Mel i Sucre. Num. 388 octubre de 2012 by ciutadajoan

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Els brodats de na Magdalena Fiol reDaCCió

Glosat de sa Condemna JoaN MaTas “DiTaler”

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Fotos PeP Gayà

mel i sucre octubre 2012. Núm. 388 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2012 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Miquel estelrich, Jaume Gual, Cati Turricana, Pere sampol, amics del Davallament, Joan Matas, Ce sant Joan, Just Just sant Joan CFs.

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Inventari de Son Juny FraNCesC CaNuTo

Hemisferis GuilleM serra

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Els mallorquins i la independència... MaTeu sasTre

Excursionisme JorDi PuiGseGur

Passatemps arNau MoraTiNos

Un any més de futbol sala JusT JusT saNT JoaN C.F.s.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta reunió de joves al nou Casal (foto de Mateu sastre). Contracoberta Foto de Pep Gayà els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ el primer diumenge d’octubre es va celebrar la Fira de sant Joan, que els darrers anys es feia el tercer diumenge de Quaresma. Tot i que el temps va acompanyar, l’assistència, tant de públic com de venedors, va ser bastant discreta. Cal dir que el mateix dia coincidien algunes altres fires, cosa inevitable es triï la data que es triï, atesa la proliferació d’aquest tipus d’actes. la Fira es va moure de dia justament per aprofitar l’antiga data de la desapareguda Festa del Botifarró. Hem sabut que des de l’ajuntament es varen fer gestions perquè l’associació de Mares i Pares d’alumnes de l’escola i el Just-Just es fessin càrrec d’organitzar una torrada, però al final no varen fructificar. Davant aquesta mancança de torrada “oficial”, alguns bars en varen organitzar. la més multitudinària va ser la de Can Covent, que va escampar taules i torradores al carrer del Mestre Mas, entre Fra lluís Jaume i Princesa. Durant el dia hi va haver afluència de gent, sobretot externa. el vespre, va ser el torn dels santjoaners, que anaren a sopar de porquim i ballar amb la música d’en Guillem “de son Gorgut”. segurament hi hauria hagut encara més trull si no hagués coincidit amb un partit de futbol que va deixar molta gent davant el televisor, el clàssic Barça-Madrid.

La fira d’enguany va ser bastant discreta pel que fa a presència de públic i expositors. El muntatge d’en Climent Picornell (pintor) a davall del campanar va cridar molt l’atenció dels passejants.

✑ s’ha fet les primeres passes per convertir s’escorxador en un casal per a joves. s’hi han habilitat tres espais (la sala d’assaig, l’espai Metamorfosi i la sala sud), que han de permetre satisfer moltes de les necessitats del jovent en qüestió de llocs per dur a terme activitats de lleure. el dissabte 20 d’octubre es va organitzar un acte públic al qual estava convidada la gent jove, que va comptar amb la presència d’en Toni Noguera, regidor de l’ajuntament de Palma i especialista en casals de joves. Hi varen assistir una cinquantena de persones. es va exposar com funcionarà s’escorxador i es va demanar la col·laboració dels joves en forma d’idees o de voluntariat. allà mateix es varen exposar ja una bona quantitat de propostes. els espais

estaran a disposició dels interessats, que els hauran de sol·licitar prèviament a l’ajuntament. els usuaris que siguin menors d’edat hauran de nomenar un adult que es faci responsable del bon ús de les instal·lacions. ✑ els dies 9 i 10 d’octubre es va celebrar una nova edició de la Diada del Pare Ginard, que organitza des de fa una dotzena d’anys el Col·lectiu Teranyines i enguany també la Casa Museu Pare Ginard. el dimecres va venir el professor Nicolau Dols, de la uiB, a presentar el llibre Poesia completa de Miquel Gayà, que s’ha publicat dins la col·lecció Mixtàlia. la presentació va ser una vindicació del valor del poeta santjoaner. segons en Dols, ha estat víctima d’un prejudici, que consisteix a

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 4

mel i sucre categoria. Na Valriu va explicar l’astúcia del ciutadellenc per no incloure a l’obra el pròleg que en Ginard havia preparat, i que era del tot inadequat per a una obra com la que en Moll havia imaginat, ja que era molt anecdòtic i poc científic. a la fi, el pròleg es va convertir en l’obra El Cançoner popular de Mallorca, i d’aquesta manera es va guanyar un llibret deliciós i el Cançoner va tenir el pròleg que es mereixia.

L’escultor afincant a Bunyola Patrik Guino va fer una exposició de les seves obres al pati de l’Ajuntament. Les escultures varen agradar molt.

considerar-lo un membre de l’escola Mallorquina, quan aquest moviment ja havia quedat arraconat. el professor va dir que si es llegeix atentament l’obra d’en Gayà i sitjar es descobreix una poesia molt més moderna i més d’acord amb l’esperit del temps, això sí, amb una perfecció formal que el nostre poeta no va voler abandonar mai. Tot això en fa un literat molt més valuós del que normalment es pensa, i no un simple imitador d’un estil acabat. Després de la dissertació d’en Dols, un alt càrrec del Consell, que patrocina la col·lecció Mixtàlia, va donar per bons (segurament sense ni témer-se’n) els tòpics que el professor acabava, com a mínim, de posar en dubte.

l’acte es va cloure amb un recital de poesia (i una mica de cant) a càrrec de Miquel Montserrat, acompanyat al piano per Joan Gayà, fill del poeta. el dijous hi va haver una conferència de la professora Catalina Valriu amb el títol “Francesc de Borja Moll i el pare Ginard: col·laboració i complicitats”. en Moll va combinar les seves facetes de filòleg i editor en publicar el monumental i imprescindible Cançoner popular de Mallorca. el santjoaner havia reunit el material però l’altre va haver d’idear un sistema metòdic i pràctic d’ordenar-lo i va firmar el pròleg de l’obra. Gràcies a ell, el que hauria pogut ser un aplec es va convertir en una obra científica de primera

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

✑ el jove de 19 anys arnau Català, fill d’en Tomeu Català, va patir un greu accident de cotxe. el dimecres 3 d’octubre, devers les nou i mitja del vespre, al revolt de Meià, allà on s’acaba la davallada, va sortir de la carretera i va topar amb la paret gruixada de marès que hi ha a la dreta. Varen comparèixer els bombers de Manacor i llucmajor i l’uVi mòbil, que va traslladar el ferit a son espases. Després d’uns dies d’incertesa sobre l’estat de n’arnau, pareix que la cosa ha pres bé i es recuperarà favorablement. ✑ les eleccions a la Junta local del PP de sant Joan seran més disputades que mai. Com a mínim, diuen, hi haurà dos aspirants a ocupar la presidència, que representen les dues tendències que s’han visualitzat públicament: els partidaris de la línia “oficial”, que veuen bé el pacte amb axsJ, amb en Pablo Pascual com a candidat,

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 5

mel i sucre i els que s’oposen al pacte i que voldrien la dimissió (com a poc) del batle Magro, que presenten en Josué Gayà Díaz-Munío. aquests darrers voldrien que no es dugués a terme el pactat canvi de batle que està previst per l’any que ve. ✑ amb les pluges de principis d’octubre es va inundar per enèsima vegada el Punt Verd, al pla de ses Veles. Com sabeu aquesta zona havia tengut problemes crònics de trossos anegats, que els nostres avantpassats varen resoldre amb un sistema complex de síquies i albellons, que encara fan la seva funció. la síquia que havia d’evacuar l’aigua del Punt Verd s’havia anat embossant amb el temps i per això les inundacions eren constants. ens han dit que ara l’ajuntament ha escurat la síquia i posteriorment la formigonarà per evitar problemes en el futur. ✑ el Departament de Carreteres del Consell de Mallorca ha arreglat un punt una mica delicat de la carretera de Vilafranca, en dret del tros d’en Tomeu “Ferro”, prop dels Planters Nicolau. Hi havia un esperó de roca molt a prop de la vorera. a més d’estrènyer la carretera, amenaçava de deixar caure qualque pedra a la calçada. amb aquesta actuació s’ha guanyat en seguretat. ✑ l’ajuntament de sant Joan ha decidit iniciar els tràmits per per-

Una quarantena de joves del poble assistiren a la reunió informativa que es va fer a S’Escorxador per posar en funcionament el nou Casal d’infants i joves. L’interès que ha despertat entre el jovent aquesta iniciativa de l’Ajuntament va quedar palès en les intervencions que es feren durant el torn de preguntes. L’obertura del Casal està prevista per dia primer de novembre.

mutar un tros del camí públic de sa Bastida per una porció de terreny que permetria crear un nou camí públic per accedir al puig de sant Nofre, a més d’obtenir un tros al capdamunt del puig. el tram de camí actual que va de més endavant de Pinyella fins al camí de son Baró, prop de les graveres, i que passa per davant les cases de sa Bastida deixaria de ser públic. el camí nou arrancaria al costat oposat de les cases, a la banda de sineu i s’ajuntaria amb el camí tradicional de pujada, que parteix d’una tanca de prop de les cases. ✑ la Guàrdia Civil i una ambulància varen haver d’intervenir en un incident entre dos homes. un

magribí que havia viscut i treballat a sant Joan va tornar i va demanar recuperar la feina que havia tengut a la floristeria feia temps, però les seves gestions no varen tenir èxit. una nit de dissabte, en estat d’embriaguesa, el que ara realitza la seva tasca al seu antic lloc de treball, anà a demanar explicacions d’una manera un poc violenta. els magribins de la casa, en sentir l’en renou, van sortir, es barallaren i el visitant va rebre una bastonada que el ferí pel cap. l’ambulància i set reprentants de la Guàrdia Civil feren acte de presència per tal d’assistir les persones que actuaren en aquesta baralla nocturna i alcohòlica.

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 6

mel i sucre

PLANTERS

NICOLAU

✑ Contràriament al que anunciàvem el mes passat, encara no s’ha reobert el bar de Can Fiol, d’ençà que ho va deixar l’antic encarregat a finals del mes d’agost. Havíem tret la notícia d’una font de Montuïri que ens mereixia, i ens mereix, tota la confiança. es veu que la cosa no estava tan lligada com suposàvem i vàrem pecar d’avançar-nos a uns fets que al final no han ocorregut. l’únic que podem afirmar amb tota certesa és que a finals d’octubre el bar de Can Fiol segueix estant tancat.

✑ el divendres 21 de setembre es va signar a la sala de plens de l’ajuntament de sant Joan el conveni entre aquest ajuntament i l’associació de Jutges de Pau de Mallorca pel qual se cedeix a l’associació un local perquè hi puguin tenir la seu permanent. en concret, aquest local està situat a l’edifici de l’associació de Persones Majors. a l’acte, hi assistiren diversos regidors encapçalats pel batle, Joan Magro, i nou jut-

ges de pau, encapçalats pel seu president, el solleric Jaume Casasnovas, qui va fer un breu parlament on agraí la bona predisposició de l’ajuntament de sant Joan i l’excel·lent acollida que el poble els ha donat. el jutge de pau santjoaner, Francesc rotger, qui ha fet d’intermediari entre les dues entitats per arribar a bon port aquest conveni, va fer de mestre de cerimònies. l’acte acabà amb un petit refrigeri a la mateixa sala de plens per després anar a visitar la nova seu.

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 7

mel i sucre

notícies

Els brodats de na Magdalena Fiol reDaCCió

l diumenge dia set d’octubre, coincidint amb la fira de sant Joan, va tenir lloc una exposició dels brodats de na Magdalena Fiol al local de l’associació de persones majors. el dissabte dia sis es va fer la inauguració, i la seva amiga personal i vocal de la junta li va llegir el següent parlament: Na Magdalena Fiol, santjoanera de tota la vida, als sis o set anys ja espenyava la maquina de cosir de sa mare per fer vestits a ses pepes. Va anar a l’escola pública de ses nines i va ésser alumna de la mestra teixidora. els catorze anys tenguent clar que no volia anar a treballar a fora vila va voler aprendre de cosir a ca la cosidora turricana, però al cap d’un any va canviar-se al taller de brodats a maquina que tenia na Catalina sèbia. allà va aprendre de fer el punt de teixit, rexelier, passat, gràcies, tricolor, mig punt i punt rus. També sap brodar a mà, punt de sobra, trau, punt mallorquí, creueta, enllaçat, palestina, ganxet... També es dedica a fer colls i punys dissenyats per les modistes de sant Joan per alta costura. la seva companya de dia ha estat la radio, especialment les novel·les i programes de música, a l’hora d’ama rosa el silenci era absolut. De nit la companyia li feia l inseparable flexon. avui per a ella el brodar es un hobby, quan es troba cansada agafa el tambor; amb una paraula, podem dir que s’ha guanyat la vida fent el que més li agrada. avui i aquí en teniu una petitagran mostra del que ha fet al llarg de la seva vida. enhorabona Magdalena

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 8

mel i sucre

col·laboracions

Glosat de la condemna JoaN MaTas “DiTaler”

enguany ferem un glosat en aquesta cerimoni, condemnarem el dimoni i a l’ajuntament tancat. Honro al Centre Cultural per aquesta idea fresca que ens ajuda a fer gresca, i unes festes sense igual. Com tots sabeu, aquest dia, si no estaveu enterats, set dimonis encertats fan festa, tocs i alegria aprofit primerament d’agraïr la convidada fent la primera glosada la condemna anomenada un nom ben inteligent. la condemna preten ser, condemnar la societat que abusant del seu pecat, cerca riquesa i poder. Com sabeu, en un temps vell, qui una gallina robava, l’autoritat el tancava, un temps, al corral del rei. Heu de saber que el corral, estaba i està a la sala i, com he dit, s’empleava, per tancar-hi al personal. si bé la justicia, és història no com era en altre temps, avui son omnipotents, pregonant per tots els vents alzeimer, poca memòria. No parlaré de política però si d’actualitat; he vingut a fer un glosat sense voler-ne fer crítica. la crisi econòmica avui ens obliga a retallar

però en festa hem de ballar avui després d’un remui. el temps de les vaques grosses ja no tornarà ser igual però el pecat capital ja l’hem d’enterrar a les llosses. Per una o una altra raó, es fet es que va pasar, el Centre Cultural va estar un temps sense disfrutar i els dimonis a un racó Critiques de molta gent a la sala li arribaven i axi tots ho demanaven a n’el nostre ajuntament el poble forçat volia els dimonis capitals els del Centre Cultural i així ho demostraria Des de fa uns anys enrera, la festa ha anat a més per l’indret i l’enrevés, és l’acte en més solera. abans d’anar més envant, el que m’havien demanat, era que fés un glosat de les coses que han passat, amb sàtira, per sant Joan. enguany no ho tenc preparat i tampoc vull fer renou amb poc temps i més poc sou no hem basta per fer un glosat l’any vinent ja ho contaré, i d’això m’he compromet cobrant igual jornalet si troben que m’han de mester si bé tenc a demanar, que per fer aquest glosat disposi d’immunitat, no fos que en facin callar.

Promet que ho tendré present i així heu faré constar que l’any qui vé vull contar lo que en el poble passà si en tenc coneixement. a sant Joan temps enrera vint-i nou anys ara fa que un grupet va començar amb els dimonis carrera. ses gràcies he de donar, a tot aquest personal, que pel Centre Cultural, set dimonis va crear No em pertoca condemnar al set dimonis d’aquí encara que no hi ha fí els que puc anomenar. Tothom sap per on camina i d’on sol tenir es cap fluix: si va pelat o en cambuix, si es magre o té bon gruix, si beu poc o molt empina. enguany tenim nova plaça i també un camionet per mantenir el poble net, de brutor i paper d’estrassa. Molts poquetes novetats, la vila va tira a tira, tal volta es canvi de fira ens té un poc desconcertats. També hi ha hagut eixides i ens ha causat gran sorpresa, es fet que s’hagi suspesa per sant Tòfol ses beneïdes Però ja ho digué un regidor des temps de la dictadura: Quan comendeu, per ventura, si hi ha doblers i hi ha cura, ja ho fareu més bó i millor.

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 9

mel i sucre No m’en record de res més ni si hi ha més novetats anem ja als condemnats abans de sortir als carrers. Pretenim deixar enterrats, els set pecats capitals, que ens han causat tants de mals, a les nostres societats. abans de condemnar-los, me pertoca s’aclarir, que de cap tenc res que dir, començ a anomenar-los

Del rom amb la coca-cola, fem ara altres combinats, que se’n fan de desbarats calimotxos i mesclats, condemnam també a sa Gola. sa gola es una pluaga, per sa butxaca i salut, tothom obri bé s’embut i més si un altra paga avui que està tan estesa dins la nostra societat, aquest vici incontrolat, el condemnam amb duresa

abans gràcies he de dar, a tots aquests jovençants, un més petits, altres grans que s’hi han deixat les mans per aquest acte mostrar.

No me puc entretenir, que aquesta cosa s’allarga, no hi ha pena més amarga, que menjar i haver de sofrir.

es hora que vengui es fred, com es que fa a Vall de Núria, condemnam a la luXÚria que quasi no fa paret.

i encara es cap me tira, per fer un parell de cançons, ses cames em fan tremolons, quan s’acosta pels garrons i condemnam la nostra ira.

la luxúria, ho he de dir, pareix lluny de la memòria, però repasant la història avui encara és aquí.

Diu un ditxo popular, que l’ira és un mal vici que mos fa perdre el judici, i que ens causa malestar.

Condemnam aquest pecat, dolent i incontrolable, persistent i indomable, del desig sexual mostrat.

aquest odi incontrolat, ja tothom l’ha d’enterrar, perquè molt de mal ens fa, a la nostra societat.

encara me sentireu, a poc a poc, hem d’anar, sis falten per condemnar i qui enfora sol mirar, prop sa llandera veureu.

No sé com he d’acabar, perquè ho trob complicat encara falta glosat tres falten per anomenar.

Fa temps que no llempageja, pero corr que es un disfrut, encalça banyat o eixut condemnam la nostra eNVeJa

una altra cosa ja estesa que per tot el mon hi ha, i que augmenta com més va, tant aquí com més allà condemnem ja la Peresa.

Tots sabem que de la vinya, surt es vi de lo millor, tothom tindria picor si aquí s’enveja fos tinya.

Mala manca de desig, bé d’eima o de coratge, d’una manera salvatge l’ hem de retirar d’enmig.

l’enveja mai morirà, per desgracia, entre nosaltres, però qui enveja els altres, carrera curta farà.

Vaja pecats capitals, que deixerem condemnats, no fassem mai disbarats procurem quedar cabals.

Persona que es peresosa, té es seu camí aburrit, se’ns fluixa de fer es sofrit i pega a sa feina coça. Pareix sa guerra de sèrbia, que ens va costar un coó i quan surt fa carreró, falta per condemnar-lo vet aquí a la suPÈrBia. Tothom es creu ser millor, i més cosa que els demés tohom pretén pels carrers, i això me causa tristor. a més edat, més malícia, i es un grant pecat etern, ja pot partir a l’infern enguany la nostra aVariCia No importa xerrar-ne més, Ho veim a tots els diaris, tothom vol dins els armaris, béns i coses dels demés aquests pecats capitals, ara tots ben condemnats, aquí estan representats, dins aquest carro tancats, siau justs, bons i cabals. alertau a un cop blau quan vos donin llandarades, correu fort i no de bades, sense anar al Jutjat de Pau. ara que estan condemnats les duim a l’ajuntament i allà ja serà el govern que en quedin encarregats Però si es cap no m’embossa me diu bé l’enteniment, els veureu entre la gent barrota i verga present en sortida rabiosa. oh poble de sant Joan, teniu posat bon cabals, fora els pecats capitals, allunya-vos d’aquests mals i fesem un poble gran.

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 10

mel i sucre

Futbol (6)

converses amb els amics

l voltant del 1983 es va modificar el camp de fútbol. Per construir el nou col·legi es va emprar part del terreny de joc del camp de futbol. l’ajuntament havia adquirit unes terres de veïnat i tot el que s’havia escurçat per construir el col·legi es va allargar cap al nou terreny de la part de ponent. s’eliminaren les antigues casetes de dutxes i vestidors que hi havia abans d’arribar al camp de joc i se’n construïren unes de noves dins el pinar de la part de migjorn a l’indret de mitjan camp, al costat d’un petit caminoi que enllaçava amb Consolació.

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

iquel alzamora Bauzà va néixer a sant Joan l’any 1951 i va partir a jugar a futbol quan tenia 17 anys. aleshores el club tenia la seu al cafè de Can Tronca, però el club havia quedat fora equip i s’ajuntaren un grup de directius capitanejat per n’antoni escolà, el metge Mena, en Pep Ditaler, en Joan de Gossalba i uns quants més, que tornaren a reviscolar el futbol muntant un equip de jugadors santjoaners. els primers partits que jugaren, a les porteries no hi havia xarxes i empraren uns llençols o xarxes de corda per posar-hi palla que en Miquel de sa Mudaina los va cedir.

al voltant de l’any 1971 o 1972, l’equip del sant Joan va ascendir a Primera regional Preferent. en Miquel alzamora encara no tenia edat per poder jugar en aquella categoria, però la directiva del club les se va arreglar per adquirir una fitxa de naixement del seu germà rafel, amb dos anys més. en aquells anys, en Joan Perot era corresponsal del diari Baleares i cada setmana sortia una crònica del futbol santjoaner i també, per via telefònica, a ràdio Popular. en Miquel alzamora va jugar a futbol durant una vintena

(Drets) Arnau Company, des Centro; Bartomeu Gayà, Betlem; Arnau Gayà Matas; Antoni Gayà, Duran; Josep Font, Felet; Joan Bauzà, Lligat; (acotats) Rafel Bauzà, Maiolí; Gabriel Company, Boveta; Joan Bauzà, Bossa; Arnau Munar, Bronder; Josep Mas, Pagès; Guillem Matas, Celador.

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 11

mel i sucre

(Drets) Joan Bauzà, Lligat; Arnau Company, Lligat; (desconegut); Bernat Miralles; Josep Font, Felet; Antoni Bauzà, Gonella; Antoni Bauzà, des Carreró; Rafel Bauzà, Maiolí; (acotats) Josep Mas, Pageset; Josep Mas Matas, Pagès; Arnau Gayà Matas; Francesc Bauzà Vich, Rosa; Guillem Matas Jaume, Celador.

d’anys. el seu lloc era davanter centre o interior, i durant dos anys va ser titular al Vilafranca i també uns anys al santanyí. al final tornà al sant Joan fins a l’any 1987, quan es va retirar de jugador, peròla seva afició i curolla pel futbol ha continuat i ja sigui a través de la ràdio o a través de la televisió, en Miquel està ben informat tant del futbol d’aquí com del de fora.

em continuat parlant de futbol amb n’arnau Bronder, arnau Munar Mas. N’arnau va partir a jugar amb els juvenils quan tenia 16 anys i després va

passar a l’equip titular, normalment jugava de davanter centre. Com a anècdota, conta que a un partit que varen anar a jugar a la Colònia de sant Jordi, patrocinat pel marquès de la Palmera, el camp estava damunt les roques, a vorera de mar. la sorpresa va ser quan, en un moment donat que n’arnau tenia la pilota davant la porteria, el porter va caure redó i n’arnau es va assustar molt i se disculpava dient: "Jo no l’he tocat!" els tècnics varen entrar al camp per assistir-lo i al final va resultar que el porter tenia el mal del caure i havia patit un atac epilèptic.

N’arnau Bronder també va jugar de titular una temporada a l’equip de l’empresa de la cervesa san Miguel. Després va tornar al sant Joan. el darrer partit que va jugar ja era en temps d’en Francesc Parrec i tan sols eren tres els santjoaners que jugaven, els altres eren tots externs. N’arnau es va retirar quan tenia 34 anys i havia mantengut la fitxa de jugador durant 18 anys. aquesta conversa la vàrem tenir una vetlada dins el cafè de Can Tronca i es va entusiasmar tant parlant de futbol que el gelat que li havien servir quan se va tèmer ja era fus.

Sobrassada pagesa feta amb porcs matancers de Sant Joan Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 12

mel i sucre

Pareix que és abans d’un partit amistós que es va jugar al camp des Revolt, de Montuïri, organitzat per Don Joan Julià, es Murer. Tan sols hi ha un santjoaner: n’Arnau Gayà Matas.

(Drets) Guillem Bauzà, des Carreró; Guillem Florit Bauzà, Marió; Josep Català Nigorra; Tomeu Nigorra, Xicota; Joan Jordà; Guillem Morlà Jaume; Ernest Miró; Antoni des Pou Nou; (acotats) (desconegut); Cosme des Pou Nou; Mateu Bover, Nuviet; Francesc Nigorra, Petrer; Miquel Alzamora; (desconegut).

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Pรกgina 13

mel i sucre

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Pรกgina 14

mel i sucre

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Pรกgina 15

mel i sucre

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 16

mel i sucre

Un inventari dels béns de Joan Armengol, investigació

propietari de Son Juny (s. XVII) FraNCesC CaNuTo Bauçà

e la possessió de son Juny sabem ben poca cosa. Coneguda antigament com rafal son Juny, era propietat al segle XVii de la família armengol. les terres que conformaven aquest antic rafal, ubicades a banda i banda de la carretera de sant Joan a Montuïri, foren totalment establides vers el primer terç del segle XVii. les cases del lloquet, actualment desaparegudes, ningú no recorda on estaven situades. amb la publicació del present inventari, relatiu a les propietats d’un membre d’aquesta desapareguda nissaga, coneixerem alguns dels aspectes de la vida quotidiana d’aquella època (habitatge, indumentària, aixovar domèstic, alimentació, etc.). També servirà per aprofundir una mica sobre el coneixement d’aquesta petita unitat d’explotació agrària, de la qual i com ja hem dit anteriorment, no sabem gairebé res.

1. JOAN ARMENGOL (m. c. 1682) MERCADER, PROPIETARI DE SON JUNY la relació dels béns inventariats reflecteixen l’estatus socioeconòmic del propietari. les cases, situades al carrer de Petra, eren les més valorades de la vila, segons l’estimació feta el 1685. una prova de la rellevància d’aquest immoble és que el seu nom encapçala una de les illetes de cases en què estava dividit el poble a efectes contributius: - Illa de las cases de hereus de Juan Amengual Cases, seller y corral de hereus de Juan amengual 600 lliures.1 les cases urbanes més cares, segons el document adduït, eren les següents: Cases, celler i corral dels hereus de Joan amengual 600 lliures. Cases i corral del reverend Pere Fiol, prevere, 500 lliures.

Cases i corral de Cristòfol Bibiloni i ramis 500 lliures. Cases i corral de Pere Mayol de Pere, 400 lliures. Cases i corral de Climent Fiol d’amador, 400 lliures. Dues cases corral i hort de davant, de Miquel socies de Tagamanent, 400 lliures.2 entre les dependències de les cases destacarem el celler, format per 14 bótes congrenyades, 6 bótes de mena, de les quals n’hi havia una casi plena de vinagre de tenor de 8 cortins altres dues amb aiguardent i 3 carretells, dels quals n’hi havia dos plens vimblanch cru y cuit circa dos cortins quiscun i l’altre buit i vell. De les propietats rústiques cal remarcar en primer lloc el rafal dit son Juny de 25 quarterades d’extensió. les cases, sembla que estaven abandonades, ja que el document precisa que en lo qual y ha edificat unas casas, dins de las quals no se ha attrobat cosa. altre propietat consignada, de tres quarterades d’extensió, estava situada al Pou Nou. També era propietari d’altres béns immobles, però el document adverteix que los demés emperò immobles, no se són descrits ni continuats en lo present inventari, per no tenir notÌcia serta de ells. una consulta efectuada al cadastre de l’any 1665 custodiat a l’arxiu Municipal de sant Joan ens revela quines eren aquestes propietats: - 2 quarterades i mitja al Pou Nou - 1 quarterada dita na eulasa - 3 quarterades de camp i vinya - el rafal son Juny - 4 quarterades de vinya a son Duran - 1 peça de terra dita lo Muntugut - 2 quarterades a na recana - 2 quarterades a l’eucaria - 2 quarterades a la sort llarga - Mitja quarterada dita na Coveta.

una particularitat de d’aquest inventari, és el registre d’un cavall i una sèrie d’armes que disposava aquest personatge per servir al rei Carles ii: Ítem una cavall blanch de edat de tretza añys encellat y embrillat a servici de se megestat y la sella y brilla tot vell y dolent. Aquestes són les armes que es trobaven a la cambra on morí Joan Armengol: Ítem una spasa de cavall y un telec de pell Ítem una caremina ab la bendolera Ítem dos fundas ab dos pistolas tot servici de se magestat ab lo demunt dit del cavall. 2. TRANSCRIPCIÓ DE L’INVENTARI Vegem a continuació la transcripció del document, protocol·litzat pel notari antoni estela de sineu, custodiat a l’arxiu del regne de Mallorca:3 Die prima mensis setembris anno a Nativitate Domini MDClXXXii in dei nomine puod cum doli maculam etc. Primo attrobÌ en dita heretat unas casas clasta y seller scituadas dins dita vila en lo carrer de Petra anant a Ciutat, tingudas obligadas y confrontadas com en actas es de veure, dins de las quals se ha attrobat lo siguent. En la entrada Primo una taula llarga de alzina ab sos petgas usada Ítem un banch vell ab respal·les usat Ítem altre banch vell y dolent sens respal·las Ítem sinch cadires de repòs, vellas y dolentas Ítem una cresensa de sepí vella y dolenta, dins de la qual se ha attrobat dos brocals, una tasa Ítem una scopeta ab son pañy, condrete

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 17

mel i sucre Ítem dos destrals, una grosa y la altre petita En la cuyne Ítem uns alambins de tenor de quatre cortins, vell y foredat de pes de [en blanc] Ítem una olla aram ab se cubertora de aram també de pes de [en blanc] Ítem altre olla aram, vella y dolenta, de pes de [en blanc] Ítem una caldera gran de aram, de pes de [en blanc] Ítem fogó de ferro Ítem tres pellas aram, dos petitas y una gran de pes de [en blanc] Ítem unes graellas de ferro vellas Ítem uns alambinets petits de fer ayguas, vells, de pes de [en blanc] Ítem una raia de raiar formatge Ítem una pala de ferro per treure foch Ítem un morter coure ab se mase de pes de [en blanc] Ítem dos asts de ferro Ítem un morter de terre Ítem sis ollas terre entre grans y petitas Ítem dos casolas terra Ítem quatre dotsenas plats petits y grans Ítem dos dotsenes scudellas terre Ítem quatre culleretes de fust Ítem quatre cubertoras terre Ítem sis llumeners En lo studi entrant iunt a la dreta del portal entrant a la clasta Ítem un bufet vell y dolent Ítem una llumenera llautó de sinch metxons, petita, de pes de [en blanc] Ítem tres squellas ab sos sonais Ítem dos cadiras repÚs, vellas y dolentas Ítem una barcella ab sèrcols ferro

Ítem dos greners dins de los quals se ha attrobat, ço Ès, a un dotse quarteras sivada y a lo altre nou quarteras ordi En la dita clasta Ítem un pou ab un poual de fust y corde Ítem un llit de camp desfet he hont morí dit difunt Ítem dos molas molÌ de sanch Ítem dos picas de terra, ço Ès, una gran y la altre petita En lo molí o stable o galliner de la clasta Ítem un molÌ de sanch molent ja vell y dolent Ítem una cavall blanch de edat de tretza añys encellat y embrillat a servici de se megestat y la sella y brilla tot vell y dolent Ítem un strígol de dit cavall Ítem dos collars vells En lo seller entrant a la dreta Ítem quetorse bótas en dit seller congreñadas, ço és, nou de tenor de sirca trenta somadas, buidas, de las quals ni ha dos sens fons y sinch, ço és, tres de deu somadas, una de vint y dos somadas y la altre de sedsa somadas buidas totas Ítem una bóta mene ab dos cortins aygue erdent vella Ítem altre bóte mena vella buide Ítem altre bóte també mene, vella y buida Ítem un carretellet buit y vell Ítem vuit dogas de bótas forgadas Ítem un cubellet ab son cañis lleñam Ítem un grifó mitjencer llautó de pes de [en blanc] Ítem una bóta mene casi plena vinagre de tenor 8 cortins Ítem altre bóta mene buida

Ítem altre bóta mene ab un cortí ayguardent fluxe Ítem una portadora redona Ítem una scala de gat de vint y dos scalons ja vella Ítem una prempsa de premsar vella y dolenta ab sinch sportins també vells i dolents Ítem quatre congreñs de bóta nous Ítem un cup terra ab son cañis lleñam dins lo qual se ha atrobat 55 somadas de vereme trepitgada Ítem un torn de pujar la verema de fust Ítem una roda de molÌ de sanch vella y dolenta Ítem uns lleñams de garbatgar ab carro sens pots Ítem dotse trosos de llañam de poll, bons per teulada Ítem sis portadores Ítem tres sistas noves Ítem dos carretells plens vimblanch cru y cuit circa dos cortins quiscun Ítem un ambut de fuste petit Ítem quatre gerras terre En lo pastador dins dit seller Ítem dos pasteras pi vellas y dolentas Ítem uns sernadors Ítem dos fenyedors Ítem quatre sedassos vells y dolents de los quals ni ha un de serras Ítem una post pastar Ítem uns cobri banchs Ítem dos tovallas pastar Ítem dos cortinel·los fusta Ítem sis alfàbias terre mitjenceres buidas Ítem un barril quintarenet ab un poc de peix sel·lat Ítem dos peus de debenedores de ferro

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 18

mel i sucre Ítem una sanalla pastar Ítem dos raols de fil de borras Ítem una albarda vella Ítem un pegès de servar lo llumener Ítem dos cadiras repòs vellas y dolentas En la cambre baxe he hont morí dit difunct Ítem una busca del sanct Crucifici Ítem una picate de aygua beneyta de vidre Ítem una spasa de cavall y un telec de pell Ítem una caremina ab la bendo lera Ítem dos fundas ab dos pistolas tot servici de se magestat ab lo demunt dit del cavall Ítem uns flascos y flesquillos redons Ítem una romana ferro petita de pes de [en blanc] Ítem una caxe pi vella dins la qual se ha attrobat una coxinera ab alguns pepers y cartas no necesaris Ítem un pitxer de stany Ítem una capsete ab dos tesonets y tres cullerets y una forcata de plata fora dita capsete, tot de pes de [en blanc] Ítem dos covonets ab alguns padasos Ítem dos sombreros vells y usats de dit difunct Ítem una capa negra vella y dolenta Ítem altre caxe pi vella dins de la qual se ha attrobat la robe siguent: Ítem un gipó de tefatà blau ab mànagas de friseta negra de dit difunct Ítem uns calsons y casaca de sersete de dit difunct, vell y usat, color de musco Ítem una vàneva verda stameñya vella Ítem una casaca y calsons de scot pla negra vells y dolents Ítem un canelobre llautó a la antigalla de pes de [en blanc] Ítem altre caxe noguer usada dins de la qual se ha attrobat lo siguent: Ítem una besina de plata de pes de [en blanc] Ítem una capseta ab quinsa botons plata

Ítem dotse llensols de bri y stope usats Ítem dos tovalles taule de gra d’ordi Ítem deu calsons blanchs de lli brinet usats Ítem quinsa camisas home de brinet usadas Ítem un pavalló de brinet ab randa Ítem una vàneva cotó Ítem tres dotsenas torcabocas gra de ordi usats Ítem un pavelló ab flocadura Ítem una vàneve gra de ordi usada Ítem un llensol de brinet ab randa Ítem quatre berretinas, ço és, dos de brinet y dos de gra de ordi Ítem sis coxineras brinet Ítem tres gipons gra de ordi usats de dit difunct Ítem sis tevellolas axugar mans llissas Ítem una tevellola axugar mans ab randa Ítem un cañomet Ítem una vàneve de llit de domàs carmesí de flors, usada Ítem altre caxe sepí dins de la qual se ha attrobat lo siguent: Ítem una cullereta y una forcata plata de pes de [en blanc] Ítem unas tisores ferro de pes de [en blanc] petitas Ítem sis gipons gra de ordi vells Ítem tres tovallas gra de ordi vellas Ítem quatre tovalles axugar mans vellas Ítem unas tovallas gra de ordi de taule Ítem sis calsons de blanets usats Ítem dos torcabocas gra de ordi Ítem una tavellola axugar mans foredade Ítem tretse torcabocas gra de ordi usats Ítem deu coxineras galta vellas Ítem quatre perells calsons blanchs de lli usats Ítem una flesada vella En la seleta Ítem una caxeta dins la qual se ha attrobat la robe que usa Magdelena filla de dit per son calsar y vestir Ítem un llit de corde Ítem un llit de pots y banchs ab pilerets y una màrfega Ítem un caxó buit

Ítem un mertell de ferro mitjenser Ítem una corredge de una sivella En lo corral del forn Ítem un endiot y una endiota Ítem una lloca ab vuit polls Ítem un gall Ítem una lloriga nova de carro En la sala nove Ítem un llibrell gran de pestar ple de guixas Ítem un llansol de borres ab una quartera ciurons vells Ítem unas beasas Ítem dos barcellas faves vellas Ítem una senalla gran plena de llevor de lli de tenor de 10 barcellas Ítem una sàrria nove de palme ab set bercellas ciurons Ítem quatre senallas clotar novas de palme Ítem quatre almuts de fesols Ítem quatre menades de spart Ítem una alfàbia mitjensera buida Ítem una ancolle tere buida Ítem una olla colera Ítem una caxa a la antigalla, vella y dolenta, plena de borres Ítem dos garbells y una triedora grans Ítem una portedore Ítem una alfàbia ab quatre odres de oli Ítem altre alfàbia ab un odre de oli Ítem altre alfàbia petita buida Ítem una senalla clotar Ítem altre caxa a la antigalla, vella y dolenta Ítem mitja quartera ab sèrcols ferro, rasa de llevor de lli Ítem una pala de ventilar Ítem dos garbells petits Ítem altre caxa a la entigalla, també vella, plena de lli, circa mix quintar Ítem dos revols Ítem trenta lliures de fil de borras Ítem una casa de aram ab lo mànech trencat de pes de [en blanc] Ítem una salcereta Ítem un llansol ab quinsa barcellas guixas Ítem una saca de blat roveyó ab sirca nou quarteras Ítem sinch barcellas blat gros Ítem un uró ab vuit quarteras forment Ítem altre uró ab una quartera xexa

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 19

mel i sucre Ítem altre uró ple de ordi ab sirca deu quarteras Ítem sinch quarteras forment Ítem tres barcellas y mitja blat gros Ítem un llansol de stopa ab dos quarteras xexa Ítem altre llensol de stopa ab dos quarteras faves Ítem un llibrellet Ítem un llensol lli usat Ítem vuit plats, ço és, set blanchs grans y lo altre de incha Ítem deu scudelletes petitas blanques En la sala vella Ítem una caxa vella a la antigalla dins la qual se ha attrobat la robe siguent: Ítem una capa de paño usada Ítem un cuiret de pell usat Ítem dos calsons stemeñye usats Ítem dos calsons y dos casacas o algarinas de paño vells Ítem una algarine stemeñye y un giponet vell sens mànega Ítem una cresensa vella y dolenta Ítem un flasco vidre Ítem un seler de terra Ítem sis gavinets Ítem un uró de [...] Buit Ítem dos metelasos Ítem una flasada Ítem dos màrfegas buidas Ítem dos llensols ab randa, un de brinet de Gènova y lo altre de filampua Ítem un covo rentar Ítem quetorse llansols, ço és, dos de brinet, un de cotó y los altres bri y stope usats Ítem tres cuxineras brinet Ítem una coxinera de galta Ítem uns calsons blanchs

Ítem una capa cordellat vella Ítem sinch sacs vells y dolens Ítem sis quintars garrovas En la recambre Ítem un llit de camp vell ab pavelló ab randa ab màrfega y cobri llit vert Ítem dos cadires repòs vellas Ítem unas tovallas taule de borras Ítem una flasada Ítem un almut ab sèrcols ferro Ítem una xamberga y calsons stam y seda nou En lo estable y peyse Ítem deu cavellons de palle Ítem dos axanguers ab las traygues usats Ítem dos perells muls, ço és, un pèl roig de edat de 20 añys, altre negra de 24 añys, altre roig de edat 11 añys y lo altre negra de onsa añys Ítem dos aradas Ítem dos reyes de pes de [en blanc] Ítem dos jous ab las camellas Ítem dos collars Ítem dos coxins ab ses pells Ítem dos carros redolant ab dos jous de carro, dos portellas, una store y sàrria, tot vell y usat Ítem dos eguas grosas, ço és, una negra de 21 añys ab una pollina grysa de un añy y la altre grysa de 17 añys ab una pollina negra del present añy Ítem una poltre grysa de sinch añys Ítem una polline negra qui corra as dos añys Ítem altre poltre grysa cara blanque qui corra as tres añys Ítem un pollí gris de dos añys qui va derrera las eguas Ítem dos someras, una de 20 añys y la altre de nou añys

Ítem una ruca negra de dos añys menuda los cens y crèdits no se son descrits a lo present inventari per no tenir notícia de ells Immobles Ítem tres quarteradas terre al Pou Nou, scituadas en lo terma dita vila tingudas, obligadas y confrontadas com en actas as de veure Ítem un refal dit son Juñy, de tenor de sirca vint y sinch quarteradas terre en lo qual y ha edificat unas casas, dins de las quals no se ha attrobat cosa, scituat en lo terma dita vila, tingut obligat y confrontat com en actas as de veure. los demés emperò immobles, no se són descrits ni continuats en lo present inventari, per no tenir notÌcia serta de ells.

NoTes 1. arxiu del regne de Mallorca, Diputació 1253, f. 590r 2. Valero MartÌ, Gaspar (2009). “un apropament a la propietat immobiliària de sant Joan segons els estims de 1685.” a: FoNT, Joan; MoraTiNos, Joan; PiCorNell, Climent; Bauçà, Joan (a cura de). Miscel·lània homenatge a Josep Estelrich i Costa. Monografies santjoaneres, 20. Col·lectiu Teranyines. sant Joan. 3. arM, protocol 4603, f. 6569v.

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 20

mel i sucre

Hemisferis

Feim un pensament ... geogràfic

GuilleM serra Bou,

GeòGraF

eim un pensament... de cap per avall. Com molts lectors i lectores sabreu, visc actualment a Xile, però això no m’impedeix col·laborar amb la revista mel i sucre, gràcies a in ternet. Possiblement sabreu que Xile se situa a l’hemisfèri sud, la part nord del país està a uns 10.000 km de sant Joan, i per això en aquest article tractarem de curiositats sobre els dos hemisferis. Què son els hemisferis? són les dues meitats en què se separa una esfera, en aquest cas el planeta Terra. se separa per l’equador, creant dues meitats: nord i sud. Com podeu veure al dibuix, a l’hemisferi nord hi ha més masses continentals, concretament: europa, àsia, amèrica del Nord, amèrica Central, el Carib i dos terços d’àfrica. en canvi, la majoria de l’hemisferi sud resta cobert pels oceans i només hi trobem la majoria d’amèrica del sud, l’antàrtida, austràlia i un terç d’àfrica. Quins efectes físics té? És simple, nosaltres estam avesats al fet que el sol surt pel

Projecció polar dels hemisferis nord (esquerra) i sud (dreta).

llevant, passa per migjorn i es pon a ponent; per tant, es mou en un sentit esquerra-dreta. en canvi, a l’hemisferi sud el sol passa d’est a oest a través del nord (llevant – tramuntana – ponent). aquest fet fa que aparentment el moviment del sol sigui dreta-esquerra, per tant les ombres i els rellotges de sol giren al revés que a Mallorca. Com funcionen les estacions? sempre van de forma oposada. Quan és estiu a l’hemisferi nord, al sud és hivern. Però això

es deu a la inclinació de l’eix de rotació de la terra (com ja vam explicar en l’article referent a climatologia), és a dir, si la Terra no giràs inclinada no hi hauria estacions, ja que tot depèn de com la inclinació dels rajos del sol arriba a la Terra. els climes a l’hemisferi sud en general tendeixen a ser lleugerament més suau que els de l’hemisferi nord en latituds similars, excepte a l’antàrtida, que és més freda que l’àrtic. això és perquè l’hemisferi sud té molta més

Hemisferi Nord

Hivern

Primavera

estiu

Tardor

Hemisferi Sud

estiu

Tardor

Hivern

Primavera

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 21

mel i sucre troba al fus GTM-4, fet que dona 5 hores de diferència, que mai es compleixen. Durant l’estiu, europa avança el rellotge una hora, cosa que passa la diferència a 6 hores. aquesta diferència es capgira durant l’hivern, quan europa torna a l’hora original (GTM+1) i Xile passa a horari d’estiu avançant el rellotge una hora, creant un resultat final de 4 hores de diferència horària. Representació de les estacions en ambdós hemisferis.

superfície d’oceans i menys continents, l’aigua s’escalfa i es refreda més lentament que la terra, i per tant les temperatures són més suaus. Cal afegir també el fet que la Terra s’acosta més al sol durant l’hivern de l’hemisferi nord, però els efectes són menors. Com es reparteix la població? a l’hemisferi nord hi viu el 88% de la població del món (sobretot a l’Índia i a la Xina), l’idioma més parlat és el xinès. en canvi, l’hemisferi sud només conté el 12% de la població mundial i la llengua més parlada és el portuguès (gràcies al Brasil i les antigues colònies portugueses d’àfrica). lògicament, l’hemisferi sud està molt menys contaminat que l’hemisferi nord, degut a una

menor població, la baixa industrialització i les poques masses continentals. Funcionen les hores de la mateixa manera? Com sabreu, els fusos horaris es van establir per evitar problemes amb l’entrada dels transports moderns (en parlarem extensivament quan parlem de transports). Posteriorment ha arribat la temàtica referent al canvi horari per aprofitar la diferència d’hores de llum entre l’estiu i l’hivern. la combinació d’aquests dos factors i l’oposició estacional entre els dos hemisferis produeix un fet molt curiós entre Xile (i altres països d’amèrica del sud) i europa. De base, europa es troba al fus GTM+1 mentre que Xile es

Hi ha més coses per saber? el pol sud està orientat cap al centre de la Via làctia, els cels més clars, degut a la baixa contaminació aèria i lumínica de l’hemisferi sud, afavoreixen una excel·lent visualització del cel nocturn per veure les estrelles més brillants i més nombroses. Curiosament, aquesta orientació de l’eix fa que l’hemisferi nord enfoqui cap a fora de la nostra galàxia, cosa que facilita la visio de l’espai profund i llunyà. Per al proper mes parlarem de plaques tectòniques, terratrèmols, tsunamis... cosa molt habitual a Xile, però que també afecta Mallorca de tant en tant.

si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com

Mapa mundial de fusos horaris.

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 22

mel i sucre

dalt del turó

Apunts del Pla de Mallorca i els jornals que se tornen CliMeNT PiCorNell

Faig temps per anar al cementeri. Sona el Gelato al limon de Paolo Conte: “e ti offro l’intelligenza degli elettricisti / cosi almeno un pò di luce avrà, / la nostra stanza negli alberghi tristi / dove la notte calda ci scioglierà. / Come un gelato al limon, / gelato al limon”. “... on la nit calenta se fondrà, com un gelat de llimona”, aquest Conte!, i és veritat que fa calor i basca com a l’estiu de ple. *** Hi havia poca gent a les exèquies de la morta. Després de consolar, al tanatori del petit cementeri, surt a fer una volta. el pla s’extén als peus del pinar i dos tractors llauren la terra seca. “Trob que hi ha poca gent”. És na Margalida Perantònia. “Per paga la morta només tenia una filla que no venia quasi mai al poble, i menos als funerals, i això d’anar a consolar són jornals que se tornen. M’entens?”. “Què li va passar?” deman. “se tirà dins un pou. Quan li digueren a sa seva germana, que és més vella i fa estona que ha perdut es capet –per se gons què, només per segons què–,

digué: Quines quimeres, sa meva germana, saps quina planta que farà dins es bubul tota banyadota!” *** Al cafè hi ha poca gent. Comentam que també hi ha poc personal pel mig. “un temps no s’usava això d’aixecar-se tard. És ver, tothom feia es cap més viu que ara. això d’aquests joves que els deixen jeure fins a la mala hora, en temps meu ningú ho feia. això d’ara són vegues de geperut!”. És l’amo en Miquel Mariando que se gira cap a nosaltres. *** Després de les festes d’estiu, han començat les fires, firetes i firons als pobles seguint l’exemple de les fires grans (de Manacor, llucmajor i inca), les noves fires temàtiques. “algunes tenen arrel –com la fira del pebre bord de Felanitx– altres han seguit el carrerany que marcaren ses festes inventades, del meló a Vilafranca, del Botifarró a sant Joan o la del

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

Bunyol a Petra, aquestes dues ja no es fan; enguany ha reviscolat la de l’ametla, a santa Margalida”. “si no hi ha tema, sa fira queda molt despersonalitzada, amb els mateixos marxandos a cada poble, que s’han de repartir quan n’hi ha tres o quatre a diferents pobles”, m’ho comenta la meva etnòloga de capçalera. *** “T’has fixat amb ses noves festes que han inventat els joves, afegides, o a part, de ses festes de s’estiu? són festes que neixen per l’impuls d’un petit col·lectiu i agafen força. Mira “sa revolta” a Vilafranca, sa darrera nit de ses festes d’estiu, els joves fan bulla, un camió esquitxa i banya, el dimoni que fa etxures, quatre cubatilles, pomadetes i gintònics i fins l’any que ve. a Porreres fan, també sa darrera nit, “sant roquet”, amb una ensaïmada enorme i xocolata; a Petra se tiren clovelles d’ametla i aigua; a sencelles bales de palla; a Costitx garroves –a Binissalem, al raiguer, se tiren raïm–, a sant Joan s’inventaren

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 23

mel i sucre “sa Xiringada rabiosa” i se xeringaven aigua i beure i riure; a sineu, un poc més el·laborada, una festa amb dos personatges pseudo-mítics “es Muc i sa Muca” que començà com per riure i diuen si enguany acabaren venent

*** “Que arribarà a fer res?” Demana i es demana el fuster Corpassa. i com si una molla l’hagués empès de la cadira l’amo en

***

Fira de Sant Joan (M. Sastre)

més de 1.500 camisetes fetes per a l’ocasió”. “Per lo que em contes”, li dic, “hi ha trets comuns: tirar-se coses, embrutar-se, banyar-se, uniformar-se amb camisetes pròpies, beure molt i riure, més o manco aprofitant els dies de ses festes, però al marge...”. “sí, com amb ses fires temàtiques de tardor, els joves reinventen ses seves pròpies festes, no ho tenc molt estudiat, però va d’això, com es sopar “aromàntic” de Montuïri, amb s’alfabeguera, no sé..., caldrà veure com evolucionen, a Vilafranca ja fa vint-i-cinc anys de sa primera “revolta”.

davant i allò va començar a sortit i va anar a pegar a n’es carrer. això tal dia com avui de fa seixanta-cinc anys, sa nina en tenia sis, jo en tenc noranta tres. s’horabaixa arreplegava tot quan podia entre es fang i es llot. Va venir un concejal i me va dir: ‘demà ho diré a n’es batle, meam si te podem ajudar’. saps que va dir es batle: ‘És jove i s’espavilarà’. l’endemà va venir don Bartomeu, es capellà Birbe, i me va donar un sobre amb dues-centes pessetes –‘això t’ho dona sa parròquia’–. Per això, no he xerrat malament mai dels capellans... ni del Barça! i això que t’he dit és molt diferent sentir-ho contar que ésser-hi. Feia por!

Miquel Mariando ve a cap a nosaltres i comença: “Tal dia com avui, ara haurà fet seixanta cinc anys, devers la una des migdia sa dona i jo érem a jeure una estoneta perquè feia molta de calor, com ara. i just-su-així ve sa nina i me diu: ‘mon pare entra aigo pes corral!” M’aixec i n’entrava un torrent per sa porta de darrera. i plou que te plou i trons i llamps. amb un no res s’aigo m’arribà per sa guixa. agaf sa nina i la vaig pujar damunt s’escudeller i sa dona i jo pujàrem damunt una camilla i amb una barra vaig fer palanca i vaig obrir una mica sa porta de

Torn a ca nostra, dalt del turó, la tardor encara fa d’estiu. sent una mosca vironera, una xigala tardana, els pollets de la veinada, una campanada de les mitges hores del rellotge de l’església, un poc de vent fa caure fulles del magraner, el renou d’un avió llunyà (“de sa panxa roja” diu el veïnat que els coneix pel color). Calor i basca. la moixa encalça dos cavallets de serp que volen enganxats copulant. Pens que aquesta darrera imatge, banal i natural, agafa un aire de dibuix japonès, o de haikú... però de poeta nord-americà.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 24

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes d’agost: Després d’un agost dels més calorosos de les darreres dècades, les temperatures es començaren a moderar amb l’arribada del setembre. la temperatura mitjana experimentà una baixada destacada, passant dels 27 ºC de l’agost als 22,2 ºC del setembre; també 1 ºC inferior a la del setembre de l’any passat. el gràfic de temperatures ens dibuixa distints alts i baixos que s’han anat alternant al llarg del mes. els dies més frescs han coincidit amb aquells en què hi ha hagut inestabilitat atmosfèrica: els tres o quatre primers i darrers dies de mes i altres tants a la meitat. en aquestes jornades les temperatures mitjanes no passaren dels 20 ºC. llevat d’aquests, la resta del mes ha tengut molts de dies encara estivals amb sensació de bastant de calor. les pluges a la zona de son Juny no han estat gaire intenses. en total s’han mesurat 27 mm, que han caigut repartits en els 8 ò 9 dies abans esmentats i on les quantitats màximes no han superat els 6 mm per dia. en aquests darrers anys, en contra de la tendència normal del nostre cicle meteorològic, tant l’agost com el setembre s’han presentat amb poques pluges. el canvi de temps d’aquest mes ens ha duit més humitat. la mitjana s’ha situat en el 71,19%. l’augment d’aquesta variable ha produït boirades matinals, a causa de la condensació del vapor de l’aigua per la major frescor de

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET.

2012

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 2008

2012

Pluviometria 2011 2010 2009

2008

10,6 07,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27,0 22,2

10,0 10,7 11,8 16,2 19,0 21,2 23,9 25,6 23,2

32,9 50,1 15,4 34,4 07,4 02,7 02,0 04,4 27,0

74,0 59,0 40,2 07,9 12,0 58,0 18,1 01,0 22,7

037,5 014,6 034,9 015,6 124,0 032,4 002,9 000,7 021,2

09,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5

09,8 09,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7

056,0 073,8 043,7 044,2 122,2 010,2 003,4 005,4 036,5

067,9 022,6 039,1 050,6 024,2 001,6 001,2 016,3 264,6

MES D’AGOST

2012

2011

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

22,2 ºC 31,6 ºC (dia 12) 14,8 ºC (dia 2) 27 mm

Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

5 Km/h 53,1 Km/h (dia 2) OSO 71,19% 1014,14 mb 4,3 ml/dia

23,2 ºC 35,1 ºC (dia 1) 15,8 ºC (dia 19) 22,7 mm (dels quals 3,4 mm corresponen a boirades) 5,4 Km/h 53,1 Km/h (dia 18) NE 72,04% 1016,06 mb 4,2 ml/dia

OCTUBRE 2012 (fins a dia 21) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

l’aire a les primeres hores de l’albada. l’evaporació també ha disminuït de manera considerable respecte a l’agost, descendint dels 7 ml/dia d’aquest mes als 4,3 ml/dia del setembre; valors, tant de la humitat com de l’evaporació, molt similars als de l’any anterior per a aquest període. No ha estat un mes de molt de

20,8 ºC 29,6 ºC (dia 8) 13,9 ºC (dia 16) 55,9 mm 3,6 Km/h 72,4 Km/h (dia 12) SO 3,1 ml/dia

vent; la mitjana de 5 Km/h així ho corrobora. la direcció predominant s’ha establert entre el ponent i el llebeig. Comentari al mes de setembre: Ha continuat a l’octubre un suau descens de les temperatures; uns dies més evident aquesta bai-

mel388_mis298 23/10/12 10:32 Página 25

mel i sucre continuada, amarant la terra amb altres 17 mm. en total fins a aquesta data es superen els 55 mm, que contribuiran, juntament amb la pluja del setembre, a humitejar uns sòls molt ressecs després de molts de mesos de sequera. De fet, aquesta aigua ha fet germinar les llavors dels cereals que quedaren pel camp després de la seva recol·lecció i els brullols han posat la nota verda aquests darrers dies sobre els camps de rostoll. aquesta aigua facilitarà la feina de llaurar o obrir la terra per preparar-la de cara al nou any agrícola que ara comença.

Parc solar fotovoltaic

xada, d’altres amb valors propis encara de l’estiu. a destacar el temporal del dia 12 i 13, amb pluja intensa i vents forts que en han algun indret del Pla causaren destrosses importants. ara bé, a la

nostra contrada, les precipitacions d’aquests dos dies únicament sumaren uns 36 mm. un segon cicle d’inestabilitat i de pluges s’ha registrat els dies 20 i 21, en què ha plogut de manera suau i

ANY 2011 Radiació solarEnergia generada Radiació/

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB.

Tª mitjana

(Wh/m2)

(kWh)

Energia

plaques (ºC)

066579 087842 114202 157392 185426 188100 184900 193269 143216

05540 07220 08982 11500 14365 14339 13909 14484 11000

12,02 12,17 12,71 13,69 12,91 13,12 13,29 13,34 13,02

10,70 12,80 14,50 21,07 25,26 28,05 29,90 31,99 27,79

ANY 2012 Radiació solar Energia generada Radiació/

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB.

Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2)

(kWh)

Energia

plaques (ºC)

066715 082679 138558 158748 206187 204078 204780 182411 135702

05534 06847 11315 12744 15751 14930 14167 11628 10379

12,06 12,08 12,25 12,46 13,09 13,67 14,45 15,69 13,07

10,81 09,15 16,59 18,93 25,54 31,25 31,71 33,00 25,89

no emès (Kg)necessitaria (litres)

04483 05546 09165 10323 12758 12093 11475 09419 08407

1384 1712 2829 3186 3938 3733 3542 2907 2595

Continuam amb el descens de la radiació solar, iniciada a l’agost, després d’un màxim al juliol. les hores de sol segueixen disminuint i els dies tapats i amb presència de núvols s’han incrementat amb l’augment de la inestabilitat atmosfèrica en el mes de setembre. el valor de la radiació, per altra banda, ha estat una mica inferior al de setembre de l’any passat. Paral·lelament s’ha generat menys energia elèctrica a l’estació fotovoltaica. el que sí ha millorat ha estat el rendiment de les plaques, que ha passat del 15,69 de l’agost als 13,07 del setembre (s’ha necessitat menys radiació solar, en aquest mes, per generar 1 Kw/h d’energia elèctrica que al mes anterior). aquesta millora del rendiment de les plaques s’ha d’atribuir a la baixada de la temperatura.

mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 26

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Grup de nins que anaven al convent de les monges de la caritat de sant Joan a la terrassa del santuari de Consolació per celebrar el dia de les Verges. Podem identificar sor Margalida i nins nascuts l’any 1959 i 1960. aportació fotogràfica: Xavier Moratinos. Fotografia 2: les dues bunyoleres són Maria antich “Morey” i Bel Bauçà “Toniona”. Data de la fotografia: anys noranta. aportació fotogràfica: Francesca Mieras antich. Fotografia 3: Què eren de bons aquells rosaris de Tots sants! a la foto hi ha: Joan Matas Florit “Bufalí”, Joan sastre “Marió”, Pep Matas Florit “Bufalí”, Pep rotger Florit “Boiret” i Maria Balaguer Florit. Data de la fotografia: meitat dels anys seixanta. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

mel388_mis298 23/10/12 10:33 Pรกgina 27

mel i sucre

mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 28

mel i sucre

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia

mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 29

mel i sucre

opinió

Els mallorquins i la independència de Catalunya

(2 part)

MaTeu sasTre

ot i que les conseqüències a curt termini per als mallorquins de la previsible independència catalana d’entrada no semblen gaire positives (increment de l’espanyolització del nostre petit país i major pressió fiscal per suplir l’absència del motor econòmic català), potser a mitjà i a llarg termini no siguin tan negatives. en el tema cultural, una Catalunya independent és de preveure que posi els mecanismes perquè la llengua catalana (que també és la nostra, la dels mallorquins) no desaparesqui, situació a la qual semblava irremeiablement abocada per les contínues canonades que arriben des de Castella. D’aquesta manera, els nostres escriptors, assagistes, científics i altra gent de la cultura que s’expressa en català, ho podrà continuar fent sabent que d’aquí a cent anys els seus escrits encara podran ser llegits pels descendents de la comunitat catalanoparlant. No és una tema menor, tots els creadors culturals volen perdurar com més temps millor i si veuen que en català no podrà ser, doncs entraria dins la normalitat que es passassin en massa a l’anglès, posem per cas. en el tema econòmic, la independència de Catalunya comportarà una empenta espectacular al paper de Barcelona en el tràfic econòmic europeu. si fins ara els successius governs espanyols han endarrerit tot quan els ha estat possible l’anomenat corredor ferroviari mediterrani, amb la intenció clara de reforçar el centralisme castellà enfront de les

aspiracions de les regions mediterrànies (Catalunya, València i Múrcia, sobretot, però també les Balears), amb la independència és de preveure que els quimòmetres que falten per fer del tren d’alta velocitat fins a França s’acabaran aviat. D’aquesta manera, els grans ports mediterranis de la península ibèrica (Barcelona, Tarragona, sagunt, València…) quedaran enllaçats directament amb els centres econòmics

de fer altra cosa que augmentar. la independència dels catalans, com podem veure, ens afectarà als mallorquins tant si volem com si no, en unes coses de ma nera negativa molt clarament (més espanyolització, més espoli fiscal), però en unes altres de manera positiva (assentament de la llengua catalana en un territori que serà a la vegada estat, major importància de Barcelona com a capital econòmica d’aquesta zona

http://majorcaisnotspain.wordpress.com

europeus. a més, segurament hi podrem afegir la internacionalització a gran escala de l’aeroport del Prat, a dia d’avui també aturada sobretot degut a les pressions d’aeNa, és a dir, del poder castellà o espanyol o madrileny o com vulgueu dir-li. Pel que fa a nosaltres, els mallorquins, tant el corredor ferroviari mediterrani com una major activitat internacional al Prat sens dubte serà beneficiós per als empresaris i treballadors. Barcelona és la principal destinació del nostre comerç exterior (si descomptam el turisme, que ja és molt descomptar!) i amb la independència aquesta relació no hauria

del Mediterrani). Tot plegat, un futur proper que sens dubte ha d’engrescar tots els que, per poc o per molt, estiguin interessats en aquesta terra nostra. amb tot, hi ha una altre camí. un camí que si l’encaram ens comportaria gran part de les coses positives i ben poques de les negatives. un camí que els mallorquins, els menorquins i els eivissencs podríem fer de bracet amb els catalans. un camí que, tot i que a hores d’ara sembli llunyà i poc realista, potser si en parlam i promovem el debat a la categoria de públic, es pugui engrescar una majoria de la societat illenca i intentar-ho.

mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 30

mel i sucre

excursions

De Cala Mesquida a Cala Agulla JorDi PuiGseGur

aquest mes l’excursió ha estat al llevant de Mallorca: una volta circular sortint de Cala Mesquida i anant fins a cala agulla passant per la Talaia d’en Jaumell, en total 9 km amb 355 metres de desnivell acumulats (272 a l’anada i 87 a la tornada). Tot i que el dia es va aixecar amb pluja això no va impedir que l’assistència fos nombrosa, amb 28 excursionistes de totes les edats. Després de deixar els cotxes a Cala Mesquida agafem el camí per una passarel·la de fusta que travessa una de les zones dunars més extenses de Mallorca. aquesta passarel.la es va instal.lar al 2009 per protegir aquest ecosistema tan sensible amb la finaltitat de fixar l’arena per immobilitzar les dunes, repoblar d’algunes espècies i impedir la circulació de vehicles de motor i de gent per la zona dunar. Després ens enfilem cap a la Talaia d’en Jaumell. la pujada és gradual i el darrer tros és força dret fins arribar al cim. la talaia es va construir el 1556 i al final del segle XiX formaba part de la xarxa de telègraf òptic amb connexió a Menorca. actualment està en mal estat de conservació. el dia era molt clar després de la pluja del vespre i un cop dalt de la torre hi havia molt bones vistes. al Nord la península de llevant amb la Torre d’es Matzoc i la taila Moreia on el 2011 vàrem fer bivac. al fons el cap de Formentor. al sud Cala ratjada, amb Cala agulla i Cala Moltó ben visibles sota nostre i separades per la Punta des Gulló. Més enllà també veiem la serra de Canyamel. També vàrem poder veure molt bé Menorca. Després vàrem baixar fins a cala agulla per dinar sota els pins davant la platja. Havent dinat, i sense que cap valent es banyés, com que el temps semblava que es començava a tapar vam tornar cap a Cala Mesquida. aquest cop vam agafar el camí directe pel coll de la Marina, molt més suau i que discorre tot el temps pel mig d’un bosc de pins.

Toni Gayà

mel388_mis298 23/10/12 10:33 Pรกgina 31

mel i sucre

Jordi Puigsegur

mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 32

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 38

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. Que no deixa cabuda a les opi-

8. La teva. Vent mar´ı. Prepar la publicaci´ o. 9. De la Pen´ınsula. Roca calc` aria que serveix com a ornament. 10. Acci´ o de salar. Cad` aver egipci. Gota de caf`e. 11. Tom` as Torrens Losantos. Ciutat felina de Fran¸ca. Arbre perennifoli de la fam´ılia de les sapot` acies (Achras zapota), que fa els fruits de la fotografia. 12. Nom de l’atleta jamaic` a que es va lesionar als 100 m llisos, de llinatge Powell. Halo que emet el cos hum` a i que l’envolta. “Atura’t!” (als westerns americans doblats al castell` a).

nions d’altri. 2. Traginaré cap a defora si no es retura. Enderroques els clergues rabassuts. 3. Imprevisibles, dif´ıcils de localitzar. Tercera persona. 4. Una informaci´ o o una bona tunda. Treballa la construcci´ o. Fi sense fi. 5. Quan hom es disfressa d’all` o que voldria ser en realitat. Espina-xoca. 6. Cèrcol. Entrada del bar. Conforme amb la moral. Conjunci´ o. 7. Enganxar dues peces de metall del sobir` a isl` amic. ´ ´ Illes del Pac´ıfic, o habitant d’aquestes. 8. Cosa que Solucio al numero 37: G R A P E S S A F esdevé tots els horabaixes. Composici´ o poètica. PiA E R O P O R T R lota de ping-pong. La darrera. 9. Despla¸ca l’accent L L A R S O A S I r´ıtmic. Bosc d’oms magribins. 10. Relatiu a les L A C T I C L A S E T N L A C I tècniques de producci´ o de temperatures molt baiC A I R O A N F O xes. 11. Demana confirmaci´ o de la n` ausea. Un cos, S D O N A U A M rajar llum. 12. Que té un sexe definit, mascle o feA S R P E U S mella. El valenci` a surt. Aix` o ... ...parta!! 13. Part´ıs Q U A N T I T E S P E R U R I C O cap a la NASA ca` otica. Clot que fa venir tos. Aix` o: I M P A R E L L R Educaci´ o Secund` aria Obligat` oria.

Verticals: 1. Amb la naturalesa de la terra. Gl´ ucid u ´rsid. 2. Tots sense excepci´ o. Diversi´ o. Moneda nipona. 3. Amb una barba com la del Pare Noel. T´ıtol sobir` a de P`ersia. 4. Excretar suor. Apuntes qualc´ u. 5. Adornen el final. Everest. Sentir` a, en un passat. 6. Capa fina ascendent. La majoria tenen avions. 7. Diu molt de tu. Boc´ı de fortuna. Arma blanca, m´es curta que una espasa. Oxigen.

I R O I E E R S A S A R O A T N A A I C I C L O N S A N U R A A S I T G E R A E

Tamb´e podeu resoldre aquest enquadrat a:

melisucre.cat/?p=1034

mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 33

mel i sucre

esports

Un any més de futbol sala JusT JusT saNT JoaN

l passat 29 de setembre el Just Just sant Joan va rea litzar la presentació al poliesportiu de son Juny. es torna iniciar una nova temporada amb molta il·lusió. aquest és el segon any de l’escoleta del Just Just, amb molts i nous fixatges. Com a la temporada passada, enguany hi torna haver totes les categories: escoleta, benjamí, aleví, infantil i la categoria dels grans de tercera divisió. a l’equip de tercera hi ha sang nova amb molts fixatges de gent jove. a la presentació hi va haver una gran afluència de públic i molta il·lusió per part dels jugadors i jugadores. la temporada es va encetar amb el primer partit de tercera divisió contra l’alcúdia Fs, un partit molt disputat amb resultat de victòria visitant 5-7. Visca el Just Just sant Joan!

mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 34

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Arròs amb calamars de potera saCraMeNT Ferrer

Preparació

Ingredients Per a 4 persones: - 1 quilo de calamars de potera - 400 g d’arròs - 300 g de cebes - 250 g de tomàtigues - 150 g de pebres verds - 1.250 cc de brou de peix - 200 cc d’oli d’oliva - 2 alls - Julivert - sal

- laminar els dos alls. Pelar les cebes i picar-les. - Pelar les tomàtigues i triturar-les. - Netejar i trossejar els calamars. N’han de quedar 800 g. - Dins una paella amb un poc d’oli d’oliva sofregir els alls fins que agafin un poc de color. - incorporar els calamars i sofregir-los bé. - afegir 250 g de ceba picada i, quan és cuita, posar-hi 200 g de tomàtiga triturada, el pebre tallat molt petit i el julivert picat. - un cop tot sofregit tirar-hi l’arròs. - Quan l’arròs estigui sofregit, abocar-hi el brou de peix, a poc a poc mentre l’arròs ho absorbeixi. - ajustar de sal i deixar coure de quinze a vint minuts, fins que s’ha begut tot el brou.

a potera és un ormeig per a pescar pops, calamars... consistent en una peça cònica de plom, suspesa d’un cordill molt llarg i proveïda en la seva part inferior de quatre ganxos girats cap amunt. s’amolla fins a prop del fons de la mar i es fa anar i venir constantment fins que amb una de les punxes enfila la presa.

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

mel388_mis298 23/10/12 10:33 Página 35

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Novembre: Tots sants (1), els Morts (2), sant Carles (4), santa Cecília (22), sant Climent (23), santa Catalina (25), el beat ramon llull (27), sant andreu (30).

Horaris de bus sant Joan - Palma Dilluns a divendres: 06.45 Palma - sant Joan Dilluns a divendres: 19.15 Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.20), 9.40, 10.40 (10.20), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40 (14.20), 15.40, 16.40, 17.40 (17.20), 18.40, 19.40 (19.20), 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.20), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.20), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59, 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59, 19.59, 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

El mes Novembre: “Mata el porc en creixent si no vols que torni dolent”. Com veieu ja començarà a fer més fred i és temps de matances, encara que pel desembre encara sentireu grinyolar molt més els porcs a la sortida del sol. És hora de la recollida de l’oliva i molt bon temps si heu de sembrar ametlers joves. si voleu recollir patates cal que les planteu per la lluna vella. al secà és temps també de fer guaret i sembrar (ordi, civada, faves i blat), cultivar i esterrossar. si plou, hi haurà esclata-sangs. i recordau que per Tots sants bunyols i rosaris amb carabassat. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol

1 novem. 15 30 15 desem.

la lluna

surt

es pon

07.16 07.32 07.48 08.01

17.47 17.33 17.25 17.25

29 octubre 7 novembre 13 20 28 6 desembre

plena quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 28 d’oct. ariany dia 4 de nov. Montuïri dia 11 Petra dia 18 Porreres dia 25 sant Joan dia 2 de des. Vilafranca

Novembre de 1992 • es va regular la circulació pels carrers de la barriada des Camp. es donava prioritat al sentit carrer de Palma-carrer de Consolació. • l’ajuntament de sant Joan va aprovar, per unanimitat, un reglament de normalització lingüística. • es va anunciar l’obertura d’un nou pub al carrer de ramon llull. el promovia en Xisco Juan “de sa Torre” De moment se’n desconeixia el nom (es va dir Diàlegs). Novembre de 2002 • l’església canvià el sistema per donar el condol. a partir d’aquell moment, tota la gent passaria per davant les dues banques dels parents, la dels homes i la de les dones. Fins aleshores, els homes passaven per davant els homes i les dones per davant les dones. • l’ajuntament va buidar dues de les cases de na Catalina Bauçà Vidama “Mateveta”, al carrer de les Parres. aquesta dona tenia la síndrome de Diògenes i les cases estaven a caramull de brutor, cosa que donava greus problemes sanitaris i molèsties, com olors i rates, per dir-ne dos. • es va obrir el bar de Can Covent, al carrer del Mestre Mas, davant el local de Can Tronca.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299