Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan
Mel
i
Sucre
O CB de Sant Joan • Octubre / 2011 - n ú m . 3 7 6
Sucre Octubre / 2011 - n ú m . 3 7 6
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 3
mel i sucre
Un menyspreu a la Premsa Forana
editorial el Consell de Mallorca va anul·lar el passat mes de setembre un ajut econòmic històric que contribuïa a l’edició de les publicacions escrites en català i associades a la Premsa Forana de Mallorca. aquest octubre han estat interromputs els procediments per a la concessió de subvencions a la premsa en català per part de la Conselleria d’educació, Cultura i universitats. i el Govern Balear va deixant caure que, durant aquest exercici, tampoc no hi haurà convocatòria genèrica d’ajuts a la premsa escrita. aquest és un escenari nou amb el qual mai encara no ens hi havíem enfrontat: totes les institucions han fet el buit a la premsa en català, de la manera més roí possible, sense negociar, ni tan sols avisar o donar la cara, sense cap explicació i donant la notícia per mitjà del BoiB. Fins ara, durant els governs del PP, generalment es feia palès que aquesta formació política no té dins del seu ideari el fet de potenciar la premsa de proximitat que es fa en català, però mai no havia arribat a l’extrem d’intentar l’extermini del sector. Podria arribar a ser creïble –això ja és políticaque s’hagués d’assolir un aprimament de la despesa per mor de la situació econòmica de les institucions, però per què les nostres
assoCiaCió
De
PreMsa ForaNa De MallorCa
publicacions han de rebre un pal del 100% en les tres línies existents, algunes de les quals estaven instituïdes des que es va fundar la Premsa Forana fa més de trenta anys –i això ja no és política, sinó manca d’ètica? No entenem per què es menysprea la labor, protegida per la Constitució, de mantenir informada la població, tenint en compte que les nostres publicacions cobreixen un buit al que no hi arriben altres mitjans de comunicació, el de la proximitat municipal. Tampoc no podem comprendre els continus atacs a la promoció de la llengua catalana. Quin millor regal pot tenir una persona que llegir les informacions del seu redol amb la seva llengua quan la majoria dels mitjans de comunicació s’editen en espanyol, traduint en gran part de les ocasions la realitat local? Quin millor reconeixement a la trajectòria d’unes publicacions modestes, fetes amb l’esforç de centenars de voluntaris, pot tenir de les institucions que un petit suport econòmic? ens estan sotmetent a una marginació total. el Consell de Mallor ca ens exclou explícitament d’altres convocatòries d’ajuts per revistes, i d’altres ajuts a la prem-
sa s’han mantingut sense cap tipus de dubte creant un greuge comparatiu molt important. Tot plegat, les tres línies de subvencions podrien haver suposat aquest exercici de 2011 una quantitat aproximada de 180.000 euros. Precisament les institucions no “regaven” el nostre sector amb subvencions, ja que el pressupost de tota la Premsa Forana frega els 3 milions d’euros anuals i els ajuts del Govern i del Consell representen una mitja del 6%. els nostres mitjans no naufragaran per mor de la retirada de les subvencions, però sí que ens dol que, gaudint del suport d’un nombrosíssim públic que aprecia la nostra labor i ens ho reconeix essent fidel a les nostres publicacions, llegint-la i confiant en nosaltres per inserir-hi els seus anuncis, les institucions no siguin sensibles a aquesta realitat i ens marginin d’una manera tan vulgar i cruel. Fa setmanes que feim gestions de manera infructuosa per conversar amb els responsables polítics d’aquesta massacre, perquè ens expliquin les seves motivacions i nosaltres poder explicar les nostres. i, sobretot, perquè l’any que ve no ens toqui també rebre.
http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 7
mel i sucre
ajuntament
Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN
Sessió ordinària de dia 28 de setembre de 2011. va començar un poc passades les nou del vespres, amb tots els regidors presents i una desena d’assistents de públic. Com que no es va plantejar l’aprovació de l’acta de la sessió anterior (no n’explicaren els motius), el primer punt ja va ser el d’assabentar el ple dels decrets de batlia expedits des de la darrera sessió. sobre el Pla d’Obres i Serveis (POS) de 2012, el batle va repartir un grapat de papers entre els regidors, i va explicar que l’equip de govern proposava presentar un projecte que contemplava arreglar el tema de les aigües pluvials de “sa claveguera” (que canalitza l’aigua des del carrer de Petra al de la raval), i de la plaça de la Constitució, canalitzant-la soterrada fins a la síquia de son santos, a demés de dotar de clavegueram el carrer de Tramuntana, que se veu que no en té. Tot plegat, un pressupost d’un poc més de mig milió d’euros. en el torn de paraules, el portaveu de Cxi va agrair a l’equip de govern que hagués acceptat totes les observacions i propostes que ell mateix va fer en el moment que li va ser presentat el projecte, però va afegir que no hi podia votar a favor, en considerar que la part corresponent a la dotació de clavegueram al carrer de Tramuntana no hi hauria d’estar inclòs. el motiu al·legat era que un temps les obres del clavegueram eren finançades pels veïns afectats mitjançant contribucions especials. el batle va argumentar que tot això
ho havia d’haver dit abans, que ja no hi havia temps de rectificar res davant la imminència de l’exhauriment del termini per entregar els papers, i va passar directament a la votació. el punt va ser aprovat per 7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ + 1 Psoe) i 2 abstencions (Cxi).
Els membres electes del Partit Popular local trobaren en l’abstenció la millor manera de no entrar en contradicció amb les tesis dels seus representants a nivell autonòmic i estatal el següent punt plantejava la sol·licitud d’un préstec mitjançant la línia ICO per entitats locals 2011, per valor d’uns 58 mil euros. amb un interès del 6,5% i a retornar en 3 anys, aquesta és una línia de crèdit que l’administració central posa a l’abast de les administracions locals per afrontar el pagament de factures de proveïdors endarrerides, i pareix que, en el cas de sant Joan, basten per pagar tot lo que hi ha d’enrere. en el torn de paraules, el portaveu de Cxi va demanar quins préstecs tenia en aquests moments l’ajuntament, i el batle va contestar que 3: el de 500,000 € de principi de la legislatura passada, que se n’havien tornats devers 345,000, i els leasings de la pala mecànica i de l’agranadora. Passat a votació, el punt va ser aprovat, com l’anterior, per 7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ + 1 Psoe) i 2 abstencions. a partir d’aquí, es varen passar a la consideració del plenari tres mocions, a saber:
Moció presentada pel PSOE en relació a les obres d’ampliació i reforma de l’hospital de Manacor que, defensada per Frederic Febrer, instava la Conselleria pertinent a no renunciar a aquestes obres, ja que són necessàries per la nostra comarca. va ser aprovada per unanimitat. Moció presentada pel PSOE sobre la modificació de la llei 3/2007 de la funció pública amb l’objectiu de suprimir la llengua catalana com a requisit d’accés a la funció pública. També defensada per Frederic Febrer, va esgrimir multitud de contundents raons legals, socials i culturals per mantenir com a requisit per accedir a la funció pública el coneixement del català, com a llengua autòctona cooficial a les illes Balears. la moció va ser aprovada per 6 vots a favor (3 axsJ + 2 Cxi + 1 Psoe) i 3 abstencions (PP), escenificant així el primer desencontre entre els dos partits majoritaris de l’equip de govern. els membres electes del Partit Popular trobaren en l’abstenció la millor manera de no entrar en contradicció amb les tesis profundament castellanocentralistes i exaltadament anticatalanistes dels seus representants a nivell autonòmic i estatal que, per desgràcia dels que aspiram fa anys i panys a poder viure en pau dins una certa normalitat lingüística, semblen de cada dia més forts i més intransigents. Com va dir un savi: “per ventura tendran la força, però no la raó”. i encara vull afegir que per ventura una de les més grans desgràcies de la gent de pau d’aquest món, és que la força quasi mai està de la banda
7
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 8
mel i sucre de la raó. Bé, deixem-ho aquí. Moció presentada per totes les formacions polítiques relativa al Fons de cooperació municipal. Defensada per na Catalina Gayà en nom de tots els grups municipals, reclamava que no es retallés la quantitat d’aquest fons, que el 2010 hauria de suposar per sant Joan ni més ni menys que la quantitat d’uns 92.000 eurets. Passada a votació, es va aprovar per unanimitat. es veu que la qüestió econòmica sí que té poder abastament per contrapassar les ideologies polítics. en el setè punt, el batle i els distints delegats varen fer un poc de balanç de les realitzacions dels primers 100 dies de govern (al primer edil li va sortir “100 anys”, però va rectificar immediatament. en què devia pensar?)., que intentaré resumir un poc: els comptes de 2010 es varen presentar dins el termini exigit per la llei. (el batle va agrair la dedicació del secretari, Gregori Nicolau, a aquest tema) s’ha iniciat la primera fase de les obres de la Plaça de la Constitució. Per mor d’aquestes obres el mercat dels dijous ha recuperat la seva situació d’antany; al carrer del Mestre Mas, entre Can Fiol i la Banca March. Dia 3 d’octubre s’inicien les classes de l’escola de música. Dins poques setmanes es re prendran les reunions per continuar fent feina amb l’agenda local 21, s’avisarà oportunament. Dins poc temps tornaran a estar en condicions de funcionar els automatismes de les barreres d’accés del Punt verd de baix de la vila, fetes malbé per un llamp fa devers 2 mesos. Han estat 100 dies estalviant en tot i per tot, i segurament el 2012 encara s’haurà de cercar la manera d’estalviar molt més. la legislatura ja va començar “abolint” el
8
dinar institucional d’acomiadament dels regidors sortints i benvinguda dels nous, i aquesta actitud d’estalvi i retall de la despesa serà la tònica de tota la legislatura. en energia elèctrica, s’espera un estalvi per enguany d’uns 8,000 €, la qual cosa suposa aproximadament un 30%, aconseguit aturant part dels fanals durant 7/8 hores nocturnes diàries. el regidor d’interior va reblonar la informació explicant que segueixen fent feina per economitzar encara un poc més. en la xarxa de subministrament d’aigua, l’estalvi esperat encara és més gran, uns 10,000 €, aconseguits amb la renovació dels comptadors i agilitzant les reparacions de la xarxa: costa molts de doblers posar l’aigua dins la xarxa a l’abast de tothom, i tota la que se perd abans d’arribar als comptadors són pèrdues totals, ja que no se pot cobrar, la delegada d’Hisenda va informar que, per ajudar als vilatans a afrontar els problemes econòmics derivats de la crisi que ens tenalla, s’ha establert un sistema de cobrar “a terminis”, si la quantitat és grossa. Paral·lelament s’han agilitzat els pagaments als proveïdors de material i serveis. les festes de 2011 han costat quasi bé la meitat del que costaren les primeres de la passada legislatura. això s’ha aconseguit en gran part per la mobilització d’un grup de “voluntariat” important, que han participat activament en la organització i desenvolupament de diversos actes. en aquest punt la delegada de festes va agrair la col·laboració desinteressada del voluntariat, i el delegat “conjunt” (la delegació està compartida) va entonar un “mea culpa” i va demanar disculpes per un descuid que va revertir en que les ensaïmades de l’homenatge a la tercera edat no fossin fetes a un forn del poble.
en Cultura i educació, la major part de les despeses han estat per posar en condicions les instal·lacions de les escoles de “son Juny”. sobre els actes culturals, molts dels que s’han organitzat no han representat cap despesa directa per l’ajuntament. en definitiva, la majoria de les intervencions donaven el missatge que, al menys durant uns quants anys, tocarà estalviar de per tot, per que els ingressos arribaran retallats de per tot. Darrera aquest “master” sobre estalvi de despesa municipal, va venir el darrer punt, precs i preguntes: Per part de Cxi hi va haver les següents: – si se talla un carrer per arreglar una pèrdua d’aigua, s’han de posar indicadors. – s’han de col·locar millor les barreres que s’utilitzen per senyalitzar el mercat dels dijous, sobre tot els vespres, per evitar accidents als vianants. – va avisar d’una avaria de la xarxa d’aigua a la rotonda de devora “es revolt d’en Pago”. – lamentant que les bases de la concessió de l’explotació de la piscina municipal no contemplessin determinats aspectes sobre la neteja de les instal·lacions, sobre tot dels urinaris. – sobre la comissió de festes, demanant qui en formava part, si havien cobrat, i si el vehicle de la policia municipal estava a l’abast de tothom.. l’equip de govern va aclarir, ara l’un ara l’altre, que la comissió de festes havia tingut el suport d’un grup important de voluntariat, que no havia cobrat res. sobre el cotxe municipal, digueren que està destinat a feines de l’ajuntament, i que no hi constància que fos utilitzat per ningú en temes particulars, però que ho investigarien. – sobre les festes, va lamentar que se fes demagògia en el tema de
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 9
mel i sucre les ensaïmades (jo no vaig entendre això de relacionar les ensaïmades i demagògia, de manera que no m’estendré en explicacions), i va trobar a faltar la visita del conseller santjoaner a algun acte de les festes. el batle va respondre que ell mateix, com a màxim representant municipal, havia convidat els màxims representants del Govern Balear, Parlament i Consell de Mallorca, i que aquests estaments enviaren les persones que consideraren oportunes als actes que consideraren oportuns. – sobre la pàgina web de l’ajuntament: “que qualcú se’n cuidi un poc de lo que hi surt”. – També va demanar sobre el cost total del nou “punt verd”, sobre si l’empresa que ha reprès les obres de l’edifici del sequer havia pagat no sé què, va afegir cosa sobre una de les mocions presentades, i algun altre comentari que no vaig tenir temps ni ganes d’anotar. i finalment, va tocar el torn al portaveu del Psoe, que per consideració als seus companys de consistori i al públic, va abreviar al màxim la seva intervenció, cosa que me consta que molts dels assistents varem agrair. – reiterant una petició anterior sobre la agilitació dels tràmits de devolució als ciutadans dels impostos cobrats indegudament. – insistint en l’exigència que a les cases que s’hi facin obres es mostri en un lloc visible el docu-
ment de concessió de la “llicència municipal d’obres”. – Demanant la reactivació de tot el tema de l’aprovació de les Normes subsidiàries. – Dolent-se de la inactivitat de l’ajuntament en la organització de la marxa “de la part forana a lluc a peu”, i demanant que en properes edicions els assistents santjoaners es puguin sentir recolzats de qualque manera pel seu consistori. – Plantejant la reactivació de les brigades locals de “protecció civil”. – sobre el pressupost per 2012, va trobar que no se podria aprovar en la data que diu la legislació vigent, el 15 d’octubre, i va demanar que aquest tràmit se fes com més aviat millor.
Crec que una família del poble no té per que haver-se de defensar tota sola d’una afronta d’aquesta magnitud – suggerint al regidor d’esports que es nomenàs a la major brevetat possible una persona encarregada del poliesportiu de son Juny. – Demanant si s’havien fet tràmits amb el Consell de Mallorca sobre els “jocs esportius escolars” – sobre la biblioteca municipal, en una visita recent hi va detectar una “saturació de llibres”. a veure si s’hi pot posar remei.
– i, finalment, un dels punts que jo personalment vaig trobar de la màxima importància per la bona convivència entre les persones al nostre poble: va demanar a l’ajuntament a veure si feia comptes fer res, en el tema d’una finestra-portal que, segons és sabut per tot el poble, ha comparegut a un corral particular devers l’apotecaria vella. Jo he de dir que no li vaig fer mamballetes entusiastes per que ja era la mala hora de la nit, i la son i el cansament ja empenyien a les totes, però vaig trobar que aquest comentari havia estat molt valent i oportú. Conec el tema per la narració directa de la família afectada, i per la notícia que va sortir a aquesta mateixa revista, i trob, crec que carregat de raó, que una família de pau, normal i corrent del poble, no té per que haver-se de defensar tota sola d’una afronta d’aquesta magnitud, que a demés li pot suposar un dispendi important en doblers i en malsofridures per solucionar un problema que ni han cercat ni han ajudat a crear. Com a mínim l’ajuntament pot adduir que aquesta obra s’ha fet sense llicència, que si fos estat demanada, segurament hauria estat denegada a dreta llei. a qui se li acut, obrir un portal al corral de cal veinat?! i amb aquesta idea, compartida almenys per la gran majoria del públic assistent, es va aixecar la sessió a altes hores de la nit.
Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33
9
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 12
investigació
l
’ametler d’en vinagre és una varietat molt cultivada a la zona central de l’illa. una de les qualitats d’aquest arbre és la gran productivitat i la bona resistència a les baixes temperatures. l’ametla generalment és d’un sol bessó i el percentatge de bessons dobles és quasi nul·la (2%); el bessó és petit, però d’un sabor extraordinari. els inconvenients d’aquesta varietat són el baix rendiment del bessó (22%) i la tendència de l’arbre a treure tanyades, per la qual cosa s’ha de podar enèrgicament. la floració és molt tardana, del 21 de febrer al 2 de març, és per aquest fet que els tècnics agrònoms recomanen aquesta varietat per a les plantacions a zones fredes de l’illa. els termes municipals on se n’ha localitzat majoritàriament el cultiu són: santa Maria, Bunyola, Consell, santa eugènia, sencelles, algaida, Petra, Binissalem i part de llucmajor. (el alMeNDro, 1980: 263). Pere estelrich, a la seva obra El Almendro y su cultivo en el mediodia de Espanya e islas Baleares (1907: 60), classifica i analitza aquesta ametla entre les de
Quatre mots sobre l’ametler d’en Vinagre FraNCesC CaNuTo Bauçà
forma redonenca i destaca el cultiu d’aquesta casta a santa Maria, els agricultors d’aquesta localitat, malgrat el baix rendiment del bessó, l’aprecien per la bona resistència a les baixes temperatures i per la gran productivitat. a continuació, fa menció de les excellències d’aquests arbres, localitzats a l’ametlerar de la possessió de son llaüt (santa Maria). l’obra el almendro (1980: 255), registra les principals varietats d’ametles estudiades a Mallorca, per aquest ordre d’importància: Canaleta, Ponç, Pou de Felanitx, verdereta, Jordi, vivot, Totsol, Xina, vinagrillo, andreu, Menut i lluques. vegem a continuació alguns dels diferents noms en que és coneguda l’ametla d’en vinagre a Mallorca:
fectament amb el nom de la finca anomenada Ca na vinagre, destinada a la creació de vivers d’ametlers, que va ser arrendada per la Sociedad Económica Mallorquina de Amigos del Pais. aquesta institució cultural i econòmica impulsada per les autoritats de Mallorca, fou creada a Palma el 1778 i el seu objectiu era promoure l’agricultura, la indústria i el comerç. entre d’altres mesures per tal de desenvolupar l’agricultura, es varen fer estudis per fomentar el cultiu de la figuera i la creació a cada poble de vivers d’ametlers i moreres per distribuir-los gratuïtament. respecte de la creació de vivers públics d’ametlers, transcriurem alguns paràgrafs, localitzats a la documentació de les Memòries de la societat:
1. 1. D’EN VINAGRE
“Pensó sabiamente la sociedad el establecimiento de viveros públicos en todos los lugares de la isla. La dificultad consiste en el terreno que ha de ocupar el vivero, si se ha de alquilar o tomarlo
És el nom utilitzat majoritàriament per anomenar aquesta casta. Creiem que el nom d’aquesta ametla, el podem relacionar per-
cooperativa agrícola
saNT JOaN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 13
del pueblo, si lo tiene propio, de donde se pagan los gastos de su cuidado y alquiler, y si los árboles se han de dar de balde o al justo precio [...]. No siendo fácil determinar el terreno que necesita cada pueblo para su vivero, porque este ha de ser proporcionado a la extensión del término de cada villa [...]. Luego que los árboles se hallen en disposición de mudarse, mandará el Bayle como Presidente de la Junta a publicar un pregón un mes antes a fin de que acudan los que quieran sacar árboles y trasplantarlos en sus tierras, previniendo que cada uno presente una relacion de las cuarteradas que tiene sin plantar para que se haga el repartimiento proporcionado al terreno que cada uno tenga.”1 sembla que algunes d’aquestes mesures no es posaren en pràctica, ja que a la documentació custodiada a l’arxiu del regne de Mallorca relativa a la societat, hi vàrem localitzar una carta adreçada al president, que transcriurem a continuació: “Antonio Gibert comerciante tiene el honor de estar encargado por V.S. de la comisión de planteles de almendros y moreras hace mas de un año. En este tiempo ha hecho algunas prevenciones sembrando macetas y algun terreno de moreritas, recogiendo moras para sembrar en esta proxima
primavera, y preparando almendras, y el parage donde se empezará la nueva almáciga de almendros, en el huerto dicho Ca ne Vinagre, que en este año ha arrendado para emplear parte de su tierra en ese objeto; pues la de moreras se dispondrà en el huerto Son Femenia, que arrendó poco ha V.S. A estos fines se ha expendido algun dinero, y se irà gastando continuamente; y como esta comisión, es probable que dure algunos años, ha pensado seria conveniente el dar cuenta de estos gastos de quando en quando a fin de saber V.S. lo que expende, y el exponente lo en que finiquita. Si a V.S. le parece puede este papel servir de razon del estado de su comision, y de motivo de su deliberacion en el asunto. Palma y enero a 14 de 1786. Antonio Gi bert.”2 antoni Gibert, era soci i a la vegada diputat de la real sociedad económica Mallorquina de amigos del País. la carta, adreçada al president, fa referència a l’hort de son Femenia, lloc on el 1785 es va crear el primer viver d’arbres. aquest hort, fa el nom del seu propietari, que el 1666 era el notari Joan Baptista Femenia3 i estava ubicat a Palma, entre la carretera de valldemossa i la síquia de la Font de la vila, a devora el segon molí d’aigua de la síquia (aquestes terres estan ubi-
cades actualment dins el casc urbà i són les que conformen l’antic escorxador municipal i alguns del carrers dels voltants).Tenia una extensió de set quarterades, cases, safareig i dret d’aigua de la síquia major; aquest dret d’aigua consistia en dues hores d’aigua, cada vint dies, de la tanda quinzena anomenada sa Mola i una hora d’aigua cada vint dies de la tanda vint-i-tresena anomenada en Massagall. També era anomenat es Blanqueo, ja que el gremi dels blanquers el tenia arrendat pel blanqueig del fil, teles i d’altres feines pròpies de l’ofici. el 1801 la Real Sociedad tenia 2.206 arbres sembrats al viver de son Femenia: 2012 ametlers, 73 moreres, 48 tarongers, 25 magraners, 26 noguers i 2 oliveres d’estaca. el 1820 aquest hort era conegut com Can Morey.4 respecte de Ca na vinagre, topònim que encara perdura, és un hort ubicat al Camí vell de sineu, suvora el Torrent Gros, entre Ca na Melis, son Monedero i son Brotat. aquests horts i altres lloquets dels voltants (son Güells, ses Trompes, son Malferit, son ramis, son ramions, son llàtzer...) formaven part antigament de l’anomenada horta baixa de Ciutat (l’Horta Jussana, segons els documents antics) i la gran majoria es troben actualment desapareguts, ja que la cobdícia i la barbàrie urbanitzadora, la coneguda “bimbolla immobiliària” de
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 14
mel i sucre
la passada dècada es va acarnissar amb aquest paratge. sembla doncs, que el nom d’aquesta varietat d’ametler, portadora de malnom, és en realitat d’origen geogràfic, i fa referència al lloc des d’on varen sortir els primers ametlers que la Real Socie dad posà a l’abast dels agricultors, amb la idea de fomentar aquest cultiu arbori a la nostra illa. No descartam la possibilitat que aquesta varietat pugui ésser originària del terme de santa Maria o Binissalem, (el malnom vinagre, és viu en aquestes localitats vinícoles) i que la bona acceptació per part dels agricultors, propiciàs l’expansió del seu cultiu als termes limítrofes. si observam el mapa de distribució del cultiu d’aquesta varietat, podem observar com el cultiu majoritari se centra als termes de santa Maria, Bunyola, Consell, Binis-
14
salem, santa eugènia, algaida i sencelles. Caldria, això no obstant, amb l’ajut de la malnomenació, el determinar quines d’aquestes poblacions no tenen la possibilitat d’ésser les originàries d’aquesta varietat. a l’exposició universal de Barcelona, celebrada el 1888, Gabriel Fuster Forteza, de Palma, presentà un catàleg de 91 varietats d’ametles de Mallorca. aquesta mostra fou guardonada amb la medalla d’or de l’exposició. en el catàleg hi figura l’ametla d’en vinagre. a l’exposició Balear agrícola i Pecuària, celebrada a Manacor el setembre del 1897, dos dels expositors d’ametles portaren aquesta varietat: Monserrat Truyol Pont, de Manacor, presentà una col·lecció de 140 varietats, i entre elles hi figura l’ametla d’en vinagre. Gabriel Fuster Forteza,
de Palma, presentà una col·lecció de 125 varietats, i entre elles consta l’ametla d’en vinagre. 1. 2. VINAGRETA variant recollida pel qui subscriu a santa Maria. Citada per lópez Palazón (1970: 127) i estelrich (1907: 60). 1. 3. VINAGRILLO / A variant recollida pel qui subscriu a santa Maria i Biniali. el sufix diminutiu illo-a, sembla de creació moderna. Cal no confondre-la amb una altra varietat anomenada vinagrella, ametla originària de la possessió de vinagrella (llubí). 1. 4. POTETA així és anomenada al terme municipal d’alaró (lópez Palazón, 1970: 127). sembla que el nom és per mor de la semblança
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 15
mel i sucre
1. 5. NEGRITO així la coneixen al terme municipal de Calvià (lópez Palazón, 1970: 127). Caldria investigar aquesta denominació sembla que d’influència castellana. a la Exposición Balear Agricola y Pecuaria, celebrada a Manacor el 1897, un dels expositors de Ma nacor va presentar les varietats d’en Negret i Negres. 1. 6. LLINET variant citada a l’obra El Almendro (1980: 263), però que no registra la localitat on es va recollir i que caldria investigar.
sible fin de obsequiar a s. M. la reina isabel ii. Palma, 1861. – Fuster, Gabriel (1892). “Nuevas ideas acerca de las mejores castas de almendros.” a El Agricultor Balear, volum i, núm. vi, pàg. 81. – llull Galmés, aleix (1883). “Classes d’ametlés que se coneixen á Mallorca y fruyt que fan.” a L’Ignorancia, 7 d’abril de 1883, pàg. 3. – Picornell Bauzà, Climent (2007). “Noms de varietats d’ametles a Balears.” a XX jornada d’Antroponímia i Toponímia (la real, 2007). edició coordinada per ramon Bassa Martin, Hermínia Planisi Gili i aina vallés Moragues. universitat de les illes Balears.
Bibliografia – estelrich, Pedro (1907). El almendro y su cultivo en el mediodia de Espanya y las Baleares. Palma de Mallorca. – exposición Balear agrícola y Pecuaria celebrada en Manacor en septiembre de 1897. Tipo-litografia de amengual y Muntaner. Palma de Mallorca, 1898. – exposición agrícola, industrial y de Bellas artes, organizada por la Diputación Provincial, a mediados de setiembre de 1860 con el plau-
– rallo Garcia, Joan / sacarés Mulet, Josep (1997). “la història de l’ametler a Mallorca mitjançant la bibliografia.” a A l’entorn de Llucmajor. edicions de pinte en ample. llucmajor. Notes 1. arxiu del regne de Mallorca, seMaP, caixa 35/16 2. arM, seMaP, caixa 28/10. 3. els Femenia eren una família de notaris documentada els s Xvi-Xviii, originaris de Muro. Joan Baptista Femenia (Palma
PLANTERS
Fusteria en general i mobles de cuina Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85
sXvii-1682), tenia la notaria al carrer del Forn d’en sanoguera i deixà 41 volums del 1645 al 1682 (GeM, v, 237). 4. antic hort del terme de Palma, que era situat prop de la creu de sóller. Tenia dret d’aigua de la síquia de la ciutat. De la tanda quinzena, dita sa Mola, rebia dues hores d’aigua cada vint dies i de la tanda vint-i-tresena, dita es Massagall, una hora cada vint dies. el 1666, pertanyia al notari, síndic i secretari del Col·legi de la Casa de l’Horta, Joan Baptista Femenia, i era denominat l’hort des Blanquers. el 1682, passà a la confraria i hospital de sant Pere i sant Bernat. el 1710, era de la senyora Bàrbara Descatlar i era denominat l’hort de son Femenia. Per donació (1733) passà al seu fill, Francesc Truiols Descatlar, doctor en ambdós drets, qui el llegà (1782) al seu descendent, el senyor Jordi Truiols Descatlar. l’heretà (1819) el seu fill Francesc Truiols Mestre, qui el vengué a l’honor Jaume Mateu Bonet. al principi del s XiX, era ja denominat can Morei. De set quarterades, tenia cases i era dedicat al conreu de cereals, lleguminoses i hortalisses. Confrontava amb el camí reial de valldemossa, sant Joan, la síquia Major, sa Boquera des Pont i ses set aigües. el 1856, era de Guillem llebrés Mateu (GeM, Xi, 175).
NICOLAU
amb la varietat d’en Pota, ametla també de forma redonenca, però un poc més grossa, d’aquí el diminutiu.
ORNAMENTALS
Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de vilafranca, km 3
15
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Pรกgina 16
mel i sucre
16
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Pรกgina 17
mel i sucre
17
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 18
mel i sucre
dalt del turó
Apunts de l’hora del variat CliMeNT PiCorNell
Solc baixar al cafè a l’hora del variat. el variat és una institució:‘ensaladilla’, pica-pica de sèpia amb ceba, ronyons, un musclo, una gambeta i un calamar arrebossat. la tapa per excel·lència. allò que es prenia després de sortir de missa els diumenges. Tota la família, ben mudats. i un palo amb sifó o un vermutet, dolç, per suposat, per als infants aigua o un poc de pinya o ‘graciosa’. Després vingué la patatilla i el bitter sense alcohol. Però el variat, amb diverses accepcions segons els bars o casinos, ha travessat els anys amb bona salut. Deia això de la salut perquè ara va a missa poca gent, els fills van al seu aire, ja de ben joves. Però de variats un en pot trobar i, fins i tot a algun lloc fan ‘take away’, amb un plat gros de ca seva, el se’n duen i ja tenen el dinar fet del diumenge. De totes les maneres la sortida de missa és, encara, l’hora canònica del variat i, a més ara hi compareix molta gent externa que viu al poble. És el cas d’un matrimoni amb un nin petit dins un cotxet. Primer de tot, sa mare li mulla la xupa dins la maionesa; un poc més tard dins el suc del pica-pica, després dins la coca-cola i finalment son pare, amb gran satisfacció, dins el cafè rebentat d’Ama zona. el nin fa carusses però riu, estreny un poc el nasset i amb el rebentat obre la boca com si s’hagués empassat un glop de foc. els pares, satisfets, convençuts de què tot li ha agradat d’allò més. “Què te pareix, secretari?” Me demana en Bernat Rovellat examinant detengudament des d’una
18
altra taula la feta. “aquest ninet ja està vacunat”. s’asseu en Miquel Hortolà, pulcre i net, i dirigint-se a en Bernat: “i que no tens feines, ni en diumenge?”. “Ja ho crec, jo, sempre en tenc de feines, lo que les enrevolt o les pas per damunt perquè no m’emprenyin”, respon. “som com un avión que li costa arrancar, però quan és amunt pot anar amb quinta... bé, o sexta, no sé quantes marxes té un avión, però com es bous o es cavalls, me costa arrancar, saps què te vull dir?”. en Bernat, du sempre un brotet d’alfabeguera, o de mata, o de romaní darrera l’orella, com aquells fusters d’un temps que hi duien el llapis i feien olor del burball. Havia sentit a dir que sa mare, sa mestressa Galla havia tengut set fills, tots mascles, i per això el seu davantal curava de mal de panxa. “És ben ver i venia molta gent a ca nostra; érem veïnats de sa madona Joana de Leirà que era una dona molt enginyosa, sabia passar el rosari davant-davant i, al mateix temps, feia randa i mormolava amb la veïnada”. A la taula de devora, un home passa més d’una hora llegint els anuncis de contactes sexuals, perquè llavors diguin que no interessen a ningú. en Bernat avui va de filòsof de taverna: “Tots tenim una pàgina escrita, Climent. i qualcú en té dues o tres. Divorcis, presons, malalties... o no? idò això, i qui no en tengui no ha estat res, coneix poc de sa vida. o no?” . Pega un bon glop a la cervesa. “Jo era picador, m’agradava picar ses estrangeres. ses millors? ses finlandeses, no tenien por de res, ni aturall. Jo anava pel Zhivago,
pel Bésame Mucho. Per tots aquells apartaments me coneixien i una bona propina als conserges me donava ‘via libre’. Hi anava amb la moto i per allà funcionava amb taxi”. Me mira fixament: “No ho diries mai, però sempre que picava una estrangera pensava: si mumare me veia me pegaria un esbart de clotellades. De nin, aquella santa dona me feia pasturar ses vaques per dins els torrents, les havia de fer passar per davall els pontarrons i una vaca no se sap acotar, ni per boixar, la boixen de dreta, ho dic perquè si no podien passar els havia de fer ben nets... el primer pic que vaig anar a picar me vaig comprà unes sabates noves. ‘Quin numero té?’ Me digué el dependent. ‘amb ses ungles tallades, un quaranta-cinc’. ara tu me veus així, però feia planta. Per una medecina que vaig prendre vaig perdre ses dents”. “Hem passat de sa misèria a sa baldor”, postil·la en Miquelet, torcant-se els morros en haver acabat el variat. “a ca nostra un pic, en Norte, es ca, se menjà ous d’un nieró. Mon pare el crida. Hi va amb sa coa enmig de ses cames, ‘du dos ous’, me diu, els hi va posar en terra i li va fregar es nas fins que li va fer sang. No en tornà a tocar pus mai més. un dia mumare havia comprat ensaïmades per berenar i es meu germà petit, va donar sa seva a n’es ca. ‘i s’ensaïmada?’ Digué mumare. ‘l’he donada a n’en Norte’. idò tu... es ca estava assegut i aguantava s’ensaïmada amb sa boca, no la s’havia menjada. Havia après lo que estava bé i lo que no. No com sa gent d’ara. Malament anam”.
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 19
mel i sucre
Això ja passa de mida, fins aquí hem arribat!
frases fetes
JoaN sasTre JoaN
i
ndica que una situació determinada, ja convertida en afronta, ha arribat al seu punt àlgid a partir del qual ja és una clara agressió als interessos de qualcú. Tot mirant eixa revista, s’edició des mes passat, hi vaig trobar un article que em deixà ben trasbalsat: vaig llegir sa malifeta des “celler” des potecari. Bonjesuset quin desvari, cap tan grossa com aquesta! Mirau mirau quina idea de bombero retirat: obrir portes i finestres dins es corral des veinat.
i si segueix amb aquestes de fer coses tan ferestes li haurem de demostrar que hi ha coses que no es fan,
“si veus que afaiten sa barba des teu veinat en eixut ja pots córrer a cercar aigua, i posar-te-la en remull.”
perquè noltros, amics meus, si és que mos tracten com cal, som i serem gent de pau mentre no mos moguin guerra.
Per això crec amb fermesa que si no hi posam remei ja n’hi pot haver de lleis perquè tantmateix rebrem.
i ja és sabut que a ses guerres s’ho paga cercar aliances, perquè si quedes neutral ben segur que prendràs mal.
si llegiu aquest glosat, agafau-li aquest sentit: això ja passa de mida! fins aquí hem arribat!
sa Bíblia, llibre sagrat, fa dos mil anys que ho predica, i una història mos explica d’uns quants fets molt ben raonats:
retalls
Mai ningú dins aquest poble havia arribat tan lluny, una cosa tan innoble és senyal de molts pocs “llums”. Just ho pot haver pensat una lletrada estufada i, pot ser, l’hagi ajudada un capellà barrinat... ...barrinat? per segons què, que si el fitau ben arreu no esbrinareu d’on pateix, per molt que us hi escarrasseu. el veureu ben estirat amb sa pitrera ben treta. voleu opinió sincera?: just està fotut des cap!
Llengua pròpia ToMeu MarTí (Diari de Balears, 11 de setembre de 2011)
D
iuen que el president del Govern se’n va anar a Madrid i els va dir que, a les illes Balears, “el castellà és el nostre idioma i el català és una llengua cooficial”. Com que hem après a no atribuir a la mala intenció allò que es pugui atribuir a la ignorància, haurem de concloure que es tracta d’una mancança del senyor Bauzá en lectoescriptura. un mínim coneixement de la història de la nostra terra li hauria evitat el ridícul. una mínima habilitat de comprensió lectora, també. “la llengua catalana, pròpia
de les illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial”, diu textualment l’estatut d’autonomia de les illes Balears, que ben segur haurà llegit. Per ventura li hauria anat bé una mica d’immersió lingüística... Ja sabeu que els fills de militars estan exempts d’estudiar català. senyor Bauzá, repassi la nostra història, torni a llegir l’estatut i veurà com és justament a l’inrevés de com ho explica. Miri fins a quin punt ho tenim clar, els mallorquins, que al castellà l’anomenam “foraster” i, al català, mallorquí.
19
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 20
mel i sucre
meteorologia
Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG
Comentari al mes de setembre: el setembre d’enguany ha estat bastant més càlid que el de l’any passat. la mitjana s’ha elevat 1,7 ºC en relació a la de l’any 2010. Per altra banda, ha estat la més alta dels quatre anys darrers. el gràfic de temperatures presenta un dibuix bastant planer amb poques oscil·lacions al llarg del mes. De manera suau, les temperatures han anat baixant a mesura que han anat passant els dies; fentse més perceptible un refredament de l’atmosfera a les primeres i darreres hores del dia. els petits descens del termòmetre han coincidit amb els tres canvis de temps produïts durant el mes: entre els dies 4 i 6, el primer ; i, ja a la segona meitat, en els dies 18 i 24, el segon i el tercer, respectivament. aquestes pertorbacions indicades ens aportaren les escasses pluges caigudes al llarg d’aquest període, que en total han sumat 22,7 mm, dels quals 3,4 mm han provingut de les boirades mati-
EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011 Temperatura mitjana 2011 2010 2009 GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB.
10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2
9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5
9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6
2008
Pluviometria 2011 2010
2009
2008
11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7
74 59 40,2 7,9 12 58 18,1 -
67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6 1,2 -
37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4 2,9 -
56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2 3,4 -
MES DE SETEMBRE
2011
2010
Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria
23,2 ºC 35,1 ºC (dia 1) 15,8 ºC (dia 19) 22,7 mm (dels quals 3,4 mm corresponen a boirades) 5,4 Km/h 53,1 Km/h (dia 18) NE 72,04% 1016,06 mb 4,2 ml/dia
21,5 31,2 14,2 36,5
Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)
ºC ºC (dia 6) ºC (dia 27) mm
5,4 Km/h 48,3 Km/h (dia 24) S 70,37 % 1014,37 mb 3,9 ml/dia
OCTUBRE 2011 (fins a dia 24) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)
19,8 ºC 31,1 ºC (dia 11) 12,9 ºC (dia 22) 16,7 mm (dels quals 0,8 mm corresponen a boirades) 5,6 Km/h 53,1 Km/h (dia 7) O-NO 4,1 ml/dia
PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2011
GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE
20
Radiació solar (Wh/m2)
Energia generada (kWh)
Radiació/ Energia
Tª mitjana plaques (ºC)
66579 87842 114202 157392 185426 188100 184900 193269 143216
5540 7220 8982 11500 14365 14339 13909 14484 11000
12,02 12,17 12,71 13,69 12,91 13,12 13,29 13,34 13,02
10,7 12,8 14,5 21,07 25,26 28,05 29,9 31,99 27,79
Diòxid de carboni Petroli que es no emès (Kg) necessitaria (litres) 6094 7942 9880 12650 15802 15773 15300 15932 12100
1385 1805 2246 3220 3591 3585 3477 3621 2750
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 21
mel i sucre
!
la nostra contrada, fins a la data, 16,7 mm, amb dos moments de precipitació ocorreguts els dies 8 i 20 del mes. les terres necessiten amarar-se per poder-hi practicar les feines de preparació dels sòls per a un nou cicle dels cultius de secà i, també, per emmagatzemar aigua en el subsol de cara a mantenir els nivells habituals d’aigua subterrània. Però, de moment, les pluges importants de la tardor, no ens arriben per aquí.
#$
!
Parc solar fotovoltaic: "
nals, que s’han format durant bastants de dies. encara que no hagi estat un mes de pluges, el nivell d’humitat ha augmentat en relació a l’agost, passant, el valor mitjà del mes, del 65,48% al 72,04%. Per contra, l’evaporació ha sofert un descens remarcable respecte al mes anterior, descendint dels 6,6 ml/dia de l’agost als 4,2 ml/dia d’aquest mes. el vent ha tornat bufar de manera predominant del gregal, Ne. l’aire ha estat bastant calmat, just en el dia 18 la velocitat mitjana superà els 10 Km/h i la mitjana de tot el mes s’ha establert en els 5,4 Km/h.
Comentari al mes d’octubre: l’octubre ens ha duit una baixada significativa de les temperatures, especialment a partir de mitjan mes en què les mitjanes diàries s’han situat per sota els 20ºC. la baixada s’ha notat de manera important en les mínimes, fet que ens ha obligat a abrigarnos en les hores en què no lluïa el sol. l’ambient propi de la tardor ja domina a l’atmosfera i a la natura. No obstant això, el meteor que es resisteix a manifestar-se amb la intensitat que correspon a aquesta estació segueix essent la pluja. Únicament s’han recollit a
l’escurçament de la duració del dia i la presència de dies coberts ha fet minvar de manera important la radiació solar. en conseqüència ha caigut de manera destacada la generació d’energia, que s’ha situat a un nivell similar al registrat per l’abril. No obstant això, el rendiment de les plaques fotovoltaiques ha millorat en relació a mesos anteriors; fet que es pot atribuir a la disminució de la temperatura a la qual estan exposades aquestes. Per això, s’ha necessitat un poc menys de radiació solar per generar un kWh d’energia elèctrica, 13,02 Wh/m2 al setembre, en comptes dels 13,34 del mes d’agost.
agÈNcia de saNT JOaN Carrer Bellavista, 38 •
Tel: 971 52 60 78
21
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 29
mel i sucre
Mots enquadrats núm. 26
passatemps
arNau MoraTiNos BorDoy 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10 0
11
12
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Horitzonta al ls: 1. D’una fam´ılia q que,, encara e que q
hi estava fa un ns anys. La iniciaci´ o a la cristiandat. 5. Que no ´es gitana. g N´ıquel. Morro de rorqual. r Un animal, o una a persona toixa. 6. Donar` a ` ales. Una embarcaci´ o, in o ndependenttmen nt de si puja a o si baixa. Acaba la son. 7. Ho acaba d’aclarir. A l’escriptori o a un mosaicc de Jesucrist. Acci´ o de colp c ejar, especialmentt a una u pedra. 8. No ´es del tot `epic. Una nina, que no t´e necess` ` ariament a t el nas torrt. ...!, acab de ca¸ccar una ... . Proa i popa de l’arca. 9. Northern Territory y. Modificar el senyal d’una a comunicaci´ o de manera a que no pugui ´esser captad da aix´ı com aix´ı. 10. El transport favorit del Tirol. Que nom´es sap pensar en doblers, o en una vara deesordenada. 11. Un aliatgee capa¸c de convertir-se en cera. c Fet de seguir el rastrre d’algu. ´ 12. Onzena lletrra de l’alfabet grec. Mill milions d’anys. N´ıger no o t´e vocals.
s’ha format gr` ac acies a dues persones, nom´es ` e una d’elles en t´e esmen nt. t. 2. Digna del Judici Fina al. 3. D’una import` ancia a a menor que menor. Fa avan¸ccar la ` barca. 4. Dir a la b´ıstia que avanci, o quee faci m´es via. Si el cries, et traur` a els ulls. 5. Dir` a d’una forma confusa una a incursi´ o sobre el territorri enemic. Aixa petita. Passa a dues vegades pel did dal. 6. Un senar mal col·lo ocat en ntra a l’arsenal. El gos g mencionar` a aquest ob b jecte per a seure. 7. Artiicle. Crea addicci´ o al taba ac. 8. Que ja no ´es un fetus. Fase de la mitosi o de la a meiosi en qu`e les crom` a ` attides o els cromosomes se separen i es dirigeixen ca ap als dos pols de la c`el·lu ula. 9. Indicis d’or. Dona ava a llum un ideal molt similar a la p` atria. a ` Garrot. Puja amb ´ al numer ´ el sostingut i ba aixa amb el bemoll. 10. Seerveix per Solucio o 25: MO T O S E R conttenir coses, com per exemple l’` opal. o ` I Indica on. A R R A N C A La cara deform mada de l’ar` a acnid. ` 11. A finals del R A I S L L mes de maig. El E que feien els actors. 12. Ho s´ on o C R I I I L segons quins jug gadors de futbol. Al centtrre del cor. A I S O P A La llum del sol ´es e capa¸c d’anar de gira. 13 3. Inicia el R E I O S T A N T I G A movimentt d’un cotxe que pren de les ma ans d’algu. ´ I S A R D Regira les vocalls.
Vert ticals: 1. Llevaran la vida a qualcu ´. En Paco no ´es invisible. 2. Faran una operaci´ o a l’arponera. Sen ntir` a anttiigamentt. 3. L’actor de la imatge i no t´e cura del seu aspecte. Ho faran si no pagues la llum. 4 4. Natura al d’un lloc on l’economia est` a b´e,, o
R E R E R T E E N
N E R A R
OM L I G A U R I E R E
A I X O
R A R E T L E S R A E N A L L O D D I L L
C U A I S E R A N C A C C R T R I R E A A U B R I U E S C I A R S
29
mel376:mis298 26/10/11 09:24 Página 31
mel i sucre Efemèrides
agenda
Dies assenyalats Novembre: Tots sants (1), els Morts (2), sant Carles (4), santa Cecília (22), sant Climent (23), santa Catalina (25), el beat ramon llull (27), sant andreu (30).
Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan) sant Joan - Palma Dies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38 (8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38 (13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38 (9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38, 14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38, 9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38, 12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38, 17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Palma - sant Joan Dies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09, 10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09, 15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09, 20.09, 21.09, 22.09. Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04. Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04. sant Joan - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59 (8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59 (12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59 (9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25), 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Manacor - sant Joan Dies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22. Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22. Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.
El mes “Mata el porc en creixent si no vols que torni dolent”. Com veieu ja començarà a fer més fred i és temps de matances, encara que pel desembre encara sentireu grinyolar molt més els porcs a la sortida del sol. És hora de la recollida de l’oliva i molt bon temps si heu de sembrar ametlers joves. si voleu recollir patates cal que les planteu per la lluna vella. al secà és temps també de fer guaret i sembrar (ordi, civada, faves i blat), cultivar i esterrossar. si plou, hi haurà esclatasangs. i recordau que per Tots sants bunyols i rosaris amb carabassat. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)
la lluna
el sol
1 nov. 15 30 15 des.
surt
es pon
07.15 07.31 07.48 08.01
17.48 17.33 17.25 17.24
26 octubre 2 novembre 10 18 25 2 desembre
nova quart creixent plena quart minvant nova quart creixent
Assistència mèdica
Ajuntament
Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de vilafranca
De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h
Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 30 d’oct. Petra dia 6 de nov. Porreres dia 13 sant Joan dia 20 vilafranca dia 27 ariany dia 4 de des. Montuïri
Novembre de 1991 • les “capelles” noves del cementeri tenien desperfectes de construcció gravíssims. el mal és que ja estaven totes venudes, que s’havien refet perquè la primera vegada ja eren defectuoses i a més n’hi havia algunes d’utilitzades. • Mossèn Josep estelrich va acabar la classificació dels materials del Museu Parroquial. • Quan estaven a punt d’aprofitar l’aigua d’una font que havia començat a brollar espontàniament una setmana abans devora cal batle, es va descobrir que en realitat era una fuita de la xarxa d’aigua potable. Novembre de 2001 • un fort temporal d’aigua i vent va afectar Mallorca el cap de setmana del 9 i 10 de novembre. varen caure una gran quantitat d’arbres, especialment pins, que varen deixar la carretera de Montuïri tallada (no es va reobrir fins el dilluns) i els pinars plens de llenya, que feia témer un alt risc d’incendis per a l’any següent. es varen recollir 120 mm d’aigua en només tres dies (a sóller i lluc s’arribà als 700). el Govern Balear va demanar que Mallorca es consideràs zona catastròfica, ja que els danys es valoraven en milers de milions de pessetes. • l’oficina de correus va baixar de categoria i va passar a dependre de la de sineu. • un llamp va causar greus desperfectes a la casa de n’andreu “Maiolí”, que va haver de cridar els picapedrers per arreglar-ho.
Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h
Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uvi 061 PaC (vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299
31
Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan
Mel
i
Sucre
O CB de Sant Joan • Octubre / 2011 - n ú m . 3 7 6
Sucre Octubre / 2011 - n ú m . 3 7 6