mateix. Per sort, el jove s’havia pogut desfermar i avisar la Guàrdia Civil, que va aconse-

guir que l’agressor s’entregàs. l’acusat va reconèixer els fets i aconseguí que la seva defensa pactàs la pena de 10 anys amb la Fiscalia, molt per davall els 27 anys que aquesta havia demanat inicialment.

Per sant Joan ningú coneix les persones afectades per aquest cas.

1 la màquina agranadora d’en Melcion Mascaró ha fet net carrers que abans no havia visitat mai. No sabem si això té relació amb la màquina nova que ha adquirit l’ajuntament, tal com us informàvem el mes passat, i que suposarà l’acabament del contracte amb l’empresa de Manacor.

1 la delegació de l’obra Cultural Balear a sant Joan (que edita aquesta revista) organitza dins els actes de les festes patronals un concurs de micrometratges i un de fotografia. els micrometratges han de tenir una durada màxima de 5

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 4

mel i sucre minuts i tractar sobre “sant Joan i la seva gent”. se’n poden presentar tants com es vulgui però només es pot optar a un dels quatre premis de 50 euros (millor argument, millors actors, millor idea original i millor curtmetratge). el concurs de fotografia té el mateix tema, s’hi poden presentar fins a 5 fotografies i hi ha dos premis, de 60 i 40 euros. les obres presentades es mostraran a la plaça de Joan Carles i dia 21 d’agost, i allà mateix es donaran a conèixer els guanyadors. Per a les condicions detallades, podeu anar al tauler d’anuncis de l’ajuntament o al nostre lloc web, http://melisucre.cat/.

1 la serra de Tramuntana ha estat declarada per la uNesCo Patrimoni de la Humanitat. el Consell de Mallorca va promoure la nominació, que ha comptat amb el suport de molts de ciutadans. en el ple que celebrà la uNesCo a la seva seu central de París a finals de juny es va aprovar la declaració. la presidenta del Consell, Maria salom va dir que era una gran notícia des d’una òptica tant mediambiental, com cultural i turística, que podia propiciar un turisme de qualitat a l’illa. entre els principals atributs de la serra, el dossier de la candidatura destacava la diversitat en la vegetació i la fauna i, sobretot, l’excel·lent conservació de les petjades deixades per les diverses civilitzacions que varen transitar per la serra. a banda, també la uNesCo n’ha valorat l’agricultura mil·lenària, que “ha transformat el terreny i mostra una xarxa articulada de

Els bombers hagueren d’actuar amb rapidesa i contundència perquè el foc no s’estengués per la zona de Son Brondo (foto Diario de Mallorca).

mecanismes de gestió de l’aigua entre les diferents parcel·les que és d’origen feudal”.

1 aquest estiu ha començat de manera atípica. el mes de juny i principis de juliol les temperatures varen ser més altes del que és normal, però després la cosa ha canviat i molts de dies ha estat ennigulat i amb temperatures més baixes del que s’ha d’esperar per la canícula.

Com a mostra de la raresa del temps, la nit del 4 al 5 de juliol era plàcida a sant Joan. De cop, devers les dues de la matinada va començar un vent huracanat que va fer que molta gent s’aixecàs a tancar portes i finestres. Tal com havia arribat la ventada se’n va anar al cap d’uns minuts. segons els entesos, aquest fenomen es coneix tècnicament com “esclafit”. Hem sabut que, sobretot per foravila, hi va haver destrosses diverses.

1 el nou conseller d’agricultura (entre altres) del Govern Balear, Gabriel Company “Mena”, va aixe-

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

4

car polèmica amb unes declaracions a la ràdio, només uns dies després de ser nomenat. Va dir que “no permetria intromissions de l’oposició”. Tot i reconèixer la tasca fiscalitzadora d’aquesta, va rebutjar que “s’actuàs per entorpir la tasca diària de la Conselleria”. Digué que li agrada explicar les coses però no respondre preguntes fetes només per “tocar el nas al conseller de torn”. segons en Biel hi ha polítics que només fan preguntes per fer perdre temps al conseller i que no es pugui dedicar a la feina. Troba que mereixerien rebre una coça al cul que els enviàs a ca seva. segur que hi ha preguntes innecessàries, irrellevants o malintencionades, però també n’hi ha de legítimes, i totes han de ser contestades. És part de la feina d’un conseller informar els ciutadans sobre la seva tasca, igual que és feina de l’oposició demanar tants d’aclariments com faci falta. això és precisament la transparència que tant reclamaven (i amb raó) quan estaven a l’oposició.

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 6

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió extraordinària de dia 21 de juny de 2011. es va tractar d’una sessió destinada a tràmits administratius per tal de constituir els distints grups polítics, les comissions, adjudicar les delegacions, i posar tots els òrgans de l’ajuntament a punt per posar en marxa la maquinària de la gestió municipal.

Va començar puntualment, i la cosa va anar rapideta, atès que quasi tots els punts es limitaven a “comunicar” decisions que no s’havien de votar o que ja estaven consensuades entre els membres de l’equip de govern.

De bon principi es va aprovar l’acta de la sessió constitutiva, celebrada dia 11 de juny, i es donaren a conèixer els grups polítics i els seus portaveus. se n’han constituït quatre, un per cada partit que ha obtingut representació. acte seguit, es va establir la periodicitat dels plens ordinaris, quedant en un ple ordinari cada dos mesos, el darrer dimecres del mes que pertoqui. el portaveu del Psoe va plantejar que seria millor establir la periodicitat mensual, i el de Cxi va opinar que seria millor continuar fent-los en dimarts. el batle va mantenir la proposta deixant ober-

ta la possibilitat de canviar en un futur si les circumstàncies ho aconsellen, i es va passar a votació, amb un resultat de 6 vots a favor (3 PP + 3 axsJ), 2 en contra (Cxi) i 1 abstenció (Psoe). al quart punt es va donar compte del nomenament de tinents de batle, segons els següent ordre: primer, Catalina Gayà Bauzà, segon, Miguel Pascual rodriguez, tercer, Josep Bauzà Bonet. Després d’alguns aclariments per part del secretari al portaveu de Cxi, antic tinent batle de l’anterior consistori, el plenari es va donar per assabentat. en el cinquè punt es determinaren les delegacions específiques de regidors a cada àrea de feina, que quedaren així: Miguel Pascual rodriguez: Medi ambient i agricultura, indústria, comerç i energia, i delegació compartida de Fires i festes.

Catalina Gayà Bauzà: Delegació compartida de Cultura i educació.

Josep Bauzà Bonet: interior i manteniment, i delegació compartida d’urbanisme i obres. antonio oliver Gornals: esports i delegació compartida d’urbanisme i obres.

Margalida Català Juan: sanitat, serveis socials, joventut i igualtat, delegació compartida de Fires i festes, i representant al Fons Mallorquí de solidaritat. una pregunta del portaveu del Psoe va aclarir als assistents que qui comparteix la delegació de Cultura i educació amb na Catalina Gayà és el batle mateix, cosa que no s’havia explicitat a la intervenció del secretari en llegir l’acord. en relació a les Comissions Informatives Permanents, de les quals es va destacar que en formaran part tots els regidors de l’equip de govern, es crearen les següents: Cultura i educació, presidida pel batle i Catalina Gayà com a suplent.

Fires, festes i esports, presidida per Miguel Pacual, i antonio oliver i Margalida Català com a suplents. especial de comptes, que també actuarà com a comissió informativa permanent dels assumptes d’economia i hisenda, presidida pel batle i Catalina Gayà com a suplent urbanisme, obres, manteniment i interior, presidida per Josep Bauzà i Bonet i antonio

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

6

Tel: 971 52 60 78

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 7

mel i sucre oliver com a suplent. agricultura, medi ambient, comerç i indústria i energia, presidida per Miguel Pascual i Josep Bauzà i Bonet com a suplent. sanitat, serveis socials, joventut i igualtat, presidida per Margalida Català i antonio oliver com a suplent. el portaveu del Psoe va intervenir per demanar que les informacions similars a la donada a aquest punt, que necessiten d’una redacció prèvia, estassin a disposició de tots els regidors a les oficines de l’ajuntament a partir del mateix moment en que fos redactat el document. al setè punt, es nomenaren els representants en òrgans col·legiats, recaient en el batle la representació al Consell escolar, a la Fundació Pare rafel Ginard i Bauçà, a la Federació de Municipis (FeliP), i a la Mancomunitat del Pla, mentre que la representació al Fons Mallorquí de solidaritat va recaure en la persona de na Margalida Català.

Després d’una intervenció del portaveu de Cxi que no vaig poder entendre ni a través del vídeo de mel i sucre (per ventura no estaria malament que els serveis tècnics de l’ajuntament instal·lessin micròfons a la taula, per millorar la sonoritat de les paraules dels nostres representants al consistori), es va passar a votació, ja que aquest punt així ho requeria. el resultat: 6 vots a favor (3

PP + 3 axsJ) i 3 abstencions (2 Cxi + 1 Psoe). i el darrer nomenament, el de Tresorer/a va recaure en la persona de na Catalina Gayà, essent la suplència per antonio oliver.

També es va passar a votació, amb els mateixos resultats que el punt anterior: 6 vots favorables (3 PP + 3 axsJ) i 3 abstencions (2 Cxi + 1 Psoe), i els dos darrers punts, foren per tractar sobre les indemnitzacions i assistències pels regidors, o sigui: “sa pagueta”. la proposta fou mantenir-ho tot com l’any passat, a 250 €/mes els regidors amb responsabilitat de govern, 50 €/ mes als de la oposició. el portaveu del Psoe va reclamar austeritat, i el de Cxi s’hi va afegir, responent entre en batle i na Catalina Gayà que a aquestes quantitats s’havia de llevar la retenció d’irPF (crec que el 25%), i que essent la mateixa paga que quatre anys enrere suposava menys valor adquisitiu.

Tot això tenint en compte que determinats costos addicionals de la gestió de cada regidor/a havien de sortir de “la paga”, en no tenir dietes per aquestes despeses.

Passat a votació, el resultat va ser de 6 vots a favor i 3 abstencions. i finalment, al darrer punt, es va plantejar la dedicació exclusiva pel batle (Juan Magro), per una nòmina de 2.652,22 €/mes, que amb els descomptes del “fisco” reverteixen en 1.950 € nets mensuals, costejats íntegrament per la

Conselleria d’interior de Govern de la CaiB. a la votació hi va haver una petita sorpresa, en aprovar-se per 6 vots a favor (3 PP + 3 axsJ), 2 en contra (Cxi) i una abstenció (Psoe) Va ser, en definitiva, un començament de legislatura molt tranquil, sobre tot en comparació al de 2007, amb una organització que sembla haver estat pensada amb temps i consensuada entre els membres de l’equip de govern. Personalment, trob que ja era ben hora de tenir un grup de gent amb un bon potencial de feina i, sobre tot, ganes de fer coses pel poble, i de deixar de banda les crispacions i les provocacions a les quals massa santjoaners/es havíem estat sotmesos al llarg de massa temps.

Jo, particularment, tenc la certesa que les meves cròniques perdran interès: no pot ser d’altra manera, ja que si hi ha provocació i una actitud altiva per part de l’autoritat, sempre tens més armes per ser incisiu, i més ganes d’esmolar l’enginy per donar-li resposta. Però vaja, com a habitant habitual del poble, no dubteu que preferesc avorrir-me sobirament a l’hora de fer la crònica, si és a canvi de tenir una gestió efectiva dels problemes locals, que tenir la ocasió d’esmolar l’enginy criticant unes actuacions arbitraries i sense sentit que no han aportat res, res, positiu al poble durant quatre inacabables anys.

7

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 8

mel i sucre

converses amb els amics

AGrICulTurA I rAmADErIA Al SEGlE xx (xv)

Aviram i conills (III) aNToNi sasTre “De

sa

BoTiGueTa”

Francesc Gayà Galmés Més conegut com en Francesc de Consolació perquè els seus pares havien estat donats a l’oratori de Consolació. en Francesc de Consolació era casat amb na Margalida Maiola; el matrimoni tenien una botiga de queviures.

Per la dècada dels anys trenta, l’amo en Francesc va decidir posar aviram a una finca d’una quarterada o cinc quartons que tenia a son Gual. Va tancar la finca de fil de ferro i hi va posar principalment gallines i pollastres, que cuidava un missatge de Maria conegut pels santjoaners com en Guillem es Poller. l’amo en Francesc tenia una incubadora que era on naixien els pollets i després de dar-los alguns dies de calentor, quan ja eren surats, los duia a son Gual i los amollava dins el tancat.

Durant alguns anys el negoci va funcionar bastant bé i cada setmana enviarem ous i aviram a Ciutat, encara que per la vila circulava una dita popular que deia: animals de pico, no fan ningú rico.

8

Contemplant les gallines a la finca de Son Gual. En Francesc de Consolació, la seva mare, na Margalida de Consolació (neboda de l’amo en Francesc), en Joan Mayol (fill), na Margalida Maiola (esposa) i, al fons, el missatge, en Guillem de Maria, que era el que cuidava l’aviram.

La granja de Son Santos Per la darreria de la dècada dels anys cinquanta, antoni Matas Bauzà, Calderer, juntament amb el seu cosií, Miquel Gayà Matas, més conegut pels santjoaners com es sergent Cambuix, decidiren muntar una g ranja d’aviram a la casa de son santos, aleshores propietat de n’antoni Calderer, que era qui duia la part

administrativa de la granja perquè en aquells anys també tenia una gestoria al carrer Velázquez de Ciutat. la que dirigia la granja era antònia Bibiloni Canyelles, de Bi niali, esposa del sergent Cambuix. a la granja posaven remeses d’un mil·lenar de polls, que els enviaven de la península; anaven a rebre-los a l’aeroport i els primers dies, per dar-los calentor, empraven estufes de clovelles d’ametla.

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 9

mel i sucre

El corral d’aviram de Son Gual. El de més alluny és en Francesc de Consolació. Devora el carretó, na Margalida Maiola, sa padrina (“sa donada”), amb la seva néta, na Margalida de Consolació, i el nét, en Joan Mayol.

La fotografia mostra el magatzem on la família Mayol elaborava les ristes d’alls. El que aguanta els dos manats de ristes és l’amo en Francesc Mayol i el que està a l’indret del portal és en Pere Mayol. Tots els altres que apareixen a la foto no hem pogut esbrinar qui són. Si algú ho sap, li agrairem que ens ho digui.

els primers anys, en Joan Xisquet i la seva esposa, na Francisca de cas Celador, ajudaven a n’antònia en le stasques de la granja, ja que també tenien les amitges de les terres del sergent Cambuix, fins que foren substituïts per na Francisca reimoro, casada amb en Joan Parric, i darrerament hi va passar na Montserrada Bauzà Ferriol, Beina, casada amb en Miquel Matas sastre, Peremates. a la granja de son santos cada setmana anaven llevant els pollastres més grossos, que enllestien a les mateixes cases de son santos.

Tenien com uns embuts on posaven els pollastres de cap per avall i les cames per amunt perquè donassin la sang i després, quan l’aigua de la caldera estava al seu punt, los escaldaven i plomaven, los treien la butza i ja quedaven llests per dur-los a Ciutat, on servien unes quantes carnisseries.

Durant uns quants anys, la granja va funcionar bastant bé, però a la darreria el preu del pinso va anar pujant i els jornals també i en canvi el preu del pollastre va anar a la baixa, de manera que el negoci ja no era rendible i hagueren de tancar. N’antoni Ferriol de na Margalida Matas es va fer càrrec dels darrers pollastres que quedaren, ja que aquest matrimoni es dedicaven a anar a vendre a diferents mercats.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

9

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 11

mel i sucre

investigació

La família des Pujol (s. XIX-XX) FraNCesC CaNuTo Bauçà

a

l segle XiX coexistien a sant Joan tres famílies provinents de la mateixa branca les quals portaven el malnom Pagès. una, establida al carrer Major, formada per Joan Barceló Company (1808-1881) Pagès, casat amb antònia Munar Matas (n.

1812c), la qual ha portat aquest malnom fins als nostres dies. altra formada per llorenç Barceló Company (1797-1875) Pagès o Sedàs, casat amb Monserrada Nicolau Gayà (1798-1872) propietaris de la possessió de son Barceló i la darrera formada per llorenç Barceló Gayà (m. 1854c) Pagès i Francina aina Mas (m. 1844c), arrendadors de la possessió des Pujol.

D’aquest darrer matrimoni, seguirem a continuació la seva descendència i podrem constatar, tot seguint les pautes de la malnomenació, la pèrdua del malnom tradicional i familiar, en favor d’un altre, d’origen geogràfic. el propòsit d’aquest article, no és altre que el de donar a conèixer una de les pautes relatives a la creació i desaparició a la vegada, del malnom que identifica a l’individu a davant la col·lectivitat. el col·lectiu de les famílies d’arrendadors són els afectats per aquest sistema. són els malnoms d’origen geogràfic.

1. LLORENÇ BARCELÓ GAYÀ (m. 1854c) DES PUJOL llorenç Barceló era fill de Joan Barceló Barceló (m. 1791c) Pagès escrivà i de Joana Gayà1. Matrimo nià amb Francina aina Mas (m.

1844c). sabem, per un contracte d’arrendament agrari, que varen estar a la possessió des Pujol entre el 1808 i el 1814. així doncs, la següent cançó, recollida pel pare

rafel Ginard, fa al·lusió al nostre personatge: s’ase d’es Pujol ja plora.

Ja ho diu en llorenç Pagès: s’anar a Felanitx no és res, però Ciutat és enfora.2 No sabem els anys que estaren per arrendadors a la possessió (el contracte era per sis anys o sis esplets), però sembla més que evident que la seva estada en aquelles terres, determinà la substitució del malnom tradicional i familiar “Pagès”, per “des Pujol”, malnom d’origen geogràfic, utilitzat d’una manera espontània pel poble, a partir d’aquella època, per identificar a tots els seus descendents. la possessió des Pujol, propietat del noble Pere Verí i salas, fou establida totalment el 1853 i el metge santjoaner Pere Josep Bauçà Matas (n.

1787c), germà del notari Joan Bauçà Matas (n. 1803c), va adquirir les cases i un lot de 2 quarterades i 3 quartons de terra. l’adquisició d’una parcel·la de 4 quarterades d’extensió per Miquel Gayà Matas (1825-1909) de Solanda, que hi bastí un edifici, generà altre malnom “des Pujol”, associat al llinatge Gayà, que han portat els seus descendents, un dels quals fou Miquel Gayà Bisquerra (18881982) l’amo en Miquel des Pujol. llorenç Barceló i Francina aina Mas tengueren cinc fills: 1. Joan Barceló Mas (n. 1793c) des Pujol Casat amb Magdalena Gual ramis (1795-1847) de Son Pericàs. estaven domiciliats el 1863 al carrer d’en Peremates (de la Princesa) núm. 13.

2. Joana Maria Barceló Mas (1796-1886) des Pujol Casada amb esteve Ginard Gayà (1796-1861). estaven domiciliats el 1875 al carrer Major núm.

51. són els pares del prevere llorenç Ginard Barceló (1831-1907).

3. Francesc Barceló Mas (n.

1800c) des Pujol Casat amb Margalida Mayol Gayà (n. 1800c). estaven domiciliats el 1875 al carrer de la Princesa núm. 5.

4. Margalida Barceló Mas (18061844) des Pujol Matrimonià amb Guillem Mayol Company (n. 1806c) Rosa i no varen tenir descendència. Guillem Mayol enviudà i es va casar de segones núpcies amb antonina aina Gayà Nicolau (n. 1800c). estaven domiciliats el 1875 al carrer antigua Cárcel (carrer Tort) núm. 23.3 5. Francina Aina Barceló Mas (n.

1816c) des Pujol Casada amb Guillem Font Nicolau (n. 1812c) de Cugulutx. estaven domiciliats el 1863 al carrer de sa raval núm. 10. Francina aina enviudà i es va casar de segones núpcies amb Guillem Bauçà Font (n. 1820) Llegat. el 1875 residien al carrer des sol núm. 10.4 2. EL TESTAMENT DE LLORENÇ BARCELÓ GAYÀ (m.

1854c) DES PUJOL llorenç Barceló Gayà, testà davant el notari santjoaner Joan Bauçà Matas el dia vint-i-quatre d’octubre de 1851. Designava per marmessors a Joan Barceló son fill, esteve Ginard son gendre i a l’honor Miquel Company Barber.

11

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 12

mel i sucre encomanant el seu esperit en mans del seu creador i redemptor, benigníssim Cristo Jesús, era de la seva voluntat i manava que destinassin dels seus béns, la quantitat de setze lliures, moneda de Mallorca, per celebrar el seu funeral el dia de la seva mort. Volia que el seu hereu entregàs al sacerdot que l’assistiria en el últim instant de la seva vida, onze lliures i catorze sous, valor de nou misses que es celebrassin els nou dies posteriors a la seva mort.

Però si venia el cas, de morir sense assistència sacerdotal, disposava que fossin els marmessors els que li cercassin un sacerdot.

Volia que fossin destinades la quantitat de vint-i-cinc lliures de la mateixa moneda, en misses resades en sufragi de la seva ànima, en el termini d’un mes desprès de la seva mort. i havien de ser celebrades pels pares venerables els quals vivien a la Casa de la Missió de la ciutat de Palma.

Volia que fossin destinades la quantitat de deu lliures en misses resades, les quals serien dites pel pare Francesc Barceló, natural de sant Joan, exfrare del Convent de sant Francesc d’assís de Palma. era de la seva voluntat que el dia que farà un any del seu òbit, el seu hereu haja de pagar la quantitat de vint-icinc lliures de la mateixa moneda, per a la celebració de misses resades des d’aquell dia a un any. entre les deixes, costen les següents: cinc sous de dita moneda al senyor rector, ecònom o vicari de la parròquia on morirà, per son dret parroquial i semblant partida per a la conservació dels llocs sagrats de la Terra santa de Jerusalem, per una vegada tan solament.

Deixava a Joana Maria Bar celó, filla, esposa d’esteve Ginard, pel seu dret d’institució i llegítima, una quarterada de terra a son Manrè, amb l’obligació de destinar anualment la quantitat de setze sous, de número de dues lliures i vuit sous de la seva herència, als pobres de la vila. i no entrarà en possessió de dita terra fins el dia

12

siGNaTura Del TesTaMeNT De lloreNç BarCeló Gayà (m.

1854c) PaGÈs o Des PuJol

vint-i-cinc de juliol de l’any del seu òbit, amb l’obligació, una vegada posseïdora de la terra, de destinar tres lliures de la mateixa moneda, en misses resades en sufragi de la seva ànima. Més li deixa unes cases i corral situades al carrer de ses Parres [fra lluís Jaume].

Deixava a Francesc Barceló, fill, per igual dret i llegítima, mitja quarterada de terra anomenada el Pou Nou, confrontant amb el camí que d’aquesta vila va a Felanitx.

Més un quartó i mig de terra a son amadora, junt a la síquia, cap a la terra d’antoni Bauçà, amb la condició que a la part de baix, confrontant amb la terra de dit Bauçà, tendrà d’amplària dos destres més que a la banda de dalt. amb la mateixa obligació de destinar anualment la quantitat de setze sous als pobres de la vila. endemés de tres lliures, les quals se destinaran a misses resades en sufragi de la seva ànima, després que entrarà posseïdor de la terra, que serà el dia vint-i-cinc de juliol de l’any del seu òbit.

Deixava a Francina Aina Barceló, filla, esposa de Guillem Font, pel seu dret d’institució i llegítima, el romanent de la terra de son amadora, després del que ha pres el germà Francesc. amb l’obligació de pagar anualment la quantitat de setze sous als pobres de la vila. endemés de tres lliures, que se destinaran a misses resades en sufragi de la seva ànima, després que entrarà posseïdor de la terra, que serà el dia vint-i-cinc de juliol de l’any del seu òbit. Finalment li deixa les cent lliures que li va donar per comprar la porció de terra que tenia el seu sogre Joan Font, mitjançant acta en poder de Joan Bauçà notari.

Designava hereu universal i propietari al seu fill Joan Barceló,

privant-lo, però que no puga vendre, alienar ni encarregar cosa alguna sobre el que li deixava, sense l’aprovació de llorenç Barceló, son nét, fill de Joan. i venint el cas que el citat llorenç contragués matrimoni i no volgués viure en companyia del seu pare, immediatament li entregarà la peça de terra d’extensió de dues quarterades dita lo rafal Nou del paratge de la Bastida. els testimonis del testament foren don Joan Gayà, prevere, Bernadí Company, conrador, don amador Font, cirurgià, i el notari Joan Bauçà Matas. Finí el testador el dia vuit de juny de 1854.5 3. EL CONTRACTE D’ARRENDAMENT DES PUJOL (18081814) el document que transcriurem a continuació sembla que és un esborrany del contracte d’arrendament, ja que està inacabat i sense signar. Desconeixem qui fou el notari que el va redactar.6 “en nom de Déu y la sua divina gràcia amén. sia notori y cosa manifesta com yo don Thomàs Josef de Verí y Togoras fill de los nobles señors don Pedro de Verí y de doña Margarita de Togoras, cònjuges ya difunts, de grat y certa sciència líbera y espontànea voluntad ab este públich ynstrument perpètuament valedor y ya may revocable, solemne estipulació mediant, y del millor modo que puch y de dret, estil o consuetut me és lícit y permès per temps de sis anys y sis esplets contadors desde als vuit de setembre pròxim venidor de este corrent añy mil vuitcents y vuit y finiran en semblant dia de lo añy 1814. arrent si ve lloch a vos lamon Juan Barceló, conrador, fill de llorens y de Francina anna Mas, conjugues presents a la estipulació de este acte y abaix acceptant, la mia pocessió anomenada el Pujol situada en lo terma de la vila de sant Juan, ab los pactes pero condicions, reservas, obligacions y ánnua mercè siguents.

Primerament és pacte que vos dit Juan Barceló, deureu conrar dita pocessió a ús y costum de bon conrador sots pena de pagar los dañys y perjuis y de poder-vos espelir de este arrendament.

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 13

mel i sucre Més és pacte que el primer añy del present arrendament podré espelir-vos del matex o vos podreu dexar de continuar-lo, avisant un a lo altre en temps àbil.

Més és pacte que en el termini de este arrendament no podreu tenir en dita pocessió bestiar cabrum sens expresa licència mia.

Més és pacte que no podreu tellar ni fer tellar abre algun, sots pena de 10 sous, a més del valor del abre y dañys y perjuis.

Més és pacte que deureu entregarme cada añy el dia 21 de dezembre, un parell de gallines y un de capons, bons y rebedors, aportat en me casa de Ciutat.

Més és pacte que a més de tot lo sobre dit per ánnua mercè de este arrendament, deureu vos, dit conductor, entregar-me y pagar-me cade un añy, de los sis referits, esto és, de una part 35 quarteras blat y sinch quarteras ordi, tot bo, nou y rebedor, dins el mes de agost y de altre trenta lliuras moneda de Mallorca als [en blanc] tot aportat a costas vostras en me casa de Ciutat.

Més y finalment és pacte que lo últim añy de este arrendament, no podreu treurer palla, ni fems de dita pocessió, dexar los gorets corresponents y a la fi restituhir y entregar tots los estims, arreus, bestiar y llevors ab la matexa estimació, bondad y calidat ab què los teniu ya rebuts y són los siguents.

Estims de bestiars y arreus Primerament teniu rebut un parell de bous, un pèl ros de edad de sis añys y lo altre pèl morat de edad de sinch añys estimats cinquanta sis lliuras. són 56 l Més uncarro ab tots sos arreus estimat catorze lliuras. són 14 l Més teniu rebut catorze quarteradas y dos cortons de goret, ço és vuit quar-

terades de tres reyas y sis y mitja de dos reyas, estimat a rahó de 1 sou 5 diners per quarterada y és son valor 18 l 2 sous 6 diners.

Més sinquante carretadas fems estimats a rahó de 5 sous per carretada val 12 l 10 sous.

Més dos reyas de pes de catorze lliuras.

Més una traga ab son axanguer usat de cuyro.

Més una arade usade.

Més un jou de lleurar bous desermat.

Més un jou de parell sens camellas.

Més unas corretjadas ab son restell vell usat.

Més un feix de càrritx usat estimat sis sous.

Més un molí de sanch molent.

Llevors Primo teniu rebut vos dit conductor vint quarteras blat per llevor. són 20 quarteras blat.

Més quinze quarteras ordi. són 15 quarteras ordi.

Més quinze quarteras civada. són 15 quarteras civada.

Cuyo arrendament de la referida pocessió el Pujol per el dit termini de sis añys y sis esplets ab los pactes, reservas y ànnua mercé de sobre continuats a favor de vos lamon Juan Barceló fas y entench fer yo dit don Thomàs del millor modo que se pot dir dictar y entendrer a tota utilitat y profit vostro y dels vostros [...]. yo dit Juan Barceló, fill de llorens: De grat y certa ciència, líbera y espontànea voluntad accepto el precitat arrendament de la pocessió anomenada el Pujol per don Thomàs de Verí a mon favor fet per el referit termini de sis añys ab los pactes condicions, reservas y ànnua mercé antedits tot lo qual promet cumplir y observar [...].”

seguirem a continuació la descendència del primogènit de la família, Joan Barceló, el perpetuador del malnom des Pujol. era casat i tenia 22 anys quan entrà d’arrendador a la possessió, si bé com hem vist al contracte d’arrendament, estava avalat pels seus pares llorenç i Francina aina.

4. JOAN BARCELÓ MAS (n.

1793c) PAGÈS O DES PUJOL Matrimonià amb Magdalena Gual ramis (1795-1847) de Son Pericàs, filla de Jordi Gual de Maria, i de Margalida ramis, de Muro.7 estaven domiciliats el 1819 al carrer d’en Peremates (de la Princesa) núm. 13. aquests són els seus béns, registrats amb el núm.

173 a l’amillarament de l’any 1864.

“D- 124, son Gual, 2 quartons i 80 destres. i-540, son rabassa, 1 quartó i 5 destres. i-685, son Manrè, 2 quartons i 14 destres de vinya.

K-161, son esteve, 72 destres.

G-55, son Baró, 24 destres.

M-113, son Betlem, 1 quarterada, 1 quartó i 29 destres.

M-129, Can estrany, 97 destres de vinya.

H-336, Pou del Prat, 2 quarterades i 5 destres. i-111, Puig del Càrritx, 1 quartó i 52 destres.

K-186, son Pericàs, 1 quarterada, 2 quartons i 8 destres.

G-190, son Baró, 1 quartó i 95 destres de pinar. e-124, sa Bastida, 1 quarterada i 1 quarterada, 1 quartó i 8 destres de vinya.”

Sobrassada pagesa feta amb porcs matancers de Sant Joan Carrer de la pau, 20 Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

13

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 14

mel i sucre

la suma total de les terres és de 9 quarterades, 3 quartons i 89 destres. També era propietari d’una casa ubicada al carrer d’en Peremates (de la Princesa) núm. 13, altra casa ubicada al carrer de ses Parres (fra lluís Jaume) núm. 30, dues casetes a foravila (son Betlem i Pou del Prat) i un corral a la vila.

Tenia dos muls destinat a les tasques agrícoles.

Joan Barceló, des Pujol, va formar part com a regidor, en diverses ocasions, de l’ajuntament santjoaner: el 1856 (a partir del 14 de desembre), el 1857 (a partir del 12 de març), el període (1858-1863) i finalment el 1868 (a partir del 4 d’octubre). la seva esposa, Magdalena Gual, havia ordenat testament el 1846, protocol·litzat pel notari santjoaner Joan Bauçà Matas. elegí per marmessors al seu espòs Joan Barceló, i a Miquel Company Barber.

Manava i destinava dels seus béns, la quantitat de quinze lliures, moneda de Mallorca, que seran invertides en misses resades, a celebrar en el termini d’un any; però amb la condició que si no es complia aquest termini, la quantitat invertida seria doblada. Manava que sien entregades al senyor rector o vicari d’on serà parroquiana el dia de la seva mort, la quantitat de cinc sous per drets parroquials semel tantum.

Manava que sien entregats cinc sous a la Terra santa, per a la conservació de dit lloc, per una vice tantum.

Deixava a Francina aina, filla, per tota part heretat i llegítima, mitja quarterada de terra que posseeix en el lloc de son Pericàs.

Confronta amb terra de Bernadí Gual, amb la dels hereus de Joana aina Gual i amb la terra de Catalina salom, serà midada ‘caps cabals’ i haurà de donar camí per passar a la terra restant, propietat de llorenç Barceló, son germà. Més li deixava la caixa i tota la seva roba de calçar i vestir, excepte uns enagos que seran per al seu fill llorenç; més un

14

rosari d’or, set botons d’or i dues dotzenes de botons de plata; mes dues creus de plata; més dos llençols de bri i una vànova blanca. Tot això li serà entregat pel seu pare, Joan Barceló, el dia que prendrà estat, però és de la seva voluntat, que seguida la seva mort, la filla Francina aina si és en estat de durho, el seu pare tengui l’obligació d’entregar-li, amb la condició què ella no ho pugui vendre fins que hagi pres estat o bé tengui l’edat de vint-i cinc anys. i finalment li entregarà unes sivelles de plata. instituïa i feia hereu universal i usufructuari al seu espòs Joan Barceló, emperò propietari al seu fill llorenç. Foren testimonis: Bernadí Company, conrador, Miquel Juan, d’ofici teixidor, i Bartomeu rosselló, d’ofici taconer. Morí la testadora el dia vint-i quatre de de juny de 1847.8 5. EL CARRER DE LA POSADA DES PUJOL l’any 1800 la casa pairal d’aquesta família estava ubicada al núm. 13 del carrer de la Princesa, aferrat a Can Gueraví. el fet que la família conràs la possessió des Pujol, determinà que la casa fos coneguda en aquella època com la Posada des Pujol. aquesta via pública era coneguda popularment a principis del segle XiX, com a carrer de la Posada des Pujol. Vet aquí, algunes de les denominacions, localitzades a la documentació històrica, que ha tengut aquest carrer o algun sector del mateix: 1813. Carrer d’en Pagès. un document de compravenda de l’any 1813 registra aquesta denominació: “el doctor en medicina, sebastián Bosch, de Palma, dice poseer una finca de tres cuartones de tierra al camino de Felanitx, una casita situada en dicha villa en la calle d’en Pagès...”9 1819. Carrer d’en Garau.

Denominació registrada a un llibre de talles de l’any 1819. en aquella època el carrer no passava i aquesta denominació correspon al sector

del carrer comprès entre el carrer de sa lluna i el cul del carrer. Fa el nom de la casa de més rellevància del carrer, Can Guerau, (Casa propietat de n’aina lligada) família benestant de llinatge Barceló, actualment extingida. Membres destacats d’aquesta nissaga foren fra Francesc Barceló Gayà (17811865), framenor, mestre de gramàtica del convent de sant Francesc de Ciutat i catedràtic de llatí per la universitat lul·liana de Mallorca i Jaume Barceló Mestre, es metge Guerau, el 1845 era doctor en medicina i exercia a Ciutat.

1820. Carrer de la Posada del Pujol. Denominació registrada a un llibre de talles de l’any 1820 custodiat a l’arxiu Municipal de sant Joan. es tracta d’una llista dels moradors de tots els carrers de sant Joan, els quals pagaven un tribut destinat a sufragar les despeses ocasionades per la defensa de la costa. a l’arxiu Municipal hi consten els llibres del període 18061828.10 1838. Carrer de Can Pagès.

Denominació registrada al testament de Pere Bou Barceló. “Ítem lexa a Pera Jucef son nét y fill de Pera Jucef, son fill, las casas y corral sitas en el carrer que no pase dit Can Pagès. igualment li lexa mitje cuarterada de terra en lo lloch dit son rabassa.”11 aquest edifici és la seu de l’agrupació aires de Pagesia.

1848. Carrer de l’honor Antoni Matas / Carrer de l’amo Antoni Peremates. un document de compravenda registra aquesta denominació: “Mateu oliver Nicolau, fill de Miquel i aina Nicolau, ven a Francesc Barceló Mas, Pa gès, fill de llorenç i Francina aina Mas, unes cases i corral situades al carrer de l’honor antoni Matas. afronta amb cases i corral de Pere Font, amb les de llorenç Barceló i amb les dels hereus de rafel salvà.”12 Fa el nom del personatge de més rellevància del carrer, antoni Matas Peremates, el qual habitava al núm. 6 del mateix.

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 15

mel i sucre 1857. Carreró d’en Pagès Denominació registrada a un document de compravenda: “Venta de una casa en callejón que no pasa, llamado de Pagès. Paula Mayol Company y Guillermo Mayol Company hijos de Guillermo i Catalina; Bàrbara Bauzà hija de Guillermo y de Catalina Company, los tres hermanos, naturales y vecinos de san Juan, venden a antonio Mayol, hijo de Miguel Juan i Margarita Bauzà. linda con casa de Pedro José Bou, con Maria Bauzà i el corral de don Jaime Barceló.”13 aquest edifici és actualment la seu de l’associació de la Premsa Forana de Mallorca.

1864. Calle de Pera Matas aquesta denominació és la localitzada a l’amillarament de l’any 1864. es tracta de la primera retolació oficial del carrer, ordenada pel governador civil, a través d’una circular (25-4-1862), en la qual manava que es retolassin tots els carrers i es numerassin les cases, sempre en castellà.

1868. Carrer de la Princesa l’hem localitzat a partir de l’any 1868 a tots els padrons i censos de població i és el registrat actualment al nomenclàtor oficial. sembla que fa el nom de la reina isabel ii, princesa d’astúries, la qual va néixer el 1830. l’any 1833 es varen organitzar a Mallorca tot un seguit de celebracions per mor del jurament de la princesa dona Maria isabel com a hereua del trono.14 Malauradament, a l’arxiu de l’ajuntament santjoaner no consten els llibres d’actes dels anys 1833-1834, i per tant, no podem saber si s’acordà endemés de les festes el dedicar-li un carrer. sobta també, que el nom del carrer no fos substituït per mor de la revolta del 1868 i que s’hagi mantingut fins als nostres dies.

6. LA DESCENDÈNCIA DE JOAN BARCELÓ I MAGDALENA GUAL Joan Barceló Mas i Magdalena Gual ramis tengueren dos fills:

1. LLORENÇ BARCELÓ GUAL (1824-1899) DES PUJOL Matrimonià amb Catalina Matas Matas (n. ?), enviudà i es va tornar casar de segones núpcies amb Maria Matas Matas (n. 1839c), germana de l’anterior? Heretà la casa pairal del carrer de la Princesa núm.

13. llorenç i Maria tengueren quatre fills: 1.1. Magdalena Barceló Matas (n. 1862c) des Pujol. Matrimonià amb Martí Matas Fiol (n. 1861c) Peremates. a causa d’una dolència a l’esquena que el feia caminar molt ajupit fou conegut com en Martí acotat. estaven domiciliats el 1940 al carrer Zorro ( actualment de la sínia) núm. 5. aquesta és la seva descendència: 1.1.1. Joan Matas Barceló (n.

1883c) Gran. Matrimonià amb Francina aina Bauçà Gual (n.

1890c) Calderera. estaven domiciliats el 1940 al carrer Tort núm. 14.

Tengueren tres fills: 1) Mateu Matas Bauçà (n. 1915c) guàrdia d’assalt. 2) Martí Matas Bauçà (n.

1912c) missioner paüll. 3) Magdalena Matas Bauçà (1916-2001) Calderera, casada amb Miquel Gayà Gayà (n. 1911c) de Son Gualet.

1.1.2. Joana aina Matas Barce ló (n. 1889c). Matrimonià amb arnau Bauçà Bauçà (n. 1874c) Pastor. estaven domiciliats el 1940 al carrer de fra lluís Jaume núm. 6. Tengueren dos fills: 1) Catalina Bauçà Matas (n. 1919c). 2) Josep Bauçà Matas (1923-1996) Pastor.

1.1.3. llorenç Matas Barceló (n.

1895c). Fadrí. Fou conegut com en Llorenç Prunes o Llorenç de sa Sínia (fou l’hereu de la casa pairal al carrer Zorro núm. 5, a la barriada de la sínia).

1.2. Joan Barceló Matas (n.

1868c) des Pujol. Matrimonià amb Francina aina Font oliver (n.

1874c) de Cugulutx, filla de Joan Font de Cugulutx i de Maria oliver de sa Mudaina. estaven domiciliats el 1940 al carrer de la Princesa núm. 9. Tengueren 4 fills: 1.2.1. Maria Barceló Font (n.

1902c) des Pujol. No tenim més

notícies al respecte.

1.2.2. Francisca Barceló Font (1903-1985) des Pujol. Matrimonià amb Miquel Bauçà Gayà (18971966) Capità. estaven domiciliats el 1940 al carrer de Palma núm. 32.

1.2.3. llorenç Barceló Font (1905-1988) des Pujol. Matrimonià amb Francisca Bauçà antic (n.

1912c) des Rafal 1.2.4. Joan Barceló Font (19081992) des Pujol. Matrimonià amb Catalina Matas Bauçà (n. 1915c) Burixona. estaven domiciliats el 1940 al carrer Bonavista núm. 32.

1.2.3. Francisca Barceló Matas (n. 1868c) des Pujol. Morí a l’edat infantil? religiosa? una Francisca Barceló, de 23 anys, la trobam registrada el 1886 al convent de monges de sant Joan, ubicat al carrer Major núm. 43 1.2.4. antoni Barceló Matas (n.

1874c) des Pujol. Matrimonià amb Maria Font oliver (n. 1879c) de Cugulutx, filla de Joan Font de Cugulutx i de Maria oliver de sa Mudaina. estaven domiciliats el 1940 al carrer de Fra lluís Jaume núm. 26. Tengueren 4 fills: 1.2.4.1. Maria Barceló Font (n.

1900c) des Pujol. Matrimonià amb Pere Josep Font Miralles (19021936) de Son Dixopta.

1.2.4.2. llorenç Barceló Font (1906-1986) des Pujol. Matrimonià amb Catalina Gayà Mas (n. 1908c) Gana.

1.2.4.3. Joan Barceló Font (n.

1910c) des Pujol. Matrimonià amb Maria Gayà Mayol (n. 1920c) Perrica.

1.2.4.4. antoni Barceló Font (n.

1912c) des Pujol. Matrimonià amb Francisca Galmés Gayà (m. 2002) Perrica.

1.2. FRANCINA AINA BARCELÓ GUAL (n. 1844c) DES PUJOL Matrimonià amb Joan Bauçà Bauçà (n. 1844c) Llegat. estaven domiciliats el 1891 al carrer de Palma núm. 30. Tengueren dos fills: Miquel Joan i Joan.

Joan Bauçà Llegat, enviudà i es

15

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 16

mel i sucre va casar de segones núpcies amb Magdalena Bauçà Nivorra (n.

1859c) Frarona. el 1903 residien al carrer de Petra núm. 53. Tengueren tres fills: Joan, Miquel i aina. aquest són els fills del dos matrimonis de Joan Bauçà Llegat: 1.2.1. Miquel Joan Bauçà Barceló (n. 1872c) Llegat. Fill de Joan Bauçà i Francina aina Barceló. De Can Lligat de sa Creu des Coll, matrimonià amb Francina aina Bauçà ros (n. 1875c) Beina (de Can Beina del carrer Nou). estaven domiciliats el 1915 al carrer de Palma núm. 30. Durant una sèrie d’anys conraren la possessió de la romana de Peguera. Tengueren 4 fills: 1.2.1.1. Francina aina Bauçà Bauçà (n. 1895c). No tenim més notícies al respecte. Casada a Peguera?

1.2.1.2. Bàrbara Bauçà Bauçà (n. 1898c). No tenim més notícies al respecte. Casada a Peguera?

1.2.1.3. aina Bauçà Bauçà (n.

1902c) Lligada. Fadrina. el 1940 residia amb la seva mare, Francina aina Bauçà, viuda, al carrer de Palma, núm. 38. el seu fadrinatge fou registrat pel ferrer Peremates en aquesta glosa, transcrita a continuació, la qual forma part d’un llarg glosat dedicat a totes les fadrines de sant Joan de l’any 1945: També hi ha n’aina lligada que tampoc és cap al·lota, i n’antonina aina Xicota que també és bastant granada, i en anar emperifollada creis que també fa plantota.

1.2.1.4. Joan Bauçà Bauçà (n.

1909c) Lligat. Militar. Fou comandant d’aviació i especialista en comunicacions. De formació autodidàctica i amant de la lectura, es va dedicar al periodisme de divulgació al llarg de la seva vida. Va escriure sobre indrets turístics de Mallorca, literatura romàntica, i turisme i medi ambient, entre altres temes, a El Dia, Andratx, Sóller, Baleares, Paris-Baleares..., entre d’altres publicacions. Matrimonià

16

amb Margalida Bardissa Bauçà, filla de Jaume Bardissa rebassa, que va ser batle de sant Joan (19411942 i 1945-1947).15 1.2.2. Joan Bauçà Barceló (n.

1875c). Fill de Joan Bauçà i Francina aina Barceló. No tenim més notícies al respecte. Morí a l’edat infantil?

1.2.3. Joan Bauçà Bauçà (n.

1884c). Fill de Joan Bauçà i de la segona esposa Magdalena Bauçà Nivorra (n. 1859c) Frarona. No tenim més notícies al respecte.

1.2.4. Miquel Bauçà Bauçà (n.

1891c) Lligadet. Fill de Joan Bauçà i de la segona esposa Magdalena Bauçà Nivorra (n. 1859c) Frarona.

Matrimonià amb Magdalena Munar Barceló (n. 1899c) Brondera. residien el 1940 al carrer de Bons aires núm. 12. Tengueren tres fills: 1) Magdalena Bauçà Munar (n.

1917c) Lligadeta, casada amb ra fel Mas antic (m. 2004) Belos. 2) Joan Bauçà Munar (1921-1999) Lligadet, casat amb antònia Bou Matas (n. 1926c) Mates. 3) Maria Bauçà Munar (n. 1931c) Lligadeta, casada amb antoni Font Gayà (1930-1993) Tronca.

1.2.5. aina Bauçà Bauçà (n.

1894c) Lligada. Filla de Joan Bauçà i de la segona esposa Magdalena Bauçà Nivorra (n. 1859c) Frarona.

Matrimonià amb el viudo arnau Company sorell (n. 1871c) caminer Mena. el 1940, aina lligada havia enviudat i estava domiciliada al carrer de Petra núm. 55. Varen tenir tres fills: 1) Joan Company Bauçà (1919-1999) Lligat. Va residir al secar de la real. 2) Maria Company Bauçà (n. 1921c) Lligada, casada amb Joan Gayà Gayà (1918-1995) Carritxó. 3) arnau Company Bauçà (n. 1931) Lligat, casat amb Margalida Matas Bauçà (1935c2009) Celadora o Arnaveta.

Notes 1. aPsJ, 13.6, f. 203. 1791, març 25.

Morí l’honor Joan Barceló Pagès escrivà, fill de llorenç i Margalida Barceló, espòs de Joana Gayà. Testament el 1791 en poder del notari Bartomeu Ferrer. Foren marmes-

sors: la seva esposa, llorenç Barceló son fill, llorenç Barceló son germà, i l’honor Pere antoni Mayol. Va ésser regidor entre 1759 i 1768, era l’escrivà de l’ajuntament (escrivà reial) i estava habilitat per fer tota casta d’escriptures públiques (escrivà universal). el seu germà llorenç va ésser batle reial des del 1795 fins al 1796; li deien en Pagès Dama sens dubte perquè feia el paper de dama en el ball dels cossiers santjoaners que dansaven per la festa patronal, ball documentat el 1772.

2. Ginard Bauçà, rafel (1967). Cançoner Popular de Mallorca, volum ii, pàg.

165, núm. 265. Hem corregit en el primer vers ‘d’en Pujol’ per ‘d’es Pujol’, ja que la relació amb la possessió és més que evident.

3. Guillem Mayol Company (n. 1806c) Rosa, era moliner d’ofici i propietari aleshores del molí d’en Carritxó. era casat de segones núpcies amb antonina aina Gayà Nicolau (n. 1800c), padrina paterna del prevere ramon Gayà Galmés (1873-1966) Carritxó. estaven domiciliats al molí d’en Carritxó, però tota la barriada dels Molins a efectes administratius (censos i padrons de població) figuraven al carrer Tort.

4. Del primer matrimoni de Francina aina Barceló amb Guillem Font, va néixer Joan Font Barceló (n. 1850c) de Cugulutx, el qual es va casar amb Maria oliver Nicolau (1853-1937) de sa Mudaina. estaven domiciliats el 1903 al carrer des sol núm.

10. Varen tenir quatre filles que foren conegudes a la vila com ses Cugulutxeres.

5. arM, protocol 2364, f. 52v-54.

6. arxiu Històric de Palma, referència 1164.

7. Jordi Gual alòs (m. 1824c) de Maria i Margalida ramis Torelló (m. 1821c) de Muro, foren els arrendadors de la possessió de sa Bastida, solanda i son Pericàs. els seus fills s’establiren a sant Joan, perpetuant el llinatge que encara perdura. Tots els portadors del llinatge Gual a sant Joan són descendents d’aquest matrimoni.

8. arxiu del regne de Mallorca, protocol 2359, f. 50v-52.

9. arM, CH-489, f. 272.

10. arxiu Municipal de sant Joan, ref.

638/1-11.

11. arM, protocol 2369, f. 129, notari Joan Bauçà Matas.

12. arM, protocol 2359, f. 70, notari Joan Bauçà Matas.

13. arM, protocol 2360, f. 23, notari Joan Bauçà Matas.

14. a sant Joan es va celebrar els dies 14 i 15 de setembre d’aquell any un solemne Te-Deum, il·luminació general i ball públic. Vegeu: Juan Montaner (1943).

“Fiestas con motivo de la jura de la princesa Dª Maria isabel como heredera del trono.” a Documenta, pàg. 221.

15. informació extreta de: Bauçà Barceló, Joan (2000). “Mossèn Miquel Gayà Bauçà (1867-1943), poeta.” a Sant Joan, una vila set vegades centenària (1300-2000). Monografies santjoaneres, 11. Col·lectiu Teranyines. sant Joan.

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Pรกgina 18

mel i sucre

18

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Pรกgina 19

mel i sucre

19

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 20

mel i sucre

dalt del turó

Viaranys dels nostres llibres CliMeNT PiCorNell a dues revistes –cap d’elles de divulgació científica– “el Mensajero del Corazón de Jesús” i “el Correo de Fátima”–, aquesta amb un leitmotiv constant que anunciava que algun dia rússia es convertiria –ja ho havia anunciat la Mare de Déu als tres pastorets– i així va succeir (s’admet una dosi raonable de conya). De nin, al ram, a les paradetes que venien llibres, en comprava de la “Colección Pulga”, uns llibrets que cabien dins la mà. “Guerra y Paz”, “el Prisionero de Zenda”, Camilo José Cela o Noel Clarasó. autors i temes resumits –per no dir mutilats– , encara en guard, molt carinyosament, alguns...

Tres dels qui sopàvem tenim el mateix problema, quan hem de menester un llibre que sabem que tenim, però que no trobam, anam a la biblioteca –la de la uiB, la de Can March o la pública de Can sales– així feim més via en la consulta, i això si el llibre en qüestió ja no es passeja digitalitzat per internet. són relacions d’amor, odi, necessitat i nosa amb els nostres llibres en paper, ara que ja som en l’època dels ebook i de les biblioteques on-line, malgrat umberto eco ens prediqui

PLANTERS

Fusteria en general i mobles de cuina Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85

20

Antonin Artaud.

que el llibre, com la cullera o la cadira, mai morirà. el cert és, però, que ens proposam fer la triadella aquest estiu. Començar ja, separar els llibres que donarem, dels qui quedaran a ca nostra. Jo ja ho he provat i he quedat embarrancat en el primer caramull. Ja sigui perquè no recordava bé el final d’un, ja sigui perquè dins un altre ha sortit un paper amb quatre notes de quan estudiava a Barcelona, sigui pel que sigui, la feina d’un dematí d’estiu queda reduïda a separar set o vuit llibres per guardar i dos o tres per donar. serà una feina llarga.

NICOLAU

e

n un sopar a la fresca, davant l’estació del tren de sineu, surt la problemàtica de què hem de fer amb els nostres llibres. alguns dels qui sopam en tenim molts a casa. els donam? a qui? a la universitat, que pareix l’única institució que n’assegura la permanència i la claredat de la donació? els deixam als fills i que els venguin ells, o que els estimin com nosaltres? Feim una tria abans de donar-los i esplugam els qui tenen notes compromeses en les seves pàgines? retiram aquells que tenen un valor, diguem-ne, sentimental?

Pocs dels qui som allà, per no dir cap, heretàrem una biblioteca familiar, sinó que l’hem anada construint al llarg dels anys. Hi havia pocs llibres a ca meva quan era nin. una col·lecció de vides de sants –dotze toms enquadernats– i una espècie de Bíblia il·lustrada de la qual record només imatges molt afectades de personatges de l’antic testament, gent turmentada, i algun dimoni. uns volumets d’estètica obrerista de la HoaC, còctel estrany de l’obrerisme catòlico-franquista en el qual hi navegà mon pare i del que n’hagué de sortir per cames. Dues subscripcions

ORNAMENTALS

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 21

mel i sucre

Walter Benjamin.

No ens passa res de nou. Conta Walter Benjamin a Desembal la meva biblioteca (Discurs sobre la bibliomania) que reordenant els llibres per tornar-los a les prestatgeries se li acudia on els havia comprat o qui els hi havia regalat, o on el llegia, aquell, en un dia de pluja. Passa també amb els meus.

frases fetes

un era la meva lectura a la clínica durant la malaltia que dugué a la mort al meu pare, un altre fou el meu company en un vol de londres a Boston, l’altre el vaig comprar a l’excèntrica llibreria lello d’oporto... Conflueix Benjamin amb Marcel Proust –Sobre la lectura (Pastiches et mélanges)– qui explica que dels llibres que més estimam recordam, molt més que el seu contingut, el que fèiem o els que ens passava en el moment en que els llegíem. Torn al meu caramull. surt The Teachings of Don Juan de Carlos Castaneda, fou la meva lectura a una platja de Nea-epidavros al sud de Grècia; la versió de Penguin Books de On the Road de Kerouac, el me va regalar un bon amic, em digué “tria un llibre, tendràs un record meu”, una semana justa abans de morir d’una pneumònia atípica que es com es deia a la siDa abans de tenir nom; les Poesie de Giacomo leopardi (“e sommamente divenuto esperto / della

storia che detta è naturale, / ben già fin dal principio essendo certo / dello stato civil d’ogni animale….”), comprat a una parada de llibres vells de Torí; surten llibres dedicats pels seus autors; regals de la fira del llibre amb restes de pètals de rosa; la Guía de Mallorca, Menorca e Ibiza de José (sic) Pla, comprada a almeria per cinc duros. els darrers del primer caramull, Per acabar amb el judici de Déu i altres problemes d’antonin artaud, el llegia al bar de la Cala de Deià, mentre devora jugaven a escacs robert Graves i alan sillitoe (com a bon fetitxista els vaig canviar a l’amo per un tauler i fitxes noves, la reina blanca estava apedaçada amb cinta aïllant negra); la Història de Roma d’indro Montanelli, en llegia un parell de capítols després de la sesta un estiu a la Colònia de sant Pere… en fi. Faré poca tala, em sembla, el caramull dels llibres per quedar és gros i els qui són per abandonar és encara molt petit.

De més verdes en maduren JoaN sasTre JoaN

e

s diu per indicar que determinades gestions, propostes, idees, projectes, ... poden arribar a tirar endavant, per molt que en els seus inicis sembli impossible la seva viabilitat. els processos naturals del regne vegetal han suposat, des de sempre, una font de recursos imaginatius a l’hora de conformar expressions que expliquin, per similitud, el desenvolupament de determinades situacions socials. la maduració d’una fruita, des del moment en que l’arbre floreix fins que es pot menjar, n’és un.

Cada arbre ha hagut de passar una odissea per arribar a florir i dur

a bon port algunes de les flors aferrades: les ventades de la tardor, les fretades de l’hivern, els atacs de plagues i malalties de la primavera, les calors de l’estiu... llavors, no tots els fruiters inicien la seva floració, no totes les flors aferren, no totes les que aferren “inflen”, no totes les que “inflen” maduren i no totes les que maduren són bones per menjar. Tot i aquesta tanda de “No’s”, tot l’any, quan arriba la temporada de cada fruita, podem menjar-ne de ben bones: cireres, albercocs, taronges, pomes, peres, préssecs, magranes, figues, i un llarg etcètera. en el regne animal passa un

poc el mateix: a pesar de tot, sempre hi ha relacions que “aferren” amb naturalitat d’una manera inesperadament. a vegades com a per art d’encanteri, a vegades per necessitat. Per comprovar-ho, basta que ens fixem amb el que passa al nostro voltant més immediat: qui no ha vist un ca i un moix convivint pacíficament, una parella avinguda per la qual ningú n’hagués donat un xavo, una entesa entre gent de partits polítics d’ideologies antagòniques que s’entenen per tirar un poble endavant... sí, sí: “de més verdes n’han madurat...”

21

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 22

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de juny. en aquest mes de juny s'ha romput la tendència, d'aquest any, a l'elevació de les temperatures mitjanes mensuals, comparades amb les del 2010. la temperatura mitjana del juny d'enguany ha estat pràcticament igual a la del juny de l'any passat, 1 dècima inferior. en aquests dos darrers anys, 2010 i 2011, hem tengut uns mesos de juny més frescs que en anys anteriors. el gràfic de temperatures dibuixa una línia ascendent de la temperatura des de l'inici fins a final de mes. Vam començar el mes amb temperatures fresques, amb dies de mal temps i pluja; i l'acabàrem amb temperatures més elevades i dies més secs.

Després de les pluges del primer terç de mes, en què es recolliren 58 mm, no tornà fer cap gota en la resta d'aquest període. la humitat elevada d'aquest primer tram del mes provocà una disminució de l'evaporació normal per a aquest mes, que s'establí en 4,5 ml/dia. enguany hem tengut un juny més humit que en el 2010, amb més pluviometria (58 mm en front dels 10,2 mm del 2010) i una

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011 Temperatura mitjana Temperatura mitjana 2011 2010 2009 GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3

2008

Pluviometria 2011 2010

2009

2008

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6

74 59 40,2 7,9 12 58

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2

MES DE JUNY

2011

2010

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

21,2 ºC 34,9 ºC (dia 28) 10,5 ºC (dia 2) 58 mm 5,5 Km/h 53,1 Km/h (dia 30) NE 68,73% 1015,86 mb 4,5 ml/dia

21,3 ºC 31,9 ºC (dia 29) 12,6 ºC (dia 21) 10,2 mm 5,4 Km/h 53,1 Km/h (dia 16) S 64,4 % 1013 mb 5 ml/dia

JULIOL 2011 (fins a dia 24) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

24,1 ºC 35,6 ºC (dia 12) 17,2 ºC (dia 24) 5,7 mm (més 0,8 mm de rosades) 6,9 Km/h 62,8 Km/h (dia 4) SE 5,9 ml/dia

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2011

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

22

Radiació solar (Wh/m2)

Energia generada (kWh)

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

66579 87842 114202 157392 185426 188100

5540 7220 8982 11500 14365 14339

12,02 12,17 12,71 13,69 12,91 13,12

10,7 12,8 14,5 21,07 25,26 28,05

Diòxid de carboni Petroli que es no emès (Kg) necessitaria (litres) 6094 7942 9880 12650 15802 15773

1385 1805 2246 3220 3591 3585

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 23

mitjan mes, aquestes s'han moderat, amb alguna vetllada més bé fresca. els darrers quinze dies han presentat certa inestabilitat, amb algun ruixat que ha afectat alguna part del terme. al turó de son Juny hem recollit quasi 7 mm entre pluja i rosada. el predomini durant la primera meitat del mes del bon temps ha facilitat les feines de recollida dels cereals. També ha estat necessari regar contínuament els cultius d'estiu d'horta amb l'augment de l'evaporació i de l'ambient sec.

humitat mitjana més elevada (68,73% en front del 64,4% del 2010). el vent ha tornat bufar de manera predominant del gregal, Ne, com a l'abril i al maig. llevat d'uns pocs dies repartits al llarg del mes, en què es notà el vent, la resta

Parc solar fotovoltaic. la radiació solar ha seguit augmentant en el mes de juny, com era d'esperar.

No obstant això, s'han generat 26 kWh menys que en el mes d'abril. la baixada del rendiment de les plaques es pot atribuir a l'augment de la temperatura. s'han necessitat en el juny 13,12 Wh/m2 de radiació solar per generar un kWh d'energia elèctrica, en comptes dels 12,91 del mes de maig.

! !

mel i sucre

"

presentà molta calma. la velocitat mitjana es quedà en 5,5 Km/h.

Comentari al mes de juliol. Fins a la data el mes de juliol no ha estat un mes excessivament calorós. el començàrem amb temperatures bastant elevades, però a partir de

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

23

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 26

mel i sucre

passatemps

Mots enquadrats núm. 23 arNau MoraTiNos BorDoy

26

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 27

mel i sucre

opinió

Petites diferències Maria Bel MaTas sorell

l

a vida és bella... i està formada per trossets bons i trossets dolents, però tots, absolutament tots, ens serveixen per guiar-nos, aprendre i saber cap a on girar...

Tots naixem de la mateixa manera i tots cercam el mateix... la felicitat! les diferents cultures són les que ens distancien, perquè fan que pensem diferent.

Però és necessari discriminarnos per pensar diferent? al cap i a la fi... tots procedim d’allà mateix, i totes les nostres vides desembocaran allà mateix, com els rius als mars.

No deman que tots siguem, pensem i sentiguem de la mateixa

nou

manera, perquè sense diversitat el món no seria més que una fotocòpia en blanc i negre.

No! se tracta d’una cosa molt diferent, se tracta de comprendre i d’ajudar a comprendre els diferents mons, aprendre a tolerar i no permetre que aquestes petites diferències es convertesquin en un obstacle per a socialitzar-nos.

Mai negueu una mà, ajudau, vos sentireu millor amb vosaltres i amb el món. una persona me va desembenar els ulls, i me’n vaig adonar de que tots som iguals, que no hi ha ningú millor, ni pitjor, que no importen els factors materials, que no importa tot el que vengui darrera d’una persona... només

@

importa el camí que ella comença a marcar des de què la seva vida flueix, no importa quin sigui el seu món, simplement importa el seu ésser. recordau:”No importa qui sigui el professor, sempre que l’alumne vulgui aprendre”. i ara m’ha arribat el moment de transmetre-vos el que aquella persona em va transmetre un dia, ha arribat el moment de compartir el meu punt de vista.

Perquè entre tots podem crear un món millor. Desembanar-nos els ulls els uns amb altres i adonar-nos que la vida és massa curta per desaprofitar-la en petites diferències.

web

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia s el punt de trobada de les associacions santjoaneres 27

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 28

mel i sucre

Cova des Pont

excursions

JoaN FraNCesC riera la cova des Pont es troba a zona de cales de Mallorca i la seva entrada es troba amagada per la densa vegetacio. És una cova circular i presenta un diametre de forat d’uns 10 metres, seria d’acces vertical si no fos per la contrucció d’un pont que dona nom a la cova i que facilita l’accés a l’interior, el pont pareix que es remonta la segle XVii degut a troballes de ceràmica d’aquesta època. aquesta cova va estar a punt d’esser explotada turísticament juntament amb la seva cova germana la cova des Pirata. Consta de cinc llacs i varies sales amb les seves formacions, el seu recorregut es fàcil i apte per iniciarse ja que no necessiten material de progressió per corda.

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

28

mel373:mis298 26/07/11 11:32 Página 35

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda Horaris de tren aCTualiTZaT (07-2008) (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan) sant Joan - Palma Dies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38 (8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38 (13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38.

Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38 (9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38, 14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38.

Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38, 9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38, 12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38, 17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38.

Palma - sant Joan Dies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09, 10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09, 15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09, 20.09, 21.09, 22.09.

Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04.

Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04. sant Joan - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59 (8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59 (12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59 (9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25), 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Manacor - sant Joan Dies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

Agost: Mare de Déu dels àngels (2), sant salvador (6), sant Domingo (8), sant llorenç (10), Mare de Déu Morta o d’agost (15), sant Bernat (20), santa rosa (23), sant Bartomeu (24), sant agustí (28), sant Joan Degollat (29), sant ramon Nonat (31).

El mes “aigua d’agost fa mel i most”, diuen, però ben segur que poques gotes cauran durant aquesta mesada si s’ha de continuar la tònica d’enguany. Ja s’ha acabat de segar i batre ara només queda una altra tasca bastant dura: espolsar ametles.

Quant a les fruites continua la recollida de prunes, melicotons, peres i pomes. Podeu menjar raïm, però cal esperar al mes que ve per fer la verema. És bon temps per sembrar patates (pel minvant), carxoferes (pel ple i pel minvant), lletugues (pel ple), faves (pel ple) i cols (pel ple). a finals de mes, de vegades, fa qualque calabruixada i tempesta, que a la nostra vila sol banyar el paperí de les festes.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

la lluna

el sol

1 agost 15 31 15 set.

surt

es pon

06.47 07.00 07.14 07.28

21.02 20.45 20.22 19.58

30 juliol 6 agost 13 21 29 4 set.

nova quart creixent plena quart minvant nova quart creixent

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

• la sucursal de “sa Nostra” a sant Joan va canviar d’ubicació.

Va passar del carrer de sant Joan al lloc que ocupa actualment, en una casa que havia estat de don Toni “Pesseta”.

• Va morir en Tomeu estelrich “Turricano”, a l’edat de 23 anys, víctima de leucèmia. era el fill petit de l’amo en Pep Turricano.

• es va reformar la capella de la sang a l’església. els domassos es varen substituir per marbre i una pintura mural.

Agost de 2001 • Varen morir dues persones joves, de manera inesperada. Na Carme santos, afectada d’una profunda depressió, va decidir anar-se’n. Joan Barceló, de 17 anys, va tenir un accident de moto que li va provocar una ferida al cap. Va entrar en coma i morí al cap d’uns dies.

• es va anunciar que la casa pairal del Pare Ginard es convertiria en un centre cultural. era el resultat de les gestions del Collectiu Teranyines amb el Consell de Mallorca.

• la Guàrdia Civil va fer un registre a una casa de la part de dalt del carrer Major. sembla que els llogaters estaven relacionats amb alguna màfia romanesa.

Biblioteca

Apotecaria

De dilluns a divendres: de les 17h a les 20:30h

de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

diumenges dia 31 de jul. Montuïri dia 7 d’ago.

Petra dia 14 Porreres dia 21 sant Joan dia 28 Vilafranca dia 4 de set. ariany

Agost de 1991

Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 55 00 80 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 56 07 50 Centre sanitari 971 52 65 08 apotecaria 971 52 62 52 Policia local 630 98 35 92 Guàrdia Civil 971 56 00 27 Policia Nacional 091 ajuntament 971 52 60 03 Gesa 971 55 41 11 Centre meteor. 971 26 46 10 oCB 971 72 32 99

35

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Sucre Juliol

/

2 0 1 1 - núm. 373

A l’estiu...

Mel

i

Sucre

O CB de Sant Joan • Juliol / 2011 - n ú m . 3 7 3

postes de sol, vespres a la fresca festes arreu i... tot el que vulgueu