Mel i Sucre. Num. 393 març de 2013

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Març 2013. Núm. 393 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol Col·laboradors 2013 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Bartomeu Mestre, Catalina Gayà, Marisa Goñi, arnau Company.

Tirada actual 500 exemplars

Excursions JoaN MoraTiNos

Passatemps arNau MoraTiNos

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Foto de Joan Font.

Contracoberta Foto de Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 3

mel i sucre

El vent no impedí els santjoaners anar a Consolació el dia de la festa del Quart Diumenge.

notícies locals ✑ el diumenge 3 de març va tenir lloc la renovació de la junta directiva de l’associació de Persones Majors. la participació a les votacions va ser molt elevada (193 votants). Només hi havia una candidata a la presidència, na Catalina lluïsa Gayà, que va obtenir 152 vots, amb 37 vots en blanc i 4 de nuls. els vocals que acompanyaran na Catalina a la junta, amb els vots que varen obtenir, són aquests: Joan Bauzà

Nigorra “Bossa” (110), antònia Bauzà Gayà “Maiolina” (109), Francisca Bauzà Nigorra “Bossa” (96), andreu Clamor Comas (69), Maria Magdalena Jaume Nigorra (65), Joana Bauzà Vaquer “de Gossauba” (61), antònia Matas Gayà “sabatera” (57), Maria Teresa Juan Molinas “Tixadora” (55), Jordi Gayà Company “Fidever” (52) i Magdalena Jaume Galmés “Perota” (46). ✑ l’ajuntament ha acceptat la cessió d’un tram del carrer del Mirador i un petit solar al sud del carrer (a la part del poble). el primer tros ja formava part del carrer però estava escripturat a favor de

la propietària. l’altre tros està en dret de casa seva i se cedeix perquè servesqui d’espai verd o mirador, amb l’única condició que les cases que hi ha més avall no puguin considerar façana la part que guaita al solar (és a dir, legalment serà com si hi hagués una casa). la persona que ho ha cedit és la mare de na Catalina Pocoví. ✑ s’ha aprovat el Catàleg de patrimoni històric de sant Joan, una llista dels elements arquitectònics i naturals que han de ser objecte de protecció. l’ajuntament va aprovar inicialment un catàleg, que s’ha hagut d’ampliar amb 18 cases perquè tengués el

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 4

mel i sucre vistiplau del Consell de Mallorca, que encara volia ampliar-lo més. una vegada aprovat pel Ple, s’ha posat a exposició pública, una passa més cap a l’aprovació definitiva. el Catàleg és un requisit per a l’aprovació de les Normes subsidiàries i, posteriorment, el Peri des Turó. s’ha decidit també que s’intentarà ajudar a les persones afectades pel Catàleg, ja sigui a través de bonificacions fiscals o amb assessorament. el Catàleg es va aprovar amb els vots a favor de PP, axsJ i Psoe i l’abstenció de Cxi. El grup santjoaner Nada que objetar ha editat el seu primer disc, per promocionar-lo també han fet un vídeo amb el títol de Nuestra vida, que podeu veure a internet, realitzat per Gareth Hall.

✑ s’ha procedit a la neteja del Punt Verd i a la renovació dels contenidors. ens han dit que el mateix dia que s’havia deixat com una patena ja hi va anar qualcú a trabucar-hi una remolcada de material. No s’ha pogut saber qui és perquè el lector de targetes i la càmera de televisió estan pendents de reparar. ✑ Des del Casal d’infants i Joves de sant Joan es va organitzar una petita estada de dos dies a la Colònia de sant Pere, el cap de setmana del 9 i 10 de març.

Hi varen participar 44 nins de 3 a 12 anys i 10 monitores voluntàries.

El club d’esplai de voluntaris de S’Escorxador organitzaren una acampada a la Colònia de Sant Pere. Hi assistiren una quarantena de nins i nines del poble, amb una desena de monitores.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

4

✑ l’ajuntament ha hagut d’ajudar al Banc d’aliments de sant Joan. se n’ha de cuidar la Man comunitat del Pla, però es va

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 5

mel i sucre

El dia del Quart Diumenge, el col·lectiu de dones de Teranyines organitzaren una pujada a l’oratori de Consolació per commemorar el Dia de la Dona, que enguany coincidia amb la festa tradicional santjoanera.

El Quintos començaren la seva setmana gran amb la passejada i sorteig del me.

Continua la tradició de la beneïda el diumenge del Ram. El rector Joan Martí Gandia beneí el feligresos que hi assistiren.

Les corals Mayurqa, de Muro i de Sant Joan feren un concert a l’església parroquial el dissabte del Quart Diumenge. Aquí els podem veure cantant L’home de Son Carabassa.

saber que una remesa que s’esperava no havia arribat i això podia deixar persones sense res per durse a la boca. Davant aquesta emergència, es va haver de cercar un remei ràpid. ✑ el grup d’amics del Davallament ha organitzat novament aquesta popular representació, el Divendres sant. Tot i que tothom hi col·labora desinteressadament, hi ha una sèrie de despeses que no es poden evitar (per exemple, el manteniment de l’atrezzo o el material pirotècnic per als efectes especials). Com que les subven-

cions s’han reduït o han desaparegut completament, els amics del Davallament han de cercar sistemes alternatius per aconseguir finançament. el dia del Quart Diumenge, per exemple, posaren una paradeta a Consolació per demanar donatius i per vendre DVD. També l’ajuntament els ha donat una petita ajuda. ✑ l’ajuntament de sant Joan ha incrementat els expedients per obres il·legals, d’ençà que la corporació està governada pel pacte entre PP i axsJ. Des de l’inici de la legislatura s’ha obert una tren-

tena d’expedients, després de molt de temps de tolerància i “màniga ampla”. l’ajuntament compta amb la col·laboració del seProNa (el servei de Protecció de la Natura, de la Guàrdia Civil) i de l’agència de Disciplina urbanística. el batle aconsella als veïns que s’informin abans de dur a terme qualsevol obra, especialment en terreny rústic. sembla, però, que hi ha gent que no està gaire conforme perquè diuen que tant des del seProNa com des de l’ajuntament no es tracten totes les obres il·legals d’igual manera.

5

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 6

mel i sucre ✑ la bústia de Correus que hi havia a la plaça de Jaume i (el Pes des Porcs) ha estat suprimida. ara només es poden dipositar les cartes a l’oficina de Correus, devora la biblioteca municipal. ens han contat que la persona responsable de sant Joan no havia estat avisada d’aquest canvi en el servei, fàcilment explicable perquè les noves tecnologies han convertit pràcticament en obsoletes les antigues comunicacions postals. ✑ l’hivern es va acomiadar amb les nevades més intenses de la temporada. l’onada de fred anterior va ser molt més intensa però no va anar acompanyada de precipitacions. la de la primera quinzena de març, en canvi, va deixar les muntanyes de la serra ben blanques un bon estol de dies. Per aquí, la pluja ha estat escassa durant tot el que duim d’any agrícola. ✑ el divendres 15 de març un terbolí va pegar per sant Joan.

Que se sàpiga, va fer un poc de mal per la zona des Camp. ✑ la Festa del Quart diumenge es va celebrar amb l’austeritat habitual d’aquests darrers anys. el dissabte hi va haver un concert coral a l’església. Hi prengueren part la Coral Miquel Tortell, de Muro, l’orfeó Mayurqa i la Coral de sant Joan. Cada grup interpretà quatre peces i per cloure l’acte en varen fer dues de conjuntes. el dia del Pa i el Peix, el matí, es va fer la pujada a Consolació en romeria, ofici solemne i ball de bot amb els alumnes de l’escola infantil de ball. Després de dinar, ballada popular a càrrec d’aires de Pagesia. a l’esplanada de Consolació, alguna torronera i els Quintos, que venien panades i altres castes de menjar i beure. ✑ el grup de rock santjoaner Nada que objetar ha tret un disc nou. Per fer-vos una idea del seu nivell, podeu veure el clip que han

penjat a Youtube, amb la cançó Nuestra vida. el disc estarà disponible, entre altres, a spotify i amazon a partir de mitjan maig.

Mentrestant, l’han interpretat a llorito i a Palma, on el presentaran oficialment l’11 de maig. el grup està format pels santjoaners Jesús Carrillo (veu) i Tomeu Garí (bateria), el sinever Pau Cirer (guitarra), el sevillà Juan antonio García (guitarra) i el llorità rafel Munar (baix). Nada que objetar ha estat objecte d’un article a la revista Inmediatika, on s’explica la seva història i els plans de futur. ✑ un altre grup de sant Joan que té un bon estol de seguidors és sa sini Band. el Divendres sant oferiran una actuació al Bar Centro, una de les rares ocasions per veure’ls actuar en directe. ✑ la Guàrdia Civil ha detengut a Vilafranca una banda de tres persones, de nacionalitat marroquina, que es dedicaven a buidar

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

6

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 7

mel i sucre cases i casetes. el seu modus operandi era que mentre un vigilava el propietari de la casa, els altres dos la buidaven. es diu que aquestes persones poden ser responsables de robatoris que s’han donat a sant Joan. ✑ una casa de camp que ha rebut és la que té a son Fortuny na Maria “de sa Ferreteria”. Com que hi han entrat altres vegades ja no hi deuen tenir gaire cosa de valor, però com que els lladres no ho saben, el mal que fan per entrar i un bon disgust no te’l lleva ningú.

N’Antonia Bauçà, “Maiolina”, va ser entrevistada pel projecte de la memòria biocultural del Pla de Mallorca de la beca de cultura popular de la Casa Museu Pare Ginard, un projecte que duen a terme Pere Sureda, historiador, Anna Penya, periodista, i Aina Socias, llicenciada en ciències ambientals.

✑ Juntament amb les celebracions religioses i festives de Pasqua, els Quintos de 1992 han fet la seva “setmana gran”. el diumenge del ram, 24 de març, sortejaren un mè. el número sortat correspongué a un bitllet que no s’havia venut. es repetí el sorteig i la segona vegada afavorí na Margalida Mayol “rumbet”.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

7

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 8

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió ordinària de dia 18 de març de 2013 el passat ple ordinari es va retardar uns dies por poder encabir-hi l’aprovació dels pressupostos 2013, i aquests s’ha avançat també uns dies per poder tractar l’aprovació del Catàleg de Patrimoni Històric de sant Joan, i no haver de convocar un ple extraordinari expressament per aquest punt.

Tants sols tres assistents entre el públic, a demés del cameràman de Mel i sucre TV, al qual mai podrem agrair prou l’esforç personal que fa per fer-les públiques a través de la web d’aquesta publicació. sobre tot els que tenim costum de seguir els avatars de la política municipal a través de les sessions plenàries, i que a vegades tenim necessitat de consultar part de les intervencions o qualque vegada, com és el meu cas particular aquesta vegada, tota la sessió. a aquesta sessió se veu que tots els que varen intervenir feren un esforç per reduir la durada de la sessió sense prejudici de la seva efectivitat, segurament escalivats per les 3 hores llargues que havia durat la passada sessió: aconseguiren parlar de tot el que havien de parlar amb poc més de 40 minuts de reunió.

Tot just haver aprovada l’acta de la sessió anterior i acordat l’assabentat dels decrets de batlia es va passar a debatre la cessió d’un tram de vial corresponent al carrer Mirador i d’una porció de terreny ubicada a la vessant sud del mateix carrer. es tracta d’un tram que hi ha a l’in-

8

dret del Molí den Teixidor, que la família Pocoví, propietària dels terrenys, cedeix a l’ajuntament per regularitzar el tema urbanístic a aquell redol. la propietat hi guanyarà poder mantenir les vistes al poble i al Pla de ses Veles i l’ajuntament podrà seguir la tramitació del “Peri d’es Turó” amb un entrebanc menys. Tots els grups municipals elogiaren la predisposició de la propietat a arribar a aquest acord, que és satisfactori per ambdues bandes. es va aprovar per unanimitat acceptar la cessió, i atorgar els poders necessaris per formalitzar-lo en escriptura pública.

Amb la tramitació del “PERI d’Es Turó” i la de cada vegada més propera aprovació del Catàleg de Patrimoni Històric de Sant Joan, s’hauran avançat dues passes importants per l’aprovació de les noves Normes Subsidiàries. el següent era el punt estrella de la sessió: l’aprovació inicial del Catàleg de Patrimoni Històric de Sant Joan. Finalment, darrera anys d’esperes i de gestions, la Comissió insular d’ordenació del Territori i urbanisme, en sessió del dia 30 de novembre de 2012, va emetre veredicte sobre la proposta feta per l’ajuntament de sant Joan en el seu dia. els tècnics d’aquesta comissió proposaven incloure-hi altres 22 cases, augmentar la protecció dels molins fariners, de les cases i

algunes estructures de finques i possessions emblemàtiques, marges i altres elements singulars del terme. Finalment, els representants de l’ajuntament explicaren que, després d’una desigual negociació, acceptaren incloure les propostes de la comissió llevant algunes de les cases que no comptaven amb elements objectius per estar incloses dins el catàleg. al torn d’intervencions, la oposició va valorar positivament aquest acord, i va recordar a l’equip de govern la seva proposta de fer-ne publicitat, comunicar-ho especialment als propietaris afectats per què tinguin ocasió de fer-hi al·legacions i, en la mesura de les possibilitats pressupostàries de l’ajuntament, establir mesures per ajudar-los des de l’ajuntament, si no se pot econòmicament, almenys en la burocràcia que aquesta mesura afegirà a qualsevol actuació vulguin fer sobre la seva propietat. el punt va ser aprovat per 7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ + 1 Psoe) i una abstenció (Cxi).

Quan, després dels temps estipulat per l’exposició pública, i resoltes les possibles al·legacions, s’aprovi definitivament el Catàleg, l’ajuntament haurà aconseguit pujar un nivell més en la difícil escalada cap a l’entrada en vigor de les noves Normes subsidiàries. en el punt d’informacions hi va haver les següents: Toni oliver: Va assistir a la jornada esportiva que organitza el Consell de Mallorca pels regidors d’esports de tots els ajuntaments de Mallorca. el resum va ser que “no hi ha cap novetat, mos diuen que opti-

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 9

mel i sucre mitzem els recursos i que estalviem el màxim”.

Margalida Català: l’associació de Persones Majors ja té la nova Junta constituïda. la uoM (universitat oberta per persones Majors) ha enviat la seva proposta pel cicle de conferències per enguany: es tracta de cinc conferències que es faran al casal de Persones Majors en divendres a les 17:30, i estan obertes a tothom que hi vulgui assistir.

Des de la residència “Nova edat” també han ofert un cicle de conferències relacionades amb com afrontar les determinades malalties i mancances pròpies de persones d’edat avançada, per fer durant el mes d’abril i també estan obertes a tothom.

La Universitat Oberta per persones Majors (UOM) donarà continuïtat al cicle de conferències iniciat l’any passat, en vista de la bona acollida que va tenir entre tothom que hi va assistir. un grup de 44 nins de sant Joan d’entre 3 i 12 anys han anat d’acampada a la Colònia de sant Pere, de la ma de 10 al·lotes voluntàries, a les quals la regidora va adreçar unes paraules d’agraïment.

Des del Banc d’aliments de la Mancomunitat no han arribat les partides d’aliments bàsics suficients per les necessitats que se generen al nostre poble, i entre els serveis socials i l’ajuntament han hagut cercar la manera de posar remei a aquesta necessitat tan peremptòria. (Qui ho hagés dit, que en ple segle XXi, amb tots els avenços tecnològics i socials,

l’ombra de la fam tornaria a planejar per damunt el nostre poble...)

Catalina Gayà: a una reunió entre el l’amipa, el Col·legi “son Juny” i representants de l’ajuntament es varen fixar les línies d’actuació, i de prioritats, en matèria de reparacions i manteniment de les instal·lacions de l’escola pels propers mesos. l’escola de música de sant Joan i la de sineu han acordat que faran dos concerts conjunts: el de final del segon trimestre a sineu i el de final de curs a sant Joan.

Joan Magro: l’empresa constructora del poliesportiu va arreglant les goteres que hi ha, a demés d’altres defectes que s’hi han detectat.

Pareix que s’ha trobat una solució per posar els toldos d’ombreig al pati de l’escola. en poc temps se farà una prova, i si va bé se muntarà definitivament. l’equip de govern segueix fent feina per tirar endavant el Peri d’ “es Turó”. i finalment, el punt de precs i preguntes va comptar amb les següents intervencions: Noèlia llull: Com està el tema de les barreres i les càmeres de control del “Punt Verd”? a la carretera de Vilafranca pot ser que hi ha hagut alguna averia d’aigua, ja que se veu rajar aigua.

Frederic Febrer: Manifestant la seva satisfacció per veure aprovats els pressuposts per 2013 dins un període satisfactori. agraint les facilitats que tant des del personal de l’ajuntament com des de l’equip de govern se li

han donat a l’hora de fer les consultes pròpies d’un edil de la oposició.

Proposant donar més agilitat als plenaris, i fer-los més participatius pel públic en general, donant publicitat a les convocatòries amb tots els mitjans que l’ajuntament tingui a l’abast (pàgina web, tauló d’anuncis, ...), fent extensiva aquesta proposta per informar el públic de qualsevol circumstància que pugui ser del seu interès, com per exemple l’horari d’horabaixa.

La proposta d’enviar per via telemàtica la documentació dels plenaris pot suposar la primera passa de l’ajuntament per entrar de ple dins la modernitat en matèria de tecnologies de la comunicació.

Proposant enviar les convocatòries i la documentació als regidors per correu electrònic, com han començat a fer a l’ajuntament de Binissalem. en tema d’esports, l’ajuntament ha de fer més coses d’iniciativa pròpia. en urbanisme, s’ha de reprendre el tema de la mobilitat. la biblioteca també pot estar un poc més activa, i més integrada dins la xarxa de biblioteques.

Com està el tema del moviment de terres del camí de sa Bastida? la darrera pregunta, no hi ha hagut manera d’entendre-la. entre el batle i les regidories afectades per les preguntes varen donar les explicacions oportunes, que podeu escoltar en directe en els darrers 10 minuts de la gravació de melisucre.cat, i acte seguit es va donar per acabada la sessió.

9

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 10

mel i sucre

converses amb els amics

D

esprés de l’època d’en Francesc rotger, hi va haver una pausa en el futbol a sant Joan, fins que el metge Mena va ocupar la presidència del club i es va muntar un equip de jugadors que no cobraven sou fixo, però que cobraven una prima per cada partit guanyat. aleshores, el club tenia fixada la residència a la casa parroquial del carrer Major, just a veïnat de l’església. alla es guardava tota la paperassa que feia referència al futbol i també s’hi feien les reunions. També va ser aquí on es formar una nova junta directiva presidida per n’antoni Ferriol Gomis i quan, la temporada 1978-1979, es varen muntar un equip d’alevins dirigit per en Joan Company, es ferrer Mena, un equip d’infantils, dirigit per en Miquel Gayà Matas, Fidever, un equip de juvenils, dirigit per en Pep ribas, i els grans, dirigits per en serrano de Manacor.

Fou en aquell temps que en Miquel alzamora, que jugava amb el sant Joan, va fitxar pel Vilafranca.

Quan va arribar el partit de competició oficial entre el sant Joan i el Vilafranca, en Pep Payeras, que juntament amb n’antoni Ferriol regentaven la sucursal de la Caixa a sant Joan, va prometre un sopar de porce-

10

Futbol (11) aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” lla rostida als jugadors del sant Joan si guanyaven el Vilafranca, i ja ho crec si guanyaren!, 2 a 1, i en Pep hagué de pagar la porcella: “lo promès ha de ser atès.” Després, en Miquel alzamora va tornar a jugar amb el sant Joan.

Parlant de futbol amb en Miquel Fidever des Camp, ens conta que quan era jovenet cada diumenge anava al futbol perquè n’amador des Camp i ell eren els encarregats d’arreplegar les pilotes que prenien el redol de les voreres del camp, tant de la part de can Calderer com de la part de Consolació, ja que al voltant del camp hi havia bastant de desnivell i encara no estava tancat. Cobraven 25 pessetes per partit, però no cobraven fins que les havien recollides totes. en Miquel també recorda que abans de començar el partit, en Miquel de s’almudaina hi pujava una camionada d’aigua amb un depòsit que duia un tub de foradins i feia voltes per dins el camp fins que quedava ben regat. També recorda que era un temps que hi anava molt de públic al futbol i es feien unes bones taquilles.

Molts de diumenges, però, hi havia bregues i aldarulls i fins i tot, de vegades, l’àrbitre no volia començar el partit fins que no arribàs la parella de la Guàrdia Civil.

en Miquel Fidever des Camp de ben jovenet ja duia la curolla del futbol i després de fer d’arreplegador de pilotes va passar a ser jugador formant part de l’equip i també ocupà el càrrec d’entrenador de l’equip d’infantils i, també, de delegat de l’equip.

Tot i que a dia d’avui, a sant Joan, hi ha poca activitat futbolística, a en Miquel encara li agrada parlar de futbol i ho recorda amb entusiasme.

Guillem Magro Xumet, casat amb na isabel Toniona, fou el que va substituir n’antoni Ferriol a la presidència del Club de Futbol sant Joan. N’an toni, però, va passar d’entrenador. el matrimoni d’en Guillem i na Bel tenien un dels fills que jugava a futbol, en Guillem, i tal vegada aquest fou el motiu de la seva col·laboració perquè el club tiràs endavant. en Guillem posava el seu cotxe particular a disposició del club sempre que els jugadors s’havien de desplaçar a altres pobles, i na Bel, després de cada partit jugat, es cuidava de passar per la rentadora els calçons, camisetes i calces que havien emprat els jugadors per tal que el diumenge vinent estàs tot a punt.

Després d’en Guillem Magro va ser en sebastià rumbet qui ocupà la presidència, però d’això ja en parlarem en un proper capítol.

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 11

mel i sucre

Partit amistós contra el Montuïri (1978): Rafel Dalmau, Guillem Miralles, Joan Font, Juanito Nigorra, Antoni Company, Miquel Company, Miquel Gayà, Amador Bauzà Bauzà, Pepe Miró i Joan Matas; Miquel Bauzà Salom, Miquel Company Florit, Guillem Matas, Joan Fiol, Biel Company “Punto”, Amador Gayà Bauzà, Joan Lluís Gayà i Amador Bauzà Bonet.

L'equip del 1978, que jugava a Primera Regional: Rafel Dalmau, Juanito Nigorra, Jaume Sansó, Antoni Ferriol, Biel Company "Punto" i Joan Lluís Gayà; Joan Bauzà, Jordi Vila Miró, Guillem Miralles, Antoni Bermejo i Amador Gayà.

11

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 12

mel i sucre

Miquel Dominer, Nino Company, Toni Marranxó, Tomeu Pastor, Quico Prados, Martí Putxo, Tomeu Català i Antoni Ferriol; Toni des Centro, Juanjo, Guillem Pagès, Joan Bossa, Guillem Magro, Ernest Mas, Rafel Riera i Miquel Nicolau. Temporada 1990-1991, havien passat de juvenils a grans.

Quico Prados, Arnau Bronder, Arnau Feleu, Amador Bauzà Galmés, Miquel Matas Fullana, Miquel Gayà Bauzà, Miquel Alzamora, Antoni Ferriol, Guillem Magro Xumet i el darrer que no hem conegut; Tomeu Mora, Amador Bauzà Bonet, Andreu Bauzà Bonet, Pep Mas Llaneras, Biel Mas Gomis, el que està cap baix no sabem qui és, Antoni Bermejo, Tolo Putxo i Arnau de Son Perdut.

12

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Pรกgina 13

mel i sucre

13

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 14

mel i sucre

investigació

Mots d’ahir FraNCesC CaNuTo Bauçà

a

quest petit recull lexicogràfic, no té altra pretensió que donar a conèixer mots diversos relacionats amb activitats o peces importants de la vida d’ahir, que el gran impuls industrial i tecnològic ha deixat fora de servei. i per altra banda, contribuir d’alguna manera, a tenir cura del nostre patrimoni lingüístic i a preservarlo. les fonts documentals consultades per a la redacció d’aquest treball han estat els inventaris de béns i els contractes d’arrendament agraris, custodiats a l’arxiu del regne de Mallorca. la descripció de cada element consignat, tot seguint l’orde alfabètic, correspon a la registrada en el DCVB. a la relació que veurem a continuació, constatareu que algun dels mots aportats (got) no havia estat registrat abans a Mallorca, i a més, alguns dels relacionats, no disposen ni tan sols de documentació antiga als nostres diccionaris.

AIXETA / XETA. DCVB, s. v. aiXeTa: “aparell compost d’un canó de metall, de fusta o d’altra matèria adequada, i d’una altra peça mòbil que travessa el canó, i serveix per obrir o obstruir el pas

14

d’un fluid per dins una canonada o de dins un recipient a l’exterior. 2.

Canó de canya o d’altra matèria que va del forat del cossi a la caldera i serveix per donar sortida al lleixiu, en fer bugada (algaida, santanyí). 3. a) Pouet o pica situada ran del fons del cup a la part exterior, que per un grifó rep el vi del cup (inca). b) Piqueta que hi ha entre el bassí i el safareig de la tafona, i que serveix per retenir i evitar que entrin dins el safareig els trossos d’oliva que solen quedar aferrats per defora dels esportins (Mancor).” l’aixeta, utensili molt present a la societat rural, lligat principalment a la vitivinicultura ha estat arraconat d’una manera abassegadora pel seu homònim grifó. un dels registres aquí aportats de la documentació històrica, ens revela altra accepció no recollida al DCVB: ‘forat del cup on es fica el grifó’. la popularitat d’aquest mot ens ha llegat les següents locucions: - Posar xeta: començar a vendre vi a la menuda (Mallorca).

- Anar com una xeta: tenir diarrea (Mallorca, Menorca, València).

- 1727. inventari dels béns de Guillem Bestard Ferrer (Binissalem).

En los cups. Ítem dos grifons de bronzo aficats a las xetas de cups.1 - 1735. inventari dels béns d’antoni Quintana (Binissalem). Ítem altre bóta congrenyada de circa cinch somadas y un cupet de fust de 4 somadas, quatre portadoras de vermar y duas mitges de fruytetjar, tot usat, un cubellet de fust de posar a la axeta.2 - 1855. inventari dels béns de Joana Maria Galmés (Manacor).

Dins el saller: una bóta congreñada plena de vi de cabuda de uns cincuanta a saxanta cuartins. Vuyt bótas de mena de entre ellas duas plenas de vi, tres cuartins, sis portadoras, cuatre de ellas de carro y las altras duas de cavalleria, tres xetas duas de elles de bóta y la altre de cup.3 ANTRIBALS. DCVB, s. v. aNTriBals: “Davantal fet de cànem de sac, que cobria el pit, la panxa i, bifurcant-se, les cuixes dels segadors (llucmajor, Porreres).” indumentària específica de l’home camperol per protegir-se el cos.

Cassot, cuixal, antipara i manegots, són també algunes peces que formaven part antigament de la vestimenta específica utilitzada en el món rural.

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 15

mel i sucre

Contier (font: DCVB).

- 1857. Contracte d’arrendament de la possessió de sa Torre (Montuïri). Arreus de labranza y altres. Dos entribals de pell de cabre vells.4 BATRE. DCVB, s. v. BaTre: “Tupar amb bastons les branques d’un arbre de fruita forta (ametler, noguer, garrover, avellaner etc.) per fer-ne caure el fruit.” aquesta és una de les accepcions del mot batre, del llatí vulgar battere, amb la qual els nostres ancestres designaven el conjunt de feines destinades a separar el gra de la palla. aquesta acció l’efectuaven manualment tupant repetidament els cereals amb una eina anomenada batolla (conjunt de dos bastons units d’un cap per una corda o corretja). el trasllat o paral·lelisme d’aquesta acció de percussió, la trobam reflectida en el món camperol, especialment en la recollida dels fruits dels arbres. Hom pod constatar l’ús del mot a través de la documentació històrica. aquesta apor-

tació, registrada en un llibre de l’administració de les possessions del desaparegut convent de sant Domingo de Palma, atesta la distinció entre batre i collir que es feia a Mallorca al segle XViii, relativa a les tasques de recol·lecció d’ametles: - 1770. llibre recibo de la possessió de son Cigala (Palma).

Primo per 5 jornals de home per a batrer mel·las. Ítem per 25 jornals de dona per cullir mel·las.

- 1774. llibre recibo de la possessió de son Cigala (Palma).

Primo per 19 jornals de home, ço és, 10 per escurar los aujups de Son Cigala y 9 per batrer mel·las a 4 sous. Ítem per 36 jornals per cullir mel·las a 1 sou 4 diners.5 altre aportació documental, relativa a les tasques de recollida d’olives, constata que aquesta acció s’efectuava amb una eina manual anomenada perxa6 : - 1845. Contracte d’arrendament de la possessió de son Prohom (sóller). Vint perxes entre llargas y curtas per batrer olivas, bonas y rebedoras.7 el mot batre, actualment desaparegut, utilitzat per designar la recollida dels fruits per percussió, fou substituït, a la meitat del segle XX, per espolsar o tomar. aquest darrer mot, per mor de l’aparell mecànic utilitzat, espècie de vibrador que sacseja l’arbre i toma les ametles dins unes teles en forma de paraigua.

BESADA. DCVB, s. v. BesaDa: ““la part del pa que ha quedat més crua perquè ha estat en contacte amb un altre pa dins el forn.”

Per tal d’evitar que els pans es tocassin dins el forn, s’utilitzava una espècie de burjó, anomenat en alguns pobles desbesador o aclaridor.

Contier de carboner (font: Els carboners de Bunyola).

sa roda de la fortuna ha rodat per tot el món; un pa tot sol dins es forn no té besada ninguna.8

Pa besat: el que en coure’s ha estat en contacte amb un altre pa, i en conserva la senyal que és un bocí cru o molt poc cuit.

Desbesar: Fer que deixin de besar-se dins el forn els pans o coques que s’havien posat en contacte a causa de l’expansió produïda a la pasta per la calentor.

Desbesador: Burjó que en el cap té un semicercle de ferro, i serveix per a desbesar els pans o coques dins el forn (vegeu: Contier).

- 1845. Contracte d’arrendament de la possessió de son Prohom (sóller). Dins el pastador.

Més un ganxo de ferro y mànech de fusta per desbasar el pa.9 CONTIER. DCVB, s. v. CoNTier: “Burjó; bastó de ferro que forma angle al cap i serveix per a remenar el foc i atiar el caliu”. recollit oralment a sant Joan, la pronúncia local és cuntié. el varen descriure com un bastó, amb un tros de fusta de quatre dits de llargària clavat al cap amb una tatxa, formant angle recte. servia per treure del forn, estirant per la voreta, el motlos de les coques. També s’utilitzava per moure un poc els pans i evitar que es besessin entre ells (vegeu: Desbesador). en el desaparegut món dels carboners, era coneguda amb aquest nom una eina manual, formada per un mànec de fusta i un ferro corbat doble, en forma de forca, que servia per destapar el carbó enterrat fora de la sitja, una vegada refredat.10 - 1843. Contracte d’arrendament de la possessió de son Noguera (Puigpunyent). Un cuntié de ferro.11 ESCOMBRA. DCVB, s. v. esCoMBra: “utensili compost d’un feix de branques primes o de palmes, subjecte a l’extrem d’un mànec de fusta o de canya, i que serveix per a llevar la pols, pedruscall i altre brutícia de terra.” a Mallorca, el mot escombra

15

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 16

mel i sucre com a sinònim de granera és inusitat i gairebé desconegut, però fins fa unes poques dècades, s’utilitzava un utensili anomenat escombrall. aquesta eina estava formada per un drap o feix de draps o feix de branques o d’herbes, posat a l’extrem d’un mànec llarg, que serveix per escombrar el forn. en el món dels forners d’ofici i a totes les llars on s’efectuava d’una manera artesanal l’elaboració d’aquest aliment bàsic de la nostra dieta quotidiana, era usual escombrar quan el paladar del forn havia tornat blanc. Escombrar el forn, era passar-hi l’escombrall o el burjó, retirant cap a un costat del forn el caliu i la cendra abans de posar-hi els pans que s’han de coure.

- 1816. inventari del forn de coure pa propietat de Mateu Fiol (Palma). Ítem nou palas de enfornar pa, un tiràs de acostar el foch, un burjó de remenar el foch y tres escombrays.12

PLANTERS

NICOLAU

GRIFÓ. DCVB, s. v. GriFó: “aixeta; castellà grifo.” l’aixeta, va rebre en català antic i rep encara en mallorquí el nom de grifó perquè aquests utensilis, instal·lats en un principi en les piques i fonts, imitaven el cap d’ocell del monstre així anomenat, en castellà grifo; semblant imatge trobam en francès robinet (prò piament ‘moltó, xai’), en sicilià acceddu (pròpiament ‘ocell’), en alemany Hahn (literalment ‘gall’) (VeNY, 2001: 22).

ORNAMENTALS

16

Biga de tafona (font: Història de Mallorca, de J. Mascaró Pasarius).

- 1467. inventari dels béns de Francesc Pardo (esporles). Ítem hun grifó de coura de bóta.13 - 1775. inventari dels béns de Bartomeu oliver Ballester (Campos). Ítem dins el saller. Quatre carratells plens de vi bollit, un embut de fust ab cércols de ferro, dos grifons vells y un nou.15 - 1796. Contracte d’arrendament de la possessió de son Jordi (alaró). En el Saller: Ítem sinch ansistas de portadoras, dos grifons de bota y dos de los cups, tot bo y rebedor.16 - 1843. Contracte d’arrendament de la possessió de son Noguera (Puigpunyent). Cuatre grifons, un gros, un mitjancer y dos petits; un rescadó, unas tenayas y un cércol de ferro de una pipa suelto; tot bo y rebedor.17 GOT. DCVB, s. v. GoT: “1. recipient de vidre, de metall o d’altra

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

matèria dura, generalment de forma cilíndrica o lleugerament cònica, que serveix per a beure i sol tenir una cabuda no superior a la del líquid que s’engoleix en una presa normal (pir. or., or., occ., val., men., eiv.). 2. Garraf; recipient cilíndric de test.” el got, juntament amb la tassa, barral, ampolla, brocal, plat, flascó i d’altres, eren peces de vidre usuals a les llars mallorquines de l’època medieval.18 en el segle XVii, es va fabricar de plata i el trobam registrat als inventaris de cases senyorials i d’altres de determinada rellevància social, consignat juntamesnt amb els objectes de plata i d’or. No l’hem localitzat més enllà de l’any 1698 i desconeixem el motiu de la desaparició o substitució de l’ús d’aquest recipient. el mot, got, designa actualment, una espècie de gerra utilitzada a les matances domèstiques per abocar

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 17

mel i sucre

Rella: 1. Enrellamenta. 2. Aleta o orelló. 3. Espina de peix. 4. Cala. 5.

Aceró (font: DCVB).

l’aigua calenta (artà). a sant Joan, també el vàrem registrar a la dècada del 1980-1990, en boca d’algun parlant d’edat avançada. Caldria completar l’entrada d’aquest mot al DCVB, afegint la referència mallorquina i algunes atestacions documentals al·lusives al recipient.

- 1467. inventari dels béns de Francesc Pardo (esporles). Ítem un tinell de fust dins lo qual atrobam les coses següents: E primerament hun brocal, una ampolla, una tasa, un got e hun refredador, tot de vidre.19 - 1482. inventari dels béns d’antoni salom (sóller). En la cuyna. Primo atrobí en la cuyna una taula molt veya ab sos petges de pocha valor demunt la qual atrobí una ampolla de vidra de

tenor de mig quarter e hun cadaf de terra verd e hun got de vidra.20 - 1515. inventari dels béns de Pau Claret (Valldemossa). Lo manjador. Ítem un tinel ab sa banqueta ab tres ampolles, dos gots e hun brocal e hun saler de fust. La casa de les varques. Ítem hun plat de vidra he una tassa e hun got.21 - 1673. inventari dels béns de Jeroni alemany (Palma). En un armari. Ítem sinch gotets de plata de pes de [en blanc].22 - 1687. inventari de la possessió de son Cotoner (Palma). Ítem tres guballets de aram usats y tres empolletas de vidra. Ítem tres tassons, un got y una tassa tot de vidra usat.23 - 1690. inventari dels béns del notari Miquel Martorell (Montuïri), domiciliat a Ciutat, a la parròquia de santa eulàlia, prop dels quatre cantons dels socors. Ítem tres gots de plata.24 - 1698. inventari dels béns de l’honor Bartomeu Garcia (Palma). Ítem tres gots de plata que dix estan penyora per 8 Lliuras.25 MALUC. DCVB, s. v. MaluC: “os de l’anca de les bísties, i per extensió de les persones.” aquest mot ha desaparegut de la parla del territori insular, suplantat per anca, així, d’una persona amb uns bons malucs, deim que té unes bones anques o unes anques grosses. la documentació històrica, relacionada amb els estims del bestiar, atesta aquest mot, vigorós en aquella època i actualment desaparegut de la nostra parla quotidiana. És el cas d’aquesta egua, que el document precisa que estava esmalucada, o sia que tenia un defecte al maluc.

- 1750. inventari de la possessió de son Picornell (Montuïri). Estims de bastiar et alias de dita possessió. Primo una egua esmelucada, pèl roig castañy ab estel al front, de edat de vuyt añys estimada 55 Lliuras.26

- 1806. llibre del bestiar del convent de sant Domingo (Palma).

Mules de treball de la possessió de Son Cigala: Capitana, Valenta, Geperuda, Menuda, Peluda, Esmelucada, Fumada, Rossa.27 MERA. DCVB, s. v. Mera: “Pur, sense mescla.” aquest adjectiu, pres del llatí merus, “pur”, l’hem trobat registrat a l’inventari del celler de la possessió de Tagamanent (Montuïri). a l’entrada de la casa hi havia un alambí per elaborar aiguardent i una premsa de premsar verema. el celler de les cases estava format per una sèrie de bótes, algunes d’elles amb nom propi, que les integrava en l’esfera de la unitat familiar: na sorda, na Xupeta, na Costella, na Mera. aquest costum de batejar les bótes (rossella, Geral·la, Guadamira...) ja era usual al segle Xii i gràcies al registre d’aquest inventari, hem pogut constatar la pervivència d’aquesta personificació singular, fins a la meitat del segle XVii. - 1667. inventari de la possessió de Tagamanent (Montuïri). Ítem altre bóta dita ne Mera de set somades plena de vi.28 MORRISÀ / MORRITORT. DCVB, s. v. Morrisà: “Planta crucífera de l’espècie Lepidium sativum, de fulles inferiors pinnatífides i les superiors linears, i raïm fructífer llarguet i bastant fornit, flors blanques i silícules ovalades i alades; cast. Mastuerzo.” segons els manuals de botànica, es tracta d’una planta originària del nord d’àfrica, introduïda a la major part d’europa; utilitzada com enciam i les llavors per fer oli de morritort. la llavor de morrisà, la trobam registrada a les apotecaries de Mallorca el període 1348-1550.

Desconeixem per quin motiu era cultivada a la possessió de son sureda. solament disposam d’un registre de la planta:

17

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 18

mel i sucre - 1805. Contracte d’arrendament de la possessió de son sureda (Marratxí). Més una ribella de llevor de Murrisà.29 MORQUES. DCVB, s. v. Mor Ca: “solatge de l’oli.” usat sovint en plural, morques, és sinònim de brutícia: “això està ple de morques,” “Dur les mans plenes de morques,” són expressions encara vigoroses als pobles de forta cultura oleícola. aquest solatge era utilitzat antigament per untar els fusells dels carros, molins, sínies i principalment per esmorcar el bestiar de llana. esmorcar o almangarar, és untar de morques l’esquena de les ovelles perquè les mosques vironeres no les piquin ni depositin virons entre la llana. l’esmorcada de les ovelles es fa dins el setembre (sant Miquel). l’almangra (peròxid de ferro aluminós) i les morques són el component bàsic de l’aixarop que preparen els pastors, en arribar aquesta època de l’any. registres del segle XViii constaten que existia un comerç d’aquest producte derivat de l’oli. el llibre de l’administració de les terres del convent de sant Domingo (Palma), consigna que en el mes de setembre de 1729 es pagaren 1 lliura i 6 sous per l’adquisició de dues gerres de morques. el mes de juny de 1730 torna registrar la mateixa partida per l’adquisició de dues gerres de morques.30 - l571. inventari de la possessió de son Morlà (Porreres). Dins le botigueta. Ítem una gerre de terre que és prop de plena de morcas.31 - 1727. inventari del béns de Guillem Bestard Ferrer (Binissalem). Ítem dos tions de amel·ler enteulats de cosa de deu pams de llargària y un pam de amplària quadrat, una barra de premsar, duas sanayas grans, una de ellas de paumas y la altre de espart, una granera, un sarrió y un cadafet de posar morcas, tot usat.32 - 1771. inventari de la possessió

18

de sa Torre (Montuïri). Ítem una alfàbia dins de la cual se ha encontrat une gerra de morques.33 - 1808. Contracte d’arrendament de son Nicolau (Marratxí).

En la botigue del oli. Ítem un ambut de aram bo y rebedor, un carabasot de llauna ab mànech de fust per embotar y una mesura ab una ansa, plena de morcas.34 PERBOC. DCVB, s. v. PerBoC: “afegitó de ferro que es posa a la cala de la rella, d’una aixada o d’una altre eina semblant, per fer-li recobrar la llargada convenient quan s’és escurçada per l’ús excessiu.” es tracta de la rella de l’antiga arada de fust o romana. Quan la rella està molt desgastada per l’ús, és necessari afegir un tros de ferro anomenat perboc, per tal de restaurar-la. en sentit figurat, ha pres la significació de ‘sorpresa desagradable’. les següents expressions, recollides totes elles a les rondalles, són una bona mostra: Donar un perboc. Esser un perboc. Dur-se’n un perboc. Pegar un perboc. Vaja quin perboc! Quin perboc de reia nova és estat aquest! (llull MarTÍ, 2008: 291).

QUEUMA / XEREMIA. DCVB, s. v. QueuMa: “1. Taleca de tela més fina que la saca, emprada per a diversos usos: per a tenir arròs, llegums o fideus (Manacor); per posar-hi els camaiots perquè no esclatin en bullir-los dins la caldera (llucmajor); per a colar-hi la mel dins la ferrada (artà). 2. Collera de batre (estellencs, Puigpunyent, Valldemossa, Montuïri). 3. Persona estúpida, beneitota. <ets una queuma!>.” aquí feim referència a la segona accepció, vigorosa en el món rural de l’època pre-turística. es tracta d’una collera feta amb tela de sac, falaguera, utilitzada per batre a l’era i també per rodar al trull del molí d’oliva. l’expressió: ‘ets una

queuma!’ l’hem sentida manta vegades al Pla de Mallorca.

- 1829. Contracte d’arrendament de la possessió de sa Gruta (Palma). estims: Més dues queumes bonas y rebadoras.35 - 1844. inventari de la possessió de son Manera de la Cigonya (Montuïri). Més un tiràs, cuatre forques, duas palas, dos carratons y tres queumes en ses corresponents cordas.36 la segona variant, xeremia, també la trobam consignada al DCVB, s. v. XereMia: “Collera de cànem de sac, molt lleugera, que porten les mules per a batre (Puigpunyent, Valldemossa, sencelles).” aportam el fragment d’una entrevista efectuada a Francesc llinàs Morey (n. c. 1910) prevere, de Puigpunyent: “-el meu padrí, mestre Pep Mica, del forn, era sí, molt manyós. entre altres coses sabia fer odres, coixins per llaurar, xeremies per batre i, a més, era un dels principals esporgadors del poble i anava per les possessions.” (MarTorell NiColau, 1981: 123).

- 1823. Contracte d’arrendament de la possessió de son Bibiloni (Palma). Més un collà de charemias de la era.37 - 1831. Contracte d’arrendament de la possessió de sa Badeia (artà). Unas charemies molt usadas.38 - 1845. Contracte d’arrendament de la possessió de son Prohom (sóller). Més un truy corrent, tremutge ab corda, collar y xeremias usadas.39 REDOLTA. DCVB, s. v. reDolTa: reDorTa: (i dialectalment redolta i ridorta) 1. “Peça que forma espiral; caragol, barra entorcillada. 2. Premsa de fuster, per a subjectar fustes encolades (Mallorca).” És el nom donat principalment a l’espiga o eix roscat de les antigues premses de fust de premsar la verema i de la biga de tafona. Per exten-

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 19

mel i sucre sió, també designa els llits de pilars entorcillats (llit entorcillat), anomenats antigament llits de redolta. el registre que veurem a continuació, de la possessió de son Prohom (sóller), el qual fa referència a un banc de redolta, és per mor que el banc era de fuster i portava un caragol amb l’eix roscat o de redolta.

Hem de recordar que totes les possessions disposaven d’un banc de fusterejar i de les eines necessàries, per tenir cura, principalment del manteniment de l’arada de fust (s’havien de construir o reparar jocs d’orelles, taleres, dentals...), jous, camelles, etc.

- 1727. inventari dels béns de Jaume lladó (Binissalem). Ítem una prempsa de alsina de duas redortas vella y usade.40 - 1734. inventari de la possessió de son Drago (Porreres). Ítem dins la cambra a hont morí dit difunt, un llit de redolta ab sos pilassos de poll ab sa capsalera a hont morí dit difunt.41 - 1774. inventari dels béns de Bartomeu Miralles de Tagamanent (Montuïri). Més la prensa ab dues redoltas ab se pila de esportins.42 - 1845. Contracte d’arrendament de la possessió de son Prohom (sóller). Més un banc de redolta. Més una redolta de ausina sense amprar.43 RENG. DCVB, s. v. reNG: “Passadís entre dues baranes o balustrades, que anava des del cor fins al presbiteri de la seu (Mallorca).”

solament hem localitzat un registre, el qual fa al·lusió al passadís o corredor central d’un celler: - 1762. inventari de la posada de la possessió de son servera (Porreres). Dins del saller. Ítem al rench del saller quant entram per al carrer a mà dreta, una bóta congreñada de tanor de quaranta somades buyda. Ítem a mà esquerra de dit rench, una bóta congreñada de tanor de quinse somades buyda.44 BIBLIOGRAFIA - alcover, antoni Maria / Moll, Francesc de Borja (1980): Diccionari catalàvalencià- balear. editorial Moll. Palma.

- Barceló Crespí, Maria (1994). Ele ments materials de la vida quotidiana a la Mallorca baixmedieval (Part forana). ins titut d’estudis Baleàrics. Palma.

- Barceló Crespí, Maria i altres (1997).

Les possessions de Porreres. Estudi històric. Patrimoni de Porreres, 2. ajuntament de Porreres.

- Documenta (1941-1947). Noticias históricas y documentales referentes a la villa de san Juan. sant Joan: impremta Mossèn alcover.

- llull Martí, antoni (2008). Diccionari d’expressions lingüístiques. Mallorca: editorial Moll.

-Martorell Nicolau, onofre (1981).

“Bon dia Puigpunyent, poble estimat.” Consell insular de Mallorca.

-Veny, Joan (2001). Llengua i entorn natural. Barcelona: edicions 62.

NOTES 1 2 3 4 5 6 què lers

arM, protocol J-106, f. 74. arM, protocol 1915, f. 175. arM, protocol M-2572, f. 140. arM, protocol s-552, f. 314. arM, referència C-175.

DCVB, s. v. PerXa: “Pal llarg amb es baten les branques d’oliveres, ameto noguers per fer-ne caure el fruit

(empordà, Tremp, Vimbodí, Camp de Tarragona, Mallorca).

7 arM, protocol M-2369, f. 348v.

8 sagrera antich, Bàrbara (2007). Les Cançons Populars del Diccionari CatalàValencià-Balear. Palma: editorial Moll.

Pàg. 32, núm. 97.

9 arM, protocol M-2369, f. 348v.

10 almendro, rosa; Cortès, Catalina (1993). Els carboners de Bunyola a través de les fonts orals. Bunyola: Col·lectiu Cultural sitja. Papers i treballs núm. 2. suplement de la revista es Castellet.

11 arM, protocol M-2367, f. 122.

12 arM, protocol N-237, f. 403.

13 albertí, Jaume; rosselló, ramon (1996). Història d’Esporles, s. XIII-XVI. 14 Documenta, pàg. 110.

15 arM, protocol s-502, f. 12.

16 arM, protocol s-1412, f. 569.

17 arM, protocol M-2367, f. 122.

18 Vegeu: Maria Barceló, 1994. D’aquest magnífic treball hem transcrit els registres del got a l’època medieval.

19 albertí, Jaume; rosselló, ramon (1996). Història d’Esporles, s. XIII-XVI. 20 arM, protocol M-66, f. 15.

21 arM, protocol T-498, f. 54.

22 arM, protocol B-675, f. 412.

23 arM, protocol 1783, f. 140.

24 arM, protocol 3458, f. 142-149v.

25 arM, protocol 6759, f. 240.

26 arM, protocol T-362, f. 68.

27 arM, referència C-144.

28 arM, protocol 4600, f. 296.

29 arM, protocol s-1414, f. 127.

30 arM, llibre de l’administració de son Costa, referència C-173.

31 arM, protocol C-453, f. 78.

32 arM, protocol J-106, f. 74.

33 arM, protocol 6978, f. 8.

34 arM, protocol s-1414, f. 476.

35 arM, protocol s-799, f. 253.

36 arM, protocol G-856, f. 41v.

37 arM, protocol s-793, f. 390v.

38 arM, protocol 2358, f. 33.

39 arM, protocol M-2369, f. 348v.

40 arM, protocol 1915, f. 15.

41 arM, protocol M-1972, f. 65.

42 arM, protocol M-2208, f. 32v.

43 arM, protocol M-2369, f. 348v.

44 arM, protocol M-2086, f.136.

supermercat

Can Bufalí Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

19

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 20

mel i sucre

Feim un pensament

10 pensaments

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

F

eim un pensament... per desena vegada en un any. aquest és el desè cop que mel i sucre em publica un article de geografia, i al mateix temps fa un any del primer. a nivell personal estic molt content ja que és la col·laboració que més temps he fet per la revista mel i sucre, i esper que s’allargui durant molts anys. He de recordar altres col·laboracions com la Pell de Brau, articles referents a Joves des Pla, la ràdio Jove de sant Joan, o unes entrevistes al Parlament europeu. lluny d’aquell perfil immadur, esper seguir en aquesta línia des de l’òptica de la ciència del territori, la geografia.

Què hem pensat fins ara?

Hem parlat fins ara de 9 temes, dels quals vos deix ara una llista i el número de revista on podeu trobar cada un dels articles: Pensament Geogràfic, 381, Març 2012 Temps i Clima, 382, abril 2012 Sistemes Urbans, 383 - Maig 2012 Geomorfologia Litoral, 385 - Juliol 2012 Turisme, 387 - setembre 2012 Hemisferis, 388 - octubre 2012 Geografia d’Estat, 389 - Novembre 2012 Terratrèmols, 390 - Desembre 2012 Mobilitat Urbana, 392 - Febrer 2013 10 pensaments, 393 - Març 2013 Petits pensaments geogràfics... la geografia com moltes altres ciències es basa en una terminologia que explica conceptes claus i concrets per descriure, analitzar, teoritzar, practicar i planificar allò que estudia, en el cas de la geografia: el territori. Per tant, en aquest article especial farem una correlació de termes geogràfics que expressen definicions molt concretes.

Acords de Schengen: acords ra tificats per França, Portugal, Bèlgica,

20

Holanda, espanya, itàlia, luxemburg i alemanya en la Convenció de schengen (1995) que, entre d’altres, preveien la supressió dels controls en les fronteres interiors i un augment d’aquests en les fronteres exteriors per a tenir un major control dels fluxos migratoris.

Agenda 21: Document elaborat a la Conferència sobre Medi ambient i Desenvolupament del 1992 celebrada a rio de Janeiro. És un pla d’acció que descriu els problemes globals actuals i la forma d’afrontar-los basant-se en els principis del desenvolupament sostenible. Dividida en quatre seccions —dimensions econòmiques i socials, conservació i gestió dels recursos, reforçament de la tasca dels grans grups i mitjans d’execució—, es refereix tant a la contaminació, els residus i la biotecnologia com a la pobresa, el consum, la transferència de tecnologia i les llibertats polítiques.

Agenda Local 21: extensió del document anterior a escala local.

Defineix un pla d’acció que descriu els problemes locals i municipals actuals; així com la forma d’afrontarlos basant-se en els principis del desenvolupament sostenible. a diferència de l’agenda 21 adopta diferents formes i seccions en funció del municipi, però sempre té en compte la gestió urbana, la planificació de transports, la gestió de residus, la participació ciutadana, l’impacte ambiental, la integració social...

Agricultura...: art de conrear la terra. enclou també les ciències, pràctiques i indústries que l’home utilitza per a obtenir, mitjançant l’explotació dels elements naturals, productes vegetals i animals de la màxima qualitat i del màxim rendiment possibles. ... a temps parcial: Duta a terme per persones que desenvolupen la seva principal activitat econòmica en altres sectors d’ocupació.

GeòGraF

... de mercat: És l’orientada a la venda dels seus productes amb l’objectiu de la màxima productivitat. actualment es practica a tots els països desenvolupats, però també als subdesenvolupats per part de grans empreses capitalistes. ... de subsistència: amb la producció obtinguda, cobreix les necessitats d’alimentació d’una família pagesa en més del 50%, i a la qual aquesta família aporta la totalitat del treball i del capital. ... urbana: es desenvolupa en àrees urbanes o àrees d’influència urbana. inclou l’activitat agrícola en sentit ampli. Fins fa molt poc, l’activitat agrària s’associava quasi exclusivament al medi rural; però el creixement cada cop més important de les ciutats fa que l’agricultura desenvolupada en el medi urbà o a la seva rodalia sigui cada cop més destacable.

Albufera: De l’àrab “al-Buhayra” (petit mar) és una àrea d’aigua salada disposada paral·lelament a la costa i separada del mar per restingues.

Alisis: Vents constants que bufen des de zones d’altes pressions tropicals a les zones de baixes pressions equatorials. són més intensos a l’hivern i més forts a les zones orientals dels oceans: són molt importants a les Canàries.

Barri: Cadascuna de les parts en què es divideix un poble gran, una vila, una ciutat. el barri, element constitutiu de tota agrupació urbana, correspon alhora, com gairebé tots els conceptes urbanístics, a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social, part de la comunitat urbana, i també al marc físic, component de la ciutat, suport de la vida de relació interna d’aquella subcomunitat urbana. A Sant Joan existeixen els barris de sa Sínia, s’Eixample, sa Creu, es Camp, es Molins i es Revellar.

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 21

mel i sucre Boira: suspensió a l’atmosfera de gotetes d’aigua líquida o de cristalls de glaç prop de la superfície terrestre que redueix la visibilitat fins a menys d’un quilòmetre. se forma si la temperatura del sòl baixa per davall de la temperatura de la capa inferior d’aire; si la humitat de l’aire és suficient, una part d’ella es condensa i se forma la boira.

Cabal: el volum d’aigua, per unitat de temps, que porta un curs d’aigua en un punt concret. el cabal mitjà anual s’expressa en m3/seg.

C.B.D. “Central Business District”: literalment vol dir “Barri Central de Negocis”. És l’àrea o districte central de negocis de la gran ciutat on se concentren les activitats comercials, financeres, els mitjans recreatius i, en general, els serveis més qualificats.. el CBD es caracteritza per l’accessibilitat, la concentració de trànsit, de comerços i d’edificis generalment alts (gratacels) degut als alts preus del sól. aquesta àrea no sol estar ben delimitada, però se situen normalment als eixamples i els seus voltants, però, de vegades, també als cascs històrics. Per exemple a Palma seria la zona d’avingudes entre Passeig Mallorca i el carrer Manacor.

Conca hidrogràfica: Territori regat per un riu principal i els seus afluents. està delimitada per les vessants que conformen la seua divisòria. la conca és simètrica si la estructura i el nombre d’afluents són pareguts en ambdues vessants. la conca més extensa de Mallorca és la del Torrent de na Borges, que inclou sant Joan i molts altres municipis.

Delta: Dipòsit d’acumulació al·luvial amb forma de ventall, localitzat en la desembocadura d’un río. s’origina perquè la càrrega de material en suspensió que porta el riu és superior a la capacitat d’erosió de la mar.

Devesa: Terra dedicada a pastures en la que s’han conservat molts dels arbres de l’ecosistema natural previ (alzinars amb arbres separats que faciliten la pastura).

Economia submergida: engloba les activitats econòmiques que se desenvolupen fora dels límits legals establerts, és a dir, sense pagar impostos, cotitzacions a la seguretat social, etc. És especialment abundant

en sectors com ara el servei domèstic, la producció artesana, i sobretot en la política espanyola.

Ecosistema: Concepte ecològic que defineix els ésser vius, les relacions que hi ha entre ells i el medi en què es desenvolupen.

Eixample: Conjunt de cases i carrers nous amb què s’eixampla una població. aquest procés físic de creixement urbà és sovint subjecte a un projecte d’urbanització. respon a la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats durant la primera revolució industrial, que féu necessari llur expandiment fora dels antics recintes emmurallats. un dels és coneguts i reconeguts és el de Barcelona, d’ildefons Cerdà. a Sant Joan hi ha dos eixamples que son els barris de s’Eixample i es Camp.

Falla: Fractura d’un estrat rocós degut a forces orogèniques de compressió. se pot observar en ella el plànol de la falla, el salt de falla i els llavis enfonsats i elevats.

Fiord: Vall glacial envaïda pel mar. són típics els de Noruega i d’altres costes situades aprop dels Pols.

F.M.I. Fons Monetari Internacional: Va ser creat junt al Banc Mundial el 1944 a la Conferència de Breton Woods (e.u.a.) celebrada per a reformar el sistema monetari internacional. la seua finalitat és l’expansió del comerç internacional, la creació de llocs de treball, el desenvolupament de la renda i la producció i, al mateix temps, procurar l’estabilitat monetària i dels tipus de canvi. els països membres paguen una quota en funció dels seus recursos i la seua riquesa.

Front: És la superfície de contacte entre dues masses d’aire. aquesta superfície mai és vertical, sinó inclinada perquè l’aire més dens i pesat tendeix a introduir-se en forma de falca per la part inferior de l’aire més lleuger. Van associats als canvis de temps i al mal temps, en els mapes de metereologia es representen amb triangles blaus si son freds i duen associades fortes precipitacions; i semicercles vermells si son càlids i duen associades precipitacions més febles i nuvolositat.

Gota freda: Centre de baixa pressió format per un embassament

d’aire fred, situat en una zona calenta. a Mallorca es produeix a principi de tardor produint canvis de temps sobtats, inestabilitat atmosfèrica en forma de fortes pluges, neu, granís, etc. es un fenomen característic de la costa mediterrània.

Inversió tèrmica: Fenomen que es produeix sobre tot a l’hivern quan l’aire fred, més pesat, s’acumula al fons de les valls. això es deu a que la superfície de contacte amb el sòl, a baixes temperatures, és major a les zones més baixes de les valls que no als cims de les muntanyes. Facilita la creació de boira als plans propers a Sant Joan.

Migració: Canvi espacial significatiu fet per una població. Perquè sigui significatiu, aquest canvi ha de comportar un desplaçament d’un volum considerable de població, una distància notable o una diferència qualitativa entre l’espai de partença i el d’arribada, unes motivacions més o menys homogènies —i en gran part no desitjades— per al conjunt que es desplaça, una considerable durada o una certa periodicitat del moviment migratori i una veritable transformació sòcio-econòmica o àdhuc política de la situació (problemes d’integració i adaptació) dels migrants, amb una corresponent repercussió en les estructures sòcio-econòmiques dels espais de partença i d’arribada (emigració, immigració).

Nació proletària: País mancat de primeres matèries i, doncs, de recursos econòmics, mentre, d’altra banda, té excés de mà d’obra. l’estat espanyol seria un estat proletari.

O.P.E.P. : organització de Països exportadors de Petroli.

P.I.B.: sigles que signifiquen Producte Interior Brut que es la suma del valor de la producció de les empreses d’un país, al seu territori i fora d’aquest, durant un any.

Quart món: Terme amb el qual hom designa les mancances i la marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en les societats dels països desenvolupats.

si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com.

21

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 22

mel i sucre

dalt del turó

Apunts del Pla de Mallorca ofegats per l’estètica CliMeNT PiCorNell

Quan he passat el revolt de Meià, enfilant cap al turonet de sa Tortuga, de Montuïri a sant Joan, tenc a la dreta els costers suaus del camí del rafal aixat, sembrats d’ametllers, i una trinxa d’alzinar a la cresta; a l’esquerra el pla, amb les cases de Tagamanent, son Brondo, son Gual, Carrutxa, tot d’una verdor tonal amable amb algun bocí amb tanta ravenissa groga que pareix que l’han sembrada. Quina diferència, pens, amb les pintures que Zuloaga feia de Castella, hi cercava, deia, la potència, l’aspror i fins i tot l’agrura d’aquells paisatges. en canvi els camps del pla de Mallorca conviden a la calma i la relaxació. Deu ser veritat el que unamuno postul·là: “seréis siempre unos niños, levantinos! os ahoga la estética!” idò sí, ofegats o amb l’aigua fins al coll.

Les vacances de Setmana Santa, fins a la segona festa es converteixen en un téntol temporal. els corruptes, la crisi, l’atur, els desnonaments, el nou Papa, l’estafa de les preferents pareix que ralenteixen el seu ritme. servidor les començava, un temps, el diumenge del ram, quan mon pare, al cel sia, me duia un ram, beneït, que jo li havia comanat. el me feia de llorer i d’olivera. un pic beneït, l’olivera, dins la casa, la lliurava de què hi pegassin els llamps, i el llorer, dins els aguiats, ens lliurava dels mals de panxa. encara record la il·lusió d’aquell homenet quan el me duia pensant que quedava una espurna de creient dins el meu cossot d’agnòstic. amb el

22

temps he comprovat que no hi ha res pitjor que un descregut de quasi tot. en fi, molta església i poc perdó, solien dir. ara, el ram el prepara la meva sogra, a Costitx. Tot sigui pels mals de ventrell i per no pagar tant en assegurances de la llar.

En arribar al poble, abans d’anar a ca nostra, m’atur a berenar. Poca gent per mig i el cafè de baix encara tancat. observ. Na somata darrera sa finestra. en Corrino als bancs de la plaça esperant que obri el bar. ella sempre tancada darrera els vidres. ell sempre a lloure amb la seva bicicletona. ella amb aire de senyorona antiga, monyo i tota d’obscur. ell amb aire de clochard, xandall, mostatxos i cabells llargs. ella un poc passada de rosca, per això no la deixen sortir. ell, més que passat, xalest, però escometent tothom, regateja a la botiga, sempre amb una cervesa a la mà. a ella li tanquen la finestra a migdia i fins demà. ell se’n va a ca seva d’horabaixa, es posa la ràdio, fort, i se colga de jorn. i així fins que se repeteix la mateixa andanada l’endemà. ell apareix a la plaça, a ella li obren la finestra... pareix que se miren però a ella, ell no li interessa gens i ell de cada dia hi veu més poc. És la rutina tossuda dels personatges dels pobles petits.

Vaig al ‘casino’ de més amunt i m’assec amb en Sebastià Frare. ‘saps què és lo que ha canviat més a n’es poble? Ho sentencia aixecant el gaiato, ‘idò que abans

tothom sabia qui eren els beneits. aquell és beneit. i quedava clar. ara no! ara està tot mesclat. els vius i els beneits tots mestallats i no els pots destriar. saps què te vull dir? saps que ho és de fotut no poder saber si un és beneit o no...’ Com que veu que llegesc el diari, s’aixeca i s’asseu a una rotlada d’homes, i una dona, malalta. la discussió va sobre les sopes. si amb ou o no, si escaldades, més bé seques o amb molt de brou, si amb colflori, bledes o espinacs, o les del temps d’espàrecs i gírgoles. si són millor les sopes d’estiu, les solleriques amb rodanxes de patata, prebe verd i un albercoc escaldat damunt... a moltes de cases, un temps, es berenava de sopes cada dia, a les nou del dematí. un català al qui convidàrem a menjar sopes de matances s’espantà quan va veure que dins el plat hi posaven pa, ‘no poseu pa a aquestes verdures tan bones!’ ‘l’amo en Toni de son Vadell hi posava caragols, com si fos un arròs’, diu un. ‘els caragols són tots maricons’, sentencia en Biel Marollat, i com que els altres l’observen inquisitius, mirant-los a tots per damunt les ulleres, afegeix: ‘ho vaig veure a un d’aquets programes de la televisió que fan els horabaixes’.

Que hi ha res de nou per la vila? Deman. Una fruiteria... i què més? Poca cosa més, dos morts i un parell de separats. i gent sense feina que veu les coses més negres que el cul d’una olla.

Pens que amb això de la vitroceràmica i la inducció els culs de les

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 23

mel i sucre olles ara són immaculats, ja no hi mascara a les cuines. Passa un cotxe antic i l’amo en Toni Burriol, a qui no havien deixat xerrar, aprofita: ‘Noltros tenguérem un dels primers cotxes des poble i quan es decidia que aniríem a son amonda en cotxo, tota una tropa d’intendència se posava en marxa, tots es veïnats estaven avisats, a cada cap de cantó hi havia qualcú per aturant es trànsit –qualque carro venturer, pensa tu!– perquè havia de sortir es ‘Ford potada’ des padrí’; i ara no pots aparcar enlloc‘. aquestes espardenyes ja demanen sopes!’ li diu el sen Poquet a un jovenet que ha entrat. ‘És un parent de sa meva filla, parent per part des seu homo, que ja se va entregar amb dos al·lots, aquest i un altre més grandet’.

Aprofit el bon dia per anar fins el molí d’en Rinalt. D’allà estant pots mirar enfora. ¿Quan degué

néixer el moment de fer determinats emplaçaments per a tenir unes bones vistes? les ermites i santuaris que veig des d’aquí dalt, la de Bonany a Petra, sant salvador de Felanitx, Monti-sion de Porreres, Cura, damunt la muntanya de randa d’algaida i, més prop, Consolació de sant Joan són edificades a situacions prominents, altes. Per tant si un observa com estan disposats els llocs que ara fan de miradors, no ho són en absolut de forma desordenada sinó per afavorir aquesta emoció visual. Cabrera se veu al fons de la marina llucmajorera, el bec de Ferrutx a les muntanyes d’artà i el cap de Formentor guaita per darrera el capcurucull del puig de sant Nofre.

El davallament del Divendres Sant, la missa de to Pascal el dissabte a vespre, el perfum del fonoll dins el frit de freixura des-

prés del Matinal del diumenge, el pancaritat i les darreres panades i rubiols –de brossat sobretot– la segona festa, o la tercera, s’afegeixen al costumari obligat d’aquest folklòric ploramiques impenitent.

Deia el pare Rafel Ginard, observant la vista des del Santuari de Consolació: “aquestes mòrbides inflors del terrer, brufat de pujols en miniatura i amb una cabellera de pins; aquests baixos de terres grasses tan llacoroses i fèrtils vénen a ser el cor, el bessó i la molla de Mallorca”. Fou un gran descriptor de les terres del Pla: “el nostro paisatge més que grandesa té la gracia i l’encís de les coses humils. res d’accidents alterosos, res de vistes brillants, la nostra comarca té la frescor virginal d’un món acabat de fer”. un altre ‘levantino’ ofegat per l’estètica.

23

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 24

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de febrer el febrer ha registrat una temperatura mitjana de 9 ºC, un poc més elevada que la del 2012 per a aquest mes, en què descendí fins als 7,8 ºC. ara bé el febrer ha estat bastant més fred que el passat gener, mes que assolí els 10,7 ºC de mitjana. especialment freds han estat els dies compresos entre el 23 i el 27, amb temperatures molt baixes; el dia 27 la mínima fregà els 0 ºC (0,1 ºC, exactament). en aquests dies es produïren les primeres gelades matinals de certa consideració, que afectaren aquelles plantes menys adaptades al gel. a la serra de Tramuntana aquesta baixada de la temperatura dugué neu a les muntanyes més altes un altre cop, després de la nevada de finals de gener. No obstant això, al llarg del mes també hem tengut dies bons amb temperatures mitjanes que han sobrepassat els 10 ºC. la màxima del mes es va registrar el dia 1 amb un valor de 17,5 ºC. Durant el mes ha plogut un total de 37,5 mm. aquesta aigua, encara que no hagi estat considerable, ha estat ben rebuda per les terres amb els cultius de secà que han experimentat la primera crescuda. la precipitació més important es produí el darrer dia del mes, el dia 28, amb uns 20 mm. la resta es repartí al llarg del període mesual en forma de pluges de poca intensitat. No ha estat un mes molt plujós; el febrer del 2012 ho fou més, amb 50,1 mm. en canvi la humitat mitjana de l’aire, del 74 %, ha estat superior a la del mateix mes de l’any passat, que es quedà en el 68,4%.

24

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2013

GENER FEBRER

2013

2012

10,7 9,0

10,6 7,8

Temperatura mitjana 2011 2010 10 10,7

2009

2008

9,8 9,9

11,8 11,4

9,7 10,4

MES DE GENER

2013

2012

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

9 ºC 17,5 ºC (dia 1) 0,1 ºC (dia 27) 37,5 mm 7,1 Km/h 54,4 Km/h (dia 6) O-NO 74,00% 1013 mb 2,5 ml/dia

7,8 ºC 20,2 ºC (dia 26) -0,7 ºC (dia 4) 50,1 mm 9,4 Km/h 64,4 Km/h (dia 3) N-NE 68,40% 1020,63 mb 2,4 ml/dia

MARÇ 2013 (fins a dia 27) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

12,4 ºC 20,3 ºC (dia 22) 2 ºC (dia 16) 32,3 mm 8,1 Km/h 65,9 Km/h (dia 13) O-SO 3,2 ml/dia

ANY 2013 Radiació solar Energia generada Radiació/

GENER FEBRER

Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2)

(kWh)

Energia

plaques (ºC)

69859 77177

5794 6454

12,06 11,96

11,42 10,37

l’evaporació mitjana ha tornat ser remarcable, de 2,5 ml/dia, molt similar a la del gener anterior i a la del febrer del 2012.

Just uns quants dies hem tengut vents forts amb mitjanes diàries superiors als 10 Km/h. al llarg del mes s’han presentat molt de dies de vents fluixos o mode-

no emès (Kg)necessitaria (litres)

4693 5228

1449 1614

rats. el cop de vent més fort es va produir el dia 6 amb una velocitat de 54,4 Km/h. la direcció predominant s’ha situat novament entre ponent i mestral (o-No), com ja succeí en els passats mesos de gener i desembre.

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 25

mel i sucre despertant de la letargia de l’hivern (ja es senten raucar les granotes) i amb l’augment de la intensitat de la llum; el dia ja iguala la nit i anirà guanyant-li terreny fins a l’entrada de l’estiu en què s’inverteix el procés. en el febrer hem tengut un augment de la radiació solar, a causa de l’allargament del dia, respecte al mes de gener de 7318 Wh/m2. en conseqüència s’han generat 660 Kw/h més. També ha millorat el rendiment de les plaques, paral·lel a la baixada de la temperatura, (de 12,06 a 11,96): és a dir amb una mateixa unitat de radiació s’ha generat més energia elèctrica. si comparam aquest mes amb el febrer de l’any passat, en el febrer del 2012 és produïren uns 400 Kw/h més d’energia elèctrica, producte d’una radiació solar més elevada (82679 Wh/m2).

NoTa: a causa d’una avaria a l’estació de son Juny, la major part de les dades digitalitzades corresponen a l’estació meteorològica de Jordi Puigsegur (sant Joan-centre).

GràFiC raDiaCió solar i eNerGia elÈCTriCa GeNeraDa a l’esTaCió FoToVolTaiCa Del PaVelló MuNiCiPal. aNY 2012.

Comentari al mes de març aquest març s’ha presentat molt variable en la climatologia, amb alts i baixos significatius en les temperatures. Hem pogut gaudir de dies primaverals però també se n’han presentat de molt freds. Hem de fer referència a la caiguda important de les temperatures a mitjan mes, entre els dies 13 i 16, que un dugueren fred hivernal i que anaren acompanyades d’inestabilitat i pluges. el dia 16 tenguérem una mínima de 2 ºC i les mitjanes d’aquests quatre dies es situaren molt per davall dels 10 ºC. Tornà nevar durant aquests dies a la serra de Tramuntana, que quedà coberta d’una

capa considerable de neu que ha perdurat fins a aquests darrers dies del mes. Fins a la data hem anat acumulant una precipitació mensual de 32,3 mm que en aquestes dates és molt necessària per a l’agricultura de secà. la humitat de la terra, juntament amb l’elevació gradual de la temperatura i l’augment de la radiació solar afavoreix el desenvolupament dels cultius, del qual no se n’exclou l’herba que també ha crescut amb consideració per tot arreu. la primavera s’inicià el dia 20 al migdia. Des d’aquestes darreres setmanes ja s’anàvem percebent els signes del canvi d’estació en la natura que es va

Estació fotovoltaica en total durant l’any 2012 s’han generat 121840 Kw/h d’energia elèctrica a aquesta estació fotovoltaica, gràcies a la captació de 1612312 Wh/m2 al llarg d’aquest període. aquesta instal·lació ha evitat l’emissió de 98689 Kg de Co2, equivalents al consum de 30460 litres de petroli, la combustió dels quals hauria estat necessària per produir la mateixa energia. el mes de major producció fou el maig i el de menor el novembre. el mes amb millor rendiment (radiació/energia produïda) fou el gener i el que presentà pitjor rendiment fou l’agost; l’elevació de la temperatura influeix en el descens del rendiment de les plaques.

25

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 26

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Tres fotografies del poble de sant Joan des de tres indrets diferents: des del carrer del sol (foto 1), des del carrer del Mirador (foto 2) i des del santuari de Consolació (foto 3). aportació fotogràfica: arxiu fotogràfic d’amador Bauçà Bauçà “Passol”.

26

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Pรกgina 27

mel i sucre

27

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 28

mel i sucre

excursions

Puig Tomir JoaN MoraTiNos

aquest mes de març vàrem anar al puig Tomir i ens vàrem trobar amb les restes de la darrera nevada. els més joves varen fer vega de jugar amb la neu i els més grandets, amb el permís del fort vent, vàrem poder gaudir de les esplèndides vistes que ofereix aquest puig.

28

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 29

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 43

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoY

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. Un parat amb tall de ca-

ra¨ım. 3. Currau, feis feina. Verb que haurien de posar en pr` actica la majoria de pol´ıtics. 4. Persones que es dediquen a pescar a l’art. Accident geogr` afic al qual vivim. 5. Llancin na Trini. Arbre que s’aboca a les selves tropicals. Bifurcaci´ o de camins. 6. Aplega una reuni´ o de coses. Me’n faig creus de com de dol¸c ´es. 7. Oasi incomplet. Mo´ neda de Romania. Esser un ´esser. 8. Consonant sonant. R` apid i violent. General Infantry. 9. Et ficaries dins el personatge. N’Anna est` a en ple proc´es anarquista. 10. Colar la instituci´ o musical. Prepara un tros de terra per conrear-la, o el tros que en deriva. 11. Duplicada fa un so diferent. Normalment serveix com a alian¸ca. Armar un verro. 12. Pela la cobertura d’un peix. Cap on resen els musulmans.

Acabam amb el principi de sobte.

bells militar. Capa¸c de profetitzar si tendr´e c` olera.

2. Atorgar` a la possibilitat. Mon` oxid de carboni.

Serpentina. 3. Cent tres punts equidistants. Track inacabat. 4. Antiquat com una arca. Aduna els estrangers amb coses per declarar. 5. Noranta graus.

Individu d’un poble que habita al nord del Jap´ o.

Telar desordenadament un petit ral catal` a. 6. Pertanyent a una tercera persona. On habita llur personal. Nota articulada. 7. Fa f` astic, no? Relatiu o pertanyent a l’Esgl´esia. 8. Agita un receptacle agr´ıcola sense problemes de salut. On es formen El podeu resoldre a: les futures generacions. Tr´ıpode. 9. El sodi ´es No melisucre.cat/?p=1213 Aplicable. T´ıpic dels vertebrats. No temis els mites que ens uneixen a la pen´ınsula. 10. Platja californiana que ens acompanya a la fotografia. Quan ja ´es Solucio ´ al nu ´ mero 42: minvant. El tibet` a de sempre. 11. Conjunta dues F A T A L U oracions. Estanys plens de calls. D’acidesa desagraA F I C I O N R E F A R A dable. 12. Oblong que vola. Regir una monarquia.

T R U C A S 13. Freq¨ uent a l’Antiguitat, a poc a poc va perdre A R S I I L for¸ca, i amb l’aparici´ o d’Internet va recuperar-ne.

N A A N S I Dues vocals fan un trumfo.

E R A U D

Verticals: 1. Amb abund`ancia de roques. De curta vista (tan sols pot veure sencer el nom de la malaltia en si). 2. Assumpte amb una fera desbaratada. Les penjants s´ on tot un cl` assic de pel·l´ıcules com Tarzan. Sis romans fermenten el

R E C A T F I M A T A C U I D

N A P O L E O T A E N I R A R I R A R C A S T A R O R E N T I T

T A R A R E T E D R A S C A R A L D S T A F A R C A R A E N N L A R L L E R E M A A T R

29

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Tiramisú (Itàlia) saCraMeNT Ferrer

e

l mascarpone és un formatge que tradicionalment es produeix a la llombardia italiana i que actualment gaudeix de denominació d’origen. es tracta d’un formatge fresc, lleugerament àcid i extraordinàriament cremós, elaborat únicament amb crema de llet de vaca.

Ingredients - 250 g de formatge mascarpone - 100 g de sucre - 250 cc de cafè - 50 cc de licor (amaretto) - 18 melindros - 4 ous - xocolata en pols

Preparació - separar blancs i vermells dels ous.

- Pujar els blancs a punt de neu. reservar.

- incorporar els 100 g de sucre dins els vermells i batre fins que quedi com una pomada.

- afegir-hi el formatge mascarpone i seguir remenant.

- seguidament mesclar-hi els blancs a punt de neu.

- Batre la mescla fins que quedi una crema lleugera.

- Dins un plat, abocar el cafè amb el licor.

- Mullar els melindros pel cafè i el licor i col·locarlos dins un motlo fondo.

- Posar una capa de melindros, damunt, una de crema, una altra de melindros i una altra de crema, i així successivament fins a acabar els melindros i la crema.

- Cobrir tota la superfície del tiramisú amb xocolata en pols.

- Deixar refredar a la gelera de tres a quatre hores.

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 30

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 31

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

abril: sant Vicenç Ferrer (5), sant Jordi (23), sant Marc (25).

El mes Horaris de bus sant Joan - Palma Dilluns a divendres: 06.45 Palma - sant Joan Dilluns a divendres: 19.15 Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.20), 9.40, 10.40 (10.20), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40 (14.20), 15.40, 16.40, 17.40 (17.20), 18.40, 19.40 (19.20), 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.20), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59, 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59, 19.59, 20.59, 21.59, 22.59.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

“a l’abril cada gota en val mil”. aquest mes els pagesos esperen que les pluges els salvin l’anyada si és que no ha plogut a bastament. És bon temps per treballar qualsevol tipus d’arbre. així com empeltar la vinya pel creixent i a finals de mes llaurar-la i esporgar-ne les sarments. És temps de collir l’herba dels cereals i fins dia 10 es poden sembrar ciurons. Convé ja sembrar qualsevol hortalissa: lletuga pel ple o minvant, tomàtiga pel creixent, melons pel ple i síndria pel creixent, igualment que albergínies, pebres, pastanagues, carabasses... És hora de pensar amb engreixar porcs i és molt bon temps per néixer els nadissos d’egües i someres. Per sant Marc convé que faceu una bona caragolada si és que no voleu ser tocats.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

1 abril 15 30 15 maig

la lluna

surt

es pon

07.33 07.11 06.50 06.34

20.11 20.25 20.40 20.55

27 març 3 abril 10 18 25 2 maig

plena quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 31 de març sant Joan dia 7 d’abril Vilafranca dia 14 ariany dia 21 Montuïri dia 28 Petra dia 5 de maig Porreres

Abril de 1993 • es va anunciar que la possessió des Calderers es convertiria en un “museu d’època”.

• l’empresa autos sant Joan va aconseguir la representació oficial per a Mallorca de la marca japonesa Kubota.

• uns lladres varen entrar a la Cooperativa agrícola. entre altres coses se’n dugueren la caixa forta, que pesava devers 300 quilos.

• Persistia el costum de pujar a Bonany a menjar les darreres panades per la tercera festa de Pasqua.

Abril de 2003 • Quatre llistes concorrien a les eleccions locals: PP (Joan Matas Gayà “Peremaiol”), PsM-axsJ (Catalina Gayà), uM (Maria Teresa Munar) i Psoe (Pilar Fuster).

• es va enllestir el “camí natural”, que unia el turó de son Juny amb el de Consolació.

• es varen instal·lar unes grans barreres que impedien el pas a l’aparcament del poliesportiu, molt utilitzat pels pares que anaven a cercar els infants a l’escola. sempre s’han vist obertes.

• l’assemblea per sant Joan va organitzar la neteja d’un pinar per celebrar la Festa del Treball.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

31