Mel i Sucre. Num. 392 febrer de 2013

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

L’amo Antoni Sastre, de sa Botigueta arNau CoMPaNy

mel i sucre Febrer 2013. Núm. 392

Escola, llengua i nouvinguts JorDi seDó

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Passatemps arNau MoraTiNos Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2013 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Bartomeu Mestre, Catalina Gayà, Marisa Goñi, arnau Company.

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta rua 2013.

Contracoberta Foto de Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 3

mel i sucre

notícies locals 1 l’ajuntament de sant Joan està preocupat pel futur del subministrament d’aigua potable i ha decidit prendre mesures. el batle Magro va dir al ple municipal que el nivell del pou públic havia baixat quatre metres aquest hivern i que el nivell no es recuperava. aquest fet va disparar totes les alarmes. l’ajuntament va aprovar fa mesos un reglament de l’aigua, i es va sotmetre a informació pública. Com que en el seu moment va passar desapercebut i ara ha provocat una certa polèmica (com contàvem el mes passat), s’ha decidit tornarlo a exposar per recollir al·legacions. es pretén regular totes les característiques tècniques que han de tenir els equipaments relacionats amb el subministrament, començant per les canonades i els comptadors. Fins que no estigui aprovat el reglament, se suspèn la concessió de nous permisos de connexió a les xarxes privades. el batle ha dit que l’objectiu és “posar ordre” i que hi hagi “garanties de subministrament” i “seguretat jurídica”. sembla que durant molt de temps s’han fet connexions i modificacions sense control municipal. així mateix, es destaca la necessitat de conscienciar els santjoaners que l’aigua és un bé escàs, que s’ha de consumir de manera responsable.

Els quintos d’enguany, el dia de la Rua.

1 el pacte de govern de l’ajuntament (PP i axsJ) varen aprovar els pressuposts de 2013. els dos grups de l’oposició (Cxi i Psoe) es varen abstenir. Pugen a 1.564.000 euros i segons el batle són uns “comptes realistes”. les actuacions que preveu l’ajuntament són modestes, com correspon a un pressupost auster: resoldre problemes de goteres al cementeri, posar jocs infantils a la plaça de la Constitució, reposar les persianes de Ca sa Mestra, reformar l’esplanada de davant el Centre sanitari (s’hi han posat unes columnes que han de sostenir una pèrgola per fer ombra), una vela per ombrejar el pati de

l’escola, barreres a la biblioteca (per evitar futurs robatoris), manteniment de camins, millores al poliesportiu i a la piscina, i actuacions relacionades amb el consum i l’eficiència energètica. s’ha creat el càrrec de responsable general de manteniment i el de cuidador de les instal·lacions esportives. un dels grans projectes que el pacte voldria veure realitzat durant la legislatura és la construcció d’un nou centre sanitari, ja que l’actual ha quedat molt obsolet. És la primera vegada en molts de temps que els pressuposts s’aproven a començaments d’any. encara que legalment s’haurien d’aprovar abans que comenci

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 4

mel i sucre

l’exercici, la pràctica habitual a molts d’ajuntaments és aprovarlos a final d’any (o més endavant i tot) i prorrogar els pressuposts de l’any anterior.

1 l’ajuntament de sant Joan ha cedit el cobrament dels rebuts de recollida de residus i clavegueram a la Mancomunitat del Pla. Ha estat el darrer dels municipis de la nostra comarca que ha pres aques-

4

ta decisió. Cedir el cobrament provocarà un petit problema de liquiditat a l’ajuntament, ja que els doblers passaran directament als comptes de la Mancomunitat, com a part del pagament del servei de recollida que fa el municipi. el servei és deficitari i el nostre ajuntament hi ha d’afegir doblers. s’ha intentat reduir-ne el cost, però fins ara les rebaixes s’han traduït en una reducció dels

serveis prestats. Per a sant Joan, això no és necessàriament dolent: per exemple, l’ajuntament s’estima més agranar els carrers amb la màquina i el personal propis que no donar-ho a fer pagant a una empresa. segons l’ajuntament, per arribar a un servei que no sigui massa deficitari (sense pujar les taxes), s’han de reduir les tones de rebuig i s’ha d’estendre el pagament a tothom que hi està

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 5

mel i sucre a l’ajuntament la seva revisió, si hi ha algun aspecte important que cregui que s’ha de variar.

La Rua d’enguany va comptar amb un bon nombre de comparses.

obligat, com els habitatges en terreny rústic.

fa anys la sGae amb la Federació de Municipis.

1 el ple de l’ajuntament va acordar per unanimitat l’adhesió a un conveni amb la societat General d’autors (sGae) per facilitar les relacions entre ambdues institucions en el tema de la liquidació dels drets d’autor pels espectacles públics que es realitzin a sant Joan. Per aquest conveni l’ajuntament comunicarà a la sGae els costs de les actuacions dies abans que es realitzin, i aquesta, en contrapartida, aplicarà un descompte d’un 25% a la tarifa normal. el conveni el va signar

1 s’ha rescindit el Conveni entre l’ajuntament i l’associació de Persones Majors de sant Joan. l’ajuntament els donava 9.000 euros cada any per ajudar a les despeses del menjador i per al manteniment de l’edifici. en aquests moments, el menjador ja no existeix i del manteniment se’n fa càrrec directament l’ajuntament, de manera que el Conveni antic ja no té sentit. el nou conveni s’ha aprovat amb la clàusula que la junta rectora que entrarà el pròxim dia 8 de març pot demanar

1 el dia de la rua (9 de febrer) uns lladres varen entrar al domicili d’en Joan Bauzà “Beina”, capatàs de l’ajuntament, i li provocaren unes pèrdues calculades en 10.000 euros, entre doblers en metàl·lic i objectes diversos. els desconeguts entraren a la casa del carrer del Mestre Mas entre les 21 i les 23 hores, quan en Joan i na Maria antònia, la seva filla, no hi eren. això fa pensar que algú els vetlava, perquè entraren a una hora que és molt probable que trobis gent a les cases. Per la magnitud del robatori, els lladres varen haver d’actuar ràpid. en Joan calcula que no varen tenir més d’una hora i mitja.

També va rebre en Xavier Moratinos, que va descobrir que li havien fets salvatges 500 litres de gasoil agrícola i peces de ferro que es posen a la part de davant del tractor per compensar el pes de les eines que van penjades darrere. el robatori va ocórrer a Baix de la Vila, entrant al poble des de Vilafranca. ens han dit que uns “compradors” de ferro es passegen per foravila. No fa gaire, uns s’aturaren a un tros on feinejava en rafel alzamora amb alguns ajudants.

Com que a en rafel li va parèixer sospitosa la curiositat dels externs, va anotar la matrícula i ho

5

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 6

mel i sucre va comentar a la Guàrdia Civil, que li va dir que ja havien estat denunciats més d’una vegada.

1 els dos partits que formen l’equip de govern de l’ajuntament de sant Joan, PP i axsJ, han aplegat els seus militants. Per al PP ha estat la primera trobada després de la recent renovació de la Junta local, que va ser molt disputada, donada la força del sector crític. es varen aplegar al local de Can Tronca. l’assemblea, per la seva banda, va reunir els militants i simpatitzants a Consolació.

1 en Miquel Pascual, regidor, va informar que algú ha destrossat el camí que va dels Quatre Vents a les graveres de son Tei. amb una retroexcavadora ha volgut eixamplar el camí, sense permís i sense respectar els arbres (alzines, ullastres i qualque garrover), alguns dels quals eren vells i tenien valor paisatgístic. a més d’haver-se eliminat arbres i deixat brutor dins el bocí de baix, el camí ha quedat molt malmès i les pluges futures el poden deixar impracticable. en Miquel Pascual va cursar una denúncia al seProNa (servei de Protecció de la Natura), de la Guàrdia Civil, que ara intentarà identificar el responsable.

1 l’agrupació local del PsiBPsoe va editar un nou full informatiu per donar a conèixer les seves actuacions a l’ajuntament durant el 2012 i els plans per enguany. l’any passat donaren suport a aquestes mesures principals: reglament de l’aigua, Pla d’ajust, camí públic al puig de sant Nofre, Catàleg de patrimoni, Normes subsidiàries, major control de les infraccions urbanístiques i conveni per tenir un servei de bus amb Palma a primera i darrera hora del dia. entre els punts que s’haurien de millorar a

6

l’ajuntament, en Frederic Febrer destaca: falta de seguretat, perquè només hi ha un policia local; falta de possibilitat de participació de l’oposició en determinades comissions de treball; no aprovació del pressupost de 2013; no actualització de la pàgina web; no contestació a l’agrupació socialista per utilitzar un local per a reunions; falta de transparència i publicitat en certes contractacions; nul·la voluntat d’aplicar les ordenances que s’aproven; fixació de la Fira el primer diumenge d’octubre; instal·lació de cartells a les entrades del poble que no suposen cap valor afegit.

1 Na Catalina lluïsa Gayà serà la nova presidenta de l’associació de Persones Majors de sant Joan. el 20 de febrer es va acabar el termini per presentar-se a les eleccions i només hi va haver una candidatura, amb na Catalina lluïsa i n’antònia Bauzà “Maiolina”, aspirant a presidenta i vicepresidenta, respectivament. les eleccions seran el 3 de març i la presa de possessori dia 8. les dues candidates ja formaven part de la junta directiva que ara acaba el mandat. la presidenta, Maria Teresa Juan “Tixedora”, serà vocal de la nova Junta.

1 el Consell de Mallorca ha demanat a l’ajuntament que ampliï les cases que es protegeixen amb les normes subsidiàries que s’estan elaborant actualment. el Consell vol que s’afegesquin 22 cases, però l’equip de govern diu que només una desena compleixen els requisits. s’intentarà arribar a una posició consensuada. Per ara, dins el nucli urbà hi ha 126 elements catalogats.

1 Dissabte dia 9 de febrer va desfilar la rua pels carrers cèntrics del poble. enguany la gent va estar especialment participati-

va i hi havia un bon grapat de comparses, tant a peu com en carrossa. els Quintos es varen veure amb feines per lliurar els premis a les millors comparses per l’alt nivell general.

1 Han passat les festes de sant antoni sense que cap bar dels que ho feien habitualment hagi organitzat cap torrada. Ni Can Tronca, ni el Tres-Dos, ni Ca na Mates han mogut res. Haver passat de dues o tres torrades a cap fa que molts pensin que és certa la sensació que la concurrència als bars ha baixat molt els darrers temps, indubtablement per culpa de la crisi.

1 el santjoaner Jaume sastre no serà finalment conseller del BMN (Banc Mare Nòstrum) on està integrada la caixa d’estalvis sa Nostra. Com sabeu, en Jaume va ser proposat per la junta de sa Nostra, quan pareixia cantat que guanyaria un candidat més “tradicional”. la presidència del grup l’ha vetat emparant-se en una suposada falta d’experiència en el sector i per l’enfrontament judicial que va tenir amb en Pedro J. ramírez, director d’El Mundo, però tothom creu que se l’ha castigat perquè és independentista.

Mentrestant, el Govern vol fer una llei a mida perquè un condemnat per evasió fiscal, indultat per Zapatero, pugui ser vicepresident d’un dels bancs més importants d’espanya.

1 els darrers dies de febrer va arribar una forta onada de fred. segons les previsions, les precipitacions podien ser en forma de neu a cotes tan baixes com la nostra, però no se n’esperava gran quantitat. una bona saó seria ben rebuda pels pagesos, ja que el cereal va molt enrere per la poca aigua dels darrers temps.

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Pรกgina 7

mel i sucre

7

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 8

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió ordinària de dia 13 de febrer de 2013 la primera sessió de l’any havia de ser a finals del mes de gener, però es va retardar uns dies per poder-hi dur els pressupostos de 2013, amb el consens de tots els grups polítics, a l’objecte de no haver de fer una sessió extraordinària per aquest menester. Va començar puntualment amb l’assistència de 8 regidors. la regidora que faltava es va incorporar al cap de poc temps d’haver començat, per motius de feina. l’aforament del públic (10 assistents) constata que les qüestions ordinàries del consistori, baldament siguin tan importants com l’aprovació dels pressupostos de tot un any, no desperten el mateix interès que les intrigues i malavinences. els assistents habituals recordam, amb un gran alleujament cada vegada que comprovam que els intensos debats i les tensions que es generaven al consistori passat per temes sense importància, dels quals en aquests moments ni tant sols se’n parla, ja són temps passats que difícilment tornaran. Però el fet constatat és que aquella tensió, aquelles bregues intestines, aquelles empinades de carro per no res, generaven el morbo necessari perquè s’interessés per assistir a les sessions bastant més gent que la que s’hi interessa ara, que es debaten sense crispació temes molts més delicats i interessants pel poble que llavors. i és que la condició humana és així, i parl també per jo mateix: com assistent de públic i, per tant, subjecte passiu, era molt més fàcil mantenir els sentits

8

totalment desperts i alerta en aquella situació inútilment tensa que ens els debats constructius que es generen actualment per aconseguir el màxim consens en els acords, i la màxima eficàcia en la seva aplicació.

La data de la sessió es va posposar uns dies per poder-hi dur els pressupostos de 2013 Passant a l’ordre del dia, després d’aprovar per unanimitat l’esborrall de l’acta de la sessió anterior, dels decrets de batlia, i d’escoltar l’informe d’intervenció sobre el seguiment del Pla d’Ajust abordat a principis de 2012, es va passar a debatre un seguit de punts que desembocaren en una tanda d’acords, la majoria dels quals per unanimitat, la qual cosa dos anys enrere hauria estat inaudita. en el quart punt es va acordar per 7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ + 1 Psoe) i 1 abstenció (Cxi) cedir a la Mancomunitat del Pla de Mallorca la recaptació de taxes i tributs per la recollida de fems i clavegueram. amb aquest acord la Mancomunitat ha aconseguit que tots els pobles associats s’adhereixin a la proposta (el nostro ha estat el darrer en fer-ho) Catalina Gayà va exposar una declaració d’intencions que poen desembocar en un pla de feina pels propers anys: posar sobre la taula la millora de les condicions del contracte amb l’empresa concessionària, pagant estrictament

pels fems que es recullen, i aconseguir el compromís dels santjoaners en optimitzar tot el tema de la recollida selectiva i de la utilització del Punt Verd, per no carregar el servei amb ni un euro més del que s’ha de pagar. en el cinquè es acordar, altre cop per unanimitat l’adhesió a un conveni amb la Societat General d’Autors (SGAE) per facilitat les relacions entre ambdues institucions en el tema de la liquidació dels drets d’autor pels espectacles públics que se realitzin a sant Joan. Per aquest conveni l’ajuntament comunicarà a l’sGae els costos de les actuacions dies abans que es realitzin, i aquesta, en contrapartida, aplicarà un descompte d’un 25% a la tarifa de recaptació. en el sisè punt, una altra unanimitat, per aprovar la resolució del conveni fins ara vigent entre l’ajuntament de Sant Joan i l’Associació de Persones Majors (APM) per haver quedat obsolet, i la seva substitució per un altre que s’ajusta a la realitat actual. a petició de la oposició aquest nou conveni es va aprovar condicionat a que l’ajuntament ofereixi la revisió d’aquest conveni a la nova junta rectora de l’aPM que entrarà a les eleccions del proper dia 8 de març, en el cas que hi hagi algun aspecte important que cregui que s’ha de variar. la darrera unanimitat del dia va ser pel setè punt, en el qual es va aprovar el dur altre cop a exposició publica el reglament d’utilització de les xarxes d’abastiment d’aigua pública a l’exterior del perímetre urbà. el

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 9

mel i sucre consistori ho ha trobat oportú en vista a les nombroses peticions que hi ha hagut en aquest sentit, en haver passat inadvertida la primera exposició per nombrosos usuaris d’aquestes xarxes. i finalment, el punt estrella: l’aprovació dels pressupostos de la corporació per 2013, que va tirar endavant per 6 vots a favor (3 PP + 3 axsJ) i 3 abstencions (2 Cxi i 1 Psoe). aquesta és una passa qualitativa important en la gestió de l’ajuntament, ja que no de bades hem de recordar que durant els darrers anys era habitual que s’aprovassin, o no, acabant l’exercici. enguany s’han preparat, discutit i consensuat amb temps suficient com perquè no hi hagi hagut cap vot en contra, i votat dins la primera quinzena de febrer. el batle va fer un repas dels ingressos i despeses partida per partida, i na Catalina Gayà en feu el resum general: el pressupost d’ingressos i el de despeses estan igualats al cèntim, la qual cosa indica que, al menys damunt els papers, no es preveu ni superàvit ni dèficit pressupostari. D’un total de 1.564.567 €, se destina aproximadament 1/3 a despeses de personal, un altre 1/3 a despeses corrents, i l’altre 1/3 restant a devolució de mota i interessos bancaris de préstecs, i a inversions reals. a aquest darrer apartat li corresponen aproximadament 85.000 €. l’equip de govern els va definir com a molt

ajustats, tant els ingressos com les despeses, i totalment restrictius, ja que els ingressos són molt limitats. Per part dels grups de la oposició, Cxi va fer una llarga intervenció per indicar, entre altres coses, que s’hagués pogut haver fet un esforç més important en ajustar algunes partides, especialment les de determinades despeses de personal, i el Psoe, després de felicitar l’equip de govern per haver-los presentat més d’hora que altres anys, i d’haver agraït la predisposició al consens i a la col·laboració de tots els grups polítics, els va qualificar de continuistes (els pressupostos) i va opinar que s’haguessin pogut augmentar algunes partides d’ingressos per afavorir-ne altres de despeses, sobre tot de caire sociocultural, amén de rebaixar la partida de festes, que la regidora del ram es va apressar a aclarir que en relació a uns anys enrere s’havia dividit per 3.

Pressupost 2013: 1/3 per despeses de personal, 1/3 per despeses corrents, i 1/3 per devolució de préstecs, i per inversions reals i fins aquí els acords. en els punts d’informacions hi va haver les següents:

Catalina Gayà: Durant el primer trimestre lectiu d’enguany, l’escola de música ha comptat amb 20 alumnes, ensenyats per 4 professors. els costos directes per l’ajuntament has estat d’uns 2.200 €, als quals s’han d’afegir la seguretat social dels professors, i els costos indirectes: electricitat, neteja, etc.

Miquel Pasqual: al camí que va dels 4 vents a les graveres de Cas saboner hi ha hagut qualcú que n’ha eixamplat un redol de mala manera i sense mirar prim, i fent un desastre removent terres i llevant pins i altres arbres, inclús un garrover. un valor paisatgístic que tardarà molts d’anys en recuperar-se. De moment les indagacions per saber qui ha estat no han donat resultats, i s’han comunicat aquests fets al seProNa, per que ho investigui. l’ajuntament hi enviarà la brigada d’obres a arreglar lo que se pugui d’aquesta malifeta.

Josep Bauçà: Xarxa d’aigua potable: Durant el mes de gener, el motor d’extracció d’aigua del pou públic ha estat en funcionament una mitjana de 7 hores/dia. la despesa per aquest cas ja està molt optimitzada, però encara se pot rebaixar un poc més instal·lant un rellotge per

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

9

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 10

mel i sucre poder funcionar el màxim de temps possible en horari nocturn (amb una tarifa més baixa que la diürna), i també una bateria de condensadors per controlar l’energia “reactiva” que se produeix, i no haver-la de pagar.

La implantació de les noves bombetes LED permet estalviar un 33% en la il·luminació nocturna. il·luminació nocturna amb bombetes leD: amb la implantació de les noves bombetes leD, el cost d’aquest servei ha passat de ser d’uns 77 €/nit a uns 55 €/nit, amb la qual cosa l’estalvi és aproximadament d’un 33%. antoni oliver: s’ha instal·lat un tauler d’anuncis al pavelló municipal per informar de la previsió dels partits que s’hi han de jugar.

Pressupost 2013 per esport: No s’hi han previst ajudes nominatives per poder potenciar els clubs i associacions que realitzin activitats socialment rendibles pel poble. una part d’aquest pressupost es destinaria a dotar la pista de tennis d’un sistema per aconseguir que els usuaris col·laborin en el seu manteniment aportant aproximadament un 30 % del cost.

Margalida Català: sobre un malentès generat en la intervenció del portaveu de Cxi en el punt dels pressupostos: en matèria de festes, i durant aquesta legislatura, els regidors encarregats d’organitzar-les no han cobrat cap de les hores que han fet per aquest tema. altre cosa és el personal de la brigada municipal.

Festa de sant antoni 2013:

10

enguany els foguerons es varen “repartir” entre el dijous 16 i el dissabte 18, i les beneïdes es feren el diumenge 19, perquè la comissió de festes que dona suport a la regidoria de festes així ho va considerar oportú, per lo malament i desbaratades que venien les dates enguany. Pareix que això ha provocat descontent entre una part del poble, i per això aquesta mateixa comissió de festes procurarà, per l’any que ve, prendre la millor decisió perquè aquest descontent sigui el mínim possible.

Casal de joves: el passat 20 d’octubre es va fer una jornada per organitzar les activitats dins aquest espai, que des del mes de novembre s’estan realitzant regularment.

L’equip de govern proposarà declarar festa local el dia de Sant Antoni de 2014, per poder fer oficialment els foguerons el vespre del dia 16 de gener.

ca durant 1 mes, acompanyada de l’obertura del període d’al·legacions pertinent.

Centre sanitari: el proper 25 de febrer hi ha una reunió a la Conselleria de sanitat, per parlar de la construcció del nou centre sanitari.

Pàgina web de l’ajuntament: està en marxa la seva renovació total, i els regidors tenen a la seva disposició els codis i contrasenyes d’accés per veure el nou disseny i funcionament, per tal d’avaluar-lo.

Punt verd: s’hi posarà una pantalla verda a la part de la carretera,, s’arreglarà tot el sistema d’accés perquè just s’hi pugui accedir amb les targetes que autoritzi l’ajuntament, i es dotarà de més contenidors i, en haver-hi pressupost, es dotaran d’un sistema que permeti fer la neteja del solar amb més agilitat i eficiència.

Quan tocaven les 10:30 h., dues hores mitja després d’haverse iniciat la sessió, va tocar el torn als precs i preguntes. entre parèntesi i al costat de la pregunta o intervenció, hi pos la resposta o comentaris que hi va haver.

Joan Magro: Normes subsidiàries: segueixen el seu camí, i de cada vegada està més aprop la seva aprovació definitiva. l’ajuntament, per la part que li toca, va agilitzant al màxim la part que pot, que bàsicament es concreta en contestar sol·licituds de documentació i a fer telefonades i visites per ajudar a “fer córrer” els papers.

Catàleg de patrimoni: el Consell insular ha requerit a l’ajuntament que hi inclogui 22 cases més, i diversos elements com pous, marges, etc. una vegada feta aquesta feina, que l’ajuntament intentarà minimitzar al màxim, s’haurà de tornar a iniciar el procediment d’exposició públi-

Noèlia llull: Telèfon d’emergències: que se faci públic com més aviat millor.

Festa de sant antoni: perquè no va anar als foguerons la comitiva municipal? (Margalida Català: tenint foguerons dos dies, o s’hi havia d’anar els dos dies o cap, i la decisió va ser no anar a cap. Per l’any que ve, solsament s’autoritzaran foguerons per la nit de dia 16.) enllaç a la nova web: hi surt un escrit sobre la “festa del botifarró” quan fa 2 anys que no se fa.

(Joan Magro: hi surt aquesta ressenya perquè és una festa molt coneguda.)

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 11

mel i sucre

Francesc Mestre: Demanant sobre l’estat actual d’un decret d’obertura d’expedient de sanció per infracció urbanística (va contestar el secretari).

Ja heu pogut solucionar el problema dels excrements de les aus de l’església? (Josep Bauçà: l’ajuntament va fer tapar els forats que permetien l’accés de coloms al campanar i al teatre, i en aquests moments, dins aquests recintes no n’hi ha cap.) ens donareu compte de la reunió amb el Conseller de Territori? (Joan Magro: no puc donar compte en primera persona, perquè no hi vaig estar convidat. sé lo que ha sortit als diaris, i estic fent gestions a veure per què l’ajuntament de sant Joan no hi va ser convidat) Com ha quedat finalment lo del reglament de l’aigua, que s’ha discutit fa uns moments, en qüestió de permisos? (Joan Magro: no hi haurà cap nou permís de connexió mentre no estigui en vigor aquest reglament.)

Frederic Febrer: Camí des Puig de sant Nofre: com avancen les gestions de la permuta de terrenys amb la propietat de sa Bastida? (Joan Magro: s’estan continuant les gestions a bon ritme)

Com avança la informatització del fons de llibres de la biblioteca municipal, i quines activitats s’hi pensen fer? (Catalina Gayà: el fons esta informatitzat i enllaçat amb la xarxa de biblioteques del Consell, i actualment s’estan preparant diverses activitats per la festa del llibre.) s’ha fet qualque gestió, per millorar la seguretat vial a la carretera de Vilafranca quan entra dins el poble? (Joan Magro: es va concertar una entrevista amb el Conseller de Carreteres del Consell insular, i se li va transmetre, entre altres, la preocupació del consistori per aquest tema.)

Demanant informació sobre algunes llicències d’obra en terreny rústic. (Va contestar el secretari, juntament amb la pregunta similar de Francesc Mestre.)

Pregant que es mantengui la nit del 16 de gener pels foguerons de sant antoni. (Joan Magro: l’any passat tot el consistori va votar les dues festes de 2013, i no hi havia sant antoni. en triar les festes de l’any que ve ho hem de tenir en compte, i triar el dia de sant antoni si volem fer festa aquest dia.)

Demanant que la comissió de festes posi un poc d’imaginació en la decoració per aquest proper Nadal (Joan Magro: és una despesa que podem tenir en consideració.) insistint en la actualització de la web municipal. (Joan Magro:

està previst.)

Demanant la optimització i actualització àgil de la informació municipal ens els taulers d’anuncis que s’han instal·lat, com per exemple de l’horari d’horabaixa a les dependències municipals, de la targeta ciutadana per descomptes en el transport públic de Palma, i altres. (Joan Magro: algunes coses estan previstes, i altres se poden preveure.) a les reunions del Consell escolar de son Juny hi ha d’anar un representant de l’ajuntament, i si no hi pot anar el titular, hi ha d’anar el substitut. (Joan Magro: no hi va assistir ningú de l’ajuntament perquè jo me vaig posar malalt a darrera hora, i no vaig poder avisar a temps el substitut, Vaig demanar disculpes al director, i esper que no torni a passar.)

i després d’una panxada de més de tres hores, el batle va aixecar la sessió i va poder anar a “colgar el constipat” que el va acompanyar ostensiblement durant tota la vesprada. si voleu conèixer-ne els detalls, podeu connectar via internet amb melsicure.cat, on podreu veure tota la sessió llevat d’uns minuts que la maquineta gravadora es va quedar sense bateria.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

11

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 12

mel i sucre

converses amb els amics

Futbol (10) aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

En Francisco Parrec Francesc rotger Barceló, Parrec, fou un d’aquells santjoaners que per motius de feina va anar a viure a Palma on va muntar una empresa de construcció.

Tenia quatre o cinc picapedrers i muntaven finques de pisos. Vivint a Ciutat estava relacionat amb clubs de futbol i potser per això, en la dècada dels anys setanta, es va decidir a presidir el club de futbol sant Joan.

Pareix que l’època de més esplendor del futbol a sant Joan va ser precisament durant la presidència de Francesc rotger, quan va portar l’equip fins a Primera Preferent. aquesta dècada dels anys setanta el club jugava amb els millors equips de l’illa, com el Constància, el Poblense, l’atlètic Balears, el Manacor, el santa Catalina…

Tal com mostren les fotografies, l’equip estava format per jugadors procedents d’altres equips de Mallorca i de fora, i cobraven un bon sou per temporada i, encara que l’equip militava a la màxima categoria regional, això no va bastar perquè l’afició,

12

En Guillem Escolà saluda el jugador Felip en presència d’en Miquel Alzamora. Podem veure-hi els directius Francisco Parrec, Joan Mador i el rector Ferriol.

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 13

mel i sucre

L’equip del Sant Joan que jugava a Primera Preferent. Els jugadors són: Bonnín, Carrió, Carrioni, Mayol, Felip, Moranta, Lluís, Monterde, Izquierdo, Martínez i Marcial. Diuen que ha estat l’alineació de més categoria que ha tengut el Sant Joan.

Trofeu disputat amb motiu de les festes d’estiu del poble entre els veterans i els joves. D’entre els veterans podem destriar en Guillem Mas, en Guillem Escolà, en Joan Lligat i en Joan Reus. Entre els jovenets, hi podem veure en Joan Jordi, en Guillem Foc, en Pep Català, en Guillem des Carreró, en Mateu Nuviet, en Francisco Petrer, en Carles Estelrich i els germans Toni i Cosme des Pou Nou, en Guillem Morlà i altres cares conegudes.

13

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 14

mel i sucre

Sabater, X. Fuster, G. Fuster, Pep Felet, Nadal, Netxer, Moreno, Pepín i Francisco Rotger; Heredia, Frasco, Miquel Alzamora, Huertos i Bestard.

tant a nivell de socis com de taquilla, arribassin a cobrir les despeses que generava el club.

Per la vila es comentava que alguns jugadors, com en Carrió, procedent de l’atlètic Balears, havia costat 125.000 pessetes i que per fitxar en Mayol s’hagué de pagar unes 300.000 pessetes al Constància.

Com ja hemdit abans, l’equip estava format per jugadors de fora poble, només hi jugava un santjoaner, en Miquel alzamora, i enca-

ra durant uns mesos va haver de jugar uns quants partits per anar a fer el servei militar.

En Guillem Escolà Guillem Gayà Font, escolà, de jovenet jugava a futbol amb el sant Joan en temps de Don Joan Murer, que regentava l’institut de Previsió de la seguretat social a Palma. en aquella època, en Guillem Mas i en Guillem escolà treballaven a una de les oficines

d’aquest institut; a més, en Guillem escolà també dirigia l’empresa distribuïdor dels Cafès Congo. a principis dels anys setanta, en Guillem va presidir durant una temporada la directiva del Club de Futbol sant Joan i va ser en aquesta època quan, un estiu, el club va organitzar un homenatge al jugador Felip amengual, que havia jugat uns anys amb els sant Joan i fins i tot havia estat capità de l’equip.

http://melisucre.cat/

l’actualitat al dia 14

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 15

mel i sucre

Ribes, Bernat Fullana, Pep Fontirroig, Arnau Feleu, Quico Prados, Pep de Gossalba i Miquel Matas Fullana; Pedro Petrer, Miquel Barceló, José Milán, Joan Company, Biel Mas Gomis i Amador Font.

Per retre aquell homenatge es va organitzar un partit aprofitant jugadors del Barça i de l’espanyol que estaven de vacances a Mallorca: Borja, amiano, Marañón, Martí Mora, Bolao i Fuster, i també hi varen incloure en Manolo otero, que era un dels cantants de moda d’aquell temps. N’otero, el vestiren de jugador i va jugar mitja part, encara que no va tocar pilota.

He de confessar que jo no era

gaire aficionat al futbol, però referent a aquell partit tenc una anècdota per contar: un dels membres de la directiva em va convidar a anar al camp a fer fotos als jugadors i en concret a en Manolo, que havia de jugar d’extrem. Jo em vaig situar a la banda que ell jugava i amb la retina pel coll i l’ull posat al visor estava esperant que en Manolo fes alguna bona jugada. Però va aca-

bar la primera part i no vaig fer cap dispar, i a la sortida dels vestidors hi va haver un bon grup de jovenetes que li demanaren que els firmàs autògrafs, i va ser aleshores quan em vaig adonar que en Manolo otero no era un futbolista, sinó que era un dels millors cantants de moda de l’època. Tot plegat me va fer entendre que aquell partit no era de competició, sinó més bé d’exhibició.

15

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 16

mel i sucre

col·laboracions

e

n primer lloc, he d’agrair públicament a l’amo antoni sastre –de sa Botigueta– haver tengut l’amabilitat d’haver pensat amb mi per, d’una banda, encarregar-me el pròleg del seu llibre sobre Els hortolans de Sant Joan i, de l’altra, fer-li la presentació d’aquest horabaixa.

Personalment, tot i costar-me acceptar aquests tipus d’encàrrecs –perquè em sent millor en la tasca d’investigador d’arxiu i de gabinet que no en la de mestre de cerimònies com hem pertoca avui–, no m’hi podia negar. Vaig contreure un deute per mi molt especial quan l’any 2000 vaig publicar el llibre Batles i regidors de Sant Joan (1900-2000), i l’amo antoni, a més de ser un bon informador, va posar al meu abast el seu importantíssim arxiu fotogràfic santjoaner que ajudà notablement a incrementar la qualitat i l’interès del meu llibre. en segon lloc, per a mi, la publicació d’aquest nou llibre de l’amo antoni, en aquests moments, té una transcendència molt especial: -D’una banda, és el 21è volum de la col·lecció “Monografies santjoaneres”, una obra impressionant que és motiu d’admiració, no solament en molts d’altres pobles, sinó també entre els investigadors i historiadors d’arreu de Mallorca. la col·lecció té un destacat prestigi i hauria de ser un motiu d’orgull per tots els santjoaners i santjoaneres.

-De l’altra, en aquests moments de crisi global esfereïdora i, especialment de molt poc suport institucional a la cultura –que, sens dubte, és un dels àmbits que

16

L’amo Antoni Sastre –de sa Botigueta–, notari amatent d’un temps fugisser arNau CoMPaNy i MaTes més pateix la crisi– poguem celebrar l’aparició d’un nou llibre és una molt bona notícia.

Permeteu-me que faci una referència personal! Quan estudiava Història a la universitat de les illes Balears pel segon quinquenni de la dècada de 1980, m’amoïnava la poca presència de referències a la història santjoanera en les obres generals de Mallorca mentre eren freqüents les d’altres pobles de les mateixes dimensions que el nostre. em sabia molt de greu, lamentava, aquelles absències, que únicament pal·liaven les obres de ramon rosselló Vaquer: Sant Joan.

Segles XIII-XV (Notes històriques) –editada per l’ajuntament de sant Joan el 1985 gràcies a la bona mà de Carles Costa–; de les memòries del poeta santjoaner Miquel Gayà i sitjar: Històries i Memòries –editades per l’editorial Moll el 1986– i la llavors gairebé introbable revista Documenta (1941-47) –que consultava a la Biblioteca Bartomeu March i que després vàrem fotocopiar un grup de santjoaners l’exemplar original que ens va deixar amador Bauzà Matas–. la veritat, ben poca cosa, sobretot per la volada que agafaven aleshores els estudis d’història local.

Però, al començament del decenni de 1990 vàrem tenir la immensa fortuna que un santjoaner, mossèn Josep estelrich, es posàs davant del projecte de recerca històrica santjoanera i impulsàs el grup Teranyines. a més de catalogar l’arxiu Parroquial i el Museu Parroquial, donà

llum a dues obres notabilíssimes, impecables metodològicament i que, fins aleshores, cap municipi de Mallorca tenia. em referesc als llibres La parròquia de Sant Joan (1900-1993) i El pujol de Consolació de Sant Joan –ambdues publicades el 1993 i que constitueixen el 1r i 2n volum respectivament de la col·lecció “Monografies santjoaneres”–. aquesta col·lecció, amb el llibre d’aquesta nit, ja ha arribat als 21 volums.

Tot i que, sens dubte, l’edició del volum de miscel·lània homenatge a mossèn Josep estelrich –publicat el 2009– va ser un notable reconeixement, em sap greu que els dinamitzadors i gestors culturals locals deixassin passar l’oportunitat del seu 90è aniversari per haver-li retut un merescudíssim homenatge que mai podrà ser recompensat del tot.

Perdonau aquestes paraules prèvies, però necessitava dir-les!!

Des d’ara passaré a centrar la meva intervenció, com pertoca, a parlar de l’obra que avui ens reuneix a tots aquí.

Quan l’amo antoni, tot content i no era per menys, em féu arribar aquest llibre i vaig tenir l’oportunitat de fullejar-lo i rellegir-lo, encara amb aquell olor de tinta fresca tant característic, em vaig adornar ràpidament de l’oblit important que havia fet en el meu pròleg. Just hi havia fet referència a la rellevància del seu text però no havia tingut en compte la importantíssima aportació fotogràfica –com de costum en les seves obres–, que fa del llibre un producte perfectament acabat.

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 17

mel i sucre

amb aquest nou volum sobre els hortolans, l’amo antoni publica el seu quart llibre, precedit pels títols Les eres de Sant Joan (2002), Menestrals i botiguers de Sant Joan (2004) i Empresaris, industrials i fabricants de Sant Joan (2008). sens dubte, aquesta tasca investigadora, tot i estar fragmentada en diversos llibres, suposa una obra de conjunt i coherent i que evidencia un fet: històricament els santjoaners i les santjoaneres hem estat un poble de pagesos. Gairebé, des dels primers pobladors prehistòrics de la contrada fins ben entrat el segle XX, la immensa majoria dels santjoaners i santjoaneres es varen dedicar a l’agricultura.

Des de la segona meitat del segle XX, en la vida santjoanera, l’amo antoni sastre Gayà –de sa Botigueta– (sant Joan, 1925) ha estat un home actiu, compromès, tenaç, dinàmic i de múltiples facetes, tant professionals com públiques –polítiques, socials i culturals.– Professionalment, va

treballar de jornaler, ferrer, canyer, pagès i fotògraf. el seu compromís públic el dugué a ser de manera ininterrompuda regidor, tinent de batle i batle accidental de l’ajuntament de sant Joan entre el febrer de 1967 i l’abril de 1979. així mateix, va participar en la fundació de la Penya Motorista sant Joan, de la qual té el carnet número 2. També va ser membre de la junta directiva i president de la part social de la Germandat de llauradors de sant Joan, vicepresident i president del Teleclub i gerent i membre de la directiva de la Cooperativa agrícola de sant Joan. a més, com a fotògraf professional del poble va aconseguir un notable fons documental gràfic sobre la història de sant Joan des de la segona meitat del segle XX. Va col·laborar a les revistes locals Bulletí del Teleclub, Sant Joan i Mel i Sucre. Des de 1999, l’amo antoni, gairebé a punt de complir els 75 anys, va iniciar una intensa tasca de recollida de la

memòria col·lectiva santjoanera, primer de la pagesia i de la indústria i que després ha anat ampliant a altres àmbits. la causa, com molt bé va explicar en la dedicatòria del seu primer llibre sobre Les eres de Sant Joan, fou que després de la mort de la seva dona, Francisca Juan i Florit –Mariona–, “em vaig quedar bastant desconcertat, sobretot a les nits, quan només tenia pensaments negatius, fins que m’agafà la curolla de les eres, cosa que em va fer tornar a la realitat de la vida i pensar en positiu.” Des d’aleshores, idò, l’amo antoni ha desplegat una intensa tasca investigadora, fonamentada bàsicament en les fonts orals, que ha anat publicant en forma d’articles mensuals a la revista Mel i Sucre. De manera detallada i rigorosa ha aixecat testimoni d’allò que va ser i del que encara perdura –a vegades ja tan sols en la memòria de la gent major– però que en el futur, dissortadament, ja no serà. una feina gairebé com a de notari amatent

17

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 18

mel i sucre d’un temps fugisser i canviant.

Pens que la feina de l’amo antoni enllaça i és una bona mostra d’aquella pagesia il·lustrada, que al nostre poble tingué un precursor excepcional amb la figura de l’amo antoni oliver Gayà –dels Calderers–. Gent intel·ligent amb curolles, amb persistència, amb dedicació generosa del seu temps, que fa una aportació que les futures generacions mostraran el seu agraïment i reconeixement perque ens salva la memòria d’una història gairebé quotidiana i d’un gran valor però que no deixa petjada en els documents. aquesta notable feina de recerca duita a terme per l’amo antoni té una gran importància ja que intenta recuperar la memòria d’un món que gairebé ha desaparegut i que el pas del temps esborra. les transformacions experimentades en el darrer terç del segle XX i al començament del XXi han anorreat una societat santjoanera –basada en l’activitat agrícola– de llarga tradició històrica. a la segona meitat del segle XViii i al començament del segle XiX, es varen consolidar algunes famílies de grans arrendataris de possessions, com els Gaià d’Horta, els Gual de sa Bastida o els oliver dels Calderers. aquestes famílies s’especialitzaren en la gestió de possessions que, sobretot a través de l’arrendament, les explotaven i això suposà l’inici d’un procés d’enriquiment al llarg del segle XiX. D’aquesta manera, els amos de possessió es convertiren en els dirigents del poder local, els anomenats “notables rurals”, que consolidaren aquest poder, que tingué el punt culminant en el període de la restauració borbònica (18751931), caracteritzat pel caciquisme i el clientelisme. al segle XiX, en aquella societat tradicional santjoanera fonamentada bàsicament en l’activitat cerealícola ja hi hagué

18

mostres d’una certa modernització. D’una banda, des del decenni de 1840 la parcel·lació d’algunes grans possessions –procés que s’intensificà a partir de la dècada de 1870–, possibilità l’accés a la propietat de la terra de nombrosos jornalers i l’increment del nombre de petits propietaris. De l’altra, hi hagué l’evolució paulatina i lenta d’una agricultura de subsistència –amb uns excedents que es col·locaven en el mercat local i comarcal– cap una altra més destinada al mercat. així mateix, al final del segle XiX i a l’inici del XX aparegué una activitat dedicada a la transformació dels fruits del camp, a la fabricació i adob d’eines i a l’elaboració d’alguns productes destinats al consum. De totes maners, les necessitats alimentàries de la població imposaren el manteniment dels cereals, que tornaren a tenir una conjuntura econòmica molt favorable durant la Guerra Civil i la Postguerra –arran l’autarquia franquista– a causa del racionament i de l’increment de la demanda de blat. en la dècada de 1950, aquesta conjuntura canvià i, tot i que la

producció cerealícola continuà essent majoritària, hi hagué un procés de canvi amb l’increment dels productes hortifrutícoles destinats, sobretot, al mercat. aquesta va ser una notable modernització de l’activitat agrícola santjoanera. així mateix, hi hagué un procés de motorització de les feines del camp.

He dit algunes vegades que la forma de vida, de pensar, de mentalitat dels nostres padrins –nascuts a les darreries del segle XiX o al principi del XX– tenia més semblances amb un santjoaner o una santjoanera del segle XVii o XViii que amb nosaltres. si miràssim una fotografia d’aquesta societat tradicional amb l’actual no hi ens reconeixeríem, tot i solament haver passat dues generacions. Tradicionalment, els santjoaners i les santjoaneres naixien, vivien, es casaven i morien al poble. en molts de casos, l’única excepció en aquesta continuïtat de vida i, en els casos dels homes, era el servei militar i també l’emigració. la mobilitat era poc freqüent, com ho demostraven les comptades baixades a Palma du-

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 19

mel i sucre rant l’any i les escassíssimes sortides fora de Mallorca. Per exemple, els meus padrins materns representarien aquesta tipologia i mai en la seva vida varen sortir de l’illa. així i tot, hi havia pagesos que feien mercats locals a Porreres, sineu, llucmajor, alaró, santa Maria, inca i, evidentment, Palma. Partien ben de matinada amb el seu carro ben carregat i venien els productes excedentaris en aquests mercats locals o comarcals. encara record, d’una banda, els camions de l’amo en Martí Jaume –Putxo–, l’amo en Bartomeu Nigorra –Petrer– o l’amo amador antich –Baró– ben estibats de caixes d’hortalisses que partien ben de matinada cap a Palma per posar parada al mercat de les avingudes o de Pere Garau. De l’altra, aquells pagesos partien en la camiona de l’amo en Miquel Florit –de ses algorfes– cap a la ciutat per fer mercat.

També faig memòria d’una passa més endavant d’aquest procés que varen suposar les primeres furgonetes Citröen o els populars renault 4 –dit popularment Quatrele– o renault 6 que, movent els seients del darrera, feien uns maleters de més cabuda i que estibaven de productes per a vendre. sens dubte, aquella primerenca motorització dels pagesos els donà llibertat i començaren una especialització hortícola que fou molt rendible econòmicament en les dècades de 1960 i de 1970.

M’ha interessat molt també del treball de l’amo antoni sastre la zonificació dels horts, com les contrades de son Duran, Horta, Horteta, Hortella, Pinyella, son Fluixà, son Gourgut, sa Bastida i son Baró. Personalment, llegint les planes del llibre, em varen venir a la memòria les històries familiars que contava el meu padrí, antoni Matas Munar –Zelador– quan a l’estiu s’instal·laven

a Pinyella per aprofitar més la llarga jornada. em contava històries i anècdotes dels seus pares, del seu germà i dels veïnats de la contrada, perquè, afirmava que a l’estiu les casetes –pràctiques, austeres i sense luxes ni comoditats– de la zona gairebé totes eren habitades. sobre les formes de vida quotidiana d’aquella pagesia també el treball d’antoni sastre en dona nombrosa informació.

També es força interessant la lectura que es poden fer de les pàgines del seu llibre de la cultura de l’aigua, de l’agricultura del reguiu, adreçada sobretot més que a l’autoconsum al mercat. una modernització agrícola que cercà, primer la complementarietat i després l’alternativa a l’agricultura tradicional de secà, de base cerealícola. aquestes pàgines també ens mostren una pagesia atenta als canvis, dinàmica, orgullosa de la feina ben feta, espavilada, feinera i innovadora que ajuda a combatre una idea urbana que intenta definir la societat rural com a sinònim de tancada, autosuficient, primitiva i endarrerida.

Pens que l’arreplegada d’aquests trossos de memòria fugissera que ha fet l’amo antoni tenen una gran rellevància perquè és una informació, una història, que el temps esborra i que no es troba en els papers vells dels arxius. sens dubte, són unes pàgines que es llegeixen bé, amenes, directes, familiars, fins i tot. ara mateix pels lectors vells i de mitjana edat ens porta uns records i unes històries viscudes però per als més joves i per les generacions futures ens mostren una manera de viure que ha estat substituïda per unes noves formes que, personalment, no estic gens segur que millors. la cultura popular, viva i arrelada al medi, ha estat substituïda per una altra globalitzada que ens ha portat a una despersonalització com a poble. les pla-

nes del llibre de l’amo antoni també ens parlen d’aquest tema i ens mostren unes maneres de viure, de fer i de sentir que cal saber, conèixer i recordar, sobretot per a les generacions futures. en aquests moments de crisi econòmica –que afecta a tots els àmbits de la vida– crec que el treball de l’amo antoni té un especial valor per la nostra joventut, uns joves que han trencat amb ares de la modernitat i de l’anomenada globalització amb la tradició i la història precedent. No sé si m’explic bé! les noves generacions sorgides de la societat del benestar, de l’abundància, del tenir més aviat sobretot drets que deures, del tot fet. aquestes generacions han de veure que no sempre les coses han estat com ara, i el llibre de l’amo antoni els mostra, els encadena a un passat recent dels pares, padrins i repadrins, on el nivell de vida assolit era el resultat de la cultura de l’esforç, de la feina com a via de progrés personal i col·lectiu.

Per acabar, tan sols em resta felicitar l’autor per aquest nou llibre i encoratjar-lo a continuar treballant per la recuperació, coneixement i difusió de la nostra història contemporània. Des d’una modèstia, per ventura una mica atrevida, li voldria aconsellar que, sens dubte, seria una interessantíssima aportació la redacció de les seves memòries.

Ben segur, aplegarien uns canvis i una etapa de la història santjoanera transcendental per les transformacions ocorregudes arran del que s’anomena acceleració històrica del segle XX, però també per certes continuïtats que ens ajuden a explicar el nostre present i que també seran una eina fonamental per entendre el nostre futur que, ara mateix, sembla força incert. enhorabona, l’amo antoni i gràcies pel servei impagable que feies al nostre poble.

19

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 20

mel i sucre

Escola, llengua i nouvinguts retalls JorDi seDó (El 9 Nou 21-012013)

l

a freqüència amb què els docents trobem alumnes nouvinguts a les nostres classes ens obliga a acarar amb seriositat i rigor el problema que ens planteja la diversitat lingüística a les aules; i la veritat és que, al marge del que estableixen els projectes lingüístics, és freqüent trobar docents que, amb la intenció de fer més fàcil i suau la integració d’aquests nens a l’escola, s’hi adrecen sistemàticament en castellà.

Per la llengua que parlen, cal distingir, com a mínim dos tipus de nouvinguts: els que són de llengua castellana i els que parlen altres llengües. i, malgrat que les consideracions que ens hem de fer siguin diferents en cada cas, hem de poder oferir-los un tractament convergent si volem que tots acabin integrant-se còmodament al país. els hispanoamericans i els procedents de l’estat espanyol tenen molt fàcil la comunicació, ja que tothom els entén quan parlen la seva llengua, però precisament per això, si no els convidem a relacionar-se en català, els serà més difícil accedir-hi ja que, lamentablement, la tendència que trobaran al carrer serà majoritàriament que les persones s’hi adreçaran en castellà amb tota naturalitat. si els docents no som conscients que això és un vici perniciós molt arrelat als hàbits lingüístics de la nostra societat i el reproduïm a l’escola, aboquem aquests nens a una situació d’absoluta impermeabilitat a la llengua del país, ja que el missatge subliminal que se’ls dóna és: “No cal que aprenguis català perquè

20

no t’hi parlarà ningú. aquí, tothom sap parlar com tu i no cal que t’hi esforcis”.

Naturalment, llançar un missatge com aquest des de l’escola té unes conseqüències nefastes tant per a la completa i correcta integració dels nouvinguts com per a les seves possibilitats futures: continuar determinats estudis superiors, integrar-se plenament en certs grups com a membres

D’altra banda, els procedents de països asiàtics, africans o europeus no troben el català més difícil que el castellà. Per tant, és un error pensar que si els parlem en castellà els ho posem més fàcil. en aquests parlants, a més, i precisament per aquesta raó, és possible que hi trobem una receptivitat més alta, i que la resistència a usar el català sigui menor que en el cas dels castellanoparlants. en qualsevol cas, però, el tractament ha de ser sempre el mateix: adreçar-s’hi en català cordialment i amb naturalitat i –això, sí–, si cal, donant-los totes les facilitats que estimem pertinents: parlar a poc a poc, ajudar-nos de gestos, traduir, si cal, alguna paraula clau a una llengua coneguda pels dos interlocutors i fer servir totes les estratègies que

iguals que els altres o competir amb un autòcton si mai els cal ferho. i, de retruc, la llengua catalana pot deixar de tenir un usuari, cosa que sempre hem de considerar com a perillosa, atesa la difícil situació del nostre idioma.

considerem útils per a la comunicació, però no pas substituir sistemàticament el català pel castellà perquè, novament, donarem aquell missatge subliminal, que actuarà com a element dissuasiu. els nouvinguts –nens o adults–

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 21

mel i sucre no se senten agredits quan ens hi adrecem en català. això sol ser un prejudici nostre, heretat de vicis del passat. i si n’hi ha cap que s’hi sent és perquè és ell qui té un prejudici, normalment adquirit aquí i que serà bo que l’ajudem a superar immediatament a base de ferli veure que, si vol integrar-se al país, l’idioma és un element indispensable. Molts, en canvi –la majoria m’atreviria a dir–, desitgen que ens hi adrecem en català per tal de poder-lo aprendre i, sobretot, per a deixar de sentir-se tractats com a nouvinguts tan aviat com sigui possible. i les

nostres actituds, malgrat que sovint carregades de bones intencions, contribueixen a mantenirlos dins d’una marginalitat innecessària i injusta. Per això, la

nostra escola ha de procurar incidir clarament en el bandejament d’aquesta manera de procedir. i, en canvi, em fa l’efecte que cada cop és més freqüent l’actitud més fàcil i més edulcorada, que consisteix a parlar-los en castellà, amb un menyspreu absolut per tot el que té aquesta pràctica d’apartheid i de contribució a mantenir al marge de la nostra cultura aquells qui probablement s’hi volen integrar com a ciutadans de ple dret. l’escola ha de ser un element d’integració. un dels més importants, a més. i aquesta condició passa necessàriament per esdevenir una eina que faciliti l’accés a la nostra llengua als qui no la tenen com a pròpia. i no hi ha

millor manera de fer-ho que mantenir-la com a vehicle de comunicació per defecte i fer-ho, a més, d’una manera natural i lliure de complexos, sobretot, ara que el govern espanyol s’ha decidit a combatre sense manies la immersió lingüística que tant ens ha costat d’aconseguir. així, de passada, en un acte de justa correspondència, alhora que donarem als nouvinguts l’oportunitat que mereixen de competir dignament i en igualtat de condicions amb els autòctons, contribuirem a estendre l’ús de la nostra llengua, que també ens fa molta falta.

[Nota: les il·lustracions estan tretes de xtec.cat.]

21

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 22

mel i sucre

Feim un pensament

Mobilitat urbana

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

F

eim un pensament... en moviment. aprofitant la campanya de Nadal la Guàrdia Civil ha posat una mica d’ordre motoritzat als carrers del poble. en línies generals tots sabem quins són els mals habituals del poble: excés de velocitat en alguns carrers, ultranecessitat de voler aparcar ben davant d’allà on hem d’anar, peresa de no utilitzar el cinturó de seguretat, inca-

la ciència que estudia la mobilitat urbana és la geografia, ja que és un fet territorial. en menor mesura la sociologia, l’enginyeria, l’economia i l’arquitectura; però cada una per les seves raons estratègiques.

Urbana... Sant Joan? encara que molts tendim a considerar sant Joan com un petit

GeòGraF

altíssima: 772 turismes per cada 1.000 habitants (la de Balears és de 623).

– sistematització d’hores punta en els desplaçaments, tant els interns com els externs, al matí 7:45-9:00 i a l’horabaixa 18:0018:30.

– Punts generadors de mobilitat, ja siguin públics (escola, pavelló, ajuntament...) o comercials (botigues, negocis, bars...), quasi

Distancies temporals al nucli de Sant Joan (font: Pla de Mobilitat del Pla de Mallorca).

pacitat d’assumir que el poble es petit i té les seves limitacions, però molts avantatges.

Què és la mobilitat urbana? És un concepte geogràfic que fa referència a les necessitats de moviment de les persones dins les ciutats i pobles. ens desplacem per anar a treballar, a estudiar, per raons d’oci... els plans de mobilitat urbana preparen les ciutats i el seu radi d’influència per facilitar aquests desplaçaments i racionalitzar-los.

22

poble (sobretot si ho miram per població), sant Joan avui dia compleix molts dels patrons urbans que associem a les ciutats, sobretot en l’estil de vida urbanita. Posaré simples exemples, que hauria de rebatre amb estadístiques complicades, però entenedors: – la gran majoria de la població treballa en el sector serveis (un 72% el 2008).

– sant Joan és una ciutat-dormitori de Palma, com la majoria de pobles de Mallorca.

– la taxa de motorització es

tots situats als carrers principals del poble.

Cotxe, bicicleta, a peu...? sant Joan, com tots els pobles de Mallorca, és un nucli compacte, que facilita la mobilitat interna. amb 10 minuts a peu o 5 en bicicleta es pot travessar el poble.

Perquè, idò, utilitzar tant el cotxe? en part s’entén per diversos motius que no conviden gaire a passejar: – el 50% dels carrers del poble tenen un pendent superior al 6% i

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 23

mel i sucre

Generadors de mobilitat a Sant Joan (font: Pla de Mobilitat del Pla de Mallorca).

el 47% un pendent d’entre el 6% i el 2%.

– les voreres tenen 82cm d’amplada de mitjana, quan per a dues persones es recomana uns 110 o 130 cm.

– No hi ha aparcaments per a bicicletes gairebé en cap lloc del poble, tot i que sant Joan ha estat tradicionalment un poble ciclista.

– l’estatus social de presentarse amb un cotxe (vehicle ideal per carregar la compra per exemple) o moto (vehicle més ràpid en nuclis urbans).

Generadors de mobilitat són aquells llocs del poble que generen un motiu per anar-hi, ja sigui perquè la gent hi vol anar (a comprar, a passar l’estona, a reunir-se amb altra gent...) o perquè

es veu obligada a anar-hi (feina, escola, serveis administratius, serveis de salut...). Hi ha dos tipus de llocs generadors de mobilitat: – Serveis públics: ajuntament, escola, pavelló esportiu, centre de salut...

– Establiments comercials: botigues, bars, bancs, perruqueries, empreses...

Curiosament el poble, com hem dit abans, és molt compacte, però fins i tot a nivell de llocs generadors de mobilitat, quasi tots es troben a menys de 5 minuts a peu del centre de la vila. Per tant, encara que tingui molt pendent, o les voreres siguin estretes... no és excusa per no caminar o anar en bicicleta, ja que tot esta molt a prop.

Solucions... sí, hi ha moltes solucions; però la majoria passen per la cultura i la conscienciació (encara que malauradament hagi de ser a base de multes). altres solucions son més cares, i requereixen una planificació, ja que a vegades poden generar altres problemes.

Per exemple, peatonalitzar un carrer, pot semblar una gran idea, però provocar que un altre carrer tingui problemes de circulació. eixamplar voreres, prohibir aparcar, canviar o limitar direccions de carrers... son solucions que poden generar nous problemes si no es fan amb un consens per part d’autoritats, veïnats, comerciants... Per abordar aquests temes es necessari dur a terme estudis de mobilitat, que tinguin

supermercat

Can Bufalí Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

23

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 24

mel i sucre en compte tots els avantatges i inconvenients de la vila. a vegades es poden trobar solucions vingudes de fora, que poden aportar una nova visió del problema. Per exemple, els pobles del Pla no tenen pressupost per a crear una xarxa de microbusos però podrien optar per una cosa habitual a Xile: Taxis Col·lectius.

Què son els taxis col·lectius? són automòbils de tipus sedan (cotxe de 5 places), que tenen una ruta fixa (o no), durant la qual poden transportar fins una certa quantitat de passatgers, i cobren una tarifa fixa per persona (tot i que la tarifa pot variar segons l’horari i la distància que es recorri), talment com un microbús. Ho fan d’una manera completament regulada per part del municipi, la direcció general de trànsit i els gremis de conductors de taxis. a diferència de les xarxes de busos o microbusos, són molt més flexibles, tant en horari, capacitat de passatgers, velocitat, accessibilitat... permeten l’accés al treball de treballadors autònoms de manera regulada, i suposen un cost molt baix d’inversió per part de l’administració. És molt més barat moure 3 cotxes plens de gent que no 1 microbús. l’avantatge per a la població serien uns horaris més flexibles, més cobertura territorial i més mobilitat. un servei així podria estar format per

Taxi Col·lectiu de la Ciutat d’Arica, Xile.

diverses línies entre diferents pobles i 1 o 2 dins la vila (o sense necessitat de línia).

Per posar un exemple, a Xile, la ciutat d’arica (200.000 habitants) té unes 30 línies de col·lectius, de 0,80 € el passatge. la ciutat d’iquique (300.000 habitants) no té línies definides, per utilitzar un col·lectiu has d’aturar el taxi i demanar-li si et pot dur allà on vols, i si li convé t’hi du, costa 1 € el passatge. ambdues ciutats compten amb un sistema de microbusos, però molt envellits, no tenen pressupost per mantenir una xarxa de busos com la

de Palma; per tant, el taxi col·lectiu és una solució encertada i que permet una altíssima mobilitat per a tothom. en matèria de transports, trobar la solució adequada facilita la vida de la població, genera una millor qualitat de vida i té efectes directes no només en l’urbanisme sinó també en el desenvolupament de les societats. si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic a <<guillemserrabou@gmail.com>>.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

24

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 25

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 42

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

de la O. 6. Un de tot sol ja ´es mal de trobar al desert, per` o aqu´ı est` a en plural. Terminaci´ o de la primera conjugaci´ o. El bruixot puja el to. 7. M´es un, dos.

El qui comanda. Prefix cardinal grec. 8. Relativa o pertanyent a Napole´ o. Martell. 9. Compt` as de tres en tres. El n´ uvol allargassat entra al celler. Final de la faula. 10. Primera i u ´ltima vinyeta d’una auca. Despr´es de Crist. Fanal festiu, de la nit de Sant Joan o de Tots Sants. 11. Part de darrere de l’altar major. La pala de barca d’una banda americana. ´ estrany acabar aix´ı.

12. Faran m´es tard. Es

Horitzontals: 1. La falta pot ser horrible. Escampar` a la llesca, o en el cas dels corruptes, omplir` a el sobre. 2. Convertir alg´ u en fan` atic. L’extraterrestre t´e te de bocaterrosa. 3. Tornar` a a fer all` o que aferra. L’edat d’en Fred i na Wilma. 4. Telefon` as per fer una modificaci´ o il·legal. Fer una osca al premi cinematogr` afic. 5. Prov´ıncia d’Eti` opia tendent a portar sari. Ara mateix som a una. Lactat deshidrogenasa. 6. Article femen´ı del sodi. Angoixes.

El podeu resoldre a: La teva. 7. L’etapa existia. Final del riu. La nomelisucre.cat/?p=1191 ta ´es un ... de D´eu. Il·lumina els vaixells des de lluny. 8. La final ´es on es disputa tot. De moment no d´ ona la cara. 9. Al final de la cova. Llan¸carien.

Rock’...’Roll. 10. Comprar a la fira coses per rifar.

No hi ha res que ho sigui m´es que l’aigua. 11. Assassin` as un asmat. On es modifica la lletra d’un retall. Solucio ´ al nu ´mero 41: 12. Faig amb cura. L’element qu´ımic m´es glori´ os.

F I N A L R O T U N D Tretzena lletra de l’alfabet llat´ı. 13. Personalitat A R A D E S F A R I A A T A C A R E M N U d’un hum` a id`entic. Horitz´ o de la mar.

Verticals: 1. La mengera d’una menjadora.

Possessiu singular femen´ı de la primera persona.

2. Adherir´e. Actu¨ı, o introdueix desbaratadament.

3. Malaltia que produeix estupor als fuits. Expressi´ o an´ımica, especialment la d’un alumne a classe.

4. Cl`assic arbust de la sabana. Llan¸car´e, reciclar´e, o fornicar´e. 5. Instrument associat als poetes que es pot moure a un rail. Assegurar` as les veles. Abans

A M I G A B L E

D A P A L T I A A T S L A U T A N L I N A T I R S A T A

T A O L R D E C A B S C A I T I I V O S A N N

R B R T E U S C C A U R D P E A U O R I A R A N S

E S S B R A N N Y U I A R I E S

25

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 26

mel i sucre

dalt del turó

La memòria biocultural de les varietats locals CliMeNT PiCorNell

(Blat xeixa, blat barba, blat mort, blat mamento, blat mollar, civada rossa, civada negra, ordi mallorquí...)

Vaig a Montuïri a la presentació del llibre Varietats locals de les illes Balears d’aina socies Fiol que ha publicat Documenta Balear (2013). Presenta l’acte Mateu Ginard, Manescal, fent una introducció sobre el paper dels col·lectius que punyen per oferir aliments més sans i més apropats, fets pels pagesos i neorurals d’aquí. l’autora explica la seva feina, ingent, d’una manera acurada, justa i breu, la qual cosa s’agraeix. Hi veig n’andreu ramis de llorito, en Joan Miralles de Montuïri i m’assec entre en Joan Collet i na Joana M. Fiol, millor companyia impossible. Quedam amb n’aina per parlar-ne una estona més l’endemà a sant Joan, d’això i del paisatge del Pla, dels pagesos per hobby i dels que ho són a temps parcial, de la idealització del camp pels urbanites (ai la Mallorca Profunda!) i de la recuperació pràctica i romàntica de la memòria dels foravilers.

‘Les varietats locals són aquelles que han estat cultivades, seleccionades i millorades per diferents generacions i tenen un alt grau d’adaptació al lloc, i per això una major ‘resiliència’, que vol dir una gran capacitat per absorbir atacs i pertorbacions, conservant el seu funcionament. aquesta ha estat una tasca que s’ha transmesa de generació en

26

generació, seleccionant els fruits i les llavors de més qualitat, o en funció d’un millor gust, per exemple. així s’ha aconseguit generar una adaptació ecològica’.

Tot aquest procés conforma un llegat sociocultural molt important que aquests darrers anys havia estat menyspreat sobretot pels canvis provocats amb la incitació al consum que havien fet la

televisió i el seu braç executor, les gran superfícies comercials, les quals compraven els productes en funció de la seva homogeneïtat, del preu, de la competitivitat -fins i tot entre països diferents- oferint fruita i verdura de llocs molts allunyats al punt de venda i consum. ‘Fruites contemporànies’ en diu andreu Manresa: ‘accelerades amb química de disseny, farcides d’hormones i additius, es recol·lecten verdes, prematures i maduren en càmeres de fred o gas: no tenen gust, ni fan olor’. si resulta ser veritat que ‘som el que mengem’, bon jesuset de Pina!

(Fava mallorquina, fesol fava de Sóller, fesol llarg o de metro, guixes mallorquines, guixons, llentia mallorquina, meló de la mel, pastanaga negra, patata d’Eivissa, pebre de tap de cortí, pebre ros, pebre ros gruixat, síndria de pinyol vermell...)

A poc a poc, però, hi ha hagut una revitalització i una consciència del menjar millor, més sa sobretot, i defugint –per capes de la societat més conscients– els menjars tractats químicament o modificats genèticament. ‘Dins aquest corrents hi hem de situar la revitalització de les varietats locals que aporten salut, bon gust i, també, perquè no dir-ho, una idea de revitalitzar quelcom que es perdia i que forma part de la riquesa bio-cultural dels pobles’. És per aquests motius que els treballs com els d’aina Maria socies Fiol són importants perquè sistematitzen els coneixements i els esforços d’un grapat de gent de les Balears i són reflex d’un moviment més ample a nivell mundial que lluita contra l’erosió genètica (entesa també com l’empobriment de la diversitat agrobiològica) i de retruc –aquí s’hi veu el punt de‘guerrilla’– contra el control alimentari mundial per part de les grans multinacionals de l’alimentació i de les llavors.

(Albercoc inquero, albercoc taronjal, cireres blanques de capellà, cirera de cor de colom, cirera llosetina, figuera abaldufada rimada, figuera coll de dama blancanegra, figuera verdal negra, melicotoner blanc mallorquí...)

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 27

mel i sucre Una part de la feina de n’Aina Socies Fiol s’ha feta en base a les entrevistes amb pagesos, que són els qui tenen les nocions i alguns encara conserven varietats –a part dels moderns bancs de llavors que conserven la biodiversitat cultivada dels pobles–. Per això va dissenyar unes fitxes molt completes per a la presa de dades durant el treball de camp per caracteritzar la varietat (morfologia, fisiologia, agronomia, organolèptica...), el maneig, les tècniques, la producció.

(Olivera sivillina, perera de la cera, perera moratina, perera de la Reina, pomera bauçana, pomera bonjesusa, pomera d’en Kane, pomera de morro de llebre...)

Al Bolletí Oficial de les Illes Balears (gener 2009) es publicà una llista de varietats locals que es troben en risc d’erosió genètica, amb ajudes oficials pel seu conreu, la major part arbòries, ara són ja moltes més si hi afegim les herbàcies i les hortícoles, recuperades gràcies a diversos moviments socials i a algunes institucions. Com l’associació de Varietats locals de les illes Balears, creada l’any 2002 (con-

serva 17 varietats de cereals, 50 varietats d’hortalisses, 400 varietats de fruiters i 7 varietats de vinya, a més de tenir en les finques dels seus socis llavors i fruiters); aPaeMa (associació de Productors d’agricultura ecològica de Mallorca); slow Food; Jardí Botànic de sóller (amb un banc de germoplasma amb 205 varietats); la uiB (amb 200 varietats de tomàtiga de ramellet); l’institut de recerca de la Direcció d’agricultura, i alguns altres a Menorca i les Pitiüses. a Mallorca de les varietats de cereals, en destaca pel seu auge el blat xeixa panificable. De llegums hi havia 22 varietats i ara

ja n’hi ha 93. De fruiters alguns centenars. D’hortalisses, alguns planteristes com Ca na Justa o els Planters Nicolau ofereixen més de cinquanta varietats diferents, així com els Vivers llabrés amb connexió amb sloow Food venen varietats locals de fruiters.

(Prunera de collet negre, blanca, de la Reina, de confitar, de frare llarg, d’en Frau, Bagassal, tomàtiga de cor de bou, mutxamel, de mateta, de Valldemossa, de Banyalbufar, de penjar o de ferro, mongeta de careta, mongeta blanca, rossa, negra, pintada, tendra de llavor blanca, tendra de llavor beixa...)

‘La llavor és un bé cultural i darrera el seu intercanvi hi ha tot un món de coneixements. la reproducció en mans dels pagesos implica un maneig particular, una transmissió oral, per això s’ha de donar importància al relleu generacional’. Però també tenen importància els textos recopil·latoris, com aquest de n’aina socies Fiol, o els bancs de llavors i els vivers i planters que comercialitzen i, per tant, participen en aquesta tasca de recuperació. ‘Parlar amb els pagesos és important pels criteris de sembra, de recol·lecció, de conservació de la llavor o de com fer l’empelt o el murgonat o com sembrar el pinyol per reproduir l’arbre. i no només per això sinó també pels criteris de què s’ha de fer perquè sigui més gustós o, fins i tot, com s’han de cuinar aquestes varietats correctament’.

Les varietats locals recuperen un gust, una olor, una manera d’aguisar, una forma d’entendre la pagesia que, superant de molt allò tan carrincló i felló de ‘lo nostro’, ens lliga al coneixement dels ecosistemes nets i als sentiments forjats pel territori.

27

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 28

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de gener la temperatura mitjana del mes s’ha quedat en els 10.7 ºC, pràcticament igual a la de l’any passat. el gener no ha estat un mes gaire fred, llevat de 5 ò 6 dies durant la segona quinzena en què les mitjanes es situaren per sota dels 10 ºC; la resta del mes ha estat més bé suau climatològicament parlant. a la nit les temperatures han baixant un tant però sense descendir més avall dels 5 ºC, la major part de dies d’aquest període. la baixada més acusada de les mínimes es produí el dia 30, on el termòmetre arribà als 3,5 ºC. Per contra les màximes han fregat molts de dies els 15 ºC i els han superat en uns quants al llarg del mes. Vàrem tenir la màxima el dia 7 amb 22,2 ºC. la coincidència de la baixada de la temperatura amb precipitació els dies compresos entre el 23 i 25 del mes va aportar les primeres nevades a la serra de Tramuntana. a sant Joan just poguérem contemplar un poc d’aigua neu i calabruix. la major part de les pluges s’han produït durant la segona quinzena del mes; únicament uns pocs litres caigueren els dies 2 i 3. en total s’han comptat 56,9 mm, quasi el doble dels recollits l’any passat per aquest mes. el dia amb més precipitació va ser el 24, en què s’aconseguiren quasi 17 mm.

Després d’un desembre sec, aquestes pluges han estat ben rebudes pel camp i pels cultius de secà, en particular, que ja verdegen per tot arreu. la humitat mitjana també ha pujat en relació al

28

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

GENER

2013

2012

10,7

10,6

Temperatura mitjana 2011 2010 10

2009

2008

9,8

11,8

9,7

MES DE GENER

2013

2012

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

10,7 ºC 22,2 ºC (dia 7) 3,5 ºC (dia 30) 56,9 mm 7 Km/h 85,3 Km/h (dia 23) O-NO 76,00% 1015 mb 2,6 ml/dia

10,6 ºC 18,6 ºC (dia 5) 3,3 ºC (dia 29) 32,9 mm 6 Km/h 95 Km/h (dia 6) O-NO 75,60% 1023,6 mb 1,9 ml/dia

FEBRER 2013 (fins a dia 25) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

9,4 ºC 17,5 ºC (dia 1) 1,6 ºC (dia 24) 13,5 mm 7,2 Km/h 54,4 Km/h (dia 23) ONO 2,7 ml/dia

ANY 2013 Radiació solar Energia generada Radiació/

GENER

Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2)

(kWh)

Energia

plaques (ºC)

069859

5794

12,06

11,42

desembre; ha passat del 73,67 % al 76 %. l’evaporació ha seguit amb un nivell alt per aquest mes; s’ha situat en els 2,6 ml/dia, bastant més alta que al gener de l’any passat. en aquest augment de l’evaporació hi deu haver influït a més de la temperatura, el moviment de l’aire, la velocitat mitjana del qual ha estat de 7 km/h, superior a la

no emès (Kg)necessitaria (litres)

4693

1449

del desembre i a la del gener de 2012. Durant un terç del mes les mitjanes diàries han superat els 10 Km/h. a destacar la velocitat mitjana del dia 23, en què aquesta superà els 25 Km/h i s’aconseguí la màxima, de 85,3 Km/h. la direcció predominant s’ha situat entre ponent i mestral (o-No), com ja succeí en el passat desembre i també en el gener de 2012.

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 29

mel i sucre !"#$%&'#'((

(()(*

(+ 2(

)(, (3

(((((((((((4

-(*

(+ (

(.

2(

(

(

/

(((((((((((((((0,#4,&'05&'(

4+5+'(. /

((01(

#,*$*

Comentari al mes de febrer el mes de febrer s’ha presentat un poc més fred que el gener, fet bastant habitual al nostre clima; però la caiguda remarcable de la temperatura s’ha produït entre els dies 23 i 25 en el que duim de mes. Hem passat d’una mitjana de 12,6 ºC, el dia 22, a les mitjanes de 6,2 i 5,3 dels dies 23 i 24. Han estat de moment els dies de més fredor del que duim d’hivern, però insuficient per poder gaudir de la neu al nostre entorn. aquesta baixada considerable de la temperatura, en canvi, ens ha deixat una nova nevada, de més consideració que la del gener, a la serra de Tramuntana. a sant Joan ha plogut fins ara 13,5 mm provinents de petites pluges, de les quals la meitat s’han produït en la inestabilitat iniciada el passat dia 23.

[NoTa: a causa d’una avaria a l’estació de son Juny, la major part de les dades digitalitzades corresponen a l’estació meteorològica de Jordi Puigsegur (sant Joan-centre).]

en el gener hi ha hagut un augment remarcable de la radiació solar respecte al mes de desembre, passant dels 65849 als 69859 Wh/m2. en conseqüència s’han generat 357 Kw/h més que en el passat mes; la generació total d’aquest mes també ha superat la del gener de 2012 en 260 Kw/h. el rendiment de les plaques, paral·lel a la baixada de la temperatura, ha millorat en relació al desembre (de 12,11 a 12,06) i s’ha mantingut en comparació amb el gener de l’any passat.

setembre, octubre i novembre, la resta han presentat temperatures més elevades que les de l’any anterior. el mes amb la mitjana més freda fou el febrer amb 7,8 ºC i el més càlid, l’agost amb 27 ºC. Ha augmentat de manera considerable l’oscil·lació tèrmica o diferència entre el mes més càlid i el més fred, passant dels 15,6 ºC del 2011 als 19,2 ºC del 2012. la cota més alta de la temperatura es va produir el 29 de juny amb 38,2 ºC i la més baixa el 4 de febrer amb -0,7 ºC.

Climograma 2012

– en quant a la pluviometria, s’han recollit, en el 2012, únicament 379,8 mm, bastant menys que en el 2011, concretament 175 mm manco. la meitat de la pluviometria del 2012 es concentrà en els mesos d’octubre i novembre, mesos de tardor, estació en que el clima mediterrani rep més aigua. en el 2012 vàrem tenir una primavera poc humida a la que seguí un estiu sec que s’hi mantengué durant l’agost i part del setembre.

amb el climograma del 2012, tenim una mena de radiografia del que ha estat aquest any en quant a les dues variables més destacades del temps: – les temperatures en conjunt han estat un poc més elevades que les de l’any 2011. la temperatura mitjana ha pujat 0,12 ºC (17,44 ºC l’any 2011 i 17,56 ºC, el 2012). excepte els mesos de febrer, abril,

29

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 30

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Nevada de principis dels anys vuitanta. són treballadors de la matança de sant Joan.

Hi ha l’amo antoni Picornell “Climent”, na Maria de solanda, na Bàrbara Matas “Cartera” i na Catalina Gayà “Betlem”. aportació fotogràfica: Catalina Gayà “Betlem”.

Fotografia 2: la foto està feta l’any 1956, des del santuari de Consolació, per l’amo antoni sastre “de sa Botigueta”.

Fotografia 3: Nevada de l’any 1956. són madò Catalina Pocoví, “Tixadora”, madò Francisca Matas “Peremates” i l’amo en Mateu Pocoví “Tixador”. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

30

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Pรกgina 31

mel i sucre

31

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 32

mel i sucre

Na Burguesa

excursions

JoaN F. riera sortírem per la petita carretera del mirador de na Burguesa que dóna a un camí que en una hora ens du cap al coll del Pastors, en aquesta cruïlla de camins vàrem berenar acompanyats pel bon temps i agafant forces per visitar la cova dels Pastors, una gran balma amb un petit betlem i abeuradors pel ramat dins el seu interior.

Tot seguit partírem cam al puig de Bendinat on vàrem poder gaudir d’unes espectaculars vistes de la badia de Palma i la costa de Calvià. una vegada fet el puig partírem cap al mirador de n’alzamora on dinàrem, aquest mirador és un excel·lent balcó amb vistes impresionants a Valldurgent i a Calvià poble, uns quants de nosaltres també aprofitàrem per visitar la cova del Marbre, que es troba a prop del mirador, per després tornar ja cap als cotxes. (Foto: Toni Gayà.)

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

32

Tel: 971 52 60 78

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 33

mel i sucre

excursions

La Cuculla de Fartàritx pel Cingle de Sant Francesc i l’Assarell JoaN MoraTiNos

PLANTERS

NICOLAU

la pujada a la Cuculla és un clàssic de l’excursionisme, però aquesta vegada l’envestírem per un lloc poc habitual. Des de la vall de l’assarell, agafàrem altura cap cap a la cova Morella. Des d’allà continuàrem ascendint, a trossos sense camí, altres per pista i fins i tot per camins de ferradura empedrats, fins al coll de la Coma. amb un darrer esforç, assolírem el cim de la Cuculla. D’allà emprenguérem la baixada normal, cap al pla de Fartàritx, però tot just a baix del pas del Frare deixàrem el camí per anar directament a les cases de l’assarell i d’aquestes, ja per bon camí, al lloc on havíem deixat els vehicles. en total fórem 18 persones.

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

33

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 34

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Butza de mè farcida (Sant Joan) saCraMeNT Ferrer

a

ntigament quan es matava el mè de Pasqua, s’aprofitaven totes les seves parts; a sant Joan, una manera d’emprar la butza era fer aquest plat, que resulta exquisit. aquesta recepta me la va donar sa tia antònia Galmés.

Ingredients

- 500 g de carn capolada de porc - 500 g de carn capolada de vedella - 500 g de carn de mè - 50 g de xulla blanca - 9 ous - 2 llesques de pa - 1 pitrera de pollastre - 1 butza de mè - pebre bo - aigua - llimones - sal - vinagre - saïm

34

Preparació - escaldar la butza amb aigua bullent, llevar la capa de papil·les de l’estómac del mè.

- Fer-la neta dues o tres vegades amb aigua, sal, llimona i vinagre.

- Tallar a daus la carn de mè, la pitrera de pollastre i la xulla blanca.

- Bullir 2 dels ous durant 10 minuts.

- Per preparar el farcit, mesclar les carns amb els 7 ous batuts, esmicolar les llesques de pa i trempar amb sal i pebre bo. Ha de quedar ben lligat.

- Farcir la butza amb la mescla de carns i incorporar-hi els 2 ous bullits sencers, col·locats de tal manera que en tallar quedin visibles les rodanxes.

- amb fil de randa o d’empalomar cosir el forat de la butza. untar tota la superfície de saïm.

- Col·locar la butza dins la greixonera.

- Punxar-la de tant en tant amb un escuradents perquè no rebenti.

- Coure a 250 °C durant 2 hores.

- apagar el foc i deixar refredar dins el forn.

- servir tallada a rodanxes acompanyada d’ensalada o un bon pa amb oli.

mel392_mis298 27/02/13 13:31 Página 35

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Març de 1993 Març: Dia de les illes Balears (1), Quart Diumenge (10), el ram (24), Dijous sant (28), Divendres sant (29), Pasqua (31).

“No hi ha març que no marcegi, ni estiu que no pedregui”. És un mes molt variable i ventós. És bon temps per exsecallar les oliveres i fer quatre empelts de garrover. si teniu cap parra convé que la podeu per sant Josep. Convé sembrar els pebres, les cols i les tomàtigues i trasplantar lletugues, endívies, julivert i albergínies; i collir les lletugues i endívies primerenques. És molt bon temps per donar les egües als cavalls, sanar porcells en lluna prima. És el millor temps per collir cames-roges i menjar-les trempades, així com també espàrrecs i faves tendres. Tradicionalment cal anar en compte amb els constipats i el grip, perquè el març és un mes molt malsà.

• la xarxa d’aigua potable va arribar a la zona del Barracar.

• es va anunciar l’edició del llibre la parròquia de sant Joan (1900-1993), de Mn. Josep estelrich, que va obrir la col·lecció de Monografies santjoaneres.

• el nostre poble tenia la mateixa població que l’any 1760, amb la diferència que aleshores es comptaven 200 nins, i a finals del segle XX no arribaven al centenar.

• la Cooperativa va haver de llogar una persona per ajudar als pagesos amb la paperassa per accedir a les subvencions del cereal.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

Març de 2003

El mes

Horaris de bus sant Joan - Palma Dilluns a divendres: 06.45 Palma - sant Joan Dilluns a divendres: 19.15 Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.20), 9.40, 10.40 (10.20), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40 (14.20), 15.40, 16.40, 17.40 (17.20), 18.40, 19.40 (19.20), 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.20), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59, 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59, 19.59, 20.59, 21.59, 22.59.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

el sol

1 març 15 31 31 15 abril

surt es pon 07.21 18.39 07.00 18.54 horari d’estiu 07.34 20.10 07.11 20.25

la lluna 25 febrer 4 març 11 19 27 3 abril

plena quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 3 de març ariany dia 10 Montuïri dia 17 Petra dia 24 Porreres dia 31 sant Joan dia 7 d’abril Vilafranca

• la santjoanera Pilar Fuster ocupava una de les vint primeres places a la llista del Psoe a les eleccions autonòmiques.

• es va reeditar el refranyer popular de l’illa de Mallorca, un recull de 3.395 refranys i 2.399 modismes, publicat originalment el 1979 pel mestre Miquel Fuster.

• es va reinaugurar l’oficina de “la Caixa”, que s’havia hagut de reformar per algunes deficiències. D’altra banda, el montuïrer antoni Payeras va fer-se càrrec de la sucursal de “sa Nostra”.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

35