Mel i Sucre. Num. 381 març de 2012

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

La possessió de Solanda FraNCesC CaNuTo

Fotos PeP Gayà

mel i sucre Març 2012. Núm. 381 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2012 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra.

Entrevista amb Antoni Pastor Pere CarDús

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Tancament de l’estació de Sant Joan aMaDor Bauçà

Feim un pensament... geogràfic? GuilleM serra

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Frases fetes JoaN sasTre

Sant Joan C.E. GuilleM serra

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Passatemps arNau MoraTiNos

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta santjoaners a la manifestació de Palma en favor de la llengua catalana. Foto: Mateu sastre.

Contracoberta Foto: Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 3

mel i sucre

notícies locals 1 Dia 19 de març es va posar en marxa el servei de transport públic amb bus, que s’havia reivindicat des de l’ajuntament, i que servirà per anar a Palma després que l’sFM tancàs l’estació de sant Joan el passat dia 17 de febrer. ara els veïnats podran optar per un servei de bus llançadora que els durà a l’estació de tren de sineu o bé fins a Montuïri, on podran enllaçar amb la línia regular de bus 411 que va de Cala rajada a Palma. aquest servei només es farà de dilluns a divendres a primera hora del matí (a les 6.45 h) i a darrera hora de l’horabaixa (a les 19.15 h). l’autobús arriba a Palma abans de les 8.

Per a aquest servei s’ha signat un conveni entre l’ajuntament de sant Joan, l’associació Murta de Montuïri i els serveis Ferroviaris de Mallorca. la signatura va ser aprovada pel ple municipal, per 7 vots a favor (PP + axsJ + Psoe) i 2 abstencions (Cxi). aquesta línia de bus s’afegeix als cinc enllaços diaris amb l’estació de sineu, que permeten anar a Palma i a Manacor, i els busos que connecten amb l’Hospital de Manacor. Diàriament en passen tres en cada sentit, però només el que fa l’anada a les 8.45 passa sempre.

Per als altres cinc trajectes s’ha de demanar la parada el dia abans.

1 l’ajuntament ha decretat el tancament del circuit de motocròs

Nins d’altres escoles i indrets visiten la casa del pare Ginard al carrer de Can Socies de la nostra vila. La Casa Museu ha ofert una activitat per a escoles i instituts per donar a conèixer la figura del folklorista i poeta santjoaner i acostar la cultura popular als més joves. En aquesta foto un nins de l’escola de sa Indioteria dins la casa del pare Ginard de Palma.

de Binifarda, que va crear i fa servir la Penya Motorista de sant Joan. Davant les crítiques, el batle ha dit que el circuit tenia un problema de llicència d’activitats i l’ajuntament s’ha vist obligat a actuar. a més, en Magro ha dit que si no actuava incorria en una responsabilitat penal, per permetre una activitat sabent que no tenia tots els permisos necessaris. sembla que el malestar a la Peña Motorista és important, i sinó vegeu la fotografia de la pissarra que els diumenges pengen a la seva seu social de Can Fiol.

1 el Govern de les illes Balears ha justificat el tancament de l’estació de tren de sant Joan amb

l’estalvi que diu que suposarà i per la baixa utilització. Diuen que sense aturar-se a l’estació, el tren avança 2 minuts en cada trajecte, o sigui 40 minuts diaris. Com que el cost de combustible i manteniment és de 5,09 euros per minut, cada dia s’estalviaran més de doscents euros. a això s’han d’afegir les despeses de seguretat, neteja, enllumenat i reparacions, fins a totalitzar 132.000 euros anuals.

Pel que fa al nombre de passatgers, era l’estació amb més poc trànsit de Mallorca, amb una mitjana de 15 persones diàries. la remodelació de l’estació de sant Joan va tenir un cost d’1,2 milions d’euros, que ara no serviran per res. si els comptes de la

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 4

mel i sucre Conselleria són certs, i si l’estalvi és tan necessari, s’ho haurien pogut pensar millor abans de reobrir l’estació.

Per la seva banda, el Psoe de sant Joan presentarà al ple una moció per reclamar al Govern la reobertura de l’estació i una major freqüència del servei de bus, ja que els santjoaners, amb el tancament que s’ha fet des d’sFM, han quedat aïllats pel que fa al transport públic, segons el partit.

1 sembla que la Fira de sant Joan, que darrerament havia fixat la data el darrer diumenge d’abril, enguany no es farà, com a mínim a la primavera. la culpa és de la crisi, que ha deixat les arques municipals ben escurades. Diuen que s’està gestant la idea d’aglutinar la Festa del Botifarró (celebrada tradicionalment el primer diumenge d’octubre) i la Fira, que així agafaria un cert caire temàtic. aquesta unificació podria acabar amb un problema que es repeteix sovint: que una setmana abans de la Festa del Botifarró ningú encara no sap si es farà o si la farà tal o qual associació...

1 Hi ha malestar entre el personal de Novaedat, l’empresa que gestiona la residència de la tercera edat de sant Joan. el problema és l’endarreriment en el pagament de les nòmines, conseqüència dels retards del Govern Balear. Hi ha bastants de santjoaners afectats,

4

El bisbe Jesús Murgui durant el sermó de la missa que realitzà en la seva visita pastoral a la parròquia de Sant Joan el diumenge dia 12. Després de despatxar amb els grups parroquials es reuniren en un dinar de germanor a Consolació.

ja que la plantilla de la residència està composta en bona part per treballadors de la vila.

També hi ha problemes amb els pagaments de la Mancomunitat del Pla que afecten en aquest cas els usuaris del servei d’hospital de dia a tota la comarca. s’ha dit que els familiars dels usuaris pagaran directament l’empresa concessionària per tal que tengui liquiditat. es veu que les arques escurades del Govern i del Consell, de les quals depenen de manera fonamental, fan estralls en tota aquesta casta de serveis sanitaris i assitencials, que darre-

rament s’han anat creant en l’anomenada societat del benestar.

1 algunes persones, que diuen formar part de la Junta local del PP, han fet arribar a la premsa la seva disconformitat amb l’actuació dels seus tres regidors a l’ajuntament, que governen en coalició amb axsJ. Diuen que no és coneixedor que el PP governi a l’ajuntament, no els agrada que hi hagi regidories “dobles” i tampoc no estan conformes amb algunes actuacions del grup municipal, com el tancament per decret del circuit de motocròs de Bini-

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 5

mel i sucre farda o l’abstenció en la votació de la moció sobre el català. aquesta abstenció, diuen els queixosos, no es va consultar a la Junta. el batle, Joan Magro, ha dit que entén algunes queixes però creu que no vénen de dins el PP. el regidor i president de la Junta, Miquel Pascual, ha dit que en nom de la Junta no hi ha cap queixa sobre aquestes qüestions i que des de la Junta es dóna tot el suport a l’equip de govern.

1 la Parròquia de sant Joan va rebre el diumenge 11 de març la visita del bisbe Jesús Murgui, en una estació més de la seva visita pastoral a l’arxiprestat del Pla. acompanyat per una multitud de fidels i sacerdots concelebrants, va presidir l’eucaristia dominical a l’església i, evidentment en realitzà l’homilia. acabada la celebració, i després de saludar personalment els assistents i signar els llibres sacramentals, com és costum, es va desplaçar fins al santuari de Consolació, on va tenir lloc la reunió amb l’assemblea Parroquial. el bisbe va visitar Mn. Josep estelrich, que està malalt, i es va reunir amb representants del Davallament i altres comissions relacionades amb la parròquia. el dia de sant Josep (19 de març), Jesús Murgui va tornar a Consolació, en aquest cas a participar en un curset de formació de l’arxiprestat, amb el tema “Ju-

La Casa Museu Pare Ginard organitzà un combat de gloses entre en Xurí i en Salom al bar Centro el dissabte dia 18 amb una afluència important de públic i sobretot de joves que també intentaren participar en aquest combat.

Aquesta activitat estava emmarcada en els actes que envoltaren la festa del Quart Diumenge.

daisme, Cristianisme i islamisme”. era un acte obert a tota la feligresia.

1 Com és tradició centenària, es va celebrar la festa del Quart Diumenge, també anomenada del Pa i el Peix (per allò que, a la missa, aquest dia es llegeix l’evangeli que explica la multiplicació que, diuen, va fer Jesucrist), al santuari de Consolació. el matí es va oficiar l’ofici solemne a la Mare de Déu, amb l’ofrena de flors dels assistents. Per primera vegada d’ençà que Mn. Joan Martí Badia és el rector de sant Joan, ha presidit ell l’eucaristia de la festa. a la

sortida de missa, els alumnes de l’escola de ball aires de Pagesia delitaren pares i padrins amb els seus balls tradicionals. Després de dinar es va fer una ballada popular a càrrec del grup de músics de la mateixa agrupació. amb motiu de la Festa es ralitzaren alguns actes paral·lels: conferències, una exposició a l’escola i un glosat de picat, organitzat per la Casa Museu del Pare Ginard i que va enfrontar Blai salom i Mateu Xurí al bar Centro. les persones assistents, algunes de molt joves, varen poder gaudir d’aquest art de la paraula improvisada. Tal com és habitual els

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

5

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 6

mel i sucre darrers anys, aquests combats es tanquen amb la intervenció del públic, que pot participar amb un diàleg en vers amb els glosadors professionals, amb un format més assequible per als aficionats (gloses de quatres mots). entre els que s’atreviren a botar a l’arena destacaren algunes joves promeses santjoaneres.

1 el ple municipal va aprovar per 7 vots a favor (PP + axsJ + Psoe) i 2 abstencions (Cxi) el conveni entre l’ajuntament i l’associació de Jutges de Pau de les illes Balears per cedir-los un despatx al local polivalent de damunt l’edifici de la tercera edat, perquè hi puguin fer les seves reunions periòdiques, i tenir-hi guardats alguns documents.

1 la Casa Museu Pare rafel Ginard ha posat en marxa des fa un cert temps tota una sèrie d’activitats de dinamització per tal de donar a conèixer la figura de l’escriptor i folklorista santjoaner rafel Ginard i la cultura popular. s’han pogut veure grups d’al·lots i al·lotes d’escoles diverses per la nostra vila que anaven i venien. a més a més, durant aquests mesos que s’acosten (març-juny) la direcció de la Casa Museu ha organitzat un cicle de conferències que duen un títol genèric prou revelador “la cultura popular avui” al qual pot assistir qualsevol persona que ho desitgi. si hi estau més interessats anar al web www.fundaciocasamuseu.cat.

1 a finals del mes de febrer va morir arnau Company, el “Metge Mena”, que va exercir pràcticament tota la carrera professional a sant Joan. Nascut l’any 1922 i format a Barcelona, va estar implicat en bona part de les iniciatives esportives a sant Joan i va acompanyar els seus dos germans ciclistes professionals, en

6

La pissarra de la Penya Motorista amb el text en el qual s’acusa el batle de tancar el circuit de Binifarda, penjada el dia del Quart Diumenge a Can Fiol.

Miquel Gual i en Biel Company.

Jubilat de feia anys i resident habitualment a la Colònia de sant Jordi, fa cinc anys va protagonitzar una gran polèmica en publicar el llibre Sanidad y sexualidad en los últimos 50 años del siglo XX. l’obra va merèixer un rebuig generalitzat, tant per defensar unes teories pseudocientífiques ara totalment desprestigiades, com per divulgar informacions sobre malalts, botant-se la deontologia professional a què estava obligat. encara que no citava noms concrets, molts dels personatges del llibre encara eren perfectament identificables per als santjoaners. Davant la polseguera, el metge va decidir retirar el llibre de la venda. la segona part es va publicar amb molta més discreció i va passar pràcticament desapercebuda.

1 aprofitant el pont del Dia de les illes Balears, aquesta revista va organitzar una excursió a l’illa de Menorca, per fer algunes etapes del Camí de Cavalls que volta tota l’illa. el temps va ser perfecte, la companyia immillorable i l’illa un ramell, encara més ara,

que tot està verd. únicament es va haver de lamentar un accident d’en Joan serra Cuixart (com passa tantes vegades, quan ja s’havien superat totes les dificultats), que es va ressentir de l’accident de moto que va tenir fa anys.

Podeu veure les fotos de l’eixida al nostre lloc web (melisucre.cat).

1 la santjoanera antònia Costa, doctora en química, ha pres part en un projecte de l’institut universitari d’investigació en Ciències de la salut (centre mixt entre la universitat de les illes Balears i el Govern de les illes Balears), que ha aconseguit nous avanços per prevenir problemes detectats en pacients sotmesos a diàlisi, com la calcificació cardiovascular, que és la primera causa de mort entre els dialitzats. Han descobert l’eficàcia de dos productes en el tractament d’aquestes complicacions.

1 l’ajuntament ha decidit tapar (apedaçar) alguns clots dels carrers de sant Joan amb una mica d’asfalt. Potser comença a ser hora, però, que pensin que alguns dels carrer de sant Joan haurien de

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 7

mel i sucre menester una bona capa asfàltica.

Hi ha trossos de carrers que no han rebut res d’ençà que es feren les síquies per a l’aigua potable fa bastant més d’una dècada.

El poble de Sant Joan també va ser present a la gran manifestació del passat dia 25 de març a Ciutat en defensa de la nostra llengua. Si voleu veure més fotografies i tenir més informació, accediu a melisucre.cat.

1 la massiva manifestació de dia 25 de març a Palma per protestar contra el govern de Bauzá Díaz pel menyspreu que demostra cap a la llengua dels mallorquins va arreplegar un centenar llarg de santjoaners i santjoaneres. segons dades oficials, prop de 50.000 persones hi assistiren. De fet, els que hi eren conten que no havien vist mai tal quantitat de gent manifestant-se pels carrers de la ciutat. Com a nota curiosa, TV3 va donar la notícia al telenotícies del vespre i la primera imatge que varen mostrar va ser la pancarta que posava “a sant Joan tampoc mos faran callar”, feta pels socis santjoaners de l’oCB.

Què és, avui, la cultura popular?

Casa Museu Pare Ginard ho debat amb un cicle de xerrades L’anomenada ‘cultura popular’, sovint considerada referent en la definició identitària i històrica dels territoris, es troba en un moment de transformació radical: d’una banda, s’imposen noves pràctiques culturals d’importació, alimentades per la tendència globalitzadora o pels fluxes migratoris; d’altra, les tradicions ancestrals de cada indret revifen amb força, esdevingudes element catalitzador del sentiment identitari local, fins al punt de generar la ‘invenció’ de pràctiques tradicionals que mai abans no hi havien existit... Tot plegat, en un entorn condicionat per nous hàbits de lleure i relació social, sempre lligats a la tecnologia: televisió, música enllaunada, mitjans de comunicació de masses, cibercultura i xarxes socials a internet...

La cultura popular, avui, encabeix tot això? O cal que hi distingim entre la cultura d’arrel i la cultura de masses? Hem d’apostar per una visió integradora i realista, acceptant que les pràctiques culturals es defineixen per part del poble i no pas dels teòrics? O cal adoptar postures més puristes i conservadores? Cal que la cultura tradicional s’impregni de modernitat, per sobreviure? O, ben al contrari, la força de la festa va més enllà dels condicionants de cada moment?

Volem posar aquestes i altres qüestions sobre la taula i animar el que és un debat apassionant. Ho farem en diferents sessions, des del 16 de març (amb Toni Torrents i Bienve Moya) i fins a l’acte de cloenda, el 29 de juny. Vos animam a participar en les properes sessions a la Casa Museu. Consultau el nostre programa d’activitats de primavera! Ho podeu fer a la web www.fundaciocasamuseu.cat ACTIVITATS DEL MES D’ABRIL Divendres, 20 d’Abril de 2012 a les 17h. #CULTURA POPULAR AVUI: “La creació d’antigues tradicions”. Diàleg amb Pau Tomàs i l’Associació Davallament de Sant Joan. Introdueix i modera: Felip Munar. Dins del cicle #CULTURAPOPULARAVUI: LA CULTURA POPULAR A MALLORCA, ENTRE TRADICIÓ I INNOVACIÓ. Lloc: Casa Museu Pare Ginard Dissabte, 21 d’Abril de 2012 a les 11h. SANT JORDI, DIA DEL LLIBRE: Un passeig per la infantesa. Activitat familiar en el marc de la celebració del 23 d’abril, Festa del Llibre. Viatge en família al món de la infantesa. A través dels jocs, cançons i records de Rafel Ginard, coneixerem com era la infantesa dels al•lots de poble a la Mallorca de fa un segle. Jugarem a teia, olla, mocador, cèrcol...

Per a famílies amb infants entre 6 i 12 anys. PRÈVIA INSCRIPCIÓ. Lloc: Casa Museu Pare Ginard, Plaça Joan Carles I Dissabte, 28 d’Abril de 2012 a les 11h. RUTA LITERÀRIA: “Bartomeu Fiol, a la Ciutat de Cavorques”. Itinerari guiat per Palma, a través del qual descobrirem la figura de Bartomeu Fiol, els seus escenaris vitals i la seva poesia. La ruta ens endinsarà en una mirada crítica vers la geografia de la Ciutat de Cavorques, territori mític on s’esdevé la poesia de l’autor. Guiatge a càrrec de Sebastià Bennassar, escriptor. PRÈVIA INSCRIPCIÓ. Lloc: Itinerari per Palma. Punt d’inici: Plaça de Cort.

Informació i inscripcions: Casa Museu Pare Ginard. c/ Socies, 7. Sant Joan. Telèfon: 971 88 60 14. Correu electrònic: info@fundaciocasamuseu.cat

7

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 9

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió extraordinària de dia 5 de març de 2012

T

ot i que, a l’ordre del dia, es tractaren tant sols tres punts, i que tots ells eren de pur tràmit, encara assistirem 6 persones, entre el públic. els regidors i regidores assistiren tots. el primer punt es referia a la sol·licitud del nou secretari per compatibilitzar la seva feina a l’ajuntament amb l’exercici de la seva professió d’advocat des del seu despatx particular. la seva proposta és poder obrir el despatx de dilluns a divendres de les 17:00 h a les 20:00 h. això suposa, entre altres coses, que no tindrà la dedicació exclusiva i no cobrarà, per tant, el complement salarial pertinent. Tant els membres de l’equip de govern com els de la oposició consideraren que aquest fet no interferiria en el dia a dia de l’administració municipal, i la proposta va ser aprovada per unanimitat. el segon punt es referia a la petició dels jutges de pau de les illes Balears per tenir a sant Joan un local pel seu ús, la qual cosa representaria que aquesta associació tindria fixada al nostre poble la seva seu social. l’equip de

govern va plantejar aprovar el conveni per a la seva posterior signatura. en el torn de paraules, el portaveu de Cxi va afirmar que no entenia que es plantejàs el conveni sense que l’associació beneficiada no es comprometés a assumir cap cost, i sense cap garantia que facin en el futur res concret pel poble, el portaveu del Psoe va opinar que faltava concreció en els horaris, i que utilitzarien molt poc l’espai cedit, va plantejar la possibilitat que els fos cedit un espai no exclusiu per ells, que pogués ser compartir amb altres associacions locals, i va recordar que el seu partit polític ja fa anys que té demanat un espai a l’ajuntament per poder-hi fer reunions, i que encara no li han donat contesta. entre el batle i na Catalina Gayà explicaren que el conveni presentat tenia una redacció estandarditzada i que no hi veien cap problema en afegir una clàusula de revisió anual, segons necessitats, que podria derivar en incorporar algunes despeses com neteja, electricitat, etc, o en retirar la concessió de l’espai si no és utilitzat. Passat a votació el punt va ser aprovat per 7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ i 1 Psoe) i 2 abstencions (Cxi).

i finalment el tercer punt, que era el que havia provocat la convocatòria extraordinària: el conveni entre l’ajuntament, l’associació Murta de Montuïri i els serveis Ferroviaris de Mallorca per establir l’enllaç per poder agafar el bus que va a Palma des de Montuïri, en els següents horaris: sant Joan - Palma: partida a les 06:50 h, arribada a les 07:45 h.

Palma - sant Joan: partida a les 19:15 h, arribada a les 20:00 h. el conveni establiria que el mateix d’aquest servei seria el mateix que el de servei de busllançadora i tren.

Després de diverses intervencions de tots els portaveus, que varen concloure que l’aprovació d’aquest conveni no havia de revertir, ni bon tros, en acceptar la desaparició de l’estació de tren de sant Joan com a tal, es va passar a votació, i es va aprovar per 7 vots a favor (PP + axsJ + Psoe) i 2 abstencions (Cxi). essent un ple extraordinari no hi havia punt de precs i preguntes, amb la qual cosa el batle va aixecar la sessió acte seguit, eren les 21:45 h. del vespre.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

9

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 10

mel i sucre

Societat de Caçadors a mitjan dècada dels setanta, la societat de Caçadors de sant Joan havia quedat un poc endormiscada, però arran de la transició a la democràcia, uns quants caçadors intentaren reviscolar-la i posar-la al dia amb les noves normes estatutàries de les societats. el 25 de setembre de 1978 ja tengueren legalizats els nous estatuts, encara que ja feia un dos anys que l’associació funcionava.

Feien les reunions a una casa del carrer de Bons aires (al número 8) i la primera junta estava composta per Joan Nicolau Grimalt com a president; Joan Matas Gayà, vicepresident; Carles estelrich Costa, secretari; Joan rebassa Florit, tresorer; i de vocals hi havia en Joan sansó, en Joan Jordi, en Miquel Fullana i tres o quatre més que no hem pogut esbrinar qui eren. aleshores comptaven amb un centenar llarg de socis.

Vedat de part del terme Per la dècada dels anys setanta, la societat de Caçadors va acordar de convertir en vedat to-

AgriCulTurA i rAmAderiA Al Segle xx (xxiii)

Caça i caçadors (2) aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

Caçada al vedat dels Calderers amb motiu de les matances del sen Colau, que era soci de la cacera. Fotografia cedida per Joan Jordi.

tes les petites parcel·les possibles dcel terme municipal. alguns membres de la directiva foren els encarregats d’anar casa per casa per recollir firmes per dur a terme aquest sistema de vedat. arreplegaren 11.100 firmes, ja que cada parcel·la havia de dur la firma del propietari o representant. imprimiren uns mapes segons el parcel·lari municipal i assenyalaven amb un número la parcel·la que formava part del vedat i amb

PLANTERS

un punt vermell les que per algun motiu en quedaren excloses.

Pedro Colomar abans de venir en Pedro Colomar ja hi havia guardes rurals, normalment nomenats per l’ajuntament, que cuidaven de la vigilància de per fora vila. Hi havia en Miquel Jordà, casat amb na Maria Boverrina, i en rafel Jordà, casat amb na Magdalena serral, i alguns altres.

NICOLAU

converses amb els amics

ORNAMENTALS

10

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 11

mel i sucre

Joan Nicolau Grimalt. Per la dècada dels anys setanta fou el primer president de la segona etapa de la Societat de Caçadors.

l’any 1983, la societat de Caçadors, juntament amb l’ajuntament, contractaren en Pedro Colomar roig, que tenia el títol de guarda jurat, perquè exercís les funcions pròpies del seu càrrec.

Caçadors furtius es pot dir que sempre hi ha hagut caçadors que no han volgut respectar les normes imposades per la societat, encara que no ho facin amb mala intenció sinó senzillament perquè troben més emocionant viure l’aventura d’esquivar el jurat o la Guàrdia Civil que de la caça en ella mateixa. era el cas de dos caçadors jovenets que quan feien més sortides era en temps de veda. Preferien sortir de nit, amb preferència per les nits de lluna, sobretot per caçar conills i llebres, i per això tenien unsa cans ensinistrats que agafaven els animals a barres sense cantar ni aglapir, i si no era així, anaven a parar dins la sendera o dins el cau i després els feien sortir amb la fura.

També, quan sabien per on pasrturava algun estol de perdius, en arribar la posta de sol vigilaven on anaven a fer la colgada i més entrada la nit les anaven a caçar.

Joan Matas Gayà. Un dels principals impulsors per tirar endavant la tasca del vedat de caça del nostre terme.

Conten que una vegada ne veren un estolet de catorze o quinze que es colgaven prop del transformador de Carrutxa. Vengueren a la vila, prepararen l’escopeta amb un cartutx especial i tornaren al lloc de la colgada, i amb un sol tret ne quedaren onze, de perdius, que anaren a parar dins la taleca.

També s’ha de dir que bastants de caçadors donen més importància a poder-ho contar que a la mateixa caça, ja que en tenir-la,

Miquel Jaume Jordà.

bona part la regalen als amics o coneguts.

Vist per un que no és caçador, la llepolia del caçar és com una droga que t’enganxa i no repares en passar males nits o caminar de vegades amb la inclemència del temps, però amb la il·lusió i l’esperança que en algun moment podran veure satisfets els seus desitjos.

Es Ca Tos el caporal de la Guàrdia Civil va agafar un caçador a la serra des

En Jaume Ensenyat i en Joan Jordi amb el ca de mostra, que apunta una guàt lera.

11

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 12

mel i sucre Ca Tos i a l’hora d’escriure la denúncia ho va escriure en castellà perquè en aquella època tots els papers oficials havien de ser en castellà. el judici va tenir lloc a la Casa de la Vila, al departament del Jutjat. Després de llegida la denúncia, el misser que defensava la causa va demanar per quin indret era “la sierra del Perro Pelado” i tots coincidiren que en el terme de sant Joan no coneixien cap lloc que dugués aquest nom per la qual cosa tengueren d’anul·lar la denúncia, per estar feta a un lloc que no existia.

Temps de batre el sen lligadet tenia l’era a son Manrè. un dia de matinada va partir per anar a caçar un canonget per tal del migdia tenir caça per mesclar dins la greixonera dels fideus.

Va anar a la Pleta redona dels Calderers i es posà a l’aguait damunt un garrover. el garriguer se’n va tèmer i hi va anar amb un ca negre gros com una somera nana i s’assegué davall el garrover. el ca li senyalava que a dalt hi havia algú, però el garriguer li deia: “Calla!, ja ho sé!”

Quan el sol ja era calent, el garriguer va dir al ca: “au!, Negro, anem que en Miquel és hora d’anar a posar s’era!”

Caçadors d’eriçons l’eriçó és un animal que sol

En Bernat de Son Duran i en Joan Jordi, premiats en un concurs de caça celebrat a Formentera.

Sobrassada pagesa feta amb porcs matancers de Sant Joan Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

12

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 13

mel i sucre ganivet ben esmolat es tallaven les pues; després s’escaldaven o socorraven per llevar-los el pèl de per la panxa.

Diuen que els eriçons tenen la carn molt fina i que són molt bons rostits o farcits, perquè s’inflen molt i hi cap molt de farciment. actualment ja no es parla ni d’eriçons ni de cans eriçoners, és un sistema de caça ja desaparegut i per recordar-los ens hem d’anar trenta o quaranta anys enrere, i d’aquell temps podríem fer una llarga llista de caçadors d’eriçons.

La cussa Cora portant una llebre.

Pedro Colomar Roig, natural de Sóller i veí de Sant Joan.

trescar de nit, per això els caçadors sortien de vetlada, gaiato en mà, taleca o sac al coll i un ca eriçoner. Deien que els vertaders cans eriçoners tenien el paladar

negre, però en realitat moltes varietats de cans, si les ensenyaven, sabien trobar eriçons. en general, el ca seguia amb l’olfacte el rastre de per on havia passat l’eriçó i en trobar-lo el cantava, o sia, lladrava i l’entretenia fins que hi anava el caçador i el posava dins el sac. la caça d’eriçons durava tot l’any i no estava controlada per la societat de Caçadors, encara que eren molts els aficionats a passar la vetlada trescant per fora vila amb la il·lusió de fer la caçada. els llocs preferits eren prop de les casetes habitades de fora vila o que hi hagués bestiar, i amb preferència per les nits de lluna.

Per plomar-los es feia un forat a una cama i amb un canonet de canya s’inflaven ben inflats i amb

Caçant eriçons un dia, de vetlada, n’arnau i en Joan amollaren els cans i partiren cap als Calderers per veure si trobarien qualque eriçó. en arribar prop de la casa del garriguer sentiren un renou estrany, una espècie de tup… tup… tup…, com si pegassin a algun lloc.

Després d’haver escoltat algunes vegades d’on sortia aquell tuptup, n’arnau, més tímid i temorenc, va dir a en Joan: “anem de per aquí,que això és qualcú que mos vol fer por”, però en Joan, més coratjut que mai, va dir: “No pardal!, hem de sebre d’on surt aquest renou”, i seguiren per envant fins que trobaren el garriguer que feia clots per sembrar-hi ametlers, al sementer de prop de les cases. És veritat aquell refrany que diu que la por, en haver-la vista, no és res.

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

13

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 14

mel i sucre

investigació

e

l 1858 Joana Maria amengual Cànaves (n. 1801c) de Palma, viuda del metge Mateu Castellà Mascaró (17951857) de Montuïri, propietària de la possessió de solanda, atorgà poder especial als seus fills Gabriel i lluís Castellà amengual i al seu cunyat, Gabriel Castellà Mascaró (m. 1878) prevere, perquè tots junts o cada un d’ells, per separat, poguessin donar en establiment terres de la possessió de solanda.1 el mes de juliol de l’any 1858, a instàncies dels germans Gabriel i lluís Castellà, s’inicià la parcel·lació d’una porció de 16 quarterades de la possessió de solanda. aquesta extensió, aferrada a la partida de terra anomenada ses Minoies, està delimitada per dues síquies que drenen les terres d’aquest sector de solanda. Per accedir a les terres d’aquest nou establiment es va perllongar el camí de ses Minoies, (entrant per la carretera de sant Joan a llorito). Val a dir, que aquest camí ja s´havia utilitzat per donar accés als establits de la madona d’orta, antiga parcel·lació de solanda efectuada entre la síquia de solanda i les terres de son Gual i Carrutxa. la parcel·lació que tractarem a continuació, és la penúltima efectuada a la possessió, ja que el 1875 s’efectuà la darrera i definitiva que va esquarterar totalment la possessió de solanda.

1. L’EXPEDIENT DE PARCEL·LACIÓ el dia vint de juny de l’any 1858 foren redactades pel notari santjoaner Joan Bauçà, les condicions o clàusules que havien de ser assumides pels futurs compradors: “Condiciones bajo las cuales se da en enfiteusis una porción de tier-

14

La possessió de Solanda.

Parcel·lació de l’any 1858 FraNCesC CaNuTo Bauçà ra sobre dies y seis cuarteradas procedentes del predio solanda del districto del pueblo de san Juan, propio de doña Juana Maria amengual, viuda de don Mateo Castellà.

Primeramente, los enfiteutas deberán satisfacer los derechos dominicales y cualquier otros se ocasionen por dicho enfiteusis, igualmente el salario de escrituras, cópias y demás gastos por ambas partes; y seis sueldos por cuarterada al agrimensor por el trabajo de medir señalar las cuarteradas y caminos de dicho enfiteusis.

Segunda. en el caso de dividirse en lo succesivo cualquier porción dada en enfiteusis quedaran los poseedores conobligados solidariamente al pago de la totalidad del censo ahunque podrá este ser dividido hasta la cantidad de una libra dies sueldos.

Tercera. los censos que estipulen serán quitables al tres por ciento, debiendo pagar los gastos que se ocasionen por completo el infiteuta.

Cuarta. los censos consignados en cada porción deberán ser portados íntegros sin baja de contribución ni de otra clase y en la habitación de doña Juana Maria amengual o a la de sus succesores mientras sea en la presente isla.

Quinta. los enfiteutas no podrán posesionarse de las tierras hasta primero de setiembre venidero.

Sesta. las porciones medidas por el agrimensor solo podrán ser inpugnados sobre la tierra en su medición hasta el dia que se tome posesión, no admitiéndose después reclamación alguna.

Séptima. Que el dominio directo no va conprendido en la presente enagenación, pues se lo reserva la señora vendedora por si y los suyos.

Octava. los barbechos, vulgo gorets, deberán ser pagados por los enfiteutas, por separado del precio de la tierra que adquieran cada uno.

Novena. sino se vende al menos dos terceras partes de lo vendido se recerva la señora vendedora el aceptar o no las ventas hechas.

Décima. será voluntario del comprador prestar la cantidad de censo que quiera mientras no ecceda de seis libras moneda mallorquina por cada cuarterada. san Juan, veinte junio de mil ochocientos sincuenta y ocho 2. L’AIXECAMENT TOPOGRÀFIC No paga la pena parlar-ne. es tracta d’un rudimentari i barroer plànol, del qual desconeixem l’autoria, adjuntat a les actes de compravenda protocol·litzades pel notari santjoaner Joan Bauçà. Feim notar que les parcel·les núm. 15, 16, 17 i 18 del plànol no es varen establir i que la núm. 20, no numerada, és la situada baix de la núm. 4. altrament, la núm. 21, tampoc no numerada, és la situada baix de la núm. 1. les parcel·les núm. 12 i 13 tenen retolat erròniament el nom del propietari. la línia que migparteix obliquament la parcel·la núm.

14 és una síquia. Per a una millor comprensió del lector (situació i camí d’accés) hem reproduït el sector del parcel·lari de l’amillarament de l’any 1864 delineat per Pere d’alcàntara Penya.

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 15

mel i sucre 1875 al carrer de Petra núm. 28. són els repadrins, entre d’altres, de Miquel Bonet Puig (1900-1987) Cotanet, casat amb Francina aina oliver Barceló (n. 1903c) Marranxona i de Margalida Bauçà Bonet (1900-1975) Cotaneta, casada amb antoni Barceló oliver (n.

1892c) Margoi. Va adquirir la mitat de la parcel·la núm. 2 del plànol, dividida per llarg, de mitja quarterada d’extensió. Cens a pagar: 3 l.

Pagà 230 l (7-7-1858).

3. ELS NOUS PROPIETARIS Transcriurem a continuació el llistat dels porcioners que adquiriren les terres de solanda.2 Posam en primer lloc el número de la parcel·la adquirida i el nom del propietari, tal com consta a l’escriptura de compravenda; a continuació hem afegit les dades d’alguns padrons de població (data de naixement, ofici i domicili) per tal de conèixer i referenciar d’alguna manera els nous propietaris, l’extensió del bocí, el cens i a l’últim el pagament efectuat (lliures, sous i diners) i la data de compra. en total s’establiren 22 bocins entre 1 quarterada i mitja quarterada d’extensió. la gran majoria dels adquirents eren jornalers i alguns petits propietaris. la superfície total parcel·lada fou de 14 quarterades, 3 quartons i 77 destres. les actes de compravenda es realitzaren entre el 7 de juliol de 1858 i el 14 d’agost de 1859.

Parcel·la núm. 1a. Antonio Jaume y Catalina Munar antoni Jaume Gual (n. 1817c) Jordà, panerer d’ofici, fill d’antoni i de Joana aina. era casat amb Catalina Munar Matas (n. 1819c) i estaven domiciliats el 1875 al carrer Belisari núm.

5. són els padrins dels Jordans de

ses Parres i de Maria Mas Jaume (n.

1883c) Jordana, casada amb Bernadí solivellas arbona (n. 1865c) metge Solivelles. Va adquirir la mitat de la parcel·la núm. 1 del plànol, dividida per llarg, de mitja quarterada d’extensió. Cens a pagar: 3 lliures. Pagà 230 l (7-71858).

Parcel·la núm. 1b. Melción Jaume. Melcion Jaume Gual (n.

1819c) Jordà, fill d’antoni i de Joana aina, germà de l’anterior. era casat amb Margalida Calafell Fiol (n. 1820c) i estaven domiciliats el 1875 al carrer de l’amistat núm. 2 (actualment Can Guillem Parrec). són els padrins de Melcion Barceló Jaume (1892-1972) Ca derner, prevere, i dels germans Joan Matas Jaume (1877-1963) Peremates i Melcion Matas Jaume (1880-1969) Peremates. Va adquirir l’altra mitat de la parcel·la núm.

1 del plànol de mitja quarterada d’extensió. Cens a pagar: 3 l. Pagà 280 l (7-7-1858).

Parcel·la núm. 2a. Francisca Ana Gayà. Francina aina Gayà Nicolau (n. 1805c) filla d’antoni i de Catalina Nicolau. era casada amb Miquel Bonet Ximenis (18081890) Saig i estaven domiciliats el

Parcel·la núm. 2b. Juan Bauzà y Catalina Gayà. Joan Bauçà Mestre (n. 1834c) Sinever, casat amb Catalina Gayà Bauçà (n. 1834c). estaven domiciliats el 1868 al carrer antigua Cárcel (Tort) núm. 9. són els padrins entre d’altres, de Catalina Bauçà Ferriol (1885-1975) mestressa Sinevera, casada amb Pere Josep Font Dalmau (n. 1883c) Dalmau. Va adquirir l’altra mitat de la parcel·la núm. 2 del plànol de mitja quarterada d’extensió. Cens a pagar: 3 l. Pagà 230 l (7-7-1858).

Parcel·la núm. 3. Guillermo Mayol i Antonia Ana Nicolau. Guillem Mayol Company (n. 1808) Rosa, fill de Guillem i de Catalina, casat amb antònia aina Nicolau (n. ?). Guillem Nicolau enviudà i es va casar de segones núpcies amb la viuda antònia aina Gayà Nicolau (1802-1888) Carritxona. estaven domiciliats el 1868 al carrer antigua Càrcel (Tort) núm. 23. són els padrins, entre d’altres, del prevere ramon Gayà Galmés (18731966) Carritxó. Va adquirir la parcel·la núm. 3 del plànol de 243 destres d’extensió. Cens a pagar: 3 l. Pagà 167 l (14-8-1859).

Parcel·la núm. 4. Cosme Fiol.

Cosme Fiol Mas (1814-1862) Perauba, fill de Miquel i d’isabel, casat amb Maria salvà Bauçà (1822-1905) Polida. estaven domiciliats el 1868 al carrer de sa Plaça (mestre Mas) núm. 7. són els padrins, entre d’altres, de Cosme Fiol Galmés (1885-1968) Perauba,

15

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 16

mel i sucre casat amb Miquela alzamora Bauçà (n. 1901c) de Son Roig i Maria Fiol Galmés (n. 1887c) Perauba, casada amb Mateu Vanrell Camps (n. 1873c) mestre d’escola, natural de llorito. Va adquirir la parcel·la núm. 4 del plànol d’1 quarterada d’extensió. Cens a pagar: 3 l. Pagà 550 l (16-7-1858).

Parcel·la núm. 5a. Jorge Gayà i Ana Fiol. Jordi Gayà Mayol (n.

1820c) Carritxó, fill de Guillem i de Catalina, casat amb aina Fiol Mas (n. 1825c) Perauba. estaven domiciliats el 1875 al carrer Major núm.

54. els seus descendents són els Fidevers del carrer Major. Va adquirir la mitat de la parcel·la núm. 5 del plànol, dividida per curt, de 187 destres i mig d’extensió. Cens a pagar: 1 l 10 sous. Pagà 130 l 10 s (14-81859).

Parcel·la núm. 5b. Miguel Gayà y Antonia Ana Mayol. Miquel Gayà Bauçà (n. 1810c) Dominer,3 fill de Miquel i de Bàrbara, casat amb antònia aina Mayol Company (n. ?), filla de Guillem i Catalina. estaven domiciliats el 1875 al carrer Major núm. 39. són els repadrins, entre d’altres, de Margalida Gayà Mayol (n. 1903c) Cambuixa o Boverrina, casada amb Mateu Bonet Barceló (1896-1973) Foc o de sa Pleta, els quals estaven l’any 1940 per amitgers a sa Pleta d’en Monjo.

Va adquirir l’altra mitat de la parcel·la núm. 5 del plànol, dividida per curt, de 187 destres i mig d’extensió. Cens a pagar: 3 l. Pagà 137 l 5 sous 8 diners (14-8-1859).

16

Parcel·la núm. 6. Pedro Bou. Pere Bou Bauçà (n. 1798c) Pago, fill de Joan i d’antònia. estava casat amb Bàrbara Company Gayà (n. 1798c) i estaven domiciliats el 1868 al carrer des sol núm. 4. són els padrins, entre d’altres, d’antònia Bou Bauçà (n. 1876c) Pago, casada amb Joan Camps riera (n. 1868c) l’amo en Joan de Son Gual. Va adquirir la parcel·la núm. 6 del plànol d’1 quarterada i 40 destres d’extensió.

Cens a pagar: cap. Pagà 250 l (148-1859).

destres d’extensió. Cens a pagar: 3 l. Pagà 218 l (14-8-1859).

Parcel·la núm. 7a. Catalina Florit. Catalina Florit Juan (n. 1804c) Matarina, filla de Miquel i d’antònia aina Juan. era viuda d’arnau Nicolau i estava domiciliada el 1868 al carrer de Bons aires núm. 1 (actualment Can Joan Magro). Tengueren un fill, Bartomeu Florit Nicolau (n. 1842c), conegut a principis del segle XX com el sen Tomeu Matarino. Va adquirir la mitat de la parcel·la núm.

7 del plànol, dividida per llarg, de 287 destres d’extensió. Cens a pagar: 3 l. Pagà 150 l (14-8-1859).

Parcel·la núm. 8b. Arnaldo Munar. arnau Munar Bauçà (n. 1838c) Bronder menor, fuster d’ofici, fill d’arnau i d’isabel. era casat amb Maria Matas Ginard (n. 1832c) i estaven domiciliats el 1868 al carrer antigua Càrcel (Tort) núm. 12. són els repadrins d’arnau Munar Mas (n. 1935c) Bronder, casat amb na Miquela Bauçà Barceló (n. ?)

Gonella. Va adquirir l’altra mitat de la parcel·la núm. 8 del plànol, dividida per curt, de 187 destres d’extensió. Cens a pagar: 3 l. Pagà 129 l 6 sous (14-8-1859).

Parcel·la núm. 7b. Miguel Gomis y Catalina Gayà. Miquel Gomis sastre (n. 1822c) Parric, fill de Miquel i de Bàrbara, casat amb Catalina Gayà Font (n. 1822c). estaven domiciliats el 1868 al carrer Major núm. 10. són els padrins, entre d’altres, d’antoni Gomis Ponç (n. 1898c) sabater Parric, casat amb antonina aina Bauçà Nicolau (n. ?)

Beina. Va adquirir l’altra mitat de la parcel·la núm. 7 del plànol de 255

Parcel·la núm. 9. Arnaldo Company. arnau Company Gayà (n.

1805c) Mena, fill de Miquel Joan i d’antònia. era casat amb antònia Bou Bauçà (n. 1815c) i estaven domiciliats el 1868 al carrer de sa rectoria (Palma) núm. 4 (Can Mena de Plaça). són els repadrins, entre d’altres, de Maria Matas Company (n. 1901c) Burixona, casada am Gabriel Florit Niell (1901-1996) de Son Castanyer i de

Parcel·la núm. 8a. Juan Gayà.

Joan Gayà Fiol (n. ?) fill de Pere Josep i de Catalina Fiol. No hem sabut trobar la seva filiació. Va adquirir la mitat de la parcel·la núm.

8 del plànol, dividida per curt, de 187 destres d’extensió. a l’amillarament de l’any 1864 la finca era propietat de Joan Noguera d’Orta.

Cens a pagar: cap. Pagà 229 l 6 sous (14-8-1859).

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 17

mel i sucre Joan Company Garí (1884-1946) caminer Mena. Va adquirir la parcel·la núm. 9 del plànol d’1 quarterada d’extensió. Cens a pagar: cap.

Pagà 300 l (8-9-1859).

Parcel·la núm. 10. Lorenzo Bonet. llorenç Bonet Ximenis (1818-

1887) Saig, sabater d’ofici, fill de Jaume i de Magdalena. era casat amb Joana aina Gayà Galmés (1815-1893) i estaven domiciliats el 1868 al carrer de Petra núm. 15. són els padrins, entre d’altres, de Josep Bauçà Bonet (1894-1965) Curt, casat amb aina Jaume Juan

(n. 1891c) Gorra o Martina i de Margalida Nicolau Bonet (18871961) de ses Rotes, casada amb Josep Jaume Jordà (1887-1953) Jordà. Va adquirir la parcel·la núm.

10 del plànol de 199 destres i dues dècimes d’extensió. Cens a pagar: 3 l. Pagà 223 l 5 sous (7-7-1858).

PARCEL·LARI DE SOLANDA ANY 1858 (FONT: ARM, protocol 2368).

17

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 18

mel i sucre Parcel·la núm. 11. Bernardino Barceló y Bàrbara Bauzà.

Bernadí Barceló Bauçà (n. 1823c) París, fill de Guillem i de Maria, casat amb Bàrbara Bauçà Company (n. 1818c). estaven domiciliats el 1868 al carrer des sol núm. 3 i sembla que no tengueren descendència.

Va adquirir la parcel·la núm. 11 del plànol de 313 destres i 98 centèsimes d’extensió. Cens a pagar: 3 l.

Pagà 394 l 3 sous (8-8-1858).

Parcel·la núm. 12. Miguel Jaume y Juana Ana Gayà. Miquel Jaume Bauçà (n. 1826c) Gorra menor, fill de Martí i d’aina Bauçà, casat amb Joana aina Gayà Font (n. 1828c). estaven domiciliats el 1868 al carrer de Petra núm. 57. són els padrins, entre d’altres, de Catalina Jaume Bauçà (n. 1891c) Gorreta, casada amb Joan Dalmau riutort (n. 1890c) Verdala. Va adquirir la parcel·la núm. 12 del plànol d’1 quarterada i 24 destres d’extensió.

Cens a pagar: 3 l. Pagà 403 l (148-1859).

Parcel·la núm. 13. Pedro José Bauzà y Ana Matas. Pere Josep Bauçà Gayà (n. 1813c) Pubil, fill de Jaume i de Maria, casat amb aina Matas Bauçà (n. 1818c). estaven domiciliats el 1868 al carrer de Petra núm. 23. Va adquirir la parcel·la núm. 13 del plànol d’1 quarterada d’extensió. Cens a pagar: 1 l 10 sous. Pagà 425 l (148-1859).

Parcel·la núm. 14a. Prijedes Bauzà. Praxedis Bauçà Bauçà (n.

1811c), filla de Gabriel i de Margalida, esposa de Francesc Gayà Gayà (n. 1796c) Dominer. estaven domiciliats el 1868 al carrer Major núm. 1. són els padrins, entre d’altres, de Praxedis Gayà Mas (n. 1880c) de Son Gualet, casada amb Francesc Gayà Mella (1880-1954) Dominer i de Praxedis Gayà Mayol (n. 1870c) de Son Conill, casada amb antoni Company Barceló (n. 1868c) Gueraví.

Va adquirir la mitat de la parcel·la núm. 14 del plànol, dividida per curt, de 233 destres i dues dècimes d’extensió. Cens a pagar: 3 l. Pagà 306 l 15 sous (7-7-1858).

Parcel·la núm. 14b. Ramon Gayà i Antonia Ana Bauzà. ramon Gayà Nicolau (1808-1897) de sa posada d’Orta, casat amb antònia aina Bauçà Bauçà (n. 1815). Va adquirir l’altra mitat de la parcel·la núm. 14 del plànol, dividida per curt, de mitja quarterada 33 destres i dues dècimes d’extensió. Cens a pagar: 3 l. Pagà 300 l (7-7-1858).

Parcel·la núm. 20. Juan Barceló.

Joan Barceló Bauçà (1814-1897) de Son Garrover, fill de Guillem i de Maria. era casat amb Francina aina salvà Miralles (1822-1894) Matgina i estaven domiciliats el 1868 a son Garrover. són els padrins, entre d’altres, de Miquel Barceló Barceló (n. 1884c) Garro ver, casat amb Jerònia Mesquida Bauçà (n. 1882c) Perpètua i de rafel Barceló Nigorra (m. 2006) de Son Garrover. Va adquirir la parcel·la núm. 20 del plànol (situada

baix de la núm. 4) de mitja quarterada d’extensió. Cens a pagar: 3 l.

Pagà 230 l (27-9-1858).

Parcel·la núm. 21. Antonio Matas. antoni Matas Company (n.

1813c) Burixó, fill de Guillem i de Maria, aleshores conductor o arrendador de la possessió d’orta. era casat amb Francina aina Matas Matas (n. 1810c) i estaven domiciliats el 1868 al carrer des Camp núm. 2. són els padrins, entre d’altres, d’antoni Matas Pocoví (n.

1873c) de Son Gil, casat amb Monserrada Puig Mayol (n. 1872c) Fustera. Va adquirir la parcel·la núm. 21 del plànol (situada baix de la núm. 1) d’1 quarterada, 1 hort i dos destres d’extensió. Cens a pagar: 3 l. Pagà 540 l (26-101858).

NoTes 1. arM, protocol 2368, f. 48, notari Joan Bauçà 2. arM, protocol 2368 3. sembla que aquest Dominer, és el santjoaner que segons la tradició oral va tenir tres fills morts a l’edat infantil, a conseqüència d’un cop al cap quan començaven a donar les primeres passes. Per tal d’evitar que es tornàs repetir la tragèdia, als fills que posteriorment va tenir, els feia portar al cap una mena de capçana o cambuix. el malnom Cambuix el trobam documentat per primera vegada en aquesta època i el porten tots els descendents d’aquest matrimoni. una consulta al llibre de defuncions de l’arxiu Parroquial, tal volta ajudaria a aclarir l’origen d’aquest malnom, atribuït segons la tradició oral, a la tragèdia d’aquesta família.

AgÈNCiA de SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

18

Tel: 971 52 60 78

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 19

mel i sucre

JOGUINA DEFECTUOSA? EL TELÈFON DEL CONSUMIDOR ET POT AJUDAR

900 166 000 HORARI: de dilluns a divendres, de 8.00 a 20.00 h, i dissabtes, de 9.00 a 14.00 h

MÉS INFORMACIÓ Portal de consumidor www.consum.caib.es

INFORMAR-SE BÉ NO COSTA GENS La Direcció General de Salut Pública i Consum té a la teva disposició el telèfon del consumidor gratuït 900 166 000. L’objectiu és atendre qualsevol consulta dels ciutadans i visitants relacionada amb la seva

XERRADES DE CONSUM ALS MUNICIPIS CONSUM T’ESCOLTA / DÓNA LLUM AL TEU REBUT Els municipis, les associacions i les entitats interessades en aquestes xerrades divulgatives poden sol·licitar-les al telèfon 971 17 95 33.

condició de consumidors de béns o serveis. És una manera ràpida i eficaç de donar resposta a nombroses inquietuds i als dubtes.

CONSUM RESPON Mitjançant aquest telèfon, s’informa els consumidors i usuaris de com exercir adequadament els seus drets i se’ls assessora sobre com presentar les seves reclamacions.

19

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Pรกgina 20

mel i sucre

20

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Pรกgina 21

mel i sucre

21

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 22

mel i sucre

Antoni Pastor entrevista

‘El conflicte de la llengua dividirà el PP a les Illes’ Pere CarDús i CarDellaCH,

P

el batlle de Manacor i vice-president del PP a les illes, l’ofensiva de Bauzá contra el català és un error greu. espera de tot cor que Jaume Bonet no arribi a una situació irreversible el govern de les illes, presidit per José ramón Bauzá, ha executat l’ofensiva anunciada contra el català en la funció pública i en la toponímia. Des de bon principi el cap del Partit Popular ha tingut veus dissidents dins mateix del partit . una de les més contundents ha estat la d’antoni Pastor, batlle de Manacor i vice-president del partit, el qual s’ha avingut a respondre les nostres preguntes sobre aquesta ofensiva, la reacció ciutadana, la vaga de fam i la divisió del partit.

–Vàreu discrepar de la modificació de la llei de funció pública i de normalització lingüística. Què penseu fer ara?

–Crec que és una tramitació més de la voluntat del govern. Ja em vaig manifestar oportunament com a batle de Manacor, vam presentar les nostres al·legacions i ho vam fer quan tocava, quan ens van donar l’oportunitat d’expressar la nostra disconformitat. en aquest moment ja no tenc res pus a dir.

–Però es van presentar milers d’al·legacions que no han fet canviar gens ni mica les intencions del govern.

–No. la veritat és que se’n varen presentar unes tretze mil, i diuen que alguna coseta s’ha modificat, però la línia principal no ha sofert canvis. Jo encara no

22

he pogut llegir el text del projecte de llei, però em sembla que aquestes veus no s’han escoltat.

–Quin objectiu s’amaga darrere aquesta modificació de lleis?

–això ho hauria de demanar al govern. allò que jo puc dir són les conseqüències que em pens que tendrà aquest tomb en la línia històrica del partit. Però, les intencions de fons, no les sé. sí que puc afirmar que es romp el consens que hi havia en qüestions lingüístiques des de l’any 1986, i crec que és un error greu.

–Quines conseqüències té l’ofensiva del govern contra el català?

–el fet que el català fos un requisit per a la funció pública satisfeia tots els drets dels ciutadans de poder ser atesos en la seva llengua. i donava una prioritat a la protecció de la llengua pròpia de les illes, que és la catalana. aquest era un aspecte ben resolt, quan el 2005 es va decidir que tots els estudiants sortissin amb un certificat de català al final de l’ensenyament obligatori i superior. aquest aspecte, fins ara, no era cap problema. la llengua ha de ser un afer de consens, perquè no es pot canviar cada quatre anys el model lingüístic d’una comunitat. allò que jo més qüestion és que no s’hagi respectat el consens a l’hora de fer aquesta modificació.

–un cop trencat el consens sobre la llengua, es pot tornar a obrir el conflicte lingüístic?

VilaweB

–em pens que sí. els temes lingüístics divideixen. De fet, aquí sempre hi ha hagut posicions gestionades de manera molt diferent. Però la majoria de gent vol conviure en pau amb totes dues llengües. el fet de viure en una comunitat amb dues llengües oficials s’hauria d’entendre com una sort i no com un problema. i el govern ha convertit en problema un fet que hauria d’esser motiu de satisfacció i d’orgull.

–Bauzá no va explicar que faria aquests canvis durant la campanya. us sentiu enganyat després d’haver-li donat suport?

–ell va dir que un dels canvis que volia fer era llevar el requisit per convertir el coneixement del català en mèrit. això, ho va dir.

Però no va dir mai, i no ho poden negar, que modificaria la llei de normalització lingüística. aquest era un canvi no previst. i no es tracta de sentir-se enganyat o no.

Jo crec que la llengua està per damunt les persones i els sentiments. És un tema que fereix molta gent, que fereix sensibilitats, i que, si s’hagués fet d’una altra manera, potser s’hauria pogut trobar aquest equilibri que sempre havíem tengut. Jo crec que això no havia d’haver passat mai. i ara és un fet.

–Diuen que Bauzá no governa amb els criteris i les necessitats del territori i que ara ha construït una cortina de fum perquè no es parli de la crisi. Ho veieu així?

–No pens que sigui una cortina de fum. Crec que és un afer molt

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 23

mel i sucre són molt dolentes. Veig que el govern va convençut en la seva línia; ara, al capdavall, és qui té la potestat de fer-ho.

important. una qüestió d’identitat, de sentiment, d’educació, de cultura… això que passa és molt important. No es pot considerar una cortina de fum. aquesta decisió del govern causarà divisió especialment en un moment de dificultat, que és quan s’ha de fer el màxim esforç per a cercar el consens. No és moment de dividir la societat.

–Heu visitat Jaume Bonet, en vaga de fam per la llengua? Què en penseu de la seva acció?

–No l’he visitat. Però em preocupa que es pugui arribar a aquestes situacions. respect la decisió de totes les persones que es vulguin manifestar de la manera que vulguin. Crec que és una decisió personal, que jo no compartesc. No crec que s’hagi d’arribar a aquests extrems, perquè l’home es priva de la salut i posa en perill la seva vida. aquí, no hi hauríem d’arribar mai. a mi, em dol i em sap greu perquè ja fa molts de dies que manté la vaga de fam i esper de tot cor que no arribi a una situació irreversible.

–Fa unes quantes setmanes vàreu donar suport al manifest del

Moviment per la llengua. anireu a la manifestació de diumenge a Palma?

–No ho tenc decidit. la veritat és que com a parlamentari i batle tenc moltes oportunitats d’expressar la meva opinió i la meva discrepància. Tenc l’oportunitat de manifestar-me cada dia. Com ara que em demana la meva opinió.

Tenc moltes més opcions de manifestar el meu parer que no la majoria de la gent. les manifestacions es fan per donar l’oportunitat d’expressar-se a molta gent que no té les meves possibilitats. És bo que la gent surti al carrer i manifesti el rebuig i la diferència d’opinió amb aquesta decisió, sempre des del respecte.

–el conflicte de la llengua provocarà una divisió en el PP? –Jo entenc que sí, que provocarà divisió, perquè crec que la majoria de gent del partit pensa com jo li he expressat. això no és gens oportú en aquest moment.

Però tampoc no sé fins a quin punt la gent dins el partit manifestarà la seva opinió públicament com he fet jo. això, ja ho veurem amb el temps. aquestes divisions

–l’ex-president Cristòfol soler va dir a Vilaweb que Bauzá havia accedit al poder en un congrés sense debat programàtic i que ha fet un cop d’estat ideològic. Com ho veieu?

–És ver que va ser un congrés de persones, no ideològic. Va ser un congrés obert sense ponències polítiques, ni de programa, ni econòmiques… es van triar les persones i hi havia dues línies. llavors ja es presentava una batalla en aquests temes de la llengua i la identitat. en Bauzá va optar per la línia històrica de consens i per això molta gent li vam donar suport. Però després ha passat el que ha passat.

–s’ha fet córrer que voleu fer el pas a la lliga regionalista de Jaume Font i que per això dissentiu públicament. Deixareu el PP, si no canvien les coses?

–Només diu aquestes coses la gent que no em coneix. Jo no m’he mogut mai del mateix lloc.

Ja fa molts d’anys que defens aquestes qüestions dins el meu partit. i sempre he dit que estava orgullós de poder defensar aquestes coses amb total llibertat. Jo defens aquesta qüestió perquè hi crec. Perquè estic convençut que la majoria de gent pensa que la llengua és un valor que no podem perdre de cap manera. Jo no faig cap moviment pensant en tàctiques amagades. em dol que es pugui pensar que és una estratègia. No, home, no! Forma part del meu convenciment i crec que faig allò que és correcte. http://www.vilaweb.cat/noticia/3996033/20120320/antonipastor-conflicte-llengua-dividirapp-illes.html

23

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 24

mel i sucre

dalt del turó

Apunts del Pla de Mallorca, de les finestres al bon dia CliMeNT PiCorNell

Sempre he sabut de la importància dels finestrals i he mirat de triar-los. M’agrada guaitar-hi, ja se sap que tot el que no entra per les portes entra per les finestres, és com allò dels ulls com a metàfora de les finestres del cos. record amb nitidesa les finestres de la meva infància. la de l’escola, la del nostre carrer, la de l’habitació de cals padrins on dormia de nin amb els raigs de pols il·luminats per la llum sol. les de quan era estudiant que solien donar a montpellers foscos excepte una per la que veia el rellotge de la plaça de Catalunya, les dels hotels, la de la meva plaça a la ciutat sempre amb gent, la mar darrera els vidres a l’hivern...

Tenc confegits un centenar de finestres, des de les més humils a les ubèrrimes. De la de més alta de ca meva, dalt del turó, s’hi veu el poble –carrers i campanar-, per l’esquerra guaita el puig de Bonany, que dóna pas a planes i pujols, a l’horitzó, lluny, la mola del Fangar i sant salvador de Felanitx, cap a la dreta el santuari de Montisión de Porreres, el turonet de Consolació i el puig de randa que tanca la panoràmica. aquest és l’amfiteatre de les sortides de sol, de les nits estelades sense contaminació lumínica, de les enormes ennigulades de la tardor. Dels fums dels dematins d’hivern. De l’olor de pa que encara ara ariba fins aquí dalt. aquest paisatge que sempre ha estat aquí davant, ara és amenaçat per blocs de pisos que comencen a treure el nas, insolents, com a altres pobles de la ruralia de Mallorca.

24

Les repeticions, per anunciades, donen el to recurrent a la vida de la vila. Per això mir de variar les paraules d’encontre i salutació, de canviar la pregunta o la paraula ritual per saludar la gent del carrer. “adéu”, sinó hi ha res a dir. “Com anam?” o “Va bé?” permeten i donen més joc. “Va bé?” “Va bé”. i s’ha acabat. Però si responen al va bé amb un “mos ho pensam”, s’introdueix l’ombra del dubte o de l’imprevist. i si un et contesta “podria anar millor”, ja l’hem feta, ens obliga a contracontestar: “que hi ha res de nou?” i esbrinar quina és la qüestió. “Va bé?”, “Va bé i... millora!” això es diu vent en popa. si l’escomesa és “Va bé tot?” És bifurquen les respostes: “Tot és molt!”, o “Tot és massa!”; “Tot, tot, tot...” vol dir el mateix, però amb la matisació de què va bé, però només una cosa que està més o menys bé. l’altra branca proporciona respostes del tipus “li feim anar”, “...i si no va bé, li pegam quatre sempentes!”; “si anàs millor s’espenyaria” i “una monada de bé”, són dues contestes que ens mostren els personatges feliços que encontrarem durant el dia.

Començ la jornada amb cafè amb llet, ben calent i a la taula de ben a la vora parlen tres germans. l’única femella, la més petita, mantén que la part del testament del seu oncle, el conco en Toni, que li toca a ella, ha des ser més grossa, ja que ella l’estimava molt més que els seus germans.

“Molt bona raó”, li diu el seu germà Joan, “i com ho mesuram?

Com ho sabem que tu l’estimaves

més que noltros? i on està escrit que s’estimació és una variable testamental?”. i ella, sèria i decidida: “idò, perquè era així! i per tant es meu caramull ha de ser més gros!” No els va convenç. el conco en Toni va morir d’un atac de feridura fa tres dies i no saben encara si havia fet testament o no.

L’amo en Toni braveja de sabates noves dins el casino. “No, i m’ha dit la meva nora que les me puc banyar ben tranquil que s’aigo no trapassarà. són especials.

Ho diu aquí...” l’amo en Guillem que no ha de mester ulleres per llegir diu: “Goretex”. “idò això”.

“Bono, Toni, jo me’n record encara de quan anàvem descalços tot lo dia i teníem unes espardenyes pels diumenges anar pel poble.

Mon pare me contà que quan s’havien de casar, anaven a manllevar les sabates a n’en Geroni de ca sa mestressa Moca, que les deixava a canvi d’una arengada. Ho has sentit bé? una arengada per dur ses sabates es temps des casament. i llavors o descalços o se tornaven posar ses avarques foradades”. “i és que ara tot va a lo grande. Crisis? a lo grande!”

Faig una bona volta abans de tornar a ca nostra. Veig anunciats a una casa particular “ous de gallines contentes”. N’hi compr dues dotzenes i deman com es diverteixen, les gallines. “idò, estant a lloure, fora d’aquelles gàbies-presó, amb això en tenen prou, estan contentes, riuen sempre seguit...” Vaja, pens, el content, i enginyós, deu ser ell.

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 25

mel i sucre

opinió

a

rran del tancament de l’estació de tren de sant Joan pel Govern Balear voldria transcriure uns comentaris fets per diferents lectors de la última Hora a internet, després dels dies que es va publicar la noticia. Vagi per davant que som usuari del tren-bus.

UH (29-2-12) Serveis Ferroviaris suprime la parada del tren en la estación de Sant Joan

Comentaris “El revisor va dir que s’estalvien dos minuts. En Company no té manies ni amb el seu propi poble, imaginau-vos que farà amb els altres.”

“Si se ahorran dos minutos, ¿porqué llega siempre tarde?. Sea PP o PSOE no entiendo la manía de poner al frente de SFM al más inútil del pueblo.” “ Voleu dir que els trens no tenen un dispositiu per saber si hi viatgers que vagin a l’estació de Sant Joan?... Aquests “famosos” dos minuts només es perdrien si hi hagués gent que volgués baixar/ pujar. I tampoc ho veig tan important vegent les distàncies que hi ha a l’Illa. Com si fos l’AVE!” “Ningún problema. Los mallorquines disfrutamos de pagar el AVE de toda la península y tener trenes tercermundistas aquí.”

“Los políticos dais asco, actuais como si el territorio fuese vuestro cortijo, y así habéis arruinado la administración. Enteraos que el transporte público es deficitario de por sí, no se pretende ganar dinero. ¡Sinvergüenzas!”

“Según fuentes de la conselle-

Tancament de l’estació de Sant Joan aMaDor Bauçà MaTas, ria se debe a una medida del plan de eficiencia, ya que se trataba de una estación con muy poca afluencia... “ “Idò jo crec que per aquest mateix motiu, s’aturada de Consell - Alarò (quin pitorreo per es d’Alaró) també podria suprimirse; i ses ridícules aturades “Verge de Lluc” i “Pont d’Inca”? a menys de 100 metres una de l’altre. Per favor, més capet i menys gastar els doblers de tots!!!”

“Per què el tren cessi d’esser “tercermundista”... S’han de resoldre amb valentia l’excés d’aturades... s’haurien d’haver resolt molts punts negres, abans d’invertir en electrificació i altres... “ UH (4-3-12) El cierre de la estación de tren de Sant Joan ahorrará 132.000 euros anuales al Govern J. Socies UH (4-3-12): “y es que según manifiesta serveis Ferroviaris de Mallorca, además del ahorro económico «se ganan cerca de dos minutos en la llegada a inca o Manacor. son dos minutos por cada tren de ida y de vuelta. si son 10 trenes de ida y 10 de vuelta todos los días, estamos ahorrando 40 minutos al día. y recordemos que el coste por minuto sólo de combustible y mantenimiento es de 5,09 euros. luego el ahorro diario es de 203,6 euros.” “los costes de la estación están entorno a estas partidas, seguridad: 10.220 euros; limpieza: 9.750 euros; electricidad 5.080 euros; reparaciones 4.500 euros.”

usuari Del TreN - Bus

Comentaris “Puestos a cerrar, porque no cerrar: el Senado, El Consell de las 4 Islas, etc.”

“Racionalizar el gasto, pero en todo. El ejército debe en armamento 30.000 millones de euros y nadie habla de este tema. Hay que ahorrar... en todo” “No hi ha res més deficitari que un polític... i no n’ha dimitit cap, ni n’han cesat cap” “No estoy de acuerdo con la medida llevada a cabo por la autonomia. Es más, estoy convencido que un país que se precie, debe tener un transporte público digno, sea o no deficitario, que en la mayoría de los casos lo es.

Pero creo que más que buscar el rendimiento económico puro y duro de una determinada línea de transporte, debería buscarse el rendimiento global... .”

“Polítics mentiders. Seguretat: 10.200 €... quina? els usuaris no utilitzen l’estació i prefereixen anar a Sineu amb els cotxes per la manca de seguretat. Neteja: 9.500 €... fa més de vuit mesos que no hi ha neteja a l’estació... de quina neteja parlam?. Electricitat: 5.080 €... més de la meitat de faroles sobren, començau per eliminar punts de llum innecessaris. Reparacions: 4.500 €... quines?. I si parlam dels 203,6 € de combustible d’estalvi diari... quants en estalviaríem si voltros, els polítics, utilitzéssiu el transport públic, enlloc dels cotxes oficials que pagam entre tots els contribuents? Les Illes sempre han estat marginades. Això sí, aeroports fora avions, AVES fora

25

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 26

mel i sucre usuaris, militars jugant a la guerra... I amb tot això, no hi ha collons de tenir una xarxa ferroviària de 100 km en condicions...”

“No crec que s’estalviïn tant, seguretat i neteja no n’he vista mai i les llums encara estan enceses durant tota la nit, amb l’estació tancada. El que estalvien és en suprimir freqüències de bus.

Crec que abans de tancar l’estació, ja que la tenim feta, s’hauria pogut mirar de revisar i racionalitzar els horaris del bus llançadera. Els vigents i els passats estan pensats per la gent que vol anar a Palma de passeig o de compres, però no per aquells que hi van diàriament a fer feina... “ “No es tracta de recerca de rentabilitat, sinó d’eficàcia i de modernitat. No estic segur que tots els que opinen hagin pres sovint el tram Manacor-Inca.. És objectivament exasperant.. No es pot comparar al tram PalmaInca, on certs trens són directes o amb menys aturades. Una manera de no tancar estacions consisteix en fer torns d’aturades entre els pobles.”

“Que paletos esos mayorkines, se recortan hasta las cejas pa pagarnos las peonadas a los andaluces, yo votando a sociatas y esos pelacañas peperos recortando para yo poder ir al bar sin trabajar, es la monda joé!!”

“A part d’inútils, no saben fer números, i si en saben ens roben?.

Si vaig equivocat no tinc problema en rectificar, però que ho demostrin. Diuen que estalviaran 132.000 euros. Fem dues operacions: partides de seguretat, neteja, electricitat i reparacions = 29.550 €. Estalvi diari: 203,6 x 365 dies= 74.314 €. Total 103.864 €. Per arribar als 132.000 € fan falta 28.136 €. On cony són? . Les despeses del busllançadera no hi són ja que abans també es pagaven, encara que fos amb una sub-contracta. La subcontracta ja no hi és, i empleen la mateixa línia de bus-llançadera de Maria-Ariany, on han retallat els serveis. Així han aconseguit reduir serveis tant a una línia com a l’altra, donant a la línia de Sant Joan menys i pitjors serveis que tenia abans. On són els 30000 € que falten?. Segura ment, i empleant la neurona que funciona, faran que els comptes surtin.”

“Porque siempre tienen que pagar las consecuencias, de la mayoría de incompetentes políticos, los ciudadanos, el metro de Palma según dicen da pérdidas, algunas líneas dan pérdidas, porque no se piden responsabilidades, a todos esos políticos que en su día, no hicieron los estudios oportunos, y sin embargo invirtieron una cantidad de dinero público bastante elevada, cuando se empezará ha pedir responsabilidad a todos esos inútiles que se dedican ha gastar dinero público,

sin ton ni son, y después dicen que la justicia es igual para todos, pués que lo demuestren.”

J. Socies UH (4-3-12): “Además según señalan fuentes de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori «se trata de la estación que genera menor demanda de todas las existentes en la isla», así lo demuestran las cifras recogidas por SFM durante el 2011; 8.974 viajes lo que supone una media de 15 personas diarias.”

No sé quina manera té el sFM per recollir les xifres. resulta que quan carregues una targeta, fas la compra segons els “salts” que hi ha fins al teu destí, és a dir, comprar fins a sineu o sant Joan val el mateix… com destrien si un va a sineu o a sant Joan? a més a més, el bus-llançadora tampoc recull la quantitat de passatgers que viatgen... només comptabilitza els que van de sant Joan a l’estació de sineu (abans a la de sant Joan). Per tant, les dades que donen són falses, ja que no comptabilitzen, mínim, els que funcionen amb targeta... mentides una darrera l’altra.

J. Socies UH (4-3-12): “Además hasta el momento los usuarios tenían que ir en coche hasta la estación, y ahora un bus lanzadera lleva a los usua-

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

26

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 27

mel i sucre rios del centro del pueblo de Sant Joan hasta Sineu.”

Totes les informacions que han sortit a la premsa, donen a entendre que abans de la tancada de l’estació, la gent del poble no tenia bus-llançadora per anar-hi i que només ara en tenen. No hem de confondre les coses… sempre hi ha hagut bus-llançadora i amb millors freqüències que les que hi ha actualment a sineu. aquests darrers dies hi han afegit dues noves freqüències, una a les 6:45 que te duu a Montuïri i després a Palma, i l’altra des de Palma a sant Joan, a les 19:45 h. aquesta darrera mesura no arregla els problemes, ja que si un agafa el bus de les 6:45 per anar a la feina; a la sortida d’aquesta, com torna al poble?... ha d’esperar fins a les 16:15 h, que és l’horari del primer tren-bus que hi ha des de sineu a sant Joan?

Diàleg per solucionar el problema... poc..., han apedaçat i a prendre pel sac. Han parlat amb els fets consumats. llegit tots aquests comentaris, podeu treure les vostres conclusions. No podem tornar enrere;

l’estació és i està allà on és. a partir d’aquí mirem de trobar solucions. segurament tots tenim una petita proposta: posar una persona o unitat familiar que a canvi del lloguer i de l’electricitat se’n cuidi del manteniment de l’estació (així funciona a altres estacions, almenys a una), fer torns d’aturades entre els pobles (les estacions entre Palma i inca pràcticament tenen una freqüència de tren cada 20 minuts... la resta d’estacions cada hora... i a sobre n’eliminen!!! sant Joan!!!), racionalitzar la il·luminació de les estacions... i per suposat: rebaixar els sous dels polítics, rebaixar les despeses en obra pública (comissions), prohibir els subcontractes, retorn dels doblers robats pels polítics... casos com Can Domenge, son oms, Pla territorial de Mallorca, Peatge, Palma arena, scala, Funerària, Nóos, Òpera de Palma, Palacete... i tot un enfilall d’imputats: Munar, Nadal, Vicens, Grande, Font, Pascual, aguiar, Matas, “Pepote” Ballester, Durán, Cardona, Viaene, ordinas, Ferré, Collado, sans, Martorell, alemany, romero de

la Cerda, etc... això sí, el sFM té doblers per canviar l’uniforme dels seus operaris, quan tots ells en tenen de nous al seu armari... algú s’ha enduit comissions? Curiosament, aquest fet es repeteix a la majoria d’institucions i empreses públiques. la benzina puja i puja... el transport públic es menysprea. aquesta és la política del PP la crisi no se soluciona amb retallades en serveis socials, en sanitat o en educació... s’arregla invertint pel futur. i, mentre els santjoaners intentam sobreviure a les retallades i a la crisi, en Gabriel Company, Conseller d’agricultura, Medi ambient i Territori, nascut a sant Joan, que No santjoaner, perd el temps al Parlament insultant a l’anterior Govern del Pacte, tractant-los de beneits (tontos en castellano)... quan, segurament, amb la seva actitud, ell fa de bàmbol.

Com diu en Carlos sobera, al seu programa de televisió, quan anomena el tema “aNiMales”… jo vos dic “iNúTils”.

melisucre.cat el portal d’informació santjoaner

27

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 28

mel i sucre

geografia

B

envolguts lectors i lectores del mel i sucre, torn a escriure per a aquesta gran revista després d’uns anys d’absència.

“Feim un pensament?” és una expressió mallorquina que molts coneixereu, on una persona que forma part d’un grup intenta animar tot el grup a canviar la seva situació actual. Per exemple: un grup de joves universitaris que seu al sol de l’horabaixa i un d’ells exclama “Feim un pensament?” per convidar-los a tots a fer qualque cosa com per exemple anar a classe. Curiosament, un altre membre d’aquest grup contesta “Geogràfic?”. aquesta reacció ve donada entre estudiants de tercer de Geografia de la uiB on un gran mestre, Climent Picornell, feia classes de l’assignatura Pensament Geogràfic. lluny del temari d’aquesta assignatura, basat en formes i pautes metodològiques i teòriques (també ano-

Feim un pensament... geogràfic?

GuilleM serra Bou, menades paradigmes) que ha duit a terme la geografia al llarg de la història, aquesta vegada vénc a presentar-vos un espai nou i modern on intentaré explicar cosetes d’aquest món nostre des d’un caire professional i de la manera més clara, entenedora i didàctica possible. Per tant... intentarem fer un pensament... geogràfic. la geografia és una ciència que aquests darrers anys ha evolucionat molt. lluny d’aquella tradicional i retrògrada voluntat de repetir reiteradament “cabos, ríos y capitales” ha trobat en el món nous camins per recórrer tot i que manté òbviament les seves dues vessants més antigues: l’ensenyament (posteriorment explicarem per què) i el fet de ser “una arma per a la guerra”, com diu yves lacoste (un dels grans geògrafs del s. XX) en el llibre que porta aquest mateix nom. avui en dia s’entén per geografia aquella

Portada del llibre La Geografía: un arma para la guerra i paròdia d’una classe.

28

GeÒGraF

ciència que estudia el territori en tota la seva globalitat així com tots els aspectes que intervenen en aquella zona estudiada; i òbviament la societat que hi viu ja que intervé amb el territori estudiat.

Per tant, moltes vegades ens preguntam... “Què estudia realment la geografia?” però també ens hauríem de preguntar “Com ho transmet la geografia?” i és que moltes vegades tot allò que estudia la geografia ho fa en conjunció amb altres ciències, cosa que provoca o bé una excepcional especialització o una falta de coneixement per part de la societat respecte de certs àmbits professionals. en geografia un territori s’entén com un sistema format per la conjunció de diversos sistemes on, alhora, diversos territoris conformen un sistema d’escala superior. Vaja, perquè quedi clar, segons la geografia l’univers és

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 29

mel i sucre

Croquis de les disciplines relacionades amb la geografia.

un sistema de sistemes, tots a diferents escales. Posarem un exemple proper: sant Joan. el municipi de sant Joan és un sistema conformat per diferents sistemes: un sistema natural (boscs, torrents, camps, turons...), un sistema humà (santjoaners i santjoaneres, gent de pas, turistes...), un sistema urbà (nucli urbà, possessions, cases de fora vila...), una xarxa viària (carrers, camins, carreteres... més endavant xerrarem també de xarxes), un sistema de serveis (tots aquells serveis que ajuden a fer que el sistema humà es pugui desenvolupar o sobreviure)... alhora, cada un d’aquests sistemes forma part d’un sistema propi d’escala supe-

rior. Per exemple la xarxa viària de sant Joan és un subsistema de la xarxa viària de Mallorca (que en si mateixa conforma un sistema de sistemes), o els mateixos santjoaners i santjoaneres formam part d’un sistema de persones que s’interrelacionen amb habitants d’altres pobles i ciutats conformant diversos sistemes d’escala superior com serien Mallorca, l’estat espanyol o tot el món. això també passa cap a escales inferiors, per exemple, el turó de son Juny és un sistema on interactuen tots els sistemes entre si, però d’una manera diferent; o una família, ja forma en si un petit sistema. s’entén?

Com a resultat d’aquesta gran

Petita mostra de sistemes que intervenen al municipi de Sant Joan.

quantitat de temàtiques a estudiar i tenir en compte, a l’hora d’analitzar un territori es generen gran quantitat de disciplines i ciències, ja no només per estudiar, analitzar, planificar, ordenar i preservar un territori, sinó també altres territoris o els mateixos sistemes que conformen aquests territoris. Com ja hem dit abans, moltes d’aquestes disciplines es desenvolupen amb conjunció amb altres ciències. la geografia, per a més comoditat, ho subdivideix entre geografia física (branques de disciplines que analitzen tots els sistemes naturals que formen el món) i la geografia humana (que comprèn aquelles disciplines que estudien tots aquells sistemes on l’ésser humà intervé).

Com podeu veure, la gran varietat de disciplines és fins i tot exagerada, cosa que reflecteix la gran varietat de sistemes que estudia la geografia quan analitza un territori. esper que aquest nou espai sigui del vostre grat. en propers mesos tractaré temes més concrets. si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb jo mateix o enviant un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com.

Fins aviat! sant Joan, març de 2012

29

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 30

mel i sucre

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

meteorologia

JoseP roiG res ens dibuixa aquest canvi de tendència que ens dugué un ambient més suau i plàcid, després de dues setmanes on resultava difícil combatre el fred si no es disposava de bons sistemes de calefacció. en aquest mes s’han recollit 50,1 mm de pluviometria, que van caure al llarg de les dues primeres setmanes del mes. la pluja més

Comentari al mes de febrer el febrer d’enguany serà recordat com un dels mesos més freds de la nostra climatologia, per l’onada de fred polar que ens arribà. la temperatura mitjana ens ho evidencia clarament; aquest valor es situà en els 7,8 ºC, pràcticament 3 ºC inferior al del febrer de 2011. especialment freda va ser la primera quinzena en què les temperatures mitjanes en bastants de dies foren inferiors als 5 ºC. el fred més extrem es va viure els dies 4 i 5, amb mínimes sota el 0 ºC (-7, dia 4 i -2 dia 5) i en màximes que s’establiren en els 3,1 ºC i 6,6 ºC, respectivament. Durant aquestes dues setmanes la neu cobrí la serra de Tramuntana i arribà a tots els indrets de les Balears, fins i tot a nivell de mar; la ciutat de Palma pogué també gaudir d’aquest fenomen meteorològic. aquestes nevades no afectaren el nostre terme fins el dia 12. a la nit d’aquest diumenge la neu cobrí de blanc la nostra contrada i es va mantenir fins al migdia del dilluns dia 13. a partir de la segona quinzena del mes, les temperatures començaren a pujar en tots els seus valors. el gràfic de les temperatu-

intensa es produí el dia 2. a partir de dia 18, el temps s’estirà i ja no tornà fer cap gota, llevat de les rosades matinals. la humitat mitjana no ha estat massa elevada, del 68,40%, bastant més inferior a la de l’any passat que es situà en el 76,92%. aquesta segona quinzena més seca va fer pujar l’evaporació mitjana fins als 2,4 ml/dia.

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

2012 GENER 10,6 FEBRER 7,8

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 2008 10 10,7

9,7 10,4

9,8 9,9

11,8 11,4

2012 32,9

Pluviometria 2011 2010 2009 74

56

67,9

2008 37,5

MES DE FEBRER

2012

2011

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

7,8 ºC 20,2 ºC (dia 26) -0,7 ºC (dia 4) 50,1 mm 9,4 Km/h 64,4 Km/h (dia 3) N-NE 68,40% 1020,63 mb 2,4 ml/dia

10,7 ºC 18,6 ºC (dia 6) 4,4 ºC (dia 28) 59 mm 8 Km/h 78,9 Km/h (dia 22) O-NO 76,92 % 1017,8 mb 1,9 ml/dia

MARÇ 2012 (fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

12,5 ºC 21,8 ºC (dia 14) 5,4 ºC (dia 6) 15 mm 7,9 Km/h 70,8 Km/h (dia 8) O-NO 2,8 ml/dia

Radiació solar (Wh/m2). Energia generada (kWh) GENER FEBRER

GENER FEBRER

30

Radiació solar (Wh/m2) 66715 82679

2012 66715 82679

2011 66579 87842

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2012 Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres) 5534 12,06 10,81 4483 1384 6847 12,08 9,15 5546 1712

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 31

"#

mel i sucre

!

!

la inestabilitat atmosfèrica que ha afectat gran part del mes ha provocat bastant de dies de vent; per això, la velocitat mitjana s’ha elevat fins als 9,4 Km/h; la ràfega més forta es produí el dia 3 i aquesta assolí els 64,4 Km/h. la direcció de procedència del vent que ha dominat s’ha situat entre tramuntana i gregal.

Comentari al mes de març l’ascens de les temperatures iniciat a partir de mitjan febrer s’ha perllongat dins el mes de març. Tots els valors han experimentat una pujada important però presentant alts i baixos pronunciats com dibuixa clarament el gràfic de temperatures. la baixada de la temperatura durant els primers dies de mes provocà una nova precipitació de neu a la serra. No obstant això, a mesura que hem anat avançant en el mes,

l’ambient primaveral s’ha fet més palès especialment a les hores centrals del dia. els camps verdegen; tota la vida que havia entrat en letargia per l’hivern es despert i irromp amb força en aquest inici d’un nou cicle. el dia s’ha allargat i l’energia del sol, cada cop més intensa, alimenta aquesta explosió vital de la natura. Fins ara la terra ha disposat d’humitat suficient per sostenir els cultius amb l’aigua acumulada en els mesos passats. Però l’aigua comença a mancar; en aquest mes, fins a la data, les pluges han estat mínimes; just s’han recollit 15 mm, i per esperar una bona anyada, cal que la primavera regui de manera abundant els nostres camps. aquesta nova estació començà, precisament, el passat dia 20 de març a les 5:14 h, moment en què els raigs del sol incideixen perpendicularment a l’eix de la Terra i la durada del dia i la nit coincideixen

Parc solar fotovoltaic del pavelló municipal de Sant Joan el mes de febrer d’enguany ha rebut menys radiació solar que el febrer de 2011, generant-se, en conseqüència, una menor quantitat d’energia. Hem tengut bastants de dies de mal temps i ennuvolats que han provocat la disminució de la radiació solar que es captada per les plaques fotovoltaiques. el rendiment de les plaques (12,08) ha estat una mica inferior al del gener (12,06), contrari al que calia esperar amb una temperatura mitjana bastant més baixa (s’ha necessitat un poc més de radiació solar per fer 1 Kw/h d’energia elèctrica). en el febrer del 2011 el rendiment es situà en 12,17, atribuïble a una temperatura mitjana de les plaques més alta, de 12,8 ºC.

31

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 32

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

els XiPrers De CoNsolaCió Miquel Gayà i sitjar

Per la rústica, vella escalonada en renglera s’enlaire, centenaris, els xiprers, monjos que pregant aixequen vers el cel les mans juntes.

Pugnen per deseixir-se de la terra, d’un ideal sublim més enyorosos, guaitant dins la blavor immaculada dels regnes sense terme.

salve, immortals atletes consirosos, sentinel·les heroics guardant la vila, pastors que pasturau per la contrada el ramat de les boires.

Pugem-hi, amics, en bell pelegrinatge, entre sanes olors de pagesia, i visquem-hi les hores més excelses gaudint de la natura.

Veniu-hi en dansa de rialles fresques, gentils donzelles que exultau de gràcia; veniu-hi als clars festins d’amor i glòria. la vida corre feble.

Corre feble, com núvol que s’esquinça amb sa corona de dolors i gaudis.

Només les hores immortals perduren com els xiprers perennes.

Veniu-hi! Ha somriu la primavera amb son teixit de gala esponerosa, i canta el rossinyol dins l’enramada d’ullastres i pinedes.

32

entre un nimbe de foc i de misteri veurem del sol la tràgica agonia; i emergint més enllà, Bonany altívol, la testa de sant Nofre.

entorn, com pits ubèrrims de la terra, un cinyell de turons molsuts i gràcils,

i, com florida mística de lliris, sant Joan dins la conca.

Bella és la vila agrícola i feinera que exhala un doll de pau virgiliana, i bell el reposar-hi en festa digna sota la noble arbreda.

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 33

mel i sucre

Fotografia 1: l’antiga escalonada.

Fotografies 2 i 3: l’església del santuari, abans de la reforma dels anys seixanta. aportació fotogràfica: arxiu fotogràfic d’amador Bauçà Bauçà, “Passol”.

33

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 34

mel i sucre

Sant Joan C.E. Notícies del mes i entrevistes GuilleM serra Bou

a

quest mes de març estrenam una nova secció dedicada al sant Joan Club esportiu. Cada mes vos oferirem tres breus entrevistes de diferents persones dels equips que formen aquest club. a més vos mantendrem informats de les novetats i notícies del club i alguna coseta més! esperam que aquesta nova secció vos agradi i espereu ansiosos les novetats del mes d’abril.

Notícies del Sant Joan C.E. • Partits a son Juny per aquest abril: divendres 13 a les 21:00 (sèniors), divendres 27 a les 21:00 (sèniors), diumenge 29 a les 12:00 (juvenils). els partits de Copa de l’equip cadet encara no han estat confirmats. recordau que els dies de partit hi ha servei de bar.

• està previst organitzar una Festa de l’aficionat dia 21 d’abril, encara hem de concretar uns detalls amb l’ajuntament, però en tendreu notícies aviat.

CADET Biel Matas, 14 anys, santjoaner Comparteix la capitania de l’equip cadet amb en Joan roig. És el jugador més polivalent de l’equip i ha jugat en totes les posicions (excepte la porteria), acumula 21 gols aquesta temporada.

Perque vas venir jugar amb el Sant Joan? Perquè els meus amics m’ho varen demanar i me feia il·lusió jugar a futbolet, ja havia jugat amb ells es torneig de s’estiu i vaig disfrutar molt.

Creus que has après coses des que has arribat al club?

Ves! He millorat molt la tècnica, abans casi no sabia remenar la pilota jaja.

Hi ha alguna cosa que no t’agradi del Sant Joan? Me fa molta ràbia no poder entrenar dins el pavelló perqué hi ha problemes amb els horaris. estaria bé arreglar-ho.

Què en penses dels altres equips de la lliga? són molt xulets, el son oliva sobretot! ara... hi ha equips molt bons.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

34

Què en penses de l’entrenador dels cadets? Fa molt d’esforç per entrenar-nos. Ha de tenir molta paciència amb noltros!

JUVENIL Mateu Simó Català, 17 anys, santjoaner És el jugador estrella de l’equip juvenil, pot jugar de pivot o d’ala, on ha marcat 19 gols aquest any. el seu talent ha provocat que hagi estat reclamat per jugar a la sel·lecció balear de futbol sala.

Quin ha estat el canvi més significatiu d’aquesta temporada respecte l’anterior? Físicament, hi ha una diferència abismal, jugar contra tios que te guanyen de dos anys a jugar contra gent de la teva edad.

Què és allò que te va sorprendre més a la selecció? el bon rotllo que hi havia. es primer dia ens fèiem entre tots, una passada.

Quin és l’equip rival que te

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 35

mel i sucre provoca més respecte? el son oliva, crec que són els millors.

Tenen la seva pista molt dominada, se pareix a la de l’escola de son Juny.

Què en penses de l’equip Juvenil? a part de ser un equip, som un grup d’amics, ho demostram dins i fora des camp.

Bàsicament ens coneixem de tota la vida.

I del míster? És molt exigent!

Però vaja... si no fos per ell no se xerraria del sant Joan C.e. juvenil... a base d’insistir molt som allè on som.

SÈNIOR Julià Picornell, 24 anys, santjoaner un dels membres fundadors del club, és el jugador amb més partits jugats de la història del sant Joan C.e. actualment és el capità del primer equip i normalment juga d’ala o tancador. Duu 7 gols aquesta temporada, alguns decisius.

Quins motius vos van conduir a fundar el club? Volíem jugar amb els amics, passar gust, fer esport... i també ens feia il·lusió duu el nom del poble per tota l’illa.

Com veus l’evolució del Sant Joan C.E. en aquestes cinc temporades? Fantàstica! Hem ampliat categories, estam ajudant a la formació i esbarjo del jovent del poble, amb el temps anam

Amb motiu del partit dels juvenils contra el Fisiomedia de Manacor, el club va engalanar amb globus de colors les grades del pavelló de Son Juny.

construint un grup humà meravellós que s’estén més enllà del que és estrictament l’esport. Per part meva, estic molt content de ser amic de tots els jugadors amb els que he pogut compartir aquests moments.

Hi ha alguna anècdota que podem saber? el primer partit que vàrem jugar al pavelló, vàrem haver de jugar amb unes camisetes vermelles normals... i hi vàrem haver de pintar amb retolador els números! Ha!, ha!, ha! la veritat, és una satisfació veure el pavelló ple d’amics i coneguts que t’animen a continuar... és enorme!

Com veus el primer equip actualment? Bé... és un equip en formació, cada any intentam millorar, suplint mancances, cercant solucions, anam acumulant experiència que ens va bé per anar corregint errors, intentam sobretot mirar cap al futur...

Això anava a demanar, què esperes del futur? el veig molt bé. sobretot si aconseguim suport econòmic, podrem mantenir això per molts anys. realment, en aquest club no hi guanya res ningú... a part de disfrutar molt, clar! amb esforç, voluntat i ganes aguantarem molts d’anys!

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

35

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 36

mel i sucre

frases fetes

Vatualmon, Ramon!

JoaN sasTre JoaN

a

mb independència de si hi ha a prop algun ramon o no, indica una sorpresa majúscula davant una situació determinada.

Moltes vegades, massa, les injustícies socials no tenen la resposta que haurien de tenir. o almanco no se donen amb la rapidesa i contundència adient. És un fet comprovat que la gent, en general, és mala de fer moure per defensar drets col·lectius, i com més acomodada està, més mala de moure és. D’aquí ve la meva sorpresa de veure la generació de gent que va assistir a la manifestació per dir “sí a la llengua” de dia 25 de març. No sé si érem 18.000 com diuen les autoritats o els 50.000 que diu l’organització (l’obra Cultural Balear), però el cert és que hi havia una generació de gent: molta, molta, molta gent. i això vol dir qualque cosa. Com a mínim que aquest govern de desconsiderats i prepotents han trobat barra de cap en una cosa que segurament pensaven que els duria més satisfaccions que problemes, i que els serviria per criminalitzar els defensors de la cultura local, embullant entre mallorquí i català i fent creure que qui defensa el català ataca la nostra cultura mallorquina (i menorquina, eivissenca i formenterera), quan tothom qui té uns mínims coneixements històrics, o uns mínims de cultura general, sap que és just a l’inrevés. els defensors de “la lengua única”, del

36

Noltros també hi érem (foto extreta de diariodemallorca.es).

“castellano, idioma universal”, de “la lengua de todos”, de “las modalidades”, del “catalán no”, etc., fan seva aquella frase que va dir un emperador romà fa més de 2.000 anys: divideix i venceràs. idò vet aquí que molta, moltíssima gent que ha sortit al carrer a dir que no vol ser vençuda per aquest engany.

Just esper que el president Bauzá se n’hagi duit una sorpresa tan grossa com la meva, en veure tanta gent defensant d’una manera activa la seva llengua i la seva cultura, i que el seu assistent, en mirar per la finestra, exclamés amb sorpresa: Batualmundo, raimundo...!!! si que hay de quente, aquí fuera...

Però... vaja: no crec que això basti per fer-lo reflexionar i “amollar es mac”. Mos podem

fermar bé les sabates, i organitzarnos bé, tant a nivell individual com col·lectiu, que vénen temps difícils de per tots els costats, i l’única manera de superar-los satisfactòriament és posant-hi ganes i dedicant-hi molts d’esforços.

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 37

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 31

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: Horitzont als: 1. La fi del m´oon n b´ıblica, com a

4. Malaysia-Singapore Airlines. De poca estatura, de cap a peus o de peus a cap. A damun untt la cuixa hi pot tenir una cana. 5. Com sona el final d’un esglai. Enretirar, no necess` ariament ariamen ariament una part. Tinentt angl`es. 6. Menjar belga molt popular a les nen fires. Fenomen de qui no sap fer la LL. 7. Arriben al fons del cor. Ob jecte amb una funci´ o concreta.

8. En Dani menja. Anotes un momen moment. t. Dues a sis. 9. Glu ucid. ´cid. M´es impronunciable. Fes una advert`encia. encia. 10. Un nombre qualsevol. Fer via, per` o sense al¸ccar ar els peus. Un lloc popularmen opularmentt asso ciat amb les crispetes. 11. Mirar´e de mesclar amb mirra. Sortida de la sala. Ho afirma a condici´ o que...

12. Marca d’una ferida. La terra franca d’Anglaterra, que podria ser una gran mola.

la imatge. La lluna decreix. 2. Generis la possibilitat de fer alguna cosa. A ... no m’agrada aquesta nota. 3. La mare de n’Amer avan¸ca ca la mera embarcaci´ o. o. Fidel als seus instin instints, ts, i no en vol sen sentir tir cap queixa. 4. Posau la definici´ o ...!! El proveeix d’una d’elles. Erra la erra. 5. Fulla del card. Animal emplomallat que, com el seu nom indica, ´es molt poruc. Que no demostra signes vitals. 6. Feina valenciana. Man Mantenir-se tenir-se sostraien sostraient. t. 7. ... si diguessis que no caminaries. Quasi ari arid. 8. Tot comen¸cca ` a i tot acaba. No podeu garan garantir tir l’`exit, exit, per` o la in intentenci´ o hi ´es presen present. t. 9. Un dels pecats capitals. Gest ´ al numer ´ Solucio o 30: de disgust. Nom´es tova a la part d’enmig. 10. MitC O N C O R D I A ja den dentt ... lle´ o. o. De l’elemen l’elementt qu´ımic de s´ımbol As. A V O R T A R N 11. Siguin. Malaltia deguda a la pres`encia de les R E M E I A S S N L A T A C A larves de les mosques. Un anell vist des de dalt, o A L A I T T A una esfera vista des de qualsevol costat. 12. Beuen V E R D S R O T llet amb canyeta. Si no est` a sana es pot rompre, i A S A R A E R O tot el que hi ha dins la bossa cauria. 13. Com el L D E S I G M S E N A R P I menjar d’un fast food (i poca cosa m´es, que amb la O S A L E R C crisi...). Descansam (o feim descansar).

Verticals: Ver ticals: 1. Resa en silenci duran durantt seixan seixanta ta minuts. Que fan una olor insuportable. Arrels i branques del baobab. 2. Els pilars del pon ontt de San Francisco. Mar endins. Impedeix als presoners fugir. 3. Explotaci´ o del bestiar. Codi de l’euro.

S A U A R E U S P N E A N A A S O L O C C A R I S E N O R A J A M A I N E N C A R A D A L O T S U A A M I G A N A

37

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 38

mel i sucre

m CuiNA d’AQuÍ i d’AllÀ m Púding de formatge fresc i quallada saCraMeNT Ferrer

e

l formatge fresc té, de forma concentrada, la major part de nutrients de la llet. els seus components principals són les proteïnes i els greixos, encara que aquests últims s’hi troben en menor proporció que als formatges madurats. És una bona font de fòsfor, així com de calci, important per a una correcta formació d’ossos i dents. Pel que fa a les vitamines, aporta una gran quantitat de vitamina a, necessària per al bon funcionament del sistema nerviós, i altres vitamines del grup B, imprescindibles pel bon funcionament de l’organisme.

Ingredients 250 gr. de formatge fresc (Philadelphia).

225 gr. de sucre.

12 gr. de quallada royal (1 sobre).

500 c.c. de nata líquida.

200 c.c. de llet.

38

Elaboració • Cremar 100 gr. de sucre dins un recipient, damunt el foc.

• Quan ens agrada el color, abocar dins el motlle de púding. repartir bé per tot el fons.

• Dins una cassola per anar al foc, mesclar el formatge fresc amb la llet fins que s’han desfet tots els grums.

• incorporar la nata i remenar fins que ens queda una crema.

• afegir els 125 gr. de sucre restant, la quallada i mesclar tot.

• Posar al fogó amb poc foc i remenar tot el temps fins que comenci a bullir.

• Passar la preparació per un colador xinés.

• abocar dins el motlle on hi tenim el sucre cremat.

• Deixar refredar i reservar dins la gelera fins l’endemà.

• a l’hora de servir és pot acompanyar de coulis de maduixes o albercocs.

mel381:mis298 28/03/12 09:18 Página 39

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Abril: el ram (1), sant Vicenç Ferrer (5), Dijous sant (5), Divendres sant (6), Pasqua (8), sant Jordi (23), sant Marc (25).

El mes

Horaris de bus sant Joan - Palma Dilluns a divendres: 06.45 Palma - sant Joan Dilluns a divendres: 19.15 Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.20), 9.40, 10.40 (10.20), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40 (14.20), 15.40, 16.40, 17.40 (17.20), 18.40, 19.40 (19.20), 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.20), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59, 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59, 19.59, 20.59, 21.59, 22.59.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

“a l’abril cada gota en val mil”. aquest mes els pagesos esperen que les pluges els salvin l’anyada si és que no ha plogut a bastament. És bon temps per treballar qualsevol tipus d’arbre. així com empeltar la vinya pel creixent i a finals de mes llaurar-la i esporgar-ne les sarments. És temps de collir l’herba dels cereals i fins dia 10 es poden sembrar ciurons. Convé ja sembrar qualsevol hortalissa: lletuga pel ple o minvant, tomàtiga pel creixent, melons pel ple i síndria pel creixent, igualment que albergínies, pebres, pastanagues, carabasses... És hora de pensar amb engreixar porcs i és molt bon temps per néixer els nadissos d’egües i someres. Per sant Marc convé que faceu una bona caragolada si és que no voleu ser tocats. Pensau que és temps de setmana santa i Pasqua: processons, davallaments, dijunis, abstinències, rubiols, panades i frit de freixura amb molt de fonoll, carxofes i sang. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

1 abril 15 30 15 maig

la lluna

surt

es pon

07.32 07.11 06.50 06.34

20.11 20.25 20.40 20.55

30 març 6 abril 13 21 29 6 maig

quart creixent plena quart minvant nova quart creixent plena

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 1 d’abril ariany dia 8 Montuïri dia 15 Petra dia 22 Porreres dia 29 sant Joan dia 6 de maig Vilafranca

Abril de 1992 • l’institut Balear de sanejament tenia prevista la construcció d’una depuradora d’aigües residuals. l’ajuntament ja tenia ullada una finca al pla de ses Veles, adequada per a la instal·lació.

• s’inaugurà la seu de l’associació de la Premsa Forana de Mallorca, al carrer de la Princesa.

• la junta directiva del PP, escollida pels militants de sant Joan, va ser revocada per la direcció de Ciutat, que n’imposà una altra, composta en bona part per membres que fins feia poc militaven en altres partits.

Abril de 2002 • es va reobrir el Centre sanitari de sant Joan, que havia estat tancat per reformes.

• Va morir en Martí de s’Hort, a conseqüència d’un accident desgraciat. Fent feina en una caseta de fora vila va caure d’un bastiment. la caiguda no era des de gaire amunt però va tenir la mala sort de ferir-se el cap.

• Per primera vegada no es va poder fer la representació del Davallament, per culpa del mal temps.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

39