Mel i Sucre. Num. 389 novembre de 2012

mel389_mis298 23/11/12 09:35 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió Adéu, Joan Roig aNToNi sasTre Trobarem a faltar el teu somriure aNDreu Bauçà En memòria d’en Joan GuilleM riuTorT Parlament dels amics d’en Joan Roig Campanes de dol Neus BorDoy Condemna per la mort de J. Roig aJuNTaMeNT De saNT JoaN

mel i sucre Novembre 2012. Núm. 389 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2012 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Miquel estelrich, Jaume Gual, Cati Turricana, Pere sampol, amics del Davallament, Joan Matas, Ce sant Joan, Just Just sant Joan CFs, rafael soler, Comissió de Joventut, andreu Bauçà, Guillem riutort, Frederic Febrer, Neus Bordoy.

Reflexions municipals JoaN sasTre Converses amb els amics aNToNi sasTre Casal d’infants i joves CoMissió De JoveNTuT Un curiós cultiu a Sant Joan raFael soler Contracte d’arrendament de Son Roig FraNCesC CaNuTo Fotos PeP Gayà Geografia d’Estat GuilleM serra Presó provisional... FreDeriC FeBrer Dalt del turó CliMeNT PiCorNell Meteorologia JoseP roiG Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Joan roig en una excursió per la Peña de Francia (salamanca) (foto de Joan Font) Contracoberta Foto de Pep Gayà els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

2

Passatemps arNau MoraTiNos Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel389_mis298 23/11/12 09:35 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ el diumenge 11 de novembre vàrem perdre en Joan roig Bauzà, de son Burixó, per damunt cap altra cosa una bona persona. el va atropellar mortalment un home d’artà, segons sembla un tal Dani abalos Cambero, de trenta anys. Poques vegades deu haver estat més certa aquella frase que diu “sempre se’n van els millors”... i queden els pitjors, podríem afegir. en Joan havia partit, com feia habitualment els diumenges de matí, a fer una ruta amb la bicicleta de carretera. la primera etapa era la vila d’artà. ell i dos membres més del grup ciclista (n’arnau de son Gorgut i en Xisco Fidever) s’havien avançat una vintena de minuts al grup, per arribar tots plegats al berenar. al quilòmetre 9,200 de la carretera d’artà a Can Picafort, devers la zona de Conilles, un tot terreny va avançar al gran grup, que ja estava a punt d’agafar els tres que havien partit primer. Quan va arribar en dret d’aquests, que anaven en fila per la vorera, va ferir de ple en Joan, que era el que anava segon. els dos acompanyants, que el tot terreny va fer caure, només varen sentir un gran xoc i el cotxe que fugia a tot gas. També ho va sentir el grup de darrere, que arribà quan no havia passat ni mig minut, i els dos que havien caigut no havien tengut ni temps d’aixe-

En Joan Roig, de Son Burixó, ens ha deixat. Aquí en una de les seves habituals sortides. Aquesta vegada al capdamunt del mític coll d’Urkiola, al País Basc.

car-se. ràpidament es va posar en marxa el dispositiu sanitari i de seguretat, amb ambulància, metge, Guàrdia Civil, policia local... en Joan no havia mort a l’acte, però va fer-ho al cap de pocs minuts al mateix lloc dels fets. ràpidament la notícia arribà a

sant Joan i als mitjans de comunicació i al cap de no res n’anaven plenes les xarxes socials. al dolor per la mort d’en Joan s’afegia la ràbia per la fugida del conductor. a partir d’alguns detalls que podien recordar els testimonis, es va posar en marxa una operació

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel389_mis298 23/11/12 09:35 Página 4

mel i sucre per dur el conductor davant la justícia. a primeres hores de l’horabaixa es va detenir el responsable, que havia canviat les plaques de matrícula del cotxe. l’artanenc va passar la nit detingut i el dilluns dematí va ser conduït als jutjats de Manacor, on va prestar declaració davant el jutge. Tot i el seu historial de problemes amb la policia i els indicis

4

d’haver provocat l’accident amb una conducció temerària i amb un estat incompatible amb el control d’un vehicle, el jutge el va deixar en llibertat amb càrrecs. això sembla que va passar perquè el fiscal, que és qui pot aconsellar la presó preventiva, ni tan sols ho va demanar. És a dir, que l’homicida ja era a ca seva quan el santjoaner encara no estava enterrat.

el dilluns horabaixa es varen fer les exèquies per Joan roig. el dimarts hi va haver el funeral, un dels més concorreguts que es recorden (més de mil persones), amb gent que, literalment, no va poder entrar a l’església de plena que era. De per tot li varen sortir amics, cosa gens sorprenent, donada la seva bonhomia i les moltes ocupacions que exercia: a

mel389_mis298 23/11/12 09:35 Página 5

mel i sucre

més de la seva feina de conductor de l’empresa Municipal de Transports de Palma, tenia part a l’empresa Fruites son Burixó (amb n’andreu de Gossauba i n’amador des Camp) i conrava unes 350 quarterades de secà (també amb n’andreu).

Després del funeral, l’ajuntament de sant Joan va convocar un ple extraordinari, on es va aprovar una moció lamentant la pèrdua i demanant mesures per aturar el degoteig de víctimes entre els ciclistes (la mort d’en Joan era la que feia sis dins el 2012). el nostre ajuntament deci-

dí per unanimitat aprovar la moció i declarar tres dies de dol oficial. a més a més, s’hi va anunciar la convocatòria d’una concentració davant el jutjat de Manacor per al dijous 15.

Prop de tres-centes persones acudiren a la crida. Moltes eren de sant Joan, però també hi havia companys de feina i ciclistes vinguts d’altres pobles de la zona.

Davant les portes del jutjat es va desplegar una pancarta amb un missatge molt simple: “volem justícia”. aparentment, els assistents no demanaven res de l’altre món, o potser sí.

el diumenge 18 es va retre un doble homenatge al santjoaner. a una prova ciclista a Maria de la salut es va entregar un ram de flors als corredors santjoaners com homenatge a en roig, el qual, més tard, fou depositat davant la tomba. També el grup ciclista va fer una concentració al lloc on es va produir l’atropellament. Hi varen fer una ofrena floral i tornaren demanar justícia. ✑ l’ajuntament de sant Joan ha instal·lat panells indicadors informatius a molts de punts del poble. a les entrades i altres llocs desta-

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

5

mel389_mis298 23/11/12 09:35 Página 6

mel i sucre

S’han instal·lat panells informatius a diferents punts del poble.

cats (les places i al peu del campanar) s’han posat imatges de la vila (amb l’eslògan “Portes obertes”) i plànols que, a més de la trama urbana, inclouen la ubicació dels punts d’interès. aquests plànols es complementen amb indicacions sobre direccions, escampades pel poble, que haurien de permetre als externs trobar qualsevol lloc sense gaire dificultat. l’empresa que ha guanyat el concurs per a instal·lar la senyalització ha estat la d’en llorenç llull. ✑ s’han posat els bancs a la plaça de la Constitució i s’hi han sembrat els arbres (morers bords i tarongers). amb aquesta darrera actuació només queden per instal·lar els brolladors d’aigua, que encara no està clar com han

La plaça de la Constitució està pràcticament acabada, a falta dels brolladors.

de ser. el mobiliari urbà l’ha aportat l’empresa d’en llorenç llull, com a millora econòmica en el concurs de la senyalització. en aquest concurs es preveia que les eventuals millores que s’oferissin haurien de ser en forma de mobiliari per a la plaça. ✑ la sequera que feia mesos que durava sembla que ha començat a acabar-se el mes de novembre. segons el lloc web de l’escola (escolasonjuny.cat), fins el 19 de novembre, dels 323 litres que havien caigut durant tot l’any, 72 ho havien fet des del començament del mes. Com és normal a la nostra zona, les pluges de tardor són molt irregulars. a altres pobles de Mallorca, amb una sola ploguda ha caigut més aigua que a sant Joan en tot el mes, cosa que

naturalment ha causat greus problemes, com carreteres tallades, parets esbucades, talls de llum...

Ha estat el cas de Palma, llucmajor, Pollença o sa Pobla. ✑ la Penya Motorista ha programat un any més les seves tradicionals Matances. el dia escollit ha estat el 25 de novembre, santa Catalina. les Matances són gairebé tan antigues com la mateixa institució que les organitza, o sigui que fa més de mig segle que se celebren. varen començar com unes matances de veres però amb el temps han evolucionat cap a una missa i un bon tiberi. el que perdura des del primer moment és l’esperit festiu i de companyonia. ✑ el 14 de novembre s’havia convocat vaga general per tot

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

6

mel389_mis298 23/11/12 09:35 Página 7

mel i sucre

La nova botiga del carrer de Palma de venda de verdures i fruites.

espanya. a sant Joan no es va notar gaire. Pel carrer es veien bastantes persones que fan feina fora poble que aquell dia eren a la vila perquè feien vaga. ✑ el santjoaner Jaume sastre ha estat nomenat representant de sa Nostra al consell d’administració de BMN, grup en què està integrada sa Nostra. en Jaume ja era representant dels impositors al consell d’administració d’aquí. el resultat de la votació (7 vots a favor d’en Jaume, 5 a favor de l’altre candidat, 3 abstencions i 1 vot en blanc) va ser inesperat, ja que es donava per fet que sortiria elegit José luis roses, representant dels patrons. el mateix roses havia dit la setmana prèvia a la votació que ell seria el represen-

tant de sa Nostra. era interessant veure el to dels comentaris a les notícies als webs dels diaris: des dels que hi estaven en contra perquè en Jaume és independentista o havien vist la llum just llavors i es queixaven perquè estava polititzat i no era tècnic (en aquests aspectes, exactament igual que els altres), fins als que es felicitaven per la decisió d’haver triat una persona valenta i compromesa amb el nostre país. ✑ No s’aturen els robatoris dins sant Joan. els lladres han entrat a ple dia a algunes cases, d’on han sostret televisors i altres coses de valor. És el que li va passar a en Joan Moliner. També Cas Cuiner va rebre la visita d’aquest personal.

✑ el 25 de novembre se celebrava arreu del món el Dia internacional contra la violència de Gènere. a sant Joan es va commemorar amb actes organitzats per la secció Dona del Col·lectiu Teranyines i l’ajuntament de sant Joan. el divendres 23 es va inaugurar l’exposició “Dones d’àfrica, el cercle de la pobresa” i es va projectar el documental Néixer dona a Burkina Faso, on sis dones expliquen com és de difícil néixer dona en aquell país i els canvis que experimentaren les seves vides gràcies al suport rebut des de Mallorca. aquest dia es va comptar amb la col·laboració del Fons Mallorquí de solidaritat. el dissabte 24 es va projectar la pel·lícula El color púrpura, del director steven spielberg, que narra la història de cinc dones de color que viuen diferents formes d’esclavització de la dona, el maltractament, l’abús físic, la discriminació, la soledat, la separació d’éssers estimats...

Tots els actes varen tenir lloc al Casal de Persones Majors.

✑ s’ha inaugurat Ca sa Padrina, una fruiteria, que també despatxa pa. l’han oberta n’andreu Galmés Gomila de Sabó i la seva dona al carrer de Palma, a una casa que fa cantó amb el carrer del Camp, justament la casa de la padrina de n’andreu.

7

mel389_mis298 23/11/12 09:35 Página 8

mel i sucre

Adéu, Joan Roig

Trobarem a faltar el teu somriure

aNToNi sasTre

aNDreu Bauçà

un diumenge de tardor amb el sol que resplendia partiren amb alegria i també amb il·lusió; en poc temps arribaria l’amargura i la tristor, el desconsol. ens has deixat i la ment que m’ho palesa; el poble et fa escomesa amb els ulls enllagrimats. amb el cor endolorit, amarat de tristor humana, enterbolit demana i resa a l’infinit; els que queden han de viure i pensar en positiu, que en Joan quan era viu escampava el seu somriure.

Quina obvietat, Joan. el teu perenne somriure era el tret que més et distingia. i les mans grosses, com tu bé repeties sempre, rient.

Però aquesta era només la teva part visible. Totes les altres virtuts, de les quals gaudírem els teus familiars, amics i coneguts, et feien una persona única. Feiner com ningú, sempre atent a tot el que passava a la teva família, amic com ningú dels teus amics, cercador de solucions on ningú hi veia remei, fidel als teus, complidor, de paraula, sofrit… ens posaves el llistó molt alt, i l’has deixat molt alt, amic meu. No crec que faci falta que et digui que et trobaré molt a faltar, sempre; però sí que et vull dir que ha estat per a mi un honor que volguessis ser amic meu aquests darrers trenta-cincanys. Descansa en pau, amic meu.

PD. vaig fer d’escolanet fins els catorze anys. els funerals d’aquells anys sempre acabaven amb la cançó La Vall del Riu Vermell, que sempre em va agradar molt, cantada per la coral de la parròquia. Com tots sabeu, comença amb les paraules que encapçalen aquestes retxes. al funeral d’en Joan roig també la vàrem poder escoltar. vaig pensar com n’era d’encertada aquella estrofa.

En memòria d’en Joan GuilleM riuTorT Gayà, De soN Tei va sortir un dia esplendorós, gairebé el millor de la setmana. Com cada diumenge les bicicletes a punt per un altre dia de passejar, riure, destralejar sobre qualsevol banalitat o sobre les coses més profundes. Tot hi cap en el grup.

Però les coses es van entortir com ningú esperava, un vehicle sense control se’n du per davant en Joan. apareixen l’angoixa tremenda, la impotència, la ràbia continguda, la desesperació, fins al punt d’entrar en estat de xoc. el vehicle s’esfuma, pitjor. avui, Joan, ja només et podem recordar, sense ganes de tornar tocar una altra bicicleta, sense concebre les sortides dominicals faltant per sempre un del nostres. amb aquestes línies per recordar-te només se’ns acut una idea sobre tu: sempre veies la part positiva de les coses; segur que d’aquesta ens ajudaries també a veure-la. encara que sembli antitètic tothom t’ha definit com un “jove” de 54 anys, així tenies el teu esperit: jove. així et recordarem sempre. et desitgem la major ventura en aquest nou camí que t’ha tocat fer.

Nosaltres quedarem aquí, mirant de superar el trauma. Creiem que el temps ens ajudarà. voldríem reconfortar la teva família en el pes que suposa aquesta vivència, i al teu amic andreu, el qual, a més d’ells, serà qui més notarà la teva absència.

Per això, amb aquestes pobres paraules, intentem donar suport i coratge per tirar endavant, com tu hauries fet, a tots els que t’enyorem.

8

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 9

mel i sucre PARLAMENT DELS AMICS D’EN JoAN RoIG Bon vespre. enguany han mort a les carreteres mallorquines 6 ciclistes. 6 persones que feien esport han rebut l’impacte d’un vehicle i han perdut la vida. Diumenge passat en Joan roig Bauzà, el nostre amic, va ser el darrer. el conductor d’un tot terreny, que havia consumit molt d’alcohol i feia una conducció clarament temerària, el va atropellar, no es va aturar a auxiliar-lo i va fugir a amagar el vehicle. Hores després va ésser detingut per la Guàrdia Civil que va comprovar que comptava amb antecedents policials per robatoris i altres delictes. això no obstant, un cop fou traslladat als jutjats, el jutge titular del jutjat d’instrucció de Manacor, Ángel Mateo Goizueta, el va deixar en llibertat condicional. en conèixer aquest fet, la indignació s’afegí a la immensa tristesa que ja teníem per la mort d’en Joan. No mos ho podíem creure.

Com és possible que una persona que ha comés un homicidi surti al carrer abans que la víctima sigui enterrada? És una decisió que provoca ràbia, impotència i crea una gran crispació. Pensam que la llei ha de servir per conviure amb llibertat i respecte, i ha de castigar els que no la compleixen; per tant, si en aquest cas el jutge no ha aplicat la llei, hem de canviar de jutge. i si l’ha aplicada, és tan absurda, que hem de canviar de llei.

Creim que és una greu irresponsabilitat alliberar un homi cida, ja que el sentit comú, que hauria d’il·luminar els jutges i legisladors, indica tot lo contrari. així com estan les coses, i fent de portaveu d’aquesta indignació que percebem, exigim l’eMPresoNaMeNT iMMeDiaT com a mesura preventiva fins que sigui jutjat.

També recollim els cinc punts

de la moció que es va aprovar per unanimitat a l’ajuntament de sant Joan, ja que resumeixen molt bé el nostre pensament en aquests moments: 1. Condemnam enèrgicament els fets delictius que han ocasionat la mort de Joan, i traslladam les nostres condolences a tos els seus familiars.

2. Demanam als jutjats i tribunals penals competents, el màxim rigor en l’aplicació del Codi Penal per l’autor d’aquest delicte i similars, amb la màxima condemna de presó i privació del permís de conducció. Per tal que serveixi d’exemple i corregeixi conductes que causen danys irreparables.

3. sol·licitam al poder executiu i a les autoritats competents en matèria de trànsit, el màxim rigor en el control de la normativa de seguretat vial, amb augment dels controls d’alcoholèmia en els llocs i hores de major risc; a les autoritats sanitàries i educatives, perquè promoguin campanyes de cons-

cienciació sobre els efectes de l’alcohol i drogues en la conducció; i a les autoritats responsables de foment o carreteres perquè mantenguin adequadament les voravies i dissenyin carrils bici en la reforma o construcció de carreteres.

4. Demanam al poder legislatiu l’agreujament de les penes pels delictes contra la seguretat vial i l’homicidi imprudent, que destrueixen famílies innocents i provoquen alarma social.

5. sol·licitam la posada en marxa d’un protocol d’actuació propi per aquests tipus d’accidents mortals entre vehicle i ciclista com ja existeixen els protocols de víctimes de terrorisme o de violència de gènere, assignant un jutjat específic.

Per acabar demanam un minut de silenci per en Joan i per totes les víctimes innocents de les nostres carreteres, amb l’esperança que aquest moment tan amarg que ara patim noltros, no l’hagui de sofrir ningú més.

Campanes de dol Neus BorDoy sonen, a la vila de sant Joan, les campanes, aquell sonar de dol: trist, lent, feixuc... que amb cada cop ens esquinça el cor, que amb cada so ens anega l’ànima.

FesTó NeGre, NeGrÍssiM, al Cel mentre la terra s’obre i fa degotar el dolor d’un poble, d’una família, d’uns amics... el TeMPs...

Diuen que cal temps per curar, que ho cura tot.

Tot? Què vol dir tot? els plors?

Que s’aturen quan els llagrimers s’han assecat. el dolor?

Que minva quan el cos ja ha esgotat les forces.

Què vol dir ToT? el reCorD i l’eNyoraNça? voleu dir que el record i l’enyorança, amb un bon home com ell, en lloc d’esvair-se, no avancen?

FesTó NeGre, NeGrÍssiM a saN JoaN...

9

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 10

mel i sucre MoCIÓ DE CoNDEMNA PER LA MoRT DE JoAN RoIG BAUZA Antecedents Pràcticament a diari es produeixen morts o ferits derivats d’imprudències comeses amb vehicles a motor. Moltes d’aquestes son provocades per la conducció baix els efectes de l’alcohol o les drogues. un col·lectiu especialment afectat per aquestes imprudències son els ciclistes. Concretament, a espanya en moren 1 cada 4 dies, i cada dia ni ha 7 de ferits.

Diumenge dematí aquesta problemàtica va ferir de molt a prop al nostre poble, ja que un vehicle va atropellar mortalment al nostre estimat veïnat JoaN roiG BauZà, amb l’agravant que el conductor covardament, va ometre el deure de socórrer a la persona ferida per la seva temerària conducció.

Joan roig Bauzà era una persona molt respectada i estimada a sant Joan. Conductor de l’eMT. a part es dedicava al conreu de cereals essent un dels promotors de “Fruites son Burixó”, una marca de reconegut prestigi en tendes i mercats. Joan roig encara trobava temps els diumenges matí per amb una colla d’amics santjoanarers, agafar la bicicleta i recórrer Mallorca de banda a banda al marge que fes sol, vent, pluja o neu. a banda d’això, en Joan roig Bauzà de son Burixó era una persona compromesa, no només amb la terra, sinó també amb la llengua, l’economia i la cultura de Mal lorca. en Joan tenia 54 anys, estava casat i tenia un fill i una filla.

Joan roig Bauzà va morir diumenge al km 9.200 de la M-12 que uneix artà i Can Picafort. el conductor del tot terreny que el va atropellar, r.a.C. de 31 anys, no es va aturar a auxiliar la seva víc-

10

tima i va fugir escapat. Hores després va ésser detingut per la Guàrdia Civil. segons ha publicat “Diario de Mallorca” r.a.C. compta amb antecedents policials per robatoris i altres delictes. això no obstant, un cop fou traslladat als jutjats, el jutge titular del jutjat d’instrucció de Manacor, Ángel Mateo Goizueta, el va deixar en llibertat condicional. la pèrdua , atesa la valia de la persona, es irreparable, però de les desgràcies n’ha de sortir qualque lliçó, i no es altra que evitar la seva repetició. i evitar, implica treballar en un doble front: educació - conscienciació i penalització als conductors, i millora de les infraestructures viàries. es el que reclamen els ciclistes, que amargament es queixen dels conductors de vehicles a motor els quals desconeixen el dret dels ciclistes a circular en paral·lel, i a que se les respecti en els avançaments la distància de seguretat de 1 metre i mig; així com de les administracions Públiques, del deficient manteniment de les voravies i de la manca de carrils bici. amb aquesta moció, tots els grups politics de l’ajuntament, volem recolzar a la família de Joan roig Bauzà condemnant els fets, i alhora instar a les autoritats competents, a adoptar mesures per millorar la seguretat vial.

Per tot això, presentam la següent

presó i privació del permís de conducció. Per tal que serveixi d’exemple i corregeixi conductes que causen danys irreparables.

Tercer. sol·licitar al poder executiu, i concretament: a les autoritats competents en matèria de trànsit, Prefectura Provincial de Transit del Ministeri d’interior i Batles, el màxim rigor en el control de la normativa de seguretat vial, amb augment dels controls d’alcoholèmia en els llocs i hores de major risc; a les autoritats sanitàries i educatives, perquè promoguin campanyes de conscienciació sobre els efectes de l’alcohol i drogues en la conducció; i a les autoritats responsables de foment o carreteres, Consell insular i CaiB perquè mantenguin adequadament les voravies i dissenyin carrils bici en la reforma o construcció de carreteres.

Quart. Pregam al poder legislatiu, l’agreujament de les penes pels delictes contra la seguretat vial i l’homicidi imprudent, que destrueixen famílies innocents i provoquen alarma social.

Cinquè. sol·licitam la posada en marxa d’un protocol d’actuació propi per aquests tipus d’accidents mortals entre vehicle i ciclista com ja existeixen els protocols de víctimes de terrorisme o de violència de gènere, assignant un jutjat específic.

MoCIÓ Primer. Condemnar enèrgicament els fets delictius que han ocasionat la mort de Joan, i traslladar les nostres condolences a la seva dona, fills, mare i altres familiar. segon. Demanar als jutjats i tribunals penals competents, el màxim rigor en l’aplicació del Codi Penal per l’autor d’aquest delicte i similars, amb la màxima condemna de

sisè. Declarar 3 dies de dol oficial.

sgt. Joan Magro, Catalina Gayà, Francesc Mestre, Frederic Febrer

Demanam a tots els presents: uN MiNuT De sileNCi Per JoaN roiG BauZà.

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 11

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió extraordinària de dia 13 de novembre de 2012

s

PLANTERS

NICOLAU

e fa estrany, molt estrany, el fer un resum d’un ple extraordinari com el que varem viure aquest dimarts 13 de novembre.

D’ençà que freqüent l’ajuntament, i fa molts d’anys, mai dels mais s’havia viscut dins la sala de plens una emoció col·lectiva tan intensa i tan sentida com la d’aquell dia. va ser un plenari convocat en motiu de la mort d’en Joan roig Bauzà que, esdevinguda el matí del diumenge dia 11 de novembre, va deixar tot el poble de sant Joan completament consternat i abatut. No hi ha paraules per descriure el sentiment de tristor, buidor i impotència que es respirava a l’ajuntament, que estava ple de gom a gom. el batle Magro va parlar en nom de tot el poble proposant al consistori una moció, redactada i consensuada per tots els partits polítics, que condemnava el

desastre esdevingut per l’actitud del conductor que va provocar l’accident i que va fugir del lloc dels fets, donava el condol a la família i amics, i instava els organismes pertinents a prendre mesures per protegir el col·lectiu de ciclistes d’aquestes actuacions temeràries de determinats conductors que no temen posar en perill la vida d’altres persones amb actes irreflexius i inexplicables per la gent de bé. el batle va acabar la seva intervenció declarant tres dies de dol oficial, i demanant un minut de silenci, que va ser seguit escrupolosament pels assistents que es posaren drets en senyal de respecte. acte seguit es va aprovar la moció per unanimitat, i el batle va passar la paraula a Xavier Moratinos que, parlant en nom dels amics i companys d’en Joan roig, va informar sobre la convocatòria d’una concentració davant el Jutjar núm. 1 de Manacor, per dijous dia 15 a les 6 de l’horabaixa, a l’objecte de fer saber a la societat mallorquina en general, i a les autoritats

judicials en particular, el malestar que es viu a sant Joan per l’actuació del jutge de guàrdia per la posada en llibertat del delinqüent i droga-addicte habitual que va provocar l’accident i que posteriorment va fugir del lloc dels fets, i que hores més tard va ser enxampat per la Guàrdia Civil intentant esborrar les proves que el poguessin incriminar. un plenari, en definitiva, totalment atípic en el qual el consistori va ser la veu del poble de sant Joan, que demana i demanarà que la justícia faci el que ha de fer en aquest cas: defensar la família, els amics, els companys i conciutadans d’un ciutadà exemplar, com era en Joan roig, davant de l’agressió injusta i inexplicable que va partir per part d’un conductor temerari i mancat de qualsevol sentit de respecte cap a la vida humana. Mai serà de demés que els conciutadans d’en Joan ajudem a la seva família a aprendre a conviure amb aquesta pèrdua irreparable i a vetlar pels seus interessos, ara que ell ja no ho pot fer.

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

11

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 12

mel i sucre

Futbol (7)

converses amb els amics

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

Equip format per jugadors veterans, quasi tots pares, que jugaren un partit amistós amb els fills que jugaven als juvenils. Són: Joan Matas, Sabater; Gaspar Fontirroig, Bovet; Antoni Duran; Ernest Miró; Antoni Bauzà, Gonella; Tomeu Betlem; Pep Mas, Pagès; Mateu Tronca; (a baix) Pep Pagès, de la Telefunken; Joan Bauzà, Bossa; Arnau Munar, Bronder; Biel Company, Boveta; Pep Bauzà, de Gossalba; i Gabriel Matas, de Son Gorgut.

En Joan Sabater Joan Matas Gayà, sabater, va néixer a sant Joan l’octubre de 1934. va ser criat a la pagesia. va partir a jugar a l’equip titular quan en Joan lligat era l’entrenador i a l’equip hi faltava un porter.

Després d’un dies d’entrenament

li feren la fitxa i va passar a ser el porter titular.

Quan tenia 19 anys va fitxar amb el Baleares com a porter suplent i va jugar de titular un partit contra el Terrassa. Per anar als entrenaments, li pagaven els desplaçaments.

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

12

Després d’una temporada amb el Baleares es va tornar a incorporar al sant Joan i va jugar-hi de porter fins que es va casar amb na Catalina Fullana Bergas i passaren d’amitgers a l’hort de son Comelles, moment en què hagués de deixar la pràctica del futbol.

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 13

mel i sucre

En representació del club, en Pep Pagès entrega un obsequi de record a en Pep Felet en presència d’en Pep Ditaler, que era el que l’havia acompanyat durant tot el temps que havia estat lesionat.

Però al cap de quatre o cinc anys va tornar a renovar la fitxa amb el club i també va formar part de la junta directiva. aleshores, n’antoni escolà n’era el president i va implantar una norma que implicava que de tant en tant es fes un sopar i cada directiu, a més de pagar cadascú el seu plat, també havia de pagar com a mínim el d’un jugador.

Modificació del camp de futbol amb motiu de la construcció del nou col·legi de son Juny es va fer servir bona part del que era el camp de futbol; per això, per tal de poder donar la llargària reglamentària al camp, l’ajuntament va adquirir unes terres de veïnat i es degué de fer un desmuntatge bastant important, que es va fer

Treta d’honor a l’homenatge a en Pep Felet. En Miquel Alzamora era el capità de l’equip.

amb maquinària moderna. També es va fer un nou projecte d’enllumenat. en aquella època en Joan sabater era el tinent de batle encarregat d’obres de l’ajuntament i fou delegat per dur a terme el nou projecte. en Joan, juntament amb en Joan Gomila de Manacor, anaren a veure l’enllumenat del camp del son servera i aplicaren el mateix model al del sant Joan, que consistia en quatre torres metàl·liques de més de vint metres d’alçada que repartien llum per tot el camp i que anaven molt bé per fer els entrenaments de nit i fins i tot jugar-hi qualque partit.

En Pep Felet un dia horabaixa vàrem parlar de futbol amb en Pep Felet. Josep

Font salom, Felet, va néixer a sant Joan l’any 1934 i recorda que quan sortien d’escola anaven a la plaça a jugar a futbol, senyalaven una porteria amb dues pedres i la pilota era de pedaç. als 16 anys d’edat va passar a jugar amb l’equip de juvenils del sant Joan i aquell any feren campions de la seva categoria empatats amb l’alcúdia. Per això feren un partit de desempat en camp neutral, a Palma, al camp de Baleares, que també va acabar en empat; per això, la Federació va decidir entregar un trofeu igual a cada un dels equips. en aquells anys, la seu del club de futbol estava situada al bar Ca Na Mates; després va passar al cafè de Can Tronca. en Pep Felet va començar la

13

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 14

mel i sucre

A l’homenatge a en Pep Felet s’hi apuntaren molts jugadors santjoaners i d’altres pobles. Els jugadors veterans, que ja havien posada panxa, es tornaren a vestir de futbolistes i jugaren una estona.

campanya de futbolista a un camp provisional que cada any s’improvisava dins el sementer prop de les cases de Gossalba; després varen passar al camp d’en Fiol i finalment al camp de son Juny. en aquells anys el club tenia alts i baixos i una d’aquestes temporades que el club no marxava gaire bé, en Pep va anar a jugar

amb el son Ferriol i després va fitxar amb el Manacor; també va anar cedit al Cardessar de sant llorenç per finalment reincorporar-se al sant Joan. va jugar alguns partits de davanter centre, però el seu lloc habitual era de defensa central; a més de tenir un bon xut també tenia un bon toc de cap, cosa que, juntament amb la

seva alçada, li permetia marcar algun gol quan treien un còrner. en Pep Felet va jugar a futbol durant 22 anys, fins que en un partit jugat al Port de Pollença va sofrir una greu lesió que li durà alguns mesos i ja no va tornar a jugar. Després d’haver-se recuperat, el club li va retre un merescut homenatge.

L’equip del Sant Joan que l’any 1970 jugava a Primera Regional. Del poble només hi havia en Pep de cas Secretari, en Francesc Rotger i en Miquel Alzamora.

14

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 15

mel i sucre

informació

Casal d’infants i joves CoMissió De JoveNTuT De l’aJuNTaMeNT De saNT JoaN

quest mes de novembre s’escorxador ha passat de ser un espai polivalentmultiusos a l’espai on s’ubica el Casal d’infants i joves de sant Joan. un Casal molt esperat, tant pels que ara són joves com pels que hem estat joves i pensam que sant Joan tenia un tema pendent amb el jovent i els infants des de fa molt de temps...

a

compartir la seva experiència d’educar i fer créixer els seus fills i filles. les famílies es reuneixen els dimarts dematí de 10h a 13h i els dijous horabaixa de les 17h fins a les 19h. esplai, on participen infants de 3 a 12 anys. un dissabte cada 15 dies de les 16 a les 18h es fan ac tivitats diverses: gimcanes, manualitats, tallers de cuina, conta

normativa i del sistema de reserves dels espais. Per a més informació podeu consultar la web de l’ajuntament o el domini casal030sj.dyndns.org.

– una segona part que va consistir en una assemblea en la qual els joves presents (una cinquantena) varen plantejar dubtes i varen aportar moltes propostes per posar en marxa aquest projecte.

el Casal d’infants i joves de sant Joan és un espai de trobada, d’esbarjo, per fer activitats, tallers, reunions... per a santjoaners de 0 a 30 anys. se va decidir incloure infants i joves en el mateix Casal perquè aquesta fórmula funciona a molts de pobles i ciutats. D’aquesta manera se va fent escola... els més petits s’acostumen a fer activitats conjuntes, veuen els més grans com s’organitzen, se fan seu el Casal... i així quan ja són joves són més actius i més participatius.

Quines activitats es realitzen actualment al Casal? espais familiars, on participen infants de 0 a 3 anys amb els seus pares i mares. És un espai de trobada on els més petits mitjançant el joc poden descobrir, conèixer, divertir-se, aprendre a relacionar-se entre ells i amb els adults, i on les famílies poden

contes... Per apuntar-se només cal anar al Casal el dissabte corresponent.

Per activar la franja d’edat de 12 a 30 anys, la Comissió de Joventut de l’ajuntament, encapçalada per la regidora Margalida Català, va convocar una trobada amb els joves de sant Joan el passat 20 d’octubre. la trobada va consistir en: – una primera part de caire informatiu, on es varen donar a conèixer els espais, l’horari i el reglament de funcionament. el Casal disposa de l’espai Nord (punt de trobada), l’espai sud (ideal per a activitats més reservades), l’espai Metamorfosi (dóna lloc a una gran diversitat de possibilitats) i la sala d’assaig (espai musical). l’horari del Casal és de dilluns a diumenge de 9h a 13h i de 16h a 21h. Finalment també es va informar de la

Tots sabem que aquesta legislatura està marcada per la crisi econòmica i per les retallades.

Dia 20 d’abril de 2012 el Govern va eliminar el Consell de Joventut, nascut fa 26 anys a la seu del Parlament de les illes Balears. i a hores d’ara ni el Govern ni el Consell han presentat cap subvenció destinades a Casals d’infants i joves de Balears.

Per tant, ens trobam en un context institucional poc favorable tant a nivell econòmic com a nivell de recursos humans. Però això no vol dir que no puguem posar en marxa el Casal, amb l’ajuda de tots i totes. uns podem aportar temps, idees, uns altres per ventura podem aportar material divers (pintures, una taula de ping-pong...), jocs... tot serà benvingut!

Des d’aquí vos demanam la vostra col·laboració!

15

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 16

mel i sucre

investigació

Un curiós cultiu a Sant Joan: el del tabac raFael soler Gaià

P

er fotografies i documents de la família soler es sap d’un curiós cultiu que va tenir lloc a sant Joan, si més no durant la segona república: el del tabac. Potser es va produir en altres finques, però sens dubte a son Baró, del qual han quedat fotografies i notícies de la seva producció. Com es tractava d’ un producte estancat –com està i ho ha estat molt de temps el tabac–, per a aquesta activitat es precisaven les pertinents llicències i controls governamentals els quals es tramitaven a través de l’ajuntament (a l’arxiu es poden trobar documents referents a aquest assumpte). va tenir tal iniciativa el que va ser metge de sant Joan sebastià soler Matas, que gestionava la finca propietat del seu sogre, Joan Gaià Mayol, últim membre de la família “Txondo” resident a la vila. es van dedicar a sembrar tabac parts d’unes set quarterades (uns 50.000 m2) situades a la suau vessant i fondalada a baix de les Cases velles. a causa dels avatars de la guerra civil, el cultiu va cessar el 1936, any en què hi va haver encara producció segons es constata per les instruccions relatives a una qüestió del tabac que conté una carta d’aquest metge expedida al Castell de Bellver, on es va trobar cinc mesos tencat. el cultiu havia de ser relativa-

16

El tabacar dia 10 de juliol de 1931. Molt al fons, el puig de Bonany. Les dues nines que apareixen són les filles de Sebastià Soler: Rosa, la major, i Maria, la menor (q.e.p.d.).

El tabacar en segon tall, el dia 14 d’octubre de 1933. Al fons, el turó de Can Bonjesús i, més al fons, el puig de Bonany

Les antigues Cases Velles, pròximes al camp del tabacar, que es van habilitar com assecador de tabac demolint el forjat del pis.

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 17

mel i sucre ment simple, però no el tractament del producte, que exigia la realització d’enfilalls de les fulles per al seu assecat sota sostre i ulterior selecció. amb aquesta finalitat va ser habilitat l’edifici de les Cases velles (ja deshabitades aleshores des de feia algun temps) enderrocant el forjat del pis i penjant els enfilalls de les bigues de fusta de la teulada. Però també es va aixecar un assecador específic molt airejat i lleuger, tant que un vendaval, ja després de la seva funció privativa, el va tomar. reconstruït després amb altra finalitat es van reutilitzar els taulons de fusta de la teulada, on encara ara es poden veure els claus on es penjaven els enfilalls. les adjuntes fotografies donen idea d’aquesta construcció.

Nou assecador amb teulada sostengut per esvelts pilars de marès i tancat amb cortines de canyes per disposar d’un bon aireig.

Interior del nou assecador amb cortina de canyes estirada, a la dreta, i enfilalls de fulles –que pengen dels taulons de la teulada– al fons i en primer terme.

Vista interior de la teulada de l’assecador entre dues fileres d’enfilalls de fulles que pengen.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

17

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 18

mel i sucre

investigació

Un contracte d’arrendament de Son Roig (1792) FraNCesC CaNuTo Bauçà

e

l 1792 la possessió de son roig era del reverend Pere Joan roig d’oliva antes Bernat verí, prevere, natural de sóller i vesí de sant Joan. era fill de Pere antoni roig d’oliva, antes Bernat verí, Mayol, natural de sóller, del lloc de la illeta. la illeta o illeta de Can Gordo, també anomenada Can verí, és una finca rústica situada a la costa de sóller propietat d’aquesta família, la qual fa el nom d’una illeta de 77 m d’altària, separada per un petit freu de la costa sollerica. el 1792 el prevere Pere Joan roig d’oliva va arrendar per sis anys o sis esplets (1792-1798) la possessió de son roig a Joan Bauçà Ferrer àlies ramon, de sant Joan. la possessió de son roig en aquella època ja s’havia establit i reduït significativament la seva extensió. el contracte d’arrendament agrari que veurem a continuació, amb els pactes, reserves, obligacions i ànnua mercè, és un bon exemple del tipus d’explotació agrària en decadència per mor de les herències o les parcel·lacions. la relació dels estims1 és molt minsa. Del bestiar de feina solament registra un parell de bous per llaurar i el parament de les cases es redueix a una taula, un bufet i un banc. Tampoc no hi consten les llavors, ni les eines necessàries pel conreu de les terres, elements blasmats en els documents notarials a l’apartat dels estims. els testimonis registrats en el document (solament consta el segon llinatge) són els santjoaners Gregori Nicolau Matas (17801809) de Son Font Vell, prevere,

18

beneficiat i organista de l’església de sant Joan i el seu germà, Miquel Joan Nicolau Matas (17721847) de Son Font, doctor en drets, secretari de l’ajuntament el 1803 i batle el 1813, 1820 i 1833. era casat amb Catalina Bauçà Gayà (m. 1842), fill d’ambdós fou Miquel Joan Nicolau Bauçà (1811-1896) de Son Font, més conegut com es secretari Vell.

1. TRANSCRIPCIÓ DEL Do CUMENT el contracte d’arrendament agrari, que transcriurem parcialment, el vàrem localitzar a un volum de protocols del notari Gabriel Nadal.2 Die Xiii mensis february anno a Nativitate Domini MDCClXXXXii en nom de Déu nostre señor y de la sua divina gràcia amén. sia a tots notori i cosa manifesta com jo don Pere Juan roig de oliva, antes Bernad verí, prevere, natural de la vila de sóller y vesí de la de sant Juan, conegut per mi lo notari infrascrit, de que don fe, de tot mon bon grat, certa sciència, líbera y espontànea voluntat ab lo present públich instrument perpètuament valedor y ja may revocador, solemna estipulació mediant y ab tots aquells millors modo, via, causa, rahó, y forma, ab los quals millors, més útils y eficasment de dret, estil y consuetut puch y me és lícit y permés per temps de sis añys y sis esplets, comptadors des de als vuyt de setembre del corrent añy mil set cents norante dos en avant y finiran als set setembre de lo añy mil set cents norante y vuit arrendo si ve

lloga a vos l’amon Juan Bauçà àlias ramon, fill de Pau y de Juana Ferrer, cònjugues difunts, natural y vezí de la present vila de sant Juan, present y abaix acceptant y als vostros, la mia posessió anomenada son roig, situade en lo terma de dita vila de sant Juan ab los pactes, reservas, obligacions y ànnua mercè siguents: Primo és pacte que vos dit conductor deureu aportar y conrar dita posessió a ús y costum de bon conrador, sots pena de pagar los dañys y perjuis.

Més és pacte que no pugueu treurer garriga ni lleña de dita possessió, ni menos donar llicència, ni permetrer que persona alguna lo practic y solament vos podreu tellar la lleña precisa y necessària per abasto y consum de dita posessió, en lloch que no fasse dañy y tot baix la pena de pagar el ban y los dañys y perjuys que se ocasioneran.

Més és pacte que degueu podar la viña a ús y costum del millor conrador, com si fos vostra pròpia y cas no la dugueu com correspon, deureu pagar-me los dañys y perjuis.

Més és pacte que me reservo lo estudi de mà dreta com entram a las casas de dita posessió per mos usos y habitació quant hey voldré anar o estar y llibertat de poder cocinar en la cuyna y fer las demés feynas para que serveix la matexa, per lo qual deureu subministrar-me la lleña necesària.

Més és pacte que me reservo facultat de posar una o duas bístias en lo estable y vos dit conductor deureu subministrar la palla necesària per menjar ditas bístias de la que hey haurà en dit predio tot el temps estiran en ell.

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 19

mel i sucre Més és pacte que me reservo dos covonets de penjoys de los millors, un de la viña y lo altre del parrals.

Més és pacte que en qualsevol temps del añy vage a dita posessió no podré ser impedit de cullir y menjar rems de la viña y parrals y demés fruyta corrent de los abres que sy troberà en dita possessió, pues que a cauthela me reservo esta facultat per mi y los meus.

Més me reservo totas las llimonas y nesplas que hey haurà y se faran en dit predio.

Més és pacte que si en lo últim añy de este arrendament jo dit don Pere Juan vull cullir o reservar per mon compte el fruit de las viñas, abres que se troberà el dia que finirà dit arrendament, lo pugue pendrer sens contradicció alguna, pagant-vos a vos dit conductor el seu valor del modo que se ha practicat en anteriors arrendaments, que són, esto és, tres lliuras per el fruit de las figueras y sinch lliuras per la verema com axí queda pactat y acordat entre de nosaltres.

Més és pacte que per el dia de sant Thomàs apòstol, de cada añy de los referits sis, me deureu aportar y pagar en la casa de la mia habitació quatre animals de ploma bons y rebedors, ço és, dos galls y duas pollas crestadas o gallinas.

Més és pacte que ultra y a més de tot lo referit, per ànnua mercè de dita posessió deureu vos dit conductor donar-me y pagar-me cade añy de los referits sis en me casa y habitació, doscentas y vint lliuras

moneda de Mallorca ab tres iguals tersas, la primera per el dia de sant Thomàs apòstol del corrent añy mil set cents norante dos, la segona per el Dijous sant de lo añy mil set cents norante tres y la tercera per el dia vuit setembre del matex añy y axí mateix en semblants diades cade añy fins a concluhir los sis que ha de durar este arrendament.

Més és pacte que vos dit conductor per ningun infortunio de temps, així diví com humà cogitat o incogitat pugueu escusar-vos de pagar-me y entregar-me cade añy dita ànnua mercè y demés reservas, ni dexar de cumplir tots los demés pactes convinguts en el present acte.

Més és pacte que a la fi del present arrendament deureu restituhirme y tornar-me baix la matexa espècie, calidat, bondat, número y valor los estims y arreus que teniu rebuts ya des de lo ingrés del corrent arrendament y són los siguents: Primo, un parell de bous estimats cinquante sinch lliuras. són 55 l Més quatre quarteradas goret de tres reyas estimats a rahó de una liura dos sous per reya de cade quarterada a cuya rahó importan deset lliuras dotse sous. són 17 l 12 sous.

Més una taula, un bufet y un banch de respalde tot usat. el qual arrendament de la susdita posessió son roig per el referit termini de sis añys y ab la ànnua mercè, reservas y demés pactes de

sobre continuats fas y entench fer jo dit don Pere Juan roig de oliva antes Bernad verí, prevere, a vos l’amon Juan Bauçà àlias ramon conductor predit y als vostros [...].

Fonch fet y firmat el present acte en la vila de sant Juan en dia setse fabrer de lo añy del señor mil set cents norante dos essent presents per testimonis per dit efecte cridats y especialment requirits el reverend Gregori Matas, prevere y beneficiat, organista de la iglésia parroquial de dita vila de sant Juan y el doctor en ambos drets don Miquel Juan Matas a los quals don fee conèxer jo lo notari infrascrit, los que aseguran tenir ben conegut al referit Juan Bauçà conductor y que és el matex qui accepta el precitat arrendament, en presència de los quals firmà de la sua pròpia mà el dit don Pere Juan roig de oliva y per haver expresat el susdit Bauçà, conductor, no saber escriurer firma per ell de son orde y requisició y en se presència el mencionat doctor Matas, altre dels testimonis de tot lo qual don fee. Devant de mi.

Gabriel Nadal, notari.

Notes 1. els estims és una relació de tot el que es trobava a la propietat (Bestiar, llavors, eines, mobiliari etc.) avaluat per dos peritos, un en representació del senyor i l’altre de l’arrendador. la relació, consignada a l’acta notarial, era acceptada per l’arrendador, el qual es comprometia a la finalització de l’arrendament, retornar tots aquests elements en les mateixes condicions que els havia rebut, o pagar el valor de l’estimació feta.

2. arM, protocol N-198, f. 22v-25.

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

19

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Pรกgina 20

mel i sucre

20

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Pรกgina 21

mel i sucre

21

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 22

mel i sucre

Feim un pensament

Geografia d’Estat

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

GeòGraF

F

eim un pensament... independent. Coincidint amb la rabiosa actualitat de les eleccions a Catalunya, on la clau de tot el tema és la independència i les estructures d’estat, aquest mes és un bon moment per preguntar-se quins motius geogràfics té Catalunya per a voler aconseguir la independència? Té influència la geografia en les estructures d’estat? Per contestar aquesta pregunta primer haurem d’entendre algunes questions relatives.

Quins aspectes geogràfics condicionen un estat?

Tècnicament ,un estat no és més que un territori definit, cohesionat, que administra els seus propis recursos i que està reconegut internacionalment per altres estats.

– la geografia estudia els territoris, que son definits tant per unes limitacions geogràfiques (costa, serralades, rius...) com socials (llengua, cultura, gastronomia, economia...). Tot i que la majoria d’estats tenen fronteres definides per límits naturals, en els darrers segles moltes frontre-

Xarxa europea de ferrocarril a la península Ibèrica.

tes són delimitades per línies imaginaries basades en coordenades.

– la cohesió dels territoris sol anar associada a la vinculació

interna d’aquests i també externa, la manera més efectiva que es produeixi aquesta vinculació és mitjançant una xarxa de trans-

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

22

Tel: 971 52 60 78

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 23

mel i sucre

Quilòmetres d’autovia segons comunitats autònomes.

ports (que també estudia la geografia). És important que des del mateix territori es potenciï aquesta vinculació interna i es faciliti la connectivitat externa, duent a terme les accions i polítiques adequades.

– la gestió i administració dels recursos va associada a la planificació territorial, urbana, ambiental, turística, econòmica... i es clau que aquesta gestió es porti a terme des del propi territori. Cal tenir en compte quins són els propis recursos i quines limitacions es tenen.

Tradicionalment s’estableix com a limitació la falta de recursos naturals, però hi ha països molt viables econòmicament que no tenen recursos naturals i que, per exemple, han d’importar gran part

de l’energia que consumeixen (petroli, energia nuclear, combustibles fòssils...).

Compleix Catalunya els requisits geogràfics per ser un estat?

Des del punt de vista geogràfic, Catalunya té un territori definit històricament per unes fronteres que han estat modificades al llarg del temps. les fronteres avui dia establertes podrien variar en funció dels diferents criteris que es tinguin en compte: límits ac tuals (comunitat autònoma), límits culturals (inclusió de la Franja de Ponent), límits lingüístics (assimilació de les illes Balears o valència), límits geogràfics (Pirineus, sistema muntanyós valencià, el mar Mediterrani...), límits previs modificats per trac-

tats (inclusió dels territoris de Catalunya Nord)... Quasi tots els estats tenen motius per veure modificats els seus límits: per exemple, Bolívia reclama una sortida al mar a Xile, i Xile defensa uns drets marítims a Perú per drets territorials sobre la mar. a europa, Bèlgica es vol separar en dos (Flandes i valònia), alsàcia i lorena no queda clar si són de França o d’alemanya, escòcia segueix uns passos similars als de Catalunya, des del 1990 s’han creat 34 nous estats al Món... realment cap país té els seus límits definits per sempre.

Pel que fa als límits socials, hi ha estats que tenen diverses llengües oficials, com suïssa, espanya o França. Cal destacar els antecedents històrics d’aquests dos darrers països en limitar les llengües minoritaries en els seus estats, per tant és obvi pensar que un estat independent podria defensar millor els interessos de la llengua, les tradicions o la cultura.

Com s’explica la integració mitjançant els transports? els transports vinculen els estats en diferents escales: exteriorment (amb altres estats), estructuralment (entre regions del mateix estat), en cohesió (entre ciutats i pobles de les regions), mobalment (dins les ciutats i pobles). una de les principals queixes des de Catalunya és una política de transports

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

23

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 24

mel i sucre irracional per part d’Espanya guiant-se per motius polítics i no econòmics: les carreteres nacionals radials, el desenvolupament de la xarxa de ferrocarril de via estreta, el desequilibri territorial de les autopistes de peatge, la mala gestió dels aeroports, una equivocada visió del tren d’alta velocitat i mercaderies... són temes tractats al llibre Espanya, Capital París del mestre en economia territorial Germà Bel. un exemple molt recent es la gestió dels corredors ferroviaris transeuropeus que travessen espanya. existeixen tres possibles corredors: Atlàntic (Bordeus – País Basc – Portugal), Central (Tolosa – Pirineus – saragossa – Madrid) i Mediterrani (Perpinyà – Barcelona – valència). Per part espanyola es té la por que en cas que Catalunya i/o euskadi assoleixin la independència es perdi el contacte directe amb europa. Per aquest motiu es pretén potenciar el corredor central encara que vagi en contra dels interessos econòmics europeus: travessar els Pirineus és molt costós i no passa pels ports del Mediterrani (Barcelona, Tarragona, valència), que són la porta d’entrada i sortida de mercaderies entre europa i àsia. un altre efecte directe de la necessitat de tenir un estat propi que vetlli per les infraestructures territorials es demostra comprovant com tant Catalunya com Balears han hagut de satisfer aquestes necessitats de transport mitjançant infraestructures de peatge (autopistes, túnels...) i xarxes de tren addicionals (ser veis Ferroviaris de Mallorca, Ferrocarrils de la Generalitat...) als aportats per l’estat, ja que l’estat preferia invertir en altres zones (Ferrocarril de rodalies a Madrid, autopistes gratuïtes arreu d’espanya...). això provoca un encariment del cost de vida pels ciutadans d’aquestes regions,

24

Pla regional de Barcelona del 1932.

que tot i pagar impostos a l’estat espanyol, aquest no té en compte les seves necessitats. És lògic, doncs, que des de Catalunya es vulgui dur a terme una política de transports diferent que tingui en compte les lògiques econòmica, europea i alhora ajudi a cohesionar i potenciar el territori.

Catalunya es capaç de gestionar els seus recursos?

Des del punt de vista de la planificació, Catalunya sempre ha anat algunes passes al davant de la resta del país, generalment a nivell europeu. Alguns plans són previs a la guerra civil espanyola, per tant és lògic entendre que de no haver hagut de soportar aquesta guerra estaríem parlant avui dia d’un nivell més avançat de planificació. la planificació és clau per al desenvolupament d’un territori, exemples com els diversos plans de riscos naturals, plans urbanístics, plans territorials... i lleis que en la majoria de les altres comunitats no han estat contemplades. Tot aquest esforç demostra una experiència i la voluntat de planificar més que suficients per a desenvolupar en el futur

estratègies i plans per a potenciar un estat. les estructures d’estat requereixen una gestió no només estudiada per la geografia, si no per moltes altres disciplines que requereixen una mà d’obra qualificada i tecnificada que actualment existeix en el país. en línies generals, des del punt de vista de la geografia, Catalunya és un estat viable, amb una capacitat econòmica solvent, una projecció internacional potent i una capacitat d’interelació excepcional amb els territoris del seu entorn. No tractarem el tema amb estadístiques ni detalls numèrics (ja que serien dignes d’una tesi doctoral i apareixen contínuament estudis seriosos al respecte), però en tots els àmbits s’està demostrant que, com molts altres estats, la independència és un camí tant o més viable que qualsevol altre.

Si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret, vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com.

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 25

mel i sucre

opinió

e

n els procesos judicials penals, la presó provisional és una mesura judicial consistent en la privació de llibertat d’una persona, que té per finalitat assegurar que no es fugarà i estarà present en el procés que s’instruirà i resoldrà, evitar que destrueixi proves i que repetesqui els fets delictius. És, per tant, una mesura cautelar que anticipa els efectes de la probable sentència condemnatòria. i en aquests processos, els funcionaris del Ministeri Fiscal tenen l’obligació d’exercitar totes les accions penals que considerin procedents, hi hagui o no acusació particular. entre aquestes, la de demanar al jutge la presó provisional. la semana pasada, el Jutjat de Primera instància i instrucció núm. 1 de Manacor, va dictar acte judicial que permetia al conductor que va atropellar mortalment en Joan –i posteriorment es va evadir covardament amb omissió del deure de socórrer la víctima–, quedar en llibertat, només amb l’obligació de comparèixer cada quinze dies. aquesta decisió de No Presó ProvisioNal es va prendre, entre altres aspectes, perque cap part acusadora l’hi va demanar i perquè aquest individu sembla tenir domicili estable a Mallorca. la decisió és incomprensible i ha causat alarma i indignació a sant Joan. Per una part, perque si bé és humanament comprensible que la família no s’hagués personat immediatament, atès el transbals que suposa una tragèdia com aquesta, el que sí és incomprensible és la deixadesa de funcions de

Presó provisional, sí, fiscalia i jutge de Primera Instància de Manacor FreDeriC FeBrer ColoMiNa la fiscalia de guàrdia, que no va comparèixer a l’audiència convocada pel jutge. simplement no hi va anar i no va demanar la presó provisional. Caldrà saber-ne els motius i depurar les responsabilitats pertinents.

Per altra part, perquè al meu entendre, i malgrat que en el sistema jurídic espanyol la regla general és la llibertat de l’individu, i la presó provisional n’és l’excepció, concorren en aquest cas tots i cadasqun dels requisits per acordar la presó provisional, establerts a l’article 503 de la llei d’enjudiciament criminal: Primer. existeixen indicis sòlids i clars que s’han comès uns fets delictius, com són com a mínim homicidi imprudent i omissió del deure de socors, sancionables cadascun amb penes superiors a 2 anys de presó.

Segon. Hi ha motius evidents per considerar autor responsable dels fets la persona detinguda, per qui es demana la presó provisional.

Tercer. Mitjançant la presó provisional s’aconseguiria indub-

tablement assegurar la presència del detingut imputat en el procés, ja que existeix un risc evident de fuga. i existeix pel fet evident que aquest individu Ja es va FuGar en el primer moment i va intentar destruir totes les proves que el poguessin incriminar. inubtablement ho podria repetir, a la vista de la gravetat de la seva imprudència i de les penes que se li poden imposar.

Per totes aquestes circumstàncies específiques que no s’han considerat, cal que les autoritats judicials a qui pertoca facin justícia, i proporcionadament a les aquestes, corregeixin els errors comesos, i de forma immediata acordin o bé la PRESÓ PRoVISIoNAL o bé, com a mínim, que accelerin les fases d’instrucció i judici oral, per tal que el responsable dels fets sigui en poc temps condemnat a presó i pagui per tots els greus e irreparables danys que ha causat. aquesta és la justícia que una persona bona i justa com Joan voldria.

melisucre.cat melisucre.cat 25

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 26

mel i sucre

dalt del turó

Apunts del Pla de Mallorca amb gregal CliMeNT PiCorNell

A ca nostra s’ha mogut tertúlia, amb les meves cosines, quan entra madò Coloma Mala i enfloca una expressió molt mallorquina, que pot semblar contradictòria. Madò Coloma entra i diu: “No m’assec perquè estic cansadíssima”. s’ha d’interpretar que en realitat vol dir: “no m’assec perquè fris d’arribar a ca meva i descansar”. Però entra en la conversa, que tracta de quan a la vila hi havia sis capellans a la parròquia i ara no n’hi ha cap, bé, un de retirat i el rector que resideix al poble de veïnat. És na Margalida que sap escarnir molt bé: “N’aina sempre té els peus més freds que es nas d’un ca”, això ho va dir el capellà Concarrí de la seva criada sense temer-se’n. els altres sí que se’n temeren, i sobretot ‘les’ altres. Na ventura li digué fluixet a la veïnada: “aquest homonet ara, sense voler, s’ha enfangat fins als esperons”.

Amb en Xavier i en Miquel formàrem el “Col·lectiu Bessó de Mallorca” que aconseguí una col·lecció remarcable de quasi

cent castes diferents d’ametles. vaig a veure en Xavier per proposar-li organitzar una conferència aprofitant una excel·lent memòria d’investigació (‘el cultiu de l’ametler a Mallorca’, de Jaume Fornés) que s’ha llegit fa poc a la uiB. vaig ser el president del tribunal i mentre llegia el treball la meva ment divagava sobre un servidor collint ametles. “s’ha de dir aplegant, se cull la fruita a l’arbre, s’aplega la d’enterra” puntualitza na Margalida Barbera. els sacs els duia a ma mare i a la tia aina, les dues ja ben velles, perquè les pelassin. Ho feia per tenir-les entretengudes i que se sentissin útils fent alguna cosa de profit. elles no ho entenien. Gens. Tot el temps que els duia sacs plens, pelaven com si anassin a escarada, amb una seriositat i un ‘estar amb la feina’ que em feia passar pena, com si fossin dones llogades. Quan trobava que ja n’hi havia prou, o jo em cansava d’espolsar, hi anava amb una botella de moscatell i una capsa de galletes dolces per celebrar que ja havíem acabat la temporada. ara, mortes totes dues, espols un parell

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

26

d’ametlers i quan en tenc dos sacs –per poder fer els panellets per a Tots sant i els torrons per a Nadal– l’ametlerar queda amb les ametles als arbres i si a l’amitger que hi pastura les cabres li va bé, les espolsa, però no les aplega, no li agrada veure-les als arbres, ‘fa lleig’, diu. l’ametla a Mallorca avui és el ‘negoci de na Peixo Frito’, que deia el meu conco en Joan, i que devia ser molt semblant al negoci de madò Coloma, ‘que tot lo que guanyava amb so cul, ho fotia sa poma’.

Quan surt de can Xavier, me top amb sa mare qui mantén una memòria elefantiàsica de les coses d’abans, i menuda per les d’ara. Me reconeix i sense darme treva me diu: “ara et diré la poesia que mon pare va fer a ma mare per demanar-li si es volia casar”. i ja es partida a recitar “un generós pensament / dins el meu cap s’il·lumina / per mi ets una fadrina / guapa i molt excel·lent, / Déu vulla que un casament / plegats poguem fer un dia / i que vis-

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 27

mel i sucre

que ha fet aquest dies seran bones per anar per la garriga a cercar quatre esclata-sangs. vaja!

De tornada cap a casa trob un alienígena dins un pinar, segur que ha vengut d’un altre món, és una forma com de gírgola gegant de quatre metres d’alçària. Mir d’establir contacte amb ell, ho prov amb el wimoweh, wimoweh de The Lion Sleeps Tonight, però no va bé... Com a darrer recurs li recit ‘els setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat’ i allò se comença a moure, s’obri una porteta del tronc del boletarro... i era un servidor que s’havia condormit pensant que les brusques

Sempre que em trob passant en net uns apunts del Pla m’agafa l’ànsia de no reflectir exclusivament els paisatges i els personatges d’un món de mel i sucre.

D’un temps –“des temps d’en Primer”, diuen a Menorca– que no és d’avui, que hi és, però és residual o que conviu quasi sepultat per la modernor. uns personatges de Betlem, mentre Halloween pega colzades, un món de bons i dolents. Com deia madò Do minassa “els dolents des meu poble no em fan gens de por, en

Joan Font.

quem amb alegria / amb pau i tranquil·litat / i si així és convenient / Déu mos do cents anys de vida./ Jo et diré lo que fa al cas / Tonina i m’has de sentir / si tu te vols casar amb mi / pots triar i elegir / el dia que tu voldràs / per companyia tendràs / un homo que no es capaç / de donar-te un que sentir. / Careta de xerafí / hermosa com un domàs / si amb un altre tu te’n vas / tal volta no serà així. / sa que amb mi se casarà / no perdrà sa llibertat / per fer lo que ella voldrà, / s’entén dins un bon obrar, / sense fer cap desbarat, / si em volies tant de bé / com jo et vull en aquest dia / seria cert que algun dia / tendries per companyia / en Joan es Caminer. / Jo ja mai t’olvidaré / es temps de sa meva vida / cara de rosa florida / per mi ets sa més garrida / que ha creat Déu vertader”.

Aquell diumenge el vent de Grec bufava amb fúria.

canvi els externs –per bons que sien– tots me’n fan”. idò el meu pànic és que es reflecteixi una cosa així i afavorir encara més aquell invent de la Mallorca Profunda, sense el seu vessant més real o tràgic. en fi

El vent de Grec bufava amb fúria. el Gregal empenyia niguls foscos, de ploure. És un vent que quan s’emprenya és com el Mestral. “Més mal que el Mestral” solia dir sovint mon pare. És un dia potent, la natura mostra els seus braons. i és un dia trist, l’endemà de què en Joan, jove i bondadós, fos sempentejat per un cotxe cap a la mort.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa oBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

27

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 28

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes d’octubre l'octubre ha estat un mes amb fluctuacions importants de la temperatura. en el gràfic s'observen el conjunt d'oscil·lacions que ha sofert aquesta variable al llarg del període. a partir de la segona quinzena, els valors comencen a descendir de manera notable. la temperatura mitjana del mes s'ha quedat en els 19,3 ºC, pràcticament igual a la de l'any passat, amb 19,5 ºC; ara bé, aquests valors superen les mitjanes d'anys anteriors en aquest mateix mes. la pluviometria del mes ha estat destacada, 93,6 mm; molt superior a la de l'octubre de 2011. les pluges s'han repartit al llarg de 7 dies de la segona part del mes.

Com a conseqüència d'aquest temps més humit, el valor de la humitat mitjana ha augmentat fins al 76,72% i ha descendit, en canvi, el de l'evaporació a 3 ml/dia. encara que hàgim tengut moments de vent, amb ràfegues intenses (amb una màxima de 72,4 Km/h el dia 12), en conjunt no ha estat un mes excessivament ventós pel que indica la velocitat

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT.

2012

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 2008

10,6 07,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27,0 22,2 19,3

10,0 10,7 11,8 16,2 19,0 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5

09,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7

09,8 09,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7 18,3

2012

Pluviometria 2011 2010 2009

2008

32,9 50,1 15,4 34,4 07,4 02,7 02,0 04,4 27,0

74,0 59,0 40,2 07,9 12,0 58,0 18,1 01,0 22,7

037,5 014,6 034,9 015,6 124,0 032,4 002,9 000,7 021,2

056,0 073,8 043,7 044,2 122,2 010,2 003,4 005,4 036,5

MES D’OCTUBRE

2012

2011

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

19,3 ºC 29,6 ºC (dia 8) 8,1 ºC (dia 28) 93,6 mm 4,4 Km/h 72,4 Km/h (dia 12) O-SO 76,72% 1011,76 mb 3 ml/dia

19,5 ºC 31,1 ºC (dia 11) 12,9 ºC (dia 22) 48,4 mm 6,2 Km/h 53,1 Km/h (dia 7) O-NO 67,68% 1018,11 mb 3,8 ml/dia

NOVEMBRE 2012 (fins a dia 22) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

16 ºC 21,5 ºC (dia 4) 10,8 ºC (dia 16) 83,4 mm 5,6 Km/h 57,9 Km/h (dia 12) NE 2 ml/dia

MEL I SUCRE SANT JOAN organitza un curs de

fotografia bàsica de 50 hores de durada, impartit per Pep Gayà Tècnica de la fotografia digital • Ús de la càmera: conceptes bàsics, controls, composició...

Retoc de fotografia amb l'ordinador • Treball de camp: fotografia de natura.

Preu: 50 euros • Més informació: pepgayafoto@gmail.com

28

067,9 022,6 039,1 050,6 024,2 001,6 001,2 016,3 264,6

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 29

mel i sucre !

#

mitjana, que s'ha quedat en els 4,4 Km/h. la direcció que ha predominat s'ha situat entre el ponent i el llebeig com ja va passar en el passat setembre.

Comentari al mes de novembre les temperatures relativament baixes de final d'octubre s'han mantingut al llarg del novembre. la temperatura mitjana ha descendit i hem tengut dies que convidaven a fer foc o a posar la calefacció. No obstant això, no ens ha arribat el fred de veritat encara. això sí, hem tengut bastants de dies d'inestabilitat i poc agradables. Ha tornat ploure bastant; fins a la data actual duim acumulats 83,4 mm. Des del setembre al novembre les terres han rebut quasi bé uns 200 mm de pluja, molt beneficiosa per al nou cicle agrícola que acaba de començar..

"#

"

!

ANY 2011 Radiació solarEnergia generada Radiació/ (Wh/m2) (kWh) Energia

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB. OCTUBRE

066579 087842 114202 157392 185426 188100 184900 193269 143216 111787

05540 07220 08982 11500 14365 14339 13909 14484 11000 08880

Tª mitjana plaques (ºC)

12,02 12,17 12,71 13,69 12,91 13,12 13,29 13,34 13,02 12,59

10,70 12,80 14,50 21,07 25,26 28,05 29,90 31,99 27,79 22,08

ANY 2012 Radiació solar Energia generada Radiació/ (Wh/m2) (kWh) Energia

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB. OCTUBRE

066715 082679 138558 158748 206187 204078 204780 182411 135702 105393

05534 06847 11315 12744 15751 14930 14167 11628 10379 08245

12,06 12,08 12,25 12,46 13,09 13,67 14,45 15,69 13,07 12,78

Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)

10,81 09,15 16,59 18,93 25,54 31,25 31,71 33,00 25,89 21,59

04483 05546 09165 10323 12758 12093 11475 09419 08407 06678

1384 1712 2829 3186 3938 3733 3542 2907 2595 2061

Parc solar fotovoltaic Continua el descens de la radiació solar, conseqüència de la disminució de les hores de llum i de la presència de dies d'inestabilitat. el valor de la radiació, també en aquest mes, ha estat una mica inferior al de l'octubre de l'any passat. s'han generat 8245 Kw/h, front als 8880 del 2011 per aquest mes. amb la baixada de la temperatura ha tornat experimentar una millora el rendiment de les plaques.

29

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Pรกgina 30

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

30

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaรงa, aMaDor Passol

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Pรกgina 31

mel i sucre

31

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Pรกgina 32

mel i sucre

32

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 33

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 39

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy Companys, aquests Mots Enquadrats s´on en mem`oria del nostre estimat amic Joan Roig Bauz`a.

La seva fam´ılia compta amb tot el meu suport, i si ` em necessiten, ja saben on som. Anims!

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. L’`anima que emergeix d’una

d’inf`ertil. 3. Som capa¸c. Civilitzaci´ o de la foto´ grafia. Us capgirat. 4. Susceptible d’erecci´ o. Faig venir a la pujada certa. 5. Darrere dues notes. El moix diu que ´es propietat seva. ... qui cobrau el ... m´es alt. 6. Conjunci´ o. Que fa art, o com a m´ınim ho diu. Triple essa. 7. La teva. Encyclopedia of Life. Est` a enfadat, tot de tira. Clot. 8. El tipus de la tasca. Treball d’educaci´ o pl` astica. 9. Lleva el p`el amb un raor. Existia una etapa. Inscriure la data una tarda. 10. Permetem l’entrada. Inciner. Pronom feble (el mateix d’abans). 11. Padrina repetitiva. Reposes i alhora sues. Denominaci´ o del m´ on capgirat. 12. Riallera, que fa riure. Requiescat In Pace.

beguda alcoh`olica. Color iracund que freq¨ uenta els cabells irlandesos. 2. Remou all`o que s’ha de transportar. Enllestir, per exemple els Mots (encara vos falta una estona). 3. Desintegraci´ o gradual dels teixits. Relativa o pertanyent a l’Au. 4. Nota articulada. Conv´e posar a rec´es les Plastidecor. Bov´ı tibet` a. 5. Quan D´eu ho est`a, s’acosta el Judici. Solucio ´ al nu ´mero 38: Amulet gegant de les tribus nadiues. Bast´ o. 6. DeA B S O L U T I S mana silenci. Paregut a un s´ımil. El renou que fa T R A U R E A B A E R R A N T S E L un ´ os de bocaterrosa. 7. Indispensable per a qualR E B R E O B R A sevol classe de geografia. La pilota de tennis no R U A N A R R I O torna en aquests casos. 8. Gr`acies a ell, podem fer O B A E T I C els estops. Que no fa nosa. Carrer antic. 9. Una S O L D A R S A M O C A S O D A O cria malcriada. Estris per llaurar. 10. Les ... v´enen S I N C O P A OM determinades per les dates de naixement. Estimam C R I O G E N I la mam` a. El final de l’amor. 11. Pronom feble.

O I I R R A D I A Carn cuita. ... un ... l’altre. 12. Col·loques damunt S E X U A T I X la cadira. Nanopart´ıcula incompleta. 13. Arbust A N A S S O T E caducifoli (Sambucus nigra). Transpirarem per la pell.

T A T S L A F L A I O A U A R C A R E S S O

Tamb´e podeu resoldre aquest enquadrat a:

Verticals: 1. Simulis, o cerquis per l’eMule.

Retur` as.

2. L’eclipsi menys freq¨ uent.

Qualitat

melisucre.cat/?p=1096

33

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 34

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Torró de trufa de xocolata amb anís estrellat saCraMeNT Ferrer

r

ecerques recents demostren que el cacau, o la xocolata negra, té molts beneficis per a la salut, ja que conté antioxidants i preveu la hipertensió. la xocolata també és un aliment ric en calories amb un contingut elevat de greix. s’ha comprovat igualment que és un estimulant feble ja que conté teobromina i cafeïna en petites quantitats. la xocolata aporta hidrats de carboni i vitamines del grup B, sobretot àcid fòlic, molt necessari per a les embarassades.

Ingredients Per a 2 barres: - 300 g de xocolata de cobertura negra - 250 g de xocolata de cobertura amb llet - 15 g de sucre - 125 cc de nata líquida - 6 llavors d’anís estrellat - 1 tros de branca de canyella - 1 mandarina - Motlos de fusta Preparació - Dins un bol fondre 200 g de xocolata de cobertu-

34

ra negra al bany maria o amb el microones.

- Quan és fosa abocar-la dins els motlos i moure’ls fins que quedin coberts de xocolata tot el fons i els costats amb una fina capa.

- reservar a la gelera.

- ratllar la pell de la mandarina.

- Dins una cassola bullir la nata amb el sucre, apagar el foc i afegir les llavors d’anís estrellat, el tros de canyella i la pell de la mandarina.

- Deixar reposar la mescla durant cinc minuts.

- Mentrestant, dins un bol rompre a trossos la xocolata de cobertura amb llet.

- abocar-hi al damunt la mescla prèviament passada per un colador.

- remenar fins que la xocolata amb llet és ben fosa.

- Col·locar aquesta preparació dins el motlos i deixar-los un dia en repòs.

- l’endemà, quan ha espessit, fondre 100 g de xocolata negra de cobertura.

- Cobrir amb una capa fina els motlos.

- Quan s’ha assecat, treure dels motlos.

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 35

mel i sucre Dies assenyalats

Efemèrides

agenda

Desembre: santa Bibiana (2), santa Bàrbara (4), la Constitució (6), la immaculada (8), santa llucia (13), sant Tomàs (21), Nadal (25), sant esteve (26), els innocents (28), santa Coloma (31).

Horaris de bus

El mes

sant Joan - Palma Dilluns a divendres: 06.45 Palma - sant Joan Dilluns a divendres: 19.15

“si plou per santa Bibiana [dia 2], plou quaranta dies i una setmana”. esperem que així sigui, ara que n’ha après un poc.

Comença a ser bon temps per collir i menjar les primeres taronges (clementines i mandarines) i per sembrar qualsevol tipus d’arbre. si teniu qualque olivera convé recollir-ne el fruit i fer oli i per salar les olives cal que les deixeu amb aigua i sal fins al mes de març. Per l’anomenat pont de la Puríssima sol ser molt bon temps per fer matances. És ben segur que sentireu grinyolar més d’un porc durant aquesta setmana quan us aixequeu per anar a treballar. encara podeu podar figueres (minvant) i ametlers (plena i minvant); podeu fer planter de patates (minvant) i alls (minvant); i sembrar lletugues (plena i minvant), tomàtigues (creixent) i porros (plena i minvant). Pensau que vénen les festes de Nadal: anau alerta amb les coques, les ametles torrades, el torró, la llet d’ametlla, el cava...; no convé que n’abuseu en excés.

Desembre de 1992 • Hi havia 1.267 cotxes que pagaven l’impost de circulació per 1.607 habitants, una de les taxes més altes de Mallorca. l’explicació era el cost relativament baix de l’impost.

• es va instal·lar el primer contenidor de recollida selectiva. estava a la plaça de la Constitució i servia per al vidre.

• l’ajuntament oferia una plaça per a un objector de consciència (joves que optaven per un servei social en lloc del militar). amb el temps es crearen altres places.

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.20), 9.40, 10.40 (10.20), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40 (14.20), 15.40, 16.40, 17.40 (17.20), 18.40, 19.40 (19.20), 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.20), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59, 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59, 19.59, 20.59, 21.59, 22.59.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol surt es pon 1 desem.

07.49 17.24 15 08.01 17.25 21 solstici d’hivern 31 08.08 17.33 15 gener 08.07 17.48

la lluna 28 novem.

6 desem.

13 20 29 5 gener

plena quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 2 de des. vilafranca dia 9 ariany dia 16 Montuïri dia 23 Petra dia 30 Porreres dia 6 de gener sant Joan

Desembre de 2002 • Començaren les obres del passeig pedestre que havia de connectar el passeig de Joan Mas i Matas (que va a l’escola) amb el turó de Consolació.

• es va presentar el llibre les eres de sant Joan, obra d’antoni sastre de sa Botigueta. Hi apareixien unes tres-centes setanta eres, més de cinc-centes fotos, cent cinquanta topònims... una feinada del nostre incansable col·laborador.

• es va produir un relleu al capdavant de la Premsa Fora na. Després de dos santjoaners, Carles Costa i Miquel Company, va entrar un solleric, en Gabriel Marcé.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uvi 061 PaC (vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

35