Mel i Sucre. Num. 391 gener de 2013

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Converses amb els amics aNToNi sasTre

El balearisme, eina de l’espanyolisme BarToMeu MesTre

mel i sucre

Reportatge a El Periódico de Catalunya CaTaliNa Gayà

Gener 2013. Núm. 391 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2013 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Bartomeu Mestre, Catalina Gayà, Marisa Goñi.

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Passatemps arNau MoraTiNos

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Beneïdes de sant antoni (foto: Mateu sastre) Contracoberta Foto de Pep Gayà els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 3

mel i sucre

notícies locals 1 la premsa es va fer ressò de la firma imminent de la permuta del camí de sa Bastida per un camí nou per pujar al puig de sant Nofre i una extensió a dalt del puig, que inclou l’ermita que li dóna nom. Quan es formalitzi l’acord, deixarà de ser públic el tram del camí que passa per davant les cases i que transcorre íntegrament per dins la finca i a canvi hi haurà un camí públic nou que, des de prop del pont que travessa per damunt les vies del tren, arribarà al cim del puig. el puig de sant Nofre té una altura de 254 m, però tot i la seva alçada discreta, destaca per la seva silueta i les parets escarpades de la part nord. els sinevers que feinejaven per aquella zona, feien servir la seva ombra per saber quan era migdia i deien que “sant Nofre posa taula”. Hi ha notícies de la presència d’ermitans al puig al segle XV però els entesos diuen que l’ermita pot ser anterior, del segle XiV, no gaire posterior a la creació del municipi i la parròquia de sant Joan (a principis d’aquell segle). l’ermita està molt degradada però ara que serà pública es podrà intentar arreglar-la de qualque manera, ja sigui amb ajudes públiques o privades.

Més enllà de l’interès paisatgístic o arqueològic, el puig forma part del paisatge sentimental dels santjoaners. ¿Qui de nos-

El nostre col·laborador més veterà, Antoni “de sa Botigueta”, ha tret el seu quart llibre dins la col·lecció del Col·lectiu Teranyines. L’hi ha presentat l’historiador Arnau Company, des Centro.

altres no ha sentit parlar del Bot des Cans, o no sap que hi ha una parella de corbs i una de falcons?

Fa anys, el Centre Cultural de sant Joan va decidir que una de les bèsties de foc que acompanyaria sant Joan Pelós seria la parella de corbs, convertida per l’enginy de l’artista (en Kake Portas) en un animal bicèfal. el camí que s’obrirà no estarà asfaltat i es destinarà exclusivament als caminants. No s’hi permetrà cap tipus de vehicle.

1 el diumenge 27 de gener es va presentar el llibre Els­ hortolans de­ Sant­ Joan. És el recull dels articles que ha publicat antoni sastre “de sa Botigueta”, en aquesta revista. Tant si els heu anat llegint com si no, ara teniu l’ocasió de tenir-los compilats en un llibre. les obres que l’amo en Toni va presentant regularment

són una crònica insubstituïble per conèixer la història recent d’aquest poble. la presentació anirà a càrrec d’arnau Company i Mates. el llibre fa el número 21 de les Monografies santjoaneres. Per culpa de la crisi, han passat més de dos anys des de la publicació del número anterior. en aquest temps, el Col·lectiu Teranyines havia editat únicament el Pro­nòstic­santjoaner.

1 Dos santjoaners s’han vist implicats en greus incidents. Per les festes de Nadal, a un local de Petra, en Tomeu Karmany va prendre part en una brega, de la qual va sortir molt malparat un llorità, que va patir lesions greus, que li poden deixar seqüeles permanents. el dia 5 de gener, en rashid, es va equivocar en incorporar-se a l’autovia de Manacor, prop d’algaida, i va entrar a con-

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 4

mel i sucre

El quintos d’enguany, que són els que varen néixer el 1992, feren unes rifes just després de les Beneïdes de Sant Antòni.

Margalida Matas, “des Taller”, fou la guanyadora de la porcella (a baix a l’esquerra).

tradirecció. Va topar frontalment amb un cotxe en què viatjaven una mare, un pare i una filla, que es dirigien a l’aeroport perquè la més jove hi estudia. el santjoaner va sortir il·lès de la topada. Va dir que no es recordava de res i que havia fumat “uns porrets”. li feren la prova d’alcoholèmia i va donar el doble de la taxa permesa per conduir.

1 els foguerons de sant antoni s’han celebrat enguany en dies diferents. el dia 11 es va fer el fogueró de l’escola, que sempre

es fa en divendres i no coincideix amb els del poble. el mateix dia, se’n féu qualcun més. el dimecres 16 se’n feren un bon grapat, tot i que enguany el dia de sant antoni no era festiu a sant Joan. Finalment, el dissabte 19 es feren els darrers. era la data triada per l’ajuntament però es veu que no va agradar a tothom. el mateix dia es repartiren unes gloses anònimes per les cases del poble criticant que s’hagués canviat el dia “que tocava” pel dia de la revetla de sant sebastià. el diumenge 20 de gener hi va

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

4

haver les beneïdes de sant antoni. Hi participaren animals individuals (animals de companyia, mascotes, cavalls...) i carrosses. en el concurs de carrosses resultà guanyadora la que presentà la família de na Marta Company, que mostrava sant antoni que llaurava. en segon lloc, una carrossa de protesta (sembla que dels mateixos que havien repartit les gloses per les cases), que representava sant antoni i el Dimoni tancats en un calabós municipal. en tercer lloc, quedaren els Quintos nascuts el 1992.

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 5

mel i sucre

La Coral de Sant Joan tornà repetir les cantades nadalenques pels carrers de la vila. Aquest acte ja comença a ser un clàssic de les festes de Nadal.

els Quintos feren un sorteig durant les Beneïdes. rifaren una porcella, una ensaïmada i una botella d’herbes. Foren guanyades, res pectivament, per na Marga Matas “des Taller”, na Catalina Fullana “de son Duran” i en Joan Morlà.

Hem vist que de les Beneïdes ha desaparegut l’antiga exigència que les carrosses fossin de tracció animal. ara, només és un suggeriment.

1 el diumenge 6 de gener es va produir una avaria greu al sistema d’aigua potable, que va deixar el poble sense subministrament fins

el vespre del dilluns. l’origen del problema va ser un fuita d’aigua, aquesta vegada devers el camí de ses Casetes. sabem que alguns propietaris de xarxes privades de foravila, que tenen aigua de la xarxa pública municipal, estan indignats contra l’ajuntament, ja que l’acusen d’haver-los “expropiat” les seves xarxes. D’ençà de l’aprovació del reglament de proveïment d’aigua potable, totes les xarxes són de titularitat pública. això implica que l’ajuntament es farà càrrec de les eventuals reparacions però també que bastarà el permís municipal per connectar-se a una

d’aquestes xarxes. els qui les varen posar consideren el canvi de titularitat lesiu per als seus interessos, no només perquè ells varen pagar les instal·lacions, sinó perquè es varen fer amb les dimensions adequades al nombre de promotors i, amb més usuaris dels que es varen preveure inicialment, la qualitat del servei es veuria afectada.

1 la santjoanera Maria Matas “Cartera” ha organitzat una exposició de pintura a la residència de la Tercera edat de sant Joan de Ca n’alatxa, on viu actualment. els quadres representen paisatges,

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

5

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 6

mel i sucre

Na Maria Cartera fa una exposició de pintures a la residència. Per Nadal ja va fer un betlem.

marines i altres temes. Tant na Maria com la seva germana Bàrbara, ja traspassada, han estat conegudes de sempre per les seves inclinacions artístiques.

sala, a més de Joan rotger, conseller de Cultura, Patrimoni i esports del Consell insular de Mallorca, el batle de sant Joan i alguns regidors.

1 el diumenge 30 de desembre es va presentar el Pronòstic­santjoaner­ 2013, editat pel Col·lectiu Teranyines, que enguany ret homenatge a Joan Vaquer roig “es Fuster Peçol” i tracta en profunditat la temàtica del filar i el teixir. l’acte de presentació comptà amb la presència de gran quantitat de públic que omplí la

1 el 28 de desembre, dia dels innocents, els Quintos (nascuts el 1992) feren algunes trastades. entre d’altres, aquestes: davant la sala posaren un caramull de terra, branques d’ullastre i una “poltrona” per al batle, a més d’embrutar les portes; baix del campanar feren escampadissa de trastos (un sofà, un matalàs, una

tassa de vàter, una piscineta de plàstic...); a la plaça del Centre feren un caminoi de palla; modificaren (amb papers bons de llevar) els cartells que ha posat l’ajuntament amb el nou eslògan “Portes tancades”. Curiosament, la retxa groga que impedeix aparcar entre Can Tronca i la plaça del Centre va desaparèixer, encara que els Quintos afirmen que no és cosa seva.

1 la Coral de sant Joan oferí el dissabte 29 de desembre el seu tradicional concert itinerant pels

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

6

Tel: 971 52 60 78

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 7

mel i sucre

Els alumnes de sisè del CP Son Juny varen fet de dimonis al fogueró de Sant Antoni de l’escola.

carrers del poble. la primera cantada fou a la residència de Nova edat. D’allà passaren a l’encreuament dels carrers de la lluna i unió, al Casal d’infants i Joves (a s’escorxador), la plaça de Jaume i (Pes des Porcs), la plaça de la Constitució, el final del carrer del sol (devora la Creu), s’escaleta, la plaça de Joan Carles i i, finalment, davant el portal dels Homes de l’església. el repertori era nadalenc.

1 el dissabte 5 de gener arribaren els reis d’orient. Com passa

els anys darrers, anaven sense cavalls, damunt una carrossa (tots tres damunt una), precedits pel grup santjoaner de batucada Fent es Me i patges i personal subaltern a peu. enguany, per motius de seguretat s’han suprimit les bengales que solien dur els patges. una vegada a l’església, els reis adoraren el nin Jesús, es donaren els premis del concurs de betlems i es repartiren les juguetes. els guanyadors del concurs de betlems han estat na Joana Fullana (primer), seguida de n’antònia Font “reülla” i na lina Bover

Company “de Ca na Turricana”.

No és sorprenent que els mateixos noms es repeteixin un any i un altre, ja que els betlems que fan aquestes persones tenen un nivell molt alt.

1 els robatoris dins el poble sembla que no tenen aturador.

Diuen que se’n produeixen més dels que es denuncien. això segurament és degut a la sensació que tenen les víctimes d’estar indefenses davant aquests delictes, cada vegada més freqüents.

7

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 8

mel i sucre

converses amb els amics

Futbol (9)

En Miquel Matas i es ferrer Mena aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

M

iquel Matas Gayà conta que hi hagué una temporada que el fútbol a sant Joan va estar a apunt de desaparèixer per falta de recursos i de jugadors. aleshores en Miquel regentava l’empresa de recollida de llet de les vaqueries de sant Joan i va acceptar la presidència del club durant un anys, fins que el va substituir en Guillem Gayà Font.

Fou en aquell temps que en Miquel va topar en dues ocasions que a l’hora de començar el partit faltava un jugador. en Miquel es va posar l’equipació del sant Joan i va jugar un partit a sant llorenç i un altre a sineu, on per cert va marcar un gol, encara que perderen per dos a un.

Conversa amb el ferrer Mena Joan Company Bonet, Mena, fou un dels aficionats que formaren un grup per fer-se càrrec del club de futbol quan estava a punt de desaparèixer per falta de pressupost i també de públic aficionat per anar a veure el partit. aquell grup d’aficionats formaren una junta rectora per tirar endavant i reviscolar el club. s’hi

8

Dirigents i benefactors del club de futbol de la dècada dels anys setanta: Gabriel Galmés Caimari, Josep Matas Gayà, Joan Bauzà Matas, Francesc Rotger Barceló, Antoni Bauzà Matas, Joan Bauzà Vaquer, Gabriel Ferriol Antich, Gabriel Ginard Serra, Joan Bauzà Barceló, Antoni Company Bonet, Guillem Gayà Font, Miquel Matas Gayà i Jaume Rotger Barceló.

apuntaren uns quants socis d’honor, que aportaren vint-i-cinc mil pessetes cadascun, i també altres que es comprometeren a col·laborar en les despeses de vestuaris i reparacions al camp de manera altruista. la nova comissió va crear quatre categories per tal d’atendre al·lots de distintes edats. la categoria d’alevins per als més petits,

la d’infantils, també la de juvenils i la dels grans, i normalment tots eren santjoaners. en Joan Company, es ferrer Mena, es va fer càrrec d’un grup de nins que normalment jugaven el partit al pati de l’escola de Ca sa Mestra, veïnat de la ferreria d’en Joan, i amb aquells nins va formar l’equip d’alevins i ell enva ser l’entrenador, com es pot com-

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 9

mel i sucre provar en una de les fotografies que acompanyen aquest escrit. alguns anys més endavant en Joan també va dirigir els equips

d’infantils i de juvenils. aleshores ja havia muntat l’empresa de llanterneria al seu nom i per tal motiu va regalar les camisetes als

jugadors, com també podem veure en algunes fotografies que porten el lema “Fontaneria Company”.

Pep Ribas, Mateu Català, Joan Company, Joan Font, Guillem Galmés, Miquel Matas, Arnau Munar, Rafel Company, Pep Fontirroig, Miquel Gayà, Ernest Miró, Amador Bauzà, Francesc Mas, Pep Bauzà, Biel Mas Gomis, Quico Prados, Biel Jaume, Arnau Gayà i Amador Font.

Miquel Gayà, Biel Company, Joan Font, Rafel, Quico Prados, Nino Company, Arnau Munar, Miquel de Montuïri, Joan Bauzà, Ernest Mas, Juanjo Mas.

9

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 10

mel i sucre

Joan Company (es ferrer Mena) dirigia l’equip dels alevins: Nino Company, Guillem Mas (Pagès), Miquel Nicolau, Joan Bauzà, Francesc Juan (de sa Torre), Pep Bauzà, Joan Florit (Rafelet), Joan Oliver (de Meià), Toni Company, Tomeu Nicolau, Miquel Gayà (de sa Renault), Rafel Company (Turricano), Francesc Mas (Pagès), Antoni Bauzà i Rafel Gayà Bauzà. El partit es va jugar al camp del Portocristo.

Tolo Putxo, Joan Sansó, Toni Gomis, Rafel Turricano, Joan Gorreta, Toni Company, Joan Oliver, tomeu Nicolau Català, Miquel Gayà de sa Renault, Joan Gayà Bauzà, Francesc Mas –Pagès– i Pep Mas Llaneras.

10

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 11

mel i sucre

Targeta de delegat a nom de Joan Company Bonet.

Fitxa federativa de Gabriel Company Bauzà, que anys després va fitxar per un equip de Saragossa.

Pep Ribas, Bernat Fullana, Pep Fontirroig, Arnau Bauzà, Francesc –Quico– Prados, Pep Bauzà Bonet, Miquel Matas Fullana, ?, Miquel Barceló (de Vilafranca), Jesús Millán, Joan Company Bauzà, Biel Mas Gomis i Amador Font.

11

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 12

mel i sucre

obituari

Antoni Sastre Nigorra, al Cel sia aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

D

evers les 9 del matí del dia de Cap d’any va entrar una dona a ca nostra. Jo encara estava dins el llit ben ajaçat i vaig sentir que deia: “en Toni sastre és mort”, i tot d’una vaig pensar: “uep!, aquest som jo!” Però vaig provar de moure’m i vaig pensar: “encara som viu!” la dona va dir que el mort era en Toni Curro i de seguida vaig pensar: “És que jo també som Toni Curro!”, per part de mon pare, que li deien en Joan Curro.

Quan tot va estar aclarit va resultar que el mort era n’antoni sastre Nigorra, i jo som antoni sastre Gayà i tots dos habitam al mateix carrer Bellavista, ell just a baix de s’escaleta i jo un poc més avall, a més, tots dos vàrem néixer l’any 1925. antoni sastre Nigorra, durant la seva vida laboral va fer l’ofici de picapedrer i tenia un tall d’homes que feien feina a la seva empresa. en aquells anys, normalment els picapedrers durant els mesos d’estiu aturaven les

obres per fer les messes de segar i batre, i fou en aquestes circumstàncies que en Toni va aprofitar per muntar una batedora damunt un xassis de camió i es desplaçava a batre allà on el llogaven.

Quan en Toni i jo teníem una cinquantena d’anys, teníem un parescut físic accentuat, encara que ell era una miqueta més gros que jo, però així i tot n’hi havia que ens confonien, i així va passar amb un que l’havia cercat per anar a batre devers son Barceló. un diumenge de matí, a la sortida de missa, damunt els escalons de l’església, un home alt amb uns peus com a de gegant, me posà mà damunt el coll i me digué: “No m’agrada que m’enganin, m’havies d’haver dit que no podies venir fins la setmana que ve i jo no hagués acaramullat ses garbes”. Jo no el coneixia, però tot d’una vaig intuir que es tractava de batre i sense discutir li vaig contestar: “Jo em sap greu, però és que hem tengut pana i ara es mecànic l’està arreglant, però no passeu pena que dimarts de

matí a primera hora serem a sa vostra garbera”. un poc més tard vaig veure en Toni i li vaig contar la feta. en Toni es va estranyar un poc, però va dir: “Conforme!, ara batem devers son Gual, però tallarem caps i dimarts de matí a primera hora serem a son Barceló.”

Miquel Mieras Barceló, Feleu l’endemà de la mort d’en Toni sastre Nigorra va arribar la notícia que un altre de la nostra quinta també era mort. es tractava d’en Miquel Mieras Barceló, Feleu, propietari del camió que va conduir fins arribar a la jubilació. a sant Joan, l’any 1925 hi va haver més de cinquanta naixements. amb els 87 anys complits ja en queden poocs, però els que quedam lluitarem per allargar tot quan podrem i millor si és en bones condicions. el nostre condol a la família i una pregària perquè en Miquel Feleu i en Toni Curro descansin en pau.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

12

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 13

mel i sucre

retalls

El balearisme, eina de l’espanyolisme BarToMeu MesTre i sureDa, «BaluTXo» (bloc de +VilaWeb)

a

PLANTERS

NICOLAU

banda la indiscutible realitat geogràfica de l’arxipèlag, les illes Balears i Pitiüses són territoris que, políticament i culturalment, no constitueixen cap ens amb entitat i identitat definides. Fan part, totes i cada una de les illes, de l’esquarterada nació catalana. aquesta realitat objectiva no va poder ser esvaïda ni tan sols amb els decrets de Nova Planta. l’allau de dades i documents que certifiquen la pertinença a la catalanitat és, per més que amagada, intensa i immensa.

Tal era la dimensió, impulsada i multiplicada arran de la renaixença, que, per fer-hi front, espanya va inventar i atiar una hipotètica identitat mallorquina o balear. aquesta pràctica ha deixat petjades inesborrables de la mali feta. el problema és que, els darrers anys, alguns hipotètics nacio nalistes han oblidat la manipulació i han caigut en el parany de quatre potes.

Hi ha una realitat inqüestionable i és que espanya no podria suportar enfrontar-se al conjunt de la nació catalana. l’èxit de l’esquarterament és indiscutible. el valencianisme i el balearisme

són, per tant, una victòria d’espanya i, per això, els alimenta a consciència del gran benefici que li confereix la vella tècnica del ‘divide et impera’.

Referències a la identitat nacional de les Balears el març de 1902, l’arribada a Mallorca de les despulles de Jaume iii s’utilitzà políticament per afavorir un artificial sentiment balear anticatalà. al darrere, hi havia la mà d’antoni Maura i d’alfons Xiii. els intel·lectuals illencs aprofitaren el i Congrés internacional de la llengua Catalana per fer una proclama més enllà de la lingüística. Prat de la riba ho descriu: ‘alcover ha afirmat la unitat de Catalunya en declarar que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana.’ Pere oliver i Domenge també se’n fa ressò: ‘Mossèn alcover s’aixecà per demanar que, responent a la identitat que els ajuntava, haguessin l’acord anhelat de donar-los, a tots els homes de les terres on és parlat el nostre idioma, l’honorable dictat de catalans.’ Gabriel alomar

refermà el sentit unitari: ‘Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiva.’ antoni M. alcover persevera: ‘¿som catalans els mallorquins? la nostra nacionalitat és la catalana; la nostra personalitat, si l’hem de recobrar, no l’esperem de la gent de Madrid, que no ens concediran mai altra categoria que la de provincianos. la nostra personalitat ètnica, si l’hem de recobrar, ha d’esser amb Catalunya. allunyar-nos de Catalunya, pretenir refermar la nostra tradició sense Catalunya, és una al·lotada, una ximplesa.’ el febrer de 1909, el Centre Català de Mallorca organitza un cicle de conferències sobre el fet nacional. entre més, hi intervé llorenç riber: ‘si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

13

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 14

mel i sucre estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d’història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, sempre el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment.’ el 1911, Gabriel alomar publica l’assaig ‘Catalanisme nacionalista’, on deixa clar el concepte unitari de la identitat catalana.

I, de cop, brolla el balearisme! el balearisme, com a unitat identitària, apareix l’any 1916 quan lluís alemany, cap del partit liberal, fa la conferència ‘la Mancomunitat balear’, on defensa un projecte d’ens limitat al conjunt de les illes. a Menorca, els republicans rebutgen la tesi. el setmanari la aurora publica un contundent editorial que combat i desfà la proposta per defensar que les Balears s’han d’integrar dins la Mancomunitat catalana. lluís alemany hi insisteix, distreu el vertader debat i aconsegueix que bona part d’intel·lectuals perdin energies i surtin a camí del pervers objectiu de presentar Catalunya enfront de Mallorca o les Balears. Ho denuncia, des de l’esquerra, Pere oliver: ‘sabut és que, a Mallorca, l’home conscient de l’esser nacional es diu catalanista i l’anticatalà, mallorquinista.’ i, des de la dreta, ho denuncia Joan estelrich: ‘si el mallorquinisme no pot esser oposat a balearisme, i balearisme vol dir, essencialment, catalanisme insular, està clar que el mallorquinisme únic que s’ha d’admetre com a bo i raonable és el catalanista.’ alemany està sol com un mussol en la seva croada, però el mes de juny de 1917 pren possessió de la presidència de la Diputació i ho aprofita per continuar teoritzant sobre la identitat balear, maquillada amb l’acceptació d’una llengua comuna

14

amb Catalunya. ara l’objectiu d’alemany és obstaculitzar el retrobament nacional que propugnava la revista Mallorca, creada aquell any per emili Darder. lluís Martí, conciliador, intentà convèncer alemany d’una entesa amb el Principat. Tot va ser inútil. en realitat, igual que abans alexandre rosselló o, a eivissa, Pere Matutes, alemany obeïa el dictat de Joan March, en Verga, que veia perseguit el contraban, sobretot quan Cambó ocupà el Ministeri d’Hisenda. l’anticatalanisme, a més d’interessos polítics, amagava els econòmics del futur patrocinador de Franco. També l’any 1917, sota la presidència de Guillem Forteza, es crea el Centre regionalista a l’entorn del setmanari La­Veu­de­Mallorca, des d’on Forteza ironitza contra l’invent del balearisme: ‘la personalitat balear del senyor alemany, què ha d’esser? una nació? una regió? una província? un organisme administratiu?’ el 1918 Cambó remet una carta a la almudaina per oferir col·laboració vers la unitat nacional, amb reconeixement de l’autonomia pròpia: ‘els mallorquins han de pensar en ço que més els convinga. se’ls hi presenten dues opcions: o sumar-se a l’estat Català, a base del reconeixement d’una plena autonomia per a regir els afers mallorquins, o continuar units a l’estat espanyol unitari.

Per a la primera solució, crec que no hi hauria cap diferència entre nosaltres i que arribaríem a un acord immediat, doncs els catalans no hem sigut mai imperialistes.’ Des de Madrid detectaren l’alt risc d’aquella invitació i el diari el Heraldo publica un article alarmista: ‘en las islas Baleares late la semilla separatista, los castellanos son llamados despectivamente “forasters” y en Menorca “espanyols”. Predican los más exaltados la unión con Valencia y

Cataluña para renacer la mal llamada nacionalidad catalana y separarse de españa’. Joan Pons i Marquès replica: ‘Catalunya és una nació. i deixau-vos anar de literatures i regionalismes “sanos y bien entendidos”. sense paliatius de cap casta, el fet és l’existència de Catalunya com a nació; aquest és el fonament de tot, fonament tan fort que permet afirmar que per sota les ruïnes de l’edifici actual de la causa catalana seguiria bategant l’esperit del poble presoner del dret i la llengua i el poder d’un altre poble, lluitant sempre i espiant l’hora de fer sortir altre cop a la llum del dia la seva personalitat.’ Tanmateix, Cambó acabà pactant amb lerroux d’ajornar les reivindicacions nacionals. una vegada més, al·legant l’obtenció de millores econòmiques, es renunciava a vindicar l’emancipació. amb l’arribada de la dictadura de Primo de rivera, el balearisme desapareix d’escena. una prova més que només s’utilitza quan és necessari. la caiguda de la Dictadura permet, de nou, reivindicar la identitat. Ho fa l’editorial de la Nostra Terra: ‘Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és, doncs, altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar tot allò del regionalisme de Mallorca o del mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit.’ La­Voz­de­Menor­ca­ publicà un conjunt d’escrits sobre la identitat per desmarcar-se de l’estatut Balear. amb referències històriques, Menorquit escriu: ‘res d’estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. Però balears tot sol ens

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 15

mel i sucre fa renou de buit. [...] si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.’ el 1931, a les Corts espanyoles, Gabriel alomar vindica la federació de territoris i protesta perquè les Balears no puguin anar unides a Catalunya i amb el mateix estatut d’autonomia. lluís alemany, el balearista, és l’únic diputat mallorquí que s’hi oposa. antoni salvà escriu: ‘Mallorca no és altra cosa que una illa catalana.

Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Cata lunya, que quasi tots acaben per confessar. aquesta antipatia, conseqü.ncia de l’atracció assimilista del centre de l’estat unitari, fomentada pel caciquisme polític de l’espanya borbònica, no pot servir per a recolzar-hi cap argumentació. els prejudicis no són arguments.’ el socialista alexandre Jaume, a El­Obrero­Balear, se situa al costat d’alomar i es referma en un escrit de joventut: ‘era mi tesis, en aquel artículo, que Mallorca no podía formar un todo orgánico sino parte de este todo.

Que nuestra lengua, nuestra raza y nuestra historia nos ligaban a Cataluña. Que hablar de mallorquinismo era desconocer en absoluto la realidad viva del problema e inventar entidades artificiosas y fantásticas. sigo aferrado a los mismos principios. sigo luchando por la consecución de la ilusión

que he acariciado durante toda mi vida; por la federación de esa región balear a la antigua nacionalidad catalana.’ el mes d’abril de 1934, fruit de la fusió d’acció republicana i el Partit republicà socialista, es constitueix esquerra republicana Balear i, des de la revista república, adverteixen: ‘i que no ens parlin de mallorquinisme oposat a catalanisme o a valencianisme, perquè el punt bàsic és l’afirmació de la unitat històrica, racial i lingüística.

Catalunya no pot esser més que l’alter ego: la seva llengua és la nostra, la nostra història és la seva, el seu pensament, el nostre pensament.’ l’any 1936, arran de la victòria de la Cruzada Nacional contra el separatisme, tornen esvair-se els intents de promoure una identitat balear.

A tall de conclusió la pertinença nacional és determinada per un conjunt de factors que, tal com accepten els cànons convencionals de la historiografia, són els eixos definitoris d’un poble: la llengua, les tradicions, la cultura, la història i, fins i tot, la connexió geogràfica. si la llengua de les Balears és la catalana, la cultura és la catalana, les tradicions són les catalanes i la història és la de Catalunya, Catalunya és l’única identitat. País Valencià? País Balear? Països?

Catalunya!

la identitat balear és un invent de fa cent anys que abona l’esquarterament. es fonamenta en la creació de símbols regionals (banderes, himnes, diades i entitats balears) com a factors de separació. Dit això, tan evident, cal advertir que no és un fet aïllat de les Balears. Quina és la identitat nacional catalana? el conjunt de Catalunya té el mateix problema amb la simbologia! s’anuncia, com a gran esdeveniment ‘nacional’, la commemoració de l’11 de setembre de 2014, com a referència al 1714, una data barcelonina que obvia que, a partir d’almansa, Xàtiva, lleida i més poblacions cauen el 1707 o que Mallorca no capitularà fins el juny de 1715. ens movem amb referències regionalistes. Quin és l’himne nacional? Quina és la festa? Quin és el projecte nacional? És cert i evident que els qui defensen una identitat balear són uns ignorants (la tesi gradualista no ha reeixit i l’exemple d’irlanda del Nord ho certifica) o són uns manipuladors, però no difereixen gaire dels regionalistes valencians o dels principatins, amb actituds inconscients similars, que multipliquen els efectes de la divisió. Que, en definitiva, d’això és tracta! (*) Totes les dades i citacions són extretes del meu llibre La­identitat­reeixida (Palma, 2002). http://www.vilaweb.cat

supermercat

Can Bufalí Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

15

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 16

mel i sucre

2

DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2013

Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Tema del dia

Contestació a les Balears Pàgines 2 a 6

Imatge de la marxa independentista del 30 de desembre a Palma.

La ‘primavera mallorquina’ La política centralista i anticatalanista de Bauzá ha despertat insòlites protestes a les Balears MARISA

Goñi CATALINA

Gayà El quadro de Miquel Barceló Bitxos crucificats pel Coso no es va vendre. Gran part de les 350 persones que van assistir el 22 de desembre a la subhasta eren coneguts dels 12 encausats de les festes de Felanitx (Mallorca) de l’any passat, i van haver de mudar-se a Porreres perquè l’ajuntament del seu poble, en mans del PP, no va trobar lloc per a l’acte.

Els organitzadors pretenien recaptar fons amb obres cedides per 40 artistes per pagar 11 possibles multes, de 5.000 euros cadascuna, i una altra de 150, i així sufragar la defensa dels processats del Coso, una penya que tradicionalment rep l’autoritat sota el pal·li de la murga. Dirigents de tot color han suportat aquesta tradició.

El 28 d’agost del 2011, els polítics no van tenir paciència i la festa va acabar amb sancions. El president del Govern balear, José Ramón Bauzá, no hi era. Hi van anar la presidenta del Consell de Mallorca,

16

Maria Salom (PP), l’exalcaldessa de Felanitx Catalina Soler, del PP i imputada en un cas de corrupció, ja arxivat, i el conseller d’Agricultura, Biel Company. Després de la missa, van ser envoltats per 300 persones.

Hi va haver empentes. La policia va carregar amb aerosols i va obrir un atestat que va ser la base de l’expedient de sanció.

A la subhasta, encara que no es va col·locar el Barceló –amb un preu de sortida de 35.000 euros–, es van recaptar 6.000 euros, i va ser un acte més de les protestes contra el que a l’illa ja es qualifica com a bauzisme. «Van escollir les 12 persones que s’han oposat a la política del PP», va explicar Miquel Àngel Lobo, un dels encausats i dirigent del GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa), organització que durant anys ha denunciat la corrupció urbanística a l’illa.

La política identitària, lingüística i territorial que ha marcat el Govern de Bauzá ha fet que, per primera vegada en 30 anys, una societat civil molt heterogènia s’hagi organitzat fora de l’àmbit polític i hagi convertit la protesta en un esdeveniment habitual, en el que ja es coneix com a primavera mallorquina. Una co-

les bronques CONVULS ‘TOUR’ PER LES ZONES RURALS

Fins i tot una llengua de porc llançada contra el president Amb cassolades i crits contra les retallades socials, lingüístiques i econòmiques van rebre Bauzá laprimavera passada en el seu tour per la part forana (els pobles) per preparar el congrés regional del PP. A Manacor, 500 persones el van esbroncar i algú li va llançar una llengua de porc.

Hi va haver dos detinguts, i un escorta i dos policies locals ferits. A Inca, Llubí, Artà, Santa Margalida i sa Pobla hi va haver fortes protestes.

A Bunyola, 70 persones van sortir al carrer i hi va haver quatre detinguts. A Pollença, un multat.

A Sóller, Bauzá ni tan sols hi va poder arribar. Custodiaven el president uns 40 guàrdies civils (alguns de la unitat d’elit desplaçats des de Madrid), sis escortes, a part de la policia local. El 22 de maig, uns 50 integrants de l’assemblea d’estudiants de la Universitat de

les Illes Balears van ocupar la seu de la Conselleria d’Educació. Hi va haver tres detinguts.

El 30 de desembre, fins a 6.000 persones van sortir al carrer per reclamar la independència dels Països Catalans. Es va llegir un manifest que va destacar que hi ha «més de 80 persones imputades i immerses en processos judicials per la seva lluita contra les polítiques del PP».

Des que van començar les manifestacions, Bauzá ha carregat contra l’esquerra, i l’ha acusat de ser còmplice de «feixistes i violents».

Pere Rotger, expresident del Parlament balear que al desembre va haver de deixar el càrrec per la imputació en el cas Over, va atribuir les protestes a idees «catalanistes». A Twitter, càrrecs públics del PP han qualificat els protestants de «catasunos».

sa insòlita en una illa poc donada al pronunciament, sobretot si es té en compte que l’illa viu amb cansament els sis anys de judicis contra desenes de polítics imputats en casos de corrupció.

El Govern de Bauzá, amb majoria absoluta, va aprovar el 12 de juny una llei d’accés a la funció pública que relega el català a «mèrit» per treballar a l’Administració. La norma va acabar amb els doblatges al català del canal autonòmic, IB3, compartits amb TV-3, i possibilita la traducció al castellà dels topònims. Fins a 50.000 persones van sortir al carrer contra la llei, que va rebre 12.000 allegacions. El Tribunal Constitucional ha acceptat un recurs de 50 senadors socialistes pels canvis en la funció pública.

BANDERA VERDA /

En només un any i mig, Bauzá ha alterat el model de normalització lingüística de les escoles, aprovat fa 30 anys per consens. Les mares i els pares s’han manifestat en contra de la política lingüística i educativa de l’Executiu, i en molts edificis oneja una bandera verda, en defensa de l’educació pública, o la quadribarrada, en defensa del català, o es fan accions –tanca-

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 17

mel i sucre

Contestació a les Balears MESURES MÉS POLÈMIQUES

1 La llei de la funció

pública relega el català a «mèrit» per accedir a l’Administració.

DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2013

2 Els pares triaran

la llengua d’escolarització, cosa que compromet el pla lingüístic dels centres.

3

3 Prohibició de banderes

en edificis públics i límits a les opinions dels mestres a classe.

EFE / E. PUERTAS PUYOL

noms clau de la política balear RAFAEL BOSCH

Ariet de Bauzá per al nou model lingüístic ANTONIO GÓMEZ

‘El Forestal’, la mà dreta del president CARLOS DELGADO

Màxim exponent de l’espanyolisme del PP balear JOSÉ M. RODRÍGUEZ

des, llaços i cadenes humanes envoltant edificis– per una educació pública i en català.

L’Executiu autonòmic sosté que el procés de normalització lingüística ja ha acabat i hi ha d’haver «un equilibri entre les dues llengües oficials». «No pot passar com amb la meva filla, que estudia a Santander i fa faltes d’ortografia en castellà», justificava el conseller de Presidència, Antonio Gómez.

En el curs 2012-2013 es va donar l’opció d’elegir llengua vehicular:

un moviment polític anticatalanista públic i triomfador a l’illa. El model que se segueix ara és el del País Valencià. Bauzá articula una operació freda i conscient de desarticulació del catalanisme polític i cultural», explica un veterà periodista. La Universitat de les Illes Balears ha emès un informe en què assegura que els canvis són tan «greus» que «confirmen la voluntat d’arraconar el català al reducte familiar, com ja van fer les dues dictadures anteriors».

VEUS SILENCIADES /

Els opositors denuncien una «operació conscient i freda de desarticulació del catalanisme» un 62% dels alumnes van elegir el català com a primera llengua d’escolarització; un 13%, el castellà, i un 25% es va adscriure a l’opció del projecte lingüístic del centre, on avui s’anteposa el català. Bauzá va voler repetir la consulta, va enviar cartes a cada casa explicant el seu model i va reclamar al conseller d’Educació, Rafael Bosch, que, per al pròxim curs, s’elimini la possibilitat de sumar-se al projecte del centre. Així els pares hauran d’optar entre català o castellà. Sindicats i partits de l’oposició s’han queixat del que qualifiquen com una «croada contra el català».

«Des del 1979, no hi havia hagut

A tot això s’hi suma el fet que, en l’últim any, s’han fet callar veus independents de la vida econòmica i social balear. L’Executiu va abandonar l’Institut Ramon Llull; va dissoldre el Consell Econòmic i Social, òrgan consultiu de caràcter plural on es van expressar durant una dècada les opinions i les anàlisis de la societat, i va liquidar el suport financer al Centre de Recerca Econòmica. Encara que s’al·leguen dificultats pressupostàries, el vicepresident econòmic, José Ignacio Aguiló, va afirmar que aquest organisme «estava en sintonia amb el Govern anterior [d’esquerres]».

La política de Bauzá és tema de debat i divideix amics. Encara que a les files populars s’entreveuen dissidències, bona part dels 200.000 votants del PP, d’una població total d’1,1 milions, veuen en les protestes «els de sempre»: l’esquerra, els ecologistes i els catalanistes. Dos avantprojectes de llei sobre símbols i convivència pendents d’aprovació ja han provocat noves protestes. La crispació segueix. H

L’home que ha sobreviscut a Matas JAUME FONT

Expopular que vol ressuscitar el regionalisme ANTONI PASTOR

Expulsat de les files populars pel català MARGALIDA RAMIS

Referent de la lluita ecologista a Balears JAUME MATEU

Va mobilitzar 50.000 persones per la llengua

Va dirigir els col·legis Sant Francesc i Luis Vives i l’àrea de participació ciutadana a Palma, fins que Jaume Matas li va encomanar la direcció de Planificació i Centres Educatius. Conseller d’Educació, Cultura i Universi-

tats, és l’ariet de Bauzá per a les retallades i el model d’elecció de llengua a l’escola. Quan va transcendir la seva jornada de busseig, llagosta i xampany a Cabrera, va ser rebatejat com a Bosch Esponja.

Nascut a Múrcia fa 54 anys i agent forestal de professió, es va iniciar en la política com a alcalde d’Escorca (1991-2011), un pintoresc enclavament al cor de la serra de Tramuntana, on està promovent una nova

urbanització. Va ser director general de Caça amb Matas, i Bauzá el va portar fins a la Conselleria de Presidència. Conegut com El Forestal, exerceix de mà dreta del president i ultima els estudis de Dret.

Llicenciat en Dret i màster en Urbanisme, va governar Calvià del 2003 al 2011 i va ser director general de Patrimoni durant el primer Govern de Matas (19961999). Va perdre el congrés del PP davant de Bauzá, que

el va nomenar conseller de Turisme i el va portar a la vicepresidència del partit.

Màxim exponent de l’espanyolisme al PP, es va retratar amb el cap coronat pels testicles d’un cérvol abatut en una cacera.

Valencià establert a Palma, on exerceix un ferri control del PP. Acaba de revalidar, sense oposició, com a secretari general dels populars a la capital malgrat la seva imputació per la Gürtel balear, que li va costar el

lloc de delegat del Govern després de sis escassos mesos al càrrec. Era conseller d’Interior amb Matas, quan va alertar l’alcalde d’Andratx de la seva imminent detenció. Bauzá no ha pogut amb ell.

Va ser alcalde de sa Pobla i conseller de Medi Ambient amb Matas. Bauzá el va apartar de les llistes per la seva imputació en una causa més tard sobreseguda.

Va fundar un nou partit (La Lliga) que, aliat amb les res-

tes de l’extinta Unió Mallorquina (Convergència per les Illes), ha donat lloc al PI (Proposta per les Illes). Pretén aglutinar el regionalisme. Busca adeptes entre els descontents per la deriva espanyolista de Bauzá.

L’alcalde de Manacor i diputat va ser expulsat del PP per haver trencat la disciplina de vot el 12 de juny passat, al Parlament, i sumar-se a l’esmena a la totalitat del PSM-IV-ExM a la llei d’accés a la funció pública.

Ara és diputat no adscrit i vota «en consciència», segons el seu criteri. El van secundar set dels deu regidors populars i ha fundat Coalició per Manacor.

El PI de Jaume Font el pretén.

Líder del Grup Ornitològic Balear (GOB), col·lectiu ecologista de gran arrelament a Balears. Ha mobilitzat milers de persones en una cadena humana contra la urbanització de la badia verge de sa Ràpita-es Trenc, on es

projecta construir un gran complex turístic a l’extrem del sistema dunar. El GOB és tot un símbol per a un territori que «viu una salvatge desregulació a la carta amb l’excusa de la crisi econòmica».

President de l’Obra Cultural Balear (OCB), entitat que vetlla per la llengua i la cultura catalanes. Va treure al carrer 50.000 persones en una manifestació històrica. En la gala dels Premis 31 de Desembre, va com-

parar José Ramón Bauzá amb Felip V, el va acusar d’«impulsar un nou decret de Nova Planta» i de propiciar un «apartheid lingüístic a la televisió autonòmica, l’Administració i l’escola».

17

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 18

mel i sucre

DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2013

4

Contestació a les Balears 3 Els nous projectes

Pàgines 2 a 6 888

Prohibit expressar opinions a classe L’anomenada «llei de convivència a les aules» i la contrareforma ambiental creen controvèrsia MARISA GOÑI / CATALINA GAYÀ PALMA

E

ls mestres exigeixen anonimat. «Ja m’agradaria», exclama una professora. A finals de novembre, al mateix temps que es discutia sobre el que suposava la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert –el conseller d’Educació, Rafael Bosch, ha admès que conté «moltes aportacions» de les Balears– i encara no s’havia paït l’envestida al català, el Govern balear va presentar dos nous avantprojectes de llei.

El primer, de l’autoritat del professorat i conegut com a «llei de convivència a les aules», tipifica com a molt greu «la violació de la imparcialitat, l’objectivitat i la neutralitat en l’exercici de les seves funcions».

Així, els docents que expressin posicions «personals, familiars, cor-

«Una noia em va acusar d’expresssar la meva opinió a classe. I això sols acaba de començar», explica una professora poratives, polítiques i clientelars» s’enfrontaran a sancions com l’acomiadament, la suspensió de funcions d’entre un o sis anys i el trasllat a una altra localitat o illa. Tampoc es podran mencionar les retallades.

El segon text, l’avantprojecte de la llei de símbols, prohibeix l’exhibició de banderes o llaços reivindicatius als edificis públics. L’Executiu la defensa perquè permet «garantir la neutralitat i objectivitat» de les administracions públiques. L’oposició observa una «retallada dels drets de la llibertat d’expressió» i la voluntat política de prohibir els llaços per la llengua que, des de fa mesos, onegen a moltes escoles.

Maria Antònia Font, secretària de normalització lingüística i política educativa del sindicat STEI-i, va advertir que això suposarà que a les aules es prohibeixi parlar del «canvi climàtic, el matrimoni homosexual o els carrils bici». En un dels insti-

18

tuts paladins de l’ensenyament en català, explica un mestre que «s’han obert expedients perquè uns professors van pintar un plafó de color verd en horari de guàrdia». El verd és el color de la Crida per la Llengua, plataforma creada per pares, mares, professorat i alumnat. «Una alumna em va acusar d’expressar la meva opinió a classe. I la cosa només acaba de començar», reflexiona una altra docent. «Ensenyem a pensar i això no els agrada. Un poble que no pensa és molt més fàcil de governar. Ensenyar a pensar a tothom redueix les diferències socioeconòmiques, cosa que encara agrada menys», diu una tercera professora.

A finals de novembre, durant les tancades que va convocar la plataforma, que van tenir lloc en 122 centres de 38 municipis, va córrer el rumor que la Guàrdia Civil hi faria acte de presència. «Molts pares es van quedar a casa», explica una mare. Al desembre, els agents es van personar en uns centres per saber si les direcciones s’adheririen a les protestes estatals del 13 de desembre contra la llei Wert.

REMOURE CONSCIÈNCIES / Jaume Bonet

està assegut al Café Moderno, a Palma. No demana anonimat. És mestre, jubilat. Al març va iniciar una vaga de fam per protestar contra la política lingüística de Bauzá. Ara reflexiona que «va servir per remoure la consciència d’alguns membres del PP». Bonet és membre de Jubilats de Mallorca, associació que a l’agost va iniciar una sèrie de caminades pels pobles per denunciar les «mentides» del PP. A Mallorca, és la primera vegada que les persones grans surten al carrer. No va ser fàcil. Els van imposar multes a Alaró i a Palma. Les van retirar.

Un empresari que també demana anonimat explica que, per entendre Mallorca, s’ha d’haver jugat al Monopoly: «Compres, vens, traeixes i, al final, l’únic que guanya és la banca i qui ha traït fins i tot els seus parents». De fet, és en el territori on el bauzisme ha fet una altra de les seves cartes de presentació. A la seu del grup ecologista GOB, no se’n saben avenir. Han rebut una carta en qua-

tre idiomes –incloent-hi el rus– remesa des del Govern balear, demanant-los que, si els coneixen, facilitin el contacte de possibles inversors estrangers interessats a recalar a les illes. «Suposo que se’ls va colar en un enviament massiu», apunta la seva portaveu, Margalida Ramis, que acusa Bauzá de «recuperar les polítiques més agressives i propiciar una desregulació a la carta amb l’argument de reactivar l’economia i crear llocs de treball en unes illes amb 90.000 aturats».

Emparat sota la lluita contra la crisi i «l’amenaça d’indemnitzacions milionàries per reclamacions judicials de promotors» desposseïts de drets urbanístics, l’Executiu del PP va derogar la normativa proteccionista heretada de socialistes i nacionalistes, la llei 4/2008, que va fer avortar desenes d’urbanitzaci-

«Per entendre Mallorca s’ha d’haver jugat al Monopoly: sols guanya la banca i qui traeix els seus parents»

ons en punts sensibles de la geografia insular. Llavors, es parlava de preservar el paisatge, autèntica gallina dels ous d’or d’una economia dependent del turisme.

PER «INTERÈS AUTONÒMIC» /

Avui, només es parla de la crisi. Alguns projectes han vist reduïts a la meitat els terminis de tramitació per «interès autonòmic». La llei de mesures urgents per reactivar l’economia i la nova llei general turística persisteixen en la decisió de superar la crisi facilitant el camí a inversors i sense arribar a aturar la sagnia de l’atur en un any rècord en nombre de visitants. Un nou capítol de la vella batalla entre el negoci i la protecció de l’entorn. L’abril passat, 5.000 persones van secundar la cadena humana convocada pel GOB per enllaçar la badia de sa Ràpita-es Trenc, quatre

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 19

mel i sucre

DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2013

Contestació a les Balears 3 El perfil

5

Pàgines 2 a 6 888

LLORCA / G. BOSCH DELAIGUA / EFE / MONTSERRAT T. DÍEZ

JOSÉ RAMÓN BAUZÁ 3 Exalcalde de Marratxí, va sortir a escena com la perla del

PP. El seu gir espanyolista ha desencadenat una rebel·lió fins i tot dins del seu propi partit.

Ministre autodescartat M. G. / C. G. PALMA

José Ramón Bauzá va ser presentat com la perla del PP balear quan Jaume Matas va fugir als Estats Units després de la derrota del 2007 i el seu braç dret, Rosa Estaràs, derrotada a les batalles internes, va buscar asil a les llistes europees. «A aquest, cuideu-lo», va demanar l’eurodiputada als dirigents del PP. Casat i sense fills, Bauzá va néixer a Madrid per casualitat. Allà estava destiant el seu pare, músic de l’Exèrcit, allà va estudiar Farmàcia i molts sostenen que allà somia culminar la seva carrera política. «M’he autodescartat com a ministre», va dir arran de la victòria de Rajoy.

Es va afiliar al PP de Marratxí el 1996 i el 2003 ja era alcalde gràcies a un pacte. Va repetir el 2007, però amb majoria absoluta. Després de la seva elecció provisional i a dit com a president del PP balear el 2009, va obtenir el suport del 70% de la militància en un congrés extraordinari que el va enfrontar a Carlos Delgado, màxim exponent de l’espanyolisme a les illes. Al cap de dos anys, va obtenir la majoria absoluta a les autonòmiques.

MAJORIA ABSOLUTA 3El 22 de maig del 2011, José Ramón Bauzá va treure la majoria absoluta per al PP a les autonòmiques.

El van votar fins a 200.000 persones pensant-se que era la solució a la crisi.

Farmacèutic i empresari ¿I l’ètica? L’oposició colla el president pels seus negocis. PSOE i PSMIV-ExM han interposat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB) per la suposada incompatibilitat amb la seva activitat com a farmacèutic i empresari –a la vinoteca El Divino i la firma patrimonial Bauser–, que no va declarar al Registre d’Activitats i Béns.

La Fiscalia investiga les connexions entre el deute de la seva vinoteca i el nomenament, i posterior sortida, de Borja Rupérez com a gerent d’IB3. El president nega les irregularitats.

A l’arribar al poder, Bauzá va augmentar el sou al seu equip el 25% perquè «són menys i treballen més». La UGT va denunciar el «greuge comparatiu» amb els funcionaris, i el TSJB va suspendre cautelarment la pujada, recorreguda pels serveis jurídics del Govern autònom. El president els va utilitzar sense èxit per demandar el líder de la UGT, Lorenzo Bravo, per dir-li «feixista».

Bauzá lidera l’únic Executiu autònom sense dones i, en un any i mig, va pel tercer conseller de Sanitat. «Estàs omplint la conselleria de rojos», li va dir al penúltim. «És ximplet com son pare i tibat com sa mare», diu d’ell un veterà conservador de la política balear, que com tants li aconsella que ampliï el cercle a qui confia decisions i consultes. La seva restringida comunicació i el seu estil sibil·lí a l’encarar conflictes generen tensions en un PP que oblida que entre l’expulsió del poder de Matas i la majoria absoluta de Bauzá sols hi va haver 2.000 vots de diferència. H

Rebaixar el català

Protestes contra la urbanització de sa Ràpita (a dalt) i en defensa del català.

quilòmetres de franja verge de litoral mallorquí on un complex hoteler de 1.200 places, amb camp de golf i instal·lacions poliesportives, ha obtingut l’«interès autonòmic» del Govern.

Just a la mateixa àrea on el juny de l’any que ve, com a data límit, s’haurà de demolir per ordre judicial la inacabada urbanització de Ses Covetes, després d’anys de plets entre el grup ecologista i l’ajuntament de Campos (governat pel PP), aliat amb el promotor.

Davant dels que l’acusen de «seguir la fracassada senda del furor urbanitzador i l’especulació», Bauzá argumenta que ofereix «seguretat jurídica als inversors» per crear treball i «fer sortir les Balears de la crisi», convençut, a més, que el sector privat generarà «sinergies positives a l’entorn». H

regionalisme des del partit Proposta per les Illes.

A les protestes per les retallades i les pujades d’impostos Bauzá suma la rebel·lió interna. Va presumir d’haver-se desprès de còmplices del saqueig de Matas, però l’acció de la justícia ha demostrat que no era tan cert. L’últim escàndol, la Gürtel balear, ha costat el càrrec al delegat del Govern i al president del Parlament, però no ha impedit que el primer, José María Rodríguez, lideri el PP de Palma i el segon, Pere Rotger, mantingui l’acta de diputat.

Bauzá, que havia nomenat Delgado vicepresident del partit, el va portar a la cartera de Turisme, per a descontentament de les sensibilitats que conjuguen el sentiment espanyol amb la defensa de «lo nostro». Amb la rebaixa del català a un simple mèrit, han crescut els desacords.

L’acalde de Manacor i diputat, Antoni Pastor, es va desmarcar en la votació parlamentària sobre l’idioma. Va ser expulsat del PP i, amb set regidors, va muntar Coalició per Manacor. «Hi ha enfrontaments amb tots els sectors perquè es governa des de la demostració de poder, quan tocaria buscar complicitats», denuncia Pastor.

«Bauzá ha de deixar d’inventar confrontacions lingüístiques i solucionar la situació d’emergència de molta gent», sosté Jaume Font, un altre expopular disposat a ressuscitar el EFE / BALLESTEROS

19

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 20

mel i sucre

DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2013

6

Contestació a les Balears 3 L’entrevista

Pàgines 2 a 6 LLL

«Ignorava que la llengua fos un problema» MONTSERRAT CASAS Rectora de la Universitat de les Illes Balears (UiB) EL PERIÓDICO

MARISA GOÑI / CATALINA GAYÀ PALMA

Montserrat Casas Ametller (Hostalric, 1955) va accedir al rectorat de la Universitat de les Illes Balears (UiB) el març del 2007 i va ser reelegida el 2011. Llicenciada en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtica de Física Atòmica, Molecular i Nuclear, Casas s’ha distingit els últims mesos per la seva posició belligerant enfront de les retallades governamentals en l’ensenyament superior i en la investigació.

«La Constitució protegeix la llibertat d’expressió. Els que som més vells ja hem viscut èpoques així»

«Les llengües són una riquesa.

Qui d’això en fa un problema no li resol res a la societat –¿Hi ha motius per a les mobilitzacions en l’educació?

–Sí. Tant l’educació com la sanitat són els pilars de l’Estat del benestar, i el sistema públic d’educació d’aquest país és, en gran part, el pilar de la cohesió social. Ara podem tenir, una altra vegada, una situació en què només tinguin dret a la universitat els que disposin dels mitjans econòmics, i que la cohesió social es trenqui.

–¿Els recolza el Govern balear?

–Aquesta comunitat autònoma no ha considerat mai la universitat com una cosa prioritària. Jo vaig arribar al rectorat el 2007 i, en aquella època, els empresaris anaven a buscar

20

–¿Creu que els avantprojectes sobre els símbols i la convivència són un intent de neutralitzar les aules o una retallada per a la llibertat d’expressió?

–Crec que, en democràcia, tot el que siguin símbols o idees que no incitin a la violència han d’estar permesos. Si no es fa d’aquesta manera, en el fons, s’acaba anant contra el mateix país i també contra el mateix Govern. Els símbols que van en contra dels drets humans no haurien d’estar permesos, ni a l’escola, ni a cap altre lloc. Però sí que s’ha d’explicar per què estan prohibits. Això és el que fa que una ciutadania sigui formada i culta, i que tinguem una democràcia real i justificada. Tot el que es fa en contra d’això, haurà de ser el Tribunal Constitucional el que ho dictamini. La mateixa Constitució protegeix la llibertat d’expressió.

Només faltaria que no poguéssim expressar-nos, els que som més vells ja hem viscut èpoques anteriors així.

33 Montserrat Casas, en una imatge institucional de la Universitat de les Illes Balears (UiB). els estudiants als instituts i els oferien feina per 1.000 euros a la setmana. El fracàs escolar va ser estrepitós.

Som la comunitat amb menys universitaris, només n’hi ha un 21%.

–¿Quina opinió li mereix la nova legislació de l’Executiu de José Ramón Bauzá sobre el català?

–La llei de normalització lingüística, de 1986, ha donat una situació de consens i de cohesió social, i això ha permès la coexistència tranquilla de les dues llengües oficials. Tinc la sensació que, en lloc de potenciar la riquesa dels idiomes, el que es

fa ara són normatives que intenten trencar aquesta espècie de coexistència pacífica.

–¿Han tingut problemes per la llengua a la universitat?

–A la universitat, els problemes de llengua no existeixen. Jo ignorava que la llengua fos un problema.

–Bauzá ja ha anunciat que vol transferir el seu programa lingüístic a l’àmbit universitari.

–Sempre me n’assabento pels mitjans de comunicació. La UiB té el català com a llengua oficial conjunta-

ment amb el castellà. Quan canviïn l’Estatut i també els estatuts de la universitat, que vinguin i m’ho expliquin. Repeteixo: dins d’aquesta universitat tothom s’expressa en la llengua que li és més pròxima.

–¿I com respondrà la UiB si el Govern aplica els canvis?

–És la mateixa universitat la que ha de canviar els estatuts, però a més a més haurà de canviar l’Estatut d’autonomia. Les llengües són una riquesa i un mitjà de comunicació. Qui fa d’això un problema, no resol res a la població, tot al contrari.

–¿I si s’aprova aquesta llei?

–Aleshores espero que també es treguin tots els símbols religiosos. No hi tinc res en contra, però si hem de treure símbols s’han de treure tots.

Si comences a prohibir coses perquè tens el poder polític per fer-ho, tard o d’hora, això se’t girarà en contra.

–¿Els han consultat els canvis?

–Ens van consultar la llei de la funció pública. I des d’aquí s’han enviat al·legacions. Una altra cosa és que ens facin cas. S’ha fet un document que justifica que el camí que va seguir la llei de normalització de 1986 potser és millorable, però és bo. Per a una societat cada vegada més multicultural és important que hi hagi un factor de cohesió. Si no, al final el que hi ha són guetos. H

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 21

mel i sucre

DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2013

8

Editorials

Noms propis

L’opinió del diari s’expressa només als editorials.

Els articles exposen posicions personals.

Jordi Vilajoana

Bauzá crispa la població de les Balears

Q

uan una societat tradicionalment tranquil·la i pausada com la balear mostra signes evidents de malestar i es mobilitza com poques vegades abans, és senyal que alguna cosa important l’afligeix. I no es tracta de la crisi econòmica, un factor comú, en més o menys grau, a totes les autonomies, sinó d’un estil de govern que, per autoritari i carrinclonament espanyolista, introdueix divisió i crispació entre els ciutadans. En només un any i mig al capdavant de l’Executiu balear, José Ramón Bauzá ha concitat amb les seves decisions tanta antipatia que a l’anomenada illa de la calma, Mallorca, i la resta de l’arxipèlag es viu una infreqüent agitació popular.

L’element nuclear de les protestes és la política lingüística de Bauzá, dirigida a reduir la presència del català a l’escola i a l’Administració. La tesi de l’Executiu autò-

nom és que ja no és necessari protegir el català i que les mesures que han regit les últimes dècades per assegurar-ne la supervivència en un entorn de pressió del castellà–i, per efecte del turisme, altres idiomes– s’han de canviar. És per això que rebaixa a mèrit, en lloc de requisit, el coneixement del català per accedir a la funció pública, maniobra per primar el castellà com a llengua vehicular a l’escola o permet la traducció al castellà de topònims inequívocament catalans. Una política que segueix

La política lingüística contrària al català, seguidora de la de València, fa esclatar les protestes de la ciutadania

Secretari general de Presidència

l’estela de l’empresa ja fa anys per la Comunitat Valenciana, també en mans del PP. El fantasma del pancatalanisme, agitat convenientment, ha donat alguns rèdits polítics als conservadors valencians, i se suposa que Bauzá deu esperar el mateix a les Illes Balears. No obstant, ningú mitjanament informat pot témer seriosament avui dia una estratègia d’expansionisme polític des de Catalunya cap a altres comunitats de parla catalana. Una cosa molt diferent és la defensa de la llengua i els elements culturals comuns, una tasca que ha de comprometre igual catalans, valencians i balears. Però a Bauzá li resulta més fàcil fer concessions a l’espanyolisme –minoritari però poderós– que actuar amb rigor en aquest i en altres assumptes, com la corrupció i la política mediambiental, on el PP balear presenta una línia de continuïtat amb les vergonyoses etapes de Gabriel Cañellas i Jaume Matas.

Els ciutadans de Balears no s’ho mereixen.

El nou Eix Transversal

A

partir d’avui, 20 anys després de la seva inauguració, l’Eix Transversal funcionarà com una autovia de dos carrils en tot el traçat de 140 quilòmetres i en alguns trams de tres per facilitar els avançaments a camions. Fins ara només disposava d’un carril en cada sentit, una amplada que molt aviat es va quedar curta per absorbir el trànsit que utilitza aquesta carretera per travessar Catalunya d’est a oest, entre 8.000 i 17.000 vehicles diaris. Els dos objectius principals

Animus iocandi

d’aquesta via –descongestionar la circulació de les carreteres que envolten la zona metropolitana de Barcelona i facilitar el transport entre les comarques de Ponent i les de Girona– estan àmpliament aconseguits des de fa anys. Tant, que el seu ús intensiu va posar de manifest de seguida la necessitat del desdoblament que avui comença.

Però, a la vegada, el cost d’aquesta nova infraestructura planteja un problema. Perquè independentment del mètode de pagament triat –en aquest cas, l’anomenat peatge

a l’ombra–, es tracta d’una obra pública sufragada amb impostos. La utilització de l’Eix per part de transportistes que es mouen de nord a sud i viceversa només s’explica pel seu interès d’eludir el pagament de les autopistes que cobreixen aquestes rutes. Per això la Generalitat vol aplicar l’anomenada eurovinyeta al transport pesat que passi per la nova autovia, i obtenir així uns ingressos que destinarà a pagar les obres i també a millores en el sector del transport. Una iniciativa polèmica però que ha de ser estudiada.

Ferreres

EEEE El que fins ara era portaveu de CiU al Senat substituirà Francesc Homs.

Una de les seves principals missions serà mantenir el diàleg amb l’Administració central, una tasca en què l’exconseller de Cultura i exdirector de la CCRTV té una dilatada experi3Pàg. 18 ència.

José Luis Baltar Expresident de la Dip. d’Ourense

EEEE Va estar tants anys al capdavant de l’organisme provincial gallec que va tenir temps de col·locar 115 persones com a funcionaris sense complir els requisits legals. O almenys això és el que pensa el fiscal, que atén així una denúncia presentada 3Pàg. 20 el 2010.

Lluís Recoder Exconseller de Territori

EEEE Les presses no són mai bones conselleres. La urgència per obtenir els diners de la privatització d’ATLL no hauria d’haver impedit un estudi impecable de les ofertes per evitar reclamacions legals i ombres de sos3Pàg. 23 pites.

Pere Duran Director de Turisme Barcelona

EEEE La capital catalana veurà augmentar en un 10% la xifra de visitants professionals que assistiran als congressos i convencions que se celebraran al llarg del 2013. Els dos sectors més puixants són el mèdic i el 3Pàg. 31 tecnològic.

Laura Vall Música

EEEE Aquesta manresana resident a Los Angeles des de fa cinc anys i líder del grup The Controversy està rebent tota mena de distincions als Estats Units per la seva música alternativa. Avui actua al Kursaal de 3Pàg. 49 la seva ciutat natal.

21

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 22

mel i sucre

dalt del turó

Apunts del Pla de Mallorca enfangats pel call vermell CliMeNT PiCorNell

22

“A ca nostra, es dia de Tots Sants, solíem girar ses canals de s’aigo des ploure cap a sa cisterna, t’ho dic perquè amb aquest temps ja no saps què has de fer, ni quin dia toca fer-ho…”, és n’an-

hora, fa voltes a la ‘mansana’ amb cara de seriositat com qui pren una purga o deu cullerades d’oli de bacallà. en s’estiu els veïnats l’escometien ‘i que ja tornes passar!’ ‘Que no has pensat en tot?’

perquè s’allargàs el dia i blasmava els horabaixes i vespres inacabables i foscos de l’hivern, asseguda a la camilla, amb la companyia d’algunes veinades, sense poder sortir a la fresca,

dreu rafelindro que ja baixa d’arreglar els animals de la seva caseta d’es revellar. ‘Vas ben abrigat’, li dic. ‘sí, faig més planta que un porc tapat amb una manta”. Deim adéu a na Magdalena Carota. a na Magdalena el metge li ordenà caminar. Quan li va demanar quant de temps, ell, sense pensar-ho molt li digué: ‘deu voltes a sa mansana’. i ella, aplicada, com qui compleix una recepta, cada dia, a la mateixa

Però ara ja saben que el caminar de na Carota té finalitats terapèutiques, que és una ‘dona caminadora’ més i són respectuosos: ‘No... i avui t’ho prens en calma!’

‘Magdalena no has de frissar tant!’ i coses així.

anhelant els dies en què a les nou de l’horabaixa encara fa sol: allò era vida, per a ella. esper que allà on és sigui sempre així, lluny del temor que li provocaven els dies curts i les fosques llargues. ***

*** Ma mare solia dir: “Per sant Antoni de gener, camina una hora més es traginer”, sospirant

Roades, i alguna gelada, són les protagonistes de les nits calmes d’hivern, i boira als clotals. “Bona boirada, bona soleiada” deia el

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 23

mel i sucre meu veïnat Polandre. la vinagrella, que mantén les gotes d’aigua damunt les fulles, s’ha ensenyorit del bocí. l’amitger ha estellat quatre ametlers morts a s’alzinar des Padrí i vaig a cercar-hi la llenya. Quan me’n tem vaig enfangat fins devers els garrons. i enfangat de call vermell que deixa un rastre potent i argilós que se fica per tot. Per afegitó el cotxe hi queda encallat. Com que no em bastarà la llenya i no vull ser com s’ase des Carritxar –que li feien dur sa llenya, però ell no se podia escalfar- en coman una tona a en Xumet de Vilafranca, que em du un carregament d’ametler i ullastre, tallat així com toca, a 0’17 euros el quilo, 170 euros. el mateix que em costen deu quilos de sobrassada casolana que tenia comanada. *** És hivern de ple. Ja se sap però que ‘per sant Antoni fredura i per sant Llorenç calura, ni l’una ni l’altra dura’. a les festes d’estiu i a les d’hivern, ara per sant antoni amb els foguerons, el protagonista, per molt que surti com actor secundari, és el dimoni.

Faig el meu hit-parade. en primer lloc el dimoni de Montuïri, que surt amb els cossiers, l’agost, ell tot sol se basta per dur a retxa tot el personal; en Banya Verda és fenomenal, tot energia, i tot tendresa quan se lleva la carota i mostra la cara als nins petits (‘ho veus, és un home!’); adesiara va a la rotllana on ballen els cossiers perquè la Dama li passi per damunt, però és com ‘un a més de’, vull dir que hi va perquè toca, la gent el vol veure assajant la llendera per les cuixes de la jovenalla, baixant escapat a una velocitat increïble per les capavallades del poble. en segon lloc, els dos dimonis d’artà, que surten

per sant antoni de gener, els dels ases, el del porquet. sant antoni, que toca ser el protagonista fa un flac paper, estàtic, darrera un careta que no s’han preocupat gaire de què no sembli un careta, aposta; els dos dimonis, negres i esquelètics, ballant amb rit me, manegen amb elegància les dues barrotes, dos troncs de canya fel·la, amunt i avall, i la gent se’ls rifa, per dar-los doblers i retratarse amb ells, mentre sant antoni damunt l’ase, actor principal, és com un ‘enxufat’ del productor de la pel·lícula. en tercer lloc, els set dimonis de la festa d’estiu de sant Joan, dimonis rabiosos que fugen de la gàbia on havien estat tancats, picarol a la coa, i amb llicència per repartir fuetades, ells són de mel i sucre, ells poden pegar, però no rebre, el so de les xirimies hi posa el contrapunt fester i calorós. els demés dimonis... i menys encara aquestes colles de diables domesticats i teatrals de les festes més modernes, alguns fins i tot amb les banyes flàccides!

*** El padrí Ferrer ho tenia clar i advertia als fills: “No vull fer de baciner i anar captant almoina per caritat”. li responia la padrina Ferrera –que era com un burjó de forn quan punyia-: “Calla! Que de pobre que ets no tens ni per sa mortaia! si dures tant pudiràs més que la carn de vas!” Fa poc dies ha mort l’home més vell del poble, als 98 anys. Me trob el sen Parreta: “a partir d’ara, Climent m’has de tenir un respecte”. “Jo sempre el vos he tengut”. “Ja ho sé, però vull dir un respecte especial, ara som s’homo més vell des poble. No voldria que diguessin de jo lo que sentia dir a mon pare: ‘aquest dura més que un mànec de cullera! si t’he de ser franc no

frissava massa de ser-ho, però ara ho som”. 96 anys i té la memòria intacta. No li passa allò que fa més de cent anys alois alzheimer descobrí mirant amb el seu microscopi, unes lesions al cervell, plaques de senilitat causades per una proteïna que causen una discapacitat funcional i que provoquen la necessitat de dependència, la gent ho associa a la pèrdua de memòria. *** La memòria. Ara els homes i les dones majors del poble tornen a costura. amb una maleta, com els al·lots menuts van a classe de ‘memòria’. alguns més aplicats, altres més remolestes. Mir el quadern de la meva sogra. ordenament de lletres per construir paraules; formar frases amb significat; unir dates, conceptes o llocs per potenciar el record semàntic; gnòsies, identificar ombres d’animals, proves de raonament senzilles, sudokus fàcils; completar sèries amb espais en blanc…així, al manco, no es deterioren encara més les seves capacitats cognitives. ‘idò què te pensaves? No, i... no en fall ni un dels problemes que em posa sa mestra, som de ses primeres’. Classes de memòria, quasi res! *** Al costat del foc que fan les estelles d’en Xumet acab Temps de prodigis, una novel·la entretenguda i ben documentada, ambientada durant la revolta popular de les Germanies que ha escrit en sebastià Manresa, Timpano, mascarats i agermanats, algun toc de realisme màgic, amb secta secreta inclosa.

M’esperen els Dietaris­d’en Joan estelrich, Turricano, que ja he fullejat desordenadament.

23

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 24

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de desembre Des del punt de vista meteorològic el desembre de 2012 ha estat un mes bastant estable i calmat. les temperatures no hi han baixat gaire. la mitjana s’ha establert en els 12,4 ºC, exactament igual que la de l’any 2011; la xifra més alta d’aquests darrers anys per al desembre. l’oscil·lació de la temperatura s’ha mogut entre aquests dos extrems: des de la mínima de 6,3 ºC (dia 2) fins a la màxima de 19,8 ºC (dia 24). el gràfic de temperatures mostra unes línies pràcticament horitzontals al llarg de tot el mes que evidencien una meteorologia amb poques variacions en aquest període. el dia més fred del mes va ser dia 12 amb una temperatura mitjana de 8,8 ºC, mentre que el més càlid es presentà el dia 15 amb una mitjana de 15,9 ºC. la major part de dies han superat els 11 ºC de temperatura mitjana. aquesta calma en l’atmosfera ens ha duit molt poca precipitació. en tot el mes únicament han caigut 9,1 mm. un desembre amb poques pluges com també passà en el 2011. la humitat tampoc no ha estat massa elevada per a aquest mes, amb una mitjana del 73,67 %; i amb una evaporació remarcable, de 2,2 ml/dia. Hem tengut un desembre més sec que el novembre i octubre anteriors. aquest temps afavorí la pagesia en les tasques agrícoles d’aquesta època. la bona saó facilità la manipulació dels sòls. es va disposar d’una terra en condicions idònies d’humitat, després de les pluges importants de l’oc-

24

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT. NOV. DES.

2012

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 2008

2012

Pluviometria 2011 2010 2009

2008

10,6 07,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27,0 22,2 19,3 15,1 12,4

10,0 10,7 11,8 16,2 19,0 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5 15,8 12,4

32,9 50,1 15,4 34,4 07,4 02,7 02,0 04,4 27,0 93,6 100,8 9,1

74,0 59,0 40,2 07,9 12,0 58,0 18,1 01,0 22,7 48,4 204,1 9,4

037,5 014,6 034,9 015,6 124,0 032,4 002,9 000,7 021,2 98,3 115,4 100,5

09,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7 13,4 10,6

09,8 09,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6 15,6 12

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7 18,3 12,7 10

056,0 073,8 043,7 044,2 122,2 010,2 003,4 005,4 036,5 106,6 39,6 33,3

067,9 022,6 039,1 050,6 024,2 001,6 001,2 016,3 264,6 42 23,7 134,7

MES D’DE DESEMBRE

2012

2011

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

12,4 ºC 19,8 ºC (dia 24) 6,3 ºC (dia 2) 9,1 mm 5,6 Km/h 82,1 Km/h (dia 5) ONO 73,67% 1004,16 mb 2,2 ml/dia

12,4 ºC 19,7 ºC (dia 22) 5 ºC (dia 19) 9,4 mm 7,9 Km/h 80,5 Km/h (dia 17) ONO 74,50% 1022,82 mb 2,2 ml/dia

GENER 2013 (fins a dia 25) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

tubre i novembre, per a la sembra dels cereals. les temperatures suaus per altra part afavoriren la germinació. llevat d’uns pocs dies de la primera quinzena del mes en què el vent bufà en velocitats mitjanes

11 ºC 20,9 ºC (dia 7) 4,1 ºC (dia 25) 49,8 mm 7,3 Km/h 85,3 Km/h (dia 23) ONO 2,7 ml/dia

superiors als 10 Km/h (a destacar la màxima de 82,1 Km/h del dia 5), durant la resta l’aire no s’ha mogut massa. la velocitat mitjana s’ha establert en els 5,6 Km/h. la direcció predominant s’ha situat entre ponent i mestral (o-No).

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 25

mel i sucre

!"

!

Comentari al mes de gener

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2011 Radiació solarEnergia generada Radiació/

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB. OCTUBRE NOVEM. DESEM.

Tª mitjana

(Wh/m2)

(kWh)

Energia

plaques (ºC)

066579 087842 114202 157392 185426 188100 184900 193269 143216 111787 063234 062813

05540 07220 08982 11500 14365 14339 13909 14484 11000 08880 05103 05215

12,02 12,17 12,71 13,69 12,91 13,12 13,29 13,34 13,02 12,59 12,39 12,04

10,70 12,80 14,50 21,07 25,26 28,05 29,90 31,99 27,79 22,08 16,39 12,51

Parc solar fotovoltaic

ANY 2012 Radiació solar Energia generada Radiació/

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB. OCTUBRE NOVEM. DESEM.

Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2)

(kWh)

Energia

plaques (ºC)

066715 082679 138558 158748 206187 204078 204780 182411 135702 105393 061212 065849

05534 06847 11315 12744 15751 14930 14167 11628 10379 08245 04863 05437

12,06 12,08 12,25 12,46 13,09 13,67 14,45 15,69 13,07 12,78 12,59 12,11

10,81 09,15 16,59 18,93 25,54 31,25 31,71 33,00 25,89 21,59 15,75 12,57

Durant la primera quinzena de gener hem tengut unes temperatures similars al desembre, més bé suaus per a aquesta època de l’any.

Ha estat a partir de dia 14 quan la sensació de fredor d’hivern s’ha intensificat una mica més, amb una baixada de les temperatures en alguns dies i especialment els darrers. a partir de sant antoni, per altra banda, el temps s’ha fet més inestable i les pluges s’han anat succeint, implantant un ambient atmosfèric d’humitat i de gelor que accentua el caràcter hivernenc d’aquesta època. la coincidència d’un descens important de la temperatura amb uns dies de pluges importants, ens ha duit les primeres nevades a la serra de Tramuntana. aquestes darreres jornades, entre el 23 i el 25, s’hi han pogut observar els cims més alts coronats de neu. a sant Joan hem recollit 49,8 mm fins a la data; a moments la precipitació ha estat com a d’aigua neu o calabruix. un temps, el d’aquests últims dies, que ja és d’hivern de veres i que ens convida més que mai a estar devora el foc.

no emès (Kg)necessitaria (litres)

04483 05546 09165 10323 12758 12093 11475 09419 08407 06678 03939 04404

1384 1712 2829 3186 3938 3733 3542 2907 2595 2061 1216 1359

en el desembre hi ha hagut un augment remarcable de la radiació solar respecte al mes de novembre. Hi ha influït el fet d’haver tengut un desembre, comparat amb el mes anterior, amb poca inestabilitat atmosfèrica i per això s’ha pogut captar més energia a les plaques. en conseqüència s’han generat uns 500 Kw/h més que en el passat mes; la generació total d’aquest mes també ha superat la del desembre de 2011. el rendiment de les plaques, paral·lel a la baixada de la temperatura, ha millorat en relació al novembre (de 12,59 a 12,11).

25

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 26

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Hi podem veure mossèn Bartomeu Bauçà i l’amo en Guillem Bauçà “Gonella”, de l’obreria de sant antoni, que l’ajudava a les beneïdes.

Data de la fotografia: finals dels anys cinquanta. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

Fotografia 2: Carrossa amb sant antoni, acompanyada pel dimoni i una parella que toquen la ximbomba (l’amo en Francesc Guillemó i en Miquel Feleu) a meitat dels anys seixanta. aportació fotogràfica: arxiu fotogràfic d’amador Bauzà Bauzà, “Passol”.

Fotografia 3: el mes gener de 1979 els quintos nascuts el 1959 varen participar a les beneïdes amb un parell de carrosses. Hi podem veure l’amo en Joan des Camp i en Joan sastre (sant antoni). aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

26

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Pรกgina 27

mel i sucre

27

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Pรกgina 28

mel i sucre

28

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 29

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 41

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

natural. Proveir` a d’ales. 5. Vost`e n’´es un del Mel i Sucre. Quan el iac es desbarata pot acostar-se molt.

De bocaterrosa nega la seva posici´ o. 6. Article sense problemes de salut. Epitafi d’un herald. Colpegis repetidament, o tib` as desordenadament. 7. Sortida del bar. La divinitat que no pot faltar. ...!, un plat sec. El nostre Sant quan ´es a R´ ussia. 8. Posats a la disposici´ o amb un preu menor de l’habitual. L’anglosax´ o puja una pel·l´ıcula de Pixar. A = π · r2 .

Mont Blanc. 9. Igual que tu, nosaltres batem en un ordre il·l` ogic. Tendran confian¸ca ran d’una creu.

10. Surt de l’interior. Beneitura pr` opia d’un ase.

Darrers tirs. 11. Les joves solen jugar amb pepes.

Fa vibrar m´es en parella. Far´e un nuu a una nota despullada. 12. Atorguen incertesa a Las Vegas.

Retiri la brut´ıcia de la part inferior d’un banyista.

Quan puja, afirma la pres`encia de vocals.

Horitzontals: 1. No est`a al lloc que indica. Que no admet discussi´o. 2. Instruments agr´ıcoles. Actuaria a condici´ o de. 3. Amena¸cam o, accentuadament, ho f´erem. Tal i com D´eu els va dur al m´ on. 4. Faig apte. D’on prov´e la fusta del braser. 5. Subst`ancia fragant i de tast caracter´ıstic, emprada per a donar al pa i als pastissos gust i olor d’acabats de coure. De la teva propietat. 6. Pilar.

Radies les unitats anglosaxones. Comen¸ca a caure.

Rels i fulles del baobab. 7. Moixos ebris. La lluna decreix. L’aspecte facial d’una arca mal constru¨ıda.

El podeu resoldre a: 8. Pal´ındrom volador. Que no t´e explicaci´ o raciomelisucre.cat/?p=1150 ´ nal. Es nin en ambd´os sentits. 9. Seient de cinema.

La penya et t´e damunt un pedestal. 10. Logaritme neperi` a. Element qu´ımic de nombre at` omic 3. La primera de l’´ ultima. Gest de sorpresa. 11. Per fer Solucio ´ al nu ´mero 40: una bona feina nom´es li falta una lletra. Natural de C A F E I N A Costa d’Ivori. 12. Rostia desbaratadament alguna A F E R R A R P A R R A I cosa amb pendent. Per un cavall avan¸car. 13. Qui A L T T U D comanda a l’Infern, per` o a qui no volen veure a TerC A I C P E ra Santa. Estris de pesca subjectats amb anses.

I G L U S S Verticals: 1. Elabora la nota. Capa¸c de mantenir una relaci´ o d’amistat. Coa de les coes. 2. Que peca d’un dels set pecats. Mineral de la fotografia, sulfat b` asic de potassi i alumini. 3. ´Index que influeix en la densitat de poblaci´ o d’un pa´ıs. El Sol i ella no es poden ni veure. 4. Sobrevisqu´es a la selecci´ o

T A S C A U A D A D A C L A O S OM U P A C T

A M A N E A A R T A A I N E R R I R A M A N A D A A R A N

O N A D A C P A I M

R C A N T A R A R R A D T E I N U T S I R O

A M A T S A S C E N D I

29

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Greixonera d’anguiles (sa Pobla) saCraMeNT Ferrer

l

a pesca d’anguiles amb cucada és l’única modalitat autoritzada al Parc de l’albufera de Mallorca, donades les seves característiques i considerant les necessitats de conservació i recuperació de l’espècie. la pesca amb cucada és selectiva i sostenible. l’habilitat dels pescadors es demostra amb el maneig de la canya, de la qual penja un fil (sense ham), un plom i una esca feta tan sols amb cucs de terra enfilats; la voracitat de l’anguila fa que, en mossegar l’esca, sigui capturada hàbilment pel pescador i dipositada dins un gambaner que resta dins l’aigua devora ell i que manté les anguiles vives.

Ingredients (per a 4 persones)

a 1 quilo de patates a 500 g d’anguiles a 200 g de ceba a 150 g de pèsols a 750 cc d’aigua a 5 alls a 4 ous a 3 tomàtigues de ramellet a 3 c/s d’oli d’oliva a 2 carxofes a 1 c/s de pebre bord a 1 branqueta de moraduix

30

a julivert a oli d’oliva i sal Preparació a Netejar les anguiles, llevar caps i butzes i trossejar-les. a Bullir els ous durant deu minuts. Netejar les carxofes i fer-les bocins. a llevar la closca dels ous i xapar-los per la meitat, de per llarg. a Tallar tres alls a rodanxes fines, triturar la ceba i la tomàtiga per separat. a Posar oli a la greixonera i fer un sofregit amb els alls, la ceba i la tomàtiga. a Quan és cuit, incorporar el pebre vermell i remenar perquè es crema de seguida. a abocar-hi l’aigua i quan bulli afegir els pèsols.

Deixar bullir 10 minuts més i incorporar les patates tallades a quadrets, les carxofes i el moraduix. a uns cinc minuts després posar-hi les anguiles. a Fer una picada d’alls, julivert i un dels ous bullits; reservar. a Passats cinc minuts més de cocció, col·locar els ous damunt, juntament amb la picada. a Deixar coure 5 minuts més i si les patates són ben cuites ja està llest per servir.

mel391_mis298 28/01/13 09:43 Página 31

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Febrer: la Candelera (2), Dijous Jarder (7), rua (10), Darrer Dia (12), Dimecres de Cendra (13), beata Francinaina Cirer (27).

Horaris de bus sant Joan - Palma Dilluns a divendres: 06.45 Palma - sant Joan Dilluns a divendres: 19.15 Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.20), 9.40, 10.40 (10.20), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40 (14.20), 15.40, 16.40, 17.40 (17.20), 18.40, 19.40 (19.20), 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.20), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59, 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59, 19.59, 20.59, 21.59, 22.59.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

El mes És un mes fred i humit. els ametlers treuen flor i els sembrats pinten de verd foravila. Per santa apol·lònia (9 de febrer) exsecallen tarongers i llimoneres, que també es poden trasplantar per aquesta època. Generalment pel febrer es poden empeltar, exsecallar o trasplantar els arbres que perden la fulla. És temps de cames roges i de tallar canyes. Durant aquest més se sol acabar de sembrar el gra. la lluna nova de febrer és la millor per sembrar patates i la vella per als alls. Pel febrer els tords davallen de la muntanya cap al pla.

(Notes preses del Pronòstic­2000, de La­terra­i­el­temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

1 febrer 15 28 15 març

la lluna

surt

es pon

07.56 07.40 07.23 07.00

18.07 18.24 18.38 18.54

27 gener 3 febrer 10 17 25 4 març

plena quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns­horabaixes de­dimarts­a­divendres 8:00 h a 13:00 h resta­d’hores­i­de­dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 27 de gen. Montuïri dia 3 de feb. Petra dia 10 Porreres dia 17 sant Joan dia 24 Vilafranca dia 3 de març ariany

Febrer de 1993 • una persona d’origen magrebí va venir a viure a sant Joan. era l’inici d’una tendència que després va agafar molta força.

• es va anunciar que una nova confraria, la de la santa Faç, sortiria a la processó del Divendres sant.

• es va canviar el mur de contenció de la Casa de Cultura, al carrer Bellavista.

• es va tornar celebrar l’enterro de la sardina, amb més poca participació que els anys precedents, segurament perquè feia un fred insuportable.

Febrer de 2003 • es va anunciar que no es reobriria l’estació de tren de sant Joan. a la fi, es va reobrir i darrerament s’ha tornat tancar.

• els partits estaven escollint els seus candidats: hi havia rumors que el PP presentaria en Gabriel Mora (presentaren en Joan Matas “Peremaiol”); el PsM va decidir presentar na Catalina Gayà, que anava com independent; uM va optar per na Maria Teresa Munar.

• Varen trobar un lladre que se’n duia cotxades de pedres planes de les que feien servir per empedrar el passeig de son Juny a Consolació.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

31