Mel i Sucre. Num. 387 setembre de 2012

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Fotos PeP Gayà

Quatre mots sobre el bescuit de la reina FraNCesC CaNuTo

mel i sucre

Turisme GuilleM serra

setembre 2012. Núm. 387 revista d’informació general Dalt del turó CliMeNT PiCorNell Edita associació Mel i sucre sant Joan Meteorologia JoseP roiG Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Els mallorquins i la independència... MaTeu sasTre

Col·laboradors 2012 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Miquel estelrich, Jaume Gual, Cati Turricana, Pere sampol, amics del Davallament.

Tirada actual 500 exemplars

Torneig d’estiu GuilleM serra

Excursionisme F. Xavier MoraTiNos

Passatemps arNau MoraTiNos

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Comencen les excursions (foto de Toni Gayà).

Contracoberta

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 3

mel i sucre

notícies locals ✑ Ha començat la substitució de tots els punts de llum de la xarxa d’enllumenat públic de sant Joan (un total de 453 bombetes). els llums que hi havia fins ara eren de descàrrega de vapor de mercuri, amb un consum de 80 W cadascun. els nous són de led i en consumeixen 35. la part que ha de pagar l’ajuntament puja a uns 44.000 euros i permetrà un estalvi (als preus vigents de l’electricitat) d’11.000 euros anuals i s’amortitzarà per tant en devers quatre anys. les bombetes de led són més cares que les de descàrrega però tenen una vida més llarga i un manteniment més econòmic. sense comptar altres despeses de les bombetes de descàrrega (duen arrencador, reactància, portalàmpades de ceràmica i els fils més gruixats), cada bombeta de led costa 1,2 euros més per cada mil hores que una de les altres, però consumeix 6,75 euros menys en aquestes mateixes hores. ✑ un sector del PP, segons ells mateixos “la majoria de membres de la Junta local de sant Joan”, ha tornat atacar la gestió del batle Joan Magro i el seu president Miquel Pascual. els acusen de “no haver-los convocat a les reunions des de fa més d’un any”, de “no haver tengut en compte cap de les decisions preses anteriorment per la Junta local” i de

Membres de l’Associació de Jutges de Pau i regidors de l’Ajuntament.

“deixar-se trepitjar pels socis de govern, que aconsegueixen tot el que volen amb el suport del PP”.

Per tot això, demanen la dimissió dels regidors i el batle del PP. els descontents es refereixen al canvi de les bombetes de l’enllumenat públic. es demanen si s’ha fet un concurs (hem sabut que es va adjudicar la passada legislatura a l’empresa estel), diuen que és una despesa innecessària ja que les faroles anteriors encara no estan pagades (es varen posar en temps del batle Joan Matas “Ditaler” i ens han assegurat que estan pagades). es demanen els crítics si el material antic es regalarà a altres pobles, com pareix que es va fer la darrera vegada.

També es queixen que en Magro consenti que hi hagi el llaç

a favor de la llengua catalana al balcó de l’ajuntament, que “contradiu els ideals del partit al qual representen”. es refereixen igualment a la Fira i d’una reunió sobre mobilitat a la qual no varen assistir els integrants de la comissió d’interior de la Junta local del PP ni els tècnics. Fonts municipals ens han assegurat que a la reunió, que ja s’havia fet altres vegades i que havia de debatre un estudi que havien fet els tècnics anteriorment, hi varen estar representats tots els grups polítics de l’ajuntament. ✑ Durant la nit del 8 al 9 de setembre, en la Pujada de la Part Forana que cada any s’organitza per aquestes dates, vint-i-cinc santjoaners anaren a peu a lluc.

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 4

mel i sucre

La tercera edició de la Duatló de Sant Joan va arreplegar una bona quanitat de participants, entre ells alguns santjoaners.

una quinzena partiren de sant Joan a mitjanit i la resta algunes hores més tard des d’inca o Caimari. abans de les set del dematí ja havia arribat tothom.

Per primera vegada, l’ajuntament hi va col·laborar oficialment.

Cada participant va rebre una camiseta de les festes, gentilesa de l’ajuntament, i un llum intermitent regalat pel Consell de Mallorca. l’ajuntament va posar també l’autocar que va retornar els marxaires cap a la vila a les 8.30 h del diumenge. ✑ Ha començat el curs escolar, amb una matrícula similar a la de l’any passat (159 alumnes en total, 67 d’educació infantil i 92 de primària) i el mateix nombre de mestres. Després de molts d’anys

d’estar a sant Joan aquest curs se n’ha anat na raquel romero, que ha estat substituïda definitivament per na Catalina Nicolau Gayà. igualment, han estat substituïdes la logopeda, la mestra de religió catòlica i l’orientadora. a la presentació del curs, el director va parlar de les dificultats econòmiques generals, que afecten també l’educació pública.

Digué que “els recursos econòmics han minvat i això ha suposat un esforç més gros per a les famílies a l’hora d’adquirir els llibres i material escolar. També s’han retallat, o ja no s’han convocat, ajudes per a les famílies amb necessitats econòmiques.” el tema del curs elegit fa referència als jocs populars, entorn del qual giraran la majoria d’acti-

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

4

vitats complementàries que es programaran. les classes a l’institut de sineu havien de començar el mateix 13 de setembre, però la majoria d’alumnes no ho feren fins el dilluns següent, dia 17, ja que els dos primers dies no hi assistiren com a mostra de protesta dels pares (després de votació de totes les persones que assistiren a una assemblea a tal efecte) per les retallades i la consegüent massificació. la reducció del personal docent ha fet que se superassin les ràtios aconsellades pels especialistes. Fins i tot, falta espai vital dins les aules, que havien estat pensades per a grups amb un nombre més raonable d’alumnes. ✑ el diumenge 16 de setembre es va disputar la tercera Duatló sant Joan. es tractava d’una prova atlètica combinada, amb tres parts: 4 quilòmetres a peu, 13,6 km amb bicicleta tot terreny i els 2 km finals també a peu, que es podia fer individualment o per equips (una persona, la part ciclista i l’altra, la part pedestre). en categoria absoluta, guanyaren Bartomeu Massanet Bisellach, Pep lluís Mayol rosselló i sebastià sureda Maimó. Tomeu riera Pascual va guanyar la categoria M40 (màster 40) i Guillem Torrens Perelló, la sub 23. en equips, s’imposaren antoni Pascual i Toni Melis, seguits per Tomeu Nicolau Català (de sant

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 5

mel i sucre Joan) i Toni Tauler, i Toni egidos i Joan Daniel riera. els altres santjoaners feren papers diversos: Toni Joan Gayà sansó, dotzè de M30; Joan Jaume Bauçà, quart de M40; Guillem Munar Bauçà i Jaume Guillem Mas Gayà, setens d’equips; arnau Gaià Mates i rafel Gaià Gaià, dotzens; antoni oliver Blanch i Miquel àngel Gomis salas, quinzens; i Miquel Nicolau Gayà i Joan Font antich, dessetens. la Duatló sant Joan estava inclosa dins la ii Challenge Duatló d’estiu, juntament amb tres proves més, que s’havien disputat prèviament a sa Coma (15 d’agost), vilafranca (1 de setembre) i artà (8 de setembre). els tres primers classificats de la Challenge afermaren les posicions a sant Joan, ja que aquí varen quedar primer, segon i quart, respectivament. una gran quantitat de santjoaners va participar en l’organització de la prova. a quatre dels regidors de l’ajuntament els va tocar la feina de repartir aigua, síndria i altra fruita refrescant als participants. ✑ el divendres 14 de setembre l’ajuntament va haver de fer un clot davant el Forn de Can Mateu, al carrer Major, per arreglar una altra fuita de la xarxa d’aigua potable, que s’havia detectat un o dos dies abans. aquests darrers mesos, cada parell de setmanes hi ha alguna avaria a un punt o l’altre.

Les Joventuts d’Esquerra Nacionalista (PSM) varen reunir prop d’un centenar de persones al restaurant Hortella d’en Cotanet per celebrar el seu sopar anual. Hi assistiren un bon grapat de santjoaners.

✑ el Grup d’amics del Tercer Món va organitzar un any més el tradicional Pa amb oli solidari, el divendres 7 de setembre. Tot i que l’assistència va ser similar a la d’edicions anteriors, la recaptació va ser major. Hi actuaren els Xeremiers de sant Joan i aires de Pagesia, com sempre desinteressadament. el menjar i els premis que es rifaren al final havien estat donats pels diversos negocis de la vila. ✑ el 7 d’octubre es farà la Fira de sant Joan, conjuntament amb una torrada. si aquesta l’organitza l’ajuntament, segurament no es podrà dir “Festa des Botifarró” ja que hem pogut saber que el president de la Penya Motorista, en Pep Jaume “Boverrí”, ha amena-

çat d’emprendre accions legals per l’ús del nom. la Penya té el nom registrat i no vol que l’ajuntament el faci servir. És un episodi més de l’enfrontament entre les dues institucions, o més aviat entre el president i el batle. s’ha pogut veure, fins i tot, en públic, com per exemple quan en Boverrí i la dona del batle, n’àngela, varen tenir una enganxada verbal durant el sopar a la fresca de les passades festes d’estiu.

Hem sabut que a la torrada només es despatxaran begudes i embotits, per tal de minimitzar els riscs. si el temps no acompanya, com ha passat sovint, alguns d’aquests productes es poden tornar i no s’hi perd tant. evidentment, això no es pot fer amb la carn adobada i similars.

5

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 6

mel i sucre ✑ Dissabte 15 de setembre, les Joventuts d’esquerra Nacionalista (PsM) es reuniren al restaurant d’Hortella d’en Cotanet per celebrar el seu sopar anual. Hi assistiren una setantena de persones. els parlaments anaren a càrrec d’antoni Noguera, secretari de les JeN, Gabriel Barceló, secretari del PsM, i rafa larreina, diputat al Parlament de Madrid per eusko alkartasuna (amaiur), el qual, entre altres consideracions, va encoratjar els nacionalistes mallorquins a continuar endavant amb la reivindicació dels drets socials i culturals propis. Marta Jordà (membre de l’executiva de les JeN), sandra Garcia i J. albert Miró, tots tres santjoaners, formaren part de l’organització de la trobada. Hi assistiren unes setanta persones, entre les quals un bon grapat d’afiliats a assemblea per sant Joan. ✑ Pareix que la Mobylettada de sant Joan, que fa anys que es fa per les festes de l’estiu, ha fet deixondir els amants d’aquests ciclomotors d’altres punts de Mallorca. a Petra, amb motiu de les festes del beat Juníper serra, organitzaren una pujada a Bonany. les costes són molt aspres, però res que no puguin superar aquestes màquines entranyables... si fa falta amb qualque cop de pedal.

✑ sant Joan és un dels tretze municipis de Mallorca que tenen més poca població ara que fa un segle. els altres són Banyalbufar, Búger, Campanet, Costitx, escorca, estellencs, Fornalutx, Montuïri, Petra, selva, sencelles i sineu. es pot veure que són de l’interior de l’illa o de la serra. en conjunt, Mallorca ha més que triplicat la població durant aquest mateix període, en passar de 257.000 habitants a 873.000. ✑ el bar de Can Fiol roman tancat des de les festes de l’estiu (contràriament al que vàrem dir en aquesta revista, va obrir dos vespres la setmana de la revetla).

Hem tengut notícies que el pot agafar un jove montuïrer, de nom rafel Gaspar. ✑ Ha començat la temporada d’excursions que organitza mel i sucre. aquesta temporada hem introduït la novetat de tenir un guia designat per a cada mes. encara que no sabem on hem d’anar la majoria de mesos, sí que sabem qui farà de guia. la temporada s’ha encetat amb una excursió guiada per olga Provenzal, que ens va dur de Can Picafort a la finca de son real. Fins a final de temporada hi ha la següent previsió: octubre, Jordi Puigsegur; novembre, Xavier Moratinos; desembre, Josep Bauzà (ermita de

Betlem); gener, Joan Francesc riera; febrer, Joan Moratinos; març, servando Pérez de la Torre; abril, Guillem Planisi; maig, Frederic Febrer; juny, Joana Maria Martorell; juliol, Pep Gayà (cova i paella). si vos animau, recordau que les excursions solen ser el tercer diumenge de cada mes. ✑ Divendres 21 de setembre es va signar a la sala de plens de l’ajuntament de sant Joan el conveni entre aquest ajuntament i l’associació de Jutges de Pau de Mallorca pel qual se cedeix a l’associació un local perquè hi puguin tenir la seva seu permanent. en concret, aquest local està situat a l’edifici de la Tercera edat. a l’acte, hi assistiren diversos regidors encapçalats pel batle, Joan Magro, i nou jutges de pau, encapçalats pel seu president, el solleric Jaume Casasnovas, qui va fer un breu parlament on agraí la bona predisposició de l’ajuntament de sant Joan i l’excel·lent acollida que el poble els ha donat. el jutge de pau santjoaner, Francesc rotger, qui ha fet d’intermediari entre les dues entitats per arribar a bon port aquest conveni, va fer de mestre de cerimònies. l’acte acabà amb un petit refrigeri a la mateixa sala de plens per després anar a visitar la nova seu.

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

6

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 7

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió ordinària de dia 24 de setembre de 2012 la sessió va començar puntualment amb l’assistència de set dels nou regidors. Faltaven en Frederic Febrer i na Noèlia llull, que s’excusaren per motius laborals. sis assistents a la part del públic. ràpidament es va aprovar per unanimitat l’acta de la sessió an terior i els regidors assistents es donaren per assabentats dels de crets de batlia, que ara, en ser repartits per escrit juntament amb la convocatòria del ple, ja no se llegeixen. el tercer punt afectava els empleats municipals, en tractar-se de l’aprovació del nou règim de complementació de les prestacions dels empleats de l’ajuntament durant situacions derivades d’incapacitat laboral. es va plantejar en els mateixos termes que ho va fer el Govern Balear: del dia 1 al 3 un màxim d’un 50%, del dia 4 al 20 el 75%, i del dia 21 al 90 un 100%. es va aprovar per unanimitat. a continuació es va tractar una proposta prou interessant per al poble, ja que si arriba a bon port, es podrà fixar un possible itinerari turístic, tant per a locals com fo-

rans, que permetrà arribar al cim del puig de sant Nofre. la proposta tracta d’iniciar l’expedient de permuta de sòl pel traçat d’un camí per arribar a dalt d’aquest puig sense haver de passar per davant les cases de sa Bastida. la propietat de la finca permutaria els 2.300 m2 actualment públics per uns 9.000 m2 que conformarien el nou camí públic de 3 m d’amplada i un espai al cim del puig, que inclou el que queda de l’ermita de sant Nofre, el forn de carbonissa i altres elements d’interès. Després d’un canvi d’impressions, durant el qual en Francesc Mestre va demanar a l’equip de govern que mantingués l’oposició informada i que la deixés opinar, es va aprovar per unanimitat donar aquesta primera passa.

2.300 m2 a canvi de 9.000 per poder pujar al Puig de Sant Nofre per un camí públic de 3 metros d’ample, pot ser un bon acord. acte seguit es varen votar dues modificacions de crèdits al pressupost de 2012, la primera,

aprovada per 6 vots a favor (3 PP + 3 axsJ) i 1 abstenció (Cxi), tractava d’un traspàs rutinari en el pressupost per poder comptabilitzar correctament el pagament de diverses factures a proveïdors, i la segona, aprovada per unanimitat, era per augmentar la partida del projecte de senyalització dins els vials urbans en 1.461,22 eurets, per poder incloure dins el pressupost de 2012 la pujada de l’iva del 18% al 21%. i és que de cada vegada més Hacienda somos todos, sobretot els que no som banquers ni aprofitats de l’especulació i de la política mal entesa.

També es va aprovar per unanimitat el compte general del pressupost de 2011, que no ha tingut cap al·legació durant el seu període d’exposició pública, les festes locals de 2013, que recaigueren en els dies de la celebració del natalici de sant Joan (el 24 de juny) i de la seva degollació (el 29 d’agost), i l’adhesió de l’Ajuntament de Sant Joan a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans i a la Xarxa de ciutats i pobles de Mallorca per als drets humans. arribada l’hora de les mocions se’n plantejaren dues, la primera

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

7

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 8

mel i sucre de Cxi a favor que la relació de llocs de feina de l’ajuntament de Sant Joan fixi la llengua pròpia com a requisit, a la qual, i a proposta de axsJ s’hi va incorporar que al mateix temps també es determini quin nivell s’ha de demanar a cada lloc en particular, que va ser aprovada per 4 vots a favor (3 axsJ + 1 Cxi) i 3 abstencions (PP).

Sí, senyores i senyors: de cada vegada més ‘Hacienda somos todos’, sobretot els que no som banquers ni aprofitats de l’especulació i de la política mal entesa. l’altra moció, plantejada per axsJ, tractava sobre TIRME i taxes d’incineració, i demanava la revisió de les clàusules del contracte d’eliminació de residus per tal d’evitar pujades unilaterals i abusives per part de TirMe, i demanava que s’incinerin a les plantes de les illes Balears únicament els residus generats dins l’arxipèlag, tal com va aprovar en seu moment el grup del Partit Popular al Consell de Mallorca.

Com l’anterior, també va ser aprovada per 4 vots a favor (3 axsJ + 1 Cxi) i 3 abstencions (PP). una vegada més, el Partit Popular local ha tornat a trobar en l’abstenció una manera de no crear escletxes en l’equip de govern que, format per membres electes de dos partits d’ideologies quasi antagòniques, han acon seguit, de moment, unir esforços per tirar el poble endavant dins aquests temps excessivament complicats que els ha tocat governar. segurament, aquesta aliança, no hagués estat possible en aquells temps gloriosos de presumpta bonança econòmica i d’eufòria especulativa.

8

en l’apartat d’informacions, hi va haver les següents: antoni oliver: s’ha contractat una persona en règim de pràctiques, durant 3 mesos, com a responsable de la gestió del pavelló esportiu de son Juny. la pujada de la part forana a lluc a peu va comptar amb 26 participants santjoaners. l’ajuntament els va donar suport fixant un punt de partida comú, i aportant l’autocar que els va retornar del santuari a sant Joan. els actes de futbolet i la duatló d’enguany han suposat un èxit de participació i d’esportivitat.

Segurament, l’aliança de membres electes de partits ideològicament antagònics que governa l’ajuntament, no hagués estat possible en aquells temps gloriosos de presumpta bonança econòmica i d’eufòria especulativa.

Margalida Català: en nom de tota la corporació municipal i de tot l’equip de govern, va agrair la col·laboració de les persones i de les associacions locals que varen ajudar perquè les festes patronals d’enguany sortissin el màxim de lluïdes possibles, cosa que sense aquestes ajudes desinteressades seria impossible d’aconseguir amb els pressupostos que s’ha manejat. s’hi han gastat un poc més de 39.000 € dels 43.000 que hi havia pressupostats. la 21ena edició de la Fira està prevista per dia 7 d’octubre.

Josep Bauçà: la mitjana de funcionament del motor d’extracció d’aigua per a la xarxa pública durant el mes de juliol ha estat de 10,06 hores diàries, i durant el mes d’agost de 10,64. això fa innecessari aplicar les restriccions d’aigua previstes per

a la zona de la xarxa no urbana, que s’haurien d’aplicar a partir d’una mitjana de 18 hores diàries de funcionament del motor. el canvi de les bombetes de vapor de sodi per bombetes de “leds” està ja en les seves darreres etapes. aquest canvi, acordat durant l’anterior legislatura, revertirà en un estalvi d’uns 11.600 € anuals, a més d’allargar la vida de la instal·lació elèctrica. la inversió de l’ajuntament, que suma uns 44.000 euros, pot estar recuperada en menys de 4 anys. Hi ha 453 bombetes que funcionen una mitjana de 10 hores i mitja diàries. les antigues tenien un consum de 80 w/h, i les de “leds” que s’estan posant el tenen de 35 w/h. s’han fet reunions per encaminar el tema de la mobilitat dins el casc urbà del poble. la feina s’està fent en base al document elaborat durant el 2009 per un gabinet tècnic, i es reprendran les reunions tot d’una que el departament de carreteres del Consell de Mallorca hagi fixat les seves prioritats.

Catalina Gayà: escola d’estiu: Gestionada per la Fundació Kairós, els mesos de màxima acollida han estat el juliol, amb 35 nins, i l’agost amb 28. Durant aquests mesos hi han treballat 3 monitors titulats i 3 en pràctiques. els mesos de mínima afluència (4 nins el juny i 9 al setembre) han estat coberts per un sol monitor. També s’ha donat el servei d’escola matinera i de menjador, a més de l’organització de l’acampada, que va ser el punt culminant, altament valorat per pares i infants. l’ajuntament ajudarà els pares en les despeses pagant un 40% del cost. escola de son Juny: en reunions prèvies al començament del curs es va elaborar un vast document amb les necessitats de l’escola. les actuacions derivades d’aquest document es van fent a mesura que hi ha possibilitats.

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 9

mel i sucre

PLANTERS

NICOLAU

escola de música: està a punt de començar amb les activitats de coral infantil, lectura musical, piano, bateria, flauta travessera i flabiol.

Pels dies 10 i 11 d’octubre, el “Casal Pare Ginard” té organitzats una sèrie d’actes que es faran al casal de Persones Majors.

Joan Magro: Normes subsidiàries: Dia 13/09 es va entregar finalment tota la paperassa per a la seva aprovació.

Catàleg del Patrimoni: Té emès un informe favorable de la ponència tècnica, però amb petites observacions que seran concretades a final de mes per la ponència política.

Dies enrere es va firmar el conveni amb l’associació de Jutges de Pau per la utilització d’un espai a l’edifici de les Persones Majors per instal·lar-hi la seva seu social. l’equip de govern esta en converses amb els empleats municipals per adaptar els horaris a la nova normativa. Per ambdues parts s’intenta consensuar al màxim els nous horaris, i la negociació inclou la proposta d’obrir els horabaixes del dijous, de les 16:00 h a les 18:30 h. i en l’apartat de precs i preguntes, Francesc Mestre, únic regidor assistent de l’oposició, va fer els següents: sobre els horaris d’atenció al públic, va demanar més concreció, i a veure si era possible que l’horari d’horabaixa arribés fins a

les set i mitja o les 8. el batle va contestar que no es pot concretar ja que estan en plena negociació, i no hi ha res tancat, i na Catalina Gayà va intervenir per aclarir que la llei vigent prohibeix als organismes públics tenir un horari que contempli tenir obert fins més tard que aquesta hora, les 18:30, de manera que això no és possible si volem estar emparats per la llei.

Demanant aclariment sobre un decret de tancament d’una activitat a fora vila, que havia llegit al document de decrets de Batlia. va contestar el batle que això responia a una comunicació del seprona sobre la possible instal·lació dins el terme d’una suposada granja de caragols. segons el batle, el propietari de la suposada granja ja ha resolt el tema.

Festa del Botifarró: crec que és ben hora que la Penya es plantegi d’una vegada per totes què llamps en vol fer.

Demanant en quin estat estan els dos contenciosos que han plantejat uns veïns del poble per una suposada discriminació de solars urbans. entre el batle i el secretari donaren una sèrie d’explicacions tècniques que no m’atrevesc a transcriure.

Com es va gestionar el concurs per la senyalització dins el casc urbà? Contesta del batle: es

convidaren tres empreses radicades dins el poble, i el va guanyar l’empresa “escaparates”. igualment, com es va gestionar el concurs pel canvi de les bombetes? Contesta del batle: es varen convidar tres empreses, i el va guanyar l’empresa “s’estel”, radicada al Parc Bit de Palma.

Com està el tema de la fira? Hi haurà festa del Botifarró? entre el batle i na Margalida Català explicaren que la fira està prevista, però que la festa del Botifarró, en ser propietat de la Penya Motorista, no està en les mans de l’ajuntament organitzar-la sense l’encàrrec explícit d’aquesta entitat. De moment, l’ajuntament s’ha posat a disposició de la Penya per ajudar-la a ella o a qualsevol altra entitat local per organitzar-la. l’oferta inclou preparar la plaça gran amb un escenari, taules i cadires a més d’un recolzament econòmic per la contractació de grups musicals i assumir algunes despeses en el cas que la cosa vagi malament per causes no imputables a la organització.

Pareix que la cosa està en mans de la Penya, encara que per les paraules que vaig sentir és una vertadera incògnita com prendrà la cosa. vaig entendre que el sentiment generalitzat era que la festa del botifarró tornava a tenir molts de números per no fer-se. acabats els punts de l’ordre del dia el batle va aixecar la sessió quan eren aproximadament les deu i mitja del vespre.

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

9

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 10

mel i sucre

converses amb els amics Projecte de llum al camp de futbol en aquella època (mitjans dels anys setanta), el camp de futbol encara era propietat de la Cooperativa de sant Joan, de la qual el metge arnau Mena era el president. al mateix temps, però, també era president del club de futbol i va proposar a les dues entitats d’il·luminar el camp de futbol. l’encarregat del projecte fou el jove enginyer Joan verger, de Montuïri. el projecte consistia a fer arribar el corrent elèctric al camp i muntar sis torres amb els corresponents punts de llum. el pressupost era de prop de mig milió de pessetes, del qual cap de les entitats ni l’ajuntament se’n

Futbol (5) aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” volgueren fer càrrec, però el metge tirà endavant io va avançar més de la meitat del pressupost, unes dues centes cinquanta mil pessetes. i començaren les obres.

Germandat del Pa i el Peix amb el vistiplau de la jerarquia eclesiàstica i de l’ajuntament, el metge va organitzar la Festa del Pa i el Peix per tal de recaptar doblers per pagar l’enllumenat del camp de futbol. el metge arnau va reclutar quaranta o cinquanta persones per preparar la festa del Quart Diumenge. una de les novetats va ser un grup bastant considerable, principalment de dones, que

varen elaborar al voltant de dues mil panades de mussola,ja que la festa és en temps de quaresma i en aquella època encara es respectava l’abstinència de carn en temps de quaresma. en Mateu des Forn també hi col·laborava, fent fornades una darrera l’altra. el dia del Quart Diumenge, de bon matí, un grup de dones muntà una parada a l’esplanada de Consolació, al costat de les torroneres, i vénga a vendre panades! una altra novetat va venir arran de les bones relacions del metge amb els corredors ciclistes d’aquell temps. Juntament amb la federació varen organitzar unes carreres ciclistes amb un recorregut pels pobles de veïnat, amb la

Amb motiu de la visita del Sant Llorenç, a més del partit de futbol hi hagué l’actuació d’en Sebastià Llull, el Samsó de Sant Llorenç, que va donar un bon espectacle fent una exhibició de força i del seu art. Els jugadors dels Sant Joan eren: Joan Lligat, Toni Duran, Pep Felet, Arnau Gayà Matas, Arnau des Centro, Arnau Bronder, Bernadí Miralles, Damià Rosa, Antoni des Carreró, Joan Bossa, Carles Estelrich, Guillem Celador i Pep Pagès.

10

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 11

mel i sucre

El Sant Joan i el Sant Martí de Vilafranca, amb motiu de la inauguració del nou camp dins terreny regalat per l’amo en Miquel des Molí Nou.

meta d’arribada a Consolació. Tot plegat va fer que per tot Mallorca es parlàs de la festa del Quart Diumenge de sant Joan. l’eufòria de l’èxit de la festa va durar cinc anys, que foren suficients per pagar les despeses de l’enllumenat del camp de futbol i encara quedaren doblers per convidar tots els col·laboradors a anar a menjar una graellada al Bar antonio de ses salines. una vegada feta la graellada, es va dissoldre l’anomenada Germadat del Pa i el Peix.

Col·legi públic al començament de la dècada dels anys setanta, l’ajuntament va donar les primeres passes per construir un nou col·legi públic al turó de son Juny. aleshores, en Paco Mena –Francesc Company Bauzà– era el batle i el seu germà arnau –es metge Mena– era el president de la Cooperativa agrícola. els socis de la cooperativa, en assemblea, acordaren cedir els terrenys necessaris a l’ajuntament

per edificar el nou col·legi i per tal motiu es reuniren el governador civil, representants de l’ajuntament i de la cooperativa i també uns tècnics d’ensenyança i de la construcció. Tots plegats recorregueren el turó de son Juny per tal d’estudiar quin era el lloc més adient per edificar el nou col·legi. arran del Decret del Govern de l’any 1975 hi va haver canvis importants en el sistema polític i canviaren el governador civil a tots els pobles es feren eleccions a

Sobrassada pagesa feta amb porcs matancers de Sant Joan Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

11

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 12

mel i sucre

Partit Jugat al camp de Son Juny entre veterans i juvenils. Hi podem veure, a més dels jugadors, en Toni de Son Baró i en Joan Ditaler, vestits de linermes, i en Mateu Escolà, vestit d’àrbit.

Segons la descripció feta per en Joan Lligat. la fotografia comprèn: Joan Bauzà, Lligat, entrenador; Joan Bauzà Matas, Escolà, president; Arnau Company, Lligat, porter; Antoni Duran, defensa; Pep Font, Felet, central; Gaspar Fontirroig, lateral esquerre; Ernest Miró, central; Antoni Bauzà, Gonella, migcampista; Antoni Gual Solivellas, directiu; Joan Bauzà, Tonió, delegat de camp; Joan Bauzà, Bossa, extrem dret; Arnau Gayà Matas, interior; Arnau Munar, Bronder, davanter centre; Pep Mas Matas, Pagès, interior esquerre; Biel Mas, de Son Gorgut, extrem esquerre.

12

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 13

mel i sucre

A la fotografia, hi podem veure en Paco Mena, batle de Sant Joan; Hellín Sol, governador civil de Balears; i el metge Muntaner, soci d’honor de la Penya Motorista. Just darrere que a penes se veu, hi ha en Francesc des Calderers, delegat municipal d’Ensenyament. El que duu un manat de paperassa és el metge Mena, president de la Cooperativa; al seu costat hi ha en Guillem Sureda Meléndez, sotscap provincial del Moviment, i en Miquel Fiol, president de la Penya Motorista. Després d’en Fiol hi ha un senyor que no record qui és i, més al fons, en Pep Serral –el saig–, el metge Pagès, director de l’Escola Graduada, i el secretari de l’Ajuntament, Jordi E. Miró. Tots junts recorren el turó de Son Juny estudiant el lloc més adient per al nou col·legi.

batle. tot plegat va fer que l’assumpte del nou col·legi quedàs en l’aire i finalment fou durant la batlia de Joan Barceló Matas, Burixó, quan es va tornar a reactivar la idea del col·legi. aleshores, l’ajuntament va cedir uns solars devora la Creu d’en reüll per edificar-hi el magatzem de la cooperativa i el turó de son Juny passà a ser propietat municipal.

Joan Barceló Matas, Burixó, va ocupar la Batlia des de 1976

fins a 1986 i fou durant el seu mandat quan es realitzaren les obres del nou col·legi públic, amb el qual ocuparen part del que era el camp de futbol i per això hagueren de modificar el terreny de joc, però d’això ja en parlarem en el pròxim capítol.

Joan Bauzà Barceló, Lligat va néixer a sant Joan l’any 1925 i a l’edat de 15 anys va par-

tir a jugar a futbol. va ser amb l’equip que havia fundat acció Catòlica, baix de la sacristia, i va començar a jugar de porter; després va jugar d’interior, de migcampista i de davanter centre. una temporada que el club del sant Joan no funcionava gaire bé, en Joan va fitxar pel sant Martí de vilafranca, juntament amb en Guillem Company i n’arnau Company, que estudiava Medicina. Jugaren amb el vilafranca durant tres temporades. en Joan també va jugar una temporada a l’espanya de llucmajor i una altra temporada amb el Montuïri, fins que va tornar al sant Joan, equip que es reactivà. en aquells anys, tots els jugadors de l’equip eren santjoaners i arribaren a competir amb els equips de Primera regional. en un partit jugat al camp de son Juny entre el sant Joan i l’artà, en Joan va patir una lesió a una cama que el va tenir apartat una temporada. al camp d’un temps de tornar, jugant un partit contra el Mallorca al camp lluís sitjar de Palma, va sofrir una lesió clavícula i es va retirar de jugador, i va passar a ser l’entrenador de l’equip. en Joan lligat és un referent del futbol santjoaner. en haverse retitat de jugador, sempre va continuar lligat al futbol exercint un càrrec o un altre i encara avui la seva principal curolla és el futbol.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

13

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 14

mel i sucre

14

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 15

mel i sucre

15

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 16

mel i sucre

investigació

Quatre mots sobre el bescuit de la reina FraNCesC CaNuTo Bauçà

e

l bescuit (castellà: bizcocho) és una espècie de pa cuit dues vegades perquè s’assequi i duri molt de temps, que servia antigament per proveir les barques i armades. Però també és un menjar dolç que es fa de farina, ous i sucre, cuit tot al forn de manera que és rostit i trencadís. els antics receptaris de cuina mallorquina, registren nombroses receptes de bescuit: bescuit de xocolata, bescuit de vermell d’ou, bescuit genovès, bescuit d’ametla, bescuit anglès, etc. Bàsicament n’hi havia de dues castes, el més comú, anomenat Bescuit menut, en el qual mesclen llavors d’anís i en fan dolses molt petites i el superior, anomenat Bescuit de la reina, el més fi i delicat, que es talla en dolses grosses. arreu del domini lingüístic hi ha diverses denominacions: Bescuits del sant Pare (sant Feliu de Codines), Bescuit carat (Castelló), Bescuit pagès (eivissa), Bescuit de llengua de beata (valència), etc. l’ofici de bescuiter, el que elaborava el bescuit, ja el trobam registrat a l’època medieval. Fer una bescuitada o present de bescuit, era un costum que solien fer certes confraries als seus confrares el dia abans de la festa del seu patró. el present article, no té altra pretensió que aportar atestacions antigues d’aquest plat dolç, localitzades a la documentació de l’administració del desaparegut convent de sant Domingo de Palma. Per altra banda, el donar a conèixer el consum d’aquest menjar dolç i alguns d’altres, en la festivitat de sant Domingo, patró i protector dels religiosos d’aquesta orde de predicadors.

1. RECEPTES DE BESCUIT el bescuit generalment se sol fer de pasta bamba1 (espècie de pasta blana i fina, feta de farina, sucre,

16

saïm o oli i ous). aportarem a continuació algunes receptes de bescuit recopilades dels antics receptaris de cuina del segle XiX (vegeu la bibliografia al final d’aquest article) on podem copsar les distintes maneres d’obrar la pasta i els ingredients utilitzats en la confecció del bescuit:

BESCUIT “JUANITA” “se baten cinc vermells d’ou amb mitja lliure de sucre, cinc unces de farina, llimona rallada i els cinc blancs pujats a punt de neu. Ben mesclat tot s’aboca dins el motlle untat de saïm i un poc de farina. Ha de coure a forn fluix.” (Font, 2008: 82)

BESCUIT “es bescuyt se fa de pasta bamba.

Cuant sa pasta està tova, se fan es cocs2, de dues lliures [800 gr.], se aprimen en s’aprimedo(r), s’i posa un poc de saïm, se rolla com ses ensaymades y se decha, y después de un cuart se astira y se arreglen es cocs; cuant són tous se couen, y cuan són cuyts se fa en un gavinetet un tayet per tot el rededó, segons com volen; ses dolses se trenquen, se posen en llaunes y se bescuyten.” (Font, Trobat, 1999: 145).

BESCUITS DE XOCOLATA “Per a dotze ous una lliura i mitja de sucre ben mòlta, dues unces de xocolata igualment mòlta, vuit unces de farina de la millor qualitat. se bat ben batut tot el conjunt durant un quart d’hora, se posen en capcetes de paper i de seguida al forn.” (Font, 2010: 45)

BESCUIT MENUT, O SIA D’ANÍS “Pasta bamba augmentada, o sien: 14 lliures [5 kg. 600 gr.] sucre terciat, 18 unces [600 gr.] aigo, 5 lliures [2 l.] llavors d’anís, 6 unces [200 gr.]

Modo de fer-se: sa pasta ha d’esser forteta i es barrots han de pesar sis unces.” (ripoll, 1978: 95).

BESCUIT DE LA REINA “vuit unces de llevat, deu ous, deu unces de sucre, una xicra d’oli, l’aigua que necessiti i tres lliures de farina.” (Font, 2010: 52).

BESCUITS “Per mitja lliura de bessó mòlt, altra mitja de sucre en pols; se mescla bé i s’hi afegeixen dotze vermells d’ou ben batuts; s’uneix una cosa i altra i se completa amb una copa de Xerès o vi ranci. Posat dins un motlle untat de saïm, se cou al forn i en esser fred se treu.” (Font, 2008: 82).

BESCUITS DE VERMELL D’OU “Per una lliura de sucre, una dotzena de vermells ben batuts. es posen a cullerades sobre un paper fet en doble i es couen al forn.” (Font, 2010: 46) BESCUITETS “6 vermeys d’ou, una lliura [400 gr.] de sucre mòlt y un poc de cañella picada, unes gotes de taroncha, tot ben mesclat y ben remenat; cuan està bé, se fan es plech de pape(r) de marca mayso y s’umplen y se du an es fornet.” (Font, Trobat, 1999: 138).

RECEPTA PER FER BESCUITETS “Per una dotcena de vermells de ous, una lliura [400 gr.] de sucra blanch mòlt, tres doblers de cañella picada, mitja llimona rayada. Ben batut. se posa a cuaredetes demunt paper. se cou en el forn. els vermells de ou se baten sols, y después se mescla el sucra.

Para los pasteles: por cada docena, libra y media [600 gr.] de azúcar y una docena uebos. Para la confitura de adentro biscocho: canela abundan-

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 17

mel i sucre te, lima picada, y las yemas de los uebos de arriba.

Para los merengues: por cada tres onzas [100 gr. aprox.] azúcar, la clara de un uebo. el azúcar se a de clarificar y que hierba buen rato, hasta que tenga punto de caramelo, y después se junta con las claras de los huevos bien batidos y fuertes.” (Font, Trobat, 1999: 136).

BESCUIT GENOVÈS “azúcar: 6 onzas [200 gr. aprox.]. arina: 6 onzas [200 gr. aprox.].

Manteca: 6 onzas [200 gr. aprox.].

Huevos yemas: 6 enteros: 3 Cuatro claras montadas.” (Font, Trobat, 1999: 139).

2. EL BESCUIT DE LA REINA I LA FESTIVITAT DEL CONVENT DE SANT DOMINGO DE PALMA el dia 6 d’agost és la festivitat de sant Domingo de Guzman, patró i protector d’aquesta orde religiosa. aquest dia se celebrava un ofici solemne amb l’assistència de les autoritats i es convidava un predicador. Mitjançant un llibre de l’administració del convent, el qual registra les despeses extraordinàries efectuades en aquesta festivitat, hem pogut conèixer quins eren els plats dolços consumits i els ingredients utilitzats en l’elaboració. També hi són consignades les despeses ocasionades per l’elaboració de les pastes i la celebració de la festa. Hem analitzat les partides efectuades en aquest dia, les quals corresponen als anys 1767, 1769, 1771, 1774, 1780, 1782 i 1783,

registrades en el document de l’administració del convent. vegem a continuació, ordenats alfabèticament, els plats dolços i els ingredients utilitzats (la relació no és exhaustiva): Bescuit de la Reina Per elaborar el bescuit, es comptabilitzen partides per ous, sucre i canyella, ingredients bàsics d’aquest dolç. algun cop el portaven del convent de sant Jeroni, elaborat presumiblement per les monges de clausura.

Cacau el cacau són les llavors del cacauer, arbre d’origen americà, les quals són l’ingredient principal de la xocolata. es registren vàries despeses de cuites de cacau o de xocolata, per valor de 25 i 35 lliures, respectivament, per “la festividad de Nostro patró sant Domingo del present añy.”

Canyella ingredient utilitzat per elaborar el bescuit i la xocolata.

Confitura la confitura era utilitzada per acompanyar la pasta real. es consigna una partida de 3 lliures 13 sous i 6 diners per comprar peres, pomes, albercocs i prunes per fer confitura.

Ensaïmada solament la trobam registrada un sol cop, en què se gastaren 6 sous per “6 ensaymadas per regalar al predicador.”

Essa Peça de pasta dolça, d’ensaïmada, en forma de lletra s. es comptabilit-

za una partida de 15 dotzenes d’esses a raó de 4 sous cada una.

Gubellet aquest plat dolç sembla que fa el nom del recipient utilitzat per elaborar-lo (castellà: cubilete). els receptaris de cuina antiga registren aquesta recepta: “Gubellets de flam: sucre, vermell d’ou, canyella, llimona i un poc d’aigua. se posa dins els gubellets i es cou a bany Maria.” (Font, Trobat, 1999: 59).

Neu la neu era utilitzada per mullar el sucre esponjat. el 1767 registra aquesta despesa: “Ítem per una rova de neu per al matí del dia de Nostro Patró, 8 sous”.

Pasta real els ingredients de la pasta real són: sucre, vermells d’ou i ametla mòlta molt fina. amb la pasta real s’elaboraven unes figures mitjançant uns motles (peixos, estels, corets...) per obsequiar al predicador i a cada un dels membres de la comunitat religiosa: “Més per un pex de pasta real per el predicador, y un pex per quiscun de los religiosos.

Més per un estel de pasta real per el predicador y un per quiscun de los religiosos.”

Sàndil vet aquí una atestació antiga del sàndal. es tracta del nom antic de diverses plantes santalàcies del gènere Santalum, de fusta olorosa, que té aplicacions en perfumeria, tintoreria, medicina i culinària. en el cas que ens ocupa, era utilitzat per elaborar el

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

17

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 18

mel i sucre sucre esponjat: “Ítem per sàndils per fer el sucre esponjat, 6 sous.”

Sucre És l’ingredient més utilitzat. Per elaborar les pastes, bescuit, xocolata, etc. i en forma de pols blanca finíssima per cobrir les pastes. Però sobretot, per elaborar el sucre esponjat, espècie de massa porosa, utilitzat principalment per mullar dins l’aigua fresca. Ja hem vist anteriorment com trobam consignada una partida per adquirir una arrova de neu.

Cal remarcar, malgrat estar consignat solament a les celebracions de les festes de Nadal, el registre del vi Brocàs. l’Hipocràs, Procàs o vi Brocàs, és una espècie de vi dolç fet amb canyella, sucre i d’altres espècies. Deu el seu nom al famós metge grec Hipòcrates (= Hipocràs en la llengua antiga) a qui s’atribueix la paternitat d’aquesta beguda. vet aquí els registres: Feria 2 et 24 desembre 1770 Ítem per 9 onsas cañella per el vi hypocràs a raó de 6 s la onsa, 2 l 14 s Ítem per 30 lliuras sucre per lo mateix a 2 s 5 d la lliura, 4 l 2 s 6 d Feria 2 et 24 desembre 1778 Primo 22 lliuras sucre a 4 s 6 d y 2 unses cañella a 7 s per fer el vi brocàs per las festas, 7 l 1 s

3. LES DESPESES D’ELABORACIÓ la lectura atenta del document, permet també saber, a on anaven destinades les partides pagades per la feina d’elaboració o del transport: Per moldre l’ametla per la pasta real, es pagaren 1 lliura i 10 sous. Per coure les tortadilles i els gubellets, es pagaren 1 lliura i 4 sous. al forner Gomila, se li abonaren 20 lliures per bescuit bàmbol, a raó de 3 sous i 4 diners. Per portar les pastes reals del convent de sant Jeroni i les coquetes d’anís, es pagaren 12 sous. les estrenes (gratificació, regal en moneda o espècie que es fa a algú) són abundants: “Per estrenas al forner, per courer las pastas. Per estrenas a los qui portà el bascuyt del forn y de sant Geroni, 6 lliures. Per stre-

18

nes a los fornés y scolà de sant Geroni, 12 sous. Més per estrenas al cotxer per portar el predicador y altres manudèncias, 7 sous i 8 diners. Ítem per estrenas als misatjes del forn per el cuydado y treball en courer y aportar las pastas de tortadillas y guballets, 1 lliura i 4 sous. ” altre registre que cal remarcar és el de dues partides destinades a retribuir a un tal Martí Pou. Possiblement es tracti d’un forner o pastisser especialitzat, els receptaris antics registren un plat dolç anomenat Pa d’en Pou. “Més per 36 unces de sucre blanch per fer el sucre sponjat y gasto del senyor Martí Pou, 7 lliures i 4 sous. Per hous, llimonas y gasto del senyor Martí Pou, 1 lliura 5 sous i 8 diners.”

Ítem per una rova de neu per al matí del dia de Nostro Patró, 8 s Ítem per las tortadillas grans de pasta reyal per regalar, principi de predicador, dos pàgueras de dita espècia y altras manudèncias 14 l 17 s 10 d Ítem al forner Gomila per 20 lliures bescuit bàmbol a raó 3 s 4 d Ítem al dit per 4 lliures sucra per al bescuit de la reyna, 9 s Ítem al dit per 4 dotsenas ous per al bescuit, 9 s 4 d Ítem per dos cuytas cacau a raó de 8 s 7 d, val 13 l 14 s 8 d Ítem per 3 unças cañella a raó de 7 s 8 d, val 3 l 1 s 4 d Ítem per 6 lliuras xocolate a raó de 9 sous 2 d, val 2 l 15 s Ítem per 6 ensaymadas per regalar al predicador, 6 s

4. LA TRANSCRIPCIÓ DELS DOCUMENTS

Feria 4 augusti de 1769 Ítem per estrenas als misatjes del forn per el cuydado y treball en courer y aportar las pastas de tortadillas y guballets, 1 l4s Ítem per el valor de duas cuytas de xocolate per la festividad de Nostro patró sant Domingo del present añy, 25 l 1 s 4 d Ítem per el valor de mitja cuyta xocolate per cumpliment del regalo al predicador en dita festividad, 6 l 5 s 4 d Ítem per el valor del sucre esponjat que se gasta en dita festividad, 10 l 3 s Ítem per el valor del bescuyt, 5 l 3 s Ítem per el valor del principi del predicador, que en el present añy fonch un peix per cada religiós de pasta real, 6 l 12 s 8 d, de número de 121 l 2 s 2 d, com lo damés y lo que se ha gastat de confituras per las tortadillas y gubellets se haje pagat de lo que ha percebut el convent de alguns religiosos que han pres tortadillas y guballets, y així van fore las damunt ditas, 6 l 12 s 8 d

la transcripció correspon als folis 4v-5; 27v; 57v; 97v; 197v i 266, del llibre “recibo de la possessió de son Cigala (1767-1784)”, custodiat a l’arxiu del regne de Mallorca, referència C-175.

Feria 4 augusti de 1767 Gasto del dia de Nostro Patró y Protector Sant Domingo Primo de 290 lliuras sucra, esto és, 171 a raó de 2 sous 2 diners. Deu per blanquear a raó 3 sous 6 diners. Per pastas 49 l a raó de 2 sous 6 diners. 32 a raó de 2 sous 8 diners y 28 lliures a raó de 3 sous 8 diners. las quals duas últimas partidas han servit per fer el sucra esponjat, valen estas partidas 35 l 14 sous 10 d. Ítem per fruytas, ço és, peras, pomas, albercoits y prunas per fer confitura, 3 l 13 s 6 d Ítem per molrra la mel·la per pasta reyal 1 l 10 s Ítem per 3 unças cañella 1 l 6 s Ítem per una dotsena de plats per fer tortadillas, 6 s Ítem per sandils per fer el sucre esponjat, 6 sous Ítem per llimonas, 1 sou 4 diners Ítem per courer las tortadillas y gubellets 1 l 4 s Ítem per aportar las pastas reyals de sant Geroni y el regalo de las coquetas de anís 12 s

Feria 4 augusti de 1771 Ítem per 32 lliuras cacau a raó 10 sous per el xocolate que se gastà en la festividad de Nostro Patró sant Domingo y regalo del predicador, 16 l Ítem per 20 lliuras de sucre a raó 2 s 8 d per el xocolate, 2 l 13 s 4 d Ítem per 8 unsas cañella per el dit xocolate a 7 s, 2 l 16 s Ítem per el treball, 1 l 4 s Ítem per el bascuyt, 4 l 10 s 8 d

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 19

mel i sucre Ítem per el sucre esponjat y principi del predicador, 11 l Feria 4 et 8 augusti de 1774 Ítem per 40 lliuras cacau a raó 9 l 6 s per la festividad de Nostro Patró sant Domingo, 19 l Ítem per 25 lliuras sucre a 2 s 10 d, 3 l 10 s 10 d Ítem per 10 unces cañella a 7 s, 3 l 10 d Ítem per el treball de fer el xocolate, 1 l 10 s Ítem per el bescuyt y essas, 6 l 15 s 6d Ítem per el principi del predicador y regalar el señor Comendant, el señor regent y su il·lustríssima, de confitura de pasta real, 9 l 10 s Ítem per el sucre esponjat, 7 l 10 s Ítem per estrenas al forner, per courer las pastas 1 l 4 s Ítem per fruyta per fer la confitura 3 l 1 s 6 d, com lo restant del gasto de sucre, ous y damés que se ha necessitat per las pastas, se haje pagat de lo que se ha venut a ls religiosos de pastas y sucre esponjat que ha quedat. són 3 l 1 s 6d Feria 2 et 21 agost 1780 Primo per una cuyta y mitja de xocolate per la festa de Nostro Patró y Predicador sant Domingo y regalar el predicador, més per estrenas a los qui portà el bascuyt del forn y de sant Geroni, 6 l Més 24 lliuras cacau a raó de 14 s 6 d, 17 l 8 s Més 15 lliuras sucre a raó de 5 sous 8 d, 4 l 5 s Més 6 unses cañella a raó de 7 s, 2 l 2 s, y treball 18 s, suma 24 l 18 s Més per 40 lliuras de sucre blanc per fer el sucre sponjat a raó de 6 s 6 d, 13 l

Més per mitxa dotzena de oliades per el regalo del predicador a 1 s quiscuna, 6 s Més pel bescuyt de la regna, 1 l 4 s, esto és 3 l sucre a raó de 5 s 6 d, valen 16 s 6 d y 3 dotzenas de ous a raó de 2 s 8 d, valen 8s. són 1 l 4 s 6 d Més 12 dotzenas de essas a 4 d, 2 l 8s suma 54 l 6 s 10 d Feria 2 et 12 augusti 1782 Primo per 47 lliures sucre blanch a raó de 4 s 4 d, 10 l 3 s 8d; per un colador 4 s; per hous, llimonas y gasto del senyor Martí Pou, 1 l 5 s 8 d Més per 2 cuytas y mitxa xocolate, esto és 41 lliures cacau a raó de 12 s, 24 l 12 s; per 26 lliures sucre a raó de 4 l, 5 l 4 s; per 10 unces cañella a raó de 9 s, 4 l 10 s; per el treball 1 l 10 s. suma 35 l 16 s Més per 15 dotzenes essas a raó de 4 s, són 3 l Més per el bescuyt de la reyna, esto és 3 lliures sucre a raó de 3s 6 d, són 10 s 6 d; per 3 dotzenes hous a raó de 3 s 1 d, són 9 s 3 d; per una lliura oli, 2 s 2 d. suma 1 l 1 s 15 d Més per estrenes a los fornés y scolà de sant Geroni, 1 s 2 d Més per un pex de pasta real per el predicador, y un pex per quiscun de los religiosos, 7 l 9 s 4 d Més per 6 oliades a raó de 1 s, són 6s Més per estrenas al cotxer per portar el predicador y altres manudèncias, 7 s 8d Feria 2 et 18 agost 1783 Més per 2 cuytas y mitxa xocolate, esto és per 45 lliures cacau a raó de 9 s 8 d val 21 l 15 s; per 26 unces sucre a raó

de 2 s 8 d, val 3 l 9 s 4 d; Per 10 unces cañella a raó de 8 s, val 4 s; per el treball 1 l 10 s. suma 30 l 14 s 4 d Més per 15 dotzenes esses a raó de 4 s quiscuna, són 3 l; per 4 unces sucre a raó de 2 s 6 d per el bescuyt de la reyna, 10 s; per 4 dotzenes ous a raó de 2 s 8 d valen 10 s 8 d Més per un estel de pasta real per el predicador y un per quiscun de los religiosos, 6 l 6 s 4 d Més per strenes a los fornés y scolà de sant Geroni, 12 s Més per 6 oliades per el predicador, 6 s Més per algunas manudèncias, 10 s Més per 36 unces de sucre blanch per fer el sucre sponjat y gasto del senyor Martí Pou, 7 l 4 s suma 78 l 5 s 2 d BIBLIOGRAFIA - Font, Miquel (2008). “la Cuinera pràctica (Felanitx, 1935).” Palma. editor Miquel Font.

- Font, Miquel (2010). “Cuina mallorquina de casa de senyor (Palma, 1927)”. Palma. editor Miquel Font.

- Font, alexandre i Trobat, Francesca (1999). “antics receptaris de cuina mallorquina.”

Palma. l’espill, 2. lleonard Muntaner, editor.

- ripoll, lluís (1978). “llibre de Gelats i quemuyars d’en Mateu Jaume.” Palma. segona edició.

Notes 1 la pasta bamba, era una espècie de massa diguem-ne ‘estàndard’ utilitzada en l’elaboració de diferents plats dolços (bescuit, brioix, coixins imperials, doblegats i coques de tota mena) dels quals ha excel·lit la coca bamba, la coca per antonomàsia confeccionada amb aquests ingredients.

2 el cóc és una espècie de panet o peça llarguera de pasta bamba, de forma aproximadament semicilíndrica, que es talla a llesques i es bescou per formar les dolses de bescuit.

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

19

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 20

mel i sucre

Turisme

Feim un pensament ... geogràfic

GuilleM serra Bou,

F

eim un pensament... mirant qui ens visita. seguint la tònica de l’estiu fem una revisió a alguns temes referents a la mar, a l’estiu i al turisme. aquest juliol heu pogut veure molta gent a les platges, però vos heu demanat alguna vegada d’on ve tota aquesta gent? Com arriben a Mallorca? venen només a Mallorca? Per què venen? on dormen? Farem un pensament sobre tot això. ens basam en estadístiques de l’institut Nacional d’estadística (iNe), que cada any publica les estadístiques oficials de l’estat espanyol. l’article el farem en base estadística estatal, ja que heu de pensar que les illes marquen la referència en turisme de sol i platja, i per tant els resultats serien similars, amb una excepció: a ca nostra quasi tot el turisme estranger arriba en avió, com és lògic.

Podeu consultar els gràfics en color a internet si seguiu el meu blog.

Què és el turisme? És un fet social basat en el moviment d’una persona que viatja d’un territori a a un territori B utilitzant un mitjà de trans-

port concret per una via d’accés entre ells, i que realitza una estada mínima en el territori B. en general es considera turista tota aquella persona que dorm fora de casa i s’hi està més de 24 hores. els mallorquins hem assumit com a turistes aquells que són estrangers, però cal diferenciar moltes vegades entre turisme nacional i turisme internacional (encara que sigui una mera precisió de fronteres polítiques). en aquest article ens centrarem en el turisme internacional que rep l’estat espanyol.

Quants en vénen? sempre hem sabut que l’estat espanyol és un destí turístic internacionalment reconegut. al 2010 va ser el quart estat més visitat del món, per darrera de França (76,8 milions de turistes), estats units d’amèrica (59,7), Xina (55,7) i espanya (52,7). Barcelona va ser la desena ciutat més visitada del món, amb 5,5 milions de turistes per si sola (un 10% del total de l’estat).

D’on vénen?

Generalment ficam tots els guiris dins el mateix sac, però cla-

rament hi ha certs països que són els que ens aporten més turistes.

Tradicionalment, britànics (16 milions de turistes abans de la crisi), alemanys (uns 10 milions de turistes anuals) i francesos (que han pujat dels 4 milions als 8 en els darrers 15 anys) han suposat dos terços dels turistes que visiten espanya. la resta de països europeus aporten prop d’un 20% (liderats per itàlia, Països Baixos i Portugal) i en els darrers anys han passat de 8 a 13 milions, però suposen el mateix percentatge degut a l’augment del total. el canvi més sobtat des del 1997 és com els turistes procedents de la resta del món han duplicat (de 6 a 12 milions, suposant l’any passat un 23% del total). el fet que els turistes vinguin de múltiples orígens fa el destí turístic més resistent a les crisis.

Com vénen? un 78% dels turistes vénen en avió, mentre que només un 19% (generalment francesos) ho fan per carretera. les arribades en vaixell i ferrocarril són pràcticament ínfimes. al 1995 fins a un 69% dels turistes venien en avió i

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

20

GeòGraF

Tel: 971 52 60 78

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 21

mel i sucre

un 25% per carrertera. s’explica en l’augment de turistes de fora d’europa, que han de venir necessàriament en avió.

On van?

Per comunitats autònomes, des del 1995 hi ha hagut una evolució del model: – les Balears i les Canàries promocionen el model turístic de sol i platja i es mantenen en uns 10 milions de turistes anuals degut a la màxima capacitat d’ambdós arxipèlags.

– Catalunya ha passat a ser la regió líder en turisme ja que combina totes les modalitats de turisme i és un referent a nivell mundial (Barcelona és la desena ciutat més visitiada del món, amb 5 milions anuals. aeroport del Prat: 35 milions de passatgers/any).

– altres comunitats han apostat per models d’interior i els ha aportat un creixement turístic espectacular, o han adoptat el model de sol i platja amb bons resultats.

Per què vénen? siguem realistes, els turistes vénen de vacances. si bé és veritat que hi ha 5 milions de turistes que vénen a espanya sobretot a Barcelona i Madrid) per negocis, congressos, fires... el 84% dels turistes que arriben a espanya ho fan per oci i vacances.

On dormen? el model turístic tradicional de sol i platja afavoreix l’allotjament en hotels (al 2011 un 64% dels turistes dormien en hotel i un 30% en habitatges de gratuïts –familiars, pròpis, amics– o de lloguer).

si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret, vos podeu posar en contacte amb un servidor mateix o enviant un correu electrònic a <<guillem serrabou@gmail.com>>.

21

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 22

mel i sucre

Cicely Saunders

dalt del turó

(la mort no com un fracàs sinó com un misteri) CliMeNT PiCorNell

El sofriment és consubstancial amb el ser humà i no és només un problema sanitari. De sempre s’han tractat de trobar formes per afrontar-lo, reduir-lo o donarli sentit. P. loncán ens diu que els clínic ho fan ara des d’unes actituds que impliquen acollida sense judicis, capacitat per estar atents a les necessitats i commoció davant el sofriment de l’altres. l’empatia és una de les expressions més clares de l’hospitalitat, essent capaç d’interioritzar la situació emocional del pacient que sofreix i que te per resposta el dolor, la por, l’ansietat, la pèrdua d’objectes afectius, un camí -en els malats terminals- que pot conduir a la desintegració de la persona.

En aquest acompanyament cap a la mort, D. Gracia afirma que si els humans tendim a la plenitud ¿és la mort el non sense, la ruïna,

22

el fracàs final d’aquesta aspiració? Per a totes les grans tradicions espirituals la mort no és la fi, sinó el gran pas, segon els sufís, la mort és la nostra nit de noces amb l’eternitat. es cregui des del cristianisme, el budisme o des d’una concepció materialista de l’espiritualitat, la presència i obvietat de la mort ens sacseja i ens demostra la nostra fragilitat,

http://www.london.gov.uk

Tenia pendent una trobada amb Enric Benito després del congrés que ell havia organitzat sobre Espiritualitat en Clínica.

L’atenció al sofriment des de l’hospitalitat, la presència i la compassió. el meu amic és un oncòleg expert en aquestes qüestions, les d’acompanyar el final de la vida dels malalts terminals a través de les cures pal·liatives hospitalàries i que aquest trànsit sigui fet amb pau i dignitat. vaig veure com havia quedat el llibre sobre el qual havíem discutit aspectes editorials – Velad conmigo, de Cicely saunders- i les actes del la IX Jornada de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives. en trec de la seva lectura algunes reflexions.

ens fa por el desconegut, no saber què ens trobarem, desaparèixer, no existir.... el seu millor antídot és un bon guia, que doni confiança i elimini el dolor físic i el mental. l’anàlisi dels malalts en els processos terminals de la seva vida, segons enric Benito, perfilen uns trets comuns; el pacient acompanyat segueix una evolució i un canvi caracteritzat per un creixement personal a través de les fases de sofriment fins arribar a l’esgotament, la renúncia a mantenir el control, l’acceptació, l’entrega i, una fase final, la comprensió i construcció d’una nova identitat i transcendència. No de bades J. Bátiz titulava la seva conferència: “l’espiritualitat en clínica: la seva fonamentació i el

seu espai entre la psicologia, la religió i la bioètica”.

Cicely Saunders (1918-2005). aquesta introducció és per detallar el text de saunders, Velad conmigo. Inspiración para una vida en cuidados paliativos, que la seCPal i La Caixa han editat . saunders fou la font primera d’on begueren els pioners de la medicina pal·liativa al món, en posà els fonaments en el St. Christopher’s Hospice de londres a partir de 1967.

Cinquanta-cinc anys després hi ha centenars de serveis de cures pal·liatives que valoren integralment la persona i “que consideren l’enfermetat terminal com un procés biològic i a la vegada biogràfic, i la mort no com un fracàs, sinó com un misteri”. es dibuixa el camí de l’acompanyament dels pacients en un espai de coneixements biomèdics però es fan necessaris recursos que ajudin a entendre i mitigar el sofriment.

Velad conmigo dóna sentit a les cures pal·liatives a partir de la dignitat del malalt terminal, entenent el procés de morir com una oportunitat de tancar la pròpia biografia. “la debilitat adquirida durant la malaltia és transforma en fortalesa en transcendir el sofriment a través de l’acceptació, fins a arribar a un espai de serenitat”.

Assenyala D. Clark, catedràtic de Sociologia Mèdica, que Cicely Saunders fou la primera metge que dedicà la seva carrera a l’atenció de les persones moribundes amb gran preocupació per

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 23

mel i sucre la vida personal i espiritual dels pacients, des d’una ètica dels cuidadors amb una motivació: el tractament de persones ‘concretes’ davant la imminència de la mort. Vetllau amb Mi són les paraules de Jesucrist a l’hort de Getsemaní i independentment de què es comparteixin les creences religioses de saunders, el llibre genera un discurs coherent sobre el paper de l’espiritualitat en aquests moments finals de la vida.

Una pacient li digué: “Gràcies.

No només per les teves pastilles, sinó també pel teu cor”. agraïa sobretot la compassió, l’apropament i l’amistat. es va donar compte que s’havia d’aprendre a sentir “amb” els pacients però sense sentir “com” ells. No llàstima, ni indulgència sinó un mirada amb respecte. Del “no vull morir” al “només vull que vagi bé” hi transcorr no només un procés d’acceptació, d’algú que passa del dubte i la por, a aconseguir sortir,

passar a l’altre costat, bé. Vetllau amb Mi significa sobretot “estau aquí”, no me falleu, en un procés que transmet confiança i fidelitat. la mort significa enfrontar-se al final d’esperances i projectes; el dolor no és sols físic sinó també emocional (de fet, diu saunders, el dolor mental pot ser el més irreductible de tots). la pena més gran d’un pacient moribund és la fi de les seves relacions i de les seves responsabilitats. “es pot esperar contra tota esperança” però s’ha de compartir la veritat de la situació: fingir és esgotador per a tothom.

Renéixer després de morir és un concepte dominant en les religions. el camí espiritual de saunders és el cristianisme, la fonamentació religiosa per a ella és una necessitat, però es pot encarar des de l’ecumenisme i sense denominació confessional.

Davant l’absència d’una creença en qualsevol cosa que estigui més

enllà d’aquest món, s’havia trobat amb molta gent que pensava que la mort no era el final definitiu d’un esser estimat. “Quan no hi hagi cap creença en l’altra vida, abans de morir, hi ha temps per acabar les feines pendents en aquesta”. en totes les situacions terminals, ja sigui per càncer o per demències progressives, la persona està afrontant una sèrie de finals: el de l’autonomia física, de les relacions, dels plans de futur i del sentit de la vida. Però es pot mantenir una integritat essencial fins i tot en la debilitat i en la dependència, un sentit de la dignitat personal malgrat el deteriorament físic. “ara que les cures pal·liatives estan esteses per tot el món s’ha de mantenir la preocupació per les necessitats espirituals dels pacients, la recerca de sentit, d’alguna cosa en què confiar i que pot ser expressada de moltes maneres, directa o indirectament, amb metàfores o amb silenci, amb gestos o simbòlicament”.

/ t a c . e r ia c u lis al d e /m litat / : p htt actua l’

23

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 24

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes d’agost: enguany, l’agost ha estat el mes més calorós de l’estiu d’aquests darrers anys i un dels més càlids de les darreres dècades. la temperatura mitjana, amb 27 ºC, ha esdevingut la més alta de la sèrie d’anys en què duim registre, seguida per la de l’any 2009, en què assolí els 25,9 ºC; per altra banda, ha superat amb 1,4 ºC la mitjana de l’agost de l’any passat. les temperatures mínimes s’han mantingut també molt elevades al llarg del mes. aquestes, a excepció del darrer dia del mes, sempre han superat els 20 ºC i han sobrepassat durant molts de dies els 23 ºC. aquestes temperatures nocturnes tan altes han dificultat l’acte de dormir si no s’ha pogut disposar de tecnologies per suavitzarles. en quant a les màximes, encara que el el valor màxim s’anotà al juny, amb 38,2 ºC, han superat durant la major part del mes els 32-33 ºC. Hem tengut, per tant, al llarg del mes una atmosfera molt calenta amb poca capacitat de refredament durant les hores d’absència del sol, provocant unes temperatures mínimes diàries molt elevades, que han pesat més que les màximes en l’elevació de la temperatura mitjana de cada dia i del mes en conjunt. i si les temperatures han so brepassat els valors normals, les pluges han passat pràcticament desapercebudes. Únicament hem comptat 4 mm de precipitació durant el mes, dels quals quasi bé la meitat corresponen a humitats

24

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST

2012

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 2008

2012

Pluviometria 2011 2010 2009

2008

10,6 07,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27,0

10,0 10,7 11,8 16,2 19,0 21,2 23,9 25,6

32,9 50,1 15,4 34,4 07,4 02,7 02,0 04,4

74,0 59,0 40,2 07,9 12,0 58,0 18,1 01,0

037,5 014,6 034,9 015,6 124,0 032,4 002,9 000,7

09,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9

09,8 09,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2

056,0 073,8 043,7 044,2 122,2 010,2 003,4 005,4

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 01,6 01,2 16,3

MES D’AGOST

2012

2011

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

27 ºC 37,3 ºC (dia 21) 18,6 ºC (dia 31) 4,4 mm (dels quals 1,8 mm corresponen a rosades matinals) 4,9 Km/h 53,1 Km/h (dia 30) NE 62,47% 1014,25 mb 7 ml/dia

25,6 ºC 35,6 ºC (dia 21) 17,5 ºC (dia 11) 1 mm (de rosades)

Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

5,4 Km/h 53,8 Km/h (dia 8) SE 65,48% 1013,81 mb 6,6 ml/dia

SETEMBRE 2012 (fins a dia 24) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

matinals. amb aquestes condicions atmosfèriques l’ambient de sequera s’ha intensificat durant la mesada, afavorint els incendis forestals, que, nombrosos i també de gran magnitud, s’han generat a molts d’indrets d’espanya. la humitat mitjana s’ha situat en el 62,47% i l’evaporació ha arribat a la cota més alta d’aquests mesos centrals de l’estiu, amb 7 ml/dia. el mestral, Ne, com ja ho va

22,6 ºC 31,6 ºC (dia 12) 14,8 ºC (dia 2) 17,7 mm 4,2 Km/h 53,1 Km/h (dia 2) ONO 4,3 ml/dia

ser en el passat juliol, ha estat la direcció predominant del vent. un mes amb poca incidència d’aquest meteor ja que la velocitat mitjana s’ha situat en els 4,9 Km/h.

Comentari al mes de setembre: amb l’arribada del setembre les elevades temperatures mitjanes han anat moderant-se com a

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 25

mel i sucre

#

banda, al nostre terme les pluges no han estat gaire intenses. Fins a dia 24 duim acumulats 17,7 mm, quan normalment entre finals d’agost i setembre solen produir-se pluges de molt més considerables. la terra roman seca i això dificulta les feines de llaurar-la o esponjar-la, primera tasca del nou any agrícola que ja iniciam. aquest mes també ens ha duit el canvi d’estació. l’equinocci que marca l’inici de la tardor es produí el dia 22 d’aquest mes a les 14:49 h, moment del cicle anual en què les hores de dia i de nit estan equiparades. a partir d’ara la nit començarà a guanyar terreny sobre el dia fins al solstici d’hivern, al desembre, en què s’iniciarà la inversió de la tendència.

!

!

conseqüència, sobretot, de la disminució de les mínimes. l’escurçament del dia i la inestabilitat atmosfèrica, que s’ha fet present alguns dies, han produït un cert refredament de l’aire i han suavitzat l’ambient de xafogor de

mes passat. No obstant això, llevat d’unes quantes jornades més bé fresques, continuam fins a la data amb un temps estival; únicament alguna vetllada ha exigit fins ara una mica més de roba que l’habitual de l’estiu. Per altra

ANY 2011 Radiació solarEnergia generada Radiació/

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST

Tª mitjana

(Wh/m2)

(kWh)

Energia

plaques (ºC)

066579 087842 114202 157392 185426 188100 184900 193269

05540 07220 08982 11500 14365 14339 13909 14484

12,02 12,17 12,71 13,69 12,91 13,12 13,29 13,34

10,70 12,80 14,50 21,07 25,26 28,05 29,90 31,99

ANY 2012 Radiació solar Energia generada Radiació/

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST

Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2)

(kWh)

Energia

plaques (ºC)

066715 082679 138558 158748 206187 204078 204780 182411

05534 06847 11315 12744 15751 14930 14167 11628

12,06 12,08 12,25 12,46 13,09 13,67 14,45 15,69

10,81 09,15 16,59 18,93 25,54 31,25 31,71 33,00

no emès (Kg)necessitaria (litres)

04483 05546 09165 10323 12758 12093 11475 09419

1384 1712 2829 3186 3938 3733 3542 2907

Parc solar fotovoltaic del pavelló municipal de Sant Joan a l’agost ha disminuït la radiació solar respecte al juliol, conseqüència de la disminució d’hores de sol; per altra banda, aquest valor també ha estat menor que el registrat per l’agost del 2011. És per això que l’energia generada ha sofert una baixada important respecte a aquests mesos esmentats, amb una disminució important del rendiment de les plaques. la relació radiació solar/energia s’ha situat en el 15,69 (s’han necessitat moltes més unitats de radiació solar per generar un Kw/h d’energia que en el juliol, 14,45, o a l’agost de l’any passat, 13,34); l’augment destacat de la temperatura del mes ha afectat a aquest rendiment.

✑

25

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 26

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: excursió a la mar, de fi de curs, dels al·lots de l’escola, a meitat dels anys seixanta, a la platja de la Colònia de sant Jordi. el mestre era Don Miquel Fuster. aportació fotogràfica: Miquel Gayà rotger, “Fidever”.

Fotografies 2 i 3: excursió a la platja des Trenc, dels sis escolanets de la parròquia de sant Joan, a meitat dels anys seixanta. Hi ha Miquel Gayà “Fidever”, antoni Florit “de Cas sastre”, amador Bauçà “de sa Plaça”, Jaume sastre “sineuer”, amador Bauçà “Passol” i Joan sastre “Marió”. els acompanya amb el seu cotxe ondine, el vicari Miquel Deyà. aportació fotogràfica: amador Bauçà Bauçà, “Passol”.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

26

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 27

mel i sucre

27

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 28

mel i sucre

opinió

Els mallorquins i la independència de Catalunya MaTeu sasTre

e

l procés de secessió de l’estat espanyol de la fins al moment comunitat autònoma de Catalunya sembla que ha entrat dins un camí que, si no hi ha un cop de timó important per part de Madrid, portarà els nostres germans de llengua i cultura a constituir-se en un nou estat dins la unió europea.

Com que el cop de timó només pot arribar o bé de la conversió d’espanya en un estat federal (impensable si abans no hi ha un canvi de mentalitat de la majoria d’espanyols, entre ells dels polítics que dirigeixen els destins de l’estat), o bé de la intervenció de l’exèrcit (també poc probable atès que els militars espanyols estan més pendents dels seus congèneres de l’oTaN i l’oNu que d’aventures neofranquistes), aleshores només ens queda esperar que d’aquí a uns pocs anys Catalunya sigui independent d’espanya.

Com ens afectarà, això, a nosaltres, els mallorquins?

Catalunya és la una de les regions que més paga a les arques de l’estat, per davall de Madrid i de les Balears. allò de Madrid, però, té truc, perquè és a la capital espanyola on se situen la majoria de serveis estatals i, també, on tenen les seves seus la majoria d’empreses una mica grans o de projecció internacional. Per tant, és del tot normal que Madrid pagui més diners a l’estat perquè és també la regió que n’ingressa més, cal insistir-hi: gràcies a la concepció centralista que durant

28

anys i panys ha configurat la manera de ser d’espanya, no gràcies a la major capacitat empresarial o negociadora dels madrilenys. si Catalunya se’n va d’espanya, no tengueu cap dutbe que als que quedem ens tocarà pagar més, sobretot perquè esperar que extremadura o Castella (tant se val quina de les dues) paguin més del que reben és com esperar que

farà més que incrementar-se una vegada que Catalunya sigui fora d’espanya. aleshores ja no que darà cap comunitat autònoma amb la suficient força per parar les envestides dels neofeixistes espanyolistes, dirigits amb mà de ferro per l’aprenent de caudillo José María aznar lópez, l’home a qui devem –en darrera instància i com a cervell gris de les Faes, entre d’altres perquès–, que els catalans vulguin la independència i que l’economia espanyola sigui la merda que és a dia d’avui.

Per tant, quan Catalunya sigui un nou estat de la unió europea (que ho serà, per molt que des de http://estiguesaldia.wordpress.com Madrid els apòstols de les pomeres facin peres qualque la por vulguin fer creure que les dia, és esperar de bades. Tret de institucions europees no la l’arc mediterrani (i deixant a part deixaran entrar dins la unió), en euskalherria), a espanya no paga aquell moment a nosaltres no ens ningú. quedaran moltes més opcions si Pel cantó, econòmic, doncs, volen sobreviure com a mallorja podem veure com de malament quins que fer el cor fort i plantares anirà amb la independència nos davant les més que previsicatalana. bles agressions espanyoles, unes Pel cantó cultural, també es de agressions dirigides sobretot cap preveure que no ens vagi gaire bé, als nostres sentiments i cap a la almanco als que ens sentim ma- nostra butxaca. llorquins de paraula i de cor, és a Potser convendria fer un pendir, als que parlam mallorquí sament i arribar a un acord amb habitualment i creim que ser ma- els catalans abans que el pes de llorquí implica tenir una esti- l’espanyolisme més dur ens esclamació especial per la llengua i la fi del tot i per sempre. cultura catalanes, pròpies d’a questa terra nostra. el procés espanyolitzador i recentralitzador que ja duen endavant els governs del Partit Popular, tant a Madrid com a Palma, no

✑

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 29

mel i sucre

Torneig d’estiu 2011 Fase final

esports

GuilleM serra Bou

a fa un mes que varen acabar ses festes, però tal com vam avisar vos volem obsequiar amb es resultats finals des torneig

Tots recordareu

d’aquest estiu. que

J

l’equip dels Berros se van proclaG mar vencedors en un emocionant partit. vos deixam idò es resultats d’aquesta i un parell de

fase final

dades més de tot es torneig.

Berros

4 por.

4

Magic

Força Potenta

2

3

Jovenets

Berros

1

0

Magic

Campions

Berros

Màxim golejador: Pep Biel (Jovenets) amb 15 gols realitzats Porter menys golejat: Tomeu Karmany (Berros) amb 6 gols rebuts Porter més golejat: Martí Bauzà Jaume “Putxo” (amateurs) amb 52 gols rebuts Equip més golejador:

Magic,

47 gols

Equip menys golejador: amateurs, 6 gols Equip menys golejat: Berros, 6 gols Equip més golejat: amateurs, 52 gols Màxim nombre de victòries: Berros, 8 patits guanyats

Màxim nombre de derrotes: amateurs, 6 partits perduts

Jugador Pep Biel Toni Ferriol rafel roig Mayol

arnau Mates

Joan Mora Mateu simo Joan Gaya Mixel lluc Florit Cristian aloi Tomeu verd Joan Jorda Jaume Pallaso 5 jugadors 4 jugadors 8 jugadors 18 jugadors

Porter Tomeu Karmany Biel león Dani león Martí Bauza Jaume Guillem serra Bou Toni rebassa Joan Font Guillem Xavier Gaya Marc arnau 9 porters

Equip Gols realitzats Jovenets 15 Magic 14 Berros 12 Drink

Team

10

Magic 10 Berros 10 Berros 10 la Joventut 8 Berros 6 Magic 6 Magic

6 Berros 5 Força Potenta 5 Varis 4 Varis 3 Varis 2 Varis 1 Equip Berros Magic Jovenets amateurs Drink Team la Joventut Força Potenta Força Potenta Jovenets Varis

Gols 6 10 14 52 20 30 8 10 4

Part. jug. Gols/part.

8 0,75 7,5 1,33 6 2,33 6 8,67 4,7 4,26 4,1 7,32 4 2,00 3 3,33 1 4,00 Meys d’un partit

Berros 4 – 2 Força Potenta: en un ajustat partit que va acabar amb empat a 2 després del temps reglamentari on havien marcat en rafel roig i en Joan Gayà per part dels Berros i en Tomeu Garí i en Pep Tugores per part de Força Potenta, els berros van acabar imposant el 4-2 final a la pròrroga amb dues dianes d’en rafel roig que aconseguí un espectacular Hattrick.

Magic 4 – 3 Jovenets: Tot i que els jovenets no van poder comptar amb el seu porter titular, en Dani león (que era baixa per un accident de moto), els jovenets van dur a terme una brillant actuació. un sorprenent Marc arnau no va poder evitar els gols d’en Joan Mora (1), Tomeu verd (1) i Toni Monroig (2) del Magic però es van mantenir tot el temps vius gràcies a dos gols d’en Pep Biel i un d’en Brian villegas.

Berros 1 – 0 Magic: Partit molt emocionant tot i la falta de gols, amb una tensió constant que es va poder viure tot el dia 29.

Durant el partit es van veure accions brillants i múltiples xuts al pal, però tot es va decidir amb un gol d’en Joan Gaya que va suposar l’1-0 final i va convertir els Berros en campions d’aquest any.

Posteriorment a la final es va viure una breu entrega de premis, els premiats van ser: Equip campió: Berros. Equip sots-campió: Magic. Màxim golejador: Pep Biel (Jovenets) amb 15 gols realitzats. Porter menys golejat: Tomeu Karmany (Berros) amb 6 gols rebuts. Jugador més sacrificat: Martí Bauzà Jaume “Putxo” (amateurs), porter més golejat amb 52 gols rebuts.

29

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 30

mel i sucre

excursions

Son Real F. Xavier MoraTiNos (FoTos: ToNi Gayà)

aquest mes hem anat a fer una volta per devora la mar, ja que a la muntanya encara fa molta de calor. N’olga Provenzal va fer la proposta d’anar de Can Picafort a son real i la veritat és que ho vàrem passar bé: una caminada senzilla, un poc de cultura, un banyet a la mar i la companyia amarada amb conversa dels amics.

Com a contrapunt, les cases de son real, una possessió amb un passat molt ric, ara transformada en centre d’interpretació, que està tancada al públic. És de propietat pública, s’hi han gastat molts d’euros, i ara no s’aprofita. Crec que és un error no promocionar el turisme que cerca alguna cosa més que sol i platja. Qüestió de prioritats dels nostres governants.

30

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 31

mel i sucre

31

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 32

mel i sucre

32

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 33

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 37

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. Una basta per ajuntar papers,

cedure call. 4. Hi porten tota casta de mercaderies (i de residus europeus). Fam´ılia de balenes a la qual pertany la balena blava. 5. Despr´es de delta per` o abans de zeta. Clot. Menyspreable. 6. El renou que fa l’´ os de panxa enlaire. Indica el prefix quilo-. Sembla que s´ı que hi ha sang compartida. 7. Or que sura. Travelen. Llu¨ısa Santiago Genovard. 8. Assass´ı de la fotografia. Amb una funcionalitat pr` actica.

Vocal. 9. Una altra vocal. La millor carta girada.

D’una fase que quasi fa f` astic. Primera conjugaci´ o.

10. Tenc pressa per acabar l’Enquadrat. Arbre m´es freq¨ uent dels Mots. Es deixa veure, un altre ` pic. 11. Atom carregat. En forma de serp. Vos dirigiu. 12. S`erie catalana, insistent i interminable com un riu. Que rota molt, com un eructe atmosf`eric.

i quatre per caminar. Fir` as, o rif` as, la pedra preciosa. 2. Moll del present. Un malvat de Rio. 3. En unes el foc ´es plaent, en altres ´es una trag`edia. Miratge m´es freq¨ uent del desert. Icona de l’Explorer.

4. Procedent de les mamelles. Light Amplificati` on by Stimulated Emissions of Radiation. 5. Etnia poc desenvolupada. Regi´ o italiana, o all` o pertanyent a ella. Exempt de malalties com una societat an` onima. 6. Rajola quadrada, com les d’Egipte.

Peix de l’ordre dels perciformes (Epinephelus marginatus). 7. A la punta dels peus. Veneu per 0 e. ´ ´ ´ dolor´ Estimar l’ama. 8. Andreu Sastre Reus. Es os Solucio al numero 36: P A L A U D I M clavar-s’hi pues. A la frontera d’Oslo. 9. Article saO L I M P I A D A lat. Nombre que indica quant. 10. El pur´e remenat T E R E S E T E S ´es bo a Sud-Am`erica. Reduir, reciclar, o reutilitR A R M A N S R O I C E T A zar. Imatge santa d’una naci´ o. 11. Indivisible per A N E C N I I dos. He definit aquesta embarcaci´ o incomptables O S S A I N T E vegades. 12. Depressions duplicades. Amfibi a una N P A T E A runa capgirada. 13. De nou les piles. Persona que A N E M I A T U R A T E R A S T t´e cura de les sitges. La cinquena.

Verticals:

1. Els nord-occidentals de la pen´ınsula tendeixen a fer-se els gallets. Aig¨ uera llegend` aria. 2. Explica que talar´e. Trastorn af` asic consistent en la p`erdua patol` ogica de la comprensi´ o i la utilitzaci´ o dels s´ımbols del llenguatge. 3. Amb el doble d’extremitats que els humans. Remote pro-

O N I N I O C T O R N O I S S S T E M O R S I R A M I C O S I L L A G A U R A C I O P A

I S O E R A R I S A S

Tamb´e podeu resoldre aquest enquadrat a:

melisucre.cat/?p=1008

33

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 34

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Melmelada d’arboces saCraMeNT Ferrer

l

’arbocera (Arbutus unedo) és un arbust que es pot arribar a fer un arbre. es reconeix per la seva escorça vermellosa i les fulles serrades als marges. També són molt característics els seus fruits esfèrics, vermells quan són madurs i comestibles; els fruits tarden un any a madurar i coexisteixen amb les flors de l’any següent. la floració i fructificació es dóna a la tardor. el nom d’unedo, prové, segons Plini el vell, de les paraules llatines “unum edo”, on “unum” és el numeral d’on ve el nostre “un” i “edo” és un verb que vol dir “menj”: significaria, per tant, “en menj només un”, per la fama que tenen els fruits d’emborratxar. això és cert, ja que conté una certa proporció d’etanol (CH3-CH2-oH).

Ingredients - 500 g d’arboces - 500 g de sucre - 200 cc d’aigua

Preparació - Passar la fruita pel passapuré per llevar part dels pinyolets.

- Cobrir amb el sucre, abocar-hi l’aigua i remenar per mesclar-ho tot.

- Posar a foc fort fins que bull; llavors abaixar el foc. Ha de coure suaument durant deu minuts i apagar la flama.

- l’endemà, coure deu minuts més. Quan és freda, entre bullida i bullida, comprovar-ne la consistència; quan ens agradi d’espessa ens podem aturar.

- Ha de coure durant tres dies, deu minuts cada dia. remoure constantment perquè no s’aferri.

- Col·locar dins pots ben nets i secs quan encara és un poc tèbia.

- Tallar rodones de paper de barba mullat amb esperit. el paper ha de quedar en contacte amb la melmelada sense que quedi gens d’aire.

- Tapar els pots i enganxar una etiqueta amb el nom de la fruita i la data en què l’hem empotada.

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

34

mel387_mis298 25/09/12 11:10 Page 35

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

octubre: santa Teresa (1), sant Francesc (4), Mare de Déu del Pilar (12), sant lluc (18).

Horaris de bus sant Joan - Palma Dilluns a divendres: 06.45 Palma - sant Joan Dilluns a divendres: 19.15 Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.20), 9.40, 10.40 (10.20), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40 (14.20), 15.40, 16.40, 17.40 (17.20), 18.40, 19.40 (19.20), 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.20), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59, 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59, 19.59, 20.59, 21.59, 22.59.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

El mes aquest mes toca fer el vi. És bon temps per començar a exsecallar els arbres que ja han fet l’anyada. És temps de magranes, nous, gínjols... la pluja d’aquest mes ajudarà molt al camp i és temps de sembrar ordi, civada, faves i farratge per als animals. També podeu llaurar i adobar. si ha plogut una mica potser trobareu algun esclata-sang i alguna gírgola.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol surt

1 oct.

15 28 31 15 nov.

la lluna es pon

07.44 19.31 07.58 19.09 horari d’hivern 07.15 17.48 07.32 17.33

30 setembre 8 octubre 15 22 29 7 novembre

plena quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 30 de set. Petra dia 7 d’oct.

Porreres dia 14 sant Joan dia 21 vilafranca dia 28 ariany dia 4 de nov. Montuïri

Octubre de 1992 • estava a punt de començar la construcció de la depuradora d’aigües residuals al pla de ses veles.

• un incendi va calcinar la casa de l’amo en Garrover, al carrer de llevant.

• els bars del poble organitzaren una torrada, pels mateixos dies que se solia fer la Festa del Botifarró.

• es va jubilar la mestra Cata lina Gayà Barceló “Gana”, que havia exercit els darrers 28 anys a sant Joan.

• es va construir una pista de petanca a la plaça de la Cons titució.

Octubre de 2002 • seguien a bon ritme les obres de l’ampliació de l’escola i les del poliesportiu, que es preveia inaugurar a principis de 2003.

• estava a punt de reobrir-se el tren fins a sineu i, després, fins a Manacor. No hi havia intenció de reobrir la nostra estació. Com sabeu, al final es va reobrir i al cap d’uns anys es va tancar.

• es va fer la segona edició de la Diada del Pare Ginard, amb una conferència de n’andreu ramis Puig-gros, una gimcana cultural i l’actuació de les corals de sant Joan i son servera.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uvi 061 PaC (vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

35