Mel i Sucre. Num. 383 maig de 2012 by ciutadajoan

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Es Campet FraNCesC CaNuTo

Fotos PeP Gayà

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

mel i sucre Maig 2012. Núm. 383

El mostatxo de n’Aznar MaTeu sasTre

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2012 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Miquel estelrich, Jaume Gual.

Tirada actual 500 exemplars

Frases fetes JoaN sasTre

Feim un pensament... geogràfic? GuilleM serra

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Notícies del Sant Joan C.E. GuilleM serra

Passatemps arNau MoraTiNos

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Foto: Xavier Moratinos. Contracoberta Foto: Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 3

mel i sucre

notícies locals 1 Han tornat començar les obres de remodelació de la plaça de la Constitució. la fase anterior, poc vistosa, va consistir en l’adequació de les xarxes de pluvials i d’enllumenat públic. segons el projecte, la reforma preveu aquests punts: destinar els carrers dels Molins i del Camp als vianants (els trams que toquen la plaça); mantenir la pista poliesportiva i la de petanca; el paviment de la plaça (tret de les pistes) i dels carrers pedestres serà de llambordes; reasfaltar els carrers del Consistori i de Francesc Mas Galmés; aprofitar el paviment actual de la pista poliesportiva (s’hi afegirà una capa de 5 cm); reubicar la pista de petanca; redefinir la zona al voltant de la pista central, amb arbres i bancs; renovar el mobiliari urbà. es preveu que les obres estiguin acabades d’aquí dos mesos, a temps per als tradicionals partits de futbet que s’organitzen per les festes de l’estiu. la pista de petanca de la plaça s’ha traslladat provisionalment a un solar que ha deixat la dona d’en Biel Brui, just devora el parc infantil, a la zona des Camp. una pala ha adequat el terreny per instal·lar-hi la pista. la petanca és un esport molt popular entre les persones de la tercera edat i es veu que han hagut d’adequar el solar en qüestió aquests dos mesos d’obres.

El Col·legi Públic Son Juny s’ha adherit a la campanya de protestes per demostrar la disconformitat amb les retallades a l’educació, sanitat i serveis socials. Per a això a moltes de les escoles i instituts de les illes Balears s’ha duit a terme una casserolada general.

L’Ajuntament de Sant Joan s’ha afegit a la campanya del llaç en defensa de la llengua catalana a les Balears.

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 4

mel i sucre 1 la santjoanera Pilar sansó ha entrat com a diputada al Parlament de les illes Balears. la líder dels socialistes locals ocupa l’escó del Parlament que va deixar vacant la diputada del PsiB rosamaría alberdi, la qual ha decidit renunciar-hi i deixar la vida política. Pilar sansó Fuster va ser consellera insular a la legislatura passada i candidata a batlessa de sant Joan a l’anterior. És considerada, dins el PsiB-Psoe, membre de l’entorn de l’actual secretària general i expresidenta del Consell de Mallorca, Francina armengol. 1 el Col·legi Públic son Juny es va adherir a la campanya de protestes per demostrar la disconformitat amb les retallades a l’educació, la sanitat i els serveis socials. Per això, el dijous 10 de maig, a la sortida de les classes, es va llegir un manifest a favor de l’escola pública de qualitat i es dugué a terme una sonada casserolada en què participaren mestres, pares i alumnes de l’escola. l’acte va reunir un nombrós grup de persones. 1 l’ajuntament de sant Joan es va enllaçar per la llengua. Varen penjar al balcó la llaçada que representa la defensa de la nostra llengua. recordem que quan es va debatre al ple municipal una moció contra la reforma de la llei de funció pública, que relegarà el coneixement del català entre els

El concurs de paelles d’enguany, que organitza l’Assemblea per Sant Joan des de fa quatre anys l’1 de maig a Consolació, va batre tots els rècords d’edicions anteriors, ja que es feren més de vint paelles i hi participaren més de dues-centes persones. A la foto els guanyadors (foto de Jordi Puigsegur).

funcionaris a un simple mèrit, el Partit Popular es va abstenir i la moció va sortir aprovada. Pareix que amb la llaçada s’ha fet el mateix: deixar fer.

dels fets al pis de dalt hi dormia la madona, na Pràxedes, i a l’obrador del carrer de les Parres, que està comunicat amb la botiga, hi havia els empleats fent feina.

1 uns desconeguts varen entrar de nit al Forn de Can Mateu i se’n dugueren la caixa forta, després d’arrabassar-la. la caixa contenia alguns doblers, però només una petita quantitat, per poder tornar canvi als clients del sendemà. També se’n dugueren “ferro” del calaix, preparat amb la mateixa finalitat. els lladres varen entrar rompent un barreró de la persiana del portal principal del forn. el robatori no es va descobrir fins el dematí, tot i que en el moment

1 el Consell de Mallorca ha repintat les carreteres que travessen sant Joan i els carrers que hi donen accés. Per tant, s’ha renovat la senyalització horitzontal de tot o part dels carrers de Palma, de Petra, de Manacor, Bellavista, Consolació i Major. segurament, una part d’aquesta senyalització s’haurà de modificar aviat, quan es reprengui la reforma circulatòria, que haurà d’afectar, com a mínim, el carrer de Petra.

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 5

mel i sucre

El cicle de conferències de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) que organitza l’Associació de la Tercera Edat ha tengut una acollida important entre els santjoaners. La temàtica diversa i variada ha fet que la gent hi hagi mostrat molt d’interès.

1 el dissabte 5 de maig, hi va haver incidents després del partit que enfrontava el sant Joan de futbol sala juvenil amb el Bar Gost de Ciutat. es disputaven una plaça a la Final Four. a les acaballes, el sant Joan perdia per 2 a 3. en el darrer minut, un santjoaner va aconseguir un gol a la sortida d’un córner. això els havia d’assegurar jugar la pròrroga, però l’àrbitre havia indicat el final del partit just en el moment de treure el córner, abans que el nostre jugador pogués rematar. amb aquesta decisió, no és d’estranyar que alguns aficionats no poguessin contenir-se. el diumenge va tenir lloc la final entre l’esmentat Bar Gost i el son oliva, que resultà guanyador per 2 a 3 després d’una pròrrroga. 1 Per tercer any consecutiu, l’assemblea per sant Joan va or–ganitzar un concurs de paelles a l’esplanada de Consolació. la participació d’enguany va ser més nombrosa que l’any passat, amb 22 paelles i més de dos-cents participants. els guanyadors, un any més, han estat el grup encapçalat per Toni Barceló; el secret, bons ingredients!!! el dia acompanyà i cada grup pogué demostrar els seus dots culinaris. També hi hagué un castell inflable per als infants i una estora per als més petits.

PLANTERS

NICOLAU

Per Sant Jordi, diada del llibre, la biblioteca municipal va organitzar un acte de contacontes. Na Mònica Antich va contar el conte per als més petits que formaven un grup prou nombrós.

1 Dia 4 de maig va morir inesperadament en Joan Company “des Garaix”. Devers les 10 del dema-

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 6

mel i sucre reben aquest sagrament s’ha incrementat una mica respecte d’anys anteriors (sense arribar a les quantitats de dècades enrere): varen combregar set nins i nines, i un altre ho farà en un altra missa.

Vet aquí els nins que enguany han fet la Primera Comunió a Sant Joan. Són na Marina, en Toni Francesc, n’Arnau, n’Eugeni, en Rafel, en Josep Mateu, n’Aina i en Jaume.

tí seia davant el local que va ser el garatge de son pare, Martí “Gueraví”, atenent el negoci que tenia actualment, de lloguer de cotxes. algunes persones que el varen veure cap baix pensaren que s’havia adormit. Quan es varen témer que podia ser una cosa greu, provaren de reanimarlo, però ja no s’hi podia fer res. segons els metges, l’havia fulminat un infart. el mateix dematí, en Joan havia fet la vida de cada dia, i se l’havia vist a Can Tronca i al forn, sense que cap indici que pogués fer pensar que li quedaven només unes hores de vida. 1 l’escola de sant Joan va ser una de les protagonistes d’un reportatge que el Diario de Mallorca, del diumenge 6 de maig va dedicar als “vigilants del cel”. en Josep roig i en Xavier Moratinos destaquen a l’article que la meteorologia forma part del currículum de la nostra escola des de fa dues dècades. D’ençà de la informatització de la central meteorològica, l’any 2008, les dades estan disponibles a internet, tant a Meteoclimàtic com a la pàgina web de l’escola (escolasonjuny.cat) i serveixen també per a fer divulgació, com les pàgines que publica el director de l’escola en aquesta

revista. Com a curiositats, els professors expliquen que una vegada les dades varen servir en un judici contra una asseguradora per demostrar que hi havia hagut ratxes de vent d’una determinada intensitat, i també que en alguns casos, els aparells no són fiables (especialment el pluviòmetre) i les lectures que donen s’han de contrastar amb les d’aparells manuals. 1 Com és tradicional, el segon diumenge de maig, va ser dia de primeres comunions a sant Joan. enguany el nombre d’infants que

1 les conferències de la universitat oberta per a Majors, que es fan a Cal Pare Ginard, atreuen una cinquantena de persones. la primera, a càrrec de Gabriel Janer Manila, va versar sobre la figura de Mossèn alcover, que va néixer fa 150 anys. la segona, a càrrec del catedràtic d’economia Javier Capó, no podia tractar un tema més actual, la crisi econòmica. 1 la diada de sant Jordi es va organitzar un acte de contacontes a la biblioteca municipal, organitzat per l’ajuntament de sant Joan. la bibliotecària, na Mònica antich, va contar un conte per als més petits, que formaven un grup molt nombrós. Na Catalina Gayà, tinent de batle de l’ajuntament també hi va participar, contant una rondalla popular. els més joves pogueren gaudir, en un dia tan assenyalat, de la màgia dels llibres en una biblioteca plena de gom a gom.

La santjoanera Pilar Sansó Fuster és nova diputada al Parlament de les Illes Balears pel PSOE, amb substitució de Rosamaria Alberdi. Aquí la podem veure en el moment del jurament del càrrec a la sala de plens del Parlament (foto UH, J. Torres).

mel383:mis298 16/05/12 10:49 PĂĄgina 7

mel i sucre

RENDA Ă&#x20AC;GIL CITA PRĂ&#x2C6;VIA

del 3 de maig al 29 de juny, al telĂ¨fon . . 6 o, per Internet: www.atib.es del 14 de maig al 2 de juliol AGĂ&#x2C6;NCIA TRIBUTĂ&#x20AC;RIA ILLES BALEARS

( # 3 6 6! ' 6$ # ' 66 6!5 1# 6 & ) ( /& 666 !! ' 6 ! &' 6

+ + ! ! ' 6 C/ de Maura, 216

! &3 666

( + + + + 6

! 4 666 # & ( ,666

( # 3 66 6 !' 6 ) #( " #( '

C/ del Rei, 6

% % & 666

C/ del ColÂˇlegi, 7, bxs.6 6

! # ( ,666

' + ! * + + %"6

$!! #0 666

+ + * + &+ + + % ".6 6

#( 6 & ! 666 + + + + ! +

)( !! 666 ( + +

! +

$&" #( & 666 6

$&& & ' 6 ( + + + + +

#( #-2 6666 ( + ! +

# ) 666

+ + #+

! " + 6

3 !! &666 ( + + + "# #$ * +

!! " $' ' 666 "" # + + ! )+ + + ! "+ + "

' 6 ! # ' 6666 ( + ! +

CITA PRĂ&#x2C6;VIA 6 !" 6 # 6 # $& 6 * ' ' 6 6 3

Agencia Tributaria

A les oficines de l'AgĂ¨ncia TributĂ ria de l'Estat al telĂ¨fon 6 6 i a internet +++ # ( & ) ( & '

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 8

mel i sucre

Primer ve un Sant Joan i llavonses un Sant Pere, i Sant Marçal ve darrere, i noltros mai acabam.

A la Casa Museu Pare Ginard tampoc mai acabam les ganes d’oferir-vos activitats per gaudir de la cultura. Iniciarem el mes amb dues sessions del cicle de conferències “#culturpapopularavui: La cultura popular a Mallorca entre tradició i innovació”. La primera sessió serà el divendres 1 de juny i correspon a la que vàrem haver d’anul·lar el passat 20 d’abril, és la titulada “La creació d’antigues tradicions” i comptarà amb la presència de Pau Tomàs Ramis i l’Associació Pinyol Vermell de Campos, moderant Felip Munar. La segona sessió tractarà del que hem anomenat “La invasió cultural” i en parlaran Ramon Fontdevila i Felip Munar. El mes de juny també és l’habitual per la celebració del Festival de Poesia de la Mediterrània que organitza el Consell Insular de Mallorca amb col·laboració de la Fundació Casa Museu. En aquesta catorzena edició podrem gaudir de l’espectacle Contribució de bàrbars dirigit per Joan Fullana amb texts de Bartomeu Fiol, Blai Bonet i Miquel Perelló. El plat fort del festival serà el 14 de juny amb la celebració de la Nit de la poesia al Teatre Principal, nit amarada de versos recitats per poetes de diferents procedències i amb diferents llengües. Gaudirem de la paraula poètica, irradiadora de veritat, de força i de coratge i sense data de caducitat. Tots hi estau convidats a aquesta festa dels mots en carn viva! Amb el bon temps fa ganes sortir de passeig i estar a l’aire lliure, idò això també ho podrem fer. Primer, el dissabte 9 de juny amb una ruta literària per Cabrera en el que descobrirem els valors naturals de l’illa i viatjarem al segle XIX amb un recital de poesia francesa envoltats de natura i mar. I si volem gaudir de prendre la fresca el dia 29 començarem el nostre habitual cicle d’activitats d’estiu “La lluna en vers”, amb un espectacle que de ben segur us encisarà. La cantant i compositora Joana Gomila ens oferirà la seva versió del Cançoner Popular de Mallorca. L’extraordinària veu de Joana Gomila i la seva sensibilitat envers a les cançons tradicionals ens aproparan al Cançoner des d’una altra perspectiva melosa i alhora potent. Tot una experiència per a tots aquells amants del Cançoner Popular de Mallorca al pati de la casa on va néixer el seu gran recopilador.

ACTIVITATS DEL MES DE JUNY Divendres, 1 de Juny de 2012 a les 17h · #CULTURA POPULAR AVUI: “La creació d’antigues tradicions” · Diàleg amb Pau Tomàs i l’Associació Pinyol Vermell de Campos. Introdueix i modera: Felip Munar · Lloc: Casa Museu Pare Ginard Dimarts, 5 de juny de 2012 a les 21h · CONTRIBUCIÓ DE BÀRBARS · Espectacle literari a partir de l’obra de Bartomeu Fiol · Dramatúrgia i direcció: Joan Fullana · Lloc: Teatre Principal de Palma Divendres, 8 de Juny de 2012 a les 17h · #CULTURA POPULAR AVUI: “La invasió cultural” · Diàleg amb Ramon Fontdevila i Felip Munar · Lloc: Casa Museu Pare Ginard Dissabte, 9 de Juny de 2012 a les 9h · RUTA LITERÀRIA: “Cabrera, lieu des poètes” · Dins del cicle “POESIA I NATURA”. Excursió en barca a Cabrera i, un cop a l’illa, realització d’una ruta literària a càrrec de Sebastià Perelló, en homenatge als francesos que hi varen romandre presoners · Preu: 35€ (inclou excursió en barca) · PRÈVIA INSCRIPCIÓ Dijous, 14 de Juny de 2012 a les 21h · XIV FESTIVAL DE POESIA: Nit de la Poesia · Sala Gran, Teatre Principal de Palma. Divendres, 29 de Juny de 2012 a les 21.30h · EL MEU CANÇONER: Joana Gomila · Lloc: Casa Museu Pare Ginard

Informació i inscripcions: Casa Museu Pare Ginard, c/ Socies, 7. Sant Joan. Telèfon: 971 88 60 14. Correu electrònic: info@fundaciocasamuseu.cat

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 9

mel i sucre

converses amb els amics

arlarem de dos camps de futbol d’abans de la Guerra Civil, un d’aficionats a son Barceló i l’altre a Gossalba, on jugava l’equip del sant Joan i del qual tenim unes fotos precioses que ha recopilat n’amador Bauçà “Passol”. El futbol de Son Barceló a principis de la dècada dels anys trenta, per la contrada de sa Penya, son ramon, son Barceló i la part d’Hortella, Cugulutx i son Deixopta, eren moltes les famílies que habitaven per aquell indret, normalment vilafranquers, santjoaners i porrerencs. aleshores ja estava de moda jugar a futbol i, per tal de satisfer l’afició a aquest esport, s’ajuntaren uns quants joves dels que habitaven per aquell indret i organitzaren un equip de futbol, encara que era un equip informal que es regia per les normes que s’imposaven ells mateixos. segons conta en Guillem Morlà Bover, Garrover, casat amb na Catalina Jaume Mieras, Feleu, natiu d’aquella contrada i que als seus 90 anys encara té bona

El futbol a Sant Joan (1) aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” memòria, tenien el camp de futbol dins terres de na Morlana, que era un bocí de capgirons i per això el camp era més estret d’un cap que de l’altre. També recorda que un dels principals organitzadors era n’andreu de son ramonet, seguit per en Jaume de son ramon, dos germans de can Collet, en Joan de sa Torre, un de son Vent i alguns més. la presidenta de l’equip era na Bàrbara de son Barceló, fadrina i bona organitzadora que vivia a son Barceló amb el seu germà Francesc. els entrenaments normalment es feien de vetlada els vespres que feia lluna. alguns diumenges horabaixa jugaven un partit amb un equip de Porreres que tenien un camp prop de la possessió des Pagos. Club Esportiu Sant Joan així era com s’anomenava l’equip de sant Joan, o més bé Club Deportiu. el president era en Francesc dels Calderers i els jugadors eren en Jaume Putxo (porter), n’antoni Cocover i en Gaspar de Meià (defenses), en

Francesc alzamora, en Miquel lligat, en Xim de son Duran, en Joan Jaume, Perotet, n’antoni Carritxó, en Francesc Gana, en Joan Tonió, n’antoni Teco, en Joan Marranxó, en Joan alzamora des carrer Tort, en Mateu Ferrer, en Pastor de Palma, en Mateuet també de Palma, i alguns més que no eren titulars. ens ho ha contat n’esteve Mayol, Garreta, que ja passa els 90 anys i conta que ell també va jugar, encara que no en sabia gaire però com que era amic d’en Perotet, que era qui organitzava l’equip, si ne faltava qualcun cridava n’esteve i el feia jugar. Pocs abans de la guerra, a sant Joan ja hi havia un equip de futbol que competia amb els equips d’altres pobles de l’illa. s’havia habilitat un camp de futbol dins un sementer de la possessió de Gossalba, prop de la carretera de llorito, a l’indret de la caseta del sen Pep Punto. a la part de la carretera havien fet una bardissa de canyes i posat una taula per taquilla on es despatxaven els bitllets per entrar al camp. eren molts, però, els que ho miraven de defora.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 10

mel i sucre un dels partits més sonats fou contra el son servera. abans del partit dins sant Joan, quan els santjoaners anaren son servera, just començat el partit ja va

haver-hi insults i empentes i a l’amo en Bernat Putxo (que havia acompanyat el seu fill, en Jaume, que jugava de porter) se li enrevoltaren uns quants serverins i

senyaren un rotlo i li digueren que si passava la retxa rebria de valent. els santjoaners vengueren tan empipats i malsofrits que quan

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 11

mel i sucre

vengué el son servera a jugar a sant Joan, tots els aficionats al futbol es concentraren al camp de Gossalba i, encara que en previsió del que pogués passar havia vengut una parella de la Guàrdia Civil de Montuïri per tenir cura de l’ordre, es va moure un bon rebombori. Quan el guàrdia va intentar calmar els ànims la cosa va anar a més, el públic no volia creure i fins i tot un dels aficionats es va baixar els calçons i mostrant les anques al civil li

digué: “Dispara aquí que ja hi ha el forat fet!”, mentre un altre aficionat envestia el civil de per darrera i li prenia el fusell. i ja tenim el guàrdia civil desarmat! Per la dècada dels anys trenta, les cases de Gossalba i unes catorze quarterades al seu voltant eren propietat de la família de l’apotecari Don Climent Gayà i Bauzà, i l’arrendador o amos eren el matrimoni format per amador Bauzà Mas i Maria Vaquer roig, que hi habitaren

uns trenta-cinc anys i encara als seus fills els diuen “de Gossalba”. les terres de Gossalba foren l’escenari de dues etapes del futbol santjoaner. la primera és d’abans de la guerra, a la qual fan referència les fotografies que acompanyen aquest article. la segona etapa fou després de la guerra, quan es va tornar a activar el futbol, etapa de la qual ja parlarem en el proper número de mel i sucre.

Sobrassada pagesa feta amb porcs matancers de Sant Joan Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 13

mel i sucre

Es Campet investigació

Parcel·lació de l’any 1812 FraNCesC CaNuTo Bauçà

s Campet és una partida de terra de 13 quarterades i mitja d’extensió, la qual fou propietat fins al segle XiX, dels marquesos de la Casa Ferrandell de Palma. aquest matrimoni estava format per dona Maria Francisca Villalonga i don ramon Maroto, els quals per mor d’un fideïcomís, eren propietaris juntament amb don ramon Villalonga rossinyol, de la possessió de solanda i d’altres terres (ses Quarterades, es Campet, es Camp Calafell, ses Veles Baixes o d’en Ferrandell i ses Veles de Dalt) ubicades al terme de sant Joan. És doncs, de les vicissituds d’aquesta partida de terra, conegudíssima de tots els santjoaners, que tractarem a continuació. Però abans, permeteunos la transcripció d’aquesta cançó, d’autoria anònima, la qual al·ludeix a algun tipus de facècia ocorreguda en aquest petit espai geogràfic: un dia en es Campet se mogué un gran renou, se barallaven d’un ou per dur a baratar-lo amb gerret.1

1. SOL·LICITUD DE TÍTOL NOU el 1812 els marquesos de la Casa Ferrandell determinaren establir es Campet, però com que no disposaven del títol de la propietat, el dia 14 de setembre d’aquell any en sol·licitaren un de nou a don Josep Cotoner, propietari dels alous de dites terres. l’acta fou protocol·litzada pel notari agustí Marcó: Dia catorse del mes de septembre del añy de nostro senyor mil vuitcents i dotse. en nom de Déu i de la seva divina gràcia amén. sia a tots notori y cosa manifesta com los senyors don Josef Cotoner y sales, cavaller del hàbit de Nostra senyora de Calatrava, regidor del ayuntament de Palma, fill de los

senyors don Francisco Cotoner y donya Melchora Despuig, cònjuges difunts, natural y visí de la present Ciutat de Palma, capital del reyne de Mallorca. sabent y atenent que los excel·lentíssims senyors don ramon Maroto y donya Maria Francisca Villalonga y Ferrandell, marquesos de Casa Ferrandell y don ramon Villalonga y rossinyol, fill de don Francesch, naturals i visins de Palma posseyexen i disfruten per indivís el predio solanda ab son propi alou i també altres propietats de terra contiguas i entre ellas una pessa de terra anomenada el Campet de tenor de tretse corteradas i mitje o lo que de vere és, en el terme de la vila de sant Juan, tinguda en alou de mi dit Cotoner, a mercè de lluisme i presentació de fadiga de deu dias. Cuya pessa de terra indivisa posseian los antepassats de dits senyors i are los matexos, sens notícia de títol radical i me suplican la nova conseció, asegurat yo de cert e immemorial passífic posessori, axí per distintas notícias com per la afirmativa de algunas personas ansianas, ademés de quedar sempre immiscuid lo Campet ab l’arrendament de solanda, per tant en consideració de ser justas las súplicas (...) concedesch i fas a favor de dits senyors, títol nou, nova gràcia e investidura i carta precària de la insinuada pessa de terra el Campet del terme de la vila de sant Juan de tenor de tretse i mitja corteradas o lo que és, que confronta ab camí qui de dita vila va a las ortas, ab terra de he reus de eufrasina Barceló, ab terra de hereus de Juan Dominé, ab terra de arnau Gayà Herneuet, ab terra de hereus de la Pobila, de Miquel Bou, de Mateu Bauçà Verro, de Guillem Gayà Garroví, de Mateu Ferragut, de Guillem Mas de na

Marsala y altres, franca de tots cens (...) per la deguda compensació del present títol nou, confés haver hagut i rebut de dits senyors vuitanta y cinc lliures corresponents a la estimació y valor de quatra mil doscentes cincuanta lliures de la referida pessa de terra i vint sous per la gràcia de la fadiga, moneda d’aquest reyne y en presència del notari receptor (...).2 2. LES ACTES DE COMPRAVENDA Tres santjoaners compraren les terres des Campet. la porció més significativa, de 6 quarterades i tres quartons d’extensió, fou adquirida pel prevere Guillem Mayol. la resta es va dividir en dues porcions de 2 quarterades, 3 quartons i 50 destres d’extensió i foren adquirides per Gabriel Bauçà i Joan Bauçà, respectivament. solament hem sabut trobar la filiació del primer, el reverend doctor Guillem Mayol Bauçà (m. 1820) Xondo, prevere, mestre de gramàtica de l’escola de Monti-sion de Porreres, i després, de la prestigiosa escola de randa. Fou enterrat al cementeri de Consolació.3 Vet aquí la transcripció parcial de les actes de compravenda protocol·litzades pel notari agustí Marcó: 1. Guillem Mayol Bauçà Va adquirir una porció de 6 quarterades i tres quartons d’extensió. Pagà 2.105 lliures. Dia devuit del mes de septembre del añy de nostro senyor mil vuitcents i dotse. en nom de Déu i de la seua divina gràcia amén. sia a tots notori y cosa manifesta com los excel·lentíssims señors donya Maria Francisca Villalonga y don ramon Maroto, cònjugues, marquesos de casa Ferrandell y don ramon Villa-

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 14

mel i sucre longa, fill de don Francesch y de doña Maria rosiñol, cònjugues difunts, naturals y vesins de la present ciutat de Palma, capital del reyna de Mallorca, a excepció de dit señor marquès que lo és de la mateixa per domisilio. De grat y certa ciència, líbera y espontànea voluntat en lo present acte sempre valedor y en ningun temps revocador solemne estipulació mediant y del millor modo que en dret, estil o consuetut los és lícit y permés tots y cada qual de los tres sobredits y cada un en particular venen y ab títol de la present venda donan concedexen y entregan a reverend don Guillem Mayol prevere, fill de Pere antoni y de Margarita Bausá, cònjugues, esta vivent y aquell difunt, natural y morador en la vila de sant Juan, una de las del sobre dit reyna y a los seus qualsevols succesors y a los qui perpètuament voldrà una pesa de terra de tenor de sis quarteradas y mitge y un cortó, canadas pochs dias ha, de nombre y pertenèncias de dotze quarteradas y un quartó poch més o menos, camp conrador y sens abres situada en el terme de sant Juan y lloch anomenat el Campet, tinguda en alou y directe domini del señor don Josef Cotoner, salas y Despuig, a mercè de lluisme y presentació de fadiga de deu dias, franca de tot gènero de cens: afrontan ditas sis quarteradas y mitge y un cortó de una part ab camí públich per el qual de sant Juan se va a la orta, de altre ab terra de Juan Company y varios altres pobladors; de altre ab lo antedit camí de la orta y de altre ab terra de Gabriel y Juan Bausà adquirida lo dia present (...). la qual pesa de terra venen per preu de dos mil cent y sinch lliuras, moneda malorquina, que confesan y en veritat regonexen haver hagut y rebut de vos lo antedit don Guillem Mayol en diner efectiu metal·lich y contat a presència de notari y testimonis infrascrits (...).4 2. Gabriel Bauçà Mestre Va adquirir una porció de 2 quarterades, 3 quartons i 50 destres d’extensió. la finca confronta per

PARCEL·LARI DES CAMPET ANY 1812

una banda amb el camí d’orta o de Porreres. Havia de donar camí de 6 pams d’amplària a l’altre comprador, Joan Bauçà, per poder accedir a la seva porció. Pagà 1062 lliures i deu sous. (...) Donan, concedexen y entregan a Gabriel Bausà, conrador, de estat casat, fill de Pere y de Catalina Mestre, cònjuges difunts, natural y vesí de la vila de sant Juan, una de las del sobredit reyna y a los seus qualsevols succesors y a los que perpètuament voldrà, una pesa de terra de tres corterades, menos mitx cortó, de nombre y pertenèncias de dotze quarteradas y un cortó poch més o menos, camp conradís y sens abres, situada en el terme de la vila de sant Juan y lloch anomenat el Campet (...). Confrontan ditas tres quarteradas menos mitx cortó, de una part ab terra de don Guillem Mayol de las matexas pertenèncias, adquirida lo dia de vuy; de altre ab camí públich qui de sant Juan va a la orta; de altre ab terras de Miguel Juan Dominé y Juan arnau Gayà ernauet y de altre ab terras de Juan Bausà igualment adquirida el dia de esta fecha, ab

obligació de dar-li al dit Juan camí sender de amplària de sis palms, a la vorera; ab tal que aqueix deurà dar-vos tres palms de la sua terra, com així queda entre los dos acordat y convingut (...). la qual pesa de terra venen per preu de mil sexante duas lliuras, deu sous, moneda mallorquina, que confesan y en veritat regonexen haver hagut y rebut de vos susdit Gabriel Bausà, en diner efectiu metal·lich y contat a presència del notari y testimonis infrascrits (...).5 3. Joan Bauçà Ros Va adquirir la darrera porció, de 2 quarterades, 3 quartons i 50 destres d’extensió. Havia de donar 3 pams de terra al veïnat, Gabriel Bauçà, per tal de compensar el camí de 6 pams d’amplària que aquest li havia cedit, per poder accedir a la seva porció. Pagà 1062 lliures i 2 sous. (...) Donan, concedexen y entregan a vos Juan Bausà, conrador, de estat casat, fill de antoni y de Joana ros, cònjuges difunts, natural y vesí de la vila de sant Juan, una de las del sobredit reyna y a los vos-

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 15

mel i sucre

PARCEL·LARI DES CAMPET AMIRALLAMENT DE L’ANY 1864

tros qualsevols succesors y a los que perpètuament voldreu, una pesa de terra de tenor tres quarteradas, menos mitx cortó, de nombre y pertenèncias de dotze quarteradas y un cortó poch més o menos, camp conradís y sens abres, situada en el terme de la vila de sant Juan y lloch anomenat el Campet (...). Confronten ditas tres quarteradas menos mitx cortó de una part ab terra de don Guillem Mayol de las matexas pertenèncias adquirida lo dia de vuy; de altre ab terras de los hereus de Miguel Barceló y altres pobladors; de altre ab terras de Maria anna Bausà, viuda de Miguel Juan Mayol y altres y per la restant part ab terras de Gabriel Bausà de las matexas pertenèncias igualment adquirida el dia de esta fecha ab la circunstància de què dit Gabriel deurà dar-vos camí sender de am plària de sis palms y vos compensar-les ab dar-li tres palms de la vostra terra, com axí lo teniu los dos acordat y convingut (...). la qual pesa de terra venen per preu de mil sexante duas lliuras, deu sous, moneda mallorquina, que confesan y en veritat regonexen haver hagut

y rebut de vos susdit Juan Bausà, en diner efectiu metal·lich y contat a presència del notari y testimonis infrascrits (...).6 3. PROPIETARIS DES CAMPET A L’AMILLARAMENT DE L’ANY 1864 l’any 1864, cinquanta-dos anys després de la segregació d’aquesta peça de terra, les herències, llegítimes, traspassos i vendes, ja havien triplicat el nombre de propietaris. Vet aquí els registrats a l’amillarament de l’any 1864, posam en primer lloc el número de la parcel·la (vegeu el plànol adjunt) i a continuació el propietari i l’extensió del bocí: Parcel·la núm. 256. Maria Bauçà Matas (n. 1782c) Maria Aina d’Ortella. Domiciliada al carrer des Barracar (unió) núm. 3. extensió: 1 quarterada, 1 quartó i 93 destres. Parcel·la núm. 257. Guillem Barceló Bauçà (n. 1822c) Toni Andreu menor. Domiciliat al carrer de sa raval núm. 4. extensió: 1 quarterada, 1 quartó i 83 destres. Parcel·la núm. 258. Joan Bauçà Gayà (n. 1794c) Arnavet. Domi ciliat al carrer antigua Cárcel

(Tort) núm. 7. extensió: 2 quartons i 2 destres. Parcel·la núm. 259. Pere Josep Bauçà Fiol (n. 1806c) Ferrerico. Domiciliat al carrer de ses Parres (fra lluís Jaume) núm. 1. extensió: 1 quarterada, 2 quartons i 25 destres. en el bocí de terra ja hi havia construïda una caseta, coneguda la dècada del 1990 com Caseta de l’amo antoni de solanda. Parcel·la núm. 260. Francesc alzamora Florit (1839-1909) de Son Virgo. Domiciliat al carrer de Petra núm. 27. extensió: 2 quartons i 7 destres. Parcel·la núm. 261. Bartomeu Gayà Florit (n. 1822c) Reüll, ferrer. Domiciliat al carrer de ses Parres (fra lluís Jaume) núm. 13. extensió: 1 quartó i 80 destres. Parcel·la núm. 262. Margalida Mayol Gayà (n. ?) Xonda. extensió: 1 quarterada i 78 destres. Parcel·la núm. 263. Pere Joan Fiol rul·lan (1827-1913) Fiol. Domiciliat al carrer d’en llegat (des sol) núm. 1. extensió: 1 quarterada, 2 quartons i 88 destres. Parcel·la núm. 264. amador Font Bauçà (n. 1816c) Perussa, cirurgià. Domiciliat al carrer Major núm. 28. extensió: 2 quartons i 44 destres. Parcel·la núm. 265. Margalida Mayol Gayà (n. ?) Xonda. extensió: 3 quartons i 67 destres. Parcel·la núm. 266. Joan Bauçà Bauçà (n. 1812c) Calderer, moliner. Domiciliat al carrer Conquistador núm. 3. extensió: 3 quartons i 92 destres. Parcel·la núm. 267. Francesc Barceló Mas (n. 1800c) des Pujol. Domiciliat al carrer d’en Peremates (de la Princesa) núm. 5. extensió: 3 quartons i 91 destres. Notes 1. Comunicació oral de Margalida Font Matas (n. 1916c) Xisqueta. aquesta cançó és conegudíssima a sant Joan i és un fragment d’una codolada, publicada per l’amic antoni sastre al seu llibre Les eres de Sant Joan. 2. arxiu del regne de Mallorca, protocol M2996, f. 53v-54v 3. Josep estelrich Costa (1993). “Gavelles per a la història. iV. enterraments dins l’església.” a Mel i Sucre, núm. 162, pàg. 18-21. sant Joan. 4. arM, protocol M-2296, f. 56-57v. 5. arM, protocol M-2296, f. 57v-59. 6. arM, protocol M-2296, f. 60-61.

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Pรกgina 16

mel i sucre

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Pรกgina 17

mel i sucre

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 18

mel i sucre

dalt del turó

Apunts del Pla de Mallorca amb personatges d’un funeral CliMeNT PiCorNell

Faig temps al cafè abans d’anar al funeral, lloc d’encontres amb gent que fa estona que no veus. M’assec amb l’amo en Toni de son Verdereta, un home amb un galamó fenomenal, com una vela de barca. M’agradava tocar-li a ma mare, la pell de davall el coll, flonja i ella sempre entonava: “Vols que et faci una cançó / que no l’has sentida mai? / Vols que et faci un baverall / amb un tros de galamó?” El funeral és el d’en Pere de son Reixonte. en Pere fou un home que passarà a la història del poble pels seus “hechos”. Mentre entram pel portal dels homes per anar a consolar, l’amo en Toni encara me’n conta un: “li agradava beure amb sos amics i colgarse tard. un vespre d’aquets aparcà es cotxo enfora de ses cases i pegà una travelada amb una rel de pi i caigué de grapes. es féu un bon trenc. agafà una aixada llenyatera i da-li que te da-li fins que la s’hagué feta seva. i a dòrmer”. No va dir “a dormir” l’amo en Toni, sinó “a dòrmer”. “l’ondemà son pare el despertà. ‘Pere, que hi ha hagut res de nou? He vist el cànyom de sa cuina ple de sang’. ‘res mon pare, va passar això i això i com m’heu dit sempre vós, ses coses s’han de fer quan to quen, res de llavors, llavors... o demà, demà... Quan encara era calent m’hi vaig posar i ja està llest i no n’hem de parlar pus”. “així era en Pere” me diu l’amo en Toni, “impulsiu i decidit. una mescla rara”. Mentre recit l’habitual ‘al cel el vegem’ als seus nebots, mir si s’hi assemblen.

Entre la discussió de si la tomàtiga “muchamiel” té molt enmig que s’ha de tirar i en canvi la de cor de bou tot és polpa, deman a l’amo en Bernadí Paulo qui és aquell personatge mudat i elegant. “en Tiuet de ca ses germanes Tiuetes, aquelles rosses de per s’arraval”. eren dues dones grans, grasses, immenses que quan s’asseien pareixia que no es podrien tornar a aixecar. rosses i blanquinoses de pell, tenien un colmado al poble, no li deien botiga, li deien el colmado de ses Tiuetes. i un nebot i una dependenta, i elles sempre assegudes dins una habitació petitona darrera el mostrador vigilant el negoci, però feien veure que donaven conversa. M’afegeix l’amo en Bernadí: “en Tiuet, el nebot, posava mà al calaix quan no se’n temien –o ell s’ho pensava– i així, no féu feina fins que en va tenir quaranta de fets. Però en morir-se ses ties no passà lo que sa gent havia previst: “en Tiuet fondrà el negoci en dos dies”. idò no, del colmado en féu un supermercado i ara en té un parell per Mallorca, i per sa península. No sempre ses coses van com sa gent se pensa que han d’anar. Ja veus que va sortir ros, de sa raça de sa mare, germana de ses tietes, son pare tenia es cabells negres i reülls, feiner com ell tot sol, però curtet per veure-hi més envant que la setmana que ve, en qüestions de negocis. ses tietes el criaren com si fos es seu fill, era orfe de quan féu sa primera comunió, i si ara el vessin, bravejarien ferm d’ell: cotxos bons, un fadrinot orgullós,

com un colom de casta grossa que no mossega s’esca de cap dona que el vulgui fermar curt”. La gent xerra a les escales de l’església, es manté la cosa social dels funerals, prop del monòlit –el “manolito”, que li deia en Pep reprim– en honor d’un fill il·lustre, i el tema és com han canviat les coses. un tema recurrent a les converses del poble entre la gent de mitja edat. i pareix que es posen messions per qui en conta la que ha canviat més. el “quan jo era nin” que sol ser el començament programàtic del discurs, aquesta vegada és en boca d’en Joan Piulo, “a l’hora de berenar –amb una llesca de pa amb formatge o de sobrassada amb sucre– les meves cosines, majors que jo, eren brodadores, amb els seus tambors, i me feien aguantar un fil amb un ferro que feia d’antena de la ràdio mentre donaven sa novel·la. ‘No te moguis!’ me deien si me remenava massa, perquè la ràdio feia un renou de fregit en el moment més interessant. Jo ho feia a posta, per fer-les patir, ja que me tenien mitja hora a l’estaqueta per sa punyetera novel·la. idò a sa casa on vivien ses meves parentes ara hi viuen uns externs que han posat una granja d’avestrussos. Jo quan era nin els únics avestrussos que havia vist eren al TBo. i la conclusió final: “Ho veis com han canviat les coses al poble!”

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 19

mel i sucre

El mostatxo de n’Aznar

opinió

MaTeu sasTre

’any 1998 el govern de José María aznar lópez va aprovar una llei del sòl que en la pràctica suposava incentivar la construcció immobiliària. De tal manera la incentivava que, pocs anys després, aquest sector s’havia convertit en el principal motor de l’economia espanyola i fins i tot de la balear, desbancat el turisme, que sempre havia fet de motor de l’economia illenca. Com que era tan fàcil guanyar diners amb això del totxo, molts empresaris s’hi varen tirar de cap i varen deixar d’invertir en les seves pròpies empreses per passar a invertir en el sector immobiliari. i els bancs (i les caixes), mentrestant, ben contents i venent pisos i pisos i pisos a uns preus inimaginables pocs anys abans… i pocs anys després. la sobrevaloració del sector immobiliari ha estat, com tots sabem hores d’ara, una de les causes directes (si no la que més) de la tremenda crisi que patim i causa directíssima també de les altes taxes d’atur. uns pocs anys després, el govern de José María aznar lópez també va tenir la pensada d’asse-

gurar-se el control d’unes quantes caixes per, d’aquesta manera, poder tenir crèdit segur per a grans operacions immobiliàries futures. Caja Madrid i la valenciana Bancaja (ambdues comunitats amb governs autonòmics del PP) passaren a convertir-se en, ni més ni pus, els “bancs” del Partit Popular, una situació que es va refermar amb la unió d’aquestes dues caixes (i d’altres) en un banc anomenat Bankia. aquest banc és, a dia d’avui, el forat negre més negre que té l’economia espanyola, de tant negre que és no se li veu el fons. un forat generat en gran part per les gegantines operacions immobiliàries dels governs de José María aznar lópez i dels seus acòlits madrilenys i valencians: T4 de Barajas, Terra Mítica… José María aznar lópez, aquell senyor dels mostatxos (ara no en du) que tot i haver duit un país sencer a la ruïna encara es passeja estirat com un gall faver i es permet el luxe de donar consells. l’home que va enlluernar pobres jovenets de províncies que també es varen pensar que podien fer grans coses… Com

Jaume Matas Palou, que es va autoconvèncer que si a Madrid feien la T4 a Palma ben bé podia fer un Palma arena, un metro o (uf!) una òpera. Tot això era cap al final del segle passat i començament de l’actual. l’any 2007 es va començar a parlar de crisi i l’any 2009 ja era del tot evident que tot plegat feia ull. els fonaments, però, els havien posat aquells governants que, tots xalests, havien tingut un somni. somnis megalòmans tots ells, de genteta pretensiosa, que han abocat l’estat i la comunitat autònoma a la ruïna més absoluta. els actuals governs del regne d’espanya i de les illes Balears sempre que poden apel·len a “l’herència rebuda” per justificar les retallades en despesa sobretot social (sanitat i educació) que fan divendres sí i divendres també. No ho dubteu, tenen raó, és l’herència de José María aznar lópez i de Jaume Matas Palou.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 20

mel i sucre

Sistemes urbans

Feim un pensament ... geogràfic

GuilleM serra Bou,

Què és un sistema urbà? Feim un pensament... no només urbà. Ja que un sistema urbà és un conjunt de nuclis de població interralacionats entre sí generalment en un tipus d’estructura jeràrquica. No s’ha de confondre amb l’estructura urbana interna d’una ciutat, tot i que la mateixa ciutat conforma un sistema sobretot si en destaquen els subcentres (que venen a ser aquelles zones d’una ciutat que sense ser el centre de la ciutat actuen com a tal, per exemple a Palma trobam s’escorxador o plaça Pere Grau). Des de la revolució industrial; amb el gran desenvolupament de les ciutats, els transports i els sistemes de marcat; s’ha intentat teoritzar sobre el fenòmen urbà. la teoria més coneguda és la Teoria dels llocs centrals del geògraf alemany Walter Christaller exposada al 1933 que intenta explicar, mitjançant certs principis generals trobats a la natura, la distribució i jerarquització dels espais urbans (ciutats i pobles) en un territori homogèni (que tot és igual i no tè cap tret diferencial, cosa naturalment impossible). Com veureu a la imatge al voltant de les grans ciutats (quadrat) s’hi estrtucturen ciutats de rang

intermig (cercles grans) i encara més aprop pobles més petits (cercles petits). Tres són les estructures que determinen aquesta teoria: el Principi de Mercat, el principi de

Imatge referent a la Teoria dels llocs Centrals de W. Cristaller.

Transport i el Principi administratiu (massa complicats per a ser desenvolupats ara, però que es basen en termes de distància, temps, costos de transport, poder adquisitu...). en línies generals podem veure que com més grans són les ciutats més distància hi ha entre elles i menys nombroses son. El sistema urbà espanyol Per exemple a l’estat espanyol només hi ha dues aglomeracions de més de 3.000.000 d’habitants, Madrid i Barcelona, i estan separa-

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

GeòGraF

des entre si per 600 km; encanvi d’aglomeracions de caracter intermig (entre 500.000 i 2.000.000 d’habitants) en trobam fins a 12 i la seva distància és inferior (Bilbaosaragossa: 305km; València-Palma: 250km); i entre ciutats més petites encara les distàncies son inferiors, fins i tot entre municipis menors de 2.000 habitants (podria ser considerada una de les escales més baixes a l’estat) les distàncies tendeixen a ser inferiors a 5km, com seria el cas dels pobles des Pla de Mallorca, que també formen un sistema. Sistema urbà de Mallorca Fou definit pel geògraf alberto Quintana a la dècada dels anys 70, en aquells moments ja es parlava de que tots els municipis de Mallorca excepte artà i Capdepera estaven situats a menys de 60 minuts de Palma. També s’hi dibuixaven diversos sub-centres (capitals comarcals) amb una forta especialització com ara inca, Manacor, sóller, llucmajor, Pollença. en un rang inferior artà, Felanitx, alcúdia, santanyí, Calvià, Marratxí. Més avall hi trobam pobles com sineu, Campos, Capdepera... Per a trobar sant Joan hauriem d’anar al 5è

mel383:mis298 16/05/12 10:49 Página 21

mel i sucre

Detall del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, 2010.

rang. el mestre Climent Picornell ho va definir així al 2011: “És cert que l’articulació del sistema urbà de Mallorca s’ha reestructurat amb petites ciutats que fan de capitals de comarca, Manacor, inca o pobles que tenen entorn de deu mil habitants. al Pla, però, cap poble passa dels sis mil i alguns d’ells no arriben al milenar.”

Mapa del sistema urbà de l’Estat Espanyol.

conreu entre nuclis), la xarxa de transports i els assentaments urbans (el sistema urbà en si). Efectes qüotidians

Com s’estructura un sistema urbà? Planificant, i determinant prèviament l’estructura, requereix gran quantitat d’anàlisi sobre sistemes, impactes territorials, socials... avui en dia els sistemes urbans es planifiquen mitjançant els Plans territorials que sónés l’instrument bàsic d’ordenació d’un territori, on s’hi estipula la seva planificació i definició de polítiques específiques de desenvolupament i reequilibri territorial. els millors exemples d’aquests darrers anys són els plans territorials parcials realitzats a Catalunya, que poden ser consultats per internet. els plans territorials es configuren en tres aspectes: els espais oberts (espais naturals o de

Com ens afecta això? Doncs és molt simple. si per exemple volem fer una còpia d’una clau, en molts casos bastarà anant a la ferreteria de sant Joan on tenen una màquina de tipus bàsic per fer-ne. Però si per exemple volem fer una còpia d’una clau més complicada possiblement haurem d’anar a sineu (que tenen més tipus de claus disponibles) o a Manacor (on segurament podrem trobar algú que ens faci còpies de claus de seguretat). en alguns casos fins i tot haurem d’anar a Palma per exemple per fer la còpia de les claus del cotxe o per comprar un comandament a distància per una porta mecànica (no deixa de ser més que una clau moderna). el mateix passa si parlam en ter-

mes d’educació. sant Joan només compta amb una escola pública d’eduació primària. Per anar a l’institut de secundària haurem d’anar a sineu; però per exemple a Manacor podrem triar entre diferents escoles, col·legis i instituts. Tot i així per anar a la universitat haurem d’anar a Palma o fins i tot a Barcelona on tenim múltiples universitats per escollir. ens queda el consol que no som a la part més baixa de la jerarquia, hi ha nuclis urbans que no disposen ni d’escola d’educació primària. Cosa que deixa a aquests nuclis a la part més baixa del sistema urbà. obviament podreu extrapolar aquesta jerarquia en molts altres temes. si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb un servidor mateix o enviant un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com.

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 22

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes d’abril el mes d’abril d’enguany ha registrat una temperatura mitjana que es situa dins la normalitat, 14,9 ºC, bastant inferior a la de l’any passat, que presentà un valor superior a l’habitual, de 16,2 ºC. Ha estat un mes amb una destacada inestabilitat atmosfèrica; aquesta situació s’ha reflectit en marcades fluctuacions en les temperatures que es visualitzen en el gràfic. el dia més fred fou el dia 16, amb una mitjana de 9,7 ºC; en canvi, el més càlid es produí el dia 27, amb una mitjana de 22,4 ºC. aquests dos valors extrems són una mostra dels contrasts que hem tengut en la meteorologia d’aquest mes. aquest temps variable ens ha deixat una quantitat apreciable de precipitació, 34,4 mm. Hem tengut un abril més plover que el de l’any passat. aquesta pluja ha estat molt agraïda pels cultius de secà que començaven a granar. Malgrat les pluges, la humitat mitjana no ha assolit valors alts, 69,21%, unes dècimes més baixa que la del 2011. l’evaporació, amb l’ascens de les temperatures en relació al mes anterior, ha

sofert un augment, passant dels 2,9 ml/dia, al març, als 3,8 ml/dia, en aquest mes. Ha estat un periode de pressions baixes; la mitjana s’ha que-

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

GENER FEBRER MARÇ ABRIL

2012

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 2008

2012

Pluviometria 2011 2010 2009

2008

10,6 7,8 13,2 14,9

10 10,7 11,8 16,2

32,9 50,1 15,4 34,4

74 59 40,2 7,9

37,5 14,6 34,9 15,6

9,7 10,4 11,2 14,1

9,8 9,9 11,7 13,6

11,8 11,4 12,3 14,9

56 73,8 43,7 44,2

67,9 22,6 39,1 50,6

MES D’ABRIL

2012

2011

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

14,9 ºC 29,3 ºC (dia 27) 7,5 ºC (dia 17) 34,4 mm 8,1 Km/h 57,9 Km/h (dia 11) O-SO 69,21% 1007,93 mb 3,8 ml/dia

16,2 ºC 26,3 ºC (dia 9) 9,6 ºC (dia 17) 7,9 mm 7,7 Km/h 53,1 Km/h (dia 4) NE 69,90% 1015,14 mb 3,6 ml/dia

MAIG 2012 (fins a dia 15) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar (Wh/m2)

GENER FEBRER MARÇ ABRIL

dat en 1007,93 mb, un indicador més d’una atmosfera moguda al llarg d’aquest període. la velocitat mitjana del vent, en conseqüència, ha estat important, de 8,1

GENER FEBRER MARÇ ABRIL

66579 87842 114202 157392

Radiació solar (Wh/m2)

Energia generada (kWh)

66715 82679 138558 158748

5534 6847 11315 12744

ANY 2011 Energia generada (kWh) 5540 7220 8982 11500

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

12,02 12,17 12,71 13,69

10,7 12,8 14,5 21,07

ANY 2012 Radiació/ Tª mitjana Energia plaques (ºC) 12,06 12,08 12,25 12,46

18,6 ºC 29,4 ºC (dia 12) 8,7 ºC (dia 1) 7,6 mm 5,7 Km/h 43,5 Km/h (dia 4) O-SO 5,7 ml/dia

10,81 9,15 16,59 18,93

Diòxid de carboni Petroli que es no emès (Kg) necessitaria (litres) 4483 5546 9165 10323

1384 1712 2829 3186

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 23

mel i sucre

els camps vagin perdent de manera accelerada el verd primaveral i el to groguenc vagi tenyint els sementers de cereals de foravila, anunciant el final del cicle vital d’aquests cultius. Per altra banda, el descens de la humitat ha elevat fortament l’evaporació, la qual cosa fa intensificar la freqüència de rec de les plantes d’horta. el dia ja s’ha allargat molt, els raigs de llum són més potents, el cos i l’estat d’ànim recuperen sensacions que ens anuncien que l’estiu està prop.

Km/h, amb una cota màxima de 57,9 Km/h el dia 11. aquest ha entrat de manera predominant per la direcció situada entre ponent i llebeig (o-so). Comentari al mes de maig Durant aquesta primera quinzena de maig el termòmetre ha anat ascendint de manera considerable. Hem tengut jornades amb sol intens que convidàvem a refrescar-se i a cercar l’ombra. Únicament, en els dies en què ha entrat una certa inestabilitat, la

presència d’alguns núvols i l’aire més fresc han suavitzat l’atmosfera. l’escassa pluviometria d’aquestes setmanes, juntament amb l’elevació de les temperatures, han donat pas a un ambient sec. aquesta tendència s’ha frenat un tant aquests últims dies d’aquesta primera quinzena amb la formació, fins i tot, d’alguna tempesta, però que ha deixat poca aigua; ara bé, sempre benvinguda per a la natura perquè com diu el refranyer pel maig cada gota val un raig. Tot plegat provoca que

Parc solar fotovoltaic del pavelló municipal de Sant Joan Com era d’esperar, a l’abril, ha seguit augmentat la radiació solar, malgrat hi hagi hagut certs dies ennuvolats; l’augment d’hores de sol dia darrera dia ha provocat que el temps d’incidència de la radiació solar a les plaques s’hagi allargat. També s’ha superat el valor captat a l’abril de l’any passat. en conseqüència s’ha pogut generar més energia elèctrica; quasi el doble que l’aconseguida en el mes de febrer. ara bé, el rendiment de les plaques, paral·lelament, es veu minvat per l’augment de la temperatura; així, d’una relació, entre radiació i energia generada, del 12,25 del març s’ha passat a la del 12,46 a l’abril; és a dir, s’ha necessitat una mica més d’energia solar per obtenir cada kWh d’energia elèctrica a l’abril que al març.

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 24

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Grup d’al·lots de l’escola de sant Joan a una excursió on varen visiar la cova Fosca de Meià. el mestre era Don antonio, natural del poble de Guadix (Granada) a finals dels anys seixanta. Fotografia 2: excursió de l’escola de sant Joan al Poble espanyol de Palma, a principis dels anys setanta. Fotografia 3: Don Joan Mas, “es mestre Pagès”, fent una petita becaina al castell de Bellver, a una excursió de l’escola, a principis dels anys setanta. aportació fotogràfica: arxiu d’amador Bauça Bauçà “Passol”.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Pรกgina 25

mel i sucre

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 26

mel i sucre

Sant Joan C.E. Notícies del mes i entrevistes GuilleM serra Bou Notícies Sant Joan C.E. el mes de maig ha estat molt mogudet i malauradament trist. es va celebrar la final four de la Copa Juvenil a son Juny on els juvenils van perdre la semifinal contra el Bar Gost. els cadets van caure a semifinals de la Copa Federació contra el son oliva, en la primera temporada que hi participen, perdent a l’anada per 1-2 al camp del son oliva i vencent 3-2 a son Juny, on el valor doble dels gols a fora camp els van condemnar. els juvenils van caure derrotats 4-5 contra el Fisiomedia Manacor, també a son Juny, en un partit marcat per la remuntada del Manacor a 10 minuts del final marcant 3 gols seguits usant el porter-jugador. Tant cadets com juvenils han acabat la temporada. Finalment, dia 1 de juny a les 21h el primer equip tancarà la lliga sènior, amb una temporada molt irregular. Vos anunciam que des de dia 23 d’abril el sant Joan Club esportiu compta amb una pàgina oficial a facebook i a twitter, les

Portada de la pàgina de Facebook del Sant Joan Club Esportiu.

podeu visitar a http://www.facebook.com/santJoanCe i http:// twitter.com/santJoanCe. si clicau m’agrada estareu permanentment informats de les novetats de l’equip, entrevistes exclusives, resultats al minut i ben aviat concursos. el mes de juny es farà una festa de final de temporada on hi estau tots convidats. Final Four Com bé sabreu els dies 5 i 6 de maig es va celebrar al pavelló de

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

son Juny la final four de la Copa Juvenil de futbol sala. una final four és un format de competició que s’ha popularitzat molt els darrers anys on les semifinals i la final d’una competició es juguen a partit únic i en una mateixa seu, preescollida o neutral (per exemple s’ha celebrat també la final four de l’eurolliga de bàsquet durant el mes de maig). en el nostre cas es disputava la Copa Juvenil de futbol sala i s’havien classificat prèviament quatre equips: la Purísima, Bar Gost,

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 27

mel i sucre son oliva i sant Joan. es van repartir en dues semifinals que foren disputades el dissabte 5. la primera semifinal va acabar amb el resultat son oliva 7-0 la Purísima, el son oliva va demostrar de forma abrumadora perquè s’ha proclamat campió de la lliga juvenil enguany. al final del partit l’entrenador de la Puríssima va ser realista i quan el vam preguntar en nom del mel i sucre ens va contestar: “sabíem a lo que veníem i contra qui jugàvem, potser mos esperàvem un resultat més baix, però per alguna cosa han fet campions de lliga”. l’esperada segona semifinal va ser molt disputada d’un nivell altíssim i l’afició va recolzar el sant Joan fins a l’últim segon. un últim segon polèmic, on l’àrbitre va deixar que el sant Joan realitzés un còrner al darrer moment i just quan pitava el final del partit la pilota va entrar a la porteria del Bar Gost. el gol no va pujar al marcador provocant la indignació de jugadors i afició. Finalment el resultat va ser sant Joan 2-3 Bar Gost. en acabar el partit l’entrenador dels juvenils, en Jesús Carrillo, va dir: “No podem esperar a marcar a l’última jugada del partit, ni podem esperar atacar fins que anam perdent, els gols s’han de fer abans”. Posteriorment es va poder assistir a una paella de germanor on hi van asistir entre 70 i 80 persones. Diumenge horabaixa el pave-

Logotip de la Final Four de la Copa Juvenil de Futbol Sala.

lló es va omplir per a la gran final, tant aficionats del Bar Gost com del son oliva, així com la gent de sant Joan que va voler pujar van assistir a una final emocionant entre dos equips d’un altíssim nivell. Preguntat abans del partit sobre les opcions de victòria del son oliva el seu entrenador va contestar: “Mai se sap, una final a partit únic pot ser realment complicada i no saps mai lo que pot passar”. Dit i fet, tant un com l’altre equip van demostrar les seves pròpies armes i després d’empatar a 1 a la mitja part i empatar a 2 al final de la segona part es va haver de jugar la pròrroga. a les acaballes del temps afegit en un dels constants atacs que feia el son oliva, el porter del Bar Gost va haver de forçar un doble-penal, que va suposar el resultat definitiu: son oliva 3-2 Bar Gost. el mateix porter del Bar Gost ens va

explicar: “Fa molta ràbia que passi això, però bé, hem fet lo que hem pogut i hem d’estar contents perquè ha estat un gran partit”. També l’entrenador del son oliva ens va fer recordar les seves paraules abans de la final. en línies generals tant els clubs com les aficions van comunicar al sant Joan C.e. la seva satisfacció al llarg del cap de setmana, la gent estava contenta amb la decisió d’haver duit a terme la final four a son Juny i va valorar molt positivament la tasca del sant Joan com a amfitrió. Per part del club es vol agrair les mostres d’alegria mostrades i donar les gràcies pel suport rebut. es destaca que es farà el possible per realitzar més esdeveniments d’aquest tipus. Fins el mes que ve! Vos farem un resum de la temporada i publicarem una esperada entrevista.

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 28

mel i sucre

Passar-se un pèl

frases fetes

JoaN sasTre JoaN

s diu quan algú força una situació més del que és necessari o prudent. Que les coses estan malament per tot arreu ja ho sabem. No de bades en parlen absolutament tots els mitjans de comunicació, i és habitual que les canocies econòmiques que patim quasi tots (alguns més, altres no tant, i molts pocs gens) siguin tema de conversa a qualsevol tertúlia casolana o de casino. És tan així que quan qualcú et demana “com va?” no saps que llamps l’hi has de contestar: si vols contestar formalment i dius “bé”, sona molt fals, i fins i tot a vegades pareix que te’n rius d’ell. si contestes que “mala-

ment”, idò pot resultar que a ell encara li va més malament que a tu, i has de començar a donar explicacions o a escoltar-ne sense tenir-ne cap ganes. així, comença a ser molt habitual eludir la pregunta, o en tot cas cercar una resposta alternativa al “bé” o “malament”: “va”, “normal”, “més o manco”, “feim lo que podem”, etc. estem davant una situació que ningú de noltros no ha cercat ni provocat, però que el govern de torn, que pareix que compta que no deu res a la gran part de gent que els va votar, vol que paguem tots noltros. si senyors, s’estan passant un pèl, i pareix que la seva intenció és seguir passant-se

fins que noltros, amb els nostro esforç personal, amb els nostros doblers, amb les restriccions que mos van imposant als serveis bàsics que necessitam, “tapem” el forat econòmic que han provocat uns banquers i uns especuladors sense escrúpols, emparats per alguns polítics corruptes (per ventura pocs, però amb molta ambició i ànsia de dobler fàcil), o de poca talla intel·lectual i cultural, que també n’hi ha. s’estan passant un pèl, i ho saben. i noltros també, que ho sabem. la pregunta “del milió” és: fins quant ho podrem, o ho voldrem, aguantar?

Paraules evolutives 1 PARAULES EVOLUTIVES 1

arNau MoraTiNos i BorDoy

Escrivint una nova paraula a cada fila i nom´es canviant una lletra respecte de l’anterior, convertiu MONEA en SAVIS. M O N

MONEA, MONES, SONES, SANES, SANIS, SAVIS.

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 29

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 33

passatemps

MOTS ENQUADRATS 33 a M B rNau

oraTiNos i

orDoy

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. Fer que una cosa es paregui a

seu afany d’irritaci´ o. El qui en té molta, que corri, no fos cosa l’hi robin. 5. La sang santjoanera. Proa i popa de l’arca. Tres peus. Menys que poc. 6. La del mig. Quan la branca creix, sap estimar. ´ evident. De reduir, Iode. Pare de l’Infant. 7. Es de reciclar o de reutilitzar. 8. Ens facin culpables. Fixar amb reblons. 9. De maneres poc polides. Se sent atret per les vaques. Adolfo Rodr´ıguez Osborne. 10. Del costat, d’un jugador de futbol o de la fonètica dentoalveolar. Déu egipci de la fotografia. ´ real un lloc on hi ha moltes 11. No pugis el to!! Es eres. Els llocs all` a on les faltes es castiguen pitjor. 12. Hi ha un excés de pa per les ametlles i el sucre. Malaltia cut` ania contagiosa caracteritzada per unes lesions papulars que causen una forta picor.

una altra, o un as que s’assembla. L’arbre que hi ´ capa¸c de despla¸car les ha al centre de Roma. 2. Es lletres que remou. Que no és f` acil de trobar. 3. All` a on som ara. D’un timbre com de soprano. Un pessic de sal. 4. Que no freq¨ uenta l’hospital. Amb el bon temps, n’haurem de dur, o fins i tot anar sense. 5. La ruta que ha fet el trenc. Aqu´ı a València. Aix` o ... i no ... . 6. Els peus i el cap d’una alta. De moltes en faran una. Peix musical. 7. Est` a molt de temps a arribar l’horabaixa que no és primerenc. Comen¸ca els Mots Enquadrats. Carn i ungla Solucio ´ al nu ´ mero 32: amb la pistola. 8. Ni tan sols una nota. Un riu amb A R P I S T E S poca aigua. 9. Estic a favor d’aquesta harmonia. C R E M A S E R T O T A L S M A Enguany n’hem vista a casa nostra. Ja estic cansat A M A G A R P O de fer definicions d’aquesta carta. 10. Abreviatura A C I D O R N de Nat` alia. Entrada i sortida del tub. Si la mostra C A N O R E A a la ria, rai! 11. L’agressi´ o pot fer una taca. Fa O C A R G O V M A L V A R P E que rutlli. Lleva els tatuatges dels alers. 12. La O B R E A A N I M no és sencera. Ho farien els metges, si no fos per A R C A V I les retallades. 13. Torni menys longeva. Amb els T O T A A N U R cabells daurats. R O R A T O R I E R R A U

C E N T

O N A R A

S A R A G L O O T S C E S A V A L E S O S I S A U R E S

Verticals: 1. Gr`acies al Facebook, ho sap tot sobre tu. No queda a la defensiva. 2. Terreny on hi pega el sol. En forma d’arc. Lletra, tamb´e en forma d’arc. 3. La meitat del sulfat. L’ant` onim de les banyes. Ferradura. 4. Capa¸c de mostrar el

Tamb´e podeu resoldre aquest enquadrat a:

melisucre.cat/?p=690

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Carxofes a la riojana saCraMeNT Ferrer

questes passades vacances de Pasqua anàrem a la comarca de l’estat espanyol de la rioja, que comprèn la comunitat autònoma de la rioja i la part meridional d’àlaba (rioja alabesa). el vi de la rioja és el resultat d’una tradició de més set segles i d’una situació privilegiada a la vall de l’ebre, entre la serra de la Demanda i la serralada Cantàbrica. Com és natural gaudírem d’una gastronomia exquisida i d’uns vins excel·lents, i fins i tot participàrem a un curset de “tast de vins”. la següent recepta és una de les moltes d’aquesta zona.

Ingredients 3 1 quilo de carxofes 3 100 g de cuixot salat 3 350 c.c. de brou de la cocció 3 4 alls 3 2 c/s de farina 3 1 llimona 3 oli d’oliva 3 julivert 3 sal

melisucre

Preparació 3 Pelar i trossejar les carxofes per la meitat. 3 abocar dins una cassola aigua abundant amb una cullerada sopera de d’oli d’oliva i el suc de mitja llimona. 3 Bullir les carxofes 15 minuts, no han de quedar cuites del tot. 3 retirar 350 c.c. del brou de la cocció i reservar. 3 escolar les carxofes i reservar-les dins una greixonera. 3 Pelar i laminar els alls. 3 Tallar el cuixot salat a daus. 3 Dins una greixonera amb oli d’oliva, sofregir els alls. una vegada daurats, retirar-los , incorporar el cuixot salat. 3 Quan el cuixot és cuit afegir dues cullerades soperes de farina. 3 Deixar torrar lleugerament la farina. 3 abocar els 350 c.c. de brou de bullir les carxofes i tornar els alls a la paella. remenar la preparació, fins que ens queda una salsa fina. 3 afegir-ho a la greixonera de les carxofes. Coure a foc baix de 7 a 10 minuts. 3 Just abans d’apagar el foc, tastar i ajustar de sal. És important fer-ho al final de tota la cocció, ja que el cuixot ja aporta molta sal. 3 servir calent, amb un poc de julivert picat per damunt i unes tires de cuixot cru.

incorpora els CODIS QR (podeu trobar informació a http://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_QR) per facili-

tar l’accés a continguts des del mateix mòbil. En trobareu en algunes seccions de la revista. Prova-ho!!!

mel383:mis298 16/05/12 10:50 Página 31

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Juny: Corpus Christi (7), sant onofre (12), sant antoni dels albercocs (13), sant Joan Baptista (24), sant Guillem (25), sant Pere i sant Pau (29).

Horaris de bus sant Joan - Palma Dilluns a divendres: 06.45 Palma - sant Joan Dilluns a divendres: 19.15 Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.20), 9.40, 10.40 (10.20), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40 (14.20), 15.40, 16.40, 17.40 (17.20), 18.40, 19.40 (19.20), 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.20), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.20), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59, 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59, 19.59, 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

El mes “aigua de sant Joan, celler buit i molta de fam”. esperem que no sigui així, sobretot per la marxa que duim d’aigua enguany, però no se sap mai. Ha arribat l’estiu i ja no hi ha por als constipats. la fruita és a la plena: albercocs, cireres, prunes, melicotons... i a finals de mes les primeres figues flors. És temps de sega: faves, ordi, civada i blat. Per sant Joan és bon temps per sembrar lletugues i raves i planters de col. aquest mateix dia diuen que si sembren clavells a la sortida del sol i els reguen amb aigua de set pous en sortiran de set colors. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) la lluna

el sol surt 1 juny 15 juny 21 30 juny 15 juliol

es pon

06.22 21.09 06.20 21.17 solstici d’estiu 06.24 21.19 06.33 21.15

28 maig 4 juny 11 19 27 3 juliol

quart creixent plena quart minvant nova quart creixent plena

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 27 de maig Petra dia 3 de juny Porreres dia 10 sant Joan dia 17 Vilafranca dia 24 ariany dia 1 de juliol Montuïri

Juny de 1992 • l’ajuntament va signar un acord amb l’institut Balear de sanejament per construir una depuradora d’aigües residuals, que s’havia d’ubicar en un tros del pla de ses Veles, devora la carretera de Vilafranca. • Va obrir una nova ferreteria a sant Joan. era una sucursal d’una de sineu i tenia el local al carrer de Palma, davant l’antic bar de Can Company, on hi havia hagut el sindicat. • un diari de Palma va dedicar un reportatge a l’esportista santjoaner antoni Karmany, a la secció “legendarios”. en Karmany va destacar com a corredor a peu i després com a ciclista. Juny de 2002 • el Consell de Mallorca va aprovar el Pla d’obres i serveis per al 2002. amb el pressupost aprovat i el dels dos anys següents es preveia acabar la remodelació del teatre del Centre Catòlic, que podia estar enllestit el 2004. l’ajuntament havia d’aportar el 30 del pressupost. Com sabeu, el teatre encara no està acabat. • es va presentar el projecte d’ampliació de l’escola, que patia un problema crònic de falta d’espai, tot i l’acurçament de l’ensenyament primari, ja que els cursos s’havien anat desdoblant i s’havia afegit l’educació infantil. • es va presentar el grup de teatre Flor de Cascall, dirigit per Toni Bonet “síndic” (el jove) i compost exclusivament per actrius. representaren l’obra Tot queda a casa.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299