Mel i Sucre. Num. 379, gener de 2012 by ciutadajoan

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Entrevista amb Cristòfol Soler Pere CarDús

Aturem la llei de monolongüisme! ToMeu MarTí

Converses amb els amics aNToNi sasTre

La possessió de Meià FraNCesC CaNuTo

mel i sucre

Fotos PeP Gayà

Gener 2012. Núm. 379 revista d’informació general Dalt del turó CliMeNT PiCorNell Edita associació Mel i sucre sant Joan Frases fetes JoaN sasTre Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Col·laboradors 2012 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí.

Excursions JoaN F. riera

Esports JauMe alBerT Miró

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Passatemps arNau MoraTiNos

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta eleccions a l’associació de la Tercera edat. Contracoberta Foto: Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 3

mel i sucre

notícies locals 1 Després de vint-i-tres anys hi ha hagut un canvi a la presidència de l’associació de la Tercera edat de sant Joan. a les eleccions que tengueren lloc el 12 de gener resultà elegida presidenta Maria Teresa Juan Molinas “Tixadora”, única candidata, que va obtenir 145 vots dels 163 possibles. l’acompanyaran a la Junta Directiva Catalina lluïsa Gayà (vicepresidenta), Catalina Mas i Catalina Vicens (secretàries), Joan Bauzà Nigorra i Jordi Gayà Company (tresorers), i antònia Bauzà Gayà, Cati Font, Maria Magdalena Jaume, Francisca Bauzà Nigorra, Joana Bauzà Vaquer, Miquel Florit, Magdalena Jaume i antònia Dalmau (vocals). Joan Matas “Peremaiol” ha estat nomenat assessor jurídic i mossèn Ferriol també assessor religiós. s’han creat comissions sobre voluntariat, tallers i gimnàstica, manualitats i decoració, jardineria, arxiu i festes. el president sortint, Joan Matas antich, de 93 anys, no havia optat a la reelecció. la mala salut el manté apartat de l’associació des de finals d’estiu. el dissabte 21 de gener es va fer assemblea general i torrada al local de Can Tronca. la nova Junta va informar que el primer problema que haurà d’intentar resoldre és el futur del menjador, una qüestió que ja va provar d’atacar la directiva anterior. es vol que el

Maria Teresa Juan és la nova presidenta de l’Associació de la Tercera Edat de Sant Joan. L’acte de presentació de la nova junta realitzat a Can Tronca va comptar amb una multitudinària assistència.

servei guanyi en qualitat i dignitat i que s’autofinanci. la regidora de serveis socials de l’ajuntament, Margalida Català, va dir que des del consistori s’han posat en contacte amb una empresa de càtering, que elaboraria els menús diaris, amb el control d’un especialista en nutrició, amb alternatives per a les persones amb necessitats especials (hipertensos, diabètics, etc.). així es podria mantenir el menjador al local i el servei de menjar a domicili, encara que la cuina s’hauria de tancar. 1 el dia de Nadal va desaparèixer un ancià de la residència de la Tercera edat. l’home, de 80 anys, va sortir de passeig després de dinar. a mitjan horabaixa, els encarregats del geriàtric varen donar part que l’home encara no havia tornat i ràpidament es va posar en marxa una operació de

cerca, en què participaren els Bombers del Consell, la Guàrdia Civil i la Policia local de sant Joan. Devers les nou del vespre varen localitzar el desaparegut, en bon estat, i el varen poder tornar a la residència. s’havia mobilitzat molt de personal per a la cerca ja que es temia que si l’home passava una nit perdut, les baixes temperatures li podrien ser fatals. 1 els Quintos de 1991 varen celebrar el dia dels innocents amb unes actuacions espectaculars. la matinada del 29 de desembre, les persones que se n’anaven de sant Joan per les tres carreteres principals les varen topar bloquejades amb parets de palla, fetes de bales acaramullades. Davant l’ajuntament va aparèixer també una estesa de palla, una escampadissa de contenidors de fems arreplegats de tots els racons del poble i el

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 4

mel i sucre portal major paredat. Damunt la paret de bloquets i a l’asfalt, la firma dels responsables (“Q91”) i el sentit de l’acció: “Punt Verd”. 1 Hem tornat tenir notícia d’alguns robatoris a particulars. un desconeguts entraren de nit a can Toni Parrec i se’n dugueren dos ordinadors i doblers en metàl·lic. els lladres triaren un moment que no hi havia ningú a la casa (sembla que ho sabien). a en Pep Payeras li varen sostreure gallines i coloms. els malfactors no dugueren tanta sort amb en Toni “Mador” ja que quan se’n va témer que li volien prendre la cartera va reaccionar i va desbaratar el robatori. 1 la Guàrdia Civil de sineu va detenir un jove marroquí de 21 anys resident a sant Joan. se’l relaciona amb robatoris comesos a sineu i llubí, on ell i un altre magribí varen assaltar bars, pisos i casals, alguns a ple dia. Davant l’alarma generada en aquells pobles, es va posar en marxa un gran operatiu de cerca. Dels dos assaltants, de moment només ha estat detingut el santjoaner. la Guàrdia Civil va dir que era imminent la caiguda de l’altre. 1 Des de principis d’any han canviat els horaris del bus que enllaça amb el tren i s’ha reduït l’oferta. a més, el bus ja no enllaça amb l’estació de sant Joan,

El dia dels innocents, els quintos varen fer de les seves. Entre d’altres malifetes tapiaren el portal de l’Ajuntament, feren un corralet davall el campanar i posaren bales de palla a les entrades del poble (foto de J. Picornell).

sinó que ho fa amb la de sineu. De dilluns a divendres hi ha cinc serveis cap a sineu (a les 8.20, 10.20, 14.20, 17.20 i 19.20) per enllaçar amb el tren que passa a .40 i arriba a Palma a .28 (total: 1.08). Hi ha cinc serveis en sentit contrari per enllaçar amb els trens que parteixen de Palma a les 7.09, 9.09, 13.09, 16.09 i 19.09, i que arriben a sant Joan a .10 (total: 1.01). els dissabtes, diumenges i festius només hi ha tres busos cap a sineu (8.20, 15.20 i 20.20) i tres cap a sant Joan (per als trens de les 7.04, 14.04 i 19.04). si es vol enllaçar amb Manacor, s’ha d’esperar a sineu 27 minuts en sentit Manacor (trens des de sineu a .57) i 20 en sentit sant Joan (trens des de Manacor a .22).

l’empresa que presta el servei ha canviat. en lloc de l’empresa roca ara té la concessió autolíneas Mallorca. sembla que va a l’estació de sineu perquè també es cuida dels enllaços amb Maria i ariany. Tot i aquest canvi, segons el web dels serveis Ferroviaris de Mallorca, l’estació de sant Joan continua sent operativa. 1 D’aquí a poc temps podríem tornar tenir una línia regular d’autobús fins a Palma. la mateixa companyia que fa la línia Montuïri-Palma ha oferit un servei regular que partiria de sant Joan cinc minuts abans de les 7 del dematí i arribaria a l’estació intermodal de Palma un quart abans de

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 5

mel i sucre final es va fer una mica de xocolatada per als cantaires i els acompanyants.

Bartomeu Monserrat Sánchez amb els seus pares i oncles.

les 8, i un trajecte de tornada després de les 7 de l’horabaixa. 1 les matines de Nadal continuen sent una de les celebracions religioses que apleguen més gent. a part del contingut estrictament litúrgic, una sèrie d’afegits tradicionals li donen més llustre: el sermó de la Calenda (enguany a càrrec d’antònia lluïsa Bauzà Gayà), l’àngel (Bàrbara Bauzà riera) i la sibil·la (Francisca Julià Florit). el Cor Parroquial, dirigit per Miquel àngel Gayà Matas, oferí música nadalenca. Joan Bauçà Barceló “des Carreró” acompanyà des de l’orgue les diverses peces cantades. enguany les matines seran encara més prest. a Petra, poble

amb el qual compartim el rector, varen ser a les 19 h, l’hora que segurament ens tocarà a nosaltres l’any 2012. 1 el dia de la segona festa de Nadal va tenir lloc una nova cantada de nadales a càrrec de la Coral de sant Joan. Començaren el concert itinerant a la residència de la tercera edat Novaedat i el continuaren a l’encreuament dels carrers de la unió i de la lluna, la plaça de Jaume i, la plaça de la Constitució, la creu de ses roques, s’escaleta, l’escala de l’església i la plaça de Joan Carles i. al llarg del recorregut s’anaven afegint al grup veïns de la zona on cantaven, fins que arribaren a ser una cinquantena de persones. al

1 la nit de Cap d’any, l’ajuntament va organitzar una mica de festa a baix del campanar amb raïm i cava de franc, però va faltar ben poc perquè el rellotge no tocàs les dotze. Devers les onze i mitja del vespre es va descobrir que el rellotge s’havia aturat a les onze i vint. el regidor de Manteniment, en Pep des saig, va accedir a l’església amb en Joan Matas “Peremaiol”, del Consell Parroquial. Tot semblava estar en ordre però el rellotge no es movia. Mentre en Pep cercava la raó de la pana, el botó que no havia respost al seu dit, va decidir fer-ho al dit d’en Joan i la màquina va tornar a la vida, deu minuts abans de les dotze. Però com que l’electrònica que controla el rellotge només li permet avançar cinc minuts cada minut, fins quatre minuts abans de les dotze la situació no va quedar solucionada. Difícilment es pot aconseguir més suspens. Curiosament, altres pobles del Pla varen tenir problemes semblants al de sant Joan amb els rellotges públics. 1 Bartomeu Monserrat sánchez, el nét de s’escolà, ha fet el número u de la seva promoció de llicenciats, a l’imperial College de londres. en Tomeu, fill de na Francisca sánchez Font i en

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Pรกgina 6

mel i sucre

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 7

mel i sucre

Coses del traductor automàtic del Google Maps...

Miquel Monserrat, de Felanitx, ha estudiat física en una de les universitats més exigents del món. ara ha començat el doctorat a la universitat de Cambridge, també a anglaterra. abans d’acabar la llicenciatura ja va fer feina al CerN (l’organització europea per a la recerca Nuclear, a la frontera entre França i suïssa), que darrerament ha estat notícia pel “Gran Col·lisionador d’Hadrons”, amb el qual s’investiga sobre la “partícula de Déu”. al currículum d’en Tomeu consten ja algunes publicacions a revistes de primera fila, com l’Scientific American. 1 l’ajuntament de sant Joan ha decidit eliminar tots els exemplars de Schinus molle (fals pe -

brer o pebrer bord) que hi ha a sant Joan. N’hi ha davant el centre sanitari i encara en queden alguns a la plaça de la Constitució. el batle, Joan Magro, ha explicat que s’han d’arrabassar perquè donen problemes a cisternes i aljubs particulars, i també al clavegueram públic, fins i tot a gran distància, ja que s’han trobat arrels a 200 metres dels arbres. el batle ha dit que és conscient que llevar els arbres aixecarà algunes protestes però que és necessari. Per substituir aquests arbres s’han pensat en els morers bords, que se sembraran dins “pous” amb les parets de formigó per obligar les arrels a anar fondes. 1 a final de 2011 va tancar les portes definitivament Can Pere-

maiol. Desapareix així la darrera de les botigues d’aspecte tradicional que quedava a sant Joan (era l’única que no tenia rètol al carrer i que tenia accés a través de portes normals de casa). la botiga va ser oberta fa 116 anys per Francisco Mayol Jaume i Toninaina Ginard Bauzà. seguí el negoci el seu fill, Pere Mayol Ginard (que va donar nom a l’establiment). Passà després a la seva viuda, Toninaina roig Gayà. en morir sense descendència, la propietat passà a una neboda, Joana Gayà roig, que va explotar el negoci fins que fa vuit anys el va cedir a la seva filla, Joana Maria Matas Gayà. 1 Ha acabat la primera fase de les obres de la plaça de la Constitució, que ha consistit en la instal·lació de la xarxa d’aigües pluvials i altres equipaments, i que s’ha aprofitat per dotar de serveis algunes cases del sector. la segona fase, que suposarà el canvi dels arbres i l’empedrat, s’hauria de començar aviat però els doblers promesos no han arribat i s’haurà d’esperar a tenir recursos. el mercat dels dijous, que s’havia traslladat provisionalment al carrer de Jaume Mas i Noguera, ha tornat a la plaça, el seu lloc habitual. 1 el popular lloc web de mapes maps.google.cat va decidir fa uns mesos traduir tots els topònims de

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 8

mel i sucre

Els foguerons i les beneïdes de Sant Antoni comencen l’any festiu.

Mallorca (igual que va fer a Catalunya i altres llocs). a sant Joan es troben topònims tan vistosos com “calle de la escalerilla”, “calle de la ermita”, “carrer de Tort” o “carrer de Jaume Más i Noguera”, a més de noms que d’alguna manera han aconseguit superar el pas del temps com “calle de José antonio” (per als menors de cinquanta: fundador de

la Falange, que tenia un carrer a cada poble d’espanya en temps de Franco). la traducció s’ha fet mecànicament, i d’aquí la gran quantitat de desbarats, i amb un total desconeixement (i/o menyspreu) de la nostra situació sociolingüística. a Mallorca, fins i tot els espanyolistes més recalcitrants escriuen “Porreres” o “Calvià” i l’única forma dels topònims me-

nors (carrers, places, etc.) que fa servir tothom és la que hi ha a les plaques, en català per tot arreu, i que tothom, independentment de la seva llengua habitual, empra sense cap problema. s’ha fet arribar un seguit de queixes (públiques i privades) a Google, que ha promès que ho arreglaria, però de moment el desastre segueix igual.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 9

mel i sucre

Cristòfol Soler: entrevista

’ofensiva del govern balear presidit per José ramón Bauzá contra la llengua i la cultura catalanes ha marcat els primers mesos de la legislatura. l’últim capítol d’aquesta ofensiva és la proposta de modificar la llei de la funció pública per suprimir el requisit que els candidats a funcionaris sàpiguen el català. un moviment ciutadà ha presentat centenars d’al·legacions a l’avantprojecte de llei. algunes d’aquestes al·legacions, les ha presentades Cristòfol soler, l’ex-president popular, que encara milita al PP i que ataca en aquesta entrevista la política lingüística i cultural del govern Bauzá. ―Per què heu presentat al·legacions a l’avantprojecte de la llei de funció pública impulsat pel vostre partit? ―el programa del Partit Popular a les eleccions deia que es farien actuacions per fer viable la lliure elecció de la llengua vehicular a les escoles. això suposava retocar la normativa escolar, però quedava ben clar que no es tocava la llei de normalització lingüística, aprovada per consens de tots els partits el 1986 amb un govern de la coalició popular, amb aliança Popular, el Partit Demòcrata Popular i unió liberal aquesta llei ha permès a tots els governs posteriors de fer-ne la seva interpretació i aplicació particular. És com una espècie de constitució de la llengua en el nostre territori, amb respecte per a les modalitats lingüístiques, però reconeixent totes les implicacions de l’estatut, on es diu que el català és la llengua pròpia de les illes Balears. ―si ja no hi ha consens, Bau zá pot impulsar una reforma...

“El govern balear menysté la llengua i desfà la normalització” Pere CarDús i CarDellaCH http://www.vilaweb.cat/. Dijous, 19.01.2012

Cristòfol Soler va ser president del Govern Balear entre els anys 1995 i 1996.

―el consens, que ha operat des del 1986, ha permès governar els distints governs de dreta i esquerra que s’han anat succeint sense que ningú no hagi hagut de plantejar cap modificació a la llei de normalització lingüística. Ha estat possible en el sentit que cada consell ha anat fent una modulació de com aplicava la llei segons la seva orientació. Permetia governar a dreta i esquerra, a catalanistes i anticatalanistes (en una denominació que no m’acaba d’agradar), sense haver de tocar-la perquè permet marcar el ritme i el tempo en el procés de normalització lingüística. ―Com s’ha trencat el consens? ―en un determinat moment de la campanya pre-electoral del PP va sortir aquesta qüestió sobre la llei de normalització en unes paraules del president Bauzá a eivissa. Va dir que modificaria la

llei perquè els pares puguin triar la llengua vehicular a l’ensenyament. Però el mateix dia va corregir dient que només caldria modificar la llei d’ensenyament sense tocar la de normalització lingüística. la llei actual de normalització ja permet escollir la llengua vehicular a l’escola. Per una altra banda, la llei de funció pública no diu que el català tingui primacia, sinó que estableix que es determinaran els requisits del nivell de català que cal tenir en el catàleg de llocs de feina. Hi ha requisits molt diferents per a cada categoria laboral: des d’un nivell de domini de la llengua parlada, fins a un domini tècnic administratiu o jurídic en català. si cal fer algunes exempcions, es poden fer en aquesta concreció del catàleg i no cal modificar cap llei. ―Per què es vol reformar la llei de normalització?

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 10

mel i sucre ―en el programa electoral des PP, enlloc no es diu que es modificarà la llei de normalització ni tampoc la del funcionariat. No hi havia cap previsió en aquest sentit i s’ha començat per aquí amb una llei de funció pública que deixa el català per terra. Passa de ser un requisit, que pot ser objecte d’exempció per a determinats llocs de feina, a simplement un mèrit. Però és que s’imposa un sector del partit que no és majoritari. ―Parleu-nos dels sectors del vostre partit... ―Dins el partit hi ha hagut sempre dos sectors definits d’una manera clara i contundent. Hi ha una sensibilitat regionalista amb una concepció de partit més acostat al territori i al país. aquest Partit Popular té les coses clares. Per una altra banda, ens trobam als congressos que, sobretot a Mallorca, a la zona de Palma, de Calvià, de llucmajor, zones amb més percentatge de forasters, hi ha hagut sempre uns nuclis minoritaris espanyolistes. en temps d’en Cañellas representaven tan sols entre un 7% i un 10%. ―i ara han crescut? ―a les eleccions internes passades es van proposar dues alternatives: la de Carlos Delgado i la d’en Bauzá. el president Bauzá va rebre tot el suport, poble per poble, del Partit Popular que havia aplegat Cañellas, amb sentiment de país. en canvi, el senyor Delgado va fer una campanya

amb un perfil espanyolista descarat. en el congrés, en Bauzá va aconseguir un 70% dels vots i, en lloc de tirar endavant el seu projecte, va voler fer una integració de la candidatura d’en Delgado. Però la cosa que sorprèn a molts que vam donar suport a Bauzá és que sembla que el congrés l’hagi guanyat en Delgado, perquè es fan les polítiques d’aquest sector espanyolista. ―la militància va fer confiança a Bauzá… ―Va ser un congrés sense debat programàtic. Per tant, per trobar un projecte d’idees avalat per la militància hem d’anar al congrés del 2008, quan es fa presidenta na rosa estaràs, que defensa una posició lingüística i de país clara i neta. les polítiques lingüístiques i culturals del govern actual no consten als documents ideològics i programàtics del Partit Popular. ―s’ha fet un cop d’estat ideològic? ―sí. encara que ells diguin que no hi ha cap atac a la llengua i justifiquen les decisions amb raons jurídiques i amb els canvis demogràfics i culturals que hi ha hagut a les illes. Per jo, la cosa més curiosa i greu d’aquesta qüestió és que s’acusi d’indisciplina els qui presentem al·legacions a l’avantprojecte de llei en un procés que s’ha obert per voluntat del govern, que encara no l’ha aprovat ni l’ha tramès al parlament. Tampoc no s’ha deba-

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

tut dins el partit. si el consell ha volgut obrir un procés públic de consulta per a la modificació de la llei, no es pot demanar que en quedem exclosos els militants del partit ni les institucions governades pels nostres batlles. ―Heu rebut pressions o advertències? ―Ha començat una cacera, si se’m permet exagerar els termes, contra els membres del partit que hem demostrat la nostra disconformitat. No s’ha pres cap mesura concreta contra ningú ni crec que es faci. Però no té sentit que es demani l’opinió a tothom excepte als qui estan afiliats o presideixen institucions dirigides pel Partit Popular. si es demana opinió a la societat balear, la societat som tots. No s’entén que hi hagi aquesta mena de persecució als qui considerem que es menysté la llengua catalana i que es desfà allò que s’havia aconseguit fins ara en la normalització del català. ―També posen en dubte la unitat de la llengua. ―la ideologia lingüística i de país de Bauzá és espanyolista, com la d’en Delgado. Ja ho vaig dir abans de les eleccions i ho vaig escriure en uns articles de premsa. Però la unitat de la llengua, ningú no la pot discutir. entre més coses perquè, si ningú té confusions mentals, l’estatut d’autonomia consagra aquesta qüestió. en tot cas, hi ha qui posa molt d’esforç a donar més visibilitat a la qüestió de les modalitats.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 11

mel i sucre si algú em diu que prefereix dir que parla mallorquí i no català, m’estim més que parli mallorquí que no pas que no ho faci. i si a Formentera, que són cinc mil, volen parlar formenterer, que parlin formenterer. ―Però creix l’anticatalanisme al PP? ―És cert que hi ha un sector, especialment a Mallorca, que històricament ha begut de l’anticatalanisme. Però la unitat de la llengua, ningú no la pot discutir perquè no som nosaltres, sinó els científics, qui podem parlar d’aquesta qüestió. És la universitat de les illes qui ha de definir aquestes qüestions, així com la normativa. Per mi, la cosa més preocupant és que s’intenta rompre un consens que va ser molt laboriós i que es va construir en el parlament el 1986 sobre un projecte de llei del govern popular. ―Com veieu els moviments de creació de la lliga regionalista, per Jaume Font, i la conversió d’unió Mallorquina en Convergència, per Josep Melià? ―amb en Jaume Font som amics i respect la seva decisió, però jo he estat president del govern, conseller i president del parlament amb el Partit Popular i no faré un pas com aquest. sé que dins el Partit Popular hi ha molta gent que pensa en temes de país exactament com jo, sobretot a la part forana. i aquests projectes polítics són possibilitats, propostes alternatives, però ja es va veure en les eleccions que no acabaven de calar en la població. la gent del Partit Popular dels pobles no va veure la lliga com una alternativa. ara, en la mesura que el PP es radicalitzi en aquest espanyolisme hi pot haver perill. No és igual viure a Palma que a la part forana, on la llengua és molt estimada i els atacs fan patir la gent. ―De quin perill parleu? ―es pot desencadenar de moltes maneres: l’organització d’un

sector contrari a aquesta política dins el partit o una sortida de molts militants que se’n vagin a casa per manca de motivació. les interpretacions poden ser moltes. en aquest món tot és possible. ―Tornareu a la primera línia política? ―No. sempre he dit que, si

has tingut unes responsabilitats de poder institucional quan et trobaves bé dins el partit, el dia que no comparteixes les decisions que es prenen has d’anar-te’n a casa. Ho tenc molt clar. ara gairebé m’he retirat de la política. Col·labor un poc en la política municipal del meu poble, inca. res pus

Aturem la Llei de monolingüisme! ToMeu MarTí, coordinador de l’obra Cultural Balear “Quan es promulga una llei injusta, el nostre deure és desobeir-la”, predicava Gandhi. l’avantprojecte de modificació de la llei de la funció pública o llei del monolingüisme és la preparació d’una monumental injustícia cap als catalanoparlants (siguin parlants de la varietat que sigui: mallorquina, menorquina, eivissenca, formenterera...) el Govern Bauzà ha redactat un projecte que és una autèntica llei d’extermini. una proposta que, si es fa llei, impediria la igualtat dels ciutadans davant la llei en matèria lingüística, obstaculitzarà lús normal i oficial de la nostra llengua. els demòcrates, els qui estam a favor de la diversitat, els que defensam la llibertat, no podem deixar que Bauzà, Gornés Hachero i companyia perpetrin el major atemptat contra la convivència democràtica i la cohesió social. els defensors de la llibertat hem de mobilitzar-nos, hem de sumar esforços i voluntats per aturar aquesta agressió a la pau social, que romp el consens i cerca provocar el conflicte i segregar la nostra societat impulsada per Bauzà i el seu equip. els qui estiguin a favor de la pau, la convivència i la cohesió social només poden oposar-se activament a aquest nou decret de Nova Planta (...). És necessari que els qui estam informats de l’animalada que intenten convertir en llei ens moguem per informar-ne els nostres conciutadans, a partir de les possibilitats que ofereixen les xarxes socials virtuals, però també a partir de les nostres xarxes d’amics i coneguts. Cal que parlem i informem la militància de base del Partit Popular de la destrossa que planegen els seus actuals dirigents i fer-los veure que aquesta mesura pretén imposar el monolingüisme, la discriminació dels que vulguin expressar-se en mallorquí i una fractura social difícil de recuperar. Cal usar tots els mecanismes democràtics, judicials i cívics per impedir que aquesta proposició discriminadora esdevingui llei. Cal que sàpiguen que qui ens faci aquesta repugnant jugada ho pagarà car a les urnes. Cal que facem veure als diputats que pretenguin votar a favor d’aquesta llei de prohibició de l’ús públic de la nostra llengua que cada vot per aquesta llei serà uha punaylada a la nostra gent, que cada nom de cada un dels diputats que votin a favor d’aquest aberració serà recorat, per sempre més, com el nom d’un traïdor al seu poble i a la seva gent.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 12

mel i sucre

converses amb els amics

AgriCulTurA i rAmAderiA Al Segle xx (xxi)

Unió Columbòfila de Sant Joan (i 3) aNToNi sasTre “De

BoTiGueTa”

Joan Lluís Gayà Bauzà Joan lluís Gayà Bauzà, de cas Canyer, aleshores era el secretari de la Federació Columbòfila

Amollada davant el bar de Can na Mates. S’hi pot veure en Miquel Català, na Maria Font Morlà i en Gabriel Mora Mas.

Balear i es va reunir amb algunes colomistes de sant Joan amb la intenció de formar una junta gestora. eren set socis: Francesc rotger, Parrec; Josep sánchez, s’escolà; Jaume sastre antich, Balaguer; Miquel Català Nigorra; Miquel lladó estelrich; Joan lluís Gayà. aquestes eren els colomistes i hi hem d’afegir en Gabriel Mora Mas, que no tenia colomer. anaren a cal notari de

PLANTERS

Porreres i constituïren la societat, qie batejaren amb el nom de Club Columbòfil de sant Joan. l’any 1992, juntament amb el Club Columbòfil de sa ràpita, muntaren una exposició on se subhastaren un centenar de coloms. la subhasta s’hagué d’allargar per al dia següent perquè va tenir més èxit del previst. el 1994 es va fer una exposició a la Casa de Cultura de sant

NICOLAU

a unió Columbòfila de sant Joan a partir dels anys seixanta començà a tenir poca activitat, encara que alguns colomistes mantenien els seus colomers tot i participar en poques competicions esportives. es pot dir que l’eufòria pels coloms havia anat perdent interès. al voltant dels anys noranta, la família de Ca na Mates varen llogar el cafè al matrimoni format per n’antoni Xisquet i na Magdalena Mola i va ser en aquells mateixos anys que un petit grup de colomistes intentaren reviscolar la columbòfila. aleshores, ja s’havia passat de la dictadura a la democràcia i les normes de societats havien canviat; per això es degueren de fer uns nous estatuts per activar la columbòfila. així mateix, tot i que quedaven alguns antics colomistes que conservaven els seus colomers, a efectes de competició havien de valer-se de clubs d’altres pobles.

ORNAMENTALS

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 13

mel i sucre Joan, a la qual varen venir representants de Bèlgica i d’alemanya. un manescal belga va donar una conferència referent a la columbòfila i també es va fer una subhasta de coloms alemanys que va tenir bastant d’èxit. Durant dos mesos de la temporada de 1995 es varen fer 19 amollades de competició, 8 des de l’illa d’eivissa, 8 des d’alacant i 3 des de Granada. Durant quatre anys, l’escorxador de sant Joan va servir d’hostal per als dos camions de la Federació Columbòfila Balear fins que l’ajuntament va decidir fer-hi una reforma per convertir-lo en casal de la joventut. Francesc Rotger Barceló

Amollada des de Barcelona. Al costat de les gàbies podem veure en Jaume Balaguer, un soci de Palma i en Joan Lluís.

Francesc rotger Barceló, Parrec, abans formava part d’un club de per Ciutat, però a la dècada dels noranta va muntar un colomer a la caseta de son Falconer, a sant Joan, on va arribar a tenir més de 500 coloms. en Francisco tenia la curolla tan forta amb els coloms que hi dedicava tot el temps que li era possible i presentava coloms a totes les competicions que podia; segons diuen, era un guanyador nat i tenia molt de prestigi entre els colomistes de les Balears i fins i tot a l’estranger. a les exposicions i subhastes venia coloms a molt bon preu i fins i tot va tenir el títol de “la parella d’or”, que va vendre a un metge xinès aficant a alemanya.

Amollada internacional de coloms a l’estació de Sagrera, a Barcelona. Es pot veure el comboi de tren després de descarregar les gàbies plenes de coloms que havien portat des de França, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya i Anglaterra.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 14

mel i sucre a la cooperativa de sant Joan durant uns anys li prepareven pinso amb una recepta especial per als seus coloms i algunes vegades que per problemes de salut no els podia cuidar, se n’encarregava en Miquel Capellet, també en Pep Gorreta i durant un temps en llorenç reimoro. Joan Bou Mas en Joan Bou durant uns quatre o cinc anys fou un dels conductors d’un dels dos camions que la federació emprava per transportar els coloms cap a les amollades de competició. arreplegaven els coloms, carregaven les gàbies i embarcaven el camió cap a la península, en general al port de Dénia, i des d’allà partien cap al lloc on havien de fer l’amollada. segons en Joan Bou, en aquells anys feren amollades des del port de València, Puertollano (Ciutat reial), Cadis, i fins i tot des de Portugal. També ens conta com una vegada hagueren de romandre dos dies a Tàrbena (alacant), poble agermanat amb santa Margalida i on molts dels seus habitants són descendents de mallorquins, com era el cas del batle, que nomia Tomàs Mascaró Garrit. en general, als pobles els solien rebre bastant bé i les autoritats del poble, fins i tot la Guàrdia Civil, els oferien col·laboració. Varen estar uns dies a lorca (Múrcia) on tenien dos camions

Antoni Caimari Bauzà entrega un trofeu cedit per Automòbils Coll a Aina Aulet, esposa de Joan Lluís Gayà.

Joan Barceló Mesquida, batle de Sant Joan, entrega un trofeu a Joan Lluís Gayà al local de Can Tronca.

Sobrassada pagesa feta amb porcs matancers de Sant Joan Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 15

mel i sucre

Festa amb motiu de l’entrega de trofeus de final de temporada de l’any 1997, al local de Can Tronca de Sant Joan.

carregats e gàbies plenes de coloms esperant que el servei meteorològic anunciàs el final d’una forta tempesta. Mentrestant, els xofers havien de passar la nit al mateix camió, vigilant i cuidant que els coloms engabiats no patissin set ni talent. Per als viatges,

cada camió solia anar previst amb set o vuit sacs de 25 kg de menjar, en general, blat de les índies varietat Plata, i també unes deu garrafes de 20 litres d’aigua. Quan sortien els dos camions, de mitjana duien entre dos i tres mil coloms, valorats en molts milers

de pessetes; per això, valia la pena tenir-los ben cuidats. en Joan Bou conta que li venia de gust fer aquesta feina i de vegades convidava n’antoni sobrassada com a ajudant i tant per l’un com per l’altre era com anar d’excursió.

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 16

mel i sucre

investigació

ls contractes d’arrendament agraris són uns documents cabdals per conèixer el funcionament en temps pretèrits de les possessions, explotacions agràries que tanta importància han tengut dins l’estructura agrària mallorquina. aquests documents, redactats a davant notari, són una font importantíssima d’informació, ja que a través dels pactes, reserves, obligacions, agatges i estims registrats, a més de mostrar el funcionament de la possessió, permeten també conèixer els elements materials de la vida quotidiana i molts aspectes de l’explotació agrària (cultius, bestiar, llavors, arbrat, etc.). el present article, no té més pretensió que mostrar d’una manera succinta, el funcionament de la possessió de Meià en el primer terç del segle XiX. el document analitzat és un contracte d’arrendament de la possessió de l’any 1828, protocol·litzat pel notari Macià sampol, de Palma.1

1. SENYOR I ARRENDADOR el propietari de Meià era Josep Francesc de Villalonga i Desbrull (1782-1834) cavaller de Malta, regidor perpetu de Palma des de 1812 i hereu del marquesat de la Casa Desbrull. era casat amb Magdalena Ventura de Togores i de Puigdorfila, filla única del Viii comte d’aiamans. l’arrendador o conductor2 era el santjoaner Joan Baptista oliver Mir (1784-1846) des Calderers, fill d’antoni oliver Tomàs (17271792) de Porreres i Margalida Mir Monjo (1740-1807) de santa Margalida, arrendadors de la possessió dels Calderers. era casat amb àngela Gual ramis (1788-1846), posteriorment enviudà i es va casar de segones núpcies amb Catalina

La possessió de Meià. Contracte d’arrendament de l’any 1828 FraNCesC CaNuTo Bauçà Font Jaume (n. 1795c). un dels fills del primer matrimoni fou Joan Baptista oliver Gual (1818-1885) de Meià, el perpetuador de la nissaga dels oliver que conraren Meià. altre descendent del seu segon matrimoni, concretament el seu nét, fou Joan oliver riutort (18711932) l’amo en Joan Cauvó, casat amb Margalida Bauçà Galmés (n. 1872c) Mussola. 2. ELS PACTES Dels pactes registrats en el document passam a remarcar les obligacions del conductor: – les terres de conradís s’havien de dur a quatre sementers i a ús i costum de bon conrador, sense alterar l’ordre del cultiu. – el conductor no podrà treure ni donar rotes sense el consentiment del senyor. – el conductor ha de vigilar i guardar la llenya de la garriga i solament utilitzarà la necessària per al consum de les cases i la necessària per fer els formiguers. se li assenyalarà el lloc on ha de tallar-la. – el conductor no podrà tenir cap espècie de bestiar cabrum. – el conductor ha de cuidar de l’hort de la possessió, així com dels arbres fruiters que hi ha. el senyor es reserva tres paners de magranes de les millors, així com tota l’hortalissa i fruita que hagi de menester, per a ell i els seus, durant el temps que estiguin a la possessió. l’hort no el pot llaurar, l’ha de cavar amb l’aixada “perquè de este modo se conservan y prosperan los abres“. – Fems i palla. el conductor no pot treure treure terra ni fems de la possessió; el darrer any de l’arrendament ha de deixar tot el fems

sense escampar. També ha de deixar tota la palla, ben condicionada i fent pallers. si el senyor ho demana, ha de portar dues carretades de palla a la seva posada de Porreres sens paga alguna. – el conductor ha de plantar cada any, deu figueres, comptadores ja brancades. – el conductor haurà de gastar cada any de dit arrendament la quantitat de 10 lliures, moneda mallorquina, en millores de la possessió i allà on li assenyalarà el senyor. – el conductor ha de pagar al notari les dues còpies del contracte d’arrendament. – el conductor ha de passar amb el parell, durant vuit dies de cada any, a llaurar la vinya de son oms3 i altres vuit dies amb el carro a temps de veremar, essent obligació del senyor, mantenir el carreter i el pareller, endemés de pagar tres almuds d’ordi per a bístia, tots els dies de treball. – Que sempre que el senyor o la seva família vagen a dita possessió, puguin gaudir del que hi hagi en ella, com és, aviram, ous, alfals i palla pel bestiar. el conductor, haurà de mantenir d’ordi el bestiar de transport del senyor, durant dos dies solament. 3. LES RESERVES en els contractes, s’especificaven les reserves o clàusules sobre determinats béns mobles o immobles, dels quals el conductor no pot disposar lliurement i el senyor explota directament. aquestes reserves podien ésser sobre determinats arbres, vinyes, animals, sementers o dependències de les cases.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 17

mel i sucre en el cas que ens ocupa, el senyor Josep Francesc de Vilallonga, es reserva el sementer de la pastura per a les seves egües, cedint al conductor, cinc quarterades de dit sementer per a la seva guarda. el conductor, tendrà la obligació de mantenir de pa i companatge, a l’oguer i el mosso del senyor, tot el temps que estiguin en dita possessió les referides egües, com igualment totes les vegades que vagin o venguin d’artà.4 Hem vist anteriorment com també es reservava tres paners de magranes, així com tota l’hortalissa que hagin de menester, per a ell i els seus, tot el temps que estiguin a la possessió. 4. ELS AGATGES els agatges són la quantitat de productes que el conductor de la possessió, a més del preu del lloguer, ha d’entregar al senyor, en determinat dia de l’any. aquests són els productes, registrats al contracte d’arrendament, que Joan oliver havia d’entregar cada any: – el conductor ha d’entregar i portar cada any, a la casa de Ciutat del senyor don Josep Francesc Villalonga, durant aquest arrendament, un tocino5 de pes de deu arroves. – el conductor ha d’entregar i portar cada any, a la casa de Ciutat del senyor don Josep Francesc, durant aquest arrendament i en el temps de la collita, cent quarteres de blat i dotze d’ordi, tot bo, nou, net i rebedor, sens paga alguna. – el conductor ha d’entregar i portar a la casa de Ciutat del senyor don Josep Francesc, el dia de sant Tomàs apòstol (21 de desembre) cada any d’aquest arrendament, quatre parells de capons, tres de gallines i un paner de ous, tot bo i rebedor i sens paga alguna. 5. L’ÀNNUA MERCÈ És la quantitat que el conductor paga anualment en diners com a preu de lloguer. el pagament es feia en metàl·lic, generalment en tres terces i es pactava la data del pagament. en el contracte que ens ocupa, la primera terça s’havia d’e-

fectuar el 21 de desembre, la segona el dia 1 de maig i la tercera el dia 7 de setembre. era obligació del conductor, efectuar el pagament de l’ànnua mercè exclusivament en metàl·lic i en el domicili del senyor. s’advertia a l’arrendador que “no podrà dexar de pagar per ningun infortuni de temps com són fam, peste, guerra, esterilidat, inundació o per altre cualsevol mal tant diví com humà; pues deurà satisfer puntual y ecsactament ditas cent lliuras en el modo expresat, baix la pena de pagar los danys y perjuis que resultassen de la demora.” 6. ELS ESTIMS estim o estims, és el conjunt d’objectes (animals, eines, llavors, ormeigs) que es manegen o empren dins una possessió, els quals són objecte d’avaluació quan el conductor pren possessori de la finca. a tots els contractes d’arrendament es procedia a estimar, és a dir, determinar pel càlcul el preu o valor de tot el conjunt d’objectes inventariats, així com el seu grau de conservació. el conductor havia de tenir cura de tots aquests béns mobles i els havia de restituir a la finalització de l’arrendament. en aquesta estimació, hi intervenien dues persones de confiança, una per a cada part. la relació o estims, generalment estava inclosa a l’acta d’arrendament, però de vegades es feia en una escriptura a part. els estims són cabdals per conèixer, a banda dels elements materials de la vida quotidiana, el tipus i el funcionament de l’explotació agrària (guarets, cultius, bestiar, llavors, arbrat, etc.). en els estims registrats a la possessió de Meià, referents al bestiar de feina, hi consten un parell de bous i un parell de muls somerins amb els seus arreus corresponents (arada de bous i de mules, jou de bous i de mules, eixanguer, tragues, relles, corretjades etc.) i un carro. No consta cap classe de bestiar oví, porquí, ni tampoc cap guarda d’egües. l’aviram consistia en devuit gallines, sis pollastres i un gall de llavor.

la producció de la possessió, eminentment cerealícola, la trobam reflectida als estims de les llavors de sembrar, consignats al document: 47 quarteres de blat i 40 quarteres d’ordi, les qual el conductor havia de restituir a la finalització de l’arrendament. el cultiu es complementava amb el llegum, destinat en part, al consum humà i del bestiar de la possessió. entre les llavors de sembrar s’hi localitzen 4 quarteres de faves, 3 barcelles de ciurons i 1 quartera de guixes. el registre de 200 canyissos d’assecar figues pressuposa que hi havia un bon figueral. l’absència d’elements destinats a la producció de vi (bótes, cup, mesures, etc.) així com la manca de pactes relatius a la vinya, ens inclina a pensar que aleshores aquest tipus de cultiu era absent a la possessió. És interessant de constatar el registre referit a la producció de cuques de seda a la possessió: “Més serà de la obligació del referit conductor fer las cuchas y los ametlons6 se repartiran per iguals parts entre ell y el senyor don Jusep Francisco.” 7. LA TRANSCRIPCIÓ DEL DOCUMENT Vet aquí doncs, la transcripció parcial, del contracte d’arrendament de la possessió de Meià: en la ciutat de Palma capital del reyne de Mallorca a los sis dias del mes de setembre de lo any mil vuitcents vint y vuit. Devant de mi, el notari y testimonis infrascrits, comparagué el noble senyor don Jusep Francisco Villalonga fill de los nobles senyors don Jaume Juan y doña Maria Josefa Desbrull cònjugues difunts natural y visí de esta ciutat per mi conegut y digué: Que libre y espontàneament en virtud esta escriptura y en la via y forma que més tenga lloch en dret dóna en arrendament el seu predio enomenat Mayá situat en el dictricte de la vila de sant Juan a favor de l’amon Juan oliver fill de antoni, natural de la mencionada vila per el temps

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 18

mel i sucre de cuatre anys que ya comensaren dia vuit de setembre de lo any pròcsim pasat mil vuitcents vint y set y finiran en semblant dia de lo any mil vuitcents trenta un baix los pactes, reservas, condicions y ànnua mercè siguents: Primerament és pacte: Que el conductor deurà aportar dit predio a ús y costum de bon conredor, a cuatre sementers del matex modo que se ha aportat fins el present, donant cuatre reyas a los gorets y altre del sembrar, a no ser que per algun contratemps no se poguessen donar y esto baix la pena de pagar tots los danys y perjuis que se ocasionasen cas de fer lo contrari. Més és pacte: Que el conductor no podrà donar ni treurer rota alguna sens expresa llesència del senyor arrendador. Més és pacte: Que dit conductor deurà pagar el salari del present acte per ambas parts. Més és pacte: Que el conductor tendrà obligació de guardar la lleña de dit predio, fer voltas per la garriga impedint tot gènero de estracció donant-li el senyor don Jusep totas las seuas facultats para ecsecutar7 la persona o personas que intentassen tallar o aportarse’n ningun gènero de llenya, devent donar conte a dit señor para los efectes que estim convenients; essent responsable el conductor mentres se justifich que se haje contrafet a este pacte ja sia per consentiment seu, ja sia per omissió de no guardar dita garriga, la que se reserva per ell y sols podrà el conductor tallar la que haurà de menester per el consumo de dit predio, com y també per fer formiguers en el matex, del lloch ahont senyalarà el señor arrendador o el que son orde tendrà. Més és pacte: Que el conductor no podrà tenir en dit predio, ni propi ni estern, ninguna espècia de bestiar cabrum. Més: serà de la obligació del conductor cuidar lo hort de dit predio, com igualment de los abres que hey haje y de mudar-ne sis cada any de los que acomodaran al senyor, a costas seuas, reservant-se de dit

hort tres paners de magranas de las millors y tota la hortaliza y fruita que necesitarà dit senyor o los seus dependents, tot el temps que estiran en dit predio, cuyo hort deurà conrar ab xada, sens poder-lo lleurar, perquè de este modo se conservan y prosperan los abres. Més és pacte: Que el conductor no podrà treurer terra ni fems de dit predio, sinó que los deurà escampar dins el matex y dexar tots los que hey haurà en ell lo últim any de este arrendament y del propi modo deurà dexar tota la palla empehisada, ben acondicionada y fets pahiers. Més: Deurà dit conductor passar cada any a llaurar en la vinya de son oms ab el parell, vuit dias y altres vuit dias ab el carro en el temps de vermar; essent de la obligació del senyor mantenir el carreter y paraller y passar tres almuts de ordi per bístia tots los dias de dit treball. Més: serà de la obligació del arrendatari aportar duas carretadas de palla si el senyor las necesita en la sua posada de Porreras sens paga alguna. Més és pacte: Que sempre que el senyor o la seua família vajen en dita possessió, puguen gaudir de lo que se tròbiga en ella, com és, aviram, ous, alfaus y palla per al bestiar y haje de mantenir dit bestiar de ordi per dos dias. Més: Deurà dit conductor plantar cada any deu figueras contedoras ja brancadas tot a costas seuas. Més: se reserva el senyor don Jusep Francisco, el sementer de la pastura per les seuas eguas, cedint al conductor per las seuas, sinch cuarteradas del matex, essent de la seua obligació el mantenir de pa y companatje al hoguer y moso del senyor, tot el temps que sian en dita possessió las referidas eguas, com igualment totas las vegadas que vajen o vengan de artà. Més: Deurà el conductor gastar y expedir a més de las reservas y ànnua mercè, cada any durant dit arrendament, deu lliuras mallorquinas en milloras en el lloch ahont

senyelarà el senyor arrendador. Més: serà de la obligació del conductor entregar y aportar a la casa del senyor don Jusep Francisco, en ciutat, un tocino de pes de deu arrovas cada any. Més és pacte: Que el conductor deurà entregar y aportar cada any a la casa del senyor don Jusep Francisco de la present ciutat, durant aquest arrendament, en el temps de la cullita, cent corteras de blat y dotze de ordi tot bo, nou, net y rebador, sens paga alguna. Més és pacte: Que durant aquest arrendament tendrà obligació el conductor de pagar cada any per ànnua mercè de dit predio, adamés de lo ante dit cent lliuras moneda de Mallorca en diner metàlich y sonant, sens mescla de vales reals ni altres papers moneda, ab tres iguals pagas, és a saber: la primera dia vint y un de dezembre, la segona dia primer de maix y la tercera dia set de setembre de cada any fins finit que sia aquest arrendament, aportadas a la casa de dit senyor en los referents plasos, las que no podrà dexar de pagar per ningun infortuni de temps com són fam, peste, guerra, esterilidat, inundació o per altre cualsevol mal tant diví com humà; pues deurà satisfer puntual y ecsactament ditas cent lliuras en el modo expresat, baix la pena de pagar los danys y perjuis que resultassen de la demora. Més és pacte: Que adamés de tot lo susdit deurà el conductor entregar y aportar a la casa del senyor de la present ciutat el dia de sant Tomàs apòstol, vint y un de dezembre de cada any, durant este arrendament, cuatre parells de capons y tres de gallinas y un paner de ous, tot bo y rebador y sens paga alguna. Y últimament és pacte: Que el conductor a la fi del arrendament deurà restituir tots los estims, arreus, llavors, bestiar y damés que ja té rebuts y de los que se dona per entregat, ab la matexa bondad, calidat, valor y número, que són com se segueix.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 19

mel i sucre Estims Primerament sinch cuarteradas de duas reyas a rahó de duas lliuras cada una, com també mateix totas las damés que esseguiran vint lliuras. són 20 l Més sinch quarteradas y mitja de tres reyas, trenta y tres lliuras. són 33 l Més tres quarteradas a cuatre reyas, vint y vuit lliuras. són 28 l Més onze quarteradas a sinch reyas, cent y deu lliuras. són 110 suman las cuatre anteccedents partidas, cent noranta una lliuras. són 191 l Estims de bestiar Primerament: un parell de bous, esto és, un roig de set anys y un llor de dotze anys, estimats per preu de cent quaranta lliuras. són 140 l Més un parell de muls somerins, un fumat, de nou anys y lo altre castany de sis anys, estimats per preu de doscentas vint y sinch lliuras. són 225 l Més un carro ab una estora nova, avaluat en cent lliuras. són 100 l Més trescentas cinquanta somadas de fems a rahó de set sous la somada, valen cent vint y cuatre lliuras sinch sous. són 124 l 5 s Llavors Primerament se ha entregat al expresat oliver coranta set corteras de blat. són 47 quarteras Més ordi coranta set corteras. són 47 corteras Més favas quatre quarteras. són 4 quarteras Més siurons tres barcellas. són 3 barcellas Més guixas, una quartera. són 1 quartera Més ha rebut devuit gallinas, sis pollastres mitjansers y un gall de llavor Alacas de casa y arreus Primerament ha rebut duas reyas novas de pes de vint y tres lliuras Més duas pellas de aram, una

gran y una petita, usadas, de pes de catorce lliuras Més una caldera usada de pes de vint lliuras Més una massa de estellar usada ab sas armellas y dos tascons de ferro y un parpalet de lo matex Més un parpal gros de ferro Més dos tirasos bons de la hera Més dotze paradas de prebas Més duas aradas de mulas Més un jou usat de mulas Més tres aradas y un jou de bous y un axanguer de cuyro de llaurar, bo y rebador Més [en blanc] de corretjadas ab sos restells, sens llandera Més cuatre cordas, duas primas y duas gruxadas molt usadas Més una olla de aram, de pes de dotze lliuras Més altre olla de aram, ab sa tapadora, de pes de quinze lliuras Més sinch llums de ferro usats Més vuit plats de terra mitjansers Més dotze plats de terra petits Més uns ferros vells, de pes de onze lliuras Més dos ribells de terra Més nou fexos de càrritx usats Més sis fexos de càrritx lligat un any Més una pala nova y tres usadas per la hera Més dos arers, un nou y lo altre vell Més una picasa, un picó, un pich de picar molí, bo y rebador Més tres destrals, una grosa, una mitjansera y una petita, bonas y rebadoras Més duas xadas bonas Més dos uxols Més dos fausons nous, dos càvechs, un nou y un vell de pes de vuit lliuras Més coranta rosegais de lleña aplegats devant las casas, judicats per dos homos Més una serra vella Més sinch alfàbias usadas y ni heyà una petita Més una pastera bona, un sernador y un sedàs Més una caxa farinera Més tres posts de pastar usadas

Més dos feñedors usats Més un murter de pedra ab sa masa Més una forca de ferro per el forn usada Més una forca de ferro per aplegar fems ab un forcó Més doscents cañisos molt usats Més una estora nova de carro Més serà de la obligació del referit conductor fer las cuchas y los ametlons se repartiran per iguals parts entre ell y el senyor don Jusep Francisco. en cuyos termes se formalitza aquesta conducció y promet el senyor otorgant que durant dit termini serà certa, segura y quieta la detenció del predio Mayà en el arrendatari lamon Juan oliver de antes expresat y los seus [...]. axí lo otorgaren y firmaren lo subscrigué el senyor don Jusep Francisco y per haver espresat el conductor Juan oliver no saber escriurer lo subscrigué per ell a son ruego y presència un de los testimonis qui lo foren ramon arbona y Bartomeu Guardiola, criats de la casa del senyor arrendador de tot lo cual don fe. Devant de mi, Macià sampol, notari. NoTes 1. arxiu del regne de Mallorca, protocol s-798, f. 214-218v 2. recuperam aquest mot amb el sentit de ‘llogater’, ‘el que guia o comanda una possessió,’ registrat a la documentació notarial del segles XViii-XiX. 3. Possessió ubicada al terme de Porreres. el 1838, juntament amb Meià i el rafal aixat, eren propietat del seu fill, Mariano Villalonga i Togores. el conductor de son oms era Jordi oliver Gual (1811-1888) de Meià, de sant Joan, fill de Joan i àngela, els arrendadors de la possessió de Meià registrats en el document que ens ocupa. Jordi oliver era casat amb Maria lladó roig (n. 1820c) de Porreres, s’establí en aquella vila i d’allà són els seus descendents. 4. sembla que es tracta de la possessió de Carrossa. aquest fet, pot ésser indicador d’algun tipus de transhumància, realitzada presumiblement durant l’hivern. 5. el castellanisme tocino o tosino era el substantiu utilitzat per anomenar el porc i el trobam registrat a molts documents notarials del segle XViii. 6. embolic de seda segregat per la cuca de seda, que allà dins es converteix en papallona (DCVB). 7. Donar compliment a un càstig, castigar. el conductor havia de fer pagar el ban o demanar penyora, segons pràctica usual d’aquella època, a les persones que contravenguessin aquest ordre.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Pรกgina 20

mel i sucre

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Pรกgina 21

mel i sucre

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 22

mel i sucre

Més apunts del Pla de Mallorca a l’hivern

dalt del turó

CliMeNT PiCorNell Constat que el dia s’ha allargat. Ja saben: per Nadal una passa de gall, per sant esteve una passa de llebre, per Cap d’any una passa de ‘cap xerigany’, per sant antoni una passa de dimoni, per sant sebastià una passa de ca... i així fins al dia de sant Joan, la nit més curta i el dia més gran. Però crec que és també un estat d’ànim més que la precisió dels minuts que el dia ha crescut des del solstici d’hivern, el passat dia vint-i-dos de desembre Les passejades pel poble o per foravila cobren un sentit més calmat, malgrat l’aire fred o la boira matinal. els hiverns presenten un paisatge cert i conegut. els pinars i garrigues verds, els camps llaurats amb els ametlers i les figueres sense fulles, alguna flor blanca o rosa d’un ametler ja despunta en algun lloc més calent, els garrovers verdosos, uns bocins amb palmeres washingtònies que han proliferat esparsos aquí i allà. les llimones groguegen i les taronges cobren el seu color. Per bardisses i parets seques la vidalba mostra les seves flors blanquinoses, penjant com a campanuletes, símbol hivernal.

Quan arriben aquestes dates i els ametlers comencen a treure alguna flor –malgrat sabem que “la flor de gener no sol omplir el paner”– pens amb albert Camus, que a la seva algèria natal es posava messions cada any amb un company per veure qui dels dos afinava la primera flor. Precisament sobre Camus vaig llegir aquest titular no fa gaire “¿Fou albert Camus assassinat pel KGB?”. segons els diaris personals de Jan Zabrana, narrador i poeta txec, l’accident de trànsit que acabà amb la vida de Camus havia estat provocat pels soviètics, hauria estat un assasinat polític. així pagaria l’abandonament de l’esquerranisme oficial, la seva condemna a la invasió soviètica d’Hongria i el recolzament a l’escriptor rus Boris Pasternak perquè li donassin el Nobel. s’assembla massa a novel·la d’espies Deman al seu gendre que fa la madona des Campot que era molt caçadora, d’abeurada i de filats, al coll, damunt el seu turó. allà dalt s’hi havia fet col·locar dos o tres taulons i damunt, un

butacot vell. asseguda en aquella trona li era ben igual passar-hi les dematinades, sempre feia per l’arròs brut o pel seu plat preferit: els escaldums de tords amb pilotes. “ara ja no caça” me comenta el seu parent, “un dia, clarejava, tenia ben estesos els filats, li pegaren de cop tres tudons i de l’envestida la tiraren per enrere, la butaca li caigué de damunt el cadafal, del cop se torçà el coll i va amb un collarí i si el se lleva li peguen marejos”. Comentam al cafè l’anunci d’un d’aquets sopars que sovintegen, anomenats de les “cultures”, on es poden tastar un entrant jueu, un plat musulmà (senegalès, marroquí, nigerià..), un postre cristià, alguna beguda sud-americana. Per les associacions que ho fan és una tasca d’integració dels nouvinguts. Però e. Bout, un laic radical, s’indigna: “és una usurpació d’àmbits de la vida quotidiana, beure i menjar allunyats de la seva funció nutricional se carreguen d’un cinisme d’harmonia cultural, un fals infantilisme ecumènic; el binomi religió-menjar

AgÈNCiA de SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 23

mel i sucre ha generat una cultura estalonada sobre la prohibició de molts d’aliments i la seva ritualització. Beure i menjar, com follar, són religiosament perillosos”. Per poesia compromesa, la popular. Encara amb l’olor de fum del foguerons de Sant Antoni, un poc passats per aigua, es renova el contacte amb les gloses prop del caliu i la cendra. He dit altres vegades que m’agraden les gloses de sempre (“sant antoni para lloves / per dins mates i clapers / per guanyar quatre doblers / i fer-se unes varques noves” o “Totes ses rels d’una mata / me caben dins una mà, / ets tan bona per llaurar / com un caragol per batre”), però hi ha d’haver lloc per a les coentes (“No el t’he vist d’antany ençà / saps que t’hi ha sortit de pèl! / Té careta de mostel / i barbeta d’ermità” o “em pensava que en tombar / ja no s’aixecava pus / però és com el Bonjesús / que torna a ressuscitar”), les d’actualitat (“segons com diu en Bauzá / ara haurem de

frases fetes

glosar així: / Mitja glosa en castellà, / mitja glosa en mallorquí”). al fogueró on torrava porquim hi va haver lloc fins i tot per a les gloses feministes (“estam fartes d’anar amb bones / i de cuidar tots els béns. / a noltros mos falten hores / i a qualcun li sobra es

temps” o “arromángate Manolo / i passa l’aspirador / que aquí, a Cuba i al Polo, / el polvo és cosa de dos”). i ja que hi som, una de les meves preferides: “Vaig tenir sa paciència / de fer-li d’agenollat / i es temps que feia es pecat / pagava sa penitència”.

Sap més el dimoni per vell que per dimoni JoaN sasTre JoaN

ndica que moltes vegades, a l’hora de solucionar un problema, compta més l’experiència que el títol. També diuen que l’experiència és un grau, que és una altra manera d’explicar que a l’hora de fer una feina no és suficient tenir els coneixements teòrics o l’autoritat per fer-la. en tot cas, a l’hora de dominar qualsevol disciplina és molt important anar conjugant teoria i pràctica en el seu aprenentatge: l’una ajuda a l’altra. a part de tot això. aquesta és una de les

poques frases que no destil·la connotacions negatives pel dimoni, l’àngel caigut, principi del Mal. És una dita certament estranya, ja que en ser el dimoni un àngel que es va rebel·lar contra Déu, el seu senyor, si hem de parlar d’experiència, la dels altres àngels en general hauria de poder comptar tant o més com la del dimoni. Però, a la nostra societat eminentment laico-cristiana a parts similars, el dimoni té molt de ganxo, o en tot cas en té molt més ell tot sol que tots els àngels no-caiguts ple-

gats. D’àngels n’hi ha molts, però el Dimoni Gros és singular: just n’hi ha un. aquesta circumstància és segurament la que potencia fortament la seva autoritat: ser un i únic, dimonions i barrufets a part. Com a demostració de la força i de la potència de ser un i únic, basta fer un exercici molt senzill: comprovau com quedaria aquesta mateixa dita canviant el dimoni per un àngel: “sap més un àngel per vell que per àngel”. sense comentaris.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 24

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de desembre el desembre, seguint la tendència de gran part dels mesos d’aquest 2011, ha registrat una temperatura mitjana molt més elevada que la de l’any 2011, al qual ha superat en 1,8 ºC. Ha estat el valor més alt dels darrers quatre anys; únicament, el 2009 presentà un registre similar. Durant aquest mes no hi ha hagut grans oscil·lacions de temperatura. la segona quinzena fou una mica més freda que la precedent. De dies especialment freds, se n’han presentat pocs; podem remarcar el 17 i 18 o el 29 i 30, únics dies en què la temperatura mitjana es situà per sota els 10 ºC. Per altra banda les temperatures mínimes no han baixat dels 5 ºC. als indrets més freds del terme, a trenc d’alba, coincidint amb les hores més fredes del dia, s’han format gelades, generalment de poca intensitat, que s’han fuses tot d’una que els raigs de sol han començat a escalfar l’ambient. Durant les hores centrals del dia hem pogut fruir de temperatures primaverals, que baixaven de manera ràpida a partir de la posta del sol. Després d’un novembre molt plujós, s’ha presentat un desembre molt sec. la pluviometria total

Radiació solar (Wh/m2) GENER 66579 FEBRER 87842 MARÇ 114202 ABRIL 157392 MAIG 185426 JUNY 188100 JULIOL 184900 AGOST 193269 SETEMBRE 143216 OCTUBRE 111787 NOVEMBRE 63234 DESEMBRE 62813

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011 Temperatura mitjana GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB. OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE

2011

2010

2009

2008

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5 15,8 12,4

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7 13,4 10,6

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6 15,6 12,0

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7 18,3 12,7 10,0

MES DE DESEMBRE

2011

2010

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

12,4 ºC 19,7 ºC (dia 22) 5 ºC (dia 19) 9,4 mm (dels quals 1,2 mm corresponen a boirades) 7,9 Km/h 80,5 Km/h (dia 17) O-NO 74,50% 1022,82 mb 2,2 ml/dia

10,6 ºC 20,8 ºC (dia 8) 2,6 ºC (dia 26) 33,3 mm

Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

8,1 Km/h 69,2 Km/h (dia 15) O-NO 74,34 % 1012,12 mb 2 ml/dia

GENER 2012 (fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

11,1 ºC 18,6 ºC (dia 5) 5,8 ºC (dia 15) 17,2 mm (dels quals 1 mm correspon a boirades) 5,4 Km/h 95 Km/h (dia ) O-NO 2,1 ml/dia

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2011 Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres) 5540 12,02 10,7 6094 1385 7220 12,17 12,8 7942 1805 8982 12,71 14,5 9880 2246 11500 13,69 21,07 12650 3220 14365 12,91 25,26 15802 3591 14339 13,12 28,05 15773 3585 13909 13,29 29,9 15300 3477 14484 13,34 31,99 15932 3621 11000 13,02 27,79 12100 2750 8880 12,59 22,08 9768 2220 5103 12,39 16,39 5613 1276 5215 12,04 12,51 5737 1304

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 25

mel i sucre influència a tot el mes i, fins i tot, al desembre passat. aquesta tònica d’estabilitat únicament es va rompre en aquest mes a la nit de sant antoni, on es recolliren uns 16 mm. aigua, per altra banda, que ha anat mol bé als sembrats, que ja pinten de verd els nostres camps, i que començaven a precisar-la per culminar la germinació.

s’ha quedat en 9,4 mm en els que s’inclou la humitat aportada per les rosades matinals. la precipitació més destacada es produí el dia 27 amb 5,3 mm. aquesta situació atmosfèrica ha repercutit en la humitat mitjana que ha baixat en relació al passat més, passant del 82,63 al 74,50%, i en el grau d’evaporació que ha augmentat fins als 2,2 ml/dia. Tot plegat ha fet que la part superficial del sòl, malgrat les pluges del novembre, s’hagi eixugat bastant. Durant tot el mes hem tengut un temps molt estable. la mitjana de la pressió, de 1022,82 mb, ens ho ratifica. a excepció dels dies 16 i 17 en què el vent bufà amb força, arribant a ràfegues de 80,5 Km/h (la velocitat més alta de l’any), durant la resta del mes l’aire es mostrà bastant calmat, amb una

mitjana de 7,9 Km/h. la direcció predominant s’ha establert entre el ponent i el mestral, o-No. Comentari al mes de gener en el que duim de gener, ha continuat el temps estable que ens acompanya des de tot el desembre. en lluir el sol, les temperatures s’eleven bastant, baixant de manera paulatina des de la seva posta fins a l’albada, moment en què els termòmetres marquen habitualment els valors mínims i es formen gelades i boires en els indrets on l’aire roman més fred. aquesta dinàmica, que s’ha instal·lat a l’atmosfera, fa que les temperatures mitjanes siguin superiors a les normals per a aquesta època de l’any. sembla que les anomenades calmes de gener, pròpies dels dies centrals del mes, hagin eixamplat, enguany, la seva

Climograma 2011 amb el climograma del 2011, tenim una mena de radiografia del que ha estat aquest any en quant a les dues variables més destacades del temps: les temperatures han estat més elevades que les de l’any 2010. Tots els mesos del 2011, excepte el juny i el juliol, han superat la temperatura mitjana mensual dels corresponents mesos del 2010, amb diferències que han anat des dels 0,3 als 2,4 ºC. la temperatura mitjana anual ha pujat 1 ºC en relació a la del 2010. en quant a la pluviometria, s’han recollit, en el 2011, 554,8 mm, uns 20 mm menys que en el 2010. Més d’una tercera part del total anual de pluja ha caigut durant el mes de novembre, amb 204,1 mm, el mes més plujós. la meitat de la pluja de tot l’any s’ha concentrat a la tardor, estació que en el clima mediterrani rep més aigua. Parc solar fotovoltaic en el desembre ha tornat minvar la radiació solar, sobretot a causa de l’escurçament de la duració del dia ja que, per altra banda, hem tengut bastants de dies clars. Malgrat el descens, encara que petit, de la radiació en relació al novembre, la generació d’energia ha estat un poc superior. aquest fet, que es desvia de la norma general, ha fet millorar el rendiment de les plaques, que ha passat dels 12,39 als 12,04 Wh/m2 de radiació solar per kWh obtingut, i es pot relacionar amb la baixada de la temperatura, on la mitjana del mes s’ha situat en els 12,51 ºC.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 26

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Melcior, Gaspar i Baltasar acompanyats dels seus patges, davant el portal del l’església, a principis dels anys vuitanta. la fotografia està feta per en Climent Picornell Miralles. aportació fotogràfica: antoni Company “Foc”. Fotografia 2: els tres reis damunt els cavalls, abans de començar la cavalcada; era l’any 1961. aportació fotogràfica: Bartomeu Bauçà “Maiolí”. Fotografia 3: a la plaça Nova del poble, abans de començar l’entrega de juguetes i regals, el gener del 1961. aportació fotogràfica: Bartomeu Bauçà “Maiolí”.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Pรกgina 27

mel i sucre

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 28

mel i sucre

excursions

Biniarroi-font des Garrover JoaN FraNCesC riera

iniciàrem la nostra exursió al monestir de santa llucia (Mancor de la Vall), un dia quasi primaveral i amb bona temperatura; seguírem per una canaleta que partia del monestir i per un caminoi una mica perdut fins arribar al llogaret de Biniarroi on poguérem berenar i contemplar unes cases on encara es conserven les famoses telues pintades; una vegada agafades les forces necessàries per continuar, la nostra ruta va seguir de baixada cap al camí que va a la finca de la font des Garrover on es duen a terme cultius experimentals d’oliveres. amb una mica de pujada, arribàrem a un coll que ens va dur a les Cases Noves (que varen ser restaurades l’any 1993 i que ja es troben en un estat de semi ruïna), aquí dinàrem i després ja de davallada baixàrem per un bonic camí que ens va dur ja cap on habíem deixat un cotxe, ja quasi arribant a lloseta.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Pรกgina 29

mel i sucre

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 30

mel i sucre

esports

4 Grapes JauMe alBerT Miró, “es Col·leGa”

enim els 4 Grapes mig tristos perque dels 5 que solem ser escalant ens n’han fuit tres a s’exili.... Tenim en Gorfes per Gottingen (alemanya) estudiant l’alemany i anant al paradís en forma de plafó que tenen allà, metres i metres de plafó, allà hi ha poliesportius que estan construïts únicament per escalar... esperem que torni sense cap lesió de dits perquè en Gorfes no amolla ses vies fins que les apunta a sa llibreta. Persistència en estat pur! en roig el tenim per Malta que ens explica que allà per arribar a una via hi arribes des de dalt... és a dir que les zones d’escalada estan al fons d’un precipici i s’ha de baixar fins a baix per després poder tornar a pujar per amunt (brutor en dimensions sifredianes)... ens contava que un dia (dels primers) ja feia fosca ( 4 grapes 100%) ell era allà baix i tots els altres ja eren a dalt i intentava pujar però no ho aconseguia, va pensar: dec fer qualque cosa malament, perque pujar, no puj... i les explicacions que arribaven de dalt eren en anglès (ensumadorssss!). Va aprendre més anglès en deu minuts que en 10 hores, perquè o arribava a entendre el que li deien o no sortia d’allà baix ( crec que més o manco la història era així perquè me la va contar després de 7 o 8 birres i un plat d’aletes). el que sí sé segur és que normalment estam a les zones de confort de la ment... i per aprendre hem d’intentar sortir d’elles, hem de passar del cercle de confort al cercle de les oportunitats, els dos cercles estàn separts un de

l’altre per una línia que es diu por... per aprendre hem de travessar aquesta línia. en roig la travessa cada dia perquè les oportunitats són el seu objectiu. També tenim en Betlem per terres alacantines que aprèn castellà... i encadena vies com si es passetjàs per ca seva tranquil·lament (en pèl, evidentment). Mentres tenim els exiliats a fora, mentres tenim els tres bandolers repartits per mitja europa, mentres les cerveseries estran-

geres exhaureixen les existències, aquí a la nostra Mallorqueta, la nostra petita illeta estimada quedam n’andreu i jo, que hem entrat a un món desconegut per ara per nosaltres... eNs HeM iNiCiaT a l’esCalaDa ClàssiCa: és una forma diferent d’escalada. Fins ara trobàvem ancoratges a la paret posats (algú hi havia anat abans per posar ancoratges a la paret). ara hem agafat els grans mes tres antics de l’escalada, els primers que varen pujar les muntanyes, els que no trobaven res posat a la paret, els pioners de l’aventura i hem seguit la seva

filosofia. ara els ancoratges els va posant el primer de la cordada i el segon de la cordada va recuperant el que el primer ha anat posant a la paret... d’aquesta manera la paret queda neta com si no hi hagués escalat mai ningú. Problema: per on anar? – Com que no trobam ancoratges, a vegades anam pujant i quan estàs 20 metres enfora del teu assegurador, te n’adones que t’has equivocat i que la ruta va tres o quatre metres a l’esquerra de tu... què feim? o baixam o feim una travessia de 3 o 4 metres per tornar a entrar a la via que hem de seguir. Problema: i si en 5 o 6 metres no podem posar cap ancoratge a la paret? – s’ha de continuar fins que hi hagui un trosset de roca que s’adapti als ancoratges que duim nosaltres a l’arnès (així de dur, així de cert!). Hem entrat dins un camí d’aventura (com sempre ha estat la vida)... ja no trobam guies ni referències de per on s’ha d’anar... ja no hi ha la seguretat de saber que la via comença aquí i acaba allà. ara anam completament lliures, despullats, sense el pes de per on s’ha de passar i fins on s’ha d’arribar. ara anam lliures d’equipatge: el nostre cos, el nostre arnès, la corda i els ancoratges de la paret i sobretot, sobretot les nostres ànsies il·limitades d’aprendre... aquest és el camí dels 4 grapes i el caminarem dia a dia. Tenim un blog: al web del mel i sucre. aquí teniu l’enllaç: www.quatregrapes.blogspot.com

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Pรกgina 31

mel i sucre

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Pรกgina 32

mel i sucre

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 33

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 29

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. Preocupacions sense fona-

pa´ıs que comen¸ca amb Q. 4. Es pot llegir a les mans la bona (i fins i tot la mala) sort. Comen¸ca pel comen¸cament. 5. Rendiran culte per enèsima vegada. El caire sense caires. Un dia sense és molt llarg. 6. Remar al principi i al final. El déu que també surt molt per aqu´ı. Mencionar. Tant de bo no tengui por del mateix. 7. Una altra del dia del judici final. Donaria tres peus. Un gos puja abans del naixement de Jesucrist. 8. Imprescindible per a fer feina. Advertir. 9. Sant. Expedici´ o per la sabana. Tres de tres. 10. Uni´ o Europea. Escullis dues is. Aina Alcover Ib´ an ˜ez. 11. Per regar o apagar el foc. ´ una bona not´ıcia, per als qui Fa sonar l’Edèn. Es voten a qui guanya. 12. Unes altres que també poden volar. L’enemiga de la sogra. Aquesta vegada toca acabar a les tres en punt.

ment. La meva extremitat superior. 2. Rob` as el gust que sobra. Relatiu o pertanyent al ritu. 3. Impediran que la bufeta rebenti. El nom de la quinzena. 4. L’habitatge d’un déu els unir` a en matrimoni. La carta que també freq¨ uenta els Mots Enquadrats. Mitja edat. 5. Comen¸ca el vol d’Ibèria. Encara ha de tornar. Brinda un aire més atractiu, com als Mots. 6. On els nins s’apunten els deures i on els grans s’apunten els telèfons. La frase est` a incompleta. 7. Utilitzen aquelles sense vestir. Avui fins i tot la ira est` a incompleta. Com acaba un esglai. 8. La carta amb menys problemes de salut. ... menys si poguessin aturar el temps. 9. La ´ ´ fruita preferida d’una quica. Atenci´ o amb la VI- Solucio al numero 28: N A V A L L A SA. Castell de Bellver des de dalt. 10. La primera O C A S I O N A paraula del diccionari. Arranca! Fideu. Indicis d’uR A C O C O L rani. 11. El rosegador pot causar una imperfecci´ o. M A C T U A E S I A C C Provar` a com de comestible és (i si ho és). 12. Si S A L A R I S Déu no la mostra, rai! S’associaran amb un dels set B A R R O T dimonis de Sant Joan. 13. Donam figura a l’arc de O C E A O I tal manera que quedar` a marca. De la reialesa. O N A G E P S

Verticals: 1. Forma part d’una societat tan limitada que només hi és mitja. Primat de la fotografia. 2. Pot ser un preci´ os carruatge per a na Ventafocs. Ni un segon més. 3. Abisme del qual n’ha caigut part. La lletra que comen¸ca i acaba el gag. L’´ unic

S E R O C O S R E N S A B I A R D A T A S E U C U R

F L A M I F E R C O P A

U M I D O A P D O C R I R O C R N A A R R E

A T R A P A R E E R E N

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 34

mel i sucre

m CuiNA d’AQuÍ i d’AllÀ m Crema de carabassa saCraMeNT Ferrer

a carabassa és rica en minerals, sobretot calci, magnesi, fòsfor i potassi. a més, té un alt percentatge de provitamina a (el betacarotè), que té efectes antioxidants i anticancerígens. Ingredients a 1 quilo de carabassa a 1 litre i mig d’aigua a 250 g de nata a 50 g de pa a oli d’oliva a sal Preparació a Pelar la carabassa. No ha de quedar gens de clovella a la polpa.

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

a Treure tots els pinyols i trossejar-la. a Col·locar-la dins una cassola i cobrir-la amb l’aigua. a abocar-hi un raig d’oli i posar-hi un poc de sal. a Deixar bullir de 20 a 25 minuts fins que sia tendra. a una vegada cuita, triturar-ho tot i passar-ho pel colador xinès. a retornar altra volta a la cassola i encendre el foc. a abocar-hi 250 g de nata líquida i deixar donar dos bulls. a Trossejar el pa a quadrets i fregir-lo amb oli d’oliva. a servir la crema de carabassa calenta acompanyada dels crostons de pa fregit.

mel379:mis298 26/01/12 13:56 Página 35

mel i sucre Efemèrides

agenda

Dies assenyalats Febrer: la Candelera (2), Dijous Jarder (16), rua (19), Darrer Dia (21), Dimecres de Cendra (22), beata Francinaina Cirer (27).

Horaris de tren

El mes (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sant Joan - Palma Dies feiners: 6.38, 7.38, 8.38 (8.20), 9.38, 10.38 (10.20), 11.38, 12.38, 13.38, 14.38 (14.20), 15.38, 16.38, 17.38 (17.20), 18.38, 19.38 (19.20), 20.38, 21.38, 22.38. Dissabtes, diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38 (8.20), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38, 14.38, 15.38 (15.20), 16.38, 17.38, 18.38, 19.38, 20.38 (20.20), 21.38, 22.38. Palma - sant Joan Dies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09, 10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09, 15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09, 20.09, 21.09, 22.09. Dissabtes, diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04. sant Joan - Manacor Tota la setmana: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59, 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59, 19.59, 20.59, 21.59, 22.59.

És un mes fred i humit. els ametlers treuen flor i els sembrats pinten de verd foravila. Per santa apol·lònia (9 de febrer) exsecallen tarongers i llimoneres, que també es poden trasplantar per aquesta època. Generalment pel febrer es poden empeltar, exsecallar o trasplantar els arbres que perden la fulla. És temps de cames roges i de tallar canyes. Durant aquest més se sol acabar de sembrar el gra. la lluna nova de febrer és la millor per sembrar patates i la vella per als alls. Pel febrer els tords davallen de la muntanya cap al pla. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

1 febrer 15 febrer 29 febrer 15 març

la lluna

surt

es pon

07.56 07.41 07.22 06.59

18.06 18.23 18.38 18.54

31 gener 7 febrer 14 21 1 març

quart creixent plena quart minvant nova quart creixent

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 29 de generPorreres dia 5 de febrer sant Joan dia 12 Vilafranca dia 19 ariany dia 26 Montuïri dia 4 de març Petra

Febrer de 1992 • Començà la segona fase d’abastament d’aigua potable. Comprenia els carrers del barri del Camp i també Princesa, unió, ramon y Cajal i perpendiculars a aquest, de la banda de Petra. • Tres regidors del PP abandonaren el seu partit, en disconformitat amb el pacte PP-uM. Més endavant s’hi tornaren integrar. • Dos santjoaners, en Joan Florit “rafelet” i en rafel riutort “de son Tei”, entre d’altres, es varen veure implicats en un rescat a un avenc devers artà. en Joan pogué sortir però els altres no, ja que les eines quedaren enrocades i inaccessibles des de dalt i des de baix. l’endemà uns especialistes els ajudaren a sortir. Febrer de 2002 • es publicà la llista de finques afectades per l’ampliació de la carretera de sineu. • es va obrir la botiga s’Hort, al carrer del Consistori. se’n cuidava Bàrbara riera i s’hi venia fruita i verdura. • Josep Jaume “Boverrí” va ser elegit president de la Penya Motorista. • Joan Matas Gayà “Pere maiol” va ser nomenat secretari del Consell d’administració de “sa Nostra”.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299