Mel i Sucre. Num. 394 abril de 2013 by ciutadajoan

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

abril 2013. Núm. 394

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Meteorologia JoseP roiG Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Col·laboradors 2013 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Bartomeu Mestre, Catalina Gayà, Marisa Goñi, arnau Company.

Fotografia PeP Gayà

Passatemps arNau MoraTiNos

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Foto de Joan Font. Contracoberta Foto de Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ el deute de l’ajuntament de sant Joan s’ha més que duplicat entre els anys 2011 i 2012 (ha passat de 396.000 € a 857.000 €, 418 € per habitant, amb un augment del 116,41%) segons les dades que ha fet públiques el Ministeri d’Hisenda espanyol. en conjunt, el deute ha crescut a les illes Balears un 30%. la pujada de sant Joan és de les més fortes de Mallorca, però el nostre deute no és dels més alts. en general, l’endeutament que s’ha assumit darrerament té dues explicacions: per una banda, han baixat els ingressos corrents (per la important disminució de l’activitat, sobretot de la construcció), i per l’altra, els ajuntaments han demanat crèdits als bancs per poder eixugar els deutes que tenien amb els proveïdors, de manera que el que devien a uns ara ho deuen als altres. aquesta és la situació dels pobles del nostre entorn, en euros per habitant i variació respecte de 2011: llorito (367 €/hab., –9,67 %), sineu (315 €/hab., +43,36 %), Petra (367 €/hab., +42,69%), Vilafranca (829 €/hab., +47,78 %), Porreres (585 €/hab., +67,82 %), Montuïri (1.609 €/hab., +109,19%). les nostres xifres no

Aquests darrers anys, Sant Joan s’ha convertit en un lloc de pas i de trobada de nombrosos grups de ciclistes, sobretot estrangers.

s’allunyen gaire de les dels nostres veïnats, amb l’excepció de Vilafranca i encara més del superendeutat ajuntament de Montuïri. els ajuntaments són deutors però també són creditors. sobretot els deu doblers el Govern de les illes Balears. el Govern de Madrid ha anunciat un pla (encara sense data) per tal que el nostre govern autonòmic pugui pagar el que deu a les altres administracions. si s’arriba a materialitzar, resoldrà molts dels problemes que arrosseguen petits municipis com sant Joan. Des de l’ajuntament de sant Joan ens han informat que en aquests moments ja s’ha començat a amortitzar el deute i les xifres són una mica més positives que les que hem presentat aquí.

✑ el dissabte 27 d’abril el Correllengua 2013 passarà per sant Joan. Diverses columnes recorren Mallorca amb una torxa encesa que representa la “flama de la llengua”. Centenars de corredors de totes les edats i formes físiques es relleven per transportar la torxa. a cada poble fan parada i llegeixen un manifest. a més de les columnes que van de poble en poble, n’hi ha de virtuals, una que recorre els instituts i tot un seguit d’actes culturals. l’objectiu del Correllengua és implicar tots els mallorquins en el suport, la defensa i la protecció de la llengua catalana, sobretot en aquests temps que rep tants d’atacs des de diverses instàncies del poder, autonòmic i estatal. la columna que ha de passar per sant Joan és la “Pau Casals” i

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 4

mel i sucre farà aquest recorregut: santanyí, ses salines, Campos, Felanitx, Porreres, Vilafranca, sant Joan i sineu. Ha de partir de santanyí a les 10 del dematí i ha d’arribar a sineu passades les 7 de l’horabaixa. els santjoaners recolliran la torxa a la sortida de Vilafranca (on comença el nostre terme) i l’entregaran devers es Pont de sa llova, a la partió de sant Joan i sineu, després de fer una aturada a la nostra vila, prevista per a les 18.15. ✑ segons l’institut Nacional d’estadística, sant Joan té 1.105 habitatges, dels quals 72 són segones residències (6,5%) i 207 estan desocupats (18,7%). el percentatge de segones residències és menys de la meitat que en el conjunt de les illes Balears (n’hi ha moltes més a la costa) i el de cases desocupades és 6 punts més alt (12,1% és el valor global). el nombre total d’habitatges es va incrementar un 8,7% entre 2001 i 2011 (de 1.017 a 1.105), mentre que a les Balears la pujada va ser molt més forta, d’un 16,9%. ✑ els montuïrers Gaizka Taro i llorenç llegat, joves productors audiovisuals, han, penjat a youtube tres vídeos del grup sa sini Band, del concert que varen oferir el Divendres sant al bar es

Centro. l’actuació havia aixecat molta expectació entre els aficionats, ja que és un grup que no sovinteja les actuacions i fins i tot es rumorejava que s’havia dissolt. els temes que han pujat són tres “covers”: Wish You Were Here (Pink Floyd), Sultans of Swing (Dire straits) i The Weight (The Band). a l’actuació en directe els acompanyà el grup indigests. els membres de sa sini Band són en Tomeu Garí, en Julià Picornell, en Biel Joan Bauçà, en Joan Font i en Toni Company. ✑ el dia 1 de maig, festiu, es farà una nova edició del concurs de paelles, a l’esplanada de darrere Consolació. Tot i que els perdedors habituals estan convençuts que hi ha una “mà negra” que els impedeix guanyar, tot i fer les millors paelles (amb diferència!), un any més aniran a competir i a divertir-se. es preveu una bona assistència i un alt nivell. ✑ el dissabte 20 d’abril els Quintos 92 varen organitzar la “Pre-berbena Black & White”. es diu així perquè totes les persones que hi comparegueren vestides de blanc o de negre varen tenir un xupito de franc. els grups que actuaren a la festa varen ser Baix en Nicotina, Pirates Pirats (trio

pirat) i el DJ àngel. Hem sabut que hi ha hagut queixes d’alguns veinats per alguns desperfectes, brutor i molt de renou ja a la sortida del sol. ✑ la Coral de sant Joan va actuar a Muro el dissabte 20 d’abril. Hi varen oferir el mateix concert que havien fet aquí, conjuntament amb la Coral Miquel Tortell, de Muro, i l’orfeó Mayurqa, amb quatre peces a càrrec de cadascuna de les corals i, per acabar, dues de conjuntes. Com aquí, varen tenir acompanyament de piano. ✑ el dissabte 20 d’abril es varen disputar les curses de muntanya Trail Mallorca i ultra Trail Mallorca, totes dues amb arribada a Pollença i partida a Valldemossa i andratx, respectivament. a la prova més llarga, el solleric Tòfol Castanyer va rebaixar el rècord en més d’una hora i es plantà a Pollença en menys d’11 hores. a diferència de l’edició anterior, en què n’hi participaren un bon estol, només tenim notícia d’un santjoaner que prengués part a les proves, n’arnau Matas Mayol “rumbet”, que va córrer la Trail (Valldemossa-Pollença). es va classificar a la posició 306 (dels 637 que acabaren la prova), amb un temps de 10:49:28.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 5

mel i sucre

Manifest del Correllengua 2013 Avui a Sant Joan rebem la flama de la Llengua que aquests dies visita tots els racons de la nostra illa. La força del Correllengua, que passa per les ciutats i els barris, els pobles i els llogarets demostra la vitalitat del nostre parlar, a través de la participació de gent de totes les edats, orígens i condició social. D'aquesta manera, la societat es mobilitza una altra vegada per reivindicar el nostre dret a fer servir sempre i arreu la nostra llengua, arraconada i marginada de cada dia més pels governants d’aquesta illa. La societat mallorquina ha omplert els carrers amb un clar objectiu, la plena recuperació de la nostra llengua. Com sempre, la història es repeteix i són una vegada més els governants qui reneguen de les seves arrels històriques i volen destruir la cultura pròpia. El govern de la incultura ha promogut amb tots els seus mitjans un menyspreu ferotge cap als mallorquins. El seu discurs és ple d’atacs que no estam disposats a suportar: no permetrem que facin retrocedir la nostra llengua a l’administració, no permetrem que els nostres fills i néts no puguin gaudir d’una educació en català i no permetrem que la nostra llengua sigui una anècdota als mitjans de comunicació. Hem plantat cara amb una admirable determinació que hem de mantenir ferma. Cal que continuem dia a dia defensant i promovent l’ús quotidià de la llengua catalana a més d’exigir als governants el respecte que es mereix el nostre parlar. És per això que amb el Correllengua, amb la visita de la flama a tots els racons de l’illa, volem recuperar la nostra dignitat. El Correllengua, passa a passa, ens enforteix i ens encomana la tasca de mantenir i transmetre el llegat que els nostres padrins ens deixaren. És des de la implicació activa de tothom a favor de l'idioma, fent-lo servir en el nostre dia a dia, amb la família i amb els amics, a la feina i als carrers que ens sentim orgullosos de fer perdurar la nostra llengua. Demanam també als ciutadans de les Illes que es continuïn mobilitzant a favor del català. Cal que els mallorquins ens sentim orgullosos i no ens amaguem d’emprar la nostra llengua sempre. I cal també que denunciem amb contundència totes les accions que n'impedeixen l'ús. Per acabar, recordem les paraules del poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, del qual aquest any commemoram el centenari del seu naixement. Ell ens va deixar el llegat del foc que recull el Correllengua i ens deixà un dels versos més bells escrits en català: Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit, les flames a la fosca. És en dies com avui, amb el Correllengua, quan es fa palesa l’estima envers el català. La nostra força com a societat ens permet mantenir viva la flama de la llengua i amb l'esforç de tots ho aconseguirem. Visca el Correllengua 2013!

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 6

mel i sucre

“El Cançoner és la historia viva dels nostres pobles sota tots els aspectes; és poesia, no acadèmica, llepada, untuosa i pentinada, sinó ruda i plena de brava sang. És un inestroncable dipòsit de lèxic substanciós. És el poema de Mallorca, on tot hi és, fora el paisatge, perquè el poble, fins aquí, encara no l’ha descobert…” RAFEL GINARD

NEIX EL CANÇONER 2.0, UNA PLATAFORMA ÚNICA PER AL PATRIMONI ORAL DE MALLORCA La Fundació Casa Museu ha desenvolupat diversos projectes web per dinamitzar i fer més accessible els continguts culturals La Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet ha creat el portal web CANÇONER 2.0, una plataforma única per al patrimoni oral de Mallorca que s’integra dins de l’espai web www.fundaciocasamuseu.cat. La creació d’aquest portal forma part de la important tasca de renovació de la seva presència i activitat digital que duu a terme la Fundació Casa Museu, amb l’objectiu de crear-se un espai propi al marc de la societat virtual, un espai des del qual pugui esdevenir visible per a la comunitat digital, i en el qual pugui desenvolupar la seva tasca divulgativa i pedagògica, obrint noves finestres a la comunicació de continguts literaris. La creació del Cançoner 2.0 forma part de la segona fase de renovació dels espais web de l’entitat, si bé per la seva envergadura constitueix un projecte de gran rellevància per a la fixació, difusió i dinamització del patrimoni oral de Mallorca. A la Casa Museu Pare Ginard som hereus de la curiositat, la cura i l’amor a la paraula i la cultura popular que va guiar Rafel Ginard al llarg de tota la vida en l’elaboració del Cançoner Popular de Mallorca: el més gran fet mai en llengua catalana, que aplega més de quinze mil cançons tradicionals, i que ha permès la fixació fins als nostres dies d’un important patrimoni oral. És des d’aquest esperit que hem emprès la creació d’aquest Cançoner 2.0, una plataforma digital que neix com a espai de compilació del patrimoni oral de Mallorca. Un nou Cançoner, ampliat i viu, acord amb l’època actual, les eines de processament i presentació de la informació, i els nous mitjans de comunicació i difusió de continguts culturals. El Cançoner 2.0 no és una nova edició en versió digital del Cançoner de Rafel Ginard, sinó un espai creat perquè les cançons d’aquella compilació, essencial i emblemàtica, es reuneixin amb les recollides en altres compilacions, així com les de nova collita o les creades en l’actualitat des dels paràmetres de la glosa tradicional. El Cançoner 2.0 és un projecte de contingut tradicional que optimitza les possibilitats de la tecnologia actual al servei de la gestió i el coneixement del patrimoni oral, i que es basa en la filosofia 2.0, en tant que plataforma que convida els seus usuaris a col·laborar en la collita de cançons i ser part d’aquesta recol·lecta col·laborativa. Funciona com una gran base de dades que acollirà tot el material que s’hi vagi incorporant. Es tracta d’un projecte de llarga durada, que haurà d’anar creixent amb el temps a mesura que s’hi vagin incorporant continguts. S’ha prioritzat la incorporació dels continguts compilats per Ginard al seu Cançoner, i fins al moment s’han introduïts els toms I, II i III. L’accessibilitat a aquests continguts per part de l’usuari consisteix en la possibilitat d’efectuar cerques en la base de dades. Cadascuna de les gloses és descrita amb molts paràmetres en el moment de la seva incorporació a la base de dades. Aquests paràmetres han estat consensuats per la Fundació amb el GREIB, amb l’objectiu que el Cançoner resulti, alhora que una plataforma de divulgació, una eina al servei de la investigació científica, que permeti fixar els coneixements exhaustius que es tinguin de cadascuna de les cançons. Aquests paràmetres, traduïts llavors en criteris de cerca, permetran a l’usuari un accés a la carta al fons del cançoner. Gràcies a les possibilitats que ofereix la tecnologia, i a l’acurada introducció i descripció de les cançons, serà factible localitzar en qüestió de segons totes les cançons existents en funció dels interessos de cada usuari. Des de la Casa Museu Pare Ginard us convidam a guaitar al Cançoner 2.0 i a gaudir de la multitut de cerques de cançons que hi podeu realitzar! DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS – 18 DE MAIG DE 2013 Com en anys anteriors l’ICOM i la comunitat museística internacional celebra el Dia dels Museus el 18 de maig, amb el lema enguany de: Museus (memòria + creativitat) = progrés social. A la Casa Museu Pare Ginard hem preparat un seguit d’activitats i accions per afegir-mos a la commemoració d’aquest dia. Esperam que siguin del vostre interès! Dijous 16 de maig. Presentació del Cançoner 2.0 Conferència: “Del Cançoner Popular de Mallorca al Cançoner 2.0”, a càrrec de Miquel Sbert A les 20.00 hores. Presentació del “Cançoner 2.0”i conferència a càrrec de Miquel Sbert: “Del Cançoner Popular de Mallorca al Cançoner 2.0”. PREU: gratuït. Lloc: Casa Museu Pare Ginard, c/ Socies, 7, Sant Joan. Divendres 17 de maig. Ruta Guiada “Veus al carrer: el Cançoner” A les 18.00 hores. Connectarem els espais, elements i racons del poble amb les gloses del Cançoner i amb la plataforma en xarxa Cançoner 2.0. Durant tot el cap de setmana, els visitants podran penjar noves gloses als estenedors que hi haurà instal·lats a diferents punts. PREU: gratuït. Lloc: Casa Museu Pare Ginard, c/ de Socies, 7, Sant Joan. Inscripció prèvia: info@fundaciocasamuseu.cat / 971886014. Dissabte 18 de maig. Ruta Guiada “Veus al carrer: el Cançoner” A les 11.00 hores. Connectarem els espais, elements i racons del poble amb les gloses del Cançoner i amb la plataforma en xarxa Cançoner 2.0. Durant tot el cap de setmana, els visitants podran penjar noves gloses als estenedors que hi haurà instal·lats a diferents punts. PREU: gratuït. Lloc: Casa Museu Pare Ginard, c/ de Socies, 7, Sant Joan. Inscripció prèvia: info@fundaciocasamuseu.cat / 971886014.

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Pรกgina 7

mel i sucre

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 8

mel i sucre

converses amb els amics

Futbol (12) Club d’Esplai Sant Joan aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

’any 1987 es va fundar el Club d’esplai sant Joan. els promotors foren: sebastià Mayol estrany, amador Bauzà Matas, Gabriel Company Jaume, antoni Gil rojo, Joan Bauzà Bauzà, antoni Gomis Barceló, Bartomeu Garí Ferriol, amador Gayà Bauzà, Josep Mas llaneras, Maria Mayol Bou, Jordi Gayà rotger i Joan Matas Gayà. Després de constituïda l’associació, es va formar la primera junta directiva de la manera següent: sebastià Mayol estrany, president; Jordi Gayà rotger, secretari; amador Bauzà Matas, tresorer; i els vocals Josep Mas llaneras, amador Gayà Bauzà, Joan Bauzà Bauzà, antoni Gil rojo, Bartomeu Garí Ferriol i antoni Gomis Barceló. l’acta de constitució està firmada i datada del dia 23 de novembre de 1987 pel delegat del Govern, Carlos Martín Plasencia. el primer que es va crear fou un equip de benjamins i feren la presentació al camp del sant Ferran. la plantilla estava formada per: sebastià Mayol, Josep Miquel Jaume, Guillem Mas, Gabriel Matas, Gabriel Nigorra, Marc Vidal, Miquel Gayà, antoni rebassa, arnau Matas, robert Garcia, Joan Jordi Mesquida, antoni Font, Josep Florit, Guillem Bauzà, Guillem Company i Miquel àngel Bauzà. els

Fitxa de soci del Club d'Esplai Sant Joan.

entrenadors eren n’amador Bauzà Matas i en Miquel Fullana per al bàsquet, na Catalina Jaume per al volei i en Miquel Nicolau per al futbolet. a més de l’equip de benjamins, també se’n crearen d’altres categories, principalment infantils i juvenils, amb la col·lqboració del mestre andreu Gelabert, que aleshores era el director del col·legi públic de son Juny. Per posar aquest projecte en marxa, cada un dels membres de la directiva va posar una certa quantitat de la seva butxaca fins que arribaren les

quotes dels socis i algunes subvencions de l’ajuntament i del Consell. es va acordar que la quota de socis seria de mil pessetes a l’any per als socis normals i de dues mil per als col·laboradors d’honor; els de la tercera edat i els menors tenien una quota de cinc-centes pessetes. Hem trobat un inventari del club, tot i que sense data, que explica les diferents donacions de material: Procedents del C.i.M.: 14 camisetes vermelles i dues de porter, 14 camisetes blaves i dues de porter, 14 jocs de

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 9

mel i sucre

La plantilla de l’quip de benjamins del Club d’Esplai Sant Joan quan varen anar a jugar al camp del Vilafranca. Són: Sebastià Mayol Estrany (delegat), Antoni Rebassa, Pedro Nigorra, Sebastià Mayol, Joan J. Mesquida, Josep M. Jaume, Miquel Àngel Bauzà, Miquel Gayà –Fidever–, Antoni Font, Andreu Vaquer, el ferrer Mena (entrenador); Arnau Matas Mayol, Josep Florit, Miquel Vaquer, Miquel Mas, Robert Garcia, Jaume G. Mas, Marc Vidal i Guillem Company.

És l’any 1986 i són: Andreu de Sabor (porter), Jaume Guillem, Miquel Àngel Gayà, Sebastià Mayol Payeras, Rafael Bauzà Morey; Robert Garcia, Antoni Ferriol, Josep Miquel Jaume i Miquel Gayà Bauzà. La botiga de Can Borràs regalà el vestuari a l’equip.

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 10

mel i sucre

Equip de bàsquet, són: Margalida Català Rebassa, Margalida Mayol Payeras, Antònia Fullana Matas, Sandra Garcia Provenzal, Maria Nicolau –de sa Floristeria–; Antònia Gayà Bauzà, Marilén Bauzà Morey, Joana Font –de s’Hort–, Antònia Matas Mayol, Joana Oliver Matas i na Maria del Mar de Can Ballarí, que fou la botiga que regalà el vestuari per a l’equip.

Equip femení de voleibol: Margalida Sastre –Mariona–, Catalina Gayà –Fidever–, el mestre Andreu Gelabert, Jerònia Morey –Rubertera–, Bel Matas Ginard; Maria Munar –Brondera–, Cati Jaume –Gorreta–, Cati bauzà Ginard, Maria Antònia Bauçà Bonet.

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 11

mel i sucre

Partit jugat a Son Juny entre pares i fills: Miquel Gayà, Sebastià Rumbet, el mestre Andreu Gelabert, en Carritxó, Amador des Camp, Guillem Català, Antoni Ferriol, Guillem Cambuix, Rafa Mariño, Jordi Fidever, Joan López, Andreu de Gossalba, Tolo Putxo i Miquel Verd.

calces blaves i 14 pilotes. Procedents de la Caixa d’estalvis sa Nostra: 17 camisetes blanques. la botiga de Can Borràs va aportar 7 equipacions completes de camisetes amb el coll vermell, calçons blaus i calces blanques amb retxes vermelles. a més, 1 pilota de futbolet donada per llorenç Mas, 1 pilota de futbolet donada per sebastià Mayol, 12 camisetes vermelles amb coll blanc donades per la botiga de Ca Na Ballarina, 10 camisetes amb retxes vermelles i blanques de Vibrados Barceló i una farmaciola donada per antoni Bauzà Matas. la darrera acta que trobam escrita data de dia 5 de gener de 1991, quan es va fer una assemblea general extraordinària, amb una junta directiva

Partit entre pares i fills (1986): el mestre Andreu, Miquel Gayà –es Pinxo–, Biel Pallasso, Pedro Nigorra des Camions, Joan de Son Duran, Antoni Ferriol, Guillem Cambuix, Guillem Català, Miquel de sa Farmàcia, Jordi Fidever de sa Renault, Rafa Mariño i Joan López.

composta per les persones següents: sebastià Mayol estrany, president; Guillem riutort Gayà, secretari; amador Bauzà Matas, tresorer; i els vocals antoni Gil rojo, llorenç Mas Company, antoni Gomis Barceló, Josep Gayà Galmés, Joan Florit Bauzà i llorenç llull. Hem parlat de futbol i del club d’esplai amb na Catalina Payeras, Vidala, esposa d’en sebastià Mayol, que va viure de ben de prop tot el procés de constitució i funcionament de l’associació que va presidir el seu marit. Na Catalina encara recorda amb entusiasme aquell temps en què feien sortides amb els petits i il·lusionats jugadors a diferents pobles, com

Manacor, Porto Cristo, Campos, Pina, llucmajor, Montuïri, vilafranca, sencelles, Porreres, algaida… en general sortien en cotxes particulars i en posaven cinc o sis dins cada cotxe. Na Catalina també ens conta com els diumenges, en haver jugat, feien un variat i un tassó de taronjada al cafè de Can Fiol, convidats per alguns dels pares, i com, en acabar la temporada, feien un dinar a Can Tronca. ella era la que s’encarregava de rentar i preparar la roba dels jugadors i també va regentar un petit bar que muntaren al camp de futbol i que només obria quan hi havia partit; per refrescar les begudes, ens diu, duien barres de gel de la fàbrica de llucmajor.

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 12

mel i sucre

Escales

Feim un pensament ... geogràfic

GuilleM serra Bou,

GeòGraF

eim un pensament... comparant distàncies. Fa unes setmanes mon pare va anar de viatge a Barcelona, i mentre ho comentàvem em va fer el següent comentari: “Crec que mai havia trobat Barna tan gran. És clar que després de venir de sant Joan, Barna és enorme”. això em va fer pensar... realment és normal que Barcelona sigui molt més gran que sant Joan, però fins a quin punt? un altre dia, conduint pel desert d’atacama, vaig tornar a tenir la mateixa sensació, fer 300 km d’una tacada, o assumir que per arribar a santiago s’han de fer 2.080 km (24 hores de bus), o per tornar a Mallorca serien uns 10.000 km (entre 12 i 14 hores d’avió). som conscients de les distàncies que hi ha en aquest planeta? i més enllà... som conscients que realment el planeta és petit? aquest mes, veurem sobretot imatges comparatives d’aquestes escales.

Que és una escala? una escala cartogràfica, o escala gràfica, és la relació matemàtica que hi ha entre un objecte o territori i la seva representació gràfica. Per exemple, una escala 1:10.000 és que 1 cm al mapa són 10.000 cm a la realitat, que són 100 m. o en una escala 1:500.000 tendríem que un 1 cm són 5 km, és l’escala habitual per a mapes de Mallorca. Xerram de gran escala quan el nombre de proporció és molt

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

gran, per exemple, mapes continentals on l’escala és d’alguns milions. Xerram de petita escala quan el nombre de proporció és molt petit, per exemple el plànol d’una casa seria 1:100 o 1:500, com a molt. Comparant tamanys òbviament quan comparam coses de realitats diferents... pobles vs ciutats, ciutats vs països sencers, països vvs continents...

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 13

mel i sucre les escales són molt diferents. Cal tenir en compte que sant Joan té 700 metres de punta a punta i la Diagonal de Barcelona té 11 km de llarg, aquí és on es fa enorme Barcelona. Comparam a la imatge els tamanys de Barcelona, Palma i alguns pobles. la fotografia aèria és de Barcelona, on es poden veure coses com el Passeig de Gràcia, l’Hospital de sant Pau, la sagrada Família, el Camp Nou, Montjuïc...; en gris, hi estan dibuixades les avingudes de Palma, la Via de Cintura, la rambla, son Moix...; en negre, hi trobam els pobles de sant Joan, Montuïri i Vilafranca, amb la carretera de Manacor; tot està dibuixat a la mateixa escala, per tant, podem veure com tot l’eixample de Barcelona ocupa la mateixa superfície que si tot estigués construït entre sant Joan, Montuïri i Vilafranca. Petitesa la vertadera petitesa es nota a nivell continental, on generalment la mala definició dels mapes o una mala elecció d’escala no permeten veure la vertadera mida de continents com àfrica o austràlia, respecte d’europa.

PLANTERS

NICOLAU

si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com.

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 14

mel i sucre

dalt del turó

Setmana (nulla dies sine linia) CliMeNT PiCorNell

Dilluns. M’ho conta ben convençut: ‘Mon pare i jo ens tornàrem a fer amics quan va comprendre que les ‘males companyies’ no eren els altres, sinó que era jo. Jo era la mala companyia per als meus amics. Quan ho va entendre, va ser com si sant Pau l’hagués descavalcat de cop en sec i ens tornarem fer amics, fins el dia que morí. Mira tu si era senzill i en canvi aquest mal entès beneït ens va fer estar barallats i distanciats més de quinze anys. Ho comprens? Jo no gaire, però et puc assegurar que és així, perquè m’ho digué ell. encara no ho entenc molt be’. Dimarts. Fèiem un ranking de despatxos sobresaturats. el meu era un dels més recarregats de la universitat. Carpetes de mapes i tesis enquadernades pareixia que estaven a punt de caure. Quan entraven els alumnes es veien obligats a passar pel mig d’un carrerany de llibres i treballs amuntegats, asseurer-se davant la taula, tan plena de paperassa, que només me veien per una encletxa estreta. N’hi havia que s’assustaven quan observaven tot aquell terrabastall, presidit des de la paret per un quadre antic “el gran puente colgante del rio del este” i per un pòster de l’exposició que feu Miquel Barceló a la galeria leo Castelli de Nova york, l’any 1986, on es veu l’artista rodejat, precisament, de caramulls disforjos de dibuixos. Però algú esmentà el despatx d’en B. una mica desconhortat, i desnortat, tenia tant de material que hagué de

posar la taula amb l’ordinador, l’única eina imprescindible per a ell, just darrera la porta, que s’obria si s’empenyia fort, ja que el paperum que hi havia enterra ho impedia. No hi podia entrar ningú més que ell. els serveis de neteja de la casa feia temps que havien donat part, adduint que, a més, allò era un perill latent d’incendi o d’una gran epidèmia de peix de plata que s’estendria ferotgement pel campus universitari. Però, al cap i a la fi, sempre hi ha -com al circ- un ‘més difícil encara, senyores i senyors!’ algú parlà, hiperbòlicament, del despatx d’en J a l’edifici d’Humanitats. la gran quantitat de material que havia anat atresorant li havia fet passar per les fases que s’han esmentat abans, fins que arribà el dia que no pogué ni obrir, ni molt manco, entrar-hi. se veu que s’havia esboldregat una torre de llibres que arribava fins al sostre i allò impedia empènyer la porta, ni un pam. Feia mesos que J passava les tutories amb els seus alumnes al passadís, en una tauleta menuda, davant el seu despatx, i preparava les classes a una saleta comunal que hi havia allà prop. Dimecres. Posam messions de records inesborrables. Comença en C : ‘un record me volta pel cap, recurrent. anava de Guerrero Negro a la llacuna ojo de liebre per una pista del desert, quan me pegà un cap de fibló i me vaig haver d’aturar. la meva companya, al seient de devora, anava, primer amb sostenidors, i després tota nua, amb un mocador pel cap,

banyat d’aigua, la calor era vertaderament potent, no vull dir insuportable perquè allà hi érem els dos, cap al sud de la Califòrnia mexicana. Valia la pena. en arribar, cents de balenes dansaven dins l’aigua alhora. N’ àngela, la meva amiga, va quedar aborronada i sortí del cotxe tal com anava, sense res. És una de les imatges de la meva vida, ella, nua, de perfil, resaltaven i destacaven els seus pits potents i el mocador que el vent feia voleiar; en segon terme, aquells animals, sortint i entrant dins l’aigua, fent una sabonerada increïble’. Dijous. Presenta el seu darrer llibre antoni Pizà, musicòleg felanitxer que ensenya a Nova york. Pizà escriu bé. a mig camí entre la crítica musical, l’article d’opinió i l’assaig intel·lectual, La dansa de l’arquitecte (editorial ensiola) presenta més de doscents articles sobre la vida musical en els darrers deu anys. a la llibreria “la Biblioteca de Babel” hi trob gent coneguda, el seu editor en Campaner de Muro, en Guillem Frontera que fa la presentació. M’assec a una cadira devora el rector de Campanet, que abans ho fou de sineu, també musicòleg. Mentre parlen els protagonistes algú des de darrere, supòs que sense adonar-se’n, me tira constantment damunt el peu, o pel turmell, un llibrot sobre sexe al Japó, d’un caramull. l’aixeca, i el torna a tomar. Me gir pensant que és una joveneta que em tira els trastos, en aquest cas en forma de llibrot. No. És una senyora

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 15

mel i sucre d’ulls axinats, abric blanc un poc brutinyós. al final n’andreu riera al piano i en Xisco Palou a la flauta travessera fan un petit concert. el llibre aquell queda, tombat, mirant enterra. Divendres. Ho contava en Jaume Bover i Pujol a Jesús García Marín: “Vaig anar a albània a la recerca d’una resposta: per quina raó els esclaus albanesos a Mallorca i Catalunya eren gairebé tots dones? Volia escriure una mica sobre aquesta qüestió. llavors la bibliografia albanesa a Mallorca era inexistent i no hi havia internet. Vaig treballar en la Biblioteka Kombëtare Tiranës o Biblioteca Nacional d’albània. era l’únic investigador estranger. Vaig ser tractat amb molta deferència. “Vostè! Deixi el seu seient a l’estranger!” Però no em van ajudar gens en la recerca d’infor-

mació. la clau va ser saber la Classificació Decimal universal. així vaig poder localitzar tot el que tenien de medievalisme albanès que vaig consultar sense cap problema. la majoria de llibres i revistes tenien una “r” enorme escrita en llapis, vermell i gruixut, que volia dir ‘prohibida la seva consulta als albanesos’. Finalment vaig aconseguir la resposta a la pregunta: albània era tan pobra que els pares baixaven de les muntanyes a algun port per a vendre les seves filles a mercaders venecians i, des del mercat esclavista de Venècia, arribaven a Mallorca o a Barcelona”. Dissabte. Trob na M. a. que ha venguda de Pequín i se ni torna. Parlam de la Xina, dels xinesos, del carrer Tort de la vila on hi ha tengut casa -i de Pekín estant s’hi enyora-, dels seus padrins, dels

seus pares, de com xerren els xinesos usant metàfores, parèmies, com si per entendre’ls perfectament haguessis de tenir record o memòria prèvia de contes i moralines preexistents. Però ella ha fet progressos increïbles amb l’idioma. em parla d’un projecte engrescador a cavall entre la Xina i aquí. Diumenge. Consult un llibre, conec l’autor, un geògraf algerià, pied-noir. la policia francesa va detenir a l’aeroport de Marsella al seu fill, jove. Havien vengut a matances a ca nostra i se n’havia duit el cap del porc que, ben bullit i ben net de carn, cotnes i tendrums, li feu una il·lusió enorme. en obrir-li la maleta trobaren el cap del cadàver i el policia d’aduanes li feu explicar, a la comissaria de l’aeroport, d’on provenia la prova, del delicte que no havia comès.

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 16

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de març el març d’enguany s’ha presentat molt variable en quant a temperatures, amb alts i baixos significatius. Hem pogut gaudir de dies primaverals però també se n’han presentat de molt freds. la temperatura mitjana ha estat 0,3 ºC inferior a la del març del 2012. si observam el gràfic de temperatures, el mes començà fred, donant continuïtat a un febrer que també ho va ser, per anar millorant durant la primera meitat del mes. Però entre els dies 13 i 16, el termòmetre registrà novament una caiguda important de les temperatures, que ens retornaren al fred hivernal amb inestabilitat i pluges. el dia 16 tenguérem una mínima de 2 ºC i les mitjanes d’aquests quatre dies es situaren molt per davall dels 10 ºC. Tornà nevar durant aquests dies a la serra de Tramuntana, que quedà coberta d’una capa considerable de neu que perdurà fins a final de mes. Durant la segona quinzena, el temps va esdevenir més primaveral amb una elevació de la temperatura diürna i nocturna. al llarg del mes ha plogut un total de 32,3 mm, que han estat molt ben rebuts per tots els cultius de secà, principalment, que van

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2013

GENER FEBRER MARÇ

2013

2012

10,7 09,0 12,9

10,6 07,8 13,2

Temperatura mitjana 2011 2010 100, 10,7 11,8

09,7 10,4 11,2

2009

2008

09,8 09,9 11,7

11,8 11,4 12,3

MES DE MARÇ

2013

2012

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

12,9 ºC 20,3 ºC (dia 22) 2 ºC (dia 16) 32,3 mm

Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

8,5 Km/h 65,9 Km/h (dia 13) O-SO 76,00% 1005 mb 3,4 ml/dia

13,2 ºC 24,1 ºC (dia 30) 5,4 ºC (dia 6) 15,4 mm (0,4 mm rosada) 7,4 Km/h 70,8 Km/h (dia 8) NE 68,85% 1022,84 mb 2,9 ml/dia

ABRIL 2013 (fins a dia 22) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

14,7 ºC 26,3 ºC (dia 17 ) 6,1 ºC (dia 6) 19,2 mm 6,2 Km/h 56,2 Km/h (dia 9) O-SO 4,1 ml/dia

ANY 2013 Radiació solar Energia generada Radiació/

GENER FEBRER MARÇ

Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2)

(kWh)

Energia

plaques (ºC)

069859 077177 118849

5794 6454 9702

12,06 11,96 12,25

11,42 10,37 15,52

no emès (Kg)necessitaria (litres)

4693 5228 7859

1449 1614 2426

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 17

mel i sucre ció al març. Quan el sol ens arriba sense el filtre dels núvols brilla i encalenteix ja intensament. Fins ara hem comptat 19,2 mm de pluja, recollits tots a la primera setmana del mes. Com indiquen els refranys del mes (“a l’abril cada gota val per mil” o “si per l’abril sents tronar, ordi i blat no faltarà”) esperem que la primavera segueixi humida perquè serà favorable per a la bona fructificació dels nostres cultius. NoTa: a causa d’una avaria a l’estació de son Juny, la major part de les dades digitalitzades corresponen a l’estació meteorològica de Jordi Puigsegur (sant Joan-centre).

creixent de manera ràpida, gràcies a les condicions favorables d’humitat, temperatura i llum. Gran part de la pluja va caure en la primera part del mes. aquest meteor no va interferir a la nostra localitat en el desenvolupament dels actes a l’aire lliure de la setmana santa. enguany la precipitació ha estat el doble de la del març de 2012. la humitat mitjana de l’aire també ha estat bastant elevada, del 76%; malgrat això, l’evaporació ha sofert un augment destacable, dels 2,5 ml/dia del febrer ha passat als 3,4 ml/dia, el vent s’ha deixat sentir durant el mes; la mitjana de 8,5 Km/h ho evidencia. el cop de vent més fort es va produir el dia 13 amb una

velocitat de 65,9 Km/h, coincidint amb els dies de major inestabilitat atmosfèrica. la direcció predominant s’ha situat novament entre ponent i llebeig (o-so). Comentari al mes d’abril el temps a l’abril, com sol passar a la primavera, segueix, com en el març, variable. Hem tengut dies en què podies anar en màniga curta i d’altres en què el jersei no sobrava. a destacar la baixada de la temperatura entorn del dia 6 que ens tornà dur una nevada a la serra. Per altra banda els dies centrals del mes han registrat temperatures ja elevades. la temperatura mitjana, fins a la data, s’ha elevat quasi 2 ºC en rela-

Parc solar fotovoltaic la radiació solar va en augment d’un mes a l’altre en aquesta etapa de l’any. en conseqüència també ha augmentat la generació d’energia, que ha superat en 3248 Kw/h, la xifra del passat febrer. en canvi el rendiment de les plaques ha disminuït unes dècimes, a causa d’un augment important de la temperatura, (d’11,96 a 12,25): és a dir amb una mateixa unitat de radiació s’ha generat menys energia elèctrica. si comparam aquest mes amb el març de l’any passat, en el març del 2012 és produïren uns 1600 Kw/h més d’energia elèctrica, producte d’una radiació solar bastant més elevada (138558 Wh/m2); en canvi el rendiment de les plaques fou exactament igual amb una temperatura mitjana mensual 1 ºC més elevada.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 18

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Carnisseria des Teco. Hi ha: Na Maria de madò Perduda, la dona dess Teco, es Barberet, en Miquel Teco, na Catalina Teca, la madona des sindicat, madò Perduda, na Francisca Cotaneta i na Catalina Burixona. la fotografia està feta als anys cinquanta. Fotografia 2: Carnisseria de can Perdut, als anys seixanta, al carrer Major. Hi ha madò Magdalena Perduda, l’amo antoni Perdut i dues clientes. Fotografia 3: Carnisseria de cas sabater Coix, al carrer Major, als anys seixanta. Hi ha l’amo Jeroni Verdala, n’antoni Jaume de Calicant i madò antònia Matas. aportació fotogràfica: arxiu fotogràfic d’amador Bauçà Bauçà “Passol”.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Pรกgina 19

mel i sucre

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Pรกgina 20

mel i sucre

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 21

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 44

passatemps

MOTS ENQUADRATS 44 a M B rNau

oraTiNos i

orDoy

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

gles recents. 4. Van descalces (i els a `necs també!); a més, quan van al camp, la primera va davant (i la segona va darrere, i després ve la tercera). For¸caran l’evacuaci´ o. 5. Onomatopeia del so d’una vaca. Triple essa. Lletra que, al qwerty, est` a després de la ´ un ... que et B. Na Rita en tria una de c` omica. 6. Es peguin amb un ... . Anau a topar bruscament, especialment contra un escull. Irreal que estigui incomplet. 7. Convertir` a en amic d’armes. He comès una ... tornant-la a posar per enèsima vegada. 8. Ma¸ca. Duo de lletres que encap¸cala les lletres. Que guarda rancor. 9. A¨ılla una I sola. Tallat arran d’una superf´ıcie llisa. Corromp el cor extraient-ne una lletra. 10. Faria un pet´ o. Estimar com de costum als mots. 11. Ampliaci´ o del fragment d’una lupa. Reial Club Deportiu. Balena assassina. Component majoritari de l’espetec. 12. Convé no tocar la de pi. Endevini el darrer mot.

Horitzontals: 1. Que no pot conviure amb els altres o amb un cert programari. 2. Cetaci de la fotografia. El transportista no acaba de seure. 3. Que no creu en la teua divinitat. Solli la qualitat de lila. Et fa sonar a tu. 4. Sedam aquell joc de taula. Augment la longitud, per exemple mitjan¸cant un allargador. 5. Acumular, potser un poc massa. La de Noè va sortir cara. 6. Entre la L i la N. Ara, entre la S i la U. Ho fa un atleta per guanyar la competici´ o. Segons Freud, la part de la ment que inclou els desitjos i les pulsions. 7. Forma taut` omera de El podeu resoldre a: certes cetones. Als extrems d’all` o rar. Avui dia la melisucre.cat/?p=1221 gent és bastant rara. La vocal amb tres sons (per als santjoaners, dos). 8. Prop de noranta, o la corredora en aquesta posici´ o. A quin lloc? 9. Con´ıfera d’uns 15 metres, o puig d’uns 1.060. Metralladores Solucio ´ al nu ´ mero 43: de l’edat mitjana. Racing Club. 10. Als extrems R A P A T O del mam. Detenc, en dialecte central, un taur´ o desO F E R I R A C E N T R E S baratat. Punt directe. 11. Natural d’Aiora. Posar A R C A I C aroma a aquell qui s’amorra. 12. Catets d’un trianL A I N U gle. Dona fecunda. Ho engloba tot. 13. Expel·lir` as L L U R L L l’orina. Enemic com´ u dels republicans. O I E C L E Verticals: 1. De forma apocal´ıptica. Doto d’ales. 2. Ens adonam que puja un mat´ on. Nom de dona compost per un nom de patriarca b´ıblic i una nota musical. Present a tots els infinitius. 3. All` a on hom crema cad` avers. Droga més popular dels se-

S A N M A I O V P I

C A L L A R

S A O I B L A L A T

U S U C S R E E R

R A C T D U R A A R S I T E I S C A G N I A

C O R A L A R T I G A

L E S A C N A E T L A L M M E A C R A R A S

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 22

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Herbes dolces saCraMeNT Ferrer

Cada illa, cada poble, cada família té una recepta diferent per fer el licor d’herbes; aquest mes vos present la meva. He afegit el nom científic de cada ingredient ja que, segons el lloc, el nom vulgar de cada planta pot ser diferent. Ingredients - 2 litres d’anís del Mono - 3 cireres (Prunus avium) - 5 grans de cafè (Coffea arabica) - 1 brot de pi (Pinus halepensis) - 1 brot d’olivera (Olea europaea) - 1 brot de fonoll del rei (Tanacetum) - 1 brot de sàlvia (Salvia officinalis) - 1 brot de mata (Pistacia lentiscus) - 3 brots de menta (Mentha piperita) - 3 fulles de llimonera (Citrus limon) - 1 fulla de ruda (Ruta chalepensis) - 1 brot de tarongí (Melissa officinalis) - 1 brot de tem (Micromeria filiformis) - 1 brot d’herba-lluïsa (Lippia citriodora) - 3 brots de fonoll en tronc (Foeniculum vulgare) - 3 brots d’herba-sana comuna (Mentha longifolia)

- 1 brot d’herba-sana borda (Foeniculum) - 1 brot de romaní (Rosmarinus officinalis) - 1 brot de vauma rosa (Pelargonium capitatum) - 1 brot amb cinc bolletes de camamil·la (Matricaria chamomilla) - 1 brot de garrover tendre (Ceratonia siliqua) - 1 fulla de donzell (Artemisia absinthium) - 1 fulla tendre de nisprer (Eriobotrya japonica) - 1 fulla de cost o herba de caragol (Tanacetum balsamita) - 1 anou verd o fulles de noguer (Juglans regia) Preparació - els brots han de tenir una llargada de 15 a 18 cm. - Col·locar les fulles i els brots dins un barral de vidre d’una capacitat de tres litres. - abocar l’anís dolç (el del Mono no és tan dolç). - si agrada més sec, fer mig i mig, un litre de sec i un litre de dolç. - Deixar reposar 40 dies com a mínim. - si decantam herbes, es pot continuar afegint anís fins transcorregut un any des de la primera preparació.

mel394_mis298 25/04/13 09:59 Página 23

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Maig: Festa del Treball (1), Fira de sineu (5), l’ascensió (9), Corpus Christi (30).

El mes

Horaris de bus sant Joan - Palma Dilluns a divendres: 06.45 Palma - sant Joan Dilluns a divendres: 19.15 Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.20), 9.40, 10.40 (10.20), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40 (14.20), 15.40, 16.40, 17.40 (17.20), 18.40, 19.40 (19.20), 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.20), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.20), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59, 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59, 19.59, 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

“aigua de maig, de raig en raig”. Fins a mitjan mes és bon temps per llaurar la vinya, femar-la i esporgar-la. es comença a preparar el temps de segar: a finals de mes cauen les faveres i es comença amb l’ordi i la civada. si plou durant el mes creixen ràpidament les herbes per a la pastura i comença a ser hora de tondre les ovelles quan entra la calor de valent. la pluja també és bona per a la mel de les abelles. Floreixen els rosers i tota casta de flors i herbes de bon senyal. És bon temps per sembrar mongetes (per lluna plena) i lletugues (per lluna plena i pel quart minvant). i encara podeu podar llimoneres i tarongers. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

1 maig 15 31 15 juny

la lluna

surt

es pon

06.49 06.34 06.23 06.20

20.41 20.55 21.08 21.17

25 d’abril 2 maig 10 18 25 31

plena quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 31 de març sant Joan dia 7 d’abril Vilafranca dia 14 ariany dia 21 Montuïri dia 28 Petra dia 5 de maig Porreres

Maig de 1993 • es va presentar el llibre La Parròquia de Sant Joan (1900-1993), obra de Mn. Josep estelrich i Costa. • l’empresa auMasa, concessionària de la línia de bus de Palma va suprimir el servei de les 9.30, de Palma a sant Joan, argumentant que no l’agafava ningú. • Josep estelrich “Turricano” va ser reelegit president de la Cooperativa agrícola de sant Joan. el tresorer era Joan oliver Gornals, els vocals Tomeu Miralles, Joan Barceló Mesquida i Pedro Nigorra, i l’interventor antoni sastre Gayà. Maig de 2003 • el PP va aconseguir la majoria absoluta a les eleccions locals, amb 5 regidors. els resultats del partit semblaven indicar un canvi de tendència, ja que va perdre 18 punts percentuals, o bé un vot de càstig per haver presentat en Joan Matas “Peremaiol”. el PsM, aquesta vegada en solitari, va aconseguir tres regidors. el seu antic aliat, uM, en va aconseguir un. al Psoe li varen faltar 25 vots per aconseguir el primer regidor. • Just abans de les eleccions es va inaugurar la línia de tren Palma-Manacor. inicialment, la nostra estació no es va reobrir. es va promoure una recollida de firmes i algunes protestes per reclamar-ho.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299