Mel i Sucre. Num. 385 juliol de 2012 by ciutadajoan

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Orta, Orteta i els religiosos de la Trapa FraNCesC CaNuTo

Entrevista amb en Bernadí Company J. alBerT Miró

mel i sucre

Per què s’extingueixen les abelles? F. CalaTayuD / e. siMó

Juliol 2012. Núm. 385 revista d’informació general Fotos PeP Gayà Edita associació Mel i sucre sant Joan Dalt del turó CliMeNT PiCorNell Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Meteorologia JoseP roiG

Col·laboradors 2012 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Miquel estelrich, Jaume Gual.

Tirada actual 500 exemplars

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Notícies del Sant Joan C.E. GuilleM serra

Passatemps arNau MoraTiNos

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Per la llengua! Foto de Joan Font. Contracoberta els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 3

mel i sucre

notícies locals ✑ la promotora de la urbanització del solar de la Matança (entre la carretera de Palma, el carrer de solanda i el passeig de Joan Mas i Matas) ha cedit a l’ajuntament de sant Joan un total de 800 metres quadrats. una part (600 m²) servirà per ampliar la carretera de Palma a l’entrada del poble i l’altra per fer una zona verda a la punta que pega al carrer de solanda. sembla que aquesta zona verda ajudarà a millorar la visibilitat i la connexió entre el carrer de solanda i la carretera de Palma. s’ha de recordar també que aquell cantó és el lloc de pas per a tots els alumnes de l’escola de son Juny. a canvi de la cessió, l’ajuntament va incloure l’ús intensiu del solar a les noves Normes subsidiàries que es varen aprovar provisionalment en el mateix ple en què s’acordà acceptar la cessió. la zona queda com de tipus “a”, amb la possibilitat de construir un habitatge per cada 41 m² de superfície edificable. Cosa que a les noves normes queda ampliat a bastants més metres mínims de superfície mínima. l’any 2007, l’ajuntament va denegar la concessió de la llicència que havia sol·licitat es Pagos (la promotora) per a l’edificació de 77 habitatges. aquella va presentar recurs als jutjats i l’ha guanyat, de manera que ara

A Sant Joan, com arreu de Mallorca, també es va llegir el manifest de rebuig a la nova Llei de funció Pública que desterra el català de l’Administració autonòmica.

l’ajuntament no té més remei que concedir la llicència. la densitat dels habitatges que es volen fer no està d’acord amb les normes actuals, però sí amb les que regien en el moment que es va sol·licitar la llicència. si no es concedís s’hauria d’indemnitzar, cosa que supera de molt les possibilitats econòmiques de l’ajuntament. l’acord es va aprovar amb els vots a favor de la majoria de govern (PP i axsJ), l’abstenció del PsiB-Psoe i l’oposició de Cxi. ✑ s’han aprovat provisionalment les noves Normes subsidiàries de sant Joan. aquesta norma bàsica de qualsevol municipi s’ha elaborat durant els darrers cinc anys i ha rebut aportacions tant dels partits polítics com de molts de particulars. reemplaça les normes de

1995, que estaven en suspens des de l’any 2007. Perquè entri en vigor ha de rebre el vistiplau del Consell de Mallorca, cosa que s’espera que pugui passar dins el termini de mig any. es pretenia que les Normes s’aprovassin per unanimitat, però a darrera hora el grup Cxi va canviar el vot favorable que tenien previst per l’abstenció, a causa de la precipitació amb què s’havien fet les modificacions arran del conveni amb la promotora de sa Matança. els altres tres grups (PP, axsJ i PsiB-Psoe) hi votaren a favor. Podeu veure les Normes al web municipal: http://www.ajsant joan.net/documents/cataleg.html. ✑ l’ajuntament de sant Joan ha reduït a la meitat el pressupost de festes per a l’any 2012. s’ha pas-

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 4

mel i sucre

Carta al la redacció amigues i amics: Des de l’Hospital son llatzer vull agrair-vos les vostres mostres de suport a la recuperació de la meva salut, estau segurs que la meva família me passa tots els vostres desitjos. a mi em toca, juntament amb un fabulós equip mèdic i la meva família, afrontar aquesta situació. Moltes gràcies. Catalina Lluïsa Gayà sat de més de 100.000 euros a 55.000. aquesta retallada forma part del Pla d’ajust a què s’ha compromès el nostre ajuntament, com tots els altres, amb l’estat central. un resultat visible seran les festes de l’estiu, que hauran de ser més modestes que les dels darrers temps. una de les partides que es volia suprimir era la de focs artificials, que costen prop de mil euros per minut. els dos partits de l’equip de govern, diuen fins i tot, varen decidir consultarho a les bases respectives i al final hi haurà focs. les festes començaran el divendres 24 d’agost i acabaran dia 29, el dia del patró. inclouran com a mínim revetla, Fosca Prix, correfoc, una berbena, mobylettada, futbolet, encalçaborinos i dimonis. És possible que hi hagi altres actes, encara pendents de confirmar. Diuen que l’estalvi s’aconseguirà, en part, amb la reducció de dies i aprofitant

alguns actes que organitzen altres institucions, com el Consell de Mallorca. ✑ el dimarts 17 de juliol es va aprovar la modificació de la llei de la funció pública al Parlament de les illes Balears, amb els vots del PP i l’oposició de tots els altres grups. a la plaça del Centre, a sant Joan, com a tots els pobles de Mallorca, es va llegir un manifest en contra d’aquesta modificació. la llei de la funció pública modifica la llei de normalització lingüística i permet als funcionaris treballar a la nostra comunitat sense conèixer la nostra llengua. ens podem demanar on quedarà el nostre dret a ser atesos en la nostra llengua i la protecció que es mereix la llengua pròpia, tan malmesa. ✑ s’ha començat a fer servir la reformada plaça de la Constitució. està acabada fins al nivell

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

zero (les instal·lacions elèctriques i de pluvials, les garangoles dels arbres i d’uns brolladors, la pista de petanca, el paviment de la pista poliesportiva i dels voltants i els peus de les faroles). Falta sembrar els arbres, posar els llums i instal·lar els bancs. s’ha impedit el trànsit als trams dels carrers del Camp i dels Molins, en dret de la plaça. Quan es tengui el final d’obra s’hi tornarà traslladar el mercat dels dijous, ara situat al carrer mestre Mas. ✑ Ja es disputen a la renovada plaça de la Constitució els partits del tradicional torneig de futbolet que s’organitza cada any amb motiu de les festes de l’estiu. Hi participen un total de vuit formacions: amateurs, Berros, Drink Team, Força Potenta, Full Timer’s, Jovenets, la Joventut i Magic. els partits es juguen els dilluns, els dimarts i els dimecres. Podeu veure els resultats i les classificacions a http://www.facebook.com/TorneigEstiuSantJoan. ✑ la Penya Motorista ha suspès les Beneïdes de sant Cristòfol i el sopar de Burballes, que s’haurien d’haver celebrat el dia 15 de juliol. les raons que han donat els organitzadors són “la conflictiva situació conjuntural de les relacions amb l’ajuntament de sant Joan com un dels principals patrocinadors i el dubte que les obres de remodelació de la Plaça de la

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 5

mel i sucre

La remodelada plaça de la Constitució va ser inaugurada amb un partit amistós de futbolet.

Constitució no estiguin acabades”. Feia 58 anys que les beneïdes se celebraven ininterrompudament. aquesta decisió s’emmarca dins la “guerra” que manté la Penya amb l’ajuntament, que fa mesos li va fer tancar el circuit de motocròs de Binifarda. És curiós però, que, i no serveixi de precedent, el dia previst per al sopar, la plaça de la Constitució estava en les condicions adequades. ✑ un grup de descontents del PP continuen amb la seva campanya d’oposició al seu cap de files, Joan Magro, batle de sant Joan. Després de l’entrevista que aquest

va concedir al Diario de Ma llorca, que vàreu poder llegir també en aquesta revista, i en què es mostrava satisfet del pacte de govern, els seus detractors han contraatacat. Com és habitual en aquests casos, diuen que la seva opinió és la de “gran part de ciutadans”. el principal retret que fan a en Magro és la “submissió” a l’assemblea per sant Joan, ja que “es fa el que diu aquesta formació”. No entenen que hi hagi regidories compartides. Diuen que el partit està “trencat”, ja que no se’ls ha convocat d’ençà de les eleccions, no se’ls ha explicat el motiu del pacte ni se’ls comuniquen decisions rellevants. Troben

que els regidors de l’axsJ es deixen veure més als actes públics que els seus socis de govern i critiquen la “persecució” que ha patit la Penya Motorista amb la clausura del circuit de motocròs. ✑ la collita de cereals d’enguany és desigual. segons asaJa, l’ordi ha “tengut un bon comportament”, amb 1.400 a 1.700 quilos per hectàrea, mentre que el blat i la civada no han funcionat tan bé, per les condicions climatològiques de l’hivern, que obligaren a endarrerir la sembra en alguns punts. Pel que fa als preus, es mouen entre 19 i 20 cèntims per quilo.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 6

mel i sucre

L’Associació de la Tercera Edat de Sant Joan va organitzar un concert d’havaneres. Si l’any passat varen venir els cantaires de Vilafranca, enguany han vengut els Arpellots, de Sant Jordi.

✑ segueixen les activitats del cicle la lluna en Vers que ofereixen les cases museu del Consell de Mallorca, entre les quals hi ha la Casa Museu Pare Ginard, de sant Joan. Després del teatre i la dansa contemporànies (amb In the backyard i Las Muchas, els dies 13 i 20 de juliol, respectivament), vendran Acorar i Concert de veïns. Acorar és un monòleg a càrrec del conegut actor Toni Gomila i, si encara no l’heu vist, no us el podeu perdre:

dia 3 d’agost a la Casa de Cultura. Concert de veïns és un recital de textos de l’actriu, intèrpret i també escriptora Maria Bauçà, inspirats a partir del text D’una escala qualsevol, de Vicent a. estellés. la veu i el text s’acompanyen amb la música de dos guitarristes d’excepció, els músics Toni Martorell i Tolo llompart. serà el 26 d’agost, també a la Casa de Cultura, i suposam que incloses en el programa de festes patronals.

✑ el diumenge 22 de juliol hi va haver una cantada d’havaneres a la plaça de la Constitució, organitzada per l’associació de Persones Majors de sant Joan. Hi va actuar el grup arpellots Havaneres Band, de sant Jordi, i formava part del Circuit de Música Tradicional del Consell de Mallorca. ✑ la Fundació Kairós ha organitzat un any més l’escola d’estiu a sant Joan. l’ajuntament sub-

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 7

mel i sucre venciona el 40% del cost. els anys anteriors, participava en l’organització de l’escola però ara ha optat per deixar que l’organitzi Kairós (imposant-li algunes condicions) i assumir una part del cost de la matrícula. ✑ els concessionaris del servei de piscina municipal, na iolanda i en Jaume, ballen una mica més amples que els anys anteriors, i gràcies a això han pogut instal·lar algunes taules. la paret metàl·lica fixa que separava els voltants de la piscina del pati central de la tercera edat s’ha suprimit i ara els dos espais estan units. alguns membres de la tercera edat han comentat que “amb el comandant això no hauria passat”, de manera que aquest canvi s’ha d’atribuir als nous aires que bufen per la casa. Com que l’únic ús que es donava a aquell pati era el de pàrquing, ara sembla que està molt més ben aprofitat. ✑ els petits robatoris continuen al nostre poble. a can Xisco

Batxà, al Mitjà Pla, entraren uns lladres i se’n dugueren doblers en metàl·lic i algunes joies. a en rafel alzamora li varen fer salvatges 57 sacs d’ordi d’una finca devora sa Tortuga. en rafel no du sort en aquestes qüestions, ja que l’any passat li feren la mateixa endemesa.

un altre accident, també sense conseqüències greus, va ser el que va implicar na rosa Ferriol i en Tomeu Nicolau “Ferro”. Na rosa estava aturada en una retenció, devers el Port de Manacor, i l’altre li va envestir. el que és curiós és que dos santjoaners coincidissin en un mateix accident fora poble.

✑ També els accidents de cotxe han estat freqüents. Na Catalina Jaume, filla d’en Jaume de son Gil i na Cati Jordi, va esclafar el cotxe devers son Costa Nou, una mica passat Meià. el mal gros va ser per al vehicle; per a ella, un poc de mal a un braç. Na Maria del Carme Bibiloni “de Can Peremaiol” va sortir de la carretera a baix de la costa de Meià. Tot i que el cotxe va fer algunes voltes de campana, na Maria del Carme en va sortir il·lesa. També en Josep Bauzà Ferrer, de can Pep des saig, va espanyar el cotxe, calculant malament el radi d’una rotonda. Ni ell ni els altres ocupants del vehicle es varen fer res.

✑ el solar que ocupava l’antic Punt Verd, a la creu d’en revull, s’ha convertit en aparcament dels treballadors de Novaedat, que fan feina a la residència de la tercera edat. Crida l’atenció que aparquin allà ja que la residència té un aparcament ben davant que sempre sol tenir lloc.

✑ s’ha posat nom a un nou carrer de sant Joan. És el “carrer de ses roques”, que, fent volta, uneix els carrers del sol i del Mirador. Ha agafat el nom del turó que hi ha devora, conegut com “ses roques” o “ses roques del Dimoni”.

casa museu pare ginard ACORAR v.tr. I. || 1. Ficar una cosa fins al cor (d’un home o d’un animal). “Ell li va acorar un ganivet” (Mall.). “Veiam si tendreu bon pic amb so acorar-le hi [la ganiveta al porc]”, Alcover Cont. 408. Diccionari Català-Balear-Valencià Entrarem al mes d’agost amb Acorar, el dia 3 a les 21.30h i aquest any allargam programació fins a les festes de Sant Joan Degollat, en les que us oferim un recital poèticomusical de l’actriu i cantant Maria Bauçà. La coneguda actriu de la sèrie d’IB3 L’anell ens mostrarà la seva faceta de rapsode acompanyada de dos músics de jazz. Us desitjam un molt bon estiu i esperam compartir amb tots vosaltres aquestes nits a la fresca! ACTIVITATS DEL MES D’AGOST Divendres 3 d’agost a les 21.30 hores. Acorar. Després de la representació hi haurà un col·loqui-picnic amb l’actor. Preu: residents de Sant Joan 12€ / no residents 14€. Col·labora: Ajuntament de Sant Joan. Lloc: pati de la Casa de cultura de Sant Joan, carrer Bellavista, 13, Sant Joan Diumenge 26 d’agost a les 20 hores. Concert de veïns. Activitat gratuïta. Col·labora: Ajuntament de Sant Joan. Lloc: Pati de la Casa de cultura de Sant Joan, carrer Bellavista, 13, Sant Joan

Informació i inscripcions: Casa Museu Pare Ginard, c/ Socies, 7. Sant Joan. Telèfon: 971 88 60 14. Correu electrònic: info@fundaciocasamuseu.cat

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 8

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió extraordinària de dia 3 juliol de 2012 la sessió extraordinària, convocada per abordar dos punts referits a temes pressupostaris i altres dos a temes urbanístics, va començar puntualment amb l’assistència inicial de 8 regidors. el que faltava es va incorporar poc temps després d’haver començat. en primer lloc es va tractar la liquidació dels pressuposts de 2011, que va ser “recitat” pel secretari de la corporació, i que tant sols requeria l’assabentat dels assistents, per seguir amb l’aprovació inicial del pressupost general de 2012. Poc a poc el nostre ajuntament es va acostant a la normalitat que marca la legislació actual en matèria de confecció dels pressupostos, que s’haurien d’haver tractat abans de començar l’exercici 2012, Durant la legislatura passada es va tornar habitual tractar els pressupostos a mitjans de l’exercici en curs, i se veu que aquest costum és mal de desarrelar. No de bades, el cost de les festes patronals del primer any de la passada legislatura, no es va poder aclarir fins quatre anys després. aquest segon punt va ser presentat pel batle, que va anar desgranant les distintes partides que componen el pressupost per 2012, que amb un total aproximat de 1,693,430 eu. ros són uns pressupostos que, tot i que s’han hagut d’ajustar als temps que corren, encara superen els de 2011 en uns 16,000 euros, la qual cosa és com a mínim sorprenent si tenim en compte que s’han hagut d’elaborar ajustantlos a la forta baixada d’ingressos

concentrada sobre tot en els impostos derivats de temes immobiliaris, un sector fortament castigat per la crisi actual, i per la sequera monetària que pateixen les administracions municipals, que se veu que estan més pelades que l’ajuntament mateix. així mateix, hi ha algunes partides d’ingressos que tenen petits augments en relació a altres anys, la qual cosa s’ha aconseguit amb actuacions tan bàsiques i tant de justícia com revisar quines construccions no pagaven determinats impostos, com per exemple el de bens immobles, i incloure-les dins la roda, o també la renovació dels comptadors del servei de proveïment d’aigua potable, molts dels quals, havent tornat vells, comptaven “de menys”. el batle va acabar la seva exposició recordant que moltes partides de despesa s’havien reestructurat dins el pressupost, desglossant-les i reubicant-les per departaments a fi i efecte d’ajustar-les el màxim a la realitat. Vaig entendre que l’objectiu d’aquestes petites modificacions formals era fer els pressupost més entenedor i manejable per gent no experta.

Després de quasi 20 minuts de recital numèric, va tocar el torn d’intervencions de portaveus. Francesc Mestre (Cxi) va dir que respectaven el pressupost per que estava fet de l’equip de govern, que és qui sap com està el tema econòmic i financer, però que trobava que hi havia algunes

partides que no es corresponien al que se veia per dins el poble, com per exemple les corresponents a la neteja periòdica dels vials urbans, o també les corresponents a la gestió administrativa de l’ajuntament amb assessorament extern (la gestoria), que opinà que s’hauria d’haver eliminat desprès de la contractació directa de personal especialitzat (bàsicament el secretari). Frederic Febrer (Psoe) va recordar que aquest pressupost s’havia d’haver aprovat abans del 31 de desembre de 2011: segueix la tendència dels darrers anys de no haver-hi manera d’aprovar el pressupost amb temps i forma. Va agrair que l’equip de govern hagés donat oportunitat de participar als representants de la oposició, i va enumerar algunes partides de despesa que el seu partit hauria incrementat, equilibrat.lo incrementant a la seva vegada els ingressos fent un esforç recaptador addicional. els va titllar com a uns pressupostos continuistes, i amb caràcter poc social. Va vaticinar la seva abstenció fonamentada en la tardança en presentar-los al ple i amb la idea de no ser un obstacle pel dia a dia del consistori. Va reiterar la petició ja feta l’any passat que el propers pressupostos siguin aprovats en temps i forma, i va demanar que es publiquin a la web de l’ajuntament. Catalina Gayà (axsJ) va confirmar que efectivament se tractava d’uns pressupostos continuïstes, ja que el deute d’enrere no just ha impedit afrontar més inversions o més despesa en temes socials, si no que a demés

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 9

mel i sucre

PLANTERS

NICOLAU

ha determinat la necessitat imperiosa de fer tots els ajustos possibles a les partides de despeses per tal de poder afrontar el pagament dels deutes. Després d’algunes consideracions sobre les despeses de personal i algunes altres partides, també es mostrà d’acord en publicar els pressupostos a la web de l’ajuntament. el batle Joan Magro (PP) també va agafar la paraula per matisar alguns aspectes de les intervencions dels portaveus de la oposició, i també es va mostrar d’acord en publicar els pressupostos a la web, una vegada aprovats. Passat el punt a votació, els pressupostos plantejats es varen aprovar per 6 vots a favor (3 PP + 3 axsJ) i 3 abstencions (2 Cxi + 1 Psoe) el tercer punt tractava de la cessió de terrenys per un vial i zona verda, concentrats al carrer de Palma i a la cantonada del carrer de solanda i el passeig Joan Mas, ocupada actualment per les runes de l’antic edifici de sa Matança. els orígens d’aquest tema es remunten a l’any 2007, quan l’empresa propietària va demanar una llicència d’obres per construir 77 habitatges al solar. l’ajuntament va denegar la llicència i l’empresa va recórrer la decisió davant el jutjat, que li va donar la raó, i ara l’ajuntament es troba en la difícil tessitura de no poder aprovar unes Normes subsidiàries contraries a la sentència del

tribunal si no és que consenti en estar exposat a haver de pagar a l’empresa unes indemnitzacions que no pot ni vol afrontar. Tot això ha duit a una negociació entre l’ajuntament i la propietat del solar, en la que ambdues parts han posat sobre la taula les seves pretensions, i que ha desembocat en aquesta proposta d’acord de cessió d’uns 700 m2 de terreny al municipi per eixamplar la carretera de Palma i la cantonada entre els tres carrers, a canvi que l’ajuntament no posi objeccions a mantenir els paràmetres d’edificabilitat del solar, cosa que per altra banda està garantida per la sentència judicial. en el torn d’intervencions, Francesc Mestre (Cxi) va expressar que no veia el document correcte ni en temps ni en forma, i sobre tot que el veia com a una hipoteca pels futurs governs municipals, a més de considerar que aquesta parcel·la gaudiria d’un tracte preferent en definir a la Normes subsidiàries un format de zona que no existeix als altres terrenys aturonats del nucli urbà. Va acabar dient que per ell la redacció s’havia feta amb massa presses, i que hauria destinat més temps a estudiar-ho i a veure possibles pros i contres, per la qual cosa va proposar que no es votés el punt, deixant-lo sobre la taula, per fer-hi un poc més de feina. Frederic Febrer (Psoe) va constatar que aquest projecte repre-

senta l’urbanisme que el consistori vol desterrar de sant Joan amb la modificació de les Normes subsidiàries, ja que planteja la urbanització intensiva del solar, però que vista la sentència que insta l’ajuntament a donar la llicència tal com es va demanar en el seu moment, veu la signatura de l’acord com a un mal menor, encara que constata que distorsiona l’essència de les Normes subsidiàries tal com s’havien plantejat fins el moment. També va ser de la opinió de d’aplaçar la votació durant un temps prudencial, proposant el proper ple ordinari de final de juliol. Catalina Gayà (axsJ) va exposar que estaven tractant un tema molt delicat i que entenia la preocupació dels representants de la oposició, que el seu grup compartia, i que plantejassin disposar de més temps per estudiar-lo . No obstant això també va afirmar que l’aprovació del darrer punt de l’ordre del dia, referit a les Normes subsidiàries, anava directament vinculada a l’aprovació prèvia d’aquest, i que per això considerava que no es podia depassar fins a final de mes. Va insistir en que aquest era un projecte que s’havia entrat a l’ajuntament i aprovat 5 anys enrere i que havent-hi la sentència judicial favorable a l’empresa, poca cosa pot fer l’ajuntament si no vol entrar en la tessitura d’haver d’afrontar possibles indemnitzacions, i que aquest document pre-

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 10

mel i sucre tén principalment guanyar espai públic en una zona del poble que, tractant-se de l’únic accés de l’escola de son Juny, suporta durant gran part de l’any el pas de més de 200 persones dos cops, i a vegades tres i quatre cops, al dia. la part negativa, emparada per la sentència judicial, és la possibilitat de tenir concentrats en aquell solar habitatges per encabir-hi unes 300 persones, la qual cosa suposaria un augment considerable de infraestructures a la zona per poder dotar de serveis a aquests possibles nous habitants. el batle Joan Magro (PP) també va intervenir per insistir en el tema de la sentència judicial que empara les 77 habitatges, i que tot i no estar d’acord amb la possible execució del projecte, considera que el document millora la mobilitat de persones i vehicles a la zona. sobre la possibilitat de deixar el punt sobre la taula, explicà que això suposaria retardar l’aprovació de les noves Normes subsidiàries, amb la qual cosa seguirien regint les de 1995, la qual cosa suposaria una irresponsabilitat bastant més grossa que signar el document acceptant la cessió. Passat a votació, la proposta va ser aprovada per 6 vots a favor (3 PP + 3 axsJ), 2 en contra (Cxi) i 1 abstenció (Psoe), i finalment, el darrer punt, l’aprovació provisional de les normes subsidiàries i adaptació al Pla territorial, que va ser plante-

jada pel batle fent un repas dels detalls que darrerament s’han hagut de solucionar d’ençà que es varen poder estudiar casos concrets d’edificis inclosos en el Catàleg del Patrimoni, i de com s’han encaminat les al·legacions que havien presentat diverses empreses locals a l’objecte que els seus edificis no passassin a estar fora d’ordenació, a mes de diversos canvis adoptats sobre vials públics, edificis i instal·lacions municipals o d’utilitat pública, l’adaptació a la sentència sobre el solar de “sa matança”, i altres. en el torn d’intervencions, Francesc Mestre (Cxi) va manifestar estar d’acord totalment amb les normes i va agrair la oportunitat que li havia brindat l’equip de govern de participar en la seva elaboració, però va dir que el tema tractat en el punt anterior sobre el solar de “sa matança” li impedia votar a favor. Frederic Febrer (Psoe) va expressar la seva satisfacció d’haver donat una passa més en aquest camí tan llarg, iniciat el juliol de 2007, per assolir aquesta fita tan important pel futur urbanístic del poble, al mateix temps que va lamentar que durant el mes de juliol de 2011 el consistori deixés oberta durant uns quants dies l’encletxa que va permetre revitalitzar i “recol·locar” aquest projecte de 77 habitatges de “sa matança” que ara és objecte de controvèrsia, i que suposa una “taca” no volguda

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

dins les noves Normes subsidiàries. Va agrair també la possibilitat de fer feina directament en aquest planejament urbanístic tant per ell personalment com per tots els ciutadans que s’han interessat en col·laborar i que hi han col·laborat. Passat a votació es va aprovar per 6 vots a favor (3 PP + 3 axsJ + 1 Psoe) i 2 abstencions (Cxi). acte seguit, el batle va aixecar la sessió. encara es percebia en l’ambient la importància de les decisions que s’hi prengueren, en el debat de les quals tots els membres del consistori posaren un esment especial en el respecte mutu, a més de fer explícit un gran interès en dissenyar per sant Joan el millor futur que poguessin consensuar. Per jo és una senya que tots ells i elles estan, en principi, decidits i decidides a continuar fent vida familiar a sant Joan, la qual cosa els predisposa a prendre les decisions importants amb el màxim consens possible i a desterrar dels seus actes i paraules qualsevol postura agressiva o provocativa, com dicten les normes bàsiques de convivència entre persones que han conviscut durant mitja vida, i que segurament n’hauran de conviure altra mitja dins un poble petit, com és el nostro, en el qual, i en un moment donat, segurament ens necessitarem mútuament per abordar els problemes comuns amb garanties d’èxit. Quina diferència amb la passada legislatura!

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 11

mel i sucre

converses amb els amics

Futbol: el turó de Son Juny (3) aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

l turó de son Juny pertanyia a l’anomenat Camp d’en Fiol. el turó comptava amb uns devuit mil metres de pinar i va ser adquirit pel sindicat agrícola Catòlic i Caixa rural de sant Joan. Durant la Guerra Civil es varen abolir els sindicats i el nou règim va implantar el sindicat Vertical, que aglutinava tots els gremis. aleshores, varen ser els mateixos directors del sindicat i Caixa rural que fundaren la Coope rativa agrícola, que fou la que en va heretar part del patrimoni, comtaules, cadires, prestatges, vitrines per guardar la paperassa i una caixa forta que pesava uns dos-cents quilos, i també la porció de pinar del turó de son Juny. la cooperativa va estar bastant de temps endormiscada pel que fa a moviment cooperatiu, fins que alguns directius que formaven part de la junta de la cooperativa i alguns altres que formaven part del club de futbol proposaren de fer un camp de futbol damunt el turó de son Juny. Per la segona meitat de la dècada dels anys quaranta es posaren d’acord la cooperativa i el camp de futbol i començaren les obres; encara que la cooperativa ne tenia la propietat, qui dirigia les obres era la directiva del club de futbol. i començaren per aplanar el turó amb aixades amb punta, gavilans, càvecs i senalles. Formaven part de l’equip de treball en Guillem Boveta, en rafel de Calicant, en Tomeu Climent, en Pep Campins, en Pep Guillemó i alguns més. en llo-

En l’època de la fotografia, la seu social de club era al cafè de cas Sabateró (actual Can Fiol). La foto està feta prop del lloc anomenat can Joanet, al fons es pot veure la porteria i uns pals que aguantaven la reixa que guardava que la pilota no pegàs dins cal veïnat; també s’hi veu el carretet d’en Perdut venent llepolies. El partit enfrontava el Muro i el Sant Joan i entre els santjoaners podem veure-hi en Miquel Fiol, dret amb camisa blanca i corbata negra, i els acotats amb camisa retxada, que són: Joan Lligat, Llorenç Llull, Miquel Mena, Pep Escolà, Guillem Gayà, Miquel Miqueló, Pep Borràs, Guillem Company, Andreu Escolanet, Joan Peremates i Toni Climent.

renç llull n’era el capatàs, el jornal era de quinze pessetes cadascun i el dissabte anaven a cobrar al quartet de cas sabateró, i deixa-

ven un duro cadascun per a benefici del camp. al cap de poc temps hi dugueren un tractor amb les rodes de

En Francesc Pagès de ses Camiones era qui havia transportat l’equip del Sant Joan fins a Llubí per disputar un partit contra els llubiners. Al Sant Joan li faltava un jugador i decidiren vestir el xofer per completar l’equip: Francesc Mas, Pagfès, Rafael Bauzà, Primater; Joan Bauzà, Lligat; Mateu Barceló Matas; Guillem Company, Boveta; Guillem Mas, Pagès; Pep Bauzà, Escolà; Guillem Gayà, Escolà; Arnau Company; es metge Mena; Francesc Barcelò, Pirris; i Pep Payeras, Borràs.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 12

mel i sucre ferro des dels Calderers, i enganxat a una arada feien llaurades sempre engegant la terra cap a baix. aquest tractor, el conduïa en Pep Penya i en Martí Putxo. Don Joan Julià, més conegut entre els santjoaners per Don Joan Murer, era el director de l’institut de Previsó i també era un dels directius més entusiastes del club de futbol, i els caps de setmana omplia el cotxe de jugadors i soldats a Ciutat i els duia a treballar al camp de futbol. També enganxava un cilindre al cotxe i vénga a fer voltes i més voltes per deixar ben aplanat el terreny. Tot d’una que va haver-hi un redol aplanat ja hi clavaren una porteria i amb l’ajut de la claror dels fanals d’un cotxe, de vetlada ja s’hi feien entrenaments. Després hi dugueren una vagoneta de la cimentera amb els seus corresponents rails per traginar el material que desferraven de la part alta cap a trabucar a la part baixa, fins que quedava pla.

Quan el camp de Son Juny encara estava en construcció: n’Antoni Picornell, don Joan Julià, en Jaume de Sineu, en Miquel Company, en Pep Campins, en Diez i en Pep Escolà (drets); en Joan Gayà Matas, en Guillem Gayà –Escolà–, en Joan Lligat, en Pujol i en Guillem Company.

Els vestidors uns quants metres abans d’arribar a l’entrada del camp, a ran de la partió de can Calderer, e sva construir una caseta amb tres departaments: un de més petit per l’àrbitre i dos de més grans per l’equip visitant i per als jugadors de sant Joan. També hi havia una cisterna que arreplegava l’aigua de les dutxes. el dipòsit d’aquestes, l’omplien a poalades. Prop de les casetes hi havia la taquilla, on es despatxaven els bitllets per entrar al camp els dies de partit. a la cantonada o racó de la part de Consolació quedava un turó amb un desnivell de quatre o cinc metres, on s’havia fet una espècie d’escalonada que servia de seient dels espectadors. a la part de can Calderer hi havia un

D’esquerra a dreta, drets: Miquel Fiol, Toni Picornell, Miquel Company, Mateu Gayà, Pep Font, Miquel Gomis, Joan Tonió; acotats: Pep Payeras, Bernadí Gayà, Pep Mas, el de les ulleres no l’hem pogut indentificar, Guillem Gayà i Joan Jaume, Perot.

L’equip del Sant Joan que va jugar contra el Soledat al camp de Son Juny. En Sant Joan Va guanyar 3 a 2 i es va classificar segon de Primera Regional; el primer va ser el Poblense. Els jugadors del Sant Joan eren: Casado, Farina, Homar, Jaume, Lligat, Díez, Escamilla i Toni Picornell.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 13

mel i sucre terraplè de terra afegida on sembraren pins que en pocs anys cresqueren molt i aturaven el vent i també perquè les pilotes que sortien desviades no es fessin massa enfora. els dies de partit, a més de tenir algunes pilotes de recanvi, també a cada banda del camp hi havia un encarregat o dos que anaven a cercar les pilotes que es desviaven i que, a causa del pronunciat desnivell, no s’aturaven fins arribar al capdavall. El penalt d’en Campins Per la dècada dels anys quaranta, la família del sabater Campins, procedents del poble de Consell, varen venir a viure a sant Joan i obriren una sabateria al carrer Major, 100, actualment can Mateu des Forn. el matrimoni Campins tenien dues filles i un fill: na Margalida, na Magdalena i en Pep. en Pep Campins va jugar de davanter amb el club del sant Joan i una vegada li va tocar xutar un penalti. el va xutar i la pilota li va sortir tan desviada que va anar a sortir prop de l’angle de córner, però per la retxa lateral, de manera que els contraris hagueren de treure fores. aquell xut es va fer tan popular que d’aleshores ençà quan un xut surt molt desviat, encara avui diuen: “això pareix es penalt d’en Campins!”

A mitjan dècada dels anys quaranta, al camp de Son Juny es jugà un partit d’homenatge a en Joan Lligat amb motiu d’una lesió que havia patit. Hi podem veure: Joan Bauzà, de cas mestre Madó; Arnau Company, Mena; Antoni Gayà, Duran; Pep Font, Felet; Joan Bauzà, Lligat; Ernest Miró, de cas Secretari; Pep Matas, Pagès; Antoni Bauzà, Gonella; Gabriel Company, Boveta; Arnau Munar, Bronder; Arnau Gayà Matas; Pep Mas Font, Pagès; Guillem Matas, Celador; i Damià Bauzà, Rosa.

Al camp de Son Juny: Toni Picornell, Climent; Pep Bauzà, Escolà; mateu Gayà, Mort; Miquel Company, Mena; Gaspar Fontirroig, Bovet; Guillem Gayà, Escolà; Miquel Gayà, Escolà; Arnau Gayà Matas; Pep Font, Felet; Pep Payeras, Borràs; i Toni Karmany.

Els primers anys que es jugava al camp de Son Juny, que encara estava en construcció. A la part esquerra es poden veure les casetes dels vestidors. Els jugadors i directius són: Miquel Fiol Nigorra, Antoni Picornell amb el seu fill Climent, Miquel Català, Miquel Company –Mena–, Joan Matas Mas, Martí Putxo, en Reus, Antoni Bauzà Pocoví –Gonella–, Tomeu Putxer; Miquel Gayà Font –Escolà–, Joan Jaume Nigorra –Perot–, Pep Mas –Pagès–, Miquel Gomis –Parric–, i Mateu Gayà Gayà –Mort.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 14

mel i sucre

investigació

Orta, Orteta i els religiosos de la Trapa FraNCesC CaNuTo Bauçà

er mor de la Guerra del Francès (1808-1814), Ma llorca i més concretament la ciutat de Palma, es va convertir en un refugi per a la jerarquia eclesiàstica espanyola, a més de comerciants, menestrals i intellectuals, procedents sobretot de Catalunya. es calcula que durant aquest període arribaren a passar per Ciutat unes 12.000 persones refugiades. a més a més, es va habilitar l’illa de Cabrera com a camp de presoners, arribant a albergar uns 10.000 soldats en condicions deplorables. el maig del 1814, una vegada finalitzada la contenda bèl·lica, i amb el retorn de Ferran Vii i de la restauració absolutista, es va iniciar el retorn de refugiats a la península així com la repressió i desterrament dels liberals. una de les ordes religioses que es va refugiar a Mallorca, fugint de les tropes napoleòniques, fou la dels monjos trapencs, membres de l’orde cistercenc, foragitats del seu monestir de santa susana, d’aragó. l’atzar feu que ens topàssim de morros amb un document notarial, el qual aporta algunes notícies inèdites, les quals

relacionen aquesta orde religiosa amb el poble de sant Joan. el present article no té altra pretensió que donar a conèixer aquest document. així mateix hem efectuat un petit resum de l’estada d’aquests monjos a Mallorca, els quals varen deixar la seva petjada al municipi d’andratx, concretament a la Vall de sant Josep, coneguda des de llavors com la Trapa. 1. ELS TRAPENCS els trapencs eren membres de l’orde cistercenc de l’estricta observança. Té l’origen en la reforma duita a terme, el 1664, per Jean le Bouthiller de rancé, abat de Notre Dame de la Trappe (França). es caracteritzen per l’observança del silenci perpetu, l’abstinència, l’oració i la dedicació als treballs agrícoles. arran de la revolució Francesa i del decret de supressió de convents i ordes religioses, un grup de monjos francesos es refugià a santa susana de Maella (aragó), on residiren fins a la invasió francesa (1810). aleshores es refugiaren a la vall de sant Josep de la Palo-

mera (andratx), en uns terrenys que poc abans havia adquirit el canonge Pere roig per destinarlos a resguard d’eclesiàstics. l’any següent aconseguiren també la cessió de la propietat veïna, can Farineta. la comunitat tenia vuit preveres i 32 llecs. una vegada establerts començaren les obres de condicionament del lloc. edificaren el monestir de santa Maria de la Trapa i adaptaren el terreny per a l’agricultura, mitjançant la construcció de marjades i d’un complex sistema de captació d’aigua per a consum propi i reg de cultius. Durant l’execució de les obres vivien de la caritat dels nuclis de població més propers. l’anomenat frare de pa o almoiner servia d’intermediari i era l’únic contacte que tenien amb l’exterior. el 1813, part de la comunitat tornà a Maella, però l’abandonament definitiu de la Trapa no es produí fins al desembre de 1820, en què un reial Decret emès pels liberals suprimí tots els ordes monàstics. el 1824, els monjos recobraren els seus béns, però la comunitat aquí era ja molt reduïda i no es tornà recuperar.1

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 15

mel i sucre

2. EL MONESTIR DE SANTA MARIA DE LA TRAPA (ANDRATX) el 1811 el canonge Pere roig feu bastir un edifici, el monestir de santa Maria de la Trapa, construït segons criteris d’arquitectura rural. era format per dues grans sales, una petita capella i una cuina reduïda, independent i separada de les altres dependències. l’oratori, dedicat a Nostra senyora de la Purificació, feia 15 m de llargària i 7 m d’amplària. era cobert per volta de canó. a l’interior, només s’hi conservava una imatge de la Mare de Déu situada en un nínxol a l’altar. a l’esquerra de la construcció, hi havia un petit pati, tallers de ferreres i fusters i magatzems. Només els preveres tenien cel·les independents i totes les altres peces -refectori, dormitori i sala d’estudis- eren per fer vida en comú. Per altra banda, els monjos crearen un sistema de captació i proveïment d’aigua potable mitjançant l’elaboració de marjades -on el desnivell del terreny ho afavoria- i d’una xarxa de conduccions que derivava cap a un depòsit unificat. altres construccions foren els estables i el molí de sang, situat en un edifici amb coberta de doble vessant i de reduïdes dimensions. Quan la comunitat religiosa hagué d’abandonar (1820) la finca, aquesta fou cedida a la

Casa de la Misericòrdia i, en virtut de la desamortització de Mendizàbal (1835), passà a esser administrada per la Diputació Provincial. el març de 1853, se subhastà i fou adquirida per 12.755 pessetes per segismon Morei, que la vengué posteriorment, a Gabriel ros de la Calatrava, i fou explotada per a la cria i engreix de ramat oví i cabrum. s’hi feren un seguit de reformes que convertiren el monestir en casa de possessió. el sistema d’autoproveïment de la finca, creat pels monjos, va desaparèixer a poc a poc i fou substituït per un sistema d’explotació agrari familiar. Durant el segle XX, fou totalment abandonada, de manera que els edificis tenen un grau de conservació molt deficient. el 1980, el GoB i l’associació d’amics de la Trapa, per subscripció popular, n’iniciaren l’operació de compra, que es tancà el 1993. s’adquiriren 75 ha de terreny. Malgrat nombrosos problemes financers, contenciosos judicials i incendis –el de juny de 1994 fou particularment destructor–, el GoB aconseguí que la propietat fos inclosa dins l’àrea de la serra de Tramuntana de la llei de conservació dels espais naturals, amb la categoria d’àrea Natural d’especial interès. això ha suposat poder disposar de l’ajuda del programa leader de la Comunitat europea. Durant aquests s’ha anat restaurant la

zona per utilitzar-se com a centre d’acollida de visitants.2 3. JAUME PIZÀ GIBLE, PROPIETARI D’ORTA I ORTETA Poca cosa sabem d’aquest personatge. Jaume Pizà, fill de Francesc i de Teresa Gible, era casat amb dona Manuela Boneo. el 1816 era regidor perpetu de l’ajuntament de Ciutat. També era propietari de la possessió de s’alqueria d’avall, del terme municipal de Bunyola. el dia tres de juliol de l’any 1816, Jaume Pizà feu donació de les seves propietats de sant Joan als frares de la Trapa perquè fundassin una abadia a Mallorca. les terres que conraven a la Vall de sant Josep d’andratx no eren suficients per a la supervivència d’aquesta comunitat monàstica. a conseqüència d’un reial decret emès el 1820 pels liberals s’abolírem totes les ordes monàstiques i els frares abandonaren Mallorca, sembla que sense haver pres possessori de les terres de sant Joan. 4. TRANSCRIPCIÓ DEL DOCUMENT la donació de la possessió d’orta i orteta, per part de Jaume Pizà fou protocol·litzada pel notari agustí Marcó.3 Vegem a continuació la transcripció parcial del document: “sépase y haga notorio por

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 16

mel i sucre esta pública escritura, como yo, don Jayme Pizà, regidor perpetuo de la muy ilustre ciudad de Palma, capital del reyno de Mallorca, hijo legítimo y natural de los nobles señores don Fran cisco Pizà y Mesquida y doña Teresa Gible consortes difuntos y vecino de esta ciudad de Palma. Teniendo presente que una serie de casualidades o prodigios quando no sean milagros han estado y están al parecer manifestando la divina voluntad del establecimiento de una abadia de la religión de la Trapa en esta ysla para bien de sus moradores y en memoria de haver sido el vaso donde se ha conservado la Trapa, indispersa, reunida e integra en su observancia religión según la regla de san Benito y rigorosos estatutos de su fundador: pues expelidos de sus convento de aragón por la perfidia francesa, haviendo emigrado dos tercios de ella al reyno de Córdova y no haviendo podido el último pasar de alicante por estar ja ocupadas las andalucias, temerosos de ygual dispersión que la de sus hermanos llegaron a Mallorca y fueron admitidos en esta ciudad y casa el señor ohidor decano de su real audiencia don Nicolás Campaner, donde permaneció a expensas del mismo por espacio de cerca de un mes en numero de diez sugetos al mando de su presidente el padre don Fructuoso, abad actual del restablecido

monasterio de santa susana, guardando en dicha morada toda la posible forma y método de su estatuto hasta que fue trasladado al decierto de san Josef en lo mas remoto e inculto de la ysla, propio de el virtuoso y ejemplar canónigo doctoral don Pedro roig, quien en su último testamento les legó dicho terreno por todo el tiempo de su permanencia en esta ysla y no en otra forma, cuyo terreno antes perteneciente a cierta obra pia, havia comprado años atrás aquel canónigo con la memorable circunstancia e imprevisto intento que manifestó de que sirviese para los religiosos de la Trapa si quisiesen venir a fundar en la ysla y quando no, para retiro de algunos eclesiásticos con cuyos objetos edificó una hermita con su oratorio y celdas que con sumo trabajo los mismos monges han mejorado así su edificio como las tierras a pesar de ser incultas, donde han permanecido con edificación de todo el mundo, no solo los del tercio que vino a Mallorca si que también los demás dispersos que poco a poco se fueron reuniendo en ella hasta el restablecimiento de santa susana de aragón quedando pero en dicho decierto no solo gran parte de los que vinieron reunidos, mas también otros, manteniéndose siempre, haun en los años de mayor carestía a expensas de varios bienhechores seculares y eclesiásticos y entre ellos el ilustrísimo

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

señor obispo actual don Bernardo Nadal y otros canónigos de exemplar caridad a más de su continuo trabajo rompiendo y desmontando el terreno inculto para hacerlo panificable y plantar-lo de hàrboles de modo que lo que era antes totalmente infructífero ya en parte contribuye a su subsistencia sin que hayan sido bastante para la abolición de dicha casa el haver salido algunos para el monasterio de ynglaterra y que a no haver sido por el influyxo y protección de el señor canónigo don Juan Muntaner y Garcia tal vez huvieran marchado los demás por falta de medios para subsistir de lo que se infiere en la divina disposición que se conserve y verifique la fundación en Mallorca. y considerando yo que el terreno que actualmente disfrutan no es suficiente para la formación de una abadia que deseo se verifique en Mallorca, para la mayor honra y gloria de Dios y bien espiritual de los vasallos de su majestad el señor don Fernando séptimo que Dios guarde y tal vez que por este defecto puede de tenerse la fundación y continuación de tan exemplar casa. De mi libre y espontanea voluntad en agradecimiento a su divina majestad, de la pingüe hacienda heredada de mis antecesores y demás bienes con que se ha servido Dios favorecerme, dono, cedo y transpaso perpetuamente por vía de donación llamada entre de vivos y de presente a

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 17

mel i sucre favor de los monges, prelado superior o religiosos de Nuestra señora de la Trapa que hoy reciden y en adelante recidieren en el decierto o hermita de san José del districto de la villa de andraix, presentes y acceptantes con el santo fin de que dichos monges puedan alimentarse y con mayor conato y tranquilidad ocuparse de su feliz morada en los oficios y exercicios divinos a sus reglas e instituto, el predio o predios llamados Horta y Horteta, sitos en la villa de san Juan de este reyno, que pertenecen a la herencia de don Gaspar Poquet y Net y fueron por mi adquiridos mediante instrumentos de primero de abril del presente año por la real Curia de Censos ante el escribano don Bartolomé arbós, cuya donación hago bajo las condiciones siguientes y no de otro modo. Primero. Que si no se verificase la fundación y permanencia de dicha religión de la Trapa en esta ysla, será de ningún valor ni efecto esta donación y pasará desde luego el terreno y propiedad donado a doña Manuela Boneo, mi muger, para que lo gose y disfrute durante su vida y verificada su muerte, será de la persona o personas a cuyo favor lo tengo destinado en mis codicilos de 8 de abril del corriente año mil ochocientos diez y seis ante don Miguel Bonet, notario. Segunda. Que en el caso de tener efecto la fundación y perma-

nencia sobre dicho con el debido permiso del soberano, será de cargo de los religiosos pagar a su magestad los derechos de amortización y los demás que sean correspondientes. y en tal caso de tener efecto, deberán los religiosos conservar las fincas donadas sin poderlas enagenar baxo pretexto alguno, a no ser por via de permuta o concanvio con otro inmueble atendida la mayor comodidad y combeniencia de los religiosos y el inmueble adquirido o concamviado quedará subrogado en lugar de la Horta y Horteta, así por lo que mira el derecho de mi el donador, como de mis succesores. Tercera. Que aunque verificada la fundación de la Trapa en Mallorca, si sucediese pero en qualquier tiempo que no existiese y faltase el establecimiento y religión en esta ysla o aunque existiese y por alguna causa o motivo no pudiesen los religiosos de la Trapa poseer dichas fincas, será nula y de ningún valor esta donación porqué quiero que solamente subsista y tenga efecto en la forma y modo antedicho, pasando los bienes según ya tengo mandado. esta es la donación que hago yo don Jayme Pizá a favor de los religiosos de Nuestra señora de la Trapa, con el objeto indicado bajo las condiciones explicadas y no de otro modo, constituyendoles desde ahora legítimos dueños y

señores generales de dichos inmuebles para que puedan poseerlos como patrimonio suyo en los términos descritos, cediéndolo y traspasándolo con todas sus acciones reales y personales y qualesquiera otros derechos pertenecientes (…). así lo otorgó y firmó el señor don Jayme Pizá en su predio la alqueria de avall, término de la villa de Buñola de este reyno de Mallorca, hoy dia tres de julio de mil ochocientos diez y seis, siendo testigos al efecto llamados don antonio Mas, presbítero, y Juan amengual criado de dicho señor, el qual lo subscribió de su mano, de que doy fe y de su conocimiento. ante mi, agustín Marcó, notario y escribano público.”

Notes 1. Gran enciclopèdia de Mallorca, volum 17, pàg. 299 2. GeM, volum 17, pàg. 298 3. arM, protocol M-2997, f. 171-173v

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 18

mel i sucre

esports

Entrevista amb en Bernadí Company (2a part) QuaTre GraPes

Yosemite Has estat a Yosemite la cuna de l’escalada esportiva. Quines sensacions es viuen a Yosemite? yosemite és impressionant, només en veure les parets, a un escalador ja li vénen ganes d’escalar. si un és escalador, allà se sent subjugat. Jo hi he estat dues vegades; per fer excursions són itineraris llarguíssims; allà hi vam fer el Half Dom. una aprensió que tens a yosemite és el pànic a trobar-te amb un ós. Pensa el que és aixecarte a les 4 del matí amb el frontal per començar a caminar i pensar que de darrera una mata pot sortir un ós. rellegíem mil vegades les actituds que havíem de tenir si ens trobavem amb un ós de cara, però no me puc explicar com reaccionaria si me trobàs un animal de 3 metres davant. Te donen indicacions que tot el grup ha d’anar junt, però si sou dues persones, com eren nosaltres, com ho fas? I l’ambient com és? És sectorial. Escaladors Hi ha una zona d’escaladors, els escaladors tenen una actitud davant totes les coses molt peculiar i que és semblant a gairebé tot el món. Quina? una sensació que tenen ells mateixos de ser diferents a tots els altres. l’actitud que tenen, el comportament, el tipus de tenda, el material, com tenen el material, aquell desordre organitzat, és l’actitud davant la vida. Jo sempre dic que els muntanyencs en general estam un poc tocats.

Sensació de ser incomprès? ser incomprès? No, no crec que sigui aquesta la sensació. Tu, com a escalador, tens una actitud davant la vida, peculiar. Te sents diferent als altres, és més, pens que una de les característiques és que passes completament de si els altres et comprenen o no. als escaladors i muntanyencs els és indiferent l’actitud que tenen els altres davant ell. en aquest aspecte, el més parescut al càmping del Verdon, a França, és el cèmping de yosemite, a amèrica, o qualsevol

altre càmping d’escaladors a la resta del món. si tu has visitat aquests càmpings, veus que l’ambient és característic, els escaladors tenen poc a veure amb la gent que els envolta, ni tan sols els cotxes son iguals (això a amèrica). així com cuinen el menjar, els trastos que duen, aquesta convivència que hi ha entre ells, que és distintiva. Quan tu trobes un altre muntanyenc saps més o manco de què va, per on te pot sortir, quines seran les seves reaccions i no te faràs molt enfora, tots són iguals

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 19

mel i sucre des d’aquest punt de vista, són iguals en el fet que comparteixen els mateixos coneixements, tècniques i sovint objectius, però no vol dir que estiguin en contra de res, ni de ningú, senzillament se senten diferents. i saben perfectament que tota aquella gent que tenen devora ni els entenen, perquè en tot cas pensaran que això és una locura, ni pretenen que els entenguin... basta veure els comentaris amb la mort d’en Tolo Calafat... n’hi havia molt pocs que fossin de comprensió, tothom donava el condol a la família però després es demanaven què hi havia perdut ell per allà tan enfora, a la muntanya? això és un sentiment que un escalador arriba a assumir i interioritzar molt. a mesura que es dedica més encara a l’escalada, s’accentua moltíssim més. el que no sé és que passaria si deixassis la mun tanya i te tornassis a reintegrar. Jo tenc alguns companys que han fet dotze o quinze anys de muntanya i després s’han arribat a retirar.... s’han casat i s’han retirat de la muntanya. Per exemple, amb els companys de què xerràvem sempre? De material, de rutes, de nusos, de si a Viladomat d’andorra ja tenien aquell material que apareixia als catàlegs del “au vieux Campeur”. això et feia sentir-te un poc del clan. i és una sensació que és internacional i intergeneracional, si tu coneixes algú que fa muntanya veus inclús si fa temps o no que és muntanyenc. És una cosa que no passa per exemple amb els esquiadors, i també s’esquia a la muntanya, però no la viuen igual. Quan jo vaig a esquiar entenc que la gent que hi ha a les pistes és exactament igual a la gent que te puguis trobar a una discoteca... No és gent de muntanya.

si com a escalador vas a esquiar, el que tu fas és extracció del context en què estàs i ja està, et dediques a esquiar, que és el que t’agrada. Mort a la muntanya Com creus que s’enfoca la mort a la muntanya? Com una fatalitat assumida; a veure, la muntanya és perillossa, tu com a muntanyenc tens molts de recursos per neutralitzar aquest perill, recursos tècnics, experiència, però sempre existeix un punt d’incertesa. al bell mig d’una ascenció plàcida pot esdevenir una tormen-

vors s’assumeix amb més naturalitat. De totes maneres, quan estàs en una situació de perill, en això no hi penses, el teu cos (i la teva ment) reacciona donant el màxim de si mateix. A on preferiries morir, al llit o a la muntanya? Diuen que el millor alpinista és el que arriba a vell... Jo tenc un parell de companys que han mort a la muntanya... no és una cosa amb la qual no hagui estat en contacte. Com es veu com a company? Tot i que que s’assumeix, la mort, es veu amb gran tristesa, et fas moltes preguntes, sobre com

ta i convertir allò en un infern, aquesta possibilitat de risc sempre existeix. Normalment el muntanyenc assumeix aquesta fatalitat. evidentment ningú va a morir a la muntanya, però assumeixes que pot passar... Quan tu no assumeixes aquesta fatalitat, és quan tot està indicat, o per exemple la gent que compra una participació a l’everest, que paga a una empresa perquè el pugin i el baixin sense tenir experiència, aquest no crec de cap de les maneres que assumeixi la mort. Quan li ve aquesta fatalitat ,l’assumeix amb molta sorpresa... És el mateix que si tu vas a una muntanya russa del ram, te sorprendrà si te mors allà. ara bé, en una ascenció difícil, o en una ascenció singular... quan tu vas a un lloc que no has fet mai, a un lloc on no ha estat ningú, lla-

ha passat i el perquè i com s’hauria pogut evitar. Pels que quedam aquí, home, a ells els encantava la muntanya, però jo crec que els agradaria tornar aquí i estar amb la dona i els fills. la mort a la muntanya es veu des de fora com una incongruència; en canvi, la mort dins un cotxe està més a prop, amb estadístiques o el que sigui, ens hem tornat insensibles a aquest tipus de morts. Diuen que la mort blanca és una mort dolça, quan estas a més de 5.000 m d’alçada el que t’agafa són unes ganes de dormir exagerades, de fet, un dels meus companys el trobaren dins la tenda i dins el sac... quina és la causa? l’alçada, la manca d’oxigen, el cansament... No ets conscient que t’ests morint, perquè estàs mig narcotitzat.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 20

mel i sucre

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 21

mel i sucre

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 22

mel i sucre

dalt del turó

Les possessions de Mallorca: cadàvers esquisits? CliMeNT PiCorNell

“Les possessions han estat fins a dates relativament recents els grans eixos articuladors del paisatge agrari de Mallorca i una unitat d’estudi per a entendre el món rural”, diuen els professors antònia Morey i Gabriel Jover editors del llibre Les possessions mallorquines. Passat i present (Documenta Balear, 2012). un conjunt d’aportacions d’especialistes que, més enllà de l’estudi arquitectònic (les cases eren el centre directiu de la possessió), la idea de Morey i Jover és “la reflexió sobre la diversitat dels processos històrics que convergiren en la conformació d’una matriu territorial que tingué en les possessions un dels seus vectors clau, i aprendre de les formes de gestió

anteriors, per abocar-ho a la problemàtica generada pel canvi a partir de la irrupció del turisme de masses, com la rendibilitat actual, el legat cultural, la seva preservació o el seu destí per a nous usos”. El llibre té diferents segments. Sobre l’origen i el concepte de possessió. un capítol sobre les formes d’explotació i ús durant els segles XV al XViii, un sobre les reformes a l’empara del reformisme il·lustrat, un sobre els canvis durant els segles XiX i XX. i dos capítols sobre el legat etnogràfic i artístic de les possessions i els nous usos i la preservació del patrimoni natural. un text interessantíssim, de consulta obligada per a tots els qui s’hagin

d’interessar pel tema. sobre el perquè de la llarga pervivència d’aquestes unitats d’explotació agrària, Morey i Jover creuen que es per la seva capacitat d’innovació i adaptació als canvis econòmics i socials, a més del sistema hereditari, que han fet que travessin els segles, no sense conflictes entre senyors, pagesos, arrendataris, jornalers, mercaders; han sabut adaptar innovacions productives, fins avui mateix on aquest món generat entorn del concepte possessió perdura, esmicolat, això sí, entre canvis de propietat, segregacions, establits i canvis d’us. Per Vicenç M. Rosselló Verger la Desamortització sols va

FOTO CLIMENT PICORNELL

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 23

mel i sucre afectar un centèsim de la superfície cadastrada, no va fornir una nova estructura de propietat “però obrí el famolenc mercat de la terra als comerciants, professionals, emfiteutes rics, tenidors del deute públic, prestamistes; la burgesia comercial aspirava a ser ‘tan terratinent’ com la noblesa”. No cal deixar de banda que l’agonia d’aquests “latifundis nobiliaris” –en expressió de Jover i Morey– arranca a principi del XiX amb una fragmentació que es consumarà amb la crisi agrària de principis del XX i s’aprofundirà després. remarca rosselló que “al segle XXi, podem parlar tot dret de liquidació. les possessions –tant d’una òptica marxista com capitalista– són cadàvers; com a molt en resten algunes en mans de la noblesa”. i posa alguns exemples, un estudiat per ell mateix (Sa Torre de Montornès. La liquidació d’una possessió mitjana del Pla de Mallorca, el Gall, 2010). sa Torre de Montornès era una propietat aristocràtica fins a 1858 quan un burgès liberal la compra i l’estableix. la possessió es mig reconstruïda per una família que aspira al cacicat local i després entra en fallida. a banda del centenar de sorts quadriculades, la finca residual acaba a mans d’una firma de materials de construcció. Gran paràbola l’anterior. És ver que la noblesa encara en té, tenien tant que per molt que

hagin venut encara tenen. Però dins el món de la propietat del milenar de possessions actuals hi trobarem els comerciants enriquits (o els seus hereus), o els xuetes –Margarita aguiló: La relación de los xuetes con el mundo de las possessions en el siglo XIX: ¿de arrendatarios y prestamistas a propietarios?– o els amos (vertaders gerents de la possessió com empresa) que en un moment donat en compren desaforadament, fins i tot les administrades per ells mateixos, davant la desídia o l’engany als senyors. o ja amb el turisme estant, els hotelers –vencedors del combat social– que compren possessions amb ànim sumptuari, o els contrabandistes, Joan March –que n’adquirirà per parcel·lar fent passar molts pagesos de “proletaris a propietaris” (Josep Melià); financers fets a ells mateixos que compren on els seus pares hi feien de missatges. o un grup ecologista, el GoB, que compra –amb centenars de participacions– la Trapa, o s’arxiduc que en comprà moltes, o el Govern de Balears i el Consell els grans propietaris actuals, o en Miquel de s’estaca, o en Kuhn i els seus partners i similars, els alemanys rics, o els espanyols rics –mirau son Moragues–, o albocàsser sembrat d’oliverar per un forà, o sa Torre de llucmajor que fou efímerament d’en Vicenç Grande –emblema dels promotors del boom

urbanístic recent–, algunes són de bancs o caixes, o santa Ponça, o alguns registradors de la propietat o recaptadors d’impostos, o de fundacions diverses de sabaters o pseudohippies, de l’església, de l’opus, del municipi (Galatzó), o dels russos que ja en compren, o d’un xinès que pot ser per herència senyor d’una gran possessió, o l’alemany del Fangar digne successor de don Pere Bonnin i armstrong; i de ‘Don Tu’, Ga briel Marcel, enorme terratinent, qui se’n recorda? si confrontàssim les possessions que enumera s’arxiduc, sumassim les quarterades i analitzassim els seus propietaris i féssim el mateix ara, tendríem una cata fefaent del canvi: ha minvat la seva superfície i els botifarres, i molts de propietaris s’han resguardat darrera societats anònimes. Les possessions mallorquines d’Antònia Morey i Gabriel Jover és un esglaó potent per entendre aquest procés, que a vegades es difumina darrera un agroturisme, una visita a sa Granja o un esplet de turistes per dins els Calderers, o de les fotografies en color d’aquests llibres meravellosos que mostren la possessió decorada, però que amaguen el caciquisme darrera un arqueta barroca o, dins una caixa de morera de l’entrada, el robatori de l’amo, tot, després de travessar el magnífic portal forà i sortir a la clastra, a l’ombra del lledoner.

Sobrassada pagesa feta amb porcs matancers de Sant Joan Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 24

mel i sucre

Feim un pensament

Geomorfologia litoral

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

eim un pensament... a la vora de la mar. aquests mesos aprofitaré per fer una revisió d’alguns temes referents a la mar, a l’estiu i al turisme. Començarem per la geomorfologia litoral, perquè quan aneu a la platja podeu entre millor els processos que s’hi duen a terme. Trobareu molta informació sobre aquest tema en el llibre Geomorfologia del Litoral de les Illes Balears del doctor en geografia i professor de la uiB Jaume servera. Què estudia la Geomofologia litoral? És una de les disciplines de la geografia física que estudia les formes de la vora de la mar, les forces que generen aquestes formes i la seva evolució. Com bé sabreu per litoral entem com a aquella franja de trànsit i interacció entre el domini submarí dels mars i els oceans; i el domini continental de les terres emergides. Tot i així és difícil esbrinar fins on arriben els límits dels efectes dels agents marins sobre la terra i viceversa.

Quins factors estan implicats en el modelat del litoral? el rocam (les roques que formen la costa) té dos aspectes clau: la seva disposició estructural i la seva resistència. la disposició estructural del rocam afecta directament en la definició de la línia de la costa que deu el seu traçat general a les falles que tallen l’estructura geològica que forma les illes. la línia de la costa poc retallada i la gran quantitat de penyasegats es deu a la gran falla que recorre tota la serra (actualment submergida) i en les inclinacions de les capes de roca que la conformen. en canvi la costa

Portada del llibre Geomorfologia del Litoral de les Illes Balears, de Jaume Servera

de llevant es veu condicionada per l’escull coral·lí fossilitzat durant el Miocé (fa entre 12 i 7 milions d’anys). Per altra banda les costes corresponents a les badies constitueixen l’obertura a la mar de la depresió central de l’illa que en el as de la badia d’alcúdia queda emmarcada per el perllongament mar endins de les estructures montanyoses de les serres de llevant i la serra de Tramuntana, i la Badia de Pollença és una vall inundada entre dues sèries de mateixa estructura. la resistència del rocam especifica generalment que com més resistents son els materials la línia de la cosa tendeix a resaltar mar endins, adquirir majors alçades i pendents més verticals, per tant formen grans penyassegats. les roques menys resistents estan conformades per calcàries del Miocé i com que son poroses i amb capes de diferents graus de resistència generen penya-segats amb importants repercusions locals. els materials quaternaris (molt més recents)

GeòGraF

són d’una naturalesa molt variada i per tant generen formacions diverses com enderrocs de vessant, ventalls al·luvials, dunes i platjes fòssils (marès) o en els més recents de tots formen les platges actuals. el nivell de la mar és menys significatiu pel que fa a la dinàmica i el modelat litoral ja que en el temps geològic el nivell de la mar no ha tingut sempre la mateixa posició acutal. l’efecte més visual són les retallades d’un penya-segat realitzades per la mar en nivells més antics molt més alts. amb el pas del temps una línia de la costa tendeix a reduir els sortints i omplir els entrants, però en el mateix espai temporal els altres factors que afecten el litoral es modifiquen i canvien la seva repercusió en el pròpi litoral. Quins agents modelen el litoral? els processos d’erosió, transport i acumulació en els litorals són duts a terme per tres tipus d’agents: mecànics, químics i biològics. Agents mecànics: els moviments de la mar estan conformats per: – les marees, que a les Balears provoquen una afectació mínima. – l’onatge, format per oscilacions regulars de la superfície de l’aigua produïdes pel vent. Quan la profunditat és inferior a la meitat de la longitud d’ona aquesta frega el fons marí y produeix treball geomorfològic. a les platjes el pendent suau allunya el límit de profunditat crítica de la costa, que permet modelar les platges. Com més grans són les ones més gran és la longitud i a més profunditat començen a tocar fons, per tant els dies de temporal l’afectació és molt gran.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 25

mel i sucre formes mediterrànies, fet que impossibilita l’arribada de sediment exterior. B) les aportacions fluvials illenques són poques i de material por adient per a conformar platges d’arena.

Esquema de la protecció de la platja realitzada per les prades de Posidonia oceanica.

– els corrents de ribera litoral, es produeixen per el desplaçament d’aigua provocat per l’onatge cap a la línia de costa i el seu retorn cap a la mar mitjançant corrents de fons. Poden ser difusos, cocentrats (que comporten un cert perill per als banyistes) o longitudinals (que provoquen una deriva litoral que desplaça els sediments al llarg de la costa, per exemple forma les platges aprofitant els espigons dels ports esportius). – el vent, apart de provocar l’onatge, desplaça terra endins l’esprai salí que aixeca l’escuma de l’onatge cosa que constitueix un factor limitador de les comunitats vegetals i animals. afavoreix la creació de camps de dunes cap a l’interior (com el d’es Trenc o els de la Ba dia d’alcudia a Mallorca). – la gravetat té una intervenció molt subjecta a l’actuació de la resta d’agents perquè els materials arribin a vèncer la força de resistència al moviment per gravetat. Agents químics: Prop de la mar podem trobar actuant al litoral processos com la dissolució, la hidròlosi i la hidratació que afecten al rocam. aquests processos es poden veure potenciats o frenats pels trets climàtics de la zona.

Agents biològics: Constitueixen un grup complex que pot donar resultats constructius o erosius. els agents biològics de litorals rocallosos erosius estan conformats per moltes espècies que en vida erosionen la roca i en morir el seu esquelet passa a formar part del sediment arenós a l’àmbit submergit. un bon exemple serien les esponjes, els mol·luscs, els eriçons de mar... els agents biològics de litorals d’acumulació destaquen pel seu paper constructiu o de proecció del litoral. sense cap dubte el principal agent del sistema és la Posidonia Oceanica, una planta autòctona mediterrània que colonitza els fons marins arenosos, popularment anomeada alga. afavoreix l’assentament i la colonització de nombrosos organismes i espècies. Morfològicament són una peça clau en la producció de sediment i en l’estabilitazació dels litorals. la minva de superfície de les prades de Posidonia implica una pèrdua de sediment i un retrocés de la platja ja que incrementa la profunditat i els efectes erosius de l’onatge. És fonamental per al manteniment de les platjges de les illes Balears per dues raons: a) la plataforma continental balear és autònoma (degut al seu aïllament) de la resta de plata-

Quines són les formes del litoral balear? Tots els processos que que hem esmentat generen diverses formes i paissatges que conformen el nostre litoral. – Penya-segats estructurals corresponen a grans parets formada per les roques més dures de les balears (dolomies i/o calcàries), vinculats a falles o plegaments. Per exemple els penya-segats de la serra de Tramuntana. – Penya-segats de marina coincideixen en l’extensió de les calcàries organògenes del Miocè que donen lloc a penya-segats caracteritzats per la seva verticalitat i per presentar sectors d’escalons a diferents alçades. la costa de llevant està conformada per aquest tipus de litoral. – Cales, són penetracions del traçat de la línia de la costa de mar cap a terra lligades a desembocadures fluvials que amb el temps han estat més o menys inundades per la mar. la seva llargària és més gran que la seva amplada. – Sistemes Platja-duna, són els més complexos i fràgils de tots. el seu equilibri es fonamenta en una perfecta relació entre els mons biòtic i abiòtic, marí i continental. Molts d’aquests sistemes es troben amenaçats avui en dia a les Balears. Com be sabeu són el gran tresor de la nostra terra i hem de saber com es generen per a poder-les conservar millor i preservar-ne el seu encant. Per a més informació sobre aquest tema vos recoman llegir el llibre Geomorfologia del Litoral de les Illes Balears de Jaume servera. si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb un servidor mateix o enviant un correu electrònic a <guillemserrabou@ gmail.com>.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 26

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de juny enguany hem tengut un juny molt calorós. la mitjana, amb 24,3 ºC, és la més elevada d'aquest període d'observació (20082012). Ha superat en 3,1 ºC la mitjana del juny de 2011. el dia 29 de juny el termòmetre arribà als 38,2 ºC, màxima també destacada dins els registres de temperatura del nostre observatori; únicament superada, per ara, pels 40,8ºC del juliol del 2009. Durant la primera quinzena d'aquest mes les temperatures han anat fluctuant mínimament, però a partir de la segona meitat hem tengut un increment gairebé progressiu d'aquesta variable, com ens mostra el gràfic de les mitjanes, que culminà el dia 29, un dia de calor intensa, amb un valor de 29'9 ºC. el domini al llarg del mes de vents provinents del migjorn ha afavorit aquest increment important de la temperatura. a diferència de l'any passat en què plogué bastant, 58 mm, en

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 2008

10,6 07,8 13,2 14,9 19,2 24,3

10,0 10,7 11,8 16,2 19,0 21,2

09,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3

09,8 09,9 11,7 13,6 19,7 23,3

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6

2012

Pluviometria 2011 2010 2009

2008

32,9 50,1 15,4 34,4

74,0 59,0 40,2 07,9

37,5 14,6 34,9 15,6

56,0 73,8 43,7 44,2

67,9 22,6 39,1 50,6

MES DE JUNY

2012

2011

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

24,3 ºC 38,2 ºC (dia 29) 15,8 ºC (dia 13) 2,7 mm 4,6 Km/h 51,5 Km/h (dia 8) S 58,41% 1013,75 mb 6,9 ml/dia

21,2 ºC 34,9 ºC (dia 28) 10,5 ºC (dia 2) 58 mm 5,5 Km/h 53,1 Km/h (dia 30) NE 68,73% 1015,86 mb 4,5 ml/dia

JULIOL 2012 (fins a dia 21) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar (Wh/m2)

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

2012

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

66579 87842 114202 157392 185426 188100

Radiació solar (Wh/m2)

Energia generada (kWh)

66715 82679 138558 158748 206187 204078

5534 6847 11315 12744 15751 14930

ANY 2011 Energia generada (kWh) 5540 7220 8982 11500 14365 14339

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

12,02 12,17 12,71 13,69 12,91 13,12

10,7 12,8 14,5 21,07 25,26 28,05

ANY 2012 Radiació/ Tª mitjana Energia plaques (ºC) 12,06 12,08 12,25 12,46 13,09 13,67

24,6 ºC 34,7 ºC (dia 18) 17,6 ºC (dia 2) 1,6 mm (dels quals 0,6 corresponen a rosades matinals) 4,9 Km/h 64,4 Km/h (dia 1) NE 6,1 ml/dia

10,81 9,15 16,59 18,93 25,54 31,25

Diòxid de carboni Petroli que es no emès (Kg) necessitaria (litres) 4483 5546 9165 10323 12758 12093

1384 1712 2829 3186 3938 3733

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 27

mel i sucre

aquest 2012 solament s'han recollit 2,7 mm, quasi bé tots caiguts el dia 3. Ha estat un mes molt sec que ha afavorit, per altra banda, les feines de recollida dels cereals. Després d'un maig amb mínimes precipitacions, l'ambient de sequera s'ha accentuant en el juny. la humitat mitjana s'ha quedat en el 58,41%, molt inferior a la del juny de 2011, que assolí els 68,73%. Com a conseqüència d'aquest aire tòrrid s'ha incrementat de manera considerable l'evaporació, amb una mitjana que ha arribat als 6,9 ml/dia. amb aquestes condicions atmosfèriques no hi ha pogut haver treva en el reg dels cultius d'estiu, que precisen de sol i aigua abundant per fer front a aquestes condicions d'aire calent i forta evaporació. la velocitat mitjana del vent en aquest mes ha estat baixa, de 4,6 Km/h. llevat de 3 dies en què ha superat els 10 Km/h, en la resta el moviment de l'aire ha estat

quasi imperceptible. el migjorn, s, ha estat la direcció predominant del vent en aquest mes, que ens ha aportat, a més de calor, alguna precipitació de terra provinent del continent africà. Comentari al mes de juliol en el juliol ha continuat l'ambient de calor. la mitjana de 24,6 ºC així ens ho indica, però amb una suavització de les màximes, sobretot en relació a la darrera setmana de juny. la presència de núvols i de vents de component nord durant alguns dies han refrescat un poc l'aire de tant en tant. les mitjanes durant bastants de jornades s'han mantingut sota els 25 ºC i fins a la data les màximes no han superat els 35 ºC. Continuam, com correspon a aquests mesos d'estiu, sense precipitacions; únicament va ploure 1 mm el primer dia del mes, al qual hem d'afegir 0,6 mm de rosades matinals. la presència de dies

tapats al llarg d'aquest període ha fet minvar una mica l'evaporació mitjana, que ha passat del 6,9 del juny als 6,1 ml/dia d'aquest juliol. el color groguenc del rostoll, dels camps segats, constitueix el color de fons de la natura que podem contemplar ara al nostre terme de sant Joan. al damunt s'alça el verd dels pinars, dels ametllers i de les figueres, que han de resistir aquest sol fort amb la mica d'humitat que les rels poden extreure de l'interior de la terra. Per altra part, aquestes temperatures altes afegides a la sequera imperant propicien un ambient favorable als incendis d'aquests boscs i camps, que malhauradament s'han produït tant a Mallorca com a altres llocs de l'estat espanyol durant aquests darreres setmanes, tenyint de negre hectàrees de vida fins a l'hora. Parc solar fotovoltaic en el juny ha baixat un poc la radiació en relació al maig, malgrat el dia s'hagi anat allargant fins al solstici d'estiu, dia 20 de juny; la presència de dies ennuvolats o amb clarianes hi haurà influït. No obstant això, la radiació del juny d'enguany ha estat superior a la del juny del 2011, que fou un mes d'inestabilitat atmosfèrica que influí en la captació de l'energia solar lluminosa. la generació d'energia elèctrica ha baixat en comparació amb el maig, mes amb la generació més alta en el que duim d'any, a causa del descens de la radiació solar captada i del rendiment inferior de les plaques, atribuïble a l'elevació de la temperatura. Com en els darrers mesos, la generació d'energia en el juny ha superat el valor d'aquest mes a l'any passat; concretament en 591 kW/h.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 28

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

el cultiu de la tomàtiga, sobretot la de ramellet, és preferent per als hortolans santjoaners. Bona part de l’hivern en tenen per consumir i per vendre als mercats. Fotografia 1: Madò elionor Gayà “Fidever”, al magatzem del carrer del sol, asseguda davall uns llargs enfilalls de tomàtigues, a meitat dels anys vuitanta. aportació fotogràfica: antònia rebassa Gayà. Fotografia 2: l’amo antoni sastre “de sa Botigueta” i la seva dona, madò Francesca Joan “Mariona”, amb unes tomatigueres que els superen bé amb altura, a finals dels anys vuitanta. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”. Fotografia 3: l’amo en Joan Bauçà “Passol”, collint tomàtiga per enfilar, al seu hort d’Hortella, a meitat dels anys noranta. aportació fotogràfica: amador Bauçà Bauçà “Passol”.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 29

mel i sucre

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 30

mel i sucre

Sant Joan C.E. Notícies del mes i entrevistes GuilleM serra Bou recordau que tenim pàgina a facebook i a twitter, podeu entrarhi i estar informats de novetats, fotos i partits en tot moment! www.facebook.com/santJoanCe www.Twitter.com/santJoanCe. També anunciam que hem obert el període d’inscripció per jugar amb el sant Joan C.e. aquesta propera temporada 201213. Cercam nins i nines, al·lots i al·lotes de totes les edats, s’ha d’enviar un correu a santjoance@gmail.com

o escriure al nostre facebook o xerrar amb algun jugador del sant Joan C.e. i durant l’estiu ens posarem en contacte amb els que vulguin jugar. les entrevistes que vénen a continuació van ser realitzades durant el mes d’abril, no van poder ser publicades per problemes tècnics, però aquí les teniu: CaDeT Joan Roig, 15 anys, santjoaner. Comparteix la capitania de l’e-

quip cadet amb en Biel Matas. Juga habitualment de cierre o ala i acumula 7 gols sumant lliga i copa. Què opines del míster? Per ser el seu primer any, per a ell i per a nosaltres, ha fet tot el que ha pogut, tots hem millorat amb el pas dels mesos. el més important és que ens ha pogut aguantar fins a final de temporada. Fa poc vau jugar una eliminatòria de copa i heu acabat la lliga; què t’agrada més? Preferesc la lliga, pots demos-

Plantilla de l’equip cadet (2011-12). Drets: Brian Villegas, Joan Roig, Daniel Leon, Toni Josep Garí (entrenador), Pere Florit, Biel Matas, Marc. Acotats: Miquel Àngel Mieras (delegat), Adrià Caldas, Devä Murti, Marc Arnau, Joan Prados.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 31

mel i sucre trar una certa regularitat i no t’ho jugues tot a un sol partit, tot i que com que érem pocs equips, la temporada s’ha acabat quan en millor forma estàvem. I hi ha alguna cosa que t’hagi impressionat? sí! Veure l’afició com ens ha donat tant de suport encara que fòssim una categoria nova i la més jove del club, i el gran col·lectiu humà que és el Ce. Creus que has canviat al llarg de l’any? No ho sé, supòs que he millorat, tècnicament i tàcticament sobretot. He notat molt el pas de futbol camp a futbol sala, tot i que ara mateix no tornaria per res al futbol. Canviaries alguna cosa? Possiblement tenir una plantilla més llarga per poder fer més canvis, més regularitat amb els horaris, i tan debò hi hagués més equips a la nostra categoria. JuVeNil Tomeu Karmany, 18 anys, santjoaner. És el porter de l’equip juvenil, tota una assegurança sota els tres pals i la gran promesa de l’equip sènior en els propers anys. Què és allò que t’agrada de ser porter? Que als entrenaments no he de córrer com un negre, comparat amb els altres jugadors! Jajajaja! I allò que te fa més ràbia? Que reps moltes pilotades,

algunes piquen més que d’altres, sobretot jugant amb els grans. Què sents quan tot i aturar molts xuts, així encara n’entren a porteria? Molta impotència, faig tot el que puc i així encara... uf! els darrers minuts dels partits són realment terribles. Què t’ha semblat la temporada? la veritat, pensava que tindríem més opcions de guanyar la lliga, de fet, hem estat a dos punts del líder, però els altres equips són molt bons físicament i tècnicament. I per a l’any que ve? esper seguir jugant amb el sant Joan C.e. He tengut una temporada complicada però estic molt il·lusionat per continuar. sÈNior Jaume Mestre, 26 anys, petrer. És el jugador de fora de la vila (amistosament anomenats “jugadors extramunicipals” en referència als jugadors “extracomunitaris” professionals) que porta més temps al club, habitualment juga d’ala i és el segon capità de l’equip sènior. Dus tres anys jugant amb el Sant Joan, com arribes aquí? Feia dies que havia tornat d’un llarg viatge a Califòrnia i a les festes del Vermar vaig estar parlant amb en Jordi Gayà i en Toni Joan Gayà (Betlem), que em van convèncer de venir a entrenar. al

Fragment de la pàgina del facebook del Sant Joan C.E.

principi només venia a entrenar per entrenar... però mira per on! així estam. Quina valoració en fas d’aquests tres anys? absolutament positiva, ha estat realment meravellós. Recordes algun mal moment? la temporada passada (201011) molts jugadors van emigrar, vam quedar només quatre gats. Va ser un moment molt dur. I en canvi... aquells moments més bons? Quan puja molta afició a son Juny, és indescriptble com te puja la moral en veure com anima tothom. Què esperes per als propers anys? Bé, les coses van millorant de manera exponencial. alló que altres anys era complicat o impossible, ara hi trobam un remei fàcil.

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 33

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 35

passatemps

MOTS ENQUADRATS 35 a M B rNau

oraTiNos i

orDoy

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

´ tendència a estimar. Ultima gota de cafè. Angle recte. 5. Na Rita té a tir la historieta c` omica de la tirania. Propens a la ira. 6. La ratera s’apropa a terra. Adorn teixit o estampat que sol fer-se arran de les vores en mocadors. 7. La mar quan puja agrupa les flors. Persona que fa art. L’error en té tres i la ra´ o només una. 8. Com comen¸ca (i acaba) la carrera d’un crac. Hi ha qui té por d’anar a ´ molt similar a tallar. 9. Ho recolembarcar-s’hi. Es zaré damunt aquesta base i la prendré per exemple. Tira arrop al vi. 10. Anell. S’ha posat de moda “Compr ...”. Per culpa de l’insecte de la fotografia hem de posar pastilles a l’armari. Que se sent atret pels similars. 11. Interjecci´ o que pot deixar marca. Els fruits de la gallina. Immaculada Roig Martorell. 12. Que presenten el solut en equilibri amb la subst` ancia no dissolta. Arbust assass´ı.

Horitzontals: 1. Posar doblers en mans de l’atzar, no necess` ariament a prop` osit. Els qui tenen la culpa de les desgr` acies del poble israelita. 2. Que est` a per damunt de tots els altres estaments. On Homer i Llu´ıs Llach hi basen els seus poemes. Les piles més comunes. 3. Sortirem d’aquest abisme aqu` atic. Tant de bo en tenguem per a aquest tros. 4. Base de l’edifici. Estimar, per exemple una rama. Aturau els catalans. 5. Molt petita, per` o no tant com un nan. Té ra´ o: convendria afaitar-se. Mister. 6. Preposici´ o+article. Evacuaci´ o l´ıquida. Sortida de la cova. 7. Celebraci´ o de les grandeses d’un fel´ı. ´ al nu ´ mero 34: Tot excepte la O. Eructe que pareix un tro. 8. No Solucio P L O R O S A G R A deixi rastre de Sarri` a. El final de l’aparell digesA U C A R P E N E L tiu. 9. Que no est` a mesclat. Priv` as de la pubertat. T S A R I S T A M A 10. Animal de c` arrega o persona t` otila. Recobrir E T A E R I P A D T R O N T E R M E una llesca de companatge o un corrupte de doblers. I E N T A U R O S Cul del rom. 11. Coll del rom. Sèrie d’avantpassats C D I A D O M A i de progenitors. 12. Ceba que no fa tall! Districte M I L L A S E D A Federal. Convé tapar el rapat separadament. 13. A V I A L G R I S O S les ant´ıpodes d’all` o virtual. S’aplega, formant com O R E T I O A S I C A S S O L A S A un ra¨ım. Verticals: 1. Magatzem d’armes o de jugadors londinencs. Aturar de rapar. 2. 30,48 cm. Sepulten de neu all` o que s’interposa al seu cam´ı. El puja. 3. Escoltaran la r` adio antiga. Adoba, per exemple una regla. 4. Quan ja s’ha fos. Persona amb

U L I S S E S A

P A V I U S U R P I O L A S E R R A O N A R

Tamb´e podeu resoldre aquest enquadrat a:

melisucre.cat/?p=882

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 34

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Garrovetes del Papa (Sóller) saCraMeNT Ferrer

Quan era petita la meva mare tenia dos germans a sóller i un parell de vegades a l’any o tres, quan hi anàvem de visita, la meva tia rita em tenia garrovetes del papa de la pastisseria de Can Frau ja que era l’únic pastís que a mi m’agradava. les garrovetes són unes pastes menudes i seques que, segons me contava la tia, varen ser creades al segle XV per alleugerir els dolors estomacals de Benet Xiii, el papa luna, i varen contribuir a la seva longevitat. Ingredients - 4 ous - 300 g de sucre pols Preparació - Per cada vermell d’ou posar-hi 75 g de sucre pols.

melisucre

- separar el vermell del blanc. - Col·locar els vermells d’ou dins un bol, batre enèrgicament uns cinc minuts fins que blanquegen. - incorporar-hi el sucre en pols a poc a poc, sense deixar de remenar. - Posar paper de forn damunt una palangana per anar al forn. - introduir la pasta dins una màniga pastissera i fer la forma de les garrovetes, de mida relativament petita. - Fer muntets a la palangana, separats uns dos centímetres un de l’altre. - enfornar a forn calent (160º), amb el foc de baix, de 10 a 12 minuts. - Vigilar tot el temps ja que són molt fàcils de cremar.

incorpora els CODIS QR (podeu trobar informació a http://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_QR) per facili-

tar l’accés a continguts des del mateix mòbil. En trobareu en algunes seccions de la revista. Prova-ho!!!

mel385_mis298 23/07/12 13:04 Page 35

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda Horaris de bus sant Joan - Palma Dilluns a divendres: 06.45 Palma - sant Joan Dilluns a divendres: 19.15 Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.20), 9.40, 10.40 (10.20), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40 (14.20), 15.40, 16.40, 17.40 (17.20), 18.40, 19.40 (19.20), 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.20), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.20), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59, 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59, 19.59, 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

agost: Mare de Déu dels àngels (2), Mare de Déu de les Neus (5), sant salvador (6), sant Domingo (8), sant llorenç (10), Mare de Déu Morta o d’agost (15), sant Bernat (20), santa rosa (23), sant Bartomeu (24), sant agustí (28), sant Joan Degollat (29), sant ramon Nonat (31). El mes “aigua d’agost fa mel i most”, diuen, però ben segur que poques gotes cauran durant aquesta mesada si s’ha de continuar la tònica d’enguany. Ja s’ha acabat de segar i batre ara només queda una altra tasca bastant dura: espolsar ametles. Quant a les fruites continua la recollida de prunes, melicotons, peres i pomes. Podeu menjar raïm, però cal esperar al mes que ve per fer la verema. És bon temps per sembrar patates (pel minvant), carxoferes (pel ple i pel minvant), lletugues (pel ple), faves (pel ple) i cols (pel ple). a finals de mes, de vegades, fa qualque calabruixada i tempesta, que a la nostra vila sol banyar el paperí de les festes. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) la lluna

el sol

surt 1 agost 06.47 15 07.00 31 07.15 15 setembre 07.29

es pon 21.01 20.44 20.21 19.57

26 juliol 2 agost 9 17 24 31 8 setembre

quart creixent plena quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 29 de juliol Vilafranca dia 5 d’agost ariany dia 12 Montuïri dia 19 Petra dia 26 Porreres dia 2 de set. sant Joan

Agost de 1992 • es va anunciar que no es faria la Festa del Botifarró. • es va jubilar la mestra “Gana”. en Xavier Moratinos va obtenir plaça definitiva a sant Joan. • Hi havia més persones majors de 80 anys a la festa que els oferia l’ajuntament que nins matriculats a l’escola. • es va retre homenatge al poeta santjoaner Miquel Gayà i sitjar. • en Joan Fontirroig “Mendai” va guanyar el concurs de menjar pa amb oli, en tirar-se coll avall vint-i-una llesques de pa, equivalents a un pa mitjancer i mig, amb el companatge corresponent. Agost de 2002 • es presentà un llibre dedicat al mestre Josep rosselló ordines, editat pel Col·lectiu Teranyines. • els artistes del vidre rosa lletjós i sunny strap, residents a sant Joan varen organitzar una exposició a Cal Metge soler, que va atreure una gentada. • l’ajuntament era prou generós (o inconscient) per pagar el sopar a la Fresca que es va fer per les festes de l’estiu.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299